Wikipedia astwiki https://ast.wikipedia.org/wiki/Portada MediaWiki 1.47.0-wmf.5 first-letter Medios Especial Alderique Usuariu Usuariu alderique Wikipedia Wikipedia alderique Ficheru Ficheru alderique MediaWiki MediaWiki alderique Plantía Plantía alderique Ayuda Ayuda alderique Categoría Categoría alderique TimedText TimedText talk Módulu Módulu alderique Event Event talk Cantabria 0 4599 4498552 4155666 2026-06-03T14:45:23Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498552 wikitext text/x-wiki {{rexón | xentiliciu= ·Cántabru, cántabra, cántabro<ref>{{DALLA|cántabru|10013}}</ref><br />·Montañés | estatutu= [[11 de xineru]] de [[1982]] | congresu= 5 | senáu= 4 }} '''Cantabria''' ye una [[comunidá autónoma]], comunidá histórica según l'Estatutu d'Autonomía, del noroeste de la [[Península Ibérica]] dientro d'[[España]]. Llenda al [[este]] col [[País Vascu]] (provincia de [[Vizcaya]]), al [[sur]] con [[Castiella y Llión]] (provincies de [[Provincia de Llión|Llión]], [[Provincia de Palencia|Palencia]] y [[Provincia de Burgos|Burgos]]), al [[oeste]] col [[Principáu d'Asturies]] y al [[norte]] col [[mar Cantábricu]]. Cantabria pertenez a la Fastiella Cantábrica, el nome dau a la franxa de tierra ente'l Mar Cantábricu y la Cordalera Cantábrica nel norte de la [[Península Ibérica]]. Posée un clima oceánicu llentu y de temperatures moderaes, fuertemente influyenciáu polos vientos del [[Océanu Atlánticu]] que choquen escontra los montes. La precipitación media ye de 1.200 mm, lo que permite medrar la frondosa vexetación. Tien una fuerte vinculación histórica col Ducáu de Cantabria, les [[Asturies de Santiyana]], la Hermandá de les Cuatro Villes, la provincia de los Nueve Valles y la [[provincia de Santander]]. Cantabria ye la comunidá más rica del mundu en llugares d'intereses arqueolóxicos del [[Paleolíticu]] Superior. Les primeres señales d'ocupación humana daten del Paleolíticu Inferior, magar qu'esti periodu nun tea tan bien representáu na rexón. Destáquense nesti aspeutu les pintures de la '''Cueva d'Altamira''', datada ente 16.000 y 9.000 e.C.. y declarada [[Patrimoniu de la Humanidá]] pola [[UNESCO]]. == Toponimia == Diversos autores trataron l'orixe etimolóxicu del nome de Cantabria ([[San Isidoru de Sevilla|Isidoru de Sevilla]], [[Julio Caro Baroja]], [[Aureliano Fernández-Guerra]], [[Joaquín González Echegaray]] o [[Adolf Schulten]], ente otros). Anque la so procedencia nun ye segura, la opinión más aceutada polos espertos ye que deriva del raigañu «cant-», d'orixe [[Llingües celtes|celta]] o [[Antiguu idioma ligur|ligur antiguu]] y que significa «roca» o «piedra», y el sufixu «-abr», frecuente nes rexones celtes. De too esto deduzse que «cántabru» vendría significar «pueblu qu'habita nes peñes» o «montañés», en clara referencia al territoriu abrupto y montascoso de Cantabria.<ref name=":0">{{Cita llibru|títulu=Los Cántabros|nome=Joaquín|apellíu=González Echegaray|enllaceautor=Joaquín González Echegaray|URL=https://archive.org/details/loscantabros0000gonz|añu=1993|isbn=84-87934-23-4|editorial=Editorial Estudio|ubicación=Santander|edición=Tercera edición|páxina=[https://archive.org/details/loscantabros0000gonz/page/277 277]}}</ref> Ye una de les [[comunidaes autónomes]] españoles cola toponimia más antigua, pos el términu «[[cántabros]]» apaez per primer vegada reflexáu nes fontes romanes nel sieglu II e. C. pol autor [[Catón el Vieyu]], anque entá nun esistía una entidá política xunida, sinón que nel so territoriu habitaben diversos pueblos.<ref name=":0" /> Na so obra ''Oríxenes'' (c. 195 e. C.) fala de la nacencia del [[ríu Ebro]] en «tierra de cántabros»: {{Cita|[...] fluvium Hiberum: is oritur ex Cantabris, magnus atque pulcher, pisculentus.|[[Catón el Vieyu|Marcu Porcio Catón, «el Vieyu»]] Oríxenes (VII), 195 e. C.|col2=[...] el ríu Ebro: naz en tierra de cántabros, grande y formosu, abondosu en pexes.|lang=la|lang2=ast}} Popularmente, Cantabria tamién recibe otros nomes como ''La Montaña'' y ''La Tierruca''. == Xeografía física == La comunidá autónoma tien una superficie de 5.321 km² y les sos costes tienen un llargor total de 284 quilómetros. El so cabu más sobresaliente ye'l Cabo de Ajo (43°28′93″N 3°36′75″O / 43.4925, -3.62083). Na rexón esisten tres ámbito xeográficos bien estremaos: La Marina, La Montaña y Campoo y los valles del sur pertenecientes a les cuenques del ríu Ebro y del Duero. La presencia predominante del monte y la so difícil orografía del terrén esplica qu'históricamente amás se conoza a la rexón entera como La Montaña. == Política y gobiernu == === Eleiciones autonómiques === Los resultaos de les eleiciones al Parllamentu de Cantabria fueron:<ref>{{cita web |url=https://boc.cantabria.es/boces/verAnuncioAction.do?idAnuBlob=390459 |títulu=Acta de los resultados generales de las elecciones a Diputados del Parlamento de Cantabria celebradas el 28 de mayo de 2023 en la circunscripción electoral de Cantabria, acta de proclamación de candidatos y resultados del escrutinio del voto de los electores inscritos en el CERA. |fechaaccesu=2024-02-12 |idioma=es |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230608175648/https://boc.cantabria.es/boces/verAnuncioAction.do?idAnuBlob=390459 |fechaarchivu=2023-06-08 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/Cantabria_resultados.pdf |títulu=Resultados generales de las elecciones a diputados del Parlamento de Cantabria celebrados el 26 de mayo de 2019 en la circunscripción electoral de Cantabria. |fechaaccesu=2024-02-12 |idioma=es}}</ref><ref>{{cita web |url=https://resultados.elpais.com/elecciones/2015/autonomicas/06/ |títulu=Resultados Electorales en Cantabria: Elecciones Autonómicas 2015 |fechaaccesu=2024-02-12 |editorial=El País |idioma=es}}</ref><ref>{{cita web |url=https://resultados.elpais.com/elecciones/2011/autonomicas/06/ |títulu=Resultados Electorales en Cantabria: Elecciones Autonómicas 2011 |fechaaccesu=2024-02-12 |editorial=El País |idioma=es}}</ref><ref>{{cita web |url=https://resultados.elpais.com/elecciones/2007/autonomicas/06/ |títulu=Resultados Electorales en Cantabria: Elecciones Autonómicas 2007 |fechaaccesu=2024-02-12 |editorial=El País |idioma=es}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.parlamento-cantabria.es/Inicio/informacion-institucional/informacion-general/anteriores-legislaturas/resultados-electorales/25mayo2003.aspx |títulu=Elecciones Autonómicas 25 de mayo de 2003 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080314021227/http://www.parlamento-cantabria.es/Inicio/informacion-institucional/informacion-general/anteriores-legislaturas/resultados-electorales/25mayo2003.aspx |fechaarchivu=2008-3-14 |fechaaccesu=2024-02-12 |idioma=es}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.parlamento-cantabria.es/Inicio/informacion-institucional/informacion-general/anteriores-legislaturas/resultados-electorales/13junio1999.aspx |títulu=Elecciones Autonómicas 13 de junio de 1999 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080314021222/http://www.parlamento-cantabria.es/Inicio/informacion-institucional/informacion-general/anteriores-legislaturas/resultados-electorales/13junio1999.aspx |fechaarchivu=2008-3-14 |fechaaccesu=2024-02-12 |idioma=es}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.parlamento-cantabria.es/Inicio/informacion-institucional/informacion-general/anteriores-legislaturas/resultados-electorales/28mayo1995.aspx |títulu=Elecciones Autonómicas 28 de mayo de 1995 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080314021238/http://www.parlamento-cantabria.es/Inicio/informacion-institucional/informacion-general/anteriores-legislaturas/resultados-electorales/28mayo1995.aspx |fechaarchivu=2008-3-14 |fechaaccesu=2024-02-12 |idioma=es}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.parlamento-cantabria.es/Inicio/informacion-institucional/informacion-general/anteriores-legislaturas/resultados-electorales/26mayo1991.aspx |títulu=Elecciones Autonómicas 26 de mayo de 1991 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080314021233/http://www.parlamento-cantabria.es/Inicio/informacion-institucional/informacion-general/anteriores-legislaturas/resultados-electorales/26mayo1991.aspx |fechaarchivu=2008-3-14 |fechaaccesu=2024-02-12 |idioma=es}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.parlamento-cantabria.es/Inicio/informacion-institucional/informacion-general/anteriores-legislaturas/resultados-electorales/10junio1987.aspx |títulu=Elecciones Autonómicas 10 de junio de 1987 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080314021217/http://www.parlamento-cantabria.es/Inicio/informacion-institucional/informacion-general/anteriores-legislaturas/resultados-electorales/10junio1987.aspx |fechaarchivu=2008-3-14 |fechaaccesu=2024-02-12 |idioma=es}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.parlamento-cantabria.es/Inicio/informacion-institucional/informacion-general/anteriores-legislaturas/resultados-electorales/08mayo1983.aspx |títulu=Elecciones Autonómicas 8 de mayo de 1983 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080314021215/http://www.parlamento-cantabria.es/Inicio/informacion-institucional/informacion-general/anteriores-legislaturas/resultados-electorales/08mayo1983.aspx |fechaarchivu=2008-3-14 |fechaaccesu=2024-02-12 |idioma=es}}</ref> {| {{tabla guapa}} style="margin-left: auto; margin-right: auto | {| {{tablaguapa}} |+ ! colspan="13" |Eleiciones autonómiques |- ! colspan="2" |Partíu !2023 !2019 !2015 !2011 !2007 !2003 !1999 !1995 !1991 !1987 !1983 |- | bgcolor=#1E4B8F| |[[Partido Popular|PP]]<sup>a</sup> |15 |9 |13 |20 |17 |18 |19 |13 |6 |19 |18 |- | bgcolor=#C3CF04| |[[PRC]] |8 |14 |12 |12 |12 |8 |6 |6 |2 |5 |2 |- | bgcolor=#FF0000| |[[Partíu Socialista Obreru Español|PSC-PSOE]] |8 |7 |5 |7 |10 |13 |14 |10 |16 |13 |15 |- | bgcolor=#63BE21| |[[Vox (partíu políticu)|Vox]] |4 |2 | - | - | - | - | - | - | - | - | - |- | bgcolor=#EB6109| |[[Ciudadanos]] |0 |3 |2 | - | - | - | - | - | - | - | - |- | bgcolor=#9370DB| |[[Podemos]]<sup>b</sup> |0 |0 |3 | - | - | - | - | - | - | - | - |- | bgcolor=#2E8B57| |[[Unión para el Progreso de Cantabria|UPCA]] | - | - | - | - | - | - |0 |7 |15 | - | - |- | bgcolor=#DF0022| |[[IU|IX]]<sup>b c d</sup> |0 |0 |0 |0 |0 |0 |0 |3 |0 |0 |0 |- | bgcolor=#05C673| |[[CDS]] | - | - | - | - | - |0 |0 |0 |0 |2 |0 |- | colspan="2" |'''''Total''''' |'''''35''''' |'''''35''''' |'''''35''''' |'''''39''''' |'''''39''''' |'''''39''''' |'''''39''''' |'''''39''''' |'''''39''''' |'''''39''''' |'''''35''''' |} |- | {| align="left" | :: <sup>a</sup> <small>En 1983 y 1987 como Coalición Popular ([[Alianza Popular|AP]]-PDP-UL).</small> :: <sup>b</sup> <small>Presentáronse Podemos ya IX en coalición en 2023.</small> :: <sup>c</sup> <small>IX presentóse en coalición con [[Equo]] en 2019.</small> :: <sup>d</sup> <small>En 1983 como [[Partíu Comunista d'España|PCE]].</small> |} |} == Idiomes == L'idioma oficial de Cantabria ye l'español, siendo faláu en tol territoriu de la Comunidá. En Cantabria tamién esiste'l [[Montañés|cántabru o montañés]], un fala de transición ente l'asturlleonés y l'Idioma español qu'anguaño ta práuticamente desapaecíu y ta acutáu a delles zones rurales del interior y a persones d'avanzada edá; apocayá lleváronse a cabu delles iniciatives pa protexer el cántabru, pero a día de güei nun cunta con nengún tipu de reconocencia oficial nin proteición institucional. == Relixón == Nos años 2010, 2011 y 2012 el Centru d'Investigaciones Sociolóxiques (CIS) d'España llevó a cabu un estudiu en Cantabria entrevistando a 1398 persones.22​ del cual esprendiéronse los siguientes datos: -El 75,1 % son cristianos católicos (un 37,1 % reconoz nun ser prauticante). -El 1,8 % pertenez a otra relixón. -El 15 % nun tán afiliaos a nenguna relixón. -El 8,1 % declárense ateos. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Commons|Category:Cantabria|Cantabria}} {{CCAA_España}} {{Provincies d'España}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Cantabria|*]] i6qnvdeufugzdlukwuqh0nxel5jdp27 Canadá 0 4642 4498540 4492453 2026-06-03T13:20:22Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498540 wikitext text/x-wiki {{1000}} {{Infobox_País | nome_oficial = ''Canada'' | nome_común = Canadá | de = de&nbsp; | imaxe_bandera = Flag of Canada (Pantone).svg | imaxe_escudu = Royal Coat of Arms of Canada.svg | imaxe_escudu_tamañu = 60px | símbolos = | imaxe_mapa = Canada (orthographic projection).svg | lema_nacional = ''A Mari Usque Ad Mare''<br />([[Llatín]]: ''"De mar a mar"''). | himnu_nacional = ''[[O Canada]]'' <center>[[Archivu:O Canada instrumental 1916.ogg]]</center> <br />[[God Save the Queen|Himnu real]]: ''[[God Save the Queen]]'' | capital = [[Ottawa]] | capital_población = 883.391 Hab ([[2011]]) | capital_coor_fmt = | capital_coor = 45_24_N_75_40_W_ 45°24′ N 75°40′ O | ciudá_más_poblada = [[Toronto]] | idiomes_oficiales = [[Inglés]] y [[francés]] | llingües_reconocíes = | gobiernu = [[Monarquía parllamentaria]] [[federal]] | dirixentes_títulos = <br />[[Monarquía en Canadá|Monarca]]<br />[[Gobernador Xeneral de Canadá|Gobernador]]<br />[[Primer Ministru de Canadá|Primer ministru]] | dirixentes_nomes = <br />[[Sabela II del Reinu Xuníu|Sabela II]]<br />[[Julie Payette]]<br />[[Justin Trudeau]] | fundación = Independencia | fundación_fitos =&nbsp;• [[Declaración d'Independencia|Declarada]]<br />&nbsp;• [[Estatutu de Westminster 1931|Reconocida]] | fundación_dates = (del [[Reinu Xuníu]])<br />[[1 de xunetu]] de [[1867]]<br />[[11 d'avientu]] de [[1931]] | superficie = 9.984.67 | superficie_puestu = 2 | superficie_agua = 8,62% | llendes = 8.800 km | costes = 202.080 km | población = 34.834.841 hab ([[2014]]) | población_puestu = 37 | población_densidá = 3,5 | PIB = $ 1.996.753 mil (est) | PIB_añu = 2007 | PIB_puestu = 13 | PIB_per_cápita = US$ 51.984 (est) | moneda = [[Dólar canadianu]] (C$, <code>[[ISO 4217|CAD]]</code>) | xentiliciu = canadianu, -a, -o{{cartafueyu|países}}<br>canadiense<ref>{{DALLA|canadiense|9855}}</ref> | horariu = d'[[UTC]] -3,5 a UTC -8 | horariu_branu = d'[[UTC]] -2,5 a UTC -7 | cctld = [[.ca]] | códigu_telefónicu = +1 | prefixu_radiofónicu = XJA-XOZ | códigu_ISO = CA, CAN, 124 | web_gobiernu = | notes = }} El '''Canadá'''{{cartafueyu|países}} ye un país de la fastera septentrional d'[[América del Norte]]. Les sos diez provincies y trés territorios estiéndense dende l'[[océanu Atlánticu]] al [[océanu Pacíficu|Pacíficu]], y pel norte hasta l'[[océanu Glacial Árticu]], y tienen una estensión de 9,98 millones de km², que convierten al Canadá nel segundu país más grande del mundu. La so frontera meridional colos [[Estaos Xuníos]], amás, ye la frontera binacional más llarga del mundu. La mayoría del país tien un clima frío o mui frío n'iviernu, pero la fastera más meridional tien branos templaos. Canadá ta poco pobláu, y la mayoría'l so territoriu ta ocupáu por viesques y [[tundra]], amás de pola cordelera de los [[Montes Rocosos]]. Ta perurbanizáu: el 82% de los sos 35,15 millones d'habitantes concéntrense en ciudaes de gran y medianu tamañu, les más d'elles cerca de la so frontera meridional. La so capital ye [[Ottawa]], y les trés mayores aglomeraciones de población son les ciudaes de [[Toronto]], [[Montreal]] y [[Vancouver]]. Varies poblaciones indíxenes habitaron l'actual Canadá por miles d'años primero de qu'aportaran los europeos. Los primeros d'estos foron los británicos y franceses, qu'establecieron colonies dende'l [[sieglu XVI]]; la primera foi la colonia de Canadá, fundada por Francia en 1535. Como resultáu de dellos conflictos armaos, la Norteamérica británica ganó y perdió territorios hasta que, a finales del sieglu XVIII, controlaba la mayoría del actual territoriu canadiense. El [[1 de xunetu]] de [[1867]] les colonies de [[Canadá (provincia)|Canadá]], [[Nueva Brunswick]] y [[Nueva Escocia]] federáronse pa formar un dominiu federal semiautónomu que recibió'l nome de Canadá. De magar entamó un proceso d'adición de territorios y provincies al dominiu hasta llegar a los actuales. Canadá algamó la independencia gradualmente, nún procesu qu'entamó col nomáu gobiernu responsable na década de 1830 y que finó cola patriación de la Constitución en [[1982]]. Sicasí, dende [[1931]], cola promulgación del [[Estatutu de Westminster de 1931|Estatutu de Westminster]], Canadá yera un país práuticamente independiente, una y bones l'únicu poder que nun tenía yera'l de poder enmendar la so propia constitución. Canadá ye una democracia parllamentaria federal y una monarquía constitucional, cola reina [[Sabela II d'Inglaterra]] como xefa d'estáu. El país, que ye oficialmente billingüe a nivel federal, ye, como resultáu de la inmigración a gran escala de munchos otros países, una de les naciones más multiculturales y con mayor diversidá étnica del mundu. Su economía ye la décima mayor del mundu, y básase na esplotación de los sos bayurosos recursos naturales y de la so importante actividá comercial. La llarga y complexa rellación ente Canadá y el so vecín del sur, Estaos Xuníos, tuvo a lo llargo de tola so historia un impautu importante na so economía y cultura. Canadá ye un país desarrolláu qu'ocupa'l décimu llugar nel ránking del [[Índiz de Desarrollu Humanu]], y la de so ye la decimoquinta renta per capita mayor del mundu. Ocupa los primeros llugares del mundu no que cinca a tresparencia gubernamental, llibertaes civiles, calidá de vida, llibertá económica y educación. Pertenez a la [[Mancomunidá de Naciones|Commonwealth]] y a la [[Organización Internacional de la Francofonía]], y tamién a bien d'instituciones internacionales ya intergubernamentales como les [[Naciones Xuníes]], la [[Organización del Tratáu del Atlánticu Norte]], el [[G-7]], el [[Grupu de los Diez]], el [[G20]], el [[Tratáu de Llibre Comerciu d'América del Norte]] y el [[Foru de Cooperación Económica Asia-Pacíficu]]. == Historia == === Pueblos indíxenes === Percréese que los primeros habitantes d'[[América del Norte]] llegaron dende [[Siberia]], alredor de 14.000 [[Enantes del presente|BP]]<ref>Dillehay, Thomas D. (2008). ''The Settlement of the Americas: A New Prehistory'', p. 61. Basic Books. <nowiki>ISBN 978-0-7867-2543-4</nowiki>. Fagan, Brian M.; Durrani, Nadia (2016). ''World Prehistory: A Brief Introduction'', p. 124. Routledge. <nowiki>ISBN 978-1-317-34244-1</nowiki>.</ref>, al traviés de la [[ponte de Beringia]]. Los xacimientos arqueolóxicos paleoindios de Old Crow Fats y Bluefish Caves son dos de los restos más antiguos de la presencia humana nel Canadá<ref>{{Cite book|last=Rawat|first=Rajiv|url=https://books.google.com/books?id=AwlYiuPAX-UC&pg=PT58|title=Circumpolar Health Atlas|publisher=University of Toronto Press|year=2012|isbn=978-1-4426-4456-4|page=58}}</ref>. Les carauterístiques de les sociedaes indíxenes inclúin la esistencia d'asentamientos premanentes con actividá agrícola, de sociedaes xerárquiques complexes y de redes de comerciu<ref>Hayes, Derek (2008). C''anada: An Illustrated History'', pp. 7 y 13. Douglas & Mcintyre. <nowiki>ISBN 978-1-55365-259-5</nowiki>. Macklem, Patrick (2001). ''Indigenous Difference and the Constitution of Canada'', p. 170. University of Toronto Press. <nowiki>ISBN 978-0-8020-4195-1</nowiki>.</ref>. Delles d'estes cultures teníen desapaecío nel momentu de la llegada de los primeros esploradores europeos, a finales del [[sieglu XV]] y entamos del [[Sieglu XVI|XVI]], y namái sabemos delles al traviés de les investigaciones arqueolóxiques<ref>{{Cite book|last=Sonneborn|first=Liz|title=Chronology of American Indian History|date=January 2007|publisher=Infobase Publishing|isbn=978-0-8160-6770-1|pages=2–12}}</ref>. Les poblaciones indíxenes presentes anguaño nel Canadá inclúin les [[Naciones Orixinaries del Canadá]], los [[Inuit]] y los [[Métis]]<ref name="GraberKuprecht2012">{{Cite book|last1=Graber|first1=Christoph Beat|url=https://books.google.com/books?id=5dv2d57n52MC&pg=PA366|title=International Trade in Indigenous Cultural Heritage: Legal and Policy Issues|last2=Kuprecht|first2=Karolina|last3=Lai|first3=Jessica C.|author-link3=Jessica Lai|publisher=Edward Elgar Publishing|year=2012|isbn=978-0-85793-831-2|page=366}}</ref>. Los caberos son d'orixe mistu. La so esistencia remóntase al [[sieglu XVII]], cuando hebo matrimonios ente colonos europeos y pobladores de les Naciones Orixiinaries. Los descendientes d'esos casorios acabaron desarrollando una identidá propia<ref name="GraberKuprecht2012" />. Estímase que la población indíxena yera, nel momentu de producise los primeros asentamientos de colonos europeos, d'ente 200.000<ref name="dying">{{Cite book|last1=Wilson|first1=Donna M|url=https://books.google.com/books?id=p_pMVs53mzQC&pg=PA25|title=Dying and Death in Canada|last2=Northcott|first2=Herbert C|publisher=University of Toronto Press|year=2008|isbn=978-1-55111-873-4|pages=25–27}}</ref> y dos millones de persones<ref>{{Cite book|last=Thornton|first=Russell|title=A population history of North America|publisher=[[Cambridge University Press]]|year=2000|isbn=978-0-521-49666-7|editor-last=Haines|editor-first=Michael R|pages=13, 380|chapter=Population history of Native North Americans|editor-last2=Steckel|editor-first2=Richard Hall}}</ref>: la Comisión Real de los Pueblos Aboríxenes, creada pol gobiernu del país en 1991 pa investigar les rellaciones ente les poblaciones indíxenes del país, el so gobiernu y la so sociedá en conxuntu, aportó nel so informe de 1996 una cifra de 500.000 persones<ref>{{Cite book|last=O'Donnell|first=C. Vivian|title=Indians in Contemporary Society|publisher=Government Printing Office|year=2008|isbn=978-0-16-080388-8|editor-last=Bailey|editor-first=Garrick Alan|series=Handbook of North American Indians|volume=2|page=285|chapter=Native Populations of Canada|chapter-url=https://books.google.com/books?id=Z1IwUbZqjTUC&pg=PA285}}</ref>. El volume d'habitantes aboríxenes menguó, de resultes de la colonización europea, ente un 40% y un 80%<ref>{{Cite book|last=Marshall|first=Ingeborg|url=https://books.google.com/books?id=ckOav3Szu7oC&pg=PA442|title=A History and Ethnography of the Beothuk|publisher=McGill-Queen's University Press|year=1998|isbn=978-0-7735-1774-5|page=442}}</ref>. Esta mengua atribúise a varies causes: ente más otres, el [[Intercambéu colombín|contaxu d'enfermedaes europees]] pa las que la población nativa nun tenía inmunidá natural<ref>Collen, Evelyn Jane; Johar, Angad Singh; Teixeira, João C.; Llamas, Bastien (August 5, 2022). "The immunogenetic impact of European colonization in the Americas". Frontiers in Genetics. 13 918227. Frontiers Media SA: 1–8. doi:10.3389/fgene.2022.918227. ISSN 1664-8021. PMC 9388791. <nowiki>PMID 35991555</nowiki>. True Peters, Stephanie (2005). ''Smallpox in the New World'', p. 39. Marshall Cavendish. ISBN 978-0-7614-1637-1</ref>, los conflictos derivaos del comerciu de les pieles, los conflictos coles autoridaes coloniales y los propios colonos, y la perda de tierres a menes de los colonos, que provocó'l colapsu de delles naciones orixinaries<ref>Laidlaw, Z.; Lester, Alan (2015). ''Indigenous Communities and Settler Colonialism: Land Holding, Loss and Survival in an Interconnected World'', p. 150. Springer. ISBN 978-1-137-45236-8 Ray, Arthur J. (2005). ''I Have Lived Here Since The World Began,'' p. 244. Key Porter Books. ISBN 978-1-55263-633-6</ref>. En xeneral, les primeres interacciones ente los colonos d'orixe européu y les Naciones Orixinaries y los inuit foron relativamente pacífiques<ref>{{Cite book|last=Preston|first=David L.|url=https://books.google.com/books?id=L-9N6-6UCnoC&pg=PA43|title=The Texture of Contact: European and Indian Settler Communities on the Frontiers of Iroquoia, 1667–1783|publisher=University of Nebraska Press|year=2009|isbn=978-0-8032-2549-7|pages=43–44}}</ref>. Neto les Naciones Orixinaries que los métis xugaron un papel fundamental nel desarrollu de les colonies europees nel Canadá, especialmente pola axuda que prestaron a los ''[[voyageurs]]'' y los [[Coureurs des bois|''coureurs des bois'']] nes sos esploraciones del continente nos momentos cimeros del comerciu de pieles<ref>{{Cite book|last=Miller|first=J.R.|url=https://books.google.com/books?id=TcPckf7snr8C&pg=PT34|title=Compact, Contract, Covenant: Aboriginal Treaty-Making in Canada|publisher=University of Toronto Press|year=2009|isbn=978-1-4426-9227-5|page=34}}</ref>. Esta rellación inicial, basada en trataos de paz y amistá, camudó dempués nuna política de desaposiamientu de les sos tierres, tamién per aciu de trataos<ref>Williams, L. (2021). ''Indigenous Intergenerational Resilience: Confronting Cultural and Ecological Crisis. Routledge Studies in Indigenous Peoples and Policy'', p. 51. Taylor & Francis. ISBN 978-1-000-47233-2 Turner, N.J. (2020). ''Plants, People, and Places: The Roles of Ethnobotany and Ethnoecology in Indigenous Peoples' Land Rights in Canada and Beyond'', p. 14. McGill-Queen's Indigenous and Northern Studies. McGill-Queen's University Press. ISBN 978-0-2280-0317-5 </ref>. De magar finales del [[sieglu XVIII]], amás, los canadienses d'orixe européu forciaron a los indíxenes a asimilase na sociedá de corte occidental qu'anguaño tien el país<ref>{{Cite book|last=Asch|first=Michael|url=https://books.google.com/books?id=9Uae4mTTyYYC&pg=PA28|title=Aboriginal and Treaty Rights in Canada: Essays on Law, Equity, and Respect for Difference|publisher=UBC Press|year=1997|isbn=978-0-7748-0581-0|page=28}}</ref>: el momentu cume d'esi procesu tuvo llugar a finales del sieglu XIX y entamos del XX<ref>Commission de vérité et réconciliation du Canada (2016, 1 de xineru). ''Canada's Residential Schools: The History, Part 1, Origins to 1939: The Final Report of the Truth and Reconciliation Commission of Canada, Volume I'', pp. 3-7. McGill-Queen's University Press. pp. 3–7. ISBN 978-0-7735-9818-8 Lux, M.K. (2016). ''Separate Beds: A History of Indian Hospitals in Canada, 1920s-1980s'', p. 7. G - Reference, Information and Interdisciplinary Subjects Series. University of Toronto Press. ISBN 978-1-4426-1386-7 Kirmayer, Laurence J.; Guthrie, Gail Valaskakis (2009). ''Healing Traditions: The Mental Health of Aboriginal Peoples in Canada'', p. 9. UBC Press. ISBN 978-0-7748-5863-2</ref>. La situación entamó a camudar a primeros del XXI, cola formación, por parte del gobiernu, d'una comisión de reconciliación en [[2008]]<ref name="trc">{{cite web|url=http://www.trc.ca/websites/trcinstitution/File/2015/Findings/Calls_to_Action_English2.pdf|year=2015|title=Truth and Reconciliation Commission of Canada: Calls to Action|page=5|publisher=National Centre for Truth and Reconciliation|archive-url=https://web.archive.org/web/20150615202024/http://www.trc.ca/websites/trcinstitution/File/2015/Findings/Calls_to_Action_English2.pdf|archive-date=June 15, 2015}}</ref>. Ente les sos aiciones pueden citase'l reconocimientu del xenocidiu cultural<ref name="TRCSummary">{{cite web|url=https://nctr.ca/assets/reports/Final%20Reports/Executive_Summary_English_Web.pdf|date=2015, 31 de mayu|title=Honouring the Truth, Reconciling for the Future: Summary of the Final Report of the Truth and Reconciliation Commission of Canada|publisher=Truth and Reconciliation Commission of Canada|fechaaccesu=|website=National Centre for Truth and Reconciliation|access-date=8 de febreru de 2026|url-status=live|archive-url=https://web.archive.org/web/20160706170855/http://www.trc.ca/websites/trcinstitution/File/2015/Findings/Exec_Summary_2015_05_31_web_o.pdf|archive-date=July 6, 2016|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160706170855/http://www.trc.ca/websites/trcinstitution/File/2015/Findings/Exec_Summary_2015_05_31_web_o.pdf|fechaarchivu=2016-07-06}}</ref>, de los acuerdos d'asentamientu del sieglu XIX<ref name="trc" />, de la discriminación racial y de la desaparición y asesinatos de muyeres indíxenes<ref name="Ministère de la Justice 2017">{{cite web|url=https://www.justice.gc.ca/eng/csj-sjc/principles-principes.html|autor=Ministeriu de Xusticia, Gobiernu de Canadá|date=2017, 14 de xunetu|title=Principles respecting the Government of Canada's relationship with Indigenous peoples|fechaaccesu=|website=Ministère de la Justice|archive-date=June 10, 2023|archive-url=https://web.archive.org/web/20230610052703/https://www.justice.gc.ca/eng/csj-sjc/principles-principes.html|url-status=live}}</ref>, en dellos casos acompañáu del pagu d'indemnizaciones. === Colonización europea === [[Ficheru:Nouvelle-France_map-en.svg|miniaturadeimagen|Mapa de les reclamaciones territoriales n'América del Norte por parte de les diferentes potencies en 1750. Apaecen l'América Británica (en rosa), Nueva Francia (n'azul) y Nueva España (en naranxa)<ref name="Chapman p.">Chapman, Frederick T. European Claims in North America in 1750. JSTOR community.15128627</ref>.]] El primer européu n'esplorar la costa oriental de Canadá parez tener sío l'esplorador [[viquingu]] [[Leif Erikson]]<ref>Wallace, Biirgitta. (2018, 12 d'ochobre). "[https://www.thecanadianencyclopedia.ca/en/article/leif-ericsson Leif Eriksson]". The Canadian Encyclopedia. Consultáu'l 13 de febreru de 2026. Johansen, Bruce E.; Pritzker, Barry M. (2007). ''Encyclopedia of American Indian History'', pp. 727–728. ABC-CLIO. ISBN 978-1-85109-818-7</ref>. Alredor del añu [[1000]] los viquingos construyeron un pequeñu campamentu en L'Anse aux Meadows, nel estremu septentrional de [[Newfoundland|Terranova]], y ocupáronlu de forma non continuada demientres quiciás 20 años<ref>Cordell, Linda S.; Lightfoot, Kent; McManamon, Francis; Milner, George (2009). "L'Anse aux Meadows National Historic Site". Archaeology in ''America: An Encyclopedia'', pp. 27, 82. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-02189-3 Cipolla, Craig N.; Crellin, Rachel J.; Harris, Oliver J. T. (December 4, 2023). ''Archaeology for Today and Tomorrow'', p. 199. Taylor & Francis. ISBN 978-1-003-81978-3</ref>. Nun habría más europeos nel actual Canadá hasta [[1497]], cuando [[Giovanni Caboto|John Cabot]] esploró y reclamó la costa atlántica de Canadá pal rei [[Enrique VII d'Inglaterra]]<ref name="BlakeKeshen2017p19">{{Cite book|last1=Blake|first1=Raymond B.|author-link1=Raymond B. Blake|url=https://books.google.com/books?id=z4kwDwAAQBAJ&pg=PA19|title=Conflict and Compromise: Pre-Confederation Canada|last2=Keshen|first2=Jeffrey|last3=Knowles|first3=Norman J.|last4=Messamore|first4=Barbara J.|publisher=University of Toronto Press|year=2017|isbn=978-1-4426-3553-1|page=19}}</ref>. En [[1534]], l'esplorador francés [[Jacques Cartier]] esploró'l [[golfu de San Llorienzo]]. El [[24 de xunetu]] llantó una cruz de 10 metros cola lleenda ''"llarga vida al rei de Francia"'', y tomó posesión del territoriu, que nomó Nueva Francia, en nome del rei [[Franciscu I de Francia|Franciscu I]]<ref>{{Cite book|last1=Cartier|first1=Jacques|url=https://archive.org/details/voyagesofjacques0000cart|title=The Voyages of Jacques Cartier|last2=Biggar|first2=Henry Percival|last3=Cook|first3=Ramsay|publisher=University of Toronto Press|year=1993|isbn=978-0-8020-6000-6|page=[https://archive.org/details/voyagesofjacques0000cart/page/n79 26]|url-access=registration}}</ref>. Nos primeros años del sieglu XVI marineros europeos, vascos y portugueses, aprovecharon los avances nes técniques de navegación pa establecer puestos de pesca na costa atlántica<ref>{{Cite book|last=Kerr|first=Donald Peter|url=https://books.google.com/books?id=itsTLSnw8qgC&pg=PA47|title=Historical Atlas of Canada: From the beginning to 1800|publisher=University of Toronto Press|year=1987|isbn=978-0-8020-2495-4|page=47}}</ref>, qu'usaben de base pa la pesca estacional de ballenes. En xeneral, la ocupación de toos estos asentamientos tempranos parez tener sío de corta duración como resultáu de la dureza del clima y la dificultá de la navegación por la zona<ref>Baten, Jörg (2016). ''A History of the Global Economy. From 1500 to the Present'', p. 84. Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-50718-0 Wynn, Graeme (2007). ''Canada and Arctic North America: An Environmental History,'' p. 49. ABC-CLIO. ISBN 978-1-85109-437-0</ref>. En [[1583]] [[Humphrey Gilbert]], por [[prerrogativa real]] de la reina [[Sabela I d'Inglaterra]], fundó [[St. John's (Terranova y Labrador)|St. John's]], el primer campamentu estacional inglés n'América del Norte<ref>{{Cite book|last=Rose|first=George A|url=https://books.google.com/books?id=tDNe7GOOwfwC&pg=PA209|title=Cod: The Ecological History of the North Atlantic Fisheries|date=October 1, 2007|publisher=Breakwater Books|isbn=978-1-55081-225-1|page=209}}</ref>. En [[1600]] los franceses ficieron neto, creando un puestu comercial estacional en [[Tadoussac]], na desembocadura del [[ríu San Llorienzo]]<ref name="CordellLightfoot2008">{{Cite encyclopedia|title=L'Anse aux Meadows National Historic Site|encyclopedia=Archaeology in America: An Encyclopedia|publisher=ABC-CLIO|url=https://books.google.com/books?id=arfWRW5OFVgC&pg=PA82|year=2009|pages=27, 82|isbn=978-0-313-02189-3|last2=Lightfoot|first2=Kent|last3=McManamon|first3=Francis|last4=Milner|first4=George|first1=Linda S.|last1=Cordell}}</ref>. L'esplorador francés [[Samuel de Champlain]] aportó al territoriu en [[1603]], y estableció los primeros asentamientos europeos permanentes: Port-Royal ([[1605]]) y [[Québec (ciudá)|Quebec City]] ([[1608]])<ref>{{Cite book|last1=Kelley|first1=Ninette|url=https://books.google.com/books?id=3IHyRvsCiKMC&pg=PA27|title=The Making of the Mosaic: A History of Canadian Immigration Policy|last2=Trebilcock|first2=Michael J.|date=September 30, 2010|publisher=University of Toronto Press|isbn=978-0-8020-9536-7|page=27}}</ref>. Entre los colonos de la [[Nueva Francia]], los nomaos ''[[Francocanadienses|Canadiens]]'' asentáronse nel valle del ríu San Llorienzo, los acadianos nes actuales [[provincies marítimes de Canadá]], y los comerciantes de pieles y misioneros católicos esploraron la rexón de los [[Grandes Llagos]], la [[badea de Hudson]] y la conca del [[ríu Mississippi]] hasta [[Louisiana]], nos [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]]<ref>{{Cite book|last=LaMar|first=Howard Roberts|url=https://archive.org/details/readersencyclope00lama_0/page/355|title=The Reader's Encyclopedia of the American West|publisher=University of Michigan Press|year=1977|isbn=978-0-690-00008-5|page=[https://archive.org/details/readersencyclope00lama_0/page/355 355]|author-link=Howard R. Lamar}}</ref>. Les tensiones rellacionaes col control del comerciu de pieles nel subcontinente provocaron, a mediaos del [[sieglu XVII]], les [[Guerres de los Castores]]<ref>{{Cite book|last1=Tucker|first1=Spencer C|url=https://books.google.com/books?id=JsM4A0GSO34C&pg=PA394|title=The Encyclopedia of North American Indian Wars, 1607–1890: A Political, Social, and Military History|last2=Arnold|first2=James|last3=Wiener|first3=Roberta|date=September 30, 2011|publisher=ABC-CLIO|isbn=978-1-85109-697-8|page=394}}</ref>. Los ingleses establecieron nuevos asentamientos en Terranova, alredor de [[1610]], al empar de los que fundaron más al sur, nes [[Trece Colonies]]<ref>Buckner, Phillip Alfred; Reid, John G. (1994). ''The Atlantic Region to Confederation: A History,'' pp. 55–56''.'' University of Toronto Press. ISBN 978-0-8020-6977-1 Hornsby, Stephen J (2005). ''British Atlantic, American frontier: spaces of power in early modern British America'', pp. 14, 18–19, 22–23. University Press of New England. ISBN 978-1-58465-427-8</ref>. La Norteamérica colonial sufrió cuatro guerres ente [[1689]] y [[1763]]; les caberes correspuenden col desarrollu, en suelu norteamericanu, de la [[Guerra de los Siete Años]]<ref>{{Cite book|last=Nolan|first=Cathal J|url=https://books.google.com/books?id=Nn_61ts-hQwC&pg=PA160|title=Wars of the age of Louis XIV, 1650–1715: an encyclopedia of global warfare and civilization|publisher=ABC-CLIO|year=2008|isbn=978-0-313-33046-9|page=160}}</ref>. La parte continental de [[Nueva Escocia]] pasó a manes de los británicos nel [[tratáu d'Utrecht]] ([[1713]]), y en 1763, tres finar la Guerra de los Siete Años, Canadá y la mayor parte de la Nueva Francia pasaron tamién a ser de soberanía británica<ref>{{Cite journal|last=Allaire|first=Gratien|date=May 2007|title=From 'Nouvelle-France' to 'Francophonie canadienne': a historical survey|journal=International Journal of the Sociology of Language|issue=185|pages=25–52|doi=10.1515/IJSL.2007.024|issn=0165-2516}}</ref>. === La Norteamérica Británica === [[Ficheru:Benjamin_West_005.jpg|alt=Painting of General Wolfe dying in front of the British flag while attended by officers and native allies|miniaturadeimagen|El cuadru de Benjamin West ''The Death of General Wolfe'' (1771) representa la muerte de [[James Wolfe]] demientres la batalla de les llanaes d'Abraham, en [[Québec (ciudá)|Quebec]]<ref name="National Gallery of Canada n963">{{cite web|url=https://www.gallery.ca/collection/artwork/the-death-of-general-wolfe-0|title=The Death of General Wolfe|publisher=National Gallery of Canada|access-date=July 23, 2023|archive-date=July 26, 2023|archive-url=https://web.archive.org/web/20230726125332/https://www.gallery.ca/collection/artwork/the-death-of-general-wolfe-0|url-status=live}}</ref>.]] La [[Proclamación Real de 1763]] estableció los derechos de les naciones orixinaries, creó la [[Provincia de Quebec (1763-1791)|provincia de Quebec]] a partir de lo que yera la [[Nueva Francia]], y anesionó la [[islla del Cabu Bretón]] a [[Nueva Escocia]]<ref name=":0">Buckner, Philip, ed. (2008). ''Canada and the British Empire''. Oxford University Press. pp. 37–40, 56–59, 114, 124–125. <nowiki>ISBN 978-0-1992-7164-1</nowiki>.</ref>. La islla de San Xuan (anguaño [[Islla del Príncipe Dubardu]]) convirtiose nuna colonia estremada en [[1769]]<ref>{{Cite journal|last=Hicks|first=Bruce M|date=March 2010|title=Use of Non-Traditional Evidence: A Case Study Using Heraldry to Examine Competing Theories for Canada's Confederation|journal=[[British Journal of Canadian Studies]]|volume=23|issue=1|pages=87–117|doi=10.3828/bjcs.2010.5}}</ref>. Pa evitar conflictos en Quebec el parllamentu británicu aprobó en 1774 la [[Llei de Quebec]]. Esta, amás d'espardir el territoriu de la provincia hacia los [[Grandes Llagos]] y el valle del [[ríu Ohio]]<ref>{{Cite book|last=Hopkins|first=John Castell|url=https://archive.org/details/canadaencyclop05hopk|title=Canada: an Encyclopaedia of the Country: The Canadian Dominion Considered in Its Historic Relations, Its Natural Resources, its Material Progress and its National Development, by a Corps of Eminent Writers and Specialists|publisher=Linscott Publishing Company|year=1898|page=[https://archive.org/details/canadaencyclop05hopk/page/125 125]}}</ref>, garantizó-y la autonomía y derechos d'autoalministración nun contestu de creciente axitación de les [[Trece Colonies]] escontra'l dominiu británicu<ref>{{Cite book|last=Nellis|first=Eric|url=https://books.google.com/books?id=-b6YVX53fIsC&pg=PT331|title=An Empire of Regions: A Brief History of Colonial British America|publisher=University of Toronto Press|year=2010|isbn=978-1-4426-0403-2|page=331}}</ref>. La llei restableció nel territoriu la llingua francesa, la fe católica y el derechu civil francés, lo que retardó'l crecimientu d'un posible movimientu independentista<ref>{{Cite book|last1=Stuart|first1=Peter|url=https://books.google.com/books?id=Fdx4AV1kgCsC&pg=PA101|title=The Catholic Faith and the Social Construction of Religion: With Particular Attention to the Québec Experience|last2=Savage|first2=Allan M.|publisher=WestBow Press|year=2011|isbn=978-1-4497-2084-1|pages=101–102}}</ref>. Nes Trece Colonies, en cambiu, la proclamación de la Llei de Quebec molestó enforma a munchos de los sos residentes, axudando a que medrara'l sentimientu antibritánicu nos años precedentes a la [[Revolución Americana]]<ref name=":0" />. El [[Tratáu de París (1783)|tratáu de París]] reconoció la independencia de los recién formaos [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] y estableció los términos de la paz: los territorios de la Norteamérica Británica asitiaos al sur de los Grandes Llagos y al este del [[ríu Mississippi]] foron cedíos al nuevu estáu.<ref>{{Cite book|last1=Leahy|first1=Todd|url=https://books.google.com/books?id=999tRpj8VGQC&pg=PR49|title=Native American Movements|last2=Wilson|first2=Raymond|date=September 30, 2009|publisher=Scarecrow Press|isbn=978-0-8108-6892-2|page=49}}</ref>. La [[Guerra d'Independencia de los Estaos Xuníos|guerra d'independencia d'Estaos Xuníos]] provocó tamién la migración d'un bon númeru de los nomaos lleales (''loyalists''), los colonos que llucharan escontra la independencia de les colonies. Munchos colaron pa Canadá: especialmente a la fastera atlántica, ú la so llegada camudó la distribución demográfica del territoriu. [[Nueva Brunswick]], de resultes de la organización de los asentamientos de los lleales, dixebrose de Nueva Escocia, y la ciudá de [[Saint John (Nueva Brunswick)|Saint John]] convirtiose na primer ciudá del Canadá<ref>{{Cite book|last=Newman|first=Peter C|url=https://books.google.com/books?id=kBGzCwAAQBAJ&pg=PA117|title=Hostages to Fortune: The United Empire Loyalists and the Making of Canada|date=2016|publisher=Touchstone|isbn=978-1-4516-8615-9|page=117|author-link=Peter C. Newman}}</ref>. P'acomodar a los recién llegaos, de llingua inglesa, nel Canadá Central, la [[Llei Constitucional de 1791]] dividió la provincia de Canadá nel Baxu Canadá (dempués [[Québec|Quebec]]), de llingua francesa, y l'Altu Canadá (dempués [[Ontario]]), de llingua inglesa, dándo-yos a cada una una asamblea llexislativa de so<ref>{{Cite book|last=McNairn|first=Jeffrey L|url=https://books.google.com/books?id=T_A3pZQrHzIC&pg=PA24|title=The capacity to judge|publisher=University of Toronto Press|year=2000|isbn=978-0-8020-4360-3|page=24}}</ref>. Los territorios canadienses foron l'escenariu de la [[Guerra ente Reinu Xuníu y Estaos Xuníos de 1812|Guerra de 1812]], qu'enfrentó al Reinu Xuníu colos Estaos Xuníos. Esta finó en [[1815]], y nun provocó cambeos nes llendes ente los dos países<ref>{{Cite book|last1=Harrison|first1=Trevor|url=https://books.google.com/books?id=EVGDUAP3LjAC&pg=PA97|title=Canadian Society in the Twenty-first Century: An Historical Sociological Approach|last2=Friesen|first2=John W.|publisher=Canadian Scholars' Press|year=2010|isbn=978-1-55130-371-0|pages=97–99}}</ref>. La inmigración al país reanudose tras la guerra: llegaron dende les islles britániques más de 960.000 persones ente 1815 y [[1850]]<ref>{{Cite book|last=Harris|first=Richard Colebrook|url=https://books.google.com/books?id=tWkxht1Oa8EC&pg=PA21|title=Historical Atlas of Canada: The land transformed, 1800–1891|publisher=University of Toronto Press|year=1987|isbn=978-0-8020-3447-2|page=21|display-authors=etal}}</ref>. Esti númberu incluyía a refuxaos qu'escapaben de la [[Gran fame irlandesa|Gran Fame Irlandesa]], y escoceses de llingua gaélica [[Espulsión de les Tierres Altes d'Escocia|espulsaos de les Tierres Altes d'Escocia]]<ref>{{Cite journal|last=Gallagher|first=John A.|year=1936|title=The Irish Emigration of 1847 and Its Canadian Consequences|url=http://www.cchahistory.ca/journal/CCHA1935-36/Gallagher.html|url-status=live|pages=43–57|archive-url=https://web.archive.org/web/20140707141525/http://www.cchahistory.ca/journal/CCHA1935-36/Gallagher.html|archive-date=July 7, 2014|journal=CCHA Report}}</ref>. Les enfermedaes infeccioses mataron ente'l 25% y el 33% de los europeos qu'emigraron a Canadá antes de [[1891]]<ref name="dying" />. El deséu de contar con un sistema parllamentariu de [[gobiernu responsable]] foi la causa de les fallíes rebeliones de 1837-38<ref>{{Cite book|last=Read|first=Colin|url=https://books.google.com/books?id=OWhXHCXuVvcC&pg=PR99|title=Rebellion of 1837 in Upper Canada|publisher=McGill-Queen's University Press|year=1985|isbn=978-0-7735-8406-8|page=99}}</ref>. El informe Durham, ellaboráu pol gobernador xeneral homónimu, unviáu pa esclariar les causes de les revueltes, recomendó la instauración del sistema de gobiernu responsable y l'asimilación de los francocanadienses na cultura inglesa<ref name=":0" />. L'Acta d'Unión de 1840 fundió toes les provincies preesistentes nuna única Provincia de Canadá, y estableció la creación de sistemes de gobiernu responsable pa toes les provincies de la Norteamérica Británica asitiaes al este del [[llagu Superior]] primero de 1855. La frma del [[Tratáu d'Oregón]] ente Gran Bretaña y los Estaos Xuníos, en 1846, resolvió la disputa sobro les llendes d'Oregón, y estendió la frontera occidental canadiense a lo llartu del paralelu 49. Esto abrió'l camín pa la creación de colonies britániques de la [[Colonia de la Islla de Vancouver|islla de Vancouver]] ([[1849]]) y [[Colonia de la Columbia Británica|Columbia Británica]] ([[1858]]). Anantes, en [[1825]], el [[Tratáu de San Petersburgu (1825)|tratáu de San Petersburgu]], firmáu por Gran Bretaña y [[Imperiu Rusu|Rusia]], estableciera la frontera ente ambos países a lo llargo la costa del [[Océanu Pacíficu|Pacíficu]]. Sicasí, inclusu dempués de la [[compra d'Alaska]] por Estaos Xuníos en [[1867]], siguieron les disputes sobro la demarcación esacta de la llende ente Alaska y Yukón y ente Alaska y Columbia Británica<ref>{{cite encyclopedia|last1=Farr|first1=DML|last2=Block|first2=Niko|date=August 9, 2016|title=The Alaska Boundary Dispute|url=https://www.thecanadianencyclopedia.ca/en/article/alaska-boundary-dispute|url-status=live|archive-url=https://web.archive.org/web/20171215092859/http://thecanadianencyclopedia.ca/en/article/alaska-boundary-dispute/|archive-date=December 15, 2017|encyclopedia=The Canadian Encyclopedia}}</ref>. === Confederación y espansión === Tres de cellebrase trés conferencies pa discutir la creación d'una constitución, la [[Llei Constitucional de 1867]] proclamó oficialmente la Confederación Canadiense, formada por cuatro provincies ([[Ontario]], [[Québec]], [[Nueva Escocia]] y [[Nueva Brunswick]]) el [[1 de xunetu]] de [[1867]]<ref>Dijkink, Gertjan; Knippenberg, Hans (2001). ''The Territorial Factor: Political Geography in a Globalising World''. Amsterdam University Press. p. 226. <nowiki>ISBN 978-9-0562-9188-4</nowiki>. Bothwell, Robert (1996). ''History of Canada Since 1867''. Michigan State University Press. pp. 31, 207–310. <nowiki>ISBN 978-0-8701-3399-2</nowiki>.</ref>. Canadá asumió'l control de la [[Tierra de Rupert]] y el [[Territoriu Noroccidental]] pa formar los [[Territorios del Noroeste]]; les reivindicaciones de los [[métis]] prendieron la conocida como [[Rebelión del ríu Roxu]], que desembocó na creación de la provincia de [[Manitoba]] en xunetu de [[1870]]<ref>{{Cite book|last=Bumsted|first=JM|title=The Red River Rebellion|publisher=Watson & Dwyer|year=1996|isbn=978-0-920486-23-8}}</ref>. La Columbia Británica y la Islla de Vancouver, que foran convertíes nuna única colonia en 1866, xuniéronse a la confederación en [[1871]] cola promesa de que se fadría un ferrocarril trescontinental al territoriu nún plazu de diez años<ref>{{cite encyclopedia|url=https://www.thecanadianencyclopedia.ca/en/article/railway-history|title=Railway History in Canada|encyclopedia=The Canadian Encyclopedia|access-date=March 15, 2021|archive-date=April 29, 2023|archive-url=https://web.archive.org/web/20230429164701/https://www.thecanadianencyclopedia.ca/en/article/railway-history|url-status=live}}</ref>, y la islla del Príncipe Dubardu xuniose a la confederación en [[1873]]<ref name="canatlas">{{cite web|url=http://www.canadiangeographic.ca/atlas/themes.aspx?id=building&sub=building_basics_confederation&lang=En|title=Building a nation. Canadian Atlas.|publisher=Canadian Geographic|fechaaccesu=|archive-url=https://web.archive.org/web/20060303140806/http://www.canadiangeographic.ca/atlas/themes.aspx?id=building&sub=building_basics_confederation&lang=En|archive-date=March 3, 2006|access-date=13 de mayu de 2026|website=Canadian Atlas|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060303140806/http://www.canadiangeographic.ca/atlas/themes.aspx?id=building&sub=building_basics_confederation&lang=En|fechaarchivu=2006-03-03}}</ref>. En [[1898]], demientres la Fiebre del Oru de Klondike nos Territorios del Noroeste, el parllamentu creó'l Territoriu de [[Yukón]]. En [[1905]], finalmente, [[Alberta]] y [[Saskatchewan]] convirtiéronse en provincies<ref name="canatlas" />. Ente 1871 y 1896 casi un cuartu de la población canadiense emigró a los Estaos Xuníos<ref>{{Cite book|last=Denison|first=Merrill|title=The Barley and the Stream: The Molson Story|date=1955|publisher=McClelland & Stewart Limited|page=8}}</ref>. Pa poblar l'oeste y atraer inmigrantes europeos Canadá patrocinó la construcción de tres ferrocarriles trescontinentales, aprobó una llei pa favorecer l'asentamientu (''Dominion Lands Act'') y creó un cuerpu paramilitar, la [[Policía Montada del Noroeste]], pa caltener l'orde nesa rexón<ref>Cook, Terry (2000). "[https://web.archive.org/web/20110614222015/http://www.collectionscanada.gc.ca/publications/archivist-magazine/015002-2230-e.html The Canadian West: An Archival Odyssey through the Records of the Department of the Interior]". The Archivist. Library and Archives Canada. Archiváu del orixinal el 14 de xunu de 2011. Consultáu'l 13 de mayu de 2026.</ref>. Esti periodu d'espansión al oeste y de construcción nacional tuvo como consecuencia'l desplazamientu de les Naciones Orixinaries de les praeres canadienses: quitáronse-yos les tierres p'agospiar colonos europeos<ref>{{cite web|url=https://pier21.ca/research/immigration-history/settling-the-west-immigration-to-the-prairies-from-1867-to-1914|last=Gagnon|first=Erica|title=Settling the West: Immigration to the Prairies from 1867 to 1914|publisher=Canadian Museum of Immigration|access-date=December 18, 2020|archive-date=November 28, 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20201128194403/https://pier21.ca/research/immigration-history/settling-the-west-immigration-to-the-prairies-from-1867-to-1914|url-status=live}}</ref>, y seríen treslladaos a reserves<ref>{{Cite book|last=Hele|first=Karl S.|url=https://books.google.com/books?id=IhLaAgAAQBAJ&pg=PT248|title=The Nature of Empires and the Empires of Nature: Indigenous Peoples and the Great Lakes Environment|publisher=Wilfrid Laurier University Press|year=2013|isbn=978-1-5545-8422-2|page=248}}</ref>. De resultes del procesu d'introducción de ganáu de lleche y carne y de cultivos cerealeros, estinguiose'l bisonte americanu de llanada (''Bison bison bison'') nel Canadá occidental<ref>{{Cite book|last1=Armitage|first1=Derek|url=https://books.google.com/books?id=Z68_-biGhU8C&pg=PA183|title=Adaptive Capacity and Environmental Governance|last2=Plummer|first2=Ryan|publisher=Springer Science & Business Media|year=2010|isbn=978-3-6421-2194-4|pages=183–184}}</ref>. Como esti yera la fonte principal d'alimentu de les Naciones Orixinaries, estes sofrieron fames y enfermedaes<ref>{{Cite book|last=Daschuk|first=James William|url=https://books.google.com/books?id=mxwwZmSSOssC&pg=PA99|title=Clearing the Plains: Disease, Politics of Starvation, and the Loss of Aboriginal Life|publisher=University of Regina Press|year=2013|isbn=978-0-8897-7296-0|pages=99–104}}</ref>; el gobiernu ofreció-yos sofitu d'emerxencia a condición de que aceutaran vivir en reserves<ref>{{Cite book|last=Hall|first=David John|url=https://books.google.com/books?id=hLoeDAAAQBAJ&pg=PA258|title=From Treaties to Reserves: The Federal Government and Native Peoples in Territorial Alberta, 1870–1905|publisher=McGill-Queen's University Press|year=2015|isbn=978-0-7735-4595-3|pages=258–259}}</ref>. Demientres esti tiempu, el país introdució tamién la Llei de Indios (''Indian Act''), qu'estendió'l control del estáu sobre les naciones orixinaries n'estayes como educación, gobiernu y derechos llegales<ref>{{Cite book|last1=Jackson|first1=Robert J.|url=https://books.google.com/books?id=u6zNDwAAQBAJ&pg=PT186|title=Canadian Government and Politics|last2=Jackson|first2=Doreen|last3=Koop|first3=Royce|publisher=Broadview Press|year=2020|isbn=978-1-4604-0696-0|edition=7th|page=186}}</ref>. == Política == Canadá tien un [[gobiernu parllamentariu]] con fuertes tradiciones [[democracia|democrátiques]]. El [[Parllamentu de Canadá|parllamentu]] ye compuesto por La Corona, una [[Cámara de los Comunes de Canadá|Cámara de los Comunes]] electa pol pueblu y un [[Senáu de Canadá|Senáu]] designado. Cada miembru del parllamentu na Cámara de los Comunes ye escoyíu por [[mayoría simple]] nun distrito eleutoral o so equivalente. El primer ministru ye que convoca a eleiciones xenerales, las cuales deben de ser máximu cinco años dempués de la eleición anterior, o pueden ser desencadenar pol gobiernu al pidir la [[moción de censura]] nel parllamentu.<ref>{{cita llibru|apellidu=Dawson|nome=R MacGregor|coautores=Dawson, WF|títulu=Democratic Government in Canada|editor=Norman Ward|editorial=University of Toronto Press|ubicación=Toronto|fecha=1989|páxines=16–17, 59–60, 66|isbn=0802067034|idioma=inglés}}</ref> El país ye una [[monarquía parllamentaria]]. El [[xefe d'Estáu]] ye la reina d'[[Inglaterra]], representada por un gobernador-xeneral. El [[xefe de gobiernu]] ye'l [[primer ministru]]. == Organización territorial == {{AP|Organización territorial de Canadá}} Canadá ye una federación compuesta por diez provincies y trés territorios. Les primeres tienen más autonomía que los segundos, faéndose cargu de la educación, la sanidá y el bienestar<ref>Doern, G.B., Maslove, A.M., Prince, M.J., ''Canadian Public Budgeting in the Age of Crises: Shifting Budgetary Domains and Temporal Budgeting'', p. 1. MQUP, 2013. ISBN 978-0-7735-8853-0</ref>. Ente toes recauden en conxuntu más impuestos que'l propiu gobiernu federal, lo que fai del sistema canadiense un modelu singular nel mundu. Col so presupuestu el gobiernu federal puede iniciar polítiques nacionales en provincies concretes, y magar que les provincies pueden renunciar a recibir esos fondos y programes, fánelo mui de ralo en ralo. El gobiernu federal, amás, tien un fondu p'aportar dineru a les provincies más probes col envís d'igualar na midida de lo posible la cantidá y calidá de los servicios que presten toes elles a los ciudadanos<ref>{{cita llibru|author1=Jason Clemens|author2=Niels Veldhuis|títulu=Beyond Equalization: Examining Fiscal Transfers in a Broader Context|url=https://books.google.com/books?id=yc6RakXxLy0C&pg=PA8|añu=2012|publisher=[[Fraser Institute]]|isbn=978-0-88975-215-3|page=8|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20160412150638/https://books.google.com/books?id=yc6RakXxLy0C&pg=PA8|archivedate=12 d'abril de 2016|df=mdy-all}}</ref>. === Provincies === * [[Alberta]] * [[Columbia Británica]] * [[Ontario]] * [[Québec]] * [[Manitoba]] * [[Nueva Brunswick]] * [[Terranova y Labrador]] * [[Nueva Escocia]] * [[Islla del Príncipe Dubardu]] === Territorios === * [[Territorios del Noroeste]] * [[Nunavut]] * [[Yukón]] === Ciudaes === * [[Edmonton]] * [[Halifax]] * [[Iqaluit]] * [[Medicine Hat]] * [[Montreal]] * [[Moose Jaw]] * [[Ontario]] * [[Québec (ciudá)|Québec]] * [[Toronto]] * [[Vancouver]] * [[Whitehorse]] * [[Winnipeg]] * [[Yellowknife]] == Economía == {{AP|Economía del Canadá}} == Demografía == La población del país ye, según el censu canadiense de 2016, de 35.151.728 habitantes, lo que representa un aumentu del 5% respectu al del 2011<ref>{{cita web|url=http://www.ctvnews.ca/canada/toronto-montreal-vancouver-now-home-to-one-third-of-canadians-census-1.3275666|last=Press|first=Jordan|date=8 de febreru de 2017|title=Toronto, Montreal, Vancouver now home to one-third of Canadians: census|fechaaccesu=February 8, 2017|url-status=live|website=CTV News|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170208145820/http://www.ctvnews.ca/canada/toronto-montreal-vancouver-now-home-to-one-third-of-canadians-census-1.3275666|fechaarchivu=2017-02-08}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www12.statcan.gc.ca/census-recensement/2016/dp-pd/hlt-fst/pd-pl/Table.cfm?Lang=Eng&T=101&S=50&O=A|date=8 de febreru de 2017|title=2016 Census: Population and dwelling counts|publisher=Statistics Canada|fechaaccesu=February 8, 2017|url-status=live|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180717041729/https://www12.statcan.gc.ca/census-recensement/2016/dp-pd/hlt-fst/pd-pl/Table.cfm?Lang=Eng&T=101&S=50&O=A|fechaarchivu=2018-07-17}}</ref>. Ente 2011 y mayu del 2016 la población del país medró en 1,7 millones d'habitantes; dos terceres partes d'ellos yeren inmigrantes<ref>{{Cite news|last=Campion-Smith|first=Bruce|date=8 de febreru de 2017|title=Canada's population grew 1.7M in 5 years, latest census shows|work=artículu na web de The Toronto Star|url=https://www.thestar.com/news/canada/2017/02/08/canadas-population-grew-17m-in-5-years.html|url-status=live|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170208142923/https://www.thestar.com/news/canada/2017/02/08/canadas-population-grew-17m-in-5-years.html|fechaarchivu=|fechaaccesu=|archiveurl=https://web.archive.org/web/20170208142923/https://www.thestar.com/news/canada/2017/02/08/canadas-population-grew-17m-in-5-years.html|archivedate=2017-02-08}}</ref>. Ente 1990 y 2008 la población medró en 5,6 millones, que representen un 20,4% del total de la so población<ref>{{cita web|url=http://oee.nrcan.gc.ca/publications/statistics/trends10/chapter3.cfm|year=2011|title=Energy Efficiency Trends in Canada, 1990 to 2008|publisher=Natural Resources Canada|url-status=live|fechaaccesu=December 13, 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151222162432/http://oee.nrcan.gc.ca/publications/statistics/trends10/chapter3.cfm|fechaarchivu=2015-12-22}}</ref>. Los causantes d'esta medría son, en primer llugar, la inmigración, y tamién, magar qu'en menor midida, el crecimientu natural<ref>{{Cite book|apellíu1=Edmonston|nome1=Barry|url=https://books.google.com/books?id=VVYOgvFPvBEC&pg=PA181|title=The Changing Canadian Population|apellíu2=Fong|nome2=Eric|publisher=McGill-Queen's University Press|year=2011|isbn=978-0-7735-3793-4|page=181}}</ref>. Canadá tien una de les mayores tases d'inmigración per capita del mundu<ref>{{Cite book|last=Zimmerman|first=Karla|url=https://books.google.com/books?id=kv4nlSWLT8UC&pg=PA51|title=Canada|publisher=Lonely Planet|year=2008|isbn=978-1-74104-571-0|edition=10th|page=51}}</ref>, de resultes tantu d'una política económica consciente como de los efectos de la reunificación familiar de los inmigrantes previamente asentaos nel país<ref name="HollifieldMartin2014">{{Cite book|apellíu1=Hollifield|nome1=James|url=https://books.google.com/books?id=Ys9jBAAAQBAJ&pg=PA11|title=Controlling Immigration: A Global Perspective|apellíu2=Martin|nome2=Philip|apellíu3=Orrenius|nome3=Pia|publisher=[[Stanford University Press]]|year=2014|isbn=978-0-8047-8627-0|edition=3rd|page=11}}</ref><ref name="BeaujotKerr2007j">{{Cite book|apellíu1=Beaujot|nome1=Roderic P.|url=https://books.google.com/books?id=CofPBh5BRhwC&pg=PA178|title=The Changing Face of Canada: Essential Readings in Population|apellíu2=Kerr|nome2=Donald W.|publisher=Canadian Scholars' Press|year=2007|isbn=978-1-55130-322-2|page=178}}</ref>. Sicasí, esto nun ye tan problemáticu como notros países: la población del país, y tamién tolos partíos políticos más importantes, sofiten l'actual política migratoria<ref name="HollifieldMartin2014" /><ref name="FreemanHansen2013">{{Cite book|apellíu1=Freeman|nome1=Gary P.|url=https://books.google.com/books?id=A0s03B_RjhIC&pg=PA8|title=Immigration and Public Opinion in Liberal Democracies|apellíu2=Hansen|nome2=Randall|apellíu3=Leal|nome3=David L.|publisher=Routledge|year=2013|isbn=978-1-136-21161-4|page=8}}</ref>. Un total de 341.180 persones aportaron al país en 2019, principalmente dende Asia<ref>{{cita web|url=https://www.forbes.com/sites/stuartanderson/2020/02/18/immigrants-flock-to-canada-while-us-declines/|last=Anderson|first=Stuart|date=18 de febreru de 2020|title=Immigrants Flock To Canada, While U.S. Declines|fechaaccesu=April 16, 2020|website=artículu na web de la revista Forbes|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210413193554/https://www.forbes.com/sites/stuartanderson/2020/02/18/immigrants-flock-to-canada-while-us-declines/|fechaarchivu=2021-04-13}}</ref>: India, Filipines y China son los trés países de los que proceden un mayor númberu d'inmigrantes a Canadá<ref>{{Cite news|date=June 6, 2019|title=Is Canada asking countries for a million immigrants?|work=BBC News|url=https://www.bbc.com/news/world-us-canada-48466771|archiveurl=https://web.archive.org/web/20221005085112/https://www.bbc.com/news/world-us-canada-48466771|archivedate=2022-10-05|fechaaccesu=2021-06-02}}</ref>. Los recién llegaos asiéntense principalmente nes mayores árees urbanes del país, les de Toronto, Montreal y Vancouver<ref>{{Cite book|last=Grubel|first=Herbert G.|url=https://books.google.com/books?id=48LOyfxYihoC&pg=PA5|title=The Effects of Mass Immigration on Canadian Living Standards and Society|publisher=Fraser Institute|year=2009|isbn=978-0-88975-246-7|page=5}}</ref>. Canadá tamién acepta una gran cantidá de refuxaos: más del 10% de los refuxaos que son acoyíos notros países a nivel mundial sonlo en Canadá, que recibió a más de 28.000 d'ellos en 2018<ref>{{cita web|url=https://www.canada.ca/content/dam/ircc/migration/ircc/english/pdf/pub/annual-report-2019.pdf&ved=2ahUKEwjTzbT91dvtAhVFElkFHTpADOQ4ChAWMAJ6BAgGEAE&usg=AOvVaw2778i4CZyopbIr4md00X0-|title=2019 Annual Report to Parliament on Immigration|publisher=Ministeriu d'Inmigración, Refuxaos y Ciudadanía de Canadá.|fechaaccesu=December 19, 2020}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.macleans.ca/news/canada/refugee-resettlement-canada/|last=Jason|first=Markusoff|date=23 de xineru de 2019|title=Canada now brings in more refugees than the U.S.|fechaaccesu=|website=Maclean's|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20221124132618/https://www.macleans.ca/news/canada/refugee-resettlement-canada/|fechaarchivu=2022-11-24}}</ref>. La densidá de población de Canadá, de 3,7 habitantes per km², ye una de les menores del mundu<ref>{{cita web|url=http://www12.statcan.ca/census-recensement/2011/dp-pd/hlt-fst/pd-pl/Table-Tableau.cfm?LANG=Eng&T=101&SR=1&S=10&O=A|title=Population and dwelling counts, for Canada, provinces and territories, 2011 and 2006 censuses|publisher=Statistics Canada|url-status=live|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141006234239/http://www12.statcan.ca/census-recensement/2011/dp-pd/hlt-fst/pd-pl/Table-Tableau.cfm?LANG=Eng&T=101&SR=1&S=10&O=A|fechaarchivu=2014-10-06}}</ref>. Canadá estiéndese latitudinalmente ente los paralelos 83 N y 41 N, y alredor del 95% de los sos habitantes viven al sur del paralelu 55 N<ref name="OECD2014">{{Cite book|url=https://books.google.com/books?id=_mjWAgAAQBAJ&pg=PA142|title=OECD Environmental Performance Reviews OECD Environmental Performance Reviews: Canada 2004|publisher=OECD|year=2014|isbn=978-92-64-10778-6|pages=142–}}</ref>. Cuatru quintos de la so población, amás, viven a 150 km o menos de la llende del país colos Estaos Xuníos<ref>{{Cite book|last=Custred|first=Glynn|url=https://archive.org/details/immigrationpolic0000unse/page/96|title=Immigration policy and the terrorist threat in Canada and the United States|publisher=Fraser Institute|year=2008|isbn=978-0-88975-235-1|editor-last=Moens|editor-first=Alexander|page=[https://archive.org/details/immigrationpolic0000unse/page/96 96]|chapter=Security Threats on America's Borders|chapter-url=https://books.google.com/books?id=HmiqBgnkAXYC&pg=PA96}}</ref>. La fastera más densamente poblada del país ye'l Corredor Québec-Windsor: estiéndese pola fastera meridional de les provincies de Québec y Ontario a la vera de los Grandes Llagos y el ríu San Llorienzu, y nelli vive casi la metá de la población total del país<ref name="OECD2014" />. Otru 30% vive na rexón de Lower Mainland, na Columbia Británica, y nel Corredor Calgary-Edmonton, na provincia d'Alberta<ref>{{cita web|url=https://www.statcan.gc.ca/pub/82-221-x/00503/t/th/4062283-eng.htm|year=2001|title=Urban-rural population as a proportion of total population, Canada, provinces, territories and health regions|publisher=Statistics Canada|fechaaccesu=May 23, 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110811045205/http://www.statcan.gc.ca/pub/82-221-x/00503/t/th/4062283-eng.htm|fechaarchivu=2011-08-11}}</ref>. {| {{tablaguapa}} |+Principales árees metropolitanes censales (CMA)del país (censu de 2016) !CMA !Provincia !Población ! !CMA !Provincia !Población |- ![[Toronto]] ![[Ontario]] !5.928.040 ! ![[London (Ontario)|London]] !Ontario !494.069 |- ![[Montreal]] ![[Québec]] !4.098.927 ! ![[St. Catharines]]–[[Niagara Falls (Ontario)|Niagara]] !Ontario !406.074 |- ![[Vancouver]] ![[Columbia Británica]] !2.463.431 ! ![[Halifax]] ![[Nueva Escocia]] !403.390 |- ![[Calgary]] ![[Alberta]] !1.392.609 ! ![[Oshawa]] !Ontario !379.848 |- ![[Ottawa]]-[[Gatineau]] !Ontario-Québec !1.323.783 ! ![[Victoria (Columbia Británica)|Victoria]] !Columbia Británica !367.770 |- ![[Edmonton]] !Alberta !1.321.426 ! ![[Windsor (Ontario)|Windsor]] !Ontario !329.144 |- ![[Québec (ciudá)|Québec]] !Québec !800.296 ! ![[Saskatoon]] ![[Saskatchewan]] !295.095 |- ![[Winnipeg]] ![[Manitoba]] !778.489 ! ![[Regina (Saskatchewan)|Regina]] !Saskatchewan !236.481 |- ![[Hamilton]] !Ontario !747.545 ! ![[Sherbrooke]] !Québec !212.105 |- ![[Kitchener]]– [[Cambridge (Ontario)|Cambridge]]–[[Waterloo (Ontario)|Waterloo]] !Ontario !523.894 ! ![[St. John's (Terranova y Labrador)|St. John's]] ![[Terranova y Labrador]] !205.955 |} == Cultura == [[Imaxe:Provincies y territorios de Canadá.png|thumb|500px|División alministrativa de Canadá, coles sos diez provincies y trés territorios y les sos respeutives capitales.|izquierda]] [[Ficheru:Canada_provinces_evolution_2.gif|alt=Refer to caption|miniaturadeimagen|Mapa animáu amosando la medría y el cambeu de llendes de les provincies y territorios de Canadá de magar la formación de la confederación, en 1867<ref name="Natural Resources Canada 2016 m242">{{cite web|url=https://atlas.gc.ca/ette/en/index.html|date=12 de setiembre de 2016|title=Territorial Evolution|publisher=Natural Resources Canada|archive-date=September 2, 2023|archive-url=https://web.archive.org/web/20230902165955/https://atlas.gc.ca/ette/en/index.html|url-status=live|fechaaccesu=}}</ref>.]] == Referencies == {{llistaref}} {{Commons|Category:Canada|Canadá}} {{América}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Canadá|*]] [[Categoría:Organización de les Naciones Xuníes]] [[Categoría:OTAN]] nqjn4uqqxyac78v051i85fyzzt5nprj Canaries 0 4788 4498543 4241173 2026-06-03T13:38:20Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498543 wikitext text/x-wiki {{rexón | xentiliciu=canariu, -a, -o<ref name="dalla" /> }} Les '''Canaries'''<ref name="dalla">{{DALLA|canariu|9872}}</ref>{{exonimia}} ye una [[comunidá autónoma]] d'[[España]], con capital compartida ente les dos principales ciudaes ([[Santa Cruz de Tenerife]] y [[Les Palmes de Gran Canaria]]), abarca la totalidá del archipiélagu Canariu, formáu por siete islles mayores: [[Tenerife]], [[La Palma]], [[La Gomera]] y [[El Hierro]], que formen la [[provincia de Santa Cruz de Tenerife]], y [[Gran Canaria]], [[Fuerteventura]] y [[Lanzarote]], que pertenecen a la [[provincia de Les Palmes]], arriendes de seis islles menores ([[Alegranza]], Graciosa, Montaña Clara, Lobos, Roque del Este y Roque del Oeste) y una serie de pequeñes roques ya islotes (Anaga, Salmor, Garachico). Ta asitiada nel [[Océanu Atlánticu]], nel norte d'[[África]], na rexón de [[Macaronesia]] (xunto coles Islles [[Cabu Verde]], [[Azores]], [[Madeira]] ya [[Islles Xabaces|Xabaces]]) y ye la rexón española con más llonxitú de costes: 1.583 km. == Historia == El 75% de los habitantes de [[Canaries]] son d'orixe [[guanche]], pueblu [[bereber]] trayíu al Archipiélagu polos [[fenicios]] y dempués polos cartaxineses nos [[sieglu VII e.C.|sieglos VII]] y [[Sieglu V e.C.|V e.C.]] pa que sirviesen d'aida y de sofitu a les sos flotes, na ruta del [[oru]]. Los guanches denomaron a la Islla de Gran Canaria "''Tamarán''". Los romanos supieron de la esistencia de les Islles polos escritos de "'''Juba II'''", rei de [[Mauritania]]; (fálase d'una espedición nel añu [[40|40 dC]] a les islles, que foi rellatada polos escritores [[Plutarcu]] y "[[Pliniu|Pliniu el Vieyu]]". Ésti caberu fai usu del términu "''Insulae Cannariae''" (del [[llatín]] ''Can, Cannis''= "perru"), darréu de l'abondanza de perros qu'habitaben les islles. Esta ye la esplicación de que nel escudu apaezan dos perros ún a cada llau, y tamién de que, a la escontra de lo que la mayor parte de la xente camienta, nun foi que les islles tomaren el nome de l'ave (el canariu, "''Serinus canaria''"), sinón que foi l'ave el que tomó'l nome de les islles "''Cannariae''", (d'au ye nativu), y que col tiempu derivó en [[Canariu]]. == Ver tamién == * [[Alternativa Popular Canaria]] * [[Nacionalismu canariu]] * [[Teide]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Commons|Category:Canary Islands|Les Canaries}} * [http://www.tenerife-travels.com/index.htm Tenerife-travels] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050702014830/http://www.tenerife-travels.com/index.htm |date=2005-07-02 }} * [http://www.vallehermoso.de/en/index.html La Gomera] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071102211148/http://www.vallehermoso.de/en/index.html |date=2007-11-02 }} * [http://www.visitarcanarias.com Guía de les Islles Canaries] [[Archivu:800px-Mapa de Canaries (ast).png|thumb|400px|left|Mapa de les Islles Canaries]] {{CCAA España}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Canaries|*]] 4i2t2p7sdmtcjshgk5c6wri2esxn2g9 Canal 10 TV 0 8923 4498541 3726998 2026-06-03T13:21:16Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498541 wikitext text/x-wiki {{referencies|t=20221004152001}} {{Organización}} '''Canal 10 TV''' yera una cadena de [[televisión]] d'[[Asturies]] que pertenecía a [[Vocento]], grupu del periódicu [[El Comercio]]. La sede alcontrábase en [[Xixón]] y emitía pelos canales 21 y 38 d'[[UHF]]. Llegó a tener una audiencia acumulada mensual de 215.000 espectadores. Dexó d'emitir n'avientu de [[2021]]. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == *[http://www.canal10tv.com/ Páxina de la canal] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20051228092651/http://www.canal10tv.com/ |date=2005-12-28 }} *[http://canales.elcomerciodigital.com/extras/canal10tv/index.htm Videos de la canal] {{entamu}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Cadenes de televisión d'Asturies]] [[Categoría:Xixón]] 188ahuqec3sa3j6r33bco39o7xtksqz Wikipedia:Pidimientos 4 9566 4498574 4449828 2026-06-03T18:07:25Z ~2026-32868-18 149098 /* Gastronomía */ 4498574 wikitext text/x-wiki Esta ye la páxina onde se puen poner los artículos que vos prestaría tener en Wikipedia y que nun queréis/sabéis/podéis facer vós mesmos. Tán dividíos por temátiques pa poder atopalos meyor. Sentíivos llibres d'añader lo que queráis, pero aseguraivos enantes de que nun esistan con otru nome asemeyáu. === Arte === * [[Flor galana]] ==== Músicos d'Asturies ==== * [[René de Coupaud]] * [[Elías García Sánchez]] * [[Igor Medio]] * [[Carlos Redondo]] * [[David Mateos Rosete]] («Puru») * [[Algaire]] === Ciencia y Teunoloxía === * [[Odysee]] ([[:en:Odysee|en]]) === Cultura === * [[Fontán]] * [[Cabanas de teito]] * [[Lyceum Club Femenino]] ([[:es:Lyceum Club Femenino|eswiki]]) === Deportes === * [[Deporte d'Asturies]] === Economía === [[HUNOSA]] * [[Arcelor]] * [[DuPont]] === Gastronomía === * [[Faba Asturiana]] * [[Gastronomía occitana]] ([[:ca:gastronomia d'Occitània|ca]]) * [[Lara Roguez]] Chef xixonesa === Gobiernu y política === * [[Instituciones d'Asturies]] * [[Derechu d'Asturies]] * {{ill|es|Florentino Villabona Madera|Florentino Villabona Madera}} === Historia === *[[Jose Antonio de Sucre]] ===Relixón=== *[[Saraṇa Bhikkhu]] ([[:es:Saraṇa Bhikkhu|es]]) == Ampliaciones == Artículos que necesiten ampliase enforma. *[[Castellanu]] *[[Historia d'España]] *[[Platón]] *[[Tribunal Superior de Xusticia d'Asturies]] == Tornes dende l'inglés == *[[:en:Dong Xian]] *[[:en:Emperor Ping of Han]] *[[:en:Sapadbizes]] == TIME 100 == === 2023 === *[[Ali Wong]] *[[Aubrey Plaza]] *[[Salma Hayek Pinault]] *[[Judy Blume]] *[[Colin Farrell]] *[[Simone Leigh]] *[[Wolfgang Tillmans]] *[[Suzan-Lori Parks]] *[[Shervin Hajipour]] *[[El Anatsui]] *[[Colleen Hoover]] *[[Steve Lacy]] *[[Ke Huy Quan]] *[[Sara Mardini and Yusra Mardini]] *[[Shah Rukh Khan]] *[[Pedro Pascal]] *[[RowVaughn Wells]] *[[Tracie D. Hall]] *[[Peng Lifa]] *[[Shannon Watts]] *[[Haluk Levent]] *[[Imara Jones]] *[[Yvon Chouinard]] *[[Doja Cat]] *[[Mikaela Shiffrin]] *[[Bella Hadid]] *[[Sam Altman]] *[[Niloofar Hamedi and Elaheh Mohammadi]] *[[Thom Browne]] *[[S.S. Rajamouli]] *[[MrBeast]] *[[Elizabeth Maruma Mrema]] *[[Britney Schmidt and Peter Davis]] *[[Sam Rivera]] *[[Robin Zeng]] *[[Edward Reynolds]] *[[Olena Zelenska]] *[[Hakeem Jeffries]] *[[Evan Gershkovich]] *[[Sherry Rehman]] *[[Anthony Albanese]] *[[Margrethe Vestager]] *[[Samuel Alito]] *[[Gina Raimondo]] *[[Oleksandra Matviichuk]] *[[Fumio Kishida]] *[[Cindy McCain]] *[[María Herrera Magdaleno]] *[[Olaf Scholz]] *[[Bola Ahmed Tinubu]] *[[Min Aung Hlaing]] *[[Laurene Powell Jobs]] *[[Johan Rockstrom]] *[[Patrick Mahomes II]] *[[Gina Prince-Bythewood]] *[[Karen Lynch]] *[[Shou Zi Chew]] *[[Ozlem Tureci and Ugur Sahin]] *[[Deborah Lipstadt]] *[[Bob Iger]] *[[Sarah Kate Ellis]] *[[Monica Simpson]] *[[Nathan Fielder]] *[[Wanjira Mathai]] *[[Hidetaka Miyazaki]] *[[Jerrod Carmichael]] *[[Catherine Coleman Flowers]] *[[Sean Sherman]] *[[Iga Swiatek]] *[[Kate Orff]] *[[Dimie Ogoina]] *[[Andrea Kritcher]] === 2023 AI Leaders=== *[[Dario Amodei]] *[[Daniela Amodei]] *[[Sam Altman]] *[[Demis Hassabis]] *[[Robin Li]] *[[Clément Delangue]] *[[Lila Ibrahim]] *[[Raquel Urtasun]] *[[Alex Karp]] *[[Reid Hoffman]] *[[Greg Brockman]] *[[Marc Andreessen]] *[[Sandra Rivera]] *[[Aidan Gomez]] *[[Daniel Gross]] *[[Kai-Fu Lee]] *[[Jaime Teevan]] *[[Andrew Ng]] *[[Kevin Scott]] *[[Jensen Huang]] *[[Clara Shih]] *[[Alexandr Wang]] *[[Mustafa Suleyman]] *[[Marc Raibert]] *[[Ted Chiang]] *[[Charlie Brooker]] *[[Holly Herndon]] *[[Pelonomi Moiloa]] *[[Grimes]] *[[Neal Khosla]] *[[Stephanie Dinkins]] *[[Sougwen Chung]] *[[Cristóbal Valenzuela]] *[[Lilly Wachowski]] *[[Manu Chopra]] *[[Kate Kallot]] *[[Ziad Obermeyer]] *[[Noam Shazeer]] *[[Alison Darcy]] *[[Nathaniel Manning]] *[[Tushita Gupta]] *[[Andrew Hopkins]] *[[Linda Dounia Rebeiz]] *[[Richard Socher]] *[[Keith Dreyer]] *[[Nancy Xu]] *[[Rootport]] *[[Alondra Nelson]] *[[Ian Hogarth]] *[[Audrey Tang]] *[[Meredith Whittaker]] *[[James Manyika]] *[[Jack Clark]] *[[Anna Makanju]] *[[Omar Al Olama]] *[[Kelly McKernan]] *[[Eric Schmidt]] *[[Margrethe Vestager]] *[[Anna Eshoo]] *[[Richard Mathenge]] *[[Sneha Revanur]] *[[Tristan Harris]] *[[Joy Buolamwini]] *[[Eliezer Yudkowsky]] *[[Verity Harding]] *[[Ted Lieu]] *[[Sarah Chander]] *[[Nina Jankowicz]] *[[Romesh and Sunil Wadhwani]] *[[Elham Tabassi]] *[[Dan Hendrycks]] *[[Jess Whittlestone]] *[[John Honovich]] *[[Geoffrey Hinton]] *[[Fei-Fei Li]] *[[Abeba Birhane]] *[[Shane Legg]] *[[Rumman Chowdhury]] *[[Yi Zeng]] *[[Timnit Gebru]] *[[Kate Crawford]] *[[Pushmeet Kohli]] *[[Ilya Sutskever]] *[[Yejin Choi]] *[[Yann LeCun]] *[[Inioluwa Deborah Raji]] *[[Max Tegmark]] *[[Yoshua Bengio]] *[[Emily M. Bender]] *[[Paul Scharre]] *[[Jan Leike]] *[[Paul Christiano]] *[[Kalika Bali]] *[[Stuart Russell]] *[[Arvind Narayanan & Sayash Kapoor]] *[[Shakir Mohamed]] === 2023 Most influential companies === Aquí tienes la lista con los nombres modificados según tus instrucciones, eliminando las palabras con todas las letras en mayúsculas: *[[Skims]] *[[Nvidia]] *[[Patagonia, Inc.]] *[[Maven Clinic]] *[[Ganni]] *[[JD.com]] *[[Stripe]] *[[Mercado Libre]] *[[Bristol Myers Squibb]] *[[Albemarle]] *[[Intrepid Travel]] *[[Brex]] *[[Regrow Ag]] *[[Wärtsilä]] *[[Chief]] *[[Lexie Hearing]] *[[Circle Internet Financial]] *[[Chipotle]] *[[OpenAI]] *[[Cost Plus Drugs]] *[[Canva]] *[[Hoka]] *[[Stability AI]] *[[Chess.com]] *[[Discord]] *[[Grab]] *[[4 Day Week Global]] *[[Plenty]] *[[Colossal Biosciences]] *[[LanzaTech]] *[[Oddity]] *[[Metaphysic]] *[[Ample]] *[[Baby2Baby]] *[[Zipline]] *[[Human Security]] *[[Ramp]] *[[Spotter]] *[[Crocs]] *[[Aclima]] *[[A24]] *[[The North Face]] *[[Papaya Global]] *[[Hugging Face]] *[[Therabody]] *[[Schneider Electric]] *[[Polygon Labs]] *[[thredUP]] *[[Kayrros]] *[[Taco Bell]] *[[Terran Orbital]] *[[Runway]] *[[Generation Genius]] *[[Tazo]] *[[Applied Materials]] *[[Virta Health]] *[[Comisionáu de la MLB]] *[[BYD]] *[[JPMorgan Chase]] *[[Live Nation Entertainment]] *[[Kickstarter]] *[[Mattel]] *[[Land O’Lakes]] *[[CVS Health]] *[[John Deere]] *[[CATL]] *[[Lockheed Martin]] *[[Siemens]] *[[Novo Nordisk]] *[[Google DeepMind]] *[[Happiest Baby]] *[[Ameelio]] *[[Seres Therapeutics]] *[[Opendorse]] *[[Eviation Aircraft]] *[[Graphika]] *[[National Payments Corporation of India]] *[[Octopus Energy]] *[[Honeybee Health]] *[[M-Kopa]] *[[Schnitzer Steel Industries]] *[[Meesho]] *[[Interface]] *[[WorkJam]] *[[Chainalysis]] *[[Blind]] *[[ZeroAvia]] *[[Equip]] [[Categoría:Wikipedia]] 3xf55xxrh6wiz393t9q732c0fiscnzz 4498575 4498574 2026-06-03T18:10:03Z ~2026-32868-18 149098 4498575 wikitext text/x-wiki Esta ye la páxina onde se puen poner los artículos que vos prestaría tener en Wikipedia y que nun queréis/sabéis/podéis facer vós mesmos. Tán dividíos por temátiques pa poder atopalos meyor. Sentíivos llibres d'añader lo que queráis, pero aseguraivos enantes de que nun esistan con otru nome asemeyáu. === Arte === * [[Flor galana]] ==== Músicos d'Asturies ==== * [[René de Coupaud]] * [[Elías García Sánchez]] * [[Igor Medio]] * [[Carlos Redondo]] * [[David Mateos Rosete]] («Puru») * [[Algaire]] === Ciencia y Teunoloxía === * [[Odysee]] ([[:en:Odysee|en]]) === Cultura === * [[Fontán]] * [[Cabanas de teito]] * [[Lyceum Club Femenino]] ([[:es:Lyceum Club Femenino|eswiki]]) === Deportes === * [[Deporte d'Asturies]] == Escritores == * [[José Ignacio Carmona]] === Economía === * [[HUNOSA]] * [[Arcelor]] * [[DuPont]] === Gastronomía === * [[Faba Asturiana]] * [[Gastronomía occitana]] ([[:ca:gastronomia d'Occitània|ca]]) * [[Lara Roguez]] Chef xixonesa === Gobiernu y política === * [[Instituciones d'Asturies]] * [[Derechu d'Asturies]] * {{ill|es|Florentino Villabona Madera|Florentino Villabona Madera}} === Historia === *[[Jose Antonio de Sucre]] ===Relixón=== *[[Saraṇa Bhikkhu]] ([[:es:Saraṇa Bhikkhu|es]]) == Ampliaciones == Artículos que necesiten ampliase enforma. *[[Castellanu]] *[[Historia d'España]] *[[Platón]] *[[Tribunal Superior de Xusticia d'Asturies]] == Tornes dende l'inglés == *[[:en:Dong Xian]] *[[:en:Emperor Ping of Han]] *[[:en:Sapadbizes]] == TIME 100 == === 2023 === *[[Ali Wong]] *[[Aubrey Plaza]] *[[Salma Hayek Pinault]] *[[Judy Blume]] *[[Colin Farrell]] *[[Simone Leigh]] *[[Wolfgang Tillmans]] *[[Suzan-Lori Parks]] *[[Shervin Hajipour]] *[[El Anatsui]] *[[Colleen Hoover]] *[[Steve Lacy]] *[[Ke Huy Quan]] *[[Sara Mardini and Yusra Mardini]] *[[Shah Rukh Khan]] *[[Pedro Pascal]] *[[RowVaughn Wells]] *[[Tracie D. Hall]] *[[Peng Lifa]] *[[Shannon Watts]] *[[Haluk Levent]] *[[Imara Jones]] *[[Yvon Chouinard]] *[[Doja Cat]] *[[Mikaela Shiffrin]] *[[Bella Hadid]] *[[Sam Altman]] *[[Niloofar Hamedi and Elaheh Mohammadi]] *[[Thom Browne]] *[[S.S. Rajamouli]] *[[MrBeast]] *[[Elizabeth Maruma Mrema]] *[[Britney Schmidt and Peter Davis]] *[[Sam Rivera]] *[[Robin Zeng]] *[[Edward Reynolds]] *[[Olena Zelenska]] *[[Hakeem Jeffries]] *[[Evan Gershkovich]] *[[Sherry Rehman]] *[[Anthony Albanese]] *[[Margrethe Vestager]] *[[Samuel Alito]] *[[Gina Raimondo]] *[[Oleksandra Matviichuk]] *[[Fumio Kishida]] *[[Cindy McCain]] *[[María Herrera Magdaleno]] *[[Olaf Scholz]] *[[Bola Ahmed Tinubu]] *[[Min Aung Hlaing]] *[[Laurene Powell Jobs]] *[[Johan Rockstrom]] *[[Patrick Mahomes II]] *[[Gina Prince-Bythewood]] *[[Karen Lynch]] *[[Shou Zi Chew]] *[[Ozlem Tureci and Ugur Sahin]] *[[Deborah Lipstadt]] *[[Bob Iger]] *[[Sarah Kate Ellis]] *[[Monica Simpson]] *[[Nathan Fielder]] *[[Wanjira Mathai]] *[[Hidetaka Miyazaki]] *[[Jerrod Carmichael]] *[[Catherine Coleman Flowers]] *[[Sean Sherman]] *[[Iga Swiatek]] *[[Kate Orff]] *[[Dimie Ogoina]] *[[Andrea Kritcher]] === 2023 AI Leaders=== *[[Dario Amodei]] *[[Daniela Amodei]] *[[Sam Altman]] *[[Demis Hassabis]] *[[Robin Li]] *[[Clément Delangue]] *[[Lila Ibrahim]] *[[Raquel Urtasun]] *[[Alex Karp]] *[[Reid Hoffman]] *[[Greg Brockman]] *[[Marc Andreessen]] *[[Sandra Rivera]] *[[Aidan Gomez]] *[[Daniel Gross]] *[[Kai-Fu Lee]] *[[Jaime Teevan]] *[[Andrew Ng]] *[[Kevin Scott]] *[[Jensen Huang]] *[[Clara Shih]] *[[Alexandr Wang]] *[[Mustafa Suleyman]] *[[Marc Raibert]] *[[Ted Chiang]] *[[Charlie Brooker]] *[[Holly Herndon]] *[[Pelonomi Moiloa]] *[[Grimes]] *[[Neal Khosla]] *[[Stephanie Dinkins]] *[[Sougwen Chung]] *[[Cristóbal Valenzuela]] *[[Lilly Wachowski]] *[[Manu Chopra]] *[[Kate Kallot]] *[[Ziad Obermeyer]] *[[Noam Shazeer]] *[[Alison Darcy]] *[[Nathaniel Manning]] *[[Tushita Gupta]] *[[Andrew Hopkins]] *[[Linda Dounia Rebeiz]] *[[Richard Socher]] *[[Keith Dreyer]] *[[Nancy Xu]] *[[Rootport]] *[[Alondra Nelson]] *[[Ian Hogarth]] *[[Audrey Tang]] *[[Meredith Whittaker]] *[[James Manyika]] *[[Jack Clark]] *[[Anna Makanju]] *[[Omar Al Olama]] *[[Kelly McKernan]] *[[Eric Schmidt]] *[[Margrethe Vestager]] *[[Anna Eshoo]] *[[Richard Mathenge]] *[[Sneha Revanur]] *[[Tristan Harris]] *[[Joy Buolamwini]] *[[Eliezer Yudkowsky]] *[[Verity Harding]] *[[Ted Lieu]] *[[Sarah Chander]] *[[Nina Jankowicz]] *[[Romesh and Sunil Wadhwani]] *[[Elham Tabassi]] *[[Dan Hendrycks]] *[[Jess Whittlestone]] *[[John Honovich]] *[[Geoffrey Hinton]] *[[Fei-Fei Li]] *[[Abeba Birhane]] *[[Shane Legg]] *[[Rumman Chowdhury]] *[[Yi Zeng]] *[[Timnit Gebru]] *[[Kate Crawford]] *[[Pushmeet Kohli]] *[[Ilya Sutskever]] *[[Yejin Choi]] *[[Yann LeCun]] *[[Inioluwa Deborah Raji]] *[[Max Tegmark]] *[[Yoshua Bengio]] *[[Emily M. Bender]] *[[Paul Scharre]] *[[Jan Leike]] *[[Paul Christiano]] *[[Kalika Bali]] *[[Stuart Russell]] *[[Arvind Narayanan & Sayash Kapoor]] *[[Shakir Mohamed]] === 2023 Most influential companies === Aquí tienes la lista con los nombres modificados según tus instrucciones, eliminando las palabras con todas las letras en mayúsculas: *[[Skims]] *[[Nvidia]] *[[Patagonia, Inc.]] *[[Maven Clinic]] *[[Ganni]] *[[JD.com]] *[[Stripe]] *[[Mercado Libre]] *[[Bristol Myers Squibb]] *[[Albemarle]] *[[Intrepid Travel]] *[[Brex]] *[[Regrow Ag]] *[[Wärtsilä]] *[[Chief]] *[[Lexie Hearing]] *[[Circle Internet Financial]] *[[Chipotle]] *[[OpenAI]] *[[Cost Plus Drugs]] *[[Canva]] *[[Hoka]] *[[Stability AI]] *[[Chess.com]] *[[Discord]] *[[Grab]] *[[4 Day Week Global]] *[[Plenty]] *[[Colossal Biosciences]] *[[LanzaTech]] *[[Oddity]] *[[Metaphysic]] *[[Ample]] *[[Baby2Baby]] *[[Zipline]] *[[Human Security]] *[[Ramp]] *[[Spotter]] *[[Crocs]] *[[Aclima]] *[[A24]] *[[The North Face]] *[[Papaya Global]] *[[Hugging Face]] *[[Therabody]] *[[Schneider Electric]] *[[Polygon Labs]] *[[thredUP]] *[[Kayrros]] *[[Taco Bell]] *[[Terran Orbital]] *[[Runway]] *[[Generation Genius]] *[[Tazo]] *[[Applied Materials]] *[[Virta Health]] *[[Comisionáu de la MLB]] *[[BYD]] *[[JPMorgan Chase]] *[[Live Nation Entertainment]] *[[Kickstarter]] *[[Mattel]] *[[Land O’Lakes]] *[[CVS Health]] *[[John Deere]] *[[CATL]] *[[Lockheed Martin]] *[[Siemens]] *[[Novo Nordisk]] *[[Google DeepMind]] *[[Happiest Baby]] *[[Ameelio]] *[[Seres Therapeutics]] *[[Opendorse]] *[[Eviation Aircraft]] *[[Graphika]] *[[National Payments Corporation of India]] *[[Octopus Energy]] *[[Honeybee Health]] *[[M-Kopa]] *[[Schnitzer Steel Industries]] *[[Meesho]] *[[Interface]] *[[WorkJam]] *[[Chainalysis]] *[[Blind]] *[[ZeroAvia]] *[[Equip]] [[Categoría:Wikipedia]] n7v2b2w542nrpyy3rno9lae3vcjm3qq Carambelu 0 13958 4498556 4481001 2026-06-03T15:44:46Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498556 wikitext text/x-wiki {{ficha de comida}} [[Imaxe:ColoredcandyC.jpg|thumb|200px|Botones de chocolate en dellos colores]] Un '''carambelu'''<ref>{{DALLA|carambelu}}</ref> ye un [[alimentu]] preparáu con altu conteníu de [[sucre]]. Tamién conocíu como dulce. El carambelu consíguese al traviés de la cocción del sucre. Esti pue consumise lo mesmo llíquidu - ye'l casu del carambelu que s'axunta penriba'l [[flan]] - que sólidu. El carambelu solidificáu consúmese popularmente dexándolu desfacese na boca. A ésti se-y suel axuntar sabores a frutes, herbes o otros aromes. Tamién esisten los carambelos ensin sucre. == Clases == Hai munches clases de carambelu: Normal, con [[chicle]], [[piruleta]], [[bombón]], [[xelatina]], [[algodón de zucre]], con [[chicolate]], de [[fruta]], de [[regaliz]], ensin [[zucre]], etc. == Fabricación == Na fabricación industrial de carambelos avézase a emplegar como materies primeres [[sucre]], [[glucosa]] y [[augua]], que combínense nes proporciones afayaíces pa xenerar un xarabe ([[almíbar]]) que darréu cuezse a altes temperatures. Un evaporamientu rápidu produz l'eliminamientu del augua presente nel xarabe cocíu, quedando una pasta carambelu que pue ser modelada n'estremaes formes. El enfriamientu darréu provoca la cristalización de la masa, formando asina'l carambelu propiamente dichu en confiriendo-y rixidez que lu fai afayaízu pal so empaquetáu. Dependiendo del [[disolvente]] ([[augua]] o [[lleche]]) y de la receta, el resultáu final pue denomase d'un xeitu o d'otru. Cuando se fai con lleche, la reaición coles proteínes de la mesma xenera compuestos orgánicos cíclicos que dean nuevos sabores, gracies a la [[reaición de Maillard]]. La testura final va en rellación cola [[temperatura]] a la que [[ebullición|fierve]] l'almíbar, asina como de la presencia d'ácidos demientres el cocimientu (por exemplu, l'amestaúra de [[vinagre]] nos almíbares orientales da como resultáu un productu menos viscosu). La presencia d'un [[solutu]] nun llíquidu fai qu'aumente'l so [[puntu de bullidura]], y poro, cuantu más percentax de [[zucre]] haya disueltu, más aumentará la temperatura d'ebullición. Cuando caliéntase l'amestaúra, l'[[augua]] fierve y [[evaporamientu|evapórase]], y ye por ello qu'aumenta la concentraición de sucre, que fai qu'aumente más el puntu de bullidura de l'amestaúra. Polo xeneral, a temperatures más altes (mayor concentraición de sucre) queden carambelos más duros y ríxidos, demientres qu'a temperatures baxes prodúcense carambelos más suaves. Ye recomendable un [[termómetru]] pa controlar la temperatura. Pa más información sobro los puntos d'ebullición y nomes, ver [[Almíbar]]. == Comercialización == Puen atopase en [[tienda|tiendes]] de dulces, de [[repostería]] o [[confitería]], o en [[bombonería|bomboneríes]]. D'avezu tienen envoltorios de colores llamativos, ya inclusu'l propiu carambelu pue ser de munchos colores. tamién empléguense otres téuniques pa estremalos del erstu, por exemplu, facer que piquen, que dientro tengan chicle o que lleven un palu pa los garrar (idea que fizo famosa a la empresa [[Chupa Chups]]). == Historia == Enantes de que s'emplegare'l [[zucre]], facíense yá dulces a bas d'otres sustancies, como'l [[miel]], el [[xenxibre]] o'l [[regaliz]]. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.platodeldia.com/parati/alimentos/dulces/?pagina=parati_alimentos_dulces_002_002 Cómo facer carambelos (En Castellán)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070312112247/http://www.platodeldia.com/parati/alimentos/dulces/?pagina=parati_alimentos_dulces_002_002 |fecha=2007-03-12 }} * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=El arte de hacer carambelos |2=http://www.candymaking.net/ |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} Descripción y recetes. De 1915, (n'inglés). * [http://www.exploratorium.edu/cooking/candy/sugar-stages.html La ciencia los carambelos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060106142332/http://www.exploratorium.edu/cooking/candy/sugar-stages.html |date=2006-01-06 }} Descripciones y videos de los estaos del sucre. (N'inglés). {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Carambelos]] [[Categoría:Dulces]] 7h64kbq0gs1rvx54w5jbwmv9xrlpao8 Catarates del Niágara 0 21478 4498601 4488751 2026-06-04T00:07:53Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 2 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498601 wikitext text/x-wiki {{referencies|t=20220817100305}} {{artículu destacáu}} {{xeografía}} [[Ficheru:Niagara Falls aerial view.jpg|400px|thumb|Vista dende arriba de les Catarates del Niágara, que dixebren [[EE.XX.]] y [[Canadá]].]] Les '''catarates del Niágara''' ye un pequeñu grupu de grandes [[catarates]] asitiaes nel [[ríu Niágara]] na fastera oriental d'[[América del Norte]], na llende ente los [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] y [[Canadá]]. Tienen un altor máximu de 236 metros sobre'l [[nivel de la mar]]. Fórmenles tres catarates: Les «catarates canadianes» ([[Ontario]]), les «lupes americanes» ([[Nueva York]]) y les más pequeñes, les «catarates Velo de Novia». Sicasí nun tienen un gran altor, son peramplies, y son les más voluminoses d'América del Norte, por pasar per elles tola agua de los [[Grandes llagos]]. Dende que s'asoleyo'l descubrimientu polos colonizadores europeos ficiéronse perpopulares, non sólo pola so guapura natural sinón tamién por ser un proyeutu de conservación medioambiental. Son un sitiu de turismu compartiu poles ciudades de [[Niagara Falls]] ([[Nueva York]]) y Niagara Falls ([[Ontario]]). == Orixe == Los raigones históricos de les catarates del Niágara atópense na glaciación, va unos 10.000 años. Tanto la rexón de los Grandes Llagos de Norteamérica como'l [[Ríu Niágara]] son efeutos d'esta glaciación continental. Foi un gran glaciar qu'avanzó sobre la fastera oriental de Canadá como una gran escavadora frayando roques y suelu, ximelgando y afondando dalgunos canales del [[ríu]] hasta convertilos en [[llagu|llagos]], d'esta manera agora aquel pequeñu ríu, camudó nes catarates más conocíes del mundiu. == Entornu históricu == El nomatu de «Niágara» ye orixinariu de la pallabra iroquesa que significa «truenu d'agua». Los pobladores orixinarios de la rexón yeren los ongiara, una tribu iroquesa nomada ''los neutrales'' polos conquistadores franceses, quienes atoparon nellos el sofitu como mediadores de les griesques con otres tribus. Esiste controversia sobre quién foi'l primer européu en facer una descripción escrita sobre les catarates. El llugar foi visitáu por [[Samuel de Champlain]] en [[1604]]. Miembros del grupu falaron-y de la esistencia d'unes catarates xigantes, que foron descrites nel so diariu de viaxe, pero enxamñas agüeyaes por él. Dalgunos afirmen que'l naturalista [[Pehr Kalm]] fizo la primer descripción de les catarates mientres diba nuna espedición pa la zona a entamos del [[sieglu XVIII]]. Sin embargu, munchos historiadores concuerden en que'l pa [[Louis Hennepin]] agüéyoles muncho enantes, en [[1677]], dempués de tener viaxao a la zona col esplorador [[René Robert Cavelier de La Salle]]. Hennepin tamién foi'l primeru en describir les [[catarates de San Antonio]] en [[Minnesota]]. Demientres el [[sieglu XIX]] el turismu popularizoles y yera la fastera más industrializada na metá de sieglu. La gran demanda de visitantes fizo qu'en [[1848]] construyeren una ponte pa peatones y llueu la Ponte de Suspensión del Niágara de Charles Ellet. Esta foi camudada pela Ponte de Suspensión de les Catarates del Niágara de [[John Augustus Roebling]] en [[1855]]. En [[1886]] Leffert Buck camudó la ponte de Roebling, fecha de madera y piedra, por otra onde predomina l'aceru, qu'entá güei lleva una llinia férrea penriba de les catarates. La primer ponte d'aceru más averada a les catarates foi acabada en [[1897]], güei nomada como Whirlpool Rapids Bridge. Tien pasu pa vehículos, trenes y peatones ente Canadá y los Estaos Xuníos xusto per debaxu de les catarates. En [[1941]] completose'l tercer pasu cola ponte Rainbow Bridge, que permite'l tránsitu vehicular y de peatones. Especialmente dempués de la [[Primer Guerra Mundial]], el turismu tuvo un xuba esplosiva, yá que los automóviles facíen la llegada hasta les catarates muncho más fácil. La hestoria de les catarates del Niágara nel[[sieglu XX]] ye en gran parte la de los esfuercios p'aprovechar la enerxía de les catarates pa producir [[enerxía hidráulico]] y controlar la xuba descontrola tanto del llau norteamericanu como canadianu, qu'amenacen la maxa del llugar. == Impautu sobre la industria y el comerciu == [[Ficheru:Niagara falls aerial.id.jpg|thumb|left|vista xeneral del llugar]] Les catarates foron l'entamu reconocíes como una fonte potencial d'enerxía. El primer esfuerciu conocíu pal so aprovechamientu foi en [[1759]], cuando Daniel Joncairs fizo un pequeñu canal enriba les catarates pa day enerxía'l so aserraderu. Augustus y Peter Porter mercaron nesti área, y en todes les catarates norteamericanes en [[1805]] al gobiernu de Nueva York y allongaron la canal pa da-yos enerxía hidráulica'l so molin de farina y curtidos. En [[1853]], Niagara Falls Hydraulic Power and Mining Company foi contratada pa facer canales que seríen utilizados na xeneración de llectricidá. En [[1881]], baxu el mandu de Jacob Schoellkopf foron facer xuficiente corriente continuo como pa iluminar les catarates y los pueblinos averaos. Cuando [[Nikola Tesla]], quien más tarde fízose un monumentu nes catarates, inventó la [[corriente alterna]], fízose posible llevar lletricidá llonxe. En [[1883]], la compañía "Niagara Falls Power Company" contrató a [[George Westinghouse]] pa diseñar un sistema capaz de xenerar corriente alterna. En [[1896]], col sofitu de [[J.P. Morgan]], [[John Jacob Astor IV]], y [[Vanderbilt]], construyéronse xigantes conductos baxu la tierra y turbines xeneradores de más de 100.000 hp, capaces d'unviar enerxía hasta [[Buffalo]], a 32 [[quilómetru|quilómetros]]. El gobiernu de Canadá, tamién entamó aprovechar la enerxía les catarates, emplegando firmes nacionales y d'Estaos Xuníos. Anguaño, ente'l 50% y el 75% de la corriente ríu Niágara ye esviada per aciu de cuatro grandes túneles. L'agua pasa a traviés de turbines hidrolléctriques que-y dan enerxía a les árees averaes d'Estaos Xunidos y Canadá enantes de tornar al ríu. Los barcos puen esquivar les catarates per aciu de la [[Canal Welland]], que foi meyoráu y amestando al Saint Lawrence Seaway. Mientres qu'esta ruta fluvial esvió'l tráficu acuáticu averao de Buffalo y conduxo al decaimientu de les industries d'aceru , otres industries del valle del ríu Niágara desendolcáronse, col sofitu la enerxía lléctrica fecha pol ríu. Les ciudaes de Niagara Falls (Ontario) y Niagara Falls (Nueva York) tan xuníes por tres pontes, incluyendo la Ponte Rainbow, qu'ofrece la vista más averada a les catarates. No mui llonxe d'ellí s'atopa l'Aeropuertu Internacional Catarates del Niágara (Niagara Falls International Airport) y l'Aeropuertu Internacional Buffalo Niagara, asina como la Universidá del Niágara y munchos negocios llocales. == Esfuercios de preservación == [[Ficheru:Niagara Horseshoe Falls.JPG|thumb|400px|Les catarates vistes dende'l llau [[Canadá|canadianu]].]] Durante la domina de los primeros sieglos dempués al asentamientu européu na fastera, les tierres a ambos llaos de les catarates yeren de propiedá privada. El desendolque de la rexón amenazaba la belleza natural del sitiu y a vegaes los visitantes debían sofitales y pagar pa poder agüeyar les catarates a traviés d'un furacu nuna llenda. Nel [[1885]] les autoridaes de Canadá y los Estaos Xuníos entamaron a mercar les tierres averaes, con vistes a la preservación del llugar. En Nueva York, l'artista [[Frederick Church]] y el paisaxista [[Frederic Law Olmsted]] encabezaron el movimientu "Free Niagara", el cuál persuadió al estáu de Nueva York pa mercar les tierres baxu la pallabra de facer una reserva estatal. Esi mesmu añu, la provincia canadiana d'[[Ontario]] estableció'l parque Queen Victoria Niagara Falls Park colos mesmos propósitos. Ambes organizaciones consiguieron notables ésitos n’operaciones pa restrinxir el desendolque en ambos márxenes de les catarates y el ríu Niágara. Nel llau canadiana, la Niagara Falls Commission regula l'usu de les tierres a lo llargo del cursu del ríu Niágara, dende'l llago Erie hasta'l llago Ontario. Hasta agora, les catarates fueron allonxándose hacia'l sur con un ritmu de 0,6 a 3,0 metros por añu, debíu la erosión. Esti procesu s'anicio llentamente pol esvíu de l'agua, cantidaes cada vegá mayores del fluxu del ríu Niágara hacia les plantes hidrolléctriques instalaes n’ambos llaos del ríu. L’[[2 de xineru]] de [[1929]] los Estaos Xuníos y Canadá llegaron a un alcuerdu sobre'l plan d'aición pa caltener les catarates. En [[1950]] roblaron un tratáu nomau Niagara River Water Diversion treaty, qu'afonda'l tema de la esviadura de l'agua. Amás de los efeutos pola esviadura d'agua, los esfuercios pal control del desgaste amestaron la construcción de diques subacuáticos pa redireccionar les corrientes más dañines y l'afitamientu mecánicu de la cimera de les catarates. El trabayu más complexu foi lleváu en [[1969]], mientres el ríu Niágara foi esviáu dafechu de les catarates d'Estaos Xuníos per varios meses, interrumpiendo una de les caídes d'agua. Mientres que les catarates canadianes absorbían el fluxu d'agua estra, un grupu d'inxenieros estudiaron el llechu del ríu y trabayaron nel pa retrasar la erosión. Un proyeutu pa esborrar grandes cantidaes de cachos de roques depositaos en [[1954]] foi dexáu debío al altu costu de la operación. == Les catarates nel entretenimientu y na cultura popular == [[Ficheru:BobbyLeachNiagaraFalls.jpg|thumb|left|300px|Bobby Leach posa col so aparatu 1911]] N'ochobre de [[1829]] [[Sam Patch]] foi la primer persona, que se sepa, en dar el saltu dende les catarates canadianes y nun morrer. Dempués d'esto entamó una llarga tradición de persones que quixeron imitalu. En [[1901]] [[Annie Taylor]], de 63 años d'edá, foi la primer persona en cruciar les catarates como bala humana, y sobrevivió ensin mancadures. Dende entoncies, otres 14 persones intentaron cruciales. Dalgunos conseguiéronlo ensin mancase, pero otros afogáronse o quedaron firíos gravemente nel intentu. Los sobrevivientes tuvieron que facer frente a cargos na so contra y multes, ya que ye illegal intentar trespasar les catarates. L'ilusionista [[David Copperfield (ilusionista)|David Copperfield]] ye'l más reciente en sumase a la llista d'exitosos en cruciales en [[1990]]. Otres persones faen de cruciar les catarates el so oxetivu, entamando por [[Blondin|Jean Francois "Blondin" Gravelet]] en [[1859]], munchos equillibristes llevaron a muncha xente a agüeyar les sos proeces. L'inglés [[Matthew Webb]],que foi'l primer home que crució a nadu la Canal de la Mancha, afogóse en [[1883]] nel intentu de cruciar nadando'l Whirlpool y los rápidos debaxo de les catarates. Les catarates yá yeren atraición turística y el llugar preferíu polos d'Estaos Xuníos que celebren la so lluna de miel, pero la cantidá de visitantes va medrar de sópitu en [[1953]] dempués del estrenu de ''Niagara'', película protagonizada por [[Marilyn Monroe]]. Na dómina de los 80 les catarates yeren el llugar elixíu pa dalgunes escenes de la película ''Superman II''. El complexu turísticu averáu a les catarates ye'l llugar dende onde se fízo'l programa televisivu ''Wonderfalls'' a entamos del añu [[2004]]. Cola xubida del turismu foriatu, les visites anuales superaron los 14 millones de turistes nel añu [[2003]]. == De güacéu poles catarates == El mayor ensame de turistes produzse nel branu-primavera, cuando les catarates son un espectáculu únicu, tanto durante'l día como al atapecer. Dende la fastera canadiana, lluces d'artificiu illuminen ambos llaos durante varies hores dempués del atapecer. Nel llau d'Estaos Xuníos, les catarates pueden agüeyase desde les caleyes del Parque Prospect, que tamién tien una torre d'observación. Averao, la Cova de los Vientos guia a los visitantes a un puntu debaxo de la cayída d'agua Velu de Novia. El Niagara Scenic Trolley ufrez güaceos guiaos al traviés de les catarates d'Estaos Xuníos. Nel llau canadiana, nel Parque Reina Victoria tien plataformes qu'ufrecen una espectacular vista a les catarates d'Estaos Xuníos y canadianes. Tamién hai caleyes que dirixen a observatorios que faen la illusión d'estar baxu les catarates. La parte cimera d'observación, averada a la Torre Skylon ufrez la vista con mas altor sobre les catarates y, nel otru llau, ufrez una vista de [[Toronto]]. Xunto cola Konica Minolta Tower, ye una de les dos torres en Canadá con vista a les catarates. Nel ríu Niágara, la empresa Niagara River Recreational Trail recorre 32 quilómetros, dende'l fuerte Erie hasta'l fuerte George, ya incluye munchos sitios históricos rellacionaos cola [[Guerra de 1812]]. Los cruceros Maid of the Mist lleven pasaxeros per debaxo de les catarates dende [[1846]]. El Spanish Aerocar, fechu en [[1916]] a partir del diseñu del inxenieru [[España|español]] [[Leonardo Torres Quevedo]] ye un cablecarril que lleva pasaxeros dende'l llau canadiana hasta debaxo de les catarates. == Ver tamién == * [[Tabayones del Iguazú]] == Bibliografía == * ''Encyclopedia Britannica'' * ''Let's Go guía de viaje, 2004 * ''National Geographic Guide to State Parks of the U.S.'' == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://www.niagaraparks.com/webcam/webcam.php Web cam de les Catarates del Niágara] * [http://www.hanifworld.com/NiagaraFalls.htm Semeyes de les Catarates del Niágara] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070228171804/http://www.hanifworld.com/NiagaraFalls.htm |date=2007-02-28 }} * Les Catarates Del Niagara galería de semeyes: [http://www.earthinpictures.com/es/mundo/estados_unidos_de_américa/las_cataratas_del_niagara Estaos Xuníos D'América] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080106195947/http://www.earthinpictures.com/es/mundo/estados_unidos_de_am%C3%A9rica/las_cataratas_del_niagara |date=2008-01-06 }} * [http://www.earthinpictures.com/es/mundo/canadá/cataratas_del_nigara Canadá] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071212212501/http://www.earthinpictures.com/es/mundo/canad%C3%A1/cataratas_del_nigara |date=2007-12-12 }} * [http://www.niagarafrontier.com/ "Catarates del Niágara"] * [http://www.iaw.com/~falls/power.html "Catarates del Niágara - Historia de la enerxía"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304064555/https://iaw.com/~falls/power.html |date=2016-03-04 }} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Xeografía d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Xeografía de Canadá]] f50wni9j2igpy1rpxxm7ekn3rot9o8q Cheroqui 0 29345 4498649 4426269 2026-06-04T11:04:39Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498649 wikitext text/x-wiki {{ficha de grupu humanu}} [[Archivu:Flag of the Cherokee Nation.svg|thumb|right|Bandera de la ''Cherokee Nation''.]] [[Archivu:UKBflag (bordered).png|thumb|right|Bandera de la ''United Keetoowah Band of Cherokee Indians''.]] Los '''cheroqui''' ([[inglés]]: ''Chérokee''; [[Llingua cheroqui|cheroqui]]: ''ah-nin-yv-wi-yá'') son los indíxenes d'[[América del Norte]] qu'habitaben el territoriu actual de los estaos d'[[Alabama]], [[Georgia]], [[Kentucky]], [[Carolina del Norte]], [[Carolina del Sur]], [[Tennessee]] y [[Virxinia]] nel sureste de los [[Estaos Xuníos]] cuando los europeos contautaron con ellos nel [[sieglu XVI]]. Con posterioridá, la mayoría de los cheroquis fueron forzaos a treslladase al Pandu [[Ozark]] ([[Oklahoma]]). Los cheroquis yeren unu de los pueblos que s'arrexuntaben nes "[[Cinco Tribus Civilizaes]]". == Llinguaxe y escritura == {{AP|Llingua cheroqui}} El términu ''cheroqui'' pue debese n'orixe al términu en llingua cheroqui {{lang|chr|Ꮳꮃꭹ}} {{lang|chr-Latn|''tsalagi''}} (pronunciáu ''yá-la-gui'' o ''chá-la-gui''). Ésti pudo ser afechu fonéticamente al dialeutu barranqueñu, por [[Hernando de Soto]] que yera [[Estremadura|estremeñu]]) como ''chálaque'', dempués al [[francés]] como ''chéraqui'', y depués al [[inglés]] como ''chérokee'', volviendo de nuevu al asturianu, al traviés del castellán, como ''cheroqui''. El términu cheroqui ''tsálagi'' ye frutu del intercambiu llingüísticu colos [[choctaw]]. Procede del vocablu choctaw ''chálaki'', que quier dicir "los que viven nos montes" o "los que viven nes cueves". El nome que los cheroquis usaben orixinalmente pa ellos mesmos ye ''ahniyvwiya'' ("los humanos"); la mayoría de les tribus natives americanes tienen un nome pa sigo mesmes que quier dicir aproximao esto. Sicasí, los actuales cheroqui llámense a sigo mesmos (''tsálagi''). L'idioma cheroqui ye una llingua iroquesa polisintética y escríbese por medio d'un silabariu inventáu por [[Sequoyah]]. Mientres años munchos falantes qu'emplegaben el cheroqui per [[Internet]] faíenlo trescribiéndolo al alfabetu llatín o usando fontes incompletes pal silabariu. Sicasí, dende la incorporación del silabariu cheroqui a [[Unicode]], la llingua esperimentó una puxanza nel so emplegu na rede, y yá esiste una versión de Wikipedia en llingua cheroqui. Anguaño créese qu'esistió un silabariu más antiguu tresmitíu polos ''ahnikutani'', un cleru antiguu de los cheroqui, y que precedió al silabariu de Sequoyah, que pudo inspirase nel mesmu pa la so gran xera. == Historia == [[Archivu:Cherokee Woman.jpg|thumb|240px|Muyer cheroqui, semeya d'Edward Troye anterior a 1874.]] Empecipiándose aproximao de la que la [[Guerra d'Independencia d'Estaos Xuníos]], (a finales del 1700) les violaciones repitíes de los trataos per parte de los colonos blancos emburriaron a dellos cheroquis a dexar la so nación. Estos recién disidentes moveríense al traviés del [[ríu Mississippi]] a les árees que más tarde seríen los estaos d'[[Arkansas]] y [[Missouri]]. Los sos asentamientos fueron establecíos sobre ''St. Francis'' y ''White River'' escontra [[1800]]. Finalmente, debíu al gran númberu de cheroquis nestes árees, el gobiernu d'Estaos Xuníos estableció una reserva alcontrada n'Arkansas, con frontera dende'l norte del ríu Arkansas hasta la oriella sur del ''White River''. Munchos d'estos disidentes fixéronse conocíos, como Chickamauga. Lideraos pol Xefe Dragging Canoe, los [[Chickamauga]] fixeron aliances colos [[Shawnee]] y atacaron por sorpresa asentamientos de colonos. Otros líderes cheroquis que vivieron n'Arkansas fueron ''The Bowl'', ''Sequoyah'', ''Spring Frog'' y ''The Dutch''. A finales de [[1820]], el Territoriu d'Arkansas tenía entamáu l'anexón del suelu cheroqui d'Arkansas. Una delegación de los cheroquis d'Arkansas dirixéronse a [[Washington, D.C.]], y fueron forzaos a roblar un tratáu de desocupación de la Reserva. Estos teníen dos opciones: cooperar col gobiernu de los Estaos Xuníos y treslladase al Territoriu Indiu (darréu Oklahoma), o desafiar al gobiernu d'Estaos Xuníos, refugando l'área de la Reserva d'Arkansas. Alredor de [[1828]], la tribu estrémase, unos diendo al Territoriu Indiu y otros desobedecen al gobiernu, quedándose na Reserva d'Arkansas. Los que se quedaron na Reserva primieron al Gobiernu dende principios del [[1900]] pa ser consideraos una tribu federal Chéroqui. El Gobiernu d'Estaos Xuníos ignoró la so solicitú. Una vegada que los cheroquis algamaron el Territoriu Indiu (agora [[Oklahoma]]), la tensión xubió y la suspensión de la Delda de Sangre Chéroqui foi inorada. El [[22 de xunu]] de [[1839]], dempués del aplazamientu d'una asamblea tribal, dellos destacaos firmantes del ''Treaty of New Echota'' fueron asesinaos, incluyendo al redactor de la Delda de Sangre, el comandante Ridge, con John Ridge y Elias Boudinot. Esto provocó 15 años de guerra civil ente cheroquis. Unu de los insignes sobrevivientes foi Stand Watie, qu'aportó a xeneral confederáu mientres la [[Guerra de Secesión]]. Los cheroquis fueron una de les Cinco Tribus Civilizaes”, que peracabó trataos y fueron reconocíos polos [[Estaos Confederaos d'América]]. [[Archivu:Great seal of the cherokee nation.svg|left|125px]] En [[1848]], un grupu de cheroquis partió nuna espedición escontra [[California]] buscando tierres pa nuevos asentamientos. La espedición siguió'l [[Ríu Arkansas]] contra corriente a los [[Montes Rocosos]] nel [[Colorado]] actual, depués siguieron pola base de los montes escontra'l norte nel Wyoming actual, enantes de dar la vuelta escontra l'oeste. La ruta conocióse como la Sienda Chéroqui. El grupu, qu'entamó la prospección d'oru en California, tornó de nuevu pola mesma ruta al añu siguiente, alvirtiendo sedimentos d'oru nos subafluentes de ''South Platte''. L'afayu pasó inalvertíu mientres una década, pero col tiempu aportó a unu de los principales recursos na [[Fiebre del oru]] de Colorado de [[1859]]. Otros cheroquis na zona occidental de [[Carolina del Norte]] sirvieron como parte de la ''Thomas' Legion'', una unidá d'aproximao 1.100 homes, tanto cheroquis como d'orixe blancu, lluchando principalmente en [[Virxinia (Estaos Xuníos)|Virxinia]], onde'l so historial combatiendo yera escepcional. La ''Thomas' Legion'' foi la postrera de les unidaes Confederaes en rindise en Carolina del Norte, en [[Waynesville]], el [[9 de mayu]] de [[1865]]. El ''Dawes Act'' de [[1887]] anuló los asentamientos agrícoles de les sos tierres. So la ''Curtis Act'' de 1898, tribunales y sistemes gubernamentales cheroquis fueron suprimíos pol gobiernu federal d'Estaos Xuníos. Estes y otres aiciones fueron escurríes p'acabar cola soberanía tribal y preparar el terrén pa la incorporación d'Oklahoma como estáu en [[1907]]. El gobiernu Federal designó a xefes de la Nación Chéroqui, de cutiu col tiempu xustu pa roblar solamente los trataos. Sicasí, la Nación Cheroqui reconoció la necesidá de lideralgu y una convención xeneral foi convocada en [[1938]] pa escoyer a un Xefe. Ellos escoyeríen a J. B. Milam como líder principal, y como xestu de bona voluntá [[Franklin Delano Roosevelt]] confirmó la eleición en [[1941]]. W. W. Keeler foi designáu xefe en [[1949]], pero como'l Gobiernu Federal adoptó la política d'[[autodeterminación]], la Nación Chéroqui foi capaz de reconstruyir el so gobiernu y W. W. Keeler foi escoyíu xefe pol pueblu, per aciu d'un Actu del Congresu robláu pol [[Richard Nixon|Presidente Nixon]]. Keeler, el que yera tamién el Presidente de Phillips Petroleum foi asocedíu por Ross Swimmer, Wilma Mankiller, Joe Byrd y Chad Smith que ye anguaño'l xefe de la Nación ([[2005]]). La ''United Keetoowah'' tomó un camín distintu de la Nación Chéroqui y recibió la reconocencia federal dempués del ''Indian Reorganization Act '' de [[1934]]. Estos baxen de los Vieyos Colonos", cheroquis que partieron del oeste primero de la dixebra. Los cheroqui d'ascendencia [[xapón|xaponesa]] son resultáu de los matrimonios ente estos dos grupos en [[California]]. '''Tribus cheroquis reconocíes pol Gobiernu Federal de los Estaos Xuníos:''' * ''The Chérokee Nation of Oklahoma'' * ''The United Keetoowah Band of Chérokee Indians'' * ''The Eastern Band of Chérokee Indians'' == Nación Cheroki d'Oklahoma == Mientres el periodu [[1898]]-[[1906]], el gobiernu federal de los [[Estaos Xuníos]] terminó la nación chéroki pa facilitar la incorporación de "territoriu indíxena" nel estáu d'Oklahoma. Mientres [[1906]]-[[1975]], la estructura y función del gobiernu de la nación chéroki nun taben bien definíes, pero mientres el periodu [[1975]]-[[1976]], la tribu escribió una constitución como la ''nación chéroki d'Oklahoma'', y foi reconocida pol gobiernu federal. En [[1999]], la nación chéroki d'Oklahoma fixo dellos cambeos o agregos a la so constitución, unu d'ellos la eliminación de la pallabra "Oklahoma", dexando'l nome en "la nación chéroki". == Ver tamién == * [[Llingua cheroqui]] * [[Sequoyah]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * {{commonscat|Chérokee}} * [http://www.nacionesindias.com/ Naciones Indies: Hestoria, líderes, mitos, lleendes y cultures natives de Norteamérica.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170915225427/http://nacionesindias.com/ |date=2017-09-15 }} (en castellanu) {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Tribus]] [[Categoría:Estaos Xuníos]] oo438e37f4ln71ykniifme1dyqnbd8e Casa asturiana 0 35256 4498588 4349693 2026-06-03T20:57:28Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498588 wikitext text/x-wiki {{referencies|t=20211014133830}} [[Archivu:Casa en Caliao (Casu).JPG|thumb|330px|Casa tradicional en [[Caliao]] ([[Casu]])]] Denómase '''casa asturiana''' a un conxuntu de [[Arquiteutura popular|construcciones tradicionales]] propies d'[[Asturies]] y referíes tanto al espaciu dedicáu a vivienda como a la [[casería]], la unidá d'esplotación y producción agropecuaria. L'elementu central de la casería ta constituyíu pola vivienda familiar, qu'evolucionará d'estremaes soluciones formales a lo llargo del territoriu asturianu acordies con factores de tipu [[Ecoloxía|ecolóxicu]] ([[Ecoloxía|xeología]], altor, orientación y topografía de los asitiamientos), factores cronolóxicos, tradición cultural y capacidá económica de los sos habitantes (factor esti últimu que va cuntar abondo nel diseñu y magnitú de les construcciones y nel inxertu d'elementos d'estilu nel mediu rural). Del amiestu de toes estes variables surde una bayurosa tipoloxía que va, dende l'arcaica casa redonda (onde nun mesmu espaciu conviven la xente y el so armentíu [ún de los hábitats más antiguos d'[[Ecoloxía|Europa]], que tien el so aniciu nes carauterístiques viviendes de planta ronda de los castros de la [[Ecoloxía|Edá del Fierro]]]) y el so desendolcu, hasta les cases de corredor ente almanques, treslláu de modelos urbanos documentaos nes ciudaes y poles asturianes de los [[Ecoloxía|sieglos XV]] y [[sieglu XVI|XVI]], o les casones d'influxu [[barrocu]], propies de campesinos acomodaos. == Tipoloxíes == === La casa redonda === [[Archivu:Teitu (Muséu del Pueblu d'Asturies).JPG|thumb|170px|Un ''[[teitu]]'' nel [[Muséu del Pueblu d'Asturies]]]] Delles, la casa redonda ye conocida como ''[[teitu]]'' o ''payoza'' n'alusión al material de cubierta, la [[paya]]. Ye tamién denomada corte o payeru, atendiendo a la función que desempeña. Anguaño alcuéntase próxima a la so estinción y güei nun esisten cases habitaes d'esti tipu. Constátase'l so usu n'[[Ibias]] y [[Cangas del Narcea]] pa cumplir la función de payar o cuadra. Deriva de la [[cultura castreña|casa castreña]], pero con unes midíes más amplies, en tornu a los diez metros de diámetru. La descripción que fai [[Hans Friedrich Gadow]], naturalista [[Alemaña|alemán]] que viaxó per Asturies en [[1895]], d'una braña del conceyu de [[Ḷḷena]] con unes cabañes circulares construyíes dafechu de materia vexetal, ye la siguiente: {{Cita|La baxada per esti otru camín foi perguapa y mui interesante, pos me llevó a una braña, ye dicir, una ería d'altura qu'en branu sirve pa tener ganáu. Esta nun se guarda, sinón que de nueche axúntenla los pastores, que s'acueyen en cabañueles asemeyaes a colmenes con unes paredes circulares formaes por palos verticales con rames entetexíes, y se cubren con una gruesa camada d'escobes y felechos”.}} Tamién [[Fritz Krüger]] describe nel conceyu de [[Cangas del Narcea]] en [[1927]] les cases circulares: {{Cita|Tol cuadru del pobláu ta domináu poles cases que poseyen potentes teyados de paya, qu'arrinquen en forma de punta cónica y que s'inclinen grandemente contra un llau, dexen na solombra tolo demás”. Polo tanto les viviendes de planta circular o curvillinia tienen gran presencia nel mundu rural asturianu”.}} === Casa con patín === La casa del occidente asturianu ta unificada baxo la cubierta de llábana de [[pizarra]]. Esti material estiéndese dende los ríos [[ríu Caneiru|Caneiru]] y [[ríu Narcea|Narcea]] hasta llegar al conxuntu del occidente. Un modelu relativamente abondosu ye la casa de dos altures de planta rectangular y cubierta a cuatro agües, que cuenta con accesu per una escalera de piedra, o [[patín]], adosada a la so fachada. Nos modelos más elementales la planta superior acueye dos pieces: la cocina de mayor tamañu y el cuartu, separtaos por un pequeñu vestíbulu o pasiellu. La cocina dispón de llar baxu y el fornu. Na planta inferior asítiase la [[corte (casa asturiana)|corte]]. Complétase cola [[tenada]], en forma de bloque integrada nel edificiu, na planta primera, separtada por una muria de fábrica y asitiada sobre la cuadra, sobre too nel área de monte mediu y altu. Nel de monte mediu y la marina la tenada suel constituyise como edificiu propiu. Delles, el patín conviértese nunos escalones mínimos o desapaez, aprovechando'l desnivel del terrén, creando los accesos sxteriores de les zones de vivienda y cuadra a distintu nivel. Esti tipu elemental de casa con patín complétase col corredor. Ye mui frecuente que se ciarre, en parte o dafechu inclusive, con un atabal colocáu verticalmente, creando un cuartu qu'amplía la casa. Úsase como almacén o dormitoriu pel [[branu]]. === Casa mariñana === [[Archivu:Casa mariñana.JPG|thumb|300px|Exemplu de ''[[casa mariñana]]'' nel [[Muséu del Pueblu d'Asturies]]]] La llamada casa mariñana identifícas col centru d'Asturies. Exemplos d'esta arquiteutura estiéndense pelos conceyos de [[Xixón]], [[Villaviciosa]], [[Carreño]], [[Gozón]], [[Les Regueres]], [[Llanera]], [[Uviéu]], [[Siero]] y [[Noreña]]. La casa organízase nuna planta rectangular, dotada d'una cubierta de [[teya]] cerámica a dos agües, desenrollándose nuna única altura. El bloque fundamental constitúyenlu la cocina y la [[corte (casa asturiana)|corte]] separtaes por un muru de piedra, cuntando con accesu direutu dende'l portal. El portal ye un espaciu protexíu del clima templáu y húmedu, onde se descarga la paya o otros llabores. Esti espaciu abiertu y centráu na fachada ta conformáu por dos cuerpos llaterales, qu'acueyen un cuartu axuntáu al cuerpu básicu y con accesu dende'l portal. Estos espacios empléguense como dormitorios, alternando'l so usu col d'almacén o llar. Nel primer casu dótaselu d'un suelu d'entabláu de madera, separtando les estancies de la humedá del suelu. La cocina cunta con un llar baxu, sobre'l que se colocaba'l sardo d'ablanu usáu como secaderu de castañes. Acompáñalu'l fornu, qu'asoma la so forma redonda de la fachada trasera. Baxo cubierta alcuéntrase'l sobráu qu'acueye la tenada, especialmente nel área sobre la cuadra, destinando los espacios sobre los cuartos a trasteru y almacén de preseos. Los muros realícense en mampostería y normalmente s'enyelsen, siendo frecuente l'emplegu de pieces de cantería nes corneyales esteriores. === Casa terrena === Presenta una planta que tiende al rectángulu desenrollada nun únicu pisu, destinada a vivienda y cuadra, con aprovechamientu del espaciu baxo-cubierta pa desván y payar. Estes cases se llocalícense en zones onde les precipitaciones son abondoses y les temperatures baxes, lo que determina'l so hermetismu, evidente nel so volume compautu, constituyíu por un bloque cúbicu cubiertu con pizarra o teya a dos o trés agües. Nos sos muros de mampostería pizarrosa, caliar o arenisca ábrense los vanos de forma asimétrica, con estrictu predominiu de la funcionalidá, ensin atender a una composición de fachaes preestablecida. Nel interior apaecen namás dos espacios claramente diferenciaos, separtaos por un muru maestru y con accesos distintos: cocina-desván y cuadra-payar. Utilízase como vestíbulu, comedor, sala y dormitoriu, siendo amás un espaciu social y llaboral; dende ella, per aciu d'una escalera de mano y al traviés d'una trampiella accédese al desván. ==== Casa tipu Vidíu ==== Esti tipu de casa foi descrita por [[Benjamín Menéndez]] y s'asitia xeográficamente ente los cabos de [[cabu Vidíu|Vidíu]] y [[cabu Bustiu|Bustiu]], anque tamién apaecen en casos puntuales en parroquies del interior de los conceyos de [[Valdés]] y [[Cuideiru]]. Trátase d'una evolución n'altura de la casa terrena de gran singularidá. D'esta ampliación llocalícense enriba de la cuadra cuartos nuevos destinaos a sala y dormitorios Los parámentos esteriores suelen revocase con morteru, pudiendo cubrir toles fachaes o llimitase a la principal. Les dimensiones medies de planta suelen tar ente 11,80 m y 6,86 m. === Casa de turria === Propia de los paisaxes de monte y valles interiores. Partiendo de les condiciones orográfiques del terrén, esti tipu de solución arquitectónica adáutase a les pendientes distribuyéndose en dos niveles: el pisu superior destináu a vivienda y la inferior a corte y otres dependencies. El pisu baxu ye siempre inferior en superficie al aprovechar el desnivel, y dacuando ta semiescaváu, utilizando la propia roca del terrén como cercamientu en dalguna de les sos paredes. Tien una planta rectangular con cubierta xeneralmente a trés agües. Como asocede na casa terrena, trátase d'un tipu propiu de les escases posibilidaes económiques. En cuantes a las dimensiones estudiáronse cases de turria dende 12,5 por 10 metros, hasta los 6 por 5,75 metros, en cualesquier casu los metros cuadraos superen a los de la ''casa terrena'', cuntando con unos 75 m² aproximao. Esta tipoloxía pue vese entá nes brañes [[Vaqueiru d'alzada|vaqueres]] de [[Somiedo]], [[Salas]], [[Tinéu]] o [[Valdés]]. === Casa bloque === Denomada d'esta manera por tener un tamañu curiosu, axuntando nesti volume la vivienda, la [[corte (casa asturiana)|corte]] y los espacios d'almacenamientu, y pola so estructura cúbica y hermetismu, con poques ventanes, lo que-y brinda un fustaxe pesáu y macizu. Trátase de la solución arquitectónica tradicional nes caseríes d'una bonanza económica, típica de los conceyos d'[[El Franco]], [[Tapia]] y [[Navia]], anque tamién apaecen con una serie de tresformaciones en [[Bual]] y [[Allande]]. Distribúyese en dos plantes y un sobráu, con cubierta de ''ḷḷousas'' apiramidada y rematada en cumal. La entrada principal asítiase nel llateral sur o nel este y da accesu a la entrada, d'ehí parte la escalera que comunica col pisu cimeru. N'ocasiones esta entrada yera utilizada tamién pol ganáu p'acceder a la corte. Nel pisu d'arriba hai un elementu distribuidor que ye'l pasiellu, per un llau da entrada a la sala que ye una estancia utilizada tamién pa ensugar distintos productos y realización de xuntes de trabayu y ociu como files, esfoyaces... Per otra banda tán los cuartos de durmir. D'equí tamién sal una escalera estrencha pa xubir al sobráu que s'usaba como almacén de productos y trasteru. En cuantes a les midíes d'esti tipu de casa podemos establecer una media de 14 metros por 12, lo qu'implica una superficie d'utilización muncho mayor que nes citaes anteriormente. === La casía === La pallabra ''casía'' correspuende al diminutivu de ''casa'' en gallegoasturianu yá que ye mui carauterísticu del área costera del postreru más occidental d'Asturies. Presenta una planta rectangular y dimensiones reducíes distribuyida en dos plantes y baxo cubierta. El sobráu alcuéntrase bien allumáu con una dos dos ventanes nel vértiz de los espigos y dos ventanines o ''fornelos'' neas fachaes llaterales. Los muros constrúyense de pizarra y/o cuarcita y nel casu d'[[Ortigueira (Cuaña)|Ortigueira]] ([[Cuaña]]), apaez el típicu contraste escuru de la mampostería colos revoques de los vanos en blanco y la carpintería de madera pintao en color verde. Pa la cubierta, aprovéchase'l material de la zona siendo la pizarra en ''ḷḷousas'' que se presenta a dos agües. La planta baxa distribúyese en cocina, almacén y espaciu distribuidor que da accesu al pisu superior onde s'afaya una zona d'uso común o sala y dende ella se pue pasar a los dormitorios y al sobráu. Les sos dimensiones son reducíes y nunca nun superen los 8,50 metros pel llau más llargu. Lo más frecuente ye que tenga unos 80 m² de superficie. Socialmente rellaciónase con families d'escasa capacidá económica y pue cuntar con edificaciones auxiliares pa gallineru, cubil... Polo xeneral nun poseyen [[horru]] o [[cabazu]], y son poques les que tienen cuadra esterior. === Casa de portal === Nel portal realícense actividaes rellacionaes colos trabayos domésticos, con meyor illuminación y menos estrecheces que nel interior de la vivienda, siendo tamién el llugar onde los díes de lluvia desendolquen los llabores artesanales o complementarios de la xera agropecuaria; por ello ye común la esistencia d'un bancu de piedra o madera nesti espaciu. Son cases mui frecuentes en cuasi toa Asturies, preferentemente en zones del interior, n'asentamientos de valles o a media lladera. Construyida con mampostería pizarrosa, arenisca o caliar, la so cubierta ye xeneralmente a dos a trés agües. Tendente a un desenrollu en planta rectangular, la llocalización de la fachada principal nel llau mayor o menor del rectángulu determina dos disposiciones del portal: central o n'ángulu. L'emplazamientu del portal nel centru de la fachada o nún ángulu determina la so funcionalidá; nel primer casu asume más protagonismu como elementu distribuidor, ya qu'a elli s'abren les puertes de la vivienda a los servicios adegaños; nesti casu, increméntase'l so calter d'estancia, ya que namás queda rellacionáu colos espacios de vivienda. Común a dambes alternatives ye la so carauterística d'espaciu intermediu, llímite ente l'espaciu interior y l'esterior. El papel distributivu d'esti tipu de vivienda modifícase asinamesmo d'alcuerdu coles carauterístiques del portal. Si ésti s'afaya nel centru, la disposición interior ye asemeyada na esbillada na ''[[casa mariñana]]'', anque varia la llocalización de les entraes a los distintos espacios. En casu de que el portal s'alcuentre nún ángulu, la distribución interna ye asemeyada a la ''[[casa terrena]]'', sacante nel crecimientu en planta y en volume que correspuenden al portal y el cuartu que configura ún de los sos llaterales. El portalón conviértese n'elementu proteutor del espaciu esterior inmediatu a la fachada, y se prollonga dende'l faldón de la cubierta. La so función ye resguardar l'espaciu d'accesu a la corte, tenda y vivienda y se presta al depósitu de preseos de llabranza y sirve davezu d'abeyu al gallineru. === Casa de corredor === [[Archivu:Casa con balcón (Casu).JPG|thumb|300px|''[[Casa de corredor]]'' en [[Sobrescobiu]]]] El corredor o galería abierta torniada en madera, representa en toa Asturies un elementu mui popular dende'l {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=sieglu XVIII |2=http://sieglu%20xviii/ |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }}. Concebíu como una derivación cenciella de les solanes coles que taben dotaes les antigües casones, el corredor, pola so llocalización (orientación sur o este), pola so factura y la so amplitú d'alternatives, cumple una gran variedá de servicios a la vivienda: facilita lluz y calor cuando nun existen zarraos nelli, siendo un elementu favoratible cuando se convierte ún o más espacios como prollongación de la funcionalidá de la casa. Dende finales del sieglu pasáu, empezó a ser habitual la instalación d'un retrete nun llateral del corredor, pa nun tener que salir albentestate, a cualaquier hora del día o de la nueche. Dellos de los servicios qu'ufre'l corredor a la casa aldeana son: llugar onde asoleyar les ristres de [[maíz]] y onde se aireen y maduren otros productos de la collecha del añu como [[cebolla|cebolles]], [[ayu|ayos]] y [[faba|fabes]], y onde se tiende a ensugar, resguardada de les frecuentes lluvies, la ropa de la última bogada. En referencia a la so conformación y sistemes de base, les clases de corredor más corrientes n'Asturies podríen clasificase como de ''corredor voláu'', ''corredor ente muries'', ''corredor de cortafueos'' y ''corredor ente dos cuerpos''. Nel [[sieglu XIX]] los corredores zárrense con cristales formando galeríes, principalmente nes villes marineres. El piesllu de los vieyos corredores supunxo una meyora pal usu del espaciu, ya qu'aprovechaba meyor la lluz y la calor del sol. === Casa marinera === [[Archivu:Postal de Cudillero.jpg|thumb|300px|''[[Casa marinera asturiana|Cases marineres]]'' en [[Cuideiru]]]] Nun esiste gran diferencia ente la diferencia ente la vivienda de los pescadores asturianos y la del restu de les xentes de mar pertenecientes al llitoral [[Mar Cantábrica|cantábricu]]. A lo llargo de la costa identificáronse una serie de tipos básicos. L'asentamientu de los nucleos marineros produzse al pie d'un puertu o llugar d'atraque protexíu, cola tendencia a l'agrupación pola llimitación del territoriu más cercanu a la mar. Y polo tanto al crecimientu n'altura debío a la espaciu restrinxíu. Les fachaes suelen tener colores vives, ya que se solíen pintar colos restos de pintura de les barques marineres. La planta ye normalmente rectangular, reduciéndose al mínimo les dependencies agropecuaries, llimitaes a la corte. Estes dependencies auxiliares s'asiten nel nivel inferior, permitiendo, debío al desnivel de los asentamientos, que la cocina y el comedor, llocalizaos nel nivel superior, tengan accesu dende la cai. L'accesu a esta planta realízase por una pequeña entrada. N'otros casos accédese dende'l nivel inferior, dexando una entrada más amplia onde acoyer el carru coles redes, y arrincando d'ellí la escalera. Déxase la corte na parte trasera o inclusive llega a desapaecer. Les sales y dormitorios xuben a la segunda y tercer planta, dotándose d'un ampliu desván, que pue presentar foyacos na fachada. Esti espaciu ye'l trasteru xeneral de la casa, almacén de productos, secaderu y tendederu. Esta organización interna vertical consérvase na gran mayoría de los nucleos marineros, que presenten normalmente un calter urbanu. Les sos cubiertes son normalmente a dos agües, siendo a trés o cuatro agües en soluciones de corneyal o aislaes. Les fachaes son normalmente nidies, encalaes, marcando les impostes, A finales del [[sieglu XVIII]] puen apaecer balcones verticales que nun sobresalen de la fachada. En nucleos como [[Castropol]] o [[Ḷḷuarca]] son frecuentes los torruxones observatorios coronando les cubiertes de ciertes ecases, de carpintería acristalada, teniendo formes poligonales y cubiertas piramidales. Na costa central y oriental afayamos un bon númberu de cases con corredor. En [[Tazones]] podemos atopar exemplos d'esti tipu, col corredor ocupando tol frente de la casa. Los corredores en Cuideiru céntrense en dalgunos edificios que s'abren a les cais principales. Ye frecuente la so conversión en cuerpos zarraos volaos, p'ampliar el reducíu espaciu de las plantes. N'otros llugares estos cuerpos volaos convirtiéronse en galeríes acristalaes, como n'[[Avilés]]. === Casa d'indianos === [[Archivu:Archivu d'Indianos de Colombres.JPG|200px|thumb|Casa-[[archivu d'indianos]] en [[Colombres]] ([[Ribedeva]])]] Esta arquiteutura arréyase cola repatriación de persones y de capitales producida tres el "[[Desastre de 1898|desastre de 1898]]" y que fadrá llegar el cosmopolitismu hasta'l requexu más llonxanu d'Asturies. El fechu de que pese a la industrialización Asturies seya ún de los territorios con mayor índiz d'emigración dende mediaos del [[sieglu XIX]], fai que l'interés d'esti fenómenu esceda con muncho de la simple anéudota. L'[[indianu]] solía ser fíu de families campesines habitante de los territorios más probes del país, que mui temprana edá yera unviáu a América pa facer fortuna. El regresu del emigrante y la so inserción inmediata na burguesía llocal, fadrá qu'asuma y participe de los ideales cosmopolites d'aquella. La esmolición del indianu por meyorar, aguapar y dignificar el so entornu natal se canalizará na construcción d'ilesies, escuelas, cais, y sobre too, na so propia vivienda. L'arquiteutura indiana llocalízase con mayor densidá nos conceyos orientales y occidentales d'Asturies. Como conxuntos d'interés destaquen: Ḷḷuarca, [[Navia]] y Allande al oeste; Cuideiru y [[Muros]], hacia'l centru, y [[Llanes]] nel este. Anque heba pie a ciertes particularidaes zonales, toos ellos desenrollarán carauterístiques comunes y, de mou especial, les viviendes unifamiliares o palacetes d'indianos. Faen gala d'un exotismu colorista, con una escalinata d'accesu, una torre nún de los sos llaos y l'entornu de xardinos, nos que destaca la omnipresente [[palmera]], que-yos recuerda'l tiempu vivíu n'ultramar. == Ver tamién == * [[Arquiteutura tradicional asturiana]] * [[Casa asturiana redonda |Casa redonda]] * [[Casa con patín]] * [[Casa mariñana]] * [[Casa terrena]] * [[Casa de turria]] * [[Casa bloque]] * [[Casía]] * [[Casa de portal]] * [[Casa asturiana de corredor|Casa de corredor]] * [[Casa asturiana marinera|Casa marinera]] * [[Casa d'indianos]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Arquiteutura d'Asturies]] do8cyrogish5u6jps8uxme6wxscjwx8 Castilla-La Mancha Media 0 35324 4498594 4418283 2026-06-03T22:55:30Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498594 wikitext text/x-wiki {{Organización}} '''Radiotelevisión Castilla-La Mancha''' ye l'ente públicu de comunicación de [[radio]] y [[televisión]] autonómicu de [[Castiella-La Mancha]]. Foi creáu [[decretu]] de las Cortes rexonales el [[26 de mayu]] de [[2000]]. El so direutor ye [[Ignacio Villa]]<ref>https://www.elmundo.es/elmundo/2011/07/13/comunicacion/1310546970.html</ref>. El [[30 de mayu]] de [[2001]] anició les sos emisiones '''RCM''' ([[Radio Castilla-La Mancha]]) y el [[13 d'avientu]] de 2001 entamó les sos emisiones regulares la canal de televisión '''CMT''' ([[Castilla-La Mancha TV]]). El 9 de febreru de 2009 entamó la emisión de la segunda canal de Castilla-La Mancha Televisión, conocíu como CMT 2, tanto únicamente disponible en [[TDT|dixital]]. Cola llegada de [[Nacho Villa]] a la direición de l'Ente Públicu y l'oxetivu de reducir costos, esta segunda señal despaeció el [[15 d'avientu]] de [[2011]]<ref>{{Cita web |url=http://www.frecuenciadigital.es/noticia/2-noticia/12137-cmt2-cierra-a-partir-del-15-de-diciembre.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120628014633/http://www.frecuenciadigital.es/noticia/2-noticia/12137-cmt2-cierra-a-partir-del-15-de-diciembre.html |fechaarchivu=2012-06-28 }}</ref>. La RTVCM asítiase na [[ciudá]] de [[Toledo]], onde tien los sos estudios centrales. Radiotelevisión Castilla-La Mancha ye, dende la so fundación, miembro de la [[FORTA]]. == Medios de RTVCM == * Televisión ** [[Castilla-La Mancha TV]] (avientu [[2001]]) ** [[CMT 2]] (febreru [[2009]]-avientu [[2011]]) * Radio ** [[Radio Castilla-La Mancha]] (mayu [[2001]]) * Dixital ** Rtvcm.es == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.rtvcm.es Sitiu Web oficial del Ente] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090227064537/http://www.rtvcm.es/popups/popup2.php |date=2009-02-27 }} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Televisión d'España]] [[Categoría:Radio]] [[Categoría:Castiella-La Mancha]] [[Categoría:FORTA]] k2ndzm2jq1xhw8bgf9s6m3r700zlx3z Celín 0 39146 4498620 4451541 2026-06-04T04:52:59Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498620 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Celín''' ye una parroquia [[España|española]] de la [[provincia d'Almería]] y la comunidá autónoma d'[[Andalucía]] perteneciente al conceyu de [[Dalías (Almería)]]. La so población en [[2010]] yera de 450 habitantes. La llocalidá cuenta con dellos monumentos árabes como los Baños de la Reina o la ermita de Al-Hizam. En Celín esiste un ñacimientu natural d'agua, conocíu popularmente como "arroyo de Celín" (en castellanu: l'arroyu de Celín). == Demografía == === Evolución de la población === {{Gráfica d'evolución |tipu=demográfica |anchor=600 |2000|444|2001|433|2002|437|2003|441|2004|431|2005|433|2006|440|2007|453|2008|460|2009|452|2010|450|notes= <small>Datos según el [[nomenclátor]] publicáu pol [[Instituto Nacional de Estadística (España)|INE]].<ref name="INE-Nomen">{{cita web|títulu=INEbase / Nomenclátor. Rellación de unidades poblacionales|url=http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=Celin&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n|editorial=Instituto Nacional de Estadística (España)|fechaaccesu=18 d'avientu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304090248/http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=Celin&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n|fechaarchivu=2016-03-04}}</ref></small>}} == Referencies == {{llistaref}} == Ver tamién == * [[Baños de la Reina (Celín)]] * [[Dalías (Almería)]] * [[Castala]] (Berja, Almería) == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Provincia d'Almería]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]] p5mifxpw1su40l30xddcv4druwlws74 Carme Riera Guilera 0 47425 4498580 4472105 2026-06-03T18:54:21Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498580 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Carme Riera Guilera''' {{nym}} ye una escritora española en [[llingua catalana]] y [[castellán]], [[guionista]], ensayista y profesora También es miembro de número de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona.<ref>[http://www.rae.es/sites/default/files/curriculum_carme_riera.pdf Currículum de Carme Riera en la RAE]</ref>. == Biografía == Carme Riera pasó la so infancia y adolescencia en [[Palma de Mallorca]], hasta qu'en 1965 foi estudiase filoloxía hispánica a la [[Universidá Autónoma de Barcelona]] (UAB), onde se llicenció en [[Filosofía y Lletres]] y doctoróse en [[Filoloxía Hispánica]] con Premiu Estraordinariu pola UAB. Riera participó nes movilizaciones estudiantiles en contra del franquismu, de la guerra de Vietnam y nel incipiente movimientu feminista.<ref name=gencat/> Tou ello forxó'l so mirada sobre la realidá, una mirada que cuestionaba les normes, sol influxu de mayu del 68 francés, y qu'acolumbraba una ventana abierta a un mundu radicalmente distintu.<ref name=gencat>{{cita web|url=http://www.gencat.cat/culturcat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/indexe439.html?vgnextoid=51b8ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=51b8ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=ee2def7fb89d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD|fechaaccesu= 19 d'abril de 2016|títulu=Carme Riera|editor=Culturcat. Generalidad de Cataluña|idioma=catalán}}</ref> === Biografia académica === En 1995 convertir en catedrática de lliteratura española de la so alma máter y dende 2002 exerz como direutora de la Cátedra José Agustín Goytisolo nesta mesma universidá. Riera estudió a lo llargo de la so carrera la lliteratura española del [[Sieglu d'Oru]] y de la lliteratura catalana de la Escuela de Barcelona. Foi catedrática de Llingua y Lliteratura Españoles d'Institutos Nacionales d'Enseñanza Media y titular d'universidá; profesora visitante nes universidaes de Florida (Gainesville) (1987), Darmouth College (2001) y na University of Chicago (2006). Impartió cursos y seminarios, ente otres, na Universidá Internacional Menéndez Pelayo; Complutense de Madrid; Aarhus; Institutu d'Estudios Hispánicos d'Amberes; Universidá de Puertu Ricu (Mayagüez); la Sorbona; Uppsala; Harvard; Montclair; Cornell; University of Missouri-St. Louis; Columbia; Indiana y The Catholic University of America (Washington), ente otres.<ref>[http://www.rae.es/sites/default/files/curriculum_carme_riera.pdf Currículum de Carme Riera en la RAE]</ref> El 19 d'abril de 2012 foi escoyida miembru de númberu de la [[Real Academia Española]], onde pasó a ocupar la siella ''n'' en lleendo'l so discursu d'ingresu tituláu ''Sobre un lugar parecido a la felicidad'' el 7 de payares de 2013.<ref>''[http://www.rae.es/noticias/elegida-la-escritora-carme-riera-para-ocupar-la-silla-n-de-la-real-academia-espanola Elegida la escritora Carme Riera para ocupar la silla 'n' de la Real Academia Española]''; RAE, 19.04.2012; acceso 02.05.2012</ref><ref>[http://www.rae.es/noticias/carme-riera-ingresa-con-un-discurso-sobre-mallorca-un-lugar-parecido-la-felicidad Carme Riera ingresa con un discurso dedicado a los viajeros que escribieron sobre Mallorca entre 1837 y 1936]; RAE, 07.11.2013.</ref><ref>[http://www.rae.es/academicos/carme-riera-guilera Ficha de Carme Riera en la RAE]</ref> == Biografía lliteraria == Publicó'l so primer llibru, la escoyeta de cuento ''Te deix, amor, la mar com a penyora'', en 1975, Riera apurrió un estilu nuevu y frescu y utilizaba la fala mallorquina coloquial pa suxerir y crear una narrativa que ponía sobre la mesa tarrezas qu'hasta entós fueren tabús, como l'amor ente les muyeres, y coles mesmes yera bastante crítica cola sociedá del momentu.<ref name=gencat/> Foi siguíu, dos años dempués por otra escoyeta titulada '''Pongo las gaviotas por testigo'', un conxuntu de narraciones que siguíen los mesmos principios narrativos de la obra anterior que cierra la so primer etapa de la producción lliteraria de l'autora.<ref name=gencat/> La so primer novela, ''Una primavera per a Domenico Guarini'', cola que recibió'l [[Premiu Prudenci Bertrana]] en 1980, abre la segunda etapa de la obra de Riera, qu'abarca la producción lliteraria de la década de los ochenta. Esta primer novela non yá representa un cambéu de xéneru sinón tamién d'oxetivu, el de formular un modelu de novela culta alternada con elementos coloquiales y el d'esperimentar cola simbiosis de rexistros y de xéneros -la narrativa policiaca y l'ensayu, el llinguaxe cultu y el periodísticu-. Esta voluntá esperimentadora ya investigadora de l'autora, y una actitú de xuegu, con una mirada de cutiu lúdica y irónica, son les exes de les obres d'esti periodu, como la escoyeta de narraciones ''Epitelis tendríssims'' y les noveles ''Qüestió d'amor propi'' y ''Joc de miralls''.<ref name=gencat/> Coles noveles históriques ''Dins el darrer blau'' i ''Cap al cel obert'', con bona acoyida pola crítica, empecípiase la tercer etapa. Dambes noveles constrúin la doble identidá de xudíos y mallorquinos de los protagonistes, a partir de dos histories enllazaes: la primera, ambientada na Mallorca de finales del sieglu XVII, narra la persecución d'un grupu de xudíos condergaos a la quema pública na foguera pola Inquisición; la segunda tien como protagonistes a los descendientes de los xudíos del sieglu XVII establecíos na islla de Cuba en plenu conflictu colonial. Con estos dos ambicioses narraciones, Riera reconstruyó con tou detalle y rigor los escenarios históricos d'aquel momentu. La escritora esplegó hestories de ficción y trazó con muncho talentu y perfil de los distintos personaxes. Dambes obres tienen un gran valor lliterariu y atestigüen una escelente trayeutoria lliteraria, que se consolida definitivamente na segunda metá de la década de los noventa.<ref name=gencat/> Riera escribi les sos noveles y rellatos en catalán, y encárgase de traduciles al castellán, ente que los ensayos escribir en castellán.<ref>[http://cultura.elpais.com/cultura/2012/04/29/actualidad/1335711849_739717.html Rosa Mora. ''Carme Riera: “Lo que no te da la vida te lo dan los libros, sobre todo si los escribes”''], ''[[El País]]'', 30.04.2012</ref> Gran parte de la so producción traducióse a una docena d'idiomes, como alemán, árabe, francés, inglés y italianu.<ref>{{Cita web |url=http://www.escriptors.cat/autors/rierac/obra.php |títulu=Perfil de Carme Riera en l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160426012225/http://www.escriptors.cat/autors/rierac/obra.php |fechaarchivu=2016-04-26 }}</ref> == Influyencia == L'ampliu bagaxe llector de Carme Riera, consecuencia d'una actitú apasionada y erudita escontra la lliteratura, configura un vastu marcu de referencies. [[Safu]], [[Petrarca]], [[Goethe]] y [[Virginia Woolf]] desfilen poles sos páxines, pero tamién los autores de la lliteratura castellana de la formación académica: [[Cervantes]], [[Leopoldo Alas Clarin|Clarín]], [[Carmen Laforet|Laforet]], [[Valle-Inclán]] o [[Gil de Biedma]]. Sicasí, l'autora asitió los raigaños de la so narrativa nes rondallas mallorquines y na obra de dos escritor fundamentales na construcción de la narrativa catalana contemporánea: [[Caterina Albert]] y [[Mercè Rodoreda]].<ref name=gencat/> == Premios == * Premiu Recull-Francesc Puig i Llensa de narració 1974: ''Te deix, amor, la mar com a penyora''. * Premiu Prudenci Bertrana 1980 : ''Una primavera per a Domenico Guarini'' * Premiu Maria Espinosa 1982: ''Literatura femenina, ¿un lenguaje prestado?'' * Premiu Anagrama de Ensayo 1987 :''La Escuela de Barcelona: [Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma|Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo: Generación del 50'' * Premiu Ramon Llull de novela 1989: ''Joc de Miralls'' * Premiu Josep Pla 1994 por ''Dins el darrer blau'' * Escritora del Mes de la Institución de les Letras Catalanes marzu 1994 * Premiu Joan Crexells 1995: ''Dins el darrer blau'' * Premiu Nacional de Narrativa 1995: ''En el último azul'' * Premiu Lletra d'Or 1995: ''Dins el darrer blau'' * Premiu Elio Vittorini 2000: ''En el último azul'' * Premiu Creu de Sant Jordi 2000 * Premiu Nacional de Literatura de la Generalidad de Cataluña 2001: ''Por el cielo y más allá'' * Premiu Crítica Serra d'Or 2001: ''Cap al cel obert'' * Premiu Ramon Llull de las letras 2002 (Gobierno de las Islas Baleares) * Premiu Sant Jordi de novela 2003: ''La meitat de l'ànima'' * Premiu Rosalía de Castro 2004 * Premiu Maria Àngels Anglada 2005: ''La mitad del alma'' * Medaya de Oro del Consejo de Mallorca (2005) * Premiu Jaume Fuster de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana 2005 * Premiu José Luis Giménez-Frontín de la ACEC 2012 * Premiu Internacional Terenci Moix de narrativa 2013: ''Temps d'innocència'' * Premiu Trayeutoria de la Semana del Libro en Catalán 2014 == Obra == === Novela === * [[1975]]: ''Te deix, amor, la mar com a penyora'' * [[1977]]: ''Jo pos per testimoni les gavines'' * [[1980]]: ''Gairebé un conte o la vida de Ramon Llull'' * 1980: ''Una primavera per a Domenico Guarini'' * 1980: ''Els cementiris de Barcelona'' * [[1981]]: ''Epitelis tendríssims'' * [[1987]]: ''Qüestió d'amor propi'' * [[1988]]: ''La molt exemplar història del gos màgic i de la seva cua'' * [[1989]]: ''Joc de miralls'' * [[1991]]: ''Contra l'amor en companyia i altres relats'' * [[1994]]: ''Dins el darrer blau'' * [[1998]]: ''Temps d'una espera'' * [[2000]]: ''Cap al cel obert'' * [[2003]]: ''Llengües mortes'' * 2003: ''El gos màgic'' * 2003: ''El meravellós viatge de Maria al país de les tulipes'' * 2003: ''Antologia de poesia catalana femenina'' * [[2004]]: ''La meitat de l'ànima'' * [[2006]]: ''L'estiu de l'anglès'' * [[2009]]: ''Amb ulls americans'' * [[2011]]: ''Natura quasi morta'' * [[2013]]: ''Temps d'innocència'' * [[2015]]: ''La veu de la sirena'' === Crítica lliteraria y ensayu === * ''La obra poética de José Agustín Goytisolo''. Barcelona: Mall, 1987 * ''Escuela de Barcelona: la obra poética de Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral y José Agustín Goytisolo''. Bellaterra (Barcelona): Universitat Autònoma de Barcelona, 1988 * ''La obra poética de Carlos Barral'', Barcelona: Edicions 62, 1990 * ''Hay veneno y jazmín en su tinta: aproximación a la poesía de J.A. Goytisolo''. Rubí (Barcelona): Anthropos, 1991 * ''Poesía de Carlos Barral'', edición. Madrid: Cátedra, 1991 * ''Escenarios para la felicidad: estampas de Mallorca''. Palma de Mallorca: José J. de Olañeta, 1994 * ''Poesía completa de Carlos Barral'', edición. Barcelona: Lumen, 1998 * ''Mallorca, imágenes para la felicidad''. Palma de Mallorca: Turisme Cultural Illes Balears, 1999 * ''Partidarios de la felicidad, antología poética del grupo catalán de los 50'', (seleición) Barcelona: Cercle de Lectors, 2000 * ''Los poemas sin mi orgullo: antología poética de José Agustín Goytisolo''. Barcelona: Lumen, 2003 * ''El Quijote desde el nacionalismo catalán''. Barcelona: Destino, 2005 === Guiones === * ''Es diu Maria Puig la meva mare?'', radio. Barcelona: Catalunya Ràdio, 1989. * ''Quotidiana quotidianitat'', televisión. Barcelona: TV3, 1994- * ''Dones d'aigua'', con otros autores, televisión. Barcelona: TV3, 1997- == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.escriptors.cat/autors/rierac/pagina.php?id_sec=1376 Carme Riera] en la Asociación de Escritores en Lengua Catalana. * [http://www.lletra.com/noms/criera/index.html Páxina dedicada a Carme Riera, en lletrA, l'espacio de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100314220228/http://www.lletra.com/noms/criera/index.html |date=2010-03-14 }} * [http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/esp/autor/15/carme-riera.html Carmen Riera en la revista ''Visat'']: semblanza de Lluïsa Cotoner i Cerdó, bibliografía, lista de libros traducidos y más * [http://www.escriptordelany.com Escritora del año 2010: Carme Riera. Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balears] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140101015547/http://escriptordelany.com/ |date=2014-01-01 }} * [http://bdh.bne.es/bnesearch/Search.do?numfields=1&field1=autor&field1val=%22Riera%2c+Carme%22&field1Op=AND&exact=on&advanced=true&language=esEn Obras dixitalizaes de Carme Riera] en la Biblioteca Digital Hispánica de la [[Biblioteca Nacional de España]] {{NF|1948||Riera Guilera}} [[Categoría:Escritores en catalán]] [[Categoría:Escritores en castellanu]] [[Categoría:Escritores d'España]] [[Categoría:Escritores de les Islles Baleares]] 50sel597lkfsya3co36fvv218j4029d Catamblyrhynchus diadema 0 48758 4498600 4394594 2026-06-04T00:07:04Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498600 wikitext text/x-wiki {{noaves}} {{Ficha de taxón | Catamblyrhynchus diadema | image = Catamblyrhynchus diadema 1.jpg | status = LC | status_system = iucn3.1 | regnum = [[Animalia]] | phylum = [[Chordata]] | classis = [[Aves]] | ordo = [[Passeriformes]] | familia = [[Thraupidae]] | genus = '''''Catamblyrhynchus''''' | genus_authority = [[Frédéric de Lafresnaye|Lafresnaye]], 1842 | species = '''''C. diadema''''' | binomial = ''Catamblyrhynchus diadema'' | binomial_authority = [[Frédéric de Lafresnaye|Lafresnaye]], 1842 | synonyms = }} '''''Catamblyrhynchus diadema'''''<ref>Diana Galarraga y David Ascanio. 2005. [http://www.ascaniobirding.com/pdf/indice/indice_espanol.pdf Índiz de nomes n'español] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081120150158/http://www.ascaniobirding.com/pdf/indice/indice_espanol.pdf |date=2008-11-20 }} de les especies qu'apaecen en ''Birds of Venezuela'', de Steven Hilty (2003).</ref> ye una [[especie (bioloxía)|especie]] d'ave de la [[familia (bioloxía)|familia]] [[Thraupidae]], siendo l'únicu miembru del [[xéneru (bioloxía)|xéneru]] '''''Catamblyrhynchus'''''.<ref name=iucn>BirdLife International 2008. ''[https://www.iucnredlist.org/details/150143 Catamblyrhynchus diadema]. IUCN Red List of Threatened Species. <www.iucnredlist.org></ref> == Distribución == Tien un rangu de 330.000 km², qu'abarca parte d'[[Arxentina]], [[Bolivia]], [[Colombia]], [[Ecuador]], [[Perú]], y [[Venezuela]].<ref name=iucn/> Habita en [[Viesca|viesques]] de monte húmedes tropicales o subtropicales.<ref>BirdLife International (2008) Species factsheet: [http://www.birdlife.org/datazone/species/index.html?action=SpcHTMDetails.asp&sid=9448&m=1 Catamblyrhynchus diadema]. <http://www.birdlife.org>. Consultáu n'abril de 2009.</ref> == Alimentación == Nel monte borrinosu andín de Bolivia aliméntase de bambú.<ref>Omar Martínez. [http://editorenjefe.ecologiabolivia.googlepages.com/Martinez38-2.pdf Composición por especies y usu de sustratos poles bandada mistes d'aves nun monte borrinosu andín de Bolivia]. ''Ecoloxía en Bolivia'', 38(2): 99-119, ochobre de 2003.</ref> == Taxonomía == La especie tien 3 subespecies:<ref>[http://zipcodezoo.com/Key/Animalia/Catamblyrhynchus_Genus.asp Catamblyrhynchus (Genus)]. ZipCodeZoo. Consultáu n'abril de 2009.</ref> * C. diadema citrinifrons * C. diadema diadema * C. diadema federalis == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * The Internet Bird Collection: [http://ibc.lynxeds.com/video/plush-capped-finch-catamblyrhynchus-diadema/bird-perched-branch-and-flying-away Videu] y [http://ibc.lynxeds.com/photo/plush-capped-finch-catamblyrhynchus-diadema/bird-perching imáxenes] {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Thraupidae]] [[Categoría:Aves d'América del Sur]] [[Categoría:Xéneros monotípicos d'aves]] [[Categoría:Animales descritos en 1842]] fj5p6wikmwh5u6mesk7rhq1o9bb6uje Capucine 0 55651 4498555 4352466 2026-06-03T15:39:21Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498555 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Capucine}} {{persona}} '''Germaine Lefebvre''', conocida artísticamente como '''Capucine''' {{nym}} foi una [[Modelu (moda)|modelu]] y [[actriz]] de cine y televisión, francesa. Recordada pola so participación como Simone Clouseau nos filmes ''[[La Pantera Rosa (película de 1963)|La pantera rosa]]'' (1963) ''[[Trail of the Pink Panther]]'' (1982) y ''[[Curse of the Pink Panther]]'' (1983), los trés del direutor [[Blake Edwards]]. == Biografía == Proveniente d'una familia de clase media de [[Tolón]], dempués de realizar los sos estudios y graduase como [[Bachelor of Arts]] n'idiomes estranxeros, treslladóse a [[París]] pa empecipiar una carrera como modelu pa les cases d'[[alta cordura]], [[Givenchy]], [[Christian Dior]] y [[Pierre Balmain]], aportando a una [[supermodelu]] col nome de ''Capucine'' (como la flor llamada capuchina o tacu de reina). Mientres esi periodu fixo amistá cola tamién modelu y futura actriz [[Audrey Hepburn]]. En 1948 fixo la so primer apaición cinematográfica nun papel secundariu del filme ''L'aigle à deux têtes'' del direutor [[Jean Cocteau]]. Al añu siguiente participó nel filme ''Rendez-vous de juillet'', onde conoció al actor Pierre Trabaud, con quien se casaría, nun matrimoniu que namái duró seis meses. De 1950 a 1955 participó en cuatro film más, siguiendo amás la so carrera como modelu. En 1957 foi afayada pol productor d'Estaos Xuníos Charles Feldman, mientres trabayaba como modelu en Nueva York. El direutor suxirió-y camudase a Hollywood pa perfeccionar los sos estudios d'arte dramático y aprender inglés, actuando en 1960 nel filme ''[[Sueño de amor (película)|Sueño de amor]]'' de [[Charles Vidor]], xunto a [[Dirk Bogarde]], y na cual ella foi candidata al premiu [[Globu d'oru]] 1961 a la meyor actriz. Dexó Hollywood en 1962, pa treslladase a Lausana, Suiza onde moró permanentemente. Na década de 1960 participó en 13 películes más, americanes y europees, de les que destaquen ''El lleón'' (1962), compartiendo papeles con [[William Holden]] y empecipiando una rellación sentimental con él que duraría dos años; ''La gata negra'' (1962), ''[[La Pantera Rosa]]'' (1964), ''What's New Pussycat'' (1965); y ''[[Satiricón (película)|Satiricón]]'' (1969). Nes siguientes dos décades participó en 12 series de televisión, 4 películes pa televisión y 16 llargumetraxes, destacando ''Sol coloráu'' (1971) de [[Terence Young]], ''L'incorrigible'' (1975) de [[Philippe de Broca]], dos filmes de Blake Edwards ''[[Trail of the Pink Panther]]'' (1982) y ''[[Curse of the Pink Panther]]'' (1983). La so última apaición na pantalla foi na película pa televisión ''Quartier nègre'' (1990). Afeutada por una fonda depresión, quitóse la vida llanzándose al vaciu dende una ventana del so apartamentu en Lausana, el 17 de marzu de 1990, morriendo instantáneamente, a la edá de 62 años. == Influyencia == El mesmu añu en que s'estrenó la película ''[[La Pantera Rosa]]'', que catapultó al estrellalgu de l'actriz, foi fundada la marca de cremes española Germaine de Capuccini, que remembra'l so nome, creada pola española [[Carmen Vidal]]. == Referencies == * [http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article44.html Biografía de Capucine] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150112124019/http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article44.html |date=2015-01-12 }} == Ver tamién == * [[Carmen Vidal]] fundadora de Germaine de Capuccini. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Commonscat|Capucine}} {{IMDb nome}} {{NF|1931|1990|Capucine}} [[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Actores y actrices de Francia]] [[Categoría:Modelos de Francia]] nyip1c4pgeiolvy3vqy45dhqxc403u1 Carla Renata 0 58746 4498571 4352033 2026-06-03T17:31:06Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498571 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Carla Renata}} {{referencies|t=20140203}} {{persona}} '''Carla Renata Williams''', meyor conocida como '''Carla Renata''' {{nym}} ye una [[actriz]] y [[cantante]] d'Estaos Xuníos. Empecipia la so trayeutoria en 1992. En televisión empecipia en 1999, onde actúa en ''[[Chicago Hope]]'', onde interpreta a Mr. Havel. Nel 2000, actúa en ''[[Frasier]]'', onde interpreta a Louise. Esi mesmu añu actúa en ''[[Les 100 pruebes de Eddie McDowd]]'', ''[[G vs Y]]'' y ''[[Cazarrecompensas]]''. Nel 2003, participa na comedia ''[[Will & Grace]]'', como Recepcionista. En 2004, actúa en ''[[The Bernie Mac Show]]'', como Mrs. Borsik. Esi mesmu añu tien proyeutos como ''[[El mundu según Jim]]'', ''[[Strong Medicine]]'', ''[[CSI: Crime Scene Investigation|C.S.I.]]'' y en 2005 ''[[The Bad Girl's Guide]]''. En 2009 participa en ''[[Bones]]'', como Maureen Mack. Síguenlu 039;'[[Modern Family]]'', ''[[Hope]]'' y ''[[New Girl]]''. Carla, tien un papel recurrente'l la serie de ''[[Disney Channel]]'', ''[[Shake It Up (serie de televisión)|A tou ritmu]]'', onde interpreta a Marcie Blue. Xunto a [[Bella Thorne]], [[Zendaya]], [[Roshon Fegan]], [[Davis Cleveland]] y [[Adam Irigoyen]]. == En Broadway == * [[The Lion King]] * [[How to Succeed In Business Without Really Trying]] * [[Avenue Q]] - Gary Coleman * [[The Life]] * [[Smokey Joe's Café]] == Televisión == * [[Mr. Box Office]] * [[New Girl]] * [[Incredible Crew]] * [[How to Live With Your Parents]] * [[The War at Home]] * [[100 Deeds for Eddie McDowd]] * [[According to Jim]] * [[Bones]] * [[CSI: Crime Scene Investigation]] * [[Elvira's Movie Macabre]] * [[Hart of Dixie]] * [[It's Always Sunny in Philadelphia]] * [[Love, Inc.]] * [[Modern Family]] * [[My Name Is Earl]] * [[Raising Hope]] * [[Reba (TV series)|Reba]] * [[Shake It Up (serie de televisión)|Shake It Up]] * [[Strong Medicine]] * [[The Bad Girl's Guide]] * [[The Suite Life of Zack & Cody]] * [[Ugly Betty]] * [[Up All Night]] == Creitos en Videoxuegos == * Kinect Disneyland Adventures * Grand Theft Auto IV: The Lost and Damned - Lisa Lynn == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * {{IMDb nome|id=1484341|Carla Renata}} * [http://broadwayworld.com/people/gallery-person/Carla_Renata/ Semeyes de Conciertu en Vivu] * Sitiu oficial de Carla Renata [http://carlarenata.com] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130530152133/http://www.carlarenata.com/ |date=2013-05-30 }} {{NF|?||Renata, Carla}} [[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Cantantes d'Estaos Xuníos]] pf963vrv4kjzdese13gox79r8qqov78 Charlie Sheen 0 59091 4498638 4483981 2026-06-04T09:04:27Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498638 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Charlie Sheen}} {{persona}} '''Carlos Irwin Estévez''', más conocíu como '''Charlie Sheen''' {{nym}}, ye un [[actor]] d'[[Estaos Xuníos]]. Ye'l fíu menor del tamién actor [[Martin Sheen]]. Ente les sos meyores interpretaciones tán la de Chris Taylor nel [[Drama (cine)|drama]] de la [[guerra de Vietnam]] de 1986, ''[[Platoon]]'', la de Jake Kesey na película (tamién de 1986) ''[[The Wraith]]'' y la de Bud Fox na película de 1987 ''[[Wall Street (película)|Wall Street]]''. La so carrera tamién inclúi películes risibles como ''Major League'', ''[[Hot Shots!]]'', ''[[Hot Shots! Part Deux|Hot Shots! 2]]'', ''[[Scary Movie 3]]'', ''[[Scary Movie 4]]'' y ''[[Scary Movie 5]]''. En televisión, Sheen ye conocíu poles sos actuaciones en trés series: Charlie Crawford en ''[[Spin City]]'', Charlie Harper en ''[[Two and a Half Men]] y como Charlie Goodson en [[Anger Management]] ''. En 2010, Sheen foi l'actor meyor pagáu de la televisión, ganando 1,8 millones de [[US$|dólares d'Estaos Xuníos]] por episodiu na [[serie de televisión|serie]] ''Two and a Half Men''.{{ensin referencies}} La [[Prensa escrita|prensa]] fíxose ampliu ecu de la vida personal de Sheen, incluyendo diversos informes sobre abusu d'[[alcohol]] y [[droga|drogues]], problemes matrimoniales, según denuncies de [[violencia doméstica]]. Foi despidíu del so papel en ''Two and a Half Men'' por [[CBS]] y [[Warner Bros]] el 7 de marzu de 2011. Charlie volvió a la televisión el 28 de xunu de 2012 con ''[[Anger Management (serie de televisión)|Anger Management]]'', [[comedia]] que puede siguise pola canal FX y FDF n'España == Primeros años == Nació en [[Nueva York]], [[Estaos Xuníos]],<ref>[https://www.imdb.com/name/nm0000221/ Llugar de nacencia]</ref> col [[síndrome del ñácaru azul]], pol que precisó atención médica inmediata. Ye'l terceru de los cuatro fíos de l'actriz Janet Templeton y del actor [[Martin Sheen]], n'ascensu entós daquella. Charlie tien dos hermanos mayores, [[Emilio Estévez]] y Ramón Estévez, y una hermana menor, Renée Estévez, toos actores. La so familia y amigos moteyar ''Charlie''. El so padre Martin adoptó'l so nome artísticu n'honor al [[arzobispu]] [[Ilesia católica|católicu]] y [[teoloxía|teólogu]] [[Fulton J. Sheen]]<ref>Ramírez, Erika (February 28, 2011). "The True Identity of Charlie Sheen: Tracing The Roots of The Estévez Family". Llatina Magacín. Retrieved February 28, 2011.</ref> Los sos padres camudar a [[Malibú]], [[California]] dempués de l'actuación de [[Martin Sheen]] en [[Broadway]] en ''The Subject Was Roses'', obra que-y dio fama y dexó-y proyeutar la so carrera en cine y [[televisión]]. Dende bien nuevu, Charlie amosó enforma interés pel mundu de l'actuación. La so primer esperiencia nesti campu llegó-y en 1974, a los nueves años d'edá, cuando realizó un pequeñu papel xunto a so padre na película pa televisión ''The Execution of Private Slovik''. En 1979, Charlie treslladóse xunto al restu de la so familia a Filipines, debíu al papel que'l so padre, [[Martin Sheen]], llograra na película de [[Francis Ford Coppola]], ''[[Apocalypse Now]]''. Pa Charlie y los sos hermanos la esperiencia foi toa una aventura, pero pal so padre, el so papel na película llevar a un estremu de fatiga tal, que dempués de terminada la producción, Martin sufrió un ataque cardiacu del que pudo recuperase con ésitu; mentanto ''[[Apocalypse Now]]'', convertir nun ésitu de taquilla y crítica, impulsando la carrera de [[Martin Sheen]] y dexando asitiase en [[California]]. D'esa manera, Charlie empezó a asistir a la [[Santa Monica High School]] en [[Santa Monica]], [[California]], onde la so pasión pol [[béisbol]] llevar a convertise nel [[llanzador]] estrella y [[campocorto]] del equipu de béisbol. Tamién siguió amosando'l so tempranu interés pola actuación, filmando munches películes en [[Super-8]] colos sos compañeros d'escuela [[Rob Lowe]] y [[Chad Lowe]]. [[Ficheru:Martinsheennavy.jpg|thumb|left|180px|[[Martin Sheen]], padre de Charlie Sheen]] == Carrera == Charlie empezó la so carrera metanes una encruciada: fuera espulsáu de la escuela preparatoria y el so futuru yera inciertu, polo que l'actuación convertir na so única esperanza. Xugó sobre seguro, esperando que l'apellíu del so padre abriéra-y puertes. Camudóse'l nome de Carlos Irwin Estévez pol de Charlie Sheen y presentóse a numberoses audiciones. Sorprender al atopar trabayu cuasi de momentu, llogrando en 1984 un papel nel drama adolescente sobre la guerra fría ''[[Red Dawn|Amanecer colloráu]]'' con [[Patrick Swayze]], [[C. Thomas Howell]], [[Lea Thompson]] y [[Jennifer Grey]]. Esta película foi n'estremu polémica, pos narraba la hestoria d'una invasión per parte de la [[XRSS]] a [[Estaos Xuníos]] y l'empiezu de la [[Tercer Guerra Mundial]]. El discutiniu alimentó l'ésitu comercial del filme, que collechó más de 42 millones de [[US$|dólares d'Estaos Xuníos]], cuando la so ellaboración costara solo 4,2 millones. Nesta película, Sheen interpretó a una auténtica paradoxa, un estudiante convertíu en guerrilleru. Mientres esta cinta, Charlie desenvolvió una gran amistá con [[Jennifer Grey]] y ello ye que darréu, Sheen y Grey apaecieron xuntos nuna pequeña escena en ''[[Ferris Bueller's Day Off]]'' en 1986. La so segunda gran victoria llegó a finales de 1986 cola película ''[[Lucas (película)|Lucas]]'', el primer filme de [[Winona Ryder]], nel cual Sheen interpretaba a una nueva estrella del deporte que, a pesar del so estatus de popularidá, ye sentimental y moralista, polo cual centra la so atención n'ayudar y protexer al protagonista de la manera más noble posible. Esti papel valió-y l'aclamación de la crítica y aseguró-y un segundu golpe al bastión de [[Hollywood]], afirmándose qu'él «robara'l show» cola so interpretación. === ''Platoon'' y ''Wall Street'' === El so primer gran papel como protagonista foi na [[película]] ''[[Platoon]]'' en 1986, dirixida por [[Oliver Stone]], na que compartía creitos con [[Tom Berenger]] y [[William Dafoe]]. Esta [[película]] yera un drama alrodiu de la [[Guerra de Vietnam]] y, pa la so realización, los actores fueron sometíos a un duru entrenamientu, que foi dirixíu por un capitán retiráu de nome Dale Dyle, a quien Stone contrató p'asegurase de que los sos actores acostumar al contestu históricu. Una vegada rematada, la película estrenar con escelentes crítiques y españando la taquilla. La cinta, que costara 6,5 millones de dólares, recaldó más de 131 millones. Amás cuntó con nueve nominaciones a los [[Premios Óscar|Premiu Óscar]], de les que ganó cuatro. Llogró coles mesmes el [[Globu d'Oru]] y el [[BAFTA]], ente otros. Como resultáu d'esti superéxito, Charlie Sheen convertir na cara nueva más conocíu de [[Hollywood]], apaeciendo simultáneamente nes portaes de les revistes ''[[Oz]]'' y ''[[People]]'', amás d'empezar a recibir numberoses ufiertes de trabayu pa múltiples producciones, toes d'altu perfil. L'ábanu de propuestes alimentó'l llau más materialista del actor, qu'empezó a decantase por aquellos proyeutu con un claru potencial en taquilla frente a los que presentaben una mayor calidá artística. En 1987 protagonizó ''[[Wall Street (película)|Wall Street]]'', tamién d'[[Oliver Stone]], quien percibiendo l'actitú materialista de Charlie entendió que yera l'indicáu pa desempeñar el papel d'un ambiciosu corredor de Bolsa de nome Bud Fox. Na película, esti personaxe buscaba xubir nel mundu de les finances, pa lo cual se alía con un poderosu magnate, [[Gordon Gekko]], interpretáu por [[Michael Douglas]], que lo inclúi nun plan pa ganar millones al traviés de les aiciones d'una aereollinia. Finalmente Fox va aldericar nun dilema ente la so moralidá y el dineru, cuando Gekko decida desintegrar l'aereollinia y dexar a toos ensin trabayu. En ''Wall Street'', Sheen, amás, compartió pantalla col so padre, quien tuvo un papel secundariu pero de gran relevancia na mesma película, interpretando al padre del personaxe de Charlie. La película foi un ésitu tanto de crítica como de taquilla, llogrando numberosos premios incluyendo un [[Premios Óscar|Premiu Óscar]] para [[Michael Douglas]] y xenerando solo n'[[Estaos Xuníos]] cuasi 42 millones de dólares, cuando la película costara 15 millones. === ''Major League'', otros proyeutos y crisis personal === Inda cuando los sos vicios yeren devastadores pa la so vida personal, la so carrera profesional siguió xubiendo, siendo'l so siguiente pasu'l protagonizar la película ''[[Young Guns]]'', al pie del so hermanu [[Emilio Estévez]], [[Lou Diamond Phillips]] y [[Kiefer Sutherland]]. La película foi otru ésitu pa Charlie Sheen y foi siguíu por otros proyeutu igualmente esitosos como ''[[Eight Men Out]]'', que-y dexó reconciliar se cola so antigua pasión, el béisbol, y que-y valió nueves aclamaciones per parte de la crítica. La posterior ''[[Major League (película)|Major League]]'', que tamién centraba la so atención nel béisbol, convirtióse nuna de les comedies más esitoses del añu. Amás tamién protagonizó otra comedia, [[Money Talks]], que tamién llogró resultaos satisfactories. Otros proyeutos como ''[[Men at Work (película)|Men at Work]]'', onde trabayó una vegada más col so hermanu [[Emilio Estévez]], gociaron tamién d'un gran ésitu tanto de la crítica como de taquilla, y Charlie siguió recibiendo nominaciones y premios. === ''Spin City'' y ''Two and a Half Men'' === [[Ficheru:Charlie Sheen 2012.jpg|thumb|200px|Charlie Sheen en 2012]] Charlie Sheen atópase na salida d'una de les más tormentoses etapes de la so vida, tolos escándalos habíen socavado la so reputación y la so carrera llegara a un puntu muertu. Agora Charlie precisaba una oportunidá p'abrir nuevamente les puertes de Hollywood. Esta llegó al camudar de rexistru, del drama y l'aición a la comedia, aceptando'l papel principal nuna [[parodia]] llamada ''[[Hot Shots!]]''. Esta foi un ésitu, recaldando más de 141 millones de dólares, polo cual realizóse una secuela que foi ''[[Hot Shots! Part Deux|Hot Shots! 2]]'', tamién un ésitu na taquilla. Amás, la so actuación risible en dambes foi emponderada pola crítica polo xeneral y dexó-y dar un entorno al so daquella decadente carrera. Agora Charlie tornaba a la primer llinia, y dedicóse a trabayar pa recuperar el so antiguu estatus de «superestrella». En 2003 apaeció na comedia ''[[Scary Movie 3]]'' que con un costu de 48 millones de dólares, llogró recaldar más de 220 millones. En 2006 apaeció en ''[[Scary Movie 4]]'', que caltuvo'l nivel del ésitu recaldando 178 millones de dólares, cuando costara 45 millones. Dempués empezó a trabayar en Two and a Half Men, que tuvo una llarga y magnífica carrera hasta que llegó'l so final inesperáu. En 2000, fixo una audición pa reemplazar a [[Michael J. Fox]] na [[sitcom]] ''[[Spin City]]'';,<ref>{{cita publicación|url=http://www.nytimes.com/2001/05/07/arts/charlie-sheen-delivers-a-new-spin-to-spin-city.html?pagewanted=all|títulu=Charlie Sheen Delivers A New Spin To 'Spin City'|apellíu=Weinraub|nome=Bernard|fecha=7 de mayu de 2001|publicación=The New York Times|páxina=Y1}}</ref> una serie desaxeradamente famosa y na cual la pieza central yera l'actor canadiense, y a la so salida munches persones incluyendo a siguidores asiduos de la serie, declararon la muerte» de la serie. Foi entós cuando Charlie Sheen proponer pal papel y la producción tómase en serio la propuesta, embaraxándose asina'l nome de Charlie como unu de los candidatos más probables. Finalmente, la producción anunció que Charlie Sheen diba incorporase a la serie con un nuevu personaxe en sustitución de [[Michael J Fox]]. Al entamu inda hubo escépticos, pero finalmente cola primer apaición de Charlie na serie les duldes estenáronse; l'episodiu llogró bones crítiques y finalmente la serie alzar ente les cinco más esitoses de los [[Estaos Xuníos]] y dio-y a Charlie un [[Globu d'Oru]]. ''[[Spin City]]'' llegó al visu con Sheen, y pa cuando terminó en 2002, Charlie yá tenía otros planes. En 2003, Sheen fixo una audición como [[Charlie Harper]] na nueva "sitcom" de la [[CBS]] ''[[Two and a Half Men]]''. El papel de Sheen en ''Two and a Half Men'' taba basáu na so imaxe de ''"Mozu Malu"''.<ref>{{cita publicación|apellíu=Heffernan|nome=Virginia|títulu=Swinging Bachelor's Peril: Beware of Geek Bearing Kid|url=http://www.nytimes.com/2003/09/22/arts/television-review-swinging-bachelor-s-peril-beware-of-geek-bearing-kid.html|publicación=The New York Times|fecha=22 de setiembre de 2003|páxina=Y6}}</ref> La serie convertir nun ésitu automáticamente y Charlie retomó la so posición de superestrella, una vegada más, amás d'empezar a cobrar salarios millonarios, como 350.000 dólares per episodiu a partir de la tercer temporada y unos 800&nbsp;000 dólares na quinta y finalmente yá 1 millón de dólares per episodiu na séptima temporada. La serie de ''Two and a Half Men'', tamién-y brindó un númberu de reconocencies, fama y premios solu comparable a la so dómina con ''Wall Street'' y ''[[Platoon]]'', nomáu al [[Emmy]], el [[People's Choice Award]] y l'[[ALMA Award]], ente munchos otros premios y nominaciones. El 28 de xineru de 2011, Sheen pegó-y una patada a Lorre nun partíu de veteranos y esti nun-y lo perdonó, entós Charlie entró nun programa de rehabilitación, asina que la producción de ''[[Two and a Half Men]]'' foi temporalmente suspendida a la espera de la so recuperación. Dempués de la so salida de la clínica, Charlie Sheen faltó al productor [[Chuck Lorre]] nun programa radiofónicu, polo que la cadena [[CBS]] suspendió la grabación de la serie y finalmente, el 8 de marzu de 2011, foi despidíu pola cadena por aciu un comunicáu de prensa.<ref name="Despidu">{{cita web|url =http://abcnews.go.com/Entertainment/charlie-sheen-fired-half-men/story?id=13078620|títulu =Charlie Sheen Fired From 'Two and a Half Men'|fechaaccesu = 8 de marzu|añoacceso = 2011|autor =Sheila Marikar|fecha =07|añu =2011|mes =marzu|editorial =abc news}}</ref><ref name="Despidu2">{{cita web|url =http://www.tmz.com/2011/03/07/charlie-sheen-two-and-a-half-men-tv-fired-letter-warner-bros-television/|títulu =Warner Bros. to Charlie Sheen: You're Fired!|fechaaccesu = 8 de marzu|añoacceso = 2011|autor =TMZ Staff|fecha =07|añu =2011|mes =marzu|editorial =TMZ.com}}</ref> === Vuelta a la televisión === Charlie vuelve a la televisión cola serie ''[[Anger Management (serie de televisión)|Anger Management]]'' que foi tresmitida pola señal de FX. L'estrenu de la serie foi'l 28 de xunu de 2012, este ye un nuevu empiezu pa quien fuera l'actor meyor pagáu de la televisión d'Estaos Xuníos. Charlie compartió escena con [[Selma Blair]] y [[Shawnee Smith]]; la serie emitió'l so últimu episodiu'l 22 d'avientu de 2014.<ref>http://vos.lavoz.com.ar/tv/adelantu-nuevu-show-charlie-sheen</ref> == Vida privada == L'actor tien un patrimoniu netu de 85 millones de dólares.<ref>{{cita web |url=http://www.celebritynetworth.com/richest-celebrities/actors/charlie-sheen-net-worth/ |títulu=Charlie Sheen Net Worth |obra=Celebrity Networth |fechaaccesu=3 de marzu de 2011}}</ref> Sheen y la so ex novia Paula Profit tuvieron una fía, Cassandra Jade Estévez (nacida'l 12 d'avientu de 1984). Sheen y Profit nunca se casaron.<!-- reference covers whole sentence --><ref>{{cita publicación|url=http://www.foxnews.com/story/0,2933,410161,00.html|títulu=Charlie Sheen, New Wife Have Baby On the Way|editorial=[[Fox News]]|fecha=25 d'agostu de 2008|fechaaccesu=20 de setiembre de 2008}}</ref> En 1990, la novia de Sheen, [[Kelly Preston]], disparóse por fuercia nel brazu; una firida menor que precisó dos puntos de sutura. La rellación terminó pocu dempués d'eso.<ref>{{cita web|url=http://www.hollywood.com/celebrity/Kelly_Preston/190841|títulu=Kelly Preston|publicación=Full biography; Companion(s)|fechaaccesu=20 de setiembre de 2008|urlarchivu=http://archive.today/0IXt|fechaarchivu=29 de xunu de 2012}}</ref> En 1995 testificó nel xuiciu de [[Heidi Fleiss]], onde se reveló que gastara 50.000 dólares en prostitutes en 14 meses.<ref name="telegraph">{{cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/arts/main.jhtml?xml=/arts/2004/01/19/bfsheen19.xml|editorial=[[Telegraph]]|títulu=How Charlie Sheen saw the light|fechaaccesu=16 de xunetu de 2008}}</ref> Amás, [[Jason Itzler]], dueñu del famosu serviciu de escort [[NY Confidential]], declaró en marzu de 2008 que Sheen pagó 20.000 dólares polos servicios de dos prostitutes, una de les cualos foi [[Ashley Dupre]], del escándalu de prostitución de Eliot Spitzer. Sheen negó toles acusaciones.<ref>{{cita publicación|fecha=18 de marzu de 2008|url=http://www.foxnews.com/story/0,2933,338630,00.html|editorial=[[FOX News]].com|títulu=Charlie Sheen Denies Report He Hired Alleged Spitzer Hooker, Asked Her to Dress as a Cheerleader|fechaaccesu=16 de xunetu de 2008}}</ref> Tuvo casáu con [[Donna Peele]] dende'l 3 de setiembre de 1995 al 19 de payares de 1996. Depués casóse cola actriz [[Denise Richards]] el 15 de xunu de 2002. Con Richards tuvo dos fíos, Samanta J. Estévez (nacida'l 9 de marzu de 2004) y Lola Rose Estévez (nacida'l 1 de xunetu de 2005). En marzu, Denise solicitó'l divorciu. Los dos reconciliaron poco tiempu dempués. En xineru de 2006 Denise siguió'l so procesu de divorciu. Sheen y Richards tuvieron una dura apuesta sobre la custodia de los sos dos fíes<ref name="FOX">{{cita publicación|nome=Roger|apellíu=Friedman|url=http://www.foxnews.com/story/0,2933,299100,00.html|títulu=Inside Charlie Sheen's and Denise Richard's Divorce|fecha=3 d'ochobre de 2007|editorial=[[FOX News]]|fechaaccesu=16 de xunetu de 2008}}</ref> pero fixeron les paces, Sheen afirmó n'abril de 2009 que “tuvimos que faer lo que ye meyor pa les neñes.”.<ref>[http://www.intouchweekly.com/2009/04/in_touch_exclusivecharlie_shee.php In Touch Exclusive: Charlie Sheen: "They've made m'a better man"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090616003440/http://www.intouchweekly.com/2009/04/in_touch_exclusivecharlie_shee.php |date=2009-06-16 }} retrieved 06-06-2009</ref> Añu y mediu dempués del divorciu ente Sheen y Richards, el 30 de mayu de 2008, Sheen casóse con [[Brooke Mueller]] (tamién conocida como Brooke Allen), una inversora estatal.<ref>{{cita publicación|fecha=30 de mayu de 2008|nome=Ulrica|apellíu=Wihlborg|url=http://www.people.com/people/article/0,,20203278,00.html|editorial=[[People]].com|títulu=Charlie Sheen & Brooke Mueller Get Married|fechaaccesu=17 de xunetu de 2008}}</ref> Este foi'l tercer matrimoniu de Sheen y el primeru de Mueller.<ref>{{cita publicación|fecha=30 de mayu de 2008|nome=Natalie|apellíu=Finn|url=http://uk.eonline.com/uberblog/b140223_charlies_got_newlywed_sheen.html|editorial=''Y! Online''|títulu=Charlie's Got That Newlywed Sheen |fechaaccesu=17 de xunetu de 2008}}</ref> Los ximielgos de la pareya, Bob y Max nacieron el 14 de marzu de 2009.<ref>[https://web.archive.org/web/20100822171918/http://www.etonline.com/news/2009/03/71806/index.html Charlie Sheen and His Wife Welcome Twins] Y!online, March 15, 2009</ref> A finales d'esi mesmu añu Sheen foi arrestáu poles autoridaes de Colorado por una denuncia de maltratu domésticu mientres se topaba na so residencia de Aspen, Coloriáu.<ref>[https://www.elpais.com/articulo/gente/Charlie/Sheen/deteníu/violencia/domestica/elpepugen/20091226elpepuage_1/Tes Charlie Sheen, deteníu por violencia doméstica] El País, 2009</ref> La serie [[1000 maneres de morrer]] rodó un capítulu nel que se da'l casu de la muerte d'un ser llamáu "Harley Sheen" faciendo una clara referencia a él.<ref>[http://1000manerasdemorirx.blogspot.com.es/2012/07/manera-de-morrer-445-ego-mortal.html Charlie Sheen, parodia de la so muerte ficticia en 1000 ways to die]</ref> En payares de 2013, l'actor empecipio una rellación cola actriz porno [[Brett Rossi]]. En febreru de 2014 la pareya anuncio'l so compromisu. N'ochobre de 2014 al traviés d'un comunicáu, Charlie Sheen anuncio'l términu de la so rellación con [[Brett Rossi]], esto a poques selmanes de la so boda, pos se tenía prevista pal mes de payares.<ref>{{cita web |url=https://notiespectaculos.info/l'actor-charlie-sheen-y-brett-rossi-ruempen-a-poques selmanes-de-la so-boda/ |títulu=L'actor Charlie Sheen y Brett Rossi ruempen a poques selmanes de la so boda |fechaaccesu= 17 d'ochobre |añoacceso= 2014}}</ref> == Filmografía == * ''[[Red Dawn|Amanecer colloráu]]'' ([[1984]]) * ''[[The Boys Next Door]]'' ([[1985]]) * ''[[Lucas (película)|Lucas]]'' ([[1986]]) * ''[[Ferris Bueller's Day Off]]'' ([[1986]]) * ''[[Platoon]]'' ([[1986]]) * ''[[The Wraith]]'' ([[1986]]) * ''[[Wisdom]]'' ([[1986]]) (cameo) * ''[[Wall Street (película)|Wall Street]]'' ([[1987]]) * ''[[No Man's Land (película de 1987)|No Man's Land]]'' ([[1987]]) * ''[[Three for the Road]]'' ([[1987]]) * ''[[Grizzly II: The Predator]]'' ([[1987]]) (inéditu) * ''[[Never on Tuesday]]'' ([[1988]]) * ''[[Eight Men Out]]'' ([[1988]]) * ''[[Young Guns]]'' ([[1988]]) * ''[[Major League (película)|Major League]]'' ([[1989]]) * ''[[Comicitis]]'' ([[1989]]) (curtiumetraxe) (productor) * ''[[Catchfire]]'' ([[1989]]) (cameo) * ''[[Cadence]]'' ([[1990]]) * ''[[Courage Mountain]]'' ([[1990]]) * ''[[Men at Work (película)|Men at Work]]'' ([[1990]]) * '' Navy SEALs'' ([[1990]]) * ''[[The Rookie (película de 1990)|The Rookie]]'' ([[1990]]) * ''[[Hot Shots!]]'' ([[1991]]) * ''[[Beyond the Law]]'' ([[1992]]) * ''[[National Lampoon's Loaded Weapon 1]]'' ([[1993]]) (cameo) * ''[[Deadfall]]'' ([[1993]]) * ''[[Hot Shots! Part Deux|Hot Shots! 2]]'' ([[1993]]) * ''[[Los Tres Mosqueteros (1993)|Los trés mosqueteros]]'' ([[1993]]) * ''[[Terminal Velocity]]'' ([[1994]]) * '' The Chase'' ([[1994]]) (productor executivu) * ''[[Major League II]]'' ([[1994]]) * ''[[Loose Women]]'' ([[1996]]) (cameo) * ''[[Frame by Frame]]'' ([[1996]]) * ''[[Tolos perros van al cielu 2]]'' ([[1996]]) (voz) * ''[[Friends]]'' ([[1996]]) (Un episodiu) * ''[[The Arrival]]'' ([[1996]]) * ''[[Money Talks]]'' ([[1997]]) * ''[[Shadow Conspiracy]]'' ([[1997]]) * ''[[Bad Day on the Block]]'' ([[1997]]) * '' Postmortem'' ([[1998]]) * ''[[A Letter from Death Row]]'' ([[1998]]) (cameo) * ''[[Non Code of Conduct]]'' ([[1998]]) (guionista y productor executivu) * ''[[Free Money]]'' ([[1998]]) * ''[[Junket Whore]]'' ([[1998]]) (documental) * '' Famous'' ([[1999]]) (cameo) * ''[[Five Aces]]'' ([[1999]]) * ''[[Being John Malkovich]]'' ([[1999]]) * ''[[Rated X]]'' ([[2000]]) * ''[[Spin City]]'' ([[2000]] - [[2002]]) (serie) * ''[[Good Advice]]'' ([[2001]]) * ''[[Last Party 2000]]'' ([[2001]]) (documental) * ''[[The Making of Bret Michaels]]'' ([[2002]]) (documental) * ''[[Scary Movie 3]]'' ([[2003]]) * ''[[Two and a Half Men]]'' ([[2003]] - [[2015]]) (Series) * ''[[The Big Bounce]]'' ([[2004]]) * ''[[Pauly Shore Is Dead]]'' ([[2004]]) (documental) * ''[[Tales of Innocent Lives and Guilty Hearts]]'' ([[2005]]) * ''[[Scary Movie 4]]'' ([[2006]]) (cameo) * ''[[The Big Bang Theory]]'' ([[2008]]) (Un episodiu) * ''[[CSI: Crime Scene Investigation]]'' ([[2008]]) (Un episodiu) * ''[[Wall Street 2: Money Never Sleeps]]'' ([[2010]]) (cameo) * ''[[Due Date]]'' ([[2010]]) (cameo) * ''[[Family Guy]]'' ([[2010]]) (Un episodiu) * ''[[Foodfight!]]'' ([[2012]]) * ''[[A Glimpse Inside the Mind of Charles Swan III]]'' ([[2012]]) * ''[[She Wants Me]]'' ([[2012]]) (productor executivu) * ''[[Anger Management (serie de televisión)|Anger management]]'' ([[2012]]) (serie) * ''[[Scary MoVie]]'' ([[2013]]) * ''[[Machete Kills]]'' ([[2013]]) == Premios == === [[Premios del Sindicatu d'Actores|Premios SAG]] === {| {{tablaguapa}} |- bgcolor="#CCCCCC" ! '''Añu''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultáu''' |- |1999||[[Premiu del Sindicatu d'Actores al meyor repartu|Premiu SAG a la Meyor Repartu]]||''[[Being John Malkovich]]'' ||Candidatu |- |} === [[Premios Globu d'Oru|Globu d'Oru]] === {| {{tablaguapa}} border="1" |- bgcolor="#CCCCCC" ! '''Añu''' || '''Categoría''' || '''Serie''' || '''Resultáu''' |- |'''2002'''||'''[[Globu d'Oru al meyor actor de serie de TV - Comedia o musical|Globu d'Oru al meyor actor de serie de televisión - Comedia o musical]]'''||'''''[[Spin City]]'''''||'''Ganador''' |- |2005||[[Globu d'Oru al meyor actor de serie de TV - Comedia o musical|Globu d'Oru al meyor actor de serie de televisión - Comedia o musical]]||[[Two and a Half Men]]||Candidatu |- |2006||[[Globu d'Oru al meyor actor de serie de TV - Comedia o musical|Globu d'Oru al meyor actor de serie de televisión - Comedia o musical]]||[[Two and a Half Men]]||Candidatu |- |} === Premios [[Emmy]] === {| {{tablaguapa}} border="1" |- bgcolor="#CCCCCC" ! '''Añu''' || '''Categoría''' || '''Serie''' || '''Resultáu''' |- |2006||[[Primetime Emmy al meyor actor - Serie de comedia]]||[[Two and a Half Men]]||Candidatu |- |2007||[[Primetime Emmy al meyor actor - Serie de comedia]]||[[Two and a Half Men]]||Candidatu |- |2008||[[Primetime Emmy al meyor actor - Serie de comedia]]||[[Two and a Half Men]]||Candidatu |- |2009||[[Primetime Emmy al meyor actor - Serie de comedia]]||[[Two and a Half Men]]||Candidatu |- |} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{Wikinews|Categoría:Charlie Sheen}} * {{IMDb nome|id=0000221|name=Charlie Sheen}} * [http://www.celebritypro.com/news/charlie_sheen Daily Charlie Sheen News] * [http://www.taytv.com/2006/03/charlie-sheen-questions-official-911.html Sheen on 9/11] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060703082723/http://www.taytv.com/2006/03/charlie-sheen-questions-official-911.html |date=2006-07-03 }} * [https://twitter.com/#!/charliesheen Twitter] {{NF|1965||Sheen, Charlie}} [[Categoría:Persones de California]] [[Categoría:Persones de Nueva York]] [[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Actores y actrices de doblaxe d'Estaos Xuníos]] sfcw25w6ynvho9p8eoi2b813hcfkagc Cannabis sativa 0 64415 4498549 4450094 2026-06-03T14:38:09Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498549 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Cannabis sativa}} {{otros usos|Cannabis (sicotrópicu)|la sustancia sicotrópico, tamién llamada «mariguana»}} {{Avisu médicu}} {{Ficha de taxón | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Urticales]] | familia = [[Cannabaceae]] | genus = ''[[Cannabis (xéneru)|Cannabis]]'' | species = '''''C. sativa''''' | binomial = ''Cannabis sativa'' | binomial_authority = [[Carlos Linneo]] 1753<ref name="Cannabis"/> | subdivision_ranks = Subspecies | subdivision = }} El {{iniTaxon}} ye una [[especie]] yerbácea de la [[Familia (bioloxía)|familia]] [[Cannabaceae]],<ref name="Cannabis">{{cita web |url=http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/kew-2696480 |títulu=Cannabis sativa |fechaaccesu=7 de mayu de 2014}}</ref> con propiedaes [[psicoactivo|psicoactivas]]. Ye una [[planta añal]] orixinaria de los cordales del [[Himalaya]], [[Asia]].<ref>{{cita web |url=http://www.larepublica.com.uy/comunidad/317175-afayen-un componente-del cannabis-con-potentes-propiedaes-antiinflamatorias |títulu=Afayen un componente del cannabis con potentes propiedaes antiinflamatorias |autor=4Pixels / lr21.com |fecha=26 de xunu de 2008 |cita=«Ye una planta añal ... específicamente de los cordales del Himalaya» |fechaaccesu=2 de febreru de 2009}}</ref> Los seres humanos cultivaron esta planta nel intre de la historia como fonte de [[fibra testil]], aceite de granes y alimentu (xeneralmente, con variedaes de baxu conteníu en [[tetrahidrocannabinol|THC]], llamaes cáñamu). Utilizóse mientres miles d'años como planta [[Cannabis (sicotrópicu)#Usu médicu o terapéuticu|melecinal]] —con rexistros escritos que daten de 2737 e.C.<ref name="Amar2006">{{cita publicación |autor=Mohamed Ben Amar |títulu=Cannabinoids in medicine: A review of their therapeutic potential |publicación=Journal of Ethnopharmacology |volume=105 |númberu=1–2 |páxines=1–25 |añu=2006 |doi=10.1016/j.jep.2006.02.001 |url=http://www.doctordeluca.com/Library/WOD/WPS3-MedMj/CannabinoidsMedMetaAnalysis06.pdf |pmid=16540272 |fechaaccesu=8 d'abril de 2010 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20100524141419/http://www.doctordeluca.com/Library/WOD/WPS3-MedMj/CannabinoidsMedMetaAnalysis06.pdf |archivedate=2010-05-24 }}</ref>—, como [[Cannabis (sicotrópicu)|sicotrópicu]] y como una ferramienta de calter espiritual. La so fibra tien usos variaos, incluyendo la [[manufactura]] de [[Prinda (vistíu)|vistimienta]], cuerdes, testiles industriales y papel. L'aceite de les sos granes puede usase como combustible y na preparación d'alimentu del ganáu. El {{iniTaxon}} ye un términu xenéricu emplegáu pa denominar a los [[Yema|cogollos]] d'esta planta, que son les sos flores femenines; y al [[ḥaxís]] (la so resina), estrayíu del procesamientu de los [[Tricoma|tricomas]] [[Glándules|glandulares]], mayoritariamente acomuñaos a les flores femenines, que sinteticen y atropen altos conteníos de [[cannabinoides]]. Por cuenta de les sos propiedaes [[psicoactivo|psicoactivas]], ye una de les poques plantes que'l so cultivu prohibir o acutáu en munchos países.<ref>{{cita web |url=http://www.drugwarrant.com/articles/why-is-marijuana-illegal/ |títulu=Why is Marijuana Illegal? |editorial=drugwarrant.com |idioma=inglés |fechaaccesu=2 de febreru de 2011 }}</ref><ref name='UN-WDR-2010'>{{cita llibru |apellíu1=UNODC |títulu=World Drug Report 2010 |editorial=United Nations Publication |páxina=198 |url=http://www.unodc.org/unodc/en/data-and-analysis/WDR-2010.html |fechaaccesu=19 de xunetu de 2010}}</ref> == Descripción == Clasificada per primer vegada en 1735, pol botánicu suecu [[Carlos Linneo]].<ref>(n'inglés) [http://druglibrary.org/schaffer/hemp/history/first12000/abel.htm «Marijuana - The First Twelve Thousand Years»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923220638/http://www.druglibrary.org/Schaffer/hemp/history/first12000/abel.htm |date=2015-09-23 }} Consultáu'l 11 de febreru de 2012</ref> La planta presenta tarmos con [[fueya|fueyes]] opuestes na base del [[tarmu]] y alternes nel restu, forma [[Fueya#Les fueyes de les dicotiledónees|palmaticompuestas]] con [[estípula|estípules]] llibres o persistentes. [[Flor|Flores]] [[anemofilia|anemófilas]], [[Diclina (botánica)|diclinas]] [[monoico|monoicas]] o [[dioico|dioicas]]; pequeñes, n'[[Inflorescencia#Inflorescencies zarraes o cimosas|inflorescencies cimosas]]. Les flores masculines son ramificaes, [[Panícula|paniculiformes]] y con munches flores. Son flores [[estame|estaminadas]] con 5 [[sépalu|sépalos]], 5 [[estame]]s [[Terminoloxía descriptiva de les plantes#Iguo de los estames, ciclos, númberu y posición|antisépalos]], [[polen]] triporáu, escasamente 2, 4, 6 poráu. Les flores femenines son más compactes, [[pistilu|pistiladas]] con un [[mota]] tubular, membranosu, curtiu, que zarra al [[ovariu (botánica)|ovariu]] con 2 [[carpelu|carpelos]] xuníos formando un ovariu unilocular con 2 [[Estigma (botánica)|estigmes]] allargaos; [[primordios]] seminales solitarios y [[anátropos]]. === Carauterístiques microscópiques === Presenta [[Fueya#Tricomas|pelos tectores]] curvaos aisllaos o formando parte de la [[Texíu epidérmico|epidermis]]. Dalgunos d'ellos pueden tar engrosaos na base con cristales de carbonatu cálcicu (cistolitos). Les [[bráctea|bráctees]] de la [[inflorescencia]] femenina tienen abondosos pelos secretores con pie pluricelular pluriseriáu y cabeza globulosa constituyida por 8-16 célules. == Farmacoloxía == {{AP|Cannabis (sicotrópicu)}} [[Ficheru:Marijuana seeds.jpg|thumb|240px|Granes de cáñamu.]] Anque la principal sustancia psicoactiva del cannabis ye'l [[Tetrahidrocannabinol|Δ<sup>9</sup>-tetrahidrocannabinol]] (THC), la planta contién en total cerca de 60 [[cannabinoide]]s (ente éstos: [[cannabidiol]] (CBD), [[cannabinol]] (CBN), [[cannabigerol]], [[cannabicromeno]], [[cannabiciclol]]), siendo'l THC y el CBD los mayoritariamente acumulaos, anque esti postreru ensin efeutos psicoactivos. El cannabis ye emplegáu, na so forma natural, pal tratamientu del [[glaucoma]], [[asma]], [[cáncer]], [[migraña]], [[velea]], [[estomagada|estomagaes]] y [[vultura|vultures]] acomuñaos a la [[quimioterapia]] anticancerosa, [[esclerosis múltiple]], molesties causaes por neuropatíes perifériques y demás carecimientos neuromusculares.<ref>{{cita web |url=http://w3.icf.uab.es/ficf/es/bin/view/Cannabis/IndicacionsDolor#Dolor_neurop_tico |títulu=Uso terapéuticu del cannabis – Dolor neuropáticu |editorial=Fundació Institut Català de Farmacologia |fechaaccesu=3 de febreru de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180402142121/http://w3.icf.uab.es/ficf/es/bin/view/Cannabis/IndicacionsDolor#Dolor_neurop_tico |fechaarchivu=2018-04-02 }}</ref> El THC tamién se llogra de forma sintética pa usu como fármacu, llamáu dronabinol en forma pura<ref>{{cita web |url=http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/meds/a607054-es.html#other-name|títulu=Dronabinol|editorial=MedlinePlus. National Institutes of Health |fechaaccesu=2 de mayu de 2013}}</ref> o [[Sativex]] que ye un preparáu de THC y CBD. Otros canabinoles principales son el CBD o [[cannabidiol]] ([[narcóticu]]) y el CBN, que ye un productu entemediu del metabolismu de degradación de THC. La concentración según la proporción esistente ente THC/CBD determinen la manera en que cada planta inflúi sobre cada persona y el so estáu sanitariu.{{ensin referencies}} El cannabis aguiya la [[vía dopaminérgica]], que ye un sistema de pagos nel celebru, dende'l [[área ventral tegmental]] al [[nucleu accumbens]].<ref>{{cita web |url=http://www.aafp.org/afp/991201ap/2583.html |títulu=Marijuana: Medical Implications |editorial=American Academy of Family Physicians |autor=John R. Hubbard |coautores=Sharone Y. Franco; Emmanuel S. Onaivi |fecha=avientu de 1999 |páxina=2583-93 |idioma=inglés |fechaaccesu=3 de febreru de 2001 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111109053629/http://www.aafp.org/afp/991201ap/2583.html |fechaarchivu=2011-11-09 }}</ref> [[Ficheru:Tetrahydrocannabinol.svg|thumb|left|Estructura del [[tetrahidrocannabinol]].]] [[Ficheru:Hash museum amsterdam.JPG|right|thumb|Muséu del cannabis n'[[Ámsterdam]].]] El cannabis montés contién davezu ente 0,5 a 5% de THC dependiendo de los distintos tipos de cultivu,{{ensin referencies}}que van dende'l cultivu natural o en güerta, pasando pol cultivu en tiestos (lluz natural o artificial) hasta'l [[cultivu hidropónico]] o aeropónico. Les variedaes desenvueltes polos bancos de granes tienen un nivel de THC más altu, llegando a algamar concentraciones d'hasta un 24% de THC.{{ensin referencies}} El conteníu en THC depende de la xenética de la planta y de les condiciones ambientales nes que se desenvuelve, siendo los polihíbridos que se comercialicen los qu'algamen mayores concentraciones de canabinoles. Plantar femes que nun son [[polinización|polinizaes]] llámase-yos comúnmente “mariguana ensin grana”. Éstes son les que contienen la mayor cantidá de THC, por cuenta de que la non polinización produz un estrés na planta, lo que fai qu'aumente la cantidá de THC. Per otru llau, los machos de normal son refugaos del cultivu, salvu pa poder polinizar y faer granes, pero les plantes polinizaes van apurrir sobremanera granes, en desterciu de la resina psicoactiva.{{ensin referencies}} == Cannabis melecinal == {{AP|Cannabis (sicotrópicu)#Usu médicu o terapéuticu}} El cannabis melecinal (tamién llamáu ''mariguana melecinal'') referir al usu de la planta de cannabis como un [[melecina]], encamentada la terapia a base de plantes o de drogues, según sintética de [[Tetrahidrocannabinol|THC]] y otros [[cannabinoides]]. Hai munchos estudios sobre l'usu del cannabis nel contestu d'una melecina. L'usu de drogues polo xeneral, rique una prescripción, y la distribución realízase davezu dientro d'un marcu definíu poles lleis locales. Hai dellos métodos pa l'alministración de dosis ente ellos, vaporizando o fumar los [[Yema|cogollos]] del Cannabis, beber o comer estractos de cannabis, el THC y tomando pastillas sintétiques. [[Ficheru:Cannabis sativa leaf.jpg|thumb|240px|Detalle de les fueyes de la mariguana.]] [[Ficheru:Cannabis sativa 001.JPG|thumb|240px|Vista de la planta]] == Taxonomía == ''Cannabis sativa'' describióse por Carlos Linneo y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 1027. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/21302042 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=22 de mayu de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;Variedaes: * [[Cannabis sativa ssp. indica|''C. sativa'' subsp. ''indica'']] * [[Cannabis sativa ssp. sativa|''C. sativa'' subsp. ''sativa'']] * [[Cannabis sativa ssp. ruderalis|''C. sativa'' supsp. ''ruderalis'']] ;[[Etimoloxía]]: '''''Cannabis''''': nome xenéricu '''''sativa''''': pallabra llatina que significa "cultivada".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.162.html n'Epítetos Botánicos]</ref> ;''[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Cannabis americana'' Pharm. ex Wehmer * ''Cannabis chinensis'' Delile * ''Cannabis erratica'' Siev. * ''Cannabis foetens'' Gilib. * ''Cannabis generalis'' E.H.L.Krause * ''Cannabis gigantea'' Crevost * ''Cannabis indica'' Lam. * ''Cannabis intersita'' Soják * ''Cannabis kafiristanica'' (Vavilov) Chrtek * ''Cannabis lupulus'' Scop. * ''Cannabis macrosperma'' Stokes * ''Cannabis ruderalis'' Janisch.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2696480 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Nomes vernáculos o coloquiales == {{nome común taxón}} == Ver tamién == * [[aceite de cañamón]] * [[narghile|cachimba o narghile]] * [[Cannabaceae#Descripción|carauterístiques de les cannabacees]] * [[chalice]] * [[Cronoloxía de la botánica|cronoloxía de la botánica]] * [[cultivu de cannabis]] * [[historia de la botánica]] * [[llegalidá del cannabis]] * [[quife]] * [[terminoloxía descriptiva de les plantes]] == Notes == {{llistaref|group="nota"}} == Referencies == {{llistaref}} === Bibliografía === * <span style="font-variant:small-caps">Cervantes</span> Jorge: «Indoor Marijuana Horticulture (Marihuana cultivo n'interior)». Madrid: Cáñamo Ediciones, 2002. ISBN 84-931026-3-6. * <span style="font-variant:small-caps">D’Souza</span> C. y collaboradores: «Cabbabinoid model psychosis, dopamine-cannabinoid interactions and implications for schizophrenia», en ''Marijuana and Madness''. [[Cambridge (Reinu Xuníu)]]: [[Universidá de Cambridge|Cambridge University Press]], 2004. * <span style="font-variant:small-caps">Escohotado</span>, Antonio: ''Historia xeneral de les drogues''. Madrid: Espasa, 2004. ISBN 84-239-9739-1. * <span style="font-variant:small-caps">Escohotado</span>, Antonio: ''Maxestaes, crímenes y víctimes''. Barcelona: Anagrama, 1987. ISBN 84-339-2507-5. * <span style="font-variant:small-caps">Fu J., Gaetani S., Oveisi F,. Lo Veme J., Serrano A.</span>: «Oleylethanolamide regulates feeding and body weight through activation of the nuclear receptor PPAR-alpha», en revista ''[[Nature]]''. EE.&nbsp;UU., 2003. 425 (6953): 90-93. * <span style="font-variant:small-caps">Grotenhermen</span>, Franjo, Ethan <span style="font-variant:small-caps">Russo</span>, y Ricardo <span style="font-variant:small-caps">Navarrete Varo</span>: ''Cannabis y cannabinoides: farmacoloxía, toxicoloxía y potencial terapéuticu''. Castellarte, 2003. ISBN 84-921001-9-2. * <span style="font-variant:small-caps">-y Foll B., Goldberg S. R.</span>: «Cannabinoid CB1 receptor antagonists as promising new medications for drug dependence», en revista ''Pharmacology Exp. Ther.''. 2005. 312: 875-83. * <span style="font-variant:small-caps">Lutz</span>, Beat.: ''El sistema endocannabinoide: venceyu ente metabolismu y tabaquismu'', 2005. * <span style="font-variant:small-caps">Piomelli</span>, D.: «The molecular logic of endocannabinoid signaling», en revista ''Nature'', Neuroscience (4:873-84), 2003. * <span style="font-variant:small-caps">Van Gaal, L. F., Rissamen A.M., Scheen A.J., Ziegler O., Rossner S.</span>: «Effects of the cannabinoid-1 receptor blocker rimonabant on weight reduction and cardiovascular risk factors in overweight patients: one year from the RIO-Europe Study», en revista ''[[Lancet]]'' (365: 1389-1397), 2005. * <span style="font-variant:small-caps">Verdoux</span>, H.: «Cannabis and psychosis proneness», en ''Marijuana and madness''. Cambridge: University Press, 2004. * Ward, A Holmes, B (1985): ''Nabilone: a preliminary review of its pharmacological properties and therapeutic use. Drugs 30, 127-144''. * Gagnon,B Bruera,Y (1998): ''A review of the drug treatment of cachexia associated with cancer. Drugs 55, 675-688''. * Nahas,G Sutin,K Bennett,WM (2000): ''Review of Marihuana and medicine. N Engl J Med 343, 514-515''. * Tinklenberg,JR (1975): ''What a physician should know about mariguana. Rat Drug Ther 9/7, 1-6. * Grinspoon,L Bakalar,JB (1995): Marihuana as medicine. A plea for reconsideration. JAMA 273, 1875©1876''. * Voth,EA Schwartz,RH (1997): ''Melecinal applications of delta-9-tetrahydrocannabinol and marijuana. Ann Intern Med 126, 791©798''. * Merritt,JC Crawford,WJ Alexander,PC Anduze,AL Gelbart,SS (1980): ''Effect of marijuana on intraocular and blood pressure in glaucoma. Ophthalmology 87, 222©228''. * Morris,K (1997): ''The cannabis remedy- wonder worker or evil weed? Lancet 350, 1828''. * Alward,WLM (1998): ''Medical management of glaucoma. N Engl J Med 339, 1298-1307''. * ''Marijuana and medicine: assessing the science base''. National Academy Press == Enllaces esternos == {{Commonscat}} {{Wikiquote}} {{Wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Cannabis|Cannabis]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]] [[Categoría:Plantes descrites en 1753]] [[Categoría:TBSpecies]] ltuorry4ua924exw3epy7l9qlqrpifg Caryocar brasiliense 0 64462 4498587 4278136 2026-06-03T20:50:41Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498587 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Caryocar brasiliense}} {{Ficha de taxón | Pequi | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Malpighiales]] (formerly [[Theales]]) | familia = [[Caryocaraceae]] | genus = [[Caryocar]] | binomial = '''''Caryocar brasiliense''''' | binomial_authority = [[Cambess.]] }} '''Pequi''' o '''nuez souari''' ('''''Caryocar brasiliense'''''; [[Caryocaraceae]]) ye una [[especie (bioloxía)|especie]] [[fanerógama|planta con flor]] con [[fruta]] orixinaria del [[Brasil]]. [[Ficheru:Pequi 1.jpg|thumb|Vista del árbol]] == Descripción == Ye un [[árbol]] de non más de 9 [[metru|m]] d'altor; [[fueya|fueyes]] compuestes, trifoliaes, opuestes, bien pubescentes, de 2 [[dm]] d'anchu; [[flor|flores]] hermafrodites, 8 cm de diámetru, 5-[[pétalu|pétalos]] Ye una fruta de color mariellu y con un fuerte sabor y golor. Forma parte de los ingredientes de los platos que se sirven en [[Goiás]] y [[Minas Gerais]] y puede ser comida por si sola o acompañando a otra comida. El pequi con [[arroz]] y pollu ye especialmente popular. Ellabórase [[aceite de pequi]] estrayíu de les granes de la planta y ye emplegáu como aceite comestible. El pequi ocupa un papel importante na cultura de los [[pueblos orixinarios]] en [[Brasil]] na contorna de [[Provincia fitoxeográfica del Cerrado|Cerrado]]. == Usu melecinal == Tien usu melecinal col so [[aceite de pequi]], y fervinchos de fueyes. [[Asma]], [[bronquios]], y hasta [[afrodisiacu]]<ref>{{Cita web |url=http://www.biologo.com.br/plantas/cerrado/pequi.html |títulu=Pequi - Caryocar brasiliense<!-- Títulu xeneráu por un bot --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220803042805/https://www.biologo.com.br/plantas/cerrado/pequi.html |fechaarchivu=2022-08-03 }}</ref> == Taxonomía == ''Caryocar brasiliense'' describióse por [[Jacques Cambessèdes]] y espublizóse en ''[[Flora Brasiliae Meridionalis (quarto ed.)]]'' 1: 249, 322, t. 67 bis. 1828.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/6200020 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=24 d'ochobre de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Historia de la botánica]] * [[Caryocaraceae#Descripción|Carauterístiques de les caryocaracees]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == # Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro. # Jardim, A., T. J. Killeen & A. F. Fuentes Claros. 2003. Guía Árb. Arb. Bosq. Secu Chiquitano i–x, 1–324. Fundación Amigos de la Naturaleza Noel Kempff, Santa Cruz de la Sierra. # Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Paz. # Mostacedo C., B. & Y. Uslar. 1999. Plantes monteses con frutos y granes comestibles del departamentu de Santa Cruz, Bolivia: un inventariu preliminar. Revista Soc. Boliv. Bot. 2(2): 203–226. # Prance, G. T. & M. F. da Silva. 1973. Caryocaraceae. Fl. Neotrop. 12: 1–77. # Wood, J. R. I., F. Mamani M., P. Pozu, J. D. Sotu & D. Villarroel Segarra. (eds.) 2011. Guía Darwin Pl. Chiquitania 1–212. Muséu d'Historia Natural Noel Kempff Mercado, Santa Cruz. == Enllaces esternos == {{wikispecies|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}} {{commonscat|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}} * [[USDA]], ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?100466 (20 ene 2008) {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Caryocar|brasiliense]] [[Categoría:Flora de Bolivia]] [[Categoría:Flora de Brasil]] [[Categoría:Flora de Paraguái]] [[Categoría:Frutes]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Aceite esencial]] [[Categoría:Plantes descrites en 1828]] [[Categoría:Plantes descrites por Cambessèdes]] [[Categoría:TBSpecies]] bifbe1umb7qw4paiaic7769pm4uhzww Castilleja miniata 0 64480 4498595 4147246 2026-06-03T22:59:23Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498595 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Castilleja miniata}} {{Ficha de taxón | ''Castilleja miniata'' |image = Castillejaminiata.jpg |regnum = [[Plantae]] |unranked_divisio = [[Angiosperms]] |unranked_classis = [[Eudicots]] |unranked_ordo = [[Asterids]] |ordo = [[Lamiales]] |familia = [[Orobanchaceae]] |genus = ''[[Castilleja]]'' |species = '''''C. miniata''''' |binomial = ''Castilleja miniata'' |binomial_authority = [[David Douglas|Dougl.]] ex [[William Jackson Hooker|Hook.]] |synonyms = }} '''''Castilleja miniata''''' ye una [[especie]] de [[planta yerbácea]] perteneciente a la familia [[Orobanchaceae]]. Ye conocida col nome común de '''giant rede Indian paintbrush'''. Ye orixinaria del oeste d'[[América del Norte]] dende [[Alaska]] y [[Ontario]] hasta [[California]] y [[Nuevu Méxicu]] onde crez xeneralmente en llugares húmedos nuna amplia variedá de tipos de hábitats. [[Ficheru:Castilleja miniata, by Mary Vaux Walcott.jpg|thumb|240px|Ilustración]] == Descripción == Esta planta montesa ye una [[yerba]] perenne que crez hasta unos 80 centímetros d'altu, delgada y de color verde a moráu escuru. Les [[fueya|fueyes]] en forma de llanza tienen de 3 a 6 centímetros de llargu, y tán cubiertes de pelos finos. La [[inflorescencia]] tien [[bráctea|bráctees]] de color coloráu brillante a naranxa pálidu o de color naranxa. Ente les bráctees remanecen les [[flor|flores]] tubulares de color mariellu-verdoses, colos cantos coloraos. == Propiedaes == Usada na [[Terapia floral]] [[california]]na, pa situaciones onde hai escosamientu y alcuéntrase dificultá pa espresar físicamente la creatividá y caltener la intensidá del trabayu creativu, esta flor procura creatividá enerxética, actividá artística intensa.<ref name = Lin>{{cita web |url=http://www.plantasutiles.info/plut.html |títulu= ''Castilleja miniata''|fechaaccesu=23 de payares de 2009 |formatu= |obra= Plantes útiles: Linneo}}</ref> == Taxonomía == ''Castilleja miniata'' describióse por [[David Douglas|Dougl.]] ex [[William Jackson Hooker|Hook.]] y espublizóse en ''[[Flora Boreali-Americana]]'' 2: 106. 1838.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/29200029 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=23 de mayu de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Castilleja''''': nome xenéricu que foi nomáu n'honor del [[botánicu]] [[España|español]]; [[Domingo Castillejo]] (1744-1793). '''''miniata''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "de color bermeyón".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.121.html Rn Epítetos Botánicos]</ref> ;Variedaes: *''[[Castilleja miniata var. dixonii]]'' (Fernald) A.Nelson & J.F.Gmel. A - llindada a la mariña oeste dende Alaska a [[Oregón]]. *''[[Castilleja miniata subsp. elata]]'' (Piper) Munz - rara subespecies llindada a [[w:en:Klamath Mountains|Klamath Mountains]] nel norte de California y sur de Oregon. ;''[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Castilleja confusa'' Greene * ''Castilleja confusa var. pubens'' (A.Nelson & J.F.Macbr.) A.Nelson & J.F.Macbr. * ''Castilleja crispula'' Piper * ''Castilleja gracillima'' Rydb. * ''Castilleja inconstans'' Standl. * ''Castilleja lanceifolia'' Rydb. * ''Castilleja montana'' Congdon * ''Castilleja oblongifolia'' A.Gray * ''Castilleja pallida var. miniata'' (Douglas ex Hook.) A.Gray * ''Castilleja rhexifolia var. pubens'' A.Nelson & J.F.Macbr. * ''Castilleja tweedyi'' Rydb. * ''Castilleja variabilis'' Rydb. * ''Castilleja vreelandii'' Rydb.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2704813 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Orobanchaceae#Descripción|Carauterístiques de les orobanchacees]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== # Abrams, L. 1951. Geraniums to Figworts. 3: 866 pp. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford. # Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1–669. NRC Research Press, Ottawa. # Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J.L. Reveal & P. K. Holmgren. 1984. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 4: 1–573. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J.L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York. # Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence. # Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley. # Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Ericaceae through Campanulaceae. PartIV: 1–510. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle. # Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford. # Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto. # Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley. # Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa. # Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo. == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?7177,7206,7247 Jepson Manual Treatment] * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CAMI12 USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130507032657/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CAMI12 |date=2013-05-07 }} * [http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Castilleja+miniata Photo gallery] {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Castilleja|miniata]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Flora d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Flora de Canadá]] [[Categoría:Plantes descrites en 1838]] [[Categoría:Plantes descrites por Hooker]] [[Categoría:Plantes descrites por Douglas]] [[Categoría:TBSpecies]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] kuz0tr50ty4pmum23ox0k9f1wfszgcb Caulophyllum thalictroides 0 64491 4498609 4241809 2026-06-04T02:13:59Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498609 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Caulophyllum thalictroides}} {{Ficha de taxón | ''Caulophyllum thalictroides'' | image = Blue_Cohosh.jpg | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Ranunculales]] | familia = [[Berberidaceae]] | tribus = [[Leonticeae]] | genus = ''[[Caulophyllum]]'' | species = '''''C. thalictroides''''' | binomial = ''Caulophyllum thalictroides'' | binomial_authority = ([[Carolus Linnaeus|L.]]) [[André Michaux|Michx.]] | synonyms = }} '''''Caulophyllum thalictroides''''' ye una [[especie]] de [[planta melecinal]] perteneciente a la familia [[Berberidaceae]], tamién llamada '''squaw root''' (que de cutiu s'utiliza pa la planta parásita, ''[[Conopholis americana]]'') o '''papoose root'''. [[Ficheru:Caulophyllum thalictroides 003.JPG|thumb|240px|Frutos]] [[Ficheru:Caulophyllum thalictroides 001.JPG|thumb|240px|Fueyes]] ==Descripción== Tien tarmos de 2-9 dm. Fueyes: primer fueya (3 -) 4-Ternaes, fueya 2d (2 -) 3-Ternaes, foliolos 3-8 × 2-10 cm. Inflorescencies con 5-70 flores. Les flores con bractéoles de 1-3 mm, sépalos los mariellu, púrpura, verde, 3-6 2-3 mm, ápiz de revolución; pétalos de 1-2,5 mm; filamentos de los estames 0,5-1,5 mm; pistilu 1-3 mm; estilu 0,25-1 mm . Tien un númberu de [[cromosoma|cromosomes]] de 2 n = 16. == Distribución y hábitat == Alcuéntrase nos [[monte|montes]] de frondosas del este de los [[Estaos Xuníos]], en llugares húmedos y fasteres, polo xeneral con solombra y en suelos ricos. Crez nel este d'América del Norte, de [[Manitoba]] a [[Oklahoma]], y al este escontra l'[[Océanu Atlánticu]]. == Usos == Utilízase como [[planta melecinal]] polos indios americanos, y tamién puede ser utilizáu como un suplementu dietéticu que puede inducir al partu, regular el fluxu menstrual, suprimir la menstruación y solliviar el dolor y les dificultaes qu'acompañen el partu. Munches tribus Nativu Americanes y parteres utilizaben esta yerba con fines albortivos y anticonceutivos. Poro, esta yerba nun tien de tomar se mientres l'embaranzu. Úsase'l raigañu como [[emenagogo]], [[diuréticu]], [[vermífugo]] y [[antiespasmódico]]. Usar en [[homeopatía]] para [[dismenorrea]], dolores con calambres, dolores del partu, trabayu ineficaz, irregular, con rixidez del pescuezu, dolores reumáticos de les pequeñes articulaciones.<ref name = Lin>{{cita web|url= http://www.linneo.net/plut/index2.htm|títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu= 24 de mayu de 2013|formatu= |obra= Plantes útiles: Linneo|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20091201164235/http://www.linneo.net/plut/index2.htm|fechaarchivu= 2009-12-01}}</ref> == Taxonomía == ''Caulophyllum thalictroides'' describióse por ([[Carolus Linnaeus|L.]]) [[André Michaux|Michaux]] y espublizóse en ''[[Flora Boreali-Americana]]'' 1: 204. 1803.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/3500004 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=24 de mayu de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Caulophyllum''''': nome xenéricu que deriva de les pallabres [[idioma griegu|griegues]]: ''caulo'' = "tarmu" y ''phyllum'' = "fueya". '''''thalictroides''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "similar al xéneru ''[[Thalictrum]]''".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.177.html Rn Epítetos Botánicos]</ref> ;''[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Leontice thalictroides'' L. [[basónimu]]<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2706078 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Berberidaceae#Descripción|Carauterístiques de les berberidacees]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== # Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York. # Flora of North America Editorial Committee, e. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. Fl. N. Amer. 3: i–xxiii, 1–590. # Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York. # Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence. # Loconte, H. 1993. Caulophyllum (Berberidaceae). 5 pp. # Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill. # Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa. # Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. # Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724. == Enllaz esternos == {{wikispecies}} {{commonscat}} * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CATH2 USDA page for ''Caulophyllum thalictroides''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130616125315/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CATH2 |date=2013-06-16 }} * [http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=233500331 Blue Cohosh page] from eFloras site {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Caulophyllum]] [[Categoría:Yerbes y fungos melecinales]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Flora de Canadá]] [[Categoría:Flora d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:TBSpecies]] 6rgmqoaok9tnz2k31h2ayhznd99d862 Ceanothus americanus 0 64497 4498612 4241833 2026-06-04T02:45:16Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498612 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Ceanothus americanus}} {{ficha de taxón |regnum = [[Plantae]] |unranked_divisio = [[Angiosperms]] |unranked_classis = [[Eudicots]] |unranked_ordo = [[Rosids]] |ordo = [[Rosales]] |familia = [[Rhamnaceae]] |genus = ''[[Ceanothus]]'' |species = '''''C. americanus''''' |binomial = ''Ceanothus americanus'' |binomial_authority = [[Carl Linnaeus|L.]]<ref name=ipni>''C.&nbsp;americanus'' was first described and published in ''[[Species Plantarum]]'' 1: 195. 1753. {{cita web |url=http://www.ipni.org:80/ipni/idPlantNameSearch.do?id=319138-2 |títulu=Plant Name Details for ''Ceanothus americanus'' |cita=Distribution: [[Virxinia]], [[Carolina]], United States of America (Northern America). |obra=[[International Plant Names Index|IPNI]] |fechaaccesu=16 d'agostu de 2010}}</ref><ref name=trop1>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/27500209 |títulu=Name - ''Ceanothus americanus'' L. |obra=Tropicos |editorial=[[Missouri Botanical Garden]] |allugamientu=[[Saint Louis, Missouri]] |fechaaccesu=16 d'agostu de 2010}}</ref> |synonyms = |}} '''''Ceanothus americanus''''' ye una [[especie]] d'[[arbustu]] nativu d'[[América del Norte]], n'[[Estaos Xuníos]] y [[Canadá]].<ref name=trop1/><ref name=grin/> El nome de '''Té de New Jersey''' foi acuñáu mientres la [[Guerra d'Independencia de los Estaos Xuníos|Revolución Americana]], por causa de que les sos fueyes yeren el sustitutu de [[té]] importáu.<ref name=feis/> [[Ficheru:Ceanothus americanus 001.JPG|thumb|240px|Vista de la planta]] [[Ficheru:Ceanothus americanus 003.JPG|thumb|240px|Inflorescencia]] == Descripción == ''Ceanothus americanus'' ye un [[arbustu]] que crez ente los 45 - 110 cm d'altu, con munches fines cañes. El so sistema de raigaños fibrosos ta llenu de pelos de los raigaños cerca de la superficie, pero con robustos raigaños maderizos, qu'inciden fondamente nos sistemes de raigaños de tierra na naturaleza, pa compensala dempués d'esposiciones repitíes a les quemes forestales. Les flores de color blancu crecen n'apiguraes [[inflorescencia|inflorescencies]] axilares en llongures y pedúnculos. Los frutos en cápsules, son secos y dehiscentes.<ref name=feis/> == Hábitat == ''Ceanothus americanus'' ye una especie común nes llanures seques, les praderíes , o similares, en suelos arenosos o predresos. De cutiu puede atopase nes escamplaes del monte, nos bancos o les veres de llagos y en rimaes nidies.<ref name=feis/> == Ecoloxía == Mientres l'iviernu nos [[montes Ozark]] de [[Missouri]], les sos cañes sirven como alimentu a los [[venáu|venaos]]sobremanera a los venaos de cola blanca ( ''[[Odocoileus virginianus]] ). Les flores de ''C. americanus'' son utilizaes como alimentu poles [[canesba|canesbes]] de les [[caparina|caparines]] del xéneru ''[[Celastrina]]'', incluyendo ''[[Celastrina ladon]]'' y ''[[Celastrina neglecta]]'', y por ''[[Erynnis martialis]]''<ref name=lbjwc>{{cita web |url=http://www.wildflower.org/plants/result.php?id_plant=CEAM |títulu=''Ceanothus americanus'' (New jersey tea) |autor=Wildflower Center Staff |obra=Native Plant Information Network |editorial=[[Lady Bird Johnson Wildflower Center]] |allugamientu=[[Austin (Texas)|Austin]] |fecha=27 de febreru de 2009 |fechaaccesu=16 d'agostu de 2010}}</ref> y ''[[Erynnis icelus]]''. == Propiedaes == Úsase'l raigañu como [[astrinxente]], [[estimulante]], [[antiespasmódico]], [[expectorante]] y [[hemostático]]. Usóse pa combatir la [[disentería]] y la [[sífilis]].<ref name = Lin>{{cita web|url= http://www.linneo.net/plut/index2.htm|títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu= 24 de mayu de 2013|formatu= |obra= Plantes útiles: Linneo|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20091201164235/http://www.linneo.net/plut/index2.htm|fechaarchivu= 2009-12-01}}</ref> == Taxonomía == ''Ceanothus americanus'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]] 1: 195–196'', nel añu 1753.<ref>[http://www.tropicos.org/Name/27500209 ''{{PAGENAME}}'' en Trópicos]</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: {| |-valing=top | *''Ceanothus decumbens'' Steud. *''Ceanothus dillenianus'' K.Koch *''Ceanothus ellipticus'' Raf. *''Ceanothus glomeratus'' Raf. *''Ceanothus hybridus'' K.Koch *''Ceanothus intermedius'' Pursh *''Ceanothus latifolius'' Raf. *''Ceanothus levigatus'' Raf. *''Ceanothus macrocarpus'' Steud. *''Ceanothus macrophyllus'' Desf. *''Ceanothus macrophyllus'' Dippel *''Ceanothus milleri'' Tausch | *''Ceanothus multiflorus'' Dippel *''Ceanothus officinalis'' Raf. *''Ceanothus ovalifolius'' Wender. *''Ceanothus perennis'' Pursh *''Ceanothus pitcheri'' Pickering ex Torr. & A.Gray *''Ceanothus procumbens'' K.Koch *''Ceanothus reclinatus'' Bosc ex Steud. *''Ceanothus sanguineus'' Nutt. *''Ceanothus tardiflorus'' Hornem. *''Ceanothus trinervus'' Moench *''Ceanothus virgatus'' Raf.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2706604 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]/</ref><ref name=feis>{{cita web |url=http://www.fs.fed.us/database/feis/plants/shrub/ceaame/all.html |títulu=''Ceanothus americanus'' |autor=Coladonato, Milo |añu=1993 |obra=Fire Effects Information System (online) |editorial=U.S.D.A; Forest Service |allugamientu=Rocky Mountain Research Station, Fire Sciences Laboratory (Producer)|fechaaccesu=16 d'agostu de 2010}}</ref><ref name=grin>{{cita web |url=http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?9642 |títulu=''Ceanothus americanus'' information from NPGS/GRIN |autor=[[Germplasm Resources Information Network|GRIN]] |obra=Taxonomy for Plants |editorial=[[United States Department of Agriculture|USDA]], [[Agricultural Research Service|ARS]], National Genetic Resources Program |allugamientu=National Germplasm Resources Laboratory, [[Beltsville (Maryland)]] |fecha=8 d'agostu de 1995 |fechaaccesu=16 d'agostu de 2010}}</ref><ref name=trop2>&nbsp;''C.&nbsp;americanus'' var. ''intermedius'' was published in ''A Flora of North America'', 1(2): 264. 1838.{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/27500210 |títulu=Name - ''Ceanothus americanus'' var. ''intermedius'' (Pursh) Torr. & A.Gray |obra=Tropicos |editorial=Missouri Botanical Garden |allugamientu=Saint Louis, Missouri |fechaaccesu=16 d'agostu de 2010}}</ref><ref name=trop3>&nbsp;''C.&nbsp;americanus'' var. ''pitcheri'' was published in ''A Flora of North America'', 1(2): 264. 1838. {{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/27500211 |títulu=Name - ''Ceanothus americanus'' var. ''pitcheri'' Torr. & A.Gray |obra=Tropicos |editorial=Missouri Botanical Garden |allugamientu=Saint Louis, Missouri |fechaaccesu=16 d'agostu de 2010}}</ref><ref name=trop4>&nbsp;''C.&nbsp;intermedius'' was published in ''Flora Americae Septentrionalis. ...'' 1: 167. 1814. {{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/27500910 |títulu=Name - ''Ceanothus intermedius'' Pursh |obra=Tropicos |editorial=Missouri Botanical Garden |allugamientu=Saint Louis, Missouri |fechaaccesu=16 d'agostu de 2010}}</ref><ref name=huh>&nbsp;''C.&nbsp;ovatus'' was published in ''Histoire des Arbres et Arbrisseaux qui peuvent etre cultives en pleine terre sur Le sol de la France'', 2: 381. 1809. Paris. {{cita web |url=https://web.archive.org/web/http://asaweb.huh.harvard.edu:8080/databases/specimens?id=129564 |títulu=Botanical Specimen Search Results for ''Ceanothus ovatus'' |autor=Harvard University Herbaria/Arnold Arboretum |obra=Index of Botanical Specimens |editorial=President and Fellows of Harvard College |fecha=7 d'abril de 2008 |fechaaccesu=16 d'agostu de 2010}}</ref> |} == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Rhamnaceae#Descripción|Carauterístiques de les ramnacees]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == # Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville. # Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson. # Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York. # Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York. # Gleason, H. A. & A. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–lxxv, 1–910. New York Botanical Garden, Bronx. # Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence. # Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill. # Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa. # Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. # Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724. # Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x + 1–806. University Press of Florida, Gainseville. == Enllaces esternos == {{traducíu ref|en|Ceanothus americanus}} {{commonscat}} * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CEAM USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130605030245/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CEAM |date=2013-06-05 }} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Ceanothus|americanus]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:TBSpecies]] g1y1k890smtns0iw9d2wxxcjdxsejms Ceanothus integerrimus 0 64499 4498613 4433840 2026-06-04T02:47:17Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498613 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Ceanothus integerrimus}} {{Ficha de taxón | ''Ceanothus integerrimus'' | ''Ceanothus integerrimus'' | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Rosales]] | familia = [[Rhamnaceae]] | genus = ''[[Ceanothus]]'' [[L.]] | species = '''''C. integerrimus''''' | binomial = ''Ceanothus integerrimus'' | binomial_authority = [[William Jackson Hooker|Hook.]] & [[George Arnott Walker Arnott|Arn.]] }} '''''Ceanothus integerrimus''''' <small>[[hook.]] & [[Arn.]]</small> ('''Deer Brush''') ye un [[arbustu]] perteneciente a la familia [[Rhamnaceae]], nativu del oeste d'[[Estaos Xuníos]], en [[Arizona]], [[Nuevu Méxicu]], [[California]], [[Oregón]], y [[Washington (estáu)|Washington]]. Crez nos llugares de [[chaparral]] de monte, nos [[monte|montes]] de frondosas d'Occidente, en comunidá col [[abetu]] y el [[pinu ponderosa]], siendo más abondosos nel chaparral en [[California]].<ref name="Oakley">[Oakley]</ref><ref name="Jepson">[Jepson]</ref> [[Ficheru:Ceanothus integerrimus 02.jpg|thumb|240px|Inflorescencia]] [[Ficheru:Ceanothus integerrimus 04.jpg|thumb|240px|Nel so hábitat]] [[Ficheru:Ceanothus integerrimus 1.jpg|thumb|240px|Detalle de les fueyes]] == Descripción == Ye un [[arbustu]] de [[fueya]] caduca 1-4 m d'altor con cañes ascendentes a erectas. Los sos tarmos son redondos de color mariellu a verde pálidu. Les fueyes son brilloses, caduques y de 2.5-8 cm de llargu. Les fueyes crecen alternativamente nos tarmos. Los pecíolus de les fueyes tienen menos de 15 mm de llargor. Les flores son de color blancu o azul, y escasamente de color rosa. Producir en recímanos de 15 centímetros o menos y contienen los órganos masculinos y femeninos. El frutu ye una cápsula pegañosa d'unos 4-5 mm de diámetru con una llixera cresta, la grana ye espulsada de la cápsula. == Propiedaes == Uso melecinales de ''C. intergerrimus'': ente los indios d'América del Norte en California utilizar nel tratamientu de muyeres dempués del partu. Los [[Miwok]] de California tamién utilicen les cañes d'esta planta na fabricación de cestes.<ref>{{cita llibru|apellíu1=Chesnut | nome1 =Victor King |títulu=Plants used by the Indians of Mendocino County, California|url=https://books.google.com/books?id=vLkUAAAAYAAJ|fechaaccesu=24 d'agostu de 2012|añu=1902|publisher=[[United States Government Printing Office|Government Printing Office]]|page = 404}}</ref> Ye usada na [[terapia floral]] [[california]]na cuando se producen motivaciones entemecíes o en conflictu, puede producise una falta de claridá y honestidá frente a ello; esta flor dexa establecer una claridá de propósitu, sinceridá nes emociones, poner d'acordies lo que se siente coles aiciones esternes.<ref name = Lin>{{cita web|url= http://www.linneo.net/plut/index2.htm|títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu= 24 de mayu de 2013|formatu= |obra= Plantes útiles: Linneo|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20091201164235/http://www.linneo.net/plut/index2.htm|fechaarchivu= 2009-12-01}}</ref> == Taxonomía == ''Ceanothus integerrimus'' describióse por [[William Jackson Hooker|Hook.]] & [[George Arnott Walker Arnott|Arn.]] y espublizóse en ''[[The Botany of Captain Beechey's Voyage]]'' 329. 1841[1838].<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/27500250 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=24 de mayu de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;Variedaes: * ''Ceanothus integerrimus var. californicus'' <small>([[Kellogg]]) [[Benson]]</small>. Fueyes elíptiques, llanceolaes o oblongues a ovales. La superficie de les fueyes tienen pelos pequeños y les parte inferiores son menos peludas que la cimeres. Flores xeneralmente de color blancu o azul. * ''Ceanothus integerrimus var. integerrimus'' * ''Ceanothus integerrimus var. macrothyrsus'' ([[Torrey]]) Benson. Fueyes allargaes y ovalaes. Bases de les fueyes con trés nervaduras na base. La superficie de les fueyes son pubescentes na parte cimera ya inferior. Les flores son blanques. * ''Ceanothus integerrimus var. puberulus'' ([[Edward Lee Greene|Greene]]) [[Abrams]]. Llámines foliares elíptiques o llanceolaes y oblongues a obovaes. La base de la fueya tien trés nervaduras. Les fueyes tamién son pubescentes en dambos llaos. Flores blanques. ;''[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Ceanothus andersonii'' Parry * ''Ceanothus californicus'' Kellogg * ''Ceanothus californicus'' Keller ex K.Brandegee * ''Ceanothus macrothyrsus'' (Torr.) Greene * ''Ceanothus mogollonicus'' Greene * ''Ceanothus myrianthus'' Greene * ''Ceanothus nevadensis'' Kellogg * ''Ceanothus peduncularis'' Greene * ''Ceanothus puberulus'' Greene * ''Ceanothus thyrsiflorus'' var. macrothyrsus Torr.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2706754 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Rhamnaceae#Descripción|Carauterístiques de les ramnacees]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == # Debano, L. F. & Conrad, C. Y. (1978). The Effect of Fire on Nutrients in the Chaparral Ecosystem. ''Ecology'' 59 (3): 489-497. # Gibbens, R. R. P. & Schultz, A. M. (1963). Brush manipulation on a deer winter range. ''California Fish and Game'' 49 (2): 95-118. [5976]. # Griffin, James R. (1982). Pine seedlings, native ground cover, and Lolium multiflorum on Marble-Cone burn, Santa Lucia Range, CA. ''Madrono'' 29 (3): 177-188. # [http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?Ceanothus%20integerrimus Jepson Flora Project: ''Ceanothus integerrimus''] # Howard, Janet L. (1997). System ''Ceanothus integerrimus'' In: Fire Effects Information [Online]. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Rocky Mountain Research Station, Fire Sciences Laboratory. [http://www.fs.fed.us/database/feis/]. # Munz, P. A. & Keck, D. D. (1959). ''A California Flora with Supplement'' p. 973. University of California Press, Berkeley, Los Angeles. # Moerman, D. ''Native American Ethnobotany''. Timber Press, Oregon: 1988. # Oakley B. B., North, M. P., & Franklin, J. F. (2003). The effects of fire on soil nitrogen associated with patches of the actinorhizal shrub ''Ceanothus cordulatus''. ''Plant and Soil'' 254: 35-46. # Oswald, V. H. & Ahart, L. (1994). ''Manual of the Vascular Plants of Butte County, California'' p. 192. Native Plant Society, Sacramento. # Raven, P. H. & Axelrod, D. I. (1977). ''Origin and relationships of the California Flora''. University of California Publications in Botany 72. Sacramento: University of California Press. # Russell, C. P. (1932). Seasonal Migration of Mule Deer. ''Ecological Monographs'' 2:1 pp.1-46. == Enllaces esternos == * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CEIN3 Ceanothus integerrimus] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130530215356/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CEIN3 |date=2013-05-30 }} at USDA Plant Profiles {{Commons|Ceanothus integerrimus}} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Ceanothus]] [[Categoría:Flora d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:TBSpecies]] ewcid4hinj9wfx4rht11svf9rt8jjdg Centaurea calcitrapa 0 64514 4498622 4465180 2026-06-04T05:05:21Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498622 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Centaurea calcitrapa}} {{Ficha de taxón | '''Abrojo''' | image = Centaurea calcitrapa — Flora Batava — Volume v2.jpg | image_caption = ''Centaurea calcitrapa'' ''in Flora Batava'', 1807 | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | subclassis = [[Asteridae]] | ordo = [[Asterales]] | familia = [[Asteraceae]] | subfamilia = [[Carduoideae]] | tribus = [[Cynareae]] | subtribus = [[Centaureinae]] | genus = '''[[Centaurea]] | species = ''C. calcitrapa'' | binomial = ''Centaurea calcitrapa'' | binomial_authority = [[L.]], ''Sp. Pl.'' 2: 917, 1753[https://biodiversitylibrary.org/page/358938] }} [[Ficheru:Centaurea calcitrapa.JPG|thumb|250px|Aspeutu xeneral]] [[Ficheru:Abrojos-2.JPG|thumb|250px|Capítulu en prefloración]] '''''Centaurea calcitrapa''''' ye una [[especie (bioloxía)|especie]] de [[Plantae|planta]] perteneciente a la familia de les [[asteracees]]. == Descripción == [[Ficheru:Centaurea calcitrapa 001.jpg|thumb|250px|right|Cabezuela floral - Ambiente suburbano, Madrid, Ribera izq. del ríu Manzanares]] Ye una planta añal [[yerba|yerbácea]] qu'algama los 2-8 [[dm]] d'altor. [[Tarmu|Tarmos]] estendíos o ascendentes con [[caña|cañes]] dende la base d'hasta 1m. [[Fueya|Fueyes]] inferiores estremaes, con lóbulos dentaos y llanceolaos llargamente espaciaos, les fueyes cimeres con lóbulos más estrechos, les más altes llanceolaes. Capítulos rosa o moraos, con [[arreyo]] ovoide, 6-8 [[mm]], y bráctees ovaes, coriacees, con llargu escayu terminal engrosada y escayos más pequeños na base. Frutos ([[aqueniu|aquenios]]) ablancazaos, con llinies irregulares corites, ensin miriguanu. Especie variable. Floria ente xunu y setiembre. == Hábitat y distribución == Ye una [[planta]] natural d'[[Europa]], [[norte d'África]] y [[Asia occidental]]. Naturalizada y partida por tolos continentes hasta altes llatitúes. Crez en terrenes incultos y cantos de caminos. == Propiedaes == === Principios activos === Contién [[lactona|lactones]] [[sesquiterpénica|sesquiterpéniques]] ([[centaurina]]) d'estructura similar a la [[cnidina]], [[flavonoide]]s ([[astragalósido]], [[rutósido]], [[luteolósido]]), [[acedu calcitrápico]]; sales potásicos, [[resina]]; [[beta-sitosterol]]. Traces d'[[alcaloides]].<ref name = Lin>{{cita web |url=http://www.plantasutiles.info/plut.html |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=27 de payares de 2009 |formatu= |obra= Plantes útiles: Linneo}}</ref> === Indicaciones === Atribúyense-y propiedaes como [[antipiréticu]], [[aperitivo]], [[dixestivu]], [[diuréticu]], [[colerético]] y [[hipoglucemiante]]. Indicáu pa inapetencia, dispepsias hiposecretoras, [[hiperglucemia]], [[gripe]], [[resfriáu|resfriaos]], disquinesias hepatobiliares.<ref name = Lin/> Contraindicáu col [[embaranzu]], lactancia. Cuando se prescriba a [[diabéticos]], tendrá de controlase la [[glucemia]], p'afaer les dosis d'[[insulina]] o d'antidiabéticos orales. [[Tóxica]] pa la ganadería: produz encefalomalacia nigripalidans a los [[caballu|caballos]] que la peracaben como [[Campera (ganadería)|forraxe]].<ref name = Lin/> === Usos usen les sumidaes aérees. Fervinchu: 20 a 40 g por llitru. Infundir 10 minutos. Tomar 3 a 5 taces al día. Decocción: 20 g/l, ferver 5 minutos. 3 a 5 taces al día. Suspensión de planta fresca: 125 a 160 g al día.<ref name = Lin/> == Taxonomía == ''Centaurea calcitrapa'' describióse por [[l.|Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 917. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/2702136 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=1 d'agostu de 2012 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: ''Centaurea'': nome xenéricu que procede del [[idioma griegu|griegu]] ''[[kentauros]]'', homes-caballos que conocíen les propiedaes de les plantes melecinales. L'[[epiteto]] específicu ''calcitrapa'' provién del llatín ''caltrops'', que yera una arma de guerra que consistía en boles de fierro con escayos, xuníes o non por una cadena (n'español [[Abrojo (arma)|abrojo]]). ;Taxones infraespecíficos: Dada l'alta variabilidá de la especie, ye probable que sían meros sinónimos. * ''Centaurea calcitrapa'' var. ''autumnalis'' [[DC.]] * ''Centaurea calcitrapa'' var. ''microcephala'' [[Georges C.Chr. Rouy|Rouy]] ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Centaurea adulterina'' [[Moretti]] ex DC. * ''Centaurea calcitrapa'' subsp. ''horrida'' ([[Ten.]]) [[Arcang.]] * ''Centaurea calcitrapa'' subsp. ''torreana'' (Ten.) [[Nyman]] * ''Centaurea calcitrapoides'' L. * ''Centaurea carduifolia'' [[Salisb.]] * ''Centaurea devauxii'' Nyman * ''Centaurea horrida'' Ten. * ''Centaurea hybrida'' [[Chaix]] * ''Centaurea macroacantha'' [[Guss.]] * ''Centaurea myacantha'' [[DC.]] * ''Centaurea penicillata'' [[Delile]] * ''Centaurea pourretiana'' [[Timb.-Lagr.]] & [[Thevenau]] * ''Centaurea calcitrapa'' var. ''pourretiana'' (Timb.-Lagr. & Thevenau) Rouy * ''Centaurea trichacantha'' [[Willd.]] ex [[Spreng.]] * ''Calcitrapa calcitrapa ''(L.) [[John Hill (botánicu)|Hill]] * ''Calcitrapa calcitrapoides'' (L.) * ''Calcitrapa hippophaestrum'' * ''Calcitrapa hypophaestum'' [[Gaertn.]] * ''Calcitrapa hybrida'' [[Sweet]] * ''Calcitrapa lanceolata'' [[Lam.]] * ''Calcitrapa myacantha'' [[Cass.]] * ''Calcitrapa phoenicea'' Sweet * ''Calcitrapa stellaris'' Hill * ''Calcitrapa stellata'' Lam. * ''Calcitrapa vulgaris'' [[Bernh.]]<ref>Sinónimos en Global Compositae Checklist [http://compositae.landcareresearch.co.nz/default.aspx?Page=NameDetails&TabNum=0&NameId=066f0253-7645-46c4-b5ab-94eaeb8cc757]</ref><ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/gcc-97901 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Nome común == Según el Real Xardín Botánicu d'España: Abreojos, abrepuño, abrepuños, abriojo, abriojos, abrojo, abrojos, azotacristos, cagatripa, calcitrapa, calcítrapa, cardu, cardu azotacrihto, cardu estrelláu, cardu garbanceru, cardu garbanzuelo, cardu pinchoso, centáura estrellada, encarnada, encojaperros, garbanzu del cura, garbanzos, garbanzos del cura, garbanzuelo, mancaperro, quiebracamas, ramón sutil, sopa de vinu, trepacaballos, engata caballos, trepacaballos encarnáu.<ref>Nomes en [http://www.anthos.es Real Xardín Botánicu]</ref> Ente los sos nomes vulgares n'Arxentina se listan: "abrepuño coloráu"<ref name="Marzocca 1957" /><ref name="Marzocca 1997" /> que ye'l nome patrón propuestu por Petetín en 1984,<ref name="Petetín 1984" /> tamién llamada "[[abrepuño]]",<ref name="Marzocca 1997" /> "cardu abrepuño",<ref name="Marzocca 1957" /><ref name="Marzocca 1997" /> "cardu bravu",<ref name="Marzocca 1997" /> "cardu oriental",<ref name="Marzocca 1997" /> "abre puñu coloráu".<ref name="Ratera y Ratera 1980" /> == Referencies == {{llistaref|refs= <ref name="Marzocca 1997">Ángel Marzocca. 1997 ''Vademécum de maleces melecinales de l'Arxentina.'' Orientación Gráfica Editora, Buenos Aires, Arxentina.</ref> <ref name="Petetín 1984">Carlos A. Petetín, 1984. "Patrón pa nomes comunes de les maleces de la República Arxentina". Revista ''Maleces'' Volume 12 nᵘ4. ASAM, Buenos Aires, Arxentina. Citada en Marzocca (1997) ''Vademécum de maleces melecinales de l'Arxentina.'' y en Aníbal R. Molina (2011, segunda edición) ''Maleces arxentines.''</ref> <ref name="Ratera y Ratera 1980">Enrique L. Ratera y Miguel O. Ratera. 1980. ''Plantes de la Flora Arxentina emplegaes en medicina popular.'' Editorial Hemisferiu Sur S.A., Buenos Aires, Arxentina.</ref> <ref name="Marzocca 1957">Ángel Marzocca. 1957. Manual de Maleces. Serie nᵘ12 de la Coleición Agropecuaria del INTA. Imprenta y Casa Editora Coni. Buenos Aires, Arxentina. Una edición más recién equí non consultada ye: Ángel Marzocca. 1993. ''Manual de maleces.'' Buenos Aires Hemisferiu Sur, Buenos Aires, Arxentina. (citáu na contratapa d'Ángel Marzocca. 1997. ''Vademécum de maleces melecinales de l'Arxentina.'')</ref> }} == Enllaces esternos == {{wikispecies}} {{Commonscat}} * ''Centaurea calcitrapa'' in Global Compositae Checklist{{Enllaz rotu|1= |2=http://compositae.landcareresearch.co.nz/default.aspx?Page=NameDetails&TabNum=0&NameId=066f0253-7645-46c4-b5ab-94eaeb8cc757 |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * ''Centaurea calcitrapa'' in USDA[http://plants.usda.gov/java/nameSearch?keywordquery=centaurea+calcitrapa&mode=sciname&submit.x=14&submit.y=9] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20260106124015/https://plants.usda.gov/java/nameSearch?keywordquery=centaurea+calcitrapa&mode=sciname&submit.x=14&submit.y=9 |date=2026-01-06 }} * ''Centaurea calcitrapa'' in GRIN[http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?316612] * ''Centaurea calcitrapa'' in The Euru+Med PlantBase[http://ww2.bgbm.org/EuroPlusMed/PTaxonDetail.asp?NameCache=Centaurea%20calcitrapa&PTRefFk=7000000+] *[http://www.tela-botanica.org/nn15084 Tela Botanica] *[http://www.floravascular.com/index.php?spp=Centaurea%20calcitrapa ''Centaurea calcitrapa'' en Flora Vascular] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Centaurea|calcitrapa]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Plantes descrites en 1753]] [[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]] [[Categoría:TBSpecies]] 744i9ik3yh62anu23ht3d3cjadk0dd2 Centaurium erythraea 0 64521 4498625 4297769 2026-06-04T05:12:59Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498625 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Centaurium erythraea}} {{Ficha de taxón | Centaurea menor | image = Illustration Centaurium erythraea0.jpg | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Gentianales]] | familia = [[Gentianaceae]] | tribus = [[Chironieae]] | genus = ''[[Centaurium]]'' | species = '''''C. erythraea''''' | binomial = Centaurium erythraea | binomial_authority = [[Rafn]] | synonyms = }} La {{IniTaxon}} ye una [[Plantae|planta]] de la familia de les [[Gentianaceae]] bien usada en [[medicina]]. == Distribución y hábitat == Ye orixinaria de la zona del [[Mar Mediterraneu|Mediterraneu]]. Tien un golor nidio y carauterístico que se pierde cuando la planta ye desecada. Crez en zones seques y suelos probes, al llau de los caminos o nes escamplaes de los [[monte|montes]]. [[Ficheru:Centaurium erythraea (Jardin des plantes).jpg|thumb|240px|Detalle flores.]] [[Ficheru:Centaurium erythraea coteau-charteves 02 12072007 1.jpg|thumb|240px|Nel so hábitat]] [[Ficheru:Centaurium erythraea-British Entomology.jpg|thumb|240px|Ilustración]] == Descripción == Ye una [[yerba]] añal o biañal de [[tarmu]] argutu d'ente 10 a 50 cm y con numberoses cañes. Tien [[fueya|fueyes]] de color verde maciu, llises y con cantos enteros. El so [[flor]] contién la mayor concentración de los sos principios amargosos y ábrense en cinco [[pétalu|pétalos]] acolorataos d'unos 8 mm. Los [[frutu|frutos]] en forma de cápsula, contienen [[grana|granes]] bien pequeñes. == Historia == Les xentes de l'antigüedá yá la conocíen y utilizaben. Se la cita en dellos testos de [[Virxiliu]] y de [[Luteciu]], onde yá se mentaba'l so sabor bien amargoso polo que, nesos años conocer como ''hiel de la tierra''. Sicasí, el nome col que güei se la conoz provién del griegu ''kentaureios'' y refierse al [[centauru]], ser mitolóxicu metá home y mitad caballo. Los exipciu usar pa curar la [[hipertensión]]. Y en testos del sieglu V apaez mentada polos sos valor como purgante, curar firíes y llavar los güeyos. A fines del sieglu XIX usar en polvos (Polvos Portland) pa tratar de curar la gota. == Usos == El so sabor ye bien amargosu por cuenta de la presencia de sustancies como [[iridoide]]s, [[flavonoide]]s y [[xantona|xantones]], na so composición. Ye un tónicu amargosu, estomático, utilizáu xeneralmente pa combatir la perda de mambís. Bien útil tamién contra la alopecia, contra los parásitos y la foria. Puede utilizase en manera esterna pa evitar les infeiciones de firíes, curar picadures de víbores y otros animales ponzoñosos. Munchos melecines autorizaes incluyir. Anguaño úsase en cosmética pa tiñir el pelo de mariellu brilloso, con una duración apreciable. La industria hailo incluyíu na ellaboración de vinos, llicores y bébores amargoses. '''Principios activos''': Heterósidos amargosos ([[secoiridoides]]): [[centapicrina]], [[swerciamarina]], [[eswerósido]], [[genciopicrósido]], [[centaurósido]]. Traces de [[flavonoide]]s, acedos fenol-carboxílicos. Traces d'[[alcaloide]]s: [[gencianina]]; sales potásicos y magnésicos, [[tanín]]s.<ref name = Lin>{{cita web |url=http://www.linneo.net/plut/index2.htm |títulu=''Centaurium umbellatum'' |fechaaccesu=27 de payares de 2009 |formatu= |obra=Plantes útiles: Linneo |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091201164235/http://www.linneo.net/plut/index2.htm |fechaarchivu=2009-12-01 }}</ref> '''Indicaciones''': ye [[aperitivo]], pol so principiu amargosu puru; [[eupépticu]], estimulante de les secreciones dixestives ([[estomacal]]), hepatobiliares y pancreátiques, [[carminativo]], [[diuréticu]], [[hipoglucemiante]], [[antisépticu]], [[antipiréticu]] y [[antitusivu]]. Como cuasi tolos amargos puros considérase estimulante de les defenses naturales. A nivel esternu ye [[antiinflamatoriu]] y [[vulnerario]] ([[cicatrizante]], [[antisépticu]]). [[Febrífugo]], [[depurativu]], [[emenagogo]], [[colagogo]], [[antidisentérico]], [[vermífugo]], [[detersivo]]. Indicáu para [[inapetencia]], [[dispepsia|dispepsies]] hiposecretoras, [[meteorismo]], disquinesia hepatobiliar. [[Gripe]], [[resfriáu|resfriaos]]. [[Diabete]]s, [[reumatismu]], [[Gota (enfermedá)|gota]], [[hipercolesteremia]]. N'usu esternu: blefaroconjuntivitis, llimpieza y desinfeición de firíes y ulceraciones dérmiques.<ref name = Lin/><ref>(n'inglés)[http://www.botanical.com/botanical/mgmh/c/centau46.html ''Centaurium erythraea'' en Herbario modernu]</ref> Contraindicáu col [[embaranzu]] (alcaloides), lactancia (alcaloides, principios amargosos). Dispepsias hipersecretoras, [[gastritis]], ulcus gastroduodenal (taninos, principios amargosos).<ref name = Lin/> Úsense les sumidaes floríes. Fervinchu uso internu: 30 g/l, infundir 10 minutos. Tres taces al día, media hora enantes de les comíes, adulzaes con [[miel]]. Pa desaniciar l'efectu irritante sobre la mucosa gástrica, puede acomuñar a drogues [[demulcente]]s, como'l raigañu de [[malvariscu]]). La so intensa amaritud puede amazcarase en parte si combinar con corteza de naranxa amargosa. Fervinchu uso esternu: 30 a 50 g/l, infundir 10 minutos. Aplicar en forma de [[coliriu|colirios]] o llavadures oculares (isotonizar). Decocción usu esternu: 60 a 100 g/l, ferver 10 minutos. Aplicar en forma de llavadures o compreses, sobre les firíes o úlceras dérmiques, tamién s'usa popularmente en resfregones capilares, pa combatir l'[[alopecia]].<ref name = Lin/> == Formes de preparar == *Pa combatir parásitos: asitiar 50 g de la yerba nun llitru d'agua y poner a ferver. Penerar la preparación y tomar 3 taces al día, adulzándoles con miel. *Contra la foria: asitiar 15 g de la yerba nuna taza d'agua ferviendo. Tomar esti fervinchu tres veces al día. == Taxonomía == ''Centaurium erythraea'' describióse por [[Carl Gottlob Rafn]] y espublizóse en ''[[Danmarks og Holsteens Flora]]'' 2: 75–77. 1800.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13800005 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=12 de febreru de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Centaurium''''': nome xenéricu que recibe'l so nome pol [[centauru]] [[mitoloxía griega|mitolóxicu]] [[Quirón]] (que tamién da nome a la [[tribu (bioloxía)|tribu]] a que pertenez, [[Chironieae]]), afamáu como herbalista y médicu, yá que son emplegaes dende la [[historia antigua|dómina clásica]] como [[tónicu (medicina)|tónicos]] pa les afecciones [[estómagu|estomacales]] y [[fégadu|hepátiques]]. '''''erythraea''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "acoloratáu".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.83.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: *''Centaurium minus'' <small> [[Garsault]] [[1764]] </small> *''Centaurium umbellatum'' <small>[[Gilib.]] [[1782]]</small> *''Erythraea latifolia'' <small>[[Sm.]]</small> *''Centaurium latifolium'' <small>(Sm.) [[Druce]]</small><ref>Sinónimos en [http://www.tela-botanica.org/eflore/BDNFF/4.02/nn/15567/synonymie Tela Botánico]</ref> *''Centaurium majus'' <small>([[Hoffmanns.]] & [[Heinrich Friedrich Link|Link]]) [[Ronniger]]</small> *''Centaurium minus'' <small>sensu [[Sampaio]]</small> *''Centaurium suffruticosum'' <small>([[Griseb.]]) Ronniger</small> *''Centaurium turcicum'' <small>([[Velen.]]) [[Bornm.]]</small> *''Erythraea boissieri'' <small>[[Willk.]]</small> *''Erythraea centaurium'' <small>sensu auct.</small> *''Erythraea divaricata'' <small>[[Porta (botánica)|Porta]]</small> *''Erythraea campanuda'' <small>[[A.Caballero]]</small> *''Erythraea grandiflora'' <small>(Pers.) [[Biv.]]</small> *''Erythraea major'' <small>Hoffmanns. & Link</small> *''Erythraea purpureo-lutea'' <small>[[Davidov]]</small> *''Erythraea turcica'' <small>[[Velen.]]</small><ref>Sinónimos en [http://www.anthos.es/v22/index.php?set_locale=es Real Xardín Botánicu]</ref><ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/search?q=Centaurium+erythraea ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Gentianaceae#Descripción|Carauterístiques de les gentianacees]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== *Alonso,J.R. Tratáu de Fitofármacos y nutracéuticos. Ed.Corpus.Buenos Aires, 2004. *Vanaclocha, B. & Cañigueral, S. ''Fitoterapia: vademecum de prescripción''. Ed. Masson, Edició 4ª, 2003. Barcelona. (També disponible on-line [https://books.google.es/books?id=K3V4p5Pj_dAC&pg=PA181&dq=centaurium+erythraea&hl=ca]) *Llistosella Vidal, Jaume / Sànchez-Cuxart, Antoni. Herbari: mates, herbes i falgueres. Editat per Edicions Universitat Barcelona ISBN 84-475-3190-2, 9788447531905 (També disponible on-line [https://books.google.es/books?id=lFWupyiAdpYC&printsec=frontcover&hl=ca#PPA121,M1]) *Encarna Castillo García, Isabel Martínez Solís. Manual de fitoterapia. Elsevier España, 2007. ISBN 84-458-1797-3, 9788445817971 (També disponible on-line [https://books.google.es/books?id=SgZjLFGBAAcC&printsec=frontcover&hl=ca#PRA1-PA230,M1]) == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?4374,4375,4378 Jepson Manual Treatment] * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CEER5 USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130430223517/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CEER5 |date=2013-04-30 }} * [http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Centaurium+erythraea Galería de semeyes] {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Centaurium|erythraea]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Flora de la cuenca mediterránea]] [[Categoría:Plantes yerbácees]] [[Categoría:Plantes descrites en 1800]] [[Categoría:TBSpecies]] oiok4rc1k8g6pru6ycofww1vxsypfll Chaenomeles speciosa 0 64544 4498636 4302964 2026-06-04T07:49:24Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 2 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498636 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Chaenomeles speciosa}} {{Ficha de taxón | ''Chaenomeles speciosa'' | image = Chaenomeles lagenaria3.jpg | image_caption = Marmellal de flor | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Rosales]] | familia = [[Rosaceae]] | subfamilia = [[Amygdaloideae]]<ref name=Potter>{{cita publicación |autor=D. Potter, T. Eriksson, R. C. Evans, S. Oh, J. E. E. Smedmark, D. R. Morgan, M. Kerr, K. R. Robertson, M. Arsenault, T. A. Dickinson & C. S. Campbell |añu=2007 |títulu=Phylogeny and classification of Rosaceae |publicación=[[Plant Systematics and Evolution]] |volume=266 |númberu=1–2 |páxines=5–43 |url=http://biology.umaine.edu/Amelanchier/Rosaceae_2007.pdf |formatu=[[PDF]] |doi=10.1007/s00606-007-0539-9 |idioma=inglés}} Nótese qu'esta publicación ye anterior al [[Congresu Internacional de Botánica]] de 2011 que determinó que la subfamilia combinada, a la qu'esti artículu refierse como Spiraeoideae, [http://www.iapt-taxon.org/nomen/main.php?page=art19#Ex.5 tenía de denominase Amygdaloideae].</ref> | tribus = [[Maleae]] | genus = ''[[Chaenomeles]]'' | species = '''''Chaenomeles speciosa''''' | binomial_authority = ([[Robert Sweet|Sweet]]) [[Takenoshin Nakai|Nak.]] }} '''''Chaenomeles speciosa''''' ('''marmiellu de flor''') ye una [[especie (bioloxía)|especie]] de ''[[Chaenomeles]]'', de la familia de les [[Rosaceae|Arrosaes]]. Ye nativa del este [[asiáticu]]. [[Ficheru:Chaenomeles japonica 1.jpg|thumb|Detalle de les flores]] [[Ficheru:Japanische Zierquitte.JPG|thumb|Vista de la planta]] == Descripción == Ye un [[arbustu]] de [[fueya caduca]], qu'algama un tamañu de 2 m d'altor, con escayos. Ramines de color marrón púrpura o marrón corito, cilíndriques, glabres, con [[lenticela|lenticeles]] de tonos marrones; y biltos marrón púrpura, triangular-ovoides, glabros o pubescentes, el ápiz obtusu. [[Estípula|Estípules]] reniformes o suborbiculares, escasamente ovaes, de 5-10 mm, yerbácees, glabres, fuertemente serruchaes nel marxe, el ápiz agudu, con peciolu de 1 cm, glabrescentes; llámines de la fueya ovaes a elíptiques, escasamente estrechamente elíptiques, 3-9 × 1.5-5 cm. Flores precoces, 3-5-fasciculaes en ramines de segundu añu, 3-5 cm de diámetru. Hipanto campanuláu, glabro. Sépalos los erectos, suborbiculares, escasamente ovaos, de 3-4 mm. Pétalos de color escarlata, raramente rosáu o blancu. El frutu fragante, mariellu o verde amarellentáu, globosu o ovoide, de 4-6 cm de diámetru. Cromosomes 2n = 34 *.<ref>[http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=2&taxon_id=200010698 ''{{PAGENAME}}'' en Flora de China]</ref> == Distribución == Distribúise per [[Fujian]], [[Gansu (China)|Gansu]], [[Guangdong]], [[Guizhou]], [[Hubei]], [[Jiangsu]], [[Shaanxi]], [[Sichuan]], [[Xizang]], [[Yunnan]] en [[China]] y [[Myanmar]]. == Usos etnomedicinales == Ye parte de la [[medicina tradicional china]] (TCM) per miles d'años. Los frutos son usaos pa tratar les [[artritis]], [[edema|edemes de piernes]], y dolores musculares. Indicaciones: Similares a la especie ''[[Cydonia oblonga]]''. Usada na [[Terapia floral]] [[california]]na.<ref name = Lin>{{cita web |url=http://www.plantasutiles.info/plut.html |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=3 d'avientu de 2009 |formatu= |obra= Plantes útiles: Linneo}}</ref> == Taxonomía == ''Chaenomeles speciosa'' describióse por ([[Robert Sweet|Sweet]]) [[Takenoshin Nakai|Nak.]] y espublizóse en ''[[Japanese Journal of Botany]] 4(4): 331–332'', nel añu 1929.<ref>[http://www.tropicos.org/Name/27803671 ''{{PAGENAME}}'' en Trópicos]</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Chaenomeles lagenaria'' (Loisel.)Koidz. * ''Pyrus japonica'' Sims. non Thunb. *''Chaenomeles cardinalis'' (Carrière) Nakai *''Chaenomeles eburnea'' (Carrière) Nakai *''Chaenomeles japonica var. xenuina'' Maxim. *''Chaenomeles lagenaria'' (Loisel.) Koidz. *''Cydonia japonica'' auct. *''Cydonia japonica var. lagenaria'' (Loisel.) Makino *''Cydonia lagenaria'' Loisel. *''Cydonia speciosa'' Sweet [[basónimu]]<ref>[http://www.catalogueoflife.org/details/species/id/7177839 ''{{PAGENAME}}'' en Catalogue of life]</ref><ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/tro-27803671 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[rosaceae#Descripción|Carauterístiques de les rosácees]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == # Flora of China Editorial Committee. 2003. Fl. China 9: 1–496. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis. == Enllaces esternos == {{wikispecies|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}} {{commonscat|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}} * [http://www.ingentaconnect.com/search/expand?pub=infobike://els/15675769/2003/00000003/00000004/art00051&unc=] * http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CHSP12 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130505012648/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CHSP12 |date=2013-05-05 }} * http://www.pfaf.org/database/plants.php?Chaenomeles+speciosa * http://www.tcmbasics.com/materiamedica/fructus_chaenomelis.htm {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070908064330/http://www.tcmbasics.com/materiamedica/fructus_chaenomelis.htm |date=2007-09-08 }} * http://www.chinaphar.com/1671-4083/24/1161.pdf {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Chaenomeles|speciosa]] [[Categoría:Plantes de flor]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Flores de Bach]] [[Categoría:Flora de China]] [[Categoría:Plantes descrites en 1929]] [[Categoría:Plantes descrites por Sweet]] [[Categoría:Plantes descrites por Nakai]] [[Categoría:TBSpecies]] l9zaarnamtyny3k9ipf5la2grerk5u2 Chenopodium rubrum 0 64559 4498646 4436426 2026-06-04T10:46:44Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498646 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Chenopodium rubrum}} {{Ficha de taxón | ''Chenopodium rubrum'' | image = Chenopodium_rubrum.jpg | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | subclassis = [[Caryophyllidae]] | ordo = [[Caryophyllales]] | familia = [[Amaranthaceae]] | subfamilia = [[Chenopodioideae]] | genus = ''[[Chenopodium]]'' | species = '''''Chenopodium rubrum''''' | binomial_authority = [[Carolus Linnaeus|L.]] }} '''''Chenopodium rubrum''''', ye un [[especie]] de planta [[yerbácea]] perteneciente a la familia [[Chenopodiaceae]]. [[Ficheru:Chenopodium rubrum — Flora Batava — Volume v6.jpg|thumb|Ilustración]] == Descripción == Ye una planta añal de 10-80 cm. De cutiu de color acoloratáu erecto o cháu, tarmos angulares, polo xeneral a partir de la base; tien [[fueya|fueyes]] grueses, brillantes, llanceolaes o triangulares, dentaes; [[Glomérulo (inflorescencia)|glomérulos]] de normal acolorataos, en [[recímanu|recímanos]] o [[panícula|panícules]], con 5 [[estame]]s de la flor a la fin de cada glomérulo, 2-3 nel otru, los [[Estilu (botánica)|estilos]] bien curtios. == Distibución y hábitat == Ye una planta nativa d'[[América del Norte]] y [[Eurasia]]. Atopar n'escombros, arena o llugares húmedos. == Taxonomía == ''Dysphania ambrosioides'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 1: 218–219. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/7200044 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=28 de payares de 2012 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;Etimoloxía: '''''Chenopodium''''': nome xenéricu que deriva de la particular forma de les fueyes similares a les pates de gansu: del [[idioma griegu|griegu]] "chen" = (gansu) y "pous" = (pie) o "podion" = (pie pequeñu). '''''rubrum''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "colloráu''.<ref>[http://www.winternet.com/ ~chuckg/dictionary/dictionary.159.html ''{{PAGENAME}}'' n'Epítetos Botánicos]</ref> ;Sinonimia: * ''Agathophytum rubrum'' Rchb. * ''Blitum acuminatum'' Schur * ''Blitum maritimum'' Nutt. * ''Blitum polymorphum'' C.A.Mey. * ''Blitum rubrum'' C.A.Mey. * ''Blitum rubrum'' (L.) Rchb. * ''Botrys humilis'' (S.Watson) Lunell. * ''Botrys rubra'' (L.) Lunell * ''Chenopodium acuminatum'' Schur * ''Chenopodium astracanium'' Ledeb. * ''Chenopodium blitoides'' Lej. * ''Chenopodium humile'' Hook. * ''Chenopodium macrospermum'' Moq. * ''Chenopodium matthioli'' Bertol. ex Moq. * ''Chenopodium patulum'' Mérat * ''Chenopodium pygmaeum'' Menyh. * ''Orthospermum acuminatum'' Schur * ''Orthospermum crassifolium'' Schur * ''Orthospermum rubrum'' (L.) Opiz * ''Orthosporum rubrum'' (L.) T. Nees<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2780223 ''{{PAGENAME}} en PlantList]</ref> == Nome común == {{nome común taxón}} == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Amaranthaceae#Descripción|Carauterístiques de les amarantacees]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== # Flora of China Editorial Committee. 2003. Fl. China 5: 1–506. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis. # Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. 4: i–xxiv, 1–559. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York. # Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2). == Enllaces esternos == {{commonscat|Chenopodium rubrum}} {{wikispecies}} *[http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?3084,3147,3171 Jepson Manual Treatment] *[http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CHRU USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130505213044/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CHRU |date=2013-05-05 }} *[http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=200006823 Flora of North America] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Chenopodium|rubrum]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Plantes descrites en 1753]] [[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]] [[Categoría:TBSpecies]] ik0iifbtz6jv9hbllcunffd09wxaves Campanula rotundifolia 0 67581 4498537 4360138 2026-06-03T11:59:14Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498537 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Campanula rotundifolia}} {{Ficha de taxón | ''Campanula rotundifolia'' | image = Campanula rotundifolia 21739.JPG | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Campanulales]] | familia = [[Campanulaceae]] | genus = ''[[Campanula]]'' | species = '''''C. rotundifolia''''' | binomial = ''Campanula rotundifolia'' | binomial_authority = [[L.]] }} '''''Campanula rotundifolia''''' ye una planta de la [[familia (bioloxía)|familia]] de les [[campanulacees]]. [[Ficheru:202 Campanula rotondifolia L.jpg|thumb|240px|Ilustración]] == Descripción == '''''Campanula rotundifolia''''' ye una [[especie (bioloxía)|especie]] , delgada, [[glabra]], [[Planta perenne|perenne]], 10-50 cm, con [[fueya|fueyes]] basales cordiformes arrondaes dentaes y peciolaes; fueyes [[caulinar]]es llanceolaes a lliniales, en dalguna ocasión dentaes, la mayoría enteres y sentaes. [[Flor|Flores]] azules o violeta, 1,2-2 cm o más, nuna [[inflorescencia]] ramosa laxa. Dientes calicinos lliniales a estrechamente triangulares. Especie bien variable. Floria dende final de primavera y hasta la seronda. == Hábitat == Habita en [[prau|praos]] secos, [[brezo|brezal]], terrén predresu y [[duna|dunes]]. == Distribución == Por toa [[Europa]] salvu [[Albania]], [[Portugal]] y [[Turquía]]. Nel centru d'[[España]] puede alcuéntrase en [[melojo|melojares]]. == Taxonomía == ''Campanula rotundifolia'' describióse por [[Carolus Linnaeus]] y espublizóse en ''[[ Species Plantarum]]'' 1: 163. 1753.<ref name = Tro>[http://www.tropicos.org/Name/5501631 ''{{PAGENAME}}'' en Trópicos]</ref> ;[[Citoloxía]]: Númberu de [[cromosoma|cromosomes]] de ''Campanula rotundifolia'' (Fam. Campanulaceae) y taxones infraespecíficos: 2n=68<ref>Erganzungen zur revision der Europaischen und nordafrikanischen vertreter der Subsect. Heterophylla... Podlech, D. (1970) Mitt. Bot. Staatssamml. München 8: 211-217</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Campanula''''': nome xenéricu diminutivu del términu [[llatín]] ''campana'', que significa "pequeña campana", aludiendo a la forma de les [[flor|flores]].<ref>[http://www.floradecanarias.com/campanula_erinus.html ''Campanula'' en Flora de Canaries]</ref> '''''rotundifolia''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "con fueyes redondes".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.158.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: *'''[[Sinónimos de Campanula rotundifolia|Llista de sinónimos de ''Campanula rotundifolia'']]'''<ref name = Kew>{{cita web |url=http://apps.kew.org/wcsp/synonomy.do?accepted_id=365918&repSynonym_id=-9998&name_id=365918&status=true |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=8 d'abril de 2012 |formatu= |obra= [[Royal Botanic Gardens, Kew]]: World Checklist of Selected Plant Families}}</ref><ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-365918 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Nome común == {{nome común taxón}} == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Campanulaceae#Descripción|Carauterístiques de les campanulacees]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== # [[USDA]]: [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CARU2 USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130502145405/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CARU2 |date=2013-05-02 }} # Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto. # Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley. # Porsild, A. E. & W. Cody. 1980. Vasc. Pl. Continental Northw. Terr. Canada i–viii, 1–607. National Museum of Natural Sciences, Ottawa. # Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa. # Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor. # Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo. # Zuloaga, F. O. 1997. Catálogu de les plantes vasculares de l'Arxentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331. # Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguái y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348. == Enllaces esternos == {{Commonscat}} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Campanula|rotundifolia]] [[Categoría:Flora de Canadá]] [[Categoría:Flora d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Plantes yerbácees]] [[Categoría:Plantes descrites en 1753]] eahnmotqlsrevq3w4stc9h2d80ny5u7 Carduus acanthoides 0 67588 4498562 4241331 2026-06-03T16:39:56Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498562 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Carduus acanthoides}} {{Ficha de taxón | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | subclassis = [[Asteridae]] | ordo = [[Asterales]] | familia = [[Asteraceae]] | subfamilia = [[Carduoideae]] | tribus = [[Cardueae]] | subtribus = [[Carduinae]] | genus = [[Carduus]] | species = '''''C. acanthoides''''' | binomial = '''''Carduus acanthoides''''' | binomial_authority = [[Carolus Linnaeus|L.]], 1753 }} '''''Carduus acanthoides''''' ye un [[cardu]] de la familia [[Asteraceae]]. Ye una especie nativa d'[[Europa]] y naturalizada en delles otres partes del mundu, inclusive [[Norteamérica |Norte]] y [[Suramérica]], [[Nueva Zelanda]] y [[Australia]]; ausente de les rexones [[Zona intertropical|tropicales]] y [[subtropical]]es.<ref>[https://web.archive.org/web/http://compositae.landcareresearch.co.nz/default.aspx?Page=NameDetails&TabNum=0&NameId=a9y6381y-d5y5-4cc3-a082-635fa5ebab4f ''Carduus acanthoides'' en The Global Compositae Checklist]</ref> Ye considerada como [[planta invasora]]. [[Ficheru:544 Carduus acanthoides.jpg|thumb|Ilustración]] [[Ficheru:20130613Carduus acanthoides.jpg|thumb|Inflorescencia]] [[Ficheru:20130413Carduus acanthoides1.jpg|thumb|Vista de la planta]] [[Ficheru:Carduus acanthoides sl2.jpg|miniaturadeimagen|Nel so hábitat]] == Descripción == Algama daqué más de 2 [[metru|m]] d'altor, y puede formar estenses mases de vexetación monotípicas. El tarmu y xamasca son abondosamente [[escayu (botánica)|espinosos]], y dacuando lanudos. La so crecedera arrinca d'una roseta basal esnachada, del que surden tarmos erectos, con [[fueya|fueyes]] ocasionales, dentaes, engurriaes y espinoses. Nel ápiz de cada caña hai una [[inflorescencia]] con unu o dellos [[capítulu (botánica)|capítulos]], arrondaos, cubiertos d'escayos [[bráctea|filarias]], y [[flósculu|flósculos]] de color púrpura. Ye bien paecíu al ''[[Carduus crispus]]'', col cual confundir fácilmente. Difieren por detalles nel tamañu de los escayos de tarmu, y la durez d'esti postreru.<ref>A. Cronquist, 1980. Vascular flora of the Southeastern United States. vol. 1: Asteraceae, p. 219, Univ Of North Carolina Press.</ref><ref>[http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=200023607 ''Carduus crispus'' en Flora of North America]</ref> == Ecoloxía == A principios del sieglu XXI esta especie convirtióse nel cardu por antonomasia de la [[rexón pampeana]], siendo la más frecuente y abondosa en campos de cultivu y árees de llendo. Nun asocedía lo mesmo na década de 1930 cuando podíen atopase especies como ''[[Carduus thoermeri]]'', ''[[Carduus pycnocephalus]]'', ''[[Cynara cardunculus]]'', ''[[Cirsium vulgare]]'', ''[[Silybum marianum]]'' y ''[[Carthamus lanatus]]''. Posiblemente fueron introducíes involuntariamente coles primeres colonizaciones europees del sieglu XVIII, yá que [[Charles Darwin]], al visitar la rexón en [[1843]], atopar profusamente na [[provincia de Buenos Aires]]. A pesar de la so estrema sensibilidá al clásicu [[yerbicida]] [[2,4-D]], les sos poblaciones son bien grandes. Como señaló Parodi (1926-1930) a principios del sieglu XX yera raru nel [[Pergamín (partíu)|partíu de Pergamín]] (estremu norte de la [[provincia de Buenos Aires]]), dende entós les sos poblaciones espandiéronse y ye común en campos de llendo vieyos. Nes proximidaes de la rexón, en 1985 n'[[Oliveros (Santa Fe)|Oliveros]] (sur de la [[provincia de Santa Fe]]) y en 1991 en [[Zavalla]] (tamién en Santa Fe) lliberóse'l coleópteru ''[[Rhinocyllus conicus]]'' que la so canesba taramia los capítulos florales. Sicasí, les poblaciones de cardos nun se vieron afeutaes (Molinari, et al. 1994, Feldman 1997) y en 2008, atopáronse estenses poblaciones en víes ferriales, caminos abandonaos, partes altes de banquinas, préstamos y árees baldías.<ref>{{Cita web |url=http://www.fcagr.unr.edu.ar/Extension/Agromensajes/17/8AM17.htm |títulu=Descripción de infestaciones por Juan Pablo Lewis y Eduardo Pire |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080811233806/http://www.fcagr.unr.edu.ar/Extension/Agromensajes/17/8AM17.htm |fechaarchivu=2008-08-11 }}</ref> == Taxonomía == ''Carduus acanthoides'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'', vol. 2, p. 821, 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/2729936 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=15 de xunetu de 2012 |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> Les especies homónimes ''C.acanthoides'' [[Pall.]] ex [[M.Bieb.]], ''C. acanthoides'' [[Huds.]],''C. acanthoides'' [[d'Urv.]], ''C. acanthoides'' [[Hornem.]] y ''C.acanthoides'' [[Gren.]] & [[Godr.]] son taxones entá ensin resolver. ;[[Etimoloxía]]: '''''Carduus''''': nome xenéricu que vien del [[llatín]] = "cardu", que de la mesma podría derivar d'una pallabra [[griegu antiguu|griega]] que'l so significáu averar a la nuesa pallabra "afaitase"; pero la investigación adicional sería la resultancia d'otru raigañu, siempres griega, ''Ardis'' = "punta", aludiendo, poques gracies, a los espinos de les plantes d'esti tipu.<ref name=autogenerato1>Motta 1960, Vol. 1 - páx. 457</ref> Na antigüedá, el cardu tamién ye atestiguáu por delles lleendes d'esta flor acomuñáu al pastor [[sicilia]]nu [[Dafnis]], que la so muerte (gracies a la intervención de [[Pan (mitoloxía)|Pan]] y [[Diana (mitoloxía)|Diana]]), cola [[Tierra]], qu'enllena de dolor, dio a lluz a una planta llena d'escayos, el "cardu", precisamente. Inda se recuerda que, inclusive nes tradiciones [[Arios|aria]]s el "cardu" acomuñar col dios [[Thor]] (dios de la guerra y el rescamplu).<ref name=autogenerato1 /> '''''acanthoides''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "como'l xéneru ''[[Acanthus]]''".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.3.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Carduus acuminatus'' * ''Carduus camporum'' Boiss. * ''Carduus crispus'' Huds. * ''Carduus crispus var. litiginosus'' Gren. & Godr. * ''Carduus fortior'' Klokov * ''Carduus martrinii'' Martrin-Donos * ''Carduus medius subsp. martrinii'' (Martrin-Donos) Kazmi * ''Carduus murfatlarii'' Nyár. & Prodan * ''Carduus polyacanthos'' * ''Carduus polyacanthus'' Schreb. * ''Carduus polyanthos'' Schreb. * ''Carduus ruderalis'' Tausch ex Nyman * ''Carduus sinuatus'' Gilib. * ''Carduus thessalus'' Boiss. & Heldr. * ''Carduus velebiticus'' Borbás<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/gcc-75856 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== # Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford. # Cronquist, A. J. 1980. Asteraceae. 1: i–xv, 1–261. In Vasc. Fl. S.E. U. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill. # Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York. # Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis. # Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York. # Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York. # Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx. # Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence. # Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley. # Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle. # Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill. == Enllaces esternos == {{wikispecies|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}} {{commonscat|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}} * [http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?609,867,868 Manual de tratamineto Jepson] * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CAAC Perfil USDA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130426033147/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CAAC |date=2013-04-26 }} * [http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Carduus+acanthoides Galería de semeyes] * [[USDA]], ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?104108 (10 feb 2008) {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Plantes descrites en 1753]] [[Categoría:Carduus|acanthoides]] [[Categoría:Plantes invasores]] [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]] aj3pu94vxio0az1lfmmez6p6meh6yka Carex buxbaumii 0 67599 4498563 4241343 2026-06-03T16:53:09Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498563 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Carex buxbaumii}} {{Ficha de taxón | ''Carex buxbaumii'' | image = Carex buxbaumii kz1.jpg | status = | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Liliopsida]] | subclassis = [[Commelinidae]] | ordo = [[Poales]] | familia = [[Cyperaceae]] | genus = ''[[Carex]]'' | species = '''''C. buxbaumii''''' | binomial = ''Carex buxbaumii'' | binomial_authority = [[Wahlenb.]] | synonyms = }} '''''Carex buxbaumii''''' <small>[[Wahlenb.]]</small>, ye una [[especie]] de [[planta]] [[yerbácea]] perteneciente a la familia de les [[ciperacees]]. [[Ficheru:Carex spp Sturm38.jpg|thumb|250px|Imaxe derecha nº 2.]] == Descripción == Esta especie crez en grupos dende llongures [[rizoma|rizomes]]. Los [[tarmu|tarmos]] algamen los 75 a 100 centímetros d'altor máximu. Les [[fueya|fueyes]] son estreches y pequeñes. La [[inflorescencia]] tien una [[bráctea]] que ye dacuando más llarga que los picos. Los [[frutu|frutos]] tienen bráctees de color escuru y un sacu llamáu ''perigynium'' que ye de color gris-verde y de testura aspra. == Distribución y hábitat == Ye nativa de gran parte del norte del [[Hemisferiu Norte]], dende [[Alaska]] a [[Groenlandia]] y [[Eurasia]] y ente ellos la mayoría de [[Canadá]] y los [[Estaos Xuníos]]. Crez en hábitats húmedos, tales como [[marisma|marismes]] y [[banzáu|banzaos]]. == Taxonomía == ''Carex buxbaumii'' describióse por [[Göran Wahlenberg]] y espublizóse en ''[[Kongl. Vetenskaps Academiens Nya Handlingar]]'' 24(2): 163–164. 1803.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/9900134 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=24 de payares de 2012 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Carex''''': nome xenéricu que podría derivar del [[idioma griegu|griegu]] ''kairo'', que significa "mancar", rellacionáu coles fueyes cortantes que tienen estes plantes.<ref>[http://www.floradecanarias.com/carex.html ''{{PAGENAME}}'' en Flora de Canaries]</ref> '''''buxbaumii'''''; [[epítetu]] dau n'honor del [[botánicu]] [[Franz Buxbaum]]. ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Carex buxbaumii var. anticostensis'' [[Raymond]] * ''Carex buxbaumii var. australis'' [[Andersson]] * ''Carex buxbaumii forma dilutior'' [[Kük.]] * ''Carex buxbaumii forma heterostachya'' Andersson * ''Carex buxbaumii forma mitis'' [[Norman]] ex [[Hugh Basil Christian|Christian]] * ''Carex buxbaumii forma oenipontana'' [[Grembl.]] ex [[Appel]] * ''Carex buxbaumii forma pedunculata'' Raymond * ''Carex buxbaumii subsp. subulata'' ([[Heinrich Christian Friedrich Schumacher|Schumach.]]) [[Liro]] * ''Carex buxbaumii forma virescens'' Norman ex Christian * ''Carex holmiana'' [[Mack.]] * ''Carex oligandra'' [[F.Muell.]] ex [[Boott]] * ''Carex picea'' [[Franch.]] * ''Carex polygama'' [[Schkuhr]] * ''Carex polygama var. heterostachya'' (Andersson) [[Farw.]] * ''Carex polygama subsp. subulata'' [[Cajander]] * ''Carex pseudobuxbaumii'' [[M.Winkl.]] * ''Carex subulata'' Schumach. * ''Carex tubulata'' K.Schum. ex Boott * ''Physiglochis buxbaumii'' ([[Wahlenb.]]) [[Raf.]]<ref>Sinónimos en [http://www.catalogueoflife.org/show_species_details.php?record_id=4904696 Catalogue of life]</ref><ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-225215 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref><ref>{{cita web|url=http://apps.kew.org/wcsp/namedetail.do?name_id=225215|títulu=''{{PAGENAME}}'' en|work=World Checklist of Selected Plant Families|fechaaccesu=24-11-2012}}</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Cyperaceae#Descripción|Carauterístiques de les cyperacees]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== # Cronquist, A. J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 6: 1–584. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York. # Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York. # Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Commelinidae (in part): Cyperaceae. 23: i–xxiv, 1–608. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York. # Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York. # Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx. # Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence. # Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley. # Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle. # Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford. # Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto. # Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley. == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikispecies|Carex}} * [http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?7928,7931,7951 Jepson Manual Treatment] * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CABU6 USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130502092645/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CABU6 |date=2013-05-02 }} * [http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=242357098 Flora of North America] * [http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Carex+buxbaumii Photo gallery] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Carex|buxbaumii]] [[Categoría:Flora d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Flora de Canadá]] [[Categoría:Flora d'Europa]] t6xsg2zsz8v5xe6kehv8vy7qhvfaxnb Carex capitata 0 67601 4498564 4241345 2026-06-03T16:55:16Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498564 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Carex capitata}} {{Ficha de taxón | ''Carex capitata'' | image = Cleaned-Carex capitata.png | status = | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Liliopsida]] | subclassis = [[Commelinidae]] | ordo = [[Poales]] | familia = [[Cyperaceae]] | genus = ''[[Carex]]'' | species = '''''C. capitata''''' | binomial = ''Carex capitata'' | binomial_authority = [[L.]] | synonyms = }} '''''Carex capitata''''' <small>[[L.]]</small>, ye una [[especie]] de [[planta]] [[yerbácea]] perteneciente a la familia de les [[ciperacees]]. == Descripción == Ye una planta que crez densamente apiguraes, algamando los 10 a 35 centímetros d'altor. Les [[fueya|fueyes]] son similares a una pluma, estreches y endolcaes firmemente. La [[inflorescencia]] tien polo xeneral non más d'un centímetru de llongura con delles flores masculín y femenín. Reproducir por [[grana|granes]] y vegetativamente por [[rizoma|rizomes]]. == Distribución y hábitat == Tien una distribución [[rexón Circumboreal|circumboreal]], onde crecen en llugares húmedos nos [[monte|montes]] boreales y les [[pradería|praderíes]] de [[monte]] en climes alpín. == Taxonomía == ''Carex capitata'' describióse por [[Kenneth Kent Mackenzie]] y espublizóse en ''[[Systema Naturae, Editio Decima]]'' 2: 1261. 1759.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/9900141 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=25 de payares de 2012 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Carex''''': nome xenéricu que podría derivar del [[idioma griegu|griegu]] ''kairo'', que significa "mancar", rellacionáu coles fueyes cortantes que tienen estes plantes.<ref>[http://www.floradecanarias.com/carex.html ''{{PAGENAME}}'' en Flora de Canaries]</ref> '''''capitata'''''; [[epítetu]] [[llatín]] que significa "con un cabezal".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.55.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: *''Carex antarctogena'' [[Roiv.]] *''Carex arctogena'' [[Harry Sm.]] *''Carex capitata forma alpicola'' [[Andersson]] *''Carex capitata subsp. arctogena'' (Harry Sm.) [[Hiitonen]] *''Carex capitata var. arctogena'' (Harry Sm.) [[Hultén]] *''Carex capitata forma arctogena'' (Harry Sm.) [[Raymond]] *''Diemisa capitata'' ([[L.]]) [[Raf.]] *''Psyllophora capitata'' (L.) [[Philipp Johann Ferdinand Schur|Schur]] *''Vignea capitata'' (L.) [[Soják]]<ref>Sinónimos en [http://www.catalogueoflife.org/show_species_details.php?record_id=4904726 Catalogue of life]</ref><ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-225331 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref><ref>{{cita web|url=http://apps.kew.org/wcsp/namedetail.do?name_id=225331|títulu=''{{PAGENAME}}'' en|work=World Checklist of Selected Plant Families|fechaaccesu=25-11-2012}}</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Cyperaceae#Descripción|Carauterístiques de les cyperacees]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== # CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City. # Cronquist, A. J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 6: 1–584. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York. # Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York. # Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Commelinidae (in part): Cyperaceae. 23: i–xxiv, 1–608. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York. # Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York. # Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx. # Hauman, L. 1918. La végétation des Hantes Cordilléres de Mendoza (République Argentine). Añales Soc. Ci. Argent. 86(3–4): 121–348. # Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle. # Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford. # Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157. # Moore, D. M. 1974. Plantes vasculares natives de Tierra del Fueu. Añales Inst. Patagonia, Ser. Ci. Nat. 5(142): 107–119. # Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto. == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikispecies|Carex}} *[http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?7928,7931,7954 Jepson Manual Treatment] *[http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CACA13 USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130504160025/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CACA13 |date=2013-05-04 }} *[http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=242357104 Flora of North America] *[http://www.fs.fed.us/database/feis/plants/graminoid/carcap/all.html Forest Service Ecology] *[http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Carex+capitata Photo gallery] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Carex|capitata]] [[Categoría:Flora d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Flora de Canadá]] [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Flora alpina]] tw7p73qvk44kqkw2lot3fdcvet2ljwr Carex diandra 0 67603 4498565 4241347 2026-06-03T16:57:51Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498565 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Carex diandra}} {{Ficha de taxón | ''Carex diandra'' | image = Carex diandra.jpg | status = | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Liliopsida]] | subclassis = [[Commelinidae]] | ordo = [[Poales]] | familia = [[Cyperaceae]] | genus = ''[[Carex]]'' | subgenus = Vignea | species = '''''C. diandra''''' | binomial = ''Carex diandra'' | binomial_authority = [[Schrank]] | synonyms = }} '''''Carex diandra''''' <small>[[Schrank]]</small>, ye una [[especie]] de [[planta]] [[yerbácea]] perteneciente a la familia de les [[ciperacees]]. [[Ficheru:Carex spp Sturm29.jpg|thumb|240px|Ilustración]] == Distribución y hábitat == Ta llargamente distribuyida nel [[Hemisferiu Norte]], onde puede atopase en toa [[América del Norte]], [[Europa]] y [[Asia]]. Tamién se sabe que s'atopa en [[Nueva Zelanda]]. Crez nuna amplia variedá de hábitats húmedos, incluyíos les güelgues, praos, barraqueres y llagos. == Descripción == Esta especie produz grupos de [[tarmu|tarmos]] triangulares qu'algamen hasta los 90 centímetros de llargu. Les [[fueya|fueyes]] tienen el filu blancu, colloráu y puntiaes [[vaina|vaines]] d'hasta unos 30 centímetros de llargu. La [[inflorescencia]] ye simple o, dacuando complexa, compuesta de dellos [[recímanu|recímanos]] d'[[espiga|espigues]] de color marrón claru. == Taxonomía == ''Carex diandra'' describióse por [[Franz Paula von Schrank]] y espublizóse en ''[[Acta Acad. Elect. Mogunt. Sci. Util. Erfurti]]'' (1782) 49 <ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/9900015 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=23 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Xardín Botánicu de Missouri|Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Carex''''': nome xenéricu que podría derivar del [[idioma griegu|griegu]] ''kairo'', que significa "mancar", rellacionáu coles fueyes cortantes que tienen estes plantes.<ref>[http://www.floradecanarias.com/carex.html ''{{PAGENAME}}'' en Flora de Canaries]</ref> '''''diandra'''''; [[epítetu]] [[llatín]] que significa "con dos estames".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.76.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: *''Carex bernardina'' [[Parish]] *''Carex diandra var. ampla'' ([[L.H.Bailey]]) [[Kük.]] *''Carex diandra forma longibracteata'' [[Chwastowski]] *''Carex diandra forma major'' ([[W.D.J.Koch]]) Kük. *''Carex diandra var. ramosa'' ([[Boott]]) [[Merritt Lyndon Fernald|Fernald]] *''Carex diandra forma tenella'' ([[Beckm.]]) Kük. *''Carex ehrhartiana'' [[Hoppe]] ex Boott *''Carex fulva'' [[Thuill.]] *''Carex paniculata var. diandra'' ([[Schrank]]) [[Fiori]] *''Carex paniculata var. minor'' [[Retz.]] *''Carex paradoxa var. pseudoparadoxa'' ([[S.Gibson]]) [[Nyman]] *''Carex pseudoparadoxa'' S.Gibson *''Carex teretiuscula'' [[Gooden.]] *''Carex teretiuscula var. ampla'' L.H.Bailey *''Carex teretiuscula var. crassior'' [[Hartm.]] *''Carex teretiuscula var. ehrhartiana'' (Hoppe ex Boott) Nyman *''Carex teretiuscula var. major'' W.D.J.Koch *''Carex teretiuscula var. ramosa'' Boott *''Carex teretiuscula forma simplicior'' [[Sanio]] *''Carex teretiuscula var. tenella'' Beckm. *''Caricina teretiuscula'' (Gooden.) [[St.-Lag.]] *''Physiglochis teretiuscula'' (Gooden.) [[Raf.]] *''Vignea diandra'' (Schrank) [[Soják]] *''Vignea teretiuscula'' (Gooden.) [[Rchb.]]<ref>Sinónimos en [http://www.catalogueoflife.org/show_species_details.php?record_id=4904957 Catalogue of life]</ref><ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-225968 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref><ref>{{cita web|url=http://apps.kew.org/wcsp/namedetail.do?name_id=225968|títulu=''{{PAGENAME}}'' en|work=World Checklist of Selected Plant Families|fechaaccesu=23-11-2012}}</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Cyperaceae#Descripción|Carauterístiques de les cyperacees]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == # Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York. # Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Commelinidae (in part): Cyperaceae. Fl. N. Amer. 23: i–xxiv, 1–608. # Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York. # Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx. # Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence. # Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley. # Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle. # Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford. # Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto. == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikispecies|Carex}} *[http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?7928,7931,7963 Jepson Manual Treatment] *[http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CADI4 USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130506063444/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CADI4 |date=2013-05-06 }} *[http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=242101043 Flora of North America] *[http://www.fs.fed.us/r2/projects/scp/assessments/carexdiandra.pdf ''Carex diandra'': A Technical Conservation Assessment] *[http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Carex+diandra Photo gallery] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Carex|diandra]] [[Categoría:Flora d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Flora de Canadá]] [[Categoría:Flora d'Europa]] 0pfdwokpzpnbh1z3rmqqs43lvwk9rvc Carex lasiocarpa 0 67608 4498566 4297762 2026-06-03T17:00:46Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498566 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Carex lasiocarpa}} {{Ficha de taxón | ''Carex lasiocarpa'' | image = Carex lasiocarpa female spike kz.jpg | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Liliopsida]] | subclassis = [[Commelinidae]] | ordo = [[Poales]] | familia = [[Cyperaceae]] | genus = [[Carex]] | species = '''''Carex lasiocarpa''''' | species_authority = [[Ehrh.]] [[1784]] }} '''''Carex lasiocarpa''''' <small>[[Ehrh.]]</small>, ye una [[especie]] [[yerbácea]] perteneciente a la familia [[Cyperaceae]]. [[Ficheru:Carex lasiocarpa — Flora Batava — Volume v6.jpg|thumb|240px|Ilustración]] == Hábitat == Trátase d'una planta acuática o de tierra, natural de les zones húmedes nes zones montascoses d'altitú moderada. Alcuéntrase en gran parte d'[[América del Norte]] y [[Eurasia]]. Ye colonial, formando grueses esteres flotantes na agua nes güelgues, ta na mariña y vera de los [[llagu|llagos]]. == Descripción == Dende un [[rizoma]] que tien [[tarmu|tarmos]] argutos que pueden entepasar d'un metru d'altor y bien llargu con bien delgaes [[fueya|fueyes]]. El tarmu tien [[espiga|espigues]] na punta que son llargues y mullíes. La espiga vagamente paezse a una pequeña [[panoya]] de [[maíz]] de color marrón púrpura, con dellos ovarios que formen cada fruta. == Taxonomía == ''Carex lasiocarpa'' describióse por [[Jakob Friedrich Ehrhart]] y espublizóse en ''[[Hannoverisches Magazin]]'' 22: 132. 1784.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/9900208 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=11 de febreru de 2014 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Carex''''': nome xenéricu que podría derivar del [[idioma griegu|griegu]] ''kairo'', que significa "mancar", rellacionáu coles fueyes cortantes que tienen estes plantes.<ref>[http://www.floradecanarias.com/carex.html en Flora de Canaries]</ref> '''''lasiocarpa'''''; [[epítetu]] [[llatín]] que significa "fruta lanuda".<ref>[http://www.winternet.com/ ~chuckg/dictionary/dictionary.110.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;Variedaes: * ''[[Carex lasiocarpa var. americana]]'' <small>[[Merritt Lyndon Fernald|Fernald]]</small> * ''[[Carex lasiocarpa var. lasiocarpa]]'' * ''[[Carex lasiocarpa var. occultans]]'' <small>([[Franch.]]) [[Kük.]]</small><ref>Variedaes en [http://www.catalogueoflife.org/show_species_details.php?record_id=4905554 Catalogue of life]</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Cyperaceae#Descripción|Carauterístiques de les cyperacees]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== # CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City. # Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York. # Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Commelinidae (in part): Cyperaceae. Fl. N. Amer. 23: i–xxiv, 1–608. # Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx. # Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence. # Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley. # Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle. # Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford. # Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto. # Munz, P. A. 1968. Suppl. Calif. Fl. 1–224. University of California Press, Berkeley. == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikispecies|Carex}} * [http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?7928,7931,8002 Jepson Manual Treatment] * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CALA11 USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130504133102/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CALA11 |date=2013-05-04 }} * [http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Carex+lasiocarpa Photo gallery] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Carex|lasiocarpa]] [[Categoría:Flora d'América del Norte]] [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Flora d'Asia]] [[Categoría:Plantes yerbácees]] [[Categoría:Plantes descrites en 1784]] 4j1u1snb4f2sfu8rv7ozxnw0rmrhbmh Carex limosa 0 67609 4498567 4297763 2026-06-03T17:02:30Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498567 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Carex limosa}} {{Ficha de taxón | ''Carex limosa'' | image = Carex limosa inflorescence kz.jpg | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Liliopsida]] | subclassis = [[Commelinidae]] | ordo = [[Poales]] | familia = [[Cyperaceae]] | genus = ''[[Carex]]'' | species = '''''Carex limosa''''' | binomial_authority = [[L.]] | synonyms = }} '''''Carex limosa''''' <small>[[L.]]</small>, ye una [[especie]] de [[planta]] [[yerbácea]] perteneciente a la familia de les [[ciperacees]]. [[Ficheru:Carex limosa — Flora Batava — Volume v17.jpg|thumb|240px|Ilustración]] == Hábitat y distribución == Esta ye una juncia acuática o de tierra que la mayoría de les vegaes alcuéntrase nes turberas nos montes. Distribuyir en toa [[América del Norte]] y [[Eurasia]]. == Descripción == Esta juncia tien grandes [[rizoma|rizomes]] y raigaños peludas. Produz un [[tarmu]] que, xeneralmente, ye pocu menos de mediu metru d'altor y tien unes poques fueyes basales, que son llargues. La punta del raigañu ta de cutiu ocupada por una espiguilla masculina, y per debaxo d'esti blóquiase una o más espiguillas femenines. Cada frutu tien pocos milímetros de llargu y en forma de pala. == Taxonomía == ''Carex limosa'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 977. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/9900042 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=11 de febreru de 2014 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Carex''''': nome xenéricu que podría derivar del [[idioma griegu|griegu]] ''kairo'', que significa "mancar", rellacionáu coles fueyes cortantes que tienen estes plantes.<ref>[http://www.floradecanarias.com/carex.html en Flora de Canaries]</ref> '''''limosa'''''; [[epítetu]] [[llatín]] que significa "limosa". ;Sinonimia: *''Trasus limosus'' (L.) [[Samuel Frederick Gray|Gray]] 1821 *''Facolos limosa'' (L.) [[Raf.]] 1840 *''Carex elegans'' [[Willd.]] 1787 *''Carex limosa var. oblonga'' [[Dewey]] 1826 *''Carex laxa'' Dewey (1834), nom. illeg. *''Carex limosa var. painei'' Dewey 1836 *''Carex limosa f. pauciflora'' [[Asch.]] 1864 *''Carex limosa f. stans'' [[Bolle]] 1865 *''Carex glaucocarpa'' [[St.-Lag.]] in [[Cariot]] 1889 *''Carex limosa f. laxiformis'' [[Lackow.]] 1903 *''Carex limosa f. robustior'' [[Lackow.]] 1903 *''Carex limosa var. fuscocuprea'' [[Kük.]] in [[Engl.]] (ed.) (1909). *''Carex fuscocuprea'' (Kük.) [[V.I.Krecz.]] in [[Kom.]] (ed.) (1935).<ref>Sinónimos en [http://apps.kew.org/wcsp/synonomy.do?accepted_id=228174&repSynonym_id=-9998&name_id=228174&status=true Kew]</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Cyperaceae#Descripción|Carauterístiques de les cyperacees]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== # Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York. # Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Commelinidae (in part): Cyperaceae. Fl. N. Amer. 23: i–xxiv, 1–608. # Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York. # Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx. # Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence. # Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley. # Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle. # Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford. # Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto. == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikispecies|Carex}} *[http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?7928,7931,8011 Jepson Manual Treatment] *[http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CALI7 USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130506143349/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CALI7 |date=2013-05-06 }} *[http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Carex+limosa Photo gallery] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Carex|limosa]] [[Categoría:Flora d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Plantes yerbácees]] [[Categoría:Plantes descrites en 1753]] 4zn7w1yh7djnku4f32rs0ita87muk24 Centaurea iberica 0 67616 4498623 4312103 2026-06-04T05:08:02Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498623 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Centaurea iberica}} {{ficha de taxón | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | subclassis = [[Asteridae]] | ordo = [[Asterales]] | familia = [[Asteraceae]] | subfamilia = [[Carduoideae]] | tribus = [[Cynareae]] | subtribus = [[Centaureinae]] |genus = ''[[Centaurea]]'' |species = '''''C. iberica''''' |binomial = '''''Centaurea iberica''''' |binomial_authority = [[Ludolph Christian Treviranus|Trevir.]] & [[Curt Polycarp Joachim Sprengel|Spreng.]] |}} '''''Centaurea iberica''''', ye una [[especie]] de [[planta perenne]] perteneciente a la [[familia (botánica)|familia]] de les [[asteracees]]. Ye orixinaria del suroeste d'[[Europa]] y suroeste d'[[Asia]]. [[Ficheru:Centaurea iberica.jpg|thumb|Vista de la planta]] == Descripción == Plantes añales, biañales o perennes de vida curtia, algama un tamañu de 20-200 cm d'altor. Con unu o dellos tarmos bien ramificaos, de cutiu formando montículos arrondaos, puberulentas a llixeramente con viesu tomentoso. Fueyes peciolaes, les fueyes proximales de 10-20 cm, los márxenes 1-2 vegaes lobulaos pinnaos o en roseta con cúmulu central d'escayos; sésiles, les fueyes distales lliniales y oblongues, toscamente dentaes o superficialmente lobulaes. Inflorescencies soles o en conxuntos, sésiles o curtiu-pedunculaes. [[Arreyos]] ovoides a hemisféricu, de 13-18 mm. Floretes con corola blanca, rosa o púrpura pálidu. Cypselas blanques o marrón con rayes, de 3-4 mm, glabros; guedeyes de cerdes blanques. Tien un númberu de [[cromosoma|cromosomes]] de 2 n = 16, 20.<ref>[http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=200023637 ''{{PAGENAME}}'' en Flora de Norteamérica]</ref> == Distribución y hábitat == Alcuéntrase nos cantos de caminos, camperes, campos, a una altitutd de 0-1500 [[msnm|metros]]; introducíu n'[[Estaos Xuníos]]. Ye nativa del sureste d'[[Europa]] distribuyida al traviés d'[[Asia central]]. == Taxonomía == ''Centaurea iberica'' describióse por [[Ludolph Christian Treviranus|Trevir.]] & [[Curt Polycarp Joachim Sprengel|Spreng.]] y espublizóse en ''[[Systema Vegetabilium, editio decima sesta]]'' 3: 406. 1826.<ref name = Trop>{{Cita web|url=http://www.tropicos.org/Name/2702162|títulu=''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=4 d'agostu de 2012|obra=Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref><ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/gcc-26551 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> * ''Calcitrapa iberica'' (Trevir. ex Spreng.) Schur<ref name = Trop/> ;[[Etimoloxía]]: '''''Centaurea''''': nome xenéricu que procede del [[idioma griegu|Griegu]] ''[[kentauros]]'', homes-caballos que conocíen les propiedaes de les plantes melecinales. '''''iberica''''': [[epítetu]] xeográficu qu'alude a la so llocalización en [[Iberia]].<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.103.html N'Epítetos Botánicos]</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == # Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford. # Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis. # Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York. # Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence. # Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley. # Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley. # Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley. # Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguái y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348. == Enllaces esternos == {{wikispecies|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}} {{commonscat|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}} * [http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?609,877,882 Jepson Manual Treatment] * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=USDA Plants Profile |2=http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CEIB |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Centaurea+iberica Photo gallery] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Centaurea|iberica]] [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Plantes descrites en 1826]] [[Categoría:Plantes descrites por Treviranus]] [[Categoría:Plantes descrites por Sprengel]] 2u053axef4b5uj44ky6q92mbcf47wk9 Centaurea uniflora 0 67619 4498624 4241993 2026-06-04T05:11:14Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498624 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Centaurea uniflora}} {{ficha de taxón | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | subclassis = [[Asteridae]] | ordo = [[Asterales]] | familia = [[Asteraceae]] | subfamilia = [[Carduoideae]] | tribus = [[Cynareae]] | subtribus = [[Centaureinae]] |genus = ''[[Centaurea]]'' |species = '''''C. uniflora''''' |binomial = ''Centaurea uniflora'' |binomial_authority = [[Turra]] |synonyms = }} '''''Centaurea uniflora''''', ye una [[especie]] de [[planta perenne]] [[yerbácea]] perteneciente a la familia [[Asteraceae]]. [[Ficheru:Centaurea plumosa Atlas Alpenflora.jpg|thumb|Ilustración]] == Descripción == ''Centaurea uniflora'' algama un tamañu de 40-50 cm d'altor. Ta densamente cubierta de pelo aspru curtiu. El tarmu ye erecto, frondoso y namái tien una llamativa flor de color púrpura-rosa. Les fueyes son verde-gris con puntos, llanceolaes, estreches y más pequeñes d'un centímetru. El periodu de floriamientu estender de xunetu a setiembre. Los frutos son [[aqueniu|aquenios]] de color marrón buxu. == Distribución == ''Centaurea uniflora'' distribuyir por [[Austria]], [[Albania]], [[Bulgaria]], [[Montenegru]], [[Francia]], [[Grecia]], [[Italia]], [[Hungría]], [[República de Macedonia|Macedonia]], [[Rumanía]], [[Eslovenia]], [[Serbia]] y [[Suiza]]. == Hábitat == Esta [[planta alpina]] producir nes zones montascoses del [[sureste d'Europa]] n'altitúes cimeres a 1500 m, en suelos templaos y secos y ricos en nutrientes que s'atopen en praos y fasteres. == Taxonomía == ''Centaurea uniflora'' describióse por [[Antonio Turra]] y espublizóse en ''[[Mantissa Plantarum]]'' 118. 1767<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/2709716 |títulu= ''{{PAGENAME}}'' |fechaaccesu=20 de xineru de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Centaurea''''': nome xenéricu que procede del [[idioma griegu|griegu]] ''[[kentauros]]'', homes-caballos que conocíen les propiedaes de les plantes melecinales. '''''uniflora''''': [[epiteto]] [[llatín]] que significa "con una flor".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.183.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;Subespecies: * ''Centaurea uniflora'' subsp. ''davidovii'' <small> (Urum.) Dostál</small> * ''Centaurea uniflora'' subsp. ''ferdinandi'' <small> (Gren.) Bonnier</small> * ''Centaurea uniflora'' subsp. ''ñervosa'' <small> (Willd.) Bonnier et Layens</small> * ''Centaurea uniflora'' subsp. ''uniflora'' ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Centaurea plumosa'' A.Kern. * ''Jacea plumosa'' Lam. * ''Jacea uniflora'' (Turra) Soják<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/gcc-7114 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == # Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville. == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikispecies}} * [https://web.archive.org/web/20120902193355/http://zipcodezoo.com/Plants/C/Centaurea_uniflora/ Centaurea uniflora] * Pignatti S. - Flora d'Italia (3 vol.) - Edagricole – 1982 * [http://www.biolib.cz/en/taxon/id199361/ Biolib] * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CEUN2 Plants] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130429170505/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CEUN2 |date=2013-04-29 }} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Centaurea|uniflora]] [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Plantes descrites en 1767]] [[Categoría:Plantes descrites por Turra]] g07fd2gtu3v72er8ycsq6jhrgwve209 Cerastium glomeratum 0 67629 4498630 4360183 2026-06-04T06:37:41Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498630 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Cerastium glomeratum}} {{Ficha de taxón | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | subclassis = [[Caryophyllidae]] | ordo = [[Caryophyllales]] | familia = [[Caryophyllaceae]] | subfamilia = [[Alsinoideae]] | tribus = [[Alsineae]] | genus = [[Cerastium]] | species = '''''Cerastium glomeratum''''' | binomial_authority = [[Jean-Louis Thuillier|Thuill.]] }} '''''Cerastium glomeratum''''' <small>[[Jean-Louis Thuillier|Thuill.]]</small>, ye una [[especie (bioloxía)|especie]] perteneciente a la [[familia (botánica)|familia]] de les [[cariofilacees]]. [[Ficheru:Cerastium glomeratum — Flora Batava — Volume v17.jpg|thumb|240px|Ilustración]] [[Ficheru:Starr 020202-9001 Cerastium glomeratum.jpg|thumb|240px|Vista de la planta]] == Descripción == Ye una planta de [[flor|flores]] blanques n'[[inflorescencia|inflorescencies]] compactes, que permanecen compactes nel [[frutu]]. Delgada más o menos erecta, abondo amarellentada, pelosoglandular, añal d'hasta 3 [[dm]] . [[Fueya|Fueyes]] basales oblanceolaes, peloses, fueyes [[caulinar]]es más anches. [[Flor|Flores]] de 4-5 mm de diámetru, con [[pétalu|pétalos]] estrechos, pelosos, en cabillos más curtios que los [[sépalu|sépalos]]. [[Bráctea|Bráctees]] foliares, peloses. Cápsula curva, el doble de llarga que los [[sépalu|sépalos]]. Floria dende la primavera hasta la seronda. == Hábitat == Habita en campos, tierres baldías, [[duna|dunes]], murios, [[prau|praos]] encharcaos en primavera. == Distribución == Distribuyida por toa [[Europa]].[[Eurasia]] ya introducida n'otros continentes. == Taxonomía == ''Cerastium glomeratum'' describióse por [[Jean-Louis Thuillier]] y espublizóse en ''[[Flore des Environs de Paris]]'' 226. 1799.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/6300055 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=2 de xunu de 2012 |formatu= |obra= Tropicos.org. Missouri Botanical Garden}}</ref> ;[[Citoloxía]]: Númberu de [[cromosoma|cromosomes]] de ''Cerastium glomeratum'' (Fam. Caryophyllaceae) y taxones infraespecíficos: 2n=72<ref>Cytotaxomy of spanish plants. III.-Dicotyledons Löve, A. & E. Kjellqvist (1974) Lagascalia 4(1): 3-32</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Cerastium''''': nome xenéricu que provién del [[idioma griegu|griegu]]: ''keras'' (= cuernu), probablemente refiriéndose a la forma de los frutos del xéneru. Foi [[llatín|llatinizáu]] más tarde pol botánicu alemán [[Johann Jacob Dillenius]] (1684-1747) y depués, eventualmente asumida por [[Carlos Linneo]] en 1753. '''''glomeratum''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "arrexuntáu".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.94.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;[[Sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: *''Stellaria vulgata'' <small>[[Heinrich Friedrich Link|Link]] 1795</small> *''Myosotis vulgaris'' <small>[[Moench]] 1794</small> *''Cerastium vulgatum var. subviscosum'' <small>[[Rchb.]] 1832</small> *''Cerastium vulgatum'' <small>[[L.]] 1755</small> *''Cerastium viscosum var. tenellum'' <small>[[Gren.]] 1841</small> *''Cerastium viscosum var. corollinum'' <small>[[Fenzl]] in Ledeb.]]</small> *''Cerastium viscosum var. apetalum'' <small>([[Dumort.]]) Fenzl in Ledeb. 1842</small> *''Cerastium viscosum'' <small>L. 1754</small> *''Cerastium viscosioides'' <small>[[P.Candargy]] 1897</small> *''Cerastium hirsutum'' <small>[[Mühl.]] 1813</small> *''Cerastium glomeratum var. eglandulosum'' <small>[[Mert.]] & [[W.D.J.Koch]] in Röhl</small> *''Cerastium glomeratum var. corollinum'' <small>(Fenzl) [[Georges C.Chr. Rouy|Rouy]] & [[Foucaud]] 1896</small> *''Cerastium glomeratum var. apetalum'' <small>(Dumort.) Mert. & W.D.J.Koch in Röhl. 1831</small> *''Cerastium fulvum'' <small>[[Raf.]] 1814</small> *''Cerastium brachycarpum'' <small>[[Stapf]] 1896</small> *''Cerastium apetalum'' <small>Dumort. 1822</small> *''Stellaria glomerata'' <small>([[Thuill.]]) [[Jess.]] 1879</small> *''Cerastium ovale'' <small>[[Pers.]] 1805</small> *''Cerastium obtusifolium'' <small>Lam.</small><ref>Sinónimos en Tela Botanica [http://www.tela-botanica.org/eflore/BDNFF/4.02/nn/15862/synonymie]</ref> <ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2710370 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Nome común == {{nome común taxón}} == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Historia de la botánica]] * [[Caryophyllaceae#Descripción|Carauterístiques de les cariofilacees]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == # Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis. # Flora of China Editorial Committee. 2001. Fl. China 6: 1–512. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis. # Flora of North America Editorial Committee, e. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. 5: i–xxii + 1–656. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York. # Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/ {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100526002559/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/ |date=2010-05-26 }}. # Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. E. Berry & O. Huber Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas. # Macbride, J. F. 1937. Caryophyllaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(2/2): 578–638. # Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi. # Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,. # Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguái y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348. == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikispecies}} *[[USDA]]: [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CEGL] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121110075816/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=CEGL |date=2012-11-10 }} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Cerastium|glomeratum]] [[Categoría:Plantes descrites en 1799]] [[Categoría:Plantes descrites por Thuillier]] pphpkffa1jb3f92mxh80z6k6cwqx06v Carne 0 73440 4498583 4494366 2026-06-03T19:29:34Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 2 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498583 wikitext text/x-wiki {{1000}} {{Comida}} [[Ficheru:Atlasdelacarne2014 web 140717.png|thumb|La demanda de carne del mundu desarrolláu ta satisfecha.<ref>Gráficu estrayíu de: {{Cita llibru |títulu=Atles de la carne |url=http://mx.boell.org/es/atles-de-la carne |fechaaccesu=17 d'agostu de 2015 |añu=2014 |editor=Fundación Heinrich Böll |páxines=49}}</ref>]] [[Ficheru:Atlasdelacarne2014 web 140718.png|thumb|La demanda del mundu en desenvolvimientu aumenta notablemente.<ref>Gráficu estrayíu de: {{Cita llibru |títulu=Atles de la carne |url=http://mx.boell.org/es/atles-de-la carne |fechaaccesu=17 d'agostu de 2015 |añu=2014 |editor=Fundación Heinrich Böll |páxines=51}}</ref>]] [[Ficheru:Cheeseburger.jpg|thumb|Una hamburguesa de [[carne colorao]].]] [[Ficheru:London - Smithfield Market - 3663.jpg|thumb|Venta de carne nun mercáu londinense.]] La '''carne'''<ref>{{DALLA|carne}}</ref> ye'l texíu [[animal]], principalmente [[músculu|muscular]], que se consume como [[alimentu]].<ref>{{cita web|títulu=Carne|url=http://lema.rae.es/drae/?val=carne|editorial=lema.rae.es|fechaaccesu=2 d'abril de 2015}}</ref>Trátase d'una clasificación coloquial y comercial que namái s'aplica a animales terrestres —de normal [[vertebráu|vertebraos]]: [[mamíferu|mamíferos]], [[aves]] y [[reptil]]es—, pos, a pesar de que podría aplicase a los animales marinos, estos entren n'otra categoría, la de ''[[pexe]]'', especialmente los [[pexe|pexes]] —los [[crustaceu|crustáceos]], [[moluscu|moluscos]] y otros grupos suelen recibir el nome de ''[[mariscu]]''—. Más allá del so [[taxonomía|clasificación biolóxica]], otros animales, como los [[mamíferos marinos]], consideráronse dacuando ''carne'' y dacuando ''pexe''. Dende'l puntu de vista [[nutrición|nutricional]], la carne ye una fonte habitual de [[proteína|proteínes]], [[triglicérido|grases]] y [[mineral]]es na [[dieta]] humana. De tolos [[alimentu|alimentos]] que se llogren de los [[animal|animales]] y [[planta|plantes]], la carne ye'l que mayores valoraciones y apreciaciones algama nos mercaos y, paradóxicamente, tamién ye unu de los alimentos más evitaos y que más polémiques amena.<ref name="McGEE">"On Food and Cooking", Harold McGEE,Scribner, 2004</ref>Los animales que s'alimenten puramente de carne llámense [[carnívoru|carnívoros]], n'oposición a los [[herbívoru|herbívoros]]. Les plantes que s'alimenten d'inseutos y otros animales llámense igualmente ''carnívores'' (a pesar del so [[entomofagia]]). Los que comen carne de preses mataes por ellos mesmos denominar [[Depredación|depredadores]] y los que la llogren d'animales yá muertos denominar [[carroñeros]]. La mayor parte del [[consumu]] de carne de los seres humanos provién de [[mamíferu|mamíferos]], la qu'usamos como alimentu nun ye más qu'un pequeñu porcentaxe de les 3.000 especies animales qu'esisten.<ref name="Elton" />Consúmese sobremanera carne d'animales [[unguláu|ungulaos]], [[animal domésticu|adomaos]] p'aprovir [[Alimentación humana|alimentu]]. Les especies de abasto básiques pal consumu son el ganáu [[ovín]], [[bovín]], [[porcín]] y les [[aves de corral]], ente que les especies complementaries son el ganáu [[caprino]], [[Equidae|equín]] y la [[caza]] ([[caza mayor|mayor]] y [[caza menor|menor]]). La [[industria cárnica]] ye la [[industria d'alimentación]] que mayor volume de ventes mueve.<ref name="Elton" />El consumu de carne ta creciendo de forma global d'acordies cola medría de la población mundial, siendo los países en víes de desenvolvimientu los que tienen un mayor ''ratio'' de crecedera, lo qu'implica que nunos años precisarán soluciones pa satisfaer la creciente demanda d'esti alimentu. Gracies a la gran cantidá de proteínes que tien, comer carne ye saludable, yá que llogra nutrir los texíos musculares, y al celebru. Llogrando asina ser un componente xenerador de llonxevidá nos humanos, amás de xenerar un aumentu nel conteo d'espermatozoides nos homes, causando una mayor potencia sexual. == Historia == [[Ficheru:11-alimenti,carni ovine,Taccuino Sanitatis, Casanatense 4182.jpg|250px|left|thumb|L'oficiu de carniceru yera d'enforma prestíu na [[Edá Media]].]] Ye común pa los [[Homo sapiens sapiens|seres humanos]] l'alimentación a base de carne na dieta, según pa otres [[especie|especies]] animales, y inclusive pa unes poques [[planta carnívora|especies vexetales]]. L'alimentación de los primeres [[homínidos]] (''[[Australopitecus]]'' y ''[[Homo habilis]]'') ye oxetu d'estudiu y alderique, anque paez que la carne de pequeños animales o proveniente del carroñeo formaría parte de la so dieta, como asocede con dellos monos antropomorfos ([[chimpancé]]s). El dominiu del [[fueu]], unu de les traces principales del procesu de [[hominización]] suelse esplicar en rellación al tresformamientu [[culinaria]] de los alimentos, especialmente de la carne. Dalgunes de les especulaciones antropolóxiques más famoses tienen esta tema en particular (''[[Lo crudo y lo cocío]]'', de [[Claude Lévi-Strauss]]). El ''[[Homo neanderthalensis]]'' y los primeros representantes de la especie humana ''[[Homo sapiens]]'', como l'[[home de Cro-Magnon]], sometíos a les coxuntures climátiques de les glaciaciones n'Europa y Asia, tuvieron necesariamente un comportamientu depredador y una elevada proporción de carne na so dieta.<ref>[[Juan Luis Arsuaga]] ''El collar del neandertal'', ''L'Enigma de la Esfinxe'' y otres publicaciones.</ref> El [[Neolíticu]] fizo que la dieta de les comunidaes agrícoles fixérase más dependiente de les especies vexetales, ente que la dieta carnívora dexó de depender de la caza y pasó a faelo de la [[doma]] de ciertos animales (como ''[[Bos primigenius]]'' hai 7000 años en [[Macedonia (terminoloxía)|Macedonia]], [[Creta]] y [[Anatolia]]) y a los llabores de [[ganadería]] de les sociedaes [[pastor]]iles.<ref name="Zeuner">"A History of Domesticated Animals", Zeuner, F.Y.; 1963</ref> La carne y el so consumu solíase llindar a ocasiones especiales, festives, y foi bien frecuentemente acomuñáu poles cultures antigües a distintes formes de [[ritual]] relixosu, como la [[hecatombe]] griega (gran [[Sacrificiu d'animales|sacrificiu]] de cien buey, del [[idioma griegu|griegu]] ἑκατόν, ''hekatón'', «cien» y βοῦς, ''boũs'', «güe»), la [[pascua xudía]], o la [[matanza del gochu]] practicada en munches sociedaes. Mientres la dómina del [[Imperiu romanu]] consumíase frecuentemente la carne de [[gochu]] adomáu, [[oveya]] y [[cabra]], orixinaria fundamentalmente de les actividaes de llendo. La [[evolución cultural]] de distintos modelos de consumu de carne y d'especies consideraes consumibles, prohibíes ([[alimentu tabú]]) o sagraes en distintes civilizaciones, como les vaques na [[India]], ye una de les temes principales de l'[[antropoloxía cultural]], que busca tantu les esplicaciones [[símbolu|simbóliques]] daes poles mesmes cultures o relixones como la lóxica económico y social, n'equilibriu col mediu ambiente (la [[sostenibilidá]] ecolóxica de la ganadería comprométese cuando la presión [[demografía|demográfica]] supera les llendes naturales).<ref>Foi una de les esmoliciones centrales de [[Marvin Harris]] nos sos múltiples estudios, como por casu: ''Caníbales y Reis'', ''Vaques, Gochos y Bruxes'', ''Bonu pa comer'' o ''La nuesa Especie''.</ref> <center> {| {{tablaguapa}} border="1" | '''Animal''' | '''Llugar''' | '''Doma''' |- | [[Ovis orientalis|Ovín montés]] | [[Oriente Mediu]], [[Nepal]], [[Tíbet]], [[Asia Central]] | Zawi Chemi Shanidar ([[Iraq]]) |- | [[Capra aegagrus|Caprino montés]] | Oriente Mediu, dende [[Turquía]] hasta [[Afganistán]] | Ganj-Dareh ([[Irán]]) |- | [[Bos primigenius primigenius|Vacunu montés (uro)]] | Nun área ente'l paralelu norte 30º y 60º dende [[Europa]] hasta l'este d'Asia | Nea Nicomedia ([[Grecia]]), [[Çatal Höyük]] (Turquía) |- | [[Sus scrofa|Porcín montés (xabalín)]] | Nun área ente'l paralelu norte 20º y 60º sacante n'[[Europa Central]] | Cayônü (Turquía) |- | [[Gallus|Pita montesa]] | Sureste d'Asia ya Indonesia | China, Tailandia y Vietnam<ref>Fai 5000 años. Introducir nel Mediterraneu nel sieglu VIII e.C. {{cita web |títulu=L'orixe de les pites |obra=Pites, oques y palombos |url=http://www.rac.uab.es/AUScas.htm |fechaaccesu=17 d'agostu de 2017 |autor= |apellíu=Xordana Vidal |nome=Jordi |fecha=2005 |idioma=es |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402142640/http://www.rac.uab.es/AUScas.htm |fechaarchivu=2 d'abril de 2005}}</ref> |} <small>Valores tomaos de distintes fontes.<ref name="Zeuner" /></small> </center> Mientres la [[Gastronomía de la Edá Media|Edá Media]] n'[[Europa]], la carne de los animales yera un bien reserváu a les clases más altes de la sociedá. Yera frecuente'l consumu de carne d'aves y gochu, dexando los grandes animales al cuidu y serviciu de l'agricultura. Les preparaciones en [[salazón]], según les [[marinar|marinadas]] en [[vinagre]] yeren habituales pa caltener el mayor tiempu posible les carnes. La [[Ilesia Católica]] estableció delles regles d'ayunu parcial mientres la [[Cuaresma]] (la fiesta previa ye l'[[antroxu]] o ''carnestolendas'') y otres relixones como l'[[islamismu]] (según el [[xudaísmu]]) prohibieron el consumu de carne de gochu imponiendo amás regles avera del sacrificiu de los animales destinaos al consumu humanu. La convivencia de los trés relixones monoteístes en delles zones, como la Península Ibérica mientres la Edá Media, tuvo unu de los sos puntos de discrepancia nel consumu de carne, sometíu a distintos tabús alimenticios y rituales de sacrificiu, qu'obligaben a dixebrar les carniceríes en cristianes, xudíes y musulmanes. En particular, la prohibición del consumu de gochu pa xudíos y musulmanes faía-yos oxetu de burlles polos cristianos cuando yeren estos los dominantes, llegándose a utilizar n'España y Portugal dende finales de la Edá Media'l conceutu de [[marranu (judeoconverso)|marranu]] pa designar a los [[Judeoconverso (España)|judeoconversos]]. {{cita|Yo te voi untar los mios versos con tocín / por que nun los muerdas, Gongorilla|[[Francisco de Quevedo]], acusando de ''[[cristianu nuevu]]'' al so enemigu [[Góngora]]}} N'[[Gastronomía d'Inglaterra|Inglaterra]] preferir dende antiguu la carne de [[vacunu]], asina lo indica'l [[llamatu]] de los ''[[beefeater]]s'' dau a los guardianes de la [[Torre de Londres]] que vien dicir que yeren sirvientes reales con una bona dieta (comedores de carne de vacunu), dalgunes de les recetes como la [[sopa de rabu de güe]] indiquen esa preferencia dende antiguu nes sociedaes medievales ingleses. Na Edá Media ([[sieglu XIII]]) establezse l'oficiu de [[carniceru]] nes ciudaes europees.<ref>"History of food", Maguelonne Toussaint-Samat, chap. 4 "History of Meat", Ed. Blackwell pub.,1992</ref> Nel ''[[Ménagier de Paris]]'' publicáu en [[1393]] faise mención al comerciu de la carne ente distintes villes europees. El caltenimientu de la carne na [[Sociedá preindustrial|dómina preindustrial]] yera bien deficiente y produció la necesidá d'amazcarar la podrizu con tou tipu d'[[aliñu|aliños]] y [[Especie (sustancia)|especies]]. Dende la [[Baxa Edá Media]], Europa demandaba cantidaes abondes de [[pimienta]] como pa xustificar un comerciu a llarga distancia con Asia, lo que foi una de les razones que llevaron a les [[Cruzaes]]. A finales de la Edá Media, el torgamientu de la ruta del [[Mar Mediterraneu|Mediterraneu]] oriental pol [[Imperiu Turcu]], aguiyó la [[Era de los descubrimientos]] que llevó a los portugueses a circunnavegar África y a los castellanos a entamar la espedición de [[Cristóbal Colón]]. El [[descubrimientu d'América]] traxo la posibilidá de disponer de nueves especies pal caltenimientu de la carne, como'l [[pimentón]] proveniente del [[pimientu]].<ref>La hestoria de les especies ye una de les temes más interesantes de la hestoria económico y social, del comerciu y la navegación, y foi tratada, con una perspeutiva irónico y diverxente por [[Carlo Cipolla]] ''Allegro ma non tropu''.</ref> [[Ficheru:Plaza Mayor, Madrid.jpg|350px|thumb|[[Casa de la Carnicería]] na [[Plaza Mayor de Madrid]], onde los [[tablajeros]] del ''Abasto de la Carne'' (al cargu de un [[obligáu (economía)|obligáu]] o contratista monopolista) surtíen al públicu, controlaos pol [[Repeso]] Mayor. Tamién esistíen otres [[plazuela|plazueles]] con venta de carne, y un [[Rastru de Madrid|Rastru]] onde se curtían les pieles provenientes del [[mataderu]]. Los reses vivos aprovechaben les camperes de la [[Devesa de la Villa]]. Esta forma d'organización del comerciu cárnico subsistió mientres tol Antiguu Réxime, hasta l'establecimientu de los mercaos cubiertos y la organización d'un mataderu modernu en [[Legazpi (Arganzuela)|Legazpi]], a finales del sieglu XIX y empiezos del XX.]] La [[colonización europea d'América]] a partir del [[sieglu XVI]] supunxo un intercambiu d'especies ganaderes, sobremanera dende Europa a América, yá que a la inversa namái foi significativa la introducción del [[Meleagris gallopavo|pavu]], al contrariu de lo qu'asocedió na agricultura, qu'hubo un intercambiu más equilibráu. Los grandes animales herbívoros escastárense n'América miles d'años enantes, al poco de la llegada del ser humanu. L'ausencia d'una ganadería de carne, más allá de pequeños animales, aducióse como una de les causes de l'[[antropofaxa]] ritual precolombina (l'antropofaxa o la [[necrofaxa]] apaeció en munches otres cultures de distintu nivel de desenvolvimientu social y ámbitu xeográficu, y la so esplicación antropolóxica y pesu na dieta ye bien diversu). La ganadería de camélidos andinos ([[Lama glama|llama]], [[vicugna vicugna|vicuña]] y [[guanacu]]) nun s'estendió a Europa. La espansión de les especies introducíes polos españoles, fundamentalmente la oveya, comparóse col descensu paralelu de la población humana indíxena, qu'algamó proporciones catastrófiques. La ganadería bovina foi especialmente importante pola facilidá que suponía los so simple suelta en vastes zones de camperes, como la [[Provincia de La Pampa|Pampa arxentina]],<ref>Carson I. A. Ritchie, (1981) ''Comida y civilización'', Madrid: Alianza, ISBN 84-206-0214-0 {{cita|En 1550 el capitán Nuflo Chaves llevó les primeres oveyes a Arxentina; dos años más tarde Juan de Salazar y Espinosa introdució siete vaques y un toru... Juan Torre de Vega y Aragón [y otros], distribuyeron 4.000 vaques y toros y otres 4.000 oveyes ente los llabradores de la zona [del Río de la Plata]}}</ref>Asemeyaos paisaxes ganaderos crear nel sieglu XIX nel Oeste de los Estaos Xuníos y n'Australia. En cada unu d'ellos creóse toa una cultura nel so tornu, que na so primer dómina centrar nes pieles y la llana, y trataba la carne como un subproductu práuticamente non aprovechable, dada la imposibilidá de caltenimientu y tresporte a los mercaos consumidores, que paradóxicamente escarecíen de tal bayura. En ''[[El Quixote]]'' tratar en numberoses ocasiones del prestíu de la carne, que'l probe fidalgu consumía problemáticamente. {{cita|Una olla de daqué más vaca que carneru, salpicón les más nueches, duelos y quebrantos los sábados, llenteyes los vienres y dalgún palomino d'amestadura los domingos consumíen los trés partes de la so facienda.}} El gustu pol consumu de carne, y los pocos remilgos qu'había que faer pa ello, produció refranes como {{cita|Si nada, cuerre o vuela, a la cazuela.}} Tocantes a les cifres cuantitatives, na España del [[Antiguu Réxime]] yera convencional considerar una ración diaria abonda la media [[llibra (unidá de masa)|llibra]] de carne» (230 gramos, ente que de pan considerábase abondu una llibra), lo que nun quería dicir que tola población pudiera aportar diariamente al so consumu, nin que fuera carne de primera calidá (los más probes namái algamaben a mercar coraes y réfugos).<ref><div style="font-size:95%;"> * {{Cita llibru | autor = ALFARO ROCA, Ángel Luis | títulu = Fuentes pal estudiu del consumu y del comerciu alimenticiu en Madrid nel Antiguu Réxime, en Primeres Xornaes sobre Fontes Documentales pa la Historia de Madrid | añu = 1990 | editorial = Madrid: Conseyería de Cultura de la Comunidá de Madrid | id = ISBN 84-451-0173-0 }} </div></ref> La forma de preparación (enllargaes cocciones nes ''[[cocíu|olles]]'', que dalgunos faen derivar del costume xudía de dexala [[Cocináu a baxa temperatura|amodo cociendo]] mientres tola nueche del vienres y la mañana del sábadu pa nun encender fueu en ''[[shabat]]'') faíen más o menos comestibles les carnes de reses bien vieyos, anque namái fora en caldos, como la [[sopa boba]] o ''gallofa'' que los conventos partíen gratuitamente. El costume de meter un güesu nel caldu, que se reutilizaba día tres día, ya inclusive se compartía ente la vecindá enllargar hasta los años de la fame» de la [[Dictadura de Francisco Franco|posguerra civil española]] (1940), y yá taba descrita en ''[[El lazarillo de Tormes]]''. La predilección poles distintes formes de [[cocíu]], sirvíu colos sos «[[trés vuelcos]]» (sopa, verdura y carne), qu'acomuña nes sos distintes variaciones rexonales ([[escudella]], [[fabada]], etc.) tou tipu de carne y tou tipu de [[llegume]]s y verdures, tamién llegó al refraneru: {{cita|Dempués de Dios, la olla. Tou lo demás ye bambolla.}} == Carauterístiques == [[Ficheru:Zutaten-für-Grünkohl.JPG|250px|thumb|Carnicería amosando una amplia gama d'[[embutíu|embutíos]] emplegaos na [[Grünkohlessen]] d'[[Gastronomía d'Alemaña|Alemaña]].]] En [[bromatoloxía]], la carne ye'l productu llográu dempués de sacrificar a un animal nel [[mataderu]] y esaniciar les coraes en condiciones d'hixene fayadices tantu del procesu como del animal. L'analís de la carne y los productos cárnicos ye una importante actividá na [[industria cárnica]] y en particular dientro del dominiu d'[[analís d'alimentos]], debíu quiciabes a que ye un alimentu importante y relativamente caru dientro de la [[dieta]]. La carauterización de la carne por aciu el [[analís químicu]] ye d'importancia pa los compradores de carne na industria de procesamientu d'alimentos y ye igualmente oxetu d'una estensa normativa de control na mayoría de los países. L'analís de los cárnicos ye vital na industria de procesamientu d'alimentos pal [[control calidable]], la garantía, la carauterización [[nutrición|nutricional]] y el [[Etiquetáu d'alimentos etiquetáu]] del productu. La carne tien una [[química de los alimentos|composición química]] bastante complexa y variable en función d'un gran númberu de factores tanto estrínsecos como intrínsecos. La conocencia detallada de la so composición y la manera en qu'estos componentes vense afeutaos poles condiciones de manipulación, procesamientu y almacenamientu van determinar finalmente'l so valor nutricional, la durabilidá y el grau d'aceptación per parte del consumidor. Químicamente, tantu la carne fresco como aquella procesada industrialmente, caracterícense realizando analís de conteníu microbiano y cola midida d'atributos físicos como la testura y el color, los constituyentes principales de la [[actividá aguacienta|mugor]], el nivel de proteínes con al respective de la grasa y les cenices (material inorgánico). Nel casu de carnes crudes de abasto, realícense otres midíes como'l [[pH]] y el [[color]]. Dambes constitúin indicadores de la calidá de la carne. La carne suelse analizar pa indicar niveles de frescura o determinar si ta rancia, con ''tests'' qu'indiquen el valor de [[peróxidu|peróxidos]] y d'[[acedu thiobarbitúricu]] (denomináu como ''test de númberu TBA''). Estos miden l'[[estáu oxidativo]] de la grasa rancio, ente que les pruebes que pescuden los niveles d'[[ácidu grasu|ácidos grasos]] miden l'estáu de [[hidrólisis]] de la grasa rancio. Les carnes suelen tener un rangu de conteníu graso que varia dende un 1&nbsp;% hasta un 15&nbsp;%, xeneralmente almacenada nel [[texíu adiposo]]. La mayor parte del conteníu de la carne ye d'orixe proteicu, xeneralmente [[coláxenu]] o [[elastina]]. El coláxenu romper en [[gelatina]] cuando se cocina al calor n'ambientes húmedos; per otra parte, la elastina caltiénse inalterada al ser cocinada.<ref name="Labensky">"On Cooking: A Textbook of Culinary Fundamentals", Sarah R. Labensky, Prentice Hall; 3 edition (2002) - Chapter 12: "Meat cookery"</ref>El conteníu proteico partir ente l'[[actina]] y la [[miosina]], dambes responsables de les [[contraición muscular|contraiciones musculares]]. === Sabores y golores === El sabor de les carnes tien cerca de 1.000 [[compuestu químicu|compuestos químicos]] identificaos nos constituyentes [[Compuestos orgánicos volátiles|volátiles]] de la carne de vaca (res), tenral, pollu, gochu y corderu.<ref name="Shahidi1992">"Prevention of lipid oxidation in muscle foods by nitrite and nitrite-free compositions. In Lipid Oxidation in Food", Shahidi, F. (1992). ed. AJ. St. Angelo, ACS Symposium Series 500, American Chemical Society, Washington, DC, páxs. 161-182.</ref>Estos volátiles tán descritos como compuestos químicos orgánicos tales como [[hidratu de carbono|hidrato de carbonu]], [[alcohol]]es, [[aldehídos]], [[éster]]es, [[furanos]], [[piridina|piridines]], [[pirazina|pirazines]], [[pirrol]]es, [[oxacina|oxacines]] y otros compuestos que s'enconten xeneralmente nel átomu d'[[azufre]] y nos elementos [[halóxenu|halóxenos]]. Creyer na comunidá científica que los sabores y arumes de la carne provienen predominantemente de los [[compuestu acíclico azufráu|compuestos acíclicos azufraos]] y de los [[compuestu heterocíclico|compuestos heterocíclicos]] que contienen [[nitróxenu]], [[osíxenu]] o [[azufre]].<ref name="Shahidi1992" /><ref>"Flavour of cooked meats. In Flavour Chemistry: Trends and Developments", Shahidi, F. (1989). eds. R. Teranishi, R.Y. Buttery, and F. Shahidi, ACS Symp, Ser. 388, American Chemical Society, Washington, DC, páxs. 188-201.</ref>Sicasí esisten diferencies al respective de la cantidá de los compuestos según la especie animal de que se trate. El sabor de la carne almacenada o curada estudióse con detalle pola industria cárnica, pudiendo comprobar que dalgunos [[nitritos]] esistentes na carne reaccionen coles fibres amazcarando los sabores naturales. Sobremanera si cura la carne por aciu [[afumar|afumáu]].<ref>"The flavor chemistry of wood smoke", Maga, J.A. (1987). Food Reviews International 3, 139-183.</ref>Ente que les carnes curaes o puestes en [[salazón]] caltienen el so sabor ([[cecina]], [[Carne-de-sol]], etc.). Les téuniques pa midir los sabores de la carne son práuticamente les mesmes, y nun dependen de la especie analizada.<ref>Ho, C-T. and Manley, C.H. eds. (1993). Flavor Measurement. Marcel Dekker, New York.</ref>Sicasí unu de los "facilitadores" del sabor y testura nesti alimentu ye'l so conteníu graso. La carne contién vitamines y minerales de vital importancia pa la crecedera y el desenvolvimientu, según pal correutu funcionamientu del organismu, especialmente les [[Vitamines del grupu B|vitamines B]], sobremanera la [[Vitamina B12|B12]], y minerales como'l [[cinc]], el [[yodu]], el [[seleniu]] y el [[fósforu]]. === Colores === El color ye unu de los indicativos qu'empleguen los consumidores a la d'escoyer la carne. Les carnes d'aves suelen tener, por regla xeneral, un color más claru que les de [[mamíferu|mamíferos]], que suelen ser más escures y de color más acoloratáu. La razón d'esta diferencia ye'l tipu de [[fibra muscular]] que la componen, poro, ye distinta nes aves y nos grandes mamíferos, por cuenta de la mayor intensidá del trabayu que soporta la musculatura d'estos postreros. Esisten básicamente dos tipos de fibres musculares, les pertenecientes a los músculos que desenvuelven un trabayu esplosivu (fibres blanques) y aquelles que desenvuelven un trabayu lento y repetitivo (fibres coloraes). Los músculos de fibra blanca atópense mayoritariamente n'aves, que precisen rápidos movimientos, ente que los grandes mamíferos tienen [[músculu esqueléticu|músculos]] de fibra colorada necesarios pa soportar grandes esfuercios. El color coloráu de la carne débese fundamentalmente a la [[mioglobina]]; esti color dio llugar a una clasificación "non científica" (non nutricional) de les carnes en blanques (más clares) y coloraes (más escures). El color final de la carne depende tamién del so procesamientu, almacenamientu y cocináu. La tonalidá suel variar escontra'l marrón si espónse la pieza al aire mientres dalgún tiempu, debíu en parte a los procesos d'oxidación de la mioglobina. == Carnes == Esisten munches variedaes de carnes procedentes de munches llocalidaes, puede dicise que la mayoría del consumu mundial de carne vien de animales adomaos p'abastecer de [[materia primo]] la industria cárnica. Una pequeña proporción vien de la [[caza]]. Non siempres foi asina, yá que na antigüedá (muncho primero de la [[revolución industrial]]) la mayoría de la carne consumida polos humanos venía de la caza, siendo la ganadería y el llendo un elementu menor. === Carnes de vacunu === [[Ficheru:Korean.cuisine-Deungsim.gui-01.jpg|250px|thumb|Pieza de carne de vacunu coreana. Puede vese l'[[Marmoleo|entrevetado]] de grasa ente la fibra, carauterística de delles races.]] [[Ficheru:Argentinean asado.jpg|250px|thumb|Parrillada arxentina —carne de res, de gochu, [[costielles de res]], [[costielles de gochu]], chinchulines, monizueles, chorizu, morciella, pollu—.]] Una de les primeres races doméstiques que pudieron abastecer al home de les sos necesidaes cárnicas pudo ser l'[[Bos primigenius|uro]] (''Bos primigenius'') que s'estendió a lo llargo d'[[Eurasia]]. Nel [[sieglu XVII]], dellos ganaderos d'Europa empezaron a [[Seleición artificial|escoyer]] diverses races bovines p'ameyorar ciertes cualidaes como la so [[lleche]], la capacidá y resistencia ante'l trabayu [[agricultura|agrícola]], la calidá de la carne, etc. D'esta forma esisten anguaño races como la [[Francia|francesa]] [[Charolesa]] y [[Limousin (raza bovina)|Limousin]], la [[italia]]na [[Chianina]] (de tamañu inmensu), los ingleses d'[[Ganáu Hereford|Hereford]] y [[Shorthorn]]. N'[[Estaos Xuníos]] esisten races autóctones qu'apurren una carne con [[sebu]] [[marmoleo|entrevetado]] (n'inglés denominar 'marbling') y que suelen venir de animales sacrificaos a la edá de 15 a 24 meses, esti tipu de carne ye considerada de bona calidá pol consumidor mediu d'Estaos Xuníos. En [[Xapón]] esisten races como la ''[[wagyu]]'' de carne entrevetada (de la rexón de [[Kōbe]]), dalgunes d'estes carnes cortar en finos [[Filete (carne colorao)|filetes]] de 1,5 a 2&nbsp;mm y ellabórense platos como'l ''[[sukiyaki]]'' y el ''[[shabu shabu]]''. Tocantes a el caltenimientu, por que la carne seya bona tien que tar fresca y apertada, con bastante grasa blanca. El color de la carne depende de la mioglobina, de manera qu'en condiciones normales el color de la carne tien que ser coloráu púrpura. Si'l vacunu ye de mayor edá, el color va ser más escuru. N'ocasiones, al poner en contauto dos superficies de corte apréciase que la carne toma un color castañu escuru, pero esto nun afecta la calidá de la carne. El color de la grasa indica la edá del animal. Asina, si ye blanca, quier dicir que la carne pertenez a un res nuevu, y, si ye amarellentada, a un animal de mayor edá. Al respective del caltenimientu, la carne de xata puede permanecer nel frigoríficu hasta 14 díes. Amás, ye meyor consumila dempués d'un tiempu de reposu. De normal, cuando se merca la carne yá tuvo dichu periodu de reposu. ==== Producción mundial ==== Según datos proporcionaos pol [[Departamentu d'Agricultura de los Estaos Xuníos]], la producción mundial de carne de vacunu caltúvose estable nel quinqueniu 2010-2014 con valores ente 58 y 59 millones de tonelaes métriques.<ref name=USDA>[https://apps.fas.usda.gov/psdonline/psdReport.aspx?hidReportRetrievalName=Table+01%3a+Major+Oilseeds%3a+World+Supply+and+Distribution+(Commodity+View)&hidReportRetrievalID=531&hidReportRetrievalTemplateID=5]</ref> Arredondiáronse les cifres a dos decimales pa la facilidá de llectura y calculóse el pesu del animal afaenáu, ye dicir descontando'l pesu de la piel, cabeza y órganos internos. {| {{tablaguapa}} style="background: #ffdead |- !Producción <br /><small>(en millones de tonelaes métriques)</small> !! 2010 !! 2011 !! 2012 !! 2013 !! 2014 |- | Carne de vacunu || 58,49 || 58,15 || 58,51 || 59,51 || 59,01 |- |} === Comerciu esterior de la carne de vacunu === ==== Evolución de los principales esportadores de carne de vacunu nel mundu ==== Estaos Xuníos, Países Baxos y Australia fueron los trés mayores esportadores mundiales de carne de vacunu del llustru 2010-2014.<ref name=trade>[http://trade.nosis.com/es/Comex/Importacion-Exportacion/Mundial/carne-bovino---carne-de-animales-de-la especie bovina-fresca-o-esfrecida/WD/0201 «Comerciu Esterior Mundial de NCE carne bovino - carne d'animales de la especie bovina, fresca o esfrecida.»]</ref> Les cifres presentaes na tabla de siguío son en dólares d'Estaos Xuníos valor [[Free_on_board|FOB]]. {| class="wikitable sortable" |- ! Fecha<br />País Esportador !! 2010 !! 2011 !! 2012 !! 2013 !! 2014 |- | Estaos Xuníos || 1.870.141.137 || 2.500.534.047|| 2.617.234.947|| 2.923.276.552 || 3.090.335.451 |- | Países Baxos || 2.117.422.767|| 2.353.046.483|| 1.172.405.047|| 2.423.922.393 || 2.382.822.289 |- | Australia || 1.472.452.377|| 1.677.567.223|| 1.687.129.492|| 1.643.090.751 || 1.974.186.884 |} Puede apreciase que mientres el cuatrieniu 2011-2014 Estaos Xuníos foi'l mayor esportador del mundu. Dientro de Suramérica, Arxentina y Brasil fueron los únicos países que completaron el llistáu de los diez mayores esportadores. [[Ficheru:Principales exportadores mundiales de carne bovina periodo 2010-2014.png|thumb|Principales esportadores mundiales de carne bovino periodu 2010-2014. [http://trade.nosis.com/es/Comex/Importacion-Exportacion/Mundial/carne-bovino---carne-de-animales-de-la especie bovina-fresca-o-esfrecida/WD/0201 Fonte]]] ==== Evolución de los principales importadores de carne de vacunu nel mundu ==== Del otru llau de la balanza comercial, Italia, Alemaña y Estaos Xuníos fueron los principales importadores mundiales de carne de vacunu mientres los años 2010-2014.<ref name=trade/> Les cifres presentaes na tabla de siguío son en dólares d'Estaos Xuníos valor [[Free_on_board|FOB]]. {| class="wikitable sortable" |- ! Fecha<br />País Importador !! 2010 !! 2011 !! 2012 !! 2013 !! 2014 |- | Italia || 2.489.226.287 || 2.566.344.382|| 2.382.440.511|| 2.345.848.561 || 2.343.440.736 |- | Alemaña || 1.493.730.433|| 1.795.150.829|| 1.707.117.133|| 1.696.955.375 || 1.761.940.279 |- | Estaos Xuníos || 1.345.967.224|| 1.420.423.010|| 1.535.514.748|| 1.597.566.394 || 2.406.755.514 |} Completaron el llistáu Xapón, Países Baxos, Francia, Reinu Xuníu, Méxicu, Canadá y Chile. [[Ficheru:Principales importadores mundiales de carne bovina periodo 2010-2014.png|thumb|Principales importadores mundiales de carne bovino periodu 2010-2014. [http://trade.nosis.com/es/Comex/Importacion-Exportacion/Mundial/carne-bovino---carne-de-animales-de-la especie bovina-fresca-o-esfrecida/WD/0201 Fonte]]] === Carnes d'ovinos y caprinos === La [[carne de corderu]] ye bien aceptada nes diverses cultures de la tierra; posiblemente fuera la [[Ovis aries|oveya]] (''Ovis aries'') unu de los primeros animales en ser adomaos pol home (tres el [[Canis lupus familiaris|perru]] y el uro) y ye bien valorada pola producción de [[llana]] (cuasi un 10&nbsp;% de les races producir) y [[lleche]] (emplegada na ellaboración [[quesu]]). Les especies de corderos fueron [[Seleición artificial|escoyíes]] igualmente p'apurrir diversos [[subproductu|subproductos]] como pue ser la lleche o la llana, amás de xenerar ciertes carauterístiques como la cola grasienta, bien apreciada culinariamente en delles partes. L'ovín ta bien rellacionáu coles actividaes de llendo de les sociedaes [[nómades]]. En [[1996]], los principales productores de carne d'oveya per orde d'importancia son: [[República Popular China|China]], [[Australia]] ya [[Irán]].<ref name="Gracey">"Meat Hygiene", J. F. Gracey, David S. Collins, Robert J. Huey</ref>La [[carne de cabra]] ye baxa en grases y resulta popular naquelles zones onde ye importante'l llendo. ==== Producción mundial ==== Según datos proporcionaos pola [[Organización de les Naciones Xuníes pa l'Alimentación y l'Agricultura]], la producción mundial de carne d'ovinos rondó los 8,33 y 8,59 millones de tonelaes mientres el llustru 2009-2013.<ref name=FAO>[http://faostat3.fao.org/browse]</ref>Mientres el bieniu 2010-2011 hubo una leve amenorga que depués foi revertida nos años posteriores 2012-2013. {| {{tablaguapa}} style="background: #ffdead |- !Producción <br /><small>(en millones de tonelaes)</small> !! 2009 !! 2010 !! 201 !! 2012 !! 2013 |- | Carne d'ovinos || 8,33 || 8,15 || 8,15 || 8,34 || 8,59 |- |} ===== Evolución de los principales esportadores de carne d'ovinos nel mundu ===== Nueva Zelanda, Australia y Reinu Xuníu fueron los trés mayores esportadores mundiales de carne d'ovinos del llustru 2010-2014.<ref name=trade/> Les cifres presentaes na tabla de siguío son en dólares d'Estaos Xuníos valor [[Free_on_board|FOB]]. {| class="wikitable sortable" |- ! Fecha<br />País Esportador !! 2010 !! 2011 !! 2012 !! 2013 !! 2014 |- | Nueva Zelanda || 1.552.195.053 || 1.973.899.533|| 1.722.738.559|| 1.892.072.802 || 2.069.244.597 |- | Australia || 823.203.881|| 1.024.774.326|| 949.817.514|| 1.229.671.211 || 1.487.663.280 |- | Reinu Xuníu || 485.817.763|| 593.987.555|| 280.517.101|| 573.807.289 || 619.666.308 |} Nueva Zelanda foi la única nación que supero añu tres d'añu per un cómodu marxe a lo demás esportadores mundiales. Uruguái foi l'únicu país suramericanu que s'allugo dientro de los diez principales esportadores mundiales. [[Ficheru:Principales exportadores mundiales de carne ovina y caprina periodo 2010-2014.png|thumb|Principales esportadores mundiales de carne ovina y caprina periodu 2010-2014. [http://trade.nosis.com/es/Comex/Importacion-Exportacion/Mundial/ovín-y-caprino---carne-de-animales-de-les especies-ovina-o-caprina-fresca-esfrecida-o-conxelada/WD/0204 Fonte]]] ===== Evolución de los principales importadores de carne d'ovinos nel mundu ===== Del otru llau de la balanza comercial, Francia, Estaos Xuníos y Reinu Xuníu fueron los principales importadores mundiales de carne d'ovinos mientres los años 2010-2014.<ref name=trade/> Les cifres presentaes na tabla de siguío son en dólares d'Estaos Xuníos valor [[Free_on_board|FOB]]. {| class="wikitable sortable" |- ! Fecha<br />País Importador !! 2010 !! 2011 !! 2012 !! 2013 !! 2014 |- | Francia || 706.465.806 || 751.295.656|| 676.551.536|| 666.223.627 || 713.311.790 |- | Estaos Xuníos || 593.425.030|| 760.791.963|| 650.429.361|| 662.635.611 || 798.791.363 |- | Reinu Xuníu || 589.446.201|| 648.426.171|| 581.881.131|| 594.708.944 || 663.964.868 |} Completaron el llistáu China, Alemaña, Bélxica, Países Baxos, Italia, Xapón y Malasia. [[Ficheru:Principales importadores mundiales de carne ovina y caprina periodo 2010-2014.png|thumb|Principales importadores mundiales de carne ovina y caprina periodu 2010-2014. [http://trade.nosis.com/es/Comex/Importacion-Exportacion/Mundial/ovín-y-caprino---carne-de-animales-de-les especies-ovina-o-caprina-fresca-esfrecida-o-conxelada/WD/0204 Fonte]]] === Carne de porcín === Los gochos son descendientes del [[Sus scrofa|xabalín selvaxe euroasiático]] (''Sus scrofa''). Si la carne de vaca foi la predilección de munchos habitantes d'[[Europa]] y [[América]], la [[carne de gochu]] ye la que más porcentaxe de población alimentó nel restu del mundu, en dellos países como [[Gastronomía de China|China]] la pallabra "gochu" ye entendida como un significáu xenéricu de "carne". La so ganadería tien delles ventayes: ye relativamente pequeñu, ye [[omnívoru]], tien un ratio de crecedera bastante bonu comparáu con otros animales y consúmese cuasi toles partes del so organismu. Dedicar n'esclusiva a la producción de carne. Otres desventaxes cayen sobre'l consumu de la so carne: tresmite enfermedaes procedentes de parásitos y tien un porcentaxe de conteníu graso relativamente alto (desventayosu na nutrición moderna). Los principales productores de carne de porcín por orde d'importancia son: [[República Popular China|China]], [[Estaos Xuníos]] y [[Brasil]] (datos de 1996).<ref name="Gracey" /> === Carnes d'aves === [[Ficheru:Albrecht Kauw 001.jpg|250px|thumb|Carnes de volatería, según l'artista [[Albrecht Kauw]].]] Ente la carne d'ave (denomada dacuando como volatería) alcuéntrase les de [[aves de corral|corral]] como pue ser la de [[Gallus gallus|pita]] (''Gallus gallus'', el so cuidu apurre tamién güevos); el [[coríu (gastronomía)|patu]] que se consume en dos etapes: nel güevu granáu tal que lu faen en [[Gastronomía de Filipines|Filipines]] nel [[balut]], o nun adultu de 6 a 16 selmanes; [[Pavu domésticu|pavu]] que pueden curiase exemplares nun rangu de 6-9 kg pal consumu humanu ente 12 y 18 selmanes ente que n'[[Estaos Xuníos]] llégase estender el periodu hasta 32 selmanes p'adquirir exemplares inmensos; el [[Anser anser|gansu]], [[falpayar]], [[Alectoris|perdiz]], [[palombu]], etc. toos ellos animales adomaos que producen amás [[güevu (alimentu)|güevos]]. Gran parte de les variedaes esistentes de pites tán afeches y escoyíes p'apurrir grandes rendimientos na crecedera. Por regla xeneral considérense carnes blanques, anque hai esceiciones (como la [[carne d'avestruz]]). Les pites derivaron por seleición a races d'alta velocidá de crecedera coles mires de satisfaer la demanda de carne. Por regla xeneral una ave ye capaz d'algamar la edá propia del so sacrificiu nunes poques selmanes, el tiempu depende del tipu d'ave y dientro del tipu esisten races «más tempranes» qu'otres. === Otres carnes === En distintes cultures el tipu de consumu de carne varia enforma, el conceutu habitual ye relativu y ta rellacionáu coles costumes culinaries del llugar, la disponibilidad del animal, les tradiciones sociolóxiques, etc. Na cocina occidental nun se realicen ciertes preparaciones por ser "poco habituales" o por ser una práutica yá abandonada, o bien alcontrada de ciertes árees: * '''Carnes de llebres y coneyos'''. Suelen ser animales que tradicionalmente consideráronse de caza, la so alta tasa de reproducción conviérte-yos nuna especie aparente pa la so ganadería. Trátase d'una carne baxo en grases (menos del 4&nbsp;%) y alta en conteníu proteico (más del 20&nbsp;%). Les pieces suelen tener ente los 2,5&nbsp;kg de pesu. * '''[[Carne de caballu]]'''. Ye consumida frecuentemente en dellos países d'Europa, como [[Gastronomía d'Alemaña|Alemaña]] y l'oeste de Francia y en dellos llugares d'[[Gastronomía d'Asia|Asia]], a pesar de que fuera refugada en delles partes (tantu la carne como la so lleche).<ref name="Cambridge">"The Cambridge World History of Food", Kenneth F. Kiple, Kriemhild Coneè Ornelas; Publicáu en 2000 Cambridge University Press</ref> La carne de los sos equivalentes son el [[pollín]] y la [[Mula (animal)|mula]]. Los antiguos griegos ufiertar como sacrificiu a [[Poseidón]]. El consumu de carne de caballu denominar hipofagia. * '''[[Carne de perru]]'''. Esiste na [[Gastronomía de Corea|cocina coreana]] y [[Gastronomía de China|china]]. En dellos llugares d'Asia consumir de forma tradicional dende bien antiguu con fines melecinales, onde se cree que previén la impotencia amás d'apurrir "calor" a los cinco órganos vitales.<ref>"Asian Food: The Global and the Local", Katarzyna Joanna Cwiertka, Boudewijn Walraven; 2001, University of Hawaii Press</ref>Llegar a consumir en distintos partes como nel [[Méxicu prehispánicu]], una y bones los [[azteca|azteques]] consumíen el "itzcuintli" o perru pelón mexicanu. * '''[[Carne de gatu]]'''. Nun ye estrañu velo en mercaos chinos pa ser cocináu. Anque n'[[España]] ye refugáu pal so consumu por ser [[animal de compañía]], llegóse a consumir en dómines d'escasez, al igual que la carne de perru (ye l'orixe de la espresión ''dar gatu per llebre''). * '''[[Carne d'avestruz]]'''. Anque orixinariu de la [[Gastronomía d'Australia|cocina australiana]], ye cada vegada más popular n'[[Europa]], y güei día les granxes d'avestruces o los ganaderos que complementen la so granxa con estos animales son cada vegada más frecuentes, siendo habitual atopales nes feries de ganáu. * Carne procedente d'[[anfibios]] y [[reptiles]]. Ye una carne blanco bien apreciada en gran parte d'[[Asia]]. N'[[Europa]] tien tradición el consumu de la carne de xaronca, sicasí cayó en desusu. Dende va delles décades volvió consumir se tímidamente. * '''Carne d'inseutos'''. La [[entomofagia]] nun ye considerada na mayoría de los países occidentales, pero adulces va ganando consumidores adeptos pudiendo aportar a fonte importante de proteínes na dieta occidental. * '''[[Carne de camellu]]'''. Ye bien emplegada en ciertos llugares d'[[Gastronomía d'África|África]] ([[Gastronomía d'África Oriental|Oriental]] y [[Gastronomía del Magreb|septentrional]]) según en dellos países de [[Gastronomía de Mediu Oriente|Mediu Oriente]], onde ye apreciada tamién la so lleche. El sacrificiu d'un [[dromedariu]] adultu puede apurrir ente 500 y 600&nbsp;kg de carne neto con un conteníu baxo de grases que puede llegar a un 5&nbsp;%.<ref name="Cambridge" /> Esta carne ye evitada polos [[Ilesia Ortodoxa Copta|cristianos coptos]] d'[[Exiptu]]. Dientro de la mesma especie alcuéntrase la [[Lama glama|llama]] nuna preparación en forma de carne seco denomada [[charqui]] (una especie de [[cecina]] que se fai tamién cola carne d'otros animales) y puede ellaborase ente 10 y 15&nbsp;kg per cada llama.<ref>"Meat Cuts and Muscle Foods: An International Glossary", H. J. Swatland; 2004; Nottingham University Press</ref> * '''[[Balaenidae|Carne de ballena]]'''. El consumu de la carne d'estos grandes mamíferos (lleguen a pesar 150 tonelaes) ta bien reguláu y prohibíu en dellos países, a pesar d'ello consúmese en dellos llugares onde la so carne forma parte de les recetes más tradicionales.<ref>"Elephants and Whales: Resources for Whom?", Milton M. R. Freeman, Urs P. Kreuter; Publicáu en 1994 CRC Press</ref>La so carne ye bien similar a la carne del vacunu, pero con un mayor conteníu graso, el color de la carne depende de la edá del espécime y puede variar ente colloráu a colloráu escuru. Esta carne tien periodos de caltenimientu bien curtios y tiende a ponese rancia bien rápido.<ref>"Food Chemistry", Autor Dieter Belitz, Werner Grosch, Peter Schieberle; Publicáu en 2004, Springer</ref> * '''[[Cavia porcellus|Carne de cuy]]'''. El consumu d'ésta especie, tamién conocida como que'l so, cuye, cobaya o cobaya, ye común en países andinos d'América del Sur como [[Gastronomía de Perú|Perú]], [[Gastronomía de Bolivia|Bolivia]] o [[Gastronomía d'Ecuador|Ecuador]]. La so carne tien un altu valor nutritivu: poca grasa y muncha proteína. * '''[[Canibalismu]]'''. Consumu de carne humano. Foi una práutica realizada nes cultures antigües, siendo col tiempu refugada, abandonada y finalmente, acutada pol ámbitu penal y escorrida poles sociedaes modernes. Surde con mayor frecuencia en periodos de [[fame]] como una forma de desesperación. == Carne de caza == [[Ficheru:Partida de caza.jpg|thumb|''[[La caza del falpayar]]'', por [[Francisco de Goya|Goya]]. La caza de ciertos animales acomuñar dende antiguu a les clases altes de la sociedá.]] {{AP|Caza}} La carne de caza ye un casu distintu del de les carnes procedentes d'animales criaos en [[granxa|granxes]]. La carne d'animales confinaos (o con un grau acutáu de llibertá) tien cualidaes bien distintes de les de les carnes 'industriales'. Estes carnes de caza son bien apreciaes y peracábense especialmente en [[seronda]]. En munchos [[restorán|restoranes]] d'Europa celebra la llegada de la estación serondiega ufiertando platos de caza. En países como [[Estaos Xuníos]], como la carne procedente de la caza nun ye inspeccionada, el so consumu ta vetáu poles autoridaes alimentarias. Yera tradición de los [[Gastronomía de los indios Nativos de Norteamérica|indios nativos]] de Norteamérica la caza del [[bisonte]]. Les carnes de caza tienen menor conteníu graso que les d'animales de corral o adomaos. Los motivos son evidentes, una y bones dambos tipos d'animales lleven dietes y estilos de vida bien distintes. Esta carauterística fai que precisen menos tiempu pa cocinase (la grasa ye un mal conductor del calor) y que presenten un aspeutu más 'secu' cuando se faen a la [[Parrillada|barbacoa]]. La caza tien un sabor carauterístico que dacuando s'intenta asonsañar n'otres carnes. Esti sabor quitar nes cocines del sieglu XVIII por aciu un curáu escesivu de la carne: dexábase colgada mientres dacuando una selmana hasta'l puntu de llegar cuasi a la [[descomposición]], a esti procesu denominábase-y ''mortificación'' o ''[[faisandage]]'' (del [[faisán]]) y tenía dos finalidaes: la de faer más tienra la carne y amenorgar el sabor a 'caza' (non apreciáu na dómina). N'otres ocasiones emplegaba la carne de la caza en platos más ellaboraos, de cuenta que s'amazcarara'l sabor, tal que puede ser l'afumáu o los marinados. La carne de caza suelse categorizar como "de [[caza mayor]]" y "de [[caza menor]]". Esta diferenciación depende fundamentalmente del tamañu de la pieza. Asina, la caza mayor correspuende a animales como'l [[xabalín]] y el [[Cervidae|venado]], y la caza menor a la [[llebre]], el [[coneyu]], el [[coríu selvaxe]], la [[falpayar]] y la [[Perdix perdix|perdiz]]. En dellos casos ye costume'l consumu d'aves de pequeñu tamañu, como los [[paxarinos fritos]] n'[[Gastronomía d'España|España]] (anguaño'l so consumu nun ye llegal).<ref>Real Decretu 439/1990 de 30 de marzu pol que se regula'l Catálogu Nacional D'Especies Amenaciaes (BOE Núm. 82 De 05-04-1990)</ref><ref>Direutiva 79/409/CEE sobre'l Caltenimientu de les aves monteses</ref> == Procesáu de les carnes == [[Ficheru:Diots.jpg|250px|thumb|En delles ocasiones la carne apaez yá procesada en forma d'[[embutíu]] (na imaxe unos [[diots]] típicos de [[Saboya (departamentu)|Saboya]]).]] === Manipulación de la carne === Antes de la muerte los texíos comestibles d'un animal sanu pueden considerase [[Esterilización (medicina)|maneres]] yá que s'atopen protexíos de la contaminación bacteriana pola [[piel]] esterna, que funciona como una cubierta cuasi perfecta contra l'agresión microbiana. Amás, el [[tracto intestinal]] sirvi como barrera efeutiva que frena la inmensa masa de microorganismos que contién. De normal, cualesquier [[microorganismu]] qu'enfusara estes barreres sería destruyíu rápido poles [[Sistema inmunolóxicu|defenses naturales]] del organismu vivu. Tres la muerte, sicasí, estos mecanismos queden bloquiaos o cesen la so actividá y de esta forma los texíos espuestos convertir en texíos altamente perecederos. Los texíos animales queden espuestos a gran númberu de microbios que traviesen la [[piel]] o'l [[tracto intestinal]] ensin una barrera que-yos frene. La superficie esterna de la piel, o'l [[cueru]], ta intensamente contaminada por una amplia variedá de [[microorganismu|microorganismos]]. Cuando'l [[carniceru]] clava'l [[cuchiellu]] pa realizar la separación de les cortes, apaecen les primeres víes d'entrada pa los contaminantes y los axentes patóxenos. Amás, ye posible que dalgún de los microorganismos del tracto intestinal atopen el so camín escontra la superficie de la canal mientres les operaciones de formáu, entemeciendo'l so conteníu col de la carne (esta operación tien de realizase con sumu cuidu pa evitar posibles contaminaciones na carne). Ye posible qu'asoceda, sicasí, dalguna contaminación mientres la corte del pescuezu, y ye posible que dalgunos d'estos microorganismos puedan llegar a los texíos musculares pola riega circulatoriu darréu enantes de la [[muerte]]. Toes estes operaciones tendríen de ser realizaes por personal cualificáu, al envís de caltener los niveles calidable riquíos. A pesar d'ello, gran parte del personal nun tien formación dalguna. La forma de sacrificar al animal afecta a la calidá final de la carne, tendría de sacrificase 'd'una vegada' ensin xenerar [[estrés]] nel animal por que nun esista nos texíos el [[acedu láctico]] carauterísticu de los tayos coloraos escuros, aun así por cuenta de la baxa cualificación del personal y al insuficiente caltenimientu de les máquines de despiece, ye frecuente que los reses sufran una muerte lento y dolioso. Tres la [[muerte]] les canales (denominaes tamién carcases) son esfrecíes y [[Clasificación de la carne clasificaes]] para dempués entrar nes cadenes de distribución y procesáu alimenticios. Esti conxuntu de procesos ye'l que tresforma'l músculu del animal en carne. Hai que tener en cuenta l'apaición del [[rigor mortis]] (xeneralmente tres unos trés hores tres el sacrificiu, anque nel gochu y el corderu asocede nuna hora), un fenómenu que [[tensión mecánico|tirante]] la carne y l'apocayá prestosa pal so consumu. Por esta razón introduzse un tiempu d'espera d'unes 48 hores (dacuando 72) nun ambiente esfrecíu por que esi fenómenu suma. Mientres esti tiempu la carne cuélgase "pámpana abaxo" por que les fibres musculares espurrir pol so propiu pesu y se drene el sangre. El despiezado y la corte dexen a un gran númberu de microorganismos contaminar les superficies, dacuando realízase en llugares llimpios. El destín y capacidá d'estos microorganismos d'afectar a la salú de los consumidores depende en gran midida del usu final que se faiga de la carne: les carnes sirvíes crudes son más susceptibles d'afectar, les cocinaes a temperatures de 80&nbsp;°C menos. La carne fresco y esfrecío tien un altu conteníu d'agua con un valor d'[[actividá aguacienta|aw]] de 0,99 aproximao. Esti ambiente ye bien afechu pa la crecedera de microorganismos; si dexar ensin envoltura proteutora al [[osíxenu]] va favorecese la crecedera de microorganismos contaminantes. Les carnes cortaes según l'estilu [[xudaísmu|xudíu]] (carnes [[kosher]]) o [[islamismu|musulmán]] (carnes [[halal]]) riquen un curtiu periodu de [[salazón]] (na [[sal kosher]] mientres 30 a 60 minutos). === Procesáu industrial === [[Ficheru:London - Smithfield Market - 3751.jpg|thumb|Corte de la carne nun mercáu de Londres.]] La mayoría de la carne anguaño pasa un intervalu mediu ente 4 y 10 díes desque se sacrifica l'animal hasta que llega al mercáu pa ser comercializáu. La refrigeración tres el sacrificiu crea un mediu selectivu que dexa la crecedera namái d'aquellos microorganismos capaces de desenvolvese a temperatures cercanes a la conxelación. El envasado al vaciu de la carne con membrana impermeable al osíxenu constitúi una segunda llimitación sobre'l mediu ambiente qu'arrodia la carne y dexa la crecedera d'un menor númberu de microorganismos mientres la distribución hasta'l consumidor. El curáu, l'[[afumar|afumáu]], el cocináu, l'[[escabechar|escabechado]] y la [[Alimentos lleldaos|fermentadura]] son otros procedimientos qu'inflúin na naturaleza de la microflora alterante final de la carne enllargando la so fecha de caducidá. Les carnes tres el sacrificiu precisen d'un periodu de curáu que fai que los sabores distribúyanse gracies a reacciones enzimáticas y ameyoren [[propiedaes organolépticas]] como pue ser la tenrura de la carne. Los métodos de curáu pueden ser realizaos en medios controlaos de calter húmedu o pela cueta secos. En mediu húmedu introducir en [[embalaxe]]s de plásticu especial sometíos al vaciu, permaneciendo nel so interior mientres seis selmanes (métodu [[cryovac]]), esti métodu fai qu'apaeza un mal golor cuando s'abrir l'envoltoriu, el mal golor sume nunos minutos de ventilación. Los métodos de curáu en secu faen que se colgar les carnes nun ambiente controláu en refrigeración y mugor mientres un periodu de seis selmanes, les carnes curaes por esti métodu pueden perder cuasi ente un 5&nbsp;% y un 20&nbsp;% del so pesu, pudiendo amás adquirir sabor ensin deseyar. Munches de les carnes procesaes se [[carne picao|piquen]] finamente (emplegando pa ello una [[Máquina de picar carne|máquina picadora]] como la [[tajadera]]) y entemécense con distintes [[especie|especies]] para finalmente "embutirse" (tresformase en diversos [[embutíu|embutíos]]) en contenedores de plásticu o [[tripa|tripes]]. Nes diverses [[gastronomía|gastronomíes]] esisten preparaciones diverses de los productos cárnicos, una de les más famoses son les [[salchicha|salchiches]] nel casu d'[[Gastronomía d'Alemaña|Alemaña]] y los países del norte d'Europa, los [[salami]] [[Gastronomía d'Italia|italianos]] y [[Gastronomía de Rumanía|rumanos]] o los [[chorizu|chorizos]] de les [[matanza del gochu|matances del gochu]] realizaes na [[península Ibérica]]. == Tipos de carnes == [[Ficheru:Cena en Rias Bajas 007.jpg|thumb|250px|[[carne de güe|Llombu de güe]] sirvíu crudu, por regla xeneral el comensal preparar nuna piedra caliente la carne al so gustu.]] Esiste una categorización de la carne puramente [[gastronomía|culinaria]] que nun obedez a una razón científica clara y que tien en cuenta'l color de la carne. Esta clasificación ye: * '''[[Carne colorao]]''': suel provenir d'animales adultos. Por casu: la [[carne de res]] (carne de vaca), la [[carne de gochu]], la [[carne de xata]] y la [[carne de güe]]. Considérense igualmente carnes coloraes la [[carne de caballu]] y la d'[[ovín]]. Dende'l puntu de vista nutricional llámase carne colorao a "toa aquella que vien de mamíferos". El consumu d'esti tipu de carne ye bien alzáu nos países desenvueltos y representa el 20&nbsp;% de la ingesta calórica. Acomuñar a l'apaición del cáncer n'adultos que peracaben cantidaes relativamente altes.<ref>"Nutrición y Salú Pública: Métodos, bases científiques y aplicaciones", Lluís Serra Majem, Javier Aranceta Bartrina</ref> * '''[[Carne blanco]]''': denominar según contraposición a les carnes coloraes. Polo xeneral puede dicise que ye la carne de les aves (esisten esceiciones como la [[carne d'avestruz]]). Dalgunos de los casos dientro d'esta categoría son la [[carne de pollu]], la [[carne de coneyu]] y dacuando inclúyese'l [[pexe]]. Dende'l puntu de vista de la nutrición llámase carne blanca a "toa aquella que nun venir# de mamíferos". El términu "carne colorao" o "carne blanco" ye una definición culinaria que menta'l color ([[color coloráu|colloráu]] o rosado, según blancu) de delles carnes n'estáu crudu.<ref>El color depende enforma de la temperatura de la carne y la temperatura varia a midida que vase cocinando</ref> El color de la carne débese principalmente a un pigmentu coloráu denomináu [[mioglobina]]. Esta clasificación ta suxeta a numberoses esceiciones. == Postures sociales == El consumu de carne amena dacuando polémiques sociales. Delles persones opten por evitar el so consumu, yá seya por razones filosófiques, médiques, étiques o otres, y son conocíes como [[vegetarianismo|vexetarianos]] y [[veganismu|veganos]]. Una postura filosófica, el [[sensocentrismo]], considera que los animales, como seres [[sentiencia|sentientes]] (que sienten), merecen considerancia moral, polo que cualquier forma d'esplotación de los animales ye una forma de [[crueldá escontra los animales|crueldá]] y por ello inmoral. El eslogan "la carne ye un asesinatu" representa esta planteamiendo moral. Otres persones, tamién dende postures de defensa de los [[derechos de los animales]], tán en contra de los sacrificios o de les condiciones estremes nes que se críen o se sacrifiquen los animales que sirven pal consumu humanu. Dalgunos niéguense a comer ciertos tipos de carnes trataes siguiendo un procesu industrial típicu de l'[[agricultura intensiva]], concenciaos poles condiciones que sufren los animales nes llamaes [[granxa factoría|granja factoría]]. N'ocasiones subyacen razones medioambientales, una y bones los animales formen parte d'una cadena alimenticia que contamina y modifica el [[mediu ambiente]], promueve l'agricultura non orgánica, provoca un altu consumu d'agua, etc. Tamién s'evita comer carne dacuando por motivos [[nutrición|nutricionales]] y de [[salú]] (nestos casos l'apurra proteicu consiguir por aciu otros productos d'orixe vexetal). En delles ocasiones el consumu de carne acutar a solo un tipu determináu. Por casu, les relixones [[islam|islámica]] y [[xudaísmu|judáica]] prohiben la [[carne de gochu]], delles relixones de la [[India]] nun dexen el sacrificiu de [[vaca|vaques]] y el [[xainismu]] torga'l consumu de carne polo xeneral. Estos grupos sociales alimentar nel so llugar d'[[alimentos análogos a la carne]], qu'asonsañen dalgunes de les propiedaes nutritives y organolépticas y apurren proteínes a les sos dietes. Dichos sucedaneos son ellaboraos por regla xeneral con [[proteína de soya]] ([[tempeh]]) o gluten de trigu ([[seitan]]). L'islam y el xudaísmu imponen amás que'l sacrificiu de ciertos animales seya acorde con normes rituales bien estrictes y seya lleváu a cabu por un personal cualificáu. De similar forma, otres [[relixones]] adopten el consumu de carne como un [[símbolu]] del [[sexu|actu sexual]] y por esta razón someter a regles d'astinencia,<ref>"The Pornography of Meat", Carol J. Adams, ed. Continuum International Publishing Group (Mayu de 2003)</ref> bien seya mientres un periodu determináu (los vienres d'astinencia mientres la [[cuaresma]] cristiana y mientres el [[Miércoles de Ceniza]] y el [[Vienres Santu]]) o pa tola vida. En dellos casos el consumu de carne ye un [[Alimentu tabú|tabú]]. Otra manera, n'otros entemécense intencionadamente los conceutos de carne y [[erótica|sexu]], como asocede cola cadena de restoranes [[Hooters]]. Esisten estudios que rellacionen el consumu de carne cola visión intrínseca del [[home]] (yá que reflexa les actitúes d'un [[caza]]dor) frente a la visión más femenina (y vexetariana).<ref>"The Sexual Politics of Meat: A Feminist-Vegetarian Critical Theory", Carol J. Adams, Continuum International Publishing Group; 10 Anv Sub edition (November 1999)</ref> Per otra parte, la carne vieno significando 'actividá' frente a la 'inactividá' de los vexetales (tal que lo indica'l verbu: ''vegetar'').<ref>"Sociology on the Menu: An Invitation to the Study of Food and Society", Alan Beardsworth, Teresa Keil; Publicáu en 1997, ed. Routledge</ref> El significáu de la carne foi, sicasí, en cultures antigües, un "actu d'ufierta divina". Asina, na [[Historia de Grecia|Grecia clásica]] realizábense ufriendes animales a los dioses como la [[hecatombe]], un ritu de sacrificiu de cuasi 100 gües. == Nutrición == {| {{tablaguapa}} align="right" style="margin-left:1em" |+'''Conteníu Nutricional de ciertes carnes en 110 [[gramu|g]] ''' |- ! style="background:#aaaaff;" align="center" | '''Fonte''' ! style="background:#ddddff;" align="center" | '''kcal''' ! style="background:#ddddff;" align="center" | '''proteína''' ! style="background:#ddddff;" align="center" | '''carbohidratos''' ! style="background:#ddddff;" align="center" | '''grasa''' |- ! style="background:#ccccff;" align="left" | Pexe | style="background:#ffffff;" align="center" | 110-140 | style="background:#ffffff;" align="center" | 20-25&nbsp;g | style="background:#ffffff;" align="center" | 0&nbsp;g | style="background:#ffffff;" align="center" | 1-5&nbsp;g |- ! style="background:#ccccff;" align="left" | pechuga de pollu | style="background:#ffffff;" align="center" | 97 | style="background:#ffffff;" align="center" | 22&nbsp;g | style="background:#ffffff;" align="center" | 0&nbsp;g | style="background:#ffffff;" align="center" | 1&nbsp;g |- ! style="background:#ccccff;" align="left" | corderu | style="background:#ffffff;" align="center" | 250 | style="background:#ffffff;" align="center" | 30&nbsp;g | style="background:#ffffff;" align="center" | 0&nbsp;g | style="background:#ffffff;" align="center" | 14&nbsp;g |- ! style="background:#ccccff;" align="left" | [[Filete (carne colorao)|filete]] (vaca) | style="background:#ffffff;" align="center" | 275 | style="background:#ffffff;" align="center" | 30&nbsp;g | style="background:#ffffff;" align="center" | 00&nbsp;g | style="background:#ffffff;" align="center" | 18&nbsp;g |- ! style="background:#ccccff;" align="left" | [[T-bone steak|T-bone]] | style="background:#ffffff;" align="center" | 450 | style="background:#ffffff;" align="center" | 25&nbsp;g | style="background:#ffffff;" align="center" | 0&nbsp;g | style="background:#ffffff;" align="center" | 35&nbsp;g |} Realizáronse estudios avera del impautu qu'esiste ente'l consumu de carne, les dosis mínimes que tienen de tenese en cuenta, los tipos de carne más consumíos, l'efeutu que puede faer en diversos grupos de la población: infantes, persones mayores, deportistes, etc. y esisten delles conclusiones contundentes, ente que per otra parte esisten discutinios que permanecen inda n'alderique. Lo que naide dulda ye que la carne tien un gran valor nutritivu, apurriendo [[macronutrientes]] como les [[proteína|proteínes]] y los [[ácidu grasu|ácidos grasos]], y [[micronutriente]]s como minerales (fierro principalmente), [[vitamina|vitamines]], etc. El conteníu medio (en pesu) de la carne bazcuya ente un 70&nbsp;% d'[[agua]], un 20&nbsp;% de proteína, un 7&nbsp;% de grasa y 1&nbsp;% de minerales, claro que les variaciones van depender del tipu d'animal, de la raza y del so réxime alimenticiu. === Apurra dietéticu === Dende'l puntu de vista nutricional la carne ye un gran apurra de [[proteína|proteínes]] (20&nbsp;% del so pesu) y [[aminoácidos esenciales]], siendo amás responsable de reactivar el [[metabolismu]] del cuerpu humanu. Cien gramos de carne colorao apurren 20,7&nbsp;g de proteínes y la mesma cantidá de [[carne blanco]] apurre 21,9&nbsp;g de proteínes. La carne apurre bien pocos [[carbohidratu|carbohidratos]] y contién bien poca [[fibra alimenticia|fibra]].<ref>{{cita web |títulu=Dietary Fiber. Fact Sheet Non. 9.333 |url=http://www.ext.colostate.edu/pubs/foodnut/09333.html |fechaaccesu=17 d'agostu de 2015 |autor1= |apellíu1=Clifford |nome1=J. |autor2= |apellíu2=Niebaum |nome2=K. |autor3= |apellíu3=Bellows |nome3=L. |fecha=2015 |editor=Colorado State University |idioma=en |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150817174511/http://www.ext.colostate.edu/pubs/foodnut/09333.html |fechaarchivu=17 d'agostu de 2015 |cita= }}</ref> La ventaya d'una dieta qu'incluya la carne al respective de la puramente vexetariana ye fundamentalmente la mayor facilidá p'apurrir la cantidá y variedá necesaria d'[[aminoácidos esenciales]]. El conteníu de [[grasa|grases]] de la carne depende en gran midida de les especies d'animales según de la corte escoyíu, la forma en que l'animal fuera curiáu mientres la fase de crecedera, los alimentos ufiertaos mientres esa fase y los métodos de cocináu o emplegaos na so corte y despiece pola [[carnicería]]. Dende finales del [[sieglu XX]] desenvolvióse una importante investigación nel área de les "carnes light" con baxu conteníu graso, investigando les condiciones de cría y alimentación, por qu'incluyan menos conteníu de grasa. Cabo pensar que la grasa na carne tien dos efeutos, per un sitiu ye un realzador de los [[sabor]]es y por otru ye un mediu de tresporte de les vitamines [[liposoluble]]s qu'esisten na carne. La carne tien pocu conteníu d'[[hidratu de carbono|hidrato de carbonu]] (xeneralmente en forma de [[glucóxenu]]), anque puede dicise que'l so conteníu ye especialmente alzáu na [[carne de caballu]]. Dende'l puntu de vista nutricional la carne apurre otros compuestos nitrosos distintes de les proteínes, tal que puede ser la [[creatina]]. Dende'l puntu de vista de los [[micronutriente]]s les [[carne colorao|carnes coloraes]] son una fonte importante de [[fierro]] (los demás minerales nun suponen más de 1&nbsp;% del pesu de la carne) y suelen contener [[vitamina B12]] (cuasi ausente nos alimentos [[vexetal|vexetales]], pos la vitamina B12 ye producida por microorganismos del suelu que viven en simbiosis colos raigaños de les plantes<ref>{{cita web |títulu=Vitamin B 12 |obra=Medical Subject Headings Descriptor Data |url=http://www.nlm.nih.gov/cgi/mesh/2006/MB_cgi?mode=&term=Vitamin+B+12 |fechaaccesu=17 d'agostu de 2015 |fecha=2006 |editor=National Library of Medicine (d'EE.XX.) |idioma=en}}</ref>) y [[vitamina A]] (si consúmese'l [[fégadu (gastronomía)|fégadu]]).<ref name="Elton">"Principles of Meat Science", Elton D. Aberle; 2001, Kendall Hunt</ref> La cantidá de [[vitamina|vitamines]] na carne vese amenorgada en gran midida cuando se cocina, y l'amenorgamientu va ser mayor cuanto más tiempu cocínese, o cuanto mayor seya la temperatura. Delles carnes como la del corderu o la oveya son riques en [[acedu fólico]]. Apurrir nutricionales de la carne van depender en gran midida de la raza y de l'alimentación a la que se-y sometió mientres la so cría.<ref>"Comparison of muscle fatty acid profiles and cholesterol concentrations of bison, beef cattle, elk and chicken", RULE, D.C., BROUGHTAN, K.S., SHELLITO, S.M. and MAIORANO, G. (2002). ''Journal of Animal Science'' 80, 1202-1211.</ref> Son munchos los nutricionistas qu'aconseyen comer moderadamente carne, incluyendo nes raciones de los platos [[verdura|verdures]] variaes y [[fibra dietética|fibra]] no que se denomina una [[dieta equilibrada]]. Demostróse que'l consumu de carne mientres les comíes aumenta l'absorción de fierro n'alimentos vexetales de dos a cuatro veces. Esti efeutu de meyoramientu ye conocíu col nome de “factor de la carne.”<ref>"The Influence of Meat on Nonheme Iron Absorption in Infants", M. Engelmann,Pediatric Research. 43(6):768-773, June 1998.</ref> === Apaición d'enfermedaes === La grasa animal tien un conteníu relativamente alto de [[grasa enchida|grases enchíes]] y [[colesterol]], el consumu de dambos compuestos ta rellacionáu con dellos problemes na salú, incluyendo dalgunes [[cardiopatía|cardiopatíes]]<ref>"Associations between diet and cancer, ischemic heart disease, and all-cause mortality in non-Hispanic white California Seventh-day Adventists", Gary Y Fraser, ''American Journal of Clinical Nutrition'', Vol. 70, Non. 3, 532S-538S, September 1999 [http://www.ajcn.org/cgi/content/abstract/70/3/532S]</ref> y [[arteriosclerosis]].<ref>"Esperimental Induction Of Athero-Arteriosclerosis By The Synergy Of Allergic Injury To Arteries And Lipid-Rich Diet", The Journal of Experimental Medicine, Vol 124, 635-652, [http://www.jem.org/cgi/content/abstract/124/4/635]</ref> Sobre l'apaición ya incidencia del [[Cáncer colorrectal|cáncer de colon]],<ref>"Meat Consumption and Risk of Colorectal Cancer", Ann Chao, JANA, Vol. 293 Non. 2, January 12, 2005</ref> esisten estudios que rellacionen el consumu cola apaición d'esti [[cáncer]] na rexón del [[colon]], encontáu nel consumu de grases y n'especial de la carne.<ref>"A Prospective Cohort Study on the Relation between Meat Consumption and the Risk of Colon Cancer", R. Alexandra Goldbohm, Cancer Research 54, 718-723, February 1, 1994</ref><ref>"Meat Consumption, Genetic Susceptibility, and Colon Cancer Risk: A United States Multicenter Case-Control Study", Ellen Kampman, Cancer Epidemiology Biomarkers & Prevention Vol. 8, 15-24, January 1999</ref><ref>"Meat Consumption and Risk of Colorectal Cancer", Ann Chao, PhD; Michael J. Thun, MD, MS; Cari J. Connell, MPH; Marjorie L. McCullough, ScD; Eric J. Jacobs, PhD; W. Dana Flanders, MD, ScD; Carmen Rodriguez, MD, MPH; Rashmi Sinha, PhD; Eugenia Y. Cai, PhD. JAMA. 2005;293:172-182.</ref> La incidencia d'estes enfermedaes foi camudando los vezos de consumu de dellos países, asina por casu n'Estaos Xuníos un informe amuesa como nel periodu ente 1970-1974 y 1990-1994 el consumu de carne de vaca baxó un 21&nbsp;%, ente que'l consumu de carne de pollu xubió un 90&nbsp;%.<ref>{{cita publicación |apellíu=Huang |nome=Kuo S. |añu=1996 |títulu=Price and Income Affect Nutrients Consumed From Meats |publicación=Food Review |volume=19 |númberu=1 |páxines=37-40 |url=http://www.ers.usda.gov/publications/foodreview/jan1996/frjan96f.pdf |fechaaccesu=17 d'agostu de 2015 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20060304100230/http://www.ers.usda.gov/publications/foodreview/jan1996/frjan96f.pdf |archivedate=2006-03-04 }}</ref> === Toxicidá === [[Ficheru:Grilled sausages.jpg|250px|thumb|Cocinar la carne demasiao fai que tenga reacciones químiques con efeutos tóxicos.]] La demanda del consumu esperimentada a finales del [[sieglu XX]] fizo que s'emplegaren [[Hormona somatotropa|hormones de crecedera]] p'aumentar la producción de carne de delles especies (encontaes na estimulación de la [[Hormona somatotropa|somatropina]]). Sicasí puede dicise que nun esisten pruebes concluyentes alrodiu de la toxicidá d'estes práutiques, anque cabo pensar que los estudios realizaos n'Estaos Xuníos nieguen la esistencia de peligru pa la salú,<ref>"Bovine growth hormone: human food safety evaluation", JC Juskevich and CG Guyer, Science, Vol 249, Issue 4971, 875-884, 1990</ref> los estudios realizaos n'[[Europa]] indiquen lo contrario, d'esta forma Autoridá Europea de Seguridá Alimentaria ('''Y'''uropean '''F'''ood '''S'''afety '''A'''uthority -EFSA-) afirmó lo contrario en 2002.<ref>Reglamentu (CE) 882/2004 del Parllamentu Européu y del Conseyu del 29 d'abril de 2004 sobre los controles oficiales efeutuaos pa garantizar la verificación del cumplimientu de la llexislación en materia de piensos y alimentos y la normativa sobre salú animal y bienestar animal.</ref> L'apaición d'enfermedaes como la [[Encefalopatía esponxiforme bovina|encefalitis esponxiforme de Kreufeld-Jacob]] (denomináu tamién el [[Enfermedá de Creutzfeldt-Jakob|mal de les vaques lloques]]) fizo que la imaxe avera del consumu de bovinos empezar a camudar a partir de la [[años 1990|década de 1990]]. Munchos productos basaos en carne camudaron la so composición pa evitar baxos índices de venta, un exemplu claro ye'l casu de los productos alimenticios basaos en [[estractos de carne]]: el casu [[bovril]] ye un exemplu de productu modificáu nel so conteníu (evitando carne de bovín) pa caltener cuotes de mercáu. Otros casos como'l de la [[Gripe aviaria|gripe aviar]] asocedíos en [[1997]] afectaron al consumu de carnes procedentes de ciertes aves, sobremanera en ciertes partes d'[[Gastronomía d'Asia|Asia]]. Les carnes de gochu si son pocu cocinaes (o a baxes temperatures) pueden llegar a tresmitir enfermedaes basaes en [[parásitu|parásitos]] como ye la [[cisticercosis]]<ref>{{cita web |títulu=Fueya Informativa: Cisticercosis |url=http://www.cdc.gov/ncidod/dpd/parasites/cysticercosis/factsht_cysticercosis-spanish.htm |fecha=2008 |editor=Centro pal Control y la Prevención d'Enfermedaes (de los EE.XX.) |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100309134554/http://www.cdc.gov/ncidod/dpd/parasites/cysticercosis/factsht_cysticercosis-spanish.htm |fechaarchivu=9 de marzu de 2010}}</ref> y la [[triquinosis]].<ref>{{cita web |títulu=Fact Sheet Trichinellosis |url=http://www.cdc.gov/ncidod/dpd/parasites/trichinosis/factsht_trichinosis.htm |fecha=2008 |editor=Centers for Disease Control and Prevention (of the U.S.) |idioma=en |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101016055122/http://www.cdc.gov/ncidod/dpd/parasites/trichinosis/factsht_trichinosis.htm |fechaarchivu=16 d'ochobre de 2010}}</ref> En delles ocasiones, mientres el procesu industrial la carne de pollu llegar a contaminar de la [[bacteria]] de ''[[Salmonella enterica]]''. La [[carne picao]] puede contaminase mientres la so manipulación cola bacteria de [[Escherichia coli O157:H7|''Escherichia coli'' O157:H7]] (esaniciaes a una temperatura de 69&nbsp;°C).<ref name=Karch_2005>{{cita publicación| autor= Karch H, Tarr P, Bielaszewska M | títulu= Enterohaemorrhagic ''Escherichia coli'' in human medicine. | revista= Int J Med Microbiol | volume= 295 | númberu= 6-7 | páxines= 405-18 | añu= 2005 | id = PMID 16238016}}</ref> Dende [[1985]] en EE.&nbsp;UU. y darréu nel restu del mundu haise [[irradiación d'alimentos irradiáu]] la carne al envís d'esaniciar o menguar poblaciones bacterianes (sobremanera la E. coli procedente de material fecal). Por regla xeneral les carnes al ser cocinaes xeneren una serie de [[Carcinóxenu|compuestos químicos canceríxenos]] como pueden ser los [[hidrocarburu arumosu policíclico|hidratos de carbonu arumosu policíclicos]] (p. ex. [[benzopireno]]) qu'apaecen nos materiales orgánicos (incluyida la grasa y la madera) cuando se calecer y tán a puntu d'amburar, d'esta forma ellaborando una [[parrillada]] sobre un cachu de [[madera]] amburando con fumu, deposítense esti tipu d'hidratos de carbonu policíclicos na superficie de la carne,<ref>"Polycyclic aromatic hydrocarbons in the diet", David H. Phillips, Mutation Research/Genetic Toxicology and Environmental Mutagenesis, Volume 443, Issues 1-2, 15 July 1999, Pages 139-147</ref><ref>"The consumption of well-done rede meat and the risk of colorectal cancer". J Y Muscat and Y L Wynder, Am J Public Health. 1994 May; 84(5): 856–858. 1994</ref> les carnes cocinaes en fueos "ensin fumu" nun tener esti tipu de carbohidratos. Otru compuestu canceríxenu qu'apaez mientres el cocináu son les [[amina heterocíclica|aminas heterocíclicas]] que se formen a altes temperatures colos compuestos [[aminoácidu|aminoácidos]] de la carne ([[creatina]] y [[creatinina]]),<ref>"Dietary Intake of Heterocyclic Amines, Meat-derived Mutagenic Activity, and Risk of Colorectal Adenomas", Rashmi Sinha, Cancer Epidemiology Biomarkers & Prevention Vol. 10, 559-562, May 2001</ref><ref>"Heterocyclic Amine Content of Cooked Meat and Risk of Prostate Cancer",Alan Y. Norrish, Lynnette R. Ferguson; JNCI Journal of the National Cancer Institute 1999 91</ref> esti compuestu apaez nes carnes espuestes con gran superficie a una fonte calorífica intensa, hai más concentración del mesmu nes carnes "bien feches" y menos nes "cuasi crudes", comprobóse amás que les [[marinar|marinadas]] acedes previes al cocináu por aciu calor radiante amenorguen l'apaición d'esta [[amina]]. Les [[nitrosamina|nitrosamines]] apaecen cuando los [[nitritos]] (emplegaos como conservantes menguando l'apaición del [[botulismu]]) reaccionen colos aminoácidos de la carne, la reacción asocede nel [[estómagu]] y nes [[sartén|sartenes]] bien calientes, esta nitrosamina conozse como un axente dañible d'[[ADN]] anque se desconocen los sos efeutos sobre l'apaición de cáncer, por esta razón aconséyase cocinar pocu les carnes curaes en [[salazón]] ([[xamón]], [[pastrami]], etc.). == Cocináu de la carne == === Carne y calor === [[Ficheru:Meat thermometer.jpg|250px|thumb|Un termómetru pa la carne, un preséu ideal cuando quier controlase el procesu.]] {{AP|Cocción (carne)}} La carne esperimenta delles reacciones químiques cuando ye cocinada; estes reacciones modifiquen los sabores y golores de la carne, dependiendo de la forma de cocináu estes cualidaes pueden realzase o apangar. La carne cuando se cocina esponer a una fonte de calor qu'alza la so temperatura. Ente les reacciones más comunes ta'l cuayamientu de la proteína responsable de la contraición muscular, la [[miosina]], que coagula a los 50&nbsp;°C, lo que fai que la carne adquiera firmeza, coles mesmes lliberen molécules d'agua y esta ye la causante de los zusmios iniciales qu'esprende la carne al ser cocinada. Al algamar la temperatura de 60&nbsp;°C otres proteínes empiecen a coagular y la carne va poniéndose cada vegada más firme, cuando s'algamar una temperatura nel intervalu de 60&nbsp;°C y 65&nbsp;°C la carne llibera munchos zusmios y encueye apreciablemente. Estos cambeos prodúcense por cuenta de la [[Desnaturalización (bioquímica)|desnaturalización]] del [[coláxenu]] nes célules. La carne pierde la sesta parte del so volume y les célules se densifican. Por regla xeneral la carne suelse sirvir a esta temperatura (correspuende a la midida de '''nel so puntu'''). Si siguir col cocináu la carne va ensugándose hasta que se llega a los 70&nbsp;°C, temperatura na que'l coláxenu eslleir en gelatina y fai que la carne seya más tienra (esta temperatura algamar coles barbacoes). A una temperatura de 70&nbsp;°C la gran mayoría de les bacteries muérrense, d'esta forma puede dicise que ye la forma más segura de sirvir la carne. La forma ideal de cocinar carne ye aquella qu'embrive les perdes de mugor mientres el procesu, maximizando el procesu de desnaturalización del coláxenu y la so posterior disolución. Esto supón cocinar la carne rápido hasta la temperatura de 60&nbsp;°C y algamáu esti puntu darréu amodo hasta los 70&nbsp;°C. Dellos cocineros consiguen esta precisión por aciu observación y control de los mandos del fueu. Otros empleguen diversos termómetros. Sicasí, nun hai forma ideal de cocinar cualquier carne, el métodu tien de ser convenientemente afechu al tipu de carne de que se trate. Cocinar carne controlando la temperatura ye difícil por cuenta de que la 'fechura' non se homogeneiza por igual a lo llargo de tola carne, por regla xeneral la superficie ta a muncha temperatura ente que l'interior ta crudu. Esisten munchos métodos pa preparar carne controlando la temperatura en tol volume de la carne, los más emplegaos realizar en dos etapes (rápido-lentu) controlando que l'interior quede fechu, dacuando arródiase la carne d'otru alimentu en forma de tires (lardeado). Munchos cocineros menten que l'habilidá de cocinar carne de forma apropiada consiste en saber cuándo s'hai de parar el so cocináu. Esisten numberoses formes averaes en función de la grosez de la carne, minutos de cocináu en función del pesu, etc. Pero la forma exacta depende del conteníu graso: la grasa ye peor conductora del calor que les fibres musculoses, y estes peores que los güesos. Depende de la superficie de carne espuesto y de cómo ye tratada. De tala forma que puede dicise que nun hai fórmula única que determine l'acabáu de la carne, quedando na esperiencia del cocineru. === Preparaciones === [[Ficheru:Pork skewer.jpg|250px|thumb|[[Pinchu (instrumentu)|Pinchu]] de [[carne de gochu gochu]] acompañáu de diverses [[verdura|verdures]].]] Na mayoría de les cultures la carne ye cocida enantes de ser consumida, anque esisten platos populares qu'inclúin la carne crudo como por casu [[steak tartar]] y el [[carpaccio]]. Les carnes ufierten diversos aspeutos dependiendo del [[corte de carne|corte]] y en delles ocasiones estes cortes non yá dependen del tipu d'animal sinón de la cultura culinaria d'un país. Aconséyase comer la carne por aciu diverses preparaciones de calor: asáu, a la parrilla, [[parrillada|barbacoa]], [[estofar|estofado]], etc. Pal cocináu de la carne ye aconseyable algamar la temperatura de 70&nbsp;°C nel puntu más interior de la masa a lo menos mientres un periodu de 2 minutos enantes de ser sirvíu. La carne de vaca pocu fecha provocó numberosos biltos de [[salmonelosis]] ya infeición per contaminación de [[clostridium perfringens]] y [[Escherichia coli|E. coli]], estes operaciones de contaminación evitar con una correuta manipulación y cocináu. Les carnes preparaes al caricote o en barbacoa tienen una graduación (denomada "fechura") que depende de los gustos del comensal: cada fechura tien una [[Cocción (carne)|temperatura propio]]. La carne d'aves ta por regla xeneral bien espuesta a contaminación, y esto ye por cuenta de qu'en la so superficie según nel cuévanu abdominal de les mesmes pueden esistir colonies de bacteries. Ente les formes más habituales de cocináu atopen les carnes asaes, que pueden faese d'una pieza en barbacoa o en cachos como pueden ser los [[Köfte]] o los [[kebab]], pueden faese preparaciones como les [[albóndiga|albóndigues]], los [[mititei]] [[Gastronomía de Rumanía|rumanos]], los interiores de les [[empanada|empanaes]] o les [[hamburguesa|hamburgueses]]. Pueden participar en [[mueyu (gastronomía)|mueyos]] como los [[Ragù napoletano|Ragù]] de la [[cocina napolitana]], los [[gravy]] [[Gastronomía d'Inglaterra|ingleses]], dalgunos de los [[curry]]s [[Gastronomía de la India indios]], los [[sancochos]] [[Gastronomía de Venezuela|Venezolanos]] o los [[Dolma|dolmades]] de la [[cocina turca]]. Les sos preparaciones suelen ser típiques en formes d'[[aspic]]s, [[embutíu|embutíos]] ([[salchicha|salchiches]], [[salame]], etc.), [[salazón|salazones]] (xamón, [[Cecina]], [[pastrami]], [[Carne afumao|afumaos]], [[Skerpikjøt]], etc.), [[marinar|marinados]], [[paté]]s ([[Pastel de carne pastel de carne]]), etc. En delles ocasiones preséntase enlatada como'l [[Spam (alimentu)|spam]] o'l [[corned beef]]. Delles preparaciones son exótiques como'l [[curanto]] [[Gastronomía de Chile|chilenu]], el [[chili con carne]] (llegumes con carne) o'l [[fricasé|fricasee]]. == Conserva y almacenamientu == Les carnes son un productu bien perecederu ya inestable y tienen de ser [[Téuniques de caltenimientu de los alimentos almacenaes]] n'ambientes esfrecíos (lo ideal ye que tean ente los -1&nbsp;°C y los 2&nbsp;°C), les carnes envasadas n'embalaxes al vaciu esfrecíes tienen de permanecer almacenaes nel so interior hasta minutos enantes del so cocináu, si ruempe l'envoltoriu la so vida media amenorgar a unos díes. Nun hai qu'envolubrar la carne con bolses de plásticu yá que aumenta la posibilidá de crecedera bacteriana,<ref name="Labensky" /> polo que nun tien de ser envolubrada la carne so nengún criteriu hasta que nun se comercialice y llegue al consumidor final. La carne tien de tar dixebrada y fora de contautu con otros alimentos pa evitar contaminaciones cruciaes. La [[carne picao]] ten de ser comida a les poques hores de ser procesada, el so estáu facer fácilmente oxidable teniendo amás muncha superficie pa ser atacada por microorganismos. La carne picao envasada al vaciu aguanta unos díes más. Dalgunos de los efeutos organolépticos cuando la carne ta fora de los sos periodu de consumu son los golores y sabores rancios procedentes de les primeres reacciones químiques debíes a la oxidación de los [[ácidu grasu|ácidos grasos]] (en combinación cola lluz). Esta oxidación nun ye venenosa pero fai que la carne nun seya apetecedora pal consumidor yá que modifica'l color y el golor de la mesma. Les [[Ácidu grasu enchíu|grases ensin encher]] son les primeres en ponese rancies, ye por esta razón pola que les carnes con un conteníu mayor nesti tipu de grases tien de comercializase enantes. Tien de ponese la carne nel refrixerador na zona más escura y fría posible. Pal [[Conxelación (alimentos)|conxeláu]] de carnes aconséyase que se realice lo "más rápidu posible", el conxeláu lentu fai crecer cristales de xelu nes [[fibra muscular|fibres musculares]] faciendo que se ruempa la estructura de la pieza y modifíquense les propiedaes de tenrura y testura que teníen enantes. La temperatura ideal pal conxeláu de carnes ye -45&nbsp;°C, la duración de la carne so estes condiciones depende de la especie, pero como regla xeneral una carne bien conxelada puede durar unos seis meses enantes de ser preparada. === Conserva de carnes al traviés de la deshidratación === {{AP|Carne deshidratada}} La téunica d'ensugar la [[carne]] cruda utilizando'l sol como deshidratante ye una téunica y costume primitiva usada por munches cultures, en distintes dómines y partes del mundu. Trátase a cencielles d'un métodu primitivu que consiste en dexar ensugar la carne de los animales adomaos y/o de delles especies al traviés de la [[deshidratación]]; esiste evidencia arqueolóxica de que'l [[Home de Neandertal]] ensugaba en cueves la carne de [[mamut]]. Esti procesu que puede durar díes, selmanes, meses ya inclusive años, namái ye posible en llugares con clima d'estación seca y fresca, dando como resultáu un alimentu básico con altu valor nutricional. El métodu consiste en dir camudando la carne de posición pa facilitar l'evaporamientu, inclusive en ciertes ocasiones puede llegar a realizase pequeñes perforaciones col fin d'entainar l'ensugáu/madurecíu o pa una meyor penetración cuando s'utiliza [[sal]]. La perda de volume y de pesu puede xubir de 40 a 50% ya inclusive más; por ello, estos beneficios fixeron qu'esti seya unu de los principales alimentos d'eleición pa viaxeros, esploradores, pueblos cazadores, llabradores de monte, pastores y nómades, inclusive como fonte d'alimentu pa los exércitos (el famosu "''kuivaliha''" de los soldaos finlandeses o "''shit on a shingle''" de los soldaos d'Estaos Xuníos, dambos productos utilizaos mientres la [[Segunda Guerra Mundial]]). [[Ficheru:Beef_Jerky_in_space.jpg|thumb|Dende 1996, la carne deshidratada foi escoyida delles vegaes por astronautes como [[comida espacial]] gracies al so baxu pesu y el so altu valor nutricional (baxa en grases y alta en proteínes).<ref>{{cita web | url=http://spaceflight.nasa.gov/shuttle/support/processing/spacefood/menus.html | títulu=I'd Like to See a Menu, Please | editorial=[[NASA]] | fecha=13 de mayu de 2004 | idioma=inglés | fechaaccesu=8 de xineru de 2007 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070305130320/http://spaceflight.nasa.gov/shuttle/support/processing/spacefood/menus.html | fechaarchivu=2007-03-05 }}</ref><ref>{{cita web | url=http://www.nasa.gov/audience/forkids/home/F_Space_Food.html | títulu=Space Food | editorial=NASA | fecha=27 de mayu de 2004 | idioma=inglés | fechaaccesu=3 de xineru de 2007 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20041103210910/http://www.nasa.gov/audience/forkids/home/F_Space_Food.html | fechaarchivu=2004-11-03 }}</ref>]] El métodu del "ensugáu al sol", "ensugáu al aire" o "ensugáu al vientu" ye'l más primitivu; en rexones d'[[América del Sur]] y en función de la gran disponibilidad de la sal dio'l [[sabor salao|saláu]] siendo esta téunica muncho más eficiente; darréu y más evolucionáu aportó l'afumáu en fríu, inclusive l'agregáu de [[yerbes arumoses]], [[especie|especies]] y/o [[condimentos]] como pimienta, ajíes molíos, nuez moscada, etc. amontando y ameyorando el sabor de la carne deshidratada. Foi la necesidá de caltener la carne por llargos periodos de tiempu por cuenta de la falta de teunoloxía y ferramientes de [[refrigeración]] necesaries. Primeramente, foi producíu en forma individual o artesanal, darréu la producción foi desenvuelta por carniceros pa llegar finalmente a la [[Procesu de fabricación|industria]]. Ensin necesidá d'una llavadura previa, munches vegaes deshuesada y ensin grasa, fileteada, deshebrada en cachos o a cencielles nun solu cuerpu, una vegada disecada podía tresportase fácilmente o almacenase por llargos periodos de tiempu. Col intre de los sieglos, estos productos resultaron ser ingredientes importantes na [[gastronomía]] de munches rexones del mundu onde inda se les consume. Col [[curáu]] ameyoráronse les téuniques surdiendo asina los [[xamones]], [[chacinados]], [[embutíos]] y la industrialización de la producción en [[ambientes controlaos]] de lluz, temperatura y mugor al traviés de [[saladeros]] con téuniques como la [[liofilización]]. La téunica del "saláu" puede realizase "por salmoria" (que ye'l más común pa los pexes) y "en secu" (que s'utiliza más comúnmente pa la carne). La diferencia mora básicamente na téunica de preparación anque se llogra práuticamente'l mesmu resultáu: carne seco o deshidratada. === Tipos conocíos === {{llista de columnes|3| * [[Bacaláu en salazón]] * [[Bakkwa]] * [[Biltong]] * [[Bindenfleisch]] * [[Bògoǫ]] * [[Borts]] * [[Bresaola]] * [[Carne de sol]] * [[Cecina]] * [[Chalona]] * [[Charqui]] * [[Chipped beef]] * [[Elenski but]] * [[Guedid]] * [[Xamón Ibéricu]] * [[Xamón]] * [[Jerky]] * [[Khlea]] * [[Kuivaliha]] * [[Llacón]] * [[Lahndi]] * [[Nagelhout]] * [[Paleta de gochu|Paleta]] * [[Panceta]] o Bacón * [[Pancetta]] * [[Pastırma]] * [[Prosciutto]] * [[Skerpikjøt]] * [[Speck]] * [[Suho meso]] * [[Sukuti]] * [[Tapa (Filipines)|Tapa]] * [[Tasajo]]|divcolend}} == Consumu mundial de carne == La cantidá de carne consumida en cada país depende en gran midida de les condiciones sociales, económiques y polítiques, creencies relixoses, influencia xeográfica, etc. El consumu de carne nel mundu va creciendo a midida que va creciendo la población mundial, consumiéndose cada vegada más carne per cabeza.<ref name="happier">"Happier Meals: Rethinking the Global Meat Industry", Danielle Nierenberg, Lisa Mastny; Collaborador Worldwatch Institute Staff; Publicáu en 2005; Worldwatch Institute</ref> Esti efeutu, por casu, puede vese al esaminar la composición de les recetes del sieglu XIX onde la carne emplegar en "pequeñes cantidaes" pa dar sabor a los platos, cola esceición de les recetes de l'alta sociedá. El consumu mundial de carne en [[2004]] distribuyir de la siguiente forma: el gochu algamó'l 38&nbsp;%, el consumu d'aves el 30&nbsp;% y el de xata un 25&nbsp;%, siendo'l d'óvidos aproximao un 7&nbsp;%. Esti consumu fai que se considerara qu'una persona que vive nun país desenvueltu consumiera cerca de 30 quilos de carne per añu.<ref name="happier" /> L'aumentu de consumu de carne yá lo previo l'escritor [[Upton Sinclair]] na novela de 1906 titulada ''[[La Xungla (novela)|La Xungla]]'' (''The Jungle''), na cual describe un mundu onde la industria cárnica tendría una relevancia bien importante na economía de los países desenvueltos. <center> {| |+ '''Los mayores productores de carne nel mundu (2004)''' |- bgcolor=#DDDDDD ! &nbsp;Rank&nbsp; ! País ! &nbsp;Producción&nbsp;<br />(en Tsd. [[Tonelada|t]]) ! &nbsp;Rank&nbsp; ! país ! &nbsp;Producción&nbsp;<br />(en Tsd. t) |- bgcolor=#EEEEEE | &nbsp; &nbsp;1 || {{bandera2|China}} &nbsp; &nbsp;|| 72.640 || &nbsp; &nbsp;13 || {{bandera2|Australia}}&nbsp; &nbsp; || 3.751 |- bgcolor=#EEEEEE | &nbsp; &nbsp;2 || {{bandera2|Estaos Xuníos}}&nbsp; &nbsp; || 38.852 || &nbsp; &nbsp;14 || {{bandera2|Polonia}}&nbsp; &nbsp; || 3.266 |- bgcolor=#EEEEEE | &nbsp; &nbsp;3 || {{bandera2|Brasil}}&nbsp; &nbsp; || 19.919 || &nbsp; &nbsp;15 || {{bandera2|Reinu Xuníu}}&nbsp; &nbsp; || 3.212 |- bgcolor=#EEEEEE | &nbsp; &nbsp;4 || {{bandera2|Alemaña}}&nbsp; &nbsp; || 6.758 || &nbsp; &nbsp;16 || {{bandera2|Xapón}}&nbsp; &nbsp; || 3.006 |- bgcolor=#EEEEEE | &nbsp; &nbsp;5 || {{bandera2|Francia}}&nbsp; &nbsp; || 6.319 || &nbsp; &nbsp;17 || {{bandera2|Filipines}}&nbsp; &nbsp; || 2.405 |- bgcolor=#EEEEEE | &nbsp; &nbsp;6 || {{bandera2|India}}&nbsp; &nbsp; || 6.032 || &nbsp; &nbsp;18 || {{bandera2|Vietnam}}&nbsp; &nbsp; || 2.375 |- bgcolor=#EEEEEE | &nbsp; &nbsp;7 || {{bandera2|España}}&nbsp; &nbsp; || 5.726 || &nbsp; &nbsp;19 || {{bandera2|Países Baxos}}&nbsp; &nbsp; || 2.278 |- bgcolor=#EEEEEE | &nbsp; &nbsp;8 || {{bandera2|Rusia}}&nbsp; &nbsp; || 5.138 || &nbsp; &nbsp;20 || {{bandera2|Indonesia}}&nbsp; &nbsp; || 2.132 |- bgcolor=#EEEEEE | &nbsp; &nbsp;9 || {{bandera2|Méxicu}}&nbsp; &nbsp; || 5.058 || &nbsp; &nbsp;21 || {{bandera2|Dinamarca}}&nbsp; &nbsp; || 2.121 |- bgcolor=#EEEEEE | &nbsp; &nbsp;10 || {{bandera2|Canadá}}&nbsp; &nbsp; || 4.533 || &nbsp; &nbsp;22 || {{bandera2|Paquistán}}&nbsp; &nbsp; || 1.985 |- bgcolor=#EEEEEE | &nbsp; &nbsp;11 || {{bandera2|Italia}}&nbsp; &nbsp; || 4.153 || &nbsp; &nbsp;23 || {{bandera2|Sudáfrica}}&nbsp; &nbsp; || 1.853 |- bgcolor=#EEEEEE | &nbsp; &nbsp;12 || {{bandera2|Arxentina}}&nbsp; &nbsp; || 3.951 || &nbsp; &nbsp;24 || {{bandera2|Tailandia}}&nbsp; &nbsp; || 1.774 |- bgcolor=#EEEEEE |} <small>Fonte: [[Handelsblatt]] - ''Die Welt in Zahlen'' (2005)</small> </center> [[Ficheru:MIN_Rungis_viandes_de_boucherie_veau.jpg|thumb|Carne en venta nel mercáu internacional de [[Rungis]], Francia.]] El consumu de carne suel ser alzáu nos países productores y ye mayor el d'animales de campera que'l d'aves de corral. Cada añu crez la población mundial a un ritmu de 73 millones de persones y prevese que la demanda de consumu de carne doblar nel periodu que va dende 1995 a [[2020]].<ref>"PROYEICIONES A PLAZU MEDIU SOBRE LA CARNE Y PRODUCTOS LÁCTEOS HASTA 2010", 19ª Xunta, Roma, 27-29 d'agostu de 2002. [http://www.fao.org/DOCREP/MEETING/004/Y7022S/Y7022S00.HTM]</ref> La forma de satisfaer la demanda mundial ye que los llabradores produzan un 40&nbsp;% más granu nel 2020.<ref name="FMR">"World Food Prospects : Critical Issues For The Early Twenty -First Century", Per Pinstrup-Andersen, Rajul Pandya-Lorch, ''Food Policy Report'', October 1999</ref> La medría d'área de cultivu espérase que creza tan solo un quinta parte más ente 1995 y 2020, espérase que la medría na demanda seya mayor nos [[país en desarrollo|países en víes de desenvolvimientu]]. Nos países desenvueltos mientres la [[años 1990|década de 1990]] la demanda de carne creció cuasi tres veces más que nos países en víes de desenvolvimientu.<ref>"Livestock to 2020: The Next Food Revolution, 2020 Vision for Food, Agriculture, and the Environment Discussion", C. Delgado, M. Rosegrant, H. Steinfeld, S. Ehui, and C. Courbois, Paper 28 (Washington, D.C.: International Food Policy Research Institute, 1999).</ref> Envalórase que la crecedera de la demanda va ser mayor nel [[Este d'Asia]], siguíu de [[Llatinoamérica]].<ref name="FMR" /> Los habitantes de los países desenvueltos peracaben de media una tercer parte de la producción de carne y una tercer parte de la producción de la lleche y de los sos derivaos, pero esta situación ta camudando rápido. La cantidá de carne consumida nos países en víes de desenvolvimientu creció a finales del sieglu XX trés vegaes con respectu al consumu nos países desenvueltos. Prepárase la denomada [[revolución de la ganadería]] na que la producción gobernar pola [[demanda (economía)|demanda]]. Según les previsiones, nel añu 2020 el repartu del consumu de carne mundial nos países en víes de desenvolvimientu va espandir del 52&nbsp;% al 63&nbsp;%.<ref name="FMR" /> Les previsiones pal añu 2020 faen pensar que los países en víes de desenvolvimientu van consumir 107 millones de [[tonelada métrica|tonelaes métriques]] (mtm) más de carne y 177 mmt más de lleche de los que se consumió nel periodu 1996/1998, lo que va obligar a los países desenvueltos a producir una medría de 19 mtm de carne y 32 mtm de lleche. La medría de la masa ganadero va riquir una medría na producción de [[cebera|ceberes]] de cerca de 300 mtn nel añu 2020. Los países esperen qu'esista un cambéu na [[dieta]] mundial de tala forma que seya posible frenar esta tarrecible demanda, máxime cuando la estabilidá de los precios de les ceberes pueda comprometer esta crecedera.<ref>"Rising Consumption of Meat and Milk in Developing Countries Has Created a New Food Revolution", Christopher L. Delgado, Supplement: Animal Source Foods to Improve Micronutrient Nutrition in Developing Countries, J. Nutr. 133:3907S-3910S, November 2003</ref> == Enclinos futuros == [[Ficheru:Kielbasa3.jpg|250px|thumb|Una ''[[Kielbasa]]'', salchicha d'orixe [[Polonia|polacu]], decorada con una ramina d'[[Anethum graveolens|eneldu]].]] Dende un puntu de vista [[nutrición|nutricional]], la carne ye, magar non la única, una de les mayores fontes de proteínes (unu de los trés [[macronutriente]]s de la dieta humana) qu'esisten. Los discutinios nutricionales esistentes sobre la posible capacidá o incapacidá de construyir una dieta sana basada en carne fai que se planteguen otres posibilidaes de futuru. Una d'elles plantégase caltener la ingesta de proteínes que se consideren afeches pa una dieta sana por aciu el cambéu de costumes culinaries. Una posibilidá ye l'adecuación escontra la [[entomofagia]] (ingesta d'inseutos) y otra la conversión progresiva de la carne nun [[alimentu funcional]] que tenga amenorgaos niveles de grasa y colesterol.<ref>"Meat Products as Functional Foods: A Review", JOSE M. FERNÁNDEZ-GINÉS, JUANA FERNÁNDEZ-LÓPEZ, ESTRELLA SAYAS-BARBERÁ, AND JOSE.A. PÉREZ-ALVAREZ, Journal of Food Science, Vol. 70, Nr. 2, 2005</ref> La comunidá científica empecipió delles llinies d'investigación destinaes a atenuar dellos efeutos nocivos de la carne. Por casu, ta investigándose cómo reemplazar cuasi'l 100&nbsp;% de la grasa de la carne por [[aceite vexetal|grases vexetales]] más sanes (concretamente [[aceite d'oliva]]);<ref>"Optimization of salt, olive oil and pectin level for low-fat frankfurters produced by replacing pork backfat with olive oil." Pappa IC, Bloukas JG, Arvanitoyannis IS. 2000. ''Meat Sci.'', 56:81–8.</ref><ref>"Effect of storage and packaging on fatty acid composition and oxidation in dry fermented sausages made with added olive oil and antioxidants", Ansorena D, Astiasarán I. 2004. ''Meat Sci.'' 67:237–44.</ref>añader [[soya]] como fonte d'aminoácidos más digestibles;<ref>"Relevant factors in strategies for fat reduction in meat products.", Jiménez-Colmenero F. 2000. ''Trends Food Sci Technol'', 11:56–66.</ref>l'usu d'estractos naturales procedentes de les fueyes de [[té verde]] p'amenorgar la oxidación lípida, causante del golor a ranciu;<ref>"Functional properties of raw and cooked pork patties with added irradiated, freeze-dried green tea leaf extract powder during storage at 4&nbsp;°C", Jo C, Ho Son J, Bae Son C, Woo Byun M. 2003. Meat Sci 64:13–7</ref>el control del [[sodiu]] pa evitar daños nos [[hipertensión arterial|hipertensos]] (la carne ye relativamente baxa en conteníu de NaCl, pero los sos derivaos non tantu); la adición d'ácidos grasos [[omega-3]] —yá esisten estudios de [[salchichón]] ellaboráu con estos ácidos grasos—;<ref>"Development of an n-3 fatty acid and alpha-tocopherol enriched dry fermented sausage". Focete L, D'Arrigo M, Cambero I, Ordóñez JA. 2004. Meat Sci 67:485–95.</ref>la adición de [[fibra dietética|fibra]], etc. Otres investigaciones dirixir a la ellaboración y comercialización de la [[carne in vitro]], ensin la intervención animal direuta, gracies al cultivu de texíos n'ambientes controlaos.<ref>"In vitro cultured meat production", P.D. Edelman, [http://www.new-harvest.org/img/files/Invitro.pdf] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080119101815/http://www.new-harvest.org/img/files/Invitro.pdf |date=2008-01-19 }}</ref> Esisten patentes sobre'l so cultivu n'Europa dende 1999,<ref>van Eelen, W. F., van Kooten, W. J., and Westerhof, W. Industrial scale production of meat from in vitro cell cultures. Patent Description, 1999. [https://web.archive.org/web/20081020005430/http://l2.espacenet.com/ espacenet/viewer?PN=WO9931222]</ref> emplegaes principalmente na producción de salchiches. Otros estudios centráronse en llograr la crecedera de carne de pexe (principalmente de ''[[Carassius auratus]]''), llegando a porcentaxes de crecedera del 20&nbsp;% a lo más. Sicasí la meyora d'esti procesu precisa de la resolución de dellos problemes téunicos como'l soporte necesariu pa xenerar grandes cantidaes, la vascularización, etc. La investigación dientro d'esta área ta rellacionada cola denomada téunica de [[biorreactor]]. La carne in vitro tien la ventaya d'ufiertar al consumidor una carne colos ingredientes "controlaos" (esto ye, controlando'l conteníu de proteínes y ácidos grasos, según el de vitamines y sales minerales), control sobre les enfermedaes, la eficiencia, embrivir l'usu d'animales, etc. Queda la incógnita alrodiu de l'aceptación final del consumidor. == Carne nes artes == === Lliteratura sobre la carne === * Nel cuentu del escritor arxentín [[Esteban Echeverría]] ''[[El mataderu]]'', ambientáu na dómina del gobernador [[Juan Manuel de Rosas]], plantégase l'ambiente del mataderu como una metáfora d'aquel periodu de la historia arxentina, onde los qu'exercíen el poder asesinaben a los que nun comulgaben coles sos polítiques. * La novela ''[[La xungla]]'' (''The Jungle''), del autor [[Upton Sinclair]] ({{Cita llibru |apellíos=Sinclair |nome=Upton |títulu=The Jungle |añu=1906 |editorial=Wm. Heinemann |url=http://www.gutenberg.org/ebooks/140}}), describe un mundu onde la industria cárnica tendría una relevancia bien importante na economía de los países desenvueltos. * La novela ''[[Fast Food Nation (llibru)|Fast Food Nation: The Dark Side of the All-American Meal]]'' (2000) tratar d'una investigación periodística realizada por [[Eric Schlosser]] sobre la tema del ''[[fast food]]'' en EE.&nbsp;UU. relativa al consumu de carne n'hamburgueses. Darréu en [[2006]], fíxose una película titulada ''[[Fast Food Nation]]'' que'l so guión taba basada na novela homónima. * Nel cuentu ''[[:m:s:es:Adiós, Cordera|¡Adiós, Cordera!]]'' de [[Leopoldo Alas (Clarín)]], la vaca d'un minifundiu asturianu ye utilizada como metáfora del destín del neñu que, yá mozu, ye unviáu a la guerra. {{cita|Allá diba, como la otra, como la vaca güela. Llevar el mundu. Carne de vaca pa los famionos, pa los indianos: carne de la so alma, carne de cañón pa les llocures del mundu, pa les ambiciones ayenes.}} * El cuentu de [[Jack London]] ''Por un [[bistec]]'' reproduz el tópicu pol cual el consumu de carne aumenta la fuercia, nesti casu d'un boxeador encegoláu pola imposibilidá de consiguilo. * Na novela ''[[L'árbol de la ciencia]]'', de [[Pío Baroja]] (1911), el personaxe principal ye un médicu que s'acorada cola idea de qu'una dieta carnívora allóña-y de la serenidá d'espíritu ([[ataraxia]]). * La novela social ''[[Huasipungo]]'', de [[Jorge Icaza Coronel]] (1934), narra'l recursu desesperáu al consumu de carne en mala traza per parte d'una familia afamiada n'Ecuador. * ''[[Animal Farm]]'' (''Granxa Animal'', traducida como ''Rebelión na granxa'') ye una novela de [[George Orwell]] (1945) en que los animales maltrataos pol granxeru sublévense, entamándose nuna utopía qu'asonsaña a la [[Xunión Soviética]] (l'autor tien una postura política cercana al trosquismu). El consumu de carne ye unu de los asuntos trataos. * S'escribieron y dirixeron delles películes sobre l'incidente del [[Vuelu Fuercia Aérea Uruguaya 571]] (de 2006: ''Milagru en Los Andes, 72 díes nos montes y el mio llargu viaxe a casa'', y de [[1974]]: ''Alive: The Story of the Andes Survivors'', que foi rellanzada en [[1993]] y [[2005]]) nel qu'hubo una situación forzada d'antropofaxa (nun confundir con canibalismu) ante la idea de [[sobrevivencia]]. La película rodar en 1993 sol títulu ''Viven: el milagru de Los Andes'' (n'inglés titulada ''Alive: The Miracle of the Andes''). === Filmografía sobre la carne === * ''Carne'', [[Gaspar Noé]], 1991 (rellacionada al líbido, ambientada de [[1960]] d'equí p'arriba). * ''La marrana'', [[José Luis Cuerda]], 1992 (ambientada a finales del [[sieglu XV]]). * ''La vaquilla'', [[Luis García Berlanga]], 1985 (ambientada na [[Guerra Civil Española]]). * ''[[Fast Food Nation]]'', [[Richard Linklater]], 2006, (ambientada na industria cárnica empobinada a la ellaboración d'hamburgueses). * ''[[Delicatessen (película)|Delicatessen]]'', [[Jean-Pierre Jeunet]] y [[Marc Caro]], 1991, (ambientada nuna dómina atemporal na qu'hai carestía d'alimentos, la carne ocupa una llinia argumental). * ''Earthlings'', [[Tom Regan]], 2010, (documental ambientáu nel procesu actual de llogru de diversos productos cárnicos). == Ver tamién == * [[Atles de la carne]] * [[Clasificación de la carne]] * [[Ganadería]] * [[Asáu]] * [[Cocción (carne)]] * [[seitán|Carne vexetal]] * [[Carnicería]] * [[Mataderu]] * [[Steakhouse]] == Bibliografía == * Maguelonne Toussaint-Samat, ''Historia Natural y Moral de los Alimentos Vol.2: La carne, los productos lácteos y les ceberes''. Ed.Alianza Editorial, 1991. * "The River Cottage Meat Book" - Hugh Fearnley, Publicáu en 2007 Ed. Ten Speed Press. Llibru de recetes ilustráu. * "The Complete Meat Cookbook" - Bruce Aidells, Publicáu en 2001 Ed. Houghton Mifflin Cookbooks. * "The Sexual Politics of Meat: A Feminist-Vegetarian Critical Theory" - Carol J. Adams, Publicáu en 1999 Ed. Continuum International Publishing Group. Una visión crítica dende'l puntu de vista [[feminismu|feminista]]. * "You Don't Need Meat", Peter Cox - Publicáu en 2003 ed. Macmillan * "Principles of Meat Science", Elton D. Aberle, Publicáu en 2001, ed. Kendall Hunt * "Meat Hygiene", J. F. Gracey, David S. Collins, Robert J. Huey, 1999, Elsevier Health Sciences - Llibru téunicu qu'enceta tolos procesos de la carne na industria (inclusive la química mientres el cocináu). == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{Wikiquote}} {{commonscat|}} * [http://www.ams.usda.gov/lsg/stand/imps.htm Información de la ''Institutional Meat Purchasing Specifications''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070608014257/http://www.ams.usda.gov/lsg/stand/imps.htm |date=2007-06-08 }} (IMPS) - N'inglés * {{Enllaz rotu|1=carne vacuno Cortes de carne vacuno n'Arxentina |2=http://cyt-ar.com.ar/cyt-ar/index.php/Cortes_de |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}. * {{Enllaz rotu|1=Asociación Caprina Arxentina - Calidá de la Carne de Cabra |2=http://www.asociacioncaprina.com.ar/verart.asp?categoryId=9&file=calid%C3%A1-carne-cabra.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} {{Tradubot|Carne}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Carnes|*]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Artículos con referencies a la RAE]] 1vqu6nslhxftmibflq34lfc6nd56gjq Eugène Delacroix 0 73810 4498633 4498341 2026-06-04T07:32:01Z Ziv 117068 ([[c:GR|GR]]) [[File:Prise de Constantinople par les croisés (12 avril 1204).jpg]] → [[File:Eugène Delacroix - Prise de Constantinople par les croisés (12 avril 1204) - 2026 restoration.jpg]] [[c:COM:FR#FR2|Criterion 2]] · Artist's name and to make it clear that this is a restored version of the painting 4498633 wikitext text/x-wiki {{Redirixe equí|Delacroix}} {{persona}} '''Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix''' {{nym}} foi un [[Pintura artística|pintor]] [[Francia|francés]]. == Familia == Según delles hipótesis, Delacroix pudo ser fíu biolóxicu del políticu [[Talleyrand]], al que se paecía físicamente. Según esta teoría, el so padre oficial quedaría maneru por causa de una enfermedá. De toes formes, Eugène foi rexistráu como fíu del políticu Charles Delacroix, Ministru d'Esteriores del [[Direutoriu (Francia)]], y de Victorie Oeben, que pertenecía a una familia d'ebanistes, artesanos y dibuxantes. Eugène foi'l cuartu y últimu fíu del matrimoniu. Al morrer el so padre, en 1805, siendo nesi momentu prefeutu de [[Gironda]], Eugène treslladóse cola so familia a París, a casa de la so hermana mayor Henriette de Verninac. Al añu siguiente inscribir en [[Llicéu Louis-le-Grand|Llicéu Imperial]] onde realiza estudios clásicos. En 1813 mora en casa del so primu Batallie en Valmont, llugar al qu'él va permanecer venceyáu pol so misteriosu encantu, volviendo a él repitíes vegaes a lo llargo de la so vida. Dende Valmont visita Rouen, onde lo impresionen vivamente les ruines medievales y el palaciu de xusticia gótica, que yá empieza a amena-y el gustu pola arquiteutura del medievu. En [[1814]] muerre la so madre quedando güérfanu pero so la proteición de la so hermana mayor Henriette. == Primeros años == En [[1815]] siguiendo l'encamientu del so tíu, el pintor Henri-Francois Riesener, Delacroix entró nel taller del pintor neoclásicu [[Pierre Narcisse Guérin]], onde [[Théodore Géricault]] y [[Antoine-Jean Gros|el Barón Gros]] fueron los sos maestros. Visitaba frecuentemente'l [[Louvre]], estudiando y copiando a los grandes pintores qu'almiraba: [[Rubens]], [[Velázquez]], [[Rembrandt]], [[Paolo Veronese]], y banciar# ente la tradición y el clasicismu y el deséu de topar, tres les apariencies, la realidá. Pero coles mesmes estudia a Goya ya interésase pola litografía, publicando dellos grabaos en "Le Miroir". El pintor paisaxista [[Richard Parkes Bonington|Bonington]] enseñólu a pintar la naturaleza. [[Raymond Soulier]] empecipió-y na acuarela. En 1816 inscribir na Escuela de Belles Artes, onde contrái amistaes que van durar tola vida. El primer encargu públicu que realiza en 1819, ''La Virxe de la Mieses'', de la ilesia de Orcemont, deriva claramente de los sos estudios de Rafael. L'artista frecuenta los salones lliterarios onde conoz a [[Stendhal]], [[Prosper Mérimée|Mérimée]], [[Victor Hugo]], [[Alexandre Dumas (padre)|Alexandre Dumas]], [[Baudelaire]]. Melómanu apasionáu, rellacionar con [[Paganini]], [[Frédéric Chopin]], [[Franz Liszt]], [[Franz Schubert]], ente otros; Delacroix prefier l'amistá de músicos, escritores ([[George Sand]]) y poetes a la de los pintores de la so dómina. En [[1822]] Delacroix espón per primer vegada ''Dante y Virgilio nos infiernos'', una obra llena de fuercia, d'una composición ambiciosa y colores bien trabayaos; nella la lluz esmuz sobre les musculatures enchíes, una quema consume una ciudá (en segundu planu), les capes ondean al vientu. La fantasía, lo macabro y l'erotismu entemécense. Dos años más tarde pinta ''[[La matanza de Quíos]]'', una obra enérxica y con un coloríu muncho más vivu. Dambos cuadros concretizan la so ambivalencia interior que se banciar# ente'l romanticismu y el clasicismu, ente diseñu y color, polémica interna que lu va acompañar mientres tola so vida. [[Ficheru:Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix, French - The Death of Sardanapalus - Google Art Project.jpg|thumb|300px|''[[La muerte de Sardanápalo]]'', que Delacroix espunxo per primer vegada nel Salón de 1827-28, onde recibió dures crítiques.]] En [[1825]], Delacroix dir a [[Inglaterra]] onde va pasar tres meses estudiando a los pintores ingleses, de manera especial conoz a [[John Constable]], el mayor paisaxista européu de la dómina. Trata de desvelar la téunica y l'usu de los colores, analizando los efeutos psíquicos qu'éstos provoquen. A los sos 30 años llogra provocar discutiniu nel públicu col cuadru ''[[La muerte de Sardanápalo]]'' pintáu en [[1827]] y espuestu nel Salón de París. Ye un cuadru nel que fai gala d'una de les sos más arrogantes combinaciones del color. Con un trazáu llenu de puxanza, tres un esbozu al temple fixo una serie d'estudios parciales al pastel y, dempués, al natural. El cuadru foi vendíu en [[1847]] a M. Wilson, que lo instala nel so castiellu de Brie, lo que provocó un grave deterioru del cuadru, y riquió una difícil restauración. Muertu yá Delacroix esta obra recalaría nel Louvre. La pintura ye un bon exemplu de lo que yera importante pa los románticos franceses: el superhombre esbocáu en calidá d'héroe, la combinación d'erotismu y muerte, el decoráu oriental, los grandes movimientos en llugar d'una composición equilibrao y apacible, y el predominiu del color sobre la llinia. Delacroix llamar, "''la Proeza asiática''". == Viaxe al norte d'África == [[Ficheru:Augustins - Le Sultan du Maroc - Eugène Delacroix.jpg|thumb|left|''El Mulay Abderraman, Sultán de Marruecos, saliendo del so palaciu de Meknes arrodiáu del so guardia'',1845.]] En [[1832]], realiza un viaxe de seis meses a [[Marruecos]] y [[Arxelia]], afayando ellí la esllumante lluz y color de los sos paisaxes, les sos xentes, la sensualidá y el misteriu, sensaciones intenses que se van reflexar en tola so obra posterior. [[Luis Felipe de Francia]] decide mandar una delegación especial a Marruecos pa caltener el control sobre'l Mulay [[Abd ar-Rahman ibn Hicham]], escueye al conde Charles Edgar de Mornay, antiguu gentilhombre de la corte de Carlos X, acompañar el so amante oficial Mademoiselle Mars que-y suxer incluyir na llista de viaxeros a Eugene Delacroix. Nesti periodu a Delacroix yá se-y apurriera la [[Lexón d'Honor]], y yera bien apreciáu na sociedá Francesa. La Facienda Real llindar a paga-y namái'l trayeutu ente [[Toulon]] y [[Tánxer]], l'artista va tener que pagar los sos gastos personales mientres el viaxe. El [[1 de xineru]] de [[1832]], a les tres de la mañana, acabante cenar col conde Charles Edgar de Mornay y Mademoiselle Mars pola celebración de San Silvestre, Delacroix parte cola comitiva a Toulon pa encetar la [[fragata]] “''La Perle''”, que va zarpar hasta'l [[11 de xineru]] escontra [[África del Norte]].<ref>{{Cita web |url=http://www.imarabe.org/temp/activitejeunes/sdl/publications/livrets/delacroix.pdf |títulu=Delacroix<!-- Títulu xeneráu por un bot --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080405114644/http://www.imarabe.org/temp/activitejeunes/sdl/publications/livrets/delacroix.pdf |fechaarchivu=2008-04-05 }}</ref> Conócense perbién los pormenores d'este viaxe gracies al Diariu del artista, a les sos cartes empobinaes a los sos amigos y al álbum de croquis qu'ellaboró. Estos documentos faen posible siguir la crónica del artista de forma cuasi diaria pasiando pela ciudá o'l campu, participando nes fiestes y actividaes nes ciudaes de [[Tánxer]], [[Fez (Marruecos)|Fez]], [[Meknes]], [[Orán]] y [[Arxel]]. Delacroix queda esllumáu al llegar a [[Tánxer]]. Esti viaxe a [[Marruecos]] produz un tresformamientu innegable na so obra. Ta convencíu de que n'[[África del Norte]] puede contemplase cómo yeren les antigües civilizaciones, y establez comparances cola Grecia y la Roma clásiques. [[Ficheru:Stadtmauer von Meknes (aus dem marokkanischen Skizzenbuch, Eugène Delacroix).jpg|thumb|upright|Páxina del álbum del norte d'África y España, 1832, [[Musée du Louvre]].]] {{cita|«''Imaxina queríu amigu, lo que supón contemplar les puestes de sol, ver a persones que se paecen a antiguos cónsules, Catones y Brutos, pasiando peles cais, iguando les sos sandalies, a los que nin siquier falta l'aire desdeñoso que deben de tener los amos del mundu''».|Carta a Pierret 29 d'abril de 1832.<ref>[http://carnet-escale.chez-alice.fr/Celebres/LITTERATURE/Delacroix/MarDLCX4.htm Son guide<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref>}} Na so llegada a [[Arxel]] consigue entrar de forma secreta a una [[harén]] de l'autoridá portuaria. Nesta visita llogra faer dellos dibuxos sobre la vistimienta de les muyeres musulmanes. Estos numberosos croquis y dibuxos sirvirán-y a los so regresu a Francia pa consiguir pintar con muncho detalle'l cuadru ''[[Muyeres d'Arxel nel so apartamentu|Muyeres d'Arxel]] nes sos habitaciones'' (1834) y una litografía de mesma tema. Dempués del so viaxe a Marruecos, les sos anotaciones sirviránlu de gran inspiración pa realizar llenzos como ''Ceremonia Nupcial xudía en Marruecos'' (1837; Delacroix participó realmente nuna boda xudía na ciudá de [[Tánxer]]<ref>{{Cita web |url=http://arts-graphiques.louvre.fr/fo/visite?srv=mipe&idImgPrinc=1&idFicheOeuvre=18282&provenance=mfc&searchInit=searchArtiste |títulu=Inventaire du Département des Arts graphiques<!-- Títulu xeneráu por un bot --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080630044955/http://arts-graphiques.louvre.fr/fo/visite?srv=mipe&idImgPrinc=1&idFicheOeuvre=18282&provenance=mfc&searchInit=searchArtiste |fechaarchivu=2008-06-30 }}</ref>), ''El Mulay Abderraman, Sultán de Marruecos, saliendo del so palaciu de Meknes arrodiáu del so guardia'' (1845), ''Los convulsionarios de Tánger'' (1837-1838), ''La caza del lleón'' (1855), ''Odalisca'' (1857)... La naturaleza y los animales d'África del Norte capten tamién la imaxinación del autor, los sos estudios d'anatomía mientres el so viaxe inspirárenlu pa ''Árabe ensillando el so caballu'' (1855), ''La engarradiella de caballos árabes nuna corte'' (1860)... Visitó'l [[zoolóxicu]] priváu del [[pachá]] col escultor realista [[Antoine-Louis Barye]], onde reparó a los animales; tamién tomó notes y dibuxos de los tigres de la casa de fieres del [[Xardín des Plantes]] en Francia. El 5 de xunetu va tornar a Toulon con más de 100 dibuxos y croquis de los sos viaxes; caltiénense trés d'ellos nel [[Muséu del Louvre]] y unu nel [[Muséu Condé]] de [[Chantilly]]. Ente los años 1893 y 1895 publicar en París una serie de notes y reflexones que falen de la so evolución personal y artístico. Estos diarios tomen el periodu entendíu ente 1823 y la muerte de Delacroix. == Encargos oficiales y últimos años == [[Ficheru:La Liberté guidant le peuple - Eugène Delacroix - Musée du Louvre Peintures RF 129 - après restauration 2024.jpg|thumb|300px|''[[La llibertá guiando al pueblu]]'' (1830).]] Cuando torna de Marruecos recibe encargos oficiales pa decorar y pintar diversos edificios públicos: el Salón del rei del palaciu de Borbón, el palaciu de [[Luxemburgu]], la [[Galería de Apolo]] nel Louvre... El so cuadru más popular ''La Llibertá guiando al pueblu'', tamién conocíu como ''La barricada'' ([[1831]]), valió-y la Cruz de la Lexón d'Honor. En [[1857]] foi almitíu na [[Academia de Belles Artes (Francia)|Academia de Belles Artes]]. Dalgunes de les sos obres más pernomaes atopar nel [[Muséu del Louvre]]. La obra de Delacroix va inspirar a un gran númberu de pintores, por casu [[Vincent van Gogh]]. Nel so ''Diariu'' espón los sos pensamientos ya idees avera del arte y los artistes, compara les sos propies obres anteriores y posteriores, analizar y disecciona, y espresa les sos opiniones sobre l'arte, la política y la vida. Esti diariu constitúi una interesante fonte d'información al respective de la so vida y la so dómina. En [[1859]], el pintor espón per última vegada nel Sálon yá que a pesar del so enfotu nun puede trabayar de forma continua. El so estáu de salú deteriórase por una larinxitis y va tener que retirase y guardar reposu fora de París, nel campu. En [[1861]] termina los frescos de Saint-Sulpice (obra qu'empezara en 1849) y empieza la decoración del comedor del banqueru Hartmann. En [[1863]] el so estáu de salú empeora pero sigue pintando, ''El cobru del impuestu árabe'' y ''Tobias y l'Ánxel'', pero muerre'l [[13 d'agostu]], acompañáu solamente pol so fiel ayudante Jenny Le Guillou. Dexando ensin concluyir los cuatro grandes teles destinaes al comedor de Hartmann. Meses enantes escribe nel so diariu: "''El méritu d'una pintura ye producir una fiesta pa la vista. Lo mesmo que se diz tener oyíu pa la música, los güeyos han de tener capacidá pa gociar la guapura d'una pintura. Munchos tienen el mirar falsu o inerte; ven los oxetos, pero non la so excelencia"''. Y asina termina la so esistencia esti gran pintor que la so obra artística puede considerase verdaderamente revolucionaria. == Obra gráfica == Amás de la so producción pictórica, dexó una estimable producción gráfica, principalmente [[litografía|litografíes]]. En [[1825]] grabó siquier cinco planches sobre "medailles antiques", en realidá [[Dracma griega moderna|dracmes]] y demás [[monedes griegues]]. En [[1827]] grabó otra serie inspirada na novela "[[Fausto]]" de [[Goethe]], a quien efigió nuna litografía. La portada d'esta serie guarda semeyances —de xuru non casuales— con "[[Los Caprichos]]" de [[Francisco de Goya|Goya]]. Darréu dedicó otra serie al drama "[[Macbeth]]" de [[Shakespeare]]. == Estilu == Según la historiadora Ruiz, Delacroix escoyó a [[Dante]] pa realizar delles de les sos obres. Foi'l más emblemáticu pintor del movimientu románticu apaecíu nel primer terciu del [[sieglu XIX]], que la so influencia estender hasta los impresionistes. Etiquetáu primeramente como neoclásicu, anque opuestu totalmente a [[Ingres]], dambos son criticaos nos distintos Salones nos qu'esponíen. A partir de la esposición de [[1855]] Delacroix convertir na figura que supo devasar la formación clásica pa "anovar" la pintura. Al so fallecimientu, los artistes contemporáneos rindiéronlu sentíos homenaxes, cuantimás [[Gustave Courbet]]. Auténticu xeniu, dexó numberoses obres que teníen enforma que ver cola actualidá de la so dómina (''Les matances de Quío'' o la ''Llibertá guiando al pueblu''). Tamién destacó como pintor relixosu magar les sos continues declaraciones d'ateísmu. Les sos obres manifiesten una gran maestría nel usu del color. == Cuadros == {{VT|Categoría:Cuadros de Eugène Delacroix}} [[Ficheru:Scène des massacres de Scio.jpg|thumb|300px|''[[La matanza de Quíos]]'', 1824.]] * ''[[La Barque de Dante]]'' ou ''[[La Barque de Dante|Dante et Virgile]] (aux enfers)'', ([[1822]]), 189x241,5 cm, [[Muséu del Louvre]], [[París]]. * ''[[Aline la mulâtresse]]'' ou ''[[Portrait d'Aspasie]] la Mauresque'', (escontra [[1824]]), [[Muséu Fabre]], [[Montpellier]]. * ''[[Jeune orpheline au cimetière]]'', ([[1824]]). * ''[[La matanza de Quíos]] (Scènes des massacres de Scio)'', ([[1824]]), 417 x 354 cm, [[Muséu del Louvre]], [[París]]. * ''El duque d'Orleans amosando al so amante'' (h. [[1825]]), [[Muséu Thyssen-Bornemisza]]. * ''[[Grecia expirante ente les ruines de Missolonghi]]'', ([[1826]]), 213x142 cm, [[Musée des Beaux-Arts de Burdeos|Muséu de Belles Artes]], [[Burdeos]]. * ''[[La muerte de Sardanápalo]] (La Mort de Sardanapale)'', ([[1827]]-[[1828]]), [[Muséu del Louvre]], [[París]]. * ''[[La Llibertá guiando al pueblu]] (La Liberté guidant le peuple)'', ([[1830]]), 260x325 cm, [[Muséu del Louvre]], [[París]]. * ''[[Muyeres d'Arxel]] (Femmes d'Alger dans leur appartement)'', ([[1834]]), 180x229 cm, [[Muséu del Louvre]], [[París]]. * ''[[La Bataille de Taillebourg]]'', ([[1835]]-[[1837]]), 485x555 cm, Muséu del [[Castiellu de Versalles]]. * ''[[Autoportrait au gilet vert]] ([[1837]]), 65x54,5 cm, [[Muséu del Louvre]], [[París]]. * ''[[Frédéric Chopin]] (Portrait of Frédéric Chopin and George Sand)'', ([[1838]]), 45,7x37,5 cm, [[Muséu del Louvre]], [[París]]. * ''[[Autoportrait (Delacroix)|Autoportrait]]'', ([[1840]]), [[Galería de los Oficios]], [[Florencia]]. * ''[[Entrée des Croisés à Constantinople]]'', ([[1840]]), 410x498 cm, [[Muséu Louvre]], [[París]]. * ''[[Paysage à Champrosay]]'', escontra 1849, [[Muséu de Belles Artes André Malraux|Musée Malraux]], [[Le Havre]]. * ''El caballeru árabe'' ([[1854]]), [[Muséu Thyssen-Bornemisza]]. * ''[[La fiancée d'Abydos]]'', ([[1857]]), 47,7x40 cm, [[Kimbell Art Museum]]. * ''La xusticia de Traxanu'' ([[1858]]), [[Muséu de Belles Artes de Rouen]]. * ''[[Ovide chez les Scythes]]'', ([[1859]]), 88x130 cm., [[National Gallery (Londres)|National Gallery]], [[Londres]]. * ''[[La caza del lleón]] (La Chasse aux lions'', ([[1861]]), 76,5 x 98,5 cm, The Art Institute of Chicago, [[Chicago]]. * ''[[Medea furiosa]] (Médée furieuse)'', ([[1838]]-[[1862]]), 260x165 cm, [[Palais des Beaux-Arts de Lille|Muséu de Belles Artes]], [[Lille]], 122,5x84,5 cm., [[Muséu del Louvre]], [[París]]. * ''La grande Gigue'' ([[1855]]-[[1856]]). * ''[[Lutte de Jacob avec l'Ange]]'', ([[1855]]-[[1861]]) [[Ilesia de San Sulpicio]], [[París]]. Dende [[1980]] una serie de sellos postales representen detalles del cuadru ''La Llibertá guiando al pueblu''. A finales del [[sieglu XX]] emitióse un billete de bancu de cien francos conmemorando a Delacroix y el so cuadru ''La Llibertá guiando al pueblu''. Trátase del únicu billete de bancu nel mundu nel que se representa a una muyer colos senos al descubiertu. == Galería == <gallery mode=packed heights="150px"> Eugène Ferdinand Victor Delacroix 024.jpg|''Mademoiselle Rose'', 1817–1824, [[Muséu del Louvre]] Delacroix_barque_of_dante_1822_louvre_189cmx246cm_950px.jpg|''[[La barca de Dante]]'', 1822, [[Louvre]] Eugène Delacroix - Jeune orpheline au cimetière (vers 1824).JPG|''Güérfana nel campusantu'', 1823 Delacroix head of a woman.jpg|''Cabeza de muyer'', 1823 Delacroix Louis dOrleans devoilant une maitresse.jpg|''[[Luis de Valois|Luis de Orléans]] afayando a la so ama'', c.1825&ndash;26, [[Muséu Thyssen-Bornemisza]], [[Madrid]] Eugène Ferdinand Victor Delacroix 021.jpg|''El combate de Giaour y Hassan'', 1826, [[Institutu d'Arte de Chicago]] Mephistopheles2.jpg|''[[Mefistófeles]] volando sobre [[Wittenberg]]'', litografía, 1828 Young_tiger_playing_with_its_mother.jpg|''Nuevu tigre xugando cola so madre'', 1830 Delacroix_portrait_Desmaisons.JPG|Retrato del Dr. François-Marie Desmaisons, 1832–33, oleu sobre llenzu, [[Detroit Institute of Arts]] Eugène Delacroix - The Women of Algiers, 1834.jpg|''[[Muyeres d'Arxel]]'', 1834, [[Louvre]] Eugène Delacroix - Les Natchez, 1835 (Metropolitan Museum of Art).jpg|''Los Natchez'', 1835, [[Muséu Metropolitanu d'Arte]] Eugène Ferdinand Victor Delacroix 043.jpg|''[[Frédéric Chopin]]'', 1838, [[Louvre]] Eugène_Ferdinand_Victor_Delacroix_041.jpg|''[[George Sand]]'', 1838, Ordrupgaard, [[Copenḥague]] Columbus and His Son at La Rábida.JPG|''Colón y el so fíu en La Rábida'', 1838, [[Galería Nacional d'Arte]] Jüdische Hochzeit in Marokko-1024.jpg|''Boda xudía en Marruecos'', c. 1839, [[Louvre]] Eugène Ferdinand Victor Delacroix 018.jpg|''[[Hamlet]] con Horacio'', 1839, [[Louvre]] Eugène Delacroix - Prise de Constantinople par les croisés (12 avril 1204) - 2026 restoration.jpg|''Entrada de los Cruzaos en Constantinopla'', 1840, [[Louvre]] Delacroix-Marc Aurèle-MBA-Lyon.jpg|''Últimes pallabres del emperador Marco Aurelio'', 1844, [[Muséu de Belles Artes de Lyon]] Brooklyn Museum - Desdemona Cursed by her Father (Desdemona maudite par son père) - Eugène Delacroix.jpg|''[[Desdémona (Otelo)|Desdémona]] arrenegada pol so padre'' (ca. 1850–54), [[Muséu Brooklyn]] Christ sur la mer de Galilée (Delacroix) Walters Art Museum 37.186.jpg|''Cristu nel [[Mar de Galilea]]'', 1854 Eugène Ferdinand Victor Delacroix 025.jpg|1855, ''Marroquín ensillando el so caballu'', [[Muséu del Hermitage]] Delacroix-Fiancée-Abydos-Kimbell.jpg|''La novia de Abidos'', 1857 Death_of_Desdemona.jpg|''La muerte de Desdémona'', 1858 Delacroix - The Justice of Trajan, oil on canvas, 1858.jpg|''La [[xusticia de Traxanu]]'', 1858, [[Muséu d'Arte de Honolulú]] Eugène Delacroix - Ovide chez les Scythes (1859).jpg|''Ovidio ente los escites'', 1859 Eugène_Ferdinand_Victor_Delacroix_022.jpg|''Caza del lleón'', 1861, [[Institutu d'Arte de Chicago]]. Jacob Angel Delacroix.jpg|''Llucha ente Jacob y l'ánxel'', frescu de la ilesia de Saint Sulpice (París), 1861. </gallery> == Ensayos == * {{cita llibru |autor = Eugéne Delacroix |títulu = Metafísica y belleza |añu=2010 |editorial = Buenos Aires: Editorial Cactus |id = ISBN 978-987-26219-0-2 }} == Notes y referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * Hagen, Rainer y rose Marie, Los secretos de les obres d'arte, tomu I. Köln.Taschen.2003 ISBN 3822821012. * Neret, Gilles, Eugène Delacroix, Köln. Taschen. 2002 ISBN 382281394X * Armando Curcio, Editore, ''Los xenios de la pintura'', Roma, 1979. ISBN 84-7291-138-1 Tomu VII. == Enllaces esternos == {{wikiquote}} {{commonscat}} * [http://www.allpaintings.org/v/Romanticism/Eugene+Delacroix/ Eugène Delacroix en allpaintings.org] Obra completa * [http://carnet-escale.chez-alice.fr/Celebres/LITTERATURE/Delacroix/MarDLCX.htm Viaxe de Delacroix a Marruecos] En francés con ilustraciones del so Diariu. * [http://www.musee-delacroix.fr/fr/ Le musée national Eugène Delacroix] Francés ya inglés * [http://www.artrenewal.org/asp/database/art.asp?aid=48 Eugène Delacroix en Art Renewal Center] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20030621183050/http://www.artrenewal.org/asp/database/art.asp?aid=48 |date=2003-06-21 }} *[http://www.criticadelibros.com/drama-y-elemento-humano/diario-de-delacroix/ Diarios personales de Delacroix. Reseña na Enciclopedia Noguer] {{es}} {{NF|1798|1863|Delacroix, Eugene}} {{Tradubot|Eugène Delacroix}} [[Categoría:Eugène Delacroix|Eugène Delacroix]] [[Categoría:Pintores de Francia]] [[Categoría:Pintores del Romanticismu]] [[Categoría:Orientalistes de Francia]] p8kl28gacti4xlzthizmksxfexkbl8m Carlos Slim 0 74050 4498577 4445387 2026-06-03T18:33:02Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 2 referencia(es) y marcando 5 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498577 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Carlos Slim Helú''' {{nym}} ye un [[empresariu]] [[Méxicu|mexicanu]] con ascendencia [[El Líbanu|libanesa]]. Ye'l segundu home más ricu del mundu, yá que tien bienes que xuben a los 77&nbsp;100&nbsp;millones de dólares.<ref name=Forbes /> == Biografía == Fíu de Julián Slim Haddad y de Linda Helú, Carlos Slim Helú titulóse como [[inxenieru civil]] na [[Universidá Nacional Autónoma de Méxicu]], onde impartió [[álxebra]] y [[programación llinial]]. Dende mozu empezó a invertir na compra de negocios, que faía espolletar, según na [[compraventa]] de [[bienes raíz]], nel centru de la [[Ciudá de Méxicu]].{{demostrar}} A principios de los años ochenta y metanes una crisis que paralizó a [[Méxicu]] y con fugues de capitales históriques, Slim y el so grupu realizaben inversiones fuertes nel país, y adquirieron delles empreses.<ref>{{cita web |url=http://www.forbes.com.mx/el camín-de-slim-en-de-forbes/|títulu= El camín de Slim en Forbes|obra=Forbes|fecha=28 d'abril de 2013|fechaaccesu=2 de payares de 2014}}</ref> Carlos Slim mentó repetidamente qu'esta etapa del país recordólu polo que pasó'l so padre Julián Slim, cuando en [[1914]] y en plena [[Revolución Mexicana]] mercó-y a los so hermanu mayor el 50 per cientu restante del negociu que teníen de mancomún, llamáu "La Estrella d'Oriente", creyendo asina en Méxicu y nel so destín. ''«Si'l mio pá, en plena Revolución, col país sacudíu, ensin inda tener familia, siendo estranxeru y ensin l'enraigono que te da'l tiempu, confió en Méxicu y nel so futuru, qué tanto diba faelo yo»,'' dixo Carlos Slim en delles entrevistes.<ref>{{cita web |url=http://www.gradacentral.com/futgral/futinter/item/2116-slim-a-espa%C3%B1a|títulu= Slim quier un equipu d'España |apellíu=González|nome=Daniel|obra=gradacentral.com|fecha=19 d'ochobre de 2012|fechaaccesu=24 de febreru de 2014}}</ref> L'actividá de Carlos Slim viénose diversificando en dellos sectores. En [[1997]] adquirió [[aiciones]] d'[[Apple Inc.]], xustu enantes del llanzamientu de la [[iMac]], colo que llogró multiplicar la so fortuna.<ref>{{cita web|url=http://www.terra.com.mx/especialesnoticias/articulo/138999/|títulu=Carlos Slim Helú|editorial=[[terra]]|fecha=10 d'abril de 2007|fechaaccesu=24 de febreru de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160309122135/http://www.terra.com.mx/especialesnoticias/articulo/138999/|fechaarchivu=2016-03-09}}</ref> En 1997 adquirió [[Prodigy Internet de Telmex|Prodigy]], un provisor d'Estaos Xuníos d'[[Internet]]. Carlos Slim llogró faer d'esta empresa un poderosu servidor de diversos servicios d'[[Internet]] hasta llograr una alianza con [[MSN]], llanzando un [[portal (Internet)|portal]] n'[[idioma castellanu|español]] de la mano con [[Microsoft]]. Este, al poco tiempu, convertir en portal piqueru en Méxicu.{{demostrar}} El 10 de setiembre de 2008 mercó un 6,4&nbsp;% del periódicu d'Estaos Xuníos ''[[The New York Times]]'', ye dicir 9,1&nbsp;millones d'aiciones, por un valor averáu de $123&nbsp;millones de dólares. Según Slim, este foi un movimientu puramente financieru (y non una estratexa pa entrar nel mundu de los medios d'Estaos Xuníos). Con esta participación accionaria convertir nel tercer [[accionista]] más grande de la compañía, dempués de la familia [[Ochs-Sulzberger]], quien caltuvieron el control accionario del Times dende 1898, y del fondu de cobertoria [[Harbinger Capital Partners]].<ref>http://www.cnnexpansion.com/negocios/2008/09/10/slim-tien-participacion-en-nyt</ref> Nel 2012 la so empresa [[Grupu Carso]] fíxose dueñu del equipu de fútbol español [[Real Uviéu]]<ref>{{Cita web |url=http://peru21.pe/economia/carlos-slim-nuevo-dueno-club-real-oviedo-espana-2103924 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140826120834/http://peru21.pe/economia/carlos-slim-nuevo-dueno-club-real-oviedo-espana-2103924 |fechaarchivu=2014-08-26 }}</ref> y del 30&nbsp;% de los equipos mexicanos de fútbol [[Club León]] y [[Club de Fútbol Pachuca]].<ref>http://radiotrece.com.mx/invierte-empresariu-carlos-slim-en {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20250125024904/http://radiotrece.com.mx/invierte-empresariu-carlos-slim-en |date=2025-01-25 }} clubes mexicanos/</ref> == Familia == Slim ye viudu y tien 6 fíos: [[Carlos Slim Domit|Carlos]], [[Marco Antonio Slim Domit|Marco Antonio]], [[Patrick Slim Domit|Patrick]], Soumaya, Vanessa y Johanna. Trés d'ellos (Carlos, Marco Antonio y Patricio) remanen los negocios del so padre. La so esposa, Soumaya Domit, finó'l [[7 de marzu]] de [[1999]].<ref>{{cita web |url=http://www.carlosslim.com/biografia.html|títulu= Carlos Slim Helú - Biografía|obra=carlosslim.com|fechaaccesu=24 de febreru de 2014}}</ref> == Fortuna y obres == N'Ochobre de 2015, Carlos Slim, según ''Forbes'', cuenta con una fortuna de 62&nbsp;500&nbsp;millones de dólares, lo que lo alluga como'l cuartu home más ricu del mundu<ref>http://cincodias.com/cincodias/2015/10/23/empreses/1445596134_462964.html</ref>, detrás del español [[Amancio Ortega]] y los americanos [[Bill Gates]] y [[Warren Buffett]].<ref>https://elpais.com/elpais/2015/10/23/album/1445596549_838897.html#1445596549_838897_1445598472</ref> Acordies con un analís financieru del portal d'Internet "Sentíu Común", publicáu'l 6 de xineru de 2010, la fortuna de Carlos Slim aumentó en 15&nbsp;500&nbsp;millones de dólares a 74&nbsp;500&nbsp;millones, un 26,3&nbsp;% más que l'añu anterior.<ref>{{cita web|url=http://noticierostelevisa.esmas.com/nacional/244562/fortuna-carlos-slim-crecio-26.3-2010-|títulu=Fortuna de Carlos Slim creció 26.3&nbsp;% en 2010|axencia=[[Axencia EFE|EFE]]|editorial=[[Noticieros Televisa]]|fecha=1 de xunu de 2011|fechaaccesu=24 de febreru de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305075003/http://noticierostelevisa.esmas.com/nacional/244562/fortuna-carlos-slim-crecio-26.3-2010-|fechaarchivu=2016-03-05}}</ref> Mientres 2008, Carlos Slim asitiábase como'l segundu home más ricu del mundu, dempués de [[Bill Gates]].<ref>http://www.forbes.com/feeds/ap/2007/07/03/ap3882862.html{{enllaz rotu|febreru 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://business.guardian.co.uk/story/0,,2117330,00.html?gusrc=rss&feed=24|títulu= Mexican tycoon overtakes Bill Gates as world's richest man|apellíu=Walsh|nome=Fiona|editorial=[[The Guardian]]|fecha=3 de xunetu de 2007|fechaaccesu=24 de febreru de 2014}}</ref> Sicasí, el mesmu artículu de la revista ''Forbes''<ref>{{cita web|url=http://www.forbes.com/business/2007/04/11/billionaires-helu-telecom-biz-cz_hc_0411helu.html|títulu=Carlos Slim Helu Now World's Second-Richest Man|apellíu=Coster|nome=Helen|obra=[[Forbes]]|fecha=4 de payares de 2007|fechaaccesu=24 de febreru de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080928012454/http://www.forbes.com/business/2007/04/11/billionaires-helu-telecom-biz-cz_hc_0411helu.html|fechaarchivu=2008-09-28}}</ref> diz que «la fortuna de Slim ta en discutiniu, yá que llogró amasar nun país onde l'ingresu per cápita ye de 10,300 dólares per añu (USD) y amás el 46.2 per cientu de la población<ref>http://www.eluniversal.com.mx/articulo/nacion/sociedad/2015/07/24/crez-probeza-en-mexico-hai-dos-millones-mas-coneval</ref> vive en probeza nel añu 2015.<ref name="UN">{{cita web | títulu=UN HDI table|url=http://hdr.undp.org/en/media/HDI_2008_EN_Tables.pdf|obra=|editorial=United Nations|añu=2008|fechaaccesu=27 de mayu de 2009}}</ref>[[Ficheru:Telmex Cuicuilco.jpg|thumb|256px|Edificiu de Telmex na [[Ciudá de Méxicu]], allugáu al llau de la reserva ecolóxica de [[Cuicuilco]].]] Dende los años 80 yá yera un empresariu bien esitosu y unu de los más importantes de Méxicu. 1982 foi un añu críticu na historia del país. Cola crisis de delda, la [[nacionalización de la banca]] y les finances del país práuticamente paralizaes, Carlos Slim y el so [[Grupu Carso]] propunxéronse invertir de forma intensa y activa. Asina ye como nesti periodu realizáronse diverses inversiones y alquisiciones, ente les cualos destaca [[Cigatam]] ([[Philip Morris]] Méxicu), fabricante de los [[cigarru|cigarros]] [[Marlboro]]. Esta alquisición resultó ser la primera y más importante, dáu'l fluxu d'efectivu que tenía y que dexó al grupu cuntar con abonda lliquidez p'aprovechar les oportunidaes que se taben dando, ampliando asina la compra d'importantes compañíes, ente elles: [[Hulera El Centenariu]], [[Bimex]], [[Hoteles Calinda]] y [[Reynolds Aluminiu]]. Depués mercó'l paquete accionario de [[Seguros de Méxicu]], y asina se conformaría lo que güei ye [[Grupu Financieru Inbursa]], integráu pola [[Casa de Bolsa Inversora Bursátil, Seguros de Méxicu y Fiances La Guardiana]]. Tamién mercó: [[Artes Gráfiques Xuníes]], [[Loreto y Peña Probe|Fábriques de Papel Loreto y Peña Probe]], según la mayor parte de [[Sanborns]] y el so filial [[Denny's]]. Adquirió tamién la compañía [[Minera FRISCO]] y [[Empreses Nacobre]], según les empreses de neumáticos [[Euzkadi (empresa)|Euzkadi]] y [[Xeneral Tire]].{{demostrar}} En [[1990]] adquirió [[Telmex]], xunto con [[France Telecom]] de Francia y [[SBC Telecomunicaciones]] de los Estaos Xuníos, la única compañía que brindaba servicios de [[telefonía]] fixa en Méxicu (qu'alministraba l'Estáu hasta esi momentu). Carlos Slim Helú mercó [[Telmex]] mientres les privatizaciones del entós presidente [[Carlos Salinas de Gortari]]. La venta realizóse al traviés d'una puya pública'l 9 d'avientu de 1990. Unu de los requisitos determinantes yera que la propiedá mayoritaria quedara en manes mexicanes, y ye por eso que, ente los grupos con control accionario mexicanu, la mayor foi la qu'encabezaba'l [[Grupu Carso]], que'l so sociu mayoritariu ye Carlos Slim. Dempués de la privatización de [[Telmex]] delles persones comentaron que Slim mercó per debaxo del preciu. El valor de la empresa yera d'aproximao 8500&nbsp;millones de dólares; Slim y inversionistas pagaron aproximao 1700&nbsp;millones de dólares, por cuenta de que namái mercaron el 20 per cientu de Telmex.{{demostrar}} Esta operación foi pública, documentada y puyada, y foi'l grupu de inversionistas encabezaos por Carlos Slim el que más dineru ufiertó pola alquisición de les [[remanes AA]] de control de Telmex; compitieron en forma destacada trés importantes grupos mexicanos y más de 12 grupos estranxeros comenenciudos en Telmex, pero la so ufierta foi menor.{{demostrar}} Telmex encabeza agora'l mercáu de les [[telecomunicaciones]] en Méxicu. {{demostrar}}Nel periodu entendíu ente 1991 y 2006, Telmex invirtió na infraestructura de telecomunicaciones mexicana l'equivalente a 27&nbsp;692&nbsp;millones de dólares y, sumando les operaciones d'América Llatina, invirtió más de 30&nbsp;000&nbsp;millones de dólares nos postreros 16&nbsp;años.{{demostrar}} Tamién ye propietariu d'[[América Móvil]], que ye un bien bon exemplu de creación de valor d'una compañía, yá que, dempués de tener 35&nbsp;000&nbsp;teléfonos móviles cuando se privatizó (1990), América Móvil pasó a tener en [[2008]] más de 170&nbsp;millones de suscriptores n'[[América Llatina]], y son los pioneros ya inventores a nivel continental del [[sistema de prepago]] en [[telefonía móvil]], solución que revolucionó'l mercáu mexicanu, llatinoamericanu y mundial na venta de móviles. Esti sistema prepagado, llamáu Amigu de Telcel, nació n'abril de 1996. Güei, América Móvil ye'l cuartu operador mundial con 170&nbsp;millones de suscriptores en [[Méxicu]] y n'[[América Llatina]], solo superada por [[China Mobile]], [[Vodafone]] y [[China Telecom]].{{demostrar}} El 12 de marzu de 2007, el periódicu ''[[El Universal (Méxicu)|El Universal]]'' publicó que «la Organización pa la Cooperación y el Desarrollu Económicu (OCDE) confirmó güei que les tarifes de la telefonía en Méxicu siguen asitiaes ente les más altes de los trenta países qu'integren esi organismu internacional. Amás, sostuvo que nel país la competencia nel sector ye 'insuficiente' porque Teléfonos de Méxicu (Telmex), en telefonía fixa, y Telcel, en móvil, dambes propiedá del mexicanu Carlos Slim, caltienen posiciones claramente dominantes».<ref>{{cita web|url=http://www.el-universal.com.mx/notas/411851.html|títulu=Alluguen tarifes telefóniques en Méxicu ente les más altes del mundu editorial=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]]|axencia=[[Axencia EFE|EFE]]|fecha=12 de marzu de 2007|fechaaccesu=24 de febreru de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081120071009/http://www.el-universal.com.mx/notas/411851.html|fechaarchivu=2008-11-20}}</ref> Realiza llabores [[filántropu|filantrópiques]], yá seya de forma personal o al traviés de les sos múltiples empreses como son la [[Fundación Telmex]]; el [[Muséu Soumaya]], de la so esposa Soumaya Domit de Slim (finada en 1999); el rescate del [[Centru Históricu de la Ciudá de Méxicu]] (centru históricu del Distritu Federal) y apocayá na [[Fundación Ales]], creada pola cantante [[Shakira]].{{demostrar}} L'ayuda estender a toa [[América Llatina]] al traviés de la Fundación Carso que, con un patrimoniu inicial de 4000&nbsp;millones de dólares y presupuestáu en pocos años a más de 10&nbsp;000&nbsp;millones de dólares, sofita los sos diversos programes d'ayuda.{{demostrar}} Tamién se tán creando tres institutos Carso: [[Institutu Carso de Salú|de Salú]], [[Institutu Carso d'Educación|Educación]] y [[Institutu Carso de Deporte|de Deporte]], y van apurrise 100&nbsp;millones de dólares pa combatir la [[probeza]], conxuntamente col ex presidente de los Estaos Xuníos, [[Bill Clinton]], y l'empresariu de Canadá, [[Frank Giustra]].{{demostrar}} Ocupa'l puestu númberu 14 de les persones más poderoses del mundu según la revista ''[[Forbes]]''.<ref>{{cita web |url=http://www.forbes.com/powerful-people/list/|títulu= The World's Most Powerful People List|obra=[[Forbes]]|fechaaccesu=24 de febreru de 2014}}</ref> == Obres en construcción == La Plaza Carso consta d'oficines de les empreses de Carlos Slim, un teatru, tiendes y restoranes como Sanborns, Telcel, y una de les más importantes [[Saks Fifth Avenue]]. Allugada na Ciudá de Méxicu, na Colonia Polanco, a una banda de la esclusiva Plaza Antara. Dende 2011 alcuéntrase abiertu'l [[Muséu Soumaya]] na Plaza Carso, nel que s'amuesen de baldre, obres d'arte y escultures adquiríes pol empresariu Carlos Slim.<ref>{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2011/03/02/sociedad/043n1soc|títulu=Slim: el Muséu Soumaya Plaza Carso, p'averar l'arte a quien nun pueden viaxar|obra=xornada.unam.mx|fecha=2 de marzu de 2011|fechaaccesu=24 de febreru de 2014}}</ref> Inauguróse la primer etapa de la [[Plaza Mariana]] cerca de la [[Basílica de Guadalupe]] qu'inclúi un muséu, centru d'evanxelización, columbario pa depositar urnes con cenices de finaos, centru de salú, mercáu y aparcamientu. La construcción de la Plaza Mariana ta siendo donada por Grupu Carso<ref>[http://www.virgendeguadalupe.org.mx/PM/ind_plaza_dato_xenerales_2010.htm Plaza Mariana]</ref><ref>{{cita web|url=http://www.demotix.com/news/870422/inauguration-marian-plaza-basilica-guadeloupe-mexico#media-870400|títulu=Inauguración de plaza Marian na basílica de Guadalupe-Méxicu|autor=Luis Ramón barrón Tinajero|editorial=demotix.com|fecha=11 d'ochobre de 2011|fechaaccesu=24 de febreru de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120702203355/http://www.demotix.com/news/870422/inauguration-marian-plaza-basilica-guadeloupe-mexico#media-870400|fechaarchivu=2012-07-02}}</ref> Tamién Grupu Carso constrúi, en cooperación col [[Grupu Arcu]] (un grupu d'empresarios [[Yucatán (estáu)|yucatecos]]), un centru comercial, denomináu [[Luxury Fashion Mall]], en [[Villahermosa (Tabasco)|Villahermosa]], [[Tabasco (estáu)|Tabasco]], que se va llamar [[Plaza Altabrisa]]. == Premios y reconocencies == * En 1985 recibió la Medaya d'Honor al Méritu Empresarial de la Cámara Nacional de Comerciu de la [[Ciudá de Méxicu]] * En 2009 la [[Universidá George Washington]] dio-y la Medaya del Presidente.<ref>{{Cita web |url=https://mediarelations.gwu.edu/business-leader-and-philanthropist-carlos-slim-awarded-gw-presidents-medal |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151220191913/http://mediarelations.gwu.edu/business-leader-and-philanthropist-carlos-slim-awarded-gw-presidents-medal |fechaarchivu=2015-12-20 }}</ref> * En 2011 la institución cultural Hispanic Society of America dio a la Fundación Carlos Slim la "Medaya Sorolla" polos sos apurras al arte y la cultura.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/799311.html |títulu=Medaya de la Hispanic Society |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140903040148/http://www.eluniversal.com.mx/notas/799311.html |fechaarchivu=2014-09-03 }}</ref><ref>[http://www.newyorksocialdiary.com/node/1907517 Fotos ceremonia Medaya Sorolla (inglés)]</ref> * en 2011, la Copa Telmex ―entamada por Fundación Telmex― recibió per quintu añu consecutivu'l Récor Guinness al tornéu amateur con más participantes nel mundu.<ref>[http://blog.telmex.com/2011/12/13/recibe-copa-telmex-por-5to-anu-consecutivu-el-record-guiness/ Record Guinness a Copa Telmex]</ref> * En 2012 recibió'l doctoráu honoris causa en Serviciu Públicu» de la Universidá George Washington.<ref>{{Cita web |url=https://provost.gwu.edu/sites/provost.gwu.edu/files/downloads/Honorary_Degrees_Past_Recipients%20%28WITHOUT%20honoris%20causa%29_1.pdf |títulu=Llista Graos Honoríficos daos por Universidá George Washington (inglés) |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131203002054/https://provost.gwu.edu/sites/provost.gwu.edu/files/downloads/Honorary_Degrees_Past_Recipients%20%28WITHOUT%20honoris%20causa%29_1.pdf |fechaarchivu=2013-12-03 }}</ref> * En 2014 foi gallardoniáu col Premiu Humanitariu Starlite 2014 n'España.<ref>http://www.elfinanciero.com.mx/empreses/carlos-slim-ye-gallardoniáu-con premiu humanitariu.html</ref> * En 2014 recibió'l Premiu Mundial en Telecomunicaciones de parte de la Unión Internacional de Telecomunicaciones.<ref>http://www.elfinanciero.com.mx/empreses/carlos-slim-recibe-premiu-mundial-en-telecomunicaciones.html</ref> == Ver tamién == * [[Persones más riques del mundu]] * [[Mexicanos más ricos]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons|Carlos Slim|Carlos Slim}} {{Wikiquote}} * [http://finanzasydinero.com/blog/carlos-slim-1940-actual/ Perfil Biográficu N'Español] * [http://www.forbes.com/static/bill2005/LIRWYDJ.html?passListId=10&passYear=2005&passListType=Person&uniqueId=WYDJ&datatype=Person Perfil en ''Forbes''] (n'inglés). * [http://www.nndb.com/people/227/000094942/ Perfil na base de datos de NNDB] (n'inglés). * [https://web.archive.org/web/20250602143059/http://www.noticias.com.co/2010/03/10/carlos-slim-1er-llatinoamericanu-nom%C3%A1u-el-mas-ricu-del mundu/ Carlos Slim, 1ᵉʳ llatinoamericanu nomáu'l más ricu del mundu] {{NF|1940||Slim, Carlos}} {{Tradubot|Carlos Slim}} [[Categoría:Empresarios y empresaries]] [[Categoría:Inxenieros ya inxenieres de Méxicu]] [[Categoría:Magnates]] [[Categoría:Persones de Ciudá de Méxicu]] j7um2x3ws7stk3zaio9vorpndk4loxw Llista de persones nacíes en Gales 0 79421 4498542 4497958 2026-06-03T13:32:41Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4498542 wikitext text/x-wiki {{Wikidata list |sparql=SELECT ?item ?yob ?yod WHERE { ?item wdt:P19 ?pob . ?pob wdt:P131* wd:Q25 . OPTIONAL { ?item wdt:P569 ?dob . BIND(YEAR(?dob) as ?yob) } OPTIONAL { ?item wdt:P570 ?dod . BIND(YEAR(?dod) as ?yod) } . } |wdq=. |sort=569 |section=31 |columns=number:#,P18,label,description,?yob:Year of birth,?yod:Year of death,P19 }} == human whose existence is disputed == {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! label ! description ! Year of birth ! Year of death ! llugar de nacimientu |- | style='text-align:right'| 327 | [[Ficheru:01madog07.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1883439|Madog ab Owain Gwynedd]]'' | | 1150 | | ''[[:d:Q2369922|Dolwyddelan Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 10350 | | ''[[:d:Q13127568|Y Crythor Du]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |} == humanu == {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! label ! description ! Year of birth ! Year of death ! llugar de nacimientu |- | style='text-align:right'| 1 | [[Ficheru:Daisy von Pless.jpg|center|128px]] | [[Daisy Cornwallis West]] | | 1873 | 1943 | ''[[:d:Q3403676|Ruthin Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 2 | [[Ficheru:Charles Warren carbon print portrait by Herbert Rose Barraud of London.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q74338|Charles Warren]]'' | | 1840 | 1927 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3 | [[Ficheru:Admiral Sir Erasmus Gower.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q74563|Erasmus Gower]]'' | soldáu galés (1742–1814) | 1742 | 1814 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 4 | | ''[[:d:Q74605|W. F. Grimes]]'' | | 1905 | 1988 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 5 | | ''[[:d:Q75658|John Hefin]]'' | direutor de televisión británicu (1941–2012) | 1941 | 2012 | ''[[:d:Q3405993|Tre-Taliesin]]'' |- | style='text-align:right'| 6 | [[Ficheru:Michael Bogdanov Portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q116496|Michael Bogdanov]]'' | | 1938 | 2017 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7 | [[Ficheru:Sir Thomas Picton by Sir Martin Archer Shee.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q121734|Thomas Picton]]'' | | 1758 | 1815 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 8 | [[Ficheru:Henry V Miniature.jpg|center|128px]] | [[Enrique V d'Inglaterra]] | políticu británicu (1386–1422) | 1386 | 1422 | ''[[:d:Q525635|Monmouth Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 9 | | ''[[:d:Q132259|David Crighton]]'' | | 1942 | 2000 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 10 | [[Ficheru:Richard Burton - The Robe.jpg|center|128px]] | [[Richard Burton]] | | 1925 | 1984 | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 11 | [[Ficheru:David Griffith (Clwydfardd, 1800-94) NLW3364606 retouched (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q152720|David Griffith]]'' | poeta galés (1800–1894) | 1800 | 1894 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 12 | [[Ficheru:Alfred-Russel-Wallace-c1895.jpg|center|128px]] | [[Alfred Russel Wallace]] | bc p to t Ty iin. we in mo I&#39;m oC | 1823 | 1913 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 13 | [[Ficheru:Terry Jones Monty Python O2 Arena (cropped) (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q166159|Terry Jones]]'' | | 1942 | 2020 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 14 | [[Ficheru:Presidente Abugattás recibió a Parlamentario Británico (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q168235|Tristan Garel-Jones]]'' | críticu taurín, Reinu Xuníu | 1941 | 2020 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 15 | [[Ficheru:Te lawrence.jpg|center|128px]] | [[Thomas Edward Lawrence]] | | 1888 | 1935 | ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]'' |- | style='text-align:right'| 16 | [[Ficheru:Henry Morton Stanley 1.jpg|center|128px]] | [[Henry Morton Stanley]] | | 1841 | 1904 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 17 | | ''[[:d:Q172273|Alan Rees]]'' | pilotu de carreres británicu | 1938 | 2024 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 18 | [[Ficheru:Tom Pryce 1975 Watkins Glen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q172835|Tom Pryce]]'' | | 1949 | 1977 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 19 | | ''[[:d:Q173689|Shane Summers]]'' | pilotu d&#39;automovilismu galés (1936–1961) | 1936 | 1961 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 20 | | ''[[:d:Q175294|Charles Robert Harington]]'' | químicu británicu (1897–1972) | 1897 | 1972 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 21 | [[Ficheru:Clive Rowlands.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q176596|Clive Rowlands]]'' | | 1938 | 2023 | ''[[:d:Q3008014|Cwmtwrch]]'' |- | style='text-align:right'| 22 | [[Ficheru:Robert Owen by William Henry Brooke.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q179374|Robert Owen]]'' | | 1771 | 1858 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 23 | [[Ficheru:Ray Milland by A. L. Whitey Schafer, 1947.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q181774|Ray Milland]]'' | | 1907 | 1986 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 24 | [[Ficheru:Sir John Conroy, 1st Bt by Henry William Pickersgill.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q185188|John Conroy]]'' | | 1786 | 1854 | ''[[:d:Q3400184|Caerhun]]'' |- | style='text-align:right'| 25 | [[Ficheru:Cotton Claudius B VII f.224 Merlin Vortigern.jpg|center|128px]] | [[Godofredo de Monmouth]] | | 1100 | 1155 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 26 | [[Ficheru:Dylan Thomas icon Blashford 1937.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q191023|Dylan Thomas]]'' | | 1914 | 1953 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 27 | | ''[[:d:Q194621|Edith Austin]]'' | tenista británica (1867–1953) | 1867 | 1953 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 28 | [[Ficheru:Gary Speed 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q202153|Gary Speed]]'' | futbolista británicu | 1969 | 2011 | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 29 | [[Ficheru:Morgan,Henry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q215502|Henry Morgan]]'' | | 1631 | 1688 | ''[[:d:Q1403122|Llanrumney]]'' |- | style='text-align:right'| 30 | [[Ficheru:Andy Whitfield in 2010 by Gage Skidmore 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q219700|Andy Whitfield]]'' | | 1971 | 2011 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 31 | [[Ficheru:Ernest Jones 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q221870|Ernest Jones]]'' | | 1879 | 1958 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 32 | [[Ficheru:Francis Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q223235|Francis Lewis]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1713–1803) | 1713 | 1802<br/>1803 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 33 | [[Ficheru:Portrait of Henry, Duke of Lancaster - William Bruges's Garter Book (c.1440-1450), f.8 - BL Stowe MS 594 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q225604|Henry of Grosmont, 1st Duke of Lancaster]]'' | | 1310 | 1361 | ''[[:d:Q731439|Grosmont]]'' |- | style='text-align:right'| 34 | [[Ficheru:Lilian of Sweden 1940s as Mrs. Craig.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q234171|Princess Lilian, Duchess of Halland]]'' | modelu sueca (1915–2013) | 1915 | 2013 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 35 | [[Ficheru:Thomas Gainsborough 015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q234746|Sarah Siddons]]'' | actriz británica (1755-1831) | 1755 | 1831 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 36 | | ''[[:d:Q251038|Peter George]]'' | | 1924 | 1966 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 37 | [[Ficheru:6702 Victor Spinetti.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q253813|Victor Spinetti]]'' | | 1929 | 2012 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 38 | | ''[[:d:Q254781|Margaret Price]]'' | | 1941 | 2011 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 39 | [[Ficheru:Rachel Roberts.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q254828|Rachel Roberts]]'' | actriz británica (1927-1980) | 1927 | 1980 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 40 | [[Ficheru:NeudeBunny.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q257113|Barry Flanagan]]'' | escultor británicu | 1941 | 2009 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 41 | | ''[[:d:Q258600|Barbara Margaret Trimble]]'' | escritora británica (1915–1995) | 1915 | 1995 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 42 | [[Ficheru:23Zeruk Green-from sitebuilder 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q259185|Peg Entwistle]]'' | | 1908 | 1932 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 43 | | ''[[:d:Q259988|John Disley]]'' | atleta británicu (1928–2016) | 1928 | 2016 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 44 | [[Ficheru:Violet Mary Firthova (1890 1946).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q260670|Dion Fortune]]'' | | 1890 | 1946 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 45 | [[Ficheru:Thomas Lewis (cardiologist).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q262827|Thomas Lewis]]'' | | 1881 | 1945 | ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]'' |- | style='text-align:right'| 46 | [[Ficheru:I. D. Hooson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q264107|Isaac Daniel Hooson]]'' | escritor británicu | 1880 | 1948 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 47 | | ''[[:d:Q334627|Wyn Roberts, Baron Roberts of Conwy]]'' | | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q13644942|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 48 | [[Ficheru:1stLordAberdare.png|center|128px]] | ''[[:d:Q335550|Henry Bruce, 1st Baron Aberdare]]'' | abogáu, Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda | 1815 | 1895 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 49 | [[Ficheru:Francis Wallace Grenfell c.1900 ver 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q335773|Francis Grenfell, 1st Baron Grenfell]]'' | | 1841 | 1925 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 50 | [[Ficheru:Lord-justice-lawrence-at-nuremberg-72-867.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336459|Geoffrey Lawrence, 1st Baron Oaksey]]'' | | 1880 | 1971 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 51 | [[Ficheru:Merlyn Rees appearing on "After Dark", 16 July 1988.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336534|Merlyn Rees]]'' | políticu galés (1920–2006) | 1920 | 2006 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 52 | [[Ficheru:George, 1st Baron Jeffreys of Wem, by John Riley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336556|George Jeffreys, 1st Baron Jeffreys]]'' | xuez galés (1645–1689) | 1645 | 1689 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 53 | [[Ficheru:Bundesarchiv B 145 Bild-F021984-0013, Auswärtiges Amt, Staatsminister Großbritannien.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336837|Alun Gwynne Jones, Baron Chalfont]]'' | políticu británicu | 1919 | 2020 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 54 | | ''[[:d:Q337590|Alan Williams]]'' | políticu galés (1930–2014) | 1930 | 2014 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 55 | [[Ficheru:Vernon Hartshorn MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q337822|Vernon Hartshorn]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1872 | 1931 | ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]'' |- | style='text-align:right'| 56 | | ''[[:d:Q338044|Denzil Davies]]'' | políticu galés (1938–2018) | 1938 | 2018 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 57 | [[Ficheru:James Henry Thomas (1874-1949) portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q338294|James Henry Thomas]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1874 | 1949 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 58 | [[Ficheru:VCBernardArmitageWarburtonWarburton-Lee.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q346518|Bernard Warburton-Lee]]'' | oficial naval galés (1895–1940) | 1895 | 1940 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 59 | [[Ficheru:Map of Missouri River and Vicinity.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q348948|John Evans]]'' | esplorador galés (1770–1799) | 1770 | 1799 | [[Caernarfon]]<br/>''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 60 | | ''[[:d:Q351606|Walley Barnes]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1975 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 61 | | ''[[:d:Q351615|Dan Lewis]]'' | futbolista británicu (1902–1965) | 1902 | 1965 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 62 | [[Ficheru:St.David's Cathedral - Dreieinigkeitskapelle 5 Giraldus Cambrensis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q357824|Gerald of Wales]]'' | | 1146 | 1220 | ''[[:d:Q1508342|Manorbier Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 63 | [[Ficheru:Finding of Taliesin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q357835|Taliesin]]'' | | 534<br/>518 | 599 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 64 | [[Ficheru:Johnny Owen Merthyr Boxer by Aberdare Blog.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q360522|Johnny Owen]]'' | boxeador galés (1956–1980) | 1956 | 1980 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 65 | | ''[[:d:Q361128|Owen Tudor]]'' | | 1400 | 1461 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 66 | | ''[[:d:Q363711|John Penry]]'' | | 1563 | 1593 | ''[[:d:Q17740348|Cefn Brith]]'' |- | style='text-align:right'| 67 | [[Ficheru:David Edward Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q366078|David Edward Hughes]]'' | | 1831 | 1900 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 68 | [[Ficheru:Motorhead-johngullo-photograph-sofajockey-com.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q366807|Phil Campbell]]'' | | 1961 | 2026 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 69 | | ''[[:d:Q367554|John Gwilliam]]'' | xugador de rugbi union británicu (1923–2016) | 1923 | 2016 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 70 | [[Ficheru:Valentine Henry Baker.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q369985|Valentine Baker]]'' | | 1888 | 1942 | ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 71 | [[Ficheru:William Jones, the Mathematician.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q371877|William Jones]]'' | | 1675 | 1749 | ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]'' |- | style='text-align:right'| 72 | | ''[[:d:Q377361|Fanny Parkes]]'' | | 1794 | 1875 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 73 | | ''[[:d:Q377872|Ivor Powell]]'' | futbolista británicu | 1916 | 2012 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 74 | | ''[[:d:Q380860|Derek Tapscott]]'' | futbolista británicu (1932–2008) | 1932 | 2008 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 75 | | ''[[:d:Q380912|Neil Aspinall]]'' | | 1941 | 2008 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 76 | [[Ficheru:Cardiff Bay Rugby Codebreakers (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q385839|Clive Sullivan]]'' | | 1943 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 77 | [[Ficheru:David Williams historian Screenshot 2024-03-05-14-51-53-91 965bbf4d18d205f782c6b8409c5773a4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q386316|David Williams]]'' | historiador británicu (1900–1978) | 1900 | 1978 | ''[[:d:Q20594376|Llanycefn]]'' |- | style='text-align:right'| 78 | | ''[[:d:Q387265|Vic Crowe]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2009 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 79 | | ''[[:d:Q390611|Paul Flynn]]'' | | 1935 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 80 | | ''[[:d:Q390825|Hywel Francis]]'' | | 1946 | 2021 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 81 | | ''[[:d:Q393069|Dai Llewellyn]]'' | | 1946 | 2009 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 82 | [[Ficheru:Raymond Williams At Saffron Walden.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q394628|Raymond Williams]]'' | | 1921 | 1988 | ''[[:d:Q7130788|Pandy]]'' |- | style='text-align:right'| 83 | | ''[[:d:Q428905|Asser]]'' | | 900 | 909 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 84 | | ''[[:d:Q430968|Elwyn Hartley Edwards]]'' | | 1927 | 2007 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 85 | [[Ficheru:Martha M Hughes Cannon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q433736|Martha Hughes Cannon]]'' | | 1857 | 1932 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 86 | | ''[[:d:Q436394|Paula Yates]]'' | | 1959 | 2000 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 87 | [[Ficheru:Richey Edwards (7227817420).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q436648|Richey Edwards]]'' | | 1967 | 2008 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 88 | [[Ficheru:Novello LCCN2014715473.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q436693|Ivor Novello]]'' | | 1893 | 1951 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 89 | [[Ficheru:Peggy Cummins. Promotion 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q441467|Peggy Cummins]]'' | actriz británica | 1925 | 2017 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 90 | [[Ficheru:DWDavis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q442086|David William Davis]]'' | políticu galés (1873–1959) | 1873 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 91 | [[Ficheru:Billy meredith city.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q444611|Billy Meredith]]'' | futbolista británicu (1874–1958) | 1874 | 1958 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 92 | | ''[[:d:Q447945|Alun Hoddinott]]'' | compositor británicu (1929–2008) | 1929 | 2008 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 93 | | ''[[:d:Q447951|Alun Owen]]'' | guionista galés (1925–1994) | 1925 | 1994 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 94 | | ''[[:d:Q447948|Alun Morgan]]'' | | 1928 | 2018 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 95 | | ''[[:d:Q448515|David Nash]]'' | | 1939 | 2016 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 96 | [[Ficheru:Lord Macdonald.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333437|Gordon Macdonald, 1st Baron Macdonald of Gwaenysgor]]'' | | 1888 | 1966 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 97 | [[Ficheru:Peter Thomas MP, Secretary of State for Wales, opening Bryn y Neuadd Hospital, Llanfairfechan (1588098) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333616|Peter Thomas]]'' | políticu británicu (1920–2008) | 1920 | 2008 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 98 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1555539).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333639|Emlyn Hooson, Baron Hooson]]'' | | 1925 | 2012 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 99 | [[Ficheru:Cledwyn Hughes MP the Anglesey NFU (1532816) Crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333652|Cledwyn Hughes, Baron Cledwyn of Penrhos]]'' | políticu galés (1916–2001) | 1916 | 2001 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 100 | [[Ficheru:Gwilym Lloyd George cropped.png|center|128px]] | ''[[:d:Q333823|Gwilym Lloyd George]]'' | políticu galés (1894–1967) | 1894 | 1967 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 101 | | ''[[:d:Q333834|Jim Griffiths]]'' | políticu galés (1890–1975) | 1890 | 1975 | ''[[:d:Q850566|Betws]]'' |- | style='text-align:right'| 102 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Elis-Thomas crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333841|Dafydd Elis-Thomas]]'' | políticu galés | 1946 | 2025 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 103 | [[Ficheru:Official portrait of Rt Hon Dame Cheryl Gillan MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333852|Cheryl Gillan]]'' | política británica | 1952 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 104 | [[Ficheru:Portrait of Mr. D. A. Thomas (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333863|Thomas, D. A.]]'' | | 1856 | 1918 | ''[[:d:Q8059773|Ysguborwen]]'' |- | style='text-align:right'| 105 | | ''[[:d:Q333876|Leo Abse]]'' | | 1917 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 106 | [[Ficheru:Richard Livsey.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333882|Richard Livsey, Baron Livsey of Talgarth]]'' | políticu británicu (1935–2010) | 1935 | 2010 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 107 | [[Ficheru:George Thomas (Lord Tonypandy) and his mother (1460789).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333919|George Thomas, 1st Viscount Tonypandy]]'' | políticu galés (1909–1997) | 1909 | 1997 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 108 | | ''[[:d:Q333924|Elystan Morgan, Baron Elystan-Morgan]]'' | políticu británicu | 1932 | 2021 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 109 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Morris of Aberavon crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333932|John Morris]]'' | políticu galés | 1931 | 2023 | ''[[:d:Q3404518|Capel Bangor]]'' |- | style='text-align:right'| 110 | | ''[[:d:Q449028|Bernice Rubens]]'' | | 1923 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 111 | [[Ficheru:Nina Hamnett by Roger Fry 1917.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449054|Nina Hamnett]]'' | | 1890 | 1956 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 112 | | ''[[:d:Q449114|Laura Ashley]]'' | | 1925 | 1985 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 113 | [[Ficheru:Notable women authors of the day - Rhoda Broughton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449136|Rhoda Broughton]]'' | | 1840 | 1920 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 114 | | ''[[:d:Q449142|Gwladus Ddu]]'' | | 1300 | 1251 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 115 | [[Ficheru:Elaine Morgan in 1998.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449734|Elaine Morgan]]'' | | 1920 | 2013 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 116 | [[Ficheru:IsabelaMarshall.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449884|Isabel Marshal]]'' | | 1200 | 1240 | ''[[:d:Q1422235|Pembroke Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 117 | | ''[[:d:Q449926|Alwyn Williams]]'' | | 1921 | 2004 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 118 | | ''[[:d:Q450826|Gwenllian ferch Gruffydd]]'' | monarca galesa (1097–1136) | 1097 | 1136 | ''[[:d:Q319576|Aberffraw]]'' |- | style='text-align:right'| 119 | [[Ficheru:Glen Kidston, vainqueurs des 24 Heures du Mans 1930 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q452696|Glen Kidston]]'' | pilotu d&#39;automovilismu británicu (1899–1931) | 1899 | 1931 | [[Londres]]<br/>''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 120 | [[Ficheru:Henry Somerset (1629–1699), 1st Duke of Beaufort, KG, PC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q456519|Henry Somerset, 1st Duke of Beaufort]]'' | políticu galés (1629–1700) | 1629 | 1700 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 121 | [[Ficheru:Evans W.png|center|128px]] | ''[[:d:Q456905|William Davies Evans]]'' | | 1790 | 1872 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 122 | | ''[[:d:Q459155|Edward Youde]]'' | | 1924 | 1986 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 123 | [[Ficheru:Penn Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q459764|Jessie Penn-Lewis]]'' | | 1861 | 1927 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 124 | [[Ficheru:Duster Bennett 1970.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q460654|Duster Bennett]]'' | | 1946 | 1976 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 125 | [[Ficheru:Sandy Griffiths, Estadio, 1951-05-19 (418) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q465029|Sandy Griffiths]]'' | árbitru de fútbol británicu (1909–1974) | 1909 | 1974 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 126 | [[Ficheru:Harold Lowe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q466171|Harold Lowe]]'' | marineru galés (1882–1944) | 1882 | 1944 | ''[[:d:Q6661729|Llanrhos]]'' |- | style='text-align:right'| 127 | | ''[[:d:Q466632|Terry Hennessey]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2025 | ''[[:d:Q6661943|Llay]]'' |- | style='text-align:right'| 128 | [[Ficheru:Pen Llywelyn ab Iorwerth, Castell Criccieth.png|center|128px]] | ''[[:d:Q467685|Llywelyn ab Iorwerth]]'' | monarca galés (1173–1240) | 1173 | 1240 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 129 | | ''[[:d:Q467755|Ruth Ellis]]'' | modelu británica (1926–1955) | 1926 | 1955 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 130 | | ''[[:d:Q468004|Margaret John]]'' | actriz británica | 1926 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 131 | | ''[[:d:Q468060|Helen Watts]]'' | cantante d&#39;ópera británica (1927–2009) | 1927 | 2009 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 132 | [[Ficheru:Saint Malo (engraving).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q468195|Malo]]'' | sacerdote galés (487–565) | 520 | 621 | ''[[:d:Q1027137|Llancarfan]]'' |- | style='text-align:right'| 133 | | ''[[:d:Q469952|Gwenllian of Wales]]'' | monxa galesa (1282–1337) | 1282 | 1337 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 134 | [[Ficheru:Mengs - Richard Wilson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q471387|Richard Wilson]]'' | | 1713 | 1782 | ''[[:d:Q3404986|Penegoes]]'' |- | style='text-align:right'| 135 | | [[Richard Marquand]] | | 1937 | 1987 | ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 136 | [[Ficheru:SamEdwardsBetter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q472382|Sam Edwards]]'' | | 1928 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 137 | [[Ficheru:Cyril-John-Radcliffe-1st-Viscount-Radcliffe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q472691|Cyril Radcliffe, 1st Viscount Radcliffe]]'' | | 1899 | 1977 | ''[[:d:Q6661917|Llanychan]]'' |- | style='text-align:right'| 138 | [[Ficheru:Roger-Livesey-Storm-Over-Patsy-Stage-1937.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q490072|Roger Livesey]]'' | | 1906 | 1976 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 139 | [[Ficheru:Sir Tannatt William Edgeworth David (1858-1934).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q498915|Edgeworth David]]'' | | 1858 | 1934 | ''[[:d:Q390036|St Fagans]]''<br/>[[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 140 | | ''[[:d:Q503493|John Bevan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1948–1986) | 1948 | 1986 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 141 | [[Ficheru:George Strong Nares. Photograph. Wellcome V0026912.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q504761|George Nares]]'' | | 1831 | 1915 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 142 | [[Ficheru:John James Williams 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q512413|J. J. Williams]]'' | | 1948 | 2020 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 143 | [[Ficheru:Kenneth Jeffrey Jones 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q513201|Ken Jones]]'' | | 1921 | 2006 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 144 | [[Ficheru:Sir-john-meurig-thomas rare-book-room.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q514935|John Meurig Thomas]]'' | | 1932 | 2020 | ''[[:d:Q7852544|Tumble]]'' |- | style='text-align:right'| 145 | [[Ficheru:Dafydd ap Gwilym at Cardiff City Hall.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q517287|Dafydd ap Gwilym]]'' | | 1320 | 1370<br/>1380 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''<br/>''[[:d:Q29506026|Brogynin Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 146 | | ''[[:d:Q518175|Doris Hare]]'' | actriz británica | 1905 | 2000 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 147 | [[Ficheru:Rear-admiral Sir Hugh Evan-thomas Kcb Mvo- 1917 Art.IWMART1734.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q520341|Hugh Evan-Thomas]]'' | oficial británicu (1862–1928) | 1862 | 1928 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 148 | [[Ficheru:Dewi Wyn o Eifion.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q525803|David Owen]]'' | | 1784 | 1841 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 149 | | ''[[:d:Q528311|Owain Cyfeiliog]]'' | | 1130 | 1197 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 150 | [[Ficheru:Eve de Braose.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q530524|Eva Marshal]]'' | | 1203 | 1246 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 151 | | ''[[:d:Q530921|Naunton Wayne]]'' | | 1901 | 1970 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 152 | | ''[[:d:Q533591|Hue de Rotelande]]'' | poeta galés (1150–1190) | 1150 | 1190 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 153 | [[Ficheru:Petroc-vit.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q534049|Saint Petroc]]'' | monxu galés (450–564) | 450 | 564 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 154 | [[Ficheru:Gwendoline Davies Amgueddfa Genedlaethol Cymru - National Museum of Wales (cropped).png|center|128px]] | ''[[:d:Q539515|Gwendoline Davies]]'' | coleicionista d&#39;arte galesa (1882–1951) | 1882 | 1951 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 155 | | ''[[:d:Q539596|Tessie O'Shea]]'' | | 1913 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 156 | [[Ficheru:Arthur Machen - ImgID14891187.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q540166|Arthur Machen]]'' | | 1863 | 1947 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 157 | | ''[[:d:Q540181|Margaret Davies]]'' | comisaria d&#39;arte galesa (1884–1963) | 1884 | 1963 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 158 | | ''[[:d:Q541502|Glyn Simon]]'' | sacerdote británicu (1903–1972) | 1903 | 1972 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 159 | [[Ficheru:John Prichard, Welsh architect.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q541594|John Prichard]]'' | arquiteutu británicu | 1817 | 1886 | ''[[:d:Q6661429|Llangan]]'' |- | style='text-align:right'| 160 | [[Ficheru:AnneWarwick1483.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q543665|Anne de Beauchamp, 15th Countess of Warwick]]'' | política galesa (1444–1449) | 1444 | 1449 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 161 | | ''[[:d:Q544397|Angus Charles Graham]]'' | | 1919 | 1991 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 162 | [[Ficheru:Brynle Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q544524|Brynle Williams]]'' | | 1949 | 2011 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 163 | | ''[[:d:Q268875|Herbert Bowden, Baron Aylestone]]'' | políticu galés (1905–1994) | 1905 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 164 | [[Ficheru:Peter Lely (1618-1680) (attributed to) - Lucy Walter (c.1630–1658) - SCO.FA.Op.188 - Scolton Manor Museum.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q272539|Lucy Walter]]'' | | 1630 | 1658 | ''[[:d:Q7353760|Roch Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 165 | | ''[[:d:Q272575|Ethel Lina White]]'' | | 1876 | 1944 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 166 | [[Ficheru:Gwen John - Self-portrait (1900).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q274339|Gwen John]]'' | | 1876 | 1939 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 167 | [[Ficheru:Admiral Thomas Mathews.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q278125|Thomas Mathews]]'' | | 1676 | 1751 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 168 | [[Ficheru:Evan John Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q278385|Evan Roberts]]'' | clérigu británicu (1878–1951) | 1878 | 1951 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 169 | | ''[[:d:Q282493|Edmund Mortimer, 3rd Earl of March]]'' | | 1352 | 1382 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 170 | [[Ficheru:Official portrait of Ann Clwyd crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q285249|Ann Clwyd]]'' | política británica | 1937 | 2023 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 171 | | ''[[:d:Q287791|Gary Owen]]'' | xugador de snooker galés (1929–1995) | 1929 | 1995 | ''[[:d:Q7852544|Tumble]]'' |- | style='text-align:right'| 172 | [[Ficheru:George Twyber Travers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q289332|George Travers]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1945) | 1877 | 1945 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 173 | | ''[[:d:Q289342|Sylvia Sleigh]]'' | pintora d&#39;Estaos Xuníos (1916–2010) | 1916 | 2010 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 174 | [[Ficheru:Bp John Owen NPG.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q290367|John Owen]]'' | sacerdote galés (1854–1926) | 1854 | 1926 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 175 | [[Ficheru:Hester Thrale (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q291322|Hester Thrale]]'' | | 1741 | 1821 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 176 | [[Ficheru:Hugh griffith publicity photo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q310934|Hugh Griffith]]'' | | 1912 | 1980 | ''[[:d:Q6761826|Marian-glas]]'' |- | style='text-align:right'| 177 | [[Ficheru:John Charles, Wales versus Scotland, Ninian Park, 1954.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q312404|John Charles]]'' | | 1931 | 2004 | ''[[:d:Q5197236|Cwmbwrla]]'' |- | style='text-align:right'| 178 | [[Ficheru:Clive Granger by Olaf Storbeck.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q312575|Clive Granger]]'' | economista británicu | 1934 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 179 | [[Ficheru:Bartholomew Roberts.png|center|128px]] | ''[[:d:Q313430|Bartholomew Roberts]]'' | | 1682 | 1722 | ''[[:d:Q13126879|Little Newcastle]]'' |- | style='text-align:right'| 180 | | ''[[:d:Q314929|Dick Francis]]'' | | 1920 | 2010 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 181 | [[Ficheru:Owain Glyndŵr at Cardiff City Hall.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q317279|Owain Glyndŵr]]'' | monarca galés (1359–1416) | 1354 | 1415 | ''[[:d:Q7659623|Sycharth Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 182 | [[Ficheru:George Herbert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q317887|George Herbert]]'' | | 1593 | 1633 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 183 | [[Ficheru:Robert Recorde (uncropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q318192|Robert Recorde]]'' | | 1510 | 1558 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 184 | [[Ficheru:Thomas Barker, Barker of Bath - Self Portrait.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q321465|Thomas Barker]]'' | pintor galés (1769–1847) | 1769 | 1847 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 185 | [[Ficheru:Kim Simmonds 2002 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q322303|Kim Simmonds]]'' | | 1947 | 2022 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 186 | [[Ficheru:Roy Jenkins 1977 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q323488|Roy Jenkins]]'' | historiador, Reinu Xuníu | 1920 | 2003 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 187 | [[Ficheru:Aneurin Bevan (1943).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q325403|Aneurin Bevan]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1897 | 1960 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 188 | | ''[[:d:Q325417|Gareth Williams]]'' | xuez, Reinu Xuníu | 1941 | 2003 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 189 | | ''[[:d:Q325437|Vernon Watkins]]'' | | 1906 | 1967 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 190 | [[Ficheru:Hugh Llewellyn Glyn Hughes 1945.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q325881|Hugh Llewellyn Glyn Hughes]]'' | | 1892 | 1973 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 191 | | ''[[:d:Q327410|John Graham Chambers]]'' | | 1843 | 1883 | ''[[:d:Q6661303|Llanelly House]]'' |- | style='text-align:right'| 192 | [[Ficheru:1894. Portrait of John Hughes, founder of Hughesovka (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q328225|John Hughes]]'' | | 1814 | 1889 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 193 | | ''[[:d:Q328421|Ricky Valance]]'' | cantante galés | 1936 | 2020 | ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]'' |- | style='text-align:right'| 194 | [[Ficheru:Richard Roberts portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q329017|Richard Roberts]]'' | | 1789 | 1864 | ''[[:d:Q3397480|Llanymynech]]'' |- | style='text-align:right'| 195 | [[Ficheru:Saint Non's Chapel - Fenster 5 St.David top.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q331697|Saint David]]'' | | 512 | 589 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 196 | [[Ficheru:Geoffrey Howe (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q332323|Geoffrey Howe]]'' | xurista, Reinu Xuníu | 1926 | 2015 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 197 | [[Ficheru:John Prescott official portrait (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q332393|John Prescott]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1938 | 2024 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 198 | [[Ficheru:Francis Pym (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q332759|Francis Pym]]'' | políticu galés (1922–2008) | 1922 | 2008 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 199 | [[Ficheru:Elwyn Jones in Romania (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q332851|Elwyn Jones, Baron Elwyn-Jones]]'' | xuez, Reinu Xuníu | 1909 | 1989 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 200 | [[Ficheru:Urdd National Eisteddfod, Lampeter 1959 (1467023) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333132|Gwynfor Evans]]'' | | 1912 | 2005 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 201 | [[Ficheru:Cropped image of Rhodri Morgan at The Celebration of the Mace 5840623762 b47ba98d73 o.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333141|Rhodri Morgan]]'' | políticu galés (1939–2017) | 1939 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 202 | | ''[[:d:Q333309|Ivor Richard, Baron Richard]]'' | diplomáticu, Reinu Xuníu | 1932 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 203 | | ''[[:d:Q545109|Huw Ceredig]]'' | actor británicu (1942–2011) | 1942 | 2011 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 204 | [[Ficheru:Thomas Pennant.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q545123|Thomas Pennant]]'' | | 1726 | 1798 | ''[[:d:Q5303195|Downing]]'' |- | style='text-align:right'| 205 | [[Ficheru:Ray Reardon 1949.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q545289|Ray Reardon]]'' | xugador de snooker británicu | 1932 | 2024 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 206 | | ''[[:d:Q545363|Henry Vaughan]]'' | | 1621 | 1695 | ''[[:d:Q6661758|Llansantffraed]]'' |- | style='text-align:right'| 207 | | ''[[:d:Q545471|Philip Madoc]]'' | | 1934 | 2012 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 208 | [[Ficheru:Richard Meade 1973.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q547154|Richard Meade]]'' | | 1938 | 2015 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 209 | [[Ficheru:Portrait of Edward Williams, bardd braint a defod (4672175).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q547716|Iolo Morganwg]]'' | | 1747 | 1826 | ''[[:d:Q1027137|Llancarfan]]'' |- | style='text-align:right'| 210 | | ''[[:d:Q548671|Johnny Williams]]'' | boxeador galés (1926–2007) | 1926 | 2007 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 211 | [[Ficheru:Paul Radmilovic 1909.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q551257|Paul Radmilovic]]'' | | 1886 | 1968 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 212 | [[Ficheru:E.E. Clive in The Little Princess.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q556552|E. E. Clive]]'' | | 1883<br/>1879 | 1940 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 213 | [[Ficheru:Dr Richard Price, DD, FRS - Benjamin West.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q561101|Richard Price]]'' | | 1723 | 1791 | ''[[:d:Q6661452|Llangeinor]]'' |- | style='text-align:right'| 214 | [[Ficheru:William Robert Grove 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q561117|William Robert Grove]]'' | | 1811 | 1896 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 215 | | ''[[:d:Q561168|Roy Clarke]]'' | futbolista británicu (1925–2006) | 1925 | 2006 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 216 | | ''[[:d:Q561383|Brian Hibbard]]'' | | 1946 | 2012 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 217 | [[Ficheru:Augustus John by George Charles Beresford (1902) (NPG x13487).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q562540|Augustus John]]'' | | 1878 | 1961 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 218 | | ''[[:d:Q564059|Annabel Schofield]]'' | | 1963 | 2026 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 219 | [[Ficheru:Tony Atkinson - Festival Economia 2015.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q564905|Anthony Barnes Atkinson]]'' | economista británicu | 1944 | 2017 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 220 | [[Ficheru:Prof. Anne Rasa, Kalahari Trails, Red Dune Route, Northern Cape, South Africa.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q565725|Anne Rasa]]'' | | 1940 | 2020 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 221 | [[Ficheru:John Edward Jones, governor of Nevada.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q567826|John Edward Jones]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1840–1896) | 1840 | 1896 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 222 | [[Ficheru:Anthony George Lyster, dock engineer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q573284|Anthony George Lyster]]'' | arquiteutu británicu | 1852 | 1920 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 223 | [[Ficheru:Emrys Hughes (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q574920|Emrys Hughes]]'' | | 1894 | 1969 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 224 | | ''[[:d:Q581084|Robert d'Escourt Atkinson]]'' | | 1898 | 1982 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 225 | [[Ficheru:Emlyn Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q581262|Emlyn Williams]]'' | | 1905 | 1987 | ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]'' |- | style='text-align:right'| 226 | | ''[[:d:Q584317|Mervyn Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1946–2012) | 1946 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 227 | [[Ficheru:Jack Williams 1905.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q585747|Jack Williams]]'' | | 1882 | 1911 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 228 | [[Ficheru:Abraham Matthews (ca.1870).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q589424|Abraham Matthews]]'' | agricultor arxentín (1832–1899) | 1832 | 1899 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 229 | | ''[[:d:Q592561|Dafydd ap Gruffudd]]'' | | 1238 | 1283 | ''[[:d:Q21496553|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 230 | | ''[[:d:Q595372|Bob John]]'' | futbolista británicu | 1899 | 1982 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 231 | [[Ficheru:Mrschippy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q599469|Perce Blackborow]]'' | | 1894 | 1949 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 232 | [[Ficheru:Teddy Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q602404|Teddy Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1880–1949) | 1880 | 1949 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 233 | [[Ficheru:Stapleton Cotton, 1st Viscount Combermere by Mary Martha Pearson (née Dutton).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q607265|Stapleton Cotton, 1st Viscount Combermere]]'' | | 1773 | 1865 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 234 | | ''[[:d:Q608262|George Vaughan Maddox]]'' | | 1802 | 1864 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 235 | [[Ficheru:Edward Wingfield Humphreys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q611441|Edward Wingfield Humphreys]]'' | | 1841 | 1892 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 236 | [[Ficheru:Tommy Cooper.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q612027|Tommy Cooper]]'' | | 1921 | 1984 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 237 | [[Ficheru:Saint Beuno Window.png|center|128px]] | ''[[:d:Q612390|Beuno]]'' | santu patrón galés (501–640) | 570 | 640 | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 238 | [[Ficheru:Dai Rees in 1936.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q613119|Dai Rees]]'' | golfista británicu (1913–1983) | 1913 | 1983 | ''[[:d:Q5465078|Font-y-Gary]]'' |- | style='text-align:right'| 239 | [[Ficheru:Gary Hocking (1961).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q614845|Gary Hocking]]'' | | 1937 | 1962 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 240 | | ''[[:d:Q614928|Cliff Morgan]]'' | | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q7837340|Trebanog]]'' |- | style='text-align:right'| 241 | | ''[[:d:Q626445|Llewelyn Davies]]'' | as de l&#39;aviación galés (1889–1918) | 1889 | 1918 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 242 | [[Ficheru:Ernest Norton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q626472|Ernest Norton]]'' | as de l&#39;aviación galés (1893–1966) | 1893 | 1966 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 243 | [[Ficheru:Film actress Mary Glynne (SAYRE 2893).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q627588|Mary Glynne]]'' | actriz galesa (1895–1954) | 1895 | 1954 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 244 | | ''[[:d:Q628479|Terry Nation]]'' | | 1930 | 1997 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 245 | | ''[[:d:Q632606|Francis Kitto]]'' | | 1897 | 1926 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 246 | | ''[[:d:Q633039|Richard Amerike]]'' | esplorador galés (1440–1503) | 1440 | 1503 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 247 | | ''[[:d:Q634238|Ewart Jones]]'' | químicu galés (1911–2002) | 1911 | 2002 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 248 | [[Ficheru:Saint-Pol-de-Léon - Chapelle Notre-Dame du Kreisker - Sept saints fondateurs bretons - St Pol.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q634405|Paul Aurelian]]'' | sacerdote galés (492–573) | 492 | 573 | ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]'' |- | style='text-align:right'| 249 | | ''[[:d:Q634827|Caradoc of Llancarfan]]'' | haxógrafu galés (1150–1156) | 1150 | 1147<br/>1156 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 250 | [[Ficheru:Charles Somerset, 4th Duke of Beaufort.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q642090|Charles Somerset, 4th Duke of Beaufort]]'' | | 1709 | 1756 | ''[[:d:Q722585|Caldicot]]'' |- | style='text-align:right'| 251 | | ''[[:d:Q642630|Harry Payne]]'' | xugador de rugbi union británicu (1907–2000) | 1907 | 2000 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 252 | [[Ficheru:Harold Day.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q646592|Harold Day]]'' | as de l&#39;aviación galés (1897–1918) | 1897 | 1918 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 253 | [[Ficheru:Phil Woosnam, NASL 1975 media guide page 4.png|center|128px]] | ''[[:d:Q646614|Phil Woosnam]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2013 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''<br/>''[[:d:Q635169|Caersws]]'' |- | style='text-align:right'| 254 | | ''[[:d:Q655506|Mervyn Stockwood]]'' | | 1913 | 1995 | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 255 | [[Ficheru:Max Horton 1943 IWM A 20789.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q657148|Max Kennedy Horton]]'' | | 1883 | 1951 | ''[[:d:Q7321494|Rhosneigr]]'' |- | style='text-align:right'| 256 | [[Ficheru:Statue of John Davies, Translators' Memorial, St Asaph 12.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q661947|John Davies]]'' | | 1567 | 1644 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 257 | [[Ficheru:MatthewHenry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q663216|Matthew Henry]]'' | teólogu galés (1662–1714) | 1662 | 1714 | ''[[:d:Q6089564|Isycoed]]'' |- | style='text-align:right'| 258 | [[Ficheru:Enrique VII de Inglaterra, por un artista anónimo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q675493|Henry VII of England]]'' | monarca galés (1457–1509) | 1457 | 1509 | ''[[:d:Q1422235|Pembroke Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 259 | | ''[[:d:Q676629|Kenneth Griffith]]'' | | 1921 | 2006 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 260 | [[Ficheru:Llandaf, yr eglwys gadeiriol Llandaf Cathedral De Cymru South Wales 96.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q680538|Teilo]]'' | | 600 | 560 | ''[[:d:Q7162166|Penally]]'' |- | style='text-align:right'| 261 | [[Ficheru:JohnForstChartist.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q686947|John Frost]]'' | | 1784 | 1877 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 262 | [[Ficheru:David Jacobs 1913.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q690597|David Jacobs]]'' | velocista británicu (1888–1976) | 1888 | 1976 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 263 | [[Ficheru:Bernard Fox Werner Klemperer Hogan's Heroes 1968.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q707734|Bernard Fox]]'' | | 1927 | 2016 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 264 | | ''[[:d:Q709999|Arthur Herbert]]'' | | 1855 | 1921 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 265 | [[Ficheru:Donald Swann (1966 publicity photo).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q710220|Donald Swann]]'' | | 1923 | 1994 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 266 | | ''[[:d:Q710460|Arthur Loveridge]]'' | zoólogu británicu (1891–1980) | 1891 | 1980 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 267 | [[Ficheru:Arthur Symons.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q711666|Arthur Symons]]'' | poeta británicu | 1865 | 1945 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 268 | [[Ficheru:Terry Griffith 1991 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q713009|Terry Griffiths]]'' | xugador de snooker británicu | 1947 | 2024 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 269 | [[Ficheru:Glyn Daniel at Tinkinswood.png|center|128px]] | ''[[:d:Q713440|Glyn Daniel]]'' | | 1914 | 1986 | ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 270 | | ''[[:d:Q713489|David Kelly]]'' | biólogu británicu (1944–2003) | 1944 | 2003 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 271 | [[Ficheru:Henry Stafford.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q714480|Henry Stafford, 2nd Duke of Buckingham]]'' | políticu galés (1455–1483) | 1455 | 1483 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 272 | | ''[[:d:Q714976|Leon Pownall]]'' | actor británicu | 1943 | 2006 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 273 | [[Ficheru:CecilGriffiths.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q717007|Cecil Griffiths]]'' | atleta británicu (1900–1945) | 1900 | 1945 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 274 | | ''[[:d:Q3324139|Y Prydydd Bychan]]'' | | 1205 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 275 | [[Ficheru:Lou Phillips 1900.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3262891|Lou Phillips]]'' | | 1878 | 1916 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 276 | | ''[[:d:Q3270230|Goronwy Rees]]'' | | 1909 | 1979 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 277 | [[Ficheru:Dorothea Minola Alice Bate.jpg|center|128px]] | [[Dorothea Bate]] | | 1878 | 1951 | ''[[:d:Q29488358|Napier House]]'' |- | style='text-align:right'| 278 | [[Ficheru:Malcolm Campbell Thomas 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3281723|Malcolm Thomas]]'' | | 1929 | 2012 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 279 | | ''[[:d:Q3296186|Mary Katherine Herbert]]'' | | 1903 | 1983 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 280 | | ''[[:d:Q3299818|Matthew Watkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1978 | 2020 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 281 | [[Ficheru:David Brunt in 1949.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3300771|David Brunt]]'' | meteorólogu galés (1886–1965) | 1886 | 1965 | ''[[:d:Q7605133|Staylittle]]'' |- | style='text-align:right'| 282 | [[Ficheru:Mel Baker.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3304839|Mel Baker]]'' | xugador de rugbi union británicu (1885–2000) | 1885 | 2000 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 283 | | ''[[:d:Q3308132|Michael David]]'' | actor de cine británicu | 1930 | 1999 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 284 | | ''[[:d:Q3309503|Cy Thomas]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu d&#39;Estaos Xuníos (1926–2009) | 1926 | 2009 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 285 | [[Ficheru:Mike gibbins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3313332|Mike Gibbins]]'' | | 1949 | 2005 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 286 | | ''[[:d:Q3324117|Llywarch ap Llywelyn]]'' | | 1150 | 1220 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 287 | | ''[[:d:Q3330999|Gwgon ap Meurig]]'' | soberanu galés (808–871) | 808 | 872 | ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 288 | | ''[[:d:Q3331114|Goronwy Foel]]'' | poeta galés | | 1201 | ''[[:d:Q837136|Kingdom of Deheubarth]]'' |- | style='text-align:right'| 289 | | ''[[:d:Q3331132|Phylip Brydydd]]'' | | 1200 | 1225 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 290 | | ''[[:d:Q3331138|Bleddyn Fardd]]'' | | 1258 | 1284 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 291 | | ''[[:d:Q3331168|Dafydd Benfras]]'' | poeta galés (1230–1260) | 1230 | 1260 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 292 | | ''[[:d:Q3331180|Llywelyn Fardd I]]'' | poeta galés (1125–1200) | 1125 | 1200 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 293 | | ''[[:d:Q3340532|Nicolas Lloyd]]'' | | 1630 | 1680 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 294 | [[Ficheru:Norman Biggs.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3343747|Norman Biggs]]'' | | 1870 | 1908 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 295 | | ''[[:d:Q3343775|Norman Gale]]'' | xugador de rugbi union británicu (1939–2005) | 1939 | 2005 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 296 | | ''[[:d:Q3357354|Ossie Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1921–1988) | 1921 | 1988 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 297 | [[Ficheru:Owen Badger.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3358989|Owen Badger]]'' | | 1871 | 1939 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 298 | | ''[[:d:Q3366739|James Williams]]'' | xugador de ḥoquei galés (1878–1929) | 1878 | 1929 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 299 | | ''[[:d:Q3367043|Edwin Richards]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1879–1930) | 1879 | 1930 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 300 | | ''[[:d:Q3367054|Philip Turnbull]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1879–1930) | 1879 | 1930 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 301 | [[Ficheru:WLA lacma Smibert Scotland portrait of Paul Mascarene.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3371796|Paul Mascarene]]'' | | 1684 | 1760 | ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]'' |- | style='text-align:right'| 302 | | ''[[:d:Q3373812|Kevin Beurle]]'' | | 1956 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 303 | [[Ficheru:Percy Bush 1905.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3375183|Percy Bush]]'' | xugador de críquet británicu (1879–1955) | 1879 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 304 | | ''[[:d:Q3375217|Percy Phillips]]'' | | 1869 | 1947 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 305 | | ''[[:d:Q3376765|Peter Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1959 | 2024 | ''[[:d:Q4971889|Broad Haven]]'' |- | style='text-align:right'| 306 | [[Ficheru:Phil Dwyer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3378770|Phil Dwyer]]'' | futbolista británicu | 1953 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 307 | | ''[[:d:Q3378979|Philip Burton]]'' | | 1904 | 1995 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 308 | [[Ficheru:Philip Hopkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3379022|Phil Hopkins]]'' | xugador de rugbi union británicu (1880–1966) | 1880 | 1966 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 309 | | ''[[:d:Q3379099|Philip Wood]]'' | médicu galés (1928–2008) | 1928 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 310 | [[Ficheru:Philip Jones Griffiths in Bali, Fall, 2000AD.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3395389|Philip Jones Griffiths]]'' | | 1936 | 2008 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 311 | [[Ficheru:Storïau o Hanes Cymru cyf I (Daniel Owen).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3395446|Daniel Owen]]'' | escritor galés (1836–1895) | 1836 | 1895 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 312 | [[Ficheru:Dr Joseph Parry (Pencerdd America, 1841-1903) NLW3364255 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3395608|Joseph Parry]]'' | compositor galés (1841–1903) | 1841 | 1903 | ''[[:d:Q23540859|Joseph Parry's Cottage]]''<br/>[[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 313 | | ''[[:d:Q3395749|Robert Morton Nance]]'' | | 1873 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 314 | [[Ficheru:Carnhuanawc.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3395909|Thomas Price]]'' | | 1787 | 1848 | ''[[:d:Q56099430|Llanfihangel Bryn Pabuan]]'' |- | style='text-align:right'| 315 | | ''[[:d:Q3396307|Eileen Beasley]]'' | | 1921 | 2012 | ''[[:d:Q5714715|Henllan Amgoed]]'' |- | style='text-align:right'| 316 | [[Ficheru:Castell Llanymddyfri Sir Gaerfyrddin gyda cherflun o - LLywelyn ap Gruffydd Fychan 07.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3396721|Llywelyn ap Gruffydd Fychan]]'' | | 1341 | 1401 | ''[[:d:Q20586538|Caeo]]'' |- | style='text-align:right'| 317 | | ''[[:d:Q3396852|Geraint Bowen]]'' | | 1915 | 2011 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 318 | [[Ficheru:William Ambrose Bebb (5236463) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3396876|Ambrose Bebb]]'' | historiador británicu | 1894 | 1955 | ''[[:d:Q15427716|Goginan]]'' |- | style='text-align:right'| 319 | | ''[[:d:Q3397209|Thomas Vaughan]]'' | | 1621 | 1666 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 320 | [[Ficheru:Richard Gwyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3397314|Richard Gwyn]]'' | poeta galés (1537–1584) | 1537 | 1584 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 321 | | ''[[:d:Q3397327|Glanmor Williams]]'' | historiador galés (1920–2005) | 1920 | 2005 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 322 | [[Ficheru:John Dyer Dalziel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3397435|John Dyer]]'' | poeta galés (1699–1757) | 1699 | 1757 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 323 | [[Ficheru:Portrait of Parch. William Williams, Pant-y-Celyn (4674719) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3397600|William Williams Pantycelyn]]'' | | 1717 | 1791 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 324 | [[Ficheru:Howell harris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3397651|Howell Harris]]'' | predicador galés (1714–1773) | 1714 | 1773 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 325 | [[Ficheru:Owain Owain Traeth Coch circa 1966 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398027|Owain Owain]]'' | | 1929 | 1993 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 326 | [[Ficheru:Tewdrig Sant.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1088014|Tewdrig]]'' | monarca galés | 550 | | ''[[:d:Q2253783|Kingdom of Glywysing]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 328 | | ''[[:d:Q2575163|Cadell Ddyrnllwg]]'' | soberanu galés | 430 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 329 | [[Ficheru:Archbishop John Williams 1582 - 1650 portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3182765|John Williams]]'' | | 1582 | 1650 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 330 | [[Ficheru:Johnnie Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3182987|Johnny Williams]]'' | | 1882 | 1916 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 331 | [[Ficheru:Josiah Tucker, Dean of Gloucester 02259.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3186047|Josiah Tucker]]'' | | 1713 | 1799 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 332 | | ''[[:d:Q3195050|Ken Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | 2022 | ''[[:d:Q1351146|Cross Hands]]'' |- | style='text-align:right'| 333 | | ''[[:d:Q3236188|Leslie Williams]]'' | | 1922 | 2006 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 334 | [[Ficheru:Benjamin Lewis Jones 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3237297|Lewis Jones]]'' | | 1931 | 2024 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 335 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1566017).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3250688|Caradog Prichard]]'' | escritor británicu | 1904 | 1980 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 336 | | ''[[:d:Q3251003|Tom Macdonald]]'' | periodista galés (1900–1980) | 1900 | 1980 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 337 | [[Ficheru:Llewellyn Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3257496|Llewellyn Lloyd]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1957) | 1877 | 1957 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 338 | | ''[[:d:Q1148624|Cyril Frank Colebrook]]'' | físicu británicu (1910–1997) | 1910 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 339 | | ''[[:d:Q1157152|Dafydd Llywelyn]]'' | | 1939 | 2013 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 340 | [[Ficheru:Beau-Nash.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q717787|Beau Nash]]'' | | 1674 | 1761 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 341 | [[Ficheru:BpThomasCoke.png|center|128px]] | ''[[:d:Q718439|Thomas Coke]]'' | | 1747 | 1814 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 342 | [[Ficheru:Walter Devereux, 1st Earl of Essex from NPG.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q719792|Walter Devereux, 1st Earl of Essex]]'' | militar galés (1541–1576) | 1541<br/>1539 | 1576 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 343 | [[Ficheru:Wingfield.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725054|Walter Clopton Wingfield]]'' | | 1833 | 1912 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 344 | [[Ficheru:Charles Kemble (1775–1854) Henry Wyatt (1794–1840) Royal Shakespeare Theatre.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725104|Charles Kemble]]'' | actor de teatru galés (1775–1854) | 1775 | 1854 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 345 | [[Ficheru:J. P. R. Williams 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725555|J. P. R. Williams]]'' | | 1949 | 2024 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 346 | | ''[[:d:Q725556|Roy Vernon]]'' | futbolista británicu (1937–1993) | 1937 | 1993 | ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]'' |- | style='text-align:right'| 347 | | ''[[:d:Q725570|Byron Stevenson]]'' | futbolista británicu (1956–2007) | 1956 | 2007 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 348 | [[Ficheru:Reverend R S Thomas being interviewed for 'Y Cymro' (1468612).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725745|R. S. Thomas]]'' | | 1913 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 349 | [[Ficheru:Edward Stafford 3rd Duke of Buckingham 1520.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q726243|Edward Stafford, 3rd Duke of Buckingham]]'' | duque galés (1478–1521) | 1478 | 1521 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 350 | [[Ficheru:GruffuddapLlywelyn historieofcambria.png|center|128px]] | ''[[:d:Q727897|Gruffydd ap Llywelyn]]'' | | 1000 | 1063 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 351 | | ''[[:d:Q730668|Lewys Glyn Cothi]]'' | poeta galés (1420–1490) | 1420 | 1490 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 352 | | ''[[:d:Q730721|Iolo Goch]]'' | | 1320 | 1398 | ''[[:d:Q7909529|Vale of Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 353 | [[Ficheru:Jimmy Murphy statue.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q735062|Jimmy Murphy]]'' | futbolista británicu | 1910 | 1989 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 354 | [[Ficheru:Notre-Dame des Fleurs Plouharnel Saint-Armel Droit.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q737268|Armel]]'' | | 482 | 570 | ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]'' |- | style='text-align:right'| 355 | | ''[[:d:Q740632|William Mathias]]'' | | 1934 | 1992 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 356 | [[Ficheru:Gareth-jones (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q741120|Gareth Jones]]'' | periodista británicu (1905–1935) | 1905 | 1935 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 357 | | ''[[:d:Q741130|Michael Baxandall]]'' | | 1933 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 358 | [[Ficheru:Alfred George Edwards by Solomon J Solomon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q741437|Alfred Edwards]]'' | sacerdote galés (1848–1937) | 1848 | 1937 | ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 359 | | ''[[:d:Q746920|Owen Thomas Jones]]'' | xeólogu británicu (1878–1967) | 1878 | 1967 | ''[[:d:Q3402099|Beulah]]'' |- | style='text-align:right'| 360 | | ''[[:d:Q747068|David Rees]]'' | | 1918 | 2013 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 361 | | ''[[:d:Q762958|Harry Secombe]]'' | | 1921 | 2001 | ''[[:d:Q7595549|St Thomas]]'' |- | style='text-align:right'| 362 | | ''[[:d:Q763721|Haydn Tanner]]'' | xugador de rugbi union británicu (1917–2009) | 1917 | 2009 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 363 | [[Ficheru:Saint Mellon.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q767764|Mellonius]]'' | sacerdote francés | 229 | 314 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 364 | [[Ficheru:Vannes - cathédrale, vitrail des saints Patern et Mériadec Detail Padarn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q770633|Padarn]]'' | sacerdote católicu galés (500–510) | 500 | 510 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 365 | [[Ficheru:Anna Williams by Frances Reynolds.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q772966|Anna Williams]]'' | | 1706 | 1783 | ''[[:d:Q7368291|Rosemarket]]'' |- | style='text-align:right'| 366 | [[Ficheru:Barry John.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q775742|Barry John]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1945 | 2024 | ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]'' |- | style='text-align:right'| 367 | | ''[[:d:Q776095|Joseph Pugsley]]'' | | 1885 | 1976 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 368 | [[Ficheru:Sid Bevan rugby player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q780557|Sid Bevan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1933) | 1877 | 1933 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 369 | | ''[[:d:Q829262|Berwyn Jones]]'' | | 1940 | 2007 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 370 | [[Ficheru:Timothy-Richard-at-34.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q837541|Timothy Richard]]'' | misioneru galés (1845–1919) | 1845 | 1919 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 371 | | ''[[:d:Q839022|Donald Houston]]'' | actor de cine británicu (1923–1991) | 1923 | 1991 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 372 | [[Ficheru:Ffefrynnau Cymraeg A Saesneg Stuart Burrows- Stuart Burrows Sings Welsh And English Favourites, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q847735|Stuart Burrows]]'' | | 1933 | 2025 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 373 | | ''[[:d:Q849718|Brinley Newton-John]]'' | | 1914 | 1992 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 374 | | ''[[:d:Q862305|Bill Meilen]]'' | | 1932 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 375 | | ''[[:d:Q869503|Ted Vizard]]'' | futbolista británicu | 1889 | 1973 | ''[[:d:Q5141073|Cogan]]'' |- | style='text-align:right'| 376 | | ''[[:d:Q869553|Billy Jennings]]'' | | 1893 | 1968 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 377 | [[Ficheru:Bleddyn Williams 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q883404|Bleddyn Williams]]'' | | 1923 | 2009 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 378 | | ''[[:d:Q896857|Leighton Durham Reynolds]]'' | | 1930 | 1999 | ''[[:d:Q4666797|Abercanaid]]'' |- | style='text-align:right'| 379 | [[Ficheru:William Hallowes Miller.png|center|128px]] | ''[[:d:Q908116|William Hallowes Miller]]'' | | 1801 | 1880 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 380 | | ''[[:d:Q910728|Dudley Lloyd-Evans]]'' | as de l&#39;aviación galés (1895–1972) | 1895 | 1972 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 381 | | ''[[:d:Q912228|Brian Godding]]'' | | 1945 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 382 | | ''[[:d:Q912373|Brian Huggett]]'' | golfista galés | 1936 | 2024 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 383 | | ''[[:d:Q913050|Brian Savegar]]'' | | 1932 | 2007 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 384 | | ''[[:d:Q919835|Eric Linklater]]'' | | 1899 | 1974 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 385 | [[Ficheru:Abraham Rees by James Lonsdale.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q922838|Abraham Rees]]'' | botánicu galés (1743–1825) | 1743 | 1825 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 386 | | ''[[:d:Q924074|Angus McBean]]'' | fotógrafu galés (1904–1990) | 1904 | 1990 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''<br/>''[[:d:Q11017004|Newbridge-on-Wye]]'' |- | style='text-align:right'| 387 | | ''[[:d:Q925761|Eric Griffiths]]'' | | 1940 | 2005 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 388 | [[Ficheru:Christopher Jones with Wales logo - England Olympic polo team 1920 Antwerp (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q927275|Christopher Jones]]'' | nadador galés (1886–1937) | 1886 | 1937 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 389 | | ''[[:d:Q928575|Derrick Sullivan]]'' | futbolista británicu | 1930 | 1983 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 390 | [[Ficheru:Reginald Brooks-King.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q929046|Reginald Brooks-King]]'' | arqueru británicu (1861–1938) | 1861 | 1938 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 391 | | ''[[:d:Q929691|Rupert Charles Barneby]]'' | | 1911 | 2000 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 392 | [[Ficheru:Isaac Roberts.png|center|128px]] | ''[[:d:Q934428|Isaac Roberts]]'' | | 1829 | 1904 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 393 | [[Ficheru:Jimmy Michael.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q935055|Jimmy Michael]]'' | | 1877 | 1904 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 394 | | ''[[:d:Q939952|Maud de Braose, Baroness Wigmore]]'' | | 1224 | 1301 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 395 | [[Ficheru:Fred Welsh LCCN2014697376 (3x4a).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q942249|Freddie Welsh]]'' | boxeador británicu (1886–1927) | 1886 | 1927 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 396 | | ''[[:d:Q942385|Jack Kelsey]]'' | futbolista británicu (1929–1992) | 1929 | 1992 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 397 | [[Ficheru:Swansea Town Football Club (20740154461).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q944231|Ivor Allchurch]]'' | futbolista británicu (1929–1997) | 1929 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 398 | [[Ficheru:Histoire des Jésuites II p130 Complot de William Parry par T Fragonard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q944974|William Parry]]'' | | | 1585 | ''[[:d:Q2573736|Northop]]'' |- | style='text-align:right'| 399 | [[Ficheru:BartleFrere.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q950220|Henry Bartle Frere]]'' | | 1815 | 1884 | ''[[:d:Q17743864|Clydach House]]'' |- | style='text-align:right'| 400 | [[Ficheru:Hugh Hamshaw Thomas British Mycological Society 1913 a.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q950806|Hugh Hamshaw Thomas]]'' | | 1885 | 1962 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 401 | | ''[[:d:Q953078|Roger Mortimer, 4th Earl of March]]'' | militar galés (1374–1398) | 1374 | 1398 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 402 | [[Ficheru:J Conway Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q958919|Conway Rees]]'' | | 1870 | 1932 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 403 | | ''[[:d:Q967593|Jimmy Sangster]]'' | | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q13125694|Kinmel Bay]]'' |- | style='text-align:right'| 404 | | ''[[:d:Q968698|Thomas Tomkins]]'' | | 1572 | 1656 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 405 | [[Ficheru:Peter Carpenter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q970171|Peter Carpenter]]'' | aviador británicu (1891–1971) | 1891 | 1971 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 406 | [[Ficheru:James Ira Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q970206|James Ira Thomas Jones]]'' | as de l&#39;aviación galés (1896–1960) | 1896 | 1960 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 407 | | ''[[:d:Q975285|Percy Mansell Jones]]'' | | 1889 | 1968 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 408 | | ''[[:d:Q977667|Noel Kinsey]]'' | futbolista británicu (1925–2017) | 1925 | 2017 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 409 | | ''[[:d:Q979098|Craig Thomas]]'' | | 1942 | 2011 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 410 | | ''[[:d:Q979163|Carwyn James]]'' | | 1929 | 1983 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 411 | [[Ficheru:John Dawes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q979301|John Dawes]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1940 | 2021 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 412 | [[Ficheru:Edgar Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q979325|Edgar Evans]]'' | | 1876 | 1912 | ''[[:d:Q2148317|Rhossili]]'' |- | style='text-align:right'| 413 | [[Ficheru:Sir Henry Jones (1852-1922) NLW3364587.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q979372|Henry Jones]]'' | filósofu galés (1852–1922) | 1852 | 1922 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 414 | | ''[[:d:Q981494|John of Wales]]'' | | 1300 | 1285 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 415 | [[Ficheru:Ranulf de Blondeville.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q984430|Ranulf de Blondeville, 6th Earl of Chester]]'' | | 1170 | 1232 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 416 | [[Ficheru:William Henry Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q985138|W. H. Davies]]'' | | 1871 | 1940 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 417 | [[Ficheru:AnthonyLlewellyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q986620|Anthony Llewellyn]]'' | astronauta galés (1933–2013) | 1933 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 418 | | ''[[:d:Q1025409|Caerwyn Roderick]]'' | | 1927 | 2011 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 419 | [[Ficheru:CaesarJenkyns.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1025420|Caesar Jenkyns]]'' | futbolista británicu (1866–1941) | 1866 | 1941 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 420 | | ''[[:d:Q1035345|Caradoc Freichfras]]'' | rei galés (470–500) | 470 | 500 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 421 | | ''[[:d:Q1063375|Madog ap Llywelyn]]'' | | | 1312 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 422 | [[Ficheru:Bp Charles Green NPG.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1063535|Charles Green]]'' | sacerdote galés (1864–1944) | 1864 | 1944 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 423 | | ''[[:d:Q1064759|C. H. Dodd]]'' | | 1884 | 1973 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 424 | [[Ficheru:Thomas Richards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1065207|Tom Richards]]'' | | 1910 | 1985 | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 425 | | ''[[:d:Q1088032|Llywelyn Bren]]'' | revolucionariu galés (1267–1318) | 1267 | 1318 | ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]'' |- | style='text-align:right'| 426 | | ''[[:d:Q1101282|John Gow]]'' | árbitru de fútbol británicu | 1930 | 2017 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 427 | [[Ficheru:C.W. Nicol - Headshot in Afan Woodland.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1102013|C. W. Nicol]]'' | | 1940 | 2020 | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 428 | | ''[[:d:Q1103370|Stuart Robbins]]'' | xugador de baloncestu británicu (1976–2010) | 1976 | 2010 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 429 | [[Ficheru:Terry Yorath, Wales Team, 1988.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1103503|Terry Yorath]]'' | futbolista británicu | 1950 | 2026 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 430 | [[Ficheru:Sydenham Edwards1592.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1118055|Sydenham Edwards]]'' | | 1768 | 1819 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 431 | | ''[[:d:Q1125037|John Elsworthy]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2009 | ''[[:d:Q6964261|Nant-y-derry]]'' |- | style='text-align:right'| 432 | | ''[[:d:Q1129178|Leo Callaghan]]'' | árbitru de fútbol británicu (1924–1987) | 1924 | 1987 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 433 | | ''[[:d:Q1130154|Gwilym Jenkins]]'' | | 1932 | 1982 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 434 | | ''[[:d:Q1130431|Grace Williams]]'' | compositora galesa (1906–1977) | 1906 | 1977 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 435 | | ''[[:d:Q1131742|Lorwerth Price Jones]]'' | | 1927 | 2023 | ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]'' |- | style='text-align:right'| 436 | | ''[[:d:Q2717918|Arthur Jenkins]]'' | | 1882 | 1946 | ''[[:d:Q7916189|Varteg]]'' |- | style='text-align:right'| 437 | [[Ficheru:Major Lord Henry Arthur George Somerset (1851-1926), - Vanity fair nov 19 1887.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2737983|Lord Arthur Somerset]]'' | | 1851 | 1926 | ''[[:d:Q1324473|Troy House]]'' |- | style='text-align:right'| 438 | [[Ficheru:Tegla.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2741543|Edward Tegla Davies]]'' | | 1880 | 1967 | ''[[:d:Q3107398|Llandegla]]'' |- | style='text-align:right'| 439 | | ''[[:d:Q2745169|Llywelyn Goch ap Meurig Hen]]'' | | 1335 | 1390 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 440 | [[Ficheru:Anna Maria Bennett portrait (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2827000|Anna Maria Bennett]]'' | | 1746 | 1808 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 441 | | ''[[:d:Q2840543|Alun Pask]]'' | xugador de rugbi union británicu (1937–1995) | 1937 | 1995 | ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]'' |- | style='text-align:right'| 442 | | ''[[:d:Q2840540|Alun Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1926–1991) | 1926 | 1991 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 443 | | ''[[:d:Q2865205|Arthur Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | 2026 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 444 | [[Ficheru:Augusta Hall.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2870954|Augusta Hall Llanover]]'' | periodista galesa (1802–1896) | 1802 | 1896 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 445 | [[Ficheru:Portret van Phillipus Evans, RP-P-1921-1870.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2884061|Philip Evans]]'' | misioneru galés (1645–1679) | 1645 | 1679 | [[Trefynwy]]<br/>''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 446 | | ''[[:d:Q2898051|Ray Daniel]]'' | | 1928 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 447 | [[Ficheru:G H Bert Gould.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2899186|Bert Gould]]'' | | 1870 | 1913 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 448 | [[Ficheru:Bert Dauncey.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2899185|Bert Dauncey]]'' | | 1871 | 1955 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 449 | | ''[[:d:Q2900084|Charlie Jones]]'' | futbolista británicu (1899–1966) | 1899 | 1966 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 450 | | ''[[:d:Q2903163|Bill Clement]]'' | xugador de rugbi union británicu (1915–2007) | 1915 | 2007 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 451 | | ''[[:d:Q2903257|Bill James]]'' | escritor británicu | 1929 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 452 | | ''[[:d:Q2903371|Bill Tamplin]]'' | xugador de rugbi union británicu (1917–1989) | 1917 | 1989 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 453 | [[Ficheru:Billy Cleaver 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2903616|Billy Cleaver]]'' | xugador de rugbi union británicu (1921–2003) | 1921 | 2003 | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 454 | [[Ficheru:William McCutcheon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2903678|William McCutcheon]]'' | | 1870 | 1949 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 455 | [[Ficheru:Billy O'Neill.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2903688|Billy O'Neill]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu (1878–1955) | 1878 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 456 | | ''[[:d:Q2903719|Billy Spiller]]'' | | 1886 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 457 | | ''[[:d:Q2903745|Billy Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1921 | 2002 | ''[[:d:Q13131732|Talywain]]'' |- | style='text-align:right'| 458 | | ''[[:d:Q2903748|Billy Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1929–2013) | 1929 | 2013 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 459 | [[Ficheru:Robert Thomas Evans 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2907653|Bob Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1921–2003) | 1921 | 2003 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 460 | [[Ficheru:Robert Bob Gould.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2907680|Bob Gould]]'' | xugador de rugbi union británicu (1863–1931) | 1863 | 1931 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 461 | [[Ficheru:Charles Nicholl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2910477|Charles Nicholl]]'' | xugador de rugbi union británicu (1870–1939) | 1870 | 1939 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 462 | [[Ficheru:Thomas jones at cambridge.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2911997|Thomas Jones]]'' | matemáticu galés (1756–1807) | 1756 | 1807 | ''[[:d:Q3309484|Berriew]]'' |- | style='text-align:right'| 463 | | ''[[:d:Q2913257|John Roberts]]'' | | 1946 | 2016 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 464 | [[Ficheru:Brian Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2924982|Brian Price]]'' | | 1937 | 2023 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 465 | | ''[[:d:Q2925023|Brian Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1940–2012) | 1940 | 2012 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 466 | [[Ficheru:William Henry Alexander.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2928014|William Henry Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1873–1936) | 1873 | 1936 | ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]'' |- | style='text-align:right'| 467 | [[Ficheru:Buller stadden.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2928012|William Stadden]]'' | | 1861 | 1906 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 468 | | ''[[:d:Q2928233|Bunner Travers]]'' | xugador de rugbi union británicu (1913–1998) | 1913 | 1998 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 469 | [[Ficheru:Burke Shelley.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2928498|Burke Shelley]]'' | | 1950 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 470 | [[Ficheru:Burnett Bolloten 1980.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q2928553|Burnett Bolloten]]'' | historiador galés (1909–1987) | 1909 | 1987 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 471 | [[Ficheru:Richard Valentine Pitchford magician.png|center|128px]] | ''[[:d:Q2938073|Richard Valentine Pitchford]]'' | magu británicu (1895–1973) | 1895 | 1973 | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 472 | | ''[[:d:Q2959086|Charles Foweraker]]'' | futbolista británicu | 1877 | 1950 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 473 | | ''[[:d:Q2959651|Charles Lewis]]'' | | 1852 | 1923 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 474 | [[Ficheru:Charles Henry Newman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2959898|Charlie Newman]]'' | | 1857 | 1922 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 475 | [[Ficheru:C. G. Taylor.png|center|128px]] | ''[[:d:Q2960293|Charles Taylor]]'' | | 1863 | 1915 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 476 | | ''[[:d:Q2960849|Charlie Faulkner]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | 2023 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 477 | [[Ficheru:Charlie Pritchard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2960878|Charlie Pritchard]]'' | | 1882 | 1916 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 478 | [[Ficheru:Charlotte Mason.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2961003|Charlotte Mason]]'' | | 1842 | 1923 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 479 | | ''[[:d:Q2976625|Claude Davey]]'' | xugador de rugbi union británicu (1908–2001) | 1908 | 2001 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 480 | | ''[[:d:Q2978800|Clem Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1929–1996) | 1929 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 481 | [[Ficheru:Clifford Alfred Bowen (1875–1929).png|center|128px]] | ''[[:d:Q2979039|Cliff Bowen]]'' | | 1875 | 1929 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 482 | [[Ficheru:Cliff Davies 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2979047|Cliff Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1919–1967) | 1919 | 1967 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 483 | [[Ficheru:Wales Rugby1905.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2979063|Cliff Pritchard]]'' | xugador de rugbi union británicu (1881–1954) | 1881 | 1954 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 484 | [[Ficheru:HowellDavies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2989294|Howell Davis]]'' | | 1690 | 1719 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 485 | | ''[[:d:Q3001503|Courtney Meredith]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1926 | 2024 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 486 | | ''[[:d:Q3002796|Crispin Nash-Williams]]'' | matemáticu galés (1932–2001) | 1932 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 487 | | ''[[:d:Q3008718|Cynan ab Iago]]'' | | 1014 | 1063 | ''[[:d:Q319576|Aberffraw]]'' |- | style='text-align:right'| 488 | [[Ficheru:Dai Fitzgerald (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3012007|Dai Fitzgerald]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu (1872–1951) | 1872 | 1951 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 489 | | ''[[:d:Q3012010|Dai Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1916–2000) | 1916 | 2000 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 490 | [[Ficheru:Dai Tarw Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3012009|David Jones]]'' | | 1881 | 1933 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 491 | | ''[[:d:Q3017152|W. J. A. Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1890–1967) | 1890 | 1967 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 492 | [[Ficheru:Missionary David Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3018170|David Jones]]'' | | 1796 | 1841 | ''[[:d:Q15987529|Pen-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 493 | | ''[[:d:Q3018755|David Samuel]]'' | xugador de rugbi union británicu (1869–1943) | 1869 | 1943 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 494 | | ''[[:d:Q3018959|David Watkins]]'' | | 1942 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 495 | [[Ficheru:John Hoppner (1758-1810) (attributed to) - Reverend David Williams (1738–1816) - NMW A 5397 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3018998|David Williams]]'' | | 1738 | 1816 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 496 | | ''[[:d:Q3025590|Dewi Zephaniah Phillips]]'' | | 1934 | 2006 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 497 | | ''[[:d:Q3026625|Dick Richards]]'' | futbolista británicu (1890–1934) | 1890 | 1934 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 498 | | ''[[:d:Q3026630|Dick Thomas]]'' | | 1881<br/>1880 | 1916 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 499 | | ''[[:d:Q3026655|Dickie Garrett]]'' | | 1865 | 1908 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 500 | [[Ficheru:Dicky Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3026670|Dicky Owen]]'' | xugador de rugbi union británicu (1876–1932) | 1876 | 1932 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 501 | | ''[[:d:Q3033499|Wilf Cude]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu canadianu (1910–1968) | 1910 | 1968 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 502 | | ''[[:d:Q3037194|Dorothy Squires]]'' | cantante británica (1915–1998) | 1915 | 1998 | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 503 | | ''[[:d:Q3038019|Douglas McKie]]'' | químicu británicu (1896–1967) | 1896 | 1967 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 504 | | ''[[:d:Q3038045|Douglas Vaughan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1925–1977) | 1925 | 1977 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 505 | | ''[[:d:Q3039882|Hugh Percy Wilkins]]'' | | 1896 | 1960 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 506 | | ''[[:d:Q3048504|Edward Edwards]]'' | | 1803 | 1879 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 507 | [[Ficheru:Edward George Bowen at Parkes Observatory, c. 1961.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3048530|Edward George Bowen]]'' | físicu británicu (1911–1991) | 1911 | 1991 | ''[[:d:Q5139596|Cockett]]'' |- | style='text-align:right'| 508 | [[Ficheru:Bardd y Brenin, Edward Jones (1752–1824) (gcf10063).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3048577|Edward Jones]]'' | | 1752 | 1824 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 509 | [[Ficheru:Edward Ravenscroft Esqr (BM 1860,1013.73).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3048652|Edward Ravenscroft]]'' | | 1654 | 1707 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 510 | [[Ficheru:Dr Edward Llewellyn Treharne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3048696|Edward Treharne]]'' | | 1862 | 1904 | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 511 | [[Ficheru:The Right Hon. Sir John Rhŷs, P.C., M.A., D.Litt (5227644) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3050565|John, Sir Rhys]]'' | | 1840 | 1915 | ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 512 | [[Ficheru:Portrait of Evan James (4670936) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3061325|Evan James]]'' | | 1809 | 1878 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 513 | [[Ficheru:Portrait of Sir William Goscombe John by Simon Harmon Vedder.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3069617|William Goscombe John]]'' | escultor galés (1860–1952) | 1860 | 1952 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 514 | [[Ficheru:Frank Hill (Rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3082655|Frank Hill]]'' | | 1866 | 1927 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 515 | [[Ficheru:Fred Parfitt (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3086926|Fred Parfitt]]'' | xugador de rugbi union británicu (1869–1953) | 1869 | 1953 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 516 | [[Ficheru:Fred Scrine.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3086951|Fred Scrine]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1962) | 1877 | 1962 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 517 | | ''[[:d:Q3090747|Fulke Walwyn]]'' | entrenador de caballos británicu (1910–1991) | 1910 | 1991 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 518 | | ''[[:d:Q3098302|Gareth Gwenlan]]'' | | 1937 | 2016 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 519 | | ''[[:d:Q3098315|Gareth Williams]]'' | batería galés (1953–2001) | 1953 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 520 | | ''[[:d:Q3098316|Gareth Powell Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1954–2018) | 1954 | 2018 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 521 | | ''[[:d:Q3098336|Garfield Owen]]'' | | 1932 | 2019 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 522 | | ''[[:d:Q3101064|Geoff Wheel]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1951 | 2024 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 523 | | ''[[:d:Q3101068|Geoffrey Conway]]'' | xugador de rugbi union británicu (1897–2000) | 1897 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 524 | [[Ficheru:George Boots.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3101430|George Boots]]'' | xugador de rugbi union británicu (1874–1928) | 1874 | 1928 | ''[[:d:Q4666790|Aberbeeg]]'' |- | style='text-align:right'| 525 | | ''[[:d:Q3101435|George Bowen]]'' | | 1863 | 1919 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 526 | [[Ficheru:George Davies, Rugby player.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3101517|George Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1875–1959) | 1875 | 1959 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 527 | | ''[[:d:Q3101615|George Guest]]'' | | 1924 | 2002 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 528 | [[Ficheru:George Hayward.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3101635|George Hayward]]'' | | 1886 | 1946 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 529 | [[Ficheru:Geraint Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3103853|Geraint Evans]]'' | | 1922 | 1992 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 530 | | ''[[:d:Q3104447|Gerwyn Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1924–2009) | 1924 | 2009 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 531 | | ''[[:d:Q3108690|Glen Renfrew]]'' | empresariu australianu (1928–2006) | 1928 | 2006 | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 532 | | ''[[:d:Q3109363|Glyn Loosmore]]'' | espía británicu (1923–2007) | 1923 | 2007 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 533 | | ''[[:d:Q3109367|Glyn Moses]]'' | | 1928 | 2021 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 534 | | ''[[:d:Q3109364|Glyn Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1927–1976) | 1927 | 1976 | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 535 | | ''[[:d:Q3109365|Glyn Houston]]'' | | 1925 | 2019 | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 536 | | ''[[:d:Q3113252|Graham Jenkins]]'' | | 1927 | 2015 | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 537 | | ''[[:d:Q3116627|Griffith Hughes]]'' | naturalista galés (1707–1758) | 1707 | 1758<br/>1779 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 538 | [[Ficheru:Gwladys Yvonne McKeon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3122587|Gwladys Yvonne McKeon]]'' | bióloga marina británica (1897–1979) | 1897 | 1979 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 539 | | ''[[:d:Q3127737|Harri Webb]]'' | | 1920 | 1994 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 540 | [[Ficheru:Harry bowen, rugby union player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3127791|Harry Bowen]]'' | | 1864 | 1913 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 541 | [[Ficheru:Harry Day (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3127809|Harry Day]]'' | | 1863 | 1911 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 542 | [[Ficheru:Harry Jarman.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3127841|Harry Jarman]]'' | xugador de rugbi union británicu (1883–1928) | 1883 | 1928 | ''[[:d:Q13131732|Talywain]]'' |- | style='text-align:right'| 543 | | ''[[:d:Q3127937|Harry Vaughan Watkins]]'' | | 1875 | 1945 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 544 | | ''[[:d:Q3128848|Haydn Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1936–2018) | 1936 | 2018 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 545 | | ''[[:d:Q3129078|Heather Dohollau]]'' | | 1925 | 2013 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 546 | | ''[[:d:Q3129631|Helen Morgan]]'' | xugadora de ḥoquei galesa | 1966 | 2020 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 547 | | ''[[:d:Q3133040|Geoff Thomas]]'' | | 1948 | 2013 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 548 | | ''[[:d:Q3133452|Herbert Godwin]]'' | xugador de rugbi union galés (1935–2006) | 1935 | 2006 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 549 | [[Ficheru:Horace Lyne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3140461|Horace Lyne]]'' | | 1860 | 1949 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 550 | | ''[[:d:Q3142269|Hugh Iorys Hughes]]'' | | 1902 | 1977 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 551 | | ''[[:d:Q3147943|Idwal Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu (1910–1991) | 1910 | 1991 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 552 | | ''[[:d:Q3148103|Ifor Jenkins]]'' | | 1906 | 1972 | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 553 | | ''[[:d:Q3156345|Ivor Barry]]'' | actor británicu (1919–2006) | 1919 | 2006 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 554 | [[Ficheru:Ivor Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3156348|Ivor Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1884–1943) | 1884 | 1943 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 555 | [[Ficheru:Jack bancroft rugby union.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q3157121|Jack Bancroft]]'' | | 1879 | 1942 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 556 | [[Ficheru:Jack Jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3157222|Jack Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1886–1951) | 1886 | 1951 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 557 | [[Ficheru:Jack Matthews rugby 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3157267|Jack Matthews]]'' | | 1920 | 2012 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 558 | | ''[[:d:Q3160120|Jacques Vaillant de Guélis]]'' | | 1907 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 559 | [[Ficheru:James James composer of the music of 'Hen wlad fy nhadau' (5292122) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3161184|James James]]'' | | 1832 | 1902 | ''[[:d:Q378738|Argoed]]'' |- | style='text-align:right'| 560 | [[Ficheru:Jehoida Hodges.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3176811|Jehoida Hodges]]'' | xugador de rugbi union británicu (1876–1930) | 1876 | 1930 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 561 | [[Ficheru:Jim Hannan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3178817|Jim Hannan]]'' | | 1864 | 1905 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 562 | | ''[[:d:Q3180936|John Arthur Jones]]'' | | 1856 | 1919 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 563 | | ''[[:d:Q3181171|John Callis]]'' | | | 1576 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 564 | [[Ficheru:John Gwyn Jeffreys cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3181658|John Gwyn Jeffreys]]'' | | 1809 | 1885 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 565 | | ''[[:d:Q3181859|John Kendall-Carpenter]]'' | xugador de rugbi union británicu (1925–1990) | 1925 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 566 | | ''[[:d:Q3181992|John Mantle]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu (1942–2018) | 1942 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 567 | | ''[[:d:Q3182121|John Morgan]]'' | | 1930 | 2004 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 568 | | ''[[:d:Q3182297|John Phillips]]'' | zoólogu británicu (1933–1987) | 1933 | 1987 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 569 | | ''[[:d:Q3182417|John Samuel]]'' | xugador de rugbi union británicu (1868–1947) | 1868 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 570 | | ''[[:d:Q3182436|John Savage]]'' | políticu canadianu (1932–2003) | 1932 | 2003 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 571 | [[Ficheru:Tom Carpenter headshot.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4215697|Tom Carpenter]]'' | xugador de snooker galés | 1887 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 572 | [[Ficheru:Lewis Morris 1701-1765.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3398347|Lewis Morris]]'' | | 1701 | 1765 | ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]'' |- | style='text-align:right'| 573 | [[Ficheru:Dic Tryfan (Cymeriadau TGJ).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398381|Richard Hughes Williams]]'' | | 1878 | 1919 | ''[[:d:Q3396925|Rhosgadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 574 | [[Ficheru:D. J. Williams conversing at a CND rally at Aberystwyth (6773943208) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398425|D. J. Williams]]'' | | 1885 | 1970 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 575 | [[Ficheru:Parch Lewis Valentine yn ifanc.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398434|Lewis Valentine]]'' | | 1893 | 1986 | ''[[:d:Q6661173|Llanddulas]]'' |- | style='text-align:right'| 576 | [[Ficheru:Dyfnallt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398467|John Dyfnallt Owen]]'' | | 1873 | 1956 | ''[[:d:Q11157973|Llan-giwg]]'' |- | style='text-align:right'| 577 | | ''[[:d:Q3398669|Jon Lee]]'' | músicu galés (1968–2002) | 1968 | 2002 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 578 | | ''[[:d:Q3398798|Richard I. Aaron]]'' | | 1901 | 1987 | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 579 | [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1950, Caerphilly (1449776).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398931|Euros Bowen]]'' | poeta británicu (1904–1988) | 1904 | 1988 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 580 | [[Ficheru:Eisteddfod Rhuthun, 1973, at Rhuthun (1580971).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398951|Urien Wiliam]]'' | escritor galés (1929–2006) | 1929 | 2006 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 581 | | ''[[:d:Q3399070|Llywarch y Nam]]'' | | 1150 | 1160 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 582 | | ''[[:d:Q3399200|April Jones]]'' | | 2007 | 2012 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 583 | [[Ficheru:William Roos - Christmas Evans (1835).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399253|Christmas Evans]]'' | | 1766 | 1838 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 584 | [[Ficheru:Rice Grug.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399280|Rhys Gryg]]'' | | 1160 | 1234 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 585 | | ''[[:d:Q3399335|D. Gwenallt Jones]]'' | | 1899 | 1968 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 586 | [[Ficheru:Eglwys Sant Beuno, St Beuno's Church, Penmorfa, Eifionydd, Gwynedd, Cymru Wales 46.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3399340|Cybi]]'' | sacerdote galés (483–555) | 483 | 555 | [[Cornualles]]<br/>''[[:d:Q7163120|Penmon]]'' |- | style='text-align:right'| 587 | [[Ficheru:John Parry (Bardd Alaw) The Welsh Harper (1848) 02.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3399352|John Parry]]'' | | 1776 | 1851 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 588 | [[Ficheru:Eifion Wyn 01(dg).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3399383|Eliseus Williams]]'' | poeta galés (1867–1926) | 1867 | 1926 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 589 | [[Ficheru:Owen Edwards yn olynu ei dad yn yr Urdd (1493170).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399427|Ifan ab Owen Edwards]]'' | historiador galés (1895–1970) | 1895 | 1970 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 590 | [[Ficheru:John Roberts (martyr).webp|center|128px]] | ''[[:d:Q3399552|John Roberts]]'' | sacerdote galés (1577–1610) | 1577<br/>1576 | 1610 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 591 | [[Ficheru:Portrait of Rowland Williams (4671222) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399695|Rowland Williams]]'' | | 1817 | 1870 | ''[[:d:Q5642527|Halkyn]]'' |- | style='text-align:right'| 592 | | ''[[:d:Q3399737|Wilf Wooller]]'' | futbolista británicu | 1912 | 1997 | ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]'' |- | style='text-align:right'| 593 | | ''[[:d:Q3399746|Rhys H. Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1930–1993) | 1930 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 594 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Gee (4672372).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399836|Thomas Gee]]'' | periodista británicu | 1815 | 1898 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 595 | [[Ficheru:Alun Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399847|Alun Lewis]]'' | | 1915 | 1944 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 596 | | ''[[:d:Q3399895|Dafydd ab Edmwnd]]'' | poeta galés (1450–1497) | 1450 | 1497 | ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]'' |- | style='text-align:right'| 597 | | ''[[:d:Q3400194|William Evans]]'' | poeta galés (1883–1968) | 1883 | 1968 | ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]'' |- | style='text-align:right'| 598 | [[Ficheru:Revd John Roberts (Ieuan Gwyllt) - cropped, retouched.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400203|John Roberts]]'' | | 1822 | 1877 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 599 | | ''[[:d:Q3400343|Eluned Phillips]]'' | | 1914 | 2009 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 600 | [[Ficheru:Memorial at Rhosddu Road Graveyard, Wrexham (1).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3400408|Morgan Llwyd]]'' | | 1619 | 1659 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 601 | | ''[[:d:Q3400435|Keidrych Rhys]]'' | | 1915 | 1987 | ''[[:d:Q4898006|Bethlehem]]'' |- | style='text-align:right'| 602 | [[Ficheru:Portrait of Parch. Daniel Rowland, Llangeitho (4674724).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400440|Daniel Rowland]]'' | pastor galés (1713–1790) | 1713 | 1790 | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 603 | | ''[[:d:Q3400456|John Robert Jones]]'' | filósofu británicu | 1911 | 1970 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 604 | | ''[[:d:Q3400520|Vavasor Powell]]'' | | 1617 | 1670 | ''[[:d:Q6423716|Knucklas]]'' |- | style='text-align:right'| 605 | [[Ficheru:Owen Edwards yn olynu ei dad yn yr Urdd (1493150).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400599|Owen Edwards]]'' | mánager galés (1933–2010) | 1933 | 2010 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 606 | | ''[[:d:Q3400605|Idris Davies]]'' | poeta galés (1905–1953) | 1905 | 1953 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 607 | [[Ficheru:1952OG-Llewellyn-Foxhunter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400624|Sir Harry Llewellyn, 3rd Baronet]]'' | | 1911 | 1999 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 608 | | ''[[:d:Q3400660|Rhygyfarch]]'' | | 1057<br/>1056 | 1099 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 609 | [[Ficheru:Thomas Stephens (1821–1875) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400718|Thomas Stephens]]'' | | 1821 | 1875 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 610 | [[Ficheru:Escutcheon of Elystan Glodrydd.svg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400896|Elystan Glodrydd]]'' | | 975 | 1010 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 611 | | ''[[:d:Q3401013|Powys Thomas]]'' | actor británicu (1925–1977) | 1925 | 1977 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 612 | [[Ficheru:Lewis Jones (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401048|Lewis Jones]]'' | periodista arxentín (1836–1904) | 1836 | 1904 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 613 | [[Ficheru:John-jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3401261|John Jones]]'' | monxu galés | | 1598 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 614 | [[Ficheru:Howard-Winstone-boxer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401313|Howard Winstone]]'' | boxeador galés (1939–2000) | 1939 | 2000 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 615 | | ''[[:d:Q3401348|Arwel Hughes]]'' | | 1909 | 1988 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 616 | [[Ficheru:Rhys Gabe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401357|Rhys Gabe]]'' | xugador de rugbi union británicu (1880–1967) | 1880 | 1967 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 617 | | ''[[:d:Q3401572|Robert ap Huw]]'' | poeta británicu (1580–1665) | 1580 | 1665 | ''[[:d:Q17742498|Plas Penmynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 618 | [[Ficheru:Islwyn Ffowc Elis (1451056) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401615|Islwyn Ffowc Elis]]'' | | 1924 | 2004 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 619 | [[Ficheru:Waldo Williams dim dyddiad gwella contrast crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401655|Waldo Williams]]'' | | 1904 | 1971 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 620 | | ''[[:d:Q3401662|Pennar Davies]]'' | poeta británicu (1911–1996) | 1911 | 1996 | ''[[:d:Q27556140|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 621 | | ''[[:d:Q3401718|John Prise]]'' | | | 1555 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 622 | [[Ficheru:Emrys ap Iwan (cropped).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3401736|Emrys ap Iwan]]'' | escritor británicu | 1848 | 1906 | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 623 | | ''[[:d:Q3401751|Irma Chilton]]'' | escritora galesa (1930–1990) | 1930 | 1990 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 624 | [[Ficheru:Grave of Dic Penderyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402075|Dic Penderyn]]'' | | 1808<br/>1807 | 1831 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 625 | [[Ficheru:John Jones (Jac Glanygors).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402110|John Jones]]'' | | 1766 | 1821 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 626 | [[Ficheru:Iorwerth C Peate gyda'i greadigaeth, Amgueddfa Werin Cymru yn Sain Ffagan (1465876).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402172|Iorwerth Peate]]'' | poeta galés (1901–1982) | 1901 | 1982 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 627 | [[Ficheru:Twm Sion Cati - geograph.org.uk - 6025919 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402227|Twm Siôn Cati]]'' | | 1532<br/>1530 | 1608 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 628 | | ''[[:d:Q3402307|Gwyn Jones]]'' | escritor británicu | 1907 | 1999 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 629 | [[Ficheru:Kate Roberts 1923.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402447|Kate Roberts]]'' | | 1891 | 1985 | ''[[:d:Q29499111|Cae'r Gors]]'' |- | style='text-align:right'| 630 | | ''[[:d:Q3402507|Gwynn ap Gwilym]]'' | | 1950 | 2016 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 631 | [[Ficheru:Rhys Davies 1921.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3402530|Rhys Davies]]'' | escritor galés (1901–1978) | 1901 | 1978 | ''[[:d:Q20161307|Blaenclydach]]'' |- | style='text-align:right'| 632 | [[Ficheru:Charles Ashton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402590|Charles Ashton]]'' | | 1848 | 1899 | ''[[:d:Q11130142|Llawryglyn]]'' |- | style='text-align:right'| 633 | [[Ficheru:Love Jones Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402767|Sir Love Jones-Parry, 1st Baronet]]'' | políticu galés (1832–1891) | 1832 | 1891 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 634 | [[Ficheru:Vulcana1900.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402902|Vulcana]]'' | actriz galesa (1875–1946) | 1874 | 1946 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 635 | | ''[[:d:Q3403081|Allan Watkins]]'' | | 1922 | 2011 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 636 | | ''[[:d:Q3403131|Theophilus Evans]]'' | historiador | 1693 | 1767 | ''[[:d:Q20598147|Cwm-cou]]''<br/>''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 637 | [[Ficheru:William Abraham - Mabon.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403145|William Abraham]]'' | | 1842 | 1922 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 638 | [[Ficheru:Leslie Thomas, John Kirkham, Henry Buckton 50796451733) (Thomas cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403159|Leslie Thomas]]'' | escritor galés (1931–2014) | 1931 | 2014 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 639 | [[Ficheru:Portrait of Ann Griffiths (1776-1805).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403496|Ann Griffiths]]'' | | 1776 | 1805 | ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]'' |- | style='text-align:right'| 640 | | ''[[:d:Q3403511|Llew Smith]]'' | políticu británicu | 1944 | 2021 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 641 | | ''[[:d:Q3403520|Tom Ellis]]'' | políticu británicu (1924–2010) | 1924 | 2010 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 642 | | ''[[:d:Q3403524|Eurig Wyn]]'' | | 1944 | 2019 | ''[[:d:Q5741986|Hermon]]'' |- | style='text-align:right'| 643 | | ''[[:d:Q3403530|Jack Jones]]'' | | 1884 | 1970 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 644 | [[Ficheru:Griffith Jenkins Griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403537|Griffith J. Griffith]]'' | periodista galés (1850–1919) | 1850 | 1919 | ''[[:d:Q4898674|Bettws]]'' |- | style='text-align:right'| 645 | [[Ficheru:Johndillwyn thoughful.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403542|John Dillwyn Llewelyn]]'' | | 1810 | 1882 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 646 | [[Ficheru:John Thomas (Photographer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403561|John Thomas]]'' | fotógrafu galés (1838–1905) | 1838 | 1905 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 647 | [[Ficheru:John Blackwell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403756|John Blackwell]]'' | escritor británicu | 1797 | 1840 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 648 | [[Ficheru:Elizabeth Phillips Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3404038|Elizabeth Phillips Hughes]]'' | pedagoga galesa (1851–1925) | 1851 | 1925 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 649 | [[Ficheru:James Dickson Innes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3404191|James Dickson Innes]]'' | pintor galés (1887–1914) | 1887 | 1914 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 650 | [[Ficheru:Michael Daniel Jones (1822-1898).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3404290|Michael D. Jones]]'' | | 1822 | 1898 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 651 | [[Ficheru:David Davies, Esquire (5294050).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3404390|David Davies, 1st Baron Davies]]'' | políticu británicu (1880–1944) | 1880 | 1944 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 652 | | ''[[:d:Q3404451|George Fisher]]'' | | 1909 | 1970 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 653 | [[Ficheru:Canna (santez) Santes Canna Llangan disc-headed cross slab (cropped).PNG|center|128px]] | ''[[:d:Q3404543|Canna]]'' | monxa galesa (600–501) | 600 | 501 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 654 | | ''[[:d:Q3404550|Elis Gruffydd]]'' | | 1490 | 1552 | ''[[:d:Q5623571|Gwespyr]]'' |- | style='text-align:right'| 655 | | ''[[:d:Q3404614|Dilys Cadwaladr]]'' | poeta británica | 1902 | 1979 | ''[[:d:Q13129672|Llanrhychwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 656 | | ''[[:d:Q3404816|Tudur Aled]]'' | | 1465 | 1525 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 657 | | ''[[:d:Q3404909|Ray Gravell]]'' | xugador de rugbi union británicu (1951–2007) | 1951 | 2007 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 658 | [[Ficheru:Glyndwr Michael.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3404928|Glyndwr Michael]]'' | | 1909 | 1943 | ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]'' |- | style='text-align:right'| 659 | | ''[[:d:Q3405552|W. J. Gruffydd]]'' | poeta galés (1916–2011) | 1916 | 2011 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 660 | [[Ficheru:Pepsitate GoM 2007.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3405562|Pepsi Tate]]'' | guitarrista galés (1965–2007) | 1965 | 2007 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 661 | | ''[[:d:Q3406018|Mary Vaughan Jones]]'' | | 1918 | 1983 | ''[[:d:Q1883614|Maenan]]'' |- | style='text-align:right'| 662 | | ''[[:d:Q3406160|Emyr Humphreys]]'' | | 1919 | 2020 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 663 | | ''[[:d:Q3406223|Arthur Owens]]'' | | 1899 | 1957 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 664 | | ''[[:d:Q3420485|Ray Cale]]'' | | 1922 | 2006 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 665 | [[Ficheru:Rees Stephens 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3423032|Rees Stephens]]'' | xugador de rugbi union británicu (1922–1998) | 1922 | 1998 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 666 | | ''[[:d:Q3423320|Reg Skrimshire]]'' | xugador de rugbi union británicu (1878–1963) | 1878 | 1963 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 667 | [[Ficheru:Reggie Gibbs.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3423421|Reggie Gibbs]]'' | | 1882 | 1938 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 668 | [[Ficheru:Rex Willis 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3428841|Rex Willis]]'' | xugador de rugbi union británicu (1924–2000) | 1924 | 2000 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 669 | [[Ficheru:Btv1b84489297-p099 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1748013|Tom Linton]]'' | | 1876 | 1914 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 670 | [[Ficheru:Roger Rees.jpg|center|128px]] | [[Roger Rees]] | | 1944 | 2015 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 671 | [[Ficheru:1stLordTrevethin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1756405|Alfred Lawrence]]'' | | 1843 | 1936 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 672 | [[Ficheru:Twm o'r Nant (4702939).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1767904|Twm o'r Nant]]'' | | 1739 | 1810 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 673 | | ''[[:d:Q1768572|Mel Rees]]'' | futbolista británicu (1967–1993) | 1967 | 1993 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 674 | [[Ficheru:Portrait of Wm. Edwards Archt (4672851) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1773997|William Edwards]]'' | | 1719 | 1789 | ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]''<br/>''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 675 | | ''[[:d:Q1803014|Albert Gladstone]]'' | remeru británicu (1886–1967) | 1886 | 1967 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 676 | | ''[[:d:Q1811580|William Cowhig]]'' | ximnasta artísticu galés (1887–1964) | 1887 | 1964 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 677 | | ''[[:d:Q1815066|Leighton Rees]]'' | xugador de dardos galés (1940–2003) | 1940 | 2003 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 678 | | ''[[:d:Q1842946|Gareth Wood]]'' | | 1950 | 2023 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 679 | [[Ficheru:Saint Cado.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1889720|Cadoc]]'' | monxu galés (600–580) | 497 | 580 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 680 | | ''[[:d:Q1894812|Margaret Delacourt-Smith, Baroness Delacourt-Smith of Alteryn]]'' | política galesa (1916–2010) | 1916 | 2010 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 681 | | ''[[:d:Q1900176|Mark Kendall]]'' | futbolista británicu (1958–2008) | 1958 | 2008 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 682 | | ''[[:d:Q1900455|Mark Thomas]]'' | compositor británicu | 1956 | 2023 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 683 | | ''[[:d:Q1921937|Merlyn Oliver Evans]]'' | pintor galés (1910–1973) | 1910 | 1973 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 684 | [[Ficheru:1944TheHalfwayHouseMervynJohns.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1922184|Mervyn Johns]]'' | actor británicu (1899–1992) | 1899 | 1992 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 685 | | ''[[:d:Q1933109|Mike Davies]]'' | | 1936 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 686 | | ''[[:d:Q1933327|Thomas James Powell]]'' | | 1897 | 1965 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 687 | | ''[[:d:Q1972440|Timothy Evans]]'' | camioneru británicu (1924–1950) | 1924 | 1950 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 688 | | ''[[:d:Q1974074|Ifor Williams]]'' | | 1881 | 1965 | ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]'' |- | style='text-align:right'| 689 | | ''[[:d:Q1975116|Robert Tear]]'' | | 1939 | 2011 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 690 | [[Ficheru:Fairs Cup final 1971, Causio, Bremner, Sprake, Juventus v Leeds.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2000214|Gary Sprake]]'' | futbolista británicu (1945–2016) | 1945 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 691 | [[Ficheru:Steve Strange at Harrachov World Ski Championships.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2005601|Steve Strange]]'' | | 1959 | 2015 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 692 | | ''[[:d:Q2008671|Leslie Palmer]]'' | nadador británicu | 1910 | 1997 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 693 | | ''[[:d:Q2027321|Len Allchurch]]'' | futbolista británicu (1933–2016) | 1933 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 694 | | ''[[:d:Q2039045|Wyn Morris]]'' | | 1929 | 2010 | ''[[:d:Q3057926|Trellech]]'' |- | style='text-align:right'| 695 | [[Ficheru:Sir John Perrot (c. 1527-1592) mezzotint after George Powle.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2058500|John Perrot]]'' | políticu galés (1528–1592) | 1528 | 1592 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 696 | [[Ficheru:Llandaf, yr eglwys gadeiriol Llandaf Cathedral De Cymru South Wales 98.png|center|128px]] | ''[[:d:Q2062366|Tydfil]]'' | | | 480 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 697 | [[Ficheru:Rear-admiral Sir Walter Henry Cowan, Kcb, Mvo, Dso - 1920 Art.IWMART3143.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2072451|Walter Cowan]]'' | oficial naval galés (1871–1956) | 1871 | 1956 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 698 | | ''[[:d:Q2078620|Peter Temple-Morris, Baron Temple-Morris]]'' | políticu galés (1938–2018) | 1938 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 699 | [[Ficheru:Mike Peters of The Alarm.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2084377|Mike Peters]]'' | | 1959 | 2025 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 700 | [[Ficheru:Philip Bruce White, microbiologist, 1891-1946.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2086073|Philip Bruce White]]'' | microbiólogu galés (1891–1949) | 1891 | 1949 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 701 | | ''[[:d:Q2086499|Philip Vaughan]]'' | | 1757 | 1824 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 702 | | ''[[:d:Q2133976|Ray Smith]]'' | | 1936 | 1991 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 703 | [[Ficheru:William Henry Preece mca.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2140313|William Henry Preece]]'' | | 1834 | 1913 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 704 | [[Ficheru:Spencer Davis 08072006 NSU 01.JPG|center|128px]] | [[Spencer Davis]] | guitarrista británicu (1939-2020) | 1939 | 2020 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 705 | [[Ficheru:Rhys Williams in Bonanza episode Bitter Water.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2148362|Rhys Williams]]'' | actor galés (1897–1969) | 1897 | 1969 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 706 | | ''[[:d:Q2149093|Richard Bond]]'' | pilotu de carreres británicu (2000–2011) | 2000 | 2011 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 707 | | ''[[:d:Q2150376|Richard Pearson]]'' | | 1918 | 2011 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 708 | | ''[[:d:Q2159761|Robin Davies]]'' | | 1954 | 2010 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 709 | [[Ficheru:Elenor de clare.png|center|128px]] | ''[[:d:Q2160835|Eleanor de Clare]]'' | | 1292 | 1337 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 710 | | ''[[:d:Q2165458|Ron Hewitt]]'' | futbolista británicu (1928–2001) | 1928 | 2001 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 711 | [[Ficheru:Robert Jones (1857–1898).png|center|128px]] | ''[[:d:Q2186278|Robert Jones]]'' | soldáu galés (1857–1898) | 1857 | 1898 | ''[[:d:Q744944|Raglan]]'' |- | style='text-align:right'| 712 | | ''[[:d:Q2187563|Alfred Hazledine]]'' | pintor belxicanu (1876–1957) | 1874 | 1957 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 713 | [[Ficheru:Trevor Ford (1959).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2196018|Trevor Ford]]'' | futbolista británicu | 1923 | 2003 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 714 | | ''[[:d:Q2271991|Walter Marshall, Baron Marshall of Goring]]'' | | 1932 | 1996 | ''[[:d:Q7379326|Rumney]]'' |- | style='text-align:right'| 715 | | ''[[:d:Q2280729|Dai Astley]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1989 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 716 | [[Ficheru:General Carl Ap pryce.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2282661|Carol Ap Rhys Pryce]]'' | militar galés (1876–1955) | 1876 | 1955 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 717 | [[Ficheru:View through the ruins of Saint Dwynwen's Church - geograph.org.uk - 5350254.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2287423|Dwynwen]]'' | | 450 | 460 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 718 | | ''[[:d:Q2293838|Gordon Thomas]]'' | | 1933 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 719 | [[Ficheru:Sparta-trainer Barry Hughes, Bestanddeelnr 930-9802 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2354151|Barry Hughes]]'' | futbolista británicu | 1937 | 2019 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 720 | [[Ficheru:Stuart Cable4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2355882|Stuart Cable]]'' | batería galés (1970–2010) | 1970 | 2010 | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 721 | | ''[[:d:Q2382658|Don Tarr]]'' | xugador de rugbi union británicu (1910–1980) | 1910 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 722 | [[Ficheru:Gwynedd Museum and Art Gallery 2019 079.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2383305|T. H. Parry-Williams]]'' | | 1887 | 1975 | ''[[:d:Q1899529|Rhyd-ddu]]'' |- | style='text-align:right'| 723 | [[Ficheru:Ian Watkins (2010) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2386801|Ian Watkins]]'' | | 1977 | 2025 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 724 | [[Ficheru:Jim Driscoll 1910s.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2393901|Jim Driscoll]]'' | | 1880 | 1925 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 725 | [[Ficheru:Brychan (straightened) Eglwys Aberhonddu (Brecon, Wales) 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2398021|Brychan Brycheiniog]]'' | | 400 | 480 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 726 | | ''[[:d:Q2413249|Iris Gower]]'' | | 1935 | 2010 | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 727 | | ''[[:d:Q2421698|Ron Davies]]'' | futbolista británicu (1942–2013) | 1942 | 2013 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 728 | | ''[[:d:Q2422650|Desmond Barrit]]'' | actor galés | 1944 | 2026 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 729 | | ''[[:d:Q2423674|George Parsons]]'' | | 1926 | 2009 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 730 | | ''[[:d:Q2424156|Thomas Garnet Henry James]]'' | exiptólogu británicu (1923–2009) | 1923 | 2009 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 731 | [[Ficheru:Thomas Henry (1734-1816).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2424681|Thomas Henry]]'' | | 1734 | 1816 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 732 | | ''[[:d:Q2424831|James Cellan Jones]]'' | direutor de televisión británicu (1931-2019) | 1931 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 733 | | ''[[:d:Q2426055|Thomas McKenny Hughes]]'' | | 1832 | 1917 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 734 | [[Ficheru:Elizabeth from Rhuddlan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2435894|Elizabeth of Rhuddlan]]'' | | 1282 | 1316 | ''[[:d:Q1585938|Rhuddlan Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 735 | [[Ficheru:Tommyfarr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2440993|Tommy Farr]]'' | boxeador británicu (1913–1986) | 1913 | 1986 | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 736 | | ''[[:d:Q2454625|Jack Parry]]'' | | 1924 | 2010 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 737 | | ''[[:d:Q2457794|David Van de Woestijne]]'' | | 1915 | 1979 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 738 | | ''[[:d:Q2471118|Colin Webster]]'' | futbolista británicu (1932–2001) | 1932 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 739 | [[Ficheru:Portrait of Mr. Christophorus Love (4671633).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2476024|Christopher Love]]'' | | 1618 | 1651 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 740 | [[Ficheru:015 Plonivel Saint Brieuc.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2476943|Brioc]]'' | sacerdote católicu galés (460–502) | 409 | 502 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 741 | | ''[[:d:Q2480212|Stuart Williams]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2013 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 742 | [[Ficheru:William Boyd Dawkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2484394|William Boyd Dawkins]]'' | | 1837 | 1929 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 743 | [[Ficheru:Dirinon (31) Chapelle Sainte-Nonne.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2487289|Non]]'' | monxa galesa (500–600) | 500 | 600 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 744 | | ''[[:d:Q2487332|Mel Charles]]'' | futbolista británicu | 1935 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 745 | | ''[[:d:Q2488951|Cynog ap Brychan]]'' | | 500 | 492 | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 746 | [[Ficheru:Victoria Cross Winners- Pre 1914 Q88647.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2492966|John Williams]]'' | soldáu galés (1857–1932) | 1857 | 1932 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 747 | [[Ficheru:Saint Aaron.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2501319|Aaron of Aleth]]'' | | 550 | 552 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 748 | | ''[[:d:Q2523705|Richard Maldwyn Price]]'' | | 1890 | 1952 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 749 | | ''[[:d:Q2526575|Vincent Cronin]]'' | | 1924 | 2011 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 750 | [[Ficheru:W. Aubrey Thomas 1909.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2536632|W. Aubrey Thomas]]'' | | 1866 | 1951 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 751 | [[Ficheru:Dic Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2537433|Dic Jones]]'' | | 1934 | 2009 | ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]'' |- | style='text-align:right'| 752 | [[Ficheru:Rennes (35) Métropole Saint-Pierre - Intérieur - Procession des saints de Bretagne - Saint Austol et Méen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2565483|Méen]]'' | | 540 | 617 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 753 | | ''[[:d:Q2575137|Cynan Garwyn]]'' | soberanu galés (545–613) | 545 | 613 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 754 | [[Ficheru:John Deffett Francis (1815-1901) - General Sir William Nott (1782–1845) - NMW A 3928 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2580155|William Nott]]'' | soldáu galés (1782–1845) | 1782 | 1845 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 755 | [[Ficheru:Wirth Dr W.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2591794|Wolfgang Wirth]]'' | | 1898 | 1996 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 756 | | ''[[:d:Q2614469|Cadwgan ap Bleddyn]]'' | | 1051 | 1111 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 757 | [[Ficheru:BpWilliamMorgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2624753|William Morgan]]'' | | 1547 | 1604 | ''[[:d:Q14478006|Tŷ Mawr Wybrnant]]'' |- | style='text-align:right'| 758 | | ''[[:d:Q2641401|Alex Jones]]'' | pilotu d&#39;automovilismu galés | 1988 | 2019 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 759 | | ''[[:d:Q2662059|Harold Thomas]]'' | | 1914 | 1989 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 760 | | ''[[:d:Q2663877|Mel Hopkins]]'' | futbolista británicu (1934–2010) | 1934 | 2010 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 761 | | ''[[:d:Q2663895|Rosemarie Frankland]]'' | | 1943 | 2000 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 762 | | ''[[:d:Q2670636|Meilyr Brydydd]]'' | | 1050 | 1137 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 763 | | ''[[:d:Q2682630|Jet Naessens]]'' | actriz belxicana (1915–2010) | 1915 | 2010 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 764 | | ''[[:d:Q2699091|Hywel Teifi Edwards]]'' | historiador británicu (1934–2010) | 1934 | 2010 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 765 | [[Ficheru:Christopher Dawson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2707044|Christopher Dawson]]'' | historiador británicu | 1889 | 1970 | [[Y Gelli Gandryll]] |- | style='text-align:right'| 766 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru, Glynebwy, 1958.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2717838|T. Llew Jones]]'' | | 1915 | 2009 | ''[[:d:Q3400302|Pentrecwrt]]'' |- | style='text-align:right'| 767 | | ''[[:d:Q1586858|Harry Thomas]]'' | futbolista británicu | 1901 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 768 | | ''[[:d:Q1685695|Jean McFarlane, Baroness McFarlane of Llandaff]]'' | | 1926 | 2012 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 769 | | ''[[:d:Q1686862|Thomas Young]]'' | | 1507 | 1568 | ''[[:d:Q19850630|Hodgeston]]'' |- | style='text-align:right'| 770 | | ''[[:d:Q1691410|Joe Erskine]]'' | boxeador británicu (1934–1990) | 1934 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 771 | [[Ficheru:Joey Jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1691828|Joey Jones]]'' | futbolista británicu | 1955 | 2025 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 772 | [[Ficheru:Butler, Ainsworth-Davis, Lindsay, Griffiths 1920.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1699100|John Ainsworth-Davis]]'' | | 1895 | 1976 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 773 | | ''[[:d:Q1699421|John Brooks, Baron Brooks of Tremorfa]]'' | políticu británicu (1927–2016) | 1927 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 774 | | ''[[:d:Q1700056|John Ffowcs Williams]]'' | | 1935 | 2020 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 775 | [[Ficheru:John Gibson by Margaret Sarah Carpenter (née Geddes).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1700207|John Gibson]]'' | | 1790 | 1866 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 776 | | ''[[:d:Q1700863|John Llewellyn Rhys]]'' | | 1910 | 1940 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 777 | [[Ficheru:John Lort Stokes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1700884|John Lort Stokes]]'' | | 1811 | 1885 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 778 | | ''[[:d:Q1700954|John Maddox]]'' | | 1925 | 2009 | ''[[:d:Q7163093|Penllergaer]]'' |- | style='text-align:right'| 779 | | ''[[:d:Q1701605|John Rogers Thomas]]'' | compositor galés (1830–1896) | 1830<br/>1829 | 1896 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 780 | | ''[[:d:Q1701635|John Ryan]]'' | xugador de rugbi union galés | 1939 | 2022 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 781 | [[Ficheru:Portrait of John Thomas (4671480).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1701921|John Thomas]]'' | | 1826 | 1913 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 782 | [[Ficheru:Tudor Walters MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1701969|Tudor Walters]]'' | políticu británicu (1868–1933) | 1866 | 1933 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 783 | | ''[[:d:Q1738621|Ken Jones]]'' | | 1936 | 2013 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 784 | [[Ficheru:Kenneth Morris.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1738888|Kenneth Morris]]'' | escritor británicu | 1879 | 1937 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 785 | | ''[[:d:Q1743733|Leslie Dilley]]'' | | 1941 | 2025 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 786 | [[Ficheru:Giuseppe Filippo Liberati Marchi (c.1735-1808) - Thomas Jones (1742–1803) - NMW A 82 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1743855|Thomas Jones]]'' | pintor galés (1742–1803) | 1742 | 1803 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 787 | | ''[[:d:Q4020156|William Squire]]'' | actor británicu (1917–1989) | 1917 | 1989 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 788 | [[Ficheru:Portrait of Nimrod (4671244).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4068173|Charles James Apperley]]'' | | 1778 | 1843 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 789 | [[Ficheru:Frederick Birks VC AWM P02939.023.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q4087034|Frederick Birks]]'' | militar galés (1894–1917) | 1894 | 1917 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 790 | | ''[[:d:Q4101408|Tommy Bamford]]'' | futbolista británicu | 1905 | 1967 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 791 | | ''[[:d:Q4111556|Greville Wynne]]'' | espía británicu (1919–1990) | 1919 | 1990 | ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 792 | | ''[[:d:Q4134498|Gwilym Ddu o Arfon]]'' | poeta galés (1250–1400) | 1250 | 1400 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 793 | | ''[[:d:Q4201328|Joseph Murray Ince]]'' | | 1806 | 1859 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 794 | | ''[[:d:Q4212534|Maud Cunnington]]'' | | 1869 | 1951 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 795 | | ''[[:d:Q4220725|Wiliam Cynwal]]'' | | | 1587 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 796 | | ''[[:d:Q4249810|John Richards]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1765–1850) | 1765 | 1850 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 797 | | ''[[:d:Q4252416|Elizabeth Howard]]'' | | 1497<br/>1494 | 1558<br/>1559 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 798 | [[Ficheru:The Most Reverend Francis Mostyn (5292133).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4304585|Francis Mostyn]]'' | sacerdote galés (1860–1939) | 1860 | 1939 | ''[[:d:Q17743247|Talacre Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 799 | [[Ficheru:Newton Heath - Jack Powell - First Incarnation.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4347281|Jack Powell]]'' | futbolista británicu (1860–1947) | 1860 | 1947 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 800 | | ''[[:d:Q4354797|Aubrey Powell]]'' | futbolista británicu | 1918 | 2009 | ''[[:d:Q3008014|Cwmtwrch]]'' |- | style='text-align:right'| 801 | [[Ficheru:Belle Moore, Jennie Fletcher, Annie Speirs, Irene Steer 1912.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4355198|Irene Steer]]'' | nadadora galesa (1889–1977) | 1889 | 1977 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 802 | [[Ficheru:Lord Edmund Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4360990|Edmund Davies, Baron Edmund-Davies]]'' | | 1906 | 1992 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 803 | [[Ficheru:David Powell Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4376401|David Price]]'' | militar galés (1790–1854) | 1790 | 1854 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 804 | | ''[[:d:Q4470042|Cliff Wilson]]'' | xugador de snooker galés (1934–1994) | 1934 | 1994 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 805 | | ''[[:d:Q4476244|Walter Watkins]]'' | futbolista británicu (1880–1942) | 1880 | 1942 | ''[[:d:Q635169|Caersws]]'' |- | style='text-align:right'| 806 | | ''[[:d:Q4502691|William John Hewlett]]'' | sindicalista galés (1876–1921) | 1876 | 1921 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 807 | | ''[[:d:Q4505352|Arthen ap Seisyll]]'' | rei galés (750–807) | 750 | 807 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 808 | | ''[[:d:Q4529658|Clive Everton]]'' | xugador de snooker inglés | 1937 | 2024 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 809 | [[Ficheru:Griffith-John-China.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4569597|Griffith John]]'' | | 1831 | 1912 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 810 | | ''[[:d:Q4647963|A. J. R. Russell-Wood]]'' | historiador d&#39;Estaos Xuníos (1940–2010) | 1940<br/>1939 | 2010 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 811 | | ''[[:d:Q4666174|Abdulrahim Abby Farah]]'' | | 1919 | 2018 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 812 | [[Ficheru:Abel Christmas Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4666550|Abel Davies]]'' | | 1861 | 1914 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 813 | | ''[[:d:Q4666582|Abel J. Jones]]'' | | 1878 | 1949 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 814 | [[Ficheru:Abraham Garrod Thomas2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4668868|Abraham Garrod Thomas]]'' | políticu galés (1853–1931) | 1853 | 1931 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 815 | [[Ficheru:Adrian and Pat Dingle Wedding 1941-12-15.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4684982|Adrian Dingle]]'' | | 1911 | 1974 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 816 | [[Ficheru:Adrian Street.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4685382|Adrian Street]]'' | lluchador profesional británicu | 1940 | 2023 | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 817 | | ''[[:d:Q4706576|Alan Edwards]]'' | | 1943 | 1987 | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 818 | | ''[[:d:Q4706594|Alan Evans]]'' | xugador de dardos galés (1949–1999) | 1949 | 1999 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 819 | | ''[[:d:Q4706644|Alan Fox]]'' | futbolista británicu | 1936 | 2021 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 820 | | ''[[:d:Q4706822|Alan Harrington]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2019 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 821 | | ''[[:d:Q4706994|Alan Jones]]'' | futbolista británicu | 1945 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 822 | | ''[[:d:Q4707362|Alan Morgan]]'' | sacerdote británicu (1940–2011) | 1940 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 823 | | ''[[:d:Q4707517|Alan Petherbridge]]'' | yudoca galés | 1927 | 2020 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 824 | | ''[[:d:Q4707597|Alan Rees]]'' | | 1938 | 2022 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 825 | | ''[[:d:Q4707674|Alan Rowlands]]'' | pianista británicu (1929–2012) | 1929 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 826 | [[Ficheru:AlanRudkin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4707682|Alan Rudkin]]'' | boxeador galés (1941–2010) | 1941 | 2010 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 827 | | ''[[:d:Q4707899|Alan Thompson]]'' | | 1963 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 828 | | ''[[:d:Q4708093|Alan Wood]]'' | | 1941 | 2018 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 829 | | ''[[:d:Q4708724|Alastair Hetherington]]'' | periodista galés (1919–1999) | 1919 | 1999 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 830 | | ''[[:d:Q4709005|Alban Hill]]'' | médicu galés | | 1559 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 831 | | ''[[:d:Q4709696|Albert Barnes]]'' | boxeador británicu (1913–1990) | 1913 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 832 | [[Ficheru:Albert Bruntnell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4709825|Albert Bruntnell]]'' | políticu australianu (1866–1929) | 1866 | 1929 | ''[[:d:Q6661614|Llanigon]]'' |- | style='text-align:right'| 833 | | ''[[:d:Q4709940|Clifford Williams]]'' | | 1905 | 1987 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 834 | [[Ficheru:Cynan 1956 Aberdar.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4710162|Albert Evans-Jones]]'' | poeta galés (1895–2005) | 1895 | 1970 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 835 | | ''[[:d:Q4710188|Albert Fear]]'' | | 1907 | 2000 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 836 | | ''[[:d:Q4710243|Albert Freethy]]'' | | 1885 | 1966 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 837 | | ''[[:d:Q4710365|Albert Groves]]'' | | 1886 | 1960 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 838 | | ''[[:d:Q4710369|Albert Gubay]]'' | | 1928 | 2016 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 839 | | ''[[:d:Q4710405|Albert Hall]]'' | futbolista británicu (1918–1998) | 1918 | 1998 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 840 | | ''[[:d:Q4710519|Albert Hybart]]'' | xugador de rugbi galés (1865–1945) | 1865 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 841 | [[Ficheru:Albertjenkinsrugby.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4710573|Albert Jenkins]]'' | xugador de rugbi union británicu (1895–1953) | 1895 | 1953 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 842 | | ''[[:d:Q4710747|Albert Love]]'' | boxeador galés (1911–1943) | 1911 | 1943 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 843 | | ''[[:d:Q4711030|Albert Powell]]'' | xugador de críquet galés (1893–1979) | 1893 | 1979 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 844 | | ''[[:d:Q4711276|Albert Stitfall]]'' | | 1924 | 1998 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 845 | | ''[[:d:Q4711277|Albert Stock]]'' | xugador de rugbi union británicu (1897–1969) | 1897 | 1969 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 846 | | ''[[:d:Q4711320|Albert Thomas]]'' | xugador de críquet galés (1893–1965) | 1893 | 1965 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 847 | | ''[[:d:Q4711432|Albert Wardell]]'' | futbolista británicu | 1908 | 1987 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 848 | | ''[[:d:Q4711486|Albert Willis]]'' | políticu australianu (1876–1954) | 1876 | 1954 | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 849 | | ''[[:d:Q4711516|Albert Young]]'' | futbolista británicu (1917–2013) | 1917 | 2013 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 850 | | ''[[:d:Q4714175|Alec James]]'' | xugador de críquet australianu (1889–1961) | 1889 | 1961 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 851 | | ''[[:d:Q4714181|Alec Jones]]'' | políticu británicu (1924–1983) | 1924 | 1983 | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 852 | [[Ficheru:AlecTempleton.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4714268|Alec Templeton]]'' | compositor británicu | 1910<br/>1909 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 853 | | ''[[:d:Q4714338|Aled Owen]]'' | futbolista británicu | 1934 | 2022 | ''[[:d:Q4981044|Brynteg]]'' |- | style='text-align:right'| 854 | | ''[[:d:Q4714343|Aled Williams]]'' | futbolista británicu (1933–2005) | 1933 | 2005 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 855 | | ''[[:d:Q4717057|Alex Givvons]]'' | | 1913 | 2002 | ''[[:d:Q7194170|Pillgwenlly]]'' |- | style='text-align:right'| 856 | | ''[[:d:Q4717296|Alex Kersey-Brown]]'' | | 1942 | 2015 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 857 | | ''[[:d:Q4718381|Alexander Bland]]'' | xugador de rugbi union británicu (1866–1947) | 1866 | 1947 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 858 | | ''[[:d:Q4719014|Alexander Griffith]]'' | | 1601 | 1676 | ''[[:d:Q6662969|Llysfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 859 | | ''[[:d:Q4719968|Alexander Rolls]]'' | | 1818 | 1882 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 860 | | ''[[:d:Q4721654|Alf Day]]'' | futbolista británicu (1907–1997) | 1907 | 1997 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 861 | [[Ficheru:Alf Morgans (1850-1933).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4721725|Alf Morgans]]'' | | 1850 | 1933 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 862 | | ''[[:d:Q4721734|Alf Pugh]]'' | futbolista británicu (1869–1942) | 1869 | 1942 | ''[[:d:Q5397307|Esclusham]]'' |- | style='text-align:right'| 863 | | ''[[:d:Q4721754|Alf Sherwood]]'' | futbolista británicu | 1923 | 1990 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 864 | | ''[[:d:Q4721752|Alf Shea]]'' | xugador de críquet galés (1898–1969) | 1898 | 1969 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 865 | | ''[[:d:Q4722523|Alfred Davies]]'' | futbolista británicu | 1850 | 1891 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 866 | [[Ficheru:Alfred Dillon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4722542|Alfred Dillon]]'' | | 1847 | 1915 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 867 | | ''[[:d:Q4722541|Alfred Dickinson]]'' | futbolista británicu | 1914 | 1998 | [[Saltney]] |- | style='text-align:right'| 868 | | ''[[:d:Q4722679|Alfred Francis]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1885–1968) | 1885 | 1968 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 869 | | ''[[:d:Q4722738|Alfred Gooding]]'' | entamador galés (1932–2018) | 1932 | 2018 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 870 | | ''[[:d:Q4722846|Alfred Higgs]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1904–1931) | 1904 | 1931 | ''[[:d:Q13131732|Talywain]]'' |- | style='text-align:right'| 871 | | ''[[:d:Q4722948|Alfred Janes]]'' | | 1911 | 1999 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 872 | [[Ficheru:Portrait of Sir Alfred Lewis Jones. Wellcome L0050182.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4723069|Alfred Lewis Jones]]'' | armador galés (1845–1909) | 1845 | 1909 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 873 | [[Ficheru:Albert Agustus Mathews.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4723134|Alfred Mathews]]'' | xugador de rugbi union británicu (1864–1946) | 1864 | 1946 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 874 | | ''[[:d:Q4723318|Alfred Pullin]]'' | periodista galés (1860–1934) | 1860 | 1934 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 875 | [[Ficheru:1906 Sir Alfred Thomas MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4723516|Alfred Thomas, 1st Baron Pontypridd]]'' | políticu británicu (1840–1927) | 1840 | 1927 | ''[[:d:Q7165413|Penylan]]'' |- | style='text-align:right'| 876 | | ''[[:d:Q4724154|Algernon Islay de Courcy Lyons]]'' | fotógrafu galés (1922–1993) | 1922 | 1993 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 877 | | ''[[:d:Q4730737|Allan Jones]]'' | futbolista británicu | 1940 | 1993 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 878 | [[Ficheru:British Labour MEP Allan R. Rogers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4730947|Allan Rogers]]'' | políticu británicu | 1932 | 2023 | ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]'' |- | style='text-align:right'| 879 | | ''[[:d:Q4731649|Allen Forward]]'' | xugador de rugbi union británicu (1921–1994) | 1921 | 1994 | ''[[:d:Q5197227|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 880 | [[Ficheru:Allen Raine (1836–1908).png|center|128px]] | ''[[:d:Q4731836|Allen Raine]]'' | | 1836 | 1908 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 881 | [[Ficheru:Alun Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4737495|Alun Evans]]'' | deportista galés (1942–2011) | 1942 | 2011 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 882 | | ''[[:d:Q4737508|Alun Richards]]'' | novelista británicu (1929–2004) | 1929 | 2004 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 883 | | ''[[:d:Q4737513|Alun Talfan Davies]]'' | | 1913 | 2000 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 884 | [[Ficheru:Llywelyn the Great (Dafydd).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1157156|Dafydd ap Llywelyn]]'' | | 1215<br/>1208 | 1246 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 885 | | ''[[:d:Q1160939|Daniel Granville West, Baron Granville-West]]'' | políticu galés (1904–1984) | 1904 | 1984 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 886 | | ''[[:d:Q1161262|Daniel Jones]]'' | | 1912 | 1993 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 887 | [[Ficheru:Dannie Abse (2014).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1164478|Dannie Abse]]'' | | 1923 | 2014 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 888 | | ''[[:d:Q1173794|David Bowen]]'' | | 1924 | 2011 | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 889 | [[Ficheru:Saint David Lewis, engraving 1683.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1175222|David Lewis]]'' | sacerdote católicu galés (1616–1679) | 1616 | 1679 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 890 | [[Ficheru:Stanley Evans (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1176710|David Stanley Evans]]'' | astrónomu galés (1916–2004) | 1916 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 891 | [[Ficheru:Lord Stoddart.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1176748|David Stoddart, Baron Stoddart of Swindon]]'' | políticu británicu | 1926 | 2020 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 892 | [[Ficheru:Oxford univ afc 1874.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1179945|Frederick Green]]'' | futbolista británicu (1851–1928) | 1851 | 1928 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 893 | [[Ficheru:Deiniol Sant Cadeirlan Bangor Cathedral St Deiniol - geograph.org.uk - 593071.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1183310|Deiniol]]'' | sacerdote galés (530–584) | 530 | 584 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 894 | [[Ficheru:John Houghton High Wycombe 20050226.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1193243|John Houghton]]'' | | 1931 | 2020 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 895 | [[Ficheru:Aled Eames in an exhibition to publicise his book, Ships and Seamen of Anglesey (1551928).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1195620|Aled Eames]]'' | | 1921 | 1996 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 896 | | ''[[:d:Q1209771|Dick Richardson]]'' | boxeador galés (1934–1999) | 1934 | 1999 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 897 | | ''[[:d:Q1225513|Dill Jones]]'' | | 1923 | 1984 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 898 | | [[John Owen]] | | 1564 | 1622 | ''[[:d:Q29497284|Plas Du]]'' |- | style='text-align:right'| 899 | [[Ficheru:William Cadogan (physician).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1237175|William Cadogan]]'' | | 1711 | 1797 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 900 | | ''[[:d:Q1240231|Donald Peers]]'' | | 1908 | 1973 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 901 | | ''[[:d:Q1240482|Donald Davies]]'' | | 1924 | 2000 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 902 | [[Ficheru:Richard Maybery aviator.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1249040|Richard Maybery]]'' | militar galés (1895–1917) | 1895 | 1917 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 903 | | ''[[:d:Q1251830|Doug Mountjoy]]'' | xugador de snooker galés | 1942 | 2021 | ''[[:d:Q105630108|Tir-y-berth]]'' |- | style='text-align:right'| 904 | | ''[[:d:Q1255546|Samuel Parry]]'' | militar galés (1892–1918) | 1892 | 1918 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 905 | | ''[[:d:Q1258743|Wenna]]'' | | 500<br/>463 | 544 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 906 | [[Ficheru:Chapelle-saint-clair 4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1269091|Samson of Dol]]'' | sacerdote galés (490–565) | 490<br/>485 | 565 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 907 | [[Ficheru:EbdAlone14012016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1273470|E. Brian Davies]]'' | matemáticu galés | 1944 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 908 | [[Ficheru:Saint Tugdual.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1281133|Tudwal]]'' | sacerdote galés (490–564) | 490 | 564 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 909 | | ''[[:d:Q1292893|Edward Lord]]'' | | 1781 | 1859 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 910 | [[Ficheru:Buste reliquaire de saint Suliac, Sizun, France.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1293017|Tysilio]]'' | santu galés (550–640) | 550 | 640 | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 911 | | ''[[:d:Q1293238|George Noakes]]'' | sacerdote galés (1924–2008) | 1924 | 2008 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 912 | [[Ficheru:Edward V Robertson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1293950|Edward V. Robertson]]'' | | 1881 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 913 | [[Ficheru:Karl Wallinger.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1302516|Karl Wallinger]]'' | | 1957 | 2024 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 914 | [[Ficheru:Stanley Baker visit Israel 1967.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1306352|Stanley Baker]]'' | | 1928 | 1976 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 915 | [[Ficheru:Thomas Olivers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1320386|Thomas Olivers]]'' | | 1725 | 1799 | ''[[:d:Q7837893|Tregynon]]'' |- | style='text-align:right'| 916 | | ''[[:d:Q1320398|Thomas Reynolds]]'' | | 1934 | 1993 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 917 | [[Ficheru:Elizabeth griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1331217|Elizabeth Griffith]]'' | | 1727 | 1793 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 918 | [[Ficheru:Emily Pfeiffer.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1337615|Emily Pfeiffer]]'' | | 1827 | 1890 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 919 | [[Ficheru:Thomas Button.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1338420|Thomas Button]]'' | esplorador galés (1575–1634) | 1575<br/>1565 | 1634 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 920 | | ''[[:d:Q1351086|Eric Barnes]]'' | matemáticu australianu (1924–2000) | 1924 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 921 | [[Ficheru:Ernest Howard Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1356371|Ernest Howard Griffiths]]'' | físicu galés (1851–1932) | 1851 | 1932 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 922 | | ''[[:d:Q1360094|Terry Medwin]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2024 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 923 | [[Ficheru:The Strange and Dangerous Voyage (Thomas James, 1633) - 3 foldout map The Platt of Sayling - 2 The True Portraict.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1369409|Thomas James]]'' | | 1593 | 1635 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 924 | | ''[[:d:Q1379647|Evan Evans]]'' | científicu galés (1765–1844) | 1765 | 1844 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 925 | | ''[[:d:Q1379655|Evan James Williams]]'' | físicu galés (1903–1945) | 1903 | 1945 | ''[[:d:Q15987289|Cwmsychbant]]'' |- | style='text-align:right'| 926 | [[Ficheru:Jimmy Wilde.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1380989|Jimmy Wilde]]'' | boxeador británicu (1892–1969) | 1892 | 1969 | ''[[:d:Q7268591|Quakers Yard]]'' |- | style='text-align:right'| 927 | | ''[[:d:Q1381003|Rhys ap Tewdwr]]'' | rei galés (997–1093) | | 1093 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 928 | [[Ficheru:Phil Bennett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1381032|Phil Bennett]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1948 | 2022 | ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]'' |- | style='text-align:right'| 929 | [[Ficheru:Hedd Wyn 01(a-dg).JPG|center|128px]] | [[Hedd Wyn]] | poeta galés (1887–1917) | 1887 | 1917 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 930 | | ''[[:d:Q1397946|Lewis Bayly]]'' | | 1565 | 1631 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 931 | [[Ficheru:Llywelyn the Great (Gruffudd).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1398384|Gruffudd ap Llywelyn ab Iorwerth]]'' | | 1200 | 1244 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 932 | [[Ficheru:Arthur 'Monkey' Gould portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1403116|Arthur Gould]]'' | | 1864 | 1919 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 933 | | ''[[:d:Q1403137|Dewi Bebb]]'' | | 1938 | 1996 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 934 | | ''[[:d:Q1407412|Watcyn Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1906–1977) | 1906 | 1977 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 935 | | ''[[:d:Q1410416|Jim Sullivan]]'' | | 1903 | 1977 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 936 | [[Ficheru:Geraint Howells cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1418483|Geraint Howells]]'' | políticu británicu (1925–2004) | 1925 | 2004 | ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 937 | | ''[[:d:Q1422009|Valerie Davies]]'' | nadadora galesa (1912–2001) | 1912 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 938 | | ''[[:d:Q1432739|Roy Evans]]'' | | 1909 | 1998 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 939 | | ''[[:d:Q1438867|T. G. Jones]]'' | futbolista británicu | 1917 | 2004 | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 940 | | ''[[:d:Q1451848|Brian Godfrey]]'' | futbolista británicu | 1940 | 2010 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 941 | | ''[[:d:Q1463642|Wallace Smart]]'' | militar galés (1898–1943) | 1898 | 1943 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 942 | [[Ficheru:Georgecornwalliswest.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1465068|George Cornwallis-West]]'' | | 1874 | 1951 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 943 | | ''[[:d:Q1492803|Nick Whitehead]]'' | atleta británicu (1933–2002) | 1933 | 2002 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 944 | [[Ficheru:Pete ham.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1493339|Pete Ham]]'' | | 1947 | 1975 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 945 | | ''[[:d:Q1502967|Geoffrey Eglinton]]'' | químicu británicu | 1927 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 946 | [[Ficheru:Portrait George Nevill, 5th Baron Bergavenny – Hans Holbein the Younger.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1507985|George Nevill, 5th Baron Bergavenny]]'' | políticu galés (1469–1535) | 1469 | 1535 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 947 | | ''[[:d:Q1517534|John Rees]]'' | | 1927 | 1994 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 948 | | ''[[:d:Q1523841|Gil Reece]]'' | futbolista británicu (1942–2003) | 1942 | 2003 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 949 | | ''[[:d:Q1528561|Ivor Bulmer-Thomas]]'' | periodista británicu | 1905 | 1993 | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 950 | | ''[[:d:Q1529691|Tom Burke]]'' | futbolista británicu | 1864 | 1914 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 951 | | ''[[:d:Q1530769|Glen Garfield Williams]]'' | | 1923 | 1994 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 952 | [[Ficheru:Captain Jenkins shows his ear to Robert Walpole cartoon, 1738 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1536332|Robert Jenkins]]'' | marineru británicu (1700–1745) | 1700 | 1745 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 953 | [[Ficheru:Richard Bell.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1536928|Richard Bell]]'' | | 1859 | 1930 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 954 | [[Ficheru:Howard Saint.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1538550|Howard Saint]]'' | militar galés (1893–1976) | 1893 | 1976 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 955 | [[Ficheru:Hubert Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1538588|Hubert Jones]]'' | as de l&#39;aviación galés (1890–1943) | 1890 | 1943 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 956 | | ''[[:d:Q1541902|Graham Bool]]'' | fotógrafu galés (1948–2010) | 1948 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 957 | | ''[[:d:Q1543275|Granville Beynon]]'' | | 1914 | 1996 | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 958 | | ''[[:d:Q1545710|Grenville Morris]]'' | futbolista británicu | 1877 | 1959 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 959 | [[Ficheru:Lord janner.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1546121|Greville Janner, Baron Janner of Braunstone]]'' | políticu galés (1928–2015) | 1928 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 960 | [[Ficheru:Lordwilliams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1549580|Michael Williams]]'' | diplomáticu británicu (1949–2017) | 1949 | 2017 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 961 | | ''[[:d:Q1557879|Gwilym Prys Prys-Davies, Baron Prys-Davies]]'' | políticu británicu (1923–2017) | 1923 | 2017 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 962 | [[Ficheru:Internationale tenniskampioenschappen te Hilversum, G Battrick met beker, Bestanddeelnr 924-7801.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1565118|Gerald Battrick]]'' | tenista británicu (1947–1998) | 1947 | 1998 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 963 | | ''[[:d:Q1565612|George Henry Powell]]'' | | 1880 | 1951 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 964 | [[Ficheru:Portrait of Sir Harford Jones Brydges by Sir Thomas Lawrence.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1585304|Sir Harford Jones-Brydges, 1st Baronet]]'' | | 1764 | 1847 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 965 | | ''[[:d:Q1585788|Harold Carter]]'' | | 1925 | 2017 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 966 | | ''[[:d:Q1586685|Harry Parry]]'' | | 1912 | 1956 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 967 | | ''[[:d:Q1587265|Tom Jones]]'' | futbolista británicu (1899–1978) | 1899 | 1978 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 968 | | ''[[:d:Q1592323|Ronald Noel Walpole]]'' | | 1903 | 1986 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 969 | | ''[[:d:Q1606988|Henry Lloyd]]'' | | 1720 | 1783 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 970 | [[Ficheru:Hilary Marquand.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1618119|Hilary Marquand]]'' | profesor universitariu, Reinu Xuníu | 1901 | 1972 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 971 | | ''[[:d:Q1620977|Jeff Young]]'' | xugador de rugbi union británicu (1942–2005) | 1942 | 2005 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 972 | [[Ficheru:Dennis Howard Marks (2000).PNG|center|128px]] | ''[[:d:Q1631875|Howard Marks]]'' | | 1945 | 2016 | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 973 | | ''[[:d:Q1631915|Howard Spring]]'' | escritor galés (1889–1965) | 1889 | 1965 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 974 | [[Ficheru:Hugh Owen Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1634494|Hugh Owen Thomas]]'' | ciruxanu galés (1834–1891) | 1834 | 1891 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 975 | | ''[[:d:Q1650964|Ron Stitfall]]'' | futbolista británicu (1925–2008) | 1925 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 976 | [[Ficheru:National Library of Ireland MS 700 f77v Raymond de Gros.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1670013|Raymond FitzGerald]]'' | militar galés (1200–1182) | 1200 | 1185 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 977 | [[Ficheru:DAVIS, JAMES. HONORABLE LCCN2016860969.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1680613|James J. Davis]]'' | políticu galés (1873–1947) | 1873 | 1947 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 978 | | ''[[:d:Q1680829|James Miller]]'' | | 1968 | 2003 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 979 | | ''[[:d:Q6114479|Jack Owen]]'' | futbolista británicu | 1866 | | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 980 | [[Ficheru:Comte. S. J. Bynon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6120960|Santiago Jorge Bynnon]]'' | militar arxentín (1798–1883) | 1798 | 1883 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 981 | | ''[[:d:Q6128579|Jim Alford]]'' | mediofondista galés (1913–2004) | 1913 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 982 | | ''[[:d:Q6128991|James Augustus St. John]]'' | | 1795 | 1875 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 983 | | ''[[:d:Q6131297|James Childs Gould]]'' | políticu británicu (1882–1944) | 1882 | 1944 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 984 | | ''[[:d:Q6131667|James Conway Davies]]'' | historiador británicu | 1891 | 1971 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 985 | [[Ficheru:James Davies Lewin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6132403|James Davies Lewin]]'' | políticu canadianu (1812–1900) | 1812 | 1900 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 986 | | ''[[:d:Q6135632|James Harrison]]'' | militar británicu (1880–1957) | 1880 | 1957 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 987 | [[Ficheru:James Howell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6136324|James Howell]]'' | | 1594 | 1666 | ''[[:d:Q6661427|Llangammarch]]'' |- | style='text-align:right'| 988 | | ''[[:d:Q6136411|James Humphreys]]'' | | 1768 | 1830 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 989 | | ''[[:d:Q6136538|James Idwal Jones]]'' | políticu británicu (1900–1982) | 1900 | 1982 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 990 | [[Ficheru:J Kitchener Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6137411|James Kitchener Davies]]'' | poeta galés (1902–1952) | 1902 | 1952 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 991 | | ''[[:d:Q6138128|James Llewellyn Davies]]'' | militar galés (1886–1917) | 1886 | 1917 | ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 992 | [[Ficheru:Portrait of James Milo Griffith (4670005).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6139826|James Milo Griffith]]'' | escultor galés (1843–1897) | 1843 | 1897 | ''[[:d:Q4941233|Boncath]]'' |- | style='text-align:right'| 993 | | ''[[:d:Q6140907|James Parfitt]]'' | xugador de críquet galés (1857–1926) | 1857 | 1926 | ''[[:d:Q5003693|Bwlch]]'' |- | style='text-align:right'| 994 | | ''[[:d:Q6141972|James Relly]]'' | | 1722 | 1778 | ''[[:d:Q6176372|Jeffreyston]]'' |- | style='text-align:right'| 995 | | ''[[:d:Q6142239|James Roberts]]'' | | 1878 | 2000 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 996 | | ''[[:d:Q6142792|James Sauvage]]'' | | 1849 | 1922 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 997 | | ''[[:d:Q6143570|James Stephens]]'' | sindicalista galés (1821–1889) | 1821 | 1889 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 998 | [[Ficheru:JamesTrow23.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6144426|James Trow]]'' | políticu canadianu (1826–1892) | 1826 | 1892 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 999 | [[Ficheru:James Wiegold.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6145491|James Wiegold]]'' | | 1934 | 2009 | ''[[:d:Q16897451|Trecenydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1000 | | ''[[:d:Q6145614|James William Richards]]'' | políticu canadianu (1850–1915) | 1850 | 1915 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1001 | | ''[[:d:Q6145643|James Williams]]'' | | 1885<br/>1880 | 1916 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 1002 | | ''[[:d:Q6145721|James Winstone]]'' | | 1863 | 1921 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 1003 | | ''[[:d:Q6151119|Jane Arden]]'' | | 1927 | 1982 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1004 | | ''[[:d:Q6151191|Jane Brereton]]'' | | 1685 | 1740 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 1005 | | ''[[:d:Q6152242|Jane Freeman]]'' | actriz galesa (1921–2017) | 1921 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1006 | [[Ficheru:Bp Humphrey Humphreys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5941466|Humphrey Humphreys]]'' | sacerdote británicu (1648–1712) | 1648 | 1712 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 1007 | | ''[[:d:Q5941475|Humphrey Jones]]'' | futbolista británicu | 1862 | 1946 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1008 | [[Ficheru:Humphrey.Llwyd.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5941507|Humphrey Llwyd]]'' | | 1527 | 1568 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 1009 | | ''[[:d:Q5941550|Humphrey Owen]]'' | | 1702 | 1768 | ''[[:d:Q3363693|Meifod]]'' |- | style='text-align:right'| 1010 | | ''[[:d:Q5951270|Huw Morus]]'' | | 1622 | 1709 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 1011 | | ''[[:d:Q5951279|Huw Menai]]'' | poeta galés (1886–1961) | 1888<br/>1886 | 1961 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 1012 | | ''[[:d:Q5951303|Huw T. Edwards]]'' | | 1892 | 1970 | ''[[:d:Q3399502|Rowen]]'' |- | style='text-align:right'| 1013 | | ''[[:d:Q5962726|Hywel Bennett]]'' | actor británicu (1944–2017) | 1944 | 2017 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 1014 | | ''[[:d:Q5962743|Hywel Coetmor]]'' | | | 1440 | ''[[:d:Q13130344|Nant Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 1015 | | ''[[:d:Q5962754|Hywel David Lewis‏]]'' | | 1910 | 1992 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 1016 | [[Ficheru:Revd John Evans (I D Ffraid or Adda Jones, 1814-75) NLW3364082.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5967953|John Evans]]'' | | 1814 | 1875 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 1017 | | ''[[:d:Q5974169|Lewis Owen]]'' | | 1572 | 1629 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1018 | [[Ficheru:Parry Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5978031|John Godfrey Parry-Thomas]]'' | inxenieru galés (1884–1927) | 1884 | 1927 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1019 | | ''[[:d:Q5978168|William Frost]]'' | científicu británicu (1848–1935) | 1848 | 1935 | ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]'' |- | style='text-align:right'| 1020 | | ''[[:d:Q5981455|Ian Easton]]'' | | 1917 | 1989 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 1021 | | ''[[:d:Q5981894|Ian Jenkins]]'' | médicu militar galés (1944–2009) | 1944 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1022 | | ''[[:d:Q5983385|Ianto Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1892–1946) | 1892 | 1946 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1023 | | ''[[:d:Q5989198|Idloes Owen]]'' | | 1894 | 1964 | ''[[:d:Q6820697|Merthyr Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 1024 | | ''[[:d:Q5989587|Idris Cox]]'' | | 1899 | 1989 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1025 | | ''[[:d:Q5989612|Idris Hopkins]]'' | futbolista británicu (1910–1994) | 1910 | 1994 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1026 | | ''[[:d:Q5989657|Idris Jones]]'' | | 1900 | 1971 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1027 | | ''[[:d:Q5989707|Idris Towill]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1909–1988) | 1909 | 1988 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1028 | | ''[[:d:Q5989861|Idwal Davies]]'' | | 1915 | 1990 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1029 | | ''[[:d:Q5989871|Idwal Fisher]]'' | | 1935 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1030 | | ''[[:d:Q5989872|Idwal Jones]]'' | escritor galés (1887–1964) | 1888 | 1964 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 1031 | | ''[[:d:Q5989881|Idwal Pugh]]'' | | 1918 | 2010 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 1032 | | ''[[:d:Q5989892|Idwal Jones]]'' | poeta británicu | 1895 | 1937 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 1033 | | ''[[:d:Q5990126|Ieuan Ddu ap Dafydd ab Owain]]'' | | 1440 | 1480 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1034 | | ''[[:d:Q5990154|Ieuan Rhys Williams]]'' | | 1909 | 1973 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 1035 | | ''[[:d:Q5991239|Ifor Owen]]'' | | 1915 | 2007 | ''[[:d:Q5057281|Cefnddwysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 1036 | | ''[[:d:Q5991237|Ifor Davies]]'' | políticu británicu (1910–1982) | 1910 | 1982 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 1037 | | ''[[:d:Q5991242|Ifor Leslie Evans]]'' | | 1897 | 1952 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1038 | | ''[[:d:Q5995606|Ike Fowler]]'' | | 1894 | 1981 | ''[[:d:Q7131949|Pantyffynnon]]'' |- | style='text-align:right'| 1039 | | ''[[:d:Q5995656|Ike Owens]]'' | | 1918 | 1998 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 1040 | | ''[[:d:Q6000246|Illtyd Buller Pole-Evans]]'' | | 1879 | 1968 | ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 1041 | | ''[[:d:Q6061783|Ioan Evans]]'' | políticu británicu (1927–1984) | 1927 | 1984 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1042 | | ''[[:d:Q6061870|John Jones]]'' | | 1792 | 1852 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 1043 | | ''[[:d:Q6063933|Iorrie Isaacs]]'' | | 1911 | 1966 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1044 | | ''[[:d:Q6063946|Iorwerth Evans]]'' | xugador de rugbi union galés (1906–1985) | 1906 | 1985 | ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]'' |- | style='text-align:right'| 1045 | | ''[[:d:Q6063954|Iorwerth Jones]]'' | | 1903 | 1983 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 1046 | [[Ficheru:Iorwerth Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6063957|Iorwerth Thomas]]'' | políticu británicu (1895–1966) | 1895 | 1966 | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 1047 | | ''[[:d:Q6073462|Peter Penry-Jones]]'' | actor galés (1938–2009) | 1938 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1048 | | ''[[:d:Q6076157|Isaac Cohen]]'' | rabín israelín (1914–2007) | 1914 | 2007 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1049 | | ''[[:d:Q6076220|Isaac Davis]]'' | | 1758 | 1810 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 1050 | | ''[[:d:Q6076478|Isaac Hayward]]'' | políticu británicu | 1884 | 1976 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 1051 | | ''[[:d:Q6084453|Islwyn Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1912–1997) | 1912 | 1997 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1052 | | ''[[:d:Q6084457|Islwyn Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1898–1974) | 1898 | 1974 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1053 | | ''[[:d:Q6084469|Islwyn Morris]]'' | actor británicu (1920–2011) | 1920 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1054 | [[Ficheru:Sir Ivor Atkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6099316|Ivor Atkins]]'' | | 1869 | 1953 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1055 | | ''[[:d:Q6099383|Ivor Emmanuel]]'' | | 1927 | 2007 | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1056 | | ''[[:d:Q6099393|Ivor Griffiths]]'' | futbolista británicu (1918–1993) | 1918 | 1993 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1057 | [[Ficheru:Ivor John Caradoc Herbert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6099414|Ivor Herbert, 1st Baron Treowen]]'' | políticu británicu (1851–1933) | 1851 | 1933 | ''[[:d:Q6661073|Llanarth Court]]'' |- | style='text-align:right'| 1058 | [[Ficheru:Ivor Jones 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6099424|Ivor Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1901–1982) | 1901 | 1982 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 1059 | | ''[[:d:Q6099429|Ivor Jones]]'' | futbolista británicu | 1899 | 1974 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1060 | [[Ficheru:Ivor Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6099434|Ivor Lewis]]'' | escultor británicu (1882–1958) | 1882 | 1958 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1061 | | ''[[:d:Q6099547|Ivor Watts]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1924–2006) | 1924 | 2006 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 1062 | | ''[[:d:Q6100567|Iwan Edwards]]'' | | 1937 | 2022 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1063 | | ''[[:d:Q6105857|J. Gwyn Griffiths]]'' | | 1911 | 2004 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 1064 | | ''[[:d:Q6106368|J. Lloyd Williams]]'' | | 1854 | 1945 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 1065 | [[Ficheru:Picture Portrait of John M. Llyod.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6106503|J. Meirion Lloyd]]'' | | 1913 | 1998 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 1066 | [[Ficheru:The Archivist at Work, J. S. Matthews, 1941.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6107038|J. S. Matthews]]'' | | 1878 | 1970 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1067 | [[Ficheru:John Wallace Linton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6109742|John Wallace Linton]]'' | oficial galés (1905–1943) | 1905 | 1943 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1068 | [[Ficheru:M. Jack Anthony (jockey) - btv1b53098957c.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6111026|Jack Anthony]]'' | | 1890 | 1954 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 1069 | [[Ficheru:Jack Bassett 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6111191|Jack Bassett]]'' | xugador de rugbi union galés (1905–1989) | 1905 | 1989 | ''[[:d:Q7837340|Trebanog]]'' |- | style='text-align:right'| 1070 | | ''[[:d:Q6111207|Jack Beames]]'' | | 1890 | 1970 | ''[[:d:Q4666790|Aberbeeg]]'' |- | style='text-align:right'| 1071 | | ''[[:d:Q6111561|Jack Capper]]'' | futbolista británicu (1931–2009) | 1931 | 2009 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1072 | | ''[[:d:Q6111669|Jack Chilcott]]'' | | 1885 | 1973 | ''[[:d:Q6964400|Nant-y-moel]]'' |- | style='text-align:right'| 1073 | | ''[[:d:Q6111849|Jack Court]]'' | futbolista británicu | 1919 | 1975 | ''[[:d:Q7809064|Tir-Phil]]'' |- | style='text-align:right'| 1074 | | ''[[:d:Q6112296|Jack Edwards]]'' | militar galés (1918–2006) | 1918 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1075 | | ''[[:d:Q6112306|Jack Edwards]]'' | | 1929 | 2014 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 1076 | | ''[[:d:Q6112343|Jack Elwyn Evans]]'' | | 1897 | 1941 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 1077 | | ''[[:d:Q6112380|Jack Evans]]'' | futbolista británicu (1889–1971) | 1889 | 1971 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 1078 | | ''[[:d:Q6112390|Jack Evans]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu canadianu (1928–1996) | 1928 | 1996 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 1079 | | ''[[:d:Q6112394|Jack Evans]]'' | | 1871 | 1924 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1080 | | ''[[:d:Q6112392|Jack Evans]]'' | | 1922 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1081 | | ''[[:d:Q6112570|Jack Fowler]]'' | futbolista británicu (1899–1975) | 1899 | 1975 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1082 | | ''[[:d:Q6112751|Jack Gore]]'' | | 1899 | 1971 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 1083 | | ''[[:d:Q6113228|Jack Howells]]'' | | 1913 | 1990 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 1084 | | ''[[:d:Q6113340|Jack Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés (1880–1971) | 1880 | 1971 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 1085 | | ''[[:d:Q6113547|Jack L. Jones]]'' | futbolista británicu | 1869 | 1931 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 1086 | [[Ficheru:Jack Morley 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6114189|Jack Morley]]'' | | 1909 | 1972 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1087 | | ''[[:d:Q6114314|Jack Newnes]]'' | futbolista británicu (1895–1969) | 1895 | 1969 | ''[[:d:Q14477598|Trefnant]]'' |- | style='text-align:right'| 1088 | | ''[[:d:Q6114325|Jack Nicholls]]'' | futbolista británicu (1898–1970) | 1898 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1089 | | ''[[:d:Q6114593|Jack Petersen]]'' | boxeador galés (1911–1990) | 1911 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1090 | [[Ficheru:Jack Powell, rugby player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6114657|Jack Powell]]'' | xugador de rugbi union galés (1882–1941) | 1882 | 1941 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1091 | | ''[[:d:Q6114816|Jack Rhapps]]'' | | 1876 | 1950 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1092 | | ''[[:d:Q6114855|Jack Rippon]]'' | xugador de críquet galés (1918–1994) | 1918 | 1994 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1093 | | ''[[:d:Q6115221|Jack Smith]]'' | | 1911 | 1975 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1094 | | ''[[:d:Q6115670|Jack Warner]]'' | futbolista británicu | 1911 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1095 | | ''[[:d:Q6115734|Jack Wetter]]'' | xugador de rugbi union británicu (1887–1967) | 1887 | 1967 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1096 | | ''[[:d:Q6115766|Jack Whitfield]]'' | xugador de rugbi union británicu (1892–1927) | 1892 | 1927 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1097 | | ''[[:d:Q6115803|Jack Williams]]'' | | 1886 | 1953 | [[Y Gelli Gandryll]] |- | style='text-align:right'| 1098 | | ''[[:d:Q6116226|Jackie Benyon]]'' | futbolista británicu (2000–1937) | 1909 | 1937 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1099 | | ''[[:d:Q6116246|Jackie Bowen]]'' | | 1915 | 2009 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1100 | | ''[[:d:Q6116543|Jackie Mittell]]'' | futbolista británicu (1906–1976) | 1906 | 1976 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1101 | | ''[[:d:Q6116619|Jackie Roberts]]'' | futbolista británicu (1918–2001) | 1918 | 2001 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1102 | | ''[[:d:Q6119347|Jacob Thomas]]'' | oficial galés (1833–1911) | 1833 | 1911 | ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]'' |- | style='text-align:right'| 1103 | | ''[[:d:Q5196810|Cuthbert Taylor]]'' | boxeador británicu (1909–1977) | 1909 | 1977 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1104 | | ''[[:d:Q5200745|Cyril Gwynn]]'' | | 1897 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1105 | [[Ficheru:Cyril Lakin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5200787|Cyril Lakin]]'' | | 1893 | 1948 | ''[[:d:Q13132002|Cadoxton]]'' |- | style='text-align:right'| 1106 | | ''[[:d:Q5200865|Cyril Rowland]]'' | xugador de críquet galés (1905–1971) | 1905 | 1971 | ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]'' |- | style='text-align:right'| 1107 | | ''[[:d:Q5200900|Cyril Trailor]]'' | futbolista británicu (1919–1986) | 1919 | 1986 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1108 | | ''[[:d:Q5208339|Daffyd Dyvyr]]'' | futbolista británicu | 1919 | 1991 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1109 | [[Ficheru:Eglwys Corpus Christi, Tremeirchion Sir Ddinbych Church Denbighshire, North Wales 35.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5208379|Dafydd Ddu o Hiraddug]]'' | | 1350 | 1371<br/>1400 | ''[[:d:Q16068256|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 1110 | | ''[[:d:Q5208382|Dafydd Gorlech]]'' | | 1410 | 1490 | ''[[:d:Q13125329|Abergorlech]]'' |- | style='text-align:right'| 1111 | | ''[[:d:Q5208385|Dafydd Nanmor]]'' | | 1420 | 1485 | ''[[:d:Q3401919|Nantmor]]'' |- | style='text-align:right'| 1112 | | ''[[:d:Q5208983|Dai Davies]]'' | | 1896 | 1976 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1113 | | ''[[:d:Q5208986|Dai Davies]]'' | futbolista británicu | 1948 | 2021 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 1114 | [[Ficheru:David Maldwyn Davies 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5208987|Dai Davies]]'' | xugador de rugbi union galés (1925–2003) | 1925 | 2003 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 1115 | | ''[[:d:Q5208985|Dai Davies]]'' | | 1880 | 1944 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1116 | | ''[[:d:Q5208990|Dai Edwards]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1896–1960) | 1896 | 1960 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 1117 | | ''[[:d:Q5208994|Dai Evans]]'' | futbolista británicu (1902–1951) | 1902 | 1951 | ''[[:d:Q4666797|Abercanaid]]'' |- | style='text-align:right'| 1118 | [[Ficheru:Cymro front page, 2-10-55, showing a picture of Dai Dower, Abercynon, and his fiancé, Evelyn Trapp (1469059) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5208992|Dai Dower]]'' | boxeador galés (1933–2016) | 1933 | 2016 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1119 | | ''[[:d:Q5208993|Dai Evans]]'' | | 1872 | 1912 | ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]'' |- | style='text-align:right'| 1120 | | ''[[:d:Q5209000|Dai Francis]]'' | | 1911 | 1981 | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 1121 | | ''[[:d:Q5209004|Dai Hiddlestone]]'' | | 1890 | 1973 | ''[[:d:Q5714075|Hendy]]'' |- | style='text-align:right'| 1122 | | ''[[:d:Q5209014|Dai Lawrence]]'' | futbolista británicu | 1947 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1123 | [[Ficheru:Dai Lewis (Rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5209015|Dai Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés (1866–1943) | 1866 | 1943 | ''[[:d:Q7281814|Radyr]]'' |- | style='text-align:right'| 1124 | | ''[[:d:Q5209023|Dai Nicholas]]'' | futbolista británicu (1897–1982) | 1897 | 1982 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1125 | | ''[[:d:Q5209027|Dai Prosser]]'' | | 1912 | 1973 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1126 | [[Ficheru:Dai Parker 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5209025|Dai Parker]]'' | xugador de rugbi union británicu (1904–1965) | 1904 | 1965 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 1127 | | ''[[:d:Q5209035|Dai Royston Bevan]]'' | | 1928 | 2008 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1128 | | ''[[:d:Q5209032|Dai Richards]]'' | futbolista británicu | 1906 | 1969 | ''[[:d:Q4666797|Abercanaid]]'' |- | style='text-align:right'| 1129 | | ''[[:d:Q5209039|Dai Thomas]]'' | | 1879 | 1958 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 1130 | | ''[[:d:Q5209043|Dai Ward]]'' | futbolista británicu (1934–1996) | 1934 | 1996 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1131 | | ''[[:d:Q5209044|Dai Westacott]]'' | xugador de rugbi galés (1882–1917) | 1882 | 1917 | ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]'' |- | style='text-align:right'| 1132 | [[Ficheru:Dan Beddoe facing left in 1918 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5213131|Dan Beddoe]]'' | | 1863 | 1937 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1133 | | ''[[:d:Q5213612|Dan Griffiths]]'' | xugador de rugbi union británicu (1857–1936) | 1857 | 1936 | ''[[:d:Q5197243|Cwmduad]]'' |- | style='text-align:right'| 1134 | [[Ficheru:Daniel Ddu.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5217090|Daniel Evans]]'' | poeta británicu | 1792 | 1846 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 1135 | | ''[[:d:Q5217091|Daniel Evans]]'' | | 1774 | 1835 | ''[[:d:Q5348103|Eglwyswrw]]'' |- | style='text-align:right'| 1136 | | ''[[:d:Q5217665|Daniel James]]'' | poeta galés (1848–1920) | 1848 | 1920 | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 1137 | | ''[[:d:Q5217713|Daniel Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1875–1959) | 1875 | 1959 | ''[[:d:Q7675879|Taibach]]'' |- | style='text-align:right'| 1138 | | ''[[:d:Q5218391|Daniel Pascoe]]'' | | 1900 | 1971 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 1139 | [[Ficheru:Daniel Protheroe.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5218493|Daniel Protheroe]]'' | | 1866 | 1934 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 1140 | [[Ficheru:Portrait of Daniel Silvan Evans (4674117).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5218767|Daniel Silvan Evans]]'' | | 1818 | 1903 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1141 | [[Ficheru:Daniel Williams (1643-1716).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5219099|Daniel Williams]]'' | teólogu galés (1643–1716) | 1643 | 1716 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1142 | | ''[[:d:Q5220206|Danny Canning]]'' | futbolista británicu (1926–2014) | 1926 | 2014 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 1143 | | ''[[:d:Q5220344|Danny Ferguson]]'' | | 1903 | 1971 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1144 | | ''[[:d:Q5220457|Danny Hurcombe]]'' | | 1895 | 1965 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1145 | | ''[[:d:Q5220672|Danny Newall]]'' | futbolista británicu | 1991 | 1997 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1146 | [[Ficheru:Dave Colclough.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5228567|Dave Colclough]]'' | | 1964 | 2016 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1147 | | ''[[:d:Q5229055|Dave Jones]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2022 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1148 | | ''[[:d:Q5230110|Dave Williams]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2015 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1149 | | ''[[:d:Q5230426|David Davies]]'' | inxenieru británicu | 1935 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1150 | [[Ficheru:1906 Sir David Brynmor Jones MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5231862|David Brynmor Jones]]'' | políticu británicu | 1852<br/>1851 | 1921 | [[Londres]]<br/>[[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1151 | [[Ficheru:Portrait of David Charles (4674418).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5232309|David Charles]]'' | | 1762 | 1834 | ''[[:d:Q10987143|Llanfihangel Abercywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1152 | [[Ficheru:Revd David Charles Davies (1826-91) (1864) NLW3362033.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5232316|David Charles Davies]]'' | | 1826 | 1891 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 1153 | [[Ficheru:David Daniel (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5232811|David Daniel]]'' | xugador de rugbi union galés (1871–1948) | 1871 | 1948 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1154 | | ''[[:d:Q5232812|David Daniel Davis]]'' | | 1777 | 1841 | ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 1155 | | ''[[:d:Q5232850|David Davies]]'' | | 1742 | 1819 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 1156 | | ''[[:d:Q5232851|David Davies]]'' | políticu galés (1870–1958) | 1870 | 1958 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 1157 | [[Ficheru:Trydedd gân David Davies, (Dai'r Cantwr) - yn gosod allan ei alar dwys a'i hiraeth am ei wlad enedigol, yn nghyd â rhybuddion i bawb ochelyd pechod - a dderbyniwyd mewn llythyr at gyfaill (IA wg35-2-181).pdf|center|128px]] | ''[[:d:Q5232848|David Davies]]'' | | 1812 | 1874 | ''[[:d:Q1027137|Llancarfan]]'' |- | style='text-align:right'| 1158 | | ''[[:d:Q5232854|David Davies]]'' | futbolista británicu (1879–1956) | 1879 | 1956 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1159 | | ''[[:d:Q5232858|David Davies]]'' | | 1905 | 1992 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1160 | [[Ficheru:David Davies industrialist.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5232857|David Davies]]'' | | 1818 | 1890 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 1161 | [[Ficheru:Portrait of Revd. David Davis (4673253) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5232862|David Davis]]'' | poeta galés (1745–1827) | 1745 | 1827 | ''[[:d:Q3401686|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 1162 | [[Ficheru:David R Edwards, Datblygu (3890950400).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5233299|David Edwards]]'' | | 1964 | 2021 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 1163 | | ''[[:d:Q5233354|David Ellis]]'' | | 1736 | 1795 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 1164 | | ''[[:d:Q5233447|David Evans]]'' | sacerdote galés (1830–1910) | 1830 | 1910 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 1165 | | ''[[:d:Q5233450|David Evans]]'' | | 1705 | 1788 | ''[[:d:Q6661589|Llangynyw]]'' |- | style='text-align:right'| 1166 | | ''[[:d:Q5233461|David Evans]]'' | compositor galés (1874–1948) | 1874 | 1948 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 1167 | | ''[[:d:Q5233851|David Freeman]]'' | | 1928 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1168 | [[Ficheru:David Fulker, geneticist headshot.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5233893|David Fulker]]'' | xenetista galés (1937–1998) | 1937 | 1998 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1169 | | ''[[:d:Q5233969|David Gadsby]]'' | | 1947 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1170 | [[Ficheru:David Galloway2.1.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5233996|David Galloway]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1884–1913) | 1884 | 1913 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1171 | | ''[[:d:Q5234177|David Glyndwr Tudor Williams]]'' | | 1930 | 2009 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1172 | | ''[[:d:Q5234352|David Green]]'' | xugador de críquet galés (1939–2016) | 1939 | 2016 | ''[[:d:Q3400567|Llanengan]]'' |- | style='text-align:right'| 1173 | [[Ficheru:David Grenfell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5234398|David Grenfell]]'' | políticu británicu (1881–1968) | 1881 | 1968 | ''[[:d:Q7165418|Penyrheol]]'' |- | style='text-align:right'| 1174 | [[Ficheru:David Griffiths.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5234415|David Griffiths]]'' | | 1792 | 1863 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1175 | | ''[[:d:Q5234490|Gwyn Williams]]'' | | 1904 | 1990 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1176 | | ''[[:d:Q5234488|David Gwilym Morris Roberts]]'' | | 1925 | 2020 | ''[[:d:Q1024935|Harlech]]'' |- | style='text-align:right'| 1177 | | ''[[:d:Q5234492|David Gwynn]]'' | | 1861 | 1910 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1178 | | ''[[:d:Q5234493|David Gwynne]]'' | xugador de críquet galés (1904–1934) | 1904 | 1934 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1179 | | ''[[:d:Q5234669|David Hamer]]'' | futbolista británicu | 1869<br/>1866 | 1948 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 1180 | | ''[[:d:Q5234750|David Harris Davies]]'' | xugador de rugbi union galés (1877–1944) | 1877 | 1944 | ''[[:d:Q16248422|Tonna]]'' |- | style='text-align:right'| 1181 | | ''[[:d:Q5234749|David Harris]]'' | | 1879 | 1958 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 1182 | | ''[[:d:Q5235221|David Hughes]]'' | | 1785 | 1850 | ''[[:d:Q15963888|Trefilan]]'' |- | style='text-align:right'| 1183 | | ''[[:d:Q5235233|David Hughes Parry]]'' | | 1893 | 1973 | ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 1184 | | ''[[:d:Q5235562|David James]]'' | | 1906 | 1981 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 1185 | [[Ficheru:David James, rugby player.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5235561|David James]]'' | | 1866 | 1929 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1186 | | ''[[:d:Q5235566|David James Davies]]'' | | 1893 | 1956 | ''[[:d:Q5043238|Carmel]]'' |- | style='text-align:right'| 1187 | | ''[[:d:Q5235575|David James Jones]]'' | filósofu británicu (1886–1947) | 1886 | 1947 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 1188 | [[Ficheru:Professor David Jenkins (1848–1915) (gcf02646).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5235615|David Jenkins]]'' | | 1848 | 1915 | ''[[:d:Q7837433|Trecastle]]'' |- | style='text-align:right'| 1189 | [[Ficheru:JudgeDavidJenkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5235613|David Jenkins]]'' | xuez galés (1582–1663) | 1582 | 1663 | ''[[:d:Q7162500|Pendoylan]]'' |- | style='text-align:right'| 1190 | | ''[[:d:Q5235616|David Jenkins]]'' | | 1912 | 2002 | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 1191 | | ''[[:d:Q5235622|David Jenkins]]'' | | 1904 | 1951 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 1192 | | ''[[:d:Q5235621|David Jenkins]]'' | | 1914 | 1979 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1193 | [[Ficheru:Dai Bowen 2013-10-04 23-18.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5235657|David John Bowen]]'' | | 1891 | 1912 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 1194 | | ''[[:d:Q5235664|David John Hayward]]'' | xugador de rugbi union galés (1934–2003) | 1934 | 2003 | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 1195 | | ''[[:d:Q5235681|David John Thomas]]'' | | 1879 | 1925 | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 1196 | | ''[[:d:Q5235729|David Jones]]'' | | 1765 | 1816 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 1197 | | ''[[:d:Q5235732|David Jones]]'' | xugador de dardos galés (1949–1995) | 1949 | 1995 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 1198 | [[Ficheru:David Jones (1793-1873).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5235741|David Jones]]'' | | 1793 | 1873 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 1199 | | ''[[:d:Q5236556|David Lewis]]'' | clérigu galés (1760–1850) | 1762 | 1850 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 1200 | | ''[[:d:Q5236563|David Lewis]]'' | | 1520 | 1584 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1201 | | ''[[:d:Q5236567|David Lewis]]'' | | 1682 | 1760 | ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 1202 | [[Ficheru:Richard Garnons Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3431329|Richard Garnons Williams]]'' | | 1856 | 1915 | ''[[:d:Q6662218|Llowes]]'' |- | style='text-align:right'| 1203 | [[Ficheru:Rita Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3433248|Rita Morgan Williams]]'' | llingüista inglesa | 1933 | 2018 | ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]'' |- | style='text-align:right'| 1204 | | ''[[:d:Q3436446|Ray Bennion]]'' | futbolista británicu | 1896 | 1968 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1205 | | ''[[:d:Q3437797|Bertrand Turnbull]]'' | | 1887 | 1943 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1206 | | ''[[:d:Q3438077|Robert Lyne]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1885–1957) | 1885 | 1957 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1207 | | ''[[:d:Q3439676|Graham Dadds]]'' | xugador de ḥoquei galés (1911–1980) | 1911 | 1980 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1208 | | ''[[:d:Q3439724|William Griffiths]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1922–2010) | 1922 | 2010 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1209 | | ''[[:d:Q3441369|Ron Burgess]]'' | futbolista británicu | 1917 | 2005 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 1210 | [[Ficheru:Rowe Harding (football) (joueur de rugby gallois), CNews - btv1b53156639n.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3445568|Rowe Harding]]'' | | 1901 | 1991 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1211 | | ''[[:d:Q3445577|Rowland Griffiths]]'' | | 1886 | 1914 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1212 | | ''[[:d:Q3445664|Rowley Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1864–1949) | 1864 | 1949 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1213 | [[Ficheru:Rugby Roy Bish stadio Flaminio.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3445745|Roy Bish]]'' | xugador de rugbi union británicu (1929–2006) | 1929 | 2006 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1214 | | ''[[:d:Q3445756|Roy Burnett]]'' | xugador de rugbi union británicu (1926–1998) | 1926 | 1998 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 1215 | [[Ficheru:Ernest Raymond John 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3445784|Roy John]]'' | xugador de rugbi union británicu (1925–1981) | 1925 | 1981 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1216 | | ''[[:d:Q3445807|Roy Paul]]'' | futbolista británicu (1920–2002) | 1920 | 2002 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 1217 | [[Ficheru:Tom -gt.jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3449512|Tom Parry Jones]]'' | químicu galés (1935–2013) | 1935 | 2013 | ''[[:d:Q5046060|Carreglefn]]'' |- | style='text-align:right'| 1218 | [[Ficheru:Gareth Miles.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3462680|Gareth Miles]]'' | | 1938 | 2023 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 1219 | [[Ficheru:Sculpture of St Congar of Congresbury at the Museum of Somerset 4.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3463717|Saint Congar]]'' | sacerdote galés (470–520) | 470 | 520 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1220 | [[Ficheru:San-Maglorio di Dol.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3463964|Magloire]]'' | sacerdote galés (550–575) | 535 | 575 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1221 | [[Ficheru:Ninnoc.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3464537|Ninnoc]]'' | | 450 | 467 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1222 | [[Ficheru:Sir Samuel Walker Griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3471137|Samuel Griffith]]'' | políticu australianu | 1845 | 1920 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1223 | [[Ficheru:Selwyn Biggs.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3478230|Selwyn Biggs]]'' | | 1872 | 1943 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1224 | [[Ficheru:Paul Chapman playing a gig with Dave Currey and Blake Foster.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3497115|Paul Chapman]]'' | | 1954 | 2020 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1225 | | ''[[:d:Q3498839|Steve Aizlewood]]'' | futbolista británicu (1952–2013) | 1952 | 2013 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1226 | | ''[[:d:Q3499185|Steve Blackmore]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1962 | 2020 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1227 | | ''[[:d:Q3499351|Steve Llewellyn]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1924–2002) | 1924 | 2002 | ''[[:d:Q596885|Blaenau Gwent]]'' |- | style='text-align:right'| 1228 | | ''[[:d:Q3501939|Wilfred Abse]]'' | | 1915 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1229 | [[Ficheru:1846 SelfPortrait detail byJohnPlumbe.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3512144|John Plumbe]]'' | | 1809 | 1857 | ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 1230 | [[Ficheru:Terence Graham Price 1966.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3518922|Terry Price]]'' | | 1945 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1231 | | ''[[:d:Q3524912|Thomas Bevan]]'' | | 1796 | 1819 | ''[[:d:Q55868756|Neuadd-Lwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 1232 | [[Ficheru:Thomas Foley2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3525120|Thomas Foley]]'' | | 1757 | 1833 | ''[[:d:Q29485358|Ridgeway]]'' |- | style='text-align:right'| 1233 | [[Ficheru:Sir Thomas Hanmer by Godfrey Kneller.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3525188|Sir Thomas Hanmer]]'' | | 1677 | 1746 | ''[[:d:Q16245967|Bettisfield]]'' |- | style='text-align:right'| 1234 | [[Ficheru:Dr T J Pryce-Jenkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3525255|Thomas Pryce-Jenkins]]'' | | 1862 | 1922 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1235 | | ''[[:d:Q3526537|Gilbert Parkhouse]]'' | | 1925 | 2000 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1236 | | ''[[:d:Q3526728|Hugh Morris]]'' | xugador de críquet galés | 1963 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1237 | [[Ficheru:Cyril Walters 1933.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3526811|Cyril Walters]]'' | xugador de críquet británicu (1905–1992) | 1905 | 1992 | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 1238 | | ''[[:d:Q3526860|Maurice Turnbull]]'' | | 1906 | 1944 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1239 | [[Ficheru:Timothy Richards Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3529077|Timothy Richards Lewis]]'' | | 1841 | 1886 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1240 | | ''[[:d:Q3530718|Tom Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1882–1955) | 1882 | 1955 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1241 | | ''[[:d:Q3530807|Tom Morgan]]'' | | 1866 | 1899 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1242 | [[Ficheru:Tom Williams WRU.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3530926|Tom Williams]]'' | | 1859 | 1913 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 1243 | | ''[[:d:Q3538565|Trevor Brewer]]'' | xugador de rugbi union británicu (1930–2018) | 1930 | 2018 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1244 | [[Ficheru:Young vr portrait 3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3555997|Vernon R. Young]]'' | bioquímicu británicu (1937–2004) | 1937 | 2004 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1245 | | ''[[:d:Q3561558|Vivian Jenkins]]'' | | 1911 | 2004 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1246 | [[Ficheru:Will Joseph (WRU).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3568294|Will Joseph]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1959) | 1877 | 1959 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 1247 | [[Ficheru:Billy Bancroft.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3568414|Billy Bancroft]]'' | | 1871 | 1959 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1248 | [[Ficheru:William Bowen (Rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3568451|William Bowen]]'' | | 1862 | 1925 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 1249 | [[Ficheru:William Dowell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3568566|William Dowell]]'' | | 1885 | 1949 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1250 | | ''[[:d:Q3568591|William Edward de Winton]]'' | | 1856 | 1922 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1251 | [[Ficheru:William Ouseley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3568860|William Ouseley]]'' | | 1767 | 1842 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1252 | [[Ficheru:Billy Trew 1905.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3569004|Billy Trew]]'' | | 1879 | 1926 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1253 | [[Ficheru:Willie Llewellyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3569085|Willie Llewellyn]]'' | xugador de rugbi union británicu (1878–1973) | 1878 | 1973 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1254 | | ''[[:d:Q3570190|Wyatt Gould]]'' | | 1879 | 1960 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1255 | | ''[[:d:Q3611713|Alice de Lacy, 3rd Countess of Lincoln]]'' | aristócrata galesa (1281–1348) | 1281 | 1348 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 1256 | [[Ficheru:Arthur E. Powell.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3624264|Arthur E. Powell]]'' | escritor galés (1882–1969) | 1882 | 1969 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 1257 | | ''[[:d:Q3634630|Barbara Sidney, Countess of Leicester]]'' | | 1563 | 1621 | ''[[:d:Q1107288|Coity Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1258 | [[Ficheru:Benjamin Piercy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3638260|Benjamin Piercy]]'' | | 1827 | 1888 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 1259 | | ''[[:d:Q3646166|Brynley Allen]]'' | futbolista británicu (1921–2005) | 1921 | 2005 | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 1260 | [[Ficheru:John Petherick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3656278|John Petherick]]'' | | 1813 | 1882 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1261 | | ''[[:d:Q3681914|Ruth Dunning]]'' | actriz británica (1911–1983) | 1911 | 1983 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1262 | | ''[[:d:Q3682628|Colin Baker]]'' | futbolista británicu | 1934 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1263 | [[Ficheru:Constance Edwina, Duchess of Westminster.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3687588|Constance Lewis]]'' | regatista británica (1876–1970) | 1876 | 1970 | ''[[:d:Q3403676|Ruthin Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1264 | | ''[[:d:Q3701618|Daniel Gooch]]'' | esplorador galés (1869–1926) | 1869 | 1926 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 1265 | [[Ficheru:Eddie Butler and Iqwal.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3718921|Eddie Butler]]'' | xugador de rugbi union galés | 1957 | 2022 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1266 | | ''[[:d:Q3740753|Penelope Mortimer]]'' | | 1918 | 1999 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 1267 | | ''[[:d:Q3743241|William Simons]]'' | actor galés (1940-2019) | 1940 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1268 | | ''[[:d:Q3751249|Henry Habberley Price]]'' | filósofu británicu | 1899 | 1984 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1269 | | ''[[:d:Q3751833|Frank Hauser]]'' | direutor de teatru galés (1922–2007) | 1922 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1270 | | ''[[:d:Q3771885|Glan Letheren]]'' | futbolista británicu | 1956 | 2024 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1271 | | ''[[:d:Q3773585|Goronwy Owen]]'' | poeta galés (1723–1769) | 1723 | 1769 | ''[[:d:Q13129624|Llanfair-Mathafarn-Eithaf]]'' |- | style='text-align:right'| 1272 | | ''[[:d:Q3774223|Graham Vearncombe]]'' | futbolista británicu (1934–1992) | 1934 | 1992 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1273 | [[Ficheru:Michael Dahl (1656-1659-1743) - Henry Somerset (1684–1714), 2nd Duke of Beaufort, KG, in Ducal Robes - 1180909 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3784998|Henry Somerset, 2nd Duke of Beaufort]]'' | | 1684 | 1714 | ''[[:d:Q525635|Monmouth Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1274 | [[Ficheru:Genoa 1893.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3787233|Howard Passadoro]]'' | futbolista británicu | 1871 | 1921 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1275 | | ''[[:d:Q3791526|Russell Lloyd]]'' | montador galés (1916–2008) | 1916 | 2008 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1276 | | ''[[:d:Q3806461|James Berkeley, 1st Baron Berkeley]]'' | | 1394 | 1463 | ''[[:d:Q2630723|Raglan Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1277 | | ''[[:d:Q3814488|Ken Leek]]'' | futbolista británicu (1935–2007) | 1935 | 2007 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 1278 | | ''[[:d:Q3814797|Kevin Bowring]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | 2024 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1279 | [[Ficheru:Leigh Richmond Roose.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3830019|Leigh Richmond Roose]]'' | futbolista británicu | 1877 | 1916 | ''[[:d:Q5884520|Holt]]'' |- | style='text-align:right'| 1280 | | ''[[:d:Q3852373|Maud Chaworth]]'' | | 1282 | 1322 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1281 | [[Ficheru:Portrait of D. Jones, Dolau Bach (4670288) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3896362|Dafydd Jones]]'' | | 1803 | 1868 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 1282 | | ''[[:d:Q3897540|Pat Glover]]'' | futbolista británicu (1910–1971) | 1910 | 1971 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1283 | | ''[[:d:Q3951052|Innes Lloyd]]'' | productor de televisión británicu (1925–1991) | 1925 | 1991 | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 1284 | | ''[[:d:Q3960034|Sibyl de Neufmarché]]'' | | 1100 | 1143 | ''[[:d:Q15107961|Brecon Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1285 | | ''[[:d:Q3990627|George Baker]]'' | futbolista británicu | 1936 | 2024 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 1286 | | ''[[:d:Q3992473|Tom Griffiths]]'' | futbolista británicu (1906–1981) | 1906 | 1981 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1287 | | ''[[:d:Q3998498|Trevor Edwards]]'' | futbolista británicu | 1937 | 2024 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 1288 | | ''[[:d:Q4010127|Vernon Pugh]]'' | xugador de rugbi union galés (1945–2003) | 1945 | 2003 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1289 | | ''[[:d:Q4020019|William George Trice]]'' | organista galés (1848–1920) | 1848 | 1920 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1290 | [[Ficheru:William Henry Gladstone, Vanity Fair, 1882-02-11.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4020043|William Henry Gladstone]]'' | | 1840 | 1891 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 1291 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1555513).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4737514|Alun Williams]]'' | | 1920 | 1992 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1292 | | ''[[:d:Q4737658|Alvan Williams]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2003 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 1293 | | ''[[:d:Q4738519|Alwyn Harris]]'' | xugador de críquet galés (1936–2018) | 1936 | 2018 | ''[[:d:Q4667051|Aberdulais]]'' |- | style='text-align:right'| 1294 | | ''[[:d:Q4738533|Alwyn Rice Jones]]'' | | 1934 | 2007 | ''[[:d:Q3400769|Capel Curig]]'' |- | style='text-align:right'| 1295 | [[Ficheru:Alwyn Sheppard Fidler in 1952.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4738536|Alwyn Sheppard Fidler]]'' | arquiteutu británicu | 1909 | 1990 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 1296 | | ''[[:d:Q4741760|Ambrose Baker]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu (1897–1976) | 1897 | 1976 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1297 | | ''[[:d:Q4746125|Amice de Clare]]'' | | 1220 | 1284 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1298 | [[Ficheru:Harry and Amy Dillwyn (children of Lewis Llewelyn Dillwyn) by M. D. 1853 (3947813464).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4749165|Amy Dillwyn]]'' | | 1845 | 1935 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1299 | [[Ficheru:AmyEvans1911.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4749176|Amy Evans]]'' | | 1884 | 1983 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 1300 | | ''[[:d:Q4757162|Andrew Gray]]'' | antropólogu galés (1955–1999) | 1955 | 1999 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1301 | | ''[[:d:Q4757535|Andrew Jones]]'' | | 1983 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1302 | | ''[[:d:Q4757840|Andrew MacLachlan]]'' | actor británicu | 1941 | 2019 | ''[[:d:Q628633|Trearddur]]'' |- | style='text-align:right'| 1303 | [[Ficheru:Andrew Richmond (Tyree, cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4758389|Andrew Richmond]]'' | políticu neozelandés (1832–1880) | 1832 | 1880 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1304 | [[Ficheru:Andrew Vicari at the Celtic Manor (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4758799|Andrew Vicari]]'' | pintor galés (1938–2016) | 1932 | 2016 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1305 | | ''[[:d:Q4761606|Aneirin Talfan Davies]]'' | | 1909 | 1980 | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 1306 | | ''[[:d:Q4761764|Aneurin Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu (1858–1932) | 1858 | 1932 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 1307 | | ''[[:d:Q4761765|Aneurin Williams]]'' | políticu británicu | 1859 | 1924 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 1308 | | ''[[:d:Q4763159|Angharad James]]'' | | 1677 | 1749 | ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]'' |- | style='text-align:right'| 1309 | [[Ficheru:Portrait of Angharad Llwyd (4670528) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4763157|Angharad Llwyd]]'' | anticuaria galesa (1780–1866) | 1780 | 1866 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 1310 | [[Ficheru:Gwyneth Vaughan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4766441|Ann Harriet Hughes]]'' | | 1852 | 1910 | ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 1311 | [[Ficheru:Portrait of Ann Thomas (4674199) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4766531|Ann Maddocks]]'' | | 1704 | 1727 | ''[[:d:Q29489729|Cefn-ydfa]]'' |- | style='text-align:right'| 1312 | | ''[[:d:Q4767193|Anna Laetitia Waring]]'' | | 1823 | 1910 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1313 | | ''[[:d:Q4767676|Annabel Giles]]'' | | 1959 | 2023 | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 1314 | [[Ficheru:Anne Griffith-Jones01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4768405|Anne Griffith-Jones]]'' | | 1890 | 1973 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 1315 | [[Ficheru:Anne Johnston, Salute to Seniors Event 2003 (S2311 fl1573 it0019) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4768477|Anne Johnston]]'' | política canadiana | 1932 | 2019 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1316 | | ''[[:d:Q4769415|Annie Powell]]'' | política galesa (1906–1986) | 1906 | 1986 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 1317 | | ''[[:d:Q4772713|Anthony Hicks]]'' | musicólogu galés (1943–2010) | 1943 | 2010 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1318 | [[Ficheru:Anthony Howells.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4772751|Anthony Howells]]'' | políticu galés (1832–1915) | 1832 | 1915 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 1319 | | ''[[:d:Q4772758|Anthony Hulme]]'' | actor galés (1910–2007) | 1910 | 2007 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 1320 | | ''[[:d:Q4772937|Anthony Leonard Harris]]'' | xeólogu británicu | 1935 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1321 | | ''[[:d:Q4772944|Anthony Ling]]'' | xugador de críquet galés (1910–1987) | 1910 | 1987 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 1322 | | ''[[:d:Q4773224|Anthony Oliver]]'' | actor galés (1922–1995) | 1922 | 1995 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 1323 | | ''[[:d:Q4773726|Anthony Windham Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1879–1959) | 1879 | 1959 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1324 | [[Ficheru:Richard George William Pitt Booth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4782136|Richard Booth]]'' | | 1938 | 2019 | [[Y Gelli Gandryll]] |- | style='text-align:right'| 1325 | [[Ficheru:Arabella Elizabeth Roupell13.png|center|128px]] | [[Arabella Elizabeth Roupell]] | | 1817 | 1914 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1326 | | ''[[:d:Q4786506|Archibald Rowlands]]'' | | 1892 | 1953 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1327 | [[Ficheru:Portrait of One Evins a Welch man was lately comited to New Gate for saying hee was Christ (4670716) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4790887|Arise Evans]]'' | | 1607 | 1660 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 1328 | | ''[[:d:Q4793810|Frances Hoggan]]'' | | 1843 | 1927 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 1329 | | ''[[:d:Q4795190|F. Gwendolen Rees]]'' | zoóloga galesa (1906–1994) | 1906 | 1994 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1330 | | ''[[:d:Q4795256|Arnold Silverstone, Baron Ashdown]]'' | entamador galés (1911–1977) | 1911 | 1977 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1331 | | ''[[:d:Q4797913|Arthur Banks]]'' | militar galés (1923–1944) | 1923 | 1944 | ''[[:d:Q6661173|Llanddulas]]'' |- | style='text-align:right'| 1332 | | ''[[:d:Q4797944|Arthur Bassett]]'' | | 1914 | 1999 | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 1333 | [[Ficheru:Arthur Brown Port Vale footballer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4798110|Arthur Brown]]'' | futbolista británicu (1903–1971) | 1903 | 1971 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1334 | | ''[[:d:Q4798124|Arthur Buckler]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1882–1921) | 1882 | 1921 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1335 | | ''[[:d:Q4798130|Arthur Bulkeley]]'' | sacerdote galés (1445–1553) | 1445 | 1553 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 1336 | | ''[[:d:Q4798338|Arthur Cornish]]'' | xugador de rugbi union británicu (1897–1948) | 1897 | 1948 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1337 | | ''[[:d:Q4798355|Arthur Creber]]'' | xugador de críquet galés (1909–1966) | 1909 | 1966 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 1338 | | ''[[:d:Q4798409|Arthur Daniels]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1922–2001) | 1922 | 2001 | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 1339 | [[Ficheru:Arthur Edward Hardinge - retouched.png|center|128px]] | ''[[:d:Q4798571|Arthur Edward Hardinge]]'' | | 1828 | 1892 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1340 | | ''[[:d:Q4798875|Arthur Granville]]'' | futbolista británicu | 1911 | 1987 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 1341 | [[Ficheru:Portrait of Sir Arthur Griffith Boscawen Wellcome M0003100.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4798898|Arthur Griffith-Boscawen]]'' | políticu británicu (1865–1946) | 1865 | 1946 | ''[[:d:Q7838916|Trevalyn Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 1342 | | ''[[:d:Q4798904|Arthur Griffiths]]'' | futbolista británicu (1908–1995) | 1908 | 1995 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 1343 | | ''[[:d:Q4799042|Arthur Henry Williams]]'' | | 1894 | 1968 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 1344 | | ''[[:d:Q4799063|Arthur Hickman]]'' | | 1910 | 1995 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 1345 | | ''[[:d:Q4799128|Arthur Horner]]'' | sindicalista galés (1894–1968) | 1894 | 1968 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1346 | [[Ficheru:Arthur James Mason by George Henry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4799230|Arthur James Mason]]'' | | 1851 | 1928 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 1347 | [[Ficheru:General Sir Arthur Herbert KCB (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4799229|Arthur James Herbert]]'' | | 1820 | 1897 | ''[[:d:Q36789652|Llansantffraed]]'' |- | style='text-align:right'| 1348 | | ''[[:d:Q4799265|Arthur John Ensor]]'' | pintor galés (1905–1995) | 1905 | 1995 | ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 1349 | [[Ficheru:Arthur John Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4799273|Arthur John Williams]]'' | | 1834 | 1911 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1350 | | ''[[:d:Q4799341|Arthur Kelton]]'' | escritor británicu | | 1549<br/>1550 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1351 | | ''[[:d:Q4799469|Arthur Lea]]'' | futbolista británicu (1866–1945) | 1866 | 1945 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1352 | | ''[[:d:Q4799486|Arthur Lemon]]'' | xugador de rugbi union galés (1905–1982) | 1905 | 1982 | ''[[:d:Q16248422|Tonna]]'' |- | style='text-align:right'| 1353 | | ''[[:d:Q4799506|Arthur Lever]]'' | futbolista británicu (1920–2004) | 1920 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1354 | | ''[[:d:Q4799542|Arthur Lloyd]]'' | | | 1992 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1355 | | ''[[:d:Q4800100|Arthur Rees]]'' | | 1912 | 1998 | ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 1356 | [[Ficheru:Arthur Rosser.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4800175|Arthur Rosser]]'' | | 1864 | 1954 | ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]'' |- | style='text-align:right'| 1357 | | ''[[:d:Q4800443|Arthur Thomas]]'' | xugador de críquet galés (1895–1953) | 1895 | 1953 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1358 | | ''[[:d:Q4800445|Arthur Thomas]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1901–1970) | 1901 | 1970 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1359 | | ''[[:d:Q4800586|Arthur Wade-Evans]]'' | historiador británicu (1875–1964) | 1875 | 1964 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 1360 | | ''[[:d:Q4800617|Arthur Waters]]'' | | 1888 | 1953 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1361 | | ''[[:d:Q4800631|Arthur Weare]]'' | futbolista británicu | 1912 | 1994 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1362 | [[Ficheru:Artie Moore plaque - close up - geograph.org.uk - 7660451.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4800988|Artie Moore]]'' | | 1887 | 1949 | ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]'' |- | style='text-align:right'| 1363 | | ''[[:d:Q4812804|Atarah Ben-Tovim]]'' | música británica | 1940 | 2022 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1364 | | ''[[:d:Q4815657|Atholl Oakeley]]'' | | 1900 | 1987 | ''[[:d:Q3401042|Rhoscolyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1365 | | ''[[:d:Q4819086|Aubrey Casewell]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1909–1974) | 1909 | 1974 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 1366 | | ''[[:d:Q4819096|Aubrey Davies]]'' | xugador de críquet galés (1915–1994) | 1915 | 1994 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1367 | | ''[[:d:Q4819135|Aubrey Jones]]'' | | 1911 | 2003 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1368 | | ''[[:d:Q4819183|Aubrey Richards]]'' | actor galés (1920–2000) | 1920 | 2000 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1369 | | ''[[:d:Q4821153|Augustine Baker]]'' | escritor británicu | 1575 | 1641 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1370 | [[Ficheru:Augustus Anson VC IWM Q 80462.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4821369|Augustus Anson]]'' | | 1835 | 1877 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 1371 | | ''[[:d:Q4840761|Baden Powell]]'' | políticu australianu (1900–1955) | 1900 | 1955 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 1372 | | ''[[:d:Q4846432|Frederick Bowley]]'' | xugador de críquet británicu (1873–1943) | 1873 | 1943 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 1373 | [[Ficheru:David Bailey Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4848345|Bailey Davies]]'' | xugador de rugbi union galés (1884–1968) | 1884 | 1968 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 1374 | [[Ficheru:Portrait of Brinley Richards, composer (4670494).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4850963|Henry Brinley Richards]]'' | | 1819 | 1885 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1375 | | ''[[:d:Q4858774|Barbara Brooke, Baroness Brooke of Ystradfellte]]'' | política galesa (1908–2000) | 1908 | 2000 | ''[[:d:Q6661867|Llanwern]]'' |- | style='text-align:right'| 1376 | [[Ficheru:Barnett Janner.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4861635|Barnett Janner]]'' | políticu británicu (1892–1982) | 1892 | 1982 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1377 | [[Ficheru:Barrie Hole.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4863526|Barrie Hole]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1378 | | ''[[:d:Q4863573|Barrie Williams]]'' | | 1955<br/>1939 | 2018 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1379 | | ''[[:d:Q4864430|Barry Livesey]]'' | | 1905 | 1959 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1380 | | ''[[:d:Q4864433|Barry Lloyd]]'' | xugador de críquet galés (1953–2016) | 1953 | 2016 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1381 | | ''[[:d:Q4864878|Barry Watkins]]'' | futbolista británicu (1921–2004) | 1921 | 2004 | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 1382 | [[Ficheru:Rhyl National Eisteddfod, 1985 (1512958) (Beata Brooks).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4877002|Beata Brookes]]'' | política británica (1931–2015) | 1930 | 2015 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 1383 | [[Ficheru:William Beddoe Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4879027|Beddoe Rees]]'' | políticu británicu (1877–1931) | 1877 | 1931 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1384 | [[Ficheru:Ben Beynon rugby player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4885297|Ben Beynon]]'' | futbolista británicu | 1894 | 1969 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1385 | [[Ficheru:Leadership, Paris - UNESCO - PHOTO0000003811 0001.tiff|center|128px]] | ''[[:d:Q4885324|Ben Bowen Thomas]]'' | | 1899 | 1977 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 1386 | [[Ficheru:Ben Davies (1873-1930).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4885512|Ben Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1873–1930) | 1873 | 1930 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1387 | | ''[[:d:Q4885596|Ben Ellis]]'' | futbolista británicu | 1906 | 1968 | ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]'' |- | style='text-align:right'| 1388 | | ''[[:d:Q4886365|Ben Roberts]]'' | | 1950 | 2021 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1389 | | ''[[:d:Q4886643|Ben Watts-Jones]]'' | futbolista británicu | 1885 | 1949 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1390 | | ''[[:d:Q6172646|Jed Williams]]'' | | 1952 | 2003 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1391 | | ''[[:d:Q6174369|Jeff Linton]]'' | xugador de críquet galés (1909–1989) | 1909 | 1989 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 1392 | [[Ficheru:Flag of the British Union of Fascists.svg|center|128px]] | ''[[:d:Q6176030|Jeffrey Hamm]]'' | | 1915 | 1994 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 1393 | [[Ficheru:Jehoida Brewer Wyatt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6176481|Jehoiada Brewer]]'' | | 1752 | 1817 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1394 | | ''[[:d:Q6177041|Jem Evans]]'' | xugador de rugbi union galés (1867–1942) | 1867 | 1942 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1395 | | ''[[:d:Q6177165|Jemima Nicholas]]'' | | 1750 | 1832 | ''[[:d:Q6661716|Llanrhian]]'' |- | style='text-align:right'| 1396 | | ''[[:d:Q6177538|Jenkin Alban Davies]]'' | xugador de rugbi union galés (1885–1976) | 1885 | 1976 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 1397 | [[Ficheru:Dr. Jenkin Lloyd Jones LCCN2014700500 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6177549|Jenkin Lloyd Jones]]'' | | 1843 | 1918 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1398 | | ''[[:d:Q6177967|Jennie Eirian Davies]]'' | periodista galesa (1925–1982) | 1925 | 1982 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 1399 | | ''[[:d:Q6178238|Jennifer Daniel]]'' | actriz británica | 1936 | 2017 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1400 | | ''[[:d:Q6178528|Jennifer Leak]]'' | actriz canadiana | 1947 | 2024 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1401 | [[Ficheru:Jere Blake 2.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6180635|Jere Blake]]'' | xugador de rugbi union británicu (1875–1933) | 1875 | 1933 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1402 | | ''[[:d:Q6184422|Jerry Shea]]'' | | 1892 | 1947 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1403 | | ''[[:d:Q6193473|Jim Bacon]]'' | | 1896 | 1968 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1404 | | ''[[:d:Q6194264|Jim Cole]]'' | futbolista británicu (1925–1997) | 1925 | 1997 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1405 | | ''[[:d:Q6194552|Jim Davies]]'' | | 1886 | 1971 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1406 | | ''[[:d:Q6196282|Jim Lang]]'' | xugador de rugbi union británicu (1909–1991) | 1909 | 1991 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 1407 | | ''[[:d:Q6197427|Jim Pearce]]'' | futbolista británicu | 2000<br/>1909 | 1986 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 1408 | | ''[[:d:Q6197530|Jim Pleass]]'' | xugador de críquet galés (1923–2016) | 1923 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1409 | | ''[[:d:Q6197601|Jim Pressdee]]'' | xugador de críquet sudafricanu (1933–2016) | 1933 | 2016 | ''[[:d:Q24639697|Mumbles Head]]'' |- | style='text-align:right'| 1410 | [[Ficheru:Jimmy Austin baseball card.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6199547|Jimmy Austin]]'' | xugador de béisbol galés (1879–1965) | 1879 | 1965 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1411 | | ''[[:d:Q6199562|Jimmy Baker]]'' | futbolista británicu | 1904 | 1979 | ''[[:d:Q11020503|Trethomas]]'' |- | style='text-align:right'| 1412 | | ''[[:d:Q6200082|Jimmy Evans]]'' | futbolista británicu (1894–1975) | 1894 | 1975 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 1413 | | ''[[:d:Q6201287|Jimmy Singer]]'' | futbolista británicu | 1937 | 2010 | ''[[:d:Q5057266|Cefn Hengoed]]'' |- | style='text-align:right'| 1414 | | ''[[:d:Q6204983|Joan Curran]]'' | | 1916 | 1999 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1415 | | ''[[:d:Q6204998|Joan Davis]]'' | | 1911 | 2004 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1416 | [[Ficheru:Pettaugh window.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6205148|Joan Howson]]'' | | 1885 | 1964 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1417 | | ''[[:d:Q6209387|Joe Davies]]'' | futbolista británicu (1864–1943) | 1864 | 1943 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 1418 | | ''[[:d:Q6209389|Joe Davies]]'' | futbolista británicu (1888–1943) | 1888<br/>1870<br/>1866 | 1943 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 1419 | | ''[[:d:Q6210540|Joe Johns]]'' | boxeador galés (1892–1927) | 1892 | 1927 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1420 | | ''[[:d:Q6210576|Joe Jones]]'' | futbolista británicu (1887–1941) | 1887 | 1941 | ''[[:d:Q7321514|Rhosymedre]]'' |- | style='text-align:right'| 1421 | | ''[[:d:Q6210580|Joe Jones]]'' | | 1916 | 1974 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1422 | [[Ficheru:Sir John Trevor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6215184|John Trevor]]'' | políticu británicu | 1637 | 1717 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 1423 | [[Ficheru:John Alf Brown.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6218655|John Alf Brown]]'' | xugador de rugbi union británicu (1881–1936) | 1881 | 1936 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1424 | [[Ficheru:John Ballinger, S. K. Greenslade, Evan Davies Jones and Sir John Williams with the American Ambassador , the Hon. Whitelaw Reid (5449722).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6220486|John Ballinger]]'' | bibliotecariu galés (1860–1933) | 1860 | 1933 | ''[[:d:Q7228316|Pontnewynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1425 | | ''[[:d:Q6221041|John Basson Humffray]]'' | políticu galés (1824–1891) | 1824 | 1891 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 1426 | [[Ficheru:John Batchelor statue, The Hayes, Cardiff.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6221065|John Batchelor]]'' | políticu británicu | 1820 | 1883 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1427 | [[Ficheru:John Breynton.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6223123|John Breynton]]'' | misioneru galés (1719–1799) | 1719 | 1799 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 1428 | | ''[[:d:Q6224066|John Bury]]'' | | 1925 | 2000 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 1429 | [[Ficheru:Revd John Cadvan Davies (Cadvan, 1846-1923) NLW3364602.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6224719|John Cadvan Davies]]'' | | 1846 | 1923 | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 1430 | | ''[[:d:Q6224716|John Cadogan]]'' | químicu galés | 1930 | 2020 | ''[[:d:Q7161927|Pembrey]]'' |- | style='text-align:right'| 1431 | | ''[[:d:Q6225143|John Cargill Brough]]'' | | 1834 | 1872 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1432 | | ''[[:d:Q6225585|John Cayo Evans]]'' | matemáticu galés (1879–1958) | 1879 | 1958 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1433 | [[Ficheru:John Challen c1895cr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6225635|John Challen]]'' | futbolista británicu | 1863 | 1937 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 1434 | | ''[[:d:Q6225689|John Chandless]]'' | xugador de críquet galés (1884–1968) | 1884 | 1968 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1435 | | ''[[:d:Q6225882|John Cheshire]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1933 | 2024 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1436 | | ''[[:d:Q6226439|John Coates]]'' | inxenieru británicu (1922–2010) | 1922 | 2010 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1437 | | ''[[:d:Q6226726|John Collins]]'' | futbolista británicu (1949-2020) | 1949 | 2020 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 1438 | | ''[[:d:Q6228033|John Cutt]]'' | políticu galés (1613–1681) | 1613 | 1681 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1439 | | ''[[:d:Q6228290|John D. Reese]]'' | | 1855 | 1931 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 1440 | [[Ficheru:John Davies (historian).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6228759|John Davies]]'' | | 1938 | 2015 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 1441 | | ''[[:d:Q6228764|John Davies]]'' | | 1941 | 1969 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1442 | | ''[[:d:Q6228770|John Davies]]'' | | 1625 | 1693 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 1443 | | ''[[:d:Q6229241|John Derrick]]'' | xugador de críquet neozelandés (1963–2017) | 1963 | 2017 | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1444 | | ''[[:d:Q6230602|John Dyke]]'' | xugador de rugbi union británicu (1884–1960) | 1884 | 1960 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 1445 | [[Ficheru:JEDaniel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6231293|John Edward Daniel]]'' | | 1902 | 1962 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1446 | | ''[[:d:Q6231366|John Edwards]]'' | | 1699 | 1776 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 1447 | | ''[[:d:Q6231368|John Edwards]]'' | | 1747 | 1792 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 1448 | | ''[[:d:Q6231378|John Edwards]]'' | llingüista galés (1605–1656) | 1605 | 1656 | ''[[:d:Q722585|Caldicot]]'' |- | style='text-align:right'| 1449 | | ''[[:d:Q6231381|John Edwards]]'' | | 1882 | 1960 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 1450 | [[Ficheru:William Roos - John Elias (1839).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6231573|John Elias]]'' | | 1774 | 1841 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 1451 | | ''[[:d:Q6231655|John Ellis]]'' | | 1674 | 1735 | ''[[:d:Q13644927|Llandegwning]]'' |- | style='text-align:right'| 1452 | | ''[[:d:Q6231675|John Ellis]]'' | | 1599<br/>1598 | 1665 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 1453 | | ''[[:d:Q6231753|John Emlyn-Jones]]'' | políticu galés (1889–1952) | 1889 | 1952 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1454 | | ''[[:d:Q6231972|John Evan Thomas]]'' | escultor galés (1810–1873) | 1810 | 1873 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 1455 | | ''[[:d:Q6231979|John Evans]]'' | relixosu galés (1767–1827) | 1767 | 1827 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 1456 | | ''[[:d:Q6231977|John Evans]]'' | políticu canadianu (1816–1879) | 1816 | 1879 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 1457 | [[Ficheru:Rev. John Evans, Llwynfortun.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6231984|John Evans]]'' | | 1779 | 1847 | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 1458 | | ''[[:d:Q6231990|John Evans]]'' | políticu canadianu (1867–1958) | 1867 | 1958 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 1459 | [[Ficheru:Bp John Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6231996|John Evans]]'' | | 1650 | 1724 | ''[[:d:Q6661066|Llanarmon]]'' |- | style='text-align:right'| 1460 | [[Ficheru:Portrait of John Evans, D.D (4673284).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6232005|John Evans]]'' | | 1680 | 1730 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1461 | | ''[[:d:Q6232015|John Evans]]'' | xugador de rugbi union galés (1911–1943) | 1911 | 1943 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1462 | [[Ficheru:John Evans, Careening, from the Pirates of the Spanish Main series (N19) for Allen & Ginter Cigarettes MET DP835003.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6232012|John Evans]]'' | pirata galés | | 1723 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1463 | | ''[[:d:Q6232013|John Evans]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu (1897–1940) | 1897 | 1940 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 1464 | | ''[[:d:Q6232017|John Evans]]'' | | 1756 | 1846 | ''[[:d:Q3397480|Llanymynech]]'' |- | style='text-align:right'| 1465 | | ''[[:d:Q6232808|John Faull]]'' | xugador de rugbi union británicu (1933–2017) | 1933 | 2017 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 1466 | | ''[[:d:Q6233557|John Foley]]'' | | 1878 | 1949 | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 1467 | | ''[[:d:Q6234190|John Freeman]]'' | | 1934 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1468 | | ''[[:d:Q6234314|John Frowen]]'' | futbolista británicu (1931–2011) | 1931 | 2011 | ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]'' |- | style='text-align:right'| 1469 | | ''[[:d:Q6235701|John Goodman]]'' | | | 1645 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1470 | | ''[[:d:Q6235888|John Goulstone Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés (1859–1935) | 1859 | 1935 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1471 | | ''[[:d:Q6236103|John Gray]]'' | diplomáticu galés (1936–2003) | 1936 | 2003 | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 1472 | [[Ficheru:Sir John Purser Griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6236372|John Griffith]]'' | | 1848 | 1938 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 1473 | [[Ficheru:Portrait of John Griffiths (4672891).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6236405|John Griffiths]]'' | | 1837 | 1918 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 1474 | | ''[[:d:Q6236409|John Griffiths]]'' | matemáticu galés (1837–1916) | 1837 | 1916 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 1475 | [[Ficheru:J. Gwenogvryn Evans (1852–1930), MA, DLitt (gcf01707).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6236665|John Gwenogvryn Evans]]'' | | 1852 | 1930 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 1476 | | ''[[:d:Q6236821|John H. Fisher]]'' | | 1837 | 1895 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 1477 | | ''[[:d:Q6237166|John Habakkuk]]'' | historiador británicu (1915–2002) | 1915 | 2002 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1478 | | ''[[:d:Q6237949|John Harris]]'' | | 1680 | 1738 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 1479 | | ''[[:d:Q6238798|John Henry Evans]]'' | | 1872 | 1947 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1480 | [[Ficheru:John Hinds.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6239362|John Hinds]]'' | políticu británicu (1862–1928) | 1862 | 1928 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1481 | | ''[[:d:Q6240302|John Hughes]]'' | | 1855 | 1914 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 1482 | [[Ficheru:John Humphreys Davies (5292076).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6240404|John Humphreys Davies]]'' | | 1871 | 1926 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 1483 | [[Ficheru:The House of Commons, 1833 by Sir George Hayter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6240740|John Iltyd Nicholl]]'' | | 1797 | 1853 | ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 1484 | | ''[[:d:Q6240907|John Islan Jones]]'' | escritor británicu | 1874 | 1968 | ''[[:d:Q5184909|Cribyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1485 | [[Ficheru:John James Williams (JJ).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6241609|John James Williams]]'' | | 1869 | 1954 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1486 | | ''[[:d:Q6241666|John Jarman]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2009 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 1487 | [[Ficheru:John Gwili Jenkins (5254851).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6241777|John Jenkins]]'' | | 1872 | 1936 | ''[[:d:Q5714075|Hendy]]''<br/>''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 1488 | | ''[[:d:Q5236568|David Lewis]]'' | sacerdote galés (1814–1884) | 1814 | 1895 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 1489 | | ''[[:d:Q5236686|David Llewellyn]]'' | políticu británicu (1916–1992) | 1916 | 1992 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1490 | | ''[[:d:Q5236703|David Lloyd]]'' | | 1656 | 1731 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''<br/>''[[:d:Q3285155|Manafon]]'' |- | style='text-align:right'| 1491 | [[Ficheru:Y Caneuon Cynnar (1940-41), album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5236710|David Lloyd]]'' | | 1912 | 1969 | ''[[:d:Q7838021|Trelogan]]'' |- | style='text-align:right'| 1492 | | ''[[:d:Q5237142|David Marquand]]'' | políticu galés | 1934 | 2024 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1493 | | ''[[:d:Q5237240|David Maurice]]'' | | 1626 | 1702 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1494 | [[Ficheru:David McNaught.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5237447|David McNaught]]'' | políticu canadianu (1839–1922) | 1839 | 1922 | ''[[:d:Q7164556|Pen-pont]]'' |- | style='text-align:right'| 1495 | [[Ficheru:David Morgan, Welsh rugby.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5237715|David Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1872–1933) | 1872 | 1933 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1496 | | ''[[:d:Q5237721|David Morgan Evans]]'' | | 1911 | 1941 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 1497 | | ''[[:d:Q5237724|David Morgan Jenkins]]'' | | 1901 | 1968 | ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]'' |- | style='text-align:right'| 1498 | | ''[[:d:Q5237764|David Moses]]'' | | 1925 | 1999 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1499 | [[Ficheru:David Nicholl (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5238012|David Nicholl]]'' | | 1871 | 1918 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 1500 | | ''[[:d:Q5238263|David Oswald Thomas]]'' | filósofu británicu (1924–2005) | 1924 | 2005 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 1501 | | ''[[:d:Q5238274|David Owen]]'' | | 1796 | 1866 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 1502 | | ''[[:d:Q5238279|David Owen]]'' | | 1712 | 1741 | ''[[:d:Q20602435|Ynyscynhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 1503 | | ''[[:d:Q5238403|David Parry-Jones]]'' | | 1933 | 2017 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1504 | | ''[[:d:Q5238411|David Parry]]'' | | 1682 | 1714 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 1505 | | ''[[:d:Q5238466|David Pearce]]'' | boxeador galés (1959–2000) | 1959 | 2000 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1506 | | ''[[:d:Q5238564|David Phillips Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1881–1936) | 1881 | 1936 | ''[[:d:Q7228398|Pontymoile]]'' |- | style='text-align:right'| 1507 | | ''[[:d:Q5238682|David Powell]]'' | futbolista británicu | 1944 | 2023 | ''[[:d:Q3399645|Dolgarrog]]'' |- | style='text-align:right'| 1508 | | ''[[:d:Q5238710|David Price]]'' | | 1762 | 1835 | ''[[:d:Q3404562|Merthyr Cynog]]'' |- | style='text-align:right'| 1509 | | ''[[:d:Q5238746|David Pugh]]'' | | 1806 | 1890 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 1510 | [[Ficheru:David Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5238958|David Rees]]'' | | 1801 | 1869 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 1511 | [[Ficheru:Lord Ogmore.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5238956|David Rees-Williams, 1st Baron Ogmore]]'' | | 1903 | 1976 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1512 | [[Ficheru:David Richards (Dafydd Ionawr, 1751-1827) (print) NLW3362443 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5239033|David Richards]]'' | | 1751 | 1827 | ''[[:d:Q7830339|Towyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1513 | | ''[[:d:Q5239157|David Rocyn-Jones]]'' | | 1862 | 1953 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 1514 | [[Ficheru:David samwell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5239456|David Samwell]]'' | | 1751 | 1798 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1515 | | ''[[:d:Q5239892|David C. Smith]]'' | | 1930 | 2018 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1516 | [[Ficheru:Photolithograph of Archdeacon D R Thomas, 1897..jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5240335|David Thomas]]'' | | 1833 | 1916 | ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]'' |- | style='text-align:right'| 1517 | | ''[[:d:Q5240339|David Thomas]]'' | políticu británicu (1892–1954) | 1892 | 1954 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1518 | [[Ficheru:Dewi Hefin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5240340|David Thomas]]'' | poeta galés (1828–1909) | 1828 | 1909 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 1519 | [[Ficheru:Portrait of The Editor of 'The Homilist' (4672059).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5240346|David Thomas]]'' | | 1813 | 1894 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 1520 | | ''[[:d:Q5240350|David John Thomas]]'' | | 1881 | 1928 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 1521 | | ''[[:d:Q5240355|David Thomas]]'' | misioneru galés (1829–1905) | 1829 | 1905 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 1522 | [[Ficheru:Industrialist David Thomas.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5240352|David Thomas]]'' | metalúrxicu galés (1794–1882) | 1794 | 1882 | ''[[:d:Q5016593|Cadoxton-juxta-Neath]]'' |- | style='text-align:right'| 1523 | | ''[[:d:Q5240743|David W. Spencer]]'' | | 1837 | 1920 | ''[[:d:Q3400328|St Athan]]'' |- | style='text-align:right'| 1524 | | ''[[:d:Q5240883|David Watts]]'' | | 1886 | 1916 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1525 | [[Ficheru:David Watts Morgan 1923.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5240884|David Watts Morgan]]'' | | 1867 | 1933 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 1526 | | ''[[:d:Q5241114|David William Evans]]'' | | 1866 | 1926 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 1527 | | ''[[:d:Q5241124|David William Thomas]]'' | | 1876 | 1961 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1528 | | ''[[:d:Q5241128|David Williams]]'' | | 1709 | 1784 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 1529 | [[Ficheru:David-Williams-Castell-Deudraeth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5241134|David Williams]]'' | | 1800<br/>1799 | 1869 | ''[[:d:Q3404510|Llangian]]'' |- | style='text-align:right'| 1530 | | ''[[:d:Q5241137|David Williams]]'' | políticu británicu (1865–1941) | 1865 | 1941 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1531 | | ''[[:d:Q5241141|David Williams]]'' | escritor galés (1926–2003) | 1926 | 2003 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1532 | | ''[[:d:Q5241167|David Willicombe]]'' | | 1951 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1533 | | ''[[:d:Q5241336|David Wynne]]'' | compositor británicu (1900–1983) | 1900 | 1983 | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 1534 | | ''[[:d:Q5247441|Gareth Williams]]'' | matemáticu británicu (1978–2010) | 1978 | 2010 | ''[[:d:Q3400948|Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 1535 | | ''[[:d:Q5249315|Declan Affley]]'' | cantante australianu (1939–1985) | 1939 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1536 | [[Ficheru:Killag Church SE 2010 09 27.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5249703|Decuman]]'' | médicu galés (700–706) | 700 | 706 | ''[[:d:Q7321488|Rhoscrowther]]'' |- | style='text-align:right'| 1537 | | ''[[:d:Q5249730|Deddie Davies]]'' | actriz británica | 1938 | 2016 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1538 | [[Ficheru:Leonard 2015-09-12.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5252782|Deke Leonard]]'' | | 1944 | 2017 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1539 | | ''[[:d:Q5254281|Delme Bryn-Jones]]'' | cantante d&#39;ópera galés (1934–2001) | 1934 | 2001 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 1540 | | ''[[:d:Q5254967|Delwyn Williams]]'' | políticu británicu | 1938 | 2024 | ''[[:d:Q5468045|Forden]]'' |- | style='text-align:right'| 1541 | | ''[[:d:Q5257247|Denis Galloway]]'' | | 1878 | 1957 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1542 | | ''[[:d:Q5257297|Denis John Boocker]]'' | xugador de lliga de rugbi australianu (1922–1987) | 1922 | 1987 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1543 | [[Ficheru:Deniseidrisjones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5257685|Denise Idris Jones]]'' | | 1950 | 2020 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 1544 | | ''[[:d:Q5258121|Dennis A'Court]]'' | xugador de críquet británicu | 1937 | 2021 | ''[[:d:Q6770972|Markham]]'' |- | style='text-align:right'| 1545 | | ''[[:d:Q5258163|Dennis Avoth]]'' | boxeador galés | 1947 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1546 | | ''[[:d:Q5258237|Dennis Burgess]]'' | | 1926 | 1980 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1547 | | ''[[:d:Q5258574|Dennis John]]'' | futbolista británicu | 1935 | 2013 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1548 | | ''[[:d:Q5258650|Dennis Lewis]]'' | futbolista británicu | 1925 | 1996 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 1549 | | ''[[:d:Q5258685|Dennis Madden]]'' | | 1913 | 1967 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 1550 | | ''[[:d:Q5258940|Dennis Selby]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1969 | ''[[:d:Q990946|Broughton]]'' |- | style='text-align:right'| 1551 | | ''[[:d:Q5258949|Dennis Shea]]'' | xugador de críquet galés (1924–1982) | 1924 | 1982 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1552 | | ''[[:d:Q5259321|Densey Clyne]]'' | naturalista (1922–2019) | 1922 | 2019 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 1553 | | ''[[:d:Q5259851|Denys Graham]]'' | actor británicu | 1926 | 2024 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1554 | | ''[[:d:Q5259856|Denys Irving]]'' | cineasta galés (1944–1976) | 1944 | 1976 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 1555 | | ''[[:d:Q5261835|Derek Brewer]]'' | oficial británicu (1923–2008) | 1923 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1556 | | ''[[:d:Q5261927|Derek Draper]]'' | futbolista británicu | 1943 | 2024 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1557 | | ''[[:d:Q5262285|Derek Prag]]'' | políticu galés (1923–2010) | 1923 | 2010 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1558 | | ''[[:d:Q5262465|Derek Williams]]'' | | 1924 | 2014 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1559 | | ''[[:d:Q5263436|Des Case]]'' | | 1918 | 1997 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1560 | | ''[[:d:Q5263461|Des Harlock]]'' | futbolista británicu | 1922 | 1981 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 1561 | | ''[[:d:Q5263558|Des Tennant]]'' | futbolista británicu (1925–2009) | 1925 | 2009 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1562 | | ''[[:d:Q5264803|Desmond Skirrow]]'' | | 1923 | 1976 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1563 | [[Ficheru:David Roberts (Dewi Havhesp, 1831-84) NLW3361824.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5268239|David Roberts]]'' | | 1831 | 1884 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 1564 | | ''[[:d:Q5268240|Dewi Morgan]]'' | | 1877 | 1971 | ''[[:d:Q5320352|Dôl-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 1565 | | ''[[:d:Q5271247|Diana Morgan]]'' | | 1908 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1566 | [[Ficheru:Dic Aberdaron 1823.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5272311|Dic Aberdaron]]'' | | 1780 | 1843 | ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]'' |- | style='text-align:right'| 1567 | [[Ficheru:Youngtaid.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5272316|Dic Goodman]]'' | poeta británicu (1920–2013) | 1920 | 2013 | ''[[:d:Q13651447|Mynytho]]'' |- | style='text-align:right'| 1568 | | ''[[:d:Q5273043|Dick Huxtable]]'' | xugador de rugbi británicu (1890–1970) | 1890 | 1970 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1569 | | ''[[:d:Q5273569|Dick Yates]]'' | futbolista británicu (1921–1976) | 1921 | 1976 | [[Queensferry]] |- | style='text-align:right'| 1570 | | ''[[:d:Q5273682|Dickie David]]'' | | 1879 | 1939 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1571 | | ''[[:d:Q5273702|Dickie Morris]]'' | futbolista británicu | 1879 | 2000 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 1572 | | ''[[:d:Q5273709|Dickie Williams]]'' | | 1925 | 1997 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 1573 | | ''[[:d:Q5273850|Dicky Ralph]]'' | | 1908 | 1989 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 1574 | | ''[[:d:Q5276963|Dillwyn Thomas]]'' | | 1905 | 1996 | ''[[:d:Q1973162|Neath Abbey]]'' |- | style='text-align:right'| 1575 | | ''[[:d:Q5276961|Dillwyn Miles]]'' | | 1915 | 2007 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1576 | | ''[[:d:Q5277103|Dilwyn Lewis]]'' | | 1924 | 2000 | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 1577 | | ''[[:d:Q5277105|Dilys Breese]]'' | | 1932 | 2007 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1578 | | ''[[:d:Q5277110|Dilys Elwyn-Edwards]]'' | | 1918 | 2011 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 1579 | | ''[[:d:Q5277723|Dimmy Franks]]'' | | 1876 | 1954 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1580 | | ''[[:d:Q5287114|Doc Sarpolis]]'' | | 1897 | 1967 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1581 | | ''[[:d:Q5292506|Don Dearson]]'' | futbolista británicu (1914–1990) | 1914 | 1990 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 1582 | | ''[[:d:Q5292513|Don Devereux]]'' | | 1932 | 1995 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1583 | | ''[[:d:Q5292576|Don Emery]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1993 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1584 | [[Ficheru:Don Hayward 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5292760|Don Hayward]]'' | | 1925 | 1999 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1585 | | ''[[:d:Q5293242|Don Oakes]]'' | futbolista británicu (1928–1977) | 1928 | 1977 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 1586 | | ''[[:d:Q6242038|John Jones]]'' | futbolista británicu | 1848 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1587 | | ''[[:d:Q6253539|John Pullen]]'' | futbolista británicu | 1901 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1588 | | ''[[:d:Q7795196|Thomas Williams]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1589 | [[Ficheru:Don Shepherd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5293514|Don Shepherd]]'' | xugador de críquet galés (1927–2017) | 1927 | 2017 | ''[[:d:Q7230620|Port Eynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1590 | | ''[[:d:Q5294021|Donald Baverstock]]'' | | 1924 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1591 | | ''[[:d:Q5294060|Donald Braithwaite]]'' | boxeador galés | 1937 | 2017 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 1592 | | ''[[:d:Q5294183|Donald Coleman]]'' | políticu británicu (1925–1991) | 1925 | 1991 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1593 | | ''[[:d:Q5294449|Donald Gullick]]'' | | 1924 | 2000 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1594 | | ''[[:d:Q5294516|Donald Holroyde Hey]]'' | químicu galés (1904–1987) | 1904 | 1987 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1595 | | ''[[:d:Q5295244|Donald Vines]]'' | | 1932 | 1989 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 1596 | | ''[[:d:Q5298404|Dorothy Edwards]]'' | novelista galesa (1902–1934) | 1902 | 1934 | ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 1597 | | ''[[:d:Q5298551|Dorothy Miles]]'' | | 1931 | 1993 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 1598 | | ''[[:d:Q5298607|Dorothy Rees]]'' | política galesa (1898–1987) | 1898 | 1987 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1599 | | ''[[:d:Q5298632|Dorothy Simpson]]'' | escritora de ficción de detectives británica | 1933 | 2020 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 1600 | | ''[[:d:Q5300818|Doug Phillips]]'' | | 1919 | 2000 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1601 | | ''[[:d:Q5300842|Doug Rees]]'' | futbolista británicu | 1923 | 2000 | ''[[:d:Q5137115|Clyne]]'' |- | style='text-align:right'| 1602 | | ''[[:d:Q5301021|Doug Witcomb]]'' | futbolista británicu | 1918 | 1999 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 1603 | [[Ficheru:Douglas Bassett.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5301238|Douglas Bassett]]'' | | 1927 | 2009 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1604 | | ''[[:d:Q5301326|Douglas Chamberlain]]'' | | 1931 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1605 | | ''[[:d:Q5301413|Douglas Dickinson]]'' | militar británicu (1886–1949) | 1886 | 1949 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1606 | | ''[[:d:Q5301668|Douglas Jones]]'' | futbolista británicu (1914–1997) | 1914 | 1997 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 1607 | | ''[[:d:Q5301779|Douglas Marsden-Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1893–1955) | 1893 | 1955 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1608 | | ''[[:d:Q5311941|Dudley Peake]]'' | futbolista británicu | 1934 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1609 | | ''[[:d:Q5311954|Dudley Price]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1610 | | ''[[:d:Q5314279|Duncan Bush]]'' | poeta británicu | 1946 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1611 | | ''[[:d:Q5318721|Dylan Harris]]'' | | 1926 | 1988 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1612 | [[Ficheru:Eyre Burton Powell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5321739|E. B. Powell]]'' | | 1819 | 1904 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1613 | | ''[[:d:Q5321815|E. D. Jones]]'' | bibliotecariu galés (1903–1987) | 1903 | 1987 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 1614 | [[Ficheru:Eben Fardd.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5331737|Ebenezer Thomas]]'' | | 1802 | 1863 | ''[[:d:Q6661066|Llanarmon]]'' |- | style='text-align:right'| 1615 | | ''[[:d:Q5336169|Eddie Jones]]'' | | 1914 | 1984 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1616 | | ''[[:d:Q5336328|Eddie Morgan]]'' | xugador de rugbi union galés (1913–1978) | 1913 | 1978 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 1617 | | ''[[:d:Q5336386|Eddie Parris]]'' | futbolista británicu (1911–1971) | 1911 | 1971 | ''[[:d:Q7262781|Pwllmeyric]]'' |- | style='text-align:right'| 1618 | | ''[[:d:Q5336493|Eddie Smart]]'' | ciclista británicu (1946–2000) | 1946 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1619 | [[Ficheru:EddieThomasSculptureMerthyr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5336533|Eddie Thomas]]'' | boxeador galés (1926–1997) | 1926 | 1997 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1620 | | ''[[:d:Q5336559|Eddie Watkins]]'' | | 1916 | 1995 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 1621 | | ''[[:d:Q5337183|Edgar Cooper]]'' | xugador de críquet galés (1891–1959) | 1891 | 1959 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1622 | | ''[[:d:Q5337227|Edgar Evans]]'' | | 1912 | 2007 | ''[[:d:Q13127611|Cwrtnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1623 | | ''[[:d:Q5337317|Edgar Jones]]'' | | 1910 | 1986 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 1624 | | ''[[:d:Q5337382|Edgar Montford]]'' | futbolista británicu (1865–1940) | 1865 | 1940 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 1625 | | ''[[:d:Q5337386|Edgar Morgan]]'' | xugador de rugbi union galés (1882–1962) | 1882 | 1962 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 1626 | | ''[[:d:Q5337384|Edgar Morgan]]'' | | 1896 | 1983 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1627 | [[Ficheru:Cyhoeddi Eisteddfod Genedlaethol 1962, Llanelli yn 1961 (1468338).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5337422|Edgar Phillips]]'' | | 1889 | 1962 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 1628 | | ''[[:d:Q5337426|Edgar Purnell Hooley]]'' | inventor galés (1860–1942) | 1860 | 1942 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1629 | | ''[[:d:Q5337424|Edgar Powell]]'' | futbolista británicu (1899–1955) | 1899 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1630 | [[Ficheru:Edgar-Jones-AS-Merthyr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5337436|Edgar Rees Jones]]'' | | 1878 | 1962 | ''[[:d:Q5197221|Cwmamman]]'' |- | style='text-align:right'| 1631 | [[Ficheru:Edith Hannah Gostick.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5338553|Edith Gostick]]'' | política canadiana (1894–1984) | 1894 | 1984 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 1632 | | ''[[:d:Q5339515|Edmund Griffith]]'' | | 1570 | 1637 | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 1633 | [[Ficheru:Unknown artist - Edmund Meyricke (1636–1713) - PCF19 - Jesus College.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5339668|Edmund Meyrick]]'' | | 1636 | 1713 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 1634 | [[Ficheru:Edmwnd Edmund Prys ar Gofeb Llanelwy, Sir Ddinbych Bible Translators' Memorial St Asaph 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5339760|Edmund Prys]]'' | | 1544<br/>1541 | 1623<br/>1624 | ''[[:d:Q29484380|Gerddi Bluog]]'' |- | style='text-align:right'| 1635 | [[Ficheru:EdmundWSamuel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5339891|Edmund W. Samuel]]'' | políticu galés (1857–1930) | 1857 | 1930 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 1636 | | ''[[:d:Q5341722|Edward Baker]]'' | xugador de críquet galés (1892–1969) | 1892 | 1969 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1637 | [[Ficheru:Edward Bishop rugby player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5341900|Edward Bishop]]'' | | 1864 | 1919 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1638 | | ''[[:d:Q5341916|Edward Blayney, 1st Baron Blayney]]'' | militar británicu (1570–1629) | 1570 | 1629 | ''[[:d:Q517587|Gregynog Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 1639 | | ''[[:d:Q5342184|Edward Cadogan]]'' | remeru galés (1833–1890) | 1833 | 1890 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1640 | | ''[[:d:Q5342230|Edward Caswell]]'' | | 1895 | 1949 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1641 | | ''[[:d:Q5342535|Edward Davies]]'' | | 1756 | 1831 | ''[[:d:Q20593921|Llanfaredd]]'' |- | style='text-align:right'| 1642 | | ''[[:d:Q5342662|Edward Dumaresq]]'' | | 1802 | 1906 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1643 | | ''[[:d:Q5342738|Edward Edwards]]'' | | 1726 | 1783 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1644 | | ''[[:d:Q5342788|Edward Ernest Hughes]]'' | historiador británicu | 1877 | 1953 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1645 | | ''[[:d:Q5342797|Edward Evans]]'' | | 1716 | 1798 | ''[[:d:Q6662903|Llwydcoed]]'' |- | style='text-align:right'| 1646 | [[Ficheru:Edward Herbert, 2nd Earl of Powis, by Francis Grant.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5343428|Edward Herbert, Earl of Powis]]'' | | 1785 | 1848 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1647 | | ''[[:d:Q5343522|Edward Howel Francis]]'' | | 1924 | 2014 | ''[[:d:Q5197227|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 1648 | | ''[[:d:Q5343539|Edward Hughes]]'' | poeta británicu | 1772 | 1850 | ''[[:d:Q6963824|Nannerch]]'' |- | style='text-align:right'| 1649 | | ''[[:d:Q5343621|Edward J. Blythin]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1884–1958) | 1884 | 1958 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 1650 | | ''[[:d:Q5343718|Edward James]]'' | xugador de críquet galés (1896–1975) | 1896 | 1975 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1651 | | ''[[:d:Q5343717|Edward James]]'' | | 1569 | 1610 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1652 | | ''[[:d:Q5343788|Edward John Lewis]]'' | | 1859 | 1925 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 1653 | | ''[[:d:Q5343822|Edward Jones]]'' | xugador de críquet galés (1896–1978) | 1896 | 1978 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1654 | [[Ficheru:St Etheldreda, Ely Place, London EC1 - Nave statue - geograph.org.uk - 1613372.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5343827|Edward Jones]]'' | | | 1590 | ''[[:d:Q6661284|Llanelidan]]'' |- | style='text-align:right'| 1655 | [[Ficheru:EdwardMorganLewis.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5344278|Edward M. Lewis]]'' | xugador de béisbol galés (1872–1936) | 1872 | 1936 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 1656 | | ''[[:d:Q5344507|Edward Moore]]'' | | 1835 | 1916 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1657 | [[Ficheru:Venerable-edward-morgan.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5344515|Edward Morgan]]'' | | | 1642 | ''[[:d:Q16245967|Bettisfield]]'' |- | style='text-align:right'| 1658 | [[Ficheru:Edward Owen AM (died 1807).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5344711|Edward Owen]]'' | | 1728 | 1807 | ''[[:d:Q6661527|Llangurig]]'' |- | style='text-align:right'| 1659 | [[Ficheru:Edward Pegge.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5344807|Edward Pegge]]'' | | 1864 | 1915 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1660 | | ''[[:d:Q5344829|Edward Perkins Alexander]]'' | | 1863 | 1931 | ''[[:d:Q7592977|St Donats]]'' |- | style='text-align:right'| 1661 | | ''[[:d:Q5344893|Edward Powell]]'' | | 1478 | 1540 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1662 | | ''[[:d:Q5345094|Edward Roderick Davies]]'' | políticu galés (1915–1992) | 1915 | 1992 | ''[[:d:Q5016879|Caerau]]'' |- | style='text-align:right'| 1663 | [[Ficheru:Edward Lyulph Stanley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5345410|Edward Stanley, 4th Baron Stanley of Alderley]]'' | | 1839 | 1925 | ''[[:d:Q29502285|Grosvenor Court]]'' |- | style='text-align:right'| 1664 | [[Ficheru:Revd Edward (Jones) Stephen (Tanymarian, 1822-85) NLW3362706.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5345430|Edward Stephen]]'' | | 1822 | 1885 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 1665 | | ''[[:d:Q5345588|Edward Thomas Chapman]]'' | militar galés (1920–2002) | 1920 | 2002 | ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1666 | | ''[[:d:Q5345705|Edward Vaughan]]'' | políticu galés | | 1683 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 1667 | | ''[[:d:Q5345834|Edward Welch]]'' | arquiteutu británicu | 1806 | 1868 | ''[[:d:Q7114024|Overton]]'' |- | style='text-align:right'| 1668 | | ''[[:d:Q5345919|Edward Williams]]'' | | 1890 | 1963 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 1669 | | ''[[:d:Q5346009|Edward Wynne]]'' | abogáu galés (1681–1755) | 1681 | 1755 | ''[[:d:Q11138487|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 1670 | | ''[[:d:Q5346324|Edwin Cross]]'' | futbolista británicu | 1859 | 1924 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1671 | [[Ficheru:Balaclavaned.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5346531|Edwin Hughes]]'' | militar galés (1830–1927) | 1830 | 1927 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1672 | | ''[[:d:Q5346733|Edwin Pain]]'' | xugador de críquet galés (1891–1947) | 1891 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1673 | [[Ficheru:Edwin Thomas Maynard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5346868|Edwin Thomas Maynard]]'' | xugador de rugbi union británicu (1878–1961) | 1878 | 1961 | ''[[:d:Q7898590|Upper Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 1674 | | ''[[:d:Q5346920|Edwin Williams]]'' | | 1898 | 1983 | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 1675 | | ''[[:d:Q5348887|Eifion Jones]]'' | | 1925 | 2004 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 1676 | | ''[[:d:Q5349538|Eiluned Lewis]]'' | | 1900 | 1979 | ''[[:d:Q20007204|Penstrowed]]'' |- | style='text-align:right'| 1677 | | ''[[:d:Q5349883|Eirug Wyn]]'' | novelista galés (1950–2004) | 1950 | 2004 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 1678 | | ''[[:d:Q5354271|Eleanor Evans]]'' | | 1893 | 1969 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 1679 | [[Ficheru:Eleazar Roberts.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5354460|Eleazar Roberts]]'' | | 1825 | 1912 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 1680 | | ''[[:d:Q5359886|Elfed Morris]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2013 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 1681 | | ''[[:d:Q5359884|Elfed Evans]]'' | futbolista británicu | 1926 | 1988 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 1682 | [[Ficheru:Elfyn Richards (2010).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5359949|Elfyn Richards]]'' | | 1914 | 1995 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1683 | [[Ficheru:Elias Owen Jr..jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5360574|Elias Owen]]'' | futbolista británicu | 1863 | 1888 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 1684 | [[Ficheru:Elias Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5360573|Elias Owen]]'' | | 1833 | 1899 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1685 | | ''[[:d:Q5360783|Eliezer Williams]]'' | | 1754 | 1820 | ''[[:d:Q107032868|Pibwr-lwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 1686 | | ''[[:d:Q6241779|John Jenkins]]'' | | 1770 | 1829 | ''[[:d:Q3401679|Llangoedmor]]'' |- | style='text-align:right'| 1687 | | ''[[:d:Q6241786|John Jenkins]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1880–1971) | 1880 | 1971 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 1688 | [[Ficheru:Revd John Jones, Talysarn 1796-1857.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242001|John Jones]]'' | | 1796 | 1857 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 1689 | | ''[[:d:Q6242004|John Jones]]'' | | 1775 | 1834 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 1690 | | ''[[:d:Q6242009|John Jones]]'' | | 1812 | 1886 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 1691 | [[Ficheru:Portrait of Mr. John Jones, Plymouth Dock (4673762).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242023|John Jones]]'' | | 1766 | 1827 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 1692 | [[Ficheru:Llun johnjones bangor sas1923 tud272.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242024|John Jones]]'' | astrónomu galés (1818–1898) | 1818 | 1898 | ''[[:d:Q5318367|Dwyran]]'' |- | style='text-align:right'| 1693 | | ''[[:d:Q6242032|John Jones]]'' | | 1700 | 1770 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 1694 | | ''[[:d:Q6242042|John Jones]]'' | | 1895 | 1962 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 1695 | | ''[[:d:Q6242046|John Jones]]'' | futbolista británicu (1916–1978) | 1916 | 1978 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 1696 | | ''[[:d:Q6242044|John Jones]]'' | | 1773 | 1853 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 1697 | [[Ficheru:Portrait of John Jones (4671536) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242062|John Jones]]'' | | 1597 | 1660 | ''[[:d:Q29484376|Maesygarnedd]]'' |- | style='text-align:right'| 1698 | [[Ficheru:Portrait of J. Jones (4674487).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242066|John Jones]]'' | | 1777 | 1842 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 1699 | | ''[[:d:Q6242070|John Jones]]'' | | 1578 | 1658 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 1700 | [[Ficheru:Sir J. J. Guest (?). Mezzotint by W. Walker, 1852, after R. Wellcome V0006515 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242277|John Josiah Guest]]'' | políticu galés (1785–1852) | 1785 | 1852 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 1701 | | ''[[:d:Q6242653|Daniel P Williams]]'' | | 1882 | 1947 | ''[[:d:Q7162078|Pen-y-groes]]'' |- | style='text-align:right'| 1702 | [[Ficheru:J K Edwards & Dr Roberts (5254811) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242756|John Kelt Edwards]]'' | humorista gráficu galés (1875–1934) | 1875 | 1934 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 1703 | | ''[[:d:Q6243125|John King]]'' | | 1933 | 1982 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 1704 | | ''[[:d:Q6244480|John Leighton Davies]]'' | | 1927 | 1995 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 1705 | | ''[[:d:Q6244754|John Lewis]]'' | futbolista británicu (1881–1954) | 1881 | 1954 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 1706 | [[Ficheru:Portrait of The Reverend John Lloyd Rector of Caerwis (4671619).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6245031|John Lloyd]]'' | | 1733 | 1793 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 1707 | [[Ficheru:Rev. John Lloyd 1780 by Moses Griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6245033|John Lloyd]]'' | | 1638 | 1687 | ''[[:d:Q3403473|Pendine]]'' |- | style='text-align:right'| 1708 | | ''[[:d:Q6245044|John Lloyd]]'' | | 1833 | 1915 | ''[[:d:Q29501531|Dinas]]'' |- | style='text-align:right'| 1709 | [[Ficheru:John Lloyd Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6245058|John Lloyd Morgan]]'' | | 1861 | 1944 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1710 | | ''[[:d:Q6245362|John Love Jones]]'' | futbolista británicu | 1885 | 1913 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 1711 | [[Ficheru:JP Lyons.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6245648|John Lyons]]'' | futbolista británicu (1956–1982) | 1956 | 1982 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 1712 | | ''[[:d:Q6246101|John MacGregor]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1885 | 1940 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1713 | | ''[[:d:Q6248386|John Meeson Parsons]]'' | | 1798 | 1870 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1714 | | ''[[:d:Q6248405|John Meirion Morris]]'' | escultor galés (1936–2020) | 1936 | 2020 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1715 | | ''[[:d:Q6248513|John Meredith]]'' | | 1863 | 1920 | ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]'' |- | style='text-align:right'| 1716 | | ''[[:d:Q6248845|John Mills]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1982 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 1717 | | ''[[:d:Q6249221|John Montgomery Traherne]]'' | | 1788 | 1860 | ''[[:d:Q5140546|Coedarhydyglyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1718 | | ''[[:d:Q6249387|John Morgan]]'' | sacerdote galés (1886–1957) | 1886 | 1957 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 1719 | | ''[[:d:Q6249396|John Morgan]]'' | | 1855 | 1937 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 1720 | | ''[[:d:Q6249412|John Morgan]]'' | | 1688 | 1733 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 1721 | [[Ficheru:Sir John Morris-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6249473|John Morris-Jones]]'' | poeta galés (1864–1929) | 1864 | 1929 | ''[[:d:Q20593558|Llandrygarn]]'' |- | style='text-align:right'| 1722 | | ''[[:d:Q6250035|John Myles]]'' | ministru galés (1621–1683) | 1621 | 1683 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q3400273|Clifford]]'' |- | style='text-align:right'| 1723 | | ''[[:d:Q6251311|John Ormond]]'' | poeta británicu | 1923 | 1990 | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 1724 | | ''[[:d:Q6251352|John Osborn Williams]]'' | empresariu galés (1886–1963) | 1886 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1725 | [[Ficheru:Colonel Sir John Owen of Clenenney, Knt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6251441|John Owen]]'' | | 1600 | 1666 | ''[[:d:Q13127132|Clenennau]]'' |- | style='text-align:right'| 1726 | | ''[[:d:Q6251444|John Owen]]'' | | 1698 | 1755 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 1727 | [[Ficheru:Ap Ffarmwr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6251454|John Owen Jones]]'' | periodista británicu | 1861 | 1899 | ''[[:d:Q7837762|Trefdraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 1728 | [[Ficheru:John Parry (Mormon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6251980|John Parry]]'' | direutor d&#39;orquesta d&#39;Estaos Xuníos (1789–1868) | 1789 | 1868 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 1729 | [[Ficheru:John Parry, harpist.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q6251987|John Parry Ddall]]'' | | 1710 | 1782 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 1730 | [[Ficheru:SirJohnPowell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6253276|John Powell]]'' | | 1633 | 1696 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 1731 | | ''[[:d:Q6253393|John Price]]'' | | | 1584 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1732 | [[Ficheru:Portrait of J. Price, B.D., F.S.A (4673426).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6253407|John Price]]'' | | 1735 | 1813 | ''[[:d:Q3107398|Llandegla]]''<br/>[[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 1733 | | ''[[:d:Q6253405|John Price]]'' | | 1854 | 1907 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1734 | | ''[[:d:Q6253409|John Price Davies]]'' | futbolista británicu (1862–1955) | 1862 | 1955 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 1735 | | ''[[:d:Q6253502|John Pryce]]'' | | 1828 | 1903 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 1736 | | ''[[:d:Q6253643|John Quantick]]'' | futbolista británicu (1909–1972) | 1909 | 1972 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 1737 | | ''[[:d:Q6254476|John Rees]]'' | | 1857 | 1949 | ''[[:d:Q20598284|Cwmgiedd]]'' |- | style='text-align:right'| 1738 | [[Ficheru:Dad toxedo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6254706|John Rhys Evans]]'' | | 1930 | 2010 | ''[[:d:Q5900757|Hopkinstown]]'' |- | style='text-align:right'| 1739 | [[Ficheru:Tryfanwy 01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6254763|Tryfanwy]]'' | | 1867 | 1924 | ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]'' |- | style='text-align:right'| 1740 | | ''[[:d:Q6255172|John Roberts]]'' | | 1880 | 1959 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 1741 | | ''[[:d:Q6255179|John Roberts]]'' | | 1775 | 1829 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1742 | [[Ficheru:John Roberts (missionary).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6255191|John Roberts]]'' | | 1853 | 1949 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 1743 | [[Ficheru:John Robins rugby 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6255264|John Robins]]'' | xugador de rugbi galés (1926–2007) | 1926 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1744 | [[Ficheru:John Ross.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6255691|John Ross]]'' | esplorador galés (1817–1903) | 1817 | 1903 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1745 | | ''[[:d:Q6255826|John Rowland]]'' | | 1936 | 2002 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1746 | | ''[[:d:Q6255842|John Rowlands]]'' | escritor británicu (1938–2015) | 1938 | 2015 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1747 | | ''[[:d:Q6255974|John Russell]]'' | médicu militar galés (1893–1917) | 1893 | 1917 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 1748 | [[Ficheru:JOHN SALUSBURY BY ZOFFANY (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6256555|John Salusbury]]'' | | 1707 | 1762 | ''[[:d:Q13125684|Bachegraig]]''<br/>''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 1749 | [[Ficheru:Sir John Salisbury by Moses Griffith 02197.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6256556|John Salusbury]]'' | | 1565 | 1612<br/>1613 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 1750 | [[Ficheru:Sir-John-Henry-Philipps-Scourfield.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6257135|Sir John Scourfield, 1st Baronet]]'' | | 1808 | 1876 | ''[[:d:Q123520891|Williamston]]'' |- | style='text-align:right'| 1751 | [[Ficheru:John Chick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6258851|John Stanley Chick]]'' | as de l&#39;aviación galés (1897–1960) | 1897 | 1960 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 1752 | [[Ficheru:J Strand-Jones-1901.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6259367|John Strand-Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1958) | 1877 | 1958 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 1753 | [[Ficheru:Reverend John Sylvester John Gardiner.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6259875|John Sylvester John Gardiner]]'' | sacerdote d&#39;Estaos Xuníos (1765–1830) | 1765 | 1830 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 1754 | [[Ficheru:John T. Pritchard (1883-1965) (8276639652).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6260079|John T. Pritchard]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1883 | 1965 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 1755 | | ''[[:d:Q6260494|John Thomas]]'' | | | 1920 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1756 | | ''[[:d:Q6260506|John Thomas]]'' | clérigu galés (1736–1769) | 1736 | 1769 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1757 | [[Ficheru:John Thomas Job.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6260584|John Thomas Job]]'' | | 1867 | 1938 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 1758 | | ''[[:d:Q6260713|John Thorley]]'' | | 1927 | 2005 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 1759 | [[Ficheru:JAPT Karsch.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6261173|John Treasure]]'' | | 1924 | 2004 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 1760 | | ''[[:d:Q6261246|John Trevor]]'' | | | 1357 | ''[[:d:Q7839020|Trevor]]'' |- | style='text-align:right'| 1761 | | ''[[:d:Q6261280|John Tripp]]'' | poeta británicu | 1927 | 1986 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 1762 | | ''[[:d:Q6261637|John Uzzell Edwards]]'' | pintor galés (1934–2014) | 1934 | 2014 | ''[[:d:Q5262556|Deri]]'' |- | style='text-align:right'| 1763 | | ''[[:d:Q6261849|John Vaughan, 1st Viscount Lisburne]]'' | políticu galés (1667–1721) | 1667 | 1720<br/>1721 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1764 | [[Ficheru:John Vaughan (1603-1674), follower of John Michael Wright.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6261871|John Vaughan]]'' | | 1603 | 1674 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1765 | [[Ficheru:John Viriamu Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6262037|John Viriamu Jones]]'' | | 1856 | 1901 | ''[[:d:Q13130712|Pentre Poeth]]'' |- | style='text-align:right'| 1766 | [[Ficheru:Wisconsin politician John W. Thomas.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6262574|John W. Thomas]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1846–1925) | 1846 | 1925 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1767 | | ''[[:d:Q6262923|John Walter Jones]]'' | | 1946 | 2020 | ''[[:d:Q3397276|Moelfre]]'' |- | style='text-align:right'| 1768 | | ''[[:d:Q6262936|John Walters]]'' | | 1760 | 1789 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1769 | [[Ficheru:Portrait of Effigies of the White's in Tenby Church (4672150).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6263796|John White]]'' | | 1590 | 1645 | ''[[:d:Q7321488|Rhoscrowther]]'' |- | style='text-align:right'| 1770 | | ''[[:d:Q6264119|John William Best]]'' | | 1912 | 2000 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1771 | | ''[[:d:Q6264149|John William Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1875–1947) | 1875 | 1947 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 1772 | [[Ficheru:Jwgreene.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6264172|John William Greene]]'' | políticu galés (1876–1959) | 1876 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1773 | | ''[[:d:Q6264334|John Williams]]'' | | 1757 | 1810 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1774 | | ''[[:d:Q6264332|John Williams]]'' | | | 1613 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1775 | | ''[[:d:Q6264353|John Williams]]'' | | 1762 | 1802 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 1776 | | ''[[:d:Q6264359|John Williams]]'' | | 1626 | 1673 | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 1777 | | ''[[:d:Q6264378|John Williams]]'' | | 1760 | 1826 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 1778 | | ''[[:d:Q6265051|John Wynne]]'' | | 1650 | 1714 | ''[[:d:Q16934171|Tegeingl]]''<br/>''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 1779 | | ''[[:d:Q6265540|John de Ferrers, 1st Baron Ferrers of Chartley]]'' | | 1271 | 1324 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1780 | | ''[[:d:Q4886702|Ben Williams]]'' | futbolista británicu (1900–1968) | 1900 | 1968 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 1781 | | ''[[:d:Q4886701|Ben Williams]]'' | actor británicu (1892–1959) | 1892 | 1959 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1782 | | ''[[:d:Q4887284|Benedict James]]'' | guionista británicu (1871–1957) | 1871 | 1957 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 1783 | [[Ficheru:Benjamin Barker II, by Benjamin Barker II.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4888246|Benjamin Barker]]'' | | 1776 | 1838 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1784 | [[Ficheru:Ben Davies as Geoffrey Wilder (Dorothy).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4888470|Benjamin Davies]]'' | | 1858 | 1943 | [[Abertawe]]<br/>''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 1785 | [[Ficheru:Benjamin Gronow.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4888734|Benjamin Gronow]]'' | | 1887 | 1967 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1786 | [[Ficheru:Portrait of Benjamin Hall, Esqr. M.P (4670824) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4888758|Benjamin Hall]]'' | políticu británicu | 1777 | 1817 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 1787 | | ''[[:d:Q4889295|Benjamin Thomas Williams]]'' | políticu británicu | 1832 | 1890 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 1788 | | ''[[:d:Q4889329|Benjamin Vaughan]]'' | | 1917 | 2003 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 1789 | | ''[[:d:Q4891798|Beriah Moore]]'' | futbolista británicu | 1919 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1790 | | ''[[:d:Q4893182|Bernard Gould]]'' | | 1893 | 1965 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1791 | | ''[[:d:Q4893213|Bernard Hedges]]'' | xugador de críquet galés (1927–2014) | 1927 | 2014 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1792 | | ''[[:d:Q4893711|Bernard Turnbull]]'' | xugador de rugbi británicu (1904–1984) | 1904 | 1984 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1793 | | ''[[:d:Q4895054|Bert Evans]]'' | futbolista británicu (1922–2008) | 1922 | 2008 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1794 | | ''[[:d:Q4895128|Bert Hodgkinson]]'' | futbolista británicu (1884–1939) | 1884 | 1939 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 1795 | | ''[[:d:Q4895132|Bert Hollingdale]]'' | xugador de rugbi union británicu (1889–1961) | 1889 | 1961 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1796 | | ''[[:d:Q4895151|Bert Jenkins]]'' | | 1885 | 1943 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 1797 | | ''[[:d:Q4895159|Bert Jones]]'' | | 1906 | 1982 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1798 | [[Ficheru:Herbert Samuel ('Bert') Thomas from NPG.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4895337|Bert Thomas]]'' | humorista gráficu galés (1883–1966) | 1883 | 1966 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1799 | [[Ficheru:Bert Turner, Estadio, 1955-01-22 (610).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4895348|Bert Turner]]'' | | 1909 | 1981 | ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 1800 | | ''[[:d:Q4895662|Bertie Perkins]]'' | xugador de críquet galés (1905–1992) | 1905 | 1992 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1801 | | ''[[:d:Q4895661|Bertie Williams]]'' | futbolista británicu | 1907 | 1968 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1802 | | ''[[:d:Q4897594|Beth Morris]]'' | actriz británica (1949–2018) | 1949 | 2018 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 1803 | [[Ficheru:Betsi Cadwaladr.JPG|center|128px]] | [[Betsi Cadwaladr]] | enfermera galesa (1789–1860) | 1789 | 1860 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 1804 | | ''[[:d:Q4908703|Bill Davies]]'' | xugador de críquet galés (1906–1971) | 1906 | 1971 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1805 | | ''[[:d:Q4908899|Bill Emery]]'' | xugador de críquet galés (1897–1962) | 1897 | 1962 | ''[[:d:Q7165293|Pentrebach]]'' |- | style='text-align:right'| 1806 | | ''[[:d:Q4908928|Bill Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1857–1935) | 1857 | 1935 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 1807 | | ''[[:d:Q4908933|Bill Everson]]'' | xugador de rugbi union galés (1906–1966) | 1906 | 1966 | ''[[:d:Q7377542|Rudry]]'' |- | style='text-align:right'| 1808 | | ''[[:d:Q4909319|Bill Harris]]'' | futbolista británicu (1928–1989) | 1928 | 1989 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1809 | | ''[[:d:Q4909481|Bill Hopkin]]'' | | 1914 | 2002 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1810 | | ''[[:d:Q4910257|Bill Morris]]'' | xugador de rugbi union británicu (1869–1946) | 1869 | 1946 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1811 | | ''[[:d:Q4910477|Bill Perry]]'' | | 1886 | 1970 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1812 | | ''[[:d:Q4910545|Bill Price]]'' | | 1909 | 1993 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1813 | | ''[[:d:Q4910664|Bill Roberts]]'' | | 1908 | 1976 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 1814 | | ''[[:d:Q4910867|Bill Shortt]]'' | futbolista británicu (1920–2004) | 1920 | 2004 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1815 | | ''[[:d:Q4911257|Bill Waite]]'' | futbolista británicu (1917–1980) | 1917 | 1980 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1816 | | ''[[:d:Q4911295|Bill Watkins]]'' | | 1923 | 2005 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1817 | | ''[[:d:Q4912140|Billy Baker]]'' | futbolista británicu (1920–2005) | 1920 | 2005 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 1818 | | ''[[:d:Q4912156|Billy Bassett]]'' | futbolista británicu (1912–1977) | 1912 | 1977 | ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 1819 | | ''[[:d:Q4912241|Billy Bowen]]'' | | 1897 | 1960 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1820 | [[Ficheru:W.C.Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4912428|Billy Davies]]'' | futbolista británicu (1883–1960) | 1883 | 1960 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 1821 | [[Ficheru:Billy Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4912429|Billy Davies]]'' | políticu australianu (1884–1956) | 1882 | 1956 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 1822 | | ''[[:d:Q4912481|Billy Douglas]]'' | | 1863 | 1943 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1823 | | ''[[:d:Q4912558|Billy Foulkes]]'' | futbolista británicu (1926–1979) | 1926 | 1979 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1824 | [[Ficheru:Billy Geen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4912588|Billy Geen]]'' | | 1891 | 1915 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1825 | | ''[[:d:Q4912622|Billy Gore]]'' | | 1919 | 2010 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 1826 | | ''[[:d:Q4912742|Billy Hughes]]'' | futbolista británicu (1918–1981) | 1918 | 1981 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1827 | | ''[[:d:Q4912750|Billy Hullin]]'' | xugador de rugbi union británicu (1942–2012) | 1942 | 2012 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 1828 | | ''[[:d:Q4912896|Billy Lewis]]'' | futbolista británicu | 1864 | 1935 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1829 | | ''[[:d:Q4912914|Billy Lucas]]'' | futbolista británicu | 1918 | 1998 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1830 | | ''[[:d:Q4912940|Billy Mainwaring]]'' | xugador de rugbi union galés | 1941 | 2019 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1831 | | ''[[:d:Q4913055|Billy Moore]]'' | | 1910 | 1976 | ''[[:d:Q7337446|River Garw]]'' |- | style='text-align:right'| 1832 | | ''[[:d:Q4913065|Billy Morris]]'' | futbolista británicu | 1918 | 2002 | ''[[:d:Q6661173|Llanddulas]]'' |- | style='text-align:right'| 1833 | | ''[[:d:Q4913219|Billy Reed]]'' | futbolista británicu | 1928 | 2003 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 1834 | | ''[[:d:Q4913221|Billy Rees]]'' | futbolista británicu (1924–1996) | 1924 | 1996 | ''[[:d:Q3406145|Blaengarw]]'' |- | style='text-align:right'| 1835 | [[Ficheru:Billy Shergold - Newport County FC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4913299|Billy Shergold]]'' | futbolista británicu | 1923 | 1968 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1836 | | ''[[:d:Q4913312|Billy Slade]]'' | xugador de críquet galés | 1941 | 2019 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1837 | | ''[[:d:Q4913355|Billy Tabram]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1992 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1838 | | ''[[:d:Q4913424|Billy Waith]]'' | boxeador galés | 1950 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1839 | | ''[[:d:Q4913438|Billy Watkins]]'' | | 1910 | 1972 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1840 | | ''[[:d:Q4913472|Billy Williams]]'' | | 1905 | 1973 | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 1841 | [[Ficheru:Blake Pelly in 1941.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4924461|Blake Pelly]]'' | aviador australianu (1907–1990) | 1907 | 1990 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 1842 | | ''[[:d:Q4925840|Bleddyn Jones]]'' | | 1948 | 2021 | ''[[:d:Q6693348|Lower Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 1843 | | ''[[:d:Q4932383|Bob Evans]]'' | futbolista británicu (1881–1962) | 1881 | 1962 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1844 | | ''[[:d:Q4932881|Bob Humphrys]]'' | periodista galés (1952–2008) | 1952 | 2008 | ''[[:d:Q7578756|Splott]]'' |- | style='text-align:right'| 1845 | | ''[[:d:Q4932960|Bob Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1875–1944) | 1875 | 1944 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1846 | | ''[[:d:Q4933800|Bob Roberts]]'' | futbolista británicu (1863–1950) | 1863 | 1950 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1847 | | ''[[:d:Q4934724|Bobby Atherton]]'' | | 1876 | 1917 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 1848 | | ''[[:d:Q4934923|Bobby Delahay]]'' | xugador de rugbi union británicu (1900–1978) | 1900 | 1978 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1849 | | ''[[:d:Q4935708|Bobby Weale]]'' | futbolista británicu (1903–1970) | 1903 | 1970 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 1850 | | ''[[:d:Q4935805|Bobi Jones]]'' | | 1929 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1851 | | ''[[:d:Q4958557|Brayley Reynolds]]'' | futbolista británicu | 1935 | 2023 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 1852 | [[Ficheru:Brendachamberlain.png|center|128px]] | ''[[:d:Q4960646|Brenda Chamberlain]]'' | | 1912 | 1971 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1853 | | ''[[:d:Q4963078|Brian Bedford]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2022 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 1854 | | ''[[:d:Q4963131|Brian Blears]]'' | futbolista británicu (1933–2005) | 1933 | 2005 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1855 | | ''[[:d:Q4963253|Brian Cairns]]'' | xugador de dardos británicu (1939–1993) | 1939 | 1993 | ''[[:d:Q11020503|Trethomas]]'' |- | style='text-align:right'| 1856 | | ''[[:d:Q4963491|Brian Curvis]]'' | boxeador galés (1937–2012) | 1937 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1857 | | ''[[:d:Q4963649|Brian Earnshaw]]'' | escritor de ciencia ficción británicu | 1929 | 2014 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1858 | | ''[[:d:Q4963686|Brian Evans]]'' | xugador de críquet británicu (1936–2011) | 1936 | 2011 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 1859 | | ''[[:d:Q4963687|Brian Evans]]'' | futbolista británicu (1942–2003) | 1942 | 2003 | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 1860 | | ''[[:d:Q4964112|Brian Hughes]]'' | futbolista británicu (1937–2018) | 1937 | 2018 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1861 | | ''[[:d:Q4964204|Brian Jenkins]]'' | nadador británicu (1943–2017) | 1943 | 2017 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1862 | | ''[[:d:Q4964251|Brian Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1935 | 2025 | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 1863 | | ''[[:d:Q4964714|Brian McGuinness]]'' | filósofu británicu | 1927 | 2019 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1864 | | ''[[:d:Q4964811|Brian Morris, Baron Morris of Castle Morris]]'' | | 1930 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1865 | | ''[[:d:Q4964875|Brian Nicholas]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2021 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1866 | | ''[[:d:Q4965053|Brian Plummer]]'' | | 1936 | 2003 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1867 | | ''[[:d:Q4965080|Brian Purcell]]'' | futbolista británicu | 1938 | 1969 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1868 | | ''[[:d:Q4965353|Brian Sparks]]'' | | 1931 | 2013 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 1869 | | ''[[:d:Q4965445|Ruth Manning-Sanders]]'' | | 1886 | 1988 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1870 | | ''[[:d:Q4965619|Brian Whitcombe]]'' | | 1934 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1871 | [[Ficheru:Madam Bevan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4966702|Bridget Bevan]]'' | | 1698 | 1779 | ''[[:d:Q6661653|Llannewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1872 | | ''[[:d:Q4968450|Brinley Williams]]'' | | 1895 | 1987 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1873 | [[Ficheru:Brinley Richards - cliché Clarkington - btv1b8424143z.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4968451|Brinley Richards]]'' | | 1904 | 1981 | ''[[:d:Q107032717|Nantyffyllon]]'' |- | style='text-align:right'| 1874 | [[Ficheru:BruceGeorge 21 Jan 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4977546|Bruce George]]'' | políticu galés | 1942 | 2020 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 1875 | | ''[[:d:Q4980282|Bryan Orritt]]'' | futbolista británicu (1937–2014) | 1937 | 2014 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 1876 | | ''[[:d:Q4980848|Bryn Day]]'' | | 1919 | 1977 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1877 | | ''[[:d:Q4980857|Bryn Evans]]'' | xugador de rugbi británicu (1902–1970) | 1902 | 1970 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 1878 | | ''[[:d:Q4980860|Bryn Goldswain]]'' | | 1922 | 1983 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1879 | [[Ficheru:British (English) School - Sir Percy Herbert (c.1598–1667), 2nd Baron Powis - 1180923 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7167388|Percy Herbert, 2nd Baron Powis]]'' | | 1598 | 1666 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 1880 | | ''[[:d:Q7167435|Percy Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1887–1969) | 1887 | 1969 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1881 | | ''[[:d:Q7167433|Percy Jones]]'' | | 1892 | 1922 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 1882 | | ''[[:d:Q7167462|Percy Lloyd]]'' | xugador de rugbi union británicu (1871–1959) | 1871 | 1959 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1883 | | ''[[:d:Q7167493|Percy Morgan]]'' | xugador de críquet galés (1905–1983) | 1905 | 1983 | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 1884 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Peter Bayley Williams (4674737) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7172638|Peter Bailey Williams]]'' | | 1763 | 1836 | ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 1885 | | ''[[:d:Q7173295|Peter Clarke]]'' | | 1948 | 2007 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 1886 | | ''[[:d:Q7173568|Peter Davies]]'' | científicu galés | 1948 | 2020 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1887 | | ''[[:d:Q7174347|Peter Gray]]'' | químicu galés (1926–2012) | 1926 | 2012 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1888 | | ''[[:d:Q7174491|Peter Halliday]]'' | actor británicu (1924–2012) | 1924 | 2012 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 1889 | [[Ficheru:Peterlaw.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7175376|Peter Law]]'' | políticu galés (1948–2006) | 1948 | 2006 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1890 | | ''[[:d:Q7175951|Peter Morris]]'' | xugador de béisbol galés (1854–1884) | 1854 | 1884 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 1891 | | ''[[:d:Q7176382|Peter Philp]]'' | dramaturgu británicu (1920–2006) | 1920 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1892 | | ''[[:d:Q7176440|Peter Prendergast]]'' | pintor británicu (1946–2007) | 1946 | 2007 | ''[[:d:Q4667208|Abertridwr]]'' |- | style='text-align:right'| 1893 | | ''[[:d:Q7176642|Peter Rodon]]'' | futbolista británicu | 1940 | 2000 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1894 | [[Ficheru:Psr99.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7176650|Peter Rogers]]'' | políticu galés | 1940 | 2025 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1895 | | ''[[:d:Q7177088|Peter Stead]]'' | escritor británicu | 1943 | 2026 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1896 | | ''[[:d:Q7179526|Peveril William-Powlett]]'' | xugador de rugbi union galés (1898–1985) | 1898 | 1985 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1897 | [[Ficheru:Phil Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7181939|Phil Griffiths]]'' | futbolista británicu (1905–1978) | 1905 | 1978 | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 1898 | [[Ficheru:Phil Kerslake MNZM (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7182080|Phil Kerslake]]'' | presentador de televisión neozelandés | 1959 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1899 | | ''[[:d:Q7182365|Phil Ryan]]'' | | 1946 | 2016 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1900 | | ''[[:d:Q7182476|Phil Thomas]]'' | | 1877 | 1915 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1901 | | ''[[:d:Q7182544|Phil Whitlock]]'' | futbolista británicu (1930–2009) | 1930 | 2009 | ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]'' |- | style='text-align:right'| 1902 | [[Ficheru:Phil Williams.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7182555|Phil Williams]]'' | | 1939 | 2003 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 1903 | [[Ficheru:Philip Baxter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7183190|Philip Baxter]]'' | inxenieru británicu (1905–1989) | 1905 | 1989 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 1904 | [[Ficheru:Portrait of Colonel Philip Jones (1618–1674).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7183865|Philip Jones of Fonmon]]'' | | 1618<br/>1617 | 1674 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1905 | | ''[[:d:Q7184141|Philip Nicholas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1876–1952) | 1876 | 1952 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 1906 | [[Ficheru:Portrait of Father Philip Powel (4672675) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7184229|Philip Powell]]'' | | 1594 | 1646 | ''[[:d:Q7833102|Trallong]]'' |- | style='text-align:right'| 1907 | | ''[[:d:Q7184351|Philip Sayer]]'' | | 1946 | 1989 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1908 | [[Ficheru:Thomas Gainsborough (1727-1788) - Philip Yorke I (1743–1804), MP - 1151302 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7184597|Philip Yorke]]'' | políticu galés (1743–1804) | 1743 | 1804 | ''[[:d:Q5385260|Erddig]]'' |- | style='text-align:right'| 1909 | | ''[[:d:Q7184733|Philippa Roles]]'' | | 1978 | 2017 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1910 | | ''[[:d:Q7186356|Phineas John]]'' | boxeador galés (1910–1985) | 1910 | 1985 | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 1911 | [[Ficheru:Phoebe Davies 01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7186662|Phoebe Davies]]'' | | 1864 | 1912 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 1912 | | ''[[:d:Q7192602|Piers Griffith]]'' | | 1568 | 1628 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 1913 | | ''[[:d:Q7199739|Pixie O'Harris]]'' | | 1903 | 1991 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1914 | [[Ficheru:Joshua Pritchard Hughes by Elliott & Fry circa 1910s NPG x159177.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7245941|Pritchard Hughes]]'' | sacerdote galés (1847–1938) | 1847 | 1938 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 1915 | [[Ficheru:Pryce Pryce-Jones.gif|center|128px]] | ''[[:d:Q7253236|Pryce Pryce-Jones]]'' | políticu galés (1834–1920) | 1834 | 1920 | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 1916 | | ''[[:d:Q7273649|R. Geraint Gruffydd]]'' | críticu lliterariu galés (1928–2015) | 1928 | 2015 | ''[[:d:Q3402540|Talybont]]'' |- | style='text-align:right'| 1917 | | ''[[:d:Q7274067|R. Tudur Jones]]'' | teólogu británicu (1921–1998) | 1921 | 1998 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 1918 | [[Ficheru:R. Williams Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7274124|R. Williams Parry]]'' | | 1884 | 1956 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 1919 | | [[Rachael Bland]] | | 1978 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1920 | [[Ficheru:720.Rahel o Fon photo portrait web.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7279216|Rachel Davies]]'' | | 1846 | 1915 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 1921 | | ''[[:d:Q7279427|Rachel Thomas]]'' | actriz británica | 1905 | 1995 | ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]'' |- | style='text-align:right'| 1922 | [[Ficheru:Ralph Champneys Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7287329|Ralph Champneys Williams]]'' | | 1848 | 1927 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 1923 | [[Ficheru:Hancock FRHS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7287596|Ralph Hancock]]'' | arquiteutu del paisaxe galés (1893–1950) | 1893 | 1950 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1924 | | ''[[:d:Q7287883|Ralph Morgan]]'' | | 1920 | 2009 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1925 | | ''[[:d:Q7297448|Ray Elliott]]'' | futbolista británicu | 1929 | 2006 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 1926 | | ''[[:d:Q7297530|Ray Glastonbury]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1938 | 2026 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 1927 | | ''[[:d:Q7297562|Ray Gunter]]'' | | 1909 | 1977 | ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]'' |- | style='text-align:right'| 1928 | | ''[[:d:Q7297733|Ray Lambert]]'' | futbolista británicu (1922–2009) | 1922 | 2009 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1929 | | ''[[:d:Q7297839|Ray Mielczarek]]'' | futbolista británicu (1946–2013) | 1946 | 2013 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 1930 | | ''[[:d:Q7297975|Ray Powell]]'' | políticu galés (1928–2001) | 1928 | 2001 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 1931 | | ''[[:d:Q7297992|Ray Prosser]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1927 | 2020 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1932 | | ''[[:d:Q7298291|Ray Wilcox]]'' | futbolista británicu | 1921 | 2003 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1933 | | ''[[:d:Q7298300|Ray Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1927–2014) | 1927 | 2014 | ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]'' |- | style='text-align:right'| 1934 | | ''[[:d:Q7298707|Raymond Davies Hughes]]'' | | 1923 | 1999 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 1935 | | ''[[:d:Q7298803|Raymond Glendenning]]'' | comentarista deportivu británicu (1907–1974) | 1907 | 1974 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1936 | [[Ficheru:Raymond Gower in 1953.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7298808|Raymond Gower]]'' | | 1916 | 1989 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1937 | | ''[[:d:Q7299084|Raymond Price]]'' | | 1924 | 1988 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 1938 | | ''[[:d:Q7299161|Raymond Steed]]'' | militar galés (1928–1943) | 1928 | 1943 | ''[[:d:Q7594726|St Mellons]]'' |- | style='text-align:right'| 1939 | | ''[[:d:Q7306435|Redvers Sangoe]]'' | boxeador galés (1936–1964) | 1936 | 1964 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1940 | | ''[[:d:Q7306966|Rees Davies]]'' | historiador galés (1938–2005) | 1938 | 2005 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 1941 | [[Ficheru:Rees G Richards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7306965|Rees G. Richards]]'' | | 1842 | 1917 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1942 | [[Ficheru:Portrait of R. H. Gronow (4670809).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7306968|Rees Howell Gronow]]'' | políticu británicu | 1794 | 1865 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1943 | | ''[[:d:Q7306969|Rees Howells]]'' | misioneru galés (1879–1950) | 1879 | 1950 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 1944 | | ''[[:d:Q7306974|Rees Williams]]'' | futbolista británicu | 1900 | 1963 | ''[[:d:Q3306663|Merthyr Tydfil County Borough]]'' |- | style='text-align:right'| 1945 | | ''[[:d:Q7306975|Rees Thomas]]'' | | 1882 | 1926 | ''[[:d:Q722585|Caldicot]]'' |- | style='text-align:right'| 1946 | | ''[[:d:Q7306973|Rees Thomas]]'' | | 1926 | 1984 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1947 | | ''[[:d:Q7307724|Reg Anderson]]'' | | 1914 | 1972 | ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]'' |- | style='text-align:right'| 1948 | | ''[[:d:Q7307734|Reg Blakemore]]'' | | 1924 | 2006 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1949 | | ''[[:d:Q7307740|Reg Braddick]]'' | ciclista galés (1913–1999) | 1913 | 1999 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1950 | | ''[[:d:Q7307755|Reg Cudlipp]]'' | editor de periódicu británicu (1910–2005) | 1910 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1951 | | ''[[:d:Q7307759|Reg Davies]]'' | futbolista británicu (1929–2009) | 1929 | 2009 | ''[[:d:Q5199742|Cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 1952 | | ''[[:d:Q7307835|Reg Parker]]'' | futbolista británicu (1921–1997) | 1921 | 1997 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 1953 | [[Ficheru:Reg Plummer (rugby player).png|center|128px]] | ''[[:d:Q7307840|Reg Plummer]]'' | xugador de rugbi union británicu (1888–1953) | 1888 | 1953 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1954 | | ''[[:d:Q7307846|Reg Pugh]]'' | futbolista británicu | 1917 | 1981 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1955 | | ''[[:d:Q7307859|Reg Spencer]]'' | futbolista británicu | 1908 | 1981 | [[Queensferry]] |- | style='text-align:right'| 1956 | [[Ficheru:Reginald Thomas 1929.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7307870|Reg Thomas]]'' | mediofondista galés (1907–1946) | 1907 | 1946 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 1957 | | ''[[:d:Q7308838|Reginald Phillips]]'' | xugador de críquet galés (1897–1963) | 1897 | 1963 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1958 | | ''[[:d:Q7308884|Reginald Sutcliffe]]'' | | 1904 | 1991 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1959 | [[Ficheru:Tommy Jones-Davies 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7819577|Tommy Jones-Davies]]'' | | 1906 | 1960 | ''[[:d:Q6964312|Nantgaredig]]'' |- | style='text-align:right'| 1960 | | ''[[:d:Q7819747|Tommy Nutter]]'' | diseñador de moda galés (1943–1992) | 1943 | 1992 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 1961 | | ''[[:d:Q7819800|Tommy Rees]]'' | | 1904 | 1968 | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 1962 | | ''[[:d:Q7819839|Tommy Scourfield]]'' | | 1909 | 1976 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1963 | [[Ficheru:Tommy Vile.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7819968|Tommy Vile]]'' | | 1882 | 1958 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1964 | | ''[[:d:Q7819994|Tommy Weale]]'' | | 1910 | 1971 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1965 | [[Ficheru:Tomos Prys portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7820312|Tomos Prys]]'' | | 1564 | 1634 | ''[[:d:Q20591139|Plas Iolyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1966 | | ''[[:d:Q7821745|Tony Adams]]'' | actor galés | 1940 | 2025 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 1967 | | ''[[:d:Q7822985|Tony Millington]]'' | futbolista británicu (1943–2015) | 1943 | 2015 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 1968 | | ''[[:d:Q7823053|Tony Nelson]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1969 | | ''[[:d:Q7823270|Tony Ridler]]'' | xugador de dardos británicu (1954–2015) | 1954 | 2015 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1970 | | ''[[:d:Q7823324|Tony Rowley]]'' | | 1929 | 2006 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 1971 | | ''[[:d:Q7823625|Tony Villars]]'' | futbolista británicu | 1952 | 2020 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1972 | | ''[[:d:Q7827600|Tosh Powell]]'' | | 1908 | 1928 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1973 | [[Ficheru:Trefor Jenkins00.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7837812|Trefor Jenkins]]'' | xenetista sudafricanu | 1932 | 2025 | ''[[:d:Q6820697|Merthyr Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 1974 | | ''[[:d:Q7838982|Trevil Morgan]]'' | xugador de críquet galés (1907–1976) | 1907 | 1976 | ''[[:d:Q5199901|Cyncoed]]'' |- | style='text-align:right'| 1975 | | ''[[:d:Q7839033|Trevor Arnott]]'' | xugador de críquet galés (1902–1975) | 1902 | 1975 | ''[[:d:Q7281814|Radyr]]'' |- | style='text-align:right'| 1976 | | ''[[:d:Q7839139|Trevor Every]]'' | xugador de críquet galés (1909–1990) | 1909 | 1990 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1977 | | ''[[:d:Q7839152|Trevor Foster]]'' | | 1914 | 2005 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1978 | | ''[[:d:Q7839165|Trevor Gardner]]'' | | 1915 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1979 | | ''[[:d:Q7839243|Trevor Jones]]'' | políticu británicu (1926–2016) | 1926 | 2016 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 1980 | | ''[[:d:Q7839282|Trevor Llewellyn]]'' | boxeador galés | 1898 | 1981 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1981 | | ''[[:d:Q7839287|Trevor Lloyd]]'' | xugador de rugbi union galés (1924–2015) | 1924 | 2015 | ''[[:d:Q7675879|Taibach]]'' |- | style='text-align:right'| 1982 | | ''[[:d:Q7319298|Rex Richards]]'' | | 1934 | 1989 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1983 | | ''[[:d:Q7321764|Rhys Cadwaladr]]'' | | 1666 | 1690 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 1984 | | ''[[:d:Q7321781|Rhys Gethin]]'' | | 1350 | 1405 | ''[[:d:Q13130344|Nant Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 1985 | | ''[[:d:Q7321796|Rhys Jones]]'' | | 1941 | 2001 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1986 | | ''[[:d:Q7321821|Rhys Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | 2021 | ''[[:d:Q7570735|Southerndown]]'' |- | style='text-align:right'| 1987 | | ''[[:d:Q7321830|Rhys Prichard]]'' | poeta galés (1579–1644) | 1579 | 1644 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 1988 | | ''[[:d:Q7321835|Rhys Rhys-Williams]]'' | | 1865 | 1955 | ''[[:d:Q6875781|Miskin]]'' |- | style='text-align:right'| 1989 | [[Ficheru:Portrait of Sir Rhys ab Thomas, Knight Banneret & K-G (4672073).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321859|Rhys ap Thomas]]'' | | 1449 | 1525 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 1990 | | ''[[:d:Q7323024|Rice Mansel]]'' | | 1487 | 1559 | ''[[:d:Q645198|Oxwich]]'' |- | style='text-align:right'| 1991 | | ''[[:d:Q7323907|Richard Bagnall-Oakeley]]'' | arqueru galés (1865–1947) | 1865 | 1947 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 1992 | | ''[[:d:Q7324005|Richard Bassett]]'' | | 1777 | 1852 | ''[[:d:Q2347528|Llantwit Major]]'' |- | style='text-align:right'| 1993 | | ''[[:d:Q7324011|Richard Bates]]'' | | 1829 | 1889 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1994 | | ''[[:d:Q7324421|Richard Bryn Williams]]'' | | 1902 | 1981 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 1995 | [[Ficheru:Sir Richard Clough by Moses Griffith 02188.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7324802|Richard Clough]]'' | | 1539<br/>1530 | 1570 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 1996 | | ''[[:d:Q7324958|Richard Crawley]]'' | | 1840 | 1893 | ''[[:d:Q744944|Raglan]]'' |- | style='text-align:right'| 1997 | [[Ficheru:Richard-Davies-AS-Môn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325106|Richard Davies]]'' | políticu galés (1818–1896) | 1818 | 1896 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 1998 | [[Ficheru:Richard Davies Esgob Llanelwy a Thyddewi Bishp of St Davids, Wales (d. 1581) 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325110|Richard Davies]]'' | | 1505<br/>1501 | 1581 | ''[[:d:Q13128908|Gyffin]]'' |- | style='text-align:right'| 1999 | [[Ficheru:Richard Davies, Llanbryn-mair (Mynyddog, 1833-77) NLW3364536.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325108|Richard Davies]]'' | poeta galés (1833–1877) | 1833 | 1877 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 2000 | | ''[[:d:Q7325109|Richard Davies]]'' | actor galés (1926–2015) | 1926 | 2015 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 2001 | | ''[[:d:Q7791373|Thomas Jones]]'' | | 1870 | 1955 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 2002 | | ''[[:d:Q7791377|Thomas Jones]]'' | futbolista británicu (1884–1958) | 1884 | 1958 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2003 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Jones (4673346).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7791382|Thomas Jones]]'' | misioneru galés (1810–1849) | 1810 | 1849 | ''[[:d:Q20600098|Tan-y-ffridd]]'' |- | style='text-align:right'| 2004 | | ''[[:d:Q7791381|Thomas Jones]]'' | bibliotecariu galés (1810–1875) | 1810 | 1875 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 2005 | | ''[[:d:Q7791384|Thomas Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1895–1933) | 1895 | 1933 | ''[[:d:Q7228313|Pontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2006 | | ''[[:d:Q7791392|Thomas Joseph-Watkin]]'' | | 1856 | 1915 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2007 | | ''[[:d:Q7791836|Thomas Lewis]]'' | | 1821 | 1897 | ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]'' |- | style='text-align:right'| 2008 | | ''[[:d:Q7791887|Thomas Lloyd-Mostyn]]'' | | 1830 | 1861 | ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2009 | | ''[[:d:Q7791891|Thomas Lloyd]]'' | médicu galés (1640–1694) | 1640 | 1694 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2010 | | ''[[:d:Q7791892|Thomas Lloyd]]'' | xugador de rugbi union británicu (1882–1938) | 1882 | 1938 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2011 | [[Ficheru:Thomas Monaghan (1833–1895).png|center|128px]] | ''[[:d:Q7792509|Thomas Monaghan]]'' | | 1833 | 1895 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2012 | | ''[[:d:Q7792550|Thomas Morgan]]'' | | | 1565 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2013 | | ''[[:d:Q7792552|Thomas Morgan]]'' | | 1542<br/>1540 | 1595 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2014 | | ''[[:d:Q7792716|Thomas Neville George]]'' | | 1904 | 1980 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 2015 | | ''[[:d:Q7792777|Thomas Nowell]]'' | | 1730 | 1801 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2016 | | ''[[:d:Q7792907|Thomas Owen]]'' | | 1749 | 1812 | ''[[:d:Q2278993|Pentraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 2017 | | ''[[:d:Q7793019|Thomas Parker]]'' | | 1901 | 1969 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 2018 | [[Ficheru:Professor Thomas Parry on his appointment as Principal of Aberystwyth University College (1529363).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793031|Thomas Parry]]'' | bibliotecariu británicu (1904–1985) | 1904 | 1985 | ''[[:d:Q302496|Carmel]]'' |- | style='text-align:right'| 2019 | [[Ficheru:Thomas Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793039|Thomas Parry]]'' | | 1768 | 1824 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 2020 | | ''[[:d:Q7793099|Thomas Penson]]'' | | 1790 | 1859 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2021 | [[Ficheru:Portrait of Sir Thomas Phillips (4671785).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793148|Thomas Phillips]]'' | | 1801 | 1867 | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 2022 | [[Ficheru:Professor Thomas Powel (1845-1922) NLW3364243.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793237|Thomas Powel]]'' | | 1845 | 1922 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 2023 | | ''[[:d:Q7793241|Thomas Powell]]'' | | 1608 | 1660 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''<br/>[[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 2024 | [[Ficheru:Thomas Price (Australian politician).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793275|Tom Price]]'' | políticu australianu | 1852 | 1909 | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 2025 | [[Ficheru:Thomas Protheroe (1780-1853).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793310|Thomas Prothero]]'' | | 1780 | 1853 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 2026 | | ''[[:d:Q7793450|Thomas Rees]]'' | | 1777 | 1864 | ''[[:d:Q107032579|Gelli-gron]]'' |- | style='text-align:right'| 2027 | | ''[[:d:Q7793451|Thomas Rees]]'' | | 1806 | 1876 | ''[[:d:Q3405168|Mynachlog-Ddu]]'' |- | style='text-align:right'| 2028 | | ''[[:d:Q7793503|Thomas Richard Lloyd]]'' | | 1820 | 1891 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 2029 | | ''[[:d:Q7793510|Thomas Richards]]'' | | 1687 | 1760 | ''[[:d:Q3400212|Llanfarian]]'' |- | style='text-align:right'| 2030 | [[Ficheru:Thomas Richards 1905.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7793509|Thomas Richards]]'' | | 1859 | 1931 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 2031 | | ''[[:d:Q7793516|Thomas Richards]]'' | historiador británicu (1878–1962) | 1878 | 1962 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 2032 | | ''[[:d:Q7793653|T. Rowland Hughes]]'' | | 1903 | 1949 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 2033 | [[Ficheru:Thomas Salisbury died 1586 by Moses Griffith 02198.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793755|Thomas Salisbury]]'' | políticu galés (1564–1586) | 1564 | 1586 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 2034 | [[Ficheru:Thomas Thomas.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7794427|Thomas Thomas]]'' | boxeador galés (1880–1911) | 1880 | 1911 | ''[[:d:Q15221773|Glynarthen]]'' |- | style='text-align:right'| 2035 | | ''[[:d:Q7794430|Thomas Thomas]]'' | | 1829 | 1913 | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 2036 | [[Ficheru:Thomas Williams (Christadelphian).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7795183|Thomas Williams]]'' | carpinteru galés (1847–1913) | 1847 | 1913 | ''[[:d:Q15265478|Parkmill]]'' |- | style='text-align:right'| 2037 | | ''[[:d:Q7795190|Thomas Williams]]'' | xugador de críquet galés (1884–1954) | 1884 | 1954 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2038 | | ''[[:d:Q7795189|Thomas Dominic Williams]]'' | sacerdote católicu galés (1660–1740) | 1660 | 1740 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2039 | | ''[[:d:Q7795195|Thomas Williams]]'' | | 1658 | 1726 | ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]'' |- | style='text-align:right'| 2040 | [[Ficheru:Thomas Williams of Llanidan.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7795206|Thomas Williams of Llanidan]]'' | | 1737 | 1802 | ''[[:d:Q3402736|Llanidan]]'' |- | style='text-align:right'| 2041 | | ''[[:d:Q7795363|Thomas Wynne]]'' | | 1627 | 1692 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 2042 | [[Ficheru:The War in the Far East- the Burma Campaign 1941-1945 SE3257.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7795360|Thomas Wynford Rees]]'' | militar galés (1898–1959) | 1898 | 1959 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 2043 | | ''[[:d:Q7795391|Thomas Zacharias]]'' | xugador de béisbol d&#39;Estaos Xuníos (1860–1892) | 1860 | 1892 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2044 | | ''[[:d:Q7795526|Thomas of Monmouth]]'' | monxu galés | 1200 | 1172 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2045 | [[Ficheru:Tich Gwilym (Aberystwyth, November 1985)-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7800585|Tich Gwilym]]'' | músicu galés (1950–2005) | 1950 | 2005 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 2046 | | ''[[:d:Q7803430|Tim Dinsdale]]'' | | 1924 | 1987 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2047 | | ''[[:d:Q7804257|Tim Selwood]]'' | xugador de críquet neozelandés | 1944 | 2021 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2048 | | ''[[:d:Q7807530|Timothy Stamps]]'' | políticu zimbabuanu (1936–2017) | 1936 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2049 | | ''[[:d:Q7808784|Tip Williams]]'' | xugador de críquet galés (1900–1974) | 1900 | 1974 | ''[[:d:Q4942682|Bonvilston]]'' |- | style='text-align:right'| 2050 | | ''[[:d:Q7810316|Titus Lewis]]'' | | 1773 | 1811 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 2051 | [[Ficheru:Tom Arthur 1928.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7814803|Tom Arthur]]'' | xugador de rugbi union británicu (1906–1986) | 1906 | 1986 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2052 | | ''[[:d:Q7815366|Tom Collings]]'' | sacerdote galés (1938–2014) | 1938 | 2014 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2053 | | ''[[:d:Q7815371|Tom Collins]]'' | | 1895 | 1957 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2054 | | ''[[:d:Q7815542|Tom Day]]'' | xugador de rugbi británicu (1907–1980) | 1907 | 1980 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 2055 | [[Ficheru:Tom Deacon rugby player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7815552|Tom Deacon]]'' | | 1868 | 1921 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2056 | | ''[[:d:Q7815721|Tom Emanuel]]'' | futbolista británicu (1915–1997) | 1915 | 1997 | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 2057 | | ''[[:d:Q7815737|Tom Evans]]'' | futbolista galés (1907–1993) | 1907 | 1993 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 2058 | | ''[[:d:Q7816227|Tom Hooson]]'' | políticu británicu (1933–1985) | 1933 | 1985 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 2059 | | ''[[:d:Q7816231|Tom Horabin]]'' | políticu británicu (1896–1956) | 1896 | 1956 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2060 | | ''[[:d:Q7816281|Tom Hurry Riches]]'' | | 1846 | 1911 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2061 | | ''[[:d:Q7816308|Tom Jackson]]'' | xugador de rugbi galés (1870–1952) | 1870 | 1952 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2062 | | ''[[:d:Q7816351|Tom Johnson]]'' | xugador de rugbi galés (1893–1948) | 1893 | 1948 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2063 | | ''[[:d:Q7816369|Tom Jones]]'' | xugador de críquet británicu (1901–1935) | 1901 | 1935 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2064 | | ''[[:d:Q7816582|Tom Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu (1904–1994) | 1904 | 1994 | ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]'' |- | style='text-align:right'| 2065 | [[Ficheru:Tommaynard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7816749|Tom Maynard]]'' | xugador de críquet galés (1989–2012) | 1989 | 2012 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2066 | [[Ficheru:Tom Parker.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7817160|Tom Parker]]'' | xugador de rugbi británicu (1891–1967) | 1891 | 1967 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 2067 | | ''[[:d:Q7817340|Tom Reason]]'' | | 1890 | 1935 | ''[[:d:Q5016593|Cadoxton-juxta-Neath]]'' |- | style='text-align:right'| 2068 | | ''[[:d:Q7817394|Tom Roberts]]'' | xugador de rugbi union británicu (1897–1972) | 1897 | 1972 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 2069 | | ''[[:d:Q7817785|Tom Taylor]]'' | xugador de críquet galés (1911–1970) | 1911 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2070 | | ''[[:d:Q7817986|Tom Walters]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1968 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 2071 | | ''[[:d:Q7818044|Tom Whittington]]'' | xugador de críquet galés (1881–1944) | 1881 | 1944 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2072 | | ''[[:d:Q7819187|Tommy Astbury]]'' | futbolista británicu (1920–1993) | 1920 | 1993 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 2073 | | ''[[:d:Q7819227|Tommy Best]]'' | futbolista británicu (1920–2018) | 1920 | 2018 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 2074 | | ''[[:d:Q7819339|Tommy Davies]]'' | boxeador galés (1920–1988) | 1920 | 1988 | ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]'' |- | style='text-align:right'| 2075 | | ''[[:d:Q7819500|Tommy Harris]]'' | | 1927 | 2006 | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 2076 | | ''[[:d:Q5362301|Elizabeth Andrews]]'' | política galesa (1882–1960) | 1882 | 1960 | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 2077 | | ''[[:d:Q5362547|Elizabeth Casson]]'' | médica galesa (1881–1954) | 1881 | 1954 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 2078 | | ''[[:d:Q5363245|Elizabeth Mortimer]]'' | | 1371 | 1417 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 2079 | [[Ficheru:Elizabeth Randles.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5363403|Elizabeth Randles]]'' | pianista galesa (1801–1829) | 1801 | 1829 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2080 | | ''[[:d:Q5363418|Elizabeth Harris Aitken]]'' | actriz británica | 1936 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2081 | | ''[[:d:Q5363690|Elizabeth Watkin-Jones]]'' | escritora galesa (1877–1966) | 1877 | 1966 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 2082 | | ''[[:d:Q5365877|Ellis Evans]]'' | | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2083 | | ''[[:d:Q5368039|Elvet Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1912–1989) | 1912 | 1989 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2084 | | ''[[:d:Q5368267|Elvyn Bowen]]'' | xugador de críquet galés (1907–1965) | 1907 | 1965 | ''[[:d:Q6661651|Llannon]]'' |- | style='text-align:right'| 2085 | | ''[[:d:Q5368370|Elwyn Gwyther]]'' | | 1921 | 1996 | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 2086 | | ''[[:d:Q5368372|Elwyn Jones]]'' | | 1923 | 1982 | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2087 | | ''[[:d:Q5368405|Ely Devons]]'' | economista británicu | 1913 | 1967 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2088 | | ''[[:d:Q5372673|Emlyn Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1922–2016) | 1922 | 2016 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2089 | | ''[[:d:Q5372676|Emlyn Gwynne]]'' | | 1898 | 1962 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2090 | | ''[[:d:Q5372680|Emlyn Jenkins]]'' | | 1910 | 1993 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 2091 | | ''[[:d:Q5372687|Emlyn Watkins]]'' | | 1904 | 1978 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 2092 | | ''[[:d:Q5372684|Emlyn Walters]]'' | | 1918 | 2001 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 2093 | | ''[[:d:Q5372690|Emlyn Williams]]'' | | 1912 | 1989 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2094 | [[Ficheru:Emrys George Bowen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5374802|Emrys G. Bowen]]'' | xeógrafu galés (1900–1983) | 1900 | 1983 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2095 | | ''[[:d:Q5374803|Emrys Hughes]]'' | | | 1980 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2096 | | ''[[:d:Q5374801|Emrys Evans]]'' | | 1911 | 1983 | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 2097 | | ''[[:d:Q5374807|Emrys Roberts]]'' | | 1910 | 1990 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2098 | | ''[[:d:Q5374804|Emrys James]]'' | actor británicu (1928–1989) | 1928 | 1989 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 2099 | [[Ficheru:Emrys Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5374805|Emrys Jones]]'' | xeógrafu británicu (1920–2006) | 1920 | 2006 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2100 | | ''[[:d:Q5378861|Enid Charles]]'' | | 1894 | 1972 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 2101 | | ''[[:d:Q5378877|Enid Luff]]'' | compositora británica | 1935 | 2022 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 2102 | [[Ficheru:Enoch W. Bagshaw.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5379271|Enoch William Bagshaw]]'' | | 1884 | 1930 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 2103 | | ''[[:d:Q5379295|Enoch Francis]]'' | | 1688 | 1740 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 2104 | | ''[[:d:Q5384966|Erasmus Lewes]]'' | | 1663 | 1745 | ''[[:d:Q6661564|Llangunllo]]'' |- | style='text-align:right'| 2105 | | ''[[:d:Q5384974|Erasmus Saunders]]'' | | 1670 | 1724 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 2106 | | ''[[:d:Q5386383|Eric Dolman]]'' | xugador de críquet galés (1903–1969) | 1903 | 1969 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 2107 | | ''[[:d:Q5386454|Eric Evans]]'' | | 1894 | 1955 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2108 | | ''[[:d:Q5386513|Eric Francis]]'' | arquiteutu galés (1887–1976) | 1887 | 1976 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 2109 | | ''[[:d:Q5387133|Eric Morris]]'' | futbolista británicu (1940–2011) | 1940 | 2011 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 2110 | | ''[[:d:Q5392768|Ernest Basil Verney]]'' | | 1894 | 1967 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2111 | [[Ficheru:Ernest Evans (5292082).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5393040|Ernest Evans]]'' | | 1885 | 1965 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2112 | | ''[[:d:Q5393758|Ernest Rowland]]'' | xugador de rugbi union británicu (1864–1940) | 1864 | 1940 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2113 | | ''[[:d:Q5393924|Ernest Turner]]'' | futbolista británicu (1898–1951) | 1898 | 1951 | ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 2114 | | ''[[:d:Q5394048|Ernest Zobole]]'' | pintor galés (1927–1999) | 1927 | 1999 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 2115 | | ''[[:d:Q5394380|Ernie Bryan]]'' | futbolista británicu | 1926 | 2008 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 2116 | | ''[[:d:Q5394444|Ernie Curtis]]'' | futbolista británicu (1907–1992) | 1907 | 1992 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2117 | | ''[[:d:Q5394472|Ernie Finch]]'' | xugador de rugbi union británicu (1899–1983) | 1899 | 1983 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 2118 | | ''[[:d:Q5394482|Ernie George]]'' | xugador de rugbi union británicu (1871–1952) | 1871 | 1952 | ''[[:d:Q2347528|Llantwit Major]]'' |- | style='text-align:right'| 2119 | | ''[[:d:Q5394513|Ernie Harris]]'' | xugador de críquet galés (1919–1996) | 1919 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2120 | [[Ficheru:Ernie Jenkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5394553|Ernie Jenkins]]'' | | 1880 | 1958 | ''[[:d:Q7898590|Upper Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 2121 | | ''[[:d:Q5394565|Ernie Jones]]'' | futbolista británicu (1920–2002) | 1920 | 2002 | ''[[:d:Q5197236|Cwmbwrla]]'' |- | style='text-align:right'| 2122 | | ''[[:d:Q5394569|Ernie Jones]]'' | futbolista galés (1919–2011) | 1919 | 2011 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 2123 | | ''[[:d:Q5394780|Ernie Walley]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2025 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2124 | | ''[[:d:Q5395517|Errie Ball]]'' | golfista galés (1910–2014) | 1910 | 2014 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2125 | | ''[[:d:Q5396271|Eryl Thomas]]'' | sacerdote británicu (1910–2001) | 1910 | 2001 | ''[[:d:Q6661405|Llangadwaladr]]'' |- | style='text-align:right'| 2126 | | ''[[:d:Q5413794|Euros Lewis]]'' | xugador de críquet galés (1942–2014) | 1942 | 2014 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2127 | | ''[[:d:Q5414305|Eustace Hill]]'' | xugador de críquet galés (1869–1933) | 1869 | 1933 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 2128 | | ''[[:d:Q5415309|Evan Abraham]]'' | futbolista británicu | 1899 | 1990 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2129 | | ''[[:d:Q5415360|Evan Davies]]'' | misioneru malasiu (1805–1864) | 1805 | 1864 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 2130 | | ''[[:d:Q5415380|Evan Evans]]'' | | 1804 | 1886 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 2131 | | ''[[:d:Q5415381|Evan Evans]]'' | | 1731 | 1788<br/>1789 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''<br/>''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 2132 | | ''[[:d:Q5415404|Evan Griffiths]]'' | | 1795 | 1873 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2133 | | ''[[:d:Q5415434|Evan James]]'' | xugador de críquet galés (1918–1989) | 1918 | 1989 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2134 | [[Ficheru:Evan James, rugby player.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5415435|Evan James]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1869–1901) | 1869 | 1901 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2135 | | ''[[:d:Q5415438|Evan Jenkins]]'' | futbolista británicu | 1906 | 1990 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 2136 | | ''[[:d:Q5415457|Evan Lewis]]'' | | 1818 | 1901 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 2137 | | ''[[:d:Q5415462|Evan Lloyd]]'' | | 1734 | 1776 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 2138 | | ''[[:d:Q5415460|Evan Llewelyn]]'' | políticu australianu (1875–1967) | 1875 | 1967 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2139 | | ''[[:d:Q5415464|Evan Lloyd]]'' | xugador de rugbi union británicu (1871–1951) | 1871 | 1951 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2140 | | ''[[:d:Q5415519|Evan Rees]]'' | | 1896 | 1978 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 2141 | | ''[[:d:Q5415523|Evan Richards]]'' | | 1862 | 1931 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2142 | [[Ficheru:Evan Rees (Dyfed).png|center|128px]] | ''[[:d:Q5415524|Evan Rees]]'' | | 1850 | 1923 | ''[[:d:Q7259990|Puncheston]]'' |- | style='text-align:right'| 2143 | [[Ficheru:Evan Roberts (rygbi Llanelli a Chymru).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5415528|Evan Roberts]]'' | xugador de rugbi union galés (1861–1927) | 1861 | 1927 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2144 | [[Ficheru:Evan W Evans.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5415561|Evan W. Evans]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | | 1917 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2145 | | ''[[:d:Q5415565|Evan Watkins]]'' | | 1882 | 1956 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2146 | | ''[[:d:Q5415574|Evan Williams]]'' | | 1906 | 1976 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2147 | | ''[[:d:Q5415575|Evan Williams]]'' | jockey galés (1912–2001) | 1912 | 2001 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2148 | | ''[[:d:Q5416255|Eveline Willett Cunnington]]'' | escritora neozelandesa (1849–1916) | 1849 | 1916 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 2149 | | ''[[:d:Q5418903|Ewan Davies]]'' | xugador de rugbi galés (1887–1979) | 1887 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2150 | [[Ficheru:Ewen Macintosh.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5418983|Ewen MacIntosh]]'' | comediante galés | 1973 | 2024 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2151 | | ''[[:d:Q5422950|Eynon Evans]]'' | | 1903 | 1989 | ''[[:d:Q3403439|Nelson]]'' |- | style='text-align:right'| 2152 | | ''[[:d:Q5422952|Eynon Hawkins]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1920–2001) | 1920 | 2001 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 2153 | | ''[[:d:Q5423242|Ezer Griffiths]]'' | físicu británicu (1888–1962) | 1888 | 1962 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2154 | | ''[[:d:Q5442307|Felix Powell]]'' | compositor británicu (1878–1942) | 1878 | 1942 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2155 | | ''[[:d:Q5454825|Fisher Morgan]]'' | | 1908 | 1959 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 2156 | [[Ficheru:W. Bramwell Booth & wife LCCN2014719301.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5460608|Florence Eleanor Soper]]'' | | 1861 | 1957 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 2157 | [[Ficheru:Francis Dodd.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5480742|Francis Dodd]]'' | | 1874 | 1949 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 2158 | | ''[[:d:Q5481174|Francis Gulston]]'' | remeru galés (1845–1917) | 1845 | 1917 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 2159 | [[Ficheru:Bp Francis Jayne by Bassano.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5481482|Francis Jayne]]'' | sacerdote británicu (1845–1921) | 1845 | 1921 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2160 | | ''[[:d:Q5481533|Francis Jones]]'' | | 1908 | 1993 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 2161 | | ''[[:d:Q5485025|Frank Andrews]]'' | | 1886 | 1944 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2162 | | ''[[:d:Q5485358|Frank Blew]]'' | futbolista británicu (1902–1968) | 1902 | 1968 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2163 | | ''[[:d:Q5486078|Frank Curtis]]'' | futbolista británicu (1890–1957) | 1890 | 1957 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2164 | | ''[[:d:Q5486265|Frank Donovan]]'' | futbolista británicu | 1919 | 2003 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 2165 | | ''[[:d:Q5486506|Frank Evans]]'' | | 1897 | 1972 | ''[[:d:Q5208304|Dafen]]'' |- | style='text-align:right'| 2166 | | ''[[:d:Q5487506|Frank Jackett]]'' | futbolista británicu | 1927 | 2010 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 2167 | | ''[[:d:Q5488213|Frank Matson]]'' | futbolista británicu (1905–1985) | 1905 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2168 | | ''[[:d:Q5488823|Frank Osmond]]'' | | 1920 | 1973 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2169 | | ''[[:d:Q5488892|Frank Parkin]]'' | sociólogu galés (1931–2011) | 1931 | 2011 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2170 | | ''[[:d:Q5488986|Frank Phillips]]'' | xugador de críquet galés (1873–1955) | 1873 | 1955 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2171 | | ''[[:d:Q5489069|Frank Powell]]'' | futbolista británicu | 1883 | 1946 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2172 | | ''[[:d:Q5489150|Frank Rankmore]]'' | futbolista británicu | 1939 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2173 | [[Ficheru:FrankShugars.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5489556|Frank Shugars]]'' | | 1875 | 1953 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2174 | | ''[[:d:Q5490110|Frank Vickery]]'' | dramaturgu británicu (1951–2018) | 1951 | 2018 | ''[[:d:Q4923806|Blaencwm]]'' |- | style='text-align:right'| 2175 | | ''[[:d:Q8012638|William Hughes]]'' | futbolista británicu | 1865 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2176 | | ''[[:d:Q5134585|Clive Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1955 | 2022 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2177 | | ''[[:d:Q5134608|Clive Jenkins]]'' | sindicalista galés (1926–1999) | 1926 | 1999 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2178 | | ''[[:d:Q5134670|Clive Shell]]'' | xugador de rugbi union galés (1947–2012) | 1947 | 2012 | ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]'' |- | style='text-align:right'| 2179 | | ''[[:d:Q5145044|Colin Dixon]]'' | | 1943 | 1993 | ''[[:d:Q5002508|Butetown]]'' |- | style='text-align:right'| 2180 | | ''[[:d:Q5145075|Colin Evans]]'' | | 1936 | 1992 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 2181 | | ''[[:d:Q5145089|Colin Fletcher]]'' | escritor galés (1922–2007) | 1922 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2182 | | ''[[:d:Q5145124|Colin Gale]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2008 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2183 | | ''[[:d:Q5145170|Colin H. Williams]]'' | académicu británicu | 1950 | 2026 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2184 | | ''[[:d:Q5145200|Colin Hillman]]'' | | 1961 | 2009 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2185 | | ''[[:d:Q5145355|Colin McCormack]]'' | actor galés (1941–2004) | 1941 | 2004 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2186 | | ''[[:d:Q5145479|Colin Phipps]]'' | | 1934 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2187 | | ''[[:d:Q5157987|Con Murphy]]'' | | 1908 | 1964 | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 2188 | | ''[[:d:Q5167027|Cooke Davies]]'' | políticu canadianu (1897–1970) | 1897 | 1970 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 2189 | | ''[[:d:Q4980875|Bryn Howells]]'' | | 1911 | 1983 | ''[[:d:Q5714075|Hendy]]'' |- | style='text-align:right'| 2190 | | ''[[:d:Q4980876|Bryn Jones]]'' | futbolista británicu | 1939 | 2025 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 2191 | | ''[[:d:Q4980877|Bryn Jones]]'' | futbolista británicu (1931–1990) | 1931 | 1990 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2192 | | ''[[:d:Q4980880|Bryn Jones]]'' | futbolista británicu (1912–1985) | 1912 | 1985 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2193 | | ''[[:d:Q4980884|Bryn Lewis]]'' | | 1891 | 1917 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 2194 | | ''[[:d:Q4980907|Bryn Merrick]]'' | guitarrista galés (1958–2015) | 1958 | 2015 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2195 | | ''[[:d:Q4980910|Bryn Phillips]]'' | | 1900 | 1980 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2196 | | ''[[:d:Q4981007|Brynley F. Roberts]]'' | críticu lliterariu británicu | 1931 | 2023 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2197 | [[Ficheru:Lt-Col-W-Buckley-Roderick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4983367|Buckley Roderick]]'' | | 1862 | 1908 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2198 | | ''[[:d:Q4984762|Buddug Williams]]'' | | 1932 | 2021 | ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]'' |- | style='text-align:right'| 2199 | | ''[[:d:Q5006278|C. Anne Wilson]]'' | historiadora social británica | 1927 | 2023 | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 2200 | [[Ficheru:C E Wynn Williams 1927.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5006423|C. E. Wynn-Williams]]'' | físicu galés (1903–1979) | 1903 | 1979 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2201 | | ''[[:d:Q5006871|C. Stewart Sheppard]]'' | profesor galés (1915–2002) | 1915 | 2002 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 2202 | | ''[[:d:Q5016641|Cadwaladr Bryner Jones]]'' | | 1872 | 1954 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2203 | | ''[[:d:Q5016647|Cadwgan of Llandyfai]]'' | | 1150 | 1241 | ''[[:d:Q6482424|Lamphey]]'' |- | style='text-align:right'| 2204 | | ''[[:d:Q5016650|Cadwgan ap Meurig]]'' | | | 1074 | ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]'' |- | style='text-align:right'| 2205 | [[Ficheru:David brewster group.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5024269|Calvert Jones]]'' | | 1804 | 1877 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2206 | | ''[[:d:Q5026420|Cameron Wright]]'' | inxenieru galés (1901–1979) | 1901 | 1979 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2207 | | ''[[:d:Q5032084|Candy Evans]]'' | | 1903 | 1952 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 2208 | [[Ficheru:Capt J Treasure Jones, Queen Mary 1966.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5036445|John Treasure Jones]]'' | | 1905 | 1993 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 2209 | [[Ficheru:Caradoc Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5037598|Caradoc Evans]]'' | escritor galés (1878–1945) | 1878 | 1945 | ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]'' |- | style='text-align:right'| 2210 | [[Ficheru:Caradog Roberts as Young Man.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5037600|Caradog Roberts]]'' | compositor galés (1878–1935) | 1878 | 1935 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 2211 | [[Ficheru:Carey-Morris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5039201|Carey Morris]]'' | pintor galés (1882–1968) | 1882 | 1968 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 2212 | [[Ficheru:Carl Sargeant.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5040766|Carl Sargeant]]'' | políticu galés (1968–2017) | 1968 | 2017 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2213 | | ''[[:d:Q5040764|Carl Sargent]]'' | escritor británicu (1952–2018) | 1952 | 2018 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 2214 | | ''[[:d:Q5044318|Carol Evans]]'' | | 1938 | 2007 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2215 | | ''[[:d:Q5044730|Carole Seymour-Jones]]'' | | 1943 | 2015 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2216 | [[Ficheru:Portrait of Mrs. Gladstone (4670770).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5052698|Catherine Gladstone]]'' | política galesa (1812–1900) | 1812 | 1900 | ''[[:d:Q370127|Hawarden Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 2217 | | ''[[:d:Q5055956|Cecil Biggs]]'' | | 1881 | 1944 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2218 | [[Ficheru:Cecil Raleigh (1856–1914).png|center|128px]] | ''[[:d:Q5056292|Cecil Raleigh]]'' | | 1856 | 1914 | ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]'' |- | style='text-align:right'| 2219 | | ''[[:d:Q5056310|Cecil Smith]]'' | futbolista británicu (1904–1977) | 1904 | 1977 | ''[[:d:Q6757051|Marchwiel]]'' |- | style='text-align:right'| 2220 | | ''[[:d:Q5056313|Cecil Spiller]]'' | xugador de críquet galés (1900–1974) | 1900 | 1974 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2221 | | ''[[:d:Q5056381|Cecil Woodham-Smith]]'' | | 1896 | 1977 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 2222 | [[Ficheru:Cedric Morris, circa 1920.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5057131|Cedric Morris]]'' | pintor británicu (1889–1982) | 1889 | 1982 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 2223 | | ''[[:d:Q5058868|Cennydd Traherne]]'' | hacendado galés (1910–1995) | 1910 | 1995 | ''[[:d:Q5140546|Coedarhydyglyn]]''<br/>''[[:d:Q7590820|St Nicholas]]'' |- | style='text-align:right'| 2224 | | ''[[:d:Q5064236|Ceri Peach]]'' | xeógrafu británicu (1939–2018) | 1939 | 2018 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2225 | | ''[[:d:Q5064237|Ceri Morgan]]'' | xugador de dardos galés | 1947 | 2020 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 2226 | | ''[[:d:Q5064241|Ceri Richards]]'' | pintor británicu (1903–1971) | 1903 | 1971 | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 2227 | [[Ficheru:Sir Charles Alexander Harris (1855-1947).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5075044|Charles Alexander Harris]]'' | políticu canadianu (1855–1947) | 1855 | 1947 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2228 | [[Ficheru:C A Duval.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5075082|Charles Allen Duval]]'' | | 1810 | 1872 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 2229 | [[Ficheru:US1047839-Figure 1.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5075534|Charles Benjamin Redrup]]'' | inxenieru británicu | 1878 | 1961 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2230 | | ''[[:d:Q5076594|Charles Curran]]'' | políticu británicu (1903–1972) | 1903 | 1972 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2231 | | ''[[:d:Q5076911|Charles Dolman]]'' | | 1807 | 1863 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2232 | | ''[[:d:Q5077255|Charles Edward Breese]]'' | políticu británicu (1867–1932) | 1867 | 1932 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 2233 | [[Ficheru:Sir Charles Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5077316|Charles Edwards]]'' | políticu británicu (1867–1954) | 1867 | 1954 | ''[[:d:Q60845686|Gravel]]'' |- | style='text-align:right'| 2234 | | ''[[:d:Q5077323|Charles Edwards]]'' | | 1628 | 1691 | ''[[:d:Q3402947|Rhydycroesau]]'' |- | style='text-align:right'| 2235 | [[Ficheru:Charles Lionel Gibbs.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5078021|Charles Gibbs]]'' | | 1877 | 1934 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2236 | [[Ficheru:Charles Gresford Edmondes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5078428|Charles Gresford Edmondes]]'' | | 1838 | 1893 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 2237 | | ''[[:d:Q5079440|Charles James Jackson]]'' | | 1846 | 1923 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2238 | [[Ficheru:CJWatkinWilliamsAS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5079461|Watkin Williams]]'' | | 1827 | 1884 | ''[[:d:Q3399915|Llangar]]'' |- | style='text-align:right'| 2239 | | ''[[:d:Q5081077|Charles Morgan]]'' | actor británicu (1909–2000) | 1909 | 2000 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 2240 | [[Ficheru:Octavius Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5081341|Octavius Morgan]]'' | políticu galés (1803–1888) | 1803 | 1888 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2241 | | ''[[:d:Q5081561|Charles Peart]]'' | escultor galés (1759–1798) | 1759 | 1798 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2242 | | ''[[:d:Q5081757|Charles Prestwood Lucas]]'' | | 1853 | 1931 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 2243 | | ''[[:d:Q5082587|Charles Spencer]]'' | xugador de críquet galés (1903–1941) | 1903 | 1941 | ''[[:d:Q6661223|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 2244 | | ''[[:d:Q5082610|Charles St John David]]'' | | 1855 | 1924 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 2245 | [[Ficheru:Charles-Butt-Stanton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5082639|Charles Stanton]]'' | | 1873 | 1946 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2246 | [[Ficheru:Reverend Dr Charles Symmons, by William Beechey (1753-1839).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5082797|Charles Symmons]]'' | | 1749 | 1826 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 2247 | | ''[[:d:Q5083599|Charles Williams]]'' | | 1807<br/>1804 | 1877 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2248 | | ''[[:d:Q5083602|Charles Williams]]'' | | 1906 | 1961 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2249 | | ''[[:d:Q5084581|Charli Britton]]'' | batería británicu | 1952 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2250 | | ''[[:d:Q5085086|Charlie Jones]]'' | | 1911 | 1985 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2251 | | ''[[:d:Q5085196|Charlie Martin]]'' | pilotu de carreres galés (1913–1998) | 1913 | 1998 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2252 | [[Ficheru:Parry 180395.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5085359|Charlie Parry]]'' | futbolista británicu | 1870 | 1922 | ''[[:d:Q6661768|Llansilin]]'' |- | style='text-align:right'| 2253 | | ''[[:d:Q5085395|Charlie Phillips]]'' | futbolista británicu (1910–1969) | 1910 | 1969 | ''[[:d:Q7926510|Victoria]]'' |- | style='text-align:right'| 2254 | | ''[[:d:Q5085414|Charlie Pugh]]'' | xugador de rugbi union británicu (1896–1951) | 1896 | 1951 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2255 | | ''[[:d:Q5085603|Charlie Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1864–1948) | 1864 | 1948 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2256 | | ''[[:d:Q5085718|Charlie Winslade]]'' | | 1931 | 1993 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2257 | [[Ficheru:Charlotte Godley sketch, 1877.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5085957|Charlotte Godley]]'' | | 1821 | 1907 | ''[[:d:Q7165298|Pentrefoelas]]'' |- | style='text-align:right'| 2258 | | ''[[:d:Q5086967|Charubel]]'' | | 1826 | 1908 | ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 2259 | | ''[[:d:Q5096125|Chick Jenkins]]'' | | 1882 | 1932 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 2260 | | ''[[:d:Q5105819|Chris Barnard]]'' | futbolista británicu | 1947 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2261 | | ''[[:d:Q5107359|Chris Marustik]]'' | futbolista británicu (1961–2015) | 1961 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2262 | | ''[[:d:Q5107567|Chris Needs]]'' | músicu y llocutor de radio galés | 1954 | 2020 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 2263 | | ''[[:d:Q5111419|Christmas Samuel]]'' | | 1674 | 1764 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 2264 | | ''[[:d:Q5111917|Christopher Bassett]]'' | | 1752 | 1784 | ''[[:d:Q4667189|Aberthaw]]'' |- | style='text-align:right'| 2265 | | ''[[:d:Q5112292|Christopher Evans]]'' | | 1931 | 1979 | ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 2266 | [[Ficheru:Christopher J. Yorath.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5112621|Christopher J. Yorath]]'' | inxenieru canadianu | 1879 | 1932 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2267 | [[Ficheru:Christopher Rice Mansel Talbot by Alfred Count D'Orsay in 1834.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5113133|Christopher Rice Mansel Talbot]]'' | | 1803 | 1890 | ''[[:d:Q7164590|Penrice Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 2268 | [[Ficheru:Self Portrait (gcf02743).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5113432|Christopher Williams]]'' | pintor galés (1873–1934) | 1873 | 1934 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2269 | [[Ficheru:ClaraNovelloDavies.tiff|center|128px]] | ''[[:d:Q5126032|Clara Novello Davies]]'' | | 1861 | 1943 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2270 | | ''[[:d:Q5129068|Claude Warner]]'' | xugador de críquet galés (1882–1965) | 1882 | 1965 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2271 | | ''[[:d:Q5131184|Clem Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu (1890–1944) | 1890 | 1944 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2272 | [[Ficheru:Clement Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5131308|Clement Davies]]'' | | 1884 | 1962 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 2273 | [[Ficheru:Clem-Edwards-AS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5131317|Clement Edwards]]'' | | 1869 | 1938 | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 2274 | | ''[[:d:Q5132540|Cliff Birch]]'' | futbolista británicu | 1928 | 1990 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2275 | | ''[[:d:Q5132577|Cliff Curvis]]'' | boxeador galés (1927–2009) | 1927 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2276 | | ''[[:d:Q5132650|Cliff Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1914–1990) | 1914 | 1990 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 2277 | | ''[[:d:Q5132743|Cliff Richards]]'' | xugador de rugbi union galés (1901–1964) | 1901 | 1964 | ''[[:d:Q5638416|Hafodyrynys]]'' |- | style='text-align:right'| 2278 | | ''[[:d:Q5132760|Cliff Sear]]'' | futbolista británicu | 1936 | 2000 | ''[[:d:Q7321505|Rhostyllen]]'' |- | style='text-align:right'| 2279 | | ''[[:d:Q5132796|Cliff Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1898–1930) | 1898 | 1930 | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 2280 | | ''[[:d:Q5132853|Clifford Allen, 1st Baron Allen of Hurtwood]]'' | políticu galés (1889–1939) | 1889 | 1939 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2281 | [[Ficheru:Clifford Evans.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5132938|Clifford Evans]]'' | | 1912 | 1985 | ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2282 | | ''[[:d:Q5132939|Clifford Evans]]'' | | 1913 | 1982 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 2283 | | ''[[:d:Q5133076|Clifford Williams]]'' | | 1939 | 2014 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 2284 | | ''[[:d:Q5133077|Clifford Williams]]'' | | 1926 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2285 | | ''[[:d:Q5133081|Clifford Wright]]'' | sacerdote galés (1922–2014) | 1922 | 2014 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2286 | | ''[[:d:Q5134124|Clinton Greyn]]'' | actor británicu | 1936<br/>1933 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2287 | | ''[[:d:Q5134498|Clive Best]]'' | | 1931 | 2013 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 2288 | [[Ficheru:John de Vere, 15th Earl of Oxford cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6265659|John de Vere, 15th Earl of Oxford]]'' | poeta galés (1488–1540) | 1488 | 1540 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2289 | | ''[[:d:Q6265805|John of Monmouth]]'' | militar galés (1182–1248) | 1184<br/>1182 | 1248 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2290 | | ''[[:d:Q6266053|Johnnie Clay]]'' | xugador de críquet británicu (1898–1973) | 1898 | 1973 | ''[[:d:Q4942682|Bonvilston]]'' |- | style='text-align:right'| 2291 | [[Ficheru:Johnny Basham 1914.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6266298|Johnny Basham]]'' | boxeador galés (1890–1947) | 1890 | 1947 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2292 | | ''[[:d:Q6266931|Johnny Houlston]]'' | boxeador galés (1917–1962) | 1917 | 1962 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2293 | [[Ficheru:Johnny Jenkins (1875–1945).png|center|128px]] | ''[[:d:Q6266963|Johnny Jenkins]]'' | | 1875 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2294 | | ''[[:d:Q6267335|Johnny Morris]]'' | presentador de televisión galés (1916–1999) | 1916 | 1999 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2295 | | ''[[:d:Q6267578|Johnny Ring]]'' | | 1900 | 1984 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2296 | | ''[[:d:Q6267780|Johnny Thomas]]'' | | 1880 | 1954 | ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]'' |- | style='text-align:right'| 2297 | [[Ficheru:Jon Manchip White171.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6271197|Jon Manchip White]]'' | | 1924 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2298 | | ''[[:d:Q6271440|Jon Raven]]'' | | 2000 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2299 | | ''[[:d:Q6273019|Jonathan Edwards]]'' | | 1629 | 1712 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2300 | | ''[[:d:Q6273443|Jonathan Hughes]]'' | | 1721 | 1805 | ''[[:d:Q29481655|Pengwern Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 2301 | [[Ficheru:Jonathan Rogers GC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6274260|Jonathan Rogers]]'' | militar galés (1920–1964) | 1920 | 1964 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 2302 | | ''[[:d:Q6274785|Jonathan Williams]]'' | | 1754<br/>1752 | 1829 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 2303 | | ''[[:d:Q6281609|Joseph Booth]]'' | xugador de rugbi union británicu (1873–1958) | 1873 | 1958 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2304 | | ''[[:d:Q6282275|Joseph Corsi]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1894–1959) | 1894 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2305 | [[Ficheru:Portrait of J. D. Jones (4671538).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6282491|Joseph David Jones]]'' | | 1827 | 1870 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 2306 | [[Ficheru:Joseph Davies (1866-1954) portrait.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q6282502|Joseph Davies]]'' | políticu británicu (1866–1954) | 1866 | 1954 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2307 | | ''[[:d:Q6282851|Joseph Edward Crawshay Partridge]]'' | xugador de rugbi union sudafricanu (1879–1965) | 1879 | 1965 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2308 | [[Ficheru:Joseph Edwards (1814–1882) sculptor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6282865|Joseph Edwards]]'' | | 1814 | 1882 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2309 | | ''[[:d:Q6283815|Joseph Harris]]'' | | 1704<br/>1702 | 1764 | ''[[:d:Q7837765|Trefeca]]'' |- | style='text-align:right'| 2310 | [[Ficheru:Portrait of Joseph Harris, 'Gomer' (4670840) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6283821|Joseph Harris]]'' | | 1773 | 1825 | ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]''<br/>''[[:d:Q3460673|Wolf's Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 2311 | [[Ficheru:Joseph Jenkins CC.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6284379|Joseph Jenkins]]'' | | 1818 | 1898 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2312 | | ''[[:d:Q6287209|Joseph Stone]]'' | médicu militar británicu (1903–1986) | 1903 | 1986 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2313 | [[Ficheru:Joshua T Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6290254|Joshua T. Owen]]'' | | 1821 | 1887 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2314 | | ''[[:d:Q6290431|Josiah Boydell]]'' | pintor británicu (1752–1817) | 1752 | 1817 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 2315 | [[Ficheru:JosiahDuaneHicks.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6290468|Josiah Duane Hicks]]'' | | 1844 | 1923 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 2316 | | ''[[:d:Q6290548|Josiah Lewis Morgan]]'' | as de l&#39;aviación galés (1893–1982) | 1893 | 1982 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 2317 | | ''[[:d:Q6290605|Josiah Rees]]'' | | 1744 | 1804 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 2318 | [[Ficheru:Josiah Towyn Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6290641|Josiah Towyn Jones]]'' | políticu galés (1858–1925) | 1858 | 1925 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 2319 | | ''[[:d:Q6297402|Joyce Bland]]'' | actriz británica | 1906 | 1963 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 2320 | [[Ficheru:Julian Cayo-Evans, in 1963.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6307044|Julian Cayo-Evans]]'' | | 1937 | 1995 | ''[[:d:Q7514896|Silian]]'' |- | style='text-align:right'| 2321 | | ''[[:d:Q6307098|Julian Davies]]'' | | 1932 | 2025 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2322 | [[Ficheru:Sir Julien Cahn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6308663|Julien Cahn]]'' | xugador de críquet galés (1882–1944) | 1882 | 1944 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2323 | | ''[[:d:Q6312335|June Knox-Mawer]]'' | novelista galesa (1930–2006) | 1930 | 2006 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2324 | | ''[[:d:Q6376387|Katherine Grant, 12th Countess of Dysart]]'' | política británica (1918–2011) | 1918 | 2011 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 2325 | [[Ficheru:Adriaen of Cronenburgh, Katheryn of Berain.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6376590|Katheryn of Berain]]'' | | 1534 | 1591 | ''[[:d:Q17738193|Berain]]'' |- | style='text-align:right'| 2326 | | ''[[:d:Q6376713|Kathleen Freeman]]'' | | 1897 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2327 | [[Ficheru:R.J.Berwyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6382451|Richard Jones Berwyn]]'' | escritor arxentín (1838–1917) | 1838 | 1917 | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''<br/>''[[:d:Q3406382|Glyndyfrdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2328 | | ''[[:d:Q6384028|Keith Barnes]]'' | xugador de lliga de rugbi australianu | 1934 | 2024 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2329 | [[Ficheru:Paul Rogers-Keith Baxter in Sleuth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6384037|Keith Baxter]]'' | actor británicu | 1933 | 2023 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2330 | | ''[[:d:Q6384099|Keith Bradshaw]]'' | xugador de rugbi union británicu (1939–2014) | 1939 | 2014 | ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]'' |- | style='text-align:right'| 2331 | | ''[[:d:Q6384571|Keith Jones]]'' | futbolista británicu (1928–2007) | 1928 | 2007 | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 2332 | | ''[[:d:Q6384891|Keith Pontin]]'' | futbolista británicu | 1956 | 2020 | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 2333 | | ''[[:d:Q6384900|Keith Pring]]'' | futbolista británicu | 1943 | 2018 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2334 | | ''[[:d:Q6385127|Keith Todd]]'' | futbolista británicu | 1941 | 2022 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 2335 | | ''[[:d:Q6385196|Keith Webber]]'' | futbolista británicu (1943–1983) | 1943 | 1983 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2336 | | ''[[:d:Q6387293|Ken Barton]]'' | futbolista británicu (1937–1982) | 1937 | 1982 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2337 | | ''[[:d:Q6387568|Ken Ellis]]'' | | 1928 | 2003 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 2338 | | ''[[:d:Q6387817|Ken Hollyman]]'' | futbolista británicu (1922–2009) | 1922 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2339 | | ''[[:d:Q6388362|Ken Richards]]'' | | 1934 | 1972 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2340 | | ''[[:d:Q6388387|Ken Roberts]]'' | futbolista británicu | 1936 | 2021 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2341 | | ''[[:d:Q6388417|Ken Rowlands]]'' | boxeador galés | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2342 | | ''[[:d:Q6388602|Ken Thomas]]'' | sindicalista galés (1927–2008) | 1927 | 2008 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2343 | | ''[[:d:Q6388718|Ken Wookey]]'' | | 1922 | 2003 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2344 | | ''[[:d:Q6388720|Ken Wookey]]'' | | 1946 | 1992 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2345 | [[Ficheru:LLwyd Ap Iwan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6389658|Llwyd ap Iwan]]'' | esplorador arxentín (1862–1909) | 1862 | 1909 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 2346 | | ''[[:d:Q6389808|Kenneth Allott]]'' | poeta irlandés | 1912 | 1973 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 2347 | | ''[[:d:Q6389993|Kenneth Cooper]]'' | militar británicu (1905–1981) | 1905 | 1981 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2348 | [[Ficheru:Kenny Meadows by Lucy Bentley Smith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6391156|Kenny Meadows]]'' | | 1790 | 1874 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 2349 | | ''[[:d:Q6391211|Kenny Simpkins]]'' | futbolista británicu | 1943 | 2023 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2350 | | ''[[:d:Q6392945|Kenyon Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1911–1998) | 1911 | 1998 | ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 2351 | | ''[[:d:Q6413323|Kingsley Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1935–2003) | 1935 | 2003 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2352 | [[Ficheru:Cerflun Kyffin Williams statue.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6450928|Kyffin Williams]]'' | pintor galés (1918–2006) | 1918 | 2006 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 2353 | | ''[[:d:Q6483606|Lancelot Bulkeley]]'' | | 1568 | 1650 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 2354 | | ''[[:d:Q6501718|Laurie Sheffield]]'' | futbolista británicu | 1939 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2355 | [[Ficheru:Lawrence Langner portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6504303|Lawrence Langner]]'' | | 1890 | 1962 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2356 | | ''[[:d:Q6519766|Leighton James]]'' | futbolista británicu | 1953 | 2024 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 2357 | [[Ficheru:Leila Megane.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6519893|Leila Megane]]'' | cantante d&#39;ópera galesa (1891–1960) | 1891 | 1960 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 2358 | | ''[[:d:Q6521654|Len Apsey]]'' | futbolista británicu | 1910 | 1967 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 2359 | | ''[[:d:Q6521680|Len Beynon]]'' | boxeador galés (1912–1992) | 1912 | 1992 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2360 | | ''[[:d:Q6521686|Len Blyth]]'' | | 1920 | 1995 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2361 | [[Ficheru:Davies, Len.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6521737|Len Davies]]'' | futbolista británicu | 1899 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2362 | | ''[[:d:Q6521762|Len Evans]]'' | futbolista británicu (1903–1977) | 1903 | 1977 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 2363 | | ''[[:d:Q6521816|Len Hill]]'' | | 1941 | 2007 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 2364 | | ''[[:d:Q6522001|Len Trump]]'' | | 1887 | 1948 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2365 | | ''[[:d:Q6522013|Len Weare]]'' | futbolista británicu | 1934 | 2012 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2366 | [[Ficheru:Sir Leoline Jenkins by Herbert Tuer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6524435|Leoline Jenkins]]'' | | 1625 | 1685 | ''[[:d:Q6661804|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 2367 | [[Ficheru:Leonard Brockington.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6525150|Leonard Brockington]]'' | abogáu galés (1888–1966) | 1888 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2368 | | ''[[:d:Q6525189|Leonard Constance]]'' | | 1922 | 1990 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2369 | | ''[[:d:Q6525197|Leonard Cox]]'' | escritor británicu | 1495 | 1549 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2370 | | ''[[:d:Q6525258|Leonard Eastment]]'' | políticu australianu (1901–1956) | 1901 | 1956 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 2371 | | ''[[:d:Q6525823|Leonard Watkins]]'' | | 1859 | 1901 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2372 | | ''[[:d:Q6529155|Les Anthony]]'' | | 1921 | 2010 | ''[[:d:Q7320729|Rhiwfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2373 | | ''[[:d:Q6529820|Les Owen]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2020 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 2374 | [[Ficheru:The Liberation of Bergen-belsen Concentration Camp, April 1945 BU4270.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6530869|Leslie Hardman]]'' | rabín británicu (1913–2008) | 1913 | 2008 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 2375 | | ''[[:d:Q6530924|Leslie Jenkins]]'' | xugador de críquet galés (1898–1971) | 1898 | 1971 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2376 | | ''[[:d:Q6530940|Leslie Jones]]'' | futbolista británicu (1911–1981) | 1911 | 1981 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2377 | | ''[[:d:Q6530999|Leslie Manfield]]'' | xugador de rugbi union británicu (1915–2006) | 1915 | 2006 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 2378 | | [[Eleanor Mary Wynne-Edwards Reid]] | | 1860 | 1953 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 2379 | | ''[[:d:Q6535418|Levi Gibbon]]'' | | 1807 | 1870 | ''[[:d:Q264304|Cwmfelin Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 2380 | | ''[[:d:Q6535944|Lew Booth]]'' | futbolista británicu (1912–1984) | 1912 | 1984 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2381 | [[Ficheru:Captain Lewis Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6536139|Lewes Roberts]]'' | | 1596 | 1641 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 2382 | | ''[[:d:Q6536435|Lewis Cobden Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés (1865–1928) | 1865 | 1928 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2383 | | ''[[:d:Q6536486|Lewis Davies]]'' | | 1913 | 2011 | ''[[:d:Q20161307|Blaenclydach]]'' |- | style='text-align:right'| 2384 | [[Ficheru:Revd Dr Lewis Edwards (1809-87) NLW3363289.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6536522|Lewis Edwards]]'' | | 1809 | 1887 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2385 | | ''[[:d:Q6536534|Lewis Evans]]'' | matemáticu galés (1755–1827) | 1755 | 1827 | ''[[:d:Q4868001|Bassaleg]]''<br/>[[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 2386 | | ''[[:d:Q6536537|Lewis Evans]]'' | | 1700 | 1756 | ''[[:d:Q3404407|Llangwnnadl]]'' |- | style='text-align:right'| 2387 | | ''[[:d:Q7839340|Trevor Morris]]'' | | 1920 | 2003 | ''[[:d:Q5586893|Gorslas]]'' |- | style='text-align:right'| 2388 | | ''[[:d:Q7839382|Trevor Preece]]'' | xugador de críquet galés (1882–1965) | 1882 | 1965 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 2389 | | ''[[:d:Q7839401|Trevor Roberts]]'' | | 1942 | 1972 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2390 | | ''[[:d:Q7839460|Trevor Thomas]]'' | | 1909 | 1969 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2391 | | ''[[:d:Q7839477|Trevor Walters]]'' | futbolista británicu | 1916 | 1989 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2392 | | ''[[:d:Q7851276|Tudor Davies]]'' | cantante d&#39;ópera británicu (1892–1958) | 1892 | 1958 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 2393 | | ''[[:d:Q7851330|Tudor Watkins, Baron Watkins]]'' | políticu británicu (1903–1983) | 1903 | 1983 | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 2394 | [[Ficheru:Tyrone OSullivan by Aberdare Blog.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7861628|Tyrone O'Sullivan]]'' | sindicalista galés | 1945 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2395 | | ''[[:d:Q7899835|Urban]]'' | | | 1134 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 2396 | [[Ficheru:Val Feld.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7909090|Val Feld]]'' | política galesa (1947–2001) | 1947 | 2001 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2397 | [[Ficheru:Vernon Hill.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7922142|Vernon Hill]]'' | xugador de críquet galés (1871–1932) | 1871 | 1932 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 2398 | | ''[[:d:Q7922194|Vernon Morris]]'' | xugador de críquet galés (1894–1973) | 1894 | 1973 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 2399 | | ''[[:d:Q7925889|Victor Erle Nash-Williams]]'' | | 1897 | 1955 | ''[[:d:Q56087668|Fleur-de-Lys]]'' |- | style='text-align:right'| 2400 | | ''[[:d:Q7931505|Vince Griffiths]]'' | xugador de rugbi union británicu (1901–1967) | 1901 | 1967 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2401 | | ''[[:d:Q7931909|Vincent Lloyd-Jones]]'' | xuez galés (1901–1986) | 1901 | 1986 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2402 | | ''[[:d:Q7937419|Viv Huzzey]]'' | | 1876 | 1929 | ''[[:d:Q7916189|Varteg]]'' |- | style='text-align:right'| 2403 | | ''[[:d:Q7937718|Vivian Harrison]]'' | | 1921 | 1989 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2404 | | ''[[:d:Q7937766|Vivian Ridler]]'' | editor británicu (1913–2009) | 1913 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2405 | [[Ficheru:W. Llewelyn Williams (5254833) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7945802|William Llewelyn Williams]]'' | | 1867 | 1922 | ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 2406 | [[Ficheru:W S Gwynn Williams, Llangollen (1544595).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7945968|W. S. Gwynn Williams]]'' | compositor británicu (1896–1978) | 1896 | 1978 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 2407 | [[Ficheru:Portrayal of Wil Sam (W S Jones), the Llanystumdwy dramatist (1552990).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7945972|W. S. Jones]]'' | escritor británicu | 1920 | 2007 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2408 | | ''[[:d:Q7955445|WR Parry]]'' | | 1890 | 1955 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2409 | | ''[[:d:Q7964582|Walter Coffin]]'' | | 1784 | 1867 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2410 | | ''[[:d:Q7964611|Walter Cradock]]'' | | 1606 | 1659 | ''[[:d:Q6661540|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 2411 | | ''[[:d:Q7964653|Walter Davis]]'' | futbolista británicu (1888–1937) | 1888 | 1937 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 2412 | [[Ficheru:Walter E Rees.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7964728|Walter E. Rees]]'' | secretariu galés (1863–1949) | 1863 | 1949 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2413 | | ''[[:d:Q7964785|Walter Evans]]'' | | 1867 | 1897 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 2414 | [[Ficheru:StateLibQld 1 110840 Honourable Walter Horatio Wilson 1887.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7965162|Walter Horatio Wilson]]'' | políticu australianu (1839–1902) | 1839 | 1902 | ''[[:d:Q7321514|Rhosymedre]]'' |- | style='text-align:right'| 2415 | [[Ficheru:Professor Walter Jenkin Evans (1856–1927), Carmarthen Presbyterian College (gcf02731).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7965269|Walter Jenkin Evans]]'' | historiador británicu | 1856 | 1927 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2416 | | ''[[:d:Q7965470|Walter Lloyd]]'' | | 1580 | 1662 | ''[[:d:Q6661336|Llanfair Clydogau]]'' |- | style='text-align:right'| 2417 | | ''[[:d:Q7965658|Walter Monslow, Baron Monslow]]'' | | 1895 | 1966 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2418 | | ''[[:d:Q7965863|Walter Powell]]'' | | 1842 | 1881 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2419 | | ''[[:d:Q7965960|Walter Rice Evans]]'' | | 1863 | 1909 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2420 | | ''[[:d:Q7965980|Walter Robbins]]'' | futbolista británicu (1910–1979) | 1910 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2421 | | ''[[:d:Q7966122|Walter Shaw Sparrow]]'' | | 1862 | 1940 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2422 | | ''[[:d:Q7966361|Walter W. Thomas]]'' | arquiteutu galés (1849–1912) | 1849 | 1912 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 2423 | | ''[[:d:Q7972932|Wat Jones]]'' | xugador de críquet galés (1917–1994) | 1917 | 1994 | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 2424 | | ''[[:d:Q7976043|Wayne Bickerton]]'' | | 1941 | 2015 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 2425 | | ''[[:d:Q7976202|Wayne Edwards]]'' | militar galés (1966–1993) | 1966 | 1993 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2426 | | ''[[:d:Q7976216|Wayne Evans]]'' | futbolista británicu | 1971 | 2023 | ''[[:d:Q3404980|Abermule]]'' |- | style='text-align:right'| 2427 | | ''[[:d:Q7990708|Wharton Davies]]'' | | 1873 | 1961 | ''[[:d:Q3403708|St Ishmael's]]'' |- | style='text-align:right'| 2428 | | ''[[:d:Q7998393|Wickham Powell]]'' | | 1892 | 1961 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2429 | | ''[[:d:Q8001663|Wilf Hughes]]'' | xugador de críquet galés (1910–1984) | 1910 | 1984 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 2430 | | ''[[:d:Q8001666|Wilf Lewis]]'' | | 1903 | 1976 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2431 | | ''[[:d:Q8001693|Wilf Walsh]]'' | | 1917 | 1977 | ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2432 | | ''[[:d:Q8001810|Wilfred Hodder]]'' | | 1896 | 1957 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 2433 | [[Ficheru:Llun o Wilfred Mitford Davies (1451201).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8001847|Wilfred Mitford Davies]]'' | pintor británicu | 1895 | 1966 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 2434 | | ''[[:d:Q8001858|Wilfred Pallott]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1884–1957) | 1884 | 1957 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2435 | | ''[[:d:Q8001891|Wilfred Trubshaw]]'' | | 1870 | 1944 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 2436 | | ''[[:d:Q8002410|Wiliam Midleton]]'' | | 1550 | 1600 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 2437 | | ''[[:d:Q8002780|Will Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1906–1975) | 1906 | 1975 | ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]'' |- | style='text-align:right'| 2438 | | ''[[:d:Q8002998|Will Osborne]]'' | | 1875 | 1942 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 2439 | | ''[[:d:Q8003009|Will Parker]]'' | xugador de rugbi union galés (1873–1955) | 1873 | 1955 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2440 | [[Ficheru:Will Paynter, the newly elected miners' leader (1453859).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8003012|Will Paynter]]'' | | 1903 | 1984 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2441 | | ''[[:d:Q8003042|Will Roberts]]'' | pintor galés (1907–2000) | 1907 | 2000 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 2442 | | ''[[:d:Q8004161|William Addams Williams]]'' | | 1787 | 1861 | ''[[:d:Q13129646|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 2443 | | ''[[:d:Q8004223|William Albert Jenkins]]'' | | 1878 | 1968 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2444 | | ''[[:d:Q8004251|William Alexander]]'' | xugador de rugbi union británicu (1874–1937) | 1874 | 1937 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 2445 | [[Ficheru:WilliamAubrey.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8004673|William Aubrey]]'' | | 1529 | 1595 | ''[[:d:Q52158053|Cantref]]'' |- | style='text-align:right'| 2446 | | ''[[:d:Q8005020|William Banks]]'' | | 1925 | 1991 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2447 | | ''[[:d:Q8005220|William Baxter]]'' | | 1650 | 1723 | ''[[:d:Q13129655|Llanllugan]]'' |- | style='text-align:right'| 2448 | | ''[[:d:Q8005312|William Bedloe]]'' | | 1650 | 1680 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 2449 | [[Ficheru:Sir Wm. Berry LCCN2014715089.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8005480|William Berry, 1st Viscount Camrose]]'' | | 1879 | 1954 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2450 | | ''[[:d:Q8005633|William Blethyn]]'' | | 1501 | 1591 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2451 | [[Ficheru:William Bloomfield Douglas.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q8005643|William Bloomfield Douglas]]'' | | 1822 | 1906 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2452 | [[Ficheru:William Brace.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q8005819|William Brace]]'' | | 1865 | 1947 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 2453 | [[Ficheru:William Bradshaw by Enoch Seeman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8005843|William Bradshaw]]'' | | 1671 | 1732 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2454 | | ''[[:d:Q8006111|William Bulkeley]]'' | | 1691 | 1760 | ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]'' |- | style='text-align:right'| 2455 | | ''[[:d:Q8006477|William Camden Edwards]]'' | | 1777 | 1855 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2456 | [[Ficheru:Lance Corporal Fuller VC. Welsh Regiment.png|center|128px]] | ''[[:d:Q8006723|William Charles Fuller]]'' | militar galés (1884–1974) | 1884 | 1974 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 2457 | [[Ficheru:Lord Cope.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8007106|William Cope, 1st Baron Cope]]'' | | 1870 | 1946 | ''[[:d:Q7339915|Roath]]'' |- | style='text-align:right'| 2458 | | ''[[:d:Q8007183|William Cove]]'' | políticu británicu (1888–1963) | 1888 | 1963 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2459 | [[Ficheru:William Crawshay II (1788–1867).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8007280|William Crawshay II]]'' | | 1788 | 1867 | ''[[:d:Q7162500|Pendoylan]]'' |- | style='text-align:right'| 2460 | | ''[[:d:Q8007618|William David Phillips]]'' | | 1855 | 1918 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2461 | | ''[[:d:Q8007617|William David Owen]]'' | escritor británicu | 1874 | 1925 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 2462 | [[Ficheru:Syr-William-Davies-AS-Sir-Benfro.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8007633|William Davies]]'' | | 1821 | 1895 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 2463 | | ''[[:d:Q8007637|William Davies]]'' | futbolista británicu (1882–1966) | 1882 | 1966 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2464 | | ''[[:d:Q8007642|William Davies]]'' | | | 1593 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 2465 | | ''[[:d:Q8007641|William Davies]]'' | | 1890 | 1967 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 2466 | | ''[[:d:Q8008479|William Edwards]]'' | | 1851 | 1940 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 2467 | | ''[[:d:Q8008480|William Edwards]]'' | | 1938 | 2007 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 2468 | | ''[[:d:Q8008498|William Egan]]'' | futbolista británicu (1872–1946) | 1872 | 1946 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 2469 | | ''[[:d:Q8008562|William Ellis Bailiff]]'' | | 1882 | 1972 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 2470 | | ''[[:d:Q8008626|William Erbery]]'' | | 1604 | 1654 | ''[[:d:Q39011988|Roath Dogfield]]'' |- | style='text-align:right'| 2471 | | ''[[:d:Q8008690|William Evans]]'' | cardiólogu galés (1895–1988) | 1895 | 1988 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 2472 | | ''[[:d:Q8008691|William Evans]]'' | | 1853 | 1919 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 2473 | [[Ficheru:William George Evans (1883 – 1946).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8008698|William Evans]]'' | | 1883 | 1946 | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 2474 | | ''[[:d:Q8009059|William Finney]]'' | xugador de críquet galés (1866–1927) | 1866 | 1927 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 2475 | | ''[[:d:Q8009287|William Foxwist]]'' | | 1610 | 1673 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2476 | | ''[[:d:Q8009291|William Frame]]'' | arquiteutu galés (1848–1906) | 1848 | 1906 | ''[[:d:Q1035742|Cardiff Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 2477 | [[Ficheru:William Gilbert Rees, July 1853.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8009876|William Gilbert Rees]]'' | xugador de críquet australianu (1827–1898) | 1827 | 1898 | ''[[:d:Q18160141|Haroldston St. Issell's]]'' |- | style='text-align:right'| 2478 | [[Ficheru:Gwynn William.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q8010301|William Gwynn]]'' | | 1856 | 1897 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2479 | | ''[[:d:Q8010926|William Harris]]'' | | 1884 | 1956 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 2480 | [[Ficheru:Bishop Havard by Evan Walters.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8011018|William Havard]]'' | | 1889 | 1956 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 2481 | | ''[[:d:Q8012147|William Henry Scourfield]]'' | políticu británicu | 1776 | 1843 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 2482 | [[Ficheru:WHSeager.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8012148|William Henry Seager]]'' | políticu británicu (1862–1941) | 1862 | 1941 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2483 | [[Ficheru:William Herbert Waring (1885–1918).png|center|128px]] | ''[[:d:Q8012259|William Herbert Waring]]'' | militar galés (1885–1918) | 1885 | 1918 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 2484 | | ''[[:d:Q8012504|William Hopper]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1922–2008) | 1922 | 2008 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2485 | | ''[[:d:Q5490126|Frank Vining]]'' | | 1924 | 1989 | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 2486 | | ''[[:d:Q5490324|Frank Whitcombe]]'' | | 1913 | 1958 | ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]'' |- | style='text-align:right'| 2487 | | ''[[:d:Q5490382|Frank Williams]]'' | futbolista británicu (1906–1982) | 1906 | 1982 | ''[[:d:Q5057245|Cefn-y-bedd]]'' |- | style='text-align:right'| 2488 | | ''[[:d:Q5490423|Frank Wilson]]'' | | 1944 | 2024 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2489 | | ''[[:d:Q5490537|Frank Young]]'' | | 1885 | 1941 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2490 | | ''[[:d:Q5494458|Fred Andrews]]'' | xugador de rugbi británicu (1864–1929) | 1864 | 1929 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2491 | | ''[[:d:Q5494638|Fred Birt]]'' | xugador de rugbi union británicu (1886–1956) | 1886 | 1956 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2492 | | ''[[:d:Q5495274|Fred Godfrey]]'' | compositor de cantares galés (1880–1953) | 1880 | 1953 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2493 | | ''[[:d:Q5495313|Fred Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1873 | 1917 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 2494 | | ''[[:d:Q5495365|Fred Hando]]'' | historiador galés (1888–1970) | 1888 | 1970 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2495 | | ''[[:d:Q5495472|Fred Hole]]'' | diseñador de producción galés (1935–2011) | 1935 | 2011 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2496 | [[Ficheru:Fred Hutchinson (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5495530|Fred Hutchinson]]'' | xugador de rugbi union británicu (1867–1941) | 1867 | 1941 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2497 | | ''[[:d:Q5495593|Fred Jones]]'' | | 1867 | 1910 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 2498 | | ''[[:d:Q5495604|Fred Jones]]'' | | 1938 | 2013 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 2499 | | ''[[:d:Q5495622|Fred Jowett]]'' | | 1879 | 1939 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2500 | | ''[[:d:Q5495881|Fred Mathias]]'' | | 1898 | 1955 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 2501 | | ''[[:d:Q5496060|Fred Perrett]]'' | | 1891 | 1918 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 2502 | | ''[[:d:Q5496211|Fred Samuel]]'' | | 1897 | 1941 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2503 | | ''[[:d:Q5496283|Fred Smallwood]]'' | futbolista británicu (1910–1965) | 1910 | 1965 | ''[[:d:Q16963321|Brynteg]]'' |- | style='text-align:right'| 2504 | | ''[[:d:Q5496333|Fred Stansfield]]'' | futbolista británicu | 1917 | 2014 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2505 | | ''[[:d:Q5496506|Fred Warren]]'' | futbolista británicu (1907–1986) | 1907 | 1986 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2506 | | ''[[:d:Q5496831|Freddie Williams]]'' | pilotu de motociclismu galés (1926–2013) | 1926 | 2013 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2507 | | ''[[:d:Q5496892|Freddy Morgan]]'' | boxeador galés (1908–1990) | 1908 | 1990 | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 2508 | [[Ficheru:Frederick Barter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5497346|Frederick Barter]]'' | militar galés (1891–1952) | 1891 | 1953 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2509 | | ''[[:d:Q5498030|Frederick Higginson]]'' | xugador de rugbi union galés (1913–2003) | 1913 | 2003 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 2510 | | ''[[:d:Q5498073|Frederick Hughes]]'' | | | 1976 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2511 | | ''[[:d:Q5498286|Frederick Llewellyn-Jones]]'' | políticu galés (1866–1941) | 1866 | 1941 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 2512 | | ''[[:d:Q5498353|Frederick Margrave]]'' | xugador de rugbi union británicu (1858–1946) | 1858 | 1946 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2513 | [[Ficheru:Engineer Frederick Palmer.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5498509|Frederick Palmer]]'' | inxenieru británicu | 1862 | 1934 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2514 | | ''[[:d:Q5498557|Frederick Phillips]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1884–1948) | 1884 | 1948 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2515 | [[Ficheru:Apr 95 Rosiers St Clement Danes cropsm.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5498664|Frederick Rosier]]'' | militar galés (1915–1998) | 1915 | 1998 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2516 | [[Ficheru:Frederick wilding.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5499041|Frederick Wilding]]'' | xugador de críquet neozelandés (1852–1945) | 1852 | 1945 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 2517 | [[Ficheru:Gabriel Goodman by GP Harding.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5515655|Gabriel Goodman]]'' | | 1528 | 1601 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 2518 | | ''[[:d:Q5522758|Garel Rhys]]'' | escritor galés (1940–2017) | 1940 | 2017 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2519 | | ''[[:d:Q5522779|Gareth Alban Davies]]'' | poeta británicu | 1926 | 2009 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 2520 | | ''[[:d:Q5522852|Gareth Griffiths]]'' | xugador de rugbi union británicu (1931–2016) | 1931 | 2016 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 2521 | [[Ficheru:Garethhughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5522872|Gareth Hughes]]'' | | 1894 | 1965 | ''[[:d:Q5208304|Dafen]]'' |- | style='text-align:right'| 2522 | | ''[[:d:Q5522889|Gareth Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1979–2008) | 1979 | 2008 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2523 | | ''[[:d:Q5522939|Gareth Payne]]'' | xugador de rugbi union británicu (1935–2004) | 1935 | 2004 | ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]'' |- | style='text-align:right'| 2524 | | ''[[:d:Q5522947|Gareth Price]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1917–1992) | 1917 | 1992 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2525 | | ''[[:d:Q5522960|Gareth Roberts]]'' | físicu galés (1940–2007) | 1940 | 2007 | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2526 | | ''[[:d:Q5522989|Gareth Walters]]'' | compositor británicu | 1928 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2527 | [[Ficheru:Geoff Charles self portrait, 1945.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5534081|Geoff Charles]]'' | | 1909 | 2002 | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 2528 | | ''[[:d:Q5534202|Geoff Lewis]]'' | entrenador de caballos británicu | 1935 | 2025 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2529 | | ''[[:d:Q5534908|Geoffrey Somerset, 6th Baron Raglan]]'' | | 1932 | 2025 | ''[[:d:Q5057283|Cefntilla Court]]'' |- | style='text-align:right'| 2530 | | ''[[:d:Q5536260|George Andrews]]'' | | 1904 | 1989 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2531 | | ''[[:d:Q5536664|George Ballsom]]'' | futbolista británicu (1912–1983) | 1912 | 1983 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 2532 | | ''[[:d:Q5536893|George Bennet]]'' | | 1913 | 1970 | ''[[:d:Q5468045|Forden]]'' |- | style='text-align:right'| 2533 | | ''[[:d:Q5536905|George Benson]]'' | actor británicu (1911–1983) | 1911 | 1983 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2534 | | ''[[:d:Q5537937|George Clark Williams]]'' | | 1878 | 1958 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2535 | | ''[[:d:Q5538123|George Cording]]'' | xugador de críquet galés (1878–1946) | 1878 | 1946 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 2536 | [[Ficheru:George Dobson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5538555|George Dobson]]'' | xugador de rugbi union galés (1873–1917) | 1873 | 1917 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2537 | | ''[[:d:Q5538902|George Edwards]]'' | futbolista británicu (1920–2008) | 1920 | 2008 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 2538 | | ''[[:d:Q5539049|George Evans]]'' | futbolista británicu (1935–2000) | 1935 | 2000 | ''[[:d:Q7321505|Rhostyllen]]'' |- | style='text-align:right'| 2539 | [[Ficheru:George Ewart Evans, Stowmarket.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5539058|George Ewart Evans]]'' | escritor británicu (1909–1988) | 1909 | 1988 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 2540 | | ''[[:d:Q5539858|George Grant Francis]]'' | | 1814 | 1882 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2541 | [[Ficheru:George Griffith DD, Bp of St Asaph.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5539921|George Griffith]]'' | | 1601 | 1666 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 2542 | [[Ficheru:1906 George Hay Morgan MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5540341|George Hay Morgan]]'' | políticu británicu (1866–1931) | 1866 | 1931 | [[Y Gelli Gandryll]] |- | style='text-align:right'| 2543 | | ''[[:d:Q5540434|George Henry Challenger]]'' | | 1881 | 1947 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2544 | [[Ficheru:George Henry Hall 1945.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5540460|George Henry Hall, 1st Viscount Hall]]'' | políticu galés (1881–1965) | 1881 | 1965 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 2545 | | ''[[:d:Q5540799|George Howells]]'' | | 1871 | 1955 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 2546 | [[Ficheru:George Latham.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5541549|George Latham]]'' | futbolista británicu | 1881 | 1939 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 2547 | | ''[[:d:Q5541703|George Lewis]]'' | futbolista británicu | 1913 | 1981 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 2548 | | ''[[:d:Q5541706|George Lewis]]'' | | 1901 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2549 | | ''[[:d:Q5541768|George Littlewood Hirst]]'' | xugador de rugbi union galés (1890–1967) | 1890 | 1967 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 2550 | [[Ficheru:Bishop Lloyd.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5541776|George Lloyd]]'' | | 1560 | 1615 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2551 | [[Ficheru:George Lockwood Morris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5541799|George Lockwood Morris]]'' | xugador de rugbi union galés (1859–1947) | 1859 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2552 | | ''[[:d:Q5541851|George Lowrie]]'' | futbolista británicu (1919–1989) | 1919 | 1989 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 2553 | [[Ficheru:George Manning, 1938.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5542118|George Manning]]'' | políticu neozelandés (1887–1976) | 1887 | 1976 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 2554 | | ''[[:d:Q5542707|George Murphy]]'' | futbolista británicu | 1915 | 1983 | ''[[:d:Q7975053|Wattsville]]'' |- | style='text-align:right'| 2555 | | ''[[:d:Q5543029|George Oliver]]'' | | 1891 | 1977 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2556 | | ''[[:d:Q5543080|George Owens]]'' | | 1894 | 1978 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2557 | | ''[[:d:Q5543081|George Owen]]'' | naturalista galés (1552–1613) | 1552 | 1613 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 2558 | [[Ficheru:ONL (1887) 1.066 - Alderman Waithman, from an authentic portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7350786|Robert Waithman]]'' | | 1764 | 1833 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2559 | | ''[[:d:Q7350851|Robert Wanbon]]'' | | 1943 | 2022 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2560 | [[Ficheru:RWGriffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7351086|Robert William Griffiths]]'' | agricultor galés (1896–1962) | 1896 | 1962 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2561 | [[Ficheru:Robert Williams (Trebor Mai, 1830-77) NLW3364532.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7351121|Robert Williams]]'' | poeta galés (1830–1877) | 1830 | 1877 | ''[[:d:Q13129672|Llanrhychwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2562 | [[Ficheru:Rodrogers1999.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7356340|Rod Richards]]'' | políticu galés | 1947 | 2019 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2563 | [[Ficheru:Rod de'Ath cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7356419|Rod de'Ath]]'' | músicu galés (1950–2014) | 1950 | 2014 | ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]'' |- | style='text-align:right'| 2564 | | ''[[:d:Q7356486|Roddy Hughes]]'' | | 1891 | 1970 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 2565 | | ''[[:d:Q7356568|Roderic Bowen]]'' | | 1913 | 2001 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 2566 | | ''[[:d:Q7357782|Roger Addison]]'' | xugador de rugbi union galés (1945–2010) | 1945 | 2010 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2567 | [[Ficheru:Portrait of Roger Edwards (4674356) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7358146|Roger Edwards]]'' | | 1811 | 1886 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 2568 | | ''[[:d:Q7358144|Roger Edgeworth]]'' | | 1485 | 1560 | ''[[:d:Q5884534|Holt Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 2569 | | ''[[:d:Q7358753|Roger Owen]]'' | | 1953 | 2021 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2570 | | ''[[:d:Q7359001|Roger Thomas]]'' | políticu británicu (1925–1994) | 1925 | 1994 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2571 | | ''[[:d:Q7360342|Roland Mathias]]'' | | 1915 | 2007 | ''[[:d:Q7680426|Tal-y-bont on Usk]]'' |- | style='text-align:right'| 2572 | | ''[[:d:Q7360675|Roley Williams]]'' | futbolista británicu | 1927 | 1999 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2573 | | ''[[:d:Q7363525|Ron Berry]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1997 | ''[[:d:Q4923806|Blaencwm]]'' |- | style='text-align:right'| 2574 | | ''[[:d:Q7363679|Ron Davies]]'' | futbolista británicu (1932–2007) | 1932 | 2007 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2575 | [[Ficheru:Ron davies thumbnail.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7363680|Ron Davies]]'' | | 1921 | 2013 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 2576 | | ''[[:d:Q7363838|Ron Gostick]]'' | políticu canadianu (1918–2005) | 1918 | 2005 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2577 | | ''[[:d:Q7363946|Ron Howells]]'' | futbolista británicu (1927–2011) | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q7227990|Pont Henri]]'' |- | style='text-align:right'| 2578 | | ''[[:d:Q7363949|Ron Hughes]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2019 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 2579 | | ''[[:d:Q7363996|Ronald Jones]]'' | velocista galés | 1934 | 2021 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2580 | | ''[[:d:Q7364275|Ron Powell]]'' | futbolista británicu (1929–1992) | 1929 | 1992 | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 2581 | | ''[[:d:Q7364322|Ron Roberts]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2026 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2582 | | ''[[:d:Q7364652|Ronald Atkins]]'' | políticu británicu | 1916 | 2020 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2583 | | ''[[:d:Q7364676|Ronald Bell]]'' | | 1914 | 1982 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2584 | | ''[[:d:Q7364729|Ronald Cass]]'' | escritor británicu | 1923 | 2006 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2585 | | ''[[:d:Q6759465|Margaret Grey, Lady Bonville]]'' | | 1397 | | ''[[:d:Q3403676|Ruthin Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 2586 | | ''[[:d:Q8017668|William Robertson]]'' | | 1874<br/>1873 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2587 | | ''[[:d:Q8020391|William Williams]]'' | futbolista británicu | 1856 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 2588 | | ''[[:d:Q8020396|William Williams]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2589 | | ''[[:d:Q10495488|Jack Lewis]]'' | | 1902 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2590 | | ''[[:d:Q10517262|David Davies]]'' | futbolista británicu | 1888 | | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 2591 | [[Ficheru:George Prowse VC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5543567|George Prowse]]'' | militar galés (1886–1918) | 1886 | 1918 | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 2592 | | ''[[:d:Q5543769|George Reed]]'' | xugador de críquet galés (1906–1988) | 1906 | 1988 | ''[[:d:Q390036|St Fagans]]'' |- | style='text-align:right'| 2593 | [[Ficheru:George Robert Wythen Baxter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5543939|George Robert Wythen Baxter]]'' | escritor británicu | 1814 | 1854 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2594 | | ''[[:d:Q5544086|George Rowles]]'' | | 1866 | 1922 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2595 | | ''[[:d:Q5544096|George Ruddick]]'' | | 1881 | 1949 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 2596 | | ''[[:d:Q5544476|George Shaw]]'' | xugador de críquet galés (1931–1984) | 1931 | 1984 | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 2597 | | ''[[:d:Q5544970|George Sutton]]'' | boxeador galés (1922–1995) | 1922 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2598 | | ''[[:d:Q5545143|George Thomas]]'' | | 1881 | 1916 | ''[[:d:Q7228313|Pontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2599 | | ''[[:d:Q5545141|George Thomas]]'' | | 1930 | 2014 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2600 | | ''[[:d:Q5545144|George Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1857–1934) | 1857 | 1934 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2601 | [[Ficheru:George-Morgan-Trefgarne-n-Garro-Jones-1st-Baron-Trefgarne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5545309|George Trefgarne, 1st Baron Trefgarne]]'' | políticu británicu (1894–1960) | 1894 | 1960 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 2602 | | ''[[:d:Q5545378|George Tuxford]]'' | militar galés (1870–1942) | 1870 | 1942 | ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 2603 | [[Ficheru:George Whitcombe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5546209|George Whitcombe]]'' | futbolista británicu | 1902 | 1986 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2604 | | ''[[:d:Q5546252|George Wightwick]]'' | | 1802 | 1872 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 2605 | | ''[[:d:Q5546680|George de Cantilupe]]'' | | 1252 | 1273 | ''[[:d:Q4667087|Abergavenny Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 2606 | | ''[[:d:Q5548806|Geraint Goodwin]]'' | escritor galés (1903–1942) | 1903 | 1942 | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 2607 | | ''[[:d:Q5548821|Geraint Morris]]'' | | 1941 | 1997 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2608 | | ''[[:d:Q5549181|Gerald Gladstone]]'' | | 1901 | 1978 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 2609 | | ''[[:d:Q5549216|Gerald Hamer]]'' | | 1886 | 1972 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 2610 | [[Ficheru:Chaired bard and crowned bard at Eisteddfod Criccieth, 1975 (1517631).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5549841|Gerallt Lloyd Owen]]'' | | 1944 | 2014 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 2611 | | ''[[:d:Q5554440|Gethin ap Gruffydd]]'' | políticu galés | 1946 | 2025 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2612 | | ''[[:d:Q5561126|Gilbert Morgan]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1908–1973) | 1908 | 1973 | ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]'' |- | style='text-align:right'| 2613 | | ''[[:d:Q5563045|Ginger Jones]]'' | boxeador galés (1905–1986) | 1905 | 1986 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 2614 | | ''[[:d:Q5563602|Giotto Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés (1864–1938) | 1864 | 1938 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2615 | [[Ficheru:(Le boxeur) Gibsy (i.e. Gipsy) Daniels - btv1b531593974.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5564080|Gipsy Daniels]]'' | boxeador galés (1903–1967) | 1903 | 1967 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2616 | | ''[[:d:Q5566441|Gladys Morgan]]'' | comedianta galesa (1898–1983) | 1898 | 1983 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2617 | | ''[[:d:Q5566655|Glanville Williams]]'' | abogáu galés (1911–1997) | 1911 | 1997 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2618 | [[Ficheru:Richard Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325458|Richard Edwards]]'' | políticu australianu | 1842 | 1915 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2619 | [[Ficheru:Richard Ellis (Cymeriadau TGJ).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325487|Richard Ellis]]'' | | 1865 | 1928 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2620 | | ''[[:d:Q7325626|Richard Farrington]]'' | | 1702 | 1772 | ''[[:d:Q13129688|Llechylched]]'' |- | style='text-align:right'| 2621 | [[Ficheru:Samuel Woodforde (1763-1817) - Richard Fenton (1746–1821) - 732230 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325647|Richard Fenton]]'' | | 1746 | 1821 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 2622 | [[Ficheru:Pfeninger, R. E.; R. Glynn Vivian.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325950|Richard Glynn Vivian]]'' | | 1835 | 1910 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2623 | | ''[[:d:Q7326090|Richard Griffiths]]'' | | 1756 | 1826 | ''[[:d:Q17715131|Llanwonno]]'' |- | style='text-align:right'| 2624 | | ''[[:d:Q7326420|Richard Herbert]]'' | xugador de dardos galés (1972–2012) | 1972 | 2012 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2625 | | ''[[:d:Q7326925|Richard Jones]]'' | | 1603 | 1650 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 2626 | | ''[[:d:Q7326929|Richard Jones]]'' | | 1757 | 1814 | ''[[:d:Q6661917|Llanychan]]'' |- | style='text-align:right'| 2627 | [[Ficheru:Richard Llwyd.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7327422|Richard Llwyd]]'' | | 1752 | 1835 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 2628 | | ''[[:d:Q7327487|Richard Lucas]]'' | | 1648 | 1715 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 2629 | | ''[[:d:Q7327908|Richard Morris]]'' | | 1703 | 1779 | ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]'' |- | style='text-align:right'| 2630 | [[Ficheru:Richard Mullock.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7327948|Richard Mullock]]'' | árbitru de rugbi a 15 galés (1851–1920) | 1851 | 1920 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2631 | | ''[[:d:Q7328001|Richard Nanney]]'' | | 1691 | 1767 | ''[[:d:Q17744296|Cefndeuddwr Farmhouse]]'' |- | style='text-align:right'| 2632 | [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Richard Owen, (y diwygiwr enwog) (4671728) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7328216|Richard Owen]]'' | | 1839 | 1887 | ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]'' |- | style='text-align:right'| 2633 | | ''[[:d:Q7328276|Richard Parkhouse]]'' | xugador de críquet galés (1910–1984) | 1910 | 1984 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 2634 | [[Ficheru:Professor Richard Parry-Jones CBE.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7328285|Richard Parry-Jones]]'' | | 1951 | 2021 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2635 | [[Ficheru:Richard Pennant Thomson 1790s.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7328358|Richard Pennant, 1st Baron Penrhyn]]'' | políticu británicu | 1737 | 1808 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 2636 | [[Ficheru:Richard Perryn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7328379|Richard Perryn]]'' | | 1723 | 1803 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 2637 | | ''[[:d:Q7328491|Richard Powell]]'' | xugador de rugbi union británicu (1864–1944) | 1864 | 1944 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2638 | | ''[[:d:Q7328531|Richard Pryse]]'' | | 1501 | 1623 | ''[[:d:Q26212157|Gogerddan Mansion]]'' |- | style='text-align:right'| 2639 | | ''[[:d:Q7328693|Richard Roberts]]'' | | 1884 | 1970 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 2640 | | ''[[:d:Q7329296|Richard Summers]]'' | xugador de rugbi union británicu (1860–1941) | 1860 | 1941 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 2641 | | ''[[:d:Q7329418|Richard Tecwyn Williams]]'' | bioquímicu galés (1900–1979) | 1909 | 1979 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 2642 | | ''[[:d:Q7329440|Richard Thomas]]'' | oficial británicu (1932–1998) | 1932 | 1998 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 2643 | | ''[[:d:Q7329445|Richard Thomas]]'' | | 1753 | 1780 | ''[[:d:Q20602435|Ynyscynhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 2644 | [[Ficheru:Richard Trefor (1558 - 1638).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7329554|Richard Trevor]]'' | políticu galés (1558–1638) | 1558 | 1638 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 2645 | [[Ficheru:Portrait of Ricardvs Vavghanvs (4672123).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7329644|Richard Vaughan]]'' | sacerdote británicu (1550–1607) | 1550 | 1607 | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 2646 | | ''[[:d:Q7329946|Richard Whitford]]'' | | 1495 | 1543 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 2647 | | ''[[:d:Q7329983|Richard William Allen]]'' | | 1867 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2648 | [[Ficheru:Richard William Leslie Wain (1896–1917).png|center|128px]] | ''[[:d:Q7329992|Richard William Leslie Wain]]'' | militar galés (1896–1917) | 1896 | 1917 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2649 | | ''[[:d:Q7330013|Richard Williams Morgan]]'' | | 1815 | 1889 | ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2650 | [[Ficheru:Robbie James.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7340921|Robbie James]]'' | futbolista británicu (1957–1998) | 1957 | 1998 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2651 | [[Ficheru:Robert Armstrong-Jones 1933.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7341588|Robert Armstrong-Jones]]'' | psiquiatra británicu | 1857 | 1943 | ''[[:d:Q20602435|Ynyscynhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 2652 | | ''[[:d:Q7342182|Robert Blythe]]'' | actor galés (1947–2018) | 1947 | 2018 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2653 | [[Ficheru:Mr. R. Bryan (5292071).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7342477|Robert Bryan]]'' | | 1858 | 1920 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 2654 | [[Ficheru:Robert Bye VC IWM Q 114616.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7342553|Robert Bye]]'' | soldáu galés (1889–1962) | 1889 | 1962 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2655 | | ''[[:d:Q7342900|Robert Chester]]'' | | 1566 | 1640 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2656 | | ''[[:d:Q7343089|Robert Cooke]]'' | políticu británicu (1930–1987) | 1930 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2657 | [[Ficheru:Robert Daniell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7343389|Robert Daniell]]'' | políticu galés (1646–1718) | 1646 | 1718 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 2658 | | ''[[:d:Q7343426|Robert Davies]]'' | futbolista británicu (1869–1930) | 1869 | 1930 | ''[[:d:Q2483466|Caergwrle]]'' |- | style='text-align:right'| 2659 | | ''[[:d:Q7343516|Robert Dewi Williams]]'' | | 1870 | 1955 | ''[[:d:Q3406258|Pandy Tudur]]'' |- | style='text-align:right'| 2660 | | ''[[:d:Q7343531|Robert Dickie]]'' | boxeador galés (1964–2010) | 1964 | 2010 | ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]'' |- | style='text-align:right'| 2661 | [[Ficheru:Revd Robert Ellis (Cynddelw, 1812-75) NLW3364283.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7344015|Robert Ellis]]'' | | 1812 | 1875 | ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2662 | | ''[[:d:Q7344034|Robert Ellis]]'' | | 1898 | 1966 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2663 | [[Ficheru:Robert Harris, C.M.G., R.C.A. (I0007812).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7345286|Robert Harris]]'' | pintor canadianu | 1849 | 1919 | ''[[:d:Q3400184|Caerhun]]'' |- | style='text-align:right'| 2664 | | ''[[:d:Q7345469|Robert Herring]]'' | poeta británicu | 1903 | 1975 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2665 | [[Ficheru:Robert Jermain Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7346107|Robert Jermain Thomas]]'' | misioneru galés (1840–1866) | 1840 | 1866 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 2666 | | ''[[:d:Q7346173|Robert Jones]]'' | futbolista británicu (1868–1939) | 1868 | 1939 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2667 | [[Ficheru:Robert Jones (surgeon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7346178|Robert Jones]]'' | | 1857 | 1933 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 2668 | | ''[[:d:Q7346179|Robert Jones]]'' | | 1809 | 1879 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 2669 | [[Ficheru:Robert Jones Derfel (1824-1905) NLW3364553.jpg|center|128px]] | [[Robert Jones Derfel]] | | 1824 | 1905 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 2670 | | ''[[:d:Q7346820|Robert Lee Roberts]]'' | futbolista británicu (1868–1943) | 1868 | 1943 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 2671 | | ''[[:d:Q7346876|Robert Lewis-Lloyd]]'' | remeru galés (1836–1915) | 1836 | 1915 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 2672 | | ''[[:d:Q7347000|Robert Lougher]]'' | | 1530 | 1585 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 2673 | [[Ficheru:Mansell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7347323|Robert Mansell]]'' | | 1573 | 1656 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 2674 | | ''[[:d:Q7347624|Robert Mends]]'' | militar galés (1767–1823) | 1767 | 1823 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 2675 | [[Ficheru:Preston north end art (Mills-Roberts).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7347692|Robert Mills-Roberts]]'' | futbolista británicu | 1862 | 1935 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 2676 | [[Ficheru:Robert Morgan, Bishop of Bangor (1608-73).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7347797|Robert Morgan]]'' | | 1608 | 1673 | ''[[:d:Q6661272|Llandyssil]]'' |- | style='text-align:right'| 2677 | | ''[[:d:Q7348182|Robert Owen]]'' | | 1820 | 1902 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2678 | | ''[[:d:Q7348749|Robert Parry]]'' | | 1563 | 1613 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2679 | [[Ficheru:Eos Morlais.gif|center|128px]] | ''[[:d:Q7349208|Robert Rees]]'' | cantante galés (1841–1892) | 1841 | 1892 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 2680 | | ''[[:d:Q7349268|Robert Richards]]'' | | 1884 | 1954 | ''[[:d:Q13129653|Llangynog]]'' |- | style='text-align:right'| 2681 | [[Ficheru:Robert Richardson-Gardner Vanity Fair 1877-02-17.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7349272|Robert Richardson-Gardner]]'' | | 1827 | 1898 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2682 | | ''[[:d:Q7349314|Robert Roberts]]'' | | 1864 | 1932 | ''[[:d:Q7165398|Penycae]]'' |- | style='text-align:right'| 2683 | [[Ficheru:Portrait of Robert Shields (4670523) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7349760|Robert Shields]]'' | militar galés (1827–1864) | 1827 | 1864 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2684 | [[Ficheru:Robert Thomas South Australian Register.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7350340|Robert Thomas]]'' | | 1781 | 1860 | ''[[:d:Q3397480|Llanymynech]]'' |- | style='text-align:right'| 2685 | [[Ficheru:Thefamily-sculpture-robert-thomas-7.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7350341|Robert Thomas]]'' | escultor galés (1926–1999) | 1926 | 1999 | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 2686 | | ''[[:d:Q7350584|Robert Vaughan]]'' | | 1592 | 1667 | ''[[:d:Q20600573|Hengwrt]]'' |- | style='text-align:right'| 2687 | [[Ficheru:Robert Vaughn - Montana pioneer - 1900.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7350590|Robert Vaughn]]'' | ganaderu galés (1836–1918) | 1836 | 1918 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2688 | | ''[[:d:Q13125672|Benjamin Thomas Hopkins]]'' | | 1897 | 1981 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 2689 | [[Ficheru:Ben Davies, Pant-teg.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13125957|Ben Davies]]'' | | 1864 | 1937 | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 2690 | [[Ficheru:Portrait of The Revd. Benjamin Francis, A.M (4670733) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13125985|Benjamin Francis]]'' | | 1734 | 1799 | ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2691 | [[Ficheru:Yr actores Beryl Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13125995|Beryl Williams]]'' | actriz galesa (1937–2004) | 1937 | 2004 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2692 | | ''[[:d:Q13126247|Brinley Rees]]'' | | 1919 | 2004 | ''[[:d:Q3404696|Tondu]]'' |- | style='text-align:right'| 2693 | | ''[[:d:Q13126322|Bryan Martin Davies]]'' | | 1933 | 2015 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 2694 | | ''[[:d:Q13126457|Cadwallon ap Gruffydd]]'' | | 1090 | 1132 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 2695 | | ''[[:d:Q13126875|Cassie Jane Davies]]'' | profesora británica | 1898 | 1988 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 2696 | | ''[[:d:Q13127753|D. J. Davies]]'' | | 1885 | 1970 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2697 | | ''[[:d:Q13127766|Dafydd Nicolas]]'' | | 1705 | 1774 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 2698 | [[Ficheru:Portrait of Dan Isaac Davies (4669990).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127784|Dan Isaac Davies]]'' | | 1839 | 1887 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 2699 | | ''[[:d:Q13127794|D. Simon Evans]]'' | eruditu británicu (1921–1998) | 1921 | 1998 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2700 | [[Ficheru:Daniel Rees (Cymeriadau TGJ).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127792|Daniel Rees]]'' | | 1855 | 1931 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 2701 | [[Ficheru:Portrait of David (Dewi Emlyn) Davies (4673062) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127810|David Davies]]'' | | 1817 | 1888 | ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2702 | [[Ficheru:David Ffrangcon Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127814|David Ffrangcon-Davies]]'' | | 1855 | 1918 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 2703 | | ''[[:d:Q13127818|David Mathew Williams]]'' | | 1900 | 1970 | ''[[:d:Q13126981|Cellan]]'' |- | style='text-align:right'| 2704 | [[Ficheru:Revd David Rowlands (Dewi Mon, 1836-1907) NLW3361826.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127816|David Rowlands]]'' | | 1836 | 1907 | ''[[:d:Q15272454|Rhosybol]]'' |- | style='text-align:right'| 2705 | | ''[[:d:Q13127822|David Myrddin Lloyd]]'' | | 1909 | 1981 | ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]'' |- | style='text-align:right'| 2706 | [[Ficheru:David-Miall-Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127823|David Miall Edwards]]'' | | 1873 | 1941 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 2707 | | ''[[:d:Q13127821|David Tecwyn Lloyd]]'' | | 1914 | 1992 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2708 | [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1948, Bridgend (1585533).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127867|Dewi Emrys]]'' | poeta británicu (1881–1952) | 1881 | 1952 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 2709 | | ''[[:d:Q13127871|Dewi Nantbrân]]'' | escritor británicu | 1750 | 1781 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2710 | [[Ficheru:Ras yr Iaith dau ddraig a Dewi Pws 2016 Cei Newydd (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127868|Dewi 'Pws' Morris]]'' | | 1948 | 2024 | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 2711 | [[Ficheru:Dyfnallt Morgan after visiting Klogenfurt in Holland where he worked with refugees in 1945 (1557527).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128018|Dyfnallt Morgan]]'' | poeta galés (1917–1994) | 1917 | 1994 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2712 | | ''[[:d:Q13128086|Edward David Hughes]]'' | | 1906 | 1963 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 2713 | | ''[[:d:Q13128085|Edward Charles]]'' | | 1757 | 1828 | ''[[:d:Q16071047|Clocaenog]]'' |- | style='text-align:right'| 2714 | | ''[[:d:Q13128122|Eigra Lewis Roberts]]'' | | 1939 | 2026 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 2715 | [[Ficheru:Fl 1938 corwen elena puw morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128224|Elena Puw Morgan]]'' | | 1900 | 1973 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 2716 | | ''[[:d:Q13128258|Emyr Daniel]]'' | | 1948 | 2012 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 2717 | [[Ficheru:Hugh Emyr Davies (Emyr).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128262|Emyr Davies]]'' | poeta británicu (1878–1950) | 1878 | 1950 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 2718 | | ''[[:d:Q13128283|Enid Pierce Roberts]]'' | | 1917 | 2010 | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 2719 | [[Ficheru:Evan Jones (Ieuan Gwynedd).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128322|Evan Jones]]'' | | 1820 | 1852 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2720 | | ''[[:d:Q13128321|Evan Thomas Davies]]'' | | 1878 | 1969 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2721 | | ''[[:d:Q13128327|Evan Jones]]'' | | 1787 | 1859 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 2722 | [[Ficheru:Portrait of Evan Davies (4672729).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128324|Evan Davies]]'' | | 1801 | 1888 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2723 | [[Ficheru:E Keri Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128330|Evan Keri Evans]]'' | escritor británicu (1860–1941) | 1860 | 1941 | ''[[:d:Q16247790|Pont Ceri]]'' |- | style='text-align:right'| 2724 | [[Ficheru:Ieuan Glan Geirionydd.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13128331|Evan Evans]]'' | | 1795 | 1855 | ''[[:d:Q29483107|Tan-y-Celyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2725 | | ''[[:d:Q13128333|Evan Jenkin Evans]]'' | físicu galés (1882–1944) | 1882 | 1944 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2726 | | ''[[:d:Q13128566|Gareth Wynn Jones]]'' | | 1937 | 2007 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 2727 | | ''[[:d:Q13128611|George Lewis]]'' | | 1763 | 1822 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 2728 | [[Ficheru:GeraintJarman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128619|Geraint Jarman]]'' | | 1950 | 2025 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 2729 | | ''[[:d:Q13128662|Glyn M. Ashton]]'' | | 1910 | 1991 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2730 | | ''[[:d:Q13128702|Goronwy ap Heilin]]'' | | | 1283 | ''[[:d:Q6661279|Llaneilian]]'' |- | style='text-align:right'| 2731 | | ''[[:d:Q13128779|Gruffudd Llwyd]]'' | | 1250 | 1335 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 2732 | | ''[[:d:Q13128786|Gruffudd ab Ieuan ap Llywelyn Fychan]]'' | | 1485 | 1553 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 2733 | | ''[[:d:Q13128784|Gruffydd Young]]'' | sacerdote galés (1370–1435) | 1370 | 1435 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2734 | | ''[[:d:Q13128794|Gruffudd ap Nicolas]]'' | mecenes galés | 1450<br/>1385 | 1461 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2735 | | ''[[:d:Q13128800|Gruffydd Robert]]'' | | 1527 | 1598 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2736 | | ''[[:d:Q13128857|Gwilym Owen]]'' | | 1880 | 1940 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 2737 | | ''[[:d:Q13128861|Gwilym Thomas Hughes]]'' | | 1895 | 1978 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 2738 | | ''[[:d:Q13129135|Horace Charles Jones]]'' | poeta británicu (1906–1998) | 1906 | 1998 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2739 | | ''[[:d:Q13129158|Hugh Bevan]]'' | | 1911 | 1979 | ''[[:d:Q7424466|Saron]]'' |- | style='text-align:right'| 2740 | [[Ficheru:Hugh Evans Cwm eithin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129159|Hugh Evans]]'' | | 1854 | 1934 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 2741 | | ''[[:d:Q13129160|Hugh Brython Hughes]]'' | | 1848 | 1913 | ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2742 | | ''[[:d:Q13129166|Hugh Jones]]'' | | 1749 | 1825 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 2743 | [[Ficheru:Hugh Hughes (Hugh Tegai, 1805-64) (print) NLW3361210.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129165|Hugh Hughes]]'' | | 1805 | 1864 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 2744 | | ''[[:d:Q13129169|Hugh Hughes]]'' | | 1693 | 1776 | ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]'' |- | style='text-align:right'| 2745 | | ''[[:d:Q13129177|Hugh Hughes]]'' | | 1824 | 1898 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 2746 | | ''[[:d:Q13129194|Hugh Jones]]'' | | 1700 | 1782 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 2747 | | ''[[:d:Q13129200|Huw Llwyd]]'' | | 1568 | 1630 | ''[[:d:Q29484382|Cynfal-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2748 | | ''[[:d:Q13129207|Hydwedd Boyer]]'' | | 1912 | 1970 | ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]'' |- | style='text-align:right'| 2749 | | ''[[:d:Q13129235|Idwal Jones]]'' | | 1910 | 1985 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 2750 | [[Ficheru:Three prominent Welshmen, Ernest Roberts, Sir Idris Foster and the folk-singer Elfed Lewis (1544715).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129237|Idris Foster]]'' | | 1911 | 1984 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 2751 | | ''[[:d:Q13129262|Ioan Bowen Rees]]'' | abogáu británicu (1929–1999) | 1929 | 1999 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2752 | [[Ficheru:Iolo Ceredig Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129267|Iolo Ceredig Jones]]'' | axedrecista galés | 1947 | 2021 | ''[[:d:Q15987290|Coed-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 2753 | | ''[[:d:Q13129264|Ioan Siencyn]]'' | | 1716 | 1796 | ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]'' |- | style='text-align:right'| 2754 | | ''[[:d:Q13129276|Isaac Carter]]'' | | | 1741 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2755 | | ''[[:d:Q13129280|Isaac Hughes]]'' | | 1852 | 1928 | ''[[:d:Q7268591|Quakers Yard]]'' |- | style='text-align:right'| 2756 | [[Ficheru:Mr. Isaac Foulkes (Llyfrbryf) ganwyd Tachwedd 9fed, 1836 ; bu farw Tachwedd 2il, 1904 (5294020).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129281|Isaac Foulkes]]'' | | 1836 | 1904 | ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 2757 | | ''[[:d:Q13129291|J. Brynach Davies]]'' | | 1873 | 1923 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 2758 | | ''[[:d:Q13129292|Iwan Llwyd]]'' | poeta (1957–2010) | 1957 | 2010 | ''[[:d:Q3402958|Carno]]'' |- | style='text-align:right'| 2759 | | ''[[:d:Q13129299|Jane Hughes]]'' | | 1811 | 1878 | ''[[:d:Q3403463|Pontrobert]]'' |- | style='text-align:right'| 2760 | [[Ficheru:James Spinther James.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129296|James Spinther James]]'' | | 1837 | 1914 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 2761 | | ''[[:d:Q13129297|James Nicholas]]'' | | 1928 | 2013 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 2762 | [[Ficheru:Jane Cave from her book.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129300|Jane Cave]]'' | | 1754 | 1813 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2763 | | ''[[:d:Q13129307|Jenkin Morgan Edwards]]'' | poeta británicu (1903–1978) | 1903 | 1978 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 2764 | [[Ficheru:John Ambrose Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129318|John Ambrose Lloyd]]'' | | 1815 | 1874 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 2765 | | ''[[:d:Q13129319|John Dafydd]]'' | | 1727 | 1783 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2766 | [[Ficheru:John Elwyn Jones (1939).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129322|John Elwyn Jones]]'' | traductor británicu (1921–2008) | 1921 | 2008 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2767 | [[Ficheru:John-Jenkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129321|John Barnard Jenkins]]'' | | 1933 | 2020 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2768 | [[Ficheru:John Griffith Williams, the author and carpenter from Cricieth (1511536).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129327|John Griffith Williams]]'' | | 1915 | 1987 | ''[[:d:Q3404407|Llangwnnadl]]'' |- | style='text-align:right'| 2769 | | ''[[:d:Q13129328|John Geraint Jenkins]]'' | | 1929 | 2009 | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 2770 | | ''[[:d:Q13129334|John Humphreys Parry]]'' | | 1786 | 1825 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 2771 | [[Ficheru:John Griffith (Y Gohebydd, 1821-77) NLW3365401.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129335|John Griffith]]'' | | 1821 | 1877 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 2772 | | ''[[:d:Q13129332|John Gruffydd Moelwyn Hughes]]'' | | 1866 | 1944 | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 2773 | | ''[[:d:Q13129338|John Lloyd]]'' | | 1797 | 1875 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 2774 | [[Ficheru:Dr John Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129342|John Parry]]'' | | 1812 | 1874 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2775 | | ''[[:d:Q13129341|John Lloyd-Jones]]'' | | 1885 | 1956 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 2776 | | ''[[:d:Q13129347|John Owen Griffith]]'' | | 1828 | 1881 | [[Caernarfon]]<br/>[[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 2777 | | ''[[:d:Q13129344|John Robert Pryse]]'' | poeta galés (1840–1862) | 1840 | 1862 | ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]'' |- | style='text-align:right'| 2778 | | ''[[:d:Q13129345|John Roberts Evans]]'' | escritor británicu (1914–1982) | 1914 | 1982 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 2779 | | ''[[:d:Q13129355|John Williams]]'' | | 1728 | 1806 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 2780 | [[Ficheru:Reverend John Williams (1853–1921) (gcf10374).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129358|John Williams]]'' | | 1854<br/>1853 | 1921 | ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]'' |- | style='text-align:right'| 2781 | [[Ficheru:Portrait of Y bardd yn ei wely (4674271).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129356|John Thomas]]'' | | 1786 | 1859 | ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]'' |- | style='text-align:right'| 2782 | | ''[[:d:Q13129357|John Roderick Rees]]'' | | 1920 | 2009 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 2783 | | ''[[:d:Q13129360|John Rowlands]]'' | militar galés (1915–2006) | 1915 | 2006 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 2784 | | ''[[:d:Q13129361|John Williams]]'' | | 1811 | 1862 | ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]'' |- | style='text-align:right'| 2785 | | ''[[:d:Q5567906|Glen Moody]]'' | boxeador galés (1909–1989) | 1909 | 1989 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2786 | | ''[[:d:Q5572834|Glyn Davidge]]'' | xugador de rugbi union británicu (1933–2006) | 1933 | 2006 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2787 | | ''[[:d:Q5572832|Glyn Berry]]'' | diplomáticu galés (1946–2006) | 1946 | 2006 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2788 | | ''[[:d:Q5572857|Glyn Jones]]'' | | 1905 | 1995 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2789 | | ''[[:d:Q5572883|Glyn Samuel]]'' | xugador de críquet galés (1917–1985) | 1917 | 1985 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2790 | | ''[[:d:Q5572880|Glyn Prosser]]'' | | 1907 | 1972 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 2791 | | ''[[:d:Q5572885|Glyn Shaw]]'' | | 1951 | 2022 | ''[[:d:Q258665|Rhigos]]'' |- | style='text-align:right'| 2792 | | ''[[:d:Q5572889|Glyn Stephens]]'' | xugador de rugbi union británicu (1891–1965) | 1891 | 1965 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2793 | | ''[[:d:Q5572900|Glyn Williams]]'' | futbolista británicu | 1918 | 2011 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2794 | | ''[[:d:Q5576447|Godfrey Goodman]]'' | | 1583<br/>1582 | 1656 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 2795 | [[Ficheru:The Viscount Tredegar.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5576507|Godfrey Morgan, 1st Viscount Tredegar]]'' | políticu británicu | 1831 | 1913 | ''[[:d:Q2970467|Ruperra Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 2796 | | ''[[:d:Q5581158|Gomer Gunn]]'' | | 1885 | 1935 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 2797 | | ''[[:d:Q5581165|Gomer Hughes]]'' | | 1910 | 1974 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2798 | | ''[[:d:Q5582130|Roy Booth]]'' | | 1938 | 2024 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2799 | | ''[[:d:Q5584853|Gordon Bastian]]'' | | 1902 | 1987 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2800 | | ''[[:d:Q5585440|Gordon Lang]]'' | políticu galés (1893–1981) | 1893 | 1981 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2801 | | ''[[:d:Q5585653|Gordon Parry, Baron Parry]]'' | | 1925 | 2004 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 2802 | | ''[[:d:Q5585662|Gordon Pembery]]'' | futbolista británicu (1926–2013) | 1926 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2803 | | ''[[:d:Q5585685|Gordon Pritchard]]'' | | 1974 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2804 | | ''[[:d:Q5585732|Gordon Richards]]'' | futbolista británicu (1933–1993) | 1933 | 1993 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 2805 | [[Ficheru:Goronwy Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5586826|Goronwy Roberts, Baron Goronwy-Roberts]]'' | políticu galés (1913–1981) | 1913 | 1981 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 2806 | | ''[[:d:Q5592776|Graham Dixon-Lewis]]'' | | 1922 | 2010 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 2807 | | ''[[:d:Q5593084|Graham Moore]]'' | futbolista británicu (1941–2016) | 1941 | 2016 | ''[[:d:Q3401108|Hengoed]]'' |- | style='text-align:right'| 2808 | | ''[[:d:Q5593167|Graham Rathbone]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2012 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2809 | | ''[[:d:Q5593171|Graham Rees]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1936–1987) | 1936 | 1987 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2810 | | ''[[:d:Q5593294|Graham Sutton]]'' | | 1903 | 1977 | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 2811 | | ''[[:d:Q5593359|Graham Williams]]'' | | 1936 | 2018 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2812 | | ''[[:d:Q5593419|Grahame Hodgson]]'' | xugador de rugbi union británicu (1936–2016) | 1936 | 2016 | ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 2813 | | ''[[:d:Q5596915|Granville James]]'' | | | 2008 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2814 | | ''[[:d:Q5596946|Granville Smith]]'' | futbolista británicu | 1937 | 2024 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 2815 | | ''[[:d:Q5607529|Grenville Millington]]'' | futbolista británicu | 1951 | 2025 | [[Queensferry]] |- | style='text-align:right'| 2816 | | ''[[:d:Q5608863|Griffith Arthur Jones]]'' | | 1827 | 1906 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 2817 | [[Ficheru:Portrait of Griffith Davies, F.R.S. 1788-1855 (4671504) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5608882|Griffith Davies]]'' | | 1788 | 1855 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 2818 | [[Ficheru:Griffith Hartwell Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5608888|Griffith Hartwell Jones]]'' | | 1859 | 1944 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 2819 | | ''[[:d:Q5608910|Griffith Powell]]'' | filósofu británicu | 1561 | 1620 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 2820 | [[Ficheru:GriffithRhysJonesCaradogAberdare.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5608920|Griffith Rhys Jones]]'' | direutor d&#39;orquesta galés (1834–1897) | 1834 | 1897 | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 2821 | | ''[[:d:Q5611974|Gruffudd Gryg]]'' | poeta galés (1310–1380) | 1310 | 1380 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 2822 | | ''[[:d:Q5611979|Gruffudd ab Owain Glyndŵr]]'' | | 1375 | 1412 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2823 | | ''[[:d:Q5611977|Gruffudd Hiraethog]]'' | | | 1564 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 2824 | | ''[[:d:Q5616240|Ormonde Maddock Dalton]]'' | | 1866 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2825 | [[Ficheru:T Witton Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5617820|Thomas Witton Davies]]'' | | 1851 | 1923 | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 2826 | | ''[[:d:Q5620625|Gus Broughton]]'' | xugador de rugbi union británicu (1904–1981) | 1904 | 1981 | ''[[:d:Q13644928|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 2827 | [[Ficheru:Cardiff Bay Rugby Codebreakers (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5620755|Gus Risman]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1911–1994) | 1911 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2828 | | ''[[:d:Q5621832|Guto'r Glyn]]'' | | 1430 | 1490 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2829 | | ''[[:d:Q5622295|Guy Griffiths]]'' | militar galés (1915–1999) | 1915 | 1999 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 2830 | | ''[[:d:Q5622477|Guy Morgan]]'' | | 1907 | 1973 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 2831 | [[Ficheru:Gwenlyn Parry at Caernarfon (1537229).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5623526|Gwenlyn Parry]]'' | guionista galés (1932–1991) | 1932 | 1991 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 2832 | | ''[[:d:Q5623555|Gwerful Mechain]]'' | | 1460 | 1502 | ''[[:d:Q6804459|Mechain]]'' |- | style='text-align:right'| 2833 | | ''[[:d:Q5623556|Gwerful Fychan]]'' | | 1450 | 1490 | ''[[:d:Q7163095|Penllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2834 | [[Ficheru:Parchedig Gwilym Arthur Edwards, MA, DD, Athro yng Ngholeg y Bala (1929–1939), Prifathro yng Ngholeg Diwinyddol Aberystwyth (1939–1949) (gcf10121).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5623621|Gwilym Edwards]]'' | | 1881 | 1963 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2835 | | ''[[:d:Q5623630|Gwilym Puw]]'' | | 1618 | 1689 | ''[[:d:Q5184753|Creuddyn peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 2836 | | ''[[:d:Q5623632|Gwilym R. Jones]]'' | | 1903 | 1993 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 2837 | [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1950, Caerphilly (1449778).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5623638|Gwilym Tilsley]]'' | | 1911 | 1997 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 2838 | | ''[[:d:Q5623636|Gwilym Tew]]'' | | 1450 | 1401 | ''[[:d:Q7809073|Tir Iarll]]'' |- | style='text-align:right'| 2839 | | ''[[:d:Q5623767|Gwyn A. Williams]]'' | historiador galés (1925–1995) | 1925 | 1995 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 2840 | | ''[[:d:Q5623765|Gwyn Davies]]'' | | 1908 | 1992 | ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]'' |- | style='text-align:right'| 2841 | | ''[[:d:Q5623771|Gwyn Francis]]'' | xugador de rugbi union británicu (1896–1987) | 1896 | 1987 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 2842 | | ''[[:d:Q5623777|Gwyn Hughes]]'' | futbolista británicu | 1922 | 1999 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 2843 | | ''[[:d:Q5623786|Gwyn Jones]]'' | | 1917 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2844 | | ''[[:d:Q5623785|Gwyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1935 | 2020 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 2845 | | ''[[:d:Q5623788|Gwyn Manning]]'' | futbolista británicu | 1915 | 2003 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2846 | | ''[[:d:Q5623794|Gwyn Richards]]'' | | 1905 | 1985 | ''[[:d:Q4980933|Bryncethin]]'' |- | style='text-align:right'| 2847 | | ''[[:d:Q5623795|Gwyn Richards]]'' | xugador de críquet galés | 1951 | 2023 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2848 | | ''[[:d:Q5623807|Gwyn Thomas]]'' | | 1892 | 1984 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 2849 | | ''[[:d:Q5623808|Gwyn Thomas]]'' | escritor galés (1913–1981) | 1913 | 1981 | ''[[:d:Q5199740|Cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 2850 | | ''[[:d:Q5623809|Gwyn Thomas]]'' | poeta británicu (1936–2016) | 1936 | 2016 | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 2851 | | ''[[:d:Q5623859|Gwynfor Davies]]'' | xugador de críquet galés (1908–1972) | 1908 | 1972 | ''[[:d:Q7417111|Sandy]]'' |- | style='text-align:right'| 2852 | | ''[[:d:Q5623872|Gwynn Evans]]'' | xugador de críquet galés (1915–2001) | 1915 | 2001 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 2853 | | ''[[:d:Q5623877|Gwynn Parry Jones]]'' | cantante d&#39;ópera británicu (1891–1963) | 1891 | 1963 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 2854 | | ''[[:d:Q5638528|Hagan Evans]]'' | | | 1977 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2855 | [[Ficheru:Harold Bird-Wilson by Cuthbert Orde.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5660102|Harold Bird-Wilson]]'' | as de l&#39;aviación galés (1919–2000) | 1919 | 2000 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2856 | | ''[[:d:Q5660294|Harold Charles]]'' | | 1914 | 1987 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 2857 | | ''[[:d:Q5660453|Harold Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1898–1976) | 1898 | 1976 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2858 | | ''[[:d:Q5660490|Harold Dickinson]]'' | xugador de críquet galés (1911–1997) | 1911 | 1997 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2859 | | ''[[:d:Q5660587|Harold Edwards]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1909–1993) | 1909 | 1993 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 2860 | | ''[[:d:Q5661301|Harold Jones]]'' | | 1907 | 1955 | ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 2861 | | ''[[:d:Q5661519|Harold Lloyd]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1984 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 2862 | | ''[[:d:Q5662786|Harold Williams]]'' | futbolista británicu | 1924 | 2014 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 2863 | [[Ficheru:Harry Bowcott 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5667442|Harry Bowcott]]'' | xugador de rugbi galés (1907–2004) | 1907 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2864 | | ''[[:d:Q5669252|Harry Greene]]'' | actor galés (1923–2013) | 1923 | 2013 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 2865 | | ''[[:d:Q5669304|Harry Griffiths]]'' | | 1931 | 1978 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2866 | [[Ficheru:Harry 3 001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5669329|Harry Guest]]'' | poeta galés | 1932 | 2021 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2867 | | ''[[:d:Q5669515|Harry Harris]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2004 | ''[[:d:Q6732359|Magor]]'' |- | style='text-align:right'| 2868 | | ''[[:d:Q5669781|Harry Holt]]'' | futbolista británicu (1889–1956) | 1889 | 1956 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2869 | | ''[[:d:Q5670114|Harry Jones]]'' | xugador de críquet galés (1922–1995) | 1922 | 1995 | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 2870 | | ''[[:d:Q5670133|Harry Judge]]'' | académicu galés (1928–2019) | 1928 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2871 | | ''[[:d:Q5670978|Harry McDaniel]]'' | | | 1932 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2872 | [[Ficheru:Last Ministers UFO 1955.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5671113|Harry Mills]]'' | políticu canadianu (1874–1959) | 1874 | 1959 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 2873 | | ''[[:d:Q5671513|Harry Peacock]]'' | xugador de rugbi union británicu (1909–1996) | 1909 | 1996 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2874 | | ''[[:d:Q5671568|Harry Phillips]]'' | xugador de rugbi union británicu (1903–1978) | 1903 | 1978 | ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]'' |- | style='text-align:right'| 2875 | | ''[[:d:Q5671750|Harry Pugh]]'' | futbolista británicu (1875–1945) | 1875 | 1945 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2876 | | ''[[:d:Q5672058|Harry Royal]]'' | xugador de rugbi galés | 1914 | 1995 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2877 | | ''[[:d:Q5686436|Haydn Dackins]]'' | futbolista británicu (1912–1943) | 1912 | 1943 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2878 | | ''[[:d:Q5686444|Haydn Davies]]'' | xugador de críquet galés (1912–1993) | 1912 | 1993 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2879 | [[Ficheru:Algoma Blue - Haydn Llewellyn Davies 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5686464|Haydn Llewellyn Davies]]'' | escultor galés (1921–2008) | 1921 | 2008 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 2880 | | ''[[:d:Q5686472|Haydn Price]]'' | futbolista británicu | 1883 | 1964 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 2881 | | ''[[:d:Q5703235|Helen Sutermeister]]'' | historiadora canadiana | 1943 | 1979 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2882 | | ''[[:d:Q5717896|Henry Bayly]]'' | | 1769 | 1846 | ''[[:d:Q7201721|Plas Newydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2883 | [[Ficheru:Oswald Hornby Joseph Birley (1880–1952) - Henry Campbell Bruce (1851–1929), 2nd Baron Aberdare - NMW A 1705 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5718742|Henry Bruce, 2nd Baron Aberdare]]'' | | 1851 | 1929 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 2884 | | ''[[:d:Q6536585|Lewis Gilbertson]]'' | | 1814 | 1896 | ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]'' |- | style='text-align:right'| 2885 | | ''[[:d:Q6536746|Lewis Jones]]'' | escritor galés (1897–1939) | 1897 | 1939 | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 2886 | [[Ficheru:Lewis Llewelyn Dillwyn Vanity Fair 13 May 1882.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6536798|Lewis Llewelyn Dillwyn]]'' | políticu británicu | 1814 | 1892 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2887 | | ''[[:d:Q6536796|Lewis Llewellyn]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1881–1931) | 1881 | 1931 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2888 | | ''[[:d:Q6536806|Lewis Lougher]]'' | | 1871 | 1955 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 2889 | [[Ficheru:Germany Under Allied Occupation BU8524.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6536811|Lewis Lyne]]'' | | 1899 | 1970 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2890 | [[Ficheru:Lewis Morris woodburytype.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6536902|Lewis Morris]]'' | | 1833 | 1907 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2891 | | ''[[:d:Q6536981|Lewis Pugh Pugh]]'' | | 1837 | 1908 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 2892 | | ''[[:d:Q6537000|Lewis Rees]]'' | | 1910 | 1976 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 2893 | | ''[[:d:Q6537243|Lewis Owen]]'' | | 1501 | 1555 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2894 | | ''[[:d:Q6537490|Lewys Dwnn]]'' | | 1550 | 1616 | ''[[:d:Q4898676|Bettws Cedewain]]'' |- | style='text-align:right'| 2895 | | ''[[:d:Q6537492|Lewys Morgannwg]]'' | | | 1565 | ''[[:d:Q7809073|Tir Iarll]]''<br/>''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 2896 | | ''[[:d:Q6541894|Martin Hinds]]'' | historiador británicu (1941–1988) | 1941 | 1988 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2897 | [[Ficheru:Lillie Goodisson.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6548260|Lillie Goodisson]]'' | enfermera australiana (1860–1947) | 1859 | 1947 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 2898 | | ''[[:d:Q6555628|Lionel Emmitt]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1930 | 2004 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2899 | [[Ficheru:Lionel Rees VC IWM Q 68027.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6555769|Lionel Rees]]'' | militar galés (1884–1955) | 1884 | 1955 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2900 | [[Ficheru:Portrait of Parchedig John Jones, Llanllyfni (Swydd Gaernarfon) (4673763).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6661978|John Jones]]'' | | 1786 | 1863 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 2901 | | ''[[:d:Q6662032|Llew Ashcroft]]'' | futbolista británicu | 1921 | 2005 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 2902 | | ''[[:d:Q6662036|Llew Edwards]]'' | boxeador galés (1894–1965) | 1894 | 1965 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 2903 | | ''[[:d:Q6662070|Llewellyn Heycock, Baron Heycock]]'' | políticu británicu (1905–1990) | 1905 | 1990 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2904 | [[Ficheru:Llewelyn David Bevan.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662097|Llewelyn David Bevan]]'' | | 1842 | 1918 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2905 | | ''[[:d:Q6662102|Llewelyn Davies]]'' | | 1881 | 1961 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2906 | [[Ficheru:Llewelyn kenrick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662110|Llewelyn Kenrick]]'' | | 1847 | 1933 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 2907 | | ''[[:d:Q6662111|Llewelyn Traherne]]'' | | 1766 | 1842 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2908 | | ''[[:d:Q6662119|Llewelyn Wyn Griffith]]'' | novelista galés (1890–1977) | 1890 | 1977 | ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]'' |- | style='text-align:right'| 2909 | | ''[[:d:Q6662381|Lloyd Davies]]'' | futbolista británicu (1877–1957) | 1877 | 1957 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2910 | [[Ficheru:Lloyd Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662529|Lloyd Jones]]'' | escritor británicu | 1951 | 2026 | ''[[:d:Q5623909|Gwytherin]]'' |- | style='text-align:right'| 2911 | [[Ficheru:Lloyd Kenyon, 1st Baron Kenyon by William Davison.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662537|Lloyd Kenyon]]'' | | 1732 | 1802 | ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]'' |- | style='text-align:right'| 2912 | | ''[[:d:Q6662819|Lloyd Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1933–2017) | 1933 | 2017 | ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]'' |- | style='text-align:right'| 2913 | | ''[[:d:Q6662817|Lloyd Williams]]'' | xugador de críquet galés (1925–2007) | 1925 | 2007 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 2914 | | ''[[:d:Q6662995|Llywelyn Siôn]]'' | | 1540 | 1615 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''<br/>''[[:d:Q39011804|Llangewydd Castle, Laleston]]'' |- | style='text-align:right'| 2915 | | ''[[:d:Q6674884|Lonza Bowdler]]'' | xugador de rugbi union galés (1901–1962) | 1901 | 1962 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 2916 | [[Ficheru:Louis Dyke.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6687073|Louis Dyke]]'' | xugador de rugbi union británicu (1888–1961) | 1888 | 1961 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2917 | | ''[[:d:Q6688546|Louisa Nott-Bower]]'' | arquera británica (1861–1925) | 1861 | 1925 | ''[[:d:Q13132036|Troedyraur]]'' |- | style='text-align:right'| 2918 | [[Ficheru:Mr. Lyn Harding LCCN2014692774 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6708323|Lyn Harding]]'' | actor británicu (1867–1952) | 1867 | 1952 | ''[[:d:Q7587366|St Brides Wentloog]]'' |- | style='text-align:right'| 2919 | | ''[[:d:Q6708330|Lyn James]]'' | actriz británica (1935–2017) | 1929 | 2017 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 2920 | | ''[[:d:Q6708817|Lynette Davies]]'' | actriz británica (1948–1993) | 1948 | 1993 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 2921 | | ''[[:d:Q6709269|Lynn Ungoed-Thomas]]'' | | 1904 | 1972 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2922 | | ''[[:d:Q6709334|Lynne Carol]]'' | actriz galesa (1914–1990) | 1914 | 1990 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 2923 | | ''[[:d:Q6728347|Madoline Thomas]]'' | actriz galesa (1890–1989) | 1890 | 1989 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2924 | | ''[[:d:Q6735137|Mai Jones]]'' | | 1899 | 1960 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2925 | | ''[[:d:Q6740608|Mal Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1919 | 1969 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2926 | | ''[[:d:Q6742252|Malcolm Collins]]'' | boxeador galés | 1935 | 2021 | ''[[:d:Q5033865|Canton]]'' |- | style='text-align:right'| 2927 | | ''[[:d:Q6742267|Malcolm Davies]]'' | | 1926 | 2011 | ''[[:d:Q5197244|Cwmfelin]]'' |- | style='text-align:right'| 2928 | | ''[[:d:Q6742531|Malcolm Nash]]'' | xugador de críquet galés | 1945 | 2019 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2929 | | ''[[:d:Q6742570|Malcolm Price]]'' | | 1937 | 2024 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2930 | | ''[[:d:Q6742678|Malcolm Uphill]]'' | | 1935 | 1999 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 2931 | | ''[[:d:Q6742681|Malcolm Vaughan]]'' | | 1929 | 2010 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 2932 | | ''[[:d:Q6742895|Maldwyn Evans]]'' | xugador de bolos británicu (1937–2009) | 1937 | 2009 | ''[[:d:Q5530463|Gelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2933 | | ''[[:d:Q6742896|Maldwyn James]]'' | xugador de rugbi union galés (1913–2003) | 1913 | 2003 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2934 | [[Ficheru:Stephen Halden Beattie.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6746179|Stephen Halden Beattie]]'' | militar galés (1908–1975) | 1908 | 1975 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2935 | | ''[[:d:Q6751586|Mansel Thomas]]'' | compositor británicu | 1909 | 1986 | ''[[:d:Q7228404|Pontygwaith]]'' |- | style='text-align:right'| 2936 | | ''[[:d:Q6759490|Margaret Hanmer]]'' | | 1370 | 1420 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2937 | | ''[[:d:Q6759606|Margaret Lacey]]'' | actriz galesa (1910–1989) | 1911<br/>1910 | 1988<br/>1989 | [[Conwy]] |- | style='text-align:right'| 2938 | [[Ficheru:Margaret Lindsay Williams & painting of Warren G. Harding.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6759645|Margaret Lindsay Williams]]'' | | 1888 | 1960 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2939 | [[Ficheru:Marie Novello.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6762973|Marie Novello]]'' | pianista británica (1898–1928) | 1884 | 1928 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2940 | | ''[[:d:Q6768286|Mark Jones]]'' | | 1965 | 2025 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 2941 | | ''[[:d:Q6768592|Mark Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu (1889–1968) | 1889 | 1968 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2942 | | ''[[:d:Q6774469|Martha Llwyd]]'' | | 1766 | 1845 | ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]'' |- | style='text-align:right'| 2943 | [[Ficheru:Edward Burne-Jones The Golden Stairs.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6779642|Mary Gladstone]]'' | | 1847 | 1927 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 2944 | | ''[[:d:Q6779667|Mary Grant Price]]'' | | 1917 | 2002 | ''[[:d:Q4971889|Broad Haven]]'' |- | style='text-align:right'| 2945 | | ''[[:d:Q6779879|Mary Jane Innes]]'' | empresaria neozelandesa (1852–1941) | 1852 | 1941 | ''[[:d:Q6661829|Llanvaches]]'' |- | style='text-align:right'| 2946 | [[Ficheru:Mary Charlotte Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6780105|Mary Lloyd]]'' | escultora galesa (1819–1896) | 1819 | 1896 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 2947 | | ''[[:d:Q6780377|Mary Morgan]]'' | trabayadora doméstica galesa (1788–1805) | 1788 | 1805 | ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]'' |- | style='text-align:right'| 2948 | [[Ficheru:Mary Sophia Allen (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6780744|Mary Sophia Allen]]'' | | 1878 | 1964 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2949 | | ''[[:d:Q6780951|Mary White]]'' | | 1926 | 2013 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2950 | | ''[[:d:Q6790774|Matthew Keating]]'' | políticu británicu | 1869 | 1937 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 2951 | [[Ficheru:Mr. Vaughan Davies, M.P. for Cardiganshire (5236475).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6791359|Matthew Vaughan-Davies, 1st Baron Ystwyth]]'' | políticu británicu (1840–1935) | 1840 | 1935 | ''[[:d:Q29497855|Tanybwlch]]'' |- | style='text-align:right'| 2952 | | ''[[:d:Q6792322|Maudie Edwards]]'' | | 1906 | 1991 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2953 | [[Ficheru:Maurice Edelman in 1947.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6793046|Maurice Edelman]]'' | políticu británicu (1911–1975) | 1911 | 1975 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2954 | | ''[[:d:Q6793161|Maurice Griffith]]'' | sacerdote galés (1507–1558) | 1507 | 1558 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2955 | | ''[[:d:Q6793398|Maurice Orbach]]'' | políticu galés (1902–1979) | 1902 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2956 | | ''[[:d:Q6794260|Mavis Nicholson]]'' | periodista británica | 1930 | 2022 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 2957 | [[Ficheru:The capped tower of Eglwys Mechell Sant.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6804706|Mechell]]'' | | 600 | 501 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2958 | [[Ficheru:Meganlloydgeorge (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6808694|Megan Lloyd George]]'' | política británica (1902–1966) | 1902 | 1966 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 2959 | [[Ficheru:Michael Povey (1486562).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6809955|Meic Povey]]'' | actor británicu (1950–2017) | 1950 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2960 | | ''[[:d:Q6809953|Meic Stephens]]'' | | 1938 | 2018 | ''[[:d:Q478218|Treforest]]'' |- | style='text-align:right'| 2961 | | ''[[:d:Q6810308|Meirion Pennar]]'' | poeta galés (1944–2010) | 1944 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2962 | | ''[[:d:Q6810741|Mel James]]'' | | 1948 | 2022 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2963 | | ''[[:d:Q6810830|Mel Rosser]]'' | | 1901 | 1988 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 2964 | | ''[[:d:Q6811900|Melbourne Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1896–1966) | 1896 | 1966 | ''[[:d:Q6964400|Nant-y-moel]]'' |- | style='text-align:right'| 2965 | | ''[[:d:Q6811901|Melbourne Tierney]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1924 | 2014 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2966 | | ''[[:d:Q6813870|Melville De Lloyd]]'' | | 1917 | 1985 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 2967 | | ''[[:d:Q6814128|Melvyn Ford]]'' | | 1924 | 2000 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 2968 | | ''[[:d:Q6814138|Melvyn Meek]]'' | | | 1997 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2969 | | ''[[:d:Q6817169|Menna Gallie]]'' | escritora galesa (1919–1990) | 1919 | 1990 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 2970 | [[Ficheru:Meredith Edwards in One Step Beyond (Justice).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6818922|Meredith Edwards]]'' | | 1917 | 1999 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 2971 | | ''[[:d:Q6819009|Meredydd Evans]]'' | | 1919 | 2015 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 2972 | | ''[[:d:Q6819086|Merfyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2016 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2973 | | ''[[:d:Q6820496|Merryl Wyn Davies]]'' | | 1948 | 2021 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2974 | | ''[[:d:Q6820867|Mervyn Bennett]]'' | boxeador galés (1960–1999) | 1960 | 1999 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2975 | | ''[[:d:Q6820875|Mervyn Burtch]]'' | compositor galés (1929–2015) | 1929 | 2015 | ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 2976 | | ''[[:d:Q6820908|Mervyn Hill]]'' | xugador de críquet galés (1902–1948) | 1902 | 1948 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 2977 | | ''[[:d:Q6820925|Mervyn Levy]]'' | historiador del arte británicu (1914–1996) | 1914 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2978 | | ''[[:d:Q6821110|Mesac Thomas]]'' | sacerdote galés (1816–1892) | 1816 | 1892 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2979 | | ''[[:d:Q6829403|Michael Condon]]'' | | 1919 | 1960 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2980 | | ''[[:d:Q5720203|Henry Davies]]'' | xugador de críquet galés (1865–1934) | 1865 | 1934 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 2981 | [[Ficheru:Henry Thomas Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5720773|Henry Edwards]]'' | | 1837 | 1884 | ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2982 | | ''[[:d:Q5720858|Henry English Fulford]]'' | diplomáticu galés (1859–1929) | 1859 | 1929 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 2983 | [[Ficheru:Henry-Haydn-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5722774|Henry Haydn Jones]]'' | políticu galés (1863–1950) | 1863 | 1950 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 2984 | [[Ficheru:Henry Hicks (geologist).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5722978|Henry Hicks]]'' | | 1837 | 1899 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 2985 | | ''[[:d:Q5724046|Henry Jones]]'' | chef galés (1812–1891) | 1812 | 1891 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2986 | | ''[[:d:Q5724643|Henry Lannigan]]'' | entrenador de baloncestu d&#39;Estaos Xuníos (1863–1930) | 1863 | 1930 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2987 | | ''[[:d:Q5724892|Henry Lewis]]'' | | 1889 | 1968 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2988 | | ''[[:d:Q5724898|Henry Lewis Guy]]'' | inxenieru británicu | 1887 | 1956 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2989 | | ''[[:d:Q5725614|Henry Maurice]]'' | | 1634 | 1682 | ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]'' |- | style='text-align:right'| 2990 | | ''[[:d:Q5726020|Henry Morgan]]'' | | | 1560 | ''[[:d:Q5268253|Dewisland Hundred]]'' |- | style='text-align:right'| 2991 | [[Ficheru:Portrait of Rev. Henry Owen, M.D (4671718) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5726568|Henry Owen]]'' | matemáticu galés (1716–1795) | 1716 | 1795 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2992 | [[Ficheru:Henry Paget, 1st Earl of Uxbridge Romney.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5726649|Henry Paget]]'' | | 1744 | 1812 | ''[[:d:Q3404314|Llanddaniel Fab]]'' |- | style='text-align:right'| 2993 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Henry Parry (4671746) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5726737|Henry Parry]]'' | | 1766 | 1854 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2994 | [[Ficheru:Henry Richard Esq MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5727523|Henry Richard]]'' | | 1812 | 1888 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 2995 | | ''[[:d:Q5727766|Henry Rowlands]]'' | | 1551 | 1616 | ''[[:d:Q3398367|Sarn Meyllteyrn]]'' |- | style='text-align:right'| 2996 | | ''[[:d:Q5729799|Henry Walter]]'' | | 1611 | 1678 | ''[[:d:Q7191844|Piercefield House]]'' |- | style='text-align:right'| 2997 | [[Ficheru:Henry Weale (1897–1959).png|center|128px]] | ''[[:d:Q5729939|Henry Weale]]'' | militar galés (1897–1959) | 1897 | 1959 | ''[[:d:Q2355142|Shotton]]'' |- | style='text-align:right'| 2998 | [[Ficheru:Mr. J Herbert Lewis Y.H.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5734947|Herbert Lewis]]'' | políticu británicu (1858–1933) | 1858 | 1933 | ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2999 | [[Ficheru:Isambard Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5735196|Isambard Owen]]'' | | 1850 | 1927 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 3000 | | ''[[:d:Q5735948|Herbert Wilson]]'' | físicu galés (1929–2008) | 1929 | 2008 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 3001 | [[Ficheru:Evans, Herbie.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5736088|Herbie Evans]]'' | futbolista británicu | 1894 | 1982 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 3002 | | ''[[:d:Q5761498|Hilda Vaughan]]'' | | 1892 | 1985 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3003 | | ''[[:d:Q5800336|David Rowland]]'' | | 1568 | 1576 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3004 | | ''[[:d:Q5901548|Horace Blew]]'' | futbolista británicu (1878–1957) | 1878 | 1957 | ''[[:d:Q5397307|Esclusham]]'' |- | style='text-align:right'| 3005 | | ''[[:d:Q5901653|Horace Cumner]]'' | futbolista británicu (1918–1999) | 1918 | 1999 | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 3006 | | ''[[:d:Q5901709|Horace Evans, 1st Baron Evans]]'' | | 1903 | 1963 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3007 | | ''[[:d:Q5902209|Horace Viner]]'' | futbolista británicu | 1880 | 1955 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 3008 | | ''[[:d:Q5907734|Ian Michael]]'' | | 1936 | 2020 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3009 | | ''[[:d:Q5919459|Howard Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1916–1987) | 1916 | 1987 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3010 | | ''[[:d:Q5920440|Howard Morgan]]'' | xugador de críquet galés | 1931 | 2019 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 3011 | | ''[[:d:Q5920501|Howard Nicholls]]'' | xugador de rugbi union galés (1931–2011) | 1931 | 2011 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 3012 | | ''[[:d:Q5920514|Howard Norris]]'' | xugador de rugbi union británicu (1934–2015) | 1934 | 2015 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 3013 | | ''[[:d:Q5920696|Howard Radford]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2022 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 3014 | [[Ficheru:Arfbais Syr Hywel y Fwyall.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5921646|Syr Hywel y Fwyall]]'' | condestable galés (1330–1381) | 1330 | 1381 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3015 | [[Ficheru:Howell Arthur Gwynne (1865–1950).png|center|128px]] | ''[[:d:Q5921673|Howell Arthur Gwynne]]'' | escritor británicu | 1865 | 1950 | ''[[:d:Q6408281|Kilvey Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 3016 | | ''[[:d:Q5921699|Howell Davies]]'' | | 1885 | 1961 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3017 | | ''[[:d:Q5921707|Howell Evans]]'' | actor galés (1928–2014) | 1928 | 2014 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 3018 | [[Ficheru:Rev H Elvet Lewis (5185309).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5921714|Howell Elvet Lewis]]'' | | 1860 | 1953 | ''[[:d:Q4923824|Blaenycoed]]'' |- | style='text-align:right'| 3019 | | ''[[:d:Q5921716|Howell Glynne]]'' | | 1906 | 1969 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3020 | [[Ficheru:Howel-Jones-NeathRFC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5921747|Howell Jones]]'' | | 1882 | 1908 | ''[[:d:Q7228314|Pontneddfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 3021 | | ''[[:d:Q5921750|Howell Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés (1888–1971) | 1888 | 1971 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 3022 | | ''[[:d:Q5925776|James Iliff]]'' | botánicu galés (1923–2014) | 1923 | 2014 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3023 | | ''[[:d:Q5927246|Hubert Day]]'' | | 1908 | 1977 | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 3024 | | ''[[:d:Q5927578|Hubert Rees]]'' | actor británicu (1928–2009) | 1928 | 2009 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 3025 | | ''[[:d:Q5927583|Hubert Rhys]]'' | xugador de críquet galés (1897–1970) | 1897 | 1970 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3026 | [[Ficheru:Guggs.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5927683|Hubert William Lewis]]'' | militar galés (1896–1977) | 1896 | 1977 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 3027 | | ''[[:d:Q5927692|Hubert Winthrop Young]]'' | políticu galés (1885–1950) | 1885 | 1950 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3028 | | ''[[:d:Q5930459|Hugh Cudlipp]]'' | periodista galés (1913–1998) | 1913 | 1998 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3029 | | ''[[:d:Q5930505|Hugh David]]'' | | 1925 | 1987 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3030 | [[Ficheru:J-Hugh-Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5930657|Hugh Edwards]]'' | | 1869 | 1945 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3031 | | ''[[:d:Q5930689|Hugh Evans]]'' | futbolista británicu | 1919 | 2010 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 3032 | | ''[[:d:Q5931218|Hugh Ingledew]]'' | xugador de críquet británicu (1865–1937) | 1865 | 1937 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3033 | | ''[[:d:Q5931495|Hugh Lloyd-Davies]]'' | | 1926 | 1986 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 3034 | | ''[[:d:Q5932035|Hugh Morris]]'' | futbolista británicu | 1872 | 1897 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 3035 | [[Ficheru:Sir Hugh Myddelton, 1st Bt by Cornelius Johnson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5932086|Hugh Myddelton]]'' | | 1560 | 1631 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3036 | [[Ficheru:Portrait of Sir Hugh Owen (4671720) Exposure.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5932209|Hugh Owen]]'' | | 1804 | 1881 | ''[[:d:Q13129635|Llangeinwen]]'' |- | style='text-align:right'| 3037 | [[Ficheru:Hugh Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5932383|Hugh Price]]'' | | 1495 | 1574 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3038 | [[Ficheru:Hugh Rowlands (1828–1909).png|center|128px]] | ''[[:d:Q5932551|Hugh Rowlands]]'' | militar galés (1828–1909) | 1828 | 1909 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 3039 | | ''[[:d:Q5932957|Hugh Vincent]]'' | | 1862 | 1931 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 3040 | | ''[[:d:Q5932997|John Traherne Moggridge]]'' | | 1842 | 1874 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3041 | | ''[[:d:Q5941416|Humphrey Foulkes]]'' | | 1673 | 1737 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3042 | | ''[[:d:Q8013054|Gerry Humphreys]]'' | | 1931 | 2006 | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 3043 | | ''[[:d:Q8013397|William Jackson]]'' | | 1876 | 1954 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 3044 | | ''[[:d:Q8013423|William James]]'' | | 1902 | 1972 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 3045 | [[Ficheru:W. J. Gruffydd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8013623|William John Gruffydd]]'' | | 1881 | 1954 | ''[[:d:Q3402550|Bethel]]'' |- | style='text-align:right'| 3046 | [[Ficheru:WJParry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8013655|William John Parry]]'' | | 1842 | 1927 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 3047 | | ''[[:d:Q8013687|William Johnson]]'' | xugador de rugbi galés | | 1997 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3048 | [[Ficheru:William Lloyd Jones - Illustrated Australian News (1874).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8013723|William Jones]]'' | | 1809 | 1873 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3049 | | ''[[:d:Q8013720|William Jones]]'' | | 1755 | 1821 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 3050 | [[Ficheru:William Jones AS Arfon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8013725|William Jones]]'' | políticu galés (1859–1915) | 1859 | 1915 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 3051 | | ''[[:d:Q8013731|William Jones]]'' | direutor galés (1676–1725) | 1676 | 1725 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 3052 | | ''[[:d:Q8013728|William Jones]]'' | | 1876 | 1918 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 3053 | [[Ficheru:William Jones (1726-1795).jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q8013729|William Jones]]'' | | 1726 | 1795 | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 3054 | [[Ficheru:William Lewis, 1st Baron Merthyr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8014533|Lewis, W. T.]]'' | industrial galés (1837–1914) | 1837 | 1914 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3055 | | ''[[:d:Q8014542|William Lewis]]'' | | 1847 | 1926 | ''[[:d:Q13129674|Llanwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 3056 | | ''[[:d:Q8014552|William Lewis Thomas]]'' | | 1913 | 1995 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 3057 | | ''[[:d:Q8014626|William Llewellyn Morgan]]'' | xugador de rugbi union galés (1884–1960) | 1884 | 1960 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3058 | | ''[[:d:Q8014627|William Llewellyn Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1872–1943) | 1872 | 1943 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3059 | | ''[[:d:Q8014630|William Llewelyn Davies]]'' | | 1887 | 1952 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 3060 | | ''[[:d:Q8014638|William Lloyd]]'' | | 1782 | 1857 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3061 | | ''[[:d:Q8014765|William Lucas Collins]]'' | | 1815 | 1887 | ''[[:d:Q645198|Oxwich]]'' |- | style='text-align:right'| 3062 | | ''[[:d:Q8015052|William Mainwaring]]'' | | 1884 | 1971 | ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]'' |- | style='text-align:right'| 3063 | [[Ficheru:WilliamLortMansel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8015101|William Mansel]]'' | | 1753 | 1820 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 3064 | | ''[[:d:Q8015535|William Meggitt]]'' | as de l&#39;aviación galés (1894–1927) | 1894 | 1927 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3065 | [[Ficheru:William M James the judge.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8015629|William Milbourne James]]'' | xuez galés (1807–1881) | 1807 | 1881 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3066 | | ''[[:d:Q8015715|William Molloy, Baron Molloy]]'' | | 1918 | 2001 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3067 | [[Ficheru:Thomas Lawrence - Portrait of William Morgan (1750-1833).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8015809|William Morgan]]'' | | 1750 | 1833 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 3068 | | ''[[:d:Q8016046|William Nathaniel Jones]]'' | políticu británicu (1858–1934) | 1858 | 1934 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 3069 | | ''[[:d:Q8016190|William Norton]]'' | xugador de rugbi union galés (1862–1898) | 1862 | 1898 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3070 | [[Ficheru:William Osborne Smith -Past masters, St Paul's Lodge, 374, ERmontage of 36 photographs (HS85-10-25525) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8016385|William Osborne Smith]]'' | militar canadianu (1833–1887) | 1833 | 1887 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3071 | [[Ficheru:William Owen Pughe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8016424|William Owen Pughe]]'' | | 1759 | 1835 | ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 3072 | | ''[[:d:Q8016742|William Penfro Rowlands]]'' | compositor británicu (1860–1937) | 1860 | 1937 | ''[[:d:Q18160658|Llys-y-frân]]'' |- | style='text-align:right'| 3073 | | ''[[:d:Q8017032|William Powell]]'' | políticu galés | 1948 | 2022 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 3074 | [[Ficheru:William Price painting (2).jpg|center|128px]] | [[William Price (médicu)|William Price]] | | 1800 | 1893 | ''[[:d:Q7377542|Rudry]]'' |- | style='text-align:right'| 3075 | [[Ficheru:Bro Myrddin National Eisteddfod, 1974 (1551147).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017260|William R. P. George]]'' | | 1912 | 2006 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 3076 | [[Ficheru:Dr William Rees (Gwilym Hiraethog, 1802-83) (1870) NLW3364252 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017443|William Rees]]'' | | 1802 | 1883 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 3077 | [[Ficheru:William Rees-Davies.png|center|128px]] | ''[[:d:Q8017448|William Rees Morgan Davies]]'' | | 1863 | 1939 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 3078 | | ''[[:d:Q8017467|William Reid Clanny]]'' | | 1776 | 1850 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3079 | [[Ficheru:Rhys Herbert headshot.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017514|William Rhys-Herbert]]'' | compositor d&#39;Estaos Xuníos (1868–1921) | 1868 | 1921 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 3080 | | ''[[:d:Q8017521|William Richard Arnold]]'' | | 1881 | 1957 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 3081 | [[Ficheru:William Richards minister.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017538|William Richards]]'' | escritor galés (1749–1818) | 1749 | 1818 | ''[[:d:Q16898205|Penrydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3082 | | ''[[:d:Q8017648|William Roberts]]'' | | 1585 | 1665 | ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]'' |- | style='text-align:right'| 3083 | [[Ficheru:William Roberts (physician).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017657|William Roberts]]'' | | 1830 | 1899 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 3084 | | ''[[:d:Q8017750|William Roos]]'' | | 1808 | 1878 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 3085 | | ''[[:d:Q8017810|William Rowland]]'' | xugador de críquet galés (1904–1942) | 1904 | 1942 | ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]'' |- | style='text-align:right'| 3086 | [[Ficheru:William Salesbury on the Translator's Memorial; Llanelwy - St Asaph, Cymru 07.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8018052|William Salesbury]]'' | | 1520 | 1584 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 3087 | | ''[[:d:Q8018108|William Sandham]]'' | | 1879 | 1961 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3088 | | ''[[:d:Q8018129|William Sarvis]]'' | | 1898 | 1968 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3089 | [[Ficheru:William Tecumseh Davies (1831–1912), Lieutenant Governor of Pennsylvania from 1887–91.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8019049|William T. Davies]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1831 | 1912 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 3090 | [[Ficheru:Portrait of William Thomas, 'Islwyn' (4671182).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8019287|William Thomas]]'' | | 1832 | 1878 | ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]'' |- | style='text-align:right'| 3091 | [[Ficheru:Revd William Thomas (Gwilym Marles, 1834-79) (U) NLW3364226.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8019284|William Thomas]]'' | | 1834 | 1879 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 3092 | | ''[[:d:Q8019290|William Thomas]]'' | | 1734 | 1799 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 3093 | | ''[[:d:Q8019295|William Thomas]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | 1972 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3094 | [[Ficheru:Portrait of William Watkin Edward Wynne (4674672) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8020060|William Watkin Edward Wynne]]'' | | 1801 | 1880 | ''[[:d:Q11047227|Peniarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3095 | [[Ficheru:VCWilliamWilliams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8020386|William Williams]]'' | militar galés (1890–1965) | 1890 | 1965 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3096 | [[Ficheru:William-Williams-AS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8020385|William Williams]]'' | | 1840 | 1904 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 3097 | | ''[[:d:Q8020395|William Williams]]'' | | 1925 | 2007 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 3098 | | ''[[:d:Q8020392|William Williams]]'' | misioneru galés (1859–1892) | 1859 | 1892 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 3099 | | ''[[:d:Q8020402|William Williams]]'' | inxenieru canadianu (1927–2011) | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 3100 | [[Ficheru:Revd William Williams (1781-1840) (print) NLW3365416.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8020407|William Williams of Wern]]'' | | 1781 | 1840 | ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]'' |- | style='text-align:right'| 3101 | [[Ficheru:1882 MHRs William Wynn-Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8020624|William Wynn-Williams]]'' | | 1828 | 1913 | ''[[:d:Q3399915|Llangar]]'' |- | style='text-align:right'| 3102 | | ''[[:d:Q8020631|William Wynter]]'' | políticu galés (1521–1589) | 1521 | 1589 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3103 | | ''[[:d:Q8020629|William Wynne]]'' | | 1671 | 1704 | ''[[:d:Q17744479|Garthewin]]'' |- | style='text-align:right'| 3104 | | ''[[:d:Q8021458|Willie Davies]]'' | futbolista británicu (1900–1953) | 1900 | 1953 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 3105 | | ''[[:d:Q8021457|Willie Davies]]'' | | 1916 | 2002 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 3106 | [[Ficheru:Willie Thomas (Rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8021846|Willie Thomas]]'' | | 1866 | 1921 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 3107 | [[Ficheru:1946 AIK-Birmingham ity FC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8023109|Wilson Jones]]'' | | 1914 | 1986 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3108 | [[Ficheru:Winifred Maxwell, Countess of Nithsdale.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8025410|Winifred Maxwell, Countess of Nithsdale]]'' | | 1672 | 1749 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 3109 | | ''[[:d:Q8040064|Wyn Davies]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2025 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 3110 | [[Ficheru:Wyn Calvin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8040069|Wyn Calvin]]'' | | 1925 | 2022 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 3111 | | ''[[:d:Q8040109|Wyndham Emery]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1897–1969) | 1897 | 1969 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 3112 | [[Ficheru:Answering You- the Production of a Bbc Radio Programme For the United States of America, 1941 D4577.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8040155|Wynford Vaughan-Thomas]]'' | | 1908 | 1987 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3113 | [[Ficheru:Zephaniah Williams - Illustrated Australian News (1874).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8069294|Zephaniah Williams]]'' | artista galés (1795–1874) | 1795 | 1874 | ''[[:d:Q378738|Argoed]]'' |- | style='text-align:right'| 3114 | | ''[[:d:Q9275390|Graham Harcourt]]'' | deportista británicu (1934–2015) | 1934 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3115 | | ''[[:d:Q9346589|Evan Jenkins]]'' | | 1895 | 1959 | ''[[:d:Q13128409|Ffair Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 3116 | [[Ficheru:Teresa Helena Higginson Servant of God.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q9357296|Teresa Helena Higginson]]'' | | 1844 | 1905 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 3117 | [[Ficheru:Lot Jones Footballer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10382040|Lot Jones]]'' | futbolista británicu (1882–1941) | 1882 | 1941 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 3118 | | ''[[:d:Q10391964|Billy Thomas]]'' | | 1903 | 1992 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3119 | | ''[[:d:Q10395857|Ivor Perry]]'' | futbolista británicu | 1904 | 1965 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 3120 | | ''[[:d:Q10409543|Dudley Lewis]]'' | futbolista británicu | 1962 | 2025 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3121 | | ''[[:d:Q10416121|Horace Williams]]'' | | 1900 | 1960 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 3122 | [[Ficheru:Harry Beadles.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10449958|Harry Beadles]]'' | | 1897 | 1958 | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 3123 | | ''[[:d:Q10499403|Robert Roberts]]'' | | 1865 | 1945 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 3124 | [[Ficheru:James Trainer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10501113|James Trainer]]'' | | 1863 | 1915 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3125 | | ''[[:d:Q10510315|Frank Hoddinott]]'' | | 1894 | 1980 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3126 | | ''[[:d:Q10510353|Tony James]]'' | | 1919 | 1981 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 3127 | | ''[[:d:Q10511916|Harry Montford]]'' | futbolista británicu (1859–1942) | 1859 | 1942 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 3128 | | ''[[:d:Q10519662|John Pugsley]]'' | | 1900 | 1976 | ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]'' |- | style='text-align:right'| 3129 | | ''[[:d:Q10524861|Bert Gray]]'' | futbolista británicu (1900–1969) | 1900 | 1969 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 3130 | | ''[[:d:Q10525511|Bill Roberts]]'' | futbolista británicu (1859–1945) | 1859 | 1945 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3131 | | ''[[:d:Q10527809|Idwal Davies]]'' | futbolista británicu (1899–1980) | 1899 | 1980 | ''[[:d:Q3401129|Ewloe]]'' |- | style='text-align:right'| 3132 | | ''[[:d:Q10546480|Harry Hanford]]'' | futbolista británicu (1907–1996) | 1907 | 1996 | ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 3133 | | ''[[:d:Q10555802|Roy Finch]]'' | futbolista británicu (1922–2007) | 1922 | 2007 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 3134 | [[Ficheru:Desmond Brayley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10567797|Desmond Brayley, Baron Brayley]]'' | políticu galés (1917–1977) | 1917 | 1977 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3135 | | ''[[:d:Q10969182|Gwyn Griffiths]]'' | | 1941 | 2018 | ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]'' |- | style='text-align:right'| 3136 | [[Ficheru:Portrait of Joshua Thomas (4673043) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129363|Joshua Thomas]]'' | | 1719 | 1797 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 3137 | | ''[[:d:Q13129368|Josiah Jones]]'' | escritor d&#39;Estaos Xuníos (1807–1887) | 1807 | 1887 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 3138 | | ''[[:d:Q13129369|Josiah Thomas Jones]]'' | | 1799 | 1873 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 3139 | | ''[[:d:Q13129508|Leah Owen]]'' | cantante británica | 1953 | 2024 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3140 | [[Ficheru:Lewis William Lewis (Llew Llwyfo, 1831-1901) NLW3364260.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129535|Llew Llwyfo]]'' | | 1831 | 1901 | ''[[:d:Q20594352|Llanwenllwyfo]]'' |- | style='text-align:right'| 3141 | | ''[[:d:Q13129533|Lewis Davies]]'' | escritor de lliteratura infantil galés (1863–1951) | 1863 | 1951 | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 3142 | | ''[[:d:Q13129538|Lewis Hopkin]]'' | | 1708 | 1771 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3143 | | ''[[:d:Q13129541|Lewis Holme Lewis]]'' | | 1866 | 1955 | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 3144 | [[Ficheru:Bro Myrddin National Eisteddfod, 1974 (1551282).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130248|Moses Glyn Jones]]'' | | 1913 | 1994 | ''[[:d:Q13651447|Mynytho]]'' |- | style='text-align:right'| 3145 | | ''[[:d:Q13130254|Morys Clynnog]]'' | | 1525 | 1581 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3146 | | ''[[:d:Q13130283|Muriel Drinkwater]]'' | | 1933 | 1946 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3147 | | ''[[:d:Q13130336|Myron Wyn Evans]]'' | químicu galés | 1950 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3148 | | ''[[:d:Q13130346|Nans Jones]]'' | | 1915 | 2009 | ''[[:d:Q22673780|Penrhosgarnedd]]'' |- | style='text-align:right'| 3149 | | ''[[:d:Q13130551|Owain Meirion]]'' | | 1803 | 1868 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3150 | [[Ficheru:Portrait of Owen Jones, 'Meudwy Môn' (4670352) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130554|Owen Jones]]'' | | 1806 | 1889 | ''[[:d:Q10987925|Llanfihangel Ysgeifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 3151 | [[Ficheru:Owen Gruffydd.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13130555|Owen Gruffydd]]'' | poeta galés (1643–1730) | 1643 | 1730 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3152 | | ''[[:d:Q13130558|Owen Owen]]'' | | 1847 | 1910 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 3153 | [[Ficheru:Owen Williams (Owain Gwyrfai, 1790-1874) NLW3362699.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130556|Owen Williams]]'' | poeta galés (1790–1874) | 1790 | 1874 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3154 | [[Ficheru:Portrait of Paul Panton Esqre. and his chestnut gelding 'The Marquiss' (4670430).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130596|Paul Panton]]'' | | 1727 | 1797 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 3155 | [[Ficheru:Portrait of Peter Jones, Bard, Llynlleifiad (4672939) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130737|Peter Jones]]'' | poeta galés (1775–1845) | 1775 | 1845 | ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 3156 | | ''[[:d:Q13130915|R. Gerallt Jones]]'' | | 1934 | 1999 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 3157 | | ''[[:d:Q13130916|Ronald Lockley]]'' | ornitólogu neozelandés (1903–2000) | 1903 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3158 | | ''[[:d:Q13131044|Rhosier Smyth]]'' | | 1541 | 1625 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3159 | | ''[[:d:Q13131071|Rhydwen Williams]]'' | poeta británicu (1916–1997) | 1916 | 1997 | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 3160 | | ''[[:d:Q13131078|Rhys Jones]]'' | músicu británicu (1927–2015) | 1927 | 2015 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3161 | | ''[[:d:Q13131094|Richard Williams]]'' | | 1790 | 1865 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 3162 | | ''[[:d:Q13131102|Robert Alun Roberts]]'' | | 1894 | 1969 | ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]'' |- | style='text-align:right'| 3163 | | ''[[:d:Q13131111|Robert Williams]]'' | | 1810 | 1881 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3164 | | ''[[:d:Q13131118|Robyn Léwis]]'' | | 1929 | 2019 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 3165 | [[Ficheru:Rev Robin Williams advising on renovations at Capel Gorphwysa, Penrhyndeudraeth (1492299).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131119|Robin Williams]]'' | escritor galés (1923–2004) | 1923 | 2004 | ''[[:d:Q14508708|Rhoslan]]'' |- | style='text-align:right'| 3166 | [[Ficheru:Sarah jacob.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131210|Sarah Jacob]]'' | | 1857 | 1869 | ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]'' |- | style='text-align:right'| 3167 | [[Ficheru:Sassie Rees, Caernarfon, cantores gyda'r BBC (1476258).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131218|Sassie Rees]]'' | cantante británica (1916–2013) | 1916 | 2013 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 3168 | | ''[[:d:Q13131449|Sian Owen]]'' | | 1965 | 2013 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3169 | | ''[[:d:Q13131459|Simon B. Jones]]'' | | 1894 | 1964 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3170 | | ''[[:d:Q13131617|Stephen J. Williams]]'' | | 1896 | 1992 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 3171 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1984, Llanbedr Pont Steffan a'r Fro (1586573) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131715|Sulwyn Thomas]]'' | periodista | 1943 | 2025 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3172 | | ''[[:d:Q13131712|Sue Noake]]'' | profesora británica | 1952 | 2004 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3173 | [[Ficheru:Thomas Jacob Thomas (Sarnicol).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131848|Thomas Jacob Thomas]]'' | | 1873 | 1945 | ''[[:d:Q11054093|Capel Cynon]]'' |- | style='text-align:right'| 3174 | | ''[[:d:Q13131854|Thomas Evans]]'' | | 1840 | 1865 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 3175 | | ''[[:d:Q13131852|Thomas Hudson-Williams]]'' | profesor universitariu d&#39;Estaos Xuníos | 1873 | 1961 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 3176 | | ''[[:d:Q13131853|Thomas James Jenkin]]'' | botánicu galés (1885–1965) | 1885 | 1965 | ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]''<br/>''[[:d:Q29505758|Budloy]]'' |- | style='text-align:right'| 3177 | [[Ficheru:Thomas Iorwerth Ellis (5236476).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131858|Thomas Iorwerth Ellis]]'' | | 1899 | 1970 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 3178 | [[Ficheru:Tudno 00.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13131856|Thomas Jones]]'' | | 1844 | 1895 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 3179 | [[Ficheru:D. J. Williams conversing at a CND rally at Aberystwyth (6773943208) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131857|Thomas Evan Nicholas]]'' | poeta galés (1879–1971) | 1879 | 1971 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 3180 | [[Ficheru:Gwilym Morganwg, bard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131866|Thomas Williams]]'' | poeta galés (1778–1835) | 1778 | 1835 | ''[[:d:Q19799831|Llanddeti]]'' |- | style='text-align:right'| 3181 | | ''[[:d:Q13131864|Thomas Williams]]'' | | 1848 | 1927 | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 3182 | | ''[[:d:Q13131865|Thomas Williams]]'' | | 1769 | 1848 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3183 | [[Ficheru:Glan Alun.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13131882|Thomas Jones]]'' | | 1811 | 1866 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 3184 | | ''[[:d:Q13131944|Tom Parri Jones]]'' | | 1905 | 1980 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3185 | | ''[[:d:Q13131982|Trebor Lloyd Evans]]'' | | 1909 | 1979 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3186 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1555519).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132174|Vaughan Hughes]]'' | periodista británicu | 1947 | 2024 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3187 | | ''[[:d:Q13132190|William Rhys Nicholas]]'' | poeta británicu | 1914 | 1996 | ''[[:d:Q13131775|Tegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 3188 | | ''[[:d:Q13132358|William John Griffith]]'' | | 1875 | 1931 | ''[[:d:Q319576|Aberffraw]]'' |- | style='text-align:right'| 3189 | [[Ficheru:Llanrwst Poets (1876) (8363305937).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132359|William John Roberts]]'' | | 1828 | 1904 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 3190 | [[Ficheru:Portrait of William Williams, 'Gwilym Cyfeiliog' (4672196) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132362|William Williams]]'' | | 1801 | 1876 | ''[[:d:Q20601420|Winllan]]'' |- | style='text-align:right'| 3191 | | ''[[:d:Q13132363|William Morris]]'' | botánicu galés (1705–1763) | 1705 | 1763 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3192 | | ''[[:d:Q13132360|William Jones]]'' | poeta británicu (1896–1961) | 1896 | 1961 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 3193 | | ''[[:d:Q13132361|William Jones]]'' | | 1764 | 1822 | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3194 | [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Wm. Rowlands, 'Gwilym Lleyn' (4671153).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132366|William Rowlands]]'' | | 1802 | 1865 | ''[[:d:Q3398974|Bryncroes]]'' |- | style='text-align:right'| 3195 | | ''[[:d:Q13132364|William Spurrell]]'' | | 1813 | 1889 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3196 | [[Ficheru:Portrait of Hon. W. O. Stanley, M.P (4673027).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132369|William Owen Stanley]]'' | políticu británicu | 1802 | 1884 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3197 | | ''[[:d:Q13157407|Henry Harries]]'' | | 1821 | 1849<br/>1862 | ''[[:d:Q13127612|Cwrt-y-cadno]]'' |- | style='text-align:right'| 3198 | | ''[[:d:Q13157452|J. E. Caerwyn Williams]]'' | eruditu galés (1912–1999) | 1912 | 1999 | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 3199 | | ''[[:d:Q13218562|David Griffiths]]'' | botánicu galés (1867–1935) | 1867 | 1935 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3200 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Isaac Williams (4671204).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13341457|Isaac Williams]]'' | | 1802 | 1865 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3201 | [[Ficheru:Advertising various books and records (1574760) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13405589|Iris Williams]]'' | | 1946 | 2025 | ''[[:d:Q7321615|Rhydyfelin]]''<br/>[[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3202 | [[Ficheru:Mary Dillwyn M.D. 1853.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13406331|Mary Dillwyn]]'' | | 1816 | 1906 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3203 | | ''[[:d:Q13415127|James Holmes-Siedle]]'' | | 1910 | 1995 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3204 | | ''[[:d:Q13423692|Mary Letitia Green]]'' | | 1886 | 1978 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3205 | | ''[[:d:Q13445386|Gordon Rowlands]]'' | xugador de bádminton británicu | 1929 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3206 | | ''[[:d:Q13522455|Ian Buckett]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1967 | 2024 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 3207 | [[Ficheru:Judge John Rice Jones.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13522489|John Rice Jones]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1759 | 1824 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3208 | | ''[[:d:Q13530049|John Stradling Thomas]]'' | políticu británicu (1925–1991) | 1925 | 1991 | ''[[:d:Q1067991|Dyfed]]'' |- | style='text-align:right'| 3209 | [[Ficheru:Hugh Price Hughes2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13583800|Hugh Price Hughes]]'' | teólogu galés (1847–1902) | 1847 | 1902 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3210 | [[Ficheru:E.Morgan Humphreys 002.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13584022|Edward Morgan Humphreys]]'' | | 1882 | 1955 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3211 | [[Ficheru:JohnLewis01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13616740|John T. Lewis]]'' | | 1932 | 2004 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3212 | [[Ficheru:EdwynCynrigRoberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13634239|Edwin Cynrig Roberts]]'' | | 1837 | 1893 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 3213 | [[Ficheru:Ellis Wynne plaque.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13634263|Ellis Wynne]]'' | | 1671 | 1734 | ''[[:d:Q29484377|Y Lasynys Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3214 | [[Ficheru:Walter Davies (Gwallter Mechain).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13635559|Gwallter Mechain]]'' | | 1761 | 1849 | ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]'' |- | style='text-align:right'| 3215 | [[Ficheru:Portrait of John Ceiriog Hughes (4674472).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13639581|John Ceiriog Hughes]]'' | poeta galés (1832–1887) | 1832 | 1887 | ''[[:d:Q13129603|Llanarmon Dyffryn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 3216 | | ''[[:d:Q13643306|Leslie Norris]]'' | escritor británicu | 1921 | 2006 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3217 | | ''[[:d:Q13643406|Lewys Daron]]'' | poeta galés (1600–1530) | 1600 | 1530 | ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]'' |- | style='text-align:right'| 3218 | | ''[[:d:Q13703019|Haydn Morris]]'' | direutor d&#39;orquesta británicu (1891–1965) | 1891 | 1965 | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 3219 | [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch Thos Jones, Dynbych .. NLW3364382.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14476852|Thomas Jones]]'' | | 1756 | 1820 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 3220 | [[Ficheru:Revd Williams Ambrose (1813-73) NLW3362510.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14480365|William Ambrose]]'' | poeta galés (1813–1873) | 1813 | 1873 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3221 | | ''[[:d:Q14480438|William Glyn]]'' | | 1504 | 1558 | ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 3222 | | ''[[:d:Q14508516|Humphrey Lloyd]]'' | | 1610 | 1689 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3223 | | ''[[:d:Q14508527|John Jones]]'' | | 1904 | 1956 | ''[[:d:Q6661740|Llansaint]]'' |- | style='text-align:right'| 3224 | | ''[[:d:Q14593035|Isaac D. Seyburn]]'' | oficial galés (1824–1895) | 1824 | 1895 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3225 | | [[Eleanor Vachell]] | botánica británica (1879–1948) | 1879 | 1948 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3226 | | ''[[:d:Q14918258|John Lloyd]]'' | | 1649 | 1679 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3227 | [[Ficheru:Richard John Lloyd Price of Rhiwlas, Vanity Fair, 1885-10-10.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14945454|Richard John Lloyd Price]]'' | | 1843 | 1923 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3228 | | ''[[:d:Q14945647|Arthur Evanson]]'' | xugador de rugbi union británicu (1859–1934) | 1859 | 1934 | ''[[:d:Q11029875|Llansoy]]'' |- | style='text-align:right'| 3229 | [[Ficheru:St Grwst.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14945657|Hugh Jones]]'' | | 1816 | 1897 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 3230 | | ''[[:d:Q14945665|John Mason]]'' | | 1920 | 2009 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 3231 | | ''[[:d:Q14945674|Emlyn Rhoderick]]'' | físicu galés (1920–2007) | 1920 | 2007 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3232 | [[Ficheru:Owen Owen (arolygydd ysgolion).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14945672|Owen Owen]]'' | | 1850 | 1920 | ''[[:d:Q3402021|Llaniestyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3233 | [[Ficheru:Abel Jones (Y Bardd Crwst).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535735|Abel Jones]]'' | poeta galés (1829–1901) | 1830<br/>1829 | 1901 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 3234 | | ''[[:d:Q18535732|Thomas Lloyd Jones]]'' | | 1810 | 1834 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3235 | | ''[[:d:Q18535733|Dafydd Jones]]'' | | 1881 | 1968 | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 3236 | | ''[[:d:Q18535738|Dafydd Jones]]'' | | 1711 | 1777 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 3237 | | ''[[:d:Q18535739|Edward Jones]]'' | | 1761 | 1836 | ''[[:d:Q13130874|Prion]]'' |- | style='text-align:right'| 3238 | | ''[[:d:Q18535736|Aneurin Jones]]'' | | 1930 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3239 | | ''[[:d:Q18535743|Gerallt Jones]]'' | poeta galés (1907–1984) | 1907 | 1984 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 3240 | [[Ficheru:Evan Pan Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535741|Evan Pan Jones]]'' | | 1834 | 1922 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 3241 | | ''[[:d:Q18535747|J. Tywi Jones]]'' | | 1870 | 1948 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3242 | [[Ficheru:Puleston Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535748|John Puleston Jones]]'' | | 1862 | 1925 | ''[[:d:Q6661101|Llanbedr-Dyffryn-Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3243 | | ''[[:d:Q18535749|John Richard Jones]]'' | | 1765 | 1822 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3244 | | ''[[:d:Q18535754|Mei Jones]]'' | | 1953 | 2021 | ''[[:d:Q3402690|Llanddona]]'' |- | style='text-align:right'| 3245 | [[Ficheru:John Williams Jones (Andronicus).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535752|John William Jones]]'' | autor galés (1842–1895) | 1842 | 1895 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3246 | | ''[[:d:Q18535753|Kenneth Glyn Jones]]'' | astrónomu galés (1915–1995) | 1915 | 1995 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 3247 | | ''[[:d:Q18535758|Thomas Jones]]'' | | 1910 | 1972 | ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]'' |- | style='text-align:right'| 3248 | [[Ficheru:Nesta Wyn Jones (1546023).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535756|Nesta Wyn Jones]]'' | | 1946 | 2025 | ''[[:d:Q4667097|Abergeirw]]'' |- | style='text-align:right'| 3249 | | ''[[:d:Q18535757|Rhydderch Jones]]'' | | 1935 | 1987 | ''[[:d:Q3398817|Aberllefenni]]'' |- | style='text-align:right'| 3250 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Levi (4670546) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535765|Thomas Levi]]'' | | 1825 | 1916 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 3251 | | ''[[:d:Q18535771|Lewis Haydn Lewis]]'' | | 1903 | 1985 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 3252 | | ''[[:d:Q18535773|Roger Lort]]'' | | 1608 | 1664 | ''[[:d:Q7595986|Stackpole Estate]]'' |- | style='text-align:right'| 3253 | | ''[[:d:Q18535782|Robert Lloyd]]'' | escritor galés (1888–1961) | 1888 | 1961 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 3254 | | ''[[:d:Q18535784|John Selwyn Lloyd]]'' | escritor británicu | 1931 | 2023 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 3255 | | ''[[:d:Q18535799|Mari'r Fantell Wen]]'' | santa galesa galesa (1735–1789) | 1735 | 1789 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3256 | | ''[[:d:Q18535821|Dafydd Morris]]'' | escritor galés (1744–1791) | 1744 | 1791 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 3257 | [[Ficheru:Bob Owen, Croesor, with his wife and some of his books (8469901287).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535845|Bob Owen, Croesor]]'' | | 1885 | 1962 | ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]'' |- | style='text-align:right'| 3258 | [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch John Parry (Caer) .. NLW3364386.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535853|John Parry]]'' | | 1775 | 1846 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 3259 | | ''[[:d:Q18535874|Stafford Prys]]'' | | 1732 | 1784 | ''[[:d:Q6661879|Llanwnnog]]'' |- | style='text-align:right'| 3260 | [[Ficheru:Revd. John Phillips, Bangor (1810-67) NLW3362029.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535878|John Phillips]]'' | | 1810 | 1867 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 3261 | [[Ficheru:T-Mardy-Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535890|Thomas Mardy Rees]]'' | | 1871 | 1953 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3262 | [[Ficheru:Thomas Rees Bala-Bangor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535888|Thomas Rees]]'' | | 1869 | 1926 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 3263 | [[Ficheru:Parch. Henry Rees, Lerpwl, 1798-1869.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535889|Henry Rees]]'' | | 1798 | 1869 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 3264 | [[Ficheru:Professor Melville Richards beginning a series of articles on Welsh place names in Y Cymro (1508965).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535894|Melville Richards]]'' | | 1910 | 1973 | ''[[:d:Q5446198|Ffairfach]]'' |- | style='text-align:right'| 3265 | | ''[[:d:Q18535898|Absalom Roberts]]'' | poeta galés (1780–1864) | 1780 | 1864 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 3266 | [[Ficheru:Portrait of 'Ellis Wyn o Wyrfai' (4670499) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535896|Ellis Roberts]]'' | | 1827 | 1895 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 3267 | | ''[[:d:Q18535908|Wynne Roberts]]'' | hipnotizador británicu (1943–2009) | 1942 | 2009 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 3268 | | ''[[:d:Q18535916|Robert John Rowlands]]'' | | 1880 | 1967 | ''[[:d:Q3396898|Abergwyngregyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3269 | | ''[[:d:Q18535939|Edward Samuel]]'' | | 1674 | 1748 | ''[[:d:Q15987287|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 3270 | | ''[[:d:Q18535942|Thomas Shankland]]'' | | 1858 | 1927 | ''[[:d:Q6661566|Llangynin]]'' |- | style='text-align:right'| 3271 | | ''[[:d:Q18535948|Siôn Dafydd Las]]'' | poeta galesa (1650–1694) | 1650 | 1694 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3272 | | ''[[:d:Q18535980|Gwilym Tudur]]'' | | 1941 | 2024 | ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]'' |- | style='text-align:right'| 3273 | | ''[[:d:Q18535994|Richard Vaughan]]'' | | 1904 | 1983 | ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 3274 | | ''[[:d:Q18535993|William Thomas]]'' | | 1843 | 1890 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 3275 | | ''[[:d:Q18536007|Gareth F. Williams]]'' | escritor galés (1955–2016) | 1955 | 2016 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 3276 | | ''[[:d:Q18536009|Ifor Wyn Williams]]'' | autor británicu | 1923 | 1999 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3277 | [[Ficheru:John Roberts Williams, Editor of 'Y Cymro' (1457926).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18536013|John Roberts Williams]]'' | | 1914 | 2004 | ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 3278 | | ''[[:d:Q18536016|William Morgan Williams]]'' | | 1832 | 1877 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 3279 | | ''[[:d:Q18536031|Tom Beynon]]'' | | 1886 | 1961 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''<br/>''[[:d:Q6947838|Mynyddygarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 3280 | [[Ficheru:Ben Bowen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18536056|Ben Bowen]]'' | poeta galés (1878–1903) | 1878 | 1903 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 3281 | [[Ficheru:Portrait of Griffith Evans (1835-1935) Wellcome L0002989.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18536061|Griffith Evans]]'' | bacteriólogu galés (1835–1935) | 1835 | 1935 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3282 | | ''[[:d:Q18546110|Arthur Roberts]]'' | | 1897 | 1964 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 3283 | [[Ficheru:Portrait of D. Emlyn Evans (4673959).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18546445|David Emlyn Evans]]'' | | 1843 | 1913 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3284 | | ''[[:d:Q18546621|John Roland Phillips]]'' | | 1844 | 1887 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 3285 | | ''[[:d:Q18546647|John Williams]]'' | | 1727 | 1798 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 3286 | | ''[[:d:Q18559339|Valerie Gearon]]'' | actriz británica (1937–2003) | 1937 | 2003 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3287 | [[Ficheru:Benjamin Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18559698|Benjamin Davies]]'' | | 1814 | 1875 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 3288 | | ''[[:d:Q18559723|Edward Le Davis]]'' | | 1640 | 1684 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3289 | | ''[[:d:Q18559733|Frederick Brundrett]]'' | | 1894 | 1974 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 3290 | | ''[[:d:Q18559825|Marmaduke Matthews]]'' | | 1606 | 1683 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3291 | | ''[[:d:Q18559856|Robert Davies]]'' | | 1816 | 1905 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 3292 | | ''[[:d:Q18559864|Sarah Matthews]]'' | | 1846 | 1929 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 3293 | | ''[[:d:Q18559909|William Davis]]'' | | 1627 | 1690 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3294 | | ''[[:d:Q18572211|Alice Williams]]'' | artista galesa (1863–1957) | 1863 | 1957 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 3295 | | ''[[:d:Q18572230|Ann Davies]]'' | traductora británica | 1914 | 1954 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3296 | | ''[[:d:Q18572258|Anne Penny]]'' | | 1729 | 1784 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3297 | [[Ficheru:Kathleen Lloyd Jones by unknown in 1920s.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18576619|Kathleen Lloyd Jones]]'' | | 1898 | 1978 | ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]'' |- | style='text-align:right'| 3298 | | ''[[:d:Q18576682|Margaret Davies]]'' | | 1700 | 1785 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3299 | | ''[[:d:Q18576757|Michael Williams]]'' | | 1935 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3300 | [[Ficheru:Portrait of Morgan Harry, Banbury, Oxfordshire (4674767).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18576797|Nun Morgan Harry]]'' | ministru galés (1800–1842) | 1800 | 1842 | ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 3301 | [[Ficheru:Thomas Gruffydd (1815 - 30 Awst 1887) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18577073|Thomas Gruffydd]]'' | | 1815 | 1887 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 3302 | | ''[[:d:Q18588991|Henry Stanhope Sloman]]'' | oficial galés (1861–1945) | 1861 | 1945 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 3303 | | ''[[:d:Q18593184|Jenkin Jones]]'' | | 1700 | 1742 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 3304 | | ''[[:d:Q18603715|Bedo Hafesb]]'' | poeta galés (1568–1585) | 1568 | 1585 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 3305 | [[Ficheru:Tudor Owen in Perils of the Jungle.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18627269|Tudor Owen]]'' | | 1898 | 1979 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3306 | | ''[[:d:Q18638518|David Morrell]]'' | actor británicu (1926–1974) | 1926 | 1974 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3307 | [[Ficheru:Sharon Norman and Gwyn Parry preparing for Cwmni Theatr Cymru's performance of Persi Rygarug (1530487).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18638752|Gwyn Parry]]'' | | 1946 | 2014 | ''[[:d:Q3396843|Rachub]]'' |- | style='text-align:right'| 3308 | | ''[[:d:Q18640326|Les Boulter]]'' | futbolista británicu (1913–1974) | 1913 | 1974 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 3309 | [[Ficheru:TH Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18640419|Thomas Henry Thomas]]'' | | 1839 | 1915 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3310 | | ''[[:d:Q18641449|Dick Hall]]'' | xugador galés de fútbol australianu (1872–1906) | 1872 | 1906 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 3311 | | ''[[:d:Q18641986|Edward Abel]]'' | químicu galés | 1931 | 2021 | ''[[:d:Q1191288|Mid Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 3312 | | ''[[:d:Q18645677|Edwin Bickerstaff]]'' | | 1920 | 2007 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3313 | | ''[[:d:Q18646016|Herbert Buckler]]'' | | 1878 | 1957 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3314 | | ''[[:d:Q18658485|David Erwyd Jenkins]]'' | | 1864 | 1937 | ''[[:d:Q7228391|Pontyates]]'' |- | style='text-align:right'| 3315 | | ''[[:d:Q18670941|Dafydd William]]'' | | 1720 | 1794 | ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]'' |- | style='text-align:right'| 3316 | [[Ficheru:Portrait of D. Hughes, B.A., Tredegar (4672914).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18670974|David Hughes]]'' | | 1813 | 1872 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 3317 | [[Ficheru:David Johns, Madagasgar.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18670980|David Johns]]'' | | 1794 | 1843 | ''[[:d:Q27056347|Llanina]]'' |- | style='text-align:right'| 3318 | | ''[[:d:Q18670987|David Lloyd]]'' | | 1597 | 1663 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 3319 | | ''[[:d:Q18670989|David Lloyd]]'' | | 1752 | 1838 | ''[[:d:Q13129609|Llanbister]]'' |- | style='text-align:right'| 3320 | | ''[[:d:Q18671020|Edmund Jones]]'' | | 1702 | 1793 | ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]'' |- | style='text-align:right'| 3321 | | ''[[:d:Q18671358|Griffith Owen]]'' | | 1647<br/>1646 | 1717<br/>1718 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3322 | | ''[[:d:Q18671495|Hugh Owen]]'' | | 1784 | 1861 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 3323 | | ''[[:d:Q18671555|James Gooden]]'' | | 1670 | 1730 | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3324 | | ''[[:d:Q18671762|John Griffiths]]'' | | 1731 | 1811 | ''[[:d:Q17487513|Llanglydwen]]'' |- | style='text-align:right'| 3325 | | ''[[:d:Q18671795|John Harris]]'' | | 1802 | 1823 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3326 | | ''[[:d:Q18671846|John Howell]]'' | | 1774 | 1830 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 3327 | [[Ficheru:John Hughes (1876-1843).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18671850|John Hughes]]'' | | 1776 | 1843 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3328 | [[Ficheru:Venble John Hughes, Archdeacon of Cardigan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18671851|John Hughes]]'' | | 1787 | 1860 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 3329 | [[Ficheru:Rev. John Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18671852|John Hughes]]'' | | 1796 | 1860 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3330 | | ''[[:d:Q18671895|John Jones]]'' | | 1772 | 1837 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 3331 | | ''[[:d:Q18671893|John Jones]]'' | | 1575 | 1635 | ''[[:d:Q6661382|Llanfrynach]]'' |- | style='text-align:right'| 3332 | | ''[[:d:Q7365011|Ronald Karslake Starr Wood]]'' | | 1919 | 2017 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 3333 | | ''[[:d:Q7365062|Ronald Lewis]]'' | actor británicu (1928–1982) | 1928 | 1982 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 3334 | | ''[[:d:Q7365384|Ronald Waterhouse]]'' | | 1926 | 2011 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 3335 | | ''[[:d:Q7365803|Ronnie Boon]]'' | | 1909 | 1998 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 3336 | | ''[[:d:Q7365892|Ronnie James]]'' | boxeador galés (1917–1977) | 1917 | 1977 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3337 | | ''[[:d:Q7365964|Ronnie Rees]]'' | futbolista británicu | 1944 | 2023 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 3338 | | ''[[:d:Q7368892|Rosie Harris]]'' | novelista galesa | 1925 | 2024 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3339 | | ''[[:d:Q7371713|Rovi]]'' | | 1919 | 1996 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 3340 | | ''[[:d:Q7372122|Rowland Ellis]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1650–1731) | 1650 | 1731 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3341 | | ''[[:d:Q7372121|Rowland Ellis]]'' | | 1841 | 1911 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 3342 | | ''[[:d:Q7372152|Rowland Jones]]'' | llingüista británicu | 1722 | 1774 | ''[[:d:Q1002782|Llannor]]'' |- | style='text-align:right'| 3343 | [[Ficheru:Portrait of Coll. Langhorne (4673350) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7372156|Rowland Laugharne]]'' | | 1607 | 1675 | ''[[:d:Q7592714|St Brides]]'' |- | style='text-align:right'| 3344 | [[Ficheru:Portrait of Mr. Pritchard (4670459).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7372176|Rowland Prichard]]'' | | 1812 | 1887 | ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]'' |- | style='text-align:right'| 3345 | [[Ficheru:Caer Gai, Llanuwchllyn, Plasty o'r 17g y tu fewn i gaer Rhufeinig; a grade II* important mid C17 gentry house withing a Roman fort (Caer Gai); Eryri National Park 10.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7372196|Rowland Vaughan]]'' | | 1590 | 1667 | ''[[:d:Q123060428|Caer Gai]]'' |- | style='text-align:right'| 3346 | [[Ficheru:Revd Rowland Williams (Hwfa Mon, 1823-1905) NLW3361827 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7372206|Rowland Williams]]'' | poeta galés (1823–1905) | 1823 | 1905 | ''[[:d:Q7837762|Trefdraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 3347 | | ''[[:d:Q7372204|Rowland Williams]]'' | | 1779 | 1854 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3348 | | ''[[:d:Q7372734|Roy Davies]]'' | | 1928 | 2013 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3349 | | ''[[:d:Q7372783|Roy Evans]]'' | futbolista británicu (1943–1969) | 1943 | 1969 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3350 | | ''[[:d:Q7372819|Roy Francis]]'' | | 1919 | 1989 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3351 | | ''[[:d:Q7372899|Roy Harris]]'' | inxenieru británicu (1902–1973) | 1902 | 1973 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3352 | | ''[[:d:Q7373003|Roy John]]'' | futbolista británicu (1911–1973) | 1911 | 1973 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 3353 | [[Ficheru:Earl of Denbigh Vanity Fair 23 August 1894.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7377413|Rudolph Feilding, 9th Earl of Denbigh]]'' | | 1859 | 1939 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 3354 | | ''[[:d:Q7380331|Rupert Morris]]'' | | 1843 | 1918 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 3355 | | ''[[:d:Q7381435|Russell Coughlin]]'' | futbolista británicu (1960–2016) | 1960 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3356 | | ''[[:d:Q7381750|Russell Robins]]'' | | 1932 | 2019 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3357 | | ''[[:d:Q7381817|Russell Taylor]]'' | xugador de rugbi union británicu (1914–1965) | 1914 | 1965 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 3358 | | ''[[:d:Q7382906|Ruth Bidgood]]'' | | 1922 | 2022 | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 3359 | [[Ficheru:Ffrindiau Ryan, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7384008|Ryan Davies]]'' | actor británicu | 1937 | 1977 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 3360 | | ''[[:d:Q7385154|Ryland Davies]]'' | cantante d&#39;ópera británicu | 1943 | 2023 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 3361 | | ''[[:d:Q7387186|S.G. Courteen]]'' | | 1864 | 1945 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 3362 | | ''[[:d:Q7387421|Stephen Dewar Holden]]'' | inxenieru galés (1870–1918) | 1870 | 1918 | [[Saltney]] |- | style='text-align:right'| 3363 | [[Ficheru:S.O. Davies portrait 1490010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7387725|S. O. Davies]]'' | | 1886 | 1972 | ''[[:d:Q4666838|Abercwmboi]]'' |- | style='text-align:right'| 3364 | | ''[[:d:Q7401077|Saint Caradoc]]'' | | | 1124 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3365 | | [[Derfel Gadarn]] | | 566 | 660 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3366 | [[Ficheru:St Eigon, Llanigon - geograph.org.uk - 714248.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7401197|Saint Eigen]]'' | | | 1 | ''[[:d:Q2573736|Northop]]'' |- | style='text-align:right'| 3367 | | ''[[:d:Q7405039|Sally Amis]]'' | | 1954 | 2000 | ''[[:d:Q7898360|Uplands]]'' |- | style='text-align:right'| 3368 | | ''[[:d:Q7407801|Sam Livesey]]'' | actor galés (1873–1936) | 1873 | 1936 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3369 | | ''[[:d:Q7407834|Sam Mainwaring]]'' | | 1841 | 1907 | ''[[:d:Q107032804|Penrhiwtyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3370 | | ''[[:d:Q7410805|Samuel Augustus Perry]]'' | | 1787 | 1854 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3371 | | ''[[:d:Q7411260|Samuel Devons]]'' | físicu británicu (1914–2006) | 1914 | 2006 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3372 | [[Ficheru:SamuelGriffithPA.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7411541|Samuel Griffith]]'' | | 1816 | 1893 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3373 | [[Ficheru:Sienoch.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7411771|Samuel Ifor Enoch]]'' | | 1914 | 2001 | ''[[:d:Q5119956|Ciliau Aeron]]'' |- | style='text-align:right'| 3374 | [[Ficheru:Samuel Jagger (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7411824|Samuel Jagger]]'' | xugador de críquet galés (1904–1964) | 1904 | 1964 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 3375 | | ''[[:d:Q7411872|Samuel Jones]]'' | | 1628 | 1697 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 3376 | [[Ficheru:Samuel M Jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7412071|Samuel M. Jones]]'' | políticu galés (1846–1904) | 1846 | 1904 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3377 | | ''[[:d:Q7412239|Samuel Moss]]'' | políticu británicu | 1858 | 1918 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 3378 | [[Ficheru:Samuel Pearse VC (AWM H06653).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7412373|Samuel Pearse]]'' | militar galés (1897–1919) | 1897 | 1919 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3379 | [[Ficheru:Revd Samuel Roberts (SR, 1800-85) NLW3361790 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7412490|Samuel Roberts]]'' | | 1800 | 1885 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 3380 | | ''[[:d:Q7412628|Samuel Silkin, Baron Silkin of Dulwich]]'' | | 1918 | 1988 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3381 | [[Ficheru:The Times history of the war (1914) (14577874670).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7412772|Samuel Evans]]'' | | 1859 | 1918 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 3382 | [[Ficheru:Samuel Warren by John Linnell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7412884|Samuel Warren]]'' | | 1807 | 1877 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3383 | | ''[[:d:Q7417391|Sandy Orford]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1911–1986) | 1911 | 1986 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3384 | [[Ficheru:Sarah Edith Wynne (Eos Cymru, 1842-97) NLW3362481 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7422270|Sarah Edith Wynne]]'' | | 1842 | 1897 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 3385 | | ''[[:d:Q7427449|Saunders Davies]]'' | sacerdote británicu (1937–2018) | 1937 | 2018 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 3386 | | ''[[:d:Q7440197|Seaborne Davies]]'' | | 1904 | 1984 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 3387 | | ''[[:d:Q7448922|Selwyn Griffith]]'' | escritor británicu | 1928 | 2011 | ''[[:d:Q3402550|Bethel]]'' |- | style='text-align:right'| 3388 | | ''[[:d:Q7456519|Seth Joshua]]'' | | 1858 | 1925 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3389 | [[Ficheru:Baron Buckland by Goscombe John in Merthyr Tydfil.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7459132|Seymour Berry, 1st Baron Buckland]]'' | | 1877 | 1928 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3390 | [[Ficheru:Seymour James Farmer 1932-1936.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7459191|Seymour J. Farmer]]'' | políticu canadianu (1878–1951) | 1878 | 1951 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3391 | | ''[[:d:Q7459206|Seymour Morris]]'' | futbolista británicu (1913–1991) | 1913 | 1991 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 3392 | | ''[[:d:Q7460864|Shadrach Pryce]]'' | | 1833 | 1914 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3393 | | ''[[:d:Q7500413|Shoni Sguborfawr]]'' | | 1811 | 1858 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3394 | | ''[[:d:Q7507823|Sid Judd]]'' | xugador de rugbi union británicu (1928–1959) | 1928 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3395 | | ''[[:d:Q7509163|Sidney Jerram]]'' | | 1891 | 1959 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3396 | | ''[[:d:Q7509422|Sidney Wilcox]]'' | xugador de críquet galés (1893–1973) | 1893 | 1973 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 3397 | | ''[[:d:Q7515728|Silvanus Bevan]]'' | farmacéuticu galés (1691–1765) | 1691 | 1765 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3398 | [[Ficheru:Silyn 01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7517201|R. Silyn Roberts]]'' | poeta galés (1871–1930) | 1871 | 1930 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 3399 | | ''[[:d:Q7518708|Simon Evans]]'' | | 1895 | 1940 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3400 | [[Ficheru:Y Parch Simon Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7519221|Simon Lloyd]]'' | | 1756 | 1836 | ''[[:d:Q29502896|Plas-yn-Dre]]'' |- | style='text-align:right'| 3401 | | ''[[:d:Q7526403|Sir David Llewellyn, 1st Baronet]]'' | | 1879 | 1940 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3402 | | ''[[:d:Q7526659|Sir Evan Davies Jones, 1st Baronet]]'' | | 1859 | 1949 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 3403 | [[Ficheru:1906 Francis Edwards MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7526702|Sir Francis Edwards, 1st Baronet]]'' | | 1852 | 1927 | ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 3404 | [[Ficheru:British School - Admiral Sir Francis Geary (1709-1710–1796) - BHC2706 - Royal Museums Greenwich.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7526707|Sir Francis Geary, 1st Baronet]]'' | oficial naval galés (1709–1796) | 1709 | 1796 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 3405 | [[Ficheru:John Dillwyn-Llewelyn Vanity Fair 11 October 1900.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7527724|Sir John Dillwyn-Llewelyn, 1st Baronet]]'' | políticu británicu (1836–1927) | 1836 | 1927 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3406 | | ''[[:d:Q7527751|Sir John Edwards, 1st Baronet, of Garth]]'' | | 1770 | 1850 | ''[[:d:Q7201716|Plas Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 3407 | [[Ficheru:John Nicholl Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7527969|John Nicholl]]'' | políticu galés (1759–1838) | 1759 | 1838 | ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 3408 | [[Ficheru:Sir John Owen 1776 to 1861.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7527984|Sir John Owen, 1st Baronet]]'' | políticu británicu | 1776 | 1861 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3409 | [[Ficheru:Sir John Williams, 1st Baronet.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7528143|Sir John Williams, 1st Baronet, of the City of London]]'' | médicu galés (1840–1926) | 1840 | 1926 | ''[[:d:Q13128899|Gwynfe]]'' |- | style='text-align:right'| 3410 | [[Ficheru:John Wynn, 5th Bt, by English School of the 18th Century.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7528163|Sir John Wynn, 5th Baronet]]'' | | 1628 | 1718<br/>1719 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3411 | | ''[[:d:Q7528418|Owen Wynn]]'' | | 1592 | 1660 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3412 | | ''[[:d:Q7528532|Sir Rhys Llewellyn, 2nd Baronet]]'' | | 1910 | 1978 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3413 | [[Ficheru:Portrait of Sir Robert Williames Vaughan, Bart. M.P. for the County of Merioneth (4674639) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7528861|Robert Williames Vaughan]]'' | | 1768 | 1843 | ''[[:d:Q20600573|Hengwrt]]'' |- | style='text-align:right'| 3414 | [[Ficheru:Sir Stephen Glynne 01.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7528986|Sir Stephen Glynne, 9th Baronet]]'' | políticu británicu | 1807 | 1874 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 3415 | [[Ficheru:Major-General Sir Thomas Morgan 1604-1679.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7529216|Sir Thomas Morgan, 1st Baronet]]'' | | 1606<br/>1604 | 1679 | ''[[:d:Q6661439|Llangattock Lingoed]]'' |- | style='text-align:right'| 3416 | [[Ficheru:Sir Thomas Salusbury and Family.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529259|Sir Thomas Salusbury, 2nd Baronet]]'' | | 1612 | 1643 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 3417 | [[Ficheru:Syr Walter Vaughan Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529393|Sir Walter Morgan, 1st Baronet]]'' | políticu británicu | 1831 | 1916 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3418 | | ''[[:d:Q7529416|Sir Watkin Williams-Wynn, 10th Baronet]]'' | | 1904 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3419 | | ''[[:d:Q7529423|Sir Watkin Williams-Wynn, 11th Baronet]]'' | | 1940 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3420 | [[Ficheru:Portrait of R. W. Williams-Wynne (4671230).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529427|Sir Watkin Williams-Wynn, 9th Baronet]]'' | militar galés (1862–1951) | 1862 | 1951 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3421 | [[Ficheru:John Jackson (1778–1831) (by or after) - Sir Watkin Williams Wynn (1772–1840), 5th Bt - PCF200 - Denbighshire Heritage Service Store.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529424|Sir Watkin Williams-Wynn, 5th Baronet]]'' | | 1772 | 1840 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3422 | [[Ficheru:Sir William James.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529640|Sir William James, 1st Baronet]]'' | | 1720 | 1783 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 3423 | [[Ficheru:Portrait of Sir William Williams Bart (4672199) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529825|Sir William Williams, 1st Baronet, of Gray's Inn]]'' | | 1634 | 1700 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3424 | | ''[[:d:Q7533472|Siân James]]'' | escritora británica | 1930 | 2021 | ''[[:d:Q15987290|Coed-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 3425 | [[Ficheru:Ceinion Llenyddiaeth Cymreig Cyf I (Siôn Cent).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7533490|Siôn Cent]]'' | poeta galés (1367–1430) | 1367 | 1430 | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 3426 | | ''[[:d:Q7576045|Spencer Evans]]'' | futbolista británicu | 1911 | 1981 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3427 | [[Ficheru:Sir Spencer Summers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7576189|Spencer Summers]]'' | políticu británicu (1902–1976) | 1902 | 1976 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3428 | | ''[[:d:Q7597536|Stan Awbery]]'' | | 1888 | 1969 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3429 | | ''[[:d:Q7597565|Stan Bowsher]]'' | futbolista británicu (1899–1968) | 1899 | 1968 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3430 | | ''[[:d:Q10970620|Nigel Jenkins]]'' | poeta galés (1949–2014) | 1949 | 2014 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 3431 | | ''[[:d:Q10978349|Edward Richard]]'' | | 1714 | 1777 | ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]'' |- | style='text-align:right'| 3432 | | ''[[:d:Q10982897|William Williams]]'' | | 1832 | 1900 | ''[[:d:Q23727092|Bontnewydd]]''<br/>''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3433 | | ''[[:d:Q10994531|Marged ferch Ifan]]'' | strongwoman galesa (1696–1793) | 1768<br/>1699 | 1788 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 3434 | | ''[[:d:Q10995139|Afan Ferddig]]'' | poeta galés (700–800) | 700 | 800 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3435 | | ''[[:d:Q10997050|Dyddgu Owen]]'' | escritora británica (1906–1992) | 1906 | 1992 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3436 | [[Ficheru:William Crwys Williams (Crwys).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11003861|William Williams]]'' | poeta británicu (1875–1968) | 1875 | 1968 | ''[[:d:Q5180813|Craig Cefn Parc]]'' |- | style='text-align:right'| 3437 | | ''[[:d:Q11005077|Rhiannon Davies Jones]]'' | | 1921 | 2014 | ''[[:d:Q3395863|Llanbedr]]'' |- | style='text-align:right'| 3438 | | ''[[:d:Q11017673|Humphrey Owen Jones]]'' | | 1878 | 1912 | ''[[:d:Q15427716|Goginan]]'' |- | style='text-align:right'| 3439 | | ''[[:d:Q11024973|John Harries]]'' | | 1785 | 1839 | ''[[:d:Q13127612|Cwrt-y-cadno]]'' |- | style='text-align:right'| 3440 | | ''[[:d:Q11063761|Dafydd Huws]]'' | | 1949 | 2020 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3441 | | ''[[:d:Q11129881|Ernest Willows]]'' | aviador galés (1886–1926) | 1886 | 1926 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3442 | | ''[[:d:Q11161686|Idwal Robling]]'' | | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 3443 | [[Ficheru:ThomasTudor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11208643|Thomas Tudor]]'' | pintor galés (1785–1885) | 1785 | 1885 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 3444 | | ''[[:d:Q11246040|Ralph Hancock]]'' | xugador de críquet galés (1887–1914) | 1887 | 1914 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 3445 | [[Ficheru:BGE Diwygwyr Cymru (Cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11280238|Beriah Gwynfe Evans]]'' | periodista galés (1848–1927) | 1848 | 1927 | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 3446 | | ''[[:d:Q11288719|Walter Gibb]]'' | pilotu de pruebes británicu (1919–2006) | 1919 | 2006 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 3447 | [[Ficheru:Captain Archibald Dickson Uniform cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11679925|Archibald Dickson]]'' | | 1892 | 1939 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3448 | [[Ficheru:John Daniel Evans (1862-1943).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11685171|John Daniel Evans]]'' | esplorador arxentín (1862–1943) | 1862 | 1943 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 3449 | | ''[[:d:Q11685219|John Stone]]'' | actor británicu (1924–2007) | 1924 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3450 | | ''[[:d:Q11722962|Ness Edwards]]'' | políticu británicu (1897–1968) | 1897 | 1968 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 3451 | | ''[[:d:Q11738693|Ken Buffin]]'' | deportista británicu (1923–1972) | 1923 | 1972 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 3452 | [[Ficheru:Portrait of a Man in Black, Follower of Hans Holbein the Younger, c. 1600.png|center|128px]] | ''[[:d:Q11801889|Richard Williams]]'' | | 1510 | 1544 | ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 3453 | | ''[[:d:Q11866743|John George Williams]]'' | ornitólogu británicu (1913–1997) | 1913 | 1997 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3454 | [[Ficheru:Esyllt T. Lawrence.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11921104|Esyllt T. Lawrence]]'' | escritora española (1917–1995) | 1917 | 1995 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 3455 | | ''[[:d:Q11935381|Maredudd ap Rhys Gryg]]'' | | 1250 | 1271 | ''[[:d:Q3401324|Dryslwyn Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 3456 | | ''[[:d:Q11964288|Cyril Jenkins]]'' | compositor galés (1889–1978) | 1889<br/>1885 | 1978 | [[Abertawe]]<br/>''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 3457 | [[Ficheru:Portrait of Penry Williams (4671215).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q12065586|Penry Williams]]'' | | 1802 | 1885 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3458 | [[Ficheru:Henry Hussey Vivian, Vanity Fair, 1886-06-05.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q12072266|Henry Vivian, 1st Baron Swansea]]'' | políticu galés (1821–1894) | 1821 | 1894 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3459 | [[Ficheru:Morgan Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q12072959|Morgan Williams]]'' | | 1878 | 1970 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3460 | | ''[[:d:Q12346622|Douglas B. Gregor]]'' | esperantista británicu (1909–1995) | 1909 | 1995 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3461 | | ''[[:d:Q12407875|Hugh Holland]]'' | poeta galés (1569–1633) | 1569 | 1633 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 3462 | [[Ficheru:OP050 Shelagh ROBERTS 001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q12740776|Shelagh Roberts]]'' | política británica (1924–1992) | 1924 | 1992 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 3463 | | ''[[:d:Q12784125|Albert Edward Nash]]'' | militar canadianu (1882–1944) | 1882 | 1944 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3464 | | ''[[:d:Q12794838|Lewis Henry Owain Pugh]]'' | | 1907 | 1981 | ''[[:d:Q5566621|Glandyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 3465 | | ''[[:d:Q12795056|Llewellyn Isaac Gethin Morgan-Owen]]'' | militar galés (1879–1960) | 1879 | 1960 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 3466 | | ''[[:d:Q12813930|Clive Kingston]]'' | | 1915 | 1994 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3467 | | ''[[:d:Q12859012|Margaret Purves]]'' | | 1935 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3468 | | ''[[:d:Q12881301|Betty Bartlett-Ambatielos]]'' | periodista británica (1917–2011) | 1917 | 2011 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3469 | | ''[[:d:Q12899847|Evan Evans Bevan]]'' | | 1855 | 1929 | ''[[:d:Q13132002|Cadoxton]]'' |- | style='text-align:right'| 3470 | | ''[[:d:Q12977437|Kay Green]]'' | | 1927 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3471 | [[Ficheru:Jones Hewson (1874–1902) as Luiz in The Gondoliers.png|center|128px]] | ''[[:d:Q13107212|Jones Hewson]]'' | | 1874 | 1902 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3472 | | ''[[:d:Q13125440|Aled Rhys Wiliam]]'' | | 1926 | 2008 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 3473 | | ''[[:d:Q13125471|Alun Llywelyn-Williams]]'' | poeta británicu (1913–1988) | 1913 | 1988 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3474 | [[Ficheru:Paul 'Legs' Barrett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7149243|Paul Barrett]]'' | | 1940 | 2019 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 3475 | | ''[[:d:Q7149548|Paul Brown]]'' | presentador de noticies galés (1950–1997) | 1950 | 1997 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3476 | | ''[[:d:Q7150515|Paul Erickson]]'' | escritor británicu | 1920 | 1991 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3477 | | ''[[:d:Q7150980|Paul Grant]]'' | | 1943 | 2003 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3478 | | ''[[:d:Q7152599|Paul Morgan]]'' | | 1974 | 2015 | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 3479 | | ''[[:d:Q7154348|Paul Whitsun-Jones]]'' | actor galés (1923–1974) | 1923 | 1974 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3480 | | ''[[:d:Q7154476|Paul Woods]]'' | | 1950 | 2007 | ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]'' |- | style='text-align:right'| 3481 | | ''[[:d:Q7155074|Pauline Peters]]'' | | 1896 | 1976 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3482 | [[Ficheru:Percy Coldrick.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7167285|Percy Coldrick]]'' | | 1888 | 1953 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 3483 | | ''[[:d:Q7167294|Percy Cudlipp]]'' | | 1905 | 1962 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3484 | [[Ficheru:Percy Egerton Herbert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7167325|Percy Herbert]]'' | políticu galés (1822–1876) | 1822 | 1876 | ''[[:d:Q1377263|Powis Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 3485 | | ''[[:d:Q20733693|Jonathan Powell]]'' | | 1764 | 1823 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 3486 | | ''[[:d:Q20733709|Joseph E. Davies]]'' | | 1810 | 1881 | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 3487 | | ''[[:d:Q20733718|Joseph Hughes]]'' | | 1803 | 1863 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 3488 | | ''[[:d:Q20733716|Joseph Evans]]'' | | 1832 | 1909 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3489 | | ''[[:d:Q20733722|Joseph Jenkins]]'' | | 1859 | 1929 | ''[[:d:Q5197262|Cwmystwyth]]'' |- | style='text-align:right'| 3490 | | ''[[:d:Q20733726|Joseph Jones]]'' | | 1787 | 1856 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 3491 | | ''[[:d:Q20733724|Joseph Jenkins]]'' | | 1886 | 1962 | ''[[:d:Q3397975|Pont-rhyd-y-groes]]'' |- | style='text-align:right'| 3492 | | ''[[:d:Q20733730|Joseph Rhys Lewis]]'' | | 1860 | 1920 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3493 | | ''[[:d:Q20733728|Joseph Jones]]'' | | 1877 | 1950 | ''[[:d:Q7321606|Rhydlewis]]'' |- | style='text-align:right'| 3494 | | ''[[:d:Q20733739|Joseph William Thomas]]'' | | 1846 | 1914 | ''[[:d:Q7165413|Penylan]]'' |- | style='text-align:right'| 3495 | [[Ficheru:Portrait of Master Hughes and his brothers (4672622).jpg|center|128px]] | [[Joseph Hughes]] | | 1827 | 1841 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3496 | [[Ficheru:Josiah Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733750|Josiah Jones]]'' | | 1830 | 1915 | ''[[:d:Q20598147|Cwm-cou]]'' |- | style='text-align:right'| 3497 | | ''[[:d:Q20733752|Judith Godwin]]'' | | | 1746 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3498 | | ''[[:d:Q20733758|Leonard Owen]]'' | | 1890 | 1965 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3499 | | ''[[:d:Q20733766|Henry Lewis]]'' | | 1847 | 1923 | ''[[:d:Q20594352|Llanwenllwyfo]]'' |- | style='text-align:right'| 3500 | [[Ficheru:Llew Tegid.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733774|Lewis Davies Jones]]'' | profesor galés (1851–1928) | 1851 | 1928 | ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]'' |- | style='text-align:right'| 3501 | | ''[[:d:Q20733776|Lewis Ellis]]'' | | 1761 | 1823 | ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 3502 | | ''[[:d:Q20733785|Lewis Jones]]'' | | 1702 | 1772 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3503 | | ''[[:d:Q20733791|Lewis Jones]]'' | | 1835 | 1915 | ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 3504 | | ''[[:d:Q20733789|Lewis Jones]]'' | | 1808 | 1854 | ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 3505 | [[Ficheru:Eden Upton Eddis (1812-1901) - Lewis Lloyd (1767–1858) - No.5 - Harris Manchester College.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733795|Lewis Loyd]]'' | | 1767 | 1858 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 3506 | | ''[[:d:Q20733797|Lewis Morris]]'' | | 1760 | 1855 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 3507 | | ''[[:d:Q20733801|Lewis Rees]]'' | | 1710 | 1800 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 3508 | | ''[[:d:Q20733807|Lewis Thomas]]'' | cantante británicu (1877–1955) | 1877 | 1955 | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 3509 | | ''[[:d:Q20733815|Lleision ap Thomas]]'' | abá galés (1513–1541) | 1513 | 1541 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3510 | | ''[[:d:Q20733819|Llewelyn David Howell]]'' | | 1812 | 1864 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3511 | | ''[[:d:Q20733821|Llewelyn Jenkins]]'' | | 1810 | 1878 | No/unknown value<br/>''[[:d:Q3401108|Hengoed]]'' |- | style='text-align:right'| 3512 | | ''[[:d:Q20733839|Robert Lloyd]]'' | | 1716 | 1792 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 3513 | | ''[[:d:Q20733837|Margaret Lloyd]]'' | | 1709 | 1762 | ''[[:d:Q6661592|Llangystennin]]'' |- | style='text-align:right'| 3514 | | ''[[:d:Q20733843|William Lloyd]]'' | | 1741 | 1808 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 3515 | | ''[[:d:Q20733869|John Lynn-Thomas]]'' | | 1861 | 1939 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 3516 | [[Ficheru:Yr athrawes o ddifrif (page 6 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733879|Mary Anne Edmunds]]'' | profesora galesa (1813–1858) | 1813 | 1858 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3517 | [[Ficheru:Mair-Eifion.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733881|Mary Davies]]'' | | 1846 | 1882 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 3518 | | ''[[:d:Q20733889|Mathew Lewis]]'' | | 1817 | 1860 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 3519 | | ''[[:d:Q20733895|Mathias Maurice]]'' | | 1684 | 1738 | ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 3520 | | ''[[:d:Q20733899|Matthew Williams]]'' | | 1760 | 1801 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 3521 | | ''[[:d:Q20733903|Megan Watts Hughes]]'' | | 1842 | 1907 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 3522 | | ''[[:d:Q20733901|Maurice Evans]]'' | | 1765 | 1831 | ''[[:d:Q6661551|Llangwyryfon]]'' |- | style='text-align:right'| 3523 | | ''[[:d:Q20733905|Meirion Williams]]'' | | 1901 | 1976 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]''<br/>''[[:d:Q29507069|Glanywern]]'' |- | style='text-align:right'| 3524 | | ''[[:d:Q20733911|Herbert Merrett]]'' | | 1886 | 1959 | ''[[:d:Q5033865|Canton]]'' |- | style='text-align:right'| 3525 | | ''[[:d:Q20733915|Meurig Dafydd]]'' | | 1510 | 1595 | ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 3526 | | ''[[:d:Q20733923|Michael Pritchard]]'' | | 1709 | 1733 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 3527 | [[Ficheru:Michael Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733921|Michael Jones]]'' | | 1787 | 1853 | ''[[:d:Q55868756|Neuadd-Lwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3528 | | ''[[:d:Q20733927|Miles Edwards]]'' | | 1743 | 1808 | ''[[:d:Q5590210|Goytre]]'' |- | style='text-align:right'| 3529 | | ''[[:d:Q20733929|Miles Harry]]'' | | 1700 | 1776 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 3530 | | ''[[:d:Q20733935|Morgan Albert Ellis]]'' | | 1832 | 1901 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 3531 | | ''[[:d:Q20733939|Morgan Evans]]'' | | 1777 | 1843 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 3532 | | ''[[:d:Q20733946|Morgan Hugh Jones]]'' | historiador británicu (1873–1930) | 1873 | 1930 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 3533 | | ''[[:d:Q20733948|Morgan Jones]]'' | | 1717 | 1780 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 3534 | | ''[[:d:Q20733949|Morgan Parry Morgan]]'' | | 1876 | 1964 | ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]'' |- | style='text-align:right'| 3535 | | ''[[:d:Q20733955|Morien Mon Huws]]'' | | 1856 | 1932 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 3536 | | ''[[:d:Q20733957|Daniel Morris]]'' | botánicu británicu | 1844 | 1933 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 3537 | | ''[[:d:Q20733963|Morris Charles Jones]]'' | | 1819 | 1893 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 3538 | [[Ficheru:Morris Davies (Meurig Ebrill).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733967|Morris Davies]]'' | | 1780 | 1861 | ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]'' |- | style='text-align:right'| 3539 | [[Ficheru:Portrait of Morris Davies (4672735) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733965|Morris Davies]]'' | | 1796 | 1876 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3540 | | ''[[:d:Q20733969|Eddie Evans Morris]]'' | | 1890 | 1984 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 3541 | | ''[[:d:Q20733975|Morris Griffiths]]'' | | 1721 | 1769 | ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 3542 | [[Ficheru:Portrait of Morris Roberts (4669920) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733983|Morris Roberts]]'' | | 1799 | 1878 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3543 | | ''[[:d:Q20733996|Moses Davies]]'' | | 1799 | 1866 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 3544 | [[Ficheru:Moses Owen Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734002|Moses Owen Jones]]'' | | 1842 | 1908 | ''[[:d:Q5278615|Dinorwig]]'' |- | style='text-align:right'| 3545 | | ''[[:d:Q20734008|David Ellis Nanney]]'' | | 1759 | 1819 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3546 | [[Ficheru:Nicholas Bennett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734018|Nicholas Bennett]]'' | | 1823 | 1899 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 3547 | | ''[[:d:Q20734028|Harri William]]'' | | 1763 | 1844 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3548 | | ''[[:d:Q20734044|Owen Davies]]'' | | 1719 | 1792 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 3549 | [[Ficheru:Owen Davies (Caernarfon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734050|Owen Davies]]'' | ministru británicu (1840–1929) | 1840 | 1929 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 3550 | | ''[[:d:Q20734054|Owen Evans]]'' | | 1808 | 1865 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 3551 | [[Ficheru:Parch Dr Owen Evans DD, Fetter Lane.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734057|Owen Evans]]'' | | 1829 | 1920 | ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3552 | [[Ficheru:Owen Griffith (Giraldus 1832 - 1896).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734066|Owen Griffith]]'' | | 1832 | 1896 | ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 3553 | [[Ficheru:Eryr Eryri.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734070|Owen Griffith]]'' | | 1839 | 1903 | ''[[:d:Q3402521|Cwm y Glo]]'' |- | style='text-align:right'| 3554 | | ''[[:d:Q20734079|Owen Humphrey Davies]]'' | | 1828 | 1898 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 3555 | | ''[[:d:Q20734076|Owen Hughes]]'' | | 1879 | 1947 | ''[[:d:Q13127599|Cwm Prysor]]'' |- | style='text-align:right'| 3556 | [[Ficheru:Revd Owen Jones, Llanfair Caereinion.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734082|Owen Jones]]'' | | 1787 | 1828 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3557 | | ''[[:d:Q20734086|Owen Jones]]'' | | 1825 | 1900 | ''[[:d:Q26270901|Pontruffydd Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 3558 | [[Ficheru:Owen Jones, Chatham Street, Lerpwl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734088|Owen Jones]]'' | | 1833 | 1899 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3559 | | ''[[:d:Q20734093|Owen Jones]]'' | | 1838 | 1866 | ''[[:d:Q3404510|Llangian]]'' |- | style='text-align:right'| 3560 | | ''[[:d:Q20734099|Owen Owen]]'' | | 1806 | 1874 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 3561 | [[Ficheru:Owen Madoc Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734096|Owen Madoc Roberts]]'' | | 1867 | 1948 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 3562 | | ''[[:d:Q20734102|Owen Owen Roberts]]'' | | 1793 | 1866 | ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]'' |- | style='text-align:right'| 3563 | | ''[[:d:Q20734105|Owen Owens]]'' | | 1792 | 1862 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3564 | | ''[[:d:Q20734112|Owen Rice]]'' | | 1719 | 1788 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 3565 | | ''[[:d:Q20734127|D. E. Parry-Williams]]'' | | 1900 | 1996 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 3566 | [[Ficheru:Peter Hughes Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734133|Peter Hughes Griffiths]]'' | | 1871 | 1937 | ''[[:d:Q5445551|Ferryside]]'' |- | style='text-align:right'| 3567 | [[Ficheru:Portrait of diweddar Mr. Peter Maelor Evans (4673285).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734137|Peter Maelor Evans]]'' | | 1817 | 1878 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3568 | | ''[[:d:Q20734153|Philip Esmonde Phillips]]'' | | 1888 | 1960 | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 3569 | | ''[[:d:Q20734156|Philip James]]'' | | 1664 | 1748 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 3570 | | ''[[:d:Q20734166|Grismond Picton Phillips]]'' | | 1898 | 1967 | ''[[:d:Q13127604|Cwmgwili]]'' |- | style='text-align:right'| 3571 | | ''[[:d:Q20734182|Ieuan Rees-Davies]]'' | | 1894 | 1967 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 3572 | | ''[[:d:Q20734189|Rees Cribin Jones]]'' | | 1841 | 1927 | ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 3573 | | ''[[:d:Q20734206|Rees Lewis]]'' | | 1828 | 1880 | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3574 | | ''[[:d:Q20734208|Rees Morgan]]'' | | 1764 | 1847 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 3575 | | ''[[:d:Q20734218|Reuben Davies]]'' | | 1808 | 1833 | ''[[:d:Q5184909|Cribyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3576 | | ''[[:d:Q20734229|Rhisiart Parry]]'' | | 1665 | 1749 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 3577 | | ''[[:d:Q20734240|Rhys Davies]]'' | | 1772 | 1847 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3578 | [[Ficheru:Rhys Jones Huws.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734250|Rhys Jones Huws]]'' | | 1862 | 1917 | ''[[:d:Q3404986|Penegoes]]'' |- | style='text-align:right'| 3579 | | ''[[:d:Q20734248|Rhys Gwesyn Jones]]'' | | 1826 | 1901 | ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3580 | | ''[[:d:Q20734255|Rhys Price]]'' | | 1807 | 1869 | ''[[:d:Q6661425|Llangammarch Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 3581 | | ''[[:d:Q20734256|Rhys Prydderch]]'' | | 1620 | 1699 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 3582 | | ''[[:d:Q20734263|Richard Bennett]]'' | | 1860 | 1937 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 3583 | | ''[[:d:Q20734261|Rice Pryce Buckley Williames]]'' | | 1802 | 1871 | ''[[:d:Q3309484|Berriew]]'' |- | style='text-align:right'| 3584 | | ''[[:d:Q20734270|Richard Davies Griffith]]'' | | 1813 | 1856 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3585 | | ''[[:d:Q6831441|Michael J. Leahy]]'' | sindicalista británicu (1949–1979) | 1949 | 1979 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3586 | | ''[[:d:Q6831686|Michael Johnson]]'' | | 1941 | 1991 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3587 | | ''[[:d:Q6832322|Michael Lort]]'' | | 1725 | 1790 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3588 | | ''[[:d:Q6833756|Michael Raven]]'' | | 1938 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3589 | | ''[[:d:Q6833909|Michael Roberts]]'' | políticu británicu (1927–1983) | 1927 | 1983 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3590 | | ''[[:d:Q6838640|Mickey Gee]]'' | guitarrista galés (1944–2009) | 1944 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3591 | | ''[[:d:Q6849220|Mike Watkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1952 | 2025 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 3592 | [[Ficheru:Miles Morgan by J. S. Hartley - Springfield, MA - DSC03231.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6851487|Miles Morgan]]'' | | 1616 | 1699 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 3593 | | ''[[:d:Q6851560|Miles Thomas]]'' | mánager galés (1897–1980) | 1897 | 1980 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3594 | [[Ficheru:Milsom Rees 1931.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6860747|Milsom Rees]]'' | ciruxanu galés (1866–1952) | 1866 | 1952 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3595 | | ''[[:d:Q6860753|Milson Hunt]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1926 | 1988 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3596 | | ''[[:d:Q6890179|Moelwyn Hughes]]'' | | 1897 | 1955 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 3597 | [[Ficheru:Moelona1917.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6890185|Elizabeth Mary Jones]]'' | | 1877 | 1953 | ''[[:d:Q7321606|Rhydlewis]]'' |- | style='text-align:right'| 3598 | | ''[[:d:Q6890208|Moelwyn Merchant]]'' | | 1913 | 1997 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 3599 | [[Ficheru:Molly Parkin (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6896659|Molly Parkin]]'' | | 1932 | 2026 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 3600 | [[Ficheru:Archives of American Art - Monty Lewis - 2587.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6906709|Monty Lewis]]'' | artista galés (1907–1997) | 1907 | 1997 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3601 | | ''[[:d:Q6909612|Mordecai Jones]]'' | | 1813 | 1880 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3602 | | ''[[:d:Q6911506|Morfydd Llwyn Owen]]'' | | 1891 | 1918 | ''[[:d:Q478218|Treforest]]'' |- | style='text-align:right'| 3603 | [[Ficheru:Morgan B. Williams (Pennsylvania Congressman).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6911580|Morgan B. Williams]]'' | políticu galés (1831–1903) | 1831 | 1903 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3604 | | ''[[:d:Q6911650|Morgan Edwards]]'' | | 1722 | 1795 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3605 | | ''[[:d:Q6911703|Morgan Hunt]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2012 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 3606 | | ''[[:d:Q6911720|Morgan John Rhys]]'' | | 1760 | 1804 | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 3607 | [[Ficheru:Morgan-Lloyd-AS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6911751|Morgan Lloyd]]'' | | 1820 | 1893 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3608 | | ''[[:d:Q6911804|Morgan Owen]]'' | | 1585 | 1645 | ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]'' |- | style='text-align:right'| 3609 | | ''[[:d:Q6911815|Morgan Phillips]]'' | | 1902 | 1963 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3610 | | ''[[:d:Q6911824|Morgan Rhys]]'' | | 1716 | 1779 | ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]'' |- | style='text-align:right'| 3611 | | ''[[:d:Q6915147|Morus Dwyfech]]'' | escritor británicu | 1523 | 1590 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3612 | [[Ficheru:Clynnog by Moses Griffith 1782.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6915789|Moses Griffith]]'' | | 1747 | 1819 | ''[[:d:Q3398974|Bryncroes]]'' |- | style='text-align:right'| 3613 | [[Ficheru:Moses Russell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6915930|Moses Russell]]'' | futbolista británicu (1888–1946) | 1888 | 1946 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 3614 | | ''[[:d:Q6917024|Mostyn Thomas]]'' | | 1896 | 1984 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 3615 | | ''[[:d:Q6947452|Myfanwy Howell]]'' | presentadora de televisión británica | 1903 | 1988 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 3616 | [[Ficheru:Myfanwy Talog.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6947457|Myfanwy Talog]]'' | actriz galesa (1944–1995) | 1944 | 1995 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 3617 | | ''[[:d:Q6947663|Myles Davies]]'' | | 1662 | 1715 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 3618 | [[Ficheru:Myrddin Fardd NLW3362574.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6948163|John Jones]]'' | | 1836 | 1921 | ''[[:d:Q3404510|Llangian]]'' |- | style='text-align:right'| 3619 | | ''[[:d:Q6948612|Myrtle Devenish]]'' | actriz galesa (1913–2007) | 1913 | 2007 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 3620 | [[Ficheru:Mynytho's residents set about fundraising for the Urdd by using the theme 'Taste of the Ancient World' (1527347) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6964248|Nansi Richards]]'' | | 1888 | 1979 | ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3621 | [[Ficheru:A young W. Nantlais Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6964330|Nantlais Williams]]'' | | 1874 | 1959 | ''[[:d:Q15407742|Gwyddgrug]]'' |- | style='text-align:right'| 3622 | | ''[[:d:Q6969314|Nathan Rogers]]'' | escritor galés (1638–1708) | 1638 | 1708 | ''[[:d:Q6661829|Llanvaches]]'' |- | style='text-align:right'| 3623 | | ''[[:d:Q6969312|Nathan Rocyn-Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1902–1984) | 1902 | 1984 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 3624 | [[Ficheru:Nathaniel Cynhafal Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6969710|Nathaniel Jones]]'' | | 1832 | 1905 | ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]'' |- | style='text-align:right'| 3625 | | ''[[:d:Q6969928|Nathaniel Williams]]'' | | 1742 | 1826 | ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]'' |- | style='text-align:right'| 3626 | | ''[[:d:Q6986019|Ned Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés (1904–1990) | 1904 | 1990 | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 3627 | | ''[[:d:Q6986087|Ned Roberts]]'' | xugador de rugbi union británicu (1867–1940) | 1867 | 1940 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3628 | | ''[[:d:Q6989019|Neil McPherson]]'' | xugador de rugbi union galés (1892–1957) | 1892 | 1957 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3629 | [[Ficheru:NoahMMason.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7002124|Noah Morgan Mason]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1882 | 1965 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 3630 | | ''[[:d:Q7025356|Nicholas Evans]]'' | pintor galés (1907–2004) | 1907 | 2004 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3631 | | ''[[:d:Q7025584|Nicholas Hunt]]'' | oficial naval galés (1930–2013) | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 3632 | | ''[[:d:Q7026147|Nicholas Rudall]]'' | | 1940 | 2018 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3633 | | ''[[:d:Q7031408|Niel Morgan]]'' | xugador de críquet galés (1904–1985) | 1904 | 1985 | ''[[:d:Q5199901|Cyncoed]]'' |- | style='text-align:right'| 3634 | | ''[[:d:Q7032450|Nigel Heseltine]]'' | escritor británicu | 1916 | 1966<br/>1995<br/>1996 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3635 | | ''[[:d:Q7032732|Nigel Yates]]'' | archiveru británicu | 1944 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3636 | [[Ficheru:Daly (portrait du boxeur) - btv1b532217994.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7039571|Nipper Pat Daly]]'' | boxeador galés (1913–1988) | 1913 | 1988 | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 3637 | | ''[[:d:Q7045349|Noah Ablett]]'' | sindicalista británicu (1883–1935) | 1883 | 1935 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 3638 | [[Ficheru:Noel Humphreys.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7046945|Noel Forbes Humphreys]]'' | | 1890 | 1918 | ''[[:d:Q6661429|Llangan]]'' |- | style='text-align:right'| 3639 | | ''[[:d:Q7047028|Noel Jones]]'' | | 1932 | 2009 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3640 | | ''[[:d:Q7047242|Noel Trigg]]'' | boxeador galés | 1934 | 2020 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3641 | | ''[[:d:Q7052107|Norman Coslett]]'' | | 1909 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3642 | | ''[[:d:Q7052209|Norman Fender]]'' | | 1910 | 1983 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3643 | | ''[[:d:Q7052330|Norman Harris]]'' | | 1918 | 2007 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 3644 | | ''[[:d:Q7052397|Norman Jacob]]'' | xugador de críquet galés (1901–1970) | 1901 | 1970 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3645 | | ''[[:d:Q7052739|Norman Riches]]'' | xugador de críquet galés (1883–1975) | 1883 | 1975 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3646 | | ''[[:d:Q7053254|Norrie Alden]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1980 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 3647 | | ''[[:d:Q7080312|Ogwyn Davies]]'' | artista británicu (1925–2015) | 1925 | 2015 | ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]'' |- | style='text-align:right'| 3648 | | ''[[:d:Q7087219|Olive Wheeler]]'' | psicóloga galesa (1886–1963) | 1886 | 1963 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3649 | | ''[[:d:Q7087668|Oliver Lloyd]]'' | | 1570 | 1625 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3650 | | ''[[:d:Q7087707|Oliver Morris]]'' | | 1916 | 1944 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3651 | [[Ficheru:O.J.S. Piper.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7087761|Oliver Piper]]'' | xugador de rugbi union galés (1884–1933) | 1884 | 1933 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3652 | | ''[[:d:Q7087796|Oliver Robert Gould]]'' | políticu canadianu (1874–1951) | 1874 | 1951 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3653 | | ''[[:d:Q7094141|Onllwyn Brace]]'' | xugador de rugbi union galés (1932–2013) | 1932 | 2013 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 3654 | | ''[[:d:Q7102440|Orig Williams]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2009 | ''[[:d:Q3406271|Ysbyty Ifan]]'' |- | style='text-align:right'| 3655 | | ''[[:d:Q7103444|Ormond Jones]]'' | futbolista británicu | 1910 | 1972 | ''[[:d:Q7830339|Towyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3656 | [[Ficheru:Osian Ellis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7106681|Osian Ellis]]'' | | 1928 | 2021 | ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]'' |- | style='text-align:right'| 3657 | | ''[[:d:Q7106908|Michael Berry, Baron Hartwell]]'' | | 1911 | 2001 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3658 | | ''[[:d:Q7107483|Ossie Jones]]'' | futbolista británicu | 1909 | 2002 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 3659 | | ''[[:d:Q7107485|Ossie Male]]'' | xugador de rugbi union británicu (1893–1975) | 1893 | 1975 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3660 | | ''[[:d:Q7108121|Oswald Griffiths]]'' | | 1909 | 1989 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3661 | | ''[[:d:Q7114471|Owen Evans]]'' | | 1876 | 1945 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 3662 | | ''[[:d:Q7114531|Owen Jones]]'' | futbolista británicu (1871–1955) | 1871 | 1955 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3663 | [[Ficheru:Owen John Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114528|Owen John Thomas]]'' | políticu galés (1939-2024) | 1939 | 2024 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3664 | [[Ficheru:Portrait of Owain Jones, Myfyr (4670959) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114529|Owen Jones]]'' | | 1741 | 1814 | ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]'' |- | style='text-align:right'| 3665 | [[Ficheru:Owen Lewis Jones, 1953.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114532|Owen Jones]]'' | políticu canadianu (1889–1964) | 1889 | 1964 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 3666 | | ''[[:d:Q7114543|Owen Lewis]]'' | | 1533 | 1595 | ''[[:d:Q6661405|Llangadwaladr]]'' |- | style='text-align:right'| 3667 | [[Ficheru:Owen Morgan Edwards in 1916 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114583|Owen Morgan Edwards]]'' | | 1858 | 1920 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3668 | [[Ficheru:Portrait of E. Owen Phillips (4670553).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114599|Owen Phillips]]'' | | 1826 | 1897 | ''[[:d:Q13131980|Trecwn]]'' |- | style='text-align:right'| 3669 | | ''[[:d:Q7114710|Owen Wynne]]'' | | 1652 | 1700 | ''[[:d:Q13129688|Llechylched]]'' |- | style='text-align:right'| 3670 | [[Ficheru:Revd Owen Wynne Jones (Glasynys, 1828-70) NLW3365408 Cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114713|Owen Wynne Jones]]'' | | 1828 | 1870 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 3671 | | ''[[:d:Q7119548|P. K. Thomas]]'' | | 1926 | 2008 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3672 | | ''[[:d:Q7128230|Palmer Griffiths]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1880–1973) | 1880 | 1973 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3673 | | ''[[:d:Q7138398|Parker Williams]]'' | políticu canadianu (1873–1958) | 1873 | 1958 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3674 | | ''[[:d:Q7143239|Pat Brain]]'' | | 1896 | 1945 | ''[[:d:Q5016880|Caerau]]'' |- | style='text-align:right'| 3675 | | ''[[:d:Q7145521|Patricia Clarke]]'' | bioquímica galesa (1919–2010) | 1919 | 2010 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3676 | | ''[[:d:Q7145665|Patricia Kane]]'' | actriz británica | 1929 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3677 | | ''[[:d:Q7145670|Patricia Kern]]'' | | 1927 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3678 | | ''[[:d:Q7146558|Patrick Gibbs]]'' | | 1915 | 2008 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3679 | | ''[[:d:Q7146653|Patrick Hannan]]'' | | 1941 | 2009 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 3680 | | ''[[:d:Q20734338|Robert Humphreys]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q25556302|Rhagatt Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 3681 | | ''[[:d:Q14945676|William Bowen Rowlands]]'' | políticu británicu | 1837 | 1906 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 3682 | | ''[[:d:Q14945684|Hugh Williams]]'' | | 1722 | 1779 | ''[[:d:Q3400567|Llanengan]]'' |- | style='text-align:right'| 3683 | | ''[[:d:Q14949186|Hilary Tann]]'' | compositora británica | 1947 | 2023 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 3684 | | ''[[:d:Q14949184|Clement Price Thomas]]'' | | 1893 | 1973 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 3685 | | ''[[:d:Q14982023|John Walters]]'' | | 1721 | 1797 | ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]'' |- | style='text-align:right'| 3686 | [[Ficheru:Daniel Lleufer Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15049074|Daniel Lleufer Thomas]]'' | | 1863 | 1940 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 3687 | | ''[[:d:Q15050659|Leo McAuliffe]]'' | | 1933 | 2018 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 3688 | [[Ficheru:H. W. W. C. Dunnico (5349052).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15052587|Herbert Dunnico]]'' | políticu británicu (1876–1953) | 1875 | 1953 | ''[[:d:Q5057245|Cefn-y-bedd]]'' |- | style='text-align:right'| 3689 | | ''[[:d:Q15054657|John Lasarus Williams]]'' | | 1924 | 2004 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 3690 | [[Ficheru:Watcyn Wyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15074921|Watkin Hezekiah Williams]]'' | | 1844 | 1905 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 3691 | | ''[[:d:Q15109553|Jim Ede]]'' | | 1895 | 1990 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3692 | [[Ficheru:Illingworth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15109565|Leslie Gilbert Illingworth]]'' | | 1902 | 1979 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 3693 | [[Ficheru:Gutyn Peris.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q15244394|Griffith Williams]]'' | poeta galés (1769–1838) | 1769 | 1838 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3694 | | ''[[:d:Q15378630|Thomas Davis]]'' | | 1837 | 1919 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 3695 | | ''[[:d:Q15378639|Phil Clift]]'' | | 1918 | 2005 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 3696 | [[Ficheru:Joseph Davis 1865 public domain USGov.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15378641|Joseph Davis]]'' | soldáu galés | 1838 | 1895 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 3697 | | ''[[:d:Q15427153|Patricia Llewellyn]]'' | direutora de televisión británica (1962–2017) | 1962 | 2017 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3698 | | ''[[:d:Q15428895|Richard Britnell]]'' | historiador británicu (1944–2013) | 1944 | 2013 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3699 | [[Ficheru:Reverend Benjamin Evans (Telynfab) (1845–1900) (gcf10105).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15429196|Benjamin Evans]]'' | | 1844 | 1900 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 3700 | | ''[[:d:Q15429403|John Vaughan]]'' | | 1871 | 1956 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3701 | | ''[[:d:Q15434762|Jack Livesey]]'' | actor galés (1901–1961) | 1901 | 1961 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 3702 | | ''[[:d:Q15435915|Bernard Lloyd]]'' | | 1934 | 2018 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3703 | | ''[[:d:Q15438714|W. D. Davies]]'' | teólogu británicu (1911–2001) | 1911 | 2001 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 3704 | | ''[[:d:Q15440925|Philip R. Davies]]'' | arqueólogu británicu (1945–2018) | 1945 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3705 | | ''[[:d:Q15452420|Louis Barnett Abrahams]]'' | profesor galés (1839–1918) | 1839 | 1918 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3706 | | ''[[:d:Q15453116|Michael Shepherd]]'' | | 1923 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3707 | [[Ficheru:John Hughes editor 1985.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15453135|John Hughes]]'' | | 1930 | 2022 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3708 | [[Ficheru:John Bowen (bishop).png|center|128px]] | ''[[:d:Q15453626|John Bowen]]'' | | 1815 | 1859 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 3709 | | ''[[:d:Q15453717|Charles Wynford Parsons]]'' | zoólogu galés (1901–1950) | 1901 | 1950 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3710 | | ''[[:d:Q15453874|Paul Ferris]]'' | biógrafu británicu (1929–2018) | 1929 | 2018 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3711 | | ''[[:d:Q15453944|Terence Rees]]'' | historiador británicu (1928–2014) | 1928 | 2014 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 3712 | | ''[[:d:Q15454409|Myfanwy Haycock]]'' | | 1913 | 1963 | ''[[:d:Q7228316|Pontnewynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3713 | [[Ficheru:Portrait of W. Williams (4673914).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15456236|William Williams]]'' | políticu galés (1788–1865) | 1788 | 1865 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 3714 | [[Ficheru:Peter Reynolds Korea (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15458784|Peter Reynolds]]'' | compositor galés (1958–2016) | 1958 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3715 | | ''[[:d:Q15459489|John James]]'' | poeta británicu (1939–2018) | 1939 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3716 | | ''[[:d:Q15460120|T. Harri Jones]]'' | poeta británicu | 1921 | 1965 | ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3717 | [[Ficheru:Sion Trevor - John Trevor (1563–1630) memorial St Cynfarch Ch, Hope, Flintshire Cymru Wales 08.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15460645|John Trevor]]'' | políticu galés (1563–1630) | 1563 | 1630 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 3718 | [[Ficheru:William Ifor Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15491437|William Ifor Jones]]'' | | 1900 | 1988 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3719 | | ''[[:d:Q15493820|Howard Thomas]]'' | productor de radio galés (1909–1986) | 1909 | 1986 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3720 | [[Ficheru:Retrato de C. W. King (1847) - Visconde de Meneses.png|center|128px]] | ''[[:d:Q15523834|Charles William King]]'' | escritor británicu | 1818 | 1888 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3721 | | ''[[:d:Q15619225|William Glynne-Jones]]'' | | 1907 | 1977 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3722 | [[Ficheru:Bardd Cocos 01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q15624399|John Evans]]'' | | 1826 | 1888 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 3723 | | ''[[:d:Q15637773|Kenneth "Ken" Davies]]'' | | 1916 | 1984 | ''[[:d:Q3406145|Blaengarw]]'' |- | style='text-align:right'| 3724 | | ''[[:d:Q15637838|John Cooke]]'' | oficial galés (1922–2011) | 1922 | 2011 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 3725 | [[Ficheru:Marendaz (CN) - btv1b53238255h.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15806311|Donald Marcus Kelway Marendaz]]'' | | 1897 | 1988 | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 3726 | | ''[[:d:Q15954198|Hans Busk]]'' | poeta británicu | 1772 | 1862 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3727 | | ''[[:d:Q15967265|Sir John Beynon, 1st Baronet]]'' | empresariu británicu (1864–1944) | 1864 | 1944 | ''[[:d:Q5050623|Castleton]]'' |- | style='text-align:right'| 3728 | | ''[[:d:Q15967282|Thomas Dalton-Morgan]]'' | aviador galés (1917–2004) | 1917 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3729 | [[Ficheru:Denis Crowley-Milling, 1940.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15967649|Denis Crowley-Milling]]'' | | 1919 | 1996 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3730 | [[Ficheru:Air Vice-Marshal Meredith Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15969655|Meredith Thomas]]'' | militar galés (1892–1984) | 1892 | 1984 | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 3731 | | ''[[:d:Q15971211|Wilfrith Green]]'' | | 1872 | 1937 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 3732 | [[Ficheru:Nathaniel Edward Yorke-Davies Vanity Fair 1900-04-12.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15983646|N. E. Yorke Davis]]'' | | 1841 | 1914 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 3733 | | ''[[:d:Q15983878|Francis James Burgoyne]]'' | | 1858 | 1913 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 3734 | | ''[[:d:Q15983891|William Retlaw Williams]]'' | | 1863 | 1944 | ''[[:d:Q4666761|Aberclydach]]'' |- | style='text-align:right'| 3735 | [[Ficheru:Leonard Llewelyn Bulkeley Williams.png|center|128px]] | ''[[:d:Q15987407|Leonard Llewelyn Bulkeley Williams]]'' | | 1861 | 1939 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3736 | | ''[[:d:Q15989799|James Allen]]'' | | 1802 | 1897 | ''[[:d:Q5000782|Burton]]'' |- | style='text-align:right'| 3737 | | ''[[:d:Q15990059|William Hughes]]'' | | 1535 | 1600 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3738 | | ''[[:d:Q15990317|Horace Thomas]]'' | | 1890 | 1916 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 3739 | | ''[[:d:Q15990363|Thomas Williams]]'' | sacerdote galés (1725–1770) | 1725 | 1770 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3740 | | ''[[:d:Q15991633|Robert Williams]]'' | políticu galés (1695–1763) | 1695 | 1763 | ''[[:d:Q5385173|Erbistock]]'' |- | style='text-align:right'| 3741 | | ''[[:d:Q15992732|John Thomas Burton Wollaston]]'' | clérigu galés (1841–1911) | 1841 | 1911 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3742 | | ''[[:d:Q15993118|Huw Jenkins]]'' | xugador de críquet galés (1944–2013) | 1944 | 2013 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3743 | | ''[[:d:Q15993548|Tony Summers]]'' | nadador galés (1924–2013) | 1924 | 2013 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3744 | | ''[[:d:Q15994396|William Davies]]'' | paleontólogu galés (1814–1891) | 1814 | 1891 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 3745 | | ''[[:d:Q15994452|George Phillips Bevan]]'' | | 1830 | 1889 | ''[[:d:Q4877452|Beaufort]]'' |- | style='text-align:right'| 3746 | | ''[[:d:Q15994588|John Lloyd]]'' | | 1750<br/>1749 | 1815 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3747 | [[Ficheru:Thomas Richard Owen, SWGA president 1966-1968.png|center|128px]] | ''[[:d:Q15994666|Thomas Richard Owen]]'' | | 1918 | 1990 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3748 | | ''[[:d:Q15994689|William Phillips]]'' | | 1822 | 1905 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 3749 | | ''[[:d:Q15994726|Harry Morrey Salmon]]'' | | 1892<br/>1890 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3750 | | ''[[:d:Q15996134|Gus Merry]]'' | | 1888 | 1943 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3751 | [[Ficheru:The disillusionment of Idris like a cork out of a soda-water bottle! (5236536).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15996281|Thomas Howell Williams Idris]]'' | políticu británicu (1842–1942) | 1842 | 1925 | ''[[:d:Q5000782|Burton]]'' |- | style='text-align:right'| 3752 | | ''[[:d:Q15997566|Herbert Charles Tippet]]'' | arquiteutu del paisaxe galés (1892–1947) | 1892 | 1947 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3753 | [[Ficheru:James John Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15997564|James John Thomas]]'' | políticu galés (1868–1947) | 1868 | 1947 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3754 | | ''[[:d:Q15997578|Job Wilding]]'' | futbolista británicu (1862–1947) | 1862 | 1947 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3755 | | ''[[:d:Q15998021|Phil Tanner]]'' | cantante galés (1862–1950) | 1862 | 1950 | ''[[:d:Q6661467|Llangennith]]'' |- | style='text-align:right'| 3756 | | ''[[:d:Q15998730|Joe Pullman]]'' | xugador de rugbi union británicu (1876–1955) | 1876 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3757 | | ''[[:d:Q15998907|Nathaniel Walters]]'' | xugador de rugbi union galés (1875–1956) | 1875 | 1956 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3758 | | ''[[:d:Q15999154|Edgar Long]]'' | xugador de rugbi union galés (1907–1958) | 1907 | 1958 | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 3759 | | ''[[:d:Q15999184|Gilbert Rattenbury]]'' | xugador de críquet galés (1878–1958) | 1878 | 1958 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3760 | | ''[[:d:Q15999292|Dick Duckfield]]'' | xugador de críquet galés (1907–1959) | 1907 | 1959 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 3761 | | ''[[:d:Q15999402|Frank Williams]]'' | xugador de rugbi británicu (1910–1959) | 1910 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3762 | | ''[[:d:Q15999400|Sir Evan Williams, 1st Baronet]]'' | | 1871 | 1959 | ''[[:d:Q6662916|Llwynhendy]]'' |- | style='text-align:right'| 3763 | | ''[[:d:Q15999467|Joseph Jones]]'' | | 1899 | 1960 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 3764 | [[Ficheru:Percy Holland Latham c1905.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15999888|Percy Latham]]'' | | 1873 | 1922 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 3765 | [[Ficheru:Lewis Pugh Evans VC IWM HU 93411.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16000236|Lewis Pugh Evans]]'' | militar galés (1881–1962) | 1881 | 1962 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3766 | [[Ficheru:Young Allsopp, boxer.png|center|128px]] | ''[[:d:Q16003649|Young Allsopp]]'' | | 1901 | 1964 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 3767 | | ''[[:d:Q16003708|James Phillips Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1883–1964) | 1883 | 1964 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3768 | | ''[[:d:Q16003922|Billy Tudor]]'' | futbolista británicu (1918–1965) | 1918 | 1965 | ''[[:d:Q2355142|Shotton]]'' |- | style='text-align:right'| 3769 | [[Ficheru:MalcolmMcColm1956.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16004072|Malcolm McColm]]'' | | 1914 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3770 | [[Ficheru:Howard Poole 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16004090|Howard Poole]]'' | | 1905 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3771 | | ''[[:d:Q16005766|Edward Benson]]'' | xugador de críquet galés (1907–1967) | 1907 | 1967 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3772 | | ''[[:d:Q16005824|Colin Jones]]'' | | 1928 | 1967 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3773 | | ''[[:d:Q16005835|Ronald Lewis]]'' | | 1916 | 1967 | ''[[:d:Q7162698|Pengam]]'' |- | style='text-align:right'| 3774 | [[Ficheru:Ivor Rees VC IWM Q 70903.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16005869|Ivor Rees]]'' | militar galés (1893–1967) | 1893 | 1967 | ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]'' |- | style='text-align:right'| 3775 | | ''[[:d:Q16005912|Bobbie Williams]]'' | xugador de rugbi galés (1886–1967) | 1886 | 1967 | ''[[:d:Q7821209|Tongwynlais]]'' |- | style='text-align:right'| 3776 | | ''[[:d:Q16006585|Herbert Huntingdon]]'' | xugador d&#39;esgrima británicu (1898–1969) | 1898 | 1968 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3777 | | ''[[:d:Q16007439|Albert Mays]]'' | | 1929 | 1973 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 3778 | | ''[[:d:Q16007473|Wick Powell]]'' | xugador de rugbi union británicu (1905–1973) | 1905 | 1973 | ''[[:d:Q4666790|Aberbeeg]]'' |- | style='text-align:right'| 3779 | | ''[[:d:Q16007476|Kenneth Raikes]]'' | | 1889 | 1973 | ''[[:d:Q6744584|Malpas]]'' |- | style='text-align:right'| 3780 | | ''[[:d:Q18671898|John Jones]]'' | | 1804 | 1887 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3781 | | ''[[:d:Q18671990|John Lloyd]]'' | músicu galés (1475–1523) | 1475 | 1523 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 3782 | | ''[[:d:Q18671991|John Lloyd]]'' | | 1558 | 1603 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 3783 | [[Ficheru:Portrait of Dr. Richardi Lloyd (4673365).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18672119|Richard Lloyd]]'' | | 1595 | 1659 | ''[[:d:Q17742315|Henblas]]'' |- | style='text-align:right'| 3784 | | ''[[:d:Q18672131|Richard Mills]]'' | | 1809 | 1844 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 3785 | | ''[[:d:Q18672164|Robert Griffiths]]'' | | 1805 | 1883 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 3786 | | ''[[:d:Q18672183|Robert Holland]]'' | | 1557 | 1622 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3787 | [[Ficheru:Henry Roger Ashwell Pocock (1865–1941).png|center|128px]] | ''[[:d:Q18672266|Roger Pocock]]'' | | 1865 | 1941 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 3788 | | ''[[:d:Q18672558|Thomas Jones]]'' | | 1768 | 1828 | ''[[:d:Q6661823|Llantysilio]]'' |- | style='text-align:right'| 3789 | | ''[[:d:Q18672598|Thomas Llewelyn]]'' | | 1720 | 1783 | ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]'' |- | style='text-align:right'| 3790 | | ''[[:d:Q18672685|Trevor Evans]]'' | | 1902 | 1981 | ''[[:d:Q4667208|Abertridwr]]'' |- | style='text-align:right'| 3791 | | ''[[:d:Q18672826|William Holland]]'' | | 1711 | 1761 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 3792 | | ''[[:d:Q18672832|William Hopkins]]'' | | 1706 | 1786 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 3793 | [[Ficheru:Portrait of The Revd. William Howels (4670914).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18672840|William Howels]]'' | | 1778 | 1832 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 3794 | | ''[[:d:Q18672847|William Hughes]]'' | | 1856 | 1924 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3795 | | ''[[:d:Q18672856|William Johns]]'' | | 1771 | 1845 | ''[[:d:Q5120043|Cilymaenllwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3796 | | ''[[:d:Q18674052|Julines Herring]]'' | | 1582 | 1644 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 3797 | | ''[[:d:Q18674094|Lewis Lewis]]'' | | 1793 | 1847 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3798 | | ''[[:d:Q18674333|Peter Williams]]'' | | 1756 | 1837 | ''[[:d:Q2573736|Northop]]'' |- | style='text-align:right'| 3799 | [[Ficheru:Rachel Barrett - Suffragette.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18674355|Rachel Barrett]]'' | | 1874 | 1953 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3800 | | ''[[:d:Q18674374|Rhys Jones]]'' | | 1713 | 1801 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3801 | | ''[[:d:Q18715771|Enoch Jenkins]]'' | tirador galés (1892–1984) | 1892 | 1984 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3802 | | ''[[:d:Q18715898|William Davies]]'' | tirador canadianu (1881–1942) | 1881 | 1942 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3803 | | ''[[:d:Q18716154|David Griffiths]]'' | tirador galés (1874–1931) | 1874 | 1931 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 3804 | | ''[[:d:Q18719690|Mark James Elgar Coode]]'' | botánicu galés | 1937 | 2025 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3805 | | ''[[:d:Q18729823|Trystan Edwards]]'' | | 1884 | 1973 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3806 | | ''[[:d:Q18729849|E. M. Bruce Vaughan]]'' | arquiteutu galés (1856–1919) | 1856 | 1919 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3807 | [[Ficheru:Sint Gertrudiskerk grafmonument Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18730079|Charles Morgan]]'' | soldáu galés (1576–1643) | 1576 | 1643 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3808 | | ''[[:d:Q18730434|Henry Salesbury]]'' | | 1561 | 1637 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 3809 | | ''[[:d:Q18734926|Thomas Ellis]]'' | | 1873 | 1936 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3810 | | ''[[:d:Q18735322|Thomas Nicholas]]'' | | 1816 | 1879 | ''[[:d:Q7837772|Treffgarne]]'' |- | style='text-align:right'| 3811 | | ''[[:d:Q18736094|William Morgan]]'' | | 1623 | 1689 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 3812 | | ''[[:d:Q18737039|Jack Phillips]]'' | | 1903 | 1985 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 3813 | | ''[[:d:Q18737121|David Eastwood]]'' | militar británicu (1919–2010) | 1919 | 2010 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3814 | | ''[[:d:Q18737198|Mair Russell-Jones]]'' | criptoanalista galesa (1917–2013) | 1917 | 2013 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 3815 | [[Ficheru:Ceridwen Peris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18756580|Alice Jones]]'' | | 1852 | 1943 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 3816 | [[Ficheru:Portrait of Revd. David Peter, Carmarthen (4671774).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18756644|David Peter]]'' | | 1765 | 1837 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3817 | | ''[[:d:Q18756688|Emma Maitland]]'' | sufraxista galesa (1844–1923) | 1844 | 1923 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 3818 | | ''[[:d:Q18756705|Francisco Deniz]]'' | | 1912 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3819 | | ''[[:d:Q18756798|James Owen]]'' | | 1654 | 1706 | ''[[:d:Q4667135|Abernant]]'' |- | style='text-align:right'| 3820 | | ''[[:d:Q18756803|James Parke]]'' | | 1636 | 1696 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 3821 | | ''[[:d:Q18756845|John Oliver]]'' | poeta galés (1838–1866) | 1838 | 1866 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3822 | | ''[[:d:Q18756964|Mary Nicol]]'' | | 1747 | 1820 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 3823 | | ''[[:d:Q18757104|Robert Wycherley]]'' | | 1894 | 1965 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 3824 | | ''[[:d:Q18757146|Thomas Owen]]'' | | 1764 | 1814 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3825 | | ''[[:d:Q18757228|William Parry]]'' | | 1754 | 1819 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 3826 | | ''[[:d:Q18759414|Thomas Powell]]'' | | 1572 | 1635 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 3827 | | ''[[:d:Q18761925|Clifford Darby]]'' | | 1909 | 1992 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 3828 | | ''[[:d:Q18761942|Ellis Pugh]]'' | | 1656 | 1718 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3829 | | ''[[:d:Q18762054|Philip Pugh]]'' | | 1679 | 1760 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 3830 | | ''[[:d:Q18762129|William Price]]'' | políticu galés | | 1596 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3831 | | ''[[:d:Q18762132|William Probert]]'' | | 1790 | 1870 | ''[[:d:Q7124909|Painscastle]]'' |- | style='text-align:right'| 3832 | | ''[[:d:Q18763709|Peter Davies]]'' | xugador de rugbi union galés (1924–2014) | 1924 | 2014 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3833 | | ''[[:d:Q18783770|John Rhydderch]]'' | | 1673 | 1735 | ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]'' |- | style='text-align:right'| 3834 | [[Ficheru:Revd John Roberts (J.R., 1804-84) NLW3365386.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18783790|John Roberts]]'' | | 1804 | 1884 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 3835 | | ''[[:d:Q18783788|John Roberts]]'' | | 1767 | 1834 | ''[[:d:Q13130168|Mochdre]]'' |- | style='text-align:right'| 3836 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Peter Roberts, M.A (4671108).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18783892|Peter Roberts]]'' | | 1760 | 1819 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 3837 | | ''[[:d:Q18783922|Richard Roberts]]'' | | 1809 | 1883 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 3838 | | ''[[:d:Q18783951|Robert of Shrewsbury]]'' | | | 1168 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3839 | | ''[[:d:Q18784000|Thomas Redmond]]'' | | 1745 | 1785 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3840 | | ''[[:d:Q18808855|Len Newcombe]]'' | | 1931 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3841 | [[Ficheru:Medieval wall paintings and Norman window in the church of St. Thomas a Becket - geograph.org.uk - 1795359.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18810707|Ernest Tristram]]'' | historiador del arte galés (1882–1952) | 1882 | 1952 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3842 | | ''[[:d:Q18810922|John Salisbury]]'' | | 1575 | 1626 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3843 | | ''[[:d:Q18811029|Lucy Thomas]]'' | | 1781 | 1847 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3844 | | ''[[:d:Q18811065|Evan Evans]]'' | | 1903 | 1982 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 3845 | | ''[[:d:Q18811222|Rose Davies]]'' | profesora galesa (1882–1958) | 1882 | 1958 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3846 | | ''[[:d:Q18813249|John Roberts]]'' | | 1749 | 1817 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3847 | | ''[[:d:Q18819465|Guildhaume Myrddin-Evans]]'' | | 1894 | 1964 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 3848 | [[Ficheru:Canon Evan Daniel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18875883|Evan Daniel]]'' | | 1837 | 1904 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3849 | | ''[[:d:Q18879144|John Thomas]]'' | | 1795 | 1871 | ''[[:d:Q29488481|Pibwr Lwyd Farmhouse]]'' |- | style='text-align:right'| 3850 | [[Ficheru:Revd Dr John Thomas, Liverpool (1821-92) (1882) NLW3362411.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18879165|John Thomas]]'' | | 1821 | 1892 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 3851 | | ''[[:d:Q18880142|Mildred Riddelsdell]]'' | | 1913 | 2006 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 3852 | [[Ficheru:Sir Noah Thomas (1720-92).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18880149|Noah Thomas]]'' | médicu galés (1720–1792) | 1720 | 1792 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3853 | [[Ficheru:Dr Owen Thomas (1812-91) NLW3362711.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18880154|Owen Thomas]]'' | | 1812 | 1891 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 3854 | | ''[[:d:Q18880164|Pendrill Varrier Jones]]'' | | 1883 | 1941 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 3855 | | ''[[:d:Q18910300|Edith Sophia Hooper]]'' | sufraxista galesa (1868–1926) | 1868 | 1926 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 3856 | | ''[[:d:Q18910435|Edward Edwards]]'' | | 1870 | 1944 | ''[[:d:Q12061339|Llangedwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3857 | | ''[[:d:Q18911657|Robert Warden Lee]]'' | | 1868 | 1958 | ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]'' |- | style='text-align:right'| 3858 | [[Ficheru:Revd William Williams, Swansea (1817-1900) NLW3365189.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18911858|William Rees Williams]]'' | | 1817 | 1900 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 3859 | | ''[[:d:Q18912095|Herbert Millingchamp Vaughan]]'' | | 1870 | 1948 | ''[[:d:Q15987287|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 3860 | | ''[[:d:Q18913039|John Howard Purnell]]'' | | 1925 | 1996 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 3861 | | ''[[:d:Q18913097|Elis Roberts]]'' | | 1712 | 1789 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 3862 | [[Ficheru:John William Watson Stephens. Photograph. Wellcome V0027757.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18913337|John William Watson Stephens]]'' | profesor galés (1865–1946) | 1865 | 1946 | ''[[:d:Q5445551|Ferryside]]'' |- | style='text-align:right'| 3863 | | ''[[:d:Q18914801|Alis Wen]]'' | | 1520 | 1501 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3864 | | ''[[:d:Q18914804|Gwen ferch Ellis]]'' | | 1550 | 1594 | ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]'' |- | style='text-align:right'| 3865 | | ''[[:d:Q18917139|Abram Wood]]'' | | 1699 | 1799 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 3866 | | ''[[:d:Q18917172|Norman Allen]]'' | | 1903 | 1972 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3867 | [[Ficheru:Y Parch Peter Williams o Gaerfyrddin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18917233|Peter Williams]]'' | | 1723 | 1796 | ''[[:d:Q13129668|Llansadyrnin]]'' |- | style='text-align:right'| 3868 | | ''[[:d:Q18917385|John Harris]]'' | | 1932 | 2009 | ''[[:d:Q7162831|Penhow]]'' |- | style='text-align:right'| 3869 | | ''[[:d:Q18917541|Emlyn Williams]]'' | | 1921 | 1995 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3870 | | ''[[:d:Q18917654|Lawrence Jenkins]]'' | | 1857 | 1928 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 3871 | | ''[[:d:Q18917778|Zachariah Williams]]'' | | 1673 | 1755 | ''[[:d:Q7368291|Rosemarket]]'' |- | style='text-align:right'| 3872 | | ''[[:d:Q18920464|Roscoe Howells]]'' | escritor galés (1919–2014) | 1919 | 2014 | ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]'' |- | style='text-align:right'| 3873 | | ''[[:d:Q18922056|Anne Griffith]]'' | | 1734 | 1821 | ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]'' |- | style='text-align:right'| 3874 | [[Ficheru:Dan Davies, Merthyr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18922147|Daniel Davies]]'' | | 1859 | 1930 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 3875 | | ''[[:d:Q18922178|Percy Watkins]]'' | | 1871 | 1946 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 3876 | | ''[[:d:Q18922208|Richard Davis]]'' | | 1658 | 1714 | ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]'' |- | style='text-align:right'| 3877 | | ''[[:d:Q18922225|Evan Evans]]'' | empresariu galés (1882–1965) | 1882 | 1965 | ''[[:d:Q14508465|Betws Lleucu]]'' |- | style='text-align:right'| 3878 | | ''[[:d:Q18934912|Donald Emrys Strong]]'' | | 1927 | 1973 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 3879 | [[Ficheru:Portrait of Richard (Tafolog) Davies (4673089).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734269|Richard Davies]]'' | | 1830 | 1904 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3880 | | ''[[:d:Q20734274|Richard Ellis]]'' | | 1784 | 1824 | ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 3881 | [[Ficheru:Risiart Ddu o Wynedd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734275|Richard Foulkes Edwards]]'' | | 1836 | 1870 | ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3882 | | ''[[:d:Q20734273|Richard Ellis]]'' | | 1775 | 1855 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3883 | | ''[[:d:Q20734282|Richard Humphreys Morgan]]'' | | 1850 | 1899 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3884 | [[Ficheru:Portrait of Richard Jones, Llwyngwril (4673766) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734283|Richard Jones]]'' | | 1780 | 1853 | ''[[:d:Q6662914|Llwyngwril]]'' |- | style='text-align:right'| 3885 | | ''[[:d:Q20734280|Richard Hughes]]'' | | 1794 | 1871 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3886 | [[Ficheru:Richd. Humphreys, Dyffryn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734281|Richard Humphreys]]'' | | 1790 | 1863 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3887 | | ''[[:d:Q20734284|Richard Jones]]'' | | 1787 | 1855 | ''[[:d:Q3402560|Bontddu]]'' |- | style='text-align:right'| 3888 | [[Ficheru:Rhamant Bywyd Lloyd George (page 70 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734290|Richard Lloyd]]'' | | 1834 | 1917 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3889 | | ''[[:d:Q20734291|Richard Lowe]]'' | | 1810 | 1853 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 3890 | | ''[[:d:Q20734288|Richard Lewis]]'' | | 1817 | 1865 | ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]'' |- | style='text-align:right'| 3891 | [[Ficheru:Portrait of R Lumley (4673791).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734292|Richard Lumley]]'' | | 1810 | 1884 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3892 | | ''[[:d:Q20734298|Richard Morris Lewis]]'' | | 1847 | 1918 | ''[[:d:Q4959999|Brechfa]]'' |- | style='text-align:right'| 3893 | [[Ficheru:Portrait of Richard Newcome (4674540).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734299|Richard Newcome]]'' | | 1779 | 1857 | ''[[:d:Q3406264|Gresford]]'' |- | style='text-align:right'| 3894 | | ''[[:d:Q20734296|Richard Morgan]]'' | | 1743 | 1805 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 3895 | | ''[[:d:Q20734297|Richard Morgan]]'' | | 1854 | 1939 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 3896 | | ''[[:d:Q20734303|Richard Rees]]'' | ministru galés (1707–1749) | 1707 | 1749 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 3897 | [[Ficheru:Richard Roberts profile.png|center|128px]] | ''[[:d:Q20734304|Richard Roberts]]'' | | 1874 | 1945 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 3898 | | ''[[:d:Q20734305|Richard Samuel Hughes]]'' | | 1855 | 1893 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3899 | | ''[[:d:Q20734311|Robert Albert Jones]]'' | | 1851 | 1892 | ''[[:d:Q7165394|Penybryn]]'' |- | style='text-align:right'| 3900 | [[Ficheru:Richard Williams, 'Celynog' (5254841).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734308|Richard Williams]]'' | | 1835 | 1906 | ''[[:d:Q4942605|Bont Dolgadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 3901 | [[Ficheru:Robert Dafydd, Brynengan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734314|Robert Dafydd]]'' | | 1747 | 1834 | ''[[:d:Q3401919|Nantmor]]'' |- | style='text-align:right'| 3902 | | ''[[:d:Q20734313|Robert Baugh]]'' | | 1748 | 1832 | ''[[:d:Q6661275|Llandysilio]]'' |- | style='text-align:right'| 3903 | | ''[[:d:Q20734318|Robert Davies]]'' | | 1790 | 1841 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 3904 | [[Ficheru:Revd Robert David Roberts, Llwynhendy (1820-93) NLW3364306.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734316|Robert David Roberts]]'' | | 1820 | 1893 | ''[[:d:Q5278615|Dinorwig]]'' |- | style='text-align:right'| 3905 | | ''[[:d:Q20734320|Robert Davies]]'' | | 1814 | 1867 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 3906 | | ''[[:d:Q20734321|Robert Davies]]'' | | 1834 | 1858 | ''[[:d:Q13126857|Carneddi]]'' |- | style='text-align:right'| 3907 | [[Ficheru:Robert Ellis, Ysgoldy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734326|Robert Ellis]]'' | | 1808 | 1881 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 3908 | | ''[[:d:Q20734325|Robert Edwards]]'' | | 1775 | 1805 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3909 | | ''[[:d:Q20734331|Robert Foulkes]]'' | | 1743 | 1841 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3910 | [[Ficheru:Portrait of Robert Griffiths (4670251).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734334|Robert Griffiths]]'' | | 1824 | 1903 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3911 | | ''[[:d:Q20734335|Robert Gruffydd]]'' | | 1753 | 1820 | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 3912 | [[Ficheru:Robert Griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734332|Robert Griffith]]'' | | 1847 | 1909 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 3913 | | ''[[:d:Q20734333|Robert Griffith Roberts]]'' | | 1866 | 1930 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3914 | | ''[[:d:Q20734339|Robert James]]'' | | 1825 | 1879 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3915 | [[Ficheru:Self portrait (4703026).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734336|Robert Hughes]]'' | | 1811 | 1892 | ''[[:d:Q29499117|Bodgarad]]'' |- | style='text-align:right'| 3916 | | ''[[:d:Q20734337|Robert Humphreys]]'' | | 1779 | 1832 | ''[[:d:Q6661284|Llanelidan]]'' |- | style='text-align:right'| 3917 | [[Ficheru:Robert Jones, Llanllyfni.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734342|Robert Jones]]'' | | 1806 | 1896 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 3918 | | ''[[:d:Q20734343|Robert Jones]]'' | | 1891 | 1962 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 3919 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Robert G. Jones (4672941).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734341|Robert Jones]]'' | | 1769 | 1835 | ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]'' |- | style='text-align:right'| 3920 | | ''[[:d:Q20734346|Robert Llwyd]]'' | | 1565 | 1655 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3921 | | ''[[:d:Q20734344|Robert Jones]]'' | músicu británicu (1862–1929) | 1862 | 1929 | ''[[:d:Q3396790|Arthog]]'' |- | style='text-align:right'| 3922 | | ''[[:d:Q20734348|Robert Meredith]]'' | | 1823 | 1893 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 3923 | | ''[[:d:Q20734349|Robert Morgan]]'' | | 1621 | 1710 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 3924 | [[Ficheru:Robert Owen, Pennal.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734354|Robert Owen]]'' | | 1834 | 1899 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 3925 | [[Ficheru:Robert Owen (Bardd y Môr).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734355|Robert Owen]]'' | | 1858 | 1885 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 3926 | | ''[[:d:Q20734352|Robert Oliver Rees]]'' | | 1818 | 1881 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3927 | | ''[[:d:Q20734362|Robert Roberts]]'' | | 1762 | 1802 | ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]'' |- | style='text-align:right'| 3928 | | ''[[:d:Q20734363|Robert Roberts]]'' | | 1800 | 1878 | ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]'' |- | style='text-align:right'| 3929 | [[Ficheru:Robert Pugh Rowlands. Photograph by Lafayette Ltd. Wellcome V0027109.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734360|Robert Pugh Rowlands]]'' | | 1874 | 1933 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3930 | | ''[[:d:Q20734361|Robert Richard Hughes]]'' | | 1871 | 1957 | ''[[:d:Q16103637|Brynsiencyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3931 | [[Ficheru:Portrait of Robert Roberts, Y Sgolor Mawr (4671120).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734365|Robert Roberts]]'' | | 1834 | 1885 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 3932 | | ''[[:d:Q20734368|Robert Williams]]'' | | 1782 | 1818 | ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]'' |- | style='text-align:right'| 3933 | | ''[[:d:Q20734374|Rolant Huw]]'' | | 1714 | 1802 | ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]'' |- | style='text-align:right'| 3934 | | ''[[:d:Q20734375|Ronald James Tree]]'' | | 1914 | 1970 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 3935 | [[Ficheru:Portrait of Rev. Rowland Hughes, Wesleyan Minister (4670927) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734378|Rowland Hughes]]'' | | 1811 | 1861 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3936 | | ''[[:d:Q20734376|Rosser Beynon]]'' | | 1810 | 1876 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 3937 | | ''[[:d:Q20734383|Samuel Davies]]'' | | 1788 | 1854 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 3938 | [[Ficheru:Samuel Bowen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734381|Samuel Bowen]]'' | | 1799 | 1887 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3939 | [[Ficheru:Portrait of Samuel Evans, Zoar, Merthyr Tydfil, South Wales (4674125).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734386|Samuel Evans]]'' | | 1777 | 1833 | ''[[:d:Q5136816|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 3940 | [[Ficheru:Dr. Samuel Evans (5349058) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734387|Samuel Evans]]'' | | 1859 | 1935 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 3941 | [[Ficheru:Portrait of Samuel Davies (4673074).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734384|Samuel Davies]]'' | | 1818 | 1891 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 3942 | | ''[[:d:Q20734385|Samuel Ellis]]'' | | 1803 | 1852 | ''[[:d:Q20598999|Cyfronydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3943 | | ''[[:d:Q20734390|Samuel James Evans]]'' | | 1870 | 1938 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 3944 | | ''[[:d:Q20734388|Samuel Evans]]'' | | 1793 | 1856 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 3945 | [[Ficheru:Portrait of Parchedig Samuel Griffiths, Horeb Llandysul 1855 (4670806).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734389|Samuel Griffiths]]'' | | 1783 | 1860 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 3946 | [[Ficheru:Portrait of Samuel Morris Jones (4674452).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734392|Samuel Maurice Jones]]'' | pintor galés (1853–1932) | 1853 | 1932 | ''[[:d:Q6887543|Mochdre]]'' |- | style='text-align:right'| 3947 | [[Ficheru:Winnie Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734393|Sarah Winifred Parry]]'' | escritora galesa (1870–1953) | 1870 | 1953 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 3948 | | ''[[:d:Q20734396|Siencyn Thomas]]'' | | 1690 | 1762 | ''[[:d:Q15987464|Brongwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3949 | [[Ficheru:Prifathro Silas Morris, Coleg y Bedyddwyr, Bangor (5254799).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734397|Silas Morris]]'' | | 1862 | 1923 | ''[[:d:Q5208304|Dafen]]'' |- | style='text-align:right'| 3950 | | ''[[:d:Q20734403|Thomas David Slingsby-Jenkins]]'' | | 1872 | 1955 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3951 | | ''[[:d:Q20734407|Stanley Howard Hedley Perry]]'' | | 1911 | 1995 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3952 | | ''[[:d:Q20734404|Solomon Harris]]'' | | 1726 | 1785 | ''[[:d:Q3401686|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 3953 | | ''[[:d:Q20734405|Sorobabel Davies]]'' | | 1806 | 1877 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 3954 | | ''[[:d:Q20734410|Stephen Davies]]'' | | 1790 | 1858 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3955 | [[Ficheru:William Oliver (1823-1901) - Stephen Evans, Esq. (1818–1905), JP - OP76 - Aberystwyth University, School of Art Museum and Galleries.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734411|Stephen Evans]]'' | | 1818 | 1905 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3956 | | ''[[:d:Q20734408|Stanley Bligh]]'' | | 1870 | 1949 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3957 | | ''[[:d:Q20734414|Thomas (Jeremy) Griffiths]]'' | | 1797 | 1871 | ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]'' |- | style='text-align:right'| 3958 | | ''[[:d:Q20734412|Stephen Llwyd]]'' | | 1794 | 1854 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 3959 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Aubrey (4674307).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734417|Thomas Aubrey]]'' | | 1808 | 1867 | ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 3960 | | ''[[:d:Q20734420|Thomas Beynon]]'' | | 1745 | 1833 | ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 3961 | [[Ficheru:Unknown artist - Thomas David Llewelyn (1828–1879) - OP00304 - Bangor University.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734427|Thomas David Llewelyn]]'' | | 1828 | 1879 | ''[[:d:Q6662903|Llwydcoed]]'' |- | style='text-align:right'| 3962 | [[Ficheru:Thomas Davies, Llandeilo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734430|Thomas Davies]]'' | | 1820 | 1873 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 3963 | [[Ficheru:Revd Thomas Davies, Llanelli (1823-98) (Cong) NLW3364508.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734431|Thomas Davies]]'' | | 1823 | 1898 | ''[[:d:Q7162296|Pencarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 3964 | | ''[[:d:Q20734429|Thomas Davies]]'' | | 1812 | 1895 | ''[[:d:Q7594726|St Mellons]]'' |- | style='text-align:right'| 3965 | | ''[[:d:Q20734432|Thomas Davies]]'' | | 1851 | 1892 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 3966 | | ''[[:d:Q20734433|Thomas Davies]]'' | | 1810 | 1873 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3967 | | ''[[:d:Q20734438|Thomas Edwards]]'' | | 1844 | 1924 | ''[[:d:Q5566992|Glasinfryn]]'' |- | style='text-align:right'| 3968 | [[Ficheru:Portrait of Cynonfardd (4673939).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734439|Thomas Edwards]]'' | | 1848 | 1927 | ''[[:d:Q6484919|Landore]]'' |- | style='text-align:right'| 3969 | | ''[[:d:Q20734446|Thomas Evans]]'' | | 1714 | 1779 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3970 | | ''[[:d:Q20734447|Thomas Evans]]'' | | 1625 | 1688 | ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3971 | | ''[[:d:Q20734450|Thomas Frimston]]'' | | 1854 | 1930 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 3972 | | ''[[:d:Q20734449|Thomas Evans]]'' | | 1897 | 1963 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 3973 | | ''[[:d:Q20734455|Thomas Griffiths]]'' | | 1645 | 1725 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 3974 | | ''[[:d:Q20734453|Thomas Grey]]'' | | 1733 | 1810 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 3975 | | ''[[:d:Q20734458|Thomas Hughes]]'' | | 1758 | 1828 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3976 | | ''[[:d:Q20734459|Thomas Hughes]]'' | | 1814 | 1884 | ''[[:d:Q13129653|Llangynog]]'' |- | style='text-align:right'| 3977 | [[Ficheru:Portrait of Tho. Jones (4674170) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18936277|Thomas Jones]]'' | | 1648 | 1713 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 3978 | | ''[[:d:Q18954073|Arthur Lloyd James]]'' | llingüista británicu (1884–1943) | 1884 | 1943 | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 3979 | | ''[[:d:Q18954136|David Oliver]]'' | | 1863 | 1947 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3980 | | ''[[:d:Q18954309|John Bailey]]'' | | 1898 | 1969 | ''[[:d:Q25169445|Miskin]]'' |- | style='text-align:right'| 3981 | [[Ficheru:Portrait of Rev. John Hughes (4670920).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18954350|John Hughes]]'' | | 1842 | 1902 | ''[[:d:Q13127175|Cnwch Coch]]'' |- | style='text-align:right'| 3982 | [[Ficheru:Photograph of William Ick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18962084|William Ick]]'' | | 1800 | 1844 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3983 | | ''[[:d:Q19039146|David Owen]]'' | | 1904 | 1970 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3984 | | ''[[:d:Q19040140|Ezekiel Hughes]]'' | | 1766 | 1849 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 3985 | | ''[[:d:Q19040262|Frances Hughes]]'' | | 1855 | 1927 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3986 | | ''[[:d:Q19042104|Ivor Broom]]'' | militar galés (1920–2003) | 1920 | 2003 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3987 | | ''[[:d:Q19043535|Robert Jones]]'' | | 1560 | 1615 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 3988 | | ''[[:d:Q19043766|William Evans]]'' | | 1864 | 1934 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 3989 | | ''[[:d:Q19324971|Morland Lewis]]'' | pintor británicu (1903–1943) | 1903 | 1943 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3990 | [[Ficheru:Mrs Amy Brook (born Bulley) by Mary Florence Monkhouse.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19324995|Amy Bulley]]'' | activista galesa (1852–1939) | 1852 | 1939 | ''[[:d:Q15261963|New Brighton]]'' |- | style='text-align:right'| 3991 | | ''[[:d:Q19325030|Oliver Thomas]]'' | | 1598 | 1653 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3992 | | ''[[:d:Q19325183|Rhondda Williams]]'' | ministru británicu (1860–1945) | 1860 | 1945 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 3993 | | ''[[:d:Q19325185|Betty Johnston]]'' | | 1916 | 1994 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 3994 | | ''[[:d:Q19325211|Richard Hughes]]'' | poeta galés (1565–1619) | 1565 | 1619 | ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]'' |- | style='text-align:right'| 3995 | | ''[[:d:Q19325318|Clara Deniz]]'' | pianista británica (1911–2002) | 1911 | 2002 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3996 | | ''[[:d:Q19325401|David Thomas]]'' | | 1880 | 1967 | ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]'' |- | style='text-align:right'| 3997 | [[Ficheru:Rosina Davies (1863–1949) (gcf02725).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19325414|Rosina Davies]]'' | misionera galesa (1863–1949) | 1863 | 1949 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 3998 | | ''[[:d:Q19325608|Thomas Hughes]]'' | | 1853 | 1927 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 3999 | | ''[[:d:Q19325627|Ethel Trew]]'' | | 1869 | 1948 | ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]'' |- | style='text-align:right'| 4000 | [[Ficheru:Cofeb Tom Nefyn Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19325687|Thomas Williams]]'' | | 1895 | 1958 | ''[[:d:Q4936754|Boduan]]'' |- | style='text-align:right'| 4001 | | ''[[:d:Q19326557|Samuel Evans]]'' | | 1762 | 1835 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 4002 | [[Ficheru:John Aneurin Grey Griffith, c1980 (4322172360).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19335498|John Aneurin Grey Griffith]]'' | xurista británicu | 1918 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4003 | [[Ficheru:Representative John D. Jones, 1971.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19360550|John D. Jones]]'' | políticu galés (1923–2014) | 1923 | 2014 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4004 | | ''[[:d:Q19360836|Roger Cecil]]'' | pintor galés (1942–2015) | 1942 | 2015 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 4005 | | ''[[:d:Q19364441|Gwynne Edwards]]'' | violista galés (1909–2000) | 1909 | 2000 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 4006 | [[Ficheru:Revd John Williams, 'Yr Hen Syr'.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19367438|John Williams]]'' | | 1745 | 1818 | ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]'' |- | style='text-align:right'| 4007 | | ''[[:d:Q19368760|William Davies]]'' | escultor galés (1826–1901) | 1826 | 1901 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4008 | | ''[[:d:Q19396015|Paul Brown]]'' | | 1960 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4009 | | ''[[:d:Q19407331|Maureen Guy]]'' | cantante d&#39;ópera galesa (1932–2015) | 1932 | 2015 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 4010 | | ''[[:d:Q19513574|Owain Dwnn]]'' | | 1400 | 1460 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 4011 | | ''[[:d:Q19518672|Geoffrey Glyn]]'' | | | 1557 | ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 4012 | | ''[[:d:Q19518932|John Goodwin]]'' | tirador británicu (1859–1938) | 1859 | 1938 | ''[[:d:Q6394440|Kerry]]'' |- | style='text-align:right'| 4013 | | ''[[:d:Q19560432|Glyn England]]'' | inxenieru galés (1921–2013) | 1921 | 2013 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 4014 | | ''[[:d:Q19560889|David Bevan Jones]]'' | | 1807 | 1863 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4015 | | ''[[:d:Q19560894|Mary Jones]]'' | actriz galesa (1896–1990) | 1915 | 1990 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 4016 | | ''[[:d:Q19578248|Les Wilkins]]'' | | 1907 | 1979 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4017 | | ''[[:d:Q19578256|Ralph Williams]]'' | | 1905 | 1985 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 4018 | | ''[[:d:Q19594785|Ray Williams]]'' | xugador de rugbi union galés (1927–2014) | 1927 | 2014 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4019 | | ''[[:d:Q19599159|John Jones]]'' | | 1786 | 1865 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 4020 | [[Ficheru:Thomas Rees, 1904.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q19599359|Thomas Rees]]'' | políticu galés (1844–1921) | 1844 | 1921 | ''[[:d:Q6707738|Lydstep Haven]]'' |- | style='text-align:right'| 4021 | | ''[[:d:Q19605143|Owen Thomas]]'' | | 1858 | 1923 | ''[[:d:Q16246155|Carrog]]'' |- | style='text-align:right'| 4022 | [[Ficheru:Winifred Phillips Hathaway (1870?-1954) (5494411890).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19613712|Winifred Phillips Hathaway]]'' | oftalmóloga d&#39;Estaos Xuníos (1870–1954) | 1871 | 1954 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4023 | | ''[[:d:Q19628748|Cledwyn Hughes]]'' | | 1920 | 1978 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 4024 | [[Ficheru:Edward Davies (Iolo Trefaldwyn, 1819-87) NLW3364542.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19635477|Edward Davies]]'' | | 1819 | 1887 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 4025 | | ''[[:d:Q19650439|Angus McDermid]]'' | | 1921 | 1988 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4026 | | ''[[:d:Q19661342|Jeffery Rowthorn]]'' | sacerdote galés | 1934 | 2025 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4027 | | ''[[:d:Q19662041|Saint Austell]]'' | monxu galés (500–600) | 500 | 600 | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 4028 | [[Ficheru:Howel-Gwyn-AS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19664611|Howel Gwyn]]'' | | 1806 | 1888 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 4029 | [[Ficheru:Edward Wienholt - Queensland politician.png|center|128px]] | ''[[:d:Q19665319|Edward Wienholt]]'' | | 1833 | 1904 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 4030 | [[Ficheru:Edward David Miles - Queensland politician.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19667602|Edward David Miles]]'' | políticu galés (1845–1922) | 1845 | 1922 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 4031 | | ''[[:d:Q19667907|Elias Wynne Cemlyn-Jones]]'' | escritor galés (1888–1966) | 1888 | 1966 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 4032 | | ''[[:d:Q19668413|Glyn Owen]]'' | xugador de críquet galés (1909–1978) | 1909 | 1978 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4033 | | ''[[:d:Q19694162|Anthony Sweeting]]'' | profesor universitariu galés (1938–2008) | 1938 | 2008 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4034 | | ''[[:d:Q19760229|Leofric Temple]]'' | abogáu galés (1819–1891) | 1819 | 1891 | ''[[:d:Q13644930|Llandrinio]]'' |- | style='text-align:right'| 4035 | | ''[[:d:Q19790482|John James Hughes]]'' | | 1842 | 1875 | ''[[:d:Q5046060|Carreglefn]]'' |- | style='text-align:right'| 4036 | | ''[[:d:Q19799260|Hugh James]]'' | aviador galés (1922–2015) | 1922 | 2015 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4037 | | ''[[:d:Q19801208|Mari Ellis]]'' | | 1913 | 2015 | ''[[:d:Q5318814|Dylife]]'' |- | style='text-align:right'| 4038 | | ''[[:d:Q19819921|David Randell]]'' | | 1854 | 1912 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4039 | [[Ficheru:William Tudor Howell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19819945|William Tudor Howell]]'' | | 1862 | 1911 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 4040 | | ''[[:d:Q19819955|P. Ellis Eyton]]'' | | 1827 | 1878 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 4041 | | ''[[:d:Q19820213|Mia Arnesby Brown]]'' | | 1867<br/>1866 | 1931 | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 4042 | | ''[[:d:Q19822503|Amy Parry-Williams]]'' | | 1910 | 1988 | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 4043 | | ''[[:d:Q19829084|Arthur Lewis]]'' | fotógrafu galés (1885–1952) | 1885 | 1952 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4044 | [[Ficheru:Gwyn Martin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19829092|Gwyn Martin]]'' | | 1921 | 2001 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 4045 | | ''[[:d:Q19831778|Robert Lambert Gapper]]'' | | 1897 | 1984 | ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 4046 | [[Ficheru:Portrait of J. Deffett Francis as 'Lord of the Isles' (4670730).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19842165|John Deffett Francis]]'' | | 1815 | 1901 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4047 | | ''[[:d:Q19843134|Ray Elton]]'' | direutor de fotografía galés (1914–1994) | 1914 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4048 | | ''[[:d:Q19844389|Fred Perry]]'' | boxeador británicu (1904–1981) | 1904 | 1981 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4049 | | ''[[:d:Q19845132|Glyn Davies]]'' | | 1932 | 2013 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4050 | | ''[[:d:Q19873079|Gwyn Evans]]'' | | 1935 | 2000 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 4051 | | ''[[:d:Q19874433|Mike Hughes]]'' | | 1940 | 2018 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 4052 | [[Ficheru:Thomas Llewellyn Jones, 1941.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q19874741|Thomas Llewellyn Jones]]'' | políticu galés (1872–1946) | 1872 | 1946 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 4053 | [[Ficheru:Henry Llewelyn - Queensland Politician.png|center|128px]] | ''[[:d:Q19875292|Henry Llewellyn]]'' | políticu galés (1855–1933) | 1855 | 1933 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4054 | [[Ficheru:Ernest Purnell, 1938.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q19877328|Ernest Purnell]]'' | políticu galés (1866–1954) | 1866 | 1954 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4055 | [[Ficheru:H. H. Tilbrook.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19880007|H. H. Tilbrook]]'' | fotógrafu galés (1848–1937) | 1848 | 1937 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 4056 | [[Ficheru:John Murray Thomas, Y Wladfa, 1894.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19888021|John Murray Thomas]]'' | comerciante galés (1847–1924) | 1847 | 1924 | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 4057 | | ''[[:d:Q19894339|Ralph Bingley]]'' | | 1570 | 1627 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 4058 | | ''[[:d:Q19904222|Bert Hodson]]'' | golfista galés (1905–1971) | 1905 | 1971 | ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]'' |- | style='text-align:right'| 4059 | | ''[[:d:Q19915198|David Thomas Gwynne-Vaughan]]'' | botánicu galés (1871–1915) | 1871 | 1915 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 4060 | | ''[[:d:Q19921507|John Wheatley]]'' | | 1892 | 1955 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 4061 | | ''[[:d:Q19959822|Henry Dwnn]]'' | | 1340 | 1416 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4062 | | ''[[:d:Q19959987|Thomas Jones]]'' | | 1554 | 1604 | ''[[:d:Q20170606|Abermarlais]]'' |- | style='text-align:right'| 4063 | [[Ficheru:Tom Hollingdale 1928.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7790756|Thomas Hollingdale]]'' | | 1900 | 1978 | ''[[:d:Q7975195|Waunarlwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4064 | [[Ficheru:G. H. Hall, Mardy-Jones, Grenfell (de d. à g.) - btv1b531623329.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7791002|Thomas Mardy Jones]]'' | | 1879 | 1970 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 4065 | | ''[[:d:Q20734633|William Hope]]'' | | | | ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4066 | [[Ficheru:John parry portrait arms.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19974211|John Parry]]'' | | 1724 | 1797 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4067 | [[Ficheru:The Right Reverend Benjamin Price .jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19974372|Benjamin Price]]'' | | 1804 | 1896 | ''[[:d:Q24360208|Builth]]'' |- | style='text-align:right'| 4068 | [[Ficheru:Thomas Hughes Jones (of Blaenpennal) (5292090).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19974769|Thomas Hughes Jones]]'' | | 1895 | 1966 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 4069 | | ''[[:d:Q19975142|Fred Robson]]'' | golfista galés (1885–1952) | 1885 | 1952 | ''[[:d:Q2355142|Shotton]]'' |- | style='text-align:right'| 4070 | | ''[[:d:Q19975438|William Napier Bruce]]'' | funcionariu galés (1858–1936) | 1858 | 1936 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4071 | | ''[[:d:Q19997515|Frederick Norman Pryce]]'' | conservador de muséu británicu (1888–1953) | 1888 | 1953 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 4072 | | ''[[:d:Q20031104|Charles Woolley]]'' | | 1893 | 1981 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 4073 | [[Ficheru:Portrait of vaudeville team George Auger and Ernest Rommel (SAYRE 12097).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20039025|William George Auger]]'' | | 1882<br/>1881 | 1922 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4074 | [[Ficheru:Albert de Belleroche by Sargent.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20051236|Albert de Belleroche]]'' | | 1864 | 1944 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4075 | | ''[[:d:Q20054436|Gwilym Prichard]]'' | artista galés (1931–2015) | 1931 | 2015 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4076 | [[Ficheru:Sarah Edwards (1947).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20109574|Sarah Edwards]]'' | | 1881 | 1965 | ''[[:d:Q5573009|Glyntraian]]'' |- | style='text-align:right'| 4077 | | ''[[:d:Q20109704|Oscar Arthur Rackham]]'' | filósofu británicu (1912–1997) | 1912 | 1997 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4078 | | ''[[:d:Q20128816|Jack Whitford]]'' | ximnasta artísticu británicu | 1924 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4079 | | ''[[:d:Q20160474|Hefina Headon]]'' | | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q5277964|Dinas Cross]]'' |- | style='text-align:right'| 4080 | | ''[[:d:Q25206988|Ralph Jones]]'' | | 1876 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4081 | | ''[[:d:Q25207077|Thomas Vaughan]]'' | | 1864 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4082 | | ''[[:d:Q7597610|Stan Davies]]'' | futbolista británicu | 1898 | 1972 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 4083 | | ''[[:d:Q7597761|Stan Leonard]]'' | futbolista británicu | 1924 | 1995 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 4084 | | ''[[:d:Q7597805|Stan Morgan]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1971 | ''[[:d:Q4667111|Abergwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 4085 | | ''[[:d:Q7597821|Stan Owen]]'' | | 1932<br/>1929 | 2019 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 4086 | | ''[[:d:Q7597848|Stan Richards]]'' | futbolista británicu (1917–1987) | 1917 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4087 | [[Ficheru:Stan Stennett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7597900|Stan Stennett]]'' | comediante galés (1925–2013) | 1925 | 2013 | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 4088 | | ''[[:d:Q7599882|Stanley Powell]]'' | | 1916 | 1995 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 4089 | [[Ficheru:Stanley Williams (rugby union).png|center|128px]] | ''[[:d:Q7600045|Stanley Williams]]'' | | 1886 | 1936 | ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]'' |- | style='text-align:right'| 4090 | | ''[[:d:Q7600051|Stanley Winmill]]'' | xugador de rugbi union galés (1889–1940) | 1889 | 1940 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 4091 | | ''[[:d:Q7609455|Stephen Healey]]'' | futbolista británicu | 1982 | 2012 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4092 | | ''[[:d:Q7609929|Stephen Maybery]]'' | novelista galés | 1949 | 2020 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 4093 | | ''[[:d:Q7610673|Stephen Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1865–1937) | 1865 | 1937 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 4094 | | ''[[:d:Q7612324|Steve Curtis]]'' | boxeador galés (1948–1994) | 1948 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4095 | [[Ficheru:Steve Morris -Tom Parker 1922.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7613422|Steve Morris]]'' | xugador de rugbi union británicu (1896–1965) | 1896 | 1964<br/>1965 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4096 | | ''[[:d:Q7626565|Stuart Gallacher]]'' | | 1946 | 2014 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4097 | | ''[[:d:Q7626974|Stuart Prosser]]'' | | 1887 | 1939 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 4098 | | ''[[:d:Q7627026|Stuart Roberts]]'' | futbolista británicu | 1967 | 2023 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 4099 | [[Ficheru:Plaque for Sulien, Llanbadarn Fawr - geograph.org.uk - 2104435.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7636261|Sulien]]'' | | 1012<br/>1011 | 1091 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4100 | | ''[[:d:Q7647604|Susan Bradshaw]]'' | pianista británica (1931–2005) | 1931 | 2005 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 4101 | | ''[[:d:Q7651983|Sven Hansen]]'' | | 1876 | 1958 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 4102 | [[Ficheru:Sybil Burton Christopher.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7659507|Sybil Christopher]]'' | actriz británica | 1929 | 2013 | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 4103 | | ''[[:d:Q7659509|Sybil Connolly]]'' | diseñadora de moda galesa (1921–1998) | 1921 | 1998 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4104 | | ''[[:d:Q7659682|Syd Fursland]]'' | futbolista británicu (1914–1990) | 1914 | 1990 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 4105 | | ''[[:d:Q7659721|Syd Reid]]'' | futbolista británicu | 2000 | 1968 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 4106 | | ''[[:d:Q7659740|Syd Worgan]]'' | boxeador galés | 1917 | 1996 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 4107 | | ''[[:d:Q7659969|Sydney Hinam]]'' | | 1898 | 1982 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 4108 | | ''[[:d:Q7660223|Sydney Williams]]'' | | 1918 | 1976 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 4109 | [[Ficheru:Tom Ellis 01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7668222|T. E. Ellis]]'' | políticu galés (1859–1899) | 1859 | 1899 | ''[[:d:Q5057281|Cefnddwysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4110 | [[Ficheru:Author T Glynne Davies (1553852).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7668266|T. Glynne Davies]]'' | | 1926 | 1988 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4111 | [[Ficheru:T. Gwynn Jones (1871–1949) (gcf02648).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7668277|T. Gwynn Jones]]'' | | 1871 | 1949 | ''[[:d:Q4899223|Betws yn Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 4112 | | ''[[:d:Q7668315|T. Ifor Rees]]'' | diplomáticu galés (1890–1977) | 1890 | 1977 | ''[[:d:Q7321618|Rhydypennau]]'' |- | style='text-align:right'| 4113 | | ''[[:d:Q7668365|T. J. Morgan]]'' | | 1907 | 1986 | ''[[:d:Q5566489|Glais]]'' |- | style='text-align:right'| 4114 | | ''[[:d:Q7674966|Taffy O'Callaghan]]'' | futbolista británicu (1906–1946) | 1906 | 1946 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 4115 | | ''[[:d:Q7674964|Taffy Davies]]'' | futbolista británicu (1910–1995) | 1910 | 1995 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 4116 | | ''[[:d:Q7674969|Taffy Williams]]'' | mercenariu galés (1934–1996) | 1933 | 1996 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 4117 | | ''[[:d:Q7678702|Tal Harris]]'' | xugador de rugbi británicu (1902–1963) | 1902 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4118 | | ''[[:d:Q7679434|Talfryn Evans]]'' | xugador de críquet galés (1914–1944) | 1914 | 1944 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4119 | | ''[[:d:Q7679435|Talfryn Thomas]]'' | actor galés (1922–1982) | 1922 | 1982 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4120 | [[Ficheru:John Jones, 'Talhaiarn'.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7679452|John Jones]]'' | | 1810 | 1869 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4121 | [[Ficheru:Sir Tasker Watkins VC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7687359|Tasker Watkins]]'' | xuez galés (1918–2007) | 1918 | 2007 | ''[[:d:Q3403439|Nelson]]'' |- | style='text-align:right'| 4122 | [[Ficheru:Tecwyn Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7692926|Tecwyn Roberts]]'' | inxenieru galés (1925–1988) | 1925 | 1988 | ''[[:d:Q3404314|Llanddaniel Fab]]'' |- | style='text-align:right'| 4123 | [[Ficheru:Ted Pooley.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7693615|Ted Pooley]]'' | xugador de críquet galés (1842–1907) | 1842 | 1907 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 4124 | | ''[[:d:Q7693850|Ted Ward]]'' | | 1953 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4125 | | ''[[:d:Q7694070|Teddy Peers]]'' | futbolista británicu (1886–1935) | 1886 | 1935 | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 4126 | | ''[[:d:Q7701873|Terence Cook]]'' | | 1927 | 2016 | ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]'' |- | style='text-align:right'| 4127 | | ''[[:d:Q7703511|Terrence Robbins]]'' | | 1937 | 2015 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4128 | | ''[[:d:Q7704285|Terry Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1933 | 2021 | ''[[:d:Q6662916|Llwynhendy]]'' |- | style='text-align:right'| 4129 | | ''[[:d:Q7704519|Terry Higgins]]'' | | 1945 | 1982 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 4130 | | ''[[:d:Q7781956|Theodore Price]]'' | | 1570 | 1631 | ''[[:d:Q13129621|Llanenddwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4131 | [[Ficheru:Portrait of Thes. Jones (4672942) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7782307|Theophilus Jones]]'' | historiador galés (1758–1812) | 1759 | 1812 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 4132 | [[Ficheru:Theophilus Redwood.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7782323|Theophilus Redwood]]'' | | 1806 | 1892 | ''[[:d:Q4950529|Boverton]]'' |- | style='text-align:right'| 4133 | | ''[[:d:Q7787281|Thomas Babington Jones]]'' | xugador de críquet galés (1851–1890) | 1851 | 1890 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 4134 | | ''[[:d:Q7787333|Thomas Baker Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1862–1959) | 1862 | 1959 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4135 | | ''[[:d:Q7787443|Thomas Bartley]]'' | futbolista británicu (1874–1951) | 1874 | 1951 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 4136 | [[Ficheru:Thomas Brigstocke.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7787897|Thomas Brigstocke]]'' | pintor galés (1809–1881) | 1809 | 1881 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4137 | | ''[[:d:Q7787900|Thomas Briscoe]]'' | | 1813 | 1895 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4138 | | ''[[:d:Q7788056|Thomas Burgoyne]]'' | | 1827 | 1920 | ''[[:d:Q5566244|Gladestry]]'' |- | style='text-align:right'| 4139 | [[Ficheru:Thomas Charles, Bala.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7788335|Thomas Charles]]'' | clérigu galés (1755–1814) | 1755 | 1814 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4140 | [[Ficheru:Principal Thomas Charles Edwards (1837-1900) NLW3362721.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7788342|Thomas Charles Edwards]]'' | | 1837 | 1900 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 4141 | [[Ficheru:Thomas Crofts 1722 Catalogue.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7788707|Thomas Crofts]]'' | esplorador galés (1722–1781) | 1722 | 1781 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 4142 | | ''[[:d:Q7788864|Thomas David Frank Evans]]'' | oficial británicu (1917–1996) | 1917 | 1996 | ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]'' |- | style='text-align:right'| 4143 | | ''[[:d:Q7788876|Thomas Davies]]'' | futbolista británicu (1872–1950) | 1872 | 1950 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4144 | | ''[[:d:Q7789102|Thomas Duncombe Dee]]'' | empresariu d&#39;Estaos Xuníos (1844–1905) | 1844 | 1905 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4145 | | ''[[:d:Q7789165|Thomas E. Heywood]]'' | | 1877 | 1953 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4146 | | ''[[:d:Q7789203|Thomas E. Stephens]]'' | pintor d&#39;Estaos Xuníos (1884–1966) | 1884 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4147 | | ''[[:d:Q7789287|Thomas Edwards]]'' | | 1779 | 1858 | ''[[:d:Q2573736|Northop]]'' |- | style='text-align:right'| 4148 | | ''[[:d:Q7789292|Thomas Edwards]]'' | | 1652 | 1721 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 4149 | | ''[[:d:Q7789331|Thomas Ellis]]'' | | 1625 | 1673 | ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 4150 | | ''[[:d:Q7789332|Thomas Ellis]]'' | | 1711 | 1792 | ''[[:d:Q6812351|Meliden]]'' |- | style='text-align:right'| 4151 | | ''[[:d:Q7789396|Thomas Evans]]'' | soldáu galés (1824–1866) | 1824 | 1866 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4152 | | ''[[:d:Q7789400|Thomas Evans]]'' | | 1764 | 1833 | ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]'' |- | style='text-align:right'| 4153 | [[Ficheru:John Bettes the Elder Sir Thomas Exmewe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7789414|Thomas Exmewe]]'' | | 1450 | 1529 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 4154 | | ''[[:d:Q7789686|Thomas Flynn]]'' | | 1898 | 1974 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4155 | [[Ficheru:Dr T. F. Roberts (1860–1919), MA, LLD, Principal of University of Wales, Aberystwyth (1892–1919) (OP81).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7789785|Thomas Francis Roberts]]'' | | 1860 | 1919 | ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 4156 | [[Ficheru:Tom-Griffiths-AS-Pont-y-pŵl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7790214|Thomas Griffiths]]'' | | 1867 | 1955 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 4157 | [[Ficheru:BG T Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7790212|Thomas Griffiths]]'' | | 1865 | 1947 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 4158 | | ''[[:d:Q16007482|Trevor Rowlands]]'' | futbolista británicu (1922–1973) | 1922 | 1973 | ''[[:d:Q7975052|Wattstown]]'' |- | style='text-align:right'| 4159 | | ''[[:d:Q16007521|Morris Meredith Williams]]'' | | 1881 | 1973 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 4160 | | ''[[:d:Q16007647|Bessie Jones]]'' | | 1887 | 1974 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 4161 | | ''[[:d:Q16007792|Trevor Edmunds]]'' | | 1903 | 1975 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4162 | | ''[[:d:Q16007849|Tom Morgan]]'' | | 1893 | 1975 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 4163 | | ''[[:d:Q16007857|R. Ifor Parry]]'' | | 1908 | 1975 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 4164 | | ''[[:d:Q16008200|Glyn Gething]]'' | xugador de rugbi union británicu (1892–1977) | 1892 | 1977 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 4165 | | ''[[:d:Q16008355|Owen Davies]]'' | | 1914 | 1978 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4166 | | ''[[:d:Q16008415|William Marsh]]'' | xugador de críquet galés (1917–1978) | 1917 | 1978 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 4167 | | ''[[:d:Q16008683|Harold Finch]]'' | políticu británicu (1898–1979) | 1898 | 1979 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 4168 | | ''[[:d:Q16008703|Tyssul Griffiths]]'' | | 1919 | 1979 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 4169 | | ''[[:d:Q16008819|Jackie Williams]]'' | | 1911 | 1987 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4170 | | ''[[:d:Q16009241|Thomas Danter]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1922–1980) | 1922 | 1980 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 4171 | | ''[[:d:Q16009948|George Crisp]]'' | futbolista británicu | 1911 | 1982 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 4172 | | ''[[:d:Q16010271|Len Attewell]]'' | xugador de rugbi union británicu (1895–1983) | 1895 | 1983 | ''[[:d:Q6966749|Nash]]'' |- | style='text-align:right'| 4173 | | ''[[:d:Q16011255|Leslie Harris]]'' | xugador de críquet galés (1915–1985) | 1915 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4174 | | ''[[:d:Q16011565|Howard Ford]]'' | atleta galés (1905–1986) | 1905 | 1986 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 4175 | | ''[[:d:Q16011583|Bert Hodges]]'' | xugador de críquet galés (1905–1986) | 1905 | 1986 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4176 | | ''[[:d:Q16011855|Ernie Carless]]'' | | 1912 | 1987 | ''[[:d:Q13132002|Cadoxton]]'' |- | style='text-align:right'| 4177 | | ''[[:d:Q16011912|Jimmy Jewell]]'' | montañeru británicu (1953–1987) | 1953 | 1987 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 4178 | | ''[[:d:Q16012094|David Jones]]'' | | 1914 | 1988 | ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]'' |- | style='text-align:right'| 4179 | | ''[[:d:Q16012333|Wynne Samuel]]'' | | 1911 | 1989 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 4180 | | ''[[:d:Q16012454|David Jones]]'' | xugador de críquet galés (1920–1990) | 1920 | 1990 | ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]'' |- | style='text-align:right'| 4181 | | ''[[:d:Q16012809|Roderick Jones]]'' | | 1910 | 1992 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 4182 | [[Ficheru:Boxing - Dennis Powell v Mel Brown (USA).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16013064|Dennis Powell]]'' | boxeador galés (1924–1993) | 1924 | 1993 | ''[[:d:Q6661162|Llanddewi Skirrid]]'' |- | style='text-align:right'| 4183 | | ''[[:d:Q16013604|Thomas Nathaniel Davies]]'' | | 1922 | 1996 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 4184 | | ''[[:d:Q16013662|Willie Jones]]'' | | 1916 | 1996 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4185 | | ''[[:d:Q16013737|John Roberts]]'' | xugador de críquet galés (1913–1996) | 1913 | 1996 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 4186 | | ''[[:d:Q16015013|Walter Vickery]]'' | xugador de rugbi union británicu (1909–2000) | 1909 | 2000 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 4187 | [[Ficheru:National Eisteddfod 1972, Haverfordwest (1580227).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16015267|Dafydd Rowlands]]'' | | 1931 | 2001 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 4188 | | ''[[:d:Q16015315|David Thomas]]'' | xugador de críquet galés (1911–2001) | 1911 | 2001 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4189 | | ''[[:d:Q16015743|Leslie James Bennett]]'' | | 1920 | 2003 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 4190 | | ''[[:d:Q16015797|Graham Davies]]'' | futbolista británicu (1921–2003) | 1921 | 2003 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4191 | | ''[[:d:Q16015856|Norah Isaac]]'' | escritora británica (1914–2003) | 1914 | 2003 | ''[[:d:Q5016879|Caerau]]'' |- | style='text-align:right'| 4192 | | ''[[:d:Q16015862|Michael John]]'' | | 1943 | 2003 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4193 | | ''[[:d:Q16017367|Aubrey Darmody]]'' | futbolista británicu (1921–2006) | 1921 | 2006 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4194 | | ''[[:d:Q16017775|Clive Graham]]'' | actor galés (1937–2007) | 1937 | 2007 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4195 | | ''[[:d:Q16017871|Geoffrey Olsen]]'' | | 1943 | 2007 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4196 | | ''[[:d:Q16018255|Graham Reynolds]]'' | xugador de críquet galés (1937–2008) | 1937 | 2008 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4197 | [[Ficheru:Jim Davies 1951.png|center|128px]] | ''[[:d:Q16018720|Jim Davies]]'' | | 1926 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4198 | | ''[[:d:Q16018799|Denzil Jones]]'' | | 1926 | 2010 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4199 | | ''[[:d:Q16018796|Katrina Jacks]]'' | remera británica (1980–2010) | 1986 | 2010 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 4200 | | ''[[:d:Q16019700|Jocelyn Hay]]'' | periodista galesa (1927–2014) | 1927 | 2014 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4201 | [[Ficheru:Major-general James Frederick Noel Birch, Cb Art.IWMART1784.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16022834|Noel Birch]]'' | militar británicu (1865–1939) | 1865 | 1939 | ''[[:d:Q13129669|Llanrhaeadr-yng-Nghinmeirch]]'' |- | style='text-align:right'| 4202 | | ''[[:d:Q16022941|Edwin Rowlands]]'' | misioneru galés (1867–1939) | 1867 | 1939 | ''[[:d:Q775880|Pensarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4203 | [[Ficheru:J Aeron Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16026297|John Aeron Thomas]]'' | | 1850 | 1935 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 4204 | | ''[[:d:Q16026316|William Arthur Evelyn]]'' | historiador británicu | 1860 | 1935 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 4205 | [[Ficheru:James Watts (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16029271|James Watts]]'' | xugador de rugbi union británicu (1878–1933) | 1878 | 1933 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4206 | | ''[[:d:Q16029495|John Jones]]'' | | 1854 | 1913 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4207 | [[Ficheru:Edward John.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16029927|Edward Thomas John]]'' | políticu británicu (1857–1931) | 1857 | 1931 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 4208 | | ''[[:d:Q16030023|David Davies]]'' | sacerdote galés (1820–1930) | 1858 | 1930 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4209 | | ''[[:d:Q16030060|Huw Robert Jones]]'' | | 1894 | 1930 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 4210 | | ''[[:d:Q16030073|Bobby Lloyd]]'' | | 1888 | 1930 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 4211 | | ''[[:d:Q16030266|David Morgan]]'' | | 1840 | 1900 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4212 | [[Ficheru:Arthur Osmond Williams, Vanity Fair, 1909-12-01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16030721|Sir Osmond Williams, 1st Baronet]]'' | | 1849 | 1927 | ''[[:d:Q10989234|Llanfihangel-y-traethau]]'' |- | style='text-align:right'| 4213 | [[Ficheru:Llawdden.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16030806|David Howell]]'' | | 1831 | 1903 | ''[[:d:Q6661429|Llangan]]'' |- | style='text-align:right'| 4214 | | ''[[:d:Q16030858|Eliezer Pugh]]'' | | 1815 | 1903 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4215 | | ''[[:d:Q16031163|James Bevan Bowen]]'' | políticu galés (1828–1905) | 1828 | 1905 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 4216 | [[Ficheru:John Williams 1905.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q16031849|John Williams]]'' | | 1861 | 1922 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 4217 | [[Ficheru:Hopkin Maddock.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16037803|Hopkin Maddock]]'' | xugador de rugbi union galés (1881–1921) | 1881 | 1921 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 4218 | [[Ficheru:Owen Morgan, Morien.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16037844|Owen Morgan]]'' | | 1836 | 1921 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 4219 | | ''[[:d:Q16041125|Lyndon Sims]]'' | pilotu de rally británicu (1917–1999) | 1917 | 1999 | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 4220 | [[Ficheru:Richard Watkins Richards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16043610|Richard Watkins Richards]]'' | políticu australianu (1863–1920) | 1863 | 1920 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 4221 | [[Ficheru:JohnStevens.png|center|128px]] | ''[[:d:Q16043621|John Stevens]]'' | inventor galés (1840–1920) | 1840 | 1920 | ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]'' |- | style='text-align:right'| 4222 | [[Ficheru:HenryBracyAustralia.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16059274|Henry Bracy]]'' | | 1846 | 1917 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 4223 | | ''[[:d:Q16059441|William Creese]]'' | | 1870 | 1918 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 4224 | | ''[[:d:Q16059767|David Edwards]]'' | | 1841 | 1897 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4225 | [[Ficheru:Archddeacon John Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16059778|John Griffiths]]'' | clérigu galés (1820–1897) | 1820 | 1897 | ''[[:d:Q5119956|Ciliau Aeron]]''<br/>[[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 4226 | | ''[[:d:Q16060029|David Davies]]'' | políticu australianu (1840–1894) | 1840 | 1894 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 4227 | [[Ficheru:Eleanor Bufton-3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16062191|Eleanor Bufton]]'' | actriz galesa (1840–1893) | 1840 | 1893 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4228 | | ''[[:d:Q16062277|Robert J. Davies]]'' | políticu británicu | 1839 | 1892 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4229 | | ''[[:d:Q16062575|Enoch Salisbury]]'' | | 1819 | 1890 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 4230 | | ''[[:d:Q16062627|Samuel Goldsworthy]]'' | | 1855 | 1889 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4231 | [[Ficheru:Reverend J R Kilsby Jones 1813-89.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16062637|James Rhys Jones]]'' | | 1813 | 1889 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 4232 | | ''[[:d:Q16062664|Thomas Purnell]]'' | | 1834 | 1889 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 4233 | [[Ficheru:StateLibQld 1 131563 Portrait Honourable Henry R. Beor, ca. 1880.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16063361|Henry Beor]]'' | políticu galés (1846–1880) | 1846 | 1880 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4234 | | ''[[:d:Q16065475|John Mills]]'' | | 1812 | 1873 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 4235 | | ''[[:d:Q16065541|Evan Jones]]'' | misioneru | 1788 | 1872 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4236 | [[Ficheru:Portrait of Coll. Lloyd V. Watkins, M.P (4674634) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16065913|John Lloyd Vaughan Watkins]]'' | políticu británicu | 1802 | 1865 | ''[[:d:Q7450887|Sennybridge]]'' |- | style='text-align:right'| 4237 | [[Ficheru:John Williams 'Yr Hen Syr'.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16066202|John Williams]]'' | | 1792 | 1858 | ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]'' |- | style='text-align:right'| 4238 | | ''[[:d:Q16066761|Dai St. John]]'' | boxeador sudafricanu (1871–1899) | 1871 | 1899 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 4239 | [[Ficheru:Dan Jones 1928.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16073356|David Jones]]'' | | 1901 | 1968 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4240 | | ''[[:d:Q16087651|Jackie Sutton]]'' | boxeador galés | 1920 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4241 | | ''[[:d:Q16089619|Archie Lamb]]'' | diplomáticu británicu | 1921 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4242 | | ''[[:d:Q16090378|Robert Morris]]'' | xugador de críquet galés (1926–2007) | 1926 | 2007 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4243 | | ''[[:d:Q16090862|Haydn Morris]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1928 | 2021 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 4244 | | ''[[:d:Q16091470|Owen Harries]]'' | | 1930 | 2020 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 4245 | | ''[[:d:Q16091496|Les Jones]]'' | futbolista británicu (1930–2016) | 1930 | 2016 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 4246 | | ''[[:d:Q16091540|Edward Millward]]'' | | 1930 | 2020 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4247 | | ''[[:d:Q16091844|Ted Grace]]'' | políticu australianu | 1931 | 2020 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4248 | [[Ficheru:Jeffrey-steele-10-2-2014.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q16092037|Jeffrey Steele]]'' | artista británicu | 1931 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4249 | | ''[[:d:Q16092619|Hugh Davies]]'' | | 1932 | 2017 | ''[[:d:Q7161927|Pembrey]]'' |- | style='text-align:right'| 4250 | | ''[[:d:Q16097086|Robert Alwyn Hughes]]'' | | 1935 | 2020 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 4251 | | ''[[:d:Q16104421|Billy Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1936 | 2022 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 4252 | | ''[[:d:Q16104440|Valerie Ganz]]'' | | 1936 | 2015 | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 4253 | | ''[[:d:Q16104808|Juliet Ace]]'' | dramaturga británica | 1938 | 2025 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4254 | [[Ficheru:Judith-lumley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16105688|Judith M. Lumley]]'' | xinecóloga galesa (1941–2018) | 1941 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4255 | | ''[[:d:Q16106989|Neville Hughes]]'' | actor británicu (1945–2015) | 1945 | 2015 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 4256 | | ''[[:d:Q16107553|Lawrence Williams]]'' | xugador de críquet galés | 1946 | 2023 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 4257 | | ''[[:d:Q16148758|Nick Griffiths]]'' | políticu australianu | 1951 | 2025 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 4258 | | ''[[:d:Q24007311|Alan Jarvis]]'' | | 1943 | 2019 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4259 | [[Ficheru:Screenshot 20220606-130821 Gallery.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24007314|Jimmy Jones]]'' | | 1895 | 1966 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4260 | | ''[[:d:Q24007312|David Jones]]'' | | 1910 | 1971 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4261 | | ''[[:d:Q24007316|Richard Jones]]'' | | 1878 | 1938 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4262 | | ''[[:d:Q24007429|Billy Richards]]'' | | 1905 | 1956 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4263 | [[Ficheru:Billy Rogers (footballer).png|center|128px]] | ''[[:d:Q24007432|Billy Rogers]]'' | | 1905 | 1936 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4264 | | ''[[:d:Q24007439|Dai Thomas]]'' | | 1926 | 2014 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4265 | | ''[[:d:Q24007448|Ephraim Williams]]'' | | 1877 | 1954 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4266 | | ''[[:d:Q24007449|Jesse Williams]]'' | | 1903 | 1972 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4267 | | ''[[:d:Q24033907|James Davies]]'' | | 1845 | 1910 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4268 | [[Ficheru:Rosa Mabel Lee while working in Lowestoft.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24034988|Rosa Lee]]'' | | 1884 | 1976 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4269 | | ''[[:d:Q24036579|John Rogers Rees]]'' | banqueru galés (1856–1923) | 1856 | 1923 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 4270 | [[Ficheru:Hefin David AM (28170811245).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24040034|Hefin David]]'' | políticu galés | 1977 | 2025 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 4271 | | ''[[:d:Q24069516|Marwood Marchant]]'' | | 1922 | 1972 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 4272 | | ''[[:d:Q24080983|Francis Xavier Gaffney]]'' | | 1877 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4273 | | ''[[:d:Q24175038|Geoffrey Dhenin]]'' | médicu galés (1918–2011) | 1918 | 2011 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 4274 | | ''[[:d:Q24181959|David James]]'' | futbolista británicu (1917-1981) | 1917 | 1981 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4275 | [[Ficheru:MargaretBevanGealy1916.png|center|128px]] | ''[[:d:Q24183311|Margaret Bevan]]'' | | 1894 | 1953 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 4276 | | ''[[:d:Q24183384|Watkin George]]'' | | 1759 | 1822 | ''[[:d:Q7838973|Trevethin]]'' |- | style='text-align:right'| 4277 | | ''[[:d:Q24183454|Arthur Drabble]]'' | xugador de críquet galés (1864–1931) | 1864 | 1931 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 4278 | | ''[[:d:Q24195073|William Bridge]]'' | | 1808 | 1886 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4279 | | ''[[:d:Q24203440|Reese J. Llewellyn]]'' | empresariu galés (1862–1936) | 1862 | 1936 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4280 | | ''[[:d:Q24203499|Owen Daniel]]'' | políticu galés (1875–1936) | 1875 | 1936 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 4281 | | ''[[:d:Q24218750|Charlie Oliver]]'' | | 1901 | 1990 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4282 | [[Ficheru:Muriel Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24234002|Muriel Jones]]'' | | 1890 | 1974 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4283 | | ''[[:d:Q24249604|D. LL. Lewis]]'' | | 1816 | 1893 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4284 | | ''[[:d:Q24250356|Edward David Williams]]'' | | 1842 | 1909 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4285 | | ''[[:d:Q24250594|May Marsden]]'' | | 1876 | 1968 | ''[[:d:Q5116688|Churchstoke]]'' |- | style='text-align:right'| 4286 | | ''[[:d:Q24250749|William Jones]]'' | | 1842 | 1907 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 4287 | | ''[[:d:Q24266615|William Waters]]'' | impresor galés (1843–1910) | 1843 | 1910 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4288 | | ''[[:d:Q24287035|Sian Pari Huws]]'' | | 1960 | 2015 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4289 | | ''[[:d:Q24287039|Derec Williams]]'' | | 1949 | 2014 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 4290 | | ''[[:d:Q24287037|Dafydd Parri]]'' | novelista galés (1926–2001) | 1926 | 2001 | ''[[:d:Q3399502|Rowen]]'' |- | style='text-align:right'| 4291 | | ''[[:d:Q24287040|Alvis Richards]]'' | | 1935 | 2006 | ''[[:d:Q7852544|Tumble]]'' |- | style='text-align:right'| 4292 | [[Ficheru:Mr Owen NLW3364287.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24287250|Richard Owen]]'' | arquiteutu galés (1831–1891) | 1831 | 1891 | ''[[:d:Q3402636|Y Ffôr]]'' |- | style='text-align:right'| 4293 | | ''[[:d:Q24292009|Sir James Hamlyn-Williams, 3rd Baronet]]'' | | 1790 | 1861 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4294 | | ''[[:d:Q24300868|Ellis Powell Jones]]'' | | 1826 | 1881 | ''[[:d:Q5263315|Derwen]]'' |- | style='text-align:right'| 4295 | | ''[[:d:Q24334379|Thomas Aneurin Roberts]]'' | | 1824 | 1892 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4296 | | ''[[:d:Q24339521|Mark Ormrod]]'' | historiador británicu | 1957 | 2020 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 4297 | [[Ficheru:Steffan Lewis AM (27555190473).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24405255|Steffan Lewis]]'' | políticu británicu | 1984 | 2019 | ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 4298 | | ''[[:d:Q24565981|George Poland]]'' | | 1913 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4299 | | ''[[:d:Q24566004|D. Jacob Davies]]'' | | 1916 | 1974 | ''[[:d:Q16248491|Tregroes]]'' |- | style='text-align:right'| 4300 | | ''[[:d:Q24573112|David Lewis]]'' | | 1797 | 1872 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4301 | | ''[[:d:Q24578824|William Leonard Baker]]'' | políticu galés (1831–1893) | 1831 | 1893 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4302 | | ''[[:d:Q24579303|Trevor Grierson]]'' | xugador de críquet galés (1849–1913) | 1849 | 1913 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4303 | | ''[[:d:Q24635388|Gwen ferch Cynyr]]'' | | 600 | 544 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 4304 | | ''[[:d:Q24716959|Charlotte Louisa Traherne]]'' | | 1798 | 1880 | ''[[:d:Q7164590|Penrice Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 4305 | | ''[[:d:Q24718677|James William Webb-Jones]]'' | | 1904 | 1965 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 4306 | | ''[[:d:Q24735292|Judith Ann Tucker]]'' | investigadora | 1960 | 2023 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4307 | | ''[[:d:Q24845234|Thora Craig]]'' | política británica (1910–1999) | 1910 | 1999 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 4308 | | ''[[:d:Q24845632|William Owen]]'' | | 1860 | 1946 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4309 | | ''[[:d:Q24845633|Bill Parry]]'' | | 1873 | 1923 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4310 | | ''[[:d:Q24845756|John Williams]]'' | políticu australianu (1926–1997) | 1926 | 1997 | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 4311 | [[Ficheru:Thomas Foley - Queensland politician.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24845844|Thomas Foley]]'' | políticu galés (1853–1920) | 1853 | 1920 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4312 | | ''[[:d:Q24845876|John Fowke]]'' | xugador de críquet galés (1858–1938) | 1858 | 1938 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 4313 | | ''[[:d:Q24963158|Sydney Darvell]]'' | | 1874 | 1944 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4314 | | ''[[:d:Q24963161|Llewelyn Griffiths]]'' | | 1877 | 1943 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4315 | | ''[[:d:Q25138514|Johnny Baynham]]'' | | 1918 | 1995 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 4316 | | ''[[:d:Q25171822|John Roberts]]'' | | 1857 | 1900 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 4317 | | ''[[:d:Q25171969|David Evans]]'' | políticu australianu (1924-2019) | 1924 | 2019 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 4318 | | ''[[:d:Q25184178|William Hughes]]'' | | 1889 | 1955 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 4319 | | ''[[:d:Q25206942|William Butler]]'' | | 1872 | 1953 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4320 | | ''[[:d:Q25206940|Arthur Davies]]'' | | 1886 | 1949 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4321 | | ''[[:d:Q25206941|Jack Butler]]'' | | 1868 | 1956 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4322 | | ''[[:d:Q25206956|Edward Evelyn]]'' | | 1862 | 1936 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4323 | [[Ficheru:GeorgeGriffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q25206962|George Griffiths]]'' | | 1865 | 1918 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 4324 | | ''[[:d:Q25206961|William Green]]'' | | 1881 | 1966 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4325 | | ''[[:d:Q25206970|John Hughes]]'' | | 1877 | 1950 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4326 | | ''[[:d:Q25206973|Jack Jenkins]]'' | | 1892 | 1946 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4327 | | ''[[:d:Q25206987|Gordon Jones]]'' | | 1886 | 1977 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4328 | | ''[[:d:Q25207019|Arthur Lloyd]]'' | | 1868 | 1942 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4329 | | ''[[:d:Q25207027|Billy Matthews]]'' | | 1883 | 1921 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4330 | | ''[[:d:Q25207038|John Neal]]'' | | 1899 | 1974 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4331 | | ''[[:d:Q25207082|George Williams]]'' | | 1879 | 1916 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4332 | | ''[[:d:Q25207081|Edwin Williams]]'' | | 1868 | 1950 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4333 | | ''[[:d:Q25209820|Thomas Lynch]]'' | | 1907 | 1976 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 4334 | | ''[[:d:Q25342380|Mitch Fenner]]'' | | 1946 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4335 | | ''[[:d:Q25353794|Henry Folland]]'' | | 1878 | 1926 | ''[[:d:Q7975195|Waunarlwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4336 | | ''[[:d:Q25558258|R. Alun Evans]]'' | | 1936 | 2023 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 4337 | | ''[[:d:Q25558366|Owen Jones Ellis Nanney]]'' | | 1790 | 1870 | ''[[:d:Q11051258|Bryncir]]'' |- | style='text-align:right'| 4338 | | ''[[:d:Q25558390|Thomas Pryse]]'' | | | 1623 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 4339 | | ''[[:d:Q25558389|Dafydd ap Llewelyn Llwyd]]'' | | 1522 | 1559 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4340 | [[Ficheru:Portrait of Richard Richards (4674581) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q25559009|Richard Richards]]'' | | 1787 | 1860 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4341 | | ''[[:d:Q25559026|Tony Lewis]]'' | orfebre galés (1937–2005) | 1937 | 2005 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 4342 | | ''[[:d:Q25559048|Richard Vaughan]]'' | | 1665 | 1734 | ''[[:d:Q17744231|Cors y Gedol Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 4343 | | ''[[:d:Q25753062|Reginald Wynn Owen]]'' | arquiteutu galés (1876–1950) | 1876 | 1950 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 4344 | [[Ficheru:P1040167 crop (cropped) - John S. Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q25824295|John S. Davies]]'' | | 1940 | 2016 | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 4345 | [[Ficheru:Edward-Pryce-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26000446|Sir Edward Pryce-Jones, 1st Baronet]]'' | políticu galés (1861–1926) | 1861 | 1926 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 4346 | | ''[[:d:Q26156061|Tecwyn Ellis]]'' | | 1918 | 2012 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 4347 | [[Ficheru:Evan Mathew Richards AS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26208288|Evan Richards]]'' | | 1821 | 1880 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4348 | | ''[[:d:Q26213540|Sioned James]]'' | | 1974 | 2016 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4349 | | ''[[:d:Q26265397|David Morris]]'' | | 1800 | 1864 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4350 | | ''[[:d:Q26271764|William Morris]]'' | | 1811 | 1877 | ''[[:d:Q6661525|Llangunnor]]'' |- | style='text-align:right'| 4351 | | ''[[:d:Q26289884|James Gwynne-Holford]]'' | | 1833 | 1916 | ''[[:d:Q6661758|Llansantffraed]]'' |- | style='text-align:right'| 4352 | | ''[[:d:Q26696072|John Evans]]'' | | 1795 | 1864 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 4353 | | ''[[:d:Q26702229|Cecily Mackworth]]'' | escritora británica (1911–2006) | 1911 | 2006 | ''[[:d:Q6661799|Llantilio Pertholey]]'' |- | style='text-align:right'| 4354 | | ''[[:d:Q26702755|Richard Squance]]'' | | 1880 | 1948 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4355 | | ''[[:d:Q28043251|Rachel Owen]]'' | | 1968 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4356 | | ''[[:d:Q28044426|Mary Grierson]]'' | ilustradora botánica británica (1912–2012) | 1912 | 2012 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4357 | | ''[[:d:Q28045011|Terry James]]'' | | 1933 | 2016 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 4358 | | ''[[:d:Q28047860|Harry Gould]]'' | | 1914 | 2000 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 4359 | | ''[[:d:Q28065152|Ron Howells]]'' | futbolista británicu (1935–2014) | 1935 | 2014 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 4360 | | ''[[:d:Q28091599|Trefor Beasley]]'' | | 1918 | 1994 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4361 | | ''[[:d:Q28115294|Ellis Stanbury]]'' | | 1931 | 2007 | ''[[:d:Q1152204|South Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 4362 | | ''[[:d:Q28160608|Ivor Hughes]]'' | | 1939 | 1966 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 4363 | | ''[[:d:Q28308507|John Haydn Davies]]'' | | 1905 | 1991 | ''[[:d:Q4923806|Blaencwm]]'' |- | style='text-align:right'| 4364 | | ''[[:d:Q28312981|Joseph Davies]]'' | | 1880 | 1954 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 4365 | | ''[[:d:Q28354969|Stewart Williams]]'' | | 1925 | 2011 | ''[[:d:Q7339915|Roath]]'' |- | style='text-align:right'| 4366 | | ''[[:d:Q28354972|R. Elwyn Hughes]]'' | bioquímicu británicu (1928–2015) | 1928 | 2015 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 4367 | | ''[[:d:Q28356929|Ted Breeze Jones]]'' | | 1929 | 1997 | ''[[:d:Q20597403|Manod]]'' |- | style='text-align:right'| 4368 | | ''[[:d:Q28360693|Thomas Redvers Llewellyn]]'' | | 1901 | 1976 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 4369 | | ''[[:d:Q28360696|Eric Sunderland]]'' | | 1930 | 2010 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 4370 | | ''[[:d:Q28360706|William (John) Morgan]]'' | | 1846 | 1918 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 4371 | | ''[[:d:Q28360712|Thomas Evan Watkins]]'' | | 1801 | 1889 | ''[[:d:Q6661380|Llanfoist]]'' |- | style='text-align:right'| 4372 | | ''[[:d:Q28360713|John Jenkyn Morgan]]'' | | 1875 | 1961 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 4373 | | ''[[:d:Q28360720|Henry John Randall]]'' | | 1877 | 1964 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 4374 | | ''[[:d:Q28360726|David Roberts]]'' | | 1875 | 1956 | ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4375 | | ''[[:d:Q28360731|David John Roberts]]'' | | 1883 | 1956 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 4376 | [[Ficheru:Bob Roberts, Tai'r Felin, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360736|Robert Roberts]]'' | | 1870 | 1951 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4377 | | ''[[:d:Q28360740|George Isaac Thomas]]'' | | 1895 | 1941 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 4378 | | ''[[:d:Q28360744|William Phillip Thomas]]'' | | 1861 | 1954 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 4379 | | ''[[:d:Q28360754|Thomas Glyn Walters]]'' | | 1890 | 1970 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 4380 | | ''[[:d:Q28360757|John Williams]]'' | | 1872 | 1944 | ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]'' |- | style='text-align:right'| 4381 | | ''[[:d:Q28360762|Robert John Williams]]'' | | 1891 | 1967 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4382 | | ''[[:d:Q28360793|Alice Matilda Langland Williams]]'' | | 1867 | 1950 | ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]'' |- | style='text-align:right'| 4383 | | ''[[:d:Q28360830|Thomas Oswald Williams]]'' | | 1888 | 1965 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4384 | | ''[[:d:Q28360838|William Owen]]'' | | 1762 | 1853 | ''[[:d:Q11138487|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 4385 | | ''[[:d:Q28360844|Edward Walter Rees]]'' | | 1881 | 1940 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 4386 | | ''[[:d:Q28360848|Howell Roberts]]'' | | 1840 | 1922 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 4387 | [[Ficheru:Rev. Peter Williams (Pedr Hir), Liverpool (5293994).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360853|Peter Williams]]'' | | 1847 | 1922 | ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]'' |- | style='text-align:right'| 4388 | [[Ficheru:Wynebddalen Hanes Bywyd Thomas Williams, Capelulo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360856|Thomas Williams]]'' | | | 1855 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4389 | | ''[[:d:Q28360862|Thomas Davies]]'' | | 1851 | 1924 | ''[[:d:Q5201424|Abercywarch]]'' |- | style='text-align:right'| 4390 | | ''[[:d:Q28360860|John Roberts]]'' | | 1899 | 1979 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4391 | | ''[[:d:Q28360874|Lewis Meredith]]'' | | 1826 | 1891 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 4392 | | ''[[:d:Q28360879|David Michael]]'' | | 1842 | 1913 | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 4393 | | ''[[:d:Q28360881|Evan Morgan]]'' | | 1846 | 1920 | ''[[:d:Q6911498|Morfa Bychan]]'' |- | style='text-align:right'| 4394 | [[Ficheru:Portrait of John Rhys Morgan, D.D (4670414).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360885|John Rhys Morgan]]'' | | 1822 | 1900 | ''[[:d:Q6647290|Lisvane]]'' |- | style='text-align:right'| 4395 | | ''[[:d:Q28360890|William Morgan]]'' | | 1819 | 1878 | ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 4396 | | ''[[:d:Q28360900|William Moses]]'' | | 1742 | 1824 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4397 | [[Ficheru:Owen Griffith Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360904|Owen Griffith Owen]]'' | | 1847 | 1916 | ''[[:d:Q7131619|Pant Glas]]'' |- | style='text-align:right'| 4398 | [[Ficheru:Richard Jones Owen, 'Glaslyn' (5449759) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360913|Richard Jones Owen]]'' | | 1831 | 1909 | ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]'' |- | style='text-align:right'| 4399 | | ''[[:d:Q28360918|William Owen]]'' | | 1788 | 1838 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4400 | [[Ficheru:Robert Owen (Eyron Gwyllt Walia).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360916|Robert Owen]]'' | | 1803 | 1870 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4401 | | ''[[:d:Q28360923|William Owen]]'' | | 1789 | 1841 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 4402 | [[Ficheru:Portrait of W. Owen Prysgol (4670429).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361196|William Owen]]'' | | 1813 | 1893 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4403 | | ''[[:d:Q28361200|David Parry]]'' | | 1835 | 1870 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 4404 | | ''[[:d:Q28361205|Harri Parri]]'' | | 1709 | 1800 | ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]'' |- | style='text-align:right'| 4405 | [[Ficheru:Portrait of Robert Parry neu Robyn Ddu Eryri (4673403).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361334|Robert Parry]]'' | | 1804 | 1892 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4406 | | ''[[:d:Q28361336|Thomas Parry]]'' | | | 1874 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 4407 | [[Ficheru:Portrait of Benjamin Price Cymro Bach (4671821).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361346|Benjamin Price]]'' | | 1792 | 1854 | ''[[:d:Q6661860|Llanwenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4408 | | ''[[:d:Q28361349|David Price]]'' | | 1804 | 1874 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 4409 | | ''[[:d:Q28361353|Thomas Walter Price]]'' | | 1829 | 1869 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 4410 | | ''[[:d:Q28361357|John Price]]'' | | 1803 | 1887 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 4411 | | ''[[:d:Q28361361|John William Prichard]]'' | | 1749 | 1829 | ''[[:d:Q3404314|Llanddaniel Fab]]'' |- | style='text-align:right'| 4412 | [[Ficheru:Portrait of William Thomas Rees, 'Alaw Ddu' (4670485).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361371|William Thomas Rees]]'' | | 1838 | 1904 | ''[[:d:Q20592884|Pwll-y-glaw]]'' |- | style='text-align:right'| 4413 | | ''[[:d:Q28361374|Jonathan Owain Reynolds]]'' | | 1814 | 1891 | ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]'' |- | style='text-align:right'| 4414 | | ''[[:d:Q28361384|John Richards]]'' | | 1843 | 1901 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4415 | | ''[[:d:Q28361388|Griffith Roberts]]'' | | 1846 | 1915 | ''[[:d:Q5623909|Gwytherin]]'' |- | style='text-align:right'| 4416 | [[Ficheru:Portrait of John Roberts, harpist, of Newtown (4670503) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361398|John Roberts]]'' | | 1816 | 1894 | ''[[:d:Q13129669|Llanrhaeadr-yng-Nghinmeirch]]'' |- | style='text-align:right'| 4417 | [[Ficheru:Iolo Caernarfon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361402|John John Roberts]]'' | | 1840 | 1914 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 4418 | | ''[[:d:Q28361407|Richard Roberts]]'' | | 1818 | 1876 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4419 | | ''[[:d:Q28361405|Lewis Roberts]]'' | | 1756 | 1844 | ''[[:d:Q6661176|Llandecwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4420 | [[Ficheru:Thomas Rowland Roberts (Asaph).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361414|Thomas Rowland Roberts]]'' | | 1857 | 1940 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4421 | [[Ficheru:Richard Gwylfa Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361412|Richard Roberts]]'' | | 1871 | 1935 | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4422 | [[Ficheru:Thomas Roberts, Scorpion (4974950).png|center|128px]] | ''[[:d:Q28361417|Thomas Roberts]]'' | | 1816 | 1887 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 4423 | | ''[[:d:Q28361425|David Rowland]]'' | | 1782 | 1820 | ''[[:d:Q5446229|Ffos-y-ffin]]'' |- | style='text-align:right'| 4424 | | ''[[:d:Q28361431|Henry Rowlands]]'' | | 1832 | 1903 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 4425 | [[Ficheru:David Samuel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361434|David Samuel]]'' | | 1856 | 1921 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4426 | | ''[[:d:Q28361438|David Saunders]]'' | | 1769 | 1840 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 4427 | [[Ficheru:Portrait of D. Rhys Stephen (4672025) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361446|David Rhys Stephen]]'' | | 1807 | 1852 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4428 | [[Ficheru:Portrait of R. D. Thomas (4672710).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361448|Robert David Thomas]]'' | | 1817 | 1888 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4429 | | ''[[:d:Q28361459|Thomas Emlyn Thomas]]'' | | 1822 | 1846 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4430 | [[Ficheru:Cochfarf.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361456|Edward Thomas]]'' | | 1853 | 1912 | ''[[:d:Q4898674|Bettws]]'' |- | style='text-align:right'| 4431 | | ''[[:d:Q28361462|Evan Thomas]]'' | | 1795 | 1867 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4432 | | ''[[:d:Q28361464|Hugh Evan Thomas]]'' | | 1830 | 1889 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4433 | | ''[[:d:Q28361471|Jenkin Thomas]]'' | | 1746 | 1807 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 4434 | | ''[[:d:Q28361468|Francis Thomas]]'' | | 1726 | 1796 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4435 | | ''[[:d:Q28361479|John Thomas]]'' | | 1813 | 1866 | ''[[:d:Q13130710|Pentre Gwenlais]]'' |- | style='text-align:right'| 4436 | | ''[[:d:Q28361476|John Thomas]]'' | | 1742 | 1818 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 4437 | | ''[[:d:Q28361482|John Thomas]]'' | | 1839 | 1921 | ''[[:d:Q13126078|Blaenannerch]]'' |- | style='text-align:right'| 4438 | [[Ficheru:Portrait of Mr. John Thomas (Eifionydd) (4671487).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361486|John Thomas]]'' | | 1848 | 1922 | ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 4439 | | ''[[:d:Q28361492|Arthur Simon Thomas]]'' | | 1865 | 1935 | ''[[:d:Q5189931|Crugybar]]'' |- | style='text-align:right'| 4440 | | ''[[:d:Q28361498|Rowland Walter]]'' | | 1819 | 1884 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 4441 | | ''[[:d:Q28361501|Abraham Williams]]'' | | 1755 | 1828 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 4442 | [[Ficheru:Robert Arthur Williams (Berw).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361504|Robert Arthur Williams]]'' | | 1854 | 1926 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4443 | [[Ficheru:John Williams (Ceulanydd).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361511|John Ceulanydd Williams]]'' | | 1851 | 1899 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 4444 | [[Ficheru:Portrait of 'Gwynionydd' (4672166).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361508|Benjamin Williams]]'' | | 1821 | 1891 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4445 | | ''[[:d:Q28361514|David Williams]]'' | | 1796 | 1823 | ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]'' |- | style='text-align:right'| 4446 | [[Ficheru:Portrait of R. H. Williams, Menai Bridge (Corfanydd) (4671218).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361519|Robert Herbert Williams]]'' | | 1805 | 1876 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4447 | [[Ficheru:H Cernyw Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361522|Hugh Williams]]'' | | 1843 | 1937 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 4448 | | ''[[:d:Q28361531|John Williams]]'' | | 1740 | 1821 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 4449 | | ''[[:d:Q28361528|John Williams]]'' | | 1811 | 1891 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 4450 | | ''[[:d:Q28361538|John Williams]]'' | | 1800 | 1871 | ''[[:d:Q6661167|Llanddoged]]'' |- | style='text-align:right'| 4451 | [[Ficheru:John Williams (Gorfyniawc o Arfon, 1814-78) NLW3362955.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361542|John Williams]]'' | | 1814 | 1878 | ''[[:d:Q3398858|Talybont]]'' |- | style='text-align:right'| 4452 | [[Ficheru:Lewis William.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361547|Lewis William]]'' | | 1774 | 1862 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 4453 | [[Ficheru:Gwyllt y Mynydd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734638|William Hugh Evans]]'' | | 1831 | 1909 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 4454 | | ''[[:d:Q20734639|William Hughes]]'' | | 1757 | 1846 | ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 4455 | | ''[[:d:Q20734636|William Howells]]'' | clérigu galés (1818–1888) | 1818 | 1888 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 4456 | | ''[[:d:Q20734637|William Hubert Davies]]'' | | 1893 | 1965 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 4457 | | ''[[:d:Q20734642|William Hughes]]'' | | 1849 | 1920 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4458 | | ''[[:d:Q20734643|William Jacob]]'' | | 1777 | 1845 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4459 | | ''[[:d:Q20734640|William Hughes]]'' | | 1798 | 1866 | ''[[:d:Q3395924|Llansanffraid-ym-Mechain]]'' |- | style='text-align:right'| 4460 | [[Ficheru:William Hughes, Dolgellau.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734641|William Hughes]]'' | | 1838 | 1921 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 4461 | | ''[[:d:Q20734646|William James]]'' | | 1836 | 1908 | ''[[:d:Q6787320|Mathry]]'' |- | style='text-align:right'| 4462 | [[Ficheru:Revd William James, Aberdar (1848-1907) (U) NLW3365166.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734647|William James]]'' | | 1848 | 1907 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4463 | [[Ficheru:Revd William James, Manchester (1833-1905) NLW3361817.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734645|William James]]'' | | 1833 | 1905 | ''[[:d:Q29496512|Ty'n Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 4464 | | ''[[:d:Q20734650|William John Hughes]]'' | | 1833 | 1879 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4465 | | ''[[:d:Q20734651|William John Hughes]]'' | | 1891 | 1945 | ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]'' |- | style='text-align:right'| 4466 | [[Ficheru:Parch William Jenkin Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734648|William Jenkin Davies]]'' | | 1858 | 1919 | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 4467 | | ''[[:d:Q20734649|William John Evans]]'' | | 1866 | 1947 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4468 | | ''[[:d:Q20734654|William John Roberts]]'' | ministru británicu (1904–1967) | 1904 | 1967 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 4469 | [[Ficheru:William John Nicholson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734652|William John Nicholson]]'' | ministru británicu (1866–1943) | 1866 | 1943 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4470 | | ''[[:d:Q20734657|William Jones]]'' | | 1814 | 1895 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 4471 | | ''[[:d:Q20734662|William Jones]]'' | | 1790 | 1855 | ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 4472 | | ''[[:d:Q20734663|William Jones]]'' | | 1806 | 1873 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 4473 | | ''[[:d:Q20734661|William Jones]]'' | | 1784 | 1847 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4474 | | ''[[:d:Q20734666|William Jones]]'' | ministru británicu (1851–1931) | 1851 | 1931 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4475 | [[Ficheru:William Jones (Bleddyn, 1829?-1903) (1876) NLW3362448.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734667|William Jones]]'' | | 1829 | 1903 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 4476 | [[Ficheru:William Jones, Abergwaun.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734665|William Jones]]'' | | 1834 | 1895 | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 4477 | | ''[[:d:Q20734669|William Joseph Rhys]]'' | | 1880 | 1967 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 4478 | | ''[[:d:Q20734674|William Llewelyn]]'' | | 1735 | 1803 | ''[[:d:Q5141668|Coity]]'' |- | style='text-align:right'| 4479 | | ''[[:d:Q20734675|William Lloyd]]'' | | 1717 | 1777 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 4480 | [[Ficheru:Portrait of Rev. William Meirion Evans (4670715).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734678|William Meirion Evans]]'' | | 1826 | 1883 | ''[[:d:Q29483949|Isallt-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4481 | | ''[[:d:Q20734676|William Lloyd]]'' | | 1901 | 1967 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 4482 | | ''[[:d:Q20734677|William Matthews Williams]]'' | | 1885 | 1972 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 4483 | [[Ficheru:Portrait of W. Mortimer Lewis (4670575).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734682|William Mortimer Lewis]]'' | | 1840 | 1880 | ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]'' |- | style='text-align:right'| 4484 | [[Ficheru:Parch. William Morgan D.D. (1801-1872).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734680|William Morgan]]'' | | 1801 | 1872 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 4485 | | ''[[:d:Q20734681|William Morgan]]'' | | 1818 | 1884 | ''[[:d:Q5714715|Henllan Amgoed]]'' |- | style='text-align:right'| 4486 | [[Ficheru:William Nicholson (Diwygwyr Cymru) (crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734684|William Nicholson]]'' | | 1844 | 1885 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 4487 | | ''[[:d:Q20734685|William Ogwen Williams]]'' | | 1924 | 1969 | ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 4488 | | ''[[:d:Q20734691|William Owen Jones]]'' | ministru británicu (1861–1937) | 1861 | 1937 | ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]'' |- | style='text-align:right'| 4489 | | ''[[:d:Q20734688|William Owen]]'' | | 1785 | 1864 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 4490 | [[Ficheru:William Pari Huws.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734694|William Pari Huws]]'' | | 1853 | 1936 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4491 | | ''[[:d:Q20734695|William Philip Jones]]'' | | 1878 | 1955 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 4492 | | ''[[:d:Q20734692|William Owen Jones]]'' | | 1868 | 1928 | ''[[:d:Q3395863|Llanbedr]]'' |- | style='text-align:right'| 4493 | [[Ficheru:Portrait of Wm. Pryderch, Nantcaredig (4670464).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734699|William Prytherch]]'' | ministru galés (1804–1888) | 1804 | 1888 | ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]'' |- | style='text-align:right'| 4494 | [[Ficheru:William Richard Jones (Goleufryn 1840-1898).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734702|William Richard Jones]]'' | | 1840 | 1898 | ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]'' |- | style='text-align:right'| 4495 | [[Ficheru:William Pugh of Brynllywarch, Kerry, D.L., M.A., J.P born 1783 and died 1842 (5236498).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734700|William Pugh]]'' | | 1783 | 1842 | ''[[:d:Q3309484|Berriew]]'' |- | style='text-align:right'| 4496 | | ''[[:d:Q20734701|William Reginald Herbert]]'' | | 1841 | 1929 | ''[[:d:Q5137178|Clytha]]'' |- | style='text-align:right'| 4497 | | ''[[:d:Q20734706|William Roger Hughes]]'' | | 1898 | 1958 | ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]'' |- | style='text-align:right'| 4498 | | ''[[:d:Q20734704|William Robert Ambrose]]'' | | 1832 | 1878 | ''[[:d:Q3398974|Bryncroes]]'' |- | style='text-align:right'| 4499 | | ''[[:d:Q20734705|William Robert Edwards]]'' | | 1858 | 1921 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4500 | [[Ficheru:William Thomas, Hendy-Gwyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734708|William Thomas]]'' | | 1832 | 1911 | ''[[:d:Q11157973|Llan-giwg]]'' |- | style='text-align:right'| 4501 | [[Ficheru:Portrait of William Thomas Samuel (4670518).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734709|William Thomas Samuel]]'' | | 1852 | 1917 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4502 | | ''[[:d:Q20734716|John Clough Williams-Ellis]]'' | | 1833 | 1913 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4503 | | ''[[:d:Q20737453|Bill Bower]]'' | futbolista británicu (1911–1998) | 1911 | 1998 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4504 | | ''[[:d:Q20737482|Eric Corbett]]'' | militar galés (1917–2002) | 1917 | 2002 | ''[[:d:Q6864241|Minera]]'' |- | style='text-align:right'| 4505 | | ''[[:d:Q20737583|Ingy Norman]]'' | | 1911 | 1990 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4506 | | ''[[:d:Q20738016|Alun Davies]]'' | | 1924 | 1988 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 4507 | | ''[[:d:Q20738017|Anthony Powel]]'' | | 1560 | 1618 | ''[[:d:Q17738583|Llwydarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4508 | | ''[[:d:Q20738023|Dafydd Roberts]]'' | | 1892 | 1965 | ''[[:d:Q3402628|Capel Celyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4509 | [[Ficheru:David Brazell (5294002) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738026|David Brazell]]'' | | 1875 | 1959 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4510 | | ''[[:d:Q20738024|David Bowen]]'' | ministru galés (1774–1853) | 1774 | 1853 | ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]'' |- | style='text-align:right'| 4511 | | ''[[:d:Q20738031|David Emrys Lewis]]'' | | 1887 | 1954 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 4512 | | ''[[:d:Q20738028|David Caxton Davies]]'' | impresor galés (1873–1955) | 1873 | 1955 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 4513 | | ''[[:d:Q20738035|David Jones]]'' | | 1803 | 1868 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 4514 | | ''[[:d:Q20738033|David Francis Roberts]]'' | | 1882 | 1945 | ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4515 | | ''[[:d:Q20738036|David Jones]]'' | | 1808 | 1854 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 4516 | | ''[[:d:Q20738043|Daniel Thomas Davies]]'' | médicu británicu (1899–1966) | 1899 | 1966 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 4517 | | ''[[:d:Q20738041|David Samuel Owen]]'' | | 1887 | 1959 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 4518 | | ''[[:d:Q20738051|Edward Jones]]'' | | 1838 | 1930 | ''[[:d:Q5276401|Dihewyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4519 | | ''[[:d:Q20738055|Edward Pritchard]]'' | | 1839 | 1900 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4520 | | ''[[:d:Q20738063|Evan Williams]]'' | | 1724 | 1758 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4521 | | ''[[:d:Q20738070|George Williams]]'' | | 1879 | 1951 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 4522 | | ''[[:d:Q20738071|Griffith Harris]]'' | | 1811 | 1892 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4523 | | ''[[:d:Q20738079|Harry Farr]]'' | | 1874 | 1968 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4524 | | ''[[:d:Q20738076|Gwilym Richard Jones]]'' | | 1874 | 1953 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 4525 | | ''[[:d:Q20738082|Hugh Humphreys]]'' | | 1817 | 1896 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4526 | | ''[[:d:Q20738081|Hugh Gordon Roberts]]'' | | 1885 | 1961 | ''[[:d:Q29487242|Dolenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4527 | [[Ficheru:John Taihirion Davies (5348979).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738095|John Davies]]'' | | 1825 | 1904 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 4528 | [[Ficheru:John Bowen Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738092|John Bowen Jones]]'' | | 1829 | 1905 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4529 | [[Ficheru:John Davies (Siôn Gymro).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738093|John Davies]]'' | | 1804 | 1884 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4530 | | ''[[:d:Q20738098|John Edwards]]'' | | 1806 | 1887 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4531 | | ''[[:d:Q20738096|John Edwards]]'' | | 1606 | 1660 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4532 | | ''[[:d:Q20738102|John Evans]]'' | | 1790 | 1856 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 4533 | | ''[[:d:Q20738105|John James]]'' | | 1815 | 1869 | ''[[:d:Q3403327|Colwinston]]'' |- | style='text-align:right'| 4534 | | ''[[:d:Q20738110|John Parry]]'' | | 1770 | 1820 | ''[[:d:Q13129619|Llanelian-yn-Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 4535 | | ''[[:d:Q20738118|John Thomas Pritchard]]'' | | 1859 | 1890 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 4536 | | ''[[:d:Q20738119|John Williams]]'' | | 1806 | 1856 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 4537 | | ''[[:d:Q20738116|John Rowland]]'' | | 1816 | 1888 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 4538 | | ''[[:d:Q20738134|Michael Roberts]]'' | | 1780 | 1849 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 4539 | | ''[[:d:Q20738135|Morgan John Lewis]]'' | | 1711 | 1771 | ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]'' |- | style='text-align:right'| 4540 | [[Ficheru:Miss Margaret Jones (Y Gymraes o Gaanan, -1902) NLW3364267 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738132|Margaret Jones]]'' | escritora galesa (1842–1902) | 1842 | 1902 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 4541 | [[Ficheru:Portrait of Morgan Jones, Treluach i.e. Trelech, Carmarthenshire (4674166).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738137|Morgan Jones]]'' | | 1768 | 1835 | ''[[:d:Q6662982|Llywel]]'' |- | style='text-align:right'| 4542 | | ''[[:d:Q20738143|Richard Lloyd]]'' | | 1771 | 1834 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 4543 | | ''[[:d:Q20738141|Richard Humphreys Evans]]'' | | 1904 | 1995 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 4544 | | ''[[:d:Q20738146|Richard Prichard]]'' | | 1811 | 1882 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4545 | | ''[[:d:Q20738145|Richard Newell]]'' | | 1785 | 1852 | ''[[:d:Q4667113|Aberhafesp]]'' |- | style='text-align:right'| 4546 | | ''[[:d:Q20738151|Robert Gruffydd]]'' | | 1832 | 1863 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 4547 | | ''[[:d:Q20738148|Richard Roberts Morris]]'' | | 1852 | 1935 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 4548 | | ''[[:d:Q20738149|Richard Thomas Evans]]'' | sacerdote galés (1892–1962) | 1892 | 1962 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 4549 | [[Ficheru:Robert Oliver Hughes (Elfyn).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738154|Robert Owen Hughes]]'' | | 1858 | 1919 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4550 | [[Ficheru:Y Parch. R. Jones, (Trebor Aled), Llansannan (5349003).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738153|Robert Jones]]'' | | 1866 | 1917 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 4551 | | ''[[:d:Q20738159|Ronald Cavill Mathias]]'' | | 1912 | 1968 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 4552 | | ''[[:d:Q26727497|Olwen Brogan]]'' | arqueóloga provincial romanu británica (1900–1989) | 1900 | 1989 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 4553 | | ''[[:d:Q26736713|Owain Rhys Davies]]'' | | 1982 | 2026 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4554 | | ''[[:d:Q26754461|Arthur Davies]]'' | políticu británicu (1872–1942) | 1872 | 1942 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 4555 | | ''[[:d:Q26769421|John Henry Williams]]'' | economista d&#39;Estaos Xuníos (1887–1980) | 1887 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4556 | [[Ficheru:Pryce Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26809927|Pryce Lewis]]'' | espía galés (1831–1911) | 1831 | 1911 | ''[[:d:Q7020033|Newton]]'' |- | style='text-align:right'| 4557 | | ''[[:d:Q26818595|Gwenllian Davies]]'' | actriz británica | 1914 | 2007 | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 4558 | | ''[[:d:Q26838630|David Baynham]]'' | futbolista británicu | 1902 | 1974 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4559 | | ''[[:d:Q26882238|Peter Edwards]]'' | | 1947 | 2016 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 4560 | | ''[[:d:Q26970843|William Trevor Anthony]]'' | | 1912 | 1984 | ''[[:d:Q7859766|Tycroes]]'' |- | style='text-align:right'| 4561 | | ''[[:d:Q26985252|Frederick Kynaston Barnes]]'' | constructor naval galés (1828–1908) | 1828 | 1908 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 4562 | | ''[[:d:Q27044313|Samuel Jones]]'' | broadcaster galés (1898–1974) | 1898 | 1974 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 4563 | | ''[[:d:Q27062496|Audrey Williams]]'' | arqueóloga galesa (1902–1978) | 1902 | 1978 | ''[[:d:Q3403308|Dinas Powys]]'' |- | style='text-align:right'| 4564 | | ''[[:d:Q27064081|Phyllis Linton]]'' | nadadora británica | 1929 | 2023 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4565 | [[Ficheru:Gerard Storm (1974).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27106535|Gerard Storm]]'' | políticu belxicanu | 1918 | 2002 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4566 | | ''[[:d:Q27460689|Cyril Percival]]'' | actor galés (1889–1948) | 1889 | 1948 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4567 | | ''[[:d:Q27491504|T. Rees Thomas]]'' | | 1910 | 1993 | ''[[:d:Q24674338|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 4568 | [[Ficheru:Elen Roger Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27553597|Elen Roger Jones]]'' | | 1908 | 1999 | ''[[:d:Q6761826|Marian-glas]]'' |- | style='text-align:right'| 4569 | | ''[[:d:Q27661910|Harry Toft]]'' | xugador de rugbi union galés (1881–1951) | 1881 | 1951 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4570 | | ''[[:d:Q27824216|Thomas Buckland]]'' | | 1870 | 1932 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4571 | | ''[[:d:Q27825483|Sir Richard Price Puleston, 1st Baronet]]'' | | 1765 | 1840 | ''[[:d:Q26213230|Bryn y Pys Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 4572 | [[Ficheru:Gareth Powell, British-born Australian publisher, journalist, author, and editor, 1967.png|center|128px]] | ''[[:d:Q27861839|Gareth Powell]]'' | | 1934 | 2016 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 4573 | | ''[[:d:Q27861969|Henry Morris Pryce-Jones]]'' | soldáu galés (1878–1952) | 1878 | 1952 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 4574 | | ''[[:d:Q27876622|Frances Môn Jones]]'' | | 1919 | 2000 | ''[[:d:Q990946|Broughton]]'' |- | style='text-align:right'| 4575 | | ''[[:d:Q27876643|Dora Herbert Jones]]'' | | 1890 | 1974 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 4576 | | ''[[:d:Q27922155|Ernest William Jones]]'' | | 1870 | 1941 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 4577 | | ''[[:d:Q27922515|Michael Forrest]]'' | actor de televisión galés (1932–2004) | 1932 | 2004 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 4578 | [[Ficheru:Nefydd (William Roberts).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27967959|William Roberts]]'' | ministru galés (1813–1872) | 1813 | 1872 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4579 | | ''[[:d:Q27970129|Owen John Owen]]'' | | 1867 | 1960 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4580 | | ''[[:d:Q27971201|John Phillips]]'' | | 1810 | 1877 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4581 | | ''[[:d:Q27971230|John Pugh]]'' | | 1783 | 1839 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 4582 | [[Ficheru:Portrait of Cadfan (4671203).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27972098|Hugh Williams]]'' | | 1807 | 1870 | ''[[:d:Q3402457|Bryncrug]]'' |- | style='text-align:right'| 4583 | | ''[[:d:Q27972899|Roger Howells]]'' | futbolista británicu (1931–1975) | 1931 | 1975 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4584 | | ''[[:d:Q27972897|Rosemary Barrow]]'' | historiadora del arte británica (1968–2016) | 1968 | 2016 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 4585 | | ''[[:d:Q27982248|Billy James]]'' | futbolista británicu | 1921 | 1980 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4586 | | ''[[:d:Q27995652|Philip Archibald Gibbs]]'' | | 1893 | 1960 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 4587 | [[Ficheru:Betty Campbell head 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28003067|Betty Campbell]]'' | | 1934 | 2017 | ''[[:d:Q5002508|Butetown]]'' |- | style='text-align:right'| 4588 | | ''[[:d:Q28011841|John Ralph Michell]]'' | | 1861 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4589 | [[Ficheru:Jack Price BC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28024777|John Price]]'' | | 1883 | 1956 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4590 | | ''[[:d:Q28026597|John Roberts]]'' | | 1731 | 1806 | ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 4591 | | ''[[:d:Q28028557|Paul Panton]]'' | | 1758 | 1822 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 4592 | | ''[[:d:Q28035448|Cecil Smith]]'' | entrenador galés (1936–2016) | 1936 | 2016 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4593 | [[Ficheru:PhilipBounds2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16190199|Philip Bounds]]'' | historiador británicu | 1950 | 2020 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4594 | | ''[[:d:Q16190509|Helen Griffin]]'' | | 1958 | 2018 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4595 | | ''[[:d:Q16191353|Thomas Thomas]]'' | políticu canadianu (1899–1980) | 1899 | 1980 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4596 | | ''[[:d:Q16198194|Lew Baker]]'' | policía galés | 1825 | 1870 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4597 | | ''[[:d:Q16199534|Ian Lloyd]]'' | | | 1989 | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 4598 | | ''[[:d:Q16199645|Jesse Meredith]]'' | | 1906 | 1974 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 4599 | | ''[[:d:Q16200395|Rees Hopkin Rhys]]'' | | 1819 | 1899 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4600 | [[Ficheru:CharletStraton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16203457|Emmeline Lewis Lloyd]]'' | guía de monte galesa (1827–1913) | 1827 | 1913 | ''[[:d:Q1324865|Elan Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 4601 | [[Ficheru:William lathan bevan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16205567|William Latham Bevan]]'' | | 1821 | 1908 | ''[[:d:Q4877452|Beaufort]]'' |- | style='text-align:right'| 4602 | | ''[[:d:Q16205780|Howell de Francis]]'' | | | 1966 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 4603 | | ''[[:d:Q16205902|Thomas Grey]]'' | | | 1915 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4604 | | ''[[:d:Q16206141|Tom Llewellyn]]'' | | 1882 | 1956 | ''[[:d:Q3398389|Whitchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 4605 | | ''[[:d:Q16206326|William Rees]]'' | | 1899 | 1968 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 4606 | | ''[[:d:Q16206367|Johnny Rogers]]'' | | 1892 | 1958 | ''[[:d:Q4667111|Abergwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 4607 | | ''[[:d:Q16206879|Hugh Lloyd]]'' | | 1586 | 1667 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4608 | | ''[[:d:Q16210390|Louisa Henrietta Sheridan]]'' | | 1810 | 1842 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 4609 | | ''[[:d:Q16228121|Brian Radford]]'' | | 1926 | 2007 | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 4610 | | ''[[:d:Q16230200|Thomas Chapman]]'' | futbolista británicu | 1871 | 1929 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 4611 | | ''[[:d:Q16237410|Wynford Evans]]'' | cantante galés (1946–2009) | 1946 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4612 | | ''[[:d:Q16240303|Oliver Lloyd]]'' | | 1520 | 1589 | ''[[:d:Q20600968|Leighton]]'' |- | style='text-align:right'| 4613 | [[Ficheru:Sarah Gwynne Wesley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16258569|Sarah Wesley]]'' | | 1726 | 1822 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''<br/>''[[:d:Q5524325|Garth]]'' |- | style='text-align:right'| 4614 | | ''[[:d:Q16266578|Ray Henwood]]'' | actor neozelandés | 1937 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4615 | | ''[[:d:Q16325363|Frank Spiller Locke]]'' | escritor galés (1866–1949) | 1866 | 1949 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4616 | | ''[[:d:Q16522550|Robert Ernest Smith]]'' | | 1917 | 1986 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4617 | | ''[[:d:Q16524116|Isabella Gifford]]'' | | 1825 | 1891 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 4618 | [[Ficheru:Edward Owen's photography 'Arrived at Chubut in 1874' (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16559378|Edward Maes Llaned Owen]]'' | inxenieru galés (1846–1931) | 1846 | 1931 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 4619 | | ''[[:d:Q16591980|Owen Roberts]]'' | | 1939 | 2012 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 4620 | | ''[[:d:Q16623283|William Peart]]'' | futbolista británicu | 1904 | 1991 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4621 | [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1956, Aberdare (1464449).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16658494|Mathonwy Hughes]]'' | | 1901 | 1999 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 4622 | | ''[[:d:Q16658495|Edward Prosser Rhys]]'' | | 1901 | 1945 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4623 | [[Ficheru:John Ellis Williams, the author, at his desk (1540166).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16658496|J. Ellis Williams]]'' | | 1901 | 1975 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 4624 | | ''[[:d:Q16707733|Harry Goodwin]]'' | xugador de críquet galés (1870–1955) | 1870 | 1955 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4625 | | ''[[:d:Q16734442|John Peter]]'' | | 1938 | 2020 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4626 | [[Ficheru:Aled Roberts (6324905377).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16735288|Aled Roberts]]'' | políticu británicu | 1962 | 2022 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 4627 | [[Ficheru:Revd Robert Thomas (Ap Vychan, 1809-80) NLW3362405 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16737330|Robert Thomas]]'' | | 1809 | 1880 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4628 | | ''[[:d:Q16737328|John William Thomas]]'' | | 1805 | 1840 | ''[[:d:Q11012111|Pentir]]'' |- | style='text-align:right'| 4629 | [[Ficheru:Revd William Williams (Caledfryn, 1801-69) NLW3362700.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16737332|William Williams]]'' | | 1801 | 1869 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 4630 | | ''[[:d:Q16737333|John Williams]]'' | | 1801 | 1859 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4631 | [[Ficheru:George-lawrence-en-la-imprenta.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16738650|George Lawrence Davis]]'' | misioneru galés (1830–1894) | 1830 | 1894 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 4632 | | ''[[:d:Q16744933|John Bulloch]]'' | periodista británicu (1928–2010) | 1928 | 2010 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4633 | [[Ficheru:Danny Winter (1947).png|center|128px]] | ''[[:d:Q16745080|Danny Winter]]'' | futbolista británicu | 1918 | 2004 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 4634 | | ''[[:d:Q16822099|Preston Austin]]'' | | 1827 | 1908 | ''[[:d:Q6662903|Llwydcoed]]'' |- | style='text-align:right'| 4635 | | ''[[:d:Q16839740|Hugh Foulkes]]'' | futbolista británicu (1909–1981) | 1909 | 1981 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 4636 | | ''[[:d:Q16840644|Marmaduke Gwynne]]'' | | 1691 | 1769 | ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4637 | [[Ficheru:The Trial of Queen Caroline 1820 by Sir George Hayter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16842663|Henry Devereux, 14th Viscount Hereford]]'' | | 1777 | 1843 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 4638 | [[Ficheru:Hugh Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16845399|Hugh Hughes]]'' | pintor británicu | 1790 | 1863 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 4639 | [[Ficheru:Sir John Salisbury by Moses Griffith 02197.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16846411|John Salusbury]]'' | | 1520 | 1578 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 4640 | | ''[[:d:Q16848905|Ehud Rogers]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1996 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 4641 | [[Ficheru:Bishop John Wynne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16849924|John Wynne]]'' | sacerdote galés (1667–1743) | 1667 | 1743 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 4642 | [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch D Jones, Llangan .. NLW3365112.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16850823|David Jones]]'' | | 1736 | 1810 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 4643 | | ''[[:d:Q16851896|William Jones]]'' | | 1762 | 1846 | ''[[:d:Q3406264|Gresford]]'' |- | style='text-align:right'| 4644 | | ''[[:d:Q16853914|Edward Jones]]'' | | 1741 | 1806 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 4645 | | ''[[:d:Q16854017|Joshua Parry]]'' | | 1719 | 1776 | ''[[:d:Q6661429|Llangan]]'' |- | style='text-align:right'| 4646 | | ''[[:d:Q16855987|D. Geraint James]]'' | | 1922 | 2010 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 4647 | | ''[[:d:Q16856736|Albert Purchas]]'' | arquiteutu australianu (1825–1909) | 1825 | 1909 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 4648 | [[Ficheru:William Jenkins Rees Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16858267|William Jenkins Rees]]'' | | 1772 | 1855 | ''[[:d:Q20593537|Llandingad]]'' |- | style='text-align:right'| 4649 | [[Ficheru:Sir John Waters by William Salter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16859200|John Waters]]'' | líder militar galés (1774–1842) | 1774 | 1842 | ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]'' |- | style='text-align:right'| 4650 | | ''[[:d:Q16859746|Hugh Lloyd]]'' | | 1546 | 1601 | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 4651 | | ''[[:d:Q16859745|David Lloyd]]'' | biógrafu galés (1635–1692) | 1635 | 1692 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4652 | | ''[[:d:Q16863488|Ellis Price]]'' | políticu galés (1505–1594) | 1505 | 1594 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4653 | | ''[[:d:Q16863621|Walter Rumsey]]'' | | 1584 | 1660 | ''[[:d:Q6661701|Llanover]]'' |- | style='text-align:right'| 4654 | | ''[[:d:Q16863901|David Davies]]'' | | 1906 | 1974 | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4655 | | ''[[:d:Q16885562|Richard Price]]'' | | 1773 | 1861 | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 4656 | | ''[[:d:Q16933947|Martin Lluelyn]]'' | | 1616 | 1682 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4657 | [[Ficheru:Rosemary Moravec 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16937524|Rosemary Dorothy Moravec]]'' | | 1946 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4658 | | ''[[:d:Q16943691|Edward Alfred Jones]]'' | | 1872 | 1943 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 4659 | | ''[[:d:Q16943702|Laurence Bedford Potter]]'' | ganaderu canadianu (1883–1943) | 1883 | 1943 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 4660 | [[Ficheru:British School - David Davis (1797–1866), of Blaengarn - NMW A 3806 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16973311|David Davis, Blaengwawr]]'' | | 1797 | 1866 | ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 4661 | | ''[[:d:Q16973316|David Williams]]'' | industrial galés (1809–1863) | 1809 | 1863 | ''[[:d:Q8059810|Ystradowen]]'' |- | style='text-align:right'| 4662 | | ''[[:d:Q16991664|Evan Edwards]]'' | | 1898 | 1958 | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 4663 | | ''[[:d:Q17002888|Ewart Lewis]]'' | | 1914 | 1963 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 4664 | | ''[[:d:Q17006607|Frances Williams]]'' | | 1904 | 1978 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4665 | [[Ficheru:Rev Thomas Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17014441|Thomas Price]]'' | | 1820 | 1888 | ''[[:d:Q6661585|Llanhamlach]]'' |- | style='text-align:right'| 4666 | [[Ficheru:Major William Henry Skinner.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17020455|William Henry Skinner]]'' | arquiteutu neozelandés (1838–1915) | 1838 | 1915 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4667 | | ''[[:d:Q17027823|Chris Williams]]'' | | 1963 | 2024 | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 4668 | [[Ficheru:Idris Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17029028|Idris Williams]]'' | | 1836 | 1894 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 4669 | [[Ficheru:J.E. Vincent in WT Pike Biographies Berks Bucks & Beds (29).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17029694|James Edmund Vincent]]'' | periodista británicu | 1857 | 1909 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 4670 | [[Ficheru:The Rev. William Morris D.D., Treorchy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17053621|William Morris]]'' | | 1843 | 1922 | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4671 | | ''[[:d:Q17141872|Jennette Fothergill]]'' | escritora galesa (1821–1921) | 1821 | 1921 | ''[[:d:Q6176372|Jeffreyston]]'' |- | style='text-align:right'| 4672 | [[Ficheru:Tom Rees 1915.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17152128|Tom Rees]]'' | | 1895 | 1916 | ''[[:d:Q7450887|Sennybridge]]'' |- | style='text-align:right'| 4673 | | ''[[:d:Q17161194|Anthony Charles]]'' | lluchador profesional xaponés (1936–2015) | 1936 | 2015 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 4674 | [[Ficheru:Tony Orchard Univ portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17199130|Tony Orchard]]'' | químicu galés (1941–2005) | 1941 | 2005 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4675 | | ''[[:d:Q17233261|Ray Desmond]]'' | | 1925 | 2020 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4676 | | ''[[:d:Q17307366|Robert Hughes]]'' | poeta galés (1744–1785) | 1744 | 1785 | ''[[:d:Q3400990|Penmynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4677 | [[Ficheru:Bankes JE Vanity Fair 1906-03-29.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17308772|John Eldon Bankes]]'' | | 1854 | 1946<br/>1947 | ''[[:d:Q2573736|Northop]]'' |- | style='text-align:right'| 4678 | [[Ficheru:Arthur D. Houghton, botanist and politician.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17309155|Arthur D. Houghton]]'' | botánicu galés (1870–1938) | 1870 | 1938 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4679 | | ''[[:d:Q17309163|John Hughes]]'' | | 1873 | 1932 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 4680 | | ''[[:d:Q17309161|John Hughes]]'' | | 1872 | 1914 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 4681 | [[Ficheru:Joseph Munitiz in Oxford in 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17318796|Joseph A. Munitiz]]'' | | 1931 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4682 | | ''[[:d:Q17353645|Catherine Davies]]'' | | 1773 | 1841 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 4683 | | ''[[:d:Q17385896|Jeff Evans]]'' | | 1954 | 2025 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4684 | | ''[[:d:Q17421625|Lumley Jones]]'' | militar galés (1887–1918) | 1876 | 1918 | ''[[:d:Q6661272|Llandyssil]]'' |- | style='text-align:right'| 4685 | [[Ficheru:WHPowell.png|center|128px]] | ''[[:d:Q17421719|William Henry Powell]]'' | | 1825 | 1904 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 4686 | | ''[[:d:Q17423834|William Williams]]'' | | 1738 | 1817 | ''[[:d:Q7837762|Trefdraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4687 | | ''[[:d:Q17427011|Huw D. Edwards]]'' | físicu galés (1925–2003) | 1925 | 2003 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4688 | | ''[[:d:Q17435926|Merfyn Turner]]'' | | 1915 | 1991 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 4689 | | ''[[:d:Q17442758|Rae Jenkins]]'' | | 1903 | 1985 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 4690 | [[Ficheru:Eglwys Sant Beuno, St Beuno's Church, Penmorfa, Eifionydd, Gwynedd, Cymru Wales 47.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q17479540|Cyngar ap Geraint]]'' | monxu galés (490–501) | 490 | 501 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 4691 | | ''[[:d:Q17479637|Jack Austin]]'' | | 1917 | 1993 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 4692 | | ''[[:d:Q20734456|Thomas Gruffydd Jones]]'' | | 1832 | 1898 | ''[[:d:Q7162069|Pen-y-cae-mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4693 | | ''[[:d:Q20734457|Thomas Harris]]'' | | 1705 | 1782 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4694 | | ''[[:d:Q20734460|Thomas Hughes]]'' | | 1854 | 1928 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 4695 | | ''[[:d:Q20734461|Thomas Hughes]]'' | | 1803 | 1898 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4696 | | ''[[:d:Q20734466|Thomas Hywel Hughes]]'' | | 1875 | 1945 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 4697 | | ''[[:d:Q20734467|Thomas Isfryn Hughes]]'' | | 1865 | 1942 | ''[[:d:Q16071047|Clocaenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4698 | | ''[[:d:Q20734464|Thomas Huws Davies]]'' | secretariu galés (1882–1940) | 1882 | 1940 | ''[[:d:Q7165358|Penuwch]]'' |- | style='text-align:right'| 4699 | | ''[[:d:Q20734465|Thomas Huxley]]'' | | 1738 | 1792 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4700 | [[Ficheru:Portrait of Thomas James M.A (4673953).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734470|Thomas James]]'' | | 1834 | 1915 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 4701 | | ''[[:d:Q20734471|Thomas James]]'' | | 1817 | 1879 | ''[[:d:Q6751430|Manordeifi]]'' |- | style='text-align:right'| 4702 | | ''[[:d:Q20734475|Thomas John Evans]]'' | | 1894 | 1965 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4703 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Jerman Jones and his family (4670364).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734472|Thomas Jerman Jones]]'' | | 1833 | 1890 | ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]'' |- | style='text-align:right'| 4704 | | ''[[:d:Q20734473|Thomas John]]'' | | 1816 | 1862 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 4705 | | ''[[:d:Q20734482|Thomas Jones]]'' | | 1777 | 1847 | ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 4706 | | ''[[:d:Q20734480|Thomas Jones]]'' | | 1761 | 1831 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 4707 | | ''[[:d:Q20734486|Thomas Jones]]'' | | 1860 | 1932 | ''[[:d:Q13651875|Nantglyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4708 | | ''[[:d:Q20734487|Thomas Jones]]'' | | 1871 | 1938 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 4709 | | ''[[:d:Q20734490|Thomas Jones]]'' | | 1823 | 1904 | ''[[:d:Q6963824|Nannerch]]'' |- | style='text-align:right'| 4710 | | ''[[:d:Q20734491|Thomas Jones Hughes]]'' | | 1822 | 1891 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4711 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Jones 'Taliesin o Eifion' (4670540) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734488|Thomas Jones]]'' | poeta galés (1820–1876) | 1820 | 1876 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4712 | | ''[[:d:Q20734489|Thomas Jones]]'' | | 1822 | 1854 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4713 | [[Ficheru:Thomas Jones Humphreys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734492|Thomas Jones Humphreys]]'' | ministru británicu (1841–1934) | 1841 | 1934 | ''[[:d:Q20589268|Darowen]]'' |- | style='text-align:right'| 4714 | | ''[[:d:Q20734498|Thomas Lewis]]'' | | 1837 | 1892 | ''[[:d:Q13130294|Mydroilyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4715 | | ''[[:d:Q20734499|Thomas Lewis]]'' | misioneru británicu (1859–1929) | 1859 | 1929 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 4716 | | ''[[:d:Q20734496|Thomas Lewis]]'' | | 1759 | 1842 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 4717 | | ''[[:d:Q20734497|Thomas Lewis]]'' | | 1823 | 1900 | ''[[:d:Q20593513|Llandeilo'r-fân]]'' |- | style='text-align:right'| 4718 | | ''[[:d:Q20734503|Thomas Lloyd Williams]]'' | | 1830 | 1910 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4719 | | ''[[:d:Q20734501|Thomas Lloyd]]'' | | 1765 | 1789 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4720 | | ''[[:d:Q20734506|Thomas Morgan]]'' | | | 1833 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 4721 | | ''[[:d:Q20734507|Thomas Morgan]]'' | | 1720 | 1799 | ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]'' |- | style='text-align:right'| 4722 | | ''[[:d:Q20734508|Thomas Morgan]]'' | | 1737 | 1813 | ''[[:d:Q6661651|Llannon]]'' |- | style='text-align:right'| 4723 | | ''[[:d:Q20734509|Thomas Morris]]'' | | 1786 | 1846 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 4724 | | ''[[:d:Q20734518|Thomas Powell]]'' | | 1781 | 1842 | ''[[:d:Q7837433|Trecastle]]'' |- | style='text-align:right'| 4725 | | ''[[:d:Q20734519|Thomas Price]]'' | | 1809 | 1892 | ''[[:d:Q24360208|Builth]]'' |- | style='text-align:right'| 4726 | [[Ficheru:Portrait of Parch Thos. Phillips D. D (4673602).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734516|Thomas Phillips]]'' | | 1806 | 1870 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 4727 | [[Ficheru:Reverend Thomas Rees (1825–1908) (gcf10118).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734523|Thomas Rees]]'' | | 1825 | 1908 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 4728 | | ''[[:d:Q20734520|Thomas Prichard]]'' | | 1764 | 1843 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4729 | | ''[[:d:Q20734521|Thomas Pryce]]'' | | 1833 | 1904 | ''[[:d:Q13644930|Llandrinio]]'' |- | style='text-align:right'| 4730 | [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch Thomas Richards, Abergwaen .. NLW3364476.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734526|Thomas Richard]]'' | | 1783 | 1856 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 4731 | | ''[[:d:Q20734527|Thomas Rocyn Jones]]'' | | 1822 | 1877 | ''[[:d:Q6751430|Manordeifi]]'' |- | style='text-align:right'| 4732 | | ''[[:d:Q20734524|Thomas Rees Morgan]]'' | | 1834 | 1897 | ''[[:d:Q3406657|Penydarren]]'' |- | style='text-align:right'| 4733 | | ''[[:d:Q20734525|Thomas Rhys Davies]]'' | | 1790 | 1859 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 4734 | | ''[[:d:Q20734528|Thomas Saunders]]'' | | 1732 | 1790 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 4735 | | ''[[:d:Q20734529|Thomas Sheen]]'' | | 1718 | 1790 | ''[[:d:Q13128654|Glascwm]]'' |- | style='text-align:right'| 4736 | | ''[[:d:Q20734535|Thomas Twynog Jeffries]]'' | | 1844 | 1911 | ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 4737 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Thomas Thomas, D.D (4672354).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734533|Thomas Thomas]]'' | | 1776 | 1847 | ''[[:d:Q16248463|Tre-Wen]]'' |- | style='text-align:right'| 4738 | | ''[[:d:Q20734539|Thomas William Barker]]'' | | 1861 | 1912 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4739 | | ''[[:d:Q20734536|Thomas Wallace Fagan]]'' | | 1874 | 1951 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4740 | | ''[[:d:Q20734537|Thomas Waterhouse]]'' | | 1878 | 1961 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 4741 | [[Ficheru:Portrait of T. W. Jenkyn, D.D (4673322) (cropped 3).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734540|Thomas William Jenkyn]]'' | | 1794 | 1858 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4742 | | ''[[:d:Q20734547|Tom Eirug Davies]]'' | | 1892 | 1951 | ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]'' |- | style='text-align:right'| 4743 | [[Ficheru:Timothy Eynon Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734544|Timothy Eynon Davies]]'' | ministru (1854–1935) | 1854 | 1935 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 4744 | | ''[[:d:Q20734545|Titus Evans]]'' | | 1809 | 1864 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4745 | | ''[[:d:Q20734550|Trefor Richard Morgan]]'' | | 1914 | 1970 | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 4746 | | ''[[:d:Q20734548|Tom Pugh Williams]]'' | | 1912 | 1985 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4747 | | ''[[:d:Q20734552|Vaughan Lloyd]]'' | | 1736 | 1817 | ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]'' |- | style='text-align:right'| 4748 | | ''[[:d:Q20734556|Walter David Jeremy]]'' | | 1825 | 1893 | ''[[:d:Q7162296|Pencarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 4749 | | ''[[:d:Q20734562|Watcyn Clywedog]]'' | | | 1650 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4750 | | ''[[:d:Q20734563|Watkin Jones]]'' | | 1882 | 1967 | ''[[:d:Q3402628|Capel Celyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4751 | | ''[[:d:Q20734561|Walter Phillips John]]'' | | 1910 | 1967 | ''[[:d:Q5561755|Gilfach]]'' |- | style='text-align:right'| 4752 | | ''[[:d:Q20734564|Watkin William Price]]'' | | 1873 | 1967 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 4753 | | ''[[:d:Q20734565|John Webber]]'' | | 1884 | 1962 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 4754 | | ''[[:d:Q20734570|Robert William]]'' | | 1744 | 1815 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4755 | [[Ficheru:Bust of William Adams, National Museum Cardiff 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734571|William Adams]]'' | | 1813 | 1886 | ''[[:d:Q7165398|Penycae]]'' |- | style='text-align:right'| 4756 | | ''[[:d:Q20734575|William Beynon]]'' | | 1884 | 1932 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 4757 | [[Ficheru:William Alonzo Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734572|William Alonzo Griffiths]]'' | | 1842 | 1893 | ''[[:d:Q7227989|Pont-ar-Gothi]]'' |- | style='text-align:right'| 4758 | [[Ficheru:William Cadwaladr Davies (1849-1905) NLW3364074.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734579|William Cadwaladr Davies]]'' | pedagogu galés (1849–1905) | 1849 | 1905 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4759 | | ''[[:d:Q20734583|William Daniel Davies]]'' | | 1838 | 1900 | ''[[:d:Q7162279|Pen-boyr]]'' |- | style='text-align:right'| 4760 | [[Ficheru:Portrait of William Davies (4674071).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734586|William Davies]]'' | | 1785 | 1851 | ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]'' |- | style='text-align:right'| 4761 | [[Ficheru:William Davies, Ffrwd-y-fâl (1805-1859).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734587|William Davies]]'' | | 1805 | 1859 | ''[[:d:Q6661911|Llanycrwys]]'' |- | style='text-align:right'| 4762 | | ''[[:d:Q20734584|William Davies]]'' | | 1729 | 1787 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4763 | | ''[[:d:Q20734591|William Dykins]]'' | | 1831 | 1872 | ''[[:d:Q5603927|Greenfield]]'' |- | style='text-align:right'| 4764 | | ''[[:d:Q20734588|William Davies]]'' | | 1820 | 1875 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4765 | | ''[[:d:Q20734595|William Edward Cecil Tregoning]]'' | | 1871 | 1957 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4766 | | ''[[:d:Q20734593|William Edmunds]]'' | | 1827 | 1875 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 4767 | | ''[[:d:Q20734598|William Edwards]]'' | | 1786 | 1857 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 4768 | | ''[[:d:Q20734603|William Elias]]'' | | 1708 | 1787 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4769 | | ''[[:d:Q20734600|William Edwards Davies]]'' | | 1851 | 1927 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4770 | | ''[[:d:Q20734601|William Eilir Evans]]'' | | 1852 | 1910 | ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4771 | | ''[[:d:Q20734607|William Evans]]'' | | 1716 | 1770 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 4772 | | ''[[:d:Q20734604|William Ellis]]'' | | 1752 | 1810 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 4773 | [[Ficheru:Portrait of The Reverend William Evans (4670714).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734610|William Evans]]'' | | 1795 | 1891 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 4774 | [[Ficheru:Canon William Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734611|William Evans]]'' | | 1823 | 1900 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 4775 | | ''[[:d:Q20734608|William Evans]]'' | | 1734 | 1805 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 4776 | | ''[[:d:Q20734609|William Evans]]'' | | 1779 | 1854 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4777 | | ''[[:d:Q20734614|William Evans]]'' | | 1808 | 1860 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4778 | | ''[[:d:Q20734615|William Evans]]'' | músicu galés (1836–1900) | 1836 | 1900 | ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]'' |- | style='text-align:right'| 4779 | | ''[[:d:Q20734613|William Evans]]'' | | 1869 | 1948 | ''[[:d:Q6484919|Landore]]'' |- | style='text-align:right'| 4780 | | ''[[:d:Q20734616|William Frederick Frost]]'' | | 1846 | 1891 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4781 | | ''[[:d:Q20734620|William Griffith]]'' | | 1719 | 1782 | ''[[:d:Q1964775|Nantlle Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 4782 | [[Ficheru:Portrait of W. Griffith, Caergybi (4672889).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734621|William Griffith]]'' | | 1801 | 1881 | ''[[:d:Q3100159|Llanfaglan]]'' |- | style='text-align:right'| 4783 | [[Ficheru:William Griffiths, Pontypridd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734626|William Griffiths]]'' | | 1859 | 1940 | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 4784 | | ''[[:d:Q20734627|William Griffiths]]'' | músicu galés (1830–1910) | 1830 | 1910 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 4785 | | ''[[:d:Q20734624|William Griffiths]]'' | | 1777 | 1825 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 4786 | [[Ficheru:Portrait of William Griffiths (4672537).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734625|William Griffiths]]'' | | 1788 | 1861 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 4787 | | ''[[:d:Q20734630|William Henry Roberts]]'' | | 1907 | 1982 | ''[[:d:Q2910205|Llanfaethlu]]'' |- | style='text-align:right'| 4788 | [[Ficheru:Parch William Hobley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734631|William Hobley]]'' | | 1858 | 1933 | ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]'' |- | style='text-align:right'| 4789 | | ''[[:d:Q20734628|William Haines]]'' | | 1853 | 1922 | ''[[:d:Q20713979|Penpergwm]]'' |- | style='text-align:right'| 4790 | | ''[[:d:Q20734634|William Hopkyn Rees]]'' | | 1859 | 1924 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 4791 | | ''[[:d:Q20732886|David Richards]]'' | | 1822 | 1900 | ''[[:d:Q20585238|Brynberian]]'' |- | style='text-align:right'| 4792 | [[Ficheru:D R Daniel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732887|David Robert Daniel]]'' | | 1859 | 1931 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 4793 | | ''[[:d:Q20732891|David Thomas]]'' | | 1739 | 1788 | ''[[:d:Q7161927|Pembrey]]'' |- | style='text-align:right'| 4794 | | ''[[:d:Q20732888|David Stephen Davies]]'' | | 1841 | 1898 | ''[[:d:Q7201803|Plasmarl]]'' |- | style='text-align:right'| 4795 | | ''[[:d:Q20732889|David Tecwyn Evans]]'' | | 1876 | 1957 | ''[[:d:Q6661176|Llandecwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4796 | | ''[[:d:Q20732894|David Tyssil Evans]]'' | | 1853 | 1918 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 4797 | [[Ficheru:D Tudor Evans (ap Tudor).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732893|David Tudor Evans]]'' | | 1822 | 1896 | ''[[:d:Q29502578|Cilgynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4798 | [[Ficheru:Portrait of David Williams, Troedwhiwdalar (4672170).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732898|David Williams]]'' | | 1779 | 1874 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4799 | | ''[[:d:Q20732899|David Wyre Lewis]]'' | | 1872 | 1966 | ''[[:d:Q29488538|Felin Ganol]]'' |- | style='text-align:right'| 4800 | | ''[[:d:Q20732896|David William Lewis]]'' | | 1845 | 1920 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 4801 | [[Ficheru:William Davies (Western Mail).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732903|William Davies]]'' | | 1863 | 1935 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 4802 | | ''[[:d:Q20732900|David Charles]]'' | | 1803 | 1880 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4803 | | ''[[:d:Q20732911|Ebenezer Gwyn Evans]]'' | | 1898 | 1958 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4804 | [[Ficheru:Portrait of Ebenzr. Morris late of Cardiganshire (4669857).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732914|Ebenezer Morris]]'' | | 1790 | 1867 | ''[[:d:Q10989171|Llandyfriog]]'' |- | style='text-align:right'| 4805 | [[Ficheru:Ebenezer Rees (1848-1908).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732915|Ebenezer Rees]]'' | | 1848 | 1908 | ''[[:d:Q7530204|Sirhowy Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 4806 | [[Ficheru:Edmund David Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732919|Edmund David Jones]]'' | | 1869 | 1941 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4807 | | ''[[:d:Q20732916|Edgar Jones]]'' | | 1912 | 1991 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 4808 | | ''[[:d:Q20732917|Edgar William Jones]]'' | | 1868 | 1953 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 4809 | | ''[[:d:Q20732922|Edmund Osborne Jones]]'' | | 1858 | 1931 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 4810 | | ''[[:d:Q20732926|Edward Barnes]]'' | | | 1795 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4811 | [[Ficheru:Edward Anwyl (1786-1852).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732925|Edward Anwyl]]'' | | 1786 | 1857 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4812 | | ''[[:d:Q20732930|Edward Cynolwyn Pugh]]'' | | 1883 | 1962 | ''[[:d:Q3398874|Abergynolwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4813 | | ''[[:d:Q20732931|Edward David Rowlands]]'' | | 1880 | 1969 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4814 | | ''[[:d:Q20732928|Edward Carnes]]'' | | 1772 | 1828 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 4815 | | ''[[:d:Q20732934|Edward Eddie Thomas]]'' | | 1925 | 1997 | ''[[:d:Q5731588|Heolgerrig]]'' |- | style='text-align:right'| 4816 | | ''[[:d:Q20732935|Edward Edwards]]'' | | 1741 | 1820 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 4817 | | ''[[:d:Q20732939|Edward Gittins]]'' | | 1843 | 1884 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 4818 | [[Ficheru:Edward Edwards (Pencerdd Ceredigion, 1816-97) NLW3364548.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732936|Edward Edwards]]'' | músicu galés (1816–1897) | 1816 | 1897 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4819 | | ''[[:d:Q20732937|Edward Ellis]]'' | | 1842 | 1892 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4820 | | ''[[:d:Q20732942|Edward Hamer]]'' | | 1840 | 1911 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 4821 | | ''[[:d:Q20732943|Edward Harker]]'' | | 1866 | 1969 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4822 | [[Ficheru:Edward Griffith, Dolgellau.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732940|Edward Griffith]]'' | | 1832 | 1918 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 4823 | | ''[[:d:Q20732944|Edward Harri]]'' | | 1752 | 1837 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4824 | | ''[[:d:Q20732955|Edward Jones]]'' | | 1790 | 1860 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 4825 | | ''[[:d:Q20732952|Edward Jones]]'' | | 1768 | 1813 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 4826 | | ''[[:d:Q20732959|Edward Jones]]'' | | 1782 | 1855 | ''[[:d:Q6661823|Llantysilio]]'' |- | style='text-align:right'| 4827 | [[Ficheru:Revd Edward Matthews (1813-92) NLW3365363.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732962|Edward Matthews]]'' | | 1813 | 1892 | ''[[:d:Q3400328|St Athan]]'' |- | style='text-align:right'| 4828 | | ''[[:d:Q20732963|Edward Meredith Price]]'' | | 1816 | 1898 | ''[[:d:Q20602447|Pant-y-dŵr]]'' |- | style='text-align:right'| 4829 | | ''[[:d:Q20732960|Edward Jones]]'' | | 1824 | 1880 | ''[[:d:Q3404631|Carrog]]'' |- | style='text-align:right'| 4830 | | ''[[:d:Q20732961|Edward Laws]]'' | | 1837 | 1913 | ''[[:d:Q6482424|Lamphey]]'' |- | style='text-align:right'| 4831 | | ''[[:d:Q20732966|Edward Morgan]]'' | | 1783 | 1869 | ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]'' |- | style='text-align:right'| 4832 | [[Ficheru:Rev. Edward Morgan, Dyffryn Ardudwy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732967|Edward Morgan]]'' | | 1817 | 1871 | ''[[:d:Q20598267|Cwmbelan]]'' |- | style='text-align:right'| 4833 | | ''[[:d:Q20732965|Edward Mills]]'' | | 1802 | 1865 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 4834 | | ''[[:d:Q20732970|Edward Parry]]'' | | 1723 | 1786 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 4835 | | ''[[:d:Q20732971|Edward Parry]]'' | | 1798 | 1854 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4836 | | ''[[:d:Q20732968|Edward Oliver]]'' | | 1720 | 1777 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4837 | | ''[[:d:Q20732969|Edward Owen Davies]]'' | | 1864 | 1936 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 4838 | | ''[[:d:Q20732975|Edward Stanton Roberts]]'' | | 1878 | 1938 | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4839 | | ''[[:d:Q20732972|Edward Randles]]'' | | 1763 | 1820 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4840 | | ''[[:d:Q20732973|Edward Roberts]]'' | | 1886 | 1975 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4841 | | ''[[:d:Q20732979|William Rice Edwards]]'' | ciruxanu galés (1862–1923) | 1862 | 1923 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 4842 | [[Ficheru:Edwin Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732982|Edwin Davies]]'' | | 1859 | 1919 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 4843 | | ''[[:d:Q20732990|Elizabeth Jane Louis Jones]]'' | erudita galesa (1889–1952) | 1889 | 1952 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 4844 | [[Ficheru:Portrait of Ellis Evans, D.D., Cefnmawr (4673713) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732998|Ellis Evans]]'' | | 1786 | 1864 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4845 | [[Ficheru:Portrait of Ellis Edwards (4674351) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732996|Ellis Edwards]]'' | | 1844 | 1915 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 4846 | | ''[[:d:Q20733002|Ellis Thomas Davies]]'' | | 1822 | 1895 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4847 | [[Ficheru:Ellis Owen Ellis (Ellis Bryn Coch) (print) NLW3363652.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733000|Ellis Owen Ellis]]'' | artista galés (1813–1861) | 1813 | 1861 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 4848 | | ''[[:d:Q20733006|Lewis Evan]]'' | | 1720 | 1792 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 4849 | | ''[[:d:Q20733007|Evan Bevan]]'' | | 1803 | 1866 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4850 | | ''[[:d:Q20733011|Evan Davies]]'' | | 1694 | 1770 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 4851 | | ''[[:d:Q20733013|Evan Davies]]'' | | 1826 | 1872 | ''[[:d:Q6661911|Llanycrwys]]'' |- | style='text-align:right'| 4852 | | ''[[:d:Q20733018|Evan Edward Morgan]]'' | | 1855 | 1927 | ''[[:d:Q3309494|Bronllys]]'' |- | style='text-align:right'| 4853 | | ''[[:d:Q20733019|Evan Edwards]]'' | | 1734 | 1766 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 4854 | [[Ficheru:Evan Davies (Eta Delta).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733016|Evan Davies]]'' | | 1794 | 1855 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 4855 | | ''[[:d:Q20733022|Evan Evans]]'' | | 1773 | 1827 | ''[[:d:Q6661066|Llanarmon]]'' |- | style='text-align:right'| 4856 | | ''[[:d:Q20733023|Evan Griffiths]]'' | | 1778 | 1839 | ''[[:d:Q3363693|Meifod]]'' |- | style='text-align:right'| 4857 | | ''[[:d:Q20733021|Evan Evans]]'' | | 1758 | 1828 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4858 | | ''[[:d:Q20733026|Evan Jenkins]]'' | | 1799 | 1877 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4859 | | ''[[:d:Q20733027|Evan John Evans]]'' | | 1827 | 1891 | ''[[:d:Q5184878|Cribarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4860 | [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Evan Jones (Caernarfon) (4670300) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733030|Evan Jones]]'' | | 1836 | 1915 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 4861 | | ''[[:d:Q20733031|Evan Jones]]'' | | 1857 | 1935 | ''[[:d:Q39006543|Moel-y-crio]]'' |- | style='text-align:right'| 4862 | | ''[[:d:Q20733028|Evan Jones]]'' | | 1777 | 1819 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4863 | | ''[[:d:Q20733034|Evan Jones]]'' | | 1850 | 1928 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4864 | | ''[[:d:Q20733032|Evan Jones]]'' | | 1793 | 1855 | ''[[:d:Q6661167|Llanddoged]]'' |- | style='text-align:right'| 4865 | [[Ficheru:Evan Gurnos Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733033|Evan Jones]]'' | | 1840 | 1903 | ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]'' |- | style='text-align:right'| 4866 | | ''[[:d:Q20733038|Evan Morgan]]'' | | 1809 | 1853 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4867 | | ''[[:d:Q20733039|Evan Robert Thomas]]'' | | 1891 | 1964 | ''[[:d:Q3406271|Ysbyty Ifan]]'' |- | style='text-align:right'| 4868 | | ''[[:d:Q20733036|Evan Lloyd]]'' | | 1728 | 1801 | ''[[:d:Q13129635|Llangeinwen]]'' |- | style='text-align:right'| 4869 | | ''[[:d:Q20733037|Evan Lloyd]]'' | | 1764 | 1847 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 4870 | [[Ficheru:Evan-William-Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733046|Evan William Evans]]'' | | 1860 | 1925 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4871 | | ''[[:d:Q20733047|Evan William Pearce]]'' | | 1870 | 1957 | ''[[:d:Q3406126|Llantwit Fardre]]'' |- | style='text-align:right'| 4872 | [[Ficheru:Revd Canon Evan Thomas Davies, Saint David's Church, Liverpool (Dyfrig, 1847-1927) NLW3363074.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733044|Evan Thomas Davies]]'' | | 1847 | 1927 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 4873 | | ''[[:d:Q20733050|Griffith Humphrey Pugh Evans]]'' | | 1840 | 1902 | ''[[:d:Q29503858|Lovesgrove]]'' |- | style='text-align:right'| 4874 | | ''[[:d:Q20733048|Evan Williams]]'' | | 1719 | 1748 | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 4875 | | ''[[:d:Q20733049|David Treharne Evans]]'' | | 1849 | 1907 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 4876 | | ''[[:d:Q20733055|Thomas Foulkes]]'' | | 1731 | 1802 | ''[[:d:Q772694|Llandrillo]]'' |- | style='text-align:right'| 4877 | | ''[[:d:Q20733052|Fanny Winifred Edwards]]'' | | 1876 | 1959 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4878 | | ''[[:d:Q20733058|Francis Pugh]]'' | | 1720 | 1811 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4879 | | ''[[:d:Q20733059|Frank Vivian Emery]]'' | xeógrafu galés (1930–1987) | 1930 | 1987 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 4880 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Francis Hiley, Llanwenarth (4674791).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733057|Francis Hiley]]'' | | 1781 | 1860 | ''[[:d:Q6661860|Llanwenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4881 | | ''[[:d:Q20733063|Gabriel Rees]]'' | | 1757 | 1807 | ''[[:d:Q17487513|Llanglydwen]]'' |- | style='text-align:right'| 4882 | | ''[[:d:Q20733060|Thomas Mansel Franklen]]'' | | 1840 | 1928 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4883 | [[Ficheru:Fred Evans (Ednyfed) Gweinidog y Bedyddwyr Cymreig yn yr Unol Daleithiau.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733061|Frederick Evans]]'' | | 1840 | 1897 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 4884 | | ''[[:d:Q20733066|George Humphreys]]'' | | 1747 | 1813 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 4885 | | ''[[:d:Q20733064|George Ethelbert Sayce]]'' | | 1875 | 1953 | ''[[:d:Q6661521|Llangua]]'' |- | style='text-align:right'| 4886 | | ''[[:d:Q20733068|George Lewis]]'' | | 1640 | 1709 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 4887 | | ''[[:d:Q20733069|George Lewis]]'' | | 1826 | 1858 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4888 | | ''[[:d:Q20733074|George Rees]]'' | | 1873 | 1950 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 4889 | | ''[[:d:Q20733072|George Prichard Evans]]'' | | 1820 | 1874 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4890 | [[Ficheru:William Meloch Hughes (1860-1926).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748902|William Meloch Hughes]]'' | | 1860 | 1926 | ''[[:d:Q4899221|Betws Gwerfil Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 4891 | [[Ficheru:Revd. William Morris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748903|William Morris]]'' | ministru galés (1783–1861) | 1783 | 1861 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 4892 | | ''[[:d:Q20748900|William Evans]]'' | escritor d&#39;himnos galés (1800–1880) | 1800 | 1880 | ''[[:d:Q7837772|Treffgarne]]'' |- | style='text-align:right'| 4893 | | ''[[:d:Q20748901|William Lewis Davies]]'' | | 1896 | 1941 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 4894 | | ''[[:d:Q20748906|William Roberts]]'' | | 1773 | 1857 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4895 | | ''[[:d:Q20748908|William Thomas]]'' | | 1723 | 1811 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 4896 | | ''[[:d:Q20748909|William Thomas]]'' | | 1727 | 1795 | ''[[:d:Q390036|St Fagans]]'' |- | style='text-align:right'| 4897 | | ''[[:d:Q20748912|William Tudor Jones]]'' | | 1865 | 1946 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 4898 | | ''[[:d:Q20751795|Alan Trevor Jones]]'' | altu cargu galés (1901–1979) | 1901 | 1979 | ''[[:d:Q7162698|Pengam]]'' |- | style='text-align:right'| 4899 | | ''[[:d:Q20751798|David Tegan Davies]]'' | ministru galés (1883–1968) | 1883 | 1968 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 4900 | | ''[[:d:Q20751796|Benjamin Haydn Williams]]'' | pedagogu galés (1902–1965) | 1902 | 1965 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 4901 | | ''[[:d:Q20751797|David Glyn Bowen]]'' | | 1933 | 2000 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4902 | | ''[[:d:Q20751802|Edwin Stephen Griffiths]]'' | | 1869 | 1930 | ''[[:d:Q7162698|Pengam]]'' |- | style='text-align:right'| 4903 | | ''[[:d:Q20751803|Ewart Stanley John]]'' | | 1924 | 2007 | ''[[:d:Q1770495|Goodwick]]'' |- | style='text-align:right'| 4904 | | ''[[:d:Q20751807|James Jubilee Young]]'' | ministru galés (1887–1962) | 1887 | 1962 | ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]'' |- | style='text-align:right'| 4905 | | ''[[:d:Q20751810|John Emrys Jones]]'' | | 1914 | 1991 | ''[[:d:Q1077377|Cynon Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 4906 | | ''[[:d:Q20751811|John Hugh Michael]]'' | | 1878 | 1959 | ''[[:d:Q3398922|Y Felinheli]]'' |- | style='text-align:right'| 4907 | | ''[[:d:Q20751809|John Daniel Davies]]'' | | 1874 | 1948 | ''[[:d:Q5623864|Gwynfryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4908 | | ''[[:d:Q20751812|John James Morgan]]'' | | 1870 | 1954 | ''[[:d:Q3406117|Ysbyty Ystwyth]]'' |- | style='text-align:right'| 4909 | | ''[[:d:Q20751813|John Owen]]'' | | 1864 | 1953 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 4910 | | ''[[:d:Q20751817|Morris Thomas]]'' | | 1874 | 1959 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4911 | | ''[[:d:Q20751823|William Rowland]]'' | | 1887 | 1979 | ''[[:d:Q6661331|Llanfaelrhys]]'' |- | style='text-align:right'| 4912 | [[Ficheru:Owain Llew Owain.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q20751820|Owain Llewelyn Owain]]'' | | 1877 | 1956 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4913 | | ''[[:d:Q20751821|Thomas Perrot]]'' | | | 1733 | ''[[:d:Q13129595|Llan-y-bri]]'' |- | style='text-align:right'| 4914 | | ''[[:d:Q20751826|Stephen Owen Tudor]]'' | | 1893 | 1967 | ''[[:d:Q7605133|Staylittle]]'' |- | style='text-align:right'| 4915 | | ''[[:d:Q20751827|Susannah Jane Rankin]]'' | | 1897 | 1989 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4916 | | ''[[:d:Q20751828|Thomas Arwyn Watkins]]'' | | 1924 | 2003 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 4917 | | ''[[:d:Q20751829|Thomas Richards]]'' | periodista australianu | 1800 | 1877 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4918 | | ''[[:d:Q20751834|William Jones]]'' | | 1863 | 1946 | ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]'' |- | style='text-align:right'| 4919 | | ''[[:d:Q20751835|William Leslie Richards]]'' | | 1916 | 1989 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 4920 | | ''[[:d:Q20751832|Trevor Owen Davies]]'' | | 1895 | 1966 | ''[[:d:Q13644946|Llanwrin]]'' |- | style='text-align:right'| 4921 | [[Ficheru:William Roberts, athrofa Aberhonddu.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20751837|William Roberts]]'' | | 1828 | 1872 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 4922 | | ''[[:d:Q20751841|William Thomas Edwards]]'' | | 1821 | 1915 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 4923 | | ''[[:d:Q20755087|Helen Thomas]]'' | | 1966 | 1989 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4924 | | ''[[:d:Q20758210|Thomas Williams]]'' | | 1761 | 1844 | ''[[:d:Q7162500|Pendoylan]]'' |- | style='text-align:right'| 4925 | | ''[[:d:Q20804657|Mary Jane Evans]]'' | dramaturga galesa (1888–1922) | 1888 | 1922 | ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]'' |- | style='text-align:right'| 4926 | | ''[[:d:Q20804660|Alfred Phillips Morgan]]'' | | 1857 | 1942 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 4927 | | ''[[:d:Q20804661|Benjamin Jones]]'' | | 1865 | 1953 | ''[[:d:Q6864597|Minffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 4928 | [[Ficheru:David Christmas Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804670|David Christmas Williams]]'' | | 1871 | 1926 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4929 | | ''[[:d:Q20804671|David Ffrangcon Thomas]]'' | | 1910 | 1963 | ''[[:d:Q7201803|Plasmarl]]'' |- | style='text-align:right'| 4930 | | ''[[:d:Q20804668|Daniel Evan Jones]]'' | | 1860 | 1941 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 4931 | | ''[[:d:Q20804669|Daniel Phillips]]'' | | 1826 | 1905 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4932 | | ''[[:d:Q20804675|Richards, D. M.]]'' | | 1853 | 1913 | ''[[:d:Q6661685|Llanon]]'' |- | style='text-align:right'| 4933 | | ''[[:d:Q20804673|David John Lewis]]'' | | 1879 | 1947 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 4934 | | ''[[:d:Q20804678|David Rees]]'' | | 1751 | 1818 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4935 | | ''[[:d:Q20804679|David Robert Griffiths]]'' | | 1915 | 1990 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 4936 | | ''[[:d:Q20804676|David Morris Jones]]'' | ministru británicu (1887–1957) | 1887 | 1957 | ''[[:d:Q1883614|Maenan]]'' |- | style='text-align:right'| 4937 | [[Ficheru:Portrait of David Saunders (4670522).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804682|David Saunders]]'' | | 1831 | 1892 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4938 | [[Ficheru:David Stanley Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804683|David Stanley Jones]]'' | | 1860 | 1919 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4939 | [[Ficheru:David Rogers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804680|David Rogers]]'' | | 1783 | 1824 | ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4940 | | ''[[:d:Q20804681|David Rowland]]'' | | 1795 | 1862 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4941 | | ''[[:d:Q20804686|David Williams]]'' | | 1793 | 1845 | ''[[:d:Q6484919|Landore]]'' |- | style='text-align:right'| 4942 | | ''[[:d:Q20804685|David Vaughan Thomas]]'' | | 1873 | 1934 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 4943 | | ''[[:d:Q20804691|Dewi Aled Eirug Davies]]'' | | 1922 | 1997 | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 4944 | [[Ficheru:Portrait of Revd. David Young (4671085).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804688|David Young]]'' | | 1844 | 1913 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 4945 | [[Ficheru:Portrait of Edward Price, Bangor (4670450).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804693|Edward Price]]'' | | 1797 | 1887 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 4946 | | ''[[:d:Q20804698|Evan Evans]]'' | | 1671 | 1721 | ''[[:d:Q3402958|Carno]]'' |- | style='text-align:right'| 4947 | | ''[[:d:Q20804699|Evan Owen Allen]]'' | | 1805 | 1852 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4948 | | ''[[:d:Q20804696|Edward William Thomas]]'' | | 1814 | 1892 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 4949 | | ''[[:d:Q20804703|George Roberts]]'' | ministru d&#39;Estaos Xuníos (1769–1853) | 1769 | 1853 | ''[[:d:Q13130168|Mochdre]]'' |- | style='text-align:right'| 4950 | | ''[[:d:Q20804701|Evan Williams]]'' | | 1816 | 1878 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 4951 | | ''[[:d:Q20804706|Glanville Rees Jeffreys Jones]]'' | xeógrafu británicu (1923–1996) | 1923 | 1996 | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 4952 | | ''[[:d:Q20804707|Griffith Davies]]'' | | 1868 | 1962 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4953 | [[Ficheru:Revd Griffith Williams, Talsarnau (1824-81) NLW3360979.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804709|Griffith Williams]]'' | | 1824 | 1881 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 4954 | | ''[[:d:Q20804714|Jenkin James]]'' | | 1875 | 1949 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4955 | [[Ficheru:John Cox, died 1870.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804715|John Cox]]'' | | 1800 | 1870 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4956 | | ''[[:d:Q20804712|Henry Thomas Jacob]]'' | | 1864 | 1957 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 4957 | | ''[[:d:Q20804713|James James]]'' | | 1818 | 1843 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 4958 | [[Ficheru:John Davies, Fronheulog, Llandderfel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804716|John Davies]]'' | | 1781 | 1848 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4959 | | ''[[:d:Q20804717|John Edward Hughes]]'' | | 1879 | 1959 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 4960 | | ''[[:d:Q20804722|John Price]]'' | | 1857 | 1930 | ''[[:d:Q6661425|Llangammarch Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 4961 | | ''[[:d:Q20804723|John Price Roberts]]'' | | 1854 | 1905 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 4962 | | ''[[:d:Q20804720|John Powell]]'' | | 1708 | 1795 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4963 | [[Ficheru:John Roberts Llangwm.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804726|John Roberts]]'' | | 1753 | 1834 | ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]'' |- | style='text-align:right'| 4964 | | ''[[:d:Q20804724|John Pugh]]'' | | 1744 | 1799 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4965 | [[Ficheru:John Pugh.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804725|John Pugh]]'' | | 1846 | 1907 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 4966 | | ''[[:d:Q20804731|John Sparks]]'' | | 1726 | 1769 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 4967 | [[Ficheru:Portrait of John Roberts (4670509).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804728|John Roberts]]'' | | 1807 | 1876 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 4968 | | ''[[:d:Q20804734|John Young Evans]]'' | | 1865 | 1941 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 4969 | | ''[[:d:Q20804735|Joseph Jones]]'' | | 1799 | 1871 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 4970 | | ''[[:d:Q20804733|John Williams Hughes]]'' | | 1888 | 1979 | ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]'' |- | style='text-align:right'| 4971 | [[Ficheru:Portrait of Mary Owen (4670421) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804739|Mary Owen]]'' | escritora d&#39;himnos galesa (1796–1875) | 1796 | 1875 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 4972 | [[Ficheru:L. J. Roberts, Esq., M.A. (Oxon) (5236459) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804737|Lewis Jones Roberts]]'' | | 1866 | 1931 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 4973 | | ''[[:d:Q20804742|Owen Owens Roberts]]'' | | 1847 | 1926 | ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 4974 | | ''[[:d:Q20804743|Owen Picton Davies]]'' | | 1882 | 1970 | ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]'' |- | style='text-align:right'| 4975 | | ''[[:d:Q20804750|Richard Davies]]'' | | 1887 | 1947 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 4976 | | ''[[:d:Q20804751|Richard Roberts]]'' | | 1796 | 1855 | ''[[:d:Q3404603|Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4977 | | ''[[:d:Q20804748|Rhys Thomas]]'' | | 1720 | 1790 | No/unknown value<br/>[[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4978 | | ''[[:d:Q20804749|John Richard]]'' | | 1720 | 1764 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4979 | | ''[[:d:Q20804754|Richard Williams]]'' | | 1802 | 1842 | ''[[:d:Q20601420|Winllan]]'' |- | style='text-align:right'| 4980 | | ''[[:d:Q20804755|Robert Ellis Vaughan Roberts]]'' | | 1888 | 1962 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4981 | | ''[[:d:Q20804752|Richard Samuel Hughes]]'' | | 1888 | 1952 | ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]'' |- | style='text-align:right'| 4982 | | ''[[:d:Q20804753|Richard Thomas]]'' | | 1718 | 1807 | ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]'' |- | style='text-align:right'| 4983 | [[Ficheru:Portrait of Yr eiddoch yn diffuant Robert Roberts (4673015).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804759|Robert Roberts]]'' | | 1774 | 1849 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4984 | | ''[[:d:Q20804756|Robert Gwilym Hughes]]'' | | 1910 | 1997 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 4985 | [[Ficheru:Robert Henry Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804757|Robert Henry Roberts]]'' | | 1838 | 1900 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4986 | | ''[[:d:Q20804760|Robert Roberts]]'' | | 1777 | 1836 | No/unknown value<br/>[[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 4987 | | ''[[:d:Q20804761|Robert Roberts]]'' | | 1840 | 1871 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 4988 | [[Ficheru:Robert Thomas, Llidiardau (1796-1866) NLW3365202.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804764|Robert Thomas]]'' | predicador galés (1796–1866) | 1796 | 1866 | [[Betws-y-Coed]] |- | style='text-align:right'| 4989 | | ''[[:d:Q20201367|Hawys Gadarn]]'' | | 1291 | 1353 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 4990 | [[Ficheru:Robert Everett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20202170|Robert Everett]]'' | | 1791 | 1875 | ''[[:d:Q5610201|Gronant]]'' |- | style='text-align:right'| 4991 | [[Ficheru:Edgar L Chappell.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q20252475|Edgar Chappell]]'' | | 1879 | 1949 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 4992 | [[Ficheru:John Jones (Idris Vychan, 1825-87) NLW3364537 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20256068|John Jones]]'' | | 1825 | 1887 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4993 | [[Ficheru:Castle - Statue of Judge Gwilym Williams of Miskin - 20230926170326.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20263530|Gwilym Williams]]'' | xuez galés (1839–1906) | 1839 | 1906 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4994 | | ''[[:d:Q20266669|Moc Morgan]]'' | | 1928 | 2015 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 4995 | | ''[[:d:Q20277834|Hafina Clwyd]]'' | | 1936 | 2011 | ''[[:d:Q2599085|Gwyddelwern]]'' |- | style='text-align:right'| 4996 | | ''[[:d:Q20354071|John Langford]]'' | escritor galés (1640–1715) | 1640 | 1715 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 4997 | | ''[[:d:Q20476511|Evan Tom Davies]]'' | | 1904 | 1973 | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 4998 | | ''[[:d:Q20555787|Siôn Llewelyn]]'' | | 1690 | 1776 | ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 4999 | | ''[[:d:Q20557508|Abiah Roderick]]'' | poeta galés (1898–1978) | 1898 | 1977 | ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]'' |- | style='text-align:right'| 5000 | [[Ficheru:Cymro 'pop' records by Teldisc for the Christmas market (1528985) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20558265|Aled Lloyd Davies]]'' | | 1930 | 2021 | ''[[:d:Q15056704|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 5001 | | ''[[:d:Q20558361|Alun 'Sbardun' Huws]]'' | | 1948 | 2014 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5002 | [[Ficheru:St Gallgo's Church, Llanallgo - geograph.org.uk - 38557.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20558584|Allgo]]'' | santu galés (600–660) | 600 | 660 | ''[[:d:Q6661065|Llanallgo]]'' |- | style='text-align:right'| 5003 | | ''[[:d:Q20558676|Andras Millward]]'' | escritor galés (1966–2016) | 1966 | 2016 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5004 | | ''[[:d:Q20558732|Aneurin Jenkins Jones]]'' | | 1925 | 1981 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5005 | | ''[[:d:Q20559798|William Griffith]]'' | | 1849 | 1890 | ''[[:d:Q7165424|Penysarn]]''<br/>''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 5006 | | ''[[:d:Q20559811|William Milton Aubrey]]'' | | 1861 | 1889 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 5007 | | ''[[:d:Q20560416|Beti Rhys]]'' | escritora británica (1907–2003) | 1907 | 2003 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 5008 | | ''[[:d:Q20560502|Bethan Phillips]]'' | escritora británica | 1934 | 2019 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 5009 | [[Ficheru:Portrait of Andreas o Vôn (4674316) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20561073|Andrew Jones Brereton]]'' | | 1827 | 1885 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 5010 | [[Ficheru:John Davies (Ossian Gwent).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20564443|John Davies]]'' | | 1839 | 1892 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 5011 | | ''[[:d:Q20564458|Richard Owen Davies]]'' | químicu galés (1894–1962) | 1894 | 1962 | ''[[:d:Q3398868|Ganllwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5012 | [[Ficheru:Meiriadog at the Powys Eisteddfod (1892) NLW3362573.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20565356|John Edwards]]'' | | 1813 | 1906 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 5013 | | ''[[:d:Q20566517|Hugh Hughes]]'' | | 1830 | 1904 | ''[[:d:Q20593558|Llandrygarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5014 | | ''[[:d:Q20566554|Richard Huws]]'' | | 1902 | 1980 | ''[[:d:Q7680421|Talwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 5015 | | ''[[:d:Q20566881|Edith Nepean]]'' | escritora galesa (1876–1960) | 1876 | 1960 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 5016 | [[Ficheru:John Tudor Jones (John Eilien).png|center|128px]] | ''[[:d:Q20567187|John Tudor Jones]]'' | | 1903 | 1985 | ''[[:d:Q6661279|Llaneilian]]'' |- | style='text-align:right'| 5017 | [[Ficheru:David R.Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20567243|David Richard Jones]]'' | | 1832 | 1916 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 5018 | | ''[[:d:Q20567253|Emyr Jones]]'' | | 1914 | 1999 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5019 | [[Ficheru:Owen Gethin Jones (Gethin, 1816-83) NLW3364544.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20567274|Owen Gethin Jones]]'' | | 1816 | 1883 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 5020 | | ''[[:d:Q20567285|Robert Lloyd Jones]]'' | | 1878 | 1959 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 5021 | | ''[[:d:Q20567331|Joseph Seth Jones]]'' | | 1845 | 1912 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5022 | | ''[[:d:Q20567576|Timothy Lewis]]'' | | 1877 | 1958 | ''[[:d:Q13128090|Efail-wen]]'' |- | style='text-align:right'| 5023 | | ''[[:d:Q20567614|Wyn Lodwick]]'' | músicu galés | 1927 | 2024 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5024 | [[Ficheru:David Lyn young man.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20567671|David Lyn]]'' | | 1927 | 2012 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 5025 | | ''[[:d:Q20567746|Dafydd Orwig]]'' | | 1928 | 1996 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 5026 | | ''[[:d:Q20567936|Hugh Owen]]'' | | 1835 | 1892 | ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]'' |- | style='text-align:right'| 5027 | [[Ficheru:Parchg William Theophilus Thomas (Gwilym Gwenffrwd, 1824-99) NLW3364216 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20568221|William Theophilus Thomas]]'' | | 1824 | 1899 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 5028 | [[Ficheru:Revd. Richard Parry (Gwalchmai, 1803-97) NLW3364065.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20568247|Richard Parry]]'' | poeta galés (1803–1897) | 1803 | 1897 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 5029 | | ''[[:d:Q20568728|Jac Lewis Williams]]'' | | 1918 | 1977 | ''[[:d:Q3399358|Aberarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5030 | [[Ficheru:William Williams (Creuddynfab, 1814-69) NLW3364533.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20568736|William Williams]]'' | | 1814 | 1869 | ''[[:d:Q5184753|Creuddyn peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 5031 | [[Ficheru:John Williams (Ioan Madog, 1812-78) NLW3362407 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20568748|John Williams]]'' | | 1812 | 1878 | ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5032 | [[Ficheru:John Prydderch Williams (Rhydderch o Fcircon, 1830-68) NLW3364196 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20568757|John Prydderch Williams]]'' | | 1830 | 1868 | ''[[:d:Q6661152|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 5033 | | ''[[:d:Q20568941|John Pritchard]]'' | | 1837 | 1898 | ''[[:d:Q3402685|Gaerwen]]'' |- | style='text-align:right'| 5034 | [[Ficheru:Rees Arthur Rees (Rhys Dyfed, 1837-66) (ambrotype) NLW3364105.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20569280|Rees Arthur Rees]]'' | | 1837 | 1866 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 5035 | | ''[[:d:Q20603878|Hugh Abercrombie]]'' | políticu sudafricanu (1872–1955) | 1872 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5036 | | ''[[:d:Q20627091|Morris ap Rhisiart]]'' | | 1674 | 1763 | ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]'' |- | style='text-align:right'| 5037 | [[Ficheru:Denise Goddard 1964.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20631120|Denise Goddard]]'' | deportista galesa | 1945 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5038 | [[Ficheru:Gwenllian Morgan Mayor of Brecon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20631337|Gwenllian Elizabeth Fanny Morgan]]'' | | 1852 | 1939 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 5039 | | ''[[:d:Q20631844|R. K. Penson]]'' | | 1815 | 1885 | ''[[:d:Q7114024|Overton]]'' |- | style='text-align:right'| 5040 | | ''[[:d:Q20639681|Bert Williams]]'' | | 1905 | 1974 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 5041 | | ''[[:d:Q20641049|Tecwyn Jones]]'' | | 1930 | 2008 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 5042 | | ''[[:d:Q20641305|Bill Pendergast]]'' | futbolista británicu | 1915 | 2001 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 5043 | | ''[[:d:Q20641359|Arthur Pritchard]]'' | futbolista británicu | 1917 | 2005 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5044 | | ''[[:d:Q20641646|Laurence Woodward]]'' | | 1918 | 1997 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 5045 | [[Ficheru:Evan William Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20656901|Evan William Evans]]'' | | 1827 | 1874 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 5046 | [[Ficheru:Charles Orme.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20685042|Charles Orme]]'' | productor de cine galés (1918–2007) | 1918 | 2007 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5047 | [[Ficheru:Revd Lot Hughes (W) NLW3362907.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20685186|Lot Hughes]]'' | | 1787 | 1873 | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 5048 | [[Ficheru:Revd Robert Llugwy Owen (1836-1906) (1867) NLW3362143.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20685424|Robert Llugwy Owen]]'' | | 1836 | 1906 | [[Betws-y-Coed]] |- | style='text-align:right'| 5049 | [[Ficheru:David Jones (Dewi Arfon, 1833-1869) NLW3365388.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20687891|D. H. Jones]]'' | | 1833 | 1869 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 5050 | [[Ficheru:Revd John Hugh Evans (Cynfaen, 1833-86) NLW3364076.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20688633|John Hugh Evans]]'' | | 1833 | 1886 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 5051 | | ''[[:d:Q20712662|John Rae]]'' | futbolista británicu | 1912 | 2007 | ''[[:d:Q4923162|Blackmill]]'' |- | style='text-align:right'| 5052 | | ''[[:d:Q20713538|P. D. G. Thomas]]'' | | 1930 | 2020 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5053 | | ''[[:d:Q20713729|Philip Rodgers]]'' | | 1891 | 1966 | ''[[:d:Q13131201|Sandycroft]]'' |- | style='text-align:right'| 5054 | | ''[[:d:Q20724707|Sydney Chappell]]'' | | 1915 | 1987 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 5055 | | ''[[:d:Q20732606|Lemuel John Hopkin James]]'' | | 1874 | 1937 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 5056 | | ''[[:d:Q20732611|Abel Jones Parry]]'' | | 1833 | 1911 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 5057 | | ''[[:d:Q20732615|Alcwyn Caryni Evans]]'' | anticuariu galés (1828–1902) | 1828 | 1902 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5058 | | ''[[:d:Q20732612|Frederick John Alban]]'' | | 1882 | 1965 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 5059 | | ''[[:d:Q20732613|Albert Owen Evans]]'' | | 1864 | 1937 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5060 | [[Ficheru:Professor Alfred W. Hughes, 1895.png|center|128px]] | ''[[:d:Q20732617|Alfred William Hughes]]'' | | 1861 | 1900 | ''[[:d:Q3398817|Aberllefenni]]'' |- | style='text-align:right'| 5061 | | ''[[:d:Q20732623|Aneurin Jones]]'' | | 1822 | 1904 | ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]'' |- | style='text-align:right'| 5062 | | ''[[:d:Q20732620|Alun Herbert Davies]]'' | direutor británicu (1927–2005) | 1927 | 2005 | ''[[:d:Q6661745|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 5063 | | ''[[:d:Q20732626|Annie Foulkes]]'' | editora galesa (1877–1962) | 1877 | 1962 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 5064 | | ''[[:d:Q20732625|Annie Davies]]'' | | 1910 | 1970 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 5065 | | ''[[:d:Q20732628|Arthur ap Gwynn]]'' | bibliotecariu galés (1902–1987) | 1902 | 1987 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5066 | | ''[[:d:Q20732629|Arthur Evans]]'' | | 1755 | 1837 | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 5067 | | ''[[:d:Q20732634|Arthur Leonard Leach]]'' | | 1869 | 1957 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 5068 | | ''[[:d:Q20732635|Arthur Tudor Edwards]]'' | | 1890 | 1946 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5069 | [[Ficheru:Arthur Jones, Congregationalist minister, Bangor 1776-1860.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732633|Arthur Jones]]'' | | 1776 | 1860 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 5070 | | ''[[:d:Q20732636|Athelstan Owen]]'' | | 1676 | 1731 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 5071 | [[Ficheru:Ben Davies (Capel Iwan).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732643|Ben Davies]]'' | | 1840 | 1930 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 5072 | | ''[[:d:Q20732645|Ben Davies]]'' | | 1878 | 1958 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 5073 | | ''[[:d:Q20732650|Benjamin Evans]]'' | | 1816 | 1886 | ''[[:d:Q5306194|Dre-fach Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 5074 | | ''[[:d:Q20732651|Benjamin Humphreys]]'' | | 1856 | 1934 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 5075 | | ''[[:d:Q20732649|Benjamin Davies]]'' | | 1826 | 1905 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 5076 | | ''[[:d:Q20732655|Benjamin Maelor Jones]]'' | | 1894 | 1982 | ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]'' |- | style='text-align:right'| 5077 | | ''[[:d:Q20732652|Benjamin Jones]]'' | | 1756 | 1823 | ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]'' |- | style='text-align:right'| 5078 | | ''[[:d:Q20732653|Benjamin Jones]]'' | | 1788 | 1841 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 5079 | | ''[[:d:Q20732658|Benjamin Morris Williams]]'' | | 1832 | 1903 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 5080 | | ''[[:d:Q20732656|Benjamin Meredith]]'' | | 1700 | 1749 | ''[[:d:Q6661860|Llanwenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5081 | | ''[[:d:Q20732657|Benjamin Millingchamp]]'' | | 1756 | 1829 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 5082 | [[Ficheru:Benjamin William Chidlaw (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732661|Benjamin William Chidlaw]]'' | | 1811 | 1892 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5083 | | ''[[:d:Q20738162|Thomas Howells]]'' | | 1839 | 1905 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 5084 | | ''[[:d:Q20738164|Thomas Jesse Jones]]'' | | 1873 | 1950 | ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]'' |- | style='text-align:right'| 5085 | | ''[[:d:Q20738170|Thomas Stephen]]'' | | 1856 | 1906 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 5086 | | ''[[:d:Q20738174|Watcyn Samuel Jones]]'' | | 1877 | 1964 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 5087 | | ''[[:d:Q20738175|William Anthony Davies]]'' | | 1886 | 1962 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 5088 | | ''[[:d:Q20738178|Willam Howell Lewis]]'' | | 1793 | 1868 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5089 | [[Ficheru:Dr. William Bevan-Lewis Medical Director West Riding Asylum, Wakefield 1884-1910 (5294030).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738177|William Bevan Lewis]]'' | alienista galés (1847–1929) | 1847 | 1929 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 5090 | | ''[[:d:Q20738183|William Lewes]]'' | | 1652 | 1722 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5091 | | ''[[:d:Q20738180|William James]]'' | | 1761 | 1845 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 5092 | | ''[[:d:Q20738190|William Rees]]'' | | 1808 | 1873 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 5093 | | ''[[:d:Q20738194|William Thomas]]'' | | 1891 | 1958 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 5094 | | ''[[:d:Q20738195|William Williams]]'' | | 1625 | 1684 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5095 | | ''[[:d:Q20738197|Zecharias Thomas]]'' | | 1727 | 1816 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 5096 | | ''[[:d:Q20738563|John Evan Thomas]]'' | | 1884 | 1941 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 5097 | | ''[[:d:Q20741167|William Lewis]]'' | políticu australianu | 1818 | 1895 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 5098 | | ''[[:d:Q20746754|Alfred William Sheen]]'' | | 1869 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5099 | | ''[[:d:Q20746755|Alun Ogwen Williams]]'' | | 1904 | 1970 | ''[[:d:Q52083626|Gerlan]]'' |- | style='text-align:right'| 5100 | | ''[[:d:Q20746759|Benjamin Waldo Lewis]]'' | | 1877 | 1953 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 5101 | | ''[[:d:Q20746756|Arthur Wynn Williams]]'' | | 1819 | 1886 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5102 | | ''[[:d:Q20746761|Cliff Prothero]]'' | | 1898 | 1990 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 5103 | | ''[[:d:Q20746767|David Pugh]]'' | | 1739 | 1816 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5104 | | ''[[:d:Q20746764|Daniel Jenkins]]'' | | 1856 | 1946 | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 5105 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Ebenezer Richard, Tregaron, Cardiganshire (4671915).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746770|Ebenezer Richard]]'' | | 1781 | 1837 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 5106 | | ''[[:d:Q20746769|David Salmon]]'' | | 1852 | 1944 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 5107 | | ''[[:d:Q20746775|Eliseus Howells]]'' | | 1893 | 1969 | ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]'' |- | style='text-align:right'| 5108 | | ''[[:d:Q20746779|Evan Phillips]]'' | | 1829 | 1912 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5109 | | ''[[:d:Q20746777|Evan Hopkins]]'' | | 1801 | 1867<br/>1884 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5110 | | ''[[:d:Q20746782|Francis Wynn Jones]]'' | | 1898 | 1970 | ''[[:d:Q29481220|Branas Lodge]]'' |- | style='text-align:right'| 5111 | | ''[[:d:Q20746783|George Daniel Jones]]'' | impresor galés (1877–1955) | 1877 | 1955 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 5112 | [[Ficheru:Laura Evans-Williams (Musical Advance, 1924).png|center|128px]] | ''[[:d:Q20746780|Laura Evans-Williams]]'' | cantante galesa (1883–1944) | 1883 | 1944 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 5113 | | ''[[:d:Q20746781|Francis Green]]'' | | 1854 | 1942 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5114 | | ''[[:d:Q20746785|George Henry Parcell]]'' | | 1895 | 1967 | ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]'' |- | style='text-align:right'| 5115 | | ''[[:d:Q20746788|Ebenezer Griffith-Jones]]'' | | 1860 | 1942 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5116 | | ''[[:d:Q20746789|William Griffith-Jones]]'' | ministru británicu (1895–1961) | 1895 | 1961 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 5117 | [[Ficheru:Self portrait by Hugh Jerman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746794|Hugh Jerman]]'' | | 1836 | 1895 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 5118 | | ''[[:d:Q20746795|Hugh Pugh]]'' | | 1779 | 1809 | ''[[:d:Q15056704|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 5119 | | ''[[:d:Q20746792|Howell Powell]]'' | | 1819 | 1875 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 5120 | [[Ficheru:Revd Hugh Pugh (1803-68) NLW3365418.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746796|Hugh Pugh]]'' | | 1803 | 1868 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5121 | | ''[[:d:Q20746802|Isaac Price]]'' | | 1735 | 1805 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5122 | | ''[[:d:Q20746803|Isaac Thomas]]'' | | 1911 | 2004 | ''[[:d:Q7852544|Tumble]]'' |- | style='text-align:right'| 5123 | | ''[[:d:Q20746800|Idris Lewis]]'' | compositor galés (1889–1952) | 1889 | 1952 | ''[[:d:Q4915735|Birchgrove]]'' |- | style='text-align:right'| 5124 | | ''[[:d:Q20746806|James Meyler]]'' | | 1761 | 1825 | ''[[:d:Q29491175|Penysgwarne]]'' |- | style='text-align:right'| 5125 | [[Ficheru:Ivor Llewelyn Foster (1870–1959).png|center|128px]] | ''[[:d:Q20746804|Ivor Llewelyn Foster]]'' | | 1870 | 1959 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5126 | [[Ficheru:Plant y Goedwig (John Penry cenhadwr).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746814|John Penry]]'' | | 1854 | 1883 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 5127 | | ''[[:d:Q20746812|John Evans]]'' | | 1858 | 1963 | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 5128 | | ''[[:d:Q20746818|Henry Jones-Davies]]'' | | 1870 | 1955 | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 5129 | | ''[[:d:Q20746823|Leslie Alun Page]]'' | | 1920 | 1990 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 5130 | | ''[[:d:Q20746821|Kathryn Jenkins]]'' | | 1961 | 2009 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 5131 | [[Ficheru:Ieuan Maddock.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746826|Ieuan Maddock]]'' | | 1917 | 1988 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 5132 | | ''[[:d:Q20746827|Maria James]]'' | | 1793 | 1868 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5133 | [[Ficheru:Portrait of Lewis Powell, Caerdydd (4673160).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746824|Lewis Powell]]'' | | 1788 | 1869 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 5134 | | ''[[:d:Q20746831|Morgan Watkin]]'' | | 1878 | 1970 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5135 | | ''[[:d:Q20746829|Meirion Jones]]'' | pedagogu galés (1907–1970) | 1907 | 1970 | ''[[:d:Q285412|Llithfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 5136 | | ''[[:d:Q20746834|Owen Prys]]'' | | 1857 | 1934 | ''[[:d:Q15987594|Pen-llwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5137 | | ''[[:d:Q20746839|Robert Piercy]]'' | | 1825 | 1894 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 5138 | | ''[[:d:Q20746842|Sampson Thomas]]'' | ministru galés (1739–1807) | 1739 | 1807 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 5139 | | ''[[:d:Q20746843|Llewellyn Thomas Gordon Soulsby]]'' | | 1885 | 1966 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5140 | [[Ficheru:Plant y Goedwig (Roger Price).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746840|Roger Price]]'' | | 1834 | 1900 | ''[[:d:Q3404562|Merthyr Cynog]]'' |- | style='text-align:right'| 5141 | | ''[[:d:Q20746841|Rolant Eames]]'' | músicu galés (1750–1825) | 1750 | 1825 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 5142 | | ''[[:d:Q20746846|Thomas William]]'' | | 1697 | 1778 | ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]'' |- | style='text-align:right'| 5143 | | ''[[:d:Q20746844|Thomas John Jehu]]'' | | 1871 | 1943 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 5144 | | ''[[:d:Q20746845|Thomas Price]]'' | músicu británicu (1860–1933) | 1860 | 1933 | ''[[:d:Q7679221|Talerddig]]'' |- | style='text-align:right'| 5145 | | ''[[:d:Q20748814|Daniel Thomas Phillips]]'' | | 1842 | 1905 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 5146 | | ''[[:d:Q20748815|David James]]'' | autor galés (1865–1928) | 1865 | 1928 | ''[[:d:Q6540364|Libanus]]'' |- | style='text-align:right'| 5147 | | ''[[:d:Q20748812|Abraham Williams]]'' | ministru galés (1720–1783) | 1720 | 1783 | ''[[:d:Q7131674|Panteg]]'' |- | style='text-align:right'| 5148 | [[Ficheru:Professor Bleddyn Jones Roberts (1554584).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748813|Bleddyn Jones Roberts]]'' | eruditu galés (1906–1977) | 1906 | 1977 | ''[[:d:Q7165398|Penycae]]'' |- | style='text-align:right'| 5149 | | ''[[:d:Q20748816|David John Snell]]'' | | 1880 | 1957 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5150 | [[Ficheru:Ellen Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748822|Ellen Evans]]'' | direutora d&#39;escuela galesa (1891–1953) | 1891 | 1953 | ''[[:d:Q5530463|Gelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5151 | [[Ficheru:Y Parch Evan Richardson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748826|Evan Richardson]]'' | ministru galés (1759–1824) | 1759 | 1824 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 5152 | | ''[[:d:Q20748824|Evan Moses]]'' | predicador galés (1726–1805) | 1726 | 1805 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5153 | [[Ficheru:Griffith William Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748831|Griffith William Hughes]]'' | | 1861 | 1941 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5154 | | ''[[:d:Q20748828|Evan Williams]]'' | | 1749 | 1835 | ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]'' |- | style='text-align:right'| 5155 | | ''[[:d:Q20748835|Henry Thomas Paine]]'' | | 1759 | 1832 | ''[[:d:Q13129643|Llangattock]]'' |- | style='text-align:right'| 5156 | | ''[[:d:Q20748832|Gwilym Cleaton Jones]]'' | | 1875 | 1961 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 5157 | | ''[[:d:Q20748833|Gwilym Gwalchmai Jones]]'' | músicu galés (1921–1970) | 1921 | 1970 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 5158 | | ''[[:d:Q20748838|Idris Frederick Parry]]'' | | 1916 | 2008 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5159 | | ''[[:d:Q20748839|Isaac John Williams]]'' | conservador de muséu galés (1874–1939) | 1874 | 1939 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5160 | | ''[[:d:Q20748843|James Phillips]]'' | | 1810 | 1877 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 5161 | | ''[[:d:Q20748841|Iwan James Morgan]]'' | | 1904 | 1966 | ''[[:d:Q3404696|Tondu]]'' |- | style='text-align:right'| 5162 | [[Ficheru:Ysgrifau (John Breese Davies) (page 8 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748847|John Breese Davies]]'' | | 1893 | 1940 | ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5163 | | ''[[:d:Q20748845|John Alwyn Charles]]'' | | 1924 | 1977 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5164 | | ''[[:d:Q20748848|John Daniel Vernon Lewis]]'' | | 1879 | 1970 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5165 | | ''[[:d:Q20748849|John David Lewis]]'' | | 1859 | 1914 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 5166 | | ''[[:d:Q20748854|Joshua Watkins]]'' | | 1769 | 1841 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 5167 | | ''[[:d:Q20748862|Morgan Williams]]'' | | 1808 | 1883 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5168 | | ''[[:d:Q20748860|Micah Thomas]]'' | ministru galés (1778–1853) | 1778 | 1853 | ''[[:d:Q7996795|Whitson]]'' |- | style='text-align:right'| 5169 | | ''[[:d:Q20748866|Owen Rees]]'' | ministru galés (1717–1768) | 1717 | 1768 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 5170 | | ''[[:d:Q20748864|Owen Davies Tudor]]'' | escritor galés (1818–1887) | 1818 | 1887 | ''[[:d:Q17738143|Garth Isaf]]'' |- | style='text-align:right'| 5171 | | ''[[:d:Q20748865|Owen Herbert Williams]]'' | | 1884 | 1962 | ''[[:d:Q6661329|Llanfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 5172 | | ''[[:d:Q20748868|Richard Powel]]'' | | 1769 | 1795 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 5173 | [[Ficheru:Thomas J Wheldon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748879|Thomas Jones Wheldon]]'' | | 1841 | 1916 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 5174 | | ''[[:d:Q20748882|Thomas Phillips]]'' | | 1772 | 1842 | ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]'' |- | style='text-align:right'| 5175 | [[Ficheru:Thomas Phillips.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748883|Thomas Phillips]]'' | ministru británicu (1868–1936) | 1868 | 1936 | ''[[:d:Q20594376|Llanycefn]]'' |- | style='text-align:right'| 5176 | | ''[[:d:Q20748881|Thomas Mordaf Pierce]]'' | | 1867 | 1919 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 5177 | | ''[[:d:Q20748898|William Eifion Powell]]'' | | 1934 | 2009 | ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]'' |- | style='text-align:right'| 5178 | | ''[[:d:Q20748899|William Emrys Evans]]'' | | 1924 | 2004 | ''[[:d:Q20594649|Y Foel]]'' |- | style='text-align:right'| 5179 | [[Ficheru:William Charles Roberts (1832–1903).png|center|128px]] | ''[[:d:Q20748896|William Charles Roberts]]'' | | 1832 | 1903 | ''[[:d:Q13129659|Llanllwchhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 5180 | | ''[[:d:Q20748897|William Craven Llewelyn]]'' | | 1892 | 1966 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 5181 | | ''[[:d:Q56175842|Benjamin Davies]]'' | científicu británicu (1863–1957) | 1863 | 1957 | ''[[:d:Q15921422|Llangynllo]]'' |- | style='text-align:right'| 5182 | | ''[[:d:Q56175850|David Griffith Davies]]'' | | 1845 | 1899 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5183 | | ''[[:d:Q56175852|David Oswald Davies]]'' | | 1908 | 1992 | ''[[:d:Q7321602|Rhydcymerau]]'' |- | style='text-align:right'| 5184 | | ''[[:d:Q56175860|Daniel Davies]]'' | | 1780 | 1867 | ''[[:d:Q15260126|Moylgrove]]'' |- | style='text-align:right'| 5185 | | ''[[:d:Q56175866|David Evan Davies]]'' | | 1843 | 1914 | ''[[:d:Q1002782|Llannor]]'' |- | style='text-align:right'| 5186 | | ''[[:d:Q56175868|David Rees Davies]]'' | | 1824 | 1916 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 5187 | | ''[[:d:Q56175873|David Davies]]'' | | 1793 | 1864 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 5188 | | ''[[:d:Q56175876|David Davies]]'' | | 1799 | 1874 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 5189 | | ''[[:d:Q56175916|Edward Davies]]'' | | 1820 | 1908 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 5190 | | ''[[:d:Q56175931|Frances Davies]]'' | | 1836 | 1918 | ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 5191 | | ''[[:d:Q56175961|Humphrey Jones Davies]]'' | | 1877 | 1966 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 5192 | | ''[[:d:Q56175968|Idwal Davies]]'' | | 1915 | 1992 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 5193 | | ''[[:d:Q56176004|John Davies]]'' | | 1722 | 1799 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 5194 | | ''[[:d:Q56176026|Kate Davies]]'' | | 1892 | 1980 | ''[[:d:Q15987474|Pren-gwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5195 | | ''[[:d:Q56176024|Jonathan Davies]]'' | | 1857 | 1933 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 5196 | | ''[[:d:Q56176082|Samuel Davies]]'' | | 1829 | 1904 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 5197 | | ''[[:d:Q56176086|Thomas George Davies]]'' | | 1900 | 1977 | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 5198 | | ''[[:d:Q56176089|Thomas Davies]]'' | | 1802 | 1861 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 5199 | | ''[[:d:Q56176101|Walter Cecil Davies]]'' | | 1802 | 1863 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 5200 | | ''[[:d:Q56176152|Rhys Lewis Davis]]'' | | 1828 | 1916 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5201 | | ''[[:d:Q56176183|Wilfred Seymour De Winton]]'' | | 1856 | 1929 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 5202 | | ''[[:d:Q56176227|David J. Owen]]'' | | 1877 | 1945 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5203 | | ''[[:d:Q56176497|Edward Edwards]]'' | | 1865 | 1933 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5204 | | ''[[:d:Q56176621|Siôn Eirian]]'' | | 1954 | 2020 | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 5205 | | ''[[:d:Q56176675|Richard Elias]]'' | | 1847 | 1927 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 5206 | [[Ficheru:Annie Jane Hughes-Griffiths (5227587).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56176704|Annie Jane Ellis]]'' | | 1873 | 1942 | ''[[:d:Q29496455|Cwrt Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5207 | | ''[[:d:Q56176713|Hugh Ellis]]'' | | 1857 | 1931 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 5208 | | ''[[:d:Q56176894|David Arthen Evans]]'' | | 1878 | 1936 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 5209 | | ''[[:d:Q56176898|David Evans]]'' | | 1860 | 1950 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 5210 | | ''[[:d:Q56176902|David Evans]]'' | | 1815 | 1883 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 5211 | | ''[[:d:Q56176909|David Evans]]'' | | 1875 | 1951 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5212 | [[Ficheru:Revd Ebenezer Evans (Bodedern, CM?) NLW3365083.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56176920|Ebenezer Evans]]'' | | 1815 | 1897 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 5213 | [[Ficheru:Er cof am y Parch Foulk Evans, Machynlleth.. NLW3365216.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56176943|Foulk Evans]]'' | | 1783 | 1866 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5214 | | ''[[:d:Q56176950|Thomas Evans Griffith]]'' | | 1853 | 1914 | ''[[:d:Q3402480|Rhydyclafdy]]'' |- | style='text-align:right'| 5215 | | ''[[:d:Q56176960|William Howell Evans]]'' | | 1835 | 1892 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 5216 | | ''[[:d:Q56176970|John Owain Evans]]'' | | 1875 | 1943 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 5217 | | ''[[:d:Q56176995|Josiah Daniel Evans]]'' | | 1827 | 1905 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 5218 | | ''[[:d:Q56176992|Jonah Bowen Evans]]'' | | 1806 | 1876 | ''[[:d:Q6662982|Llywel]]'' |- | style='text-align:right'| 5219 | | ''[[:d:Q56176998|Lewis Evans]]'' | | 1767 | 1835 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5220 | | ''[[:d:Q56177000|Mali Evans]]'' | | | 1991 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 5221 | | ''[[:d:Q56177009|Olwen Caradoc Evans]]'' | | 1918 | 1998 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 5222 | [[Ficheru:Olwen Lloyd George a Capt T J Carey Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56177012|Olwen Carey, Lady Evans]]'' | | 1892 | 1990 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 5223 | | ''[[:d:Q56177037|Simon Evans]]'' | | 1824 | 1885 | ''[[:d:Q5348102|Eglwyswen]]'' |- | style='text-align:right'| 5224 | | ''[[:d:Q56177069|William Evans]]'' | | 1876 | 1952 | ''[[:d:Q2278993|Pentraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 5225 | | ''[[:d:Q56177096|Hope Wynne Eyton]]'' | | 1754 | 1824 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 5226 | | ''[[:d:Q56177160|John Jocelyn Ffoulkes]]'' | | 1813 | 1898 | ''[[:d:Q13126438|Bylchau]]'' |- | style='text-align:right'| 5227 | | ''[[:d:Q56177351|Richard Garnons]]'' | | 1773 | 1841 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5228 | | ''[[:d:Q56177409|William George]]'' | | 1865 | 1920 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 5229 | | ''[[:d:Q56177484|William Glasnant Jones]]'' | | 1869 | 1951 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 5230 | | ''[[:d:Q56177501|Evan Williams]]'' | | 1866 | 1937 | ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]'' |- | style='text-align:right'| 5231 | | ''[[:d:Q56177812|George Griffith]]'' | | 1790 | 1877 | ''[[:d:Q17741595|Garn]]'' |- | style='text-align:right'| 5232 | | ''[[:d:Q56177827|John Griffith]]'' | | 1654 | 1698 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 5233 | | ''[[:d:Q56177836|John Griffith]]'' | | 1843 | 1864 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5234 | | ''[[:d:Q56177851|R.E. Griffith]]'' | | 1911 | 1975 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 5235 | | ''[[:d:Q56177887|William Griffith]]'' | | 1730 | 1766 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5236 | | ''[[:d:Q56178037|David Thomas Guy]]'' | | 1905 | 1976 | ''[[:d:Q14538499|Llanrhidian]]'' |- | style='text-align:right'| 5237 | [[Ficheru:Mather Brown (1761-1831) - The Reverend Alban Thomas Gwynne (1751–1819) - 864495 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56178145|Alban Thomas Jones Gwynne]]'' | | 1751 | 1819 | ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5238 | | ''[[:d:Q56178177|Benjamin Hall]]'' | | 1742 | 1825 | ''[[:d:Q5618124|Gumfreston]]'' |- | style='text-align:right'| 5239 | | ''[[:d:Q56178195|Florrie Hamer]]'' | | 1903 | 1994 | ''[[:d:Q3401604|Bow Street]]'' |- | style='text-align:right'| 5240 | | ''[[:d:Q56178202|Victor Hampson-Jones]]'' | | 1909 | 1977 | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 5241 | | ''[[:d:Q56178200|Nina Hammett]]'' | | 1890 | 1956 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 5242 | | ''[[:d:Q56178351|Mary Elizabeth Hedley]]'' | | 1854 | 1925 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5243 | | ''[[:d:Q56178357|Pete Hellings]]'' | | 1921 | 1994 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5244 | | ''[[:d:Q56178468|Isaac Herriman]]'' | | 1894 | 1968 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 5245 | | ''[[:d:Q56178498|Elizabeth Lady Hills-Johnes]]'' | | 1834 | 1927 | ''[[:d:Q108366926|Dolaucothi House]]'' |- | style='text-align:right'| 5246 | | ''[[:d:Q56178642|Robert Howard]]'' | | 1692 | 1776 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5247 | | ''[[:d:Q56178666|Abraham Howell]]'' | | 1810 | 1893 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 5248 | | ''[[:d:Q56178704|William Howell]]'' | | 1777 | 1845 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 5249 | | ''[[:d:Q56178705|William Howell]]'' | | 1804 | 1826 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 5250 | | ''[[:d:Q56178760|Benjamin Hughes]]'' | | 1821 | 1913 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5251 | | ''[[:d:Q56178790|Harold Rhys Hughes]]'' | | 1916 | 1998 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5252 | | ''[[:d:Q56178805|John Henry Hughes]]'' | | 1862 | 1893 | ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]'' |- | style='text-align:right'| 5253 | | ''[[:d:Q56178865|Roderick Humphreys]]'' | | 1816 | 1895 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5254 | | ''[[:d:Q56178885|David Hussey]]'' | | 1852 | 1930 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 5255 | | ''[[:d:Q56179080|John Jayne]]'' | | 1805 | 1873 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 5256 | | ''[[:d:Q56179107|Anne Jenkins]]'' | | 1864 | 1948 | ''[[:d:Q29495975|Trecefel]]'' |- | style='text-align:right'| 5257 | | ''[[:d:Q56179139|Richard Iwan Jenkyn]]'' | | 1857 | 1893 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5258 | | ''[[:d:Q56179144|Herbert Noel Jerman]]'' | | 1909 | 1994 | ''[[:d:Q17738677|Dolforgan Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 5259 | | ''[[:d:Q56179197|Edwin William John]]'' | | 1847 | 1938 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 5260 | | ''[[:d:Q56179219|Charlotte Anna Maria Johnes]]'' | | 1825 | 1911 | ''[[:d:Q5561752|Gileston]]'' |- | style='text-align:right'| 5261 | | ''[[:d:Q56179386|Charles Jones]]'' | | 1831 | 1917 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 5262 | | ''[[:d:Q56179396|David Elwyn Jones]]'' | | 1945 | 2003 | ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]'' |- | style='text-align:right'| 5263 | | ''[[:d:Q56179400|David Rhys Jones]]'' | | 1845 | 1926 | ''[[:d:Q15921422|Llangynllo]]'' |- | style='text-align:right'| 5264 | | ''[[:d:Q56179414|Daniel Jones]]'' | | 1770 | 1821 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 5265 | | ''[[:d:Q56179423|David Samuel Jones]]'' | | 1852 | 1898 | ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]'' |- | style='text-align:right'| 5266 | [[Ficheru:David Ivon Jones 001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56179420|David Ivon Jones]]'' | | 1882 | 1924 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5267 | | ''[[:d:Q56179431|David Jones]]'' | | 1893 | 1916 | ''[[:d:Q101170463|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5268 | | ''[[:d:Q56179463|Edward Jones]]'' | | 1780 | 1820 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 5269 | | ''[[:d:Q56179473|Edwin Jones]]'' | | 1842 | 1932 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 5270 | | ''[[:d:Q56179489|Esther Anne Davies]]'' | | 1883 | 1940 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 5271 | | ''[[:d:Q56179498|Francis Ernest Llewellyn Jones]]'' | | 1883 | 1982 | ''[[:d:Q20599925|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 5272 | | ''[[:d:Q56179504|Griffith Jones]]'' | | 1820 | 1875 | ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 5273 | [[Ficheru:Portrait of Mother of John Jones, 'Talhaiarn' (4670569).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56179510|Gwen Jones]]'' | | 1777 | 1857 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5274 | | ''[[:d:Q56179519|Henry Francis Jones]]'' | | 1874 | 1949 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5275 | | ''[[:d:Q56179526|Henry Jones]]'' | | 1824 | 1852 | ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 5276 | | ''[[:d:Q56179538|Hugh Jones]]'' | | | 1799 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5277 | [[Ficheru:Humphrey Jones a Diwygiad 1859 (page 57 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56179544|Humphrey Jones]]'' | | 1832 | 1895 | ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]'' |- | style='text-align:right'| 5278 | | ''[[:d:Q56179545|Humphrey Jones]]'' | | | 1690 | ''[[:d:Q29484376|Maesygarnedd]]'' |- | style='text-align:right'| 5279 | | ''[[:d:Q56179548|Ifor Ceredig Jones]]'' | | 1902 | 1965 | ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]'' |- | style='text-align:right'| 5280 | [[Ficheru:Gethin Davies, Bangor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733075|Gethin Davies]]'' | ministru galés (1846–1896) | 1846 | 1896 | ''[[:d:Q4667051|Aberdulais]]'' |- | style='text-align:right'| 5281 | | ''[[:d:Q20733078|Gomer Morgan Roberts]]'' | | 1904 | 1993 | ''[[:d:Q3402396|Llanfihangel Aberbythych]]'' |- | style='text-align:right'| 5282 | | ''[[:d:Q20733079|Grace Wynne Griffith]]'' | novelista galesa (1888–1963) | 1888 | 1963 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 5283 | [[Ficheru:Revd Griffith Ellis, Bootle (CM) NLW3365255 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733087|Griffith Ellis]]'' | | 1844 | 1913 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 5284 | | ''[[:d:Q20733084|Griffith Anthony]]'' | | 1846 | 1897 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5285 | [[Ficheru:Griffith Edwards (Gutyn Padarn).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733085|Griffith Edwards]]'' | | 1812 | 1893 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 5286 | | ''[[:d:Q20733090|Griffith Griffiths]]'' | | 1799 | 1845 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 5287 | | ''[[:d:Q20733091|Griffith Hugh Jones]]'' | | 1849 | 1919 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 5288 | | ''[[:d:Q20733088|Griffith Francis]]'' | | 1876 | 1936 | ''[[:d:Q20598098|Cwm Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 5289 | | ''[[:d:Q20733094|Griffith John Roberts]]'' | | 1912 | 1969 | ''[[:d:Q4689301|Afonwen]]'' |- | style='text-align:right'| 5290 | [[Ficheru:Griffith John Williams (5254831).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733095|Griffith John Williams]]'' | | 1854 | 1933 | ''[[:d:Q13131033|Rhiwbryfdir]]'' |- | style='text-align:right'| 5291 | [[Ficheru:Griffith Hughes (Diwygwyr Cymru) (crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733092|Griffith Hughes]]'' | | 1775 | 1839 | ''[[:d:Q20598309|Cwmifor]]'' |- | style='text-align:right'| 5292 | [[Ficheru:Revd Griffith Parry (1827-1901) NLW3361807 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733098|Griffith Parry]]'' | | 1827 | 1901 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5293 | [[Ficheru:Griffith Pennar Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733099|Griffith Pennar Griffiths]]'' | | 1860 | 1918 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5294 | | ''[[:d:Q20733097|Griffith Jones]]'' | | 1836 | 1906 | ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 5295 | | ''[[:d:Q20733100|Griffith Wynn]]'' | | 1669 | 1736 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5296 | | ''[[:d:Q20733114|Gruffydd Evans]]'' | | 1866 | 1930 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 5297 | | ''[[:d:Q20733115|Gruffydd Thomas Lewis]]'' | | 1873 | 1964 | ''[[:d:Q6661421|Llangain]]'' |- | style='text-align:right'| 5298 | | ''[[:d:Q20733119|Gwenfron Moss]]'' | | 1898 | 1991 | ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]'' |- | style='text-align:right'| 5299 | | ''[[:d:Q20733122|Gwilym Howell]]'' | | 1705 | 1775 | ''[[:d:Q6661527|Llangurig]]'' |- | style='text-align:right'| 5300 | | ''[[:d:Q20733123|Gwilym Ieuan Williams]]'' | | 1879 | 1968 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5301 | | ''[[:d:Q20733120|Gwilym Bowyer]]'' | | 1906 | 1965 | ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]'' |- | style='text-align:right'| 5302 | [[Ficheru:Gwilym Eirwyn Jones, HYFRYD IAWN.gif|center|128px]] | ''[[:d:Q20733121|Eirwyn Pontshân]]'' | | 1922 | 1994 | ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 5303 | | ''[[:d:Q20733124|John Gwyn]]'' | | | 1574 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 5304 | | ''[[:d:Q20733128|Gwynne Henton Davies]]'' | | 1906 | 1998 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5305 | | ''[[:d:Q20733135|John Harries]]'' | | 1722 | 1788 | ''[[:d:Q4741541|Ambleston]]'' |- | style='text-align:right'| 5306 | | ''[[:d:Q20733132|John Dorney Harding]]'' | | 1809 | 1868 | ''[[:d:Q6470937|Rockfield]]'' |- | style='text-align:right'| 5307 | | ''[[:d:Q20733139|Henry Charles]]'' | | 1778 | 1840 | ''[[:d:Q4958467|Brawdy]]'' |- | style='text-align:right'| 5308 | | ''[[:d:Q20733137|Henry Bailey Hughes]]'' | | 1833 | 1887 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5309 | | ''[[:d:Q20733141|Henry Davies]]'' | | 1753 | 1825 | ''[[:d:Q6533801|Letterston]]'' |- | style='text-align:right'| 5310 | [[Ficheru:Portrait of Henry Griffiths (4669768).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733146|Henry Griffiths]]'' | | 1812 | 1891 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 5311 | [[Ficheru:ApHefin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733151|Henry Lloyd]]'' | | 1870 | 1946 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5312 | [[Ficheru:Capel Soar Bryncir - geograph.org.uk - 603091.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733149|Henry Hughes]]'' | | 1841 | 1924 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5313 | [[Ficheru:Henry Owen (5449771).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733154|Henry Owen]]'' | | 1844 | 1919 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 5314 | | ''[[:d:Q20733158|Henry Rees Davies]]'' | | 1861 | 1940 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 5315 | | ''[[:d:Q20733159|Henry Samuel Hayden]]'' | | 1805 | 1860 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5316 | | ''[[:d:Q20733156|Henry Phillips]]'' | | 1703 | 1783 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 5317 | | ''[[:d:Q20733163|Henry, Or Harri Sion John]]'' | | 1664 | 1754 | ''[[:d:Q596885|Blaenau Gwent]]'' |- | style='text-align:right'| 5318 | [[Ficheru:Henry Tobit Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733161|Henry Tobit Evans]]'' | | 1844 | 1908 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 5319 | | ''[[:d:Q20733167|Herbert Benjamin Winfield]]'' | | 1879 | 1919 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5320 | | ''[[:d:Q20733170|Herman Jones]]'' | | 1915 | 1964 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 5321 | | ''[[:d:Q20733168|Herbert Jenkins]]'' | | 1721 | 1772 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5322 | [[Ficheru:The Rev. Herbert Morgan M.A (5349013).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733169|Herbert Morgan]]'' | | 1875 | 1946 | ''[[:d:Q7094142|Onllwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5323 | | ''[[:d:Q20733178|Hopkin Bevan]]'' | | 1765 | 1839 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 5324 | | ''[[:d:Q20733179|Howel Davies]]'' | | 1716 | 1770 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5325 | | ''[[:d:Q20733182|Howell Powell]]'' | | | 1716 | ''[[:d:Q13129883|Maescar]]'' |- | style='text-align:right'| 5326 | | ''[[:d:Q20733181|Howell Howells]]'' | | 1750 | 1842 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 5327 | | ''[[:d:Q20733186|Hugh Davies]]'' | | 1844 | 1907 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 5328 | | ''[[:d:Q20733185|Hugh Carter]]'' | | 1784 | 1855 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5329 | | ''[[:d:Q20733189|Hugh Evans]]'' | | 1790 | 1853 | ''[[:d:Q4899221|Betws Gwerfil Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 5330 | [[Ficheru:Parch Hugh Jones (EF).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733195|Hugh Jones]]'' | | 1837 | 1919 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5331 | | ''[[:d:Q20733192|Hugh Hughes]]'' | | 1778 | 1855 | ''[[:d:Q1002782|Llannor]]'' |- | style='text-align:right'| 5332 | | ''[[:d:Q20733198|Hugh Maurice]]'' | | 1775 | 1825 | ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]'' |- | style='text-align:right'| 5333 | [[Ficheru:Hugh Michael Hughes.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q20733199|Hugh Michael Hughes]]'' | | 1858 | 1933 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 5334 | [[Ficheru:Portrait of Hugh Jones ('Erfyl') (4670306).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733196|Hugh Jones]]'' | | 1789 | 1858 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 5335 | [[Ficheru:Hugh Jones, Caerfyrddin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733197|Hugh Jones]]'' | | 1800 | 1872 | ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 5336 | | ''[[:d:Q20733203|Hugh Owen]]'' | | 1832 | 1897 | ''[[:d:Q3398878|Botwnnog]]'' |- | style='text-align:right'| 5337 | | ''[[:d:Q20733201|Hugh Owen of Gwenynog]]'' | | 1575 | 1642 | ''[[:d:Q16033793|Llanfflewyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5338 | | ''[[:d:Q20733206|Hugh Roberts]]'' | | 1644 | 1702 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5339 | | ''[[:d:Q20733204|Hugh Owen]]'' | | 1880 | 1953 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 5340 | [[Ficheru:Portrait of Hugh Robert Hughes (of Kinmel and Dinorben, Denbighshire) (4674698).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733205|Hugh Robert Hughes]]'' | | 1827 | 1911 | ''[[:d:Q6413987|Kinmel Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 5341 | | ''[[:d:Q20733211|Humphrey Bromley]]'' | | 1796 | 1876 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 5342 | [[Ficheru:Hugh Tudwal Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733208|Hugh Tudwal Davies]]'' | | 1847 | 1915 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5343 | | ''[[:d:Q20733209|Hugh William Jones]]'' | | 1802 | 1873 | ''[[:d:Q7164577|Penrhyn-coch]]'' |- | style='text-align:right'| 5344 | | ''[[:d:Q20733214|Humphrey Gwalchmai]]'' | | 1788 | 1847 | ''[[:d:Q29495708|Dolgar]]'' |- | style='text-align:right'| 5345 | [[Ficheru:Humphrey Jones (Bryfdir).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733215|Humphrey Jones]]'' | | 1867 | 1947 | ''[[:d:Q3398987|Croesor]]'' |- | style='text-align:right'| 5346 | | ''[[:d:Q20733213|Humphrey Edwards]]'' | | 1730 | 1788 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 5347 | | ''[[:d:Q20733216|Humphrey Parry]]'' | | 1772 | 1809 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5348 | | ''[[:d:Q20733222|Huw Arwystli]]'' | poeta galés (1542–1578) | 1542 | 1578 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 5349 | | ''[[:d:Q20733227|Huw Ellis]]'' | | 1714 | 1774 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5350 | | ''[[:d:Q20733248|Hywel David Emanuel]]'' | | 1921 | 1970 | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 5351 | | ''[[:d:Q20733249|Hywel Davies]]'' | broadcaster británicu (1919–1965) | 1919 | 1965 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 5352 | | ''[[:d:Q20733254|Idwal Jones]]'' | | 1899 | 1966 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 5353 | | ''[[:d:Q20733255|Iestyn Rhys Williams]]'' | direutor galés (1892–1955) | 1892 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5354 | | ''[[:d:Q20733253|Idris Thomas]]'' | ministru británicu (1889–1962) | 1889 | 1962 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5355 | | ''[[:d:Q20733268|Ieuan Brechfa]]'' | | 1430 | 1500 | ''[[:d:Q4959999|Brechfa]]'' |- | style='text-align:right'| 5356 | | ''[[:d:Q20733278|Ieuan Samuel Jones]]'' | ministru británicu (1918–2004) | 1918 | 2004 | ''[[:d:Q17743639|Felin Geri]]'' |- | style='text-align:right'| 5357 | | ''[[:d:Q20733282|Ifan Gruffudd]]'' | | 1655 | 1734 | ''[[:d:Q13132036|Troedyraur]]'' |- | style='text-align:right'| 5358 | | ''[[:d:Q20733286|Ifor Thomas]]'' | | 1877 | 1918 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 5359 | | ''[[:d:Q20733290|Isaac James]]'' | | 1766 | 1840 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5360 | [[Ficheru:Portrait of Isaac Jenkins (4672921).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733291|Isaac Jenkins]]'' | | 1812 | 1877 | ''[[:d:Q3398476|Aberffrwd]]'' |- | style='text-align:right'| 5361 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Ishmael Jones (4672932).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733294|Ishmael Jones]]'' | | 1794 | 1876 | ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]'' |- | style='text-align:right'| 5362 | | ''[[:d:Q20733295|Ivor Bowen]]'' | xuez galés (1862–1934) | 1862 | 1934 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 5363 | | ''[[:d:Q20733293|Isaac Samuel Lloyd]]'' | | 1875 | 1961 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 5364 | | ''[[:d:Q20733296|Ivor James]]'' | | 1840 | 1909 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5365 | | ''[[:d:Q20733297|Jabez Edmund Jenkins]]'' | | 1840 | 1903 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5366 | | ''[[:d:Q20733303|James Bilsland Hughes]]'' | | 1831 | 1878 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 5367 | | ''[[:d:Q20733306|James Conway Brown]]'' | | 1838 | 1908 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 5368 | | ''[[:d:Q20733310|James Davies]]'' | | 1648 | 1722 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 5369 | | ''[[:d:Q20733311|James Davies]]'' | | 1800 | 1869 | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5370 | [[Ficheru:Portrait of James Davies (4674063).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733309|James Davies]]'' | | 1765 | 1849 | ''[[:d:Q731439|Grosmont]]'' |- | style='text-align:right'| 5371 | | ''[[:d:Q20733314|James Evan]]'' | | 1814 | 1842 | ''[[:d:Q4958467|Brawdy]]'' |- | style='text-align:right'| 5372 | | ''[[:d:Q20733315|James Evans]]'' | | 1866 | 1931 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 5373 | | ''[[:d:Q20733318|James Henry Howard]]'' | | 1876 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5374 | [[Ficheru:Ifano Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733319|James Ifano Jones]]'' | | 1865 | 1955 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5375 | | ''[[:d:Q20733316|James Griffiths]]'' | | 1782 | 1858 | ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]'' |- | style='text-align:right'| 5376 | | ''[[:d:Q20733322|James Jardine]]'' | | | 1737 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 5377 | | ''[[:d:Q20733321|James James]]'' | | 1760 | 1831 | ''[[:d:Q4667057|Aberedw]]'' |- | style='text-align:right'| 5378 | | ''[[:d:Q20733325|James Lewis]]'' | | 1674 | 1747 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 5379 | | ''[[:d:Q20804765|Robert William Jones]]'' | | 1899 | 1968 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 5380 | | ''[[:d:Q20804771|Samuel Thomas]]'' | | 1692 | 1766 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5381 | | ''[[:d:Q20804768|Benjamin Rowland]]'' | | 1722 | 1763 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 5382 | | ''[[:d:Q20804769|Ellis Rowland]]'' | | 1621 | 1691 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 5383 | | ''[[:d:Q20804775|Joseph Simmons]]'' | | 1694 | 1774 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 5384 | | ''[[:d:Q20804790|Thomas Griffiths Jones]]'' | | 1834 | 1884 | ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5385 | | ''[[:d:Q20804788|Thomas Bevan Phillips]]'' | | 1898 | 1991 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 5386 | | ''[[:d:Q20804794|Thomas Jones]]'' | | 1839 | 1916 | ''[[:d:Q16033773|Pen-Lôn]]'' |- | style='text-align:right'| 5387 | | ''[[:d:Q20804795|Thomas Michaeliones]]'' | | 1880 | 1960 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 5388 | | ''[[:d:Q20804792|Thomas James Rees]]'' | | 1875 | 1957 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5389 | | ''[[:d:Q20804796|Thomas Morgan Thomas]]'' | | 1828 | 1884 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 5390 | [[Ficheru:Tom Price, Merthyr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804797|Thomas Price]]'' | | 1857 | 1925 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 5391 | | ''[[:d:Q20804801|Thomas Roberts]]'' | imprentador galés (1735–1804) | 1735 | 1804 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5392 | | ''[[:d:Q20804806|Thomas Thomas]]'' | | 1839 | 1888 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5393 | | ''[[:d:Q20804807|Thomas Walters]]'' | | 1729 | 1794 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5394 | | ''[[:d:Q20804804|Thomas Rowland]]'' | | 1824 | 1884 | ''[[:d:Q10990404|Llanfor]]'' |- | style='text-align:right'| 5395 | | ''[[:d:Q20804810|Tom Bryant]]'' | | 1882 | 1946 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5396 | | ''[[:d:Q20804808|Timothy Thomas]]'' | | 1694 | 1751 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 5397 | | ''[[:d:Q20804809|Timothy Thomas]]'' | | 1721 | 1768 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 5398 | | ''[[:d:Q20804819|William Arthur Jones]]'' | | 1892 | 1970 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5399 | | ''[[:d:Q20804822|William Emyr Williams]]'' | | 1889 | 1958 | ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 5400 | | ''[[:d:Q20804826|William Gilbert Williams]]'' | | 1874 | 1966 | ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]'' |- | style='text-align:right'| 5401 | [[Ficheru:William George-brawd DLlG.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804824|William George]]'' | | 1865 | 1967 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5402 | | ''[[:d:Q20804830|William Morgan Roberts]]'' | | 1853 | 1923 | ''[[:d:Q13129653|Llangynog]]'' |- | style='text-align:right'| 5403 | [[Ficheru:William Morris Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804831|William Morris Lewis]]'' | | 1839 | 1917 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 5404 | | ''[[:d:Q20804828|William Griffiths]]'' | llibreru galés (1898–1962) | 1898 | 1962 | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 5405 | | ''[[:d:Q20804834|William Saunders]]'' | | 1871 | 1950 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5406 | | ''[[:d:Q20804835|William Richard Williams]]'' | | 1879 | 1961 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5407 | | ''[[:d:Q20804832|William Rhys Watkin]]'' | | 1875 | 1947 | ''[[:d:Q8054082|Ynystawe]]'' |- | style='text-align:right'| 5408 | [[Ficheru:Revd William Roberts, Utica (1809-87) NLW3361775.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804833|William Roberts]]'' | | 1809 | 1887 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 5409 | | ''[[:d:Q20804838|Winifred Mair Griffiths]]'' | | 1916 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5410 | | ''[[:d:Q20807044|Sammy Brett]]'' | | 1879 | 1939 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5411 | | ''[[:d:Q20810495|Silvanus Bevan]]'' | | 1661 | 1725 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5412 | | ''[[:d:Q20811066|Richard Lewis Jenkins]]'' | | 1815 | 1883 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5413 | | ''[[:d:Q20811173|Thomas Lewis]]'' | | 1821 | 1897 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5414 | | ''[[:d:Q20811188|Lewis Lloyd]]'' | | 1842 | 1902 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 5415 | | ''[[:d:Q20821090|Bertie George Charles]]'' | archiveru galés (1908–2000) | 1908 | 2000 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 5416 | | ''[[:d:Q20821089|Arthur Hughes]]'' | escritor galés (1878–1965) | 1878 | 1965 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 5417 | | ''[[:d:Q20821095|Daniel Howell Williams]]'' | | 1894 | 1963 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 5418 | [[Ficheru:Plant y Goedwig (Bowen Rees).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821092|Bowen Rees]]'' | | 1857 | 1929 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 5419 | | ''[[:d:Q20821093|Clifford Phillips]]'' | | 1914 | 1984 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 5420 | | ''[[:d:Q20821098|David Christopher Davies]]'' | | 1878 | 1958 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 5421 | | ''[[:d:Q20821099|David Cledlyn Evans]]'' | | 1858 | 1940 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 5422 | | ''[[:d:Q20821097|David Brynmor Anthony]]'' | | 1886 | 1966 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 5423 | | ''[[:d:Q20821102|David Griffith]]'' | | 1841 | 1910 | ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5424 | | ''[[:d:Q20821103|David Hughes]]'' | | 1794 | 1862 | ''[[:d:Q12834837|Bryneglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 5425 | [[Ficheru:Rev. D. Delta Evans editor of The christian life. (5449744) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821100|David Delta Evans]]'' | | 1866 | 1948 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 5426 | | ''[[:d:Q20821101|David Evans]]'' | | 1886 | 1968 | ''[[:d:Q4923809|Blaenffos]]'' |- | style='text-align:right'| 5427 | [[Ficheru:David Owen Jones (1856-1903).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821106|David Owen Jones]]'' | | 1856 | 1903 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 5428 | | ''[[:d:Q20821107|David Owen Roberts]]'' | pedagogu británicu (1888–1958) | 1888 | 1958 | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 5429 | | ''[[:d:Q20821104|David Hughes]]'' | | 1800 | 1849 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 5430 | | ''[[:d:Q20821105|David Jones]]'' | | 1834 | 1890 | ''[[:d:Q13129633|Llanblethian]]'' |- | style='text-align:right'| 5431 | | ''[[:d:Q20821110|David Rowland Hughes]]'' | | 1874 | 1953 | ''[[:d:Q6729299|Maesglas]]'' |- | style='text-align:right'| 5432 | | ''[[:d:Q20821109|David Phillips]]'' | | 1874 | 1951 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5433 | | ''[[:d:Q20821112|David Thomas Glyndŵr Richards]]'' | | 1879 | 1956 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 5434 | | ''[[:d:Q20821113|David Williams]]'' | encuadernador galés (1702–1779) | 1702 | 1779 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 5435 | [[Ficheru:Dr Edward Jones Dolgellau.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821119|Edward Jones]]'' | | 1834 | 1900 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5436 | | ''[[:d:Q20821117|Edmund Evans]]'' | | 1791 | 1864 | ''[[:d:Q6661176|Llandecwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5437 | | ''[[:d:Q20821122|Edward Owen Humphreys]]'' | | 1899 | 1959 | ''[[:d:Q5057281|Cefnddwysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5438 | | ''[[:d:Q20821123|Edward Williams]]'' | | 1818 | 1880 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 5439 | | ''[[:d:Q20821120|Edward Lewis Ellis]]'' | | 1922 | 2008 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5440 | | ''[[:d:Q20821121|Edward Owen]]'' | | 1853 | 1943 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 5441 | | ''[[:d:Q20821127|Eurys Rolant]]'' | | 1926 | 2006 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5442 | | ''[[:d:Q20821124|Edward Williams]]'' | maestru forxador británicu | 1826 | 1886 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5443 | | ''[[:d:Q20821130|Evan Lewis]]'' | | 1788 | 1864 | ''[[:d:Q55869864|Cwm Gwanas]]'' |- | style='text-align:right'| 5444 | | ''[[:d:Q20821131|Evan Lloyd]]'' | | 1800 | 1879 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 5445 | | ''[[:d:Q20821129|Evan Jenkins]]'' | | 1781 | 1863 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 5446 | | ''[[:d:Q20821135|Frank Treharne James]]'' | | 1861 | 1942 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5447 | | ''[[:d:Q20821132|Evan Roberts]]'' | | 1836 | 1918 | ''[[:d:Q2599085|Gwyddelwern]]'' |- | style='text-align:right'| 5448 | [[Ficheru:Portrait of Griffith Rowlands Esqr (4669928) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821138|Griffith Rowlands]]'' | | 1761 | 1828 | ''[[:d:Q1024935|Harlech]]'' |- | style='text-align:right'| 5449 | | ''[[:d:Q20821136|Garfield Hopkin Hughes]]'' | | 1912 | 1969 | ''[[:d:Q5714075|Hendy]]'' |- | style='text-align:right'| 5450 | | ''[[:d:Q20821142|Henry Morgan Stafford Thomas]]'' | | 1896 | 1968 | ''[[:d:Q4923162|Blackmill]]'' |- | style='text-align:right'| 5451 | | ''[[:d:Q20821143|Howel Harris Hughes]]'' | | 1873 | 1956 | ''[[:d:Q13129624|Llanfair-Mathafarn-Eithaf]]'' |- | style='text-align:right'| 5452 | | ''[[:d:Q20821141|Henry Gethin Lewis]]'' | | 1872 | 1945 | ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5453 | [[Ficheru:Revd Hugh Jones, Liverpool (1830-1911) NLW3361796.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821146|Hugh Jones]]'' | ministru galés (1830–1911) | 1830 | 1911 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 5454 | [[Ficheru:Portrait of Dr. Hugh Jones (of Llangollen) (4670596).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821147|Hugh Jones]]'' | | 1831 | 1883 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 5455 | [[Ficheru:Howell T. Evans fishing in the Aeron river (5449712).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821144|Howell Evans]]'' | | 1877 | 1950 | ''[[:d:Q5197236|Cwmbwrla]]'' |- | style='text-align:right'| 5456 | | ''[[:d:Q20821145|Hugh John Owen]]'' | | 1880 | 1961 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 5457 | | ''[[:d:Q20821150|Hugh Williams]]'' | | 1796 | 1874 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 5458 | | ''[[:d:Q20821151|Hugh Williams]]'' | | 1862 | 1953 | ''[[:d:Q15272454|Rhosybol]]'' |- | style='text-align:right'| 5459 | | ''[[:d:Q20821148|Hugh Jones]]'' | | 1845 | 1891 | ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]'' |- | style='text-align:right'| 5460 | | ''[[:d:Q20821149|Hugh Thomas Davies]]'' | | 1881 | 1969 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5461 | | ''[[:d:Q20821154|James Cornelius Morrice]]'' | | 1874 | 1953 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 5462 | | ''[[:d:Q20821155|T. I. Jeffreys Jones]]'' | | 1909 | 1967 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 5463 | | ''[[:d:Q20821152|Humphrey Rowland Jones]]'' | | 1832 | 1895 | ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5464 | | ''[[:d:Q20821153|Irwyn Ranald Walters]]'' | | 1902 | 1992 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 5465 | | ''[[:d:Q20821158|John Eiddon Jones]]'' | | 1841 | 1903 | ''[[:d:Q13131064|Rhydymain]]'' |- | style='text-align:right'| 5466 | [[Ficheru:John Evans, Archddiacon Meirionnydd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821159|John Evans]]'' | | 1815 | 1891 | ''[[:d:Q3402179|Llanfair]]'' |- | style='text-align:right'| 5467 | | ''[[:d:Q20821156|John Davies]]'' | | 1882 | 1937 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 5468 | | ''[[:d:Q20821157|John Edward Jones]]'' | | 1886 | 1934 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 5469 | | ''[[:d:Q20821163|John James]]'' | | 1815 | 1851 | ''[[:d:Q3403327|Colwinston]]'' |- | style='text-align:right'| 5470 | | ''[[:d:Q20821161|John Ithel Jones]]'' | | 1911 | 1980 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5471 | | ''[[:d:Q20821166|John Jones Owen]]'' | músicu británicu (1876–1947) | 1876 | 1947 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5472 | | ''[[:d:Q20821167|John Lloyd]]'' | | 1885 | 1964 | ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 5473 | | ''[[:d:Q20821164|John James Jones]]'' | | 1892 | 1957 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 5474 | | ''[[:d:Q20821165|John John Williams]]'' | | 1884 | 1950 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5475 | | ''[[:d:Q20821168|John Mather Jones]]'' | | 1826 | 1874 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5476 | | ''[[:d:Q42434789|Archie Ridley]]'' | xugador de críquet neozelandés (1869–1950) | 1869 | 1950 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 5477 | | ''[[:d:Q42774158|Colin St Clair Oakes]]'' | arquiteutu británicu | 1908 | 1971 | ''[[:d:Q16901177|Tanyfron]]'' |- | style='text-align:right'| 5478 | | ''[[:d:Q43127454|Irwin John David Bevan]]'' | artista británicu (1852–1940) | 1852 | 1940 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5479 | | ''[[:d:Q43132155|Charles Jones]]'' | | 1836 | 1892 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5480 | | ''[[:d:Q43260453|Tony O'Connor]]'' | | 1934 | 2015 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5481 | | ''[[:d:Q43304180|Philip Henry Egerton]]'' | | 1824 | 1893 | ''[[:d:Q3406264|Gresford]]'' |- | style='text-align:right'| 5482 | [[Ficheru:Mary De la Beche Nicholl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q43371054|Mary De la Beche Nicholl]]'' | | 1839 | 1922 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5483 | | ''[[:d:Q43538963|Wenna]]'' | | 600 | 544 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 5484 | [[Ficheru:Cpl William Dempster.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q43580958|William Dempster]]'' | | 1876 | 1964 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5485 | | ''[[:d:Q43761704|M.P. Harris]]'' | ornitólogu británicu | 1939 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5486 | | ''[[:d:Q44633113|Fred Condrey]]'' | futbolista galés (1883–1952) | 1883 | 1952 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5487 | | ''[[:d:Q44691153|William Powell]]'' | | 1815 | 1878 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5488 | [[Ficheru:Dewi Cynon (David Davies 1853-1937).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q45048920|Dewi Cynon]]'' | músicu galés | 1853 | 1937 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 5489 | | ''[[:d:Q45300946|J. Gwynn Williams]]'' | | 1924 | 2017 | ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]'' |- | style='text-align:right'| 5490 | | ''[[:d:Q45831939|Arthur Watkyn]]'' | | 1907 | 1965 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5491 | | ''[[:d:Q45972376|Mary Thomas]]'' | cantante d&#39;ópera británica | 1932 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5492 | | ''[[:d:Q46194169|Charles Henry Clements]]'' | músicu galés (1898–1983) | 1898 | 1983 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5493 | | ''[[:d:Q46231570|Samuel Homfray]]'' | | 1795 | 1883 | ''[[:d:Q3406657|Penydarren]]'' |- | style='text-align:right'| 5494 | | ''[[:d:Q47015455|Francis Huntly Griffith]]'' | | 1885 | 1958 | ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]'' |- | style='text-align:right'| 5495 | | ''[[:d:Q47116012|J. Aelwyn Roberts]]'' | | 1918 | 2018 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 5496 | | ''[[:d:Q47120646|Ena Thomas]]'' | | 1935 | 2020 | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 5497 | | ''[[:d:Q47120904|Heulwen Hâf]]'' | | 1944 | 2018 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 5498 | [[Ficheru:R Gwynn Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47121066|R. Gwynn Davies]]'' | | 1920 | 2007 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5499 | | ''[[:d:Q47121085|T. Ceiri Griffith]]'' | | 1925 | 2016 | ''[[:d:Q3395863|Llanbedr]]'' |- | style='text-align:right'| 5500 | | ''[[:d:Q47121249|Cledwyn Jones]]'' | | 1923 | 2022 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5501 | | ''[[:d:Q47121859|Nansi Selwood]]'' | | 1921 | 2017 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5502 | | ''[[:d:Q47122648|Gwyn Erfyl]]'' | | 1924 | 2007 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 5503 | [[Ficheru:Dwy Goron Eirwyn .jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47122741|Eirwyn George]]'' | poeta británicu | 1936 | 2026 | ''[[:d:Q20007221|Tufton]]'' |- | style='text-align:right'| 5504 | | ''[[:d:Q47123094|Emyr Wyn Jones]]'' | | 1907 | 1999 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5505 | | ''[[:d:Q47123304|Idris Charles]]'' | | 1947 | 2021 | ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 5506 | | ''[[:d:Q47123476|Gilmor Griffiths]]'' | | 1917 | 1985 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5507 | | ''[[:d:Q47124236|Mair Garnon]]'' | | 1928 | 2022 | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 5508 | | ''[[:d:Q47124259|Anthony Packer]]'' | | 1940 | 2014 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 5509 | | ''[[:d:Q47124788|Emyr Hywel]]'' | | | 2018 | ''[[:d:Q14508468|Blaenporth]]'' |- | style='text-align:right'| 5510 | [[Ficheru:Dafydd Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47125330|Dafydd Owen]]'' | | 1919 | 2002 | ''[[:d:Q13126438|Bylchau]]'' |- | style='text-align:right'| 5511 | [[Ficheru:S. Minwel Tibbott.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47125612|S. Minwel Tibbott]]'' | | 1936 | 1998 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5512 | | ''[[:d:Q47125622|Ieuan Gwynedd Jones]]'' | | 1920 | 2018 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 5513 | | ''[[:d:Q47125703|Gwynedd O. Pierce]]'' | | 1921 | 2022 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5514 | | ''[[:d:Q47125779|John Owen Huws]]'' | | 1951 | 2001 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5515 | | ''[[:d:Q47126028|Merfyn Jones]]'' | | 1916 | 1998 | ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 5516 | | ''[[:d:Q47126053|Islwyn Williams]]'' | | 1917 | 1988 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 5517 | | ''[[:d:Q47126652|Angharad Jones]]'' | | 1962 | 2010 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5518 | [[Ficheru:J. Towyn Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47127197|J. Towyn Jones]]'' | | 1942 | 2019 | ''[[:d:Q13126548|Capel Iwan]]''<br/>''[[:d:Q4941233|Boncath]]'' |- | style='text-align:right'| 5519 | | ''[[:d:Q47127962|G. Melvyn Howe]]'' | | 1920 | 2012 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 5520 | | ''[[:d:Q47128817|Vivian Jones]]'' | | | 2021 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 5521 | | ''[[:d:Q47129647|Patti Flynn]]'' | | 1937 | 2020 | ''[[:d:Q3398900|Tiger Bay]]'' |- | style='text-align:right'| 5522 | | ''[[:d:Q47129851|Teleri Bevan]]'' | | 1931 | 2020 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5523 | | ''[[:d:Q47129879|Dai Rees Davies]]'' | | | 2020 | ''[[:d:Q7321606|Rhydlewis]]'' |- | style='text-align:right'| 5524 | | ''[[:d:Q47130540|Morfydd E. Owen]]'' | | 1936 | 2024 | ''[[:d:Q8564160|Fochriw]]'' |- | style='text-align:right'| 5525 | | ''[[:d:Q47179942|Llwchaiarn]]'' | monxu galés (580–640) | 580 | 640 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5526 | | ''[[:d:Q47309379|Hugh Thomas]]'' | | 1964 | 2022 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5527 | | ''[[:d:Q47458804|Gary Pickford-Hopkins]]'' | | 1948 | 2013 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5528 | [[Ficheru:Paula Gellibrand.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47459774|Paula Gellibrand]]'' | | 1898 | 1986 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5529 | [[Ficheru:Olwen Lloyd George a Capt T J Carey Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47460742|Thomas Carey-Evans]]'' | | 1884 | 1947 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 5530 | | ''[[:d:Q47467076|Horace Debenham]]'' | remeru británicu (1903–1993) | 1903 | 1993 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 5531 | | ''[[:d:Q47476985|Frank Williams]]'' | | 1917 | 1978 | ''[[:d:Q7114024|Overton]]'' |- | style='text-align:right'| 5532 | | ''[[:d:Q47541497|Walter Morgan]]'' | | 1821 | 1903 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 5533 | | ''[[:d:Q17484243|Shaun Pickering]]'' | atleta británicu | 1961 | 2023 | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 5534 | | ''[[:d:Q17626716|Archie Hughes]]'' | futbolista británicu (1919–1992) | 1919 | 1992 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 5535 | | ''[[:d:Q17627000|William Pierce Owen]]'' | futbolista británicu (1860–1937) | 1860 | 1937 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5536 | | ''[[:d:Q17984517|Gerard H. L. Fitzwilliams]]'' | espía galés (1882–1968) | 1882 | 1968 | ''[[:d:Q10989171|Llandyfriog]]'' |- | style='text-align:right'| 5537 | | ''[[:d:Q18068338|Clifton Penn-Hughes]]'' | | 1905 | 1939 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5538 | [[Ficheru:John Jones (Mathetes).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18084617|John Jones]]'' | | 1821 | 1878 | ''[[:d:Q5120035|Cilrhedyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5539 | [[Ficheru:T Marchant Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18087866|T. Marchant Williams]]'' | | 1845 | 1914 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5540 | [[Ficheru:Portrait of Robert Williams (4674647).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18114832|Robert Williams]]'' | | 1766 | 1850 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''<br/>''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5541 | | ''[[:d:Q18123555|Griffith John Williams]]'' | | 1892 | 1963 | ''[[:d:Q13126981|Cellan]]'' |- | style='text-align:right'| 5542 | [[Ficheru:Portrait of T. W. Davids, Colchester (4669724).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18129502|Thomas William Davids]]'' | | 1816 | 1884 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5543 | [[Ficheru:RichardEdwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18148391|Richard Edwards]]'' | | 1822 | 1908 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 5544 | | ''[[:d:Q18159992|Isaac Clarke]]'' | | 1824 | 1875 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 5545 | | ''[[:d:Q18160397|Arthur James Johnes]]'' | | 1809 | 1871 | ''[[:d:Q20596548|Garthmyl]]'' |- | style='text-align:right'| 5546 | | ''[[:d:Q18162074|Edmund Stonelake]]'' | | 1873 | 1960 | ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5547 | [[Ficheru:Charles Davies MLC.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q18164639|Charles Davies]]'' | | 1813 | 1888 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5548 | | ''[[:d:Q18200042|Edward Pugh]]'' | | 1761 | 1813 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 5549 | | ''[[:d:Q18201527|John Gwilym Jones]]'' | | 1904 | 1988 | ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]'' |- | style='text-align:right'| 5550 | | ''[[:d:Q18223030|John Callan James Metford]]'' | | 1916 | 2007 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 5551 | | ''[[:d:Q18325032|Siôn Dafydd Rhys]]'' | | 1534 | 1620 | ''[[:d:Q2910205|Llanfaethlu]]'' |- | style='text-align:right'| 5552 | | ''[[:d:Q18325685|James Birch]]'' | | 1725 | 1800 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 5553 | [[Ficheru:The home of Robert Davies (Bardd Nantglyn, 1769-1835) NLW3363888.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18325718|Robert Davies]]'' | | 1769 | 1835 | ''[[:d:Q13651875|Nantglyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5554 | [[Ficheru:Portrait of W. E. Jones. Cawrdaf (4671562) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18327524|William Ellis Jones]]'' | | 1795 | 1848 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 5555 | | ''[[:d:Q18346805|Azariah Shadrach]]'' | | 1774 | 1844 | ''[[:d:Q51713201|Llanfair Nant y Gôf]]'' |- | style='text-align:right'| 5556 | | ''[[:d:Q18385261|Arnold Williams]]'' | xugador de críquet neozelandés (1870–1929) | 1870 | 1929 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5557 | [[Ficheru:Portrait of Arthur Radclyffe Dugmore.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18385268|Arthur Radclyffe Dugmore]]'' | | 1870 | 1955 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5558 | [[Ficheru:Samuel Tomkinson.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q18391923|Samuel Tomkinson]]'' | | 1816 | 1900 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5559 | | ''[[:d:Q18440082|Mathau Goch]]'' | | 1390 | 1450 | ''[[:d:Q1770499|Maelor]]'' |- | style='text-align:right'| 5560 | | ''[[:d:Q18509163|William Charles Evans]]'' | bioquímicu galés (1911–1988) | 1911 | 1988 | ''[[:d:Q3402550|Bethel]]'' |- | style='text-align:right'| 5561 | | ''[[:d:Q18510202|Alfred Owen Hughes Jarman]]'' | | 1911 | 1998 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5562 | | ''[[:d:Q18524054|Isaac Jones]]'' | | 1804 | 1850 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5563 | | ''[[:d:Q18526294|Ada Vachell]]'' | activista galesa (1866–1923) | 1866 | 1923 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5564 | | ''[[:d:Q18526331|Agnes Mason]]'' | monxa galesa (1849–1941) | 1849 | 1941 | ''[[:d:Q6498065|Laugharne Township]]'' |- | style='text-align:right'| 5565 | | ''[[:d:Q18526437|Alun Oldfield Davies]]'' | | 1905 | 1988 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 5566 | [[Ficheru:Arthur Whitford (1928).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18526570|Arthur Whitford]]'' | ximnasta británicu (1908–1996) | 1908 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5567 | | ''[[:d:Q18526694|Cadwaladr Cesail]]'' | | 1614 | 1626 | ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 5568 | | ''[[:d:Q18526861|Richard Pendrill Llewelyn]]'' | | 1813 | 1891 | ''[[:d:Q3216519|Laleston]]'' |- | style='text-align:right'| 5569 | [[Ficheru:Portrait of John Evans, Eglwysbach (4674386).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18526878|John Evans]]'' | | 1840 | 1897 | ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]'' |- | style='text-align:right'| 5570 | | ''[[:d:Q18527125|John Jones]]'' | | 1788 | 1858 | ''[[:d:Q6661080|Llanasa]]'' |- | style='text-align:right'| 5571 | | ''[[:d:Q18527386|David Jones]]'' | | 1703 | 1785 | ''[[:d:Q12306663|Conwy Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 5572 | | ''[[:d:Q18527701|Dinah Williams]]'' | | 1911 | 2009 | ''[[:d:Q17743941|Crugiau]]'' |- | style='text-align:right'| 5573 | | ''[[:d:Q18527726|Ruby Levick]]'' | escultora galesa (1871–1940) | 1871 | 1940 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 5574 | | ''[[:d:Q18527879|Jose Deniz]]'' | | 1913 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5575 | | ''[[:d:Q18527918|Samuel Evans]]'' | pintor galés (1829–1904) | 1829 | 1904 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5576 | | ''[[:d:Q18527967|Gruffydd Phylip]]'' | | 1650 | 1666 | ''[[:d:Q3404603|Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5577 | | ''[[:d:Q18528236|Sheila Collins]]'' | | 1921 | 2009 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5578 | | ''[[:d:Q18528438|Laurence Deniz]]'' | | 1924 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5579 | | ''[[:d:Q18528453|Eirlys Roberts]]'' | | 1911 | 2008 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 5580 | [[Ficheru:Lewis Probert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18528597|Lewis Probert]]'' | | 1837 | 1908 | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 5581 | | ''[[:d:Q18528756|Enid Wyn Jones]]'' | asistenta social galesa (1909–1967) | 1909 | 1967 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5582 | | ''[[:d:Q18528939|Evan Walters]]'' | pintor galés (1892–1951) | 1893 | 1951 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 5583 | | ''[[:d:Q18529126|Mary Bridges-Adams]]'' | activista británica | 1854 | 1939 | ''[[:d:Q6729370|Maesycwmmer]]'' |- | style='text-align:right'| 5584 | [[Ficheru:Mary Pendrill Llewelyn.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18529229|Mary Catherine Pendrill Llewelyn]]'' | traductora galesa (1811–1874) | 1811 | 1874 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 5585 | [[Ficheru:Jacob Owen, Principal Architect and Engineer, Department of Public Works, Ireland.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18529257|Jacob Owen]]'' | | 1778 | 1870 | ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]'' |- | style='text-align:right'| 5586 | | ''[[:d:Q18529853|James Edwards]]'' | | 1828 | 1896 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 5587 | | ''[[:d:Q18530096|John ap John]]'' | | 1625 | 1697 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 5588 | [[Ficheru:Mother aka Pamela Shepherd and brolly.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18530551|Pamela Shepherd]]'' | | 1836 | 1930 | ''[[:d:Q13131732|Talywain]]'' |- | style='text-align:right'| 5589 | | ''[[:d:Q18530852|Thomas Powell]]'' | | 1779 | 1863 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 5590 | | ''[[:d:Q18530965|Walter Churchey]]'' | | 1747 | 1805 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 5591 | | ''[[:d:Q18531443|William Morgan Kinsey]]'' | | 1788 | 1851 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 5592 | | ''[[:d:Q18534114|Abel Morgan]]'' | | 1673<br/>1637 | 1722 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 5593 | [[Ficheru:Portrait of James Hughes, (Iago Trichrug) Jewin Street, Llundain (4672617) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18534191|James Hughes]]'' | | 1779 | 1844 | ''[[:d:Q5119956|Ciliau Aeron]]'' |- | style='text-align:right'| 5594 | | ''[[:d:Q18534775|Benjamin Phelps Gibbon]]'' | | 1802 | 1851 | ''[[:d:Q7162166|Penally]]'' |- | style='text-align:right'| 5595 | | ''[[:d:Q18535464|R. G. Berry]]'' | | 1869 | 1945 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 5596 | | ''[[:d:Q18535474|Roger Boore]]'' | escritor galés | 1938 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5597 | [[Ficheru:Edward Breese.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535478|Edward Breese]]'' | | 1835 | 1881 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5598 | [[Ficheru:David Thomas, 'Dafydd Ddu Eryri'.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535548|David Thomas]]'' | | 1759 | 1822 | ''[[:d:Q17739482|St Michael's Church, Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 5599 | | ''[[:d:Q18535562|William John Davies]]'' | | 1888 | 1957 | ''[[:d:Q13130349|Nant Peris]]'' |- | style='text-align:right'| 5600 | | ''[[:d:Q18535563|D. T. Davies]]'' | dramaturgu británicu (1876–1962) | 1876 | 1962 | ''[[:d:Q20644361|Llandyfodwg]]'' |- | style='text-align:right'| 5601 | | ''[[:d:Q18535561|John Davies]]'' | | 1784 | 1864 | ''[[:d:Q6661895|Llanwrthwl]]'' |- | style='text-align:right'| 5602 | | ''[[:d:Q18535570|Jonathan Ceredig Davies]]'' | | 1859 | 1932 | ''[[:d:Q6661564|Llangunllo]]'' |- | style='text-align:right'| 5603 | | ''[[:d:Q18535571|Lewis Davies]]'' | | 1777 | 1828 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5604 | | ''[[:d:Q18535569|John Davies]]'' | | 1783 | 1855 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 5605 | [[Ficheru:Hugh Derfel Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535575|Huw Derfel]]'' | | 1816 | 1890 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 5606 | | ''[[:d:Q18535572|Rhisiart Morgan Davies]]'' | físicu galés (1903–1958) | 1903 | 1958 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 5607 | | ''[[:d:Q18535573|William Davies]]'' | | 1831 | 1892 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 5608 | [[Ficheru:William Thomas Edwards (Gwilym Deudraeth).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535594|William Thomas Edwards]]'' | | 1863 | 1940 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5609 | | ''[[:d:Q18535598|William Edwards]]'' | | 1790 | 1855 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 5610 | | ''[[:d:Q18535596|Alun R. Edwards]]'' | bibliotecariu británicu (1919–1986) | 1919 | 1986 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 5611 | | ''[[:d:Q18535602|Eirwen Davies]]'' | | 1925 | 2014 | ''[[:d:Q5456119|Five Roads]]'' |- | style='text-align:right'| 5612 | [[Ficheru:(The poet Robert Evans (Cybi), outside his home, Bryn Eithin, Llangybi) (6347476638).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535612|Robert Evans]]'' | | 1871 | 1956 | ''[[:d:Q13129646|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 5613 | [[Ficheru:Iolo Morganwg (Cadrawd) (page 18 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535618|Thomas Christopher Evans]]'' | | 1846 | 1918 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5614 | | ''[[:d:Q18535623|J. O. Francis]]'' | | 1882 | 1956 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5615 | | ''[[:d:Q18535631|William Gambold]]'' | | 1672 | 1728 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 5616 | | ''[[:d:Q18535642|Bruce Griffiths]]'' | | 1924 | 1999 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 5617 | [[Ficheru:Robert Arthur Griffith (Elphin).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535641|Robert Arthur Griffith]]'' | | 1860 | 1936 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5618 | | ''[[:d:Q18535652|Gruffudd de la Pole]]'' | | | 1309 | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 5619 | | ''[[:d:Q18535657|Ifan Gruffydd]]'' | escritor galés (1896–1971) | 1896 | 1971 | ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]'' |- | style='text-align:right'| 5620 | | ''[[:d:Q18535694|William Hughes]]'' | | | 1794 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5621 | [[Ficheru:Hywel Hughes, Bogota (1452212).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535692|Hywel Hughes]]'' | ganaderu galés (1886–1970) | 1886 | 1970 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 5622 | | ''[[:d:Q18535693|Trajan Hughes]]'' | | 1670<br/>1669 | 1743<br/>1779 | ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 5623 | | ''[[:d:Q18535697|Huw Cae Llwyd]]'' | poeta galés (1431–1500) | 1431 | 1500 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 5624 | | ''[[:d:Q18535714|Ifor Rees]]'' | | 1921 | 2004 | ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]'' |- | style='text-align:right'| 5625 | | ''[[:d:Q18535719|Eldra Jarman]]'' | | 1917 | 2000 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5626 | [[Ficheru:Robert Isaac Jones (1813 - 1905), Dictionary of Welsh Biography.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535726|Robert Isaac Jones]]'' | | 1813 | 1905 | ''[[:d:Q13130719|Pentrefelin]]'' |- | style='text-align:right'| 5627 | | ''[[:d:Q18535727|Rees Jones]]'' | poeta galés (1797–1844) | 1797 | 1844 | ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 5628 | | ''[[:d:Q56179551|Edward Iorwerth Jones]]'' | | 1852 | 1931 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5629 | | ''[[:d:Q56179555|James Celty Jones]]'' | | 1843 | 1912 | ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 5630 | | ''[[:d:Q56179559|John David Jones]]'' | | 1868 | 1929 | ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5631 | | ''[[:d:Q56179562|J. Meredith, Wrexham Correspondence Jones]]'' | | | 1855 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5632 | | ''[[:d:Q56179587|John David Jones]]'' | | 1871 | 1931 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 5633 | | ''[[:d:Q56179591|John Griffith Jones]]'' | | 1843 | 1864 | ''[[:d:Q7163011|Penisa'r Waun]]'' |- | style='text-align:right'| 5634 | | ''[[:d:Q56179593|John Henry Jones]]'' | | 1909 | 1985 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 5635 | | ''[[:d:Q56179598|John Washington Jones]]'' | | 1887 | 1974 | ''[[:d:Q7162296|Pencarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 5636 | | ''[[:d:Q56179596|John Morris Jones]]'' | | 1892 | 1984 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5637 | | ''[[:d:Q56179597|John Reginald Jones]]'' | | 1897 | 1964 | ''[[:d:Q13131732|Talywain]]'' |- | style='text-align:right'| 5638 | | ''[[:d:Q56179623|John Jones]]'' | | 1787 | 1860 | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5639 | [[Ficheru:Lewis Jones, Rhyl (5349002).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56179660|Lewis Jones]]'' | | 1850 | 1932 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5640 | | ''[[:d:Q56179677|Margaret Mostyn Jones]]'' | | 1841 | 1935 | ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5641 | | ''[[:d:Q56179689|Mary Jones]]'' | | 1831 | 1861 | ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 5642 | | ''[[:d:Q56179702|Morris Jones]]'' | | 1819 | 1875 | ''[[:d:Q7678684|Tal-y-llyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5643 | | ''[[:d:Q56179703|Morris Jones]]'' | | 1783 | 1862 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 5644 | | ''[[:d:Q56179705|Moses Jones]]'' | | 1792 | 1863 | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 5645 | | ''[[:d:Q56179714|Owen Evan Jones]]'' | | 1834 | 1887 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 5646 | | ''[[:d:Q56179728|Rhys Bevan Jones]]'' | | 1869 | 1933 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5647 | | ''[[:d:Q56179739|Richard Jones]]'' | | 1863 | 1942 | ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 5648 | | ''[[:d:Q56179770|Selwyn Jones]]'' | | 1906 | 1981 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5649 | [[Ficheru:Thomas Jones, Ysw., Y. H., Brynmelyn (5293984).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56179794|Thomas Jones]]'' | | 1837 | 1906 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 5650 | | ''[[:d:Q56179793|Thomas Jones]]'' | | 1823 | 1897 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 5651 | | ''[[:d:Q56179845|Walter Sylvanus Jones]]'' | | 1883 | 1932 | ''[[:d:Q7131619|Pant Glas]]'' |- | style='text-align:right'| 5652 | | ''[[:d:Q56179865|William Jones]]'' | | 1825 | 1893 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 5653 | | ''[[:d:Q56179904|Thomas Mann Keene]]'' | | 1868 | 1921 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 5654 | | ''[[:d:Q56180082|John Leach]]'' | | 1826 | 1876 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 5655 | | ''[[:d:Q56180095|Henry Herbert Lee]]'' | | 1838 | 1920 | ''[[:d:Q3403308|Dinas Powys]]'' |- | style='text-align:right'| 5656 | | ''[[:d:Q56180201|Daniel Lewis]]'' | | 1841 | 1922 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 5657 | | ''[[:d:Q56180238|Lewis Lewis]]'' | | 1837 | 1906 | ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 5658 | | ''[[:d:Q56180457|John Meredith Lloyd Jones]]'' | | 1907 | 1981 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5659 | | ''[[:d:Q56180589|David Francis Lloyd]]'' | | 1866 | 1955 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 5660 | | ''[[:d:Q56180621|George Evan Lloyd]]'' | | 1855 | 1900 | ''[[:d:Q13132036|Troedyraur]]'' |- | style='text-align:right'| 5661 | [[Ficheru:Revd T Lloyd, Abergele (a copy) NLW3364132.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56180686|Thomas Lloyd]]'' | | 1776 | 1848 | ''[[:d:Q11093013|Cyffylliog]]'' |- | style='text-align:right'| 5662 | | ''[[:d:Q56180685|Thomas Lloyd]]'' | | 1732 | 1788 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 5663 | | ''[[:d:Q56180917|Roderick Lumley]]'' | | 1838 | 1895 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 5664 | | ''[[:d:Q56180942|Mary Lyttelton]]'' | | 1813 | 1857 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 5665 | | ''[[:d:Q56181019|Charles Salusbury Mainwaring]]'' | | 1845 | 1920 | ''[[:d:Q6757046|Marchwiel Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 5666 | [[Ficheru:Thomas Edmund Marsh.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56181099|Thomas Edmund Marsh]]'' | | 1803 | 1861 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 5667 | [[Ficheru:Rev. William Maurice, Tal y Waun (5294031) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56181177|William Maurice]]'' | | 1850 | 1925 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 5668 | [[Ficheru:AP IWAN Mihagel HJ61 001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56181275|Mihangel ap Iwan]]'' | | 1863 | 1944 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5669 | | ''[[:d:Q56181301|Caradoc Mills]]'' | | 1883 | 1950 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 5670 | [[Ficheru:William Morgan(?), vicar of Llandderfel NLW3363792.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56181404|William Morgan]]'' | | 1828 | 1905 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 5671 | | ''[[:d:Q56181427|Rhys Morgan]]'' | | 1892 | 1961 | ''[[:d:Q20602439|Ynysmeudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5672 | | ''[[:d:Q56181484|Hugh Morris]]'' | | 1830 | 1908 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 5673 | | ''[[:d:Q56181485|Hugh Morris]]'' | | 1869 | 1940 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 5674 | | ''[[:d:Q56181525|Robert Owen Morris]]'' | | 1859 | 1943 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 5675 | | ''[[:d:Q56181644|Cynric Mytton-Davies]]'' | | 1905 | 1995 | ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 5676 | | ''[[:d:Q56181657|Robert Richards Nancarrow]]'' | | 1884 | 1964 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 5677 | | ''[[:d:Q56181981|Ann Corbet]]'' | | 1684 | 1760 | ''[[:d:Q10948653|Ynysmaengwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5678 | | ''[[:d:Q56181991|Bryn Owen]]'' | | 1928 | 1999 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5679 | | ''[[:d:Q56181995|Dillwyn Owen]]'' | | 1922 | 1999 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5680 | | ''[[:d:Q56182000|Elizabeth Glaslyn Owen]]'' | | 1884 | 1963 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 5681 | | ''[[:d:Q56182032|John Owen]]'' | | 1712 | 1800 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5682 | | ''[[:d:Q56182063|Morris Owen]]'' | | 1839 | 1916 | ''[[:d:Q7165298|Pentrefoelas]]'' |- | style='text-align:right'| 5683 | | ''[[:d:Q56182074|Richard Owen]]'' | | 1880 | 1963 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5684 | | ''[[:d:Q56182092|Thomas Owen]]'' | | 1872 | 1956 | ''[[:d:Q29501660|Cwm Hesgyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5685 | | ''[[:d:Q56182104|William Washington Owen]]'' | | 1889 | 1969 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 5686 | | ''[[:d:Q56182206|Thomas Parker]]'' | | 1761 | 1818 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 5687 | | ''[[:d:Q56182218|John Parry de Winton]]'' | | 1778 | 1864 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 5688 | | ''[[:d:Q56182245|John Parry]]'' | | 1888 | 1965 | ''[[:d:Q5263315|Derwen]]'' |- | style='text-align:right'| 5689 | | ''[[:d:Q56182500|Griffith Phillips]]'' | | 1846 | 1920 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 5690 | | ''[[:d:Q56182741|Gomer Powell]]'' | | 1834 | 1871 | ''[[:d:Q1985810|Hope]]'' |- | style='text-align:right'| 5691 | [[Ficheru:R. W. Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56182952|Richard Watkin Price]]'' | | 1780 | 1860 | ''[[:d:Q6661284|Llanelidan]]'' |- | style='text-align:right'| 5692 | | ''[[:d:Q56182975|Thomas Lewis Prichard]]'' | | 1880 | 1914 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 5693 | | ''[[:d:Q56182977|Thomas Prichard]]'' | | 1619 | 1690 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 5694 | | ''[[:d:Q56182995|Christine Pritchard]]'' | actriz galesa (1943–2023) | 1943 | 2023 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5695 | | ''[[:d:Q56183029|Gwynydd Pryce]]'' | | 1876 | 1909 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5696 | | ''[[:d:Q56183042|Absalom Prys]]'' | | 1822 | 1895 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 5697 | | ''[[:d:Q56183051|Arthur Glyn Prys-Jones]]'' | | 1888 | 1987 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 5698 | | ''[[:d:Q56183083|Arthur Pugh]]'' | | 1910 | 1986 | ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5699 | | ''[[:d:Q56183088|Idwal Pugh]]'' | | 1919 | 1981 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5700 | | ''[[:d:Q56183099|David William Pughe]]'' | | 1821 | 1862 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5701 | | ''[[:d:Q56183116|William Pughe]]'' | | 1765 | 1852 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5702 | | ''[[:d:Q56183241|Benjamin George Rees]]'' | | 1910 | 1948 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 5703 | | ''[[:d:Q56183249|Enoch Howell Rees]]'' | | 1888 | 1969 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 5704 | | ''[[:d:Q56183264|John Rees]]'' | | 1819 | 1900 | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 5705 | | ''[[:d:Q56183286|Richard Rees]]'' | | 1851 | 1927 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 5706 | | ''[[:d:Q56183300|William Rees]]'' | | 1854 | 1934 | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 5707 | | ''[[:d:Q56183306|William Rees]]'' | | 1839 | 1919 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 5708 | | ''[[:d:Q56183416|Glyn Rhys]]'' | | | 2015 | ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]'' |- | style='text-align:right'| 5709 | | ''[[:d:Q56183496|Jacob Richards]]'' | | 1774 | 1834 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5710 | | ''[[:d:Q56183503|John Lloyd Richards]]'' | | 1790 | 1854 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5711 | | ''[[:d:Q56183501|John Dyer Richards]]'' | | 1876 | 1927 | ''[[:d:Q7424466|Saron]]'' |- | style='text-align:right'| 5712 | | ''[[:d:Q56183513|Owen Richards]]'' | | 1813 | 1886 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 5713 | | ''[[:d:Q56183522|Thomas Richards]]'' | | 1785 | 1855 | ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5714 | | ''[[:d:Q56183529|Peter Rickards]]'' | | 1716 | 1780 | [[Pencraig]] |- | style='text-align:right'| 5715 | | ''[[:d:Q56183569|Charles Benson Roberts]]'' | | 1896 | 1992 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 5716 | [[Ficheru:Cwmni Theatr Cymru rehearsing Pros Kairon, the Aberafan National Eisteddfod of Wales' commissioned play (1523505).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56183572|Clive Roberts]]'' | actor de televisión británicu (1944–2020) | 1944 | 2020 | ''[[:d:Q3395616|Trefor]]'' |- | style='text-align:right'| 5717 | | ''[[:d:Q56183595|Evan Roberts]]'' | | | 1991 | ''[[:d:Q3400769|Capel Curig]]'' |- | style='text-align:right'| 5718 | [[Ficheru:Evan Roberts, Llandderfel, in his library (1504783).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56183593|Evan Roberts]]'' | | 1877 | 1977 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 5719 | | ''[[:d:Q56183607|Gwen Rees Roberts]]'' | | 1916 | 2002 | ''[[:d:Q3400141|Morfa Nefyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5720 | | ''[[:d:Q56183604|Griffith Roberts]]'' | | 1768 | 1815 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5721 | | ''[[:d:Q56183655|Peter Roberts]]'' | | 1835 | 1912 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 5722 | | ''[[:d:Q56183688|Wilbert Lloyd Roberts]]'' | | 1926 | 1996 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 5723 | | ''[[:d:Q56183769|John Rowland]]'' | | 1735 | 1815 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 5724 | [[Ficheru:RM Ruck standing.png|center|128px]] | ''[[:d:Q56183866|Richard Ruck]]'' | | 1852 | 1935 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 5725 | | ''[[:d:Q56183864|Mary Anne Ruck]]'' | | 1822 | 1905 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 5726 | | ''[[:d:Q56183978|Roderick Urwick Sayce]]'' | | 1890 | 1970 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 5727 | | ''[[:d:Q56184140|Percy Eynon Smart]]'' | | 1912 | 1991 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5728 | | ''[[:d:Q66738023|Cyril Jones]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1995 | ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]'' |- | style='text-align:right'| 5729 | | ''[[:d:Q66779535|Emyr Currie-Jones]]'' | | 1917 | 2008 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5730 | | ''[[:d:Q66819461|O. E. Roberts]]'' | | 1908 | 2000 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5731 | [[Ficheru:RuPaul with All Stars 7 Contestants at LA DragCon 2022 by dvsross (crop - The Vivienne).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q67185184|The Vivienne]]'' | | 1992 | 2025 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5732 | | ''[[:d:Q67198301|Enid Layard]]'' | escritora británica | 1843 | 1912 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5733 | | ''[[:d:Q67454699|Beaumont Wilson Bowen Dixie]]'' | | 1819 | 1898 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 5734 | | ''[[:d:Q67651447|William Jones]]'' | | 1757 | 1830 | ''[[:d:Q3402560|Bontddu]]'' |- | style='text-align:right'| 5735 | | ''[[:d:Q67656962|Tom Jenkins]]'' | | 1920 | 2012 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 5736 | | ''[[:d:Q67782102|John Richard Williams]]'' | | 1892 | 1961 | ''[[:d:Q3401123|Llandudno Junction]]'' |- | style='text-align:right'| 5737 | | ''[[:d:Q67907384|Betty Davies]]'' | | 1917 | 2018 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5738 | | ''[[:d:Q69998002|Austin Savage]]'' | xugador de ḥoquei británicu | 1940 | 2024 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5739 | | ''[[:d:Q70022333|Wyn George]]'' | pintor británicu | 1917<br/>1910 | 1985 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5740 | | ''[[:d:Q70111934|Keith Morris]]'' | fotógrafu británicu (1958-2019) | 1958 | 2019 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5741 | | ''[[:d:Q70430408|David Morgan]]'' | | 1937 | 2019 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 5742 | | ''[[:d:Q70623703|Florence Tunks]]'' | | 1891 | 1985 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5743 | | ''[[:d:Q71334330|John Cule]]'' | | 1920 | 2015 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 5744 | | ''[[:d:Q72342996|Baroness Matilda von Lachmann]]'' | | 1821 | 1895 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5745 | | ''[[:d:Q73276230|David Thomas]]'' | xugador de ḥoquei británicu | 1927 | 2024 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5746 | | ''[[:d:Q73516034|Margaret Auld]]'' | | 1932 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5747 | | ''[[:d:Q73700067|Thomas Gronow]]'' | | 1797 | 1870 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5748 | | ''[[:d:Q73855381|Hazel Walford Davies]]'' | | 1940 | 2025 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5749 | [[Ficheru:Sir D. Broughton LCCN2014718668.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q75253752|Vera Edyth Griffith-Boscawen]]'' | fotógrafa británica (1894–1968) | 1894 | 1968 | ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]'' |- | style='text-align:right'| 5750 | [[Ficheru:John Michael Wright (1617-1694) - Lady Anne Somerset (1631–1662), Lady Howard - 1180957 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q75257649|Lady Anne Somerset]]'' | | 1631 | 1662 | ''[[:d:Q2630723|Raglan Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 5751 | | ''[[:d:Q75259915|Walter de Winton]]'' | | 1832 | 1878 | ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]'' |- | style='text-align:right'| 5752 | [[Ficheru:Morgan Lindsay (IWM).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q75262431|Morgan Lindsay]]'' | | 1857 | 1935 | ''[[:d:Q7837474|Tredegar Park]]'' |- | style='text-align:right'| 5753 | | ''[[:d:Q75267643|Capel Hanbury-Leigh]]'' | | 1776 | 1861 | ''[[:d:Q7838973|Trevethin]]'' |- | style='text-align:right'| 5754 | | ''[[:d:Q75296912|Morys Lloyd-Mostyn]]'' | | 1887 | 1968 | ''[[:d:Q4937022|Bodysgallen Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 5755 | | ''[[:d:Q75297073|Eva Douglas-Pennant]]'' | | 1852 | 1934 | ''[[:d:Q3402621|Penrhyn Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 5756 | | ''[[:d:Q75303015|Robert Charles Herbert]]'' | | 1827 | 1902 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 5757 | | ''[[:d:Q75312234|Daniel Radcliffe]]'' | | 1860 | 1933 | ''[[:d:Q478218|Treforest]]'' |- | style='text-align:right'| 5758 | | ''[[:d:Q75315040|Edward Wynne-Finch]]'' | | 1842 | 1914 | ''[[:d:Q7165298|Pentrefoelas]]'' |- | style='text-align:right'| 5759 | | ''[[:d:Q75316050|Eryl Smith]]'' | | 1893 | 1930 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5760 | [[Ficheru:Carys Davies in the video 'Carys Davies - Éclaircie'.png|center|128px]] | ''[[:d:Q75341884|Carys Davies]]'' | | | 1990 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 5761 | | ''[[:d:Q75358236|Robert Michael FitzHugh]]'' | | 1910 | 2006 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5762 | | ''[[:d:Q75386990|Lady Emily Cadogan]]'' | | 1773 | 1839 | ''[[:d:Q7201721|Plas Newydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5763 | | ''[[:d:Q75418359|Hugh Maurice Carstairs Jones-Mortimer]]'' | | 1908 | 1980 | ''[[:d:Q29480804|Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5764 | | ''[[:d:Q75420061|George Brooke Meares]]'' | | 1838 | 1894 | ''[[:d:Q5566621|Glandyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 5765 | [[Ficheru:Elaine Bathurst, Lady Bledisloe (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q75442343|Elaine Bathurst, Lady Bledisloe]]'' | estadista galesa (1879–1956) | 1879 | 1956 | ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]'' |- | style='text-align:right'| 5766 | | ''[[:d:Q75445238|Wilberforce Ernest Hazell]]'' | | 1871 | 1953 | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5767 | | ''[[:d:Q75514713|John Sibbering]]'' | | 1829 | 1906 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5768 | | ''[[:d:Q75544284|Edward Robert Wood]]'' | | 1819 | 1876 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5769 | | ''[[:d:Q75569765|Richard Owen]]'' | | 1824 | 1902 | ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 5770 | | ''[[:d:Q75597041|George Prothero]]'' | | 1818 | 1894 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5771 | | ''[[:d:Q75613587|E. Hanbury Williams]]'' | | 1760 | 1810 | ''[[:d:Q6661380|Llanfoist]]'' |- | style='text-align:right'| 5772 | | ''[[:d:Q75616092|John Hubert Emlyn Jones]]'' | | 1915 | 2014 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5773 | | ''[[:d:Q75616428|Francis Henry Wolryche-Whitmore]]'' | | 1820 | 1908 | ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 5774 | | ''[[:d:Q75651054|Jeffrey O'Riordan]]'' | | 1931 | 2017 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5775 | | ''[[:d:Q75758932|Harriet Anne Jones]]'' | | 1817 | 1928 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5776 | | ''[[:d:Q75817873|Archibald Bellairs Higgon]]'' | | 1880 | 1915 | ''[[:d:Q7434321|Scolton Manor]]'' |- | style='text-align:right'| 5777 | | ''[[:d:Q75844853|Seán Sáirséal Ó hÉigeartaigh]]'' | | 1917 | 1967 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 5778 | | ''[[:d:Q75846128|William Quick]]'' | | 1902 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5779 | | ''[[:d:Q75903180|John Lloyd]]'' | | 1844 | 1910 | ''[[:d:Q15242566|Llanmerewig]]'' |- | style='text-align:right'| 5780 | | ''[[:d:Q75924261|John Naylor]]'' | | 1856 | 1906 | ''[[:d:Q6519756|Leighton Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 5781 | | ''[[:d:Q75933413|Richard Quintin Hoare]]'' | banqueru británicu (1943–2020) | 1943 | 2020 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 5782 | | ''[[:d:Q75946239|Sir Richard Puleston, 2nd Bt.]]'' | | 1789 | 1860 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5783 | | ''[[:d:Q75947093|Dorothy Glynne]]'' | | 1680 | 1731 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5784 | | ''[[:d:Q75976071|George Leader Owen]]'' | | 1838 | 1905 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 5785 | | ''[[:d:Q75981979|Cecil Aspinall]]'' | | 1878 | 1959 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5786 | | ''[[:d:Q76002585|R. D. Evans]]'' | | 1856 | 1924 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 5787 | [[Ficheru:Grosvenor Basil Williams (2a).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76004065|Basil Grosvenor Williams]]'' | | 1877 | 1955 | ''[[:d:Q4868001|Bassaleg]]'' |- | style='text-align:right'| 5788 | | ''[[:d:Q76025828|John Awbrey]]'' | | 1623 | 1692 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5789 | | ''[[:d:Q76082157|Essex Lloyd-Mostyn]]'' | | 1834 | 1916 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 5790 | | ''[[:d:Q76082884|John Homfray]]'' | | 1793 | 1877 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 5791 | | ''[[:d:Q76104067|Rees Lloyd-Jones]]'' | xineco-obstetra británicu (1925–2011) | 1925 | 2011 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 5792 | | ''[[:d:Q76104674|George Frederick Hamer]]'' | | 1885 | 1965 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 5793 | | ''[[:d:Q76152669|Laetitia Trelawny]]'' | | 1847 | 1938 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 5794 | | ''[[:d:Q76163827|Richard Bowen Woosnam]]'' | | 1881 | 1915 | [[Londres]]<br/>''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 5795 | | ''[[:d:Q76175070|Elizabeth Owen]]'' | | 1655 | 1692 | ''[[:d:Q123519917|Wepre]]'' |- | style='text-align:right'| 5796 | | ''[[:d:Q76178241|R. W. Brigstocke]]'' | | 1838 | 1919 | ''[[:d:Q3565968|Walwyn's Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 5797 | | ''[[:d:Q76188083|Owen Putland Meyrick]]'' | | 1752 | 1825 | ''[[:d:Q3400978|Bodorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 5798 | | ''[[:d:Q76188379|Thomas Gee]]'' | | 1848 | 1923 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 5799 | | ''[[:d:Q76198610|Nadolig Ximenes Gwynne]]'' | | 1832 | 1920 | ''[[:d:Q26219505|Glanbran]]'' |- | style='text-align:right'| 5800 | | ''[[:d:Q76201785|Thomas Fanning-Evans]]'' | | 1869 | 1944 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 5801 | | ''[[:d:Q76214792|William Wynne]]'' | | 1774 | 1834 | ''[[:d:Q11047227|Peniarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5802 | | ''[[:d:Q76228063|Edward Arthur Bonnor-Maurice]]'' | | 1849<br/>1848 | 1921 | ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]'' |- | style='text-align:right'| 5803 | | ''[[:d:Q76341833|David Harrison-Allen]]'' | | 1907 | 1976 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 5804 | | ''[[:d:Q76365516|Thomas Morgan Llewellin]]'' | | 1816 | 1891 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 5805 | | ''[[:d:Q76439584|James James]]'' | | 1800 | 1879 | ''[[:d:Q3402056|Betws Ifan]]'' |- | style='text-align:right'| 5806 | | ''[[:d:Q76449783|Michael T. Ridout]]'' | | 1955 | 2019 | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 5807 | | ''[[:d:Q76537664|John C. Waymouth]]'' | | 1821 | 1892 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5808 | [[Ficheru:Parchedig David Edwardes (1836–1916), MA (gcf03776).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76836405|David Edwardes]]'' | | 1836 | 1916 | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 5809 | [[Ficheru:Arthur Erskine Owen Humphreys-Owen (1876–1928) (gcf06357).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76837507|Arthur Erskine Owen Humphreys-Owen]]'' | | 1876 | 1928 | ''[[:d:Q3309484|Berriew]]'' |- | style='text-align:right'| 5810 | | ''[[:d:Q77719226|Nigel W. John]]'' | | 1963 | 2023 | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 5811 | | ''[[:d:Q78674851|Henry Landor]]'' | | 1816 | 1877 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 5812 | | ''[[:d:Q78902170|Robert Stanley Gorrell Dent]]'' | | 1909<br/>1908 | 1984<br/>1991 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5813 | | ''[[:d:Q79478098|Eveline Annie Jenkins]]'' | | 1893 | 1976 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5814 | [[Ficheru:Edward Keynes Purchase in WT Pike London (83a).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q79765222|Edward Keynes Purchase]]'' | arquiteutu británicu | 1862 | 1923 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 5815 | | ''[[:d:Q79843548|Doug Curtin]]'' | | 1947 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5816 | | ''[[:d:Q80314802|Ioan Roberts]]'' | | 1941 | 2019 | ''[[:d:Q28731132|Rhoshirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 5817 | | ''[[:d:Q80358433|Caroline Lowder Downing]]'' | | 1855 | 1942 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5818 | | ''[[:d:Q80478275|Ruth van Heyningen]]'' | | 1917 | 2019 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5819 | | ''[[:d:Q80549688|Lillian Griffith]]'' | | 1877 | 1972 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 5820 | | ''[[:d:Q80832360|Terry Perdue]]'' | | 1940 | 1998 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5821 | | ''[[:d:Q81145749|Charles Evan-Thomas]]'' | militar británicu | 1897 | 1953 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 5822 | | ''[[:d:Q82201529|Edith Lovell Andrews]]'' | | 1886 | 1980 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5823 | | ''[[:d:Q82211696|Elizabeth Everett]]'' | profesora d&#39;Estaos Xuníos | 1797 | 1878 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 5824 | | ''[[:d:Q83744439|Ieuan Rees]]'' | canteru británicu | 1941 | 2025 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 5825 | | ''[[:d:Q83986618|Ralph Granger Watkin]]'' | | 1873 | 1953 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5826 | | ''[[:d:Q84320766|Tom Whittington]]'' | | 1848 | 1919 | ''[[:d:Q16248422|Tonna]]'' |- | style='text-align:right'| 5827 | | ''[[:d:Q20732671|Evan Breeze]]'' | | 1798 | 1855 | ''[[:d:Q29504090|Dol-Hywel]]'' |- | style='text-align:right'| 5828 | | ''[[:d:Q20732679|Cadwaladr Evans]]'' | | 1664 | 1745 | ''[[:d:Q3359368|Frongoch]]'' |- | style='text-align:right'| 5829 | | ''[[:d:Q20732676|Fanny Mary Katherine Bulkeley-Owen]]'' | escritora galesa (1845–1927) | 1845 | 1927 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5830 | [[Ficheru:Portrait of Cadwaladr Jones (4671525).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732680|Cadwaladr Jones]]'' | | 1783 | 1867 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5831 | | ''[[:d:Q20732681|Cadwaladr Jones]]'' | | 1794 | 1883 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5832 | | ''[[:d:Q20732686|Caleb Rees]]'' | | 1883 | 1970 | ''[[:d:Q3402206|Whitchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 5833 | [[Ficheru:Portrait of Caleb Morris (4672653) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732685|Caleb Morris]]'' | | 1800 | 1865 | ''[[:d:Q3402206|Whitchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 5834 | | ''[[:d:Q20732690|Ceinwen Rowlands]]'' | cantante galesa (1905–1983) | 1905 | 1983 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 5835 | | ''[[:d:Q20732691|Charles Conway]]'' | | 1820 | 1884 | ''[[:d:Q7228313|Pontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5836 | | ''[[:d:Q20732689|Caradog Fynach]]'' | monxu galés (1100–1124) | 1100 | 1124 | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 5837 | | ''[[:d:Q20732695|Charles Hassall]]'' | | 1754 | 1814 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 5838 | [[Ficheru:Portrait of Charles Davies (4673058).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732692|Charles Davies]]'' | | 1849 | 1927 | ''[[:d:Q6662916|Llwynhendy]]'' |- | style='text-align:right'| 5839 | | ''[[:d:Q20732696|Charles Hughes]]'' | editor galés (1823–1886) | 1823 | 1886 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5840 | | ''[[:d:Q20732697|Charles James]]'' | | 1820 | 1890 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 5841 | | ''[[:d:Q20732703|Charles Thomas Edward Hinde]]'' | | 1820 | 1870 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 5842 | | ''[[:d:Q20732707|Christopher Mends]]'' | | 1724 | 1799 | ''[[:d:Q5678821|Hasguard]]'' |- | style='text-align:right'| 5843 | | ''[[:d:Q20732705|Charles Winter]]'' | | 1700 | 1773 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 5844 | | ''[[:d:Q20732714|Cradock Glascott]]'' | | 1743<br/>1742 | 1831 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5845 | [[Ficheru:Cosslett Cosslett (Carnelian).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732712|Coslett Coslett]]'' | | 1834 | 1910 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 5846 | | ''[[:d:Q20732737|Dafydd Cadwaladr]]'' | | 1752 | 1834 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 5847 | [[Ficheru:J Ossian Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733579|John Ossian Davies]]'' | | 1851 | 1916 | ''[[:d:Q15987524|Pen-dre]]'' |- | style='text-align:right'| 5848 | | ''[[:d:Q20733577|John Oliver Stephens]]'' | | 1880 | 1957 | ''[[:d:Q13131775|Tegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 5849 | | ''[[:d:Q20733581|John Owen]]'' | | | 1759 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 5850 | | ''[[:d:Q20733586|John Owen]]'' | | 1757 | 1829 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 5851 | | ''[[:d:Q20733584|John Owen]]'' | | 1733 | 1776 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 5852 | | ''[[:d:Q20733590|John Owen]]'' | | 1833 | 1896 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 5853 | | ''[[:d:Q20733588|John Owen]]'' | | 1788 | 1867 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 5854 | | ''[[:d:Q20733593|John Owen]]'' | | 1836 | 1915 | ''[[:d:Q5348103|Eglwyswrw]]'' |- | style='text-align:right'| 5855 | | ''[[:d:Q20733598|John Owen Jones]]'' | cantante británicu (1884–1972) | 1884 | 1972 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 5856 | [[Ficheru:John Owen Jones (1857-1906).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733596|John Owen Jones]]'' | | 1857 | 1917 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 5857 | | ''[[:d:Q20733602|John Park Davies]]'' | | 1879 | 1937 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 5858 | | ''[[:d:Q20733605|John Parry]]'' | | 1835 | 1897 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 5859 | [[Ficheru:John Propert. Photograph, 1855 (?). Wellcome V0027046.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733615|John Propert]]'' | | 1793 | 1867 | ''[[:d:Q3401679|Llangoedmor]]'' |- | style='text-align:right'| 5860 | [[Ficheru:Portrait of John Prichard (4672994) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733613|John Prichard]]'' | | 1821 | 1889 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 5861 | | ''[[:d:Q20733619|John Pryse]]'' | | 1826 | 1883 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 5862 | [[Ficheru:Portrait of The Revd. John Rees (4669902).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733624|John Rees]]'' | | 1770 | 1833 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5863 | [[Ficheru:Revd Hughes, Tredegar (copy) NLW3362433.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733630|John Richard Hughes]]'' | | 1828 | 1893 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 5864 | | ''[[:d:Q20733636|John Richards Evans]]'' | | 1882 | 1969 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 5865 | | ''[[:d:Q20733640|John Robert Jones]]'' | | 1800 | 1881 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 5866 | [[Ficheru:Portrait of John Roberts (4671886).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733645|John Roberts]]'' | | 1806 | 1879 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5867 | [[Ficheru:John Roberts (1842 - 1908).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733649|John Roberts]]'' | | 1842 | 1908 | ''[[:d:Q5173016|Corris Uchaf]]'' |- | style='text-align:right'| 5868 | | ''[[:d:Q20733655|John Rowland Thomas]]'' | | 1881 | 1965 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 5869 | | ''[[:d:Q20733659|John Stuart Corbett]]'' | | 1845 | 1921 | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 5870 | | ''[[:d:Q20733661|John Thomas]]'' | | 1646 | 1695 | ''[[:d:Q13130689|Pennant Melangell]]'' |- | style='text-align:right'| 5871 | | ''[[:d:Q20733667|John Thomas]]'' | | 1757 | 1835 | ''[[:d:Q1002782|Llannor]]'' |- | style='text-align:right'| 5872 | | ''[[:d:Q20733665|John Thomas]]'' | | 1730 | 1804 | ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]'' |- | style='text-align:right'| 5873 | | ''[[:d:Q20733671|John Thomas]]'' | | 1857 | 1944 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 5874 | | ''[[:d:Q20733675|John Thomas Griffiths]]'' | inxenieru de mines d&#39;Estaos Xuníos (1824–1895) | 1824 | 1895 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5875 | | ''[[:d:Q20733678|John William Hughes]]'' | | 1817 | 1849 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 5876 | | ''[[:d:Q20733679|John William Jones]]'' | editor de periódicu d&#39;Estaos Xuníos (1827–1884) | 1827 | 1884 | ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 5877 | | ''[[:d:Q20733681|John Williams]]'' | | 1762 | 1823 | ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]'' |- | style='text-align:right'| 5878 | | ''[[:d:Q20733691|Jonathan Jones]]'' | | 1745 | 1832 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 5879 | | ''[[:d:Q20732746|Dafydd Jones]]'' | | 1743 | 1831 | ''[[:d:Q3396822|Llandanwg]]'' |- | style='text-align:right'| 5880 | | ''[[:d:Q20732748|Dafydd Llwyd]]'' | poeta galés | | 1469 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5881 | | ''[[:d:Q20732759|Dafydd Rhys ap Thomas]]'' | biblista británicu (1912–2011) | 1912 | 2011 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 5882 | | ''[[:d:Q20732760|Dafydd Siencyn Morgan]]'' | músicu galés (1752–1844) | 1752 | 1844 | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 5883 | | ''[[:d:Q20732767|Daniel Davies]]'' | | 1756 | 1837 | ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5884 | [[Ficheru:Portrait of Daniel Evans 'Eos Dâr' (4673945).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732770|Daniel Evans]]'' | | 1846 | 1915 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5885 | [[Ficheru:Dr Daniel Davies, Swansea (1797-1876) NLW3361967.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732768|Daniel Davies]]'' | ministru galés (1797–1876) | 1797 | 1876 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 5886 | | ''[[:d:Q20732774|Daniel Jones]]'' | ministru galés (1771–1810) | 1771 | 1810 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 5887 | | ''[[:d:Q20732775|Daniel Jones]]'' | ministru galés (1788–1862) | 1788 | 1862 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 5888 | | ''[[:d:Q20732772|Daniel Jones]]'' | poeta galés (1725–1806) | 1725 | 1806 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 5889 | | ''[[:d:Q20732773|Daniel Jones]]'' | clérigu galés (1757–1821) | 1757 | 1821 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 5890 | | ''[[:d:Q20732778|Daniel Lewis Moses]]'' | | 1822 | 1893 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 5891 | [[Ficheru:Dan Jones (Mormon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732776|Daniel Jones]]'' | | 1811 | 1861 | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 5892 | | ''[[:d:Q20732777|Daniel Jones]]'' | | 1813 | 1846 | ''[[:d:Q13129669|Llanrhaeadr-yng-Nghinmeirch]]'' |- | style='text-align:right'| 5893 | [[Ficheru:D Rowlands NLW3361839.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732782|Daniel Rowlands]]'' | | 1827 | 1917 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 5894 | | ''[[:d:Q20732783|Daniel Williams]]'' | | 1878 | 1968 | ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 5895 | | ''[[:d:Q20732780|Daniel Owen Jones]]'' | | 1880 | 1951 | ''[[:d:Q20598147|Cwm-cou]]'' |- | style='text-align:right'| 5896 | | ''[[:d:Q20732786|David Alban Davies]]'' | | 1873 | 1951 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 5897 | | ''[[:d:Q20732787|David Bowen]]'' | | 1874 | 1955 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 5898 | [[Ficheru:Parch. D. Adams, B.A., Lerpwl (5349031).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732785|David Adams]]'' | ministru galés (1845–1922) | 1845 | 1922 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 5899 | | ''[[:d:Q20732790|David Davies]]'' | | 1764 | 1828 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 5900 | | ''[[:d:Q20732788|David David Williams]]'' | | 1862 | 1938 | ''[[:d:Q3398987|Croesor]]'' |- | style='text-align:right'| 5901 | | ''[[:d:Q20732794|David Davies]]'' | | 1791 | 1864 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 5902 | | ''[[:d:Q20732795|David Davies]]'' | | 1810 | 1875 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 5903 | [[Ficheru:Portrait of David Davies, Swansea (4669729).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732793|David Davies]]'' | | 1763 | 1816 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 5904 | | ''[[:d:Q20732798|David Davies]]'' | | 1814 | 1891 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 5905 | | ''[[:d:Q20732799|David Davies Evans]]'' | | 1787 | 1858 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5906 | | ''[[:d:Q20732796|David Davies]]'' | | 1817 | 1855 | ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]'' |- | style='text-align:right'| 5907 | | ''[[:d:Q20732797|David Davies]]'' | | 1849 | 1926 | ''[[:d:Q7321597|Rhydargaeau]]'' |- | style='text-align:right'| 5908 | | ''[[:d:Q20732805|David Eirwyn Morgan]]'' | | 1918 | 1982 | ''[[:d:Q7162078|Pen-y-groes]]'' |- | style='text-align:right'| 5909 | | ''[[:d:Q20732811|David Evans]]'' | | 1793 | 1861 | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5910 | | ''[[:d:Q20732809|David Evans]]'' | | 1740 | 1790 | ''[[:d:Q6751430|Manordeifi]]'' |- | style='text-align:right'| 5911 | [[Ficheru:David Evans, Caerfyrddin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732815|David Evans]]'' | | 1842 | 1914 | ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5912 | | ''[[:d:Q20732812|David Evans]]'' | | 1814 | 1847 | ''[[:d:Q4666801|Abercegir]]'' |- | style='text-align:right'| 5913 | [[Ficheru:Dewi Haran (David Evans) (1812–1885) (gcf10113).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732818|David Evans]]'' | | 1812 | 1885 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 5914 | [[Ficheru:Portrait of David Evans 'Dewi Dawel' (4674375).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732819|David Evans]]'' | | 1814 | 1891 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5915 | | ''[[:d:Q20732816|David Evans]]'' | | 1879 | 1965 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 5916 | | ''[[:d:Q20732817|David Evans]]'' | ministru galés (1778–1866) | 1778 | 1866 | ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]'' |- | style='text-align:right'| 5917 | | ''[[:d:Q20732822|David Griffiths]]'' | | 1756 | 1834 | ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 5918 | | ''[[:d:Q20732820|David Gravell]]'' | | 1787 | 1872 | ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 5919 | [[Ficheru:David Griffith, Bethel, Arfon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732821|David Griffith]]'' | | 1792 | 1873 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 5920 | | ''[[:d:Q20732826|David Herbert]]'' | | 1762 | 1835 | ''[[:d:Q29495299|Rhiwbren Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5921 | [[Ficheru:D Howells (print) NLW3361223.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732827|David Howell]]'' | sacerdote galés (1797–1873) | 1797 | 1873 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5922 | | ''[[:d:Q20732824|David Harries]]'' | | 1747 | 1834 | ''[[:d:Q5197239|Cwmdauddwr]]'' |- | style='text-align:right'| 5923 | | ''[[:d:Q20732830|David James]]'' | | 1787 | 1862 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 5924 | | ''[[:d:Q20732835|David Jehu]]'' | | 1812 | 1840 | ''[[:d:Q3363693|Meifod]]'' |- | style='text-align:right'| 5925 | [[Ficheru:David James Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732833|David James Williams]]'' | | 1870 | 1951 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 5926 | | ''[[:d:Q20732838|David John Tawe Jones]]'' | | 1885 | 1949 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 5927 | | ''[[:d:Q20732839|David John Williams]]'' | | 1886 | 1950 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 5928 | | ''[[:d:Q20732842|David Jones]]'' | | 1789 | 1841 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5929 | | ''[[:d:Q20732847|David Jones]]'' | | 1788 | 1859 | ''[[:d:Q50811580|Llanfihangel-Cilfargan]]'' |- | style='text-align:right'| 5930 | | ''[[:d:Q20732844|David Jones]]'' | | 1741 | 1792 | ''[[:d:Q5197221|Cwmamman]]'' |- | style='text-align:right'| 5931 | [[Ficheru:Portrait of David Jones, Holywell, Flintshire (4673329) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732845|David Jones]]'' | | 1770 | 1831 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5932 | | ''[[:d:Q20732850|David Jones]]'' | | 1732 | 1782 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5933 | | ''[[:d:Q20732851|David Joshua Davies]]'' | | 1877 | 1945 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 5934 | | ''[[:d:Q20732848|David Jones]]'' | | 1793 | 1825 | ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]'' |- | style='text-align:right'| 5935 | [[Ficheru:Portrait of Rev. David Jones, Treborth (4670294).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732849|David Jones]]'' | | 1805 | 1868 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 5936 | | ''[[:d:Q20732854|David Lewis Evans]]'' | | 1813 | 1902 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 5937 | | ''[[:d:Q20732855|David Lewis Jones]]'' | | 1788 | 1830 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 5938 | | ''[[:d:Q20732852|David Lewis]]'' | | 1828 | 1908 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 5939 | [[Ficheru:Barnwr (Judge) David Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732853|David Lewis]]'' | | 1848 | 1897 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5940 | | ''[[:d:Q20732859|David Lloyd]]'' | | 1724 | 1779 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 5941 | | ''[[:d:Q20732856|David Lewis Jones]]'' | | 1945 | 2010 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 5942 | | ''[[:d:Q20732857|David Lewis Wooding]]'' | | 1828 | 1891 | ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5943 | | ''[[:d:Q20732862|David Lloyd Isaac]]'' | | 1818 | 1876 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 5944 | | ''[[:d:Q20732863|David Lloyd Jenkins]]'' | | 1896 | 1966 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 5945 | | ''[[:d:Q20732860|David Lloyd Davies]]'' | | 1832 | 1881 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5946 | | ''[[:d:Q20732861|David Lloyd Evans]]'' | | 1861 | 1912 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 5947 | | ''[[:d:Q20732866|David Manuel]]'' | | 1625 | 1726 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 5948 | | ''[[:d:Q20732867|David Marks]]'' | | 1788 | 1871 | ''[[:d:Q5120035|Cilrhedyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5949 | [[Ficheru:Portrait of D. Morgan, Machynlleth (4669852).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732870|David Morgan]]'' | | 1779 | 1858 | ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5950 | | ''[[:d:Q20732868|David Mervyn Himbury]]'' | | 1922 | 2008 | ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 5951 | | ''[[:d:Q20732874|David Morris]]'' | | 1787 | 1858 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 5952 | | ''[[:d:Q20732872|Lewis, D. Morgan]]'' | | 1851 | 1937 | ''[[:d:Q5348103|Eglwyswrw]]'' |- | style='text-align:right'| 5953 | | ''[[:d:Q20732878|David Parry]]'' | | 1760 | 1821 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 5954 | [[Ficheru:Parch D Onllwyn Brace.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732876|David Onllwyn Brace]]'' | | 1848 | 1891 | ''[[:d:Q7094142|Onllwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5955 | | ''[[:d:Q20732882|David Pugh Evans]]'' | músicu galés (1866–1897) | 1866 | 1897 | ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]'' |- | style='text-align:right'| 5956 | | ''[[:d:Q20732880|David Philips]]'' | | 1751 | 1825 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 5957 | [[Ficheru:Reverend David Phillips.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732881|David Phillips]]'' | | 1812 | 1904 | ''[[:d:Q4854175|Bancyfelin]]'' |- | style='text-align:right'| 5958 | | ''[[:d:Q20732884|David Rhys Phillips]]'' | | 1868<br/>1862 | 1952 | ''[[:d:Q107032888|Pontwalby]]'' |- | style='text-align:right'| 5959 | [[Ficheru:Revd John Jones (Vulcan, 1825-89) NLW3363082.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733522|John Jones]]'' | ministru galés (1825–1889) | 1825 | 1889 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 5960 | [[Ficheru:John Jones (Ivon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733520|John Jones]]'' | | 1820 | 1898 | ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]'' |- | style='text-align:right'| 5961 | | ''[[:d:Q20733527|John Jones]]'' | | 1850 | 1926 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 5962 | | ''[[:d:Q20733525|John Jones]]'' | | 1831 | 1899 | ''[[:d:Q7678684|Tal-y-llyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5963 | | ''[[:d:Q20733529|John Jones]]'' | | 1868 | 1940 | ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]'' |- | style='text-align:right'| 5964 | | ''[[:d:Q20733539|John Lewis]]'' | | 1793 | 1816 | ''[[:d:Q15987581|Talsarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5965 | | ''[[:d:Q20733543|John Lewis]]'' | | 1836 | 1892 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 5966 | | ''[[:d:Q20733541|John Lewis]]'' | | 1844 | 1914 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5967 | | ''[[:d:Q20733551|John Lloyd Davies]]'' | | 1801 | 1860 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5968 | | ''[[:d:Q20733549|John Lloyd]]'' | | 1792 | 1834 | ''[[:d:Q5057359|Ceidio]]'' |- | style='text-align:right'| 5969 | | ''[[:d:Q20733555|John Luther Thomas]]'' | ministru británicu (1881–1970) | 1881 | 1970 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5970 | | ''[[:d:Q20733553|John Lloyd James]]'' | | 1835 | 1919 | ''[[:d:Q6661429|Llangan]]'' |- | style='text-align:right'| 5971 | [[Ficheru:Portrait of John Matthews Esq. (4670402).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733557|John Matthews]]'' | | 1773 | 1848 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 5972 | | ''[[:d:Q20733563|John Morgan]]'' | | 1827 | 1903 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 5973 | | ''[[:d:Q20733561|John Morgan]]'' | | 1743 | 1801 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5974 | | ''[[:d:Q20733566|John Morgan Jones]]'' | | 1861 | 1935 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 5975 | [[Ficheru:Parchedig John Morgan Jones (1838–1921), Caerdydd (gcf06911).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733565|John Morgan Jones]]'' | | 1838 | 1921 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 5976 | [[Ficheru:Rev John Morris, DD, 1813-96.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733571|John Morris]]'' | | 1813 | 1896 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5977 | | ''[[:d:Q20733569|John Morgan Jones]]'' | ministru británicu (1873–1946) | 1873 | 1946 | ''[[:d:Q5197221|Cwmamman]]'' |- | style='text-align:right'| 5978 | | ''[[:d:Q20733326|James Mansel John]]'' | | 1910 | 1975 | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 5979 | | ''[[:d:Q20733330|James Nicholas]]'' | | 1877 | 1963 | ''[[:d:Q264304|Cwmfelin Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 5980 | | ''[[:d:Q20733328|James Morgan Gibbon]]'' | ministru británicu (1855–1932) | 1855 | 1932 | ''[[:d:Q4666839|Abercych]]'' |- | style='text-align:right'| 5981 | | ''[[:d:Q20733329|James Morris]]'' | | 1853 | 1914 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 5982 | | ''[[:d:Q20733334|James Rees]]'' | | 1803 | 1880 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5983 | | ''[[:d:Q20733335|James Thomas Evans]]'' | | 1878 | 1950 | ''[[:d:Q4666838|Abercwmboi]]'' |- | style='text-align:right'| 5984 | | ''[[:d:Q20733338|Jehoiada Hodges]]'' | | 1877 | 1930 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5985 | | ''[[:d:Q20733339|Jenkin Davies]]'' | | 1798 | 1842 | ''[[:d:Q13129613|Llandysiliogogo]]'' |- | style='text-align:right'| 5986 | | ''[[:d:Q20733342|Jenkin Lewis]]'' | | 1760 | 1831 | ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]'' |- | style='text-align:right'| 5987 | | ''[[:d:Q20733340|Jenkin Evans]]'' | | 1674 | 1709 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 5988 | | ''[[:d:Q20733341|Jenkin Howell]]'' | | 1836 | 1902 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5989 | | ''[[:d:Q20733346|Jethro Gough]]'' | | 1903 | 1979 | ''[[:d:Q17715131|Llanwonno]]'' |- | style='text-align:right'| 5990 | | ''[[:d:Q20733347|Job David]]'' | | 1746 | 1812 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 5991 | | ''[[:d:Q20733350|John Arthur Sandbrook]]'' | | 1876 | 1942 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5992 | | ''[[:d:Q20733351|John Ashton]]'' | | 1830 | 1896 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 5993 | [[Ficheru:Revd John Emlyn Jones (Ioan Emlyn, 1820-73) NLW3364395.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733348|John Emlyn Jones]]'' | | 1818 | 1873 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5994 | | ''[[:d:Q20733349|John Abel]]'' | | 1770 | 1819 | ''[[:d:Q13129595|Llan-y-bri]]'' |- | style='text-align:right'| 5995 | | ''[[:d:Q20733355|John Bickerton Morgan]]'' | | 1859 | 1894 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 5996 | | ''[[:d:Q20733353|John Bancroft Willans]]'' | | 1881 | 1957 | ''[[:d:Q17738677|Dolforgan Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 5997 | [[Ficheru:Portrait of John Bryan (4671299) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733358|John Bryan]]'' | | 1775 | 1856 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 5998 | | ''[[:d:Q20733359|John Bryant]]'' | | 1832 | 1926 | ''[[:d:Q5049689|Castellau]]'' |- | style='text-align:right'| 5999 | | ''[[:d:Q20733356|John Bird]]'' | pintor galés (1768–1829) | 1768 | 1829 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6000 | | ''[[:d:Q20733357|John Breese]]'' | ministru galés (1789–1842) | 1789 | 1842 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 6001 | | ''[[:d:Q20733362|John Daniel]]'' | | 1755 | 1823 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6002 | | ''[[:d:Q20733363|John David]]'' | | 1701 | 1756 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 6003 | | ''[[:d:Q20733361|John Ceredig Evans]]'' | | 1855 | 1936 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 6004 | | ''[[:d:Q20733367|John Davies]]'' | | 1750 | 1821 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6005 | | ''[[:d:Q20733364|John David Davies]]'' | | 1831 | 1911 | ''[[:d:Q645198|Oxwich]]'' |- | style='text-align:right'| 6006 | | ''[[:d:Q20733365|John David Rheinallt Jones]]'' | | 1884 | 1953 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 6007 | | ''[[:d:Q20733370|John Davies]]'' | | 1737 | 1821 | ''[[:d:Q6661636|Llanllawddog]]'' |- | style='text-align:right'| 6008 | [[Ficheru:Rev. John Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733371|John Davies]]'' | | 1760 | 1843 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 6009 | | ''[[:d:Q20733368|John Davies]]'' | | 1652 | 1716 | ''[[:d:Q13131036|Rhiwlas]]'' |- | style='text-align:right'| 6010 | | ''[[:d:Q20733374|John Davies]]'' | | 1787 | 1855 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 6011 | | ''[[:d:Q20733372|John Davies]]'' | | 1772 | 1855 | ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]'' |- | style='text-align:right'| 6012 | | ''[[:d:Q20733378|John Davies]]'' | | 1803 | 1854 | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 6013 | [[Ficheru:Reverend John Davies, Cardiff, 1823-1874.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733379|John Davies]]'' | | 1823 | 1874 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 6014 | | ''[[:d:Q20733377|John Davies]]'' | | 1795 | 1861 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 6015 | | ''[[:d:Q20733382|John Davies]]'' | autor británicu (1868–1940) | 1868 | 1940 | ''[[:d:Q4899223|Betws yn Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 6016 | | ''[[:d:Q20733380|John Davies]]'' | | 1843 | 1917 | ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]'' |- | style='text-align:right'| 6017 | | ''[[:d:Q20733381|John Davies]]'' | | 1860 | 1939 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 6018 | [[Ficheru:John Davies (Gwyneddon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733386|John Davies]]'' | | 1832 | 1904 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6019 | [[Ficheru:Portrait of Parchedig John Davies, Narcwys (4672732).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733384|John Davies]]'' | | 1799 | 1879 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 6020 | | ''[[:d:Q20733390|John Edward Jones]]'' | | 1801 | 1866 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6021 | [[Ficheru:John Davies (Taliesin Hiraethog, 1841-94) NLW3364595.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733388|John Davies]]'' | | 1841 | 1894 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 6022 | | ''[[:d:Q20733394|John Edward Tomley]]'' | | 1874 | 1951 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 6023 | | ''[[:d:Q20733395|John Edwards]]'' | | 1755 | 1823 | ''[[:d:Q29483994|Ereiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 6024 | | ''[[:d:Q20733398|John Edwards]]'' | | 1799 | 1873 | ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 6025 | | ''[[:d:Q20733402|John Edward Griffith]]'' | | 1843 | 1933 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6026 | | ''[[:d:Q20733403|John Elias Davies]]'' | | 1847 | 1883 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 6027 | | ''[[:d:Q20733406|John Emrys Evans]]'' | banqueru sudafricanu (1853–1931) | 1853 | 1931 | ''[[:d:Q82523917|Bron-y-Berllan]]'' |- | style='text-align:right'| 6028 | | ''[[:d:Q20733407|John Evan Davies]]'' | | 1850 | 1929 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6029 | | ''[[:d:Q20733404|John Ellis]]'' | | 1760 | 1839 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 6030 | | ''[[:d:Q20733405|John Ellis Meredith]]'' | | 1904 | 1981 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 6031 | | ''[[:d:Q20733410|John Evans]]'' | | 1737 | 1784 | ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]'' |- | style='text-align:right'| 6032 | | ''[[:d:Q20733408|John Evan Hughes]]'' | | 1865 | 1932 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6033 | [[Ficheru:Mr John Evans, Bala.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733414|John Evans]]'' | | 1723 | 1817 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6034 | [[Ficheru:John Evans, Abermeurig.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733418|John Evans]]'' | | 1830 | 1917 | ''[[:d:Q15987294|Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 6035 | [[Ficheru:Evans Jones, Yr Herald.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733419|John Evans Jones]]'' | | 1839 | 1893 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 6036 | | ''[[:d:Q20733416|John Evans]]'' | | 1770 | 1851 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 6037 | [[Ficheru:John Evans, Aberystwyth (5348990).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733417|John Evans]]'' | | 1796 | 1861 | ''[[:d:Q10963324|Blaenplwyf]]'' |- | style='text-align:right'| 6038 | | ''[[:d:Q20733422|John Francis]]'' | | 1789 | 1843 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 6039 | | ''[[:d:Q20733420|John Fisher]]'' | | 1862 | 1930 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 6040 | | ''[[:d:Q20733421|John Foulkes Jones]]'' | | 1826 | 1880 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 6041 | | ''[[:d:Q20733426|John Griffith]]'' | | 1863 | 1933 | ''[[:d:Q3395308|Y Rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 6042 | | ''[[:d:Q20733427|John Griffith Davies]]'' | | 1836 | 1861 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 6043 | [[Ficheru:John Gwynoro Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733430|John Gwynoro Davies]]'' | | 1855 | 1935 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 6044 | [[Ficheru:Portrait of Y Parchedig John Harris Jones, M.A., Ph.D (4670334).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733434|John Harris Jones]]'' | | 1827 | 1885 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 6045 | | ''[[:d:Q20733439|John Henry Hughes]]'' | | 1814 | 1893 | ''[[:d:Q3402021|Llaniestyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6046 | | ''[[:d:Q20733437|John Henry]]'' | | 1859 | 1914 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 6047 | | ''[[:d:Q20733441|John Herbert Jones]]'' | | 1860 | 1943 | ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 6048 | | ''[[:d:Q20733444|John Herring]]'' | | 1789 | 1832 | ''[[:d:Q11138230|Trallwn]]'' |- | style='text-align:right'| 6049 | [[Ficheru:Portrait of Y Parchg. John Hughes, Pont Robert (4670916).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733450|John Hughes]]'' | | 1775 | 1854 | ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]'' |- | style='text-align:right'| 6050 | [[Ficheru:Portrait of John Hughes (4670278) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733455|John Hughes]]'' | | 1827 | 1893 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 6051 | | ''[[:d:Q20733459|John Humphreys]]'' | | 1767 | 1829 | ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]'' |- | style='text-align:right'| 6052 | | ''[[:d:Q20733457|John Hughes]]'' | | 1850 | 1932 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6053 | | ''[[:d:Q20733461|John Idris Davies]]'' | | 1821 | 1889 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6054 | | ''[[:d:Q20733467|John James]]'' | | 1779 | 1864 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 6055 | [[Ficheru:Portrait of John James (4673313).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733465|John James]]'' | | 1777 | 1848 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6056 | | ''[[:d:Q20733475|John Jenkins]]'' | | 1656 | 1733 | ''[[:d:Q5120043|Cilymaenllwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6057 | | ''[[:d:Q20733473|John Jeffreys]]'' | | 1718 | 1798 | ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]'' |- | style='text-align:right'| 6058 | | ''[[:d:Q20733478|John Jenkins]]'' | | 1779 | 1853 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 6059 | | ''[[:d:Q20733482|John Jenkins]]'' | | 1821 | 1896 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 6060 | | ''[[:d:Q20733480|John Jenkins]]'' | | 1808 | 1884 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6061 | | ''[[:d:Q20733486|John John Evans]]'' | | 1862 | 1942 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 6062 | | ''[[:d:Q20733484|John Jeremy]]'' | | 1782 | 1860 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6063 | [[Ficheru:Portrait of John Johnes (4673754).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733488|John Johnes]]'' | | 1800 | 1876 | ''[[:d:Q5288871|Dolaucothi Estate]]'' |- | style='text-align:right'| 6064 | | ''[[:d:Q20733494|John Jones]]'' | | 1731 | 1813 | ''[[:d:Q20593921|Llanfaredd]]'' |- | style='text-align:right'| 6065 | | ''[[:d:Q20733492|John Jones]]'' | | 1650 | 1727 | ''[[:d:Q17742605|Plas Gwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6066 | | ''[[:d:Q20733498|John Jones]]'' | | 1776 | 1857 | ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 6067 | | ''[[:d:Q20733496|John Jones]]'' | | 1761 | 1822 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 6068 | | ''[[:d:Q20733502|John Jones]]'' | | 1801 | 1856 | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 6069 | [[Ficheru:Mr John Jones, L'pool. printer, preacher.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733500|John Jones]]'' | | 1790 | 1855 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6070 | | ''[[:d:Q20733506|John Jones]]'' | impresor galés (1807–1875) | 1807 | 1875 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 6071 | | ''[[:d:Q20733504|John Jones]]'' | | 1802 | 1863 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6072 | | ''[[:d:Q20733510|John Jones]]'' | | 1820 | 1907 | ''[[:d:Q29488174|Lower Trelowgoed]]'' |- | style='text-align:right'| 6073 | [[Ficheru:Revd. John Jones, Blaenannerch (1807-1875) NLW3362409.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733508|John Jones]]'' | | 1807 | 1875 | ''[[:d:Q3401679|Llangoedmor]]'' |- | style='text-align:right'| 6074 | [[Ficheru:Reverend Dr John Cynddylan Jones (1841–1930) (gcf10082).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733513|John Jones]]'' | | 1840 | 1930 | ''[[:d:Q5035231|Capel Dewi]]'' |- | style='text-align:right'| 6075 | [[Ficheru:Revd John Jones (Humilis, 1818-69) NLW3361063.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733518|John Jones]]'' | | 1818 | 1869 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 6076 | | ''[[:d:Q20733516|John Jones]]'' | | 1800 | 1826 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 6077 | [[Ficheru:Dafydd Rhys Williams (Index).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361685|Dafydd Rhys Williams]]'' | | 1851 | 1931 | ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 6078 | | ''[[:d:Q28361688|Richard Williams]]'' | | 1790 | 1839 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6079 | | ''[[:d:Q28361695|Foulk Robert Williams]]'' | | 1774 | 1870 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 6080 | | ''[[:d:Q28361692|Richard Williams]]'' | | 1842 | 1917 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 6081 | | ''[[:d:Q28361697|Robert Williamson]]'' | | 1807 | 1852 | ''[[:d:Q5642527|Halkyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6082 | | ''[[:d:Q28361707|Thomas Williams]]'' | | 1807 | 1894 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 6083 | | ''[[:d:Q28361705|Thomas Williams]]'' | | 1774 | 1814 | ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]'' |- | style='text-align:right'| 6084 | | ''[[:d:Q28361711|Daniel Thomas Williams]]'' | | 1820 | 1876 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6085 | | ''[[:d:Q28361719|William Williams]]'' | | 1768 | 1836 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 6086 | | ''[[:d:Q28361717|Thomas Williams]]'' | | 1821 | 1855 | ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]'' |- | style='text-align:right'| 6087 | | ''[[:d:Q28361723|William Williams]]'' | | 1769 | 1847 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 6088 | | ''[[:d:Q28361726|William Williams]]'' | | 1800 | 1868 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 6089 | | ''[[:d:Q28416510|William Warrington]]'' | | 1735 | 1824 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6090 | | ''[[:d:Q28509045|Charles Evans]]'' | futbolista británicu | 1897 | 1939 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6091 | | ''[[:d:Q28523296|David Dilwyn John]]'' | zoólogu galés (1901–1995) | 1901 | 1995 | ''[[:d:Q16249962|St Brides Major community]]'' |- | style='text-align:right'| 6092 | | ''[[:d:Q28528581|Arthur Gimblett]]'' | futbolista británicu | 1889 | 1957 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6093 | | ''[[:d:Q28531012|William Price]]'' | | 1869 | 1937 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 6094 | | ''[[:d:Q28531231|Samuel Elliott]]'' | | 1860 | 1933 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 6095 | [[Ficheru:Mary Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28600790|Mary Williams]]'' | académica británica (1883–1977) | 1887<br/>1883 | 1977 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6096 | [[Ficheru:Sion Trefor (m. 1589) Gresffordd. John Trevor (d. 1589) Gresford Church, Cymru Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28731295|Sion Trevor]]'' | soldáu galés | | 1589 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 6097 | | ''[[:d:Q28741101|Cyril Lewis]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1999 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 6098 | | ''[[:d:Q28748041|David Collier]]'' | futbolista británicu | 1957 | 2021 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 6099 | | ''[[:d:Q28752872|Doreen Vermeulen-Cranch]]'' | profesora universitaria galesa (1915–2011) | 1915 | 2011 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 6100 | | ''[[:d:Q28777314|André Hue]]'' | | 1923 | 2005 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6101 | | ''[[:d:Q28823400|Huw O. Pritchard]]'' | químicu canadianu | 1928 | 2019 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6102 | | ''[[:d:Q28867978|Frank Squires]]'' | futbolista británicu | 1921 | 1988 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6103 | | ''[[:d:Q28868083|Robert Jones]]'' | | 1803 | 1850 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 6104 | | ''[[:d:Q28870737|Louis Ford]]'' | futbolista británicu | 1914 | 1980 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6105 | | ''[[:d:Q28922150|Wyn Thomas]]'' | | 1928 | 2017 | ''[[:d:Q7164543|Penparcau]]'' |- | style='text-align:right'| 6106 | | ''[[:d:Q28935566|Leonora Brito]]'' | | 1954 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6107 | | ''[[:d:Q28972086|John Audland]]'' | xugador de críquet británicu (1852–1931) | 1852 | 1931 | ''[[:d:Q2243491|Tintern]]'' |- | style='text-align:right'| 6108 | | ''[[:d:Q29021227|Selina Rushbrook]]'' | | 1880 | 1907 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6109 | | ''[[:d:Q29029634|John Puleston]]'' | | 1401 | 1551 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6110 | [[Ficheru:Jenkins, Roger 1981-06-20.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29034214|Roger Jenkins]]'' | pilotu de carreres británicu | 1940 | 2021 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 6111 | | ''[[:d:Q29447102|Randall Baker]]'' | | 1944 | 2020 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6112 | | ''[[:d:Q29578277|John Huw Lewis]]'' | | 1931 | 2008 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 6113 | | ''[[:d:Q29642353|Beverley Beech]]'' | | 1944 | 2023 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 6114 | | ''[[:d:Q29643012|Jack Howell]]'' | médicu galés (1926–2015) | 1926 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6115 | | ''[[:d:Q29643019|Jeff Hughes]]'' | | 1965 | 2018 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 6116 | | ''[[:d:Q29643376|Michael Oliver]]'' | | 1925 | 2015 | ''[[:d:Q894252|Borth]]''<br/>[[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6117 | | ''[[:d:Q29643800|Martin Williams]]'' | | 1947 | 2020 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 6118 | | ''[[:d:Q29869245|Dafydd Dafis]]'' | | 1958 | 2017 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 6119 | | ''[[:d:Q29904560|John Potter]]'' | impresor galés (1830–1868) | 1830 | 1868 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 6120 | | ''[[:d:Q29948275|Rosalind Rusbridge]]'' | | 1915 | 2004 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6121 | | ''[[:d:Q29956338|Douglas F. Brewer]]'' | físicu galés (1925–2018) | 1925 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6122 | | ''[[:d:Q29966512|Edith Downing]]'' | | 1857 | 1931 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6123 | | ''[[:d:Q30105096|John Thomas]]'' | | 1806 | 1874 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 6124 | | ''[[:d:Q30110173|Jack Windsor Lewis]]'' | | 1926 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6125 | | ''[[:d:Q30122806|Albert Derrick]]'' | futbolista británicu | 1939 | 2022 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6126 | | ''[[:d:Q30344574|Geraint Dyfnallt Owen]]'' | | 1908 | 1993 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6127 | [[Ficheru:Shipyard Sally Pic.png|center|128px]] | ''[[:d:Q30500638|Joan Cowick]]'' | | 1912 | 2004 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6128 | | ''[[:d:Q30605435|Brinley Rees]]'' | | 1916 | 2001 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 6129 | | ''[[:d:Q30609027|W.E. Williams]]'' | | 1881 | 1962 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 6130 | | ''[[:d:Q30609165|Billy Hughes]]'' | futbolista británicu (1920-1995) | 1920 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6131 | | ''[[:d:Q30609386|Tom Green]]'' | | 1900 | 1974 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6132 | | ''[[:d:Q30612083|John Davies]]'' | | | 1694 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6133 | | ''[[:d:Q31358714|Hywel Sele]]'' | | 1345 | 1402 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6134 | | ''[[:d:Q32062166|G. W. Hemans]]'' | | 1814 | 1885 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6135 | | ''[[:d:Q32131488|Jane Anne Lloyd]]'' | | 1870 | 1933 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6136 | | ''[[:d:Q33083014|John Cedric Griffiths]]'' | xeólogu británicu (1912–1992) | 1912 | 1992 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6137 | | ''[[:d:Q33634794|Alfie Clarke]]'' | | 1914 | 1953 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6138 | | ''[[:d:Q33712219|Tommy Wolfe]]'' | | 1900 | 1954 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6139 | | ''[[:d:Q33818814|Estyn Griffths]]'' | | 1927 | 2017 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 6140 | | ''[[:d:Q33821432|Keith Huntley]]'' | futbolista británicu | 1931 | 1995 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6141 | | ''[[:d:Q33825302|Les Orphan]]'' | | 1923 | 1995 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6142 | [[Ficheru:John Francon Williams 1854-1911 Commemorative Plaque.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q35160552|John Francon Williams]]'' | | 1854 | 1911 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 6143 | | ''[[:d:Q35695307|Enoch Rowland Jones]]'' | músicu galés (1912–1978) | 1912 | 1978 | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 6144 | | ''[[:d:Q37347750|David Humphrey Jones]]'' | impresor galés (1842–1904) | 1842 | 1904 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6145 | | ''[[:d:Q37509560|David Rice Rees]]'' | | 1787 | 1856 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 6146 | | ''[[:d:Q37663328|John Bird]]'' | | 1761 | 1840 | ''[[:d:Q1035742|Cardiff Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 6147 | | ''[[:d:Q37725178|Gary Roach]]'' | | 1933 | 2012 | ''[[:d:Q7164547|Penpedairheol]]'' |- | style='text-align:right'| 6148 | | ''[[:d:Q37804072|Evan Jones]]'' | | 1830 | 1918 | ''[[:d:Q3404510|Llangian]]'' |- | style='text-align:right'| 6149 | | ''[[:d:Q37826665|Josiah Thomas]]'' | | 1830 | 1905 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6150 | | ''[[:d:Q37892401|Henry Hughes]]'' | | 1808 | 1892 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 6151 | | ''[[:d:Q38009527|David O'Brien Owen]]'' | | 1855 | 1920 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 6152 | | ''[[:d:Q38170780|William Watkin Davies]]'' | | 1895 | 1973 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 6153 | [[Ficheru:Yr Athro Noel Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q38209921|Noel Lloyd]]'' | | 1946 | 2019 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6154 | | ''[[:d:Q38216587|Marie Trevelyan]]'' | | 1853 | 1922 | ''[[:d:Q2347528|Llantwit Major]]'' |- | style='text-align:right'| 6155 | | ''[[:d:Q38606122|Emily Davis]]'' | cantante d&#39;ópera galesa (1900–1966) | 1900 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6156 | | ''[[:d:Q38686224|Alison Bielski]]'' | | 1925 | 2014 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6157 | | ''[[:d:Q38898929|Paul Dickson]]'' | realizador galés (1920–2011) | 1920 | 2011 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6158 | | ''[[:d:Q39039624|Billy Moore]]'' | | 1912 | 2002 | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 6159 | | ''[[:d:Q39039625|Derek Williams]]'' | | 1934 | 2014 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 6160 | | ''[[:d:Q39040013|Peter Elias Jones]]'' | | 1943 | 2010 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 6161 | | ''[[:d:Q39040026|Mary Vaughan Jones]]'' | | 1917 | 2002 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6162 | | ''[[:d:Q39078711|Albert Derrick]]'' | futbolista galés (1908–1975) | 1908 | 1975 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6163 | | ''[[:d:Q39078898|Sam Davies]]'' | | 1894 | 1972 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6164 | | ''[[:d:Q39078897|Glyn Davies]]'' | | 1909 | 1985 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6165 | | ''[[:d:Q39078904|Roy McDonald]]'' | | 1896 | 1970 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6166 | | ''[[:d:Q39078905|George Wheeler]]'' | futbolista británicu | 1910 | 1995 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6167 | | ''[[:d:Q39078914|Peter Davies]]'' | futbolista galés | 1936 | 2023 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6168 | | ''[[:d:Q39078917|Les Jones]]'' | | 1922 | 1983 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 6169 | | ''[[:d:Q39295246|Sir Edmund Buckley, 2nd Baronet]]'' | | 1861 | 1919 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 6170 | | ''[[:d:Q40889067|Basil Cottle]]'' | | 1917 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6171 | | ''[[:d:Q41019354|Mary Collins-Powell]]'' | direutora d&#39;orquesta galesa (1928–1997) | 1928 | 1997 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6172 | | ''[[:d:Q41198636|John Wilkes Poundley]]'' | | 1807 | 1872 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 6173 | | ''[[:d:Q41701277|John Wynne Jones]]'' | | 1803 | 1888 | ''[[:d:Q24671090|Aber]]'' |- | style='text-align:right'| 6174 | | ''[[:d:Q41767537|Christopher Vaughan Edwards]]'' | militar galés (1875–1955) | 1875 | 1955 | [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]] |- | style='text-align:right'| 6175 | | ''[[:d:Q42186286|William Powell]]'' | diáconu galés (1705–1780) | 1705 | 1780 | ''[[:d:Q6964304|Nanteos]]'' |- | style='text-align:right'| 6176 | | ''[[:d:Q56184269|Walter Spurrell]]'' | | 1858 | 1934 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6177 | | ''[[:d:Q56184489|Henry Studt]]'' | | 1853 | 1922 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6178 | | ''[[:d:Q56184657|Dora Thatcher]]'' | | 1912 | 1985 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 6179 | | ''[[:d:Q56184743|Benjamin F. Thomas]]'' | | 1845 | 1892 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 6180 | | ''[[:d:Q56184779|David Thomas]]'' | | 1866 | 1940 | ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]'' |- | style='text-align:right'| 6181 | | ''[[:d:Q56184788|Eddie Thomas]]'' | | | 1936 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 6182 | | ''[[:d:Q56184810|Hugh Thomas]]'' | | 1664 | 1688 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 6183 | | ''[[:d:Q56184827|John Thomas]]'' | | 1733 | 1784 | ''[[:d:Q13132004|Tremain]]'' |- | style='text-align:right'| 6184 | | ''[[:d:Q56184830|John Thomas]]'' | | 1751 | 1810 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 6185 | | ''[[:d:Q56184856|Nancy Thomas]]'' | | 1906 | 1953 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6186 | | ''[[:d:Q56184865|Philip Thomas]]'' | | 1857 | 1938 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6187 | | ''[[:d:Q56184886|Thomas Thomas]]'' | | 1741 | 1826 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6188 | | ''[[:d:Q56184888|Thomas Thomas]]'' | | 1808 | 1886 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6189 | | ''[[:d:Q56184894|William Gwynne Stedman Thomas]]'' | | 1822<br/>1821 | 1910 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6190 | | ''[[:d:Q56185032|Hugh Jones]]'' | | 1845 | 1903 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 6191 | | ''[[:d:Q56185117|Evan Ungoed-Thomas]]'' | | 1860 | 1930 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6192 | [[Ficheru:Robert Williams Vaughan (1803–1859), Bt (gcf070601).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56185314|Robert Williams Vaughan]]'' | | 1803 | 1859 | ''[[:d:Q17743944|Nannau]]'' |- | style='text-align:right'| 6193 | | ''[[:d:Q56185359|Henry James Vincent]]'' | | 1799 | 1865 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 6194 | | ''[[:d:Q56185440|Daniel Walters]]'' | | 1762 | 1787 | ''[[:d:Q13644928|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 6195 | | ''[[:d:Q56185447|Moses Walters]]'' | | 1869 | 1934 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 6196 | | ''[[:d:Q56185516|Sarah Watkins]]'' | | 1876 | 1975 | ''[[:d:Q17485280|Sarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 6197 | | ''[[:d:Q56185761|Thomas Wigley]]'' | | 1867 | 1910 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 6198 | | ''[[:d:Q56185924|David Williams]]'' | | 1802 | 1842 | ''[[:d:Q37761359|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 6199 | | ''[[:d:Q56186093|Henry Rumsey Williams]]'' | | 1774 | 1841 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 6200 | | ''[[:d:Q56186102|Henry Williams]]'' | | 1831 | 1910 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 6201 | | ''[[:d:Q56186119|Isaac Williams]]'' | | 1840 | 1840 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6202 | | ''[[:d:Q56186125|John Digain Williams]]'' | | 1864 | 1937 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 6203 | | ''[[:d:Q56186139|John Rhosydd Williams]]'' | | 1885 | 1957 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 6204 | | ''[[:d:Q56186155|John Williams]]'' | | 1761 | 1830 | ''[[:d:Q2968597|Castiellu Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 6205 | | ''[[:d:Q56186166|Lewis Ambrose Williams]]'' | | 1814 | 1873 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6206 | | ''[[:d:Q56186189|Morris Thomas Williams]]'' | | 1900 | 1946 | ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]'' |- | style='text-align:right'| 6207 | | ''[[:d:Q56186223|Richard Williams]]'' | | 1796 | 1856 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6208 | | ''[[:d:Q56186220|Rhys Williams]]'' | | 1841 | 1867 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 6209 | | ''[[:d:Q56186231|Robert Williams]]'' | | 1842 | 1913 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 6210 | | ''[[:d:Q56186265|Thomas Wiliems]]'' | | 1545 | 1622 | ''[[:d:Q13125597|Arllechwedd Isaf]]''<br/>''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 6211 | | ''[[:d:Q56186282|William Sylvanus Williams]]'' | | 1829 | 1887 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6212 | | ''[[:d:Q56186351|Owen Williamson]]'' | | 1840 | 1910 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 6213 | | ''[[:d:Q56186374|Margaret Wingfield]]'' | | 1779 | 1835 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6214 | | ''[[:d:Q56186690|William Rhys Jones]]'' | | 1868 | 1937 | ''[[:d:Q29499819|Bron Ceris]]'' |- | style='text-align:right'| 6215 | | ''[[:d:Q56186692|Myfanwy Williams Parry]]'' | | 1898 | 1971 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 6216 | | ''[[:d:Q56186718|Siân Williams]]'' | | 1884 | 1965 | ''[[:d:Q17320940|Cwmbach]]'' |- | style='text-align:right'| 6217 | | ''[[:d:Q56186735|John Pugh]]'' | | 1861 | 1942 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6218 | | ''[[:d:Q56186754|Tydfor Jones]]'' | | 1934 | 1983 | ''[[:d:Q27056926|Cwmtydu]]'' |- | style='text-align:right'| 6219 | | ''[[:d:Q56186763|Owen Owen]]'' | | 1786 | 1867 | ''[[:d:Q3398878|Botwnnog]]'' |- | style='text-align:right'| 6220 | | ''[[:d:Q56186791|Dai Williams]]'' | | 1899 | 1971 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 6221 | | ''[[:d:Q56186795|John Williams]]'' | | 1826 | 1898 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6222 | | ''[[:d:Q56186801|Iorwerth Hughes Jones]]'' | | 1902 | 1972 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6223 | | ''[[:d:Q56186828|John Buckland Thomas]]'' | | 1887 | 1975 | ''[[:d:Q107032535|Fforddygyfraith]]'' |- | style='text-align:right'| 6224 | | ''[[:d:Q56186834|Giraldus Jones]]'' | | 1895 | 1978 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 6225 | | ''[[:d:Q56186848|Rachel Mary Davies]]'' | | 1911 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6226 | [[Ficheru:Dr Robert Roberts (Isallt 1839-1914).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56186852|Robert Roberts]]'' | | 1839 | 1914 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 6227 | | ''[[:d:Q56186886|Morris Peat]]'' | | 1813 | 1898 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 6228 | | ''[[:d:Q56186920|Griffith Williams]]'' | | 1927 | 1977 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 6229 | | ''[[:d:Q56186942|Haydn Jones]]'' | | 1920 | 1984 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6230 | | ''[[:d:Q56186987|William Cosslett]]'' | | 1831 | 1904 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 6231 | | ''[[:d:Q56186985|Thomas James Davies]]'' | | 1919 | 2007 | ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6232 | | ''[[:d:Q56187014|Islwyn Jones]]'' | | 1931 | 2015 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 6233 | | ''[[:d:Q56187067|Elizabeth Elen Roberts]]'' | | 1891 | 1979 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 6234 | | ''[[:d:Q56187082|Brinley Jenkins]]'' | | 1926 | 2001 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 6235 | | ''[[:d:Q56187112|Richard Ellis Williams]]'' | | 1862 | 1926 | ''[[:d:Q107032857|Pen-y-ffridd]]'' |- | style='text-align:right'| 6236 | | ''[[:d:Q56187113|Thomas Llewellyn Stephens]]'' | | 1897 | 1959 | ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 6237 | | ''[[:d:Q56187126|Evan John Williams]]'' | | | 1993 | ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]'' |- | style='text-align:right'| 6238 | | ''[[:d:Q56187127|Ffowc Williams]]'' | | 1897 | 1995 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 6239 | | ''[[:d:Q56187139|Harri Samuel]]'' | | | 1985 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 6240 | | ''[[:d:Q56187142|Hugh Roberts]]'' | | 1832 | 1907 | ''[[:d:Q3402457|Bryncrug]]'' |- | style='text-align:right'| 6241 | | ''[[:d:Q56187149|Sion Phylip]]'' | | | 1961 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 6242 | | ''[[:d:Q56187160|Cassie Simon]]'' | | 1898 | 1989 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 6243 | | ''[[:d:Q56187161|Tom Williams]]'' | | 1899 | 1986 | ''[[:d:Q13131789|Temple Bar]]'' |- | style='text-align:right'| 6244 | | ''[[:d:Q56187176|David Cynddelw Williams]]'' | | 1870 | 1942 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6245 | | ''[[:d:Q56187190|Annie Julian Parry]]'' | | 1889 | 1972 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 6246 | | ''[[:d:Q56187231|David Peate]]'' | | 1831 | 1896 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 6247 | | ''[[:d:Q56187241|Mattie Adele Gwynne Evans]]'' | | 1908 | 1994 | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 6248 | | ''[[:d:Q56187272|Glyn Williams]]'' | | 1927 | 1982 | ''[[:d:Q7165424|Penysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 6249 | | ''[[:d:Q56187280|Mati Rees]]'' | | 1902 | 1989 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 6250 | | ''[[:d:Q56187291|David Thomas]]'' | | 1861 | 1933 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 6251 | | ''[[:d:Q56187302|William Jones]]'' | | 1852 | 1914 | ''[[:d:Q3008014|Cwmtwrch]]'' |- | style='text-align:right'| 6252 | | ''[[:d:Q56187325|Robert D. Edwards]]'' | | 1813 | 1889 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 6253 | | ''[[:d:Q56187369|Caleb, Brechfa Verses in praise of Chivers]]'' | | 1819 | 1872 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6254 | | ''[[:d:Q56187381|John Davies]]'' | | 1740 | 1821 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 6255 | | ''[[:d:Q56187415|Daniel Evans]]'' | | 1803 | 1858 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 6256 | | ''[[:d:Q56187420|John Thomas Evans]]'' | | 1869 | 1940 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 6257 | | ''[[:d:Q56187424|Joseph Evans]]'' | | 1801 | 1867 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 6258 | | ''[[:d:Q56187471|Ethel Dora Heins]]'' | | 1886 | 1933 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 6259 | | ''[[:d:Q56187527|Evan Jones]]'' | | 1809 | 1855 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 6260 | | ''[[:d:Q56187543|John Jones]]'' | | 1782 | 1859 | ''[[:d:Q29504273|Ty Poeth Cottage]]'' |- | style='text-align:right'| 6261 | | ''[[:d:Q56187572|William, Llysnewydd Testimonial certificate Lewes]]'' | | 1746 | 1828 | ''[[:d:Q108464343|Llysnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6262 | | ''[[:d:Q56187576|H. Isgaer Lewis]]'' | | 1852 | 1922 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 6263 | | ''[[:d:Q56187626|Job Miles]]'' | | 1841 | 1914 | ''[[:d:Q25172113|St Brides-super-Ely]]'' |- | style='text-align:right'| 6264 | | ''[[:d:Q56187643|Benjamin Joseph Morse]]'' | | 1899 | 1977 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 6265 | | ''[[:d:Q56187671|Hugh T. Owen]]'' | | 1837 | 1912 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 6266 | | ''[[:d:Q56187675|Robert Owen]]'' | | 1796 | 1883 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 6267 | [[Ficheru:Portrait of Dr. David Roberts, 'Dewi Ogwen', of Wrexham (4670497).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56187742|David Roberts]]'' | | 1818 | 1897 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6268 | | ''[[:d:Q56187751|Roberts, T. Gwynedd]]'' | | 1840 | 1920 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6269 | | ''[[:d:Q56187761|Lewis Christmas, Rev. Simons]]'' | | 1885 | 1974 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6270 | | ''[[:d:Q56187789|Richard Tibbott]]'' | | 1719 | 1798 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 6271 | | ''[[:d:Q56187818|Elizabeth Phillipps Williams]]'' | | 1825 | 1872 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6272 | | ''[[:d:Q56187928|William Wynn]]'' | | 1704 | 1761 | ''[[:d:Q1024935|Harlech]]'' |- | style='text-align:right'| 6273 | | ''[[:d:Q56226224|Steve Kenworthy]]'' | | 1959 | 2001 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6274 | | ''[[:d:Q56248408|Glyn Hughes]]'' | | 1931 | 1995 | ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]'' |- | style='text-align:right'| 6275 | | ''[[:d:Q56248566|George Jones]]'' | | 1930 | 2017 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6276 | | ''[[:d:Q20821170|John Rhaiadore Evans]]'' | | 1790 | 1850 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 6277 | | ''[[:d:Q20821171|John Roberts]]'' | | 1910 | 1984 | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 6278 | | ''[[:d:Q20821169|John Pierce]]'' | | 1889 | 1955 | ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]'' |- | style='text-align:right'| 6279 | | ''[[:d:Q20821178|John Victor Evans]]'' | | 1895 | 1957 | ''[[:d:Q5197238|Cwmdare]]'' |- | style='text-align:right'| 6280 | | ''[[:d:Q20821177|John Thomas]]'' | | 1886 | 1933 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 6281 | | ''[[:d:Q20821182|John Williams]]'' | | 1747 | 1831 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 6282 | | ''[[:d:Q20821183|John Williams]]'' | ministru d&#39;Estaos Xuníos (1768–1825) | 1768 | 1825 | ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 6283 | [[Ficheru:Y Fainc Sglodion (page 6 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821180|John William Jones]]'' | | 1883 | 1954 | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 6284 | | ''[[:d:Q20821186|William Jones]]'' | políticu galés (1888–1961) | 1888 | 1961 | ''[[:d:Q5530467|Gellifor]]'' |- | style='text-align:right'| 6285 | | ''[[:d:Q20821185|John Williams]]'' | | 1856 | 1917 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6286 | | ''[[:d:Q20821191|Richard Martin]]'' | | 1843 | 1922 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6287 | | ''[[:d:Q20821189|Lewis John Thomas]]'' | | 1883 | 1970 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 6288 | | ''[[:d:Q20821194|Owen Williams]]'' | | 1774 | 1839 | ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]'' |- | style='text-align:right'| 6289 | | ''[[:d:Q20821195|Owen Williams]]'' | | 1865 | 1928 | ''[[:d:Q6661549|Llangwyllog]]'' |- | style='text-align:right'| 6290 | | ''[[:d:Q20821192|Morris Davies]]'' | | 1891 | 1961 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6291 | | ''[[:d:Q20821199|Peter Edwards]]'' | | 1854 | 1934 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 6292 | | ''[[:d:Q20821200|Peter Price]]'' | | 1864 | 1940 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6293 | [[Ficheru:Gilbert Baldry (1876-1928) - Simon Yorke IV (1903–1966), and Philip Yorke III (1905–1978), as Children - 1151358 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821201|Philip Scott Yorke]]'' | | 1905 | 1976 | ''[[:d:Q5385260|Erddig]]'' |- | style='text-align:right'| 6294 | | ''[[:d:Q20821206|Richard Jones]]'' | | 1838 | 1925 | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 6295 | | ''[[:d:Q20821204|Richard Jenkin Rees]]'' | | 1868 | 1963 | ''[[:d:Q7162075|Pen-y-garn]]'' |- | style='text-align:right'| 6296 | [[Ficheru:Portrait of Rev. Richard Roberts (London) (4670533) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821208|Richard Roberts]]'' | | 1823 | 1909 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 6297 | | ''[[:d:Q20821209|Richard Samuel Rogers]]'' | | 1882 | 1950 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6298 | | ''[[:d:Q20821214|Robert Stephen]]'' | | 1878 | 1966 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 6299 | | ''[[:d:Q20821215|George Fossett Roberts]]'' | | 1870 | 1954 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6300 | | ''[[:d:Q20821212|Robert Meirion Roberts]]'' | | 1906 | 1967 | ''[[:d:Q772694|Llandrillo]]'' |- | style='text-align:right'| 6301 | | ''[[:d:Q20821213|Robert Rolfe Williams]]'' | | 1870 | 1948 | ''[[:d:Q6661651|Llannon]]'' |- | style='text-align:right'| 6302 | | ''[[:d:Q20821218|Roger Thomas]]'' | | 1886 | 1960 | ''[[:d:Q5137116|Clynderwen]]'' |- | style='text-align:right'| 6303 | | ''[[:d:Q20821219|Thomas Carrington]]'' | | 1881 | 1961 | ''[[:d:Q5623864|Gwynfryn]]'' |- | style='text-align:right'| 6304 | | ''[[:d:Q20821216|John Rowland]]'' | | 1877 | 1941 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 6305 | | ''[[:d:Q20821217|Samuel James Leeke]]'' | | 1888 | 1966 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 6306 | | ''[[:d:Q20821222|Thomas Davies James]]'' | | 1862 | 1927 | ''[[:d:Q3285155|Manafon]]'' |- | style='text-align:right'| 6307 | | ''[[:d:Q20821223|Thomas Ivor Jones]]'' | | 1896 | 1969 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6308 | | ''[[:d:Q20821221|Thomas Arthur Levi]]'' | | 1874 | 1954 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6309 | | ''[[:d:Q20821225|Thomas Lewis]]'' | | 1868 | 1953 | ''[[:d:Q4923824|Blaenycoed]]'' |- | style='text-align:right'| 6310 | | ''[[:d:Q20821230|Tom Ellis Jones]]'' | | 1900 | 1975 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 6311 | | ''[[:d:Q20821229|Thomas Williams Chance]]'' | | 1872 | 1954 | ''[[:d:Q5396240|Erwood]]'' |- | style='text-align:right'| 6312 | | ''[[:d:Q20821234|William Ewart Williams]]'' | | 1894 | 1966 | ''[[:d:Q29499117|Bodgarad]]'' |- | style='text-align:right'| 6313 | | ''[[:d:Q20821235|William Gareth Evans]]'' | | 1941 | 2000 | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6314 | | ''[[:d:Q20821233|William Davies]]'' | historiador galés (1874–1949) | 1874 | 1949 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 6315 | | ''[[:d:Q20821238|William Hugh Owen]]'' | | 1886 | 1957 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 6316 | | ''[[:d:Q20821239|William Hughes]]'' | | 1779 | 1836 | ''[[:d:Q7162070|Pen-y-clawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 6317 | | ''[[:d:Q20821237|William Hubert Vaughan]]'' | | 1894 | 1959 | ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]'' |- | style='text-align:right'| 6318 | | ''[[:d:Q20821242|William Lloyd]]'' | | 1786 | 1852 | ''[[:d:Q3402021|Llaniestyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6319 | | ''[[:d:Q20821243|William Morris Williams]]'' | | 1883 | 1954 | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 6320 | | ''[[:d:Q20821241|William Jones Williams]]'' | | 1891 | 1945 | ''[[:d:Q7162078|Pen-y-groes]]'' |- | style='text-align:right'| 6321 | | ''[[:d:Q20821246|William Robert Hughes]]'' | | 1798 | 1879 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 6322 | | ''[[:d:Q20821244|William Prichard Williams]]'' | | 1848 | 1916 | ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 6323 | | ''[[:d:Q20821245|William Richard Owen]]'' | | 1906 | 1982 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 6324 | | ''[[:d:Q20821250|William Williams]]'' | | 1748 | 1820 | ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]'' |- | style='text-align:right'| 6325 | | ''[[:d:Q20821251|William Wyn Williams]]'' | | 1876 | 1936 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 6326 | | ''[[:d:Q20821248|William Thomas]]'' | | 1856 | 1932 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6327 | | ''[[:d:Q20821249|William Williams]]'' | | 1732 | 1799 | ''[[:d:Q20007214|Llanfair-Nant-Gwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6328 | | ''[[:d:Q20821415|David Jenkins Morgan]]'' | | 1884 | 1949 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 6329 | | ''[[:d:Q20821418|David Jones]]'' | | 1836 | 1878 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6330 | | ''[[:d:Q20821416|David John Evans]]'' | | 1884 | 1965 | ''[[:d:Q14508473|Capel Seion]]'' |- | style='text-align:right'| 6331 | | ''[[:d:Q20821417|David John Lloyd]]'' | | 1886 | 1951 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6332 | | ''[[:d:Q20821422|Edward Arthur Lewis]]'' | historiador británicu (1880–1942) | 1880 | 1942 | ''[[:d:Q6661527|Llangurig]]'' |- | style='text-align:right'| 6333 | | ''[[:d:Q20821423|Evan Thomas]]'' | | 1733 | 1814 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 6334 | [[Ficheru:Revd. Principal David Lloyd M.A., Ll.D.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821420|David Lloyd]]'' | | 1805 | 1863 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 6335 | | ''[[:d:Q20821421|David William Richards]]'' | | 1893 | 1949 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 6336 | | ''[[:d:Q20821426|Griffith Richard Maethlu Lloyd]]'' | | 1902 | 1995 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 6337 | | ''[[:d:Q20821424|Evan Thomas Griffiths]]'' | | 1886 | 1967 | ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]'' |- | style='text-align:right'| 6338 | | ''[[:d:Q20821425|George John]]'' | | 1918 | 1994 | ''[[:d:Q5348102|Eglwyswen]]'' |- | style='text-align:right'| 6339 | | ''[[:d:Q20821428|John Castell Evans]]'' | | 1844 | 1909 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6340 | | ''[[:d:Q20821434|John Morgan Lloyd]]'' | | 1880 | 1960 | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 6341 | | ''[[:d:Q20821435|John Powell Griffiths]]'' | | 1875 | 1944 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 6342 | | ''[[:d:Q20821438|John Williams]]'' | | 1825 | 1904 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6343 | | ''[[:d:Q20821439|Matthew W. Davies]]'' | | 1882 | 1947 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6344 | | ''[[:d:Q20821437|John Williams]]'' | | 1754 | 1828 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6345 | | ''[[:d:Q20821443|Robert Evan Jones]]'' | | 1869 | 1956 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 6346 | | ''[[:d:Q20821440|Richard Arthur Roberts]]'' | | 1851 | 1943 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6347 | | ''[[:d:Q20821441|Richard Thomas]]'' | | 1871 | 1950 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 6348 | | ''[[:d:Q20821446|William James Thomas]]'' | | 1867 | 1945 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 6349 | | ''[[:d:Q20821447|Thomas Hopkin Evans]]'' | | 1879 | 1940 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 6350 | [[Ficheru:Thomas Roberts, Bethesda.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821450|Thomas Roberts]]'' | | 1835 | 1899 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 6351 | | ''[[:d:Q20821451|Thomas William]]'' | | 1717 | 1765 | ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]'' |- | style='text-align:right'| 6352 | [[Ficheru:T. Llechid Jones (5236454).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821448|Thomas Llechid Jones]]'' | | 1867 | 1946 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 6353 | | ''[[:d:Q20821449|Thomas Robert Jones]]'' | | 1802 | 1856 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6354 | | ''[[:d:Q20821458|William Thomas]]'' | | 1749 | 1809 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 6355 | | ''[[:d:Q20821456|William Saunders]]'' | | 1806 | 1851 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 6356 | | ''[[:d:Q20824262|John Thomas Jones]]'' | misioneru británicu (1889–1952) | 1889 | 1952 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 6357 | | ''[[:d:Q20859130|Jill Tomlinson]]'' | autora británica (1931–1976) | 1931 | 1976 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6358 | | ''[[:d:Q20860216|Roger Jones]]'' | | 1903 | 1982 | ''[[:d:Q28731132|Rhoshirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 6359 | | ''[[:d:Q20865154|Derek Williams]]'' | | 1942 | 2007 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 6360 | | ''[[:d:Q20878173|Marcus Owen]]'' | | 1935 | 1987 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6361 | | ''[[:d:Q20878227|Roy Andrewartha]]'' | | 1938 | 2020 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 6362 | [[Ficheru:Morgan Maddox Morgan-Owen from G ouafc 1899 1 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20888934|Morgan Maddox Morgan-Owen]]'' | | 1877 | 1950 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6363 | | ''[[:d:Q20888933|Owen Morris Roberts]]'' | | 1906 | 1999 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 6364 | | ''[[:d:Q20890211|Robert John Pryse]]'' | escritor galés (1807–1889) | 1807 | 1889 | ''[[:d:Q3402694|Llanbadrig]]'' |- | style='text-align:right'| 6365 | [[Ficheru:Catherine Prichard (Buddug).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20890214|Catherine Prichard]]'' | | 1842 | 1909 | ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]'' |- | style='text-align:right'| 6366 | | ''[[:d:Q20942797|Ken Jones]]'' | | 1930 | 2015 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6367 | | ''[[:d:Q20949588|J. Elwyn Hughes]]'' | | 1940 | 2023 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 6368 | | ''[[:d:Q20962418|Arnold Wienholt]]'' | | 1826 | 1895 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 6369 | | ''[[:d:Q20985688|Alan Rees]]'' | | 1941 | 2005 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 6370 | | ''[[:d:Q20988974|Jack Norman]]'' | | 1909 | 1994 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6371 | | ''[[:d:Q21000502|Geraint Stanley Jones]]'' | | 1936 | 2015 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6372 | | ''[[:d:Q21030575|Charles Gough Howell]]'' | | 1894 | 1942 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6373 | | ''[[:d:Q21030591|Gwenan Jones]]'' | | 1889 | 1971 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6374 | | ''[[:d:Q21030640|Owen Harris]]'' | políticu galés (1837–1905) | 1837 | 1905 | ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 6375 | | ''[[:d:Q21034024|Lewis Davis]]'' | | 1829 | 1888 | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 6376 | | ''[[:d:Q113459737|Howard Johns]]'' | | 1892 | 1964 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 6377 | | ''[[:d:Q113510481|Kathleen Mary Williams]]'' | | 1919 | 1974 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6378 | [[Ficheru:Portrait of John Prytherch (4672676).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q113551771|John Prytherch]]'' | ministru galés (1774–1864) | 1774 | 1864 | ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]'' |- | style='text-align:right'| 6379 | | ''[[:d:Q113587569|Arnold Stanley Meara]]'' | | 1914 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6380 | | ''[[:d:Q113660811|John Malcom Cherrett]]'' | | 1935 | 2014 | ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]'' |- | style='text-align:right'| 6381 | | ''[[:d:Q113680486|John Morgan Edwards]]'' | | 1868 | 1924 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6382 | [[Ficheru:Thomas Morton (1829-1887).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q113724684|Thomas Morton]]'' | | 1829 | 1887 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6383 | | ''[[:d:Q113805746|Dervis Ward]]'' | | 1923 | 1996 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6384 | | ''[[:d:Q113808080|Colin Cross]]'' | | 1928 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6385 | [[Ficheru:John Davies Bryan from O'r Aifft.png|center|128px]] | ''[[:d:Q113861465|John Davies Bryan]]'' | | 1857 | 1888 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 6386 | | ''[[:d:Q114261259|Ceridwen Lloyd Davies]]'' | | 1900 | 1983 | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 6387 | | ''[[:d:Q114458166|Rowland Rowland]]'' | | 1812 | 1882 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 6388 | [[Ficheru:William Newzam Prior Nicholson - Canadian Headquarters Staff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q114529460|Percival Edward Thacker]]'' | oficial canadianu (1873–1945) | 1873 | 1945 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6389 | | ''[[:d:Q114571030|Amy Laugharne]]'' | cocinera británica (1879–1950) | 1879 | 1950 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6390 | [[Ficheru:Griff Vaughan Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q114608980|Griffith Vaughan Williams]]'' | | 1940 | 2010 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6391 | [[Ficheru:Beatrice Green (Bruley).png|center|128px]] | ''[[:d:Q114866371|Beatrice Green]]'' | | 1894 | 1927 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 6392 | | ''[[:d:Q115254921|Alun G. Jones]]'' | profesor británicu (1941–2012) | 1941 | 2012 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 6393 | | ''[[:d:Q115256986|Edgar Hitchman]]'' | | 1915 | 1983 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6394 | [[Ficheru:(Portrait du coureur cycliste gallois Syd) Jenkins - btv1b53217294r.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q115257191|Sydney Jenkins]]'' | ciclista británicu (1873–1947) | 1873 | 1947 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6395 | | ''[[:d:Q115381177|Eric Hywel Roberts]]'' | | 1930 | 2016 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6396 | | ''[[:d:Q115616673|Elizabeth May Watkin Jones]]'' | | 1907 | 1965 | ''[[:d:Q3402628|Capel Celyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6397 | | ''[[:d:Q115652166|David Bevan]]'' | | 1829 | 1913 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6398 | [[Ficheru:The Chief Constable (5236540).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q115662147|Steven Jones]]'' | | 1875 | 1938 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 6399 | | ''[[:d:Q115687459|William Evan Williams]]'' | | 1896 | 1917 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 6400 | | ''[[:d:Q115687922|Frances Williams]]'' | | 1760 | 1801 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 6401 | | ''[[:d:Q115688322|Geoffrey Bilson]]'' | | 1938 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6402 | | ''[[:d:Q115747841|Alec Allen]]'' | | 1895 | 1972 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6403 | | ''[[:d:Q115780417|Bryn Thomas]]'' | | 1912 | 2005 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6404 | [[Ficheru:Brian Woodward.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q115803662|Brian Woodward]]'' | | 1952 | 2022 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 6405 | | ''[[:d:Q115830694|James Horgan]]'' | | 1867 | 1946 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6406 | | ''[[:d:Q115839842|Mary Goff Lloyd]]'' | | 1815 | 1907 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6407 | | ''[[:d:Q115926343|Geraint Vaughan-Jones]]'' | | 1929 | 2002 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 6408 | | ''[[:d:Q115930521|William Henry Hughes]]'' | poeta arxentín (1856–1926) | 1856 | 1926 | ''[[:d:Q13129672|Llanrhychwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6409 | | ''[[:d:Q116199583|Helena Braithwaite]]'' | | 1938 | 2018 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 6410 | | ''[[:d:Q116451856|W. Gwyn Thomas]]'' | | 1928 | 1994 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 6411 | | ''[[:d:Q116739631|James Jones]]'' | | 1860 | 1943 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 6412 | | ''[[:d:Q116768200|J. Kerry Thomas]]'' | químicu británicu (1934–2015) | 1934 | 2015 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6413 | | ''[[:d:Q116770788|Thomas Prichard]]'' | | 1846 | 1920 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 6414 | | ''[[:d:Q116783944|Edward Hamilton Acton]]'' | | 1862 | 1895 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6415 | | ''[[:d:Q116785463|Paul Gyngell]]'' | | 1959 | 2010 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6416 | [[Ficheru:David R. Davies 1927-2016 (32199158336).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q116880496|David R. Davies]]'' | | 1927 | 2016 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6417 | | ''[[:d:Q116883186|David Elias]]'' | | 1790 | 1856 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 6418 | | ''[[:d:Q116922937|Mary Knibb]]'' | | 1798 | 1866 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 6419 | | ''[[:d:Q116994784|Eileen Mary Rees]]'' | | 1912 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6420 | | ''[[:d:Q117251092|George Brown Naysmith]]'' | | 1866 | 1894 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6421 | | ''[[:d:Q117286666|Arnold Alonzo Sheppard]]'' | | 1908 | 1979 | ''[[:d:Q5002508|Butetown]]'' |- | style='text-align:right'| 6422 | | ''[[:d:Q117286914|Morgan Rice Morgan]]'' | | 1806 | 1874 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 6423 | | ''[[:d:Q117286952|David Rhagfyr Jones]]'' | | 1858 | 1915 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6424 | | ''[[:d:Q117286967|Abraham Williams]]'' | | 1816 | 1882 | ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]'' |- | style='text-align:right'| 6425 | | ''[[:d:Q117287364|Charles Henry Glascodine]]'' | | 1843 | 1928 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6426 | [[Ficheru:British School - Gawen Goodman of Ruthin (1526–1604) - NMW A 3453 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q117306933|Gawen Goodman]]'' | | 1526 | 1604 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 6427 | | ''[[:d:Q117313621|Ellis Owen Roberts]]'' | | 1871 | 1959 | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6428 | | ''[[:d:Q117313781|John Watkin Jones]]'' | | 1835 | 1874 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 6429 | [[Ficheru:Portrait of David Davies (4672726).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q117314501|David Davies]]'' | | 1815 | 1887 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 6430 | | ''[[:d:Q117314527|William Leigh Morgan]]'' | | 1809 | 1899 | ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]'' |- | style='text-align:right'| 6431 | | ''[[:d:Q117383847|John Thomas]]'' | | 1720 | 1811 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6432 | | ''[[:d:Q117465300|Nicola Heywood-Thomas]]'' | | 1955 | 2023 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 6433 | | ''[[:d:Q117600065|Gustavus Charles Edward Jones]]'' | | 1912 | 1988 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6434 | | ''[[:d:Q117600963|Henry Inglis Wynne Williams]]'' | | 1870 | 1942 | ''[[:d:Q4936754|Boduan]]'' |- | style='text-align:right'| 6435 | | ''[[:d:Q117760287|William Headley]]'' | | 1856 | 1915 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6436 | | ''[[:d:Q117760674|Alice Jane Jones]]'' | | 1908 | 1971 | ''[[:d:Q5318814|Dylife]]'' |- | style='text-align:right'| 6437 | | ''[[:d:Q117804037|Sarah Williams]]'' | | 1859 | 1920 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 6438 | | ''[[:d:Q117804079|Mary Williams]]'' | | 1868 | 1893 | ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]'' |- | style='text-align:right'| 6439 | | ''[[:d:Q117804180|Morvydd Monica Williams]]'' | | 1902 | 1915 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 6440 | | ''[[:d:Q117804269|David Dalis Davies]]'' | | 1864 | 1936 | ''[[:d:Q5276401|Dihewyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6441 | | ''[[:d:Q117815356|Bramwell James Leonard Pearce]]'' | | 1961 | 2021 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6442 | | ''[[:d:Q117832601|Thomas Fanning-Evans]]'' | | 1838 | 1890 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 6443 | | ''[[:d:Q117834659|William Williams]]'' | | 1867 | 1920 | ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]'' |- | style='text-align:right'| 6444 | | ''[[:d:Q117834694|John Jones]]'' | | 1850 | 1912 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 6445 | | ''[[:d:Q117834799|Geoffrey Woolley]]'' | | 1915 | 2010 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 6446 | | ''[[:d:Q117945973|Morris Jones]]'' | | 1866 | 1944 | ''[[:d:Q3402958|Carno]]'' |- | style='text-align:right'| 6447 | | ''[[:d:Q118067079|Fannie Margaret Thomas]]'' | | 1868 | 1953 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6448 | | ''[[:d:Q118109189|John Owen]]'' | | 1857 | 1934 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 6449 | | ''[[:d:Q118164946|David William Jones]]'' | | 1832 | 1900 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6450 | | ''[[:d:Q118169494|John Mayor]]'' | | 1755 | 1826 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6451 | | ''[[:d:Q118258969|Jen Wilson]]'' | | 1944 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6452 | | ''[[:d:Q118383328|Arthur Jones]]'' | | 1916 | 1988 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 6453 | | ''[[:d:Q118399149|John Raymond Williams]]'' | | 1928 | 2018 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6454 | | ''[[:d:Q118399238|John Naish]]'' | | 1923 | 1963 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 6455 | | ''[[:d:Q118430298|Louisa Traherne]]'' | | 1794 | 1870 | ''[[:d:Q7593371|St Hilary]]'' |- | style='text-align:right'| 6456 | | ''[[:d:Q118727707|Alwen Hughes]]'' | | 1931 | 2024 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6457 | | ''[[:d:Q118869337|Benjamin Evans]]'' | | 1745 | 1834 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 6458 | | ''[[:d:Q118900764|Evan Evans]]'' | | 1850 | 1933 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6459 | | ''[[:d:Q118903180|William Griffith]]'' | | 1597 | 1648 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 6460 | [[Ficheru:W.T. Pike Contemporary Biographies N & E Ridings of Yorkshire 1903 (43aa).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q119521816|David Evans]]'' | | 1841 | 1905 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6461 | | ''[[:d:Q119997064|Desmond Healy]]'' | profesor británicu (1930–2021) | 1930 | 2021 | ''[[:d:Q107032187|Bancffosfelen]]'' |- | style='text-align:right'| 6462 | | ''[[:d:Q120069320|Huldah Charles Bassett]]'' | | 1901 | 1982 | ''[[:d:Q11029741|Penparc]]'' |- | style='text-align:right'| 6463 | | ''[[:d:Q120135075|David Aitken]]'' | | 1926 | 2021 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 6464 | | ''[[:d:Q120164850|Arthur Robinson]]'' | | 1814 | 1893 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6465 | | ''[[:d:Q120394226|Alan Williams]]'' | | 1934 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6466 | [[Ficheru:Stella Musulin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q120538514|Stella Musulin]]'' | | 1915 | 1996 | ''[[:d:Q3012283|Dale]]'' |- | style='text-align:right'| 6467 | | ''[[:d:Q120754310|John Brown]]'' | | 1932 | 2008 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6468 | | ''[[:d:Q120835093|Erica M. Frank]]'' | | 1921 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6469 | | ''[[:d:Q120854861|Gainor Hughes]]'' | | 1745 | 1780 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 6470 | | ''[[:d:Q121092322|Robert Brinley Jones]]'' | | 1929 | 2025 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 6471 | | ''[[:d:Q121918481|Thomas Hutchinson]]'' | | 1815 | 1903 | [[Pencraig]] |- | style='text-align:right'| 6472 | | ''[[:d:Q122750045|Clara Thomas]]'' | | 1841 | 1914 | ''[[:d:Q26212261|Pencerrig]]'' |- | style='text-align:right'| 6473 | | ''[[:d:Q122831816|Glanmor Griffiths]]'' | | 1939 | 2023 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6474 | | ''[[:d:Q122900265|Jenny James]]'' | | 1927 | 2014 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6475 | | ''[[:d:Q122932453|David John Lewis]]'' | | 1893 | 1982 | ''[[:d:Q7164543|Penparcau]]'' |- | style='text-align:right'| 6476 | | ''[[:d:Q84436572|Ted Robbins]]'' | | 1877 | 1946 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6477 | | ''[[:d:Q84592655|Charles Lloyd]]'' | | 1613 | 1657 | ''[[:d:Q17741174|Dolobran Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 6478 | [[Ficheru:Percy Elizabeth Flora Thomas (1846-1922) - Colwyn Edward Vulliamy (1886–1971) - NMW A 5081 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q85411541|Colwyn Edward Vulliamy]]'' | | 1886 | 1971 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6479 | | ''[[:d:Q85431450|Ron Ainge]]'' | | 1920 | 2008 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 6480 | | ''[[:d:Q85689895|Edward Loyd]]'' | | 1780 | 1863 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 6481 | | ''[[:d:Q85764603|Griffith Griffith]]'' | | 1823 | 1889 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 6482 | | ''[[:d:Q85771711|John Rea]]'' | futbolista británicu (1868–1944) | 1868 | 1944 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 6483 | | ''[[:d:Q85796162|Ray Powell]]'' | | 1924 | 2014 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 6484 | | ''[[:d:Q85810650|Trevor Lewis]]'' | | 1919 | 1995 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6485 | | ''[[:d:Q85815681|William Hudson]]'' | | 1928 | 2014 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6486 | | ''[[:d:Q85815731|William Randall]]'' | | 1888 | 1965 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6487 | | ''[[:d:Q85841208|William Glynn Williams]]'' | direutor d&#39;escuela británicu (1851–1938) | 1851 | 1938 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 6488 | | ''[[:d:Q85859937|Arthur William Davies]]'' | | 1875 | 1928 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6489 | | ''[[:d:Q85951426|Simon Warr]]'' | | 1953 | 2020 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 6490 | | ''[[:d:Q86970456|Rakel Harbitz]]'' | | 1887 | 1944 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6491 | | ''[[:d:Q87344165|Henry Price]]'' | | 1872 | 1922 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6492 | | ''[[:d:Q87455769|Andy Pollitt]]'' | | 1963 | 2019 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6493 | | ''[[:d:Q87474632|Evan Roberts]]'' | | 1923 | 2007 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 6494 | | ''[[:d:Q87499051|Frances Anne Jane Collier]]'' | | 1832 | 1900 | ''[[:d:Q7983059|Wenvoe]]'' |- | style='text-align:right'| 6495 | | ''[[:d:Q87617078|Thomas Henry Blythe]]'' | | 1822 | 1883 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 6496 | | ''[[:d:Q87748575|Lady James]]'' | | 1869 | 1938 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6497 | | ''[[:d:Q87758340|David Archard Williams]]'' | | 1796 | 1879 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6498 | | ''[[:d:Q87758558|Francis Evelyn]]'' | | 1859 | 1910 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 6499 | | ''[[:d:Q87855425|Henry Bowen]]'' | | 1633 | 1723 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6500 | | ''[[:d:Q87894273|John Stevenson]]'' | | 1951 | 2020 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6501 | | ''[[:d:Q88468482|Abby Meehan]]'' | | 1853 | 1931 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6502 | | ''[[:d:Q88471261|Martha Whiteside Williams]]'' | | 1831 | 1894 | ''[[:d:Q1022259|Solva]]'' |- | style='text-align:right'| 6503 | [[Ficheru:Daniel Jarett Sullivan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q89688629|Daniel Jarrett]]'' | actor d&#39;Estaos Xuníos | 1854 | 1917 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6504 | | ''[[:d:Q89839749|Robert Knight]]'' | | 1858 | 1938 | ''[[:d:Q7592715|St Brides Major]]'' |- | style='text-align:right'| 6505 | | ''[[:d:Q89842872|Morgan Jones]]'' | | 1829 | 1905 | ''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6506 | | ''[[:d:Q89891226|John Downing]]'' | fotoperiodista británicu (1940–2020) | 1940 | 2020 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6507 | | ''[[:d:Q90688233|Keith Harrhy Ruddock]]'' | | 1939 | 1996 | ''[[:d:Q5187462|Croesyceiliog]]'' |- | style='text-align:right'| 6508 | | ''[[:d:Q90908939|Marjorie Mallik]]'' | | 1925 | 1998 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 6509 | | ''[[:d:Q91350809|Gwyn Rowley]]'' | xeógrafu británicu (1938–2023) | 1938 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6510 | | ''[[:d:Q92026186|John Hughes (Idanfryn)]]'' | | 1832 | 1876 | ''[[:d:Q3402736|Llanidan]]'' |- | style='text-align:right'| 6511 | | ''[[:d:Q93130781|Percy Farrant]]'' | | 1868 | 1921 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 6512 | | ''[[:d:Q93148214|Barrie Rees]]'' | | 1944 | 1965 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 6513 | | ''[[:d:Q93231829|J. Heywood Thomas]]'' | | 1926 | 2025 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6514 | | ''[[:d:Q93232204|James Stanley McQuade]]'' | | 1929 | 2019 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6515 | | ''[[:d:Q93372127|Martin J. Haigh]]'' | | 1950 | 2022 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 6516 | | ''[[:d:Q93413854|Glyn O. Phillips]]'' | | 1927 | 2020 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 6517 | | ''[[:d:Q93450444|George A. Jeffrey]]'' | químicu británicu (1915–2000) | 1915 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6518 | | ''[[:d:Q93462296|Benjamin Watkins]]'' | | 1853 | 1913 | ''[[:d:Q6661129|Llancayo]]'' |- | style='text-align:right'| 6519 | | ''[[:d:Q94102329|Valerie Miles]]'' | | 1914 | 1999 | ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]'' |- | style='text-align:right'| 6520 | [[Ficheru:Keith Lyons.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q94349890|Keith Lyons]]'' | | 1952 | 2020 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 6521 | | ''[[:d:Q94379750|Edith Massey]]'' | | 1863 | 1946 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 6522 | | ''[[:d:Q94379751|Gwenddolen Massey]]'' | | 1864 | 1960 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 6523 | | ''[[:d:Q94407795|Ivor Griffith]]'' | | 1891 | 1961 | ''[[:d:Q13131036|Rhiwlas]]'' |- | style='text-align:right'| 6524 | | ''[[:d:Q94502283|Caradoc Jones]]'' | | 1875 | 1969 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 6525 | | ''[[:d:Q94518563|W. Evans Darby]]'' | ministru británicu (1844–1922) | 1844 | 1922 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 6526 | | ''[[:d:Q94534761|Fred Jones]]'' | | 1877 | 1948 | ''[[:d:Q15987467|Blaen Celyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6527 | | ''[[:d:Q94641829|David Edwards]]'' | | 1934 | 2021 | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 6528 | | ''[[:d:Q94665402|William Cooper Howells]]'' | | 1807 | 1894 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6529 | | ''[[:d:Q94813036|Thomas Job]]'' | | 1901 | 1947 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6530 | | ''[[:d:Q94831390|Wilhelm Körner]]'' | | 1898 | 1971 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6531 | | ''[[:d:Q95000156|Eliza Harris]]'' | enfermera d&#39;Estaos Xuníos (1831–1891) | 1831 | 1891 | ''[[:d:Q3400328|St Athan]]'' |- | style='text-align:right'| 6532 | | ''[[:d:Q95466885|Sadie Allen]]'' | artista británica | 1930 | 2017 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6533 | [[Ficheru:Cen Williams (Dylunydd).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q95636791|Cen Williams]]'' | | 1946 | 2020 | ''[[:d:Q9001581|Gwalchmai]]'' |- | style='text-align:right'| 6534 | | ''[[:d:Q95676245|Myriel Irfona Davies]]'' | | 1920 | 2000 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6535 | | ''[[:d:Q95778606|Ernest Walter]]'' | | 1919 | 1999 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6536 | | ''[[:d:Q95838349|J. M. W. Bean]]'' | historiador británicu (1928–2012) | 1928 | 2012 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6537 | | ''[[:d:Q95850874|Timothy Moores]]'' | | 1942 | 2024 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 6538 | [[Ficheru:Elizabeth Stack nee Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96004521|Elizabeth Stack]]'' | | 1829 | 1919 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 6539 | | ''[[:d:Q96016290|Humphrey Stanley Herbert Jones]]'' | | 1817 | 1902 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 6540 | [[Ficheru:'Jack Scarrott' Boxing promoter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96021277|John Scarrott]]'' | | 1870 | 1947 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6541 | [[Ficheru:Stephen James Carkeek c 1865.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96050319|Stephen Carkeek]]'' | | 1815 | 1878 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6542 | | ''[[:d:Q96064938|Eric Sixsmith]]'' | | 1904 | 1986 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6543 | | ''[[:d:Q96066729|Leslie Shepherd]]'' | físicu británicu | 1918 | 2012 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 6544 | | ''[[:d:Q96083035|Richard Morris]]'' | | 1616 | 1672 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6545 | | ''[[:d:Q96196503|Thomas Craven]]'' | | 1844 | 1919 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 6546 | | ''[[:d:Q96199382|Griffith Bowen]]'' | | 1600 | 1675 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6547 | | ''[[:d:Q96202788|Thomas Bowen Rees]]'' | | 1826 | 1899 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 6548 | [[Ficheru:William Thomas statue, Swansea.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q96204787|William Thomas]]'' | | 1816 | 1909 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 6549 | | ''[[:d:Q96244279|Captain Thomas Yale]]'' | | 1616 | 1683 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6550 | | ''[[:d:Q96349090|Ethel Saxon]]'' | | 1891 | 1917 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6551 | | ''[[:d:Q96603547|John Cadwalader]]'' | | 1677 | 1734 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6552 | [[Ficheru:Llun MJ.png|center|128px]] | ''[[:d:Q96655359|Myrddin John]]'' | | 1933 | 2021 | ''[[:d:Q850566|Betws]]'' |- | style='text-align:right'| 6553 | | ''[[:d:Q96686922|Cyril Edward Hughes Davies]]'' | | 1890 | 1922 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 6554 | | ''[[:d:Q96754122|Martha Griffith Tallman]]'' | | 1859 | 1930 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 6555 | [[Ficheru:Ian Willmore portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96886219|Ian Willmore]]'' | activista británicu | 1958 | 2020 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6556 | [[Ficheru:Jeannette Lowrie, stage and vaudeville actress (SAYRE 5507) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q97002354|Jeannette Lowrie]]'' | | 1880 | 1937 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6557 | | ''[[:d:Q97047137|David A. Evans]]'' | | 1893 | 1966 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6558 | | ''[[:d:Q97065347|Garth Lean]]'' | | 1912 | 1993 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6559 | | ''[[:d:Q97066423|Watkin Lewis Griffies-Williams, 3rd Baronet]]'' | | 1800 | 1877 | ''[[:d:Q2281176|Llwynywermod]]'' |- | style='text-align:right'| 6560 | | ''[[:d:Q97192335|James Williams]]'' | | 1868 | 1953 | ''[[:d:Q7514896|Silian]]'' |- | style='text-align:right'| 6561 | | ''[[:d:Q97302253|John Edward Walker]]'' | | 1880 | 1940 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6562 | | ''[[:d:Q97307833|Paul Grist]]'' | | 1939 | 2026 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 6563 | | ''[[:d:Q97361474|Reginald Ford]]'' | | 1889 | 1937 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6564 | | ''[[:d:Q97453097|Derek Boote]]'' | | 1942 | 1974 | ''[[:d:Q3402685|Gaerwen]]'' |- | style='text-align:right'| 6565 | | ''[[:d:Q97453295|William Thomas David]]'' | | 1886 | 1948 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 6566 | | ''[[:d:Q97500250|Ralph Turner]]'' | | 1936 | 2017 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 6567 | [[Ficheru:William Henry Sedley-Smith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q97515198|William Henry Smith]]'' | | 1806 | 1872 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6568 | | ''[[:d:Q97516507|Paul du Feu]]'' | | 1935 | 2013 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6569 | | ''[[:d:Q97531979|Mary Bowen]]'' | | 1635 | 1707 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6570 | | ''[[:d:Q97564245|Dafydd Gruffydd]]'' | | 1911 | 1982 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6571 | | ''[[:d:Q97579262|Peter Hope Jones]]'' | naturalista británicu (1935–2020) | 1935 | 2020 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6572 | | ''[[:d:Q97628029|Jacob Rees]]'' | arquiteutu británicu | 1844 | 1933 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6573 | | ''[[:d:Q97657068|Albert Powell]]'' | | 1908 | 1940 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 6574 | | ''[[:d:Q97657108|Fred Jones]]'' | | 1909 | 1994 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 6575 | | ''[[:d:Q48794179|Honor Arundel]]'' | novelista británica (1919–1973) | 1919 | 1973 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 6576 | | ''[[:d:Q48817063|Albert Gower-Rees]]'' | | 1880 | 1956 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6577 | | ''[[:d:Q49679357|Cyril Mossford]]'' | | 1903 | 1968 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 6578 | | ''[[:d:Q49995733|Catherine Lynch]]'' | | 1880 | 1908 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6579 | | ''[[:d:Q50015148|John Walford McLean]]'' | odontólogu británicu (1925–2009) | 1925 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6580 | | ''[[:d:Q50131942|Trefor Selway]]'' | | 1931 | 2018 | ''[[:d:Q3406258|Pandy Tudur]]'' |- | style='text-align:right'| 6581 | | ''[[:d:Q50136388|Howard Sheppeard]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2021 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 6582 | | ''[[:d:Q50169885|Thomas Price]]'' | fotógrafu neozelandés | 1838 | 1928 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 6583 | | ''[[:d:Q50276520|Lily Argent]]'' | | 1886 | 1916 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6584 | | ''[[:d:Q50298099|Islwyn Williams]]'' | | 1903 | 1957 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 6585 | | ''[[:d:Q50309032|Timothy Davis]]'' | | 1779 | 1860 | ''[[:d:Q3401686|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 6586 | | ''[[:d:Q50322911|Bray Wilkins]]'' | | 1610 | 1702 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6587 | | ''[[:d:Q50365977|Brian Jenkins]]'' | | 1935 | 2021 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 6588 | | ''[[:d:Q50528961|Trevor Jones]]'' | | 1923 | 1983 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6589 | | ''[[:d:Q50528968|Tommy Edwards]]'' | futbolista británicu (1923–2000) | 1923 | 2000 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6590 | | ''[[:d:Q50580585|Audrey Bates]]'' | | 1922 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6591 | | ''[[:d:Q50580877|Audrey Coombs]]'' | deportista británica (1928–2016) | 1928 | 2016 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6592 | | ''[[:d:Q50581145|Betty Gray]]'' | | 1920 | 2018 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 6593 | | ''[[:d:Q50591265|Ivor Edward David]]'' | | 1875 | 1913 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 6594 | [[Ficheru:Emma Sarah Hutchinson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q51051504|Emma Hutchinson]]'' | | 1820 | 1905 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6595 | | ''[[:d:Q51218990|Len Attley]]'' | | 1910 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6596 | | ''[[:d:Q51221808|Enoch Mort]]'' | futbolista británicu (1912–1999) | 1912 | 1999 | ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 6597 | | ''[[:d:Q51537516|Anthony Robert Alwyn Hobson]]'' | | 1921 | 2014 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 6598 | | ''[[:d:Q51537525|Ann Mercy Hunt]]'' | | 1938 | 2014 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6599 | | ''[[:d:Q51683462|Charles John Ribton-Turner]]'' | | 1839 | 1895 | ''[[:d:Q17740804|Bryntirion]]'' |- | style='text-align:right'| 6600 | | ''[[:d:Q51705802|Mihangel Jones]]'' | | 1940 | 2018 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 6601 | | ''[[:d:Q51799848|Alex Beckett]]'' | actor británicu (1982–2018) | 1982 | 2018 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6602 | | ''[[:d:Q51844029|Gomer Lloyd]]'' | | 1947 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6603 | | ''[[:d:Q51954536|Cenhedlon ach Briafael]]'' | | | 700 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 6604 | | ''[[:d:Q52099094|David Evans, Jr.]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1848 | 1929 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6605 | [[Ficheru:John Edwal ac Angharad Williams; tad a mam Waldo Williams (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52153538|J. Edwal Williams]]'' | poeta británicu (1863–1934) | 1863 | 1934 | ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]'' |- | style='text-align:right'| 6606 | [[Ficheru:Lady Williams-Wynn and her Children.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52154446|Frances Williams Wynn]]'' | | 1773 | 1857 | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 6607 | | ''[[:d:Q52156361|Ralph Joseph Horner]]'' | | 1848 | 1926 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6608 | | ''[[:d:Q52157138|Keith Winter]]'' | | 1906 | 1983 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6609 | [[Ficheru:Charles Williams, the comedian and actor from Bodffordd, visiting his home region (1561472).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52160410|Charles Williams]]'' | actor británicu (1915–1990) | 1915 | 1990 | ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 6610 | | ''[[:d:Q52191516|Euryn Ogwen Williams]]'' | | 1942 | 2021 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 6611 | | ''[[:d:Q52231233|Ebenezer Morgan]]'' | | 1820 | 1906 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 6612 | [[Ficheru:Marged Esli yn Sigaret? 1991.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52231975|Marged Esli]]'' | | 1949 | 2025 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 6613 | [[Ficheru:Portrait of Watkin B. Joseph, 'Y Myfyr' (4670369).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52293977|Watkin B Joseph]]'' | | 1832 | 1883 | ''[[:d:Q6661962|Llechfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 6614 | [[Ficheru:Annie brewer.png|center|128px]] | ''[[:d:Q52455681|Annie Brewer]]'' | | 1874 | 1921 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6615 | | ''[[:d:Q52496375|Huw Llewelyn Williams]]'' | | 1904 | 1979 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 6616 | | ''[[:d:Q52604716|Reg Phillips]]'' | futbolista británicu (1921–1972) | 1921 | 1972 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6617 | [[Ficheru:Jack Edwards (5292077).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52911912|Jack Edwards]]'' | | 1853 | 1942 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6618 | | ''[[:d:Q53428221|David Edward Williams]]'' | | 1910 | 1994 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 6619 | [[Ficheru:Harvard LCCN2014711368.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q53598867|Sue Harvard]]'' | cantante d&#39;ópera galesa (1888–1967) | 1888 | 1967 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6620 | | ''[[:d:Q53868716|John Bevan]]'' | xugador de críquet australianu (1846–1918) | 1846 | 1918 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6621 | | ''[[:d:Q53870939|Gwyn Morgans]]'' | | 1932 | 2023 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 6622 | | ''[[:d:Q54005453|Wally Roberts]]'' | | 1917 | 2006 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6623 | [[Ficheru:Portrait of Mr. Trygarn Griffith ; Mrs. Trygarn Griffith (4671009).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q54670107|Richard Trygarn Griffith]]'' | | 1788 | 1866 | ''[[:d:Q29483393|Carreg Llwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6624 | [[Ficheru:Portrait of Henry Evans (born 1606) (4674118).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q54800979|Henry Evans]]'' | | 1606 | 1710 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6625 | | ''[[:d:Q54869232|Rees Alfred Davis]]'' | | 1856 | 1940 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 6626 | | ''[[:d:Q54957569|Ray Davies]]'' | | 1927 | 2017 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6627 | | ''[[:d:Q54982366|Neil Jones]]'' | | 1948 | 2018 | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 6628 | | ''[[:d:Q55048184|Melville Hocken]]'' | | 1887 | 1949 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6629 | | ''[[:d:Q55232067|Beverley Collins]]'' | | 1938 | 2014 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6630 | | ''[[:d:Q55237277|Terry Dyddgen-Jones]]'' | direutor de televisión británicu (1950–2018) | 1950 | 2018 | ''[[:d:Q13127572|Crwbin]]'' |- | style='text-align:right'| 6631 | | ''[[:d:Q55310397|Bridget Chetwynd]]'' | escritora británica (1910–1970) | 1910 | 1970 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6632 | | ''[[:d:Q55350891|Les Speed]]'' | | 1923 | 2012 | ''[[:d:Q2483466|Caergwrle]]'' |- | style='text-align:right'| 6633 | | ''[[:d:Q55363774|Stan Roberts]]'' | | 1921 | 1995 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6634 | | ''[[:d:Q55363992|Ken Morgan]]'' | deportista británicu (1932–2008) | 1932 | 2008 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6635 | [[Ficheru:Thomas Merthyr Guest Vanity Fair 1897-11-11.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55587858|Thomas Merthyr Guest]]'' | | 1838 | 1904 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6636 | | ''[[:d:Q55607911|Colin Hudson]]'' | | 1935 | 2005 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 6637 | | ''[[:d:Q55610492|Eddie Jenkins]]'' | futbolista británicu (1909–2005) | 1909 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6638 | [[Ficheru:William Williams on a railway jigger, rabbit hunting in Otago, ca 1900 (3056669963) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55618848|William Williams]]'' | fotógrafu neozelandés (1859–1948) | 1859 | 1948 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6639 | | ''[[:d:Q55618934|William Williams]]'' | | 1788 | 1855 | ''[[:d:Q13626046|Aberpergwm House]]'' |- | style='text-align:right'| 6640 | | ''[[:d:Q55642700|William Hughes]]'' | actor británicu (1998–2018) | 1998 | 2018 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6641 | | ''[[:d:Q55683438|Jimmy Mesene]]'' | | 1908 | 1969 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6642 | | ''[[:d:Q55713686|Helena Jones]]'' | profesora británica (1916–2018) | 1916 | 2018 | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 6643 | [[Ficheru:Abram Reese (1829–1908).png|center|128px]] | ''[[:d:Q55721395|Abram Reese]]'' | | 1829 | 1908 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6644 | | ''[[:d:Q55739150|Arnold Hill Payne]]'' | | 1877 | 1956 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6645 | | ''[[:d:Q55767256|David James Llewelfryn Davies]]'' | | 1903 | 1981 | ''[[:d:Q3405982|Llanfihangel Rhos-y-Corn]]'' |- | style='text-align:right'| 6646 | | ''[[:d:Q55825490|Jack Jones]]'' | | 1921 | 2001 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6647 | | ''[[:d:Q55825492|Brian Jarvis]]'' | | 1933 | 2004 | ''[[:d:Q3404531|Bangor-on-Dee]]'' |- | style='text-align:right'| 6648 | | ''[[:d:Q55978975|Neil O'Halloran]]'' | futbolista británicu | 1933 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6649 | | ''[[:d:Q55979165|Iorwerth Herbert]]'' | | 1910 | 1976 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 6650 | | ''[[:d:Q56000479|Peter Bailey]]'' | | 1944 | 2005 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6651 | | ''[[:d:Q56173874|Rose Mabel Durham]]'' | | 1853 | 1928 | ''[[:d:Q3399358|Aberarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6652 | | ''[[:d:Q56173890|Rees Arthur]]'' | | 1821 | 1894 | ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6653 | | ''[[:d:Q56173931|Ivor Astle]]'' | | 1882 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6654 | | ''[[:d:Q56173975|Elizabeth Mabel Bailey]]'' | | 1862 | 1952 | ''[[:d:Q13129643|Llangattock]]'' |- | style='text-align:right'| 6655 | | ''[[:d:Q56174075|William Barrow]]'' | | 1798 | 1886 | ''[[:d:Q3399931|Llanelltyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6656 | | ''[[:d:Q56174123|Edward Bebb]]'' | | 1768 | 1840 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 6657 | | ''[[:d:Q56174136|Jane Belk]]'' | | 1855 | 1935 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6658 | | ''[[:d:Q56174215|George Bettiss]]'' | | 1775 | 1839 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6659 | | ''[[:d:Q56174242|John Thomas Beynon]]'' | | 1807 | 1873 | ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 6660 | | ''[[:d:Q56174350|John George William Bonsall]]'' | | 1817 | 1900 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 6661 | | ''[[:d:Q56174397|Gwynne Vaughan Bowen]]'' | | 1829 | 1889 | ''[[:d:Q13132008|St Nicholas]]'' |- | style='text-align:right'| 6662 | | ''[[:d:Q56174521|Arthur Brook]]'' | | 1886 | 1957 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 6663 | | ''[[:d:Q56174569|James Brynker]]'' | | 1668 | 1740 | ''[[:d:Q29501940|Brynkir]]'' |- | style='text-align:right'| 6664 | | ''[[:d:Q56174632|John Burrell]]'' | | 1859 | 1934 | ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6665 | | ''[[:d:Q56174713|David Arthur Callard]]'' | | 1949 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6666 | | ''[[:d:Q56174916|Gerard Casey]]'' | | 1918 | 2000 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 6667 | | ''[[:d:Q56175058|Sarah Charles]]'' | | 1753 | 1814 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6668 | | ''[[:d:Q56175082|Charles Charman]]'' | | 1914 | 1999 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6669 | | ''[[:d:Q56175321|Alfred Butler Clough]]'' | | 1797 | 1870 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 6670 | | ''[[:d:Q56175456|Athelstan Maurice Corbet]]'' | | 1788 | 1835 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6671 | [[Ficheru:Cranogwen (5292147).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56175528|Sarah Jane Rees]]'' | poeta británica | 1839 | 1916 | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 6672 | | ''[[:d:Q56175743|Thomas Dalton]]'' | | 1798 | 1878 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6673 | | ''[[:d:Q56175777|Evan David]]'' | | 1809 | 1871 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 6674 | | ''[[:d:Q56175831|Arthur Stanley Davies]]'' | | 1889 | 1951 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6675 | | ''[[:d:Q18126117|Billy Hough]]'' | | 1908 | | ''[[:d:Q5603927|Greenfield]]'' |- | style='text-align:right'| 6676 | [[Ficheru:Portrait of David Watkin Jones, 'Dafydd Morganwg' (4670538) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535730|David Watkin Jones]]'' | | 1832 | 1905 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6677 | [[Ficheru:Ehedydd Iâl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535731|William Jones]]'' | | 1815 | 1899 | ''[[:d:Q5263315|Derwen]]'' |- | style='text-align:right'| 6678 | [[Ficheru:Edward Jones, Bathafarn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535728|Edward Jones]]'' | | 1778 | 1837 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 6679 | [[Ficheru:RJRhoslan.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18535734|Robert Jones]]'' | | 1745 | 1829 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6680 | | ''[[:d:Q37770200|William James Morgan]]'' | | 1831 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6681 | | ''[[:d:Q56254513|Dennis Griffiths]]'' | | 1935 | 2005 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 6682 | | ''[[:d:Q56254683|Joe Lloyd]]'' | | 1910 | 1996 | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 6683 | | ''[[:d:Q56291966|Peter Maurice]]'' | | | 1759 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 6684 | | ''[[:d:Q56374089|James Alfred Vanes]]'' | | 1853 | 1937 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6685 | | ''[[:d:Q56423618|J. Spurgeon]]'' | | 1934 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6686 | [[Ficheru:Kenneth Bowen (tenor).png|center|128px]] | ''[[:d:Q56448683|Kenneth Bowen]]'' | | 1932 | 2018 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6687 | [[Ficheru:Alice Bunting (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56517052|Alice Bunting]]'' | | 1881 | 1964 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 6688 | [[Ficheru:Benjamin Roos, Parys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56569685|Benjamin Roose]]'' | | 1820 | 1879 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 6689 | [[Ficheru:Wynne Brownlow.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56596108|Brownlow Wynne Cumming]]'' | | 1815 | 1882 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 6690 | [[Ficheru:Portrait of Griffith Thomas Esq (4671474).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56597407|Griffith Thomas]]'' | | 1797 | 1873 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6691 | [[Ficheru:Portrait of Richard Roberts Esq (4670515).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56598139|Richard Roberts]]'' | | 1819 | 1876 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6692 | | ''[[:d:Q56599693|Eddie Beynon]]'' | | 1924 | 2002 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6693 | | ''[[:d:Q56611801|John Henry Davies]]'' | | 1850 | 1893 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 6694 | [[Ficheru:Catherine Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56650872|Catherine Lewis]]'' | | 1570 | 1615 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 6695 | [[Ficheru:Catherine Owen, daughter Lewis Anwyl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56651111|Catherine Anwyl]]'' | | 1628 | 1685 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6696 | [[Ficheru:Charles Martin Strick Humphreys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56651238|Charles Martin Strick Humphreys]]'' | | 1862 | 1934 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 6697 | [[Ficheru:Ebenezer Cooper, Llangollen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56651639|Ebenezer Cooper]]'' | | 1800 | 1863 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 6698 | | ''[[:d:Q56663821|Howell Gwynne]]'' | | 1668 | 1708 | ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6699 | [[Ficheru:Lady M.E. Hamlyn Williams & Sir H. Drummond.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56676566|Mary Eleanor Hamlyn-Williams]]'' | | 1825 | 1872 | ''[[:d:Q13131061|Edwinsford]]'' |- | style='text-align:right'| 6700 | [[Ficheru:Margaret Wynne (1722 -).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56685080|Margaret Wynne]]'' | | 1722 | 1761 | ''[[:d:Q17744479|Garthewin]]'' |- | style='text-align:right'| 6701 | [[Ficheru:Revd John Wilson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56739671|John Wilson]]'' | | 1682 | 1728 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 6702 | [[Ficheru:Thos Williams, JP, Gwaelodygarth 1823-03.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56753204|Thomas Williams]]'' | | 1823 | 1903 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6703 | | ''[[:d:Q56798470|Gareth Crwys-Williams]]'' | | 1907 | 1970 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 6704 | | ''[[:d:Q56809237|Charlie Kelsall]]'' | futbolista británicu | 1921 | 2019 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 6705 | | ''[[:d:Q56811976|Gib Bellis]]'' | | 1919 | 2000 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 6706 | | ''[[:d:Q56849322|James Lawton]]'' | | 1943 | 2018 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6707 | | ''[[:d:Q56868240|Isaac Jones]]'' | | 1835 | 1899 | ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]'' |- | style='text-align:right'| 6708 | | ''[[:d:Q56885702|William James Orville-Thomas]]'' | | 1921 | 2009 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6709 | | ''[[:d:Q57156069|William Bernard Ready]]'' | bibliotecariu canadianu (1914–1981) | 1914 | 1981 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6710 | | ''[[:d:Q57239164|Trevor Peck]]'' | | 1938 | 2014 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6711 | | ''[[:d:Q57293437|Charles Henry Pugh]]'' | | 1840 | 1901 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 6712 | | ''[[:d:Q57342401|Dennis Callan]]'' | | 1932 | 2006 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6713 | [[Ficheru:Dr Thomas Eyton-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57342446|Thomas Eyton-Jones]]'' | | 1832 | 1893 | ''[[:d:Q3399915|Llangar]]'' |- | style='text-align:right'| 6714 | [[Ficheru:Duncan, John William (1903 cricket first X1 team photo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57418933|John William Duncan]]'' | | 1885 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6715 | | ''[[:d:Q57449691|Benjamin Parry]]'' | | 1835 | 1910 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 6716 | | ''[[:d:Q57498379|Joseph Williams]]'' | | | 1903 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 6717 | | ''[[:d:Q57541918|Robin Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1950–2018) | 1950 | 2018 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 6718 | | ''[[:d:Q57579739|Brian S. Osborne]]'' | | 1938 | 2026 | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 6719 | | ''[[:d:Q57725826|Ted Gorin]]'' | | 1924 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6720 | | ''[[:d:Q57725863|Stan Griffiths]]'' | | 1911 | 2003 | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 6721 | | ''[[:d:Q57725868|Wyn Griffiths]]'' | | 1919 | 2006 | ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 6722 | | ''[[:d:Q57729457|Noel Phillips]]'' | | 1883 | 1961 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6723 | | ''[[:d:Q58174217|Joe Hillier]]'' | | 1907 | 1979 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6724 | | ''[[:d:Q58174859|Emlyn John]]'' | futbolista galés (1907–1962) | 1907 | 1962 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 6725 | | ''[[:d:Q58241482|Wyndraeth Morris-Jones]]'' | politólogu británicu (1918–1999) | 1918 | 1999 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6726 | | ''[[:d:Q58331721|Margaret Roberts]]'' | | 1833 | 1919 | ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]'' |- | style='text-align:right'| 6727 | | ''[[:d:Q58365710|Frank Arthur Morgan]]'' | | 1844 | 1907 | ''[[:d:Q14538499|Llanrhidian]]'' |- | style='text-align:right'| 6728 | | ''[[:d:Q58456635|Dave Ridley]]'' | | 1916 | 1998 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6729 | | ''[[:d:Q58483511|George G. Bywater]]'' | clérigu d&#39;Estaos Xuníos (1828–1898) | 1828 | 1898 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 6730 | | ''[[:d:Q58689968|Thomas Salusbury]]'' | | 1625<br/>1620 | 1665 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6731 | | ''[[:d:Q58756929|Thelma Rodgers]]'' | | 1947 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6732 | | ''[[:d:Q58815528|Idris Miles]]'' | | 1908 | 1983 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6733 | | ''[[:d:Q58815533|Ivor Llewellyn Brace]]'' | | 1898 | 1952 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 6734 | | ''[[:d:Q58830228|Gwyneth Alva Challis]]'' | | 1930 | 2010 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 6735 | [[Ficheru:Worrall 1899.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q58892217|Thomas Frederick Worrall]]'' | | 1872 | 1957 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6736 | | ''[[:d:Q58894968|Jim Atherton]]'' | | 1923 | 2010 | [[Queensferry]] |- | style='text-align:right'| 6737 | | ''[[:d:Q58895039|Griff Norman]]'' | | 1926 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6738 | | ''[[:d:Q58895046|Ken Oakley]]'' | | 1929 | 2017 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 6739 | | ''[[:d:Q58928487|Tommy Paget]]'' | | 1909 | 1960 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6740 | | ''[[:d:Q58973187|Terry Gooding]]'' | | 1931 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6741 | | ''[[:d:Q59132436|Harry Parfitt]]'' | | 1929 | 2012 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6742 | | ''[[:d:Q59180819|Tony Pickrell]]'' | | 1942 | 2015 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6743 | | ''[[:d:Q59205109|Cecil Pritchard]]'' | | 1902 | 1966 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 6744 | | ''[[:d:Q59305320|Flora Forster]]'' | profesora británica (1896–1981) | 1896 | 1981 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6745 | [[Ficheru:Mary Bevan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q59347218|Mary Bevan]]'' | | | 1819 | ''[[:d:Q13128012|Dyffryn Aeron]]'' |- | style='text-align:right'| 6746 | | ''[[:d:Q59463318|Owen Francis]]'' | | 1879 | 1936 | ''[[:d:Q20598098|Cwm Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 6747 | | ''[[:d:Q59529059|Pamela Bacarisse]]'' | | 1934 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6748 | | ''[[:d:Q59588469|William Mars-Jones]]'' | | 1915 | 1999 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 6749 | | ''[[:d:Q59588707|Len Richards]]'' | | 1911 | 1985 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6750 | | ''[[:d:Q59588770|Bernard Ross]]'' | | 1924 | 1999 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6751 | | ''[[:d:Q59628016|George Lawson Pickard]]'' | | 1913 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6752 | | ''[[:d:Q59629779|Arthur Cecil Bining]]'' | | 1893 | 1957 | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 6753 | | ''[[:d:Q59656412|Len Edwards]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2024 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6754 | | ''[[:d:Q59781515|John Jenkins]]'' | | 1807 | 1872 | ''[[:d:Q20597908|Cwm Crawnon]]'' |- | style='text-align:right'| 6755 | | ''[[:d:Q60050765|Terry Parsons]]'' | xugador de snooker galés (1935–1999) | 1935 | 1999 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 6756 | | ''[[:d:Q60198015|David Gwynne-James]]'' | | 1937 | 2012 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 6757 | | ''[[:d:Q60429542|Olivia Frances Tonge]]'' | | 1858 | 1949 | ''[[:d:Q62029921|Gwenfain]]'' |- | style='text-align:right'| 6758 | | ''[[:d:Q60429570|Eric Richards]]'' | | 1940 | 2018 | ''[[:d:Q5884520|Holt]]'' |- | style='text-align:right'| 6759 | [[Ficheru:Portrait of Mr. James Parry (4671748).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60580685|James Parry]]'' | | 1712 | 1770 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6760 | | ''[[:d:Q60632790|Thyrza Anne Leyshon]]'' | | 1892 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6761 | | ''[[:d:Q60663044|Len Hewitt]]'' | | 1920 | 1979 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6762 | | ''[[:d:Q60684771|Dave Griffiths]]'' | | 1963 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6763 | | ''[[:d:Q60684870|Bryn Davies]]'' | | 1917 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6764 | | ''[[:d:Q60685583|Vince Jones]]'' | | 1900 | 1950 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6765 | [[Ficheru:Portrait of Dame Brettell (4672793).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130367508|Mary Brittill]]'' | | 1717 | 1821 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6766 | | ''[[:d:Q130409503|Thomas Foulkes]]'' | | 1826<br/>1825 | 1900<br/>1901 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6767 | | ''[[:d:Q130453759|Claude Isaac Lewis]]'' | | 1880 | 1924 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6768 | | ''[[:d:Q130736389|Josey Pillon]]'' | | 1876 | 1956 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6769 | | ''[[:d:Q130743648|Moss Williams]]'' | | 1859 | 1944 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6770 | | ''[[:d:Q130921889|Thomas Dempster Jones]]'' | | 1914 | 1989 | ''[[:d:Q1024935|Harlech]]'' |- | style='text-align:right'| 6771 | | ''[[:d:Q130994182|Verlie Blanch George]]'' | | 1907 | 1981 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6772 | | ''[[:d:Q130994444|John Charles]]'' | | 1870 | 1941 | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 6773 | | ''[[:d:Q131142307|Rakhi Singh]]'' | | | 1982 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6774 | | ''[[:d:Q131154389|Ifor Bowen Griffith]]'' | | 1907 | 1990 | ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6775 | | ''[[:d:Q131278513|James Arthur Davies]]'' | | 1923 | 2007 | ''[[:d:Q4941233|Boncath]]'' |- | style='text-align:right'| 6776 | | ''[[:d:Q131288412|Eleanor Dwyryd]]'' | | 1915 | 1978 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 6777 | | ''[[:d:Q131310255|Arthur John]]'' | | 1900 | 1929 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 6778 | | ''[[:d:Q131323969|Trevor Nicholas]]'' | | 1894 | 1979 | ''[[:d:Q10967145|Sudbrook]]'' |- | style='text-align:right'| 6779 | | ''[[:d:Q60685999|Billy Morris]]'' | | 1920 | 1994 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6780 | | ''[[:d:Q60686009|Jerry Murphy]]'' | | 1907 | 1992 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6781 | | ''[[:d:Q60686073|Cecil Price]]'' | | 1919 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6782 | | ''[[:d:Q60693753|Rees Thomas]]'' | | 1934 | 2017 | ''[[:d:Q7165426|Penywaun]]'' |- | style='text-align:right'| 6783 | | ''[[:d:Q60693826|Dave Campbell]]'' | | 1947 | 2013 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6784 | | ''[[:d:Q60694079|Ray Williams]]'' | | 1931 | 2015 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6785 | | ''[[:d:Q60694076|Billy Lewis]]'' | | 1923 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6786 | | ''[[:d:Q60694141|Ted Morris]]'' | | 1921 | 2000 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 6787 | [[Ficheru:MOMA exhibition.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60733888|Peter Bishop]]'' | | 1953 | 2022 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 6788 | | ''[[:d:Q60734943|Danny McCarthy]]'' | | 1942 | 2019 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 6789 | | ''[[:d:Q60744121|Roger Ashton]]'' | futbolista galés (1921–1985) | 1921 | 1985 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 6790 | | ''[[:d:Q60746170|William Morgan]]'' | | 1862 | 1914 | ''[[:d:Q13130355|Nantgarw]]'' |- | style='text-align:right'| 6791 | | ''[[:d:Q60750706|Charlie Hill]]'' | | 1918 | 1998 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6792 | | ''[[:d:Q60752582|Lyn Thomas]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1993 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6793 | | ''[[:d:Q60761614|William John Philpin Jones]]'' | | 1913 | 1992 | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 6794 | | ''[[:d:Q60764058|Harold Jenkins]]'' | | 1902 | 1981 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6795 | | ''[[:d:Q123004882|John McLaggan]]'' | | 1893 | 1967 | ''[[:d:Q3405926|Deeside]]'' |- | style='text-align:right'| 6796 | | ''[[:d:Q123018814|Charles Dawe]]'' | | 1886 | 1958 | ''[[:d:Q7675879|Taibach]]'' |- | style='text-align:right'| 6797 | | ''[[:d:Q123118389|Marion Welchman]]'' | | 1915 | 1997 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6798 | | ''[[:d:Q123197640|Alun Carter]]'' | | 1964 | 2024 | ''[[:d:Q6744584|Malpas]]'' |- | style='text-align:right'| 6799 | | ''[[:d:Q123236090|Chris Boss]]'' | | 1928 | 2011 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6800 | | ''[[:d:Q123252729|Henry Tristram]]'' | | 1881 | 1955 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6801 | | ''[[:d:Q123415348|Graham Drury]]'' | | 1952 | 2024 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6802 | | ''[[:d:Q123643783|Richard Flower]]'' | | 1567 | 1588 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 6803 | | ''[[:d:Q123689931|Syd Griffiths]]'' | | 1905 | 1940 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 6804 | | ''[[:d:Q123735311|Charles Sargeant]]'' | | 1925 | 2023 | ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]'' |- | style='text-align:right'| 6805 | | ''[[:d:Q123743053|Louisa M. Spooner]]'' | | 1820 | 1886 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 6806 | | ''[[:d:Q123744657|Don Evans]]'' | | 1939 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6807 | | ''[[:d:Q123762847|Carol Byrne Jones]]'' | | 1943 | 2023 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6808 | | ''[[:d:Q123974804|Marie Hutcheson]]'' | | 1854 | 1914 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6809 | | ''[[:d:Q124063038|Frederick Tymms]]'' | | 1889 | 1987 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 6810 | | ''[[:d:Q124219459|Leonard Bailey]]'' | | 1910 | 1997 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6811 | | ''[[:d:Q124311563|Thomas John Rhys Jones]]'' | | 1916 | 1997 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 6812 | | ''[[:d:Q124316906|Gerald Jones]]'' | profesor universitariu canadianu | 1936 | 2026 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 6813 | | ''[[:d:Q124351152|Terry Adams]]'' | | 1938 | 2019 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6814 | | ''[[:d:Q124372795|George Francis Evans]]'' | | 1809 | 1895 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6815 | | ''[[:d:Q124424654|Joshua Philip Turner]]'' | | 1897 | 1949 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 6816 | | ''[[:d:Q124515975|Louisa Beatrice Simmonds]]'' | | 1918 | 2011 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6817 | [[Ficheru:Dewi Myrddin Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124729090|Dewi Myrddin Hughes]]'' | | 1941 | 2026 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 6818 | [[Ficheru:Cecil Day 1925.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124784741|Sir Cecil Day]]'' | | 1884 | 1963 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 6819 | | ''[[:d:Q124851999|Lyn Léwis Dafis]]'' | | 1960 | 2022 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 6820 | [[Ficheru:C. W. Jones portrait.png|center|128px]] | ''[[:d:Q124855174|Charles William Jones]]'' | | 1836 | 1908 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6821 | | ''[[:d:Q124864171|John Belle]]'' | | 1932 | 2016 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6822 | | ''[[:d:Q124986479|John David Francis Jones]]'' | | 1939 | 2009 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6823 | | ''[[:d:Q125025293|Thomas D. Evans]]'' | | 1844 | 1903 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6824 | [[Ficheru:Lieut Sydney Kingston GORE, 1st Bn Royal West Kent Regiment - geograph.org.uk - 5252748.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q125121773|Sydney Kingston Gore]]'' | | 1889 | 1914 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6825 | | ''[[:d:Q125145904|Thomas George John]]'' | | 1880 | 1946 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 6826 | | ''[[:d:Q125324061|George Rudd Thompson]]'' | | 1868 | 1948 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6827 | | ''[[:d:Q125398598|Austin Anthony]]'' | | 1908 | 1965 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 6828 | | ''[[:d:Q125510592|Diana Edwards-Jones]]'' | | 1932 | 2024 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6829 | | ''[[:d:Q125536673|Elizabeth Rhŷs]]'' | | 1841 | 1911 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 6830 | | ''[[:d:Q125575112|Edgar Spooner]]'' | | 1908 | 1976 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6831 | | ''[[:d:Q125581918|Myra Evans]]'' | | 1883 | 1972 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 6832 | | ''[[:d:Q125593574|Eirian Short]]'' | | 1924 | 2021 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 6833 | | ''[[:d:Q125620979|Muriel Lavender]]'' | | 1933 | 2018 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 6834 | | ''[[:d:Q125621885|Iris Thomas]]'' | | 1919 | 2012 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 6835 | | ''[[:d:Q125622230|J. H. Matthews]]'' | | 1930 | 1978 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6836 | | ''[[:d:Q125662553|Dave Thomas]]'' | | 1941 | 2017 | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 6837 | | ''[[:d:Q125792254|Elvira Gwenllian Payne]]'' | | 1917 | 2007 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6838 | | ''[[:d:Q125792255|Cyril George Cupid]]'' | | 1908 | 1965 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6839 | | ''[[:d:Q125792258|John Darwin Hinds]]'' | | 1922 | 1981 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 6840 | | ''[[:d:Q125792263|Ernest Burton]]'' | | 1893 | 1960 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6841 | | ''[[:d:Q125792267|Myer Cohen]]'' | | 1904 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6842 | | ''[[:d:Q125792264|Neil Sinclair]]'' | | 1944 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6843 | | ''[[:d:Q125792270|Montague Black]]'' | | 1917 | 1986 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6844 | | ''[[:d:Q125792273|Gene Latter]]'' | | 1942 | 2004 | ''[[:d:Q5002508|Butetown]]'' |- | style='text-align:right'| 6845 | | ''[[:d:Q125792287|James Sapoe John Mannay]]'' | | 1927 | 2012 | ''[[:d:Q5002508|Butetown]]'' |- | style='text-align:right'| 6846 | | ''[[:d:Q125792284|Robert Owen Pugh]]'' | | 1846 | 1922 | ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]'' |- | style='text-align:right'| 6847 | | ''[[:d:Q125792285|David Rosser-Owen]]'' | | 1943 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6848 | | ''[[:d:Q125792294|Olwen Watkins]]'' | | 1935 | 2018 | ''[[:d:Q3398900|Tiger Bay]]'' |- | style='text-align:right'| 6849 | | ''[[:d:Q125792292|Harold Smart]]'' | | 1899 | 1919 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6850 | | ''[[:d:Q125792297|Henry Joseph Ernest]]'' | | 1929 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6851 | | ''[[:d:Q125792302|Jane Leonard]]'' | | 1834 | 1917 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6852 | | ''[[:d:Q125792310|Eliza Pughe]]'' | | 1826 | 1847 | ''[[:d:Q7837752|Tref Alaw]]'' |- | style='text-align:right'| 6853 | | ''[[:d:Q125792314|Manikam Susheela Lourie]]'' | | 1941 | 2023 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 6854 | | ''[[:d:Q125792318|Thomas Charles Jacobsen]]'' | | 1921 | 1973 | ''[[:d:Q7194170|Pillgwenlly]]'' |- | style='text-align:right'| 6855 | | ''[[:d:Q125792320|Mavis Llewellyn]]'' | | 1908 | 1978 | ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 6856 | | ''[[:d:Q125792321|Ceridwen Brown]]'' | | 1896 | 1976 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 6857 | | ''[[:d:Q125792325|Caroline Elizabeth Williams]]'' | | 1823 | 1908 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6858 | | ''[[:d:Q125948678|David Davies]]'' | | 1837 | 1867 | ''[[:d:Q6661564|Llangunllo]]'' |- | style='text-align:right'| 6859 | | ''[[:d:Q126010568|Richard Jenkin Ellis]]'' | | 1888 | 1976 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6860 | | ''[[:d:Q126011056|June Gruffydd]]'' | | 1929 | 1989 | ''[[:d:Q3402958|Carno]]'' |- | style='text-align:right'| 6861 | | ''[[:d:Q126083187|Hugh Royston Jenkins]]'' | | 1933 | 2024 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 6862 | | ''[[:d:Q126947966|Elined Prys]]'' | | 1895 | 1983 | ''[[:d:Q7837765|Trefeca]]'' |- | style='text-align:right'| 6863 | | ''[[:d:Q126993139|John Powell]]'' | | | 1743 | ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6864 | | ''[[:d:Q126993374|John Powell]]'' | | 1720 | 1766 | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 6865 | | ''[[:d:Q127684880|David Read]]'' | | 1933 | 2024 | ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6866 | | ''[[:d:Q128506365|Oliver Thomas]]'' | | 1987 | 2014 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 6867 | | ''[[:d:Q128847459|Anita Bronson]]'' | | 1940 | 2024 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 6868 | | ''[[:d:Q128934347|Hugh Trollope]]'' | | 1925 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6869 | | ''[[:d:Q128995758|Lilian Jane Mason]]'' | | 1874 | 1953 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 6870 | | ''[[:d:Q129312859|Huw Roberts]]'' | | 1921 | 2010 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 6871 | | ''[[:d:Q129400724|Ian Hamilton Burton]]'' | | 1915 | 1996 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 6872 | | ''[[:d:Q130238909|Charles Herbert George Martin]]'' | | 1881 | 1915 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6873 | | ''[[:d:Q130259502|Elias Phillips Jones]]'' | | 1865 | 1937 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 6874 | | ''[[:d:Q130259511|Edith Frances Hopkins]]'' | | 1880 | 1937 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6875 | [[Ficheru:Sir Alfred Bankart.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130321930|Alfred Seymour Bankart]]'' | | 1870 | 1933 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 6876 | | ''[[:d:Q130327532|Mary Jordan]]'' | | 1879 | 1961 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6877 | [[Ficheru:John Sutherland ONZM (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130355895|John Sutherland]]'' | | 1933 | 2022 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6878 | | ''[[:d:Q130367283|Edward Davies]]'' | | 1618 | 1680 | ''[[:d:Q111328993|Rhiwlas]]'' |- | style='text-align:right'| 6879 | | ''[[:d:Q21035496|William Jones]]'' | empresariu galés (1874–1936) | 1874 | 1936 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6880 | | ''[[:d:Q21038704|Illtyd Harrington]]'' | políticu galés (1931–2015) | 1931 | 2015 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6881 | | ''[[:d:Q21061998|Meredith Etherington-Smith]]'' | periodista galesa | 1946 | 2020 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6882 | [[Ficheru:David James MHA.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21069708|David James]]'' | políticu australianu | 1854 | 1926 | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 6883 | | ''[[:d:Q21078463|Eddie Dowdall]]'' | xugador de rugbi union galés (1901–1968) | 1901 | 1968 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6884 | | ''[[:d:Q21078465|Edward Enoch Jenkins]]'' | xuez galés (1895–1960) | 1895 | 1960 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6885 | | ''[[:d:Q21079008|Doug Morgan]]'' | | 1886 | 1958 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6886 | | ''[[:d:Q21104246|Peter Molan]]'' | científicu neozelandés (1943–2015) | 1943 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6887 | | ''[[:d:Q21155105|Charles Cullum]]'' | actor galés (1899–1979) | 1899 | 1979 | ''[[:d:Q17985748|Barry Docks]]'' |- | style='text-align:right'| 6888 | | ''[[:d:Q21165076|Hubert Rees]]'' | | 1923 | 2009 | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 6889 | [[Ficheru:Anthony Trafford James.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21165253|Anthony Trafford James]]'' | | 1922 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6890 | | ''[[:d:Q21165886|John Herbert Beynon]]'' | | 1923 | 2015 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 6891 | | ''[[:d:Q21165890|David Roger Jones Owen]]'' | | 1942 | 2020 | ''[[:d:Q5004154|Bynea]]'' |- | style='text-align:right'| 6892 | | ''[[:d:Q21166454|Trevor Evans]]'' | físicu británicu | 1927 | 2010 | ''[[:d:Q3404696|Tondu]]'' |- | style='text-align:right'| 6893 | | ''[[:d:Q21176250|Les Pearce]]'' | deportista galés (1923–2018) | 1923 | 2018 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6894 | | ''[[:d:Q21176559|Reg Davies]]'' | | 1909 | 1987 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 6895 | | ''[[:d:Q21176942|Richard Methuen Greaves]]'' | | 1852 | 1942 | ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]'' |- | style='text-align:right'| 6896 | | ''[[:d:Q21246048|Sarah Savage]]'' | | 1664 | 1752 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6897 | [[Ficheru:John Evans, astrologer 02354.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21296968|John Evans]]'' | | 1595 | 1659 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6898 | | ''[[:d:Q21338129|Everard Baldwin Britton]]'' | entomólogu británicu (1912–2004) | 1912 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6899 | | ''[[:d:Q21345541|Jack Godderis]]'' | pintor belxicanu (1916–1971) | 1916 | 1971 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6900 | | ''[[:d:Q21387484|David Allen Lewis Davies]]'' | entomólogu galés (1923–2003) | 1923 | 2003 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 6901 | | ''[[:d:Q21389901|Stanley John Hughes]]'' | micólogu (1918–2019) | 1918 | 2019 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6902 | | ''[[:d:Q21452756|A. H. Morgan-Hall]]'' | | 1900 | 1984 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6903 | | ''[[:d:Q21454369|Howard J. Morgan]]'' | pintor británicu | 1949 | 2020 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 6904 | [[Ficheru:Self Portrait (gcf02842).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21454373|Howard Lloyd Roberts]]'' | | 1879 | 1935 | ''[[:d:Q894252|Borth]]'' |- | style='text-align:right'| 6905 | | ''[[:d:Q21454550|Hugh Douglas Williams]]'' | | 1917 | 1969 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6906 | | ''[[:d:Q21455047|Rose Dempster Bonnor]]'' | | 1875 | 1967 | ''[[:d:Q12061339|Llangedwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6907 | | ''[[:d:Q21455263|Alfred Oliver]]'' | pintor galés (1868–1943) | 1868 | 1943 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6908 | | ''[[:d:Q21455741|Iwan Gwyn Parry]]'' | pintor británicu | 1970 | 2025 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 6909 | [[Ficheru:James Flewitt Mullock (1818-1892) - Self Portrait - LOAN.1995.232 - Newport Museum and Art Gallery.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21456839|James Flewitt Mullock]]'' | pintor galés (1818–1892) | 1818 | 1892 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6910 | | ''[[:d:Q21457022|Elis Gwyn Jones]]'' | | 1918 | 1999 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6911 | | ''[[:d:Q21457633|Elwyn Thomas]]'' | | 1932 | 2019 | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 6912 | [[Ficheru:Ap Caledfryn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21458149|William Williams]]'' | | 1837 | 1915 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6913 | | ''[[:d:Q21458256|Archie Rhys Griffiths]]'' | | 1902 | 1971 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6914 | | ''[[:d:Q21458479|Arthur C. Michael]]'' | pintor británicu (1881–1965) | 1881 | 1965 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6915 | | ''[[:d:Q21458708|Esther Grainger]]'' | | 1912 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6916 | | ''[[:d:Q21458912|Arthur Trevethin Nowell]]'' | pintor británicu (1862–1940) | 1862 | 1940 | ''[[:d:Q5523593|Garndiffaith]]'' |- | style='text-align:right'| 6917 | | ''[[:d:Q21459585|Joan Baker]]'' | pintora galesa (1922–2017) | 1922 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6918 | | ''[[:d:Q21459667|Joan Oxland]]'' | | 1920 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6919 | | ''[[:d:Q21460388|Nerys Ann Johnson]]'' | | 1942 | 2001 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 6920 | | ''[[:d:Q21460680|John Cambrian Rowland]]'' | pintor galés (1819–1890) | 1819 | 1890 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 6921 | | ''[[:d:Q21460963|John Dafydd Evans]]'' | | 1900 | 1984 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 6922 | [[Ficheru:JE painting RM.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21461259|John Elwyn]]'' | pintor británicu (1916–1997) | 1916 | 1997 | ''[[:d:Q3400150|Adpar]]'' |- | style='text-align:right'| 6923 | | ''[[:d:Q21462370|Vera Bassett]]'' | | 1912 | 1997 | ''[[:d:Q13132482|Fforest]]'' |- | style='text-align:right'| 6924 | | ''[[:d:Q21462512|Charles Byrd]]'' | pintor británicu | 1916 | 2018 | ''[[:d:Q6729365|Maesycoed]]'' |- | style='text-align:right'| 6925 | | ''[[:d:Q21462817|Vincent Evans]]'' | pintor galés (1896–1976) | 1896 | 1976 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 6926 | | ''[[:d:Q21463303|George Little]]'' | | 1927 | 2017 | ''[[:d:Q56175744|Dan y Graig]]'' |- | style='text-align:right'| 6927 | | ''[[:d:Q21463897|Wil Jones]]'' | | 1960 | 2020 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6928 | | ''[[:d:Q21463908|Wilf Roberts]]'' | pintor galés (1941–2016) | 1941 | 2016 | ''[[:d:Q6661329|Llanfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 6929 | | ''[[:d:Q21464054|Peter Markey]]'' | | 1930 | 2017 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6930 | | ''[[:d:Q21464720|William Edward Jones]]'' | | 1825 | 1877 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6931 | | ''[[:d:Q21464853|Glyn Baines]]'' | | 1930 | 2023 | ''[[:d:Q3404631|Carrog]]'' |- | style='text-align:right'| 6932 | | ''[[:d:Q21464876|Glyn Morgan]]'' | pintor británicu | 1926 | 2015 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6933 | | ''[[:d:Q21464885|Phillida Nicholson]]'' | pintora británica | 1924 | 2021 | ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]'' |- | style='text-align:right'| 6934 | | ''[[:d:Q21465300|Graham Bevan]]'' | pintor británicu (1935–2006) | 1935 | 2006 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6935 | | ''[[:d:Q21465817|Gwenny Griffiths]]'' | | 1867 | 1953 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6936 | | ''[[:d:Q21465999|Reginald Edgar James Bush]]'' | pintor británicu | 1869 | 1956 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6937 | | ''[[:d:Q21466560|Harry Hughes Williams]]'' | | 1892 | 1953 | ''[[:d:Q20593558|Llandrygarn]]'' |- | style='text-align:right'| 6938 | | ''[[:d:Q21467261|David Mainwaring]]'' | | 1933 | 1993 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 6939 | [[Ficheru:Edward Boulden 1913.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21469892|Edward Boulden]]'' | actor d&#39;Estaos Xuníos (1879-1937) | 1879 | 1937 | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 6940 | | ''[[:d:Q21470102|Frank Cox]]'' | cantautor galés | 1920 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6941 | | ''[[:d:Q21470103|Fred Cox]]'' | cantautor galés | 1920 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6942 | | ''[[:d:Q21479992|Edwin Tanner]]'' | | 1920 | 1980 | ''[[:d:Q7162698|Pengam]]'' |- | style='text-align:right'| 6943 | [[Ficheru:John Pughe (1815-1874).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21480955|John Pughe]]'' | médicu galés (1814–1874) | 1814 | 1874 | ''[[:d:Q7837752|Tref Alaw]]'' |- | style='text-align:right'| 6944 | | ''[[:d:Q21513430|Graham C. D. Griffiths]]'' | | 1937 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6945 | | ''[[:d:Q21516459|Richard Henry Roberts]]'' | | 1910 | 2003 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 6946 | | ''[[:d:Q21516789|William Edwyn Isaac]]'' | | 1905 | 1995 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 6947 | | ''[[:d:Q21524435|John F. C. Richards]]'' | | 1897 | 1992 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6948 | | ''[[:d:Q21524668|Peter K. Marshall]]'' | | 1934 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6949 | [[Ficheru:Lady Margaret Jane Gordon (1880-1962), singer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21536459|Margaret Jane Gordon]]'' | cantante galesa (1880–1962) | 1880 | 1962 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 6950 | | ''[[:d:Q21544278|Thomas Howell]]'' | filántropu galés | | 1540 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6951 | | ''[[:d:Q21548870|Wilson Jones]]'' | | 1795 | 1864 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 6952 | | ''[[:d:Q21597973|Ray Jessel]]'' | | 1929 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6953 | | ''[[:d:Q21598040|Ray Weigh]]'' | | 1928 | 2015 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 6954 | | ''[[:d:Q21604647|Helen Johnson Houghton]]'' | | 1910 | 2012 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6955 | | ''[[:d:Q21605189|Lloyd Robinson]]'' | xugador de críquet galés (1912–1996) | 1912 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6956 | [[Ficheru:Albert Howard Trow (2c).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21610975|Albert Howard Trow]]'' | | 1863 | 1939 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6957 | | ''[[:d:Q21612711|Caroline Catharine Wilkinson]]'' | | 1822 | 1881 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 6958 | | ''[[:d:Q21664555|Edwin Hughes]]'' | futbolista británicu (1885–1949) | 1885 | 1949 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6959 | | ''[[:d:Q21686810|Mick McLaughlin]]'' | futbolista británicu (1943–2015) | 1943 | 2015 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6960 | [[Ficheru:Crucifiction found in the wall of the old church at Halkin, c.1795.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21727807|John Ingleby]]'' | | 1749 | 1808 | ''[[:d:Q5642527|Halkyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6961 | | ''[[:d:Q21745459|Ernest Vaughan, 7th Earl of Lisburne]]'' | aristócrata británicu (1892–1965) | 1892 | 1965 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6962 | | ''[[:d:Q21751004|Hadyn Ellis]]'' | psicólogu galés (1945–2006) | 1945 | 2006 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6963 | | ''[[:d:Q21856725|Edward Stanley]]'' | | 1513 | 1564 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 6964 | | ''[[:d:Q21997796|Ida Gaskin]]'' | | 1919 | 2016 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 6965 | [[Ficheru:Arthur Davies (tenor).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21998348|Arthur Davies]]'' | cantante d&#39;ópera británicu (1941–2018) | 1950<br/>1941 | 2018 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6966 | | ''[[:d:Q21999647|Ivor Davies]]'' | xugador de rugbi británicu (1892–1959) | 1892 | 1959 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6967 | | ''[[:d:Q21999673|Jack Hurrell]]'' | | 1933 | 2003 | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 6968 | | ''[[:d:Q21999704|Trefor Owen]]'' | | 1933 | 2001 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 6969 | | ''[[:d:Q21999728|Hugh Roberts]]'' | | 1882 | 1969 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 6970 | | ''[[:d:Q22003001|William Dyke]]'' | | 1813 | 1880 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 6971 | | ''[[:d:Q22018134|Gertrude Eaton]]'' | | 1863<br/>1861 | 1939 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6972 | | ''[[:d:Q22018632|Job Harris]]'' | | 1840 | 1882 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6973 | [[Ficheru:William Owen.png|center|128px]] | ''[[:d:Q22019199|William Owen]]'' | | 1825 | 1894 | ''[[:d:Q3399931|Llanelltyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6974 | | ''[[:d:Q22038991|Sampson Lloyd]]'' | | 1664 | 1725 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6975 | | ''[[:d:Q22098316|John Thomas]]'' | xugador de críquet australianu (1852–1915) | 1852 | 1915 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6976 | | ''[[:d:Q22117202|Margaret Tisdale]]'' | viróloga galesa (1951–2015) | 1951 | 2015 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6977 | | ''[[:d:Q24004678|Tom Williams]]'' | | 1887 | 1927 | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 6978 | | ''[[:d:Q24004679|Harold Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés (1883–1947) | 1883 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6979 | | ''[[:d:Q24004680|William Evans]]'' | | 1892 | 1979 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 6980 | | ''[[:d:Q24004694|Oliver Taylor]]'' | | 1869 | 1945 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6981 | | ''[[:d:Q24004695|Charles Thomas]]'' | | 1876 | 1935 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6982 | [[Ficheru:George Richards (Welsh Footballer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24004693|George Richards]]'' | | 1874 | 1944 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6983 | | ''[[:d:Q24004698|Ronnie Williams]]'' | | 1907 | 1987 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6984 | | ''[[:d:Q24004699|William Wynn]]'' | | 1876 | 1944 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6985 | | ''[[:d:Q24004697|John Vaughan]]'' | | 1856 | 1935 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6986 | [[Ficheru:Walter Neumann 1973 (portion B).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24005345|Walter Neumann]]'' | | 1946 | 2024 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 6987 | | ''[[:d:Q24007287|Hywel Davies]]'' | | 1902 | 1976 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6988 | | ''[[:d:Q24007285|Wynne Crompton]]'' | | 1907 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6989 | | ''[[:d:Q24007295|Tom Edwards]]'' | | 1906 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6990 | | ''[[:d:Q24007296|Emrys Ellis]]'' | | 1904 | 1981 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6991 | | ''[[:d:Q24007303|George Green]]'' | | 1912 | 1994 | ''[[:d:Q17985748|Barry Docks]]'' |- | style='text-align:right'| 6992 | | ''[[:d:Q24007300|Tom Evans]]'' | | 1903 | 1990 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6993 | | ''[[:d:Q97696565|John Rhys Williams]]'' | entomólogu británicu (1925–2017) | 1925 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6994 | | ''[[:d:Q97817249|H. Harford Williams]]'' | | 1931 | 2018 | ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]'' |- | style='text-align:right'| 6995 | | ''[[:d:Q97837328|Rhys Williams]]'' | | 1921 | 2020 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 6996 | | ''[[:d:Q97860783|Charlie Smith]]'' | | 1915 | 1984 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6997 | | ''[[:d:Q97949525|Rod Williams]]'' | | 1909 | 1987 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6998 | [[Ficheru:Hilda Wilson.png|center|128px]] | ''[[:d:Q98078703|Hilda Wilson]]'' | | 1860 | 1918 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 6999 | | ''[[:d:Q98185610|Richard Charles]]'' | | 1823 | 1883 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 7000 | | ''[[:d:Q98208516|Gwyn Jones Francis]]'' | | 1930 | 2015 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7001 | | ''[[:d:Q98380225|Claire Robertson]]'' | | 1975 | 2017 | ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 7002 | | ''[[:d:Q98399836|Rebecca Owen]]'' | | | 1697 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7003 | | ''[[:d:Q98479345|John Crandon Gridley]]'' | | 1904 | 1968 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7004 | | ''[[:d:Q98707343|R. Mansell Prothero]]'' | xeógrafu británicu | 1924 | 2013 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7005 | [[Ficheru:Emrys Jones aboard 'Canadusa' at Waterways -- Jones INS-331 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q98803946|Emrys Jones]]'' | | 1905 | 1973 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 7006 | | ''[[:d:Q98831323|Michael Mullett]]'' | historiador británicu | 1943 | 2026 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7007 | [[Ficheru:Tenor Richie Thomas (1464767).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q98899882|Richie Thomas]]'' | | 1906 | 1988 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 7008 | | ''[[:d:Q98917019|Samuel Jones]]'' | | 1735 | 1814 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7009 | | ''[[:d:Q98926499|Vashon Baker]]'' | | 1811 | 1878 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 7010 | | ''[[:d:Q98926785|Joseph Baker]]'' | | 1817 | 1893 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 7011 | [[Ficheru:Brian Bluck.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q98930729|Brian Bluck]]'' | | 1935 | 2015 | ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]'' |- | style='text-align:right'| 7012 | | ''[[:d:Q99308880|Stewart Buckle Carne Ross]]'' | | 1876 | 1923 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7013 | | ''[[:d:Q99335237|Stephen Banister]]'' | | 1918 | 2006 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 7014 | | ''[[:d:Q100285075|W. H. Sherwood Roberts]]'' | historiador neozelandés (1834–1917) | 1834 | 1917 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7015 | | ''[[:d:Q100396308|Ken Messer]]'' | pintor británicu | 1931 | 2018 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7016 | | ''[[:d:Q100605823|Harry Ridley]]'' | | 1868 | 1949 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 7017 | | ''[[:d:Q100805872|Allen Phillips Griffiths]]'' | | 1927 | 2014 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 7018 | | ''[[:d:Q100809426|Archibald Sparke]]'' | historiador británicu | 1871 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7019 | [[Ficheru:Robert William Evans mayor of Rockhampton.png|center|128px]] | ''[[:d:Q100998829|Robert William Evans]]'' | | 1872<br/>1862 | 1955 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7020 | | ''[[:d:Q101079978|Thomas North]]'' | xugador de críquet neozelandés (1858–1942) | 1858 | 1942 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 7021 | | ''[[:d:Q101417476|Eric Roberts]]'' | | 1945 | 1979 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7022 | | ''[[:d:Q101443431|Thomas Morgan]]'' | | 1742 | 1815 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 7023 | [[Ficheru:Rosa Morris.png|center|128px]] | ''[[:d:Q102079613|Rosa M. Morris]]'' | | 1914 | 2011 | ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]'' |- | style='text-align:right'| 7024 | | ''[[:d:Q102114729|Peter W. M. John]]'' | | 1923 | 2015 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 7025 | | ''[[:d:Q102161876|Henry Chapman]]'' | xugador de críquet australianu (1868–1942) | 1868 | 1942 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7026 | | ''[[:d:Q102182387|Arthur John Capel]]'' | | 1894 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7027 | | ''[[:d:Q102184605|Harold Horton]]'' | escritor d&#39;himnos británicu (1881–1969) | 1881 | 1969 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7028 | | ''[[:d:Q102188216|Paul Harry Roberts]]'' | | 1929 | 2022 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7029 | [[Ficheru:Mr. Cadwaladr Roberts arweinydd adnabyddus Cor Meibion y Moelwyn a Chor Mawr Ffestiniog (5449681).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q102247988|Cadwaladr Roberts]]'' | | 1854 | 1915 | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 7030 | | ''[[:d:Q102304689|Barrie Vernon-Roberts]]'' | | | 2015 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 7031 | | ''[[:d:Q102331169|John James]]'' | | 1872 | 1932 | ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]'' |- | style='text-align:right'| 7032 | | ''[[:d:Q102432298|Robert Owen Jones]]'' | cartógrafu británicu (1837–1926) | 1837 | 1926 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 7033 | | ''[[:d:Q102819062|Ivor John Thomas]]'' | | 1873 | 1913 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7034 | | ''[[:d:Q103811325|Owen Vaughan Jones]]'' | | 1907 | 1986 | ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 7035 | | ''[[:d:Q103976474|Anne Briar Riddall]]'' | | 1940 | 2016 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 7036 | | ''[[:d:Q103996099|Tom Broster]]'' | | 1878 | 1942 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7037 | | ''[[:d:Q104094371|Winston Jenkins]]'' | | 1912 | 1982 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 7038 | | ''[[:d:Q104234346|David McKinley Williams]]'' | | 1887 | 1978 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7039 | | ''[[:d:Q104286266|Albert Edward Ashcroft]]'' | | 1862 | 1942 | ''[[:d:Q24663457|Cwmbach]]'' |- | style='text-align:right'| 7040 | | ''[[:d:Q104286274|James Daniel Baird]]'' | | 1840 | 1908 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 7041 | | ''[[:d:Q104286445|Charles Davy]]'' | | 1825 | 1914 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 7042 | | ''[[:d:Q104286719|William Charles Kensington]]'' | | 1845 | 1922 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 7043 | | ''[[:d:Q104286775|Thomas Snow Miller]]'' | | 1859 | 1917 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7044 | | ''[[:d:Q104369841|Edwin Davy]]'' | | 1826 | 1869 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 7045 | | ''[[:d:Q104544505|Eric Williams]]'' | | 1927 | 2009 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 7046 | | ''[[:d:Q104586821|John Bale]]'' | | 1940 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7047 | | ''[[:d:Q104758912|Kelvin Thomas]]'' | músicu británicu | 1919 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7048 | | ''[[:d:Q104761592|Nansi Williams]]'' | | 1922 | 1966 | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 7049 | | ''[[:d:Q104821881|Charles Lewis]]'' | | 1828 | 1913 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 7050 | | ''[[:d:Q104839512|Mirain Llwyd Owen]]'' | | 1973 | 2021 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7051 | | ''[[:d:Q104945292|Adelaide Eyre]]'' | | 1826 | 1905 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 7052 | | ''[[:d:Q105047935|John Howell]]'' | | 1871 | 1945 | ''[[:d:Q8059809|Ystradyfodwg]]'' |- | style='text-align:right'| 7053 | | ''[[:d:Q105077276|Evan Prosser]]'' | | 1836 | 1896 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7054 | | ''[[:d:Q105134303|Alan Wynne-Thomas]]'' | regatista británicu (1941–2008) | 1941 | 2008 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7055 | | ''[[:d:Q105155076|David Graham Jenkins]]'' | | 1933 | 1995 | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 7056 | | ''[[:d:Q105295044|Henry Troadec]]'' | | 1915 | 2017 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7057 | | ''[[:d:Q105302139|Richard Nicklin Hall]]'' | | 1853 | 1914 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7058 | | ''[[:d:Q105344677|Rowland James Williams]]'' | | 1919 | 2005 | ''[[:d:Q13130114|Merthyr]]'' |- | style='text-align:right'| 7059 | [[Ficheru:C. R. Jones, Ysw., Y.H., Llanfyllin (5236452).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105514757|C. R. Jones]]'' | | 1828 | 1902 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7060 | | ''[[:d:Q105549362|Michael Roberts]]'' | | 1943 | 2014 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 7061 | | ''[[:d:Q105554307|Harry Thomas Owen, Quaker]]'' | | 1630 | 1686 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 7062 | | ''[[:d:Q105803185|Donald Hoskins]]'' | | 1933 | 2021 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 7063 | | ''[[:d:Q105824928|Ivan Dale Owen]]'' | | 1924 | 1997 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7064 | | ''[[:d:Q105883342|Cyril Glyndwr Williams]]'' | | 1921 | 2004 | ''[[:d:Q7228391|Pontyates]]'' |- | style='text-align:right'| 7065 | | ''[[:d:Q105887434|Cliff Tamplin]]'' | | 1920 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7066 | | ''[[:d:Q105946804|William Henry Davies]]'' | | 1849 | 1907 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7067 | | ''[[:d:Q105993903|William George Conley]]'' | | 1842 | 1924 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7068 | | ''[[:d:Q106166812|Vernon Stanley Jones]]'' | | 1875 | 1955 | ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]'' |- | style='text-align:right'| 7069 | | ''[[:d:Q106193079|Byron Wozencraft]]'' | xugador de dardos galés (1951–1998) | 1951 | 1998 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7070 | | ''[[:d:Q106193220|Dyfri Jones]]'' | xugador de dardos galés (1943–2011) | 1943 | 2011 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7071 | | ''[[:d:Q106204551|Kenneth Crook]]'' | | 1949 | 2014 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7072 | | ''[[:d:Q106243608|Arthur Walter Powell]]'' | fotógrafu neozelandés (1893–1970) | 1893 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7073 | [[Ficheru:EleanorDaniels1914.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q106369503|Eleanor Daniels]]'' | | 1886 | 1994 | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 7074 | [[Ficheru:Amy Noel Morfydd Ballinger (5449693).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106393535|Amy Noel Morfydd Ballinger]]'' | | 1907 | 1950 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 7075 | [[Ficheru:James Hughes (Glanrheidol) first Mayor reformed corporation of Aberystwyth, A.D. 1836 (5349083).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106418087|James Hughes]]'' | | 1788 | 1858 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7076 | [[Ficheru:William Jones, 'Monfa' (of Bootle) (5349085).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106418333|William Jones]]'' | | 1840 | 1918 | ''[[:d:Q13126121|Bodwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 7077 | [[Ficheru:The late J. Lloyd Griffith Esq., M.A (5348993).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106418847|John Lloyd Griffith]]'' | | 1839 | 1902 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 7078 | | ''[[:d:Q106421024|Dai Games]]'' | químicu galés (1938–2018) | 1938 | 2018 | ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]'' |- | style='text-align:right'| 7079 | [[Ficheru:Rev. Cornelius Griffiths born Feb 25th 1829 ; died Nov 6th 1905 (5293977).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106465233|Cornelius Griffiths]]'' | | 1829 | 1905 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 7080 | [[Ficheru:Miss May John (5294079) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106465424|May John]]'' | | 1874 | 1962 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 7081 | [[Ficheru:David Charles Davies at Palm Beach, Florida, 1908 (5449735).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106467715|David Charles Davies]]'' | | 1866 | 1928 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 7082 | [[Ficheru:Miss Salusbury (daughter of the late Major Salusbury, owner of the Bachygraig Estate) (5449764) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106468578|Rosamund Victoria Salusbury]]'' | | 1885 | 1950 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7083 | [[Ficheru:Catherine Miriam Anwyl (5449774) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106472293|Catherine Miriam Anwyl]]'' | | 1871 | 1953 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7084 | | ''[[:d:Q106501654|Chris Riley]]'' | futbolista británicu | 1939 | 1983 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 7085 | | ''[[:d:Q106518337|Rachel Howell-Evans]]'' | | 1914 | 2003 | ''[[:d:Q14477598|Trefnant]]'' |- | style='text-align:right'| 7086 | | ''[[:d:Q106574374|Hugh Harrison]]'' | | 1875 | 1912 | ''[[:d:Q5468045|Forden]]'' |- | style='text-align:right'| 7087 | | ''[[:d:Q106588660|Kenneth Davies]]'' | | 1928<br/>1925 | 2015 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7088 | | ''[[:d:Q106602538|Joan M. Eyles]]'' | | 1907 | 1986 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7089 | | ''[[:d:Q106635128|Benjamin Thomas]]'' | | 1838 | 1920 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 7090 | [[Ficheru:Reverend Owen Ellis Evans, director of the new translation of the Welsh Bible from 1974 to 1977 (1548083).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106636382|Owen E. Evans]]'' | | 1920 | 2018 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 7091 | | ''[[:d:Q106637558|Frank Robinson Brown]]'' | | 1910 | 1981 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7092 | | ''[[:d:Q106638464|Alwyn Owens]]'' | profesor universitariu británicu | 1931 | 2023 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 7093 | | ''[[:d:Q22234320|Mary Dilys Glynne]]'' | científica galesa (1895–1991) | 1895 | 1991 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7094 | | ''[[:d:Q22271913|James Murphy]]'' | políticu australianu | 1801 | 1883 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 7095 | | ''[[:d:Q22278271|Dafydd Hywel]]'' | | 1945 | 2023 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 7096 | | ''[[:d:Q22280472|Kingsley Whiffen]]'' | | 1950 | 2006 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 7097 | [[Ficheru:Alfred Daniell (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22312863|Alfred Daniell]]'' | | 1853 | 1937 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7098 | | ''[[:d:Q22443210|Ruth Frankenberg]]'' | | 1957 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7099 | | ''[[:d:Q22583546|Margaret Courtenay]]'' | | 1923 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7100 | [[Ficheru:Tomos Efans (Cyndelyn).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22683128|Tomos Efans]]'' | | 1837 | 1908 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7101 | [[Ficheru:Revd Thomas, Landore, Swansea NLW3365348.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22687967|Thomas Thomas]]'' | | 1817 | 1888 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 7102 | | ''[[:d:Q22696572|Owen John]]'' | escritor galés (1918–1995) | 1918 | 1995 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7103 | [[Ficheru:Rehersals for the pantomime Madog (1544855).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22696579|Gari Williams]]'' | | 1946 | 1990 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 7104 | | ''[[:d:Q22696576|Harriet Lewis]]'' | | 1911 | 1999 | ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]'' |- | style='text-align:right'| 7105 | | ''[[:d:Q22950515|Eirian Llwyd]]'' | | 1950 | 2014 | ''[[:d:Q13130874|Prion]]'' |- | style='text-align:right'| 7106 | | ''[[:d:Q22958000|Lily Tobias]]'' | | 1887 | 1984 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7107 | [[Ficheru:DV307 no.12 On board the Prince Frederick William, Ostend to Dover 25 Aug 1858 detail.png|center|128px]] | ''[[:d:Q22962608|Frances Elizabeth Wynne]]'' | artista galesa (1835–1907) | 1836 | 1907 | ''[[:d:Q17738626|Voelas]]'' |- | style='text-align:right'| 7108 | [[Ficheru:Thereza Dillwyn Llewelyn wearing a Bernese (Swiss) Peasant dress (4032154032).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23001673|Thereza Dillwyn Llewelyn]]'' | fotógrafa galesa (1834–1926) | 1834 | 1926 | ''[[:d:Q7163093|Penllergaer]]'' |- | style='text-align:right'| 7109 | | ''[[:d:Q23002068|Louie Myfanwy Thomas]]'' | novelista galesa (1908–1968) | 1908 | 1968 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 7110 | | ''[[:d:Q23020660|David Thomas]]'' | | 1942 | 2017 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7111 | | ''[[:d:Q23022369|Barbara Hardy]]'' | | 1924 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7112 | [[Ficheru:Ursula Masson, International Women's Day 2003.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23023009|Ursula Masson]]'' | | 1945 | 2008 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7113 | | ''[[:d:Q23047441|Hugh Morgan-Owen]]'' | futbolista británicu | 1882 | 1953 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 7114 | | ''[[:d:Q23296584|Michael Farmer]]'' | | 1944 | 2011 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 7115 | | ''[[:d:Q23511510|Catherine Glyn Davies]]'' | | 1926 | 2007 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 7116 | [[Ficheru:J. W. Bowen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23582802|John William Bowen]]'' | | 1876 | 1965 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 7117 | | ''[[:d:Q23615727|William Field Lloyd]]'' | políticu galés (1873–1965) | 1873 | 1965 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7118 | [[Ficheru:Llewela Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23681098|Llewela Davies]]'' | | 1871 | 1952 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7119 | | ''[[:d:Q23681122|Mary Wynne Warner]]'' | matemática galesa (1932–1998) | 1932 | 1998 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7120 | | ''[[:d:Q23691969|Louis Hunt]]'' | xugador de críquet galés (1908–2002) | 1908 | 2002 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7121 | | ''[[:d:Q23708558|Elen Egryn]]'' | | 1807 | 1876 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 7122 | [[Ficheru:John Rowlands (Giraldus).png|center|128px]] | ''[[:d:Q23752368|John Rowlands]]'' | | 1824 | 1891 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7123 | [[Ficheru:THE SCOTTISH WOMEN'S HOSPITALS IN THE MACEDONIAN CAMPAIGN, 1915-1918 Q108186.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23766046|Mary Elizabeth Phillips]]'' | | 1875 | 1956 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7124 | | ''[[:d:Q23806561|Mary Penry]]'' | | 1735 | 1804 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 7125 | | ''[[:d:Q23806567|Robert Francis Jenner]]'' | | 1802 | 1860 | ''[[:d:Q7983058|Wenvoe Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 7126 | [[Ficheru:Gwilym Gwent, aka William Aubrey Williams.tiff|center|128px]] | ''[[:d:Q23806569|Gwilym Gwent]]'' | | 1834 | 1891 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7127 | | ''[[:d:Q23822310|Jane Helen Rowlands]]'' | | 1891 | 1955 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 7128 | | ''[[:d:Q23822716|William Bassett]]'' | | 1507 | 1586 | ''[[:d:Q7083449|Old Beaupre Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 7129 | | ''[[:d:Q23833023|Lowri Gwilym]]'' | | 1954 | 2010 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7130 | | ''[[:d:Q23856670|Ellis Pierce]]'' | | 1841 | 1912 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 7131 | [[Ficheru:Miss Ellen Hughes, Llanengan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23900939|Ellen Hughes]]'' | | 1862 | 1927 | ''[[:d:Q3400567|Llanengan]]'' |- | style='text-align:right'| 7132 | [[Ficheru:Emilia Baeyertz.png|center|128px]] | ''[[:d:Q23900940|Emilia Baeyertz]]'' | misionera galesa (1842–1926) | 1842 | 1926 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7133 | [[Ficheru:TaliEsenMorgan.tiff|center|128px]] | ''[[:d:Q23901617|Tali Esen Morgan]]'' | músicu galés (1858–1941) | 1858 | 1941 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7134 | | ''[[:d:Q23913585|Joseph Arthur Hamilton Beresford]]'' | | 1861 | 1952 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 7135 | | ''[[:d:Q23924666|Thomas Roberts]]'' | pastor galés (1902–1983) | 1902 | 1983 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7136 | | ''[[:d:Q23945387|Brian Andrew Hills]]'' | fisiólogu galés (1934–2006) | 1934 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7137 | | ''[[:d:Q23948107|Richard James Thomas]]'' | | 1908 | 1976 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7138 | | ''[[:d:Q23948108|George Percival Spooner]]'' | | 1850 | 1917 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 7139 | [[Ficheru:Alfred Week Szlumper.png|center|128px]] | ''[[:d:Q23988324|Alfred Weeks Szlumper]]'' | inxenieru galés (1858–1934) | 1858 | 1934 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 7140 | | ''[[:d:Q23988325|Sara Maria Saunders]]'' | | 1864 | 1939 | ''[[:d:Q29496455|Cwrt Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7141 | | ''[[:d:Q23988345|Margaret Townsend Jenkins]]'' | | 1843 | 1923 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7142 | | ''[[:d:Q23988354|Richard Hersee]]'' | | 1867 | 1922 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7143 | | ''[[:d:Q23988353|John Edward Davies]]'' | | 1862 | 1912 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7144 | | ''[[:d:Q23988358|William Roberts Jones]]'' | | 1870 | 1938 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7145 | | ''[[:d:Q23988356|Richard Owen Jones]]'' | | 1867 | 1936 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7146 | | ''[[:d:Q23988357|William P. Jones]]'' | | 1870 | 1953 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7147 | [[Ficheru:Anne Ceridwen Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23988363|Anne Ceridwen Rees]]'' | | 1874 | 1905 | ''[[:d:Q13130710|Pentre Gwenlais]]'' |- | style='text-align:right'| 7148 | | ''[[:d:Q23988364|David Morral Lewis]]'' | | 1864 | 1925 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7149 | | ''[[:d:Q23988390|John Owen Vaughan]]'' | | 1863 | 1952 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7150 | | ''[[:d:Q23988391|Price White]]'' | | 1873 | 1952 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7151 | | ''[[:d:Q23988388|Joseph Hudson Turner]]'' | | 1872 | 1937 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7152 | | ''[[:d:Q23991131|Elvet Collins]]'' | | 1902 | 1977 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 7153 | | ''[[:d:Q23991128|Dai Collier]]'' | | 1894 | 1972 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 7154 | [[Ficheru:Dr John Arthur Eyton-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23991142|John Arthur Eyton-Jones]]'' | | 1860 | 1940 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7155 | | ''[[:d:Q23991140|Fred Dewey]]'' | | 1898 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7156 | | ''[[:d:Q23991147|George Godding]]'' | | 1896 | 1960 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7157 | | ''[[:d:Q23991144|William Tanat Foulkes]]'' | | 1863 | 1937 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7158 | | ''[[:d:Q23991152|Uriah Goodwin]]'' | | 1859 | 1924 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7159 | | ''[[:d:Q23991172|Abel Hayes]]'' | | 1866 | 1941 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7160 | | ''[[:d:Q23991193|Malcolm Hersee]]'' | | 1864 | 1922 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7161 | | ''[[:d:Q23991269|Billy Hole]]'' | | 1897 | 1983 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7162 | [[Ficheru:Abel-hughes-1894.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23991334|Abel Hughes]]'' | | 1869 | 1946 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7163 | | ''[[:d:Q23991354|Iorwerth Hughes]]'' | | 1925 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7164 | | ''[[:d:Q23991373|John Iorweth Hughes]]'' | | 1913 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7165 | | ''[[:d:Q23991396|Jack Humphreys]]'' | | 1920 | 1954 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 7166 | | ''[[:d:Q23991430|Reuben Humphreys]]'' | | 1866 | 1900 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7167 | | ''[[:d:Q23991651|Mal Lucas]]'' | | 1938 | 2024 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7168 | | ''[[:d:Q23991663|Tudor Martin]]'' | | 1904 | 1979 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7169 | | ''[[:d:Q23991660|Bert Lumberg]]'' | | 1901 | 1986 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7170 | | ''[[:d:Q23991670|Ernie Morley]]'' | | 1901 | 1975 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7171 | | ''[[:d:Q23991668|Harry Millership]]'' | | 1889 | 1959 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7172 | | ''[[:d:Q23991674|Albert Pryce-Jones]]'' | | 1870 | 1946 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 7173 | [[Ficheru:W E Pryce-Jones Newtown 1895.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23991675|William Pryce-Jones]]'' | | 1867 | 1949 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7174 | | ''[[:d:Q23991682|Herbert Sisson]]'' | | 1862 | 1891 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7175 | | ''[[:d:Q23991683|Sid Thomas]]'' | | 1919 | 2012 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7176 | | ''[[:d:Q23991681|Frank Scrine]]'' | | 1925 | 2001 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7177 | [[Ficheru:Harry Trainer in 1896.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23991687|Harry Trainer]]'' | | 1873 | 1924 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7178 | | ''[[:d:Q23991688|Jim Vaughan]]'' | | 1868 | 1900 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7179 | | ''[[:d:Q23991689|Alfred Ernest Watkins]]'' | futbolista británicu | 1878 | 1957 | ''[[:d:Q6661879|Llanwnnog]]'' |- | style='text-align:right'| 7180 | | ''[[:d:Q23991695|George Woosnam]]'' | | 1860 | 1935 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7181 | | ''[[:d:Q24004546|Wendy Williams]]'' | | 1942 | 2012 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7182 | [[Ficheru:Margaret Phillips in Tales of Tomorrow (The Evil Within).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24004608|Margaret Phillips]]'' | | 1923 | 1984 | ''[[:d:Q4923811|Blaengwrach]]'' |- | style='text-align:right'| 7183 | | ''[[:d:Q24004662|Fred Cook]]'' | | 1902 | 1966 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7184 | | ''[[:d:Q24004663|Charles Edwards]]'' | | 1854 | 1943 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7185 | | ''[[:d:Q24004660|Edward Bowen]]'' | | 1858 | 1923 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7186 | | ''[[:d:Q24004664|Henry Edwards]]'' | | 1856 | 1913 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7187 | | ''[[:d:Q24004671|Albert Jones]]'' | | 1883 | 1963 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7188 | [[Ficheru:Tom Hewitt Wales International.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24004668|Tom Hewitt]]'' | | 1889 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7189 | | ''[[:d:Q24004669|Arthur Hughes]]'' | | 1884 | 1970 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7190 | | ''[[:d:Q24004675|John Jones]]'' | | 1860 | 1902 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7191 | | ''[[:d:Q24004673|Jeffrey Jones]]'' | | 1886 | 1976 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7192 | | ''[[:d:Q24004676|Billy Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés (1886–1956) | 1886 | 1956 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7193 | | ''[[:d:Q62468253|Samuel Bevan]]'' | | 1816 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7194 | | ''[[:d:Q65923146|Charles H. Williams]]'' | | 1822 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 7195 | | ''[[:d:Q60764297|Edward Phillips]]'' | | 1883 | 1915 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7196 | | ''[[:d:Q60842075|Grace Roberts]]'' | médica d&#39;Estaos Xuníos (1843–1899) | 1843 | 1899 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7197 | | ''[[:d:Q61107860|Andrew Thomas]]'' | llocutor radiofónicu británicu (1967–2020) | 1967 | 2020 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 7198 | | ''[[:d:Q61107892|O. M. Lloyd]]'' | | 1910 | 1980 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 7199 | | ''[[:d:Q61107977|Guto Roberts]]'' | | 1925 | 1999 | ''[[:d:Q29483949|Isallt-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7200 | [[Ficheru:Corffddelw - effigy of Meurig ap Ynyr Fychan, Nannau 14.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q61107990|Meurig ap Ynyr Fechan]]'' | | 1315 | 1347 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7201 | | ''[[:d:Q61122449|Henry Baird]]'' | | 1878 | 1950 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7202 | | ''[[:d:Q61341106|Joseph Herbert Morcom]]'' | | 1871 | 1942 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7203 | | ''[[:d:Q61473813|John David Spillane]]'' | | 1909 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7204 | | ''[[:d:Q61595023|Haydn Jones]]'' | | 1946 | 2010 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 7205 | | ''[[:d:Q61607699|Morgan Nicholas]]'' | | 1895 | 1963 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 7206 | | ''[[:d:Q61697219|Helena Jones]]'' | | 1870 | 1946 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7207 | | ''[[:d:Q61698489|Denys Jones]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2003 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7208 | | ''[[:d:Q61739647|Ian Sutherland]]'' | | 1935 | 1999 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 7209 | | ''[[:d:Q61742592|Joe Price]]'' | | 1928 | 1992 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7210 | | ''[[:d:Q61781833|David Brian Barrett]]'' | | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 7211 | | ''[[:d:Q61842520|Llewellyn Morgan]]'' | | 1909<br/>1905 | 1979 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7212 | | ''[[:d:Q61855944|William Dickinson]]'' | | 1889 | 1948 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7213 | | ''[[:d:Q61857237|Jimmy Jones]]'' | | 1919 | 1976 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 7214 | | ''[[:d:Q61868466|Ruth Price]]'' | | 1924 | 2019 | ''[[:d:Q6787320|Mathry]]'' |- | style='text-align:right'| 7215 | | ''[[:d:Q61882790|Herbert Jones]]'' | futbolista británicu (1929-) | 1929 | 2020 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 7216 | | ''[[:d:Q61890333|Arthur Hawkins]]'' | | 1883 | 1961 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7217 | | ''[[:d:Q61964521|Denis John Williams]]'' | | 1908 | 1990 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7218 | | ''[[:d:Q62006906|Selwyn Pemberton]]'' | futbolista galés (1928–2005) | 1928 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7219 | | ''[[:d:Q62084118|Irving Davies]]'' | | 1926 | 2002 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7220 | | ''[[:d:Q62102936|Pryce Hughes]]'' | | 1687 | 1715 | ''[[:d:Q13129655|Llanllugan]]'' |- | style='text-align:right'| 7221 | | ''[[:d:Q62359670|David Edwards]]'' | futbolista galés (1925–2001) | 1925 | 2001 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 7222 | [[Ficheru:Fruits of the Lima Market Folding Watercolor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q62514794|Dorothea Eliza Smith]]'' | | 1804 | 1864 | ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 7223 | | ''[[:d:Q62567115|Reg Turnell]]'' | | | 1917 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7224 | | ''[[:d:Q62588463|Stan Weaver]]'' | | 1890 | 1973 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7225 | | ''[[:d:Q62648180|David Roberts]]'' | | 1820 | 1872 | ''[[:d:Q3398858|Talybont]]'' |- | style='text-align:right'| 7226 | | ''[[:d:Q62655912|Harry Hollis]]'' | | 1913 | 1982 | ''[[:d:Q3405926|Deeside]]'' |- | style='text-align:right'| 7227 | | ''[[:d:Q62689812|Donald Webley]]'' | | 1916 | 1990 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7228 | | ''[[:d:Q62847549|Mal Rees]]'' | futbolista británicu | 1924 | 2003 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7229 | | ''[[:d:Q62857954|David Lambert]]'' | | 1939 | 2016 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 7230 | | ''[[:d:Q62923789|Margarette "Peggy" Golding]]'' | | 1881 | 1939 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 7231 | | ''[[:d:Q63036264|David Arthur Davies]]'' | | 1913 | 1990 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7232 | | ''[[:d:Q63041675|Howell Moore-Gwyn]]'' | | 1886 | 1956 | ''[[:d:Q5318606|Dyffryn Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 7233 | | ''[[:d:Q63155536|Samuel Aston]]'' | | 1792 | 1848 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7234 | | ''[[:d:Q63160970|Alfred Ernest Owen]]'' | | 1869 | 1929 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7235 | [[Ficheru:Hugh Mortimer Eyton-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63242185|Hugh Eyton-Jones]]'' | | 1863 | 1943 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7236 | | ''[[:d:Q63341983|Nancie Colling]]'' | | 1919 | 2020 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 7237 | | ''[[:d:Q63351722|John Blatchly]]'' | | 1932 | 2015 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7238 | | ''[[:d:Q63376732|Graham J. Durant]]'' | inventor d&#39;Estaos Xuníos (1934–2009) | 1934 | 2009 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7239 | [[Ficheru:Konfirmasjonsbilde av Agnes Gude - Theodor Schuhmann & Sohn - Gudesamlingen - Norsk Folkemuseum - NF.27080-051.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63384576|Agnes Charlotte Gude]]'' | dibuxante noruega | 1863 | 1929 | [[Betws-y-Coed]] |- | style='text-align:right'| 7240 | | ''[[:d:Q63827261|Mari Griffith]]'' | | 1940 | 2019 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 7241 | | ''[[:d:Q63869654|Allan Watson]]'' | | 1944 | 2024 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 7242 | | ''[[:d:Q63871177|Mably Owen]]'' | | 1912 | 1969 | ''[[:d:Q13635744|Heath]]'' |- | style='text-align:right'| 7243 | [[Ficheru:Kate Williams Evans c1890.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64005542|Kate Williams Evans]]'' | | 1866 | 1961 | ''[[:d:Q3395924|Llansanffraid-ym-Mechain]]'' |- | style='text-align:right'| 7244 | | ''[[:d:Q64006439|Ronald Niebour]]'' | | 1903 | 1972 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7245 | | ''[[:d:Q64374426|Jimmy Ithell]]'' | | 1959 | 1986 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 7246 | | ''[[:d:Q64485247|William Davies]]'' | | 1820 | 1900 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7247 | | ''[[:d:Q64624167|Ray Williams]]'' | | 1951 | 2016 | ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]'' |- | style='text-align:right'| 7248 | | ''[[:d:Q64685572|Josephine Elizabeth Campbell]]'' | | 1860 | 1921 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7249 | | ''[[:d:Q64685648|Naunton Wingfield Davies]]'' | | 1851 | 1925 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7250 | | ''[[:d:Q64685707|Clotworthy Gillmor]]'' | | 1818 | 1886 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7251 | [[Ficheru:Caroline-Gifford-Phillipson-ne-Lethbridge-Mrs-CG-Phillipson (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64685864|Caroline Gifford Phillipson]]'' | | 1823 | 1893 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7252 | | ''[[:d:Q64685882|Daisy Hugh Pryce]]'' | | 1862 | 1921 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 7253 | | ''[[:d:Q64685883|Gwendolen Pryce]]'' | | 1868 | 1934 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 7254 | | ''[[:d:Q64685888|Catherine Emily Blanche Randolph]]'' | | 1839 | 1884 | ''[[:d:Q3395336|Gwrych Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 7255 | | ''[[:d:Q64685923|Henry George Sturkey]]'' | | 1824 | 1875 | ''[[:d:Q7837893|Tregynon]]'' |- | style='text-align:right'| 7256 | | ''[[:d:Q64685943|John Montmorency Tucker]]'' | | 1780 | 1852 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7257 | | ''[[:d:Q64705104|Ifan Prys Edwards]]'' | | 1942 | 2020 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7258 | [[Ficheru:George William Harris (1872-1964) in 1918.png|center|128px]] | ''[[:d:Q64795912|George William Harris]]'' | | 1872 | 1964 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 7259 | | ''[[:d:Q64814802|Barbara M. Middlehurst]]'' | | 1915 | 1995 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7260 | | ''[[:d:Q64876104|Percy James]]'' | | 1917 | 1993 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 7261 | | ''[[:d:Q64919712|George Brooke]]'' | | 1913 | 1993 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 7262 | | ''[[:d:Q64986130|Chris Reynolds]]'' | | 1960 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7263 | | ''[[:d:Q65031279|Keith Matthews]]'' | futbolista británicu | 1934 | 2008 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7264 | [[Ficheru:Final 1mb Robert for book mayor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q65041352|Robert Stanley]]'' | | 1828 | 1911 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7265 | | ''[[:d:Q65044903|Charles Jones]]'' | | 1893 | 1960 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7266 | | ''[[:d:Q65058631|Richard Davies]]'' | | 1862 | 1938 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 7267 | | ''[[:d:Q65122752|William Ingram]]'' | escritor británicu | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 7268 | | ''[[:d:Q65295002|Tim Morgan]]'' | arqueólogu británicu | 1949 | 2019 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7269 | [[Ficheru:Portrait of Ioan Pedr (4670577).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q65297132|John Peter]]'' | | 1833 | 1877 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7270 | | ''[[:d:Q65517696|Gwilym Owen]]'' | | 1931 | 2019 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 7271 | | ''[[:d:Q65550443|James Crisp]]'' | | 1927 | 2005 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 7272 | | ''[[:d:Q65557110|Edgar Watkins]]'' | | 1887 | 1960 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 7273 | | ''[[:d:Q65593860|Stanley Leigh]]'' | | 1901 | 1986 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7274 | | ''[[:d:Q65642051|Ernest Leigh]]'' | | 1895 | 1960 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7275 | | ''[[:d:Q65705995|Jackie Pottinger]]'' | | 1913 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7276 | | ''[[:d:Q65735824|Ivor Vice]]'' | | 1929 | 2005 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7277 | | ''[[:d:Q65735847|Glyn Hopkins]]'' | | 1928 | 2023 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7278 | | ''[[:d:Q65745228|Percy May]]'' | ximnasta artísticu británicu | 1927 | 1977 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7279 | | ''[[:d:Q65786419|Cissy Davies]]'' | | 1932 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7280 | | ''[[:d:Q65786800|Pat Evans]]'' | ximnasta artística británica | 1926 | 2020 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7281 | | ''[[:d:Q65920326|Bruce Godfrey Hyde]]'' | | 1925 | 2014 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 7282 | | ''[[:d:Q65929278|Lew Evans]]'' | | 1919 | 2017 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 7283 | | ''[[:d:Q65929299|Joseph Barnett]]'' | llevantador de peses británicu (1920–1999) | 1920 | 1999 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7284 | | ''[[:d:Q65948591|Agnes Davies]]'' | xugadora de snooker galesa (1920–2011) | 1920 | 2011 | ''[[:d:Q13131207|Saron]]'' |- | style='text-align:right'| 7285 | | ''[[:d:Q65969957|John Mulhall]]'' | | 1938 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7286 | | ''[[:d:Q66023521|Pat Perks]]'' | | 1940 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7287 | | ''[[:d:Q66108081|Andrew Marvell]]'' | | 1896 | 1985 | ''[[:d:Q13128380|Felin-gwm]]'' |- | style='text-align:right'| 7288 | | ''[[:d:Q66124299|Edith Parnell]]'' | | 1913 | 1938 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7289 | | ''[[:d:Q66125144|Ossie Evans]]'' | | 1916 | 1986 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7290 | | ''[[:d:Q66133297|Agnes Twiston Hughes]]'' | | 1895 | 1981 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7291 | | ''[[:d:Q66198004|Graham Bent]]'' | | 1945 | 2002 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 7292 | | ''[[:d:Q131323970|Aaron Rees]]'' | | 1886 | 1950 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 7293 | | ''[[:d:Q131323971|Bill Morris]]'' | | 1894 | 1967 | ''[[:d:Q3405637|Cwmtillery]]'' |- | style='text-align:right'| 7294 | | ''[[:d:Q131327721|Jim Jones]]'' | | 1893 | 1934 | ''[[:d:Q4667111|Abergwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 7295 | | ''[[:d:Q131342512|Thomas Stanley Thomas]]'' | | 1917 | 2015 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 7296 | | ''[[:d:Q131358247|Diane Tammes]]'' | | 1942 | 2020 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 7297 | [[Ficheru:Caniadau Barlwydon Llyfr 1 (page 4 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q131444573|Robert John Davies]]'' | | 1853 | 1930 | ''[[:d:Q24182555|Llidiardau]]'' |- | style='text-align:right'| 7298 | | ''[[:d:Q131538921|Laurie Webb]]'' | | 1924 | 2026 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7299 | | ''[[:d:Q131546145|Mary Keir]]'' | | 1912 | 2024 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 7300 | [[Ficheru:Harry Douglass Blessley (3a).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q131628715|Harry Douglas Blessley]]'' | | 1873 | 1928 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7301 | [[Ficheru:Edward Jenkin Williams (2a).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q131631312|Edward Jenkin Williams]]'' | | 1864 | 1910 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7302 | | ''[[:d:Q131685576|Joseph Eaton]]'' | | 1679 | 1748 | ''[[:d:Q13130353|Nantmel]]'' |- | style='text-align:right'| 7303 | | ''[[:d:Q131700949|Alice Margaret Evans]]'' | | 1927 | 1981 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7304 | | ''[[:d:Q131740105|George Ellis]]'' | | 1837 | 1928 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7305 | | ''[[:d:Q131749206|Walter Vaughan]]'' | | 1865 | 1922 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7306 | | ''[[:d:Q131915214|John Matthew Jones]]'' | | 1828 | 1888 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 7307 | | ''[[:d:Q131915215|Zoe Hunter]]'' | | 1940 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7308 | | ''[[:d:Q132052207|Sylvia Gyde]]'' | | 1936 | 2024 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 7309 | | ''[[:d:Q132175478|Roger Hopkins]]'' | | 1775 | 1847 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 7310 | | ''[[:d:Q132179728|Ainsleigh Davies]]'' | | 1944 | 2002 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7311 | | ''[[:d:Q132467967|Thomas J. Egan]]'' | | 1842 | 1914 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7312 | | ''[[:d:Q133056096|Hirwen Jones]]'' | | 1857 | 1928 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 7313 | | ''[[:d:Q133215137|William P. Hutchins]]'' | | 1883 | 1941 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7314 | [[Ficheru:Selwyn Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q133269721|Selwyn Williams]]'' | | 1945 | 2025 | ''[[:d:Q12306663|Conwy Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 7315 | | ''[[:d:Q133289691|Maggie Eisner]]'' | | 1947 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7316 | | ''[[:d:Q133460164|Lucy Dickenson]]'' | | 1980 | 2012 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7317 | | ''[[:d:Q133592243|Charles Stuart Murrell]]'' | | 1912 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7318 | | ''[[:d:Q133771731|Timothy Lewis]]'' | | 1940 | 2025 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 7319 | | ''[[:d:Q133836929|Joseph Abraham Douglas]]'' | | 1797 | 1866 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 7320 | | ''[[:d:Q133932953|John Evans]]'' | | 1830 | 1883 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 7321 | [[Ficheru:Revd David Jones (Druisyn, 1840-1902) NLW3363086.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q133933489|David Jones]]'' | | 1840 | 1902 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 7322 | | ''[[:d:Q133933910|Methuselah Thomas]]'' | | 1803 | 1875 | ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 7323 | | ''[[:d:Q134008614|Edith Penissa Wills]]'' | | 1913 | 1994 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 7324 | | ''[[:d:Q134028629|Jonah Roberts]]'' | | 1827 | 1905 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7325 | [[Ficheru:Revd R Mawddwy Jones NLW3365332.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134028852|Richard Mawddwy Jones]]'' | | 1839 | 1922 | ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7326 | [[Ficheru:Revd Hugh James, Llansanffraid-ym-Mechain (1809-75) NLW3365290.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134029200|Hugh James]]'' | | 1809 | 1875 | ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7327 | [[Ficheru:Revd Cadfwlch Davies, St Clears NLW3365286.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134029286|David Cadfwlch Davies]]'' | | 1863 | 1933 | ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]'' |- | style='text-align:right'| 7328 | [[Ficheru:Revd S Edwards, Machynlleth (1867) NLW3365285.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134041160|Samuel Edwards]]'' | | 1814 | 1872 | ''[[:d:Q20597374|Glandŵr]]'' |- | style='text-align:right'| 7329 | [[Ficheru:Revd D Oliver, Twrgwyn (CM) NLW3365257.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134043914|David Oliver]]'' | | 1828 | 1913 | ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7330 | [[Ficheru:Revd J C Evans, Lampeter (CM) NLW3365256.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134045431|John Charles Evans]]'' | | 1858 | 1924 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 7331 | [[Ficheru:Revd H Morgans, Sammah (Cwmlline, A) NLW3365073.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134046625|Hugh Morgans]]'' | | 1799 | 1880 | ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 7332 | [[Ficheru:Mrs Morgans, Sammah (Cwmlline) NLW3365072.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134049818|Rebeccah Morgans]]'' | | 1805 | 1883 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7333 | [[Ficheru:John Elias, Tre'r-gof NLW3364434.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134060407|John Elias]]'' | | 1800 | 1875 | ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]'' |- | style='text-align:right'| 7334 | [[Ficheru:Robert Hughes (Glan Collen, 1832?- ) NLW3364240.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134061511|Robert Hughes]]'' | | 1823 | 1914 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 7335 | [[Ficheru:Revd David C Harris (Caeronwy, 1846-85) NLW3364223.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134061758|David C Harris]]'' | | 1844 | 1885 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 7336 | [[Ficheru:John Davies (Einion Ddu, 1819-1906) NLW3364236.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134062771|John Davies]]'' | | 1819 | 1906 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7337 | [[Ficheru:William Jones (Ffestinfab, fl 1872-1915) NLW3364230.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134063673|William Jones]]'' | | 1840 | 1908 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 7338 | [[Ficheru:Ab Madoc (William Tudor ap Madock, 1844?-1916) NLW3364225.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134065079|William Tudor ap Madock]]'' | | 1844 | 1916 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 7339 | [[Ficheru:Dr Walker, Corwen NLW3364175.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134066009|James Richard Walker]]'' | | 1824 | 1890 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7340 | [[Ficheru:Henry Jones Williams (Plenydd, 1844-1926) NLW3364264.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134066578|Henry Jones Williams]]'' | | 1844 | 1926 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 7341 | [[Ficheru:Portrait of John Williams, 'Llenor o'r Llwyni' (4671208).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134086517|John Williams]]'' | | 1826 | 1909 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 7342 | [[Ficheru:Revd Selwyn Davies, Swansea NLW3365250.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134100282|William Selwyn Davies]]'' | | 1846 | 1884 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7343 | [[Ficheru:In memory of the Rev John Lewis, Birmingham.. NLW3365213.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134100413|John Lewis]]'' | | 1821 | 1871 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 7344 | [[Ficheru:Revd Evan Peter, Y Bala (MC) NLW3360974.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134100492|Evan Peter]]'' | | 1821 | 1887 | ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]'' |- | style='text-align:right'| 7345 | [[Ficheru:Revd Briwnant Evans, Llangurig (CM) NLW3365158.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134100779|Thomas Briwnant Evans]]'' | | 1854 | 1892 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7346 | [[Ficheru:Lydia Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134103132|Lydia Jones]]'' | | 1797 | 1888 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7347 | | ''[[:d:Q134308667|Janet Richardson Armstrong]]'' | | 1885 | 1973 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 7348 | | ''[[:d:Q134308678|Charlotte Bacon]]'' | | 1884 | 1976 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7349 | [[Ficheru:Mr Pengwern Jones NLW3363693.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134346679|John Pengwern Jones]]'' | | 1860 | 1927 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 7350 | [[Ficheru:Miss Powell (later Mrs Pengwern Jones) NLW3363695.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134346718|Jane Powell]]'' | | 1866 | 1888 | ''[[:d:Q13130796|Pont-faen]]'' |- | style='text-align:right'| 7351 | [[Ficheru:Revd J H Symond, Tywyn (CM) NLW3365104.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134354116|John Hughes Symonds]]'' | | 1832 | 1921 | ''[[:d:Q16071047|Clocaenog]]'' |- | style='text-align:right'| 7352 | [[Ficheru:Revd Roberts, Pentrefoelas NLW3365059.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134355524|Richard William Roberts]]'' | | 1821 | 1889 | ''[[:d:Q15242552|Llanddyfnan]]'' |- | style='text-align:right'| 7353 | [[Ficheru:Revd Rhys Harries, Narberth NLW3364519.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134370749|Rhys Harries]]'' | | 1863 | 1940 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7354 | [[Ficheru:Revd David Daniel Walters (Gwallter Ddu, 1862-1934)(Cong) NLW3362429.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134371396|David Daniel Walters]]'' | | 1862 | 1934 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 7355 | [[Ficheru:Revd Noah Stephens, Liverpool NLW3362440.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134373523|Noah Stephens]]'' | | 1823 | 1874 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7356 | [[Ficheru:Revd Francis Jones, Abergele NLW3363287.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134373878|Francis Jones]]'' | | 1834 | 1913 | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 7357 | [[Ficheru:Revd Newton, Eglwys-bach (W) NLW3362938.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134385487|George Talalun Newton]]'' | | 1853 | 1907 | ''[[:d:Q5623565|Gwernymynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7358 | [[Ficheru:Revd Ellis Hughes, Pen-maen (Cong) NLW3364489.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134394942|Ellis Hughes]]'' | | 1811 | 1881 | ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7359 | [[Ficheru:Revd William Rees Williams, vicar of Gyffylliog and family NLW3364466.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134395364|William Rees Williams]]'' | | 1815 | 1900 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7360 | [[Ficheru:Revd William George Jenkins, vicar of Llandysul (Cer) NLW3364456.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134395517|William George Jenkins]]'' | | 1829 | 1903 | ''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7361 | [[Ficheru:Revd J Robinson, Llansilin NLW3364364.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134395634|John Robinson]]'' | | 1814 | 1886 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 7362 | [[Ficheru:Revd H Gwerfyl James (Spinther's brother) NLW3364319.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134395716|Humphrey Gwerfyl James]]'' | | 1839 | 1909 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 7363 | [[Ficheru:Revd Myfenydd Morgan, Llandudoch NLW3364094.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134395805|John Myfenydd Morgan]]'' | | 1852 | 1916 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 7364 | [[Ficheru:My mother (sitting) Shan y Lliwdy and Bontfaen maid (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134444485|Jane Thomas]]'' | | 1794 | 1870 | ''[[:d:Q13126981|Cellan]]'' |- | style='text-align:right'| 7365 | [[Ficheru:Revd John Matthews, Neath NLW3364302.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134444853|John Mathews]]'' | | 1810 | 1880 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7366 | [[Ficheru:Revd H Ellis (1868) (Llangwm, Cong?) NLW3364083.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134444947|Humphrey Ellis]]'' | | 1811 | 1893 | ''[[:d:Q107033050|Tŷ-nant]]'' |- | style='text-align:right'| 7367 | [[Ficheru:Revd Ishmael Evans (W) NLW3362932.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134445081|Ishmael Evans]]'' | | 1843 | 1922 | ''[[:d:Q13129662|Llannerch-y-môr]]'' |- | style='text-align:right'| 7368 | [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch R Bonner .. NLW3362875.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134445102|Richard Bonner]]'' | | 1788 | 1867 | ''[[:d:Q6661367|Llanferres]]'' |- | style='text-align:right'| 7369 | [[Ficheru:Rev R T Owen (W) NLW3362941.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134445155|Robert Thomas Owen]]'' | | 1842 | 1871 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 7370 | [[Ficheru:Revd W Emlyn Jones (Cong) (?) NLW3364048.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134476090|William Emlyn Jones]]'' | | 1842 | 1914 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7371 | [[Ficheru:Revd John Bartley (W) NLW3362841.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134477425|John Bartley]]'' | | 1805 | 1884 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 7372 | | ''[[:d:Q134481562|John Wyndham Lewis]]'' | | 1837 | 1895 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 7373 | | ''[[:d:Q134481728|James Donne]]'' | | 1822 | 1908 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7374 | [[Ficheru:Revd. Daniel Jenkyns (1815?-1884), Capel y Babell, Cwmfelinfach NLW3362548.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134487387|Daniel Jenkyns]]'' | | 1815 | 1884 | ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]'' |- | style='text-align:right'| 7375 | [[Ficheru:Revd Abel Green (copy) NLW3362180.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134487580|Abel Green]]'' | | 1816 | 1874 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 7376 | [[Ficheru:Revd William Morris, Rhuddlan (CM) NLW3361068.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134488243|William Morris]]'' | | 1803 | 1879 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 7377 | [[Ficheru:William J Richards, Glandyfi (1901-1951).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134644535|William J Richards]]'' | | 1901 | 1951 | ''[[:d:Q4667115|Aberhosan]]'' |- | style='text-align:right'| 7378 | | ''[[:d:Q134649880|Valmai Jones]]'' | | 1910 | 1994 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7379 | | ''[[:d:Q134706818|Katherine Charis Davies]]'' | | 1875 | 1949 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 7380 | | ''[[:d:Q134706819|Laura Katharine Davies]]'' | | 1876 | 1967 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7381 | | ''[[:d:Q134709314|John Penry Hyde 'Luxor' Price]]'' | | 1874 | 1950 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7382 | | ''[[:d:Q134713674|Islwyn Beynon]]'' | | 1920 | 2005 | ''[[:d:Q7227990|Pont Henri]]'' |- | style='text-align:right'| 7383 | | ''[[:d:Q134786484|John Jones]]'' | | 1753 | 1823 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 7384 | | ''[[:d:Q134808292|Ebenezer Curig Davies]]'' | | 1895 | 1981 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 7385 | | ''[[:d:Q134958650|Florence Margaret Sarah Price]]'' | | 1880 | 1957 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 7386 | | ''[[:d:Q134958653|Laura Williams Pugh]]'' | | 1875 | 1926 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7387 | | ''[[:d:Q134958658|Myfanwy Dyfed Rees]]'' | | 1883 | 1951 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7388 | | ''[[:d:Q134959079|Frances Edwards]]'' | | 1838 | 1921 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7389 | | ''[[:d:Q134972267|Jane Jones]]'' | | 1828 | 1878 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 7390 | | ''[[:d:Q134978997|Morgan Davies]]'' | | 1804 | 1867 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7391 | | ''[[:d:Q135000709|Linda Llewellyn]]'' | | 1912 | 1943 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 7392 | | ''[[:d:Q66289592|Edward Battiscombe]]'' | | 1874 | 1970 | ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]'' |- | style='text-align:right'| 7393 | | ''[[:d:Q66305732|Ron Wynn]]'' | | 1923 | 1983 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7394 | | ''[[:d:Q66310007|Ifor Morris Thomas]]'' | | 1909 | 1985 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7395 | | ''[[:d:Q66311283|Ethel Mary Hartland]]'' | | 1875 | 1964 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7396 | [[Ficheru:Maysie Burlingham 1915.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66317458|Mrs Pender Chalmers]]'' | | 1894 | 1982 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 7397 | | ''[[:d:Q66360802|Michael Lea Thomas]]'' | | 1927 | 1992 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7398 | | ''[[:d:Q66360907|William James Rees]]'' | | 1914 | 1995 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 7399 | | ''[[:d:Q66441769|Esmé Dodderidge]]'' | escritora británica | 1916 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7400 | | ''[[:d:Q66606917|Willie Llewelyn]]'' | | 1868 | 1893 | ''[[:d:Q4667051|Aberdulais]]'' |- | style='text-align:right'| 7401 | | ''[[:d:Q66660980|Veronica Milligan]]'' | | 1926 | 1989 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7402 | | ''[[:d:Q66692898|William Collins]]'' | | 1848 | 1932 | ''[[:d:Q13127047|Cheriton]]'' |- | style='text-align:right'| 7403 | [[Ficheru:Nora M. Finn (1866-1898) circa 1895.png|center|128px]] | ''[[:d:Q66694580|Nora M. Finn]]'' | | 1865 | 1898 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7404 | | ''[[:d:Q106669233|Herbert Forsdike]]'' | xinecólogu británicu (1875–1942) | 1875 | 1942 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7405 | | ''[[:d:Q106697312|Patricia Bellotti]]'' | | 1931 | 2017 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7406 | [[Ficheru:Mrs Packe c1875.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106705757|Emma Packe]]'' | | 1840 | 1914 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 7407 | | ''[[:d:Q106716134|Caroline Orr]]'' | | 1862 | 1945 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 7408 | | ''[[:d:Q106763028|Mervyn Davies]]'' | xuez británicu (1918–2015) | 1918 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7409 | | ''[[:d:Q106823039|Gwynfryn Morgan Daniel]]'' | | 1904 | 1960 | ''[[:d:Q4980820|Bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 7410 | | ''[[:d:Q106827606|Geoffrey Jones]]'' | xuez británicu (1928–2014) | 1928 | 2014 | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 7411 | | ''[[:d:Q106959770|Samuel Islwyn Evans]]'' | | 1914 | 1999 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 7412 | | ''[[:d:Q107127836|Nick Laughland]]'' | | 1951 | 2020 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 7413 | | ''[[:d:Q107182198|Frederick George Albert Stuckey]]'' | | 1870 | 1937 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7414 | | ''[[:d:Q107182592|Elizabeth Jones-Sifford]]'' | | 1861 | 1925 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7415 | [[Ficheru:Gerald Williams, nai Hedd Wyn, y tu allan i'r Ysgwrn (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107207795|Gerald Williams]]'' | agricultor galés (1928–2021) | 1928 | 2021 | ''[[:d:Q10959753|Yr Ysgwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 7416 | | ''[[:d:Q107220523|Philip Harrhy Jones]]'' | | 1931 | 1994 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7417 | | ''[[:d:Q107242293|John T. Davies]]'' | | 1881 | 1938 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7418 | | ''[[:d:Q107341053|Morris Baron Cohen]]'' | | 1900 | 1972 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7419 | | ''[[:d:Q107363545|Wyndham Edwards]]'' | | 1892 | 1961 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 7420 | [[Ficheru:Evan Pierce. Mezzotint by S. W. Reynolds, junior, 1849, afte Wellcome V0006595.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107366865|Evan Pierce]]'' | | | 1895 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7421 | | ''[[:d:Q107368806|Percy Baker]]'' | | 1880 | 1957 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7422 | | ''[[:d:Q107370884|Wyn Jones]]'' | | 1959 | 2021 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 7423 | | ''[[:d:Q107394161|Daniel Tudor]]'' | | 1866 | 1928 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 7424 | | ''[[:d:Q107407076|William Lloyd Phillips]]'' | | 1881 | 1966 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7425 | | ''[[:d:Q107411765|Albert Hawkins]]'' | | 1886 | 1969 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 7426 | | ''[[:d:Q107464879|Billy Poyntz]]'' | | 1894 | 1966 | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 7427 | | ''[[:d:Q107485959|Edward Robarts]]'' | marineru galés (1770–1832) | 1770 | 1832 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 7428 | | ''[[:d:Q107500567|Douglas C. Fox]]'' | | 1906 | 1979 | [[Betws-y-Coed]] |- | style='text-align:right'| 7429 | | ''[[:d:Q107504366|Gordon K. Lewis]]'' | historiador británicu | 1919 | 1991 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7430 | | ''[[:d:Q107582050|George Brinley Evans]]'' | | 1925 | 2022 | ''[[:d:Q5318603|Dyffryn Cellwen]]'' |- | style='text-align:right'| 7431 | | ''[[:d:Q107661809|Sir David Nicholas]]'' | periodista británicu (1930–2022) | 1930 | 2022 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 7432 | | ''[[:d:Q107691517|Taffy Owen]]'' | | 1936 | 2021 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 7433 | | ''[[:d:Q107697068|Richard Jones]]'' | | 1955 | 2021 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 7434 | | ''[[:d:Q108114994|Benjamin Baynton]]'' | | 1789 | 1854 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7435 | | ''[[:d:Q108136770|Robert Roberts]]'' | | 1674 | 1728 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7436 | | ''[[:d:Q108217230|David Vaughan Davies]]'' | anatomista británicu (1911–1969) | 1911 | 1969 | ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 7437 | [[Ficheru:Profile Portrait of Henry Foxall.png|center|128px]] | ''[[:d:Q108224262|Henry Foxall]]'' | | 1758 | 1823 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 7438 | | ''[[:d:Q108243277|Ezzelina Jones]]'' | | 1921 | 2012 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 7439 | | ''[[:d:Q108300147|Derrick Pritchard Webley]]'' | | 1922 | 1994 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7440 | | ''[[:d:Q108308472|Garnet Rees]]'' | | 1912 | 1990 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7441 | | ''[[:d:Q108386688|Doris Lindner]]'' | | 1896 | 1979 | ''[[:d:Q2742075|Llanyre]]'' |- | style='text-align:right'| 7442 | [[Ficheru:John Fletcher Owen (4050606421).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q108416183|John Fletcher Owen]]'' | | 1839 | 1924 | ''[[:d:Q6661098|Llanbedr-y-Cennin]]'' |- | style='text-align:right'| 7443 | | ''[[:d:Q108525988|John Charles McLean]]'' | | 1875 | 1952 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 7444 | | ''[[:d:Q108531511|Alun Gibbard]]'' | | 1960 | 2025 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7445 | | ''[[:d:Q108601753|David Rogers Jones]]'' | puyador británicu (1942–2022) | 1942 | 2022 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7446 | [[Ficheru:Florrie Evans missionary.png|center|128px]] | ''[[:d:Q108610241|Annie Florence Evans]]'' | | 1884 | 1967 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 7447 | [[Ficheru:Thomas William Jones.webp|center|128px]] | ''[[:d:Q108678888|Thomas William Jones]]'' | marineru galés (1877–1967) | 1877 | 1967 | ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]'' |- | style='text-align:right'| 7448 | | ''[[:d:Q108686833|Thomas Gruffydd Davies]]'' | | 1931 | 2019 | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 7449 | | ''[[:d:Q108753145|Robert Morris Evans]]'' | | 1915 | 2008 | ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]'' |- | style='text-align:right'| 7450 | | ''[[:d:Q108753677|Judith Hockaday]]'' | | 1929 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7451 | | ''[[:d:Q108753852|John Glyn Penrhyn Jones]]'' | | 1921 | 1973 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 7452 | | ''[[:d:Q108754117|Hywel Geoffrey Lloyd Lloyd-Thomas]]'' | | 1924 | 2011 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 7453 | | ''[[:d:Q108754201|Arthur Griffith Maitland-Jones]]'' | | 1890 | 1957 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7454 | | ''[[:d:Q108754941|Eirwyn Norman Rowlands]]'' | | 1915 | 2003 | ''[[:d:Q4675083|Acrefair]]'' |- | style='text-align:right'| 7455 | | ''[[:d:Q108755272|Reginald Norman Tattersall]]'' | | 1914 | 1974 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7456 | | ''[[:d:Q108885058|Evan Cambria Thomas]]'' | | 1867 | 1930 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7457 | | ''[[:d:Q109037476|George Bowen]]'' | | 1745 | 1814 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7458 | | ''[[:d:Q109062193|Ann Griffiths]]'' | | 1934 | 2020 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 7459 | | ''[[:d:Q109276106|Helen Mackay]]'' | | 1897 | 1973 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7460 | | ''[[:d:Q109278982|Dewi Arwel Hughes]]'' | | 1947 | 2017 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 7461 | | ''[[:d:Q109339963|Gerard Dynevor]]'' | | 1931 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7462 | | ''[[:d:Q109381288|Shirley Dynevor]]'' | actriz británica | 1933 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7463 | [[Ficheru:Portrait of NX17395 Warrant-Officer Thomas Fisher, Official Photographer with the Military History and Information Section.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q109479497|Thomas Fisher]]'' | fotógrafu de guerra australianu (1908–1942) | 1908 | 1942 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7464 | | ''[[:d:Q109479931|David Morgan]]'' | | 1833 | 1919 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 7465 | | ''[[:d:Q109606512|David Roberts Sr.]]'' | | 1810 | 1881 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7466 | | ''[[:d:Q109615124|William H. Griffiths]]'' | | 1851 | 1931 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 7467 | | ''[[:d:Q109630143|Edward Williams]]'' | | 1850 | 1934 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7468 | | ''[[:d:Q109630370|J Gwyndud Jones]]'' | | 1831 | 1926 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 7469 | [[Ficheru:Edmund J. Baillie.png|center|128px]] | ''[[:d:Q109654305|Edmund J. Baillie]]'' | | 1851 | 1897 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 7470 | | ''[[:d:Q109669301|Rowland Thomas]]'' | | 1789 | 1856 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7471 | | ''[[:d:Q109669500|Edward Foulkes]]'' | | 1850 | 1917 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 7472 | | ''[[:d:Q109676105|David Hooson]]'' | | 1926 | 2008 | ''[[:d:Q2745164|Vale of Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7473 | | ''[[:d:Q109681025|Arthur Beacham]]'' | | 1913 | 2012 | ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]'' |- | style='text-align:right'| 7474 | | ''[[:d:Q109700497|Tim Wilkinson]]'' | | 1947 | 2020 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7475 | | ''[[:d:Q109732636|Peter A. Griffiths]]'' | | 1832 | 1911 | ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7476 | | ''[[:d:Q109735696|Frances Althea Trevor]]'' | | 1848 | 1906 | ''[[:d:Q13644930|Llandrinio]]'' |- | style='text-align:right'| 7477 | | ''[[:d:Q109769748|Robert Gwyneddon Davies]]'' | | 1870 | 1928 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 7478 | | ''[[:d:Q109811832|Edgar Williams Parry]]'' | | 1919 | 2011 | ''[[:d:Q3396764|Betws Garmon]]'' |- | style='text-align:right'| 7479 | [[Ficheru:Portrait of Garibaldi Tyler ca. 1907.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q109824414|Garibaldi Tyler]]'' | | 1866 | 1953 | ''[[:d:Q672693|Carmarthen]]'' |- | style='text-align:right'| 7480 | | ''[[:d:Q109859950|John Richards]]'' | | 1745 | 1836 | ''[[:d:Q3404603|Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7481 | | ''[[:d:Q109894727|Edward Williams]]'' | | 1715 | 1795 | ''[[:d:Q6661223|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 7482 | | ''[[:d:Q110086719|Dafydd Gwilym Davies]]'' | | 1922 | 2017 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 7483 | [[Ficheru:"Elwedd" (Rev. D Edmondes-Owen as Elwedd) (4541053364).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110103399|David Edmondes Owen]]'' | | 1866 | 1922 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7484 | | ''[[:d:Q110107533|Ignatius Williams]]'' | | 1835 | 1905 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7485 | | ''[[:d:Q110160973|Islwyn Morgan Lake]]'' | | 1925 | 2018 | ''[[:d:Q6661884|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 7486 | | ''[[:d:Q110182617|Rosalie Gertrude Bray]]'' | | 1846 | 1938 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7487 | | ''[[:d:Q110183271|Winifred Marian Chambers]]'' | | 1888 | 1979 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7488 | | ''[[:d:Q110214233|Cyril Hodges]]'' | | 1915 | 1974 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7489 | | ''[[:d:Q110214251|Llew Morgan]]'' | | 1885 | 1960 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 7490 | [[Ficheru:Y Parch. D. Silyn Evans (5292108).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110214277|David Silyn Evans]]'' | | 1850 | 1930 | ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]'' |- | style='text-align:right'| 7491 | | ''[[:d:Q110214284|John Owen Williams]]'' | | 1892 | 1973 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 7492 | | ''[[:d:Q110214288|Leslie Wynne Evans]]'' | | 1911 | 1985 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7493 | | ''[[:d:Q110214393|Leonard Charles Evetts]]'' | | 1909 | 1997 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7494 | | ''[[:d:Q110292435|Frank Davies]]'' | futbolista británicu (1903–1970) | 1903 | 1970 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7495 | | ''[[:d:Q110323565|John Timothy Lewis]]'' | | 1845 | 1923 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 7496 | | ''[[:d:Q110424746|Owen Jones]]'' | | 1811 | 1862 | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7497 | [[Ficheru:Donald Alister Griffiths.png|center|128px]] | ''[[:d:Q110437612|Donald Alister Griffiths]]'' | zoólogu británicu (1927–2018) | 1927 | 2018 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7498 | | ''[[:d:Q110439012|Helene Elizabeth Leach]]'' | | 1831 | 1910 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 7499 | | ''[[:d:Q110439382|John Maddocks]]'' | | 1601 | 1662 | ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]'' |- | style='text-align:right'| 7500 | | ''[[:d:Q110442060|William Jones]]'' | | 1867 | 1915 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 7501 | | ''[[:d:Q110442214|Baldwyn Lloyd Roberts]]'' | | 1892 | 1945 | ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7502 | | ''[[:d:Q110458257|Samuel Williams]]'' | | | 1876 | ''[[:d:Q3399408|Pontllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 7503 | | ''[[:d:Q110458597|Ivan Thomas Davies]]'' | | 1852 | 1931 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7504 | | ''[[:d:Q135000917|Mary Enid Williams]]'' | | 1903 | 1971 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7505 | | ''[[:d:Q135001041|Levi Williams]]'' | | 1870 | 1937 | ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]'' |- | style='text-align:right'| 7506 | | ''[[:d:Q135001989|William Davies]]'' | | 1832 | 1903 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 7507 | | ''[[:d:Q135002486|Abel Evans]]'' | | 1812 | 1866 | ''[[:d:Q5714715|Henllan Amgoed]]'' |- | style='text-align:right'| 7508 | | ''[[:d:Q135012658|William Grey Hughes]]'' | | 1792 | 1824 | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 7509 | | ''[[:d:Q135012693|John Hughes]]'' | | 1760 | 1813 | ''[[:d:Q14508468|Blaenporth]]'' |- | style='text-align:right'| 7510 | | ''[[:d:Q135016810|John David Jenkins]]'' | | 1868 | 1948 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 7511 | | ''[[:d:Q135034025|William Thomas]]'' | | 1836 | 1915 | ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]'' |- | style='text-align:right'| 7512 | | ''[[:d:Q135209813|David Wilfred Lloyd]]'' | | 1898 | 1959 | ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]'' |- | style='text-align:right'| 7513 | | ''[[:d:Q135255806|Colin Allen]]'' | | 1927 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7514 | | ''[[:d:Q135255805|Frank Alford]]'' | | 1896 | 1962 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7515 | | ''[[:d:Q135255809|Charles Vivian Appleton]]'' | | 1903 | 1993 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7516 | | ''[[:d:Q135255827|Thomas Boydell]]'' | | 1729 | 1796 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 7517 | | ''[[:d:Q135255825|Richard Emrys Bonsall]]'' | | 1908 | 1982 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7518 | | ''[[:d:Q135255850|Ronald Cour]]'' | | 1914 | 1978 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7519 | | ''[[:d:Q135255858|David Davies]]'' | | 1755 | 1828 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7520 | | ''[[:d:Q135255861|Dudley Garnet Davies]]'' | | 1891 | 1981 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7521 | | ''[[:d:Q135255866|Haydn Wyn Davies]]'' | | 1928 | 1990 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 7522 | | ''[[:d:Q135255875|Arthur Lewis Davies]]'' | | 1855 | 1955 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7523 | | ''[[:d:Q135255872|John Davies]]'' | | 1840 | 1933 | ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 7524 | | ''[[:d:Q135255887|William Davies]]'' | | 1851 | 1939 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 7525 | | ''[[:d:Q135255895|Lewis Edmunds]]'' | | 1814 | 1903 | ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]'' |- | style='text-align:right'| 7526 | | ''[[:d:Q135255912|David Llewelyn Jones]]'' | | 1898 | 1973 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 7527 | | ''[[:d:Q135255923|Henry Jones]]'' | | 1841 | 1936 | ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 7528 | | ''[[:d:Q135255926|John Jones]]'' | | 1761 | 1809 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 7529 | | ''[[:d:Q135255924|Humphrey Bradley Jones]]'' | | 1840 | 1904 | ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]'' |- | style='text-align:right'| 7530 | | ''[[:d:Q135255931|John Maethlu Jones]]'' | | 1839 | 1866 | ''[[:d:Q2910205|Llanfaethlu]]'' |- | style='text-align:right'| 7531 | | ''[[:d:Q135255958|Thomas Lewis]]'' | | 1898 | 1950 | ''[[:d:Q29490717|Castle Mill,Feidr Felin]]'' |- | style='text-align:right'| 7532 | | ''[[:d:Q135255956|Jenkin Lewis]]'' | | 1749 | 1805 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 7533 | | ''[[:d:Q135255963|Guy Ynyr Llewelyn Lloyd]]'' | | 1887 | 1944 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 7534 | | ''[[:d:Q135255967|Robert Lloyd]]'' | | 1732 | 1768 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7535 | | ''[[:d:Q135255982|John Morgan]]'' | | 1830 | 1930 | ''[[:d:Q21999685|Llantrithyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7536 | | ''[[:d:Q135255987|Edward Edwards]]'' | | 1839 | 1921 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 7537 | | ''[[:d:Q135256023|Michael Tillert]]'' | | 1572 | 1574 | ''[[:d:Q7592715|St Brides Major]]'' |- | style='text-align:right'| 7538 | | ''[[:d:Q135256024|Albert Leslie Tusler]]'' | | 1910 | 1989 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7539 | | ''[[:d:Q135256045|Robert Arthur Williams]]'' | | 1916 | 1998 | ''[[:d:Q1770495|Goodwick]]'' |- | style='text-align:right'| 7540 | | ''[[:d:Q135256066|William Williams]]'' | | 1835 | 1868 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 7541 | | ''[[:d:Q135256064|William Williams]]'' | | 1825 | 1879 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 7542 | | ''[[:d:Q135256091|Ellis Henry Ellis]]'' | | 1848 | 1882 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7543 | | ''[[:d:Q135256094|William Ellis]]'' | | 1789 | 1856 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 7544 | | ''[[:d:Q135256092|Henry Ellis]]'' | | 1815 | 1869 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7545 | | ''[[:d:Q135256100|Edward Evans]]'' | | 1786 | 1853 | ''[[:d:Q2599085|Gwyddelwern]]'' |- | style='text-align:right'| 7546 | | ''[[:d:Q135256107|John Caradoc Evans]]'' | | 1898 | 1985 | ''[[:d:Q5197204|Cwm Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 7547 | | ''[[:d:Q135256114|William Downing Evans]]'' | | 1811 | 1897 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 7548 | | ''[[:d:Q135256118|John Kyrle Fletcher]]'' | | 1872 | 1942 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7549 | | ''[[:d:Q135256134|David Griffiths]]'' | | 1832 | 1894 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 7550 | | ''[[:d:Q135256133|John Griffith]]'' | | 1860 | 1952 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7551 | | ''[[:d:Q135256156|Richard Llewelyn Headley]]'' | | 1862 | 1955 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7552 | | ''[[:d:Q135256180|Alexandra Octavia Jenkins]]'' | | 1864 | 1904 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 7553 | | ''[[:d:Q135256198|Richard David Jenkins]]'' | | 1815 | 1885 | ''[[:d:Q108368810|Cilbronnau]]'' |- | style='text-align:right'| 7554 | | ''[[:d:Q135256223|Dorothy Taunton Raikes]]'' | | 1888 | 1976 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7555 | | ''[[:d:Q135256246|Mary Silyn Roberts]]'' | | 1877 | 1972 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 7556 | | ''[[:d:Q135256268|George Henry Strick]]'' | | 1854 | 1940 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7557 | | ''[[:d:Q135256272|Francis Taynton]]'' | | 1799 | 1870 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 7558 | | ''[[:d:Q135256288|Richard Waklein]]'' | | 1921 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7559 | | ''[[:d:Q135436691|Thomas Evan Jones]]'' | | 1922 | 1985 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 7560 | | ''[[:d:Q135485976|Dorothy Shelagh Leighton Garland]]'' | | 1913 | 1999 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7561 | | ''[[:d:Q135524659|Thomas Ellis]]'' | | 1625 | 1688 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7562 | | ''[[:d:Q135524690|Richard Thomas]]'' | | 1630 | 1683 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7563 | | ''[[:d:Q135642490|Nesta Dorrance]]'' | | 1925 | 1999 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7564 | | ''[[:d:Q135736786|Martha Sealy]]'' | | 1720 | 1760 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7565 | | ''[[:d:Q135757395|Frank Owen]]'' | | | 1937 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 7566 | | ''[[:d:Q135854981|Tom Earley]]'' | | 1911 | 1998 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 7567 | | ''[[:d:Q135903811|Lady Paula Howard]]'' | | 1912 | 2000 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7568 | | ''[[:d:Q135916709|Trader Hughes]]'' | | 1630 | 1709 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 7569 | | ''[[:d:Q135921464|Eddie Wilcox]]'' | | 1927 | 2015 | ''[[:d:Q3406145|Blaengarw]]'' |- | style='text-align:right'| 7570 | [[Ficheru:Yr actor Noel Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q135942883|Noel Williams]]'' | | 1927 | 2022 | ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]'' |- | style='text-align:right'| 7571 | | ''[[:d:Q136027925|David Miles]]'' | | 1735 | 1806 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 7572 | | ''[[:d:Q136032765|Islwyn Winwaeloc Jones]]'' | | 1902 | 1973 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7573 | | ''[[:d:Q136084148|Beryl Hall]]'' | | 1927 | 2021 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 7574 | | ''[[:d:Q136140612|J. T. Jones]]'' | | 1894 | 1975 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 7575 | [[Ficheru:Edward David Darelan Davis. Portrait, 1904. Wellcome V0029071 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q136159835|Edward David Darelan Davis]]'' | | 1880 | 1976 | ''[[:d:Q7594726|St Mellons]]'' |- | style='text-align:right'| 7576 | | ''[[:d:Q136165406|Kathleen Thomas]]'' | | 1906 | 1997 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7577 | | ''[[:d:Q136296816|Howell John Thomas]]'' | | 1901 | 1964 | ''[[:d:Q5180639|Crai]]'' |- | style='text-align:right'| 7578 | | ''[[:d:Q136307309|Nicholas John Dunn]]'' | | 1821 | 1894 | ''[[:d:Q3402241|Manorbier]]'' |- | style='text-align:right'| 7579 | | ''[[:d:Q136316026|Olive Salaman]]'' | | 1921 | 2007 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7580 | | ''[[:d:Q136340252|Huw Davies]]'' | | 1910 | 1994 | ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7581 | | ''[[:d:Q136340660|Lyn Evans]]'' | | 1914 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7582 | | ''[[:d:Q136360348|John Forsyth]]'' | | | 1878 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 7583 | | ''[[:d:Q136369298|John Francis]]'' | | 1810 | 1872 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 7584 | | ''[[:d:Q136408528|Ivor Wynne]]'' | | 1918 | 1970 | ''[[:d:Q5318598|Dyffryn]]'' |- | style='text-align:right'| 7585 | | ''[[:d:Q136433221|Rhys Davies]]'' | | 1879 | 1927 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 7586 | | ''[[:d:Q136444533|Elwyn Wilson Jones]]'' | | 1938 | 2017 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 7587 | | ''[[:d:Q136444591|Gari Melville]]'' | | 1955 | 2025 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7588 | | ''[[:d:Q136461525|Gareth Lloyd Williams]]'' | | 1941 | 2004 | ''[[:d:Q3107398|Llandegla]]'' |- | style='text-align:right'| 7589 | [[Ficheru:Parch. W. J. OWEN (Afallon),Bangor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q136487593|William John Owen]]'' | | 1865 | 1941 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 7590 | | ''[[:d:Q136536183|Robert Jones]]'' | | 1841 | 1883 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 7591 | | ''[[:d:Q136553598|Suzanne Chapman]]'' | | 1918 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7592 | | ''[[:d:Q136555236|Pamela Duncan]]'' | | 1917 | 2000 | ''[[:d:Q7281814|Radyr]]'' |- | style='text-align:right'| 7593 | | ''[[:d:Q136562470|Edward Ash]]'' | | 1882 | 1946 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7594 | | ''[[:d:Q136564872|Evan Morris]]'' | | 1838 | 1885 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7595 | | ''[[:d:Q136565128|Thomas Myddfai Jones]]'' | | 1846 | 1924 | ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]'' |- | style='text-align:right'| 7596 | | ''[[:d:Q136604281|John Cledan Davies]]'' | | 1843 | 1902 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7597 | | ''[[:d:Q136644376|Edward Rees]]'' | | 1904 | 2000 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 7598 | | ''[[:d:Q136644413|D. W. Morgan]]'' | | 1877 | 1957 | ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 7599 | | ''[[:d:Q136646119|David Thomas]]'' | | | 1906 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7600 | | ''[[:d:Q136651407|Jennie Williams]]'' | | 1875 | 1919 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 7601 | | ''[[:d:Q136664120|Katherine Susan Wolf]]'' | | 1961 | 2001 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7602 | | ''[[:d:Q136689395|Maisie Hurley]]'' | | 1887 | 1964 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7603 | | ''[[:d:Q136698893|Rowland Hugh Jones (Rolant o Fôn)]]'' | | 1909 | 1962 | ''[[:d:Q2913637|Rhostrehwfa]]'' |- | style='text-align:right'| 7604 | | ''[[:d:Q110961740|Ted Regan]]'' | | 1900 | | [[Saltney]] |- | style='text-align:right'| 7605 | | ''[[:d:Q110476831|Ian Price]]'' | actor británicu | 1946 | 2014 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7606 | | ''[[:d:Q110621082|Taliesin Rees]]'' | | 1883 | 1963 | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 7607 | | ''[[:d:Q110621616|Thomas Lewis Old]]'' | | 1885 | 1958 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 7608 | | ''[[:d:Q110621944|John Mortimer Green]]'' | | 1844 | 1864 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 7609 | [[Ficheru:Ben Morus, of Lampeter (5349014).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110626749|Ben Morus]]'' | | 1881 | 1913 | ''[[:d:Q6661336|Llanfair Clydogau]]'' |- | style='text-align:right'| 7610 | [[Ficheru:David Owen Thomas (1852–1925).png|center|128px]] | ''[[:d:Q110627723|David Owen Thomas]]'' | | 1852 | 1925 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 7611 | | ''[[:d:Q110627807|Evan Penllyn Jones]]'' | | 1839 | 1902 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7612 | | ''[[:d:Q110628094|William Saunders Davies]]'' | | 1815 | 1883 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 7613 | | ''[[:d:Q110636999|William Pierce Elwy Jones]]'' | | 1875 | 1926 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7614 | | ''[[:d:Q110654328|Jabez Evans]]'' | | 1895 | 1966 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 7615 | | ''[[:d:Q110663533|William Lewes]]'' | | 1878 | 1952 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7616 | | ''[[:d:Q110663635|John Lias Davies]]'' | | 1863 | 1934 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 7617 | | ''[[:d:Q110722956|John Lewis]]'' | | 1815 | 1873 | ''[[:d:Q14508512|Henfynyw]]'' |- | style='text-align:right'| 7618 | [[Ficheru:Thomas David Evans (Gwernogle 1853-1940).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110724403|Thomas Gwernogle Evans]]'' | | 1853 | 1940 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 7619 | | ''[[:d:Q110726419|Elizabeth Giffard]]'' | | 1766 | 1842 | ''[[:d:Q17737897|Nerquis Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 7620 | | ''[[:d:Q110767143|Arthur Foulkes-Roberts]]'' | | 1864 | 1941 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7621 | | ''[[:d:Q110767602|James Ronald Williams]]'' | | 1899 | 1969 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 7622 | | ''[[:d:Q110768012|David Thomas Salathiel]]'' | | 1872 | 1947 | ''[[:d:Q8059809|Ystradyfodwg]]'' |- | style='text-align:right'| 7623 | | ''[[:d:Q110768355|William Evans Jones]]'' | | 1854 | 1938 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7624 | | ''[[:d:Q110802439|Benjamin Menai Francis]]'' | | 1864 | 1929 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 7625 | | ''[[:d:Q110805638|John Williams]]'' | | 1795 | 1856 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7626 | | ''[[:d:Q110812845|Thomas Bowen]]'' | | 1792 | 1869 | ''[[:d:Q5047586|Carway]]'' |- | style='text-align:right'| 7627 | | ''[[:d:Q110827530|John Tudor]]'' | | 1877 | 1952 | ''[[:d:Q17487513|Llanglydwen]]'' |- | style='text-align:right'| 7628 | [[Ficheru:Jennifer Toye.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110863526|Jennifer Toye]]'' | | 1933 | 2022 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 7629 | | ''[[:d:Q110897698|George Holmes]]'' | funcionariu británicu | 1926 | 2025 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7630 | | ''[[:d:Q110935652|Robert Williams]]'' | | 1848 | 1918 | ''[[:d:Q8059810|Ystradowen]]'' |- | style='text-align:right'| 7631 | | ''[[:d:Q110952047|John Daniel Evans]]'' | | 1869 | 1948 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 7632 | | ''[[:d:Q110952071|Peter Felix]]'' | | 1792 | 1861 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7633 | | ''[[:d:Q110952124|John Lewis Butler]]'' | | 1791 | 1861 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 7634 | | ''[[:d:Q110962956|Robert J. Jones]]'' | | 1899 | 1962 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 7635 | | ''[[:d:Q110979469|John Evans]]'' | | 1835 | 1888 | ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]'' |- | style='text-align:right'| 7636 | | ''[[:d:Q110979531|Hugh Charles Howells]]'' | | 1825 | 1880 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 7637 | | ''[[:d:Q110979757|David Thomas]]'' | | 1823 | 1914 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 7638 | | ''[[:d:Q110979932|Richard Rhys Hughes]]'' | | 1873 | 1952 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 7639 | [[Ficheru:Gutyn Ebrill (Griffith Griffiths) (1828-1909).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111016369|Griffith Griffiths]]'' | | 1828 | 1909 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7640 | | ''[[:d:Q111016496|Isaac Cheshire]]'' | | 1830 | 1882 | ''[[:d:Q3363693|Meifod]]'' |- | style='text-align:right'| 7641 | | ''[[:d:Q111022163|Mary Ann Finn]]'' | | 1858 | 1885 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7642 | | ''[[:d:Q111040774|Elizabeth Myrtle Evans]]'' | | | 2004 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7643 | | ''[[:d:Q111088055|John Hughes Williams]]'' | | 1796 | 1868 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 7644 | | ''[[:d:Q111103618|Helen Muscat]]'' | enfermera británica | | 2013 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 7645 | | ''[[:d:Q111137021|William Thomas Parry]]'' | | 1837 | 1896 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7646 | | ''[[:d:Q111177108|Charles Evans]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1858 | 1934 | ''[[:d:Q5468045|Forden]]'' |- | style='text-align:right'| 7647 | | ''[[:d:Q111226701|Thomas M. Pugh]]'' | | | 1917 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7648 | | ''[[:d:Q111227982|Daniel T. Davies]]'' | | 1851 | 1899 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7649 | | ''[[:d:Q111228164|Richard Hamer]]'' | | 1858 | 1931 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7650 | | ''[[:d:Q111228303|David C. Evans]]'' | | 1820 | 1910 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7651 | | ''[[:d:Q111230005|Owen Morris]]'' | | 1858 | 1930 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7652 | | ''[[:d:Q111230239|Richard Wigley]]'' | | 1833 | 1902 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7653 | | ''[[:d:Q111272370|Gomer Llewellyn Jones]]'' | | 1911 | 1977 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 7654 | | ''[[:d:Q111272947|David John Jones]]'' | | 1906 | 1978 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7655 | | ''[[:d:Q111273858|Mary Tharesa Talbot]]'' | | 1795 | 1861 | ''[[:d:Q16855574|Penrice]]'' |- | style='text-align:right'| 7656 | | ''[[:d:Q111274052|Evan Festin Jones]]'' | | 1859 | 1918 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 7657 | | ''[[:d:Q111311358|David Hancock]]'' | | 1946 | 1976 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7658 | | ''[[:d:Q111425052|Florence Hannah Williams]]'' | | 1882 | 1958 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7659 | [[Ficheru:WH Allen Portrait by CH Parker 1905.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111540079|William Henry Allen]]'' | | 1844 | 1926 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7660 | [[Ficheru:George Stephen Evans (5292083).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111577701|George Stephen Evans]]'' | | 1880 | 1936 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 7661 | | ''[[:d:Q111586572|Rees Powell]]'' | | 1782 | 1865 | ''[[:d:Q6661441|Llangathen]]'' |- | style='text-align:right'| 7662 | | ''[[:d:Q111589348|Gwilym Thomas Jones]]'' | | 1908 | 1956 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 7663 | | ''[[:d:Q111593054|Owen Morris Williams]]'' | | 1870 | 1958 | ''[[:d:Q5057359|Ceidio]]'' |- | style='text-align:right'| 7664 | | ''[[:d:Q111594316|Griffith Robert Pierce]]'' | | 1841 | 1915 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7665 | | ''[[:d:Q111604675|Daniel Steinhauer]]'' | | 1785 | 1852 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7666 | | ''[[:d:Q111718598|Rhys Davies]]'' | | 1795 | 1838 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 7667 | | ''[[:d:Q111721885|Francis Llewelyn Lowther]]'' | | 1870 | 1948 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 7668 | | ''[[:d:Q111722158|Rees Jones]]'' | | 1899 | 1977 | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 7669 | | ''[[:d:Q111722537|Roland Thorne]]'' | | 1939 | 2019 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 7670 | | ''[[:d:Q111737125|Thomas William Llynfi Davies]]'' | | 1876 | 1937 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 7671 | | ''[[:d:Q111746342|Thomas Davies]]'' | | 1833 | 1899 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 7672 | | ''[[:d:Q111746468|Timothy Thomas]]'' | | 1811 | 1887 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 7673 | | ''[[:d:Q111746490|William Harris]]'' | | 1830 | 1911 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 7674 | | ''[[:d:Q111746832|David Bateman]]'' | | 1807 | 1886 | ''[[:d:Q15260126|Moylgrove]]'' |- | style='text-align:right'| 7675 | | ''[[:d:Q111746897|Thomas Edwardes]]'' | | 1792 | 1852 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 7676 | | ''[[:d:Q111747123|Lewis Thomas Rowland]]'' | | 1836 | 1891 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 7677 | | ''[[:d:Q111747463|Richard Abbott Jones]]'' | | 1824 | 1875 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7678 | | ''[[:d:Q111751380|Peter Gordon Watson]]'' | | 1930 | 2017 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7679 | [[Ficheru:J Gwyddno Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111819745|John Gwyddno Williams]]'' | | 1861 | 1950 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 7680 | | ''[[:d:Q111832054|Morgan Rice James]]'' | | 1792 | 1855 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 7681 | | ''[[:d:Q111832613|Eliphaz Watkin Morgan]]'' | | 1870 | 1944 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 7682 | | ''[[:d:Q111832695|Effie Spurrell]]'' | | 1849 | 1929 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7683 | | ''[[:d:Q111859674|Andrew Bond Phipson]]'' | | 1821 | 1903 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7684 | | ''[[:d:Q111869544|Robert Jones]]'' | | 1845 | 1906 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7685 | | ''[[:d:Q111912514|Edward David James]]'' | | 1904 | 1934 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 7686 | | ''[[:d:Q111913876|John Albert Alexander Williams]]'' | | 1863 | 1944 | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 7687 | | ''[[:d:Q111914446|Laura Parry]]'' | | 1835 | 1936 | ''[[:d:Q13644946|Llanwrin]]'' |- | style='text-align:right'| 7688 | | ''[[:d:Q111916128|John Evans]]'' | | 1806 | 1872 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 7689 | | ''[[:d:Q111916310|Morgan Lewis]]'' | | 1797 | 1887 | ''[[:d:Q20593513|Llandeilo'r-fân]]'' |- | style='text-align:right'| 7690 | | ''[[:d:Q111936538|Thomas Woodward]]'' | futbolista británicu (1900–1981) | 1900 | 1981 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 7691 | | ''[[:d:Q111956292|Jude Howell]]'' | | 1956 | 2022 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7692 | | ''[[:d:Q111972996|William Wynn Jones]]'' | | 1900 | 1950 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7693 | | ''[[:d:Q111974082|Edward Rumsey Williams]]'' | | 1802 | 1886 | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 7694 | | ''[[:d:Q111975531|John Hathren Davies]]'' | | 1855 | 1910 | ''[[:d:Q15987581|Talsarn]]'' |- | style='text-align:right'| 7695 | | ''[[:d:Q111975864|John Bevan Jones]]'' | | 1861 | 1937 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 7696 | | ''[[:d:Q111976039|William Pugh]]'' | | 1750 | 1845 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7697 | | ''[[:d:Q111976622|Charles Lloyd]]'' | | 1698 | 1767 | ''[[:d:Q17741174|Dolobran Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 7698 | | ''[[:d:Q111983251|John Jenkins]]'' | | 1864 | 1934 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 7699 | | ''[[:d:Q111983824|F. W. Dunning]]'' | | 1928 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7700 | | ''[[:d:Q111985983|Thomas Hevin Williams]]'' | | 1905 | 1984 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7701 | | ''[[:d:Q111986142|Henry Wynne Jones]]'' | | 1815 | 1892 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 7702 | | ''[[:d:Q111986753|William Rees]]'' | | 1887 | 1978 | ''[[:d:Q4667218|Aberyscir]]'' |- | style='text-align:right'| 7703 | | ''[[:d:Q111995663|Francis Gordon Baker]]'' | | 1920 | 2007 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7704 | | ''[[:d:Q136914153|Emrys Cleaver]]'' | | 1904 | 1985 | ''[[:d:Q6729364|Maesybont]]'' |- | style='text-align:right'| 7705 | | ''[[:d:Q136914169|Owen Huw Roberts]]'' | | 1931 | 2018 | ''[[:d:Q6661329|Llanfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 7706 | | ''[[:d:Q136914180|J. O. Jones (actor)]]'' | | 1931 | 2011 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7707 | | ''[[:d:Q136914249|Elin Mair Jones]]'' | | 1950 | 2002 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7708 | | ''[[:d:Q136914260|Richard Morris (Hogia'r Wyddfa)]]'' | | 1936 | 2000 | ''[[:d:Q3402570|Caeathro]]'' |- | style='text-align:right'| 7709 | | ''[[:d:Q136914380|Alan Clayton]]'' | | 1941 | 2020 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 7710 | | ''[[:d:Q136914468|Dilys Price (actores)]]'' | | 1934 | 2001 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 7711 | | ''[[:d:Q136914501|Ernest Evans (actor)]]'' | | 1923 | 2011 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7712 | | ''[[:d:Q136914544|William David Williams (W. D. Williams)]]'' | | 1900 | 1985 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 7713 | | ''[[:d:Q137039486|Wyn Jones (actor)]]'' | | 1936 | 1966 | ''[[:d:Q4675083|Acrefair]]'' |- | style='text-align:right'| 7714 | | ''[[:d:Q137040619|Geraint Owen (actor)]]'' | | 1966 | 2009 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 7715 | | ''[[:d:Q137040632|Morien Philips]]'' | | 1930 | 2009 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 7716 | | ''[[:d:Q137040714|Gwynne D. Evans]]'' | | 1908 | 1988 | ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]'' |- | style='text-align:right'| 7717 | | ''[[:d:Q137040720|Edwin williams]]'' | | 1918 | 2003 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 7718 | | ''[[:d:Q137040734|Morris Jones (actor a chyfarwyddwr)]]'' | | 1906 | 1986 | ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]'' |- | style='text-align:right'| 7719 | | ''[[:d:Q137166061|Llewellyn Gordon Owen]]'' | | 1885 | 1947 | ''[[:d:Q894252|Borth]]'' |- | style='text-align:right'| 7720 | | ''[[:d:Q137451439|Jack Griffith]]'' | | 1902 | 1977 | ''[[:d:Q20161307|Blaenclydach]]'' |- | style='text-align:right'| 7721 | | ''[[:d:Q137601569|Frank Llewellyn-Jones]]'' | | 1907 | 1997 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 7722 | [[Ficheru:Robert Hughes (Glan Collen, 1832?- ) NLW3364239.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q137631785|Robert Hughes (Glan Collen)]]'' | | 1823 | 1914 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 7723 | | ''[[:d:Q137719956|Ernest Howard Harris]]'' | | 1876 | 1961 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7724 | [[Ficheru:Portrayal of Aloma and Tony Jones ,the popular duet Tony and Aloma (1539576).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q137973089|Tony Jones]]'' | | 1939 | 2026 | ''[[:d:Q7680421|Talwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 7725 | | ''[[:d:Q138028809|Mabel Perowne]]'' | | 1886 | 1967 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7726 | | ''[[:d:Q138047039|Elizabeth Kent]]'' | | 1915 | 1954 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7727 | | ''[[:d:Q138189165|Robert Perry]]'' | | 1679 | 1738 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7728 | | ''[[:d:Q138189219|Leah Morris]]'' | | 1679 | 1741 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7729 | | ''[[:d:Q138338362|John Idris Jones]]'' | | 1938 | 2020 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 7730 | | ''[[:d:Q138338735|Ivor Eustis]]'' | | 1897 | 1920 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7731 | | ''[[:d:Q138339199|Marian Ann Goronwy-Roberts]]'' | | 1919 | 2011 | ''[[:d:Q107033010|Robertstown]]'' |- | style='text-align:right'| 7732 | | ''[[:d:Q138349362|Samuel Evans]]'' | | 1817 | 1902 | ''[[:d:Q7165398|Penycae]]'' |- | style='text-align:right'| 7733 | [[Ficheru:The Newark Star (1909-05-07). John D. Marsh.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q138448286|John Daniel Marsh]]'' | | 1873 | 1965 | ''[[:d:Q13635560|Gwehelog]]'' |- | style='text-align:right'| 7734 | | ''[[:d:Q138456592|Martyn Butler]]'' | | 1954 | 2026 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7735 | | ''[[:d:Q138458247|Guy Rawson Trafford]]'' | | | 1930 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7736 | [[Ficheru:John Humphreys (Wmffra Cyfeiliog).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q138535331|John Humphreys]]'' | | 1861 | 1944 | ''[[:d:Q5152606|Commins Coch]]'' |- | style='text-align:right'| 7737 | | ''[[:d:Q138701765|Edward Jones]]'' | | | 1738 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7738 | | ''[[:d:Q138702006|Gweno Lewis]]'' | | 1913 | 2005 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7739 | | ''[[:d:Q138702031|Gwladys Elizabeth Lewis]]'' | | 1885 | 1979 | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 7740 | | ''[[:d:Q138708501|Sianed Elin Jones]]'' | | 1959 | 2022 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 7741 | | ''[[:d:Q138779988|John Williams]]'' | | 1922 | 2001 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7742 | | ''[[:d:Q139071081|Thomas Joseph Morris]]'' | | 1846 | 1908 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7743 | | ''[[:d:Q139071102|William Ross Hughes]]'' | | 1857 | 1935 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7744 | | ''[[:d:Q139071191|John C. Roberts]]'' | | | 1911 | ''[[:d:Q6662969|Llysfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 7745 | | ''[[:d:Q139071284|John Richard Roberts]]'' | | 1823 | 1874 | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 7746 | [[Ficheru:Portrait of Brass of Edward Goodman in Ruthin Church, Denbighshire (4670777).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139088980|Edward Goodman]]'' | | 1476 | 1560 | ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]'' |- | style='text-align:right'| 7747 | [[Ficheru:Portrait of Abel Anthony Gower, Esquire, of Glandovan, County of Pembroke (4670781).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139089502|Abel Anthony Gower]]'' | | 1768 | 1837 | ''[[:d:Q17741711|Glandovan]]'' |- | style='text-align:right'| 7748 | | ''[[:d:Q139104913|William Owen]]'' | | 1791 | 1883 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7749 | | ''[[:d:Q139178689|Trevor Evans]]'' | | 1902 | 1981 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 7750 | | ''[[:d:Q139178994|John Warnaby]]'' | | 1942 | 2007 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 7751 | | ''[[:d:Q139190014|Eric Roberts]]'' | | 1944 | 2021 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7752 | | ''[[:d:Q139197773|Bruce Dargavel]]'' | | 1905 | 1985 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7753 | | ''[[:d:Q139198124|William Vaughan Lewis]]'' | | 1907 | 1961 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7754 | [[Ficheru:Walter Young Armstrong in WT Pike Biographies Berks Bucks & Beds (32a) (6).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139255770|Walter Young Armstrong]]'' | | 1851 | 1934 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7755 | | ''[[:d:Q139256119|George Albert Ash]]'' | | 1911 | 1975 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7756 | | ''[[:d:Q139256146|George Hugh Ash]]'' | | 1942 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7757 | | ''[[:d:Q139305674|Thomas Owen]]'' | | 1598 | 1672 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7758 | | ''[[:d:Q139308619|William Owen II]]'' | | 1584 | 1674 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7759 | | ''[[:d:Q139373509|Hilda Mary Smyth]]'' | | 1891 | 1978 | ''[[:d:Q6661088|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7760 | | ''[[:d:Q139597332|Alicia Graciana Jones]]'' | | 1787 | 1865 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 7761 | | ''[[:d:Q139618604|William Warlow]]'' | | 1765 | 1846 | ''[[:d:Q1939162|Camrose]]'' |- | style='text-align:right'| 7762 | | ''[[:d:Q139618744|Alicia Gratiana Gower Jones]]'' | | 1860 | 1932 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 7763 | | ''[[:d:Q139618987|Timothy Richard Morgan]]'' | | 1862 | 1943 | ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]'' |- | style='text-align:right'| 7764 | | ''[[:d:Q139661873|Edward Wynne Lloyd-Jones]]'' | | 1888 | 1915 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 7765 | | ''[[:d:Q139665474|Isaac Hopkins]]'' | | 1844 | 1920 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7766 | | ''[[:d:Q139670585|Dafydd Jones]]'' | | 1907 | 1991 | ''[[:d:Q13128409|Ffair Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 7767 | | ''[[:d:Q139672188|Thomas Glasfryn Jones]]'' | | 1884 | 1917 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 7768 | | ''[[:d:Q139672435|Mary Ellen Hume Humphreys]]'' | | | 1923 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 7769 | | ''[[:d:Q139678406|William Jones Penny]]'' | | 1873 | 1955 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 7770 | | ''[[:d:Q139678416|Jane Penny]]'' | | 1880 | 1932 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 7771 | | ''[[:d:Q139679389|Dorothy Hermon Hughes]]'' | | 1897 | 1982 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7772 | | ''[[:d:Q139679452|John Hughes]]'' | | 1851 | 1916 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 7773 | | ''[[:d:Q139679486|John Hywel Parry]]'' | | 1850 | 1925 | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 7774 | | ''[[:d:Q139691537|Peter Bremmer Loveday]]'' | | 1877 | 1955 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7775 | [[Ficheru:Portrait of Anthony Montonnier Hawkins Esqre. M.D (4672294).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139710015|Anthony Montonnier Hawkins]]'' | | 1771 | 1833 | ''[[:d:Q7735598|The Gaer House]]'' |- | style='text-align:right'| 7776 | [[Ficheru:Portrait of Robt. Thos. Carreg, Esqr (4672236).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139710214|Robert Thomas Carreg]]'' | | | 1842 | ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]'' |- | style='text-align:right'| 7777 | | ''[[:d:Q139710500|Daniel Leonard Jones]]'' | | 1865 | 1935 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 7778 | | ''[[:d:Q139711000|Charles Frederick Haycock]]'' | | 1834 | 1896 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 7779 | | ''[[:d:Q139711028|Edward Haycock]]'' | | 1813 | 1893 | ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 7780 | | ''[[:d:Q139711160|Edward Hugh Millward]]'' | | 1855 | 1939 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7781 | | ''[[:d:Q139711212|Evan Lewis]]'' | | 1821 | 1902 | ''[[:d:Q6661895|Llanwrthwl]]'' |- | style='text-align:right'| 7782 | | ''[[:d:Q139711468|Mary Ann Howells]]'' | | 1863 | 1923 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7783 | | ''[[:d:Q139713545|Hopcyn Howe]]'' | | | 1894 | ''[[:d:Q5171583|Cornelly]]'' |- | style='text-align:right'| 7784 | [[Ficheru:Revd Edward Hughes, Aberystwyth (1867) NLW3365208.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139713632|Edward Hughes]]'' | | 1785 | 1880 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 7785 | [[Ficheru:Portrait of John Roberts Esq (4670510).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139718048|John Roberts]]'' | | 1782 | 1868 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7786 | [[Ficheru:Portrait of Mr. Ellis Roberts (from Bala) (4670500).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139718153|Ellis Roberts]]'' | | 1818 | 1881 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7787 | [[Ficheru:Benjamin Marshall (1768-1835) - Griffith Owen (1750–1833), Harpist to the Corbet Family of Ynysymaengwyn - NMW A 14301 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139718599|Griffith Owen]]'' | | 1750 | 1833 | ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 7788 | [[Ficheru:Portrait of Gwladis Gwendoline Miers at 15 weeks (4670407).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139719070|Gwladys Gwendoline Miers]]'' | | 1861 | 1905 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7789 | | ''[[:d:Q139739724|Joan Swan]]'' | | 1931 | 1962 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7790 | [[Ficheru:Parch W. S. Roberts Gweinidog Saron, Bodedern, Ynys Môn (5292148).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139744446|William Samuel Roberts]]'' | | 1838 | 1910 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7791 | [[Ficheru:David Watkins (of Aberystwyth) (5292149).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139745666|David Watkins]]'' | | 1827 | 1907 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7792 | | ''[[:d:Q139749560|David Richards]]'' | | 1858 | 1904 | ''[[:d:Q6661336|Llanfair Clydogau]]'' |- | style='text-align:right'| 7793 | [[Ficheru:Deio Ajax, Blaencothi (5293995).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139750110|David Ajax]]'' | | 1823 | 1916 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 7794 | | ''[[:d:Q139755129|John Hampson]]'' | | 1828 | 1905 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7795 | [[Ficheru:Joseph Wickland (5294061).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139755242|Joseph Wickland]]'' | | 1836 | 1909 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7796 | [[Ficheru:Joseph Wickland (5294061).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139755323|George Ratford Woods]]'' | | 1838 | 1924 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7797 | [[Ficheru:Portrait of John Hunter Humphreys (4669839).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139765491|John Hunter Humphreys]]'' | | | 1852 | ''[[:d:Q6777286|Martletwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7798 | [[Ficheru:Portrait of John Edward Poundley, Black Hall, Kerry Montgomeryshire (4671811).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139782245|John Edward Poundley]]'' | | 1839 | 1916 | ''[[:d:Q6394440|Kerry]]'' |- | style='text-align:right'| 7799 | [[Ficheru:Portrait of James Rowlands (4669929).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139782970|James Rowland]]'' | | 1804 | 1872 | ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]'' |- | style='text-align:right'| 7800 | [[Ficheru:Portrait of James Rowe, Fishguard, Pembrokeshire (4673458).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139795794|James Rowe]]'' | | 1810 | 1907 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 7801 | | ''[[:d:Q139796630|Mary Griffith Cox]]'' | | 1829 | 1905 | ''[[:d:Q13129621|Llanenddwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7802 | | ''[[:d:Q139796683|Daniel Pryse Jones]]'' | | 1863 | 1931 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 7803 | [[Ficheru:Portrait of Mr. Capel Hanbury Williams (4672177).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139796869|Ferdinand Capel Hanbury-Williams]]'' | | 1834 | 1891 | ''[[:d:Q25944985|Coldbrook House]]'' |- | style='text-align:right'| 7804 | [[Ficheru:Hugh Dalton.png|center|128px]] | ''[[:d:Q26207|Hugh Dalton]]'' | economista, Reinu Xuníu | 1887 | 1962 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7805 | [[Ficheru:Desmond Llewelyn 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29092|Desmond Llewelyn]]'' | | 1914 | 1999 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7806 | | ''[[:d:Q29738|Rod Thomas]]'' | futbolista británicu | 1947 | 2025 | ''[[:d:Q5572916|Glyncorrwg]]'' |- | style='text-align:right'| 7807 | [[Ficheru:Fred Keenor statue.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30518|Fred Keenor]]'' | futbolista británicu (1894–1972) | 1894 | 1972 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7808 | | ''[[:d:Q31362|Martyn Lloyd-Jones]]'' | teólogu galés (1899–1981) | 1899 | 1981 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7809 | [[Ficheru:Bertrand Russell photo.jpg|center|128px]] | [[Bertrand Russell]] | matemáticu, Reinu Xuníu | 1872 | 1970 | ''[[:d:Q3057926|Trellech]]'' |- | style='text-align:right'| 7810 | [[Ficheru:Y botanegwr Hugh Davies (1739 – 1821) Welsh botanist.png|center|128px]] | ''[[:d:Q56170|Hugh Davies]]'' | | 1739 | 1821 | ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]'' |- | style='text-align:right'| 7811 | | ''[[:d:Q58331|Kenny Morgans]]'' | futbolista británicu (1939–2012) | 1939 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7812 | | ''[[:d:Q112041592|David Goronwy Griffiths]]'' | | 1882 | 1958 | ''[[:d:Q13127595|Cwmdu]]'' |- | style='text-align:right'| 7813 | | ''[[:d:Q112041644|David Thomas]]'' | | | 1866 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7814 | | ''[[:d:Q112063783|David Henry Williams]]'' | | 1886 | 1935 | ''[[:d:Q894252|Borth]]'' |- | style='text-align:right'| 7815 | | ''[[:d:Q112064153|Morgan Evans Davies]]'' | | 1882 | 1944 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 7816 | | ''[[:d:Q112064238|Thomas Hubert John Rees]]'' | | 1904 | 1932 | ''[[:d:Q7593398|St Ishmael]]'' |- | style='text-align:right'| 7817 | | ''[[:d:Q112065060|William Hibbs Bevan]]'' | | 1788 | 1846 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 7818 | | ''[[:d:Q112065107|Griffith Williams Jones]]'' | | 1871 | 1924 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 7819 | | ''[[:d:Q112074369|Gwilym Pugh]]'' | | 1618 | 1689 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7820 | | ''[[:d:Q112078599|John Owen]]'' | | 1817 | 1886 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 7821 | | ''[[:d:Q112079324|Lewis Griffith Roberts]]'' | | 1916 | 1986 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7822 | | ''[[:d:Q112080083|John Lloyd Nuttall]]'' | | 1858 | 1929 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7823 | | ''[[:d:Q112080160|Oswald Rees Owen]]'' | | 1907 | 1980 | ''[[:d:Q7678684|Tal-y-llyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7824 | | ''[[:d:Q112080183|Owen Davies Thomas]]'' | | 1834 | 1922 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 7825 | | ''[[:d:Q112080194|John Davies]]'' | | 1846 | 1924 | ''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7826 | | ''[[:d:Q112080260|David Hughes]]'' | | 1839 | 1923 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 7827 | | ''[[:d:Q112115299|Arthur Rhys Roberts]]'' | | 1872 | 1920 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 7828 | | ''[[:d:Q112116356|George Baker]]'' | | 1902 | 1982 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7829 | | ''[[:d:Q112119470|John Williams]]'' | | 1870 | 1929 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 7830 | | ''[[:d:Q112119851|Abel Edmunds]]'' | | 1800 | 1865 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 7831 | | ''[[:d:Q112126488|Caradog Tegid Rowlands]]'' | | 1891 | 1968 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7832 | | ''[[:d:Q112127551|William Jones]]'' | | 1821 | 1903 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 7833 | | ''[[:d:Q112127710|Robert Cadwaladr Evans]]'' | | 1857 | 1922 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7834 | | ''[[:d:Q112127814|Hugh Edwards]]'' | | 1871 | 1941 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 7835 | | ''[[:d:Q112127857|Abednego Jenkin]]'' | | 1819 | 1888 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 7836 | | ''[[:d:Q112128015|William Caradog Evans]]'' | | 1848 | 1878 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 7837 | | ''[[:d:Q112128209|John Saunders]]'' | | 1798 | 1871 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 7838 | | ''[[:d:Q112132303|Walter Hugh James]]'' | | 1845 | 1937 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 7839 | | ''[[:d:Q112132334|David William Bateman]]'' | | 1898 | 1967 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 7840 | | ''[[:d:Q112132378|Job Richards]]'' | | 1830 | 1890 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 7841 | | ''[[:d:Q112132441|Henry Howard Evans]]'' | | 1865 | 1935<br/>1936 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7842 | | ''[[:d:Q112132478|Evan Isaac Thomas]]'' | | 1824 | 1903 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 7843 | | ''[[:d:Q112132605|David Davies]]'' | | | 1901 | ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]'' |- | style='text-align:right'| 7844 | | ''[[:d:Q112135582|Dyfrig Evans]]'' | | 1978 | 2022 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7845 | | ''[[:d:Q112147144|Thomas John Williams]]'' | | 1869 | 1944 | ''[[:d:Q20602439|Ynysmeudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7846 | | ''[[:d:Q112224866|Abram Owen Thomas]]'' | | 1876 | 1931 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 7847 | | ''[[:d:Q112355680|Huw Roland Jones]]'' | xeógrafu británicu (1937–2023) | 1937 | 2023 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 7848 | | ''[[:d:Q112359830|Mark Sproule-Jones]]'' | | 1941 | 2025 | ''[[:d:Q731439|Grosmont]]'' |- | style='text-align:right'| 7849 | | ''[[:d:Q112384154|Peter Lowe]]'' | historiador británicu (1941–2012) | 1941 | 2012 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7850 | | ''[[:d:Q112471825|Clifford Naunton Morgan]]'' | | 1901 | 1986 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 7851 | | ''[[:d:Q112474545|Robin Okey]]'' | | 1942 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7852 | | ''[[:d:Q112518439|Jeffrey Huw Williams]]'' | | 1956 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7853 | | ''[[:d:Q112519032|John C. Rodda]]'' | | 1934 | 2024 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 7854 | | ''[[:d:Q112552665|David Burns Moffat]]'' | | 1921 | 2017 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7855 | [[Ficheru:Gwilym Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q112615363|Gwilym Roberts]]'' | | 1935 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7856 | | ''[[:d:Q112672989|Evan Jenkins]]'' | | 1794 | 1849 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 7857 | | ''[[:d:Q112686378|Hugh Beaver Roberts]]'' | | 1820 | 1903 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 7858 | | ''[[:d:Q112947395|William M. Protheroe]]'' | | 1925 | 2012 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 7859 | | ''[[:d:Q112961957|T. W. Allen]]'' | mánager británicu (1864–1943) | 1864 | 1943 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 7860 | | ''[[:d:Q113026138|John Davies Thomas]]'' | | 1844 | 1893 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7861 | [[Ficheru:Rosalindmorris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q113112197|M. Rosalind Morris]]'' | | 1920 | 2022 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 7862 | | ''[[:d:Q113137714|Harry Owen Roe]]'' | | 1885 | 1962 | ''[[:d:Q7675879|Taibach]]'' |- | style='text-align:right'| 7863 | [[Ficheru:Y Parch. R. Thomas Glandwr (5349026).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139831760|Robert Thomas]]'' | | 1843 | 1912 | ''[[:d:Q3402457|Bryncrug]]'' |- | style='text-align:right'| 7864 | [[Ficheru:Thomas Ffoulkes (5349062).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139832229|Thomas Foulkes]]'' | | | 1909 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7865 | [[Ficheru:Portrait of Colonel William Gwynne Hughes, D.L., J.P (4674475).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139833585|William Gwynne Hughes]]'' | | 1841 | 1920 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 7866 | [[Ficheru:Portrait of Griffith Thomas Picton-Jones Esq (4674486).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139834546|Griffith Thomas Picton-Jones]]'' | | 1837 | 1877 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 7867 | | ''[[:d:Q139835893|John Jones]]'' | | 1829 | 1901 | ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]'' |- | style='text-align:right'| 7868 | [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Morris D. Jones (Bethlehem, Aberpennar) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139836076|Morris D. Jones]]'' | | 1848 | 1911 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7869 | [[Ficheru:Portrait of Jane Evans, Bala (4673948).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139836518|Jane Evans]]'' | | 1780 | 1882 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7870 | | ''[[:d:Q139847217|John Johnes]]'' | | 1768 | 1815 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 7871 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Griffith Williams, London (4673908).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139847442|Griffith Walter Williams]]'' | | 1755 | 1826 | ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]'' |- | style='text-align:right'| 7872 | [[Ficheru:Portrait of Mrs. Elias 'Kelso Villa', Grosvenor Rd., Wrexham (4673942).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139847917|Harriet Elias]]'' | | 1813 | 1897 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 7873 | [[Ficheru:Portrait of David Davies (4671445).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139849904|David Davies]]'' | | 1807 | 1879 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 7874 | | ''[[:d:Q139850170|Aaron Francis]]'' | | 1814 | 1882 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 7875 | [[Ficheru:Portrait of Edward Samuel (4670191) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139850415|Edward Samuel]]'' | | 1763 | 1848 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7876 | [[Ficheru:Portrait of Dafydd Philip (4670548).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139850601|David Phillips]]'' | | 1788 | 1873 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7877 | [[Ficheru:Portrait of W. Lloyd Roberts (4671132).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139850972|William Lloyd Roberts]]'' | | 1844 | 1870 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 7878 | [[Ficheru:Portrait of Gwilym Eden, Trawsfynydd, 1825-1893 (4670253).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139851317|William Williams]]'' | | 1825 | 1893 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7879 | [[Ficheru:Portrait of Mary Nicholl (4671466).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139851767|Mary Nicholl]]'' | | 1811 | 1894 | ''[[:d:Q29482701|Cwrt Bleddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7880 | [[Ficheru:Rev. John Williams, Brynmawr (5349138).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139858650|John Williams]]'' | | 1850 | 1909 | ''[[:d:Q20593085|Llangloffan]]'' |- | style='text-align:right'| 7881 | [[Ficheru:Yr eiddoch yn gywir, T. Eli Evans (5348991).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139858829|Thomas Eli Evans]]'' | | 1871 | 1943 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 7882 | | ''[[:d:Q139858883|Herbert Peel]]'' | | 1841 | 1918 | ''[[:d:Q17735821|Plas Taliaris]]'' |- | style='text-align:right'| 7883 | [[Ficheru:Daniel & John Evans (5294019).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139859194|John Evans]]'' | | 1844 | 1913 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 7884 | | ''[[:d:Q139859351|Richard Roberts]]'' | | 1838 | 1917 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 7885 | | ''[[:d:Q139859854|John Davies]]'' | | 1770 | 1853 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 7886 | | ''[[:d:Q139860057|Susanah Hughes]]'' | | 1818 | 1903 | ''[[:d:Q135670552|Plas Coch]]'' |- | style='text-align:right'| 7887 | | ''[[:d:Q139860828|Jane Powell]]'' | | 1763 | 1840 | ''[[:d:Q5884520|Holt]]'' |- | style='text-align:right'| 7888 | | ''[[:d:Q139860900|Annette Fountayne Puleston]]'' | | 1855 | 1899 | ''[[:d:Q108394112|Emral Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 7889 | | ''[[:d:Q139860986|Henry Hicks Davies]]'' | | 1862 | 1943 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7890 | | ''[[:d:Q139861003|Henry Evered Davies]]'' | | 1889 | 1964 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7891 | | ''[[:d:Q139861154|Ffestin Davies]]'' | | 1870 | 1944 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7892 | [[Ficheru:Johnny Ray, vaudeville comedian.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139864927|Johnny Ray]]'' | | 1858 | 1927 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7893 | [[Ficheru:Portrait of John Pugh Vaughan Pryse Esqre. J.P., D.L., Bwlchbychan, Llanybyther(4674568).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139882247|John Pugh Vaughan Pryse]]'' | | 1818 | 1903 | ''[[:d:Q26212157|Gogerddan Mansion]]'' |- | style='text-align:right'| 7894 | | ''[[:d:Q139882542|Henry Lewis]]'' | | 1774 | 1838 | ''[[:d:Q6661628|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 7895 | [[Ficheru:Portrait of Colonel Henry Lewis, D.L., J.P (4674509).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139882552|Henry Lewis]]'' | | 1815 | 1881 | ''[[:d:Q7339915|Roath]]'' |- | style='text-align:right'| 7896 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Eliezer Jones, Ipswich (4673337).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139884078|Eliezer Jones]]'' | | 1807 | 1883 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7897 | [[Ficheru:Portrait of Morris Jones (of Bryncelynog, Trawsfynydd) (4671104).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139884598|Morris Jones]]'' | | 1840 | 1893 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7898 | [[Ficheru:Portrait of Philip Williams, Bridge Street Aberystwyth (4671216).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139884670|Philip Williams]]'' | | 1817 | 1887 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7899 | [[Ficheru:Portrait of Mrs Frances Eleanor Thomas of Llanthomas (4671177).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139884809|Frances Eleanor Jane Thomas]]'' | | 1853 | 1928 | ''[[:d:Q139884843|Llanthomas]]'' |- | style='text-align:right'| 7900 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Evans, Shaftesbury (4673286).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139885290|Thomas Evans]]'' | | 1794 | 1869 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7901 | [[Ficheru:Portrait of Edwin Truscott (4671188).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139885498|Edwin Sabine Truscott]]'' | | 1849 | 1922 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7902 | | ''[[:d:Q139888200|Mary Godsal]]'' | | 1848 | 1907 | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7903 | [[Ficheru:Rev dr. John Roberts at 1.19.30 PM.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139892277|John Roberts]]'' | | 1842 | 1908 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 7904 | | ''[[:d:Q139918274|Henry Michael Jenkins]]'' | | 1841 | 1886 | ''[[:d:Q5368392|Ely]]'' |- | style='text-align:right'| 7905 | | ''[[:d:Q139998186|Mary Lewis]]'' | | | 1896 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7906 | [[Ficheru:King Edward II of England.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5236|Edward II of England]]'' | aristócrata galés (1284–1327) | 1284 | 1327 | ''[[:d:Q275128|Caernarfon Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 7907 | [[Ficheru:Elmer Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8287|Elmer Gethin Rees]]'' | | 1941 | 2019 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 7908 | [[Ficheru:Edward and Tsuneko Gauntlett in 1949 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22742|George Edward Luckman Gauntlett]]'' | esperantista británicu (1868–1956) | 1868 | 1956 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7909 | [[Ficheru:Roald Dahl.jpg|center|128px]] | [[Roald Dahl]] | | 1916 | 1990 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 7910 | [[Ficheru:Anthony Hopkins Red Sea Festival 2025 Portrait.jpg|center|128px]] | [[Anthony Hopkins]] | actor británicu | 1937 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 7911 | [[Ficheru:Ben Davies in Austria vs. Wales 2016-10-06 (118) 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q93555|Ben Davies]]'' | futbolista británicu | 1993 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7912 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Morgan crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q93657|Kenneth O. Morgan]]'' | | 1934 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7913 | [[Ficheru:Easter at Bristol Rovers in October 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q93828|Jermaine Easter]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7914 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Jones of Penybont crop 2, 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111840|Carwyn Jones]]'' | barrister, Reinu Xuníu | 1967 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7915 | | [[Sally Hodge]] | ciclista británica | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7916 | [[Ficheru:Gwenda Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q117720|Gwenda Thomas]]'' | política británica | 1942 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7917 | [[Ficheru:Petter Solberg - 2009 Cyprus Rally 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q117756|Phil Mills]]'' | copilotu británicu | 1963 | | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 7918 | | ''[[:d:Q118542|Nicholas A'Hern]]'' | atleta australianu | 1969 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7919 | | ''[[:d:Q122122|Karl Johnson]]'' | | 1948 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7920 | [[Ficheru:2015-03-02 Carl Robinson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q126360|Carl Robinson]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 7921 | [[Ficheru:David Vaughan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q126444|David Vaughan]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 7922 | [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (108).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q138839|Wayne Hennessey]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7923 | [[Ficheru:Julian Hodgson 2001 Solingen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q142319|Julian Hodgson]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7924 | [[Ficheru:Michael sadler saga2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q143120|Michael Sadler]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7925 | [[Ficheru:2016 Bonnie Tyler - by 2eight - DSC8647.jpg|center|128px]] | [[Bonnie Tyler]] | cantante británica | 1951 | | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 7926 | [[Ficheru:James Collins 2023 (cropped).jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q158980|James Collins]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7927 | | ''[[:d:Q163452|Tom James]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 7928 | [[Ficheru:Lucy Cohen-Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q166910|Lucy Owen]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 7929 | [[Ficheru:Sir Tom Jones at The Queen's Birthday Party (cropped-2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q180850|Tom Jones]]'' | | 1940 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7930 | [[Ficheru:Brian Josephson, March 2004.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q181363|Brian David Josephson]]'' | físicu, Reinu Xuníu | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7931 | [[Ficheru:2022 FIFA World Cup United States 1–1 Wales - (32) (cropped).jpg|center|128px]] | [[Gareth Bale]] | futbolista británicu | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7932 | [[Ficheru:Craig Bellamy 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q190515|Craig Bellamy]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7933 | [[Ficheru:Duffy 2010 erdoedy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q192587|Duffy]]'' | | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7934 | | ''[[:d:Q204537|Justin Kerrigan]]'' | | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7935 | [[Ficheru:Ken Follett official.jpg|center|128px]] | [[Ken Follett]] | novelista británicu | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7936 | [[Ficheru:Aaron Ramsey 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q213427|Aaron Ramsey]]'' | futbolista británicu | 1990 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 7937 | [[Ficheru:1 mark hughes 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q214513|Mark Hughes]]'' | | 1963 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7938 | [[Ficheru:Rhys Ifans 2011 cropped.jpg|center|128px]] | [[Rhys Ifans]] | | 1967 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7939 | [[Ficheru:Deep Purple - MN Gredos - 03.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q216700|Roger Glover]]'' | | 1945 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 7940 | | ''[[:d:Q218245|Siwan Morris]]'' | actriz británica | 1976 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 7941 | [[Ficheru:Ian Rush in Singapore.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q219354|Ian Rush]]'' | futbolista británicu | 1961 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''<br/>''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 7942 | | ''[[:d:Q221876|Chris Bell]]'' | | 1960 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 7943 | [[Ficheru:Mary Hopkin 1969.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q230594|Mary Hopkin]]'' | | 1950 | | [[Ystradgynlais]]<br/>''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 7944 | [[Ficheru:Nicole Cooke Geelong World Cup 2007 podium 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q230996|Nicole Cooke]]'' | ciclista británica | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7945 | [[Ficheru:Charlotte Church by Law Keven.jpg|center|128px]] | [[Charlotte Church]] | | 1986 | | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 7946 | [[Ficheru:Marina Diamandis (14091068631) (cropped) at Fendi close crop.jpg|center|128px]] | [[Marina and the Diamonds]] | cantante británica | 1985 | | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7947 | [[Ficheru:Shirley Bassey (1971).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q234754|Shirley Bassey]]'' | cantante británica | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7948 | [[Ficheru:Dawn French 4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q236309|Dawn French]]'' | | 1957 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 7949 | [[Ficheru:Jem Walking 2005.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q237182|Jem]]'' | | 1975 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7950 | [[Ficheru:Sarah Waters.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q237555|Sarah Waters]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q1939963|Neyland]]'' |- | style='text-align:right'| 7951 | [[Ficheru:Siân Phillips in "Crossing Borders".jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q237778|Siân Phillips]]'' | | 1933 | | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 7952 | [[Ficheru:Mark Delaney in 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q246379|Mark Delaney]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7953 | [[Ficheru:Gary Jones stargate cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q248414|Gary Jones]]'' | | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7954 | | ''[[:d:Q251436|Michael White]]'' | futbolista neozelandés | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7955 | [[Ficheru:Shefali Chowdhury.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q253495|Shefali Chowdhury]]'' | actriz británica | 1988 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7956 | [[Ficheru:Eve Myles 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q254876|Eve Myles]]'' | | 1978 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 7957 | [[Ficheru:Official portrait of Stuart Andrew crop 2, 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q259707|Stuart Andrew]]'' | políticu británicu | 1971 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 7958 | [[Ficheru:Official portrait of Guto Bebb crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q260772|Guto Bebb]]'' | políticu británicu | 1968 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7959 | | ''[[:d:Q261477|Gareth Llewellyn]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1969 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7960 | [[Ficheru:Gwyneth Jones.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q261571|Gwyneth Jones]]'' | | 1936 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 7961 | [[Ficheru:Colin Pascoe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q262177|Colin Pascoe]]'' | futbolista británicu | 1965 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 7962 | [[Ficheru:Robert Walter, president European security and Defence Assembly. Session 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q263532|Robert Walter]]'' | políticu británicu | 1948 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7963 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Brennan of Canton crop 2, 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q264964|Kevin Brennan]]'' | políticu galés | 1959 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 7964 | | ''[[:d:Q266062|Gareth John Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7965 | [[Ficheru:Chris Bryant MP July 2024 Official portrait 2 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q266146|Chris Bryant]]'' | guionista, Reinu Xuníu | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7966 | [[Ficheru:Official portrait of Hywel Williams crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q266189|Hywel Williams]]'' | políticu galés | 1953 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 7967 | [[Ficheru:Roger Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q266434|Roger Williams]]'' | políticu galés | 1948 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 7968 | [[Ficheru:Stephen Williams MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q266548|Stephen Williams]]'' | políticu galés | 1966 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 7969 | [[Ficheru:Official portrait of Rt Hon Alun Cairns MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q268030|Alun Cairns]]'' | blogueru, Reinu Xuníu | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7970 | [[Ficheru:Official portrait of Rt Hon Robert Buckland MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q269853|Robert Buckland]]'' | políticu galés | 1968 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7971 | [[Ficheru:Evans, Jill-1665.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q272522|Jill Evans]]'' | política británica | 1959 | | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 7972 | [[Ficheru:Jade Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q272570|Jade Jones]]'' | taekwondista británica | 1993 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 7973 | [[Ficheru:Donna Lewis (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q272578|Donna Lewis]]'' | | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7974 | [[Ficheru:Katherine Jenkins in 2022 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q272581|Katherine Jenkins]]'' | | 1980 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7975 | | ''[[:d:Q272592|Aimee-Ffion Edwards]]'' | actriz británica | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7976 | | ''[[:d:Q275421|Emma]]'' | cantante británica | 1974 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7977 | | ''[[:d:Q285258|Ron Waldron]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1933 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7978 | | ''[[:d:Q287292|Andrew Selby]]'' | boxeador británicu | 1988 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7979 | [[Ficheru:Cerys Matthews Glastonbury 2008 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q291300|Cerys Matthews]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7980 | | ''[[:d:Q291686|Lindy Hemming]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7981 | [[Ficheru:Ioan Gruffudd at the 2011 Comic-Con International.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q295974|Ioan Gruffudd]]'' | | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7982 | [[Ficheru:Official portrait of Wayne David MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q296716|Wayne David]]'' | políticu galés | 1957 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7983 | [[Ficheru:Glyn Davies (Welsh Politician) profile photo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q296920|Glyn Davies]]'' | | 1944 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 7984 | [[Ficheru:Michael Sheen crop n2 Good Omens panel at NYCC (61104).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q298276|Michael Sheen]]'' | | 1969 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7985 | [[Ficheru:Official portrait of Jonathan Edwards crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q302892|Jonathan Edwards]]'' | políticu británicu | 1976 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7986 | [[Ficheru:Official portrait of Chris Evans crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q303577|Chris Evans]]'' | políticu británicu | 1977 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 7987 | [[Ficheru:Evans, Jonathan (crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q303716|Jonathan Evans]]'' | políticu galés | 1950 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7988 | [[Ficheru:Official portrait of Mr Nigel Evans crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q303814|Nigel Evans]]'' | políticu británicu | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7989 | [[Ficheru:Simon Davies Wales October 2006.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q310733|Simon Davies]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7990 | [[Ficheru:Athletissima 2012 - Colin Jackson (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q311300|Colin Jackson]]'' | atleta británicu | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7991 | [[Ficheru:Danny Gabbidon 04052025 (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q312067|Danny Gabbidon]]'' | futbolista británicu | 1979 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 7992 | [[Ficheru:Jonathan Pryce 2016 (28577280662) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q312702|Jonathan Pryce]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q5043241|Carmel]]'' |- | style='text-align:right'| 7993 | [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (135) 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q313250|Joe Allen]]'' | futbolista británicu | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7994 | [[Ficheru:Mason Ryan Cropped.png|center|128px]] | ''[[:d:Q314920|Mason Ryan]]'' | futbolista británicu | 1982 | | ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]'' |- | style='text-align:right'| 7995 | | ''[[:d:Q316155|John Holloway]]'' | | 1948 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7996 | [[Ficheru:Start campagne voor Europese verkiezingen van PvdA (Rotterdam) Neal Kinnoch , k, Bestanddeelnr 932-9811.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q317258|Neil Kinnock]]'' | políticu galés | 1942 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7997 | [[Ficheru:MarkWilliams2025Masters.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q317265|Mark Williams]]'' | xugador de snooker británicu | 1975 | | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 7998 | [[Ficheru:John Weathers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q322031|John Weathers]]'' | ornitólogu galés | 1947 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7999 | [[Ficheru:Bryn Terfel in Stockholm 2013-22.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q322211|Bryn Terfel]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 8000 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Howard of Lympne crop 2, 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q325381|Michael Howard]]'' | abogáu, Reinu Xuníu | 1941 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 8001 | | ''[[:d:Q327187|Mark Pembridge]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8002 | [[Ficheru:Lord Heseltine, Deputy Prime Minister, UK (1995-97) (10559130986).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q332314|Michael Heseltine]]'' | autobiógrafu, Reinu Xuníu | 1933 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8003 | [[Ficheru:Karl Jenkins - St David Awards 2017.png|center|128px]] | ''[[:d:Q333168|Karl Jenkins]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 8004 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Baker of Dorking 2020 crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333390|Kenneth Baker, Baron Baker of Dorking]]'' | políticu galés | 1934 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8005 | [[Ficheru:Elfyn Llwyd MP in 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333590|Elfyn Llwyd]]'' | | 1951 | | [[Betws-y-Coed]] |- | style='text-align:right'| 8006 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Murphy of Torfaen 2020 crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333828|Paul Murphy]]'' | políticu galés | 1948 | | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 8007 | [[Ficheru:Rondavies1998.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333869|Ron Davies]]'' | políticu galés | 1946 | | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 8008 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Touhig crop 2, 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q334278|Don Touhig]]'' | periodista, Reinu Xuníu | 1947 | | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 8009 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Anderson of Swansea crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q334411|Donald Anderson]]'' | | 1939 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8010 | [[Ficheru:Tony pulis 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q334541|Tony Pulis]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8011 | [[Ficheru:Official portrait of Eluned Morgan (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336521|Eluned Morgan]]'' | política británica | 1967 | | ''[[:d:Q5368392|Ely]]'' |- | style='text-align:right'| 8012 | [[Ficheru:Official portrait of Lord German crop 2, 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336526|Mike German, Baron German]]'' | políticu galés | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8013 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Grey-Thompson crop 2, 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336543|Tanni Grey-Thompson]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8014 | [[Ficheru:Chico Slimani May 07.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q339786|Chico Slimani]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8015 | [[Ficheru:Matthew Rhys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q342784|Matthew Rhys]]'' | | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8016 | [[Ficheru:John Toshack 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q342989|John Toshack]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8017 | [[Ficheru:Dave Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q346480|Dave Evans]]'' | cantante australianu | 1953 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8018 | [[Ficheru:Chris Slade.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q348704|Chris Slade]]'' | batería galés | 1946 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8019 | [[Ficheru:Adam Matthews.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q350383|Adam Matthews]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8020 | [[Ficheru:Adam Jones (rugby player).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q350686|Adam Rhys Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 8021 | [[Ficheru:RobbieSavage01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q350799|Robbie Savage]]'' | | 1974 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8022 | [[Ficheru:Beady Eye Andy Bell (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q353388|Andy Bell]]'' | | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8023 | | ''[[:d:Q355049|Owain Yeoman]]'' | actor británicu | 1978 | | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 8024 | | ''[[:d:Q356091|Max Boyce]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 8025 | [[Ficheru:Rhodri Meilir 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q356108|Rhodri Meilir]]'' | | 1978 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 8026 | [[Ficheru:Geraint Thomas 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q356327|Geraint Thomas]]'' | | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8027 | [[Ficheru:Hartson, John.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q356392|John Hartson]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8028 | | ''[[:d:Q361465|Gerran Howell]]'' | actor británicu | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8029 | [[Ficheru:Owen Teale 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q361536|Owen Teale]]'' | | 1961 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8030 | [[Ficheru:Russell T. Davies (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q361981|Russell T Davies]]'' | | 1963 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8031 | [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (172).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q370527|Joe Ledley]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8032 | [[Ficheru:Adrian Goldsworthy-2 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q373061|Adrian Goldsworthy]]'' | historiador militar galés | 1969 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8033 | [[Ficheru:Sophie Dee 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q378678|Sophie Dee]]'' | actriz pornográfica británica | 1984 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8034 | [[Ficheru:Robert Partridge.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q380859|Rob Partridge]]'' | ciclista británicu | 1985 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8035 | [[Ficheru:Alastair Reynolds.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q380869|Alastair Reynolds]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8036 | | ''[[:d:Q381649|Gareth Cooper]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8037 | [[Ficheru:Stuttgart 2023 -Comic Con Germany- Vincent Regan- by-RaBoe 023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q381664|Vincent Regan]]'' | | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8038 | [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (097).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q381769|Chris Coleman]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8039 | [[Ficheru:John Greaves (musician).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q382676|John Greaves]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 8040 | | ''[[:d:Q382731|John Warlow]]'' | | 1939 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8041 | [[Ficheru:St-jacut.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q390440|Jacut]]'' | | 401 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8042 | [[Ficheru:Official portrait of Nick Smith MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q390760|Nick Smith]]'' | políticu británicu | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8043 | [[Ficheru:Official portrait of Damian Green crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q391960|Damian Green]]'' | políticu galés | 1956 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8044 | [[Ficheru:Ryan Day at Snooker German Masters (DerHexer) 2015-02-05 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q402985|Ryan Day]]'' | xugador de snooker británicu | 1980 | | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 8045 | | ''[[:d:Q434154|Henry Spinetti]]'' | músicu británicu | 1951 | | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 8046 | [[Ficheru:Marilyn Strathern speaking at SOAS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q435411|Marilyn Strathern]]'' | antropóloga británica | 1941 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 8047 | [[Ficheru:NevilleSouthall.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q436650|Neville Southall]]'' | futbolista británicu | 1958 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 8048 | [[Ficheru:Jo Walton (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q438330|Jo Walton]]'' | | 1964 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8049 | | ''[[:d:Q438506|John Yapp]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8050 | | ''[[:d:Q438515|Dafydd Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8051 | [[Ficheru:Michael Jones (Fête de la musique, Vitrolles, Bouches-du-Rhône, France).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q438832|Michael Jones]]'' | | 1952 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 8052 | [[Ficheru:Honeysuckle weeks november 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q440206|Honeysuckle Weeks]]'' | actriz británica | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8053 | [[Ficheru:Amanda Levete.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q440786|Amanda Levete]]'' | arquiteuta galesa | 1959<br/>1955 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8054 | | ''[[:d:Q444638|Sharon Maguire]]'' | | 1960 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8055 | | ''[[:d:Q446140|Jon Brown]]'' | maratonista canadianu | 1971 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8056 | | ''[[:d:Q446789|Dai Young]]'' | | 1967 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8057 | | ''[[:d:Q447949|Bryn Meredith]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1930 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 8058 | [[Ficheru:Alun Wyn Jones 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q447961|Alun Wyn Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8059 | | ''[[:d:Q448212|Bobby Windsor]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1948 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8060 | [[Ficheru:Jamie Roberts cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449012|Jamie Roberts]]'' | | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8061 | [[Ficheru:Rebecca James 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449100|Rebecca James]]'' | ciclista galesa | 1991 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8062 | [[Ficheru:Barry Morgan (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449108|Barry Morgan]]'' | | 1947 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8063 | | ''[[:d:Q455094|Hayley Tullett]]'' | mediofondista británica | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8064 | | ''[[:d:Q456444|G. E. R. Lloyd]]'' | | 1933 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8065 | [[Ficheru:Sam Warburton cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q460627|Sam Warburton]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8066 | [[Ficheru:2025-04-03 Premier League Darts Berlin 2025 by Sandro Halank–138.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q460672|Mark Webster]]'' | xugador de dardos galés | 1983 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8067 | [[Ficheru:David Greene Barcelona 2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q460929|Dai Greene]]'' | atleta británicu | 1986 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8068 | | ''[[:d:Q460934|Morgan Stoddart]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1984 | | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 8069 | [[Ficheru:Jon Lilygreen ESC 2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q463870|Jon Lilygreen]]'' | cantante galés | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8070 | [[Ficheru:Kelle Marie at 2006 AEE Friday 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q465457|Kelle Marie]]'' | actriz británica | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8071 | [[Ficheru:EM Finale 4x400m München 2002.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q465547|Matthew Elias]]'' | atleta británicu | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8072 | | ''[[:d:Q466837|Hywel Lloyd]]'' | pilotu d&#39;automovilismu galés | 1985 | | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 8073 | [[Ficheru:Kelly Sotherton (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q466878|Kelly Sotherton]]'' | atleta británica | 1976 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8074 | | ''[[:d:Q467749|Joanna Page]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 8075 | [[Ficheru:Swinburne, Kay-2652.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q468023|Kay Swinburne]]'' | política británica | 1967 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8076 | [[Ficheru:Chrisgunter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q470751|Chris Gunter]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8077 | [[Ficheru:Wales and British and Irish Lions Hooker, Matthew Rees. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q474788|Matthew Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1980 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 8078 | | ''[[:d:Q478565|Dai Havard]]'' | políticu galés | 1950 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8079 | [[Ficheru:Joan Ruddock.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q479115|Joan Ruddock]]'' | política británica | 1943 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8080 | [[Ficheru:Official portrait of Chris Ruane crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q479188|Chris Ruane]]'' | políticu británicu | 1958 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 8081 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120075.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q503776|Andrew Bishop]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 8082 | [[Ficheru:Andrew Davies (writer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q504430|Andrew Davies]]'' | | 1936 | | ''[[:d:Q7320726|Rhiwbina]]'' |- | style='text-align:right'| 8083 | | ''[[:d:Q505190|Andrew Hourmont]]'' | empresariu galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8084 | [[Ficheru:Andrew Pagett PHC 2011-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q506650|Andrew Pagett]]'' | xugador de snooker galés | 1982 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8085 | | ''[[:d:Q511364|Rosemary Joshua]]'' | | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8086 | [[Ficheru:LauraFord.ChinaCats.2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q512659|Laura Ford]]'' | escultora galesa | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8087 | [[Ficheru:Lyn Evans - pictures donated by CERN-7.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q514831|Lyn Evans]]'' | físicu galés | 1945 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8088 | | ''[[:d:Q515207|Perdita Weeks]]'' | actriz británica | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8089 | | ''[[:d:Q518290|Kelly Morgan]]'' | xugadora de bádminton británica | 1975 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8090 | [[Ficheru:Mike Phillips 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q519589|Mike Phillips]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8091 | | ''[[:d:Q522134|Stuart Urban]]'' | | 1958 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8092 | [[Ficheru:Matt Ryan At Wales Comic-Con Homecoming Wrexham 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q522373|Matt Ryan]]'' | | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8093 | [[Ficheru:Richard Deacon II (2017).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q523810|Richard Deacon]]'' | | 1949 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8094 | [[Ficheru:Andy Fairweather-Low, July 02 2006.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q525714|Andy Fairweather Low]]'' | | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8095 | [[Ficheru:Shane Williams 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q525873|Shane Williams]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8096 | | ''[[:d:Q526714|Andy Melville]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8097 | [[Ficheru:Andy Powell zoonabar london wasps.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q527084|Andy Powell]]'' | | 1981 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 8098 | [[Ficheru:Andy Scott - Wacken Open Air 2018 03.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q527532|Andy Scott]]'' | | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8099 | | ''[[:d:Q530256|Edwin Regan]]'' | | 1935 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8100 | | ''[[:d:Q531221|Emyr Wyn Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8101 | | ''[[:d:Q531350|Bethan Huws]]'' | artista británica | 1961 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8102 | [[Ficheru:Jayne Ludlow.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q533245|Jayne Ludlow]]'' | futbolista británica | 1979 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 8103 | | ''[[:d:Q533743|Owain Tudur Jones]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8104 | [[Ficheru:Michael White PHC 2016-2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q537531|Michael White]]'' | xugador de snooker británicu | 1991 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8105 | [[Ficheru:High Contrast AKA Lincoln Barrett.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q538289|High Contrast]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8106 | | ''[[:d:Q539583|Rachel Rice]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q643919|Torfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 8107 | [[Ficheru:Sandra Gidley, September 2009 1 rotated and cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q544101|Sandra Gidley]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 8108 | [[Ficheru:DaveEdmunds1980crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q545186|Dave Edmunds]]'' | | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8109 | | ''[[:d:Q545198|Julian Winn]]'' | ciclista británicu | 1972 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8110 | [[Ficheru:Samuel Harrison TA 2013 (Cropping).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q545242|Sam Harrison]]'' | ciclista británicu | 1992 | | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 8111 | [[Ficheru:Saunders, Dean 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q545303|Dean Saunders]]'' | futbolista británicu | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8112 | | ''[[:d:Q545328|Tom Ward]]'' | actor británicu | 1971 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8113 | | ''[[:d:Q546364|Della Jones]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q16248422|Tonna]]'' |- | style='text-align:right'| 8114 | [[Ficheru:Jak Jones PHC 2016-3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q549519|Jak Jones]]'' | xugador de snooker británicu | 1993 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 8115 | [[Ficheru:Matthew Stevens PHC 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q551261|Matthew Stevens]]'' | xugador de snooker británicu | 1977 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8116 | | ''[[:d:Q552881|Les Davies]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8117 | [[Ficheru:Jason Koumas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q553549|Jason Koumas]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8118 | [[Ficheru:Sashaspooky (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q556024|Sasha]]'' | | 1969 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8119 | | ''[[:d:Q561356|Kevin Allen]]'' | | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8120 | [[Ficheru:Christian Malcolm Barcelona 2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q561374|Christian Malcolm]]'' | velocista británicu | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8121 | [[Ficheru:Portrait of Ross Lovegrove.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q573143|Ross Lovegrove]]'' | diseñador galés | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8122 | [[Ficheru:Official portrait of Albert Owen crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q576121|Albert Owen]]'' | políticu galés | 1959 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 8123 | [[Ficheru:Snooker German Masters (DerHexer) 2013-02-03 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q578107|Paul Collier]]'' | árbitru galés | 1970 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8124 | | ''[[:d:Q579550|Peter Biziou]]'' | direutor de fotografía británicu | 1944 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8125 | [[Ficheru:Up percy jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q587649|Percy Jones]]'' | | 1947 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8126 | [[Ficheru:Jamie Jones PHC 2015-2.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q590142|Jamie Jones]]'' | xugador de snooker británicu | 1988 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8127 | | ''[[:d:Q618515|Aphrodite]]'' | | 1968 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8128 | [[Ficheru:Nicky Grist.png|center|128px]] | ''[[:d:Q631339|Nicky Grist]]'' | pilotu de rally británicu | 1961 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8129 | [[Ficheru:Richard Duffy.png|center|128px]] | ''[[:d:Q642981|Richard Duffy]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8130 | [[Ficheru:Tighpaul.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q648341|Thighpaulsandra]]'' | músicu británicu | 1958 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8131 | | ''[[:d:Q662951|Roy Mathias]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8132 | | ''[[:d:Q685402|Gavin Williams]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8133 | [[Ficheru:Huw-irranca-davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q691388|Huw Irranca-Davies]]'' | políticu galés | 1963 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 8134 | [[Ficheru:Anne Main (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q694996|Anne Main]]'' | política galesa | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8135 | [[Ficheru:Alan Woods RCP 2nd Congress May 2025 DSCF2406 (54532185577) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q704897|Alan Woods]]'' | | 1944 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8136 | | ''[[:d:Q713720|Kevin Sheedy]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 8137 | [[Ficheru:Jeffrey Weeks by Mark McNestry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q718057|Jeffrey Weeks]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 8138 | [[Ficheru:Steve Jones Boston 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q720491|Steve Jones]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8139 | [[Ficheru:DavidLangford.01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q720787|David Langford]]'' | escritor británicu | 1953 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8140 | | ''[[:d:Q721273|Richard Ian Cox]]'' | actor canadianu | 1973 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8141 | [[Ficheru:Luke Evans in 2018 (cropped 4).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q722001|Luke Evans]]'' | | 1979 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8142 | [[Ficheru:Lynn Davies 1964.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725365|Lynn Davies]]'' | atleta británicu | 1942 | | ''[[:d:Q6964400|Nant-y-moel]]'' |- | style='text-align:right'| 8143 | [[Ficheru:Kieth Allen (7323203024) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725519|Keith Allen]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8144 | [[Ficheru:Kelly jones cardiff 2005.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725516|Kelly Jones]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 8145 | [[Ficheru:Rob Terry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725567|Rob Terry]]'' | lluchador profesional británicu | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8146 | [[Ficheru:Bradley Dredge KLM Open 2010.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q725572|Bradley Dredge]]'' | golfista galés | 1973 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8147 | [[Ficheru:Siân James at Canal Parade Amsterdam - EuroPride 2016 - PvdA (28225698514) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q727410|Siân James]]'' | política galesa | 1959 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 8148 | | ''[[:d:Q727494|Terry Williams]]'' | batería británicu | 1948 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8149 | | ''[[:d:Q730648|Steve Upton]]'' | batería galés | 1946 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8150 | | ''[[:d:Q731353|Ian Flanagan]]'' | tenista británicu | 1982 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8151 | [[Ficheru:Kim Howells 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q736160|Kim Howells]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1946 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8152 | | ''[[:d:Q736226|Clive Thomas]]'' | árbitru de fútbol británicu | 1936 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 8153 | [[Ficheru:Ieuan Evans (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q741112|Ieuan Evans]]'' | | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8154 | | ''[[:d:Q746440|Saint Wethoc]]'' | | 401 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8155 | | ''[[:d:Q747672|Mark Titley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1959 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8156 | [[Ficheru:Official portrait of Dr Julian Lewis crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q749612|Julian Lewis]]'' | políticu británicu | 1951 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8157 | [[Ficheru:Official portrait of Susan Elan Jones crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q750381|Susan Elan Jones]]'' | política británica | 1968 | | ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]'' |- | style='text-align:right'| 8158 | | ''[[:d:Q751510|Lloyd Burns]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1984 | | ''[[:d:Q7131674|Panteg]]'' |- | style='text-align:right'| 8159 | | ''[[:d:Q761573|Catherine Fisher]]'' | | 1957 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8160 | [[Ficheru:JAMES WILSON BRFC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q771149|James Wilson]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 8161 | | ''[[:d:Q780432|John Bach]]'' | | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8162 | [[Ficheru:Ian Gough 2008 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q781211|Ian Gough]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1976 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8163 | [[Ficheru:USO - ASM - 20150905 - Nicky Robinson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q786362|Nicky Robinson]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8164 | [[Ficheru:Miss Wales 08 Chloe Morgan.jpg|center|128px]] | [[Chloe-Beth Morgan]] | | 1986 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 8165 | [[Ficheru:Bullet for My Valentine - Rock am Ring 2018-4319.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q855207|Matthew Tuck]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8166 | [[Ficheru:Cardiff Bay Rugby Codebreakers (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q863024|Billy Boston]]'' | | 1934 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8167 | [[Ficheru:BlueWiki.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q885939|Blue Weaver]]'' | | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8168 | | ''[[:d:Q888143|Bob Morgan]]'' | saltador galés | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8169 | [[Ficheru:Alex Thomson VG2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q892605|Alex Thomson]]'' | | 1974 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8170 | | ''[[:d:Q897007|Bradley Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 8171 | [[Ficheru:Bro Myrddin National Eisteddfod, 1974 (1551217).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q901131|Dafydd Ifans]]'' | escritor galés | 1949 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8172 | [[Ficheru:Justin Tipuric. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q914227|Justin Tipuric]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8173 | [[Ficheru:Gwilym Simcock IBK.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q919013|Gwilym Simcock]]'' | | 1981 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8174 | [[Ficheru:The Who Philadelphia PA Oct. 26, 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q922252|Pino Palladino]]'' | | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8175 | [[Ficheru:Enzo Maccarinelli.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q928194|Enzo Maccarinelli]]'' | boxeador británicu | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8176 | [[Ficheru:Richard Barrett in June 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q929476|Richard Barrett]]'' | compositor británicu | 1959 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8177 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120009.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q930461|Duncan Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1978 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8178 | [[Ficheru:Jonathan Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934120|Jonathan Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 8179 | [[Ficheru:Gareth David-Lloyd by Gage Skidmore.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934461|Gareth David-Lloyd]]'' | actor británicu | 1981 | | ''[[:d:Q4898677|Bettws]]'' |- | style='text-align:right'| 8180 | [[Ficheru:Dwayne Peel (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934472|Dwayne Peel]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8181 | | ''[[:d:Q934488|Fred Evans]]'' | boxeador británicu | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8182 | [[Ficheru:Martyn Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934531|Martyn Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8183 | | ''[[:d:Q934587|Mark Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 8184 | [[Ficheru:Gethin Jenkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934631|Gethin Jenkins]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q3406126|Llantwit Fardre]]'' |- | style='text-align:right'| 8185 | [[Ficheru:Huw Bennett - Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934769|Huw Bennett]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1983 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8186 | [[Ficheru:Simon Richardson London 2012 Paralympic Games torch relay.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q935347|Simon Richardson]]'' | ciclista británicu (1966-) | 1966 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8187 | | ''[[:d:Q945352|Richie Collins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8188 | [[Ficheru:Gareth Thomas (rugby player).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q949204|Gareth Thomas]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q7424317|Sarn]]'' |- | style='text-align:right'| 8189 | | ''[[:d:Q953257|Robert Pugh]]'' | actor británicu | 1950 | | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 8190 | | ''[[:d:Q955586|Matt Rees]]'' | escritor británicu | 1967 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8191 | [[Ficheru:Isabel Ice adjusted.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q958043|Isabel Ice]]'' | actriz pornográfica galesa | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8192 | | ''[[:d:Q965304|Gareth Wyatt]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Pontypridd]]<br/>[[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8193 | [[Ficheru:Daniel Wells at Snooker German Masters (DerHexer) 2013-01-30 03.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q970221|Daniel Wells]]'' | xugador de snooker británicu | 1988 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8194 | [[Ficheru:David Cotterill.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q971539|David Cotterill]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8195 | [[Ficheru:Neal Eardley BCFC 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q975917|Neal Eardley]]'' | futbolista británicu | 1988 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 8196 | | ''[[:d:Q976254|Paul Davies]]'' | xugador de snooker galés | 1970 | | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 8197 | [[Ficheru:Shakin' Stevens.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q978793|Shakin' Stevens]]'' | | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8198 | [[Ficheru:Paul Rhys coat crop'24.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q979114|Paul Rhys]]'' | | 1963 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8199 | | ''[[:d:Q979204|Gerald Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1945 | | ''[[:d:Q6661740|Llansaint]]'' |- | style='text-align:right'| 8200 | | ''[[:d:Q979276|Jason Hughes]]'' | actor británicu | 1971 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8201 | [[Ficheru:Delme Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q979336|Delme Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1942 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8202 | [[Ficheru:Grace Coddington.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q981330|Grace Coddington]]'' | | 1941 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 8203 | | ''[[:d:Q981527|Nick Evans]]'' | | 1947 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8204 | [[Ficheru:Ryan Bevington. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q981688|Ryan Bevington]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8205 | [[Ficheru:Robert Howley Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q981948|Rob Howley]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8206 | [[Ficheru:Sir Howard Stringer Shankbone Metropolitan Opera 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q983336|Howard Stringer]]'' | | 1942 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8207 | [[Ficheru:Nathan Walker.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q984365|Nathan Walker]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8208 | [[Ficheru:EduWiki 2013 Day 1 (57).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q994769|Robin Llwyd ab Owain]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 8209 | [[Ficheru:Bryony Worthington, Baroness Worthington (born 1971) at World Economic Forum Davos 2021.png|center|128px]] | ''[[:d:Q995315|Bryony Worthington, Baroness Worthington]]'' | política galesa | 1971 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8210 | | ''[[:d:Q1003578|Franklin Saunders]]'' | | 1891 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8211 | | ''[[:d:Q1029131|Camille Butcher]]'' | | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8212 | | ''[[:d:Q1036305|Carissa Turner]]'' | xugadora de bádminton británica | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8213 | [[Ficheru:David Sullivan co-owner West Ham United F.C..jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1046824|David Sullivan]]'' | | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8214 | | ''[[:d:Q1055273|Cerith Wyn Evans]]'' | escultor galés | 1958 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8215 | | ''[[:d:Q1056022|Howard King]]'' | árbitru de fútbol británicu | 1946 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8216 | [[Ficheru:Jessica Sula (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1058973|Jessica Sula]]'' | actriz británica | 1994 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 8217 | | ''[[:d:Q1061908|Michael Owen]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1980 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8218 | [[Ficheru:Chris Bartley2.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1076979|Chris Bartley]]'' | remeru británicu | 1984 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8219 | | ''[[:d:Q1077147|Chris Czekaj]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8220 | | ''[[:d:Q1077808|Chris Type]]'' | corredor de skeleton británicu | 1981 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8221 | [[Ficheru:Peter Wingfield 20100701 Japan Expo 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1082835|Peter Wingfield]]'' | actor galés | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8222 | [[Ficheru:Christopher Timothy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1087011|Christopher Timothy]]'' | actor británicu | 1940 | | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 8223 | | [[Mark Bowen]] | futbolista británicu | 1963 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8224 | [[Ficheru:Clayton Blackmore juli 1991.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1099281|Clayton Blackmore]]'' | futbolista británicu | 1964 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8225 | [[Ficheru:Cliff Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1101163|Cliff Jones]]'' | futbolista británicu | 1935 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8226 | [[Ficheru:Gareth Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1103587|Gareth Roberts]]'' | futbolista británicu | 1978 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8227 | | ''[[:d:Q1106063|Keith Cooper]]'' | | 1948 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8228 | | ''[[:d:Q1106064|Keith Burge]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 8229 | | ''[[:d:Q1115849|Jonathan Davies]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]'' |- | style='text-align:right'| 8230 | | ''[[:d:Q1118742|James Brewerton]]'' | futbolista británicu | 1979 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8231 | | ''[[:d:Q1138615|Craig Mitchell]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1986 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8232 | [[Ficheru:Iwan Rheon by Gage Skidmore.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1148937|Iwan Rheon]]'' | | 1985 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8233 | [[Ficheru:Richard Ellis recipient of the 2023 Gruber Cosmology Prize (iau2302).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1153445|Richard Ellis]]'' | astrónomu británicu | 1950 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 8234 | | ''[[:d:Q1153763|Robin McBryde]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1970 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8235 | [[Ficheru:Dafydd Iwan from Emynau album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1157150|Dafydd Iwan]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 8236 | [[Ficheru:Dale Appleby - Sachsentour.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1157833|Dale Appleby]]'' | ciclista británicu | 1986 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8237 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Campbell-Savours crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1157836|Dale Campbell-Savours]]'' | políticu británicu | 1943 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8238 | [[Ficheru:Dan Biggar 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1158997|Dan Biggar]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8239 | [[Ficheru:Darren Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1166651|Darren Morgan]]'' | xugador de snooker británicu | 1966 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8240 | | ''[[:d:Q1173795|David Bower]]'' | actor británicu | 1969 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8241 | | ''[[:d:Q1174338|David Emanuel]]'' | diseñador de moda galés | 1952 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8242 | | ''[[:d:Q1176766|David Broucher]]'' | diplomáticu británicu | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8243 | [[Ficheru:David Williams (mathematician).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1177203|David Williams]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 8244 | [[Ficheru:Rob Jones.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1179039|Rob Jones]]'' | | 1971 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8245 | | ''[[:d:Q1181577|Deborah Kay Davies]]'' | | 2000 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8246 | | ''[[:d:Q1183309|Deiniol Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1977 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8247 | [[Ficheru:James Fox.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1189996|James Fox]]'' | cantante británicu | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8248 | [[Ficheru:Neil Taylor vs Arsenal (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1191188|Neil Taylor]]'' | futbolista británicu | 1989 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8249 | [[Ficheru:Visit of Derek Vaughan to the European Commission - 2023 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1200134|Derek Vaughan]]'' | políticu galés | 1961 | | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 8250 | | ''[[:d:Q1247700|Clive Merrison]]'' | actor galés | 1945 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 8251 | [[Ficheru:Mark Rowlands at National Book Festival 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1257097|Mark Rowlands]]'' | filósofu galés | 1962 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8252 | [[Ficheru:Gwyneth Glyn5638.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1267203|Gwyneth Glyn]]'' | | 2007 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8253 | | ''[[:d:Q1282921|Eddie Niedzwiecki]]'' | futbolista polacu | 1959 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8255 | [[Ficheru:Eifion Lewis Roberts (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1302969|Eifion Lewis-Roberts]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8256 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Wilson of Dinton crop 2, 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1310059|Richard Wilson, Baron Wilson of Dinton]]'' | políticu británicu | 1942 | | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 8257 | [[Ficheru:Eirian Williams at Snooker German Masters (DerHexer) 2013-01-30 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1310576|Eirian Williams]]'' | árbitru británicu | 1955 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8258 | [[Ficheru:UCI Track World Championships 2020 154.jpg|center|128px]] | [[Elinor Barker]] | ciclista británica | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8259 | | ''[[:d:Q1331208|Elizabeth Grünbaum]]'' | profesora británica | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8260 | [[Ficheru:N. J. A. Sloane.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1333178|Neil Sloane]]'' | matemáticu británicu | 1939 | | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 8261 | [[Ficheru:Paul Whitehouse in 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1343140|Paul Whitehouse]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q7600082|Stanleytown]]'' |- | style='text-align:right'| 8262 | [[Ficheru:Tom Ellis - IGN Live 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1343564|Tom Ellis]]'' | | 1978 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8263 | [[Ficheru:Taylor, Rhys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1361619|Rhys Taylor]]'' | futbolista británicu | 1990 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8264 | | ''[[:d:Q1368597|David Taylor]]'' | futbolista británicu | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8265 | [[Ficheru:Lunar Festival - Julian Cope (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1371735|Julian Cope]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q5262556|Deri]]'' |- | style='text-align:right'| 8266 | | ''[[:d:Q1380259|Lee Byrne]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8267 | [[Ficheru:Stephen Jones 2014.jpg|center|128px]] | [[Stephen Jones]] | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8268 | [[Ficheru:John Bufton UKIP MEP for Wales.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1380953|John Bufton]]'' | políticu galés | 1962 | | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 8269 | [[Ficheru:Gareth Edwards 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1381089|Gareth Edwards]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1947 | | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 8270 | [[Ficheru:Tom James MBE.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1381114|Tom James]]'' | remeru británicu | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8271 | [[Ficheru:Neil Jenkins. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1381233|Neil Jenkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1971 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8272 | | ''[[:d:Q1381454|Gomer Edwin Evans]]'' | compositor de cantares galés | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8273 | [[Ficheru:Ryan Jones. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1386825|Ryan Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8274 | [[Ficheru:Steve Jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1391397|Steve Jones]]'' | | 1944 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8275 | | ''[[:d:Q1396040|Sue Jones-Davies]]'' | | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8276 | [[Ficheru:Rhys Williams 2006.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1397897|Rhys Williams]]'' | atleta británicu | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8277 | [[Ficheru:Leigh Halfpenny. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012 Leigh Halfpenny. Dathliadau Camp Lawn Cymru, Senedd 19 Mawrth 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1398346|Leigh Halfpenny]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8278 | | ''[[:d:Q1403150|Derek Quinnell]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8279 | | ''[[:d:Q1404569|Gareth Jenkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1951 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 8280 | | ''[[:d:Q1404576|Mike Ruddock]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 8281 | [[Ficheru:Jamie Oliver - Lostprophets in Pontypridd, 2007 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1405258|Jamie Oliver]]'' | compositor galés | 1975 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8282 | [[Ficheru:Robert Griffiths, Britain Needs Socialism, 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1405477|Robert Griffiths]]'' | | 1952 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8283 | [[Ficheru:Stu Richardson - Lostprophets (cropped).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1407544|Stuart Richardson]]'' | músicu galés | 1973 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 8284 | | ''[[:d:Q1423384|Matt Crowell]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 8285 | | ''[[:d:Q1423984|Lee Williams]]'' | | 1974 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8286 | [[Ficheru:Kai Owen Fedcon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1427818|Kai Owen]]'' | actor británicu | 1975 | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 8287 | | ''[[:d:Q1428289|Steve Speirs]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 8288 | | ''[[:d:Q1428717|Matthew Rowe]]'' | ciclista galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8289 | | ''[[:d:Q1475708|Michael Kerstgens]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8290 | [[Ficheru:Mika Chunuonsee 20180316.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1494329|Mika Chunuonsee]]'' | futbolista tailandés | 1989 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8291 | [[Ficheru:Gavin Henson.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1496438|Gavin Henson]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8292 | | ''[[:d:Q1507413|Mary Fulbrook]]'' | historiadora británica | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8293 | | ''[[:d:Q1533250|Jonathan Neil Morgan]]'' | xugador de bádminton británicu | 1979 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8294 | [[Ficheru:Griff Rhys Jones 2019.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1546589|Griff Rhys Jones]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8295 | | ''[[:d:Q1555434|Kevin Ratcliffe]]'' | futbolista británicu | 1960 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 8296 | [[Ficheru:Gwyn Ashton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1557923|Gwyn Ashton]]'' | músicu australianu | 1961<br/>1959 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8297 | | ''[[:d:Q1557927|Gwyn Prosser]]'' | políticu galés | 1943 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8298 | [[Ficheru:Paul James. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1558855|Paul James]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8299 | | ''[[:d:Q1562304|Tony Cowell]]'' | escritor británicu | 1950 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8300 | | ''[[:d:Q1601789|Heledd ferch Cyndrwyn]]'' | | | | ''[[:d:Q837136|Kingdom of Deheubarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8301 | [[Ficheru:Darcy Blake Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1633006|Darcy Blake]]'' | futbolista británicu | 1988 | | ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8302 | | ''[[:d:Q1637205|Rachel Trezise]]'' | escritora galesa | 1978 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8303 | [[Ficheru:Huw warren high res.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1639396|Huw Warren]]'' | | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8304 | | ''[[:d:Q1645638|Lyndon Williams]]'' | xugador de bádminton británicu | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8305 | [[Ficheru:Williams, Matthew.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1646990|Matthew Williams]]'' | futbolista británicu | 1982 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8306 | | ''[[:d:Q1649429|Owen Morris]]'' | | 1968 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 8307 | [[Ficheru:Ian Hislop - 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1655550|Ian Hislop]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 8308 | [[Ficheru:Ian simmonds 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1655630|Ian Simmonds]]'' | músicu de jazz galés | 1966 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8309 | | ''[[:d:Q1655632|Ian Shaw]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8310 | [[Ficheru:Stuttgart 2024 - ComicCon - Ian Whyte - by-RaBoe 007.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1655682|Ian Whyte]]'' | actor británicu | 1971 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8311 | [[Ficheru:Roger Roberts at Bournemouth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1663616|Roger Roberts, Baron Roberts of Llandudno]]'' | | 1935 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 8312 | [[Ficheru:2015 UEC Track Elite European Championships 174.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1665252|Lewis Oliva]]'' | ciclista británicu | 1992 | | ''[[:d:Q5266612|Devauden]]'' |- | style='text-align:right'| 8313 | [[Ficheru:Nathan Cleverly.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1677227|Nathan Cleverly]]'' | boxeador británicu | 1987 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8314 | [[Ficheru:Manic Street Preachers in London2005-4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1680270|James Dean Bradfield]]'' | | 1969 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8315 | [[Ficheru:Rugby World Cup 2007 James Hook.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1680577|James Hook]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8316 | [[Ficheru:Kosheen Sian Evans Wien2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1686156|Sian Evans]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8317 | [[Ficheru:Passio 2010 (5340704340) (Jeffrey John cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1686451|Jeffrey John]]'' | sacerdote británicu | 1953 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 8318 | | ''[[:d:Q1700866|John Lloyd]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 8319 | [[Ficheru:John Parsons..jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1701334|John Parsons]]'' | | 1954 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8320 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Clement-Jones crop 2, 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1706931|Timothy Clement-Jones, Baron Clement-Jones]]'' | políticu galés | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8321 | | ''[[:d:Q1720081|Scott Quinnell]]'' | | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8322 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Carlile of Berriew crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1739190|Alex Carlile, Baron Carlile of Berriew]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 8323 | [[Ficheru:Tim Wright aka CoLD SToRAGE Circa 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1757629|Tim Wright]]'' | | 1967 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8324 | [[Ficheru:Christian Ribeiro 28-02-2015 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1770354|Christian Ribeiro]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8325 | [[Ficheru:JohnHumphrys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1770803|John Humphrys]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q7578756|Splott]]'' |- | style='text-align:right'| 8326 | [[Ficheru:Morgan, Craig.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1771428|Craig Morgan]]'' | futbolista británicu | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8327 | | ''[[:d:Q1778676|Rhys Day]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 8328 | [[Ficheru:MichaelThomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1799438|Michael Thomas]]'' | músicu galés | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8329 | [[Ficheru:Julie Gardner at Comic Con 2008.jpg|center|128px]] | [[Julie Gardner]] | | 1969 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8330 | | ''[[:d:Q1801939|Gary Taylor]]'' | | 1961 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8331 | [[Ficheru:2021-02-13 IBSF World Championships Bobsleigh and Skeleton Altenberg 1DX 4145 by Stepro.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1807733|Laura Deas]]'' | | 1988 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8332 | | ''[[:d:Q1807932|Lauren Francis]]'' | cantante galesa | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8333 | [[Ficheru:2009 Women's British Open - Becky Brewerton (3).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1808384|Becky Brewerton]]'' | golfista galesa | 1982 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8334 | [[Ficheru:Mark Lewis Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1820758|Mark Lewis Jones]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 8335 | [[Ficheru:The Reverend the Lord Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1820785|Leslie Griffiths]]'' | ministru británicu | 1942 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 8336 | [[Ficheru:Lisa Palfrey, Tanjimei.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1827777|Lisa Palfrey]]'' | actriz británica | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8337 | | ''[[:d:Q1849841|Rhydian Roberts]]'' | | 1983 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8338 | [[Ficheru:Aled Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1849861|Aled Jones]]'' | | 1970 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8339 | [[Ficheru:Richard Brake Comic Con Brussels 2018 (cropped).jpg|center|128px]] | [[Richard Brake]] | | 1964 | | ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 8340 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Golding crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1866867|Llin Golding, Baroness Golding]]'' | política galesa | 1933 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8341 | | ''[[:d:Q1871528|Rhodri Giggs]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8342 | [[Ficheru:Luke Rowe - 2023 UCI Road World Championships (Men's road race).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1877075|Luke Rowe]]'' | | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8343 | [[Ficheru:Ben Johnson Liverpool.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1886336|Ben Johnson]]'' | pintor galés | 1946 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 8344 | [[Ficheru:Mal (singer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1886591|Mal Ryder]]'' | cantante galés | 1944 | | ''[[:d:Q3835725|Llanfrechfa]]'' |- | style='text-align:right'| 8345 | [[Ficheru:Marc Evans at JDIFF 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1892607|Marc Evans]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8346 | | ''[[:d:Q1903320|Martin Allen]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8347 | | ''[[:d:Q1904830|Martin Roberts]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8348 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Thomas of Gresford crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1905135|Martin Thomas, Baron Thomas of Gresford]]'' | | 1937 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8349 | | ''[[:d:Q1905841|Martyn Lewis]]'' | xugador de bádminton británicu | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8350 | [[Ficheru:MatthewHughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1909528|Matthew Hughes]]'' | xugador de bádminton británicu | 1978 | | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 8351 | | ''[[:d:Q1914627|Richie Burnett]]'' | xugador de dardos galés | 1967 | | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 8352 | | ''[[:d:Q1918215|M. J. Trow]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 8353 | | ''[[:d:Q1931375|Mickey Thomas]]'' | futbolista británicu | 1954 | | ''[[:d:Q6887543|Mochdre]]'' |- | style='text-align:right'| 8354 | | ''[[:d:Q1933580|Mike Walker]]'' | futbolista británicu | 1945 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 8355 | | ''[[:d:Q1933591|Mike Zaworotko]]'' | químicu británicu | 1956 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8356 | [[Ficheru:Stuart Manley.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1950162|Stuart Manley]]'' | golfista galés | 1979 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 8357 | | ''[[:d:Q1969415|Timothy Benjamin]]'' | velocista británicu | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8358 | | ''[[:d:Q1974867|Neil Roberts]]'' | futbolista británicu | 1978 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8359 | [[Ficheru:Nick Reilly 2010.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1985492|Nick Reilly]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 8360 | [[Ficheru:Peredur ap Gwynedd.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q1987718|Peredur ap Gwynedd]]'' | músicu galés | 1975 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8361 | [[Ficheru:Shaun MacDonald.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1996125|Shaun MacDonald]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8362 | [[Ficheru:2022-08-12 European Championships 2022 – Triathlon Elite Women by Sandro Halank–291.jpg|center|128px]] | [[Non Stanford]] | triatleta británica | 1989 | | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 8363 | [[Ficheru:NC Courage vs Angel City (Oct 2024) 062.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1997219|Eleri Earnshaw]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8364 | | ''[[:d:Q1999688|Norman Solomon]]'' | | 1933 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8365 | [[Ficheru:Kyron Sullivan.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2020469|Kyron Sullivan]]'' | golfista galés | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8366 | [[Ficheru:Steph Elwood & Lewis Robling at Avatar fire and ash premiere London 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2047547|Lewis Robling]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 8367 | [[Ficheru:Matthew Pritchard 2015 -2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2047865|Mathew Pritchard]]'' | | 1973 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8368 | [[Ficheru:Garry Houston.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2048628|Garry Houston]]'' | golfista galés | 1971 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8369 | [[Ficheru:Patrick Jones, Welsh Poet.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2057711|Patrick Jones]]'' | poeta británicu | 1965 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8370 | | ''[[:d:Q2064266|Baruc]]'' | monxu galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8371 | [[Ficheru:Lee Walker PHC 2015-3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2070562|Lee Walker]]'' | xugador de snooker británicu | 1976 | | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 8372 | | ''[[:d:Q2086251|Philip Jenkins]]'' | historiador británicu | 1952 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8373 | | ''[[:d:Q2086471|Philip Sutton]]'' | xugador de bádminton británicu | 1960 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8374 | [[Ficheru:Mike Lewis (Welsh musician) Lostprophets in Pontypridd, 2007.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2099688|Mike Lewis]]'' | guitarrista galés | 1977 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8375 | | ''[[:d:Q2102183|Ritchie Davies]]'' | xugador de dardos galés | 1971 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8376 | | ''[[:d:Q2114948|Alex Gough]]'' | xugador de squash británicu | 1970 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8377 | | ''[[:d:Q2116510|Malcolm Davies]]'' | xugador de dardos galés | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8378 | [[Ficheru:Jeffrey Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2120207|Jeffrey Thomas]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8379 | [[Ficheru:James Donaldson.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2133288|Jamie Donaldson]]'' | golfista británicu | 1975 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8380 | | ''[[:d:Q2135567|Barrie Bates]]'' | xugador de dardos galés | 1969 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8381 | | ''[[:d:Q2142612|Martin Phillips]]'' | xugador de dardos galés | 1960 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 8382 | [[Ficheru:USO-Gloucester Rugby - 20141025 - Richard Hibbard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2149806|Richard Hibbard]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1983 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8383 | | ''[[:d:Q2150807|Richard Vaughan]]'' | xugador de bádminton británicu | 1978 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8384 | [[Ficheru:Rob Wainwright cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2156106|Rob Wainwright]]'' | criminalista galés | 1967 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8385 | | ''[[:d:Q2159914|Robin Sowden-Taylor]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8386 | | ''[[:d:Q2163367|Jan Robbins]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 8387 | [[Ficheru:Badfinger 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2165437|Ron Griffiths]]'' | cantante británicu | 1946 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8388 | | ''[[:d:Q2183770|Marc Lloyd Williams]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8389 | | ''[[:d:Q2210169|Marshall James]]'' | xugador de dardos galés | 1970 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8390 | | ''[[:d:Q2223400|Imogen Thomas]]'' | modelu galesa | 1982 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 8391 | | ''[[:d:Q2224511|Sarah Thomas]]'' | xugadora de bádminton británica | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8392 | | ''[[:d:Q2227475|Saul David]]'' | | 1966 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 8393 | | ''[[:d:Q2235810|Evin Crowley]]'' | actriz de cine británica | 1945 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8394 | | ''[[:d:Q2245403|Paul Jones]]'' | futbolista británicu | 1967 | | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 8395 | [[Ficheru:PSV tegen Go Ahead 1-1, Nick Deacy scoort langs doelman Van Zoghel, Bestanddeelnr 929-5477.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2250384|Nick Deacy]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8396 | [[Ficheru:Chaz Daytona 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2251359|Chaz Davies]]'' | pilotu de motociclismu británicu | 1987 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 8397 | [[Ficheru:Sean Moore 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2255749|Sean Moore]]'' | | 1968 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8398 | [[Ficheru:9.24.13WaitingForGodot-NoMansLandPressJunketByLuigiNovi4.2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2262221|Sean Mathias]]'' | actor británicu | 1956 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8399 | | ''[[:d:Q2265631|David Barry]]'' | actor galés | 1943 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8400 | | ''[[:d:Q2276821|Shane Clash]]'' | | 1979 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8401 | [[Ficheru:Ched Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2277114|Ched Evans]]'' | futbolista británicu | 1988 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8402 | [[Ficheru:KLM 2009 Mark Mouland.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2279901|Mark Mouland]]'' | golfista galés | 1961 | | ''[[:d:Q3400328|St Athan]]'' |- | style='text-align:right'| 8403 | | ''[[:d:Q2304861|Rhys Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8404 | [[Ficheru:NC Courage vs Seattle Reign (Apr 2024) 032.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2318784|Jess Fishlock]]'' | futbolista británica | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8405 | [[Ficheru:Brydon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2322261|Rob Brydon]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q2477613|Baglan]]'' |- | style='text-align:right'| 8406 | [[Ficheru:Stephen Dodd (cropped).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2344657|Stephen Dodd]]'' | golfista galés | 1966 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8407 | | ''[[:d:Q2346871|Steve Brace]]'' | maratonista galés | 1961 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8408 | [[Ficheru:Parry, Paul.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2353120|Paul Parry]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 8409 | | ''[[:d:Q2421928|Geraint Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1974 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8410 | | ''[[:d:Q2429227|Sion Bebb]]'' | golfista galés | 1968 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 8411 | | ''[[:d:Q2442492|Tony Chappel]]'' | xugador de snooker galés | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8412 | [[Ficheru:Nicky Wire in Budapest in 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2446658|Nicky Wire]]'' | | 1969 | | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 8413 | [[Ficheru:St Gwladus in Gwladus.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2449206|Gwladys]]'' | santa galesa | 500 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 8414 | | ''[[:d:Q2458875|Tim Wylton]]'' | actor británicu | 1940 | | ''[[:d:Q3404531|Bangor-on-Dee]]'' |- | style='text-align:right'| 8415 | [[Ficheru:Jazz Richards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2463858|Jazz Richards]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8416 | [[Ficheru:Harry Wilson 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2476368|Harry Wilson]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8418 | [[Ficheru:Rhodri Morgan and David Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2487274|David Davies]]'' | nadador británicu | 1985 | | [[Cárdif]]<br/>''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8419 | [[Ficheru:Saint Morwenna of Morwenstow. Fresco in Saint Morwenna of Morwenstow church, England.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2500792|Morwenna]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 8420 | | ''[[:d:Q2523538|Marc Jenkins]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8421 | [[Ficheru:Laurence Cottle.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2527728|Laurence Cottle]]'' | | 1953 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8422 | | ''[[:d:Q2530628|Hywel Simons]]'' | actor británicu | 1970 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8423 | | ''[[:d:Q2545239|Alan Durban]]'' | futbolista británicu | 1941 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8425 | [[Ficheru:Statue de saint Lunaire.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2563910|Saint Lunaire]]'' | | 509 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8426 | [[Ficheru:John Williams (snooker referee) 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2567288|John Williams]]'' | árbitru galés | 1937 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8427 | [[Ficheru:Valentine, Ryan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2587487|Ryan Valentine]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8428 | | ''[[:d:Q2596210|Carl Harris]]'' | futbolista británicu | 1956 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8429 | | ''[[:d:Q2596530|Tara Bethan]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 8430 | [[Ficheru:Yanto Barker 2015.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2599561|Yanto Barker]]'' | ciclista británicu | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8431 | | ''[[:d:Q2603027|Iwan Roberts]]'' | | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8432 | | ''[[:d:Q2603439|Alan Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1948 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 8433 | | ''[[:d:Q2605051|Brian Flynn]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8434 | | ''[[:d:Q2605207|Paulinus]]'' | santu galés | 500 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8435 | [[Ficheru:Nigel Owens Pro 12 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2609520|Nigel Owens]]'' | árbitru de rugbi a 15 británicu | 1971 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8436 | [[Ficheru:Jay-bfmv.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2631222|Jason James]]'' | músicu galés | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8437 | [[Ficheru:Euros Lyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2663889|Euros Lyn]]'' | direutor de televisión británicu | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8438 | [[Ficheru:KLM 2009 Phillip Price.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2693197|Phillip Price]]'' | golfista galés | 1966 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8439 | | ''[[:d:Q2696817|Peter Nicholas]]'' | futbolista británicu | 1959 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8440 | [[Ficheru:Grant Nicholas performing with Feeder 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2706947|Grant Nicholas]]'' | cantante británicu | 1967 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8441 | [[Ficheru:Jongroom.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2736121|Jon Groom]]'' | | 1953 | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 8442 | [[Ficheru:Andy Secombe (7283016042).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2742666|Andy Secombe]]'' | actor británicu | 1953 | | [[Abertawe]]<br/>''[[:d:Q24639697|Mumbles Head]]'' |- | style='text-align:right'| 8443 | [[Ficheru:Jim Burns 2005.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2745954|Jim Burns]]'' | pintor galés | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8444 | | ''[[:d:Q2755519|Nigel Walker]]'' | atleta británicu | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8445 | | ''[[:d:Q2756320|Trezza Azzopardi]]'' | | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8446 | [[Ficheru:Statue of St Carannog, Llangrannog, Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2758802|Carantoc]]'' | Abá galés | | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 8447 | | ''[[:d:Q2780562|Amy Jenkins]]'' | | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8448 | [[Ficheru:Nottingham Pride MMB 11c Lisa Scott-Lee.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2782424|Lisa Scott-Lee]]'' | cantante galesa | 1976<br/>1975 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 8449 | | ''[[:d:Q2792014|Jamie Robinson]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1980 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8450 | | ''[[:d:Q2825023|Adrian Durston]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8451 | | ''[[:d:Q2825031|Adrian Hadley]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8452 | | ''[[:d:Q2825645|Aeron Edwards]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8453 | [[Ficheru:Alan Doss close.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2830489|Alan Doss]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8454 | [[Ficheru:Celebrating Alan Llwyd's double win victory in winning the chair and crown at Eisteddfod Rhuthun, 1973 (1526176).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2830554|Alan Llwyd]]'' | | 1948 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 8455 | | ''[[:d:Q2830572|Alan Phillips]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8456 | [[Ficheru:Aled Brew 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2832399|Aled Brew]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8457 | | ''[[:d:Q2832925|Alex Darlington]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8458 | | ''[[:d:Q2833520|Eric Burden]]'' | xugador de dardos galés | 1945 | | ''[[:d:Q7227990|Pont Henri]]'' |- | style='text-align:right'| 8459 | | ''[[:d:Q2837292|Alix Popham]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8460 | | ''[[:d:Q2837676|Allan Bateman]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q5016879|Caerau]]'' |- | style='text-align:right'| 8461 | | ''[[:d:Q2837744|Allan Martin]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1948 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8462 | | ''[[:d:Q2846618|Andrew Grieve]]'' | | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8463 | | ''[[:d:Q2846634|Andrew House]]'' | | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8464 | | ''[[:d:Q2849138|Andy Legg]]'' | futbolista británicu | 1966 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8465 | | ''[[:d:Q2849189|Andy Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8466 | | ''[[:d:Q2852820|Anthony Buchanan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1955 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 8467 | [[Ficheru:Paul Amos Animate Florida 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2857635|Paul Amos]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 8468 | | ''[[:d:Q2866086|Arwel Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1974 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 8469 | | ''[[:d:Q2866538|Ashley Evans]]'' | futbolista británicu | 1989 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8470 | | ''[[:d:Q2866548|Ashley Morris]]'' | futbolista británicu | 1984 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8471 | | ''[[:d:Q2866557|Ashley Smith]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 8472 | | ''[[:d:Q2867035|Paul Bodin]]'' | futbolista británicu | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8473 | | ''[[:d:Q2885721|Barry Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8474 | | ''[[:d:Q2885748|Barry Horne]]'' | futbolista británicu | 1962 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8475 | | ''[[:d:Q2885757|Barry Jones]]'' | boxeador galés | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8476 | | ''[[:d:Q2885809|Barry Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1974 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8477 | | ''[[:d:Q2899803|Berwyn Price]]'' | atleta galés | 1951 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8478 | | ''[[:d:Q2903706|Billy Raybould]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8479 | | ''[[:d:Q2907786|Bob Norster]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1957 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8480 | | ''[[:d:Q2913295|David Evans]]'' | xugador de squash galés | 1974 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8481 | | ''[[:d:Q2927242|Elvira Out]]'' | actriz neerlandesa | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8482 | | ''[[:d:Q2946643|Ceri Sherlock]]'' | direutor de cine británicu | 1954 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8483 | | ''[[:d:Q2946640|Ceri Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8484 | | ''[[:d:Q2946644|Ceri Sweeney]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1980 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8485 | | ''[[:d:Q2946682|Cerith Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8486 | [[Ficheru:Chris Addison cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2964639|Chris Addison]]'' | | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8487 | | ''[[:d:Q2964643|Chris Anthony]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1976 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8488 | | ''[[:d:Q2964739|Chris Holloway]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8489 | | ''[[:d:Q2964749|Chris Jones]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8490 | | ''[[:d:Q2964792|Chris Marriott]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8491 | | ''[[:d:Q2964844|Chris Roberts]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8492 | | ''[[:d:Q2964900|Chris Wyatt]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1973 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8493 | | ''[[:d:Q2965430|Christian Loader]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1973 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8494 | | ''[[:d:Q2966604|Chris Jenkins]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 8495 | [[Ficheru:Christopher Pugsley (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2966638|Christopher Pugsley]]'' | historiador neozelandés | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8496 | | ''[[:d:Q2978734|Clayton Thomas]]'' | árbitru de rugbi a 15 británicu | 1950 | | ''[[:d:Q13126340|Bryncoch]]'' |- | style='text-align:right'| 8497 | | ''[[:d:Q2979442|Clive Williams]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8498 | | ''[[:d:Q2979449|Clive Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1947 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8499 | | ''[[:d:Q2982642|Colin Noon]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8500 | [[Ficheru:Shaheen Jafargholi 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2989336|Shaheen Jafargholi]]'' | actor británicu | 1997 | | [[Abertawe]]<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8501 | | ''[[:d:Q2993447|Connell Rawlinson]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8502 | [[Ficheru:Quimper 12 Cathédrale Saint Conogan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2993516|Conogan]]'' | preláu galés | 450 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8503 | | ''[[:d:Q3002042|Craig Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1978 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8504 | | ''[[:d:Q3002041|Craig Moses]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 8505 | | ''[[:d:Q3002051|Craig Quinnell]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8506 | | ''[[:d:Q3012016|Dai Morris]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | | ''[[:d:Q258665|Rhigos]]'' |- | style='text-align:right'| 8507 | [[Ficheru:Daniel Evans Ospreys 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3014013|Daniel Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8508 | [[Ficheru:Danny Coyne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3015228|Danny Coyne]]'' | futbolista británicu | 1973 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 8509 | | ''[[:d:Q3016531|Darren Moss]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8510 | [[Ficheru:Darren.Morris.Rugby.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3016529|Darren Morris]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1974 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8511 | [[Ficheru:David Pipe 12-05-2012 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3018627|David Pipe]]'' | futbolista británicu | 1983 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8512 | | ''[[:d:Q3018684|David Richards]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 8513 | | ''[[:d:Q3023438|Denzil Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1938 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8514 | | ''[[:d:Q3023702|Derek Bevan]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 8515 | | ''[[:d:Q3025583|Dewi Morris]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 8516 | | ''[[:d:Q3026609|Dick Moriarty]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8517 | [[Ficheru:Dorian West - Northampton Saints vs Sale October 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3037029|Dorian West]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1967 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8518 | | ''[[:d:Q3048724|Edward Wynne]]'' | políticu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8519 | [[Ficheru:Elaine Morgan & Dan Ar Braz.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3050399|Elaine Morgan]]'' | cantante galesa | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8520 | [[Ficheru:Gwenno Saunders.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3050580|Gwenno Saunders]]'' | | 1981 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8521 | [[Ficheru:Turning Tides Festival Gruffest Rhys (48292037606).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3050590|Gruff Rhys]]'' | cantante británicu | 1970 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 8522 | | ''[[:d:Q3050840|Elgan Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8523 | | ''[[:d:Q3053432|Emyr Lewis]]'' | | 1968 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8524 | [[Ficheru:Euros Childs 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3060850|Euros Childs]]'' | | 1975 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8525 | [[Ficheru:2011 Cup of China Lloyd Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3065503|Lloyd Jones]]'' | | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8526 | | ''[[:d:Q3072247|Filthy Pedro]]'' | músicu británicu | 1953 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8527 | [[Ficheru:Finbarr O'Reilly par Claude Truong-Ngoc septembre 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3072545|Finbarr O'Reilly]]'' | fotógrafu canadianu | 1971 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8528 | | ''[[:d:Q3079096|Frances Thomas]]'' | | 1943 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8529 | [[Ficheru:Gavin Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3080918|Gavin Rees]]'' | boxeador galés | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8530 | | ''[[:d:Q3095279|Garan Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1973 | | ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]'' |- | style='text-align:right'| 8531 | [[Ficheru:Gareth Davies 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3098294|Gareth Davies]]'' | | 1955 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8532 | [[Ficheru:Garethdelve.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3098295|Gareth Delve]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8533 | | ''[[:d:Q3098303|Gareth Myles]]'' | | 1978 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8534 | | ''[[:d:Q3098300|Gareth Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1952 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8535 | | ''[[:d:Q3098305|Gareth Prothero]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8536 | | ''[[:d:Q3098308|Gareth Morgan]]'' | sociólogu canadianu | 1943 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8537 | | ''[[:d:Q3098309|Gareth Roberts]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1959 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8538 | | ''[[:d:Q3098384|Garin Jenkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1966 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 8539 | | ''[[:d:Q3099581|Gavin Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8540 | | ''[[:d:Q3101049|Geoff Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1942-) | 1942 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8541 | [[Ficheru:Haypresent.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3104663|Gethin Jones]]'' | | 1978 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8542 | | ''[[:d:Q3122557|Gwennan Harries]]'' | futbolista británica | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8543 | | ''[[:d:Q3122593|Gwynne Walters]]'' | árbitru de rugbi a 15 galés | 1928 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 8544 | | ''[[:d:Q3122600|Gwynne Howell]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 8545 | [[Ficheru:Michael Moritz 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3124567|Michael Moritz]]'' | informáticu teóricu británicu | 1954 | | [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 8546 | | ''[[:d:Q3129370|Hefin O'Hare]]'' | | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8547 | | ''[[:d:Q3135573|Hilary Summers]]'' | | 1965 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8548 | | ''[[:d:Q3147258|Ian Edwards]]'' | futbolista británicu | 1955 | | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 8549 | | ''[[:d:Q3147273|Ian Hall]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1946 | | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 8550 | | ''[[:d:Q3147329|Ian Stephens]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1952 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8551 | | ''[[:d:Q3147332|Ian Walsh]]'' | futbolista británicu | 1958 | | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 8552 | | ''[[:d:Q3147333|Ian Watkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1962 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8553 | [[Ficheru:Iestyn thomas scarlets.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3148028|Iestyn Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1976 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8554 | | ''[[:d:Q3161527|Jamie Corsi]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8555 | | ''[[:d:Q3162903|Jason Bowen]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8556 | | ''[[:d:Q3162947|Jason Hobson]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8557 | | ''[[:d:Q3176589|Jeff Squire]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8558 | | ''[[:d:Q3178941|Jim Shanklin]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1948 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 8559 | | ''[[:d:Q3181054|John Bevan]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8560 | | ''[[:d:Q3181079|John Bloomfield]]'' | | 1942 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8561 | [[Ficheru:John Devereux.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3181347|John Devereux]]'' | | 1966 | | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 8562 | | ''[[:d:Q3183202|Jon Jones]]'' | | 1967 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8563 | | ''[[:d:Q3183687|Jordan Follows]]'' | futbolista británicu | 1990 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8564 | [[Ficheru:JulianRichards(director).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3189104|Julian Richards]]'' | | 1968 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8565 | [[Ficheru:Keith Jarrett 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3194743|Keith Jarrett]]'' | | 1948 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8566 | | ''[[:d:Q3194950|Kel Coslett]]'' | | 1942 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8567 | [[Ficheru:Ken Owens. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3195079|Ken Owens]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8568 | | ''[[:d:Q3195435|Keri Collins]]'' | | 1978 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8569 | | ''[[:d:Q3195767|Kevin Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8570 | | ''[[:d:Q3195786|Kevin Phillips]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1961 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8571 | | ''[[:d:Q3199733|Kris Thomas]]'' | futbolista británicu | 1983 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8572 | | ''[[:d:Q3228894|Lee Kendall]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8573 | | ''[[:d:Q3228892|Lee Jarvis]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1976 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8574 | | ''[[:d:Q3228944|Lee Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8575 | | ''[[:d:Q3242418|Lisa Lazarus]]'' | | 1987 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8576 | | ''[[:d:Q3242440|Lisa Rogers]]'' | | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8577 | [[Ficheru:Lloyd Williams March 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3257547|Lloyd Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8578 | [[Ficheru:Llyr Ifans, Terry Waite ar Asid.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3257561|Llŷr Ifans]]'' | | 1968 | | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 8579 | | ''[[:d:Q3269512|Lyndon Mustoe]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1969 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 8580 | [[Ficheru:Mac Adams circa 2003.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3273906|Mac Adams]]'' | pintor británicu | 1943 | | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 8581 | [[Ficheru:Marc limbert (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3288217|Marc Limbert]]'' | futbolista británicu | 1973 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 8582 | | ''[[:d:Q3294221|Mark Ring]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8583 | | ''[[:d:Q3294253|Mark Taylor]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1973 | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 8584 | | ''[[:d:Q3296143|Mary Balogh]]'' | | 1944 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8585 | [[Ficheru:Matthew Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3299493|Matt Jones]]'' | futbolista británicu | 1980 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8586 | | ''[[:d:Q3299663|Matthew Bancroft]]'' | actor galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8587 | | ''[[:d:Q3299703|Matthew Dent]]'' | diseñador gráficu galés | 1981 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8588 | | ''[[:d:Q3299747|Matthew Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1984 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8589 | | ''[[:d:Q3299763|Matthew Myers]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8590 | | ''[[:d:Q3301335|Maurice Richards]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 8591 | [[Ficheru:Mefin Davies Rugby Union Player.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3304186|Mefin Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1972 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8592 | | ''[[:d:Q3308279|Michael Jones]]'' | historiador británicu | 1940 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8593 | [[Ficheru:Bullet for my Valentine - Wacken Open Air 2016-AL2256.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3308429|Michael Paget]]'' | | 1979<br/>1978 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8594 | [[Ficheru:Iwan Roberts (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3309601|Iwan Roberts]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8595 | | ''[[:d:Q3313351|Mike Hall]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1965 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8596 | | ''[[:d:Q3313349|Mike Griffiths]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1962 | | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 8597 | | ''[[:d:Q3313516|Mike Roberts]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1946 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8598 | | ''[[:d:Q3323734|Alexandra Roach]]'' | actriz británica | 1987 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 8599 | | ''[[:d:Q3324109|Einion ap Gwgon]]'' | | 1150 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8600 | | ''[[:d:Q3324142|Peryf ap Cedifor]]'' | | 1150 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8601 | | ''[[:d:Q3331107|Hywel Foel ap Griffri ap Pwyll Wyddel]]'' | | 1250 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8602 | [[Ficheru:Mererid Hopwood, Cadeirydd y cyfarfod Dyfodol i’r Iaith, Yr Egin, Caerfyrddin (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3331118|Mererid Hopwood]]'' | | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8603 | | ''[[:d:Q3331143|Iorwerth Fychan]]'' | | 1250 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8604 | | ''[[:d:Q3331150|Gwilym Rhyfel]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8605 | | ''[[:d:Q3332440|Beirdd y Tywysogion]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8606 | | ''[[:d:Q3334867|Nadia Chambers]]'' | actriz de cine británica | 1968 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8607 | [[Ficheru:20150922 1826 W AUT WAL 3962.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3336457|Natasha Harding]]'' | futbolista británica | 1989 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8608 | [[Ficheru:Neil Hamilton (politician), March 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3337819|Neil Hamilton]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8609 | | ''[[:d:Q3339853|Nick Ward]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8610 | | ''[[:d:Q3341363|Nigel Redman]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8611 | | ''[[:d:Q3341371|Nigel Williams]]'' | árbitru de rugbi a 15 británicu | 1961 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8612 | [[Ficheru:Non Evans (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3343310|Non Evans]]'' | | 1974 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8613 | | ''[[:d:Q3350202|Tony Lewis]]'' | | 1938 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8614 | | ''[[:d:Q3370513|Paul Arnold]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1968 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 8615 | | ''[[:d:Q3371870|Paul Moriarty]]'' | | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8616 | [[Ficheru:Official portrait of Stephen Kinnock MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3377178|Stephen Kinnock]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8617 | | ''[[:d:Q3378756|Phil Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1963 | | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 8618 | | ''[[:d:Q3390705|Laurence Eaves]]'' | físicu galés | 1948 | | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 8619 | [[Ficheru:Daniel Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3391364|Daniel Evans]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 8620 | [[Ficheru:Tim Vincent in 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3395436|Tim Vincent]]'' | actor galés | 1972 | | ''[[:d:Q7114024|Overton]]'' |- | style='text-align:right'| 8621 | [[Ficheru:Ieuan Wyn Jones 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3396810|Ieuan Wyn Jones]]'' | abogáu, Reinu Xuníu | 1949 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 8622 | | ''[[:d:Q3397705|Eifion Williams]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8623 | | ''[[:d:Q3398074|Mihangel Morgan]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 8624 | [[Ficheru:Catrinfinch-anoriant2008.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3398131|Catrin Finch]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''<br/>''[[:d:Q6661651|Llannon]]'' |- | style='text-align:right'| 8625 | [[Ficheru:Eglwys Tudno Sant - St Tudno's Church (geograph 1419209).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398315|Tudno]]'' | Abá galés | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8626 | | ''[[:d:Q3398331|Siôn Aled Owen]]'' | políticu británicu | 1957 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8627 | [[Ficheru:Meic Stevens 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398374|Meic Stevens]]'' | cantautor galés | 1942 | | ''[[:d:Q1022259|Solva]]'' |- | style='text-align:right'| 8628 | | ''[[:d:Q3398492|Emily Huws]]'' | | 1942 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 8629 | [[Ficheru:Jeremy Bowen at City University.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398769|Jeremy Bowen]]'' | periodista galés | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8630 | [[Ficheru:Ian 'H' Watkins at a Steps in-store album signing, 19th August 2022, HMV Manchester.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399667|Ian "H" Watkins]]'' | cantante galés | 1976 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 8631 | | ''[[:d:Q3399714|Tavis Knoyle]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1990 | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 8632 | [[Ficheru:Scott Williams 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399819|Scott Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8633 | [[Ficheru:Craig Roberts at the Moet BIFA British Independent Film Awards 2014 (15356308524).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400399|Craig Roberts]]'' | | 1991 | | ''[[:d:Q6729370|Maesycwmmer]]'' |- | style='text-align:right'| 8634 | [[Ficheru:Nina Davies 2008MarathonChamps.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400672|Nina Davies]]'' | ciclista galesa | 1974 | | ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 8635 | [[Ficheru:Jon Ronson (27846097432) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400803|Jon Ronson]]'' | | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8636 | [[Ficheru:Gwyneth Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400851|Gwyneth Lewis]]'' | poeta británica | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8637 | [[Ficheru:Talynau A Chan - Folk Songs & Harps, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400917|Elinor Bennett]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 8638 | [[Ficheru:Simon Weston cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401584|Simon Weston]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8639 | [[Ficheru:Llangynllo Church - geograph.org.uk - 722642.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401592|Cynllo]]'' | | | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 8640 | [[Ficheru:Llanberis Eglwys Sant Padarn - Church of St Padarn, Llanberis, Gwynedd, Wales 16.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401988|Peris]]'' | monxu galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8641 | [[Ficheru:Doctor Who Symphonic Spectacular (Leeds 2015) (17603021913).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402000|Elin Manahan Thomas]]'' | | 1977 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8642 | [[Ficheru:Angharad Tomos.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3402032|Angharad Tomos]]'' | escritora galesa | 1958 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8643 | | ''[[:d:Q3402381|Anneliese Heard]]'' | | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8644 | | ''[[:d:Q3402674|Seren Gibson]]'' | modelu galesa | 1988 | | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 8645 | | ''[[:d:Q3402724|Sian Adey-Jones]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]'' |- | style='text-align:right'| 8646 | [[Ficheru:Robert Croft.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403069|Robert Croft]]'' | xugador de críquet galés | 1970 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 8647 | | ''[[:d:Q3403153|Tiggy Legge-Bourke]]'' | nana británica | 1965 | | ''[[:d:Q5566651|Glanusk Park]]'' |- | style='text-align:right'| 8648 | | ''[[:d:Q3403217|Primel]]'' | | 550 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8649 | | ''[[:d:Q3403412|Carys Parry]]'' | atleta británica | 1981 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8650 | | ''[[:d:Q3403718|Sara Sugarman]]'' | actriz británica | 1962 | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8651 | [[Ficheru:Rhys Priestland. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012 Rhys Priestland. Dathliadau Camp Lawn Cymru, Senedd 19 Mawrth 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403741|Rhys Priestland]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8652 | | ''[[:d:Q3403967|David Cornell]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 8653 | | ''[[:d:Q3404022|Pete Fowler]]'' | ilustrador galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8654 | | ''[[:d:Q3404358|Julien Macdonald]]'' | diseñador de moda galés | 1971 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8655 | [[Ficheru:Adam Price official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3405033|Adam Price]]'' | | 1968 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8656 | [[Ficheru:Cynog Dafis yn annerch y dorf Climate Strike, Aberystwyth (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3405113|Cynog Dafis]]'' | políticu galés | 1938 | | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 8657 | | ''[[:d:Q3405264|Angharad Price]]'' | escritora galesa | 1972 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8658 | [[Ficheru:John Owen-Jones as Jean Valjean.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3405572|John Owen-Jones]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 8659 | [[Ficheru:Alun Ffred Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3405595|Alun Ffred Jones]]'' | políticu galés | 1949 | | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 8660 | | ''[[:d:Q3405919|Jac Jones]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q9001581|Gwalchmai]]'' |- | style='text-align:right'| 8661 | | ''[[:d:Q3406214|Gruffudd ap Dafydd ap Tudur]]'' | | 1250 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8662 | | ''[[:d:Q3420523|Ray Hopkins]]'' | | 1946 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 8663 | | ''[[:d:Q3429880|Rhys Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8664 | [[Ficheru:Nova2013 Stereophonics Richard Jones 0001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3430918|Richard Jones]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 8665 | [[Ficheru:Richard Parks.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3431101|Richard Parks]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8666 | | ''[[:d:Q3431321|Richard Webster]]'' | | 1967 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8667 | [[Ficheru:Rob Ackerman 2013, watching the St Pat's Silverstream 2nd XV beat Wellington College.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3434143|Robert Ackerman]]'' | | 1961 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8668 | | ''[[:d:Q3435545|Robert Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1965 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 8669 | | ''[[:d:Q3436303|Robert Sidoli]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8670 | | ''[[:d:Q3436554|Robert Wilfort]]'' | actor británicu | 1977 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8671 | | ''[[:d:Q3463769|Saint Enéour]]'' | | 550 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8672 | | ''[[:d:Q3463819|Saint Guirec]]'' | monxu galés | 450 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8673 | | ''[[:d:Q3476218|Scott Gibbs]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8674 | | ''[[:d:Q3476277|Scott Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1978 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8675 | | ''[[:d:Q3477940|Seisyll ap Clydog]]'' | monarca galés (665–730) | | | ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 8676 | | ''[[:d:Q3484297|Simon Halliday]]'' | | 1960 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 8677 | | ''[[:d:Q3484454|Simon Spender]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 8678 | | ''[[:d:Q3485111|Sion Edwards]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8679 | | ''[[:d:Q3498851|Steve Bates]]'' | xugador de rugbi union galés | 1963 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8680 | | ''[[:d:Q3498920|Steve Evans]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8681 | | ''[[:d:Q3498924|Steve Fenwick]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8682 | [[Ficheru:Steve Jenkins October 2020.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3498965|Steve Jenkins]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8683 | | ''[[:d:Q3498970|Steve Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8684 | [[Ficheru:Andrew Howard 2016.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3499384|Andrew Howard]]'' | actor británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8685 | | ''[[:d:Q3500815|Stuart Jones]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8686 | | ''[[:d:Q3500816|Stuart Lane]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1952 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8687 | [[Ficheru:Stuart Watkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3500845|Stuart Watkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8688 | | ''[[:d:Q3506759|Ray Phillips]]'' | músicu galés | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8689 | | ''[[:d:Q3506825|Steve Williams]]'' | músicu británicu | 1953 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8690 | | ''[[:d:Q3507204|Tony Bourge]]'' | guitarrista galés | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8691 | | ''[[:d:Q3518894|Terry Cobner]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1946 | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 8692 | | ''[[:d:Q3518904|Terry Holmes]]'' | | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8693 | | ''[[:d:Q3525028|Tom David]]'' | | 1948 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8694 | [[Ficheru:Thomas Rhys Thomas 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3525517|T. Rhys Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 8695 | [[Ficheru:Tom Prydie 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3530852|Tom Prydie]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8696 | | ''[[:d:Q3531420|Tomos Roberts]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8697 | | ''[[:d:Q3531720|Tony Clement]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8698 | | ''[[:d:Q3555478|Venetia Dearden]]'' | fotógrafa británica | 1975 | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 8699 | | ''[[:d:Q3555990|Vernon Cooper]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8700 | | ''[[:d:Q3566386|Warren Fury]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8701 | | ''[[:d:Q3566853|Wayne Proctor]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1972 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8702 | | ''[[:d:Q3570213|Wyn Thomas]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8703 | | ''[[:d:Q3603082|Aaron Morris]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8704 | | ''[[:d:Q3604991|Adam M. Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8705 | [[Ficheru:Alexander Vlahos 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3610807|Alexander Vlahos]]'' | | 1988 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 8706 | | ''[[:d:Q3614735|Amy Charles]]'' | cantante galesa | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8707 | | ''[[:d:Q3614741|Amy Guy]]'' | | 1983 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8708 | | ''[[:d:Q3616280|Andrew Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8709 | | ''[[:d:Q3624265|Arthur Emyr]]'' | | 1962 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8710 | | ''[[:d:Q3644380|Brett Morse]]'' | atleta galés | 1989 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8711 | | ''[[:d:Q3648334|Mark Anthony]]'' | actor pornográficu galés | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8712 | | ''[[:d:Q3661738|Casey Thomas]]'' | futbolista británicu | 1990 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8713 | | ''[[:d:Q3666366|Charles Cook]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8714 | [[Ficheru:Chris Maxwell Wrexham FC at Wembley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3675531|Chris Maxwell]]'' | futbolista británicu | 1990 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8715 | [[Ficheru:Bronze portrait of Constantinus I in the Musei Capitolini.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3699742|Cystennin Fawr]]'' | | 361 | | ''[[:d:Q1309657|Segontium]]'' |- | style='text-align:right'| 8716 | | ''[[:d:Q3701545|Daniel Alfei]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8717 | | ''[[:d:Q3703268|David Morgan]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8718 | | ''[[:d:Q3758994|Gavin Quinnell]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8719 | [[Ficheru:Hwe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3786307|Holly Hale]]'' | | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8720 | [[Ficheru:CopyofTT072.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3791483|Ian Lougher]]'' | pilotu de motociclismu galés | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8721 | | ''[[:d:Q3806739|James Thomas]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8722 | | ''[[:d:Q3807026|Janet Price]]'' | | 1941<br/>1938 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8723 | | ''[[:d:Q3809621|John Sloman]]'' | cantante galés | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8724 | | ''[[:d:Q3809908|Jonathan Brown]]'' | futbolista británicu | 1990 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8725 | [[Ficheru:2025-10-19 Aitor Arino by mroptimax.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3809936|Aitor Ariño]]'' | xugador de balonmano galés | 1992 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8726 | | ''[[:d:Q3815276|Kim Ashfield]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 8727 | [[Ficheru:Lee Lucas 08-02-2014 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3829377|Lee Lucas]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8728 | | ''[[:d:Q3830023|Leighton Phillips]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8729 | | ''[[:d:Q3857385|Mike England]]'' | futbolista británicu | 1941 | | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 8730 | | ''[[:d:Q3885328|Ralph Evans]]'' | boxeador británicu | 1953 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 8731 | | ''[[:d:Q3898091|Paul James]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8732 | | ''[[:d:Q3899285|Penvhyn Llewellyn Neville]]'' | futbolista británicu | 1872 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8733 | [[Ficheru:Peterkarrie.gif|center|128px]] | ''[[:d:Q3900874|Peter Karrie]]'' | cantante galés | 1946 | | ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 8734 | | ''[[:d:Q3940078|Roger Freestone]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 8735 | | ''[[:d:Q3943059|Ryan Doble]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8736 | | ''[[:d:Q3945649|Sally El Hosaini]]'' | guionista exipciana | 1976 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8737 | [[Ficheru:Nicole Scherzinger & the Phantoms - 16.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3961106|Simon Bowman]]'' | actor británicu | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8738 | [[Ficheru:Quaregnon - Le Samyn des Dames & Le Samyn, 2 mars 2016, départ (B107).JPG|center|128px]] | [[Amy Roberts]] | ciclista británica | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8740 | | ''[[:d:Q4009682|Venissa Head]]'' | atleta galesa | 1956 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8741 | | ''[[:d:Q4026445|Julie Gore]]'' | xugadora de dardos galesa | 1958 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8742 | [[Ficheru:St Afan's Church, Llanafan-Fawr - geograph.org.uk - 1468440.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4072521|Afan]]'' | sacerdote galés | 600 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 8743 | | ''[[:d:Q4083831|Mark Bennett]]'' | xugador de snooker galés | 1963 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8744 | [[Ficheru:Monaghan Saint Macartan's Cathedral Window Clogher Saints II Detail Saint Dobheóg of Lough Derg 2013 09 21.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4086821|Dabheog]]'' | | 400 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8745 | [[Ficheru:David John PHC 2016-4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4160395|David John]]'' | xugador de snooker británicu | 1984 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8746 | | ''[[:d:Q4160419|Kingsley Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1969 | | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 8747 | | ''[[:d:Q4161903|Dingad of Llandingat]]'' | | | | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 8748 | | ''[[:d:Q4172032|Anthony Davies]]'' | xugador de snooker británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8749 | [[Ficheru:Gareth Evans2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4207234|Gareth Evans]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 8750 | [[Ficheru:Steve Jones (presenter).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4207586|Steve Jones]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 8751 | [[Ficheru:St Keyne's Well - geograph.org.uk - 1556016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4218975|Keyne]]'' | | 425 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 8752 | | ''[[:d:Q4219999|Cywair]]'' | | 600<br/>455 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8753 | | ''[[:d:Q4232388|Gareth Coppack]]'' | xugador de snooker británicu | 1980 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8754 | [[Ficheru:Eglwys St Cristiolus Church, Llangristiolus.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4241293|Cristiolus]]'' | monxu galés | 550 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 8755 | | ''[[:d:Q4328347|Steve Newbury]]'' | xugador de snooker galés | 1956 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8756 | [[Ficheru:Ian Preece PHC 2017-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4379087|Ian Preece]]'' | xugador de snooker británicu | 1982 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8757 | [[Ficheru:Emyr Jones Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4385607|Emyr Jones Parry]]'' | diplomáticu galés | 1947 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8758 | [[Ficheru:Sant Trillo St Trillo Betws yn Rhos Conwy Gogledd Cymru North Wales 16.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4411544|Elian]]'' | monxu galés | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8759 | | ''[[:d:Q4457143|Tutglud ach Brychan]]'' | santa galesa | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 8760 | | ''[[:d:Q4470106|Philip Williams]]'' | xugador de snooker galés | 1967 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8761 | | ''[[:d:Q4482653|Mark Fenton]]'' | xugador de snooker galés | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8762 | [[Ficheru:Eluned (straightened) Eglwys Aberhonddu (Brecon, Wales) 03.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4530046|Eluned]]'' | | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 8763 | [[Ficheru:Erin Richards filming on Penarth Pier January 2016 (cropped).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4539315|Erin Richards]]'' | actriz galesa | 1986 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8764 | | ''[[:d:Q4575731|Geraint Williams]]'' | futbolista británicu | 1962 | | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 8765 | | ''[[:d:Q4648124|A. M. Esmonde]]'' | novelista galés | 1977 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8766 | | ''[[:d:Q4661867|Aaron Bramwell]]'' | | 1986 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8767 | | ''[[:d:Q4661931|Aaron Cook]]'' | futbolista británicu | 1979 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8768 | | ''[[:d:Q4661935|Aaron Coundley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8769 | | ''[[:d:Q4663748|Abbas Farid]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8770 | | [[Abi Morgan]] | | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8771 | | ''[[:d:Q4678792|Adam Brown]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8772 | | ''[[:d:Q4678942|Adam Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8773 | | ''[[:d:Q4679184|Adam Harding]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8774 | | ''[[:d:Q4679194|Adam Harrison]]'' | xugador de críquet galés | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8775 | | ''[[:d:Q4679263|Adam Hughes]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8776 | | ''[[:d:Q4679561|Adam O'Brian]]'' | actor galés | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8777 | | ''[[:d:Q4679574|Adam Owen]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8778 | [[Ficheru:Adam Phillips. Photogr. by Bracha L. Ettinger.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4679608|Adam Phillips]]'' | escritor galés | 1954 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8779 | | ''[[:d:Q4679626|Adam Powell]]'' | | 1976 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8780 | | ''[[:d:Q4679892|Adam Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 8781 | | ''[[:d:Q4679946|Adam Warren]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 8782 | | ''[[:d:Q4684916|Adrian Cambriani]]'' | | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8783 | | ''[[:d:Q4684968|Adrian Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1969 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8784 | | ''[[:d:Q4685066|Adrian Griffiths]]'' | xugador de críquet galés | 1959 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8785 | | ''[[:d:Q4685114|Adrian Holmes]]'' | | 1974 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8786 | | ''[[:d:Q4685181|Adrian Lewis Morgan]]'' | actor galés | 1973 | | ''[[:d:Q3404708|Beddau]]'' |- | style='text-align:right'| 8787 | | ''[[:d:Q4685352|Adrian Shaw]]'' | xugador de críquet galés | 1972 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8788 | | ''[[:d:Q4685401|Adrian Tucker]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8789 | | ''[[:d:Q4704294|Al Lewis]]'' | cantante británicu | 1984 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 8790 | | ''[[:d:Q4706157|Alan Beer]]'' | futbolista británicu | 1950 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8791 | | ''[[:d:Q4706343|Alan Caughter]]'' | futbolista británicu | 1946 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8792 | | ''[[:d:Q4706459|Alan Curtis]]'' | futbolista británicu | 1954 | | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 8793 | | ''[[:d:Q4706473|Alan David]]'' | actor británicu | 1941 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8794 | | ''[[:d:Q4706991|Alan Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1957 | | ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]'' |- | style='text-align:right'| 8795 | | ''[[:d:Q4706993|Alan Jones]]'' | xugador de críquet australianu | 1938 | | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 8796 | | ''[[:d:Q4707361|Alan Morgan]]'' | | 1973 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8797 | | ''[[:d:Q4707769|Alan Simons]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8798 | | ''[[:d:Q4707782|Alan Smith]]'' | | 1949 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8799 | | ''[[:d:Q4708055|Alan Wilkins]]'' | xugador de críquet galés | 1953 | | ''[[:d:Q7320726|Rhiwbina]]'' |- | style='text-align:right'| 8800 | | ''[[:d:Q4708112|Alan Wynne Williams]]'' | políticu británicu | 1945 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8801 | | ''[[:d:Q4708700|Alastair Dalton]]'' | xugador de críquet galés | 1973 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8802 | | ''[[:d:Q4708997|Alban Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8803 | | ''[[:d:Q4709611|Albert Alan Owen]]'' | compositor británicu | 1948 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8804 | | ''[[:d:Q4710021|Albert Day]]'' | futbolista británicu | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8805 | | ''[[:d:Q4710353|Albert Green]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8806 | | ''[[:d:Q4711325|Albert Thompson]]'' | futbolista británicu | 1912 | | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 8807 | | ''[[:d:Q4714179|Alec Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8808 | [[Ficheru:Aled Davies (29997772112).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4714330|Aled Davies]]'' | atleta galés | 1991 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8809 | | ''[[:d:Q4714328|Aled Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8810 | [[Ficheru:Aled James.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4714333|Aled James]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8811 | | ''[[:d:Q4714342|Aled Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8812 | [[Ficheru:Aledhaydnjones11.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4714340|Aled Haydn Jones]]'' | | 1976 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8813 | [[Ficheru:Erwau'r Daith, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4714348|Aled Wyn Davies]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 8814 | | ''[[:d:Q4716965|Alex Evans]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 8815 | | ''[[:d:Q4717093|Alex Greenfield]]'' | ciclista británica | 1990 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8816 | | ''[[:d:Q4717250|Alex Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8817 | [[Ficheru:Alex Jones 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4717255|Alex Jones]]'' | presentadora de televisión galesa | 1977 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 8818 | [[Ficheru:Alex Lawless 24-09-2011 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4717348|Alex Lawless]]'' | futbolista británicu | 1985 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 8819 | | ''[[:d:Q4717889|Alex Titchiner]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8820 | | ''[[:d:Q4717948|Alex Walker]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8821 | | ''[[:d:Q4717998|Alex Winters]]'' | presentador de televisión galés | 1977 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 8822 | | ''[[:d:Q4720591|Alexandra Boyd]]'' | actriz galesa | 2000 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8823 | [[Ficheru:Alison portret april 26, 1989.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4727193|Alison Statton]]'' | cantante galesa | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8824 | | ''[[:d:Q4730784|Allan Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1942 | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 8825 | | ''[[:d:Q4732812|Allison Pearson]]'' | periodista británica | 1960 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8826 | | ''[[:d:Q4737488|Alun Davies]]'' | | 1943 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8827 | [[Ficheru:Alun Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4737493|Alun Davies]]'' | políticu galés | 1964 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8828 | | ''[[:d:Q4737502|Alun Pugh]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8829 | [[Ficheru:Alun Pugh.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4737506|Alun Pugh]]'' | políticu galés | 1955 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 8830 | | ''[[:d:Q4737505|Alun Owen]]'' | ciclista británicu | | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8831 | | ''[[:d:Q4738526|Alwyn Jones]]'' | | 1947 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8832 | | ''[[:d:Q4749104|Amy Beth Hayes]]'' | | 1982 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8833 | | ''[[:d:Q4756448|Andrew Brown]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8834 | | ''[[:d:Q4756669|Andrew Coombs]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8835 | [[Ficheru:AndrewDavies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4756770|Andrew Davies]]'' | xugador de dardos galés | 1983 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8836 | [[Ficheru:Andrew Dilnot 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4756812|Andrew Dilnot]]'' | economista británicu | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8837 | | ''[[:d:Q4757241|Andrew Harris]]'' | xugador de críquet galés | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8838 | [[Ficheru:TMR Andy John.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4757506|Andrew John]]'' | sacerdote británicu | 1964 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8839 | | ''[[:d:Q4757532|Andrew Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8840 | | ''[[:d:Q4757992|Andrew McNeillie]]'' | poeta británicu | 1946 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8841 | | ''[[:d:Q4758034|Andrew Millward]]'' | xugador de rugbi union galés | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8842 | | ''[[:d:Q4758081|Andrew Mumford]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8843 | [[Ficheru:Andrew Phillip Smith.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q4758266|Andrew Phillip Smith]]'' | escritor británicu | 1966 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8844 | [[Ficheru:Andrew RT Davies 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4758350|Andrew R. T. Davies]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 8845 | | ''[[:d:Q4758493|Andrew Salter]]'' | xugador de críquet galés | 1993 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 8846 | | ''[[:d:Q4760358|Andy Allen]]'' | xugador de rugbi galés | 1967 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8847 | | ''[[:d:Q4760525|Andy Clement]]'' | futbolista británicu | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8848 | [[Ficheru:Dibble, Andy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4760597|Andy Dibble]]'' | futbolista británicu | 1965 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 8849 | | ''[[:d:Q4760648|Andy Evans]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8850 | | ''[[:d:Q4760660|Andy Fenby]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8851 | | ''[[:d:Q4760715|Andy Goddard]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 8852 | | ''[[:d:Q4760823|Andy Holden]]'' | futbolista británicu | 1962 | | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 8853 | | ''[[:d:Q4760820|Andy Hockley]]'' | actor británicu | 1959 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8854 | | ''[[:d:Q4760865|Andy Jones]]'' | futbolista británicu | 1963 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8855 | | ''[[:d:Q4760958|Andy Lloyd]]'' | xugador de rugbi union galés | 1981 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8856 | | ''[[:d:Q4760995|Andy Martin]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8857 | | ''[[:d:Q4761069|Andy Moule]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8858 | | ''[[:d:Q4761195|Andy Puddle]]'' | xugador de críquet galés | 1956 | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 8859 | | ''[[:d:Q4761292|Andy Scott-Lee]]'' | cantautor británicu | 1980 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 8860 | | ''[[:d:Q4761436|Andy Vine]]'' | | 1944 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8861 | | ''[[:d:Q4761470|Andy White]]'' | | 1948 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8862 | [[Ficheru:Aneirin Hughes 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4761604|Aneirin Hughes]]'' | actor galés | 1958 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8863 | | ''[[:d:Q4761761|Aneurin Norman]]'' | xugador de críquet galés | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8864 | | ''[[:d:Q4762459|Angela Hazeldine]]'' | actriz británica | 1981 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 8865 | [[Ficheru:20150922 1827 W AUT WAL 3989.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4763155|Angharad James]]'' | futbolista británica | 1994 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 8866 | | ''[[:d:Q4763163|Angharad ferch Meurig]]'' | | 801 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8867 | | ''[[:d:Q4763160|Angharad Mason]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8868 | [[Ficheru:Ann Lesley Cotton From Poverty to Prosperity- Engaging the Next Generation (5579338412) (3).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4766340|Ann Cotton]]'' | entamadora galesa | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8869 | [[Ficheru:Ann Keen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4766483|Ann Keen]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 8870 | [[Ficheru:Ann Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4766480|Ann Jones]]'' | política galesa | 1953 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 8871 | [[Ficheru:AnnekaRice.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4768946|Anneka Rice]]'' | presentadora de televisión galesa | 1958 | | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 8872 | [[Ficheru:Anthony Blackwood.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4772117|Anthony Blackwood]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8873 | | ''[[:d:Q4772997|Anthony Malarczyk]]'' | ciclista británicu | 1975 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8874 | | ''[[:d:Q4773210|Anthony O'Donnell]]'' | actor galés | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8875 | | ''[[:d:Q4773354|Anthony Reynolds]]'' | | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8876 | | ''[[:d:Q4773723|Anthony Williams]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 8877 | [[Ficheru:Tony Williams, ACS Spring, 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4777220|Antony John Williams]]'' | químicu británicu | 1964 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8878 | [[Ficheru:Arash Amel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4784337|Arash Amel]]'' | | 1976 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8879 | | ''[[:d:Q4786631|Archie Brown]]'' | | 1894 | | ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]'' |- | style='text-align:right'| 8880 | | ''[[:d:Q4789156|Arfon Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8881 | [[Ficheru:ArronDavies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4796062|Arron Davies]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8882 | | ''[[:d:Q4798596|Arthur Ellis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8883 | | ''[[:d:Q4798724|Arthur Francis]]'' | xugador de críquet galés | 1953 | | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 8884 | [[Ficheru:ArwelRichardsJune2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4802552|Arwel Richards]]'' | columnista galés | 1982 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8885 | | ''[[:d:Q4805363|Ashley Bateman]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1988 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8886 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120074.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4805364|Ashley Beck]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8887 | | ''[[:d:Q4805629|Ashley Way]]'' | | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8888 | | ''[[:d:Q4860676|Bari Morgan]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8889 | | ''[[:d:Q4863529|Barrie Jones]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8890 | [[Ficheru:Barry Elsby (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4864199|Barry Elsby]]'' | | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8891 | | ''[[:d:Q4864507|Barry Metcalf]]'' | xugador de críquet galés | 1960 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 8892 | | ''[[:d:Q4864914|Barry Wright]]'' | futbolista británicu | 1939 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8893 | [[Ficheru:2013 Women's British Open - Becky Morgan (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4878858|Becky Morgan]]'' | golfista galesa | 1974 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8894 | | ''[[:d:Q4879327|Bedo Aeddren]]'' | | 1505 | | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 8895 | | ''[[:d:Q4879480|Bedwyr Williams]]'' | artista galés | 1974 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8896 | | ''[[:d:Q4885193|Ben Addis]]'' | actor galés | | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 8897 | | ''[[:d:Q4885611|Ben Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8898 | [[Ficheru:Ben Evans London Broncos.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4885613|Ben Evans]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1992 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8899 | [[Ficheru:Ben Flower.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4885643|Ben Flower]]'' | | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8900 | | ''[[:d:Q4885931|Ben John]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 8901 | | ''[[:d:Q4885953|Ben Jones]]'' | futbolista británicu (1992-) | 1992 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8902 | | ''[[:d:Q4886058|Ben Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8903 | | ''[[:d:Q4886292|Ben Phillips]]'' | xugador de rugbi union galés | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8904 | | ''[[:d:Q4886472|Ben Slade]]'' | presentador de televisión británicu | 1976 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8905 | [[Ficheru:Ben Swallow 18-02-12.png|center|128px]] | ''[[:d:Q4886530|Ben Swallow]]'' | futbolista británicu | 1989 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8906 | [[Ficheru:Skindred - Elbriot 2018 20.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4889528|Benji Webbe]]'' | cantante británicu | 1967 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8907 | | ''[[:d:Q4889664|Bennett Arron]]'' | | 1973 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8908 | | ''[[:d:Q4893143|Bernard Frederick]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8909 | | ''[[:d:Q4893330|Bernard Knight]]'' | | 1931 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8910 | | ''[[:d:Q4893436|Bernard McNally]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8911 | | ''[[:d:Q4894429|Bernie Lewis]]'' | futbolista británicu | 1945 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8912 | | ''[[:d:Q4897683|Bethan Elfyn]]'' | | 1974 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8913 | [[Ficheru:Bethan Jenkins 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4897688|Bethan Jenkins]]'' | | 1981 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8914 | [[Ficheru:Betsan Powys 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4898223|Betsan Powys]]'' | periodista británica | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8915 | | ''[[:d:Q4899014|Betty Williams]]'' | política galesa | 1944 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8916 | | ''[[:d:Q4899417|Beverley Jones]]'' | atleta galesa | 1974 | | [[Queensferry]] |- | style='text-align:right'| 8917 | [[Ficheru:Billy Butler 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4912305|Billy Butler]]'' | llocutor de radio galés | 1942 | | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 8918 | | ''[[:d:Q4912779|Billy James]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1956 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8919 | | ''[[:d:Q4925838|Bleddyn Bowen]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1961 | | ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]'' |- | style='text-align:right'| 8920 | | ''[[:d:Q4925842|Bleddyn Taylor]]'' | | 1962 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8921 | | ''[[:d:Q4932039|Bob Catley]]'' | | 1942 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8922 | | ''[[:d:Q4932261|Bob Delgado]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8923 | | ''[[:d:Q4932323|Bob Dudley-Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1952 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8924 | [[Ficheru:Bob Franklin 1, 2011, jjron.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4932463|Bob Franklin]]'' | | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8925 | | ''[[:d:Q4933076|Bob Kucera]]'' | políticu australianu | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8926 | | ''[[:d:Q4933698|Bob Pugh]]'' | futbolista británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8927 | | ''[[:d:Q4934328|Bob Weaver]]'' | futbolista británicu | 1912 | | ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]'' |- | style='text-align:right'| 8928 | | ''[[:d:Q4943807|Claire Curtis-Thomas]]'' | | 1958 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8929 | [[Ficheru:Bradley Pryce.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4955010|Bradley Pryce]]'' | boxeador galés | 1981 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8930 | | ''[[:d:Q4955057|Bradley Wadlan]]'' | xugador de críquet galés | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8931 | | ''[[:d:Q4963005|Brian Attley]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8932 | | ''[[:d:Q4963178|Brian Bowditch]]'' | matemáticu británicu | 1961 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8933 | | ''[[:d:Q4963235|Brian Butler]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8934 | | ''[[:d:Q4963315|Brian Caswell]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q5623557|Gwernaffield]]'' |- | style='text-align:right'| 8935 | | ''[[:d:Q4963529|Sarah Loosemore]]'' | tenista británica | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8936 | | ''[[:d:Q4963897|Brian Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1933 | | ''[[:d:Q7165398|Penycae]]'' |- | style='text-align:right'| 8937 | [[Ficheru:Brian Hancock.png|center|128px]] | ''[[:d:Q4963931|Brian Hancock]]'' | políticu galés | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8938 | [[Ficheru:Brian Jenkins 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4964202|Brian Jenkins]]'' | políticu galés | 1942 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8939 | | ''[[:d:Q4964262|Brian Juliff]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 8940 | | ''[[:d:Q4964454|Brian Law]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8941 | | ''[[:d:Q4964513|Brian Lloyd]]'' | futbolista británicu | 1948 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8942 | [[Ficheru:Rod Thomas Trickledown.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4967443|Bright Light Bright Light]]'' | | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8943 | | ''[[:d:Q4980861|Bryn Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 8944 | | ''[[:d:Q4980879|Bryn Jones]]'' | | 1948 | | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 8945 | | ''[[:d:Q4980919|Bryn Williams]]'' | chef británicu | 1977 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 8946 | | ''[[:d:Q4981006|Brynley Jones]]'' | futbolista británicu | 1959 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8947 | | ''[[:d:Q4981021|Brynmor Williams]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 8948 | | ''[[:d:Q4984759|Buddug Verona James]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 8949 | [[Ficheru:Phil Kite.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5004293|Byron Anthony]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8950 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Davies of Gower crop 2, 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5004338|Byron Davies]]'' | políticu galés | 1952 | | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 8951 | | ''[[:d:Q5004379|Byron Hayward]]'' | xugador de rugbi union galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8952 | | ''[[:d:Q5017482|Cai Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8953 | | ''[[:d:Q5022959|Callum Hart]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8954 | | ''[[:d:Q5026396|Cameron Toshack]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8955 | [[Ficheru:Captain Beany - geograph.org.uk - 6822015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5036555|Captain Beany]]'' | políticu británicu | 1954 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8956 | | ''[[:d:Q5037322|Cara Readle]]'' | actriz galesa | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8957 | | ''[[:d:Q5037601|Caradog Jones]]'' | esplorador galés | 1962 | | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 8958 | | ''[[:d:Q5040015|Carl Dale]]'' | futbolista británicu | 1966 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 8959 | | ''[[:d:Q5040714|Carl Roberts]]'' | xugador de críquet galés | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8960 | | ''[[:d:Q5045217|Caroline Sheen]]'' | actriz galesa | 1974 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 8961 | [[Ficheru:Caryshawkins glory.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5047746|Carys Hawkins]]'' | futbolista británica | 1989<br/>1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8962 | [[Ficheru:Cate Le Bon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5051783|Cate Le Bon]]'' | cantante galesa | 1983 | | ''[[:d:Q7162279|Pen-boyr]]'' |- | style='text-align:right'| 8963 | | ''[[:d:Q5053946|Catrin Edwards]]'' | | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8964 | [[Ficheru:Catrin Stewart.jpg|center|128px]] | [[Catrin Stewart]] | actriz británica | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8965 | | ''[[:d:Q5053949|Catrin Thomas]]'' | | 1964 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 8966 | | ''[[:d:Q5057382|Ceiri Torjussen]]'' | compositor galés | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8967 | | ''[[:d:Q5057386|Ceiron Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8968 | | ''[[:d:Q5057975|Celia Barlow]]'' | política galesa | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8969 | [[Ficheru:LLangennith church.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5063221|Cenydd]]'' | ermitañu galés | | | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 8970 | | ''[[:d:Q5064233|Ceri Hughes]]'' | futbolista británicu | 1971 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8971 | | ''[[:d:Q5064239|Ceri Phillips]]'' | actor galés | 1987 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 8972 | [[Ficheru:Chad Bond.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5066169|Chad Bond]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8973 | | ''[[:d:Q5074191|Chard Hayward]]'' | actor australianu | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8974 | | ''[[:d:Q5076682|Charles Dale]]'' | actor británicu | 1963 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 8975 | | ''[[:d:Q5080412|Charles Lynn Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1929 | | ''[[:d:Q4854175|Bancyfelin]]'' |- | style='text-align:right'| 8976 | | ''[[:d:Q5081973|Charles Rees]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8977 | | ''[[:d:Q5082319|Charles Sage]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8978 | | ''[[:d:Q5082619|Charles Staines]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8979 | | ''[[:d:Q5085136|Charlie Landsborough]]'' | cantante británicu | 1941 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8980 | | ''[[:d:Q5092334|Cherry Dee]]'' | modelu galesa | 1987 | | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 8981 | [[Ficheru:Cheryl Foster 20181101.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5092726|Cheryl Foster]]'' | futbolista británica | 1980 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8982 | | ''[[:d:Q5105905|Chris Birch]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8983 | | ''[[:d:Q5106346|Chris Dale]]'' | músicu galés | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8984 | | ''[[:d:Q5106362|Chris Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8985 | | ''[[:d:Q5106395|Chris Dicomidis]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 8986 | | ''[[:d:Q5106513|Chris Evans]]'' | futbolista británicu | 1962 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 8987 | | ''[[:d:Q5106601|Chris Fry]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8988 | | ''[[:d:Q5106660|Chris Giles]]'' | futbolista británicu | 1982 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8989 | [[Ficheru:Chrisjenkinsbodypower.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5107007|Chris Jenkins]]'' | llevantador de potencia galés | | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8990 | | ''[[:d:Q5107005|Chris Jenkins]]'' | actor británicu | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8991 | | ''[[:d:Q5107015|Chris Johns]]'' | xugador de dardos galés | 1958 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8992 | | ''[[:d:Q5107037|Chris Jones]]'' | futbolista galés | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8993 | [[Ficheru:Chris Llewellyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5107253|Chris Llewellyn]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8994 | | ''[[:d:Q5107713|Chris Pearce]]'' | futbolista británicu | 1961 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8995 | | ''[[:d:Q5107766|Chris Pike]]'' | futbolista británicu | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8996 | | ''[[:d:Q5107913|Chris Rodon]]'' | futbolista británicu | 2000<br/>1963 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8997 | | ''[[:d:Q5108280|Chris Todd]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8998 | | ''[[:d:Q5108299|Chris Townsend]]'' | futbolista británicu | 1966 | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 8999 | | ''[[:d:Q5109563|Christian Edwards]]'' | futbolista británicu | 1975 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9000 | | ''[[:d:Q5110078|Christian Roberts]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9001 | [[Ficheru:Christine Chapman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5110965|Christine Chapman]]'' | política galesa | 1956 | | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 9002 | [[Ficheru:Christinegwyther.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5111036|Christine Gwyther]]'' | política galesa | 1959 | | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 9003 | [[Ficheru:Christine James Cyn-Archdderwydd Awst 2018 7.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5111062|Christine James]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 9004 | | ''[[:d:Q5112290|Christopher Evans]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9005 | | ''[[:d:Q5112291|Christopher Evans]]'' | empresariu británicu | 1957 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9006 | | ''[[:d:Q5112865|Christopher Meredith]]'' | poeta galés | 1954 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9007 | | ''[[:d:Q5112896|Christopher Monger]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]'' |- | style='text-align:right'| 9008 | | ''[[:d:Q5112979|Christopher O'Brien]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q7020578|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 9009 | [[Ficheru:Christopher Salmon PCC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5113189|Christopher Salmon]]'' | | 1978 | | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 9010 | | ''[[:d:Q5113212|Christopher Seldon]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q5572913|Glyncoch]]'' |- | style='text-align:right'| 9011 | [[Ficheru:Cian Ciaran Summersonic 2008 crop&lighten.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5119067|Cian Ciaran]]'' | | 1976 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9012 | | ''[[:d:Q5119143|Ciaran Jenkins]]'' | | 1984 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9013 | | ''[[:d:Q5119144|Ciaran Joyce]]'' | actor galés | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9014 | | ''[[:d:Q5125191|Claire Evans]]'' | | 1983 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9015 | [[Ficheru:Claire Summers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5125320|Claire Summers]]'' | presentadora de televisión galesa | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9016 | | ''[[:d:Q5125351|Claire Williams]]'' | atleta galesa | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9017 | | ''[[:d:Q5126175|Clare Greenwood]]'' | ciclista británica | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9018 | | ''[[:d:Q5134507|Clive Branson]]'' | deportista galés | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9019 | | ''[[:d:Q5134504|Clive Bowen]]'' | | 1943 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9020 | | ''[[:d:Q5134542|Clive Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1951 | | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 9021 | | ''[[:d:Q5134586|Clive Griffiths]]'' | | 1954 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9022 | | ''[[:d:Q5134598|Clive Hill]]'' | actor británicu | 1958 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9023 | | ''[[:d:Q5134610|Clive Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9024 | | ''[[:d:Q5134640|Clive Norling]]'' | | 1950 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9025 | | ''[[:d:Q5144947|Colin Campbell, 7th Earl Cawdor]]'' | arquiteutu británicu | 1962 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9026 | | ''[[:d:Q5144972|Colin Casemore]]'' | xugador de críquet galés | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9027 | | ''[[:d:Q5145156|Colin Green]]'' | futbolista británicu | 1942 | | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 9028 | | ''[[:d:Q5145239|Colin Jeavons]]'' | actor galés | 1929 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9029 | | ''[[:d:Q5145249|Colin Jones]]'' | boxeador galés | 1959 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 9030 | [[Ficheru:ColinLeys-2016-SOAS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5145287|Colin Leys]]'' | | 1931 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9031 | | ''[[:d:Q5145499|Colin Randell]]'' | futbolista británicu | 1952 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9032 | | ''[[:d:Q5145585|Colin Standing]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9033 | [[Ficheru:Cory Allen at The Arms Park 2013-10-21 17-55.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5173537|Cory Allen]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9034 | | ''[[:d:Q5180912|Craig Draper]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9035 | | ''[[:d:Q5180944|Craig Evans]]'' | xugador de críquet galés | 1971 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9036 | | ''[[:d:Q5180983|Craig Gallivan]]'' | actor británicu | 1984 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9037 | | ''[[:d:Q5180995|Craig Goodwin]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9038 | | ''[[:d:Q5181010|Craig Handley]]'' | direutor de cine galés | 1977 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9039 | | ''[[:d:Q5181044|Craig Hill]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9040 | | ''[[:d:Q5181147|Craig Lawton]]'' | futbolista británicu | 1972 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 9041 | | ''[[:d:Q5181341|Craig Price]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9042 | | ''[[:d:Q5181370|Craig Richards]]'' | futbolista británicu | 1959 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9043 | | ''[[:d:Q5181496|Craig Stiens]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9044 | | ''[[:d:Q5195826|Curtis McDonald]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9045 | | ''[[:d:Q5200682|Cyril Davies]]'' | futbolista británicu | 1948 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9046 | [[Ficheru:Cyril Lea (1978).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5200789|Cyril Lea]]'' | futbolista británicu | 1934 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9047 | | ''[[:d:Q5200894|Cyril Tamplin]]'' | xugador de críquet indiu | 1921 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9048 | | ''[[:d:Q5208377|Dafydd Carter]]'' | | 1992 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9049 | | ''[[:d:Q5208383|Dafydd Ieuan]]'' | batería galés | 1969 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9050 | | ''[[:d:Q5208381|Dafydd Hewitt]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9051 | | ''[[:d:Q5208384|Dafydd Lockyer]]'' | | 1985 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9052 | | ''[[:d:Q5208977|Dai Bevan]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9053 | [[Ficheru:David Davies c215f5bacb.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5208989|Dai Davies]]'' | políticu galés | 1959 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 9054 | | ''[[:d:Q5209010|Dai Jones]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9055 | | ''[[:d:Q5209031|Dai Rees]]'' | xugador de rugbi union galés | 1964 | | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 9056 | | ''[[:d:Q5209028|Dai Rees]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9057 | | ''[[:d:Q5209029|Dai Rees]]'' | | | | ''[[:d:Q5277964|Dinas Cross]]'' |- | style='text-align:right'| 9058 | | ''[[:d:Q5209037|Dai Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1909 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9059 | | ''[[:d:Q5209040|Dai Thomas]]'' | futbolista británicu | 1975 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9060 | | ''[[:d:Q5210441|Dale Ford]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9061 | | ''[[:d:Q5210694|Dale Williams]]'' | futbolista británicu | 1987 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9062 | [[Ficheru:Dalton Grant.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5211687|Dalton Grant]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9063 | | ''[[:d:Q5212277|Damian Keyes]]'' | profesor de música británicu | 1976 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9064 | | ''[[:d:Q5212328|Damian Shirazi]]'' | xugador de críquet galés | 1983 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9065 | | ''[[:d:Q5212452|Damien Hudd]]'' | | 1981 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9066 | [[Ficheru:Damon Searle.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5212879|Damon Searle]]'' | futbolista británicu | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9067 | | ''[[:d:Q5213252|Dan Cherry]]'' | xugador de críquet galés | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9068 | [[Ficheru:Dan Fish.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5213482|Dan Fish]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1990 | | ''[[:d:Q1152204|South Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 9069 | | ''[[:d:Q5213554|Dan George]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9070 | | ''[[:d:Q5213878|Dan Lewis]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9071 | [[Ficheru:Dan-thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5214493|Dan Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9072 | | ''[[:d:Q5216926|Daniel Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9073 | | ''[[:d:Q5217351|Daniel Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés | 1979 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9074 | | ''[[:d:Q5217448|Daniel Hawksford]]'' | actor británicu | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9075 | [[Ficheru:Dan Lloyd a Mr Pinc.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5217957|Daniel Lloyd]]'' | cantautor galés | 1982 | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 9076 | | ''[[:d:Q5218257|Daniel Newton]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9077 | [[Ficheru:Daniel Sperber.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5218813|Daniel Sperber]]'' | rabín israelín | 1940 | | ''[[:d:Q3395336|Gwrych Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 9078 | [[Ficheru:DanielleLineker2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5219402|Danielle Lineker]]'' | modelu galesa | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9079 | | ''[[:d:Q5220422|Danny Harris]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 9080 | [[Ficheru:Danny Parslow 2017-08-28 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5220721|Danny Parslow]]'' | futbolista británicu | 1985 | | ''[[:d:Q3401108|Hengoed]]'' |- | style='text-align:right'| 9081 | | ''[[:d:Q5220880|Danny Thomas]]'' | futbolista británicu (1975-) | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9082 | | ''[[:d:Q5220937|Danny Williams]]'' | futbolista británicu (1979-) | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9083 | | ''[[:d:Q5220946|Danny Wilson]]'' | | 1955 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9084 | | ''[[:d:Q5222071|Daral Pugh]]'' | futbolista británicu | 1961 | | ''[[:d:Q5190499|Crynant]]'' |- | style='text-align:right'| 9085 | | ''[[:d:Q5222678|Dari Taylor]]'' | política galesa | 1944 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9086 | [[Ficheru:Darren Allinson 2 crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5224748|Darren Allinson]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9087 | | ''[[:d:Q5224871|Darren Davies]]'' | futbolista británicu | 1978 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9088 | | ''[[:d:Q5224868|Darren Daniel]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 9089 | | ''[[:d:Q5224901|Darren Edwards]]'' | xugador de rugbi union galés | 1974 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9090 | | ''[[:d:Q5224966|Darren Heyes]]'' | futbolista británicu | 1967 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9091 | | ''[[:d:Q5224988|Darren Jeffries]]'' | actor británicu | 1982 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9092 | [[Ficheru:Darrenjones.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5224996|Darren Jones]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9093 | | ''[[:d:Q5225131|Darran Rowbotham]]'' | futbolista británicu | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9094 | | ''[[:d:Q5225192|Darren Thomas]]'' | xugador de críquet galés | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9095 | | ''[[:d:Q5225199|Darren Tinson]]'' | futbolista británicu | 1969 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 9096 | | ''[[:d:Q5225221|Darren Waters]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | ''[[:d:Q3404708|Beddau]]'' |- | style='text-align:right'| 9097 | | ''[[:d:Q5225252|Darren Wynne]]'' | futbolista británicu | 1970 | | ''[[:d:Q3405926|Deeside]]'' |- | style='text-align:right'| 9098 | | ''[[:d:Q5228468|Dave Cameron]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9099 | | ''[[:d:Q5228883|Dave Gwyther]]'' | futbolista británicu | 1948 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9100 | | ''[[:d:Q5228986|Dave Hollins]]'' | futbolista británicu | 1938 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9101 | | ''[[:d:Q5229167|Dave Lee]]'' | xugador de dardos inglés | 1956 | | ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]'' |- | style='text-align:right'| 9102 | [[Ficheru:Dave newsham silverstone2012.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5229464|Dave Newsham]]'' | pilotu de carreres galés | 1967 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9103 | | ''[[:d:Q5230584|David Abruzzese]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9104 | [[Ficheru:David Anthony and William Groulx at the 2012 Summer Paralympics.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5230801|David Anthony]]'' | | 1989 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9105 | [[Ficheru:Dr D.Ben Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5231301|David Benjamin Rees]]'' | historiador británicu | 1937 | | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 9106 | | ''[[:d:Q5231397|David Beynon]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9107 | | ''[[:d:Q5231425|David Bishop]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 9108 | | ''[[:d:Q5231897|David Burcher]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1972 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9109 | | ''[[:d:Q5232685|David Crouch]]'' | historiador galés | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9110 | | ''[[:d:Q5232755|David D'Auria]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9111 | | ''[[:d:Q5232859|David Davies]]'' | | 1915 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9112 | | ''[[:d:Q5232856|David Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9113 | | ''[[:d:Q5232874|David Dawson]]'' | | 1960 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 9114 | | ''[[:d:Q5233287|David Edwards]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9115 | | ''[[:d:Q5233468|David Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9116 | | ''[[:d:Q5233602|David Felgate]]'' | futbolista británicu | 1960 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 9117 | | ''[[:d:Q5234131|David Giles]]'' | futbolista británicu | 1956 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9118 | | ''[[:d:Q5234759|David Harrison]]'' | xugador de críquet galés | 1981 | | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 9119 | | ''[[:d:Q5235226|David Hughes]]'' | futbolista británicu (1943-) | 1943 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 9120 | | ''[[:d:Q5235229|David Hughes]]'' | | 1978 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9121 | | ''[[:d:Q5235563|David James]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1985 | | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 9122 | [[Ficheru:Dai John, Salford Rugby League player.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5235651|David John]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9123 | | ''[[:d:Q5235746|David Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9124 | | ''[[:d:Q5235758|David Joseph Miller]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9125 | | ''[[:d:Q5236569|David Lewis]]'' | futbolista británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9126 | | ''[[:d:Q5236575|David Ley]]'' | xeógrafu británicu | 1947 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9127 | [[Ficheru:David Llewellin, 1993 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5236683|David Llewellin]]'' | pilotu de rally británicu | 1960 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9128 | | ''[[:d:Q5236691|David Llewellyn]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1970 | | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 9129 | [[Ficheru:Dai Lloyd AM (28170816265).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5236695|David Lloyd]]'' | políticu galés | 1956 | | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 9130 | | ''[[:d:Q5236811|David Luckes]]'' | xugador de ḥoquei británicu | 1968 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9131 | | ''[[:d:Q5237047|David Maidment]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9132 | [[Ficheru:David Melding AM.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5237493|David Melding]]'' | políticu galés | 1962 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9133 | | ''[[:d:Q5237740|David Morrell]]'' | xugador de críquet galés | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9134 | | ''[[:d:Q5238549|David Petersen]]'' | escultor galés | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9135 | | ''[[:d:Q5238554|David Phelps]]'' | tirador galés | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9136 | | ''[[:d:Q5238568|David Pickering]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1960 | | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 9137 | [[Ficheru:David Probert 2009 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5238724|David Probert]]'' | | 1988 | | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 9138 | [[Ficheru:David Roberts (swimmer) 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5239120|David Roberts]]'' | nadador galés | 1980 | | ''[[:d:Q3406126|Llantwit Fardre]]'' |- | style='text-align:right'| 9139 | [[Ficheru:David-ryder-prangley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5239330|David Ryder Prangley]]'' | músicu galés | | | ''[[:d:Q3403308|Dinas Powys]]'' |- | style='text-align:right'| 9140 | | ''[[:d:Q5240329|David Thaxton]]'' | cantante galés | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9141 | | ''[[:d:Q5240342|David Thomas]]'' | políticu británicu | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9142 | | ''[[:d:Q5240358|David Thomas]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9143 | | ''[[:d:Q5241135|David Williams]]'' | | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9144 | [[Ficheru:Air Marshall Julian Young with Dawn McCafferty and Carol Vorderman (McCafferty cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5242467|Dawn McCafferty]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9145 | [[Ficheru:Declan John 1.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5249348|Declan John]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9146 | | ''[[:d:Q5252401|Deian Hopkin]]'' | historiador galés | 1944 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9147 | [[Ficheru:Delyth Evans.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5254977|Delyth Evans]]'' | política galesa | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9148 | | ''[[:d:Q5255333|Demi Holborn]]'' | cantante británica | 1992 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9149 | | ''[[:d:Q5257677|Denise Gyngell]]'' | actriz británica | 1961 | | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 9150 | | ''[[:d:Q5258234|Dennis Brown]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9151 | | ''[[:d:Q5258320|Dennis Curling]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9152 | | ''[[:d:Q5258496|Dennis Hawkins]]'' | futbolista británicu | 1947 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9153 | | ''[[:d:Q5258538|Dennis Hughes]]'' | xugador de rugbi union galés | 1941 | | ''[[:d:Q378738|Argoed]]'' |- | style='text-align:right'| 9154 | [[Ficheru:Caro Mio Ben, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5258810|Dennis O'Neill]]'' | | 1948 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9155 | | ''[[:d:Q5260010|Deon Saffery]]'' | xugadora de squash británica | 1988 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9156 | | ''[[:d:Q5261840|Derek Brockway]]'' | presentador de televisión galés | 1967 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9157 | | ''[[:d:Q5262063|Derek Howes]]'' | xugador de rugbi union galés | 1913 | | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 9158 | [[Ficheru:Sir derek jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5262090|Derek Jones]]'' | funcionariu galés | 1952 | | ''[[:d:Q7379326|Rumney]]'' |- | style='text-align:right'| 9159 | | ''[[:d:Q5262353|Derek Showers]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9160 | | ''[[:d:Q5262848|Dermot Tynan]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 9161 | | ''[[:d:Q5263378|Derwyn Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1970 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9162 | [[Ficheru:Deryn Brace2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5263401|Deryn Brace]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9163 | | ''[[:d:Q5263425|Desmond Barry]]'' | novelista galés | 1954 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9164 | | ''[[:d:Q5264804|Desmond Star]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q6984487|Neath]]'' |- | style='text-align:right'| 9165 | | ''[[:d:Q5270024|Di Botcher]]'' | | 1959 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9166 | | ''[[:d:Q5271679|Dianne Edwards]]'' | | 1942 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9167 | | ''[[:d:Q5273112|Dick Krzywicki]]'' | futbolista británicu | 1947 | | ''[[:d:Q3402867|Penley]]'' |- | style='text-align:right'| 9168 | | ''[[:d:Q5273289|Dick Power]]'' | | 1903 | | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 9169 | | ''[[:d:Q5273450|Dick Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9170 | | ''[[:d:Q5277104|Dilwyn John]]'' | futbolista británicu | 1944 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 9171 | | ''[[:d:Q5290516|Dominic Day]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9172 | | ''[[:d:Q5293533|Don Skene]]'' | ciclista británicu | 1936 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9173 | | ''[[:d:Q5295437|Donato Nardiello]]'' | futbolista británicu | 1957 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 9174 | | ''[[:d:Q5296340|Donna Edwards]]'' | | 1963 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9175 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Thornhill crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5298657|Dorothy Thornhill]]'' | política galesa | 1955 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 9176 | [[Ficheru:Rhian O'Sullivan at the Dutch Open 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5298825|Rhian Edwards]]'' | xugadora de dardos galesa | 1981 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9177 | | ''[[:d:Q5303665|Dowster]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 9178 | | ''[[:d:Q5318595|Dyfed Wyn-Evans]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9179 | | ''[[:d:Q5318593|Dyfan Dwyfor]]'' | actor británicu | | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 9180 | | ''[[:d:Q5318618|Dyfodwg]]'' | | | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 9181 | [[Ficheru:A713 Dylan Jones Evans 1x1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5318732|Dylan Jones-Evans]]'' | | 1966 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9182 | [[Ficheru:EbenUpton.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5331614|Eben Upton]]'' | | 1978 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9183 | [[Ficheru:Edshervingtonpic.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5335402|Ed Shervington]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9184 | | ''[[:d:Q5335828|Eddie Avoth]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9185 | | ''[[:d:Q5336579|Eddie Woods]]'' | futbolista británicu | 1951 | | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 9186 | [[Ficheru:Eddie temple morris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5336695|Eddy Temple-Morris]]'' | | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9187 | | ''[[:d:Q5343829|Edward Jones]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9188 | | ''[[:d:Q5344713|Edward Owen]]'' | | 1903 | | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 9189 | [[Ficheru:TedRelph.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5345025|Edward Relph]]'' | | 1944 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9190 | | ''[[:d:Q5345328|Edward Siggery]]'' | | 1991 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9191 | | ''[[:d:Q5345587|Edward Thomas]]'' | | | | ''[[:d:Q5530463|Gelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9192 | | ''[[:d:Q5346268|Edwin Brooks]]'' | políticu británicu | 1929 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9193 | [[Ficheru:Edwina Hart.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5346948|Edwina Hart]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1957 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 9194 | | ''[[:d:Q5349876|Eirlys Bellin]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q13130796|Pont-faen]]'' |- | style='text-align:right'| 9195 | [[Ficheru:Elan Closs Stephens (1506997).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5353384|Elan Closs Stephens]]'' | profesora universitaria galesa | 1948 | | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 9196 | [[Ficheru:Democracy Day in Ysgol Dyffryn Nantlle, Penygroes, Gwynedd (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5354231|Eleanor Burnham]]'' | política galesa | | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9197 | | ''[[:d:Q5354362|Eleanor Pilgrim]]'' | golfista galesa | 1977 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9198 | [[Ficheru:Rhydian-Vaughan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5356565|Rhydian Vaughan]]'' | | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9199 | | ''[[:d:Q5359947|Elfyn Edwards]]'' | futbolista británicu | 1960 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9200 | [[Ficheru:WRC Central European Rallye 2023 Elfyn Evans (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5359948|Elfyn Evans]]'' | pilotu de rally galés | 1988 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 9201 | | ''[[:d:Q5360201|Eli Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9202 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120076.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5360339|Eli Walker]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9203 | [[Ficheru:Dim Gair, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5361081|Elin Fflur]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 9204 | [[Ficheru:Elin-jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5361084|Elin Jones]]'' | política galesa | 1966 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 9205 | [[Ficheru:Eliot Richards 2014-01-18 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5361252|Eliot Richards]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9206 | [[Ficheru:Elis James (41363128095) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5361330|Elis James]]'' | | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9207 | [[Ficheru:Elizabethfritsch.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5362806|Elizabeth Fritsch]]'' | ceramista galesa | 1940 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9208 | | ''[[:d:Q5363240|Elizabeth Morgan]]'' | actriz wales | 1930 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9209 | | ''[[:d:Q5364567|Ella Smith]]'' | actriz británica | 1983 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9210 | | ''[[:d:Q5364886|Ellen Hunter]]'' | ciclista británica | 1968 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9211 | [[Ficheru:Elliot Kear.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5365501|Elliot Kear]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9212 | | ''[[:d:Q5365664|Elliott Hewitt]]'' | futbolista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 9213 | [[Ficheru:Ellis warming up for Bristol Rovers in 2015.PNG|center|128px]] | ''[[:d:Q5365899|Ellis Harrison]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9214 | [[Ficheru:Eluned Parrott (6324905297).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5367919|Eluned Parrott]]'' | política galesa | 1974 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9215 | | ''[[:d:Q5372681|Emlyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1907 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9216 | | ''[[:d:Q5372689|Emlyn Williams]]'' | | 1903 | | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 9217 | | ''[[:d:Q5372866|Emma Jones]]'' | periodista galesa | 1975 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 9218 | [[Ficheru:Emma jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5372864|Emma Jones]]'' | futbolista británica | 1982 | | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 9219 | [[Ficheru:Lewes Ladies 1 QPR Ladies 2 28 02 2016-7651 (24789317084).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5372925|Emma Plewa]]'' | futbolista británica | 1990 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 9220 | | ''[[:d:Q5372963|Emma Stansfield]]'' | actriz galesa | 1978 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 9221 | | ''[[:d:Q5374087|Empire ISIS]]'' | cantante canadiana | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9222 | [[Ficheru:Emyr Huws 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5374906|Emyr Huws]]'' | futbolista británicu | 1993 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9223 | [[Ficheru:Scarlets.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5374908|Emyr Phillips]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 9224 | [[Ficheru:Dilyn Y Graen, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5375924|Endaf Emlyn]]'' | | 1944 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9225 | [[Ficheru:Eos Chater - Metrocentre 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5381878|Eos Counsell]]'' | música australiana | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9226 | [[Ficheru:Eric Jones (solo climber).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5386843|Eric Jones]]'' | montañeru británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9227 | | ''[[:d:Q5387714|Eric Weaver]]'' | futbolista británicu | 1943 | | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 9228 | | ''[[:d:Q5389230|Erin Vaughan]]'' | | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9229 | | ''[[:d:Q5393664|Ernest Peake]]'' | futbolista británicu | 1888 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9230 | [[Ficheru:Eryl Margaret McNally MEP 1994.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5396272|Eryl McNally]]'' | política galesa | 1942 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9231 | [[Ficheru:Eufryl ap Gwilym, Senedd 2018 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5411301|Eurfyl ap Gwilym]]'' | | 1944 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9232 | | ''[[:d:Q5415361|Evan Davies]]'' | | | | ''[[:d:Q7852544|Tumble]]'' |- | style='text-align:right'| 9233 | | ''[[:d:Q5415513|Evan Price]]'' | políticu británicu | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9234 | | ''[[:d:Q5415557|Evan Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9235 | | ''[[:d:Q5446220|Fflur Dafydd]]'' | escritora británica | 1978 | | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 9236 | [[Ficheru:Children of Blaenau Ffestiniog calling for a social centre after a Welsh Language Campaign (1532298).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5446237|Ffred Ffransis]]'' | llingüista galés | 1948 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 9237 | | ''[[:d:Q5451046|Fiona Fox]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 9238 | | ''[[:d:Q5462444|Floyd Havard]]'' | boxeador galés | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9239 | | ''[[:d:Q5488912|Philip Caveney]]'' | escritor británicu | 1951 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 9240 | | ''[[:d:Q5490389|Frank Williams]]'' | | 1890 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9241 | | ''[[:d:Q5490493|Frank Wrentmore]]'' | | 1884 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9242 | | ''[[:d:Q5491049|Frankie Prince]]'' | futbolista británicu | 1949 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9243 | | ''[[:d:Q5494964|Fred Davies]]'' | futbolista británicu | 1871 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 9244 | [[Ficheru:Fred Dyer - Welsh boxer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5495031|Fred Dyer]]'' | | 1888 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9245 | | ''[[:d:Q5496251|Fred Sheldon]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9246 | | ''[[:d:Q5497427|Frederick Brown]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9247 | | ''[[:d:Q5498740|Frederick Smart]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | ''[[:d:Q3398389|Whitchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 9248 | | ''[[:d:Q5498823|Frederick Talbot]]'' | | 1908 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 9249 | | ''[[:d:Q5499127|Frederick Willis]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9250 | [[Ficheru:Gai Toms.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5516960|Gai Toms]]'' | cantautor galés | 1976 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9251 | | ''[[:d:Q5522777|Gareth Abraham]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9252 | | ''[[:d:Q5522783|Gareth Armstrong]]'' | actor galés | 1948 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9253 | [[Ficheru:Gareth Baber 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5522787|Gareth Baber]]'' | xugador de rugbi union galés | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9254 | | ''[[:d:Q5522798|Gareth Chapman]]'' | xugador de rugbi union galés | 1981 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9255 | | ''[[:d:Q5522815|Gareth Davies]]'' | futbolista británicu (1949-) | 1949 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9256 | | ''[[:d:Q5522812|Gareth Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1975 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 9257 | | ''[[:d:Q5522819|Gareth Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9258 | | ''[[:d:Q5522816|Gareth Davies]]'' | futbolista británicu (1959-) | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9259 | | ''[[:d:Q5522821|Gareth Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9260 | | ''[[:d:Q5522825|Gareth Dean]]'' | | 1981 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 9261 | | ''[[:d:Q5522829|Gareth Edwards]]'' | xugador de críquet galés | 1976 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9262 | | ''[[:d:Q5522834|Gareth Evans]]'' | futbolista británicu (1987-) | 1987 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9263 | [[Ficheru:Gareth2011small.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5522851|Gareth Glyn]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 9264 | | ''[[:d:Q5522855|Gareth Gwynn]]'' | escritor británicu | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9265 | | ''[[:d:Q5522867|Gareth Holgate]]'' | xugador de rugbi union filipín | 1987 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9266 | | ''[[:d:Q5522878|Gareth Jelleyman]]'' | futbolista británicu | 1980 | | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 9267 | [[Ficheru:Gareth Jones (53964509022) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5522883|Gareth Jones]]'' | políticu galés | 1939 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 9268 | | ''[[:d:Q5522880|Gareth Jewell]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 9269 | | ''[[:d:Q5522905|Gareth Maule]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9270 | | ''[[:d:Q5522934|Gareth Owen]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9271 | | ''[[:d:Q5522946|Gareth Price]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9272 | | ''[[:d:Q5522951|Gareth Rees]]'' | xugador de críquet galés | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9273 | [[Ficheru:Gareth Pierce 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5522948|Gareth Pierce]]'' | actor galés | 1981 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 9274 | | ''[[:d:Q5522966|Gareth Salisbury]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 9275 | [[Ficheru:Gareth Thomas Clwyd and Aberconwy Count National Assembly Election 2016.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5522982|Gareth Thomas]]'' | políticu galés | 1954 | | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 9276 | | ''[[:d:Q5523005|Gareth Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9277 | [[Ficheru:Garnon Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5523710|Garnon Davies]]'' | actor galés | 1983<br/>1982 | | ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]'' |- | style='text-align:right'| 9278 | | ''[[:d:Q5524223|Garry Shephard]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9279 | | ''[[:d:Q5524777|Gary Buckland]]'' | boxeador galés | 1986 | | ''[[:d:Q7379326|Rumney]]'' |- | style='text-align:right'| 9280 | | ''[[:d:Q5525024|Gary Emmanuel]]'' | futbolista británicu | 1954 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9281 | | ''[[:d:Q5525472|Gary Ley]]'' | escritor galés | 1956 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9282 | | ''[[:d:Q5525478|Gary Lockett]]'' | boxeador galés | 1976 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 9283 | | ''[[:d:Q5525700|Gary Owen]]'' | | 1972 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9284 | | ''[[:d:Q5525727|Gary Pearce]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 9285 | | ''[[:d:Q5525779|Gary Powell]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 9286 | | ''[[:d:Q5525836|Gary Roberts]]'' | futbolista británicu (1959-) | 1959 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 9287 | | ''[[:d:Q5526231|Garyn Preen]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9288 | | ''[[:d:Q5526232|Garyn Lucas]]'' | xugador de rugbi union galés | 2000 | | ''[[:d:Q7321615|Rhydyfelin]]'' |- | style='text-align:right'| 9289 | | ''[[:d:Q5528098|Gavin Cattle]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9290 | | ''[[:d:Q5534127|Geoff Ellis]]'' | xugador de críquet galés | 1950 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 9291 | [[Ficheru:Geoffholderlibrary.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5534167|Geoff Holder]]'' | escritor galés | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9292 | | ''[[:d:Q5534703|Geoffrey James]]'' | fotógrafu galés | 1942 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9293 | | ''[[:d:Q5534927|Geoffrey Thomas]]'' | profesor galés | 1941 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9294 | | ''[[:d:Q5537002|George Bishop]]'' | futbolista británicu | 1901 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9295 | | ''[[:d:Q5539968|George Gummer]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9296 | | ''[[:d:Q5543824|George Reynolds]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9297 | | ''[[:d:Q5545871|George Warburton]]'' | futbolista británicu | 1934 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9298 | | ''[[:d:Q5546236|George Whitney]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9299 | | ''[[:d:Q5546607|George Young]]'' | | 1950 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9300 | [[Ficheru:First Sea Lord Admiral Sir George Zambellas KCB DSC ADC MOD 45155508.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5546629|George Zambellas]]'' | | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9301 | | ''[[:d:Q5547526|Georgia Henshaw]]'' | actriz británica | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9302 | [[Ficheru:Geraint Davies.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5548803|Geraint Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9303 | [[Ficheru:2012-09-17 Prof Geraint Lewis Cropped.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5548804|Geraint F. Lewis]]'' | astrónomu galés | 1969 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9304 | [[Ficheru:Geraint Davies (Rhondda).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5548808|Geraint Davies]]'' | políticu galés | 1948 | | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 9305 | | ''[[:d:Q5548819|Geraint Lloyd Owen]]'' | poeta británicu | 1941 | | ''[[:d:Q13131214|Sarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 9306 | | ''[[:d:Q5548820|Geraint Lövgreen]]'' | cantante británicu | 1955 | | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 9307 | [[Ficheru:Geraint Wyn Davies 2004.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5548829|Geraint Wyn Davies]]'' | | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9308 | | ''[[:d:Q5549028|Gerald Cordle]]'' | futbolista británicu | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9309 | | ''[[:d:Q5553517|Gerwyn Edwards]]'' | xugador de críquet galés | 1953 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 9310 | | ''[[:d:Q5554439|Gethin Jones]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9311 | | ''[[:d:Q5554442|Gethin Robinson]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9312 | [[Ficheru:ComScoreFulgoni.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5558035|Gian M. Fulgoni]]'' | | 1948 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9313 | | ''[[:d:Q5562222|Gillian Clarke]]'' | | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9314 | | ''[[:d:Q5562229|Gillian Elisa]]'' | | 1953 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9315 | | ''[[:d:Q5568095|Glen Webbe]]'' | xugador de rugbi union galés | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9316 | | ''[[:d:Q5569151|Glenn Tolley]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 9317 | [[Ficheru:Glyn Garner.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5572840|Glyn Garner]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9318 | | ''[[:d:Q5572845|Glyn James]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 9319 | | ''[[:d:Q5572850|Glyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1959<br/>1958 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9320 | | ''[[:d:Q5572853|Glyn Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9321 | | ''[[:d:Q5572861|Glyn Mathias]]'' | presentador de televisión galés | 1945 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 9322 | | ''[[:d:Q5572864|Glyn Morgan]]'' | | | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 9323 | [[Ficheru:GlynTaylor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5572892|Glyn Taylor]]'' | pilotu de motociclismu australianu | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9324 | [[Ficheru:Glyn Turner WRU Cap Presentaton 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5572896|Glyn Turner]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 9325 | | ''[[:d:Q5576469|Godfrey John]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9326 | | ''[[:d:Q5584971|Gordon Child]]'' | xugador de críquet galés | 1939 | | ''[[:d:Q24639697|Mumbles Head]]'' |- | style='text-align:right'| 9327 | [[Ficheru:Gordon Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5585060|Gordon Davies]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9328 | | ''[[:d:Q5585456|Gordon Lewis]]'' | | 1939 | | ''[[:d:Q6947838|Mynyddygarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 9329 | | ''[[:d:Q5585687|Gordon Pritchard]]'' | | 1954 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9330 | [[Ficheru:Grace McCleen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5591287|Grace McCleen]]'' | | 1980 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9331 | | ''[[:d:Q5592729|Graham Coldrick]]'' | futbolista británicu | 1945 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9332 | | ''[[:d:Q5592968|Graham Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9333 | | ''[[:d:Q5592985|Graham Kingston]]'' | xugador de críquet galés | 1950 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9334 | | ''[[:d:Q5593332|Graham Walters]]'' | | 1953 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9335 | | ''[[:d:Q5593360|Graham Williams]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 9336 | [[Ficheru:Grant Llewellyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5596323|Grant Llewellyn]]'' | direutor d&#39;orquesta británicu | 1960 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 9337 | [[Ficheru:Green Gartside 2006.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5602580|Green Gartside]]'' | | 1956<br/>1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9338 | [[Ficheru:GregDavies-byPhilipRomano.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5605472|Greg Davies]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9339 | | ''[[:d:Q5606341|Greg Thomas]]'' | xugador de críquet sudafricanu | 1960 | | ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]'' |- | style='text-align:right'| 9340 | | ''[[:d:Q5606517|Gregg Coombes]]'' | futbolista británicu | 1988 | | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 9341 | [[Ficheru:Gregory-Cameron.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5606843|Gregory Cameron]]'' | sacerdote galés | 1959 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9342 | | ''[[:d:Q5610965|Howard Collins]]'' | karateka galés | 1949 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 9343 | | ''[[:d:Q5615933|Lee Dainton]]'' | | 1973 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9344 | [[Ficheru:Guto Pryce.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5621838|Guto Pryce]]'' | músicu galés | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9345 | [[Ficheru:Guto Harri, 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5621836|Guto Harri]]'' | periodista y ex asesor políticu galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9346 | | ''[[:d:Q5623379|Gwawr Edwards]]'' | cantante galesa | 1984 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9347 | [[Ficheru:Gwenan Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5623469|Gwenan Edwards]]'' | periodista británica | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9348 | | ''[[:d:Q5623522|Gwenllwyfo]]'' | monxa galesa | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 9349 | | ''[[:d:Q5623524|Gwenllian Lansdown]]'' | política galesa | 1979 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9350 | | ''[[:d:Q5623534|Gwenno Teifi]]'' | activista británica | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9351 | [[Ficheru:GwionEdwardsBntIps1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5623678|Gwion Edwards]]'' | futbolista británicu | 1993 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 9352 | | ''[[:d:Q5623679|Gwion Hallam]]'' | escritor británicu | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9353 | | ''[[:d:Q5623770|Gwyn Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1957 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9354 | | ''[[:d:Q5623776|Gwyn Hughes]]'' | xugador de críquet galés | 1941 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9355 | | ''[[:d:Q5623783|Gwyn Jones]]'' | futbolista británicu (1912-) | 1912 | | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 9356 | | ''[[:d:Q5623791|Gwyn Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9357 | | ''[[:d:Q5623796|Gwyn Morgan]]'' | poeta británicu | 1954 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9358 | | ''[[:d:Q5623802|Gwyn Thomas]]'' | futbolista británicu | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9359 | | ''[[:d:Q5623810|Gwyn Williams]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9360 | | ''[[:d:Q5623812|Gwyndaf Evans]]'' | pilotu de rally británicu | 1959 | | ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9361 | | ''[[:d:Q5623843|Gwyneth Keyworth]]'' | actriz británica | 1990 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9362 | | ''[[:d:Q5623862|Gwynfor Williams]]'' | | 1956 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9363 | | ''[[:d:Q5623887|Gwynne Williams]]'' | | 1937 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9364 | | ''[[:d:Q5638525|Hagan Bayley]]'' | | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9365 | | ''[[:d:Q5648869|Hannah Keryakoplis]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q2752670|Penyffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 9366 | | ''[[:d:Q5648940|Hannah Rich]]'' | ciclista británica | 1991 | | ''[[:d:Q7884080|Undy]]'' |- | style='text-align:right'| 9367 | | ''[[:d:Q5671894|Harry Rees]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9368 | | ''[[:d:Q5671999|Harry Robinson]]'' | xugador de rugbi británicu | 1993 | | ''[[:d:Q7165336|Pentyrch]]'' |- | style='text-align:right'| 9369 | | ''[[:d:Q5701785|Helen Adams]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 9370 | [[Ficheru:Helen Lederer in 2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5702657|Helen Lederer]]'' | | 1954 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9371 | [[Ficheru:Douglas Foley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5735218|Douglas Foley]]'' | | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9372 | | ''[[:d:Q5736164|Herbie Williams]]'' | futbolista británicu | 1940 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9373 | | ''[[:d:Q5739697|Michael Francis]]'' | direutor d&#39;orquesta galés | 1979<br/>1976 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9374 | | ''[[:d:Q5800067|Christopher Bale]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9375 | | ''[[:d:Q5875568|Hockey Driscoll]]'' | | 1876 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9376 | | ''[[:d:Q5882068|Holly Holyoake]]'' | | 1988 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9377 | | ''[[:d:Q5920650|Howard Pritchard]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9378 | | ''[[:d:Q5930990|Hugh Gustafson]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9379 | [[Ficheru:HuwBunford1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5951215|Huw Bunford]]'' | compositor británicu | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9380 | [[Ficheru:Huw Dixon 1992 cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5951222|Huw Dixon]]'' | economista galés | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9381 | | ''[[:d:Q5951232|Huw Edwards]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9382 | [[Ficheru:Huw Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5951262|Huw Lewis]]'' | blogueru, Reinu Xuníu | 1964 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9383 | | ''[[:d:Q5951282|Huw Richards]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1960 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9384 | | ''[[:d:Q5951297|Huw Waters]]'' | xugador de críquet galés | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9385 | | ''[[:d:Q5951307|Huw Watkins]]'' | | 1976 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9386 | | ''[[:d:Q5959734|Kim Lawrence]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9387 | [[Ficheru:Michael "Pancho" Locke 2021.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5962128|Michael Locke]]'' | comediante galés | 1979 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9388 | | ''[[:d:Q5962763|Hywel Gwynfryn]]'' | actor británicu | 1942 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 9389 | [[Ficheru:Iain Sinclair cheltenham.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5980623|Iain Sinclair]]'' | escritor británicu | 1943 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9390 | | ''[[:d:Q5980849|Ian Barker]]'' | regatista galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9391 | | ''[[:d:Q5980981|Ian Bray]]'' | futbolista británicu | 1962 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9392 | | ''[[:d:Q5981133|Ian Capon]]'' | xugador de críquet galés | 1977 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9393 | | ''[[:d:Q5981808|Ian Hillier]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9394 | | ''[[:d:Q5981839|Ian Howat]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9395 | | ''[[:d:Q5981847|Ian Hughes]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9396 | | ''[[:d:Q5981864|Ian Hutchinson]]'' | xugador de críquet galés | 1964 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 9397 | [[Ficheru:Ian Puleston-Davies in Midnight Man 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5982646|Ian Puleston-Davies]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 9398 | | ''[[:d:Q5990139|Ieuan Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 9399 | | ''[[:d:Q5990144|Ieuan Lloyd]]'' | nadador británicu | 1993 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9400 | [[Ficheru:Ieuan Head Shots 2009 116 (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5990159|Ieuan Rhys]]'' | actor galés | 1961 | | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 9401 | | ''[[:d:Q5990172|Ieuan ap Tudur Penllyn]]'' | poeta galés | 1500 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 9402 | [[Ficheru:Imad Wasim during a media talk in 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6001994|Imad Wasim]]'' | xugador de críquet paquistanín | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9403 | | ''[[:d:Q6063518|Iona Jones]]'' | | | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9404 | | ''[[:d:Q6097409|Ivan Sansom]]'' | paleontólogu galés | 2000 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 9405 | | ''[[:d:Q6099370|Ivor Davies]]'' | pintor galés | 1935 | | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 9406 | | ''[[:d:Q6100562|Iwan Brown]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1986 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9407 | [[Ficheru:Iwan Griffiths The Automatic Tear The Signs Down.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6100571|Iwan Griffiths]]'' | batería británicu | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9408 | | ''[[:d:Q6109438|Robert East]]'' | actor galés | 1943 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''<br/>[[Londres]] |- | style='text-align:right'| 9409 | | ''[[:d:Q6111756|Jack Compton]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9410 | | ''[[:d:Q6112030|Jack Davies]]'' | | | | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 9411 | [[Ficheru:Jack Dixon 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6112111|Jack Dixon]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 9412 | | ''[[:d:Q6112960|Jack Harris]]'' | cantautor galés | 1986 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 9413 | | ''[[:d:Q6113370|Jack Jones]]'' | | 1890 | | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 9414 | | ''[[:d:Q6113680|Jack Lewis]]'' | futbolista británicu | 1912 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 9415 | | ''[[:d:Q6114683|Jack Pring]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9416 | | ''[[:d:Q6116417|Jackie Hughes]]'' | boxeador galés | 1923 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9417 | | ''[[:d:Q6124605|Jake Cassidy]]'' | futbolista británicu | 1993 | | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9418 | | ''[[:d:Q6127543|Jamal Easter]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9419 | | ''[[:d:Q6129470|James Bater]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9420 | | ''[[:d:Q6132803|James Down]]'' | | 1987 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9421 | | ''[[:d:Q6134726|James Goode]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9422 | [[Ficheru:James Harris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6135615|James Harris]]'' | xugador de críquet galés | 1990 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 9423 | | ''[[:d:Q6136198|James Honeyben]]'' | | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9424 | | ''[[:d:Q6137766|James Langworth]]'' | xugador de críquet galés | 1973 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9425 | | ''[[:d:Q6137887|James Leadbeater]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | ''[[:d:Q7131674|Panteg]]'' |- | style='text-align:right'| 9426 | | ''[[:d:Q6138035|James Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9427 | | ''[[:d:Q6140710|James Owen]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 9428 | | ''[[:d:Q6141939|James Regan]]'' | xugador de rugbi union galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9429 | | ''[[:d:Q6142242|James Roberts]]'' | | 1891 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 9430 | | ''[[:d:Q6143405|James Sommerin]]'' | chef británicu | | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 9431 | | ''[[:d:Q6144142|James Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9432 | | ''[[:d:Q6145639|James Williams]]'' | xugador de críquet galés | 1973 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9433 | [[Ficheru:Jamie Bevan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6146625|Jamie Bevan]]'' | | 1953 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9434 | | ''[[:d:Q6146982|Jamie Harris]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9435 | | ''[[:d:Q6147109|Jamie Lewis]]'' | xugador de dardos galés | 1991 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9436 | | ''[[:d:Q6147282|Jamie Murphy]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1989 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9437 | | ''[[:d:Q6147322|Jamie Owen]]'' | periodista británicu | 1967 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9438 | | ''[[:d:Q6147393|Jamie Ringer]]'' | xugador de rugbi union galés | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9439 | | ''[[:d:Q6147533|Jamie Sylvester]]'' | xugador de críquet galés | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9440 | | ''[[:d:Q6148467|Jan Anderson]]'' | actriz galesa | 1974 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 9441 | [[Ficheru:JanetDavies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6153289|Janet Davies]]'' | política galesa | 1938 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9442 | [[Ficheru:Janet Finch-Saunders.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6153343|Janet Finch-Saunders]]'' | política galesa | 1950 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 9443 | [[Ficheru:Janice Gregory.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6154241|Janice Gregory]]'' | política galesa | 1955 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 9444 | | ''[[:d:Q6161756|Jasmine Cresswell]]'' | novelista galesa | 1941 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9445 | | ''[[:d:Q6162253|Jason Cook]]'' | boxeador galés | 1975 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9446 | [[Ficheru:Footballer Jason Andrew jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6162809|Jason Jones]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9447 | [[Ficheru:2012-03-19 Jason Mohammad at Wales Grand Slam Celebrations.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6163128|Jason Mohammad]]'' | | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9448 | | ''[[:d:Q6163246|Jason Perry]]'' | futbolista británicu | 1970 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9449 | [[Ficheru:Jason Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6163292|Jason Price]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9450 | | ''[[:d:Q6163322|Jason Rees]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9451 | | ''[[:d:Q6163565|Jason Strange]]'' | xugador de rugbi union galés | 1973 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9452 | | ''[[:d:Q6163640|Jason Tovey]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9453 | [[Ficheru:Jay Curtis Headshot3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6166525|Jay Curtis]]'' | actor galés | 1984 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9454 | [[Ficheru:DSC 0061-Edit.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6167716|Jayce Lewis]]'' | músicu galés | 1984 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9455 | [[Ficheru:Jayne Pierson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6167907|Jayne Pierson]]'' | diseñadora de moda galesa | 1975<br/>1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9456 | | ''[[:d:Q6171595|Jean Thomas]]'' | bioquímica galesa | 1942 | | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 9457 | [[Ficheru:Jeff Banks.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6173293|Jeff Banks]]'' | diseñador de moda galés | 1943 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 9458 | | ''[[:d:Q6173783|Jeff Evans]]'' | periodista británicu | 1960 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9459 | | ''[[:d:Q6174089|Jeff Hopkins]]'' | futbolista británicu | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9460 | | ''[[:d:Q6174175|Jeff Johnson]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9461 | | ''[[:d:Q6174186|Jeff Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1941 | | ''[[:d:Q5208304|Dafen]]'' |- | style='text-align:right'| 9462 | | ''[[:d:Q6174649|Jeff Parton]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9463 | | ''[[:d:Q6175116|Jeff T. Thomas]]'' | direutor de televisión británicu | 1901 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9464 | | ''[[:d:Q6175154|Jeff Thomas]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9465 | | ''[[:d:Q6175261|Jeff Whitefoot]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1956 | | ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]'' |- | style='text-align:right'| 9466 | | ''[[:d:Q6176386|Jeffris Hopkins]]'' | xugador de críquet galés | 1950 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9467 | | ''[[:d:Q6177546|Jenkin Jones]]'' | | 1639 | | ''[[:d:Q19799831|Llanddeti]]'' |- | style='text-align:right'| 9468 | | ''[[:d:Q6178864|Jennifer Sullivan]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9469 | | ''[[:d:Q6181214|Jeremy Charles]]'' | futbolista británicu | 1959 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9470 | | ''[[:d:Q6181512|Jeremy Huw Williams]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9471 | | ''[[:d:Q6181975|Jeremy Treglown]]'' | escritor británicu | 1946 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 9472 | | ''[[:d:Q6196963|Jim Mills]]'' | | 1944 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9473 | | ''[[:d:Q6197932|Jim Ryan]]'' | futbolista británicu | 1942 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 9474 | | ''[[:d:Q6198340|Jim Stewart]]'' | xugador de críquet británicu | 1934 | | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 9475 | [[Ficheru:Jo Caulfield @ The Late Show 2002.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6204177|Jo Caulfield]]'' | | 1963 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9476 | [[Ficheru:Jocelyn Davies 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6207115|Jocelyn Davies]]'' | política galesa | 1959 | | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 9477 | [[Ficheru:Jodie Marie (53355801223) (sq cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6207972|Jodie Marie]]'' | | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9478 | [[Ficheru:JoeBlackman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6208659|Joe Blackman]]'' | empresariu galés | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9479 | [[Ficheru:Joe Burke.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6208866|Joe Burke]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9480 | [[Ficheru:Joe Jacobson 25-04-2011 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6210509|Joe Jacobson]]'' | futbolista británicu | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9481 | | ''[[:d:Q6211974|Joe Rees]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9482 | | ''[[:d:Q6219807|John Avon]]'' | ilustrador galés | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9483 | | ''[[:d:Q6221241|John Beard]]'' | pintor australianu | 1943 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9484 | | ''[[:d:Q6221954|John Bird]]'' | futbolista británicu | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9485 | | ''[[:d:Q6228636|John David]]'' | | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9486 | [[Ficheru:Welsh-bishops (John Davies cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6228737|John Davies]]'' | sacerdote galés | 1953 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9487 | | ''[[:d:Q6228768|John Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1969 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 9488 | | ''[[:d:Q6228804|John Davis]]'' | xugador de críquet galés | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9489 | | ''[[:d:Q6231731|John Emanuel]]'' | futbolista británicu | 1948 | | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 9490 | [[Ficheru:Johnbocha.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6232022|John Evans]]'' | | 1960 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9491 | | ''[[:d:Q6235537|John Glover]]'' | xugador de críquet galés | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9492 | | ''[[:d:Q6235655|John Golightly]]'' | actor británicu | 1936 | | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 9493 | | ''[[:d:Q6236398|John Griffiths]]'' | militar galés | 1835 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9494 | [[Ficheru:John Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6236400|John Griffiths]]'' | políticu galés | 1956 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9495 | | ''[[:d:Q6238674|John Hennessey]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9496 | [[Ficheru:John Hughes (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6240277|John Hughes]]'' | diplomáticu galés | 1947 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9497 | | ''[[:d:Q6240280|John Hughes]]'' | futbolista canadianu | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9498 | | ''[[:d:Q6240307|John Hughes]]'' | | 1880 | | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 9499 | [[Ficheru:John James (musician) on stage at Greenwich, U.K., 1982.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6241487|John James]]'' | músicu de jazz galés | 1943 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 9500 | | ''[[:d:Q6244759|John Lewis]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9501 | | ''[[:d:Q6245037|John Lloyd]]'' | clérigu galés | 1754 | | ''[[:d:Q13644944|Llansteffan]]'' |- | style='text-align:right'| 9502 | | ''[[:d:Q6245047|John Lloyd]]'' | futbolista británicu | 1948 | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 9503 | | ''[[:d:Q6247450|John McCarthy]]'' | | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9504 | | ''[[:d:Q6248571|John Metcalf]]'' | compositor galés | 1946 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9505 | | ''[[:d:Q6249398|John Morgan]]'' | | 1876 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9506 | [[Ficheru:Cwmni Theatr Cymru's production of Saunders Lewis' new drama, Cymru Fydd, at Bala Eisteddfod (1451485).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6251165|John Ogwen]]'' | | 1944 | | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 9507 | | ''[[:d:Q6251370|John Osmond]]'' | escritor británicu | 1946 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9508 | | ''[[:d:Q6251994|John Parsons]]'' | futbolista británicu | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9509 | | ''[[:d:Q6253147|John Pook]]'' | poeta galés | 1942 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9510 | | ''[[:d:Q6253403|John Price]]'' | futbolista británicu | 1936 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9511 | [[Ficheru:John Smith MP 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6258296|John Smith]]'' | políticu galés | 1951 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9512 | | ''[[:d:Q6258580|John Sparkes]]'' | | 1954 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9513 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Thomas of Cwmgiedd crop 2, 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6260516|John Thomas]]'' | | 1947 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9514 | [[Ficheru:JTWilliams1976.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6261362|John Tudno Williams]]'' | | 1938 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9515 | | ''[[:d:Q6263231|John Watson]]'' | futbolista británicu | 1942 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 9516 | | ''[[:d:Q6263798|John G. White]]'' | científicu galés | 1943 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9517 | | ''[[:d:Q6264368|John Williams]]'' | | 1907 | | ''[[:d:Q7321458|Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 9518 | | ''[[:d:Q6265973|Johnathan Edwards]]'' | | 1984 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9519 | | ''[[:d:Q6270436|Jon Breakingbury]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9520 | | ''[[:d:Q6271045|Jon Kenworthy]]'' | futbolista británicu | 1974 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9521 | [[Ficheru:Langford.gif|center|128px]] | ''[[:d:Q6271100|Jon Langford]]'' | | 1957 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9522 | | ''[[:d:Q6271262|Jon Moore]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9523 | [[Ficheru:Jon Mould (Edinburgh).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6271270|Jonathan Mould]]'' | ciclista británicu | 1991 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9524 | | ''[[:d:Q6271344|Jon Owen Jones]]'' | políticu galés | 1954 | | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 9525 | [[Ficheru:Jonathan Shanklin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6271551|Jon Shanklin]]'' | científicu galés | 1953 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9526 | | ''[[:d:Q6272670|Jonathan Bryant]]'' | xugador de rugbi union galés | 1976 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9527 | | ''[[:d:Q6272774|Jonathan Clark]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9528 | | ''[[:d:Q6272787|Jonathan Coates]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9529 | [[Ficheru:Jonathan Elphick -Boquer Valley -Mallorca -31May2007.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6273042|Jonathan Elphick]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 9530 | | ''[[:d:Q6273065|Jonathan Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9531 | | ''[[:d:Q6273235|Jonathan Goodwin]]'' | especialista de cine galés | 1980 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9532 | | ''[[:d:Q6273277|Jonathan Griffiths]]'' | | 1972 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9533 | | ''[[:d:Q6273441|Jonathan Humphreys]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1969 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9534 | | ''[[:d:Q6273500|Jonathan Jones]]'' | futbolista británicu | 1978 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9535 | | ''[[:d:Q6273665|Jonathan Legard]]'' | periodista galés | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9536 | [[Ficheru:Meades and Barcham.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6273874|Jonathan Meades]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9537 | | ''[[:d:Q6273991|Jonathan Myerson]]'' | guionista galés | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9538 | | ''[[:d:Q6274141|Jonathan Phillips]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9539 | | ''[[:d:Q6275805|Jonny Owen]]'' | | 1971 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9540 | | ''[[:d:Q6275834|Jonny Vaughton]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9541 | | ''[[:d:Q6276627|Jordan Howe]]'' | atleta británicu | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9542 | | ''[[:d:Q6285232|Joseph Mahoney]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9543 | [[Ficheru:Josh Navidi.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6289200|Josh Navidi]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9544 | [[Ficheru:Josh Turnbull 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6289460|Josh Turnbull]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9545 | [[Ficheru:Josie d'Arby.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6290786|Josie d'Arby]]'' | actriz británica | 1972 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9546 | [[Ficheru:Joyce Watson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6297656|Joyce Watson]]'' | política galesa | 1955 | | ''[[:d:Q3402241|Manorbier]]'' |- | style='text-align:right'| 9547 | [[Ficheru:JulesWilliamsWiki.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6306064|Jules Williams]]'' | direutor de televisión galés | 1968 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9548 | | ''[[:d:Q6306356|Julia Davis]]'' | xugadora d&#39;esgrima galesa | 1941 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9549 | | ''[[:d:Q6307356|Julian Lewis Jones]]'' | actor británicu | 1968 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9550 | [[Ficheru:Julie James - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6308284|Julie James]]'' | política galesa | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9551 | [[Ficheru:Julie Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6308404|Julie Morgan]]'' | política galesa | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9552 | | ''[[:d:Q6317431|Justin Burnell]]'' | | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9553 | [[Ficheru:Jyninejamesbw001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6319360|Jynine James]]'' | actriz galesa | 1972 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9554 | | ''[[:d:Q6369590|Karen Davies]]'' | golfista d&#39;Estaos Xuníos | 1965 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9555 | | ''[[:d:Q6369945|Karen Paullada]]'' | actriz galesa | 2000 | | ''[[:d:Q7054913|North Cornelly]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9556 | [[Ficheru:Karen Sinclair.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6370035|Karen Sinclair]]'' | política galesa | 1952 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9557 | [[Ficheru:Karl Francis, 2014 (wedi'i gropio).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6371796|Karl Francis]]'' | | 1943<br/>1942 | | ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]'' |- | style='text-align:right'| 9558 | | ''[[:d:Q6371908|Karl Hocking]]'' | | 1975 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9559 | | ''[[:d:Q6372187|Karl Ready]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9560 | | ''[[:d:Q6375562|Kate Jarman]]'' | actriz galesa | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9561 | [[Ficheru:Kate McGill 2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6375640|Kate McGill]]'' | cantante galesa | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9562 | | ''[[:d:Q6377256|Kathy Lloyd]]'' | modelu galesa | 1967 | | ''[[:d:Q737888|Portmeirion]]'' |- | style='text-align:right'| 9563 | [[Ficheru:Katie Prankerd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6377422|Katie Curtis]]'' | ciclista británica | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9564 | | ''[[:d:Q6377553|Katie Sherwood]]'' | futbolista británica | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9565 | | ''[[:d:Q6377585|Katie Williams]]'' | futbolista británica | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9566 | | ''[[:d:Q6378533|Katy Wix]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9567 | [[Ficheru:Kayne McLaggon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6380641|Kayne McLaggon]]'' | futbolista británicu | 1990 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9568 | | ''[[:d:Q6383819|Keiron Self]]'' | actor galés | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9569 | | ''[[:d:Q6383816|Keiron Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9570 | [[Ficheru:KeithBurnettDec08.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6384144|Keith Burnett]]'' | físicu galés | 1953 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 9571 | [[Ficheru:Keith Davies - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6384255|Keith Davies]]'' | políticu galés | | | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 9572 | [[Ficheru:Keith Haynes of Picture Frame Seduction.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6384474|Keith Haynes]]'' | escritor galés | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9573 | | ''[[:d:Q6384761|Keith Miles]]'' | escritor británicu | 1940 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9574 | | ''[[:d:Q6384884|Keith Peters]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q2477613|Baglan]]'' |- | style='text-align:right'| 9575 | | ''[[:d:Q6385114|Keith Thomas]]'' | historiador galés | 1933 | | ''[[:d:Q3400611|Wick]]'' |- | style='text-align:right'| 9576 | [[Ficheru:Ken Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6387901|Ken Jones]]'' | policía australianu | 1952 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9577 | | ''[[:d:Q6388051|Ken MacDonald]]'' | futbolista británicu | 1898 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9578 | [[Ficheru:Official photograph of Ken Skates MS Cabinet Secretary for Transport and North Wales (Landscape) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6388501|Ken Skates]]'' | políticu británicu | 1976 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9580 | | ''[[:d:Q6391344|Kenrick Harris]]'' | xugador de críquet galés | 1885 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9581 | | ''[[:d:Q6393868|Keri Davies]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 9582 | | ''[[:d:Q6393873|Keri Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1969 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9583 | | ''[[:d:Q6394594|Kerry Morgan]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9584 | | ''[[:d:Q6395702|Kevin Aherne-Evans]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9585 | [[Ficheru:Kevin Ellis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6396226|Kevin Ellis]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9586 | [[Ficheru:Kevin Gall York City v. Ebbsfleet United 14-11-09.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6396343|Kevin Gall]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9587 | | ''[[:d:Q6396787|Kevin Lloyd]]'' | futbolista británicu | 1970 | | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 9588 | | ''[[:d:Q6397382|Kevin Rogers]]'' | futbolista británicu | 1963 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9589 | | ''[[:d:Q6398588|Kezia Burrows]]'' | actriz británica | | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9590 | | ''[[:d:Q6404453|Kid Chaos]]'' | músicu galés | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9591 | | ''[[:d:Q6405352|Kieran Crawford]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9592 | [[Ficheru:European Kira GEIL Tobias EISENBAUER.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6414752|Kira Geil]]'' | baillarina sobre xelu galesa | 1985 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9593 | [[Ficheru:Kirby Myhill.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6414951|Kirby Myhill]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 9594 | | ''[[:d:Q6416168|Kirsty Jones]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 9596 | | ''[[:d:Q6437879|Kristian Bell]]'' | xugador de críquet galés | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9597 | | ''[[:d:Q6437885|Kristian Dacey]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9598 | | ''[[:d:Q6437967|Kristian O'Leary]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9599 | | ''[[:d:Q6437973|Kristian Phillips]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9600 | | ''[[:d:Q6446940|Kurt Nogan]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9601 | [[Ficheru:Kyle Letheren 2017-03-04 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6451266|Kyle Letheren]]'' | futbolista británicu | 1987 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9602 | | ''[[:d:Q6451479|Kyle Tudge]]'' | xugador de críquet galés | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9603 | [[Ficheru:Kyron Duke - Our Greatest Team Parade (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6452565|Kyron Duke]]'' | | 1992 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9604 | [[Ficheru:LauraEvans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6498889|Laura Evans]]'' | actriz galesa | 1982 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9605 | | ''[[:d:Q6500336|Lauren Phillips]]'' | | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9606 | | ''[[:d:Q6503979|Lawrence Davies]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9607 | | ''[[:d:Q6504240|Lawrence Jones]]'' | empresariu galés | 1968 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 9608 | | ''[[:d:Q6513002|Lee Baddeley]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9609 | | ''[[:d:Q6513047|Lee Beach]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 9610 | [[Ficheru:Lee Fowler 07-04-12.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6513621|Lee Fowler]]'' | futbolista británicu (1983-) | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9611 | | ''[[:d:Q6514132|Lee Jarman]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9612 | | ''[[:d:Q6514139|Lee Jenkins]]'' | | 1979 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9613 | | ''[[:d:Q6514183|Lee Jones]]'' | futbolista británicu (1970-) | 1970 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9614 | | ''[[:d:Q6514659|Lee Nogan]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9615 | | ''[[:d:Q6514721|Lee Phillips]]'' | | 1979 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9616 | | ''[[:d:Q6514744|Lee Powell]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 9617 | [[Ficheru:Lee Selby 2015 (cropped).png|center|128px]] | ''[[:d:Q6514983|Lee Selby]]'' | boxeador galés | 1987 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9618 | [[Ficheru:Lee Williams Celtic Crusaders.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6515526|Lee Williams]]'' | xugador de lliga de rugbi australianu | 1988 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9619 | | ''[[:d:Q6515531|Lee Williams]]'' | | 1986 | | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 9620 | | ''[[:d:Q6519569|Leigh Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1976 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9621 | | ''[[:d:Q6519628|Leigh Loveday]]'' | escritor de videoxuegu galés | 1973 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9622 | [[Ficheru:Leighton Andrews.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6519732|Leighton Andrews]]'' | políticu galés | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9623 | | ''[[:d:Q6519760|Leighton Hodges]]'' | | 1975 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 9624 | | ''[[:d:Q6523015|Lenny Woodard]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q5187462|Croesyceiliog]]'' |- | style='text-align:right'| 9625 | | ''[[:d:Q6524712|Leon Jeanne]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9626 | | ''[[:d:Q6530036|Les Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9627 | [[Ficheru:Cmglee Cambridge graduation Leszek Borysiewicz.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6532137|Leszek Borysiewicz]]'' | inmunólogu galés | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9628 | | ''[[:d:Q6536535|Lewis Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9629 | | ''[[:d:Q6536889|Lewis Mills]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9630 | [[Ficheru:Lewis Reece.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6536998|Lewis Reece]]'' | | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9631 | | ''[[:d:Q6538148|Leyton Maxwell]]'' | futbolista británicu | 1979 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9632 | | ''[[:d:Q6539548|Liam Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1986 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 9633 | [[Ficheru:Liam Williams 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6539846|Liam Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9634 | | ''[[:d:Q6548532|Lily Matthews]]'' | ciclista británica | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9635 | [[Ficheru:Lindsay Whittle MS AS (54876759279) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6552839|Lindsay Whittle]]'' | políticu galés | 1953 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9636 | | ''[[:d:Q6557938|Lisa Diveney]]'' | actriz galesa | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9637 | | ''[[:d:Q6558184|Lisa Lee Dark]]'' | | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9638 | [[Ficheru:Hayley jones stage two womens tour 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6572944|Hayley Jones]]'' | ciclista británica | 1995 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9639 | [[Ficheru:Shooter - Movie premiere (439610088) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6660144|Liz Fuller]]'' | | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9640 | | ''[[:d:Q6660196|Liz Johnson]]'' | nadadora galesa | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9641 | | ''[[:d:Q6662082|Llewellyn Treharne]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9642 | | ''[[:d:Q6662167|Llion Iwan]]'' | escritor galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9643 | | ''[[:d:Q6662169|Llinor ap Gwynedd]]'' | actriz británica | 1974 | | ''[[:d:Q3460580|Crymych]]'' |- | style='text-align:right'| 9644 | [[Ficheru:Ospreys - Warm-up - 2012-12-08 - 24.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662689|Lloyd Peers]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9645 | [[Ficheru:Lloyd White Crusaders.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662812|Lloyd White]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9646 | | ''[[:d:Q6685709|Lou Reed]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 9647 | | ''[[:d:Q6694820|Lu Corfield]]'' | actriz británica | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9648 | | ''[[:d:Q6701976|Luke Ford]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9649 | [[Ficheru:Luke Hamilton.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6702019|Luke Hamilton]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 9650 | | ''[[:d:Q6708312|Lyn Davies]]'' | futbolista británicu | 1947 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9651 | | ''[[:d:Q6708332|Lyn Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1964 | | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 9652 | | ''[[:d:Q6708718|Lyndon Bateman]]'' | xugador de rugbi union galés | 1979 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9653 | | ''[[:d:Q6708735|Lyndon Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1976 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9654 | [[Ficheru:Warrant Officer Lindsey Morgan (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6708773|Lyndsay Hugh Morgan]]'' | | 2000 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9655 | | ''[[:d:Q6708943|Lynn Bowles]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9656 | [[Ficheru:Lynn Howells 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6709072|Lynn Howells]]'' | xugador de rugbi union galés | 1950 | | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 9657 | [[Ficheru:Lynne Neagle official portrait 2021 (cropped).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6709399|Lynne Neagle]]'' | política galesa | 1968 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9658 | [[Ficheru:Macauley Cook.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6722772|Macauley Cook]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 9659 | | ''[[:d:Q6740639|Mal Pope]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]'' |- | style='text-align:right'| 9660 | | ''[[:d:Q6742263|Malcolm Dacey]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9661 | | ''[[:d:Q6742298|Malcolm Edwards]]'' | futbolista británicu | 1939 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9662 | [[Ficheru:Malcolm Johnson - WSIS Forum 2018 (28097516059) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6742407|Malcolm Johnson]]'' | funcionariu galés | 1947 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 9663 | | ''[[:d:Q6742541|Malcolm Page]]'' | futbolista británicu | 1947 | | ''[[:d:Q6423716|Knucklas]]'' |- | style='text-align:right'| 9665 | [[Ficheru:Mali Harries in 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6743287|Mali Harries]]'' | actriz galesa | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9666 | | ''[[:d:Q6755417|Marc Breeze]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 9667 | | ''[[:d:Q6755651|Marc Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9668 | | ''[[:d:Q6755915|Marc Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9669 | | ''[[:d:Q6755964|Marc Williams]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 9670 | | ''[[:d:Q6758141|Marcus Ebdon]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9671 | | ''[[:d:Q6766497|Mark Aizlewood]]'' | futbolista británicu | 1959 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9672 | [[Ficheru:A portrait of Mark Bowden by Raphaël Neal, London 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6766803|Mark Bowden]]'' | compositor británicu | 1979 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9673 | [[Ficheru:Mark Brake.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6766824|Mark Brake]]'' | científicu galés | 1958 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 9674 | | ''[[:d:Q6767108|Mark Colbourne]]'' | | 1969 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9675 | | ''[[:d:Q6767282|Mark Davies]]'' | | 1969 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9676 | | ''[[:d:Q6767281|Mark Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1959 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9677 | [[Ficheru:Mark Davies Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6767286|Mark Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1958 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9678 | [[Ficheru:Mark Drakeford (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6767407|Mark Drakeford]]'' | políticu galés | 1954 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 9679 | | ''[[:d:Q6767505|Mark Elliott]]'' | futbolista británicu | 1959 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9680 | | ''[[:d:Q6767547|Mark Evans]]'' | actor galés | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9681 | | ''[[:d:Q6768134|Mark Hughes]]'' | futbolista galés (1962-) | 1962 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9682 | | ''[[:d:Q6768278|Mark Jones]]'' | pilotu de motociclismu galés | 1979 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9683 | | ''[[:d:Q6768280|Mark Jones]]'' | futbolista británicu (1984-) | 1984 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9684 | | ''[[:d:Q6768584|Mark Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9685 | | ''[[:d:Q6768819|Mark McJennett]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1954 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9686 | | ''[[:d:Q6769161|Mark Parry]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9687 | | ''[[:d:Q6769232|Mark Peters]]'' | futbolista galés | 1972 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9688 | | ''[[:d:Q6769267|Mark Pilkington]]'' | golfista galés | 1978 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9689 | | ''[[:d:Q6769338|Mark Pritchard]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9690 | | ''[[:d:Q6769569|Mark Salmon]]'' | xugador de dardos galés | 1963 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9691 | | ''[[:d:Q6769646|Mark Sconce]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9692 | [[Ficheru:Mark Serwotka 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6769678|Mark Serwotka]]'' | sindicalista galés | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9693 | | ''[[:d:Q6769814|Mark Stacey]]'' | | 1964 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9694 | | ''[[:d:Q6770200|Mark Wallace]]'' | xugador de críquet galés | 1981 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9695 | | ''[[:d:Q6770218|Mark Walton]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9696 | | ''[[:d:Q6770423|Mark Wool]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1990 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9697 | | ''[[:d:Q6770449|Mark Wyatt]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1957 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 9698 | [[Ficheru:Martin Harley performing at Bromley blues club.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6775622|Martin Harley]]'' | cantautor galés | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9699 | | ''[[:d:Q6775799|Martin Jarvis]]'' | | 1951 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 9700 | | ''[[:d:Q6776739|Martin Thomas]]'' | futbolista británicu (1959-) | 1959 | | ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]'' |- | style='text-align:right'| 9701 | [[Ficheru:Martyn Ashton at the HUB Festival.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6777595|Martyn Ashton]]'' | ciclista galés | 1974 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9702 | | ''[[:d:Q6777631|Martyn Giles]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9703 | | ''[[:d:Q6777642|Martyn Jones]]'' | políticu galés | 1947 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9704 | [[Ficheru:Martyn Joseph.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6777647|Martyn Joseph]]'' | compositor de cantares galés | 1960 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9705 | [[Ficheru:Martyn Jones 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6777644|Martyn Jones]]'' | pintor galés | 1955 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9706 | [[Ficheru:Martyn Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6777655|Martyn Lewis]]'' | periodista galés | 1945 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9707 | [[Ficheru:Martyn Margetson in 2008.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6777659|Martyn Margetson]]'' | futbolista británicu | 1971 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9708 | | ''[[:d:Q6777660|Martyn Madden]]'' | xugador de rugbi union galés | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9709 | | ''[[:d:Q6777683|Martyn Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9710 | | ''[[:d:Q6777681|Martyn Sprague]]'' | futbolista británicu | 1949 | | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 9711 | | ''[[:d:Q6777688|Martyn Woodroffe]]'' | nadador británicu | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9712 | | ''[[:d:Q6786991|Mathew Bevan]]'' | | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9713 | [[Ficheru:Matt Johnson 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6788852|Matt Johnson]]'' | presentador de televisión galés | 1982 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9714 | | ''[[:d:Q6789197|Matt Postle]]'' | ciclista galés | 1970 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9715 | | ''[[:d:Q6789223|Matt Rees]]'' | comediante galés | | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9716 | | ''[[:d:Q6790320|Matthew Collins]]'' | futbolista británicu | 1986 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9717 | | ''[[:d:Q6790325|Matthew Compton]]'' | xugador de críquet galés | 1979 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9718 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120027.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6790439|Matthew Dwyer]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9719 | | ''[[:d:Q6790586|Matthew Gravelle]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 9720 | | ''[[:d:Q6790741|Matthew Jarvis]]'' | xugador de rugbi galés | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9721 | | ''[[:d:Q6790752|Matthew Jones]]'' | | 1974 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9722 | | ''[[:d:Q6790988|Matthew Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9723 | | ''[[:d:Q6791026|Matthew Nuthall]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9724 | | ''[[:d:Q6791076|Matthew Pewtner]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9725 | | ''[[:d:Q6791116|Matthew Rees]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9726 | | ''[[:d:Q6791147|Matthew Robinson]]'' | xugador de críquet galés | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9727 | | ''[[:d:Q6791226|Matthew Silva]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q7838183|Tremorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 9728 | | ''[[:d:Q6791328|Matthew Tipton]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9729 | [[Ficheru:Maureen Evans.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6792674|Maureen Evans]]'' | cantante galesa | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9730 | [[Ficheru:MaxWideman2000R2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6795379|Max Wideman]]'' | | 1927 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9731 | | ''[[:d:Q6795965|Maxine Evans]]'' | | 1966 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9732 | | ''[[:d:Q6802996|Me One]]'' | cantante galés | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9733 | | ''[[:d:Q6805202|Meddy Ford]]'' | modelu galesa | 1989 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9734 | | ''[[:d:Q6807451|Medwyn Williams]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 9735 | | ''[[:d:Q6807980|Meg Elis]]'' | | 1950 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9736 | | ''[[:d:Q6810800|Mel Nurse]]'' | futbolista británicu | 1937 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9737 | | ''[[:d:Q6811342|Melanie Roberts]]'' | ximnasta artística galesa | 1988 | | [[Saltney]] |- | style='text-align:right'| 9738 | | ''[[:d:Q6811374|Melanie Walters]]'' | actriz galesa | 1962 | | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 9739 | | ''[[:d:Q6817164|Menna Richards]]'' | periodista británica | 1953 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9740 | | ''[[:d:Q6819012|Meredydd Hughes]]'' | policía galés | 2000 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9741 | [[Ficheru:Meri Huws (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6819154|Meri Huws]]'' | | | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 9742 | | ''[[:d:Q6820803|Merv Hicks]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]'' |- | style='text-align:right'| 9743 | | ''[[:d:Q6828351|Michael Baer]]'' | xugador de críquet galés | 1987 | | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 9744 | | ''[[:d:Q6829746|Michael Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9745 | | ''[[:d:Q6830117|Michael Elwyn]]'' | | 1942 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9746 | | ''[[:d:Q6830352|Michael Flynn]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9747 | [[Ficheru:Michael Gustavius Payne (2011).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6830845|Michael Gustavius Payne]]'' | pintor galés | 1969 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9748 | [[Ficheru:Mm portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6831465|Michael J. Morgan]]'' | | 1942 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9749 | | ''[[:d:Q6833053|Michael Newbold]]'' | xugador de críquet galés | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9750 | | ''[[:d:Q6833845|Michael Richards]]'' | nadador galés | 1952<br/>1950 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9751 | | ''[[:d:Q6834952|Michael Tremellen]]'' | xugador de críquet galés | 1965 | | ''[[:d:Q3403473|Pendine]]'' |- | style='text-align:right'| 9752 | [[Ficheru:Michelle Green.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6837058|Michelle Green]]'' | futbolista británica | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9753 | | ''[[:d:Q6838178|Mick Flynn]]'' | militar galés | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9754 | | ''[[:d:Q6838620|Mickey Evans]]'' | futbolista británicu | 1947 | | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 9755 | | ''[[:d:Q6846242|Mike Cann]]'' | xugador de críquet sudafricanu | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9756 | | ''[[:d:Q6846612|Mike Dowler]]'' | futbolista británicu | 1957 | | ''[[:d:Q722585|Caldicot]]'' |- | style='text-align:right'| 9757 | | ''[[:d:Q6846689|Mike Elliott]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9758 | [[Ficheru:Mike Gwilym.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q6847105|Mike Gwilym]]'' | actor británicu | 1949 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9759 | [[Ficheru:Members of the Fifth Senedd (taken May 11, 2011) Members of the Fifth Senedd Mike Hedges AS MS (28170821805).png|center|128px]] | ''[[:d:Q6847187|Mike Hedges]]'' | políticu galés | 1956 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9760 | | ''[[:d:Q6847304|Mike Hook]]'' | | 1982 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9761 | [[Ficheru:Mike Jenkins, Welsh poet.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6847395|Mike Jenkins]]'' | poeta galés | 1953 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9762 | | ''[[:d:Q6847692|Mike Llewellyn]]'' | xugador de críquet galés | 1953 | | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 9763 | | ''[[:d:Q6847868|Mike McBurney]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9764 | | ''[[:d:Q6848187|Mike Nicholas]]'' | | 1942 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9765 | | ''[[:d:Q6848254|Mike O'Shea]]'' | xugador de críquet galés | 1987 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9766 | | ''[[:d:Q6848353|Mike Pearson]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9767 | | ''[[:d:Q6848419|Mike Poole]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9768 | | ''[[:d:Q6848445|Mike Powell]]'' | xugador de críquet galés | 1977 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9769 | | ''[[:d:Q6848516|Mike Rayer]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9770 | | ''[[:d:Q6849180|Mike Voyle]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1978 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9771 | | ''[[:d:Q6849198|Mike Walker]]'' | tenista galés | 1966 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9772 | | ''[[:d:Q6849279|Mike Williams]]'' | futbolista británicu (1965-) | 1965 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 9773 | | ''[[:d:Q6849282|Mike Williams]]'' | futbolista británicu (1986-) | 1986 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 9774 | | ''[[:d:Q6849355|Mike Young]]'' | empresariu galés | 1945 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9775 | | ''[[:d:Q6865038|Mini Grey]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9776 | | ''[[:d:Q6911577|Morgan Allen]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9777 | | ''[[:d:Q6962803|Nancy Lee]]'' | novelista canadiana | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9778 | | ''[[:d:Q6968475|Natasha Marsh]]'' | | 1975 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 9779 | | ''[[:d:Q6968486|Natasha Perdue]]'' | llevantadora de peses galesa | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9780 | | ''[[:d:Q6968912|Nathan Blake]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9781 | | ''[[:d:Q6968916|Nathan Bonner-Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1978 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9782 | | ''[[:d:Q6968940|Nathan Buck]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9783 | | ''[[:d:Q6968941|Nathan Budgett]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9784 | | ''[[:d:Q6968996|Nathan Craig]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 9785 | | ''[[:d:Q6969374|Nathan Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1976 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9786 | [[Ficheru:NathanWyburn-inStudio-C.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6969436|Nathan Wyburn]]'' | artista galés | 1989 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 9787 | [[Ficheru:Jarvis, Nathaniel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6969699|Nathaniel Jarvis]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9788 | | ''[[:d:Q6983198|Naz Ball]]'' | | 1962 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 9789 | | ''[[:d:Q6988305|Neil Boobyer]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1972 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9790 | | ''[[:d:Q6988465|Neil Davies]]'' | | 1980 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9791 | | ''[[:d:Q6988618|Neil Gibson]]'' | futbolista británicu | 1979 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9792 | | ''[[:d:Q6988674|Neil Haddock]]'' | boxeador galés | 1964 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9793 | | ''[[:d:Q6989128|Neil Patel]]'' | diseñador galés | 1964 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9794 | | ''[[:d:Q6989319|Neil Slatter]]'' | futbolista británicu | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9795 | [[Ficheru:Nerys Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6997045|Nerys Evans]]'' | política galesa | 1980 | | ''[[:d:Q6661421|Llangain]]'' |- | style='text-align:right'| 9796 | | ''[[:d:Q7004817|Neville Powell]]'' | futbolista británicu | 1963 | | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 9797 | | ''[[:d:Q7023480|Nia Caron]]'' | actriz británica | 1959 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 9798 | [[Ficheru:OIFF 2015-07-17 143447 - Nia Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7023504|Nia Roberts]]'' | actriz galesa | 1972 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 9799 | | ''[[:d:Q7024261|Nic Cudd]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9800 | [[Ficheru:Nic Parry Tachwedd 2014.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7024310|Nic Parry]]'' | | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9801 | | ''[[:d:Q7025678|Nicholas Jones]]'' | | 1942 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9802 | | ''[[:d:Q7027072|Nick Ellis]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9803 | | ''[[:d:Q7027121|Nick Fletcher]]'' | | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9804 | | ''[[:d:Q7027494|Nick Macleod]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9805 | [[Ficheru:Nick Ramsay 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7027777|Nick Ramsay]]'' | políticu galés | 1975 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 9806 | | ''[[:d:Q7028008|Nick Swetman]]'' | xugador de críquet galés | 1984 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9807 | | ''[[:d:Q7028665|Nicky Piper]]'' | boxeador galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9808 | | ''[[:d:Q7032258|Nigel Boulton]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9809 | | ''[[:d:Q7032329|Nigel Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1965 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9810 | | ''[[:d:Q7032604|Nigel Pulsford]]'' | músicu galés | 1963 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9811 | | ''[[:d:Q7032608|Nigel Rees]]'' | futbolista británicu | 1953 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9812 | | ''[[:d:Q7032660|Nigel Stevenson]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9813 | | ''[[:d:Q7032689|Nigel Vaughan]]'' | futbolista británicu | 1959 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 9814 | [[Ficheru:Noel Performing 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7047187|Noel Richards]]'' | escritor d&#39;himnos galés | 1955 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 9815 | | ''[[:d:Q7047219|Noel Sullivan]]'' | cantante galés | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9816 | | ''[[:d:Q7051658|Norma Curtis]]'' | escritora galesa | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9817 | | ''[[:d:Q7071254|Nyree Kindred]]'' | nadadora galesa | 1980 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9818 | | ''[[:d:Q7087625|Oliver James]]'' | xugador de críquet galés | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9819 | | ''[[:d:Q7087790|Oliver Reynolds]]'' | poeta británicu | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9820 | | ''[[:d:Q7087873|Oliver Thornton]]'' | actor galés | 1979 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9821 | | ''[[:d:Q7088315|Ollie Burton]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 9822 | | ''[[:d:Q7088359|Ollie Olds]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1993 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9823 | | ''[[:d:Q7114239|Owain Arwel Hughes]]'' | | 1942 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9824 | [[Ficheru:Owain Fôn Williams playing for Wales vs Austria 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114242|Owain Fôn Williams]]'' | futbolista británicu | 1987 | | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 9825 | | ''[[:d:Q7114245|Owain Hopkins]]'' | xugador de críquet galés | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9826 | | ''[[:d:Q7114249|Owain Warlow]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9827 | [[Ficheru:Owen Edwards & Louise Walden GBR.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7114467|Owen Edwards]]'' | baillarín sobre xelu galés | 1987 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9828 | | ''[[:d:Q7114472|Owen Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 9829 | | ''[[:d:Q7114580|Owen Money]]'' | cantante británicu | 1947 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9830 | | ''[[:d:Q7114598|Owen Phillips]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9831 | | ''[[:d:Q7114657|Owen Thomas]]'' | xugador de dardos galés | 1953 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9832 | | ''[[:d:Q7114698|Owen Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9833 | | ''[[:d:Q7114699|Owen Williams]]'' | | 1986 | | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 9834 | [[Ficheru:Owen Williams 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114700|Owen Williams]]'' | | 1992 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9835 | | ''[[:d:Q7143662|Pat Leach]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9836 | | ''[[:d:Q7143720|Pat McCarthy]]'' | futbolista británicu | 1888 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9837 | [[Ficheru:Pat Mountain 11042026 (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7143810|Pat Mountain]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9838 | | ''[[:d:Q7143923|Pat Pocock]]'' | xugador de críquet galés | 1946 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9839 | | ''[[:d:Q7147445|Patrick Palmer]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9840 | | ''[[:d:Q7149015|Paul Affleck]]'' | golfista galés | 1966 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9841 | | ''[[:d:Q7149081|Paul Anthony]]'' | | 1955 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9842 | | ''[[:d:Q7149356|Paul Beynon-Davies]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9843 | | ''[[:d:Q7149394|Paul Blackwell]]'' | futbolista británicu | 1963 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 9844 | | ''[[:d:Q7149821|Paul Child]]'' | cantante galés | 1969 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9845 | [[Ficheru:Paul-davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7150146|Paul Davies]]'' | políticu galés | 1969 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9846 | | ''[[:d:Q7150147|Paul Davies]]'' | futbolista británicu | 1952 | | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 9847 | [[Ficheru:DAVIES Paul (GBR).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7150149|Paul Davies]]'' | tenista de mesa galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9848 | | ''[[:d:Q7150527|Paul Esposti]]'' | ciclista galés | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9849 | | ''[[:d:Q7150900|Paul Giles]]'' | futbolista británicu | 1961 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9850 | | ''[[:d:Q7151019|Paul Griffiths]]'' | escritor británicu | 1947 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9851 | [[Ficheru:Paul Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7151017|Paul Griffiths]]'' | direutor de teatru galés | 1973 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9852 | | ''[[:d:Q7151248|Paul Henry]]'' | poeta británicu | 1959 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9853 | | ''[[:d:Q7151549|Paul James Wheeler]]'' | | 1947 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9854 | | ''[[:d:Q7152147|Paul Maddy]]'' | futbolista británicu | 1962 | | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 9855 | [[Ficheru:Paulmealorphoto.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7152438|Paul Mealor]]'' | compositor galés | 1975 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9856 | | ''[[:d:Q7153006|Paul Prendiville]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1954 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9857 | | ''[[:d:Q7154096|Paul Turner]]'' | xugador de rugbi union galés | 1960 | | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 9858 | | ''[[:d:Q7155038|Pauline Jarman]]'' | política galesa | 1945 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 9859 | [[Ficheru:Peredur Lynch ym Mangor, Medi 2018.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7167764|Peredur Lynch]]'' | | 1963 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9860 | | ''[[:d:Q7172097|Pete Lee-Wilson]]'' | actor británicu | 1960 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9861 | [[Ficheru:Pete Price at Superhero Skyfall 2018-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7172205|Pete Price]]'' | llocutor de radio británicu | 1946 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9862 | | ''[[:d:Q7172477|Peter Aitken]]'' | futbolista británicu | 1954 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9863 | | ''[[:d:Q7172726|Peter Baynham]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9864 | [[Ficheru:Pf John Briggs Nov 2018 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7173980|Peter Finch]]'' | escritor galés | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9865 | | ''[[:d:Q7174079|Peter Fraser]]'' | fotógrafu galés | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9866 | | ''[[:d:Q7174185|Peter Gatehouse]]'' | xugador de críquet galés | 1936 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9867 | | ''[[:d:Q7174237|Peter Gill]]'' | direutor de teatru galés | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9868 | | ''[[:d:Q7174549|Peter Harris]]'' | boxeador galés | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9869 | | ''[[:d:Q7175499|Peter Locke]]'' | xugador de dardos galés | 1956 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9870 | | ''[[:d:Q7175943|Peter Moore]]'' | criminal británicu | 1940 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''<br/>[[Saint Helens (Merseyside)|Saint Helens]] |- | style='text-align:right'| 9871 | | ''[[:d:Q7176193|Peter O'Sullivan]]'' | futbolista británicu | 1951 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 9872 | | ''[[:d:Q7176450|Peter Price]]'' | | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9873 | | ''[[:d:Q7176554|Peter Rees]]'' | futbolista británicu | 1932 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 9874 | | ''[[:d:Q7176583|Peter Richards]]'' | fotógrafu británicu | 1970 | | [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 9875 | | ''[[:d:Q7176643|Peter Rodrigues]]'' | futbolista británicu | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9876 | | ''[[:d:Q7176685|Peter Rowe]]'' | | 1947 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9877 | | ''[[:d:Q7176768|Peter Sanders]]'' | futbolista británicu | 1942 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9878 | | ''[[:d:Q7176791|Peter Sayer]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9879 | | ''[[:d:Q7176927|Peter Shreeves]]'' | futbolista británicu | 1940 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9880 | | ''[[:d:Q7176932|Peter Sidoli]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9881 | | ''[[:d:Q7176999|Peter Smith]]'' | futbolista británicu (1978-) | 1978 | | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 9882 | | ''[[:d:Q7177126|Peter Stimpson]]'' | xugador de críquet galés | 1947 | | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 9883 | | ''[[:d:Q7177186|Peter Sunman]]'' | profesor de música australianu | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9884 | | ''[[:d:Q7177481|Peter Vaughan]]'' | policía galés | 2000 | | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 9885 | | ''[[:d:Q7181686|Phil Bater]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9886 | | ''[[:d:Q7181762|Phil Carradice]]'' | escritor británicu | 1947 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9887 | | ''[[:d:Q7181840|Phil Dollman]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9888 | | ''[[:d:Q7181880|Phil Evans]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9889 | | ''[[:d:Q7181889|Phil Ford]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9890 | | ''[[:d:Q7181976|Phil Harrington]]'' | futbolista británicu | 1963 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9891 | | ''[[:d:Q7182004|Phil Hill]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9892 | | ''[[:d:Q7182043|Phil John]]'' | xugador de rugbi union galés | 1981 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 9893 | [[Ficheru:Phil Morris speedway rider.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7182197|Phil Morris]]'' | | 1975 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9894 | | ''[[:d:Q7182228|Phil North]]'' | xugador de críquet británicu | 1965 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9895 | | ''[[:d:Q7182292|Phil Price]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9896 | | ''[[:d:Q7182339|Phil Roberts]]'' | futbolista británicu | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9897 | | ''[[:d:Q7182507|Phil Vance]]'' | | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9898 | | ''[[:d:Q7182554|Phil Williams]]'' | | 1963 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9899 | [[Ficheru:Professor Philip Conrad Donoghue FRS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7183455|Philip Donoghue]]'' | paleontólogu galés | 1971 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 9900 | | ''[[:d:Q7183607|Philip George]]'' | xugador de críquet galés | 1978 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9901 | | ''[[:d:Q7184059|Philip McGough]]'' | actor británicu | | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 9902 | | ''[[:d:Q7184104|Philip Morgan]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9903 | [[Ficheru:Philip Palmer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7184189|Philip Palmer]]'' | | 1960 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9904 | | ''[[:d:Q7184201|Philip Pedlar]]'' | futbolista británicu | 1899 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9905 | | ''[[:d:Q7184350|Philip Sayce]]'' | guitarrista canadianu | 1976 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9906 | | ''[[:d:Q7185718|Phillip Joll]]'' | | 1954 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9907 | | ''[[:d:Q7228390|Ponty Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9908 | | ''[[:d:Q7228389|Ponty Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9909 | | ''[[:d:Q7253279|Prys Morgan]]'' | | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9910 | | ''[[:d:Q7279095|Rachael Solomon]]'' | llocutora británica | 1974 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9911 | | ''[[:d:Q7286596|Rakesh Aggarwal]]'' | empresariu galés | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9912 | | ''[[:d:Q7293962|Raphael Gray]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q5137116|Clynderwen]]'' |- | style='text-align:right'| 9913 | | ''[[:d:Q7297200|Ray Bishop]]'' | futbolista británicu | 1955 | | ''[[:d:Q3401108|Hengoed]]'' |- | style='text-align:right'| 9914 | | ''[[:d:Q7297551|Ray Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1931 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9915 | | ''[[:d:Q7297994|Ray Pulis]]'' | futbolista británicu | 1964 | | ''[[:d:Q7194170|Pillgwenlly]]'' |- | style='text-align:right'| 9916 | [[Ficheru:Ray williams weightlifter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7298301|Ray Williams]]'' | llevantador de peses galés | 1959 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 9917 | | ''[[:d:Q7298964|Raymond Llewellyn]]'' | actor británicu | 1928 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9918 | | ''[[:d:Q7299231|Raymond Wilkins]]'' | | 1950 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9919 | | ''[[:d:Q7301732|Rebecca Evans]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 9920 | [[Ficheru:Rebecca Evans AM (27555062324) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7301733|Rebecca Evans]]'' | política galesa | 1976 | | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 9921 | | ''[[:d:Q7301790|Rebecca John]]'' | periodista británica | 1970 | | ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 9922 | | ''[[:d:Q7301813|Rebecca Llewellyn]]'' | tenista galesa | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9923 | | ''[[:d:Q7306428|Redvern Edmunds]]'' | futbolista británicu | 1943 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9924 | | ''[[:d:Q7306970|Rees Richards]]'' | | 1886 | | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 9925 | | ''[[:d:Q7307801|Reg Hunter]]'' | futbolista británicu | 1938 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 9926 | | ''[[:d:Q7308736|Reginald Hathway]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1907 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9927 | | ''[[:d:Q7308776|Reginald Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9928 | | ''[[:d:Q7308794|Reginald Lloyd]]'' | | 1917 | | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 9929 | | ''[[:d:Q7320502|Rhian Davies]]'' | futbolista australiana | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9930 | | ''[[:d:Q7320507|Rhian Samuel]]'' | compositora británica | 1944 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9931 | | ''[[:d:Q7320505|Rhian Pugh]]'' | ximnasta artística galesa | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9932 | | ''[[:d:Q7320519|Rhidian Brook]]'' | guionista británicu | 1964 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 9933 | | ''[[:d:Q7320717|Rhisiart ap Rhys]]'' | | | | ''[[:d:Q7809073|Tir Iarll]]'' |- | style='text-align:right'| 9934 | [[Ficheru:Rhod Gilbert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7320826|Rhod Gilbert]]'' | | 1968 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9935 | | ''[[:d:Q7321238|Rhodri Evans]]'' | xugador de críquet galés | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9936 | [[Ficheru:Rhodri glyn thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321239|Rhodri Glyn Thomas]]'' | políticu británicu | 1953 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9937 | | ''[[:d:Q7321237|Rhodri Davies]]'' | | 1971 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9938 | | ''[[:d:Q7321243|Rhodri Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9939 | [[Ficheru:CDF Glos Dragons 09 (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321241|Rhodri Gomer-Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9940 | | ''[[:d:Q7321247|Rhodri Owen]]'' | periodista galés | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9941 | | ''[[:d:Q7321244|Rhodri McAtee]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9942 | | ''[[:d:Q7321251|Rhodri Williams]]'' | | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9943 | [[Ficheru:Rhodri Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321249|Rhodri Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9944 | | ''[[:d:Q7321762|Rhys Brydydd]]'' | poeta británicu | | | ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]'' |- | style='text-align:right'| 9945 | | ''[[:d:Q7321763|Rhys Buckley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9946 | [[Ficheru:Rhys Gill 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321779|Rhys Gill]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1986 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9947 | [[Ficheru:RhysEvans0811.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321776|Rhys Evans]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1992 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9948 | | ''[[:d:Q7321794|Rhys Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 9949 | | ''[[:d:Q7321793|Rhys Hughes]]'' | escritor de ciencia ficción galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9950 | | ''[[:d:Q7321799|Rhys Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9951 | [[Ficheru:Rhys Jones - Great Britain Paralympic sprinter 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321797|Rhys Jones]]'' | atleta galés | 1994 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 9952 | [[Ficheru:Rhys Meirion 2011 llai.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321814|Rhys Meirion]]'' | cantante d&#39;ópera galés | 1966 | | ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]'' |- | style='text-align:right'| 9953 | [[Ficheru:Rhys Patchell 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321829|Rhys Patchell]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1993 | | ''[[:d:Q6661223|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 9954 | | ''[[:d:Q7321834|Rhys Rees]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9955 | | ''[[:d:Q7321838|Rhys Shellard]]'' | | 1985 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9956 | [[Ficheru:Rhys Williams Warrington.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7321847|Rhys Williams]]'' | xugador de lliga de rugbi australianu | 1989 | | ''[[:d:Q2364012|Mynydd Isa]]'' |- | style='text-align:right'| 9957 | [[Ficheru:Rhys Webb. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321844|Rhys Webb]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9958 | | ''[[:d:Q7321850|Rhys Wilmot]]'' | futbolista británicu | 1962 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9959 | | ''[[:d:Q7321848|Rhys Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9960 | | ''[[:d:Q7321849|Rhys Williams]]'' | | 1990 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9961 | | ''[[:d:Q7322910|Riccardo Gabbiadini]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9962 | [[Ficheru:Carwardine july2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7324655|Richard Carwardine]]'' | | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9963 | [[Ficheru:Richard Edwards, former Labour AM.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325461|Richard Edwards]]'' | políticu galés | 1956 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9964 | | ''[[:d:Q7325548|Richard Evans]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9965 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120089.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7325812|Richard Fussell]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 9966 | | ''[[:d:Q7326022|Richard Grant]]'' | xugador de críquet galés | 1984 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9967 | [[Ficheru:RGwyn 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7326127|Richard Gwyn]]'' | escritor británicu | 1956 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9968 | | ''[[:d:Q7326205|Richard Haig]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9969 | | ''[[:d:Q7326280|Richard Harrington]]'' | actor galés | 1975 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9970 | [[Ficheru:Richard James at the ICA - 3315264865.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7326809|Richard James]]'' | | 1975 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9971 | | ''[[:d:Q7326900|Richard Johnson]]'' | golfista galés | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9972 | | ''[[:d:Q7326904|Richard Johnson]]'' | | 1985 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9973 | | ''[[:d:Q7327041|Richard Kelly]]'' | | 1987 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9974 | | ''[[:d:Q7327515|Richard Lynch]]'' | actor galés | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9975 | | ''[[:d:Q7327965|Richard Mustoe]]'' | xugador de rugbi union galés | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9976 | | ''[[:d:Q7327975|Richard Mylan]]'' | actor galés | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9977 | | ''[[:d:Q7328258|Richard Page]]'' | políticu galés | 1941 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9978 | | ''[[:d:Q7328490|Richard Powell]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9979 | | ''[[:d:Q7329060|Richard Singleton]]'' | pilotu de carreres galés | 1988 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9980 | | ''[[:d:Q7329076|Richard Skone]]'' | xugador de críquet galés | 1974 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9981 | | ''[[:d:Q7329117|Richard Smith]]'' | xugador de rugbi union galés | 1973 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9982 | | ''[[:d:Q7329960|Richard Wiegold]]'' | | 1967 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9983 | | ''[[:d:Q7330502|Richie Gendall]]'' | futbolista británicu | 1960 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9984 | | ''[[:d:Q7330545|Richie Morgan]]'' | futbolista británicu | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9985 | | ''[[:d:Q7330560|Richie Pugh]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9986 | | ''[[:d:Q7330564|Richie Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9987 | | ''[[:d:Q7330585|Richie Thomas]]'' | xugador de críquet galés | 1942 | | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 9988 | | ''[[:d:Q7331266|Rick Brookes]]'' | humorista gráficu galés | 1948 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9989 | | ''[[:d:Q7332065|Ricky Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1960 | | ''[[:d:Q319672|Aberporth]]'' |- | style='text-align:right'| 9990 | | ''[[:d:Q7339945|Rob Appleyard]]'' | xugador de rugbi union galés | 1972 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9991 | | ''[[:d:Q7340065|Rob Davies]]'' | futbolista británicu | 1987 | | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 9992 | | ''[[:d:Q7340119|Rob Evans]]'' | dramaturgu británicu | 1978 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9993 | | ''[[:d:Q7340132|Rob Folland]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9994 | | ''[[:d:Q7340204|Rob Higgitt]]'' | | 1981 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9995 | | ''[[:d:Q7340357|Rob McCusker]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9996 | | ''[[:d:Q7340465|Rob Piercy]]'' | | 1949<br/>1946 | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 9997 | | ''[[:d:Q7340978|Robbie Regan]]'' | boxeador galés | 1968 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9998 | | ''[[:d:Q7342978|Robert Clift]]'' | xugador de ḥoquei galés | 1962 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9999 | | ''[[:d:Q7343424|Robert Davies]]'' | | 1861 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10000 | | ''[[:d:Q7343425|Robert Davies]]'' | | 1863 | | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 10001 | | ''[[:d:Q7343672|Robert Duffy]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10002 | | ''[[:d:Q7344030|Robert Ellis]]'' | | 1956 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10003 | | ''[[:d:Q7344461|Robert Fountain]]'' | escritor británicu | 1969 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10004 | | ''[[:d:Q7345014|Robert Gwilym]]'' | actor galés | 1956 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10005 | | ''[[:d:Q7345142|Robert Hadley]]'' | xugador de críquet galés | 1951 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10006 | | ''[[:d:Q7345683|Robert Hughes]]'' | xugador de dardos galés | 1966 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10007 | [[Ficheru:Robert Huw Morgan Stanford October 2019 001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7345746|Robert Huw Morgan]]'' | músicu d&#39;Estaos Xuníos | 1967 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10008 | | ''[[:d:Q7346880|Robert Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10009 | [[Ficheru:Robert Minhinnick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7347710|Robert Minhinnick]]'' | poeta británicu | 1952 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10010 | | ''[[:d:Q7347796|Robert Morgan]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10011 | | ''[[:d:Q7348762|Robert Paterson]]'' | | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10012 | | ''[[:d:Q7348841|Robert Perkins]]'' | | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10013 | | ''[[:d:Q7349052|Robert Prosser]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 10014 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Lisvane crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7349356|Robert Rogers]]'' | funcionariu británicu | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10015 | | ''[[:d:Q7349408|Robert Rowthorn]]'' | economista galés | 1939 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10016 | | ''[[:d:Q7352623|Robin Llywelyn]]'' | escritor británicu | 1958 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10017 | | ''[[:d:Q7352873|Robin Williams]]'' | entrenador de remu británicu | 1959 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10018 | | ''[[:d:Q7356255|Rod Jones]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q7320728|Rhiwderin]]'' |- | style='text-align:right'| 10019 | | ''[[:d:Q7356492|Roddy Llewellyn]]'' | horticultor británicu | 1947 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 10020 | | ''[[:d:Q7356724|Rodger Gifford]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 10021 | | ''[[:d:Q7358079|Roger Davis]]'' | xugador de críquet británicu | 1946 | | ''[[:d:Q3398389|Whitchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 10022 | | ''[[:d:Q7358254|Roger Green]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10023 | | ''[[:d:Q7358800|Roger Pratt]]'' | ciclista británicu | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10024 | | ''[[:d:Q7358860|Roger Royle]]'' | presentador de televisión galés | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10025 | | ''[[:d:Q7364707|Ronald Burge]]'' | | 1932 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10026 | | ''[[:d:Q7364983|Ronald James]]'' | | 1938 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10027 | | ''[[:d:Q7366940|Rory Pitman]]'' | | 1989 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10028 | | ''[[:d:Q7366962|Rory Watts-Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 10029 | | ''[[:d:Q7368928|Rosie Thomas]]'' | novelista galesa | 1947 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 10030 | | ''[[:d:Q7369277|Ross Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | ''[[:d:Q17317956|Trinant]]'' |- | style='text-align:right'| 10031 | | ''[[:d:Q7369288|Ross Divorty]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10032 | [[Ficheru:Ross Jamison.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7369430|Ross Jamison]]'' | pilotu de carreres chinu | 1990 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10033 | | ''[[:d:Q7369438|Ross Johnson]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10034 | | ''[[:d:Q7369441|Ross Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10035 | | ''[[:d:Q7369602|Ross Reid]]'' | ciclista británicu | 1987 | | ''[[:d:Q6661600|Llanharry]]'' |- | style='text-align:right'| 10036 | | ''[[:d:Q7369697|Ross Wardle]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10037 | | ''[[:d:Q7369797|Rosser Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1867 | | ''[[:d:Q5197228|Cwmbach]]'' |- | style='text-align:right'| 10038 | | ''[[:d:Q7372175|Rowland Phillips]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 10039 | | ''[[:d:Q7372572|Roy Bergiers]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1950 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10040 | | ''[[:d:Q7373056|Roy Lambert]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10041 | [[Ficheru:RoyNobleAberdareBlog.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7373216|Roy Noble]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 10042 | | ''[[:d:Q7375253|Royston Evans]]'' | futbolista británicu | 1939 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 10043 | [[Ficheru:Russell George.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7381514|Russell George]]'' | políticu británicu | 1974 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 10044 | | ''[[:d:Q7381526|Russell Goodway]]'' | políticu británicu | 1955 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10045 | | ''[[:d:Q7381608|Russell Jones]]'' | actor británicu | 1978 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10046 | [[Ficheru:Professor Russell Morris FRS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7381697|Russell Morris]]'' | | 1967 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10047 | [[Ficheru:Ruth Goodman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7383015|Ruth Goodman]]'' | historiadora británica | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10048 | [[Ficheru:Ruth Jones Little Britain Gavin and Stacey.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7383058|Ruth Jones]]'' | actriz británica | 1966 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10049 | | ''[[:d:Q7383062|Ruth Jên]]'' | | 1964 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10050 | | ''[[:d:Q7384100|Ryan Green]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10051 | | ''[[:d:Q7384121|Ryan Harford]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q7838183|Tremorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 10052 | | ''[[:d:Q7384374|Ryan Nicholls]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10053 | | ''[[:d:Q7384446|Ryan Prosser]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10054 | | ''[[:d:Q7384568|Ryan Sylvester]]'' | xugador de críquet galés | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10055 | | ''[[:d:Q7384624|Ryan Watkins]]'' | xugador de críquet galés | 1983 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10056 | [[Ficheru:Eglwys St Fflewin Church, Llanfflewin, Mynydd Mechell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7401235|Saint Flewyn]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10057 | | ''[[:d:Q7401288|Gelert]]'' | | 601 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10058 | | ''[[:d:Q7407398|Sam Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10059 | | ''[[:d:Q7407397|Sam Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1992 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10060 | | ''[[:d:Q7407611|Sam Hobbs]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 10061 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120025.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7407791|Sam Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10062 | [[Ficheru:Sam Parry 20250419 152653.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7408004|Sam Parry]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10063 | | ''[[:d:Q7408265|Sam Turner]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 10064 | | ''[[:d:Q7408625|Samantha Bowen]]'' | xugadora de voleibol galesa | 1986 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 10065 | | ''[[:d:Q7410381|Samson Lee]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10066 | [[Ficheru:Sandy Mewies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7417378|Sandy Mewies]]'' | política galesa | 1950 | | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 10067 | [[Ficheru:Sara Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7421612|Sara Edwards]]'' | periodista británica | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10068 | | ''[[:d:Q7421643|Sara Gregory]]'' | actriz británica | 1986 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 10069 | [[Ficheru:Sara Head (GBR) (6925416825).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7421653|Sara Head]]'' | tenista de mesa galesa | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10070 | | ''[[:d:Q7422514|Sarah Lark]]'' | actriz británica | 1983 | | ''[[:d:Q7339915|Roath]]'' |- | style='text-align:right'| 10071 | | ''[[:d:Q7428669|Sawnder Sion]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10072 | | ''[[:d:Q7435895|Scott Andrews]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10073 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120012.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7435941|Scott Baldwin]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10074 | | ''[[:d:Q7436380|Scott Gammer]]'' | boxeador galés | 1976 | | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 10075 | [[Ficheru:Scott Young.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7437554|Scott Young]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 10076 | | ''[[:d:Q7441218|Sean McCarthy]]'' | futbolista británicu | 1967 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10077 | | ''[[:d:Q7441234|Sean McGoldrick]]'' | boxeador galés | 1991 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10078 | | ''[[:d:Q7441342|Sean Palfrey]]'' | xugador de dardos británicu | 1968 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10079 | | ''[[:d:Q7441351|Sean Parrish]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10080 | | ''[[:d:Q7459474|Seán Burke]]'' | | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10081 | | ''[[:d:Q7488043|Shane Dix]]'' | | 1960 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10082 | | ''[[:d:Q7489879|Sharla Passariello]]'' | futbolista británica | 1992 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10083 | | ''[[:d:Q7490161|Sharon Morgan]]'' | actriz galesa | 1949 | | ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 10084 | | ''[[:d:Q7490820|Shaun Connor]]'' | xugador de rugbi union galés | 1975 | | ''[[:d:Q7131674|Panteg]]'' |- | style='text-align:right'| 10085 | | ''[[:d:Q7490884|Shaun Hopkins]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q5190499|Crynant]]'' |- | style='text-align:right'| 10086 | | ''[[:d:Q7493819|Shelley Rees]]'' | actriz galesa | 1974 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10087 | [[Ficheru:Shoni (William John) Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7500411|Shoni Jones]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10088 | [[Ficheru:ShânCothi.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7506042|Shân Cothi]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q5446199|Ffarmers]]'' |- | style='text-align:right'| 10089 | [[Ficheru:Siân Lloyd (news presenter).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7506792|Sian Lloyd]]'' | | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10090 | | ''[[:d:Q7506799|Sian Reese-Williams]]'' | actriz galesa | 1981 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 10091 | | ''[[:d:Q7518575|Simon Davey]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10092 | | ''[[:d:Q7518821|Simon Gardiner]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10093 | | ''[[:d:Q7518852|Simon Goddard]]'' | periodista británicu | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10094 | | ''[[:d:Q7518929|Simon Haworth]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10095 | [[Ficheru:Simon Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7519069|Simon Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1978 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 10096 | | ''[[:d:Q7519190|Simon Lee Evans]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10097 | | ''[[:d:Q7519203|Simon Lewis]]'' | escritor galés | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10098 | | ''[[:d:Q7519575|Simon Price]]'' | | 1967 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10099 | [[Ficheru:Simon van booy 5187641.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7519948|Simon Van Booy]]'' | | 1975 | | [[Nueva York]]<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10100 | | ''[[:d:Q7519973|Simon Wallace]]'' | | 1957 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10101 | [[Ficheru:Siobhan Flynn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7525296|Siobhan Flynn]]'' | actriz galesa | 1970 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10102 | | ''[[:d:Q7525303|Siobhan Owen]]'' | | 1993 | | [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]] |- | style='text-align:right'| 10103 | | ''[[:d:Q7525362|Sion Morris]]'' | xugador de críquet galés | 1977 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10104 | | ''[[:d:Q7525365|Sion Russell Jones]]'' | cantante británicu | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10105 | | ''[[:d:Q7530227|Siri Neal]]'' | actriz británica | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10106 | [[Ficheru:SiwHughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7532512|Siw Hughes]]'' | actriz británica | 1958 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10107 | [[Ficheru:Siân Lloyd (weather presenter).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7533474|Siân Lloyd]]'' | presentadora de televisión galesa | 1958 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10108 | [[Ficheru:Sophie Evans 2013 (10005216415).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7562994|Sophie Evans]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 10109 | | ''[[:d:Q7563011|Sophie Ingle]]'' | futbolista británica | 1991 | | ''[[:d:Q6661223|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 10110 | | ''[[:d:Q7563068|Sophie Stanton]]'' | actriz británica | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10111 | [[Ficheru:Spencer Wilding at the Pan Premiere.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7576224|Spencer Wilding]]'' | actor galés | 1972 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10112 | | ''[[:d:Q7596554|Staff Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1959 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 10113 | [[Ficheru:Stan Rowlands.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7597866|Stan Rowlands]]'' | futbolista británicu | 1889 | | ''[[:d:Q13125767|Bausley with Criggion]]'' |- | style='text-align:right'| 10114 | | ''[[:d:Q7599810|Stanley Mountain]]'' | | 1909 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10115 | | ''[[:d:Q7606146|Stefan Jenkins]]'' | xugador de críquet galés | 1974 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10116 | | ''[[:d:Q7606231|Stefan Pejic]]'' | comediante galés | 1988 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10117 | | ''[[:d:Q7606592|Steffan Cook]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10118 | | ''[[:d:Q7606593|Steffan Cravos]]'' | | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10119 | | ''[[:d:Q7606598|Steffan Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1974 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10120 | | ''[[:d:Q7606597|Steffan Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10121 | | ''[[:d:Q7606601|Steffan Rhodri]]'' | actor británicu | 1967 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10122 | [[Ficheru:Steph davies 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7608097|Steph Davies]]'' | xugadora de críquet galesa | 1987 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10123 | | ''[[:d:Q7608105|Steph Reynolds]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10124 | [[Ficheru:Official portrait of Stephen Doughty MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7609085|Stephen Doughty]]'' | políticu galés | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10125 | | ''[[:d:Q7609158|Stephen Evans]]'' | futbolista británicu | 1980 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10126 | | ''[[:d:Q7609157|Stephen Evans]]'' | actor galés | 1970 | | ''[[:d:Q1067984|Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 10127 | | ''[[:d:Q7610382|Stephen Roberts]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10128 | [[Ficheru:Stephen Volk.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7610762|Stephen Volk]]'' | | 1954 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10129 | | ''[[:d:Q7611777|Steve Alker]]'' | xugador de dardos británicu | 1964 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10130 | [[Ficheru:Steve Andrews, promotional image.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7611798|Steve Andrews]]'' | cantante galés | 1950 | | ''[[:d:Q5033865|Canton]]'' |- | style='text-align:right'| 10131 | | ''[[:d:Q7611858|Steve Balsamo]]'' | | 1971 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10132 | | ''[[:d:Q7611877|Steve Barry]]'' | atleta galés | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10133 | | ''[[:d:Q7611884|Steve Barwick]]'' | xugador de críquet galés | 1960 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10134 | | ''[[:d:Q7611899|Steve Bayliss]]'' | | 1960 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 10135 | | ''[[:d:Q7612376|Steve Derrett]]'' | futbolista británicu | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10136 | | ''[[:d:Q7612423|Steve Doyle]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10137 | | ''[[:d:Q7612487|Steve Emery]]'' | futbolista británicu | 1956 | | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 10138 | | ''[[:d:Q7612568|Steve Ford]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10139 | | ''[[:d:Q7613191|Steve Lowndes]]'' | futbolista británicu | 1960 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10140 | | ''[[:d:Q7613188|Steve Lovell]]'' | | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10141 | | ''[[:d:Q7613494|Steve O'Shaughnessy]]'' | futbolista británicu | 1967 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10142 | | ''[[:d:Q7613555|Steve Parry]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1988 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10143 | | ''[[:d:Q7613556|Steve Parry]]'' | | 1958 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 10144 | | ''[[:d:Q7613567|Steve Paulding]]'' | ciclista británicu | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10145 | | ''[[:d:Q7613700|Steve Ray]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1906 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10146 | | ''[[:d:Q7613774|Steve Robinson]]'' | boxeador galés | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10147 | | ''[[:d:Q7613812|Steve Rowland]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10148 | | ''[[:d:Q7613936|Steve Sims]]'' | boxeador galés | 1958 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10149 | | ''[[:d:Q7614093|Steve Tandy]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | ''[[:d:Q7821564|Tonmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 10150 | | ''[[:d:Q7614247|Steve Watkin]]'' | xugador de críquet galés | 1964 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10151 | | ''[[:d:Q7614248|Steve Watkin]]'' | futbolista británicu | 1971 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10152 | | ''[[:d:Q7614314|Steve Williams]]'' | futbolista británicu (1974-) | 1974 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10153 | [[Ficheru:181117--steve williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7614316|Steve Williams]]'' | músicu galés | 1971 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10154 | | ''[[:d:Q7615049|Steven Meo]]'' | actor galés | 1977 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10155 | | ''[[:d:Q7615264|Steven Shingler]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10156 | | ''[[:d:Q7615593|Stevie Lyle]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10157 | [[Ficheru:Stormie Mills (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7620234|Stormie Mills]]'' | pintor galés | 1969 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 10158 | | ''[[:d:Q7626453|Stuart Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10159 | | ''[[:d:Q7626511|Stuart Evans]]'' | | 1963 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10160 | | ''[[:d:Q7626525|Stuart Ferguson]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10161 | | ''[[:d:Q7626628|Stuart Harrison]]'' | xugador de críquet británicu | 1951 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 10162 | | ''[[:d:Q7626870|Stuart Morgan]]'' | | 1949 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10163 | | ''[[:d:Q7626948|Stuart Phelps]]'' | xugador de críquet galés | 1975 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10164 | | ''[[:d:Q7627025|Stuart Roberts]]'' | futbolista británicu (1980-) | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10165 | | ''[[:d:Q7634158|Sue Jones]]'' | actriz australiana | 1901 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10166 | [[Ficheru:Suzanne Packer at the Chsiwick Book Festival (51449023075) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7650929|Suzanne Packer]]'' | actriz galesa | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10167 | [[Ficheru:Suzy Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7651414|Suzy Davies]]'' | política galesa | 1963 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10168 | | ''[[:d:Q7655213|Sweet Baboo]]'' | cantante galés | 1986 | | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 10169 | | ''[[:d:Q7659702|Syd Jenkins]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10170 | | ''[[:d:Q7660931|Sylvia Heal]]'' | política galesa | 1942 | | ''[[:d:Q2355142|Shotton]]'' |- | style='text-align:right'| 10171 | | ''[[:d:Q7678716|Tal Selley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 10172 | | ''[[:d:Q7681592|Tammy Jones]]'' | cantante británica | 1944 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10173 | [[Ficheru:Tanwg.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7683954|Tanwg]]'' | | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10174 | | ''[[:d:Q7686269|Tarki Micallef]]'' | futbolista británicu | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10175 | | ''[[:d:Q7692924|Tecwyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1941 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 10176 | | ''[[:d:Q7704135|Terry Boyle]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 10177 | | ''[[:d:Q7704246|Terry Cooke]]'' | futbolista británicu (1962-) | 1962 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10178 | | ''[[:d:Q7704251|Terry Cooper]]'' | futbolista británicu | 1950 | | ''[[:d:Q5187462|Croesyceiliog]]'' |- | style='text-align:right'| 10179 | | ''[[:d:Q7704351|Terry Evans]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10180 | | ''[[:d:Q7704540|Terry Hubbard]]'' | futbolista británicu | 1950 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 10181 | | ''[[:d:Q7704747|Terry Matthews]]'' | | 1943 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10182 | [[Ficheru:Terry Morris and Dame Shirley Bassey.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7704824|Terry Morris]]'' | fotógrafu británicu | 1965 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10183 | | ''[[:d:Q7705046|Terry Stephens]]'' | futbolista británicu | 1935 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10184 | [[Ficheru:Theo Wharton 2017-08-05 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7781507|Theo Wharton]]'' | futbolista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 10185 | | ''[[:d:Q7790073|Thomas Glyn Watkin]]'' | abogáu británicu | 1952 | | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 10186 | | ''[[:d:Q7790335|Thomas Haffield]]'' | nadador galés | 1988 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10187 | | ''[[:d:Q7791847|Thomas Leyson]]'' | | 1549 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10188 | | ''[[:d:Q7792960|Thomas Paddison]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1883 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10189 | | ''[[:d:Q7795299|Thomas Woods]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1890 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10190 | | ''[[:d:Q7795382|Thomas Young]]'' | | 1992 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10191 | [[Ficheru:Tim Rhys-Evans conducting at the AMIS Honor Choir 2019 in Beijing.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7804161|Tim Rhys-Evans]]'' | direutor d&#39;orquesta británicu | 1972 | | ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 10192 | [[Ficheru:Timothy Everest.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7807185|Timothy Everest]]'' | diseñador de moda galés | 1961 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10193 | | ''[[:d:Q7811780|Toby Charles]]'' | | 1940 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10194 | [[Ficheru:Tom Cave, 2014 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7815245|Tom Cave]]'' | | 1991 | | ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 10195 | | ''[[:d:Q7815265|Tom Cheeseman]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10196 | [[Ficheru:Tom Cullen (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7815481|Tom Cullen]]'' | actor británicu | 1985 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10197 | | ''[[:d:Q7815982|Tom Grabham]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10198 | | ''[[:d:Q7816039|Tom Habberfield]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10199 | | ''[[:d:Q7816060|Tom Hallett]]'' | | 1939 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 10200 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120001.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7816300|Tom Isaacs]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10201 | | ''[[:d:Q7816335|Tom John]]'' | futbolista británicu | 1995 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10202 | [[Ficheru:Tom Lockyer in action for Wales v Croatia.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7816609|Tom Lockyer]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10203 | | ''[[:d:Q7817055|Tom Norris]]'' | | | | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 10204 | [[Ficheru:Tom Ramasut 05042025 (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7817323|Tom Ramasut]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10205 | | ''[[:d:Q7817387|Tom Riley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | ''[[:d:Q5593460|Graig]]'' |- | style='text-align:right'| 10206 | | ''[[:d:Q7817808|Tom Thomas]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | | | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 10207 | | ''[[:d:Q7817972|Tom Walley]]'' | futbolista británicu | 1945 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10208 | [[Ficheru:Tom Whittaker at Malmstrom-cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7818042|Tom Whittaker]]'' | montañeru galés | 1948 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10209 | | ''[[:d:Q7818067|Tom Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10210 | [[Ficheru:Tommy Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7819582|Tommy Jones]]'' | futbolista británicu | 1909 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 10211 | [[Ficheru:Tommy O'Sullivan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7819760|Tommy O'Sullivan]]'' | futbolista británicu | 1995 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 10212 | | ''[[:d:Q7821903|Tony Bird]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10213 | | ''[[:d:Q7822067|Tony Clark]]'' | xugador de dardos galés | 1955 | | ''[[:d:Q5623567|Gwersyllt]]'' |- | style='text-align:right'| 10214 | | ''[[:d:Q7822122|Tony Cottey]]'' | | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10215 | | ''[[:d:Q7822155|Tony Curtis]]'' | | 1946 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10216 | | ''[[:d:Q7822341|Tony Fisher]]'' | | 1943 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10217 | [[Ficheru:Tony James Hereford United.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7822639|Tony James]]'' | futbolista británicu | 1978 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10218 | | ''[[:d:Q7823064|Tony Norman]]'' | futbolista británicu | 1958 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 10219 | [[Ficheru:Tony Pennock.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7823155|Tony Pennock]]'' | futbolista británicu | 1971 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10220 | | ''[[:d:Q7823245|Tony Rees]]'' | | 1964 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10221 | [[Ficheru:Roberts, Tony.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7823281|Tony Roberts]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 10222 | | ''[[:d:Q7823414|Tony Simmons]]'' | | 1948 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10223 | | ''[[:d:Q7823432|Tony Skuse]]'' | xugador de dardos galés | 1956 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 10224 | [[Ficheru:Tracey Corderoy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7831207|Tracey Corderoy]]'' | escritora galesa | 1965 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10225 | | ''[[:d:Q7831231|Tracey Hinton]]'' | | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10226 | | ''[[:d:Q7831254|Tracey Moberly]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 10227 | [[Ficheru:Hannah Mills.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7836739|Hannah Mills]]'' | patrona de barcu galesa | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10228 | [[Ficheru:Trish Law AM 2007.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7843996|Trish Law]]'' | política galesa | 1954 | | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 10229 | | ''[[:d:Q7848821|Trystan Gravelle]]'' | actor británicu | 1981 | | ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]'' |- | style='text-align:right'| 10230 | | ''[[:d:Q7851307|Tudor Parfitt]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 10231 | | ''[[:d:Q7861631|Tyrone Powell]]'' | xugador de críquet neozelandés | 1953 | | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 10232 | [[Ficheru:Val Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7909111|Val Lloyd]]'' | política británica | 1943 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10233 | | ''[[:d:Q7917296|Vaughan Jones]]'' | futbolista británicu | 1959 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 10234 | [[Ficheru:HunterAllenMotttheHoople.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7921085|Verden Allen]]'' | compositor de cantares británicu | 1944 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10235 | | ''[[:d:Q7924902|Vic Rouse]]'' | | 1936 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10236 | | ''[[:d:Q7927089|Victoria Thornley]]'' | remera británica | 1987 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10237 | | ''[[:d:Q7970188|Warren Feeney, Sr.]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10238 | | ''[[:d:Q7976022|Wayne Atwood]]'' | xugador de dardos galés | 1964 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10239 | | ''[[:d:Q7976218|Wayne Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10240 | | ''[[:d:Q7976374|Wayne Jones]]'' | futbolista británicu | 1948 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 10241 | | ''[[:d:Q7976416|Wayne Law]]'' | xugador de críquet galés | 1978 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10242 | | ''[[:d:Q7976425|Wayne Lock]]'' | xugador de dardos británicu | 1956 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10243 | | ''[[:d:Q7976496|Wayne Mumford]]'' | futbolista británicu | 1964 | | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 10244 | | ''[[:d:Q7976534|Wayne Phillips]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10245 | | ''[[:d:Q7976580|Wayne Russell]]'' | futbolista británicu | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10246 | | ''[[:d:Q7976757|Wayne Warren]]'' | xugador de dardos galés | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10247 | | ''[[:d:Q7982581|Wendy Albiston]]'' | actriz británica | 1969 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10248 | | ''[[:d:Q7982737|Wendy Mulford]]'' | | 1941 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10249 | [[Ficheru:Wes Burns 2 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7983858|Wesley Burns]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10250 | | ''[[:d:Q8002411|William Owen Roberts]]'' | escritor galés | 1960 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10251 | | ''[[:d:Q8002713|Will Bragg]]'' | xugador de críquet galés | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10252 | | ''[[:d:Q8002779|Will Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10253 | | ''[[:d:Q8002851|Will Harries]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10254 | | ''[[:d:Q8002875|Will Hopkins]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10255 | | ''[[:d:Q8003002|Will Owen]]'' | xugador de críquet galés | 1988 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10256 | | ''[[:d:Q8003041|Will Roberts]]'' | futbolista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 10257 | | ''[[:d:Q8003141|Will Taylor]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10258 | | ''[[:d:Q8005289|William Beck]]'' | actor galés | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10259 | | ''[[:d:Q8007644|William Davies]]'' | | 1916 | | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 10260 | | ''[[:d:Q8008695|William Evans]]'' | | | | ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]'' |- | style='text-align:right'| 10261 | [[Ficheru:William Graham - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8010078|William Graham]]'' | políticu galés | 1949 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10262 | | ''[[:d:Q8012322|William Higgins]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10263 | | ''[[:d:Q8012598|William Howell]]'' | xugador de rugbi union galés | 1863 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10264 | | ''[[:d:Q8015812|William Morgan]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 10265 | [[Ficheru:William Powell - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017036|William Powell]]'' | políticu galés | | | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 10266 | | ''[[:d:Q8017511|William Rhodes]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10267 | | ''[[:d:Q8017537|William Richards]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 10268 | | ''[[:d:Q8017651|William Roberts]]'' | | 1859 | | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 10269 | | ''[[:d:Q8017653|William Roberts]]'' | | 1863 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 10270 | | ''[[:d:Q8019294|William Thomas]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1885 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10271 | | ''[[:d:Q8019440|William Todd-Jones]]'' | titiriteru británicu | 1958 | | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 10272 | | ''[[:d:Q8021889|Willie Whitehill]]'' | xugador de críquet galés | 1934 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10273 | | ''[[:d:Q8026122|Winston Roddick]]'' | | 1940 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10274 | [[Ficheru:Wyn Davies (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8040067|Wyn Davies]]'' | direutor d&#39;orquesta galés | 1952 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 10275 | [[Ficheru:Wyn Williams.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q8040073|Wyn Williams]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 10276 | | ''[[:d:Q8040147|Wynford Dore]]'' | empresariu galés | 1949 | | ''[[:d:Q7821209|Tongwynlais]]'' |- | style='text-align:right'| 10277 | | ''[[:d:Q8040203|Wynne Hooper]]'' | | 1952 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10278 | [[Ficheru:A Song In My Heart.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8040207|Wynne Evans]]'' | | 1972 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10279 | | ''[[:d:Q8049836|Yasmin Yusoff]]'' | participante en concursos de belleza malasia | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10280 | [[Ficheru:Zoe Lyons Cigar Wink High Res.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8073285|Zoe Lyons]]'' | comedianta británica | 1971 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10281 | | ''[[:d:Q8451565|Robert Wade]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 10282 | | ''[[:d:Q8784090|Nathan Craze]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1986 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10283 | [[Ficheru:L.Ryees DBay.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q9218440|Lyndon Rees]]'' | | 1939 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10284 | | ''[[:d:Q9371662|Wayne Cegielski]]'' | futbolista británicu | 1956 | | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 10285 | | ''[[:d:Q10314880|Kyle Redmond-Jones]]'' | actor británicu | 1986 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10286 | | ''[[:d:Q10379452|Lee Jones]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10287 | [[Ficheru:Nathan Jones (Welsh footballer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10387537|Nathan Jones]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 10288 | | ''[[:d:Q10388322|Malcolm Allen]]'' | futbolista británicu | 1967 | | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 10289 | | ''[[:d:Q10392508|John Mahoney]]'' | | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10290 | | ''[[:d:Q10396757|Neil Edwards]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10291 | [[Ficheru:Kaid Mohamed 16-08-2014 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10407045|Kaid Mohamed]]'' | futbolista británicu | 1984 | | ''[[:d:Q5368392|Ely]]'' |- | style='text-align:right'| 10292 | | ''[[:d:Q10409906|Bernard Purdie]]'' | | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10293 | | ''[[:d:Q10413935|Karl Elsey]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10294 | | ''[[:d:Q10427199|Nigel Edwards]]'' | futbolista británicu | 1950 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10295 | | ''[[:d:Q10428766|Jason Rowbotham]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10296 | | ''[[:d:Q10429555|Linden Jones]]'' | futbolista británicu | 1961 | | ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 10297 | | ''[[:d:Q10433007|Paul Wheeler]]'' | futbolista británicu | 1965 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10298 | | ''[[:d:Q10441659|Richard Jones]]'' | | 1969 | | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 10299 | | ''[[:d:Q10455270|John Hughes]]'' | futbolista británicu | 1942 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10300 | [[Ficheru:Edward "Ted" Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10459260|Ted Hughes]]'' | futbolista británicu | 1876 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 10301 | | ''[[:d:Q10477308|Richard Hurlin]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10302 | | ''[[:d:Q10480632|Milly Durrant]]'' | futbolista británica | 1985 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10303 | | ''[[:d:Q10488853|Morrys Scott]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10304 | | ''[[:d:Q10493312|Steve Gammon]]'' | | 1939 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10305 | | ''[[:d:Q10513359|Nicola Davies]]'' | futbolista británica | 1985 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10306 | | ''[[:d:Q10513486|Zac Evans]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 10307 | [[Ficheru:Loren Dykes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10514110|Loren Dykes]]'' | futbolista británica | 1988 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 10308 | | ''[[:d:Q10514727|Wyndham Evans]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10309 | [[Ficheru:Farah, Ibrahim.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10518079|Ibrahim Farah]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10310 | | ''[[:d:Q10521309|David Summerhayes]]'' | | 1940 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10311 | | ''[[:d:Q10538955|Percy Roberts]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10312 | | ''[[:d:Q10548006|Les Jones]]'' | futbolista británicu | 1940 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10313 | | ''[[:d:Q10548318|Harvey Jones]]'' | futbolista británicu | 1936 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10314 | | ''[[:d:Q10554425|Alan Halsall]]'' | | 1940 | | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 10315 | | ''[[:d:Q10555958|Carl Slee]]'' | | 1947 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10316 | | ''[[:d:Q10556877|Robert Speakman]]'' | | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10317 | | ''[[:d:Q10556901|Micky Bloor]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10318 | | ''[[:d:Q10965002|Gwladus ferch Senana]]'' | | 1250 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10319 | | ''[[:d:Q10976448|Hannah Stone]]'' | actriz británica | 1987 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10320 | | ''[[:d:Q11001414|Huw Garmon]]'' | actor galés | 1966 | | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 10321 | | ''[[:d:Q11010724|Sion Jones]]'' | ciclista británicu | 1979 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 10322 | | ''[[:d:Q11025719|Jane Edwards]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 10323 | | ''[[:d:Q11026121|Llŷr Williams]]'' | pianista británicu | 1976 | | ''[[:d:Q7165288|Pentre Bychan]]'' |- | style='text-align:right'| 10324 | [[Ficheru:Goreuon, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11155368|Tecwyn Ifan]]'' | | 1952 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 10325 | [[Ficheru:Jonathan-Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11162843|Jonathan Morgan]]'' | políticu galés | 1974 | | ''[[:d:Q7821209|Tongwynlais]]'' |- | style='text-align:right'| 10326 | [[Ficheru:Rowenahill01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11193133|Rowena Hill]]'' | | 1938 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10327 | [[Ficheru:Lorna Morgan.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q11351025|Lorna Morgan]]'' | modelu galesa | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10328 | | ''[[:d:Q11833942|Rebecca Rowe]]'' | remera británica | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10329 | | ''[[:d:Q11891034|Robert Prys-Jones]]'' | ornitólogu británicu | 1949 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 10330 | | ''[[:d:Q11963604|Chris Twiddy]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10331 | [[Ficheru:Joe Dunthorne 2019.png|center|128px]] | ''[[:d:Q12025739|Joe Dunthorne]]'' | escritor británicu | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10332 | | ''[[:d:Q12162082|Darran Smith]]'' | guitarrista galés | 1975 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10333 | [[Ficheru:Adrian Hughes by Christian Ursilva.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q12300610|Adrian Lloyd Hughes]]'' | periodista danés | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10334 | | ''[[:d:Q12386943|Daniel ap Llosgwrn Mew]]'' | | 1150 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10335 | | ''[[:d:Q12390330|Gwernen ap Clyddno]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10336 | | ''[[:d:Q12988572|Lynne Thomas]]'' | xugadora de críquet galesa | 1939 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10337 | [[Ficheru:AledPugh2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13125438|Aled Pugh]]'' | actor galés | 1980 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10338 | [[Ficheru:Aled Rhys Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13125439|Aled Rhys Hughes]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 10339 | | ''[[:d:Q13125469|Alun Jones]]'' | | 1946 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 10340 | | ''[[:d:Q13125540|Annes Glynn]]'' | | | | ''[[:d:Q16103637|Brynsiencyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10341 | | ''[[:d:Q13125546|Anthony Campbell]]'' | bioquímicu galés | 1945 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10342 | | ''[[:d:Q13125580|Arfon Gwilym]]'' | cantante galés | 1950 | | ''[[:d:Q13131064|Rhydymain]]'' |- | style='text-align:right'| 10343 | | ''[[:d:Q13125586|Arfon Wyn]]'' | cantante galés | 1952 | | [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]] |- | style='text-align:right'| 10344 | | ''[[:d:Q13125608|Arthur Howard Williams]]'' | axedrecista británicu | 1950 | | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 10345 | | ''[[:d:Q13125609|Arthur of Bardsey]]'' | | 1150 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10346 | [[Ficheru:Llen Natur Conference May 2017 26.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13126293|Bruce Griffiths]]'' | | 1938 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 10347 | | ''[[:d:Q13126878|Caryl Lewis]]'' | escritora británica | 1978 | | ''[[:d:Q746718|Birkenhead]]''<br/>[[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 10348 | [[Ficheru:Catrin Dafydd Bardd y Goron Awst 2018 cropped 4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13126947|Catrin Dafydd]]'' | | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10349 | | ''[[:d:Q13127291|Crach Ffinnant]]'' | | 1350 | | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 10351 | | ''[[:d:Q13127762|Dafydd Benwyn]]'' | | 1550 | | ''[[:d:Q6661452|Llangeinor]]'' |- | style='text-align:right'| 10352 | | ''[[:d:Q13127765|Dafydd Alaw]]'' | | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10353 | | ''[[:d:Q13127787|Damian Walford Davies]]'' | | 1971 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10354 | | ''[[:d:Q13127791|Daniel Morden]]'' | escritor británicu | 1964 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 10355 | | ''[[:d:Q13127839|Deiniolen]]'' | | 600 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10356 | | ''[[:d:Q13127844|Deio ab Ieuan Du]]'' | | | | ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10357 | | ''[[:d:Q13127926|Dona]]'' | monxu galés | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10358 | [[Ficheru:Church of St Dwywe, Dyffryn Ardudwy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128004|Dwywe]]'' | | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10359 | | ''[[:d:Q13128010|Dyfan Roberts]]'' | | 1949 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 10360 | | ''[[:d:Q13128017|Dyfrig Wynn Jones]]'' | | 1977 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10361 | | ''[[:d:Q13128080|Edward Dafydd]]'' | | 1550 | | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 10362 | | ''[[:d:Q13128095|Efa ferch Madog]]'' | | 1200 | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 10363 | | ''[[:d:Q13128265|Emyr Wyn]]'' | | 1952 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10364 | [[Ficheru:The Llanynghenedl Standing Stone, Anglesey. - geograph.org.uk - 110758.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128270|Enghenedl]]'' | monxa galesa | 600 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10365 | | ''[[:d:Q13128575|Garry Owen]]'' | | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10366 | | ''[[:d:Q13128587|Gary Slaymaker]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q5197224|Cwmann]]'' |- | style='text-align:right'| 10367 | [[Ficheru:Band Trefor carol singing around the village as was traditional in the last century (1587451).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128623|Geraint Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10368 | | ''[[:d:Q13128625|Geraint Griffiths]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 10369 | | ''[[:d:Q13128670|Glyn Wise]]'' | | 1988 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 10370 | | ''[[:d:Q13128682|Golyddan Fardd]]'' | poeta galés | 650 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10371 | | ''[[:d:Q13128777|Gronw Ddu o Fôn]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10372 | | ''[[:d:Q13128780|Gronw Ddu]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10373 | | ''[[:d:Q13128795|Gruffudd ap Llywelyn Lwyd]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10374 | | ''[[:d:Q13128796|Gruffydd Sion Pritchard]]'' | | 1987 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 10375 | | ''[[:d:Q13128891|Gwyn Elfyn]]'' | actor británicu | 1960 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10376 | | ''[[:d:Q13128896|Gwynhoedl]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10377 | | ''[[:d:Q13128901|Gwynin]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10378 | | ''[[:d:Q13129026|Heledd Cynwal]]'' | presentadora de televisión galesa | 1975 | | ''[[:d:Q4898006|Bethlehem]]'' |- | style='text-align:right'| 10379 | | ''[[:d:Q13129028|Hywel Heilyn]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 10380 | | ''[[:d:Q13129090|Hilma Lloyd Edwards]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 10381 | | ''[[:d:Q13129092|Hillyn]]'' | | 1250 | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 10382 | | ''[[:d:Q13129132|Hopcyn ap Tomas]]'' | | 1335 | | ''[[:d:Q1767482|Ynysforgan]]'' |- | style='text-align:right'| 10383 | [[Ficheru:Huw Chiswell - 4492516889.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129190|Huw Chiswell]]'' | | 1961 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10384 | | ''[[:d:Q13129199|Huw Llywelyn Davies]]'' | | 1945 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10385 | [[Ficheru:Huw Edwards (James Tamim crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129201|Huw Edwards]]'' | periodista galés | 1961 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10386 | [[Ficheru:Meltdown Festival Sunday Surprises Huw Stephens (41075747240).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129206|Huw Stephens]]'' | llocutor radiofónicu galés | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10387 | | ''[[:d:Q13129204|Huw Pritchard]]'' | ciclista británicu | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10388 | | ''[[:d:Q13129225|Ian Cottrell]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 10389 | | ''[[:d:Q13129239|Iestyn Garlick]]'' | | 1952 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10390 | | ''[[:d:Q13129236|Idris Caffrey]]'' | | | | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 10391 | | ''[[:d:Q13129240|Ifan Morgan Jones]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 10392 | | ''[[:d:Q13129265|Iorwerth ab y Cyriog]]'' | poeta galés | 1400 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10393 | | ''[[:d:Q13129287|Iwan Rhys]]'' | poeta | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10394 | [[Ficheru:Iwan Bala (2009).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129288|Iwan Bala]]'' | pintor británicu | 1956 | | ''[[:d:Q13131214|Sarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 10395 | | ''[[:d:Q13129308|Jenny Ogwen]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 10396 | [[Ficheru:Y Prifardd Jim Parc Nest (cropped).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13129316|T. James Jones]]'' | | 1934 | | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10397 | | ''[[:d:Q13129329|John Gwilym Jones]]'' | | 1936 | | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10398 | | ''[[:d:Q13129346|John Pierce Jones]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 10399 | | ''[[:d:Q13129373|Kate Crockett]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10400 | [[Ficheru:Laura Anne Jones MS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129493|Laura Anne Jones]]'' | política galesa | 1979 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10401 | | ''[[:d:Q13129536|Lewis Caerleon]]'' | | 1500 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 10402 | [[Ficheru:Llanllechid Church - geograph.org.uk - 110331.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129679|Llechid]]'' | | 600 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10403 | | ''[[:d:Q13129698|Lleucu Llwyd]]'' | | | | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 10404 | | ''[[:d:Q13129915|Manon Rhys]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 10405 | [[Ficheru:Margaret Williams, the Anglesey songstress, Charles Williams, and other singers (1460340).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129942|Margaret Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q16103637|Brynsiencyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10406 | | ''[[:d:Q13129949|Mari Lövgreen]]'' | presentadora de televisión británica | 1983 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10407 | | ''[[:d:Q13129962|Martin Davis]]'' | escritor galés | 1957 | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 10408 | | ''[[:d:Q13129976|Maureen Rhys]]'' | actriz británica | | | ''[[:d:Q3402521|Cwm y Glo]]'' |- | style='text-align:right'| 10409 | | ''[[:d:Q13130138|Mici Plwm]]'' | actor | 1944 | | ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 10410 | | ''[[:d:Q13130360|Nerys Hughes]]'' | actriz galesa | 1941 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 10411 | [[Ficheru:Llanbeblig Hours (f. 3v.) A bishop, possibly St. Peblig, blessing and wearing a mitre, and holding a crosier.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130598|Peblig]]'' | santu galés | 380 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10412 | | ''[[:d:Q13130599|Paul Sheppard]]'' | ciclista británicu | 1978 | | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 10413 | | ''[[:d:Q13131021|Rhiannon Wyn]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]'' |- | style='text-align:right'| 10414 | | ''[[:d:Q13131075|Rhys Iorwerth]]'' | | 1983 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10415 | | ''[[:d:Q13131073|Rhys Mwyn]]'' | | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10416 | | ''[[:d:Q13131076|Rhys Hartley]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10417 | | ''[[:d:Q13131184|Samantha Wynne Rhydderch]]'' | poeta británica | 1966 | | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 10418 | | ''[[:d:Q13131904|Tim Jones]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 10419 | [[Ficheru:Tudur Dylan Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132053|Tudur Dylan Jones]]'' | poeta galés | 1965 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10420 | [[Ficheru:Entrance to Llandybie Parish Church - geograph.org.uk - 4445311.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132095|Santa Tybie]]'' | santa galesa | | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 10421 | [[Ficheru:St Tyfaelog's Church, Pontlottyn - geograph.org.uk - 1152586.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132101|Tyfaelog]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 10422 | | ''[[:d:Q13132175|Vaughan Roderick]]'' | periodista galés | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10423 | | ''[[:d:Q13132177|Vernon Jones]]'' | poeta galés | 2000 | | ''[[:d:Q3401604|Bow Street]]'' |- | style='text-align:right'| 10424 | | ''[[:d:Q13132185|W. Gareth Jones]]'' | | 1936 | | ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]'' |- | style='text-align:right'| 10425 | | [[Jaime Gareth Flórez]] | políticu asturianu | 1969 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10426 | | ''[[:d:Q13231953|Neil A. Oakman]]'' | | 1962 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10427 | [[Ficheru:Bryn Fon gan Dogfael.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13405418|Bryn Fôn]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 10428 | | ''[[:d:Q13405416|Einir Dafydd]]'' | cantante galesa | 1989 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 10429 | [[Ficheru:Mark joseph.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13405478|Mark Joseph]]'' | | 1965 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10430 | [[Ficheru:Catrin Collier - colour.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13416998|Catrin Collier]]'' | escritora británica | 1948 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10431 | | ''[[:d:Q13522522|Hugh Schofield]]'' | | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10432 | | ''[[:d:Q13563004|Gillian Gill]]'' | escritora galesa | 1942 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10433 | | ''[[:d:Q13581065|Jamie Jones]]'' | | 1980 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10434 | | ''[[:d:Q13635446|Grahame Davies]]'' | escritor británicu | 1964 | | ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]'' |- | style='text-align:right'| 10435 | | ''[[:d:Q13637417|Ian Jeremiah]]'' | ciclista galés | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10436 | [[Ficheru:Iolo Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13638382|Iolo Williams]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 10437 | | ''[[:d:Q13645303|Lucy Christopher]]'' | escritora australiana | 1981 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10438 | [[Ficheru:Mark Donovan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13646991|Mark Donovan]]'' | actor británicu | 1968 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10439 | | ''[[:d:Q14095064|Mark Whitby]]'' | | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10440 | | ''[[:d:Q14159639|Heather Jones]]'' | cantante galesa | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10441 | [[Ficheru:Rhun Ap Iorwerth official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14420732|Rhun ap Iorwerth]]'' | | 1972 | | ''[[:d:Q7821690|Tonteg]]'' |- | style='text-align:right'| 10442 | [[Ficheru:Terwyn davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14476341|Terwyn Davies]]'' | presentador de televisión galés | 1979 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10443 | | ''[[:d:Q14508446|Aled Jones Williams]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 10444 | | ''[[:d:Q14508501|Gruffudd Fychan ap Gruffudd ab Ednyfed]]'' | | 1335 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10445 | [[Ficheru:Myrddin ap Dafydd, Eisteddfod Genedlaethol Tregaron 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14508658|Myrddin ap Dafydd]]'' | poeta galés | 1956 | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 10446 | [[Ficheru:David davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14945645|J. D. Davies]]'' | historiador galés | 1957 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10447 | | ''[[:d:Q14945659|John Lewis]]'' | | 1580 | | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 10448 | | ''[[:d:Q14946841|Mark Evans]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10449 | [[Ficheru:Paul Atherton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14949171|Paul Atherton]]'' | | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10450 | | ''[[:d:Q15008212|Dafydd Bullock]]'' | direutor d&#39;orquesta galés | 1953 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 10451 | | ''[[:d:Q15052584|Martin Daunton]]'' | historiador galés | 1949 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10452 | | ''[[:d:Q15052605|Richard Evans]]'' | | 1968 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 10453 | | ''[[:d:Q15062913|Matt Parry]]'' | pilotu de carreres británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10454 | [[Ficheru:Trebor Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15077570|Trebor Edwards]]'' | cantante británicu | 1939 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 10455 | [[Ficheru:Hungarian National Circus 2014 Richter József Jr. 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15148558|József Richter]]'' | | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10456 | | ''[[:d:Q15149236|Jonathan Jones]]'' | | 1976 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10457 | [[Ficheru:Owain Doull - 2023 UCI Road World Championships (Men's road race).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15285212|Owain Doull]]'' | ciclista británicu | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10458 | | ''[[:d:Q15378581|Peter Thomas]]'' | futbolista británicu | 1932 | | ''[[:d:Q478218|Treforest]]'' |- | style='text-align:right'| 10459 | | ''[[:d:Q15401784|Simon Cox]]'' | golfista británicu | 1952 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10460 | | ''[[:d:Q15428968|Dean Gratton]]'' | escritor galés | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10461 | | ''[[:d:Q15433564|Stephen Knight]]'' | escritor británicu | 1960 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10462 | [[Ficheru:Ian Hamilton, Author image 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15446774|Ian Hamilton]]'' | | 1946 | | [[Toronto]]<br/>[[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 10463 | | ''[[:d:Q15447289|Christopher Hann]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10464 | [[Ficheru:Mival and Barrie 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15456259|Eric Mival]]'' | direutor de cine británicu | 1939 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 10465 | | ''[[:d:Q15460527|Paul Carey Jones]]'' | cantante d&#39;ópera galés | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10466 | | ''[[:d:Q15498606|Larry Goves]]'' | compositor británicu | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10467 | [[Ficheru:Mark Sampson, England Ladies v Montenegro 5 4 2014 1058.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15631605|Mark Sampson]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q5184032|Creigiau]]'' |- | style='text-align:right'| 10468 | | ''[[:d:Q15710759|Neil Thomas]]'' | ximnasta artísticu británicu | 1968 | | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 10469 | | ''[[:d:Q15712409|Nic Strange]]'' | xugador de bádminton británicu | 1987 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10470 | | ''[[:d:Q15831079|Raj Popat]]'' | xugador de bádminton británicu | 1986 | | ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]'' |- | style='text-align:right'| 10471 | | ''[[:d:Q15831077|Daniel Font]]'' | xugador de bádminton británicu | 1993 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 10472 | | ''[[:d:Q15840050|Peter Creed]]'' | xugador de squash británicu | 1987 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10473 | [[Ficheru:Sir Robert Fry - Self Portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15967923|Robert Fry]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 10474 | | ''[[:d:Q15991307|Charlotte Voake]]'' | | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10475 | | ''[[:d:Q15994361|Maureen Elizabeth Church]]'' | | 1930 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10476 | [[Ficheru:Sarah Cruddas (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15994385|Sarah Cruddas]]'' | meteoróloga británica | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10477 | | ''[[:d:Q15994548|Carl Jones]]'' | biólogu galés | 1954 | | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 10478 | | ''[[:d:Q15999899|Martin Davies]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10479 | | ''[[:d:Q15999960|Gary Richards]]'' | futbolista británicu | 1963 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10480 | | ''[[:d:Q16037727|Thomas Humphreys]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10481 | | ''[[:d:Q16066973|Joe Moran]]'' | futbolista británicu | 1880 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10482 | | ''[[:d:Q16069708|Lydia Hall]]'' | golfista galesa | 1987 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10483 | | ''[[:d:Q16079066|Len Orchard]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1912 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10484 | | ''[[:d:Q16089618|Robert Jones]]'' | | 1921 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10485 | | ''[[:d:Q16089913|Glenys Cour]]'' | pintora británica | 1924 | | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 10486 | | ''[[:d:Q16095921|Don Ward]]'' | xugador de críquet británicu | 1934 | | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 10487 | | ''[[:d:Q16097119|Vincent Kane]]'' | periodista británicu | 1935 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10488 | | ''[[:d:Q16104409|Frank Clarke]]'' | xugador de críquet galés | 1936 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10489 | | ''[[:d:Q16104431|Phil Edwards]]'' | boxeador galés | 1936 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10490 | | ''[[:d:Q16104637|Fenton Coles]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1937 | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 10491 | | ''[[:d:Q16105402|David Lewis]]'' | xugador de críquet galés | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10492 | [[Ficheru:Howard.cole.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16106220|Howard Cole]]'' | pilotu de motociclismu británicu | 1943 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10493 | | ''[[:d:Q16106245|Pete Drummond]]'' | disc-jockey británicu | 1943 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10494 | | ''[[:d:Q16106590|John Cooper]]'' | | 1944 | | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 10495 | | ''[[:d:Q16106615|Ken Elias]]'' | pintor galés | 1944 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 10496 | | ''[[:d:Q16106933|Hywel Evans]]'' | patinador artísticu sobre xelu galés | 1945 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 10497 | | ''[[:d:Q16106974|John Harris]]'' | atleta galés | 1945 | | ''[[:d:Q7442720|Sebastopol]]'' |- | style='text-align:right'| 10498 | | ''[[:d:Q16106997|John Jeffery]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1945 | | ''[[:d:Q3404041|Oakdale]]'' |- | style='text-align:right'| 10499 | | ''[[:d:Q16107026|Brian Lewis]]'' | xugador de críquet galés | 1945 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10500 | | ''[[:d:Q16107406|Kevin Lyons]]'' | xugador de críquet galés | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10501 | | ''[[:d:Q16107436|Ian Morris]]'' | xugador de críquet galés | 1946 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10502 | | ''[[:d:Q16116092|Pat Murphy]]'' | futbolista británicu | 1947 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10503 | [[Ficheru:David Nott addressing the Keep Her Safe conference in 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16123852|David Nott]]'' | ciruxanu galés | 1956 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10504 | | ''[[:d:Q16135575|Hilary Boyd]]'' | novelista británica | 1949 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10505 | [[Ficheru:Lorraine Barrett AM.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16144618|Lorraine Barrett]]'' | política galesa | 1950 | | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 10506 | | ''[[:d:Q16145283|Michael Hollingsworth]]'' | escritor canadianu | 1950 | | [[Abertawe]]<br/>[[Canadá]] |- | style='text-align:right'| 10507 | | ''[[:d:Q16146280|Dan Baker]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10508 | | ''[[:d:Q16146480|Martin J. Ball]]'' | llingüista galés | 1951 | | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10509 | | ''[[:d:Q16148201|Paul Chapman]]'' | | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10510 | | ''[[:d:Q16148893|Clive Hicks-Jenkins]]'' | pintor británicu | 1951 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10511 | | ''[[:d:Q16150175|Roger Argente]]'' | | 1962 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10512 | [[Ficheru:Nicky Stevens.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16150554|Nicky Stevens]]'' | cantante galesa | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10513 | | ''[[:d:Q16152009|Barry Tucker]]'' | futbolista británicu | 1952 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10514 | | ''[[:d:Q16154488|Rakie Ayola]]'' | actriz galesa | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10515 | | ''[[:d:Q16156023|Kieran Evans]]'' | guionista galés | 1969 | | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 10516 | | ''[[:d:Q16185522|Marc Phillips]]'' | políticu galés | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10517 | [[Ficheru:Keith Griffiths at TEDx Nov2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16186256|Keith Griffiths]]'' | | 1954 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10518 | | ''[[:d:Q16186314|Les Keen]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10519 | [[Ficheru:Photograph of British Actor and Photographer, James Coombes, taken in 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16187020|James Coombes]]'' | actor británicu | 1956 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10520 | | ''[[:d:Q16188850|Roger Blake]]'' | actor galés | 1957 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10521 | [[Ficheru:David Rees (5804396479).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16191114|David Rees]]'' | políticu galés | 1957 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10522 | [[Ficheru:Installing 846.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16192714|David Garner]]'' | artista británicu | 1958 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 10523 | [[Ficheru:Dr Roger Highfield.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q16192753|Roger Highfield]]'' | científicu galés | 1958 | | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 10524 | | ''[[:d:Q16193115|Stephen Garlick]]'' | | 1959 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10525 | | ''[[:d:Q16193706|Peter Lawlor]]'' | xugador de críquet galés | 1960 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 10526 | | ''[[:d:Q16193861|Kelvin Smart]]'' | boxeador galés | 1960 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10527 | [[Ficheru:Violet Berlin and Gareth Jones (Gareth Jones).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16194126|Gareth Jones]]'' | presentador de televisión galés | 1961 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10528 | | ''[[:d:Q16194528|Mark Evans]]'' | futbolista d&#39;Estaos Xuníos | 1962 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10529 | | ''[[:d:Q16195606|David Martyn Jones]]'' | | 1964 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 10530 | | ''[[:d:Q16195738|Kerry Peers]]'' | actriz galesa | 1964 | | ''[[:d:Q2622469|Northop Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 10531 | | ''[[:d:Q16195819|Alia Syed]]'' | | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10532 | [[Ficheru:Gary Dobbs.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16195981|Gary M Dobbs]]'' | actor galés | 1965 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 10533 | | ''[[:d:Q16197935|Albert Bumford]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 10534 | | ''[[:d:Q16198144|Dan Rees]]'' | pintor británicu | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10535 | | ''[[:d:Q16199209|Justin Chaston]]'' | atleta galés | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10536 | [[Ficheru:Osian Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16199536|Osian Roberts]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10537 | | ''[[:d:Q16199881|Norman Pugh]]'' | | 1911 | | ''[[:d:Q13128677|Godre'r Graig]]'' |- | style='text-align:right'| 10538 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Hunt of Bethnal Green crop 2, 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16205127|Ruth Hunt]]'' | activista LGBT galesa | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10539 | | ''[[:d:Q16205582|Gavin Dacey]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10540 | | ''[[:d:Q16206111|Hywel Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10541 | | ''[[:d:Q16206117|Jennifer Davies]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 10542 | | ''[[:d:Q16206127|Jonathan Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1980 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10543 | [[Ficheru:Rob Davies 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16206142|Rob Davies]]'' | tenista de mesa galés | 1984 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10544 | | ''[[:d:Q16207211|Richard Elis]]'' | actor británicu | 1975 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10545 | [[Ficheru:Hannah Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16207950|Hannah Jones]]'' | xugadora de snooker británica | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10546 | | ''[[:d:Q16208301|Gareth Duke]]'' | nadador británicu | 1986 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 10547 | | ''[[:d:Q16208797|Russell Gomer]]'' | actor galés | | | ''[[:d:Q478218|Treforest]]'' |- | style='text-align:right'| 10548 | | ''[[:d:Q16210221|Glyn Meredith]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10549 | | ''[[:d:Q16211037|Dominic Evans]]'' | deportista galés | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10550 | | ''[[:d:Q16212127|Ness Flowers]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10551 | [[Ficheru:Amy hill stage two womens tour 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16212417|Amy Hill]]'' | ciclista británica | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10552 | [[Ficheru:2016 2017 UCI Track World Cup Apeldoorn 228.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16212823|Rachel James]]'' | ciclista británica | 1988 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10553 | | ''[[:d:Q16213085|Nathan Stephens]]'' | atleta galés | 1988 | | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 10554 | | ''[[:d:Q16213713|Toby Radford]]'' | xugador de críquet galés | 1971 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10555 | | ''[[:d:Q16213798|Neil Swain]]'' | boxeador galés | 1971 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10556 | | ''[[:d:Q16213945|Steve Evans]]'' | xugador de dardos galés | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10557 | | ''[[:d:Q16213995|Mark Hill]]'' | | 1972 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 10558 | [[Ficheru:Leigh Phillips (2024).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16214561|Leigh Phillips]]'' | compositor británicu | 1973 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10559 | | ''[[:d:Q16214892|Richard Huxtable]]'' | profesor británicu | 1974 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10560 | | ''[[:d:Q16215062|Nicola Reynolds]]'' | actriz británica | 1972 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10561 | | ''[[:d:Q16215512|Jimmy Richards]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 10562 | | ''[[:d:Q16216112|Nathan Strong]]'' | | 1976 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10563 | | ''[[:d:Q16216574|James Griffiths]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 10564 | | ''[[:d:Q16216635|Damien Lacey]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10565 | | ''[[:d:Q16221709|Nathan Brew]]'' | xugador de rugbi galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10566 | | ''[[:d:Q16222166|Ifan Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10567 | | ''[[:d:Q16222332|Kate Alicia Morgan]]'' | | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10568 | | ''[[:d:Q16222538|Nathan Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10569 | | ''[[:d:Q16223279|James Merriman]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10570 | [[Ficheru:USO-Sale Sharks - 20131205 - Jonathan Mills.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16223286|Jonathan Mills]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10571 | | ''[[:d:Q16223405|Scott Roberts]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 10572 | | ''[[:d:Q16223639|Nicky Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10573 | | ''[[:d:Q16223817|James Morgan]]'' | actor galés | 1985 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10574 | | ''[[:d:Q16223980|Ross Stephens]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 10575 | [[Ficheru:JoeThomas2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16224261|Joe Thomas]]'' | atleta galés | 1988 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10576 | | ''[[:d:Q16224682|William Griffin]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10577 | | ''[[:d:Q16224740|David Lloyd]]'' | xugador de críquet británicu | 1992 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10578 | | ''[[:d:Q16224744|Hannah Lloyd]]'' | xugadora de críquet galesa | 1979 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10579 | | ''[[:d:Q16226076|Nia Roberts]]'' | conductora radiofónica británica | 1964 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10580 | [[Ficheru:Chris Jenkins, Welsh light-Welterweight boxer 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16226895|Chris Jenkins]]'' | boxeador galés | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10581 | | ''[[:d:Q16230676|Howard Giles]]'' | llingüista d&#39;Estaos Xuníos | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10582 | | ''[[:d:Q16231553|Jonathan Spratt]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10583 | | ''[[:d:Q16231561|Hywel Stoddart]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10584 | | ''[[:d:Q16231957|Richard Smith]]'' | | 1987 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10585 | | ''[[:d:Q16231982|Bruce Tasker]]'' | pilotu de bobsleigh galés | 1987 | | ''[[:d:Q6504834|Lawrenny]]'' |- | style='text-align:right'| 10586 | | ''[[:d:Q16232132|Jevon Groves]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10587 | | ''[[:d:Q16232219|Iwan Lewis]]'' | actor galés | 1988 | | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 10588 | [[Ficheru:Darragh Mortell Directing.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16232794|Darragh Mortell]]'' | actor galés | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10589 | | ''[[:d:Q16232878|Nic Reynolds]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10590 | [[Ficheru:Gareth Davies 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16233083|Gareth Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10591 | | ''[[:d:Q16233186|Harri Greville]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1990 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10592 | | ''[[:d:Q16233500|Lloyd Read]]'' | pilotu d&#39;automovilismu galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10593 | | ''[[:d:Q16233638|Josh Tyler]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1990 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10594 | [[Ficheru:Monte-Carlo Squash Classic 2018 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16234541|Tesni Evans]]'' | xugadora de squash británica | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10595 | [[Ficheru:Cory Hill 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16234630|Cory Hill]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | ''[[:d:Q6729365|Maesycoed]]''<br/>[[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10596 | [[Ficheru:Andrew Hughes 26-04-2014 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16234640|Andrew Hughes]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10597 | | ''[[:d:Q16234958|Rob Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10598 | [[Ficheru:Matthew Screech 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16235000|Matthew Screech]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10599 | [[Ficheru:Joe Walsh Crawley Town 1 November 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16235144|Joe Walsh]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10600 | | ''[[:d:Q16235445|Aaron Amadi-Holloway]]'' | futbolista británicu | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10601 | | ''[[:d:Q16235485|Alex Jones]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10602 | [[Ficheru:Rhodri Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16235579|Rhodri Lloyd]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1993 | | ''[[:d:Q7164547|Penpedairheol]]'' |- | style='text-align:right'| 10603 | | ''[[:d:Q16235894|Luke Thomas]]'' | chef galés | 1993 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 10604 | [[Ficheru:Jordan Williams (2012).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16235976|Jordan Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10605 | | ''[[:d:Q16236079|Elliot Dee]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10606 | [[Ficheru:Lee Evans (Wolves).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16236125|Lee Evans]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10607 | [[Ficheru:DanielGossetBangorFC2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16236166|Danny Gosset]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10608 | | ''[[:d:Q16236193|Cameron Herring]]'' | xugador de críquet británicu | 1994 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10609 | | ''[[:d:Q16236232|Luc Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10610 | [[Ficheru:Tom Lawrence.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16236289|Tom Lawrence]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10611 | | ''[[:d:Q16236306|James Loveridge]]'' | futbolista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10612 | | ''[[:d:Q16236782|Dafydd Howells]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1995 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 10613 | | ''[[:d:Q16236924|Seb Morris]]'' | pilotu de carreres británicu | 1995 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10614 | | ''[[:d:Q16237062|Leona Kate Vaughan]]'' | actriz británica | 1995 | | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 10615 | | ''[[:d:Q16239323|Ian Saynor]]'' | actor británicu | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10616 | | ''[[:d:Q16239399|Geraint Todd]]'' | | 1980 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10617 | | ''[[:d:Q16239500|Jennifer Evans]]'' | actriz galesa | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10618 | | ''[[:d:Q16240285|Chris Lilygreen]]'' | | 1965 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10619 | | ''[[:d:Q16255748|Julia Watson]]'' | actriz galesa | 1953 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10620 | [[Ficheru:2016 Nazareth - Carl Sentance - by 2eight - DSC2639.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16318727|Carl Sentance]]'' | cantante galés | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10621 | | ''[[:d:Q16527618|Alex Morgan]]'' | | 1987 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10622 | | ''[[:d:Q16561032|Andrew Matthews]]'' | escritor británicu | 1948 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10623 | | ''[[:d:Q16564560|Ian Thomas]]'' | batería galés | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10624 | | ''[[:d:Q16610733|Tim Davies]]'' | | 1950 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 10625 | | ''[[:d:Q16727629|Cara Braia]]'' | cantante británica | 1992 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10626 | | ''[[:d:Q16728064|Claire Jones]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 10627 | [[Ficheru:Rachel K Collier General Press Pic.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16728146|Rachel K Collier]]'' | cantante galesa | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10628 | | ''[[:d:Q16729053|John Forrester-Clack]]'' | pintor australianu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10629 | | ''[[:d:Q16729677|Tom Harrison]]'' | músicu de jazz galés | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10630 | | ''[[:d:Q16729774|Rhiannon Henry]]'' | ciclista galesa | 1987 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10631 | | ''[[:d:Q16731153|Eddie Ladd]]'' | baillarina británica | 1964 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 10632 | [[Ficheru:Kate Lambert - Kato (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16731199|Kate Lambert]]'' | modelu galesa | 1983 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10633 | | ''[[:d:Q16731446|Flex Lewis]]'' | deportista galés | 1983 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10634 | | ''[[:d:Q16731984|Marco Marenghi]]'' | | 1901 | | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 10635 | | ''[[:d:Q16734502|Phlegm]]'' | | | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10636 | | ''[[:d:Q16735285|Beth Robert]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q3397975|Pont-rhyd-y-groes]]'' |- | style='text-align:right'| 10637 | [[Ficheru:ProfessorElaineTreharne-4.16.19.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16740079|Elaine Treharne]]'' | | 1964 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10638 | | ''[[:d:Q16743899|Huw Jenkins]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q6184895|Jersey Marine]]'' |- | style='text-align:right'| 10639 | | ''[[:d:Q16745471|Connor Roberts]]'' | futbolista británicu (1992-) | 1992 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10640 | | ''[[:d:Q16762663|Calum Antell]]'' | | 1992 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10641 | | ''[[:d:Q16848132|James Richards]]'' | videoartista británicu | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10642 | [[Ficheru:Lauren Price in 2021.png|center|128px]] | ''[[:d:Q16863591|Lauren Price]]'' | boxeadora galesa | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10643 | [[Ficheru:Dave Smith NRL.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16885739|David Smith]]'' | | 1950 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10644 | | ''[[:d:Q16898435|Annabelle Despard]]'' | poeta noruega | 1943 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10645 | | ''[[:d:Q16931125|Emma Manners, Duchess of Rutland]]'' | agricultora galesa | 1963 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 10646 | | ''[[:d:Q16976371|Benjamin Davies]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10647 | | ''[[:d:Q16982750|Griffith George]]'' | | 1847 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10648 | [[Ficheru:Caleb McDuff - Deaf Go Kart Racer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16985888|Caleb McDuff]]'' | pilotu de carreres británicu | 2008 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10649 | | ''[[:d:Q16988006|Christopher Painter]]'' | compositor británicu | 1962 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10650 | [[Ficheru:Archbishop of Canterbury with military chaplains (Jonathan Woodhouse cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16988285|Jonathan Woodhouse]]'' | | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10651 | | ''[[:d:Q17016985|Patricia Wiltshire]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q1376956|Gwent]]'' |- | style='text-align:right'| 10652 | | ''[[:d:Q17020826|Simon Williams]]'' | historietista galés | 1973 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10653 | [[Ficheru:Brynmor Evans (MDG).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17058143|Brynmor Evans]]'' | políticu noruegu | 1972 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10654 | | ''[[:d:Q17130218|Toni Murray]]'' | | 1992 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10655 | [[Ficheru:Georgia Ruth (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17151106|Georgia Ruth]]'' | cantante británica | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10656 | | ''[[:d:Q17159675|Celyn Jones]]'' | actor británicu | 1979 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10657 | | ''[[:d:Q17198217|John Bryan Evans]]'' | | 1980 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10658 | | ''[[:d:Q17198796|Kevin Thomas]]'' | xugador de dardos galés | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10659 | | ''[[:d:Q17306402|Michael Price]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10660 | | ''[[:d:Q17361343|Alan James]]'' | | 1933 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10661 | [[Ficheru:Eglwys y Santes Julitta St Julitta's Church, Capel Curig 32.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q17377054|Curig]]'' | sacerdote galés | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10662 | [[Ficheru:2025-04-03 Premier League Darts Berlin 2025 by Sandro Halank–167.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17386578|Gerwyn Price]]'' | xugador de dardos galés | 1985 | | ''[[:d:Q6770972|Markham]]'' |- | style='text-align:right'| 10663 | [[Ficheru:Deanofbreconshackerley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17402905|Paul Shackerley]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 10664 | [[Ficheru:2019 Tour of Austria – 3rd stage 20190608 (02).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17403332|Scott Davies]]'' | ciclista británicu | 1995 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10665 | [[Ficheru:Jamie Lucas at Bristol Rovers in 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17403531|Jamie Lucas]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10666 | | ''[[:d:Q17418382|Phil Basey]]'' | | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10667 | | ''[[:d:Q17418759|Calum Jarvis]]'' | nadador británicu | 1992 | | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 10668 | | ''[[:d:Q17449785|Angel Romaeo]]'' | ximnasta artística galesa | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10669 | | ''[[:d:Q17449824|Raer Theaker]]'' | ximnasta artística galesa | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10670 | [[Ficheru:Eglwys Sant Dogfan, Church of St Dogfan, Llanrhaeadr-ym-Mochnant, Powys 23.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q17479557|Dogfan]]'' | monxu galés | 500 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10671 | | ''[[:d:Q17479587|Gwrddelw]]'' | | | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 10672 | | ''[[:d:Q17492322|Ashley Williams]]'' | boxeador galés | 1991 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10673 | | ''[[:d:Q17496545|Dyddgu Hywel]]'' | | 1989 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10674 | [[Ficheru:Penmachno Parish Church - geograph.org.uk - 756583.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17509327|Tudclyd]]'' | | 501 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10675 | | ''[[:d:Q17517040|Daniel Kyriakides]]'' | | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10676 | [[Ficheru:Maria Leijerstam.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q17578075|Maria Leijerstam]]'' | | 1978 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10677 | [[Ficheru:Rachel-musson DSC08626.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17591287|Rachel Musson]]'' | saxofonista británica | 2000 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10678 | | ''[[:d:Q17612657|Sophie Moulds]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 10679 | | ''[[:d:Q17661439|Mali Morris]]'' | artista británica | 1945 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10680 | | ''[[:d:Q17715103|Lloyd Handley]]'' | | 1987 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10681 | | ''[[:d:Q17984369|Aerdeyrn]]'' | | 600 | | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 10682 | [[Ficheru:Well, Ffynnon Gwynydd, Glasbury - geograph.org.uk - 61678.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17984465|Cynidr]]'' | | 501 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10683 | | ''[[:d:Q18003113|Rhisiart Tal-e-bot]]'' | | 1975 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10684 | [[Ficheru:Amelia Womack, 2014 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18016151|Amelia Womack]]'' | política galesa | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10685 | | ''[[:d:Q18043654|James Benjamin]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10686 | [[Ficheru:Thomas James 26122024 (3).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18044237|Thomas James]]'' | futbolista británicu | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10687 | | ''[[:d:Q18044286|Dorian Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10688 | | ''[[:d:Q18044288|Joe Jones]]'' | ciclista canadianu | 1944 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10689 | | ''[[:d:Q18044791|Scott Matthews]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10690 | | ''[[:d:Q18045036|Tyler Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10691 | | ''[[:d:Q18045213|Angus O'Brien]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 10692 | | ''[[:d:Q18045430|Rhys Pugsley]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10693 | | ''[[:d:Q18062133|Ashton Hewitt]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10694 | [[Ficheru:Caryl Parry Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18108230|Caryl Parry Jones]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]'' |- | style='text-align:right'| 10695 | | ''[[:d:Q18109251|Jack Thomas]]'' | nadador británicu | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10696 | [[Ficheru:Jordan Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18122000|Jordan Williams]]'' | futbolista británicu (1995-) | 1995 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10697 | [[Ficheru:Aaron Collins Bristol Rovers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18125441|Aaron Collins]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10698 | [[Ficheru:ChristianDoidge.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18125528|Christian Doidge]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10699 | | ''[[:d:Q18127948|Josh Sheehan]]'' | futbolista británicu | 1995 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10700 | | ''[[:d:Q18129138|Jim Williams]]'' | xugador de dardos galés | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10701 | | ''[[:d:Q18162186|Scott Tancock]]'' | futbolista británicu | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10702 | | ''[[:d:Q18162727|Mike Williams]]'' | periodista galés | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10703 | | ''[[:d:Q18166244|Brenda Wilson]]'' | | 1959 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10704 | | ''[[:d:Q18169400|Regan Poole]]'' | futbolista británicu | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10705 | [[Ficheru:Dan Hanford 19-09-2015 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18206315|Dan Hanford]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10706 | | ''[[:d:Q18217120|Natalie Powell]]'' | yudoca galesa | 1990 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 10707 | | ''[[:d:Q18221060|Robert D. Anderson]]'' | historiador británicu | 1942 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10708 | [[Ficheru:Joe Cordina (2016).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18330912|Joe Cordina]]'' | boxeador galés | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10709 | | ''[[:d:Q18331849|Nathan Thorley]]'' | boxeador galés | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10710 | [[Ficheru:Leigh jones hong kong rugby head coach 20170506.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18340098|Leigh Jones]]'' | entrenador galés | 1959 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 10711 | | ''[[:d:Q18341833|Kyle Rees]]'' | actor británicu | 1988 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10712 | | ''[[:d:Q18350944|Aled Richards]]'' | batería galés | 1969 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10713 | | ''[[:d:Q18352539|Marc Wyatt]]'' | deportista galés | 1977 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10714 | [[Ficheru:Nicky Smith 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18353250|Nicky Smith]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10715 | | ''[[:d:Q18358867|James Thomas]]'' | | 1918 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10716 | | ''[[:d:Q18385698|Jonathan Tomlinson]]'' | | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10717 | | ''[[:d:Q18387151|Paul Taylor]]'' | deportista galés | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10718 | | ''[[:d:Q18526703|Caradog ab Iestyn]]'' | hacendado galés | 1050 | | ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]'' |- | style='text-align:right'| 10719 | | ''[[:d:Q18535410|Aled Islwyn]]'' | traductor galés | 1953 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10720 | | ''[[:d:Q18535435|Angharad Rhiannon Davies]]'' | llocutora radiofónica británica | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10721 | | ''[[:d:Q18535440|Alistair James]]'' | músicu galés | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10722 | | ''[[:d:Q18535445|Dafydd Andrews]]'' | | | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10723 | | ''[[:d:Q18535453|Aled ap Dafydd]]'' | periodista galés | 1979 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10724 | | ''[[:d:Q18535458|Menna Baines]]'' | | 1965 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10725 | | ''[[:d:Q18535489|Siôn Cadwaladr]]'' | poeta galés | 1800 | | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 10726 | | ''[[:d:Q18535497|Toni Caroll]]'' | actriz galesa | 1949 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 10727 | [[Ficheru:Eglwys Llangelynnin Conwy 31.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18535501|Celynnin]]'' | monxu galés | 500 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10728 | | ''[[:d:Q18535514|Clydog]]'' | santu galés | 800 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10729 | | ''[[:d:Q18535527|Ceri Cunnington]]'' | | 1976 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 10730 | [[Ficheru:St Cynhafal's Church - geograph.org.uk - 135338.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535538|Cynhafal]]'' | | | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 10731 | [[Ficheru:Eglwys Sant Cynhaiarn St Cynhaearn's Church, Ynyscynhaearn, Gwynedd North Wales 05.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18535539|Cynhaiarn]]'' | | 700 | | ''[[:d:Q19871789|Caereinion]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10732 | | ''[[:d:Q18535553|Siân Melangell Dafydd]]'' | | 1977 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 10733 | | ''[[:d:Q18535558|Nicholas Daniels]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 10734 | | ''[[:d:Q18535567|Jason Walford Davies]]'' | | 1971 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10735 | | ''[[:d:Q18535565|Glan Davies]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 10736 | | ''[[:d:Q18535590|Lyn Ebenezer]]'' | | 1939 | | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 10737 | | ''[[:d:Q18535597|Sonia Edwards]]'' | escritora galesa | 1961 | | ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]'' |- | style='text-align:right'| 10738 | | ''[[:d:Q18535610|Tony Etoria]]'' | | 1954 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10739 | | ''[[:d:Q18535609|John Emyr]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 10740 | | ''[[:d:Q18535617|Meirion Evans]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 10741 | [[Ficheru:Heledd Fychan AS-MS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535625|Heledd Fychan]]'' | política galesa | 1980 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10742 | | ''[[:d:Q18535630|Ffion Dafis]]'' | actriz británica | 1971 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10743 | | ''[[:d:Q18535635|Beti George]]'' | periodista galesa | 1939 | | ''[[:d:Q15987290|Coed-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 10744 | [[Ficheru:Hywel Griffiths.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18535643|Hywel Griffiths]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q18378847|Glangwili General Hospital]]'' |- | style='text-align:right'| 10745 | [[Ficheru:Eglwys Fihangel Sant Saint Michaels Church Betws-y-Coed Conwy Gwynedd Cymru Wales 42.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18535647|Gruffudd ap Dafydd Goch]]'' | | 1400 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10746 | | ''[[:d:Q18535656|Robat Gruffudd]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 10747 | | ''[[:d:Q18535665|Gwenfaen]]'' | | 600 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10748 | | ''[[:d:Q18535672|Gwyddelan]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10749 | | ''[[:d:Q18535681|Rheinallt ap Gwynedd]]'' | | 1975 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 10750 | | ''[[:d:Q18535686|Helen Aileen Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10751 | | ''[[:d:Q18535701|Meirion MacIntyre Huws]]'' | | 1963 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10752 | | ''[[:d:Q18535713|Ifan Huw Dafydd]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 10753 | | ''[[:d:Q18535718|Meleri Wyn James]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 10754 | | ''[[:d:Q18535746|Hefin Jones]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 10755 | | ''[[:d:Q18535763|Lee Haven-Jones]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 10756 | | ''[[:d:Q18535760|Aneirin Karadog]]'' | poeta galés | 1982 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10757 | | ''[[:d:Q18535769|Doreen Lewis]]'' | | 1953 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10758 | [[Ficheru:Dewi Llwyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535785|Dewi Llwyd]]'' | periodista británicu | 1954 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10759 | | ''[[:d:Q18535794|John-Paul Macleod]]'' | actor británicu | 1986 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10760 | | ''[[:d:Q18535807|Dyl Mei]]'' | | | | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 10761 | | ''[[:d:Q18535808|Meinir Jones]]'' | presentadora de televisión británica | 1985 | | ''[[:d:Q13126547|Capel Isaac]]'' |- | style='text-align:right'| 10762 | | ''[[:d:Q18535819|Lowri Morgan]]'' | | 1975 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 10763 | | ''[[:d:Q18535817|Elin Llwyd Morgan]]'' | | | | ''[[:d:Q17323496|Cefn-bryn-brain]]'' |- | style='text-align:right'| 10764 | | ''[[:d:Q18535825|Mr Huw]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10765 | | ''[[:d:Q18535858|Gerallt Pennant]]'' | llocutor radiofónicu galés | 1960 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10766 | | ''[[:d:Q18535866|Arwel Gruffydd]]'' | actor galés | 1967 | | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 10767 | | ''[[:d:Q18535875|Dewi Prysor]]'' | | 1967 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 10768 | [[Ficheru:Golygathon Wicipop Prifysgol Bangor Wicipop Editathon 2017 04.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535877|Pwyll ap Siôn]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 10769 | | ''[[:d:Q18535900|Bethan Rhys Roberts]]'' | periodista británica | 1968 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10770 | | ''[[:d:Q18535901|Cefin Roberts]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 10771 | | ''[[:d:Q18535906|Lleucu Roberts]]'' | | 1964 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10772 | [[Ficheru:Manon Steffan Ros (33218890640) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535914|Manon Steffan Ros]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q20593646|Llanddeiniol]]'' |- | style='text-align:right'| 10773 | | ''[[:d:Q18535925|Rhuddlad]]'' | | 500 | | ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]'' |- | style='text-align:right'| 10774 | | ''[[:d:Q18535979|Emily Tucker]]'' | actriz galesa | 1991 | | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 10775 | | ''[[:d:Q18536008|Hugh Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 10776 | | ''[[:d:Q18536012|John Ellis Williams]]'' | | 1872 | | ''[[:d:Q3400141|Morfa Nefyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10777 | | ''[[:d:Q18536058|Cadfarch]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10778 | [[Ficheru:Professor Laura McAllister (8552094408) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18545621|Laura McAllister]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10779 | | ''[[:d:Q18576042|Dorcas Erbery]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10780 | | ''[[:d:Q18588247|Bryan Parry]]'' | actor británicu | 1992 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10781 | [[Ficheru:Saint Aelhaiarn.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18593818|Aelhaearn]]'' | santu patrón galés | | | [[Reinu de Powys]]<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10782 | | ''[[:d:Q18601440|Merlin James]]'' | | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10783 | | ''[[:d:Q18612371|Judith Phillips]]'' | académica galesa | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10784 | | ''[[:d:Q18624411|Gavin Jones]]'' | xugador de squash británicu | 1980 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10785 | [[Ficheru:Robert Jones (Welsh composer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18630239|Robert Jones]]'' | | 1945 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 10786 | | ''[[:d:Q18637292|Joe Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10787 | | ''[[:d:Q18637509|Emily Kagan]]'' | lluchadora d&#39;artes marciales mestes galesa | 1981 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10788 | | ''[[:d:Q18637863|Dewi Penrhyn Jones]]'' | xugador de críquet británicu | 1994 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10789 | | ''[[:d:Q18640327|Gerry Humphreys]]'' | futbolista británicu | 1946 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 10790 | | ''[[:d:Q18646602|Wendell Morgan]]'' | futbolista británicu | 1935 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 10791 | [[Ficheru:Daniel Hickey.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18657319|Daniel Hickey]]'' | | 1869 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10792 | [[Ficheru:Alize Mounter (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18683953|Alize Lily Mounter]]'' | | 1988 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10793 | | ''[[:d:Q18688008|Iori Jenkins]]'' | | 1959 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10794 | [[Ficheru:Sant Ilar (st ilar) ('St Hilary's Church' is NEVER used), Llanilar, Aberystwyth, Ceredigion, Cymru 68.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18691847|Saint Ilar]]'' | monxu galés | 600 | | ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 10795 | | ''[[:d:Q18719315|Michael Brown]]'' | futbolista británicu | 1951 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10796 | | ''[[:d:Q18719387|Jonathan Edwards]]'' | | 1979 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10797 | | ''[[:d:Q18730245|Efa ferch Maredudd]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10798 | | ''[[:d:Q18737042|David Pugh]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q6770972|Markham]]'' |- | style='text-align:right'| 10799 | [[Ficheru:Mark Andrews at Smash Nov 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18763812|Mark Andrews]]'' | lluchador británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10800 | | ''[[:d:Q18763900|Kieran Bull]]'' | xugador de críquet galés | 1995 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10801 | [[Ficheru:1 19 Aneurin Donald.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18764018|Aneurin Donald]]'' | xugador de críquet galés | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10802 | | ''[[:d:Q18764163|John Price]]'' | comentarista deportivu británicu | 1960 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10803 | | ''[[:d:Q18815948|Arthur Isaac]]'' | | 1902 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10804 | | ''[[:d:Q18921907|Gavin Hitchings]]'' | artista neozelandés | 1937 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10805 | | ''[[:d:Q19202498|Bob Shaw]]'' | vallista galés | 1932 | | ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]'' |- | style='text-align:right'| 10806 | | ''[[:d:Q19276832|Keith Palmer]]'' | empresariu británicu | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10807 | [[Ficheru:Danny Ward 2014 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19281946|Danny Ward]]'' | futbolista británicu (1993-) | 1993 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10808 | | ''[[:d:Q19282249|Catherine Williamson]]'' | ciclista británica | 1982 | | [[Gran Bretaña]]<br/>''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10809 | | ''[[:d:Q19518803|Bethan Witcomb]]'' | actriz galesa | | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 10810 | | ''[[:d:Q19519776|Nigel Williams]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10811 | | ''[[:d:Q19519831|Max Clark]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10812 | | ''[[:d:Q19519921|Jenny Hawkins]]'' | | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10813 | | ''[[:d:Q19560518|Natalie Fryde]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10814 | | ''[[:d:Q19560780|Harold Hughes]]'' | | 1902 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10815 | | ''[[:d:Q19578070|Laura Thomas]]'' | | 1985 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10816 | | ''[[:d:Q19578254|Liam Williams]]'' | boxeador galés | 1992 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10817 | | ''[[:d:Q19578296|Viv Woodward]]'' | futbolista británicu | 1914 | | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 10818 | [[Ficheru:Nigel Haworth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19585743|Nigel Haworth]]'' | políticu galés | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10819 | | ''[[:d:Q19600732|Clydai ach Brychan]]'' | santa galesa galesa | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 10820 | | ''[[:d:Q19629034|Simon Armstrong]]'' | actor británicu | 2000 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10821 | | ''[[:d:Q19630379|Glynn Croudace]]'' | escritora de ficción de detectives galesa | 1917 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 10822 | [[Ficheru:Frances Donovan 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19650365|Frances Donovan]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10823 | | ''[[:d:Q19661146|Wynne Richards]]'' | | 1950 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10824 | | ''[[:d:Q19662539|Sue Jones]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10825 | | ''[[:d:Q19663103|Greg Hill]]'' | poeta británicu | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10826 | | ''[[:d:Q19664267|Rachel Johncock]]'' | atleta británica | 1993 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10827 | | ''[[:d:Q19665598|Alex Jeffries]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10828 | | ''[[:d:Q19665984|Gyllian Raby]]'' | novelista canadiana | 1959 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10829 | [[Ficheru:Business of Software - Rory Sutherland.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19666293|Rory Sutherland]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q6661096|Llanbadoc]]'' |- | style='text-align:right'| 10830 | | ''[[:d:Q19666470|Nicky Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10831 | | ''[[:d:Q19666871|Kevin Moseley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1963 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10832 | | ''[[:d:Q19668085|Liam Shephard]]'' | futbolista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 10833 | [[Ficheru:Nick Salapatas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19668376|Nick Salapatas]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10834 | | ''[[:d:Q19840274|Rhodri Jones]]'' | fotógrafu galés | 1963 | | ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]'' |- | style='text-align:right'| 10835 | | ''[[:d:Q19848670|Chalkie Davies]]'' | fotógrafu galés | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10836 | | ''[[:d:Q19870710|Alun Anderson]]'' | escritor británicu | 1948 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10837 | | ''[[:d:Q19872799|Rod Duncan]]'' | escritor galés | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10838 | | ''[[:d:Q19873847|Ian Hamer]]'' | atleta galés | 1965 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10839 | [[Ficheru:Owain Jones footballer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19874739|Owain Jones]]'' | futbolista británicu | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10840 | | ''[[:d:Q19895893|Betsan Llwyd]]'' | actriz británica | 1959 | | ''[[:d:Q7605133|Staylittle]]'' |- | style='text-align:right'| 10841 | [[Ficheru:Ross at Wakles Comic Con 2015.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q19899726|Ross O'Hennessy]]'' | actor británicu | 1974 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10842 | | ''[[:d:Q19903914|Cynan Jones]]'' | | 1975 | | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 10843 | [[Ficheru:Sian Gibson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19904075|Sian Gibson]]'' | | 1976 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 10844 | | ''[[:d:Q19904139|Jason Greenslade]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 10845 | | ''[[:d:Q19945904|Bryn Markham-Jones]]'' | árbitru de fútbol británicu | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10846 | [[Ficheru:Official portrait of Chris Davies crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19957299|Chris Davies]]'' | políticu galés | 1967 | | ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]'' |- | style='text-align:right'| 10847 | [[Ficheru:Official portrait of Dr James Davies MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19957303|James Davies]]'' | políticu galés | 1980 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10848 | [[Ficheru:Official portrait of Carolyn Harris MP, 2025 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19958026|Carolyn Harris]]'' | política británica | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10849 | [[Ficheru:Janet Owart.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19958045|Janet Haworth]]'' | política galesa | | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 10850 | [[Ficheru:Official portrait of Simon Hoare (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19958093|Simon Hoare]]'' | políticu británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10851 | [[Ficheru:Lateysha Grace at the National Television Awards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19968719|Lateysha Grace]]'' | cantante galesa | 1992 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10852 | | ''[[:d:Q20007832|Leondre Devries]]'' | cantante británicu | 2000 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10853 | | ''[[:d:Q20022443|Mark Bennett]]'' | xugador de rugbi union galés | 1969 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10854 | | ''[[:d:Q20022497|Simon Hill]]'' | | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10855 | | ''[[:d:Q20055587|Sioned Wiliam]]'' | | 1961 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10856 | | ''[[:d:Q20089033|David Braid]]'' | compositor galés | 1970 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10857 | [[Ficheru:Gareth Allen PHC 2015-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20090102|Gareth Allen]]'' | xugador de snooker galés | 1988 | | ''[[:d:Q2364012|Mynydd Isa]]'' |- | style='text-align:right'| 10858 | [[Ficheru:Shift Exhibition pic.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q20090668|Chris Tally Evans]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10859 | | ''[[:d:Q20090820|Ollie Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10860 | | ''[[:d:Q20109582|Penelope Evans]]'' | escritora de ficción de detectives británica | 1959 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10861 | | ''[[:d:Q20127986|Kyle Patten]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10862 | [[Ficheru:Official portrait of Jo Stevens MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20128115|Jo Stevens]]'' | política galesa | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10863 | | ''[[:d:Q20497707|Emlyn Rees]]'' | escritor británicu | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10864 | [[Ficheru:Elinor Crawley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20534916|Elinor Crawley]]'' | actriz galesa | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10865 | | ''[[:d:Q20558011|Aeryn Jones]]'' | | 1939 | | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 10866 | | ''[[:d:Q20558076|Angharad Llwyd-Jones]]'' | escritora británica | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10867 | | ''[[:d:Q20558096|Angharad Puw Davies]]'' | autora británica | | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 10868 | | ''[[:d:Q20558342|Alice E. Williams]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10869 | | ''[[:d:Q20558419|Alun Guy]]'' | | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10870 | | ''[[:d:Q20558440|Alun Ifans]]'' | | | | ''[[:d:Q107032917|Sarn-bach]]'' |- | style='text-align:right'| 10871 | | ''[[:d:Q20558530|Alwyn Humphreys]]'' | escritor británicu | 1944 | | ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 10872 | | ''[[:d:Q20559469|Dyfnwal ap Arthwyr]]'' | | | | ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 10873 | | ''[[:d:Q20560367|Androw Bennett]]'' | | 1946 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10874 | | ''[[:d:Q20560477|Bethan Marlow]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q3402550|Bethel]]'' |- | style='text-align:right'| 10875 | | ''[[:d:Q20560688|Bleddyn Owen Huws]]'' | | | | ''[[:d:Q1964775|Nantlle Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 10876 | | ''[[:d:Q20562825|Eurig Salisbury]]'' | poeta británicu | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10877 | | ''[[:d:Q20562948|Lleuwen Steffan]]'' | cantante británica | 1979 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10878 | | ''[[:d:Q20564992|Ceri Dupree]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 10879 | | ''[[:d:Q20567154|John Rowlands]]'' | políticu británicu | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10880 | | ''[[:d:Q20567225|Ann Pierce Jones]]'' | autora británica | | | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 10881 | | ''[[:d:Q20568764|Beryl Stafford Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 10882 | [[Ficheru:Celtic Knot Conference, July 2017 (14) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20569630|Gareth Morlais]]'' | | | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 10883 | [[Ficheru:Siân Gwenllian AM (28092344141).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20570139|Sian Gwenllian]]'' | política británica | 1956 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10884 | | ''[[:d:Q20630509|Anthony Lyn]]'' | direutor de teatru galés | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10885 | [[Ficheru:H. Hawkline.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20638115|H. Hawkline]]'' | actor galés | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10886 | | ''[[:d:Q20638154|Rhisiart Iorwerth]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 10887 | [[Ficheru:20150922 1826 W AUT WAL 3974.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20641048|Nia Jones]]'' | futbolista galesa | 1992 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10888 | | ''[[:d:Q20641505|George Smith]]'' | futbolista británicu | 1910 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 10889 | [[Ficheru:Official portrait of Gerald Jones MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20647531|Gerald Jones]]'' | políticu galés | 1970 | | ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 10890 | [[Ficheru:Official portrait of Craig Williams MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20647978|Craig Williams]]'' | políticu británicu | 1985 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 10891 | [[Ficheru:Official portrait of Christina Rees crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20648332|Christina Rees]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10892 | [[Ficheru:Official portrait of Nick Thomas-Symonds MP (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20648913|Nick Thomas-Symonds]]'' | políticu británicu | 1980 | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 10893 | | ''[[:d:Q20651182|David Morris]]'' | | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10894 | | ''[[:d:Q20684269|Terry Jones]]'' | | 1945 | | [[Northampton]]<br/>[[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 10895 | | ''[[:d:Q20707550|Jack Murphy]]'' | xugador de críquet galés | 1995 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10896 | | ''[[:d:Q20707929|Jeremy Lawlor]]'' | xugador de críquet galés | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10897 | [[Ficheru:Duane Jones PHC 2015-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20713162|Duane Jones]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 10898 | | ''[[:d:Q20713565|Rory Thornton]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10899 | | ''[[:d:Q20714025|Javan Sebastian]]'' | | 1994 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10900 | | ''[[:d:Q20732632|Arthur Jones]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q6661405|Llangadwaladr]]'' |- | style='text-align:right'| 10901 | | ''[[:d:Q20732663|William Birchinshaw]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10902 | | ''[[:d:Q20732678|Cadwaladr Davies]]'' | | 1704 | | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 10903 | | ''[[:d:Q20732683|Cadwgan Delynor]]'' | | 1400 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10904 | | ''[[:d:Q20732684|Cadwgan Ffôl]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10905 | | ''[[:d:Q20732734|Dafydd ap Phylip ap Rhys]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10906 | | ''[[:d:Q20732732|Dafydd ap Maredudd ap Tudur]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10907 | | ''[[:d:Q20732927|Edward Cadwaladr]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10908 | | ''[[:d:Q20732994|Ellis Cadwaladr]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10909 | | ''[[:d:Q20732999|Ellis Lewis]]'' | | | | ''[[:d:Q20595287|Llwyn-Gwern]]'' |- | style='text-align:right'| 10910 | | ''[[:d:Q20733184|Hugh Bulkeley]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10911 | | ''[[:d:Q20733219|Huw ap Morus]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10912 | | ''[[:d:Q20733217|Huw ap Dafydd]]'' | poeta galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10913 | | ''[[:d:Q20733220|Huw ap Rhisiart ap Dafydd]]'' | poeta galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10914 | | ''[[:d:Q20734421|Thomas Blayney]]'' | | 1785 | | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 10915 | | ''[[:d:Q20734505|Thomas Meredith]]'' | | | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 10916 | | ''[[:d:Q20740720|Jamie Clarke]]'' | xugador de snooker británicu | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10917 | [[Ficheru:Composer Julian Philips.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20744651|Julian Philips]]'' | | 1969 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10918 | | ''[[:d:Q20746350|Sarah Vine]]'' | periodista galesa | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10919 | | ''[[:d:Q20748859|Margaret Thomas]]'' | escritora d&#39;himnos galesa | 1779 | | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 10920 | | ''[[:d:Q20751801|Edward Evans]]'' | | 1582 | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 10921 | | ''[[:d:Q20796502|John Doyle]]'' | | 1968 | | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 10922 | | ''[[:d:Q20804702|Evan Williams]]'' | | 1706 | | ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 10923 | [[Ficheru:Scott barrow york city 2021-22.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20806930|Scott Barrow]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10924 | | ''[[:d:Q20858102|John McGrath]]'' | direutor artísticu galés | 1962 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 10925 | | ''[[:d:Q20864810|Richard Rees]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10926 | | ''[[:d:Q20871825|Joseph Devries]]'' | cantante británicu | 1994 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10927 | | ''[[:d:Q20876607|David Carpanini]]'' | | 1946 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10928 | | ''[[:d:Q20878085|Ryan Broom]]'' | futbolista británicu | 1996 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10929 | | ''[[:d:Q20878155|Dafydd Jones]]'' | futbolista británicu | 1998 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10930 | [[Ficheru:Connor Roberts (footballer, born 1995), cropped image, Turkey vs Wales EURO 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20878221|Connor Roberts]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10931 | [[Ficheru:Rick Smith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20878239|Rick Smith]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 10932 | [[Ficheru:Josh Yorwerth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20878285|Josh Yorwerth]]'' | futbolista británicu | 1995 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10933 | | ''[[:d:Q20900626|Drew Sherman]]'' | | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10934 | | ''[[:d:Q20949696|Cynon]]'' | | | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 10935 | | ''[[:d:Q20955871|Huw M.]]'' | compositor galés | 1953 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10936 | | ''[[:d:Q20979145|Alex Samuel]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10937 | | ''[[:d:Q21004948|Lewis Bamford]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10938 | | ''[[:d:Q21005409|Colin Roscoe]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 10939 | | ''[[:d:Q21005591|Anne Denholm]]'' | | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10940 | | ''[[:d:Q21005762|Rob Evans]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10941 | [[Ficheru:Dylan Wiliam LISE2006 podium.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21030583|Dylan Wiliam]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10942 | [[Ficheru:Alexa Davies on MTV International.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21030581|Alexa Davies]]'' | actriz británica | 1995 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 10943 | [[Ficheru:Richard Owain Roberts.png|center|128px]] | ''[[:d:Q21030612|Richard Owain Roberts]]'' | escritor británicu | 1982 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10944 | [[Ficheru:2 02 Phil Salt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21030613|Philip Salt]]'' | xugador de críquet británicu | 1996 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 10945 | | ''[[:d:Q21030620|Stephen Thomas]]'' | regatista galés | 1977 | | ''[[:d:Q7080138|Ogmore Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 10946 | | ''[[:d:Q21032001|Peter Rudeforth]]'' | trompetista galés | 1963 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10947 | [[Ficheru:Professor Roger Matthews in October 2019, a workshop in Sulaymaniyah, Iraq.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21062381|Roger Matthews]]'' | profesor universitariu galés | 1954 | | [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 10948 | [[Ficheru:ProtheroeMatt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21064622|Matt Protheroe]]'' | deportista galés | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10949 | | ''[[:d:Q21066421|Lara Stephen]]'' | | 1993 | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 10950 | | ''[[:d:Q21165576|John Aggleton]]'' | | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10951 | | ''[[:d:Q21181195|Nicholas Harrhy]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10952 | [[Ficheru:Tal dan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21284652|Tal Dunne]]'' | xugador de baloncestu israelín | 1987 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10953 | [[Ficheru:Paul Emanuelli.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21284929|Paul Emanuelli]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1984 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10954 | | ''[[:d:Q21285653|Geraint Walsh]]'' | deportista galés | 1988 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10955 | | ''[[:d:Q21294997|Hayley Smith]]'' | | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10956 | | ''[[:d:Q21453970|Liam Hanley]]'' | pintor británicu | 1933 | | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 10957 | | ''[[:d:Q21455479|Roy Slade]]'' | | 1933 | | [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 10958 | [[Ficheru:Manon Awst portrait 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21455692|Manon Awst]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10959 | | ''[[:d:Q21455918|Sally Moore]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10960 | | ''[[:d:Q21456698|Andrzej Jackowski]]'' | pintor británicu | 1947 | | ''[[:d:Q3402867|Penley]]'' |- | style='text-align:right'| 10961 | | ''[[:d:Q21457000|Elinor Evans]]'' | pintora galesa | 1982 | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 10962 | | ''[[:d:Q21457350|James Malcolm Rielly]]'' | pintor galés | 1956 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10963 | | ''[[:d:Q21457627|Elwyn Ioan]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q16007333|Pen-bont-rhyd-y-beddau]]'' |- | style='text-align:right'| 10964 | | ''[[:d:Q21458001|Emrys Parry]]'' | | 1941 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10965 | | ''[[:d:Q21461712|John Harvey]]'' | pintor galés | 1959 | | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 10966 | | ''[[:d:Q21462444|Paul Brewer]]'' | pintor británicu | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10967 | | ''[[:d:Q21464075|Cherry Pickles]]'' | pintora británica | 1950 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10968 | | ''[[:d:Q21464870|Glyn Jones]]'' | pintor británicu | 1936 | | ''[[:d:Q62429|Tynewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 10969 | | ''[[:d:Q21465832|Gwyn Evans]]'' | | 1931 | | ''[[:d:Q5530463|Gelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10970 | | ''[[:d:Q21466186|D. Alun Evans]]'' | | 1945 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10971 | | ''[[:d:Q21466631|Keith Bowen]]'' | pintor británicu | 1950 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10972 | | ''[[:d:Q21466820|Richard O'Connell]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 10973 | | ''[[:d:Q21466996|Wynn Jones]]'' | pintor británicu | 1939 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10974 | | ''[[:d:Q21474189|Dafydd Hellard]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1985 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10975 | | ''[[:d:Q21481534|John Williams]]'' | novelista galés | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10976 | | ''[[:d:Q21521789|John Neilson]]'' | músicu galés | 1959 | | ''[[:d:Q6661768|Llansilin]]'' |- | style='text-align:right'| 10977 | [[Ficheru:Parêd Gŵyl Dewi Aberystwyth 2023 - Wynne Melville Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21521815|Wynne Melville Jones]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 10978 | [[Ficheru:Simple Minds - 2018173231123 2018-06-22 Rock the Ring - 1D X MK II - 2684 - B70I0818.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21585387|The Anchoress]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 10979 | [[Ficheru:Adam Beard 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21620859|Adam Beard]]'' | deportista galés | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10980 | | ''[[:d:Q21620926|Will Boyde]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 10981 | | ''[[:d:Q21621069|Jack Condy]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]'' |- | style='text-align:right'| 10982 | | ''[[:d:Q21621139|James Davies]]'' | | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10983 | | ''[[:d:Q21621193|Dion Donohue]]'' | futbolista británicu | 1993 | | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 10984 | [[Ficheru:20260314 184512 Ryan Elias 2026 Six Nations Wales vs Italy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21621239|Ryan Elias]]'' | | 1995 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10985 | [[Ficheru:Jarrod Evans 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21621263|Jarrod Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10986 | | ''[[:d:Q21621266|Steffan Evans]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10987 | | ''[[:d:Q21621265|Lloyd Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10988 | [[Ficheru:Wyn Jones March 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21621405|Wyn Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 10989 | | ''[[:d:Q21621506|Steffan Hughes]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10990 | | ''[[:d:Q21621505|Rhodri Hughes]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10991 | | ''[[:d:Q21621582|Ellis Jenkins]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10992 | | ''[[:d:Q21621583|Owen Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 10993 | | ''[[:d:Q21621580|Aled Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10994 | | ''[[:d:Q21621611|Dan Jones]]'' | | 1996 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10995 | | ''[[:d:Q21621827|Ethan Lewis]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10996 | [[Ficheru:Dillon Lewis 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21621825|Dillon Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10997 | | ''[[:d:Q21621829|Josh Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10998 | | ''[[:d:Q21622160|Torin Myhill]]'' | | 1995 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 10999 | | ''[[:d:Q21622199|Ioan Nicholas]]'' | | 1998 | | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 11000 | | ''[[:d:Q21622291|Scott Otten]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11001 | | ''[[:d:Q21622371|Tom Phillips]]'' | | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11002 | | ''[[:d:Q21622500|Lewis Rawlins]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11003 | | ''[[:d:Q21622920|Garyn Smith]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11004 | | ''[[:d:Q21622991|Aled Summerhill]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1994 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11005 | | ''[[:d:Q21622998|Dan Suter]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11006 | [[Ficheru:Gareth Thomas (ospreys) 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21623095|Gareth Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1993 | | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11007 | [[Ficheru:Owen Watkin RWC 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21623285|Owen Watkin]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11008 | [[Ficheru:Tomos Williams 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21623324|Tomos Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1995 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 11009 | | ''[[:d:Q21642411|Hannah Daniel]]'' | actriz galesa | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11010 | [[Ficheru:Gem Hallett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21642535|Gemma Hallett]]'' | | 1981 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11011 | [[Ficheru:Jordan Evans.png|center|128px]] | ''[[:d:Q21716254|Jordan Evans]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11012 | | ''[[:d:Q21754193|Jacob Ifan]]'' | actor británicu | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11013 | | ''[[:d:Q21857916|Roger Hackney]]'' | deportista galés | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11014 | [[Ficheru:Stephen Williams, 2023 Paris-Nice.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21899385|Stephen Williams]]'' | ciclista británicu | 1996 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11015 | | ''[[:d:Q21932066|Dean Reynolds]]'' | | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11016 | | ''[[:d:Q21933272|Alex Lynch]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 11017 | | ''[[:d:Q21954811|Morgan Evans]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1992 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11018 | [[Ficheru:Anwen Butten.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q21964342|Anwen Butten]]'' | | 1972 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11019 | | ''[[:d:Q21964937|Sean Holley]]'' | | 1970 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11020 | | ''[[:d:Q21999572|Robert Nisbet]]'' | escritor galés | 1941 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11021 | | ''[[:d:Q21999672|Kevin Hopkins]]'' | entrenador de rugbi a 15 galés | 1961 | | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 11022 | | ''[[:d:Q21999689|Carl Llewellyn]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11023 | | ''[[:d:Q21999695|Nigel Meek]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 11024 | | ''[[:d:Q21999708|Joseph Owens]]'' | | 1878 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11025 | | ''[[:d:Q21999727|Dick Roberts]]'' | | 1891 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 11026 | | ''[[:d:Q21999735|Cyril Smith]]'' | | 1893 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 11027 | | ''[[:d:Q22007406|John Pettigrew]]'' | | 1968 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11028 | [[Ficheru:Richard Lewis in 2018.png|center|128px]] | ''[[:d:Q22097933|Richard Lewis]]'' | | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11029 | | ''[[:d:Q22097945|Darril Williams]]'' | | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11030 | | ''[[:d:Q22098319|Justin Thomas]]'' | | 1973 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11031 | | ''[[:d:Q22098343|Georgia Evans]]'' | futbolista británica | 1995 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11032 | | ''[[:d:Q22113503|John S. Noyes]]'' | entomólogu galés | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11033 | [[Ficheru:Ellie Curson - Yeovil Ladies (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22137015|Ellie Curson]]'' | futbolista galesa | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11034 | | ''[[:d:Q22277003|Remy Beasley]]'' | actriz galesa | | | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 11035 | | ''[[:d:Q22277869|Daniel Gammond]]'' | actor galés | | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11036 | | ''[[:d:Q22277934|Oncle Gilbert]]'' | compositor de cantares galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11037 | | ''[[:d:Q22278255|Edwin Humphreys]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q3402600|Y Fron]]'' |- | style='text-align:right'| 11038 | [[Ficheru:Tim Killeen and Tom Vilsack.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22278601|Timothy Killeen]]'' | | 1952 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11039 | | ''[[:d:Q22279195|Maisie Methuen]]'' | ximnasta artística británica | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11040 | | ''[[:d:Q22695859|Brian Davies]]'' | actor galés | 1938 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11041 | | ''[[:d:Q22703903|Eirlys Britton]]'' | actriz galesa | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11042 | | ''[[:d:Q22704062|Rebecca Harries]]'' | actriz galesa | 1966 | | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 11043 | | ''[[:d:Q22704087|Ioan Hefin]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q6947838|Mynyddygarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 11044 | [[Ficheru:Daniel Pearson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22774613|Daniel Pearson]]'' | ciclista británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11045 | | ''[[:d:Q22815213|Marged ferch Tomos]]'' | | 1340 | | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11046 | | ''[[:d:Q22941875|Jess Davies]]'' | modelu galesa | 1993 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11047 | [[Ficheru:Nicola Cousins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22957455|Nicola Cousins]]'' | futbolista galesa | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11048 | | ''[[:d:Q22957701|Claire Skinner]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11049 | | ''[[:d:Q22957757|Laura May Walkley]]'' | futbolista británica | 1991 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11050 | [[Ficheru:Ffion Hague.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22997454|Ffion Jenkins]]'' | conductora radiofónica británica | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11051 | | ''[[:d:Q23000846|Trystan Llŷr Griffiths]]'' | cantante galés | 1987 | | ''[[:d:Q5137116|Clynderwen]]'' |- | style='text-align:right'| 11052 | | ''[[:d:Q23013170|Eleri Mills]]'' | artista galesa | 1955 | | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 11053 | | ''[[:d:Q23210319|Meilyr Jones]]'' | | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11054 | | ''[[:d:Q23304355|David Smallman]]'' | futbolista británicu | 1953 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 11055 | | ''[[:d:Q23309977|Kathy Jones]]'' | sacerdotisa galesa | 1968 | | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 11056 | [[Ficheru:Beth Reeks on Institute of Physics.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23419103|Beth Reekles]]'' | novelista británica | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11057 | | ''[[:d:Q23463073|James Bird]]'' | | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11058 | | ''[[:d:Q23542620|Scott Andrews]]'' | | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11059 | | ''[[:d:Q23664137|Fiona Bennett]]'' | | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11060 | | ''[[:d:Q23664153|Luke Francis]]'' | pilotu de carreres británicu | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11061 | | ''[[:d:Q23665729|Stephen Malik]]'' | empresariu d&#39;Estaos Xuníos | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11062 | | ''[[:d:Q23696663|Lee Gaze]]'' | músicu galés | 1975 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11063 | | ''[[:d:Q23721875|Shelley Miranda Barrett]]'' | actriz galesa | 1975 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 11064 | | ''[[:d:Q23731514|Elen Rhys]]'' | actriz galesa | 1983 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11065 | | ''[[:d:Q23731532|Kate Lamb]]'' | actriz galesa | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11066 | | ''[[:d:Q23762604|Tyler Rees]]'' | xugador de snooker galés | 1999 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11067 | | ''[[:d:Q23770381|Luke Garrett]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11068 | [[Ficheru:Owain Arthur at World Premiere London, The Rings of Power 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23770470|Owain Arthur]]'' | actor británicu | 1983 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11069 | | ''[[:d:Q23812726|Rhian Edwards]]'' | | | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11070 | | ''[[:d:Q23883547|Leigh De-Vulgt]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11071 | [[Ficheru:CINvBST 2017-05-20 - Josh Heard (33997230723) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23883851|Josh Heard]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11072 | [[Ficheru:Kayleigh Green (46934063632) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23887822|Kayleigh Green]]'' | futbolista británica | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11073 | | ''[[:d:Q23888209|Alastair Cavenagh]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11074 | [[Ficheru:Eglwys S Aelrhiw a Rheithordy Rhiw St Aelrhiw's and Rectory - geograph.org.uk - 568285.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23892568|Aelrhiw]]'' | sacerdote galés | 600 | | ''[[:d:Q3395308|Y Rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 11075 | [[Ficheru:All Saints, Cellan - geograph.org.uk - 49752.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23927294|Callwen]]'' | líder relixosa galesa | 530 | | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 11076 | | ''[[:d:Q23927301|Gwenfyl]]'' | | 530 | | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 11077 | | ''[[:d:Q23991119|Thomas Boden]]'' | | 1860 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11078 | | ''[[:d:Q23991117|Matt Whatley]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11079 | | ''[[:d:Q23991127|Les Cartwright]]'' | | 1952 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11080 | | ''[[:d:Q23991125|Samuel Brookes]]'' | | 1877 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11081 | | ''[[:d:Q23991134|Alfred Owen Davies]]'' | | 1863 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11082 | | ''[[:d:Q23991135|Oswald Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11083 | | ''[[:d:Q23991132|Charles Conde]]'' | | 1859 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11084 | | ''[[:d:Q23991143|Dick Finnigan]]'' | | 1904 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11085 | | ''[[:d:Q23991231|Harry Hibbott]]'' | | 1859 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11086 | | ''[[:d:Q23991291|Edmund Howell]]'' | | 1867 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11087 | | ''[[:d:Q23991313|Ron Hugh]]'' | | 1909 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11088 | | ''[[:d:Q23991471|Wilf James]]'' | | 1907 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11089 | | ''[[:d:Q23991510|Eddie Jenkins]]'' | | 1895 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11090 | | ''[[:d:Q23991548|Charles Ketley]]'' | | 1856 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11091 | | ''[[:d:Q23991587|Sid Lawrence]]'' | | 1909 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11092 | | ''[[:d:Q23991610|Patrick Leary]]'' | | 1864 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11093 | | ''[[:d:Q23991667|Tommy Matthias]]'' | | 1890 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11094 | | ''[[:d:Q23991664|Jack Mates]]'' | | 1870 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11095 | | ''[[:d:Q23991672|John Moulsdale]]'' | | 1899 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11096 | | ''[[:d:Q23991673|William Nock]]'' | | 1876 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11097 | | ''[[:d:Q23991676|Walter Hugh Roberts]]'' | | 1858 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11098 | | ''[[:d:Q23991685|Thomas John Thomas]]'' | | 1877 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11099 | | ''[[:d:Q23991692|Dick Wilcock]]'' | | 1868 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11100 | | ''[[:d:Q23991693|Richard Parry Williams]]'' | | 1863 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11101 | [[Ficheru:Josh Adams March 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24005337|Josh Adams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11102 | | ''[[:d:Q24005525|David Harrison]]'' | | 1972 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11103 | | ''[[:d:Q24006201|Jane Aaron]]'' | escritora galesa | 1951 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11104 | [[Ficheru:Novo Amor at Prinzen Bar.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24007014|Novo Amor]]'' | cantautor galés | 1991 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11105 | | ''[[:d:Q24007087|Cerys Hale]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1993 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11106 | | ''[[:d:Q24007150|Rebecca De Filippo]]'' | | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11107 | | ''[[:d:Q24007174|Shona Powell Hughes]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1991 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11108 | | ''[[:d:Q24007306|Megan York]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1987 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 11109 | | ''[[:d:Q24007313|David Jones]]'' | | 1952 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11110 | | ''[[:d:Q24007358|Eddie Lawrence]]'' | | 1907 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11111 | | ''[[:d:Q24007359|Dai Lewis]]'' | | 1912 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11112 | | ''[[:d:Q24007372|Tommy Mills]]'' | | 1911 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11113 | | ''[[:d:Q24007383|Elen Evans]]'' | | 1985 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11114 | | ''[[:d:Q24007428|Aneurin Richards]]'' | | 1902 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11115 | [[Ficheru:Sian Williams Rugby.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24007436|Sian Williams]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1990 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11116 | | ''[[:d:Q24007470|Bethan Dainton]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1989 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11117 | | ''[[:d:Q24007472|Ffion Bowen]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1991 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11118 | [[Ficheru:Lee Waters AM (28066509142).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24039661|Lee Waters]]'' | políticu galés | 1976 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11119 | [[Ficheru:Neil McEvoy AM (28092346611).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24041564|Neil McEvoy]]'' | políticu galés | 1970 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11120 | [[Ficheru:Vikki Howells AM (27555188583).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24045680|Vikki Howells]]'' | política galesa | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11121 | [[Ficheru:Jayne Bryant AM (28092339351).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24050178|Jayne Bryant]]'' | política galesa | | | ''[[:d:Q7374246|Royal Gwent Hospital]]'' |- | style='text-align:right'| 11122 | [[Ficheru:Official portrait of Chris Elmore MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24053857|Chris Elmore]]'' | políticu británicu | 1983 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11123 | | ''[[:d:Q24073707|David Powell]]'' | pintor galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11124 | | ''[[:d:Q24182168|Aled Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1964 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 11125 | | ''[[:d:Q24182511|Greg Prosser]]'' | | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11126 | | ''[[:d:Q24183405|Darran Harris]]'' | | 1992 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11127 | [[Ficheru:Steve Cooper.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24183505|Steve Cooper]]'' | | 1979 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11128 | | ''[[:d:Q24206353|Des Palmer]]'' | | 1931 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11129 | | ''[[:d:Q24206440|Henry Phoenix]]'' | | 1856 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11130 | | ''[[:d:Q24229287|Кішан Хірані]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11131 | | ''[[:d:Q24250050|Tudor Jones]]'' | físicu británicu | 1934 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 11132 | [[Ficheru:David Rowlands AM (28092341381).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24405234|David Rowlands]]'' | políticu británicu | 1948 | | ''[[:d:Q378738|Argoed]]'' |- | style='text-align:right'| 11133 | [[Ficheru:Gareth Bennett AM.png|center|128px]] | ''[[:d:Q24405244|Gareth Bennett]]'' | políticu galés | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11134 | | ''[[:d:Q24450426|Rheon James]]'' | | 1992 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11135 | | ''[[:d:Q24450793|Chloe Tutton]]'' | nadadora británica | 1996 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11136 | | ''[[:d:Q24548833|Chris Knight]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11137 | | ''[[:d:Q24571914|Martyn Davies]]'' | meteorólogu galés | 1956 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11138 | | ''[[:d:Q24702621|Tom Doran]]'' | boxeador galés | 1987 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 11139 | [[Ficheru:Jeremy Miles official portrait (cropped).png|center|128px]] | ''[[:d:Q24706040|Jeremy Miles]]'' | políticu británicu | 1971 | | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 11140 | | ''[[:d:Q24708157|Branwen Niclas]]'' | | 1969 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11141 | | ''[[:d:Q24809662|Ted Parry]]'' | | 1892 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11142 | | ''[[:d:Q24809752|Abdullah Izzidien]]'' | ximnasta de trampolín galés | 1993 | | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 11143 | | ''[[:d:Q24827868|Trevor Owen]]'' | | 1873 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11144 | | ''[[:d:Q24963103|Iestyn George]]'' | | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11145 | [[Ficheru:NellieEvansPackard.tiff|center|128px]] | ''[[:d:Q24996661|Nellie Evans Packard]]'' | cantante d&#39;Estaos Xuníos | | | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 11146 | | ''[[:d:Q25171277|Richard Parfitt]]'' | músicu británicu | | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11147 | | ''[[:d:Q25171703|Steve Hamer]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 11148 | [[Ficheru:Jack Jones.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q25189322|Jack Jones]]'' | escritor galés | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11149 | | ''[[:d:Q25206945|John Davies]]'' | | 1856 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11150 | | ''[[:d:Q25206950|Walter Davies]]'' | | 1863 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11151 | | ''[[:d:Q25206949|Jack Edwards]]'' | | 1876 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11152 | | ''[[:d:Q25206954|Jack Garner]]'' | | 1872 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11153 | | ''[[:d:Q25206953|Maurice Evans]]'' | | 1859 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11154 | | ''[[:d:Q25206957|Roger Evans]]'' | | 1879 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11155 | | ''[[:d:Q25206960|Peter Griffiths]]'' | | 1862 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11156 | | ''[[:d:Q25206972|Edwin James]]'' | | 1869 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11157 | | ''[[:d:Q25206982|Frederick Jones]]'' | | 1863 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11158 | | ''[[:d:Q25206980|Thomas Jenkins]]'' | | 1877 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11159 | | ''[[:d:Q25206981|Evan Jones]]'' | | 1888 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11160 | | ''[[:d:Q25206986|Hugh Jones]]'' | | 1876 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11161 | | ''[[:d:Q25206995|Richard Jones]]'' | | 1879 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11162 | | ''[[:d:Q25206999|Samuel Jones]]'' | | 1870 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11163 | | ''[[:d:Q25206996|Richard Jones]]'' | | 1875 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11164 | | ''[[:d:Q25206997|Samuel Jones]]'' | | 1866 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11165 | | ''[[:d:Q25207017|Thomas Lewis]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11166 | | ''[[:d:Q25207022|Thomas McCarthy]]'' | | 1868 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11167 | | ''[[:d:Q25207020|James Lloyd]]'' | | 1861 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11168 | | ''[[:d:Q25207026|John Matthias]]'' | | 1878 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11169 | | ''[[:d:Q25207035|Robert Morris]]'' | | 1875 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11170 | | ''[[:d:Q25207045|Thomas Owen]]'' | | 1861 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11171 | | ''[[:d:Q25207059|John Roberts]]'' | | 1858 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11172 | | ''[[:d:Q25207062|Joseph Rogers]]'' | | 1868 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11173 | | ''[[:d:Q25207070|John Taylor]]'' | | 1874 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11174 | | ''[[:d:Q25207068|George Thomas]]'' | | 1857 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11175 | | ''[[:d:Q25207076|Dick Turner]]'' | | 1866 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11176 | | ''[[:d:Q25207083|George Williams]]'' | | 1862 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11177 | | ''[[:d:Q25207080|Billy Williams]]'' | | 1896 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11178 | [[Ficheru:Lauren Williams after the Tokyo Olympics.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q25414715|Lauren Williams]]'' | taekwondista británica | 1999 | | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 11179 | | ''[[:d:Q25485241|Ammar Alfian]]'' | | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11180 | | ''[[:d:Q25558093|Jennifer Vaughan Jones]]'' | | 1976 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11181 | | ''[[:d:Q25558134|Alex Harries]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11182 | | ''[[:d:Q25558142|Arwel Davies]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11183 | | ''[[:d:Q25558144|Eiry Palfrey]]'' | actriz galesa | 1939 | | ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11184 | | ''[[:d:Q25558156|Alice Hooker-Stroud]]'' | política galesa | 1984 | | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 11185 | | ''[[:d:Q25558240|Eiry Thomas]]'' | actriz británica | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11186 | | ''[[:d:Q25558290|Cath Aran]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 11187 | | ''[[:d:Q25558317|Nesdi Jones]]'' | cantautora británica | 1992 | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 11188 | | ''[[:d:Q25558966|Rhys James]]'' | | | | ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]'' |- | style='text-align:right'| 11189 | | ''[[:d:Q25559011|Ifan Gruffydd]]'' | | 1951 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11190 | | ''[[:d:Q25756678|Owen Morgan]]'' | xugador de críquet galés | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11191 | [[Ficheru:Scott Ellaway filming OpusYou in 2016 (Photo by Clive Barda).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q25858076|Scott Ellaway]]'' | direutor d&#39;orquesta galés | 1981 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11192 | | ''[[:d:Q25906323|Joel Makin]]'' | xugador de squash británicu | 1994 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11193 | | ''[[:d:Q25927690|Chris Barber]]'' | autor galés | 1941 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11194 | | ''[[:d:Q25938069|Adrian Davies]]'' | xugador de squash británicu | 1966 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11195 | [[Ficheru:3 37 Kiran Carlson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26132127|Kiran Carlson]]'' | xugador de críquet galés | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11196 | | ''[[:d:Q26132784|Nigel Hurley]]'' | pianista galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11197 | | ''[[:d:Q26208520|Gruffudd Lewis]]'' | ciclista británicu | 1997 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11198 | | ''[[:d:Q26210728|Jonathan Worsley]]'' | deportista galés | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11199 | | ''[[:d:Q26219700|Jasmine Joyce]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1995 | | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 11200 | | ''[[:d:Q26220911|Sam Cross]]'' | | 1992 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11201 | [[Ficheru:David Morgan (swimmer, 2017, cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26250588|David Morgan]]'' | nadador australianu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11202 | | ''[[:d:Q26251785|Lukas Carey]]'' | xugador de críquet galés | 1997 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11203 | | ''[[:d:Q26253823|Einir Jones]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 11204 | | ''[[:d:Q26253829|Arthur Thomas]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 11205 | | ''[[:d:Q26293080|Elfed Roberts]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 11206 | | ''[[:d:Q26405093|George Nott]]'' | | 1996 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 11207 | | ''[[:d:Q26689655|Stephen Morris]]'' | deportista galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11208 | | ''[[:d:Q26704328|Michael Bonacini]]'' | | 1960 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 11209 | | ''[[:d:Q26704697|Diana Darke]]'' | periodista británica | 1956 | | [[Londres]]<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11210 | | ''[[:d:Q26775230|Jack Roberts]]'' | deportista galés | 1991 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11211 | | ''[[:d:Q26837633|Liam Angel]]'' | | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11212 | | ''[[:d:Q26837649|Kyle Copp]]'' | | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11213 | | ''[[:d:Q26838543|Sean Griffiths]]'' | xugador de críquet galés | 1995 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11214 | [[Ficheru:Harrison Keddie 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26923806|Harrison Keddie]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | ''[[:d:Q6732359|Magor]]'' |- | style='text-align:right'| 11215 | | ''[[:d:Q26923804|Brad Thyer]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11216 | [[Ficheru:Regan Grace.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26923859|Regan Grace]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1996 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11217 | | ''[[:d:Q26923857|Calvin Wellington]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1995 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11218 | | ''[[:d:Q26924699|Kevin Courtney]]'' | | 1959 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11219 | | ''[[:d:Q26973563|Haf Llewelyn]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q5197202|Cwm Nantcol]]'' |- | style='text-align:right'| 11220 | | ''[[:d:Q26985026|Aimee Moran]]'' | xugadora de bádminton británica | 1994 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11221 | [[Ficheru:Eglwys Sant Cwyfan, Aberffraw, Ynys Môn - St Cwyfan's Church near Aberffraw, Anglesey, Wales 60.png|center|128px]] | ''[[:d:Q27036912|Cwyfan]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 11222 | | ''[[:d:Q27048861|Josh Helps]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 11223 | | ''[[:d:Q27048869|Dafydd Hughes]]'' | | 1996 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11224 | | ''[[:d:Q27048999|Keelan Giles]]'' | xugador de rugbi union galés | 1998 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11225 | | ''[[:d:Q27049185|Connor Farrer]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1995 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11226 | [[Ficheru:2026-03-26 Premier League Darts – Night 8 – Berlin 2026 by Sandro Halank–028.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27057756|Jonny Clayton]]'' | deportista galés | 1974 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11227 | [[Ficheru:Stephen Goss.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27058417|Stephen Goss]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11228 | [[Ficheru:St Hychan's Church, Eglwys Llanychan, Rhuthun, Sir Ddinbych, Cymru, Wales 09.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27067380|Hychan]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11229 | [[Ficheru:James Ball (2016).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27068512|James Ball]]'' | | 1991 | | ''[[:d:Q7228203|Ponthir]]'' |- | style='text-align:right'| 11230 | | ''[[:d:Q27070262|Greg Holmes]]'' | xugador de críquet galés | 1993 | | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 11231 | [[Ficheru:Broadcaster, Gwyn Llywelyn (1522882).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27074279|Gwyn Llewelyn]]'' | | 1942 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11232 | | ''[[:d:Q27140407|Siân Eirian Rees Davies]]'' | escritora galesa | 1981 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11233 | | ''[[:d:Q27140454|Siân Lewis]]'' | escritora británica | 1945 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11234 | | ''[[:d:Q27206071|Sam Jones]]'' | disc-jockey galés | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11235 | [[Ficheru:Y Naturiaethwr Twm Elias yn Rhuthun Ebrill 2017 RO.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27230339|Twm Elias]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 11236 | [[Ficheru:Richards, Dave.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27306153|Dave Richards]]'' | futbolista británicu | 1993 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11237 | [[Ficheru:Manon Lloyd - 2017 Tour Series (Motherwell, pre-race).jpg|center|128px]] | [[Manon Lloyd]] | ciclista británica | 1996 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11238 | | ''[[:d:Q27517561|Gruffydd Aled Williams]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q5278387|Dinmael]]'' |- | style='text-align:right'| 11239 | | ''[[:d:Q27567889|Steve Gully]]'' | xugador de bádminton británicu | 1949 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11240 | | ''[[:d:Q27579892|John Cooper]]'' | axedrecista británicu | 1954 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11241 | | ''[[:d:Q27588652|Lisa Forey]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 11242 | | ''[[:d:Q27628129|Jackson Page]]'' | xugador de snooker británicu | 2001 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 11243 | | ''[[:d:Q27636890|Marion Purcell]]'' | | 1960 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 11244 | | ''[[:d:Q27655866|Caroline Taylor]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 11245 | | ''[[:d:Q27655874|Hannah Smith]]'' | | 1986 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11246 | | ''[[:d:Q27663652|Richard Lancaster]]'' | | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11247 | | ''[[:d:Q27666574|Ruth Martin-Jones]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 11248 | | ''[[:d:Q27671285|Howard Davies]]'' | velocista galés | 1944 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11249 | [[Ficheru:Canu'r Cymru, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27681006|Gwyn Hughes Jones]]'' | | 1969 | | ''[[:d:Q6661107|Llanbedrgoch]]'' |- | style='text-align:right'| 11250 | | ''[[:d:Q27733807|Jed Davies]]'' | entrenador de fútbol galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11251 | | ''[[:d:Q27734045|Finlay Wood]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11252 | | ''[[:d:Q27793332|Jordan Hart]]'' | xugadora de bádminton británica | 1995 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11253 | | ''[[:d:Q27824219|Richard Jarrett]]'' | | 1870 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11254 | [[Ficheru:Ben Whitehouse 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27825230|Ben Whitehouse]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 11255 | | ''[[:d:Q27827594|Henry Robins]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 11256 | | ''[[:d:Q27830996|Courtney Davies]]'' | xugador de fútbol americanu galés | 1994 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11257 | | ''[[:d:Q27838011|Andrew Davies]]'' | | 1967 | | ''[[:d:Q722585|Caldicot]]'' |- | style='text-align:right'| 11258 | | ''[[:d:Q27863975|Ed Thomas]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 11259 | [[Ficheru:Penelope Fillon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27898910|Penelope Fillon]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q6661701|Llanover]]'' |- | style='text-align:right'| 11260 | [[Ficheru:Yr Eglwys Wen Dinbych St Marcella 06.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q27924032|Marchell]]'' | santa galesa | 610 | | ''[[:d:Q3404531|Bangor-on-Dee]]'' |- | style='text-align:right'| 11261 | [[Ficheru:Bellignies - Grand Prix des Marbriers, 25 août 2015 (A074).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q27924815|Edward Laverack]]'' | ciclista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11262 | | ''[[:d:Q27947670|Annemarie Lewis Thomas]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11263 | | ''[[:d:Q27969093|Wendy Price]]'' | | 1972 | | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 11264 | | ''[[:d:Q27981378|Jonny Duddle]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11265 | [[Ficheru:Tori James with Rhodri Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27995602|Tori James]]'' | | 1981 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11266 | | ''[[:d:Q27998774|Izaak Duffy]]'' | | 1989 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11267 | | ''[[:d:Q28018188|Betty Morgan]]'' | | 1942 | | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 11268 | | ''[[:d:Q28037263|Amanda James]]'' | nadadora británica | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11269 | | ''[[:d:Q28037345|Anne Adams]]'' | nadadora británica | 1960 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11270 | | ''[[:d:Q28039165|Michael Dear]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 11271 | [[Ficheru:Luke Price 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28047804|Luke Price]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11272 | | ''[[:d:Q28059338|Jermaine Asare]]'' | | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11273 | [[Ficheru:Jason Shepherd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28086082|Jason Shepherd]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11274 | [[Ficheru:Peter Anthony Freeman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28086085|Peter Anthony Freeman]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11275 | | ''[[:d:Q28105546|John K. Davies]]'' | profesor universitariu galés | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11276 | | ''[[:d:Q28124208|Chris Blake]]'' | | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11277 | | ''[[:d:Q28151696|Rhian Griffiths]]'' | xugadora de dardos galesa | 1994 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11278 | [[Ficheru:Sparky Harris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28151842|Mark Harris]]'' | | 1998 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11279 | | ''[[:d:Q28180374|Russell P. Hughes]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 11280 | | ''[[:d:Q28312659|Ilan]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11281 | | ''[[:d:Q28407622|Edla Griffiths]]'' | | 1968 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11282 | [[Ficheru:Nick Kenny 2024.png|center|128px]] | ''[[:d:Q28421887|Nick Kenny]]'' | | 1993 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11283 | | ''[[:d:Q28472304|Alfred Oliver]]'' | | 1882 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11284 | | ''[[:d:Q28474403|Billy McBryde]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11285 | | ''[[:d:Q28510956|Richard Bowen]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 11286 | [[Ficheru:Lucie Jones Red Carpet Kyiv 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28533369|Lucie Jones]]'' | cantante galesa | 1991 | | ''[[:d:Q7165336|Pentyrch]]'' |- | style='text-align:right'| 11287 | | ''[[:d:Q28549773|Joe Hughes]]'' | | 1898 | | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 11288 | | ''[[:d:Q28560642|Morgan Morgans, Engineer]]'' | | 1814 | | ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 11289 | | ''[[:d:Q28600252|Wayne Curtis]]'' | futbolista galés | 1967 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11290 | [[Ficheru:SHIMMER Volume 88 - Nixon Newell 01 (cropped2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28648730|Nixon Newell]]'' | lluchadora profesional británica | 1994 | | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 11291 | | ''[[:d:Q28710231|Dewi Humphreys]]'' | | 1947 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11292 | [[Ficheru:2016 2017 UCI Track World Cup Apeldoorn 234.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28736423|Joe Holt]]'' | | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11293 | | ''[[:d:Q28756399|Matthew Aubrey]]'' | xugador de rugbi union galés | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11294 | | ''[[:d:Q28784496|Charley Edge]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11295 | | ''[[:d:Q28853738|Ifan Phillips]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11296 | | ''[[:d:Q28861574|Ryan Conbeer]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]'' |- | style='text-align:right'| 11297 | | ''[[:d:Q28867970|Declan Smith]]'' | | 1997 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11298 | | ''[[:d:Q28870673|Jay Baker]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11299 | [[Ficheru:Leek Town v Workington, 12 April 2025 05.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28870726|Billy Reeves]]'' | futbolista galés | 1996 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11300 | [[Ficheru:Peter Rawlinson (46522523975).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28873696|Peter Rawlinson]]'' | inxenieru británicu | 2000 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11301 | | ''[[:d:Q28911822|Jason Gummer]]'' | futbolista británicu | 1967 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 11302 | [[Ficheru:El Jones Halifax poet.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28935078|El Jones]]'' | | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11303 | [[Ficheru:Stefan Leyshon portrait.png|center|128px]] | ''[[:d:Q28952252|Stefan Leyshon]]'' | direutor artísticu francés | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11304 | [[Ficheru:Don Punch at farm.png|center|128px]] | ''[[:d:Q28968013|Don Punch]]'' | | 1956 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 11305 | | ''[[:d:Q28980561|Tony Day]]'' | nadador británicu | 1965 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11306 | [[Ficheru:Brychan Llyr, Jess.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29023727|Brychan Llŷr]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11307 | [[Ficheru:Luke Pearce Italy 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29048134|Luke Pearce]]'' | | 1987 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 11308 | | ''[[:d:Q29052058|Oliver Pike]]'' | xugador de críquet británicu | 1998 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11309 | | ''[[:d:Q29052057|Connor Brown]]'' | xugador de críquet británicu | 1997 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11310 | | ''[[:d:Q29530855|Julie Keeble]]'' | baillarina sobre xelu galesa | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11311 | | ''[[:d:Q29545039|Michael J. Lewis]]'' | compositor galés | 1939 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11312 | | ''[[:d:Q29625620|Rebecca Trehearn]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 11313 | | ''[[:d:Q29907467|Seb Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11314 | | ''[[:d:Q29907504|Rhun Williams]]'' | deportista galés | 1997 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11315 | [[Ficheru:Stephen Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29919894|Stephen Williams]]'' | decorador galés | 1963 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11316 | | ''[[:d:Q29952260|Brett Johns]]'' | lluchador d&#39;artes marciales mestes galés | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11317 | | ''[[:d:Q29959653|Tom Wrigley]]'' | | 1992 | | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 11318 | | ''[[:d:Q30005191|Sioned Harries]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1989 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11319 | | ''[[:d:Q30052727|Rachel Taylor]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1983 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11320 | | ''[[:d:Q30069347|G. M. Heal]]'' | | 1944 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11321 | | ''[[:d:Q30069829|Roger Moore]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 11322 | | ''[[:d:Q30118010|Rhodri Lovett]]'' | direutor de cine galés | 1982 | | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 11323 | | ''[[:d:Q30121081|Morwyn Brebner]]'' | traductora canadiana | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11324 | | ''[[:d:Q30122028|Rhys Thomas]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 11325 | | ''[[:d:Q30122062|Tom Davies]]'' | | 1993 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11326 | | ''[[:d:Q30122379|Leon Brown]]'' | | 1996 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11327 | [[Ficheru:Michael Lieber.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30122913|Michael Lieber]]'' | actor galés | 1988 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 11328 | | ''[[:d:Q30157831|Gwyn Harries-Jenkins]]'' | | 1931 | | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 11329 | [[Ficheru:Official portrait of Anna McMorrin MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30164279|Anna McMorrin]]'' | política británica | 1971 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11330 | [[Ficheru:Official portrait of Tonia Antoniazzi crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30165536|Tonia Antoniazzi]]'' | política británica | 1971 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11331 | [[Ficheru:Official portrait of Ben Lake crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30172752|Ben Lake]]'' | políticu británicu | 1993 | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11332 | | ''[[:d:Q30219424|Chris Mottershead]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 11333 | | ''[[:d:Q30303313|Martin Conway]]'' | historiador británicu | 1960 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11334 | | ''[[:d:Q30321004|Robert Childs]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 11335 | [[Ficheru:Scott Barley, 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30323317|Scott Barley]]'' | | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11336 | | ''[[:d:Q30323462|Carl Hopgood]]'' | | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11337 | [[Ficheru:Jack Marshman at UFC 230.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30502234|Jack Marshman]]'' | lluchador d&#39;artes marciales mestes galés | 1989 | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 11338 | [[Ficheru:Manon Williams Croeso Cymru.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q31358720|Manon Antoniazzi]]'' | funcionaria galesa | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11339 | | ''[[:d:Q31358731|Mared Lenny]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11340 | | ''[[:d:Q31358728|Ryan Kift]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 11341 | | ''[[:d:Q31358769|Myfyr Isaac]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]'' |- | style='text-align:right'| 11342 | | ''[[:d:Q31358792|Wil Tân]]'' | | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 11343 | | ''[[:d:Q31358808|Hefin Huws]]'' | | 1964 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11344 | | ''[[:d:Q31358836|Iestyn Jones]]'' | | 1963 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11345 | | ''[[:d:Q31359017|John Wayne Griffith]]'' | | 1783 | | ''[[:d:Q3396898|Abergwyngregyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11346 | | ''[[:d:Q31359493|Arwel Lloyd Owen]]'' | | | | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 11347 | | ''[[:d:Q31886221|Donald Roy]]'' | | 1930 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11348 | | ''[[:d:Q32308031|Hywel Davies]]'' | jockey galés | 1957 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 11349 | | ''[[:d:Q32859631|Peter Francis]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 11350 | | ''[[:d:Q33125100|Kelvyn Jones]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11351 | | ''[[:d:Q33812797|Terry Cotton]]'' | futbolista galés | 1946 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11352 | | ''[[:d:Q33820175|Phil Holme]]'' | futbolista británicu | 1947 | | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 11353 | | ''[[:d:Q33824044|Alan McIntosh]]'' | futbolista británicu | 1939 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 11354 | | ''[[:d:Q34007837|Daniel Jervis]]'' | nadador británicu | 1996 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11355 | | ''[[:d:Q34980052|Keston Davies]]'' | futbolista británicu | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11356 | [[Ficheru:David Annwn Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q35488635|David Annwn Jones]]'' | | 1953 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11357 | | ''[[:d:Q35850145|Jay Foulston]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11358 | [[Ficheru:PG Morgan.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q36419796|P. G. Morgan]]'' | | 1966 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11359 | | ''[[:d:Q36697214|Tom Rhys Harries]]'' | actor británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11360 | | ''[[:d:Q37269398|Jonathan Evans-Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11361 | | ''[[:d:Q37649676|Anita Thapar]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11362 | [[Ficheru:Cameron Coxe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q37763071|Cameron Coxe]]'' | futbolista británicu | 1998 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11363 | [[Ficheru:Jon Worth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q37996916|Jon Worth]]'' | profesor galés | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11364 | [[Ficheru:Andrew Brace 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q38094908|Andrew Brace]]'' | violinista galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11365 | | ''[[:d:Q38138534|Ashley Sweet]]'' | | 1989 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 11366 | | ''[[:d:Q38138540|Ellis Shipp]]'' | | 1997 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11367 | [[Ficheru:BillySassDavies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q38185495|Billy Sass-Davies]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 11368 | | ''[[:d:Q38190133|Corey Domachowski]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 11369 | | ''[[:d:Q38190147|Kieron Assirratti]]'' | | 1997 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11370 | | ''[[:d:Q38190446|Harri Millard]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11371 | | ''[[:d:Q38190462|Shane Lewis-Hughes]]'' | | 1997 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11372 | | ''[[:d:Q38383577|Reuben Morgan-Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1998 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11373 | | ''[[:d:Q39074703|John Rawlins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1957 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11374 | [[Ficheru:Robert Owen.png|center|128px]] | ''[[:d:Q39074894|Robert Owen]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q7080138|Ogmore Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 11375 | | ''[[:d:Q39078916|Peter Davies]]'' | futbolista británicu (1942-) | 1942 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11376 | | ''[[:d:Q39078938|Sam Jones]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11377 | | ''[[:d:Q39257430|Rollin Menayese]]'' | | 1997 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11378 | | ''[[:d:Q39299873|Kurt Parry]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q8040096|Wyndham]]'' |- | style='text-align:right'| 11379 | | ''[[:d:Q39388876|Дориан Дарч]]'' | | 1984 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11380 | | ''[[:d:Q39640868|Betsy]]'' | cantante británica | 2000 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11381 | | ''[[:d:Q40265813|Elizabeth Vaughan]]'' | cantante d&#39;ópera británica | 1937 | | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 11382 | | ''[[:d:Q40745599|Mags Harries]]'' | | 1945 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11383 | | ''[[:d:Q40766069|Freddie Hill]]'' | futbolista galés | 1914 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11384 | | ''[[:d:Q41234642|Helen Molyneux]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11385 | | ''[[:d:Q41247240|Hannah Grace]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11386 | | ''[[:d:Q41249260|Owen Evans]]'' | | 1996 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11387 | [[Ficheru:Megan Jones POTM 2021 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q41446728|Megan Jones]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11388 | | ''[[:d:Q41530142|Robson Blake]]'' | | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11389 | [[Ficheru:Siwan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q41693923|Siwan Davies]]'' | académica británica | 2000 | | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 11390 | | ''[[:d:Q41693935|Deirdre Beddoe]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 11391 | | ''[[:d:Q41787459|Derek Jenkins]]'' | | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11392 | | ''[[:d:Q41949778|Jackie E. Kendrick]]'' | investigador | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11393 | | ''[[:d:Q42211621|Cerith Flinn]]'' | | 1986 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11394 | | ''[[:d:Q42291096|Michael J. Ingleson]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11395 | | ''[[:d:Q42313714|Tegau Eurfron]]'' | | 500 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11396 | [[Ficheru:Laura O'Sullivan (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q42314072|Laura O'Sullivan]]'' | futbolista británica | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11397 | | ''[[:d:Q42375487|Paul Meek]]'' | autor galés | 1959 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11398 | [[Ficheru:Amy Dowden - 2023 (52720307368) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q42431221|Amy Dowden]]'' | baillarina británica | 1991 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11399 | [[Ficheru:Dilanroberts (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q42520174|Dylan Roberts]]'' | | 1971 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11400 | | ''[[:d:Q42583341|Hannah Miles]]'' | futbolista británica | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11401 | | ''[[:d:Q42845798|Evan Press]]'' | | 2000 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11402 | [[Ficheru:Jane Dodds official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q42846969|Jane Dodds]]'' | | 1963 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11403 | | ''[[:d:Q42852267|Wayne Hughes]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11404 | | ''[[:d:Q42886882|Owen Taylor]]'' | futbolista británicu | 2001 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11405 | | ''[[:d:Q42889463|Lewis Collins]]'' | | 2001 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11406 | | ''[[:d:Q43151279|Ceri Phillips]]'' | | | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11407 | | ''[[:d:Q43170848|David Walsh]]'' | futbolista galés | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11408 | | ''[[:d:Q43178378|Taylor Davies]]'' | | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11409 | | ''[[:d:Q43178639|Rhys Fawcett]]'' | | 1996 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11410 | | ''[[:d:Q43260423|Ben Jones]]'' | | 1998 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11411 | | ''[[:d:Q43289293|David J. Tozer]]'' | | 1970 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11412 | | ''[[:d:Q43374061|Jethro Binns]]'' | xugador de squash galés | 1984 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11413 | | ''[[:d:Q43380801|Toni Evans]]'' | actriz pornográfica británica | 1972 | | [[Cárdif]]<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11414 | | ''[[:d:Q43472159|Nicki McNelly]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 11415 | | ''[[:d:Q43847981|Owen Lane]]'' | | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11416 | | ''[[:d:Q44070372|Morgan Williams]]'' | | 1995 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 11417 | | ''[[:d:Q44481398|Rowan Jenkins]]'' | | 1991 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11418 | | ''[[:d:Q44490509|Catherine Smaill]]'' | | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11419 | | ''[[:d:Q44711039|Dane Blacker]]'' | | 1998 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11420 | | ''[[:d:Q44742025|Joe Thomas]]'' | | 1996 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11421 | | ''[[:d:Q44742037|Will Jones]]'' | | 1998 | | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 11422 | [[Ficheru:Nathan Broadhead (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q44963860|Nathan Broadhead]]'' | | 1998 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11423 | [[Ficheru:Shaun Evans 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q45189110|Shaun Evans]]'' | | 1996 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11424 | | ''[[:d:Q45298761|Nicholas Tee]]'' | remeru británicu | 1949 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11425 | | ''[[:d:Q45319455|Ashley Griffiths]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 11426 | | ''[[:d:Q45776704|Ray Giles]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 11427 | | ''[[:d:Q45985290|Colin Lake]]'' | | 1941 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11428 | [[Ficheru:David Paul Mills.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q46271067|David P Mills]]'' | químicu británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11429 | | ''[[:d:Q46586061|Steve Sutton]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 11430 | | ''[[:d:Q47035203|Nikara Jenkins]]'' | ximnasta británica | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11431 | | ''[[:d:Q47073063|Megan Chard]]'' | ciclista galesa | 1998 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11432 | | ''[[:d:Q47120611|Ion Thomas]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11433 | | ''[[:d:Q47120737|Cathryn Charnell-White]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11434 | | ''[[:d:Q47120836|Meilyr Siôn]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11435 | | ''[[:d:Q47120923|Mared Llwyd]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11436 | | ''[[:d:Q47121102|Mari Gwilym]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q7198529|Pistyll]]'' |- | style='text-align:right'| 11437 | | ''[[:d:Q47121493|Ruth Morgan]]'' | | 1966 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11438 | | ''[[:d:Q47121781|Mari George]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11439 | | ''[[:d:Q47121825|Gwen Redvers Jones]]'' | | 1930 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 11440 | | ''[[:d:Q47122031|Emlyn Richards]]'' | | | | ''[[:d:Q3398367|Sarn Meyllteyrn]]'' |- | style='text-align:right'| 11441 | | ''[[:d:Q47122142|Derfel Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 11442 | | ''[[:d:Q47122487|Gruff Roberts]]'' | | | | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 11443 | | ''[[:d:Q47123290|Eirian Jones]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]'' |- | style='text-align:right'| 11444 | | ''[[:d:Q47123511|Morgan Tomos]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 11445 | | ''[[:d:Q47123629|Robin Gwyndaf]]'' | | 1941 | | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 11446 | | ''[[:d:Q47123796|Bedwyr Rees]]'' | | | | ''[[:d:Q3397276|Moelfre]]'' |- | style='text-align:right'| 11447 | | ''[[:d:Q47124178|Dulais Rhys]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11448 | | ''[[:d:Q47124189|Martyn Geraint]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q1770495|Goodwick]]'' |- | style='text-align:right'| 11449 | | ''[[:d:Q47124323|Adrian Reynolds]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11450 | | ''[[:d:Q47124529|Arwel Vittle]]'' | | | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11451 | | ''[[:d:Q47124631|Arfon Haines Davies]]'' | llocutor británicu | 1948 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 11452 | | ''[[:d:Q47124993|Margiad Roberts]]'' | | | | ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 11453 | | ''[[:d:Q47125185|Eurgain Haf]]'' | | | | ''[[:d:Q7163011|Penisa'r Waun]]'' |- | style='text-align:right'| 11454 | | ''[[:d:Q47125531|Cris Dafis]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11455 | | ''[[:d:Q47125698|Sioned Lleinau]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11456 | | ''[[:d:Q47125789|Marlis Jones]]'' | | 1938 | | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 11457 | [[Ficheru:Heather M Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47125847|Heather Williams]]'' | | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11458 | | ''[[:d:Q47126006|Ceridwen Lloyd-Morgan]]'' | | 1950 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11459 | | ''[[:d:Q47126099|Mari Emlyn]]'' | | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11460 | | ''[[:d:Q47126113|Geoffrey R. Orrin]]'' | | | | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 11461 | | ''[[:d:Q47126182|Gwilym H. Jones]]'' | | 1930 | | ''[[:d:Q2148274|Rhos-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 11462 | | ''[[:d:Q47126264|Llion Jones]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11463 | | ''[[:d:Q47126436|William R. Lewis]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]'' |- | style='text-align:right'| 11464 | | ''[[:d:Q47126701|Heini Gruffudd]]'' | | 1946 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 11465 | | ''[[:d:Q47126713|Euron Griffith]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11466 | | ''[[:d:Q47126724|Huw M. Edwards]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11467 | | ''[[:d:Q47126897|Pegi Lloyd-Williams]]'' | | 1923 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11468 | | ''[[:d:Q47126908|Robert Rhys]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q13644935|Llangyndeyrn]]'' |- | style='text-align:right'| 11469 | | ''[[:d:Q47126926|R. Iestyn Hughes]]'' | | 1955 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11470 | | ''[[:d:Q47126982|John Alwyn Griffiths]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11471 | | ''[[:d:Q47127009|Paul Joyner]]'' | | 1954 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11472 | | ''[[:d:Q47127065|Erwyd Howells]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 11473 | | ''[[:d:Q47127360|E. Wyn James]]'' | | | | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 11474 | | ''[[:d:Q47127557|Mair Roberts]]'' | | | | ''[[:d:Q3460719|Old Colwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11475 | | ''[[:d:Q47127623|Mair Evans]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11476 | | ''[[:d:Q47127951|Martin Huws]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11477 | | ''[[:d:Q47128057|Marlyn Samuel]]'' | | 1965 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11478 | | ''[[:d:Q47128294|Sêra Moore-Williams]]'' | | 1958 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11479 | [[Ficheru:Gareth Ffowc Roberts (cropped) Feb 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47128461|Gareth Ffowc Roberts]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 11480 | | ''[[:d:Q47128519|Daniel Davies]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 11481 | | ''[[:d:Q47128679|Walford L. Gealy]]'' | | | | ''[[:d:Q5306194|Dre-fach Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 11482 | | ''[[:d:Q47129834|Dylan Llewelyn]]'' | | | | ''[[:d:Q3402636|Y Ffôr]]'' |- | style='text-align:right'| 11483 | | ''[[:d:Q47129889|John Barnie]]'' | | 1941 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11484 | | ''[[:d:Q47130219|Janet Aethwy]]'' | | 1955 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11485 | | ''[[:d:Q47130226|Mari Rhian Owen]]'' | | | | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 11486 | | ''[[:d:Q47130527|R. Arwel Jones]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q15272454|Rhosybol]]'' |- | style='text-align:right'| 11487 | | ''[[:d:Q47228357|Jon Norris]]'' | | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11488 | [[Ficheru:Evans-01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47263904|Connor Lemonheigh-Evans]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11489 | | ''[[:d:Q47436459|Zak Lee-Green]]'' | remeru británicu | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11490 | | ''[[:d:Q47453910|Kacie Oliver]]'' | futbolista d&#39;Estaos Xuníos | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11491 | | ''[[:d:Q47460430|Nathan Foy]]'' | xugador de críquet británicu | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11492 | | ''[[:d:Q47467184|Katherine McNicol]]'' | remera británica | 1961 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 11493 | | ''[[:d:Q47476891|Richie Edwards]]'' | | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11494 | | ''[[:d:Q47476950|Chris Harris]]'' | | 1977 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11495 | | ''[[:d:Q47477003|Bob Griffiths]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 11496 | | ''[[:d:Q47482445|Michael Harris]]'' | remeru británicu | 1969 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 11497 | | ''[[:d:Q47490670|Ross Owen]]'' | | 1994 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11498 | [[Ficheru:Aaron Wainwright 20250419 173900.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47490703|Aaron Wainwright]]'' | | 1997 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11499 | | ''[[:d:Q47490719|Jared Rosser]]'' | | 1997 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11500 | | ''[[:d:Q47490721|Arwel Robson]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11501 | | ''[[:d:Q47490745|Anna Hursey]]'' | | 2006 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11502 | | ''[[:d:Q47492896|Doug Perkins]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11503 | [[Ficheru:Saint-Amand-les-Eaux - Paris-Roubaix juniors, 9 avril 2017, départ (A38).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q47517355|Rhys Britton]]'' | ciclista británicu | 1999 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11504 | | ''[[:d:Q47542010|Jason Evans]]'' | | 1971 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11505 | | ''[[:d:Q47542123|Frances Mackenzie, Countess of Seaforth]]'' | | 1659 | | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11506 | | ''[[:d:Q47542236|Nicola Tustain]]'' | | 1977 | | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 11507 | | ''[[:d:Q47656094|Alan Phillips]]'' | | | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11508 | [[Ficheru:Wales-Switzerland match at Euro 2020 in Baku 5 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47658470|Joe Rodon]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11509 | | ''[[:d:Q47671584|Ben Hingeley]]'' | pilotu d&#39;automovilismu británicu | 1997 | | ''[[:d:Q5566710|Glascoed]]'' |- | style='text-align:right'| 11510 | [[Ficheru:Jack Sargeant AM (40900021582).png|center|128px]] | ''[[:d:Q47995095|Jack Sargeant]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 11511 | [[Ficheru:John Phillips at UFC Fight Night 160 in Copenhagen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q48468627|John Phillips]]'' | | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11512 | | ''[[:d:Q48778144|John Welch]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11513 | | ''[[:d:Q48801730|Julian Atterton]]'' | | | | ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]'' |- | style='text-align:right'| 11514 | | ''[[:d:Q48805514|Alexia Pnevmatikos]]'' | ilustradora británica | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11515 | | ''[[:d:Q48816698|Rose Thomas]]'' | xugadora de ḥoquei británica | 1992 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11516 | | ''[[:d:Q48816696|Sarah Jones]]'' | | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11517 | | ''[[:d:Q48844024|Janusz Hryniewicz]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q3402867|Penley]]'' |- | style='text-align:right'| 11518 | | ''[[:d:Q48868869|Danny Hughes]]'' | | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11519 | | ''[[:d:Q48868982|Sarah Connolly]]'' | | 1989 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11520 | | ''[[:d:Q48977772|Dewi Cross]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11521 | [[Ficheru:Elise Hughes Blackburn (50452093546) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q50078331|Elise Hughes]]'' | futbolista galesa | 2001 | | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 11522 | | ''[[:d:Q50173768|Chris Goss]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q27556140|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 11523 | | ''[[:d:Q50179243|Rob Sutherland]]'' | | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11524 | | ''[[:d:Q50217554|Sean Wharton]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11525 | | ''[[:d:Q50296393|Neil Salathiel]]'' | | 1962 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11526 | [[Ficheru:Francesca Rhydderch large.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q50326432|Francesca Rhydderch]]'' | | 1969 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11527 | [[Ficheru:Lexi Lowe - AVN Expo & AVN Awards (8394303962).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q50332139|Lexi Lowe]]'' | | 1988 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11528 | | ''[[:d:Q50345115|Aled Miles]]'' | | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11529 | | ''[[:d:Q50345381|Paul Whitfield]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11530 | | ''[[:d:Q50365542|Sam Moore]]'' | | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11531 | | ''[[:d:Q50379493|Chelsea Lewis]]'' | deportista galesa | 1993 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11532 | | ''[[:d:Q50404210|Geraldine Norman]]'' | matemática británica | 1940 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11533 | [[Ficheru:Banita Sandhu graces the special screening of October (01).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q50413334|Banita Sandhu]]'' | actriz británica | 1997 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 11534 | | ''[[:d:Q50676480|Hayley Parsons]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11535 | | ''[[:d:Q50900421|Emyr Evans]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11536 | | ''[[:d:Q50947577|Ifan G Hughes]]'' | investigador | 1968 | | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 11537 | | ''[[:d:Q51214742|Sam Pearce]]'' | xugador de críquet británicu | 1994 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11538 | | ''[[:d:Q51220615|Islwyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1935 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11539 | | ''[[:d:Q51260242|Alan Couch]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11540 | | ''[[:d:Q51287556|Dino Fetscher]]'' | actor británicu | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11541 | | ''[[:d:Q51364729|Sam Fenwick]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11542 | | ''[[:d:Q51573468|Morgan Morris]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11543 | [[Ficheru:RAF India 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q51611000|Roger A Falconer]]'' | | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11544 | | ''[[:d:Q51645970|Bethan Davies]]'' | marchadora atlética británica | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11545 | | ''[[:d:Q51754219|Liam Hutchinson]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11546 | | ''[[:d:Q51759514|Bill Sweet]]'' | | 1947 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11547 | [[Ficheru:20241006-Gemma Evans (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q51876187|Gemma Evans]]'' | futbolista británica | 1996 | | ''[[:d:Q5530463|Gelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11548 | | ''[[:d:Q51879759|Graham Sweet]]'' | | 1948 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11549 | | ''[[:d:Q51879898|Jackie Price]]'' | | 1950 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11550 | | ''[[:d:Q51879916|Christopher Frank]]'' | | 1949 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11551 | | ''[[:d:Q51905701|Owen James]]'' | ciclista británicu | 1995 | | ''[[:d:Q5445551|Ferryside]]'' |- | style='text-align:right'| 11552 | | ''[[:d:Q51908481|Saint Bilo]]'' | santa galesa | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11553 | | ''[[:d:Q51954783|Cynheiddon ach Brychan]]'' | santa galesa | | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11554 | | ''[[:d:Q51996869|Danielle Lewis]]'' | | | | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 11555 | | ''[[:d:Q52002304|Dilig]]'' | | | | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 11556 | | ''[[:d:Q52061534|Eurfyl ach Padarn]]'' | | | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 11557 | | ''[[:d:Q52079677|Nathan Wigg]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11558 | | ''[[:d:Q52083916|Eurgain ach Maelgwn Gwynedd]]'' | | 510 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11559 | | ''[[:d:Q52084553|Kieran Williams]]'' | | 1997 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11560 | | ''[[:d:Q52084831|James Ratti]]'' | | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11561 | [[Ficheru:2025 Autumn Nations Series Wales vs New Zealand 20251122 162336 Dewi Lake.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52084834|Dewi Lake]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11562 | | ''[[:d:Q52084835|Tiaan Thomas-Wheeler]]'' | | 1999 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11563 | [[Ficheru:Judith Ablett-Kerr (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52107245|Judith Ablett-Kerr]]'' | abogada neozelandesa | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11564 | | ''[[:d:Q52120536|Gwenhaf]]'' | | 480 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11565 | | ''[[:d:Q52157525|Gwenonwy ach Meurig]]'' | | 500 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11566 | | ''[[:d:Q52470702|Dafydd Tomos]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11567 | | ''[[:d:Q52557168|Llŷr Forwen]]'' | santa galesa | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11568 | | ''[[:d:Q52716006|Tudor Evans]]'' | políticu británicu | | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 11569 | | ''[[:d:Q52722880|Amy Evans]]'' | xugadora de rugbi británica | 1990 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11570 | | ''[[:d:Q52724507|Ash Baker]]'' | futbolista británicu | 1996 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11571 | | ''[[:d:Q52823870|Daniel Jefferies]]'' | futbolista galés | 1999 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11572 | | ''[[:d:Q53086736|Kelvin Thomas]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11573 | | ''[[:d:Q53191106|Meleri]]'' | santa galesa | | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11574 | | ''[[:d:Q53570396|Nefyn ach Brychan]]'' | | | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11575 | | ''[[:d:Q53573757|Nwyalen ach Selyf]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11576 | | ''[[:d:Q53718889|Tangwystl ach Brychan]]'' | santa galesa | 500 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11577 | | ''[[:d:Q54087307|Alfred Ross Pring]]'' | | 1827 | | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11578 | [[Ficheru:Kishan Hirani PHC 2014-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q54556080|Kishan Hirani]]'' | xugador de snooker británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11579 | [[Ficheru:Noelcrymych.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q54591108|Noel James]]'' | comediante en direuto británicu | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11580 | | ''[[:d:Q54594287|Marcus Piggott]]'' | | 1971 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11581 | | ''[[:d:Q54598807|Philip Welch]]'' | matemáticu británicu | 1954 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11582 | | ''[[:d:Q54861310|Taine Basham]]'' | | 1999 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11583 | | ''[[:d:Q54861308|Dan Babos]]'' | | 2000 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11584 | [[Ficheru:The History of Apple Pie - Kelly Lee Owens (2013).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55006228|Kelly Lee Owens]]'' | cantante británica | 1988 | | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 11585 | | ''[[:d:Q55069173|Dianne Rees]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11586 | | ''[[:d:Q55080950|Joel Bennett Ringer]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11587 | | ''[[:d:Q55114646|Prem Sisodiya]]'' | xugador de críquet británicu | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11588 | | ''[[:d:Q55235984|Jessica Warboys]]'' | | 1977 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11589 | | ''[[:d:Q55314922|Caryl Thomas]]'' | | 1986 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11590 | | ''[[:d:Q55363791|Paul Roberts]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 11591 | [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 082.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55364071|Jessica Roberts]]'' | ciclista británica | 1999 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11592 | | ''[[:d:Q55369925|Chris Sander]]'' | futbolista británicu | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11593 | | ''[[:d:Q55375359|Frank Jones]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 11594 | | ''[[:d:Q55391506|Curtis Dodge]]'' | | 1992 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11595 | | ''[[:d:Q55413128|Gwyn Vaughan Jones]]'' | actor galés | 1958 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 11596 | [[Ficheru:WelshWhisperer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55462126|Andrew Walton]]'' | | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11597 | | ''[[:d:Q55584143|Kieran Hardy]]'' | | 1995 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11598 | [[Ficheru:Jason Harries 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55584141|Jason Harries]]'' | | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11599 | [[Ficheru:Rio Dyer 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55584550|Rio Dyer]]'' | | 1999 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11600 | | ''[[:d:Q55584573|Lennon Greggains]]'' | | 1999 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11601 | | ''[[:d:Q55584576|Connor Edwards]]'' | | 1997 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11602 | | ''[[:d:Q55584580|Joe Goodchild]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11603 | | ''[[:d:Q55605198|Ben Murphy]]'' | | 1996 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11604 | | ''[[:d:Q55607561|Christian Coleman]]'' | | 1998 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11605 | | ''[[:d:Q55615146|John Cockrill]]'' | | 1745 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11606 | | ''[[:d:Q55631619|Rhodri Davies]]'' | | 1991 | | ''[[:d:Q3460580|Crymych]]'' |- | style='text-align:right'| 11607 | | ''[[:d:Q55632115|Russell Lewis]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 11608 | | ''[[:d:Q55652337|Gwrgon]]'' | | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11609 | | ''[[:d:Q55652826|Ceindrych]]'' | santa galesa | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11610 | | ''[[:d:Q55720569|Sue Roderick]]'' | actriz británica | 1955 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11611 | | ''[[:d:Q55759986|Morgan Webster]]'' | lluchador profesional galés | 1990 | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 11612 | | ''[[:d:Q55760861|Sophie Mackintosh]]'' | escritora británica | 1988 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11613 | | ''[[:d:Q55824347|W. Ray Stephens]]'' | | 1916 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11614 | | ''[[:d:Q55844555|Latalia Bevan]]'' | ximnasta galesa | 2001 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11615 | | ''[[:d:Q55938193|Peter Read]]'' | | | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 11616 | | ''[[:d:Q56009287|Meinir Lloyd]]'' | cantante británica | 1945 | | ''[[:d:Q11093013|Cyffylliog]]'' |- | style='text-align:right'| 11617 | [[Ficheru:Rhodri ap Dyfrig (Nwdls, S4C) yn Eisteddfod Genedlaethol Caerdydd 2018 - at the National Eisteddfod, Cardiff 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56051667|Rhodri ap Dyfrig]]'' | | 1977 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 11618 | | ''[[:d:Q56062566|Abbie Trayler-Smith]]'' | fotógrafa británica | 1977 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11619 | | ''[[:d:Q56118747|Ann Rosalie David]]'' | exiptóloga británica | 1946 | | [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 11620 | | ''[[:d:Q56174090|Derek Baskerville]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 11621 | | ''[[:d:Q56174216|Mary Bettiss]]'' | | 1788 | | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 11622 | | ''[[:d:Q56174390|Evan Bowen]]'' | | | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11623 | | ''[[:d:Q56174596|Robert Bulkeley]]'' | | 1615 | | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 11624 | | ''[[:d:Q56175740|Don Dale-Jones]]'' | | 1935 | | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 11625 | | ''[[:d:Q56175882|David Davies]]'' | | 1845 | | ''[[:d:Q3401171|Cwmdu]]'' |- | style='text-align:right'| 11626 | | ''[[:d:Q56175946|Gladys Davies]]'' | | 1885 | | ''[[:d:Q6661851|Llanvihangel Crucorney]]'' |- | style='text-align:right'| 11627 | | ''[[:d:Q56176003|John Richard Davies]]'' | | 1826 | | ''[[:d:Q14508512|Henfynyw]]'' |- | style='text-align:right'| 11628 | | ''[[:d:Q56176053|Price Davies]]'' | | 1732 | | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11629 | | ''[[:d:Q56176500|Elizabeth Ann Davies]]'' | | 1867 | | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 11630 | | ''[[:d:Q56176529|Llewelyn Edwards]]'' | | | | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 11631 | | ''[[:d:Q56176718|Robert Ellis]]'' | | 1845 | | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11632 | | ''[[:d:Q56176777|Elizabeth Enoch]]'' | | 1801 | | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11633 | | ''[[:d:Q56176912|Dic Evans]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11634 | | ''[[:d:Q56177842|Robert John Griffith]]'' | | 1861 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 11635 | | ''[[:d:Q56178156|Elliw Haf]]'' | | 1953 | | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 11636 | | ''[[:d:Q56178193|Frederick Edward Hamer]]'' | | 1865 | | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 11637 | | ''[[:d:Q56178627|Douglas Houston]]'' | | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11638 | | ''[[:d:Q56178688|David Howell]]'' | | 1817 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 11639 | | ''[[:d:Q56178692|Edward Howell]]'' | | 1814 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 11640 | | ''[[:d:Q56178698|Lewis Howell]]'' | | 1812 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 11641 | | ''[[:d:Q56178696|Evan Howell]]'' | | 1806 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 11642 | | ''[[:d:Q56178703|Samuel Howell]]'' | | 1822 | | ''[[:d:Q4942605|Bont Dolgadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 11643 | | ''[[:d:Q56178756|Ann Jones]]'' | | 1815 | | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 11644 | | ''[[:d:Q56178842|Thomas Hughes]]'' | | 1815 | | ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 11645 | | ''[[:d:Q56178925|Glyn Ifans]]'' | | 1920 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 11646 | | ''[[:d:Q56179243|W. Jones Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 11647 | | ''[[:d:Q56179374|Brynmor Pierce Jones]]'' | | 1925 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11648 | | ''[[:d:Q56179448|Dedwydd Jones]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11649 | | ''[[:d:Q56179475|Elinor Jones]]'' | presentadora de televisión galesa | 1946 | | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 11650 | | ''[[:d:Q56179492|Evan W. Jones]]'' | | 1876 | | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 11651 | | ''[[:d:Q56179743|Richard Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 11652 | | ''[[:d:Q56179740|Richard Jones]]'' | | 1799 | | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 11653 | | ''[[:d:Q56179787|Thomas Zaccheus Jones]]'' | | 1853 | | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 11654 | | ''[[:d:Q56179800|Thomas Jones]]'' | | 1821 | | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 11655 | | ''[[:d:Q56179862|William Jones]]'' | | 1860 | | ''[[:d:Q16103619|Llanfair-y-Cwmwd]]'' |- | style='text-align:right'| 11656 | | ''[[:d:Q56180075|Henry Leach]]'' | | | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11657 | | ''[[:d:Q56180094|Godfrey Lee]]'' | | 1951 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11658 | | ''[[:d:Q56180262|Rees Lewis]]'' | | 1804 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11659 | | ''[[:d:Q56180667|Posthumus Lloyd]]'' | | | | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 11660 | | ''[[:d:Q56181414|Kevin Morgan]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q258665|Rhigos]]'' |- | style='text-align:right'| 11661 | | ''[[:d:Q56181426|Rhian Morgan]]'' | | | | ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]'' |- | style='text-align:right'| 11662 | | ''[[:d:Q56181432|Thomas Morgan]]'' | | 1453 | | ''[[:d:Q6661646|Llanmartin]]'' |- | style='text-align:right'| 11663 | | ''[[:d:Q56182025|John Caleb Owen]]'' | | 1859 | | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 11664 | | ''[[:d:Q56182632|Victoria Plucknett]]'' | actriz británica | 1953 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11665 | | ''[[:d:Q56182984|Emrys Pride]]'' | | 1904 | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 11666 | | ''[[:d:Q56183197|Mary Louisa Williams]]'' | | 1825 | | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 11667 | | ''[[:d:Q56183252|Ivor Thomas Rees]]'' | | 1931 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11668 | | ''[[:d:Q56183482|David Richards]]'' | | 1860 | | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11669 | | ''[[:d:Q56183495|John Morgan Richards]]'' | | 1856 | | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 11670 | | ''[[:d:Q56183620|Jane Roberts]]'' | | 1828 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11671 | | ''[[:d:Q56183689|William David Roberts]]'' | | 1861 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 11672 | | ''[[:d:Q56183782|David Rowlands]]'' | | 1778 | | ''[[:d:Q18160619|Llanfihangel Penbedw]]'' |- | style='text-align:right'| 11673 | | ''[[:d:Q56183975|Dafydd Savage]]'' | | 1809 | | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 11674 | | ''[[:d:Q56184094|Delwyn Sion]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11675 | [[Ficheru:Cwmni Theatr Cymru, presentation of Under Milk Wood by Dylan Thomas (1549401).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56184787|Dyfed Thomas]]'' | | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11676 | | ''[[:d:Q56184797|Gwilym Ivor Thomas]]'' | | 1920 | | ''[[:d:Q6661685|Llanon]]'' |- | style='text-align:right'| 11677 | | ''[[:d:Q56184842|Mary Thomas]]'' | | 1857 | | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 11678 | [[Ficheru:William Thorne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56184909|William Thorne]]'' | | | | ''[[:d:Q1939963|Neyland]]'' |- | style='text-align:right'| 11679 | | ''[[:d:Q56185504|Dorothy Watkins]]'' | | 1909 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 11680 | | ''[[:d:Q56185758|David Wigley]]'' | | 1872 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 11681 | | ''[[:d:Q56185945|Elizabeth Williams]]'' | | 1836 | | ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 11682 | | ''[[:d:Q56186193|Nathaniel Williams]]'' | | 1843 | | ''[[:d:Q13128899|Gwynfe]]'' |- | style='text-align:right'| 11683 | | ''[[:d:Q56186247|Thomas Eurwedd Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q5208304|Dafen]]'' |- | style='text-align:right'| 11684 | | ''[[:d:Q56186304|Ynyr Williams]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 11685 | | ''[[:d:Q56186745|William Griffith]]'' | | 1843 | | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 11686 | [[Ficheru:Beryl Williams and Huw Tudor (1498860).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56186785|Huw Tudor]]'' | | 1939 | | ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]'' |- | style='text-align:right'| 11687 | [[Ficheru:Actress Elisabeth Miles, and a performance of Cwmni THeatr Cymru's 'Byd o Amser' (1545111).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56186936|Lisabeth Miles]]'' | | 1940 | | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 11688 | | ''[[:d:Q56187086|Eric Roberts]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11689 | | ''[[:d:Q56187197|Dafydd Glyn Hughes]]'' | | 1921 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 11690 | [[Ficheru:Wrexham versus Bradford (1471559).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56224169|Earl Godding]]'' | | 1934 | | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 11691 | | ''[[:d:Q56240178|Carlos Uzal]]'' | xugador de baloncestu d&#39;Estaos Xuníos | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11692 | [[Ficheru:Eifion Lloyd Jones, HTV, presenting a Chopper bicycle (1519623).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56243394|Eifion Lloyd Jones]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q13128401|Felinfach]]'' |- | style='text-align:right'| 11693 | | ''[[:d:Q56248345|Billy Waters]]'' | | 1931 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11694 | | ''[[:d:Q56248414|Alan Jones]]'' | | 1939 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11695 | | ''[[:d:Q56248428|David Jones]]'' | | 1936 | | [[Saltney]] |- | style='text-align:right'| 11696 | | ''[[:d:Q56248472|Ken Jones]]'' | futbolista británicu (1937-) | 1937 | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 11697 | | ''[[:d:Q56254074|Geoff Lloyd]]'' | | 1942 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11698 | | ''[[:d:Q56254201|Steve Morgan]]'' | | 1970 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11699 | | ''[[:d:Q56254266|Ian Hughes]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 11700 | [[Ficheru:Hughes, Ken.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56254267|Ken Hughes]]'' | | 1966 | | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 11701 | | ''[[:d:Q56254679|Steve Jones]]'' | futbolista británicu (1962-) | 1962 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11702 | [[Ficheru:Brandon Cooper 26122024 (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56290679|Brandon Cooper]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11703 | | ''[[:d:Q56291963|Thomas Lloyd]]'' | | 1709 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 11704 | | ''[[:d:Q56292794|Liam Cullen]]'' | | 1999 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11705 | | ''[[:d:Q56299224|Tudur Hallam]]'' | académicu británicu | 1975 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 11706 | | ''[[:d:Q56412441|Rico Zulkarnain]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11707 | [[Ficheru:Bullet for my Valentine - Wacken Open Air 2016-AL2279.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56416973|Jamie Mathias]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q4667213|Abertysswg]]'' |- | style='text-align:right'| 11708 | | ''[[:d:Q56434529|Richard Winpenny]]'' | | | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11709 | | ''[[:d:Q56452474|Kathryn Gray]]'' | poeta galesa | 1973 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11710 | | ''[[:d:Q56486681|Ryan Sears]]'' | futbolista británicu | 1998 | | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 11711 | [[Ficheru:Mr Phormula yn ystod yr Eisteddfod 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56514940|Ed Holden]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11712 | | ''[[:d:Q56557885|Elizabeth Jane De La Hoyde]]'' | | 1854 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11713 | [[Ficheru:Portrait of John Watkins Esq (4671464).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56597934|John Watkins]]'' | | 1848 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11714 | [[Ficheru:Revd W E Watkins, Amlwch (B) NLW3362009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56598255|W E Watkins]]'' | | 1840 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11715 | | ''[[:d:Q56612499|J. Bryan Jones]]'' | | 1934 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11716 | [[Ficheru:Connor Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56630953|Connor Davies]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11717 | | ''[[:d:Q56641621|Rhys Carre]]'' | | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11718 | | ''[[:d:Q56670370|Christopher J. Spiers]]'' | investigador británicu | 1953 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11719 | | ''[[:d:Q56678161|Liza Burgess]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1964 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11720 | [[Ficheru:Official portrait of Nickie Aiken MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56709363|Nickie Aiken]]'' | política británica | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11721 | [[Ficheru:Huw Thomas, Leader of Cardiff Council.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56709415|Huw Thomas]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11722 | | ''[[:d:Q56752753|Alex Koukouravas]]'' | xugador de baloncestu galés | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11723 | | ''[[:d:Q56753470|Peter Tate]]'' | | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11724 | | ''[[:d:Q56811910|Dai James]]'' | | 1899 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11725 | | ''[[:d:Q56868055|Greg Fitzgerald]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 11726 | | ''[[:d:Q57053098|Aaron Lewis]]'' | futbolista galés | 1998 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11727 | | ''[[:d:Q57059048|Aimee Watson]]'' | futbolista | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11728 | | ''[[:d:Q57242836|Jon Morgan]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11729 | | ''[[:d:Q57313836|Stephen Pugh]]'' | | 1973 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11730 | | ''[[:d:Q57313938|Nathan Cadette]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11731 | [[Ficheru:Isaak Davies 04052025 (4).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57395537|Isaak Davies]]'' | futbolista galés | 2001 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11732 | [[Ficheru:Anne-Boden-2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57515716|Anne Boden]]'' | | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11733 | [[Ficheru:Ash Dykes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57549384|Ash Dykes]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11734 | | ''[[:d:Q57586301|Cai Evans]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 11735 | [[Ficheru:Tommy Reffell 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57587669|Tommy Reffell]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11736 | | ''[[:d:Q57603694|Peter Francombe]]'' | futbolista británicu | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11737 | | ''[[:d:Q57710838|Hugh Llewelyn]]'' | fotógrafu británicu | | | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 11738 | | ''[[:d:Q57731118|Evan Pughe]]'' | | 1872 | | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 11739 | [[Ficheru:J. Barclay Jenkins (5292158).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57741929|Joseph Barclay Jenkins]]'' | | | | ''[[:d:Q5197262|Cwmystwyth]]'' |- | style='text-align:right'| 11740 | | ''[[:d:Q57833991|Matthew Hedges]]'' | | 1973 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11741 | | ''[[:d:Q57908543|Gillian Turner]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11742 | [[Ficheru:2020 Fleche Wallonne Tibco LeahDixon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57983939|Leah Dixon]]'' | ciclista británica | 1991 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11743 | | ''[[:d:Q58007986|Eddie Dennis]]'' | | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11744 | | ''[[:d:Q58008163|Andy Gorman]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11745 | | ''[[:d:Q58010516|Nick Hencher]]'' | | 1961 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11746 | | ''[[:d:Q58176051|Alec Lucas]]'' | | 1945 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11747 | | ''[[:d:Q58303142|Ian Love]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11748 | | ''[[:d:Q58435926|Sarah Lianne Lewis]]'' | compositora británica | 1988 | | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 11749 | | ''[[:d:Q58494672|Wayne Matthews]]'' | | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11750 | | ''[[:d:Q58494918|Kelly Packwood]]'' | | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11751 | | ''[[:d:Q58494927|Kerry Packwood]]'' | | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11752 | | ''[[:d:Q58755703|Mark Layton]]'' | | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11753 | | ''[[:d:Q58882693|Steffan Alun]]'' | comediante en direuto británicu | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11754 | | ''[[:d:Q58898759|Esyllt Sears]]'' | | 1981 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11755 | | ''[[:d:Q58987694|Christopher Jones]]'' | futbolista galés | 1909 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11756 | [[Ficheru:Dan Thomas, comediwr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q59140084|Dan Thomas]]'' | comediante en direuto británicu | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11757 | | ''[[:d:Q59179585|Luke Jephcott]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11758 | | ''[[:d:Q59202196|Iwan Arwel Griffith]]'' | | 1988 | | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11759 | [[Ficheru:Eleri Morgan comedi crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q59262901|Eleri Morgan]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11760 | | ''[[:d:Q59263349|Hywel Pitts]]'' | | | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11761 | | ''[[:d:Q59263556|Sarah Breese]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11762 | [[Ficheru:Mandy Payne Artist.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q59268327|Mandy Payne]]'' | pintora británica | 1964 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11763 | | ''[[:d:Q59548506|Ken Waters]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1961 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11764 | | ''[[:d:Q59622229|Benjamin Saunders]]'' | escritor británicu | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11765 | | ''[[:d:Q59655839|Harold Friend]]'' | | 1909 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11766 | | ''[[:d:Q59655851|Jack McJennett]]'' | | 1906 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11767 | | ''[[:d:Q59655868|Harry Perks]]'' | | 1912 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11768 | | ''[[:d:Q59655874|Doug Redwood]]'' | | 1918 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 11769 | | ''[[:d:Q59656121|Medwyn Evans]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q4981044|Brynteg]]'' |- | style='text-align:right'| 11770 | | ''[[:d:Q59656154|Allen Price]]'' | futbolista británicu | 1968 | | ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]'' |- | style='text-align:right'| 11771 | | ''[[:d:Q59656415|Steve Mackreth]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 11772 | [[Ficheru:Callum Sheedy LQ 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60194679|Callum Sheedy]]'' | | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11773 | | ''[[:d:Q60544850|Albert L. Harris]]'' | | 1869 | | ''[[:d:Q3398874|Abergynolwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11774 | [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 083 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60581700|Megan Barker]]'' | ciclista británica | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11775 | | ''[[:d:Q60589082|Mab Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11776 | [[Ficheru:Delyth Jewell official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60658323|Delyth Jewell]]'' | política británica | 1987 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11777 | | ''[[:d:Q60685958|Maurice O'Sullivan]]'' | boxeador británicu | 1952 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11778 | | ''[[:d:Q60686093|Percy Richards]]'' | | 1906 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11779 | | ''[[:d:Q60733920|Andy Edwards]]'' | futbolista británicu (1965-) | 1965 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11780 | | ''[[:d:Q60733948|Dan Davis]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11781 | | ''[[:d:Q60733994|Ben Williams]]'' | | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11782 | [[Ficheru:Sion Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60734014|Sion Jones]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11783 | | ''[[:d:Q60734062|Luke Morgan]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11784 | [[Ficheru:Curtis Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60734191|Curtis Davies]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11785 | | ''[[:d:Q60734266|Scott Williams]]'' | | 1974 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11786 | | ''[[:d:Q60734311|Allan Lewis]]'' | | 1971 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11787 | | ''[[:d:Q60734320|John Smith]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]'' |- | style='text-align:right'| 11788 | | ''[[:d:Q60734360|Harri Morgan]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11789 | | ''[[:d:Q60734441|John Davies]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 11790 | | ''[[:d:Q60734448|Kevin Jones]]'' | | 1974 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11791 | | ''[[:d:Q60734511|Joe Adams]]'' | | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11792 | | ''[[:d:Q60734513|Martin Goldsmith]]'' | | 1962 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11793 | | ''[[:d:Q60734569|Alan Jones]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q2483466|Caergwrle]]'' |- | style='text-align:right'| 11794 | | ''[[:d:Q60734690|Mike Keen]]'' | | 1953 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11795 | | ''[[:d:Q60734744|Chris Ingram]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11796 | | ''[[:d:Q60735001|Brad Evans]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11797 | | ''[[:d:Q60735037|Peter Morgan]]'' | futbolista británicu | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11798 | | ''[[:d:Q60735114|Steve Scott]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]'' |- | style='text-align:right'| 11799 | | ''[[:d:Q60735120|Neil Robinson]]'' | | | | ''[[:d:Q3216519|Laleston]]'' |- | style='text-align:right'| 11800 | [[Ficheru:Steve Bray, Stop Brexit Man (48794896706).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60735575|Steve Bray]]'' | | 1969 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11801 | | ''[[:d:Q60735660|Jon Roberts]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11802 | | ''[[:d:Q60735930|Will Griffiths]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11803 | | ''[[:d:Q60736661|Dai Evans]]'' | futbolista británicu (1934-) | 1934 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 11804 | | ''[[:d:Q60763309|Lew Bowen]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11805 | | ''[[:d:Q60791067|Fred Castle]]'' | | 1902 | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 11806 | | ''[[:d:Q60791136|Albert Evans]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11807 | | ''[[:d:Q60791390|Ernest Lewis]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11808 | | ''[[:d:Q60791526|Albert Miles]]'' | | 1903 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 11809 | | ''[[:d:Q60791589|Eric Morris]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11810 | | ''[[:d:Q60959205|Paul Lamford]]'' | | 1953 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11811 | | ''[[:d:Q61014919|James Wharton]]'' | | 1987 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11812 | | ''[[:d:Q61107154|Mike Crowley]]'' | | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11813 | | ''[[:d:Q61107392|Gary Lloyd]]'' | futbolista británicu | 1972 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11814 | | ''[[:d:Q61107438|Owen Evans]]'' | | 1968 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11815 | [[Ficheru:Tal Garth, Garth Madrun.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q61107823|Santes Marchell o Dalgarth]]'' | líder relixosa galesa | 375 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11816 | | ''[[:d:Q61107833|Lleucu]]'' | monxa galesa | 500 | | ''[[:d:Q6661551|Llangwyryfon]]'' |- | style='text-align:right'| 11817 | | ''[[:d:Q61107844|Anhun de Gwrthyfer]]'' | monxa galesa | | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11818 | | ''[[:d:Q61107961|Betsan Moses]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 11819 | | ''[[:d:Q61107968|Gareth Bonello]]'' | | 1981 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11820 | | ''[[:d:Q61107987|Meurig Fychan ap Hywel Sele]]'' | | 1400 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 11821 | | ''[[:d:Q61119025|Griffiths Alison]]'' | | 1963 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11822 | | ''[[:d:Q61450736|Jim Botham]]'' | | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11823 | | ''[[:d:Q61675797|Liv Hill]]'' | actriz británica | 2000 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11824 | [[Ficheru:Alys Williams (cantores; Welsh singer) 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q61707036|Alys Williams]]'' | cantante británica | 1987 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11825 | | ''[[:d:Q61731675|Kylie Nolan]]'' | futbolista británica | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11826 | | ''[[:d:Q61780191|Cassia Pike]]'' | futbolista británica | 2000 | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 11827 | | ''[[:d:Q61828492|Josh Reynolds]]'' | | 1998 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11828 | | ''[[:d:Q61828617|Will Kelly]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11829 | [[Ficheru:Benjamin Fry 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q61828912|Benjamin Fry]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11830 | [[Ficheru:Owain Wyn Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q61983407|Owain Wyn Evans]]'' | periodista británicu | 1984 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 11831 | | ''[[:d:Q62024163|Dennis Lambourne]]'' | | 1945 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11832 | | ''[[:d:Q62198596|Daniel Sumner]]'' | | | | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 11833 | | ''[[:d:Q62388891|Roger Mostyn]]'' | | 1953 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11834 | | ''[[:d:Q62513133|Andy Evans]]'' | | | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11835 | | ''[[:d:Q62513940|Alana Spencer]]'' | | 1992 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11836 | [[Ficheru:Official portrait of Ruth Jones MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q62764975|Ruth Jones]]'' | política británica | 1962 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11837 | | ''[[:d:Q62768570|Arthur Smith]]'' | | | | ''[[:d:Q6757051|Marchwiel]]'' |- | style='text-align:right'| 11838 | | ''[[:d:Q62769837|Chris Summers]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11839 | | ''[[:d:Q62858588|Dick Williams]]'' | | 1898 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11840 | | ''[[:d:Q63165862|Paul Karabardak]]'' | tenista de mesa británicu | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11841 | [[Ficheru:Shellyann Evans - 53369865382.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63184794|Shellyann Evans]]'' | | | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11842 | | ''[[:d:Q63228559|Lilian Nicholas]]'' | | 1909 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 11843 | | ''[[:d:Q63248308|Geraint Evans]]'' | | | | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 11844 | | ''[[:d:Q63313185|Edwin Rees]]'' | | 1899 | | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 11845 | | ''[[:d:Q63341276|Graham Jones]]'' | | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11846 | | ''[[:d:Q63391841|Eric Styles]]'' | direutor de cine británicu | 1967 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11847 | [[Ficheru:Prano Bailey-Bond 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63432097|Prano Bailey-Bond]]'' | | 1982 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11848 | | ''[[:d:Q63614875|Jaime Gareth Flórez Barreales]]'' | | 1969 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11849 | [[Ficheru:Southam, Macauley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63699006|Macauley Southam-Hales]]'' | futbolista británicu | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11850 | | ''[[:d:Q63699954|Stuart Webber]]'' | | 1984 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11851 | | ''[[:d:Q63874313|Ray Lawrence]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 11852 | [[Ficheru:Official portrait of Fay Jones MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63929463|Fay Alicia Jones]]'' | política británica | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11853 | | ''[[:d:Q63953173|Seirian Sumner]]'' | | 1974 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11854 | | ''[[:d:Q63993767|Dewi Griffiths]]'' | | 1991 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11855 | | ''[[:d:Q64009025|Felicity Dahl]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 11856 | | ''[[:d:Q64009303|Roman Walker]]'' | | 2000 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11857 | [[Ficheru:Tom Booth Amos 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64010406|Tom Booth-Amos]]'' | | 1996 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11858 | [[Ficheru:Ella Powell Lewes FC Women v Charlton Ath Women 16 08 20 pre-season-75 (50234968972) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64214523|Ella Powell]]'' | futbolista galesa | 2000 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11859 | | ''[[:d:Q64358828|Alan Reynolds]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q7008960|New Inn]]'' |- | style='text-align:right'| 11860 | | ''[[:d:Q64414789|Ruth King]]'' | | | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11861 | | ''[[:d:Q64685172|Sîan Reynolds]]'' | | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11862 | | ''[[:d:Q64736714|Ben Cambriani]]'' | | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11863 | [[Ficheru:Citizenship cairn newton evans-cropped 3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64738481|Cairn Newton-Evans]]'' | policía británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11864 | | ''[[:d:Q64747491|Tomi Lewis]]'' | | 1999 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11865 | [[Ficheru:Annabel Jones on MTV UK.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64748740|Annabel Jones]]'' | | | | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 11866 | | ''[[:d:Q64853341|Shaun Chapple]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11867 | [[Ficheru:Alice Griffiths Lewes FC Women v Charlton Ath Women 16 08 20 pre-season-137 (50234760281).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64995849|Alice Griffiths]]'' | futbolista británica | 2001 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11868 | | ''[[:d:Q65029330|Tom Rogers]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11869 | [[Ficheru:2024-12-22 Dresdner Eislöwen gegen ESV Kaufbeuren (DEL2) by Sandro Halank–090.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q65030266|Joseph Lewis]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu británicu | 1992 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11870 | | ''[[:d:Q65030475|David Rees]]'' | esquiador de fondu británicu | 1940 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 11871 | | ''[[:d:Q65030489|Peter Williams]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 11872 | | ''[[:d:Q65030620|Jack Fairweather]]'' | | 1978 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11873 | | ''[[:d:Q65062011|Harry Davies]]'' | | 1888 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11874 | | ''[[:d:Q65178482|Joris Collier]]'' | | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11875 | | ''[[:d:Q65294945|Carolyn Hitt]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 11876 | [[Ficheru:20150922 1656 W AUT WAL 3083.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q65367867|Alice Evans]]'' | futbolista británica | 1994 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11877 | | ''[[:d:Q65551884|Peter Turnbull]]'' | | 1989 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11878 | | ''[[:d:Q65555292|Emma Jenkins]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11879 | | ''[[:d:Q65624959|Ian Roberts]]'' | futbolista británicu | 1961 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 11880 | | ''[[:d:Q65665802|Rhian Nokes]]'' | futbolista galesa | 1989 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11881 | | ''[[:d:Q65946181|Valerie Mullins]]'' | | 1935 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11882 | | ''[[:d:Q65946185|Margaret Thomas-Neale]]'' | | 1931 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11883 | | ''[[:d:Q65946188|Gwynedd Lewis-Lingard]]'' | | 1934 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11884 | | ''[[:d:Q66023017|Dorothy Summers]]'' | | 1941 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11885 | [[Ficheru:20150922 1656 W AUT WAL 3084.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66049720|Jo Price]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 11886 | | ''[[:d:Q66105403|Elizabeth Baines]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11887 | | ''[[:d:Q66147583|Guto Dafydd]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 11888 | | ''[[:d:Q66241174|Stavros Ambizas]]'' | políticu xipriota | 1936 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11889 | | ''[[:d:Q66295328|Pamela Hopkins]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11890 | | ''[[:d:Q66309772|Patrick Killian]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11891 | | ''[[:d:Q66335445|Callum Taylor]]'' | | 1998 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11892 | | ''[[:d:Q66360557|Mike Williams]]'' | futbolista británicu (1956-) | 1956 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11893 | [[Ficheru:Drew Parker 20.02.27.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66364666|Drew Parker]]'' | | 1997 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 11894 | | ''[[:d:Q66384840|William Smale]]'' | | 2001 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11895 | | ''[[:d:Q66398333|Andrew Morris]]'' | ximnasta artísticu británicu | 1961 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11896 | [[Ficheru:Ben Cabango playing for Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66428065|Ben Cabango]]'' | futbolista británicu | 2001<br/>2000 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11897 | | ''[[:d:Q66604836|Sonia Lawrence]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11898 | [[Ficheru:Jason Evans Wikimedian 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66689127|Jason Evans]]'' | | 1984 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11899 | | ''[[:d:Q66712828|Jamie Slater]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11900 | [[Ficheru:Lewis Thomas 11042026 (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66732355|Lewis Thomas]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11901 | | ''[[:d:Q66732400|Lee Harris]]'' | escritor británicu | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11902 | | ''[[:d:Q66734203|Richard Benyon]]'' | ximnasta artísticu británicu | 1964 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11903 | | ''[[:d:Q66737792|Ben Gwalchmai]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q4787855|Arddleen]]'' |- | style='text-align:right'| 11904 | | ''[[:d:Q66762454|Elin Harlow]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11905 | | ''[[:d:Q66823499|Carrie Jones]]'' | futbolista británica | 2003 | | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 11906 | | ''[[:d:Q66841012|Chloe Chivers]]'' | futbolista galesa | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11907 | [[Ficheru:Ffion-Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66841084|Ffion Morgan]]'' | futbolista galesa | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11908 | | ''[[:d:Q66844101|Jack Evans]]'' | futbolista galés | 1998 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11909 | [[Ficheru:Jarry Lee Oscar Blandi 2020.png|center|128px]] | ''[[:d:Q67019082|Jarry Lee]]'' | | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11910 | [[Ficheru:LHooleBRovers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q67117129|Luca Hoole]]'' | futbolista británicu | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11911 | [[Ficheru:Dom Jefferies, Brentford F.C. footballer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q67146942|Dom Jefferies]]'' | futbolista británicu | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11912 | | ''[[:d:Q67146943|Elis Watts]]'' | futbolista británicu | 2002 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11913 | | ''[[:d:Q67201474|Clive Davis]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 11914 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Wilcox of Newport crop 2, 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q67222729|Debbie Wilcox]]'' | política británica | 1957 | | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 11915 | [[Ficheru:Hilary Greaves (20613169345).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q67222739|Hilary Greaves]]'' | | 1978 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11916 | | ''[[:d:Q67599358|Ray Booth]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11917 | | ''[[:d:Q67641500|John Trevelyan]]'' | axedrecista británicu | 1948 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11918 | | ''[[:d:Q67641543|David John Sully]]'' | axedrecista británicu | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11919 | | ''[[:d:Q67790654|Adrian Masters]]'' | | 1984 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11920 | | ''[[:d:Q67802439|Cyndeyrn]]'' | | | | ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11921 | | ''[[:d:Q67886292|Geoffrey Cutter]]'' | xugador de ḥoquei británicu | 1934 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11922 | | ''[[:d:Q67921919|Tôpher Mills]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11923 | | ''[[:d:Q68065250|Ryan Hillier]]'' | futbolista británicu | 2003 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11924 | | ''[[:d:Q68217203|Bob Evans]]'' | | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11925 | [[Ficheru:John B. Trumper 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q68585432|John Bassett Trumper]]'' | | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11926 | | ''[[:d:Q69060453|Tomi Evans]]'' | | | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''<br/>''[[:d:Q13131775|Tegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 11927 | [[Ficheru:Dr Sabrina Cohen-Hatton-London Fire Brigade, UK.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q69158102|Sabrina Cohen-Hatton]]'' | | 1983 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11928 | | ''[[:d:Q70170755|Jacob Draper]]'' | xugador de ḥoquei británicu | 1998 | | ''[[:d:Q7898590|Upper Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11929 | | ''[[:d:Q70473832|Niki Pilkington]]'' | | | | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 11930 | | ''[[:d:Q70602412|Malvin Mortimer]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 11931 | | ''[[:d:Q71128886|Eloise Laity]]'' | | 1994 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11932 | | ''[[:d:Q71496189|Phoebe Richards]]'' | | 1993 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 11933 | | ''[[:d:Q72097669|Geraint Vaughan Jones]]'' | escritor galés | 1938 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 11934 | | ''[[:d:Q72591827|Ria Jones]]'' | | 1967 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11940 | | ''[[:d:Q72835607|Mari Berllan Biter]]'' | | | | ''[[:d:Q3399358|Aberarth]]'' |- | style='text-align:right'| 11941 | [[Ficheru:2022 FIFA World Cup United States 1–1 Wales - (24) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q72921909|Neco Williams]]'' | futbolista británicu | 2001 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11942 | | ''[[:d:Q72973962|John Hartley]]'' | escritor australianu | 1943 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11943 | | ''[[:d:Q73211440|Louis Gray]]'' | | 1995 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11944 | | ''[[:d:Q73276307|Terry Monaghan]]'' | | 1933 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 11945 | | ''[[:d:Q73632769|Jacquie Barnbrook]]'' | actriz británica | 1964 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11946 | | ''[[:d:Q73855338|Christine Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11947 | | ''[[:d:Q73855341|Dawn Williams]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11948 | | ''[[:d:Q73855347|Dilys Thomas]]'' | | | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 11949 | | ''[[:d:Q73855354|Eiry Miles]]'' | | | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11950 | | ''[[:d:Q73855378|Lowri Cynan]]'' | | | | ''[[:d:Q850566|Betws]]'' |- | style='text-align:right'| 11951 | | ''[[:d:Q73855387|Jane Ellis]]'' | | 1779 | | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 11952 | | ''[[:d:Q73855407|Leusa Fflur Llewelyn]]'' | | 1987 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11953 | | ''[[:d:Q73855404|Laura Sheldon]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11954 | | ''[[:d:Q73855417|Lowri Haf Cooke]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11955 | | ''[[:d:Q73855422|Luned Aaron]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11956 | | ''[[:d:Q73855463|Sheelagh Thomas]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11957 | | ''[[:d:Q74050176|Tom Cutler]]'' | | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11958 | [[Ficheru:Ioan Lloyd EPCR 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q74185530|Ioan Lloyd]]'' | | 2001 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11959 | | ''[[:d:Q74817155|Callum Jones]]'' | | 2002 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11960 | | ''[[:d:Q74817195|Joe Woodiwiss]]'' | | 2003 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11961 | | ''[[:d:Q75574815|Samuel James Laurance Mattock]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q24192181|University Hospital Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 11962 | | ''[[:d:Q75682717|Sion Wiggin]]'' | xugador de squash británicu | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11963 | | ''[[:d:Q75817575|Alexander Murray-Threipland]]'' | | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11964 | | ''[[:d:Q75817581|Alice Murray-Threipland]]'' | | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11965 | | ''[[:d:Q75866941|William Parry Crawley]]'' | | | | ''[[:d:Q11129506|Bryngwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11966 | | ''[[:d:Q76025826|Henry Awbrey]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11967 | | ''[[:d:Q76086417|George Grant Francis]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11968 | | ''[[:d:Q76214693|Iris Lambert Williams]]'' | | 1919 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 11969 | [[Ficheru:Official portrait of Dr Jamie Wallis MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76363017|Katie Wallis]]'' | políticu británicu | 1984 | | ''[[:d:Q4898674|Bettws]]'' |- | style='text-align:right'| 11970 | [[Ficheru:Official portrait of Scott Benton MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76363105|Scott Benton]]'' | | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11971 | [[Ficheru:Official portrait of Beth Winter MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76363918|Beth Winter]]'' | política británica | 1974 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11972 | [[Ficheru:Official portrait of Alex Davies-Jones MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76364874|Alex Davies-Jones]]'' | política británica | 1989 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 11973 | [[Ficheru:Official portrait of Robin Millar MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76450637|Robin Millar]]'' | políticu británicu | 1968 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11974 | | ''[[:d:Q76613834|Prydwen Elfed-Owens]]'' | escritora y inspeutora d&#39;enseñu galesa | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11975 | | ''[[:d:Q76615306|N. A. Pett]]'' | inspeutor d&#39;enseñu galés | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11976 | | ''[[:d:Q76615429|Owen Glyn Roberts]]'' | inspeutor d&#39;enseñu galés | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11977 | | ''[[:d:Q76615797|Neil Trevor Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11978 | | ''[[:d:Q76616291|Michael Tibbott]]'' | inspeutor d&#39;enseñu galés | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11979 | | ''[[:d:Q76616645|Meurig Thomas]]'' | inspeutor d&#39;enseñu galés | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11980 | [[Ficheru:Dylan Levitt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76700917|Dylan Levitt]]'' | futbolista británicu | 2000 | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11981 | | ''[[:d:Q77215517|James Jones]]'' | | 1695 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11982 | | ''[[:d:Q77359183|Jessica Hemmings]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11983 | [[Ficheru:LU MRD G O Osborne chromatograph.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q77364621|Graham Oliver Osborne]]'' | | 1925 | | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11984 | [[Ficheru:Chem Campbell 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q78155720|Chem Campbell]]'' | futbolista británicu | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11985 | | ''[[:d:Q78828774|Morgan Boyes]]'' | futbolista británicu | 2001 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11986 | | ''[[:d:Q79322942|Terry Vaughan]]'' | | 1938 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 11987 | [[Ficheru:Louis Rees-Zammit March 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q79329132|Louis Rees-Zammit]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2001 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 11988 | | ''[[:d:Q79359895|Anne Burns]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11989 | | ''[[:d:Q79459553|Colin Treharne]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11990 | | ''[[:d:Q79856442|Annes Elwy]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11991 | [[Ficheru:Helen Sullivan (born 1966) in the video Rethinking the Future of Australian Defence Industry Policy.png|center|128px]] | ''[[:d:Q80388263|Helen Sullivan]]'' | | 1966 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11992 | | ''[[:d:Q80863365|Ian Davies]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11993 | [[Ficheru:Jac Morgan 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q81052834|Jac Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2000 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11994 | | ''[[:d:Q81052941|Alun Lawrence]]'' | | 1998 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11995 | | ''[[:d:Q81087079|Ieuan Owen]]'' | | 1941 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 11996 | | ''[[:d:Q81147173|David Llewellyn]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11997 | | ''[[:d:Q81191668|Geraint Frowen]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 11998 | | ''[[:d:Q81713322|Tweli Griffiths]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 11999 | | ''[[:d:Q81749728|Wendy White]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12000 | | ''[[:d:Q81750352|Griff Rowland]]'' | | 1969 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12001 | | ''[[:d:Q82026018|Rupert Shipperley]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 12002 | | ''[[:d:Q82736987|Connagh Howard]]'' | | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12003 | [[Ficheru:Ben Thomas 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q83222996|Ben Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12004 | | ''[[:d:Q83289553|Llŷr Titus]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 12005 | | ''[[:d:Q83559707|Patrick Harrington]]'' | abogáu británicu | 1949 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 12006 | | ''[[:d:Q83739297|Sam Costelow]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 12007 | | ''[[:d:Q83864687|Carwyn Penny]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12008 | [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 533.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q83875033|Ella Barnwell]]'' | | 2001 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12009 | [[Ficheru:Stephen Varney 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q84048212|Stephen Varney]]'' | xugador de rugbi union italianu | 2001 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12010 | [[Ficheru:NC Courage vs Seattle Reign (Apr 2024) 016 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q84078989|Lily Woodham]]'' | futbolista británica | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12011 | | ''[[:d:Q84763454|John Elfed Jones]]'' | | 1933 | | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 12012 | | ''[[:d:Q84893687|James McCarthy]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1999 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12013 | | ''[[:d:Q85220401|Emyr Huws Jones]]'' | | 1950 | | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 12014 | | ''[[:d:Q85771463|John Davidson]]'' | | 1964 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12015 | | ''[[:d:Q85792913|Peter Arthur]]'' | | 1939 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12016 | | ''[[:d:Q85828658|Chris Klefenz]]'' | | | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 12017 | | ''[[:d:Q85851754|Richard Barnes]]'' | | 1975 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12018 | | ''[[:d:Q85851980|Steve Jones]]'' | | 1964 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12019 | | ''[[:d:Q85874731|Michael Beckett]]'' | | 1995 | | ''[[:d:Q1022259|Solva]]'' |- | style='text-align:right'| 12020 | | ''[[:d:Q85984763|Giancarlo Gemin]]'' | | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12021 | | ''[[:d:Q86445222|Jane Stanness]]'' | | | | ''[[:d:Q7164543|Penparcau]]'' |- | style='text-align:right'| 12022 | | ''[[:d:Q87296575|Ellie Coster]]'' | | 1996 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12023 | | ''[[:d:Q87355238|Tracy Rees]]'' | | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12024 | | ''[[:d:Q87474480|Donal Anthony Foley]]'' | | 1956 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12025 | | ''[[:d:Q87740471|Caine Woolerton]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12026 | | ''[[:d:Q87740637|Ioan Davies]]'' | | 1999 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12027 | | ''[[:d:Q87905789|Albert Clifton Kelway]]'' | | 1865 | | ''[[:d:Q15222581|Hakin]]'' |- | style='text-align:right'| 12028 | [[Ficheru:Ruth May CNO.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q88074967|Ruth May]]'' | | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12029 | | ''[[:d:Q88289718|Phil Parry]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12030 | | ''[[:d:Q88360982|Steffan Cennydd]]'' | | 1995 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12031 | | ''[[:d:Q88509572|Rhys Thomas]]'' | | | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12032 | | ''[[:d:Q88527143|Paul Barrow]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12033 | | ''[[:d:Q88590650|Rhodri Thomas]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 12034 | | ''[[:d:Q88886811|Denise Hampson]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q1067984|Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 12035 | | ''[[:d:Q89579900|Dewi Rhys Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 12036 | | ''[[:d:Q89891143|Andrew Teilo]]'' | | 2000 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12037 | | ''[[:d:Q89916448|Dannii Harwood]]'' | modelu erótica británica | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12038 | | ''[[:d:Q90023497|Amy Boulden]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12039 | [[Ficheru:LloydWarburton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q91615685|Lloyd Warburton]]'' | | 2003 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12040 | | ''[[:d:Q92311589|Debbie Johnsey]]'' | | 1957 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12041 | | ''[[:d:Q92438583|Norman van de Vater]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q5197228|Cwmbach]]'' |- | style='text-align:right'| 12042 | | ''[[:d:Q93605036|Leon Stanfield]]'' | | 1934 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12043 | | ''[[:d:Q94005165|Hywel Griffith]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12044 | | ''[[:d:Q94134193|Beryl Baigent]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q6661943|Llay]]'' |- | style='text-align:right'| 12045 | | ''[[:d:Q94139976|Colin Palfrey]]'' | | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12046 | | ''[[:d:Q94579608|Edwina McGrail]]'' | | 1950 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12047 | | ''[[:d:Q94696644|Mandi Haswell]]'' | saltadora británica | 1949 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 12048 | | ''[[:d:Q94823364|Christine Jones]]'' | ceramista británica | 1955 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 12049 | | ''[[:d:Q94997935|Graham Morris]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12050 | | ''[[:d:Q95188939|Nia Dryhurst]]'' | | 1970 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12051 | | ''[[:d:Q95208143|Eirian James]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 12052 | | ''[[:d:Q95230858|Raymond Crompton]]'' | | 1936 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12053 | | ''[[:d:Q95236346|Richard Idwal Hopwood]]'' | | 1884 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12054 | | ''[[:d:Q95287152|Thomas Arthur Rowett Hyndman]]'' | | 1911 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12055 | | ''[[:d:Q95304925|David Kingdon]]'' | | 1969 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12056 | | ''[[:d:Q95335719|Maldwyn Davies]]'' | | 1950 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12057 | | ''[[:d:Q95563204|John Cording]]'' | actor británicu | 1944 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12058 | [[Ficheru:Idles - Haldern Pop Festival 2017 - Alexander Kellner - 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q95698426|Joe Talbot]]'' | cantante británicu | 1984 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12059 | | ''[[:d:Q95785749|Ioan Meredith]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12060 | | ''[[:d:Q95826771|Aaron Fuller]]'' | | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12061 | | ''[[:d:Q96154651|Gareth Brenton]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12062 | | ''[[:d:Q96186370|James Waite]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 12063 | | ''[[:d:Q96313660|Layla Saad]]'' | escritora británica | 1983 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12064 | | ''[[:d:Q96384682|John Tudor]]'' | | 1953 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12065 | | ''[[:d:Q96385713|Kevin James]]'' | | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12066 | | ''[[:d:Q96398942|Peter Isaac]]'' | | 1931 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12067 | [[Ficheru:Rhys Davies 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96401739|Rhys Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1998 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12068 | | ''[[:d:Q96401737|Rhys Davies]]'' | | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12069 | | ''[[:d:Q96402446|Roger Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12070 | | ''[[:d:Q96406533|Steve Hill]]'' | | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12071 | | ''[[:d:Q96483757|Roger Yeoman]]'' | | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12072 | [[Ficheru:Sally Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96484421|Sally Morgan]]'' | | | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 12073 | [[Ficheru:Amanda Blanc.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q97010729|Amanda Blanc]]'' | xefa d&#39;empresa británica | 1967 | | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 12074 | | ''[[:d:Q97365110|Freddie John]]'' | | 1991 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12075 | | ''[[:d:Q97452589|Harry Fry]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12076 | | ''[[:d:Q97452647|Matthew Taylor]]'' | | 1999 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12077 | | ''[[:d:Q97467288|Andy Roberton]]'' | pilotu de motocross británicu | 1948 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 12078 | | ''[[:d:Q97486769|Jack Vale]]'' | | 2001 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12079 | | ''[[:d:Q97579239|Ahmed Yasine Ali]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12080 | | ''[[:d:Q97732453|Eluned Gramich]]'' | | 1989 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 12081 | [[Ficheru:Lewes FC Women 2 Liverpool Women 2 01 11 2020-242 (50557034961).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q97741582|Rhian Cleverly]]'' | futbolista británica | 1995 | | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 12082 | [[Ficheru:Ellie Leek Blackburn Rovers Women 2021 (sq cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q97741605|Ellie Leek]]'' | futbolista británica | 1995 | | ''[[:d:Q643919|Torfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 12083 | | ''[[:d:Q98019030|Rhydian Richards]]'' | xugador de snooker británicu | 1975 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12084 | | ''[[:d:Q98076937|Jonathan Denning]]'' | | 1991 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12085 | | ''[[:d:Q98088454|Harrison Powell]]'' | xugador de críquet galés | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12086 | | ''[[:d:Q98098855|Scott Phillips]]'' | | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12087 | | ''[[:d:Q98104064|Ieuan Owen]]'' | | | | ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 12088 | | ''[[:d:Q98188056|Reuben de Maid]]'' | productor de televisión británicu | 2005 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12089 | | ''[[:d:Q98761657|Ronald Clifford Bateman]]'' | artista plásticu británicu | 1947 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12090 | | ''[[:d:Q98886407|Dafydd Edwards]]'' | | | | ''[[:d:Q4897692|Bethania]]'' |- | style='text-align:right'| 12091 | [[Ficheru:Natasha-asghar.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q98968495|Natasha Asghar]]'' | política británica | | | [[Reinu Xuníu]]<br/>[[Casnewydd]]<br/>''[[:d:Q16998897|Newport Built-up area]]'' |- | style='text-align:right'| 12092 | | ''[[:d:Q98970349|Sonny Lewis]]'' | | 2005 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12093 | | ''[[:d:Q98971974|Lewys Twamley]]'' | | 2003 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12094 | [[Ficheru:CDawgVA at SMASH 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q99479049|CDawgVA]]'' | | 1996 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 12095 | | ''[[:d:Q99540803|John Woolley]]'' | cantante belxicanu | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12096 | [[Ficheru:Casi Wyn in Capel Moriah 03.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q100144360|Casi Wyn]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12097 | | ''[[:d:Q100235419|Robert Albert Jones]]'' | | 1864 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12098 | | ''[[:d:Q100243553|Charlie Hulson]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12099 | | ''[[:d:Q100596005|Sarah J. Lloyd]]'' | | 1896 | | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 12100 | | ''[[:d:Q100634638|Jalisa Andrews]]'' | | 1994 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12101 | [[Ficheru:Official portrait of Llinos Medi MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q100741889|Llinos Medi Huws]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]'' |- | style='text-align:right'| 12102 | | ''[[:d:Q100929975|Jamie Hill]]'' | | 1999 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12103 | | ''[[:d:Q100942348|Dai Powell]]'' | | 1935 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12104 | [[Ficheru:Emily Maltman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q100951828|Emily Maltman]]'' | diplomática británica | 1982 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12105 | | ''[[:d:Q101054639|Paul Merchant]]'' | | 1945 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12106 | | ''[[:d:Q101090855|Callum Carson]]'' | | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12107 | | ''[[:d:Q101103863|Reilly Featherstone]]'' | actor británicu | 1998 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12108 | [[Ficheru:Joe Hawkins 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q101130033|Joe Hawkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12109 | | ''[[:d:Q101221023|Arianwen]]'' | | 401 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 12110 | | ''[[:d:Q101223178|Leighton Alfred]]'' | | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12111 | | ''[[:d:Q101417848|Jac Price]]'' | | 2000 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12112 | | ''[[:d:Q101513237|Rhys Jenkins]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12113 | | ''[[:d:Q101553967|Russell L. Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 12114 | [[Ficheru:2019 UCI Juniors Track World Championships 092.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q101915918|Eluned King]]'' | ciclista británica | 2002 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12115 | | ''[[:d:Q102036559|Harrison Bright]]'' | | 2004 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 12116 | | ''[[:d:Q102036561|Callum Brain]]'' | | 2003 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12117 | | ''[[:d:Q102036566|Aneurin Livermore]]'' | | 2003 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12118 | | ''[[:d:Q102036570|Callum Ryan-Phillip]]'' | | 2004 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 12119 | [[Ficheru:Teddy Williams March 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q102046790|Teddy Williams]]'' | | 2000 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12120 | | ''[[:d:Q102183413|Richard Evans]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 12121 | | ''[[:d:Q102229381|A. Thomas Fuller]]'' | | 1924 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12122 | | ''[[:d:Q102245338|Gwilym Bradley]]'' | | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12123 | | ''[[:d:Q102245350|Iestyn Harris]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12124 | | ''[[:d:Q102289268|Ash Randall]]'' | | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12125 | | ''[[:d:Q102359203|Stuart Cornes]]'' | | 1960 | | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 12126 | | ''[[:d:Q102428219|James Beaumont]]'' | actor británicu | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12127 | [[Ficheru:Mason Grady u20 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q102735094|Mason Grady]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2002 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12128 | [[Ficheru:Taine Plumtree 20250419 174612.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q103716744|Taine Plumtree]]'' | xugador de rugbi union neozelandés | 2000 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12129 | [[Ficheru:Scott McGlynn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q104057253|Scott McGlynn]]'' | | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12130 | | ''[[:d:Q104175572|Luke Yendle]]'' | | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12131 | | ''[[:d:Q104224598|Charlotte Carey]]'' | | 1996 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 12132 | [[Ficheru:Pedr ap Llwyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q104415876|Pedr Ap Llwyd]]'' | bibliotecariu británicu | 1957 | | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 12133 | [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 043.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q104531559|Zoe Bäckstedt]]'' | ciclista británica | 2004 | | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 12134 | | ''[[:d:Q104545709|Ian Williams]]'' | | 1931 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12135 | | ''[[:d:Q104590335|Ruben Chorlton-Owen]]'' | | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12136 | | ''[[:d:Q104655980|Denise Sommers]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12137 | | ''[[:d:Q104719149|Alun Jones]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 12138 | | ''[[:d:Q104761963|Cameron Evans]]'' | | 2001 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12139 | | ''[[:d:Q104765398|Matilda Devries]]'' | | 2003 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12140 | [[Ficheru:Kemsley Mathias 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q104768094|Kemsley Mathias]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1999 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 12141 | | ''[[:d:Q104839524|James Jones]]'' | | 1997 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12142 | | ''[[:d:Q104906897|Lyndon Simmonds]]'' | | 1966 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 12143 | | ''[[:d:Q104907464|Charlie Caton]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 12144 | | ''[[:d:Q105070508|Callum Scott Howells]]'' | | 1999 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12145 | [[Ficheru:Ffion Davies OF 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105080581|Ffion Davies]]'' | | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12146 | | ''[[:d:Q105140904|Rufus Wells]]'' | zoólogu neozelandés | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12147 | | ''[[:d:Q105155401|Carwyn Tuipulotu]]'' | | 2001 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12148 | [[Ficheru:Richard Hermer Official Cabinet Portrait, July 2024 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105188058|Richard Hermer]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q1152204|South Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 12149 | | ''[[:d:Q105199556|Dan Hawkins]]'' | | 2001 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12150 | [[Ficheru:Jill nalder 2022 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105298835|Jill Nalder]]'' | | 1961 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12151 | | ''[[:d:Q105305836|Steffan Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1997 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12152 | [[Ficheru:Alex George at the British Library.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105319846|Alex George]]'' | | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12153 | | ''[[:d:Q105388992|Rhian Nest James]]'' | ilustradora británica | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12154 | [[Ficheru:Joshua Milton 2, 2015 Wimbledon Qualifying - Diliff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105437716|Joshua Milton]]'' | | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12155 | [[Ficheru:Rubin Colwill 05042025 (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105480896|Rubin Colwill]]'' | futbolista británicu | 2002 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12156 | | ''[[:d:Q105560094|Lewy Williams]]'' | | 2002 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12157 | | ''[[:d:Q105753094|Huw Williams]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 12158 | [[Ficheru:1918 John Mahoney Massachusetts House of Representatives.png|center|128px]] | ''[[:d:Q105810383|John P. Mahoney]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1888 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12159 | | ''[[:d:Q105812487|Sam Pearson]]'' | | 2001 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12160 | | ''[[:d:Q105821038|Cai Tomos]]'' | artista galés | 1979 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12161 | | ''[[:d:Q105893541|Howard A Barnes]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]'' |- | style='text-align:right'| 12162 | [[Ficheru:Gwen CS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105946397|Gwenan Davies]]'' | | 1994 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12163 | | ''[[:d:Q105959279|Ali Kent]]'' | política australiana | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12164 | | ''[[:d:Q105972198|Hugh Jones]]'' | políticu australianu | 1966 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12165 | [[Ficheru:Peter Elliott.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105973425|Peter Elliott]]'' | | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12166 | [[Ficheru:Najla Mangoush-Headshot-e1645841738656-332x332.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105977287|Najla Mangoush]]'' | abogáu, Libia | 1973 | | [[Londres]]<br/>''[[:d:Q24342199|Cardiff]]'' |- | style='text-align:right'| 12167 | [[Ficheru:One Woman Walks - Ursula Martin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105981798|Ursula Martin]]'' | | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12168 | | ''[[:d:Q106096160|Alex Griffiths]]'' | | 2002 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12169 | | ''[[:d:Q106097840|Claire Nicholas]]'' | | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12170 | | ''[[:d:Q106097845|Lauren Parfitt]]'' | | 1994 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 12171 | | ''[[:d:Q106104065|Phil Obbard]]'' | xugador de dardos galés | 1949 | | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 12172 | [[Ficheru:Owen Smith 2019 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106141816|Owen Smith]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q7659625|Sychdyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12173 | | ''[[:d:Q106193204|John Corfe]]'' | xugador de dardos galés | 1935 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12174 | | ''[[:d:Q106193430|John Assiratti]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q24638205|Rhondda Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 12175 | | ''[[:d:Q106193530|Paul Linwood]]'' | xugador de dardos galés | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12176 | | ''[[:d:Q106193983|Terry James]]'' | xugador de dardos galés | 1946 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12177 | | ''[[:d:Q106194128|Liam Meek]]'' | Dardos galés | 1998 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12178 | | ''[[:d:Q106201505|Cavan Phillips]]'' | xugador de dardos galés | 1998 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12179 | | ''[[:d:Q106201762|Justin Smith]]'' | xugador de dardos galés | 1997 | | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 12180 | | ''[[:d:Q106204495|Brian Lashbrook]]'' | xugador de dardos galés | 1947 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12181 | [[Ficheru:Gwenllian Evans (5236480).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106254832|Gwenllian Howells]]'' | | | | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 12182 | [[Ficheru:Angela hui 2022 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106270402|Angela Hui]]'' | | 1991 | | ''[[:d:Q3404708|Beddau]]'' |- | style='text-align:right'| 12183 | | ''[[:d:Q106314366|Rosie Andrews]]'' | | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12184 | | ''[[:d:Q106351904|Adi Taviner]]'' | | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12185 | | ''[[:d:Q106364026|Kerin Lake]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12186 | | ''[[:d:Q106452516|Ren]]'' | raperu británicu | 1990 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12187 | [[Ficheru:Jack Shore at CAGE Warrior 100.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106459264|Jack Shore]]'' | | 1995 | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 12188 | | ''[[:d:Q106465167|Alisha Butchers]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12189 | [[Ficheru:The Great Welsh Revival Mr. Sam Jenkins-- the Sankey of Wales. (5294015).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106465379|Sam Jenkins]]'' | | 1882 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12190 | | ''[[:d:Q106492696|Gwenllian Pyrs]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1997 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12191 | | ''[[:d:Q106496101|Robyn Wilkins]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1995 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12192 | [[Ficheru:Amber Davies in 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106540639|Amber Davies]]'' | | 1996 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''<br/>''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12193 | [[Ficheru:Jamie Miller 2022.png|center|128px]] | ''[[:d:Q106604082|Jamie Miller]]'' | | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12194 | [[Ficheru:Immanuel Feyi-Waboso LQ Feb 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106614747|Immanuel Feyi-Waboso]]'' | | 2002 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12195 | [[Ficheru:Annparryowen02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106629768|Ann Parry Owen]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12196 | | ''[[:d:Q106629794|Johanna Waters]]'' | xeógrafa británica | 1976 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12197 | | ''[[:d:Q106645035|Shaquille Wynter-Coles]]'' | futbolista galés | 2000 | | [[Gales]]<br/>[[Inglaterra]] |- | style='text-align:right'| 12198 | | ''[[:d:Q106687698|Timothy Jones]]'' | | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12199 | | ''[[:d:Q106687742|James Roscoe]]'' | | 1976 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12200 | [[Ficheru:GarethDaviesMS-Castle.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106754536|Gareth Davies]]'' | políticu británicu | 1988 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12201 | [[Ficheru:Buffy-williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106761230|Buffy Williams]]'' | política británica | 1976 | | ''[[:d:Q8021291|Williamstown]]'' |- | style='text-align:right'| 12202 | [[Ficheru:James-evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106762245|James Evans]]'' | políticu británicu | 1991 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 12203 | [[Ficheru:Cefin Campbell yng Nghaerfyrddin (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106766510|Cefin Campbell]]'' | | 1950 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 12204 | | ''[[:d:Q106808905|Lawrie Hooper]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12205 | | ''[[:d:Q106812083|Lisa Neumann]]'' | | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12206 | [[Ficheru:Luke-fletcher.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106814756|Luke Fletcher]]'' | | | | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 12207 | | ''[[:d:Q106908968|Barbara Cooper]]'' | | 1929 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 12208 | | ''[[:d:Q106935335|Joe Roberts]]'' | | 2000 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12209 | | ''[[:d:Q106940566|Mike Prosser]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 12210 | | ''[[:d:Q107012530|Harriet Jones]]'' | nadadora británica | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12211 | | ''[[:d:Q107021806|Mark Harding]]'' | | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12212 | | ''[[:d:Q107031300|Mared Jarman]]'' | actriz galesa | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12213 | | ''[[:d:Q107033474|Hanna Jarman]]'' | | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12214 | | ''[[:d:Q107062398|Noel Kennedy]]'' | | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12215 | [[Ficheru:Portrait of Robert Williams (4672192).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107093371|Robert Williams]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12216 | | ''[[:d:Q107094503|Christopher Williams]]'' | | 1972 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12217 | | ''[[:d:Q107126154|Ntazana Mayembe]]'' | | 2003 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12218 | | ''[[:d:Q107212477|Megan Davies]]'' | | 2002 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12219 | | ''[[:d:Q107244824|Gavin Bilton]]'' | forzudu galés | 1988 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 12220 | [[Ficheru:Official portrait of Sarah Green MP crop 2, 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107284337|Sarah Green]]'' | política británica | 1982 | | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 12221 | [[Ficheru:Crop 1500 metres men final Tampere 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107355375|Jake Heyward]]'' | atleta británicu | 1999 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12222 | [[Ficheru:2022-08-21 European Championships 2022 – Men's 4 x 100 Metres by Sandro Halank–014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107479464|Jeremiah Azu]]'' | atleta británicu | 2001 | | ''[[:d:Q7379326|Rumney]]'' |- | style='text-align:right'| 12223 | | ''[[:d:Q107521039|Hannah Brier]]'' | atleta británica | 1998 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12224 | | ''[[:d:Q107559900|Morfudd Strange]]'' | | | | ''[[:d:Q107032849|Pen-y-cefn]]'' |- | style='text-align:right'| 12225 | | ''[[:d:Q107579601|Eric Griffiths]]'' | | 1927 | | ''[[:d:Q13651875|Nantglyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12226 | | ''[[:d:Q107580139|Andrew York]]'' | futbolista británicu | 1968 | | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 12227 | | ''[[:d:Q107583041|Miggs Wynne Morris]]'' | | 1938 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12228 | | ''[[:d:Q107613302|Connor Marshall]]'' | | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12229 | [[Ficheru:Paula Craig MBE British former detective (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107631283|Paula Craig]]'' | | 1963 | | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 12230 | [[Ficheru:Team GB Hector Pardoe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107820965|Hector Pardoe]]'' | nadador británicu | 2001 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12232 | | ''[[:d:Q108115703|Hefin Elis]]'' | | 1950 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12233 | | ''[[:d:Q108155320|Thomas Davies]]'' | | 2003 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12234 | | ''[[:d:Q108183826|Ian Parri]]'' | | | | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 12235 | | ''[[:d:Q108187231|M. A. Oliver-Semenov]]'' | | | | ''[[:d:Q5368392|Ely]]'' |- | style='text-align:right'| 12236 | | ''[[:d:Q108192429|Trefor Prest]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12237 | | ''[[:d:Q108194762|David Foster-Morgan]]'' | | | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 12238 | | ''[[:d:Q108219735|Daniel Williams]]'' | | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12239 | | ''[[:d:Q108284983|Georgia Wilson]]'' | | 1995 | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 12240 | | ''[[:d:Q108306292|Cathrin Williams]]'' | | 1937 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12241 | | ''[[:d:Q108313299|Gaynor Madoc Leonard]]'' | | | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12242 | | ''[[:d:Q108314008|Meirion Jordan]]'' | | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12243 | | ''[[:d:Q108323729|Harri Jenkins]]'' | deportista británicu | 1996 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12244 | | ''[[:d:Q108354160|Zack Maher]]'' | | 2002 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12245 | [[Ficheru:2022 - Fourth Estate SAM 9975 (52472936660) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q108373707|Omid Scobie]]'' | | 1981 | | [[Gales]]<br/>[[Londres]] |- | style='text-align:right'| 12246 | | ''[[:d:Q108485535|Jack Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 12247 | | ''[[:d:Q108485546|Noel Edwards]]'' | | 1898 | | ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]'' |- | style='text-align:right'| 12248 | | ''[[:d:Q108485747|Sam Bowen]]'' | | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12249 | | ''[[:d:Q108493570|Waseem Abbas]]'' | | 1992 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12250 | [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 278.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q108524848|Josh Tarling]]'' | ciclista británicu | 2004 | | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 12251 | | ''[[:d:Q108532305|Thomas Matthews]]'' | | 1992 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12252 | | ''[[:d:Q108536009|Kieron Evans]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 12253 | | ''[[:d:Q108545267|Patrick Corcoran]]'' | | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12254 | | ''[[:d:Q108550800|Iestyn Evans]]'' | | 2003 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12255 | | ''[[:d:Q108560477|A.M.C. Nicholl]]'' | | 1879 | | ''[[:d:Q13644928|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 12256 | | ''[[:d:Q108566666|J.A. Speed]]'' | | 1888 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12257 | | ''[[:d:Q108736988|Siân Thomas]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 12258 | | ''[[:d:Q108828382|Owain Llŷr]]'' | | | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 12259 | | ''[[:d:Q108837354|Dylan Emery]]'' | xugador de snooker británicu | 2001 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12260 | | ''[[:d:Q108874754|Matt Sargent]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 12261 | | ''[[:d:Q109015181|James Rowberry]]'' | | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12262 | [[Ficheru:Owen Beck.png|center|128px]] | ''[[:d:Q109296921|Owen Beck]]'' | | 2002 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12263 | | ''[[:d:Q109442672|Grahame Fox]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12264 | | ''[[:d:Q109567506|Scott Jenkins]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12265 | [[Ficheru:Kidsgrove Athletic v Crewe Alexandra - 5 July 2025 - Zac Williams 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q109604218|Zac Williams]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12266 | | ''[[:d:Q109733043|Margaret Ellen James]]'' | | 1843 | | ''[[:d:Q20007216|Monington]]'' |- | style='text-align:right'| 12267 | [[Ficheru:Shirley Jones artist 2003.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q109768829|Shirley Jones]]'' | | 1934 | | ''[[:d:Q24638205|Rhondda Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 12268 | | ''[[:d:Q109780504|Andreas Christodoulidis]]'' | | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12269 | | ''[[:d:Q109849817|Pete Williams]]'' | | 1954 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 12270 | | ''[[:d:Q109993471|Maureen Rees]]'' | | 1942 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12271 | | ''[[:d:Q110114874|MADDOX]]'' | | 1995 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12272 | [[Ficheru:Cameron Winnett 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110185703|Cameron Winnett]]'' | | 2003 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 12273 | | ''[[:d:Q110220872|Paul Bowen]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12274 | | ''[[:d:Q110221104|Lex Lamprey]]'' | actor británicu | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12275 | [[Ficheru:2025 Autumn Nations Series Wales vs New Zealand 20251122 161654 Alex Mann.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110298824|Alex Mann]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12276 | | ''[[:d:Q110400063|Carolina Collet]]'' | | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12277 | | ''[[:d:Q110440473|David Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 12278 | | ''[[:d:Q110622080|Emrys Hughes]]'' | | | | ''[[:d:Q25558292|Borth-y-Gest]]'' |- | style='text-align:right'| 12279 | | ''[[:d:Q110646313|Carys Eleri]]'' | | 1982 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12280 | | ''[[:d:Q110656057|Harri Deaves]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 12281 | | ''[[:d:Q110664358|Grace Ellis]]'' | | 1860 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12282 | | ''[[:d:Q110689275|Richard Thomas]]'' | músicu británicu | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12283 | | ''[[:d:Q110724360|Gwilym Howell Jones]]'' | | 1890 | | ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]'' |- | style='text-align:right'| 12284 | | ''[[:d:Q110726191|Evan Thomas]]'' | | 1829 | | ''[[:d:Q2913555|Llanfair-yng-Nghornwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12285 | [[Ficheru:Efan Daniel 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110748385|Efan Daniel]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 12286 | | ''[[:d:Q110760139|Calum Kavanagh]]'' | | 2003 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12287 | | ''[[:d:Q110802391|John Ellis Jones]]'' | | 1840 | | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 12288 | | ''[[:d:Q110844810|Beneticta Jane Keene]]'' | | 1866 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 12289 | [[Ficheru:Dafydd Jenkins 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110859735|Dafydd Jenkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2002 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12290 | | ''[[:d:Q110918111|Malcolm Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 12291 | | ''[[:d:Q110918134|Pamela Field]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12292 | | ''[[:d:Q110939874|David R. Abram]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12293 | | ''[[:d:Q110951897|Robert Rowlands]]'' | | 1840 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 12294 | | ''[[:d:Q110952825|Elizabeth Herbert]]'' | | 1869 | | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 12295 | | ''[[:d:Q110987557|Robert Evans]]'' | | 1960<br/>1952 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12296 | | ''[[:d:Q111016512|John Cheshire]]'' | | 1828 | | ''[[:d:Q3363693|Meifod]]'' |- | style='text-align:right'| 12297 | | ''[[:d:Q111088099|Anna Eliza Pridham]]'' | | 1789 | | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12298 | [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 331.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111134348|Rhian Edmunds]]'' | | 2003 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12299 | | ''[[:d:Q111170402|Edward Roberts]]'' | | 1891 | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 12300 | [[Ficheru:Cameron Congreve.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111206274|Cameron Congreve]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q596885|Blaenau Gwent]]'' |- | style='text-align:right'| 12301 | | ''[[:d:Q111228239|John N. Jones]]'' | | 1850 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12302 | | ''[[:d:Q111228248|William P. Jones]]'' | | 1828 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12303 | | ''[[:d:Q111228249|William R. Jones]]'' | | 1827 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12304 | | ''[[:d:Q111228454|Robert H. Hughes]]'' | | 1832 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12305 | | ''[[:d:Q111229039|Richard Lewis]]'' | | 1833 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12306 | | ''[[:d:Q111229993|Evan Morgan]]'' | | 1805 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12307 | | ''[[:d:Q111230003|Evan R. Morris]]'' | | 1842 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12308 | | ''[[:d:Q111230638|John T. Williams]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12309 | [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 091.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111433491|Emma Finucane]]'' | | 2002 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12310 | [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 074.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111441867|Lowri Thomas]]'' | | 1999 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12312 | | ''[[:d:Q111496845|Liam Davies]]'' | | 2006 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 12313 | | ''[[:d:Q111635551|Mark McGreal]]'' | | 1986 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12314 | | ''[[:d:Q111692498|Amy Williams]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12315 | | ''[[:d:Q111699970|Salvia]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q11093013|Cyffylliog]]'' |- | style='text-align:right'| 12316 | | ''[[:d:Q111729269|Margaret Williams]]'' | | 1782 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12317 | | ''[[:d:Q111747294|David Williams]]'' | | 1824 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12318 | | ''[[:d:Q111802911|Lowri Roberts]]'' | | 1997 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 12319 | | ''[[:d:Q111805253|Jeanne Le Bars]]'' | | 1942 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12320 | | ''[[:d:Q111843049|Robert Reed]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 12321 | | ''[[:d:Q111901957|Tom Sparrow]]'' | futbolista británicu | 2003<br/>2002 | | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 12322 | | ''[[:d:Q111902619|Luke Mariette]]'' | | 2003 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 12323 | | ''[[:d:Q111907087|Philip Gwynne Jones]]'' | escritor británicu | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12324 | | ''[[:d:Q111941150|David Hart]]'' | poeta británicu | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12325 | | ''[[:d:Q111975178|Susannah Owen]]'' | | 1863 | | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 12326 | | ''[[:d:Q111983112|Robert Jones Edwards]]'' | | 1849 | | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 12327 | | ''[[:d:Q112035006|Gina Wilson]]'' | poeta británica | 1943 | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 12328 | | ''[[:d:Q112042004|David Marks Jones]]'' | | 1843 | | ''[[:d:Q5120035|Cilrhedyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12329 | | ''[[:d:Q112063701|Benjamin Williams]]'' | | 1822 | | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 12330 | | ''[[:d:Q112064480|William Dyfed Parry]]'' | | 1893 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 12331 | [[Ficheru:Xu WMQ22 (14) (52191114756).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q112080351|Mimi Xu]]'' | tenista británica | 2007 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12332 | | ''[[:d:Q112108323|William Bracewell]]'' | baillarín de balé británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12333 | [[Ficheru:Petrus François Smith 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q112108953|Franco Smith]]'' | | 2000 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12334 | | ''[[:d:Q112117297|Arwen Banning]]'' | | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12335 | | ''[[:d:Q112128245|Thomas Lloyd Jones]]'' | | 1867 | | ''[[:d:Q13130702|Penrhiw-llan]]'' |- | style='text-align:right'| 12336 | | ''[[:d:Q112169408|Ioan Croft]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 12337 | | ''[[:d:Q112180788|Garan Croft]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 12338 | | ''[[:d:Q112222252|Tony Luigi Leopoldo Lenza]]'' | inxenieru mecánicu británicu | 1962 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12339 | | ''[[:d:Q112224804|Jordan Davies]]'' | | 1998 | | ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]'' |- | style='text-align:right'| 12340 | | ''[[:d:Q112334557|Rhuanedd Richards]]'' | | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12341 | | ''[[:d:Q112371425|David Greenslade]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]'' |- | style='text-align:right'| 12342 | | ''[[:d:Q112376926|Keith Bayliss]]'' | | 1954 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12343 | | ''[[:d:Q112440218|Gareth Calway]]'' | | 1956 | | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 12344 | | ''[[:d:Q112525506|Emma Glass]]'' | | 1987 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12345 | | ''[[:d:Q112532075|Roger Branfill-Cook]]'' | | 1949 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12346 | | ''[[:d:Q112583717|Ben Barlow]]'' | | 1994 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12347 | [[Ficheru:Peter Lodwick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q112630388|Peter Lodwick]]'' | | 1944 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12348 | [[Ficheru:Megan Carter Davies GBR.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q112829353|Megan Carter Davies]]'' | orientadora británica | 1996 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12349 | | ''[[:d:Q112893294|Vivienne Soan]]'' | | 1955 | | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 12350 | | ''[[:d:Q112968170|Ben Thompson]]'' | | 2002 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12351 | | ''[[:d:Q113006051|Eric Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 12352 | | ''[[:d:Q113230729|Alison Cross]]'' | diplomática británica | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12353 | | ''[[:d:Q113290489|Carly-Sophia Davies]]'' | | 1995 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12354 | | ''[[:d:Q113384254|Medi Harris]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 12355 | | ''[[:d:Q113451866|Jasmine Hacker-Jones]]'' | | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12356 | [[Ficheru:Ryan Astley.png|center|128px]] | ''[[:d:Q113462988|Ryan Astley]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 12357 | | ''[[:d:Q113551285|Esyllt Maelor]]'' | | | | ''[[:d:Q1024935|Harlech]]'' |- | style='text-align:right'| 12358 | | ''[[:d:Q113566900|Tino Belli]]'' | | 1961 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12359 | | ''[[:d:Q113675788|Emlyn Williams]]'' | | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12360 | | ''[[:d:Q113782878|Subhamati]]'' | | 1953 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12361 | | ''[[:d:Q113845815|Frank Cranmer]]'' | teólogu británicu | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12362 | | ''[[:d:Q113845816|Celia Kenny]]'' | pastora británica | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12363 | [[Ficheru:2022-08-12 European Championships 2022 – Emily Philipps Sport Climbing Women's Boulder by Sandro Halank–097.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q113882702|Emily Phillips]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q5199901|Cyncoed]]'' |- | style='text-align:right'| 12364 | | ''[[:d:Q113955291|Elkka]]'' | | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12365 | | ''[[:d:Q114212000|Sisilia Tuipulotu]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 2003 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12366 | | ''[[:d:Q114212177|Meg Webb]]'' | xugadora de rugbi union británica | 2001 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12367 | | ''[[:d:Q114341648|Nathan Stoneman]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12368 | [[Ficheru:Lucy Packer 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q114560082|Lucy Packer]]'' | xugadora de rugbi union británica | 2000 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 12369 | | ''[[:d:Q114589891|Peter Collins]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 12370 | [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 081.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q114663477|Anna Morris]]'' | ciclista de pista británica | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12371 | | ''[[:d:Q114724934|Siôn Daniel Young]]'' | | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12372 | | ''[[:d:Q114872525|Max Deeds]]'' | actor pornográficu británicu | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12373 | | ''[[:d:Q115049023|Stephen Nigel Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12374 | | ''[[:d:Q115097654|Joe Low]]'' | | 2002 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12375 | | ''[[:d:Q115124980|Abbie Hern]]'' | actriz británica | 1997 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12376 | | ''[[:d:Q115130314|Brendan G. C. Smith]]'' | | 1963 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12377 | | ''[[:d:Q115482387|James Fender]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2001 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12378 | | ''[[:d:Q115492510|Tako Taal]]'' | | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12379 | | ''[[:d:Q115526483|Rachel Dawson]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12380 | | ''[[:d:Q115676843|Richard Gwyn]]'' | | 1918 | | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 12381 | [[Ficheru:Professor Iain Martin (Deakin University Vice-Chancellor).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q115794521|Iain Martin]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12382 | | ''[[:d:Q115796734|Tim Davies]]'' | | 1960 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 12383 | | ''[[:d:Q115929783|Connor Morgans]]'' | | 1999 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12384 | [[Ficheru:Aleighcia Scott (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q115931070|Aleighcia Scott]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12385 | | ''[[:d:Q116178708|Carl Morris]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12386 | | ''[[:d:Q116717924|Jude Brigley]]'' | | | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 12387 | | ''[[:d:Q116717968|Gwyn Briwnant-Jones]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 12388 | [[Ficheru:Llen Natur Wicipedia conference15.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q116792293|Gareth Haulfryn Williams]]'' | archiveru galés | 1944 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 12389 | | ''[[:d:Q116933504|M. Peter Middleton]]'' | | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12390 | | ''[[:d:Q116979530|Stacey Lacey]]'' | | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12391 | [[Ficheru:Eddie James 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q116980442|Eddie James]]'' | | 2002 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12392 | | ''[[:d:Q117187572|Josh Hathaway]]'' | | 2003 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12393 | | ''[[:d:Q117290164|Fflyn Edwards]]'' | | 2009 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12394 | | ''[[:d:Q117611477|Scott Oates]]'' | xugador de bádminton | 1998 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12395 | | ''[[:d:Q117611484|Andrew Oates]]'' | xugador de bádminton | 1999 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12396 | | ''[[:d:Q117846310|Jean Ross]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12397 | [[Ficheru:Ryan Woodman 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q118203177|Ryan Woodman]]'' | | 2004 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12398 | | ''[[:d:Q118256271|John Jones]]'' | | 1871 | | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 12399 | | ''[[:d:Q118267620|Mai Jones]]'' | | 1897 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12400 | | ''[[:d:Q118268597|Lewis Williams]]'' | | 1865 | | ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]'' |- | style='text-align:right'| 12401 | | ''[[:d:Q118397835|Robert Gwilym Jones]]'' | | 1888 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 12402 | | ''[[:d:Q119175309|Hana Lili]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 12403 | | ''[[:d:Q119545091|Christina Sewell]]'' | | 1923 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12404 | | ''[[:d:Q119983255|Chelsea Dickenson]]'' | | 1990 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12405 | | ''[[:d:Q120608062|Jo Thomas]]'' | | 1972 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12406 | | ''[[:d:Q120617036|Sophie Anderson]]'' | | 1976 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12407 | | ''[[:d:Q120684883|Robert Williams]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12408 | | ''[[:d:Q120692026|Angharad Penrhyn Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12409 | | ''[[:d:Q120801136|Iona Boggie]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12410 | | ''[[:d:Q120801137|Andy Boggie]]'' | | | | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 12411 | | ''[[:d:Q121139527|Nathan Sussex]]'' | | 1975 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12412 | [[Ficheru:Eileen Demes 2023 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q121759228|Eileen Demes]]'' | vallista alemana | 1997 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12413 | [[Ficheru:Wild Boar wrestler.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q122051699|Wild Boar]]'' | | 1989 | | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 12414 | [[Ficheru:Art School Girlfriend 2023 Cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q122131298|Art School Girlfriend]]'' | | | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12415 | | ''[[:d:Q122173702|Kenton Morgan]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12416 | | ''[[:d:Q122228095|Timothy Francis Lee]]'' | raperu británicu | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12417 | | ''[[:d:Q122577954|Alun ap Brinley]]'' | | 1961 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 12418 | | ''[[:d:Q122583506|Catrin Arwel]]'' | | 1981 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 12419 | | ''[[:d:Q122583808|Rhys Ap William]]'' | | | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 12420 | | ''[[:d:Q122927360|Rosie Hughes]]'' | | 1995 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 12421 | | ''[[:d:Q122973319|Andrew Lamerton]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 12422 | | ''[[:d:Q123055219|Noha Kaiss]]'' | | 1976 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12423 | | ''[[:d:Q123110921|Edie Bens]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12424 | | ''[[:d:Q123219567|Darcie Davies]]'' | | 2005 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12425 | | ''[[:d:Q123238082|Mark Douglas]]'' | | 1960 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12426 | | ''[[:d:Q123272735|Ian Parry-Jones]]'' | políticu noruegu | 1969 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12427 | [[Ficheru:Jetset Andy onboard Qatar Airways' A380.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q123347939|Jetset Andy]]'' | | | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 12428 | | ''[[:d:Q123416849|Emily Bridges]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 12429 | | ''[[:d:Q123706189|Molly Reardon]]'' | | 2003 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12430 | | ''[[:d:Q123706787|Rosie Carr]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12431 | | ''[[:d:Q123908302|Evie Rees]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12432 | [[Ficheru:Lauren drew 2022 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q123943417|Lauren Drew]]'' | | 1993 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12433 | [[Ficheru:Mackenzie Martin 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q123943566|Mackenzie Martin]]'' | | 2003 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12434 | | ''[[:d:Q124023518|Hannah Grae]]'' | | 2002 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12435 | [[Ficheru:Morgan Morse 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124093276|Morgan Morse]]'' | | 2005 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12436 | | ''[[:d:Q124251718|Iwan Teifion Davies]]'' | | | | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 12437 | [[Ficheru:GGwynfil2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124258738|Gwern Gwynfil]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q22338221|Bronglais Hospital]]'' |- | style='text-align:right'| 12438 | [[Ficheru:Dan Edwards LQ 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124344804|Dan Edwards]]'' | | 2003 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12439 | | ''[[:d:Q124355125|Therese Squires]]'' | | 1949 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12440 | | ''[[:d:Q124357694|Evan Lloyd]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 12441 | [[Ficheru:Elin Maher.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124369042|Elin Maher]]'' | | 1972 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 12442 | [[Ficheru:Siân Rhiannon Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124393203|Siân Rhiannon Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 12443 | [[Ficheru:Official portrait of Ann Davies MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124433180|Ann Davies]]'' | política galesa | 1962 | | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 12444 | | ''[[:d:Q124535331|Nel Metcalfe]]'' | | 2004 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12445 | | ''[[:d:Q124658214|James Crole]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12446 | | ''[[:d:Q124684373|Kate Williams]]'' | | 2000 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12447 | | ''[[:d:Q124697774|Thomas Johnson]]'' | | 1992 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12448 | [[Ficheru:2024 UEC Track Jun & U23 European Championships 074.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124830321|Sam Fisher]]'' | | 2006 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 12449 | | ''[[:d:Q124850599|Jonathan Sergison]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12450 | [[Ficheru:Aimsey in 2022.png|center|128px]] | ''[[:d:Q125015402|aimsey]]'' | | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12451 | | ''[[:d:Q125191138|Anya Paintsil]]'' | | 1993 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12452 | | ''[[:d:Q125216731|Drew Pritchard]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12453 | | ''[[:d:Q125307823|Ronald Barraud]]'' | | 1906 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 12454 | | ''[[:d:Q125324831|Henry Edwards]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12455 | [[Ficheru:30 Medi 2012 - Dirprwy Lywydd yn Nant Gwrtheyrn 30 September 2012 - Deputy Presiding Officer at Nant Gwrtheyrn (8070076064) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q125525882|Edward Morus Jones]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12456 | | ''[[:d:Q125543942|Charlie Crew]]'' | | 2006 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12457 | | ''[[:d:Q125635746|Peter Rees]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 12458 | | ''[[:d:Q125792432|Mahala Davis]]'' | | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12459 | [[Ficheru:Ursula Huws.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q125908048|Ursula Huws]]'' | | 1947 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12460 | | ''[[:d:Q126484833|Sabrina Lee]]'' | | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12461 | | ''[[:d:Q126501230|Ken Caswell]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 12462 | [[Ficheru:Official portrait of Claire Hughes MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q126847730|Claire Hughes]]'' | | 1979 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12463 | [[Ficheru:Official portrait of Alex Barros-Curtis MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q126848493|Alex Barros-Curtis]]'' | | 1986 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12464 | [[Ficheru:Official portrait of Becky Gittins MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q126848741|Becky Gittins]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q1067984|Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 12465 | | ''[[:d:Q127377863|Lili Jones]]'' | | 2005 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12466 | | ''[[:d:Q127416552|Rhys Thomas]]'' | | 2006 | | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12467 | | ''[[:d:Q127548319|Catherine George]]'' | | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12468 | | ''[[:d:Q127592033|Huw Rowlands]]'' | | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12469 | | ''[[:d:Q129075710|Helen Prosser]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 12470 | | ''[[:d:Q129257059|Axel Rudakubana]]'' | | 2006 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12471 | | ''[[:d:Q129485359|Martin Ace]]'' | | 1945 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12472 | | ''[[:d:Q129485603|Dafydd Emyr]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]'' |- | style='text-align:right'| 12473 | [[Ficheru:Siân Lewis 2018, Llanelwedd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q129914267|Siân Lewis]]'' | | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12474 | | ''[[:d:Q129920146|Macs Page]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q5277964|Dinas Cross]]'' |- | style='text-align:right'| 12475 | | ''[[:d:Q130218515|Jane Maurice]]'' | | 1812 | | ''[[:d:Q129979095|Tyddyn-Tudur]]'' |- | style='text-align:right'| 12476 | [[Ficheru:Llion Jones, author of Attention is All You Need, at CIC Tokyo speaking about sakana.ai (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130238722|Llion Jones]]'' | | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12477 | | ''[[:d:Q130254772|Dominic Chennell]]'' | | | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 12478 | | ''[[:d:Q130259565|Lewis Hopkins]]'' | | 1836 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12480 | | ''[[:d:Q130319607|Julian Webber]]'' | | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12481 | | ''[[:d:Q130340125|Christopher Edwards]]'' | | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12482 | | ''[[:d:Q130377526|Morfudd Hughes]]'' | | 1961 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 12483 | | ''[[:d:Q130402747|Adam Sylvester]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q24192181|University Hospital Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 12484 | | ''[[:d:Q130447044|Jack Can Karadoğan]]'' | | 2004 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12485 | | ''[[:d:Q130458780|Brodie Coghlan]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 12486 | | ''[[:d:Q130469355|Tonya Smith]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12487 | [[Ficheru:Ella Lloyd Singapore 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130536171|Ella Lloyd]]'' | | 2005 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12488 | | ''[[:d:Q130547278|Deborah Humble]]'' | | 1969 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12489 | | ''[[:d:Q130707271|Dewi Wyn Williams]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q7165424|Penysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 12490 | | ''[[:d:Q130750866|Maredudd ap Huw]]'' | | 1972 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12491 | | ''[[:d:Q130778036|David Hieatt]]'' | | | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 12492 | | ''[[:d:Q131171335|Jenni Hall]]'' | | 1939 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12493 | | ''[[:d:Q131304634|Hywel Jenkins]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 12494 | | ''[[:d:Q131336737|Joe Thomas]]'' | | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12495 | | ''[[:d:Q131587589|Ronan Kpakio]]'' | | 2007 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12496 | | ''[[:d:Q131598778|Maisie Davies]]'' | | 2005 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12497 | | ''[[:d:Q131629835|Helen Giza]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 12498 | | ''[[:d:Q131772384|Vicky Franzinetti]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12499 | | ''[[:d:Q131775524|Adam Gorb]]'' | | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12500 | | ''[[:d:Q131911160|Oliver Bradley]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 12501 | | ''[[:d:Q131993923|Ian Hughes]]'' | | | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12502 | | ''[[:d:Q132159245|Sam Scott]]'' | | 2005 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 12503 | | ''[[:d:Q132178548|Ben Warren]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 12504 | | ''[[:d:Q132184460|John Michael]]'' | | 1774 | | ''[[:d:Q3398504|Newchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 12505 | | ''[[:d:Q132190490|Griffith Jones]]'' | | | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12506 | | ''[[:d:Q132797313|Shea Pita]]'' | | 2009 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 12507 | | ''[[:d:Q132858636|Huw Carrod]]'' | | | | ''[[:d:Q7859766|Tycroes]]'' |- | style='text-align:right'| 12508 | | ''[[:d:Q132862482|Dylan Lawlor]]'' | | 2006 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 12509 | | ''[[:d:Q133095940|Phillip Manley]]'' | | 1989 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12510 | | ''[[:d:Q133097679|Mika Watkins]]'' | | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12511 | | ''[[:d:Q133133006|Hayley Roberts]]'' | | 1980 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12512 | | ''[[:d:Q133189642|Meinir Mathias]]'' | | 1981 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 12513 | [[Ficheru:Tegwen Morris yn Eisteddfod Genedlaethol Tregaron 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q133201015|Tegwen Morris]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q5446196|Ffaldybrenin]]'' |- | style='text-align:right'| 12514 | | ''[[:d:Q133266038|Mair Tomos Ifans]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q3398874|Abergynolwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12515 | | ''[[:d:Q133324047|Jonathan Bedford]]'' | | 1988 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12516 | | ''[[:d:Q133333315|Ranjith Viswanathan]]'' | | 1992 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12517 | | ''[[:d:Q133420125|Emma Phillips]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12518 | | ''[[:d:Q133423116|Doreen Cunningham]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12519 | | ''[[:d:Q133473135|Jenni Scoble]]'' | | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12520 | | ''[[:d:Q133473306|Gwennan Hopkins]]'' | | 2004 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12521 | | ''[[:d:Q133473427|Sian Jones]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 12522 | | ''[[:d:Q133584530|Michael Witts]]'' | | 1953 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12523 | | ''[[:d:Q133599218|Phil Knight]]'' | | 1965 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12524 | | ''[[:d:Q133607403|Owen Griffith]]'' | | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12525 | | ''[[:d:Q133616206|Jeffrey Lloyd-Roberts]]'' | | 1968 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12526 | | ''[[:d:Q133630658|Margaret Simons]]'' | | 1935 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12527 | | ''[[:d:Q133634939|Ifor Ap Gwilym]]'' | | 1951 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12528 | | ''[[:d:Q133638417|Brian Earnshaw]]'' | | 1929 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12529 | | ''[[:d:Q133646647|Joan Davies]]'' | | 1940 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12530 | | ''[[:d:Q133656235|Thomas Goddard]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12531 | | ''[[:d:Q133657213|Judy Taylor]]'' | | 1932 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12532 | | ''[[:d:Q133659331|Eleanor Goldsmith]]'' | | 1976 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12533 | | ''[[:d:Q133673407|Jonathan Lichtenstein]]'' | | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12534 | | ''[[:d:Q133687251|Tako Taal]]'' | | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12535 | | ''[[:d:Q133697488|Malcolm Carrick]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12536 | | ''[[:d:Q133702951|Richard Cottle]]'' | | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12537 | | ''[[:d:Q133705306|Neal Davies]]'' | | 1965 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12538 | | ''[[:d:Q133710497|Pete Davis]]'' | | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12539 | | ''[[:d:Q133738864|David Peterson]]'' | | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12540 | | ''[[:d:Q133800806|Brian Minchin]]'' | | 1978 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12541 | | ''[[:d:Q133821219|Siôn Tomos Owen]]'' | | 1984 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12542 | | ''[[:d:Q133822117|Sara Lloyd]]'' | | | | ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]'' |- | style='text-align:right'| 12543 | [[Ficheru:W O Thomas, author of "Dwywaith o amgylch y byd" NLW3364433.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134058120|William Owen Thomas]]'' | | 1845 | | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 12544 | [[Ficheru:Revd Richrad Winter, Llangollen (CM) (1870) NLW3361841.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134086321|Richard Winter]]'' | | 1822 | | ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]'' |- | style='text-align:right'| 12545 | | ''[[:d:Q134087004|Hugh Lloyd]]'' | | 1858 | | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12546 | [[Ficheru:Revd Ezra Jones, Prestatyn NLW3365168.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134100727|Ezra Jones]]'' | | 1848 | | ''[[:d:Q6887543|Mochdre]]'' |- | style='text-align:right'| 12547 | | ''[[:d:Q134113094|Aaron Tamme]]'' | | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12548 | | ''[[:d:Q134251817|Emyr Davies]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 12549 | | ''[[:d:Q134318713|Gareth Noel Williams]]'' | | 1970 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 12550 | | ''[[:d:Q134404200|Danielle St James]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q1770146|Barry Island]]'' |- | style='text-align:right'| 12551 | | ''[[:d:Q134437016|Anna Fiteni]]'' | | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12552 | [[Ficheru:The mother of John Jones (Myrddin Fardd, 1836-1921) NLW3363215.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134476408|Ann Owen]]'' | | 1808 | | ''[[:d:Q3404510|Llangian]]'' |- | style='text-align:right'| 12553 | | ''[[:d:Q134580585|Ted Goddard]]'' | | 1941 | | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 12554 | | ''[[:d:Q134582819|Jonathan Phillip Hicks]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 12555 | | ''[[:d:Q134591661|Abigail Bergstrom]]'' | | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12556 | | ''[[:d:Q134619929|Marilyn Jenkins]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12557 | | ''[[:d:Q134620192|Steve Griffiths]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q24674792|Holyhead]]'' |- | style='text-align:right'| 12558 | | ''[[:d:Q134716062|David Jandrell]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 12559 | | ''[[:d:Q134727478|Niels McDonald]]'' | | 2008 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12560 | | ''[[:d:Q134959889|James Rourke]]'' | | | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12561 | | ''[[:d:Q134963596|David Conway]]'' | | 1939 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12562 | | ''[[:d:Q134965930|John Vaughan]]'' | | 1615 | | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 12563 | | ''[[:d:Q134980816|Elizabeth Mary Williams]]'' | | 1915 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12564 | [[Ficheru:Lee David Bowen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q135001613|Lee David Bowen]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12565 | | ''[[:d:Q135012716|Letitia Grey]]'' | | 1767 | | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 12566 | [[Ficheru:Sam Locke (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q135112405|Sam Locke]]'' | | 2001 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12567 | | ''[[:d:Q135256033|David Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q13128899|Gwynfe]]'' |- | style='text-align:right'| 12568 | | ''[[:d:Q135350169|Andrew Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 12569 | | ''[[:d:Q135443626|Jonathan Nefydd]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12570 | | ''[[:d:Q135493598|Joe Jones]]'' | | 1995 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12571 | | ''[[:d:Q135525890|Jessica Blackler]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12572 | | ''[[:d:Q135671920|Seth Strong]]'' | | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12573 | | ''[[:d:Q135750503|Megan Purvis]]'' | | 1994 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 12574 | | ''[[:d:Q135778232|Dewi Bryn Jones]]'' | | | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 12575 | | ''[[:d:Q135889461|Shelagh Williams]]'' | | | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 12576 | | ''[[:d:Q135909088|Christine Mills]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 12577 | [[Ficheru:Alun Jones, editor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q135912144|Alun Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 12578 | | ''[[:d:Q135962788|Grey Evans]]'' | | 1942 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 12579 | | ''[[:d:Q135987473|Jackie Williams]]'' | | | | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 12580 | [[Ficheru:Enid Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q136030278|Enid R Morgan]]'' | | | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 12581 | | ''[[:d:Q136092737|Huw Derfel]]'' | | 1971 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12582 | | ''[[:d:Q136093036|Mirain Haf Roberts]]'' | | 1982 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12583 | | ''[[:d:Q136101442|Emyr Wyn Jones]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12584 | | ''[[:d:Q136101766|Bethan Jones]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 12585 | | ''[[:d:Q136154260|Priya Hall]]'' | | 1992 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12586 | | ''[[:d:Q136164691|Buddug James Jones]]'' | | 1989 | | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12587 | [[Ficheru:Rev. D.B. Richard (5349019).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q136168123|David Bowen Richards]]'' | | 1853 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12588 | | ''[[:d:Q136193245|J. Glyndwr Davies]]'' | | | | ''[[:d:Q15999254|Bont Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 12589 | | ''[[:d:Q136205133|Francesca Reece]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 12590 | | ''[[:d:Q136311634|Chris Tandy]]'' | | 1982 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12591 | | ''[[:d:Q136312229|Emlyn Gomer]]'' | | | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12592 | | ''[[:d:Q136341005|Mair James McGeever]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12593 | | ''[[:d:Q136350387|Aled Rheon]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12594 | | ''[[:d:Q136350576|Amanda Prothero Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12595 | | ''[[:d:Q136350952|Catherine Ayers]]'' | | 1982 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12596 | [[Ficheru:Efa Gruffudd Jones, Comisiynydd y Gymraeg 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q136357375|Efa Gruffudd Jones]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 12597 | | ''[[:d:Q136357821|Geraint Cynan]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 12598 | | ''[[:d:Q136358080|Huw Ynyr Evans]]'' | | | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12599 | | ''[[:d:Q136358406|Ioan Lord]]'' | | 1998 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12600 | | ''[[:d:Q136360233|Dafydd Cadwgan]]'' | | | | ''[[:d:Q85801358|Sirhowy]]'' |- | style='text-align:right'| 12601 | | ''[[:d:Q136375395|Joy Cornock]]'' | | | | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 12602 | | ''[[:d:Q136375625|Deian Gwynne]]'' | | 2006 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12603 | | ''[[:d:Q136375749|Luned Emyr]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12604 | | ''[[:d:Q136375869|Mari Grug]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 12605 | | ''[[:d:Q136379771|Nansi Rhys Adams]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12606 | | ''[[:d:Q136379851|Neville Hughes]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12607 | | ''[[:d:Q136399829|Rhian Blythe]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 12608 | | ''[[:d:Q136399909|Rhydian Bowen Phillips]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 12609 | | ''[[:d:Q136399950|Rhydian Wilson]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 12610 | | ''[[:d:Q136399969|Rhys Ap Hywel]]'' | | 1973 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12611 | | ''[[:d:Q136400060|Ywain Myfyr]]'' | | 1955 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12612 | | ''[[:d:Q136413814|Michael J. Webber]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12613 | | ''[[:d:Q136441673|Owain Gwilym]]'' | | 1970 | | [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]] |- | style='text-align:right'| 12614 | | ''[[:d:Q136444225|Alun Harries]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12615 | | ''[[:d:Q136444313|Catrin Aur]]'' | | | | ''[[:d:Q3402099|Beulah]]'' |- | style='text-align:right'| 12616 | | ''[[:d:Q136444357|Dafydd Pierce]]'' | | | | ''[[:d:Q3398987|Croesor]]'' |- | style='text-align:right'| 12617 | | ''[[:d:Q136444392|David Kempster]]'' | | | | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 12618 | | ''[[:d:Q136444409|Derec Brown]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12619 | | ''[[:d:Q136444471|Edwin Humphreys]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q3402600|Y Fron]]'' |- | style='text-align:right'| 12620 | | ''[[:d:Q136444492|Eirian Owen]]'' | | | | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12621 | | ''[[:d:Q136444599|Geraint Davies]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12622 | | ''[[:d:Q136444602|Geraint Pickard]]'' | | | | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 12623 | | ''[[:d:Q136444620|Griff Lynch]]'' | | 1988 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12624 | | ''[[:d:Q136444634|Gwawr Edwards]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12625 | | ''[[:d:Q136444713|John Eifion]]'' | | | | ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 12626 | | ''[[:d:Q136444824|Mark Llewelyn Evans]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12627 | | ''[[:d:Q136444967|Robin Eiddior]]'' | | 1967 | | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 12628 | | ''[[:d:Q136444977|Rosalind Owen]]'' | | 1947 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 12629 | | ''[[:d:Q136461430|Ben Bawden]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12630 | | ''[[:d:Q136461514|Euros Lyn]]'' | | 1971 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12631 | | ''[[:d:Q136461531|Geraint Morgan]]'' | | 1968 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12632 | | ''[[:d:Q136461634|Michele Ryan]]'' | | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12633 | | ''[[:d:Q136562835|Karimah Hassan]]'' | | 1992 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12634 | | ''[[:d:Q136633223|Jeremy Huw Williams]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12635 | | ''[[:d:Q136635090|Nick Arden]]'' | | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12636 | | ''[[:d:Q136640514|Dennis Byron]]'' | | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12637 | | ''[[:d:Q136651428|Morris Williams]]'' | | 1871 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 12638 | | ''[[:d:Q136670448|Jeremy Salt]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q3400141|Morfa Nefyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12639 | | ''[[:d:Q136673985|Cadfan Roberts]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12640 | | ''[[:d:Q136674057|John Owen (Rhuthun)]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 12641 | | ''[[:d:Q136722653|Dilwyn Young-Jones]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12642 | | ''[[:d:Q136854360|Rebecca Gibbon]]'' | | 1968 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12643 | | ''[[:d:Q136913002|Siân Owen]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 12644 | | ''[[:d:Q136913153|Ian Rowlands]]'' | | | | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 12645 | | ''[[:d:Q136914190|David Welch (actor)]]'' | | | | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 12646 | | ''[[:d:Q136914197|William Owen (Gwilym Gwyrfai)]]'' | | 1891 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12647 | | ''[[:d:Q136914204|Nansi Pritchard]]'' | | | | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 12648 | | ''[[:d:Q136914236|Arwel Jones (Hogia'r Wyddfa)]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 12649 | | ''[[:d:Q136914283|Judith Roberts (cyfarwyddydd)]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12650 | | ''[[:d:Q136914288|Iwan Llewelyn-Jones (cerddor)]]'' | | 1959 | | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 12651 | | ''[[:d:Q136914302|Rhodri Evan]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q3460580|Crymych]]'' |- | style='text-align:right'| 12652 | | ''[[:d:Q136914489|Menna Trussler]]'' | | 1935 | | ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]'' |- | style='text-align:right'| 12653 | | ''[[:d:Q136914510|Maldwyn John]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 12654 | | ''[[:d:Q136914525|Siôn Probert]]'' | | 1946 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12655 | | ''[[:d:Q136914537|Buddug Povey]]'' | | 1969 | | ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 12656 | | ''[[:d:Q136914569|Geraint Jones (dramodydd)]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12657 | [[Ficheru:Christian Bale-7837.jpg|center|128px]] | [[Christian Bale]] | actor británicu | 1974 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 12658 | [[Ficheru:John-cale.jpg|center|128px]] | [[John Cale]] | cantante y escritor de rock británicu | 1942 | | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 12659 | [[Ficheru:Catherine Zeta-Jones VF 2012 Shankbone.jpg|center|128px]] | [[Catherine Zeta-Jones]] | | 1969 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12660 | | ''[[:d:Q48009|Anna Ryder Richardson]]'' | modelu malasia | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12661 | [[Ficheru:Rowan Williams -001b.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q49615|Rowan Williams]]'' | | 1950 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12662 | [[Ficheru:Peter Greenaway in 2007.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55282|Peter Greenaway]]'' | | 1942 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12663 | | ''[[:d:Q136987900|Irene Li Krauß]]'' | | 1973 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12664 | | ''[[:d:Q137011833|Gwion Lynch]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 12665 | | ''[[:d:Q137015394|William Owen (dramodydd)]]'' | | 1935 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 12666 | | ''[[:d:Q137040483|Danny Grehan]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 12667 | | ''[[:d:Q137040496|Marion Fenner]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 12668 | | ''[[:d:Q137040646|Lindsay Evans (actor)]]'' | | 1933 | | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 12669 | | ''[[:d:Q137090049|Vanessa Gebbie]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12670 | | ''[[:d:Q137109867|Perry Gauci]]'' | | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12671 | | ''[[:d:Q137116576|Zēnōnas Tzepras]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12672 | | ''[[:d:Q137120466|Nick Gammon]]'' | | 1958 | | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 12673 | | ''[[:d:Q137154045|John Margetts]]'' | | 1937 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12675 | | ''[[:d:Q137163156|Carwyn Leggatt-Jones]]'' | | 2007 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12676 | | ''[[:d:Q137163585|Joe Mitchell]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12677 | | ''[[:d:Q137184255|Ynyr Fychan ap Ynyr]]'' | | 1285 | | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 12678 | | ''[[:d:Q137184279|Meurig Llwyd]]'' | | | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12679 | | ''[[:d:Q137266780|Georgie Grasso]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12680 | [[Ficheru:Jay Joshua (left) and Connor Mills (right); 2025 (cropped) (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q137427377|Jay Joshua]]'' | | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12681 | | ''[[:d:Q137439130|Lowri-Ann Richards]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 12682 | | ''[[:d:Q137593941|Gwawr]]'' | | 400 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 12683 | | ''[[:d:Q137599597|Elis Price]]'' | | 2005 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12685 | | ''[[:d:Q138135153|DovelyTom Tom Davies]]'' | | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12686 | | ''[[:d:Q138335527|Lucy Rees]]'' | | 1943 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12687 | | ''[[:d:Q138338094|Alan Jobbins]]'' | | 1940 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 12688 | | ''[[:d:Q138338530|Gabriel Eustis]]'' | | 1895 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12689 | | ''[[:d:Q138547140|Iain Quinn]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12690 | | ''[[:d:Q138610790|Leonora Burton]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12691 | | ''[[:d:Q138637323|Jane Moore (1952)]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12692 | | ''[[:d:Q138913503|Delyth Angharad]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 12693 | | ''[[:d:Q138999700|Marina Diamandis]]'' | | 1985 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12694 | | ''[[:d:Q139000984|Christopher Williams]]'' | | 1972 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12695 | | ''[[:d:Q139045679|Joseph Davies]]'' | | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12696 | | ''[[:d:Q139070467|David John Edwards]]'' | | 1883 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12697 | | ''[[:d:Q139070495|Thomas Humphrey Edwards]]'' | | 1887 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12698 | | ''[[:d:Q139104381|Robert Humphrey Morris]]'' | | 1829 | | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 12699 | | ''[[:d:Q139105757|William Lewis Roberts]]'' | | 1864 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12700 | | ''[[:d:Q139189270|Iain Quinn]]'' | | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12701 | | ''[[:d:Q139205101|Meirion Bowen]]'' | | 1940 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12702 | | ''[[:d:Q139305697|William Owen]]'' | | 1684 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 12703 | | ''[[:d:Q139310624|Llewelyn Owen]]'' | | 1838 | | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12704 | | ''[[:d:Q139372798|James Hugh Ash]]'' | | 1978 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12705 | | ''[[:d:Q139373372|Michelle Louise Ash]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12706 | | ''[[:d:Q139505935|Tom Clarke]]'' | | 1994 | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 12707 | | ''[[:d:Q139567732|Myles Kamwendo]]'' | | 2001 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12708 | | ''[[:d:Q139672363|Thomas Parcell]]'' | | 1832 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 12709 | | ''[[:d:Q139673862|Love Parry]]'' | | 1696 | | ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]'' |- | style='text-align:right'| 12710 | | ''[[:d:Q139674766|David Rees]]'' | | 1875 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 12711 | | ''[[:d:Q139678615|Elizabeth McKenzie]]'' | | | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12712 | | ''[[:d:Q139679423|John Hughes]]'' | | | | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 12713 | | ''[[:d:Q139679506|Jay James Picton]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]'' |- | style='text-align:right'| 12714 | | ''[[:d:Q139679558|John Griffiths]]'' | | 1855 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 12715 | | ''[[:d:Q139679595|Adam Robert Lewis]]'' | | | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12716 | | ''[[:d:Q139679715|John Jones]]'' | | 1897 | | ''[[:d:Q5276401|Dihewyd]]'' |- | style='text-align:right'| 12717 | | ''[[:d:Q139691513|Mary Ellen Ellis]]'' | | 1862 | | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 12718 | | ''[[:d:Q139692008|Daniel Anthony]]'' | | 1821 | | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 12719 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Davies Treorci & sister Mrs. David Evans, Penllwyn (4672740).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139694048|Thomas Davies]]'' | | 1842 | | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 12720 | | ''[[:d:Q139711679|Peter Jones]]'' | | 1848 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12721 | | ''[[:d:Q139712423|Thomas William Hughes]]'' | | 1862 | | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 12722 | | ''[[:d:Q139713038|Catherine Levi]]'' | | 1877 | | ''[[:d:Q15987581|Talsarn]]'' |- | style='text-align:right'| 12723 | | ''[[:d:Q139713902|Mary Hughes]]'' | | 1854 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 12724 | [[Ficheru:Portrait of Dr. John Roberts, Caer (4670504).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139713959|John Roberts]]'' | | 1843 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 12725 | [[Ficheru:Portrait of Mary Wynne-Jones (4670563).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139718198|Mary Jane Wynne Jones]]'' | | 1854 | | ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 12726 | | ''[[:d:Q139718719|J W Lewis]]'' | | 1853 | | ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 12727 | [[Ficheru:Portrait of William Deudraeth Jones (of Caegwyn, Penrhyndeudraeth) with Eisteddfod Chair (4670367).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139718742|William Jones]]'' | | 1856 | | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 12728 | [[Ficheru:Portrait of Lydia Parry of Penhafodlas, Llanrug (4670440).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139719041|Lydia Parry]]'' | | 1798 | | ''[[:d:Q3396764|Betws Garmon]]'' |- | style='text-align:right'| 12729 | | ''[[:d:Q139730940|Lewis Leigh]]'' | | | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12730 | [[Ficheru:Y Parch. J. Hawen Rees Adroddiad Blynyddol Egwlys Gynulleidfaol Marsh Lane Bootle am y flwyddyn 1902 (5293990).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139748929|John Hawen Rees]]'' | | 1870 | | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 12731 | [[Ficheru:John Davis (Hywel) (5293973).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139750590|John Davis]]'' | | 1823 | | ''[[:d:Q14508463|Betws Bledrws]]'' |- | style='text-align:right'| 12732 | [[Ficheru:David Davies (5294004).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139755006|David Davies]]'' | | 1847 | | ''[[:d:Q772694|Llandrillo]]'' |- | style='text-align:right'| 12733 | [[Ficheru:Portrait of Rev. Hugh Parry, Llanarmon (4671747).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139781933|Hugh Parry]]'' | | 1793 | | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 12734 | | ''[[:d:Q139796321|Edward S. Jones]]'' | | 1867 | | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 12735 | | ''[[:d:Q139796414|Eleanor Bond]]'' | | | | ''[[:d:Q29482701|Cwrt Bleddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12736 | [[Ficheru:Dr. Peter Macaulay Owen (5349080).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139831689|Peter Macaulay Owen]]'' | | 1907 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 12737 | [[Ficheru:Mrs. Anne Davies (5349039).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139831811|Anne Davies]]'' | | 1837 | | ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]'' |- | style='text-align:right'| 12738 | [[Ficheru:Daniel Rhys Davies (5349041).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139832115|Daniel Rhys Davies]]'' | | 1858 | | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 12739 | | ''[[:d:Q139847251|Jane Johnes]]'' | | 1804 | | ''[[:d:Q108366926|Dolaucothi House]]'' |- | style='text-align:right'| 12740 | [[Ficheru:Portrait of Ann Elizabeth Davies (4669989).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139850112|Ann Elizabeth Frances]]'' | | 1844 | | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 12741 | | ''[[:d:Q139850760|Elizabeth Jones]]'' | | 1804 | | ''[[:d:Q3396360|Leeswood]]'' |- | style='text-align:right'| 12742 | [[Ficheru:Portrait of Ann Jones (Caegwyn, Penrhyndeudraeth) (4670287) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139851689|Ann Jones]]'' | | 1814 | | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 12743 | [[Ficheru:Portrait of Mr John Thomas Chemist Machynlleth (4671483).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139858033|John Thomas]]'' | | 1846 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 12744 | [[Ficheru:Portrait of Mrs John Thomas Chemist Machynlleth (nee Miss V Morris) (4671484).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139858085|Margaret Morris]]'' | | 1846 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 12745 | [[Ficheru:Daniel & John Evans (5294019).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139859178|Daniel Evans]]'' | | 1840 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 12746 | | ''[[:d:Q139860600|William Terry]]'' | | 1866 | | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 12747 | | ''[[:d:Q139861202|Isaac George]]'' | | 1845 | | ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 12748 | | ''[[:d:Q139861259|David Morgan Davies]]'' | | 1873 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12749 | [[Ficheru:Portrait of Mrs. Elizabeth Thomas (4671178).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139885371|Elizabeth Jones]]'' | | 1840 | | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 12750 | | ''[[:d:Q139900209|Luned Rhys Parri]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12751 | | ''[[:d:Q139980630|Andrew Isidoro]]'' | | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12752 | | ''[[:d:Q140033247|Arthur Tregelles]]'' | | 1835 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12753 | [[Ficheru:Ryan Giggs in 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10524|Ryan Giggs]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12754 | [[Ficheru:Page, Robert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10552|Robert Page]]'' | futbolista británicu | 1974 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 12755 | [[Ficheru:Leanne Wood AM (27555056394).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10694|Leanne Wood]]'' | política británica | 1971 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 12756 | [[Ficheru:(John Rhys-Davies) 2018-02-11 15-35-40 ILCE-6500 DSC07150 (31235662177) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16455|John Rhys-Davies]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 12757 | [[Ficheru:AlunMichael crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19397|Alun Michael]]'' | políticu británicu | 1943 | | ''[[:d:Q3401558|Bryngwran]]'' |- | style='text-align:right'| 12758 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Jones of Whitchurch crop 2, 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29732|Maggie Jones, Baroness Jones of Whitchurch]]'' | | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12759 | [[Ficheru:David Broome.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q34784|David Broome]]'' | | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12760 | | ''[[:d:Q40005|Sarah Thomas]]'' | xugadora de ḥoquei británica | 1981 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12761 | [[Ficheru:Timothy Dalton 1987.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q41233|Timothy Dalton]]'' | | 1946 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 12762 | [[Ficheru:Julia Gillard.jpg|center|128px]] | [[Julia Gillard]] | abogáu, Reinu Xuníu | 1961 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |} == personaxe del folclore == {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! label ! description ! Year of birth ! Year of death ! llugar de nacimientu |- | style='text-align:right'| 11935 | | ''[[:d:Q72699024|Canthrig Bwt]]'' | bruxa galesa | | | ''[[:d:Q13130349|Nant Peris]]'' |- | style='text-align:right'| 11936 | | ''[[:d:Q72823385|Beti'r Bont]]'' | | | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11937 | | ''[[:d:Q72824249|Gwen Davies]]'' | | | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11938 | | ''[[:d:Q72826181|Peggy Abercamles]]'' | | | | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 11939 | | ''[[:d:Q72828361|Sali Minffordd]]'' | | | | [[Powys]] |} == personaxe humanu de ficción == {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! label ! description ! Year of birth ! Year of death ! llugar de nacimientu |- | style='text-align:right'| 8254 | | ''[[:d:Q1283396|Myrddin Wyllt]]'' | | 540 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8739 | [[Ficheru:TheWolfManLobbyCardCropped.png|center|128px]] | ''[[:d:Q4006190|Larry Talbot]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9664 | | ''[[:d:Q6742717|Malcolm Wynn-Jones]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 12674 | | ''[[:d:Q137161507|Iwen Słonina]]'' | | 1382 | | [[Bangor (Gales)]] |} == Misc == {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! label ! description ! Year of birth ! Year of death ! llugar de nacimientu |- | style='text-align:right'| 8417 | | ''[[:d:Q2483726|Cadfael]]'' | | 1080 | | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 8424 | | ''[[:d:Q2560424|Pixie]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9579 | | ''[[:d:Q6389447|Kenmare Sorceress]]'' | | 1909 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9595 | | ''[[:d:Q6426771|Edward Kenway]]'' | | 1693 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12231 | | ''[[:d:Q107860434|Trafford, Guy Rawson]]'' | | | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 12311 | | ''[[:d:Q111462365|Glassalt]]'' | | 1891 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12479 | [[Ficheru:Cennard Davies pen ac ysgwydd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130282161|Cennard Davies]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 12684 | | ''[[:d:Q137630848|John Hughes (Glan Collen)]]'' | | | | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |} {{Wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons}} {{control d'autoridaes}} ctu2t5t99aharzfqytosit4138d8p1m Casino Royale (película de 2006) 0 80262 4498590 4467632 2026-06-03T21:47:28Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498590 wikitext text/x-wiki {{película}} '''''Casino Royale''''' ye la ventena primer [[película]] de la serie cinematográfica de James Bond, basada na novela homónima de Ian Fleming, dirixida pol [[Nueva Zelanda|neozelandés]] Martin Campbell y estrenada en 2006. Ye la primer cinta de la franquicia que cunta con Daniel Craig nel rol protagonista del axente 007, según la tercer adautación de ''Casino Royale'' (la primer versión estrenase en 1954, y la segunda en 1967). La trama enceta los empiezos de James Bond como espía secretu, xusto dempués de llograr la so llicencia pa matar. En previniendo un ataque terrorista nel Aeropuertu Internacional de Miami, Bond namorase de Vesper Lynd, una axente de Her Majesty's Treasury, asignada p'apurri-y los fondos monetarios necesarios p'atayar un tornéu de póquer d'altes apuestes, entamáu por Le Chiffre. La historia sigue en ''Quantum of Solace''. Neal Purvis, Robert Wade y Paul Haggis redactaron el guión, encargándose esti postreru de reescribir el clímax del rellatu. El repartu principal ta integráu por Daniel Craig, Eva Green, Mads Mikkelsen, [[Judi Dench]], [[Jeffrey Wright]] y Giancarlo Giannini. A empiezos de 2005, al términu de la producción de ''Die Another Day'', Pierce Brosnan (qu'hasta entós interpretara al axente) anunció que yá nun volvería interpretar el personaxe por cuenta de que, por esi entós, cuntaba con 50 años d'edá, razón pola cual los productores queríen reemplazalo por un actor más nuevu. Según Campbell, l'únicu actor seriamente consideráu p'asumir el papel de protagonista yera Henry Cavill, sicasí yera demasiáu nuevu pa interpretar al axente 007. Finalmente, dempués de dellos meses, revelóse que Craig sería'l nuevu Bond na franquicia fílmica. Sicasí, la decisión de cesar a Brosnan como James Bond anició un solmenáu discutiniu en redol a la eleición de Craig per parte delos siguidores de la serie, y dalgunos d'ellos intentaron boicotiar la producción de ''Casino Royale'' en señal de protesta.<ref>{{cita web|url=http://money.cnn.com/popups/2006/consumer/james_bond/index.html|títulu=Blond, James Blond. Will Sony's gamble on a new actor in the iconic James Bond role turn "Casino Royale" into a huge hit?|editorial=CNN Money|fechaaccesu=20 de marzu de 2016|apellíos1=La Monica|nome1=Paul R.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160316000408/http://money.cnn.com/popups/2006/consumer/james_bond/index.html|fechaarchivu=2016-03-16}}</ref> A pesar d'esto, tres el so estrenu, que tuvo llugar el [[16 de payares]] de 2006, la crítica especializada aclamó a la película, particularmente l'actuación de Craig. A diferencia de les anteriores producciones, l'adautación de ''Casino Royale'' de 2006 ye la única de Eon Productions sobre una novela de Fleming, y funciona a manera de «reinicio» de la franquicia, yá que estableció una nueva cronoloxía y marcu narrativu que nun pretende ser precedíu por (o, nel so casu, sirvir como precuela a) cualesquier otra cinta.<ref>{{cita web |url=http://movies.ign.com/articles/659/659741p1.html|fecha=19 d'ochobre de 2005|títulu=IGN: Interview: Campbell on Casino Royale|publicación=[[IGN (sitiu web)|IGN]]|fechaaccesu=22 de marzu de 2007}}</ref> Lo anterior non solo significó que, per primer vegada dempués de más de cuatro décades de continuidá, la serie podía adoptar un nuevu enfoque sinón qu'amás dexó que se proyeutara a un Bond menos esperimentáu y más vulnerable.<ref name="vulnerable">{{cita web |url=http://www.space.com/entertainment/061116_bond_review.html|fecha=21 d'ochobre de 2006|títulu=New James Bond Proves Worthy of Double-0 Status|publicación=Space.com|fechaaccesu=22 de marzu de 2007}}</ref> Eon produció la película pa Metro-Goldwyn-Mayer y Columbia Pictures, y pasó a ser la primer cinta coproducida por Columbia, productora que orixinalmente distribuyó la versión non canónica de 1967. Otramiente, ye la cinta con mayores recaldaciones de la franquicia, ensin considerar los axustes por inflación, con un total de 599 045 960 [[Dólar d'Estaos Xuníos d'América|dólares d'Estaos Xuníos]] llograos a nivel mundial. == Argumentu == Nes escenes iniciales, James Bond (Daniel Craig) llogra'l códigu 00 dempués de matar al xefe corruptu del MI6, Dryden, y al so aliáu Fisher en [[Praga]]. Mentanto, n'Uganda, el Sr. White (Jesper Christensen) entamó un alcuentru ente'l banqueru Le Chiffre (Mads Mikkelsen) y el guerrilleru Obano (Isaach De Bankolé), quien solamente quier protexer los sos fondos monetarios; magar Le Chiffre asegúra-y a ésti que «nun hai peligru dalgunu na cartera d'inversiones», en realidá les sos inversiones son de bastante riesgu, yá que realiza ventes curties d'empreses pa dempués financiar atentaos terroristes contra les mesmes nun intentu por fundir les sos aiciones y mercales a precios más baxos. Como parte de la so primer misión como l'axente 007, Bond escuerre al terrorista Mollaka en [[Madagascar]]; tres una persecución ''[[parkour]]'' que remata na embaxada de Nambutu (un llugar ficticiu), ellí, Bond matu al so oxetivu.<ref>{{cita web|url=http://www.theurbanheroes.com/client.php?client=1|fecha=29 de payares de 2006|títulu=Curtis - Sébastien's stunt double|editorial=www.theurbanheroes.com|fechaaccesu=14 de mayu de 2007|cita=Curtis fue contratado como doble en la película más reciente de James Bond, ''Casino Royale''. Estuvo en la locación de las Bahamas durante trece semanas trabajando de cerca con Gary Powell, el coordinador de dobles, para ayudar en la planeación y ejecución de la escena de persecución inicial.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070522081308/http://www.theurbanheroes.com/client.php?client=1|fechaarchivu=2007-05-22}}</ref> Pa escapar del llugar fai españar una parte del edificiu. Segundos dempués, al faese col teléfonu móvil de Mollaka, afaya qu'esti postreru recibiera un mensaxe SMS d'Alex Dimitrios (Simon Abkarian), un asociáu de Le Chiffre en Les Bahames. Con esta información, viaxa a esi llugar y vence a Dimitrios nun xuegu de póquer, ganando asina'l so Aston Martin DB5. Col fin de conocer los planes de Dimitrios, Bond seduz a la so esposa, Solange (Caterina Murino), quien-y revela que'l so home habría de partir a [[Miami]] esa nueche, pa cumplir con dellos negocios. Nesi intre, l'axente parte p'asesinar a Dimitrios y atayar el plan de Le Chiffre, consistente en destruyir el prototipu Skyfleet Airliner. De resultes de lo anterior, el banqueru queda con una perda financiera cuantiosa, yá que primeramente fixera ventes curties d'opciones ''put'' nes aiciones de Skyfleet, que habríen expirado aquel día ensin valor dalgunu. Notablemente primíu por recuperar cuanto antes el dineru de la so vecería, Le Chiffre vese na necesidá d'instituyir un tornéu de póquer d'altes apuestes nel Casino Royale, allugáu en [[Montenegru]]. Confiaos en que, ante un eventual fracasu, el banqueru veríase obligáu a buscar proteición del gobiernu británicu pa salvaguardar la so integridá de los furiosos acreedores, M ([[Judi Dench]]) da en inscribir a Bond nel tornéu del Casino Royale. Al llegar ende, el 007 #axuntar col so contautu René Mathis (Giancarlo Giannini), y cola axente de l'Ayalga británica, Vesper Lynd (Eva Green). Esta postrera tien que vixilar que'l presupuestu gubernamental pa caltener activu a Bond a lo llargo del tornéu nun devase'l tope axustáu. Tres unes partíes, Le Chiffre torna al so apartamentu y tanto él como la so novia Valenka ([[Ivana Miličević]]) son amenaciaos pol guerrilleru Obano, que reclama'l dineru que Le Chiffre prometiólu. N'amedranando al banqueru (quien promete da-y llueu'l dineru) y a la so novia, él y la so secuaz atopase con Bond y Vesper, quien oyeren los berros de Valenka. 007 enfrentase a los dos y los matu, de cuenta que Mathis a otru día usa los sos cadabres col fin de culpar de los asesinatos a un guardaespaldes de Le Chiffre y acorrexar al banqueru entá más. Nuna partida, Le Chiffre fai creer a Bond que ta de farol, lo cual provoca'l fallu de Bond en habiéndolo ventureru económicamente tou. Calificándolo como un apueste imprudente, Vesper rehúsa siguir financiándolo colos fondos del gobiernu. Angustiado, Bond decide asesinar a Le Chiffre nel mesmu casinu, pero antes de poder llegar hasta él ye interceptáu por Felix Leiter ([[Jeffrey Wright]]), un axente de la [[Central Intelligence Agency|CIA]] que tuviera xugando tamién nel tornéu de póquer y que, sintiendo que Bond tien más madera qu'él nel xuegu, ufiérta-y sustentu económicu por que pueda volver a la partida. A cambéu, pídelu que Le Chiffre sía'l so recluyíu una vegada qu'acabe'l tornéu. Asina, una vegada de vuelta nel desafíu, Bond empieza a remontar y Le Chiffre empieza a estancase. Valenka, como midida preventiva, decide envelenar a Bond y consiguir. Bond colar al so Aston Martin y avisa al EL MI6 del so estáu. Magar les indicaciones de los sos xefes, 007 sufre un colapsu previu a un inminente ataque cardiacu anque Vesper llega a tiempu pa salva-y la vida y alicalo. Bond torna, ante la plasmada mirada de Le Chiffre y trunfa llevándose tolos fondos acumulaos del xuegu. Pa celebrar la so victoria, Bond y Vesper cenen xuntos esa nueche, pero pocu dempués ella ye secuestrada por Le Chiffre, quien la usa como señuelo por que Bond siguir. L'axente 007 allega al rescate de Vesper, pero sufre un accidente automovilísticu tres una persecución y queda inconsciente. Le Chiffre secuestralo tamién col propósitu de face-y revelar la contraseña cola cual aportar a los fondos del tornéu de póquer; recurre a la tortura física, amenaciándolo con capalo si rehúsa cooperar. Sicasí, un renuente Bond enxamás termina per compartir -y tal información confidencial pos el Sr. White entra de secute al mesmu cuartu, y asesina a Le Chiffre y a tolos sos allegaos so la conseña de nun recuperar el dineru perdío. Misteriosamente, Bond y Vesper son dexaos con vida. En plena recuperación de les sos firíes, Bond espierta a otru día nun hospital de llagu de Como. Ende ordena l'arrestu de Mathis, quien considera que ye un doble axente, amás de que Le Chiffre confirmára-y lo tres l'accidente. Coles mesmes, decide revela-y a Vesper que ta namoráu d'ella, y menta que'l so rol como l'axente 007 llevó-y a «perder la so humanidá». De resultes d'ello, decide unvia-y la so dimisión a M y pasar unes vacaciones al pie de Vesper en [[Venecia]]. Sicasí, Bond entérase depués de que los fondos del tornéu de póquer nunca se llegaron a depositar na cuenta del HM Treasury, polo qu'entiende que Vesper roboilo. Decidi siguila hasta llegar a un edificiu en remodelación, onde ella s'atopa con unos suxetos sospechosos que lu intercepten y tomen el maletu que llevaba nesi momentu, y en que'l so interior alcuéntrase'l dineru desapaecíu. Con tal d'enfusase nel edificiu, Bond dispara a unos dispositivos de flotación que sostienen los cimientos y que torguen l'hinchente de la estructura, provocando que l'edificiu empiece a venise embaxo na Gran Canal. Una vegada qu'asesina a los susodichos, Bond  decatase de que Vesper ta prindada nun ascensor, con riesgu de quedar atrapada so l'agua. Anque intenta rescatala, ella escúlpase con llárimes nos güeyos por #asoceder y refundia les llaves de la puerta escontra les fondures, colo que refuga #cualquier posibilidá de salvase. Pa cuando Bond llogra abrir la puerta y salir del edificiu, agora fundíu, Vesper morrió. Mirando la tráxica escena dende un balcón aledaño, el Sr. White toma'l portafolio col dineru y cólase. Pocu dempués, M revéla-y a un inda conmocionáu Bond que Vesper tenía un noviu francu-arxelín que fuera secuestráu pola organización detrás de Le Chiffre y White. D'esta forma, sobrentiéndese que Vesper aceptara da-yos el dineru del apueste ganáu en Casino Royale cola sola condición de que nun mataren a Bond. Con esta información, y decatándose de que Vesper tenía'l númberu telefónicu de White nel so teléfonu móvil, decide dir en busca del villanu. Nes escenes finales,  apreciase a White mientres llega a un palaciu cerca de Llagu de Como, onde recibe una llamada telefónica; al preguntar pola identidá del interlocutor, recibe un disparu na pierna. Finalmente Bond #algamar, cargando un UMP con silenciador na so mano, y recita: «Llámome Bond. James Bond». == Repartu == * Daniel Craig como James Bond: un axente británicu que, en recibiendo'l so asignación como'l 007, ye unviáu a una misión onde se busca arrestar a un fabricante de bombes en Madagascar. Al afayar el venceyu del terrorista con Le Chiffre, por aciu un SMS, Bond  vese na necesidá de vencelo nun xuegu de póker d'altes apuestes a celebrase nel Casino Royale. * Eva Green como Vesper Lynd: la representante del HM Treasury asignada pa supervisar a Bond y financialo nel tornéu de póker. * Mads Mikkelsen como Le Chiffre: un banqueru rellacionáu con dellos terroristes a nivel mundial. Ye un xeniu matemáticu y espertu nel [[axedrez]], conocencies qu'usa cuando ta xugando póquer. * [[Judi Dench]] como M: líder del EL MI6. Anque siente que xubió a Bond demasiáu llueu, llegando al puntu de tarrecelo poles sos aiciones precipitaes, M representa una figura maternal na vida del 007. Cabo destacar que Dench yera la única integrante del repartu en participar primeramente nes cintes de Brosnan. * [[Jeffrey Wright]] como Felix Leiter: un axente de la CIA que participa nel tornéu de póker mientres sofita a Bond. Ye la primer película oficial del 007 na que Leiter ye interpretáu por un actor de raza negra —l'únicu actor negru que primeramente asumiera'l mesmu papel yera Bernie Casey en ''Never Say Never Again'' ([[1983]]), cinta que EON nun produció—. * Giancarlo Giannini como René Mathis: el contautu de Bond en Montenegru. * Simon Abkarian como Alex Dimitrios: otru contratista nel sector terrorista mundial y acomuñáu de Le Chiffre, aniciáu en Les Bahames. * Caterina Murino como Solange Dimitrios: esposa de Dimitrios, a quien Bond seduz. Ye asesinada por Le Chiffre por cuenta de que reveló-y a Bond, ensin intención dalguna, unu de los sos planes secretos. * [[Ivana Miličević]] como Valenka: la novia y secuaz de Le Chiffre. * Isaach De Bankolé como Steven Obanno: un tarrecíu cabezaleru del Exércitu de Resistencia del Señor, presentáu a Le Chiffre pol Sr. White p'alministrar les sos finances. * Jesper Christensen como'l Sr. White: un misteriosu miembru d'una organización terrorista ensin nome. * Sébastien Foucan como Mollaka: un fabricante de bombes escorríu por Bond al traviés d'un sitiu en construcción asitiáu en Madagascar. * Tobias Menzies como Villiers: el mozu secretariu de M nos cuarteles xenerales deL MI6. El nome del personaxe alude al actor James Villiers quien interpretó a Bill Tanner en ''For Your Eyes Only''. * Ludger Pistor como Mendel: un banqueru suizu responsable de toles transaiciones monetaries mientres y dempués del tornéu de póquer. * Claudio Santamaria como Carlos: un terrorista contratáu por Le Chiffre pa faer esplotar una aeronave. * Richard Sammel como Gettler: un asesín que trabaya pa la organización criminal ensin nome del Sr. White y entra en contautu con Vesper en Venecia. * Joseph Millson como Carter: un axente del EL MI6 qu'acompaña a Bond en Madagascar. * Malcolm Sinclair como Dryden: un xefe de seición de LA MI6 corruptu y segundu oxetivu oficial de Bond. * Darwin Shaw como Fisher: el contautu de Dryden que foi contratáu pa matar al 007 y torgar que se faiga acreedor al códigu 00. ''Casino Royale'' inclúi un cameo fechu pol empresariu británicu [[Richard Branson]] (apaez rexistrándose nel Aeropuertu de Miami). A la fin, esanicióse la escena de les versiones exhibíes nos sistemes d'entretenimientu de toles aereollinies, por cuenta de que yera una grabación realizada na aereollinia Virgin Atlantic Airways.<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/6579839.stm «BA cuts Branson from Bond movie»].</ref> === Estrenu === [[Ficheru:Elizabeth_II_greets_NASA_GSFC_employees,_May_8,_2007_edit.jpg|miniaturadeimagen|208x208px|left|La [[Sabela II del Reinu Xuníu|Reina Isabel II]] asistió al estrenu en [[Londres]] de ''Casino Royale'' acompañada de Felipe d'Edimburgu. Yera na tercer ocasión en que la reina asistía al debú d'un filme de la serie, dempués de ''You Only Live Twice'' y ''Die Another Day''.<ref name="Thirdtime">{{cita web |url=http://www.dailymail.co.uk/pages/live/articles/showbiz/showbiznews.html?in_article_id=416461&in_page_id=1773&ico=Homepage&icl=TabModule&icc=picbox&ct=5|fecha=18 de payares de 2006|títulu=Daniel Craig makes his 007 debut at premiere of Casino Royale|publicación=[[Daily Mail]]|fechaaccesu=21 de payares de 2006}}</ref>]] {{llistaref|group=nota}} == Referencies == {{llistaref|2}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Películes de Pinewood Studios]] 1dfwfp6yjk8jpmowkx5v859hq3ahor2 Candidatura de Madrid a los Xuegos Olímpicos de 1972 0 81758 4498547 4209727 2026-06-03T14:00:26Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498547 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Olympic_flag.svg|thumb|250px|[[Aniellos olímpicos]].]] La '''candidatura olímpica de Madrid 1972''' foi l'intentu per parte de [[Madrid]] ([[España]]) pa ser escoyida pol [[Comité Olímpicu Internacional]] (COI) como ciudá anfitriona de los Xuegos Olímpicos de Branu de 1972. El [[Comité Olímpicu Español]] (COE) escoyó a Madrid como candidata mientres una xunta celebrada'l [[24 d'avientu]] de [[1965]], venciendo a la opción de Barcelona. La confirmación fíxose una selmana primero que cerrara'l plazu d'aceptación de candidatures y la capital tuvo qu'improvisar un plan d'infraestructures pa convencer a los miembros del COI.<ref name="eleccionpekin">{{cita web|url=http://olimpismo2007.blogspot.com.es/2007/12/candidaturas-olmpicas-espaolas-v-madrid.html|títulu=Candidaturas Olímpicas Españolas (V): Madrid 1972|fechaaccesu=11 de setiembre de 2013|fecha=5 d'avientu de 2007|autor=Arrechea, Fernando|editor=Olimpismo|idioma=castellanu}}</ref> La idea principal yera abrir España al mundu y aprovechar la crecedera económica. El so mayor puntu débil foi la incertidume respeuto al sofitu políticu; anque'l Ministeriu d'Asuntos Esteriores intentó asegurar la eleición, el dictador [[Francisco Franco]] nun s'amosó convencíu de la so viabilidá polos elevaos costos y especulóse cola retirada hasta una selmana antes de la votación.<ref name="eleccionpekin"/> Na 64ª Sesión del COI, celebrada'l [[26 d'abril]] de [[1966]], la candidatura de Madrid recibió la peor puntuación téunica.<ref name="eleccionpekin"/> A pesar d'ello caltuvo les sos opciones y quedó segunda por detrás de [[Munich|Múnich]] (Alemaña Federal).<ref name="eleccionpekin"/> Esta foi la primer ocasión en que la capital española presentóse pa entamar l'eventu, antes de les trés presentaciones siguíes pa 2012, 2016 y 2020. == Desarrollu de la candidatura == === Presentación === La idea de que Madrid se postulara per primer vegada a los Xuegos Olímpicos surdió n'ochobre de [[1965]]. Esi mes #celebrar en Madrid el 63º Congresu del Comité Olímpicu Internacional y el so presidente naquella dómina, [[Avery Brundage]], caltuviera conversaciones col Comité Olímpicu Español (COE), presidíu por [[José Antonio Elola-Olaso]], nes que suxerió qu'una candidatura olímpica española pa los Xuegos Olímpicos de 1972 tendría posibilidaes.<ref name="madrid1972">{{Cita web|url=http://www.zoomnews.es/100231/especiales/madrid-2020/madrid-1972-juegos-olimpicos-que-franco-quiso-organizar?cx_source=znrec|autor=|fecha=5 de setiembre de 2013|editor=Zoom News|títulu=Madrid 1972: los Juegos Olímpicos que Franco quiso organizar|idioma=castellanu|fechaaccesu=11 de setiembre|añoacceso=2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130910055811/http://www.zoomnews.es/100231/especiales/madrid-2020/madrid-1972-juegos-olimpicos-que-franco-quiso-organizar?cx_source=znrec|fechaarchivu=2013-09-10}}</ref> La idea foi vista con bonos güeyos pol COE y les autoridaes españoles porque'l país, gobernáu entós pol dictador militar [[Francisco Franco]], empecipiara un ambiciosu plan de lliberalización económica y precisaba abrise al restu del mundu pa llimpiar la so imaxe, marcada pol Golpe d'Estáu de 1936 y la posterior [[Guerra Civil Española|Guerra Civil española]].<ref name="madrid1972"/> El plazu pa presentase concluyía'l [[1 de xineru]] de [[1966]] y por tanto'l procesu tuvo marcáu poles prieses.<ref name="madrid1972"/> L'alcalde de Madrid, [[Carlos Arias Navarro]], plantegó la posibilidá nun plenu del conceyu y recibió el vistu bonu.<ref name="ariasnavarro">{{Cita web|url=http://masdeporte.as.com/masdeporte/2013/07/25/polideportivo/1374788287_252484.html|autor=|fecha=25 de xunetu de 2013|editor=Zoom News|títulu=Madrid 1972: un parche con muchas dudas y sin apoyo|idioma=castellanu|fechaaccesu=11 de setiembre|añoacceso=2013}}</ref> De forma paralela, [[Barcelona]] presentó les sos opciones en payares.<ref name="ariasnavarro"/> La ciudá condal yá intentara ser sede olímpica pa les ediciones de [[Xuegos Olímpicos de Berlín 1936|1936]] y [[Xuegos Olímpicos de Branu de 1940|1940]] (estos postreros atayaos pola [[Segunda Guerra Mundial]]) pero nun lo consiguió en nenguna d'elles, anque sí entamó los Xuegos Mediterráneos de 1955 con ésitu. Ente los promotores de la candidatura barcelonesa atopábense'l Conceyu de Barcelona, col alcalde [[José María de Porcioles]] a la cabeza, y [[Juan Antonio Samaranch]], miembru del COI y delegáu en [[Cataluña]] de la Delegación Nacional d'Educación Física y Deporte.<ref name="samaranch">{{Cita web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1986/10/17/pagina-9/32886043/pdf.html|autor=|fecha=17 d'ochobre de 1986|editor=La Vanguardia|títulu=Las razones históricas de Barcelona|idioma=castellanu|fechaaccesu=11 de setiembre|añoacceso=2013}}</ref> Ente Madrid y Barcelona, el réxime franquista apostó claramente pola capital.<ref name="eleccionpekin"/><ref name="ariasnavarro"/> Pa dexar ensin opciones a Barcelona, el Comité Olímpicu Español convocó la xunta d'eleición de candidatura'l [[24 d'avientu]] de [[1965]] en Madrid ensin ufiertar l'orde del día. Al coincidir coles fiestes navidiegues, munchos miembros catalanes nun pudieron viaxar. Per otru llau, Juan Antonio Samaranch alcontrábase'n [[Melbourne]] ([[Australia]]) col equipu español de la [[Copa Davis]].<ref name="eleccionpekin"/> El [[26 d'avientu]]'l COE unvió a Avery Brundage la confirmación de que Madrid postularía pa los Xuegos de la XX Olimpiada, dexando a la ciudá condal como subsee de les pruebes de vela. La decisión foi tan polémica qu'unu de los miembros, Pablo Negre, presentó la so dimisión porque-y mintieron sobre la importancia de la cita.<ref name="eleccionpekin"/><ref name="samaranch"/> La candidatura de Madrid 1972 respondió les 14 entrugues del cuestionariu previu del COI y ellaboró un dossier de candidatura prologáu por José María Pemán onde se describía l'allugamientu de les sedes, el númberu de pruebes y les feches de celebración: ente'l 27 d'agostu y el 10 de setiembre. Amás unvió'l curtiumetraxe de quince minutos en color «Madrid: Ciudá moderna», rodáu por Javier Aguirre. El proyeutu incluyía los 21 deportes oficiales y la pelota vasca como nueva disciplina olímpica.<ref name="eleccionpekin"/> === Entueyos === En marzu'l Ministeriu d'Asuntos Esteriores español ordenó a los sos representantes diplomáticos nel esterior que fixeren ''lobby'' p'asegurar el votu de los miembros del COI a Madrid. Anque la mayoría nun prometieron el so sofitu y Múnich yera la favorita, la candidatura española yera vista con simpatía. La última vegada que se celebraron unos Xuegos Olímpicos n'Europa foi na edición de Roma (1960) y entós especulóse que cuntaría colos votos de los delegaos llatinoamericanos ya inclusive los de rexímenes socialistes, bien reticentes ante una posible victoria d'un país d'Alemaña Occidental.<ref name="eleccionpekin"/> Pero'l [[17 d'abril]] de [[1966]], una selmana antes de la Sesión del COI onde se conocería la sede olímpica, la prensa española publicó que'l Gobiernu español retiraría la so candidatura. El principal problema yera económicu: Franco y el ministru de Gobernación, [[Camilo Alonso Vega]], nun taben convencíos d'entamar l'eventu internacional porque los costos previstos yeren bien elevaos, y el presupuestu retayárase delles vegaes.<ref name="ariasnavarro"/> Según escribió [[Manuel Fraga Iribarne|Manuel Fraga]] nes sos memories, la opción atopó una «fuerte resistencia de los ministros económicos, que pensaben nel eleváu gastu públicu», ente qu'otros como él queríenlo pol tresformamientu qu'esperimentaría la capital, en plena espansión demográfica.<ref name="lisboa">Juan Antonio Simón, ''Madrid 1972: Unos Juegos Olímpicos para Franco'', Madrid, 2012, Universidade Nova de Lisboa</ref> Finalmente, el [[21 d'abril]] llegóse a un consensu y la candidatura siguió'l so cursu. === Resultáu final === La eleición de sede tuvo llugar na 64ª Sesión del COI, celebrada'l [[26 d'abril]] de [[1966]] en [[Roma]] (Italia). Los rivales yeren [[Munich|Múnich]] —favorita pa la eleición—, [[Detroit]] y Montreal. La delegación española viaxó con una maqueta a gran escala qu'esplicaba cómo sería Madrid en 1972 si allugara los Xuegos, a la que tuvieron que ferruchar les pates por qu'entrara nel avión. José Antonio Elola-Olaso lideró la delegación como presidente del COE y llevó el pesu del discursu de presentación.<ref name="madrid1972"/> Sicasí, destacó l'ausencia de líderes políticos españoles de pesu na espedición, daqué que fadió entá más a unos miembros del COI qu'esperaben esplicaciones pol amagu de retirada de candidatura. Carlos Arias Navarro nun viaxó a Roma y como mayor representante de Madrid allegó'l teniente d'alcalde, Jesús Suevos. Esto viose nel estranxeru como la mayor muestra de que al franquismu yá nun-y interesaben los XX.OO., pos Arias Navarro yera unu de los políticos más fieles a Franco.<ref name="ariasnavarro"/> Los miembros del COI dieron a la candidatura la peor puntuación téunica poles duldes qu'amenó, la falta d'infraestructures y l'inesperiencia d'España n'organización d'eventos internacionales. Nes votaciones Madrid quedó en segundu llugar (16 votos nes dos rondes) y Múnich ganó por mayoría absoluta na segunda votación (31 votos).<ref name="madrid1972"/> Nos meses posteriores comprobóse que dellos representantes llatinoamericanos nun sofitaron a Madrid y que tolos miembros d'estaos socialistes (de los que s'especulaba'l so sofitu) decantárense por Montreal.<ref name="lisboa"/> L'embaxador español en Roma, [[Alfredo Sánchez Bella]], unvió una carta a Francisco Franco na qu'esplicaba la derrota «pola inseguridá creada al rodiu de la presentación de la candidatura española» y la falta d'un desmentíu. «La decisión final tomada pel nuesu país nel últimu momentu nun foi abondu a desfacer l'equívocu y ésti actuó en contra nuesa».<ref name="lisboa"/> Al marxe de la candidatura madrilana, la 64ª Sesión del COI foi bien importante porque nella escoyó miembru del COI a Juan Antonio Samaranch, que más tarde convirtióse nel primer presidente español d'esti organismu. España nun volvió presentar candidatura hasta la muerte de Franco y la llegada de la democracia al país. Los esfuercios del Comité Olímpicu Español centráronse'n Barcelona, que se postuló en [[1986]] pa los Xuegos Olímpicos de 1992 y ganó. Madrid nun amosó interés hasta empiezos del [[sieglu XXI]], cuando se presentó pa trés ediciones siguíes: [[Candidatura de Madrid a los Xuegos Olímpicos de 2012|2012]] (con victoria de Londres), [[Candidatura de Madrid a los Xuegos Olímpicos de 2016|2016]] (ganó Rio de Janeiro) y [[Candidatura de Madrid a los Xuegos Olímpicos de 2020|2020]] (ganó Tokiu). == Proyeutu == Nel so proyeutu, Madrid propunxo celebrar toles competiciones deportives nes llendes de la ciudá o cerca de la mesma, menos les pruebes de [[Vela (deporte)|vela]] que seríen en [[Barcelona]]. Na década de 1960 la capital española yera una ciudá en plena espansión demográfica y les sedes allugáronse'n terrenes abiertos que más tarde podríen aprovechase pa esi fin. La mayoría de los grandes estadios taben por construyir y proyeutáronse nel noroeste de la ciudá, cerca de la [[Casa de Campo de Madrid|Casa de Campo]]. Ente ellos contemplábase un Estadiu Olímpicu pa 100.000 espectadores pela [[Ciudá Universitaria de Madrid|Ciudá Universitaria]], un Velódromu (6.000 espectadores), una Piscina Olímpica (12.000 espectadores), un Pabellón Polideportivu (10.000 espectadores) y dos centros de tiru. Les pruebes de piragüismu y remu diben facese nel banzáu de San Juan.<ref name="eleccionpekin"/> La Villa Olímpica allugaríase al norte de Madrid, cerca de [[Fuencarral]], con capacidá pa 15.000 atletes. Tantu esti puntu como les sedes taríen coneutaes ente sigo por aciu una autopista que dirixiría al [[aeropuertu de Madrid-Barajas]]. Diben emplegase 19 instalaciones yá construyíes, de les que diez pertenecíen a clubes deportivos privaos. Unu de los puntos más sorprendentes foi la inclusión de la Plaza de Toros de Las Ventas ensin especificar qué pruebes agospiaría.<ref name="eleccionpekin"/> [[Ficheru:Plaza_de_Toros_de_Las_Ventas_(Madrid)_02.jpg|miniaturadeimagen|400x400px|La Plaza de Toros de Las Ventas entró nel proyeutu olímpicu de Madrid.]] * Complexu deportivu de la [[Ciudá Universitaria de Madrid|Ciudá Universitaria]] * Instalaciones del [[Institutu Nacional d'Educación Física]] * Instalaciones de la Marina * [[Estadiu de Vallehermoso]] * Parque Sindical ''(actual [[Parque Deportivu Puerta de Hierro]])'' * [[Ciudá Deportiva del Real Madrid Club de Fútbol (1963)|Ciudá Deportiva del Real Madrid]] * [[Estadiu Santiago Bernabéu]] * [[Estadiu Vicente Calderón|Estadiu del Manzanares]] ''(actual Estadiu Vicente Calderón)'' * [[Palaciu de Deportes de la Comunidá de Madrid|Palaciu de Deportes de Madrid]] * Centru Deportivo Municipal Ximnasiu Moscardó * Piscina Municipal de Madrid * [[Real Canoe Natación Club]] * [[Real Sociedá Hípica Española Club de Campu]] * Club de Tiru Somontes * Club de Tiru Cantoblanco * [[Hipódromu de la Zarzuela]] * [[Real Club Puerta de Hierro]] * [[Real Club Náuticu de Madrid]] (incluye'l [[banzáu de San Juan]]) * [[Plaza de Toros de Las Ventas]] == Referencies == {{Llistaref}} === Bibliografía === * {{cita llibru|autor=Simón, Juan Antonio|títulu=Madrid 1972: Unos Juegos Olímpicos para Franco|añu=[[2012]]|editorial=Grupo História e Desporto, [[Universidá Nueva de Lisboa|Universidade Nova de Lisboa]]|id=|url=http://www.academia.edu/attachments/31415467/download_file}} == Enllaces esternos == * [http://www.olympic.org/ioc Sitiu web oficial del Comité Olímpicu Internacional] (n'inglés y francés) {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Candidatures a los Xuegos Olímpicos]] [[Categoría:Madrid]] jloxbpl8p3fg923ax8822mrfrf5ixnk Candidatura de Rio de Janeiro a los Xuegos Olímpicos de 2016 0 81769 4498548 4400242 2026-06-03T14:05:26Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498548 wikitext text/x-wiki La '''candidatura de Rio de Janeiro a los''' '''[[Xuegos Olímpicos]]''' '''y''' '''[[Xuegos Paralímpicos|Paralímpicos]]''' '''de 2016''' foi presentada oficialmente'l 7 de setiembre de 2007 cola unviada de la documentación esixida al [[Comité Olímpicu Internacional]] —COI—.<ref>{{cita web |url=http://esportes.estadao.com.br/noticias/geral,cob-oficializa-candidatura-do-rio-2016-com-carta-de-garantia,49279|fecha=10 de setiembre de 2007 |títulu=COB oficializa candidatura do Rio 2016 com carta de garantia|idioma=portugués|editorial=O Estado de S. Paulo |fechaaccesu=23 de xunetu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.emol.com/noticias/deportes/2007/09/10/275102/brasil-oficializo-la-candidatura-de-rio-de-janeiro-para-juegos-olimpicos-de-2016.html|autor=[[Agencia EFE]]|fecha=10 de setiembre de 2007 |títulu=Brasil oficializó la candidatura de Rio de Janeiro para Juegos Olímpicos de 2016|editorial=[[EMOL]] |fechaaccesu=23 de xunetu de 2014}}</ref> Una selmana dempués, l'organismu olímpicu reconoció a Rio como ciudá aspirante.<ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/ioc-annouced-that-rio-is-one-of-the-applicant-cities-for-the-2016-olympic-games|fecha=14 de setiembre de 2007|títulu=IOC annouced that rio is one of the applicant cities for the 2016 olympic games|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=27 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150516111924/http://www.rio2016.com/en/news/news/ioc-annouced-that-rio-is-one-of-the-applicant-cities-for-the-2016-olympic-games|fechaarchivu=2015-05-16}}</ref> El 4 de xunu de 2008, mientres la sesta Convención del SportAccord,[Nota 1] celebrada n'Atenes, [[Grecia]], la Comisión Executiva del COI refugó a [[Bakú]], [[Doḥa]] y [[Praga]] y creó la llista de ciudaes candidates, compuesta per Rio, [[Chicago]], [[Madrid]] y [[Tokiu]].<ref name="BBC1">{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/olympics/7435215.stm|fecha=4 de xunu de 2008 |títulu=Four on 2016 Olympics short-list|idioma=inglés|editorial=[[BBC]] |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.olympic.org/en/content/Media/?articleId=53256 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110605130855/http://www.olympic.org/media?articleid=53256 |fechaarchivu=5 de xunu de 2011|fecha=14 de setiembre de 2007 |títulu=Four cities to compete to host the 2016 Olympic Games|idioma=inglés|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref> El 1 de setiembre de 2006, mientres el so asamble añal, el Comité Olímpicu Brasilanu —COB— escoyó a Rio de Janeiro como la so ciudá candidata pa entamar los [[Xuegos Olímpicos de Rio de Janeiro 2016|Xuegos de la XXXI Olimpiada]] y los XV Xuegos Paralímpicos.<ref name="COB1"/> Esta foi la primer ocasión en que la ciudá llogró pasar a la fase de candidatura, en buscando en trés causes la sede d'unos Xuegos Olímpicos —1936, 2004 y 2012—.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/english/bids/rio2016.shtml |títulu=Rio de Janeiro|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref> El 14 de xineru de 2008, apurrióse l'Espediente de Solicitú al Grupu de Trabayu del COI,que, en analizándolo, calificó con 6,4 a la ciudá.<ref>{{cita web |url=http://www.olympic.org/en/content/Media/?articleId=55228 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110605131723/http://www.olympic.org/media?articleid=55228 |fechaarchivu=5 de xunu de 2011|fecha=14 de xineru de 2008 |títulu=All seven 2016 Applicant Cities return responses|idioma=inglés|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref><span class="mw-ref" id="cxcite_ref-11" rel="dc:references">[[#cite_note-11|<span class="mw-reflink-text"><nowiki>[Nota 2]</nowiki></span>]]</span> El 11 de febreru de 2009, Rio de Janeiro presentó'l so Espediente de Candidatura.<ref name="COI1">{{cita web |url=http://www.olympic.org/content/news/media-resources/manual-news/1999-2009/20091/02/12/candidature-procedure-2016---all-four-candidate-cities-submit-their-files-to-the-ioc/|fecha=12 de febreru de 2008 |títulu=Candidature procedure 2016 - All four candidate cities submit their files to the IOC|idioma=inglés|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref> La Comisión d'Evaluación llegó a la ciudá brasilana'l 27 d'abril col fin d'analizar l'espediente y evaluar la calidá de la candidatura.<ref name="repercusión">{{cita web |url=http://www.olympic.org/content/news/media-resources/manual-news/1999-2009/20091/04/03/2016-games--start-of-the-evaluation-commission-visits/|fecha=3 d'abril de 2009 |títulu=2016 Games: Start of the Evaluation Commission Visits|idioma=inglés|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref> Ente'l 29 d'abril y el 2 de mayu, la Comisión asistió a presentaciones téuniques y realizó inspeiciones en toles sedes esistentes, dando una evaluación favorable nel so informe final.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/rio_2016/1216134333.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090505043207/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/rio_2016/1216134333.html |fechaarchivu=5 de mayu de 2009|fecha=1 de mayu de 2009 |títulu=Rio 2016 Bid Venues Get Inspected By IOC|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.soitu.es/soitu/2009/04/27/info/1240852389_664196.html|fecha=27 d'abril de 2009 |títulu=Río manifiesta optimismo al recibir la comisión del COI que evaluará su candidatura|editorial=Soitu |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref> El llargu ya intensivu procesu de candidatura concluyó cola eleición de Rio como sede l'el 2 d'ochobre de 2009, mientres la 121ª Sesión del COI, celebrada en [[Copenḥague]], [[Dinamarca]].<ref>{{cita web |url=http://www.olympic.org/content/news/media-resources/manual-news/1999-2009/20091/10/02/rio-de-janeiro-elected-as-host-city-for-2016/|fecha=2 d'ochobre de 2009 |títulu=Rio de Janeiro Elected As 2016 Host City|idioma=inglés|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.rpp.com.pe/2009-10-02-rio-de-janeiro-fue-elegida-como-sede-de-los-juegos-olimpicos-2016-noticia_212868.html|fecha=2 d'ochobre de 2009 |títulu=Rio de Janeiro fue elegida como sede de los Juegos Olímpicos 2016|editorial=RPP |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.cnn.com/2009/WORLD/europe/10/02/olympics.2016/index.html|fecha=2 d'ochobre de 2009 |títulu=Rio de Janeiro to host 2016 Olympics|idioma=inglés|editorial=[[CNN]] |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.rtve.es/noticias/20091002/derrota-chicago-primer-fracaso-obama/294915.shtml |urlarchivu=https://web.archive.org/web/https://www.rtve.es/noticias/20091002/derrota-chicago-primer-fracaso-obama/294915.shtml |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=2 d'ochobre de 2009 |títulu=La derrota de Chicago, el primer fracaso de Obama|editorial=[[Radiotelevisión Española]] |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref> Cola eleición, [[América del Sur]] recibió los Xuegos Olímpicos per primer vegada na hestoria.<ref>{{cita web |url=http://www.nytimes.com/2009/10/03/sports/03olympics.html?pagewanted=all&_r=0|fecha=2 d'ochobre de 2009 |títulu=Rio Wins 2016 Olympics in a First for South America|idioma=inglés|editorial=[[The New York Times]] |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref> El proyeutu de Rio entamó entamar unos Xuegos con un costu de 14.4 mil millones de [[Dólar d'Estaos Xuníos d'América|dólares]], siendo capaz de realizar tolos eventos deportivos —sacante'l fútbol— dientro de la ciudá.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/1216134113.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/1216134113.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015 |títulu=Rio 2016 Unveils Candidature File|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org/sites/default/files/parceiros/candidature_file_v1.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.rio2016.org/sites/default/files/parceiros/candidature_file_v1.pdf |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Rio de Janeiro 2016 Candidate File Vol.1|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref> El proyeutu estableció cuatro zones olímpiques —Barra, Copacabana, Deodoro y Maracaná— amás de sedes pal golf y el [[Rugbi|rugby]], deportes añadíos al programa olímpicu dempués de la eleición.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_sports_bids/1216134767.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_sports_bids/1216134767.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015 |títulu=Golf and Rugby Become Olympic Sports|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref><ref name="SportsVenues"/><ref name="Filevol2">{{cita web |url=http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Volume/Volume%202_eng.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130731091924/http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Volume/Volume%202_eng.pdf |fechaarchivu=31 de xunetu de 2013|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Rio de Janeiro 2016 Candidate File Vol.2|idioma=inglés y portugués |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref> Tamién contempló, amás de Rio, a [[Belo Horizonte]], [[Brasilia]], Salvador de Bahia, [[São Paulo (ciudá)|São Paulo]] como la sedes del tornéu de fútbol.<ref>{{cita web|url=http://rio2016.com/en/the-games/venues-map|títulu=Venues|idioma=inglés y portugués|editorial=Comité Organizador de los Juegos de la XXXI Olimpiada|fechaaccesu=27 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130407090757/http://www.rio2016.com/en/the-games/venues-map|fechaarchivu=2013-04-07}}</ref> Les feches propuestes van del 5 al 21 d'agostu pa los Xuegos Olímpicos y del 7 al 18 de setiembre pa los Paralímpicos.<ref>{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/olympic_games/7884296.stm#rio|fecha=30 de setiembre de 2008 |títulu=Candidates for 2016 Olympics|idioma=inglés|editorial=[[BBC]] |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref> == Procesu de candidatura == [[Ficheru:Rio_de_Janeiro_-_Pão_de_Açucar_-_Cablecar_(resampled_and_denoised).jpg|izquierda|miniaturadeimagen|371x371px|El Pan d'Azucre foi un símbolu importante de la candidatura y formó parte del logotipu oficial.<ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org/noticias/noticias/logomarca-da-aspiracao-do-rio-aos-jogos-2016-e-apresentada-durante-premio-brasil-o|fecha=17 d'avientu de 2006 |títulu=Logomarca da aspiração do Rio aos jogos 2016 é apresentada durante prêmio Brasil olímpicu|idioma=portugués|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref>]] El procesu de candidatura de [[Rio de Janeiro]] empezó'l 28 de xunetu de 2006, cuando'l Conseyu Executivu del Comité Olímpicu Brasilanu —COB poles sos sigles en [[Portugués|portugués—]] #axuntar pa considerar la posibilidá de nomar una ciudá brasilana p'allugar los [[Xuegos Olímpicos de Rio de Janeiro 2016|Xuegos Olímpicos]] y Paralímpicos de 2016.<ref name="COB1"/> Esta xunta tuvo motivada pol fechu de que delles ciudaes de tol mundu amosaren interés na eleición. Dalgunes inclusive yá anunciaren la so intención de presentar la so candidatura.<ref name="COB1">{{cita web |url=http://www.cob.org.br/noticias/noticias_interna.asp?id=4584 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120628121639/http://www.cob.org.br/noticias/noticias_interna.asp?id=4584 |fechaarchivu=28 de xunu de 2012|fecha=1 de setiembre de 2006 |títulu=Rio será a cidade brasileira postulante á sede dos Jogos Olímpicos de 2016|idioma=portugués|editorial=[[Comité Olímpicu Brasilano]] y Time Brasil |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref> El 25 d'agostu #dar a conocer un analís téunicu, encargáu pol COB, pa evaluar les condiciones de la ciudá.<ref name="COB1"/> Una selmana más tarde, el 1 de setiembre, l'Asamblea Añal del COB escoyó a Rio como la candidata.<ref name="UOL1">{{cita web |url=http://esporte.uol.com.br/outros/ultimas/2006/09/01/ult807u851.jhtm|fecha=1 de setiembre de 2006 |títulu=COB lança candidatura do Rio para Olimpiaes de 2016|idioma=portugués|editorial=UOL |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundodeporte/2006/09/01/masdeporte/1157128229.html|fecha=1 de setiembre de 2006 |títulu=Río lanza su candidatura para los XXOO de 2016|editorial=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> L'Asamblea consideró qu'esta ciudá yera la única de [[Brasil]] y [[América del Sur]] que tenía instalaciones de nivel olímpicu llistes pa una candidatura, mandáu de los XV Xuegos Panamericanos.<ref>{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/2007/07/30/us-panam-review-idUSB49437720070730|fecha=29 de xunetu de 2007 |títulu=Rio looking forward to bigger things as Panams close|idioma=inglés|editorial=[[Reuters]] |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/6921814.stm|fecha=30 de xunetu de 2007 |títulu=Brazil hopes for Rio Games boost|idioma=inglés|editorial=[[BBC]] |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> Otru aspeutu positivu foi que Rio de Janeiro podría agospiar tolos deportes olímpicos dientro de les llendes de la ciudá, anque'l tornéu de [[Fútbol|fútbol olímpicu]] fuera celebráu en múltiples ciudaes.<ref name="UOL1"/> Darréu, el gobiernu brasilanu espresó'l so sofitu a la candidatura.<ref name="UOL1"/> Carlos Arthur Nuzman, presidente del COB y César Maia, daquella alcalde de la ciudá, aprobaron la decisión y oficializaron la candidatura.<ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-mayor-confirms-full-support-to-rio-bid-to-host-2016-olympic-games|fecha=19 d'avientu de 2007|títulu=Rio Mayor confirms full support to Rio bid to host 2016 Olympic Games|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=28 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150512071946/http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-mayor-confirms-full-support-to-rio-bid-to-host-2016-olympic-games|fechaarchivu=2015-05-12}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.cob.org.br/noticias/noticias_interna.asp?id=11849 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100310011334/http://www.cob.org.br/noticias/noticias_interna.asp?id=11849 |fechaarchivu=10 de marzu de 2010|fecha=1 de setiembre de 2006 |títulu=Rio 2016: Presidente do COB e prefeito aprovam escolha do Rio de Janeiro como cidade postulante|idioma=portugués|editorial=[[Comité Olímpicu Brasilano]] y Time Brasil |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> El [[Comité Olímpicu Internacional]] —COI— empecipió oficialmente'l procesu de candidatura'l 16 de mayu de 2007.<ref>{{cita web |url=http://www.olympic.org/content/news/media-resources/manual-news/1999-2009/2007/05/16/ioc-launches-2016-bid-process/|fecha=16 de mayu de 2007 |títulu=IOC launches 2016 Bid Process|idioma=inglés|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> De siguío, los 203 Comités Olímpicos Nacionales —CON— fueron convidaos a proponer una ciudá dientro de la so xurisdicción, con fecha llende'l 13 de setiembre de 2007.<ref name="COI2">{{cita web |url=http://www.olympic.org/media?articleid=55036 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110605130539/http://www.olympic.org/media?articleid=55036 |fechaarchivu=5 de xunu de 2011|fecha=14 de setiembre de 2007 |títulu=Seven Applicant NOCs/ Cities for the 2016 Games|idioma=inglés|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref> El 14 de setiembre, el COI reconoció siete ciudaes —Bakú, [[Chicago]], [[Doḥa]], [[Madrid]], [[Praga]], Rio de Janeiro y [[Tokiu]]— que fueren propuestes polos sos respeutivos CON.<ref>{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/other_sports/6994777.stm|fecha=14 de setiembre de 2007 |títulu=Bid countries confirm 2016 plans|idioma=inglés|editorial=[[BBC]] |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-de-janeiro-makes-official-its-candidacy-to-host-the-2016-olympic-games|fecha=21 de xineru de 2008|títulu=Rio de Janeiro makes official its candidacy to host the 2016 olympic games|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=28 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150516103336/http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-de-janeiro-makes-official-its-candidacy-to-host-the-2016-olympic-games|fechaarchivu=2015-05-16}}</ref> El 1 d'ochobre de 2007, el Comité de Candidatura de Rio de Janeiro pagó una cuota de 150 000 [[Dólar d'Estaos Xuníos d'América|dólares]] al COI y robló el Procedimientu d'Aceptación de Candidatura.<ref>{{cita web |url=http://www.olympic.org/Documents/Reports/EN/en_report_1213.pdf|fecha=16 de mayu de 2007 |títulu=Candidature Acceptance Procedure|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> Pocu dempués, del 15 al 19 d'ochobre, funcionarios de Rio asistieron al Seminariu de Ciudaes Candidates pa 2016 entamáu pol COI nel Muséu Olímpicu de Lausana, [[Suiza]], onde se-yos instruyó más sobre les árees téuniques que s'analizaríen mientres el procesu de solicitú.<ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/brazilian-delegation-attends-seminar-on-olympic-games-2016-in-switzerland|fecha=22 d'ochobre de 2007|títulu=Brazilian delegation attends seminar on olympic games 2016 in switzerland|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=28 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150512231517/http://www.rio2016.com/en/news/news/brazilian-delegation-attends-seminar-on-olympic-games-2016-in-switzerland|fechaarchivu=2015-05-12}}</ref> El 14 de xineru de 2008, los siete aspirantes apurrieron documentos, conocíos como «espediente de solicitú», que contenía les respuestes y garantíes solicitaes pol Procedimientu d'Aceptación de Candidatura. Estos documentos apurrieron al COI un resume del proyeutu de cada ciudá.<ref>{{cita web |url=http://www.olympic.org/content/the-ioc/commissions/evaluation/2016-games-candidature-procedure-/ |títulu=2016 Games: Candidature procedure|idioma=inglés|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref><ref name="COI8">{{cita web |url=http://www.olympic.org/content/news/media-resources/manual-news/1999-2009/20091/10/02/the-2016-bid-process-explained/|fecha=2 d'ochobre de 2009 |títulu=The 2016 Bid Process Explained|idioma=inglés|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> El Grupu de Trabayu del COI estudió les respuestes mientres meses y estes sirvieron como base pa escoyer a les ciudaes candidates —Chicago, Tokyo, Rio de Janeiro y Madrid— el 4 de xunu de 2008. Mientres una xunta del Conseyu Executivu del COI na 6ª Convención del SportAccord celebrada n'Atenes, [[Grecia]], estes ciudaes pasaron a ser Ciudaes Candidates oficiales.<ref name="BBC1"/><ref>{{cita web |url=http://gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1212595175.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1212595175.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=4 de xunu de 2008 |títulu=Four Cities On IOC Shortlist For 2016 Games|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref> Rio de Janeiro yá intentara celebrar unos Xuegos Olímpicos ([[Xuegos Olímpicos de Berlín 1936|1936]], 2004 y [[Xuegos Olímpicos de Londres 2012|2012]]), sicasí, falló en toles ocasiones. Nun llogró ser escoyida como Ciudá Candidata nos últimos dos intentos, ente que'l procesu de 1936 nun siguió les normes actuales —13 ciudaes presentaron la so candidatura, sicasí solu dos d'elles —Barcelona y [[Berlín|Berlín—]] recibieron votos na eleición—.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/past.html |títulu=Past Results|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref> El 23 de xunu de 2008, se izó la bandera oficial de la candidatura nel Palácio da Cidade, en celebración del [[Día Olímpicu]].<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1214321653.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1214321653.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=24 de xunu de 2008 |títulu=Rio 2016 Official Bid Flag Raised – Gets Government Support|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref> El 3 de xunetu, el Comité de Candidatura de Rio de Janeiro pagó una cuota de 500 000 USD al COI y robló el Procedimientu de Candidatura, reconfirmando la so aceptación de les normes.<ref name="Questionnaire">{{cita web |url=http://www.olympic.org/Documents/Reports/EN/en_report_1318.pdf|fecha=4 de xunetu de 2008 |títulu=Candidature Procedure y Questionnaire|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> Del 8 al 24 d'agostu, funcionarios de Rio participaron nel Programa d'Observadores de los Xuegos Olímpicos, mientres los Xuegos Olímpicos de Beixín 2008; asistieron tamién al ''debriefing'' oficial de COI #sobre Beixín 2008, celebráu del 24 al 27 de payares, en [[Londres]], [[Reinu Xuníu]].<ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-in-beijing-2008-olympic-games-observers-program|fecha=19 d'agostu de 2008|títulu=Rio 2016 in Beijing 2008 Olympic Games Observers Program|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=27 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150512233554/http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-in-beijing-2008-olympic-games-observers-program|fechaarchivu=2015-05-12}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.olympic.org/news/ioc-debriefing-transfers-knowledge-from-beijing-to-london/53676|fecha=27 de payares de 2008 |títulu=IOC Debriefing transfers knowledge from Beijing to London|idioma=inglés|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> El 11 de febreru de 2009, el Comité de Candidatura de Rio de Janeiro apurrió'l so Espediente de Candidatura al COI en Lausana y, ocho díes dempués, al Comité Paralímpicu Internacional —CPI— en Bonn, [[Alemaña]].<ref name="COI2"/><ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-delivers-candidate-file-to-the-international-paralympic-committee|fecha=19 de febreru de 2009|títulu=Rio 2016 delivers Candidate File to the International Paralympic Committee|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=28 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150512130424/http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-delivers-candidate-file-to-the-international-paralympic-committee|fechaarchivu=2015-05-12}}</ref> L'Espediente de Candidatura constó de tres volúmenes pa un total de 568 páxines de respuestes detallaes a 300 entrugues téuniques, estremaes en 17 temes.<ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-de-janeiro-celebrates-completion-of-rio-2016-candidature-file|fecha=6 de febreru de 2009|títulu=Rio de Janeiro celebrates completion of Rio 2016 Candidature File|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=28 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150516120502/http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-de-janeiro-celebrates-completion-of-rio-2016-candidature-file|fechaarchivu=2015-05-16}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134118.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134118.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Rio 2016 Reveals “Compact” Bid Plan|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> Finalmente, el 17 de xunu de 2009, el COI entamó la Sesión Informativa de Ciudaes Candidates pa 2016 a 93 de los sos miembros. La xunta #llevar a cabu nel Muséu Olímpicu y foi la primer xunta d'esti tipu na hestoria del COI y la más importante antes de la eleición.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134448.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134448.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=17 de xunu de 2009 |títulu=Rio 2016 Tells IOC It Can Start Work Immediately|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.metro.tokyo.jp/ENGLISH/TOPICS/2009/ftj71100.htm |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.metro.tokyo.jp/ENGLISH/TOPICS/2009/ftj71100.htm |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=17 de xunu de 2009 |títulu=2016 Candidate Cities Briefing for IOC Members|idioma=inglés|editorial=Tokyo Metropolitan Government |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.iwf.net/2009/06/18/2016-olympic-bid-cities-briefing-ioc-members-in-lausanne/ |títulu=2016 Olympic Bid Cities briefing IOC Members in Lausanne|idioma=inglés|editorial=[[Federación Internacional de Halterofilia]] |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.eurolympic.org/index.php/en/news/193-2016-Olympic-Games-candidate-cities-illustrate-their-bids-to-IOC-members|fecha=17 de xunu de 2009 |títulu=2016 Olympic Games candidate cities illustrate their bids to IOC members|idioma=inglés|editorial=[[Comités Olímpicos Europeos]] |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> Na mesma, representantes de Rio realizaron una presentación de 45 minutos y una sesión de 16 entrugues.<ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/technical-excellence-and-emotion-stand-out-in-rio-2016-presentation-to-ioc|fecha=17 de xunu de 2009|títulu=Technical excellence and emotion stand out in Rio 2016 presentation to IOC|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=28 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150512233604/http://www.rio2016.com/en/news/news/technical-excellence-and-emotion-stand-out-in-rio-2016-presentation-to-ioc|fechaarchivu=2015-05-12}}</ref><ref>{{cita web|url=http://aroundtherings.com/site/A__32526/Title__On-the-Scene-IOC-Responds-Well-to-Rio-2016-Appeal/292/Articles|fecha=18 de xunu de 2009|títulu=On the Scene: IOC Responds Well to Rio 2016 Appeal|idioma=inglés|editorial=Around The Rings|fechaaccesu=28 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160818225308/http://aroundtherings.com/site/A__32526/Title__On-the-Scene-IOC-Responds-Well-to-Rio-2016-Appeal/292/Articles|fechaarchivu=2016-08-18}}</ref> A lo llargo de la campaña, el Comité de Candidatura de Rio de Janeiro presentó los sos planes a les Asamblees Xenerales de toles Asociaciones de Comités Olímpicos Nacionales —ACNO—. El 11 d'ochobre de 2008, mientres l'Asamblea Xeneral de la Organización Deportiva Panamericana —ODEPA— celebrada n'[[Acapulco|Acapulco, Méxicu]], Rio realizó la so primer presentación oficial.<ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-project-applauded-at-paso-general-assembly|fecha=13 d'ochobre de 2008|títulu=Rio 2016 project applauded at PASO General Assembly|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=28 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924092816/http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-project-applauded-at-paso-general-assembly|fechaarchivu=2015-09-24}}</ref> El 21 d'ochobre, presentóse'l proyeutu al Conseyu Olímpicu d'Asia —OCA— en Bali, [[Indonesia]], siguíu polos Comités Olímpicos Europeos —COE— el 21 de payares, n'Istambul, [[Turquía]].<ref>{{cita web |url=http://ocasia.org/News/IndexNewsRM.aspx?redirect=246 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100616200007/http://ocasia.org/News/IndexNewsRM.aspx?redirect=246 |fechaarchivu=16 de xunu de 2010|fecha=1 de mayu de 2009 |títulu=27th OCA General Assembly in Bali|idioma=inglés|editorial=[[Conseyu Olímpicu d'Asia]] |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-wins-applause-in-europe|fecha=21 de payares de 2008|títulu=Rio 2016 wins applause in Europe|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=28 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150516101823/http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-wins-applause-in-europe|fechaarchivu=2015-05-16}}</ref> El 26 de marzu de 2009, funcionarios de Rio fixeron una presentación mientres la 7ª Convención del SportAccord celebrada en [[Denver]], [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]].<ref>{{cita web|url=http://aroundtherings.com/site/A__31831/Title__Bidding-for-the-Games-2016-Cities-Joust-at-Sportaccord/292/Articles|fecha=26 de marzu de 2009|títulu=Bidding for the Games: 2016 Cities Joust at Sportaccord|idioma=inglés|editorial=Around The Rings|fechaaccesu=28 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160819010338/http://aroundtherings.com/site/A__31831/Title__Bidding-for-the-Games-2016-Cities-Joust-at-Sportaccord/292/Articles|fechaarchivu=2016-08-19}}</ref> Na convención, presentóse un mapa mundial de les anteriores ciudaes anfitrionas de los Xuegos Olímpicos, un puntu favorecedor pa Rio de Janeiro debíu al vaciu en [[América del Sur|Suramérica]].<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/1216134234.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/1216134234.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=26 de marzu de 2009 |títulu=Rio's Olympic Bid Presentation Wins The Day At SportAccord|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> El 31 de marzu de 2009, el Comité de Candidatura de Rio de Janeiro realizó la so presentación a l'Asamblea Xeneral de los Comités Olímpicos Nacionales d'Oceanía —CONX— en Queenstown, [[Nueva Zelanda]]; y el 7 de xunetu, a l'Asociación de Comités Olímpicos Nacionales d'África —ACONA— en Abuya, [[Nixeria]].<ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-campaign-goes-around-the-world-in-one-week|fecha=30 de marzu de 2009|títulu=Rio 2016 campaign goes around the world in one week|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=28 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150516104859/http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-campaign-goes-around-the-world-in-one-week|fechaarchivu=2015-05-16}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/mobile/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134501.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/mobile/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134501.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=7 de xunetu de 2009 |títulu=Rio 2016 Makes Strong Pitch To ANOCA|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> El Comité asistió tamién a munchos eventos deportivos, por casu los Festivales Olímpicos de la Mocedá Europeos y Australianos, Xuegos de la Mancomunidá de la Mocedá, Xuegos Asiáticos de la Mocedá y los Xuegos Mediterráneos, según los Campeonatos Mundiales de natación, atletismu, remu y yudu.<ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-participates-in-australian-youth-olympic-festival|fecha=21 de xineru de 2009|títulu=Rio 2016 participates in Australian Youth Olympic Festival|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=28 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924092801/http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-participates-in-australian-youth-olympic-festival|fechaarchivu=2015-09-24}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-attend-fina-world-championships-and-european-youth-olympic-summer-festival|fecha=21 de xunetu de 2009|títulu=Rio 2016 attend FINA World Championships and European Youth Olympic Summer Festival|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=28 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150516114950/http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-attend-fina-world-championships-and-european-youth-olympic-summer-festival|fechaarchivu=2015-05-16}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134576.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134576.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=11 d'agostu de 2009 |títulu=Rio 2016 To Promote Bid At Athletics Championships|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-attend-rowing-and-judo-world-championships|fecha=26 d'agostu de 2009|títulu=Rio 2016 attend Rowing and Judo World Championships|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=28 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150516122015/http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-attend-rowing-and-judo-world-championships|fechaarchivu=2015-05-16}}</ref> El 2 d'ochobre de 2009, la campaña de tres años remató col entamu de la 121ª Sesión del Comité Olímpicu Internacional y del 13<sup>r</sup> Congresu Olímpicu celebraos en Copenḥague, [[Dinamarca]], oficialmente inauguraos con una ceremonia realizada na [[Ópera de Copenḥague]]. Dempués, [[Margarita II de Dinamarca]] ufiertó una xinta nel Palaciu d'Amalienborg a los [[Xefe d'Estáu|xefes d'Estáu]] de los cuatro países —Estaos Xuníos, Xapón, Brasil y España— que teníen una ciudá candidata.<ref>{{cita web |url=http://abc7chicago.com/archive/7042300/|fecha=1 d'ochobre de 2009 |títulu=Countdown to Olympic decision begins|idioma=inglés|editorial=[[American Broadcasting Company|ABC]] |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref><ref name="COI6">{{cita web |url=http://www.olympic.org/Documents/Conferences_Forums_and_Events/2009_Olympic_Congress/Detailed_schedule_of_events_EN.pdf|fecha=18 de xunu de 2009 |títulu=121st IOC Session and XIII Olympic Congress|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> === Evaluación === {| align="right" class="" | {| align="right" {{tablaguapa}} style="font-size:95%; text-align:center" |+ Puntuaciones de la primer evaluación de Rio de Janeiro<ref name="Working"/><ref>{{cita web |url=http://globoesporte.globo.com/Esportes/Pequim2008/Noticias/0,,MUL589410-9823,00-RIO+DE+JANEIRO+TEM+A+PIOR+NOTA+ENTRE+AS+CIDADES+FINALISTAS+PARA+OS+JOGOS+DE.html|fecha=4 de xunu de 2008 |títulu=Rio de Janeiro tem a pior nota entre as cidades finalistas para os Jogos de 2016|idioma=portugués|editorial=Globo |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref> ! rowspan="2" |Criteriu ! rowspan="2" |Ponderación ! colspan="2" |Nota |- !Mínima !Máxima |- | align="left" | Sofitu gubernamental | 2 | 7,3 | 8,8 |- | align="left" | Infraestrutura | 5 | 5,3 | 7,2 |- | align="left" | Instalaciones deportives | 4 | 5,8 | 7,4 |- | align="left" | Villa Olímpica | 3 | 6,0 | 7,7 |- | align="left" | Acomodación y rede hotelera | 5 | 5,5 | 6,4 |- | align="left" | Impautu ambiental | 2 | 5,6 | 7,6 |- | align="left" | Tresporte | 3 | 5,5 | 7,5 |- | align="left" | Seguridá | 3 | 4,6 | 7,0 |- | align="left" | Esperiencia n'eventos deportivos | 2 | 6,6 | 7,9 |- | align="left" | Economía | 3 | 6,0 | 7,7 |- | align="left" | Visión xeneral y legaos | 3 | 5,5 | 8,0 |} |} ==== Ciudá aspirante ==== Rio de Janeiro foi evaluada mientres la fase de Ciudá Aspirante, exactamente'l 14 de marzu de 2008, cuando'l Grupu de Trabayu de COI publicó'l so informe dempués de cuatro díes de xuntes; Rio recibió una media ponderada de 6,4.<ref name="Working"/> #Basar nun minuciosu analís téunicu de los proyeutos presentaos nel Espediente de solicitú, desenvueltu pol Comité de Candidatura de Rio de Janeiro depués de tener accesu a la base de datos de Xestión d'Información de los Xuegos Olímpicos, según al Manual Téunicu oficial del COI.<ref name="Working"/> El Grupu de Trabayu, compuestu por dellos espertos, evaluó'l potencial de la ciudá pa entamar unos Xuegos Olímpicos esitosos según once #criterio presentaos nel Espediente de solicitú.<ref name="Working"/> Les puntuaciones más altes de Rio #llograr nes árees de Sofitu gubernamental, problemes llegales y opinión pública, gracies al fuerte compromisu del gobiernu. La puntuación más baxa #llograr nel área de ''Seguridá'' por cuenta de problemes crónicos de violencia na ciudá.<ref name="Working"/> La esperiencia n'eventos importantes foi un puntu a favor pa la candidatura de Rio; sicasí, la escasez d'habitaciones d'hotel riquíes socavó la candidatura na tema d'agospiamientu.<ref name="Working"/> Les puntuaciones daes pol Grupu de Trabayu a les demás aspirantes fueron: 8,3 a [[Tokiu]], 8,1 a [[Madrid]], 7,0 a [[Chicago]], 6,9 a [[Doḥa]], 5,3 a [[Praga]] y 4,3 a [[Bakú]]; esto foi la base pa la seleición de la ciudaes que pasaríen a la fase de Ciudá Candidata.<ref>{{cita web |url=http://www.olympic.org/media?articleid=53243 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110605130708/http://www.olympic.org/media?articleid=53243 |fechaarchivu=5 de xunu de 2011|fecha=30 de mayu de 2008 |títulu=IOC selects Candidate Cities for the 2016 Summer Games|idioma=inglés|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref> El 18 de setiembre de 2008, tres la seleición de les ciudaes candidates, lo que dio entamu a la siguiente fase del procesu de candidatura, el COI anunció la composición de la so Comisión d'Evaluación.<ref name="COI4">{{cita web |url=http://www.olympic.org/media?articleid=53567 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110605130727/http://www.olympic.org/media?articleid=53567 |fechaarchivu=5 de xunu de 2011|fecha=18 de setiembre de 2008 |títulu=IOC announces composition of 2016 Evaluation Commission|idioma=inglés|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref> Sol lideralgu de Nawal El Moutawakel, la comisión inspeccionó les cuatro ciudaes candidates.<ref name="COI4"/> ==== Ciudá candidata ==== La Comisión d'Evaluación del COI llegó a Rio de Janeiro el 27 d'abril de 2009 pa evaluar la calidá de la candidatura.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134326.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134326.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=29 d'abril de 2009 |títulu=Rio 2016 Welcome Best So Far - IOC|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref> A diferencia de la primer evaluación, el Comité nun asignó puntuaciones. Nesta evaluación, la comisión analizó la probabilidá d'execución de los proyeutos.<ref name="COI5">{{cita web |url=http://www.olympic.org/Documents/Reports/EN/en_report_1469.pdf|fecha=2 de setiembre de 2009 |títulu=Report of the 2016 Evaluation Commission|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref> Mientres los dos primeros díes de la visita, el Comité celebró xuntes internes nel Palaciu Copacabana, l'hotel sede.<ref name="CCRJ1">{{cita web |url=http://www.rio2016.org/en/news/news/rio-de-janeiro-receives-international-olympic-committee-evaluation-commission|fecha=24 d'abril de 2009 |títulu=Rio de Janeiro receives International Olympic Committee Evaluation Commission|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref> Ente'l 29 y el 30 d'abril, asistió a presentaciones téuniques, onde se realizaron sesiones d'entruga y respuesta sobre cada unu de los diecisiete tarrezas presentaos nel Espediente de Candidatura.<ref>{{cita web|url=http://aroundtherings.com/site/A__32110/Title__On-the-Scene----Rio-Sets-Postcard-View-for-IOC-Visitors/292/Articles|fecha=29 d'abril de 2009|títulu=On the Scene -- Rio Sets Postcard View for IOC Visitors|idioma=inglés|editorial=Around The Rings|fechaaccesu=29 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160818230724/http://aroundtherings.com/site/A__32110/Title__On-the-Scene----Rio-Sets-Postcard-View-for-IOC-Visitors/292/Articles|fechaarchivu=2016-08-18}}</ref> El 1 de mayu, inspeutores visitaron toles sedes de la ciudá.<ref>{{cita web|url=http://aroundtherings.com/site/A__32128/Title__On-the-Scene----IOC-Venue-Tour-in-Rio/292/Articles|fecha=1 de mayu de 2009|títulu=On the Scene -- IOC Venue Tour in Rio|idioma=inglés|editorial=Around The Rings|fechaaccesu=29 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160818225130/http://aroundtherings.com/site/A__32128/Title__On-the-Scene----IOC-Venue-Tour-in-Rio/292/Articles|fechaarchivu=2016-08-18}}</ref> A otru día, la Comisión d'Evaluación fixo una conferencia de prensa p'aprofiar los puntos principales de la visita.<ref>{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/2009/05/03/us-olympics-2016-rio-inspection-idUSTRE54200420090503|fecha=2 de mayu de 2009 |títulu=Inspection committee impressed by Rio Olympics bid|idioma=inglés|editorial=[[Reuters]] |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref> Según El Moutawakel, la Comisión taba bien impresionada col sofitu gubernamental, la calidá de les presentaciones y el nivel d'integración de los Xuegos nel plan de desenvolvimientu al llargu plazu.<ref>{{cita web|url=http://aroundtherings.com/site/A__32132/Title__On-the-Scene----IOC-Commission-Chief-Praises-Rio-de-Janeiro-Minus-Passion/292/Articles|fecha=3 de mayu de 2009|títulu=On the Scene -- IOC Commission Chief Praises Rio de Janeiro, Minus "Passion"|idioma=inglés|editorial=Around The Rings|fechaaccesu=29 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160818233921/http://aroundtherings.com/site/A__32132/Title__On-the-Scene----IOC-Commission-Chief-Praises-Rio-de-Janeiro-Minus-Passion/292/Articles|fechaarchivu=2016-08-18}}</ref> ===== Repercusiones ===== El Comité de Candidatura de Rio de Janeiro recibió positivamente l'informe de la Comisión.<ref name="repercusión"/> Periódicos nacionales de países con ciudaes candidates, como ''[[El País]]'', emponderaron la bona evaluación de la candidatura brasilana.<ref>{{cita web |url=http://deportes.elpais.com/deportes/2009/09/02/actualidad/1251876116_850215.html|fecha=2 de setiembre de 2009 |títulu=Tokiu y Rio de Janeiro toman la delantera en la lucha olímpica|editorial=[[El País]] |fechaaccesu=6 de mayu de 2013}}</ref> GamesBids.com —páxina web especializada en candidatures olímpiques—, teniendo en cuenta la dura disputa, señaló a Rio de Janeiro como una de les favorites nel so índiz BidIndex[Nota 3] nos sos dos últimes evaluaciones; sicasí, gracies a la presencia del presidente d'Estaos Xuníos, [[Barack Obama]], na votación en [[Copenḥague]], la diferencia con [[Chicago]] viose amenorgada tres los dos actualizaciones del índiz.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1216134629.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1216134629.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015 |títulu=IOC Evaluation Report Confirms Race For 2016 Olympics Has Yet To Be Won|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=6 de mayu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/bidindex/1216134706.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/bidindex/1216134706.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015 |títulu=Chicago 2016 Boosted on BidIndex by Obama's Travel Plans|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=6 de mayu de 2013}}</ref> L'espardimientu de la investigación realizada pola empresa ORC Worldwide, que concluyó que Rio de Janeiro tenía'l meyor el meyor valor costu-beneficiu, tamién impulsó la candidatura.<ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org/en/news/news/international-research-organisation-survey-says-rio-is-the-most-cost-effective-2016-candid|fecha=11 d'ochobre de 2009 |títulu=International research organisation survey says Rio is the most cost-effective 2016 Candidate City|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref> La eleición de la sede tuvo llugar nel Bella Center de [[Copenḥague]]'l 2 d'ochobre de 2009, mientres la 121ª Sesión del Comité Olímpicu Internacional.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1216134720.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1216134720.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=1 d'ochobre de 2009 |títulu=2016 Olympic Bid Timeline - How We Got Here|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref> Rio de Janeiro foi la tercer ciudá en presentar el so proyeutu a los miembros del COI. La delegación de 60 persones —atletes, funcionarios y autoridaes gubernamentales— entró na Sala A del Bella Center a les 12:05 —CET—.<ref name="COI6"/><ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/ioc-selects-the-host-city-for-the-2016-olympic-and-paralympic-games-on-friday|fecha=1 d'ochobre de 2009|títulu=IOC selects the host city for the 2016 Olympic and Paralympic Games on friday|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=29 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150512233030/http://www.rio2016.com/en/news/news/ioc-selects-the-host-city-for-the-2016-olympic-and-paralympic-games-on-friday|fechaarchivu=2015-05-12}}</ref> João Havelange realizó'l discursu inaugural, siguíu de Carlos Arthur Nuzman, quien faló d'esperiencies del [[Comité Olímpicu Internacional|Movimientu Olímpicu]] y presentó un mapa de les sedes anteriores, y Sérgio Cabral Filho, quien esplicó los proyeutos rellacionaos cola seguridá y el tresporte.<ref name="COI7"/><ref name="GB1"/> Tres estos, Henrique Meirelles esplicó la situación económica de Brasil y Eduardo Paes presentó al pie de Carlos Roberto Osório el proyeutu de les sedes.<ref name="COI7"/> Toos ellos fueron complementaos por Isabel Swan, quien afirmó que'l proyeutu fixérase pensando nos atletes.<ref name="GB1"/> Por esta razón, la presentación incluyó a los ex-futbolista [[Pelé]], el nadador paralímpicu Daniel Dias y a la —nesi entós— atleta júnior Bárbara Leôncio.<ref name="COI7">{{cita web |url=http://www.olympic.org/en/content/Olympic-Games/Candidate-Cities/Elections-for-the-2016-Games/ |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091003120513/http://www.olympic.org/en/content/Olympic-Games/Candidate-Cities/Elections-for-the-2016-Games/ |fechaarchivu=3 d'ochobre de 2009 |títulu=Elections for the 2016 Games|idioma=inglés|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://masdeporte.as.com/masdeporte/2009/10/02/polideportivo/1254434429_850215.html|fecha=2 d'ochobre de 2009 |títulu=Río organizará los Juegos Olímpicos|editorial=As |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref> Pela so parte, el [[Llista de presidentes de Brasil|Presidente de Brasil]], [[Luiz Inácio Lula da Silva]], encamentó a llevar los Xuegos Olímpicos a [[América del Sur]] per vegada primera, asegurando que «Rio ta llistu, denos esta posibilidá y nun lo van llamentar».<ref name="GB1">{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134728.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134728.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=2 d'ochobre de 2009 |títulu=President Lula's Empassioned Remarks Highlight Rio 2016 Olympic Bid Presentation|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref> Finalmente, Nuzman concluyó la presentación. Amás presentóse un curtiumetraxe de Fernando Meirelles tituláu ''Unidá'' y un videu musical llamáu ''Celebración'', una versión n'inglés de ''Aquele Abraço'' de Gilberto Gil.<ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/back-in-brazil-nuzman-dedicates-rio-2016-olympic-victory-to-the-brazilian-people|fecha=4 d'ochobre de 2009|títulu=Back in Brazil, Nuzman dedicates Rio 2016 Olympic victory to the brazilian people|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=29 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150516110412/http://www.rio2016.com/en/news/news/back-in-brazil-nuzman-dedicates-rio-2016-olympic-victory-to-the-brazilian-people|fechaarchivu=2015-05-16}}</ref> Dempués de la presentación, abrióse la sesión d'entrugues.<ref name="GB1"/> Nuzman esclarió les duldes de Arne Ljungqvist sobre'l dopaxe; Osório y Cabral contestaron dos preguntes d'Alberto II de Mónaco sobre l'agospiamientu y el legáu, respeutivamente; a lo último, Lula da Silva respondió a una entruga d'Austin Sealy sobre los riesgos de la organización.<ref name="COI7"/> Tres la presentación de les cuatro ciudaes candidates, Nawal El Moutawakel presentó'l Reporte de la Comisión d'Evaluación de la Sesión.<ref name="COI8"/> D'un total de 106 miembros aptos del COI, 95 taben disponibles pa votar na primer ronda.<ref name="COI9">{{cita web |url=http://www.olympic.org/Documents/Reference_documents_Factsheets/2009_Olympic_Congress/2016_Voting_membership.pdf |títulu=Voting procedure and membership|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref> A los miembros de los cuatro países candidatos nun se-yos dexó votar hasta que la so ciudá fuera esaniciada.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1216134724.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1216134724.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=1 d'ochobre de 2009 |títulu=Olympic Host City Selection Voting Procedures|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref> Alpha Ibrahim Diallo, Saku Koivu —eximidos—, Kun Hee Lee —suspendíu— y Jacques Rogge —el Presidente del COI nun vota— fueron los miembros aptos del COI que nun votaron.<ref name="COI9"/> Chicago cayó na primer ronda con 18 votos, ente que Tokyo recibió 22, Rio 26 y Madrid 28.<ref>{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/2009/10/02/olympics-vote-chicago-idUSL211947920091002|fecha=2 d'ochobre de 2009 |títulu=Olympics-Chicago go out in first round of 2016 Olympics voting|idioma=inglés|editorial=[[Reuters]] |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> Na segunda ronda, Tokiu foi esaniciada con 20 votos, Madrid recibió 29 y Rio 46.<ref>{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/2009/10/02/-copenhagen-oct-2-tokyo-were-eliminated-idUSL212108520091002|fecha=2 d'ochobre de 2009 |títulu=Olympics-Tokyo eliminated in second round of 2016 Olympics vote|idioma=inglés|editorial=[[Reuters]] |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> Rio de Janeiro foi escoyida na ronda final al recibir 66 #voto ante los 32 de Madrid.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1216134739.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1216134739.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=2 d'ochobre de 2009 |títulu=The Oympic Bid Vote - Ballot By Ballot Results|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref> La ciudá ganadora foi anunciada por Jacques Rogge a les 6:30 —CET— nuna ceremonia presentada por Lillian Gjerulf Kretz y Jonathan Edwards.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1216134738.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1216134738.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=2 d'ochobre de 2009 |títulu=Rio Wins 2016 Olympic Bid|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web|url=http://blogs.telegraph.co.uk/sport/paulkelso/100002085/election-of-the-2016-olympic-host-city-live/|autor=Paul Kelso|fecha=2 d'ochobre de 2009|títulu=Election of the 2016 Olympic Host City: Live!|idioma=inglés|editorial=[[The Telegraph]]|fechaaccesu=29 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304204941/http://blogs.telegraph.co.uk/sport/paulkelso/100002085/election-of-the-2016-olympic-host-city-live/|fechaarchivu=2016-03-04}}</ref> Cuasi 100 000 persones celebraron la victoria na sablera de Copacabana en reparando la tresmisión en vivu.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134716.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134716.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=2 d'ochobre de 2009 |títulu=Thousands Expected At Copacabana To Watch IOC Vote|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref> Tres l'anunciu, Richard Carrión, Rogge, Nuzman y Paes roblaron el Contratu de Ciudá Sede colo que Rio de Janeiro convirtióse oficialmente na sede de los Xuegos Olímpicos y Paralímpicos de 2016.<ref>{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/olympic_games/8282518.stm|fecha=2 d'ochobre de 2009 |títulu=Rio to stage 2016 Olympic Games|idioma=inglés|editorial=[[BBC]] |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web|url=http://infosurhoy.com/en_GB/articles/saii/features/2009/10/02/feature-03|fecha=2 d'ochobre de 2009|títulu=Rio to host 2016 Olympics|idioma=inglés|editorial=Infosur Hoy|fechaaccesu=27 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140305014509/http://infosurhoy.com/en_GB/articles/saii/features/2009/10/02/feature-03|fechaarchivu=2014-03-05}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org/sites/default/files/parceiros/hc_en.pdf|autor=[[Comité Olímpicu Internacional]] |títulu=Host City Contract|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité Organizador de los Juegos Olímpicos y Paralímpicos de 2016 |fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref><center> {| {{tablaguapa}} style="font-size: 90%; text-align: center; background: transparent" width="800px" |+ '''Eleición'''<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/past.html |títulu=Past Olympic Host Cities Selection List|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref> ! colspan="2" width="175px" |Ciudá ! width="175px" | País ! colspan="2" style="background: silver" width="40px" | Ronda 1 ! colspan="2" style="background: silver" width="40px" | Ronda 2 ! colspan="2" style="background: silver" width="40px" | Ronda 3 ! colspan="2" width="300px" | Miembros ensin derechu a votu |- | colspan="2" style="background: #f9f9f9; text-align: left" | [[Rio de Janeiro]] | style="background: #f9f9f9; text-align: left" |  [[Brasil]]{{BRA}} | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 26 | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | '''46''' | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | '''66''' ! rowspan="2" | Miembros de países con ciudaes candidates (7) ! rowspan="2" | Otros miembros (4) |- | colspan="2" style="background: #f9f9f9; text-align: left" | [[Madrid]] | style="background: #f9f9f9; text-align: left" |  [[España]]{{ESP}} | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | '''28''' | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 29 | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 32 |- | colspan="2" style="background: #f9f9f9; text-align: left" | [[Tokiu]] | style="background: #f9f9f9; text-align: left" |  [[Xapón]]{{JPN}} | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 22 | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 20 | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | — | rowspan="8" style="background: #f9f9f9; text-align: left" valign="top" width="150px" | *  DeFrantz{{Bandera|Estaos Xuníos}} *  Easton{{Bandera|Estaos Xuníos}} *  Igaya{{Bandera|Xapón}} *  Okano{{Bandera|Xapón}} *  Havelange{{Bandera|Brasil}} *  Nuzman{{Bandera|Brasil}} *  Samaranch Jr.{{Bandera|España}} | rowspan="8" style="background: #f9f9f9; text-align: left" valign="top" width="150px" | *  Rogge (<small>presidente del COI</small>){{Bandera|Bélxica}} *  Llei (<small>suspendíu</small>){{Bandera|Corea del Sur}} *  Diallo (<small>eximido</small>){{Bandera|Guinea}} *  Koivu (<small>eximido</small>){{Bandera|Finlandia}} |- | colspan="2" style="background: #f9f9f9; text-align: left" | [[Chicago]] | style="background: #f9f9f9; text-align: left" | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]]{{USA}} | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 18 | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | — | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | — |- |- ! width="150px" | Sede ! Votantes |- | rowspan="4" style="background: #f9f9f9" width="150px" | Bella<br /> <br /> Center121.'''ª Sesión del'''<br /> <br /> COI2 d'ochobre de 2009 <small>[[Copenḥague]]</small><br /> <br /> <small>{{Bandera|Dinamarca}}</small> | style="background: #f9f9f9; text-align: left" | Con derechu a votu | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 95 | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 97 | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 99 |- | style="background: #f9f9f9; text-align: left" | Participantes | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 94 | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 96 | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 98 |- | style="background: #f9f9f9; text-align: left" | Astenciones | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 0 | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 1 | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 0 |- | style="background: #f9f9f9; text-align: left" | Votos válidos | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 94 | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 95 | colspan="2" style="background: #f9f9f9" | 98 |} </center> == Conceutu == [[Ficheru:Rio_de_Janeiro_2016_Ferris_wheel_edit.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|300x300px|La Rueda de la fortuna Río 2016, allugada na sablera de Copacabana, foi construyida pa promover la candidatura.<ref name="CCRJ3">{{cita web |url=http://www.rio2016.org/en/news/news/return-of-the-rio-2016-wheel |fecha=30 d'avientu de 2009 |títulu=Return of the Rio 2016 Wheel|idioma=inglés |publicación=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=4 de mayu de 2013}}</ref>]] Según el Comité de Candidatura de Rio de Janeiro, el conceutu de la candidatura #basar en cuatro principios —excelencia téunica, esperiencia de vida, tresformamientu y sofitu a los [[Comité Olímpicu Internacional|Movimientos Olímpicu]] y Paralímpicu— destacando l'espíritu allegre y de celebración de Rio, tal como s'afiguró nel videu promocional de la candidatura ''Passion.''<ref>{{cita web |url=http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Theme_02.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120219200445/http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Theme_02.pdf |fechaarchivu=19 de febreru de 2012|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Overall concept|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=30 de marzu de 2013}}</ref><ref name="VOL1"/><ref name="Motivación"/> El proyeutu señaló qu'emplegaría los Xuegos como catalizador pa la integración social, al traviés de programes pa la creación d'empléu, educación, rellaciones comuñales, voluntariáu y formación y perfeccionamiento d'iniciatives.<ref>{{cita web |url=http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Theme_01.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120219200525/http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Theme_01.pdf |fechaarchivu=19 de febreru de 2012|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Vision, legacy and communications|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=30 de marzu de 2013}}</ref><ref name="VOL1"/><ref name="Working"/> La campaña tamién se centró na mocedá y nel fechu de qu'América del Sur nunca entamara unos Xuegos Olímpicos.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1212764587.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1212764587.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=6 de xunu de 2008 |títulu=Right Time For South America – BOC President|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=30 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216133726.html|fecha=16 de setiembre de 2008 |títulu=Brazil's School Olympics Reflects Rio's 2016 Bid Ideals|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=30 de marzu de 2013}}</ref> Rio integró elementos económicos, ambientales y sociales na so visión de Xuegos Verdes pa un Planeta Azul». Llantáronse 2386 plantes de pebidal pa compensar les 716 tonelaes de [[carbonu]] emitíes mientres los dos años de la candidatura.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134418.html|fecha=6 de xunu de 2009 |títulu=Rio 2016 Celebrates World Environment Day|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=30 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134378.html|fecha=19 de mayu de 2009 |títulu=Rio 2016 – Grand Prix, Carbon Zero|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=30 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.madrimasd.org/blogs/sostenibilidad_responsabilidad_social/2009/09/28/125566|autor=Carmen Vallejo|fecha=28 de setiembre de 2009 |títulu=Madrid, Tokiu, Chicago o Rio de Janeiro: Apuestas medioambientales para los Juegos Olímpicos de 2016|editorial=Mi+d |fechaaccesu=30 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.bakermckenzie.com/files/Uploads/Documents/Locations/Dallas/4_dallasglobalseminar_olympicgames_mar11.pdf |títulu=2016 Olympic Games in Rio: Opportunities Ahead |idioma=inglés |formatu=pdf |editorial=Baker & McKenzie |fechaaccesu=30 de marzu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150726003858/http://www.bakermckenzie.com/files/Uploads/Documents/Locations/Dallas/4_dallasglobalseminar_olympicgames_mar11.pdf |fechaarchivu=2015-07-26 }}</ref> El Comité aseguró que mientres los Xuegos, Rio tendría condiciones climátiques favorables.<ref>{{cita web |url=http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Theme_06.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120219201631/http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Theme_06.pdf |fechaarchivu=19 de febreru de 2012|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Environment and meteorology|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=30 de marzu de 2013}}</ref><ref name="VOL1">{{cita web |url=http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Volume/Volume%201_eng.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120219195616/http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Volume/Volume%201_eng.pdf |fechaarchivu=19 de febreru de 2012|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Rio de Janeiro 2016 Candidate File|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=30 de marzu de 2013}}</ref> Según el Grupu de Trabayu del COI, la temperatura agorada pal periodu Olímpicu yera aceptable.<ref name="Working"/> La identidá visual de la candidatura consistió nun logotipu y un lema, que s'aplicaron en movimientos de mercadotecnia mientres la campaña.<ref>{{cita llibru |títulu=Marketing|url=http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Theme_08.pdf|format=PDF |fechaaccesu=3 de mayu de 2013 |fecha=16 de febreru de 2009 |publicación=Comité Olímpicu Brasilano|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120219200553/http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Theme_08.pdf |fechaarchivu=19 de febreru de 2012}}</ref> Diseñáu por Ana Soter y escoyíu d'ente cuatro finalistes por un xuráu especial, el logo #dar a conocer mientres los Premios Olímpicos Brasilanos de 2007, celebraos nel Teatru Municipal de Rio de Janeiro el 17 d'avientu de 2007.<ref name="CCRJ2">{{cita web |url=http://rio2016.org/en/news/news/rio-unveils-2016-olympic-bid-logo-during-brazil-olympic-award-ceremony |fecha=17 d'avientu de 2007 |títulu=Rio unveils 2016 Olympic bid logo during Brazil Olympic Awards ceremony|idioma=inglés |publicación=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=3 de mayu de 2013}}</ref> El morru Pan d'Azucre foi escoyíu como símbolu de la candidatura, al ser unu de los llugares más emblemáticos de la ciudá.<ref>{{cita web |url=http://gamesbids.com/eng/index.php?news=1197932561|fecha=17 d'avientu de 2007 |títulu=Rio 2016 Launches Bid Logo|idioma=inglés|editorial=GamesBids |fechaaccesu=3 de mayu de 2013}}</ref> Según el Comité de Candidatura de Rio de Janeiro, el diseñu tresmite la forma d'un corazón, lo que representa la pasión y l'entusiasmu deportivu de Brasil.<ref name="CCRJ2"/> De primeres, el logo contenía solo una inscripción na que podía lleese «Ciudá aspirante». Depués, tres el so preseleición, al logo amestáronse-y los aniellos olímpicos y una inscripción na que ponía «Ciudá candidata».<ref name="Questionnaire"/> [[Ficheru:Rio_de_Janeiro_bid_slogan_for_the_2016_Summer_Olympics.svg|miniaturadeimagen|200x200px|Lema de la candidatura.]] Na medianueche del 1 de xineru de 2009, presentóse'l lema de la candidatura ''Viva sua paixão—'' como parte de les celebraciones del Añu Nuevu, a les qu'asistieron aproximao 2 millones de persones.<ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org/en/news/news/rio-2016-launches-live-your-passion-at-new-year-celebrations|fecha=30 d'avientu de 2008 |títulu=Rio 2016 launches “Live Your Passion” at New Year Celebrations|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=4 de mayu de 2013}}</ref> Según el Comité, el lema reflexa la forma apasionada d'arreyase de los brasilanos.<ref>{{cita web|url=http://www.sportsfeatures.com/presspoint/pressrelease/48211/rio-de-janeiro-kicks-off-2009-focused-on-the-2016-bid|fecha=2 de xineru de 2009|títulu=Rio de Janeiro kicks off 2009 focused on the 2016 Bid|idioma=inglés|editorial=Sports Features|fechaaccesu=4 de mayu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140306013014/http://www.sportsfeatures.com/presspoint/pressrelease/48211/rio-de-janeiro-kicks-off-2009-focused-on-the-2016-bid|fechaarchivu=2014-03-06}}</ref> #Proyeutar na rueda de la fortuna —Rueda de la fortuna Río 2016— tres la cuenta regresiva pal entamu de 2009.<ref>{{cita web |url=http://rio2016.org/en/news/news/the-biggest-new-year-party-in-brazil |fecha=26 d'avientu de 2008 |títulu=The biggest New Year party in Brazil|idioma=inglés |publicación=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=4 de mayu de 2013}}</ref> La estructura alzada na sablera de Copacabana tenía 36 metros d'altor, pesaba 80 tonelaes y cuntaba con 24 cabines pa un total de 144 persones.<ref name="CCRJ3">{{cita web |url=http://www.rio2016.org/en/news/news/return-of-the-rio-2016-wheel |fecha=30 d'avientu de 2009 |títulu=Return of the Rio 2016 Wheel|idioma=inglés |publicación=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=4 de mayu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org/en/news/news/rio-2016-celebrates-the-arrival-of-2009-at-the-new-year-celebrations-in-copacabana |fecha=1 de xineru de 2009 |títulu=Rio 2016 celebrates the arrival of 2009 at the New Year celebrations in Copacabana|idioma=inglés |publicación=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=4 de mayu de 2013}}</ref> Rio de Janeiro foi sede de diversos eventos deportivos, empresariales y culturales.<ref name="Applicant1">{{cita web |url=http://www.rio2016.org.br/util/pdf/rio2016.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090320033430/http://www.rio2016.org.br/util/pdf/rio2016.pdf |fechaarchivu=20 de marzu de 2009|fecha=14 de xineru de 2008 |títulu=Rio de Janeiro 2016 Applicant File: General conditions, public opinion and experience|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=5 de mayu de 2013 |páxina=26-30}}</ref><ref name="Working">{{cita web |url=http://www.olympic.org/Documents/Reports/EN/en_report_1317.pdf|fecha=14 de marzu de 2008, presentado a la Comisión Ejecutiva del COI en el mes de xunu de 2008 |títulu=2016 Working Group Report|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=[[Comité Olímpicu Internacional]] |fechaaccesu=29 de marzu de 2013}}</ref> Nel ámbitu deportivu inclúyense Copes del Mundu y Campeonatos Mundiales de diversos deportes olímpicos, según campeonatos rexonales.<ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org/en/news/news/rio-de-janeiro-hosted-the-greatest-world-judo-championship-in-history|fecha=20 d'ochobre de 2007 |títulu=Rio de Janeiro hosted the greatest world judo championship in history!|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=5 de mayu de 2013}}</ref> Del 13 al 29 de xunetu de 2007, Rio entamó los XV Xuegos Panamericanos con aproximao 5500 atletes participantes en 39 deportes y, del 12 al 19 d'agostu, los Xuegos Parapanamericanos de 2007 con más de 1300 atletes participantes en 10 deportes.<ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.org/en/news/news/rio-2007-debriefing-reinforces-the-quality-of-rio-s-candidature-for-the-2016-olympic-games|fecha=11 de marzu de 2008|títulu=Rio 2007 Debriefing reinforces the quality of Rio’s candidature for the 2016 Olympic Games|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=5 de mayu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150625094809/http://www.rio2016.org/en/news/news/rio-2007-debriefing-reinforces-the-quality-of-rio-s-candidature-for-the-2016-olympic-games|fechaarchivu=2015-06-25}}</ref><ref name="CCRJ4">{{cita web|url=http://www.rio2016.org/en/news/news/rio-2007-parapan-american-games-strengthen-rios-2016-olympic-bid|fecha=8 de setiembre de 2008|títulu=Rio 2007 Parapan American Games strengthen Rio's 2016 Olympic bid|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=5 de mayu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150625092634/http://www.rio2016.org/en/news/news/rio-2007-parapan-american-games-strengthen-rios-2016-olympic-bid|fechaarchivu=2015-06-25}}</ref> Rio de Janeiro foi una de les sedes de les Copes Mundiales de Fútbol de 1950 y 2014, esta postrera apenes dos años antes de los Xuegos Olímpicos y Paralímpicos.<ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org/en/news/news/ioc-president-says-brazil-2014-world-cup-reinforces-rio-bid-for-2016|fecha=12 d'avientu de 2007 |títulu=IOC president says brazil 2014 world cup reinforces rio bid for 2016|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=5 de mayu de 2013}}</ref> Brasil entamó tamién la Copa FIFA Confederaciones 2013, qu'amás s'utilizó como un eventu de prueba pal Mundial de 2014.<ref name="Applicant1"/> Pa «coincidir col horariu estelar d'espectadores y televidentes», entamóse que'l programa olímpicu de Rio 2016 cuntara con una mayor cantidá de finales mientres les [[Fin de selmana|fines de selmana]].<ref name="SportsVenues"/><ref name="Filevol2"/> El periodu olímpicu entamáu tomó del vienres 5 al domingu 21 d'agostu de 2016.<ref name="Motivación"/> Pela so parte, el periodu paralímpicu #establecer ente'l miércoles 7 —día de la proclamación d'independencia de Brasil— y el domingu 18 de setiembre del mesmu añu.<ref name="VOL1"/><ref name="Paralympic">{{cita web |url=http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%202/Theme_10.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120219200637/http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%202/Theme_10.pdf |fechaarchivu=19 de febreru de 2012|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Paralympic Games|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=5 de mayu de 2013}}</ref> === Política === [[Ficheru:Carlos_Arthur_Nuzman_2007.jpg|miniaturadeimagen|270x270px|Carlos Arthur Nuzman, presidente del Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y, darréu, presidente del Comité Organizador de los Xuegos Olímpicos y Paralímpicos de Rio de Janeiro 2016 —ROCOG—.<ref>{{cita web |url=http://www.olympic.org/ocog-contacts?tab=rio-2016 |títulu=OCOG Contacts, Rio 2016|idioma=inglés |publicación=Comité Olímpicu Internacional |fechaaccesu=5 de mayu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.com/en/news/interviews/carlos-arthur-nuzman |títulu=Carlos Arthur Nuzman|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=5 de mayu de 2013}}</ref>]] El Comité de Candidatura de Rio de Janeiro foi una entidá constituyida como organización ensin fines d'arriquecimientu, liderada por un Conseyu Honorariu y una Xunta Direutiva, presidíes por Carlos Arthur Nuzman.<ref name="VOL1"/><ref name="Organizational">{{cita web |url=http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Organizational%20Chart.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120219200833/http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Organizational%20Chart.pdf |fechaarchivu=19 de febreru de 2012|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Organizational Chart|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=5 de mayu de 2013}}</ref> Al Conseyu Honorariu #integrar el [[Llista de presidentes de Brasil|Presidente de Brasil]], [[Luiz Inácio Lula da Silva]], el gobernador del [[Rio de Janeiro (estáu)|estáu de Rio de Janeiro]], Sérgio Cabral, l'alcalde de [[Rio de Janeiro]], Eduardo Paes y dos miembros brasilanos del Comité Olímpicu Internacional: Nuzman y João Havelange.<ref name="Organizational"/> La Xunta Executiva #estremar en cuatro #departamento —Comisión de Coordinación Gubernamental, Conseyu Empresarial, Comité de Legáu y Comisión d'Atletes— siendo responsables de les operaciones principales de la candidatura.<ref name="Organizational"/> La Xunta tamién incluyó representaciones de los trés niveles de gobiernu con autoridá pa faer compromisos en nome de los sos respeutivos gobiernos.<ref name="Motivación">{{cita web |url=http://www.rio2016.org.br/util/pdf/rio2016.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090327095001/http://www.rio2016.org.br/util/pdf/rio2016.pdf |fechaarchivu=27 de marzu de 2009|fecha=14 de xineru de 2008 |títulu=Motivation, concept & legacy|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=30 de marzu de 2013}}</ref> Nos aspeutos téunicos, la candidatura foi sofitada por conseyos y comités compuestos por equipos de profesionales, complementaos por equipos d'espertos nacionales ya internacionales; coordinaos por Carlos Roberto Osório, secretariu xeneral del Comité de candidatura.<ref name="Motivación"/> Mike Lee, ex direutor de Comunicaciones y Asuntos Públicos del Comité de Candidatura de Londres, foi'l principal asesor de la candidatura de Rio.<ref>{{cita web |url=http://www.verocom.co.uk/the-team/mike-lee |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100103064613/http://www.verocom.co.uk/the-team/mike-lee |fechaarchivu=3 de xineru de 2010 |títulu=Mike Lee OBE|idioma=inglés|editorial=Vero Campaigning Communications |fechaaccesu=5 de mayu de 2013}}</ref> La so compañía, Vero Campaigning Communications, foi responsable de la campaña de publicidá de la candidatura, realizando presentaciones, desenvolviendo soporte visual y encargándose de les rellaciones colos medios internacionales, lo mesmo que de les conferencies de prensa.<ref>{{cita web|url=http://www.verocom.co.uk/case-studies/rio-2016-candidate-city/|títulu=Rio 2016 Candidate City|idioma=inglés|editorial=Vero Campaigning Communications|fechaaccesu=5 de mayu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160820065417/http://www.verocom.co.uk/case-studies/rio-2016-candidate-city/|fechaarchivu=2016-08-20}}</ref> El proyeutu tuvo completu sofitu per parte de los trés niveles de gobiernu Federal, estatal y [[Municipiu|municipal—]], qu'ufiertaron toles garantíes y convenios riquíos pol COI, según dellos proyeutos adicionales.<ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/guarantees-submitted-by-ro-2016-exceed-ioc-requirements|títulu=Guarantees submitted by Ro 2016 exceed IOC requirements|idioma=inglés y portugués|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=6 de mayu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150516104849/http://www.rio2016.com/en/news/news/guarantees-submitted-by-ro-2016-exceed-ioc-requirements|fechaarchivu=2015-05-16}}</ref><ref>{{cita web |url=http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Theme_03.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120219200738/http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Theme_03.pdf |fechaarchivu=19 de febreru de 2012|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Political and economic climate and structure|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=6 de mayu de 2013}}</ref><ref name="VOL1"/> Coles mesmes, los principales partíos políticos de Brasil #comprometer a sofitar y promocionar la candidatura.<ref name="Working"/> El 23 de xunu de 2008, el presidente brasilanu formó al Comité de Xestión d'Aiciones Gubernamentales, sol patrociniu del ministru de deportes, Orlando Silva, quien coordinó les aiciones del Gobiernu Federal mientres la candidatura.<ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/president-lula-announced-several-actions-targeting-support-to-rio-s-candidature-to-host-20|fecha=25 de xunu de 2008|títulu=President Lula announced several actions targeting support to Rio’s candidature to host 2016 Olympic Games|idioma=inglés y portugués|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=6 de mayu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150512131937/http://www.rio2016.com/en/news/news/president-lula-announced-several-actions-targeting-support-to-rio-s-candidature-to-host-20|fechaarchivu=2015-05-12}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134090.html |títulu=Rio 2016 Briefs President, Games Would Transform City|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=6 de mayu de 2013}}</ref> El 17 de xineru de 2009, creóse l'Autoridá Olímpica pal Desarrollu —AOD—, que la so función foi coordinar los servicios públicos y la entrega final de la infraestructura pa los Xuegos, basáu nel innovador modelu desenvueltu pa Sydney 2000.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134047.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134047.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015 |títulu=ODA Established For Rio 2016|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=7 de mayu de 2013}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/olympic-development-authority-established-for-rio-2016-games|fecha=19 de xineru de 2009|títulu=Olympic development authority established for Rio 2016 games|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=7 de mayu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150512133450/http://www.rio2016.com/en/news/news/olympic-development-authority-established-for-rio-2016-games|fechaarchivu=2015-05-12}}</ref> N'aspeutos llegales, el Comité Organizador de los Xuegos Olímpicos #encargar de la planificación y la realización de los Xuegos Olímpicos y Paralímpicos.<ref name="VOL1"/><ref name="aspectoslegales">{{cita web |url=http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Theme_04.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120219200817/http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Theme_04.pdf |fechaarchivu=19 de febreru de 2012|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Legal aspects|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=7 de mayu de 2013}}</ref> Según el COI, la llexislación esistente foi abonda pa dexar la organización de los Xuegos y, de ser necesariu, tenía de ser modificada p'afaela a la Carta Olímpica.<ref name="Working"/><ref name="aspectoslegales"/> El Ministeriu de Rellaciones Esteriores y el Ministeriu de Trabayu garantizaron l'ingresu, la salida y los alcuerdos llaborales pal personal que trabayaría nos Xuegos Olímpicos.<ref name="VOL1"/><ref name="inmigración">{{cita web |url=http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Theme_05.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120219200858/http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Theme_05.pdf |fechaarchivu=19 de febreru de 2012|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Customs and immigration formalities|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=7 de mayu de 2013}}</ref> Amás aseguróse que se dexaría l'ingresu al territoriu brasilanu, en llugar d'una visa, con un pasaporte válidu, una identificación Olímpica o Paralímpica y una tarxeta de acreditación.<ref name="inmigración"/> === Discutinios === La decisión del COI de preseleccionar a [[Rio de Janeiro]] sobre [[Doḥa]] xeneró crítiques. El Comité de Candidatura de Doha acusó al COI de «cerrar la puerta al mundu árabe», y de dar más importancia a los aspeutos políticos qu'a los aspeutos téunicos.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/other_news/1212598639.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/other_news/1212598639.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015 |títulu=Doha 2016 Congratulates Four Candidate Cities|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=7 de mayu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1212681800.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1212681800.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015 |títulu=Doha Accuses IOC Of “Closing The Door”|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=7 de mayu de 2013}}</ref> Doha superó a Rio de Janeiro na mayoría de les categoríes evaluaes. Según el COI, la candidatura foi refugada por cuenta de que'l periodu olímpicu propuestu polos qatarinos foi nel mes d'ochobre, fecha d'altes temperatures nel país.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1212598324.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1212598324.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015 |títulu=IOC Bends Rules When Selecting 2016 Olympic Bid Shortlist|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=7 de mayu de 2013}}</ref><ref>{{cita web|url=http://aroundtherings.com/site/A__27103/Title__Bidding-for-the-Games----2016-Cities-Meet-IOC-Rogge-Explains-Doha-Tumble-from-Short-List/292/Articles|fecha=6 de xunu de 2008|títulu=Bidding for the Games -- 2016 Cities Meet IOC, Rogge Explains Doha Tumble from Short List|idioma=inglés|editorial=Around The Rings|fechaaccesu=7 de mayu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160819000205/http://aroundtherings.com/site/A__27103/Title__Bidding-for-the-Games----2016-Cities-Meet-IOC-Rogge-Explains-Doha-Tumble-from-Short-List/292/Articles|fechaarchivu=2016-08-19}}</ref> El 3 de mayu de 2009, el Comité de Candidatura de Rio de Janeiro acusó d'espionaxe al Comité de Candidatura de [[Madrid]], que supuestamente unviara un espía a Rio mientres la visita de la Comisión d'Evaluación, polo cual consideraron presentar una quexa formal al COI.<ref>{{cita web |url=http://abc7chicago.com/archive/6793976/|fecha=3 de mayu de 2009 |títulu=Spy scandal hits 2016 Olympic race|idioma=inglés|editorial=[[American Broadcasting Company|ABC]] |fechaaccesu=7 de mayu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134339.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134339.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=4 de mayu de 2009 |títulu=Rio 2016 Accuses Rival Of Spying|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=7 de mayu de 2013}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.mdzol.com/nota/125137-rio-2016-estudia-denunciar-a-coi-por-supuesto-espia-de-madrid/|fecha=4 de mayu de 2009|títulu=Río 2016 estudia denunciar a COI por supuesto espía de Madrid|editorial=MDZ Diario de Mendoza|fechaaccesu=7 de mayu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140304205820/http://www.mdzol.com/nota/125137-rio-2016-estudia-denunciar-a-coi-por-supuesto-espia-de-madrid/|fechaarchivu=2014-03-04}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.elconfidencial.com/espana/madrid16-espio-candidatura-janeiro-20090918.html |títulu=Madrid16 espió a la candidatura de Rio de Janeiro |editorial=El Confidencial |fechaaccesu=7 de mayu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120509050737/http://www.elconfidencial.com/espana/madrid16-espio-candidatura-janeiro-20090918.html |fechaarchivu=2012-05-09 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/especiales/2008/12/elmundodeporte/madrid2016/2009/05/05/seccion_01/1241548169.html|fecha=5 de mayu de 2009 |títulu=Madrid'16 se disculpa tras ser acusada de espionaje|editorial=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |fechaaccesu=7 de mayu de 2013}}</ref> Mientres la visita de la Comisión d'Evaluación del COI a Rio, Simon Walsh fíxose pasar por reporteru de axencia EFE, cuando en realidá yera un consultor pagu del Comité de Candidatura de Madrid. Finalmente a Walsh desaposióse-y del so acreditación periodística.<ref>{{cita web|url=http://www.insidethegames.biz/sports/summer/aquatics/81-archive/archive-news/2038-madrid-claim-they-never-intended-to-spy-on-rivals-rio|autor=[[Associated Press]]|fecha=5 de mayu de 2009|títulu=Madrid claim they never intended to spy on rivals Rio|idioma=inglés|editorial=Inside The Games|fechaaccesu=7 de mayu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.abc.es/hemeroteca/historico-05-05-2009/abc/Deportes/una-persona-se-acredita-falsamente-en-nombre-de-la-agencia-efe-ante-la-candidatura-de-rio_92662706157.html|autor=Redaición y agencias|fecha=5 de mayu de 2009 |títulu=Una persona se acredita falsamente en nombre de la Agencia EFE ante la candidatura de Río|editorial=[[ABC (España)|ABC]] |fechaaccesu=4 de marzu de 2014}}</ref> Pela so parte, autoridaes de Madrid negaron les acusaciones.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/madrid_2016/1216134342.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/madrid_2016/1216134342.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=5 de mayu de 2009 |títulu=Madrid 2016 Denies Spying|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=7 de mayu de 2013}}</ref> Antes de la eleición, el Comité de Candidatura de Rio de Janeiro interpunxo una denuncia oficial contra la candidatura de Madrid ante la Comisión d'Ética del COI sobre comentarios fechos el 30 de setiembre por José María Odriozola, vicepresidente del Comité Olímpicu Español —COE—, y consideró la posibilidá de faelo contra la candidatura de Chicago pola mesma razón, esta vegada por comentarios realizaos por Richard M. Daley, alcalde de Chicago, el 21 de setiembre.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1216134714.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/1216134714.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=30 de setiembre de 2009 |títulu=Rio Complains To IOC After Madrid Comment|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=28 de xunu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134711.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134711.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=29 de setiembre de 2009 |títulu=No Official Complaint By Rio 2016 To IOC|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=28 de xunu de 2013}}</ref> Nes sos declaraciones, Odriozola llamó a Rio de Janeiro «la peor de los cuatro candidates», ente que los funcionarios de Rio consideraron que Daley implícitamente asegurara que Rio yera incapaz d'allugar los Xuegos Olímpicos cuando declaró que «nun ye lo mesmo que ser anfitrión de la Copa Mundial de la FIFA [2014]».<ref name="bbchitback">{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/olympic_games/8284077.stm|fecha=30 de setiembre de 2009 |títulu=Rio hit back in 2016 Olympics row|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=28 de xunu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://newsblogs.chicagotribune.com/clout_st/2009/09/chicagos-olympic-bid-hurt-by-daleys-remarks.html|fecha=29 de setiembre de 2009 |títulu=Chicago's Olympic bid hurt by Daley's remarks?|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=28 de xunu de 2013}}</ref> Pela so parte, Mercedes Coghen #esculpar polos comentarios de Odriozola en nome del Comité de Madrid.<ref name="bbchitback"/> Según les normes del COI, les candidates nun puedan criticar direutamente a los sos rivales.<ref>{{cita web|url=http://www.insidethegames.biz/olympics/summer-olympics/2016/7265-rio-2016-complain-to-ioc-ethics-commission-after-madrid-officials-it-the-worst-candidate|fecha=30 de setiembre de 2009|títulu=Rio 2016 complain to IOC Ethics Commission after Madrid official claim it is the worst candidate|idioma=inglés|editorial=Inside the games|fechaaccesu=28 de xunu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134710.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134710.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=29 de setiembre de 2009 |títulu=Rio 2016 Complains To IOC Ethics Commission|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=28 de xunu de 2013}}</ref> Dempués de la conclusión de la candidatura, Shintarō Ishihara, gobernador de Tokyo, culpó a les dinámiques invisibles» y a alcuerdos políticos pol fracasu de la candidatura de Tokiu.<ref>{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/2009/10/04/us-olympics-tokyo-ishihara-sb-idUSTRE5932B220091004|fecha=4 d'ochobre de 2009 |títulu=Tokyo boss blames "political jostling" for 2016 loss|idioma=inglés|editorial=[[Reuters]] |fechaaccesu=28 de xunu de 2013}}</ref> Los funcionarios de Rio refugaron les declaraciones desaparentes» y unviaron una notificación formal al COI el 6 d'ochobre.<ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-commitee-official-statement|fecha=6 d'ochobre de 2009|títulu=Rio 2016 Commitee Official Statement|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=28 de xunu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150512133501/http://www.rio2016.com/en/news/news/rio-2016-commitee-official-statement|fechaarchivu=2015-05-12}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.cbsnews.com/news/rio-officials-criticize-tokyo-governors-comments/|fecha=6 d'ochobre de 2009 |títulu=Rio Officials Criticize Tokyo Governor's Comments|idioma=inglés|editorial=[[Canadian Broadcasting Corporation|CBC]] |fechaaccesu=28 de xunu de 2013}}</ref> == Proyeutu == Nel so proyeutu, Rio de Janeiro propunxo celebrar tolos eventos deportivos dientro de les llendes de la ciudá —con esceición del tornéu de fútbol que se celebraría, amás d'en Rio, nes ciudaes de [[Belo Horizonte]], [[Brasilia]], Salvador de Bahia y [[São Paulo (ciudá)|São Paulo—]] faciendo los Xuegos más compactos y téunicamente vidables.<ref name="SportsVenues"/><ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org/en/news/news/technically-excellent-games-and-an-olympic-village-combining-comfort-and-functionality|fecha=30 d'abril de 2009 |títulu=Technically-excellent Games and an Olympic Village combining comfort and functionality|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=24 de xunu de 2013}}</ref> Coles mesmes estableciéronse cuatro zones olímpiques —Barra, Copacabana, Deodoro y Maracanã— estremaes en siete grupos olímpicos —Barra, Copacabana, Deodoro, Flamengo, João Havelange, Lagoa y Maracanã— con cuatro recintos olímpicos —Maracanã, Parque Olímpicu, Riocentro y Parque X— onde s'allugaron toles sedes.<ref name="SportsVenues"/><ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134329.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134329.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=1 de mayu de 2009 |títulu=Rio 2016 IOC Inspection - Day Two|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=24 de xunu de 2013}}</ref> Les villes Olímpica y Paralímpicas, el Centru Internacional de Tresmisión y el Centru Principal de Prensa —IBC/MPC, poles sos sigles n'inglés— #allugar na zona de Barra, nucleu del proyeutu y sede principal de les instalaciones deportives.<ref name="SportsVenues"/><ref name="Media">{{cita web |url=http://www.rio2016.org.br/sumarioexecutivo/sumario/English/Per%20Theme/Volume%203/Theme_17.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100308020054/http://www.rio2016.org.br/sumarioexecutivo/sumario/English/Per%20Theme/Volume%203/Theme_17.pdf |fechaarchivu=8 de marzu de 2010|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Media operations|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=24 de xunu de 2013}}</ref> Previóse la construcción d'una torre de televisión nel complexu IBC/MPC pa complementar les operaciones d'espardimientu y apurrir estudios con vistes panorámiques.<ref name="Media"/> Amás d'un hotel esclusivu pa los medios de comunicación dientro del complexu, accesible direutamente dende'l IBC/MPC.<ref name="Media"/><ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org.br/sumarioexecutivo/sumario/English/Per%20Theme/Volume%203/Theme_16.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100308020008/http://www.rio2016.org.br/sumarioexecutivo/sumario/English/Per%20Theme/Volume%203/Theme_16.pdf |fechaarchivu=8 de marzu de 2010|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Technology|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=24 de xunu de 2013}}</ref> El proyeutu de les villes incluyó la construcción d'un Centru Olímpicu d'Entrenamientu, un parque, una Sablera Olímpica y un accesu direutu al Parque Olímpicu, según 8856 habitaciones pa un total de 17 770 atletes y oficiales, amás d'oficiales adicionales acreditaos.<ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org.br/sumarioexecutivo/sumario/English/Per%20Theme/Volume%202/Theme_11.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100308020539/http://www.rio2016.org.br/sumarioexecutivo/sumario/English/Per%20Theme/Volume%202/Theme_11.pdf |fechaarchivu=8 de marzu de 2010|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Olympic Village|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=24 de xunu de 2013}}</ref> Les sedes de Rio de Janeiro cumplieron colos requisitos téunicos de les federaciones internacionales y colos estándares del COI y del CPI, amás d'alliniase col plan maestru de la ciudá y la estratexa de legáu.<ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.org/en/news/news/rio-2016-venue-plans-approved-by-all-international-federations|fecha=12 de xineru de 2009|títulu=Rio 2016 venue plans approved by all International Federations|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=24 de xunu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150625090741/http://www.rio2016.org/en/news/news/rio-2016-venue-plans-approved-by-all-international-federations|fechaarchivu=2015-06-25}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134029.html|fecha=12 de xineru de 2009 |títulu=Federations Approve Rio 2016 Bid Plan|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=24 de xunu de 2013}}</ref> Mientres el procesu de candidatura, l'estáu de les sedes yera'l siguiente: diez esistentes (29%) con nenguna obra permanente necesaria, ocho (24%) con reformes necesaries, nueve permanentes (26%) y siete temporales a construyir (21%).<ref name="SportsVenues"/><span class="mw-ref" id="cite_ref-sedes_175-0" rel="dc:references">[[#cite_note-sedes-175|<span class="mw-reflink-text"><nowiki>[Nota 4]</nowiki></span>]]</span> En total, entamáronse 34 sedes de competición y 29 d'entrenamientu, como parte del proyeutu de sedes d'entrenamientu.<ref name="SportsVenues">{{cita web |url=http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%202/Theme_09.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120219195212/http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%202/Theme_09.pdf |fechaarchivu=19 de febreru de 2012|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Sport and Venues|idioma=inglés y portugués |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org/en/news/news/rio-2016-upbeat-about-ioc-evaluation-commission-visit-to-sports-venues|fecha=11 de mayu de 2009 |títulu=Rio 2016 upbeat about IOC Evaluation Commission visit to sports venues|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=24 de xunu de 2013}}</ref> No referente al legáu, el proyeutu más importante de la candidatura foi'l Centru Olímpicu d'Entrenamientu —OTC— y la so sede principal allugada na zona de Barra.<ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.com/en/news/news/brazil-s-first-olympic-training-centre-a-dream-that-is-becoming-reality|fecha=3 de xunetu de 2013|títulu=A dream that is becoming reality - Brazil's first Olympic Training Centre|idioma=inglés|editorial=Comité Organizador de los Juegos Olímpicos de Rio de Janeiro|fechaaccesu=1 d'agostu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150512234545/http://www.rio2016.com/en/news/news/brazil-s-first-olympic-training-centre-a-dream-that-is-becoming-reality|fechaarchivu=2015-05-12}}</ref><ref name="SportsVenues"/> Per otra parte, el Comité de Candidatura reconoció la posibilidá de la adición de nuevos deportes al programa olímpicu y, tres un analís detalláu de caúna de los siete #posibilidad —béisbol, golf, karate, deportes sobre ruedes, rugby, squash, softbol—, confirmó la so capacidá p'afaese tocantes a sedes, tresporte y otros aspeutos operativos y loxísticos. Finalmente, el 9 d'ochobre de 2009, el COI aprobó la introducción del rugby y el golf a partir de los Xuegos de 2016.<ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org/en/news/news/rugby-and-golf-on-the-agenda-for-rio-2016|fecha=9 d'ochobre de 2009 |títulu=Rugby and golf on the agenda for Rio 2016|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=24 de xunu de 2013}}</ref> Amás, Rio de Janeiro y les cuatro ciudaes propuestes pa celebrar la competición de fútbol fueron sedes de la Copa Mundial de Fútbol de 2014.<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134406.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134406.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=1 de xunu de 2009 |títulu=Proposed Rio 2016 Venues To Host 2014 World Cup Games|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=24 de xunu de 2013}}</ref> Na candidatura señalóse que la esperiencia de los III Xuegos Parapanamericanos según otres competiciones internacionales p'atletes con discapacidaes ayudaría en gran midida a realizar los [[Xuegos Paralímpicos]].<ref name="CCRJ4"/><ref name="Paralympic"/><ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216134514.html|fecha=11 de xunetu de 2009 |títulu=Rio 2016 Has Stand At Paralympic Celebration|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=24 de xunu de 2013}}</ref> Pa esti fin, el Comité Organizador ufiertó incluyir representantes del Comité Paralímpicu Brasilanu y crear un departamentu específicu encargáu de supervisar los Xuegos.<ref name="Paralympic"/><ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org.br/en/news/news/rio-2016-participates-in-paralympic-day-celebrations|fecha=10 de xunetu de 2009 |títulu=Rio 2016 participates in Paralympic Day celebrations|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=24 de xunu de 2013}}</ref> Tamién s'entamó reutilizar 20 sedes olímpiques pa los Paralímpicos.<ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org/en/news/news/rio-2016-bid-committee-presents-paralympic-plans-to-ioc|fecha=11 de mayu de 2009 |títulu=Rio 2016 Bid Committee presents paralympic plans to IOC|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=24 de xunu de 2013}}</ref> {| class="navbox" style="width: 80%; text-align: left; margin-bottom: 10px;" ! colspan="6" | <center>Sedes del proyeutu de candidatura<ref name="SportsVenues"/><ref group="Nota" name="sedes">Estáu de la sedes en 2009</ref></center> |- ! colspan="6" | Nueves sedes de competición |- ! colspan="2" style="width: 35%; background-color: #f2f2f2" | Sede ! colspan="2" style="width: 35%; background-color: #f2f2f2" | Deporte ! style="width: 15%; background-color: #f2f2f2" | Capacidá ! style="width: 15%; background-color: #f2f2f2" | Costu <small style="line-height:130%">Millones de</small> <small style="line-height:130%">dólares</small><br /> <br /> |- | Arena de Deodoro | style="background: #ffaaaa; width: 3%; text-align: center" | D | colspan="2" | [[Esgrima]][[Ficheru:Fencing_pictogram.svg|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 5000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 46 096 |- | Estadiu Olímpicu de Deportes Acuáticos | style="background: #ffaaaa; text-align: center;" | D | colspan="2" | Natación y natación sincronizada[[Ficheru:Swimming_pictogram.svg|20x20px]][[Ficheru:Synchronized_swimming_pictogram.svg|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 18 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 54 564 |- | Centru Olímpicos de BMX | style="background: #ffaaaa; text-align: center;" | D | colspan="2" | Ciclismu (BMX)[[Ficheru:Cycling_(BMX)_pictogram.svg|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 7500 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 12 289 |- | Centru Olímpicu de Tenis | style="background: #ffaaaa; text-align: center;" | D | colspan="2" | [[Tenis]][[Ficheru:Tennis_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 18 250 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 62 808 |- | Hall Olímpicu 1 | style="background: #ffaaaa; text-align: center;" | D | colspan="2" | [[Baloncestu]][[Ficheru:Basketball_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 16 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 56 768 |- | Hall Olímpicu 2 | style="background: #ffaaaa; text-align: center;" | D | colspan="2" | [[Yudu]] y [[taekwondo]][[Ficheru:Judo_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]][[Ficheru:Taekwondo_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 10 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 56 998 |- | Hall Olímpicu 3 | style="background: #ffaaaa; text-align: center;" | D | colspan="2" | Llucha[[Ficheru:Wrestling_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 10 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 56 694 |- | Hall Olímpicu 4 | style="background: #ffaaaa; text-align: center;" | D | colspan="2" | [[Balonmano]][[Ficheru:Handball_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 12 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 58 269 |- | Estadiu Olímpicu de Canotaje Eslalón | style="background: #ffaaaa; text-align: center;" | D | colspan="2" | Canotaje[[Ficheru:Canoeing_(slalom)_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 8000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 30 979 |- | Reserva Marapendi | colspan="2" | Golf[[Ficheru:Golf_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] |- ! colspan="6" | Sedes de competición esistentes |- ! colspan="2" style="width: 35%; background-color: #f2f2f2" | Sede ! colspan="2" style="width: 35%; background-color: #f2f2f2" | Deporte ! style="width: 15%; background-color: #f2f2f2" | Capacidá ! style="width: 15%; background-color: #f2f2f2" | Costu <small style="line-height:130%">Millones de</small> <small style="line-height:130%">dólares</small><br /> <br /> |- | Estadiu Olímpicu João Havelange | style="background: #d5e5ff; text-align: center;" | B | colspan="2" | [[Atletismu]][[Ficheru:Athletics_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 60 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 52 478 |- | #Laguna Rodrigo de Freitas | style="background: #d5e5ff; text-align: center;" | B | colspan="2" | Remu y piragüismu[[Ficheru:Rowing_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]][[Ficheru:Canoeing_(flatwater)_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 14 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 20 591 |- | Estadiu de Maracanã | style="background: #aaccff; text-align: center;" | A | colspan="2" | [[Fútbol]][[Ficheru:Football_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 90 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 5572 |- | Ximnasiu Maracanãzinho | style="background: #aaccff; text-align: center;" | A | colspan="2" | Voleibol[[Ficheru:Volleyball_(indoor)_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 12 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 2737 |- | Centru Acuáticu María Lenk | style="background: #d5e5ff; text-align: center;" | B | colspan="2" | Saltos y water-polo[[Ficheru:Diving_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]][[Ficheru:Water_polo_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 6500 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 14 844 |- | Marina da Glória | style="background: #d5e5ff; text-align: center;" | B | colspan="2" | Vela[[Ficheru:Sailing_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 10 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 22 084 |- | Centru Nacional d'Equitación | style="background: #d5e5ff; text-align: center;" | B | colspan="2" | Equitación | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 14 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 20 343 |- | Centru Nacional de Tiru | style="background: #d5e5ff; text-align: center;" | B | colspan="2" | Tiru deportivu[[Ficheru:Shooting_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 6850 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 7596 |- | Arena Olímpica de Rio | style="background: #aaccff; text-align: center;" | A | colspan="2" | Ximnasia[[Ficheru:Gymnastics_(artistic)_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 12 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 4094 |- | Velódromu Olímpicu de Rio | style="background: #d5e5ff; text-align: center;" | B | colspan="2" | Ciclismu[[Ficheru:Cycling_(track)_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 5000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 39 707 |- | Pabellón 2 | style="background: #aaccff; text-align: center;" | A | colspan="2" | [[Boxéu]][[Ficheru:Boxing_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 9000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 4848 |- | Pabellón 3 | style="background: #aaccff; text-align: center;" | A | colspan="2" | Tenis de mesa[[Ficheru:Table_tennis_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 7000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 6469 |- | Pabellón 4 | style="background: #aaccff; text-align: center;" | A | colspan="2" | [[Bádminton]][[Ficheru:Badminton_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 6500 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 6354 |- | Sambódromo | style="background: #d5e5ff; text-align: center;" | B | colspan="2" | Tiru con arcu y [[atletismu]][[Ficheru:Archery_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]][[Ficheru:Athletics_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 36 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 22 731 |- ! colspan="6" | Sedes temporarias |- ! colspan="2" style="width: 35%; background-color: #f2f2f2" | Sede ! colspan="2" style="width: 35%; background-color: #f2f2f2" | Deporte ! style="width: 15%; background-color: #f2f2f2" | Capacidá ! style="width: 15%; background-color: #f2f2f2" | Costu <small style="line-height:130%">Millones de</small> <small style="line-height:130%">dólares</small><br /> <br /> |- | Estadiu de Copacabana | style="background: #ffd5d5; text-align: center;" | C | colspan="2" | Voleibol de sablera[[Ficheru:Volleyball_(beach)_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 12 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 10 782 |- | Arena de Pentatlón Modernu de Deodoro | style="background: #ffd5d5; text-align: center;" | C | colspan="2" | Pentatlón modernu[[Ficheru:Modern pentathlon pictogram (pre-2025).svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 20 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 10 362 |- | Parque de Flamengo | style="background: #ffd5d5; text-align: center;" | C | colspan="2" | [[Atletismu]] y ciclismu[[Ficheru:Athletics_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]][[Ficheru:Cycling_(road)_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 5000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 8827 |- | Fuerte de Copacabana | style="background: #ffd5d5; text-align: center;" | C | colspan="2" | Natación n'agües abiertes y triatlón[[Ficheru:Swimming_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]][[Ficheru:Triathlon_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 5000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 9735 |- | Centru Olímpicu de Ḥoquei | style="background: #ffd5d5; text-align: center;" | C | colspan="2" | Ḥoquei sobre verde[[Ficheru:Field_hockey_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 15 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 12 351 |- | Parque Olímpicu de Ciclismu de Monte | style="background: #ffd5d5; text-align: center;" | C | colspan="2" | Ciclismu[[Ficheru:Cycling_(mountain_biking)_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 5000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 8409 |- | Pabellón 6 | style="background: #ffd5d5; text-align: center;" | C | colspan="2" | Halterofilia[[Ficheru:Weightlifting_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 6500 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 17 980 |- ! colspan="6" | Sedes de competición fuera de Rio de Janeiro |- ! colspan="2" style="width: 35%; background-color: #f2f2f2" | Sede ! style="width: 15%; background-color: #f2f2f2" | Deporte ! style="width: 20%; background-color: #f2f2f2" | Allugamientu ! style="width: 15%; background-color: #f2f2f2" | Capacidá ! style="width: 15%; background-color: #f2f2f2" | Costu <small style="line-height:130%">Millones de</small> <small style="line-height:130%">dólares</small><br /> <br /> |- | Estadiu de Fonte | style="background: #aaccff; text-align: center;" | A | [[Fútbol]][[Ficheru:Football_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | Salvador ([[Bahia (estáu)|BA]]) | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 60 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 3726 |- | Estadiu Nacional de Brasilia | style="background: #aaccff; text-align: center;" | A | Fútbol[[Ficheru:Football_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | [[Brasilia]] (DF) | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 76 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 3726 |- | Estadiu Mineirão | style="background: #aaccff; text-align: center;" | A | Fútbol[[Ficheru:Football_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | [[Belo Horizonte]] ([[Minas Gerais|MG]]) | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 74 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 3726 |- | Estadiu de São Paulo | style="background: #aaccff; text-align: center;" | A | Fútbol[[Ficheru:Football_pictogram.svg|alt=Pictogram.|20x20px]] | [[São Paulo (ciudá)|São Paulo]] (SP) | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 66 000 | style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | 3726 |- |} === Infraestructura === La infraestructura, les estructures de xestión y la preparación del personal de Rio de Janeiro #probar mientres la Copa Mundial de Fútbol de 2014. Amás, entamáronse eventos de prueba dedicaos a la rede de tresporte en 2015.<ref name="Working"/><ref>{{cita web |url=http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%203/Theme_12.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090320033649/http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%203/Theme_12.pdf |fechaarchivu=20 de marzu de 2009|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Medical Services and Doping Control|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=25 de xunu de 2013}}</ref> Pa satisfaer los requisitos del COI, l'agospéu constaría de 49 750 habitaciones, de les cualos, 1700 seríen de apartoteles de la ciudá y más de 13 000 d'hoteles en Rio de Janeiro y les sedes del tornéu de fútbol.<ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org/en/news/news/hotels-commit-to-rio-2016|fecha=30 d'ochobre de 2008 |títulu=Hotels commit to Rio 2016|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=25 de xunu de 2013}}</ref><ref name="Accommodation">{{cita web |url=http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%203/Theme_14.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131213024418/http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%203/Theme_14.pdf |fechaarchivu=13 d'avientu de 2013|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Accommodation|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=25 de xunu de 2013}}</ref> Nel proyeutu, propúnxose l'usu de cruceros y comunidaes de propietarios pa superar una posible escasez d'habitaciones d'hotel, polo que seis cruceros modernos podríen apurrir más de 8500 cabines.<ref name="Working"/><ref name="Accommodation"/> L'agospiamientu de los medios de comunicación sería provistu por una combinación d'hoteles y villes de medios.<ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org.br/util/pdf/rio2016.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090320033430/http://www.rio2016.org.br/util/pdf/rio2016.pdf |fechaarchivu=20 de marzu de 2009|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Accommodation|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=25 de xunu de 2013}}</ref> El proyeutu entamó la creación 150 quilómetros de carriles olímpicos pa coneutar los cuatro zones olímpiques y l'Aeropuertu Internacional de Galeão.<ref name="Working"/> Según un corredor d'alta capacidá de sistemes de tren y metro, amás d'autopistes y carreteres principales que xunieren trés de los cuatro zones olímpiques y, col desenvolvimientu del corredor occidental, los cuatro zones.<ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org.br/util/pdf/rio2016.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090320033430/http://www.rio2016.org.br/util/pdf/rio2016.pdf |fechaarchivu=20 de marzu de 2009|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Transport|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=25 de xunu de 2013}}</ref> Tamién s'ufiertó la implementación d'un sistema d'autobús de tránsitu rápidu como principal solución pa la [[topografía]] de la ciudá.<ref>{{cita web |url=http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%203/Theme_15.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120219201458/http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%203/Theme_15.pdf |fechaarchivu=19 de febreru de 2012|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Transport|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=24 de xunu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216133829.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.gamesbids.com/eng/olympic_bids/2016_bid_news/rio_2016/1216133829.html |fechaarchivu=1 d'avientu de 2015|fecha=18 d'ochobre de 2008 |títulu=New Transit System Boosts Rio 2016's Bid|idioma=inglés|editorial=Games Bids |fechaaccesu=24 de xunu de 2013}}</ref> Gracies a un operativu de seguridá integral, podríen apangase los problemes rellacionaos cola seguridá y los riesgos rellacionaos con posibles [[Catástrofe|desastres]].<ref name="sec">{{cita web |url=http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%203/Theme_13.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120219195556/http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%203/Theme_13.pdf |fechaarchivu=19 de febreru de 2012|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Security|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=24 de xunu de 2013}}</ref> Per otru llau, consideróse que la delincuencia presente en delles rexones de Rio yera una cuestión importante na seguridá de los asistentes a los Xuegos.<ref name="Working"/> Sicasí, un aspeutu positivu foi la esperiencia de Rio de Janeiro nel montaxe d'estructures de seguridá n'eventos multitudinarios.<ref name="sec"/><ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.org/en/news/news/tourists-praise-rio-de-janeiro-during-carnaval|fecha=6 de marzu de 2009|títulu=Tourists praise Rio de Janeiro during carnaval|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=25 de xunu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150507150837/http://www.rio2016.org/en/news/news/tourists-praise-rio-de-janeiro-during-carnaval|fechaarchivu=2015-05-07}}</ref> Nesti aspeutu, el Gobiernu Federal de Brasil #comprometer a encargase de la seguridá.<ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org.br/util/pdf/rio2016.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090320033430/http://www.rio2016.org.br/util/pdf/rio2016.pdf |fechaarchivu=20 de marzu de 2009|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Security|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=25 de xunu de 2013}}</ref> === Finances === Los trés niveles de gobiernu de Brasil aseguraron la llibre prestación d'una gama de servicios a la candidatura incluyendo los rellacionaos con seguridá, servicios médicos, tresporte, aduanes, inmigración y otros servicios y sofitos gubernamentales.<ref name="finanzas"/> El proyeutu cuntó con un financiamiento de 240 mil millones de [[Dólar d'Estaos Xuníos d'América|dólares]] del Programa d'Aceleración de la Crecedera —PAC— del gobiernu federal.<ref name="finanzas"/><ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org/en/news/news/federal-government-funds-project-that-will-transform-traffic-in-rio|fecha=12 de payares de 2007 |títulu=Federal Government funds project that will transform traffic in rio|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=28 de xunu de 2013}}</ref> El patrociniu, la venta d'entraes y el mercadéu fueron de les principales actividaes xeneradores d'ingresos.<ref name="finanzas2">{{cita web |url=http://www.rio2016.org.br/util/pdf/rio2016.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090320033430/http://www.rio2016.org.br/util/pdf/rio2016.pdf |fechaarchivu=20 de marzu de 2009|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Finance|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=28 de xunu de 2013}}</ref> Los cualos complementáronse coles contribuciones comerciales y d'espardimientu del COI.<ref name="finanzas2"/><ref name="finanzas">{{cita web |url=http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Theme_07.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120219200933/http://urutau.proderj.rj.gov.br/rio2016_imagens/sumario/English/Per%20Theme/Volume%201/Theme_07.pdf |fechaarchivu=19 de febreru de 2012|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Finance|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro y Comité Olímpicu Brasilano |fechaaccesu=28 de xunu de 2013}}</ref> Dientro de los gastos de capital n'infraestructura gubernamental o privada incluyéronse inversiones equivalentes a 3.9 mil millones USD en proyeutos tales como espansiones aeroportuarias y de tresporte públicu —metro— según la construcción del Arcu Vial Metropolitanu.<ref name="finanzas"/><ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org/en/news/news/metro-expansion-project-unites-rio-s-state-and-city-governments|fecha=13 de febreru de 2009 |títulu=Metro expansion project unites Rio’s State and City Governments|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=28 de xunu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://portal.esporte.gov.br/archivos/rio2016/cadernoLegadosUrbanoAmbiental.pdf |títulu=Legado urbano e ambiental/Legado urbano y ambiental|idioma=portugués y español |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=22 de xunetu de 2014 |páxina=73}}</ref> El presupuestu nun asumió apurras de capital pa la construcción de sedes permanentes, salvu pal revestimiento de los Xuegos, incluyendo la construcción de sedes temporales.<ref name="finanzas"/><ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org.br/util/pdf/rio2016.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090320033430/http://www.rio2016.org.br/util/pdf/rio2016.pdf |fechaarchivu=20 de marzu de 2009|fecha=16 de febreru de 2009 |títulu=Conclusion|idioma=inglés |formatu=pdf|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=28 de xunu de 2013}}</ref> El balance de gastos foi financiáu pol sector públicu, qu'arreya compromisos gubernamentales de los trés niveles.<ref name="finanzas2"/><ref>{{cita web |url=http://www.rio2016.org/en/news/news/cabral-reveals-major-urban-investment-program-for-rio-2016|fecha=2 de febreru de 2009 |títulu=Cabral reveals major urban investment program for Rio 2016|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=28 de xunu de 2013}}</ref> El gastu del Comité Organizador de los Xuegos envaloróse, con base nos aproximamientos del proyeutu de candidatura, el presupuestu y los gastos d'operación del OCOG, en 2.8 mil millones USD, col so correspondiente presupuestu olímpicu, amás d'inversiones de capital en tresporte, sedes y gastos incrementales calculaos en 11.6 mil millones.<ref name="finanzas"/><ref name="Working"/> Arriendes d'ello, el gobiernu presentó garantíes pa cubrir cualesquier potencial déficit.<ref>{{cita web|url=http://www.rio2016.org/en/news/news/olympic-development-authority-established-for-rio-2016-games|fecha=19 de xineru de 2009|títulu=Olympic development authority established for Rio 2016 games|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro|fechaaccesu=28 de xunu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150507124435/http://www.rio2016.org/en/news/news/olympic-development-authority-established-for-rio-2016-games|fechaarchivu=2015-05-07}}</ref> En total, los gastos de les campañes de Ciudá Aspirante y Ciudá Candidata fueron de 85 792 millones de reales brasilanos, cifra presentada mientres el zarru oficial de la campaña'l 11 de payares de 2009.<ref name="finanzas2"/><ref>{{cita web |url=http://rio2016.org.br/en/news/news/rio-2016-recalls-the-successful-trajectory-of-the-olympic-bid|fecha=12 de payares de 2009 |títulu=Rio 2016 recalls the successful trajectory of the Olympic bid|idioma=inglés|editorial=Comité de Candidatura de Rio de Janeiro |fechaaccesu=28 de xunu de 2013}}</ref> == Referencies == === Notes === {{llistaref|grupu="Nota"}} === Referencies === {{llistaref|3}} == Enllaces esternos == ; Páxines oficiales * [http://www.rio2016.com/ Páxina oficial] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120814211930/http://www.rio2016.com/ |date=2012-08-14 }} del Comité de Candidatura actual Comité Organizador—. * [http://www.cob.org.br/ Páxina oficial] del Comité Olímpicu Brasilanu. * [http://www.olympic.org/ Páxina oficial] del [[Comité Olímpicu Internacional]]. * [http://www.olympic.org/olympic-congress-2009 Páxina oficial] de la 121ª Sesión del Comité Olímpicu Internacional y del 13<sup>r</sup> Congresu Olímpicu. ; Documentación oficial del COI * [http://www.olympic.org/Documents/Reports/EN/en_report_1213.pdf Procedimientu d'Aceptación de Candidatura] 16 de mayu de 2007. * [http://www.olympic.org/Documents/Reports/EN/en_report_1317.pdf Informe del Grupu de Trabayu] 14 de marzu de 2008. * [http://www.olympic.org/Documents/Reports/EN/en_report_1318.pdf Procedimientu de Candidatura y Cuestionariu] 4 de xunu de 2008. * [http://www.olympic.org/Documents/Reports/EN/en_report_1469.pdf Reporte de la Comisión d'Evaluación] 2 de setiembre 2009. * [http://www.rio2016.org/sites/default/files/parceiros/hc_en.pdf Contratu de Ciudá Sede] 2 d'ochobre de 2009. {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Candidatures a los Xuegos Olímpicos|Rio de Janeiro]] [[Categoría:Xuegos Olímpicos de Rio de Janeiro 2016]] 9pdxvk7r1nmbx7dv4wge85owzrv1813 Carol Greider 0 92381 4498584 4308102 2026-06-03T19:34:43Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498584 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Carolyn Widney Greider''' {{nym}} ye una [[bioquímica]] d'Estaos Xuníos. Descubridora de la [[telomerasa]], una [[enzima]] que forma los [[telómeros]] mientres la duplicación del [[Ácidu desoxirribonucleico|ADN]]. Recibió xunto con [[Elizabeth Blackburn]] y [[Jack Szostak]] en 2009 el [[Premiu Nobel en Fisioloxía o Medicina|Premiu Nobel de Medicina]]. == Premios == Carol Greider recibió numberosos premios prestixosos (seleición): * [[Premiu Albert Lasker por Investigación Médica Básica]] (2006) xunto con [[Elizabeth Blackburn]] y [[Jack Szostak]]. * [[Premiu Louisa Gross Horwitz]] (2007) xunto con Elizabeth Blackburn y [[Joseph G. Gall]]. * [[Premiu Paul-Ehrlich y Ludwig-Darmstaedter]] (2009) xunto con Elizabeth Blackburn. * [[Premiu Nobel en Fisioloxía o Medicina|Premiu Nobel de Medicina]] (2009), xunto con Elizabeth Blackburn y Jack Szostak.<ref>[https://web.archive.org/web/20091007153042/https://www.publico.es/ciencias/257856/premiu/nobel/llucha/cancer/estudio/envejecimiento El premiu Nobel de medicina, a la llucha contra'l cáncer y estudios sobre l'avieyamientu]</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * Carol W. Greider, Elizabeth H. Blackburn: ''A telomeric sequence in the RNA of Tetrahymena telomerase required for telomere repeat synthesis.'' in: ''[[Nature]].'' London 337.1989, S. 331–337. {{DOI|10.1038/337331a0}} {{ISSN|0028-0836}} * Carol W. Greider, Elizabeth H. Blackburn: ''Identification of a specific telomere terminal transferase activity in tetrahymena extracts.'' in: ''[[Cell (Zeitschrift)|Cell]].'' Cambridge Mass 42.1985, S. 405–413. {{DOI|10.1016/0092-8674(85)90170-9}} {{ISSN|0092-8674}} * Regina Nuzzo: ''[http://www.pnas.org/cgi/content/extract/102/23/8077 Biography of Carol W. Greider.]'' en: ''Proceedings of the National Academy of Science'' (PNAS). Allahabad 102.2005, non.23 (7 de xunu), S. (biografía n'Inglés) == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [https://web.archive.org/web/20071011025225/http://www.laskerfoundation.org/awards/library/2006_basic_greider.shtml Alocución pol gallardón del premiu Lasker] (con Semeya) * [http://idw-online.de/pages/de/news280507 Elizabeth H. Blackburn y Carol Greider reciben el premiu Paul Ehrlich y Ludwig Darmstaedter 2009 dotáu con 100.000€] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20091010175748/http://idw-online.de/pages/de/news280507 |date=2009-10-10 }} * [http://www.nobel.se/medicine/laureates/index.html Páxina oficial de los Premios Nobel de Medicina] (n'inglés) {{Socesión | títulu= [[Ficheru:Nobel prize medal.svg|20px|center]][[Premiu Nobel de Fisioloxía o Medicina]] | periodu = [[2009]] | predecesor = [[Harald zur Hausen]]<br />[[Françoise Barré-Sinoussi]]<br />[[Luc Montagnier]] | socesor = [[Robert Edwards]] }} {{NF|1961||Greider, Carol}} {{Tradubot|Carol Greider}} [[Categoría:Premiu Nobel d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Biólogos y biólogues d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Persones de California]] [[Categoría:Xenetistes]] [[Categoría:Biólogos y biólogues moleculares]] [[Categoría:Premiu Nobel de Fisioloxía o Medicina]] [[Categoría:Premiu Lasker]] [[Categoría:Bioquímicos y bioquímiques d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Premiu Internacional Canadá Gairdner]] jeekcpeda0oyvo4p8yf3p2g649ia7xw Guerres otomano-bizantines 0 92933 4498634 4498343 2026-06-04T07:32:05Z Ziv 117068 ([[c:GR|GR]]) [[File:Prise de Constantinople par les croisés (12 avril 1204).jpg]] → [[File:Eugène Delacroix - Prise de Constantinople par les croisés (12 avril 1204) - 2026 restoration.jpg]] [[c:COM:FR#FR2|Criterion 2]] · Artist's name and to make it clear that this is a restored version of the painting 4498634 wikitext text/x-wiki {{Ficha de conflictu militar |nome = Guerres otomanu-bizantines |imaxe = Byzantine-Ottoman Wars-1-withborders.PNG |descripción_imaxe = En sentíu horariu dende la imaxe cimera esquierda: Les muralles de Constantinopla, jenízaros Otomanos, la bandera bizantina, cañón de bronce otomano. |leyenda = |conflictu= |fecha = [[1050]]-[[1453]] |llugar = [[Asia Menor]] [[Balcanes]] |coordenaes = |resultáu = |consecuencies = Decisiva victoria otomana.<br />Cayida del Imperiu bizantín. |descripción = |casus = |territoriu = |combatientes1 =[[Imperiu bizantín]] |combatientes2 = [[Ficheru:Flag of the Ottoman Empire (1453-1844).svg|25px]][[Imperiu otomanu]]<br />[[Selyúcides]]<br />[[Beylicatos d'Anatolia]] |combatientes3 = |comandante1 = |comandante2 = |comandante3 = |soldaos1 = |soldaos2 = |soldaos3 = |baxes1 = |baxes2 = |baxes3 = |campaña = Guerres otomanu-bizantines }} Les '''guerres otomanu-bizantines''' fueron una serie de conflictos bélicos ente los [[pueblos túrquicos]]{{#tag:ref|Esencialmente los [[Dinastía selyúcida|seldyúcida]]s de mediaos del {{SIEGLU|XI}} al {{SIEGLU|XIII}} y los [[otomanos]] dende empiezos del {{SIEGLU|XIV}}.|group=nota}} y l'[[Imperiu bizantín]] que se llibraron a lo llargo de cuatro siglos, dende mediaos del sieglu {{SIEGLU|XI}} hasta la [[Cayida de Constantinopla]] en [[1453]]. Estes guerres influyeron nos estaos batallosos, y tamién fueron una de les causes de les [[Cruzaes]], conducieron a la destrucción del [[Imperiu bizantín]] —socesor del [[Imperiu romanu]] de l'[[Antigüedá clásica|antigüedá]]— y dexaron al [[Imperiu otomanu]] volvese una de les principales potencies de la dómina. Les primeres escaramuzas ente bizantinos y turcos remontar a mediaos del sieglu {{SIEGLU|XI}}, cuando grupos turcos compuestos d'[[oğuz]] y [[Dinastía selyúcida|selyúcides]] asítiase na frontera oriental del Imperiu bizantín. La instalación permanente de los turcos nel antiguu territoriu del [[Califatu abasí]] del 1055 d'equí p'arriba dexó a los selyúcides espandise a cuenta de los bizantinos. La victoria selyúcida na [[batalla de Manzikert]] xunto coles guerres civiles bizantines facilitaron la colonización turca d'Asia menor. L'ascensión al tronu bizantín de la casa de los [[Comneno]] y la [[Primer Cruzada]] obligaron a los selyúcides a dexar parte del territoriu conquistáu na parte occidental de la península, pero los bizantinos nun llograron recuperala. El cayente bizantín de finales del sieglu {{SIEGLU|XII}} condució a la perda de territorios de los que s'apoderaron los selyúcides. Estos, sicasí, nun pudieron aprovechar la división del imperiu surdida de la [[Cuarta Cruzada]] debíu tantu a la so derrota n'[[Batalla de Antioquía del Meandro|Antioquía del Meandro]] como a les invasiones mongoles, que bastiaron el repartu de los sos territorios en [[Beylicatos d'Anatolia|diversos Estaos]]. A partir de 1261 y reconquistar bizantina de [[Constantinopla]], arrampuñada a los llatinos, los distintos emires turcos que sustituyeron a los selyúcides na rexón fueron apoderándose de territoriu bizantín de manera que, a principios del sieglu {{SIEGLU|XIV}}, apoderaben casi toa Anatolia, entá a pesar de la intervención de la [[Gran Compañía Catalana]]. Foi l'Emiratu otomanu'l que más provechu sacó de los apuros bizantinos. Conquistó [[Nicea]] y [[Nicomedia]] hacia 1330. Bien llueu los otomanos travesaron el [[Bósforu]] ya instaláronse tamién n'Europa, onde sometieron progresivamente a tolos Estaos cristianos de la [[península balcánica]]. A partir de 1389, mientres el reinu de [[Bayaceto I]], Contanstinopla sufrió un bloquéu que solo dellos aventureros occidentales llograron burllar n'ocasiones. Daquella, l'Imperiu bizantín había quedáu amenorgáu a [[Constantinopla]] y la so contorna y al [[Despotado de Morea]]. La derrota de Bayaceto na [[batalla de Ankara]] de 1402 frente [[Tamerlán]] debilitó l'imperiu, que mientres la década siguiente sumir nuna guerra civil y sufrió la rebelión de los emiratos sometíos hasta entós. L'Imperiu bizantín nun pudo aprovechar malapenes esta coxuntura y llueu la so situación volvió a la que tenía antes de la derrota otomana de 1402. Tres un [[Sitiu de Constantinopla (1422)|primer asediu]] infructuosu de Constantinopla en 1422, los otomanos conducíos por [[Mehmed II]] llograron apoderase de la capital bizantina en 1453, fechu que marcó'l final de lo qu'entá subsistía del [[Imperiu romanu]]. == Causa de la confrontación ente selyúcides y bizantinos == Los turcos son orixinarios d'[[Asia Central]], de los territorios que correspuenden modernamente a los Estaos de [[Kazakstán]], [[Uzbequistán]], [[Turkmenistán]], [[Kirguistán]] y [[Taxiquistán]]. Mientres dellos sieglos, les sos tierres fixeron frontera col [[Califatu abasí]]. Estos pueblos nun pertenecíen a una entidá política común, sinón que s'arrexuntaben en delles tribus que se partíen el territoriu descritu (como los [[Qarluq|qarluqs]] y [[oğuz]]). Dalgunos convirtiéronse pasu ente pasu al [[islam]], anque otros caltuvieron les sos práutiques relixoses ancestrales, similares al [[xamanismu]]. Los contactos ente musulmanes y turcos yeren escasos, pero los califes abasíes adoptaron el costume de reclutar turcos pal so guardia personal. Esta tradición, qu'empezó col califa [[Mamun]], fixo qu'adulces los turcos empezaren a participar nes intrigues abasíes y a participar nes decisiones polítiques del califatu.<ref>{{cita llibru|apellíos=Sourdel y Sordel-Thomine|nome=Comunique y Janine|enllaceautor=|títulu=La civilisation de l'islam classique|url=|fechaaccesu=|añu=1993|editorial=Arthaud|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=77|idioma=Francés|capítulu=}}</ref> Per otra parte, a finales del sieglu {{SIEGLU|X}} surdieron los primeros Estaos turcos realmente cohesionados, que sufrieron, sicasí, la espansión del [[Imperiu mongol]], qu'emburrió a los sos habitantes a treslladase al oeste.{{harvnp|Ducellier|Kaplan|Martin|1989|p=174}} == Asentamientu de los turcos en territoriu musulmán == === Los gaznávidas === {{VT|Imperiu gaznávida}} [[Ficheru:ImperioGaznaví975-1187.svg|miniaturadeimagen|Estensión de los territorios gaznávidas escontra [[1040]].]] La dinastía [[Samánidas|samánida]] contrató [[Mercenariu|mercenarios]] turcos. Dalgunos aprovecháronse d'ello p'amontar el so poder ya inclusive apoderase de ciertos territorios. Foi'l casu de [[Sebuk Tigin de Gazni]], fundador de la dinastía gaznaví, qu'amplió los sos dominios cuando inda yera súbditu de los samánidas. El so socesor, [[Mahmud de Gazni]], que reino del [[998]] al [[1030]], fixo de [[Gazni (ciudá)|Gazni]] la so capital, realizó incursiones en territoriu indiu —como lo fixera yá'l so predecesor— y afitó la so autonomía.{{harvnp|Sourdel|Sourdel|1968|p=103}} Los sos socesores esforciar en consolidar el so señoríu, asitiáu al sur del [[Amu Daria]], nel antiguu territoriu samánida.{{harvnp|Ducellier|Kaplan|Martin|1989|p=174}} Los numberosos ataques que sufrieron obligar a aceptar el protectoráu de los [[selyúcides]].{{harvnp|Sourdel|Sourdel|1968|p=107}} === Los qarajanidas === {{AP|Qarajanida}} [[Ficheru:Kingdom of Kara-Khanids- 999-1212.png|miniaturadeimagen|Dominios qarajaníes.]] Esta otra tribu turca llogró apoderase de los territorios samaníes de la cuenca del [[ríu Tarim]]. Aliándose a los gaznávidas, los qarajanidas partir con estos les tierres de los derrotaos samaníes. Tomaron el nome de qarajanidas y ocuparon [[Transoxiana]].{{harvnp|Ducellier|Kaplan|Martin|1989|p=161}} Al contrariu de asoceder nos dominios gaznávidas, en Transoxiana tuvo llugar una gran inmigración [[oğuz]], que produció una especie de [[sincretismu]] ente les tradiciones iranines y les turques.{{harvnp|Ducellier|Kaplan|Martin|1989|p=162}} === Surdimientu y ascensu de los selyúcides === Los selyúcides adoptaron el so nome del xefe oğuz [[Selyuq]], un conversu al [[islam]]. Colos sos fíos, este entró al serviciu de los qarajaníes a finales del sieglu {{SIEGLU|X}}. [[Mahmud de Gazni]] venció a la tribu y deportó gran parte d'ella (la encabezada por Arslan-Isra`îl, unu de los fíos de Selyuq) al [[Jorasán]]; la otra parte abellugar nes tierres a veres del [[mar d'Aral]]. Arslan-Isra`îl, unviáu al oeste por Mahmud, asítiase nes fronteres del [[Imperiu bizantín]], onde empezó a suponer una amenaza pa este.{{harvnp|Ducellier|Kaplan|Martin|1989|p=162}} Mientres, nel centru del [[Jorasán]], los fíos de Arslan-Mija'îl (unu de los fíos de Selyuq) [[Tugrïl Beg]] y Cagri Beg empezaron a invadir el territoriu de los gaznávidas, y del que s'apoderaron tres la [[batalla de Dandanaqan]] en [[1040]]. [[Tugrïl Beg]] (1040-1063) apoderar de la parte occidental del territoriu gaznaví.{{harvnp|Ducellier|Kaplan|Martin|1989|p=162}}{{#tag:ref|Cagri Beg llogró Jorasán y los sos [[territorios dependientes]] al este.|group=nota}} Frente a l'amenaza que podíen representar los [[turcomanos]] instalaos escontra [[Azerbaixán]] y [[Armenia]], prefirió alcordase con ellos y conquistar les fortaleces bizantines fronterices, ensin amenaciar inda la integridá del Imperiu. En [[1055]] entró en [[Bagdag]] y llogró'l títulu de [[sultán]]{{harvnp|Sourdel|Sourdel|1968|p=110}} en pagu por combatir contra los emires de la [[dinastía búyida]].<ref>[http://www.college-de-france.fr/default/EN/all/his_tur/cours_du_20_janvier_2009_les_e.jsp Podcasts des cours de Gilles Veinstein au collège de France]</ref> Aportó'l proteutor del [[Califatu abasí]] y aumentó la llexitimidá de los selyúcides. Na mesma dómina, los turcomanos conquistaron [[Armenia medieval|Armenia]], incluyida la ciudá d'[[Ani]], en [[1064]]; depués anexonáronse los territorios xeorxanos en 1068.{{harvnp|Ducellier|Kaplan|Martin|1989|p=163}} Na so busca de botinos de guerra, enfusaba cada vez más fondamente en territoriu bizantín.{{harvnp|Sourdel|Sourdel|1968|p=110}} Magar los intentos de [[Tugrïl Beg]] y d'[[Alp Arslan]] d'aselar l'ardor turcomano por Anatolia pa concentrase na conquista d'Exiptu,{{harvnp|Ducellier|Kaplan|Martin|1989|p=163}} los señores selyúcides centráronse cada vez más n'apoderase d'aquella. === Situación del Imperiu bizantín antes de la llegada de los selyúcides === [[Ficheru:Map Byzantine Empire 1025-es.svg|miniaturadeimagen|upright=1.8|L'[[Imperiu bizantín]] en tiempos de [[Basilio II]].]] Dempués de les conquistes de [[Basilio II]] (976-1025), que guarnieron considerablemente l'imperiu a finales del sieglu {{SIEGLU|X}} y principios del {{SIEGLU|XI}}, esti foise desintegrando progresivamente. Aun así, los bizantinos realizaron entá delles conquistes tres la muerte de Basilio, ente ellos tomar d'[[Edesa]]. [[Constantín VIII]] (1025-1028), hermanu y socesor de Basilio, dexó'l poder en manes de los [[Eunuco|eunuco]] de palaciu, en desterciu de los xefes militares, que lo controlaren con Basilio, lo que produció una intensa rensía ente los dos grupos. A la muerte de Constantín en [[1028]], llograron el tronu una serie de soberanos maríos y adoptaos, que la so política contribuyó a debilitar l'imperiu. Asina, el reináu de [[Romanu III]] (1028-1042) carauterizar por confabulaciones palaciegues de les qu'él mesmu foi víctima. El fenómenu repitir mientres el reináu de [[Miguel V]], derrocáu por unos disturbios.{{harvnp|Bréhier|2006|p=212}} La llegada al poder de [[Constantín IX]] (1042-1055) en [[1042]] coincidió aproximao coles primeres incursiones selyúcides nes fronteres orientales del Imperiu. El reináu de Constantín IX resultó desastrosu pa Bizanciu, cuantimás pola ruina de l'ayalga acumulada principalmente por Basilio II. Como lo confesó a Pselos,<ref>Michel Psellos, ''Chronographie'', éditions les belles lettres</ref> Constantín consideraba'l cargu imperial como una sinecura na que podía dedicase a prestase. Frente a esta situación los Turcos avérense progresivamente. Ente otros les conquistes recién (toma d'Edesa, invasión progresiva de Xeorxanos y Armenia) destruyeron los estaos tapón que dixebraben l'Imperiu Bizantín del Imperiu turcu pa faer, verdaderamente rexones Bizantines, pero debilitaes poles guerres y por una alministración fallante.<ref>{{cita llibru|apellíos=Ducelien y Kaplan|nome=|enllaceautor=|títulu=Bizanciu sieglos IV-XV|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=Albino Michael|allugamientu=|páxina=55|idioma=Francés|capítulu=}}</ref> Un exemplu d'esta falta alministrativa ye dau por una midida de Constantín IX previendo remplazar el serviciu de guardia de les fronteres caucásiques. - que incumbía a los Íberos- por un nuevu impuestu. Pero como los ariscrotacas que beneficiaben d'inmenses dotaciones na rexón vivíen la mayoría de les vegaes en Constantinopla, los defensores nun son abondo numberosos pa esperar parar les invasiones Turques a esto suma la degradación del sistema de los stratoias. Estos paisanos soldaos aseguren un serviciu militar sicasí de tierres qu'ellos esploten que-yos dexa la compra del material militar necesariu. Pero adulces l'aristocracia terrenal estender al desterciu de los stratoias que ven les sos tierres mercaes y vuélvense siervos. La fonte de la potencia militar aparra adulces sol reinu de los succesores de Basilio II que nun busquen más a frenar la progresión de l'aristocracia terrenal.<ref>{{cita llibru|apellíos=Ostrogorsky|nome=|enllaceautor=|títulu=Histoire de l'etat byzantin|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=Payot|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=346-347|idioma=Francés|capítulu=}}</ref> Al contrariu Medrosa de l'armada, la nobleza civil que gobierna sostién un amenorgamientu de los efeutivos armaos.<ref>{{cita llibru|apellíos=Ostrogorsky|nome=|enllaceautor=|títulu=Histoire de l'etat byzantin|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=Payot|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=354|idioma=|capítulu=}}</ref> == Primeros conflictos ente turcos y bizantinos == === De los primeros combates a la derrota de Manzikert=== [[Ficheru:131 Bataille de Malazgirt.jpg|miniaturadeimagen|Miniatura medieval de la batalla de Manzikert, grave derrota bizantina.]] En 1048 asocedió la primer incursión turca en territoriu bizantín. La lliga ente bizantinos y xeorxanos dexó bater a los selyúcides empobinaos por Ibrahim Yinal na [[batalla de Kapetrou]]. La captura del príncipe xeorxanu Liparit motivó una tregua ente l'Imperiu bizantín y [[Tugrïl Beg]], qu'aceptó lliberar al cautivu. La paz, sicasí, yera fráxil. A partir del 1052, Tugrïl aprovechó la guerra en que Bizanciu taba atollada contra los [[pechenegos]] pa entamar una campaña polos territorios orientales del imperiu. Entamó una campaña militar ente 1053 y 1054 en [[Vaspurakan]], pero foi vencíu de nuevu y nun pudo conquistar [[Manzikert]].{{harvnp|Bréhier|2006|p=214}} [[Alp Arslan]], sobrín de Tugrïl (1063-1072), siguió les conquistes selyúcides. A partir del [[1067]], acelerar; primero apoderóse d'Armenia nel 1064 y depués coló pa tratar de tomar [[Edesa]], ensin llogralo.<ref>Zonaras, ''Annales'', {{SIEGLU|XVIII}}, pp. 210-212.</ref> Beneficiar pa ello de ciertu desorde que reinaba nel imperiu, a pesar de la relativa estabilidá qu'hubo mientres el reináu de [[Constantín X]] (1059-1067). La so estratexa consistió n'esaniciar per etapes les defenses fronterices imperiales por aciu asaltos socesivos.{{harvnp|Sourdel|Sourdel|1968||p=111}} La estructura defensiva bizantina consistía nuna rede de fortaleces diseñaes p'aguantar les turniaes enemigues hasta la llegada d'exércitos de socorru, métodu de defensa qu'había resultancia eficaz nes guerres colos emiratos árabes y los [[Dinastía hamdanida|hamdanida]].<ref name="Battle of Mantzikert">{{Cita web |url=http://www.deremilitari.org/resources/articles/markham.htm |títulu=The Battle of Mantzikert |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070513082203/http://www.deremilitari.org/resources/articles/markham.htm |fechaarchivu=2007-05-13 }}</ref> Esti sistema, sicasí, resultó inútil pa detener los asaltos de les huestes selyúcides, de gran movilidá y perfectamente afeches al combate nun clima semidesértico como'l anatólico, bien paecíu al de les estepes del Asia central.{{harvnp|Kaegi|1992|p=XYZ}} En [[1067]], Alp Arslan conquistó [[Kayseri|Cesarea]] y afaró [[Cilicia]].{{harvnp|Cahen|1934|p=23}} La perda d'[[Ani]] esbaratara'l sistema defensivu bizantín y creáu nél una fienda que facilitaba les correríes turques.<ref name="Battle of Mantzikert"/> Sicasí, les incursiones cada vez más estenses de los selyúcides amenaron la reaición de los bizantinos.{{harvnp|Ducellier|Kaplan|Balard|1997|p=56}} El nuevu emperador, [[Romanu IV Diógenes]] (1067-1071), axuntó un gran exércitu compuestu por numberosos mercenarios p'acabar coles prevocaciones turques. De primeres de la campaña, esanició les correríes enemigues pol [[Ponto]] y venció a un exércitu turcu en [[Téphrikè]].{{harvnp|Bréhier|2006|p=231}} De camín a Siria, recuperó [[Hierápolis]], anque nun pudo torgar la perda d'[[Amorio]].{{harvnp|Psellos|1874|pp=13-14}} Los turcos, pela so parte, empezaren la conquista de [[Capadocia]] y apoderárense de Amorio nel 1069, anque Romanu llogró faelos recular.{{harvnp|Miguel de Atalia|1883|pp=125-138}} En 1070 siguieron les hostilidaes ente selyúcides y bizantinos. Alp Arslan trató de nuevu infructuosamente de faese con Edesa, ente que Manuel Comneno, que mandaba l'exércitu bizantín, foi ganáu en [[Sivas|Sebastea]] y fechu prisioneru, pero depués lliberáu por un rebelde selyúcida.{{harvnp|Bréhier|2006|p=231}} En 1071, l'emperador decidió finalmente acabar definitivamente cola amenaza turca. El 26 d'agostu, dambos exércitos enemigos batallaron en [[Manzikert]]. El choque decidir en favor de los turcos, en parte pola traición de los [[Dinastía de los Ducas|Ducas]], a los que Romanu estremara del poder. Los bizantinos sufrieron una derrota catastrófica, na que'l mesmu soberanu resultó prindáu.{{harvnp|Psellos|1874|pp=19-22}}{{harvnp|Miguel de Atalia|1883|pp=159 y ss.}} === Conquista selyúcida d'Asia Menor === [[Ficheru:Map Byzantine Empire 1076-es.svg|miniatura|upright=1.8|L'imperiu en tiempos de [[Miguel VII Ducas]].{{harvnp|Mutafian|Bréhier|Van Lauwe|2001|pp=52-53}} En desfaciéndose por aciu engaños del so rival Romanu Diógenes, facer col poder. El so reináu carauterizar poles derrotes militares y les perdes de territoriu, tantu na frontera occidental como na oriental.{{harvnp|Ostrogorsky|1984|pp=338-341}}]] Alp Arslan acabó per lliberar a Romanu Diógenes y a concede-y un alcuerdu de paz relativamente favorable a los derrotaos bizantinos. Esto debió a qu'aquel nun deseyaba estender la so autoridá per Asia Menor, sinón apoderase d'Exiptu [[fatimí]]. En cuenta de la marcha de los turcos al sur, Romanu apurrió-yos delles fortaleces fronterices ([[Manzikert]], [[Argish]] y otres) y un gran tributu n'oru.{{harvnp|Ducellier|Kaplan|Martin|1989|p=183}} Sicasí, mientres l'ausencia de Romanu, los Ducas fixérense col poder nel imperiu, que se sumió nuna guerra civil cuando aquel recuperó la llibertá. La llucha, qu'enfrentó fundamentalmente al gobiernu civil palaciegu colos xefes militares, españó nel 1071. La derrota de Manzikert había desacreditado a Romanu, lo que facilitó que Miguel VII Ducas derrocar y rescindiera l'alcuerdu alcanzáu con Alp Arslan.{{harvnp|Ostrogorsky|1984|pp=338-339}} Les disensiones intestinas de los bizantinos facilitaron les conquistes turques; les distintes faiciones emplegaron los sos servicios. Asina, estender pol interior de la Península Anatolia, na que la población yera escasa.<ref>D. et J. Sourdel vont même jusqu'à écrire dans ''La Civilisation de l'islam classique'', éditions Arthaud, p. 111, que l'Anatolie aurait été "''abandonnée''" par ses populations, ce que l'[[archéologie]] dément.</ref> El sistema defensivu bizantín, en crisis dende diba década, nun pudo detener la meyora turca.{{harvnp|Ostrogorsky|1984|p=339}} Les escases ciudaes que trataron d'oponese a la meyora quedaron aisllaes y acabaron por claudicar. Pasu ente pasu, los selyúcides apoderar de la mayoría d'Anatolia{{harvnp|Ostrogorsky|1984|p=339}} y la población cristiana quedó amenorgada a ''[[dhimmi]]'' (suxetu protexíu pero sometíu al pagu d'un impuestu agregu, la ''[[yizia]]''); la desventayosa situación financiera que traía esto emburrió a la mayoría de la población, probe, a convertise al [[islam]] pa safase del pagu del oneroso impuestu.{{harvnp|Runciman|2007|p=64}} [[Ficheru:Map States Philaretos Brakhamios-es.svg|miniatura|left|Los territorios de [[Filareto Brajamio]], arrodiáu de los selyúcides.]] [[Ficheru:BnF Fr232 fol323 Alp Arslan Romanus.jpg|miniatura|derecha|[[Alp Arslan]] humilda al emperador [[Romanu IV Diógenes]] tres la derrota d'este en Manzikert, nuna miniatura medieval.]] El fallecimientu de Alp Arslan nel 1072 nun detuvo esti procesu, yá que'l so socesor [[Malik Shah I]] siguir. La revuelta de [[Roussel de Bailleul]] bastió la intervención del selyúcida Artuj, que lo prindó y depués lliberar.<ref>Nicéphore Bryenne, ''Histoire'', {{II}}, p. 61</ref> Anque [[Alejo Comneno]] acabó per prindar al xefe normandu, nun fueron les correríes d'este, sinón les guerres ente bizantinos les que minaron principalmente'l poder imperial y allanaron la colonización turca d'Anatolia. La situación empeoró nuevamente pa los bizantinos nel 1077, cuando los exércitos occidentales y orientales proclamaron cada unu por separáu un nuevu emperador que tenía de sustituyir a Miguel. [[Nicéforo Brienio (padre)|Nicéforo Brienio]], el pretendiente al tronu escoyíu pol exércitu occidental, treslladó a Europa delles tropes turques.{{harvnp|Ducellier|Kaplan|Martin|1989|p=184}} Vencíu con too y con eso, foi'l so rival [[Nicéforo III|Nicéforo Botaniates]] quien s'alzó col trunfu na guerra y ganó a los turcos. El so reináu de trés años foi una socesión de revueltes militares, ente elles la encabezada por Constantín Ducas. A este, fíu de Miguel VII, Nicéforo unviar a combatir a los turcos, pero llevantar n'armes contra él, anque ensin suerte. En [[Antioquía]], enclave bizantín nel sureste, [[Filareto Brajamio]] facer col poder y trató de defender la llinia de los [[montes Tauro]] de los embates selyúcides, sometíu solo de manera teórica a l'autoridá imperial. Ante tal desorganización, los turcos siguieron avanzando territorialmente. Dalgunos combatieron como mercenarios nos exércitos de [[Nicéforo Melisseno]], qu'intentó faese col tronu bizantín y asitió contingentes turcos en [[Nicea]], [[Cízico]] y otres poblaciones, de les que llueu s'apoderaron. Per primer vegada, los selyúcides nun se llindaron a realizar correríes pola península, sinón qu'empezaron a poblala.{{harvnp|Ostrogorsky|2007||p=371}} A partir del [[1074]], cola cesión de los territorios peninsulares sol control de Malik Shah al so tíu [[Suleiman ibn Kutalmish]], creóse un embrión d'estáu selyúcida na rexón, d'antiguo apoderada polos bizantinos. Teóricamente, Suleiman siguía siendo vasallu del so sobrín, pero progresivamente foi solmenándose tutelar d'este, ocupáu na conquista de [[Damascu]] y [[Xerusalén]]. Nel 1077, declaróse sultán independiente, soberanu del [[Sultanatu de Rum]], y estableció la capital en Nicea, acabante conquistar. Malik Shah solicitó l'ayuda bizantina, pidiendo al emperador que prindara y unviáralu a los fíos de [[Kutalmish]], ente los que se cuntaba Suleiman. El Gobiernu de Constantinopla, convencíu de que l'enemigu principal nun yera este sinón Malik Shah, negóse.{{harvnp|Ducellier|Kaplan|Martin|1989|p=184}} == Conflictu direutu ente selyúcides y bizantinos (1081-1180) == ===Estabilización de la situación bizantina (1081-1096)=== ====Estabilidá fronteriza con Alejo I Comneno==== [[Ficheru:Alexius I.jpg|miniaturadeimagen|Imaxe d'[[Alejo I Comneno]]. Esti emperador llogró parar la meyora selyúcida n'Anatolia.]] [[Nicéforo III]] siguía intentando caltenese nel tronu mientres l'Imperiu bizantín pasu ente pasu perdía la mayor parte de los sos territorios asiáticos, sacante [[Misia]], [[Bitinia]], el [[Ponto]] y Siria septentrional,{{harvnp|Ducellier|Kaplan|Balard|1997|p=56}} conquistaos pol nuevu sultanatu de Rum. Aun así, Nicéforo foi derrocáu en [[1081]] por [[Alejo I Comneno]] (1081-1118), un vieyu xeneral que venciera a los pretendientes al tronu [[Nicéforo Brienio (padre)|Nicéforo Brienio]] y Nicéforo Basilakios. Con Alejo I Comeno empezó una nueva era d'estabilidá pal Imperiu bizantín, anque debilitáu per dellos años de guerres civiles. [[Ficheru:Seljuk Empire locator map-es.svg|left|miniaturadeimagen|El gran Imperiu selyúcida estender en 1092 hasta'l [[mar Exéu]].]] Alejo túvose qu'enfrentar a un estáu turcu qu'aprovechara los errores de los sos predecesores nel tronu imperial pa espandise: Suleiman llograra delles ciudaes en cuenta de la so collaboración en diversos golpes d'Estáu. Por cuenta de esto, los territorios rexíos por Filareto quedaron cada vez más aisllaos de la capital, que dexó na práutica d'exercer autoridá dalguna sobre ellos.{{harvnp|Bréhier|2006|p=239}} Asina, en pocos años, los selyúcides apoderar de la mayoría d'Asia Menor. Magar esto, el sultanatu fundáu por Suleiman escarecía de cohesión:{{harvnp|Bréhier|2006|p=247}} les bandes turques asitiaes na rexón calteníen bastante autonomía, al igual que les poblaciones cristianes, griegues o armenies.{{harvnp|Mutafian|Van Lauwe|2001|pp=52-55}} Sía que non, la firma d'un tratáu ente Alejo y Suleiman dexó a Constantinopla esaniciar l'amenaza del asediu enemigu. El sultán, sicasí, nun abandonó les sos ambiciones expansionistas. Nel 1081, apoderar d'[[Esmirna]]; trés años más tarde, conquistó [[Antioquía]], actu que supunxo'l fin del efímeru principáu armeniu establecíu por Filareto.{{harvnp|Dédéyan|2007|p=336}} La derrota de Suleiman nuna batalla llibrada nes cercaníes y [[Alepo]] en xunetu del 1085{{harvnp|Bréhier|2006|p=248}} y la so muerte l'añu siguiente bastiaron la crisis del so principáu, que sufrió una gran ofensiva nel [[1086]] y acabó sumiendo al añu siguiente. Nesa fecha, el sultanatu estazar en dellos emiratos. Sicasí, Alejo, ocupáu en conflictos con normandos y pechenegos, namái pudo aprovechar la conyuntura pa recuperar [[Cízico]]. El menguáu sultanatu de Rum, con [[Ebul Kasim Saltuk|Abul Qasim]] (1086-1092) a la cabeza, aliar a Alejo p'atayar les pretensiones de Malik Shah y caltener la so independencia d'este. ==== Amenaza de los emiratos costeros==== La nueva amenaza pa los bizantinos provieno de los emiratos surdíos a la muerte de Suleiman: Tangripermes —o Tengribirmish—, que fundó un señoríu en redol a [[Éfesu]]<ref>Anne Comnène, ''l'Alexiade'', V, 1, 5.</ref> y, principalmente, [[Tzacas]], emir de Esmirna, que nun quedó incluyíu nel tratáu d'alianza ente Alejo y Abul Qasim. Decidíu a axuntar de nuevu los territorios desmembrados al finar Suleiman, deseyaba coles mesmes conquistar Constantinopla, pa lo que fizo construyir una flota, convencíu pola so estancia como cautivu na urbe qu'ensin ella la empresa taba empuesta al fracasu.{{harvnp|Ostrogorsky|2007||p=381}} P'algamar el so segundu oxetivu, apoderóse primero de diverses islles —[[Quíos]], [[Samos]], [[Rodes]] y [[Lesbos]]— y de delles ciudaes costeres —[[Clazómenas]] y [[Focea]]—. L'Armada bizantina, reconstruyida por Alloñar y mandada por [[Constantín Dalaseno]], recuperó Quíos dempués d'un revés de primeres de la campaña.<ref>Chalandon, ''Alexis Comnène'', p. 127</ref> Tzacas reaccionó coligándose colos pechenegos, col fin de poder sitiar Constantinopla per tierra y mar.{{harvnp|Ostrogorsky|2007||p=381}} Pa esbaratar estos planes Alejo llamó na so ayuda a los [[cumanos]], enemigos tradicionales de los pechenegos.{{harvnp|Ostrogorsky|2007||p=381}} La victoria d'Alejo sobre los pechenegos el 29 d'abril del 1091 na [[batalla de Levounion]] atayó los planes de Tzacas. Anque esti nun abandonó les sos ambiciones, tuvo que fuxir escorríu per una escuadra bizantina al mandu de Constantín Dalaseno y [[Xuan Ducas (megaduque)|Xuan Ducas]]. Nel 1093, asedió [[Abido]], pero l'alianza ente [[Kilij Arslan I]], el nuevu sultán de Rum, y Alejo, obligó-y a abandonar el cercu. Morrió depués nun choque con Kilij Arslan.<ref>Anne Comnène, ''L'Alexiade''</ref> Pese al tratáu de paz, los selyúcides nun abandonaron la so hostilidá escontra Bizanciu; Abul Qasim llanzó un ataque contra Constantinopla, que resultó infructuosu. Sicasí, Alejo se coligó col sultán de Rum pa repeler la incursión de Malik Shah, que trató de recuperar el control de Nicea. Magar el xeneral bizantín [[Tatikios]] consiguió esbaratar l'asediu de la ciudá, nun consiguió recuperala.<ref>Chalandon, ''Alexis Comnène'', p. 101</ref> Foi entós cuando Malik Shah propunxo a Alejo una alianza ente los dos, ufiertándose a que Bizanciu recuperara les ciudaes de Bitinia —ente elles, Nicea— y del Ponto; la lliga ente dambos tenía de sellase por aciu el matrimoniu d'una de les fíes del emperador col primoxénitu de Malik Shah. Este deseyaba devolver el tronu del sultanatu de Rum al llinaxe de Suleiman, que'l so representante yera Kilij Arslan. El mesmu añu de la muerte de Malik Shah, Kilij Arslan (1092-1107) facer col poder nel sultanatu. === Primer cruzada y principiu de reconquistar === ==== Causes de la primer cruzada y reaición d'Alejo I ==== ===== Surdimientu de la cruzada ===== [[Ficheru:Anatoliabeforecrusade-es.svg|miniaturadeimagen|upright=1.4|L'[[Imperiu bizantín]] y el [[Sultanatu de Rum|Sultanatu selyúcida de Rum]] antes de les [[cruzaes]].]] [[Ficheru:Godefroy de Bouillon.jpg|thumb|L'emperador Alejo recibiendo a [[Godofredo de Bouillón]] y los barones.]] Escontra 1090, la situación de la frontera oriental paecía estable. L'ascensu al tronu d'Alejo esmoreció l'amenaza turca de conquista total del imperiu. Tizó pa ello les desavenencies ente turcos y encaró les amenaces más series, como la que representaba l'emir Tzacas. La muerte de Malik Shah debilitó l'imperiu selyúcida, que s'estremó en delles faiciones; pela so parte, el sultán Kilij Arslan amosóse favorable a cooperar col imperiu. Al este, los [[danisméndidas]], tamién turcos, acosaben al sultanatu de Rum. A pesar d'esto y de la recuperación de delles ciudaes como [[Cízico]] y [[Kekova|Apollonia]],{{harvnp|Bréhier|2006|p=251}} l'emperador nun yera lo suficientemente fuerte como pa recuperar la mayoría de la península, que consideraba, sicasí, parte del imperiu. Anque los pechenegos fueren casi aniquilaos, nun pudo retirar dafechu les tropes de la frontera occidental pa emplegales nel este.<ref>Anne Comnène, ''L'Alexiade'', {{II}}, p. 220</ref> Nesta situación, Alejo consideró que la única manera de recuperar Asia Menor yera recurrir a los exércitos de les potencies cristianes d'Europa occidental. Tres les males rellaciones ente l'emperador y el papa [[Gregorio VII]], la situación ameyoró col socesor d'este, [[Urbanu II]]. Este deseyaba restablecer la unión de les ilesies, [[Cisma d'Oriente rota en 1054]], col fin de lliberar a los cristianos orientales del sometimientu a los turcos.{{harvnp|Bréhier|2006|p=253}} Tomar de [[Xerusalén]] polos turcos nel 1073, col consiguiente entueyu del pelegrinaxe a la ciudá, reforzó los deseos del papa nesti sentíu. Según [[Bernoldo de Constanza]], los embaxadores d'Alejo emplegaron la so presencia nel [[Conceyu de Piacenza]] pa rogar l'ayuda de los cristianos pa defender l'imperiu oriental.{{#tag:ref|La idea que predomina na actualidá ye qu'Alejo efeutivamente solicitó l'ayuda d'Occidente, pero nun pretendía que surdiera una cruzada, conceutu que desconocía. Esta hipótesis, presentada por Chalandon na so obra sobre Alejo, defender tamién Ostrogorsky y Runciman.|group=nota}} Mientres el [[Conceyu de Clermont]], el 24 de payares del 1095, Urbanu recoyó'l pidimientu bizantín y animó a los soldaos cristianos a colar a Oriente. La magnitú del movimientu que se desencadenó de siguío ablucó tanto al papa como al emperador.{{harvnp|Bréhier|2006|pp=253-254}} Magar la motivación relixosa primaba, el sacalliñu de munchos caballeros, cuantimás francos, foi la esperanza de llograr tierres n'Oriente, de les qu'escarecíen nos sos países. La sorpresa d'Alejo foi grande: espera reclutar tropes mercenaries qu'emplegar pa reforzar el so propiu exércitu, pero, en llugar d'ello, exércitos enteros colaron escontra Constantinopla. Como estadista, yera consciente del riesgu que pal imperiu suponíen estes huestes.{{harvnp|Richard|1996|p=57}} La gran riqueza de Constantinopla amenaba envidies, y l'emperador tampoco podía cuntar con que los xefes de los exércitos occidentales venciérenlu ensin más los territorios que conquistaren. L'actitú de les dos partes yeren bien distintes: los bizantinos deseyaben emplegar a los cruzaos como auxiliares, mercenarios como de los que se sirvía dende antaño (como los [[gasánidas]], la [[guardia varega]] y otros) pa recuperar territorios que-yos pertenecieren dende diba sieglos. El conceutu de cruzada yéra-yos desconocíu.{{harvnp|Ostrogorsky|2007||pp=382-383}} Otra manera, los cruzaos refugaben l'autoridá del emperador bizantín y deseyaben establecer los sos propios Estaos. ===== Cooperación ente bizantinos y cruzaos y reconquista de Nicea ===== {{AP|Sitiu de Nicea (1097)}} La [[cruzada popular]] empobinada por [[Walter l'Indixente]] y [[Pedro l'Ermitañu]] foi la primera n'algamar los territorios del imperiu. Partiera de [[Colonia (Alemaña)|Colonia]] y taba formada por un amiestu d'homes, muyeres y neños. El primer grupu taba dirixíu por Gautier. Dempués de dellos fregaos n'[[Hungría]], algamó [[Niš]], yá nel imperiu, onde llogró cebera. Unos cruzaos encabezaos por Pedro l'Ermitañu escalaron la población pocu dempués. Los bizantinos reaccionaron axusticiando a los cabezaleros de los saquiadores. Los trenta mil pelegrinos de Pedro algamaron Constantinopla n'agostu del [[1096]]. A pesar de les fregadures iniciales, Alejo recibió bien a Pedro, fíxo-y devasar el Bósforu colos sos siguidores, y unviar a [[Civitot]] (cerca de Nicea).<ref>Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 255</ref> Alejo, dafechu consciente de qu'esti grupu nun tenía posibilidá dalguna de vencer a los turcos, aconseyólu qu'esperara al otru. Sicasí, Walter l'Indixente condució a los sos homes escontra Nicea, cola esperanza de batese colos turcos. Estos entartallaron a los venticinco mil pelegrinos, de los que pocos llograron sobrevivir.<ref>Anne Comnène, ''L'Alexiade'', p. 210-212.</ref> Esti revés apenes tuvo consecuencies. Alejo afirmó qu'otra cruzada, la empobinada polos barones, tenía de llegar llueu a Constantinopla. Les esperances de la cristiandá dependíen d'esta. [[Ficheru:Siege of Nicaea.jpg|thumb|left|La [[Sitiu de Nicea (1097)|toma de Nicea]] foi la primera reconquista d'importancia del [[Imperiu bizantín]] n'[[Asia Menor]].]] Estos nuevos cruzaos llegaron escalonadamente a Constantinopla, ente finales del 1096 y mayu del 1097. De camín, llograron cebera de los bizantinos. [[Godofredo de Bouillón]], el primeru n'algamar la capital, foi calurosamente recibíu por Alloñar, que cuntaba con él y los sos siguidores pa reconquistar Asia Menor. Magar les tensiones pola negativa de dalgunos de los xefes cruzaos a xurar llealtá al emperador bizantín y a les fregadures ente los cruzaos y delles tropes bizantines que los escoltaben, los primeres finalmente aceptaron devolver a los segundos los territorios que que-yos pertenecieren y que recuperaren de los turcos. Asina, les fuercies cruzaes aportaron una suerte de mercenarios imperiales. En mayu del 1097, los cruzaos, sofitaos polos bizantinos, punxeron cercu a la capital del [[Sultanatu de Rum]], [[Sitiu de Nicea (1097)|Nicea]]. El tratáu ente los cruzaos y l'emperador axustaba qu'esta ciudá sería la primera en recuperase. Kilij Arslan, tres la so victoria sobre la cruzada popular, colara a combatir con otru señores musulmanes, cola esperanza d'apoderase de [[Melitene]]. Pa cuando algamó Nicea el 21 de mayu, l'asediu yá empezara y nun cuntaba coles fuercies necesaries pa esbaratalo. Arriendes d'ello, retiróse, dexando que los cruzaos arrodiaren per completu la ciudá'l 2 de xunu. La ciudá taba bien defendida, y podía abastecese d'agua d'un llagu cercanu. Finalmente, los cruzaos decidieron solicitar l'ayuda del emperador pa quitar a los sitiaos d'esta. Una flotilla al mandu de [[Manuel Butumites]] encargar d'ello. La situación tornóse entós desesperada pa los turcos, qu'aceptaron claudicar, pero solu al emperador bizantín. A lo último el 19 de xunu, l'estandarte bizantín volvió a ondear en Nicea, ocupada pol exércitu imperial,<ref>Chalandon, ''Histoire de la première croisade'', p. 163-165.</ref> sucesu que sorprendió a los cruzaos. Los señores aceptaron el fechu peracabáu, pero los soldaos indignáronse porque esti quitába-yos del esperáu botín;<ref>{{Ref-Grousset-Croisades|volume=1|passage=100}}</ref> precisamente lo que deseyaba Alejo. Esti acontecimientu, anque nun desencadenó choques ente los dos aliaos, amenó una cierta rensía ente ellos. ==== Reconquista parcial d'Asia Menor con ayuda de los cruzaos ==== {{AP|Batalla de Dorilea}} [[Ficheru:Dorylee2.jpg|miniatura|La victoria de los cruzaos en [[Batalla de Dorilea|Dorilea]] allanó reconquistar d'[[Alejo I Comneno|Alejo]] d'Asia Menor.]] Tres la renovación del xuramentu de llealtá a Alejo pola xunta de xefes cruzaos, la campaña volver# a entamar el 26 de xunu. A Acompañó a los cruzaos un contingente bizantín mandáu por [[Tatikios]], encargáu tantu d'abastecelos como de tomar posesión en nome del emperador de les ciudaes recuperaes al enemigu. La perda de Nicea debilitó notablemente a los turcos selyúcides; por ello, aliáronse los [[danisméndidas]] que, al morrer Suleiman, crearen un señoríu independiente nel nordeste de la península. Estos tendieron una celada a los cruzaos pela redolada de [[Dorilea]] el 1 de xunetu del 1097, qu'acabó en derrota turca; les fuercies d'estos tuvieron que retirase. Esta nueva derrota acentuó'l debilitamientu de los territorios turcos d'Anatolia. Aprovechando la coxuntura, Alejo unvió al so cuñáu [[Xuan Ducas (megaduque)|Xuan Ducas]] a conquistar per tierra y mar los territorios selyúcides.<ref name="LB257">Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 257</ref> L'emperador barruntaba que, a pesar de la so debilidá, los territorios turcos nun se xuniríen pa face-yos frente. Ducas invadió [[Xonia]] y [[Frixa]] y l'antiguu territoriu del Emiratu de Esmirna, y venció a Tengribirmish n'Éfesu, apurriéndo-y entós el gobiernu al duque Petzeas.<ref>Foss, ''Ephesus after Antiquity: À late antique, Byzantine and Turkish City'', 1979, p. 118</ref><ref>Cheynet, 2006, p. 435.</ref> L'almirante bizantín [[Kaspax]] recuperó delles islles del [[mar Exéu|Exéu]], de les qu'antaño s'apoderó Tzacas; l'autoridá bizantina volvió estendese tamién a delles zones del interior, en [[Lidia]] y Frixa. Amás d'esto, la meyora cruzada per territoriu turcu dexó-y a Alejo allugar la esperanza de recuperar la ciudá d'[[Antioquía]], perdida diba quince años. Antes de xunise en persona a la ofensiva, unvió al xeneral Tatikios al mandu de un exércitu pa cooperar colos cruzaos.<ref>Chalandon, ''Essai sur le règne d'Alexis Comnène'', p. 194</ref><ref name="LB257"/> Antioquía quedó llueu sitiada, pero la marcha de Tatikios{{#tag:ref|Según Ana Comneno, Bohemundo debió d'informar a Tatikios que dellos xefes cruzaos abarruntaben qu'apautara colos turcos y por ello deseyaben asesinalo. Esto debió de causar la so partida.|group=nota}} a [[Xipre]] fizo que Bohemundo declarara inválidos los sos compromisos para col Imperiu bizantín. La ciudá abarganada, defendida pol turcu Yaghi Siyan, vasallu del [[Llista de los emires de Alepo|emir de Alepo]] [[Fakhr al-Mulk Radwan|Ridwan]] (1095-1113), aguantaba l'asediu cruzáu. Finalmente, el 3 de xunu, cayó en manes de los sitiadores pola traición de dalgunos de los sos habitantes.<ref>F. Chalandon, ''Histoire de la première croisade'', p. 202-205</ref> Pela so parte, Alejo colaba yá per Asia Menor pa cooperar colos cruzaos cuando s'atopó con [[Esteban II de Blois]], que desertara'l 2 de xunu, poco primero de que la ciudá fora abarganada por [[Kerbogha]]. Esteban comunicólu que la situación de los cruzaos yera desesperada.<ref name="LB257"/> De resultes d'esta información, Alejo decidió desandar el camín fechu, yá que creía que les sos fuercies yeren insuficientes pa vencer a los turcos. Pa prevenir nueves invasiones turques, afaró'l territoriu que percorría, destruyendo tou lo que pudiera sirvir al enemigu p'abastecese.<ref name="LB257"/><ref>Anne Comnène, ''L'Alexiade, livre 11''</ref> A pesar de la retirada, la campaña dexó a Alejo consolidar la so posición n'Asia Menor. Nel sur, Kerbogha tuvo por fin que replegase de Antioquía el 28 de xunu, ganáu polos cruzaos.<ref>René Grousset, ''Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem'', I, p. 105-107</ref> Estos, sicasí, negar a apurrir la plaza al emperador, anque apenes quince años antes perteneciera a los bizantinos. Godofredo sostuvo que la retirada del emperador suponía un abandonu de los sos derechos sobre la ciudá. Esti contratiempu, ente otros,{{#tag:ref|Vease l'artículu d'[[Alejo I Comneno]].|group=nota}} punxo fin a los pruyimientos bizantinos de recuperar los territorios sirios perdíos mientres la invasión selyúcida que siguió a la [[batalla de Manzikert]]. ===Fin del reinu d'Alejo Comneno y torna de los conflictos fronterizos=== La primer cruzada resultó un ésitu indiscutible pal Imperiu bizantín, que restableció la so soberanía nes rexones occidental y meridional d'[[Anatolia]]. A pesar del contratiempu sufríu en [[Antioquía]] y de la sobrevivencia del [[Sultanatu de Rum]], qu'afitó la so capital en [[Iconio]], Constantinopla dexó de tar amenazada polos turcos. L'imperiu, que paecía en cantu de la destrucción, salvárase. Pa los turcos, la prioridá yá nun yera la conquista de [[Constantinopla]], sinón la llucha colos [[Estaos llatinos d'oriente]]. Tres el fallecimientu de [[Malik Shah I]], sultán del Imperiu selyúcida, nel 1092, desencadenóse una guerra civil, que debilitó esti considerablemente.{{harvnp|Ducellier|Kaplan|Martin|1989|p=186}} El Sultanatu de Rum, otra manera, ganó en cohesión, que reforzó entá más l'alianza ente Kilij Arslan y los [[danisméndidas]], surdida tres la primer cruzada. Con too y con eso, persistíen les tensiones n'Asia Menor, na qu'Alejo trataba de reorganizar los territorios recién recuperaos. Daquella, la Anatolia bizantina englobaba el Ducáu de [[Trabzon]], parte del [[thema de armeníacos]], la zona occidental de la península llindada pel este per una llinia que diba de [[Sinope]] a [[Filomelio]], y la mariña meridional, col puertu d'[[Antalya]].{{harvnp|Bréhier|2006|p=260}} Los turcos retomaron la iniciativa nel 1113, atacando infructuosamente en direición a [[Nicea]]. En 1115, el nuevu soberanu del Sultanatu de Rum, [[Melikshah|Malik Shah I]],{{#tag:ref|Esti sultán de Rum nun debe de confundise col monarca homónimu del Imperiu Selyúcida que finara en 1092.|group=nota}} trató de recuperar les provincies septentrionales de la península. En 1117, sicasí, los bizantinos llograron la victoria na [[batalla de Filomelio]],{{harvnp|Norwich|1997|p=XYZ}} que condució a un tratáu de paz ventaxosu pal imperiu. Este, sicasí, nun torgar que los turcos volvieren a entamar llueu les incursiones contra'l territoriu imperial y que llograren retomar [[Laodicea]] y aisllar Antalia del restu del imperiu. Esta yera la situación de la rexón a la muerte d'Alejo en 1118<ref>{{cita llibru|apellíos1=Choniatès|nome1=Nicétas|títulu=Grandeur et catastrophe de bizance}}</ref> ===Xuan II y la continuación de les conquistes bizantines (1118-1143) === [[Ficheru:Asia minor 1140-es.svg|thumb|upright=1.5|La situación d'[[Asia Menor]] hacia 1140, casi a la fin de les campañes de reconquista de [[Xuan II Comneno|Xuan II]].]] El nuevu emperador, [[Xuan II Comneno|Xuan II]] (1118-1143), siguió la política d'intentar recuperar los territorios anatolios; antes de la so muerte, Alejo preparaba n'efeutu una gran ofensiva contra los turcos, que'l so fallecimientu atayó.<ref>Anne Comnène, ''Alexiade'', XV, XI, 1-23.</ref> Juan retomó les campañes a partir del 1119 y reconquistó [[Laodicea]] tres un llargu asediu pa convertila nuna gran fortaleza.<ref>Nicétas Choniatès, ''Grandeur et catastrophe de Byzance'', l, 4,2</ref> Progresivamente, foi reconquistando tol valle del [[ríu Meandro|Meandro]]. Tomar de [[Sozópolis]] dexó-y restablecer les comunicaciones per tierra con Antalya.<ref>Kinnamos, ''Epitome'', I, 2 (313)</ref> Namái la ofensiva contra los [[danisméndidas]] dirixida por [[Constantín Gabras]], el duque de [[Trabzon]], resultó un fracasu. Estes meyores bizantines debiéronse primordialmente al creciente caos que reinaba na Anatolia turca.{{harvnp|Bréhier|2006|p=265}} N'efeutu, el socesor de [[Melikshah]] nel tronu del Sultanatu de Rum, [[Masud I]] (1116-1155), tuvo que faer frente a los emires que que deseyaben aumentar la so autonomía respeuto del sultán o inclusive independizase. Asina, nel 1124, conquistó [[Melitene]] al emir Togrul, que buscó abellugu en Constantinopla.<ref>Michel -y Syrien, ''Chronique universelle'', III, p. 219.</ref> Nel 1126, foi'l mesmu hermanu del sultán, 'Arab, el que trató de derrocalo. Dempués d'apoderase d'[[Ankara]] y [[Kastamonu]], 'Arab llogró arrampuñar el tronu al so hermanu, que tamién coló a buscar amparu na capital bizantina. Nesta situación cada vez más confusa [[Gümüştekin]] (1104-1135), l'emir danisméndida, fíxose más poderosu. Sofitó a Mas`ûd contra 'Arab y coadyuvó por que recuperara el tronu del sultanatu<ref group="nota">'Arab fuxó entós a Constantinopla.</ref> y conquistó la mariña de [[Paflagonia]], que-y apurrió'l gobernador bizantín Kasanios,<ref>Michel -y Syrien, ''Chronique universelle'', III, p. 227.</ref><ref>[[Théodore Prodrome]], ''Épigrammes et écrits divers'', p. 1378.</ref> según les ciudaes de Ankara y de Kastamonu, que los bizantinos tomaren gracies a la guerra civil ente Masud I y 'Arab. [[Ficheru:JohnIIcomnenus.jpg|thumb|[[Xuan II Comneno]] caltuvo la política paterna de reconquista d'Asia Menor de manes de los turcos.|esquierda]] De magar, l'emir danisméndida, yá señor de la mayoría d'Anatolia, tornóse'l principal enemigu del Imperiu bizantín na zona.<ref>Nicétas Choniatès, ''Grandeur et catastrophe de Byzance'', l; 8,4</ref> A partir del 1130 o del 1132, l'imperiu entamó una serie d'ataques contra Gümüştekin, nos que Kastamonu camudó delles vegaes de dueño antes de quedar finalmente en posesión de los bizantinos.{{harvnp|Bréhier|2006|p=265}} Nel 1134, la muerte de Gümüştekin<ref>Jean Cinnamus, p. 14, 10-9.</ref> facilitó la xera de reconquista bizantina, una y bones los turcos sumir nuna nueva guerra civil que dexó a Xuan II faese con [[Gangra]] en [[Galacia]], que protexó con una guarnición de dos mil soldaos;{{harvnp|Norwich|1997|p=74}} de siguío, robló un tratáu de paz con Masud I. Esta campaña bizantina quitó a los turcos de la mayoría de los sos territorios costeros, y la mariña del [[mar Negru]] volvió poder de Constantinopla hasta la llinia del [[Ríu Çoruh|Chorokhi]], al este de Trabzon. Estes conquistes fixeron del Imperiu bizantín nuevamente una potencia marítima,{{harvnp|Bréhier|2006|p=265}} que se reflexó nel sometimientu del [[reinu armeniu de Cilicia]]. Nel 1139, Xuan II entamó una última campaña na península contra l'emir danisméndida Mehmed Gazi III (1134-1142), aliáu con Constantín Gabras quien, como nel casu de Filareto, trataba de salir del sometimientu al emperador. L'emir apoderar de la fortaleza de [[Feke|Vahka]], pero Juan torgó-y invadir [[Bitinia]] y [[Paflagonia]]. L'emperador nun llogró, sicasí, faese cola ciudá de [[Niksar|Neocesarea]] magar sitiala mientres seis meses.{{harvnp|Norwich|1997|p=82}}.<ref>Michel -y Syrien, ''Chronique universelle'', III, p. 238-249.</ref> La muerte del emir danisméndida nel 1142 marcó'l fin de la guerra. === El puntu d'inflexón: la batalla de Miriocéfalo (1143-1180) === ==== Los proyeutos de Manuel I ==== {{AP|Manuel I Comneno}} [[Ficheru:BN MS FR 2628 Folio205 Amalric and Manuel.png|thumb|left|Lliga ente [[Amalarico I de Xerusalén|Amalarico]] y Manuel. Los cruzaos ante [[Pelusio]].]] [[Ficheru:Crusades surprised by turks.jpg|thumb|La [[batalla de Miriocéfalo]].]] Dende'l principiu del so reináu, [[Manuel I Comneno]] (1143-1180), socesor de Xuan II, volvió a entamar les campañes n'Asia Menor. Aliar al emir danisméndida pa enfrentase al sultán Masud. La retirada bizantina tres el fallíu asediu de Neocesarea dexara a los turcos avanzar hasta Antalya,<ref name="cambridge"> {{cita web|url= https://books.google.com/books?id=j15MBH-FIwkC&pg=PA231&lpg=PA231&dq=%22kopek%22+%2B+%22seljuk%22&hl=fr&output=html&sig=f1n9TZCjjg0w3wQV29IsFhWGQyc |títulu= The Cambridge History of Islam|isbn=0521291356 |autor= Peter Malcolm Holt, Ann K. S. Lambton, [[Bernard Lewis]]|editorial=[[Cambridge University Press]]| añu= 1977}}</ref> de la que'l fallecimientu de Gümüştekin desamarró lluches pol poder ente los danisméndidas que favorecieron a los selyúcides. La población [[turcomana]] del sultanatu foi exntendiéndose polos valles del [[ríu Meandro|Meandro]] y del Gediz. Manuel reaccionó unviando dos espediciones de represalia contra Masud nel 1144 y nel 1146. Llogró repeler a los turcos, infligirles una derrota en [[Akşehir]] y afarar los arrabaldes d'[[Iconio]].{{harvnp|Bréhier|2006|p=270}} La capital del sultanatu salvar pola intervención del sultán y pola inminencia d'una nueva cruzada, que llevó a selyúcides y bizantinos a roblar la paz.<ref name="cambridge"/>{{harvnp|Bréhier|2006|p=270}}.<ref>Nicétas Akominatos, ''Histoire'', I, p. 382-384</ref> Los años siguiente fueron de relativu aselu na rexón. Manuel concentróse principalmente en reconquistar [[península itálica|Italia]] y en tratar colos cruzaos, que, mientres la [[segunda cruzada]], travesaron l'imperiu. Sicasí, en redol al 1150, la situación volvióse crítica n'Anatolia: los armenios de [[Cilicia]] remontar contra l'autoridá bizantina,<ref>René Grousset, ''Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalement'', II, pp. 332-334.</ref> ente que los cruzaos esaniciaron la influencia política imperial nos sos territorios. Per otra parte, [[Nur ad-Din]] (1146-1174), l'emir [[Zengi|zenguí]] de Alepo, aliar con Masud. Nur ad-Din, que'l so emiratu atopar cerca de Antioquía, ente Asia Menor y Exiptu, empuxó con ello a Manuel a sopesar aiciones en territorios bien alloñaos de Constinantinopla, yá que'l so conciertu con Masud suponía una grave amenaza pa los Estaos llatinos d'Oriente. El [[Condáu d'Edesa]] foi destruyíu, incluyida la parte que Beatriz d'Edesa venciera a los bizantinos. La plaza de de Turbessel, controlada pol imperiu, foi tomada por un llugarteniente de Nur ad-Din en 12 de xunetu del 1151.<ref>René Grousse, ''Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem'', t. II, éditions Perrin, p. 275-296.</ref> Dempués de restablecer el dominiu bizantín en Cilicia, Manuel pudo por fin intervenir na zona nel 1158, tres sometése-y [[Reinaldo de Châtillon]].<ref>René Grousset, ''Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem'', t. II, p. 399-404.</ref> Manuel robló un pactu con [[Balduino III de Xerusalén]] (1143-1162) pa colar contra Alepo, pero'l proyeutu atayar pola firma d'una tregua ente los bizantinos y l'emir de la ciudá,<ref>Amin Maalouf, ''Les Croisades vues par les Arabes'', éditions J'ai lu, p. 183-184</ref><ref>Grousset, ''Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem'', t. II, éditions Perrin, p. 398-411</ref> pola que Nur ad-Din lliberó a miles de cautivos.<ref>Chalandon, ''Les Comnènes'', t. II, pp. 453-455.</ref> De camín a Constantinopla, Manuel bater con [[Kilij Arslan II|Kılıj Arslan II]] (1155-1192), nuevu sultán de Rum, que trató de vencer al so exércitu cerca de Iconio. El sultán resultó ganáu nel 1161, y tuvo que roblar un tratáu por aciu el cual fíxose vasallu del imperiu.{{harvnp|Bréhier|2006|p=273}}<ref group="nota">Nel 1162, l'emperador recibió trunfalmente al sultán de Rum en Constantinopla.</ref>. El tratáu axustaba tamién l'unvió de contingentes pa sirvir como auxiliares nel Exércitu imperial y la devolución a Manuel de delles ciudaes.<ref>F. Dölger, ''Regesten der Kaiserurkunden des oströmischen Reiches'', II, 1446</ref> La paz establecida pol tratáu, sicasí, yera precaria. Nel 1164, Nur ad-Din entamó nuevos ataques contra Antioquía, mientres [[Amalarico I de Xerusalén]] (1163-1174) taba atolláu na conquista d'Exiptu. La ciudá salvóse namái pol socorru bizantín<ref>Amin Maalouf, ''Les Croisades vues par les Arabes'', éditions J'ai lu, pp. 186-190</ref> y Amalarico convencer de que precisaba aliase con Manuel pa evitar que, mientres les sos campañes n'Exiptu, los enemigos apoderar del [[Principáu d'Antioquía]]. [[Ficheru:Byzantium circa 1170 + Seljuks es.svg|upright=1.5|thumb|L'Imperiu bizantín y el Sultanatu de Rum nel 1170.]] Manuel aceptó la propuesta de Amalarico. Esperaba aumentar asina la so influencia nos estaos llatinos, y convertise de cierta manera nel so proteutor. Amás, el tratáu axustaba'l repartu d'Exiptu, lo que tenía de dexar al imperiu recuperar parte d'esta rexón, conquistada polos árabes a mediaos del sieglu {{SIEGLU|VII}}. Sicasí, Amalarico nun esperó la llegada de les tropes bizantines y empezó la campaña contra Exiptu nel 1168. [[Al-Adid]] (1160-1171), califa [[fatimí]] d'Exiptu, pidió ayuda a Nur ad-Din en cuenta de vence-y un terciu del so territoriu. La llegada de [[Shirkuh]] y de [[Saladín]] llevó de resultes la derrota franca.{{harvnp|Bréhier|2006|p=277}} Como resultancia del conflictu Exiptu volvióse una provincia turca de Nur ad-Din. A pesar d'esti revés, Manuel decidió siguir colos planes de campaña y unvió al [[megaduque]] [[Andrónico Contostefano]] al mandu d'una gran flota (d'unos doscientos [[bajeles]]) y un exércitu.<ref>Guillaume de Tyr, ''Histoire des croisades''</ref> Esti exércitu participó xunto coles huestes de Amalarico nel asediu de [[Damieta]] (setiembre-avientu de 1169). Les desavenencies ente Andrónico y el rei de Xerusalén atayaron el cercu y acabó cola retirada de los soldaos bizantinos a les sos naves. Nel 1170, Saladino independizar de Nur ad-Din, que siguió les ofensives contra los estaos llatinos. Este finó nel 1174; cola so muerte se desintegró l'Estáu turcu de Alepo, qu'acabó per cayer en poder de Saladino. Poco dempués, Manuel abandonó definitivamente los sos proyeutos d'invasión d'Exiptu. [[Ficheru:Bizancio1180AD.svg|thumb|Mapa del Imperiu bizantín nel 1180, a la muerte de Manuel.]] ==== Batalla de Miriocéfalo y les sos consecuencies ==== {{AP|Batalla de Miriocéfalo}} Mientres l'Imperiu bizantín atollar en proyeutos de conquista alloñaos y costosos —tantu en soldaos como en dineru—, los selyúcides fortalecíense, aprovechando l'aselu que reinaba n'Anatolia. Kilij Arslan II empezó per esaniciar al so principal rival na rexón, l'emir danisméndida.<ref name="LB"/> Trató inclusive de coligarse con Nur ad-Din, pero tuvo qu'arrenunciar a ello ante la esmolición qu'esto causó a los bizantinos. El tratáu del 1162 anovar en 1173, pero llueu quedó patente que'l sultán selyúcida nun taba dispuestu a pagar l'axustáu tributu n'oru nin a dexar al imperiu delles ciudaes fronterices,<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payot 1996, p. 414.</ref> como [[Sebastea]]. Estes prevocaciones amenaron una campaña punitiva bizantina que Manuel unvió contra la capital del sultanatu, Iconio. Los turcos avenir a anovar la paz, pero l'emperador negar a faelo, pese al conseyu de faelo de dalgunos de los sos xenerales.<ref>John Julius Norwich (trad. Dominique Peters, ''Histoire de Byzance (330-1453)''</ref> Manuel estremó los sos huestes en dos grupos: el primeru, con Andrónico Vatatzés al frente, dirixir escontra [[Amasya|Amasea]], pero cayó nuna emboscada na que Vatatzés perdió la vida. El segundu grupu, con Manuel al mandu, siguió escontra Iconio, travesando escobios de cutiu montiegos, ideales pa una celada. N'unu d'ellos, cerca de la fortaleza de Miriocéfalo, los selyúcides acometieron a los bizantinos el 17 de setiembre del 1176.<ref>Edward Luttwak, ''La grande stratégie de l'Empire byzantin'', éditions Odile Jacob, p. 247-248.</ref> Los atacantes se encarnizaron principalmente cola ala derecha bizantina, acosada duramente polos arqueros turcos, a los que Manuel finalmente llogró repeler. Les perdes de dambos bandos fueron abondosos; los bizantinos, sicasí, perdieron nel combate non solu homes, sinón tamién los sos [[Arma d'asedio|máquines d'asediu]], lo qu'atayaba toa posibilidá de tomar la capital selyúcida. A pesar d'ello, la paz roblada finalmente a propuesta de Kilij Arslan foi relativamente favorable a los bizantinos<ref name="LB">Bréhier, 2006, p. 279.</ref> y estos namái tuvieron que desmantelar les fortaleces de Dorilea y Sublaion.<ref name="LB"/> La victoria dexó a los turcos consolidar la so posición na rexón y volvese una potencia na zona:<ref name="BRAN">{{cita web|url=http://www.turkishhan.org/history.htm |títulu=History of the Anatolian Seljuks|autor=Katharine Branning}}</ref> unificaos nun solu Estáu, demostraren capacidá p'aguantar los embates bizantinos. Anque l'imperiu llograra recuperar territorios dende l'establecimientu de la dinastía comnena nel tronu bizantín, na so mayoría calteníos inclusive tres la derrota de Miriocéfalo, a partir d'esta tuvo qu'aceptar la esistencia d'un estáu rival na rexón qu'apoderaba dalgunes de les contornes de más antigua tradición bizantina. A la derrota bizantina en Miriocéfalo, sicasí, nun-y siguió una invasión turca del territoriu imperial. Nel 1177, los bizantinos refugaron una incursión turca na [[batalla de Hyelion]] y la [[batalla de Leimocheir]], y arrampuñaron delles tierres a los turcos. Sicasí, a la muerte de Manuel, asocedida nel 1180, les fronteres imperiales yeren más débiles que cuando xubió al tronu.{{harvnp|Ducellier|Kaplan|Martin|1989|p=189}} Nel este, los selyúcides salieron reforzaos del choque de Miriocéfalo, atayando los planes bizantinos de recuperar el dominiu completu d'Asia Menor. La batalla marcó'l fin del vasallaxe selyúcida a Constantinopla, que se caltuviera mientres la mayor parte del reináu de Manuel. ==Implosión del Imperiu Bizantín== === La cayida de Constantinopla (1180-1204) === [[Ficheru:Seljuk Sultanate of Rum 1190 Locator Map.svg|miniaturadeimagen|derecha|El Sultánato de Rum hacia 1190]] Ante la imaxe de la batalla de Manzikert nun ye tantu la derrota de [[Batalla de Miriocéfalo|Miriocéfalo]], que ye desastrosa pal Imperiu Bizantín, tan grave como lo que prosiguió. N'efeutu, la muerte de Manuel I llevó a un nuevu periodu d'inestabilidá pal Imperiu Bizantín. En 1182 el mozu [[Alejo II Comneno]] (1180-1182) foi derrocáu por [[Andrónico I Comneno]], quien tamién fuera depués derrocáu por [[Isaac II Ángelo]] (1185-1195) en 1185. [[Kilij Arslan II]] tomó provechu de la situación pa controlar les mariñes meridionales d'Anatolia{{#tag:ref|A partir d'esta fecha, Trabzon y los territorios circundantes tuvieron casi definitivamente cortaos del Imperiu bizantín, lo qu'esplica la so evolución llevando a la so independencia en [[1204]], anque'l movimientu empezara coles tentatives d'emancipación de [[Constantín Gabras]].}} y tomó posesión de [[Kütahya]] y de Sozopolis antes de faer la paz con Isaac II. [[File:Eugène Delacroix - Prise de Constantinople par les croisés (12 avril 1204) - 2026 restoration.jpg|miniaturadeimagen|left|''[[Entrée des Croisés à Constantinople|L'Entrée des Croisés à Constantinople]]'', oleu d'[[Eugène Delacroix]] ([[1840]]).]] Pero la situación degradóse tamién pal Sultanatu de Rum. Escontra'l fin del so reináu, Kilij Arslan II procedió estremar el so reinu ente los sos diez fíos. Amás, la [[tercer cruzada]] llevada por [[Federico I Barbarroja]] dempués de causar daños nel senu del Imperiu Bizantín, ingresó en territoriu selúcidas. La ciudá de Iconium foi tomada y Kilij Arslan viose obligáu a aceptar el pasu de Federico Barbarroja pol so territoriu, entá si esta esixencia foi puesta en cuestión pol so fíu dempués de la so muerte en 1192. Esti periodu de disturbios siguió al cayente xeneral de los selúcidas. L'imperiu iraquín de los grandes selúcidas sumió en 1194. Nel senu del sultanatu, la llegada al poder de [[Kaikosru I]] (1192-1197) nun camudó la situación y les disputes ente hermanos siguieron. Del llau Bizantín, la llegada al poder d'[[Isaac II Ángelo]] nun detuvo'l cayente del imperiu. [[Segundu Imperiu búlgaru|Bulgaria]] sublevóse y constituyóse un estáu independiente, ente que [[Teodoro Mangaphas]] llogró tomar un territoriu en [[Lidia]]. Finalmente vencíu por Basilio Vatatez, él abellugóse col sultán de [[Konya]] que-y dio tropes p'afarar les tierres bizantines antes de ser fechu prisioneru.<ref>{{cita llibru|apellíos1=Brehier|nome1=Louis|títulu=Vie et mort de bizance|editorial=Albino Michel|páxina=287}}</ref> El fin del [[sieglu XII]] vio'l poder camudar de mano nos dos campos: [[Alejo III Ángelo]] (1195-1203) tomó les riendes del poder nel Imperiu Bizantín en 1195 ente que [[Kaikosru I]] foi vencíu por [[Suleiman II (Rum)|Suleiman II]] (1197-1204) en 1197 y tuvo d'abellugase en [[Damascu]], y dempués en Constantinopla.<ref>{{cita llibru|apellíos=Branning|nome=Katerine|enllaceautor=|títulu=History of the Anatolian Seljuks|url=http://www.turkishhan.org/history.htm|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=inglés|capítulu=}}</ref> Entá coles dificultaes nos dos bandos, los turcos llograron tomar territorios a los bizantinos. Ye asina qu'en 1197 Kaikosru I, emir d'[[Ankara]], tomó posesión de delles ciudaes [[Dinastía atálaida|pérgamas]] nes que les poblaciones griegues fueron obligaes a fuxir y fueron reemplazaes por población turca.<ref>{{cita llibru|apellíos1=Choniatès|nome1=Nicétas|títulu=Histoire|páxines=848-850}}</ref> En [[1198]] asocedió la interceptación pol sultán de Rum de dos caballos unviaos por [[Saladín]] al Imperiu Bizantín, lo qu'echó lleña al fueu. Alejo III retrucó arrestando a tolos comerciantes qu'hubieren comerciado con [[Konya]]. En represalia'l valle Meandra foi afaráu impunemente pol sultán.<ref>{{cita publicación|apellíos1=Chonistès|nome1=Nicétas|títulu=Historie|páxines=872-876}}</ref> El principiu del cuartu sieglu ye marcáu pola [[cuarta Cruzada]] y la [[Sitiu de Constantinopla (1204)|toma de Constantinopla]] polos cruzaos, que nun pueden evitar nin [[Alejo III de Trabzon|Alejo III]] nin [[Alejo V de Trabzon]]. En 1203 Alejo III prefirió fuxir col asaltu de les tropes cruzaes a Constantinopla, lo que punxo a [[Alejo IV de Trabzon|Alejo IV]] (1203-1204) y a [[Isaac II Ángelo|Isaac II]] nel tronu. En 1204, dempués de la usurpación del tronu imperial por [[Alejo V de Trabzon|Alejo V]], Constantinopla foi tomada polos cruzaos. Esti eventu tuvo enormes consecuencies pal Imperiu Bizantín. Constantinopla aportó la capital del [[Imperiu llatín de Constantinopla]]. Tomar de la ciudá polos cruzaos llevó a la implosión del Imperiu Bizantín: esti estremar en tres territorios. Al oeste'l [[Despotado d'Epiru]] pasó a ser dirixíu por [[Miguel I Comneno Ducas]]. Na rexón del antiguu [[Reinu del Ponto]] conformóse'l [[Imperiu de Trabzon]], rexíu primero por [[Alejo I de Trabzon|Alejo I]] (1204-1222) y depués por [[David Comneno]] (1204-1214), dos nietos d'[[Andrónico I Comneno]]. Al oeste de la península anatoliana l'[[Imperiu de Nicea]] foi fundáu por [[Teodoro I Láscaris]] (1204-1222) col sofitu del sultán de Iconium, ye lo que queda del Imperiu Bizantín. === Llucha ente turcos y los estaos griegos de Nicea y de Trabzon === [[Ficheru:Byzantium1204-es.svg|300px|miniaturadeimagen|left|La situación del Imperiu Bizantín en 1204 (les fronteres son aproximativas)]] [[Ficheru:Andronikos II Palaiologos.jpg|200px|miniaturadeimagen|derecha|[[Miguel VIII Paleólogu]], el restaurador del Imperiu Bizantín, foi l'últimu emperador que reinó sobre un Imperiu Bizantín tanto asiáticu como européu.]] Tomar de Constantinopla tuvo consecuencies capitales na llucha ente los turcos y los bizantinos. Dende entós los bizantinos tuvieron estremaos en tres estados distintos, de los cualos dos topar puramente asitiaos na península anatoliana. En cuanto al Sultanatu de Rum, retornó en [[1205]] Kai Khrosro I (1205-1211) al poder, quien depunxo al nuevu [[Kılıç Arslan III]] (1204-1205). Les rellaciones ente griegos y turcos volviéronse entós más complexes, porque los selúcidas combatíen a dos adversarios que dacuando trepaben ente ellos mesmos. A partir de [[1210]] les rellaciones pacífiques qu'esistíen ente Nicea y Iconium degradáronse. En 1207 los selúcidas retomaron Laodicea de Frixa.<ref>{{cita web|url=http://www.denizli.gov.tr/denizli/genelbilgiler.htm|títulu=Archived copy|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120118170339/http://www.denizli.gov.tr/denizli/genelbilgiler.htm|fechaarchivu=2012-01-18}}</ref><ref>{{cita llibru|apellíos1=Gerland|nome1=Ernst|títulu=Geschichte des lateinischen Kaiserreiches von Konstantinopel|editorial=Wissenschaftliche Buchges|páxina=1966}}</ref> Kaikosru I aliar col emperador llatín en 1209,<ref>{{cita llibru|apellíos1=Ostrogorski|nome1=Georgije|títulu=Histoire de l'État byzantin|fecha=1996|editorial=Payot|isbn=2-228-90206-3|páxina=451}}</ref> y previo atacar l'Imperiu de Nicea, pretextando la so voluntá de restablecer a Alejo III nel tronu,<ref>{{cita llibru|apellíos1=Ostrogorski|nome1=Georgije|títulu=Histoire de l'État byzantin|editorial=Payot|isbn=2-228-90206-3|páxina=452}}</ref> sicasí él sufrió una derrota na [[batalla de Antioquía del Meandro]] en [[1211]] y morrió en manes de Teodoro mientres la batalla. Esta victoria dexó a Teodoro consolidar la so frontera oriental y foi la postrera gran confrontación ente bizantinos y selúcidas. N'efeutu, la socesión de Kaikosru amenó conflictos ente los sos hermanos. [[Kaikaus I]] (1211-1220) llogró tomar la delantrera y roblar la paz col Imperiu de Nicea.<ref>{{cita llibru|apellíos1=Georges Akropolitès|títulu=Chroniques|páxines=9-10}}</ref> Teodoro aprovechó los conflictos internos de los selúcidas pa conquistar territorios en [[Caria]], [[Capadocia]] y en [[Galacia]], sobre les mariña del Mar Negru.<ref>{{cita llibru|apellíos1=Bréhier|nome1=Louis|títulu=Vie et mort de Byzance|editorial=Albin Michel|páxina=308}}</ref> L'Imperiu de Trabzon nun sacó provechu de los problemes de los turcos; otra manera, Alejo I foi prindáu por Kaikaus I nuna partida de caza en [[1214]]. Anque foi finalmente lliberáu, l'Imperiu de Trabzon foi obligáu a dexar la ciudá de [[Sinope (Turquía)|Sinope]] y l'emperador foi puestu so tutelar del sultán. Esta alquisición, xunto con tomar d'[[Antalya]] en [[1207]], dexó a los selúcidas convertise nun importante encruz comercial na rexón.<ref>{{cita web|títulu=History of the Anatolian Seljuks|url=http://www.turkishhan.org/history.htm|idioma=En}}</ref> Amás los dos imperios griegos d'Anatolia atopábense definitivamente separaos. Los años que siguieron nun fueron alteriaos por nengún conflictu distintivu ente los selúcidas y l'Imperiu de Nicea. [[Xuan III Ducas Vatatzés]] (1222-1254) solidificó los llazos comerciales colos selúcidas ente que coles mesmes formó un sistema de feudos pa defender la frontera.<ref>{{cita llibru|apellíos1=Ostrogorski|nome1=Georgije|títulu=Histoire de l'état byzantin|editorial=Payot|isbn=2-228-90206-3|páxina=316-317}}</ref> Ye l'Imperiu de Trabzon el que sufrió les venetaes ofensives de los turcos. Asina [[Kaikibad I]] (1220-1237), el succesor de [[Kaikaus I]], tuvo de dirixir una ofensiva contra l'Imperiu de Trabzon que'l so emperador, [[Andrónico I de Trabzon]] (1222-1235), buscó desfacer de los venceyos de vasallaxe para col sultán. Intentó retomar la ciudá de Sónope y atacó [[Samsun]]. La flota selúcida retrucó atacando una parte de la mariña del imperiu, ente que [[Trabzon]] yera asediada. L'asediu foi finalmente llevantáu, pero dempués de sofitar ensin ésitu a los adversarios de los selúcidas, Andrónico nun tuvo más opción qu'anovar el tratáu de vasallaxe y pagar un tributu al sultán.<ref>{{cita llibru|apellíos=Lewis|nome=Bernard|enllaceautor=|títulu=The Central Islamic Lands from Pre-Islamic Times to the First World War|url=https://books.google.com.co/books?id=j15MBH-FIwkC&pg=PA246&vq=kay-Qubad&dq="kopek"+%2B+"seljuk"&hl=fr&output=html&sig=k0rbFQxlbEUThn--mqJyKLHQHIs&redir_esc=y|fechaaccesu=|añu=1977|editorial=|isbn=0521291356|editor=|ubicación=|páxina=246-248|idioma=EN|capítulu=}}</ref> Sicasí'l Sultanatu Selúcida vio les sos fronteres orientales amenaciaes pola meyora de los [[Mongol (etnia)|mongoles]] empobinaos por [[Gengis Kan]] (1206-1227) y dempués por [[Ogodei]] (1229-1241), con quien él robló un tratáu de paz. Entá con esi procuru, [[Kaikosru II]] (1237-1246), el succesor de [[Kaikubad I]], encaró a un exércitu mongol en [[1243]]. El so exércitu tuvo un contingente proveniente de Trabzon. L'emperador [[Manuel I de Trabzon|Manuel I]] (1238-1263) honró asina'l so títulu de vasallu. Entá cola so superioridá, Kaikosru foi ganáu na [[batalla de Köse Dağ]] el [[26 de xunu]] de 1243. Esta batalla marcó'l principiu del fin del Imperiu Selúcida cuando inda taba nel so apoxéu a la muerte de [[Kaikubad I]] en [[1237]]. Un eventu tal camudó la situación. Los mongoles yeren daquella la mayor potencia d'Asia Menor y [[Xuan III Ducas Vatatzés]], el nuevu emperador de Nicea, robló una alianza col Sultanatu de Rum.<ref>{{cita llibru|apellíos1=Brèhier|nome1=Louis|títulu=Vie et mort de Byzance|editorial=Albin Michel}}</ref> Ente que l'emperador de Trabzon convertir en vasallu de los mongoles, al igual que'l so antiguu soberanu [[Kaikosru I]].<ref>{{cita llibru|apellíos1=Grousset|nome1=Grousset|títulu=L'Empire des steppes|páxines=334-335}}</ref> Hasta xunetu de [[1261]] y tomar de Constantinopla por [[Miguel VIII Paleólogu]], el Sultanatu de Rum nun yera más una amenaza. La muerte de Kaikosru en [[1246]] foi l'orixe d'una nueva crisis de socesión que remató nuna suerte de [[triunviratu]] gobernando'l sultanatu. Tal división beneficiaba a los mongoles qu'adulces fueron interfiriendo nos asuntos internos turcos. Del llau bizantín, les fronteres orientales nun interesaben a los emperadores de Nicea, que concentráronse en tomar de tierres europees, coles mires de reconquistar Constantinopla. Les rellaciones ente los dos estaos fueron, poro, relativamente pacífiques ya inclusive cuando Miguel Paleólogu (el futuru emperador Miguel VIII) foi acusáu de combalechadura por [[Teodoro II Láscaris]] (1254-1258), atopó abellugu en Iconium. Él convirtióse nuna suerte de mercenariu y el sultán de Iconium dio-y el control de tropes pa combatir a los mongoles.<ref>{{cita web|títulu=Monarchies.org|url=http://www.monarchies.org/souverains/byzance/michel_VIII.htm|idioma=Francés|urlarchivu=https://archive.wikiwix.com/cache/20110224034336/http://www.monarchies.org/souverains/byzance/michel_VIII.htm|fechaarchivu=2011-02-24}}</ref> A pesar d'esta ayuda, el sultanatu vengar por una espedición turca y el sultán de Iconium solicitó a Teodoro que-y venciera tropes d'alcuerdu al tratáu robláu ente Xuan II y Kay Khusraw. En cuenta de esto, el sultán ufiertó al emperador les ciudaes de Laodicea y de [[Colosas]].<ref>Georges Akropolitès, ''Chroniques'', p. 65</ref> Sicasí, Teodoro II nun unvió más qu'un pequeñu contingente de tropes,<ref>Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 317</ref> la so llucha contra'l [[Despotado d'Epiru]] nun-y dexaba unviar munchos soldaos escontra campañes de riesgu alto. Esta situación d'aselu perduró hasta la reconquista de Constantinopla por [[Miguel VIII Paleólogu]] (1261-1282) en 1261. Pa esta fecha, l'Imperiu Bizantín paecía nuna situación paradojal de fuercia contrario a la de los turcos. La so lliberación y la so división nun-y torgaron sobrevivir ente que'l Sultanatu de Rum tuvo'l so apoxéu sol reináu de Kay Qubadh I. Les invasiones mongoles producieron práuticamente una destrucción de la hexemonía seléucida nel senu de la comunidá turca que se desmembraba bien rápido, lo que dexó al Imperiu Bizantín caltener los sos territorios asiáticos a pesar de les nuemerosas guerres que sostenía nel frente européu. == Incursiones turques en tiempos de Miguel VIII (1261-1282) == Tres la cayida de Constantinopla en [[1204]] a manes de los católicos occidentales la [[Cuarta Cruzada]], l'Imperiu Romanu d'Oriente quedó estremáu y nel caos, aprovechando la situación el [[sultanatu de Rum]] empezó a ocupar los territorios bizantinos d'[[Asia Menor]]<ref name="compact-70">''Compact History'', pp. 70-71</ref>(anguaño [[Turquía]]). L'[[Imperiu de Nicea]], el más poderosu de los estaos griegos socesores del Imperiu bizantino y aniciao na actual Turquía, pudo detener la invasión turca y finalmente, en [[1261]], reconquistar Constantinopla, restableciendo asina l'Imperiu bizantín. Sicasí la posición del Imperiu bizantín nel continente européu permanecía incierta por cuenta de la presencia de los otros estaos griegos socesores del Imperiu bizantín y qu'agora s'aguantaben a reintegrarse al restauráu Imperiu bizantín, destacando percima de toos el [[despotado d'Epiru]]. L'Imperiu bizantín non yá tuvo que faer frente a la hostilidá del despotado d'Epiru, sinón tamién a los emerxentes del [[Reinu de Serbia (medieval)|Reinu de Serbia]] y el [[Segundu Imperiu búlgaru]]. Esto provocó que l'Imperiu bizantín centrara la so atención n'[[Europa]] y treslladara gran númberu de tropes dende l'Asia Menor. Pela so parte, el sultanatu de Rum, el principal rival del Imperiu bizantín n'Asia Menor, debilitóse progresivamente, pero esti fechu, nun significó nenguna noticia positiva polos bizantinos. [[Miguel VIII Paleologo]] buscó reintegrar el despotado d'Epiru nel imperiu y evitar una nueva cruzada contra él, dexando a un llau Asia Menor a pesar de la desintegración del [[sultanatu de Rum]]. Al contrariu, fixo la paz col mongol [[Hulagu Kan]] pa prevenir eventuales ataques del sultanatu de Rum,<ref>Ostrogorsy, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payort, p. 483.</ref> según col musulmán [[Baybars]] (1260-1277). Los selúcidas, dirixíos dende [[1265]] por [[Mu'in ad-Din Suleyman]] (tamién llamáu ''Pervane'' o ''Parwâna'') (1265-1277), el rexente de [[Kay Khusraw III]] (1265-1284), naguaben espulsar a los mongoles d'Anatolia y aliáronse secretamente con Baybars.<ref>René Grousset, ''L'empire des steppes'', p. 466.</ref> Los mongoles fueron ganaos por Baybars na batalla d'[[Elbistan]] y exercieron una pesada represión sobre los seljúcidas, culpables de fuxir na batalla. A la muerte de Pervane, en [[1277]], el Sultanatu de Rum apenes tenía poder. Kay Khusraw foi sometíu a los mongoles y les tribus turkmenas desapegar de l'autoridá seljúcida, infiltrándose pola so cuenta n'Anatolia. Ye la dómina de los [[Beylicatos d'Anatolia|beylicatos]], inaugurada pola batalla de Köse Dağ. Ente esos principaos, el de los [[karamánidas]] apoderar de Konya el 12 de mayu de 1277.<ref>Cahen, ''Les Turcomans de Roum au moment de l'invasion mongole'', pp. 131-139.</ref> Otros beilicatos importantes fueron el de los [[germiyanidas]], el de [[Beylicato de Saruhan|Saruhan]], el d'[[Beylicato de Aydın|Aydin]] que s'independizaron a fines del sieglu XIII. La tribu [[Kayi]], de la que van nacer los [[Otomanos]], establecer na frontera ente los territorios turcu y bizantín. [[Söğüt]], tomada a los bizantinos en 1265, convertir na primer capital del emiratu otomanu.<ref>Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 333.</ref> El mayor error de Miguel VIII foi desdexar la defensa de la frontera, fuertemente amenazada pol surdimientu d'estos pequeños principaos. D'esta miente, Miguel VIII suprimió los privilexos en cuenta de los cualos los colonos aseguraben la defensa de la frontera contra les incursiones de los turcos.<ref>Nicéphore Grégoras, I, p. 136.</ref> Miguel VIII deseyaba menguar los gastos pa concentrar los sos esfuercios na reconstrucción de Constantinopla, dempués de la ocupación llatina, y nes sos lluches n'Europa.<ref>Paul Lemerle, ''Histoire de Byzance'', p. 114.</ref> Los emiratos turcos aprovechar pa multiplicar les incursiones nel valle del [[Meandro]] y en [[Caria]].{{#tag:ref|Esto ye lo que [[Jorge Paquimeres]] afirmó al respeutu: « Debilitóse la rexón oriental ente que los perses » (los turcos) tornáronse más y más entamadores ya invadieron les zones desprovistes de toa defensa. »|group=nota}} Ante'l peligru Miguel unvió al so hermanu [[Juan Paleólogu]] qu'entamó la defensa y repelió los raids turcos, que se volver# a entamar cola so partida y llegaron a tomar Tralles. Como reaición, [[Andrónico II Paleólogu|Andrónico]], fíu de Miguel, foi unviáu contra los turcos en [[1281]]. Recuperó [[Tralles]], pero los turcos volvieron tomala ya instalaron ellí un emiratu qu'amenaciaba les posesiones asiátiques del imperiu.<ref>''Cambridge Medieval History'', p. 656.</ref> En realidá, les posesiones bizantines fueron progresivamente travesaes por hordas turques; y si les villes consiguieron aguantar n'ocasiones, nun asocedió lo mesmo colos campamentos ataados per bandes turques.<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payot 1996, p. 514</ref> A pesar d'esto, Miguel VIII consiguió refugar a los turcos de [[Bitinia]] con una campaña en [[1281]] y fortificó les veres del ríu [[Sakarya]].<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 109.</ref> === Aceleración del cayente bizantín (1281-1304) === [[Ficheru:Osman.jpg|thumb|right|Osman I acompañáu de guerreros ghazis.]] A partir de 1290 Andrónico II empezó a construyir fuertes ya intentó reconstituyir el sistema de los ''akritoi'' o colonos suprimíu por Miguel VIII a lo llargo de la frontera colos turcos, pero ensin ésitu.<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 147.</ref> De siguío, ordenó al xeneral Alexis Philanthropénos refugar a los turcos por aciu una campaña nel valle del [[Meandro]] y en [[Caria]]; el xeneral, victoriosu, intentó remontase, pero foi vencíu,<ref>Georges Pachymères, ''Histoire'', II, p. 220.</ref> a pesar del sofitu de les poblaciones lliberaes; lo que llevó al abandonu de la campaña n'avientu de 1296. Juan Tarchaniotes, nuevu xeneral de la rexón, consiguió éxito pero foi obligáu a arrenunciar por diferencies financieres con otres autoridaes.<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 148.</ref> Pela so parte, los emiratos de Sarukan, Kermian y Karaman ocuparon les provincies marítimes y estendiéronse por cuenta de los bizantinos.<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', p. 353.</ref> En [[1302]], na [[batalla de Bafea]], l'exércitu bizantín empobináu por [[Miguel IX Paleólogu]] foi vencíu poles tropes otomanes d'[[Osman I]] (1281-1326),<ref>Según Bartusis nel so llibru ''The Last Byzantine Army'', l'exércitu bizantín cuntaba con 2000 homes, la metá [[alanos]], opuestos a cerca de 5000 otomanos.</ref> que prindaron fuertes asitiaos ente [[Nicea]] y [[Nicomedia]]. Dos años dempués, Progonos Sgouros foi vencíu na région de Kaitokia.<ref>Robert Mantran, ''Histoire de l'Empire ottoman'', éditions Fayard, p. 20.</ref> Les villes de [[Bitinia]] intentaron aguantar a los asaltos turcos. La defensa de [[Filadelfia (Turquía)|Filadelfia]] foi asumida pol obispu, Magnesia foi dirixida de manera cuasi independiente por Attaliotes, y Miguel IX consiguió caltenese en [[Pérgamu]] unos meses antes de replegase escontra Constantinopla.<ref>Georges Pachymères, ''Histoire'', pp. 390-392.</ref> Andrónico pidió ayuda a [[Ghazan]], el kan mongol de Persia, pero ésti morrió en 1304. El so socesor en [[1305]] prometió unviar 40000 homes contra los turcos. Pero los otomanos tomaron una fortaleza bizantina, lo que contribuyó a suprimir les comunicaciones ente Nicea y Nicomedia.<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 163.</ref> Per otru llau, Andrónico II recibió'l sofitu d'una compañía de catalanes que se punxeron al serviciu del imperiu contra los turcos. === Episodiu catalán === {{AP|Campaña Catalana n'Asia Menor}}{{VT|Gran Compañía Catalana}} [[Ficheru:I Osman.jpg|thumb|left|Osman I, fundador del emiratu otomanu, conquistó tierres asiátiques del imperiu bizantín.]] Esta compañía, dirixida por [[Roger de Flor]], ye reclutada por [[Federico II de Sicilia]] pa combatir a [[Carlos II d'Anjou]] y queda llibre cola paz ente dambos. Roger de Flor ufierta entós los sos servicios a Andrónico a cambéu del títulu de megaduque, la mano d'una princesa bizantina, y un sueldu pa los sos soldaos dos vegaes cimera al d'otros mercenarios.<ref>Schlumberger, ''Expéditions des Almugavares ou Catalans en Orient'', pp. 36-41.</ref> Unviaos a Anatolia contra los turcos, en xineru de [[1304]], los seis mil catalanes obliguen a los turcos a llevantar el sitiu de Cízico.<ref>''Cronica catalana'', Ramon Muntaner, p. 203.</ref> N'abril, entartallen a los turcos que asedian [[Filadelfia (Turquía)|Filadelfia]]. Venciendo a les tropes turques que s'oponen a la so meyora, llueu Roger de Flor y los sos homes algamen los [[montes Tauro]], onde vencen a un exércitu turcu nes Puertes de Fierro.<ref>Ramon Muntaner, ''Cronica catalana'', p. 207.</ref> Pero eses conquistes son amenorgaes a nada pola antipatía creciente ente los catalanes y los habitantes d'Anatolia. Asina, en Magnesia, los habitantes escalen el botín acumuláu por Roger de Flor y cuando ésti torna pon sitiu a la ciudá.<ref name="Ostrogorskyp515">Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payot 1996, p. 515.</ref> Finalmente, nun puede siguir la so campaña contra los turcos pos Andrónico reclámalu n'Europa, onde ta en guerra contra los búlgaros.<ref>Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 342.</ref> Sicasí les rellaciones degrádense, y ante el riesgu d'un motín nes sos propies files Andrónico nun unvia a los catalanes a batese xunto a los bizantinos contra los búlgaros. Los turcos asedian [[Filadelfia (Turquía)|Filadelfia]] y Andrónico alcuerda con Roger de Flor por que los combata coles sos 3000 homes<ref>Ramon Muntaner, ''Cronica catalana'', p. 211</ref> antes de ser asesináu por orde de Miguel IX (7 d'abril de 1307).<ref>Roger de Flor va voluntariamente a saludar a Miguel IX del que conoz la so enemistá y cuando cena con él ye asesináu.</ref> La reaición catalana nun se fai esperar. Escalen inpunemente una gran parte de les tierres europees cerca de dos años, abasnando con ellos a soldaos de diverses nacionalidaes, incluyíos turcos.<ref>Schlumberger, ''Expéditions des Almugavares ou Catalans en Orient'', pp. 248-251</ref> Finalmente, tres estremase, los catalanes fundan el [[ducáu de Neopatria]]. Los turcos aprovechar d'esos sucesos y, sacante Bitinia, tomen casi toles villes Anatolies del imperiu bizantín. Asina, la ciudá d'[[Éfesu]] ye tomada por Sasa Bey, del [[beylicato de Menteşy]], el 24 d'ochobre de 1304, en tomando'l control del valle del [[Caistro]], y [[Manisa|Magnesia]] cai en manes de los Saruhanidas en [[1313]]; y otru tantu pa numberoses ciudaes bizantines. ==== L'imperiu ente guerres civiles y asaltos turcos ==== [[Ficheru:Beylicats d'Anatolie vers 1330-es.svg|thumb|upright=1.5|Los [[Beylicatos d'Anatolia|beylicatos turcos]] d'Anatolia hacia 1330.]] En cuanto los bizantinos perdieron les sos últimes fortificaciones n'Asia, los turcos empezaron les sos incursiones europees. Asina empezaron de manera paralela a los pillajes lideraos pola [[Gran compañía catalana]] en [[Tracia]]. Pero la partida d'ella escontra [[Atenes]] nun implicó la torna de la paz pa la [[península de Galípoli]] y la so contorna. Numberosos turcos aprovecharon la oportunidá del descansu de los catalanes y conquistaron Tracia. Miguel IX foi per primer vegada vencíu polos turcos empobinaos por Halil en 1311. Recién en 1314 un nuevu exércitu bizantín, sosteníu polos serbios, consiguió abarganar y ganar a los 1800 turcos presentes na península de Gallipoli.<ref>Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', Albin Michel, p. 346.</ref> Coles mesmes, los otormanos tomaron el control de la islla d'[[Imrali]], asitiada nel [[mar de Marmara]], pola aición del almirante Emir Ali. Esta foi la primera de les islles d'esti mar en ser ocupada polos turcos, qu'instalaron ellí una base naval que-yos dexara interceptar les comunicaciones ente [[Bursa]] y el restu del Imperiu Bizantín. [[Ficheru:Carte du Moyen-Orient en 1328-es.svg|thumb|left|L'imperiu bizantín a la fin del reináu de Andrónico II.|upright=1.6]] Amás, en 1321 empieza una guerra civil, desastrosa pa los bizantinos, ente [[Andrónico II]] y el so nietu [[Andrónico III]] que dura hasta 1328. La mayor plaza fuerte bizantina n'Anatolia, [[Bursa]] cai, amenorgada pola fame, el 6 d'abril de 1326.<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payot 1996, p. 523</ref> Los otomanos, unu de los emiratos, faen d'ella la so capital a partir del reináu d'[[Orkhan]] (1326-1360), el socesor de Osman I. Sicasí, Andrónico II consigue salvar de nuevu Filadelfia per mediu del xeneral Philanthropenos, que, a pesar de la so ceguera y la so edá avanzada, consigue refugar a los turcos.<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 182</ref> El nuevu emperador Andrónico III (1328-1341), ante la imposibilidá de faer frente a serbios, búlgaros y turcos, firma en 1329 un tratáu col emir [[Saruhan de Magnesia]],<ref>Jean Cantacuzène, ''Histoire en 4 livres'', II, p. 5</ref> el más poderosu de los emires turcos que mora en [[Kütahya]], y con Umur Bey, emir d'[[Esmirna]]. Pero eso nun torgar a los otomanos prosiguir les sos incursiones. En 1328, ponen sitiu a [[Nicea]]. Andrónico intenta llevantalo unviando un exércitu de dos mil homes qu'él dirixe con [[Xuan VI Cantacuzeno|Juan Cantacuzeno]];<ref>Bartusis, ''The Last Byzantine Army'', p. 91}}</ref> pero ye batíu'l 10 de xunu de 1329 na [[batalla de Pelekanon]].<ref>Grant, R G. Battle a Visual Journey Through 5000 Years of Combat. Londres, Dorling Kindersley, 2005 122</ref>{{,}}.<ref>Cantacuzène, ''Histoire en 4 livres'', II, p. 32-36</ref> Tres esta derrota, el gobernador de Nicea entiende que nun va recibir socorros y rinde la villa a los turcos el 2 de marzu de 1331.<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payot 1996, p. 528</ref> De siguío la ciudá de [[Nicomedia]] ye tomada al asaltu. En [[1333]], Andrónico III trata direutamente con Orkhan a quien apurre dolce mil [[hiperpiron]]es d'oru en cuenta de salvaguardar les últimes tierres bizantines d'Asia.<ref>Cantacuzène, ''Histoire en 4 livres'', I, p. 446-448</ref> Sicasí, la ciudá de Nicomedia cai en 1337<ref>Cantacuzène, ''Histoire en 4 livres'', II, p. 24}}</ref> y namái villes como [[Filadelfia (Turquía)|Filadelfia]] o [[Heraclea del Ponto]] son entá bizantines n'Asia. === Andrónico III y los emiratos turcos d'Anatolia === {{VT|Beylicatos d'Anatolia}} Los otomanos, obligaos a faer frente a la resistencia bizantina, caltienen una gran combatividad, atrayendo tropes dacuando indisciplinaes (los ''[[Razia|ghazis]]'') que, instalaos nes fronteres del imperiu bizantín, pueden escalalo.<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 170</ref> Osman (sultán, fíu del sultán de los ''ghazis'', ''ghazi'', fíu de ''ghazis''), consigui disciplinarlos por que'l so emiratu nun pierda.<ref>Steven Runciman, ''La Chute de Constantinople'', éditions Testu, p. 70.</ref> Los otros emiratos turcos son tamién peligrosos adversarios del imperiu, especialmente los que disponen d'una fuercia marítimo importante; como les mandaes por Saruhan [[Beylicato de Saruhan|emir de Magnesia]] (qu'en 1333 escala les mariñes de Tracia), [[Umur Bey]], [[Beylicato de Aydın|emir de Aidin]] en Esmirna y Khidr beg, emir d'Éfesu.<ref name="BREH_353">Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 353.</ref> De les islles del mar Exéu unes tán baxu dominiu llatín, otres son bizantines y otres pertenecen a la [[orde de los Hospitalarios]], lo qu'enzanca'l so defensa. Los Hospitalarios llogren defender les sos posesiones de los turcos, pero nun consiguen detenelos. Andrónico dexa a [[Benedetto II Zaccaria|Benedetto]] y [[Martino Zaccaria]] convertise en señores de la islla de [[Quíos]]. Aguiyáu poles sos victories contra los corsarios turcos, Martino alloñar de tutelar bizantina y actúa como soberanu; polo que Andrónico unvia un centenar de navíos que tomen la islla en 1329. A partir de 1332, Andrónico forma parte de la lliga naval de potencies cristianes compuesta de bizantinos, venecianos, hospitalarios y francos de [[Xipre]]. El so oxetivu ye [[Esmirna]] d'onde parten les espediciones de Umur bey, pero nun ataquen la ciudá y conténtense con delles victories sobre l'emir de Karasi primero que la muerte del papa [[Xuan XXII]], iniciador del movimientu, ponga fin a les actividaes de la lliga.<ref>Donald MacGillivray Nicol (trad. Hugues Defrance), « Le Suicide de Byzance, Le règne d'Andronic III», p. 197-198</ref> Los Turcos empiecen a asaltar Europa; Andrónico, que tien que dirixir una espedición pa espulsar a los turcos de [[Rodosto]],<ref>Cantacuzène, ''Histoire en 4 livres'', II, p. 22</ref> tien de refugalos una vegada más en [[Tesalónica]] dempués cerca de Constantinopla. Paradóxicamente, ye cola ayuda de [[Saruhan de Magnesia]] y de Umur bey que Andrónico puede retomar el control de la islla de [[Lesbos]] y de la villa de [[Focea]] a los italianos en 1335.<ref name="BREH_353"/> Saruhan únvia-y homes y avitualla al exércitu imperial nel sitiu de Focea. Umur bey robla un tratáu d'alianza defensiva con Andrónico contra los otomanos y los italianos<ref>Donald MacGillivray Nicol, ''Le Règne d'Adronic III'', p. 199</ref> y ve el so estáu reconocíu por Andrónico, que-y apurre amás una suma de cien mil [[hiperpiron]]es.<ref>Enveri, ''Destãn d'Umur Pasha'', pp. 83-85</ref> === Primeros pasos de los otomanos n'Europa (1341-1355) === A la muerte de Andrónico III en [[1341]] españa una Guerra ente [[Xuan VI Cantacuzeno|Juan Cantacuzeno]], nomáu rexente de [[Xuan V Paleólogu]] (1341-1376) y [[Xuana de Saboya|Ana de Saboya]], la muyer de Andrónico III, cuando ésta, so la influencia del patrairca Juan Calecas, depunxo a [[Xuan VI Cantacuzeno|Juan Cantacuzeno]] de toles sos funciones.<ref>Charles Diehl, ''Figures byzantines'', II, 1906, p. 254-256</ref> Como respuesta, ésti proclámase emperador el 26 d'ochobre de 1341 ensin por ello poner n'entredichu el llugar sobre'l tronu de Xuan V.<ref>Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 356.</ref> Pa llograr los sos fines, Juan Cantacuzeno apela a Umur bey pero esti exércitu fracasa en tomar Salónica<ref>Cantacuzène, ''Histoire en 4 livres'', III, p. 64.</ref> y tien de tornar a [[Didimótico]] en payares de 1343,.<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payot 1996, p. 539.</ref><ref>Cantacuzène, ''Histoire en 4 livres'', III, p. 66.</ref> Juan Cantacuceno atópase acorrexáu poles tropes serbies y búlgares que sofiten a Ana de Saboya. Pero los sodados de Umur bey, que siguen presentes en Tracia, refúguenlos. Umur bey tien de faer frente a la cruzada del Archipiélagu socatrada pol papa [[Clemente VI]] y compuesta por [[Venecia]], [[Rodes]] y [[Xipre]] que consigue tomar Esmirna en 1343 o 1344 y, cuando trata de retomala, Umur bey muerre en 1348. Juan Cantacuzeno demanda l'ayuda de Orkhan<ref>Donald MacGillivray Nicol, ''« La seconde guerre civile.»'', p. 226.</ref> a fines de 1344 y da-y la so fía Teodora en matrimoniu.<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payot 1996, p. 541.</ref> A cambéu, Orkhan apúrre-y seis mil homes que niega a Ana de Saboya.<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 227.</ref> Ésta llogra de Saroukhan la unviada de seis mil homes pa combatir a Juan Cantacuzeno, pero que prefieren escalar la contorna de Constantinopla y atacar a Bulgaria más rica.<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 229</ref> Finalmente, en 1347, Juan Cantacuzeno enfusa en Constantinopla. Na mesma dómina, los otomanos tomen el control del beylicato de los Karesioğulları nel noroeste d'Anatolia. N'Europa, les tropes turques que sostienen a Juan Cantacuzeno— coronáu como [[Xuan VI Cantacuzeno|Xuan VI (1347-1354)]] — amenacien la integridá del imperiu bizantín. Xuan VI y [[Xuan V Paleólogu]], los dos emperadores son obligaos a combatilos en 1348 cuando se vuelven escontra Constantinopla.<ref>Nicéphore Grégoras, ''L'histoire romaine'' VI, p. 7.</ref> [[Ficheru:Territorial changes of the Ottoman Empire 1359.jpg|thumb|left|upright=1.2|L'imperiu otomanu en 1359]][[Ficheru:Gallipoli peninsula from space.png|thumb|Vista de satélite de la península de Gallipoli el primer territoriu européu conquistáu de forma duradera polos turcos en 1354.]]Cuando Xuan V, que tien el territoriu de los [[Montes Ródope|Ródope]]s, y [[Mateo Cantacuzeno]] que debió vencelos en llugar del territoriu alredor d'Adrianópolis entren en guerra, ye Xuan VI quien intervién cola ayuda de los otomanos empobinaos por [[Solimán bajá (fíu de Orján)|Solimán]], fíu de Orkhan pa restablecer a Mateo nos sos derechos. Pero los territorios de Mateo son sicasí escalaos polos otomanos<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payot 1996, p. 551.</ref> que consiguen refugar a un serbo-búlgaru llegáu pa sofitar a Xuan V.<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 265.</ref> En 1350, cuando la rebelión zelote amenaza con dixebrar Salónica del imperiu bizantín, Xuan VI llogra l'ayuda de 22 barcos pirates turcos, que-y dexen caltener Salónica nel.<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 252</ref> En 1350, Xuan VI utilice navíos turcos que remonten el ríu pa retomar [[Beroia]], cayida en manes de los serbios dalgunos años antes.<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 253</ref> Cuando los serbios aliaos de Xuan V ataquen l'imperiu bizantín, diez mil otomanos quien lleguen en sofitu de Xuan VI y refuguen a los serbios en 1352. De nuevu, los territorios bizantinos son escalaos<ref>Cantacuzène, IV, 4</ref> y los turcos aprovechen pa instalase en Tracia y ocupar la fortaleza de Tzimpé cerca de la [[península de Galípoli]].<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payot 1996, p. 552.</ref> El 2 de marzu de 1354 un temblón de tierra afara la ciudá de Galípoli y los turcos aprovechen la situación p'apoderase d'ella y faer d'ella una cabeza de ponte pa les sos conquistes europees.<ref>Charanis, An Important Short Chronicle of the Fourteenth Century, ''Byzantion'', 13, 1938, p. 347.</ref> Les xestiones de Xuan VI a Orkhan por qu'abandone la ciudá son inútiles.<ref>J.J. Norwich, ''Byzantium: the Torne and Fall'', Penguin, Londres, 1996, p. 320.</ref> Dende entós l'alianza bizantín-otomana ruémpese; la población considera que la so alianza colos turcos ye la fonte de los problemes del imperiu<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'état byzantin'', p. 374.</ref> y tarrez que Constantinopla tea amenazada. A fines de 1355 Xuan V ponse al frente del imperiu y Xuan VI retirar a un monesteriu.<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payot, p. 553.</ref> === Les incursiones turques n'Europa (1355-1389) === ==== Conquista de la Tracia bizantina (1355-1370) ==== [[Ficheru:Empire de Dušan es.svg|thumb|left|La península balcánica en víspores de la invasión otomana.]] Al advenimiento de Xuan V, l'imperiu bizantín ta arruináu y estremáu: [[Mateo Cantacuzeno]], coemperador col so padre a partir de [[1352]], tien [[Edirne|Andrinópolis]] dende la llegada al poder de Xuan V hasta [[1357]]. En [[Morea]], otru fíu de Xuan VI, Manuel, ye déspota de [[Mistra]]; casi independiente de Constantinopla, llucha contra los pirates turcos.<ref>Zakythinos, ''-y Despotat grec de Morée'', éditions les Belles lettres, 1953, p. 98-105</ref> L'emiratu otomanu nel noroeste d'Anatolia nun ye'l más poderosu de los estaos turcos, pero tomar de Gallipoli ufiérta-y un trampolín pa conquistes europees. En 1352 Orkhan faise dueñu de [[Calcedonia]] na vera asiática del [[Bósforu]] frente a Constantinopla, lo que da a los venecianos la idea de tomar Constantinopla pa torgar la so cayida en manes de los turcos.<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', p. 379</ref> Orkhan acusa a Xuan V de ser culpable de la captura del so fíu polos pirates foceanos, obligándo-y a pagar un rescate y a reconocer tutelar otomana sobre les villes de Tracia de les que s'apoderó Orkhan.<ref name="CAMH_667">''Cambridge Medieval History'', IV, p. 667</ref> [[Ficheru:Muradhudavendigar.jpg|frame|right|Tresfiriendo la so capital a Adrianópolis Murad I afirmar n'Europa.]] De Gallipoli, los otomanos empobinaos por Solimán, fíu de Orkhan, dempués de sofitar si ésitu a Mateo contra Xuan V,<ref>''Oxford History'', p. 268.</ref> presentar en 1359 ante Constantinopla pero nun intenten tomala.<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payot 1996, p. 558</ref> En 1361, tomen [[Didimótico]].<ref>Robert Mantran, ''Histoire de l'Empire ottoman'', p. 38</ref> Estes conquistes, según una batalla ganada polos otomanos cerca de Lulle Burgas, abren a los otomanos el camín d'Adrianópolis, de la que s'apoderen en 1361,<ref name="CAMH_667"/> pero que nun lo ye definitivamente hasta 1369<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 298.</ref> pos ye tomada y perdida delles vegaes. [[Murad I]] (1360-1389), el socesor de Orkhan sigue esa política d'espansión europea obligando a Xuan V a reconocer la so soberanía sobre Tracia. Los otomanos, col concursu de distintes bandes turques, tomen [[Plovdiv|Filipópolis]] en 1363.<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 286</ref> Pa reforzar la so presencia los otomanos instalen nos territorios conquistaos colonos turcos xunto a les poblaciones indíxenes tresformaes n'esclaves.<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payot, p. 559.</ref> Frente al peligru, Xuan V intenta de los príncipes occidentales una cruzada contra los turcos pa lo cual apela al papa [[Inocencio VI]].<ref name="LB370">Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 370</ref> Resurde pos el proyeutu d'unión, frente al refuga del so cleru d'aceptar l'autoridá papal. La espedición del legáu nun consigue más que la toma transitoria de [[Lampsaco]]. En1366 [[Amadeo VI de Saboya]], primu de Xuan V, intervién cuando los búlgaros prinden a Xuan V en viaxe pa demandar l'ayuda de los estaos cristianos. Amadeo VI consigue bloquiar la meyora de los turcos tomando al asaltu Galípoli, lo que dexa abrir l'accesu marítimu a Constantinopla. N'obligando a los búlgaros a lliberar a Xuan V, Amadeo espulsa a los turcos de delles fortaleces del [[Helesponto]] antes de volver a [[Saboya]].<ref>Halecki, ''Un empereur de Byzance à Rome, 1355-1375'', Varsovie (1930), p. 147-149</ref> Esta espedición victoriosa ye insuficiente por que los bizantinos recuperen Tracia anque los otomanos d'Europa tean aisllaos d'Asia.<ref>Robert Mantran, ''Histoire de l'Empire ottoman'', p. 39.</ref> Amás, [[Lluis I d'Hungría]] refuga intervenir contra les posesiones europees de los otomanos. ==== L'imperiu bizantín a la busca de sofitu esterior (1370-1389) ==== En 1369, Juan viaxa a occidente y atópase con [[Urbanu V]] arrenunciando a tolos dogmes contrarios al ritu católicu.<ref>Robert Mantran, ''Histoire de l'Empire ottoman'', p. 41.</ref> Pero nun lu fai'l cleru y nun se produz nenguna cruzada. Namái Venecia ta interesada pa torgar que Constantinopla seya turca. Xuan V dexa la islla de [[Tenedos]] pero'l refugu del so fíu Andrónico qu'asegura la rexencia bloquia l'alcuerdu. Finalmente, Xuan V llogra un préstamu de 30000 ducaos.<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, pp. 296-297.</ref> Esta intervención veneciana ye tantu más urxente cuanto que Murad vuelvi a entamar les sos ofensives europees. Llueu, [[Iván Alejandro]] de [[Segundu Imperiu búlgaru|Bulgaria]] convertir en vasallu de los otomanos qu'algamen les veres del [[Danubiu]]; los Serbios son entartallaos na [[batalla de Maritza]], y los bizantinos aprovechar pa retomar [[Serres (Grecia)|Serres]]<ref>Halecki, ''Un empereur de Byzance à Rome'', p. 247.</ref> que los otomanos intenten tomar en 1372 ensin ésitu, como intenten apoderase de [[Tesalónica]].<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 299.</ref> Asina, dende 1372, Bulgaria y Serbia convertir en vasallos del imperiu otomanu.<ref>Jiretchek, ''Geschichte des Serben'', éditions Gotha, 1911, I, p. 437.</ref> Cola esperanza d'ayuda perdida, Xuan V ye obligáu a roblar un tratáu humillante con Murad I en 1374; Juan convertir en vasallu del sultán,<ref>''Oxford History'', p. 264.</ref> y pocu dempués deshereda al so fíu [[Andrónico IV Paleólogu|Andrónico]] de la socesión en beneficiu del so otru fíu Manuel. Ye l'empiezu d'un nuevu enfrentamientu fratricida en beneficiu de Murad. Andrónico intenta remontase y llogra el sofitu de Saudj, fíu del sultán. Pero Saudj ye cegáu pol so padre.<ref>Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 375.</ref> Obligáu a faer lo mesmo con Andrónico, Xuan V déxalu tuertu. Eso nun detién a Andrónico que s'aprovecha de l'ayuda de Xénova pa safase y de siguío llogra'l sofitu de Murad en cuenta de un pesáu tributu.<ref>''Oxford History'', p271</ref> En [[1376]], Andrónico consigue faese col tronu como [[Andrónico IV Paleólogu|Andrónico IV]] (1376-1379). Una de les sos primeres mediaes ye apurrir Galípoli a los turcos. En [[1379]], son Xuan V y Manuel quien recuperen el poder gracies al sofitu de la marina veneciana y del exércitu otomanu, anovando'l so vasallaxe ante [[Murad II]]<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payot 1996, p. 564.</ref> gracies a la promesa d'un tributu mayor que'l pagu por Andrónico IV y un compromisu sobre la cesión de la villa de Filadelfia.<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 305.</ref> === L'imperiu otomanu vasallu de Bayaceto I (1389-1402) === [[Ficheru:MediterráneoOrientalEn1389-es.svg|thumb|upright=1.5|left|Mapa hacia 1389. L'imperiu bizantín (en marron) amenorgáu a la contorna de Constantinopla. Los otomanos (verde escuru) estiéndense sobre la península balcánica aventayando a los otros emiratos n'Anatolia (en verde claru).]] ==== L'aislamientu de Constantinopla (1389-1396) ==== [[Ficheru:Battle of Kosovo, Adam Stefanović, 1870.jpg|thumb|''[[Batalla de Kosovu]]'', [[Pintura al oleu|oleu]] d'[[Adam Stefanović]] de 1870, calteníu nel [[Muséu Nacional de Belgráu]], representa al [[príncipe serbiu]] [[Lazar]].<ref>{{cita llibru |apellíu=Romero García |nome=Eladio |títulu=Curtia historia del Imperiu otomanu |url=https://books.google.es/books?id=1L8jDwAAQBAJ&pg=PT37&lpg=PT37&dq=false#v=onepage&q&f=false |fechaaccesu=21 d'agostu de 2017 |fecha=4 de mayu de 2017 |editorial=Ediciones Nowtilus S.L. |isbn=9788499678917 |páxina=37 |apellíos2=Romero Catalán |nome2=Iván}}</ref> Esta batalla confirmó la hexemonía turca sobre los estaos cristianos balcánicos.]] L'imperiu bizantín tien dellos territorios pela redolada de [[Tesalónica]], dirixíos por Manuel, fíu de Xuan V. N'habiendo tomáu [[Serres]] en 1383, Hayr-ad-Din, un xeneral otomanu, asedia Tesalónica hasta 1387, en que la ciudá cai.<ref>Phrantzès, ''Chronicus majus'', I, p. 11.</ref> Los otomanos progresen tamién n'[[Albania]]; en [[1386]], tomen posesión de [[Sofia]] abrir pasu al Danubiu. Sicasí, la pesada derrota de los otomanos na batalla de Pločnik marca l'empiezu d'un periodu de sulevaciones de los príncipes búlgaros, serbios y válacos. Finalmente, en sometiendo Bulgaria, Murad I perez na [[batalla de Kosovu]] Polje en [[1389]] que termina con una victoria otomana y la sumisión definitiva de Serbia.<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payot, 1996, p. 567</ref> El so fíu [[Bayezid I]] asocéde-y (1389-1403). La so política empobinar en tres direiciones: fortalecese sobre los sos vasallos europeos, tomar Constantinola y someter los otros emiratos turcos. Bayezid ayuda a [[Xuan VII Paleólogu]], fíu de Andrónico IV a tomar el tronu que caltién dellos meses (abril de 1390-setiembre 1390). Cuando ye depuestu por [[Manuel II Paleólogu|Manuel II]] y Xuan VII, llogra del sultán el territoriu de [[Silivri|Selymbria]]. Esi mesmu añu produz la [[cayida de Filadelfia]] la última posesión bizantina nel oeste d'Asia Menor<ref>Chalkokondylès, I, p. 58.</ref> a manes de Bayezid sosteníu na empresa por un pequeñu contingente bizantín unviáu por Manuel II y Xuan V. Ésti ye aína encamentáu a destruyir una fortaleza qu'acaba de construyir cerca del [[Cuernu d'Oru]].<ref name="Oxford History">''Oxford History'', p. 273.</ref> La so muerte en 1391 lleva a que'l so socesor Manuel (1391-1425) s'escape de Brusa pa cinxir la corona imperial, lo que disgusta a Bayezid, que reacciona col [[Sitiu de Constantinopla (1390)|Sitiu de Constantinopla]] (1391-1392) que finalmente abandona en 1392.<ref>Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 379</ref> Tres el refugu de Manuel II de pagar tributu al sultán, Constantinopla sufre a partir de 1394 un bloquéu otomanu d'ocho años (1394-1402). Mientres esi tiempu unu de los últimos territorios bizantinos, el [[Despotado de Morea]] (nel [[Peloponeso]]), ye obligáu a aceptar guarniciones turques en delles fortaleces.<ref>Phrantzès, ''Chronicon majus'', I, p. 15.</ref> Teodoro Paleólogu, el déspota de Morea, intenta llograr asistencia veneciana, ensin resultancia, y Bayezid contentar con una espedición punitiva que vence al exércitu del despotado cerca de [[Corintu]] y toma posesión de les fortaleces de Leontation y Akova (empiezos de [[1395]]).<ref>Zakythinos, ''-y Despotat grec de Morée'', I, p. 155 et suite</ref> Mientres esi tiempu, Bayezid amenorga la resistencia de los otros emires turcos, especialmente los emires marítimos (Saruhanidas, Aydinidas, etc.) y l'emir Karamanida en [[1392]].<ref>Von Hammer, ''Histoire de l'Empire ottoman'', p. 300-302</ref> N'Europa, Bayezid acaba conquistando la península balcánica: [[Bosnia]] y [[Valaquia (rexón)|Valaquia]]. ==== De Nicópolis a Ankara ==== [[Ficheru:Bataille de Nicopolis (Archives B.N.) 1.jpg|thumb|La victoria otomana de Nicópolis. Miniatura de [[Jean Colombe]] estrayida de los ''Passages d'outremer'', hacia 1474. BNF Fr.5594 f.263v.]] La situación desesperada de Constantinopla provoca la formación d'una nueva cruzada pa llevantar el bloquéu de la ciudá. Ta dirixida por [[Segismundo d'Hungría]], y entiende un contingente de 10000 soldaos franceses, alemanes, válacos, caballeros teutónicos y búlgaros del reinu de Ivan Stratzimir. A pesar d'esa movilización, los cruzaos son vencíos na [[batalla de Nicopolis]]. Bayezid vuélvese entós contra Constantinopla y toma la villa de Selymbria, una de les últimes posesiones bizantines.<ref name="LB385">Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 385</ref> Tamién Morea sufre un raid que la escala; [[Argos]] ve la so población de 30000 habitantes deportada a Asia Menor,<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 329.</ref> y l'exércitu del despotado ye vencíu'l [[21 de xunu]] de [[1397]] cerca de Leontarion, mientres [[Atenes]] ye temporalmente ocupada. L'exércitu otomanu retírase dempués a [[Tesalia]].<ref>zakythinos, ''-y despotat grec de Morée'', pp. 156-157.</ref> Mientres esi tiempu'l bloquéu de Constantinopla reforzar hasta ser un asediu en regla. Unu de los embaxadores unviaos por Manuel II a Occidente consigue llograr de [[Carlos VI de Francia]] la unviada de 1200 homes empobinaos pol mariscal Boucicaut.<ref>Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 386.</ref> Ésti da en dar golpes de mano contra los turcos,<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payot 1996, p. 577.</ref> que son espulsaos de les veres del Bósforu y del mar de Mármara, y desembarca en Constantinopla, que ve rotu'l so bloquéu. Manuel xúnese entós a Boucicaut cuando ésti vuelve a Francia al envís de llevantar una nueva cruzada, mientres un pequeñu cuerpu de franceses queda en Constantinopla. El viaxe del emperador apenes llogra resultaos. Sicasí, cuando Manuel vuelve a Constantinopla en [[1403]], conoz yá la pesada derrota de Bayezid na [[batalla de Ankara]] en [[1402]] contra les fuercies mongoles de [[Tamerlán]]. Esa derrota provoca la dislocación del imperiu otomanu y una oportunidá inesperada de sobrevivencia pa Constantinopla. === L'imperiu otomanu, ente destrucción y la renacencia (1403-1425) === ==== Una paz precaria (1403-1422) ==== [[Ficheru:Murat II.jpg|frame|left|Murad II intenta ensin ésitu apoderase de Constantinopla en 1422.]] [[Ficheru:Bizancio1400AD.svg|thumb|right|L'imperiu bizantín en 1403.]] La derrota de 1402 tien graves consecuencies pal imperiu otomanu<ref>Iorga, ''Geschichte des osmanischen Reiches'', I, p. 325 et suite</ref> que paez dafechu destruyíu. Los emires turcos y los vasallos europeos retomen la so independencia, y los fíos de Bayezid (muertu en 1403) apuéstense la so socesión. Manuel aprovechar d'esti acontecimientu inesperáu pa recuperar territorios de los otomanos: Tesalónica, una parte de l'actual mariña búlgara y dellos territorios cercanos a Constantinopla<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 342.</ref>{{,}}.<ref>Doukas, ''Histoire'', XVIII, p. 157.</ref> Amás, Suleyman, al mandu de la parte europea del imperiu otomanu, tresformar en vasallu del imperiu bizantín.<ref>Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 390.</ref> La guerra civil otomana opón sobremanera a Suleyman y al so hermanu Musa. Tres ocho años de guerra, Suleyman muerre mientres una batalla en [[1411]], y l'imperiu otomanu queda estremáu ente una parte europea empobinada por Musa y una parte asiática empobinada por [[Mehmed I|Mehmed]]. Musa intenta una demostración de fuercia ante Constantinopla n'agostu de 1411, antes d'intentar ensin ésitu recuperar Selymbria y Tesalónica.<ref>Cambridge Medieval History, IV, p. 686</ref> Poco dempués, ye Mehmed (1413-1421) quien torga a Musa asediar Constantinopla.<ref>Iorga, ''GEschichte des osmanischen Reiches'', I, pp. 356-359.</ref> Finalmente, en xunetu de [[1413]], Musa muerre mientres una batalla que-y opón a Mehmed, lo que fai d'ésti'l postreru sobreviviente de los fíos de Bayezid. Nos años siguientes, los emires d'Anatolia son de nuevu sometíos a l'autoridá de Mehmed. Manuel aprovecha les sos rellaciones pacífiques col nuevu sultán<ref>Georg Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', p. 579-580</ref>pa confirmar la soberanía bizantina sobre los territorios vencíos por Suleyman.<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 350</ref> Consigue especialmente reafitar la soberanía bizantina sobre'l conxuntu del Peloponeso que se convierte nuna provincia bizantina, a onde el mozu [[Xuan VIII Paleólogu|Xuan VIII]], fíu de Manuel ye unviáu pa sostener al déspota Teodoro II.<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', p. 580</ref> [[Ficheru:Hexamilion-1.jpg|thumb|right||Los restos del [[Hexamilion]], delles vegaes destruyíu polos otomanos y delles vegaes reconstruyíu polos bizantinos.]] Mientres esi tiempu, los otomanos reafiten la so hexemonía sobre los Balcanes. La oposición ente la república de Venecia y el [[reinu d'Hungría]] arruinen la esperanza d'una cruzada, anque Manuel consigue aselar les rellaciones ente los dos estaos.<ref name="Bréhier p393">Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 393</ref> Venecia, tres la victoria sobre la marina otomana en [[1419]], tien razones pa oponese al Sultán. Magar les sos bones rellaciones col sultán, l'emperador bizantín nun duldar en consolidar les defenses de los sos territorios, como'l [[Hexamilion]] que protexe l'istmu de Corinto, en [[1415]].<ref>Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 392</ref> Manuel II intenta sostener a Mustafá, un pretendíu fíu de Bayezid, que quier baltar a Mehmed. Fracasáu Mustafá en [[1416]] Manuel II negar a apurrilo a Mehmed y acepta guardalo prisioneru si Mehmed paga la so pensión.<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 352</ref> A la muerte del sultán en [[1421]], les rellaciones ente los dos imperios son pacífiques. ==== Los bastiones bizantinos en peligru (1422-1425) ==== El nuevu sultán [[Murad II]] (1421-1451) propón anovar la paz ente'l so padre y Manuel II ya inclusive vencer Gallipoli al imperiu bizantín.<ref>Nicolae Iorga, ''Geschichte des osmanischen Reiches'', I, p. 379</ref> El fíu de Manuel, Xuan VIII (1425-1448), prefier sostener a Mustafá, presu de los bizantinos y deseosu de ser sultán otomanu. Manuel apauta con Mustafá que-y asegura amistá y la entrega de Gallipoli, tola mariña del mar Negru hasta la frontera válaca y otres ciudaes de Tracia.<ref>Joseph Hammer-Purgstall, ''Histoire de l'Empire ottoman'', p. 22</ref> Mustafá lliberáu asedia Gallipoli conxuntamente col exércitu bizantín. Cuando Gallipoli cai, Mustafá torga la entrada a los bizantinos, en contra del alcuerdu.<ref>Phrantzès, ''Chronicon majus'', I, p. 40</ref> Mustafá, víctima de la defección d'una parte de les sos tropes, ye prindáu y muertu por Murad.<ref>Nicolae Iorga, I, ''Geschichte des osmanischen Reiches'', p. 379-380</ref> Murad decide castigar a los bizantinos por sofitar a Mustafá y [[Sitiu de Constantinopla (1422)|asedia Constantinopla]]; pero tien de llevantar el sitiu n'agostu de 1422.<ref>Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 396</ref> Amás Murad tien de faer frente a una nueva rebelión, la de Küçük Mustafa, animada polos bizantinos. Acabada la revuelta, los otomanos escalen Morea, en destruyendo'l [[Hexamilion]] reconstruyíu por Manuel, pa castigar a los bizantinos,<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Albin Michel, p. 581</ref> ensin tomar Mistra; parten dexando al príncipe de Acaya en guerra col déspota de Morea. El nuevu oxetivu otomanu ye la ciudá de Tesalónica, asediada en 1422, y en [[1423]]; los bizantinos prefieren dexar la ciudá y la so contorna a los venecianos, pero los turcos nun vencen hasta'l so toma en [[1430]]. Murad prefier consolidar les sos posiciones n'Asia Menor, especialmente contra los Karamanidas y contra l'emir de Kastamuni, que'l somete escontra [[1425]].<ref>Iorga, obra citada, I, p. 385</ref> El mes de xunu del mesmu añu, Manuel II abandona'l so títulu d'emperador pa convertise en monxu y morrer dos meses más tarde. El so fíu [[Xuan VIII Paleólogu]] asocéde-y. === Constantín XI y la cayida de Constantinopla (1448-1453) === {{AP|Cayida de Constantinopla}} [[Ficheru:Siege constantinople bnf fr2691.jpg|thumb|Los turcos so les muralles de Constantinopla]] [[Ficheru:Siege of Constantinople BnF MS Fr 9087.jpg|thumb|Manuscritu francés del asediu.]] Al llegar al poder (1448) [[Constantín XI]] (enantes déspota de Morea) robla un alcuerdu con Murad II.<ref>Phrantzès, ''Chronicon Majus'', III</ref> Murad nun duldar en sofitar a [[Demetrio Paleólogu|Demetrio]] cuando ésti llucha con [[Tomás Paleólogu]] pola soberanía de Morea.<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', p. 58, Payot, 1996</ref> Constantín XI consigue un alcuerdu ente los dos hermanos, que vuelven a entamar la llucha en [[1451]] colos turcos sofitando de nuevu a Demetrio que llogra un cambéu de territorios.<ref>Zakythinos, ''-y Despotat grec de Morée'', p. 242-245</ref> Pela so parte los turcos atopar cola resistencia de [[Scanderbeg]] n'[[Albania]] (1443-1468). Muertu Murad II en 1451 el so socesor [[Mehmed II]] asegura la paz a los bizantinos y acepta pagar la pensión de Orkhan (nietu de Suleyman) deteníu en Constantinopla.<ref>Joseph von Hammer-Purgstall, ''Histoire de l'Empire ottoman'', II, p. 367</ref> Asina mesmu asegura'l so sofitu a Demetrios como lo fixera Murad.<ref>Chalcondylès, ''Histoire des Turcs et de la chute de l'empire grec de 1298 à 1462'', VII</ref> Firma tamién una tregua con Juan Hunyadi.<ref>Iorga, ''Geschichte des osmanischen Reiches'', II, p. 6</ref> n'Asia tien de faer frente a una revuelta de los Karamanidas,<ref>R. Mantran, ''Histoire de l'Empire ottoman'', éditions Fayard, p. 83</ref> que se someten antes de la llegada del sultán.<ref>Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 419</ref> Magar una fuerte oposición, Constantín XI unvia embaxadores a [[Roma]] alcordando la unión relixosa cola ilesia católica. El [[12 d'avientu]] de [[1452]] proclámase la unión na basílica de [[Santa Sofía]]<ref>Iorga, ''Geschichte des osmanischen Reiches'', II, p. 1</ref>{{,}}.<ref>Schlumberger, ''Le Siège, la Prise et le Sac de Constantinople par les Turcs en 1453'', p. 8</ref> Mehmed II, en sometiendo a los Karamanidas prepara la conquista de Constantinopla aisllándola diplomáticamente por aciu trataos con Venecia y con Juan Hunyadi. Morea ye escalada por un raid turcu y Scanderberg, magar los sos nuevos ésitos, nun puede asistir a Constantinopla.<ref>Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', p. 419</ref> Pa torgar el socorru marítimu a Constantinopla constrúyese sobre'l Bósforu la fortaleza de [[Rumeli Hisarı]]<ref>John Julius Norwich, ''A Short History of Byzantium'', New York, Vintage Books, 1997, p. 373.</ref>{{,}}.<ref>Iorga, ''Geschichte des osmanischen Reiches'', II, p. 9-12</ref> Les rellaciones ente los dos estaos degrádense cuando los bizantinos reprochen a Mehmed el nun pagar la pensión alcordada de Orkhan y amenacien con lliberar.<ref>Joseph von Hammer-Purgstall, ''Histoire de l'Empire ottoman'', II, p. 370</ref> La masacre de llabradores de la contorna de Constantinopla fai que Constantín XI manifieste la so desaprobación, y en respuesta, Mehmed II declara la guerra a los bizantinos.<ref>Schlumberger, ''Le siège, la prise et le sac de Constantinople par les Turcs en 1453'', p. 27</ref> Constantín pide una vegada más el sofitu de los Estaos occidentales, pero ensin ésitu. Namái'l xenovés [[Giovanni Giustiniani]] llega a Constantinopla con setecientos homes.<ref>Runciman, ''The fall of Constantinople'', 1965, p. 83-84</ref> A principios de 1453 los otomanos tomen les últimes ciudaes bizantines cercanes a Constantinopla como Epibatai cerca del [[mar de Mármara]] o Anchialos y Mesembria xunto al mar Negru<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 403</ref> y el 5 d'abril empieza'l sitiu. Los efeutivos bizantinos son bien débiles. Phrantzes fala de {{formatnum:4973}} homes sosteníos per cerca de {{formatnum:2000}} ó {{formatnum:3000}} estranxeros.<ref>Phrantzès, ''Chronicon majus'', III, p. 838</ref> Menos d'una decena de navíos defenden el [[Cuernu d'Oru]] zarráu por una cadena tendida por constantino el dos d'abril. Enfrente, los otomanos disponen d'efeutivos variables según les fontes. {{formatnum:200000}} homes según Phrantzes<ref>Georges Phrantzès, ''Chronicon majus'', tomu IX, Roma 1837, p. 1–10</ref> pero namái unos {{formatnum:80000}} son verdaderos soldaos.<ref>Louis Bréhier, ''Vie et mort de Byzance'', éditions Albin Michel, p. 422</ref> Nicolò Barboro fala de {{formatnum:160000}}.<ref>Nicolò Barboro, ''Giornale dell'Assedio di Costantinopoli'', 1453</ref> Esta superioridá numbérica repitir na flota y na artillería; unu de los sos cañones, fabricáu pol húngaru Orban, puede llanzar bales de 1,86 m de circunferencia (anque termina esplotando). A pesar d'esa superioridá los asaltos turcos son refugaos. Mehmed II, usando una vieya téunica rusa, tresporta navíos sobre rodiellos al Cuernu d'Oru. Cuatro navíos cristianos consiguen forzar el bloquéu y Constantinopla.<ref>John Julius Norwich, ''A Short History of Byzantium'', New York, Vintage Books, 1997, p. 376.</ref> El [[29 de mayu]], día del segundu asaltu xeneral, les tropes turques consiguen enfusar na ciudá por una pequeña poterna y los resistentes enterar de la firida y partida de Giustiniani.<ref>[http://www.clio.fr/BIBLIOTHEQUE/la_prise_de_constantinople_par_les_turcs.asp La prise de Constantinople, Jean Claude Cheynet]</ref> El mesmu Constantín XI muerre nel cursu de los últimos combates. Ye'l fin d'una guerra de cuatro siglos y la cayida final de lo que quedaba del [[Imperiu romanu]] n'oriente. == Consecuencies == === La cayida de Morea === El [[despotado de Morea]] persisti magar la cayida de Constantinopla; pero en situación inestable tres la invasión turca de 1452, y la población busca desfacer de los [[déspota|déspotes]] de la familia Paleólogu.<ref name="Donald Nicol 419">Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions testu, p. 419</ref> Un llevantamientu albanés provoca la intervención del xeneral turcu Umur Pasha n'avientu de 1453. En [[1454]], Tomás y Demetrio piden la intervención de Turahan Beg, padre de Umur Pasha, pa restablecer l'orde.<ref name="Donald Nicol 419"/> Los dos déspotes, vasallos del sultán, aprovechar de la benevolencia de Mehmed II pa caltener los sos territorios. Sicasí, busquen tamién amenar una cruzada n'Occidente, lo que provoca la intervención del sultán en 1458,<ref name="Donald Nicol 420">Donald M. Nicol, ''Les Derniers siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 420</ref> ente que [[Atenes]] cayera en manes de los otomanos dos años antes.<ref name="Ostrogorsky">Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payot 1996, p. 593</ref> Mehmed II parte d'[[Edirne]] y dexa una parte del so exércitu asediando [[Corintu]] mientres escala'l territoriu de Morea, ya inclusive la ciudadela de [[Patrás]] ye obligada a capitular.<ref name="Donald Nicol 420"/> N'agostu de 1458, Corinto vence y la parte noroeste de Morea convertir n'otomana.<ref name="Donald Nicol 420"/> Tomás y Demetrio son obligaos a partise'l restu del territoriu y a pagar un tributu añal al sultán. Los dos déspotes engarrar tres la partida de Mehmed II; Tomás busca'l sofitu del papa, mientres Demetrio espera l'ayuda otomana. La situación en Morea decide a Mehmed II a conquistala. N'abril de 1460, parte de Edirne y llogra el 29 de mayu la sumisión de Demetrio y de [[Mistra]].<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 421</ref> Tomás fuxe a Italia, y les sos tierres son invadíes polos otomanos.<ref name="Ostrogorsky"/> Namái un ciertu Constantín Graitzas consigue caltener en xaque a les tropes turques hasta qu'en xunetu de 1461 la fortaleza de Salmenikon, cerca de Patrás, acaba per rindir se.<ref>Donald M. Nicol, ''Les Derniers Siècles de Byzance'', éditions Testu, p. 422</ref> === Fin del imperiu de Trabzon === [[Ficheru:Trebizond1400.png|thumb|left|L'Imperiu de Trabzon hacia 1400.]] L'[[Imperiu de Trabzon]], separáu del bizantín dende 1204, sufrió nel intre del sieglu {{SIEGLU|XIV}} problemes políticos frecuentes que lo debilitaron. Los sos territorios deseyar tantu los turcos, como los xenoveses y venecianos, por cuenta de la estratéxica posición comercial de la ciudá de [[Trabzon]]. En 1456, el gobernador otomanu d'[[Amasya]] trató de tomar la ciudá, pero contentar con faer dellos cautivos y llograr un oneroso tributu.{{harvnp|Nicol|1993|p=430}} L'emperador [[Xuan IV de Trabzon]] intentó aliase a [[Uzun Hasan]] y que esti enfrentar a los otomanos, pero finó en 1458. El so socesor [[David (emperador de Trabzon)|David II Comneno]] contribuyó a la cayida del imperiu al provocar la roxura del sultán por pidir l'anulación del tributu que lu paga ya intentar amenar una cruzada n'Occidente.{{harvnp|Nicol|1993|pp=430-431}} Mehmed II vio na destrucción del Imperiu de Trabzon la ocasión de poner fin definitivamente al Imperiu bizantín.{{harvnp|Miller|1926|pp=97-100}} En xunu de 1461, Mehmed II entamó la campaña de sometimientu al mandu de un exércitu de sesenta mil caballeros y ochenta mil infantes sofitáu por una flota importante.{{harvnp|Nicol|1993|p=431}} L'emir de [[Sinope]] y Uzun Hasan, los dos aliaos de David, nun s'atrevieron a intervenir ante'l poderíu del sultán otomanu. Mientres cerca d'un mes, Trabzon aguantó al exércitu otomanu, pero cuando llegó Mehmed II esixó la rindición de la villa. David aceptó y la ciudá capituló el 15 d'agostu de 1461.{{harvnp|Miller|1926|pp=100-105}} === Consecuencies pa los otomanos === [[Ficheru:Carl Friedrich Lessing - The Return of the Crusader, 1835.jpg|thumb|rhigt|Retrato románticu del postreru cruzáu qu'ilustra'l fracasu de les tentatives cristianes pa defender Constantinopla contra los Turcos]] Con esta victoria, los turcos y n'especial l'Imperiu Otomanu convertir nuna de les más grandes potencies nel mundu Mediterraneu. Esta guerra contra l'Imperiu Bizantín dexa a los otomanos de convertise na potencia dominante ente los emiratos turcos surdíos del cayente [[Dinastia selyúcida|selyúcida]] dempués de la invasión mongola. Aprovechando los errores de llectura politica oriental llevada por [[Miguel VIII Paleólogu]] y [[Andrónico II Paleólogu]], los primeros sultanes otomanos pudieron estender el so territoriu en tola parte noroeste de la península anatoliana, antes de llanzase a la conquista de la península balcánica a la metá del sieglu XIV. La conquista de Constantinopla asegúra-yos la dominacion de lo qu'antes fueron los territorios principales del imperiu bizantín. Amás pueden a partir de 1453, consagrase a prosiguir col so progresu n'Europa y Africa. Mehmed II fai de Constantinopla la so nueva capital atribuyéndose ''de facto'' l'heriedu del imperiu bizantín.<ref>Steven Runciman, ''La Chute de Constantinople'', éditions Testu, p. 224</ref> partir de 1453 y de tomar de les últimes places bizantines, los otomanos pueden dedicase a prosiguir la so espansión, hasta'l fracasu del [[sitiu de Viena]] en [[1529]]. === Consecuencies pal mundu cristianu === El papa [[Pío II]] intenta una nueva cruzada en [[1464]], pero quedar n'intentu. La cayida de Constantinopla, en 1453, ye una fecha que simboliza'l pasu de la [[Edá Media]] al [[Renacimientu]], al que contribúin los eruditos bizantinos que s'abelluguen n'[[Italia]]. El zar [[Iván III de Rusia]], maríu de [[Sofía Paleóloga]], la fía de [[Tomás Paleólogu]], intenta retomar l'antiguu heriedu faciendo de [[Moscú]], nuevu centru de la [[ortodoxa]], la ''tercera Roma''.<ref>Ostrogorsky, ''Histoire de l'État byzantin'', éditions Payot, p. 594</ref> La espansión del imperiu otomanu cierra al comerciu la vía mediterránea ente Europa y Asia.<ref>Davis, Ralph. ''The Rise of the Atlantic Économies Ithaca'', New York, Cornell UP, 1973. 9-10.</ref> == Notes== {{llistaref|group=nota}} == Referencies == {{llistaref|3}} == Bibliografía == * Bréhier, Louis (1969) ''Monde byzantin: Vie et mort de Byzance'', Albin Michel, Paris, ISBN 2-226-17102-9. * Grant, R. G. (2005). ''Battle: A Visual Journey Through 5,000 Years of Combat'', Dorling Kindersley Publishers Ltd. * [[Thomas Madden|Madden, Thomas F.]] (2005). ''Crusades the Illustrated History''. Ann Arbor: University of Michigan Press. * Mangu, Cyril (2002). ''The Oxford History of Byzantium''. Nueva York: Oxford UP. * Parker, Geoffrey (2005). ''Compact History of the World''. Londres: Times Books, 4ª edición. * [[Philip Sherrard|Sherrard, Philip]]. ''Great Ages of Man Byzantium''. Time-Life Books. * {{cita llibru |apellíu = Ducellier |nome = Alain |apellíu2 = Kaplan |nome2 = Michel |apellíu3 = Martin |nome3 = Bernadette |url= |títulu = El Cercanu Oriente medieval |idioma = castellanu |añu = 1989 |editorial = Ediciones AKAL |isbn = 9788476003381 |páxines = 304 }} * {{cita llibru | apellíos = Ostrogorsky | nome = Georg | añu = 1984 | títulu = Historia del Estáu Bizantín | editorial = Ediciones Akal S.A. | ubicación = Madrid | isbn = 84-7339-690-1 }} {{Tradubot|Guerras otomano-bizantinas}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerres otomano-bizantines|*]] [[Categoría:Historia d'Asia]] 3tu1hfsc460k43fkqla1w9ai0ftzp6f Charlize Theron 0 93148 4498639 4471223 2026-06-04T09:08:10Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498639 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Charlize Theron''' {{nym}} ye una [[actriz]] y [[modelu (moda)|modelu]] [[Sudáfrica|sudafricana]] nacionalizada d'[[Estaos Xuníos]]. Algamó la fama dempués de participar en delles producciones cinematográfiques d'Estaos Xuníos na década de los noventa, ente les que destaquen ''[[The Devil's Advocate]]'' (1997), ''[[Mighty Joe Young (película de 1998)|Mighty Joe Young]]'' (1998) y ''[[The Cider House Rules]]'' (1999). Nel añu 2003 foi acreedora del [[Óscar a la meyor actriz]] pola so interpretación de l'asesina en serie [[Aileen Wuornos]] na película ''[[Monster (película)|Monster]]'', lo que la convirtió na primer africana en recibir el premiu nesa categoría.<ref>{{Cita web |url=http://www.theage.com.au/articles/2004/03/07/1078594219575.html |títulu=Theron back home to a warm welcome |fechaaccesu=28 d'avientu de 2011 |fecha=7 de marzu de 2004 |fecha = marzu de 2004 |editorial=Fairfax Digital |idioma=inglés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/4296424.stm |títulu=Hollywood honours actress Theron |fechaaccesu=28 d'avientu de 2011 |fecha=30 de setiembre de 2005 |fecha = setiembre de 2005 |editorial=BBC |idioma=inglés}}</ref> Dos años dempués recibió per segunda vegada una nominación al Óscar pola so actuación en ''[[North Country]]''.<ref>{{Cita web |url=https://www.lavanguardia.com/gente/20081114/53579402247/l'actriz-charlize-theron-nomada-mensaxera-de-la paz-de-la-onu.html |títulu=L'actriz Charlize Theron, nomada Mensaxera de la Paz de la ONX |fechaaccesu=28 d'avientu de 2011 |fecha=marzu de 2009 |editorial=La Vanguardia |idioma=inglés }}</ref> Dende 2007 Theron ye ciudadana d'[[Estaos Xuníos]], anque entá caltién la so ciudadanía sudafricana.<ref>{{Cita web |url=http://www.hola.com/noticias-de-actualidad/16-03-2008/55110/actualidad/ |títulu=Charlize Theron yá ye ciudadana d'Estaos Xuníos|fechaaccesu=28 d'avientu de 2011 |editorial=Hola}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.elimparcial.es/contenido/6978.html |títulu=Charlize Theron yá ye “yankee” |fechaaccesu=28 d'avientu de 2011 |fecha=4 de xunu de 2008 |fecha = xunu de 2008 |editorial=L'Imparcial}}</ref> == Biografía == === Primeros años === Theron nació en [[Benoni]],<ref>{{Cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/portada/Charlize/Theron/guapa/elpepucul/20080224elpepspor_3/Tes |títulu=Charlize Theron, más que guapa |fechaaccesu=5 de xineru de 2012 |apellíu=Ayuso |nome=Rocío |fecha=24 de febreru de 2008 |fecha = febreru de 2008 |editorial=El País}}</ref> na antigua provincia sudafricana de [[Provincia del Transvaal|Transvaal]] y anguaño provincia de [[Gauteng]]. Fía única de Gerda Maritz<ref name="Karsten16">Karsten (2009), páx. 16</ref> (tamién conocida como Gerta)<ref>Karsten (2009), páx. 18.</ref> y Charles Theron.<ref name="Karsten16"/> La so madre tien ascendencia [[Alemaña|alemana]] y el so padre ascendencia francesa [[Occitania|(occitana)]] y [[Países Baxos|holandesa]]. L'actriz ye descendiente de los primeros colonos [[hugonote]]s y el so tatara-tíu foi [[Danie Theron]],<ref>Karsten (2009), páx. 14.</ref> quien tuvo un papel importante nes [[Guerres de los Bóeres]]. Theron ye un apellíu [[Idioma occitanu|occitanu]] (orixinalmente escritu Théron) que se pronuncia n'[[afrikaans]] como Tronn, a pesar de que declaró n'entrevistes qu'en Sudáfrica'l so apellíu ye pronunciáu como Thrown.<ref>{{Cita web |url=http://www.aclasscelebs.com/charlizet/interview.htm |títulu=Charlize Theron Interview |fechaaccesu=29 d'avientu de 2011 |fecha=setiembre de 2001 |editorial=AClassCelebs.com |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060210185700/http://www.aclasscelebs.com/charlizet/interview.htm |fechaarchivu=10 de febreru de 2006 }}</ref> Cuando se camudó a los Estaos Xuníos camudó la pronunciación del so apellíu. Anque fala [[idioma inglés|inglés]] fluidamente el so idioma maternu ye'l [[afrikaans]].<ref>{{Cita web |url=http://www.contactmusic.com/news-article/charlize-keeps-her-afrikaan-roots |títulu=Charlize Theron - Charlize Keeps Her Afrikaan Roots |fechaaccesu=30 d'avientu de 2011 |fecha=setiembre de 2003 |editorial=Contactmusic.com |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120203235120/http://www.contactmusic.com/news-article/charlize-keeps-her-afrikaan-roots |fechaarchivu=2012-02-03 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.people.com/people/charlize_theron |títulu=Charlize Theron |fechaaccesu=30 d'avientu de 2011 |editorial=People |idioma=inglés}}</ref><ref name="Independent">{{Cita web |url=http://www.independent.co.uk/arts-entertainment/films/features/charlize-theron-falling-angel-411714.html |títulu=Charlize Theron: Falling angel |fechaaccesu=30 d'avientu de 2011 |apellíu=Thomson |nome=David |fecha=13 d'agostu de 2006 |fecha = agostu de 2006 |editorial=The Independent |idioma=inglés}}</ref> Creció na granxa de los sos padres en Benoni,<ref name="Independent"/> cerca de Johannesburgu. El so padre morrió'l 21 de xunu de 1991, dempués de que la so madre disparáralu. Charles Theron, quien yera alcohólicu, atacó físicamente a la so madre y amenació a dambes muyeres mientres taba so los efeutos del alcohol.<ref>{{Cita web |url=http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-1161621/Charlize-Theron-I-stole-bread-big-break.html |títulu=Charlize Theron: I stole bread to get my big break |fechaaccesu=30 d'avientu de 2011 |apellíu=Sewards |nome=Llisa |fecha=13 de marzu de 2009 |fecha = marzu de 2009 |editorial=Daily Mail |idioma=inglés}}</ref> El xuráu declaró que l'homicidiu foi en defensa propia y la so madre foi absuelta de tolos cargos.<ref name="USA">{{Cita web |url=http://yourlife.usatoday.com/sex-relationships/story/2011-12-14/The-amazing-low-key-life-of-Charlize-Theron/51898844/1 |títulu=The amazing, low-key life of Charlize Theron |fechaaccesu=30 d'avientu de 2011 |apellíu=Morrison |nome=Mark |fecha=14 d'avientu de 2011 |fecha = avientu de 2011 |editorial=USA Today |idioma=inglés}}</ref><ref name="Mirror">{{Cita web |url=http://www.mirror.co.uk/news/top-stories/2011/12/13/charlize-theron-opens-her-heart-about-single-life-115875-23631177/ |títulu=Charlize Theron opens her heart about single life |fechaaccesu=30 d'avientu de 2011 |apellíu=Collins |nome=David |fecha=13 de dicimebre de 2011 |fecha = avientu de 2011 |editorial=Mirror |idioma=inglés}}</ref> Theron asistió a la escuela primaria Putfontein (Laerskool Putfontein) y según les sos declaraciones aquellos años fueron un periodu nel que tuvo problemes d'integración. {{cita|Solía usar gafes de nerd porque nun podía ver y nun gustaba a los rapazos. [...] Nun tenía novios, pero sí munchos namoramientos [...] Nun taba nel grupu de los populares. Na escuela había una moza bien popular y taba encegolada con ella [...] Una vegada lloré porque nun pudi sentame xunto a ella [...] De fechu recibí muncha antipatía de les moces males ente los 7 y 11 años. Más o menos yera un desastre na escuela primaria. Cuando ingresé na secundaria llogré sacar tou del mio sistema y yera más inmune a esi tipu de coses.<ref>{{Cita web |url=http://www.people.com/people/article/0,,20547579,00.html |títulu=Charlize Theron: I Was Teased By Mean Girls in High School |fechaaccesu=30 d'avientu de 2011 |apellíu=Chi |nome=Paul |fecha=27 de payares de 2011 |fecha = payares de 2011 |editorial=People |idioma=inglés}}</ref>}} A los trelce años foi unviada a un internáu y empecipió los sos estudios na National School of the Arts en [[Johannesburgu]].<ref>{{Cita web |url=http://www.ecranlarge.com/article-details-8774.php |títulu=Charlize Theron: Portrait |fechaaccesu=30 d'avientu de 2011 |apellíu=Bellan |nome=Lucile |fecha=7 de mayu de 2008 |fecha = mayu de 2008 |editorial=Ecranlarge |idioma=francés}}</ref> == Carrera == [[Ficheru:Crystal Award Ceremony - Exploring Arts in Society Charlize Theron.jpg|thumb|left|Theron na entrega de los premios Meteor Ireland Music Awards mientres el [[World Economic Forum]] en Davos, Suiza, xineru de 2013.]] A pesar de que se vía a sigo mesma como baillarina,<ref name="NYT">{{Cita web |url=http://www.nytimes.com/2008/02/24/style/tmagazine/24coverlynn.html |títulu=Charlize Angel |fechaaccesu=4 de xineru de 2012 |apellíu=Hirschberg |nome=Lynn |fecha=24 de febreru de 2008 |fecha = febreru de 2008 |editorial=The New York Times |idioma=inglés}}</ref> a los 16 años ganó un contratu de modelu per un añu nuna competición local, razón pola cual camudóse xunto a la so madre a [[Milán]], [[Italia]].<ref name="Mirror"/><ref>{{Cita web |url= http://www.nytimes.com/1998/11/15/movies/holiday-films-an-ambitious-actress-comes-out-of-africa.html?src=pm |títulu=An Ambitious Actress Comes Out of Africa |fechaaccesu=4 de xineru de 2012 |apellíu=Kennedy |nome=Dana |fecha=15 de payares de 1998 |fecha = payares de 1998 |editorial=The New York Times |idioma=inglés}}</ref><ref name="USA"/> Dempués de qu'exerciera la carrera de modelu n'[[Europa]] per un añu, treslladar cola so madre a [[Nueva York]] y a [[Miami]], [[Florida]].<ref name="USA"/> En Nueva York matricular na compañía de danza Joffrey Ballet School, onde entrenó [[balé]] hasta qu'una mancadura nes sos rodíes a los 19 años esanició pa siempres la posibilidá de que se convirtiera nuna baillarina.<ref name="NYT"/><ref>{{Cita web |url=http://www.guardian.co.uk/film/2006/aug/24/cuba |títulu=Play it tough |fechaaccesu=4 de xineru de 2012 |apellíu=Higgins |nome=Charlotte |fecha=24 d'agostu de 2006 |fecha = agostu de 2006 |editorial=The Guardian}}</ref> En 2008 Theron declaró: {{cita|Fui a Nueva York por trés díes a faer de modelu, sicasí, quedé tol iviernu nel apartamentu ensin ventanes d'un amigu allugáu nun suétanu. Taba ensin dineru y tomaba lleiciones na academia de danza Joffrey Ballet, hasta que les mios rodíes fallaron. Di cuenta de que nunca más podría volver baillar y cayí nuna gran depresión. La mio madre vieno de Sudáfrica y díxome: más vale que decidas lo que pienses faer o tornes a casa, porque en Sudáfrica podríes enoxar.<ref name="NYT"/>}} Theron viaxó a [[Los Angeles]] con un billete d'avión ensin torna que-y dio'l so madre y col enfotu de trabayar na industria del cine.<ref name="NYT"/> A pocos meses de la so llegada, foi a un bancu allugáu en [[Hollywood Boulevard]] pa cobrar un cheque que-y unviara'l so madre coles mires de ayudar cola renta. Cuando la caxera refugó pagar el cheque, Theron caltuvo un discutiniu encaloráu. Naquel momentu, John Crosby, axente de talentos, que s'atopaba detrás d'ella vio tol fregáu y apurrió-y una tarxeta. Darréu poner en contautu con axentes de ''casting'' y tamién con una escuela d'actuación, anque nun principiu nun tuvo tanto ésitu nes audiciones por cuenta del so inglés con marcáu acentu sudafricano.<ref>{{Cita web |url=http://articles.nydailynews.com/1997-10-19/entertainment/18056413_1_modeling-south-africa-role/2 |títulu=Hell's Angel After Doing 'Devil's' Work, Charlize Theron Could Be As Hot As Hades |fechaaccesu=5 de xineru de 2012 |apellíu=Hamill |nome=Denis |fecha=ochobre de 1997 |editorial=New York Daily News |idioma=inglés |urlarchivu=https://archive.today/20120629022947/http://articles.nydailynews.com/1997-10-19/entertainment/18056413_1_modeling-south-africa-role/2 |fechaarchivu=2012-06-29 }}</ref> Sicasí, tiempu dempués despidir como'l so axente, yá que namái-y unviaba guiones pa películes similares a ''[[Showgirls]]'' y ''[[Species]]''.<ref>{{Cita web |url=http://www.wmagazine.com/celebrities/2008/06/charlize_theron?printable=true |títulu=Charlize |fechaaccesu=5 de xineru de 2012 |apellíu=Snyder |nome=Gabriel |fecha=xunu de 2008 |editorial=W Magacín |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090210125754/http://www.wmagazine.com/celebrities/2008/06/charlize_theron?printable=true |fechaarchivu=10 de febreru de 2009 }}</ref> Dempués de dellos meses na ciudá, foi escoyida pa interpretar un papel mudu na película ''[[Children of the Corn III: Urban Harvest|Children of the Corn III]]'', que nun s'estrenó nos cines y foi publicada [[direutamente pa videu]]. La so siguiente actuación foi nun papel secundariu na película ''[[2 Days in the Valley]]'' (1996) onde interpretó a Helga, la novia d'un asesín.<ref>{{Cita web |url=http://movies.nytimes.com/movie/review?res=9905Y5DE143CF934A1575AC0A960958260 |títulu=2 Days in the Valley |fechaaccesu=5 de xineru de 2012 |apellíu=Holden |nome=Stephen |fecha=27 de setiembre de 1996 |fecha = setiembre de 1996 |editorial=The New York Times |idioma=inglés}}</ref> Nel mesmu añu participó na película ''[[The Wonders]]'', debú como direutor del actor [[Tom Hanks]], onde realizó un papel secundariu y en 1997 realizó un pequeñu rol na comedia ''[[Trial and Error]]''.<ref>{{Cita web |url=http://movies.nytimes.com/movie/review?res=9Y02Y4DA133AF933A05756C0A961958260 |títulu=Trial and Error (1997) |fechaaccesu=5 de xineru de 2012 |apellíu=Maslim |nome=Janeth |fecha=30 de mayu de 1997 |fecha = mayu de 1997 |editorial=The New York Times |idioma=inglés}}</ref> === Afitamientu como actriz === Finalmente, na década de los noventa, la so carrera espuntó ya intervieno nel so primer papel importante en ''[[The Devil's Advocate]]'', que foi un ésitu de taquilla y onde compartió cartelu con [[Keanu Reeves]] y [[Al Pacino]].<ref>{{Cita web |url=http://movies.nytimes.com/movie/review?res=9C00Y5D8123FF934A25753C1A961958260&scp=2&sq=the%20devils%20advocate&st=cse |títulu=The Devil's Advocate |fechaaccesu=5 de xineru de 2012 |apellíu=Maslin |nome=Janet |fecha=17 d'ochobre de 1997 |fecha = ochobre de 1997 |editorial=The New York Times |idioma=inglés}}</ref> En 1998 participó na película de Disney ''[[Mighty Joe Young]]'', tamién en ''[[Celebrity]]'' de [[Woody Allen]] y en ''[[The Cider House Rules]]'', cinta basada na novela homónima de [[John Irving]].<ref>{{Cita web |url=http://movies.nytimes.com/movie/review?res=9A0CE7DB1Y3CF936A15751C1A96Y958260 |títulu=Mighty Joe Young |fechaaccesu=5 de xineru de 2012 |apellíu=Holden |nome=Stephen |fecha=25 d'avientu de 1998 |fecha = avientu de 1998 |editorial=The New York Times |idioma=inglés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://movies.nytimes.com/movie/review?res=9C02Y4DC1731F933A25751C1A96F958260&scp=2&sq=the%20cider%20house%20rules&st=cse |títulu=The Cider House Rules |fechaaccesu=5 de xineru de 2012 |apellíu=Holden |nome=Stephen |fecha=10 d'avientu de 1999 |fecha = avientu de 1999 |editorial=The New York Times |idioma=inglés}}</ref> En xineru de 1999 salió na portada de la revista ''[[Vanity Fair (revista)|Vanity Fair]]'' vistida como una «provocatible Venus blanca».<ref>Salazar (2002), páx. 112.</ref> [[Ficheru:Charlize cropped-2.jpg|thumb|right|Theron nel estrenu de ''[[North Country]]'' nel [[Festival Internacional de Cine de Toronto]] en 2005.]] En 2001 volvió compartir cartelu xunto a Keanu Reeves en ''[[Sweet November]]'', que foi una nueva versión de la película homónima de 1968.<ref>{{Cita web |url=http://www.ew.com/ew/article/0,,279960,00.html |títulu=Movie Review: 'Sweet November' |fechaaccesu=10 de xineru de 2012 |apellíu=Schwarzbaum |nome=Llisa |fecha=febreru de 2001 |editorial=Entertainment Weekly |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140822210203/http://www.ew.com/ew/article/0,,279960,00.html |fechaarchivu=2014-08-22 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://movies.nytimes.com/movie/review?res=9Y00Y0DD1530F935A25751C0A9679C8B63&scp=3&sq=sweet%20november&st=cse |títulu=Sweet November (2001) |fechaaccesu=10 de xineru de 2012 |apellíu=Scott |nome=A. O. |fecha=16 de febreru de 2001 |fecha = febreru de 2001 |editorial=The New York Times |idioma=inglés}}</ref> Nesi mesmu añu púnxose nuevamente so les órdenes de Woody Allen en ''[[The Curse of the Jade Scorpion]]'' y en 2003 realizó la película d'aición ''[[The Italian Job (película de 2003)|The Italian Job]]''.<ref>{{Cita web |url=http://movies.nytimes.com/movie/review?res=9y02y6da1f31f933a05756c0a9659c8b63&scp=3&sq=the%20italian%20job&st=cse |títulu=The Italian Job (2003) |fechaaccesu=10 de xineru de 2012 |apellíu=Holden |nome=Stephen |editorial=The New York Times |idioma=inglés}}</ref> Nel añu 2003, Charlize protagonizó'l drama ''[[Monster (película)|Monster]]'', dirixida por [[Patty Jenkins]] y basada na vida d'[[Aileen Wuornos]], una prostituta de [[Daytona Beach]] que se convirtió n'asesina en serie. Charlize Theron encarnó a Aileen, y [[Christina Ricci]] interpretó'l papel de Selby, una muyer cola cual Wuornos caltuvo una rellación ente los años 1989 y 1990, periodu nel que se centra la película. Por esti trabayu, Charlize consiguió la reconocencia de la crítica y del públicu a nivel mundial, amás de recibir, ente otros, el Premiu a la Meyor Actriz del [[Premios del Sindicatu d'Actores|Sindicatu d'Actores]], un [[Premiu Globu d'Oru|Globu d'Oru]] como [[Globu d'Oru a la meyor actriz - Drama|meyor actriz nun papel protagonista en película dramática]], y un [[Premios Óscar|Óscar]] como [[Óscar a la meyor actriz|meyor actriz nun papel protagonista]]. En 2004, Charlize Theron participó na película pa TV de la cadena [[HBO]] ''([[The Life and Death of Peter Sellers]])'', que-y valió otra nominación a los Globos d'Oru. En 2005, l'actriz interpretó'l papel protagonista en ''[[Æon Flux (película)|Æon Flux]]'', una película de [[ciencia ficción]] ambientada nel futuru, basada nos curtios animaos de la cadena de televisión [[MTV]]. Per otra parte, el mesmu añu, protagonizó ''[[North Country]]'', xunto a [[Frances McDormand]]. Por esti trabayu, l'actriz foi candidata nuevamente a los Premios Globu d'Oru y Óscar como Meyor Actriz. En 2008 Theron coprotagonizó xunto a ''[[Will Smith]]'' la película del superhéroe ''[[Hancock]]'' onde interpretó a Mary, esposa de Ray. En 2009 Theron foi una de les maestres de ceremonia del sortéu de la [[Copa Mundial de Fútbol de 2010]]. En 2010 tuvo un papel nel videu musical ''Crossfire'', single del primer discu en solitariu de [[Brandon Flowers]] ([[The Killers]]), nel cual apaez rescatando a esti postreru de les manes d'unos ninjas. En 2012 protagonizó xunto a [[Kristen Stewart]] ''[[Snow White & the Huntsman]]'' y el mesmu añu trabayó so les órdenes de [[Ridley Scott]] en ''[[Prometheus (película)|Prometheus]]''. El [[6 d'abril]] de [[2017]] diba apaecer nel programa de televisión ''[[El Hormiguero]]'' xunto a [[Vin Diesel]], pero por cuenta de que surdiéra-y un compromisu, tuvo que volver a [[Estaos Xuníos]] y atayar tolos sos planes pal preestreno de ''[[Fast & Furious 8]]''<ref>{{cita noticia |autor=Antea 3 TV |títulu=Charlize Theron abandona España y ataya tolos sos compromisos |url=http://www.antena3.com/programas/el-hormiguero-invitados-selaman/charlize-theron-abandona-espana-ataya-todos-los sos-compromisos_2017040658y658640cf2f2c8755a7f51.html |fecha=6 d'abril de 2017 |fechaaccesu=6 d'abril de 2017 |ubicación=Madrid}}</ref> == Vida privada == Dende 1997 a 2001 caltuvo una rellación amorosa con [[Stephan Jenkins]], vocalista de la banda [[Third Eye Blind]].<ref>{{Cita web |url=http://www.people.com/people/charlize_theron/biography |títulu=Charlize Theron Biography |fechaaccesu=6 de febreru de 2012 |editorial=People |idioma=inglés}}</ref> Darréu empecipió una rellación col actor irlandés [[Stuart Townsend]], con quien protagonizó les películes ''[[Trapped (película de 2002)|Trapped]]'' (2002) y ''[[Head in the Clouds]]'' (2004), sicasí la pareya dixebrar en 2010 dempués de tar aproximao nueve años xuntos.<ref>{{Cita web |url=http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-1247387/Charlize-Theron-rings-secret-split-Stuart-Townsend.html |títulu=Charlize Theron 'rings off' after secret split with Stuart Townsend |fechaaccesu=6 de febreru de 2012 |apellíu=Graham |nome=Caroline |fecha=31 de xineru de 2010 |fecha = xineru de 2010 |editorial=The Daily Mail |idioma=inglés}}</ref> En mayu de 2007 Theron convertir en ciudadana d'Estaos Xuníos, anque entá caltién la ciudadanía sudafricana.<ref>{{Cita web |url=http://www.couriermail.com.au/entertainment/movies/charlize-therons-awakening/story-y6freqex-1111115508567 |títulu=Charlize Theron's awakening |fechaaccesu=6 de febreru de 2012 |apellíu=Tourtellotte |nome=Bob |fecha=9 de febreru de 2008 |fecha = febreru de 2008 |editorial=The Sunday Mail |idioma=inglés}}</ref> El 14 de marzu de 2012 confirmar a la prensa qu'adoptó a un neñu llamáu Jackson.<ref>{{Cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2012/03/14/gentes/1331760477.html |títulu=L'actriz Charlize Theron adopta un neñu |fechaaccesu=15 de marzu de 2012 |fecha=14 de marzu de 2012 |editorial=El Mundo}}</ref> Dende avientu de 2013 caltuvo una rellación sentimental col actor d'Estaos Xuníos [[Sean Penn]] pero terminar en [[Xunu]] de [[2015]].<ref>{{Cita web |url=http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-2555339/Sean-Penn-gets-distracted-enjoys-passionate-kiss-Charlize-Theron-driving.html |títulu=Driving him crazy! Sean Penn enjoys a passionate kiss from Charlize Theron behind the wheel in LA |fechaaccesu=12 de febreru de 2014 |fecha=9 de febreru de 2015 |fecha = febreru de 2014 |editorial=The Daily Mail |idioma=inglés}}</ref> == Filmografía == {| class="wikitable plainrowheaders sortable" |- !scope="col"| Títulu !scope="col"| Añu !scope="col"| Rol !scope="col"| Direutor(es) !scope="col" class="unsortable"| Notes !scope=col class="unsortable" | Referencies |- !scope=row|''[[Children of the Corn III: Urban Harvest]]'' | 1995 |Eli's follower |{{sort|Hickox|James D. R. Hickox}} | Ensin acreitar |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita web |url=http://www.rottentomatoes.com/m/children_of_the_corn_iii_urban_harvest/ |títulu=Children of the Corn III: Urban Harvest (1995) |editorial=[[Rotten Tomatoes]] |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015}}</ref> |- !scope=row|''2 Days in the Valley'' |1996 |{{sort|Svelgen|Helga Svelgen}} |{{sort|Herzfeld|[[John Herzfeld]]}} | |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies |url=http://www.theguardian.com/film/1999/mar/19/features.robmackie |títulu=What's all the fuss about... Charlize Theron |obra=[[The Guardian]] |fecha=19 de marzu de 1999 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |apellíu=Mackie |nome=Rob}}</ref> |- !scope=row|''[[That Thing You Do!]]'' |1996 |{{sort|Powers|Tina Powers}} |{{sort|Hanks|[[Tom Hanks]]}} | |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita web |url=http://www.rottentomatoes.com/m/that_thing_you_do/ |títulu=That Thing You Do! (1996) |editorial=[[Rotten Tomatoes]] |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015}}</ref><br /><ref name=Karsten/> |- !scope=row|''Trial and Error'' |1997 |{{sort|Tyler|Billie Tyler}} |{{sort|Lynn|[[Jonathan Lynn]]}} | |style="text-align:center;"|<ref name=trial>{{Cita noticies |url=http://articles.latimes.com/1997-05-30/entertainment/ca-63753_1_charlize-theron |títulu=Theron Lights Up Screen in Uneven 'Trial' |obra=[[Los Angeles Times]] |fecha=30 de mayu de 1997 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |apellíu=Anderson |nome=John}}</ref> |- !scope=row|''{{sort|Devil|[[The Devil's Advocate]]}}'' |1997 |{{sort|Lomax|Mary Ann Lomax}} |{{sort|Hackford|[[Taylor Hackford]]}} | |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert>{{Cita web |url=http://www.rogerebert.com/cast-and-crew/charlize-theron |títulu=Charlize Theron Movie Reviews & Film Summaries |editorial=Roger Ebert |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015}}</ref> |- !scope=row|''Celebrity'' |1998 |Supermodel |{{sort|Allen|[[Woody Allen]]}} | |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies |url=http://www.nytimes.com/movie/review?res=9800y4db1739f936a1575ac0a96y958260 |títulu=Celebrity (1998) Film Festival Review; Jostling and Stumbling Toward a Fateful 15 Minutes |obra=[[The New York Times]] |fecha=25 de setiembre de 1998 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |apellíu=Maslin |nome=Janet}}</ref> |- !scope=row|''[[Mighty Joe Young|Mighty Joe Young (Mighty Joe Young)]]'' |1998 |{{sort|Young|Jill Young}} |{{sort|Underwood|[[Ron Underwood]]}} | |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert/> |- !scope=row|''[[The Astronaut's Wife]]'' |1999 |{{sort|Armacost|Jillian Armacost}} |{{sort|Ravich|[[Rand Ravich]]}} | |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies |url=http://www.nytimes.com/movie/review?res=9A02Y6DF123BF93BA1575BC0A96F958260 |títulu=The Astronaut s Wife (1999) Film Review; After a Space Jaunt, He's Odd, but He Loves His Wife |obra=[[The New York Times]] |fecha=28 d'agostu de 1999 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |apellíu=Maslin |nome=Janet}}</ref> |- !scope=row|''{{sort|Cider|[[The Cider House Rules]]}}'' |1999 |{{sort|Kendall|Candy Kendall}} |{{sort|Hallström|[[Lasse Hallström]]}} | |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert/> |- !scope=row|''[[Reindeer Games]]'' |2000 |{{sort|Mercer|Ashley Mercer}} |{{sort|Frankenheimer|[[John Frankenheimer]]}} | |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita web |url=http://www.rogerebert.com/reviews/reindeer-games-2000 |títulu=Reindeer Games Movie Review & Film Summary (2000) |apellíu=Ebert |nome=Roger |editorial=Roger Ebert |fecha=25 de febreru de 2000 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015}}</ref><br /><ref name=Karsten>{{cita llibru |nome=Chris |apellíu=Karsten |títulu=Charlize |url=https://books.google.com/books?id=hYxRBAAAQBAJ&pg=PT308 |fecha=1 de setiembre de 2011 |editorial=Human & Rousseau |isbn=978-1-920323-71-4 |páxina=308}}</ref> |- !scope=row|''[[The Yards]]'' |2000 |{{sort|Stoltz|Erica Stoltz}} | James Gray | |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert/> |- !scope=row|''[[Homes d'honor (película)|Homes d'honor]]'' |2000 |{{sort|Sunday|Gwen Sunday}} |{{sort|Tillman, Jr.|[[George Tillman, Jr.]]}} | |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita web |url=http://www.rogerebert.com/reviews/men-of-honor-2000 |títulu=Men of Honor Movie Review & Film Summary (2000) |apellíu=Ebert |nome=Roger |editorial=Roger Ebert |fecha=10 de payares de 2000 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015}}</ref> |- !scope=row|''[[The Legend of Bagger Vance]]'' |2000 |{{sort|Invergordon|Adele Invergordon}} |{{sort|Redford|[[Robert Redford]]}} | |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert/> |- !scope=row|''[[Sweet November]]'' |2001 |{{sort|Deever|Sara Deever}} |{{sort|O'Connor|[[Pat O'Connor (direutor)|Pat O'Connor]]}} | |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert/> |- !scope=row|''[[15 minutos]]'' |2001 |{{sort|Hearn|Rose Hearn}} |{{sort|Herzfeld|[[John Herzfeld]]}} | |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies |url=http://variety.com/2001/film/reviews/15-minutes-1200467565/ |títulu=Review: '15 Minutes' |obra=[[Variety]] |fecha=1 de marzu de 2001 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |apellíu=McCarthy |nome=Todd}}</ref> |- !scope=row|''[[The Curse of the Jade Scorpion]] |2001 |{{sort|Kensington|Laura Kensington}} |{{sort|Allen|[[Woody Allen]]}} | |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert/> |- !scope=row|''[[Trapped (película de 2002)|Trapped]]'' |2002 |{{sort|Jennings|Karen Jennings}} |{{sort|Mandoki|[[Luis Mandoki]]}} | |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies |url=http://www.nytimes.com/2002/09/21/movies/film-review-when-a-perfect-scheme-doesn-t-work-perfectly.html |títulu=Film Review; When a Perfect Scheme Doesn't Work Perfectly |obra=[[The New York Times]] |fecha=21 de setiembre de 2002 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |apellíu=Holden |nome=Stephen}}</ref> |- !scope=row|''Waking Up in Reno'' |2002 |{{sort|Kirkendall|Candy Kirkendall}} |{{sort|Brady|[[Jordan Brady]]}} | |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies |url=http://www.latimes.com/entertainment/la-swayze2002_h4ccclkf-photo.html |títulu=Patrick Swayze |obra=[[Los Angeles Times]] |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20170815235938/http://www.latimes.com/entertainment/la-swayze2002_h4ccclkf-photo.html |archivedate=2017-08-15 }}</ref> |- !scope=row|''[[The Italian Job (película de 2003)|The Italian Job]]'' |2003 |{{sort|Bridger|Stella Bridger}} |{{sort|Gray|[[F. Gary Gray]]}} | |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert/> |- !scope=row|''[[Monster (película)|Monster]]'' |2003 |{{sort|Wuornos|[[Aileen Wuornos]]}} |{{sort|Jenkins|[[Patty Jenkins]]}} |Tamién productora | |- !scope=row|''{{sort|Life|[[The Life and Death of Peter Sellers]]}}'' |2004 |{{sort|Ekland|[[Britt Ekland]]}} |{{sort|Hopkins|[[Stephen Hopkins (direutor)|Stephen Hopkins]]}} | |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies |url=http://variety.com/2004/film/markets-festivals/the-life-and-death-of-peter-sellers-1200533224/ |títulu=Review: 'The Life and Death of Peter Sellers' |obra=[[Variety]] |fecha=21 de mayu de 2004 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |apellíu=McCarthy |nome=Todd}}</ref> |- !scope=row|''[[Head in the Clouds]]'' |2004 |{{sort|Bessé|Gilda Bessé}} |{{sort|Duigan|[[John Duigan]]}} | |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert/> |- !scope=row|''[[North Country]]'' |2005 |{{sort|Aimes|Josey Aimes}} |{{sort|Caro|[[Niki Caro]]}} | |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert/> |- !scope=row|''[[Æon Flux (película)|Æon Flux]]'' |2005 |{{sort|Flux|Æon Flux}} |{{sort|Kusama|[[Karyn Kusama]]}} |Tamién nel videoxuegu ''Æon Flux'' |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies |url=http://articles.latimes.com/2005/dec/05/entertainment/et-flux5 |títulu=Despite Theron, 'Flux' lacks spark |obra=[[Los Angeles Times]] |fecha=5 d'avientu de 2005 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |apellíu=Anderson |nome=John}}</ref><br /><ref>{{Cita web |url=http://www.gamespot.com/reviews/aeon-flux-review/1900-6140461/ |títulu=Aeon Flux Review |editorial=[[GameSpot]] |fecha=28 de payares de 2005 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |apellíu=Navarro |nome=Alex}}</ref> |- !scope=row|''[[In the Valley of Elah]]'' |2007 |{{sort|Sanders|Det. Emily Sanders}} |{{sort|Haggis|[[Paul Haggis]]}} | |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert/> |- !scope=row|''[[Battle in Seattle]]'' |2007 |Ella |{{sort|Townsend|[[Stuart Townsend]]}} | | |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert/><br /><ref>{{Cita web |url=http://www.cbsnews.com/pictures/toronto-film-festival-11-9-07/5/ |títulu=Toronto Film Festival |editorial=[[CBS News]] |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015}}</ref> |- !scope=row|''[[Sleepwalking]]'' |2008 |{{sort|Reedy|Joleen Reedy}} |{{sort|Maher|William Maher}} | Tamién productora |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies|url=http://www.nytimes.com/2008/03/14/movies/14Slee.html |títulu=On the Road to Nowhere in Down-and-Out America |obra=[[The New York Times]] |fecha=14 de marzu de 2008 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |apellíu=Holden |nome=Stephen}}</ref> |- !scope=row|''[[Hancock]]'' |2008 |{{sort|Embrey|Mary Embrey}} |{{sort|Berg|[[Peter Berg]]}} | |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert/> |- !scope=row|''[[The Burning Plain]]'' |2008 |Sylvia | Guillermo Arriaga |Tamién productora executiva |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert/><br /><ref>{{Cita noticies |url=http://www.theguardian.com/film/2009/mar/13/the-burning-plain-film-review |títulu=The Burning Plain |obra=[[The Guardian]] |fecha=13 de marzu de 2009 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |apellíu=Bradshaw |nome=Peter}}</ref> |- !scope=row|''[[The Road]]'' |2009 |Esposa |{{sort|Hillcoat|[[John Hillcoat]]}} | | |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert/> |- !scope=row|''[[Astro Boy (película)|Astro Boy]]'' |2009 |Narrador |{{sort|Bowers|[[David Bowers (direutor)|David Bowers]]}} |Voz |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert/> |- !scope=row|''[[Young Adult]]'' |2011 |{{sort|Gary|Mavis Gary}} |{{sort|Reitman|[[Jason Reitman]]}} | |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert/> |- !scope=row|''[[Snow White and the Huntsman]]'' |2012 |{{sort|Ravenna|[[Reina Grimhilde|Reina Ravenna]]}} |{{sort|Sanders|[[Rupert Sanders]]}} | |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies |url=http://entertainment.time.com/2012/05/31/step-monster-snow-white-and-the-huntsman/ |títulu=Snow White and the Huntsman: The Fairest Feminist of Them All |obra=[[Time]] |fecha=31 de mayu de 2012 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |apellíu=Pols |nome=Mary |archiveurl=https://web.archive.org/web/20151117090031/http://entertainment.time.com/2012/05/31/step-monster-snow-white-and-the-huntsman/ |archivedate=2015-11-17 }}</ref> |- !scope=row|''[[Prometheus (película)|Prometheus]]'' |2012 |{{sort|Vickers|Meredith Vickers}} |{{sort|Scott|[[Ridley Scott]]}} | |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies |url=http://www.theguardian.com/film/2012/jun/03/prometheus-ridley-scott-review-alien |títulu=Prometheus – review |obra=[[The Guardian]] |fecha=3 de xunu de 2012 |apellíu=French |nome=Philip |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015}}</ref> |- !scope=row|''[[A Million Ways to Die in the West]]'' |2014 |Anna |{{sort|MacFarlane|[[Seth MacFarlane]]}} | | |style="text-align:center;"|<ref name=Ebert/> |- !scope=row|''[[Dark Places (película de 2015)|Dark Places]]'' |2015 |{{sort|Day|Libby Day}} |{{sort|Paquet-Brenner|[[Gilles Paquet-Brenner]]}} |Tamién productora |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies|url=http://www.nytimes.com/movies/movie/472237/Dark-Places/credits |títulu=Dark Places (2015) |obra=[[The New York Times]] |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015}}</ref> |- !scope=row|''[[Mad Max: Fury Road]]'' |2015 |{{sort|Furiosa|Imperator Furiosa}} |{{sort|Miller|[[George Miller (direutor)|George Miller]]}} | |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies |url=http://www.theguardian.com/film/2015/may/14/charlize-theron-mad-max-imperator-furiosa-feminist-icon |títulu=Charlize Theron on Mad Max: 'We live in a very toxic world' |obra=[[The Guardian]] |fecha=14 de mayu de 2015 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |apellíu=Shoard |nome=Catherine}}</ref> |- !scope=row|''[[The Huntsman: Winter's War]]'' |2016 |{{sort|Ravenna|[[Reina Grimhilde|Reina Ravenna]]}} |{{sort|Nicolas-Troyan|[[Cedric Nicolas-Troyan]]}} | |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies |url=http://www.radiotimes.com/news/2015-03-19/sheridan-smith-and-rob-brydon-cast-as-dwarves-in-snow-white-and-the-huntsman-prequel |títulu=Sheridan Smith and Rob Brydon cast as dwarves in Snow White and the Huntsman prequel |obra=[[Radio Times]] |fecha=19 de marzu de 2015 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |apellíu=Lazarus |nome=Susanna}}</ref> |- !scope=row|''[[Kubo and the Two Strings]]'' |2016 |TBA |[[Travis Knight]] |Voz |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies |url=http://www.hollywoodreporter.com/news/matthew-mcconaughey-charlize-theron-rooney-759900 |títulu=Matthew McConaughey, Charlize Theron, Rooney Mara Join Voice Cast for 'Kubo and the Two Strings' |obra=[[The Hollywood Reporter]] |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |fecha=22 d'avientu de 2014 |apellíu=Ford |nome=Rebecca}}</ref> |- !scope=row|''[[Fast and Furious 8]]'' |2017 |Cipher |[[Felix Gary Gray|F. Gary Gray]] | |- !scope=row|''[[Brain on Fire (película)|Brain on Fire]]'' |2017 |TBA |{{sort|Barrett|[[Gerard Barrett (direutor)|Gerard Barrett]]}} |Productora |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies|url=http://variety.com/2015/film/news/broad-green-boards-charlize-theron-produced-brain-on-fire-1201535359/ |títulu=Broad Green Boards Charlize Theron-Produced 'Brain on Fire' |obra=[[Variety]] |fecha=7 de xunetu de 2015 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |apellíu=McNary |nome=Dave}}</ref> |- !scope=row|''[[The Last Face]]'' |TBA |TBA |{{sort|Penn|[[Sean Penn]]}} | |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies |url=http://www.theguardian.com/film/2015/jul/27/sean-penn-drama-places-casting-call-for-day-old-baby |títulu=An advert was placed for The Last Face, which Penn is direuting, seeking a newborn for two days of shooting |obra=[[The Guardian]] |fecha=27 de xunetu de 2015 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2015 |apellíu=Lee |nome=Benjamin}}</ref> |- !scope=row|''[[Atomic Blonde]]'' |2017 |{{sort|Broughton|Lorraine Broughton}} |[[David Leitch (actor)|David Leitch]] | |style="text-align:center;"|<ref>{{Cita noticies |apellíu1=Fleming Jr |nome1=Mike |títulu=Focus Pre-Empts N.A. Rights To 'The Coldest City;' Charlize Theron To Star, John Wick's David Leitch & Chad Stahelski Direuting: Cannes |https://en.m.wikipedia.org/wiki/Atomic_Blonde|fechaaccesu=25 de payares de 2015 |editorial=[[Deadline.com]] |fecha=9 de mayu de 2015}}</ref> <!--do NOT put films that are 'in pre-production' or 'in development' per WP:CRYSTAL--> |- !scope=row|''[[Fast and Furious 9]]'' |2019 |Cipher |[[Felix Gary Gray|F. Gary Gray]] | |- |} {| class="wikitable sortable" |+ Televisión |- ! Añu !Títulu !Personaxe !class="unsortable" | Notes |- | 2005 | ''[[Arrested Development (serie de televisión)|Arrested Development]]'' | Rita (Sra. F) | Cinco episodios |- | 2006 | ''[[Robot Chicken]]'' | Madre de Daniel/madre/camarera | Un episodiu |} {| class="wikitable sortable" |+ Videos musicales |- ! Añu !Títulu !Personaxe !class="unsortable" | Notes |- | 2010 | ''[[Crossfire (cantar de Brandon Flowers)|Crossfire]]'' | Salvadora misteriosa y peligrosa | Cantar de [[Brandon Flowers]] |} {| class="wikitable sortable" |+ Productora |- ! Añu !Títulu !class="unsortable" | Notes |- | 2003 | ''[[Monster (película)|Monster]]'' | Tamién acreitada como actriz |- | 2006 | ''[[East of Havana]]'' | Documental |- |Rowspan=2| 2008 | ''[[Sleepwalking]]'' | Tamién acreitada como actriz |- | ''[[The Burning Plain]]'' | Executiva, tamién acreitada como actriz |- | 2011 | ''[[Young Adult]]'' | Tamién acreitada como actriz |- | 2017 | ''[[Mindhunter]]'' | Executiva |} == Premios == === Premios Óscar === {| {{tablaguapa}} |- ! Añu || Categoría || Película || Resultáu |- | '''2003''' || [[Óscar a la meyor actriz|'''Meyor actriz''']] || ''[[Monster (película)|'''Monster''']]'' || {{Celda|Ganadora}} |- | 2005 || [[Óscar a la meyor actriz|Meyor actriz]] || ''[[North Country]]'' || {{Celda|Nomada}} |} === Premiu Globu d'Oru === {| {{tablaguapa}} |- ! Añu || Categoría || Película || Resultáu |- | 2011 || [[Globu d'Oru a la meyor actriz - Comedia o musical|Meyor actriz - Comedia o musical]] || ''[[Young Adult]]'' || {{Celda|Nomada}} |- | 2006 || [[Globu d'Oru a la meyor actriz - Drama|Meyor actriz - Drama]] || ''[[North Country]]'' || {{Celda|Nomada}} |- | 2005 || [[Globu d'Oru a la meyor actriz de repartu de serie, miniserie o telefilme|Meyor actriz de repartu de serie, miniserie o telefilme]] || ''[[The Life and Death of Peter Sellers]]'' || {{Celda|Nomada}} |- | '''2004''' || [[Globu d'Oru a la meyor actriz - Drama|'''Meyor actriz - Drama''']] || ''[[Monster (película)|'''Monster''']]'' || {{Celda|Ganadora}} |} === Premios del Sindicatu d'Actores === {| {{tablaguapa}} |- ! Añu || Categoría || Película || Resultáu |- | 2005 || [[Premiu del Sindicatu d'Actores a la meyor actriz protagonista|Meyor actriz]] || ''[[North Country]]'' || {{Celda|Nomada}} |- | '''2003''' || [[Premiu del Sindicatu d'Actores a la meyor actriz protagonista|'''Meyor actriz''']] || ''[[Monster (película)|'''Monster''']]'' || {{Celda|Ganadora}} |} === Premios BAFTA === {| {{tablaguapa}} |- ! Añu || Categoría || Película || Resultáu |- | 2005 || [[BAFTA a la meyor actriz|Meyor actriz]] || ''[[North Country]]'' || {{Celda|Nomada}} |- | 2004 || [[BAFTA a la meyor actriz|Meyor actriz]] || ''[[Monster (película)|Monster]]'' || {{Celda|Nomada}} |} === Premios Satellite === {| {{tablaguapa}} |- ! Añu || Categoría || Película || Resultáu |- | 2005 || Meyor actriz - Drama || ''[[North Country]]'' || {{Celda|Candidata}} |- | '''2003''' || '''Meyor actriz - Drama''' || '' [[Monster (película)|'''Monster''']]'' || {{Celda|Ganadora}} |} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{Cita llibru | apellíos =KARSTEN |nome=Chris |editorial=Human & Rousseau's |títulu=Charlize: Life's one helluva ride |añu=2009 |allugamientu=Cape Town |isbn=0-7981-5028-9}} * {{Cita llibru | apellíos =SALAZAR |nome=Philippe-Joseph |editorial=Erlbaum |títulu=An African Athens: rhetoric and the shaping of democracy in South Africa |añu=2002 |allugamientu=Mahwah |isbn=0805833412}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} {{NF|1975||Theron, Charlize}} {{Tradubot|Charlize Theron}} [[Categoría:Actores y actrices de Sudáfrica]] [[Categoría:Modelos de Sudáfrica]] [[Categoría:Actrices en Playboy]] [[Categoría:Ganadores del premiu Óscar a la meyor actriz]] [[Categoría:Paséu de la Fama de Hollywood]] [[Categoría:Ganadores del premiu Globu d'Oru]] [[Categoría:Ganadores del Globu d'Oru a la meyor actriz dramática (cine)]] [[Categoría:Ganadores del premiu del Sindicatu d'Actores a la meyor actriz protagonista]] [[Categoría:Afrikáner]] dpccjspffz7ykzrnfcg5ot7jmwd0qps Cannes 0 93186 4498550 4493800 2026-06-03T14:39:25Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498550 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Cannes''' [kan], en [[idioma francés|francés]], ''Canes'' n'[[idioma occitanu|occitanu]], ye una ciudá y [[Comuñes de Francia|comuña francesa]] asitiada nel departamentu d'[[Alpes Marítimos]], na rexón de [[Provenza-Alpes-Costa Azul]]. Ye unu de los centros de la turística rexón de la [[Costa Azul (Francia)|Costa Azul o Riviera francesa]] y sede añal de la so [[Festival Internacional de Cine de Cannes|célebre festival européu de cine internacional]]. == Historia == Nel segundu sieglu antes de la era cristiana, la tribu [[Oxybii]] de la [[Liguria]] estableció un asentamientu conocíu como Aegitna. Los historiadores nun tán seguros del significáu del nome. L'área yera una villa de pescadores usada como puertu d'enllaz coles [[Islles Lérins]]. [[Archivu:Cannes SPOT 1160.jpg|thumb|right|300px|Cannes dende una vista satelital]] Nel añu [[69]] foi escena d'un violentu conflictu ente les tropes d'[[Otón]] y [[Vitelio]].<ref>Reportáu en [[Polibio]], Histories, 33.10.</ref> Nel [[sieglu X]] la llocalidá yera llamada Canua. Puede ser un deriváu de "canna", [[Caña (vexetal)|Caña]]. Canua yera la llocalización d'un pequeñu puertu ligur, y más tarde un puestu d'avanzada romanu na llomba de -y Suquet, suxeríu por tumbes romanes afayaes equí. -y Suquet allugaba una torre del [[sieglu XI]] que vixilaba dende lo alto los banzaos onde agora se llevanta la ciudá. La mayoría de l'antigua actividá, especialmente de proteición, foi nes islles de Lerins y la historia de Cannes ye la historia de les islles. Un ataque de los [[sarracenu|sarracenos]] en [[891]], quien permanecieron nella hasta finales del sieglu X, afaró'l país alredor de Canua. La inseguridá de les Islles Lérins forzaron a los monxos a establecese en tierra firme, nel Suquet. La construcción d'un castiellu nel [[1035]] fortificó la ciudá que yá yera conocida como Cannes, y a la fin del [[sieglu XI]] empezóse la construcción de les dos torres nes islles Lérins. Una tomó un sieglu construyila; la otra, trés. Alredor de 1530, Cannes dixébrase los monxos que controlaren la ciudá mientres cientos d'años y convirtióse n'independiente. Mientres el [[sieglu XVIII]], los españoles y los británicos tantu intentaron faese col control de les islles Lérins, pero fueron escorríos de lloñe polos franceses. Les islles más tarde fueron controlaes por munchos xefes llocales, como [[Jean-Honoré Alziary]] y l'obispu de Fréjus. Les islles tuvieron munchos usos distintos; a finales del [[sieglu XIX]], unu yera un hospital pa los soldaos na [[guerra de Crimea]]. [[Henry Brougham, Primer barón Brougham y Vaux]] mercó la tierra en [[Croix des Gardes]] construyendo la villa Eleonore-Louise. El so trabayu p'ameyorar les condiciones de vida atraxo a l'aristocracia inglesa, quien tamién construyó residencies d'iviernu. A finales del sieglu XIX, concluyéronse dellos ferrocarriles. Esto provocó la llegada de tranvíes. En Cannes, proyeutos como'l ''Boulevard Carnot'', la rue dAntibes y el [[Carlton Hotel, Cannes|Carlton Hotel]] nel paséu marítimu de [[Promenade de la Croisette]] llevar a cabu. Dempués del zarru del Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luxu foi construyíu pa la vecería d'iviernu rica, el Casino Municipal xunto al muelle Albert-Edouard. Esti casino foi baltáu y reemplazáu pol nuevu palaciu en 1979. Col [[sieglu XX]] llegaron nuevos hoteles de luxu como'l Miramar y los Martínez. La ciudá foi modernizada con un centru deportivu, coches de cais, una Oficina de correos y escueles. Hubo menos turistes británicos y alemanes dempués de la [[Primer Guerra Mundial]] pero muncho más d'Estaos Xuníos. El turismu d'iviernu dio pasu al turismu de branu y construyóse el casino de branu en Palm Beach. Representantes del 7º arte européu y americanos, buscaron una alternativa al festival de cine de Venecia, que mientres los años 30', taben sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu d'entós. Propunxéronse delles ciudaes franceses alternatives y Cannes foi la escoyida. El primer festival nel añu 1939 cuntó como presidente al mesmu Lumiere. El primer festival internacional de sonadía foi'l [[20 de setiembre]] de [[1946]], y foi celebráu nel Casino Municipal d'entós. a Finales de los 70 construyóse l'actual pebellón. == Clima == Cannes tien un [[clima mediterraneu]] y la ciudá esfruta de doce hores de sol nos díes de branu (de mayu a setiembre), ente que pel iviernu (d'avientu a febreru) el clima ye moderáu. Les agües son relativamente escases y danse principalmente mientres ochobre y payares, cuando cayen 110nbsp; milímetros. {{Clima |metric_first= Yes |location = Cannes |Xin_Hi_°C =10.5 |Feb_Hi_°C =12.3 |Mar_Hi_°C =15.6 |Abr_Hi_°C =18.4 |May_Hi_°C =20.4 |Xun_Hi_°C =23.7 |Xnt_Hi_°C =25.9 |Ago_Hi_°C =22.4 |Set_Hi_°C =19.2 |Och_Hi_°C =16.8 |Pay_Hi_°C =12.5 |Avi_Hi_°C =10.2 |Year_Hi_°C = |Xin mean C=7.6 |Feb mean C=9.3 |Mar mean C=11.6 |Abr mean C=14.4 |May mean C=16.7 |Xun mean C=18.3 |Xnt mean C=21.2 |Ago mean C=19.8 |Set mean C=15.5 |Och mean C=12.4 |Pay mean C=9.2 |Avi mean C=7.9 |Year mean C= |Xin_Lo_°C =2.0 |Feb_Lo_°C =3.4 |Mar_Lo_°C =5.1 |Abr_Lo_°C =7.8 |May_Lo_°C =9.9 |Xun_Lo_°C =11.4 |Xnt_Lo_°C =13.2 |Ago_Lo_°C =15.0 |Set_Lo_°C =12.2 |Och_Lo_°C =8.5 |Pay_Lo_°C =5.2 |Avi_Lo_°C =2.3 |Year_Lo_°C = |xin_precip_mm =79 |feb_precip_mm =66 |mar_precip_mm =75 |abr_precip_mm =72 |may_precip_mm =30 |xun_precip_mm =3 |xnt_precip_mm =35 |ago_precip_mm =16 |set_precip_mm =50 |och_precip_mm =80 |pay_precip_mm =110 |avi_precip_mm =99 |añal_precip_mm = |o_precip_díes = 0.1 mm |xin_precip_díes = 16 |feb_precip_díes = 12 |mar_precip_díes = 16 |abr_precip_díes = 15 |may_precip_díes = 9 |xun_precip_díes = 1 |xnt_precip_díes = 3 |ago_precip_díes = 5 |set_precip_díes = 9 |och_precip_díes = 12 |pay_precip_díes = 16 |avi_precip_díes = 16 |añal_precip_díes = |Xin sun = 65 |Feb sun = 90 |Mar sun = 150 |Abr sun = 216 |May sun = 230 |Xun sun = 285 |Xnt sun = 281 |Ago sun = 274 |Set sun = 225 |Och sun = 186 |Pay sun = 128 |Avi sun = 86 }} <!-- Cannes summers are long and warm, with summer daytime temperatures regularly hitting {{convert|30|°C|0|abbr=on}}, while average temperatures are about {{convert|25|°C|0|abbr=on}}. Temperatures remain high from June to September, the busiest time of the year. Despite the hot daytime temperatures, a Mediterranean breeze keeps summer evenings comfortably cool. Temperatures drop below {{convert|10|°C|0|abbr=on}} for only three months of the year (December to February). The spring and autumn are also warm, although more suited to those who prefer slightly cooler weather. --> == Demografía == {{Evolución demográfica |1793=2 626|1800=2 896|1806=2 804|1821=3 982|1831=3 994|1836=3 997|1841=3 381|1846=4 720|1851=5 557|1856=5 860|1861=7 557|1866=9 618|1872=10 144|1876=14 022|1881=19 385|1886=19 959|1891=19 983|1896=22 959|1901=30 420|1906=29 365|1911=29 656|1921=30 907|1926=42 427|1931=47 259|1936=49 032|1946=45 548|1954=50 192|1962=58 079|1968=67 152|1975=70 527|1982=72 259|1990=68 676|1999=67 304|2006=70 200|2007=70 829 |fonte=INSEE-fr}} == Monumentos == La mariña, col so célebre [[Promenade de la Croisette|Boulevard de la Croisette]], ye una de les sos más importantes atraiciones turístiques, coles sos palmeres, según les islles de [[Lérins]], que formen parte de la llocalidá. La Croisette ye conocida por sableres pintoresques y de restoranes, cafés y boutiques. La Suquet, el cascu antiguu, ufierta una bona vista de La Croisette. El Torrexón y la capiya de St Anne alluga'l [[Musée de Capar]]. [[The Man in the Iron Mask]] tuvo presu na [[Île Sainte-Marguerite]]. === Museos === El [[Musée d'Art et d'Histoire de Provence]] alluga artículos dende la [[prehistoria]] hasta'l presente, nuna casona del [[sieglu XVIII]]. El [[Musée de Capar]] tien oxetos de los [[atolones]] del [[Océanu Pacíficu]], [[Cultura incaica|reliquies peruanes]] y [[Cultura maya|alfarería maya]]. Otros importantes son el Musée de la Marine, Musée de la Mer, Musée de la Photographie y Musée International de la Parfumerie. === Les Villes de Cannes === El Cannes del [[sieglu XIX]] inda puede trate nes sos grandes villes, construyíu pa reflexar la riqueza y el prestíu de los sos dueños ya inspiráu por cualesquier cosa, dende castiellos medievales a villes romanes. La Villa [[Italia|Italiana]]ta Leonor Louise de Lord Brougham (unu de los primeros en Cannes) foi construyida ente 1835 y 1839. Tamién conocíu como'l barriu des Anglais, esto ye la zona residencial más antigua en Cannes. Otru finxu ye la Villa de Fiésole (güei conocida como la Villa Domergue) diseñáu por [[Jean Gabriel Domergue]] nel estilu de [[Fiesole]], cerca de [[Florencia]]. Les villes nun tán abiertes al públicu. La Villa Domergue pueden ser visitáu con cita previa.. === Île Sainte-Marguerite (Islla St Marguerite) === {{AP|Islla Santa Margarita (Francia)}} Tardó 11 años [[The Man in the Iron Mask]] en salir d'esta pequeña islla montiega. El misteriosu individuu creyer de sangre noble, pero nunca foi probada la so identidá. La so celda puede ser visitáu nel fuerte de Saint Marguerite, agora renomáu como'l Musée de la Mer (Muséu del mar). Esti muséu alluga tamién descubrimientos de naufraxos na islla, incluyendo [[Imperiu romanu|romanos]] ([[sieglu I e.C.]]) y cerámica sarracena ([[sieglu X]]). === Île Saint-Honorat (Islla St Honorat ) === {{AP|Islla Saint-Honorat}} Monxos cisterciense fueron los únicos habitantes de la islla de Honorat St menor, al sur. Los monxos habitaron la islla dende'l [[410]] y, al altor de gran poder, fueron propietarios de Cannes, [[Mougins]] y [[Vallauris]]. Muertes medievales permanecen na Ilesia inicial, que ta abierta al públicu, y nes ruines del monesteriu del sieglu XI nel cantu del mar. Los monxos estremen el so tiempu ente la oración y la producción de vinos tintos y blancos. === Teatru y música === Cannes nun ye reconocíu pol teatru tradicional. Sicasí, pequeñes sales alluguen pequeñes producciones y curtios esbozos mientres Festival de Performance de los actores internacionales añales. Teatros populares inclúin el Espace Miramar y Alexandre III. === Festivales y eventos === * El [[Festival de Cannes]] (Francés: -y Festival international du filme de Cannes o a cencielles -y Festival de Cannes), fundáu en [[1939]], tien llugar de normal en mayu. * [[Midem]], la feria más importante de la industria de la música * [[MIPIM]], el show de comerciu rellacionáu cola propiedá más grande del mundu * [[Cannes Lions]] * L''''Antroxu de la Riviera''' ye un desfile peles cais pa marcar el periodu de 21 díes antes [[Martes d'antroxu]]. * '''[[NRJ Music Awards]]''' un premiu musical que ganaron dellos artistes como [[Mika (cantante)|Mika]], [[Shakira]], [[Sia]] o [[LMFAO]]. * '''The International Festival of Games''' ye'l festival de [[Bridge (xuegu)|bridge]], [[belote]], [[backgammon]], [[axedrez]], [[dames]], [[Taró (xuegu de cartes)|taró]] y más (febreru). * '''Festival de la Plaisance''' ye un eventu pa los entusiastes de los barcos nel Vieux Port (setiembre). * '''Festival de Performance de los actores internacionales''': bocetos de comedia y actuaciones d'artistes marxinales * '''El mercáu de viaxes de luxu internacional''' axunta so un mesmu techu a los provisores de viaxes de luxu internacionales y provisores de tol mundu.<ref>[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]</ref> * '''-y Festival d'Art Pyrotechnique'''<ref>[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ -y Festival d'Art Pyrotechnique]</ref> ye un magníficu concursu de fueos artificiales añal celebráu nel branu na Badea de Cannes. * [[Mipcom]] y [[MIPTV]], celebráu n'ochobre y abril respeutivamente, el más importante mercáu del mundu de mercado comerciu pa la industria de la televisión. * El '''Festival de Cine Panafricanu''', celebráu a principios d'abril y con películes de la diáspora africana == Ciudaes hermanes == * {{bandera|ESP}} [[Madrid]] (1957) * {{bandera|GBR}} [[Kensington y Chelsea]] (1970) * {{bandera|USA}} [[Beverly Hills (California)|Beverly Hills]] (1986) * {{bandera|JPN}} [[Shizuoka]] (1991/92) * {{bandera|CHN}} [[Sanya]] (1997) * {{bandera|COL}} [[Bogotá D.C.]] (1997) * {{bandera|MEX}} [[Acapulco de Juárez|Acapulco]] (1998) * {{bandera|CHI}} [[Copiapó]] (2010) * {{bandera|Colombia}} [[San Juan de Pasto|Pasto]] (2011) * {{bandera|Colombia}} [[Riohacha]] (2015) == Ver tamién == * [[Festival de Cannes]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikiviaxes|Cannes}} * [https://web.archive.org/web/20120305033403/http://www.cannes.fr/ Conceyu de Cannes] * [http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes n'Español] * [http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE] * [http://www.petitcannois.com Semeyes, videos, pintures en Cannes, y el Festival de Cine de Cannes] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130617075056/http://petitcannois.com/ |date=2013-06-17 }} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Cannes| ]] [[Categoría:Llocalidaes de Francia]] rpx7kysbiu15ch5v0l041pxerxzplo5 Chihuahua 0 94797 4498656 4491851 2026-06-04T11:56:46Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 7 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498656 wikitext text/x-wiki {{Rexón}} '''Chihuahua''' ye unu de los trenta y un [[Estaos de Méxicu|estaos]] que, xunto con [[Ciudá de Méxicu]], formen los [[Estaos Xuníos Mexicanos]]. La so capital ye [[Chihuahua (Chihuahua)|Chihuahua]] y la so ciudá más poblada, [[Ciudad Juárez]]. Ta allugáu en la [[Rexones de Méxicu|rexón]] [[Noroeste de Méxicu|noroeste]] del país, llindando al norte con [[Estaos Xuníos]] (la mayor parte d'esta frontera ta delimitada pol [[ríu Bravo]]), al este con [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]], al sur con [[Durango]], al suroeste con [[Sinaloa]] y al oeste con [[Sonora]]. Con 247 455 km² ye l'estáu más estensu y con 13,77 hab/km², el terceru menos [[Densidá de población|densamente pobláu]], per delantre de [[Durango]] y [[Baxa California Sur]], el menos densamente pobláu. Foi fundáu'l 6 de xunetu de 1824. Estremar en [[Conceyos de Chihuahua|67 conceyos]]. La so capital ye [[Chihuahua (Chihuahua)|Chihuahua]].<ref>{{cita web |url= http://www.congresochihuahua.gob.mx/gestorbiblioteca/gestorconstitucion/archivosConstitucion/actual.pdf |títulu= Constitución Política del Estáu Llibre y Soberanu de Chihuahua |fechaaccesu= 7 de febreru de 2010 |autor= H. Congresu del Estáu de Chihuahua |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20100816210416/http://www.congresochihuahua.gob.mx/gestorbiblioteca/gestorconstitucion/archivosConstitucion/actual.pdf |fechaarchivu= 16 d'agostu de 2010 }}: {{cita|artìculo 32. Los Supremos Poderes del Estáu tienen de morar na Capital del mesmu, que ye la Ciudá de Chihuahua y si van poder treslladase a otru llugar, nin entá provisionalmente, sinón por alcuerdu de les dos terceres partes de los diputaos presentes.}}</ref> Otres llocalidaes importantes son [[Ciudad Juárez]], [[Delicias (Chihuahua)|Delicias]], [[Ciudá Cuauhtémoc (Chihuahua)|Cuauhtémoc]], [[Parral (Chihuahua)|Parral]], [[Nuevo Casas Grandes]], [[Camargo (Chihuahua)|Camargo]], [[Jiménez (Chihuahua)|Jiménez]], [[Ojinaga]], [[Meoqui]], [[Aldama]] y [[Madera (Chihuahua)|Madera]]. == Historia == {{AP|Historia del Estáu de Chihuahua}} Hai evidencia de que los pobladores d'esta parte d'América siguieron solo como cazadores-pañadores siquier hasta 2000 e.C. Esta etapa carauterizar polos entamos de la doma del [[maíz]]. Poco dempués de 2000 e.C. identifíquense cultivos de [[calabaza]]. Ente los primeros sitios con regación agricultura de terraces inclúyese'l Cuetu Juanaqueña nel norte de Chihuahua, (aproximao ente 1300 y 1100 e.C. ). L'entamu de la [[cerámica]] apaez ente [[1]] y [[400]]. [[Ficheru:Bifacial.jpg|thumb|right|100px|Punta [[Cultura Clovis|Clovis]] del periodu líticu en Méxicu.]] La primer evidencia de cultura nel estáu son los sitios de [[Samalayuca]] y [[Ranchu Coloráu]] nel noroeste del estáu, onde s'atoparon puntes de flecha con carauterístiques peculiares que dexen datales nel periodu Paleoindiu aproximao ente 1,000 y 7,000&nbsp;e.&nbsp;C. Hai evidencia de que los pobladores d'esta parte d'América siguieron solo como cazadores-pañadores siquier hasta 2000 e.C. Esta etapa carauterizar polos entamos de la doma del [[maíz]]. Poco dempués de 2000 e.C. identifíquense cultivos de [[calabaza]]. Ente los primeros sitios con regación agricultura de terraces inclúyese'l Cuetu Juanaqueña nel norte de Chihuahua, (aproximao ente 1300 y 1100 e.C. ). L'entamu de la [[cerámica]] apaez ente [[1]] y [[400]].<ref>https://web.archive.org/web/20110506051316/http://www.thamesandhudsonusa.com/web/humanpast/summaries/ch09.html '''n'Inglés'''</ref> === Cases Grandes y cazadores-pañadores === [[Ficheru:OasisAmerica-es.svg|thumb|left|250px|La rexón de los Mogollón (en verde). [[Paquimé]] y [[Cuarenta Cases]] fueron dalgunos de los sos allugamientos.]] [[Ficheru:Casas Grande effigy pot p1070225.jpg|thumb|right|100px|Jarrón Lechuza de [[Paquimé]] nel Muséu de [[Universidá Stanford|Stanford]].]] ''' Norte y la Sierra de Chihuahua (300-1300):''' Mientres la dómina Pre-Colombina'l territoriu de Chihuahua tuvo ocupáu por distintes cultures, dalgunes algamando ciertu desenvolvimientu urbano y comercial. Notables d'esti periodu son la [[Cultura de Cases Grandes]] (300 e.C. - [[1400]]), rellacionada coles Cultures [[Anasazi]] y [[Mogollón]] establecíes más al norte. La mesma cultura dexó delles muestres nel estáu como [[Cuarenta Cases]] y [[Paquimé]] puramente dicha. La evidencia suxer que se dedicaron al comerciu, agricultura y la caza. Los constructores orixinales d'estos establecimientos nun yeren los qu'atoparon los españoles el sieglu XVI. La declinación de los principales centros fargataos (de los que la [[Cultura Paquimé|Cultura de Paquimé]] formaba parte) empezó nel sieglu XIII, antes del apoxéu paquimense. Pal sieglu XV dellos grupos que poblaben les ciudaes acomuñaes a la [[Cultura Paquimé|Cultura de Paquimé]] abellugar na [[Sierra Madre Occidental]], otros fuxeron al norte, onde se xunieron a los [[anasazi]]s. Supónse que los grupos [[Etnies tara-cahitas|taracahitas]] actuales ([[yaquis]], [[Mayu (pueblu)|mayos]], [[ópatas]], [[tarahumaras]]) son al paecer descendientes de los fargataos. (Ver [[Oasisamérica]]) '''L'este de Chihuahua (300-1300):''' Mientres el mesmu periodu, un pocu escontra l'oeste de [[Texas]] y Este de Chihuahua, los [[Jornado-Mogollón]] dedicar a la caza del [[bisonte]] (o búfalu), dexando pintures rupestres al norte del [[Ríu Bravo]] en [[Buecu Tanks]], [[Texas]]. Sicasí nunca desenvolvieron una cultura tan avanzada como los vecinos de [[Cultura Paquimé|Cultura de Paquimé]].<ref>http://www.desertusa.com/ind1/du_peo_mog.html '''N'Inglés'''</ref> Escontra'l [[1300]] yá sumieren. Al paecer los [[sumas]] y [[mansos]] qu'atoparon los esploradores europeos yeren los sos descendientes. Otros ocupantes nun dexaron buelgues tan impresionantes sinón delles pintures rupestres en dellos llugares del estáu. '''El sur (300-1300):''' Esta zona yese clasificada como parte d'[[Aridoamérica]], onde les tribus [[chichimecas]] son les ocupantes del llugar, estes evolucionaron nos actuales [[tepehuanes]]. Yeren cazadores, pañadores y llabradores. === Colapsu de 1300 === En dalgún momentu ente [[1300]] y [[1400]], les cultures de más al norte, los [[anasazi]] y [[fargatáu]] colapsaron nel área de los actuales [[Arizona]] y [[Nuevu Méxicu]]. Nun hai una esplicación clara de asoceder, sicasí a la fin d'esa etapa los allugamientos [[anasazi]]s taben abandonaos y la mayoría de los asentamientos [[fargatáu]] en Chihuahua y [[Nuevu Méxicu]] taben ocupaos por etnies distintes a los constructores d'estos sitios. Créese que los actuales [[indios pueblo|indíxenes pueblu]], incluyendo los [[tigua|tigues]] son los sos descendientes (de los [[anasazi]]). Los descendientes de los [[indios pueblo|indíxenes pueblu]] caltuvieron a cultura semi-urbana y construyeron nuevos asentamientos, como los [[tigua]], qu'entá permanecen nel área d'[[El Paso (Texas)|El Paso]], [[Texas]], y recibieron a los españoles cuando aportaron a la rexón. Los [[fargatáu]] paecen emigrar escontra'l suroeste y centru de Chihuahua, ensin caltener totalmente la so complexa cultura. Coles mesmes, diversos grupos tribales de cazadores pañadores ocupaben la metá Oriental del estáu, principalmente los [[Conchos]], [[Tobosos]] o [[Túbares]] y otros menores([[sumas]], [[mansos]], [[jumanos]], [[pexe (etnia)|pexe]], [[coahuiltecas]], [[julimes (etnia)|julimes]], [[guazapares (etnia)|guazapares]], [[chínipas]],<ref>http://www.houstonculture.org/mexico/chihuahua.html Sumariu d'Historia de Chihuahua '''N'Inglés'''</ref> [[cocoyomes]], [[chonchos]], [[huites]], [[janos]], [[jococames]], [[jovas]], [[témoris]], [[xiximes]]). Mientres nel área central y de la Sierra madre Occidental créese que'l principal grupu posterior a la [[Cultura Paquimé]] ([[fargatáu]]) evolucionó nel de los [[Tarahumaras]] y otres etnies agora fuera del estáu ([[pima|pimes]] y [[yaquis]]). Dalgunos como los [[tepehuanes]] y [[pima|pimes]] tamién teníen poblaciones importantes, siendo toos al paecer sociedaes con comunidaes bien aisllaes, y non tan desenvueltes como los constructores del Noroeste, por demás agresives. [[Ficheru:Apachean ca.18-century.png|300px|thumb|Tribus Apaches nel Sieglu XVIII (WA - Apaches Occidentales, N - Navajos, Ch - Chiricahuas, M - Mezcaleros, J - Jicarillas, L - Lipanos, Pl - Apache de les Praderíes).]] === El contautu colos españoles === Ye bien revelador el fechu de que la mayor parte de les espediciones empobinaes escontra [[Nuevu Méxicu]] facer más pel llau de [[Sonora]] que pol de [[Durango]] y Chihuahua. Ye posible que'l terrén y la hostilidá de los primeres ocupantes de la rexón fueren la razón, pero los de [[Sonora]] nun yeren más amistosos. El casu ye que les etnies del llugar yeren difíciles de contautar y bien partíes nel territoriu. Al sur del actual '''Chihuahua''' topábense los [[tepehuanes]]. Na rexón de [[Santa Bárbara (Durango)|Santa Bárbara]] y escontra el norte nel valle del [[Ríu Conchos]], la '''conchería''' (los mesmos [[conchos]] y los [[sumas]] y [[jumanos]], nun primer momentu los qu'establecieron contautu).<ref name = alboite /> Cuasi toos estos grupos (y otros que nun s'estremaben con un nome claru, pos en diversos momentos los mesmos grupos yeren nomaos de formes distintes o asemeyaes a los asignaos por otros esploradores), yeren lo que los españoles llamaben xente de les [[rancherías]], pos la so población topábase llargamente distribuyida ensin que les sos cases tuvieren necesariamente allegantes, sinón separaes por grandes distancies (dellos quilómetros en dellos casos). Este ye entá'l casu de los [[tarahumara|tarahumares]]. La estimación de población indíxena de la [[Nueva Vizcaya (Nueva España)|Nueva Vizcaya]] ye de 350.000 habitantes. Pero ye solo una estimación, ya inclúi los actuales Chihuahua y [[Durango]].<ref name=alboite /> ==== Tepehuanes ==== Na zona de [[Santa Bárbara (Durango)|Santa Bárbara]] primeramente asitiábense los [[tepehuanes]]. Estos estendíense por tol actual estáu de [[Durango]] y el sur de la [[Sierra Madre Occidental]]. Posesores d'una agricultura incipiente de [[calabaza]], [[maíz]], [[frijol]], [[Capsicum|chile]] y [[algodón]]. Al paecer en guerra constante colos [[tarahumaras]] a los que esclavizaban, y tamién apoderaben a los [[acaxee]]s de la sierra ente [[Durango]] y [[Sinaloa]]. Con una estructura relixosa complexa, practicaben la [[poligamia]] y al paecer el [[canibalismu]]. Yeren gobernaos por [[caciques]], anguaño llamaos ''gobernadores indíxenes''.<ref name=alboite /> ==== Conchos ==== Más precisamente, la '''conchería''', qu'incluyía a los [[conchos]], pero tamién a los grupos nos valles de los ríos [[Ríu Conchos|Conchos]], [[Ríu Floríu|Floríu]] y [[ríu San Pedro|San Pedro]], y más al norte de la confluencia col [[Ríu Bravo]]. Incluyía a los [[chinarras]], [[chisos]] y [[tapacolmes]]. Tamién yera xente de ranchería, qu'en poques ocasiones vivíen n'asentamientos allegantes. Cazadores de [[coneyos]], [[aguarón|aguarones]], [[bisonte|bisontes]], [[venados]], y [[berrendos]]. Ellos habitaben en zones de los conceyos más al norte. ==== Rarámuris ==== [[Ficheru:taraumara04.JPG|thumb|300px|right|Artesanía tarahumara en Chihuahua.]] Los rarámuris ocupaben la zona al norte de Santa Catarina, hasta'l sur del la [[Sierra Madre Occidental]]. Yá teníen ciertu grau de desenvolvimientu agrícola y yeren tamién cazadores-pañadores. Naquella dómina (como na actualidá), yeren l'exemplu típicu de ''xente de la ranchería''. Nes zones estremeres colos [[tepehuanes]] permanecíen al paecer en ciertu grau de conflictu, y en dellos casos yeren esclavizados por ellos. Cada ''ranchería'' o rexón yera gobernada por un cacique. ==== Tobosos ==== Los [[tobosos]] paecen ser parte de los grupos [[chichimecas]], viviendo más escontra l'este del [[Ríu Conchos]], hasta l'área conocida como'l [[Bolsón de Mapimí]], tamién ye unu de los más grandes grupos indíxenes de Chihuahua. ==== Otros Grupos ==== === Esploraciones españoles === Ye xeneralmente aceptáu que'l primer européu en llegar al área de Chihuahua foi [[Álvar Núñez Cabeza de Vaca]] ente [[1528]] y [[1536]], quien foi abandonáu nes costes de [[Louisiana]] y darréu esclavizado polos indíxenes de la zona. Más tarde fuxó escontra l'este, crució'l [[ríu Bravo]] ya internóse nel desiertu al este de Chihuahua. Ende tuvo contautu con [[conchos]] y [[tarahumaras]], que lo empunxeron escontra la ruta del [[mar de Cortés]]. Coles mesmes, la espedición de [[Nuño Beltrán de Guzmán|Nuño de Guzmán]] ([[1529]]-[[1531]]) sentaba les bases pa la colonización dende'l sur, conquistando los actuales espacios de [[Michoacán]], [[Sinaloa]], [[Jalisco]], y [[Zacatecas]]. De primeres la colonización dirixir dende [[Ciudá de Méxicu]]. Sicasí en [[1549]] creóse la [[real audiencia]] de [[Nueva Galicia]] na villa de [[Compostela (Nayarit)|Santiago de Galicia de Compostela d'Indies]] y qu'en [[1560]] treslladar a la ciudá de [[Guadalaxara (Méxicu)|Guadalaxara]], polo que camudó'l so nome a [[Real Audiencia de Guadalaxara]]. Dende ende dirixiríense los esfuercios pa conquistar el norte de [[Méxicu]]. Les principales esploraciones fueron les de: * [[Francisco de Ibarra (esplorador español)|Francisco de Ibarra]] en [[1562]] y [[1566]] (nel cursu de les cualos atopóse con [[Paquimé]] o ''Cases Grandes'' y fundó [[Victoria de Durango|Durango]] en [[1563]], base de posteriores esploraciones dende'l sur). Unu de los sos soldaos ([[Rodrigo de Ríu de Lloza]]) fundó [[Santa Bárbara (conceyu)|Santa Bárbara]] en [[1564]]. Mientres esti periodu inicial, esta zona conozse como la [[Nueva Vizcaya (Nueva España)|Nueva Vizcaya]] incluyendo'l territoriu de [[Durango]]. Ye dende [[Durango]] dende onde parten les primeres esploraciones. L'oxetivu de los esploradores yeren les mítiques ciudaes d'oru de [[Cíbola]] y [[Quivira]], mitu afitáu poles hestories de [[fray Agustín Rodríguez]]. (Anque'l primer establecimientu permanente asocedió en [[1564]] en [[Santa Bárbara (conceyu)|Santa Bárbara]], apocayá l'historiador Héctor Arres paez tener documentación que suxer un establecimientu anterior en [[Parral (Méxicu)|Parral]] por misioneros [[franciscanos]], nun hai sicasí nengún consensu al respeutu, inclusive ente los historiadores.) * Diversos misioneros Franciscanos dalgunos de los cualos fundan [[Valle de Allende|Valle de San Bartolomé]] (güei Valle de Allende) en [[1569]], provenientes unos de la mariña de [[Sinaloa]] y otros dende [[Durango]], ente ellos el primer misioneru na rexón paez ser fray Agustín Rodríguez quien predicó nel estáu a los indíxenes en [[1581]] (ver ref. 1581). * Francisco Sánchez El Xamuscáu en [[1581]].<ref name=alboite>Curtia Historia de Chihuahua, Luis Alboite, FCE, 1996</ref><ref name=weinberg>http://www.florenceweinberg.com/Xamuscáu.html Sitiu de Florence Weinberg sobre la Espedición de Xamuscáu ''n'Inglés''</ref> Quién salió a buscar les ''Siete ciudaes d'Oru'' por instigación de fray Agustín Rodríguez, saliendo de [[Santa Bárbara (conceyu)|Santa Bárbara]] y finando poco primero de tornar ende en [[1582]]. El propósitu orixinal d'esta espedición yera la evanxelización polos [[franciscanos]]. * Antonio d'Espeyu en 10 de payares de [[1582]].<ref name = alboite /> Saliendo de ''Valle de Allende'', entós ''San Bartolomé'' pa esplorar [[Nuevu Méxicu]].<ref>http://www.tshaonline.org/publications/journals/shq/online/v030/n2/article_4.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190213183816/https://tshaonline.org/publications/journals/shq/online/v030/n2/article_4.html |date=2019-02-13 }} SHQ La Espedición d'Espeyu ''n'inglés''</ref> * Gaspar Castaño de Sosa 1595<ref>https://web.archive.org/web/20070219233100/http://www.nmculturenet.org/heritage/folk_arts/land/timeline/index.htm Tierra Río y Asentamientos Hispanos</ref> Que siguió'l [[Ríu Bravo]] dende l'actual [[Monclova]], anque ye más probable que se dirixera al norte pol [[Ríu Pecos]]. * [[Espedición Umana y Leyba|Antonio Gutiérrez de Umaña y Francisco Leyba de Bonilla]] 1590.{{ensin referencies}} Dende [[Santa Bárbara (conceyu)|Santa Bárbara]] pa esplorar Nuevu Méxicu. 1594 Una espedición ensin autorizar escontra'l Norte, ye posible que pasara pol [[Ríu Bravo]], llegara hasta [[Nuevu Méxicu]] y los actuales Arkansas y [[Kansas]]. Cuasi toa esta espedición ye conocida por un [[náhuatl]] sobreviviente que rellató'l fin de la historia.,<ref>http://www.kansasgenealogy.com/history/humana.htm Nomáu Humana en llugar de Umaña ''n'inglés''</ref> l'indíxena foi atopáu en [[1598]] por miembros de la espedición de Oñate, abellugáu ente los indíxenes pueblu en Nuevu Méxicu.<ref>http://content.wisconsinhistory.org/cdm4/document.php?CISOROOT=/aj&CISOPTR=6997 Cita del Atestigua de la fuxida d'un indíxena al serviciu de Leyba y Umaña ''n'Inglés''</ref> * [[Vicente de Zaldívar]] en [[1588]].<ref name = alboite />[[1598]] P'atopar un camín más direutu a [[Pasu del Norte]] dende [[Santa Bárbara (conceyu)|Santa Bárbara]], en preparación de la espedición de Oñate. Les espediciones anteriores siguieren el [[Ríu Conchos]] hasta La Xunta col [[Ríu Bravo]] y de ende esti postreru escontra'l norte.<ref>http://www.tshaonline.org/handbook/online/articles/fza07 Biografía de Vicente de Zaldívar ''n'Inglés''</ref> * [[Juan de Oñate]] n'abril de [[1598]] cruciando'l [[Ríu Bravo]] en [[Pasu del Norte]], creando'l Camín Real al fundar [[Santa Juana]] en [[Nuevu Méxicu]] y percorrer la ruta de regresu escontra [[Ciudá de Méxicu]]. Llevaba consigo 30 families pa colonizar [[Nuevu Méxicu]]. * [[Marqués de Rubí]] con [[Nicolás de la Fora]] y [[José Urrutia]] en [[1766]] pa definir les fronteres del norte.<ref name = libconbne>http://international.loc.gov/intldl/eshtml/ye-1/ye-1-3.html#track1 Lib. del Congresu BNE billingüe.</ref> ==== Epidemia de 1586 ==== Esta causó la evacuación de la población más septentrional de [[Nueva Vizcaya (Nueva España)|Nueva Vizcaya]] ente [[1586]] y [[1588]]. ==== El llabor de los misioneros ==== * Los primeres en llegar al estáu son, como se mentó, los [[misioneros franciscanos]], que llegaren a la [[Nueva España]] dende l'entamu de la conquista en 1524. Dende Valle de San Bartolomé en 1574, empecipiaron la evanxelización de la población indíxena, Siendo los primeres paecen especializase nos [[conchos]] y chinarras, siguiendo principalmente les zones comunicaes peles primeres rutes ([[Camín Real de Tierra Adientro]]) ente [[Nuevu Méxicu]] y [[Durango]]. En [[1604]] fundaron la Misión de San Francisco de Conchos (con Atotonilco como pueblu de visita), en 1607 la Misión del Tizonazu, cercana a la Misión de Indé (esta postrera en [[Durango]]). nun ye clara la razón pola cual, a pesar de tener contautu mientres décades colos [[tarahumaras]], nun tuvieron enforma ésitu evanxelizándolos. * Los misioneros xesuites partir pol centru y suroeste del territoriu actual. A partir de [[1591]] dende [[Sinaloa]], dieron en fundar [[Misiones xesuites (desambiguación)|misiones]] ente los [[tepehuanes]]: Misión de Santiago Papasquiaro en [[1599]], Misión de Santa Catalina, Misión d'El Zape, Misión de Guanaceví, toes nel actual [[Durango]], para d'ende avanzar ente los tarahumaras. Llueu la competencia ente dambes [[órdenes]] empecipióse una repartu de facto. Esti reafitar con conflictos como'l de 1677 en Yepómera, onde habitaben [[conchos]] y [[tarahumaras]] en dambes riberes del ríu. Los líderes de dambes órdenes na rexón (provinciales), qu'asignaron a los xesuites la [[Sierra Madre Occidental|Sierra Madre]] hasta Yepómera, y al este hasta la xunta del Río San Pedro y el Ríu San Llorienzo. Quedando la parte llana a los [[franciscanos]].<ref>Dizán Vázquez 2004</ref> Los [[xesuites]] dedicáronse primero a establecer una rellación d'enfotu colos habitantes, aprendiendo les sos llingües, y formando la xerarquía social ente los [[tarahumara|tarahumares]]: ''siriame''-gobernador, ''kapitani''-capitán, ''jenerari''-xenerales, ''biskari''-fiscales. Dicha estructura subsiste entá. El primer misioneru xesuita ente los [[tarahumara|tarahumares]] foi'l padre Joan Font, en 1604. Fundando la Misión de San Pablo de Tepehuanes ([[Balleza]]). La intención yera la d'esaniciar el conflictu ente tepehuanes y tarahumaras. Sicasí, ta abandonar col entamu de la Primer Rebelión Tepehuana en 1616. A la fin d'esta, fúndase la San Miguel de les Boques en [[1630]], primer ente los [[tarahumaras]]. Depués la de Misión de San Felipe en 1639 y la Misión de San Ignacio. Tola espansión detener cola Rebelión Tarahumara de 1646, la Rebelión de Guazapares de 1632 y a la Rebelión de la Confederación de Siete Naciones en 1644. Bien darréu, escontra 1748 establécense los pueblos de misión de Santa Inés de Chínipas, Santa Teresa de Guazapares, San Javier Cerocahui, y Purísima Concepción de Tubares. Toes estes fundaciones viéronse atayaes poles diverses rebeliones. Nun ye clara la razón de les continues rebeliones, pero una causal posible ye l'entamu del procesu d'Amenorgamientu d'indios|amenorgamientu, que daba llugar al establecimientu de pueblos. A partir de la fundación d'estos, l'autoridá civil virreinal de la [[Nueva España]] exercía de momentu un poder enforma mayor sobre los indíxenes. ==== Rebelión de 1680 ==== * En [[1680]] los colonizadores de [[Santa Fe (Nuevu Méxicu)|Santa Fe]], [[Nuevu Méxicu]] abellugar en [[Pasu del Norte]], fuxendo de los indíxenes [[Pueblu]] quien tomaren la ciudá, permaneciendo ende doce años hasta que la espedición de [[Diego de Vargas]] reconquistó la zona en [[1692]].<ref>http://en.wikipedia.org/wiki/Diego_de_Vargas Artículu de Diego de Vargas na Wikipedia n'Inglés Ene 10 2007</ref> === Comandancia xeneral de les provincies internes === El septentrión de la [[Nueva España]] yera consideráu un llugar bien ricu pero mal alministráu, por ello, el rei d'España [[Carlos III]] creo la comandancía xeneral de les provincies internes, que nun yera otra cosa más qu'un territoriu gobernáu por un capitán xeneral. Nesi momentu la nueva Vizcaya dixebrar del [[Virreinatu de la Nueva España]]. La capitanía xéneru crear en 1763, de primeres ocupaba les entós intendencies de Nueva California, Vieya California, Sonora y Sinaloa, Nueva Vizcaya, Nuevo León, Coahuila, Santander, y los territorios de Nuevu Méxicu y Texas. La so primer capital foi Arizpe, na intendencia de Sonora y Sinaloa, pero depués foi movida a la villa de san Felipe'l real de Chihuahua, na intendencia de Nueva Vizcaya. La capitanía de les provincies internes dura hasta 1813, cuando por órdenes del virréi [[José María Caleya]] la comandancia ye amestada de nuevu a la Nueva España === Estáu Internu del Norte === [[Ficheru:Chihuahua in Mexico (1824).svg|thumb|300px|right|Mapa de Chihuahua nel Méxicu de 1824.]] Poco dempués de la Independencia los federalistes llevantar contra [[Agustín de Iturbide|Iturbide]]. Chihuahua xunir a la llucha, dempués d'un incidente ensin gran importancia en [[Janos]]. En [[Durango]] tomáronse midíes nun principiu contra'l movimientu, pero'l [[5 de marzu]] de [[1823]] les tropes declaráronse a favor d'este, según la mayoría del pueblu. El Comandante Xeneral Cordero dimitió, al igual que fixo'l xeneral de brigada I. del Corral, gobernador civil y militar en [[Durango]], colo cual la diputación provincial declaró socesor a [[Juan Navarro]] como intendente, y a Gaspar de Ochoa, coronel de la guarnición, como comandante en llugar de Cordero.<ref name = "bancrich1889">History Of The North Mexican States And Texas, Vol. II 1801-1889, San Francisco, The History Company, Publishers,1889, Chapter 24</ref> === Rebeliones ya incursiones apaches === {{AP|Ataques Apaches a Méxicu}} Ver [[Ataques Apaches a Méxicu]] con una descripción detallada de los ataques contra y de los [[Apache (etnia)|Apaches]] mientres el sieglu XIX, el principal problema de Chihuahua mientres tal sieglu. == Toponimia == {{AP|Oríxenes de la pallabra Chihuahua}} L'orixe de la pallabra Chihuahua ye bien aldericáu por historiadores y llingüistes. Esisten cinco acepciones conocíes, poles que s'espón qu'esti nome provién de llingües como'l [[idioma náhuatl|náhuatl]] y el [[Idioma tarahumara|rarámuri]], del cual traduzse como "llugar onde se xunten les agües de los ríos" o "llugar de fábriques", o antigües llingües rexonales, como'l [[conchos|concho]]. Unu de los posibles oríxenes más conocíos ye'l náhuatl ''Xicahua'', que significa "llugar secu y arenosu", pero nun esiste alcuerdu universal sobre esta hipótesis. == Xeografía == === Coordenaes xeográfiques estremes === Al norte 31°48', al sur 25°38' de latitud norte; al este 103°18', al oeste 109°07' de longitud oeste. === Porcentaxe territorial === L'estáu de Chihuahua representa'l 13 % de la superficie del país. Siendo asina l'estáu más grande de la República Mexicana. === Colindancias === L'estáu de Chihuahua colinda, al norte, con [[Nuevu Méxicu]] y [[Texas]] ; al este, con [[Coahuila]] ; al sur, con [[Durango]]; al suroeste, con [[Sinaloa]]; y, al oeste, con [[Sonora]] === Orografía === L'estáu de Chihuahua ta conformáu por trés grandes rexones denominaes [[Sierra (xeografía)|Sierra]], [[Llanura]] o [[Pandu]] y [[Desiertu]], qu'asoceden d'oeste Willamette 100th quip all - a este en forma de grandes bandes. Esto da-y al clima y la xeografía condiciones inmensamente contrastantes y dan-y al estáu les sos imáxenes más conocíes: los sos grandes ermos, montes, cañones y montes. ==== Sierra ==== La Sierra de Chihuahua ta conformada pela zona más septentrional de la [[Sierra Madre Occidental]], que nel territoriu algama'l so mayor altor nel [[Cuetu Mohinora]], con 3&nbsp;333&nbsp;msnm. Entiende un terciu de la superficie del estáu y ye una zona bien accidentada de grandes montes y fuécares o cañones entá más grande que'l Cañón del Colorado n'Estaos Xuníos, ta cubierta de trupos [[monte|montes]] de [[conífera|coníferes]], a esceición del fondu de les fuécares, que por cuenta de la poca altitú tienen un clima y vexetación [[clima tropical|tropical]] mientres el branu y clima templáu mientres l'iviernu. Les temperatures no fondero de les fuécares pueden superar los 40&nbsp;°C pel branu y bien escasamente cayen a menos 0&nbsp;°C nel iviernu, ente que nes partes altes el clima ye semifrío con máximes qu'escasamente superen los 30&nbsp;°C pel branu y que pueden llegar a cayer per debaxo de los &minus;20&nbsp;°C nel iviernu. La precipitación permediu añal d'esta zona varia ente los 750-900&nbsp;mm añales, arrexuntaes principalmente nos meses de mayu a setiembre. Nos meses de payares a marzu ye avezáu que se rexistren nevaes que varien n'intensidá según l'altitú. Ye una zona de gran riqueza maderera y minera, habitada polos grupos indíxenes del estáu, que son unos de los sos principales curiosos turísticos. Na Sierra atopen la [[Fuécara del Cobre]] y la [[Cascada de Basaseachi]], dambos llugares turísticos de fama nacional y mundial. ==== Llanura ==== El pandu ye una zona de transición ente la sierra y el desiertu. Ye la estensión más al norte de l'[[Altiplanicie Mexicana]] qu'empieza dende [[El Bajío]]. Ye una [[estepa]] onde la so vexetación depende de les agües estacionales. Mientres esta temporada reverdecen camperes, forraxes y pequeños arbustos, que mientres les seques peracábense. Les precipitaciones son más escases que na sierra, rexistrándose 400&nbsp;mm d'agua en permediu al añu, arrexuntaes nos meses de branu (xunetu, agostu y setiembre). Les temperatures son extremosas pudiendo algamar los 40&nbsp;°C nel branu y llegando inclusive a los &minus;15&nbsp;°C nel iviernu, les nevaes son esporádiques nos meses de payares a marzu. Nesta zona llevar a cabu [[agricultura]] d'envernada, pero tamién esisten importantes desarrollos d'agricultura de riego, con ayuda de los ríos y preses. Atópase travesada por delles serranías, anque'l so terrén ye mayoritariamente planu. Na pandu atopa la principal zona agrícola y ganadera del estáu, según l'asentamientu de la mayoría de la población y les sos principales ciudaes. ==== Desiertu ==== [[Ficheru:Dunas samalayuca.jpg|left|thumb|250px|[[Dunes de Samalayuca]] a unos cuantos quilómetros al sur de [[Ciudad Juárez]].]] El desiertu constitúi una tercer parte del territoriu chihuahuense. Ye l'allongamientu nel estáu del [[Bolsón de Mapimí]] y forma parte del gran [[bioma]] norteamericanu denomináu [[Desiertu de Chihuahua]] por tar na so mayor parte en territoriu del estáu y que s'estiende tanto al vecín estáu de [[Coahuila]] como al norte, a los [[Estaos Xuníos]]. Ye una gran [[cuenca endorreica]] onde les corrientes d'agua nun tienen salida y son consumíes por [[Evaporamientu (procesu físicu)|evaporamientu]]. El so territoriu ye mayoritariamente planu, anque tien serranías de baxu altor que lo crucien, cuasi toes elles en sentíu norte-sur. El clima d'esta zona ye bien secu, les precipitaciones escasamente superen los 250&nbsp;mm añales, les temperatures lleguen a superar los 40&nbsp;°C mientres el branu y pel hibiernu suel haber xelaes, anque non tan intenses como na zona serrana, la cayida de nieve tamién se da nesta rexón anque ye menos frecuente. En [[Villa Afumada]] diose la temperatura más baxo rexistrada en Chihuahua, de &minus;30,4&nbsp;°C en xineru de 1962.<ref name= record-minima >{{cita web |url= http://www.raco.cat/index.php/RevistaGeografia/article/viewFile/45942/56768 |títulu= Carauterístiques y ritmu añal de la temperatura en loss Estaos Xuníos Mexicanos |páxina=94|autor= José-Caime Capel Molina |fechaaccesu=15 de setiembre de 2011 }}{{cita|Nel estremu septentrional del País, rexístrense les mínimes absolutes más baxes, temperatures ente &minus;10° y -15&nbsp;°C rexistrar en numberoses ocasiones de payares a febreru; inclusive na rexón de la sierra de Tarahumara atopamos con cierta regularidá rexistros del orde de &minus;20&nbsp;°C. Villa&nbsp;Afumada (Chihuahua) rexistra la mínima estrema nacional, con &minus;30&nbsp;°C nel 11/xineru/1962; tamién ye bien llamativa la mínima de &minus;23&nbsp;°C de Ciudad Juárez, na frontera colos EE.&nbsp;UU., el 11/xineru/1962. }}</ref> Les dunes de Samaluyca son un gran curiosu d'esta zona, allugaes al sur de [[Ciudad Juárez]].es la única rexón de [[Méxicu]] en que puede esfrutase esti curiosu, una y bones esti inmensu arenal cubre más de 150 quilómetros cuadraos. === Hidrografía === [[Ficheru:Chihuahua Hidrografia Primitiva.png|thumb|250px|Ríos Orixinales de Chihuahua, antes de los proyeutos de Regación.]] L'estáu de Chihuahua atópase enclaváu nel centru del continente, arrodiáu de grandes cadenes montascoses que lo alloñar de les costes y les zones húmedes, polo cual el clima ye mayormente secu y con agües escases, lo cual inflúi notablemente na hidrografía. Al tar nuna situación mediterránea, crucia pol so territoriu la [[Divisoria Continental de les Amériques]], y por ello nel so territoriu atopen ríos tanto de l'aguada del [[Golfu de Méxicu]], como de l'aguada del [[Océanu Pacíficu|Pacíficu]]. Amás esiste una tercer aguada, particular del norte de Méxicu, constituyida poles cuenca zarraes del desiertu denomada Aguada Interior ya inferior. ==== Aguada del Golfu de Méxicu ==== Ye la principal del estáu, drena más de la metá de la superficie y alla pertenecen los dos principales ríos del estáu, el [[ríu Bravo del Norte]], que señala la frontera con Texas y el [[ríu Conchos]], afluente del Bravo y el más caudalosu ríu del territoriu de Chihuahua. Ye amás el mayor afluente del ríu Bravu procedente del territoriu mexicanu. El ríu Conchos ye la columna vertebral d'esta aguada. Nél descarguen toles corrientes del centru y sur del estáu, ente les que s'inclúin el [[ríu Chuvíscar]], [[ríu Sacramento]], [[ríu Floríu]], [[ríu San Pedro (Chihuahua)|ríu San Pedro]], [[ríu Parral]], [[ríu Valle de Allende]] y [[ríu Santa Isabel]]. ==== Aguada del Océanu Pacíficu ==== A esta aguada correspuenden les corrientes que nacen a lo cimero de la Sierra Madre Occidental y bástiense escontra l'oeste de la divisora continental, esto convierte al estáu de Chihuahua n'orixe de grandes ríos que traviesen los estaos vecinos como'l [[ríu Yaqui]], el [[ríu Mayo (Sonora)|ríu Mayo]] y el [[ríu Fuerte]], que nel territoriu estatal reciben el nome de [[ríu Papigochi]], [[ríu Candameña]] y [[Ríu Verde (Chihuahua)|ríu Verde]] respeutivamente. ==== Aguada Interior ==== Ye la menor de los trés y ta formada poles carauterístiques particulares de la xeografía chihuahuense. En tou [[Méxicu]] namái esisten cinco ríos d'importancia que desaguan en cuenques interiores, y dellos, trés tán nel estáu de Chihuahua, son; el [[ríu Cases Grandes]], el [[ríu Santa María (Méxicu)|río Santa María]] y el [[ríu Santa Clara]]. Toos terminen en llagunes estacionales allugaes nel desiertu al norte del estáu, son ríos mayoritariamente estacionales y mientres les temporaes de mayor temperatura permanecen secos. Na actualidá les sos agües fueron represadas y aprovechaes pal riego, lo que llevó a la desapaición de la so corriente y la estinción de les llagunes en que desaguaben. === Flora y fauna === Chihuahua estremar pola so fauna tipu ártica, que ye práuticamente la mesma fauna que tien el restu d'[[América del Norte]]. Asina, nesti estáu del norte de Méxicu pueden atopase animales como l'[[osu negru]], el [[coyote]], l'[[águila calva]], el [[venado de cola blanca]], el [[bisonte americanu]], el [[Ovis canadensis|muflón canadiense]] o'l [[berrendo]] ente otros. El llobu mexicanu cuasi sumió nel estáu de Chihuahua mientres el sieglu XX, anque por suerte grupos de proteición a la fauna llocal llograron reproducir y reintroducir al llobu mexicanu al so hábitat natural n'alcuerdos colos rancheros y autoridaes del estáu. El puma, o lleón de monte paez frecuentar les sierres de pinu-encino. N'altos montes de la Sierra Madre Occidental atópase una especie rara d'abetu, llamáu ''Abies durangensis'', crez nos conceyos colindantes con Sinaloa y Durango. Un rumor que podría ser una lluz d'esperanza podría ser la inda esistencia del [[artodus nelsoni|osu platiáu mexicanu]] o osu gris mexicanu una subespecie d'osu gris la cual creíase estinguida pero llegó a creerce qu'entá podría siguir con vida'l la rexón montascosa de la sierra madre onde se cree que se-y columbró en llugares como'l cuetu de la campana y en santa clara y el nial,a lo que solo se puede esperar qu'esto apuerte a ciertu a favor de la fauna mexicana y del estáu. En [[Méxicu]] realizóse la mayor matanza de bisontes en dellos periodos históricos hasta llograr la so estinción nel territoriu nacional. En 2002, el gobiernu de los Estaos Xuníos donó críes y dellos exemplares nuevos al gobiernu mexicanu pa reintroducilos a la vida selvaxe nes reserves naturales del cañón de Santa Helena y Boquillas del Carmen, que s'alluguen nes riberes sureñes del [[Ríu Bravo]] y los pacionales fronterizos con [[Nuevu Méxicu]] nel conceyu de Janos.<ref>[http://www.informador.com.mx/mexico/2009/158069/6/lliberen-a-23-bisontes-en-janos-chihuahua.htm Lliberen bisontes en Janos, Chihuahua.]</ref> Haise re introducíu oficialmente en payares de 2009 al bisonte americanu nes llanures del norte de Méxicu, esperando una puesta recuperación de la especie onde solía pastiar en sieglos anteriores dientro de la Reserva de la biosfera L'Unu.<ref>[https://web.archive.org/web/http://www.semarnat.gob.mx/estaos/chihuahua/noticias/Pages/Regresanlosbisontesachihuahua.aspx Tornen los bisontes a Chihuahua.]</ref> L'establecimientu de cercos pa delimitar les divisiones internacionales o en pequeñes propiedaes frenó les migraciones naturales interregionales d'esta especie. <div align=center> <!-- galería de mapes --> {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=800px style="float:center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5y |colspan=8 style="background:#green; color:white; font-size:100%" align=center bgcolor="green"|'''Flora y fauna de Chihuahua''' |- | align="center" bgcolor="white" valign="center" |[[Ficheru:Schwarzbär-Omega Park.jpg|125px]] | align="center" bgcolor="white" valign="center" |[[Ficheru:MountainLion.jpg|125px]] | align="center" bgcolor="white" valign="center" |[[Ficheru:Tamiasciurus douglasii 000.jpg|125px]] | align="center" bgcolor="white" valign="center" |[[Ficheru:American bison k5680-1.jpg|125px]] | align="center" bgcolor="white" valign="center" |[[Ficheru:Aquila chrysaetos Flickr.jpg|125px]] |- |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Ursus americanus]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Felis concolor]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Tamiasciurus]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Bison bison]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Aquila chrysaetos]] |- | align="center" bgcolor="white" valign="center" |[[Ficheru:Wild Turkey.jpg|120px]] | align="center" bgcolor="white" valign="center" |[[Ficheru:Cobra cascavel 280707- 23 04 40s - 49 06 55w REFON (4)a.jpg|120px]] | align="center" bgcolor="white" valign="center" |[[Ficheru:Antilocapra americana.jpg|120px]] | align="center" bgcolor="white" valign="center" |[[Ficheru:Canis lupus baileyi running.jpg|120px]] | align="center" bgcolor="white" valign="center" |[[Ficheru:Desert Bighorn Sheep Joshua Tree 4.JPG|120px]] |- |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Meleagris gallopavo]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Crotalus durissus]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Antilocapra americana]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Canis lupus baileyi]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Ovis canadensis]] |- |- | align="center" bgcolor="white" valign="center" |[[Ficheru:Silver Maple Acer saccharinum Leaves 2598px.jpg|120px]] | align="center" bgcolor="white" valign="center" |[[Ficheru:Figa de moro 01.JPG|120px]] | align="center" bgcolor="white" valign="center" |[[Ficheru:Singapore Botanic Gardens Cactus Garden 2.jpg|120px]] | align="center" bgcolor="white" valign="center" |[[Ficheru:Cylindropuntia spinosior, with flower, Albuquerque.jpg|120px]] | align="center" bgcolor="white" valign="center" |[[Ficheru:Pinus ponderosa 9681.JPG|120px]] |- |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Acer saccharinum]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Opuntia ficus-indica]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Echinocactus grusonii]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Cylindropuntia imbricata]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Pinus ponderosa]] |- |} </div> == Demografía == {| {{tablaguapa}} style="float:right" | align="center" padding="2" colspan="2" | '''Población histórica<br />de Chihuahua''' |- ! Añu !! Población |- |align=right| 1921 ||align=right| 401 622 |- |align=right| 1930 ||align=right| 491 792 |- |align=right| 1940 ||align=right| 623 944 |- |align=right| 1950 ||align=right| 846 414 |- |align=right| 1960 ||align=right| 1 226 793 |- |align=right| 1970 ||align=right| 1 612 525 |- |align=right| 1980 ||align=right| 2 005 477 |- |align=right| 1990 ||align=right| 2 441 873 |- |align=right| 1995 ||align=right| 2 793 537 |- |align=right| 2000 ||align=right| 3 052 907 |- |align=right| 2005 ||align=right| 3 241 444 |- |align=right| 2010 ||align=right| 3 406 465 |- |} Según el II Censu de Población y Vivienda lleváu a cabu pol [[Institutu Nacional d'Estadística y Xeografía]] (INEGI) con fecha censal del [[12 de xunu]] de [[2010]], el total de población del estáu de Chihuahua ye de 3 406 465 habitantes, lo cual da-y el 11° llugar ente les [[Organización territorial de Méxicu|entidaes federatives]] de [[Méxicu]] por población.<ref name="ITER" /> D'esti total poblacional, 1 692 545 son homes y 1 713 920 son muyeres.<ref name="ITER" /> La tasa de crecedera añal pa la entidá mientres el periodu 2005-2010 foi del 1.0%.<ref>{{cita web |url = http://www.inegi.org.mx/sistemes/sisept/Default.aspx?t=mdemo09&s=est&c=17511 |editor = Institutu Nacional d'Estadística y Geografía |títulu = Tasa de crecedera media añal de la población por entidá federativa, 1990 a 2010 |añu = 2010 |fechaaccesu = 5 de marzu de 2011 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20110420205746/http://www.inegi.org.mx/sistemes/sisept/Default.aspx?t=mdemo09&s=est&c=17511 |fechaarchivu = 20 d'abril de 2011 }}</ref> La edá permediu de la población ye de 25 años.<ref>[https://web.archive.org/web/20120311135722/http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutines/ept.asp?t = mpob07&c = 3184 Edá mediana por entidá federativa según sexu, 2000 y 2005] INEGI</ref> Nel periodu de [[2000]] a [[2005]] calcúlase qu'emigraron escontra [[Estaos Xuníos]] 49,722 persones. L'estáu tuvo una inmigración de 82,000 persones ente 2000 y 2005 provenientes de [[Veracruz]] (17.6%), Estaos Xuníos (16.2%), [[Durango (Méxicu)|Durango]] (13.2%), [[Coahuila]] (8.0%) y [[Chiapas]] (4.5%). Créese que la mayor parte de los cualos facer escontra [[Ciudad Juárez]], onde hai una importante población d'inmigrantes de [[Centroamérica|Centro]] y [[Suramérica]] que de normal nun son contabilizaos nos Censos Federales por medrana a ser deportaos. La razón del movimientu poblacional escontra l'estáu, particularmente escontra Ciudad Juárez, ye poles dificultaes llaborales que se tienen nos estaos d'orixe de los migrantes, sicasí, Ciudad Juárez tien una importante ufierta d'emplegu, particularmente nel sector maquilador, asina mesmu lleguen al estáu munches persones col enfotu de buscar cruciar escontra Estaos Xuníos, munches al nun llogralo permanecen na franxa fronteriza, onde munchos finalmente s'establecen definitivamente. Sicasí la población de Chihuahua atópase partida deforma bien desemeyada nel territoriu, siendo unu de los estaos con menos densidá poblacional, siendo ta en [[2000]] de 12 habitantes per quilómetru cuadráu,<ref>[https://web.archive.org/web/20120311135722/http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutines/ept.asp?t = mpob11&c = 3188 Densidá de población per entidá federativa, 2000] INEGI</ref> de los 3,241,444 habitantes, cuasi dos terceres partes, 2,072,129, habiten namái nos conceyos de [[Juárez (Chihuahua)|Juárez]] y [[Chihuahua (conceyu)|Chihuahua]]. Tres les Ciudad Juárez y Chihuahua, namái otres tres poblaciones superen los cien mil habitantes, y son [[Parral (Méxicu)|Parral]] con 110,147 habitantes, [[Ciudá Cuauhtémoc (Chihuahua)|Cuauhtémoc]] con 134,725, [[Delicias (Chihuahua)|Delicias]] con 117,187 habitantes. === Grupos étnicos === Los principales grupos étnicos del estáu de Chihuahua son: Con al respective de la etnia, l'estáu tien una de les mayores poblaciones de mestizos y blancos, esta postrera con un enclín bien evidente na rexón norte de Méxicu. La mayoría de les persones dientro del estáu son d'orixe español, alemán y estadounidences. Los mestizos tamién son numberosos nel estáu. : [[Mestizos]]: Son la principal etnia poblacional del estáu; el so orixe ye de cruciar ente indíxenes y españoles. [[Ficheru:Chihuahua Etnias Autoctonas.png|thumb|250px|Grupos Autóctonos de Chihuahua 2000 (INEGI).]] * Indíxenes: ** [[Tarahumaras]]: Son la principal etnia indíxena del estáu, denominar a sigo mesmos como ''Rarámuri'' que significa "pie corredor" na so llingua nativa, lo cual fai referencia a la so particular habilidá de correr grandes distancies. Habiten n'amplios sectores de la [[Sierra Madre Occidental]], a la que se da llocalmente el nome de Sierra Tarahumara, sicasí, la emigración por razones principalmente económiques dieron llugar a importantes asentamientos n'otros sitios del estáu, principalmente les ciudaes de [[Chihuahua (capital)|Chihuahua]] y [[Ciudad Juárez]]. : El significáu exactu de la pallabra "Rarámuri" ye aldericáu na actualidá, pos al falar con integrantes de dichu grupu cultural, munchos nieguen que signifique "Pie corredor" y dicen que significa "la xente", en contraposición a la pallabra "chabochi" que fai referencia a los mestizos y al home blancu.[//es.wikipedia.org/wiki/Mestizu]. :: Según les creencies relixoses de dichu grupu, Onorúame (Dios), creó a los Rarámuri dándo-y a una figura de folla masculino tres soplidos pa da-y vida, soplíes que representen los trés almes que na so creencia tienen los homes y dando cuatro soplidos a una figura de folla femenino, apurriéndo-y cuatro almes (una más que los homes, pos la muyer tien la posibilidá de parir). L'hermanu de Onorúame, pretendió asonsañalo faciendo figurillas de cenices, pero cuando sopló pa da-yos vida, solamente facer una vegada creando asina a los "chabochis" (mestizos y caucásicos), que dientro de les sos creencies solamente tienen una alma. :: Ye por esto, que munchos creen que la pallabra "chabochi" fai referencia a "los fíos del diañu", pero'l so significáu exactu ta esleíu, pos munchos Rarámuris dicen que solamente significa "los de pelusa na cara" (faciendo referencia a les barbes). :* [[Tepehuanes del norte]]: Denominaos d'esta manera pa estremalos de los [[Tepehuanes]] qu'habiten nel sur del estáu de Durango, colos cualos tienen importantes diferencies, ellos mesmos dan el nome de ''ódame'', son el segundu grupu étnicu del estáu y habiten principalmente nel conceyu de [[Guadalupe y Calvo (conceyu)|Guadalupe y Calvo]], siendo'l so principal asentamientu [[Baborigame]]. :* [[Guarijíos]]: Son un grupu étnicu estremáu principalmente pola so llingua, anguaño atópase dellos asentamientos namái nos conceyos de [[Chínipas (conceyu)|Chínipas]] y [[Uruachi (conceyu)|Uruachi]]. :* [[Pimas]]: Son el menor grupu indíxena del estáu, los sos principales asentamientos atópase en [[Temósachi (conceyu)|Temósachi]], en delles comunidaes como El kipor, La Dura, nel conceyu de Maicoba estáu de Sonora, denominar como [[O'odham]] pa estremalos de los pimas [[Tohono O'odham]] habitantes del estáu norteamericanu d'[[Arizona]]. Estrémense principalmente na variante que de la so llingua. * Inmigración Europea [[Ficheru:Neña menonita en Cuauhtémoc.jpg|miniaturadeimagen|Neña menonita en Cuauhtémoc, Chihuahua.]] :* [[Menonita|Menonites]]: De 100&nbsp;000 menonites d'orixe alemán que [[Inmigración de menonites en Méxicu|viven en Méxicu]],<ref name=ABC>{{cita publicación |apellíu=Cascante |nome=Manuel M. |títulu=Los menonites dexen Méxicu |url=https://www.abc.es/20121007/sociedad/abci-menonites-mexico-201210071635.html |fechaaccesu=19 de febreru de 2013 |periódicu=ABC |fecha=8 d'agostu de 2012 |cita=Los cien mil miembros d'esta comunidá anabaptista, establecida en Chihuahua dende 1922, planteguen emigrase a la república rusa de Tartaristán, que s'ufierta a acoyelos }}</ref> unos 90&nbsp;000 tán establecíos en Chihuahua;<ref name=Menonites>{{cita publicación |nome=Luis |apellíos=Fierro |títulu=Comunidad menonita entama migrar del país |url=http://www.eluniversal.com.mx/estados/87866.html |fecha=23 de setiembre de 2012 |fechaaccesu=5 de marzu de 2013 |axencia=L'Universal |formatu=html |cita=(...) El gobiernu de Chihuahua informó que desconoz los planes de los menonites, que la so población envalorar n'alredor de 90 mil persones nel estáu, y sostuvo que les condiciones económiques actuales nun son un factor qu'obligue a nengún productor local a abandonar la rexón. (...) }}</ref> son el mayor grupu étnicu non indíxena del Estáu.<ref name=etnies>{{cita web |url=http://turismochihuahua.com.mx/government/poblacion-y-grupos-etnicos/ |fechaaccesu=5 de marzu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110827184424/http://turismochihuahua.com.mx/government/poblacion-y-grupos-etnicos/ |fechaarchivu=27 d'agostu de 2011 }}</ref> Pertenecen a una comunidá [[endogamia|endogámica]], bien relixosa, d'[[Pueblos xermánicos|orixe xermánicu]], qu'emigró dende la provincia canadiense de [[Manitoba]] en perdiendo los sos privilexos metanes una campaña [[Germanofobia|germanofóbica]] mientres la Primer Guerra Mundial y depués de ser convidaos a Méxicu pol gobiernu d'[[Álvaro Obregón]] que cubrió los gastos de treslláu.<ref name=MigracionMenno/> Son [[menonita|menonites]], siguidores de les creencies de [[Menno Simons]], un líder de l'ala pacifista del movimientu [[anabaptista]] mientres la [[Reforma Protestante]].<ref name=MigracionMenno>{{cita publicación |apellíu=Hensen |nome=Lawrence Douglas Taylor |títulu=Les migraciones menonites al norte de Méxicu ente 1922 y 1940 |publicación=Migraciones Internacionales |añu=2005 volume=3 |númberu=1 |url=http://www2.colef.mx/migracionesinternacionales/revistes/LA MIO08/n08-005-031.pdf |fechaaccesu=5 de marzu de 2013 }}</ref> En 1922 empecipióse la inmigración cola llegada de 3&nbsp;000 persones (que s'establecieron na so totalidá en Chihuahua), y pa 1927 yá s'establecieren 10&nbsp;000 en Méxicu, partíos ente los estaos de Chihuahua, Durango, Campeche y Zacatecas.<ref name=MigracionMenno/> :: Práuticamente la totalidá de la población (98%) ocupar de llabores agrícoles, destacando la producción de ceberes, frutales y hortolices. Coles mesmes, apoderen la conserva de frutos y vexetales y l'embutíu de carnes fríes, salaes y afumaes.<ref>{{cita publicación |publicación=Plan Estatal de Desarrollu 2010-2016 |añu=2009 |url=http://transparencia.uach.mx/planeacion/plan_estatal_desenvolvimientu_2010-2016.pdf |fechaaccesu=5 de marzu de 2013 }}</ref> :* [[Mormon]]es: Son el menor grupu étnicu non indíxena del estáu.<ref name=etnies/> Pertenecen a una comunidá relixosa endogámica qu'emigró dende [[Utah]] nos Estaos Xuníos.<ref name=etnies/> === Relixón === Población de 5 años o más, según la relixón que profesa nel estáu de Chihuahua: * [[Catolicismu|Católica]] - 84.6%<ref>[https://web.archive.org/web/20120311135722/http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutines/ept.asp?t = mrel07&c = 4140&y = 08 Volume y porcentaxe de la población de 5 y más años católica por entidá federativa, 2000] INEGI</ref> * [[Protestantismu|Protestante y evanxélica]] - 7.1%<ref>[https://web.archive.org/web/20120311135722/http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutines/ept.asp?t = mrel08&c = 4141&y = 08 Volume y porcentaxe de la población de 5 y más años protestante y evanxélica por entidá federativa, 2000] INEGI</ref> * [[Bíblica non evanxélica]] - 2.0%<ref>[https://web.archive.org/web/20120311135722/http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutines/ept.asp?t = mrel09&c = 4142&y = 08 Volume y porcentaxe de la población de 5 y más años con relixón bíblica non evanxélica por entidá federativa, 2000] INEGI</ref> * [[Ateísmu|Ensin relixón]] - 5.1%<ref>[https://web.archive.org/web/20120311135722/http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutines/ept.asp?t = mrel10&c = 4143&y = 08 Volume y porcentaxe de la población de 5 y más años ensin relixón per entidá federativa, 2000] INEGI</ref> === Principales ciudaes (2010) === {{ap|Llocalidaes más poblaes de Chihuahua}} <div align=center> {| class="toc" cellpadding=5 cellspacing=2 width=280px style="float:right; margin: 1em 1em 1em 1em; padding: 1y text-align:left;clear:all; margin-left:8px; font-size:90%" |colspan=3 style="background:#black; color:white;" align=center bgcolor="green"|'''Principales ciudaes de Chihuahua (más de 10 000 hab.)''' |- | colspan=3 align=center|[[Ficheru:Ciudad Juárez skyline.jpg |280px|thumb|Panorámica de Ciudad Juárez]] |- align=center style="background:#efefef;" ! ! Ciudá !Población<br /><small>(habitantes)</small> |-bgcolor=#efefef | 01 || [[Ciudad Juárez]] || align=right | {{formatnum:1321004}} |- | 02 || [[Chihuahua (Chihuahua)|Chihuahua]] || align=right | {{formatnum:809232}} |-bgcolor=#efefef | 03 || [[Delicias (Chihuahua)|Delicias]] || align=right | {{formatnum:118071}} |- | 04 || [[Cuauhtémoc (Chihuahua)|Cuauhtémoc]] || align=right | {{formatnum:114007}} |-bgcolor=#efefef | 05 || [[Parral (Chihuahua)|Parral]] || align=right | {{formatnum:104836}} |- | 06 || [[Nuevo Casas Grandes]] || align=right | {{formatnum:55553}} |-bgcolor=#efefef | 07 || [[Camargo (Chihuahua)|Camargo]] || align=right | {{formatnum:40221}} |- | 08 || [[Jiménez (Chihuahua)|Jiménez]] || align=right | {{formatnum:34281}} |-bgcolor=#efefef | 09 || [[Ojinaga]] || align=right | {{formatnum:22744}} |- | 10 || [[Meoqui]] || align=right | {{formatnum:22574}} |-bgcolor=#efefef | 11 || [[Aldama (Chihuahua)|Aldama]] || align=right | {{formatnum:18642}} |- | 12 || [[Madera (Chihuahua)|Madera]] || align=right | {{formatnum:15447}} |-bgcolor=#efefef | 13 || [[Guachochi]] || align=right | {{formatnum:14513}} |- | 14 || [[Ascensión (Chihuahua)|Ascensión]] || align=right | {{formatnum:13456}} |-bgcolor=#efefef | 15 || [[Saucillo]] || align=right | {{formatnum:11004}} |- | 16 || [[San Juanito (Chihuahua)|San Juanito]] || align=right | {{formatnum:10535}} |- |colspan=3 style="background:#e9e9e9;" align=left|<small>Los datos de población correspuenden al Censu de 2010.</small> |- |} </div> El 86.5%<ref>[https://web.archive.org/web/20120311135722/http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutines/ept.asp?t = mpob00&c = 5262 Cuadru resumen] INEGI</ref> de la población del estáu de Chihuahua vive en nucleos urbanos, lo cual convertir n'unu de los más urbanizaos. <table> <tr> <td style = "vertical-align:top;width:65%"> '''Más de 1,000,000 habitantes''' * [[Ciudad Juárez]] 1 321 004 '''Más de 500,000 habitantes''' * [[Chihuahua (Chihuahua)|Chihuahua]] 809 232 '''Más de 100,000 habitantes''' * [[Delicias (Chihuahua)|Delicias]] 118 071 * [[Cuauhtémoc (Chihuahua)|Cuauhtémoc]] 114 007 * [[Parral (Chihuahua)|Parral]] 104 836 '''Más de 50,000 habitantes''' * [[Nuevo Casas Grandes]] 55 553 <td style = "vertical-align:top;width:35%"> '''Más de 25,000 habitantes''' * [[Camargo (Chihuahua)|Camargo]] 40 221 * [[Jiménez (Chihuahua)|Jiménez]] 34 281 '''Más de 20,000 habitantes''' * [[Ojinaga]] 22 744 * [[Meoqui]] 22 574 <td style = "vertical-align:top;width:200px"> </td></tr></table> {{clear}} === Conceyos más poblaos (2010) === {| {{tablaguapa}} style="margin:0 auto" | align=center colspan=6| '''Los 10 conceyos más poblaos (2010)'''<ref name="INEGI">{{cita web |url=http://www.inegi.org.mx/sistemes/consulta_resultaos/iter2010.aspx?c=27329&s=est |títulu=Principales resultaos per llocalidá 2010 (ITER) |añu=2010 |autor=Institutu Nacional d'Estadística y Xeografía }}</ref> |- bgcolor=#efefef align=center |'''Posición'''||'''Conceyu''' || '''Escudu''' || '''Cabecera Municipal''' ||'''Población''' |- | 1 || [[Conceyu de Juárez (Chihuahua)|Juárez]] || [[Ficheru:Coat_of_arms_of_Ciudad_Ju%C3%A1rez.svg|45px|center]] || [[Ciudad Juárez]] || 1 332 131 |- | 2 || [[Chihuahua (conceyu)|Chihuahua]] || [[Ficheru:Escudo de Armas de la Ciudad de Chihuahua.svg|55px|center]] || [[Chihuahua (Chihuahua)|Chihuahua]] || 819 543 |- | 3 || [[Conceyu de Cuauhtémoc (Chihuahua)|Cuauhtémoc]] || [[Ficheru:Coats_of_arms_of_None.svg|50px|center]] || [[Ciudá Cuauhtémoc (Chihuahua)|Cuauhtémoc]] || 154 639 |- | 4 || [[Delicias (conceyu)|Delicias]] || [[Ficheru:Escudo-delicias.jpg|55px|center]] || [[Delicias (Chihuahua)|Delicias]] || 137 935 |- | 5 || [[Hidalgo del Parral (conceyu)|Hidalgo del Parral]] || [[Ficheru:Hgoparral.jpg|40px|center]] || [[Parral (Chihuahua)|Parral]] || 107 061 |- | 6 || [[Nuevo Casas Grandes (conceyu)|Nuevo Casas Grandes]] || [[Ficheru:Nuevocasasgrandes.png|50px|center]] || [[Nuevo Casas Grandes]] || 59 337 |- | 7 || [[Conceyu de Guadalupe y Calvo|Guadalupe y Calvo]] || [[Ficheru:Coat_of_arms_of_None.svg|50px|center]] || [[Conceyu de Guadalupe y Calvo|Guadalupe y Calvo]] || 53 499 |- | 8 || [[Guachochi (conceyu)|Guachochi]] || [[Ficheru:Coat_of_arms_of_None.svg|50px|center]] || [[Guachochi]] || 49 689 |- | 9 || [[Conceyu de Camargo (Chihuahua)|Camargo]] || [[Ficheru:EscudoCamargo.jpg|55px|center]] || [[Camargo (Chihuahua)|Camargo]] || 48 748 |- | 10 || [[Jiménez (conceyu)|Jiménez]] || [[Ficheru:Escudo_Meoqui.jpg|60px|center]] || [[Jiménez]] || 44 833 |} == Víes de comunicación == === Aérea === L'Estáu de Chihuahua cunta con tres aeropuertos internacionales: * [[Aeropuertu Internacional General Roberto Fierro Villalobos]] ([[Aeropuertu Internacional General Roberto Fierro Villalobos|Chihuahua, Chihuahua]]) * [[Aeropuertu Internacional Abraham González]] ([[Ciudad Juárez, Chihuahua]]) * [[Aeropuertu Internacional de Creel]] ([[Bocoyna|Bocoyna, Chihuahua]]) == Economía == Acordies con l'estudiu 'Competitividá de les ciudaes mexicanes 2007', realizáu pol [[Centru d'Investigación y Docencia Económica]] (CIDE), Chihuahua ocupa la segunda posición na llista de les ciudaes más competitives del país. En 1973 un grupu d'industriales locales creó la organización civil Desarrollu Económicu del Estáu de Chihuahua (DESEC), qu'empezó a formular estratexes concretes por que los 3 niveles de Gobiernu facilitaren la instalación de más empreses na ciudá. La primera trasnacional que llegó a Chihuahua foi [[Ford Motor Company]], qu'abrió una de los armadores de motores más modernes del momentu. Siguiéron-y otres firmes como: * Honeywell * Lexmark * Lear Electric Systems * Goodyear Arriendes de les inversiones estranxeres creóse Parques Industriales de Chihuahua, qu'ufierta instalaciones de primera a les empreses más esixentes. Una ferramienta base pal despegue económicu de Chihuahua foi la Llei de Desarrollu Económicu del Estáu, diseñada por qu'en cada rexón, acordies coles sos carauterístiques, impleméntense condiciones y facilidaes específiques por que les empreses puedan establecese nel menor tiempu posible. Como exemplu de la inversión estranxera na entidá atopa Compañía Minera Dolores. Esta empresa, subsidiaria de la minera canadiense Minefinders, invirtió cerca de 250 millones de dólares nel Conceyu de Madera, onde s'atopa la Mina Dolores, y onde va estrayer oru y plata mientres los próximos 15 años. Específicamente, nel Ejido Huizopa, xeneráronse más de 500 emplegos direutos ya indireutos; amás, creáronse diversos programes económicos, sociales y ambientales al so favor. Al amparu de la Mina Dolores tamién se tán conformando empreses de los pobladores y ejidatarios que van emprestar diversos servicios a la mina. La Mina Dolores empecipió en febreru de 2009 la etapa de producción comercial, onde amás se tán xenerando importantes obres d'infraestructura, como caminos, enerxía llétrica y pontes, ente otres. En Chihuahua hai más de 60 mineres canadienses que xeneren emplegos na entidá y de la mesma atraen inversiones a la rexón y al país. * L'estáu de Chihuahua ye la quinta economía Nacional con un ingresu per cápita de $12,284.00 dólares. {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1= |2=http://www.inegi.gob.mx/prod_serv/contenidos/espanol/bvinegi/productos/integracion/pais/agenda/2006/axenda2006.pdf |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }}, {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1= |2=http://www.cnnexpansion.com/economia/2008/03/26/los-10-estaos-mas-ricos |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} * Ciudad Juárez ye considerada la meyor ciudá pa invertir nel país.[https://web.archive.org/web/20130512230510/http://lapuertanoticias.com/2011/10/13/juarez-el-meyor-llugar-pa-invertir-coinciden-presidente-calderon-y-el gobernador-cesar-duarte-jaquez/] * La ciudá de Chihuahua ye la primera con mayor índiz de competitividá social en Méxicu.[http://www.cinu.org.mx/prensa/especiales/2007/crecimientoeconomico/RankingsICS.pdf] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304124854/http://www.cinu.org.mx/prensa/especiales/2007/crecimientoeconomico/RankingsICS.pdf |date=2016-03-04 }} Anque d'alcuerdu a la ONX nel so analís de Desarrollu Humanu Municipal del 2003, el Conceyu ocupa'l Llugar 27 ente los de mayor ingresu. (Ver Enllaces esternos). * Primer llugar en Personal ocupáu pola industria manufacturera d'esportación en Méxicu.{{Añader referencies}} * Primer llugar como xenerador de valor amestáu na industria manufacturera d'esportación en Méxicu.{{Añader referencies}} * Segundu llugar en receición d'inversión estranxera.{{Añader referencies}} * Primer esportador manufacturero de Méxicu.{{Añader referencies}} * Segundu llugar n'establecimientos maquiladores.{{Añader referencies}} * La ciudá de Chihuahua tien el segundu llugar en calidá de vida nel país. [http://www.serempresario.com/ver_art.ssp?art_id=712] * Ciudad Juárez ocupa'l novenu llugar calidable de vida del país.{{Añader referencies}} === Agrupamientos Industriales === El desenvolvimientu industrial nel Estáu de Chihuahua ta basáu n'Agrupamientos Industriales. Son seis los agrupamientos industriales, que xeneren más de 300,000 emplegos, en 406 plantes establecíes nel Estáu. Esisten cuatro nueves árees d'oportunidá dientro del desenvolvimientu teunolóxicu industrial que ta alquiriendo la entidá onde la mano d'obra ye más calificada. Los seis Agrupamientos industriales son los siguientes: * Electrónica y Telecomunicaciones * Automotriz y Autopartes * Confección * Agroindustria y Alimentos * Forestal y Muebles * Materiales pa la Construcción y Minería Les cuatro árees d'oportunidá son les siguientes: * Aeroespacial * Electrodoméstico * Teunoloxía de la Información * Bioteunoloxía La industria manufacturera nesta entidá reporta 9,917 unidaes económiques, ente les que s'atopen: plantes pa la fabricación d'estructures mecániques, tanques y calderes; fabricación, arreglu y/o ensamble de maquinaria, equipu y accesorios llétricos según tamién apaecen tremaos en barrios y llocalidaes: tortillerías, ferreríes ya imprentes. === Industria Maquiladora === La Industria Maquiladora cuenta con 425 plantes en 25 parques industriales, que representen el 12.47% de les plantes maquiladoras en Méxicu, y nes que s'empleguen 294,026 persones, el 24.35% de los emplegos de maquiladoras en Méxicu. L'agricultura chihuahuense sobresal na producción d'avena, papa y trigu, anque poques tierres disponen d'agua para riego. Ente les colleches más importantes de riego tán les de trigu, algodón, maíz, sorgu, cacahuate, soya, alfalfa, chile verde y avena. Nes tierres d'envernada destaquen les colleches de maíz, frijol, papa y avena. L'estáu de Chihuahua ye famosu poles frutes que produz; La collecha más abondosa ye la de mazana, que se produz en más de 30 variedaes, siendo la más destacada la "rede delicious". La sandía y el melón tamién representen una parte bien significativa de la producción. La carne de res de Chihuahua ye famosa en tol país. Esta fama llogróse gracies a les grandes estensiones de pacionales y carbes con que s'alimenten los animales. Coles mesmes, la producción de lleche ye importante yá que con ella ellaboren dellos tipos de quesu. Tamién se críen puercos, cabres y carneros, anque la so producción nun ye tan importante como la de vacunos. Unu de los recursos económicos de más importancia nel estáu ye la [[silvicultura]]. Ente la industria d'artesaníes de Chihuahua atopamos les testiles de llana, talabartería, cestería, trabayos en madera, xuguetes y preseos musicales. El total de población económicamente activa ye 1,235,900 estremada en 812,166 homes y 423,734 muyeres. === Indicadores de Desarrollu === ==== Índiz de Marginación ==== * Lugar 7 nel Índiz de [[Marxinación]] pal añu [[2000]] -87.22<ref name=autogenerated1>[http://www.conapo.gob.mx/ CONAPO<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> * Llugar 9 nel Índiz de [[Marxinación]] pal añu [[2005]] -.71946<ref name=autogenerated1 /> == Cultura == === Gastronomía === Chihuahua tien una esquisita variedá de platillos y comida rexonales, ellaborada en base de carne de res la mayoría d'ellos, pos equí críase ganáu bovino calidable, como'l famosu cara blanca (Hereford) Brangus, Angus y Charolais; ente otros. Los cortes más finos deliciosos sirvir nos restoranes acompañaos de papa al fornu y cebolla asada. Por cuenta de los climes estremos de la rexón los primeros pobladores ver na necesidá d'aprovechar los curtios periodos de collecha pa caltener y almacenar alimentos. Y ye por ello que dientro de los usos y costumes gastronómicos chihuahuenses ta'l deshidratar, a ensugar los granos, los vexetales, les frutes ya inclusive les carnes. Ente los sos platillos más tradicionales atópase'l chile coloriáu con carne seco, machucar a la mexicana o con güevu, el chile con asaderu, chile pasáu con carne o con quesu, tortielles de farina, harinillas (pan fechu a base de maíz), la tradicional carne asao al carbón o les cortes de carne tipo americanu, según la deliciosa discada, oreyones de frutes (frutes deshidratadas), oreyones de calabacita con quesu, quesu ranchero, quesu menonita, asaderu, chorizu [[Conceyu de Camargo (Chihuahua)|Camargo]], según tamién puede esfrutase de deliciosos platillos de pexe fresco de les preses del Estáu tales como son: el caldu d'osu (caldu de bagre con verdures), mojarra frita o una deliciosa trucha arcu iris al cilantro o a la mostaza o bien postres como pay de nuez y de mazana. Otru patillo típicu son los burrinos, que trescendieron les fronteres. Son preparaos con tortielles de farina y rellenos de carne de res o gochu, frijoles o chile con quesu. Ente otros guisaos, con un sabor único que solo equí se ye posible atopar. Destaquen los burrinos de Villa Afumada, que son toa una tradición. De Cuauhtémoc. Lo que más fama dio son los productos peculios de los campos menonites foi'l so quesu y otros lácteos como mantega y crema. Esti quesu menonita, tamién llamáu quesu Chihuahua, llogró un llugar importante nel consumu nacional ya internacional. Amás Chihuahua güel a mazana, sabe a mazana y ufierta al visitante les meyores mazanes de Méxicu. Nos fértiles valles que riega'l ríu Papigochi, la primavera españa en miles de flores que dempués se camuden n'esquisites mazanes, dando orixe a deliciosos platillos ente los que destaca'l pay de mazana.<ref>http://www.chihuahua.gob.mx/Conoz-Chihuahua/Gastronomia</ref> === Deporte === Chihuahua cunta con un equipu de [[fútbol]] na [[Lliga d'Ascensu de Méxicu]]: [[Fútbol Club Juárez]] en [[Ciudad Juárez]] y dos na [[Segunda División de Méxicu]]: los [[Indios de la UACJ]] en [[Ciudad Juárez]] y los [[Doraos de la Universidá Autónoma de Chihuahua]] en [[Chihuahua (Chihuahua)]]. L'estáu tuvo enantes equipos profesionales de béisbol y baloncestu: los [[Doraos de Chihuahua]] y los [[Indios de Ciudad Juárez (béisbol)]]. Tamién cunta con un equipu na [[Lliga Nacional de Baloncestu Profesional]], los [[Indios de Ciudad Juárez (baloncestu)]] Anguaño cunta cola [[Lliga Estatal de Béisbol de Chihuahua]] con 10 equipos: [[Indios de Ciudad Juárez (béisbol)]], [[Doraos de Chihuahua]], Algodoneros de Delicias, Faraones de Nuevo Casas Grandes, Manzaneros de Cuauhtémoc, Mazorqueros de Camargo, Mineros de Parral, Colloraos de Jiménez, Soles de Ojinaga y Venados de Madera. Tamién nel baloncestu cunta cola [[Lliga de Baloncestu Estatal de Chihuahua]]. L'estáu foi sede de la [[Vuelta a Chihuahua]], una carrera de ciclismu puntuable pal [[UCI America Tour]]. En 2012 inauguróse [[El Dorado Speedway]], un circuitu oval qu'alluga carreres de la [[NASCAR Toyota Series]]. == Personaxes pernomaos de Chihuahua == {{AP|Personaxes pernomaos de Chihuahua}} == Ver tamién == * [[Congresu del Estáu de Chihuahua]] * [[Conceyos de Chihuahua]] * [[Gobernantes de Chihuahua]] * [[Escudu de Chihuahua]] * [[Desiertu de Chihuahua]] * [[Chamizal]] * [[Himnu del Estáu de Chihuahua]] * [[Tarahumara]] * [[Organización territorial de Méxicu]] == Allugamientu xeográficu == {{Allugamientu xeográficu | Noroeste = [[Nuevu Méxicu]] | Norte = [[Nuevu Méxicu]] | Nordeste = [[Texas]] | Oeste = [[Sonora]] | Centru = Chihuahua | Este = [[Coahuila]] | Suroeste = [[Sinaloa]] | Sur = [[Durango]] | Sureste = [[Durango]] }} == Notes y referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{cita web |1= |apellíu= Institutu Nacional d'Estadística y Xeografía |nome= INEGI |enllaceautor= Institutu Nacional d'Estadística y Geografía |títulu= Páxina oficial |añu= 2010 |url= http://www.inegi.gob.mx/ |fechaaccesu= 2007 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20101019165533/http://www.inegi.gob.mx/ |fechaarchivu= 2010-10-19 }} * {{cita web |1 = |apellíu = Institutu Nacional pal Federalismu y el Desarrollu Municipal |nome = Secretaría de Gobernación |enllaceautor = Secretaría de Gobernación (Méxicu) |títulu = Enciclopedia de los Conceyos de Méxicu |añu = 2005 |allugamientu = Ciudá de Méxicu, Méxicu |url = http://www.e-local.gob.mx/wb2/ELOCAL/ELOC_Enciclopedia |fechaaccesu = 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20141118015852/http://www.e-local.gob.mx/wb2/ELOCAL/ELOC_Enciclopedia |fechaarchivu = 18 de payares de 2014 }} * {{cita llibru |autor= INEGI |títulu= División territorial del estáu de Chihuahua de 1810 a 1995 |añu= 1997 |editorial= Aguascalientes: Institutu Nacional d'Estadística y Xeografía | ISBN = 970-13-1493-X }} * {{cita llibru |títulu= Historia de Méxicu |añu= 1978 |editorial= Méxicu: Salvat | ISBN = 968-32-0001-X }} * {{cita llibru |editor=Impresora y Editorial Mexicana, San Mateo Tecoloapan, Edo. de Méxicu |títulu=Historia de Méxicu |edición=6 |añu=1978 |publicación=Salvat |isbn=968-32-0006-0 |páxina=1227 |volume= Tomo 6}} * {{cita llibru |apellíos =Phillips Jr. |nome=David A. |editor=Springer |títulu= Journal of World Prehistory, Prehistory of Chihuahua and Sonora, Méxicu |edición=1 |añu=2005 |ubicación=Países Baxos |isbn=9683200060|urlcapítulu =http://www.springerlink.com/content/n0558tl6286h1tg7/}} * Ref. EAPS{{cita web | |títulu= El Paso Archeological Society |edición= 1 |ubicación= EEUU |url= http://www.epas.com |fechaaccesu=16 de xineru de 2007 }} * Ref. CBBS{{cita web |1 = |títulu = Center for Big Bend Studies |edición = 1 |ubicación = EEUU |url = http://www.sulross.edu/~cbbs/index.html |fechaaccesu = 16 de xineru de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20061230190050/http://www.sulross.edu/~cbbs/index.html |fechaarchivu = 30 d'avientu de 2006 }} Chronology of Southwestern Archaeology * Ref. MTSU{{cita web | |títulu= PROJECTILE POINT TYPES Bybliography |edición= 1 |ubicación= EEUU |url= http://www.mtsu.edu/~kesmith/TNARCHNET/Pubs/pointbib.html |fechaaccesu=16 de xineru de 2007 }} Chronology of Southwestern Archaeology * Ref. UCSD{{cita web | |títulu= Chronology of Southwestern Archaeology |edición= 1 |ubicación= EEUU |url= http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/arch/swchron.html |fechaaccesu=16 de xineru de 2007 }} Center for the Study of the First Americans_Resources and links * Ref. CSFA{{cita web |1= |títulu= Center for the Study of the First Americans_Resources and links |edición= 1 |ubicación= EEUU |url= http://www.centerfirstamericans.org/resources.php#firstamericans |fechaaccesu= 16 de xineru de 2007 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20070204002549/http://www.centerfirstamericans.org/resources.php#firstamericans |fechaarchivu= 2007-02-04 }} === Esploraciones españoles y el Virreinatu === * [http://international.loc.gov/intldl/eshtml/eshome.html Sitiu de la Biblioteca del Congresu y la BNE pa la bibliografía de les Esploraciones Españoles n'América del Norte '''Billingüe'''] * [http://international.loc.gov/cgi-bin/map_item.pl?data=/home/www/data/gmd/gmd4/g4410/g4410/ct000539.sid&itemLink=r?intldl/esbib:@field(NUMBER+@band(g4410+ct000539))&title=Mapa,+que+entiende+la Frontera,+de+los Dominios+del Rei,+en+la+America+Septentrional.&style=esbib&legend = Llibrería del Congresu, Mapa, qu'abarca la Frontera, de los Dominios del Rei, na América Septentrional.]* {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220326040950/http://international.loc.gov/cgi-bin/map_item.pl?data=%2Fhome%2Fwww%2Fdata%2Fgmd%2Fgmd4%2Fg4410%2Fg4410%2Fct000539.sid&itemLink=r%3Fintldl%2Fesbib%3A%40field%28NUMBER%20%40band%28g4410%20ct000539%29%29&title=Mapa%2C%20que%20entiende%20la |date=2022-03-26 }} === Misioneros === * EPB2004{{cita web |1 = |apellíu = Penagos Belman |nome = Esperanza |títulu = Cuicuilco, setiembre-avientu, Investigación Diagnóstica sobre les Misiones Xesuites na Tarahumara, añu 11,num032 |añu = 2004 |edición = 11 |ubicación = Distrito Federal |editorial = Escuela Nacional d'Antropoloxía y Historia |ISSN = 0185-1659 |url = http://www.redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/351/35103207.pdf |fechaaccesu = Mar 01 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20061107031113/http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/351/35103207.pdf |fechaarchivu = 7 de payares de 2006 }} === Paquimé === * [http://www.chi.itesm.mx/chihuahua/historia/paquime.html chi.itesm.mx] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070212042237/http://www.chi.itesm.mx/chihuahua/historia/paquime.html |date=2007-02-12 }} * [http://www.nuevacasasgrandes.org/paquime.aspx nuevacasasgrandes.org] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070510213053/http://nuevacasasgrandes.org/Paquime.aspx |date=2007-05-10 }} == Enllaces esternos == {{commonscat|Chihuahua}} * [http://www.chihuahua.gob.mx Gobierno del Estáu de Chihuahua] — sitiu web oficial * [http://www.chihuahua.com.mx Sitio de la Secretaría de Desarrollu Industrial del gobiernu del estáu de Chihuahua] * [https://web.archive.org/web/20060209101255/http://www.e-local.gob.mx/work/templates/enciclo/chihuahua/Mpios/08019a.htm Enciclopedia de los Conceyos de Méxicu: Chihuahua] * [http://www.youtube.com/watch?v=nvEBTc6O6hY Ver Propuesta de Bandera de Chihuahua Animada ya Himnu del Estáu.YouTube] === Enllaces d'historia === * [http://www.kancoll.org/books/edwards/etitle.html De la Biblioteca de Kansas, reproducción del llibru "Campaña en Nuevu Méxicu col Coronel Doniphan" por Frank S. Edwards 1847, con detalles y reportes de les Batalles de Sacramento y El Bracito]''' N'inglés, Dominiu Públicu''' * [http://www.kancoll.org/books/gregg/index.html#contents2 De la Biblioteca de Kansas, reproducción del llibru "Comerciu de les Praderíes" por Josiah A. Gregg 1844 vol.1, y 1845 vol.2, con detalles de viaxes nel Oeste incluyendo Chihuahua y Nuevu Méxicu ente 1839 y 1840]'''N'inglés Dominiu Públicu''' * [http://www.houstonculture.org/mexico/durango.html Rebeliones Indíxenes en Durango, la mayoría de les cualos arreyaben tamién a Chihuahua '''N'inglés'''] * [http://www.worldstatesmen.org/Mexico_states.htm Gobernadores de Chihuahua] * [https://web.archive.org/web/20070119125835/http://www.uacj.mx/uehs/Publicaciones/Default.htm Unidá d'Estudios Históricos y Sociales de la Universidá de Ciudad Juárez, estensión Chihuahua] {{Tradubot|Chihuahua}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Estaos de Méxicu|Estaos de Méxicu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] 5v9xqmu52r4nqlyecl26b6s4ubw2loo Chechenia 0 95816 4498644 4491842 2026-06-04T10:03:57Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498644 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|República de Chechenia}} {{rexón}} La '''República de Chechenia''' ({{Lang-ru|Чеченская Республика}}, [[Romanización del rusu|tr]].: ''Chechénskaya Respúblika''; {{lang-ce|Нохчийн Республика}}, tr.: ''Nojchiin Respúblika''), tamién conocida a cencielles como '''Chechenia''' (en [[Idioma rusu|rusu]]: Чечня, [[Romanización del rusu|tr]].: ''Chechniá''; en checheno: Нохчийчоь, tr.: ''Nojchicho''), ye una de les ventiún [[Repúbliques de Rusia|repúbliques]] que, xunto colos cuarenta y siete [[Óblasts de Rusia|óblast]], nueve [[Krais de Rusia|krais]], cuatro [[Distritos autónomos de Rusia|distritos autónomos]] y dos [[Ciudaes federales de Rusia|ciudaes federales]], conformen los ochenta y tres [[Suxetos federales de Rusia|suxetos federales]] de [[Rusia]]. La so capital ye [[Grozni]]. Tres la [[disolución de la Xunión Soviética]] foi declarada la independencia del territoriu sol nome de [[República Chechena de Ichkeria]], cola oposición del Gobiernu rusu, que dempués recuperó'l control del país tres les [[Guerres Chechenas]]. Atópase allugada nel [[Cáucasu Norte|norte del Cáucasu]], na parte más meridional d'[[Europa del Este]] y a menos de 100 quilómetros del [[Mar Caspiu]].<ref>{{Cita web |url=http://www.worldatlas.com/webimage/countrys/europe/chechnya.htm#.VEOgwiKsX44 |títulu=Map of Chechnya |editor=World Atlas |idioma=inglés |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> Llenda col [[krai de Stávropol]] al noroeste, la república de [[Daguestán]] al sureste y este, [[Xeorxa]] al sur, y les repúbliques autónomes d'[[Ingusetia]] y [[Alania]] (Osetia del Norte) escontra l'oeste. Atópase allugada nel [[distritu federal del Cáucasu Norte]]. La capital de la república ye [[Grozni]]. Nel censu rusu de 2010, la república cuntaba con una población de 1&nbsp;268&nbsp;989 persones,<ref name="2010Census">{{Cita web |url=http://www.gks.ru/free_doc/new_site/perepis2010/croc/perepis_itogi1612.htm |títulu=Всероссийская перепись населения 2010 года. Том 1 [Censu de población de 2010 de toles Rusias, vol. 1] |editor=[[Serviciu Estatal d'Estadística de la Federación Rusa]] |idioma=rusu |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> sicasí, esa cifra foi cuestionada por dellos demógrafos, que piensen qu'una crecedera de población dempués de [[Guerres Chechenas|dos cruentes guerres]] ye altamente inverosímil.<ref name=Fuller/><ref name=Dzutsev>{{Cita publicación |apellíos1=Dzutsev |nome1=Valery |añu=2010 |títulu=2010 Census Data is Adjusted to Meet Kremlin Priorities in the North Caucasus |volume=7 |númberu=207 |url=http://www.jamestown.org/single/?no_cache=1&tx_ttnews%5Btt_news%5D=37171 |fechaaccesu=12 de marzu de 2011 }}</ref> == Historia == {{AP|Hestoria de Chechenia}} Les primeres buelgues d'asentamientos humanos atopaes na zona daten de hai más de 40.000 años, cerca del llagu Kezanoi. La esistencia de [[pintures rupestres]], artefautos y otres evidencies arqueolóxiques indiquen qu'hubo una habitación continua na rexón mientres alredor de 8000 años.<ref name="chechhand">{{cita llibru |apellíu=Jaimoukha |nome=Amjad M. |títulu=The Chechens: a handbook |editorial=Routledge |fecha=1 de marzu de 2005 |edición=1st |páxina=110 |isbn=978-0-415-32328-4 |url=https://books.google.com/books?id=PnjAlei9fe0C&pg=PA110&lpg=PA110&dq=Deela-Malkh&source=bl&ots=cBbztAi8mC&sig=29XfftH681vf6iFbZRGDHzt0UYU&hl=en&ei=BliFSoDDKtOQtgf5tJSwCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2#v=onepage&q=Deela-Malkh&f=false |fechaaccesu=14 d'agostu de 2009}}</ref> === Edá Media === El reinu del centru del Cáucasu estremar ente [[Alania (Territoriu históricu)|Alania]] y la Noble Alania (conocida en rusu como ''Царственные Аланы''). El científicu alemán [[Peter Simon Pallas]] cree que la xente d'[[Ingusetia]] (república vecina) son los descendientes direutos de l'antigua Alania.<ref>{{Cita web |url=http://www.ingushetiya.ru/article/95.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080217060433/http://www.ingushetiya.ru/article/95.html |fechaarchivu=17 de febreru de 2008 |títulu=п≤п╫пЁя┐я┬п╣я┌п╦я▐.Ru • п░п╡я┌п╬я─я│п╨п╦п╣ п°п╟я┌п╣я─п╦п╟п╩я▀ |editorial=Web.archive.org |fechaaccesu=14 de marzu de 2014}}</ref> [[Batu Khan]] y los sos hordas fueron responsables de la destrucción de la capital de Alania, Maghas, y la confederación alana de los montañeses del Cáucasu Norte (dambos nomes conocíos namái por árabes musulmanes). Mages foi destruyíu a empiezos de [[1239]] poles hordas de Batu Khan y nel mesmu llugar álzase anguaño [[Magás]], la capital d'[[Ingusetia]]. En [[1395]] tuvo llugar la guerra ente los alanos, [[Tamerlán]] y [[Toqtamish]] nel [[ríu Térek]]. Les tribus alanas construyeron fortaleces, castiellos y muralles defensives nos montes pa protexese de los invasores. Empieza la insurxencia contra los mongoles. En [[1991]] l'historiador xordanu Abdul-Ghani Khassan presentó la fotocopia de vieyes escritures árabes qu'afirmen que Alania taba ente Chechenia y Ingusetia, y el documentu del historiador alano Azdin Vazzar (1395-1460), que dicía ser de la tribu nokhcho (Chechenia) de Alania.<ref>{{Cita web |url=http://www.chechenews.com/developments/1013-1.html |títulu=Аланский историк из чеченцев |editorial=Chechenews.com |fecha=29 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=14 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.chechenews.com/developments/1013-1.html|fechaarchivu=23 de payares de 2015}}</ref><ref>{{Cita web |autor=Категория: Мировая история |url=http://www.95live.ru/world-history/alan-historien.html |títulu=Аланский историк |editorial=95live.ru |fechaaccesu=14 de marzu de 2014 }}</ref> La conquista rusa del Cáucasu empieza a partir de [[1500]]. [[Temryuk de Kabardia]] unvia en [[1556]] a los sos emisarios a [[Moscú]] pidiendo ayuda contra les tribus [[vainaj]] d'[[Iván IV de Rusia|Iván el Tarrecible]], pero Iván casóse cola fía de Temryuk, [[María Temryúkovna]], la zarina circasiana. Fórmase una alianza pa ganar terrén nel Cáucasu central pa la espansión del [[zarismu]] de [[Rusia]] contra los defensores de los [[vainaj]]. Chechenia ye, dende'l [[sieglu XV]], una nación nel Cáucasu Norte que llucha contra la dominación estranxera. Los chechenos convertir nos próximos sieglos al [[Sunismu|Islam sunní]], una y bones el credo islámicu acomuñar cola resistencia a la invasión rusa.<ref name="tsaroieva">{{cita llibru |apellíu=Tsaroïeva |nome=Mariel |títulu=Anciennes croyances des Ingouches et des Tchétchènes: peuples du Caucase du Nord |url=https://books.google.com/books?id=J1qtAWyeYOEC |añu=2005 |editorial=Maisonneuve et Larose |allugamientu=Paris |idioma=francés |isbn=2-7068-1792-5}}</ref><ref name=ilyasov>{{cita llibru |apellíu=Ilyasov |nome=Lecha |títulu=The Diversity of the Chechen Culture: From Historical Roots to the Present |añu=2009 |editorial=UNESCO Educational, Scientific and Cultural Organization |autor2=Ziya Bazhayev Charity Foundation |isbn=978-5-904549-02-2 |url=http://unesdoc.unesco.org/images/0018/001860/186004Y.pdf}}</ref> === Guerra del Cáucasu === {{AP|Guerra del Cáucasu}} En [[1785]] l'[[Imperiu rusu]] y los [[georgia]]nos del [[Reinu de Kartli-Kajetia]] remontar contra l'[[Imperiu Otomanu]], según los [[georgia]]nos musulmanes (''[[chveneburi]]'') y los [[georgia]]nos [[Pueblos túrquicos|túrquicos]] ([[Meskh|mesjetios]]), que yeren tradicionalmente pro-otomanos. Los rusos y los xeorxanos roblaron el [[Tratáu de Gueórguiyevsk]], según el cual Kartli-Kajetia recibió la proteición de Rusia. Col fin d'asegurar les comunicaciones con [[Xeorxa]] y otres rexones cristianes minoritaries de [[Transcaucasia]], l'[[Imperiu Rusu]] empezó la conquista de los montes del norte del Cáucasu. A midida que la fuercia imperial rusa utilizaba'l [[cristianismu]] pa xustificar les sos conquistes, l'[[Islam]] foi capaz d'espublizase llargamente, yá que s'asitió como la relixón de la lliberación del zarismu, que ve a les tribus [[naj]] como "bandíos". La rebelión foi liderada por [[Mansur Ushurma]], un xeque checheno [[naqshbandi]] ([[Sufismu|sufí]]) con un duldosu sofitu militar d'otres tribus del norte del Cáucasu. Mansur esperaba establecer un [[estáu islámicu]] en Transcaucasia so la [[Xaria]] o "llei islámica", pero foi incapaz d'algamar dafechu porque nel cursu de la guerra foi traicionáu polos otomanos, apurríu a los rusos y executáu en [[1794]].<ref>John Frederick Baddeley, ''The Russian Conquest of the Caucasus'', Londres, Curzon Press, 1999, p. 49.</ref> == Xeografía == {{AP|Xeografía de Chechenia}} [[Ficheru:Mapa topográfico del Cáucaso Norte.svg|thumb|right|350px|Mapa topográficu del Cáucasu Norte.]] [[Ficheru:Кезенойам. Залив ущелья Харсума.jpg|thumb|230px|Llagu Kazenói en Chechenia.]] El territoriu checheno ta asitiáu nel centru d'[[El Cáucasu]] Norte y tien una estensión ente los 12.000 y los 13.000 quilómetros cuadraos. La so capital ye [[Grozni]]. Chechenia nun tien mariña y llinda al norte, al este y al oeste con otres demarcaciones de la [[Federación Rusa]], como les repúbliques autónomes de [[Daguestán]] y [[Ingusetia]] y la provincia de [[Stávropol]]. Al sur llenda con [[Xeorxa]]. El norte de la República ta constituyíu por [[llanura|llanures]] y tierres baxes, lo cual militarmente facilitó la meyora de les tropes ruses. Sicasí, el principal ramal del Cáucasu ocupa la parte meridional del so territoriu, favoreciendo que los separatistes abellugárense nos sos montes y prosiguieren la [[guerra de guerrilles]] dempués de ser desallugaos de les sos ciudaes y poblaos. Los ríos principales son el [[ríu Térek|Térek]], el [[Ríu Sunzha|Sunzha]] y l'[[Ríu Argún|Argún]]. La máxima altitú de Chechenia ye'l [[Tebulosmta]] de 4.493 metros. === Clima === El clima en Chechenia ye [[clima continental|continental]], carauterizáu por una considerable variedá de condiciones climátiques. La temperatura medio de xineru ye de -3°C nes tierres baxes del [[Terek-Kuma]], pero de -12°C nes rexones montascoses, ente que la temperatura medio de xunetu ye de 25 y 21°C, respeutivamente. De la mesma forma, les [[precipitaciones]] añales varien de los 300 nes tierres baxes a 1000 mm nes rexones del sur. {{Clima |location=Grozny, Chechenia |metric first=yes |single line=yes |Xin high C=0.6 |Feb high C=2.5 |Mar high C=8.7 |Abr high C=17.9 |May high C=23.7 |Xun high C=27.9 |Xnt high C=30.5 |Ago high C=29.7 |Set high C=24.7 |Och high C=16.6 |Pay high C=9.3 |Avi high C=3.2 |year high C= |Xin mean C = -3.2 |Feb mean C = -2.1 |Mar mean C = 2.9 |Abr mean C = 10.5 |May mean C = 16.7 |Xun mean C = 21.2 |Xnt mean C = 23.9 |Ago mean C = 23.0 |Set mean C = 17.7 |Och mean C = 10.4 |Pay mean C = 4.3 |Avi mean C = -0.8 |year mean C = |Xin low C=-6.2 |Feb low C=-4.9 |Mar low C=-0.5 |Abr low C=5.4 |May low C=11.0 |Xun low C=15.4 |Xnt low C=18.2 |Ago low C=17.2 |Set low C = 12.7 |Och low C = 6.1 |Pay low C = 1.8 |Avi low C = -3.0 |year low C = 6.1 |Xin precipitation mm = 19 |Feb precipitation mm = 21 |Mar precipitation mm = 23 |Abr precipitation mm = 33 |May precipitation mm = 57 |Xun precipitation mm = 72 |Xnt precipitation mm = 57 |Ago precipitation mm = 44 |Set precipitation mm = 33 |Och precipitation mm = 30 |Pay precipitation mm = 26 |Avi precipitation mm = 24 |year precipitation mm = |Xin precipitation days = 5 |Feb precipitation days = 5 |Mar precipitation days = 5 |Abr precipitation days = 5 |May precipitation days = 7 |Xun precipitation days = 8 |Xnt precipitation days = 6 |Ago precipitation days = 6 |Set precipitation days = 5 |Och precipitation days = 6 |Pay precipitation days = 6 |Avi precipitation days = 6 |year precipitation days= |Xin sun = 59 |Feb sun = 67 |Mar sun = 104 |Abr sun = 167 |May sun = 219 |Xun sun = 242 |Xnt sun = 247 |Ago sun = 234 |Set sun = 186 |Och sun = 136 |Pay sun = 68 |Avi sun = 49 |source 1 = [[World Meteorological Organization]]<ref name = WMO>{{Cita web |url=http://worldweather.wmo.int/107/c01037.htm |títulu=World Weather Information Service - Groznyj |editorial=World Meteorological Organization |fechaaccesu=20 de payares de 2012}}</ref> |source 2 = NOAA(sunshine hours only)<ref name = NOAA>{{Cita web |url=ftp://dossier.ogp.noaa.gov/GCOS/WMO-Normals/RA-VI/RE/37235.TXT |títulu=GORZNYJ Climate Normals 1961-1990 |editorial=[[National Oceanic and Atmospheric Administration]] |fechaaccesu=20 de payares de 2012}}</ref> |date=August 2010 }} == Gobiernu y política == Dende [[1990]] la República de Chechenia tuvo munchos conflictos llegales, militares y civiles rellacionaos colos movimientos separatistes y les autoridaes ruses. Anguaño, Chechenia ye una república federada relativamente estable, anque inda hai cierta actividá del movimientu separatista. La so Constitución rexonal entró a valir el [[2 d'abril]] de [[2003]], dempués d'un referendu celebráu'l 23 de marzu d'esi mesmu añu. Dellos chechenos taben controlaos por [[teip]]s rexonales, o cles, a pesar de la esistencia d'estructures polítiques tanto favorables como contraries a [[Rusia]]. [[Ficheru:Chechnya and Caucasus.png|thumb|300px|Mapa de Chechenia y el [[Cáucasu]].]] L'ex[[muftí]] [[Ajmat Kadýrov]], consideráu como un traidor por munchos separatistes, foi escoyíu presidente col 83% de los votos nunes eleiciones con supervisión internacional el [[5 d'ochobre]] de [[2003]]. Los incidentes d'adulteración de votos, la intimidación a los votantes por soldaos rusos y l'esclusión de los partíos separatistes de les urnes fueron dalgunos de los fechos que denunció darréu la [[Organización pa la Seguridá y la Cooperación n'Europa]] (OSCE). El [[9 de mayu]] de [[2004]] Kadýrov foi asesináu nel estadiu de fútbol de Grozni tres la esplosión d'una [[mina terrestre]] que foi llantada so un escenariu VIP y españó mientres un desfile.<ref>{{cita noticia |títulu=$50,000 Bounty in Chechen Blood Feud |url=http://www.nytimes.com/2006/06/17/world/europe/17briefs-002.html |newspaper= The New York Times |fecha=17 de xunu de 2006}}</ref>[[Sergey Abramov]] foi nomáu pal cargu de primer ministru en funciones dempués del magnicidiu. Sicasí, dende [[2005]], [[Ramzan Kadýrov]] (fíu de Ajmat) foi primer ministru interín y en [[2007]] foi nomáu nuevu presidente. Munchos alieguen que ye l'home más ricu y poderosu de Chechenia, col control d'una gran milicia privada conocida como los ''[[kadyrovtsy]]''. La milicia, qu'empezó como fuercia de seguridá del so padre, foi acusada d'asesinatos y secuestros per parte d'organizaciones de derechos humanos como [[Human Rights Watch]]. == Organización político-alministrativa == {{AP|Organización territorial de Chechenia}} [[Ficheru:Административно-территориальное деление Чечни (файл 3).svg|400px|right]] La capital de Chechenia ye la ciudá de [[Grozni]], que tien estatus d'una ciudá de subordinación republicana. L'alministración chechena estremar en dos distritos urbanos y 15 distritos municipales. Amás de Grozni, [[Argun (Chechenia)|Argun]] y [[Gudermes]] son les otres ciudaes de subordinación republicana. {| {{tablaguapa}} ! # ! Distritu !Nome checheno ! Centru<br />alministrativu |- | align="center" | 1 | [[Distritu de Achkhoy-Martanovsky]] | ТIехьа-Мартан кIошт | align="center" | [[Achkhoy-Martan]] |- | align="center" | 2 | [[Distritu de Vedensky]] | Веданан кlошт | align="center" | [[Vedeno]] |- | align="center" | 3 | [[Distritu de Groznensky]] | Соьлжа-Гlалан кlошт | align="center" | [[Grozni]] |- | align="center" | 4 | [[Distritu de Gudermessky]] | Гуьмсен кlошт | align="center" | [[Gudermes]] |- | align="center" | - | [[Distritu de Galanchozhskiy]]<ref name="autogenerated2">{{Cita web |url=http://www.grozny-inform.ru/main.mhtml?Part=10&PubID=37317 |títulu=На карте Чечни появятся возрожденные Галанчожский и Чеберлоевский районы |editor=Grozny-Inform |idioma=rusu |fecha=19 d'ochobre de 2012 |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> | | align="center" | [[Galanchozh]] |- | align="center" | 5 | [[Distritu de Itum-Kalinsky]] | Итон-Кхаьллан кIошт | align="center" | [[Itum-Kale]] |- | align="center" | 6 | [[Distritu de Kurchaloyevsky]] | Курчал-Эвлан кIошт | align="center" | [[Kurchaloy]] |- | align="center" | 7 | [[Distritu de Nadterechny]] | Терк-Йистанан кIошт | align="center" | [[Znamenskoye (Chechenia)|Znamenskoye]] |- | align="center" | 8 | [[Distritu de Naursky]] | | align="center" | [[Naurskaya]] |- | align="center" | 9 | [[Distritu de Nozhay-Yurtovsky]] | Ножи-Юртан кIошт | align="center" | [[Nozhay-Yurt]] |- | 10 | [[Distritu de Sunzhensky (Chechenia)|Distritu de Sunzhensky]] | Соьлжан кIошта | align="center" | [[Sernovodskoye]] |- | 11 | [[Distritu de Urus-Martanovsky]] | Хьалха-Мартан кIошт | align="center" | [[Urus-Martan]] |- | 12 | [[Distritu de Shalinsky]] | Шелан кIошт | align="center" | [[Shalí (Rusia)|Shalí]] |- | 13 | [[Distritu de Sharoysky]] | Шаройн кIошт | align="center" | [[Sharoy]] |- | 14 | [[Distritu de Shatoysky]] | Шуьйтан кlошта | align="center" | [[Shatoy]] |- | 15 | [[Distritu de Shelkovskoy]] | | align="center" | [[Shelkovskaya]] |- | align="center" | - | [[Distritu de Cheberloyevskiy]]<ref name=autogenerated2 /> | | align="center" | [[Sharo-Argun]] |- | 16 | Gorodskoy okrug Gorod Groznyy | | align="center" | [[Grozni]] |- | 17 | Gorodskoy okrug Gorod Argun | | align="center" | [[Argún]] |} == Demografía == {{AP|Demografía de Chechenia}} Acordies col censu de 2010, la población de la República ye de 1.268.989 habitantes,<ref name="2010Census" /> frente a los 1&nbsp;103&nbsp;686 rexistraos nel censu de 2002. Según el censu de 2010, los [[chechenos]] son 1&nbsp;206&nbsp;551 y constitúin el 95,3% de la población de la República.<ref name="2010Census" /> Otros grupos inclúin a los [[rusos]] (24&nbsp;382, el 1,9%), [[cumucos]] (12&nbsp;221, el 1%), [[inguses]] (1&nbsp;296 o 0,1%) y una serie de grupos más pequeños, cada unu que representa menos del 0,5% de la población total. La [[Armenios|comunidá armenia]], que cuntaba con alredor de 15&nbsp;000 nacionales namái en [[Grozni]], amenorgóse a unes poques families.<ref>{{Cita web |url=http://www.watchdog.cz/?show=000000-000004-000003-000015&lang=1 |títulu=Armenians and Chechens: Past and Present |editor=Prague Watchdog |idioma=inglés |fecha=1 d'abril de 2001 |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> La ilesia armenia de Grozni foi baltada en 1930. La [[tasa de natalidá]] foi de 25,41 en 2004 (25.7 en Achkhoi Martan, 19.8 en Grozni, 17.5 en Kurchaloi, 28.3 en Urus Martan y 11.1 en Vedeno). Acordies con el Comité Estatal d'Estadística de Chechenia, la población de Chechenia creciera a 1&nbsp;205 millones en xineru de 2006.<ref>{{Cita web |autor=Prague Watchdog: |url=http://www.reliefweb.int/rw/RWB.NSF/db900SID/KHII-7BR2LM?OpenDocument |títulu=Chechnya – The week in brief: 4-11 Feb, 2008 |editorial=Reliefweb.int |fecha=11 de febreru de 2008 |fechaaccesu=19 d'abril de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080912172212/http://www.reliefweb.int/rw/rwb.nsf/db900sid/KHII-7BR2LM?OpenDocument |fechaarchivu=2008-09-12 }}</ref> Chechenia tien una de les poblaciones más nueves de la, polo xeneral, avieyada población de [[Rusia]]; a principios de [[1990]], foi una de les poques rexones qu'esperimentaron un [[crecedera de la población|crecedera natural de la población]]. Dende [[2002]] Chechenia esperimentó un clásicu ''[[baby-boom]]'' post bélicu.<ref name=Fuller>{{Cita web |url=http://www.rferl.org/content/Preliminary_Chechen_Census_Findings_Unveiled/2209723.html |títulu=Preliminary Chechen Census Findings Unveiled |autor=Liz Fuller |fecha=3 de payares de 2010 |editorial=Radio Free Europe/Radio Liberty |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> Dellos demógrafos chechenos consideraron en [[2008]] como "bien pocu plausible" la crecedera de la población global, pos la [[mortalidá infantil]] en Chechenia yera un 60% superior a la media de [[Rusia]] en [[2007]] y aumentó nun 3,9% en comparanza con [[2006]].<ref name=Fuller/> Según delles fontes ruses, ente [[1991]] y [[1994]] decenes de miles de persones d'orixe étnicu non checheno (na so mayoría rusos, [[ucraínos]] y armenios) dexaron Chechenia metanes denuncies de violencia y discriminación contra la población non chechena, según una anarquía xeneralizada y [[llimpieza étnica]] sol gobiernu de [[Dzhokhar Dudayev]].<ref>{{Cita web |autor=O.P. Orlov |autor2=V.P. Cherkassov |url=http://www.memo.ru/hr/hotpoints/chechen/itogi/preface.htm#_VPID_2 |títulu=Россия – Чечня: Цепь ошибок и преступлений |editorial=[[Memorial (society)|Memorial]] |idioma=Russian}}</ref><ref>Sokolov-Mitrich, Dmitryi. [https://web.archive.org/web/20110302111858/http://www.izvestia.ru/russia/article1092129 "Забытый геноцид"]. Izvestia. Retrieved on July 17, 2002.</ref> Los idiomes oficiales na República de Chechenia son el [[idioma checheno|checheno]] y el [[idioma rusu|rusu]]. El checheno pertenez a la familia de les llingües vaynaj o [[llingües caucásiques nororientales centrales|caucásiques nororientales centrales]], que tamién inclúi'l [[idioma ingusetio|ingusetio]] y el [[idioma batsb|batsb]]. Dellos estudiosos asitiar nuna [[Llingües íberu-caucásiques|súper familia ibérica-europea]] más amplia. === Relixón === L'[[Islam]] ye la relixón predominante en Chechenia. Los chechenos son mayoritariamente partidarios de la [[madhhab]] [[shafi'i]] del Islam [[Sunismu|sunní]],<ref>{{Cita web |url=http://www.gwu.edu/~ieresgwu/assets/docs/ponars/pm_0388.pdf |títulu=Differential Demographics: Russia's Muslim and Slavic Populations |editor=PONARS Policy Avantu |idioma=inglés |fecha=avientu de 2005 |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> dempués de convertise al Islam ente los sieglos XVI y XIX. Por cuenta de la importancia histórica, munchos chechenos son [[sufíes]], de les órdenes [[qadiri]] o [[naqshbandi]]. La mayor parte de la población sigue les escueles de xurisprudencia (''[[fiqh]]'') shafi o [[hanafi]].<ref>{{Cita web |apellíu=McDermott |nome=Roger |url=http://www.jamestown.org/single/?no_cache=1&tx_ttnews%5Btt_news%5D=3334 |títulu=Shafi'i and Hanafi schools of jurisprudence in Cechnya |editorial=Jamestown.org |fechaaccesu=19 d'abril de 2013}}</ref> La escuela de xurisprudencia shafi tien una llarga tradición ente los chechenos,<ref>{{cita llibru |apellíu=Balzer |nome=Marjorie Mandelstam |títulu=Religion and Politics in Russia: A Reader |isbn=9780765629319 |url=https://books.google.com.au/books?id=DEufvUyRcygC&pg=PA113&lpg=PA113&dq=Shafi+Chechens&source=bl&ots=cqxhz3coc2&sig=FpZ8mUvIRsfOcK-nXkHfsAqI7X8&hl=en&sa=X&ei=mSwIUsHkOPD8yAGGsICYAQ&ved=0CHQQ6AEwCA#v=onepage&q=Shafi%20Chechens&f=false}}</ref> y polo tanto sigue siendo la más practicada.<ref>{{Cita web |url=http://jamestown.org/chechnya_weekly/article.php?articleid=2372572 |títulu=The Kremlin's War on Islamic Education in the North Caucasus |autor=Mairbek Vatchagaev |fecha=8 de setiembre de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071011204749/http://jamestown.org/chechnya_weekly/article.php?articleid=2372572 |fechaarchivu=11 d'ochobre de 2007}} Chechnya Weekly, Volume 7, Issue 34 (September 8, 2006)</ref> La otra fuerte minoría rusa en Chechenia, na so mayoría [[cosacos del Terek]] y envaloraos n'alredor de 25&nbsp;000 en [[2012]], son predominantemente [[Ilesia ortodoxa rusa|ortodoxos rusos]], anque anguaño esiste un únicu templu ortodoxu en Grozni. N'agostu de 2011, l'arzobispu Zósimo de [[Vladikavkaz]] y [[Majachkalá]] realizó la primer ceremonia de [[bautismu]] en masa na historia de la República de Chechenia, que tuvo llugar nel [[ríu Terek]] del distritu Naursky, y na que 35 ciudadanos de los distritos Naursky y Shelkovsky convertir al [[cristianismu]].<ref>{{Cita web |url=http://www.interfax-religion.com/?act=news&div=8678 |títulu=Chechnya saw the first mass baptism in its today's history |editor=[[Interfax]] |idioma=inglés |fecha=26 d'agostu de 2011 |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180222225601/http://www.interfax-religion.com/?act=news&div=8678 |fechaarchivu=2018-02-22 }}</ref> El Gobiernu de [[Homosexualidá en Chechenia|Chechenia nun reconoz a los homosexuales]] como ciudadanos de plenu derechu y anque grupo pro-LGBT de diverses partes de Rusia -San Petersburgu o [[Moscú]]- manifestáronse de cutio contra les poques o nules ayudes del Estáu Rusu a la comunidá les úniques respuestes qu'atoparon son burlles, violencia y persecución. Asina, según testimonios, esisten campos de concentración pa homosexuales na República de Chechenia construyíos a partir de cárceles o instalaciones abandonaes. Ésta información llegó-y al periódicu "Nóvaya Gazet", un periódicu disidente col gobiernu checheno y bien concenciáu cola causa LGBT, per parte de testigos ya inclusive de cuerpos de seguridá. El periódicu, al ver la gravedá del asuntu, publicó un artículu que provocó la persecución de los periodistes per parte del gobiernu checheno, que afirma la inesistencia de los campos al traviés de les pallabres del presidente.<ref>{{Cita noticia |títulu=Chechenia, el Guantánamo rusu de los gais |url=https://www.elmundo.es/internacional/2017/04/18/58f513c8y2704y74308b464a.html |fechaaccesu=28 de mayu de 2017|periódicu=ELMUNDO}}</ref><ref>{{Cita noticia |títulu=El presidente de Chechenia amenacia con 'esaniciar' a la población gai... nun mes |url=http://www.playgroundmag.net/noticias/actualidad/presidente-checheno-amenacia-esaniciar-poblacion_0_1961203861.html |fechaaccesu=28 de mayu de 2017|periódicu=PlayGround Magacín}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=Bonet |nome=Pilar |títulu=Analís {{!}} La persecución de gais en Chechenia y la espansión de la cultura machista de Moscú |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2017/04/18/actualidad/1492511300_510497.html |fecha=18 d'abril de 2017 |fechaaccesu=28 de mayu de 2017|periódicu=EL PAÍS}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=Sahuquillo |nome=Elena Vicéns, María R. |títulu=ONG de derechos humanos denuncien la detención y tortura de gais en Chechenia |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2017/04/13/mundo_global/1492097817_740242.html |fecha=18 d'abril de 2017 |fechaaccesu=28 de mayu de 2017|periódicu=EL PAÍS}}</ref> {{Cita|"Ye imposible qu'en Chechenia haya campos de concentración pa gais porque en Chechenia nun hai gais"<ref>{{Cita noticia |títulu=Asina aniquila Chechenia a los sos homosexuales. Noticies de Mundu |url=http://www.elconfidencial.com/mundo/2017-04-17/chechenia-homosexuales-campos-concentracion-tortura_1367433/ |fechaaccesu=28 de mayu de 2017|periódicu=El Confidencial}}</ref>|Razmán Kadyrov}} == Economía == [[Ficheru:Грозный (файл 8).JPG|thumb|Grozni ye, amás de la capital, el centru económicu y financieru de Chechenia.]] Les industries más importantes de la economía chechena son el [[comerciu]] (23,0%), l'[[alministración pública]], defensa y seguridá social (20,8%), l'[[agricultura]], [[caza]] y [[silvicultura]] (10,0%).<ref>{{Cita web |url=http://www.gks.ru/free_doc/new_site/vvp/otr-stru10.xls |títulu=Отраслевая структура валовой добавленной стоимости субъектов Российской Федерации в 2010 г. |editor=[[Serviciu Estatal d'Estadística de la Federación Rusa]] |idioma=rusu |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> El volume del [[productu rexonal brutu]] (PRB) en 2009 algamó 64,1 miles de millones de rublos.<ref name="ovrp">{{Cita web |url=http://www.gks.ru/dbscripts/Cbsd/DBInet.cgi?pl=1013079 |títulu=Валовой региональный продукт по видам экономической деятельности, тысяча рублей |editor=[[Serviciu Estatal d'Estadística de la Federación Rusa]] |idioma=rusu |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> Sicasí, la economía de Chechenia sufrió graves perdes mientres les dos guerres qu'afararon la rexón mientres los años 1990.<ref>{{Cita web |url=http://www.chechen-republic.com/ochechne/612-ekonomika.html |títulu=Экономика Чечни |editor=chechen-republic.com |idioma=rusu |fecha=30 de marzu de 2009 |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141006082415/http://www.chechen-republic.com/ochechne/612-ekonomika.html |fechaarchivu=2014-10-06 }}</ref> En 2006 la crecedera del PRB foi de 11,9%, un 26,4% en 2007 y del 10,5% en 2008.<ref>{{Cita web |url=http://www.gks.ru/dbscripts/Cbsd/DBInet.cgi?pl=1003080 |títulu=Темп роста валового регионального продукта (в процентах к предыдущему году) |editor=[[Serviciu Estatal d'Estadística de la Federación Rusa]] |idioma=rusu |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> La facturación del comerciu al per menor foi de 55&nbsp;500 millones de rublos en 2009.<ref name=autogenerated2 /> El centru comercial más grande ye la capital, Grozni, que representa más del 50% del volume de negocios del comerciu al per menor de la República.<ref>{{Cita web |url=http://www.gks.ru/bgd/regl/b11_14t/IssWWW.exe/Stg/sev-kav/chechn.htm |títulu=Города Чеченской Республики |editor=[[Serviciu Estatal d'Estadística de la Federación Rusa]] |idioma=rusu |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> En 2010 el volume de les [[inversiones]] na economía de Chechenia xubió a 40 mil millones de rublos. El mesmu indicador per cápita, 31&nbsp;200 rublos per persona, ye dos veces inferior a la media rusa, pero percima de la media pal [[Distritu Federal del Cáucasu Norte]].<ref>{{Cita web |url=http://www.gks.ru/bgd/regl/b11_56/IssWWW.exe/Stg/02-09.htm |títulu=Инвестиции в основной капитал на душу населения по субъектам Российской Федерации |editor=[[Serviciu Estatal d'Estadística de la Federación Rusa]] |idioma=rusu |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.gks.ru/bgd/regl/b11_56/IssWWW.exe/Stg/02-08.htm |títulu=Инвестиции в основной капитал по субъектам Российской Федерации |editor=[[Serviciu Estatal d'Estadística de la Federación Rusa]] |idioma=rusu |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> El salariu permediu mensual de los emplegaos de les empreses de comerciu yera de 13&nbsp;900 rublos (datos de 2010).<ref name=autogenerated2 /> Na estructura de la economía de la República de Chechenia ye de gran importancia'l sector del [[Industria del petroleu|petroleu]] y el [[gas natural]].<ref>[http://www.invest-sale.ru/index.php?action=rbc_comments&id=51816 РБК Комментарии: ''Экономика Чечни демонстрирует бурный рост на пустом месте'']</ref> Chechenia ocupa'l 24º llugar ente los suxetos de la Federación de Rusia sobre'l volume de la producción de petroleu<ref>{{Cita web |url=http://www.gks.ru/bgd/regl/b11_14p/IssWWW.exe/Stg/d02/14-17.htm |títulu=Место, занимаемое субъектом в Российской Федерации в 2010 г. по добыче нефти, включая газовый конденсат |editor=[[Serviciu Estatal d'Estadística de la Federación Rusa]] |idioma=rusu |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> y el 16º pa la producción de gas natural (en 2009).<ref>{{Cita web |url=http://www.gks.ru/bgd/regl/b10_14p/IssWWW.exe/Stg/d02/14-19.htm |títulu=Добыча естественного газа |editor=[[Serviciu Estatal d'Estadística de la Federación Rusa]] |idioma=rusu |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> Pela so parte, el volume de la producción agrícola foi de 11 mil millones de rublos (2010). La caña principal de l'agricultura ye la ganadería (70% de la producción) y la producción de cultivos, con un 30%,<ref name="autogenerated3">{{Cita web |url=http://www.gks.ru/bgd/regl/b11_14s/IssWWW.exe/Stg/sev-kav/chech.htm |títulu=Чеченская Республика |editor=[[Serviciu Estatal d'Estadística de la Federación Rusa]] |idioma=rusu |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> especialmente viñeos y hortolices. Nos últimos años, Chechenia vio un aumentu constante na producción agrícola. De 2004 a 2010, l'índiz de la producción agrícola amontar nun 41%.<ref name=autogenerated2 /> == Educación == [[Ficheru:Chesu.jpg|thumb|Universidá Estatal de Chechenia.]] En Chechenia esisten tres instituciones d'[[educación cimera]] y los trés tán en Grozni. La principal ye la [[Universidá Estatal de Chechenia]] (CHGU o CSU), fundada en [[1938]] y con 20.000 alumnos al añu. La [[Universidá Petrolífera de Grozni]] ye una importante institución del sector de petroleu y gas del país, foi fundada en [[1920]] y cuenta con 7 facultaes. Pela so parte, l'[[Institutu Estatal de Pedagoxía de Chechenia]] foi fundáu en [[1980]] y ye la principal institución pedagóxica de la República. == Ver tamién == * [[Bandera de Chechenia]] * [[República Autónoma Socialista Soviética de Chechenia-Ingushia]] * [[República Chechena d'Ichkeria]] * [[Primer Guerra Chechena]] * [[Segunda Guerra Chechena]] * [[FC Terek Grozny]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == <div class="noprint" style="clear: right; border: solid #aaa 1px; margin: 0 0 1em 1em; font-size: 90%; background: #f9f9f9; width: 33%; padding: 4px; text-align: left; float: right;"><div style="float:left;">[[Ficheru:Wikipedia-logo.svg|50px|none|Wikipedia]]</div><div style="margin-left:70px;">La '''[[:ce:|Wikipedia en checheno]]''' ye una versión de [[Wikipedia]] nun [[idioma]] que se fala nesta república rusa. Puedes visitala y contribuyir nella.</div> </div><noinclude> {{commons|Atlas of Chechnya|Chechenia}} * [http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/country_profiles/2565049.stm BBC Chechnya profile] * [https://web.archive.org/web/20120902061723/http://www.chechnyafree.ru/en/index.php Noticies, hestoria, tradiciones y economía de Chechenia] (en rusu) y (n'inglés) {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Chechenia|*]] nuju62cj0ml3qr2zb7g4drvdwsusti4 Charles Manson 0 96516 4498637 4495759 2026-06-04T08:45:47Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 12 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498637 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Charles Milles Manson''' {{nym}}<ref>Blistein, Jon (n'inglés). [http://www.rollingstone.com/culture/news/charles-manson-dead-at-83-w458873 «Charles Manson, Cult Leader Behind Tate-Labianca Murders, Dead at 83.»] ''[[Rolling Stone]]''. Consultáu'l 20 de payares de 2017.</ref> foi un famosu criminal y músicu d'[[Estaos Xuníos]], conocíu por liderar lo que se conoció como «'''la Familia Manson'''», un grupu de siguidores de Manson que surdió nel desiertu de [[California]] a finales de los [[Años 1960|años 60]]. En [[1971]], foi declaráu culpable de combalechadura por cometer los asesinatos de siete persones: l'actriz [[Sharon Tate]] y otros cuatro persones na casa de Tate, en [[Beverly Hills]], y a otru día, d'un matrimoniu, Leno y Rosemary LaBianca;<ref>{{cita web|url=http://de10.com.mx/top-10/2015/08/09/charles-manson-la hestoria-detras-de-la mente-del-asesín|títulu=Charles Manson: La hestoria detrás de la mente del asesín|publisher=de10.com.mx/|fechaaccesu=9 d'agostu de 2015}}</ref> tou lleváu a cabu polos miembros del grupu, que siguíen instrucciones de Manson. Los sos siguidores asesinaron a distintes persones n'otros momentos y llugares; Manson foi declaráu culpable de dos asesinatos: los asesinatos de [[Charles Manson#Asesinatu de Hinman|Gary Hinman]] y [[Charles Manson#Asesinatu de Shea|Donald «Shorty» Shea]].<ref>{{cita web|url=https://www.elespanol.com/reportajes/grandes-hestories/20160930/159484506_0.html|títulu=El regresu a la fama de Charles Manson y les sos asesines sádiques|publisher=L'Español|fechaaccesu=}}</ref> Manson creía no qu'él mesmu llamó ''Helter Skelter'', un términu que tomó del cantar «[[Helter Skelter]]» de la banda [[The Beatles]]. Manson interpretó que'l cantar falaba d'una hipotética guerra racial ente negros y blancos que, según él, averábase. El títulu del cantar apaeció escritu con sangre na escena d'unu de los crímenes ordenaos por Manson. Él creía que los asesinatos podríen ayudar a bastiar dicha guerra racial. N'Estaos Xuníos haise mitificado a Charles Manson como emblema de la llocura, la violencia y lo macabro. El términu ''Helter Skelter'' foi utilizáu más palantre pol fiscal del xuiciu de Manson, [[Vincent Bugliosi]], como títulu del llibru qu'escribió sobre los asesinatos de Manson.<ref>[http://www.nacion.com/ocio/revista-dominical/Nota-Vincent-Bugliosi-encerro-demoniu_0_1493650627.html Vincent Bugliosi: l'abogáu que zarró al demoniu] nacion.com.</ref> Nel momentu que «La Familia Manson» empezó a formase, Manson yera un exconvicto que pasara la metá de la so vida n'instituciones correccionales por una variedá de delitos. Antes de los asesinatos, foi músicu [[underground]] en [[Los Angeles]], principalmente gracies a la so asociación casual con [[Dennis Wilson]], batería y cofundador de [[The Beach Boys]]. Dempués de que Manson fuera acusáu de los delitos de los que foi condergáu darréu, fueron publicaes grabaciones de cantares escritos ya interpretaes por él. Dellos músicos inspiráronse en Manson pa componer cantares o fixeron versiones de dalguna de los sos cantares, ente ellos [[Guns N' Roses]], [[White Zombie (banda)|White Zombie]], [[Devendra Banhart]], [[System of a Down]], [[Scars on Broadway]] y [[Marilyn Manson]].<ref>{{cita web|url=http://www.revistaarcadia.com/television/articulo/asesinatos-de-famosos-en-hollywood-a-proposito-de-o-j-simpson-y-american-crime-story/46134|títulu=Los crimenes de Hollywood|publisher=zocalo.com.mx|fechaaccesu=3 de febreru de 2016|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160311110854/http://www.revistaarcadia.com/television/articulo/asesinatos-de-famosos-en-hollywood-a-proposito-de-o-j-simpson-y-american-crime-story/46134|fechaarchivu=2016-03-11}}</ref> Manson foi [[Pena de muerte|sentenciáu a muerte]], pero la decisión foi conmutada automáticamente a [[cadena perpetua]] cuando en [[1972]], una decisión de la Corte Suprema de California esanició temporalmente la pena de muerte nel estáu.<ref>[https://web.archive.org/web/20140703001206/http://deathpenalty.org/article.php?id=48 History of California's Death Penalty] deathpenalty.org. Consultáu 28 de marzu 2009.</ref> El direutor [[Quentin Tarantino]] anunció a mediaos de 2017 que la so próxima película va cuntar la hestoria de los crímenes de Manson y la so "familia", ente otres temes rellacionaes col añu [[1969]].<ref>{{Cita noticia|títulu=La película de Tarantino sobre Charles Manson atopa productor|url=https://www.lavanguardia.com/cultura/20171118/432983067212/pelicula-tarantino-charles-manson-nuevu-productor-escandalo-weinstein.html|fechaaccesu=2017-11-20|periódicu=La Vanguardia}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Quentin Tarantino escláriase: nun va faer una película de los Manson|url=http://es.ign.com/quentin-tarantino/125648/news/quentin-tarantino-escláriase-non-hara-una-pelicula-de-los-mans|fecha=2017-11-15|fechaaccesu=2017-11-20|periódicu=IGN España|idioma=es-ES}}</ref> Manson finó'l domingu 19 de payares de 2017 en Bakersfield, California por cuenta de causes naturales. == Biografía == === Primeros años === Fíu d'una nueva soltera de 16 años de nome Kathleen Maddox (1918-1973),<ref>{{cita web|url=http://www.accuracyproject.org/cbe-Manson,Charles.html|títulu='&#39;Internet Accuracy Project: Charles Manson'&#39;, a websited dedicated to providing accurate information on the web|publisher=Accuracyproject.org|fechaaccesu=28 d'ochobre de 2012}}</ref> Charles Manson nació nel Hospital Xeneral de [[Cincinnati]], [[Ohio]]. El so nome completu ye '''Charles Milles Maddox'''.<ref name="birthcert">[https://web.archive.org/web/20130817101153/http://www.mansondirect.com/birthcert.html Photocopy of Manson birth certificate] MansonDirect.com; retrieved 26 d'abril de 2007. Avientu, 2013</ref><ref>[http://www.laprensa.com.ni/2015/10/18/suplemento/la-prensa-domingo/1920716-16407 Charles Manson | La Prensa] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20211108175444/https://www.laprensa.com.ni/2015/10/18/suplemento/la-prensa-domingo/1920716-16407 |date=2021-11-08 }} laprensa.com.nin.</ref> Tiempu dempués de la so nacencia, la so madre, que tuvo de volao casada con un obreru llamáu William Manson, púnxo-y esti apellíu. El so padre biolóxicu paez ser un coronel llamáu Walker Scott,<ref>{{cita web|url=http://www.accuracyproject.org/cbe-Manson,Charles.html|títulu='&#39;Internet Accuracy Project: Charles Manson'&#39;|publisher=Accuracyproject.org|fechaaccesu=28 d'ochobre de 2012}}</ref> contra quien Kathleen Maddox interpunxo una demanda de paternidá que dio llugar a un xuiciu alcordáu en 1937. Posiblemente, Charles Manson nunca conoció al so padre biolóxicu.<ref>{{cita web|url=http://www.zocalo.com.mx/seccion/articulo/rellatos-y-lleendes-conoces-la hestoria-de-charles-manson-1452224401|títulu=Rellatos y Lleendes: ¿Conoces la hestoria de Charles Manson?|publisher=zocalo.com.mx|fechaaccesu=7 de xineru de 2016}}</ref> Munchos detalles alrodiu de la vida temprana de Manson son oxetu de discutiniu, por cuenta de la variedá de distintes hestories que s'ufiertaron a los medios, munches de les cuales resultaron ser falses. La madre de Manson yera supuestamente [[alcoholismu|alcohólico]]. Según Manson, una vegada la so madre vender por una jarra de cerveza a una camarera ensin fíos, por que depués el so tíu recuperara al neñu dalgunos díes más tarde.<ref name="emmons">Emmons, Nuel. ''Manson in His Own Words''. Grove Press, New York (1988); ISBN 0-8021-3024-0</ref> Cuando la madre de Manson y el so hermanu fueron condergaos a cinco años de cárcel por robar nuna estación de serviciu en 1939 en [[Charleston (Virxinia Occidental)|Charleston]], [[Virxinia Occidental]], Manson dir a la casa de los sos tíos en [[McMechen]], [[Virxinia Occidental]]. En 1947, Kathleen Maddox trató de llevar a Manson a un orfanatu, pero nun pudo porque nun había places. El tribunal punxo a Manson en "''Gibault School for Boys''" en [[Terre Haute]], [[Indiana]], una escuela pa neños ensin llar. Dempués de diez meses, Manson fugar pa volver al llar maternu, pero'l so madre refugar. === Primer arrestu === Sábese que'l so primer robu a mano armada foi en [[1947]], a los trelce años, y qu'atracó una tienda d'alimentación. Dempués d'esti incidente, Manson foi zarráu nun reformatoriu del qu'escapó cuatro díes dempués xunto a otru rapazu. Nel camín, Manson y el so amigu cometieron otros dos delitos a mano armada. En [[1951]], tres una serie d'arrestos y fugues, Charles Manson foi unviáu a prisión por conducir un vehículu robáu. A finales de [[1952]], yá había ocho cargos contra él. Foi tresferíu a otra prisión y lliberáu en [[1954]] por bon comportamientu. En 1954, con diecinueve años d'edá, Manson casóse con Rosalie Jean Willis, una [[enfermería|enfermera]] de diecisiete años.<ref>[http://www.batanga.com/intereses/6753/5-datos-insolitos-sobre-charles-manson-que-tienes-que-conocer 5 datos insólitos sobre Charles Manson que tienes que conocer] batanga.com.</ref> Con ella tendría'l so primer fíu. === Segundu arrestu === Volvió ser arrestáu más tarde por robu de vehículos. En [[1958]], quedó en [[llibertá provisional]], pero foi arrestáu nuevamente en [[1961]] por falsificación de cheques. Poco tiempu dempués, yá divorciáu de la so primer muyer, casóse cola prostituta Candy «Lleona» Stevens. D'esi matrimoniu naz Charles Luther Manson, el so segundu fíu conocíu. Manson pasara la mayor parte de la so vida adulta en prisión, principalmente por robu de vehículos y fraude, anque tamién foi acusáu de [[proxenetismu]]. Por aquella dómina, y nuevamente na cárcel, empieza la so formación [[esoterismu|esotérica]] y el so interés pola filosofía oriental. == La Familia Manson == [[Ficheru:Alvin Karpis.jpg|thumb|180px|right|Alvin Karpis, enseñó a Manson a tocar la guitarra en prisión]] Manson foi lliberáu de prisión en [[1967]] y treslladóse a [[San Francisco (California)|San Francisco]], onde, cola ayuda d'un conocíu de la cárcel, camudar a un apartamentu en [[Berkeley (California)|Berkeley]], [[California]]. Na cárcel, el lladrón de bancos llamáu Alvin Karpis, enseñára-y a tocar la [[steel guitar]]. Viviendo práuticamente como un indixente, conoció a Mary Brunner, una moza de 23 años d'edá, proveniente de la [[Universidá de Wisconsin-Madison]]. Brunner taba trabayando como asistente de biblioteca de la Universidá de Berkeley y Manson marchó a vivir con ella. Depués Manson, contra la voluntá de Brunner, convidó a otra muyer a vivir con ellos. En poco tiempu, taben compartiendo la residencia de Brunner con otres 18 muyeres. Manson establecióse como un [[gurú]] en [[San Francisco (California)|San Francisco]] mientres el "[[Branu del Amor]]" de [[1967]], aprovechando los [[festivales]] y concentraciones [[hippies]]. Llueu tuvo'l so primer grupu de siguidores, quien fueron llamaos La Familia Manson. La mayoría de quien lo siguíen yeren muyeres. Primero que terminara'l branu, Manson y ocho o nueve de los sos siguidores xubieron a un autobús escolar que personalizaren al estilu hippie con alfombres y coxinos de colores, y percorrieron el norte hasta l'estáu de Washington, depués escontra'l sur al traviés de [[Los Angeles]], [[Méxicu]] y el suroeste, pa depués volver a la parte de Los Angeles. Vivíen en [[Topanga (California)|Topanga]], [[Malibú (California)|Malibú]] y [[Venice (Los Angeles)|Venice Beach]]. En 1967, Brunner quedó embarazada de Manson y el 15 d'abril de [[1968]] dio a lluz a un neñu al que llamó Valentine Michael (moteyáu ''Pooh Bear''; n'[[Idioma asturianu|asturianu]]: ''Osu Pooh'')<ref>Bugliosi, Vincent: ''Helter Skelter'', 1994. p. 513.</ref> L'actor [[Al Lewis]], quien dexó a los sos fíos con Manson por que esti curiar nun par d'ocasiones, describir como: "''un bon tipu cuando lo conocí''".<ref name="Charles Manson By Simon Wells">Charles Manson By Simon Wells</ref> === Rellación con Dennis Wilson === [[Ficheru:Dennis Wilson 1971 cropped.jpg|thumb|180px|right|[[Dennis Wilson]] batería de [[The Beach Boys]] en [[1971]]]] Charles Manson conoció a [[Dennis Wilson]] (batería de [[The Beach Boys]]) a mediaos de [[1968]]. Acordies col so amigu y depués lletrista, Stanley Shapiro, un día mientres Dennis conducía pela carretera xubió a dos chiques que faíen ''autu-stop'' al so coche que resultaron ser miembros del clan Manson y nun dexaben de nomar a Charlie Manson como "el magu". L'asuntu espertó l'interés de Dennis. Según Dennis, a la nueche siguiente al tornar a la so casa en Malibú d'una sesión de grabación a les {{esd|3:00 a. m.}}, atópase na entrada con un home de curtia estatura y barba, que se-y averó. Dennis preguntó-y: "¿vas mancame?", a lo que l'homiquín respondiólu: "¿Crees que toi equí pa mancate, hermanu?", y se arrodilló pa besa-y los zapatos (esta era una de l'apertures preferíes de Manson). Cuando Dennis entró a la so casa acompañáu de Manson, atopar con una docena de desconocíos na so casa, la gran mayoría muyeres, el puntu débil de Dennis.<ref name = reve>«[http://revesonline.com/?p=1230 Manson, los Beach Boys y La Familia]»</ref> Manson llegó a grabar dellos cantares, según él mesmu rellata: {{cita|Yo taba con Dennis nel [[estudiu llariegu de Brian Wilson|estudio de grabación del so hermanu]], que yera más grande que la mayoría de los estudios comerciales.... fiximos una sesión, dexando alredor de diez canciones.<ref name=Manson>{{cita llibru|ref=harv|last=Manson|first=Charles|authorlink=Charles Manson|títulu=Manson in His Own Words|url=https://books.google.com/books?id=pl3KHfExjN4C|añu=1994|publisher=Grove/Atlantic, Incorporated|isbn=978-0-8021-3024-2}}</ref>}} Magar el grupu negó enérxicamente qu'esistan diches grabaciones (inclusive con coproducciones de [[Carl Wilson|Carl]] y [[Brian Wilson|Brian]], y non de Dennis como tantes vegaes habíase dichu), l'inxenieru Stephen Desper afirmó que les mesmes esisten, inclusive dixo que'l material de Manson yera "abondo bonu... tenía talentu musical". === Ranchu de Charles Manson === [[Ficheru:Lynette "Squeaky" Fromme's High School Yearbook Photo (1964).jpg|thumb|180px|right|[[Lynette Fromme]], miembru de «La Familia Manson»]] N'agostu de 1968, Manson estableció un xoril pal grupu nel [[Ranchu Spahn]], un ranchu onde de cutiu se grababen películes de vaqueros, dempués de que'l mánager de Wilson díxo-y a La Familia Manson» que teníen de salir de la casa de Wilson.<ref name="watson6">{{cita web |url=http://www.aboundinglove.org/sensational/wydfm/wydfm-006.php |títulu=Watson, Ch. 6 |publisher=Aboundinglove.org |fechaaccesu=28 de payares de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101111161948/http://aboundinglove.org/sensational/wydfm/wydfm-006.php |fechaarchivu=11 de payares de 2010 }}</ref><ref name="watson7">{{cita web |url=http://www.aboundinglove.org/sensational/wydfm/wydfm-007.php |títulu=Watson, Ch. 7 |publisher=Aboundinglove.org |fechaaccesu=28 de payares de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101119080347/http://aboundinglove.org/sensational/wydfm/wydfm-007.php |fechaarchivu=19 de payares de 2010 }}</ref> Los miembros de «La Familia Manson» fixeron distintos trabayos nel ranchu. Amás, Manson ordenó a les muyeres, incluyendo a [[Lynette Fromme]], que de xemes en cuando tuvieren rellaciones col octogenario y yá práuticamente ciegu, dueñu del ranchu. Práuticamente toles muyeres actuaron como oxetos sexuales pal dueñu en cuenta de nun pagar l'arriendu. [[Tex Watson|Charles Denton "Tex" Watson]] llueu se xunió al grupu nel Ranchu Spahn. Watson, un [[Texas|texanu]] de pueblu que dexara la universidá y treslladárase a California. === Helter Skelter === [[Ficheru:TheBeatles68LP.jpg|thumb|180px|left|«[[Helter Skelter]]», cantar del álbum ''[[White Album]]'' de [[The Beatles]]. Charles Manson interpretó'l cantar diciendo que «Helter Skelter» yera la guerra racial ente negros y blancos que, según él, averábase. El títulu del cantar apaeció escritu con sangre na escena d'unu de los crímenes ordenaos por Manson.]] Nos primeros díes de payares de 1968, «La Familia Manson» establecióse pela redolada del [[Valle de la Muerte]], [[California]], onde ocuparon dos ranchos abandonaos llamaos Myers y Barker. El ranchu Myers, onde'l grupu dirixérase nun principiu, yera propiedá de la güela d'una de les nueves muyeres de Manson. El ranchu Barker yera propiedá d'una vieya, un llugar onde Manson presentar con otru miembru de «La Familia Manson» que yera músicu y precisaba un llugar sele pa componer. Cuando la muyer aportó a que se quedaren ellí, Manson agasayó-y unu de los [[Certificación de ventes discográfiques|discos d'oru]] de los [[Beach Boys]]. Una vegada que volvieron al [[Ranchu Spahn]], Manson y Watson visitaron a un conocíu en Topanga quien-yos tocó cantares de [[The Beatles]] del álbum ''[[The White Album]]'', que recién fuera llanzáu al mercáu.<ref>{{cita llibru|chapter=1|títulu= Manson| work=aboundinglove.org|url=http://www.aboundinglove.org/sensational/mrhmso/mrhmso-002.php |publisher=Manson's Right-Hand Man Speaks Out!|isbn= 0-9678519-1-2|fechaaccesu=21 de payares de 2007}}</ref><ref name="watkins12">Watkins, Ch. 12</ref> Manson encegolar col grupu. Dende diba dalgún tiempu, Manson tuviera diciendo que la tensión racial ente negros y blancos taba creciendo y que los negros llueu se llevantaríen en rebelión nes ciudaes d'Estaos Xuníos.<ref name="umkc">[http://www.law.umkc.edu/faculty/projects/ftrials/manson/mansonbeatles.html ''The Influence of the Beatles on Charles Manson'']. UMKC Law. Consultáu 7 d'abril de 2006.</ref> Fixo fincapié nel asesinatu de [[Martin Luther King]] asocedíu'l 4 d'abril de 1968. Na viéspora d'[[Añu Nuevu]], nel ranchu Myers, los miembros de «La Familia Manson» axuntáronse alredor d'una gran foguera, escuchando cómo Manson esplicaba que'l baturiciu social qu'él -yos predixo tamién fuera prevista por The Beatles. [[Ficheru:Sandra collins good-2.jpg|thumb|180px|right|[[Sandra Good]], miembru de «La Familia Manson».]] A principios de xineru de [[1969]], «La Familia Manson» escapar pol desiertu y asitióse pa controlar supuestes tensiones de Los Angeles, camudándose a una casa de color mariellu canariu en [[Canoga Park]], non lloñe del [[Ranchu Spahn]]. Por cuenta de que esi llugar diba dexar que'l grupu caltuviérase "somorguiáu so la conocencia del mundu esterior", Manson llamó'l llugar "''[[Yellow Submarine (cantar)|Yellow Submarine]]''" (asturianu: ''Submarín mariellu''), en referencia a un cantar de The Beatles. Ellí, los miembros de «La Familia Manson» preparar pal supuestu "inminente [[apocalipsis]]". En febreru, la visión de Manson yá taba terminada. «La Familia Manson» crearía un álbum que les sos cantares seríen tan sutiles como les de The Beatles y desencadenaríen el caos predichu. Na casa de Canoga Park, mientres se trabayaba nos vehículos y estudiábase minuciosamente los mapes pa preparar pa la fuxida al traviés del desiertu, tamién se trabayaba nos cantares del futuru álbum de Manson. Cuando Manson dixo que [[Terry Melcher]], productor musical amigu de Denis Wilson, diba dir a la casa pa escuchar el material musical, les muyeres prepararon comida y llimpiaron el llugar; pero Melcher nunca llegó. === Sharon Tate === [[Ficheru:Sharon Tate Valley of the Dolls 1967 - Restoration.jpg|thumb|180px|right|[[Sharon Tate]] en 1967]] El 23 de marzu de 1969, Manson, ensin ser convidáu, foi a la cai 10050 Cielu Drive, en Beverly Hills, California, qu'él conocía como la direición de la residencia de la que Terry Melcher yera inquilín. La propiedá yera de Rudi Altobelli, empresariu del espectáculu; pero Melcher yá nun yera inquilín del sitiu. Dende febreru d'aquel añu, los inquilinos yeren [[Sharon Tate]] y [[Roman Polanski]]. Manson foi recibíu por Shahrokh Hatami, un fotógrafu y amigu de Tate. Hatami taba ellí pa fotografiar a Sharon Tate antes de la so partida para [[Roma]] a otru día. Dempués de ver a Manson al traviés d'una ventana y cómo s'averó a la casa principal, Hatami saliera a l'antoxana pa preguntar qué quería. Cuando Manson díxo-y a Hatami que taba buscando a Terry Melcher, Hatami informólu que nun lo conocía y que'l llugar yera la residencia de Roman Polanski. Manson foise. Esmolecíu pol desconocíu na propiedá, Hatami baxó a la cera pa faer frente a Manson. Apaeciendo detrás de Hatami, na puerta principal de la casa, Sharon Tate preguntó-y a Hatami que quién llamaba. Hatami dixo qu'un home taba buscando a daquién. Hatami y Tate caltuvieron les sos posiciones mientres Manson, ensin dicir una pallabra, díbase. Rudi Altobelli vio a Manson dende la casa de güéspedes cercana y preguntó a Manson al traviés de la puerta qué quería, Manson respondió-y que taba buscando a Melcher. Altobelli dixo a Manson que Melcher camudárase a Malibú, mintiéndo-y yá que Altobelli nun sabía la nueva direición de Melcher. Manson fíxo-y un par d'entrugues más a Altobelli y este díxo-y a Manson que se fora y que yá nun fadiara más a los sos inquilinos. Manson foise. Altobelli y Tate viaxaron a otru día a Roma. == Crímenes de La Familia Manson == === Disparos a Crowe === Pa xunu de 1969, Manson díxo-y a La Familia Manson» que teníen qu'amosar a los [[raza negra|negros]] cómo diba empezar el "''Helter Skelter''". Manson encargó a Watson el llogru de dineru supuestamente destináu a ayudar a «La Familia Manson», que consiguió estafando a un traficante de drogues negru llamáu Bernard "''Lotsapoppa''" Crowe. Esti postreru respondió cola amenaza d'acabar con tol mundu nel ranchu Spahn. El 1 de xunetu de 1969, Manson disparó a Crowe nel so apartamentu en [[Hollywood]], pero Crowe sobrevivió. Manson creyó que matara a Crowe, lo cual confirmó con un informe de les noticies televisives qu'anunció'l descubrimientu del cuerpu d'un integrante del [[Partíu Pantera Negra]] tiráu en Los Angeles. Anque Crowe nun yera miembru de les Panteres Negres, Manson llegó a la conclusión qu'asesinara a unu d'ellos y qu'habría represalies per parte d'esti grupu. Manson volvió al ranchu Spahn esplegando táctiques defensives, con patrulles nocherniegues y guardias armaos curiando'l ranchu. === Asesinatu de Hinman === El 25 de xunetu de 1969, Manson unvió a dellos miembros de «La Familia Manson», ente ellos [[Bobby Beausoleil]], xunto con Mary Brunner y [[Susan Atkins]] a la casa del músicu Gary Hinman, pa persuadilo a apurrir un dineru que Manson pensó que Hinman heredara. Según Beausoleil, realizaren la visita porque Hinman vendiéralos [[mescalina]] de baxa calidá y quería recuperar el so dineru. Los trés tuvieron a Hinman como rehén dos díes, mientres los cualos Manson apaeció con un cuchiellu y cortó la oreya de Hinman.<ref>http://historiaybiografias.com/manson/</ref> De siguío, Beausoleil apuñaló a Hinman hasta asesinalo, aparentemente so les instrucciones de Manson. Antes d'abandonar la escena del crime, Beausoleil o una de les muyeres, utilizaron el sangre de Hinman pa escribir na paré "''Political piggy''" (n'asturianu: Gochín políticu) y dibuxar una pata de pantera, símbolu del partíu Pantera Negra, pa implicalos. Beausoleil foi deteníu'l 6 d'agostu de 1969, dempués de ser sorprendíu conduciendo'l coche de Hinman. La policía atopó l'arma homicida nel vehículu. Dos díes depués, Manson dixo a los miembros de «La Familia Manson» nel ranchu Spahn: «Llegó'l momentu del Helter Skelter». === Asesinatu de Sharon Tate === Na nueche del 8 d'agostu de 1969, Manson ordenó a Watson tomar a [[Susan Atkins]], [[Linda Kasabian]] y [[Patricia Krenwinkel]], una de les primeres n'entrar a «La Familia Manson», por que fueren a "esa casa onde Melcher vivía" y "destruyir totalmente a tol mundu de la manera más horripilante que puedas". Manson ordenó-y a les muyeres que siguieren toles instrucciones de Watson. Na casa del 10050 de Cielu Drive, taben l'actriz [[Sharon Tate]], embarazada d'ocho meses;<ref>{{cita web|url=http://entretenimiento.terra.es/cultura/charles-manson-asesino-serial-y-semeyes-de-la muerte-de-sharon-tate,8645824578b40154b38bad12978be3a1l8aaRCRD.html|títulu=Charles Manson, la hestoria del asesín de Sharon Tate|publisher=terra.es|fechaaccesu=9 d'agostu de 2015}}</ref> el so amigu [[Jay Sebring]], el peluqueru de les estrelles;<ref>{{cita web|url=http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=3136|títulu=Jay Sebring}}</ref> un amigu de Polanski y guionista llamáu Wojciech Frykowski, y la so novia [[Abigail Folger]], heredera de la empresa de café [[Folgers]]. L'home de Tate, Polanski, taba en [[Londres]] trabayando nun proyeutu d'una película; Tate tuviera con él y tornara a los Estaos Xuníos namái tres selmanes antes.<ref>http://yoyopress.com/2014/08/09/a-45-anos-del-dantescu-asesinatu-de-sharon-tate-el crime-que-espeluzno-a-hollywood-semeyes/ A 45 años del dantescu asesinatu de Sharon Tate, el crime que espeluznó a Hollywood (+semeyes) 9 d'agostu de 2014 .yoyopress.com/</ref><ref>{{cita web|url=http://noticiaaldia.com/2015/08/fai-46-anos-sharon-tate-foi-asesinada-por secta-satanica-de-charles-manson-y-5-anos-mas-tarde-richard-nixon-arrenunciaba-a-la presidencia-por amenaza-de-un xuiciu-politico|títulu=Fai 46 años Sharon Tate foi asesinada en secta satánica de Charles Manson y 5 años más tarde Richard Nixon arrenunciaba a la presidencia por amenaza de xuiciu políticu|publisher=noticiaaldia.com|fechaaccesu=9 d'agostu de 2015}}</ref> Los miembros de «La Familia Manson» salieron nel automóvil de Tex Watson. Cuando'l grupu d'asesinos llegó a la entrada de la propiedá, Watson, que tuviera na casa en siquier una ocasión, xubió a un poste de teléfonu cerca de la puerta y cortó la llinia telefónica, na medianueche del [[9 d'agostu]] de 1969. [[Ficheru:Roman Polański.jpg|thumb|180px|right|[[Roman Polanski]], maríu de [[Sharon Tate]], atópase en [[Londres]] nel momentu de los asesinatos]] Pensando que la puerta de la casa de Polanski podría tener una alarma o tener corralada llétrica, xubir a un muriu de contención con maleza y dexóse cayer nel xardín. Depués, Linda, Patricia y Susan saltaron la verja de seguridá con una bolsa llena de ropa llimpio y cuchiellos p'asesinar. Tex Watson llevaba un revólver y 13 metros de cuerda de nylon de tres trences endolcáu nel so costazu. Un automóvil blancu salía de la zona de la casa de güéspedes nesi precisu momentu. L'automóvil conducir Steven Parent, de 18 años, amigu del guardés de la finca.<ref>{{cita web|url=http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=3508|títulu=Steve Parent}}</ref> Tex Watson averóse y saltó sobre l'autu. Parent, asustáu, baxó'l ventanu del autu y Watson -y infligió un fondu corte na palma de la manzorga. Cuando Parent intentó fuxir, Watson metió'l revólver pol ventanu del autu y disparó cuatro veces sobre'l pechu de Steven Parent, que morrió nel actu. Dempués, cola ayuda de les muyeres, emburriaron l'autu más arriba, sobre'l camín d'entrada. [[Ficheru:Susan atkins.jpg|thumb|180px|left|[[Susan Atkins]] en [[2001]], miembru de «La Familia Manson» y una de les asesines de Sharon Tate. Finó en prisión en 2009.]] Dempués de travesar el xardín de la casa de Polanski, buscando una ventana abierta, Watson quitó'l marcu con vidriu d'una ventana. Díxo-y a Linda Kasabian que se fora a vixilar la puerta; ella averóse al automóvil de Steven Parent y espero ellí. Nunca llegó a triar la casa. Watson entró pela ventana y abrió la puerta del frente, por que Susan Atkins y Patricia Krenwinkel entraren. Apenes entraron na casa, vieron a Wojciech Frykowski dormíu nun sofá. Watson espertólu amenaciándo-y con un revólver, y ente él y Susan Atkins maniáron-y con una toalla qu'atoparon nel llugar. Atkins esploró silenciosamente la casa, y pudo ver a Abigail Folger lleendo na cama y a Sharon Tate parolando con Jay Sebring n'otru cuartu. Atkins informó a Tex Watson, que lu ordenar que los prindara. Atkins y Krenwinkel obedecieron. Atkins entró al cuartu onde s'atopaba Abigail Folger, esta sonrió-y pensando que Atkins yera dalguna invitada más, pero Atkins apuntó a Folger con un revólver. Depués foi al cuartu onde s'atopaben Sharon Tate y Jay Sebring, a quien ordenó que fueren a la sala. Ellí, Tex Watson ordenó a los cuatro chase pámpana abaxo nel suelu. Sebring díxo-yos que consideraren l'avanzáu estáu d'embaranzu de Sharon Tate y estos dexáron-y sentase a l'actriz. Nun momentu de descuidu, Jay Sebring intentó quitar el revólver a Watson pero esti disparó-y nel torso. Sebring esbarrumbar nel suelu y Watson empezó a patiscar la so cara rompiéndo-y el [[tabique nasal]] y la cuenca d'unu de los sos güeyos. Watson esixólos qu'apurriéren-y tol dineru y Abigail Folger apurriólu 70 dólares. Mientres Frykowski siguía arreyáu nel sillón, Watson arreyó a les muyeres y al inconsciente Jay Sebring. Depués refundió un estremu de la cuerda sobre la viga de madera que travesaba'l salón. Susan Atkins colgar de la cuerda. Watson ordenó a Atkins que matara a Frykowski. Cuando Atkins taba a puntu de faelo, Frykowski llogró safase y, garrándola pol pelo, cutir na cabeza. Mientres la llucha, Atkins llogró apuñalalo cuatro veces nuna pierna y dos nel llombu. De dalguna forma, el cuchiellu cayó y soterróse nel brazu del sofá de la sala de tar de la casa. Watson disparólu a Frykowski, pero esti siguía con vida. Watson cutió a Frykowski na cabeza cola culata del revólver, con tanta fuercia que lo rompió.<ref>{{cita web|url=https://www.abc.es/historia/abci-charles-manson-profeta-satan-asesino-siete-persones-secta-ninas-pixes-201701060139_noticia.html|títulu=Charles Manson, el profeta de Satán» qu'asesinó a siete persones cola so secta de neñes pixes}}</ref> [[Abigail Folger]], entá ilesa, llogró safase y correr hasta la entrada de la casa y empezó a glayar pidiendo ayuda. Patricia Krenwinkel escorrer. Mientres, Watson apuñaló cuatro veces más a Jay Sebring y depués corrió tres Abigail Folger. Llogró algamar y baltar saltando sobre ella. Ente Krenwinkel y Watson, apuñalaron a Folger 28 vegaes nel xardín. Mientres, Frykowski, amorrentando llogró salir de la casa pidiendo ayuda y llegó hasta cerca d'onde taba Linda Kasabian. Púnxose de pies y se recostó contra'l poste de la lluz. Linda Kasabian y Frykowski miráronse fijamente per dellos segundos a los güeyos hasta que cayó al suelu. Watson corrió hasta Frykowski y dio-y 51 puñalaes. Abigail Folger, entá con vida, llogró ponese de pies y caminar hasta l'área de la piscina, pero depués cayería muerta al suelu. Linda Kasabian, espantada colo que fixeren los sos compañeros, corrió hasta l'autu de Watson y pensó en fuxir, pero penóse.<ref>http://www.larazon.es/cultura/los-sangrientos-angeles-de-charles-manson-HJ13835741#.Ttt1QltHx51cPf2 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171210232101/http://www.larazon.es/cultura/los-sangrientos-angeles-de-charles-manson-HJ13835741#.Ttt1QltHx51cPf2 |date=2017-12-10 }} Los sangrientos «ánxeles» de Charles Manson</ref> Sharon Tate, ilesa, ensobiada al cadabre de Jay Sebring, intentó fuxir, pero foi afayada por Susan Atkins. Atkins y Krewinkel suxetar mientres Watson apuñalar 16 vegaes. Antes de fuxir toos, Susan Atkins tomó una toalla y papar con el sangre de Sharon Tate, pa depués escribir na puerta d'entrada de la casa la pallabra «''PIG''» ( n'asturianu: Gochu).<ref>http://www.jotdown.es/2013/05/roman-polanski-iii-el diañu-en-casa/ Roman Polanski (III): el diañu en casa</ref> === Asesinatu de los LaBianca === [[Ficheru:Steve dennis grogan.jpg|thumb|180px|right|Steve Grogan, miembru de «La Familia Manson» y unu de los asesinos de Leno y Rosemary LaBianca]] La nueche posterior a los crímenes na casa de Sharon Tate, seis miembros de «La Familia Manson» partieron con nueves instrucciones. Los cuatro protagonistes del eventu anterior fueron acompañaos por [[Leslie Van Houten]] y [[Steve Grogan]]. El mesmu Manson, disgustáu pol ''modus operandi'' de los sos adeptos na nueche anterior, que consideraba ruidosu y pocu eficiente, acompañó esa nueche a los sos pupilos personalmente, con cuenta d'amosa-yos "como se faía".<ref>[http://de10.com.mx/top-10/2015/08/09/charles-manson-la hestoria-detras-de-la mente-del asesín Charles Manson: La hestoria detrás de la mente del asesín] de10.com.mx.</ref> Tres delles hores nes que se tuvo considerando onde atentar, finalmente empunxéronse al númberu 3301 de Waverly Drive, en Los Angeles. Resultó ser esta la vivienda de Leno LaBianca, un executivu de supermercaos, y la so esposa Rosemary, copropietaria d'una tienda de ropa. «La Familia Manson» conocía bien la zona, pos asistieren a una fiesta nesa mesma cai l'añu anterior. El mesmu Manson asaltó la vivienda de los LaBianca. Espertó a punta de pistola nel sofá onde se topaba a Leno, que s'había quedáu dormíu lleendo'l periódicu, y treslladó-y al cuartu xunto a la so esposa. Ellí, Tex Watson, siguiendo instrucciones cubrió les cabeces de la pareya con fundes d'almada y suxetó estes firmemente nel so llugar, usando cable telefónicu. En guardando esto con prestu, Manson abandonó la escena, non ensin antes unviar al interior de la casa a Krenwinkel y Van Houten, con clares instrucciones de que'l matrimoniu tenía de ser asesináu. [[Ficheru:Leslie Van Houten 1999.jpg|thumb|180px|right|[[Leslie Van Houten]] en [[1999]], integrante de «La Familia Manson» y una de les asesines de Leno y Rosemary LaBianca]] Watson treslladó de nuevu a Leno LaBianca a la sala de tar, y ellí empezó a apuñala-y con un cuchiellu de caza. L'agresor detener al escuchar ruíos d'agarradiella procedentes del cuartu. Al dirixise ellí atopóse con Rosemary LaBianca intentando caltener a raya a Krenwinkel y Van Houten, sirviéndose de la llámpara que llevaba arreyada al pescuezu. Tex Watson sometió a la muyer solmenándo-y delles puñalaes col cuchiellu. Tres esto tornó a la sala de tar y volvió atacar a Leno, causándo-y la muerte en apuñalándo-y 12 vegaes. Cuando terminó, talló la pallabra "''War''" (n'asturianu: guerra) nel abdome espuestu de la víctima, tres desabotonarle el pijama. Na habitación, les muyeres terminaron la so parte cola señora LaBianca, a la que siguieron apuñalando ensin posa. Na autopsia atopar hasta 41 firíes d'arma blanca. Tres los brutales asesinatos, y mientres Tex Watson duchar na mesma vivienda, Krenwinkel escribió "''Rise''" (n'asturianu: Alzaos) y "''Death to the pigs''" (n'asturianu: Muerte a los gochos), nes parés y "''Helter Skelter''", na puerta de la nevera. Pa ello usó'l sangre del señor LaBianca. Dempués solmenó al difuntu Leno 14 firíes punchantes con un tenedor de trinchar, que dexó finalmente llancáu nel so estómagu, y depués dexó un cuchiellu carniceru claváu nel gargüelu de la víctima. Los asesinos de los LaBianca tornaron al ranchu Spahn. Mentanto, Manson, acompañáu por Susan Atkins y Linda Kasabian, tenía la intención de que «La Familia Manson» cometiera otru asesinatu pero, los planes nun se concretaron y tornóse la idea. La nueche acabó a cencielles con Atkins defecando nes escaleres d'entrada d'una vivienda. == Procesu xudicial == === Investigación === Miembros de '''La Familia''' fueren yá responsables del asesinatu de Gary Hinman, un profesor de música, y creyer autores d'otros munchos asesinatos. En calidá de sospechosa de ser cómpliz d'esi homicidiu resultó detenida Susan Atkins, y esta siguidora terminó siendo fatal pa Manson y el so grupu.<ref>''[http://www.nacion.com/archivo/Susan-Atkins_0_1076292464.html Susan Atkins]'', sitiu web nacion.com, 26 de setiembre de 2009.</ref> Conforme señalóse alrodiu de esti episodiu: "''Na cárcel la rapaza se jactó ante una compañera de la so participación nos crímenes nes residencies de [[Sharon Tate]] y de los de LaBianca. Aquella recluyida nun la delató, anque-y cuntó la hestoria a otra presa, que sí animar a formular la denuncia. A partir d'aquel momentu diríen cayendo en manes de les autoridaes los integrantes de la cofradería''".<ref>Gabriel Pombo, ''[http://es.paperblog.com/charles-manson-l'emisariu-de-satanas--1569659/ Hestories d'Asesinos]'', Montevideo, Uruguái (2010), ediciones judíricas Carlos Álvarez (archivu [https://books.google.com.uy/books/about/Hestories_de_Asesinos.html?id=VYaGJLQyb84C&redir_esc=y Google Books] consultar páx.148).</ref><ref>''[http://www.crimenycriminologo.com/2012/09/charles-manson-l'emisariu-de-satanas.html "Charles Manson: L'emisariu de Satanás"]'', sitiu web crimenycriminólogo, setiembre 20 de 2012.</ref> === Detenciones y encarcelamientu === [[Ficheru:Charles-mansonbookingphoto.jpg|thumb|180px|right|Cartelu policial de Manson]] Atkins foi enxuiciada y condergada a [[cadena perpetua]]. El [[1 d'avientu]] de 1969, «La Familia Manson» foi rápido desestructurada. Los sos miembros más importantes fueron rápido deteníos y sometíos a xuiciu. Elementos como Tex Watson, Patricia Krenwinkel, o Leslie Van Houten, fueron condergaos coles mesmes a cadena perpetua. La esceición marcar Linda Kasabian. Esta, supuestamente espantada col ''modus operandi'' de «La Familia Manson» dende la nueche del asesinatu de Sharon Tate, escapó del ranchu Spahn, abandonando a la so propia fía y dexándola en manes del grupu criminal. Cuando los integrantes principales del grupu de Manson fueron deteníos, ufiertóse-y inmunidá en cuenta de que declarara na so contra. Tres esto pudo recuperar a la so fía y refaer la so vida. Manson nun había tao presente nos asesinatos, pero por cuenta de la sagacidad y elocuencia del Fiscal de Distritu, [[Vincent Bugliosi]], foi sentenciáu por combalechadura y autor intelectual el [[25 de xineru]] de [[1971]] y, el [[29 de marzu]] del mesmu añu, a la [[Pena capital|pena de muerte]]. Esta sentencia foi más tarde conmutada por [[cadena perpetua]] dempués de que la [[Corte Suprema]] de [[California]] aboliera la pena de muerte nesi estáu. [[Ficheru:TexWatsonMugshot1971.jpg|thumb|180px|right|[[Tex Watson]] en 1971, asesín de Sharon Tate]] Mientres el so procesu penal, el reu defender a sigo mesmu y convirtió les audiencies n'actos circenses. Del altu conteníu mediático de l'actuación del procesáu da cuenta'l fiscal de la causa Vincent Bugliosi: ''“Manson sorprendió a toos diciendo qu'él tamién quería declarar... Tuvo falando mientres una hora. Empezó falando tan baxu que los espectadores qu'enllenaben la sala teníen qu'inclinase palantre pa oye-y. Pero dempués de pocos minutos la voz camudó, foise faciendo más fuerte, más animada y, como yá afayara de les mios conversaciones con él, cuando esto asocedía paecía que la so cara tamién camudaba. Manson el Don Naide, Manson el Mártir, Manson el Maestru, Manson el Profeta. Foi pasando por éstes y más personalidaes”''.<ref>Vincent Bugliosi, Curt Gentry, ''[https://books.google.com.uy/books?id=avjLNwAACAAJ&dq=bugliosi+manson&hl=es&sa=X&ei=tMvsUJGqOZOs8ATZ5YH4Aw&ved=0CDkQ6AEwAQ Manson: Semeya d'una "Familia"]'', editorial Brugera, Barcelona, España (1976), isbn 8402047491 y 9788402047496, páx. 390.</ref> Dalgunes de les frases que pronunció mientres el xuiciu volviéronse tristemente célebres, y amuesen l'enfotu de sensacionalismu que lu embargaba. En defensa de los sos siguidores espresó: ''"'''Estos neños que vienen a ti con cuchiellos, son los tos fíos'''. Tu enseñástilos; yo nun los enseñé. Solo traté d'ayudar a ponese de pies"''.<ref>Juan Antonio Cebrián, ''[https://books.google.com.uy/books?id=L-XINMGNITEC&printsec=frontcover&dq=psicokillers+cebrian&hl=es&sa=X&ei=_8vsUMmlG5So8gSq4oCYDg&ved=0CDcQ6AEwAQ Psicokillers: Perfiles de los asesinos en serie más famosos de la hestoria]'', Barcelona, España (2010), isbn 978-84-9763-409-0, páx. 229.</ref> === Asesinatu de Shea === Nun xuiciu realizáu en [[1971]], Manson foi declaráu culpable del asesinatu del músicu Gary Hinman y del actor Donald "''Shorty''" Shea.<ref>http://www.noticierolegal.com/justicia/40-xenerales/10954-charles-manson-enfréntase-el-miercoles-a-una-nueva-oportunidá-pa-llograr-la llibertá condicional.html</ref> Donald Shea, amás de ser actor, yera unu de los cuidadores del ranchu Spahn. Nun se sabe la fecha precisa cuando asocedió exactamente'l crime yá que'l so cuerpu apaeció años dempués de la estancia de la secta nesi llugar. Si Grogan nun collaborara cola policía p'atopar el cadabre de Shea, esi homicidiu nunca saliera a la lluz. Al paecer, Manson ordenó a Steve Grogan y Bruce Davis, a qu'asesinaren a Shea, yá que Manson abarruntaba de que falaba constantemente con George Spahn, dueñu del ranchu, por qu'echara a «La Familia Manson» del mesmu. Hai rumores qu'afirmen que Manson abarruntaba que Shea sabía sobre los asesinatos de [[Sharon Tate]] y el matrimoniu LaBianca. Steve Grogan cooperó coles autoridaes ya informólos onde taba'l cadabre de Shea, que s'atopaba soterráu cerca del ranchu.<ref>http://www.hugozapata.com.ar/2010/01/charles-manson-y-la familia-satanica-4/</ref> La policía atopó culpables del homicidiu a Steve Grogan y Bruce Davis como [[Autor (Derechu penal)|autores materiales]] y a Charles Manson como autor intelectual del crime. [[Tex Watson]], Bill Vance y Larry Bailey, toos miembros de «La Familia Manson», tamién yeren sospechosos del homicidiu, hasta que se demostró lo contrario. === Condenes a La Familia Manson === {| {{tablaguapa}} style="text-align: left |- ! colspan="2" | Sentencies |- | '''Charles Manson''' | Condergáu a [[cadena perpetua]]. Finó en prisión el 19 de Payares del 2017. |- | '''[[Tex Watson]]''' | Cumple una condena pa tola vida polos asesinatos de Sharon Tate y del matrimoniu LaBianca. Nel intre del so encierre, Watson convertir al cristianismu evanxélicu, escribió numberosos llibros, casóse y tuvo cuatro fíos, amás d'entrenase como Ministru relixosu. La so esposa, Kristin, y los sos fíos, viven cerca de la prisión, y na casa familiar funciona'l sitiu web de la so ilesia, llamada ''Abounding Love Ministries, Inc''. |- | '''[[Susan Atkins]]''' | Tamién cumplió una condena pa tola vida en Frontera, California. Como Watson, Atkins casóse en prisión, pero en dos ocasiones, y la so última audiencia p'acoyese al beneficiu de la llibertá so pallabra realizar en 2000, ensin llograr resultaos pola oposición de la hermana de Sharon Tate. Finó en prisión en 2009.<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2009/09/25/obituarios/1253890225.html Susan Atkins, l'asesina de l'actriz Sharon Tate] elmundo.es.</ref> |- | '''[[Patricia Krenwinkel]]''' | Tamién cumple la so condena pa tola vida na mesma prisión que Susan Atkins tuvo presa. Nun se presentó na so audiencia de llibertá so pallabra en 1997 y la so vida ye bastante reservada. |- | '''[[Linda Kasabian]]''' | Llogró inmunidá al declarar y apurrir pruebes en contra de Manson y otros miembros de «La Familia». Anguaño ta en llibertá. |- | '''[[Sandra Good]]''' | Foi condergada polos sos intentos de comunicación con Manson, cuando ésti yá taba en prisión. La so condena de 10 años foi cumplida en Terminal Island, California y en siendo lliberada, camudóse cerca de Corcoran, onde permanecía deteníu Manson. |- | '''Steve Grogan''' | Foi condergáu y encarceláu pola so complicidá nel asesinatu de Donald Shea, que'l so cuerpu nun foi atopáu nesi momentu. En 1979 Grogan alcordó coles autoridaes la so llibertá so pallabra en cuenta de allugar la locación del cuerpu del delitu. En 1986 salió en llibertá. |- | '''Bruce Davis''' | Cumple una sentencia pa tola vida en San Luis Obispo, California, polos asesinatos de Gary Hinman y Donald Shea. Tuvo 20 audiencies pa llograr la so llibertá, pero en cada oportunidá foi-y negada. |- | '''[[Leslie Van Houten]]''' | Anguaño cumple la so condena en Front California, y la llibertá so pallabra foi-y negada en catorce ocasiones. Van Houten ta acusada d'apuñalar a Rosemary LaBianca en 15 oportunidaes, anque ella sostién que la muyer yá taba muerta cuando la apuñaló. La so mocedá, la so vulnerabilidá a les pallabres de Manson y la so conducta como prisionera modelu, llevó a dellos medios periodísticos a ponese de lo so parte, magar lo cual les autoridaes nunca-y dieron el beneficiu de la llibertá so pallabra. Un panel del estáu autorizó'l [[14 d'abril]] de [[2016]] la so llibertá condicional.<ref>[http://www.elnuevoherald.com/noticias/estaos-xuníos/article71930047.html Autoricen llibertá condicional a siguidora de Charles Manson] elnuevoherald.com.</ref> |- | '''[[Bobby Beausoleil]]''' | Foi condergáu en 1969 pol asesinatu de Gary Hinman, y permanez en prisión magar presentar numberoses apelaciones. Casar en 1982, mientres los más de 30 años que permaneció en prisión, dedicóse a la música electrónica y a la producción de videos. |- | '''[[Lynette Fromme]]''' | Acusada del intentu d'asesinatu del Presidente de los Estaos Xuníos, [[Gerald Ford]], en 1975, cumplió la so condena en prisión hasta'l [[14 d'agostu]] de 2009. |} == Periodu posterior al xuiciu == [[Ficheru:Manson-March-2009.jpg|thumb|170px|right|Manson en [[2009]]]] El [[25 de setiembre]] de [[1984]], Jan Holmstron, un [[Asociación Internacional pa la Conciencia de Krishna|hare krishna]] de 36&nbsp;años, [[parricida]] y consumidor de [[LSD]], convicto na mesma prisión que Manson (California Medical Facility, en Vacaville), trató de quemar vivu virtiéndo-y un bote de [[solvente pa pintura]] y prendiéndo-y fueu. A pesar de sufrir quemadures de segundu y tercer grau nel 20% del so cuerpu, Manson recuperar de les firíes. Entá dempués de tar condergáu al encierre pa tola vida, dacuando'l nome de Charles Manson llega a los periódicos de tol mundu. De xemes en cuando consintió que dalgún periodista o inclusive dalguna televisión visíte-y n'el so "retiru involuntariu del mundu", como asocedió en febreru de [[1987]] con una cadena de televisión d'Estaos Xuníos de gran audiencia, onde declaró que nun tenía nada de que penase. [[Ficheru:Manson-June-2011.jpg|thumb|120px|right|Manson en [[xunu]] de [[2011]]]] En [[2012]] una xunta negó-y por docena vegada la llibertá condicional a Manson y esti nun haber teníu oportunidá de solicitala de nuevu hasta [[2027]], añu en que tuviera de celebrase otra audiencia pa revisar la so pena, según anunciaron entós les autoridaes penitenciaries.<ref>[http://www.nacion.com/mundo/Nieguen-llibertá-condicional-Charles-Manson_0_1261873898.html Nieguen otra vegada la llibertá condicional al asesín múltiple Charles Manson] nacion.com.</ref> En [[2013]], Manson tuvo a puntu de casase con una moza de 26 años, de nome Afton "''Star''" Elaine Burton, que tuvo visitándolo en prisión mientres más de 7 años.<ref>http://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/11/131124_cultura_muyer_charles_manson_aa/ La moza que quier casase con Charles Manson BBC.com</ref> Sicasí la llicencia pa casase expiró apocayá ensin qu'esto asocediera.<ref>''La República''. Lima ,23 de payares de 2014</ref><ref>http://archivo.eluniversal.com.mx/el-mundo/2014/licencia-matrimonio-asesino-charles-manson-1054907.html</ref> En payares del añu 1969, un observador d'aves atopó nunes carbes de la famosa cai [[Mulholland Drive]], el cuerpu ensin vida una muyer nueva. La muyer fuera apuñalada más de 150 vegaes en distintos partes del so cuerpu. El so nome permaneció ocultu porque cuando foi atopada ente les carbes, nun tenía nenguna identificación y la so familia nunca denunció la so desapaición. Los detectives intentaron dar cola so identidá, pero les téuniques d'esa dómina yeren bien llindaes. La víctima quedó identificada poles autoridaes d'esa dómina como "''Jane Doe 59''". En xunu de 2015 una amiga de la familia de la víctima, atopó nun sitiu web, el perfil de "''Jane Doe 59''". Dempués de que la familia poner en contautu col Sistema Nacional de les persones sumíes y non identificaes (''NamUs''), les autoridaes decidieron reabrir el casu pa realizar nueves pruebes d'ADN, que finalmente revelaron la identidá de la muyer. La policía y la hermana de la víctima confirmaron que quien tuvo rexistrada mientres décades como "''Jane Doe 59''" ye en realidá [[Reet Jurvetson]]. L'asesinatu foi perpetáu tan solo 3 díes dempués de los asesinatos de Sharon Tate y de la familia LaBianca. El llugar del crime queda a pocos metros tamién de dichos asesinatos. Anguaño les autoridaes d'Estaos Xuníos trabayen nel casu, pa saber si «La Familia Manson» ye culpable o inocente d'esti crime.<ref>[http://cnnespanol.cnn.com/2016/04/28/tres-cuasi-50-anos-identifiquen-a-otra-posible-victima-de-la familia-manson/ Tres cuasi 50 años, identifiquen a otra posible víctima de la familia Manson] CNNenespañol.com</ref> El 1 de xineru de 2017, Manson foi lleváu a un hospital de [[Bakersfield]], por cuenta de un sangráu gastrointestinal. Una fonte comunicó a [[Los Angeles Times]] que Manson atopar n'estáu grave.<ref>[http://cnnespanol.cnn.com/2017/01/04/reportes-charles-manson-hospitalizáu-n'estáu grave/ Reportes: Charles Manson, hospitalizáu n'estáu grave] cnnespanol.cnn.com. Consultáu 4 de xineru de 2017.</ref> Una selmana dempués, Manson torna a una prisión nel centru de California tres el problema médicu.<ref>[http://www.univision.com/noticias/asesinatos/charles-manson-torna-a-la-carcel-despues-de-terminar-tratamientu-medico-en-un hospital/ Charles Manson torna a la cárcel dempués de terminar tratamientu médicu nun hospital] univision.com. Consultáu 27 de xineru de 2017.</ref> El 19 de payares de 2017, a les 20:13 (hora llocal), morrió en Bakersfield, California, tres dellos díes internáu nun hospital por cuenta del so estáu críticu de salú. Morrió a los 83 años d'edá. == Música de Charles Manson == En 1968, Phil Kaufman, que conociera a Manson na cárcel, camudóse de volao con Manson y «La Familia». Kaufman aportunó de cutio por que Manson grabara dellos cantares. El [[6 de marzu]] de 1970, el día que'l tribunal anuló'l pidimientu de Manson de ser él mesmu'l so abogáu nel xuiciu, ''LIE'', un álbum con cantares de Charles Manson foi publicáu.<ref>[http://www.amazon.com/Charles-Manson-Love-Terror-Cult/dp/B000M4YAXC Charles Manson: (Lie - The Love and Terror Cult)] amazon.com.</ref> Nel álbum incluyóse la cantar "Cease to Exist", una composición Manson. [[The Beach Boys]] grabaron depués la mesma tema con lletres distintes. El cantar llámase "[[Never Learn Not to Love]]".<ref>[http://www.alohacriticon.com/preguntes/yera-bien-amigu-charles-manson-los-beach-boys/ ¿Yera bien amigu Charles Manson de los Beach Boys?] alohacriticon.com.</ref> De magar, publicáronse delles grabaciones de cantares de Charles Manson y de él mesmu falando. ''The Family Jams'' publicáu en [[1997]], inclúi dos discos compactos de cantares de Manson producíes por La Familia Manson» en 1970, dempués de que Manson y los demás fueren deteníos. Steve Grogan como vocalista y guitarrista; en dellos coros participaron Lynette Fromme, Sandra Collins Good, Catherine Share, ente otros miembros.<ref>[http://www.amazon.com/Family-Jams-Charles-Manson/dp/B0002UXM2Q Charles Manson & the Family - The Family Jams] amazon.com.</ref> La casa de Leno y Rosemary LaBianca taba al llau d'un llar qu'arrendara un amigu de Kaufman. Manson fora en delles ocasiones con Kaufman cuando entá yeren amigos. Kaufman declaró que se trató d'una simple coincidencia'l fechu de que de casualidá la casa onde'l so amigu vivía como inquilín, quedara xusto al llau de la casa del matrimoniu LaBianca. Antes de la muerte de Sharon Tate y los sos amigos, Manson y «La Familia Manson», empecipiaren la serie d'asesinatos, ente ellos la muerte del músicu Gary Hinman. Mary Brunner, miembru de «La Familia», testificó nun xuiciu que Bobby Beausoleil mató a Hinman, porque Hinman negárase a xunise a la banda de Manson.<ref>[http://www.cielodrive.com/archive/mary-brunner-indicted-ex-librarian-asks-to-defend-herself/ Mary Brunner Indicted: Ex-Librarian Asks To Defend Herself] cielodrive.com.</ref> == Manson na cultura popular == Como ye de la so costume escribir cantares inspiraos n'asesinos, la banda [[Church of Misery]] basar nél pa escribir el cantar "Spahn Ranch" qu'apaez nos sos [[álbum split|álbumes split]] ''Born Too Late'' y ''Doomsday Recitation'' de 1998.<ref>http://www.metal-archives.com/albums/Church_of_Misery/Born_Too_Llate/36749</ref><ref>http://www.metal-archives.com/albums/Church_of_Misery/Doomsday_Recitation/379658</ref> El cantante [[Marilyn Manson]] utilizó'l nome "''Marilyn''" de [[Marilyn Monroe]] y l'apellíu de Charles Manson pa crear el so nome artísticu.<ref>[https://www.imdb.com/name/nm0001504/bio Biography for Marilyn Manson] imdb.com. Consultáu'l 23 de payares de 2007.</ref> La banda [[System of a Down]], utilizó'l términu relixosu "''[[ATWA]]''" de Charles Manson como nome d'un cantar.<ref>[http://loudwire.com/10-things-you-didnt-know-about-toxicity/ 10 Things You Didn't Know About ‘Toxicity'] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181118130929/http://loudwire.com/10-things-you-didnt-know-about-toxicity/ |date=2018-11-18 }} loudwire.com.</ref> Manson apaeció nun capítulu de [[South Park]] tituláu: "''[[Merry Christmas, Charlie Manson!]]''". Mentar en repitíes ocasiones na serie [[Scream Queens (serie de televisión)|Scream Queens]], como'l padre biolóxicu de Chanel #3. Ye mentáu na película [[Final Destination 3]] por unu de los protagonistes, xustu antes de morrer terriblemente. Na serie [[American Horror Story: Cult]] apaez nun episodiu de la séptima temporada, The New Charles (Manson) in Charge, que se centra nos asesinatos cometíos por La Familia Manson na casa de Tate y la so repercusión na mente del líder d'un cultu na actualidá. === Películes y Documentales === * [https://www.imdb.com/title/tt0074621/ ''Helter skelter''] (1976) Tamién conocíu como "Los crímenes del clan Manson" (Llatinoamérica), "Manson, semeya d'un asesín" (España) y "Massacre in Hollywood" (Estaos Xuníos). * ''Manson Superstar: L'Anticristu'' (1989). * [https://www.imdb.com/title/tt0383393/ ''Helter Skelter''] (2004) (una nueva toma sobre los asesinatos de la "Familia Manson" basáu na vivencia de Charles Manson). * ''Leslie, my name is evil'' (2010). * ''Charles Manson'' (2010), docudrama emitíu por History Channel. * [https://www.imdb.com/title/tt3100678/ ''House of Manson'' (2014)] - Crónica de los asesinatos de Tate y LaBianca. * 9ª película de [[Quentin Tarantino]] ( Títulu entá non reveláu ). === Serie de TV === [[Aquarius (serie de televisión)]]. Un policial basáu na década de 1960, que cunta'l drama descarnáu d'un policía que se infiltra pa rastrexar a Charles Manson y La Familia antes de la so orxía d'asesinatos infames. (Primer temporada, 2015 - 13 Episodios. Segunda temporada, 2016 - 13 episodios). == Notes y referencies == {{llistaref|3}} == Enllaces esternos == {{wikiquote|Charles Manson}} {{commons|Charles Manson}} * [http://www.mansondirect.com/ Páxina oficial de Charles Milles Manson] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171121132418/http://www.mansondirect.com/ |date=2017-11-21 }}. * [https://www.elmundo.es/elmundo/2008/07/16/cultura/1216181476.html Noticia n'El Mundo (16/7/2008): La xusticia niega la llibertá condicional a l'asesina de Sharon Tate]. * {{Enllaz rotu|1=nueche-de-los cuchiellos-de caza primera-parte/ ''Charles Manson'': Helter Skelter, la nueche de los cuchiellos de caza. Parte I |2=http://eltornillodeklaus.com/2013/04/10/charles-manson-helter-skelter-la |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} en [http://eltornillodeklaus.com/ El torniellu de Klaus] {{NF|1934|2017|Manson, Charles}} {{Tradubot|Charles Manson}} [[Categoría:Asesinos y asesines en serie]] [[Categoría:Persones de Cincinnati]] ee0rvgz53z276m3r1n0yr4c1qog4dqd Chiapas 0 98641 4498652 4449509 2026-06-04T11:25:17Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498652 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Chiapas}} {{rexón}} '''Chiapas''' ye una de les trenta y dos entidaes federatives qu'integren los [[Estaos Xuníos Mexicanos]]. La so capital y ciudá más poblada ye [[Tuxtla Gutiérrez]]. Ta allugáu na [[Rexones de Méxicu|rexón]] [[Suroeste de Méxicu|suroeste]] del país, llindando al norte con [[Tabasco]], al este con [[Guatemala]], al sur col [[océanu Pacíficu]], al oeste con [[Oaxaca]] y al noroeste con [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]]. Con 5 217 908 habs. en 2015 ye'l sestu estáu más pobláu, por detrás del [[Estáu de Méxicu]], [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]], [[Jalisco]], [[Puebla]] y [[Guanajuato]]. Foi fundáu'l 20 de setiembre de 1786.<ref>Constitución Política del Estáu Llibre y Soberanu de Chiapas Sieglu XXI - Artículu 1ᵘ.</ref> Chiapas tien dellos de los destinos turísticos más importantes de [[Méxicu]], como la [[Palenque (zona arqueolóxica)|zona arqueolóxica de Palenque]], qu'atrai a una cantidá bien importante de turistes al añu. Pol volume de la so producción agrícola, ocupa un sitiu destacáu en Méxicu, sobremanera pola producción de [[café]], [[maíz]] y [[mangifera indica|mangu]]. El territoriu chiapaneco presenta una morfoloxía bien complexa, formada per estenses zones montascoses: la [[Sierra Madre de Chiapas]] que se dirixe a [[Oaxaca]] al Norte y a Guatemala al Sur, El Bloque o Macizu Central que se dirixen escontra [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]] y [[Tabasco]] al Norte y escontra [[Guatemala]] al Sur. D'igual forma atópase determinada por grandes Valles: la depresión central. Según grandes llanures: la Llanura Costera del Pacíficu y les Llanures Aluviales del Norte. Por esti motivu, Chiapas presenta una gran diversidá climática y biolóxica. Delles zones del so territoriu fueron declaraes [[Reserva de la biosfera|reserves de la biosfera]] por allugar a delles especies animal y vexetal, munches d'elles son endémiques del llugar. Nel territoriu de Chiapas desenvolviéronse importantes cultures [[Mesoamérica|mesoamericanes]] mientres la [[Méxicu prehispánicu|dómina precolombina]]. Ente elles la [[olmeca]], [[Cultura Maya|maya]] y [[Pueblu chiapaneca|chiapaneca]]. Nel periodu Clásicu, tuvieron la so puxanza ciudaes como [[Palenque (zona arqueolóxica)|Palenque]] y [[Toniná]]. Nel periodu Posclásico, los chiapanecas llegaron al centru del estáu y apoderaron a los zoques y los tzotziles, ente que los [[mexica|mexiques]] controlaron la rexón de [[Xoconochco]]. La Conquista española tuvo na derrota de los Chiapanecas unu de los sos episodios más importantes. La provincia de Chiapas formó parte de la [[capitanía xeneral de Guatemala]] hasta la so independencia y posterior incorporación al [[Primer Imperiu Mexicanu]]. Cuando esta entidá eslleióse, Chiapas foi la única provincia centroamericana qu'optó por [[Federación de Chiapas a Méxicu|permanecer xunida a Méxicu]]. Mientres la colonia fundáronse dellos poblaos españoles como indíxenes ente ellos, [[San Cristóbal de las Casas|Ciudá Real]], asientu del poder na rexón hasta'l sieglu XIX. A lo llargo del [[sieglu XX]] y el [[sieglu XIX]], nel Estáu reproducióse y fortaleció una amplia desigualdá social. Los abusos contra los pueblos indíxenes y les comunidaes rurales xeneraron un conflictu latente hasta'l postreru cuartu del sieglu XX, qu'españó en [[1994]] col [[llevantamientu zapatista]] encabezáu pol [[Exércitu Zapatista de Lliberación Nacional]], conflictu que sigue ensin resolvese hasta'l momentu. Chiapas cunta con curiosos turísticos bien importantes principalmente Zones Arqueolóxiques y nichos ecolóxicos de gran guapura. Anguaño cunta con ''122 conceyos'' oficiales, de los cualos los últimos cuatro fueron aprobaos el 14 de payares de [[2011]] pol Congresu Estatal. Amás esti Estáu ye unu de los que tien mayor población indíxena en Méxicu, yá que aproximao'l 30% de la población fala dalguna llingua orixinaria del continente. == Etimoloxía == L'estáu foi nomáu asina mientres la dómina colonial, cuando los españoles denominaron la rexón por unu de los pueblos indíxenes del actual centru del estáu: los soctones. Esti pueblu, de filiación y [[llingües otomangueanas|llingua otomangue]], tuvo'l so principal centru políticu en [[Nandalumí]], que foi llamada ''Chiapan'' {{etimoloxía|náhuatl|Chía-apan|Ríu de la chía}} polos [[mexicas]], d'onde deriva'l nome náhuatl de los soctones, ye dicir ''chiapanecatl''. Esti términu foi acastellanáu en plural como ''chiapanecas'' o ''chiapas''. Los españoles combatieron contra los soctones que, según cuenta la lleenda, prefirieron refundiase al [[ríu Grijalva|ríu Grande de Chiapa]] dende'l puntu más altu del [[cañón del Sumidoriu]], primero que sometese a los españoles y los sos aliaos. Esti llugar yera llamáu en náhuatl ''Tepechiapan''. Acordies cola traducción adoptada pol mesmu gobiernu chiapaneco, ''Tepechiapan'' traduzse como ''Agua debaxo del cuetu'' (del náhuatl tepetl: cuetu; chi: embaxo; atl, agua, pan, ríu, llugar).<ref>{{Cita web |url=http://www.chiapas.gob.mx/escudo-de-chiapas |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121016231801/http://chiapas.gob.mx/escudo-de-chiapas |fechaarchivu=2012-10-16 }}</ref> == Historia == Rellatos Alredor del añu 10.000 e.C., asitiáronse los primeros pobladores de los que se tien rexistru nel Estáu Chiapaneco, estos allugar primordialmente na Selva del Ocote, sitios arqueolóxicos allugaos nesta zona son: la cueva de Los Glifos, la cueva de Santa Martha, la [[Torca de les Cotorres]] y la cueva d'El Llazu, d'igual forma nel valle de Teopisca y Aguacatenango los estudios arqueolóxicos revelen un procesu d'habitación que data del añu 7.000 e.C. Estos pobladores, posiblemente emigraron del continente asiáticu, vivieron como [[nómades]] y subsistieron de la [[caza]] y de la recoyida de frutes y raigaños.<ref name="historia" >{{cita llibru |autor= Antonio Velasco Palacios et al. |títulu=Chiapas |fechaaccesu=20 de setiembre de 2013|edición= 2ª |añu= 2012 |editor=Maricela García Núñez |editorial= EdiMend, S.A. de C.V. |capítulu=2 |cita=Los primeros habitantes de Chiapas }}</ref> === Preclásicu === Mientres el '''[[Periodu Preclásicu mesoamericanu|preclásicu]]''', ente los años 2500 e.C. y 200 d.C., desenvolver nel [[Soconusco (Chiapas)|Soconusco]] la cultura [[Izapana]]. Fueron los primeros homes na rexón n'utilizar l'agricultura y cultivar la milpa, sistema poli granible d'alimentos d'orixe mesoamericanu, lo que dexó la vida sedentaria y la creación de los primeros poblaos y na so aportar la escritura, conocida polos arqueólogos como escritura Izapana o [[Escritura epiolmeca|epiolmeca]]. De la mesma manera surdieron les primeres poblaciones n'otres partes de [[Mesoamérica]] xunto cola vida sedentaria y la doma d'animales como'l [[Canis lupus familiaris|perru]] y el [[guajolote]]. Surdieron les primeres célules sociales n'aldegues, con un xefe o [[cacique]] y manifestáronse les primeres desigualdaes sociales. Formaben pequeños caseríos rudimentarios y nel centru topaba la casa más grande, llugar onde moraba'l Cacique. Les muertes de la cultura Mokaya alcontrar na cuenca del [[ríu Coatán]], no qu'anguaño ye'l conceyu de [[Mazatán (Chiapas)|Mazatán]]. Propúnxose que lo mokaya son los predecesores de los [[olmeques]], la cultura madre de les civilizaciones mesoamericanes.<ref name="historia" /> === Clásicu === [[Ficheru:04 - Palenque 031 (2866094246).jpg|thumb|right|[[Palenque (zona arqueolóxica)|Zona arqueolóxica de Palenque]].]] {{VT|Cultura maya}} Na parte baxa del ríu [[Usumacinta]] asitióse la [[cultura maya]] que s'estableció en llugares estratéxicos pal comerciu como los Montes d'Oriente: [[Yaxchilán]], [[Bonampak]], [[Chinkultik]], [[Tenam Ponte]], [[Toniná]], y [[Palenque (zona arqueolóxica)|Palenque]]. Esta cultura algamó'l so mayor florecimientu nos años 600 a 900 d.C. y 900 a 1200 d.C. mientres el '''[[Periodu Clásicu mesoamericanu|periodu clásicu]]'''. La población yera llabradora, vivía n'aldegues feches de folla, palos y paya. Cada ciudá maya yera un señoríu y funcionaba como un [[ciudá-estáu|estáu independiente]], con organización propia. El señor de cada ciudá estáu Maya yera al empar el sacerdote principal y xeneral del exércitu; faíen sacrificios humanos pidiendo a los [[Panteón maya|dioses]] bones colleches y prosperidá pa toos. El cargu de gobernante pertenecía-y al xefe de la familia real proveniente d'una dinastía hereditaria. Les [[Cercu (monumentu)|cercos]] y los monumentos esculpíos en piedra teníen como tema la historia de la so ciudá o del gran señor d'esta. Los homes del pueblu yeren llabradores otros yeren cazadores, artesanos, pescadores o comerciantes; estos postreros gociaben de privilexos de la nobleza.<ref name="historia" /> === Posclásico === Nel '''[[Periodu postclásico mesoamericanu|postclásico]]''' la civilización maya nel territoriu del actual Chiapas sufría como dellos de los señoríos abandonos de ciudaes enteres, surden nesti periodu centro poblaciones como [[Tenam Ponte]], [[Llagarteru]], [[Moxviquil]] y [[Chinkultik]]. Tres el cayente de les grandes ciudaes mayes en Chiapas los sos descendientes formaron los [[pueblos orixinarios de Chiapas]] d'heriedu mayense, ente estos: los pueblos tzeltales, [[Pueblu tzotzil|tzotziles]], [[Q'anjob'al (etnia)|q'anjolbales]], tojolabales, [[Choles|ch'oles]], l[[Lacandones|acandones]], [[Chuj (etnia)|chujes]], k'aviles, [[Mam (etnia)|mames]], coxóhes y [[Kakchiquel (etnia)|kaqchikeles]]. Paralelu a estos desenvolvióse nel occidente'l pueblu zoque, descendientes de la cultura olmeca, qu'ocuparon parte d'esti territoriu dende'l periodu preclásicu, y d'últimes los soctones, llamaos [[Los Chiapas|“chiapas”]] polos pueblos Nahuas del centru de Méxicu. Los soctones fueron un grupu llingüístico y cultural Otomangue, estos asitiaron el centru del territoriu actual nos conceyos de Chiapa de Corzo (llamada Chiapan la cual yera la so capital) y estendieron el so dominiu enfusándose a Centro América. A finales del sieglu XV los Mexicas (Azteques), conquistaron parte de Chiapas; Pa la llegada de los españoles atopar con estos pueblos; al momentu del apuerto español. Los Zoques, los Tzeltales y los Tzotziles yeren naciones tributaries de los soctones, ente que los mam's lo yeren de los Mexicas; pela so parte los lacandones, tojolabales, ch'oles y un pequeñu apartaz de Mamar caltuviéronse independientes d'otros pueblos.<ref name="historia" /> === Colonización === ==== Conquista ==== En 1523 [[Pedro de Alvarado]] pasó por Chiapas nel so camín a [[Conquista de Guatemala|Guatemala]], conquistando la mariña y el Soconusco. Esto dio entamu a la conquista de Chiapas que duró cerca de 2 décades. Una de les espediciones más importantes foi la de [[Luis Marín (militar)|Luis Marín]], qu'avanzó de norte a sur dende la Villa del Espíritu Santu, travesando la Provincia de los Zoques. A principios de 1524, Luis Marín ganó a los [[Pueblu soctón|soctones]]. Dellos pueblos aceptaron el dominiu español ensin oposición, como [[Zinacantán]], ente qu'otros aguantáronse, como [[San Juan Chamula|Chamula]] y [[Huixtán]]. Como parte del procesu de conquista y colonización en Chiapas fuéronse fundando delles ciudaes que sirvieron d'asentamientu. Nes ciudaes establecieron los gobernantes, el cleru, los hacendados, y los comerciantes que fueron llegando tres la conquista. ==== Periodu virreinal ==== Tres la conquista, estremóse'l territoriu chiapaneco en cinco provincies: * Provincia de los Chiapas * Provincia de los Llanos * Provincia de los Zoques * Provincia del Soconusco * Provincia de los Tzeltales Darréu, dende'l sieglu XVII hasta fines del XVIII l'actual territoriu chiapaneco tuvo estremáu en dos provincies: L'Alcaldía Mayor de Ciudá Real y la Gobernación de Soconusco. En 1764 creóse una más, l'Alcaldía Mayor de Tuxtla. Los trés yeren circunscripciones del Reinu de [[Guatemala]]. Al enllantase parcialmente'l réxime d'Intendencies nel Reinu de Guatemala, Ciudá Real, Soconusco y Tuxtla fueron fundíes na Intendencia de Ciudá Real de Chiapas, que la so capital yera la población d'esi mesmu nome. Fundada en 1528 por [[Diego de Mazariegos y Porres|Diego de Mazariegos]], llevó socesivamente los nomes de Villa Real, Villa Viciosa, San Cristóbal de los Llanos y Ciudá Real. Acordies cola descripción del presbíteru Domingo Juarros nel so compendiu de la Historia del Reinu de Guatemala, la intendencia tenía 69 253 habitantes en 1800 y estremábase en trés partíos: * '''Alcaldía Mayor de Ciudá Real''' con 40 277 habitantes, una ciudá (Ciudá Real con 3 333 habitantes), la villa de San Fernando de Guadalupe agora Saltu d'Agua y 56 pueblos d'indíxenes, ente ellos los de San Bartolomé de los Llanos anguaño Venustiano Carranza (7 410 habitantes), Santu Domingu Comitán (6 815 habitantes), San Juan Chamula (con más de 6 000 habitantes), San Juan Ocosingo (3000 habitantes), Santu Domingu Sinacantán (2 000 habitantes) y Santu Domingu Palenque. * '''Alcaldía Mayor de Tuxtla''', con 19 983 habitantes distribuyíos en 33 pueblos, ente ellos la cabecera San Marcos Tuxtla (4.280 habitantes) y les ciudaes de Tecpatán (2 290 habitantes) y Chiapa d'Indios (1.568 habitantes). * '''Gobernación del Soconusco''', con 9 078 habitantes distribuyíos en 20 pueblos, el principal de los cualos yera Tapachula con 2 000 habitantes. El pueblu de Santu Domingu Escuintla, que fuera cabecera del partíu y antes de la gobernación de Soconusco, foi afaráu en 1794 por un ciclón que destruyó los cacaotales y fixo menguar drásticamente el vecinderu y el comerciu de la población. Cola promulgación de la [[Constitución de Cádiz]] en 1812, la Intendencia de Ciudá Real quedó incorporada a la [[Provincia de Guatemala]], anque esta foi eslleida en 1814 cuando se restableció l'absolutismu y tornóse a la situación anterior. En 1820 restauróse'l réxime constitucional y nuevamente la Intendencia pasó a ser parte de la Provincia de Guatemala. En 1821, les Cortes españoles escoyeron toles Intendencies en Provincies, lo cual dio-y derechu a la nueva Provincia de Ciudá Real de Chiapas a tener un Xefe Políticu Superior propiu y una Diputación Provincial de siete miembros. === Sieglu XVIII === El Chiapas del sieglu XVIII carauterizar por una serie de cambeos amenaos poles autoridaes españoles y polos pueblos d'indios. De primeres del sieglu esi territoriu travesó por una crisis agrícola, al par de la cual produciéronse dos rebeliones (provocaes pol mal sistema políticu colonial) y un motín (causáu polos abusos d'un gobernador indiu). ==== Crisis agrícola ==== Nes últimes décades del sieglu XVII y a entamos del XVIII, la provincia de Chiapas travesó por una llarga temporada de males colleches. En particular, nel añu de 1707, l'alcaldía mayor sufrió un periodu de crisis agrícola, que traxo de resultes escasez, fame y enfermedá. A los pueblos que pagaben el so tributu en dineru esta situación resultó-yos catastrófica, pos nun llograben llograr colleches abondes p'asegurar la so subsistencia y muncho menos podíen axuntar el monto que l'alministración esixía-yos. El preciu nel mercáu de productos como'l maíz, el frijol y el chile llegó inclusive a triplicase.<ref>Viqueira, Juan Pedro, "Les causes d'una rebelión india: Chiapas, 1712", en Chiapas: los aldos d'otra historia, J. P. Viqueira y M. H. Ruz (eds.), UNAM-CIESAS, Méxicu, 2004, páxs. 120-121.</ref> ==== Motín de Tuxtla ==== En 1693 los indíxenes [[Zoque (etnia)|zoques]] de Tuxtla amosaron el so descontentu contra'l so gobernador indíxena Pablo Hernández, quien, xunto col teniente del alcalde mayor don Nicolás de Trejo, quitára-yos bienes y dineru pola fuercia. El gobernador indíxena quería sacar y reemplazar a otru indíxena del so puestu.<ref>MacLeod, Murdo J, “Motinos y cambeos nes formes de control económicu y políticu: los acontecimientos de Tuxtla, 1693”, en Chiapas: los aldos d'otra historia, J. P. Viqueira y M. H. Ruz (eds.), UNAM-CIESAS, Méxicu, 2004, p. 87.</ref> Los indíxenes zoques allegaron a l'Audiencia de Guatemala pa pidir la destitución del gobernador. Esta ordenó al alcalde mayor de Chiapas que destituyera al gobernador indíxena. Un informante español señaló qu'escuchó dicir a dellos indíxenes que si non se faía xusticia llueu, tendríen que face-y la por sigo mesmos. Esto sollertó al alcalde mayor y allegó a Tuxtla. Sicasí, lloñe de cumplir les órdenes de l'Audiencia, solo trató d'aselalos al traviés d'una manifestación d'autoridá: ordenó que s'instalaren les forques, coles mesmes mandó que se detuviera a Juan Velásquez. Los zoques, cafiantes, atacaron a pedraes al cabildru del pueblu y ende mesmu acabaron col alcalde mayor. Nicolás de Trejo foi colgáu nuna forca, ente que Pablo Hernández foi quemáu vivu dientro de la so casa.<ref>MacLeod, Murdo J., op. cit, p. 91.</ref> Dizse que cuando'l motín taba nel so apoxéu, entendía de trés a cuatro mil xentes, incluyendo a dellos neños de cinco y seis años d'edá. El 19 de mayu, salió de Chiapa a Tuxtla un grupu de 30 o 50 soldaos españoles, esta tropa entró a Tuxtla y ende prindaron a 40 indíxenes zoques qu'unviaron a Chiapa so custodia. Nel intre de la selmana amestáronse-yos otros 29 indíxenes. A mediaos de xunu, 21 reos, incluyendo a cinco muyeres, fueren condergaos a muerte y l'Audiencia confirmara les sos sentencies. En Chiapa, 48 reos poner a disposición de los dominicos guatemalianos, quien los llevaron a un trapiche que la Orde había apocayá adquiríu cerca de Santiago p'adquirir la mano d'obra de los exiliaos, lo que constituyía un bon negociu.<ref>Ibid., p. 96.</ref> ==== Rebelión de Lamadrid ==== En 1700 y 1701 la Capitanía Xeneral de Guatemala sufrió una crisis política bien grave. La corona española unvió al visitador Francisco Gómez de Lamadrid pa faer una inspeición xeneral de la capitanía como respuesta a les quexes del presidente de l'Audiencia, Gabriel Sánchez de Berrospe, contra la compañía miliciana del barriu de San Jerónimo, acusada de insubordinación y d'alborotar la ciudá de Santiago nel añu de 1697, y en contra de dos oidores: Pedro de Ozaeta y Bartolomé de Amézquita.<ref>León Cázares, María del Carmen, Un llevantamientu en nome del Rei El nuesu Señor, Institutu d'Investigaciones Filolóxiques, UNAM, Méxicu, 1988, páxs. 11-12.</ref> La visita tamién tenía l'oxetivu de poner fin a los fraudes nel pagu d'impuestos relativos a la esplotación de la mina d'oru na provincia d'Hondures.<ref>León Cázares, María del Carmen, "Ente fieles y traidores o de cómo un funcionariu de la Corona sublevó al Reinu de Guatemala en 1700", n'Organización y lideralgu nos movimientos populares novohispanos, F. Castro Gutiérrez, V. Guedea y J. L. Mirafuentes Galván (eds.), Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu, 1992, p. 116.</ref> Dende la so llegada, el visitador empezó a intervenir en dellos asuntos tanto civiles como eclesiásticos<ref>Ibid., p. 123.</ref> y entró en conflictu colos dos oidores y el presidente de Guatemala, a tal grau que llegó a provocar una rebelión. Asina, el visitador foi espulsáu pola Audiencia del reinu de Guatemala. Pero en permaneciendo unes selmanes fora de la xurisdicción guatemaliana instalar en Soconusco. El presidente de l'Audiencia mandó les sos tropes pa prindalo, pero'l visitador escribió-yos a los pueblos por que se llevantaren n'armes contra'l presidente y l'exércitu de l'Audiencia. Cuando llegaron les tropes de Guatemala a Soconusco pa combatir a los pueblos sulevaos ya intentar arrestar al visitador, este decidió fuxir a [[San Francisco de Campeche|Campeche]], buscando l'amparu del obispu d'aquella diócesis.<ref>Ibid., p. 139.</ref> ==== Rebelión Zendal de 1712 ==== N'agostu de 1712 surdió na provincia de Los Zendales una [[Rebelión de Los Zendales de 1712|Rebelión]] causada porque una india d'aproximao de 13 o 14 años dixo que se-y apaeciera la Virxe y dixéra-y que yera necesariu acabar colos españoles.<ref>Viqueira, Juan Pedro, op. cit., p. 125.</ref> Unviáronse convocatories a tolos pueblos tseltales por que fueren a Cancuc, llevando les imáxenes y les cruces procesionales anunciando que yá nun había rei. A esta convocatoria sumáronse los pueblos de los trés partíos: Chinampas y Corones, Zendales y Guardianía de Huitiupan. === Sieglu XIX === ==== Independencia y federación ==== {{VT|Provincia de les Chiapas|Plan de Chiapas Llibre}} En 1821, a semeyanza de los [[guerres d'independencia hispanoamericanes|movimientos d'independencia]], [[Fray Matías de Córdova]] na ciudá de Comitán declara la independencia de la Provincia de les Chiapas, lo que llevó a la [[independencia de Centroamérica]]. Tres la independencia de Centroamérica les provincies que la conformaben deciden xunise al [[Primer Imperiu Mexicanu]], pero dempués de l'abdicación del emperador [[Agustín de Iturbide]] el desconocimientu de los Trataos de Córdoba y el Plan d'Iguala, y la proclamación de la República mexicana, los centroamericanos n'usu de la so soberanía optaron por dixebrar se y formar la República de Centroamérica. Namái Chiapas, qu'enantes había estáu amestada alministrativamente a Guatemala, permaneció ensin decidir el so destín. Nun teniendo'l deséu de constituyir un tercer país independiente, los chiapanecos escoyeron llibremente federase a unu de los dos que los reclamaba con enganía. El 4 de xunu de 1823 instálase la xunta xeneral de gobiernu dempués d'años de llucha y de difíciles condiciones del país.; nesta xunta asisten 10 de los 12 partíos en que taba estremada la provincia: Ciudá Real, Tuxtla, Llanos, Simojovel, San Andrés, Huixtán, Palenque, Ocosingo, Tonalá, Ixtacomitán y Tapachula. Alcordó dáse-y el nome de Xunta Provisional Gubernativa o Congresu Chiapaneco, ensin ser reconocíu pol gobiernu mexicanu, polo que'l 31 de xunetu d'esi añu decretó la separación de Chiapas. Los mexicanos cometieron munchos errores, el más grave foi la disolución de la Xunta Suprema Provisional per parte del xeneral mexicanu Vicente Filisola, aición que fizo tatexar el deséu de munchos chiapanecos de xunise a Méxicu. Esti como, ente otros, el del oficial Francisco Miranda y les sos tropes cometía toa clase de tropelías en contra de la población de Tuxtla, exasperó a la población. Ye entós cuando na Ciudá de Comitán, el 2 d'ochobre de 1823 nuevamente y con tol valor civil formúlase'l Plan de Chiapas Llibre. Nesti declarar ente otres coses, la independencia formal de la República Mexicana, La [[Provincies Xuníes del Centru d'América|República de la Provincies del Centru d'América]] y de cualesquier otra nación; la restauración de la Xunta Suprema Chiapaneca; amnistía xeneral en materia d'opiniones polítiques. En 1824 la Xunta Suprema convocó a un plebiscitu pa decidir el camín que tomaría los pueblu chiapaneco; nesti decidiría si Chiapas tendría de federase a Méxicu, a Centroamérica o si tenía de convertise nuna nación independiente. La propuesta foi aceptada polos gobiernos Centroamericanu y Mexicanu. Y finalmente'l 12 de setiembre roblóse l'acta d'adhesión de Chiapas a la federación mexicana, el 14 nel salón de sesiones de la Soberana Xunta realizóse la solemne declaración cola asistencia del cabildru secular y eclesiástico, emplegaos públicos, comunidaes relixoses, cleru secular y vecinderu decente. La incorporación a Méxicu fíxose efeutiva, con al respective de los partíos de Ciudá Real y Tuxtla el 14 de setiembre de 1824, ente que'l Soconusco quedó nuna situación indefinida hasta 1842, añu en que Méxicu lo amestó a pesar de les protestes dende Guatemala. La disputa estremera enllargar hasta 1882, cuando se definió l'actual frontera por aciu un tratáu llamáu Herrera-Mariscal. ==== Guerra civil chiapaneca ==== Mientres el sieglu XIX hubo grandes fregaos pol allugamientu de la sede del poder políticu; per un sitiu la ciudá de San Cristóbal reclamaba'l derechu al ser la capital histórica, pol otru taba Tuxtla Gutiérrez, que al atopase meyor allugada al centru del territoriu yera una meyor opción como capital. Esto llevó al estáu a una guerra civil ente sancristobalenses y tuxtlecos El conflictu foi resueltu finalmente cuando en 1892 el gobernador [[José Emilio Rabasa Estebanell]] tresfirió definitivamente los poderes a la ciudá de Tuxtla Gutiérrez. En 1911, importantes finqueros y hacendados de San Cristóbal n'alianza colos indíxenes de Los Altos de Chiapas, entamaron una nueva insurrección contra Tuxtla Gutiérrez, que duró dos meses, pa recuperar los poderes de la capital, los distintos conceyos tomaron bandos, Comitán del llau tuxtleco y Chiapa de Corzo del sancristobalense. === Sieglu XX === ==== Contrarrevolución chiapaneca ==== {{VT|Movimientu Armáu Mapachista|Revolución mexicana}} Mientres la segunda metá de la década de 1910, xuniéronse distintos grupos, dende finqueros tanto tuxtlecos como sancristobalenses, hasta grupos indíxenes, llabradores, peones, etc., en contra del exércitu constitucional carrancista y les reformes qu'esti llevaba a cabu. A esti movimientu conocióse-y como [[Movimientu Armáu Mapachista]], o Exércitu Mapache pola so manera d'asaltu a les tropes carrancistas faciéndolo siempres mientres la nueche. Al pie de esti tamién llucharon les tropes del [[Rafael Cal y Mayor]], conocíu como l'estudiante chiapaneco, que yeren una división del exércitu zapatista unviaes pol mesmu Emiliano Zapata pa combatir a los carrancistas en Chiapas. Les fuercies carrancistas, nos sos entamos, representaron pa munchos chiapanecos proletariaos la oportunidá de lliberar del xugu terrateniente. Sicasí, los carrancistas nun llograron sostener eses esperances por cuenta de numberosos actos de vandalismo cometíos por soldaos carrancistas, situaciones de les que los mapachistas supieron sacar ventaya en contra de la popularidá carrancista. A lo postrero, los mapachistas nun llograron ganar la revolución local; fueron factores nacionales los que provocaron la retirada carrancista. La derrota militar de Carranza a manes de Obregón foi'l factor decisivu pal retiru carrancista de Chiapas. Al rematar la Revolución los terratenientes chiapanecos suscribieron un pactu de gobernabilidad col nuevu gobiernu mexicanu en cuenta de que se caltuvieren los sos privilexos. D'esta miente les reformes implementaes polos gobiernos post-revolucionarios tuvieron un impautu enforma menor en Chiapas. En realidá, nengunu d'estos dos bandos -hasta les sos ramificaciones actuales- llogró atender les aneyes demandes de desenvolvimientu y bientar social del estáu de Chiapas. Los gobiernos emanados del movimientu mapachista, anque rexonalistes, arguyosos del so orixe ya identificaos colos valores locales, puxaron dende entós pol caltenimientu y reproducción del orde post-colonial, oponiendo resistencia a una redistribución de la riqueza. Pela so parte, los gobiernos derivaos del carrancismo fueron pocu efeutivos pa cerrar la fienda de desenvolvimientu ente Chiapas y el restu del país, esmoleciéndose más bien por ser la cuña de la federación dientro de los grupos de poder llocal. ==== Llevantamientu zapatista ==== [[Ficheru:Zap1.jpg|thumb|200px|right|Insurxente zapatista.]] {{VT|Llevantamientu zapatista|Batalla de Ocosingo|EZLN}}. El 1 de xineru de 1994, un grupu armáu, autodenomináu [[Exércitu Zapatista de Lliberación Nacional]], y autu-adscritu de naturaleza Indíxena, ocupó delles cabeceres municipales, Margarites, Comitán, Ocosingo, Altamirano, Oxchuc, Chanal, San Cristóbal de las Casas, ente otros, una y bones esi día entraba a valir el Tratáu de Llibre Comerciu d'América del Norte, mientres el gobiernu de [[Carlos Salinas de Gortari]], cuestionando d'esta manera al sistema políticu mexicanu sobre les sos promeses y procesos de modernidá. El so oxetivu yera'l derrocamientu del presidente escoyíu y l'establecimientu d'una democracia participativa. Tres la represión militar que recibió, decidió entamase una actividá política, calteniendo un calter d'izquierda radical. El so mandu ye nomáu Comité Clandestín Revolucionariu Indíxena-Comandancia Xeneral (CCRI-CG) del EZLN. == Símbolos == L'escudu, l'himnu y el día de l'Anexón de Chiapas a Méxicu son símbolos representativos de la historia y la cultura de la entidá. A estos pueden amestáse-y tamién la [[marimba]] cromática. === Escudu === [[Ficheru:Coat of arms of Chiapas.svg|150px|miniaturadeimagen|derecha|Escudu de Chiapas]] {{AP|Escudu de Chiapas}} L''''escudu d'armes de Chiapas''' ye'l símbolu heráldicu de la entidá. Foi-y dau a la [[San Cristóbal de las Casas|Ciudá Real de Chiapas (güei San Cristóbal de las Casas)]], pasó a representar a la totalidá del estáu cuando los poderes políticos fueron treslladaos a la ciudá de [[Tuxtla Gutiérrez|San Marcos Tuxtla (güei Tuxtla Gutiérrez)]]. A lo llargo de la so esistencia, al escudu dióse-y múltiples significaos pa lo sancristobalences representa victoria de les tropes de [[Diego de Mazariegos y Porres|Diego de Mazariegos]] sobre'l [[pueblu socton]], amás de ser este'l significáu orixinal cuando foi concedíu pol rei [[Carlos I d'España|Carlos V]] pa los [[Chiapa de Corzo|chiapacorzeños]] ye'l sacrificiu de los soctones pa evitar ser sometíos poles tropes de Mazariegos, per otra parte la mayoría de los chiapanecos ye la unión de dambes cultures, pa conformar la sociedá actual chiapaneca.<ref>{{Cita web |url=http://www.oem.com.mx/esto/notas/n1069796.htm |títulu=Historia del Escudu de Chiapas |fechaaccesu=20 de xunu de 2013 |apellíu=Castro |nome=José Luis |fecha=4 de marzu de 2009 |editorial=L'Heraldu de Chiapas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924132504/http://www.oem.com.mx/esto/notas/n1069796.htm |fechaarchivu=2015-09-24 }}</ref> === Himnu === {{AP|Himnu a Chiapas}} El '''himnu a Chiapas''' ye l'himnu oficial de la entidá en cuestión. Ye un poema llíricu escritu, por José Emilio Grajales y musicalizado por Miguel Lara Vasallu.<ref>{{Cita web |títulu=Sabies Que? |url=http://www.todosporchiapas.com/2010/06/sabies-que%E2%80%A6-en-tuxtla-%E2%80%93-2a parte editorial=Toos Por Chiapas |fechaaccesu=10 de setiembre de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101006202419/http://www.todosporchiapas.com/2010/06/sabies-que%E2%80%A6-en-tuxtla-%E2%80%93-2a-parte/ |fechaarchivu=6 d'ochobre de 2010 }}</ref> Foi propuestu pol Xeneral Bernardo A. Z. Palafox, Gobernador interín del estáu de Chiapas, xunto col [[Día de la Unión de Chiapas]], el 8 d'avientu de 1913, con cuenta d'unificar a los departamentos nos que s'estremaba l'estáu dempués de los tarrecibles acontecimientos ente les ciudaes de San Cristóbal de las Casas y Tuxtla Gutiérrez pola disputa de la sede de los Poderes del Estáu en 1911.<ref name="Paz y Union">{{Cita web |títulu=Himnu a Chiapas |url=http://www.chiapas.gob.mx/himnu-a-chiapas |editorial=Toos Por Chiapas |fechaaccesu=10 de setiembre de 2010 }}</ref> === Marimba === {{AP|Marimba}} La '''marimba''' moderna ye la conocida como marimba cromática, desenvuelta nel estáu, a partir de la marimba diatónica local que tuvo'l so orixe nel [[balafón]] que los africanos construyeron nes Amériques, popularizándose'l so usu en Centroamérica.<ref>{{Cita noticia |títulu=LA MARIMBA DE CHIAPAS LA SO HISTORIA |url=http://todochiapas.mx/2009/02/la-marimba-de-chiapas-su-historia/ |fecha=7 de febreru de 2009 |fechaaccesu=12 de febreru de 2017 |periódicu=Tou Chiapas }}</ref><ref>Helmut Brenner: ''Marimbas in Lateinamerika. Historische Fakten und Status quo der Marimbatraditionen in Mexiko, Guatemala, Belize, Honduras, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, Kolumbien, Ecuador und Brasilien'' (=Studien und Materialien zur Musikwissenschaft 43), Hildesheim–Zürich–New York: Georg Olms Verlag, 2007.</ref> En 1993 construyóse'l Parque Xardín de la Marimba, na ciudá de Tuxtla Gutiérrez, fundáu pol que fuera gobernador entós daquella, [[Gobernadores de Chiapas|Elmar Setzer Marseille]], con banques, faroles, un gran quioscu central qu'emulaben l'arquiteutura colonial, el parque remembraba los primeros años del sieglu XX. Nél realicen audiciones musicales con marimbas provenientes de los distintos conceyos del estáu. == Xeografía == {{VT|Rexones fisiográficas de Chiapas}} Chiapas colinda al este con [[Guatemala]], al oeste con [[Oaxaca]], al norte con [[Tabasco]], al sur col [[océanu Pacíficu]] y al noroeste con [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]]. Inscribir ente les siguientes coordenaes: al norte 17°59', al sur 14°32' de latitud norte; al este 90°22', al oeste 94°14' de longitud oeste. Estremar en 122 [[conceyos de Chiapas|conceyos]] que s'arrexunten en 7 rexones fisiográficas: * Llanura costera del Pacíficu * [[Sierra Madre de Chiapas]] * Depresión central * Bloque central * Montes del Norte * Montes del Oriente * Llanures aluviales del Norte. === Clima === Nel so clima presenta dos grandes rexímenes climáticos: el '''templáu húmedu''' en zones baxes, valles y pandos d'altor mediu; y el '''templáu húmedu''' en sierres altes y pandos montascosos, principalmente na Sierra Madre y el macizu montascosu de Los Altos. El ciclu climáticu inclúi dos temporaes añales principales, la temporada d'agües (mayu-ochobre) y la temporada seca (payares-abril). Les precipitaciones varien ente los 25 mm y los 700 mm na temporada seca y los 700 mm y daqué más de 3000 mm na lluviosa. La depresión central y la mariña son les zones de menor precipitación (25-1000 mm) en contraste coles rexones Fronteriza y Selva, con agües más abondoses en dambes temporaes. Na depresión central la temperatura máximo varia ente los 21 y 24&nbsp;°C (payares-xineru) y de 27 a 30&nbsp;°C (mayu-xunetu). Les altes temperatures, abondoses agües y réxime hídricu abondo estable esplica la esistencia de [[Monte tropical|montes tropicales]] en Chiapas.<ref name="atles">{{cita llibru |títulu=Atles socioeconómico de la selva |apellíu=Carazo |nome=Esteban |editorial=PRODESIS.EPYPSA |añu=2007 |allugamientu=Chiapas, Méxicu}}</ref>βXD === Hidrografía === [[Ficheru:Canon del Sumideiro 2.jpg|thumb|Cañón del Sumidoriu, nel [[Ríu Grijalva]]]] La rexón ta conformada por diez [[Cuenca hidrográfica|cuenques hidrográfiques]] estremaes en dolce subcuencas. Los principales ríos son l'[[Ríu Usumacinta|Usumacinta]] (1045 [[Quilómetru cuadráu|km²]]) y el [[Ríu Grijalva|Grijalva]] (832 km²). Otros ríos importantes, toos de la cuenca del Usumacinta, son: [[ríu Lacantún|Lacantún]]<ref>{{Cita publicación |url=http://boletinsgm.igeolcu.unam.mx/bsgm/vols/epoca04/6803/%281%29Mora.pdf |títulu=Unidad xeomorfolóxiques de la cuenca del Río Grande de Comitán, Llagos de Montebello, Chiapas-Méxicu|apellíu=Mora, L., Bonifaz, R., López-Martínez, R., |publicación=Boletín de la Sociedá Xeolóxica Mexicana |volume=68 |númberu=3 |páxines=377-394 |añu=2016}}</ref> (y los sos afluentes, Negro, Azul, Tzenles, y San Pedro), [[ríu Perlas|Perlas]], [[ríu Jataté|Jataté]], [[ríu Chacamax|Chacamax]] y [[ríu Euseba|Euseba]].<ref name="atles"/> === Flora y fauna === L'estáu de Chiapas ye unu de los más biodiversos del país. Al pie de la frontera con Guatemala alcuéntrase la [[Selva Lacandona]], que nel so cuasi millón d'hai de superficie alluga'l 20% de les especies mexicanes. Nel estáu atópense cerca de 3.000 especies de plantes, ente elles cacahuate, caoba, cedru coloráu, ceiba, ciprés, encino, fresnu, guácimo, guapaque, lloréu, mangle, mezquite, [[pacional]]es, pinu, quebracho y volador. Coles mesmes esiste una gran variedá de vida animal, especialmente aves y reptiles. Ente la fauna hai aves acuátiques, boes, cocodrilos (incluyendo'l cocodrilu de banzáu, una especie reinal), xabalinos, leoncillos, monos, [[puercuspinos]], [[Sarahuato|sarahuatos]], [[tepezcuintle|tepezcuintles]], [[tlacuache|tlacuaches]], tortúes, [[Venado cola blanca|venados cola blanca]], tucanes de pescuezu mariellu y el [[Panthera onca|xaguar]] que ye'l felín más grande d'América y el terceru nel mundu. <div align=center> {| width="800" class="toc" style="float:center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5y" cellspacing="2" cellpadding="0" |colspan=8 style="background:#green; color:white; font-size:100%" align=center bgcolor="green"|'''Flora y fauna de Chiapas''' |- |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Cuniculus paca.jpg|125px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Alouatta palliata (feeding).jpg|125px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Hawksbill Turtle.jpg|125px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:133quetzal.JPG|125px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Tapir colombia.JPG|125px]] |- |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Cuniculus paca|Tepezcuintle]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Alouatta palliata|Monu aullador]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Eretmochelys imbricata|Tortúa caréi]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Pharomachrus mocinno|Quetzal]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Tapirus bairdii|Tapir]] |- |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Standing jaguar.jpg|120px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Ramphastos toco.jpg|120px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Tayassu pecari -Brazil-8.jpg |120px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Ocelot.jpg|120px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Boa constrictor (2).jpg|120px]] |- |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Panthera onca|Xaguar]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Ramphastidae|Tucán]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Tayassu pecari|Coyámel]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Leopardus pardalis|Ocelote]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Boa constrictor|Mazacoate]] |- |- |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Ceiba pentandra 0008.jpg|120px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Field-pines-mountain.jpg|120px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Starr 030807-0044 Cedrela odorata.jpg|120px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Palo mulato.JPG|120px]] |- |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Ceiba pentandra|Pochote]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Abies relixosa|Oyamel]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Cedrela odorata|Cedru]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Bursera simaruba|Palu mulatu]] |- |} </div> === Ecosistemes === [[Ficheru:Montebello 03.jpg|thumb|Parque nacional Llagunes de Montebello.]] L'ambiente natural en Chiapas ye desaxeradamente diversu por cuenta de tres factores principales: la so accidentada topografía, la so consecuente diversidá climática, y el ser puntu de converxencia de dos [[rexón bioxeográfica|rexones bioxeográfiques]]: (la rexón [[neartica]] y la rexón [[neotropical]]). El territoriu chiapaneco ye una enorme placa de roca caliar estazada en distintos puntos, fallada y plegada, polo que la so topografía ye complexa. El so fisonomía determinar dos grandes cadenes montascoses que la percuerren con orientación Noroeste-Sureste. La primera d'eses cadenes, la [[Sierra Madre de Chiapas]], cuerre cuasi paralela a la mariña del océanu Pacíficu y amonta la so altitú dende aproximao los 1.000 msnm nes llendes con Oaxaca hasta más de 2.000 msnm na frontera con Guatemala. La otra cadena montascosa, la llamada Altiplanicie Central (tamién conocida como Macizu Central o, más comúnmente, como [[Los Altos de Chiapas]]), mover pola parte central del estáu. Provién de Guatemala ([[Sierra de los Cuchumatanes]]) y dende ende enfusa en territoriu mexicanu, algamando les sos máximes altitúes cerca de [[San Cristóbal de las Casas]]. El clima del estáu ye consecuencia d'esta topografía y presenta una gran variedá. En delles partes baxes de la mariña y na depresión que s'atopa ente Los Altos y la Sierra Madre (el valle formáu pol [[Ríu Grijalva]]) el clima ye templáu y secu, con una temporada lluviosa curtia (6 meses). La vexetación ye de selva baxa y espinosa o selva caducifolia nes vegues de los ríos. Sicasí, bona parte d'esta vexetación orixinal foi sustituyida por [[praderíes]] pa la cría de [[ganáu bovino]]. Sicasí les partes baxes a sotaventu de los [[vientos alisios]], nel norte y NE de la entidá, a si como reciben grandes cantidaes de precipitación mientres 8 o 10 meses del añu, lo qu'auníu a les altes temperatures favorez la presencia de la [[selva húmeda siempreverde]] (Selva Lacandona). Estes árees forestales sufrieron fuertes impautos negativos por cuenta de la introducción de ganáu bovino o a práutica ensin controlar d'estraición de [[madera]]. Les zones elevaes de la Sierra y de los Altos difieren descomanadamente de los dos ecosistemes mentaes. Por cuenta de la so altitú, atrapen el remanente de mugor que nun se depositó nes sos aguaes, polo que tienen una estacionalidad marcada y carauterística. Los sos iviernos son secos y bien fríos (con temperatures per debaxo de los 0 graos centígrados), ente que los branos tienden a ser templaos y bien húmedos (7 o 8 meses d'agua). La vexetación d'estes rexones vese apoderada por [[monte de coníferes|bosque de coníferes]] ([[Pinus|pinu]]) en combinación con árboles de fueya ancha (encines). Dambes cadenes cunten con una de les cubiertes vexetales más formoses del estáu: el [[monte nublu]]. Anque estos montes práuticamente sumieron de los Altos, na Sierra Madre ta la [[Reserva de la biosfera]] El Trunfu, con más de 100.000 hectárees de monte nublu. La estraición de madera y les actividaes agropecuaries (cultivu de [[maíz]] y cría de ganáu ovín)significa llustre de la vexetación natural. La zona costera pela so parte ta compuesta de [[manglar]]es y el so clima ye tamién tropical. == Demografía == Según los datos que refundió'l ''II Censu de Población y Vivienda'' realizáu pol [[Institutu Nacional d'Estadística y Xeografía]] (INEGI) con fecha censal del [[12 de xunu]] de [[2010]], l'estáu de Chiapas cuntaba hasta esi añu con un total de 4 796 580 habitantes, de dicha cifra, 2 352 807 yeren homes y 2 443 773 yeren muyeres.<ref name="ITER" /> La tasa de crecedera añal pa la entidá mientres el periodu 2005-2010 foi del 2'2%.<ref>{{Cita web |url=http://www.inegi.org.mx/sistemes/sisept/Default.aspx?t=mdemo09&s=est&c=17511 |editor=Institutu Nacional d'Estadística y Geografía |títulu=Tasa de crecedera media añal de la población por entidá federativa, 1990 a 2010 |añu=2010 |fechaaccesu=5 de marzu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110420205746/http://www.inegi.org.mx/sistemes/sisept/Default.aspx?t=mdemo09&s=est&c=17511 |fechaarchivu=20 d'abril de 2011 }}</ref> En Chiapas esisten los pueblos Tseltal, Tsotsil, Ch´ol, Tojol-ab´al, Zoque, Chuj, Kanjobal, Mam, Jacalteco, Mochó, Cakchiquel y Lacandón o Maya Caribe; 12 de los 62 pueblos indios reconocíos oficialmente en Méxicu.<ref>[http://www.chiapas.gob.mx/ubicacion http://www.chiapas.gob.mx/ubicacion]</ref> === Principales ciudaes === <center> {|{{tablaguapa}} style="font-size:90%" ! colspan="11" align="center" style="background:#f5f5f5;" |Principales ciudaes del estáu de Chiapas |- ! align=center style="background:#f5f5f5;"|Num. ! align=center style="background:#f5f5f5;"|Ciudá !align=center style="background:#f5f5f5;"|Población ! | ! ! ! align=center style="background:#f5f5f5;"|Num. ! align=center style="background:#f5f5f5;"|Ciudá ! ! align=center style="background:#f5f5f5;"|Población |- | 1 || [[Tuxtla Gutiérrez]] || align=right | 537 102 ||| | |||6|| [[Chiapa de Corzo]] ||| align="right" | 45 077 |- | 2 || [[Tapachula]] || align=right | 202 672 ||| | ||| 7 || [[Palenque (Chiapas)|Palenque]] ||| align="right" | 42 947 |- | 3 || [[San Cristóbal de Les Cases]] || align=right | 158 027 ||| | ||| 8 || [[Ocosingo]] ||| align="right" | 41 878 |- | 4 || [[Comitán de Domínguez]] || align=right | 97 537 ||| | ||| 9 || [[Ocozocoautla d'Espinosa]] ||| align="right" | 39 180 |- |5|| [[Cintalapa de Figueroa]] || align=right | 48 467 ||| | ||| 10 || [[Villaflores (Chiapas)|Villaflores]] ||| align="right" | 37 237 |- | colspan="11" align="center" style="background:#f5f5f5;" | {{small|Fonte: Inegi (2010): [http://www.inegi.org.mx/sistemes/consulta_resultaos/zip/iter2010/iter_07xls10.zip Censu de Población y Vivienda. 2010. Chiapas. Principales resultaos por llocalidá] }} |} </center> == Política == El poder executivo depositar nel Gobernáu del Estáu de Chiapas, que'l so cargu dura seis años. Ente les sos principales atribuciones atópense promulgar y executar les lleis y decretos qu'expeda'l Congresu del Estáu; curiar que los fondos públicos seya que non tean bien aseguraos y de que la so recaldación y distribución facer con apegu a la llei; otorgar a los particulares, por aciu concesión, la esplotación de bienes propiedad del Estáu, o la prestación de servicios públicos cuando asina proceda con arreglu a la llei aplicable, pudiendo delegar esta facultá na dependencia o entidá de l'Alministración Pública Estatal que determine la llei; alzar y garantizar la cobertoria y calidá de la educación pública en tolos sos niveles y la enseñanza billingüe nes zones predominantemente indíxenes; fomentar el desenvolvimientu y meyoramientu social del pueblu chiapaneco, aproviendo, executando o conviniendo la realización de toa clase de meyores en beneficiu o interés de la coleutividá; empecipiar ante'l Congresu del Estáu les lleis y decretos que xulgue convenientes; nomar y remover llibremente a los servidores públicos de l'Alministración Pública del Estáu; atender el fenómenu global del cambéu climáticu al traviés d'aiciones que dexen evitar la emisión de gases d'efeutu ivernaderu, según para coadyuvar al desenvolvimientu sustentable, formulando y instrumentando les polítiques públiques pa l'adaptación al cambéu climáticu y amenorgamientu de los sos efeutos adversos, ente otres. El poder llexislativu depositar nel Congresu del Estáu, que s'integra con 41 diputaos, de los cualos venticuatro diputaos son electos según el principiu de mayoría relativa, por aciu el sistema de distritos uninominales, dieciséis diputaos son electos según el principiu de representación proporcional, d'alcuerdu al sistema de llistes votaes en cuatro circunscripciones plurinominales, y pa la representación de los chiapanecos migrantes nel estranxeru escoyer a un diputáu nuna circunscripción plurinominal especial. El Congresu anovar na so totalidá cada trés años. El poder xudicial depositar nos siguientes órganos: # El [[Poder Xudicial del Estáu de Chiapas|Tribunal Cimeru de Xusticia]] # El Conseyu de la Judicatura # El Tribunal de Xusticia Eleutoral y Alministrativa # El Tribunal del Trabayu Burocráticu El [[Poder Xudicial del Estáu de Chiapas|Tribunal Cimeru de Xusticia]] ta constituyíu pol Tribunal Constitucional, les sales rexonales colexaes, los xulgaos de primera instancia, los xulgaos y sales especializaes en xusticia p'adolescentes, los xulgaos de paz y conciliación, los xulgaos de paz y conciliación indíxena, los xulgaos municipales, el Conseyu Estatal de Xusticia Alternativa y l'Institutu de Defensoría Social. El Tribunal Constitucional integrar por cinco maxistraos que van durar nel so encargu nueve años y van poder ser reelectos pa exercer un siguiente periodu consecutivu. Los maxistraos del Tribunal Constitucional van ser nomaos pol Plenu del Congresu del Estáu o la Comisión Permanente nel so casu, a propuesta del Titular del Poder Executivu, cola aprobación de les dos terceres partes de los sos integrantes.<ref>{{Cita web |url=http://www.consejeriajuridica.chiapas.gob.mx/marcojuridico/pdf/cpech.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130918184824/http://www.consejeriajuridica.chiapas.gob.mx/marcojuridico/pdf/cpech.pdf |fechaarchivu=2013-09-18 }}</ref> {{VT|Gobernadores de Chiapas}} Chiapas ta representáu ante'l [[Congresu de la Unión]] por 12 [[diputáu|diputaos]] federales y 3 [[senador]]es. El congresu estatal formar 41 diputaos. === Distritos eleutorales de Chiapas === {{VT|Distritos Eleutorales de Chiapas}} Conforme al artículu 12 del Códigu Eleutoral de Chiapas la entidá estremar en 24 distritos eleutorales uninominales, constituyíos pol so [[Capital (política)|cabecera]] y los conceyos qu'a cada unu correspuenda. D'estos los distritos [[Distritu de Tuxtla Gutiérrez Poniente|I]], [[Distritu de Tuxtla Gutiérrez Oriente|II]], [[Distritu de Tapachula Norte|XVIII]] y [[Distritu de Tapachula Sur|XIX]] representen namái a la metá d'un conceyu, por cuenta de la so importancia política, poblacional y económica, asina los distritos I y II representen a [[Conceyu Tuxtla Gutiérrez|Tuxtla Gutiérrez]] y los distritos XVII y XIX a [[Tapachula]].<ref>{{Cita web |url=http://www.denunciaelectoral.org.mx/pdf/CEChiapas.pdf |títulu=Códigu Eleutoral del Estáu de Chiapas |fechaaccesu=22 de xunu de 2013 |fecha=6 de mayu de 1995 |cita=Artículu 12 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180417042551/http://www.denunciaelectoral.org.mx/pdf/CEChiapas.pdf |fechaarchivu=2018-04-17 }}</ref> Cada distritu elije un diputáu pa ser representáu per este nel [[Congresu del estáu de Chiapas|Honorable Congresu de Chiapas]]. == Cultura == === Llingüística === [[Ficheru:Santo domingo san cristobal.jpg|thumb|Vista nocherniega de la Ilesia de Santu Domingu en San Cristóbal de Les Cases]] [[Ficheru:San Cristobal - Indianische Straßenhändlerinnen.jpg|thumb|left|Muyeres [[Etnia tzotzil|tzotziles]] de [[San Cristóbal de las Casas]]]] L'idioma predominante ye l'[[idioma español]]. Na rexón de la frailesca fálase'l dialeutu [[Llingua fraylescana|fraylescano]]. En Chiapas amás fálense idiomes orixinarios del continente americanu, provenientes de dos families llingüístiques, la [[llingües mayes|mayense]] y la [[Llingües mixe-zoqueanas|mixe-zoquenas]]. Les llingües falaes de la familia llingüística maya son: [[Idioma chol|chol]], [[Idioma tojolabal|tojolabal]], [[idioma tzeltal|tzeltal]], [[idioma tzotzil|tzotzil]], [[idioma quiché|quiché]], [[idioma mam|mam]], [[idioma lacandón|lacandón]], [[Idioma chuj|chuj]] y [[Idioma q'anjob'a el|q'anjob'al]]. La llingua d'orixe [[llingües mixe-zoqueanas|mixezoqueano]] llamada [[Idioma zoque chiapaneco|zoque]] ta emparentada coles llingües [[idioma mixe|mixe]] y [[idioma popoluca|popoluca]] d'[[Oaxaca]] y [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]], y supónse heredera direuta de la llingua que falaben los pueblos que crearon l'estilu artísticu [[Olmeca]], una de les primeres cultures del continente americanu. Los paxellos varien según cada grupu; por casu, escontra Ocosingo les muyeres visten una blusa d'escote redondu bordada de flores y una blonda de tul recamada; la so falda o enriedu ye negra y va decorada con llistones de colores. Tocantes a otres artesaníes, en Amatenango del Valle y en Aguacatenango faen el milenariu cántaru de trés rustes col que les serranes tresporten l'agua, amás d'instrumentos y figurillas d'animales (xaguares, palombos, tecolotes, pites) de folla. Destaquen coles mesmes la orfebrería n'oru y plata y les maraviyoses pieces d'ámbare. En San Cristóbal atopamos xoyes de jade, lapislázuli, coral, cristal de roca y perlles de ríu, amás de los escelentes trabayos de ferrería nes cases y nes famoses Cruces de Pasión, símbolu de la ciudá. === Gastronomía === La gastronomía nel estáu de Chiapas camuda según la rexón; Esistiendo platillos comunes, como los tamalitos de elote y los de chipilín, plátanos machos rebanados y fritos, acompañaos con crema y quesu; asina tamién del café, y el chocolate. Na zona d'en Palenque y Agua Azul, esiste un platillo ellaboráu con castaños, que son similares a los que se dan nos climes europeos, el so frutu cocíu en sal ye vendíu a vera de la carretera. En Ocosingo ye tradicional y conocíu pola so calidá'l quesu. Na zona de los Altos, n'específicu en San Cristóbal atopamos una cocina mestiza, con gran influencia española, na que ye frecuente l'usu del azafrán, de los xamones tanto crudos como cocíos, lo mesmo que de la chanfaina y de una tremera de panes recién enfornaos, según los quesos rellenos, les chalupes coletes y toa clase de dulces, postres, aguardientes y misteles que pol so altu valor calóricu ayuden a soportar los fríos de la rexón. Na plaza central de Chiapa de Corzo hai puestos nos que sirven pozol frescu, tascalate, y güevos chimbos. En Comitán hai tamién perricos platillos, como'l cochito comiteco, el reconfortante cocíu, los tamales d'azafrán, los panes compuestos, les cirueles pases prensadas o los increíbles animalitos de yema. Ente que na zona de Tonalá y Puerto Arista, onde podemos tastiar los güevos a la chiapaneca, la omelette de camarones o les regias empanaes de cazón. Pijijiapan cunta colos sos famosos quesos doble crema o de hebra; nel Soconusco, cuenta con una gran variedá de platillos qu'inclúin cultivos locales como'l cacáu, café, plátanu, copra, aguacate, nanche, camote, mangu Ataúlfo, nueces de la India y arroz; y onde se prinden toa clase de pexes, como'l róbalo, el pargo, la llisa y el cazón, y mariscos como'l camarón. Tamién nel Soconusco atopamos platillos, dende los orientales de Huixtla y Tapachula, por cuenta de la gran inmigración de chinos a principios del sieglu pasáu, hasta pexes y camarones cocinaos en cientos de formes distintes, dalgunos d'ellos arreglaos con hierbasanta, y otros a base de chipilín, como'l chipilín con camarón y bolina, o jugosas carnes cuasi siempres acompañaes con verdures tales como'l chayote, la cenahoria y el repollu, y orixinales postres, como la papaya verde en miel. === Fiestes populares === Práuticamente tolos conceyos del estáu cunten con antroxos y celebraciones de los sos Santos Patronos, ente les fiestes que destaquen atópense: "L'Antroxu" Zoque nel conceyu de Ocozocoautla, la "Fiesta de Corpus Christi" nel conceyu de [[Suchiapa]], onde se lleva a cabu'l baille del Xigante y de los homes Xaguar considerada una de les más antigües del estáu, L'antroxu de [[San Juan Chamula]], onde les autoridaes y les mayordomías indíxenes son les responsables de la celebración, la feria de la primavera y de la paz en [[San Cristóbal de las Casas]], la fiesta d'El Señor d'El pozu en [[Venustiano Carranza (Chiapas)|Venustiano Carranza]], la "Feria de San Marcos" y la feria Chiapas na capital del estáu. Pero destacar ente toes la "Fiesta Grande, nel conceyu de [[Chiapa de Corzo]], onde apaecen los tradicionales Parachicos, festividá n'honor a San Sebastián declaráu pola UNESCO como "patrimoniu cultural" nel añu 2009, que la so tradición tien oríxenes prehispánicos faciendo referencia a una muyer conocida col nome de Doña María Angúlo que quería atopar cura pa la enfermedá del so fíu llevándolo a Chiapas pa poder atopar la cura metanes bailles con amarutes animaben a este,y n'agradecimiento Doña María Angúlo apurría regalos a los indíxenes diciéndo-yos: "pal mozu" pallabra que diera orixe al nome de Parachico. <p>L'estáu de Chiapas ye unu de los estaos más ricos en tradiciones y costumes yá que esiste una gran diversidá étnica. Una d'estes etnies ye la ZOQUE, na cual destaquen los sos altares dedicaos a los muertos que la so celebración que ye'l día 1 y 2 de payares y remata el día 9 d'este mesmu mes, pos celebren la octava de los muertos; los sos altares tán constituyíos por una mesa de madera cubierta con un mantel blancu y lleva un cielu que va dende'l techu de la casa, pasando pola paré y cubrir tol altar, esti cielu tien de ser color moráu o naranxa. Na parte cimera asítiase un CRISTU o dalgún santu quien va ser la compañía de l'alma de regresu a esti mundu darréu asítiase la imaxe del difuntu y dientro de la ufrienda asítiense'l somé y un joyonaqué (flor costurada), esto acompañáu de dellos platillos típicos de la etnia ZOQUE como son: sispolá, puxase, ninguijuti, frijol con chcharron, sihamonte, canane y dalgunes de les bébores típiques son el pozol, l'agua de chía y l'aguardiente. D'últimes el pisu afatar con juncia y un braseru con mirra, copal y estoraque amás de cuatro veles blanques sobre tarmos de plátanu y munchos veladores.</p> Chiapas, non solo ye ricu en tradiciones, tamién ye'l númberu unu en producción de café orgánico. El café tien una historia de más de 200 años en Chiapas sobremanera na rexón del Soconusco ye unu de los productos más importantes en Chiapas, son el númberu unu en café orgánico calidable en mundu. Don Matías Romero pernomáu políticu, integrante del gabinete del Presidente Porfirio Díaz foi'l primeru en promover el desenvolvimientu de café nesta rexón. Cola entrada de capital británicu, españoles y alemanes, hubo fertilizantes necesarios pa cualquier tipu de tierra. La caficultura foi creciendo pero'l treslláu yera obsoleto inda'l productu treslladar en mula y el xubilo en barcu yera espuestu al fuerte aguaxe de mar abiertu, en 1801 cola construcción del ferrocarril xunió la mariña chiapaneca colos puertos del Golfu y Salina Cruz. Anguaño Chiapas esporta 70% de la so producción a Estaos Xuníos y el restu destinar a: Canadá, Asia y Europa, la vía de transportación agora ye por Puertu Chiapas. == Economía == {{VT|Rexones económiques de Chiapas}} Les actividaes económiques más destacaes son el [[turismu]] nacional ya internacional, y nel ramu agropecuariu la producción de [[coffea|café]], [[miel]], cacáu, hortolices, chile, plátanu, mangu, jamaica, cocu, chocolate y [[azucre]] de caña. Destaca tamién la producción artesanal como la ellaboración de xoyes a base d'[[ámbare]], principalmente de los conceyos d'El Monte y Simojovel de Allende, los trabayos en madera y folla, la laca y la talabartería tradicional. === L'ámbare === [[Ficheru:Ambarblanco.JPG|thumb|left|225px|[[Ámbare]] de Chiapas.]] El [[ámbare]] ye una piedra preciosa que s'estrayi del estáu de Chiapas, na rexón VII de los Montes, ye reconocíu pola so calidá y durez a nivel internacional, estrayer en distintes tonalidaes, estremándose por un color acoloratáu, conocíu como "[[Coloráu Chiapaneco]]", y pol Ámbare Blanco, menos común que'l primeru. La estraición y el trabayu realizar de manera artesanal. Esiste un Muséu del Ámbare allugáu na ciudá de [[San Cristóbal de las Casas]] y otru allugáu en [[Simojovel de Allende]], na zona norte del estáu, dichu muséu espón les meyores piedres de la rexón. Ye la denominación que se-y da al ámbare que ye producíu nel estáu de Chiapas nos términos y condiciones que s'afiten na norma oficial mexicana (NOM-152-SCFI-2003) publicáu nel Diariu Oficial de la Federación, el 25 d'agostu del 2003, cola cuenta de dar sustentu a dicha denominación d'orixe del ámbare de Chiapas nos términos de la Llei de Propiedá Industrial. Nella establecen les especificaciones que tien de cumplir l'ámbare en Chiapas, mientres la so estraición y tresformamientu. === Minería === Ente 2002 y marzu de 2005 el [[Gobiernu de Méxicu|Gobierno Federal Mexicanu]] dio 50 concesiones pa la esploración y otros trés pa [[minería|esplotación minera]] en Chiapas, onde va pocos años esta industria empezó a desenvolvese, por un total de 357.443,87 ha. L'estáu de Chiapas tradicionalmente recibió poca atención per parte de les empreses mineres, y menos entá poles compañíes d'esploración con fondos de la bolsa de valores. Una razón d'esto ye qu'históricamente hubo poques mines en Chiapas, y solo hai unes poques zones que pueden considerase como distritos mineros. Otra razón importante ye la perceición de que realizar inversiones mineres en Chiapas ye d'altu riesgu, polo lentu y difícil que pueden ser les negociaciones pa tener accesu al terrén. Este ye un círculu viciosu malo de romper, nel que nun se desenvuelven mines por que nun hai cultura minera, y nun hai cultura minera porque nun hai mines. Chiapas cunta con depósito tipo pórfido de cobre (Cu-Mo), con skarns (Au-Cu-Fe), con depósitos epitermales de baxa y alta sulfuración (Au-Ag, Pb-Zn), de tipu mississippi valley (Pb-Zn)y hasta d'oru tipu oroxénicu (Au). Hai evidencies de cobre en roques sedimentaries (Cu), prospeutos evaluaos por aluminiu en lateritas (Al)y arenes negres con fierro y titaniu (Fe-Ti). La principal actividá ye la [[minería d'oru]], dos empreses transnacionales canadienses concentren concesiones pa esplorar 284.942 ha.<ref>[https://web.archive.org/web/http://lineargoldcorp.com/content/Niquivil_Overview Lineargoldcorp.com Niquivil]</ref><ref>[https://web.archive.org/web/http://lineargoldcorp.com/content/Los_Olivus Lineargoldcorp.com Los Olivos]</ref><ref>[https://web.archive.org/web/http://lineargoldcorp.com/content/Ixhuatan_Overview Lineargoldcorp.com Ixhuatan]</ref><ref>[https://web.archive.org/web/http://lineargoldcorp.com/content/Ixhuatan_District_Potential Lineargoldcorp.com Ixhuatan District]</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.otrosmundoschiapas.org/index.php/mineria/86-mineria/483-la-mineria-en-chiapas.html |títulu=La minería en Chiapas. Otrosmundoschiapas.org |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100730235802/http://www.otrosmundoschiapas.org/index.php/mineria/86-mineria/483-la-mineria-en-chiapas.html |fechaarchivu=2010-07-30 }}</ref><ref>[https://web.archive.org/web/http://www.lineargoldcorp.com/press_releases.php?id=89&action=details Linear Gold makes significant new gold-silver-copper discovery at the Northern Anomaly, Ixhuatan Project, Chiapas Mexico]</ref> <ref>[https://web.archive.org/web/http://www.lineargoldcorp.com/press_releases.php?id=155&action=details Linear Gold extends gold-silver-copper discovery at the Northern Anomaly, Ixhuatan Project, Chiapas Mexico]</ref> === El café === La mayor parte de los productores son ejidatarios (munchos d'ellos pertenecientes a etnies indíxenes) que semen el café en superficies menores a los dos hectárees, lo cual reflexa que se trata d'un cultivu preponderantemente d'interés social. Dellos númberos que reflexen la importancia d'esti cultivu pa Chiapas son los siguientes: El censu cafetaleru de 1992 indica que la superficie semada con café ye de 228 mil 254 hectárees que representen aproximao'l 30% nacional, siendo cultivaes por 73 mil 742 productores, que nel ámbitu nacional constitúin el 26%. Nel ciclu cafetaleru 1998-1999, nel estáu producieron un millón 551 mil 180 sacos de 60 kg de granu, esto ye, cuasi'l 33% de tolo producío nel país. Más del 80% d'esti café espórtase principalmente a Estaos Xuníos. Siendo esti estáu, el principal productor nacional de café orgánico, lo cual asitia a Méxicu como'l primer productor mundial d'esti tipu especializáu, que nel mercáu internacional nel ciclu 98-99 tuvo un sobrepreciu del 30%. Asina, la derrama económica y los beneficios sociales que produz el café en Chiapas son del mayor valumbu, tantu pola captación de divises que se llogren a partir de les esportaciones, como pelos miles d'empleos que se xeneren col so cultivu, procesamientu y comercialización. Tou lo anterior, ensin menospreciar los grandes beneficios ambientales que se deriven del cafésobremanera'l caltenimientu de los suelos, la flora y la fauna, y el papel fundamental que tienen los cafetales como pulmón ambiental cola xeneración d'osíxenu y la fixación de carbonu. Otru aspeutu interesante que trai la cafeticultura ye'l valor qu'esta actividá tien como puntu de contautu de Méxicu con Centroamérica, al ser una cuestión bien significativa nel desenvolvimientu de dellos países del ismu centroamericanu”. Culturalmente la producción orgánica del café chiapaneco da identidá y reconocencia a nivel mundial, per otru llau, la xeneración de recursos económicos representa un porcentaxe importante pal estáu y una pequeña parte a nivel nacional yá que ye un procesu recursivo, si da identidá produzse, si produzse xenera ganancies. === Turismu en Chiapas === [[Ficheru:TGZ_Airport.jpg|thumb|left|225px|[[Aeropuertu Internacional de Tuxtla]], en [[Chiapa de Corzo]].]] El turismu en Chiapas ye una de les actividaes económiques prioritaries. Los nuevos enclinos mundiales privilexaron la naturaleza y la cultura como oxetivos de descansu y recreación, lo que-y dexó a Chiapas esplotar estos dos elementos de los cualos ye bien ricu. L'estáu tien la carauterística de tener una amplia variedá d'ufierta turística. Cuenta con una mariña qu'ufierta amplies sableres, esteros y manglares. La zona central presenta zones montiegues y poblaos rurales que caltienen les tradiciones prehispániques, según formoses formaciones naturales como cañones y ríos. Al norte podemos atopar los más importantes muertes de la civilización Maya, y al oriente, camín de la frontera con Guatemala, pimpanes reserves naturales selváticas. Exemplos de zones turístiques importantes: Zones arqueolóxiques: *Palenque *Bonampak *Yaxchilán *Toniná *Chinkultik *Llagarteru *Tenam Ponte *Chiapa de Corzo *Ilesia Vieya *Izapa. Ciudaes que caltienen arquiteutura colonial: [[San Cristóbal de las Casas]], [[Chiapa de Corzo]], [[Comitán de les Flores]], [[Ocosingo]], [[Tecpatán]], [[Copainalá]], [[Teopisca]], [[Tonalá]], [[San Bartolomé de los Llanos]] güei [[Venustiano Carranza (Chiapas)]], [[Socoltenango]], [[Soyaló]], [[Tapalapa]], [[Acala (Chiapas)|Acala]], [[Simojovel de Allende]]. Sableres: *Puerto Arista *Boca del cielu *El Gabitu *Les Gaviluetes *Sablera Llinda *Playa San Benitu *Barra de San Simón y Barra de San José. *Chocohuital *MadreSal *Zacapulco === Curiosos naturales === ==== Árees naturales protexíes ==== Dientro del estáu de Chiapas atópense les siguientes árees naturales protexíes:<ref name="atles"/> * Reserves de la biosfera ** [[Selva Lacandona|Montes Azules (Selva Lacandona)]] ** [[El Triunfo (Chiapas)|El Triunfo]] ** [[Reserva de la biosfera Lacan-Tun|Lacantún]] ** [[Reserva de la biosfera La Encruciada|La Encruciada]] ** [[Sierra Madre de Chiapas|La Sepultura]] ** [[Reserva de la biosfera Selva del Ocote|Selva El Ocote]] * Monumentos Naturales ** [[Bonampak]] ** [[Yaxchilán]] ** [[Toniná]] * Árees de proteición de los Recursos Naturales ** [[Cascaes d'Agua Azul]] * Área de proteición de Flora y Fauna ** [[Área de Proteición de Flora y Fauna Chan-Kin|Chan-Kin]] * Parques nacionales ** [[Parque nacional Llagunes de Montebello|Llagunes de Montebello]] ** [[Cañón del Sumidero]] ** [[Palenque (zona arqueolóxica)|Palenque]] * Zones suxetes a Caltenimientu Ecolóxicu (control federal) ** [[Naha]] ** [[Área de proteición de flora y fauna Nahá-Metzabok|Metzabok]] * Zones de Proteición Forestal ** [[Huizapa-Sesecapa]] ** [[Villa de Allende (Vedada)]] ** [[La Frailescana]] * Zona de Proteición de la Tortúa Marina ** [[Barra de Tonalá]] * Árees naturales y Típiques ** [[La Concordia Zaragoza]] ** [[Montes Pinares de Chanal]] * Centru Ecolóxicu Recreativu ** [[El Zapotal]] * Zona Suxeta a Caltenimientu Ecolóxicu (control estatal) ** [[Ranchu Nuevu]] ** [[Reserva Biótica Gertrude Duby]] ** [[El Canelar]] ** [[El Recréu]] ** [[Finca Santa Ana|Santa Ana]] ** [[Laguna Bélxica]] ** [[El Gabitu Murillo]] ** [[El Cabildru Amatal]] ** [[Volcán Tacaná]] ** [[Gordón Pico El Loro-Paxtal]] * Reserva Estatal ** [[Cuetu Mactumatzá]] ** [[L'Agua]] [[Misol-Hai]], llagos de Colón, [[ríu Grijalva]] y el so cañón, [[ríu Usumacinta]], El Bastiu, llagu Miramar, paredón, Puerto Arista y Boca del Cielu, Llaguna de Catazajà, ente otros. Escudo Xaguar, Les Nubes, El Chiflón, la cascada llamada Velu de Novia, Ríu Francés, Torca de les Cotorres, el Zoolóxicu Miguel Álvarez del Toro onde s'esponen especies representatives del Estáu y la llaguna de Catazajá que ye considerada santuariu del [[Trichechus|manatí]].{{ensin referencies}} Los principales curiosos turísticos del Conceyu de Coapilla son: Les zones arqueolóxiques denominaes La Lletra y El Molín, (Muertes de la raza Zoque); pueden visitase'l patiu de la Ilesia Dolores, les tumbes de la Victoria y la formosa llaguna xunto al pueblu de Coapilla, con innumberables lleendes, considerada como la Llaguna encantada{{ensin referencies}} L'estáu de Chiapas atrai a miles de turistes añalmente non solo poles sos guapures naturales, si non tamién pola guapura de les sos ciudaes coloniales. Podemos almirar en caúna de les ilesies de les ciudaes de San Cristóbal, Comitán y Chiapa de Corzo la rellumanza del cleru na dómina del virreinatu.{{ensin referencies}} Chiapas foi un estáu con gran actividá na dómina de la colonia y cuasi na mayoría de les sos ciudaes y pueblos atopamos la presencia de l'arquiteutura española colonial. Chiapas llenu d'encantu nos sos parques y pérgolas con grandes templos al estilu barrocu, con grandes estructures que nos dan a imaxinar que tamos na dómina de les capitaníes y encomiendes, llugar de retiru pa flaires franciscanos, monxos xesuites y dominicos, marcu de guapura natural y xoya colonial.{{ensin referencies}} === Museos === [[Ficheru:LacqueredBowlsMuseoLaca2.jpg|thumb|right|250px|Exhibición de concos y jícaras lacadas nel muséu de Santu Domingu.]] Esiste una gran variedá de museos alredor del estáu según centros culturales en caúna de les poblaciones de la entidá. Los principales museos atópase nes ciudaes de San Cristóbal de las Casas, Comitán de Domínguez, Tuxtla Gutiérrez, Tapachula y Chiapa de Corzo. Destacando los siguientes museos: *Casa de doña Pina de Escuintla * [[Muséu de Ciencia y Teunoloxía de Chiapas (MUCH)]] * Muséu de la Marimba * Muséu d'Historia ya Intereses de San Cristóbal * Muséu de la Medicina Maya * Muséu del Ámbare en San Cristóbal * Muséu Sna-Jolobil * Muséu de les Cultures Populares de Chiapas * Tienda-Muséu Casa de les artesaníes * Muséu Rexonal d'Antropoloxía ya Historia * Muséu de Paleontología * Museo Zoque (Copoya) * Casa-Muséu Dr. Belisario Domínguez * Centro Cultural Rosariu Castellanos * Muséu arqueolóxicu del Soconusco * Muséu del Café * Muséu de la Ciudá de Tuxtla Gutiérrez * Muséu Etnobotánico Dr. Faustino Miranda * Muséu Zoolóxicu César Domínguez Flores * Muséu d'Arte Contemporáneo de Chiapas * Muséu d'Arqueoloxía Tonalteca * Muséu Mesoamericanu del Jade * Muséu Municipal Sna Jstoz'Lebetik (Zinacantán) * Muséu de sitiu de Palenque Alberto Ruz Lhuillier * Muséu de sitiu de Toniná (Ocosingo) * Muséu de la Laca * Sala Alexandrín Nadayapa Ralda * Museo Franco Lázaro Gómez * Muséu del Testil Lak Puj Kul (Palenque) * Muséu Comuñal Ora Tom (San Juan Chamula) * Muséu Etnográficu de Tecpatán (Tecpatán) * Muséu Comuñal Nkumuy Yis Wiatzi (Copainalá) == Personaxes pernomaos == * [[Matías de Córdova|Fray Matías de Córdova]], [[cleru regular|relixosu]] y [[políticu]],<ref>http://biblio.juridicas.unam.mx/llibros/2/722/18.pdf</ref> proclamó la independencia'l [[28 d'agostu]] de [[1821]].<ref>''[https://web.archive.org/web/20070323052430/http://www.cocoso.chiapas.gob.mx/documentu.php?id=20070317071050 Fray Matías de Córdova, el llibertador de Chiapas]'', Institutu de Comunicación Social ya Información pública del Estáu de Chiapas (17-3-2007). Consultáu'l 7 de xunu de 2009.</ref> * [[Jaime Sabines]], poeta y ex-senador. * [[Belisario Domínguez]], políticu y filántropu comiteco, asesináu pol so discursos en contra del dictador Victoriano Huerta. * [[José Emilio Rabasa Estebanell]], políticu y ex-gobernador, treslladó la capital del estáu a Tuxtla Gutiérrez en 1892. * [[Silvestre Paradox]], escritor. * [[Amparo Montes]], cantante de música popular. * [[Amanda del Llanu]], actriz y cantante de la dómina d'oru del cine mexicanu. * [[Joaquín Miguel Gutiérrez]], militar y políticu, precursor de la independencia de Chiapas, declaró la independencia de la Villa de San Marcos Tusta (Tuxtla Gutiérrez) en 1821. * [[Manuel Larráinzar]], historiador, políticu y diplomáticu. * [[Manuel Velasco Suárez]], neurólogu y ex-gobernador del estáu. * [[Irma Serrano]], actriz, productora de cine y teatru, política y compositora, nacida en [[Comitán de Domínguez]] * [[Alberto Domínguez]], compositor. * [[Guido Münch Paniagua]], astrofísicu especializáu n'estructures galáctiques y espectroscopia. * [[Carlos Artemio Coello Coello]], inxenieru, catedráticu ya investigador ganador del Premiu Nacional de Ciencies y Artes nel área de Ciencies Físicu-Matemátiques y Naturales dau pola Secretaría d'Educación Pública en 2012. * [[Ángel Albino Corzo (políticu)|Ángel Albino Corzo]], políticu, ex-gobernador, defendió al estáu mientres la [[Batalla de Chiapa de Corzo]]'l 21 d'ochobre de 1863. * [[Humberto Ibarra Córdova]], poeta y escritor, reconocíu a nivel nacional ya internacional. * [[Manuel del Carmen Vleeschower Borraz]], Compositor y músicu de Venustiano Carranza, reconocíu a nivel nacional ya internacional. * [[Rosario Castellanos]], escritora. * [[Abel Domínguez]], compositor.<ref>''[https://web.archive.org/web/20120621001430/http://www.sacm.org.mx/archivos/biografias.asp?txtSocio=08027 Biografía d'Abel Domínguez]'', CINVESTAV-IPN. Consultáu'l 20 de febreru de 2013.</ref> * [[Zeferino Nandayapa]], compositor y músicu de Chiapa de Corzo. * [[Enoch Cancino]], poeta, políticu y ex alcalde de Tuxtla Gutiérrez. * [[Rodulfo Figueroa Esquinca]], poeta, médicu y políticu cintalapaneco. * [[Eraclio Zepeda]], poeta, escritor. * [[Armando Arévalo Macías]], primer llocutor de Chiapas, periodista y escritor. == Allugamientu Xeográficu == {{Allugamientu xeográficu | Noroeste = [[Veracruz]],{{MEX}} | Norte = [[Tabasco]], {{MEX}} | Nordeste = [[El Petén]], {{GTM}} | Oeste = [[Oaxaca]], {{MEX}} | Centru = Chiapas | Este = [[Huehuetenango]], {{GTM}}<br />[[El Quiché]], {{GTM}} | Suroeste = [[Golfu de Tehuantepec]] | Sur = [[Golfu de Tehuantepec]] | Sureste = [[San Marcos (Guatemala)|San Marcos]], {{GTM}}<br />[[Quetzaltenango (departamentu)|Quetzaltenango]], {{GTM}}<br />[[Retalhuleu]], {{GTM}} }} == Ver tamién == * [[Himnu a Chiapas]] * [[Gobernantes de Chiapas]] * [[Organización territorial de Méxicu]] == Bibliografía == * Gobierno del Estáu de Chiapas. ''Agenda Estadística de Chiapas''. * Gordillo y Ortiz, Octavio. (1977). ''Diccionario Biográfico de Chiapas''. Costa Amic. Tuxtla Gutiérrez, Méxicu. * Juarros, Domingo. (1981). ''Compendio de la Historia del Reino de Guatemala 1500-1800''. Editorial Piedra Santa. Guatemala. * Orozco Zuarth, Marco A. (1994). ''Síntesis de Chiapas''. Ediciones y Sistemes Especiales. Tuxtla Gutiérrez, Méxicu. * Robledo Santiago, Edgar. (1990). ''Valores Humanos de Chiapas''. Tuxtla Gutiérrez, Méxicu. * Thompson, Roberto G. y Poo, María de Lourdes. (1985). ''Cronología histórica de Chiapas, (...1516-1940)''. CIES. San Cristóbal de Las Casas, Méxicu. * Ángel Ramiro Montes de Oca. Peccata minuta (3a. y 4a. de forros) -Coleición Premiu- Editorial Icimavall. Perú, Madrid, Miami, Méxicu. == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} * [http://www.ceieg.chiapas.gob.mx Comité Estatal d'Información Estadística y Xeográfica de Chiapas] — Información estadística y xeográfica de Chiapas oficial {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Estaos de Méxicu]] 7ssj2av3pwknq3370rme1qhrsdh4l9x Celiaquía 0 102665 4498617 4486038 2026-06-04T04:34:30Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 4 referencia(es) y marcando 6 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498617 wikitext text/x-wiki {{Avisu médicu}} {{Ficha d'enfermedá| nome = Celiaquía| imaxe = Coeliac path.jpg| pie = Biopsia d'intestín delgáu na que s'aprecia atrofia de les vellosidaes intestinales, hiperplasia de les criptes y linfocitosis intraepitelial.| DiseasesDB = 2922| CIE-10 = {{CIE-10|K|90|0|k|90}} | CIE-9 = {{CIE-9|579.0}}| CIE-O =| CIAP-2 = D99 | OMIM = 212750| MedlinePlus = 000233| eMedicineSubj = med| eMedicineTopic = 308| MeshID = D002446| sinónimo = * Enfermedad celiaca * Intolerancia al gluten * Enteritis linfocítica * Enteropatía sensible al gluten * Esprúe celiacu }} [[Ficheru:EC y SG - Gluten que desencadena reacción.jpg|thumb|270px|Cantidaes microscópiques de gluten, como les conteníes nun llixu de farina de trigu o nuna sola miga de pan d'esti tamañu, son abondos por que'l so ingestión provoque la reactivación del sistema inmunolóxicu en cualquier persona celiaca o con [[sensibilidá al gluten non celiaca]], cuando ta siguiendo una [[dieta ensin gluten]].<ref name=AcademyNutritionDietetics2014>{{cita web |url=http://www.eatright.org/resource/health/diseases-and-conditions/celiac-disease/avoiding-gluten-crosscontamination |títulu=Avoiding Gluten Cross-Contamination |fecha=22 d'abril de 2014 |fechaaccesu=17 de marzu de 2017 |autor=Academy of Nutrition and Dietetics |cita=For people with celiac disease, even just a microscopic amount of gluten can cause a reaction and damage to the intestines, such as a single bread crumb on a plate or speck of wheat flour on manufacturing equipment. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170317235410/http://www.eatright.org/resource/health/diseases-and-conditions/celiac-disease/avoiding-gluten-crosscontamination |fechaarchivu=2017-03-17 }}</ref><ref name=VoltaCaio2015>{{cita publicación |autor=Volta O, Caio G, De Giorgio R, Henriksen C, Skodje G, Lundin KE |títulu=Non-celiac gluten sensitivity: a work-in-progress entity in the spectrum of wheat-related disorders |publicación=Best Pract Res Clin Gastroenterol |volume=29 |númberu=3 |páxines=477-91 |añu=Jun 2015 |pmid= 26060112 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26060112 |doi=10.1016/j.bpg.2015.04.006 |tipo=Revisión}}</ref><ref name=BernOBrien2013>{{cita publicación |autor= Bern EM, O'Brien RF |títulu=Is it an eating disorder, gastrointestinal disorder, or both? |fecha= agostu de 2013 |añu=2013 |publicación=Curr Opin Pediatr |volume=25 |númberu=4 |páxines=463-70 |doi=10.1097/MOP.0b013y328362d1ad |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23838835 |pmid= 23838835 |tipo=Revisión}}</ref> Les reaiciones pueden ser retardadadas hores, díes o inclusive selmanes y manifestase con síntomes dixestivos, o qu'afecten a otros órganos, o ensin nengún síntoma apreciable; nin l'ausencia de síntomes nin la negatividad de los anticuerpos garanticen qu'esista una recuperación de la mucosa intestinal.<ref name=SchuppanPickert2015 /><ref name=MorenoRodríguezHerrera2017 /><ref name=SeeKaukinen2015>{{cita publicación |autor=See JA, Kaukinen K, Makharia GK, Gibson PR, Murray JA |títulu=Practical insights into gluten-free diets |publicación= Nat Rev Gastroenterol Hepatol |volume= 12 |númberu= 10 |páxines= 580–91 |añu= Oct 2015 |pmid=26392070 |doi=10.1038/nrgastro.2015.156 |url=http://www.nature.com/nrgastro/journal/v12/n10/full/nrgastro.2015.156.html |tipu= Review |cita= ''A lack of symptoms and/or negative serological markers are not reliable indicators of mucosal response to the diet''. (L'ausencia de síntomes y/o los marcadores serológicos negativos nun son indicadores fiables de la respuesta de la mucosa intestinal a la dieta.)''}}</ref> Una gran parte de los celiacos comete errores frecuentes na dieta.<ref name=SeeKaukinen /><ref name=MulderVanWanrooij /> ]] La '''celiaquía''' o '''enfermedá celiaca''' (EC) ye un procesu crónicu, multiorgánico [[enfermedá autoinmune|autoinmune]],{{Refn|group=lower-alpha|[https://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000816.htm Un trestornu autoinmunitario asocede cuando'l sistema inmunolóxicu ataca y destrúi texíu corporal sanu por error.] ---- [https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/002294.htm Sistémico (multiorgánico): Significa qu'afecta al cuerpu enteru, en llugar d'una sola parte o un solu órganu.]}} que manca de primeres l'intestín y puede estropiar cualesquier [[órganu (bioloxía)|órganu]] o [[Texíu (bioloxía)|texíu]] corporal.<ref name=LefflerGreen2015>{{cita publicación |autor= Leffler DA, Green PH, Fasano A |títulu=Extraintestinal manifestations of coeliac disease |títulotrad= Manifestaciones extra-intestinales de la enfermedá celiaca |añu=2015 |fecha= ochobre de 2015 |publicación=Nat Rev Gastroenterol Hepatol |ubicación=Londres, Reinu Xuníu |volume=12 |númberu=10 |páxines=561-7 |idioma=inglés |doi=10.1038/nrgastro.2015.131 |url=https://www.researchgate.net/publication/280968032_Extraintestinal_manifestations_of_coeliac_disease |pmid= 26260366 |tipo=Revisión}}</ref><ref name=WGOGuidelines2016 /><ref name=LundinWijmenga2015>{{cita publicación |autor=Lundin KE, Wijmenga C |títulu=Coeliac disease and autoimmune disease-genetic overlap and screening |publicación=Nat Rev Gastroenterol Hepatol |ubicación=Londres, Reinu Xuníu |volume=12 |númberu=9 |páxines=507-15 |añu=2015 |fecha=setiembre de 2015 |idioma=inglés |pmid=26303674 |doi=10.1038/nrgastro.2015.136 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26303674 |tipo=Revisión |cita=The abnormal immunological response elicited by gluten-derived proteins can lead to the production of several different autoantibodies, which affect different systems.}}</ref> Afecta a persones que presenten una predisposición [[xenética]].<ref name=Protocolu.pdf>{{cita web |url=http://www.msssi.gob.es/profesionales/prestacionesSanitarias/publicaciones/Celiaquia/enfermedadCeliaca.pdf |títulu=Diagnósticu precoz de la enfermedá celiaca |apellíu=Polanco Allué |nome=Isabel |fecha=2008 |editor=Ministeriu de Sanidá y Peracabo |ubicación=Madrid, España |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181005102724/http://www.msssi.gob.es/profesionales/prestacionesSanitarias/publicaciones/Celiaquia/enfermedadCeliaca.pdf |fechaarchivu=2018-10-05 }}</ref> <ref name= CiccocioppoKruzliak2015>{{cita publicación |autor=Ciccocioppo R, Kruzliak P, Cangemi GC, Pohanka M, Betti Y, Lauret Y, Rodrigo L |títulu=The Spectrum of Differences between Childhood and Adulthood Celiac Disease |títulotrad= L'espectru de diferencies ente la enfermedá celiaca de la infancia y la vida adulta |publicación=Nutrients |allugamientu=Basel, Suiza |volume=7 |númberu=10 |páxines=8733-51 |añu=2015 |fecha= ochobre de 2015 |idioma=inglés |pmid= 26506381 |pmc= 4632446 |doi=10.3390/nu7105426 |tipo=Revisión}}</ref> Ta producida por una intolerancia permanente al [[gluten]] (conxuntu de proteínes presentes nel trigu, avena, cebada y centenu –TACC– y productos derivaos d'estes ceberes).<ref name=TovoliMasi2015>{{cita publicación |autor = Tovoli F, Masi C, Guidetti Y, Negrini G, Paterini P, Bolondi L |títulu=Clinical and diagnostic aspects of gluten related disorders |publicación=World J Clin Cases |volume=3 |númberu=3 |páxines=275-84 |añu=16 Mar 2015 |pmid = 25789300 |pmc= 4360499 |doi=10.12998/wjcc.v3.i3.275 |tipo=Revisión}}</ref><ref name=PenaginiDilillo2013>{{cita publicación |autor=Penagini F, Dilillo D, Meneghin F, Mameli C, Fabiano V, Zuccotti GV |títulu=Gluten-free diet in children: an approach to a nutritionally adequate and balanced diet |publicación=Nutrients |volume=5 |númberu=11 |páxines=4553-65 |añu=18 Nov 18 2013 |pmid= 24253052 |pmc= 3847748 |doi=10.3390/nu5114553 |tipo=Revisión}}</ref><ref name=Kupper>{{cita publicación |apellíu=Kupper |nome=C |títulu=Dietary guidelines and implementation for celiac disease |añu=2005 |fecha= abril de 2005 |publicación=Gastroenterol |volume=128 |númberu=4 Suppl 1 |páxines=S121-7 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15825119 |pmid= 15825119 |tipo=Revisión}}</ref> Considerada tradicionalmente como un trestornu namái dixestivu, anguaño sábese que se trata realmente d'una enfermedá sistémica,<ref name=Protocolu.pdf /> <ref name= CiccocioppoKruzliak2015 /> <ref name=EC2008>{{cita publicación |apellíu=Rodrigo |nome=Luis |apellíu2=Garrote |nome2=José A. |apellíu3=Vives |nome3=Santiago |títulu=Enfermedad Celiaca |añu=2008 |fecha=setiembre de 2008 |publicación=Med Clin (Barc) |ubicación=Barcelona, España |volume=131 |númberu=7 |páxines=264-70 |url=http://zl.elsevier.es/es/revista/medicina-clinica-2/enfermedá-celiaca-13125306-diagnosis-and-treatment-2008 |pmid= 18775218 |tipo=Revisión}}</ref> una y bones la [[sistema inmunolóxicu|respuesta inmunitaria]] anormal causada pol gluten puede dar llugar a la produición de distintes [[autoanticuerpos]] que pueden atacar práuticamente a cualesquier parte del organismu.<ref name=LundinWijmenga2015 /> Magar se produz una «intolerancia permanente» al gluten, nun se trata d'una simple intolerancia alimentaria nin tanto d'una alerxa.<ref name="niddk">{{cita web |url=https://www.niddk.nih.gov/health-information/health-topics/digestive-diseases/celiac-disease/Pages/definition-facts.aspx |títulu=Definition and Facts for Celiac Disease |autor=The National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases, National Institutes of Health, US Department of Health and Human Services, Bethesda, MD |fecha=2016 |fechaaccesu=3 de marzu de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161114000446/https://www.niddk.nih.gov/health-information/health-topics/digestive-diseases/celiac-disease/Pages/definition-facts.aspx |fechaarchivu=2016-11-14 }}</ref><ref name=AgesCD>{{cita publicación |apellíu=Tommasini |nome=A |apellíu2=Not |nome2=T |apellíu3=Ventura |nome3=A |títulu=Ages of celiac disease: from changing environment to improved diagnostics |títulotrad= Edaes de la enfermedá celiaca: dende'l cambéu del ambiente al diagnósticu ameyoráu |añu=2011 |fecha= agostu de 2011 |publicación=World J Gastroenterol |volume=17 |númberu=32 |páxines=3665-71 |idioma=inglés |doi=10.3748/wjg.v17.i32.3665 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3181451/ |PMID= 21990947 |tipo= Revisión}}</ref> Ye una enfermedá autoinmune que, ensin un tratamientu estrictu, puede provocar entueyos de salú bien graves, ente les que cabo señalar diversos tipos de cáncer (tantu del aparatu dixestivu, con una medría del riesgu del 60%, como d'otros órganos), [[enfermedaes cardiovasculares]] (especialmente [[miocardiopatía|miocardiopatíes]]), [[enfermedá neurolóxica|trestornos neurolóxicos]] y [[enfermedá mental|psiquiátricos]] (conocíos como "[[neurogluten]]"), otres [[enfermedá autoinmune|enfermedaes autoinmunes]] y [[osteoporosis]].<ref name=AgesCD /> <ref name=HanChen2015>{{cita publicación | autor=Han Y, Chen W, Li P, Ye J |títulu=Association Between Coeliac Disease and Risk of Any Malignancy and Gastrointestinal Malignancy: A Meta-Analysis. |publicación=Medicine (Baltimore) |añu=2015 |volume=94 |númberu=38 |páxines=y1612 | pmid=26402826 |doi=10.1097/MD.0000000000001612 | pmc=4635766 | tipu= Meta-analís }}</ref> <ref name=CiaccioLewis2017>{{cita publicación |autor= Ciaccio EJ, Lewis SK, Biviano AB, Iyer V, Garan H, Green PH |títulu= Cardiovascular involvement in celiac disease |fecha= 26 d'agostu de 2017 |publicación= World J Cardiol |volume= 9 |númberu= 8 |páxines= 652-666 |doi= 10.4330/wjc.v9.i8.652 |pmid= 28932354 |pmc= 5583538 |tipo= Revisión}}</ref> <ref name=Hourigan2006>{{cita publicación |autor= Hourigan CS |títulu=The molecular basis of coeliac disease |fecha=xunu de 2006 |publicación=Clin Exp Med |volume=6 |númberu=2 |páxines=53-9 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16820991 |pmid= 16820991 |tipo= Revisión}}</ref> <ref name=NadhemAzeez2014>{{cita publicación |autor= Nadhem ON, Azeez G, Smalligan RD, Urban S |títulu=Review and practice guidelines for celiac disease in 2014 |fecha=abril de 2015 |publicación=Postgrad Med |volume=127 |númberu=3 |páxines=259-65 |doi=10.1080/00325481.2015.1015926 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25702766 |pmid= 25702766 |tipo= Revisión}}</ref> <ref name=GreenJabri>{{cita publicación |apellíu=Green |nome=PH |apellíu2=Jabri |nome2=B |títulu=Coeliac disease |títulotrad= Enfermedá celiaca |añu=2003 |fecha= agostu de 2003 |publicación=Lancet |volume=362 |númberu=9381 |páxines=383-91 |idioma=inglés |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12907013 |pmid= 12907013 |tipo= Revisión}}</ref> <ref name=HadjivassiliouDuker2014>{{cita publicación |autor=Hadjivassiliou M, Duker AP, Sanders DS |títulu=Gluten-related neurologic dysfunction |publicación=Handb Clin Neurol |volume=120 |páxines=607-19 |añu=2014 |pmid= 24365341 |doi=10.1016/B978-0-7020-4087-0.00041-3 |tipo=Revisión}}</ref> <ref name=Woodward2016>{{cita publicación |autor=Woodward J |títulu=Improving outcomes of refractory celiac disease - current and emerging treatment strategies |publicación=Clinical and experimental gastroenterology |fecha=3 d'agostu de 2016 |volume=9 |páxines=225-36 |pmid=27536154 |pmc=4976763 |doi=10.2147/ceg.s87200 |tipo=Revisión}}</ref> Tres les recién meyores producíes na conocencia de la enfermedá celiaca, anguaño queda patente que nun se puede identificar nin diagnosticar siguiendo los criterios emplegaos tradicionalmente, sacante en casos escepcionales.<ref name=Newnham2017>{{cita publicación |autor= Newnham ED |títulu=Coeliac disease in the 21st century: paradigm shifts in the modern age |fecha=marzu de 2017 |publicación=J Gastroenterol Hepatol |volume=32 Suppl 1 |páxines=82-85 |doi=10.1111/jgh.13704 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28244672 |pmid= 28244672 |tipo= Revisión }}</ref> Tanto los síntomes que s'acomuñar cola enfermedá celiaca como los criterios diagnósticos evolucionaron, la población tien una creciente información y los profesionales de la salú precisen actualizase p'afaese a esta nueva situación.<ref name=Newnham2017 /> A diferencia de los criterios davezu utilizaos polos espertos, les mancadures que la enfermedá celiaca provoca nel intestín delgáu llindar davezu a la presencia d'una inflamación crónica de la mucosa duodenal, constituyida principalmente por linfocitos, ensin atrofia de les vellosides intestinales, especialmente nos neños mayores de dos años y los adultos. Anguaño, la presencia d'atrofia de les vellosidaes considérase un afayu escepcional.<ref name=Protocolu.pdf /> <ref name=Protocolu.html>{{cita web |url=http://www.msssi.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/boletinAgencia/suplementoImpacto/8/snsenmarcha2.html |títulu=Nuevu protocolu de Deteición Precoz de la Celiaquía |fecha=ochobre de 2008 |obra=Boletín Impacto - D.G. Axencia calidable del SNS |editor=MINISTERIU DE SANIDÁ Y POLÍTICA SOCIAL |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131023031112/http://www.msssi.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/boletinAgencia/suplementoImpacto/8/snsenmarcha2.html |fechaarchivu=2013-10-23 }}</ref> <ref name=VivasVaquero2015>{{cita publicación |autor=Vives S, Vaquero L, Rodríguez-Martín L, Caminero A |títulu=Age-related differences in celiac disease: Specific characteristics of adult presentation |títulotrad= Diferencies rellacionaes cola edá na enfermedá celiaca: Carauterístiques específiques de la presentación n'adultos |publicación=World J Gastrointest Pharmacol Ther |allugamientu=California, Estaos Xuníos |volume=6 |númberu=4 |páxines=207-12 |añu=2015 |fecha=payares de 2015 |idioma=inglés |pmid= 26558154 |pmc= 4635160 |doi=10.4292/wjgpt.v6.i4.207 |tipo=Revisión}}</ref> <ref name=ElliBranchi2015>{{cita publicación |autor=Elli L, Branchi F, Tomba C, Villalta D, Norsa L, Ferretti F, Roncoroni L, Bardella MT |títulu=Diagnosis of gluten related disorders: Celiac disease, wheat allergy and non-celiac gluten sensitivity |publicación=World J Gastroenterol |volume=21 |númberu=23 |páxines=7110-9 |añu=Jun 21, 2015 |idioma=inglés |pmid= 26109797 |pmc= 4476872 |doi=10.3748/wjg.v21.i23.7110 |tipo=Revisión}}</ref> <ref name=MolinaInfanteSantolaria2015SystematicReview>{{cita publicación |autor=Molina-Infante J, Santolaria S, Sanders DS, Fernández-Bañares F |títulu=Systematic review: noncoeliac gluten sensitivity |publicación=Aliment Pharmacol Ther |volume=41 |númberu=9 |páxines=807-20 |añu=May 2015 |idioma=inglés |pmid=25753138 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25753138 |doi=10.1111/apt.13155 |tipo=Revisión}}</ref> <ref name=NEJM2012>{{cita publicación |autor=Fasano A, Catassi C |títulu=Clinical practice. Celiac disease |publicación=The New England Journal of Medicine |fecha=20 d'avientu de 2012 |volume=367 |númberu=25 |páxines=2419-26 |idioma=inglés |pmid=23252527 |doi=10.1056/NEJMcp1113994 |tipo=Revisión}}</ref> Tamién en contraposición de los criterios davezu emplegaos na práutica clínica diaria, anguaño ta reconocíu que la enfermedá celiaca cursa frecuentemente con [[seroloxía]] negativa (ausencia d'[[anticuerpos]] específicos en [[sangre]]), especialmente la anti-transglutaminasa.<ref name=Protocolu.pdf /> <ref name=Protocolu.html /> <ref name=MolinaInfanteSantolaria2015SystematicReview /> <ref name=RodrigoGarrote2008>{{cita publicación |autor=Rodrigo L, Garrote JA, Vives S |títulu=Celiac disease |publicación=Med Clin (Barc) |volume=131 |númberu=7 |páxines=264-70 |fecha=6 de setiembre de 2008 |pmid=18775218 |url=http://www.elsevier.es/ye-revista-medicina-clinica-2-articulo-enfermedá-celiaca-13125306 |doi=10.1016/S0025-7753(08)72247-4 |cita=Estos marcadores presenten polo xeneral una elevada sensibilidá y especificidá (cercanes al 90%) en presencia d'atrofia marcada de les vellosidaes intestinales. Sicasí, amuesen un notable amenorgamientu de la sensibilidá (del orde del 40-50%) en casos con atrofia vellositaria leve o cambeos mínimos. |tipo=Revisión }}</ref> <ref name=LewisScott2006>{{cita publicación |autor=Lewis NR, Scott BB |títulu=Systematic review: the use of serology to exclude or diagnose coeliac disease (a comparison of the endomysial and tissue transglutaminase antibody tests) |publicación=Aliment Pharmacol Ther |volume=24 |númberu=1 |páxines=47-54 |añu=2006 |fecha= 1 de xunetu de 2006 |pmid=16803602 |url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1365-2036.2006.02967.x/pdf |doi=10.1111/j.1365-2036.2006.02967.x |tipo=Revisión}}</ref> <ref name=RostamiNejadHoggKollars2011>{{cita publicación |autor=Rostami Nejad M, Hogg-Kollars S, Ishaq S, Rostami K |títulu=Subclinical celiac disease and gluten sensitivity |títulotrad= Enfermedá celiaca subclínica y sensibilidá al gluten |publicación=Gastroenterol Hepatol Bed Bench |volume=4 |númberu=3 |páxines=102-8 |añu=2011 |idioma=inglés |pmid=24834166 |pmc=4017418 |tipo=Revisión}}</ref> <ref name=BoldRostami2011>{{cita publicación |autor=Bold J, Rostami K |títulu=Gluten tolerance; potential challenges in treatment strategies |publicación=Gastroenterol Hepatol Bed Bench |volume=4 |númberu=2 |páxines=53-7 |fecha=2011 |pmid=24834157 |pmc=4017406 |tipo=Revisión}}</ref> Esto debe a que la anti-transglutaminasa producir na [[mucosa]] del intestín y con frecuencia, permanez depositada nella ensin pasar al sangre.<ref name= CiccocioppoKruzliak2015 /> <ref name=LebwohlSanders2017>{{cita publicación |autor= Lebwohl B, Sanders DS, Green PHR |títulu= Coeliac disease |fecha= 28 de xunetu de 2017 |publicación= Lancet |volume= pii: S0140-6736 |númberu= 17 |páxines= 31796-8 |doi= 10.1016/S0140-6736(17)31796-8 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28760445 |pmid= 28760445 |tipo= Revisión |cita= Seronegative coeliac disease was also associated with more severe villous atrophy (67% vs 36% of patients) and coexisting autoimmune diseases than seropositive coeliac disease. These findings support those reported by Salmi and colleagues,<small>99</small> who found transglutaminase 2 autoantibodies deposited in the small bowel mucosa in patients with seronegative coeliac disease, despite their seronegativity. The authors indicated that, in seronegative coeliac disease, coeliac antibodies are bound to intestinal transglutaminase 2 autoantibodies with considerably high avidity, which occurs in a chronic immune reaction, rendering the antibodies unable to enter the circulation to cause seropositivity. Seronegative coeliac disease is, therefore, speculated to be associated with chronic, more severe forms of coeliac disease.}}</ref> <ref name=GiorgioPrincipi2015>{{cita publicación |autor= Giorgio F, Principi M, Losurdo G, Piscitelli D, Iannone A, Barone M, Amoruso A, Ierardi Y, Di Leo A |títulu=Seronegative Celiac Disease and Immunoglobulin Deficiency: Where to Look in the Submerged Iceberg? |fecha=8 de setiembre de 2015 |publicación=Nutrients |volume=7 |númberu=9 |páxines=7486-504 |doi=10.3390/nu7095350 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4586545/ |pmid= 26371035 |pmc= 4586545 |tipo= Revisión}}</ref> La so evaluación nes biopsies duodenales ye un nuevu métodu diagnósticu, que puede ayudar a detectar la enfermedá, pero ye una téunica complexa, engarrosa y cara, polo que'l so emplegu nun ta xeneralizáu na práutica clínica habitual.<ref name=MolinaInfanteSantolaria2015SystematicReview /><ref name=ElliVillalta2017>{{cita publicación |autor= Elli L, Villalta D, Roncoroni L, Barisani D, Ferrero S, Pellegrini N, Bardella MT, Valiante F, Tomba C, Carroccio A, Bellini M, Soncini M, Cannizzaro R, Leandro G |títulu=Nomenclature and diagnosis of gluten-related disorders: A position statement by the Italian Association of Hospital Gastroenterologists and Endoscopists (AIGO) |fecha=febreru de 2017 |publicación=Dig Liver Dis |volume=49 |númberu=2 |páxines=138-146 |doi=10.1016/j.dld.2016.10.016 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27887897 |pmid= 27887897 |tipo= Revisión }}</ref><ref name=GuandaliniPolanco2015>{{cita publicación |autor= Guandalini S, Polanco I |títulu=Nonceliac gluten sensitivity or wheat intolerance syndrome? |fecha=abril de 2015 |publicación=J Pediatr |volume=166 |númberu=4 |páxines=805-11 |doi=10.1016/j.jpeds.2014.12.039 |url=http://www.jpeds.com/article/S0022-3476%2814%2901208-6/fulltext |pmid= 25662287 |tipo= Revisión}}</ref> Clásicamente, creíase que se trataba d'una enfermedá pocu frecuente y qu'afectaba fundamentalmente a neños. Anguaño sábese que la prevalencia mundial ye alzada (aproximao 1-2% de la población xeneral)<ref name=LundinWijmenga2015 /> y puede apaecer a cualquier edá.<ref name=GreenJabri /><ref name=ITSistemaNacionalSalud>{{cita publicación |apellíu = Rodrigo |nome = L |títulu = Enfermedá celiaca |añu = 2010 |publicación = IT Sistema Nacional Salú |volume = 34 |númberu = 2 |páxines = 52 |url = http://www.msssi.gob.es/biblioPublic/publicaciones/recurso_propios/infMedic/docs/vol34n2enfCeliaca.pdf |tipo = Revisión }}</ref> <ref name=JamesScott>{{cita publicación |apellíu=James |nome=MW |apellíu2=Scott |nome2=BB |títulu=Celiac disease: the cause of the various associated disorders? |títulotrad= Enfermedá celiaca: ¿la causa de dellos trestornos asociaos? |añu=2001 |fecha= setiembre de 2001 |publicación=Eur J Gastroenterol Hepatol |volume=13 |númberu=9 |páxines=1119-21 |idioma=inglés |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11564967 |pmid= 11564967 |títulu=Revisión}}</ref> <ref name=CatassiRatsch >{{cita publicación |apellíu=Catassi |nome=C |apellíu2=Rätsch |nome2=IM |apellíu3=Fabiani |nome3=Y |apellíu4=Rossini |nome4=M |apellíu5=Bordicchia |nome5=F |apellíu6=Candela |nome6=F |apellíu7=''et al.'' |títulu=Coeliac disease in the year 2000 exploring the iceberg |títulotrad= Enfermedá celiaca nel añu 2000 esplorando l'iceberg |añu=1994 |publicación=Lancet |volume=343 |númberu=8891 |páxines=200-3 |idioma=inglés |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7904667 |pmid= 7904667}}</ref> Los síntomes que se creíen siempres presentes en persones celíaques, qu'inclúin malabsorción grave, signos de [[malnutrición]] y retrasu de la crecedera (presentación clásica), son anguaño escepcionales, especialmente en neños mayores de dos años y adultos. La mayoría de les persones de toles edaes presenta molesties dixestives leves o intermintentes y/o síntomes non dixestivos (presentación non clásica). Inclusive una gran parte d'enfermos celiacos son dafechu asintomáticos a nivel dixestivu,<ref name=Protocolu.pdf /> <ref name=Newnham2017 /> <ref name=MolinaInfanteSantolaria2015SystematicReview /> <ref name=LudvigssonCard2015>{{cita publicación |apellíu=Ludvigsson |nome=JF |apellíu2=Card |nome2=T |apellíu3=Ciclitira |nome3=PX |apellíu4=Swift |nome4=GL |apellíu5=Nasr |nome5=I |apellíu6=Sanders |nome6=DS |apellíu7=Ciacci |nome7=C |títulu=Support for patients with celiac disease: A literature review |títulotrad= Sofito pa pacientes con enfermedá celiaca: Una revisión de la lliteratura |añu=2015 |fecha= abril de 2015 |publicación=United European Gastroenterol J |volume=3 |númberu=2 |páxines=146-59 |idioma=inglés |doi=10.1177/2050640614562599 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4406900/ |pmid= 25922674 |pmc=4406900 |tipo=Revisión}}</ref> probablemente debíu al efeutu [[opioide]] del gluten, qu'amazcara'l dañu intestinal.<ref name=PruimboomPunder2015>{{cita publicación |autor= Pruimboom L, de Punder K |títulu=The opioid effects of gluten exorphins: asymptomatic celiac disease |fecha=24 de payares de 2015 |publicación=J Health Popul Nutr |volume=33 |páxines=24 |doi=10.1186/s41043-015-0032-y |pmid= 26825414 |pmc= 5025969 |tipo= Revisión}}</ref> Los síntomes que pueden apaecer son bien variaos, nun esiste un patrón únicu definíu, nin una clínica común pa tolos pacientes, yá que les presentaciones de la enfermedá son múltiples y bien distintes. Puede cursar con [[foria]] o [[estriñimientu]], con clínica dixestiva florida o ensin nengún síntoma dixestivu, con perda de pesu o obesidá, con retrasu de la crecedera o crecedera normal, con o ensin abdome abuitáu, con o ensin otres [[enfermedá autoinmune|enfermedaes autoinmunes]] acomuñaes, etc.<ref name=Newnham2017 /> Ello ye que a la enfermedá celiaca conozse como «la gran imitadora» o «la enfermedá de les múltiples cares».<ref name=Duggan2004>{{cita publicación |autor=Duggan JM |títulu=Coeliac disease: the great imitator |títulotrad= Enfermedá celiaca: la gran imitadora |publicación=Med J Aust |volume=180 |númberu=10 |páxines=524-6 |fecha=17 de mayu de 2004 |pmid=1513983 |idioma=inglés |url=https://www.mja.com.au/system/files/issues/180_10_170504/dug10818_fm.pdf |tipo=Revisión}}</ref> <ref name=Rousset2004>{{cita publicación |autor=Rousset H |títulu=A great imitator for the allergologist: intolerance to gluten |títulotrad= Un gran asonsañador pal alergólogo: la intolerancia al gluten |añu=2004 |fecha= marzu de 2004 |publicación=Eur Ann Allergy Clin Immunol |volume=36 |númberu=3 |páxines=96-100 |idioma=inglés |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15137480 |pmid= 15137480 |tipo=Revisión}}</ref> <ref name=Medeiros2006>{{cita publicación |autor= Medeiros L |títulu=Celiac disease. A condition with multiple cares |títulotrad= Enfermedá celiaca. Una condición con múltiples cares |añu=2006 |fecha=abril de 2006 |publicación=Adv Nurse Pract |volume=14 |númberu=4 |páxines=49-50, 52-4, 73 |idioma=inglés |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16972475 |pmid= 16972475 |tipo=Revisión}}</ref> Debíu a la escasa conocencia sobre la enfermedá celiaca esistente ente los profesionales de la salú, incluyendo médicos de cabecera, pediatres, gastroenterólogos y especialistes polo xeneral,<ref name=WGOGuidelines2016>{{cita web |url=http://www.worldgastroenterology.org/guidelines/global-guidelines/celiac-disease/celiac-disease-english |títulu=Celiac disease |fecha=xunetu de 2016 |autor=World Gastroenterology Organisation Global Guidelines |fechaaccesu=30 de xunu de 2017 |cita=The most important obstacle to implementing the recommendations is poor awareness of celiac disease by patients and physicians. Among gastroenterologists, there is a sense that celiac disease does not require follow-up by a specialized physician after diagnosis and may be considered a minor condition in comparison with enfadosa bowel disease (IBD) and inflammatory bowel syndrome (IBS).(...) There is an urgent need to increase awareness among primary-care physicians and pediatricians about the wide diversity of clinical manifestations. ''La torga más importante pa implementar los encamientos ye la probe conocencia de la enfermedá celiaca per parte de los pacientes y los médicos. Ente los gastroenterólogos, esiste la sensación de que la enfermedá celiaca nun riquir el siguimientu por un médicu especialista dempués del diagnósticu y que puede considerase una condición menor en comparanza col síndrome del intestín irritable (SII) y la enfermedá inflamatoria intestinal(EII).(...) Esiste una necesidá urxente d'aumentar la conciencia ente los médicos d'atención primaria y los pediatres alrodiu de la gran diversidá de manifestaciones clíniques''}}</ref><ref name=SeeKaukinen>{{cita publicación |apellíu=See |nome=JA |apellíu2=Kaukinen |nome2=K |apellíu3=Makharia |nome3=GK |apellíu4=Gibson |nome4=PR |apellíu5=Murray |nome5=JA |títulu=Practical insights into gluten-free diets |añu=2015 Oct |publicación=Nat Rev Gastroenterol Hepatol |volume=12 |númberu=10 |páxines=580-91 |doi=10.1038/nrgastro.2015.156 |url=http://www.nature.com/nrgastro/journal/v12/n10/full/nrgastro.2015.156.html |pmid= 26392070 |tipo= Revisión }}</ref><ref name=Fasano2005Pediatric>{{cita publicación |autor=Fasano A |títulu=Clinical presentation of celiac disease in the pediatric population |publicación=Gastroenterology |volume=128 |númberu=4 Suppl 1 |páxines=S68-73 |añu=2005 |fecha= abril de 2005 |pmid= 15825129 |doi=10.1053/j.gastro.2005.02.015 |tipo=Revisión |cita=The spectrum of clinical presentations is wide, and currently extraintestinal manifestations (eg, anemia or short stature) are more common than the classic malabsorption symptoms. A high degree of awareness among health care professionals and a lliberal use of serologic CD tests can help to identify many of the nonclassic cases.41 Therefore, the primary care pediatrician has a central role in this process of case finding. (...) It is important to note that poor awareness of CD among health professionals tends to self-perpetuate for several reasons (...) ''Torna: L'espectru de presentaciones clíniques ye ampliu, y anguaño les manifestaciones extraintestinales (por casu, anemia o talla baxa) son más comunes que los síntomes clásicos de malabsorción. Un altu grau de conocencia ente los profesionales de la salú y un usu lliberal de les pruebes serológicas d'enfermedá celiaca pueden ayudar a identificar munchos de los casos non clásicos. Poro, el pediatra d'atención primaria tien un papel central nesti procesu de busca de casos. (...) Ye importante tener en cuenta que la escasa conocencia sobre la enfermedá celiaca ente los profesionales de la salú tiende a perpetuase por delles razones''}}</ref> y a les dificultaes del diagnósticu,<ref name=EC2008 /> <ref name=LudvigssonCard2015 /> <ref name=MatthiasPfeiffer2010>{{cita publicación |autor= Matthias T, Pfeiffer S, Selmi C, Eric Gershwin M |títulu=Diagnostic challenges in celiac disease and the role of the tissue transglutaminase-neo-epitope |fecha=abril de 2010 |publicación=Clin Rev Allergy Immunol |volume=38 |númberu=2-3 |páxines=298-301 |doi=10.1007/s12016-009-8160-z |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19629760 |pmid= 19629760 |tipo= Revisión}}</ref> calcúlase qu'anguaño cinco de cada seis celiacos (aproximademante el 83%) permanez ensin diagnosticar.<ref name=LionettiGatti2015>{{cita publicación |autor= Lionetti Y, Gatti S, Pulvirenti A, Catassi C |títulu=Celiac disease from a global perspective |títulotrad= Enfermedá celiaca dende una perspeutiva global |añu=2015 |fecha= xunu de 2015 |publicación=Best Pract Res Clin Gastroenterol. |volume=29 |númberu=3 |páxines=365-79 |idioma=inglés |doi=10.1016/j.bpg.2015.05.004 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26060103 |pmid= 26060103 |tipo=Revisión}}</ref> Nos neños, les cifres lleguen a algamar el 90%.<ref name=FedorakSwitzer2012>{{cita publicación |autor= Fedorak RN, Switzer CM, Bridges RJ |títulu=Canadian Digestive Health Foundation Public Impact Series 4: celiac disease in Canada. Incidence, prevalence, and direct and indirect economic impact |fecha=xunu de 2012 |publicación=Can J Gastroenterol |volume=26 |númberu=6 |páxines=350-2 |pmid= 22720277 |pmc= 3378282 |tipo= Revisión}}</ref> El tiempu trescurríu ente l'empiezu de los síntomes y el diagnósticu ye davezu bien enllargáu, con retrasos diagnósticos que pueden bazcuyar ente los siete y los cincuenta y nueve años,<ref name=FuchsKurppa>{{cita publicación |apellíu=Fuchs |nome=V |apellíu2=Kurppa |nome2=K |apellíu3=Huhtala |nome3=H |apellíu4=Collin |nome4=P |apellíu5=Mäki |nome5=M |apellíu6=Kaukinen |nome6=K |títulu=Factors associated with long diagnostic delay in celiac disease |títulotrad= Factores acomuñaos colos llargos retrasos diagnósticos de la enfermedá celiaca |añu=2014 |fecha=agostu de 2014 |publicación=Scand J Gastroenterol |volume=20 |páxines=1-7 |idioma=inglés |url=https://tampub.uta.fi/bitstream/handle/10024/95879/SYVENTAVA-1404466410.pdf?sequence=1 |pmid= 25139307}}</ref> periodu mientres el cual los pacientes alleguen a repitíes consultes de diversos especialistes, que polo xeneral, nun piensen que la celiaquía pueda ser la enfermedá que causa les sos diverses molesties.<ref name=HopperHadjivassiliou /> <ref name=CardSiffledeen>{{cita publicación |apellíu=Card |nome=TR |apellíu2=Siffledeen |nome2=J |apellíu3=West |nome3=J |apellíu4=Fleming |nome4=KM |títulu=An excess of prior irritable bowel syndrome diagnoses or treatments in Celiac disease: evidence of diagnostic delay |títulotrad= Un escesu de previos diagnósticos o tratamientos de síndrome del intestín irritable na enfermedá celiaca: evidencies del retraso diagnósticu |añu=2013 |fecha=xunetu de 2013 |publicación=Scand J Gastroenterol |volume=48 |númberu=7 |páxines=801-7 |idioma=inglés |doi=10.3109/00365521.2013.786130 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23697749 |pmid=23697749}}</ref> <ref name=BarrattLeeds>{{cita publicación |apellíu=Barratt |nome=SM |apellíu2=Leeds |nome2=JS |apellíu3=Robinson |nome3=K |apellíu4=Llobu |nome4=AJ |apellíu5=McAlindon |nome5=ME |apellíu6=Sanders |nome6=DS |títulu=Prodromal irritable bowel syndrome may be responsible for delays in diagnosis in patients presenting with unrecognized Crohn's disease and celiac disease, but not ulcerative colitis |títulotrad= El síndrome del intestín irritable prodrómico pue ser responsable de los retrasos nel diagnósticu en pacientes que presenten enfermedá de Crohn y enfermedá celiaca non reconocíes, pero non colitis ulcerosa |añu=2011 |fecha= payares de 2011 |publicación=Dig Dis Sci |volume=56 |númberu=11 |páxines=3270-5 |idioma=inglés |doi=10.1007/s10620-011-1783-y |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21695401 |pmid= 21695401}}</ref> <ref name=NorstromLindholm>{{cita publicación |apellíu=Norström |nome=F |apellíu2=Lindholm |nome2=L |apellíu3=Sandström |nome3=O |apellíu4=Nordyke |nome4=K |apellíu5=Ivarsson |nome5=A |títulu=Delay to celiac disease diagnosis and its implications for health-related quality of life |títulotrad= Retraso nel diagnósticu de la enfermedá celiaca y les sos implicaciones sobre la calidá de vida rellacionada cola salú |añu=2011 |fecha= 7 de payares de 2011 |publicación=BMC Gastroenterol |volume=11 |páxines=118 |idioma=inglés |doi=10.1186/1471-230X-11-118 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22060243 |pmid=22060243}}</ref> Nun esiste nenguna prueba que por sigo sola pueda refugar la enfermedá celiaca.<ref name=EC2008 /><ref name=NIHConsensus2005>{{cita publicación |títulu=National Institutes of Health Consensus Development Conference Statement on Celiac Disease, June 28-30, 2004 |fecha=abril de 2005 |publicación=Gastroenterology |volume=128 |númberu=4 Suppl 1 |páxines=S1-9 |url=http://www.gastrojournal.org/article/S0016-5085%2805%2900176-9/fulltext |pmid= 15825115 |tipo= Revisión. Conferencia de consensu.}}</ref> Una gran parte de celiacos son diagnosticaos por error como [[sensibilidá al gluten non celiaca]].<ref name=MolinaInfanteSantolaria2015SystematicReview /> L'únicu tratamientu anguaño disponible consiste nel siguimientu d'una [[dieta ensin gluten]] estricta y pa tola vida, que'l so cumplimientu siguíu produz l'ameyoramientu de los síntomes y evita o mengua l'apaición de les numberoses enfermedaes y entueyos acomuñaos.<ref name=Protocolu.pdf /><ref name=HanChen2015 /> La media pa la recuperación completa del intestín suel bazcuyar ente dos y cinco años.<ref name=MorenoRodríguezHerrera2017>{{cita publicación |autor= Moreno ML, Rodríguez-Herrera A, Sousa C, Comín I |títulu=Biomarkers to Monitor Gluten-Free Diet Compliance in Celiac Patients |fecha=xineru de 2017 |publicación=Nutrients |volume=6 |númberu=9 |páxines=1 |doi=10.3390/nu9010046 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5295090/ |pmid= 28067823 |pmc= 5295090 |tipo= Revisión}}</ref> La dieta ensin gluten estricta paez tener un papel proteutor contra'l desenvolvimientu de cánceres nos celiacos<ref name=HanChen2015 /> y ye la única opción pa prevenir contra ciertos raros tipos de cáncer, bien agresivos.<ref name=CatassiBearzi2005>{{cita publicación |autor= Catassi C, Bearzi I, Holmes GK |títulu=Association of celiac disease and intestinal lymphomas and other cancers |fecha=abril de 2005 |publicación=Gastroenterology |volume=128 |númberu=4 Suppl 1 |páxines=S79-86 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15825131 |pmid= 15825131 |tipo= Revisión}}</ref> Sicasí, el retrasu nel diagnósticu de la enfermedá celiaca aumenta la probabilidá de desenvolver malinidá.<ref name=HanChen2015 /> L'efeutu proteutor de la dieta ensin gluten ye especialmente eficaz cuando s'empecipia mientres el primer añu de vida.<ref name=CatassiBearzi2005 /> Estudios actuales demuestren qu'aproximao'l 80% de los celiacos sigui teniendo mancadura intestinal, a pesar del tratamientu calteníu cola dieta ensin gluten.<ref name=SeeKaukinenCita1>{{cita publicación |apellíu= See |nome= JA |apellíu2= Kaukinen |nome2= K |apellíu3= Makharia |nome3= GK |apellíu4= Gibson |nome4= PR |apellíu5= Murray |nome5= JA |títulu= Practical insights into gluten-free diets |añu= 2015 Oct |publicación= Nat Rev Gastroenterol Hepatol |volume= 12 |númberu= 10 |páxina=580-91 |doi=10.1038/nrgastro.2015.156 |url= http://www.nature.com/nrgastro/journal/v12/n10/full/nrgastro.2015.156.html |pmid= 26392070 |tipo= Revisión |cita=Interestingly, several studies show incomplete histological normalization of small bowel mucosa despite a strict GFD, and even 79% of the treated patients have persistent villous atrophy. This finding could be explained by an inadvertent gluten intake. ''Curiosamente, dellos estudios amuesen normalización histolóxica incompleta de la mucosa del intestín delgáu a pesar d'una estricta GFD, ya inclusive el 79% de los pacientes trataos tienen atrofia vellositaria persistente. Esti afayu podría esplicase por una ingesta inalvertida de gluten.''}}</ref> La principal causa d'esta falta de recuperación ye la ingesta inalvertida de gluten, principalmente debida a [[Dieta ensin gluten#Contaminación cruciada|contaminaciones cruciaes]].<ref name=SeeKaukinen /><ref name=AGA2006>{{cita publicación |autor= Rostom A, Murray JA, Kagnoff MF |títulu= American Gastroenterological Association (AGA) Institute technical review on the diagnosis and management of celiac disease |fecha= avientu de 20006 |publicación= Gastroenterology |volume= 131 |númberu= 6 |páxines= 1981-2002 |doi= 10.1053/j.gastro.2006.10.004 |url= http://www.gastrojournal.org/article/S0016-5085(06)02227-X/fulltext |pmid= 17087937 |tipo= Revisión}}</ref> Con frecuencia, les persones con una educación básica probe y una baxa comprensión de cómo se realiza una dieta ensin gluten creen que tán siguiendo puramente la dieta, pero tán cometiendo errores frecuentes.<ref name=SeeKaukinen /><ref name=MulderVanWanrooij>{{cita publicación |autor= Mulder CJ, van Wanrooij RL, Bakker SF, Wierdsma N, Bouma G |títulu= Gluten-free diet in gluten-related disorders|publicación= Dig Dis |volume= 31 |númberu= 1 |páxina= 57-62 |añu= 2013 |pmid= 23797124 |doi= 10.1159/000347180 |tipo= Revisión }}</ref> Un problema habitual ye la poca conciencia del paciente de fontes comunes de gluten,<ref name=Freeman2008 /> como la contaminación cruciada, l'[[avena]], les [[hostia|hosties de comunión]], les [[Malta (refrescu)|bebíes malteadas]], les [[melecina#Gluten nes melecines|melecines]], los alimentos procesaos, les comíes en restoranes y eventos sociales.<ref name=CiacciCiclitira2015 /><ref name=Freeman2008 /><ref name=TaylorLebwohl2015 /> Si la supresión del [[gluten]] nun ye completa, persisten el [[Celiaquía#Afayos nes biopsies duodenales|dañu na mucosa intestinal]], l'[[Enfermedá autoinmune|activación inmunolóxica]] y el riesgu de desenvolver graves entueyos.<ref name=EC2008 /><ref name=HanChen2015 /> == Historia == La historia de la enfermedá estremar en delles fases caúna impulsada por una meyora nel diagnósticu y una conocencia más fonda de la [[patoxénesis]] de la enfermedá.<ref name=AgesCD /> Nos sos empiezos, foi considerada una [[dispepsia|indixestión]] [[enfermedá crónica|crónica]] ya ignorábase la so rellación cola comida. Más tarde comprobóse que dependía d'una intolerancia permanente a la [[gliadina]] del trigu. Anguaño, conozse'l so calter [[enfermedá autoinmune|autoinmune]] [[Sistema (anatomía)|sistémico]].<ref name=AgesCD /> Les primeres descripciones sobre celiacos fueron realizaes mientres los sieglos I y II d. C. pol médicu griegu [[Areteo de Capadocia]], con una clara referencia a la esistencia d'una enfermedá carauterizada por apaecer en suxetos [[desnutrición|desnutridos]], con [[escrementu|deposiciones]] abondosos y malolientes, con alimentos ensin dixerir ''"... una enfermedá celiaca de naturaleza crónica ..."'',<ref name=HistoryCD>{{cita publicación |apellíu=HistoryCD |nome=MS |títulu=A history of coeliac disease |añu=2008 |volume=26 |númberu=2 |páxines=112-20 |doi=10.1159/000116768 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18431060 |PMID= 18431060}}</ref> nome deriváu de la pallabra griega ''koiliakos'' (trestornu del intestín).<ref name=AgesCD /> Areteo de Capadocia moraba nel este de Turquía, xunto a la zona denomada del "[[Creciente Fértil]]", allugada nel [[Oriente Próximu]], ente los ríos [[Tigris]], [[Éufrates]] y l'altu del [[Nilu]]. Nesta zona nació'l cultivu de [[cebera|ceberes]], particularmente [[triticum|trigu]] y [[hordeum vulgare|cebada]], mientres el periodu [[Neolíticu]], dempués de la [[últimu periodu glacial|última glaciación]]. Col desenvolvimientu de la [[cocción]] y de l'[[agricultura]], el trigu convertir nun soporte principal de la gran crecedera de la población nos socesivos milenios.<ref name=HistoryCD /> En 1884, [[Louis Dühring]] describió per primer vegada la [[dermatitis herpetiforme]] (DH), anque ensin una clara delimitación d'otres enfermedaes [[piel|cutaneu]] que cursen con [[angüeña (piel)|angüeñes]]. La primer suxerencia de la rellación ente la DH y la EC facer en 1955 y diez años más tarde, establecióse una rellación sólida.<ref name=HistoryCD /> En 1888, [[Samuel Gee]] en Gran Bretaña, fixo la primer descripción clínica de la enfermedá celiaca, realizada con gran rigor y enforma detalle, suxiriendo que ''“si'l paciente puede ser curáu por completu, ten de ser per mediu de la dieta”''.<ref name=HistoryCD /> Mientres l'empiezu del sieglu XX esperimentáronse distintos [[dieta (alimentación)|dietes]] de supresión d'[[glúcidu|hidratos de carbonu]], con ciertu ésitu, pero ensin una clara reconocencia de los componentes tóxicos.<ref name=HistoryCD /> Anque s'abarruntara un rol de los carbohidratos, la rellación col trigu nun foi fecha antes de los años cuarenta pol pediatra holandés Dr. [[Willem Karel Dicke]].<ref>{{cita publicación |autor=van Berge-Henegouwen GP, Mulder CJ |títulu=Pioneer in the gluten free diet: Willem-Karel Dicke 1905-1962, over 50 years of gluten free diet |publicación=Gut |volume=34 |númberu=11 |páxines=1473-5 |añu=1993 | pmid = 8244125 | pmc = 1374403 |doi=10.1136/gut.34.11.1473 }}</ref> Ye probable que'l meyoramientu clínicu de los sos pacientes mientres la [[fame holandesa de 1944]] (mientres la cual, la farina foi escasa) pue contribuyir al so descubrimientu.<ref>{{cita llibru |autor=Dicke WK |títulu=Coeliakie: een onderzoek naar de nadelige invloed van sommige graansoorten op de lijder aan coeliakie, PhD thesis |idioma=neerlandés|allugamientu=Utrecht, the Netherlands |editorial=University of Utrecht |añu=1950}}</ref> Dicke reparó que la escasez de pan llevó a una significativa cayida na tasa de muerte ente los neños afeutaos pola enfermedá celiaca de más d'un 35% a esencialmente cero. Él tamién reportó qu'una vegada que'l trigu tuvo de nuevu disponible dempués del conflictu, la tasa de mortalidá xubió a los niveles previos.<ref>{{cita publicación |autor=Fasano A |títulu=Celiac Disease Insights: Clues to Solving Autoimmunity |publicación=Scientific American |númberu=August |añu=2009 |páxines=49-57 |url=http://www.scientificamerican.com/article.cfm?id=celiac-disease-insights}}</ref> La gran meyora asocedió en 1950. El pediatra holandés [[Willem-Karel Dicke]] demostró, na so tesis doctoral, que si s'escluyía'l [[triticum|trigu]], l'[[avena]] y el [[Secale cereale|centenu]], la enfermedá celiaca ameyoraba drásticamente. Dicke afayó esta asociación por observación en tiempos de guerra, pos la papiella que suministraba a los neños nel hospital contenía trigu o otros productos vexetales, en función de lo que taba disponible.<ref name="HistoryCD" /> Dos años más tarde, Anderson demostró que'l [[gluten]] del trigu y el centenu yera'l factor perxudicial.<ref name="AgesCD" /> La rellación col gluten del trigu foi fecha en 1952 por un equipu de [[Birmingham]], Inglaterra.<ref>{{cita publicación |autor=Anderson CM, French JM, Sammons HG, Frazer AC, Gerrard JW, Smellie JM |títulu=Coeliac disease; gastrointestinal studies and the effect of dietary wheat flour |publicación=Lancet |volume=1 |númberu=17 |páxines=836-42 |añu=1952 | pmid = 14918439 |doi=10.1016/S0140-6736(52)90795-2 }}</ref> La confirmación llegó en 1953 con Weijers and van de Kamer, colegues de llaboratoriu de Dicke.<ref name="HistoryCD" /> L'atrofia vellositaria foi descrita pol médicu británicu John W. Paulley en 1954 en muestres tomaes d'una ciruxía.<ref>{{cita publicación |autor=Paulley JW |títulu=Observation on the aetiology of idiopathic steatorrhoea; jejunal and lymph-node biopsies |publicación=Br Med J |volume=2 |númberu=4900 |páxines=1318-21 |añu=1954 | pmid = 13209109 | pmc = 2080246 |doi=10.1136/bmj.2.4900.1318 }}</ref> Esto condució al desenvolvimientu de téuniques para toma de muestres del intestín delgáu (cápsula de Crosby-Kugler y darréu, la [[esofagogastroduodenoscopia|endoscopia]]).<ref name=HistoryCD /> En 1958 reportar por primer vegada la esistencia d'[[anticuerpu|anticuerpos]] circulantes, que suxeren un mecanismu inmunolóxicu y apurren téuniques de detección non invasivas.<ref name=HistoryCD /> L'enclín familiar a desenvolver la enfermedá celiaca llevó al estudiu de [[marcador xenéticu|marcadores xenéticos]]. La concurrencia de siquier el 75% en [[Ximielgos (bioloxía)#Ximielgos monocigóticos|ximielgos monocigóticos]], suxer un claru componente xenéticu, confirmáu por estudios d'[[antígenos leucocitarios humanos|antígenos HLA]].<ref name=HistoryCD /> En 1962 apuntar por primer vegada que'l [[linfoma]] d'intestín delgáu yera un entueyu de la enfermedá celiaca.<ref name=HistoryCD /> Anguaño, conozse l'asociación de la EC col linfoma intestinal y otros tipos de [[cáncer]], especialmente [[adenocarcinoma]] del intestín delgáu, de [[farinxe]] y linfomes d'[[esófagu]],<ref name=CatassiBearzi>{{cita publicación |apellíu=Catassi |nome=C |apellíu2=Bearzi |nome2=I |apellíu3=Holmes |nome3=GK |títulu=Association of celiac disease and intestinal lymphomas and other cancers |añu=2005 |fecha=a bril 2005 |publicación=Gastroenterology |volume=128 |númberu=4 Suppl 1 |páxines=S79-86 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15825131 |PMID= 15825131}}</ref> con [[úlcera|ulceraciones]] del intestín delgáu y una serie de trestornos [[Sistema inmunolóxicu|inmunolóxicos]].<ref name=HistoryCD /> El riesgu de malinidá mengua col siguimientu de la [[dieta ensin gluten|dieta llibre de gluten]],<ref name=HopperHadjivassiliou /> sobremanera si empecipiar mientres los primeros años de vida.<ref name=CatassiBearzi /> En 1992, Michael Marsh de Oxford y collaboradores describieron la clasificación [[histoloxía|histolóxica]] de les mancadures [[duodenu|duodenales]] en cuatro estadios (I a IV) según la so intensidá, señalando per vegada primera que l'atrofia vellositaria nun ye l'únicu afayu, sinón que l'espectru de mancadures toma dende cambeos mínimos, con vellosidaes calteníes acompañaes d'infiltración [[inflamación|inflamatoria]] tantu [[epiteliu|intraepitelial]] como [[submucosa]].<ref name=DicksonStreutker>{{cita publicación |apellíu=Dickson |nome=BC |apellíu2=Streutker |nome2=CJ |apellíu3=Chetty |nome3=R |títulu=Coeliac disease: an update for pathologists |añu=2006 Oct |publicación=J Clin Pathol |volume=59 |númberu=10 |páxines=1008-16 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1861744/ |PMID= 17021129}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu=Murray |nome=JA |títulu=The widening spectrum of celiac disease |añu=1999 |fecha= marzu de 1999 |publicación=Am J Clin Nutr |volume=69 |númberu=3 |páxines=354-65 |url=http://ajcn.nutrition.org/content/69/3/354.full |PMID= 10075317}}</ref> En 2008 el [[Ministeriu de Sanidá y Consumu]] y l'[[Axencia Española de Seguridá Alimentaria y Nutrición]] (AESAN) presentaron el Nuevu Protocolu de Deteición Precoz de la Celiaquía,<ref name=Protocolu.html /> con una guía detallada sobre'l Diagnósticu Precoz de la Enfermedá Celiaca,<ref name=Protocolu.pdf /> coles mires de que los profesionales sanitarios apuerten a estes nueves conocencies sobre la enfermedá celiaca, los distintos patrones de presentación y la reforma de los criterios diagnósticos, especialmente de les formes non clásiques o atípiques, y asina avanzar nun meyor y más temprana reconocencia de les persones con celiaquía. La so aplicación va dexar un diagnósticu y tratamientu precoces, coles consiguientes ventayes sanitaries, sociales, llaborales y económiques. Otru exemplu d'estes iniciatives ye la Guía Práutica Clínica Sobre Diagnósticu y Tratamientu de la Enfermedá Celiaca,<ref name="ProtocoloArgentina">{{cita web |url=http://www.sage.org.ar/nueva/docs/guias_consensos_arg/guia-practica-clinica-enf-Celiaca.pdf |títulu=Guía práutica clínica sobre diagnósticu y tratamientu de la enfermedá celiaca |obra=Secretaría de Polítiques, Regulación y Rellaciones Sanitaries |editor=Ministeriu de Salú de la Nación d'Arxentina |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131002170625/http://www.sage.org.ar/nueva/docs/guias_consensos_arg/guia-practica-clinica-enf-Celiaca.pdf |fechaarchivu=2013-10-02 }}</ref> ellaborada pola Secretaría de Polítiques, Regulación y Rellaciones Sanitaries, nel Marcu del Programa Nacional de Garantía calidable del [[Ministeriu de Salú de la Nación]] (MSAL) d'Arxentina. En 2011, surde nueva definición d'intolerancia al [[gluten]], con normalidá d'[[#Marcadores serológicos|anticuerpos específicos]] en sangre. La presencia d'anticuerpos [[#Anticuerpos Anti-Transglutaminasa tisular del tipu 2 (anti-TGt o TGt).|anti-TGt]] na [[mucosa]] del intestín, que paez preceder a la so presencia nel [[sueru sanguineu]], ye un nuevu métodu diagnósticu que puede ayudar a detectar la enfermedá celiaca, pero ye una téunica complexa y el so emplegu inda nun ta xeneralizáu na práutica clínica.<ref name=MolinaInfanteSantolaria2015SystematicReview /><ref name=ElliVillalta2017 /><ref name=AgesCD /> == Epidemioloxía == [[Ficheru:EC diagrama infradiagnostico.jpg|right|thumb|Infradiagnóstico de la enfermedá celiaca]] La enfermedá celiaca ye un procesu con una elevada prevalencia mundial, qu'afecta aproximao al 1-2% de la población xeneral.<ref name=LundinWijmenga2015 /> Anque tien una base xenética bien definida, puede apaecer en cualquier edá de la vida, tantu en neños como n'adultos, siendo un 20% de los casos diagnosticaos n'individuos mayores de 60 años.<ref name=GreenJabri /><ref name=ITSistemaNacionalSalud /> <ref name=JamesScott /> <ref name=CatassiRatsch /> Presenta una distribución universal abondo uniforme y qu'afecta cuasi por igual a toles races. Representa un importante problema de Salú Pública a nivel mundial y ye fundamental qu'esista una mayor conocencia de les carauterístiques clíniques de la enfermedá, por que los médicos, tanto xenerales como de dixestivu, pediatres y d'otres munches especialidaes, piensen nella y diagnosticar con una mayor frecuencia y lo más abondo ceo posible.<ref name=Protocolu.pdf /> <ref name=EC2008 /> <ref name=Fasano2005Pediatric /> Ye una de les enfermedaes con base xenética bien conocida y una de les más frecuentes, pos la so prevalencia media ye del 1-2% na población xeneral,<ref name=LundinWijmenga2015 /> tando entá claramente subestimada y, por tanto, insuficientemente diagnosticada.<ref name=EC2008 /> <ref name=MakiMustalahti>{{cita publicación |apellíu=Mäki |nome=M |apellíu2=Mustalahti |nome2=K |apellíu3=Kaikkonen |nome3=J |apellíu4=Kulmala |nome4=P |apellíu5=Haapalaliti |nome5=M |apellíu6=Karttunen |nome6=T | |apellíu7=''et al.'' |títulu=Prevalence of celiac disease among children in Finland |añu=2003 |fecha= xunu de 2003 |publicación=N Engl J Med |volume=348 |númberu=25 |páxines=2517-24 |url=http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMoa021687#t=article |PMID= 12815137}}</ref> <ref name=FasanoBerti>{{cita publicación |apellíu=Fasano |nome=A |apellíu2=Berti |nome2=I |apellíu3=Gerarduzzi |nome3=T |apellíu4=Not |nome4=T |apellíu5=Colletti |nome5=RB |apellíu6=Drago |nome6=S |apellíu7=''et al.'' |títulu=Prevalence of celiac disease in at-risk and not-at-risk groups in the United States: a large multicenter study |añu=2003 |publicación=Arch Intern Med |volume=163 |númberu=3 |páxines=286-92 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12578508 |PMID= 12578508}}</ref> <ref name=WestLogan>{{cita publicación |apellíu=West |nome=J |apellíu2=Logan |nome2=RF |apellíu3=Hill |nome3=PG |apellíu4=Lloyd |nome4=A |apellíu5=Lewis |nome5=S |apellíu6=Hubbard |nome6=R |apellíu7=''et al.'' |títulu=Seroprevalence, correlates, and characteristics of undetected coeliac disease in England |añu=2003 |publicación=Gut |volume=52 |númberu=7 |páxines=960-5 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1773707/ |PMID= 12801951 }}</ref> <ref name=RiestraFernandez>{{cita publicación |apellíu=Riestra |nome=S |apellíu2=Fernández |nome2=E |apellíu3=Rodrigo |nome3=L |apellíu4=García |nome4=S |apellíu5=Ociu |nome5=G |títulu=Prevalence of coeliac disease in the general population in northern Spain. Strategies of serologic screening |añu=2000 |publicación=Scand J Gastroenterol |volume=35 |númberu=4 |páxines=398-402 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10831263 |PMID= 10831263}}</ref> <ref name=GarciaNovoGarfia>{{cita publicación |apellíu=García Novo |nome=MD |apellíu2=Garfia |nome2=C |apellíu3=Acuña Quirós |nome3=MD |apellíu4=Asensio |nome4=J |apellíu5=Reblagu |nome5=G |apellíu6=Barrio Gutiérrez |nome6=S |apellíu7=''et al.'' |títulu=Prevalence of celiac disease in apparently healthy blood donors in the autonomous community of Madrid |añu=2007 |fecha= xunu de 2007 |publicación=Rev Esp Enferm Dig |volume=99 |númberu=6 |páxines=337-42 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17883297 |PMID= 17883297}}</ref> Describiéronse frecuencies similares n'árees xeográfiques bien distantes, como pueden ser [[Australia]], [[Arxentina]] ya [[Israel]], magar ye oxetu d'alderique si l'emplegu d'un únicu métodu serológico (cuantificación de los niveles sanguíneos del [[autoanticuerpo|anticuerpu]] específicu de la EC [[transglutaminasa tisular|anti-transglutaminasa tisular]]) puede llevar a infravalorar los resultaos llograes.<ref name=EC2008 /> <ref name=HovellCollet>{{cita publicación |apellíu=Hovell |nome=CJ |apellíu2=Collett |nome2=JA |apellíu3=Vautier |nome3=G |apellíu4=Cheng |nome4=AJ |apellíu5=Sutanto |nome5=Y |apellíu6=Mallon |nome6=DF |apellíu7=''et al.'' |títulu=High prevalence of coeliac disease in a population-based study from Western Australia: a case for screening? |añu=2001 |fecha= setiembre de 2001 |publicación=Med J Aust |volume=175 |númberu=5 |páxines=247-50 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11587254 |PMID= 11587254}}</ref><ref name=GomezSelvaggio>{{cita publicación |apellíu=Gómez |nome=JC |apellíu2=Selvaggio |nome2=GS |apellíu3=Viola |nome3=M |apellíu4=Pizarro |nome4=B |apellíu5=La Motta |nome5=G |apellíu6=De Barriu |nome6=S |apellíu7=''et al.'' |títulu=Prevalence of celiac disease in Argentina: screening of an adult population in the La Plata area |añu=2001 |fecha= setiembre de 2001 |publicación=Am J Gastroenterol |volume=96 |númberu=9 |páxines=2700-4 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11569698 |PMID= 11569698}}</ref><ref name=ShamirLerner>{{cita publicación |apellíu=Shamir |nome=R |apellíu2=Lerner |nome2=A |apellíu3=Shinar |nome3=Y |apellíu4=Lahat |nome4=N |apellíu5=Sobel |nome5=Y |apellíu6=Chigre-or |nome6=R |apellíu7=''et al.'' |títulu=The use of a single serological marker underestimates the prevalence of celiac disease in Israel: a study of blood donors |añu=2002 |fecha= ochobre de 2002 |publicación=Am J Gastroenterol |volume=97 |númberu=10 |páxines=2589-94 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12385444 |PMID= 12385444}}</ref> N'España realizáronse diversos [[estudiu epidemiolóxicu|estudios epidemiolóxicos]] qu'atopen afayos similares tanto en población xeneral como en donantes de sangre.<ref name=EC2008 /><ref name=RiestraFernandez /><ref name=GarciaNovoGarfia /> Nuna estimación averada, podría haber ente 3,5-4,5 millones de persones afeutaes por EC en toa Europa y ente 500 000-900 000 n'España, de les que se calcula que na actualidá solo en redol a un 10-20% de los casos tán realmente diagnosticaos. == Etioloxía == La enfermedá celiaca ye inducida pol consumu de gluten, un conxuntu de proteínes conteníes na farina de diverses ceberes, fundamentalmente'l [[trigu]], pero tamién l'[[avena]], la [[Hordeum vulgare|cebada]] y el [[Secale cereale|centenu]], o cualesquier de los sos [[Nomenclatura trinomial|variedaes]] ya [[Híbridu (bioloxía)|híbridos]] ([[Triticum dicoccoides|escanda]], [[Triticum spelta|espelta]], [[Triticum turgidum|kamut]] y [[triticale]], ente otros).<ref name=TovoliMasi2015 /><ref name=PenaginiDilillo2013 /><ref name=Kupper /><ref name=Biesiekierski2017 /> La enfermedá apaez n'individuos [[xenética]]mente predispuestos. La so base hereditaria meyor conocida rellacionar col sistema d'[[antígenos leucocitarios humanos|antígenos leucocitarios de histocompatibilidad]] (HLA) de clase II y los sos marcadores más habituales son el HLA-DQ2, que ye'l principal, apaeciendo nel 85-95% de los casos, y el HLA-DQ8 nuna menor proporción (5-10% de los casos), bien alloñada del anterior.<ref name=EC2008 /> Un pequeñu porcentaxe de casos, xeneralmente inferior al 5%, escarez d'estos dos marcadores conocíos de riesgu pa desenvolver la enfermedá celiaca, polo que ye abondo probable que puedan atopase otros marcadores xenéticos secundarios, preferentemente de clase HLA-I, y tamién otros más alcontraos del [[complexu mayor de histocompatibilidad|complexu principal de histocompatibilidad]].<ref name=EC2008 /> Aparte del gluten, ente los factores ambientales que pueden desempeñar un ciertu papel nel desencadenamiento y/o apaición de la enfermedá celiaca, atópense la lactancia materna, que polo xeneral retrasa (anque nun previén) l'apaición de la enfermedá, la edá d'introducción de los alimentos con gluten na dieta del ñácaru, ciertes infeiciones intestinales o los viaxes a países tropicales o subdesendolcaos, según delles intervenciones quirúrxiques abdominales nel adultu.<ref name=Protocolu.pdf /><ref name=EC2008 /> Delles circunstancies pueden ser el detonante del debú de la enfermedá, como una infeición intestinal, una intervención quirúrxica abdominal, l'embaranzu, cambeos d'alimentación, viaxes al estranxeru, etc.<ref name=Protocolu.pdf /> == Patoxenia == [[Ficheru:Mecanismos patogenicos EC.jpg|derecha|thumb|Mecanismos patogénicos de la enfermedá celiaca]] La enfermedá celiaca desencadenar en persones [[xenética]]mente predispuestes de resultes de la interaición ente'l [[gluten]] y otros factores ambientales exóxenos, y la respuesta [[sistema inmunolóxicu|inmunolóxica]]. Inducir pola ingesta de gluten, al traviés d'una fraición denomada [[gliadina]].<ref name=EC2008 /> La gliadina ye la fraición soluble n'alcohol del gluten. Ye una proteína rico en residuos de [[glutamina]] y [[prolina]], y contién la mayor parte de los productos tóxicos. Les molécules de gliadina non dixeríes, tales como la fraición alfa (que contién 33 aminoácidos), son resistentes a la degradación poles secreciones gástrica, intestinal y pancreática. La esistencia d'un aumentu de la permeabilidá na barrera epitelial del intestín delgáu dexa qu'estos péptidos travesar y reaicionen coles célules presentes na submucosa o llámina propia, lo cual desencadena una respuesta inflamatoria mediada por linfocitos T collaboradores tipu 1. Esta respuesta carauterízase pola produición d'un procesu inflamatorio, desencadenáu por linfocitos CD4+ a nivel de la llámina propia o submucosa, que reconocen a los péptidos de la gliadina que son presentaos poles célules dendríticas ayudaes por molécules HLA de clase II, del tipu DQ2 y DQ8. De siguío, llibérase una serie de citoquinas pro-inflamatorias tales como l'interferón gamma (IFN-γ) y el factor de necrosis tumoral alfa (TNF-α), ente otres, que favorecen la produición de la hiperplasia de criptes y l'apaición de la mancadura epitelial.<ref name=EC2008 /> Los péptidos de gliadina tamién tienen la capacidá d'activar la respuesta [[sistema inmunolóxicu innatu|inmunitaria innata]], carauterizada por una espresión aumentada de interleuquina 15 per parte de los enterocitos, lo que provoca la llegada y estimulación de los linfocitos intraepiteliales qu'espresen el receptor NK-G2D, un marcador natural de les célules citolíticas (natural killer [NK]), que son citotóxicas y destrúin les célules del epiteliu intestinal. El mecanismu d'interaición ente los procesos que se producen na submucosa y nel epiteliu inda nun ta del tou esclariáu.<ref name=EC2008 /> Les mancadures que la enfermedá celiaca provoca nel intestín delgáu d'un celiacu nun se llinden a la presencia d'atrofia de les vellosidaes intestinales, sinón que con frecuencia consisten en cambeos mínimos, con [[inflamación]] leve o moderada, especialmente nos neños mayores de dos años y los adultos.<ref name=Protocolu.pdf /><ref name=Protocolu.html/><ref name=VivasVaquero2015 /><ref name=ElliBranchi2015 /> <ref name=MolinaInfanteSantolaria2015SystematicReview /> Cursa frecuentemente con [[seroloxía]] negativa (ausencia d'[[anticuerpos]] específicos en [[sangre]]), especialmente la anti-transglutaminasa,<ref name=Protocolu.pdf /><ref name=Protocolu.html /><ref name=MolinaInfanteSantolaria2015SystematicReview /> yá que ta alzada en rellación cola presencia d'atrofia de vellosidaes, que nun s'atopa en moces nin n'adultos polo xeneral.<ref name=MolinaInfanteSantolaria2015SystematicReview /><ref name=NEJM2012 /><ref name=RodrigoGarrote2008/><ref name=LewisScott2006 /><ref name=RostamiNejadHoggKollars2011 /><ref name=BoldRostami2011/> == Cuadru clínicu == [[Ficheru:Enamel celiac.jpg|thumb|left|Hipoplasia irreversible del esmalte dental causada pola enfermedá celiaca ensin tratar, evitable con un diagnósticu tempranu. Puede ser l'únicu signu, n'ausencia de síntomes dixestivos o d'otru tipu. De normal ye confundida cola [[fluorosis dental|fluorosis]] o otres causes.<ref name=NIH>{{cita web |url = http://celiac.nih.gov/PDF/Dental_Enamel_Defects_508.pdf |títulu = Dental Enamel Defects and Celiac Disease |fechaaccesu = 5 de marzu de 2016 |autor = National Institutes of Health (NIH) |cita = Tooth defects that result from celiac disease may resemble those caused by too much fluoride or a maternal or early childhood illness. Dentists mostly say it's from fluoride, that the mother took tetracycline, or that there was an illness early on |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20160617075533/http://celiac.nih.gov/PDF/Dental_Enamel_Defects_508.pdf |fechaarchivu = 17 de xunu de 2016 }}</ref> <ref name=FerrazCampos2012>{{cita publicación |autor= Ferraz EG, Campos Ede J, Sarmento VA, Silva LR |títulu=The oral manifestations of celiac disease: information for the pediatric dentist |añu=2012 Nov-Dec |publicación=Pediatr Dent |volume=34 |númberu=7 |páxines=485-8 |url=https://www.researchgate.net/publication/233982663_The_Oral_Manifestations_of_Celiac_Disease_Information_for_the_Pediatric_Dentist |pmid= 23265166 |tipo=Revisión |cita=The presence of these clinical features in children may signal the need for early investigation of possible celiac disease, especially in asymptomatic cases. (...) Pediatric dentists must recognize typical oral lesions, especially those associated with nutritional deficiencies, and should suspect the presence of celiac disease, which can change the disease's course and patient's prognosis.}}</ref> <ref name=RashidZarkadas2011>{{cita publicación |autor= Rashid M, Zarkadas M, Anca A, Limeback H |títulu=Oral manifestations of celiac disease: a clinical guide for dentists |añu=2011 |publicación=J Can Dent Assoc |volume=77 |páxines=b39 |url=http://www.jcda.ca/article/b39 |pmid= 21507289 |tipo=Revisión |cita=Delays in diagnosis can lead to a variety of complications, including nutritional deficiencies, such as anemia and osteoporosis, reproductive disorders, increased risk of developing other autoimmune disorders and intestinal lymphoma.}}</ref> <ref name=GiucaCei2010>{{cita publicación |autor= Giuca MR, Cei G, Gigli F, Gandini P |títulu=Oral signs in the diagnosis of celiac disease: review of the literature |añu=2010 |fecha= xineru-febreru de 2010 |publicación=Minerva Stomatol |volume=59 |númberu=1-2 |páxines=33-43 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20212408 |pmid= 20212408 |tipo=Revisión |cita=There are enough evidence making the correlation between CD and oral defects scientifically sustainable. This recognition should lead dentists to play more significant roles in screening for CD, as otherwise, if not properly diagnosed and not treated with a gluten-free diet, may eventually cause some malignancies.}}</ref><ref name=PastoreCarroccio>{{cita publicación |autor= Pastore L, Carroccio A, Compilato D, Panzarella V, Serpico R, Lo Muzio L |títulu=Oral manifestations of celiac disease |añu=2008 |fecha= marzu de 2008 |publicación=J Clin Gastroenterol |volume=42 |númberu=3 |páxines=224-32 |doi=10.1097/MCG.0b013y318074dd98 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18223505 |pmid= 18223505 |tipo=Revisión |cita=Patients with systematic dental enamel defects should be screened for CD even in the absence of gastrointestinal symptoms.}}</ref>]] [[Ficheru:Ataxia por gluten.ogv|thumb|right|200px|Paciente con [[Ataxia#La ataxia por gluten|ataxia por gluten]]: situación previa y evolución tres unos trés meses de [[dieta ensin gluten]].]] Les manifestaciones clíniques de la enfermedá celiaca son bien distintes, según la edá de presentación de la enfermedá y otros factores exóxenos.<ref name=EC2008 /> Los casos de presentación clásica de la enfermedá, qu'inclúin manifestaciones d'un síndrome de malabsorción grave con [[esteatorrea]] y signos de [[malnutrición]], son anguaño escepcionales, especialmente en neños mayores de 2 años y adultos. Inclusive una parte d'enfermos celiacos son dafechu asintomáticos a nivel dixestivu por periodos de tiempu enllargaos.<ref name=Protocolu.pdf /><ref name=LudvigssonCard2015 /><ref name=Newnham2017 /> Puede debutar nos lactantes nos primeres 6 meses de la vida, provocada probablemente pola esposición a los niveles de [[gliadina]] non degradada presentes na lleche materno (cimeres nel calostro) de muyeres qu'inxeren una dieta non exenta de [[gluten]], pero lo más habitual ye que se manifieste de forma más evidente, a partir de los 6 meses de vida, cuando empiecen a tomar los ñácaros les papielles de ceberes na alimentación, ellaboraes davezu con farina de trigu. Esiste un alderique bien enllargáu, alrodiu de cuándo se debería d'introducir el gluten na dieta del ñácaru. La opinión más xeneralizada y lo que paez más conveniente sería retrasalo lo más posible, hasta que siquier cumpliera'l primer añu.<ref name=LionettiCastellaneta>{{cita publicación |apellíu=Lionetti |nome=Y |apellíu2=Castellaneta |nome2=S |apellíu3=Francavilla |nome3=R |apellíu4=Pulvirenti |nome4=A |apellíu5=Tonutti |nome5=Y |apellíu6=Amarri |nome6=S |apellíu7=Barbato |nome7=M |apellíu8=''et al.'' |nome8=SIGENP (Italian Society of Pediatric Gastroenterology, Hepatology, and Nutrition) Working Group on Weaning and CD Risk |títulu=Introduction of gluten, HLA status, and the risk of celiac disease in children |añu=2014 |fecha= ochobre de 2014 |publicación=N Engl J Med |volume=371 |númberu=14 |páxines=1295-303 |doi=10.1056/NEJMoa1400697 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25271602 |PMID= 25271602 }}</ref><ref name=VriezingaAuricchio>{{cita publicación |apellíu=Vriezinga |nome=SL |apellíu2=Auricchio |nome2=R |apellíu3=Bravi |nome3=Y |apellíu4=Castillejo |nome4=G |apellíu5=Chmielewska |nome5=A |apellíu6=Crespo Escobar |nome6=P |apellíu7=Kolaček |nome7=S |apellíu8=''et al.'' |títulu=Randomized feeding intervention in infants at high risk for celiac disease |añu=2014 |fecha= ochobre de 2014 |publicación=N Engl J Med |volume=371 |númberu=14 |páxines=1304-15 |doi=10.1056/NEJMoa1404172 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25271603 |PMID= 25271603}}</ref> Nos neños, la EC suel debutar a partir de los 6 meses d'edá y nes formes con síntomes dixestivos intensos, apaez polo xeneral antes de los 2 años. Preséntase davezu en forma d'intolerancia alimenticia, con estomagaes y vultures de repetición, acompañaos de normal d'un cuadru de foria crónica, con distensión abdominal, perda de pesu y retrasu de crecedera, que constitúin la denomada “forma clásica” o “tríada” carauterística de la enfermedá. Pero tamién se presenta con relativa frecuencia con síntomes variaos tales como la falta de mambís, vultures, irritabilidá ya inclusive estriñimientu aportunante, que puede ser bien llamativu y n'ocasiones convertir nel síntoma principal.<ref name=EC2008 /> [[Ficheru:Escala de Bristol.1.png|thumb|350px|right|La escala de Bristol sirve pa clasificar les fieces según la so apariencia y consistencia.]] Cuando la enfermedá apaez más tardíamente, en neños mayores de 2 años, o na adolescencia, pueden apaecer diverses manifestaciones extraintestinales, tales como anemia ferropénica, cefalees migrañosas, artritis, pruebes hepátiques alteriaes, síntomes neurolóxicos y afectación cutanea, ente otros.<ref>{{cita publicación |apellíu=D'Amico |nome=MA |apellíu2=Holmes |nome2=JU |apellíu3=Stavropoulos |nome3=SN |apellíu4=Frederick |nome4=M |apellíu5=Levy |nome5=J |apellíu6=De Felice |nome6=AR |apellíu7=''et al.'' |títulu=Presentation of pediatric celiac disease in the United States: prominent effect of breastfeeding |añu=2005 |publicación=Clin Pediatr |volume=44 |páxines=249-58}}</ref> Les formes de presentación nel neñu mayor (a partir de la edá de 2 años)<ref name=LudvigssonCard2015/> y nel adultu son bien variaes y menos carauterístiques, polo que se denominen «formes atípiques» o «non clásiques». La foria apaez en menos del 50% de los pacientes y la perda de pesu ye pocu llamativa.<ref>{{cita publicación |apellíu=Nomar=W |apellíu2=Sanu |nome2=K |apellíu3=Lebwohl |nome3=B |apellíu4=Diamond |nome4=B |apellíu5=Green |nome5=PH |títulu=Changing presentation of celiac disease |añu=2003 |publicación=Dig Dis Sci |volume=48 |páxines=395-8}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu=Dickey |nome=W |apellíu2=Bodkin |nome2=S |apellíu7=''et al.'' |títulu=Prospective study of body mass index of patients with celiac disease |añu=1998 |publicación=BMJ |volume=317 |páxina=1290}}</ref> Ello ye que tanto neños como adultos cola enfermedá activa pueden desenvolver obesidá. Más del 50% de los adultos presenta sobrepesu nel momentu del diagnósticu y solo el 15% ta per debaxo del so pesu normal, con tases daqué inferiores nos neños.<ref name=VivasVaquero2015 /> Nos adultos, la EC presentar con una frecuencia 2-3 vegaes mayor nes muyeres que nos homes, igual qu'asocede na mayor parte de les enfermedaes autoinmunes. Tamién l'anemia ferropénica y l'osteoporosis son procesos frecuentemente acomuñaos cola EC, especialmente na muyer,<ref name=EC2008 /> nes que se comete con frecuencia l'error d'atribuyir la presencia d'anemia ferropénica a los sangraos menstruales, ensin realizar otres evaluaciones.<ref>{{cita publicación |apellíu=Bilbao Garay |nome=Javier |títulu=Anemies carenciales I: anemia ferropénica |añu=2006 |publicación=IT del Sistema Nacional de Salú - Ministeriu de Sanidá y Consumu d'España |volume=30 |númberu=2/2006 |páxines=35-41 |url=http://www.msssi.gob.es/biblioPublic/publicaciones/docs/anemiasCarenciales.pdf |archiveurl=https://web.archive.org/web/20160305031501/http://www.msssi.gob.es/biblioPublic/publicaciones/docs/anemiasCarenciales.pdf |archivedate=2016-03-05 |fechaaccesu=2017-12-31 }}</ref> Coles mesmes, los niveles de calciu sanguineu nun son indicativos del estáu de la masa óseo, pa lo que se riquir una densitometría, que nun se suel realizar hasta'l momentu de la menopausia, polo que munchos cuadros de descalcificación pasen inalvertíos mientres la mayor parte de la vida de la paciente.<ref>{{cita publicación |apellíu=García-Manzanares |nome=A |apellíu2=Lucendo |nome2=AJ |títulu=Metabolismu oseu y osteoporosis na enfermedá celiaca |añu=2013 |publicación=Enfermedá celiaca y sensibilidá al gluten non celiaca |páxines=325-344 |doi=10.3926/oms.57 |url=http://omniascience.com/monographs/index.php/monograficos/article/view/57/39 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20171112083246/http://omniascience.com/monographs/index.php/monograficos/article/view/57/39 |archivedate=2017-11-12 |fechaaccesu=2017-12-31 }}</ref> [[Ficheru:IcebergEC.jpg|left|thumb|Iceber de la enfermedá celiaca. Más del 75% de los casos d'enfermedá celiaca (parte oculta) correspuende a les formes non clásiques, que suelen pasar ensin diagnosticar.]] Describióse que la sintomatoloxía de la EC podría comparase gráficamente como un iceber”, nel que la parte visible y clínicamente manifiesta correspuende a les denominaes “formes clásiques”, que predominen na temprana infancia, ente que les “formes non clásiques” o oligosintomáticas son les qu'apaecen de forma predominante nos neños mayores de 2 años, adolescentes y adultos polo xeneral, constituyendo la so parte despinta bien importante, yá que representen más del 75% de los casos.<ref name=EC2008 /><ref name=LudvigssonCard2015 /> Les manifestaciones extra-dixestives pueden ser múltiples y de naturaleza bien variada, como son l'anemia crónica, la osteoporosis, l'estriñimientu, diversos síntomes y signos neurolóxicos, mancadures cutanees del tipu de la dermatitis herpetiforme, hipoproteinemia, hipocalcemia y/o pruebes de función hepática persistentemente alteriaes.<ref name=Green>{{cita publicación |apellíu=Green |nome=PH |títulu=The many cares of celiac disease: clinical presentation of celiac disease in the adult population |añu=2005 |publicación=Gastroenterology |volume=128 |númberu=4 Suppl 1 |páxines=S74-8 |doi=10.1053/j.gastro.2005.02.016 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15825130 |PMID= 15825130}}</ref> Munches d'elles tán en rellación cola presencia de faltes cróniques de diversos oligoelementos, pola so dificultá d'absorción intestinal, y otres son de calter autoinmune. En xunto formen una axuntadura proteiforme» d'enfermedaes acomuñaes, toes elles con un denominador común, que ye la intolerancia al gluten (Tabla 1). Munchos pacientes presenten una llarga historia de la enfermedá, basada en diverses y repitíes molesties dixestives y extra-dixestives asociaes, que precisaron múltiples hospitalizaciones, recibiendo distintos diagnósticos deque definíos llegando inclusive a sometese a diverses intervenciones quirúrxiques innecesaries, con indicaciones pocu clares, antes de llegar al diagnósticu definitivu de EC.<ref>{{cita publicación |apellíu=Ciacci |nome=C |apellíu2=Cavallaro |nome2=R |apellíu3=Romano |nome3=R |apellíu4=Galletta |nome4=DS |apellíu5=Labanca |nome5=F |apellíu6=Marín |nome6=M |apellíu7=''et al.'' |títulu=Increased risk of surgery in undiagnosed celiac disease |añu=2001 |publicación=Dig Dis Sci |volume=46 |páxines=2206-8}}</ref> N'ocasiones, esta diagnostícase al traviés d'una endoscopia dixestiva alta indicada por otros motivos, como pueden ser síntomes de [[refluxu gastroesofágico]] o [[anemia]] crónica d'orixe ensin esclariar, y por esta razón encamiéntase tomar de [[#Biopisas duodenales|biopsies duodenales]] múltiples de forma rutinaria ante la menor dulda o barruntu, pa poder asina confirmar la so presencia, evitando tener que repitir la prueba, que resulta cafiante polo xeneral.<ref>{{cita publicación |apellíu=Riestra |nome=S |apellíu2=Domínguez |nome2=F |apellíu3=Fernández-Ruiz |nome3=Y |apellíu4=García-Riesco |nome4=Y |apellíu5=Nieto |nome5=R |apellíu6=Fernández |nome6=Y |apellíu7=''et al.'' |títulu=Usefulness of duodenal biopsy during routine upper gastrointestinal endoscopy for diagnosis of celiac disease |añu=2006 |publicación=World J Gastroenterol |volume=12 |páxines=5028-32}}</ref> {{Imaxe múltiple | posición_tabla = right | direición = vertical | testu = Dermatitis herpetiforme. | posición = left | semeya1 = Diapositiva 2.jpg | anchu1 = 150 | testu1 = Costazu y llombu | semeya2 = Diapositiva 1.jpg | anchu2 = 150 | testu2 = Superficie estensora de les rodíes | semeya3 = Dermatitis herpetiforme - mano derecha.jpg | anchu3 = 150 | testu3 = Visícules ya hinchadura nos deos de les manes, tamién frecuentes en pies }} Los pacientes con [[dispepsia]] funcional o [[síndrome d'intestín irritable]], acordies colos criterios clínicos de Roma III, pueden ser en realidá celiacos nun 30-60% de los casos, yá que presenten una sintomatoloxía bien similar y el diagnósticu d'estos procesos funcionales ye en gran parte realizáu por esclusión d'otros procesos orgánicos dixestivos, pero ensin realizar, polo xeneral, nin pruebes funcionales nin toma de biopsies duodenales.<ref name=VivasRuizdeMorales>{{cita publicación |apellíu=Vives |nome=S |apellíu2=Ruiz de Morales |nome2=JM |apellíu3=Martínez |nome3=J |apellíu4=González |nome4=MC |apellíu5=Martín |nome5=S |apellíu6=Martín |nome6=J |apellíu7=''et al.'' |títulu=Human recombinant anti-transglutaminase antibody testing is useful in the diagnosis of silent coeliac disease in a selected group of at risk patients |añu=2003 |publicación=Eur J Gastroenterol Hepatol |volume=15 |páxines=479-83}}</ref> Les mancadures [[piel|cutaneu]] que s'arrexunten so la denominación de [[dermatitis herpetiforme]] (DH) son bien carauterístiques na EC. Carauterízase pola apaición de múltiples visícules, conteniendo un líquidu de color claru o ambarino, qu'evolucionen cola apaición de tieces y fisuras. Distribuyir por cualesquier parte del cuerpu, pero tienen especial predileición pola superficie estensora de les estremidaes (coldos y rodíes), según poles palmes de les manes, planta de los pies, pudiendo afectar tamién al cueru cabelludo. Suelen tener un predominiu per zones de fregadures y presenten una distribución simétrica polo xeneral, afectando simultáneamente a dambos brazos o piernes. Tamién pueden afectar al abdome y dambos gluteos. Acompañar d'intensu picor, apaeciendo con una frecuencia d'unu por cada 4 pacientes celiacos (25%).<ref name=herpetiforme /> Tanto la esposición a los [[Radiación ultravioleta|rayos ultravioletes]] de la lluz solar como los [[traumatismu|microtraumes]] son factores esternos desencadenantes, que favorecen l'apaición y caltenimientu de les mancadures cutanees típiques de la dermatitis herpetiforme.<ref>{{cita publicación |apellíu=Alonso-Llamazares |nome=J |apellíu2=Gibson |nome2=-Y |apellíu3=Rogers |nome3=RS |títulu=Clinical, pathologic and immunopathologic features of dermatitis herpetiformis : review of the Mayo Clinic experience |publicación=Int Jour Dermatol |añu=2007 |volume=46 |páxines=910-9}}</ref> Son tan carauterístiques, que se consideren “la EC de la piel”, según la tarxeta de visita» del paciente celiacu, yá que'l so afayu apaez solo n'individuos celiacos y, por tanto, la so presencia por sigo sola ye una pilastra fundamental pal diagnósticu de la EC. Sumen por completu cola [[dieta ensin gluten]] (DSG), que constitúi'l so meyor y únicu tratamientu. Les mancadures cutanees pueden remanecer en pacientes que tienen n'apariencia un bon siguimientu de la DSG, por transgresiones de la dieta tanto voluntaries como inalvertíes. === Dificultá pa la identificación de los síntomes === Munches persones celíaques ensin diagnosticar infravaloran los sos múltiples y frecuentes molesties, tanto dixestives como xenerales, porque s'acostumaron a vivir con un estáu de mala salú crónica como si fuera normal, y solo son capaces de reconocer qu'en realidá sí teníen síntomes rellacionaos cola enfermedá celiaca cuando empiecen la dieta ensin gluten y faise evidente l'ameyoramientu, en contraste cola situación previa a la dieta.<ref name=LionettiGatti2015 /><ref name=LudvigssonCardScreening>{{cita publicación |autor= Ludvigsson JF, Card TR, Kaukinen K, Bai J, Zingone F, Sanders DS, Murray JA. |títulu=Screening for celiac disease in the general population and in high-risk groups |fecha=abril de 2015 |publicación=United European Gastroenterol J |volume=3 |númberu=2 |páxines=106-20 |doi=10.1177/2050640614561668 |pmid= 25922671 |pmc= 4406899 |tipo= Revisión}}</ref> Ye difícil rellacionar cola ingesta de [[gluten]] l'apaición de los diversos y variaos síntomes dixestivos y extra-dixestivos que presenta la enfermedá celiaca, por diverses razones que s'esponen de siguío. El gluten ta presente na nuesa alimentación de manera siguida y de forma ininterrumpida, dende los primeros meses de la vida. Confirmóse la presencia en lleche materno d'altos niveles de [[gliadina]] non [[Catabolismo|degradada]] (cimeros nel [[calostro]]) nes muyeres que s'alimenten d'una dieta normal, que'l ñácaru inxer mientres la [[lactancia]].<ref name=BethuneKhosla2008>{{cita publicación |autor= Bethune MT, Khosla C |títulu=Parallels between pathogens and gluten peptides in celiac sprue |fecha=febreru de 2008 |publicación=PLoS Pathog |volume=4 |númberu=2 |páxines=y34 |doi=10.1371/journal.ppat.0040034 |pmid= 18425213 |pmc= 2323203 |tipo= Revisión}}</ref> Darréu, introducir na alimentación, xeneralmente a partir de los 6 meses d'edá, en forma de ceberes, papielles, panes, galletes, [[Aditivu alimenticiu|aditivos]], etc. Na práutica asocede que de normal tamos comiendo gluten inadvertidamente en cualesquier de les comíes diaries en principiu aparentemente llibres de gluten, bien como [[Aditivu alimenticiu|aditivu]] o bien de resultes de la esistencia de [[Contaminación cruciada|contaminaciones cruciaes]].<ref name=LionettiGatti2015 /><ref name=VerduArmstrong2009>{{cita publicación |autor= Verdu EF, Armstrong D, Murray JA |títulu=Between celiac disease and irritable bowel syndrome: the "no man's land" of gluten sensitivity |fecha=xunu de 2009 |publicación=Am J Gastroenterol |volume=104 |númberu=6 |páxines=1587-94 |doi=10.1038/ajg.2009.188 |pmid= 19455131 |pmc= 3480312 |tipo= Revisión}}</ref> A ello hai que sumar que les reaiciones qu'anicia pueden ser retardaes, hores, díes o inclusive selmanes,<ref name=SchuppanPickert2015>{{cita publicación |autor=Schuppan D, Pickert G, Ashfaq-Khan M, Zevallos V |títulu=Non-celiac wheat sensitivity: differential diagnosis, triggers and implications |publicación=Best Pract Res Clin Gastroenterol |volume=29 |númberu=3 |páxines=469-76 |añu=Jun 2015 |pmid= 26060111 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26060111 |doi=10.1016/j.bpg.2015.04.002 |tipo= Revisión}}</ref> y que les mancadures causaes pol gluten na mucosa duodenal tarden en sumir por completu de dos a cinco años dende l'empiezu de la supresión estricta del gluten na alimentación.<ref name=MorenoRodríguezHerrera2017 /> Coles mesmes, el gluten exerz un efeutu [[opioide]] sobre'l tubu dixestivu, adormilitiando y despintando les sos reaiciones naturales, y amazcarando el dañu intestinal.<ref name=GuandaliniPolanco2015 /><ref name=PruimboomPunder2015 /> N'ocasiones asocede que pueden notase les intolerancies a otros alimentos (la más típica a la lactosa) pero pasen inalvertíes les reaiciones al inxerir el gluten. Amás, aprendimos a convivir, aceptándolos como normales, colos numberosos síntomes dixestivos difusos que sollerten sobre la presencia d'una posible enfermedá celiaca o d'una sensibilidá al gluten non celiaca, que se suelen presentar de manera fluctuante ya inclusive con llargos periodos de completa remisión, tales como males dixestiones, gases, distensión abdominal, fieces desfeches, intolerancies a alimentos, etc.<ref name=Green /><ref name=SandersCarter>{{cita publicación |apellíu=Sanders |nome=DS |apellíu2=Carter |nome2=MJ |apellíu3=Hurlstone |nome3=DP |apellíu4=Pearce |nome4=A |apellíu5=Ward |nome5=AM |apellíu6=McAlindon |nome6=ME |títulu=Association of adult coeliac disease with irritable bowel syndrome: a case-control study in patients fulfilling ROME IIcriteria referred to secondary care |añu=2001 |publicación=Lancet |volume=358 |númberu=9292 |páxines=1504-8 |doi=10.1016/S0140-6736(01)06581-3 }}</ref><ref name=SandersHurlstone>{{cita publicación |apellíu=Sanders |nome=DS |apellíu2=Hurlstone |nome2=DP |apellíu3=Stokes |nome3=RO |apellíu4=Rashid |nome4=F |apellíu5=Milford-Ward |nome5=A |apellíu6=Hadjivassiliou |nome6=M |apellíu7=''et al.'' |títulu=Changing face of adult coeliac disease: experience of a single university hospital in South Yorkshire |añu=2002 |publicación=Postgrad Med J |volume=78 |númberu=915 |páxines=31-3 |doi=10.1136/pmj.78.915.31 }}</ref> <ref name=GreenStavropoulos>{{cita publicación |apellíu=Green |nome=PHR |apellíu2=Stavropoulos |nome2=SN |apellíu3=Panagi |nome3=SG |apellíu4=Goldstein |nome4=SL |apellíu5=Mcmahon |nome5=DJ |apellíu6=Absan |nome6=H |apellíu7=''et al.'' |títulu=Characteristics of adult celiac disease in the USA: results of a national survey |añu=2001 |publicación=Am J Gastroenterol |volume=96 |páxines=126-31 |doi=10.1111/j.1572-0241.2001.03462.x }}</ref> Una gran parte d'estos pacientes nunca consulta col médicu y quien lo faen, de cutiu presenten un altu grau d'ansiedá por cuenta de la persistencia de los sos síntomes, lo que provoca que'l médicu emita n'ocasiones un xuiciu de neuroticismo, hipocondriasis o trestornu por somatización; <ref name=LockeIII>{{cita publicación |apellíu=Locke III |nome=GR |apellíu2=Weaver |nome2=AL apellíu3=Melton III |nome3=LJ |apellíu4=Talley |nome4=NJ |títulu=Psycochocial factors in functional gastrointestinaldisorders |añu=2004 |publicación=Am J Gastroenterol |volume=99 |páxines=350-7 }}</ref> cerca del 60% fueron diagnosticaos d'unu o más trestornos funcionales dixestivos; y más de la metá fueron sometíos a diversos estudios radiolóxicos y/o endoscópicos, ensin llograr resultaos pal aliviu de los sos síntomes. <ref>{{cita publicación |apellíu=Montoro |nome=M |apellíu2=Domínguez Cajal |nome2=M |títulu=Enfermedá celiaca nel adultu |añu=2013 |publicación=Enfermedá celiaca y sensibilidá al gluten non celiaca |páxines=233-284 |url=http://omniascience.com/monographs/index.php/monograficos/article/view/32/36 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20171112083226/http://omniascience.com/monographs/index.php/monograficos/article/view/32/36 |archivedate=2017-11-12 |fechaaccesu=2017-12-31 }}</ref> La enfermedá celiaca ye un trestornu de base xenética d'elevada penetrancia y con un bien altu porcentaxe de infradiagnósticos, pos s'envalora qu'aproximao'l 70-90% de los celiacos ta ensin diagnosticar na actualidá. <ref name=MakiMustalahti /><ref name=FasanoBerti /><ref name=WestLogan /><ref name=RiestraFernandez /><ref name=GarciaNovoGarfia /> La posibilidá d'esistencia de casos ensin reconocer ente familiares ye, por tanto, bien elevada, lo que contribúi a esa aceptación de síntomes nel senu de les families y a que nun sían reconocíos como señales d'alarma. === Tabla de síntomes y signos === Tien de considerase que: * '''Nun esiste un patrón común''' pa poder encaxar a tolos pacientes celiacos, yá que la so sintomatoloxía clínica ye bien variada. * '''Les formes de presentación de la enfermedá celiaca más frecuentes son les denominaes "non clásiques"''', que predominen nos adultos, pero que tamién apaecen en neños percima de los 2 años y en mozos a cualquier edá. * '''Les formes clásiques namái apaecen en neños menores de 2 años'''. * '''Les presentaciones clíniques son múltiples y variaes''', con presencia d'unu o dellos síntomes, signos y/o enfermedaes acomuñaes, y '''variaciones nel mesmu suxetu dependiendo de la edá'''. * '''Ye habitual presentar formes asintomáticas a pesar de tar activa la enfermedá''', especialmente mientres l'adolescencia. * '''Ye precisu realizar una historia clínica completa dende la infancia del paciente''', con busca activa de la presencia de cualquier síntoma, signu y/o enfermedaes acomuñaes, teniendo en cuenta les distintes manifestaciones de la enfermedá nel mesmu suxetu, dependiendo de la edá. * '''La presencia d'otros casos na familia, ayuda a empobinar el diagnósticu'''. La enfermedá celiaca ye una enfermedá autoinmune de base xenética d'elevada penetrancia y con un bien eleváu porcentaxe de infradiagnósticos (90% de celiacos ensin diagnosticar). '''Tien de realizase un estudiu familiar buscando casos potenciales o manifiestos, que taben primeramente desconocíos'''. * '''La enfermedá celiaca puede presentase a cualquier edá de la vida''' y hasta un 20% de los casos diagnostícase en pacientes mayores de 60 años. {| border="0" style="background:#ffffcc" class="sortable wikitable" |- | colspan=3 align="center" valign="center" style="height:40px; background:#884400; color:white" |'''Tabla 1. MANIFESTACIONES DE LA ENFERMEDÁ CELIACA''' |- |colspan=3 style="background:#ffcc44; color:black" align="center" | '''Nun esiste un patrón pa encaxar al enfermu celiacu.''' '''Presentaciones que bazcuyen dende dafechu asintomáticas a unu o dellos de estos síntomes o signos''', de manera siguida o intermitente en el mesmu suxetu, que pueden modificar o evolucionar según la edá. '''Ye precisu realizar una historia clínica completa dende la infancia del paciente''', con busca activa de la presencia de cualesquier síntoma, signu y/o enfermedá asociada, pasaos o presentes. |- | style="height:40px" | | '''SÍNTOMES''' | '''SIGNOS''' |- | valign="top" style="background:#ffcc88"| '''PRESENTACIÓN CLÁSICA''' '''(MINORITARIA)''' '''Predomina en neños pequeños''' '''(<2 años)''' | valign="top" style="font-size:90% " | Foria crónica. Anorexa (falta de mambís). Estomagaes y/o Vultures. Dolor abdominal recurrente. Perda de pesu. Estriñimientu, n'ocasiones bien llamativu na infancia. Astenia (cansanciu). Irritabilidá. Apatía. Desinterés. Desmotivación polo xeneral. Depresión. Trestornos del suañu. Intolerancies alimenticies (lactosa, fructosa, sorbitol, caseína de la lleche de vaca, horceínas, etc.). | valign="top" style="font-size:90% " | Desnutrición leve, moderada ya inclusive intensa. Distensión abdominal fluctuante. Hipotrofia muscular. Retrasu estato-ponderal (retrasu de la crecedera, retrasu del desenvolvimientu y/o perda de pesu). Palidez de piel y mucoses. Edemes en todíos. Mancadures cutanees recurrentes. |- | valign="top" style="background:#cccc88" | '''PRESENTACIÓN NON CLÁSICA''' '''(MAYORITARIA)''' '''Predomina en neños >2 años,''' '''mozos y adultos''' | valign="top" style="font-size:90% " | Frecuentemente asintomáticos. Procesos recurrentes de víes respiratories altes de naturaleza inmuno-alérxica: * Rinitis. * Farinxitis. * Amigdalitis. * Otitis. * Sinusitis. * Bronquitis de repetición. * Crisis d'Asma. Síntomes dixestivos intermitentes y/o alternantes, con periodos de remisión: * Dolor abdominal recidivante, xeneralmente de tipu cólicu, de cualesquier llocalización * Dolor lumbar. * Dispepsia (males dixestiones). * Refluxu gastro-esofáxicu (pirosis y regurgitación). * Vultures de repetición, ensin causa aparente. * Vezu intestinal irregular (foria, estriñimientu o alternanza de dambos). * Episodios de gastroenteritis agudes de repetición. * Intolerancies alimenticies (lactosa, fructosa, sorbitol, caseína de la lleche de vaca, horceínas, etc.). * Síntomes qu'asemeyen un síndrome del intestín irritable. Menarquía retrasada. Irregularidaes menstruales. Trestornos reproductivos: * Amenorrea (ausencia de menstruación). * Hipermenorrea (sangraos menstruales bien abondosos). * Menopausia precoz. * Albuertos bonales. * Infertilidá. * Impotencia. * Morbilidad neonatal aumentada. * Disnea de medianos esfuercios. Cefalees recurrentes tipo jaqueca. Crisis de tetania. Calambres musculares. Dolores musculares xeneralizaos tipu fibromialgia. Dolores óseos y/o articulares. Antecedente de quebres de repetición (ante traumatismo banales). Parestesias, Formigueos. Cayida del pelo. Uñes fráxiles. Síntomes neuro-psiquiátricos: * Irritabilidá. * Apatía. * Introversión. * Murnia. * Astenia. * Ansiedá. * Depresión. * Piernes inquietes. * Calambres musculares. * Trestornos del suañu (velea, hipersomnia). * Fibromialgia. * Hiperactividá. * Déficit d'atención. * Autismu. | valign="top" style="font-size:90% " | Palidez de piel y/o mucoses. Talla baxa. Perda de pesu. Sobrepesu. Hinchadura xeneral fluctuante. Distensión abdominal. Erupciones cutanees diverses: * Dermatitis herpetiforme. * Dermatitis atópica. * Queratosis folicular. * Diverses colagenosis. Aftes bucales recurrentes. Polineuropatía periférica. Miopatía proximal. Hipoplasia del esmalte dentario. Debilidá muscular. Dolores óseos xeneralizaos. Poliartritis alcontrada o difusa. Edemes maleolares. Crisis de tetania. Hematomes bonales múltiples. |} === Grupos de riesgu y enfermedaes acomuñaes === Los familiares de primer grau d'un casu confirmáu con biopsia duodenal presenten una prevalencia media en redol al 12%. Los de segundu grau tamién tienen mayor grau de afectación que la población xeneral, como se pon de manifiestu al realizar estudios familiares, que son bien convenientes siempres que se diagnostique a un paciente de EC. <ref>{{cita publicación |apellíu=Rodrigo |nome=L |apellíu2=Riestra |nome2=S |apellíu3=Fontes |nome3=D |apellíu4=González |nome4=S |apellíu5=López-Vázquez |nome5=A |apellíu6=López-Larrea |nome6=C |apellíu7=''et al.'' |títulu=Diverses formes clíniques de presentación de la enfermedá celiaca dientro de la mesma familia |añu=2004 |publicación=Rev Esp Enferm Dig |volume=96 |páxines=612-9}}</ref> <ref>{{cita publicación |apellíu=Rodrigo |nome=L |apellíu2=Fontes |nome2=D |apellíu3=Riestra |nome3=S |apellíu4=Neñu |nome4=P |apellíu5=Álvarez |nome5=N |apellíu6=López-Vázquez |nome6=A |apellíu7=''et al.'' |títulu=,Prevalencia aumentada d'enfermedá celiaca en familiares de primer y segundu grau: descripción d'una familia con 19 miembros estudiaos |añu=2007 |publicación=Rev Esp Enferm Dig |volume=99 |páxines=149-55}}</ref> Los pacientes con [[síndrome de Down]] presenten EC acomuñada con una frecuencia aumentada, del orde del 5-12%. Tamién ta amontada n'otres alteraciones xenétiques como'l síndrome de Turner, el síndrome de Williams, el déficit de IgA y una gran variedá de procesos de naturaleza autoinmunitaria. Por casu, los pacientes con Diabetes Mellitus tipu 1 presenten una elevada frecuencia de EC acomuñada, nun porcentaxe que bazcuya ente'l 3 y el 8%. El tratamientu de la EC cola [[dieta ensin gluten]] (DSG) na diabetes xuvenil nun ye capaz de curala, pero facilita descomanadamente la consecución d'un meyor control metabólicu, ayuda a prevenir ciertos entueyos, ameyora la calidá de vida de los pacientes y amenorga notablemente les necesidaes d'insulina. <ref>{{cita publicación |apellíu=Hansen |nome=D |apellíu2=Brock-Jacobsen |nome2=B |apellíu3=Lund |nome3=Y |apellíu4=Bjørn |nome4=C |apellíu5=Hansen |nome5=LP |apellíu6=Nielsen |nome6=C |apellíu7=''et al.'' |títulu=Clinical benefit of a gluten-free diet in type 1 diabetic children with screening-detected celiac disease: a population-based screening study with 2 years' follow-up |añu=2006 |publicación=Diabetes Care |volume=29 |páxines=2452-6}}</ref> Les enfermedaes tiroideas acomuñar cola EC con una frecuencia media en redol al 5%, pueden cursar con hiperfunción, hipofunción o normofunción y amuesen una elevada prevalencia d'anticuerpos antitiroideos positivos (en redol al 25% de los casos). Al igual qu'asocede nos diabéticos, na mayor parte de los casos la DSG ayuda a correxir la disfunción tiroidea asociada, dexa menguar la dosis del tratamientu hormonal sustitutivu, ya inclusive consigue qu'esti pueda retirase. <ref>{{cita publicación |apellíu=Sategna-Guidetti |nome=C |apellíu2=Bruno |nome2=M |apellíu3=Mazza |nome3=Y |apellíu4=Carlino |nome4=A |apellíu5=Predebon |nome5=S |apellíu6=Tagliabue |nome6=M |apellíu7=''et al.'' |títulu=Autoimmune thyroid diseases and coeliac disease |añu=1998 |volume=10 |páxines=927-31}}</ref> Amás de la [[dermatitis herpetiforme]], exemplu claru d'enfermedá cutanea inducida pol gluten, con manifestaciones extradigestivas asociaes,<ref name=herpetiforme>{{cita publicación |apellíu=Reunala |nome=T |títulu=Dermatitis herpetiformis; coeliac disease of the skin |añu=1998 |publicación=Ann Med |volume=30 |páxines=416-8}}</ref> la EC puede presentase acomuñada a munches otres enfermedaes de diversos órganos y de diversa naturaleza, como hepátiques, neurolóxiques, ósees, reumatolóxiques, cardiaques y renales, según con diverses colagenosis y otros procesos varios. <ref>{{cita publicación |apellíu=Collin |nome=P |apellíu2=Mäki |nome2=M |títulu=Associated disorders in celiac disease; clinical aspects |añu=1994 |publicación=Scand J Gastroenterol |volume=29 |páxines=769-75}}</ref> <ref>{{cita publicación |apellíu=Riestra |nome=S |apellíu2=Fernández |nome2=E |apellíu3=Rodrigo |nome3=L |títulu=Afectación hepática na enfermedá celiaca |añu=1999 |publicación=Rev Esp Enferm Dig |volume=91 |páxines=846-52}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu=Hadjivassiliou |nome=M |apellíu2=Grunewald |nome2=RA |apellíu3=Chattopadhyay |nome3=AK |apellíu4=Davies-Jones |nome4=GA |apellíu5=Gibson |nome5=A |apellíu6=Jarratt |nome6=JA |apellíu7=''et al.'' |títulu=Clinical, radiological and neuro-physiological characteristics of gluten ataxia |añu=1998 |publicación=Lancet |volume=352 |páxines=1582-5}}</ref> <ref>{{cita publicación |apellíu=Mustalahti |nome=H |apellíu2=Collin |nome2=P |apellíu3=Sievanen |nome3=H |apellíu4=Salmi |nome4=J |apellíu5=Mäki |nome5=M |apellíu7=''et al.'' |títulu=Osteopenia in patients with clinically silent celiac disease.warrants screening |añu=1999 |publicación=Lancet |volume=354 |páxines=744-5}}</ref> (Tabla 2). Dellos autores, como Ventura ''et al.'',<ref name=Ventura>{{cita publicación |apellíu=Ventura |nome=A |apellíu2=Magazzu |nome2=G |apellíu3=Greco |nome3=L |apellíu7=''et al.'' |títulu=Duration of exposure to gluten and risk for autoimmune disorders in patients with celiac disease |añu=1999 |publicación=Gastroenterology |volume=117 |páxines=297-303}}</ref> rellacionaron la presencia de [[enfermedá autoinmune|procesos autoinmunitarios]] na EC col tiempu d'esposición al gluten. Asina, cuando la enfermedá diagnostícase tardíamente na infancia o na mocedá, envalórase que'l riesgu relativo de presentar dalgún procesu autoinmunitario acomuñáu a lo llargo de la vida ye d'unes 7 vegaes mayor. {| border="0" style="background:#ffffcc" class="sortable wikitable" |- | colspan=3 align="center" valign="center" style="height:40px; background:#884400; color:white" |'''Tabla 2. GRUPOS DE RIESGU Y ENFERMEDAES ACOMUÑAES''' |- | valign="top" width="330px" | '''Familiares de primeru y segundu grau.''' '''Síndrome de Down.''' '''Síndrome de Williams.''' '''Síndrome de Turner.''' '''Enfermedaes autoinmunes y otres inmunopatías:''' * Déficit selectivu de IgA. * Enfermedá inflamatoria intestinal. * Lupus eritematoso sistémico. * Nefropatía por depósitu de IgA. '''Enfermedaes endocrines:''' * Diabetes mellitus tipu I. * Hipotiroidismu. * Hipertiroidismu. * Tiroiditis autoinmune. * Síndrome de Addison. '''Trestornos neurolóxicos y psiquiátricos:''' * Ataxia cerebelosa. * Epilepsia. * Polineuropatía. * Esclerosis múltiple. * Encefalopatía progresiva. * Síndromes cerebelosos. * Llocura con atrofia cerebral. * Leucoencefalopatía. * Epilepsia con o ensin calcificaciones cerebrales. * Esquizofrenia. * Depresión. * Ansiedá. '''Cánceres'''<ref name=GreenJabri /><ref name=Hourigan2006 /> * [[Adenocarcinoma]] del intestín delgáu *[[Linfoma de célules B|Linfomes de célules B]] *[[Linfoma de célules T|Linfomes de célules T]] *[[Cáncer d'esófagu]] *Cáncer d'[[orofaringe]] *[[Cáncer d'estómagu]] *[[Cáncer de vexiga]] *[[Cáncer de mama]] *[[Tumor cerebral|Tumores cerebrales]] |valign="top" width="330px" | '''Enfermedaes hepátiques:''' * Cirrosis biliar primaria (CBP). * Hepatitis autoinmune (HAI). * Colangitis autoinmune (CAI). * Hipertransaminasemia crónica idiopática. '''Enfermedaes reumátiques:''' * Artritis reumatoide (AR). * Síndrome de Sjögren (SS). * Espondilitis anquilosante. * Otres artritis. '''Enfermedaes cardiaques:''' * Miocardiopatía dilatada. * Miocarditis recurrentes. * Pericarditis autoimmune. '''Enfermedaes dermatolóxiques:''' * Dermatitis herpetiforme. * Psoriasis. * Vitíligo. * Alopecia areata. '''Otres asociaciones:''' * Defeutos del esmalte dentario. * Anemia ferropénica. * Osteoporosis / Osteopenia. * Aumentu de quebres. * Infertilitidá. * Amenorrea. * Enfermedá de Hartnup. * Cistinuria. * Colitis microscópica. * Cardiomiopatía. * Fibromialgia. * Síndrome de fatiga crónica. * Esclerodermia * Otres… |} == Diagnósticu == [[Ficheru:Organigrama diagnóstico EC.3.jpg|thumb|centro|450px|Algoritmu diagnósticu de la enfermedá celiaca]] El diagnósticu ye más difícil nel adultu y neñu mayor de 2 años, por tratase polo xeneral de casos con una menor afectación dixestiva, que con mayor frecuencia acomuñar a síntomes non clásicos y pueden acompañase de diversos procesos autoinmunitarios.<ref name=EC2008 /><ref name=LudvigssonCard2015 /><ref>{{cita publicación |apellíu=Vives |nome=S |apellíu2=Ruiz de Morales |nome2=JM |apellíu3=Fernández |nome3=M |apellíu4=Hernando |nome4=M |apellíu5=Ferreru |nome5=B |apellíu6=Casqueiro |nome6=J |apellíu7=Gutiérrez |nome7=S |títulu=Age-related clinical, serological, and histopathological features of celiac disease |añu=2008 Sep |publicación=Am J Gastroenterol |volume=103 |númberu=9 |páxines=2360-5 quiz 2366 |doi=10.1111/j.1572-0241.2008.01977.x |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18702652 |PMID= 18702652}}</ref> Anguaño diagnostíquense más pacientes celiacos na edá adulta que na infancia.<ref>{{cita publicación |apellíu=Tack |nome=GJ |apellíu2=Verbeek |nome2=WH |apellíu3=Schreurs |nome3=MW |apellíu4=Mulder |nome4=CJ |títulu=The spectrum of celiac disease: epidemiology, clinical aspects and treatment |añu=2010 Apr |publicación=Nat Rev Gastroenterol Hepatol |volume=7 |númberu=4 |páxines=204-13 |doi=10.1038/nrgastro.2010.23 |url=http://www.isdbweb.org/documents/file/4be2d02556a24.pdf |PMID=20212505 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20141129024508/http://www.isdbweb.org/documents/file/4be2d02556a24.pdf |archivedate=2014-11-29 |fechaaccesu=2017-12-31 }}</ref> <ref>{{cita publicación |apellíu=Lucendo |nome=AJ |apellíu2=García-Manzanares |nome2=A |apellíu3=Aries |nome3=A |apellíu4=Fontes |nome4=D |apellíu5=Álvarez |nome5=N |apellíu6=Pérez |nome6=I |apellíu7=Guagnozzi |nome7=D |apellíu8=Rodrigo |nome8=L |títulu=Coeliac Disease in the 21st Century: No Longer “Kids' Stuff” |añu=2011 Dec |volume=4 |númberu=6 |páxines=268-76 |doi=10.4021/gr376y |url=http://www.gastrores.org/index.php/Gastrores/article/view/387}}</ref>. El retrasu mediu na enfermedá celiaca ente l'empiezu de los síntomes y el momentu del diagnósticu ye davezu bien enllargáu, con una media d'unos diez años na mayor parte de los casos, con llendes amplies que pueden bazcuyar ente los 7 y los 59 años,<ref name=FuchsKurppa /> periodu mientres el cual los pacientes alleguen a repitíes consultes de diversos especialistes, que polo xeneral, nun piensen que la celiaquía pueda ser la enfermedá que causa les sos diverses molesties. <ref name=HopperHadjivassiliou>{{cita publicación |apellíu=Hopper |nome=AD |apellíu2=Hadjivassiliou |nome2=M |apellíu3=Butt |nome3=S |apellíu4=Sanders |nome4=DS |títulu=Adult coeliac disease |añu=2007 Sep 15 |publicación=BMJ |volume=335 |númberu=7619 |páxines=558-62 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1976505/ |PMID= 17855325 |tipo=Revisión}}</ref> <ref name=CardSiffledeen /> <ref name=BarrattLeeds /> <ref name=NorstromLindholm /> === Criterios diagnósticos === [[Ficheru:Enfermedad Celíaca - árbol de complicaciones.2.jpg|right |thumb|Círculu viciosu de demoranza nel diagnósticu de la enfermedá celiaca, pol desconocimientu de les sos múltiples manifestaciones o de los protocolos diagnósticos actuales.<ref name=LefflerGreen2015 /> (Clic p'ampliar)]] Lo principal pa consiguir el diagnósticu de la enfermedá celiaca anicia en que'l médicu piense na so posible esistencia ya incluyir nel diagnósticu diferencial, considerando l'amplia variedá de signos y síntomes distintos que pueden apaecer en cada paciente, o nel mesmu paciente por temporaes, y que faen que pueda ser confundida o despintada por munchos otros trestornu.<ref name=Protocolu.pdf /><ref name=EC2008 /><ref name=Duggan2004 /><ref name=Rousset2004 /><ref name=ITSistemaNacionalSalud /> <ref name=VriezingaSchweizer2015>{{cita publicación |autor=Vriezinga SL, Schweizer JJ, Koning F, Mearin ML |títulu=Coeliac disease and gluten-related disorders in childhood |publicación=Nat Rev Gastroenterol Hepatol |volume=12 |númberu=9 |páxines=527-36 |añu=Sep 2015 |pmid= 26100369 |doi=10.1038/nrgastro.2015.98 |tipo=Revisión}}</ref> El fechu de que la enfermedá celiaca curse con frecuencia con síntomes dixestivos leves o inesistentes, pero con diverses enfermedaes acomuñaes y síntomes non dixestivos, fai que permaneza ensin reconocer, pos los esfuercios médicos centrar en diagnosticar y tratar los entueyos, pero nun se busca un posible orixe na enfermedá celiaca.<ref name=LefflerGreen2015 /> Pa realizar el so diagnósticu, ye imprescindible recoyer una cuidadosa historia clínica del paciente, incluyendo los sos antecedentes dende la temprana infancia, rellacionando les sos molesties cola ingestión d'alimentos ricos en [[gluten]], según ellaborar una completa historia familiar d'enfermedá celiaca, problemes dixestivos y una busca activa de les enfermedaes más frecuentemente acomuñaes a la celiaca, tales como [[enfermedá autoinmune|trestornos autoinmunes]], [[rinitis]] crónica recurrente, episodios de [[faringoamigdalitis]], [[otitis]], [[sinusitis]], [[asma|asma bronquial]] y otros procesos de naturaleza [[alerxa|inmuno-alérxica]].<ref name=ITSistemaNacionalSalud /> Nun esiste nenguna prueba que por sigo sola seya capaz de diagnosticar la enfermedá celiaca de manera concluyente o, otra manera, escluyila definitivamente.<ref name=EC2008 /><ref name=MolinaInfanteSantolaria2015SystematicReview /> Hai que reconocer la presencia de la EC ante una amplia variedá de síntomes n'apariencia independientes y esvalixaos, en combinación con una serie d'alteraciones de llaboratoriu y [[histoloxía|histopatológicas]]. Como se llega más fácilmente al diagnósticu ye cola combinación de los datos clínicos, analíticos, de la [[#Biopsies duodenales|biopsia duodenal]] y de la respuesta a la [[dieta ensin gluten]] (DSG).<ref name=EC2008 /> Pal estudiu de les biopsies duodenales, ye fundamental recurrir al usu sistemáticu de la [[#Escala de Marsh pa la clasificación de los afayos nes biopsies duodenales|clasificación de Marsh]] en tolos servicios d'Anatomía Patolóxica. El so usu ayuda enforma a la reconocencia de casos ocultos y dudosos, dexa emplegar un llinguaxe común, clasificar meyor los afayos y entender que nun ye imprescindible la presencia d'atrofia vellositaria pa confirmar el diagnósticu, pos, como asocede colos síntomes, l'espectru morfolóxicu de les mancadures duodenales ye bien ampliu.<ref name=Protocolu.pdf /><ref name=EC2008 /> === Marcadores serológicos === El primer paso ante'l barruntu clínicu d'una enfermedá celiaca, consiste na realización por aciu un analís de sangre de la determinación de la presencia de los denominaos “marcadores serológicos” de la EC, que son los anticuerpos frente al [[gluten]]. Sicasí, una seroloxía negativa (ausencia d'anticuerpos en sangre) nun dexa escluyir por sigo sola, el diagnósticu d'enfermedá celiaca.<ref name=Protocolu.html /><ref name=Protocolu.pdf /> Como se recueye na páxina 49, puntu 9 del decálogu, del Protocolu de Diagnósticu Precoz de la Enfermedá Celiaca<ref name=Protocolu.pdf /> del [[Ministeriu de Sanidá d'España]]: {{Cita|9. Los marcadores serológicos (AAtTG) resulten d'eleición pa empecipiar el despistaje de los pacientes con mayor probabilidá de presentar EC. Una seroloxía negativa nun dexa escluyir el diagnósticu de EC. Ello ye que una proporción de pacientes con enfermedá celiaca, que presenten formes histolóxiques leves ya inclusive con atrofia de vellosidaes, nun espresen anticuerpos antitransglutaminasa nel sueru.}} Esisten munchos pacientes celiacos con seroloxía negativa, especialmente frecuentes ente los adultos y neños mayores de 2 años con biopsia duodenal normal o con cambeos mínimos, nos que'l diagnósticu de EC resulta difícil. Polo xeneral, la determinación de los anticuerpos funciona peor na práutica clínica diaria que nos estudios d'investigación, que se realizaron mayoritariamente en neños con presentación clásica, polo que los afayos nun son representativos nin extrapolables al total d'enfermos. Calculóse que, si tuviérase que faer el diagnósticu de la EC basándose solo nos llamaos marcadores serológicos, se infravaloraría la verdadera prevalencia de la EC ente un 50-80% de los casos.<ref>{{cita publicación |apellíu=Dickey |nome=W |apellíu2=Hughes |nome2=DF |apellíu3=McMillan |nome3=SA |títulu=Reliance on serum endomysial antibody testing underestimates the true prevalence of celiac disease by one fifth |añu=2000 |publicación=Scand J Gastroenterol |volume=35 |páxines=181-3}}</ref> Anguaño dispónse de dellos marcadores serológicos, que se detallen de siguío: ==== Anticuerpos anti-gliadina (AGA). ==== :Son los más antiguos, yá que se vienen utilizando en clínica dende l'añu 1981. :Tán empobinaos frente a la gliadina (fragmentu del [[gluten]]). :Son los que tienen una menor sensibilidá y especificidá diagnósticas (en redol al 50%), polo que se dexaron d'utilizar pal diagnósticu y siguimientu de la EC en neños mayores d'añu y mediu, adolescentes y adultos de cualquier edá. :Siguen emplegándose namái en neños menores de 2 años, una y bones los niveles d'otros anticuerpos suelen ser negativos en dichu grupu d'edá. :Son d'utilidá pal siguimientu, yá que s'alcen llueu tres la ingesta de gluten. Los más informativos son los de la clase IgA. ==== Anticuerpos anti-endomisio (AEM). ==== :Los anticuerpos antiendomisio de tipu IgA, son más específicos pa detectar enfermedá celiaca; son autoanticuerpos inducíos pol gluten empobinaos contra proteínes de la matriz del texíu conectivo. :Fueron los siguientes n'apaecer, yá que s'empezar a emplegar en clínica a partir de 1984. :Realmente son bien similares a los anticuerpos anti-transglutaminasa tisular yá que miden el mesmu sustratu, pero tienen el gran inconveniente de que solo se determinen por aciu inmunofluorescencia indireuta, utilizando epiteliu d'esófagu de monu, o gordón umbilical humanu. :Son bastante específicos, pero daqué menos sensibles. La téunica ye aballadora y l'interpretación suxetiva. Los más informativos son los de la clase IgA. :Por tou ello, quedaron apostraos del so usu rutinariu en clínica y fueron llargamente sustituyíos polos anticuerpos anti-transglutaminasa. ==== Anticuerpos Anti-Transglutaminasa tisular del tipu 2 (anti-TGt ó TGt). ==== :Utilizaos dende 1997, fueron introducíos por Dieterich y collaboradores. :Empobinaos contra la transglutaminasa tisular (TG-t), que ye una enzima presente en diversos órganos y responsable de la desamidación de la gliadina. :Valorar por aciu enzimo-inmuno-analís comercial (ELISA). Son más sensibles, pero menos específicos que los anti-endomisio. Los más informativos son los de la clase IgA. Movieron por completu a los anticuerpos anti-endomisio, por cuenta de la so cencellez de determinación y baxu costu, amás d'amosar una utilidá clínica similar. :Sicasí, la so sensibilidá diagnóstica ye bien variable, yá que la so positividad guarda una rellación llinial cola presencia y grau d'atrofia vellositaria na mucosa duodenal, polo que ye bien frecuente'l fechu d'atopar casos de EC con seroloxía negativa (ausencia d'anticuerpos en sangre), especialmente n'adultos y neños mayores, pos a partir de la edá de 2 años, les formes con atrofia de vellosidaes mengüen notablemente, hasta faese cuasi escepcionales, yá que apoderen de forma mayoritaria les formes puramente inflamatorias (con infiltración de linfocitos a nivel epitelial, o enteritis linfocítica), que son les acompañar de niveles normales o baxos d'anticuerpos en sangre. :La sensibilidá diagnóstica de la TGt ye bien alzada en neños menores de 2 años, algamando valores cercanos al 90%, ente que baxa notablemente en neños mayores de 2 años, adolescentes y adultos de cualquier edá, algamando valores positivos del orde del 10-20%, polo que ta bien claro anguaño que la seroloxía negativa nun dexa refugar la presencia d'una enfermedá celiaca. Ante'l barruntu clínicu persistente d'una posible EC, tien de completase'l protocolu diagnósticu cola determinación de marcadores xenéticos y realización de biopsies duodenales. :Cada llaboratoriu clínicu establez les llendes de positividad en función de les sos resultaos y controles previos, pero recién estudios demuestren que les distintes cases comerciales señalen valores llendes de sensibilidá diagnóstica pa la TGt que resulten bien elevaos, polo xeneral. Los encamientos actuales d'espertos n'enfermedá celiaca, son rebaxar l'estragal y, na mayor parte de los casos, considerar positiva una discreta elevación de la TGt (percima de 2-3 O/ml).<ref name="ITSistemaNacionalSalud" /><ref name="anti-transglutaminasa">{{cita publicación |apellíu=Mariné |nome=M |apellíu2=Fernández-Bañares |nome2=F |apellíu3=Alsina |nome3=M |apellíu4=''et al.'' |títulu=Impact of mass screening for gluten-sensitive enteropathy in working population |añu=2009 |publicación=World J Gastroenterol |volume=15 |páxines=1331-8}}</ref><ref name="anti-transglutaminasa2">{{cita publicación |apellíu=Fernández |nome=Y |apellíu2=Riestra |nome2=S |apellíu3=Rodrigo |nome3=L |apellíu4=Blancu |nome4=C |apellíu5=López-Vázquez |nome5=A |apellíu6=Fontes |nome6=D |apellíu7=''et al.'' |títulu=Comparison of six human anti-transglutaminase ELISA-tests in the diagnosis of celiac disease in the Saharawi population |añu=2005 |publicación=World J Gastroenterol |volume=11 |páxines=3762-6}}</ref><ref name="MarineFarre">{{cita publicación |apellíu=Mariné |nome=M |apellíu2=Farré |nome2=C |apellíu3=Alsina |nome3=M |apellíu4=Vilar |nome4=P |apellíu5=Cortixu |nome5=M |apellíu6=Sales |nome6=A |apellíu7=''et al.'' |títulu=The prevalence of coeliac disease is signifcantly higher in children compared with adults |añu=2011 Feb |publicación=Aliment Pharmacol Ther |volume=33 |númberu=4 |páxines=477-486 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21166832 |doi=10.1111/j.1365-2036.2010.04543.x |PMID= 21166832}}</ref> :El llaboratoriu tien d'espresar los resultaos con cifres numbériques indicando la clase de inmunoglobulina, siendo insuficiente informar “positivu” o “negativu”, desperdiciando el potencial informativu de la cifra numbérica.<ref>{{cita publicación |apellíu=Farré |nome=C |títulu=Utilidá de la seroloxía nel peneráu, diagnóstco y siguimientu de los pacientes con enfermedá celiaca |añu=2013 |publicación=Enfermedá celiaca y sensibilidá al gluten non celiaca |páxines=151-170}}</ref>. ==== Anticuerpos Anti-Péptidos Deaminados de Gliadina (anti-DGP). ==== : Utilizaos dende l'añu 2000. Son, poro, los que llegaron más apocayá a la clínica de la EC. : Tán tamién dirixíos contra fragmentos de gluten, una vegada fueron deaminados pol enzima transglutaminasa tisular a nivel del intestín. : Determinar por téunica de ELISA comercial. Presenten una especificidá similar a los anti-TGt. Los más emplegaos son los de la clase IgG, que se determinen especialmente en neños menores de 18 meses y en pacientes con defectu de IgA. Los de la clase IgA paecen ser los más indicaos pal siguimientu de los pacientes con [[dieta ensin gluten]]. Convién cuantificar primeramente los niveles séricos de IgA del paciente, yá que si presenta un defectu marcáu de IgA (menor de 0,05 g/l), hai que determinar los anticuerpos de la clase IgG, que polo xeneral son menos informativos, salvo los del tipu anti-DGP. El defectu selectivu de IgA presentar con una frecuencia 10 vegaes mayor en pacientes con EC (1/40) qu'en población xeneral (1/400). La pauta diagnóstica más davezu emplegada consiste en solicitar namái los anti-TGt de clase IgA, yá que la so determinación ye senciella, rápida y algamadiza, tando disponible pola mayor parte de llaboratorios clínicos. La TG-t ye'l antígeno principal frente al que reaicionen los AEM y ye posible qu'haya otros antígenos menores alcontraos tamién nel endomisio. Posiblemente esta seya la razón pola que los resultaos de la determinación de los AEM y de la TG-t nun sían del tou concordantes. Los anti-TGt y los AEM presenten polo xeneral una elevada sensibilidá y especificidá (cercanes al 90%) en presencia d'atrofia marcada de les vellosidaes intestinales. Sicasí, amuesen dambos un notable amenorgamientu de la sensibilidá (del orde del 10-20%) en casos ensin atrofia vellositaria, con inflamación leve o moderada, y/o con cambeos mínimos, que son les presentaciones de la enfermedá habituales en neños mayores de 2 años y adultos, polo que ye bien frecuente'l fechu d'atopar una gran mayoría de casos de EC con seroloxía negativa. En contraposición, tamién ye posible qu'estos marcadores sían positivos en casos con mucosa normal o con cambeos mínimos. <ref>{{cita publicación |apellíu=Lewis |nome=NR |apellíu2=Scott |nome2=BB |títulu=Systematic review: the use of serology to exclude or diagnose coeliac disease (a comparison of the endomysial and tissue transglutaminase antibody tests) |añu=2006 |publicación=Aliment Pharmacol Ther |volume=24 |páxines=47-54}}</ref> <ref>{{cita publicación |apellíu=Abrams |nome=JA |apellíu2=Brar |nome2=P |apellíu3=Diamond |nome3=B |apellíu4=Rotterdam |nome4=H |apellíu5=Green |nome5=PH títulu= Utility in clinical practice of immunoglobulin a anti-tissue transglutaminase antibody for the diagnosis of celiac disease |añu=2006 |publicación=Clin Gastroenterol Hepatol |volume=4 |páxines=726-30}}</ref> Por cuenta de la baxa sensibilidá polo xeneral de les pruebes serológicas, tán estudiándose otros sistemes de deteición, a emplegar nun futuru próximu. === Analítiques === Les analítiques necesaries primero de too paciente con barruntu d'enfermedá celiaca, tanto al diagnósticu como al siguimientu, inclúin les siguientes determinaciones: * Hemograma completu con Velocidá de Sedimentación * Estudio de cuayamientu completu incluyendo TPA y Tasa de Protrombina * Bioquímica completa que tien d'incluyir: ::- Glucemia, Urea, Creatinina, Ácidu Úrico ::- Calciu y Fósforu, Niveles de Hidroxi-Vitamina D3 ::- Proteínes totales, Albúmina, Colesterol total, HDL y Triglicéridos ::- Sideremia, Transferrina, Índiz de saturación y Ferritina ::- PCR (Proteína C Reactiva) ::- Pruebes hepátiques: FA, AST, ALT, GGT y Bilirrubina total y fraicionada ::- Hormones tiroideas: TSH, T3 y Anticuerpos anti-TPO ::- Acedu Fólico y Vitamina B12 ::- Sistemáticu d'orina y sedimentu ::- Cuantificación de inmunoglobulinas (IgG, IgA y IgM) ::- Determinación de ANAs (Anticuerpos anti-nucleares) ::- Seroloxía d'anticuerpos de celiaca: Niveles de anti-transglutaminasa IgA * Marcadores xenéticos: HLA-DQ2 y HLA-DQ8 Con esta amplia batería analítica, preténdese non solo detectar la presencia o non de la EC, sinón tamién valorar la so repercusión nel funcionamientu global del organismu y la posible presencia d'enfermedaes acomuñaes. El hemograma puede ser normal, o presentar alteraciones en dalgunu o dellos de los sos 3 componentes fundamentales: 1/ '''Serie colorada''', representada polos glóbulos coloraos, que se cuantifican por aciu la determinación del Hematocrito (Hcto.) y los niveles d'Hemoglobina (Hb), según pol so tamañu, evaluáu por aciu el Volume corpuscular mediu (VCM) y la Hemoglobina corpuscular media (HCM). L'anemia determinar cuando los valores d'hemoglobina son inferiores a 12 g/dl. Si ye ferropénica, los hematíes son pequeños y hipocromos (VCM y HCM baxaos). Tamién puede haber anemia por defectu d'acedu fólico y/o vit. B12, y nesi casu los hematíes tán aumentaos de tamañu y de coloración (VCM y HCM aumentaos). 2/ '''Serie blanca''', determinada por aciu la cuantificación de los leucocitos o glóbulos blancos, que los sos valores normales tán entendíos ente 4.500-9.000/mm3. Denominar leucopenia cuando tán baxaos per debaxo de 4.500 y leucocitosis cuando tán aumentaos percima de 9.000. Dambes situaciones reparar nos celiacos. La leucopenia en rellación con hiperesplenismo y en presencia de leucocitosis hai que refugar la presencia d'una infeición acomuñada a cualquier nivel. La fórmula leucocitaria pue ser normal na so distribución, pero ye relativamente frecuente, el detectar cambeos porcentuales nel sentíu d'un aumentu relativu de linfocitos (linfocitosis) que s'acompaña d'un descensu de neutrófilos (neutropenia) de significáu ensin esclariar. Igualmente reparamos con cierta frecuencia la presencia d'un aumentu de eosinófilos (eosinofilia) probablemente en rellación cola presencia de diversos procesos alérxicos asociaos, según discreta elevación de mastocitos y/o basófilos. 3/ '''Recuentu de plaquetas''', pue ser normal (ente 200.000-400.000/ mm3), pero tamién puede haber descensu moderáu, denomináu trombopenia (< 200.000), en rellación con hiperesplenismo, o pela cueta aumentu global, que se denomina trombocitosis (>400.000) de resultes de procesos inflamatorios asociaos. L'estudiu de cuayamientu, davezu ye normal, pero puede presentar diverses alteraciones, tales como aumentu de la TPA (tiempu de tromboplastina), allargamientu del tiempu de protrombina (TP) con descensu de la so actividá porcentual, que puede ser por cuenta de un defectu parcial de los niveles de vit. K, por déficit d'absorción intestinal, o bien en pacientes que tomen anticoagulantes orales dicumarínicos. Los niveles de Fibrinógeno, pueden n'ocasiones tar aumentaos, yá que se trata d'un reactante de fase aguda, que s'alza en presencia de procesos inflamatorios asociaos, de cualesquier llocalización. === Biopsies duodenales === La biopsia del intestín delgáu sigui considerándose'l procedimientu de referencia; esto ye, la prueba más importante pa confirmar el diagnósticu de EC, pal que se sigue considerando como “el patrón oro”. Tendría De realizase siempres en casu de barruntu clínicu, independientemente de la resultancia de los marcadores serológicos, pos los anticuerpos son davezu negativos nos celiacos. Sicasí, la so interpretación ye complexa y presenta de cutiu llimitaciones, pol frecuente afayu de cambeos mínimos, tales como la linfocitosis intra-epitelial y cambeos mínimos, especialmente nel adultu y neñu mayor de 2 años. Tamién hai que tener presente que les mancadures nun son uniformes, sinón qu'amuesen una distribución parcheada”, lo que llinda'l so valor diagnósticu, pola posibilidá de que les muestres fueren tomaes de zones sanes. Amás, l'atrofia de vellosidaes ye pocu frecuente nos adultos y neños mayores de 2 años, yá que nellos predominen les formes non clásiques.<ref name=LudvigssonCard2015 /> Les biopsies duodenales llograr por aciu [[fibroscopio|fibroendoscopia]], una y bones esta dexa la esploración completa del esófagu, estómagu y duodenu, siendo esti postreru l'empiezu del intestín delgáu y el llugar onde se realiza tomar de múltiples biopsies. Por aciu una [[esofagogastroduodenoscopia|endoscopia dixestiva alta]] (al traviés de la boca) aportar con facilidá al duodenu, onde se tomen les muestres de biopsies (porciones milimétriques de texíu), por aciu una pinza introducida al traviés del endoscopiu. La so duración media ye aproximao d'unos 5 minutos. Nun riquir anestesia nin sedantes, anque pueden emplegase. La so preparación solo precisa unes 7 hores d'ayunu previu, pudiendo tomar líquidos hasta 2 hores antes. Ye una prueba xeneralmente segura y bien tolerada; tomar de muestres nel intestín nun produz dolor.<ref name=LudvigssonCard2015 /> Tienen de tomase múltiples biopsies duodenales (ente 4-6), de suficiente tamañu, bien empobinaes antes d'unviales p'analizar, de les distintes porciones del duodenu (proximales y distales) pa evitar errores de muestra, por cuenta de qu'en la enfermedá celiaca de normal nun hai una afectación uniforme del intestín, sinón que les mancadures apaecen en zones aisllaes ente sigo (parcheadas).<ref name=GreenLebwohl2015>{{cita publicación |autor= Green PH, Lebwohl B, Greywoode R |títulu= Celiac disease |publicación= J Allergy Clin Immunol |volume= 135 |númberu= 5 |páxina= 1099-106 |añu= May 2015 |pmid= 25956012 |doi= 10.1016/j.jaci.2015.01.044 |tipo=Revisión}}</ref><ref name=PintoSanchez2015extraintestinal>{{cita publicación |autor=Pinto-Sánchez MI, Bercik P, Verdu EF, Bai JC |títulu=Extraintestinal manifestations of celiac disease |publicación=Dig Dis |volume=33 |númberu=2 |páxines=147-54 |fecha=2015 |pmid=25925916 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25925916 |doi=10.1159/000369541 |tipo=Revisión}}</ref> Les biopsies duodenales analícense dempués al microscopiu. Tienen de realizase tinciones especiales de forma rutinaria, con anticuerpos monoclonales pa marcadores de linfocitos T (CD3), col fin de poder faer con precisión el recuentu de linfocitos intraepiteliales (LIEs). Les indicaciones pa llevar a cabu tomar de biopsies duodenales nel cursu d'una endoscopia dixestiva alta son bien variaes, ya inclúin non solo a pacientes con seroloxía positiva de EC pa confirmar el diagnósticu, sinón tamién a tolos que presenten foria crónica o recidivante, estriñimientu, anemia ferropénica d'orixe escuru o refractaria al tratamientu sustitutivu per vía oral, osteoporosis enllargada, mala dixestión siguida o dolor abdominal de repetición, ardores, anorexa (falta de mambís), intolerancia a la lactosa, perda de pesu caltenida, dolores musculo-esqueléticos, afectaciones cutanees, proceso auto-inmunitarios y/o alérxicos, trestornos neurolóxicos, etc., independientemente de que la seroloxía seya o non, negativa (ausencia d'anticuerpos en sangre). Un error frecuente ye prescindir de tomar de biopsies ante una mucosa d'aspeutu aparentemente normal. Les mancadures típiques de la celiaca, consistentes en cambeos mínimos, solo pueden ser alcontraes al traviés del so estudiu al microscopiu. Namái cuando esiste atrofia vellositaria avanzada, que ye l'afayu menos frecuente n'adultos y neños mayores de 2 años, reparar signos macroscópicos apreciables a güeyu, tales como l'aspeutu festoneado” de les plegues mucosos, l'amenorgamientu del so tamañu o la presencia d'un patrón en mosaicu”. La cápsula endoscópica resulta de gran utilidá pal estudiu de la EC, yá que dexa la visualización de too l'intestín, detectando dellos casos subclínicos, o non diagnosticaos per otros medios, pero presenta'l gran inconveniente de nun poder tomar biopsies. Por ello, tien de completase cola realización d'una gastroscopia rutinaria cola cuenta de poder disponer de biopsies duodenales. ==== Afayos nes biopsies duodenales ==== {| align="right" cellpadding="10" |- | {| align=right border="0" style="background:#cccc88" class="sortable wikitable" |- | align="center" valign="center" style="height:40px; background:#444444; color:white" 3|'''Tabla 3. OTRES CAUSES DE ATROFIA VELLOSITARIA''' '''APARTE DE LA ENFERMEDÁ CELÍACA''' |- | style="color:black" align="left" | Inmunodeficiencia común variable Enteritis post-radiación Enteropatía acomuñada al virus de la inmunodeficiencia humana Linfoma intestinal Enteropatía autoinmunitaria |} |} El contautu del intestín col [[gluten]] conduz a l'apaición d'un dañu na mucosa del intestín delgáu que nun se llinda, como tradicionalmente pensábase, a l'atrofia de les vellosidaes intestinales, sinón qu'inclúi una serie de cambeos inflamatorios que son muncho más frecuentes qu'aquella. Les mancadures tomen dende casos nos que namái s'aprecia un aumentu de la población de linfocitos intraepiteliales (enteritis linfocítica) hasta formes avanzaes d'atrofia vellositaria.<ref name=Protocolu.pdf /><ref name=Protocolu.html /> Cualesquier d'estes mancadures, inclusive les formes más leves, puede cursar con diversos estaos carenciales, incluyendo anemia, osteopenia o osteoporosis, y un ampliu abanicu de síntomes dixestivos y extradigestivos;<ref name=Protocolu.pdf /><ref name=Protocolu.html /> y presenten riesgu d'entueyos importantes al llargu plazu si permanecen ensin diagnosticar nin tratar, incluyendo un aumentu moderáu de la mortalidá.<ref name=WalkerMurray2011>{{cita publicación |autor= Walker MM, Murray JA |títulu=An update in the diagnosis of coeliac disease |añu=agostu de 2011 |publicación=Histopathology |volume=59 |númberu=2 |páxines=166-79 |doi=10.1111/j.1365-2559.2010.03680.x |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21054494 |pmid= 21054494 |tipo=Revisión |cita=The correct diagnosis is crucial, as recent studies show a modest but increased mortality in this disease, both in those with and without villous atrophy and even those with latent disease, i.y. positive antibodies and a normal duodenal biopsy. ''Torna: El diagnósticu correutu ye fundamental, yá que estudios recién amuesen una modesta medría de la mortalidá nesta enfermedá, tantu naquellos con y ensin atrofia de les vellosidaes ya inclusive naquellos con enfermedá latente, esto ye, anticuerpos positivos y una biopsia duodenal normal.''}}</ref> Como se recueye nes páxines 26 y 27 del Protocolu de Diagnósticu Precoz de la Enfermedá Celiaca<ref name=Protocolu.pdf /> del [[Ministeriu de Sanidá d'España]]: {{Cita|Yá que les mancadures histolóxiques pueden ser parcheadas, aconséyase tomar de siquier 4 muestres pal analís histolóxicu. La resultancia del estudiu anatomopatológico dexa confirmar la esistencia de mancadures compatibles y establecer l'estadiu de la mancadura (Clasificación de Marsh). L'espectru de mancadures histolóxiques que presenten estos pacientes ye ampliu y bazcuya dende formes d'enteritis linfocíticas, onde namái s'atopa una medría de la población de linfocitos intraepiteliales (>25%) [Marsh 1], hasta formes d'atrofia grave de la mucosa [Marsh 3]. Ye importante disponer de inmunotinciones pa llevar a cabu'l contaje de linfocitos intraepiteliales, cuando les tinciones con hematoxilina-eosina nun son concluyentes. Solo d'esta miente pueden diagnosticase con razonable seguridá les formes d'enteritis linfocítica (>25 linfocitos/100 célules epiteliales). }} A partir de la edá de 2 años, les formes con atrofia de vellosidaes mengüen notablemente, yá que predominen les presentaciones con solo inflamación (infiltración de linfocitos o enteritis linfocítica), que son les que producen baxos niveles d'anticuerpos en sangre. Esiste una rellación direuta ente la positividad de los anticuerpos anti-TGt y el grau d'atrofia vellositaria presente na mucosa duodenal, de tal manera qu'un mayor grau d'atrofia, corresponder con una mayor positividad d'anticuerpos, como asocede nes formes clásiques, predominantes en neños pequeños (menores de 2 años<ref name=LudvigssonCard2015 />). Otra manera, cuando la biopsia duodenal ye normal, o bien amuesa cambeos mínimos o presenta un grau d'atrofia leve, los anticuerpos anti-TGt pueden ser negativos, como asocede con frecuencia nos neños mayores de 2 años y adultos, en quien predominen les formes non clásiques. <ref>{{cita publicación |apellíu=Abrams |nome=JA |apellíu2=Brar |nome2=P |apellíu3=Diamond |nome3=B |apellíu4=Rotterdam |nome4=H |apellíu5=Green |nome5=PH |títulu=Utility in clinical practice of immunoglobulin a anti-tissue transglutaminase antibody for the diagnosis of celiac disease |añu=2006 |publicación=Clin Gastroenterol Hepatol |volume=4 |páxines=726-30}}</ref> <ref>{{cita publicación |apellíu=Donaldson |nome=MR |apellíu2=Firth |nome2=SD |apellíu3=Wimpee |nome3=H |apellíu4=Leiferman |nome4=KM |apellíu5=Zone |nome5=JJ |apellíu6=Horsley |nome6=W |apellíu7=''et al.'' |títulu=Correlation of duodenal histology with tissue transglutaminase and endomysial antibody levels in pediatric celiac disease |añu=2007 |publicación=Clin Gastroenterol Hepatol |volume=5 |páxines=567-73}}</ref> Nel celiacu tratáu afechiscamente, la mucosa llega a normalizase resultando indistinguible de la d'un individuu sanu, al cabu d'un periodu mediu averáu de dos años, tres l'empiezu de la DSG. Los afayos histopatológicos descritos son carauterísticos de la EC, pero non específicos, y dexen realizar un diagnósticu de barruntu, una y bones l'atrofia vellositaria puede presentase n'otros procesos intestinales de diverses etioloxíes non rellacionaes cola intolerancia al gluten (Tabla 3). ==== Escala de Marsh pa la clasificación de los afayos nes biopsies duodenales ==== [[Ficheru:Gráfico relación TGt-vellosidades.jpg|thumb|right|400px|Rellación ente seroloxía positiva y atrofia vellositaria nos enfermos celiacos]] Los afayos de la biopsia duodenal tienen de ser interpretaos con detalle por un patólogu espertu ya interesáu nel diagnósticu d'esta enfermedá, siguiendo los criterios de Marsh modificaos, que clasifica esta enfermedá en 4 tipos o estadios. Pue tenese una enfermedá celiaca con biopsia duodenal con namái un aumentu nel porcentaxe de linfocitos intraepiteliales o una duodenitis crónica (estadiu 1 o infiltrativo, de dicha clasificación). La observación al microscopiu tres tinción de les muestres estrayíes, por aciu hematoxilina-eosina ya inmunohistoquímica con marcadores específicos pa tiñir los linfocitos CD3, dexa analizar la histoloxía y el númberu y distribución de los linfocitos intraepiteliales. La so cuantificación ayuda a conocer meyor el grau de mancadura según el sistema más utilizáu anguaño, como son los «criterios de Marsh» descritos en 1992 <ref>{{cita publicación |apellíu=Marsh |nome=MN |títulu=Gluten major histocompatibility complex, and the small intestine: a molecular and immunobiologic approach to the spectrum of gluten sensitivity («celiac sprue») |añu=1992 |publicación=Gastroenterology |volume=102 |páxines=330-54}}</ref> y revisaos por Oberhüber en 1996. Esta clasificación anatomopatolóxica de les biopsies duodenales tien d'emplegase de forma rutinaria pal estudiu de les muestres. Utilízase llargamente en tol mundu y demostró en demasía la so gran utilidá diagnóstica y l'ampliu espectru d'alteraciones histolóxiques esistentes na celiaquía, que van dende una mucosa normal o con cambeos mínimos hasta l'atrofia de les vellosidaes intestinales. {| align="right" border="0" |- | align="right" | {|width="500px" border="0" width="400px" style="background:#FBD6FF" class="sortable wikitable" |- | colspan=3 align="center" valign="center" style="height:40px; background:#880088; color:white" 3|'''Tabla 4. CLASIFICACIÓN DE MARSH DE LES''' '''MANCADURES DUODENALES''' |- | style="background:#f384fb; color:black" align="center" | '''estadiu''' | style="background:#f384fb; color:black" align="center" | '''CARAUTERÍSTIQUES HISTOLÓXIQUES''' | style="background:#f384fb; color:black" align="center" | '''COMPATIBLE CON ENFERMEDÁ CELÍACA''' |- | valign="top" | '''0 (Preinfiltrativo)''' | valign="top" | Biopsia duodenal normal o con cambeos mínimos | valign="top" align="center" | NON |- | valign="top" | '''1 (Infiltrativo)''' | valign="top" | Aumentu de linfocitos intraepiteliales (> 20 o 25 por cada 100 célules epiteliales) | valign="top" align="center" | SÍ |- | valign="top" | '''2 (Hiperplásico)''' | valign="top" | Hiperplasia de criptes Infiltrado inflamatorio crónicu na submucosa | valign="top" align="center" | SÍ |- | valign="top" style="border-bottom:1px solid #FBD6FF;" | '''3 (Atrófico)''' |style="border-bottom:1px solid #FBD6FF;" | |style="border-bottom:1px solid #FBD6FF;" | |- | valign="top" style="border-bottom:1px solid #FBD6FF;" | '''3a''' | style="border-bottom:1px solid #FBD6FF;" | Atrofia vellositaria parcial o leve | valign="top" style="border-bottom:1px solid #FBD6FF;" align="center" | SÍ |- | valign="top" style="border-bottom:1px solid #FBD6FF;" | '''3b''' | valign="top" style="border-bottom:1px solid #FBD6FF;" | Atrofia vellositaria subtotal o moderada | valign="top" style="border-bottom:1px solid #FBD6FF;" align="center" | SÍ |- | valign="top" | '''3c''' | valign="top" | Atrofia vellositaria total o completa | valign="top" align="center" | SÍ |} |} Según estos criterios, amás de l'atrofia de vellosidaes, apaecen estes mancadures: * '''Mancadura tipu Marsh 0'''. Cambeos preinfiltrativos. * '''Mancadura tipu Marsh 1'''. Obsérvense 20 o 25 linfocitos intraepiteliales (depende de la téunica de tinción) por cada 100 enterocitos. Esprésase por aciu porcentaxe. Esto ye, considérase Marsh 1 cuando la infiltración linfocitaria (LIES) supera'l 20% o 25%. Esta enteritis linfocítica ye l'afayu histolóxicu más habitual na enfermedá celiaca del adultu y neñu mayor de 2 años. * '''Mancadura tipu Marsh 2'''. Obsérvase'l patrón anterior amás de hiperplasia de criptes (tan na base de les vellosidaes). * '''Mancadura tipu Marsh 3'''. Obsérvase'l patrón anterior y amás esiste acurtiamientu (atrofia) de vellosidaes. Subdivídese en: ::- '''Marsh 3a''', si ye parcial o leve; ::- '''Marsh 3b''', si ye subtotal; ::- '''Marsh 3c''', si ye total. ==== Errores frecuentes na interpretación de les biopsies duodenales ==== Ye importante reseñar que na práutica producen munchos falsos negativos por distintos motivos: :* Considérense negatives por non presentar atrofia vellositaria, cuando en realidá ye la mancadura menos frecuente nos celiacos a partir de los 2 años d'edá. :* Nun se tomen abondes muestres: les mancadures son parcheadas y débense coyer siquier 4-6 biopsies pa embrivir el marxe d'error. :* Informes patolóxicos incompletos: :::- Nun s'especifica la rellación cripta/vellosidá. :::- Nun figura nin se cuantifica por tanto, el infiltrado linfocitario (LIEs) topáu. :::- Nun se clasifiquen los resultaos según la escala Marsh. :::- Aplícase'l nivel de corte antiguu de recuentu de LIE del 40% (abandonáu va tiempu), en llugar del vixente del 25% pal Marsh 1. :::- Nun figura'l inmunofenotipo de linfocitos intraepiteliales.Pa evitar los frecuentes errores de diagnósticu ante informes patolóxicos incompletos, nos que namái figuren datos del tipu “ensin alteraciones histolóxiques relevantes”, “inflamación inespecífica”, “duodenitis crónica”, etc., ensin tener que sometese a una nueva gastroduodenoscopia, el paciente tien derechu a reclamar les sos muestres de biopsies duodenales, llograes tantu pol sistema sanitariu públicu como pol priváu, pal so estudiu por otru patólogu actualizáu y espertu n'enfermedá celiaca. Dende'l puntu de vista xurídicu, les muestres tienen de considerase como parte integrante de la historia clínica del paciente y arriendes d'ello, por analoxía, tien d'aplicase El Réxime de la Historia Clínica (Llei 41/2002 del 14 de payares básica reguladora de l'autonomía del paciente y derechos y obligaciones en materia d'información y documentación clínica). El paciente ta llexitimáu pa recoyer la muestra o se-y puede apurrir quien él autorice. El responsable tanto de la custodia de la muestra biolóxica como del so caltenimientu, ye'l Centru Hospitalariu. Nel momentu que sala del hospital, el responsable va ser el receptor de la mesma.<ref>{{cita web |autor=Isabel Guerra Merín y Félix Mª Gutiérrez Mendiguren |títulu=Recomendaciones pa la cesión de material anatomopatológico / Muestres biolóxiques |url=https://www.seap.es/c/document_library/get_file?uuid=10b51678-4y0a-48cb-abe5-49d2a4587b6a&groupId=10157 |obra=Llibru Blanco de l'Anatomía Patolóxica n'España - Suplementu del 2011 }}</ref> === Marcadores xenéticos === Les evidencies apunten a que la xenética tien una clara participación na predisposición a la enfermedá celiaca, magar la manera d'heriedu ye entá desconocíu. Anguaño, envalórase que'l so heredabilidad ronda'l 87%.<ref name=FernandezJimenez>{{cita publicación |apellíu=Fernandez-Jimenez |nome=N |apellíu2=Plaza-Izurieta |nome2=L |apellíu3=Bilbao |nome3=JR |títulu=La Enfermedá Celiaca: Marcadores xenéticos |añu=2013 |publicación=Enfermedá celiaca y sensibilidá al gluten non celiaca |páxines=103-121 |doi=10.3926/oms.23 |url=http://www.omniascience.com/monographs/index.php/monograficos/article/view/23/30 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20171112083216/http://omniascience.com/monographs/index.php/monograficos/article/view/23/30 |archivedate=2017-11-12 |fechaaccesu=2017-12-31 }}</ref> Aproximao, el 56% de la población xeneral presenta xenética de riesgu pa desenvolver la enfermedá celiaca.<ref name=Newnham2017 /> Conozse que ta implicada la presencia de ciertos alelos del sistema [[Antígenos leucocitarios humanos|HLA]] (antígenos linfocitarios humanos, allugaos nel brazu curtiu del cromosoma 6), que ta encargáu de vixilar que les célules del organismu sían propies. La so presencia ta rellacionada cola apaición de diverses [[enfermedá autoinmune|enfermedaes autoinmunes]] y l'analís de histocompatibilidad imprescindible pa la llevar a cabu ciertos tresplantes. Esplicáu d'una manera senciella, el HLA-II presenta innumberables variaciones. De la mesma forma que cada persona tien una cara distinta, podría dicise que cada persona presenta un HLA distintu, anque esiste una serie de variaciones del HLA que predisponen a carecer ciertes enfermedaes. El HLA-DQ2 presentar nun 90% de los celiacos. Sicasí, tenelo positivu nun implica que se tenga que desenvolver la enfermedá celiaca. Ello ye que los celiacos son solo un 2-5% de los portadores del HLA-DQ2. Alredor del 5% de celiacos presenta'l HLA DQ8. Siquier el 5% restante de celiacos nun presenten nin el heterodímero DQ2, nin el DQ8, o solo tienen un apanfilo del DQ2, polo que la so presencia nun ye obligada pal diagnósticu. Hai en marcha estudio de nuevos marcadores xenéticos rellacionaos con esta enfermedá. Atopáronse otros xenes del sistema HLA-I, como la MICA y el MICB, acomuñaos a diversos [[enfermedá autoinmune|trestornos autoinmunitarios]], ente ellos la enfermedá celiaca. <ref>{{cita publicación |apellíu=López-Vázquez |nome=A |apellíu2=Rodrigo |nome2=L |apellíu3=Fontes |nome3=D |apellíu4=Riestra |nome4=S |apellíu5=Bousoño |nome5=C |apellíu6=García-Fernández |nome6=S |apellíu7=''et al.'' |títulu=MHC class I chain related gene A (MICA) modulates the development of coeliac disease in patients with th high risk heterodimer DQA1*0501/DQB1*0201 |añu=2002 |publicación=Gut |volume=50 |páxines=336-40}}</ref> La presencia d'estos marcadores de susceptibilidá HLA-DQ2 y HLA-DQ8 ye importante a la de realizar estudios familiares y d'instaurar una [[dieta ensin gluten]] (DSG) p'analizar respuesta en pacientes que les sos pruebes diagnósticas nun sían concluyentes. Vease estremáu: [[#Utilidá de la dieta ensin gluten "de prueba" pa confirmar el diagnósticu|Utilidá de la dieta ensin gluten "de prueba" pa confirmar el diagnósticu]] Los ximielgos monocigóticos tienen una alta concordanza pa presentar EC en dalgún momentu de la so vida, en redol al 75%. Nos dicigóticos, nun s'aprecien diferencies de riesgu respeuto al restu de familiares de primer grau y la prevalencia media asítiase alredor del 25%.<ref>{{cita publicación |apellíu=Hogberg |nome=L |apellíu2=Falth-Magnusson |nome2=K |apellíu3=Grodzinsky |nome3=Y |apellíu4=Stenhammar |nome4=L |apellíu7=''et al.'' |títulu=Familial prevalence of coeliac disease: a twenty-year follow-up study |añu=2003 |publicación=Scand J Gastroenterol |volume=38 |númberu=61-5}}</ref> === Diagnósticu de casos dudosos o difíciles === Ante casos dudosos d'enfermedá celiaca o de mal diagnósticu, esisten diverses estratexes que pueden aplicase acordies coles preferencies del paciente y la so familia. Ente elles figuren les siguientes: a) Repitir dacuando l'analítica y seroloxía buscando cambeos manifiestos (d'escasa utilidá). b) Realizar un estudiu familiar buscando casos potenciales o manifiestos que yeren primeramente desconocíos. c) Llevar a cabu una nueva endoscopia con tomes de biopsia múltiples duodenales al cabu d'unes selmanes, con o ensin sobrecarga de [[gluten]] (menos aceptada). d) Faer un tratamientu de prueba con [[dieta ensin gluten]] (DSG) mientres 6 meses mínimu, preferiblemente un añu, reparando la respuesta clínica, según los cambeos analíticos y serológicos (la más aconseyable). Anguaño, la prueba de la provocación con gluten nun se considera necesaria pa la confirmación del diagnósticu de la enfermedá celiaca. Inclusive s'envalora como potencialmente peligrosa, yá que puede presentar serios inconvenientes pola apaición de reaiciones importantes tres la so reintroduición.<ref name=ITSistemaNacionalSalud/> En casos dudosos, ta dafechu xustificáu l'instaurar una dieta ensin gluten estricta mientres un plazu mínimu de seis meses, realizando siguimientu clínicu y analíticu fayadizos, p'analizar la respuesta («diagnósticu ''ex iuvantibus''»).<ref name=ITSistemaNacionalSalud/> El diagnósticu d'enfermedá celiaca confírmase cuando esiste una respuesta positiva a la DSG, que se calcula nun plazu mediu de 6 meses.<ref name=EC2008 /> Cuando nun se produz l'ameyoramientu esperáu cola dieta ensin gluten o esta retrásase, hai que valorar bien curioso la presencia d'otres [[Intolerancia a los alimentos|intolerancies alimenticies]] acomuñaes ([[lactosa]], [[fructosa]], etc.) porque cola simple toma de lleche ensin lactosa puede ameyorase o la restricción de dalgún tipu de fruta. Otres causes de non ameyoramientu son la presencia del llamáu «gluten ocultu» en dellos productos deque etiquetaos, según les «[[Contaminación cruciada|contaminaciones cruciaes]]» comiendo na mesa con otres persones que tomen pan de trigu y esmigayen con frecuencia de forma inalvertida, alimentos contaminaos con migues o restos de farina mientres la so preparación o manipulación, etc. ==== Utilidá de la dieta ensin gluten «de prueba» pa confirmar el diagnósticu ==== Magar el barruntu clínicu fundada, en diverses ocasiones atopamos con casos con [[anticuerpo|seroloxía]] negativa, y/o marcadores [[xenética|xenéticos]] negativos, y/o [[#Biopsies duodenales|biopsies duodenales]] con cambeos mínimos o [[enteritis linfocítica]] estremera < 25%. En dichos casos, tendría de proponese la realización d'una [[dieta ensin gluten]] (DSG) de prueba mientres un mínimu de 6 meses, preferiblemente un añu, con controles [[clínica|clínicos]] y [[Analís clínicu|analíticos]] antes y dempués de la retirada del [[gluten]].<ref name=EC2008 /><ref name=ITSistemaNacionalSalud /> Aconséyase probar la DSG mientres unos 6 meses a lo menos, preferiblemente un añu, yá que con menos tiempu los cambeos nun se producen de forma significativa, sobremanera en pacientes que lleven carecimientos clínicos enllargaos. La DSG tien de ser estricta, esaniciando de l'alimentación tolos productos que contengan o se cocinen con [[farina]] de [[trigu]], [[centenu]], [[cebada]] y [[avena]] (dieta TACC), que son los cuatro [[cebera|ceberes]] con [[gluten]], y sustituyéndolos por farina de [[maíz]] y [[arroz]] ensin traces de gluten, evitando [[Contaminación cruciada|contaminaciones]] inalvertíes y tou tipu de [[transgresión|transgresiones]] dietétiques. Con dicha dieta de prueba, na mayoría de los casos, produzse un ameyoramientu clínicu significativa, con desapaición práuticamente total de la mayoría de les molesties, que se confirma amás con un ameyoramientu o normalización de la mayor parte de les alteraciones analítiques, primeramente esistentes. Gracies a la realización d'esta DSG, va confirmase'l diagnósticu d'enfermedá celiaca na mayor parte de los casos primeramente etiquetaos como dudosos. ==== Considerancies importantes sobre la prueba cola dieta ensin gluten ==== En casu de non ameyoramientu, antes d'abandonar la prueba cola [[dieta ensin gluten]], hai que faer una valoración bien cuidadosa tanto [[clínica]] como [[exame de sangre analítico]], pa tratar d'evitar posibles errores d'interpretación. Ye habitual en pacientes celiacos y [[sensibilidá al gluten|sensibles al gluten]], especialmente neños mayores, nuevos y adultos con llargues demorances diagnósticas, nun esperimentar ameyoramientu o inclusive tener un aparente empeoramientu al empiezu de la DSG. Esti fenómenu solo produzse n'enfermos celiacos o sensibles al gluten y esplícase por diverses causes que. El [[gluten]] exerz un efeutu [[anestésicu]] sobre'l tubu dixestivu, adormilitiando y despintando les sos reaiciones naturales. La supresión estricta del gluten de la dieta devuelve al aparatu dixestivu la so capacidá de reaición, antes adormilitiada. Les posibles contaminaciones accidentales suélense volver manifestar, con síntomes fuertes. Coles mesmes, a midida que l'aparatu dixestivu va recuperándose, pueden faese patentes les [[Intolerancia a los alimentos|intolerancies alimenticies]] típicamente acomuñaes a la enfermedá celiaca y la [[sensibilidá al gluten non celiaca]] ([[lactosa]], [[fructosa]], [[sorbitol]], etc.), más frecuentes cuanto mayor fuera'l retrasu nel diagnósticu, que primeramente podíen tar pasando inalvertíes. La simple toma de lleche ensin lactosa puede ameyorar o la restricción de dalgún tipu de fruta. Otres causes de non ameyoramientu son la presencia del llamáu “gluten ocultu” en dellos productos deque etiquetaos, según les “[[Contaminación cruciada|contaminaciones cruciaes]]” comiendo na mesa con otres persones que tomen pan de trigu y esmigayen con frecuencia de forma inalvertida, alimentos contaminaos con migues o restos de farina mientres la so preparación o manipulación, etc. Hai celiacos o sensibles al gluten que pueden tener concomitantemente intolerancia acomuñada a la [[Caseína|proteína de la lleche]] de vaca ya inclusive, más raramente, a la horceína del [[maíz]], como se deduz d'unos estudios recién realizaos en Méxicu, pola Dra. Ana Mª Calderón de la Barca y cols.<ref name="casein">{{cita publicación |apellíu=Cabrera-Chávez |nome=F |apellíu2=Rouzaud-Sández |nome2=O |apellíu3=Sotelo-Cruz |nome3=N |apellíu4=''et al.'' |títulu=Bovien milk caseins and transglutaminase-treated cebera prolamins are differentially recognized by IgA of celiac disease patients according to their age |añu=2009 |publicación=J Agric Food Chem |volume=57 |páxines=3754-9 }}</ref> <ref name="maize">{{cita publicación |apellíu=Cabrera-Chávez |nome=F |apellíu2=Iamet |nome2=S |apellíu3=Miriani |nome3=M |apellíu4=''et al.'' |títulu=Maize prolamins resistant to peptic-tryptic digestion maintain immune-recognition by IgA from some celiac disease patients |añu=2012 |publicación=Plant Foods Hum Nutr |volume=67 |páxines=24-30 }}</ref> Finalmente, ye importante escluyir otres entidaes clíniques asociaes a la mesma enfermedá que por sigo soles pueden esplicar la persistencia de los síntomes (déficit secundariu de [[disacaridasas]], insuficiencia [[páncrees|pancreática]] exocrina, sobrecrecimiento bacterianu y [[colitis microscópica]]).<ref name=Protocolu.pdf /> El meyor tratamientu de la colitis microscópica ye'l siguimientu d'una [[dieta ensin gluten]], yá que non solo consigue la desapaición de la sintomatoloxía (dolor abdominal y fories, fundamentalmente), sinón que tamién ayuda a la remisión [[Histoloxía|histolóxica]] de la enfermedá. Por ello, considérase que la colitis linfocítica ye una manifestación más de la enfermedá celiaca, con una clara participación de la mucosa [[colon|colónica]] acomuñada. La dieta ensin gluten tien de basase, fundamentalmente, nel consumu habitual d'alimentos naturales y frescos que nun contengan gluten: carnes, pexes, güevos, lleche y derivaos, frutes, [[verdures]] y [[hortolices]], [[llegume]]s y les ceberes que nun contienen gluten ([[maíz]], [[arroz]], [[miyu]] y [[sorgu]]), combinándolos ente sigo de forma variada y equilibrada.<ref name=Protocolu.pdf /> Los alimentos tienen d'adquirise, almacenar, preparar y manipoliar curioso pa evitar les posibles [[contaminación cruciada|contaminaciones cruciaes]] con gluten. Ye importante, especialmente al empiezu de la DSG, embrivir el consumu d'alimentos ellaboraos y d'alimentos específicos pa celiacos. Una opción bien cómoda y económica ye l'usu d'una panificadora casera pa ellaborar panes y bizcuechos, cola amplia gama de farines ensin gluten esistentes nel mercáu. Les ventayes son la facilidá de preparación, l'abaratamientu del productu y la posibilidá d'escoyer los ingredientes, evitando o menguando considerablemente la gran cantidá d'aditivos químicos presentes nos productos específicos de celiacos. Ye importante conocer que'l gluten tamién ta presente en munches melecines, ente los excipientes colos que los ellaboren. Coles mesmes, el gluten figura ente los ingredientes de munchos productos cosméticos, baxu distintos nomes difíciles d'identificar. Ye importante evitar el contautu con estos productos (pastes de dientes, barres de llabios, xeles, cremes, etc.), yá que, anque la cantidá de gluten suel ser pequeña, esti puede inxerise por error, absorber al traviés de la piel o contaminar alimentos na so manipulación (cremes o restos de cremes nes manes, etc.). === Pruebes de provocación === Anguaño nun se consideren necesaries nin les pruebes de provocación, nin la repetición de les biopsies pa la confirmación diagnóstica. La prueba de la provocación con [[gluten]] ta dafechu contraindica antes de la edá de cinco años y durante la crecedera de la pubertá.<ref name=OntiverosHardy2015>{{cita publicación |autor=Ontiveros N, Hardy MY, Cabrera-Chavez F |títulu=Assessing of Celiac Disease and Nonceliac Gluten Sensitivity |publicación=Gastroenterology Research and Practice |volume=2015 |páxines=723954 |añu=2015 |pmid=26064097 |pmc=4429206 |doi=10.1155/2015/723954 |tipo= Revisión }}</ref> Inclusive se considera potencialmente peligrosa a cualquier edá, yá que puede bastiar l'apaición de reaiciones importantes tres la so reintroduición.<ref name=ITSistemaNacionalSalud/> === Errores frecuentes === ==== Nel diagnósticu ==== Magar que la enfermedá celiaca ye una de les enfermedaes con base xenética más frecuentes, con una prevalencia media del 1-2% na población xeneral y que puede debutar a cualquier edá de la vida, ta claramente subestimada y infradiagnosticada, con aproximao un 85% de los casos ensin diagnosticar na actualidá.<ref name=LundinWijmenga2015 /><ref name=LionettiGatti2015 /> Esiste una escasa conocencia sobre la enfermedá celiaca ente los profesionales de la salú, que tiende a perpetuase.<ref name=SeeKaukinen /><ref name=Fasano2005Pediatric /> La media envalorada de tiempu que trescurre dende l'empiezu d'apaición de los síntomes hasta que'l paciente consigue'l diagnósticu, ye d'unos 20 años. Esta situación puede esplicase teniendo en cuenta que, a pesar de les meyores realizaes nos últimos años na identificación de les múltiples manifestaciones de la enfermedá celiaca y a la reforma de los protocolos diagnósticos, estes conocencies entá nun llegaron a la mayoría de profesionales a los qu'allega a consultar el paciente por molesties variaes y diverses que presenta. Precísase una mayor conciencia de la enfermedá celiaca como un problema de salú común. Encurtiar el retardo diagnósticu, anguaño bien eleváu, ye imprescindible p'amenorgar la carga innecesaria de la enfermedá. Vivir con una enfermedá celiaca ensin diagnosticar amonta'l riesgu de consecuencies negatives sobre la salú y la mortalidá.<ref name=NorstromLindholm /> <ref>{{cita publicación |apellíu=Cosnes |nome=J |apellíu2=Cellier |nome2=C |apellíu3=Viola |nome3=S |apellíu4=Colombel |nome4=JF |apellíu5=Michaud |nome5=L |apellíu6=Sarles |nome6=J |apellíu7=Hugot |nome7=JP |apellíu8=Ginies |nome8=JL |apellíu9=Dabadie |nome9=A |apellíu10=Mouterde |nome10=O |apellíu11=Allez |nome11=M |apellíu12=Nion-Larmurier |nome12=I |apellíu13=Groupe D'Etude et de Recherche Sur la Maladie Coeliaque |títulu=Incidence of autoimmune diseases in celiac disease: Protective effect of the gluten-free diet |añu=2008 |publicación=Clin Gastroenterol Hepatol |volume=6 |páxines=753-758 |doi=10.1016/j.cgh.2007.12.022 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18255352}}</ref> <ref>{{cita publicación |apellíu=Rubio-Tapia |nome=A |apellíu2=Kyle |nome2=RA |apellíu3=Kaplan |nome3=L'apellíu4=Johnson |nome4=DR |apellíu5=Page |nome5=W |apellíu6=Erdtmann |nome6=F |apellíu7=Brantner |nome7=TL |apellíu8=Kim |nome8=WR |apellíu9=Phelps |nome9=TK |apellíu10=Lahr |nome10=BD |apellíu11=''et al.'' |títulu=Increased prevalence and mortality in undiagnosed celiac disease |añu=2009 |publicación=Gastroenterology |volume=137 |páxines=88-93 |doi=10.1053/j.gastro.2009.03.059 |url=http://www.gastrojournal.org/article/S0016-5085%2809%2900523-X/fulltext}}</ref> <ref>{{cita publicación |apellíu=Silano |nome=M |apellíu2=Volta |nome2=O |apellíu3=Mecchia |nome3=AM |apellíu4=''et al.'' |títulu=Delayed diagnosis of coeliac disease increases cancer risk |añu=2007 |publicación=BMC Gastroenterol |volume=7 |páxines=8 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17349035?dopt=Abstract}}</ref> <ref>{{cita publicación |apellíu=Brousse |nome=N |nome2=Meijer |apellíu3=JW |títulu=Malignant complications of coeliac disease |añu=2005 |publicación=Best Pract Res Clin Gastroenterol |volume=19 |númberu=3 |páxines=401-412 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15925845?dopt=Abstract}}</ref> <ref>{{cita publicación |apellíu=Holmes |nome=GK |apellíu2=Prior |nome2=P |apellíu3=Lane |nome3=MR |apellíu4=''et al.'' |títulu=Malignancy in coeliac disease - effect of a gluten free diet |añu=1989 |volume=30 |páxines=333-338 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1378455/pdf/gut00609-0067.pdf}}</ref> <ref>{{cita publicación |apellíu=Cellier |nome=C |apellíu2=Flobert |nome2=C |apellíu3=Cormier |nome3=C |apellíu4=''et al.'' |títulu=Severe osteopenia in symptom-free adults with a childhood diagnosis of coeliac disease |añu=2000 |publicación=Lancet |volume=355 |páxines=806 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10711931?dopt=Abstract}}</ref> La correuta identificación y tratamientu cola [[dieta ensin gluten]] (DSG) va prevenir de los numberosos entueyos dixestivos y extra-dixestives que pueden apaecer a curtiu, mediu o llargu plazu, ente les que cabo destacar especialmente enfermedaes por faltes cróniques, procesos de naturaleza inmuno-alérxica, distintes [[enfermedá autoinmune|procesos autoinmunitarios]], diversos tipos de cánceres y trestornos de índole neuro-psiquiátrica.<ref name=Protocolu.pdf /><ref name=ITSistemaNacionalSalud /><ref name="Fibromialgia 1">{{cita publicación |apellíu=Isasi |nome=C |apellíu2=Colmenero |nome2=I |apellíu3=Cascu |nome3=F |apellíu4=Tejerina |nome4=Y |apellíu5=Fernandez |nome5=N |apellíu6=Serrano-Vela |nome6=JI |apellíu7=Capo |nome7=MJ |apellíu8=Villa |nome8=LF |títulu=Fibromyalgia and non-celiac gluten sensitivity: a description with remission of fibromyalgia |añu=2014 |publicación=Rheumatol Int }}</ref> <ref name=Lundin /> <ref name=Barcia>{{cita publicación | apellíu= Barcia | nome= G | apellíu2= Posar | nome2= A | apellíu3= Santucci | nome3= M | apellíu4= ''et al.'' | títulu= Autism and coeliac disease | añu= 2008 | publicación= J Autism Dev Disord | volume= 38 | páxina= 407-8}}</ref> <ref name=Valicenti-McDermott>{{cita publicación | apellíu= Valicenti-McDermott | nome= MD | apellíu2= McVicar | nome2= K | apellíu3= Cohen | nome3= HJ | apellíu4= ''et al.'' | títulu= Gastrointestinal symptoms in children with an autism spectrum disorder and language regression | añu= 2008 | publicación= Pediatr Neurol | volume= 39 | páxina= 392-8}}</ref> <ref name=Kalaydjian>{{cita publicación | apellíu= Kalaydjian | nome= AE | apellíu2= Eaton | nome2= W | apellíu3= Cascella | nome3= N | apellíu4= ''et al.'' | títulu= The gluten connection: the association between schizophrenia and celiac disease | añu= 2006 | publicación= Acta Psychiatr Scand | volume= 113 | páxina= 82-90}}</ref> Ye importante que'l paciente conoza toa esta problemática por que pueda participar de forma activa na consecución d'una meyor calidá de vida, utilizando les estratexes al so algame, que pasen pola busca d'una atención médica especializada y la conocencia de la meyora na identificación de les variaes manifestaciones de la enfermedá celiaca y de los recién cambeos de los protocolos diagnósticos. L'aumentu de la capacidá de les persones pa entender y participar na so atención médica ye una prioridá internacional.<ref>{{cita publicación |apellíu=Theo Raynor |nome=D K |títulu=Health literacy |añu=2012 |publicación=BMJ |volume=344 |númberu=y2188 }}</ref> Los errores más frecuentes anicien na dificultá de la identificación y diagnósticu de la enfermedá celiaca ante presentaciones non clásiques, que son les más frecuentes, nes que la afectación dixestiva ye menor y/o intermitente y abonden les manifestaciones extra-dixestives, con seroloxía negativa (ausencia d'anticuerpos en sangre) y con biopsies duodenales que presenten cambeos mínimos, ensin atrofia vellositaria (Marsh 1). <ref name=vanderWindtJellema2010>{{cita publicación |autor=van der Windt DA, Jellema P, Mulder CJ, Kneepkens CM, van der Horst HE |títulu=Diagnostic testing for celiac disease among patients with abdominal symptoms: a systematic review |publicación=JAMA |volume=303 |númberu=17 |páxines=1738-46 |fecha=2010 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20442390 |pmid=20442390 |doi=10.1001/jama.2010.549 |cita=Most studies used similar histological criteria for diagnosing celiac disease (Marsh grade ≥III), but the level of damage may vary across populations. Only 4 studies presented the proportion of patients in whom only partial villous atrophy was found (Marsh grade of IIIA), which ranged from 4% to 100%. The presence of positive serum antibodies has been shown to correlate with the degree of villous atrophy, and patients with celiac disease who have less severe histological damage may have seronegative findings. This could be important, especially in primary care, in which levels of mucosal damage may be lower, and consequently, more patients with celiac disease may be missed. Torna: La mayoría de los estudios utilizaron criterios histolóxicos similares pal diagnósticu de la enfermedá celiaca (grau de Marsh ≥3 ), pero'l nivel de dañu puede variar ente les distintes poblaciones. Namái 4 estudios presentaron la proporción de pacientes nos que namái s'atopó atrofia de les vellosidaes parcial ([[#Escala de Marsh pa la clasificación de los afayos nes biopsies duodenales|grau de Marsh 3a]]), que bazcuyó ente'l 4% y el 100%. La presencia d'[[#Marcadores serológicos|anticuerpos séricos]] positivos demostróse que se correllaciona col grau d'atrofia de les vellosidaes, y los pacientes con enfermedá celiaca que tienen [[#Afayos nes biopsies duodenales|dañu histolóxicu]] menos intensu pueden tener resultaos serológicos negativos. Esto podría ser importante, especialmente n'Atención Primaria, na que los niveles de dañu de la mucosa pueden ser menores y, poro, más pacientes con enfermedá celiaca puede pasase por altu.}}</ref> Como se recueye nes páxines 18, 25 y 42, respeutivamente, del Protocolu de Diagnósticu Precoz de la Enfermedá Celiaca<ref name=Protocolu.pdf /> del [[Ministeriu de Sanidá d'España]]: {{Cita|Enfermedá pauci o monosintomática: Anguaño ye la forma más frecuente de EC, tanto de la edá adulta como de la pediátrica, y puede cursar con síntomes intestinales y/o extraintestinales. L'espectru histolóxicu ye variable, dende enteritis linfocítica a l'atrofia total y el porcentaxe de positividad de autoanticuerpos séricos ye variable}} {{Cita|'''Seroloxía negativa y elevada barruntu clínicu''': Recién evidencies suxeren que la seroloxía negativa nun dexa escluyir con seguridá'l carecimientu de la enfermedá. Ello resulta particularmente ciertu en pacientes con mancadures histolóxiques pocu avanzaes (Marsh 1 y 2). Per otru llau, el fechu de presentar alteraciones morfolóxiques pocu relevantes (enteritis linfocítica, ensin atrofia vellositaria) nun esclúi que l'enfermu presente síntomes y signos d'enfermedá clínicamente relevante (astenia, flatulencia, anemia, osteopenia, etc.). Por esti motivu, ante la presencia de síntomes sospechosos con seroloxía negativa, especialmente en grupos de riesgu, tien de considerase la posibilidá de derivar el casu pa prosiguir la so evaluación nun mediu especializáu.}} {{Cita|Recién observaciones suxeren que la seroloxía nun gocia d'una elevada sensibilidá, especialmente nes formes histológicamente leves (enteritis linfocítica). Por esta razón, el gastroenterólogo debe d'actuar con procuru y nun refugar la posibilidá d'una EC, en presencia de síntomes suxestivos o compatibles. Nesti puntu, ye importante llevar a cabu un peneráu intencional de síntomes y signos que la so presencia obligaría a realizar esploraciones más avanzaes (tabla I).}} [[Ficheru:Enfermedad Celíaca - Diagrama errores diagnósticos.DIAGNÓSTICO.jpg|thumb|center|800px|Errores frecuentes nel diagnósticu de la enfermedá celiaca (EC)]] ==== Na valoración de la respuesta a la prueba cola dieta ensin gluten ==== Cuando s'utiliza la prueba cola [[dieta ensin gluten]] (DSG) como métodu diagnósticu de los casos dudosos y nun se produz nengún ameyoramientu, antes d'abandonala hai que faer una valoración bien cuidadosa tanto [[clínica]] como [[exame de sangre analítico]], pa tratar d'evitar posibles errores d'interpretación. [[Ficheru:Enfermedad Celíaca - Diagrama errores diagnósticos.DIETA.jpg|thumb|center|800px|Errores frecuentes na valoración de la respuesta a la prueba cola dieta ensin gluten (DSG) pa casos dudosos o de mal diagnósticu]] ==== Nel diagnósticu na infancia ==== [[Ficheru:Enfermedad Celíaca - Diagrama errores diagnósticos.DIAGNÓSTICO INFANCIA.2.jpg|thumb|center|800px|Errores frecuentes nel diagnósticu de la enfermedá celiaca na infancia]] Esiste la creencia de que los especialistes n'enfermedaes de los neños son los profesionales que más casos detecten, magar la realidá ye que'l anclaje nes idees clásiques sobre la enfermedá celiaca, l'aplicación sistemática de protocolos desfasaos, la reticencia a someter a los neños a pruebes invasivas y el mieu a prescribir una dieta “pa tola vida”, dan como resultáu que la mayoría de casos de celiaquía pasen desapercibíos mientres la infancia. Sicasí, resulta especialmente importante poder detectar y tratar los casos d'enfermedá celiaca que debuten na infancia, pos la instauración a tiempu d'una [[dieta ensin gluten]] estricta evita l'apaición d'entueyos presentes y futures, dalgunes d'elles totalmente irrecuperables tales como'l [[retrasu na crecedera]], el dañu del [[esmalte dental]] pola presencia d'anticuerpos antiesmalte <ref>{{cita web |url=http://www.celiaconline.org/Secciones%20Web/Descargues/Archivos/Celiaca.%2029..pdf |títulu=Manual del Residente d'Aparatu Dixestivu - Capítulu 29. Enfermedá celiaca |apellíu=Debra Marcos Fonalleras, Ana Sánchez Garrido, Óscar González Bernardo, Luis Rodrigo Sáez |fecha=2005 |editorial=ENE }}</ref> o dalgunes [[enfermedá autoinmune|enfermedaes autoinmunes]] acomuñaes, tales como la [[diabetes mellitus tipu 1]].<ref name=Protocolu.html/><ref name=Protocolu.pdf/> <ref name="diabetesandEC">{{cita publicación |apellíu=Scaramuzza |nome=AE |apellíu2=Mantegazza |nome2=C |apellíu3=Bosetti |nome3=A |apellíu4=''et al.'' |títulu=Type 1 diabetes and celiac disease: The effects of gluten free diet on metabolic control |añu=2013 |publicación=World J Diabetes |volume=4 |páxines=130-4}}</ref> Los datos de diversos estudios suxeren que la prevalencia d'enfermedaes autoinmunes rellacionar cola duración de la esposición al [[gluten]], una y bones los neños diagnosticaos de EC antes de los 2 años nun suelen presentar una incidencia aumentada de procesos autoinmunes. Al contrariu, cuando la enfermedá diagnostícase tardíamente na infancia o na mocedá, envalórase que'l riesgu relativo de presentar dalgún procesu autoinmunitario acomuñáu a lo llargo de la vida ye d'unes 7 vegaes mayor.<ref name=Ventura /> Magar les presentaciones clásiques de la enfermedá celiaca (con clínica dixestiva aguda en forma de fories y signos de malabsorción) son más frecuentes na infancia en comparanza cola edá adulta, nos neños tamién predominen les presentaciones consideraes non clásiques,<ref name=Protocolu.pdf/> especialmente a partir de los 2 años de vida, nes que la afectación dixestiva ye menor y/o intermitente y abonden les manifestaciones extra-dixestives, con seroloxía negativa (ausencia d'anticuerpos en sangre) y con biopsies duodenales que presenten cambeos mínimos, ensin atrofia vellositaria (Marsh 1). Anguaño, en Pediatría práuticamente solo son derivaos a los Servicios especializaos de Gastroenteroloxía los casos con síntomes clásicos y seroloxía positiva, lo que ta contribuyendo a quitar a los gastroenterólogos d'una visión de la enfermedá más afecha a la realidá, perpetuar los errores na reconocencia y diagnósticu de la enfermedá celiaca y caltener les elevaes cifres de infradiagnóstico, coles consiguientes repercusiones na salú de los enfermos a curtiu, mediu y llargu plazu. Magar la enfermedá celiaca puede debutar en cualquier momentu de la vida, esta situación puede esplicar una parte del creciente númberu de casos nos adultos, que la so enfermedá foi pasando ensin diagnosticar dende la so infancia o adolescencia. Anguaño, hai munchos más casos diagnosticaos n'adultos qu'en neños. El diagnósticu de la enfermedá celiaca, tien de basase na presencia de dalgunu o dellos de los síntomes rellacionaos cola afectación intestinal o de cualesquier de los órganos o sistemes asociaos, según na determinación de los marcadores serológicos, xenéticos, los afayos na biopsia intestinal y la respuesta a la dieta ensin gluten, siendo esta postrera la prueba más informativa. Anguaño nun se consideren necesaries nin les pruebes de provocación, nin la repetición de les biopsies pa la confirmación diagnóstica. El diagnósticu resulta muncho más senciellu en neños pequeños y ye abondo más complicáu en neños mayores de 2 años, pola frecuente negatividad de los marcadores serológicos. La enfermedá celiaca puede debutar nos lactantes, anque'l solapamiento de síntomes col cólicu del lactante y/o la intolerancia a la lleche enzanca y retrasa la so reconocencia y diagnósticu correutos, según les presentaciones "non clásiques" que cursen con síntomes non clásicos, como l'estriñimientu, qu'en munches ocasiones apuerta a bien llamativu y llega a constituyir el síntoma principal.<ref name=EC2008 /> Anque nun esiste un perfil únicu pa poder enmarcar a tolos celiacos, los cuadros con unu o dellos d'estos síntomes tendríen de sollertar al pediatra de la presencia d'una EC: dermatitis de distinta índole (atópica, urticaria, queratosis folicular, etc.), afectaciones recurrentes de víes respiratories (catarros, otitis, rinitis, sinusitis, farinxitis, bronquitis, asma, etc.), procesos alérxicos, cefalees y/o alteraciones del comportamientu (irritabilidá, apatía, murnia, introversión, hiperactividad, autismu, etc.).<ref name=ITSistemaNacionalSalud/><ref name=Protocolu.html /><ref name=Protocolu.pdf /><ref name=Barcia /><ref name=Valicenti-McDermott /> ==== Retrasu de la crecedera ==== El [[retrasu de la crecedera]] y desenvolvimientu constitúi unu de los síntomes clásicos de la enfermedá celiaca. Magar nun se produz en tolos casos, la so presencia tendría de sollertar con interés a los pediatres alrodiu de la probable esistencia d'una enfermedá celiaca subxacente acomuñada. La baxa estatura puede ser l'únicu signu de barruntu d'una enfermedá celiaca. Ye frecuente la presentación de la enfermedá celiaca monosintomática, esto ye, con un solu síntoma o una sola enfermedá acomuñada.<ref name=Oslo>{{cita publicación |apellíu=Ludvigsson |nome=JF |apellíu2=Leffler |nome2=DA |apellíu3=Bai |nome3=JC |apellíu4=''et al.'' |títulu=The Oslo definitions for coeliac disease and related terms |añu=2013 |publicación=Gut |volume=62 |númberu=43-52 |doi=10.1136/gutjnl-2011-301346 |url=http://gut.bmj.com/content/62/1/43.full#ref-65 }}</ref> El retrasu de la crecedera ye totalmente irrecuperable nun celiacu si nun s'instaura una [[dieta ensin gluten]] (DSG) mientres el periodu de desenvolvimientu. Otra manera, el desenvolvimientu normalízase cuando la enfermedá celiaca ye detectada y tratada tempranamente, y con esto consíguese que'l neñu llegue a algamar la [[estatura|talla]] marcada pola so xenética. Un error frecuente a la de valorar la crecedera nos neños ye tomar como referencia la talla de los sos proxenitores, ensin investigar nellos una posible enfermedá celiaca non diagnosticada. Una de les carauterístiques que se presenten con relativa frecuencia en pacientes que los sos síntomes y signos d'enfermedá celiaca pasaron desapercibíos dende la infancia y, poro, ensin diagnosticar nin tratar cola dieta ensin [[gluten]], ye la talla baxa o, meyor entendíu, la talla per debaxo de lo que marca la so información xenética y percentil pa la so edá. Hai que tener en cuenta que la enfermedá celiaca ye una de les [[Enfermedá xenética|enfermedaes con base xenética]] más frecuentes, con una prevalencia media del 2% na población xeneral y que puede debutar a cualquier edá de la vida, pero ta claramente subestimada y infradiagnosticada, con aproximao un 70-90% de los casos ensin diagnosticar.<ref name=MakiMustalahti /><ref name=FasanoBerti /><ref name=WestLogan /><ref name=RiestraFernandez /><ref name=GarciaNovoGarfia /> La media envalorada de tiempu trescurríu hasta que'l paciente consigue'l diagnósticu ye d'unos 20 años, siendo un 20% de los casos diagnosticaos n'individuos mayores de 60 años. <ref>{{cita publicación |apellíu=James |nome=MB |apellíu2=Scott |nome2=BB |títulu=Celiac disease: the cause of the various associated disorders? |añu=2001 |publicación=Eur J Gastroenterol Hepatol |volume=13 |páxines=1119-21 }}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu=Catassi |nome=C |apellíu2=Ratsch |nome2=IM |apellíu3=Fabiani |nome3=Y |apellíu4=Rossini |nome4=M |apellíu5=Bordicchia |nome5=F |apellíu6=Candela |nome6=F |apellíu7=''et al.'' |títulu=Coeliac disease in the year 2000 exploring the iceberg |añu=1994 |publicación=Lancet |volume=343 |páxines=200-3}}</ref> <ref>{{cita publicación |apellíu=Green |nome=PH |apellíu2=Jabri |nome2=B |apellíu7=''et al.'' |títulu=Coeliac disease |añu=2003 |publicación=Lancet |volume=362 |páxines=383-91}}</ref> Esto traduzse en que les posibilidaes d'esistencia de casos ensin reconocer ente los familiares de primer grau, sían bien altes. Inclusive nos casos graves de retrasu de crecedera, nos que se llega a recurrir a costosos y de cutiu traumáticos tratamientos, pos consisten na aplicación diaria de dosis subcutánees d'hormona sintética de la crecedera mientres dellos años, correspondientes a la fase de desenvolvimientu del neñu, nun ta contemplada la realización de tol protocolu pa buscar la presencia d'una posible enfermedá celiaca, como base de la insuficiencia de produición de la [[hormona de la crecedera]] (GH). La enfermedá celiaca apaez con frecuencia acomuñada a [[Defectu de la hormona de crecimiento|deficiencia de la GH]]. En pacientes celiacos, puede reparase un defectu de la GH antes del empiezu de la [[dieta ensin gluten|dieta llibre de gluten]] (DSG),<ref name=PeracchiMolteni>{{cita publicación |apellíu=Peracchi |nome=M |apellíu2=Molteni |nome2=N |apellíu3=Cantalamessa |nome3=L |apellíu4=Bardella |nome4=MT |apellíu5=Peracchi |nome5=G |apellíu6=Orsatti |nome6=A |apellíu7=Faggioli |nome7=P |apellíu8=Bianchi |nome8=PA |títulu=Abnormal growth hormone responsiveness to stimuli in women with active celiac sprue |añu=1992 May |publicación=Am J Gastroenterol |volume=87 |númberu=5 |páxines=580-3 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1595643 }}</ref><ref name=GiovenaleMeazza>{{cita publicación |apellíu=Giovenale |nome=D |apellíu2=Meazza |nome2=C |apellíu3=Cardinale |nome3=GM |apellíu4=Farinelli |nome4=Y |apellíu5=Mastrangelo |nome5=C |apellíu6=Messini |nome6=B |apellíu7=Citro |nome7=G |apellíu8=Del Vecchio |nome8=M |apellíu9=Di Maio |nome9=S |apellíu10=Possenti |nome10=I |apellíu11=Bozzola |nome11=M |títulu=Growth hormone treatment in prepubertal children with celiac disease and growth hormone deficiency |añu=2007 Oct |publicación=J Pediatr Gastroenterol Nutr |volume=45 |númberu=4 |páxines=433-7 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18030209}}</ref> <ref name=CacciariSalardi>{{cita publicación |apellíu=Cacciari |nome=Y |apellíu2=Salardi |nome2=S |apellíu3=Volta |nome3=O |apellíu4=''et al.'' |títulu=Can antigliadin antibody detect symptomless coeliac disease in children with short stature? |añu=1985 Jun 29 |publicación=Lancet |volume=1 |númberu=8444 |páxines=1469-71 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2861409}}</ref> pero al cabu del tiempu, tres la instauración de la DSG, xeneralmente normalízase y apaez una etapa de crecedera,<ref name=MeazzaPagani>{{cita publicación |apellíu=Meazza |nome=C |apellíu2=Pagani |nome2=S |apellíu3=Laarej |nome3=K |apellíu4=Cantoni |nome4=F |apellíu5=Civallero |nome5=P |apellíu6=Boncimino |nome6=A |apellíu7=Bozzola |nome7=M |títulu=Short stature in children with coeliac disease |añu=2009 Jun |publicación=Pediatr Endocrinol Rev |volume=6 |númberu=4 |páxines=457-63 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19550380 }}</ref><ref name=GiovenaleMeazza /><ref name=FanciulliDelitala>{{cita publicación |apellíu=Fanciulli |nome=G |apellíu2=Delitala |nome2=G |títulu=Gluten-free diet normalizes GH secretion in a girl with celiac disease |añu=2001 Sep |publicación=J Endocrinol Invest |volume=24 |númberu=8 |páxines=644-5 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11686550 }}</ref> con normalización de la función [[hipófisis|hipofisiaria]].<ref name=MeazzaPagani /> Nos protocolos vixentes del [[Ministeriu de Sanidá d'España]] p'alministración y siguimientu del tratamientu (''Criterios pal usu racional de la hormona de crecedera en neños'',<ref>{{cita web |url=http://www.msssi.gob.es/profesionales/farmacia/pdf/criteriosHCninos020908.pdf |títulu=Criterio pa la utilizacion racional de la hormona de crecedera en neños |fecha=30 de mayu de 2008 |editor=Ministeriu de Sandidad d'España |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305031759/http://www.msssi.gob.es/profesionales/farmacia/pdf/criteriosHCninos020908.pdf |fechaarchivu=2016-03-05 }}</ref> aprobaos el 30 de mayu de 2008, y ''Protocolu de siguimientu del tratamientu con hormona de crecedera en neños'')<ref>{{cita web |url=http://www.msssi.gob.es/profesionales/farmacia/pdf/protocoloSeguimTtoHCninos020908.pdf |títulu=Protocolu de siguimientu del tratamientu con hormona de crecedera en neños |editor=Ministeriu de Sandidad d'España |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305031611/http://www.msssi.gob.es/profesionales/farmacia/pdf/protocoloSeguimTtoHCninos020908.pdf |fechaarchivu=2016-03-05 }}</ref> solicítense los marcadores d'enfermedá celiaca” (seroloxía o presencia d'anticuerpos específicos en sangre), páxines 2, 4 y 5, pa seleición y siguimientu de pacientes candidatos al tratamientu. Pero nun se contempla en nengún momentu la realización d'un estudiu completu, con biopsies duodenales, marcadores xenéticos pa enfermedá celiaca y busca d'enfermedaes acomuñaes tantu nel neñu como nos sos familiares cercanos, pruebes imprescindibles pa la correuta valoración de la presencia d'una celiaquía y recoyíes nel Protocolu de Diagnósticu Precoz de la Enfermedá Celiaca<ref name=Protocolu.pdf /> del [[Ministeriu de Sanidá d'España]]. En dichu protocolu, páxina 49, puntu 9 del decálogu, figura claramente lo siguiente: {{Cita|9. Los marcadores serológicos (AAtTG) resulten d'eleición pa empecipiar el despistaje de los pacientes con mayor probabilidá de presentar EC. Una seroloxía negativa nun dexa escluyir el diagnósticu de EC. Ello ye que una proporción de pacientes con enfermedá celiaca, que presenten formes histolóxiques leves ya inclusive con atrofia de vellosidaes, nun espresen anticuerpos antitransglutaminasa nel sueru.}} Nos neños, especialmente a partir de los 2 años de vida, al igual que nos adultos, predominen les presentaciones consideraes non clásiques, nes que la afectación dixestiva ye menor y/o intermitente y abonden les manifestaciones extra-dixestives, con seroloxía negativa (ausencia d'anticuerpos en sangre) y con biopsies duodenales que presenten cambeos mínimos, ensin atrofia vellositaria (Marsh 1), como figura na páxina 18 del mentáu Protocolu de Diagnósticu Precoz de la Enfermedá Celiaca.<ref name=Protocolu.pdf /> {{Cita|Enfermedá pauci o monosintomática: Anguaño ye la forma más frecuente de EC, tanto de la edá adulta como de la pediátrica, y puede cursar con síntomes intestinales y/o extraintestinales. L'espectru histolóxicu ye variable, dende enteritis linfocítica a l'atrofia total y el porcentaxe de positividad de autoanticuerpos séricos ye variable}} == Diagnósticu diferencial == Nun esiste nenguna prueba que por sigo sola pueda refugar la enfermedá celiaca.<ref name=EC2008 /> Xunto cola EC preséntense frecuentes situaciones, como pue ser l'anemia crónica refractaria, [[dermatitis herpetiforme]] y otros tipos de dermatitis, diverses enfermedaes neurolóxiques, [[ferropenia]] [[enfermedá crónica|crónica]], [[hipertransaminasemia]] d'orixe ensin esclariar, osteopenia o osteoporosis, procesos autoinmunes y alérxicos, cansanciu escesivu, dolores musculoesqueléticos, etc. y como entueyos más frecuentes la situación de refractariedad y la presencia de tumores malinos del intestín delgáu tales como'l linfoma de [[célules T]] y el adenocarcinoma. Coles mesmes describiéronse tumores orofaríngeos y esofáxicos, y cánceres de colon, hepatobiliares y de páncrees, con un riesgu llixeramente aumentáu con al respeutive de la población xeneral pa la mayoría d'ellos.<ref name=EC2008 /> Los dos principales entidaes clíniques qu'asolapen síntomes cola enfermedá celiaca son la [[sensibilidá al gluten non celiaca]] (SGNC) y el [[síndrome del intestín irritable]] (SII). Siquier una parte de pacientes con enfermedá celiaca pasen munchos años trataos como si tuvieren el síndrome del intestín irritable.<ref name=CardSiffledeen /><ref name=BarrattLeeds /> Hasta un 30-60% de los pacientes con SII pueden ser en realidá celiacos<ref name=VivasRuizdeMorales /> y un porcentaxe entá non determináu, presentar sensibilidá al gluten non celiaca, que la so prevalencia ye por permediu unes 6 vegaes cimera a la de la enfermedá celiaca.<ref name=Carroccio /> En teoría, la separación ente un paciente celiacu d'unu que presenta sensibilidá al gluten non celiaca ye fácil, una y bones el primeru tien la [[seroloxía]] (los [[anticuerpu|anticuerpos]]) positivos, los [[Marcador xenéticu|marcadores xenéticos]] compatibles y cambeos [[histoloxía|histolóxicos]] suxestivos de EC. Na práutica clínica, especialmente en neños mayores de 2 años, adolescentes y adultos, con muncha frecuencia la seroloxía nun paciente celiacu ye normal<ref name=Protocolu.html /> o ta mínimamente elevada, con valores de [[transglutaminasa tisular|transglutaminasa]] llixeramente cimeros a la llende actual encamentáu de positividad de 2-3 O/ml,<ref name=ITSistemaNacionalSalud /><ref name="anti-transglutaminasa" /><ref name="anti-transglutaminasa2" /> pero que se consideren por munchos médicu como negativos, y la [[biopsia]] amuesa con frecuencia manques d'enteritis linfocítica con un aumentu de la presencia de [[linfocitos]] [[Epiteliu|intraepiteliales]] cimeru al 25% (Marsh 1).<ref name=Protocolu.pdf /> Estos pacientes presenten polo xeneral unos síntomes intensu y enllargar, similares a los pacientes que tienen atrofia de vellosidaes (Marsh 3), y ameyoren claramente con una [[dieta ensin gluten]].<ref>{{cita publicación | apellíu= Santaolalla | nome= R | apellíu2= Fernández-Bañares | nome2= F | apellíu3= Rodríguez | nome3= R | apellíu4= ''et al.'' | títulu= Diagnostic value of duodenal anti-tissue transglutaminase antibodies in gluten-sensitive enteropathy | añu= 2008 | publicación= Aliment Pharmacol Ther | volume= 27 | páxina= 820-9}}</ref> Resulta de gran utilidá la realización d'una cuidadosa historia clínica, incluyendo los antecedentes personales dende la temprana infancia del paciente, según la ellaboración d'una completa historia familiar d'enfermedá celiaca, trestornos dixestivos y procesos [[enfermedá autoinmune|autoinmunes]], y una busca de les [[#Tables de síntomes, signos y enfermedaes acomuñaes|enfermedaes más frecuentemente acomuñaes a la celiaquía]], tales como la rinitis crónica recurrente, episodios de faringo-amigdalitis, otitis, sinusitis, asma bronquial y otros procesos de naturaleza inmuno-alérxica.<ref>{{cita web |url=http://www.msssi.gob.es/biblioPublic/publicaciones/recurso_propios/infMedic/docs/vol34n2enfCeliaca.pdf |títulu=Enfermedad celiaca |fecha=2010 |obra=IT del Sistema Nacional de Salú. Volume 34, Nᵘ2/2010 |editor=MINISTERIU DE SANIDÁ, SERVICIOS SOCIALES Ya IGUALDÁ }}</ref> Los pacientes con sensibilidá al gluten non celiaca paecer a los celiacos con enteritis linfocítica, pero nellos la [[#Marcadores serológicos|seroloxía]] ye normal polo xeneral, los [[Marcador xenéticu|marcadores xenéticos]] [[Antígenos leucocitarios humanos|(HLA-DQ2/DQ8]]) son [[Heterocigota|heterocigotos]] o claramente negativos, y anque pueden presentar una medría de los linfocitos intraepiteliales, la so proporción ye xeneralmente inferior al 25%, polo que nun pueden ser catalogaos como celiacos xenuinos. Sicasí, al igual qu'ellos, amuesen un claru ameyoramientu al ponelos a [[dieta ensin gluten]] (DSG), y reprodúcense los síntomes cuando realicen [[Transgresión|transgresiones]] voluntaries o inalvertíes y empeoren definitivamente si retiren la DSG. Más complicáu ye entá realizar un [[diagnósticu diferencial]] ente la sensibilidá al gluten non celiaca y el denomináu [[síndrome del intestín irritable]] (SII), una y bones dambes entidaes presenten una [[síntoma|sintomatoloxía]] similar, siendo en dambos negativos los marcadores [[seroloxía|serológicos]], [[Marcador xenéticu|xenéticos]] de susceptibilidá, según los afayos de la [[colonoscopia]] y [[gastroscopia]], qu'igualmente son negativos. Ye difícil rellacionar cola ingesta de [[gluten]] l'apaición de los variaos síntomes dixestivos que provoca. El gluten ta presente na nuesa alimentación de manera siguida ya ininterrumpida dende los primeros meses de la vida, incluyendo la lactancia,<ref name=BethuneKhosla2008 /> les reaiciones pueden ser retardaes delles hores o inclusive díes y suelse tar inxiriendo gluten en cualesquier de les comíes diaries, en principiu aparentemente llibres de gluten, como [[Aditivu alimenticiu|aditivu]] y/o de resultes de [[Dieta ensin gluten#Contaminación cruciada|contaminaciones cruciaes]]. Les mancadures inflamatorias causaes pol gluten nel intestín tarden en sumir por completu del orde d'unos dos años, dende'l momentu de la so supresión estricta na alimentación. Amás, el gluten exerz un efeutu [[anestésicu]] sobre'l tubu dixestivu, qu'adormilitia y despinta les sos reaiciones naturales, lo que provoca que n'ocasiones se noten les intolerancies a otros alimentos típicamente acomuñaes al dañu del gluten ([[lactosa]], [[sorbitol]], [[fructosa]], proteínes la lleche y/o'l maíz, etc.) pero pasen inalvertíes les reaiciones al inxerilo. A too esto súmase qu'aprendimos a convivir, aceptándolos como normales, colos numberosos síntomes dixestivos difusos que sollerten sobre la presencia d'una posible enfermedá celiaca o d'una sensibilidá al gluten non celiaca, que se suelen presentar de manera fluctuante ya inclusive con llargos periodos de completa remisión, tales como males dixestiones, gases, distensión abdominal, fieces desfeches, intolerancies a alimentos, etc.<ref name=Green /><ref name=SandersCarter /><ref name=SandersHurlstone /><ref name=GreenStavropoulos /> polo que nun se suel allegar a consulta médica por estos motivos. Una parte de pacientes que sí consulta presenta un altu grau d'ansiedá pola persistencia de los sos síntomes, lo cual provoca que'l médicu emita un xuiciu preconcebíu de hipocondriasis, neuroticismo o trestornu por somatización, catalogándolo como un trestornu funcional.<ref name=LockeIII /> La posibilidá d'esistencia de casos ensin reconocer ente familiares de resultes del eleváu infradiagnóstico tanto de la enfermedá celiaca como de la sensibilidá al gluten non celiaca ye bien alta, lo que contribúi a esa aceptación de síntomes nel senu de les families y a que nun sían reconocíos como señales d'alarma. La meyor forma d'estremar el síndrome del intestín irritable (SII) de la sensibilidá al gluten non celiaca ye faer una retirada del [[gluten]] completa y caltenida [[dieta ensin gluten|(DSG)]] mientres un mínimu de 6 meses, preferiblemente un añu, y si con ella produz una ameyoramientu clínicu evidente, con remisión o desapaición completa de la sintomatoloxía, va camudase'l diagnósticu de SII pol de sensibilidá al gluten non celiaca. Pa tener una mayor seguridá, puede realizase una prueba de provocación” reintroduciendo'l gluten na dieta mientres unos díes, que va reproducir les molesties previes que presentaba'l paciente. Especialmente en neños mayores, nuevos y adultos con llargues demorances diagnósticas, ye habitual nun esperimentar ameyoramientu o inclusive tener un aparente empeoramientu al empiezu de la DSG. Esti fenómenu solo produzse n'enfermos celiacos o sensibles al gluten. Antes d'abandonar la prueba cola [[dieta ensin gluten]], hai que faer una valoración bien cuidadosa tanto [[clínica]] como [[exame de sangre analítico]], pa tratar d'evitar posibles errores d'interpretación. Vease l'apartáu: [[#Considerancies importantes sobre la prueba cola dieta ensin gluten|Considerancies importantes sobre la prueba cola dieta ensin gluten]] El [[Tratamientu (medicina)|tratamientu]] de la sensibilidá al gluten non celiaca ye idénticu al de la enfermedá celiaca (EC), yá qu'en dambos casos esiste una [[Intolerancia a los alimentos|intolerancia]] permanente al [[gluten]]. Por ello, l'únicu tratamientu realmente eficaz ye'l siguimientu d'una dieta ensin gluten (DSG) de forma estricta pa tola vida, ensin efectuar [[transgresión|transgresiones]], pa poder asina consiguir un ameyoramientu caltenío y eficaz, y prevenir l'apaición d'entueyos acomuñaos. {| border="0" style="width:800px; background:#ffffcc" align="center" class="sortable wikitable" |- | colspan=4 align="center" valign="center" style="height:30px; background:#884400; color:white"|'''Tabla 5. Diagnósticu diferencial ente Enfermedá Celiaca, Sensibilidá a el Gluten y Síndrome del Intestín Irritable ''' |- | width="300 px" align="center" valign="center" height="30px" style="background:#ffffcc; color:Black"| | width="300 px" align="center" valign="center" height="30px" style="background:#ffffcc; color:Black"|'''Enfermedá Celiaca''' | width="300 px" align="center" valign="center" height="30px" style="background:#ffffcc; color:Black"|'''Sensibilidá a el Gluten''' | width="280 px" align="center" valign="center" height="30px" style="background:#ffffcc; color:Black"|'''Síndrome del Intestín Irritable''' |- |'''Seroloxía'''||style="background:#cccc88; color:black" |TGt frecuentemente negativa o valores positivos (>2-3 O/ml) ||style="background:#ffcc88; color:black" |TGt negativa (<2-3 O/ml)||style="background:#ffcc88; color:black" |TGt negativa (<2-3 O/ml) |- |'''Afayos histolóxicos en biopsies duodenales'''|| style="background:#ccff88" | Dende Marsh 1 (LIES>25%) hasta Marsh 4 Afayu típicu: Marsh 1||style="background:#ffcc88; color:black" |Marsh 0 (LIES<25%)||style="background:#ffcc88; color:black" |Marsh 0 (LIES<25%) |- | '''Marcadores xenéticos de susceptibilidá''' ||style="background:#ccff88" | HLA-DQ2/DQ8 o dalgún apanfilo ||style="background:#cccc88; color:black" | HLA-DQ2/DQ8 heterocigotos o claramente negativos ||style="background:#ffcc88; color:black" | Non hai asociación |- | '''Respuesta a la dieta ensin gluten''' ||style="background:#ccff88" | SÍ ||style="background:#ccff88" | SÍ || style="background:#ffcc88; color:black" | NON |- | '''Síntomes extradigestivos''' ||style="background:#ccff88" | SÍ ||style="background:#ccff88" | SÍ ||style="background:#ccff88" | SÍ |- | '''Enfermedaes autoinmunes acomuñaes''' || style="background:#ccff88" | SÍ ||style="background:#ffcc88; color:black" | NON ||style="background:#ffcc88; color:black" | NON |} <small>TGt= Anticuerpos anti-transglutaminasa tisular</small> <small>LIES= Linfocitos Intraepiteliales</small> == Tratamientu == {{AP|Dieta ensin gluten}} L'únicu tratamientu disponible na actualidá ye la [[dieta ensin gluten]] (DSG), que tien de realizase de manera estricta y caltenida pa tola vida.<ref name=Protocolu.pdf /> Consiste n'esaniciar los alimentos que na so composición, preparación o condimentación contengan farina procedente de ceberes que tienen [[gluten]], que son el [[Triticum|trigu]], l'[[avena]], el [[Secale cereale|centenu]] y la [[Hordeum vulgare|cebada]] (dieta TACC), y cualesquier de les sos [[Nomenclatura trinomial|variedaes]] ya [[Híbridu (bioloxía)|híbridos]] ([[Triticum spelta|espelta]], [[Triticum dicoccoides|escanda]], [[Triticum turgidum|kamut]], [[triticale]],...), y productos derivaos, evitando [[contaminación cruciada | contaminaciones inalvertíes]] y tou tipu de transgresiones dietétiques.<ref name="Protocolu.pdf" /><ref name=EC2008 /><ref name="LibroBlancoEC">{{cita web |url=http://www.madrid.org/cs/Satellite?blobcol=urldata&blobheader=application%2Fpdf&blobheadername1=Content-disposition&blobheadername2=cadena&blobheadervalue1=filename%3DLIBRO+BLANCO+DE+LA ENFERMEDÁ+CELIACA.pdf&blobheadervalue2=language%3Deas%26site%3DPortalSalud&blobkey=id&blobtable=MungoBlobs&blobwhere=1271659770620&ssbinary=true |títulu=Llibru blancu de la ENFERMEDÁ CELIACA |apellíu=Polanco Allué |nome=Isabel |editor=ICM |editorial=Lettergraf, S.L }}</ref><ref name=Biesiekierski2017>{{cita publicación |autor=Biesiekierski JR |títulu=What is gluten? |publicación=J Gastroenterol Hepatol |añu=2017 |volume=32 Suppl 1 |páxines=78-81 |pmid=28244676 |doi=10.1111/jgh.13703 |url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/jgh.13703/full |tipo=Revisión }}</ref> La enfermedá celiaca presenta una base xenética y nun esisten, nin tán disponibles, enagora, tratamientos farmacolóxicos pa poder combatila, polo que non cabo la posibilidá d'atayar nin suspender la dieta de nenguna manera. El consumu de gluten, seya voluntariu o non, lleva consigo asumir riesgos potenciales d'asociación d'enfermedaes que pueden aportar a bien graves, como cánceres tantu del aparatu dixestivu como d'otros órganos, [[enfermedá neurolóxica|trestornos neurolóxicos]] y [[enfermedá mental|psiquiátricos]], otres [[enfermedá autoinmune|enfermedaes autoinmunes]] y [[osteoporosis]].<ref name=HanChen2015 /><ref name=AgesCD /><ref name=Hourigan2006 /><ref name=NadhemAzeez2014 /><ref name=GreenJabri /><ref name=HadjivassiliouDuker2014 /> La dieta ensin gluten estricta paez tener un papel proteutor y ye la única opción pa prevenir contra ciertos raros tipos de cáncer, bien agresivos.<ref name=HanChen2015 /><ref name=CatassiBearzi2005 /> La mayoría de los alimentos naturales (ensin procesar) que consumimos a diariu nun contién gluten, polo que, anque se sustituyan los alimentos con gluten por alternatives ensin él, la dieta resulta amplia y variada. El cambéu principal ye'l sustituyir la farina de trigu habitual pola de maíz escoyíu y sometíu a mayores controles analíticos, y evitar el gluten non solo de forma direuta (nun consumiendo lo que claramente lo contién), sinón na llamada [[Dieta ensin gluten#Contaminación cruciada|contaminación cruciada]]: esiste la posibilidá de qu'alimentos en principiu llibres de gluten puedan entrar en contautu en dalgún momentu con gluten, lo que los convertiría en non aptos pal so consumu (presencia de “traces” de gluten nel productu final). La correuta [[Dieta ensin gluten#Clasificación de los alimentos pol so conteníu en gluten|eleición de los alimentos]] y l'adopción d'una serie de [[Dieta ensin gluten#Midíes básiques pa evitar les contaminaciones cruciaes|midíes básiques pa evitar les contaminaciones cruciaes]] son imprescindibles pa esaniciar o embrivir esti riesgu. Per otru llau, una gran parte de los alimentos procesaos que se comercialicen anguaño contién gluten como aditivu, en forma de contaminación cruciada o inclusive por adulteración.<ref name=CominoReal>{{cita publicación |apellíu=Comín |nome=I |apellíu2=Real |nome2=A |apellíu3=Moreno |nome3=ML |apellíu4=Cebolla |nome4=A |apellíu5=Sousa |nome5=C |títulu=Deteición de la fraición inmunotóxica del gluten: aplicaciones en seguridá alimentaria y na monitorización de pacientes celiacos |añu=2013 |publicación=Enfermedá celiaca y sensibilidá al gluten non celiaca |páxines=433-445 |doi=10.3926/oms.24 |url=http://www.omniascience.com/monographs/index.php/monograficos/article/view/24/45 }}</ref><ref name=DayAugustin2006 /> Otres fontes ensin abarruntar de gluten pueden ser productos farmacéuticos (incluyendo [[melecina|melecines]] recetados y de venta llibre, [[gargarismos]] y [[colutorios]], [[Suplementu vitamínicu|suplementos vitamínicos]] y minerales, [[planta melecinal|productos a base de plantes melecinales]], [[Suplementu dietéticu|suplementos dietéticos]], [[vendaje|viendas adesives]], [[esparadrapu|esparadrapos]] y [[tira adesiva sanitaria|tires adesives sanitaries]]), tou tipu de [[cosméticu|productos cosméticos]] y de cuidu personal ([[Lápiz llabial|barres de llabios]], [[Rellumu de llabios|bálsamos y rellumos llabiales]], [[Dentífrico|pastia de dientes]], [[enxagüe bucal|enxagües bucales]], productos pal cuidu de la piel y el pelo, etc.), piensos y alimentos p'animales de granxa y mascotes, xampúes pa perros y [[plastilina|pastia de modelar pa neños]] (como [[Play-Doh]]), ente otros.<ref name=DayAugustin2006 /><ref name=NIHCDtreatment /><ref name=FlamezAshley2013>{{cita publicación |autor= Flamez B, Clark AA, Sheperis CJ |títulu=Celiac Disease. Psychological Developmental and Family Counseling Issues |fecha=2014 |publicación=The Family Journal |volume=22 |númberu=2 |páxines=226-30 |doi=10.1177/1066480713515407 |url=http://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/1066480713515407}}</ref> Estos productos pueden ser la causa de contaminaciones inalvertíes por gluten, pos pueden llegar a la boca direutamente o indireutamente, polos restos que queden nes manes en manipoliándolos.<ref name=NIHCDtreatment /> La DSG ye una dieta sana porque ye bien variada y obliga a afitase más na composición y na preparación de los alimentos, amontando'l consumu de too tipu de verdures y frutes, lo mesmo que de alimentos naturales, non conxelaos nin ellaboraos, polo que s'amenorga'l consumu d'[[aditivu alimenticiu|aditivos]] y [[sodiu]].<ref name=SeeKaukinen /> Bien equilibrada, ye una dieta segura, que nun provoca nengún efeutu secundariu negativu.<ref name=ElliVillalta2017 /> Sicasí, delles persones céntrense namái na eliminación del gluten de l'alimentación y resten importancia a la necesidá de planiar afechiscamente la dieta.<ref name=SeeKaukinen /> Una seleición desequilibrada de los alimentos y una incorreuta eleición de los productos comerciales llibres de gluten alternativos, específicos pa celiacos (aquellos que tradicionalmente ellaborar con farina de trigu, tales como panes, galletes, etc.), puede provocar ciertos defeutos nutricionales. Polo xeneral, estos productos alternativos nun suelen tar fortificaos, en comparanza colos sos equivalentes con gluten, polo que puede haber una menor ingesta de [[fierro#Metabolismu del fierro|fierro]] y [[vitamines del grupu B]]; coles mesmes, contienen mayor cantidá de lípidos y carbohidratos.<ref name=SeeKaukinen /><ref name=LamacchiaCamarca>{{cita publicación |apellíu=Lamacchia |nome=C |apellíu2=Camarca |nome2=A |apellíu3=Picascia |nome3=S |apellíu4=Di Luccia |nome4=A |apellíu5=Gianfrani |nome5=C |títulu=Cebera-based gluten-free food: how to reconcile nutritional and technological properties of wheat proteins with safety for celiac disease patients |añu=2014 Jan 29 |publicación=Nutrients |volume=6 |númberu=2 |páxines=575-90 |doi=10.3390/nu6020575 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3942718/ |PMID= 24481131 |PMC= 3942718}}</ref><ref name=PenaginiDilillo>{{cita publicación |autor=Penagini F, Dilillo D, Meneghin F, Mameli C, Fabiano V, Zuccotti GV |títulu=Gluten-free diet in children: an approach to a nutritionally adequate and balanced diet |publicación=Nutrients |volume=5 |númberu=11 |páxines=4553-65 |fecha=Nov 18, 2013| pmid = 24253052|pmc= 3847748 |doi=10.3390/nu5114553}}</ref> Especialmente los neños peracaben por demás estos productos, lo qu'amás provoca que mengüe el consumu d'otru tipu d'alimentos más saludables.<ref name=PenaginiDilillo /> Estos desequilibrios nutritivos pueden ser preveníos con una correuta educación dietética.<ref name=LamacchiaCamarca /><ref name=PenaginiDilillo /> La DSG produz un ameyoramientu significativu de los síntomes, que polo xeneral reparar al cabu d'unos díes o d'unes poques selmanes tres la so instauración, anque la recuperación completa de los daños intestinales ye más tardía, pos nun se produz hasta pasaos dellos meses dempués, o inclusive dellos años, especialmente nos neños mayores y los adultos. Calcúlase una media que bazcuya ente dos y cinco años dende l'empiezu de la dieta.<ref name=MorenoRodríguezHerrera2017 /> Sicasí, ye habitual en pacientes celiacos y sensibles al gluten, especialmente neños mayores, nuevos y adultos con llargues demorances diagnósticas, nun esperimentar ameyoramientu o inclusive presentar un aparente empeoramientu al empiezu de la [[dieta ensin gluten]]. Esti fenómenu esplicar pola paulatina recuperación del tubu dixestivu, antes adormilitiáu pol efeutu [[anestésicu]] del gluten. La dieta devuélve-y la so capacidá de reaición, colo que les posibles contaminaciones accidentales suélense volver manifestar con síntomes intensos y pueden faese patentes otres [[Intolerancia a los alimentos|intolerancies alimenticies]], acomuñaes a la enfermedá celiaca y la [[sensibilidá al gluten non celiaca]] ([[lactosa]], [[fructosa]], [[sorbitol]], etc.), tantu más frecuentes cuanto mayor fuera'l retrasu diagnósticu, que primeramente podíen tar pasando inalvertíes. La simple toma de lleche ensin lactosa puede ameyorar la situación, o tamién la restricción nel consumu de dalgún tipu de frutes. Solo los celiacos y les persones sensibles al gluten esperimenten síntomes y diversos trestornos de salú si nun caltienen la dieta ensin gluten puramente y pa tola vida. Hai celiacos o sensibles al gluten que pueden tener sensibilidá acomuñada a la [[Caseína|proteína de la lleche]] de vaca ya inclusive a la horceína del [[maíz]], y nesi casu tienen qu'acutar o suprimir el so consumu.<ref name="casein" /><ref name="maize" /> [[Ficheru:Lentejas aviso cereales.png|thumb|left|350px|Les llenteyes son una fonte insospechada de [[dieta ensin gluten#Contaminación cruciada|contaminación con gluten]]. Dellos fabricantes declaren voluntariamente la presencia de granos de ceberes.]] Otres causes de non ameyoramientu son la presencia del llamáu «gluten ocultu» en dellos productos deque etiquetaos, les [[dieta ensin gluten#Contaminación cruciada|contaminaciones cruciaes]] y la presencia d'otres condiciones clíniques asociaes a la mesma enfermedá, que por sigo soles pueden esplicar la persistencia de los síntomes (déficit secundariu de [[disacaridasas]], insuficiencia [[páncrees|pancreática]] exocrina, sobrecrecimiento bacterianu y [[colitis microscópica]]).<ref name=Protocolu.pdf /> Si nel momentu del diagnósticu'l paciente presenta defeutos de vitamines y minerales (fierro, calciu, etc.) puede tomar estos suplementos mientres delles selmanes o inclusive meses, asegurándose qu'estos nun contengan gluten, nin traces, hasta la so completa recuperación. Ye importante conocer que'l gluten tamién ta presente en munches melecines, ente los excipientes colos que los ellaboren. Coles mesmes, el gluten figura ente los ingredientes de munchos productos cosméticos, baxu distintos nomes difíciles d'identificar. Ye importante evitar el contautu con estos productos (pastes de dientes, barres de llabios, xeles, cremes, etc.), yá que, anque la cantidá de gluten suel ser pequeña, esti puede inxerise por error, absorber al traviés de la piel o contaminar alimentos na so manipulación (cremes o restos de cremes nes manes, etc.). El siguimientu de los pacientes realízase al traviés de revisiones periódiques, a ser posible en consultes especializaes, pa controlar el so estáu nutricional, confirmar el siguimientu de la DSG y comprobar que se caltién la respuesta clínico y analítico. Los productos etiquetaos «ensin gluten» son particularmente caros y difíciles d'atopar en países en víes en desenvolvimientu. En dellos países de la Comunidá Europea, tales como los Países Baxos, el Reinu Xuníu, Italia, Suecia y Finlandia, los gobiernos respeutivos subvencionen parcialmente l'alquisición de dichos productos ensin gluten, pa los pacientes celiacos. Esiste un considerable interés en desenvolver posibles tratamientos farmacolóxicos que contribuyan a faer más llevaderu esti tipu de dieta. L'enfoque más curiosu anguaño básase nel usu d'enzimes recombinantes que son capaces de dixerir la fraición tóxica del gluten nel estómagu na porción proximal del intestín delgáu, o molécules qu'actuaríen menguando la permeabilidá intestinal, pero inda tán en fase d'investigación y va tardase entá ciertu tiempu (probablemente dellos años o décades), primero que se comercialicen.<ref>{{cita publicación |apellíu=Siegel |nome=M |apellíu2=Bethune |nome2=MT |apellíu3=Gass |nome3=J |apellíu4=Ehren |nome4=J |apellíu5=Xia |nome5=J |apellíu6=Johannsen |nome6=A |apellíu7=''et al.'' |títulu=Rational design of combination enzyme therapy for celiac sprue |añu=2006 |publicación=Chem Biol |volume=13 |páxines=649-58}}</ref> <ref>{{cita publicación |apellíu=Stepniak |nome=D |apellíu2=Spaenij-Dekking |nome2=L |apellíu3=Mitea |nome3=C |apellíu4=Moester |nome4=M |apellíu5=De Ru |nome5=A |apellíu6=Baak-Pablo |nome6=R |apellíu7=''et al.'' |títulu=Highly efficient gluten degradation with a newly identified prolyp endoprotease: implications for celiac disease |añu=2006 |publicación=Am J Physiol Gastrointest Liver Physiol |volume=291 |páxines=G621-G9}}</ref> === Discutinios sobre l'avena === La introducción de l'[[avena]] na dieta ensin gluten foi una tema d'alderique nos últimos años.<ref name=Pulido>{{cita publicación |apellíu=Pulido |nome=OM |apellíu2=Gillespie |nome2=Z |apellíu3=Zarkadas |nome3=M |apellíu4=Dubois |nome4=S |apellíu5=Vavasour |nome5=Y |apellíu6=Rashid |nome6=M |apellíu7=Switzer |nome7=C |apellíu8=''et al.'' |títulu=Introduction of oats in the diet of individuals with celiac disease: a systematic review |añu=2009 |publicación=Adv. Food Nutr. Res |volumen=57 |páxines=235-85}}</ref> Estudios y revisiones recién refundiaron lluz sobre esta cuestión. Toles variedaes d'avena contienen [[gluten]].<ref name=Biesiekierski2017cita>{{cita publicación |autor=Biesiekierski JR |títulu=What is gluten? |publicación=J Gastroenterol Hepatol |añu=2017 |volume=32 Suppl 1 |páxines=78-81 |pmid=28244676 |doi=10.1111/jgh.13703 |url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/jgh.13703/full |tipo= Revisión |cita=Similar proteins to the gliadin found in wheat exist as secalin in rye, hordein in barley, and avenins in oats and are collectively referred to as “gluten.” Derivatives of these grains such as triticale and malt and other ancient wheat varieties such as spelt and kamut also contain gluten. The gluten found in all of these grains has been identified as the component capable of triggering the immune-mediated disorder, coeliac disease. ''(Esisten proteínes similares a la gliadina que s'atopa nel trigu, como les secalinas nel centenu, les hordeínas na cebada y les aveninas na avena, y denominar colectivamente “gluten.” Derivaos d'estos granos, tales como'l triticale y la malta, y otres variedaes de trigu antigües, tales como la espelta y el kamut, tamién contienen gluten. El gluten atopáu en toos estos granos foi identificáu como'l componente capaz de desencadenar el trestornu mediáu pol sistema inmunolóxicu, la enfermedá celiaca)''}}</ref> Trátase de proteínes similares a la [[gliadina]] del trigu, denominaes aveninas, qu'anguaño se demostró que son capaces de provocar reaición en persones que carecen [[Gluten#Trestornos rellacionaos col gluten|trestornos rellacionaos col gluten]].<ref name=Biesiekierski2017cita /> A esto súmase que l'avena frecuentemente ta contaminada con otres ceberes con gluten.<ref name=PenaginiDilillo2013 /> "Avena puro" referir a avena ensin contaminar con otres ceberes con gluten,<ref name=CominoMoreno2015 /> lo que incorreutamente etiquétase como avena "ensin gluten" o "llibre de gluten". Esto ye por cuenta de que tradicionalmente considerábase que l'únicu problema cola avena yera la contaminación con otres ceberes con gluten, polo qu'en munchos países ta dexáu dende va tiempu l'usu de "avena puro" n'alimentos "ensin gluten" y, na mayoría de los casos, solo por aciu la llectura detallada del llistáu d'ingredientes ye posible identificalos. Estudios actuales demuestren que les distintes variedaes d'avena tienen distintos graos de toxicidá.<ref name=PenaginiDilillo2013 /><ref name=CominoMoreno2015>{{cita publicación |autor = Comín I, Moreno Mde L, Sousa C |títulu=Role of oats in celiac disease |publicación=World J Gastroenterol |volume=21 |númberu=41 |páxines=11825-31 |añu=7 Nov 2015 |pmid = 26557006 |pmc= 4631980 |doi=10.3748/wjg.v21.i41.11825 |cita=It is necessary to consider that oats include many varieties, containing various amino acid sequences and showing different immunoreactivities associated with toxic prolamins. As a result, several studies have shown that the immunogenicity of oats varies depending on the cultivar consumed. Thus, it is essential to thoroughly study the variety of oats used in a food ingredient before including it in a gluten-free diet.}}</ref> Delles variedaes d'avena puro paecen tener en teoría un baxu grau de toxicidá y dellos espertos cunten que podríen ser incluyíes na dieta ensin gluten, pero sería imprescindible conocer esautamente la variedá emplegada y nun esiste anguaño nenguna reglamentación al respeutu.<ref name=CominoMoreno2015 /> L'etiquetáu como avena "avena puro", "avena ensin gluten" o "avena llibre de gluten" nun se refier a estes variedaes, que nun fueron entá identificaes, nun se fixeron estudios abondos, nin se conoz l'efeutu al llargu plazu nos celiacos del consumu d'avena puro, polo qu'entá non pueden faese encamientos firmes sobre si ye o non posible la inclusión de "avena puro" na dieta ensin gluten.<ref name=DeSouzaDeschenes2016>{{cita publicación |autor=de Souza MC, Deschênes ME, Laurencelle S, Godet P, Roy CC, Djilali-Saiah I |títulu=Pure Oats as Part of the Canadian Gluten-Free Diet in Celiac Disease: The Need to Revisit the Issue. |publicación=Can J Gastroenterol Hepatol |añu=2016 |volume=2016 |páxines=1576360 |pmid=27446824 |pmc=4904650 |doi=10.1155/2016/1576360 |tipo= Revisión }}</ref><ref name=HaboubiTaylor2006>{{cita publicación |autor=Haboubi NY, Taylor S, Jones S |títulu=Coeliac disease and oats: a systematic review |publicación=Postgrad Med J |volume=82 |númberu=972 |páxines=672-8 |fecha=ochobre de 2006 |pmid=17068278 |pmc=2653911 |doi=10.1136/pgmj.2006.045443 |tipo= Revisión sistemática}}</ref> === Cumplimientu de la dieta ensin gluten === Nun esiste hasta a la fecha (2017) nengún métodu fiable pa evaluar de manera oxetiva'l cumplimientu estrictu de la dieta.<ref name=Newnham2017cita1>{{cita publicación |autor= Newnham ED |títulu=Coeliac disease in the 21st century: paradigm shifts in the modern age |fecha=marzu de 2017 |publicación=J Gastroenterol Hepatol |volume=32 Suppl 1 |páxines=82-85 |doi=10.1111/jgh.13704 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28244672 |pmid= 28244672 |tipo= Revisión |cita=A significant weakness of all clinical studies in CD to date has been the absence of an objective measure of dietary compliance. Coeliac antibodies, intestinal histology, and symptoms are all imperfect tools for assessment of adherence. ''(Una debilidá significativa de tolos estudios clínicos sobre enfermedá celiaca hasta la fecha foi l'ausencia d'una midida oxetiva del cumplimientu dietéticu. Los anticuerpos celiacos, la histoloxía intestinal y los síntomes son toes ferramientes imperfectes pa la evaluación de l'adherencia.)''}}</ref> Nengún de los métodos conocíos ye fiable (cuestionarios rellenaos polos pacientes, evaluación de los síntomes, determinación de los anticuerpos específicos de la celiaca y afayos nes biopsies duodenales).<ref name=Newnham2017 /><ref name=MorenoRodríguezHerrera2017 /> De manera intencional o non, davezu los pacientes nun reconocen que realicen transgresiones de la dieta, nin son capaces d'identificar les contaminaciones accidentales.<ref name=MorenoRodríguezHerrera2017 /> Estudios actuales demuestren qu'aproximao'l 80% de los celiacos sigui teniendo mancadura intestinal, a pesar del tratamientu calteníu cola dieta ensin gluten.<ref name=SeeKaukinenCita1/> La principal causa d'esta falta de recuperación ye la ingesta inalvertida de gluten, principalmente debida a [[Dieta ensin gluten#Contaminación cruciada|contaminaciones cruciaes]].<ref name=SeeKaukinen /><ref name=AGA2006/> Con frecuencia, les persones con una educación básica probe y una baxa comprensión de cómo se realiza una dieta ensin gluten creen que tán siguiendo puramente la dieta, pero tán cometiendo errores frecuentes.<ref name=SeeKaukinen /><ref name=MulderVanWanrooij /> Un problema habitual ye la poca conciencia del paciente de fontes comunes de gluten,<ref name=Freeman2008 /> como la contaminacion cruciada, l'[[avena]], les [[hostia|hosties de comunión]], les [[Malta (refrescu)|bebíes malteadas]], los [[melecina#Gluten nes melecines|melecines]], los alimentos procesaos, les comíes en restoranes y eventos sociales.<ref name=CiacciCiclitira2015 /><ref name=Freeman2008 /><ref name=TaylorLebwohl2015 /> Si la supresión del [[gluten]] nun ye completa, persisten el [[Celiaquía#Afayos nes biopsies duodenales|dañu na mucosa intestinal]], l'[[Enfermedá autoinmune|activación inmunolóxica]] y el riesgu de desenvolver entueyos de salú bien graves, ente les que cabo señalar diversos tipos de cáncer (tantu del aparatu dixestivu, con una medría del riesgu del 60%, como d'otros órganos), [[enfermedá neurolóxica|trestornos neurolóxicos]] y [[enfermedá mental|psiquiátricos]] (conocíos como "[[neurogluten]]"), otres [[enfermedá autoinmune|enfermedaes autoinmunes]] y [[osteoporosis]].<ref name=AgesCD /><ref name=HanChen2015 /><ref name=Hourigan2006 /><ref name=NadhemAzeez2014 /><ref name=GreenJabri /><ref name=HadjivassiliouDuker2014 /><ref name=Woodward2016 /> Nin l'ausencia de síntomes dixestivos, nin la negatividad de los anticuerpos garanticen qu'esista una recuperación de la mucosa intestinal, que la so valoración por aciu les biopsies ye complicada.<ref name=MorenoRodríguezHerrera2017 /><ref name=SeeKaukinen2015 /> Esto debe a que les mancadures del intestín suelen consistir en cambeos mínimos, ensin atrofia de les vellosidaes, difíciles d'identificar.<ref name=MorenoRodríguezHerrera2017 /> Desenvolviéronse nuevos métodos, entá non validaos, pa monitorizar el cumplimientu estrictu de la dieta, como la midida de péptidos de gluten nes fieces o la orina, que paecen ufiertar una alternativa realista.<ref name=MorenoRodríguezHerrera2017 /><ref name=SeeKaukinen2015 /> === Símbolu de la espiga barrada === [[Ficheru:Espiga barrada.jpg|thumb|El símbolu de la espiga barrada ye'l símbolu internacionalmente reconocíu pa los alimentos seguros pal consumu por persones con enfermedá celiaca.]] En dellos países desenvueltos y otros en víes de desenvolvimientu, ellaboróse un símbolu universal de “productu ensin gluten”, representáu por una espiga de trigu encapsulada nun círculu con una barra per delantre, denomada "espiga barrada". Atópase reguláu pola AOECS (Association Of European Coeliac Societies - Asociación de Celiacos Europeos), quien delega nes sos asociaciones miembros la concesión del so usu y control. Les industries tienen de certificase nel ELS (European Licensing Systems - Sistema de Llicencies Européu) pa poder utilizalo. Por que la espiga barrada tenga validez, tien de figurar el númberu de rexistru concedíu pola asociación. Si nun s'acompaña de nenguna espresión, significa que'l productu contién menos de 20 mg/kg (20 ppm). === Gluten nes melecines y productos farmacéuticos === Los productos farmacéuticos pueden contener gluten, incluyendo [[melecina|melecines]] recetados y de venta llibre, [[gargarismos]] y [[colutorios]], [[suplementu vitamínicu|suplementos vitamínicos]] y minerales, [[planta melecinal|productos a base de plantes melecinales]] y [[Suplementu dietéticu|suplementos dietéticos]], según [[vendaje|viendas adesives]], [[esparadrapu|esparadrapos]] y [[tira adesiva sanitaria|tires adesives sanitaries]].<ref name=DayAugustin2006>{{cita publicación |autor= Day L, Augustin MA, Batey IL, Wrigley CW |títulu=Wheat-gluten uses and industry needs |fecha=2006 |publicación=Trends in Food Science & Technology |volume=17 |númberu=2 |páxines=82– 90 |doi=10.1016/j.tifs.2005.10.003 |url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0924224405002487 |tipo= Revisión}}</ref><ref name=NIHCDtreatment>{{cita web |url=https://www.niddk.nih.gov/health-information/digestive-diseases/celiac-disease/treatment |títulu=Treatment for Celiac Disease |fecha=xunu de 2016 |fechaaccesu=9 de xunu de 2017 |autor=[[National Institutes of Health (Estaos Xuníos)]] }}</ref> ==== Melecines ==== N'España, la llexislación obliga a declarar nel prospeutu de les melecines la presencia de gluten, cuando foi añadíu como excipiente de forma intencional.<ref name=PerezDiezGuillenLorente2017 /> Sicasí, nun ye posible conocer si una melecina contién traces de gluten, que suponen un riesgu pa les persones celíaques y tienen de ser evitaes.<ref name=PerezDiezGuillenLorente2017>{{cita publicación |autor= Pérez-Díez C, Guillén-Lorente S, Palombu-Palombu P |títulu=[What medication should be prescribed to a patient with coeliac disease?] |fecha=13 de mayu de 2017 |publicación=Semergen |volume=S1138-3593(17)30038-2 |doi=10.1016/j.semerg.2017.01.012 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28511881 |pmid= 28511881 |tipo= Revisión}}</ref> Ye probable que nesti casu trazar sían tan pequeñes que nun supongan nengún riesgu, pero dalgunos autores consideren que pa garantizar l'usu seguru de les melecines tendríen de ser especificaes nel prospeutu, l'etiquetáu y la ficha téunica.<ref name=NIHCDtreatment /><ref name=PerezDiezGuillenLorente2017 /> La llexislación actual n'España, y n'otros países como Estaos Xuníos, nun esixe a los fabricantes l'analís nin la declaración de trazar de gluten derivaes de residuos mientres el procesu de produición de los [[principiu activu|principios activos]] o [[excipiente]]s.<ref name=PerezDiezGuillenLorente2017 /> Coles mesmes, los excipientes y los procesos de fabricación pueden camudar o nun tar dafechu descritos.<ref name=King2013 /><ref name=MangionePatel2008 /> La llexislación actual solo esixe analizar si hai gluten cuando s'utiliza almidón de trigu, avena, cebada o centenu como excipiente.<ref name=PerezDiezGuillenLorente2017 /> Nel casu de que s'emplegaren almidones de maíz, pataca, arroz y los sos derivaos, solo obliga a analizar que nun esistan almidones d'otru orixe y especificar nel prospeutu, l'etiquetáu y la ficha téunica de la melecina l'almidón y la planta de la que procede.<ref name=PerezDiezGuillenLorente2017 /> Solo dellos fabricantes realicen controles del productu final y declaren voluntariamente que los sos productos son llibres de traces de gluten.<ref name=NIHCDtreatment /><ref name=King2013 /> Un estudiu del Grupu de Trabayu de Nutrición del Colexu Oficial de Farmacéuticos de Bizkaia destináu a iguar una guía de melecines xenériques con y ensin gluten, concluyó qu'anque los llaboratorios aseguren que cumplen la llexislación vixente, nengún realiza analís pa comprobar el conteníu final de gluten de les melecines xenériques qu'ellaboren.<ref name=PerezDiezGuillenLorente2017 /> Xeneralmente, los profesionales de la salú ignoren les fontes potenciales de gluten<ref name=King2013>{{cita publicación |autor= King AR; University of Kansas Drug Information Center Experiential Rotation Students, August 2012 |títulu=Gluten Content of the Top 200 Medications: Follow-Up to the Influence of Gluten on a Patient's Medication Choices |fecha=ochobre de 2013 |publicación=Hosp Pharm |volume=48 |númberu=9 |páxines=736-43 |doi=10.1310/hpj4809-736 |pmid= 24421547 |pmc= 3857120}}</ref> y los farmacéuticos non siempres disponen del tiempu necesariu nin los recursos d'información fayadizos.<ref name=King2013 /> Poro, conviértese en llabor de los pacientes comprobar si les sos melecines contienten gluten o traces de gluten.<ref name=King2013 /> Pa esclariar les duldes y axenciar la información precisa, el procedimientu indicáu ye realizar una consulta direutamente col llaboratoriu.<ref name=NIHCDtreatment /> ===== Alvertencies en melecines que contienen almidones de ceberes con gluten ===== Según l'artículu 34 del Real Decretu 1345/2007 y la Circular 02/2008 de l'[[Axencia Española de Melecines y Productos Sanitarios]], cuando una melecina contenga como excipiente almidón de trigu, avena, cebada, centenu o cualesquier de los sos derivaos, amás de la declaración obligatoria de la so presencia, tendrá d'incluyise la siguiente información:<ref name=PerezDiezGuillenLorente2017 /> {{quote|• Si la melecina contién menos de 20 ppm de gluten, va declarase la so presencia pero tamién se va indicar: «ye afechu pa pacientes celiacos» y «los pacientes con alerxa a X (distinta de la enfermedá celiaca) nun tienen de tomar esta melecina». • Si la melecina contién más de 20 ppm va incluyise la siguiente información: «esta melecina contién almidón de X, qu'equival a ‘x' ppm de gluten, lo quedebe ser teníu en cuenta polos pacientes celiacos» y «los pacientes con alerxa a X (distinta de la enfermedá celiaca) nun tienen de tomar esta melecina».}} ==== Suplementos vitamínicos, minerales y dietéticos, y productos a base de plantes ==== Los suplementos vitamínicos, minerales y dietéticos y los productos a base de plantes melecinales nun son melecines y polo tanto nun tán regulaos pola mesma llexislación que les melecines.<ref name=MangionePatel2008>{{cita publicación |autor= Mangione RA, Patel PN |títulu=Caring for patients with celiac disease: the role of the pharmacist |fecha=setiembre-ochobre de 2008 |publicación=J Am Pharm Assoc |volume=48 |númberu=5 |páxines=y125-35; quiz y136-9 |doi=10.1331/JAPhA.2008.08014 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18826893 |pmid= 18826893 |tipo= Revisión}}</ref> Polo xeneral, la llectura del etiquetáu nun ye abondu pa esclariar si'l productu contién gluten o traces.<ref name=MangionePatel2008 /> == Pronósticu == El siguimientu estricto y siguío de la [[dieta ensin gluten]] (DSG) produz una remisión clínica sostenida, y que tanto la esperanza de vida como'l riesgu de mortalidá o d'apaición d'entueyos rellacionaos cola enfermedá celiaca sían similares a los de la población xeneral.<ref name=EC2008 /><ref name=HanChen2015 /> El tiempu necesariu pa consiguir una completa recuperación de la mucosa intestinal bazcuya ente dos y cinco años dende l'entamu de la dieta ensin gluten.<ref name=MorenoRodríguezHerrera2017 /> La ingesta siguida de gluten, inclusive en forma de traces, y el retrasu diagnósticu son los dos factores más rellacionaos col desenvolvimientu d'entueyos.<ref name=EC2008 /><ref name=HanChen2015 /> La mayoría de les recaídes o recidivas que presenten los pacientes celiacos que siguen una dieta ensin gluten son debíes a consumos inalvertíos o intencionales d'alimentos que contienen gluten o que s'han [[Dieta ensin gluten#Contaminación cruciada|contamináu]] con gluten en cualesquier de les fases de la so ellaboración o preparación culinaria.<ref name=EC2008 /><ref name=SeeKaukinen2015 /> Les persones celíaques ensin tratamientu presenten un riesgu aumentáu pal desenvolvimientu de too tipu de cánceres.<ref name=HanChen2015 /> Los más frecuentes son los rellacionaes con [[Linfoma non hodgkiniano|linfomes non Hodgkin]] de [[Linfoma de célules B|célules B]] o [[Linfoma de célules T|T]], bien sían intestinales o d'otros órganos. El riesgu de desenvolver cánceres gastrointestinales ye un 60% superior al de la población xeneral.<ref name=HanChen2015 /> El riesgu de [[cáncer d'esófagu]] ye eleváu y en persones nueves, una causa importante de mortalidá ye'l [[adenocarcinoma]] del intestín delgáu, provocáu pola inflamación crónica de la mucosa intestinal.<ref name=HanChen2015 /> Tamién se describieron en persones celíaques tumores [[Orofaringe|orofaríngeos]], d'[[cáncer d'estómagu|estómagu]], de [[cáncer de colon|colon]], hepatobiliares, de [[páncrees]], de [[Cáncer de vexiga|vexiga]], de [[Cáncer de mama|mama]] y [[Tumor cerebral|cerebrales]], con un riesgu baxo, llixeramente cimeru al de población xeneral pa la mayoría d'ellos.<ref name=EC2008 /><ref name=Hourigan2006 /><ref name=GreenJabri /> El riesgu de desenvolver cáncer mengua una vegada empecipiáu'l tratamientu cola dieta ensin gluten y polo xeneral oldear col de la población xeneral, lo qu'indica que la dieta exerz un papel proteutor frente al cáncer nos celiacos.<ref name=HanChen2015 /> Coles mesmes, la dieta ensin gluten ye la única opción pa prevenir contra'l desenvolvimientu de ciertos raros tipos de cáncer, bien agresivos.<ref name=CatassiBearzi2005 /> L'efeutu proteutor de la dieta ensin gluten ye especialmente eficaz cuando esta empecípiase mientres el primer añu de vida.<ref name=CatassiBearzi2005 /> === Formes refractaries === Una pequeña parte de les persones con enfermedá celiaca puede llegar a desenvolver un entueyu local, nes formes denominaes «refractaries». Definiéronse como aquellos pacientes que siguen teniendo síntomes de malabsorción (dolor [[abdome|abdominal]], hinchadura fluctuante, [[foria|fories]] y perda de pesu) xunto con persistencia de l'atrofia de les vellosidaes intestinales, mientres más de doce meses a pesar de siguir puramente una [[dieta ensin gluten]]. Acompañar d'un claru empeoramientu del estáu xeneral.<ref name=EC2008 /><ref name=Woodward2016 /> Les cifres envaloraes de la so incidencia son bien variables, con rangos que bazcuyen ente'l 0,3% y el 10% de los casos d'enfermedá celiaca.<ref name=Woodward2016 /> Los retrasos diagnósticos y la esposición caltenida al gluten paecen ser la causa del desenvolvimientu d'enfermedá celiaca refractaria.<ref name=Woodward2016 /> Sicasí, esta definición nun ta afecha y puede conducir tanto a un infradiagnóstico como a un sobrediagnóstico d'enfermedá refractaria. Per un sitiu, el requisitu de la presencia de síntomes nun ta d'acordies col fechu de que la mayoría de celiacos con enfermedá activa nun presenta síntomes de malabsorción ya inclusive una parte son dafechu asintomáticos a nivel dixestivu, polo qu'atendiendo a los síntomes podría nun reconocese una enfermedá refractaria. Per otru llau, la mayor parte de casos con atrofia de les vellosidaes intestinales caltenida a pesar del tratamientu cola dieta deber a ingestiones inalvertíes de gluten, polo que nestos casos podría diagnosticase por error una enfermedá refractaria.<ref name=Woodward2016 /> Ye necesaria una detallada revisión dietética.<ref name=CiacciCiclitira2015>{{cita publicación |autor= Ciacci C, Ciclitira P, Hadjivassiliou M, Kaukinen K, Ludvigsson JF, McGough N, Sanders DS, Woodward J, Leonard JN, Swift GL |títulu= The gluten-free diet and its current application in coeliac disease and dermatitis herpetiformis |fecha= abril de 2015 |publicación= United European Gastroenterol J |volume= 3 |númberu= 2 |páxines= 121-35 |doi= 10.1177/2050640614559263 |pmid= 25922672 |pmc= 4406897 |tipo= Revisión}}</ref> Un problema habitual ye la poca conciencia del paciente de fontes comunes de gluten,<ref name=Freeman2008>{{cita publicación |autor= Freeman HJ |títulu= Refractory celiac disease and sprue-like intestinal disease |fecha= 14 de febreru de 2008 |publicación= World J Gastroenterol |volume= 14 |númberu= 6 |páxines= 828-30 |pmid= 18240339 |pmc= 2687049 |tipo= Revisión}}</ref> como l'[[avena]], les [[hostia|hosties de comunión]], les [[Malta (refrescu)|bebíes malteadas]], les [[melecina#Gluten nes melecines|melecines]], los alimentos procesaos, les comíes en restoranes y eventos sociales.<ref name=CiacciCiclitira2015 /><ref name=Freeman2008 /><ref name=TaylorLebwohl2015>{{cita publicación |autor= Taylor AK, Lebwohl B, Snyder CL, Green PHR |fecha= 17 de setiembre de 2015 |títulu= Celiac Disease |publicación= GeneReviews® |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK1727/ |tipo= Revisión}}</ref> Nuna pequeña parte de celiacos, les prolaminas del maíz paecen ser la causa del dañu calteníu na mucosa intestinal y ardíciense de la so retirada de la dieta.<ref name=CiacciCiclitira2015 /> Estes formes refractaries clasifíquense'n dos tipos acordies colos afayos inmunohistoquímicos reparaos nes biopsies duodenales. Nel tipu 1 el fenotipu linfocitario intraepitelial ye normal, constituyíu por [[linfocito T|linfocitos CD3 y CD8 positivos]]. Nel tipu 2, la población linfocitaria intraepitelial atópase alteriada, constituyida pola espansión clonal d'un solu fonduxe linfocitaria, qu'espresa namái receptores CD3 nel [[citoplasma]], ensin que na superficie haya receptores CD3 y CD8. Esti tipu 2 precisa un siguimientu especial dáu'l so eleváu riesgu de progresión a linfoma intestinal primariu de célules T.<ref name=EC2008 /> El tratamientu de les formes refractaries consiste nun soporte nutricional fayadizu, nel que la dieta ensin gluten estricta complementar con suplementos de [[vitamina|vitamines]] y [[Sales minerales|minerales]]. Na mayor parte de los casos ye conveniente'l tratamientu con [[glucocorticoide]]s, qu'en munchos d'ellos polo xeneral producen un ameyoramientu clínicu. Nos casos resistentes a los glucocorticoides, suélense emplegar los [[inmunosupresores]], que se deben alministrar con procuru por cuenta de la posible apaición d'[[Reacción adversa a medicamentos|efeutos secundarios]]. Ente estos axentes, emplegar en casos aisllaos el [[infliximab]] y el [[alemtuzumab]], con bona respuesta. <ref>{{cita publicación |apellíu=Gillet |nome=HR |apellíu2=Arnott |nome2=ID |apellíu3=NcIntyre |nome3=M |apellíu4=Campbell |nome4=S |apellíu5=Dahele |nome5=A |apellíu6=Priest |nome6=M |apellíu7=''et al.'' |títulu=Successful infliximab treatment for steroid-refractory celiac disease: a case report |añu=2002 |publicación=Gastroenterology |volume=122 |páxines=800-5}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu=Vives |nome=S |apellíu2=Ruiz de Morales |nome2=JM |apellíu3=Ramos |nome3=F |apellíu4=Suárez Vilela |nome4=D |títulu=Alemtuzumab for refractory celiac disease in a patient at risk for enteropathy-associated T-cell lymphoma |añu=2006 |publicación=N Engl J Med |volume=354 |páxines=2514-5}}</ref> Nun esiste entá un tratamientu ideal y el pronósticu d'estos pacientes sigue siendo grave, especialmente en formar tipu 2, nes que la sobrevivencia ye del 44%-58% al cabu de cinco años.<ref name=Woodward2016 /><ref name=CellierDelabesse2000>{{cita publicación |apellíu=Cellier |nome=C |apellíu2=Delabesse |nome2=E |apellíu3=Helmer |nome3=C |apellíu4=Patey |nome4=N |apellíu5=Matuchansky |nome5=C |apellíu6=Jabri |nome6=B |apellíu7=''et al.'' |títulu=Refractory sprue, coeliac disease, and enteropathy associated T-cell lymphoma |añu=2000 |publicación=Lancet |volume=356 |páxines=203-8}}</ref> Esta alta tasa de mortalidá débese principalmente a que'l 33%-67% de los casos progresa a linfoma intestinal primariu de célules T,<ref name=Woodward2016 /> que provoca malabsorción grave con insuficiencia intestinal y rique una [[nutrición parenteral]] total.<ref name=KellyBai2015>{{cita publicación |autor= Kelly CP, Bai JC, Liu Y, Leffler DA |títulu=Advances in diagnosis and management of celiac disease |fecha=mayu de 2015 |publicación=Gastroenterology |volume=148 |númberu=6 |páxines=1175-86 |doi=10.1053/j.gastro.2015.01.044 |pmid= 25662623 |pmc= 4409570 |tipo= Revisión}}</ref> La mayoría de les persones nes que la enfermedá evolucionen a linfoma intestinal fina mientres los ocho meses siguientes al diagnósticu, con una tasa de sobrevivencia al cabu de cinco años de tan solo un 11%.<ref name=Woodward2016 /> Formar tipu 1 tienen muncho meyor pronósticu, raramente progresen a linfoma<ref name=Woodward2016 /> y suelse consiguir la so recuperación total nel 80-90% de los casos.<ref name=CellierDelabesse2000 /> Tán desenvolviéndose nuevos tratamientos, tales como los axentes bloquiadores de la [[interleucina|interleucina 15]] o'l [[tresplante de migollu oseu]] nes formes refractaries de tipu 2.<ref name=CellierDelabesse2000 /> == Profilaxis == Anguaño, conozse que nin la duración de la lactancia materna nin la edá d'introducción del [[gluten]] na dieta previenen el riesgu de desenvolver la enfermedá celiaca, magar el retrasu na introducción del gluten acomuñóse con un retrasu na apaición de la enfermedá.<ref name=LionettiCastellaneta /><ref name=VriezingaAuricchio /> La xenética de riesgu (presencia de los [[Celiaquía#Marcadores xenéticos|haplotipos HLA-DQ2, HLA-DQ8 o dalgunu de los sos alelos]]) constitúi un importante factor predictivu de la posibilidá de desenvolver la enfermedá celiaca.<ref name=LionettiCastellaneta /><ref name=VriezingaAuricchio /> == Sensibilidá al gluten non celiaca == [[Ficheru:Wiki.SensibGluten.Organigrama.color.2.jpg|thumb|300px|Algoritmu diagnósticu pa confirmación de sensibilidá al gluten non celiaca.]] Dende va una década aproximao, cada vez con mayor frecuencia reparar pacientes que tienen intenses y frecuentes molesties dixestives (idéntiques a los celiacos) pero tienen [[anticuerpo|seroloxía]] y [[xenética]] negativa y mínimes alteraciones nes [[#Biopsies duodenales|biopsies duodenales]].<ref>{{cita publicación |apellíu=Catassi |nome=C |apellíu2=Bai |nome2=JC |apellíu3=Bonaz |nome3=B |apellíu4=''et al.'' |títulu=Non-Celiac Gluten sensitivity: the new frontier of gluten related disorders |añu=2013 |publicación=Nutrients |volume=5 |páxines=3839-53}}</ref> <ref>{{cita publicación |apellíu=Biesiekierski |nome=JR |apellíu2=Muir |nome2=JG |apellíu3=Gibson |nome3=PR |apellíu4=''et al.'' |títulu=Is gluten a cause of gastrointestinal symptoms in people without celiac disease? |añu=2013 |publicación=Curr Allergy Asthma Rep |volume=13 |númberu=6 |páxines=631-8}}</ref> Estos pacientes representen ente un 8-12% de la población xeneral y ardíciense claramente del siguimientu con una [[dieta ensin gluten]], (DSG) que puede empecipiase en cualquier momentu por un periodu de prueba (de 6 meses a lo menos) y si resulta favorable y eficaz, de forma enllargada mientres tola so vida, al igual que los pacientes celiacos.<ref name=Mooney>{{cita publicación |apellíu=Mooney |nome=PD |apellíu2=Aziz |nome2=I |apellíu3=Sanders |nome3=DS |apellíu4=''et al.'' |títulu=Non-celiac gluten sensitivity: clinical relevance and recommendations for future research |añu=2013 |publicación=Neurogastroenterol Motil |volume=25 |páxines=864-71}}</ref> <ref name=Lundin>{{cita publicación |apellíu=Lundin |nome=KE |apellíu2=Alaedini |nome2=A |títulu=Non-celiac gluten sensitivity |añu=2012 |publicación=Gastrointest Endosc Clin N Am |volume=22 |páxines=723-34}}</ref> <ref name=Carroccio>{{cita publicación |apellíu=Carroccio |nome=A |apellíu2=Mansueto |nome2=P |apellíu3=Iacono |nome3=G |apellíu4=''et al.'' |títulu=Non-celiac wheat sensitivity diagnosed by double-blind placebo-controlled challenge: exploring a new clinical entity |añu=2012 |publicación=Am J Gastroenterol |volume=107 |páxines=1898-906}}</ref> Esta entidá clínica denominar [[sensibilidá al gluten|sensibilidá al gluten non celiaca, sensibilidá al gluten, enteropatía sensible al gluten o enteritis linfocítica non celiaca]]. Suel acompañase igualmente de manifestaciones extra-intestinales acomuñaes, ente les que s'inclúin diversos síntomes [[Neuroloxía|neurolóxicos]], tales como [[cefalea|cefalees]], formigueos en manes y pies, dolores músculo-esqueléticos, [[ataxia]] y cansanciu aumentáu ensin motivu aparente. Tamién se describió la so asociación con trestornos de índole [[Psiquiatría|psiquiátrica]], como l'[[autismu]] y dellos casos d'[[esquizofrenia]].<ref name=Lundin /><ref name=Barcia /><ref name=Valicenti-McDermott /><ref name=Kalaydjian /> Como asocede cola enfermedá celiaca, ye difícil rellacionar cola ingesta de [[gluten]] l'apaición de los variaos síntomes dixestivos y extra-dixestivos que presenta la sensibilidá al gluten non celiaca. (Vease l'apartáu [[#Dificultá pa la identificación de los síntomes|Enzancái pa la identificación de los síntomes]]) Coles mesmes, ye habitual nun esperimentar ameyoramientu o inclusive tener un aparente empeoramientu al empiezu de la dieta ensin gluten. (Vease l'apartáu [[#Considerancies importantes sobre la prueba cola dieta ensin gluten|Considerancies importantes sobre la prueba cola dieta ensin gluten]]) == Contaminación de los alimentos pa celiacos == Los pacientes celiacos atopar con importantes problemes de tipu socioeconómico una y bones los productos ensin gluten son más caros y esiste menor variedá. Unu de los problemes esistentes nel mercáu ye que les farines ensin gluten (d'arroz o maíz) munches vegaes tán "contaminaes" por cuenta de que la so fabricación realizar en fábriques onde s'utiliza farina de trigu. Dende la Universidá de Valladolid (UVA) trabayar con empreses fariñeres por que dixebren la so produición y empiecen a ufiertar al mercáu variedá de farines ensin gluten y por que se fabriquen productos ensin gluten con calidá similar y a un preciu algamadizu.<ref>[http://www.dicyt.com/noticias/investigadores-de-la universidá-de-valladolid-ellaboren-nueves-farines-y-productos-aptos-pa-celiacos] investigadores-de-la universidá-de-valladolid-ellaboren-nueves-farines-y-productos-aptos-pa-celiacos</ref> == Día de los celiacos == [[Ficheru:Dia nacional dels celíacs.jpg|thumb|120px|right|Logotipu del día nacional del celiacu n'España.]] El día internacional de los celiacos celébrase'l 5 de mayu.<ref>{{cita web |url=http://www.celiaco.org.ar/novedades/72-27-de-mayu-dia-internacional-del-celiaco- |títulu=27 de Mayu - Día Internacional del Celiacu |fechaaccesu=22 de setiembre de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20211022230201/https://www.celiaco.org.ar/novedades/72-27-de-mayu-dia-internacional-del-celiaco- |fechaarchivu=2021-10-22 }}</ref> == Ver tamién == * [[Dermatitis herpetiforme]] * [[Sensibilidá al gluten non celiaca]] * [[Gluten]] * [[Dieta ensin gluten]] * [[Neurogluten]] * [[Protocolu diagnósticu de la enfermedá celiaca]] == Notes == {{llistaref|group=lower-alpha}} == Referencies == {{llistaref|3}} == Enllaces esternos == * [http://www.msc.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/boletinAgencia/suplementoImpacto/8/snsenmarcha2.html Gobiernu d'España - Ministeriu de Sanidá y Política Social - Nuevu protocolu de Detección Precoz de la Celiaquía] * [http://www.msssi.gob.es/profesionales/prestacionesSanitarias/publicaciones/Celiaquia/enfermedadCeliaca.pdf Gobiernu d'España - Ministeriu de Sanidá, Servicios Sociales ya Igualdad - Diagnóstico precoz de la Enfermedá Celiaca] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181005102724/http://www.msssi.gob.es/profesionales/prestacionesSanitarias/publicaciones/Celiaquia/enfermedadCeliaca.pdf |date=2018-10-05 }} * [http://www.sage.org.ar/nueva/docs/guias_consensos_arg/guia-practica-clinica-enf-Celiaca.pdf Ministeriu de Salú d'Arxentina - Guía de práutica clínica sobre diagnósticu y tratamientu de la Enfermedá Celiaca] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131002170625/http://www.sage.org.ar/nueva/docs/guias_consensos_arg/guia-practica-clinica-enf-Celiaca.pdf |date=2013-10-02 }} * {{Enllaz rotu|1= |2=http://www.msal.gov.ar/celiacos/pdf/llei-26588.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * http://www.msal.gov.ar/celiacos/pdf/resolucion_102-2011.pdf {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130118232523/http://www.msal.gov.ar/celiacos/pdf/resolucion_102-2011.pdf |date=2013-01-18 }} * [http://www.mobiceliac.com/ mobiCeliac] (App pa dispositivos móviles con información relevante pa celiacos n'España. Única app pa celiacos n'España encamentada nel ''European Directory of Health Apps 2012-2013''). * {{Enllaz rotu|1=celebru-celiacos.html Cuando'l gluten ataca al celebru |2=http://www.xlsemanal.com/conocer/salud/20170418/cuando-el-gluten-ataca-al |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}, reportaxe en [[Vocento|XL Selmanal]] {{Tradubot|Celiaquía}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Enfermedaes autoinmunitarias|Celiaquia]] [[Categoría:Enfermedaes del aparatu dixestivu]] [[Categoría:Intestín delgáu]] [[Categoría:Intolerancia a los alimentos]] [[Categoría:Medicina]] [[Categoría:Bioquímica]] [[Categoría:Química culinaria]] 27uc26x95e5yz4vgh4e1146moo370y4 Chicago Bulls 0 111928 4498653 4479953 2026-06-04T11:34:27Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498653 wikitext text/x-wiki {{equipu |uniforme = {{Uniforme de baloncestu | color = | trama_cuerpu = _chicagobulls_association | trama_pantalón= _chicagobulls_association }} |uniforme2 = {{Uniforme de baloncestu | color = | trama_cuerpu = _chicagobulls_icon | trama_pantalón = _chicagobulls_icon }} |uniforme3 = {{Uniforme de baloncestu | color = | trama_cuerpu = _chicagobulls_statement | trama_pantalón = _chicagobulls_statement }} }} '''Chicago Bulls''' ye un equipu de [[baloncestu]] profesional de la [[National Basketball Association|NBA]] con sede en [[Chicago]], [[Illinois]], fundáu en [[1966]]. Ye'l tercer equipu profesional con sede nesta ciudá tres [[Washington Wizards|Chicago Packers/Zephyrs]] y [[Chicago Stags]], equipu que participó nos [[años 1940]] na [[Basketball Association of America|BAA]], antigua denominación de la lliga profesional norteamericana de baloncestu. El so terrén de xuegu ye dende [[1994]], el [[United Center]], un pabellón con una capacidá de 21.711 espectadores. Los Bulls ganaron seis campeonatos nos [[Años 1990|1990]], consiguiendo ser los dominadores d'esa década. El so xugador más emblemáticu foi [[Michael Jordan]], consideráu por munchos el meyor xugador de baloncestu de la historia.<ref name="Jordan">NBA.com [http://www.nba.com/history/players/jordan_bio.html Michael Jordan Bio], consultáu febreru de 2008</ref> == Pabellones == * [[International Amphitheatre]] ([[1966]]-[[1968]]) * [[Chicago Stadium]] ([[1968]]-[[1994]]) * '''[[United Center]]''' ([[1994]]-presente) == Historia == === Los empiezos (1966-1984) === [[Ficheru:Jerry Sloan 1969 publicity photo.JPG|thumb|200px|''[[Jerry Sloan]], una de les primeres figures de la franquicia.]] Chicago Bulls ye la tercer franquicia formada en [[Chicago]], dempués de los Packers/Zephyrs (anguaño [[Washington Wizards]]) y los Stags ([[1946]]-[[1950]]). L'equipu empezó la so trayeutoria na [[National Basketball Association|NBA]] na [[temporada 1966-67 de la NBA|temporada 1966-67]], y darréu amosáronse como'l meyor equipu proveniente d'un [[draft d'espansión]], llogrando clasificase pa los [[Playoffs de la NBA|playoffs]].<ref>[http://www.nba.com/history/playoffs/19661967.html 1967 Playoff Results] NBA.com</ref> Les sos dos primeres temporaes apostar nel International Amphitheatre, antes de treslladase al Chicago Stadium. Mientres los siguientes años, los Bulls intentaron configurar un equipu que fuera competitivu, anque nun llograron nesa dómina destacar. Mientres los [[años 1970|años 70]], yeren conocíos como un equipu axatáu, batallador, con una gran mentalidá defensiva. La base del equipu conformar un duru defensor como [[Jerry Sloan]], los [[aleru (baloncestu)|bistechos]] [[Bob Love]] y [[Chet Walker]], el [[base (baloncestu)|base]] anotador [[Norm Van Lier]] y los [[pívot]]s [[Clifford Ray]] y [[Tom Boerwinkle]]. Sicasí, l'equipu solamente consiguió un títulu de división, y nun consiguió algamar les [[Finales de la NBA]]. A finales de los 70 y principios de [[años 1980|los 80]] l'equipu tocó fondu. Namái consiguió clasificase pa los playoffs nuna ocasión en 7 temporaes. En [[1979]], una moneda pudo camudar el signu de la historia. Los Bulls xugar a cara o cruz la primer eleición nel [[Draft de la NBA de 1979]] ante [[Los Angeles Lakers]]. El ''Xeneral Manager'' de Chicago, Rod Thorn, pidió "cara"...y salió "cruz". Los Lakers escoyeron a [[Magic Johnson]], ente que los Bulls tuvieron que conformase con [[David Greenwood]] na segunda eleición.<ref>[http://www.basketball-reference.com/draft/NBA_1979.html Draft de la NBA de 1979] Basketball-Reference.com</ref> [[Artis Gilmore]] adquiríu nel draft de dispersión de l'[[American Basketball Association|ABA]] en [[1976]] lideraba al equipu, que se reforzó cola base [[Reggie Theus]] y el aleru [[Orlando Woolridge]], pero nin asina yeren capaces d'ufiertar a los sos aficionaos unes bones resultaos. De resultes d'ello, la directiva de los Bulls decidió dar un xiru a la so xestión, empezando per trespasar a Theus a [[Kansas City Kings]] mientres la [[temporada 1983-84 de la NBA|temporada 1983-84]]. === La llegada de Michael Jordan === [[Ficheru:Jordan by Lipofsky 16577.jpg|thumb|200px|''[[Michael Jordan]], gran referente históricu de la franquicia.]] Nel branu de [[1984]] la fortuna del equipu camudó cuando llograron la tercer eleición del [[Draft de la NBA de 1984|Draft de 1984]], tres [[Houston Rockets|Houston]] y [[Portland Trail Blazers|Portland]]. Los Rockets escoyeron a [[Hakeem Olajuwon]], ente que los Blazers escoyíen a [[Sam Bowie]], dexando en bandexa de plata a los Bulls la eleición del [[Escolta (baloncestu)|escolta]] de la [[North Carolina Tar Heels|Universidá de Carolina]], [[Michael Jordan]].<ref>Basketball.Reference.com, [http://www.basketball-reference.com/draft/NBA_1984.html Draft de la NBA de 1984] (Consultáu payares de 2007)</ref> Los nuevos propietarios del equipu decidieron reconstruyir l'equipu tomando como puntu de referencia al novatu llamáu a faer historia na [[National Basketball Association|NBA]].<ref name="Jordan" /> Jordan acabó la temporada como tercer máximu anotador de la lliga y cuartu en robos de balón, siendo escoyíu [[Rookie del Añu]] y nel segundu meyor quintetu de la lliga.<ref>Basketball-Reference.com, [http://www.basketball-reference.com/leagues/NBA_1985.html Estadístiques de la temporada 1984-85 de la NBA] (Consultáu payares de 2007)</ref> Antes d'empezar la siguiente temporada, los Bulls ficharon al [[base (baloncestu)|base]] [[John Paxson]], y escoyeron nel [[Draft de la NBA|draft]] al [[ala-pivot]] [[Charles Oakley]], que xunto con Jordan y el [[pívot]] [[Dave Corzine]] formaríen la columna vertebral del ataque del equipu nos dos siguientes temporaes. En sufriendo un frayatu nel pie al empiezu de la [[temporada 1985-86 de la NBA|temporada 1985-86]], Jordan acabó como segundu máximu anotador del equipu tres Woolridge. Entraron como octavos y postreros clasificaos nos [[playoffs de la NBA|playoffs]], polo que tuvieron qu'enfrentase a los [[Boston Celtics]] lideraos por [[Larry Bird]], que veníen de faer una estraordinaria temporada regular (67 victories por 15 derrotes). Anque los Bulls fueron barríos na eliminatoria por 3-0,<ref>NBA.com [http://www.nba.com/history/playoffs/19861987.html 1987 Playoff Results] (Consultáu payares de 2007)</ref> Jordan anotóse unu de la so llarga llista de [[Récores NBA|récores de la NBA]], n'anotando 63 puntos nun partíu de playoff, faciendo que Larry Bird declarara: "Esta nueche, Dios amarutóse de Michael Jordan".<ref>{{cita web |url= http://espn.go.com/sportscentury|títulu= Air supreme|autor= Fred Kiger|obra= ESPN.com|idioma= inglés|cita= "That was God disguised as Michael Jordan." Larry Bird, after Michael Jordan set the NBA playoff record for most points in a game with 63 in a double-overtime loss to the Boston Celtics, 135-131}}</ref> Na [[temporada 1986-87 de la NBA|temporada 1986-87]] Jordan siguió'l so particular asaltu al llibru de los récores, liderando la lliga con 37,1 puntos per partíu y aportando a primer ''Bull'' nomáu nel Meyor Quintetu de la NBA.<ref>NBA.com [http://www.nba.com/history/points/19861987.html LEAGUE LEADERS Points - 1986-87] (Consultáu avientu de 2007)</ref> A pesar d'ello, los Bulls fueron de nuevu barríos polos Celtics nos [[Playoffs NBA 1987|playoffs]]. Nel [[Draft de la NBA de 1987|draft de 1987]] escoyeron na octava posición al [[pívot]] [[Olden Polynice]], y al [[ala-pivot]] [[Horace Grant]] na décima. Pero nun movimientu brillosu nos despachos, consiguieron unviar a Polynice a [[Seattle Supersonics]] en cuenta de la quinta eleición del draft, l'[[aleru (baloncestu)|aleru]] [[Scottie Pippen]].[[Ficheru:Charles Oakley.jpg|thumb|left|160px|[[Charles Oakley]], líder en rebotes en [[1987]] y [[1988]].]] Con Paxson y Jordan como homes baxos, [[Brad Sellers]] y Oakley nos bistechos, Corzine nel pívot, y los novatos Pippen y Grant saliendo del banquín, los Bulls fixeron muncho más ruíu na [[temporada 1987-88 de la NBA|temporada 1987-88]], ganando 50 partíos na fase regular, y llegando a les semifinales de la [[Conferencia Este]], onde fueron batíos polos [[Detroit Pistons]], (lliga qu'acabaríen ganando [[Los Angeles Lakers]]) en cinco partíos.<ref>NBA.com [http://www.nba.com/history/playoffs/19871988.html 1988 Playoff Results] (Consultáu avientu de 2007)</ref> Sicasí, Jordan llevóse'l premiu de [[Most Valuable Player (NBA)|Xugador más Pervalible de la NBA]], el primeru de los cinco que llograría a lo llargo de la so carrera. La [[temporada 1988-89 de la NBA|temporada 1988-89]] tuvo marcada pol movimientu de xugadores. El popular aleru [[Charles Oakley]], que lideró la lliga en rebotes en [[1987]] y [[1988]] foi trespasáu a [[New York Knicks]] a cambéu del veteranu pívot [[Bill Cartwright]] y una opción nel draft, qu'aprovecharon pa escoyer al tamién pívot [[Will Perdue]]. El nuevu quintetu inicial quedó formáu por Paxson, Jordan, Pippen, Grant y Cartwright, y llevó-y un tiempu'l terminar d'acoplase, llogrando menos victories na fase regular que l'añu anterior. Sicasí, llegaron a les Finales de Conferencia, cayendo de nuevu ante los futuros campeones, [[Detroit Pistons]].<ref>NBA.com [http://www.nba.com/history/playoffs/19881989.html 1989 Playoff Results] (Consultáu avientu de 2007)</ref> Na [[temporada 1989-90 de la NBA siguiente temporada]] Jordan lideró la lliga n'anotación per cuartu añu consecutivu, llegando al [[All-Star Game de la NBA|All-Star Game]] per primer vegada xunto a [[Scottie Pippen]]. Notóse un ameyoramientu nel xuegu cuando l'entrenador [[Doug Collins]] foi reemplazáu pol so asistente, [[Phil Jackson]]. Amás, facer col pívot [[Stacey King]] y la base [[B.J. Armstrong]] nel [[Draft de la NBA de 1989|draft de 1989]]. Con eses incorporaciones, pero calteniendo'l mesmu quintetu del añu anterior, los Bulls llegaron de nuevu a les Finales de Conferencia, cayendo per tercer vegada consecutiva ante los Pistons. === Los años 90: ''"Three-peat"'' === [[Ficheru:Lipofsky Pippen.jpg|thumb|200px|[[Scottie Pippen]], pieza fundamental de los Bulls nos 90.]] Yá nun quedaben escuses al empiezu de la [[temporada 1990-91 de la NBA|temporada 1990-91]]. Colos refuerzos llograos, l'aspiración tenía de ser el títulu de la [[National Basketball Association|NBA]]. Consiguieron un récor de la franquicia al algamar les 61 victories na fase regular, barriendo nes Finales de Conferencia a los [[Detroit Pistons|Pistons]] y dexando un únicu partíu ante los [[Los Angeles Lakers|Lakers]] de [[Magic Johnson]] nes [[Finales de la NBA Finales]].<ref>NBA.com [http://www.nba.com/history/playoffs/19901991.html 1991 Playoff Results] (Consultáu xineru de 2008)</ref> Jordan ganó'l [[Most Valuable Player (NBA)|MVP]] tantu na temporada regular como nes finales, consiguiendo amás el so quintu títulu consecutivu de meyor anotador de la lliga.<ref>NBA.com [http://www.nba.com/history/season/19901991.html Michael Jordan Wins It All] (Consultáu xineru de 2008)</ref> Al añu siguiente repitiríase la historia. Superaron el récor de victories na temporada regular, asitiándolo en 67. Na final atopar con [[Portland Trail Blazers]], lideraos por [[Clyde Drexler]], a los que superaron en 6 partíos. De nuevu Jordan ganaría tolos títulos posibles, incluyíu'l de meyor anotador.<ref>NBA.com [http://www.nba.com/history/points/19911992.html LEAGUE LEADERS. Points - 1991-92] (Consultáu xineru de 2008)</ref> Na [[temporada 1992-93 de la NBA|temporada 1992-93]] los Bulls consiguieron daqué que nengún equipu llograra dende los llexendarios [[Boston Celtics#A.C3.B1vos 1960: Una d.C3.A9cada inolvidable|Celtics de los 60]], ganando'l títulu per tercer añu consecutivu.<ref>Bulls.com [http://www.nba.com/bulls/history/Chicago_Bulls_History-24393-42.html?nav=ArticleList#14 History of the Chicago Bulls. 1992-93: "Three-Peat"] (Consultáu xineru de 2008)</ref> Los rivales fueron los [[Phoenix Suns|Suns]] del MVP de la temporada, [[Charles Barkley]]. Jordan foi de nuevu'l meyor xugador de les finales, consiguiendo'l [[Récores NBA|récor]] de meyor permediu de puntos per partíu en finales de NBA con 41. Tamién igualó a [[Wilt Chamberlain]] al ganar el so séptimu títulu de meyor anotador consecutivu.<ref>NBA.com [http://www.nba.com/history/finals/19921993.html Paxson's Trey Propels Bulls Into NBA History] (Consultáu xineru de 2008)</ref> Mientres el branu, Jordan conmocionó al mundu del baloncestu y a la opinión pública polo xeneral al anunciar la so retirada de les pistes, pocos meses dempués del asesinatu del so padre.<ref>collegehoopsnet.com [https://web.archive.org/web/20080119034814/http://www.collegehoopsnet.com/history/michaeljordan.htm Michael Jordan Bio] (Consultáu xineru de 2008)</ref> Los Bulls quedaron entós lideraos por [[Scottie Pippen]], que s'estableció ente los meyores xugadores de la lliga en ganando'l [[MVP de la NBA#MVP All-Star Game|MVP del All Star Game]], y cuntó cola ayuda de [[Horace Grant]] y [[B.J. Armstrong]], a los qu'había qu'añader a Cartwright, Perdue, la base [[Pete Myers]] y el rookie [[Croacia|croata]] [[Toni Kukoč]]. A pesar d'una fantástica fase regular, con 55 victories, fueron ganaos na segunda ronda de los [[playoffs NBA 1994|playoffs de la NBA 1994]] polos [[New York Knicks]].<ref>NBA.com [http://www.nba.com/history/playoffs/19931994.html 1994 Playoff Results] (Consultáu xineru de 2008)</ref> === Los años 90: 2ª parte: ''"Repeat the three-peat"'' === [[Ficheru:United Center.jpg|thumb|left|250px|El [[United Center]], pabellón actual de los Bulls]] Los Bulls empezaron la [[temporada 1994-95 de la NBA|temporada 1994-95]] diciendo adiós al que fuera'l so pabellón mientres 27 años, el Chicago Stadium, treslladándose a la so sede actual, el [[United Center]]. Esi añu perdieron a [[Horace Grant]] y [[Scott Williams]], que se convirtieron n'[[axente llibre|axentes llibres]] y a [[Bill Cartwright]] y [[John Paxson]] que se retiraron, pero ficharon a [[Ron Harper]], que xunto a [[Steve Kerr]], adquiríu l'añu anterior, y los [[pívot]]s [[Luc Longley]] y [[Bill Wennington]], ayudaron a reconstruyir l'equipu. Sicasí, la meyor noticia pa los Bulls llegó'l [[17 de marzu]] de [[1995]], cuando Michael Jordan decidió tornar del so retiru. Y facer de la meyor manera posible, anotando 55 punto ante [[New York Knicks]] nel so quintu partíu tres la so vuelta, y llevando al so equipu a los playoffs, onde en ganando a los [[Charlotte Hornets|Hornets]] en primer ronda, fueron incapaces de superar al a lo postrero campeón de la [[Conferencia Este]], [[Orlando Magic]], con xugadores como [[Horace Grant]], [[Anfernee Hardaway]] y [[Shaquille O'Neal]], cayendo por 4 a 2.<ref>NBA.com [http://www.nba.com/history/playoffs/19941995.html 1995 Playoff Results] (Consultáu xineru de 2008)</ref> Al añu siguiente perdieron a [[B.J. Armstrong]] nel [[draft d'espansión]], pero a cambéu llograron un trueque de xugadores con [[San Antonio Spurs]] qu'unviaba a [[Will Perdue]] a [[Texas]] a cambéu del cuatro vegaes meyor reboteador de la lliga, el polémicu [[Dennis Rodman]], antiguu miembru de los míticos ''Bad Boys'' de los [[Detroit Pistons|Pistons]]. Con un cinco inicial con Harper, Jordan, Pippen, Rodman y Longley y con quiciabes el meyor banquín de la lliga, con xugadores como Kerr, [[Toni Kukoc]], Wennington, Buechler y Randy Brown, los Bulls consiguieron pasar d'un balance de 47 victories y 35 derrotes del añu anterior al récor de 72-10.<ref name="1995-96">databasebasketball.com, [http://www.databasebasketball.com/teams/teamscores.htm?tm=CHI&yr=1995&lg=n Chicago Bulls 1995-96 Game Log and Scores] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160125082214/http://www.databasebasketball.com/teams/teamscores.htm?tm=CHI&yr=1995&lg=n |date=2016-01-25 }}, consultáu xineru de 2008</ref> Jordan ganó'l so octavu títulu de meyor anotador, Rodman el quintu consecutivu como meyor reboteador, y Kerr acabó segundu en porcentaxe de [[triple (baloncestu)|tiros de 3]]. Jordan, amás, alzar cola ''Triple Corona'' al ganar el [[Most Valuable Player (NBA)]] de la lliga regular, del [[All-Star Game de la NBA|All-Star Game]] y de les [[Finales de la NBA Finales]]. Krause foi escoyíu [[Executivu del Añu de la NBA]], Jackson [[Entrenador del Añu de la NBA|Entrenador del Añu]] y [[Kukoc]] [[Meyor Sestu Home de la NBA Meyor Sestu Home]]. Jordan y Pippen fueron escoyíos nel meyor quintetu de la lliga, y dambos xunto a Rodman nel meyor quintetu defensivu, faciendo que los Bulls fueren el primer equipu de la historia en meter a trés xugadores en dicha categoría.<ref>NBA.com [http://www.nba.com/history/awards/19951996.html Postseason Awards - 1995-96], consultáu xineru de 2008</ref> Amás, la plantía d'esi añu batió dellos récores más, incluyíos el de meyor balance en partíos fora de casa (33 victories, 8 derrotes), el meyor arranque lligueru (41-3), la más llarga serie de partíos ganaos consecutivamente (44, 7 de l'anterior temporada) y el meyor empiezo en casa (37-0). Fueron tamién el segundu meyor equipu de la historia en casa (39-2), namái por detrás de los [[Boston Celtics|Celtics]] de [[temporada 1985-86 de la NBA|1986]], que consiguieron un 40-1.<ref>Basketball-Reference.com [http://www.basketball-reference.com/teams/CHI/1996_games.html 1995-96 Chicago Bulls Game Results], consultáu xineru de 2008</ref> Nes Finales ganaron a los [[Seattle Supersonics]] de [[Gary Payton]] y [[Shawn Kemp]] por 4-2, consiguiendo'l so cuartu aniellu de campeones.<ref>NBA.com [http://www.nba.com/history/finals/19951996.html 1996 NBA Finals: Chicago 4, Seattle 2. Bulls' Record-Setting Season Ends in Victory], consultáu xineru de 2008</ref> L'equipu de los Bulls de la temporada 1995-96 ta consideráu como unu de los 10 meyores de la [[historia de la NBA]].<ref>NBA.com [http://www.nba.com/history/toptenteams_index.html Top 10 Teams in NBA History], consultáu xineru de 2008</ref> Na [[temporada 1996-97 de la NBA|temporada 1996-97]], los Bulls a puntu tuvieron de repitir una campaña con 70 victories, quedándose a una en perdiendo los sos dos últimos partíos de la fase regular, anque repitieron el so dominiu en casa con un 39-2.<ref name="1996-97">databasebasketball.com, [http://www.databasebasketball.com/teams/teamscores.htm?tm=CHI&yr=1996&lg=n Chicago Bulls 1996-97 Game Log and Scores] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160125082249/http://www.databasebasketball.com/teams/teamscores.htm?tm=CHI&yr=1996&lg=n |date=2016-01-25 }}, consultáu xineru de 2008.</ref> N'afarando de nuevu nos [[Playoffs NBA 1997|playoffs]], llantar na final ante los [[Utah Jazz]] de [[John Stockton]] y [[Karl Malone]], ganando'l so quintu títulu de la década.<ref>NBA.com [http://www.nba.com/history/finals/19961997.html 1997 NBA Finals: Chicago 4, Utah 2. MJ Adds More Finals Heroics to His Legacy], consultáu xineru de 2008</ref> Jordan ganó'l so novenu títulu de máximu anotador, Rodman el so sestu consecutivu en rebotes, ente que'l mesmu Jordan y [[Scottie Pippen]], xunto con [[Robert Parish]], que xugó la so última temporada n'activu colos Bulls, fueron incluyíos esi añu, celebración del 50 aniversariu de la NBA, ente los [[50 meyores xugadores de la historia de la NBA|50 meyores xugadores de la historia de la lliga]].<ref>NBA.com [http://www.nba.com/history/50greatest.html The NBA's 50 Greatest Players], consultáu xineru de 2008</ref> Los Bulls consiguieron lo que se denominó "repeat the three-peat"<ref>Xuegu de pallabres n'inglés, traducíu lliteralmente "repitir el ''three-peat''", de ''three'' (trés n'inglés) y ''repeat'' (repitir).</ref> ganando 62 partíos de la lliga regular y llogrando imponese nes [[Playoffs NBA 1998|Finales de la NBA de 1998]] a [[Utah Jazz]] por 4-2.<ref>NBA.com [http://www.nba.com/history/finals/19971998.html 998 NBA Finals: Chicago 4, Utah 2. Jordan's Jumper Secures Chicago's Sixth Title], consultáu xineru de 2008</ref> Jordan facer de nuevu con tolos títulos posibles a nivel individual, incluyida la so décima corona de máximu anotador, mientres Rodman facer col so séptimu títulu de meyor reboteador.<ref>Basketball-reference.com [http://www.basketball-reference.com/leagues/NBA_1998.html 1997-98 NBA Season Summary], consultáu xineru de 2008</ref> === Un dramáticu esmantelamientu (1998) === El branu de [[1998]] traxo consigo un repentín final a la era de los campeonatos.<ref>NBA.com [http://www.nba.com/bulls/history/Chicago_Bulls_History-24393-42.html?nav=ArticleList#21 1998-99: The Rebuilding Begins], consultáu xineru de 2008</ref> Krause diose cuenta de que la plantía de los Bulls taba demasiáu avieyada pa siguir compitiendo a un altu nivel, polo que decidió reconstruyir l'equipu pa evitar un lentu pero doliosu cayente de les sos estrelles. El so plan consistía en desfacer de los xugadores que fueren hasta entós pilastres del equipu y adquirir novatos en puestos altos del [[Draft de la NBA|draft]]. Asina, trespasó a [[Scottie Pippen]] a [[Houston Rockets]] en cuenta de dellos xugadores que nun llegaron a xugar nel equipu, arrenunció a la renovación de [[Dennis Rodman]] y trespasó a [[Luc Longley]] y [[Steve Kerr]] en cuenta de eleiciones en drafts futuros. Contrató a un entrenador ensin esperiencia na NBA, Tim Floyd, que llevara un esitosu programa na [[Iowa State Cyclones|Universidá d'Iowa State]]. Tres la marcha de [[Phil Jackson]], Jordan anunció la so segunda retirada oficial. El nuevu quintetu quedó formáu pol base [[Randy Brown]], [[Ron Harper]] d'escolta, [[Brent Barry]] d'aleru, [[Toni Kukoc]] d'[[ala-pivot]] y [[Bill Wennington]] como [[pívot]]. Kukoc lideró al equipu en puntos, rebotes y asistencies, pero l'equipu solamente ganó 13 partíos de 50 na [[temporada 1998-99 de la NBA|temporada 1998-99]], que tuvo marcada pola fuelga de xugadores.<ref>Basketball-Reference.com [http://www.basketball-reference.com/teams/CHI/1999.html 1998-99 Chicago Bulls], consultáu xineru de 2008</ref> === Cinco años difíciles (1999-2004) === [[Ficheru:Eddycurry2.JPG|thumb|left|[[Eddy Curry]], xugador de los Bulls mientres 5 temporaes.]] Tres un añu desastrosu, a la fin una bona noticia llegaba a los Bulls: ganaron la llotería del [[Draft de la NBA|draft]] y fixéronse colos derechos del [[ala-pivot]] [[Elton Brand]]. En perdiendo a Harper, Brown, Wennington y Barry na post-temporada, Brand y el so compañeru'l tamién rookie [[Ron Artest]] lideraron al equipu nesta temporada, sobremanera tres la grave mancadura de Toni Kukoc que se perdió práuticamente tola temporada. Brand permedió más de 20 puntos y 10 rebotes per partíu, daqué que nun se vía en Chicago dende los tiempos d'[[Artis Gilmore]].<ref>Basketball-Reference.com [http://www.basketball-reference.com/players/b/brandel01.html Estadístiques de Elton Brand na NBA], consultáu febreru de 2008</ref> Lideró a los rookies en puntos, rebotes, tapones, porcentaxe de tiros de campu y minutos, mientres Artest faía lo propio en robos de balón, amás de terminar segundu máximu anotador del equipu. Tou ello traxo que Brand fuera escoyíu co-[[Rookie del Añu de la NBA]] xunto a [[Steve Francis]] de [[Houston Rockets]], y Artest foi escoyíu nel segundu meyor quintetu.<ref>[http://www.basketball-reference.com/leagues/NBA_2000.html 1999-00 NBA Season Summary], consultáu febreru de 2008</ref> A pesar d'ello, l'equipu acabó con un balance de 17 victories por 65 derrotes, el segundu peor de la so historia.<ref>basketball-reference.com [http://www.basketball-reference.com/teams/CHI/2000.html 1999-00 Chicago Bulls], consultáu febreru de 2008</ref> Tres un branu nel que tantiguaron a tolos [[axente llibre|axentes llibres]] calidable qu'había nel mercáu, xente como [[Tim Duncan]], [[Grant Hill]], [[Tracy McGrady]], [[Eddie Jones]] y [[Tim Thomas]] refugaron incorporase a los Bulls. Pudieron fichar, sicasí, a [[Brad Miller]] y al [[base (baloncestu)|base]] [[Ron Mercer]], escoyendo nel [[Draft de la NBA de 2000|Draft del 2000]] a [[Marcus Fizer]],<ref>TheDraftReview.com [http://www.thedraftreview.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2347&Itemid=103 2000 NBA DRAFT], consultáu febreru de 2008</ref> y trespasando los derechos de [[Chris Mihm]] a [[Cleveland Cavaliers|Cleveland]] en cuenta de los derechos de la base [[Jamal Crawford]]. Brand volvió liderar al equipu en puntos y rebotes, pasando de nuevu de 20 y 10 respeutivamente, pero les nueves alquisiciones fallaron, llevando al equipu al peor balance de victories de la so historia, con un 15-67.<ref>basketball-reference.com [http://www.basketball-reference.com/teams/CHI/2001.html 2000-01 Chicago Bulls], consultáu febreru de 2008</ref> [[Ficheru:Kirk Hinrich-crop.jpg|thumb|190px|[[Kirk Hinrich]], escoyíu nel [[Draft de la NBA de 2003|draft de 2003]].]] Krause sorprendió a los aficionaos el día que se celebró'l [[Draft de la NBA de 2001]], cuando trespasó al so xugador-franquicia Brand en cuenta de la segunda eleición del draft, [[Tyson Chandler]], y escoyendo na cuarta posición a [[Eddy Curry]]. Nun s'esperaba demasiada contribución de dambos, anque fueren potenciales xugadores franquicia, una y bones l'equipu escarecía de veteranos que lideraren al mesmu. Mediada la temporada fueron trespasaos los trés máximos anotadores del equipu, Mercer, Artest y Miller xunto con Kevin Ollie a [[Indiana Pacers]] a cambéu del veteranu [[base (baloncestu)|base]] [[Jalen Rose]], [[Travis Best]] y [[Norman Richardson]]. Tamién se produció un cambéu nel banquín, siendo destituyíu Floyd y faciéndose cargu del grupu'l so asistente, l'antiguu xugador de los Bulls [[Bill Cartwright]]. L'equipu ameyoró'l so balance de victories, pasando de 15 a 21, anque acabaron empataos pol postreru puestu de la lliga.<ref>[http://www.basketball-reference.com/teams/CHI/2002.html 2001-02 Chicago Bulls], consultáu febreru de 2008</ref> Los Bulls encararon la [[temporada 2002-03 de la NBA|temporada 2002-03]] con optimismu. Escoyeron a la estrella universitaria [[Jay Williams]] na segunda posición del [[Draft de la NBA de 2002|draft]], que xunto con Rose, Crawford, Fizer, el recién llegáu [[Donyell Marshall]], Curry, Chandler y la base [[Trenton Hassell]] formaron un equipu nuevu y con ganes qu'ameyoraron los númberos del añu anterior, asitiándose nes 30 victories, na primer temporada completa de Bill Cartwright como entrenador. Curry lideró la lliga en porcentaxe de tiros de campu, la primer vegada dende la retirada de Jordan qu'un ''Bull'' acababa primero nuna estadística principal de la lliga.<ref>Basketball-Reference.com [http://www.basketball-reference.com/leagues/NBA_2003_leaders.html 2002-03 NBA Expanded Leaders], consultáu febreru de 2008</ref> Mientres el branu de [[2003]], el munchos años [[Xerente xeneral|''Xeneral Manager'']] del equipu Jerry Krause retiróse, dexando'l so puestu a [[John Paxson]]. Jay Williams, tres una prometedora temporada como rookie, sufrió un grave accidente de moto que la alloñó de les canches mientres más de 3 años. Paxson escoyó nel [[Draft de la NBA de 2003|draft de 2003]] a la base [[Kirk Hinrich]], y robló al veteranu [[axente llibre]] y antiguu xugador franquicia [[Scottie Pippen]]. Con toos estes blimes, los Bulls esperaben que parte de l'antigua maxa de la dómina de los campeonatos tornara. Sicasí nun foi asina. Dellos mancaos y un empiezu de temporada per debaxo del nivel que s'esperaba fixeron que n'avientu fuera destituyíu Cartwright, siendo sustituyíu por [[Scott Skiles]]. La llegada d'[[Antonio Davis]] procedente de los [[Toronto Raptors]] tampoco ayudó a que l'equipu llegara a clasificase pa los playofss, acabando con 23 victories y 59 derrotes.<ref>Basketball-Reference.com [http://www.basketball-reference.com/teams/CHI/2004.html 2003-04 Chicago Bulls Statistics], consultáu febreru de 2008</ref> === El resurdir (2004-2010) === [[Ficheru:Deng shot 121407.jpg|thumb|left|250px|[[Luol Deng]] llanzando a canasta.]] Na post temporada del [[2004]], Paxson trespasó los derechos d'una eleición nel [[Draft de la NBA de 2005]] a [[Phoenix Suns]] en cuenta de una eleición nel del [[Draft de la NBA de 2005|2004]]. Usó ésta pa faese colos servicios del escolta de la [[Connecticut Huskies|Universidá de Connecticut]] [[Ben Gordon (baloncestista)|Ben Gordon]] y l'[[aleru (baloncestu)|aleru]] de [[Duke Blue Devils|Duke]] [[Luol Deng]] na primer ronda, y cola base [[Chris Duhon]] na segunda. Amás contrató al [[axente llibre]] [[Andrés Nocioni]], qu'acababa de ganar l'oru nos [[Xuegos Olímpicos]] cola [[seleición de baloncestu d'Arxentina|seleición d'Arxentina]].<ref>xuegos-olimpicos.com [https://web.archive.org/web/http://atenas2004.xuegos-olimpicos.com/?n=1565&tp=53&Titular=Arxentina+algama+la gloria+ol%EDmpica+en+baloncesto Arxentina algama la gloria olímpica en baloncestu], consultáu febreru de 2008</ref> En perdiendo los nueve primeros partíos de la temporada, los Bulls empezaron a amosar señales de meyora. Acabaron la lliga regular con un balance de 47 victories por 35 derrotes, siendo la tercera meyor marca de la [[Conferencia Este]], aportando 5 años dempués a los [[Playoffs NBA 2005|Playoffs de 2005]], onde cayeron en primer ronda ante [[Washington Wizards]] por 4-2.<ref>NBA.com [http://www.nba.com/bulls/tickets/playoffs_050420.html NBA Playoffs 2005: Bulls vs. Wizards | First Round], consultáu febreru de 2008</ref> Tres la finalización de la temporada, Gordon convertir nel primer rookie en ganar el premiu al [[Meyor Sestu Home de la NBA Meyor sestu home]] y el primer ''Bull'' en ganalo dende [[1996]] cuando fixo lo propio [[Toni Kukoc]].<ref>connecticut.scout.com [http://connecticut.scout.com/2/376417.html Ben Gordon Named NBA 6th Man] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071217220633/http://connecticut.scout.com/2/376417.html |date=2007-12-17 }}, consultáu febreru de 2008</ref> Ensin una importante presencia nos postes, los Bulls renquearon mientres tola [[temporada 2005-06 de la NBA|temporada 2005-06]]. Pero nun gran final de lliga regular, con un parcial de 12 victories y 2 derrotes, llograron metese nos [[Playoffs NBA 2006|Playoffs de 2006]]. Ellí atoparíense con [[Miami Heat]]. Dempués de dos apertaos partíos en [[Florida]] qu'acabaron con derrota de los Bulls, éstos acabaron igualando la eliminatoria en [[Chicago]]. Sicasí, dos nueves derrotes dexar fora de la llucha pol aniellu de campeón. La inesperiencia de gran parte de la plantía en partíos de post temporada foi la clave pa nun haber llegáu más lloñe.<ref>Basketball-Reference.com [http://www.basketball-reference.com/leagues/NBA_2006.html 2005-06 NBA Season Summary], consultáu febreru de 2008</ref> Nel [[Draft de la NBA de 2006|Draft de 2006]] los Bulls facer colos derechos del [[ala-pivot]] [[LaMarcus Aldridge]], que trespasaron darréu a los [[Portland Trail Blazers|Blazers]] en cuenta de los [[aleru (baloncestu)|bistechos]] [[Tyrus Thomas]] y [[Viktor Khryapa]]. Nuna segunda maniobra, trespasaron a [[Rodney Carney]] a [[Philadelphia 76ers]] a cambéu del [[base (baloncestu)|base]] [[Thabo Sefolosha]]. Pasáu'l branu, contrataron al cuatro vegaes [[Meyor Defensor de la NBA]] [[Ben Wallace]] por 4 temporaes y 60 millones de [[USD|dólares]].<ref>msnbc.msn.com [https://web.archive.org/web/20080209140128/http://www.msnbc.msn.com/id/13673116/ Ben Wallace leaving Pistons for Bulls], consultáu febreru de 2008</ref> Tres la firma de Wallace, trespasaron a [[Tyson Chandler]], l'únicu xugador que quedaba de la ''yera Krause'' a [[New Orleans Hornets]] a cambéu del veteranu ala-pivot [[P.J. Brown]] y [[J.R. Smith]], y col dineru sobrante de la operación, ensin llegar a la [[llende salarial]], roblaron al antiguu capitán de los Bulls [[Adrian Griffin]]. La [[temporada 2006-07 de la NBA|temporada 2006-07]] empezó con un desesperanzador 3-9, pero acabaron la lliga regular con 49 victories y 33 derrotes, la tercera meyor marca de la [[Conferencia Este]]. Volvieron cruciase colos Heat, el defensor del títulu llográu l'añu pasáu, pero a diferencia de la temporada pasada, los Bulls barrieron a los de Miami por 4 a 0. Yera la so primer victoria nuna serie de playoffs dende [[Playoffs NBA 1998|1998]], la última temporada de Jordan. Atópase en segunda ronda con [[Detroit Pistons]], la primer vegada que s'atopaben con ellos en playoffs dende [[Playoffs NBA 1991|1991]]. Los de Detroit ganaron los 3 primeros partíos, y nengún equipu consiguió a lo llargo de la historia remontar tal diferencia. Los Bulls ganaron los dos siguientes, raspiando'l milagru, pero nel sestu partíu cayeron por 10 puntos de diferencia.<ref>Basketball-Reference.com [http://www.basketball-reference.com/leagues/NBA_2007.html 2006-07 NBA Season Summary], consultáu febreru de 2008</ref> L'empiezu de la [[temporada 2007-08 de la NBA|temporada 2007-08]] foi malu, perdiendo 10 de los primeres 12 partidos, lo que fizo que Scott Skiles fuera destituyíu como entrenador el [[24 d'avientu]] de [[2007]]. Sustituyir interinamente [[Jim Boylan]], con quien s'ameyoró llixeramente, pero non lo suficiente como pa consiguir remontar el vuelu y algamar los playoffs. Cabo mentar que mientres esta temporada produciéronse continues mancadures nos trés pilastres de lo que fueren los llamaos "Baby Bulls", Gordon, Deng y Hinrich. La [[temporada 2008-09 de la NBA|temporada 2008-09]] supunxo una nueva torna de la franquicia d'Illinois a los playoffs. De primeres, el draft de la NBA 2008, los Bulls consiguieron faese cola eleición númberu 1, lo que significó'l segundu porcentaxe más baxu col qu'una franquicia ganó la llotería: un 1.37%. La temporada empezó col novatu [[Derrick Rose]], escoyíu con esa eleición númberu 1, amosándose como un gran xugador con un potencial terrible. Rose remataría la temporada como Rookie del añu. Sicasí, mediada la temporada nun paecía claro que los Bulls fueren ameyorar la mala temporada realizada l'añu anterior; entós producióse un puntu d'inflexón. El 19 de febreru de 2009, [[Sacramento Kings]] trespasó a [[John Salmons]] y a [[Brad Miller]] a los Bulls en cuenta d'[[Andrés Nocioni]], [[Drew Gooden]], [[Michael Ruffin]] y [[Cedric Simmons]]. Coles nueves incorporaciones Chicago empieza una remontada na tabla algamando la séptima plaza que-y dio derechu a xugar los playoff del Este. El so rival en postemporada seríen los [[Boston Celtics]], campeones l'añu anterior. La serie foi especialmente igualada y emocionante, aportando a calificada por munchos como la meyor serie de los postreros 10 años, diéndose a los siete partíos, seis d'ellos con prórrogues y con unos Bulls que tuvieron opciones hasta'l final. Pero finalmente los embravecíos Bulls vencieron ante los vixentes campeones. Esi branu, amás, los Bulls perdieron al so escolta estrella, Ben Gordon, quien pasó a ser axente llibre y decidió colar a xugar colos [[Detroit Pistons]]. Sicasí, la plantía nun quedó tan desterciada tres la marcha de Gordon, y na [[Temporada 2009-10 de la NBA|Tem]] con Rose xubiendo'l nivel con 20,8 puntos y 6 asistencies per partíu, [[Joakim Noah]] demostrando grandes dotes defensivos, y un bon rendimientu del novatu [[Taj Gibson]], algamen un récor de 41-41 per segundu añu consecutivu, clasificando pa la postemporada nel 8º llugar de la Conferencia Este onde s'enfrentaríen a los [[Cleveland Cavaliers]] de [[LeBron James]], l'equipu col meyor récor de la temporada. Al igual que los Play Offs anteriores, los de Chicago dieron batalla pero nun consiguieron la fazaña cayendo por 4-1. Taj Gibson acabaría dientro del [[Meyor quintetu de rookies de la NBA]]. Mientres la temporada, trespasar a [[John Salmons]] en cuenta de [[Hakim Warrick]] y [[Joe Alexander]] provenientes de [[Milwaukee Bucks]]. Amás, el 18 de febreru de 2010, [[Tyrus Thomas]] foi trespasáu a Charlotte Bobcats en cuenta de Ronald Murray, Acie Law y una primer ronda de draft. Tolos trespasos seríen cola cuenta de consiguir un potencial axente llibre'l branu del 2010 qu'acompañe y sofite el desenvolvimientu de la base estrella que cada vez daba más que falar, Derrick Rose. Al rematar la temporada, [[Vinny Del Negru]] foi destituyíu, y quién fuera capitán de los Bulls los últimos años, la base-escolta [[Kirk Hinrich]], foi trespasáu a los [[Washington Wizards]]. === De vuelta a la élite (2010-2016) === [[Ficheru:Derrick Rose 2.jpg|170px|right|thumb|[[Derrick Rose]], principal figura de los Bulls hasta 2016.]] De cara a la nueva temporada, en Chicago alendábense nuevos aires. Contrátase como entrenador xefe a [[Tom Thibodeau]], ex entrenador asistente de los [[Boston Celtics]], reconocíu pol so gran trabayu defensivu. Namái 5 xugadores siguiríen nel equipu, [[Derrick Rose]], [[Luol Deng]], [[James Johnson]], [[Taj Gibson]] y [[Joakim Noah]]. Con un espaciu salarial suficiente pa consiguir a un gran axente llibre, ente los cualos atopábense [[LeBron James]], [[Dwyane Wade]], [[Chris Bosh]] (los 3 roblaríen en [[Miami Heat]]), [[Amar'y Stoudemire]], [[Dirk Nowitzki]] y [[Carlos Boozer]]. Finalmente, sería Boozer, la Ala-Pivot proveniente de los [[Utah Jazz]] quién roblaría por 5 años y 80 millones de dólares. Amás, integrar a la plantía [[C.J. Watson]], [[Ronnie Brewer]], [[Keith Bogans]], [[Kyle Korver]], [[Ömer Aşık]], [[Kurt Thomas]], [[Brian Scalabrine]] y [[John Lucas III]]. Con un bon quintetu titular y un banquín interesante, los Bulls prometíen faer muncho más que les postreres 2 temporaes. A pesar de les mancadures qu'aquexaron mientres gran parte de la fase regular a Boozer y Noah, Derrick Rose impresionaba con un nivel que lu llevaría al [[MVP de la Temporada de la NBA|MVP]], permediando 25 puntos, 7,7 asistencies, 4,1 rebotes, con actuaciones memorables consiguiendo marques personales de 42 puntos contra los [[San Antonio Spurs]], 17 asistencies contra los Milwaukee Bucks, y un triple-doble contra [[Memphis Grizzlies]] (el primeru de la so carrera), amás de ser el gran artífiz del récor 62-20 qu'algamaríen los de Chicago, máximu de la lliga na temporada. En playoffs vencieron a [[Indiana Pacers]] y [[Atlanta Hawks]], siendo derrotaos nes Finales de Conferencia polos [[Miami Heat]] del ''big-three'' [[Dwyane Wade]], [[LeBron James]] y [[Chris Bosh]]. Pa la temporada 2011-12, los Bulls facer con [[Jimmy Butler]] na 30º posición del draft y ficharon al esperimentáu [[Richard Hamilton (baloncestista)|Richard Hamilton]] procedente de [[Detroit Pistons]], amás d'estender el contratu de [[Derrick Rose]] por 5 años. Este allegaría a los [[All-Star Game de la NBA 2012]] como'l tercer más votáu, detrás de [[Dwight Howard]] y [[Kobe Bryant]]. Luol Deng tamién allegó, siendo la primer vegada dende la dómina de Jordan y Pippen que dos xugadores de los Bulls allegaben al ''All-Star''. Los Bulls remataron como primeros de la Conferencia Este y un récor de 50-16. Nos playoffs enfrentar a Philadelphia 76ers, pero nel primer partíu de la ronda, Rose sufrió una grave mancadura al rompese'l [[lligamentu cruzáu anterior]] y perdiéndose lo que restaba de temporada. Noah tamién se mancó nel tercer partíu, finalmente los Bulls fueron esaniciaos polos Sixers por 2-4, siendo la quinta vegada que'l primer clasificáu yera esaniciáu pol octavu. La temporada 2012-13 podría resumise nuna pallabra, mancadures, a la mancadura de la so máxima estrella Derrick Rose pa tola temporada xuníense de cutio les de Hinrich, Hamilton, Deng, Gibson o Noah. Magar ello llograron la quinta plaza na clasificación con un 45-37, asina s'enfrentaron a los reasitiaos [[Brooklyn Nets]] en primer ronda, serie que tuvo que dise al séptimu partíu en cancha visitante, magar ello los Bulls consiguieron ganar y pasar a Semifinales de Conferencia onde esperaben los Miami Heat. Consiguieron ganar el primer partíu en Miami robando asina'l factor cancha pero terminaríen cayendo nos siguientes partíos. Magar la eliminación en segunda ronda munchos calificaron esta temporada como una de los meyores de la era post-Jordan, supieron lluchar contra les adversidaes en forma de mancadures continues bien importantes pal equipu y llograron victories en temporada regular bien importantes, como la que cortó la racha de Miami de 27 partíos siguíos ensin perder (segunda racha más llarga na historia tres los 33 de Lakers). Pa la 2013-14 lo más esperao yera la torna de Derrick Rose dempués de la so mancadura nos playoffs de la 2011-12 y col que los Bulls pretendíen volver lluchar polo más alto. Pero tres solu 10 partíos apostaos, Rose volvió recayer y confirmóse que nun volvería xugar no que restaba de temporada. Pal mercáu ivernizu, los Bulls trespasaben a Luol Deng a [[Cleveland Cavaliers]], quedando Noah como principal referencia del equipu, y que terminaría ganando a final de temporada'l gallardón a meyor defensor del añu. Los Bulls llograron llegar a playoffs onde fueron esaniciaos por [[Washington Wizards]] nel quintu partíu. Pa la temporada 2014/2015 los Bulls cuntaríen colos servicios de la ala-pivot [[Pau Gasol]] la ala pivot novatu [[Nikola Mirotic]] los novatos [[Doug McDermott]] y [[Cameron Bairstow]] y cola base [[Aaron Brooks]]. Gracies a un equipu bien armáu, los Chicago Bulls llogren clasificar a la post-temporada con un récor de 50-32, quedando na tercer plaza, tamién cola sorpresa de que [[Jimmy Butler]] ganara'l premiu al [[Xugador Más Ameyoráu de la NBA]], siendo'l primer xugador de los Bulls en ganar dichu premiu. Nos playoffs, ganaron a a los [[Milwaukee Bucks]] por 4-2, quedando esaniciaos nes semifinales ante [[Cleveland Cavaliers]] por 2-4. Pa la temporada 2015-16, los Bulls yeren firmes candidatos al títulu, con un [[Derrick Rose]] recuperáu, un [[Jimmy Butler]] convertíu en xugador franquicia, un [[Pau Gasol]] tamién fundamental, amás d'otres pieces importantes como Noah y Gibson, y de la mano del so nuevu entrenador [[Fred Hoiberg]], dempués de la destitución de [[Tom Thibodeau]]. Sicasí, la temporada resumir nuna sola pallabra, mancadures, onde Noah piérdese la mayor parte de la temporada por una mancadura nel costazu, y un Rose que tuvo qu'usar una mázcara por una mancadura na so cara. A la fin, los Bulls quedaren fuera de los playoffs, con un récor de 42-40 y ocupando la novena plaza, dempués de tar 8 años siguíos xugando nos playoffs, tamién siendo esta la última temporada de [[Derrick Rose]] y [[Joakim Noah]] na franquicia de la ciudá del vientu. === Un nuevu empiezu (2016-actualidá) === Dempués de la gran decepción del equipu de chicago la temporada pasada, [[Fred Hoiberg]] renovo al equipu, dexando solo a [[Jimmy Butler]], como xugador franqucia. [[Taj Gibson]], [[Nikola Mirotic]], [[Doug McDermott]], [[Cristianu Felicio]] y [[Bobby Portis]]. Del equipu de la temporada pasada, [[Derrick Rose]] dir al equipu de [[New York Knicks]] nun trespasu qu'arreyó tamién a [[Justin Holiday]] por [[Robin López]], [[José Manuel Calderon]] y [[Jerian Grant]]. [[Joakim Noah]] tamién foi al equipu de la gran mazana por axencia llibre. [[Pau Gasol]] dir a [[San Antonio Spurs]] pa reemplazar al retiráu [[Tim Duncan]]. En Chicago, tamién llegó [[Dwayne Wade]], dempués de pasar 14 años nel equipu de [[Miami Heat]], [[Rajon Rondo]], [[Michael Carter-Williams]], [[Isaiah Canaan]] y los novatos [[Denzel Valentine]] y [[Paul Zipser]]. Col pasu de temporada, [[Taj Gibson]] y [[Doug McDermott]] fueron trespasaos a [[Oklahoma City Thunder]] por [[Cameron Payne]], [[Joffrey Lauvergne]] y [[Anthony Morrow]]. Los Bulls llogren un récor de 41-41, cola diferencia que llogren clasificar a los playoffs na 8va posición. Na Primer Ronda, enfrenten a los [[Boston Celtics]], ganando los 2 primeros partíos, sicasí, dempués de la mancadura de [[Rajon Rondo]], los Celitcs remonten la serie, quedando 4-2 a favor de los Celtics y dexando fuera al equipu de Chicago Bulls. == Tradiciones == === Presentación de los quintetos iniciales === [[Ficheru:Ben Wallace.jpg|thumb|230px|[[Ben Wallace]] y la so cinta del pelo.]] Los Chicago Bulls fueron el primer equipu de la NBA n'escurecer el pabellón mientres la presentación de los quintetos titulares, tradición que siguieron otros equipos de la lliga. Mientres la dómina del dominiu de los Bulls, les presentaciones de los xugadores fixéronse famoses nel mundu enteru. El llocutor diba anunciando a los xugadores de los Bulls col cantar "Syrius" de [[The Alan Parsons Project]], mientres los seis años que consiguieron l'aniellu de campeones, y primeramente presentara al equipu rival cola tema de [[Pink Floyd]] "[[On The Run (cantar)|On The Run]]".<ref>YouTube.com [http://www.youtube.com/watch?v=7ezfi7zwACc Chicago Bulls Intro], consultáu febreru de 2008</ref> Yera entós cuando toles lluces apagábense y salía el quintetu titular de Chicago a la cancha, siendo'l primeru en faelo'l [[aleru (baloncestu)|aleru]], siguíu del [[ala-pivot]], el [[pívot]], el [[base (baloncestu)|base]] y finalmente l'[[escolta (baloncestu)|escolta]], lo cual significó que'l primeru en salir nos 6 años que ganaron el campeonatu fuera [[Scottie Pippen]] y el postreru [[Michael Jordan]] (los dos únicos xugadores que participaron de tolos títulos de los Bulls).<ref>YouTube.com [http://www.youtube.com/watch?v=SdCzixCxZEQ Presentación de los Bulls nes Finales de 1996], consultáu febreru de 2008</ref> === Zapatielles negres === Los Bulls tienen una tradición non oficial que consiste en llevar zapatielles negres nos [[playoffs de la NBA|playoffs]], que data del añu [[1989]], cuando recurrieron a esti tipu de calzáu per primer vegada.<ref>ChicagoTribune.com [http://chicagosports.chicagotribune.com/sports/basketball/bulls/askthewriter/cs-070426asksamsmith,1,1025838.story?page=2&coll=cs-bulls-ask-headlines Ask Sam Smith], consultáu febreru de 2008</ref> Tres un llargu paréntesis de 6 años ensin dir a la fase final del campeonatu, na [[temporada 2004-05 de la NBA|temporada 2004-05]] retomaron la tradición.<ref>chicago.comcastsportsnet.com [https://web.archive.org/web/20071013124525/http://chicago.comcastsportsnet.com/view_content_1p.asp?ID=8033 Bulls Take Game 1], consultáu febreru de 2008</ref> === Cintes na cabeza === L'equipu tien tamién la norma interna de nun dexar llevar cintes nel pelo. Esta regla romper con [[Ben Wallace]] na [[temporada 2006-07 de la NBA|temporada 2006-07]], pero l'entrenador Skiles yá alvirtió que solamente se -y dexaría llevala mientres esa temporada y la siguiente. Cuasi la tercer parte de los equipos de la lliga tienen normes similares.<ref>ESPN.com [http://sports.espn.go.com/nba/news/story?id=2676104 Big Ben, Skiles play head(band) games], consultáu febreru de 2008</ref> == Trayeutoria == '''''Nota''': G: Partíos ganaos; P:Partíos perdíos; %:porcentaxe de victories'' {| {{tablaguapa}} |- ! Temporada ! G ! P ! % ! Play-offs ! Resultáu |- |colspan="6" align=center bgcolor="#CE1141" | <span style="color:white">'''Chicago Bulls''' |- |1966-67 || 33 || 49 ||.407 || Pierde Semifinales División || [[Atlanta Hawks|St. Louis]] 3, Chicago 0 |- |1967-68 || 29 || 53 ||.354 || Pierde Semifinales División || [[Los Angeles Lakers|LA Lakers]] 4, Chicago 1 |- |1968-69 || 33 || 49 ||.402 || || |- |1969-70 || 39 || 43 ||.476 || Pierde Semifinales División || [[Atlanta Hawks|Atlanta]] 4, Chicago 0 |- |1970-71 || 51 || 31 ||.622 || Pierde Semifinales División || [[Los Angeles Lakers|LA Lakers]] 4, Chicago 3 |- |1971-72 || 57 || 25 ||.695 || Pierde Semifinales División || [[Los Angeles Lakers|LA Lakers]] 4, Chicago 0 |- |1972-73 || 51 || 31 ||.622 || Pierde Semifinales División || [[Los Angeles Lakers|LA Lakers]] 4, Chicago 3 |- |1973-74 || 54 || 28 ||.659 || Gana Semifinales Conferencia<br />Pierde Finales Conferencia || Chicago 4, [[Detroit Pistons|Detroit]] 3<br />[[Milwaukee Bucks|Milwaukee]] 4, Chicago 0 |- |1974-75 || 47 || 35 ||.573 || Gana Semifinales Conferencia<br />Pierde Finales Conferencia || Chicago 4, [[Sacramento Kings|Kansas City-Omaha]] 2<br />[[Golden State Warriors|Golden State]] 4, Chicago 3 |- |1975-76 || 24 || 58 ||.293 || || |- |1976-77 || 44 || 38 ||.537 || Pierde 1ᵉʳ Ronda || [[Portland Trail Blazers|Portland]] 2, Chicago 1 |- |1977-78 || 40 || 42 ||.488 || || |- |1978-79 || 31 || 51 ||.378 || || |- |1979-80 || 30 || 52 ||.366 || || |- |1980-81 || 45 || 37 ||.549 || Gana 1ᵉʳ Ronda<br />Pierde Semifinales Conferencia || Chicago 2, [[New York Knicks|New York]] 0<br />[[Boston Celtics|Boston]] 4, Chicago 0 |- |1981-82 || 34 || 48 ||.415 || || |- |1982-83 || 28 || 54 ||.341 || || |- |1983-84 || 27 || 55 ||.329 || || |- |1984-85 || 38 || 44 ||.463 || Pierde 1ᵉʳ Ronda || [[Milwaukee Bucks|Milwaukee]] 3, Chicago 1 |- |1985-86 || 30 || 52 ||.366 || Pierde 1ᵉʳ Ronda || [[Boston Celtics|Boston]] 3, Chicago 0 |- |1986-87 || 40 || 42 ||.488 || Pierde 1ᵉʳ Ronda || [[Boston Celtics|Boston]] 3, Chicago 0 |- |1987-88 || 50 || 32 ||.610 || Gana 1ᵉʳ Ronda<br />Pierde Semifinales Conferencia || Chicago 3, [[Cleveland Cavaliers|Cleveland]] 2<br />[[Detroit Pistons|Detroit]] 4, Chicago 1 |- |1988-89 || 47 || 35 ||.573 || Gana 1ᵉʳ Ronda<br />Gana Semifinales Conferencia<br />Pierde Finales Conferencia || Chicago 3, [[Cleveland Cavaliers|Cleveland]] 2<br />Chicago 4, [[New York Knicks|New York]] 2<br />[[Detroit Pistons|Detroit]] 4, Chicago 2 |- |1989-90 || 55 || 27 ||.671 || Gana 1ᵉʳ Ronda<br />Gana Semifinales Conferencia<br />Pierde Finales Conferencia || Chicago 3, [[Milwaukee Bucks|Milwaukee]] 1<br />Chicago 4, [[Philadelphia 76ers|Philadelphia]] 1<br />[[Detroit Pistons|Detroit]] 4, Chicago 3 |- bgcolor=gold |1990-91 || 61 || 21 ||.744 || Gana 1ᵉʳ Ronda<br />Gana Semifinales Conferencia<br />Gana Finales Conferencia<br />''' Gana Finales NBA''' || Chicago 3, [[New York Knicks|New York]] 0<br />Chicago 4, [[Philadelphia 76ers|Philadelphia]] 1<br />Chicago 4, [[Detroit Pistons|Detroit]] 0<br />''' Chicago 4, [[Los Angeles Lakers|LA Lakers]] 1''' |- bgcolor=gold |1991-92 || 67 || 15 ||.817 || Gana 1ᵉʳ Ronda<br />Gana Semifinales Conferencia<br />Gana Finales Conferencia<br />''' Gana Finales NBA''' || Chicago 3, [[Miami Heat|Miami]] 0<br />Chicago 4, [[New York Knicks|New York]] 3<br />Chicago 4, [[Cleveland Cavaliers|Cleveland]] 2<br />''' Chicago 4, [[Portland Trail Blazers|Portland]] 2''' |- bgcolor=gold |1992-93 || 57 || 25 ||.695 || Gana 1ᵉʳ Ronda<br />Gana Semifinales Conferencia<br />Gana Finales Conferencia<br />''' Gana Finales NBA''' || Chicago 3, [[Atlanta Hawks|Atlanta]] 0<br />Chicago 4, [[Cleveland Cavaliers|Cleveland]] 0<br />Chicago 4, [[New York Knicks|New York]] 2<br />''' Chicago 4, [[Phoenix Suns|Phoenix]] 2''' |- |1993-94 || 55 || 27 ||.671 || Gana 1ᵉʳ Ronda<br />Pierde Semifinales Conferencia || Chicago 3, [[Cleveland Cavaliers|Cleveland]] 0<br />[[New York Knicks|New York]] 4, Chicago 3 |- |1994-95 || 47 || 35 ||.573 || Gana 1ᵉʳ Ronda<br />Pierde Semifinales Conferencia || Chicago 3, [[Charlotte Hornets|Charlotte]] 1<br />[[Orlando Magic|Orlando]] 4, Chicago 2 |- bgcolor=gold |1995-96 || 72 || 10 ||.878 || Gana 1ᵉʳ Ronda<br />Gana Semifinales Conferencia<br />Gana Finales Conferencia<br />''' Ganen Finales NBA''' || Chicago 3, [[Miami Heat|Miami]] 0<br />Chicago 4, [[New York Knicks|New York]] 1<br />Chicago 4, [[Orlando Magic|Orlando]] 0<br />''' Chicago 4, [[Seattle SuperSonics|Seattle]] 2''' |- bgcolor=gold |1996-97 || 69 || 13 ||.841 || Gana 1ᵉʳ Ronda<br />Gana Semifinales Conferencia<br />Gana Finales Conferencia<br />''' Gana Finales NBA''' || Chicago 3, [[Washington Wizards|Washington]] 0<br />Chicago 4, [[Atlanta Hawks|Atlanta]] 1<br />Chicago 4, [[Miami Heat|Miami]] 1<br />''' Chicago 4, [[Utah Jazz|Utah]] 2''' |- bgcolor=gold |1997-98 || 62 || 20 ||.756 || Gana 1ᵉʳ Ronda<br />Gana Semifinales Conferencia<br />Gana Finales Conferencia<br />''' Gana Finales NBA''' || Chicago 3, [[New Jersey Nets|New Jersey]] 0<br />Chicago 4, [[Charlotte Hornets|Charlotte]] 1<br />Chicago 4, [[Indiana Pacers|Indiana]] 3<br />''' Chicago 4, [[Utah Jazz|Utah]] 2''' |- |1998-99 || 13 || 37 ||.260 || || |- |1999-2000 || 17 || 65 ||.207 || || |- |2000-01 || 15 || 67 ||.183 || || |- |2001-02 || 21 || 61 ||.256 || || |- |2002-03 || 30 || 52 ||.366 || || |- |2003-04 || 23 || 59 ||.280 || || |- |2004-05 || 47 || 35 ||.573 || Pierde 1ᵉʳ Ronda || [[Washington Wizards|Washington]] 4, Chicago 2 |- |2005-06 || 41 || 41 ||.500 || Pierde 1ᵉʳ Ronda || [[Miami Heat|Miami]] 4, Chicago 2 |- |2006-07|| 49 || 33 ||.598 || Gana 1ᵉʳ Ronda<br />Pierde Semifinales Conferencia || Chicago 4, [[Miami Heat|Miami]] 0<br />[[Detroit Pistons|Detroit]] 4, Chicago 2 |- |2007-08 || 33 || 49 ||.402 || || |- |2008-09|| 41 || 41 ||.500 || Pierde 1ᵉʳ Ronda || [[Boston Celtics|Boston]] 4, Chicago 3 |- |2009-10 || 41 || 41 ||.500 || Pierde 1ᵉʳ Ronda || [[Cleveland Cavaliers|Cleveland]] 4, Chicago 1 |- |2010-11 || 62 || 20 ||.756 || Gana 1ᵉʳ Ronda<br />Gana Semifinales Conferencia<br />Pierde Finales Conferencia || Chicago 4, [[Indiana Pacers|Indiana]] 1<br />Chicago 4, [[Atlanta Hawks|Atlanta]] 2<br />[[Miami Heat|Miami]] 4, Chicago 1 |- |2011-12 || 50 || 16 ||.758 || Pierde 1ᵉʳ Ronda || [[Philadelphia 76ers|Philadelphia]] 4, Chicago 2 |- |2012-13 || 45 || 37 ||.549 || Gana 1ᵉʳ Ronda<br />Pierde Semifinales Conferencia || Chicago 4, [[Brooklyn Nets|Brooklyn]] 3<br />[[Miami Heat|Miami]] 4, Chicago 1 |- |2013-14|| 48 || 34 ||.585 || Pierde 1ᵉʳ Ronda || [[Washington Wizards|Washington]] 4, Chicago 1 |- |2014-15|| 50 || 32 ||.610 || Gana 1ᵉʳ Ronda<br />Pierde Semifinales Conferencia || Chicago 4, [[Milwaukee Bucks|Milwaukee]] 2<br />[[Cleveland Cavaliers|Cleveland]] 4, Chicago 2 |- |2015-16|| 42 || 40 ||.512 || &nbsp; || &nbsp; |- |2016-17|| 41 || 41 ||.500 || Pierde 1ᵉʳ Ronda || [[Boston Celtics |Boston]] 4, Chicago 2 |- !Total || 2073 || 1896 ||.522 || || |- !Playoffs || 177 || 147 ||.546 || colspan=2 | 6 Campeonatos |} == Plantía 2017-2018 == {| class="toccolours" style="font-size: 95%; width: 90%; " ! colspan="2" style="background-color: #CE1141; color: white; text-align: center;" | '''Chicago Bulls 2017-2018''' |- style="background-color: black;color: white; text-align: center;" ! '''Xugadores''' !! '''Entrenadores''' |- | valign="top" | {| class="sortable" style="background:transparent; margin:0px; width:100%;" ! Nᵘ !! {{abreviatura|Nac.|Namái s'indica la nacionalidá deportiva. Un xugador puede tener múltiples nacionalidaes, pero ta llindáu a xugar pa una única seleición nacional.}} !! Pos. !! Nome !! Altor !! Pesu !! Orixe |- <!-- llista de xugadores --> {{player2 | num = 15 | first = Ryan | last = Arcidiacono | pos = G | ft = 6 | in = 3 | lbs = 195 | college = Villanova |nat = USA|nat2=ITA | note = TW}} {{player2 | num = 3 | first = Ömer | last = Aşık | pos = C | ft = 7 | in = 0 | lbs = 255 | from = Turquía | nat = TUR|inj=yes }} {{player2 | num = 9 | first = Antonio | last = Blakeney | pos = G | ft = 6 | in = 4 | lbs = 197 | college = Luisiana State |nat = USA| note = TW }} {{player2 | num = 32 | first = Kris | last = Dunn | pos = PG | ft = 6 | in = 3 | lbs = 205 | college = Providence | nat = USA}} {{player2 | num = 6| first = Cristianu | last = Felicio | pos = F/C | ft = 6 | in = 10 | lbs = 275 |from = [[Brasil]] | nat = BRA}} {{player2 | num = 2 | first = Jerian | last = Grant | pos = G | ft = 6 | in = 4 | lbs = 195 | college = Notre Dame | nat = USA }} {{player2 | num = 7 | first = Justin | last = Holiday | pos = G/F | ft = 6 | in = 6 | lbs = 185 | college = Washington | nat = USA}} {{player2 | num = 8 | nat = USA | first = Zach | last = LaVine | pos = G | ft = 6 | in = 5 | lbs = 185 | college = UCLA}} {{player2 | num = 42 | first = Robin | last = López | pos = C | ft = 7 | in = 0 | lbs = 255 | college = Stanford | nat = USA}} {{player2 | num = 24 | first = Lauri | last = Markkanen | pos = PF | ft = 7 | in = 0 | lbs = 230 | college = Arizona | nat = FIN}} {{player2 | num = 11 | first = David | last = Nwaba | pos = G | ft = 6 | in = 4 | lbs = 209 | college = Cal Poly | nat = USA }} {{player2 | num = 22 | first = Cameron |last = Payne | pos = G | ft = 6 | in = 3 | lbs = 185 | college = Murray State |nat = USA|note=GL }} {{player2 | num = 5 | first = Bobby | last = Portis | pos = PF | ft = 6 | in = 11 | lbs = 230 | college = Arkansas | nat = USA}} {{player2 | num = 45 | nat = USA | first = Denzel | last = Valentine | pos = SG | ft = 6 | in = 6 | lbs = 210 | college = Michigan State}} {{player2 | num = 30 | first = Noah | last = Vonleh | pos = F | ft = 6 | in = 9 | lbs = 245 | college = Indiana | nat = USA}} {{player2 | num = 16 |nat= GER | first =Paul | last = Zipser | pos = F | ft = 6 | in = 8 | lbs = 215 | from = [[Alemaña]]}} <!-- fin llista de xugadores --> {{NBA roster footer | head_coach = * [[Fred Hoiberg]] | asst_coach = * [[Jim Boylen]] * [[Randy Brown]] * Charlie Henry * [[Pete Myers]] * [[Mike Wilhelm]] | roster_url = http://www.nba.com/bulls/roster/index.html | transaction_url = http://basketball.realgm.com/nba/teams/Chicago_Bulls/4/Transaction_History | fechaaccesu = 13 de febreru de 2018 }} == Entrenadores == {{ap|Llista d'entrenadores de Chicago Bulls}} == Xugadores destacaos == === Xugadores del [[Basketball Hall of Fame]] === * [[George Gervin]] * [[Robert Parish]] * [[Nate Thurmond]] * [[Michael Jordan]] * [[Scottie Pippen]] * [[Dennis Rodman]] * [[Chet Walker]] === Entrenadores del [[Basketball Hall of Fame]] === * [[Phil Jackson]] * [[Jerry Sloan]] * [[Tex Winter]] === Númberos retiraos === {{VT|Númberos retiraos (NBA)#Chicago Bulls|l1=Númberos retiraos de la NBA}} [[Ficheru:旗.JPG|thumb|right|240px|Banderolas colos númberos retiraos polos Bulls.]] * '''Entrenador''' [[Phil Jackson]], Entrenador, 1989-98 * '''Entrenador''' [[Johnny Kerr]], Entrenador, Directivu, Llocutor 1966-2009 * '''Direutor xeneral''' [[Jerry Krause]], Xeneral Manager, 1985-2003 {| {{tablaguapa}} style="font-style:bold; font-size:120%; border:3px" cellpadding="10" |-align="center" bgcolor="white" |width="120pt"|<span style="font-size:1em"><small>1966 – 1976</small></span><br />[[Ficheru:Camiseta_baloncesto_bulls_4.png|50px]]<br /><b><span style="font-size:0.85em">[[Jerry Sloan]] || |width="120pt"|<span style="font-size:1em"><small>1968 – 1976</small></span><br />[[Ficheru:Camiseta_baloncesto_bulls_10.png|50px]]<br /><b><span style="font-size:0.85em">[[Bob Love]] || |width="120pt"|<span style="font-size:1em"><small>1984 – 1993</small><br /><small>1995 – 1998</small></span><br />[[Ficheru:Camiseta_baloncesto_bulls_23.png|50px]]<br /><b><span style="font-size:0.85em">[[Michael Jordan|Michael<br />Jordan]] || |width="120pt"|<span style="font-size:1em"><small>1987 – 1998</small><br /><small>2003 – 2004</small></span><br />[[Ficheru:Camiseta_baloncesto_bulls_33.png|50px]]<br /><b><span style="font-size:0.85em">[[Scottie Pippen|Scottie<br />Pippen]] || |width="120pt"|<span style="font-size:1em"><small>1989 – 1998</small></span><br /><br /><b><span style="font-size:0.85em">[[Phil Jackson|Phil<br />Jackson]] || |width="120pt"|<span style="font-size:1em"><small>1966 – 1968<br />1977 – 2009</small></span><br /><br /><b><span style="font-size:0.85em">[[Johnny Kerr|Johnny<br />Kerr]] || |width="120pt"|<span style="font-size:1em"><small>1985 – 2003</small></span><br /><br /><b><span style="font-size:0.85em">[[Jerry Krause|Jerry<br />Krause]] || |width="120pt"|<br /><br /><b><span style="font-size:0.8125em"><br /></span> |} === Líderes estadísticos === ;Puntos totales temporada regular {| class="sortable" border=1 width=75% cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: left;" |- align=center bgcolor=CE1141 style="color:white;" !# !Xugador !Temporaes !Permediu !Partíos !Total |- |<center>1 |align="left"|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Michael Jordan]] |align="center"|[[1984]] - [[1993]] / [[1994]] - [[1998]] (15) |align="center"|31,4 |align="center"|932 |align="center"|29.277 |- |<center>2 |align="left"|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Scottie Pippen]] |align="center"|[[1987]] - [[1998]] (11) |align="center"|17,7 |align="center"|856 |align="center"|15.123 |- |<center>3 |align="left"|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Bob Love]] |align="center"|[[1968]] - [[1977]] (9) |align="center"|21,3 |align="center"|592 |align="center"|12.623 |- |<center>4 |align="left"|{{bandera|Sudán}} [[Luol Deng]] |align="center"|[[2004]] - [[2013]] (9) |align="center"|16,1 |align="center"|637 |align="center"|10.286 |- |<center>5 |align="left"|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Jerry Sloan]] |align="center"|[[1966]] - [[1976]] (10) |align="center"|14,7 |align="center"|696 |align="center"|10.233 |- |<center>6 |align="left"|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Chet Walker]] |align="center"|[[1967]] - [[1975]] (8) |align="center"|20,6 |align="center"|474 |align="center"|9.788 |- |colspan=6|<small>''Nota actualizaos a [[26 de xineru]] de [[2015]]''</small> |} ;Rebotes totales temporada regular {| class="sortable" border=1 width=75% cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: left;" |- align=center bgcolor=CE1141 style="color:white;" !# !Xugador !Temporaes !Permediu !Partíos !Total |- |<center>1 |align="left"|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Michael Jordan]] |align="center"|[[1984]] - [[1993]] / [[1994]] - [[1998]] (15) |align="center"|6,3 |align="center"|932 |align="center"|5.836 |- |<center>2 |align="left"|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Tom Boerwinkle]] |align="center"|[[1968]] - [[1978]] (10) |align="center"|9,0 |align="center"|636 |align="center"|5.745 |- |<center>3 |align="left"|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Scottie Pippen]] |align="center"|[[1987]] - [[1998]] (11) |align="center"|6,7 |align="center"|856 |align="center"|5.726 |- |<center>4 |align="left"|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Jerry Sloan]] |align="center"|[[1966]] - [[1976]] (10) |align="center"|7,7 |align="center"|696 |align="center"|5.385 |- |<center>5 |align="left"|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Artis Gilmore]] |align="center"|[[1976]] - [[1982]] (6) |align="center"|11,1 |align="center"|482 |align="center"|5&nbsp;342 |- |<center>6 |align="left"|{{bandera|Francia}} [[Joakim Noah]] |align="center"|[[2007]] - act (8) |align="center"|9,4 |align="center"|511 |align="center"|4.807 |- |colspan=6|<small>''Nota actualizaos a [[26 de xineru]] de [[2015]]''</small> |} ;Asistencies totales temporada regular {| class="sortable" border=1 width=75% cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: left;" |- align=center bgcolor=CE1141 style="color:white;" !# !Xugador !Temporaes !Permediu !Partíos !Total |- |<center>1 |align="left"|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Michael Jordan]] |align="center"|[[1984]] - [[1993]] / [[1994]] - [[1998]] (15) |align="center"|5,4 |align="center"|932 |align="center"|5.012 |- |<center>2 |align="left"|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Scottie Pippen]] |align="center"|[[1987]] - [[1998]] (11) |align="center"|5,3 |align="center"|856 |align="center"|4.494 |- |<center>3 |align="left"|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Kirk Hinrich]] |align="center"|[[2003]] - [[2010]] / [[2012]] - act (8) |align="center"|5,4 |align="center"|684 |align="center"|3.707 |- |<center>4 |align="left"|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Norm Van Lier]] |align="center"|[[1971]] - [[1978]] (7) |align="center"|6,9 |align="center"|535 |align="center"|3.676 |- |<center>5 |align="left"|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Reggie Theus]] |align="center"|[[1978]] - [[1984]] (6) |align="center"|5,6 |align="center"|441 |align="center"|2.472 |- |<center>6 |align="left"|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[John Paxson]] |align="center"|[[1970]] - [[1978]] (11) |align="center"|3,7 |align="center"|645 |align="center"|2.394 |- |colspan=6|<small>''Nota actualizaos a [[26 de xineru]] de [[2015]]''</small> |} == Premios == {| |valign="top"| '''[[Most Valuable Player (NBA)|MVP de la Temporada]]''' * [[Michael Jordan]] - 1988, 1991, 1992, 1996, 1998 * [[Derrick Rose]] - 2011 '''[[Meyor Defensor]]''' * [[Michael Jordan]] - 1988 * [[Joakim Noah]] - 2014 '''[[Rookie del Añu]]''' * [[Michael Jordan]] - 1985 * [[Elton Brand]] - 2000 (Co-Rookie del Añu) * [[Derrick Rose]] - 2009 '''[[Meyor Sestu Home]]''' * [[Toni Kukoč]] - 1996 * [[Ben Gordon (baloncestista)|Ben Gordon]] - 2005 '''[[Xugador Más Deportivu de la NBA|Xugador Más Deportivu]]''' * [[Luol Deng]] - 2007 '''[[Xugador Más Ameyoráu]]''' * [[Jimmy Butler]] - 2015 '''[[Most Valuable Player (NBA)|MVP del All-Star Game]]''' * [[Michael Jordan]] - 1988, 1996, 1998 * [[Scottie Pippen]] - 1994 '''[[MVP de les Finales de la NBA]]''' * [[Michael Jordan]] - 1991, 1992, 1993, 1996, 1997, 1998 '''[[Meyor Entrenador del Añu]]''' * [[Johnny Kerr]] - 1967 * [[Dick Motta]] - 1971 * [[Phil Jackson]] - 1996 * [[Tom Thibodeau]] - 2011 '''[[Executivu del Añu]]''' * [[Jerry Krause]] - 1988, 1996 * [[Gar Formen]] - 2011 |valign="top"| '''[[Meyor quintetu de la NBA]]''' * [[Michael Jordan]] - 1987, 1988, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1996, 1997, 1998 * [[Scottie Pippen]] - 1994, 1995, 1996 * [[Derrick Rose]] - 2011 * [[Joakim Noah]] - 2014 '''Segundu meyor quintetu de la NBA''' * [[Bob Love]] - 1971, 1972 * [[Norm Van Lier]] - 1974 * [[Michael Jordan]] - 1985 * [[Scottie Pippen]] - 1992, 1997 * [[Pau Gasol]] - 2015 '''Tercer meyor quintetu de la NBA''' * [[Scottie Pippen]] - 1993, 1998 '''[[Meyor quintetu defensivu de la NBA Meyor quintetu defensivu]]''' * [[Jerry Sloan]] - 1969, 1972, 1974, 1975 * [[Norm Van Lier]] - 1974, 1976, 1977 * [[Michael Jordan]] - 1988, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1996, 1997, 1998 * [[Scottie Pippen]] - 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999 * [[Dennis Rodman]] - 1996 * [[Joakim Noah]] - 2013, 2014 '''Segundu meyor quintetu defensivu''' * [[Jerry Sloan]] - 1970, 1971 * [[Norm Van Lier]] - 1972, 1973, 1975, 1978 * [[Bob Love]] - 1972, 1974, 1975 * [[Artis Gilmore]] - 1978 * [[Scottie Pippen]] - 1991 * [[Horace Grant]] - 1993, 1994 * [[Kirk Hinrich]] - 2007 * [[Ben Wallace]] - 2007 * [[Joakim Noah]] - 2011 * [[Luol Deng]] - 2012 * [[Jimmy Butler]] - 2014, 2015 |valign="top"| '''[[Meyor quintetu de rookies]]''' * [[Erwin Mueller]] - 1967 * [[Clifford Ray]] - 1972 * [[Scott May]]- 1977 * [[Reggie Theus]] - 1979 * [[David Greenwood]] - 1980 * [[Quintin Dailey]] - 1983 * [[Michael Jordan]] - 1985 * [[Charles Oakley]] - 1986 * [[Elton Brand]] - 2000 * [[Kirk Hinrich]] - 2004 * [[Luol Deng]] - 2005 * [[Ben Gordon (baloncestista)|Ben Gordon]] - 2005 * [[Derrick Rose]] - 2009 * [[Taj Gibson]] - 2010 * [[Nikola Mirotić|Niko Mirotić]] - 2015 '''[[Meyor quintetu de rookies|Segundu meyor quintetu de rookies]]''' * [[Stacey King]] - 1990 * [[Toni Kukoc]] - 1994 * [[Ron Artest]] - 2000 * [[Marcus Fizer]] - 2001 * [[Jay Williams]] - 2003 * [[Tyrus Thomas]] - 2007 |} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == * [http://www.nba.com/bulls/ Web oficial de Chicago Bulls] (n'inglés) * [https://www.abc.es/nba/equipo.asp?de=4&nba=Bulls Chicago Bulls] Estadístiques y tola información de los Chicago Bulls {{Tradubot|Chicago Bulls}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Chicago Bulls| ]] afgvwwi8k2n8wskp790nqycfghbqp9s Centru históricu de Córdoba 0 112532 4498629 4479947 2026-06-04T06:22:58Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498629 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Centro histórico de Córdoba}} {{Ficha de Patrimoniu de la Humanidá | Nome = Centru históricu de Córdoba |Imaxe = Mezquita Córdoba foto aérea.jpg | Tamañu = 250 | Pie = Fotografía aérea del cascu históricu de Córdoba. {{Mapa de llocalización |España |etiqueta = Córdoba |tamañu_etiqueta = 100 |alt = |posición = right |fondu = |lon_dir=W |lat_dir=N |lat_gra = 37 |lat_min = 52 |lat_seg = 45.1 |lon_gra = 04 |lon_min = 46 |lon_seg = 47 |long = |marca = |tamañu_marca = 6 |border = none |pie = |alineación = center |anchu = 270px }} | País = {{ESP}} | Tipu = Cultural | Criterios = i, ii, iii, iv | ID = 313 | Rexón = [[Europa]] y <br/> [[América del Norte]] | Añu = 1984 | Estensión = 1994 | Estensiones = | peligru = }} El '''centru históricu de [[Córdoba (España)|Córdoba]]''' ye unu de los [[cascu antiguu|cascos antiguos]] más grandes d'[[Europa]]. En [[1984]], la [[Unesco]] declaró a la [[mezquita-catedral de Córdoba]] como [[Patrimoniu de la Humanidá]].<ref>(n'inglés) [http://whc.unesco.org/archive/repcom84.htm#313 Comité del Patrimoniu Mundial, Informe de la 8ª Sesión, Buenos Aires, 1984]. (Consultáu'l 17 d'avientu de 2008).</ref> Más tarde, en [[1994]], la Unesco espandió esta denominación a gran parte del cascu antiguu.<ref>(n'inglés) [http://whc.unesco.org/archive/repcom94.htm#313 - Comité del Patrimoniu Mundial, Informe de la 18ª Sesión, Phuket, 1994]. (Consultáu'l 17 d'avientu de 2008).</ref> El centru históricu tien una gran riqueza monumental calteniendo grandes muertes de la dómina romana, árabe y cristiana.<ref>[https://web.archive.org/web/http://www.juntadeandalucia.es/cultura/web/publico/areas/minisitio.jsp?día=5&men=26&men2=1&pagc=5_6_1_0mezquicordoba.jsp&o=1 Mezquita y centru históricu de Córdoba: Descripción], web de la Conseyería de Cultura de la Xunta d'Andalucía. (Consultáu'l 18 d'avientu de 2008).</ref> Los elementos de cantu que definen la delimitación del conxuntu históricu de Córdoba tán formaos peles víes de comunicación que coinciden cola antigua muralla, lo qu'en gran midida salvaguardó'l centru históricu d'enanchar urbanísticos de finales del sieglu XIX y principios del XX, pos éstos trescurren pol perímetru del mesmu (Avenida Conde Vallellano, Paséu de la Victoria, Ronda de los Tejares, Avenida de les Ollerías), creándose asina un aniellu d'espacios llibres que protexe al Conxuntu Históricu de Córdoba. == Historia == El poblamientu de Córdoba remontar a la [[Edá del Bronce]], magar la fundación de la ciudá tien llugar a mediaos del [[sieglu II e.C.|sieglu II e.C. ]] pol pretor [[Claudio Marcelo]], convirtiéndose en capital de la [[Hispania Ulterior]] y más tarde de la [[Bética]], llegando a tomar el títulu de [[Colonia Patricia]], lo que pon de manifiestu la prosperidá y prestíu de que yá entós gociaba. Tres la cayida del [[Imperiu Romanu d'Occidente]], la ciudá cayó so poder del [[Imperiu Bizantín]] hasta que foi conquistada nel añu [[572]] pol rei [[visigodu]] [[Leovigildo]]. Escontra finales del [[sieglu VII]], les lluches civiles y les intrigues polítiques debilitaron el poder visigodo, lo que facilitó la penetración de los musulmanes na península nel añu [[711]] y la rápida conquista del país, que permanecería so la dependencia del [[Emiratu de Damascu]]. Nel añu [[717]] Córdoba convertir poles sos carauterístiques xeográfiques y les sos posibilidaes estratéxiques en capital d'[[al-Ándalus]]; en [[756]] el príncipe [[omeya]] [[Abd al-Rahman I]] llogra alzase col poder n'al-Ándalus y establez el [[Emiratu Independiente de Córdoba]]; en [[929]] [[Abd al-Rahman III]] proclama'l [[Califatu de Córdoba]]. La ciudá algama entós el cenit de la so rellumanza. Tres la cayida del Califatu, yá a principios del [[sieglu XI]], Córdoba entra en decadencia política, anque non cultural. En [[1236]], el rei [[Fernandu III de Castiella]] conquista la ciudá, que xugaría dende entós un papel trascendental nes lluches contra [[Granada]] y convertiríase por ello en residencia habitual de los reis de [[Castiella]]. Nel [[sieglu XVII]] Córdoba somorguiar nuna fonda crisis qu'incide negativamente nel desenvolvimientu de la ciudá. Nel [[sieglu XVIII]] va asistir a una recuperación y va cobrar impulsu la renovación urbana, magar na segunda metá d'esta centuria van llevar a cabu delles actuaciones negatives, como la rotura de la muralla medieval, qu'agoren la vocación destructiva del [[sieglu XIX]]. La notable crecedera demográfica del [[sieglu XX]] potenció la nacencia de nuevos barrios, qu'a partir de la segunda década del sieglu fueron arrodiando la ciudá. De cada periodu históricu equí reseñáu caltiénense importantes testimonios materiales na ciudá. Pontes, muralles, torres, puertes de muralla, molinos, muertes de mezquites, ilesies, conventos, palacios, etc., engrosen el vastu y ricu patrimoniu de bienes inmuebles de Córdoba, a lo qu'habría que sumar un patrimoniu mueble integráu por pieces de pintura, escultura y imaginería, platería y artes decoratives polo xeneral d'estraordinariu valor. == Estructura urbana == [[Ficheru:Alcazar (12).jpg|thumbnail|Alcázar de los Reis Cristianos.]] Dende'l puntu de vista de la so estructura urbana, cabo dicir que'l cascu históricu de Córdoba ta constituyíu por dos partes físicamente estremaes, que son la Villa o antigua [[Medina]] musulmana, al oeste, y l'[[Axerquía]] o barriu oriental. Esta división ye heriedu musulmán que se va a perpetuar col pasu de los sieglos. Mientres el periodu baxumedieval va dotar de mayor impulso a la parte de la Axerquía, pocu poblada nel momentu de la conquista cristiana, dar# en el so ordenamientu en siete parroquies o collaciones. Nel sieglu XVI abren places o s'enanchen delles esistentes, pero la estructura urbana nun conoz tresformamientos fondos, como tampoco se van a conocer nos sieglos XVII y XVIII. Yá nel sieglu XIX producen actuaciones urbanístiques drástiques, como la baltadera de les puertes y la mayor parte de la muralla, la creación de paseos y aveníes y l'apertura de nueves víes, que se completen a principios del sieglu XX hasta configurar definitivamente la petrina de rondes qu'arrodia al cascu históricu. Polo que respecta a la Villa, dientro d'ésta atopen los restos de la ciudá romana al norte, la Medina andalusí al sur, cola [[Mezquita de Córdoba Gran Mezquita Aljama]], actual Catedral, y nel estremu suroccidental un barriu d'espansión cristiana del sieglu XIV surdíu al amparu del [[Alcázar de los Reis Cristianos]]. La heteroxeneidá de toa esta zona dexa estremar la Villa en trés partes: el centru comercial, la redolada de la Mezquita-Catedral y el barriu de San Basilio. Pela so parte, nel casu de la Axerquía, la división ye muncho más difícil dada la so mayor homoxeneidá, magar lo cual puede llevase a cabu una zonificación basada na primitiva división en siete parroquies o collaciones. Na Axerquía caltiénense la mayor parte de los templos cristianos baxumedievales, tantu les parroquies -de la que namái una sumió- como les fundaciones conventuales. Na trama urbana, les estreches ya irregulares cais determinen unes mazanes irregulares d'heriedu medieval, dientro de les cualos afaise un parcelario que'l so tamañu depende de la tipoloxía qu'alluga, resultando ampliu nel casu de conventos, residencies palaciegues o edificios institucionales y menor en viviendes, que suelen responder a una tipoloxía heredada de la casa musulmana, deldora de la mesma de la romana de casa patio y que la so imaxe más pintoresca son los sos patios. == Monumentos == [[Ficheru:Mosque Cordoba.jpg|thumbnail|Monte de columnes de la Mezquita-Catedral de Córdoba.]] === Mezquita-catedral de Córdoba === {{AP|Mezquita-catedral de Córdoba}} L'antigua Mezquita de Córdoba, reconvertida a cristianismu nel [[sieglu XIII]] na actual Catedral de Santa María, ye consideráu'l monumentu más importante de tola arquiteutura andalusí, xunto cola [[Alhambra]]. Foi construyida en cuatro fases, ente los años 786 y 988, nun terrén perteneciente a la [[Basílica de San Vicente Mártir|basílica visigoda de San Vicente]] mercáu por [[Abderramán I]].<ref name = infocordoba>{{cita web |títulu=Descripción y hestoria de la Mezquita de Córdoba (Mezquita-Catedral) por Infocordoba|url=http://www.infocordoba.com/espana/andalucia/cordoba/mezquita-catedral.htm|fechaaccesu= 5 de xunetu de 2014|obra=InfoCórdoba}}</ref> L'edificiu orixinal foi esmarranáu, pero aprovechóse munchos de los sos materiales como columnes, capiteles fustes y bases,<ref name = infocordoba/> polo que fueron tallaos en dómina romana y bizantina.<ref>{{cita llibru |títulu= Atles Ilustráu de les Catedrales d'España |capítulu= Mezquita Catedral de Córdoba |idioma= castellanu |añu= 2008 |editorial= Susaeta Ediciones |ubicación=Madrid, España|isbn=9788430566242 |páxines=256}}</ref> Sicasí, al ser construyida sobre l'antigua basílica, apenes quedó rastru d'ésta y namái tres los trabayos empecipiaos na década de 1940 llogróse recuperar dalgunos de los sos restos.<ref>{{cita web|títulu=Catedral de Córdoba 1239-2014|url=http://www.catedraldecordoba.es/Elmonumento.asp|fechaaccesu=5 de xunetu de 2014|obra=Web oficial de la Santa Ilesia Catedral de Córdoba|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161121010255/http://www.catedraldecordoba.es/Elmonumento.asp|fechaarchivu=2016-11-21}}</ref> Darréu, mientres el [[Califatu de Córdoba]], foi oxetu de delles ampliaciones, y convertida en catedral en 1236 tres la [[Reconquista|conquista cristiana]], pa lo que se realizaron cambeos, les más sustanciales y discutinios en 1523, cuando la parte central de l'antigua sala d'oración tresformar colos criterios propios de l'[[arquiteutura del Renacimientu]]. Con 23.400 m², foi la segunda mezquita más grande del mundu en superficie, por detrás de la [[Mezquita de La Meca]], siendo namái algamada darréu pola [[Mezquita Azul]] (Istambul, 1588). La [[Mezquita Hassan II]] (Casablanca, 1993, de 23.000 m²), averar a la so superficie, anque nun llega a superala. === Palaciu Episcopal === [[Ficheru:Palacio Episcopal de Córdoba.JPG|thumbnail|right|Palaciu Episcopal.]] {{AP|Palaciu Episcopal de Córdoba}} Edificio edificáu sobre l'antiguu [[Alcázar Califal]] y frente a la fachada occidental de la [[Mezquita-catedral de Córdoba |Mezquita-catedral]]. Dende la [[Reconquista|conquista cristiana]] hasta los nuesos díes foi sede del Obispáu de Córdoba. A mediaos de los años ochenta parte d'esti complexu convertir nel [[Muséu Diocesanu de Belles Artes]]. La primer reforma importante del palaciu realizar nel [[sieglu XV]], con una construcción d'estilu góticu ojival. En 1745, sufrió una gran quema que fizo que mientres esi sieglu y el siguiente, añadiéronse-y otres dependencies como la fachada na plaza del Campu de los Santos Mártires del [[sieglu XVII]], según patiu del [[Sieglu XVIII|XVIII]]. [[Ficheru:Palacio de Congresos de Córdoba.JPG|thumbnail|left|150px|Antiguu Hospital de San Sebastián.]] === Antiguu Hospital de San Sebastián === {{AP|Hospital de San Sebastián}} Foi construyíu ente 1512 y 1516 por obra d'[[Hernán Ruiz, el Viejo|Hernán Ruiz I]]. Dende la so fundación hasta 1724, fecha na que se constrúi l'Hospital del Cardenal Salazar, foi'l mayor hospital col que constó la ciudá. En 1816 treslladar a esti llugar la Casa de Expósitos de San Xacintu, que s'atopaba nel Hospital del mesmu nome. El nucleu Principal del edificiu constituyir el [[claustru]] d'[[Arte mudéxar|arquiteutura mudéxar]] y la capiya d'[[Góticu flamíxeru|estilu góticu-flamíxeru]] rica en decoración [[platerescu|plateresca]] y obra de Hernán Ruiz I, quien tamién realizó la fachada en 1514. Los sos murios son de piedra y columnes de lladriyu con [[Arcu de mediu puntu#Variantes del arcu de mediu puntu|arcos peraltados]] en planta baxa y rebaxaos en planta alta. La organización del mesmu realízase en redol a los patios. Anguaño ye sede del Palaciu de Congresos y Esposiciones. === Sinagoga === [[Ficheru:West wall of the Synagogue of Córdoba.JPG|thumbnail|right|Muro oeste de la [[Sinagoga de Córdoba]], con un arcu apuntáu polilobulado y restos al so alredor d'una inscripción n'[[Idioma hebréu|hebréu]].]] {{AP|Sinagoga de Córdoba}} Esti templu hebréu, asítiase dientro de la [[Judería de Córdoba]], foi construyíu nel añu 1315 n'estilu mudéxar. Consta d'un patiu al que s'apuerta dende la cai y que da pasu a un antepar siguíu de la sala d'oración. Del llau oriental del antepar arrinca la escalera que lleva hasta la galería pa les muyeres; dicha galería coneutar cola sala d'oración por aciu tres balcones decoraos con arquillos polilobulados. La sala d'oración ye de planta cuasi cuadrada con 6,95x6,37 m;<ref>[https://web.archive.org/web/20070402061715/http://www.uco.es/dptos/c-antiguedad/griegu/publicaciones/docum1015.htm Les Inscripciones de la Sinagoga de Córdoba: Perfil de l'alma xudía na diáspora] - Web de la Universidá de Córdoba, Departamentu de Ciencies de l'Antigüedá y la Edá Media.</ref> tien cubierta de artesonado y algama un altor de más de 6 metros; nel so llau oriental ábrese'l [[tabernáculo]], espaciu reserváu pa la [[Torá]] y coronáu con arcu de grandes lóbulos, enmarcáu nun [[alfiz]]; alredor dispónse decoración de [[lacería]]. El llau opuestu al tabernáculo presenta un pequeñu nichu con arcu polilobulado y [[Arcu apuntáu|apuntáu]], onde tuvo'l retablu de Santa Quiteria. === Alcázar de los Reis Cristianos === {{AP|Alcázar de los Reis Cristianos}} Ye un edificiu de calter militar ordenáu construyir pol rei [[Alfonsu XI de Castiella]] nel añu [[1328]]. Sirvió d'agospiamientu a los [[Reis Católicos]] que pasaron más d'ocho años na fortaleza, dende onde dirixeron la campaña contra'l [[Reinu nazarí de Granada|Reinu de Granada]] y onde en 1486 [[Cristóbal Colón]] solicitó-yos fondos pa la so aventura marítima. Tres la [[reconquista]], foi utilizada como sede de la [[Inquisición]]. El conxuntu arquiteutónicu tien un calter sobriu nel so esterior y arrogante nel so interior, calteniendo los sos magníficos xardinos y patios d'inspiración mudéxar. Ta rematáu por cuatro torres que dan al edificiu una forma cuasi cuadrada. La sala principal del edificiu denominar Sala de los Mosaicos yá que nella esponen los impresionantes mosaicos romanos atopaos a finales de los años 50 na [[Plaza de la Corredera]], según un [[sarcófagu]] del [[sieglu III]]. Nel sosuelu de l'actual planta, ye posible atopar entá, restos de los que se creen yera baños reales utilizaos por altos dignatarios de la dómina musulmana. === Ponte romana === [[Ficheru:Cordoba, Roman Bridge and Mosque-Cathedral.jpg|thumbnail|right|200px|[[Ponte romana de Córdoba|Puente romanu]]. Al fondu pueden acolumbrase la [[Mezquita de Córdoba|Mezquita]] y el [[Palaciu Episcopal de Córdoba|Palacio Episcopal]].]] {{AP|Ponte romana de Córdoba}} Construyíu sobre'l [[ríu Guadalquivir|Guadalquivir]] nel [[Sieglu I|sieglu I&nbsp;d.&nbsp;C.]], mientres la dómina romana, foi práuticamente la única ponte que teníu la ciudá en 20 sieglos. Tien un llargor d'unos 331 metros y ta compuestu por 16 arcos, anque orixinalmente tuvo 17. A lo llargo de la so historia sufrió numberoses reconstrucciones, principalmente una na [[Califatu de Córdoba|dómina califal]], una dempués de la [[Reconquista]] y otra a principios del [[sieglu XX]]. Estos arreglos fueron más de calter estéticu qu'estructurales. Ello ye que namái l'arcu númberu 14 y númberu 15, empezando a cuntar dende la [[Puerta de la Ponte]], son orixinales. === Torre de la Calahorra === [[Ficheru:Torre de la Calahorra, Córdoba.jpg|thumbnail|Torre de la Calahorra.]] {{AP|Torre de la Calahorra}} Ye una torre-fortaleza d'orixe islámicu concebida como entrada y proteición del [[Ponte romana de Córdoba|Puente Romanu]]. La torre, que se llevanta na vera izquierda del ríu Guadalquivir, foi darréu reformada por orde d'[[Enrique II de Castiella|Enrique II de Trastámara]] pa defendese del so hermanu [[Pedru I de Castiella]]. A les dos torres esistentes, añadióse-y una tercera, xuniéndose toes elles por dos cilindros col mesmu altor qu'aquélles. Más tarde foi vencida al Institutu pal Diálogu de les Cultures, Fundación Roger Garaudi, quien instaló un muséu audiovisual. Esti muséu presenta una panorámica cultural del apoxéu medieval de Córdoba, del [[sieglu IX]] al [[sieglu XIII]], basáu na convivencia de les cultures cristiana, xudía y musulmana. === Molinos del Guadalquivir === {{AP|Molinos del Guadalquivir}} === Baños califales === {{AP|Baños califales}} === Caballerizas Reales === {{AP|Caballerizas Reales}} === Antiguu Hospital del Cardenal Salazar === {{AP|Hospital del Cardenal Salazar}} == Cais == {{VT|Caleya de les Flores|Calle del Pañuelu}} == Ver tamién == * [[Patrimoniu de la Humanidá n'España]] == Bibliografía == {{Bienes.info|BOJA|63|2 d'abril de 2003|url=http://www.juntadeandalucia.es/boja/boletines/2003/63/d/5.html}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Provincia de Córdoba]] [[Categoría:Patrimoniu de la Humanidá n'España]] 8p9lt0necqac5uoplw55tv794qto38y Campu magnéticu estelar 0 112585 4498539 4485658 2026-06-03T13:05:56Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498539 wikitext text/x-wiki [[Ficheru:Mass eject.png|thumb|280px|EL campu magnéticu del Sol produz esta eyección masiva de plasma. ''Imaxe del [[NOAA]].''.]] Un '''campu magnéticu estelar''' ye un [[campu magnéticu]] xeneráu pol movimientu del [[Plasma (estáu de la materia)|plasma]] conductivu dientro d'una [[estrella]] na [[secuencia principal]]. Esti movimientu crear por [[conveición]], que ye una forma de tresporte d'[[enerxía]] qu'arreya al movimientu físicu de material. El campu magnéticu exerz una fuercia sobre'l plasma, aumentando efeutivamente la [[presión]] ensin una ganancia comparable na [[densidá]]. Como resultancia, la rexón magnetizada álzase relativamente con respectu al restu del plasma, hasta qu'algama la [[fotosfera]] de la estrella. Esto crea les [[mancha solar|manches solares]] y los bucles na [[corona solar]].<ref>{{cita web | apellíu=Brainerd | nome=Jerome James | fecha=6 de xunetu de 2005 | url=http://www.astrophysicsspectator.com/topics/observation/XRayCorona.html | títulu=X-rays from Stellar Corones | editorial=The Astrophysics Spectator | fechaaccesu= 21 de xunu de 2007}}</ref> == Midíes == [[Ficheru:ZeemanEffect.GIF|thumb|280px|L'espectru más baxu demuestra l'efeutu Zeeman dempués d'aplicar un campu magnéticu a la fonte cimera.]] El campu magnéticu d'una estrella puede ser midíu per mediu del [[efeutu Zeeman]]. De normal los [[átomu|átomos]] nes [[atmósfera]] d'una estrella absuerben ciertes [[frecuencia|frecuencies]] o [[llonxitú d'onda|llonxitúes d'onda]] nel [[espectru electromagnéticu]], produciendo llinies escures d'absorción dientro del espectru de la estrella. Cuando los átomos atópense dientro d'un campu magnéticu, estes llinies d'absorción dixebrar en múltiples llinies separaes per un pequeñu espaciu. Adicionalmente la enerxía se [[Polarización eléctrica|polariza]] con una orientación que depende de la orientación del campu magnéticu. Poro, la fuercia y la direición del campu magnéticu de les estrelles pueden determinase esaminando les llinies del efeutu Zeeman.<ref>{{cita conferencia |apellíu=Wade | nome=Gregg A. | títulu=Stellar Magnetic Fields: The view from the ground and from space | títulolibro=The A-star Puzzle: Proceedings IAU Symposium Non. 224 | editor=[[Cambridge University Press]] | páxines=235-243 | fecha=8-13 de xunetu de 2004 | allugamientu=Cambridge, Inglaterra | url=http://journals.cambridge.org/production/action/cjoGetFulltext?fulltextid=280661 |fechaaccesu=21 de xunu de 2007 }}</ref><ref>{{cita publicación | apellíu= Basri | nome= Gibor | títulu=Big Fields on Small Stars | revista=Science | añu=2006 | volume=311 | númberu=5761 | páxines=618-619 | url=http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/sci;311/5761/618 | fechaaccesu=4 de febreru de 2007}}</ref> Pa midir el campu magnéticu d'una [[estrella]] úsase un espectropolarímetro estelar. Esti preséu consiste nun [[espectrógrafu]] combináu con un [[polarímetro]]. El primer preséu dedicáu al estudiu de campos magnéticos estelares foi'l NARVAL, que foi montáu nel telescopiu Bernard Lyot del [[Pic du Midi de Bigorre]], nos [[Pirineos]] franceses.<ref>{{cita publicación | autor=Staff | títulu=NARVAL: First Observatory Dedicated To Stellar Magnetism | editorial=Science Daily | fecha=22 de febreru de 2007 | url=http://www.sciencedaily.com/releases/2007/02/070208131656.htm | fechaaccesu=21 de xunu de 2007}}</ref> == Xeneración del campu == Créese que los campos magnéticos estelares fórmense dientro de la zona convectiva de la estrella. La circulación convectiva del plasma conductor funciona como una [[dinamo]]. Esta actividá destrúi'l campu magnéticu primordial de la estrella, y entós xenera un campu magnéticu bipolar. Como la estrella esperimenta una [[rotación diferencial]] —rotando a distintes velocidaes en delles llatitúes—el magnetismu endolcar nun campu [[toroide|toroidal]] de ''cuerdes de fluxu'' que queda envueltu alredor de la estrella. Los campos pueden aportar a altamente concentraos, produciendo actividá cuando remanecen a la superficie.<ref>{{cita publicación | apellíu=Piddington | nome=J. H. | títulu=On the origin and structure of stellar magnetic fields | revista=Astrophysics and Space Science | añu=1983 | volume=90 | númberu=1 | páxines=217-230 | url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1983Ap&SS..90..217P | fechaaccesu=21 de xunu de 2007}}</ref> == Actividá superficial == Les [[mancha solar|manches solares]] son rexones d'intensa actividá magnética na superficie de la estrella. (Nel [[Sol]] hai manches solares periódiques.). Formen un componente visible de los [[tubos de fluxu]] que se formen dientro de la [[zona de conveición]] de la estrella. Por cuenta de la rotación diferencial de la estrella, los tubos estiéndense y se curvan, tornando la conveición y produciendo zones de temperatura inferior a la normal.<ref>{{cita publicación | nome=Jonathan | apellíu=Sherwood | títulu=Dark Edge of Sunspots Reveal Magnetic Melee | editorial=Universidá de Rochester | fecha=3 d'avientu de 2002 | url=http://www.rochester.edu/news/show.php?id=290 | fechaaccesu=21 de xunu de 2007}}</ref> De cutiu fórmense [[aniellu coronal|aniellos coronales]] percima de les manches solares, provenientes de llinies de campu magnéticu que s'estendieron dientro de la [[corona solar]]. Esto, de la mesma, sirve pa calecer la corona hasta temperatures percima del millón de [[kelvin]]s.<ref>{{cita publicación | autor=Hudson, H. S.; Kosugi, T. | títulu=How the Sun's Corona Gets Hot | revista=Science | añu=1999 | volume=285 | númberu=5429 | páxines=849 | url=http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/285/5429/849 | fechaaccesu=21 de xunu de 2007}}</ref> Los campos magnéticos amestaos a les manches solares y aniellos coronales tán acomuñaos a [[erupción solar|erupciones solares]] y a la eyección de masa coronal. El plasma ye calecíu a decenes de millones de Kelvin, y les partícules acelérense escapando de la superficie de la estrella a velocidaes estremes.<ref>{{cita web | apellíu=Hathaway | nome=David H. | fecha=18 de xineru de 2007 | url=http://solarscience.msfc.nasa.gov/flares.shtml | títulu=Solar Flares | editorial=NASA | fechaaccesu=21 de xunu de 2007 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120616143313/http://solarscience.msfc.nasa.gov/flares.shtml | fechaarchivu=2012-06-16 }}</ref> L'actividá superficial paez tar rellacionada cola edá y la [[rotación estelar|rotación]] de les estrelles de la secuencia principal. Les estrelles nueves con un índiz de rotación eleváu amuesen una fuerte actividá. En contraste, les estrelles de mediana edá como'l Sol con índices de rotación más lentos amuesen niveles más baxos d'actividá, qu'amás varia en ciclos. Delles estrelles vieyes nun amuesen práuticamente actividá, lo que podría significar qu'entraron nun aselu comparable al [[mínimu de Maunder]] del Sol. Les midíes na variación de l'actividá estelar pueden ser útiles pa determinar los índices de rotación diferencial d'una estrella.<ref>{{cita web | apellíu= Berdyugina | nome= Svetlana V. | añu=2005 | url =http://solarphysics.livingreviews.org/Articles/lrsp-2005-8/ | títulu=Starspots: A Key to the Stellar Dynamo | editorial=Living Reviews | fechaaccesu= 21 de xunu de 2007}}</ref> [[Ficheru:Ssn yearly.jpg|center|600px]] == Estrelles magnétiques == [[Ficheru:suaur.jpg|thumb|220px|Campu magnéticu superficial de [[SU Aurigae|SU Aur]] (una estrella nueva de tipu [[T Tauri]]).]] Una [[estrella T Tauri]] ye un tipu d'[[estrella pre-secuencia principal]] que se ta caleciendo al traviés de la contraición gravitatoria y qu'inda nun empezó a quemar hidróxenu nel so nucleu. Son estrelles variables que son magnéticamente actives. Créese que'l campu magnéticu d'estes estrelles interactúa col so potente vientu estelar, tresfiriendo [[momentu angular]] al [[discu protoplanetariu]] que lo arrodia. Esto dexa a la estrella frenar el so índiz de rotación mientres colapsa.<ref>{{cita publicación | autor=Küker, M.; Henning, T.; Rüdiger, G. | títulu=Magnetic Star-Disk Coupling in Classical T Tauri Systems | revista=The Astrophysical Journal | añu=2003 | volume=589 | páxines=397-409 | url=http://www.journals.uchicago.edu/doi/abs/10.1086/374408 | fechaaccesu=21 de xunu de 2007 }}</ref> Les pequeñes estrelles de clase M (con 0.1–0.6 [[masa solar|mases solares]]) qu'amuesen una variabilidá rápida ya irregular conócense como [[estrella acandilante|estrelles acandilantes]]. Piénsase qu'estes fluctuaciones tán causaes por erupciones, anque l'actividá ye muncho más fuerte en rellación al tamañu de la estrella. Les erupciones nesta clase d'estrelles pueden estendese hasta'l 20% de la circunferencia, ya irradiar la mayor parte de la so enerxía nel espectru azul y ultravioleta.<ref>{{cita web | apellíu=Templeton | nome=Matthew | fecha=seronda de 2003 | url=http://www.aavso.org/vstar/vsots/fall03.shtml | títulu=Variable Star Of The Season: UV Ceti | editorial=AAVSO | fechaaccesu=21 de xunu de 2007 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20040305021303/http://www.aavso.org/vstar/vsots/fall03.shtml | fechaarchivu=5 de marzu de 2004 }}</ref> Les [[nebulosa planetaria|nebuloses planetaries]] fórmense cuando una estrella [[xigante colorada]] eyecta la so cobertoria esterior, formando una capa de gas n'espansión. Sicasí, inda nun ta claro por qué estes capes nun son siempres simétricamente esfériques. El 80% de les nebuloses planetaries nun tienen forma esférica, tienen formes bipolares o elíptiques. Una hipótesis pa la formación de formes non esfériques ye l'efeutu del campu magnéticu de la estrella. En cuenta de espandise uniformemente en toes direiciones, el plasma eyectado tiende a salir polos polos magnéticos. Les observaciones de les estrelles centrales de siquier cuatro nebuloses planetaries confirmaron que tienen potentes campos magnéticos.<ref>{{cita publicación | autor=Jordan, S.; Werner, K.; O'Toole, S. | títulu=First Detection Of Magnetic Fields In Central Stars Of Four Planetary Nebulae | editorial=Space Daily | fecha=6 de xineru de 2005 | url=http://www.spacedaily.com/news/stellar-chemistry-05a.html | fechaaccesu=21 de xunu de 2007 | archiveurl=https://web.archive.org/web/20090618193030/http://www.spacedaily.com/news/stellar-chemistry-05a.html | archivedate=2009-06-18 }}</ref> Dempués de que delles estrelles masives cesaren la so [[fusión nuclear|fusión termonuclear]], una porción de la so masa colapsar nun cuerpu compactu de [[neutrón|neutrones]] llamáu [[estrella de neutrones]]. Estos cuerpos retienen una parte significativa del campu magnéticu de la estrella orixinal, pero'l colapsu de tamañu causa'l reforzamientu d'esti campu. La rotación rápida d'estes estrelles de neutrones colapsaes va dar como resultáu un [[púlsar]], qu'emite una estrecha banda d'enerxía que puede apuntar escontra l'observador dacuando. Una forma estrema d'una estrella de neutrones magnetizada ye un [[magnetar]], que se formen como resultancia del colapsu d'un nucleu de [[supernova]].<ref>{{cita web | apellíu=Duncan | nome=Robert C. | añu=2003 | url=http://solomon.as.utexas.edu/duncan/magnetar.html | títulu='Magnetars', Soft Gamma Repeaters, and Very Strong Magnetic Fields | editorial=University of Texas at Austin | fechaaccesu=21 de xunu de 2007 }}</ref> La esistencia d'estes estrelles foi confirmada en 1998 coles midida de la estrella [[SGR 1806-20]]. El campu magnéticu d'esta estrella amontó la temperatura superficial hasta los 18 millones de K y llibera enormes cantidaes d'enerxía en forma d'[[esplosión de rayu gamma]].<ref>{{cita publicación | autor=Isbell, D.; Tyson, T. | títulu=Strongest Stellar Magnetic Field yet Observed Confirms Existence of Magnetars | editorial=NASA/Goddard Space Flight Center | fecha=M20 de mayu de 1998 | url=http://heasarc.gsfc.nasa.gov/docs/asca/science/magnetar.html | fechaaccesu=24 de mayu de 2006 | archiveurl=https://web.archive.org/web/20201128023948/https://heasarc.gsfc.nasa.gov/docs/asca/science/magnetar.html | archivedate=2020-11-28 }}</ref> == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == * {{cita web | apellíu=Donati | nome=Jean-François | fecha=16 de xunu de 2003 | url=http://www.ast.obs-mip.fr/users/donati/field.html | títulu=Surface magnetic fields of non degenerate stars | editorial=Laboratoire d'Astrophysique de Toulouse | fechaaccesu= 23 de xunu de 2007 }} * {{cita web | apellíu=Donati | nome=Jean-François | fecha=5 de payares de 2003 | url=http://www.ast.obs-mip.fr/users/donati/diffrot.html | títulu=Differential rotation of stars other than the Sun | editorial=Laboratoire d'Astrophysique de Toulouse | fechaaccesu= 24 de xunu de 2007 }} {{Tradubot|Campo magnético estelar}} [[Categoría:Astrofísica estelar]] [[Categoría:Conceutos del magnetismu]] thpldh062ocply9imgnhidlex5m4asq Catedral-basílica de La nuesa Señora del Pilar de Zaragoza 0 112675 4498602 4429685 2026-06-04T00:15:49Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498602 wikitext text/x-wiki {{edificiu}} La '''[[Catedral]]-[[basílica menor|Basílica]] de [[Virxe del Pilar|Nuesa Señora del Pilar]]''' o '''Santu Templu Metropolitanu de La nuesa Señora del Pilar''' de [[Zaragoza]] ye un importante templu [[Arquiteutura barroca|barrocu]] d'[[España]]. Según la tradición, tratar del primer templu marianu de la [[Cristiandá]], yá que nél caltiénse y venera la pilastra —en realidá, una columna de [[xaspe]]— que, según la tradición, foi puestu pola [[Bonaventurada Virxe María|Virxe María]] quien, viviendo entá en [[Xerusalén]], apaeceríase en carne mortal al [[apóstol]] [[Santiago'l Mayor|Santiago]] el día [[2 de xineru]] del añu [[40]]. Documentalmente nun hai pruebes de conseñar na [[Tradición apostólica|tradición]], que los sos pormenores daten de [[1297]] —nuna bulda del papa [[Bonifacio VIII]]— y [[1299]] —una declaración de los Xuraos de Zaragoza—, onde per primer vegada atestíguase la advocación de «Santa María del Pilar», n'entamando en [[1293]] l'obispu [[Hugo de Mataplana]] una rehabilitación del edificiu qu'amenaciaba ruina, gracies a les donaciones favorecíes pola mentada bulda papal.<ref>Ansón Navarro y Boloqui Larraya, ''loc. cit''., páx. 287.</ref> La hestoria documentada del templu remontar al [[sieglu IX]], cuando según la ''Historia del treslláu de San Vicente'' d'[[Aimoino]], atestíguase la esistencia d'una ilesia [[mozárabe]] en [[Taifa de Saraqusta|Saraqusta]] dedicada a Santa María, nel mesmu llugar nel qu'anguaño s'atopa la basílica [[barroca]]. En redol a esti templu articulaba una de les comunidaes de cristianos de la ciudá.<ref name="cafe0c80">Textualmente: «[...] in ecclesia beatae Mariae semper Virginis, quae est mater ecclesiarum ejusdem urbis [...]». ''Cfr.'' Aimoino, ''[https://web.archive.org/web/20100619093025/http://saavedrafajardo.um.es/WEB/archivo/LLIBROS/Llibro0260.pdf Historia translationis S. Vicentii levitae et mart. ex Hispania ad Castrense in Gallia monasterium: auctore Aimonio monacho ord. S. Benedicti]'', Madrid, Imprenta Real, 1806, t. 4. Lectio V, páx. 177. Páxina 13 del documentu dixital. ''Apud'' «Apéndiz de documentos», Joaquín Lorenzo Villanueva (ed.), ''Viaxe Lliterariu a les ilesies d'España'', Madrid, Imprenta de Fortanet-Real Academia de la Historia, 1806, tomu IV, páxs. 167-209. [https://web.archive.org/web/20081014023640/http://saavedrafajardo.um.es/biblioteca/biblio.nsf/novedades/1C99228A62271AC9C1256Y9F003FD493?OpenDocument Biblioteca Virtual del Pensamientu Políticu Hispánicu Saavedra Fajardo]. [http://saavedrafajardo.um.es/biblioteca/biblio.nsf/FichaObra?OpenForm&m=5&C2=1&ID=1C99228A62271AC9C1256Y9F003FD493 Ficha catalográfica] {{Wayback|url=http://saavedrafajardo.um.es/biblioteca/biblio.nsf/FichaObra?OpenForm&m=5&C2=1&ID=1C99228A62271AC9C1256Y9F003FD493 |fecha=20100923075302 }}.<nowiki>[Consulta 16.9.2010]</nowiki>.</ref><ref name="Miguel Ángel_1">Miguel Ángel Ortiz Albero, Julián Pelegrín Campo y María Pilar Rivero Gracia, ''El Pilar desconocida'', Zaragoza, Heraldo de Aragón, 2006, páx. 13.—D. L. Z-2597-06 {{OCLC|433533535}}</ref> Arquitectónicamente, el templu articular en tres naves, d'igual altor, cubiertes con [[bóvedes de cañón]], nes que s'entrepolen cúpules y bóvedes de platu, que fuelguen sobre robustos pilastres. L'esterior ye de lladriyu, siguiendo la tradición de construcción en lladriyu aragonesa, y l'interior revocáu en [[estuco]]. La nave central tópase estremada pola presencia del altar mayor so la cúpula central, col gran [[Retablu mayor de la Basílica del Pilar|retablu mayor de l'Asunción]], perteneciente a la ilesia anterior, realizáu pol escultor [[Damián Forment]] nel [[sieglu XVI]]. So les otres dos cúpules elíptiques de la nave central, dispúnxose la [[Santa Capiya de la Virxe del Pilar]], y el coru y órganu, que tamién veníen de la ilesia gótica predecesora. Anguaño atópense movíos al tramu de los pies del templu, pa dotar de mayor espaciu a los fieles qu'ocupen la nave dende l'altar mayor. El Pilar ostenta'l rangu de catedral dende la ''Bulda d'Unión'' de [[1676]], compartiendo dende entós la sede del arzobispu de Zaragoza cola vecina [[Catedral del Salvador de Zaragoza|Catedral del Salvador]], llamada ''La Seo''. En [[1948]], el papa Pío XII concedió-y el títulu de [[Basílica menor]]. La [[basílica del Pilar]], xunto colos santuarios de [[Torreciudad]], [[Monesteriu de Montserrat|Montserrat]], [[santuariu de Meritxell |Meritxell]] y [[Santuariu de Lourdes|Lourdes]] conformen la [[Ruta mariana]], itinerariu empuestu pola espiritualidá y devoción mariana, posesor d'una gran riqueza patrimonial, gastronómica y natural. Ye amás dende [[2007]], unu de los [[12 Ayalgues d'España]].<ref>{{cita web|url=http://sobreturismo.es/2008/01/01/los-12-ayalgues-de-espana-resultaos-definitives-y-ganadores/|títulu=12 Ayalgues d'España}}</ref> == Historia del edificiu == {{AP|Historia de la Basílica de La nuesa Señora del Pilar}} Según la lleenda [[cristianismu|cristiana]] María apaeceríase en Zaragoza «en carne mortal» sobre una columna llamada popularmente «el Pilar»— nel [[añu 40]]. A partir d'esta creencia, la tradición relixosa fala de la presencia d'una capiya mandada construyir pola Virxe p'agospiar la columna que dexó en testimoniu de la so venida, y que foi llevantada por [[Santiago'l Mayor]] y los siete primeros convertíos de la ciudá del Ebro. [[Ficheru:Tímpano románico de El Pilar.jpg|thumb|left|Tímpanu de la ilesia románica.]] Nun hai constatación arqueolóxica nin documental d'esta primer capiya, pero sí les hai de la esistencia d'una ilesia en Saraqusta, «madre de les ilesies de la ciudá», dedicada a Santa María Virxe nel [[sieglu IX]] nel llugar onde anguaño s'alza la Basílica, en redol al que s'articulaba una de les comunidaes de mozárabes de la ciudá, según tresmite'l monxu francu de l'[[abadía de Saint-Germain-des-Prés]] [[Aimoino]].<ref name="cafe0c80" /><ref name="Miguel Ángel_1"/> Tres la conquista de Zaragoza pol rei [[Alfonsu I d'Aragón]] en 1118, el templu atopar n'estáu ruinosu, y l'obispu [[Pedro de Librana]] hubo d'acondicionar la ilesia pal cultu cristianu.<ref>Según l'artículu [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=10191&tipu_busqueda=1&nombre=Pilar&categoria_id=&subcategoria_id=&conImagenes= «El Pilar»], ''Gran Enciclopedia Aragonesa'' (en llinia). <nowiki>[Consulta:22-7-2008]</nowiki>:{{Cita|[...] el 10-XII-1118, el Papa [[Gelasio II]] dirixe la bulda ''Litteras devotionis'' al exércitu cristianu que sitiaba la ciudá, comunicándo-y l'aceptación y consagración del obispu por ellos propuestu, Pedro de Librana, d'orixe francés, y concediendo indulxencies a los que morrieren nel asediu, a los que nél combatieren y a aquellos «qui praefatae urbis ecclesiae, a saracenis et moabitis dirutae, unde reficiatur, et clericis inde famulantibus, unde pascantur, aliquid donent vel donaverint». Qu'esta «ecclesia», por que la so restauración ufierta indulxencies el Pontífiz, referir a la de Santa María apaez pela carta circular, con que'l nuevu obispu, Pedro, una vegada conquistada la ciudá, remite la bulda papal, per mediu del arcedianu Miorrando «universis Ecclesiae fidelibus, archiepiscopis, episcopis, abbatibus, presbyteris, omnibus catholicae fidei cultoribus». Pa la so restauración y p'alimentu de los sos clérigos pide l'obispu llimosna arrogante. El conteníu d'esta carta manifiesta la fama xeneral de que gociaba yá entós la ilesia de Santa María y la conciencia de la so antigüedá. Na circular añader a les indulxencies del Papa, les del propiu obispu Pedro, les del arzobispu de Toledo, Bernardo; obispu de Uesca, Esteban; obispu de Calahorra, Sancho, y el cardenal Bosón, legáu pontificiu y les «omnium episcoporum Hispaniae». Una prueba bien clara de que la fama del templu de Santa María tesciende yá les llendes ciudadanes y entá diocesanos.}}</ref> Tiempu dempués, empezó nesi mesmu llugar la construcción una ilesia [[arte románicu|románica]], que les sos obres nun remataron hasta'l [[sieglu XIII]]. D'esta dómina data l'antigua capiya del Pilar, asitiada nel interior d'una sala nun claustru anexu al templu principal. La capiya del Pilar ta documentada por [[Diego de Espés]] en [[1240]] y yera una cortil de cultu independiente. Una bulda del papa [[Bonifacio VIII]] de [[1297]] confirma que yá se veneraba la pilastra —o columna— venceyáu a la advocación de Santa María, xuniéndose dambos cultos nel de Santa María del Pilar. [[Ficheru:Templo mudéjar del Pilar en 1647.jpg|thumb|Ilesia mudéxar del Pilar en 1647, según detalle de la ''[[Vista de Zaragoza]]'' de [[Juan Bautista Martínez del Mazo|Martínez del Mazo]].]] En [[1293]] la ilesia yá s'atopaba bien deteriorada y pocu más tarde entámase la construcción d'un nuevu edificiu [[arte góticu|góticu]]-[[mudéxar aragonés|mudéxar]], que s'estendió hasta [[1515]], ya incluyía la realización del coru col so sillería llabrada y el [[Retablu mayor de la Basílica del Pilar|retablu del altar mayor]], encargáu a [[Damián Forment]]. Del estáu d'esi templu danos una idea un croquis de la planta que se topa nel Archivu del Pilar, una vista d'[[Antonio van den Wyngaerde]] de [[1563]] y la ''[[Vista de Zaragoza]]'' de [[Juan Bautista Martínez del Mazo]] de [[1647]], según una descripción notarial de l'acta del edificiu llevantada'l 2 d'ochobre de [[1668]]. La capiya antigua permaneció de pies hasta la reforma del templu del [[sieglu XVIII]]. === El templu barrocu === En 1670 [[Juan José d'Austria]], daquella [[Virréi d'Aragón]], promovió la construcción d'un templu d'estilu [[Arquiteutura barroca|barrocu]] de nueva fábrica, que ye'l que, fundamentalmente, esiste anguaño. Foi diseñáu a partir de dellos proyeutos, qu'encabezaron los maestros d'obres zaragozanos [[Felipe Busiñac]] y [[Felipe Sánchez]], y siguir el prestixosu arquiteutu real [[Francisco d'Herrera'l Mozu]]. Les obres dieron empiezu en [[1681]]. [[Ficheru:Zaragoza - Vista - El Pilar y el Ebro.jpg|thumb|Basílica del Pilar en 1806. Grabáu de Robert Daudet a partir d'un dibuxu de Louis François Léjeune.]] Tres l'ampliación del templu rematada en [[1730]], la Basílica algamó les actuales dimensiones: 130 m de llongura por 67 d'anchu.<ref>Taba yá previstu que fuera rematáu por once cúpules, diez linterna y cuatro torres, anque al empiezu del sieglu XIX solo construyérense les cinco cúpules que coronen y arrodien la Santa capiya, y la torre del ángulu suroccidental. Solo na segunda metá del sieglu XIX fueron construyíes les cúpules y cupulillas restantes, y nel sieglu XX les altes torres angulares, que fueron remataes en 1961. L'interior de les cúpules y bóvedes foi escurríu pa ser pintáu al frescu, magar non toles cúpules dir.</ref> Finalmente, en [[1765]], remató la reforma coles aportaciones de [[Ventura Rodríguez]], quien en [[1750]] proyeutara una nueva capiya de la Virxe por iniciativa de [[Fernandu VI d'España|Fernandu VI]] qu'empezó a executase en [[1754]] una vegada baltada l'antigua. Ventura Rodríguez tamién trató de reorganizar el templu. Ente los sos planes taba camudar de llugar el retablu renacentista y el coru, creando una vasta nave central, que tendría por altar el gran alturrelieve de mármol que decora'l muriu del trasaltar de la Santa Capiya de [[Carlos Salas Viraseca]]. Finalmente nun se llegó a faer, pero sí que modificó'l conceutu decorativu del interior del templu, simplificando notablemente la decoración de los capiteles y los flameros de les columnes, dándo-y un aspeutu más sobriu y acorde col incipiente gustu neoclásicu de la dómina. Tamién contribuyó al so aspeutu bizantín actual el [[marqués de Peralada]], quien dio la idea de dotar al santuariu de la so carauterística figura de cúpules y torres, que fueron alzaes na so mayor parte ente [[1796]] y [[1872]], añu en que se consideró termináu'l templu. Sicasí les torres angulares que realcen el volume esterior daten na so mayor parte del sieglu XX, y nun fueron concluyíes hasta [[1961]]. == Esterior de la Basílica == [[Ficheru:0849 pilar ebro 2004.png|thumb|Vista del Pilar y el Ebro.]] El volume esterior de la Basílica del Pilar algama proporciones maxestoses. A lo llargo de los sieglos, y sobremanera dende la edificación barroca, el templu foi engrandeciendo la so figura col alzáu de cúpules y de torres nos sos ángulos. Tien anguaño once cúpules techadas con texas vidraes de colores verdes, mariellos, azules y blancos. Una central, na confluencia ente la nave y el tramu centrales de la ilesia —que consta de tres naves y siete tramos—; dos más pequeñes asitiaes a entrambos llaos, nos tramos segundu y sestu, sobre la Santa Capiya y el Coru Mayor; y cuatro menores arrodiando nos ángulos a estes dos cúpules medianes, sobre los tramos primeru, terceru, quintu y séptimu de dambes naves llaterales. Amás, ente los contrafuertes cierren capiyes remataes con llinternes. Les torres, alzaes na so mayor parte nel sieglu XX, algamen los noventa y ocho metros d'altor.<ref>Documentu sobre la hestoria de la Basílica nel sieglu XX: [https://web.archive.org/web/20081202075838/http://www.marianistas.org/sm/llibros/Primer%20parte%20X.pdf «El santuariu nel sieglu XX. 3. Les torres de la ribera del Ebro», páx. 164 (páx. 6 del pdf).]</ref> [[Ficheru:El Pilar - Vista de tramo central.JPG|thumb|left|upright|Portada central de la fachada sur.]] En 1944 convocóse una llimosna popular pa reformar la fachada sur, aguada a la plaza. El proyeutu de [[Teodoro Ríos Balaguer|Teodoro Ríos]] executar ente 1945 y 1950 y consistió n'enmarcar con pórticos de frontones triangulares sobre columnes corinties les dos entraes principales de los estremos del templu. Coles mesmes, añadiéronse pilastres adosaes que rompíen la monotonía del muriu pa crear una serie de tramos, al empar que s'asitiaba, nel centru, coincidiendo cola cúpula mayor, otru pórticu formáu por un nichu con una escultura de la ''Venida de la Virxe'' de [[Pablo Serrano]] (1969) en coincidencia col piñón de la nave del cruceru o tramu central, flanqueado por dobles columnes ente les que s'asitiaron nichos con flameros. Sobre tou la fachada, dispunxo un cornisamiento moldurado de gran resalte y rematando esti áticu, una atayante balaustrada qu'incorpora estatues de santos de la rexón debíos a [[Félix Burriel]] —''[[San Vicente de Paúl]]''— y a [[Antonio Torres Clavero]] —''[[Vicente de Zaragoza|San Vicente]]'', ''[[Santiago'l Mayor|Santiago]]'', ''[[Santa Sabela de Portugal]]'', ''[[San Braulio]]'', ''[[San Valero]]'', ''[[Engracia de Zaragoza|Santa Engracia]]'' y ''[[San José de Calasanz]]''.<ref>{{cita publicación |autor=Fernández, Ana Llabra |títulu=La decoración escultórica del Pilar nel sieglu XX: la obra d'Antonio Torres |añu=2004 |publicación=Artigrama |númberu=19 |páxines=453-471 |issn=0213-1498 |url=http://www.unizar.es/artigrama/pdf/19/3varia/9.pdf |fechaaccesu=18 d'agostu de 2015 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20180422164457/http://www.unizar.es/artigrama/pdf/19/3varia/9.pdf |archivedate=2018-04-22 }}</ref> Nel muriu más cercanu a la puerta del estremu oriental, la que queda más cercana a la Santa Capiya ensertóse'l [[tímpanu]] románicu, únicu restu que queda de la ilesia altomedieval. [[Ficheru:Zaragoza-El Pilar-Fachada este con disparos de los Sitios.jpg|miniaturadeimagen|Fachada este de la Basílica del Pilar con impautos de les bombes llanzaes poles tropes franceses mientres los Sitios]] A día de güei, na fachada esterior norte y este, de la Basílica del Pilar pueden reparase les marques producíes poles bombes llanzaes polos franceses mientres los dos asedios que sometieron a la ciudá de Zaragoza nos años 1808 y 1809 == Interior de la Basílica == [[Ficheru:Zaragoza - Basilica del Pilar 17.JPG|thumb|Aspeutu de la nave de la Epístola o meridional.]] * [https://web.archive.org/web/20071027152731/http://www.cabildodezaragoza.org/basilica/images/planu.jpg Planta de la Basílica]. La disposición interior de la Basílica del Pilar articular en tres naves —la central más ancha— y siete tramos, que fuelguen sobre gruesos pilastres decoraes con pilastres adosaes clasicistes. Sobre ellos hai unos sobrios entablamentos que soporten cúpules sobre pechinas y bóvedes rebaxaes. Nos murios abren capiyes llaterales cubiertes con cúpules con llinterna o bóvedes. Los [[intradós|intradoses]] de los [[arcu de mediu puntu|arcos de mediu puntu]], pescuezos de bóvedes y cúpules fueron decoraos en [[1871]] pol escultor [[Manuel Miguel Gálvez]] con guirlandes y ''[[putto|putti]]''. Siguiendo un percorríu según les manes del reló, dende la llamada Puerta baxa (la más cercana a la Virxe, nel estremu este de la fachada Sur), atópase la capiya de Santa Ana y la de San José. De siguío, nel centru de la nave llateral Sur, ábrese la Sacristía mayor. Darréu la capiya de San Antonio y la de San Braulio hasta llegar a la entrada de la Puerta alta. Nel tramu oeste, nel trascoro, atópense cuatro pequeñes capillitas, a entrambos llaos del coru, ente les que destaquen les del Ecce Homo (con un cuadru atribuyíu a [[Roland de Mois]] o a [[Pablo Scheppers]]), y la de la Bona Esperanza. Nel llau de los pies de la catedral abren otres dos capielles: del Rosario y de San Agustín (llamada tamién Parroquia del Pilar, onde se celebren oficios relixosos cotidianos) y ente elles asítiase la Sala capitular. Nel llau Norte y dende la Puerta alta del Norte, que da a la ribera del Ebro, hai otros trés capiyes: San Pedro Arbués, San Llorienzo y San Joaquín y la Sacristía de la Virxe, dexando nel centru l'espaciu qu'ocupa'l Muséu Pilarista. A lo último, nel llau Este, frente a la Santa Capiya, ta'l Coreto de la Virxe y a entrambos llaos dos capielles: al norte la de Santiago y al sur la de San Juan, yá na Puerta baxa d'entrada del llau de la plaza mentada al empiezu d'esti percorríu, que ye la que mayor arribación de públicu recibe. El Muséu Pilarista guarda un cientu d'oxetos d'orfebrería llitúrxica, pero destaca sobremanera'l llamáu xoyeru de la Virxe, nel que se presenten corones, diademes, rellumaes, etc. de piedres precioses, y la coleición de más de 350 mantos de la Virxe. Na Basílica del Pilar tán soterraos la mayoría de los arzobispos zaragozanos de la Edá Moderna, según tamién reposen los cuerpos de [[Braulio de Zaragoza|san Braulio]] y del [[duque de Zaragoza]], el [[xeneral Palafox]], ente otros. Como interés hai que falar de les bombes que se llanzaron sobre la basílica na Guerra Civil. Na madrugada del trés d'agostu de 1936 un bombarderu ''Fokker'' F-VII del exércitu republicanu español, volando a baxu altor, llanzó cuatro bombes sobre la ciudá; una d'elles cayó nes cais de Zaragoza, fora del templu; otra cayó na mesma plaza del Pilar, frente a la cai Alfonso,-“marcando una cruz nel suelu y llevantando cinco empedries”- rellataba la prensa de los rebeldes a otru día; otra travesó'l techu del templu y la postrera cayó nel mesmu marcu doráu del mural de Goya nel Coreto. Nenguna de les bombes españó, pero'l fuerte impautu estrozar, arramando l'esplosivu pol fondu de la bóveda. Güei esíbense y caltienen dos d'estos proyeutiles n'unu de les pilastres cercanes a la Santa Capiya. Esti fechu atribuyóse, nel bandu subleváu y ente la población zaragozana, a un milagru de la Virxe. Sicasí, el sucesu nun puede considerase como escepcional, por cuenta de que les bombes utilizaes, como gran parte del armamentu de que disponíen dambos bandos al entamu de la guerra, yera anticuáu y taba fuera d'usu;<ref>Dimas Vaquero Peláez en "[http://www.rolde.org/content/files/magacín_27_04_Rolde%20114.18-25.pdf Bombardeos sobre la ciudá de Zaragoza]"; Rolde, pg 21</ref> per otru llau, menudeaban los actos de sabotaxe ente los servidores de la Marina y l'Aviación republicanes (les bombes, según un informe del Direutor del Parque d'Artillería de Zaragoza,<ref>Recoyíu de testimonios y opiniones profesionales de dellos militares [http://madridquebienresiste.forumup.es/post-16-madridquebienresiste.html "Madrid, qué bien aguanta", Foru sobre la Guerra Civil Española] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160307155048/http://madridquebienresiste.forumup.es/post-16-madridquebienresiste.html |date=2016-03-07 }}</ref> taben mal montaes) y, por si yera pocu, les bombes taben diseñaes pa esplotar namái si llanzábense percima de los 500 metros, y non dende 150 como lo fixo l'inespertu (o quiciabes, según dalgunos, poco inclináu al bombardéu del templu) aviador.<ref>Recoyíu de testimonios y opiniones profesionales de dellos militares [https://web.archive.org/web/20131004231333/http://lacomunidad.elpais.com/lisiprada/2008/10/12/güei-ye-santu-el mio-blogue-milagru-de la pilastra Foros de "El País", consultáu 3-10-2013]</ref> Tamién cabo destacar la presencia de les banderes d'España y Hispanoamérica, por ser la [[Virxe del Pilar]] la patrona de la [[Hispanidá]]. === Pintures al frescu === Tán pintaes toles cúpules qu'arrodien y coronen la Santa Capiya. [[Antonio González Velázquez]] pintó en [[1753]] la cúpula elíptica sobre la capiya de la Virxe y les restantes los hermanos [[Ramón Bayeu|Ramón]] y [[Francisco Bayeu]] y [[Francisco de Goya]], que decoró la que lleva'l nome de ''[[Regina Martirum]]'' (Reina de los Mártires) y la bóveda del Coreto. Tamién recibieron ornamentación pictórica la cúpula mayor, la que cubre l'órganu y Coru Mayor, y la cúpula elíptica de la nave central de lantre del Coru. Los bocetos de munches d'estes obres guardar nel muséu de la catedral. * [http://goya.unizar.es/InfoGoya/Fotosjpg/Pilar.jpg Planu de situación de les pintures de les cúpules de la redolada de la Santa Capiya.] ==== Pintures de les cúpules de la redolada de la Santa Capiya (sieglu XVIII) ==== [[Ficheru:Zaragoza - Basilica del Pilar 14.JPG|thumb|Cúpula ''[[Regina Martirum]]'' (1781), por [[Francisco de Goya]].]] En [[1752]], mientres s'empezaba a edificar la Santa Capiya, Ventura Rodríguez propunxo que decorara la cúpula elíptica d'esti espaciu'l mozu [[Antonio González Velázquez]], que s'atopaba en Roma estudiando con [[Corrado Giaquinto]]. En diseñando los bocetos preparativos cola collaboración del so maestru'l pintor italianu, empezó la execución del frescu cola tema La construcción de la S''alce Capiya y la Venida de la Virxe del Pilar'' na media naranxa, a lo que sumó la decoración de les pechinas cola representación de ''Cuatro muyeres fuertes de la Biblia''. La ornamentación pictórica foi inaugurada en [[1753]]. Nella González Velázquez amosó la so perfeición académica nel dibuxu y el so fluyíu usu del cromatismu rococó. Nun foi hasta [[1772]] que se siguió la decoración al frescu, col encargu qu'entós se fixo a un mozu [[Francisco de Goya]] de la bóveda del coreto de la Virxe, onde representó la ''[[Adoración del Nome de Dios]]''. Dende esos años, el cabildru catedraliciu encargara a [[Francisco Bayeu]], daquella pintor de la Corte, el restu de les cúpules y bóvedes qu'arrodiaben a la Santa Capiya. Empezó pintando la bóveda asitiada nel tramu de lantre de la capiya de la Virxe, cola tema ''Regina Sanctorum Omnium'' (Reina de tolos Santos), y siguió cola bóveda asitiada detrás, la dedicada a la reina de los ánxeles, ''Regina Angelorum''. A partir de [[1780]] Francisco Bayeu cuntó col so hermanu Ramón y el so cuñáu Francisco pa rematar la corona de la ornamentación de la Virxe. Goya encargar de la cúpula asitiada frente a la capiya de San Joaquín cola lletanía ''[[Regina Martirum]]''. Sicasí, al cabildru nun lu prestó'l so téunica suelta y el so dibuxu pocu académicu, polo que, en pintando con mayor adecuación clasicista les pechinas dempués de se-y refugaos los primeros borradores pa estes, dexó'l proyeutu bien dolíu col cabildru y enemistado col so cuñáu Francisco. Ramón Bayeu pintó otros trés cúpules colos asuntos ''Regina Virginum'', ''Regina Patriarcarum'' y ''Regina Confessorum''. ==== Cúpules central y de los pies del templu (sieglos XIX y XX) ==== Tres la catástrofe de la [[Guerra de la Independencia Española|Guerra de la Independencia]] hubo qu'esperar a la segunda metá del [[sieglu XIX]] pa continar col programa decorativu. En [[1872]] concluyéronse les pintures de los gayos de la cúpula mayor, na que, según el proyeutu de [[Bernardino Montañés]], collaboraron los más importantes pintores aragoneses del so tiempu. Montañés pintó una ''[[Coronación de la Virxe]]''; [[Marcelino de Unceta]] los ''Mártires aragoneses'' y los ''Santos Obispos'' de la rexón; [[Francisco Llana]], ''Santiago y los convertíos''; [[Mariano Pescador]], ''Santos Confesores d'Aragón'' y los ''[[Innumberables mártires]]'' de Zaragoza; [[Lleón Abadíes]], ''Santes aragoneses'' y ''Primeros Santos del Nuevu Testamentu''. Estos dos últimos pintaron tamién les pechinas colos [[cuatro evanxelistes]]. Finalmente, en [[1941]], [[Ramón Stolz]] pinta la bóveda sobre'l Coru Mayor cola ''Alegoría de la música glorificando a Dios'' y en [[1955]], la cúpula elíptica inmediata con una ''Alegoría del Rosario''. Tamién pintó dos frescos nos murios del tramu central. L'asitiáu a la banda de la Sacristía Mayor representa'l ''[[Milagru de Calanda]]'' y el del frente, xunto al Muséu del Pilar, ''La Rindición de Granada''. === La Santa Capiya del Pilar === [[Ficheru:Capilla del Pilar.JPG|300px|thumb|Santa Capiya de la Virxe.]] {{AP|Capiya de La nuesa Señora del Pilar}} La [[Capiya de La nuesa Señora del Pilar]] ye una construcción independiente dientro del conxuntu de naves de la Catedral. Constitúi un espaciu, ampliu y íntimu al empar, integráu nel templu pero con escala particular. Ta realizáu n'estilu barrocu clasicista, con cúpules recortaes, rompimientos de gloria, entablamentos curvados, y numberoses escultures y medallones de mármol. La capiya, construyida a partir d'un diseñu de [[Ventura Rodríguez]] ente [[1750]] y [[1765]] como joyel que realzara la imaxe de la Virxe, supunxo una de les obres maestres de l'[[Arquiteutura d'España#Arquiteutura barroca|arquiteutura barroca española]]. Nella, con materiales de gran nobleza, dase una completa integración de la escultura y l'arquiteutura. Dirixó les obres [[José Ramírez de Arellano]] —artífiz tamién de los grupos escultóricos del interior—, una y bones Ventura Rodríguez solo tuvo en [[El Pilar]] en dos causes y delegó la responsabilidá de la execución a partir de [[1754]] en Ramírez de Arellano. L'espaciu ta concebíu como un [[baldaquino]] dientro del templu y ta asitiáu sol segundu tramu de la [[Nave (arquiteutura)|nave central]]. La planta ye curvillinia de [[cruz griega]] de remates arrondaos en planta, cubierta por una [[cúpula]] central elíptica, sobre un entablamento qu'escurre tropezosu nuna llinia de cuatro lóbulos. La cubierta furar en tresparentes que dexen pasar la lluz y afátase tol conxuntu con escultures exentes nes cornises y grupos escultóricos en relieve según un programa qu'inclúi la necesidá de realzar la camarilla de la Virxe, asitiada fora de la exa a la derecha del espectador. Los xuegos de curves y volúmenes tán en delda cola obra de [[Bernini]] y [[Borromini]], cola [[arquiteutura bizantina]], el [[rococó]] y el [[Arquiteutura neoclásica|neoclasicismu]]. ==== La Virxe del Pilar ==== {{AP|Virxe del Pilar}} La talla de la Virxe en madera dorao mide trenta y seis centímetros d'altor y fuelga sobre una columna de [[xaspe]], abellugada esta por un forru de bronce y plata y cubierta por un mantu hasta los pies de la imaxe, sacante los díes dos, dolce y venti de cada mes en qu'apaez la columna visible en tola so superficie. Na fachada posterior de la capiya abre'l humilladero, onde los fieles pueden venerar a la Santa Columna al traviés d'un óculo abiertu al xaspe. Trátase d'una escultura d'estilu [[góticu tardíu]] francu-borgoñón d'escontra [[1435]] atribuyida a [[Juan de la Huerta]], imaginero de [[Daroca]]. Tocantes a la so iconografía, reparar a María coronada y con túnica y mantu, que recueye cola so mano derecha, contemplando a Xesús neñu que garra'l mantu de la so madre cola mano derecha y un páxaru cola izquierda. La cara de la Virxe tien tenrura y el neñu puede ser oxetu d'una restauración pocu cuidadosa. Probablemente foi una imaxe donada por [[Dalmacio de Mur]] col mecenalgu de [[Blanca I de Navarra|Blanca de Navarra]], muyer de [[Xuan II d'Aragón]], arriendes del sanamientu d'una enfermedá qu'aquexó a la reina daquella. {{VT|Fiestes del Pilar}} === Retablu del altar mayor === {{AP|Retablu mayor de la Basílica del Pilar}} [[Ficheru:Retablo mayor de la Basílica del Pilar.jpg|thumb|left|''Retablu de l'Asunción''. [[Damián Forment]], 1509-1518.]] El retablu del altar mayor foi realizáu en [[alabastru]] policromado, con [[guardapolvo (arquiteutura)|guardapolvo]] de madera, por [[Damián Forment]] ente [[1515]] y [[1518]] y ta dedicáu a l'[[Asunción de María|Asunción de la Virxe]]. L'estilu de l'arquiteutura del retablu ye [[góticu final]], magar les escenes figuratives amuesen carauterístiques dafechu [[Renacimientu|renacentistes]]. En [[1509]] el [[cabildru metropolitanu]] contrató a [[Damián Forment]] el bancu o [[predela]] del retablu del altar mayor qu'ocuparía la cabecera de la colexata de Santa María, cola esixencia de que fuera «tan bonu y meyor que'l Asseu» (que'l [[Catedral del Salvador de Zaragoza#Retablu mayor|de La Seo]]). En [[1511]], cuasi acabáu'l bancu, contrataría tamién el restu del retablu, con tres escenes monumentales nes sos cais: la ''[[Asunción de la Virxe|Asunción]]'' nel centru, el ''[[Natalicio de la Virxe]]'' a la so derecha y la ''[[Presentación de María nel templu]]'' a la so izquierda. Finalmente, en [[1515]], Forment delega los trabayos del restu de la decoración arquitectónica en maestros contrataos pal so taller. El retablu acabó d'asitiase en [[1518]]. Na [[predela]] tán dispuestes siete escenes d'izquierda a derecha: ''[[Alcuentru de San Joaquín y Santa Ana na puerta dorada]]'', ''[[Anunciación]]'', ''[[Visitación]]'', ''[[Adoración de los pastores]]'', ''[[Adoración de los reis magos]]'', ''[[Piedá (relixón)|Piedá]]'' y ''[[Resurrección de Xesús|Resurrección]]'', dixebraes por columnes con [[doselete]]s góticos qu'acueyen estatues de [[santu|santos]] y [[apóstol]]es. Ye la zona del retablu onde Forment amuésase más avanzáu, pos nos marcos de les escenes y les sos arquitectures y ornamientos, apaez decoración propia de la renacencia, como [[putto|putti]], [[Cartela (tarxeta)|cartelas]] o [[balustre]]s. Completar dos tales estatues de [[Santiago'l Mayor]] y [[Braulio de Zaragoza]] asitiaes en [[fornica|forniques]] a los lladrales. Coles mesmes, nel [[sotabanco]] apaecen escudos heráldicos sosteníos por anxelones y medallones. Les escenes del bancu entá caltienen restos de la policromía orixinal, anque nes cais principales práuticamente sumió. === Coru === [[Ficheru:Silleria coro catedral Zaraoza7b.jpg|thumb|upright|Relieve d'un respaldu de la sillería del coru.]] Frontero al altar mayor, nel tramu más occidental de la Basílica, atópase un coru renacentista de notable calidá talláu en madera de [[carbayu]] de [[Flandes]] que conforma un conxuntu con sillería rematada por una alta cornisa y [[Misericordia (sofitu)|misericordia]], órganu y rexa. Foi llabráu por [[Esteban de Obray]], [[Juan de Moreto]] y [[Nicolás Lobato]] ente [[1542]] y [[1548]]. Trátase d'una sillería de tres hilera de sitiales superpuestos en forma de grada y dispuestos en planta ultrasemicircular. Na parte inferior de los asientos hai trabayos de taracea con inscrustaciones de [[Euonymus europaeus|boxes]] mariellu. Nun principiu los sitiales fueron 138, pero nos nuesos díes queden 124; dalgunos reutilizáronse allugándolos nos llaterales del presbiteriu del altar mayor. El programa iconográfico de mediorrelieves de los respaldos ye una de les obres importantes nesti ámbitu de la renacencia española. Los llugares presidenciales figuren escenes que'l so asuntu ye la venida de la Virxe y la construcción de la Santa Capiya por Santiago y los convertíos. El restu destinar a representar pasaxes de la vida de María y de la pasión de Cristu. L'órganu mayor de la catedral, que la so caxa foi descrita por [[Juan Bautista Labaña]] en 1610 como de «estremada escultura», caltener nel so aspeutu orixinal hasta 1940. Foi realizáu por Juan de Moreto y [[Esteban Ropic]] en 1529 n'estilu [[platerescu]]. A mediaos del sieglu XX foi ampliáu, pa poder interpretar tol repertoriu clásicu y románticu, aumentando'l so rexistru y enanchando la so caxa, que les sos partes nueves decoráronse asonsañando l'estilu de llabrar orixinal. La verja, manierista, foi obra del [[buidador]] [[Juan Tomás Celma]] llevada a cabu ente 1573 y 1578. El basamento marmóreo deber a Guillermo Salbán. === Coreto, sacristíes y otres capiyes === En tol perímetru de la Basílica de la pilastra, nel espaciu que queda ente los contrafuertes, tán dispuestes delles capiyes particulares amás d'otros espaciu d'usu del cabildru. A partir del Coreto de la Virxe, frontero a la Santa Capiya, síguese un percorríu conforme al sentíu de les manes del reló. ==== Coreto ==== [[Ficheru:Zaragoza - Basilica del Pilar 27.JPG|thumb|upright|Santu Cristu del Pilar, na Capiya de San Xuan Bautista]] Nel espaciu central del llau este, el de la cabecera del templu, atópase'l '''Coreto''' de la Virxe, enfrentáu a la Santa Capiya. Foi edificáu por [[Julián de Yarza y Lafuente]] en [[1764]] a partir del plan de Ventura Rodríguez. Contién una sillería de sesenta y ocho asientos en dos altures, de los que cuarenta y uno s'atopen na fila cimera. Ye llabra de [[José Ramírez de Arellano]] de [[1768]]. Complétase'l conxuntu con un órganu de [[1720]] de [[Bartolomé Sánchez]], que la so caxa decorar en [[1770]] con [[putto|putti]] del taller de [[Carlos Salas Viraseca]], que s'encargó tamién de los adornos de estuco de los murios. La bóveda elíptica rebaxada recibió en 1772 el frescu de Goya mentáu, ''L'adoración del nome de Dios''. Cierra'l coreto una verja de xaspe y bronce de [[1792]] rematada con fames y anxelones de madera pintada asonsañando mármol de José Sanz y un medallón col anagrama de la Virxe. ==== Capiya de San Xuan Bautista ==== Nel ángulu suroriental del templu, la primer capiya a la derecha conforme entrar pola puerta baxa que da a la Plaza de les Catedrales, foi mandada construyir pol arzobispu [[Tomás Crespo d'Agüeru]], que xaz nun nichu asitiáu nel muriu derechu d'esta. Ta cubierta con una cúpula con llinterna sobre pechinas, tou decoráu en 1743 n'estilu tardobarroco [[Boloña|boloñés]] con frescos xeométricos, figures alegóriques de les virtúes teologales y l'escudu d'armes del arzobispu. Destaca'l retablu de [[San Xuan Bautista]] talláu en madera con una manera qu'antemana'l rococó. La imaxe del santu data d'escontra 1700 y ta atribuyida a [[Gregorio de Mesa]]. Nos murios llaterales hai dos grandes llenzos. A la derecha ''Predicación del Bautista nel Xordán'', de [[Pablo Félix Rabiella y Sánchez]], y a la izquierda una ''Visitación'', posiblemente de [[Jerónimo Lorieri]]. Importante devoción popular recibe un cristu baxu dosel dispuestu nel ángulu derechu, el ''Santu Cristu del Pilar'', d'estilu barrocu andaluz del sieglu XVII. [[Ficheru:Zaragoza - Basilica del Pilar 24.JPG|thumb|upright|Capiya de Santa Ana]] ==== Capiya de Santa Ana ==== Contién un retablu de la segunda metá del XIX en madera asonsañando xaspes. El grupu principal ye ''Santa Ana cola Virxe'' d'[[Antonio Palao y Marcu]] (1852) y a les sos bandes hai estatues de San Juan de Dios derecha— y San Francisco de Paula —izquierda—, talles del barrocu tardíu dieciochesco. Na predela añadiéronse tres tables de la segunda metá del sieglu XVI, una''Anunciación'', una posible ''Adoración de los Magos'' y el ''Nacencia de Cristu''. Al llau derechu de la capiya hai un monumentu funerariu con escultures de [[Ponciano Ponzano y Gascón]] al xeneral [[Manuel de Ena]], muertu en 1851 na Guerra de Cuba, que foi sufragáu polos sos compañeru d'armes. A la izquierda atópense dos tables de ''San Vicente'' y ''San Valero'' de [[Roland de Mois]]. ==== Capiya de San José ==== [[Ficheru:Zaragoza - Basilica del Pilar 23.JPG|thumb|upright|Capiya de San José]] Inclúi un retablu barrocu de la primer metá del sieglu XVII, reformáu darréu con agregos neoclásicos y academicistes nos sieglos XVIII y XIX, qu'amuesa escultures d'un siguidor de José Ramírez de Arellano. Nos murios llaterales cuelguen llenzos del sieglu XVII y nel ángulu de la derecha un grabáu de [[Nicolás Grimaldi]] fechu en Roma en 1720. ==== Sacristía Mayor ==== Nel centru del llau que da la plaza asítiase la Sacristía Mayor, que nun ta abierta al públicu. Guarda orfebrería datada dende'l sieglu XV qu'inclúi bustos de ''Santa Ana'', ''Santiago y Santa Úrsula'', ''San Joaquín cola Virxe'', ''San Xosé col Neñu Xesús'', ''Santiago Pelegrín'' o ''Santa Dorotea''. Tamién alluga tapices y muebles del sieglu XVI, tables renacentistes atribuyíes a [[Juan de Juanes]], llenzos barrocos, relicarios y otros enseres de valor. ==== Capiya de San Antonio de Padua ==== [[Ficheru:Zaragoza - Basílica del Pilar - Capilla de San Antonio de Padua 1.jpg|thumb|upright|Capiya de San Antonio de Padua]] A esti santu portugués ríndese-y cultu na Pilar dende'l sieglu XIV. Esta capiya, de 1713, foi una de les primeres en construyise y pertenez a los Moncada, titulares del [[Marquesáu de Aitona]], en siéndo-y vencida pol cabildru pola so contribución económica a la edificación del nuevu templu barrocu. En 1755 foi decorada por [[José Ramírez de Arellano]] y el so taller, cola construcción d'un nuevu retablu, y por [[José de Luzán Martínez|José Luzán]], que pintó la cúpula al frescu cola tema ''Glorificación de San Antonio de Padua''. Trátase d'una de les más formoses del templu, según Federico Torralba. El retablu del altar, fabricáu en mármol negro y xaspes que van dende l'ocre claru a los tonos tierra, y con doraos nos capiteles de les columnes y na predela, produz una de les arquitectures de retablu más interesantes de la rexón, que dende la metá del sieglu XVIII, reprodució esta combinación de materiales y cromatismu. Adopta maneres del barrocu romanu [[Borromini|borrominesco]], col xuegu tropezosu de columnes, intercolumnios, cornises y entablamentos. Les escultures del santu titular con un Neñu Xesús en brazos nel centru, les de Santa Rosa de Lima y San Guillermo asitiaes ente les monumentales columnes corinties, el San Miguel del áticu y los grupos d'ánxeles, tán realizaos por Ramírez de Arellano en madera policromada. Nos murios llaterales este mesmu escultor realizó en yesería estucada d'imitación de mármol una ''Apaición de la Virxe a San Antonio'' y el ''Tránsitu'' del mesmu santu. ==== Capiya de San Braulio ==== Foi decorada pol arquiteutu [[Manuel Inclán Valdés]] y los escultores [[Ramón Subirat y Codorniu]] —decoración y pintura de les pechinas— y [[Salvador Pandorial]] —imaxe del santu— na segunda metá del [[sieglu XIX]]. Nun ye obra de gran méritu, consistente nun retablu neobarrocu que la so fornica acovez la imaxe del arzobispu [[Braulio de Zaragoza|San Braulio]]. ==== Capiya del Rosario ==== [[Ficheru:Zaragoza - Basilica del Pilar 07.jpg|thumb|upright|Retablu de la Capiya del Rosario]] Acueye un retablu herreriano de madera de ''circa'' [[1601]]; nel nichu central atópase una escultura de la ''Virxe del Rosariu'', un Cristu na cruz nel áticu y un grupu con ''San Jorge a caballu'' rematando l'altar. A dambos lladrales del retablu, sobre una estensión del bancu, írgense dos personificaciones de la Fe y la Esperanza, obres bien notables de Carlos Salas Viraseca d'escontra 1775. Nes cais llaterales y el bancu del retablu hai tables manieristes con escenes de la Nacencia, Visitación, Santa Catalina y otros mártires, y dos llenzos reutilizaos de más avanzáu'l sieglu XVII de San Miguel y San Gabriel. Nos murios llaterales hai cuatro tables renacentistes de [[Roland de Mois]] procedentes d'un esmanteláu retablu, que formaben conxuntu colos cuadros de la paré izquierda de la mentada capiya de Santa Ana: ''San Vicente'', ''San Braulio'', ''Dormición de la Virxe'' y ''Alegoría de Cristu cola Sagrada Familia'', toos ellos pintaos escontra [[1580]]. De siguío el percorríu de les capiyes atáyase, pos l'espaciu central de los pies del templu ente los contrafuertes, nel llau oeste, y sol Coru Mayor, ocupar un espaciu zarráu al públicu xeneral: la Sala Capitular. La siguiente capiya, cerca del ángulu noroccidental del templu, onde s'atopa la torre dende la que pueden contemplase vistes aérees de Zaragoza, ye la qu'exerz de parroquia cotidiana pal cultu non estraordinariu. Trátase de la Capiya de San Agustín, conocida como Parroquia del Pilar. ==== Capiya de San Agustín o Parroquia del Pilar ==== L'altar ta presidíu por un retablu de San Agustín de madera estofada d'alredor de 1725 d'estilu barrocu tardíu. Les escultures son de bona factura: ''Apaición de la Virxe del Rosariu a Santu Domingu de Guzmán con Santa Catalina y Santa María Madalena'', d'iconografía pocu habitual, ''San Judas Tadeo cola verónica'' y ''San Matías'', que fueron atribuyíes a [[Juan Ramírez de Mejandre]]. La imaxe del titular, San Agustín, ye de peor factura. ==== Capiya de San Pedro Arbués ==== Na clave del arcu d'ingresu a la capiya figura'l blasón del [[Cabildru Metropolitanu de Zaragoza]], al que perteneció l'inquisidor [[Pedro Arbués]], asesináu en [[Catedral del Salvador de Zaragoza|La Seo]] y canonizáu darréu como mártir de la ilesia católica. La capiya contién un retablu del sieglu XIX con relieve de madera estucada asonsañando mármol, d'[[Antonio Palao]]: ''San Pedro Arbués en Gloria'' (1873) según la imaxe procesional del Santísimu Cristu de la Expiración nel misteriu de la Séptima Pallabra de [[Juan Manuel Miñarro López]], que pertenez a la [[Cofradería de les Siete Pallabres y de San Xuan Evanxelista]] y que procesiona con ésta les mañanes de Vienres Santu dende 2014. ==== Capiya de San Llorienzo ==== Otra de les capiyes que contién elementos de la fábrica orixinal barroca inaugurada en [[1718]], como los tien la de [[San Antonio de Padua]]. D'esa dómina caltién el frescu de la cúpula, una ''Xubida de San Llorienzo a la Gloria portáu por ánxeles'', dinámica composición barroca de [[1717]] de [[Francisco del Planu]], y l'averaderu o zócalo d'azulexos valencianos. Nos llaterales, otros dos llenzos del mesmu pintor: ''San Llorienzo ante l'emperador Valeriano'' y ''El martiriu de San Llorienzo'', de la mesma dómina. Destaquen la espresividá nos xestos y la téunica de pincelada suelta. L'altar ye obra posterior, y foi diseñáu por [[Ventura Rodríguez]] en [[1780]] y executáu por [[Juan Bautista Pirlet]] —cantería de xaspes y mármoles— y [[Juan Fita]] —escultura—, que cinceló n'estilu académicu neoclasicista'l mediorrelieve de la escena central, ''Xubida de San Llorienzo a los cielos'', y l'escena de la predela, ''Matanza del papa Sixto II y los sos diáconos poles tropes de Valeriano''. Siguiendo esti percorríu, siguiría l'espaciu dedicáu al Muséu Pilarista que va ser comentáu n'últimu llugar. [[Ficheru:Zaragoza - Basilica del Pilar 25.JPG|thumb|upright|Retablu de la Capiya de San Joaquín]] ==== Capiya de San Joaquín ==== El so altar ta conformáu por un retablu de madera sobredorada clasicista d'alredor de [[1770]] procedente d'un conventu de [[Tauste]]. En 1852 incorporar nel so camarín central un ''San Joaquín cola Virxe Neña'' d'Antonio Palao ante una perspeutiva pintada por [[Mariano Pescador]]. Al llau del evanxeliu topa'l sepulcru del primer duque de Montemar [[José Carrillo de Albornoz]], muertu en 1747 y héroe de les campañes dieciochescas n'Italia, concretamente na [[batalla de Vitonto]], pola que la Monarquía Hispánica recuperó'l [[reinu de Nápoles]]. ==== Sacristía de la Virxe ==== Foi construyida en 1754 por iniciativa del arzobispu [[Francisco Ignacio de Añoa y Busto]] sobre diseños de Ventura Rodríguez. Ye un espaciu zarráu por murios al que s'apuerta por aciu un pórticu de mármol negro y xaspes ocres a terrosos rematáu en frontis triangular y con puertes de nozal tallaes con un relieve nel que s'amuesa'l blasón del arzobispu promotor de la obra por Ramírez de Arellano. La sala, de gran suntuosidá, decorada con escultura del mesmu José Ramírez y pintures de [[Joaquín Inza]], ye de planta rectangular, cuasi cuadrada. Notables son el pavimentu, taraceado en mármoles, y cuatro puertes llabraes con estampes marianes. Destaquen coles mesmes los armarios de nozal qu'hasta finales del sieglu XX curiaron les Xoyes de la Virxe», anguaño nel Muséu del Pilar. Nel interior de dos recargaes urnes rococó y sobre dos tales a manera de bandexes, contémplense dos cabeces degollaes policromadas de ''San Pablo'' y ''San Pedro'' bien efectistas atribuyíes tamién a Ramírez de Arellano. [[Ficheru:Zaragoza - Basilica del Pilar 15.JPG|thumb|upright|Retablu de la Capiya de Santiago]] ==== Capiya de Santiago o de la Comunión ==== {{AP|Capiya de Santiago de la Basílica de La nuesa Señora del Pilar}} Agospia un templete circular procedente de la Cartuxa de les Fontes de [[Lanaja]] ([[provincia de Uesca|Uesca]]) executáu por Carlos Salas Viraseca. La so arquiteutura ye barroca clasicista y cúbrese con una cúpula calada, como asocede na Santa Capiya. Anque tuvo decoráu con venti imáxenes, solo queden cuatro escultures sedentes de los ''Padres de la Ilesia'' policromadas. La estatua de Santiago titular deber a [[Antonio Palao y Marco|Antonio Palao]], escultor de mediaos del sieglu XIX, al igual que los cuatro imáxenes exentes de los ángulos del pequeñu baldaquino. === Muséu del Pilar === Na que foi hasta 1977 sala d'oración de la Basílica, amuésense obres de valor artísticu y emocional rellacionaes col cultu a la Virxe del Pilar. Destaquen los mantos que cubren la columna hasta los pies de la Virxe, de los que se tener una cuantiosa coleición con teles de gran antigüedá y valor. Guardar, de la mesma, les corones qu'afaten la imaxe de La nuesa Señora del Pilar, una d'elles, la de la coronación canónica de 1905, d'oru y piedres precioses. Tamién s'amuesen nesti espaciu les xoyes de la Virxe, orfebrería de luxu que los sos exemplares más antiguos, dellos bilortos, daten del sieglu XVII. Pueden contemplase tamién esmaltes de [[Limoges]], medayes de la Virxe ya inclusive un toru de plata regaláu pol llexendariu toreru [[Francisco Cúchares]] a la Virxe en 1839. Oxetos llitúrxicos (motes, aniellos pastorales) completen la coleición. Los murios esponen la mayoría de los bocetos que fueron apurríos polos autores de les pintures al frescu de cúpules, bóvedes y murios. Pero ensin dulda les pieces centrales de l'ayalga pilarista son un ''Llibru d'hores'' del sieglu XIII, una caxina de marfil árabe del mesmu sieglu, una carta autógrafa de [[Santa Teresa de Xesús]] y, fundamentalmente, el [[Olifante]] de [[Gastón IV de Bearne]]. Trátase d'un cuernu de caza de marfil talláu d'empiezos del [[sieglu XII]] que donó al templu en [[1135]] la vilba del [[Gastón IV de Bearne|adalid de la conquista de Zaragoza]], doña [[Talesa d'Aragón]], como contribución a la nueva ilesia cristiana pocu dempués de ser reconquistada [[Taifa de Saraqusta|Saraqusta]]. Finalmente, nel centru de la sala, ta asitiada la maqueta en madera de la Santa Capiya que fizo Ventura Rodríguez en 1754 por que sirviera como modelu del templete. == La Música n'El Pilar == [[Ficheru:Zaragoza - Basilica del Pilar 35.JPG|thumb|Rejería y órganu del coru.]] El primer órganu, hasta onde se sabe, foi construyíu en [[1463]] por [[Enrique de Colonia]]. En [[1537]] constrúi unu nuevu [[Martín de Córdoba]] col enfotu de poder competir col de La Seo. [[Guillermo de Lupe]] y el so fíu Gaudioso reestructuren l'órganu mayor ente 1595 y 1602, siguiendo a la reforma que Guillermo fixera del de la [[Catedral del Salvador de Zaragoza|Catedral del Salvador]] en 1577. En 1657 sábese qu'hai dellos órganos na ilesia, quiciabes cinco de diversos tamaños y posibilidaes. L'actividá musical ye, por tanto, rica y variada mientres el Sieglu d'Oru, pero va empezar a aparrar a finales del sieglu XVIII. Dende la Edá Media un músicu ([[ministril]]) acompañaba col [[baxón]] les voces de la ''[[capella]]'' de músicos cantores. La esistencia de polifonía instrumental se documenta dende mediáu'l sieglu XVI en qu'apaez la polifonía instrumental, con músicos qu'interpreten al tenor» y «contrabajón». Nel postreru cuartu d'esti sieglu, formando yá una orquesta de ministriles, alcuerden trabayar pal Conceyu Metropolitanu de Zaragoza, la [[Diputación del Xeneral del Reinu d'Aragón|Diputación del Reinu d'Aragón]] y la ilesia de Santa María la Mayor, predecesora de la Basílica catedral. L'archivu musical del Pilar ta axuntáu col de [[Catedral del Salvador de Zaragoza#La música|La Seo]], y axunta una cantidá ingente de producción musical dende la Edá Moderna hasta los nuesos díes. Ente los más importantes direutores de l'actividá musical de la Basílica del Pilar destaquen los siguientes [[Maestru de capiya maestros de capiya]] y [[organista|organistes]]: === Maestros de capiella === * Sieglu '''XVI'''. [[Juan García de Basurto]], [[Melchor Robledo]], [[Antón Vergara]], [[Cristóbal Cortés]], [[Joan Pau Pujol|Juan Pujol]]. * Sieglu '''XVII'''. [[Urbán de Vargas]], [[Juan Marqués]], [[José Ruiz Samaniego]], [[José Alonso Torices]], [[Juan Pérez Roldán]], [[Diego de Cáseda y Zaldívar]], [[Jerónimo Latorre]], [[Miguel Ambiela]]. * Sieglu '''XVIII'''. [[Joaquín Martínez de la Roca]], [[Luis Serra]], [[Bernardo Miralles]], [[Cayetano Echevarría]], [[Joaquín Lázaro]], [[Manuel Álvarez (músicu)|Manuel Álvarez]], [[José Gil de Palomar]], [[Vicente Fernández (maestru de capiya)|Vicente Fernández]]. * Sieglu '''XIX'''. [[Hilario Prádanos]], [[Antonio Félix Lozano González]], [[Francisco Agüeras]]. * Sieglu '''XX'''. [[Gregorio Arciniega]], [[Juan Azagra Vicente]], [[José Vicente González Valle]]. === Organistes === * Sieglu '''XVI'''. [[Mosén Monte]], [[Pedro Ricardo]], [[Martín Monxu]], [[Juan Marco]]. * Sieglu '''XVII'''. [[Pedro Blasco]], [[Juan Luis Lope]], [[José Muniesa]], [[Diego Xaraba y Bruna]], [[Jerónimo Latorre]], [[Joaquín Martínez de la Roca]]. * Sieglu '''XVIII'''. [[Tomás Soriano]], [[Ramón Cuéllar]]. * Sieglu '''XIX'''. [[Ramón Ferreñac]], [[Valentín Melón]]. * Sieglu '''XX'''. [[Pedro Lleón Andía Labarta]],<ref>{{cita web |url=http://www.valdeltormo.com/Personaxes01CAT.htm#Pedro%20-y%C3%B3n%20And%C3%ADa%20Labarta|títulu=Biografía de Pedro Lleón Andía Labarta.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120112223958/http://www.valdeltormo.com/Personaxes01CAT.htm#Pedro%20-y%C3%B3n%20And%C3%ADa%20Labarta|fechaarchivu=12 de xineru de 2012}}</ref> [[Francisco Agüeras]], [[Gregorio Garcés Til]]. == Ver tamién == * [[Bienes d'interés cultural de la provincia de Zaragoza]] * [[Bienes catalogaos de la provincia de Zaragoza]] * [[12 Ayalgues d'España]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * ANSÓN NAVARRO, Arturo y Belén Boloqui Larraya, «Zaragoza Barroca», en [[Guillermo Fatás Cabeza]] (coord.), ''Guía históricu-artística de Zaragoza'', Zaragoza, Institución «Fernando'l Católicu»; Ayto. de Zaragoza, 2008, 4ª ed. revisada y ampliada, páxs. 249-327. ''Cfr.'' especialmente la seición «Basílica de La nuesa Señora del Pilar», páxs. 287-322.— ISBN 978-84-7820-948-4. * [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=10191&tipu_busqueda=1&nombre=Pilar&categoria_id=&subcategoria_id=&conImagenes= «El Pilar»], ''Gran Enciclopedia Aragonesa'' (en llinia). <nowiki>[Consulta:22-7-2008]</nowiki> * NOUGUÉS SECALL, Mariano, [https://books.google.es/books?id=AbWCnObfOC4C&pg=PA195&lpg=PA195&dq=%22consagrada+con+grandes+milagros,+dende+los tiempos+de+la+primitiva+ilesia%22&source=web&ots=jgHX4nbX8C&sig=Js9cUCN94Xb3H0gclIyievagoT4&hl=es&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=result#PPR3,M1Autor ''Historia crítica y apologética de la Virxe la nuesa señora del Pilar de Zaragoza y del so templu y tabernáculo dende'l sieglu I hasta los nuesos díes''], Madrid, Alejandro Gómez Fuentenebro, 1862. * ORTIZ ALBERO, Miguel Ángel, Julián Pelegrín Campo y María Pilar Rivero Gracia, ''El Pilar desconocida'', Zaragoza, Heraldo de Aragón, 2006, páx. 13.—D. L. Z-2597-06. {{OCLC|433533535}} * RINCÓN GARCÍA, Wifredo, ''El Pilar de Zaragoza'', Zaragoza, Everest, 2000. ISBN 84-241-0044-1. * RISCO, Manuel, [https://books.google.es/books?id=RcQPAAAAIAAJ&pg=PP11&source=gbs_selected_pages&cad=0_1 ''España Sagrada, t. XXX. Contién l'estáu antiguu de la Santa Ilesia de Zaragoza <nowiki>[...]</nowiki> y una coleición de les epístoles de San Braulio <nowiki>[...]</nowiki>]'', Madrid, Antonio de Sancha, 1775. == Enllaces esternos == * {{commonscat|Catedral-Basílica de La nuesa Señora del Pilar de Zaragoza}} * [http://www.basilicadelpilar.es/empecipio.htm Páxina web oficial de la Basílica del Pilar] * [https://web.archive.org/web/20041019075343/http://www.cabildodezaragoza.org/basilica/ Cabildru de Zaragoza] * [https://web.archive.org/web/20091030031237/http://www.patrimonioculturaldearagon.com/patr/bien/basilica-de-el Pilar Basílica del Pilar nel Portal de Patrimoniu Cultural d'Aragón] * [http://rutamariana.com/ Páxina oficial de la Ruta Mariana] {{control d'autoridaes}} {{Tradubot|Catedral-basílica de Nuestra Señora del Pilar de Zaragoza}} [[Categoría:Catedral-Basílica de La nuesa Señora del Pilar de Zaragoza|Catedral-Basílica de La nuesa Señora del Pilar de Zaragoza]] q87soh752e8dwgpo6a8hdtoxc8mx2mf Carcharodon carcharias 0 113180 4498558 4495791 2026-06-03T16:10:00Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498558 wikitext text/x-wiki {{Ficha de taxón | Tiburón blancu |fossil_range = {{Fossil range|16|0}}[[Miocenu]] - Presente | image = White shark.jpg | status = VU | status_system = IUCN3.1 | status_ref =<ref name=iucn>{{IUCN |asesores=Fergusson, I., Compagno, L.J.V. & Marks, M.|añu=2009|edición IUCN=2012.1|consultáu=21 de xunetu de 2012}}</ref> | regnum = [[Animalia]] | phylum = [[Chordata]] | subphylum = [[Vertebrata]] | classis = [[Chondrichthyes]] | subclassis = [[Elasmobranchii]] | ordo = [[Lamniformes]] | familia = [[Lamnidae]] | genus = [[Carcharodon]] | species = '''C. carcharias''' | species_authority = [[Carlos Linneo|Linnaeus]] [[1758]] | range_map = Cypron-Range Carcharodon carcharias.svg | range_map_caption = Distribución del tiburón blancu }} El {{IniTaxon}} ye una [[especie]] de [[Chondrichthyes|pexe cartilaxinosu]] [[Lamniformes|lamniforme]] de la [[familia (bioloxía)|familia]] [[Lamnidae]] que s'atopa nes agües templáu y templar de cuasi tolos [[océanu|océanos]]. Esta especie ye la única del [[Xéneru (bioloxía)|xéneru]] ''[[Carcharodon]]'' que sobrevive anguaño. == Taxonomía == En 1758 [[Carlos Linneo]] dio al tiburón blancu'l so primera [[nome científicu]], ''Squalus carcharias''. [[Andrew Smith (zoólogu)|Andrew Smith]] dio-y el [[Nomenclatura binominal|nome xenéricu]] ''Carcharodon'' en 1833, y en 1873 el nome xenéricu foi identificáu col nome específicu de Linnaeus y el nome científicu actual, ''Carcharodon carcharias''. ''Carcharodon'' vien de les pallabres griegues καρχαρίας "karcharías", que significa "agudu" o "dentáu", y οδους, "odous", que significa "diente".<ref name="abc">{{cita web|url=http://sacoast.uwc.ac.za/education/resources/envirofacts/greatwhite.htm|editorial=The Enviro Facts Project|títulu=The Great White Shark|fechaaccesu=9 de xunetu de 2007|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070621000224/http://sacoast.uwc.ac.za/education/resources/envirofacts/greatwhite.htm|fechaarchivu=21 de xunu de 2007}}</ref> === Ascendencia y rexistru fósil === [[Ficheru:Carcharodon carcharias 01.jpg|thumb|143px|left||Un diente fósil de tiburón blancu de 4 cm de llargor, del [[Miocenu]], atopáu nos sedimentos del [[desiertu d'Atacama]] de [[Chile]].]] El ''gran tiburón blancu'' esiste dende'l [[Miocenu]]. Los fósiles más antiguos conocíos del tiburón blancu daten d'hai unos dieciséis millones d'años.<ref name="CA">{{cita publicación|apellíu=Gottfried |nome=M. D. |apellíu2=Fordyce |nome2=R. Y.|títulu=An associated specimen of ''Carcharodon angustidens'' (''Chondrichthyes, Lamnidae'') from the Late Oligocene of New Zealand, with comments on ''Carcharodon'' interrelationships|añu=2001|publicación=Journal of Vertebrate Paleontology|volume =21|númberu=4|páxines=730–739|doi=10.1671/0272-4634(2001)021[0730:AASOCA]2.0.CO;2}}</ref> Sicasí la [[filoxenia]] del gran tiburón blancu sigue siendo oxetu d'alderique. La hipótesis orixinal de los oríxenes del tiburón blancu ye que comparte un ancestru común con un [[Selachimorpha|tiburón prehistóricu]], como'l [[megalodon]]. Les semeyances ente los restos físicos y el tamañu estremu de dambos llevó a munchos científicos a creer qu'estos tiburones taben estrechamente rellacionaos, y el nome de ''Carcharodon megalodon'' aplicar a esti postreru. Sicasí, una nueva hipótesis propón que ''C.&nbsp;megalodon'' y el tiburón blancu son parientes llonxanos (anque compartiendo tamién la familia [[Lamnidae]]). El gran tiburón blancu tamién ta más estrechamente rellacionáu con una antigua especie de tiburón, el [[Isurus oxyrinchus|tiburón mako]], qu'a ''C.&nbsp;megalodon'', una teoría que paez tar sofitada pol descubrimientu d'un conxuntu completu de quexales con 222 dientes y les 45 vértebres de ''[[Carcharodon hubbelli]]'' en 1988 y publicáu el 14 de payares de 2012.<ref>{{cita web|url=http://www.sciencedaily.com/releases/2012/11/121114172939.htm|fecha=14 de payares de 2012|títulu=New Ancient Shark Species Gives Insight Into Origin of Great White|editorial=University of Florida|website=sciencedaily.com}}</ref> Amás, nueves hipótesis venceyen ''C.&nbsp;megalodon'' al xéneru ''Carcharocles'', que tamién inclúi otros tiburones como ''Megalodon''; ''[[Otodus obliquus]]'' ye l'antiguu representante del xéneru estinguíu ''Carcharocles''.<ref name="Trace">{{cita publicación|autor=Kevin G. N., Charles N. C., Gregory A. W.|títulu=Tracing the ancestry of the great white shark|añu=2006|url={{wayback|url=http://www.biology.duke.edu/wraylab/papers/Nyberg&a el_2006.pdf}}|format=PDF|fechaaccesu=25 d'avientu de 2007}}</ref> == Nomes comunes == {{nome común taxón}} == Evolución == [[Ficheru:Megalodon scale1.png|thumb|Dimensión del tiburón blancu al respective de ''Carcharodon megalodon''.]] Envalórase que'l tiburón blancu apaeció nel planeta mientres el [[Miocenu]],<ref name="Trace"/> siendo'l [[fósil]] más antiguu atopáu d'hai unos 16 millones d'años aproximao.<ref name="CA"/> Según los biólogos deriva de ''[[Carcharodon megalodon]]'', un xigantescu tiburón prehistóricu. Sicasí, otros espertos consideren que, a pesar de la induldable pertenencia de dambos al orde de los [[Lamniformes]], el tiburón blancu en realidá tien mayor parentescu col [[Isurus oxyrinchus|mako]], del xéneru ''[[Isurus]]''. Según los paleontólogos Shelton Applegate, Maisey John, Robert Purdy y el biólogu Leonard Compagno, el megalodón y el gran tiburón blancu provienen de ''[[Cretolamna|Cretolamna carcharodon]]'', y polo tanto tienen de ser consideraos como miembros del mesmu xéneru, ''[[Carcharodon]]'', y de la mesma familia, [[Lamnidae]]. Cappetta Henri, John Long, Mikael Siverson, y David Ward, pela so parte, atopen que'l tiburón blancu vien d'una llinia separada de la de ''Megalodon'', que de la mesma deriva de ''Cretolamna'' y ''[[Otodus obliquus|Otodus]]'', dos tiburones prehistóricos estinguíos. Tamién hai teóricos qu'establecen la so descendencia de ''Carcharodon orientalis'', que se cree que pertenecía a un eslabón perdíu de la evolución. La semeyanza ente los dientes del megalodon y el tiburón blancu demuestren la converxencia evolutiva ente dambos, pero non una rellación xenética direuta. Sicasí, los científicos entá güei alderiquen la procedencia exacta del tiburón blancu. == Descripción == === Carauterístiques xenerales === [[Ficheru:Great white shark and cage diving 2.wmv.OGG|thumb|left|Un gran tiburón blancu avérase a una xaula.]] Los tiburones blancos carauterizar pol so cuerpu fusiforme y gran robustez, en contraste coles formes estrapaes que suelen llucir otros tiburones. El morru ye cónicu, curtiu y gruesu. La boca, bien grande y arrondada, tien forma d'arcu. Permanez siempres entreabierta, dexando ver siquier una filera de dientes de la quexada cimera y una o dos de la inferior, mientres l'agua enfusa nella y sale de cutio poles branquies. Si esti fluxu detuviérase, el tiburón afogar por escarecer d'[[Opérculu (peces)|opérculos]] pa regular el pasu correutu de l'agua, y fundiríase na mesma, yá que al nun tener tampoco [[vexiga natatoria]] vese condergáu a tar en continuu movimientu pa evitalo. Mientres l'ataque, les fauces abrir hasta tal puntu que la forma de la cabeza se deforma pos el quexal proyéctase, y ciérrense depués con una fuercia 300 vegaes cimera a la d'un quexal humanu (12-24 tonelaes). Los dientes son grandes, serruchaos, de forma triangular y bien anchos. Al contrariu qu'otros tiburones, nun tener [[diastema]] nin amenorgamientu de diente dalgunu, sinón que tienen tola quexada provista de dientes alliniaos ya igualmente capaces d'enferronar, cortar y esgañar. Detrás de los dos fileres de dientes principales, los tiburones blancos tienen dos o trés más en continua crecedera que suplen la frecuente cayida de dientes con otros nuevos y vanse reemplazando por nuevu fileres a lo llargo de los años. La base del diente escarez de raigañu y atópase encruciada, dándo-y una apariencia inconfundible en forma de punta de flecha. [[Ficheru:Great white shark south africa.jpg|thumb|Tiburón blancu n'agües de [[Sudáfrica]].]] Los furos nasales (narinas) son bien estrechos, ente que los güeyos son pequeños, circulares y dafechu negros. Nos bandes asítiense cinco hendiduras branquiales, dos aletes pectorales bien desenvueltes y de forma triangular y otros dos, cerca de l'aleta caudal, muncho más pequeñes. El caudal ta bien desenvuelta, al igual que la gran aleta dorsal del so llombu, de forma inconfundible pa cualesquier. Otros dos aletes pequeñes (segunda dorsal y añal) cerca de la cola, completen l'aspeutu d'esti animal. A pesar del so nome, el jaquetón namái ye blancu na so parte ventral, ente que la dorsal ye gris o azulada. Esti patrón, común en munchos animales acuáticos, sirve pa confundise cola lluz solar (en casu de mirase dende embaxo) o coles escures agües marines (en casu de faelo dende enriba), constituyendo un camuflaje tan simple como efectivu. L'estremu de la parte ventral de les aletes escapulares y la zona de les axilas apaecen tiñíos de negru. La piel, bien aspra, componer de dures escames llamaes dentículos dérmicos pola so forma afilada. Sicasí, la denominación de "tiburón blancu" podría tener la so lóxica nel casu de columbrase exemplares [[albinismu|albín]] d'esta especie, que, anque son bien raros, esisten. En [[1996]] pescar nes costes d'[[El Cabu Oriental]] ([[Sudáfrica]]) una fema nueva d'apenes 145&nbsp;[[centímetru|cm]] qu'exhibía esta rara carauterística. === Sentíos === Les terminaciones nervioses del estremu fronteru, antes mentaes, recueyen hasta la menor vibración asocedida na agua y emponen al animal hasta la posible presa que tea causando esa perturbación. Otros receptores (conocíos como ''[[angüeñes de Lorenzini]]'', unes [[célula|célules]] especializaes con una forma similar a la de minúscules "botelles") asitiaos en redol a los furos nasales déxen-y captar tamién campos [[lletricidá|llétricos]] de frecuencia variable que probablemente use pa empobinase nes sos migraciones al traviés de llargues distancies. Por si esto fuera pocu, el so olfatu ye tan potente que la presencia d'un par de molécules de sangre detectar ente un millón de molécules d'agua a [[quilómetru|quilómetros]] de distancia sirve p'atraelo, de la que se vuelve muncho más agresivu. La vista tien menos importancia, pero tamién ta bien desenvuelta y tien un papel bien importante nel aproximamientu final a la presa y el so peculiar modelu de ''acesmo'' y ataque dende debaxo de la mesma. === Tamañu === [[Ficheru:Carcharodon carcharias skeleton.jpg|thumb|Cadarma de Gran tiburón blancu.]] El llargor más frecuente ente los tiburones blancos adultos ye de 5 a 7,5&nbsp;[[metru|m]] (siendo los machos menores que les femes), anque se citaron casos d'individuos escepcionales que degolaben llargamente eses midíes. Na actualidá nun puede asegurase cuál ye realmente'l tamañu máximu nesta especie, fechu que se ve reforzáu pola esistencia de notes antigües y pocu fiables sobre animales realmente xigantescos. Dellos d'estos casos analizar nel llibru ''The Great White Shark'' ([[1991]]), de [[Richard Ellis]] y John Y. McCosker, dambos espertos en tiburones. Mientres décades, munchos llibros de referencia nel campu de la [[ictioloxía]], según el ''[[Llibru Guinness de récores mundiales]]'', recoyeron dos tiburones blancos como los más grandes enxamás prindaos; unu d'ellos yera un exemplar de 9&nbsp;m supuestamente prindáu n'agües del Sur d'Australia, cerca de [[Port Fairy]], na [[años 1870|década de 1870]] y l'otru tratar d'un individuu de 11,3&nbsp;m que quedó atrapáu nuna rede pa sardines en [[Nueva Brunswick]], [[Canadá]] na [[años 1930|década de 1930]]. [[Ficheru:Great white shark size comparison.svg|thumb|Tamañu del tiburón blancu respectu al ser humanu.]] Al amparu d'esti llargor máximu, los avistamientos de tiburones blancos de 7 a 10&nbsp;m de llargu fueron consideraos hasta ciertu puntu común y aceptar ensin gran discutiniu. Sicasí, dellos investigadores punxeron en dulda la fiabilidá del reporte de Port Fairy, faciendo fincapié na gran diferencia de tamañu ente esti individuu y cualesquier de los otros tiburones blancos prindaos. Un sieglu dempués de la captura, estudiáronse les [[quexal]]s del animal, inda calteníes, y pudo determinase que'l so auténticu tamañu corporal rondaba los 6 metros de llargu. El tracamundiu pudo ser productu d'un fallu tipográficu, un error deriváu del pasu d'unidaes anglosaxones a internacionales (6&nbsp;m son unos 20,5&nbsp;[[pie (unidá)|pies]]) o una simple desaxeración. Respectu al exemplar de Nueva Brunswick, los espertos creen anguaño que tuvo de tratase d'un [[Cetorhinus maximus|tiburón pelegrín]] (''Cetorhinus maximus''), especie con un cuerpu similar al del tiburón blancu y que ye corriente n'agües canadienses. Volviendo a Ellis y McCosker, éstos aseguraron na so obra que los mayores tiburones blancos ronden los 6&nbsp;m de llargor, y que los informes sobre individuos de 7&nbsp;m o más, anque esistentes na lliteratura popular, nun tán presentes na científica. De forma sarcástica aprofien el fechu de que, al igual que les supuestes [[anaconda|anacondes]] y [[pitón (animal)|pitonos]] xigantes, «''estos'' [tiburones] ''xigantes tienden a sumir cuando un observador responsable averar con una cinta métrica''». El mayor tamañu que Ellis y McCosker consideren como ciertu ye'l d'un tiburón blancu de 6,4&nbsp;m prindáu n'agües cubanes en [[1945]], anque apunten qu'otros espertos consideren que'l so tamañu tuvo de ser daqué menor. El pesu atribuyíu (pero ensin confirmar) a esti exemplar foi de 3270&nbsp;kg. Dende entós publicáronse noticies d'exemplares mayores pero Ellis y McCosker faen notar que les midíes son de cutiu deficientes y, una vegada verificaes, dan resultaos que suelen tar ente los 6,1 y 6,4&nbsp;m. Por casu, munches publicaciones falen d'un tiburón blancu fema de 7&nbsp;m pescáu por Alfredo Cutajar na islla de [[Malta]], en 1987. Nel so llibru, Ellis y McCosker acepten qu'esti tiburón paecía tener un tamañu cimeru a la media, pero nun consideren como cierta la midida de 7,13&nbsp;m. Mientres los siguientes años, otros espertos tamién atoparon motivos pa duldar d'esti datu, debíu en parte al desalcuerdu ente Cutajar y otros testigos a la d'afitar les midíes. Finalmente, un analista fotográficu de la BBC concluyó, teniendo en cuenta l'error al que la perspeutiva puede llevar na fotografía del animal, que'l tamañu real del animal taría en redol a los 5,6&nbsp;m.<ref name="SIZE">{{cita web|títulu=Great White Shark Recorded Sizes|url=http://www.jawshark.com/great_white_recorded_sizes.html|editorial=JAWSHARK|fechaaccesu=10 de febreru de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080305053340/http://www.jawshark.com/great_white_recorded_sizes.html|fechaarchivu=5 de marzu de 2008}}</ref> N'abril de 2014 personal del Ministeriu de pesca australianu llogró prindar y etiquetar a una gran fema de tiburón blancu d'aproximao 30 años d'edá que midió 5,3 metros de llargor y pesó 1,6 tonelaes; esta captura realizóse cerca de la islla Mistaken, a 400 km de Perth.<ref>https://web.archive.org/web/20140427013844/http://noticias.tuhistory.com/prinden-un-xigantescu-tiburon-blancu</ref> N'agostu de 2015 foi documentada una gran fema conocida como Deep Blue na islla Guadalupe nel Pacíficu mexicanu, que supero los seis metros de llargor (20 pies)<ref>http://www.vix.com/es/btg/intereses/9259/deep-blue-el-tiburon-blancu-mas-grande-del mundu</ref> y envalórase-y una edá d'alredor de 50 años.<ref>http://www.t13.cl/noticia/tendencias/mediu-ambiente/el-xigantescu-tiburon-deep-blue-déxase-ver-otra vegada</ref> Anguaño, la mayoría de los espertos tán d'alcuerdu en que'l tamañu máximu que puede algamar un tiburón blancu ye de cuasi unos 6&nbsp;m de llargor y alredor de 1,9&nbsp;[[tonelada|t]] de pesu. Los informes sobre tamaños enforma mayores qu'ésti suelen considerase dudosos y según el [[Canadian Shark Research Centre]] (Centru Canadiense d'Investigación del Tiburón), el gran tiburón blancu más grande correutamente midíu foi una fema prindada n'agostu de 1988 na [[Islla del Príncipe Dubardu]], que midió 6,1&nbsp;m. El tiburón foi pescáu por David McKendrick, un residente local d'[[Alberton]], [[West Prince]]. McKendrick y un home llamáu David Livingstone tienen el primer y segundu mayor diente d'esti tiburón.<ref name="SIZE" /> No relativo al pesu añade un nuevu problema, una y bones ésti puede variar llixeramente en función de lo que'l tiburón haya comíu y si haber fechu de forma más o menos recién. Un exemplar adultu puede introducise na boca hasta 14&nbsp;kg de carne d'un solu mordigañu, y almacenar dellos más nel so estómagu hasta que termina de dixerilos. Por esta razón, Ellis y McConker consideren posible que los tiburones blancos puedan llegar a algamar pesos de 2&nbsp;[[t]], anque'l mayor de los qu'ellos estudiaron "namái" pesaba 1,75&nbsp;t. El mayor tiburón blancu reconocíu pola Asociación Internacional de Pesca Deportiva (IGFA, nes sos sigles n'inglés) ye un exemplar de 1208&nbsp;kg prindáu por Alf Dean en [[1959]], al sur d'Australia. Conócense munchos otros exemplares mayores, pero la IGFA nun los tien en cuenta por ser prindaos ensin respetar les normes impuestes por esta organización. == Distribución == [[Ficheru:Carcharodon carcharias.jpg|thumb|Tiburón blancu nes agües d'[[Islla Guadalupe]], Méxicu.]] El tiburón blancu vive sobre les zones de [[plataforma continental]], cerca de les costes, onde l'agua ye menos fonda. Ye nestes zones onde la bayura de lluz y corrientes marines xenera una mayor concentración de vida animal, lo que pa esta especie equival a una mayor cantidá d'alimentu. Sicasí, tán ausentes de los fríos océanos [[Océanu Glacial Árticu|árticu]] y [[Océanu Glacial Antárticu|antárticu]], a pesar de la so gran bayura en [[plancton]], peces y mamíferos marinos. Los tiburones blancos tienen un avanzáu metabolismu que-yos dexa caltener se más calientes que l'agua que los arrodia, pero non lo suficiente como pa poblar estes zones estremes.<ref name="LATimes">{{cita noticia|url=http://articles.latimes.com/2006/sep/29/sports/sp-outdoors29|editorial="Los Angeles Times"|títulu=The Great White Way|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2006|nome=Pete|apellíu=Thomas|fecha=29 de setiembre de 2006}}</ref> Árees con presencia frecuente de tiburones blancos son les agües de les [[Antilles Menores]], delles partes de les Antilles Mayores, el [[Golfu de Méxicu]] hasta [[Florida]] y [[Cuba]], y la Mariña Este d'[[Estaos Xuníos]] dende ellí hasta [[islla Terranova|Terranova]]; la franxa costera de [[Rio Grande do Sul]] a la [[Patagonia]], la del [[Océanu Pacíficu|Pacíficu]] d'[[América del Norte]] (dende [[Baxa California]] hasta'l sur d'[[Alaska]], onde lleguen n'años anormalmente templaos) y del [[América del Sur|Sur]] (dende [[Panamá]] a [[Chile]]); [[archipiélagu|archipiélagos]] del [[Océanu Pacíficu|Pacíficu]] como [[Ḥawai]], [[Fixi]] y [[Nueva Caledonia]]; [[Australia]] (cola esceición de la so mariña norte, siendo abondosu nel restu), [[Tasmania]] y [[Nueva Zelanda]], siendo bien frecuente na zona de la [[gran barrera de coral]]; norte de [[Filipines]] y tou la mariña asiática dende [[Hainan]] hasta [[Xapón]] y la [[islla de Sakhalin]]; [[Seixeles]], [[Maldives]], [[Sudáfrica]] (onde ye bien abondosu) y les zones cercanes a la desaguada de los ríos [[ríu Congu|Congo]] y [[ríu Volta|Volta]]; y la zona costera dende [[Senegal]] a [[Inglaterra]], con agrupación apreciable nes islles [[Cabu Verde]] y [[Canaries]], enfusando tamién nos mares [[Mar Mediterraneu|Mediterraneu]] y [[Mar Roxu|Roxu]].<ref name="WSharkTrust">{{cita web|url=http://www.whitesharktrust.org/migration/main.html|editorial="White Shark Trust"|títulu=South Africa – Australia – South Africa }}</ref> Sicasí, nel [[mar Mediterraneu]], por cuenta de la sobresplotación pesquera, a la práuticamente estinción de la [[foca monxu]] nel mediterraneu occidental y a la contaminación de les agües, amenorgóse considerablemente la distribución d'esta especie; de toes formes, paez que persiste dalguna zona de cría, como por casu nel [[Estrechu de Messina]] o nes costes turques del mar Exéu. Por tanto, la so distribución corresponder cola ruta migratoria del [[Thunnus thynnus|atún coloráu]] y el [[Xiphias gladius|pez espada]], la presencia de colonies de [[foca monxu]] o [[Caretta caretta|tortúes marines]], según cola esistencia d'agües someres cerca de la mariña, d'ende que les árees tradicionales d'[[almadraba|almadrabes]] tean acomuñaes a la esistencia histórica del tiburón blancu. Sobre la base d'esto, hai zones aparentes a un posible avistamiento, nel área central del Mediterraneu (principalmente nel mar de [[Sicilia]], golfu de [[Trieste]] y península de Istria), nel norte del área occidental (principalmente nel mar de Liguria, golfu de Lleón y estrechu de Bonifacio) según nel mar Exéu; en menor proporción, nel mar Tirrenu ( en redol a [[Nápoles]]), suroeste de Cerdeña, restu del mar Adriáticu, les Cícladas, la mariña de Tracia o l'estrechu del Bósforo. Respectu a la mariña española, históricamente tamién foi frecuente, nel [[llevante español]] (golfu de [[Valencia]], en Castellón, un exemplar prindáu en 1962 y documentáu por Asensi en 1977, islles Columbretes, con una captura documentada en 1878, o Vinaroz, n'Alicante, especialmente na [[islla de Tabarca]] con captures documentaes en 1879, 1887 y 1946 según l'archivu municipal d'Alicante, y mariña del Mar Menor) islles Baleares (en [[Mallorca]] na Tramuntana, cabu de Ses Salines, [[Islla de Cabrera|Cabrera]] y [[Alcudia|cabu d´ye Pinar]], en [[Menorca]] la so zona norte, y nes [[islles Pitiuses]] na zona de [[Ye Freus]]) según nel norte de [[Cataluña]], dientro de la zona d'influencia del golfu de Lleón, en concretu un exemplar acabo varáu na sablera de Mar Menuda en [[Tossa de Mar]] en 1992, según otru exemplar prindáu en 1912 en [[Vilasar de Mar]] y que los sos dientes donar al [[Edificiu Fórum|Muséu de zooloxía de Barcelona]], y finalmente n'[[Andalucía]], principalmente na badea d'Almería y nel estrechu de Xibraltar, en concretu na mariña de Cádiz y n'especial [[Barbate]]. Nel Mediterraneu la migración del atún coloráu correspuende a la entrada d'atunes adultos ente primavera y branu, orixinarios de la mariña noroeste de los Estaos Xuníos, y con salida del Mediterraneu na seronda; los movimientos de xuveniles concentrar nel Mediterraneu occidental y el mar Adriáticu, concentrándose l'área de reproducción nes islles Baleares y nel mar Tirrenu. Al respective d'España, dende l'añu 2011 el tiburón blancu ye una especie protexida, en base al Real Decretu 139/2011, lo que fai qu'esta especie tea retornando a les costes españoles, con avistamientos nes costes del sureste peninsular, en concretu na mariña del [[cabu de Gata]], n'Almería, nes [[islles Columbretes]], [[Castellón]], y nel [[cabu de Formentor]], en [[Mallorca]]; coles mesmes, nos últimos años atopáronse restos d'atunes, delfines y tortúes marines con mordedures de tiburón blancu, lo que confirma la so recuperación nel mediterraneu español. Dacuando, esta especie puede algamar tamién agües d'[[Indonesia]], [[Malasia]], el [[Mar de Ojotsk]]. De normal caltiénse a una cierta distancia de la llinia costera, averándose namái naquelles zones con especial concentración d'[[atún|atunes]], [[foca|foques]], [[pingüinos]] o otros animales de vezos costeros. Igualmente, suel permanecer cerca de la superficie, anque dacuando baxa hasta cerca del [[quilómetru]] de fondura. Nun estudiu recién, comprobóse que los grandes tiburones blancos de California emigren a un área ente Baxa California y Ḥawai conocida como "el Café del Tiburón Blanco", onde pasen siquier 100 díes al añu antes de volver a Baxa California. Nel viaxe, naden adulces y somórguiense a unos 900 m de fondura. En tornando, camuden el so comportamientu y faen inmersiones curties a aproximao 300 m mientres unos 10 minutos. Otru tiburón blancu etiquetáu de la mariña de Sudáfrica nadó a la mariña del sur d'Australia y tornó nel espaciu d'un añu. Esto refutó les teoríes tradicionales que dicíen que los tiburones blancos son depredadores territoriales costeros y abre la posibilidá de qu'esista una interacción ente poblaciones de tiburón blancu qu'antes yeren consideraes independientes. Entá se desconoz por qué migren, embaraxándose l'alimentación estacional o la esistencia d'árees d'acoplamientu.<ref name="LATimes"/> Nun estudiu similar un gran tiburón blancu de Sudáfrica foi rastrexáu nadando a la mariña noroeste d'Australia y tras a la mesma posición en Sudáfrica, un viaxe de 20&nbsp;000&nbsp;[[km]], en menos de nueve meses.<ref name="WSharkTrust"/> == Alimentación == [[Ficheru:Surfacing great white.JPG|thumb|Un tiburón blancu alimentándose.]] Los tiburones blancos difieren abondo de ser simples «máquines de matar», como sostién la imaxe popular ([[lleenda urbana]]) que se tien d'ellos. Pa poder prindar los grandes [[mamíferos marinos]] que constitúin la base de la dieta de los adultos, los tiburones blancos practiquen una carauterística ''emboscada'': asitiar a dellos metros so la presa, que nada na superficie o cerca d'ella, usando'l color escuru del so envés como camuflaje col fondu y volviéndose asina invisibles a les sos víctimes. Cuando llega'l momentu d'atacar, avancen rápido escontra riba con potentes movimientos de la cola y abren los quexales. L'impautu suel llegar nel banduyu, onde'l tiburón enferrona fuertemente a la víctima: si ésta ye pequeña, como un [[lleón marín]], el matu nel actu y darréu encloyar entera. Si ye más grande, arrinca un gran cachu de la mesma qu'inxer enteru, yá que los sos dientes nun-y dexen mazcar. La presa puede quedar entós muerta o morrebunda, y el tiburón volverá alimentase d'ella arrincando un cachu detrás d'otru. Escitaos pola presencia de sangre, la zona va enllenase llueu d'otros tiburones. En delles zones del Pacíficu, los tiburones blancos acometen con tanta fuercia a les foques y lleones marinos que s'alcen un par de metros sobre'l nivel de l'agua cola so presa ente los quexales, antes de volver somorguiase. L'alimentación del tiburón blancu nel mediterraneu básase principalmente nel atún coloráu, emperadores, tortúes marines, cetáceos y la foca monxu; ésta peracaba práuticamente estinguida del mediterraneu occidental. De fechu n'[[España]], el so estermín foi paralelu al desenvolvimientu turísticu; yera invidable ufiertar a principios del sieglu XX, turismu de sol y sablera, y coles mesmes protexer la foca monxu y controlar el númberu de tiburones blancos. Los ataques del tiburón blancu al home nel Mediterraneu anguaño son estraños, alloñaos de la mariña y a fondura, non asina años tras. La mayoría de los ataques asoceden mientres l'amanecer o bien nel atapecer, pos ye nesti momentu cuando les fondures non pueden acolumbrase de manera fayadiza. Namái s'aprecia la superficie, pos los rayos del Sol nesi momentu entá son débiles pa enfusar nes fondures, lo que-y apurre una ventaya al tiburón p'atacar a la so presa ensin ser percibíu. Esta especie tamién consume [[carnuezu]], especialmente la que vien de cadabres de ballena al debalu, de los qu'arrinquen grandes cachos. Cerca de les costes, los tiburones blancos peracaben grandes cantidaes d'oxetos flotantes por error: nos sos estómagos llegar a atopar inclusive matrícules d'[[automóvil]].<ref>{{cita web|títulu=Cuesas estrañes que comen los tiburones|url=http://tiburonblanco.net/cuesas-extranas-que se comen-los tiburones/}}</ref> Tanto la caza como'l restu de la vida del gran tiburón blancu suelen ser solitarios. Dacuando vense pareyes o pequeños grupos moviéndose a la busca d'alimentu, llabor que los lleva a percorrer cientos de [[quilómetru|quilómetros]]. Anque preferentemente nómades, dellos exemplares prefieren alimentase en ciertes zones costeres, como asocede en delles rexones de California, Sudáfrica y especialmente Australia. Los tiburones blancos nuevos aliméntense principalmente de peces como rayes y otros tiburones, pero cuando yá son adultos alimentar de mamíferos marinos como foques, llobos y lleones marinos principalmente en costes californianes, pero en zones onde nun hai pinnípedos cacen delfines, botos y eventualmente zifios, atacar por detrás, penriba o per debaxo pa evitar ser detectaos pol so ecolocalización, dacuando ataquen otros cetáceos como cachalotes pigmeos y calderones. Tamién cacen pingüinos, tortúes marines y tiénense rexistros de llondres marines con mordedures de tiburones en California. == Enemigos naturales == La orca puede constituyir una amenaza pa los tiburones blancos. El 4 d'ochobre de 1997, nes agües que bañen les islles Farallón ([[triángulu coloráu]]) asocedió un ataque d'una orca fema de 6,50 metros conocida polos científicos como ''Ca2'' contra un tiburón blancu, mientres el cual el tiburón morrió. Nun se sabe realmente'l verdaderu tamañu d'aquel exemplar por cuenta de que quedó dafechu estrozáu, pero dalgunos espertos suponen que se trataba d'un tiburón nuevu. Contrariamente a lo que muncha xente piensa, los grandes tiburones blancos adultos nun son atacaos poles orques, que van principalmente a por exemplares nuevos por ser más fáciles de prindar; créese que l'ataque asocedíu foi por competencia poles preses yá que dambes especies tienen cuasi los mesmos vezos alimenticios, polo que les orques mueven a los tiburones a árees onde nun hayan más d'estos cetáceos. Una zona onde se superponen dambes especies ye tola mariña californiana, pero tamién hai competencia nel Pacíficu oeste, posiblemente en Xapón onde dambes especies son abondoses, l'Atlánticu suroeste, delles zones d'Australia y el Mediterraneu, y tamién n'agües de Nueva Zelanda. Amás de orques, los exemplares nuevos pueden cayer preses de tiburones tigre, tiburones toro y cocodrilos d'agua salao en costes australianes. El canibalismu nun ye ayenu a esta especie. == Reproducción == [[Ficheru:A beachcomber is looking at the marks of great white sharks bites.jpg|thumb|Ballena muerta con marques de mordedures de tiburón blancu.]] Anque apenes hai unos cuantos casos de femes grávides prindaes, puede afirmase qu'esta especie prefier reproducise n'agües templaes, en [[primavera]] o [[branu]], y ye [[ovovivíparo|ovovivípara]]. Los [[güevu (bioloxía)|güevos]], de 4 a 10 o seique hasta 14, permanecen nel úteru hasta que eclosionan: ye posible que nel tiburón blancu déase canibalismu intrauterino (siendo les críes más débiles y los güevos entá por abrir taramiaos polos sos hermanos más fuertes) de la mesma forma qu'asocede n'otres especies de lámnidos, pero dica agora nun ye un fechu que tea totalmente probáu. Unos trés o cuatro críes de 12&nbsp;[[dm]] de llargu y dientes serruchaos llogren salir al esterior nel partu y darréu allóñense de la so madre pa evitar ser taramiaes por ésta. Dende entós lleven una vida solitaria, creciendo a un ritmu bastante rápidu. Algamen los dos metros nel primer añu de vida; los machos, más pequeños que les femes, maurecen sexualmente primero que éstes, cuando algamen los 3,8&nbsp;m de llargu (unos cuatro años), anque, acordies con Compagno ([1984]), dellos individuos podríen maurecer escepcionalmente cuando inda cunten con apenes dos metros y mediu. Estremar por unes estensiones de les aletes coxales que sirven d'órganos copuladores. Les femes nun pueden reproducise hasta qu'algamen ente 4,5 y 5&nbsp;m de llargu y créese que son fértiles mientres un curtiu periodu de tiempu, lo que fai que la so tasa reproductiva seya baxa. Nun se conoz gran cosa sobre les rellaciones intraespecíficas que se dan nesta especie, y lo que respecta al apareyamientu nun ye una esceición. Ye posible qu'ésti se produza con más frecuencia dempués de que dellos individuos compartan una gran llacuada, como por casu un cadabre de ballena. La vida media pa estos animales nun se conoz con exactitú, pero ye probable que bazcuye ente los 15 y 30 años. En xineru de 2014 un grupu investigadores del Woods Abuelgue Oceanographic Institution de Cape Cod, en Massachusetts, lideraos pol Dr. Li Ling Hamady, publicaron un estudiu basáu na datación con carbonu 14 sobre les vértebres de diversos exemplares (4 machos y 4 femes) del noroeste del Atlánticu na revista científica PLOS ONE. En dichu estudiu concluyóse que la mira de vida del tiburón blancu yera de más de 70 años, 3 vegaes más de lo qu'enantes se pensaba, una y bones l'exemplar más llonxevu, un machu, tenía una edá de 73 años, ente que la fema más madura cuntaba con unos 40 años d'edá.<ref>http://www.venezuelaaldia.com/2014/01/el-gran-tiburon-blancu-puede-vivir-mas-de-70-anos/</ref> == Peligru d'estinción == [[Ficheru:Great white Dyer island 2010-07.jpg|thumb|Tiburón blancu vistu dende una xaula d'inmersión.]] Debíu al ampliu rangu de distribución d'esta especie, ye imposible saber el númberu de tiburones blancos qu'esisten, anque seya de forma averada. Sicasí, la so baxa densidá poblacional, xunida a la so escasa tasa de reproducción, la so llarga infancia y la so baxa esperanza de vida faen que'l tiburón blancu nun seya un animal precisamente abondosu. La pesca deportiva d'esti tiburón, ensin interés económicu dalgunu, amontóse nos postreros 30 años debíu en gran parte a la popularidá de películes como ''[[Tiburón (película)|Tiburón]]'' ([[Steven Spielberg]], [[1975]]) hasta'l puntu que-y la considera amenazada o en peligru d'[[estinción]] en dellos llugares. La [[Llista Colorada de la UICN]] incluyó al tiburón blancu per primer vegada en [[1990]] como especie insuficientemente conocida, y dende [[1996]] calificar como [[Especie vulnerable|vulnerable]].<ref name=iucn/> L'Apéndiz II del Conveniu [[CITES]] incluyir como especie vulnerable si nun s'esplota racionalmente. Les midíes de caltenimientu tienen d'aplicase obligatoriamente sobre les poblaciones en llibertá, una y bones la cría en cautividá del tiburón blancu ye imposible, debíu probablemente al acusáu calter nómada de la especie (tiénense datos d'individuos visitando alternativamente les sableres de Sudáfrica y Australia, a 22&nbsp;000&nbsp;km de distancia). L'únicu exemplar que aportó a exhibíu vivu nun edificiu foi una fema nueva llamada ''Sandy'', que vivió mientres tres díes del mes d'[[agostu]] de [[1980]] nel [[Acuariu (recipiente)|acuariu]] Steinhart de [[San Francisco (California)|San Francisco]]. Tres namái 72&nbsp;h de cautiverio, ''Sandy'' tuvo que ser lliberada dempués de que dexara de comer y provocárase graves firíes al topetar repetidamente contra una de les parés de la so cortil. Darréu afayóse que lo qu'atraía a ''Sandy'' escontra esi llugar en particular yera una minúscula diferencia de 125 [[microvoltios]] (millonésimes de [[voltiu]]) de [[potencial llétricu]] ente esa paré y el restu de les del acuariu. La intensidá del campu llétricu que ''Sandy'' detectaba yera tan pequeña que pasaba desapercibida pa cualesquier de los otros animales que s'atopaben nel mesmu tanque d'agua, incluyíos dellos tiburones d'otres especies. Dica agora nun esiste nenguna moratoria llegal internacional sobre la pesca del tiburón blancu, anque ésta ta prohibida en delles árees de la so distribución. El tiburón blancu ye una especie protexida en California, la Mariña Este d'Estaos Xuníos, el [[Golfu de Méxicu]], [[Namibia]], Sudáfrica, [[Maldives]], [[Israel]] y parte d'Australia ([[Australia Meridional]], [[Nueva Gales del Sur]], [[Tasmania]] y [[Queensland]]). La Convención de [[Barcelona]] considerar una especie amenazada nel Mediterraneu, pero cuasi nengún país con salida a esti mar dispunxo midida dalguna en favor del so caltenimientu. == Ataques contra seres humanos == [[Ficheru:Great white shark at his back11.jpg|thumb|Boca del tiburón blancu.]] Anque cueste creelo pola lleenda urbana tan intensa en contra, los ataques de tiburones contra seres humanos son bastante raros. Dientro d'éstos, los del tiburón blancu pueden considerase anecdóticos si comparar colos del [[Galeocerdo cuvier|tiburón tigre]] (''Galeocerdo cuvier'') o'l [[Carcharhinus leucas|tiburón toru]] (''Carcharhinus leucas''), el postreru de los cualos puede inclusive remontar grandes ríos ([[Ríu Mississippi|Mississippi]], [[Ríu Amazones|Amazones]], [[Ríu Zambeze|Zambeze]], etc.) y atacar a les persones a dellos quilómetros del mar. Sicasí, les muertes causaes por estes trés especies nel so conxuntu son inferiores a les provocaes por culiebres marines y [[cocodrilu|cocodrilos]] cada añu, ya inclusive menores que los fallecimientos causaos por animales tan aparentemente inofensivos como [[abeya|abeyes]], [[aviespa|aviespes]] y [[hipopótamu|hipopótamos]]. Considérase que ye más probable morrer d'un [[ataque al corazón]] n'alta mar que pol ataque d'un tiburón.<ref>{{cita publicación |nome=Peter |apellíu=Benchley |fecha=April 2000 |títulu=Great white sharks |publicación=[[National Geographic (magacín)|National Geographic]] |page=12 |quote=considering the knowledge accumulated about sharks in the last 25 years, I couldn't possibly write Jaws today ... not in good conscience anyway ... back then, it was OK to demonize an animal. |issn=00279358}}</ref> En pallabres del [[bioloxía|biólogu]] Douglas Long, n'EE.XX. (que la so Costa Oeste ye'l llar d'una importante concentración de jaquetones) "muerre más xente cada añu por ataques de [[Canis lupus familiaris|perros]] que la que foi muerta por tiburones blancos nos postreros 100 años".<ref>[http://www.ucmp.berkeley.edu/vertebrates/Doug/shark.html Shark Images from Douglas J. Long, UCMP]</ref> Pa zones onde la presencia del gran blancu nun ye tan abondosu, los ataques algamen númberos realmente risibles: por casu, en tol Mediterraneu namái se confirmaron 31 ataques de tiburones contra seres humanos nos postreros 200 años, na so mayoría ensin resultancia de muerte. Pa España, la cifra ye de cuatro ataques dende mediaos del [[sieglu XIX]] (anque la [[International Shark Attack File |ISAF]] namái reconoz dos comos abondo probaos)<ref>http://www.buenasolas.com/web/index2.php?option=content&do_pdf=1&id=510</ref> ensin que nengún d'ellos acabara cola vida de la víctima. Nestos dos últimos casos, les cifres nin siquier refiérense a los ataques del tiburón blancu en particular, sinón al conxuntu de toles especies de tiburones. La mesma organización, contabiliza un total de 314 ataques de tiburón blancu a nivel mundial, dende 1580 al presente.<ref>https://www.floridamuseum.ufl.edu/fish/isaf/contributing-factors/species-implicated-attacks</ref> Acordies con dellos investigadores d'Estaos Xuníos, la cifra d'ataques de tiburones blancos a nivel global ente [[1926]] y [[1991]] sería de 115, siendo California, Australia y Sudáfrica quien rexistraron más. Resulta abondo ilustrativu'l que nes agües sudafricanas, infestaes de tiburones, la cifra d'ataques de tiburones blancos dende [[1940]] seya de namái 29 frente a les 89 agresiones protagonizaes por tiburones toru. En California contabilízase alredor d'una víctima mortal por ataque de tiburón blancu cada cinco años. Esta escasez d'ataques, sobremanera mortales, deber a que la mayoría de los tiburones polo xeneral y los blancos en particular nun consideren a los humanos como auténtiques preses potenciales. Ello ye que ye posible que'l sabor de la carne humano sía-yos inclusive daqué ''desagradable'', y en concencia que-yos resulta muncho menos nutritiva y abondo más malo de dixerir que la de ballena o foca, provistes de gran cantidá de grasa. La gran mayoría d'ataques del tiburón blancu consisten nun únicu mordigañu, tres el cual l'animal retírase llevándose poques vegaes dalgún cachu de la infortunada víctima (principalmente pies y piernes). Estos ataques pueden debese a trés posibles razones: * El tiburón nun ataca a la víctima con mires de comela, sinón porque la considera un intrusu na so actividá diaria al qu'interpreta como una amenaza potencial. Por ello, la taragañada y posterior retirada nun sería más qu'una simple anque desproporcionada "alvertencia". * L'animal siéntese confusu ante daqué que nunca vio antes y nun sabe si ye comestible o non. Poro, el fugaz ataque ye una especie de "mordigañu-prueba" col qu'intenta faese una idea de si convién alimentase nel futuru d'esi nuevu elementu nel so mundu. El posible gustu desagradable y entueyos dixestivos posteriores van impulsar al tiburón a nun cazar humanos dempués d'esta esperiencia. * El tiburón confunde a la víctima cola so comida habitual. Nesti casu esplicaríen munchos de los ataques contra bañistas y [[surf]]istas en California, por casu, yá que cuando se ven dende embaxo resulten abondo paecíos a un lleón marín que sale a alendar aire o que se mueve a toa velocidá cerca de la superficie de l'agua. Los ataques rexistraos contra pequeñes embarcaciones pesqueres y de recréu podríen esplicase como tracamundios ente éstes y los cuerpos de [[cetaceu|cetáceos]] de tamañu mediu o [[Mirounga|elefantes marinos]] muertos al debalu. Dada la naturaleza del ataque, la víctima humana muerre en rares ocasiones mientres el mesmu. Cuando lo fai, la mayoría de les vegaes ye pola perda masiva de [[sangre]], que tien d'evitase de momentu. La lliberación de sangre na agua puede atraer tamién a otros tiburones y pexes carnívoros de diverses especies que pueden trate impulsaos a realizar los sos propios «mordigaños de prueba», pa desgracia de la víctima. Con tou, el peligru d'ataque esiste siempres, por remotu que sía. Resulta interesante'l fechu de que'l 80&nbsp;% de les muertes causaes por tiburones blancos asocedieren n'agües bien templaes, cuasi [[Ecuador terrestre|ecuatoriales]], cuando la mayoría d'estos animales vive en zones templaes. Esto debe probablemente a que la gran mayoría de tiburones blancos son nuevos y críes, que precisen de les agües templaes pal so desenvolvimientu, ente que nes zones más templaes namái s'enfusen los individuos más grandes y vieyos, que son muncho más violentos y peligrosos. Se diseñaron y ensayaron dellos métodos pa evitar les firíes por mordedura de tiburón blancu en casu d'un ataque repentín, ente les que s'atopen empustes químicos, [[cota de malla|cotes de malla]] [[metal|metálicu]] que se superponen a los traxes de [[bucéu]] y aparatos que xeneren un campu llétricu en redol al buzu o surfista y desorientan a cualquier tiburón que s'avere, yá que alterien la información qu'éstos reciben al traviés de les [[angüeñes de Lorenzini]]. Sicasí, y por bien efectivos que puedan ser estos métodos, rescampla que lo meyor a la d'evitar ataques ye nun cometer imprudencies como alloñar demasiáu de la mariña, nadar en solitariu o nes primeres y últimes hores del día, visitar zones con gran bayura de pinnípedos (base alimenticia de los tiburones blancos adultos) o, evidentemente, averase de forma apostada a un exemplar, sobremanera si ye de tamañu considerable. Mientres buciaba cerca de les islles de [[Cabu Verde]], el [[oceanógrafu]] [[Jacques-Yves Cousteau]] y un compañeru so atopar por casualidá con un inmensu tiburón blancu. «[El so] reacción foi la que menos podíamos imaxinanos —escribió Cousteau—. Aterrado, la bisarma sacupó una nube d'[[escrementu]] y alloñóse a una velocidá increíble.» La so conclusión foi: «Al cavilgar en toles esperiencies que tuvimos col tiburón blancu, siempres me llamó l'atención el gran abismu que media ente lo que'l públicu imaxínase que ye y lo que comprobemos que realmente ye». === Ataques a los barcos === Los ''tiburones blancos'' ataquen con poca frecuencia anque dacuando inclusive funden barcos. Namái cinco de los 108 ataques de tiburón ensin provocar autenticados reportaos dende la mariña del Pacíficu mientres el sieglu 20, fueron a individuos que saleaben en [[kayak]].<ref>{{cita web|url = http://www.sharkresearchcommittee.com/unprovoked_kayaker.htm|títulu = Unprovoked White Shark Attacks on Kayakers|editorial = Shark Research Committee|fechaaccesu = 14 de setiembre de 2008|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20180720031600/http://www.sharkresearchcommittee.com/unprovoked_kayaker.htm|fechaarchivu = 2018-07-20}}</ref> En dellos casos atacaron barcos d'hasta 10 metros (33pies) de llargor. Topetaron o cutieron la xente pela borda; polo xeneral ataca'l barcu dende la popa. Nun casu, en 1936, un gran tiburón atacó'l barcu pesqueru ''Lucky Jim'' na mariña de [[Sudáfrica]], cutiendo a unu de los tripulantes nel mar.<ref>{{cita publicación|apellíu1=Tricas|nome1=Timothy C.|apellíu2=McCosker|nome2=John Y.|títulu=Predatory Behaviour of the White Shark (''Carcharodon carcharias''), with Notes on its Biology|añu=1984|publicación=Proceedings of the California Academy of Sciences|volume=43|númberu=14|páxines=221–238|url=http://www.hawaii.edu/fishlab/pubs/Tricas%20&%20McCosker%201984.pdf}}</ref> == El tiburón blancu na ficción == Los tiburones blancos apaecen como la encarnación del peligru en delles cultures y reciben el nome de «devoradores d'homes» en distintes llingües, especialmente nel área del Caribe. Sicasí, l'actual carauterización popular del tiburón blancu como'l ''asesín del mar'' por excelencia nun esistiría (o nun taría tan estendida) de nun ser pol ésitu comercial de la película ''[[Tiburón (película)|Tiburón]]'' en 1975. La película ta basada na [[Tiburón (novela)|novela homónima]] (1974) del escritor d'Estaos Xuníos [[Peter Benchley]], que s'inspira vagamente nun sucesu históricu: la muerte de cuatro persones y la mutilación d'otra causaes mientres la [[fola d'ataques de tiburón de Nueva Jersey de 1916]]. Sicasí, anguaño considérase más probable que los responsables de tales ataques fueren dellos tiburones y nun obra d'un particular ''asesín en serie''. Tampoco paez claro que'l tiburón (o tiburones) fuera blancu, señalándose como posibles responsables les especies ''[[Carcharhinus plumbeus]]'' y ''[[Carcharhinus leucas]]''. Esta película xeneró gran psicosis sobre'l tiburón blancu. La película añadió delles referencies en boca del capitán Quint al desastre del [[USS Indianapolis (CA-35)|USS ''Indianapolis'']], un barcu que se fundió en [[1945]] nel Pacíficu en recibiendo l'impautu d'un [[torpedu]] [[Xapón|xaponés]], y que los sos sobrevivientes permanecieron na agua mientres cinco díes mientres yeren abrasaos pol calor, la falta d'agua y los ataques de los tiburones, que nesti casu tampoco s'identificaron como tiburones blancos, sinón como exemplares de ''[[Carcharhinus longimanus]]''. La novela y depués la película establecieron una serie de clixés que dende entós se repitieron nel cine de bisarmes asesines», tanto terrestres como acuáticos, y qu'en munchos de los casos nun se correspuenden coles carauterístiques reales de la principal especie afeutada, el tiburón blancu. Esto contribuyó a enraigonar una serie d'estereotipos y falses creencies en redol a esta especie, hasta'l puntu de que Benchley, autor de la novela, afirmó que nunca la escribió de saber cómo yeren realmente los vezos de los tiburones blancos. ''Tiburón'' foi un sonoru ésitu comercial, siendo la primer película en superar los 100 millones de [[dólar d'Estaos Xuníos|dólares]] de recaldación y desbancando a ''[[The Godfather (película)|The Godfather]]'' (''The Godfather'' [[1972]]) como película más taquillera de la Hestoria. El títulu nun-y foi arrampuñáu hasta l'estrenu de ''[[Star Wars]]'' ([[1977]]) y el so impautu sobre l'audiencia foi tan grande qu'aumentaron los casos d'[[acuafobia]] y mieu a los tiburones en tol mundu. Inclusive baxó'l nivel d'arribación turística a les sableres mientres una bona temporada. Per otra parte, delles persones empezaron a pescar tiburones blancos de forma masiva, deseoses d'emular a Martin Brody y el capitán Quint, lo que causó un descensu considerable de les poblaciones d'esti animal. El mitu de ''Tiburón'' perpetuar nos medios de comunicación, y la so influencia puede vese en series de [[televisión]], [[cómic]]s ya inclusive [[videoxuegu|videoxuegos]] como ''[[Tomb Raider (videoxuegu)|Tomb Raider]]'' o ''[[Jaws:Unleashed]]''. Munches otres películes repitieron la fórmula que llevó al ésitu a la so predecesora, ente les que se cunten les siguientes: * [[Tiburón 2]] (''Jaws 2'', [[1978]]): un nuevu tiburón blancu enorme vuelve a tráteles con Martin Brody nel so pueblu natal. * [[The Last Shark|L'últimu tiburón]] ([[1981]]): sonoru plaxu [[Italia|italianu]] de ''Tiburón'', con una hestoria práuticamente idéntica a ésta. Llegó a distribuyise n'España sol falsu títulu de ''Jaws 3''. * [[Jaws 3]] (Titulada tamién [[Jaws 3|Jaws 3-D]], [[Jaws 3|El Gran Tiburón]], [[Jaws 3|Jaws 3-D]]): primer en faer usu de la teunoloxía 3-D, reproduz l'ataque d'una xigantesca madre tiburón a un complexu acuáticu de [[Florida]] onde foi recluyida la so cría (una situación que nunca se daría na realidá). El protagonista ye'l fíu mayor de Brody. * [[Tiburón, la vengación]] (''Jaws: The Revenge'', [[1987]]): tres la negativa de [[Roy Scheider]] a volver interpretar el personaxe de Martin Brody (yá lo fixo en ''Tiburón 2'' a remolera y obligáu por contratu), ésti foi "asesináu" con un ataque al corazón y el papel protagonista recayó sobre la so vilba, a la que volvía a hostigar un tiburón blancu. * ''[[Shark Attack]]'' ([[1999]]): producción televisiva que recrea una serie d'ataques nuna aldega africana. * ''[[Shark Attack 2]]'' ([[2001]]): secuela de ''Shark Attack''. * ''[[12 Days Of Terror]]'' ([[2004]]): narra los 12 díes mientres los cualos la xente a lo llargo de la mariña de Nueva Jersey tuvo so los continuos ataques d'un tiburón blancu. Les recién películes d'animación ''[[Finding Nemo]]'' (''Finding Nemo'', [[2003]]) y ''[[Shark Tale]]'' (''Shark Tale'', [[2004]]) inclúin personaxes risibles encarnaos por tiburones blancos. Na primera, el tiburón Bruce (clara referencia al tiburón mecánicu de ''Jaws'') ye [[vegetarianismo|vexetarianu]] y asiste a una especie de xuntes pa ex carnívoros onde trata de desfacer del so ''adicción'' a la ingesta d'animales, pero sufre una recaída al sentir el golor de sangre na agua. Na segunda, los tiburones son una especie de [[mafia|mafiosos]] de los océanos empobinaos pol so peculiar ''Padrín'' blancu, Don Lino, a los que s'enfrenta'l pexe protagonista, Óscar. A ésti ayúdalu de la mesma el tiburón Lenny, fíu de Don Lino y tamién vexetarianu. Anque obviamente basaes en ''Tiburón'', fixéronse otres películes con trama similar pero reemplazando al tiburón blancu con otres especies de tiburones ([[Galeocerdo cuvier|tiburones tigre]], [[Carcharhinus leucas|tiburones toro]] o marraxos, como por casu na película [[Deep Blue Sea]]) o otros animales marinos ([[orques]], [[Sphyraena|barracudas]], etc.) o fluviales ([[piraña|pirañes]] o [[cocodrilu|cocodrilos]]) p'atraer al públicu. == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * ''Sharks of the World''. Leonard Compagno, Marc Dando y Sarah Fowler, [[Princeton University Press]], 1984. * ''The Great White Shark''. Richard Ellis y John Y. McCosker, [[Stanford University Press]], 1991. * ''Guía de los tiburones d'agües ibériques, Atlánticu nororiental y Mediterraneu''. Juan A. Moreno, Ediciones Omega, 2004. == Enllaces esternos == {{wikispecies}} {{commonscat}} * {{ITIS|id=159903|taxón=Carcharodon carcharias|añu=2006|date=23 January}} * {{FishBase_species|genus=Carcharodon|species=carcharias|añu=2005|month=10}} * [ftp://ftp.fao.org/docrep/fao/008/y5523s/y5523s00.pdf FAO] 2004 - Informe d'evaluación del Cuadru especial d'espertos: el tiburón blancu, páx. 17. * [http://repositories.cdlib.org/sio/lib/3/ Biology of the White Shark, a Symposium.] Gretchen Sibley editor; Jeffrey A. Siegel, Camm C. Swift assistant editors. Los Angeles: Southern California Academy of Sciences, 1985. Memoirs of the Southern California Academy of Sciences, volume 9. * [https://www.facebook.com/videu.php?v=10153470328780955 Tiburón blancu más grande grabáu en videu hasta la fecha] Trátase d'una fema d'unos 50 años, posiblemente embarazada, y daqué más de 6 metros de llargor, calculándose que tien de pesar de 1,5 a 2 Tm. La grabación foi realizada na mariña occidental de Méxicu, na islla Guadalupe, cerca de Baxa California, por Mauricio Hoyos Padilla. * [http://marinebio.org/species.asp?id=38 ''Carcharodon carcharias''] en Marinebio.org * [http://www.sharkresearchcommittee.com Shark Research Committee] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160116093349/http://www.sharkresearchcommittee.com/ |date=2016-01-16 }} * [http://www.flmnh.ufl.edu/fish/sharks/statistics/statistics.htm International Shark Attack File] Estadístiques d'ataques de tiburón blancu. * [http://www.fao.org/fishery/species/2799/en ''Carcharodon carcharias'' na web de la FAO-FIGIS] (n'inglés) * {{Enllaz rotu|1=El tiburón blancu y la so reacción ante señuelos |2=http://www.lareserva.com/home/ataques_tiburon_blancu_estudiu_cient%C3%ADficu |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.elasmo-research.org/education/white_shark/electroreception.htm ''Biology of Sharks and Rays: Electroreception''] (n'inglés) * [http://www.ucmp.berkeley.edu/vertebrates/Doug/shark.html Artículu de la Universidá de Berkeley (California)] (n'inglés) * [http://www.ucmp.berkeley.edu/vertebrates/Doug/shark.html Artículu de la Universidá de Berkeley (California)] (n'inglés) * [http://147.96.59.157/rsehn/cont/publis/boletines/284.pdf Predación de foca monxu mediterránea adulta por tiburón blancu] Publicación de La Real Sociedá Española d'Historia Natural * [http://w2.alicante.es/archivo/fondos_graficos/ Archivu Municipal d'Alicante] Tiburón pescáu en Tabarca, coleición: Francisco Sánchez, añu: 1946, materia: reportaxes. {{Tradubot|Carcharodon carcharias}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Lamnidae]] [[Categoría:Megafauna]] [[Categoría:Animales descritos en 1758]] [[Categoría:Especies descrites por Linnaeus]] ojgxx6grnenarafc5pv3zhhrqh6yuhq Cervus elaphus 0 113276 4498632 4465198 2026-06-04T07:13:53Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498632 wikitext text/x-wiki {{Ficha de taxón | status = LC | status_system = iucn3.1 | status_ref =<ref name=iucn>{{IUCN|asesores=Lovari, S., Herrero. J., Conroy, J., Maran, T., Giannatos, G., Stubbe, M., Aulagnier, S., Jdeidi, T., Masseti, M. Nader, I., de Smet, K. & Cuzin, F.|añu=2008|edición IUCN=2014.3|consultáu=4 de febreru de 2015}}</ref> | regnum = [[Animalia]] | phylum = [[Chordata]] | classis = [[Mammalia]] | ordo = [[Artiodactyla]] | familia = [[Cervidae]] | genus = [[Cervus]] | species = '''C. elaphus''' | binomial = Cervus elaphus | binomial_authority = [[Carlos Linneo|Linnaeus]], [[1758]] | subdivision_ranks = [[Subespecie|Subespecies]] | subdivision = Numberoses, ver testu | range_map=Red deer (Cervus elaphus) reconstructed and recent.png | range_map_caption=Distribución histórica (verde claru) y actual (verde escuru) del venáu común en [[Eurasia]]. }} El {{iniTaxon}} ye una [[especie]] de [[cérvidu]] d’ampia distribución pel [[hemisferiu norte]]. Reconózse la esistencia d’alredor de ventisiete [[subespecies]], con un área de distribución que s’estiende dende’l [[Magreb]]<ref name="africa">{{cita web|títulu=Cervus elaphus ssp. barbarus|editorial=International Union for Conservation of Nature and Natural Resources|url=https://www.iucnredlist.org/search/details.php/4259/all|fechaaccesu=3 d’ochobre de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070630120404/https://www.iucnredlist.org/search/details.php/4259/all|fechaarchivu=30 de xunu de 2007}}</ref>, la [[península ibérica]] y [[Gran Bretaña]]<ref name="UK" /> hasta bona parte d’[[América del Norte]]. Estes subespecies estremaes ente sigo pola talla, llargor y color del pelo, amás de pola forma y tamañu de los cuernos. Tradicionalmente, les seis subespecies norteamericanes d’[[uapití]] (antes clasificaes na especie independiente ''Cervus canadensis'') incluyéronse dientro de ''Cervus elaphus''<ref name="Ludt">{{cita web|apellíu=Ludt|nome=Christian J.|coautores=Wolf Schroeder, Oswald Rottmann y Ralph Kuehn|títulu=Mitochondrial DNA phylogeography of red deer (''Cervus elaphus'')|obra=Molecular Phylogenetics and Evolution 31 (2004) 1064–1083|editorial=Elsevier|url=http://www.wzw.tum.de/wildbio/paper/cerphyl.pdf#search=%22Barbary%20rede%20deer%22|formatu=pdf|fechaaccesu=6 d’ochobre de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061102212222/http://www.wzw.tum.de/wildbio/paper/cerphyl.pdf#search=%22Barbary%20rede%20deer%22|fechaarchivu=2 de payares de 2006}}</ref>. Sicasí, estudios xenéticos más recientes tán favoreciendo la so consideración como especie separada. Los exemplares de ''Cervus elaphus'' algamen la [[pubertá]] alredor del primer añu de vida. En dalgunes árees onde foi introducíu, considérase una especie invasora y figura na llista de les ''[[100 de les especies exótiques invasores más dañibles del mundu]]''<ref>Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). [http://www.issg.org/database/species/reference_files/100Spanish.pdf ''100 of the World’s Worst Invasive Alien Species. A selection from the Global Invasive Species Database'']. Publicáu pol Invasive Species Specialist Group (ISSG), un grupu de la Comisión de Sobrevivencia d'Especies (CSE) de la Unión Mundial pa la Naturaleza (UICN), 12 pp. Primer edición n’inglés, sacada xunto col númberu 12 de la revista ''Aliens'', avientu 2000.</ref> de la [[Xunión Internacional pal Caltenimientu de la Natura]]. == Descripción == [[Ficheru:Deer Stag AdF.jpg|thumb|left|300px|Primer planu d'un gran exemplar de venáu mientres berrar]]El venáu común ye un venáu de gran tamañu (namái superáu pol [[Alces alces|alce]] y el [[uapití]] dientro del conxuntu de los [[cervidae|cérvidos]] vivos), con un tamañu ordinariu de 160 a 250 [[centímetru|cm]] de llargor y un pesu nos machos d'hasta 200 [[kg]].<ref>{{cita web | url = http://www.answers.com/topic/red-deer-1 | títulu = Red deer: Definition from Answers.com }}</ref><ref>{{cita llibru|url=https://books.google.com/books?id=bcWZX-IMEVkC&pg=PA202&lpg=PA202&dq=European+Rede+Deer+kg&source=web&ots=TJFQSDfuGK&sig=ai4vLj_3jEIdDslJkTg_K2Dht2c#PPA204,M1|títulu=Deer of the World. Their Evolution, Behavior, and Ecology |autor=Geist, Valerius|añu=1998|editorial=Stackpole Books|páxines=202-204}}</ref> Esta especie presenta [[dimorfismu sexual]], siendo les femes más pequeñes y menos trabaes que los machos; nunca presenten cuernes. Los individuos de sexu masculín presenten cuernes qu'anueven cada añu y, en delles subespecies, una trupa melena de pelo escuru en pescuezu y costazos. El color del pelo ye de normal pardu en tol cuerpu salvu nel banduyu y los gluteos, ablancazaos, y puede variar na intensidá de la so tonalidá según los individuos. Les críes de pocos meses presenten una coloración acoloratada, con manches y rayes blanques que los ayudar a escondese de los depredadores.<ref name="Geist" /> La dieta d'esta especie ye puramente vexetariana, con más pesu de les fueyes sobre les yerbes.<ref name="Thomas">{{cita llibru|apellíu=Thomas|nome=Jack Ward|autor2=Dale Toweill|títulu=Elk of North America, Ecology and Management|editorial=HarperCollins|fecha=2002|allugamientu=Nueva York|isbn=1-58834-018-X}}</ref> == Vida social == [[Ficheru:RedDeerStag.jpg|240px|left|thumb|Esquitada de venaos.]] Los venaos son animales herbívoros que formen grupos en función de la so edá y altor. Les femes viven en menaes de decenes d'exemplares colos sos retueyos más nuevos, ente que los machos mover de forma solitaria o en grupos muncho más amenorgaos, de menos de 5 individuos.<ref name="nps">{{cita web|apellíu = Pisarowicz | nome = Jim|títulu = American Elk - ''Cervus elephus'' | editorial = National Park Service | url = http://www.nps.gov/archive/wica/Elk.htm| fechaaccesu =10 d'ochobre de 2006}}</ref> Namái s'averen a les femes na [[celu|dómina de celu]] (ente [[agostu]] y [[setiembre]] del hemisferiu norte, o ente [[marzu]] y [[abril]] del hemisferiu sur, según zona y clima) momentu en qu'empiecen a lluchar colos otros machos pol control d'un harén.<ref>Enciclopedia Virtual de los Vertebraos Españoles. Carrascal, L. M., Salvador, A. (Eds.).[http://www.vertebradosibericos.org/mamiferos/cerela.html Venáu ''Cervus elaphus'' Linnaeus, 1758]. Muséu Nacional de Ciencies Naturales, Madrid.</ref> [[Ficheru:Hirschkampf.jpg|240px|thumb|Venaos lluchando cabeza contra cabeza.]] Para ello, los cuernos tuviéronse desenvolviendo mientres el branu, alquiriendo mayor tamañu, llargor y númberu de puntes a midida que avanza la edá del exemplar. En [[seronda]] les cuernes pierden la piel proteutor que les anubre (el terciopelu), que los machos encargar de faer esprendese estregándose la cabeza contra los tueros d'árboles.<ref name="nwr">{{cita web|títulu=Friends of the Prairie Learning Center|editorial=U.S. Fish and Wildlife Service|url=http://www.tallgrass.org/elks.html|fechaaccesu=6 d'ochobre de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060927181131/http://www.tallgrass.org/elks.html|fechaarchivu=27 de setiembre de 2006}}</ref> Mientres tola dómina de reproducción, los machos nun s'alimenten y pasen tol día lluchando ente ellos o copulando coles femes que se ganaren, de tal manera que nun ye raru que munchos muerran de fame y puru escosamientu si l'añu foi malu y nun atroparon reserves abondes pal iviernu. Esto suel afectar en mayor midida a los individuos nuevos, que suelen terminar la estación ensin reproducise, ganaos por animales de mayor edá y fuercia. Por cuenta de ello, la esperanza de vida media pa los machos d'esta especie ye d'apenes 5 o 6 años, llegando a algamar los 20 en bones condiciones. Tres la dómina de celu, los machos abandonen de normal la menada conquistada, anque dalgunos queden nella mientres una temporada. Para [[febreru]] (o [[agostu]] del hemisferiu sur) tolos individuos perdieron yá los sos cuernos y van proceder nos meses siguientes a anovalos. Les femes preñaes mientres la seronda paren una cría o dos 8 meses dempués, a empiezos del [[branu]]. Los cervatos pueden llevantase y siguir a la so madre al poco de nacer, pero ella suel escondelos ente la vexetación del monte y allegar regularmente pa dar# de mamar, cosa que faen hasta los 3 meses. A los 2 años les femes yá son adultes, ente que los machos algamen el maduror a los 3, pero van tardar unos años más en poder vencer la resistencia de los veteranos y apariase. == Depredadores == El venáu común ye presa de múltiples carnívoros. Los adultos y críes pueden cayer víctimes de [[Lynx (animal)|llobos cervales]], [[Canis lupus|llobos]], [[Ursidae|osos]], [[Panthera tigris|tigres]] y [[Panthera pardus|lleopardos]] (en [[Siberia]] y [[Manchuria]]), y [[Puma concolor|pumes]] (n'[[América]]). Los individuos bien nuevos, amás, son cazaos tamién por [[Vulpini|foinos]], [[Felis silvestris|gatos selvaxes]] y [[águila|águiles]]. Ante estos animales namái tienen el recursu de la fuxida y nel casu de los más pequeños el camuflaje, pos los machos escasamente usen los sos cuernos pa lluchar contra ellos por ser pocu efectivos contra los carnívoros. Sicasí, estes amenaces nun son abondes pa poner en peligru la especie. En zones onde s'esterminaron a gran númberu de carnívoros, los venaos pueden aportar a una plaga y amenaciar la población de ciertes plantes. Por ello'l so caza ye bien común en tol mundu, anque tiende a ser regulada por que nun resulte escesiva: les subespecies que vivíen nos Montes [[Apalaches]], el valle del [[ríu Mississippi]] y el sur de los [[Montes Rocosos]] escastar nel [[sieglu XIX]] precisamente pol escesu de captures, y delles subespecies más cuerren peligru de sumir. Ente les subespecies amenaciaes tán les d'[[Andalucía]] (''C. e. hispanicus''), [[Córcega]] (''C. e. corsicanus''), [[Bactriana]] (''C. e. bactrianus''), venáu del Turquestan Rusu, constituyó la presa predilecta del [[tigre del Caspiu]] en determinaes rexones, los montes [[Tian Shan]] (''C. e. songaricus'') y [[Parque nacional Yellowstone|Yellowstone]] (''C. e. nelsoni''). == Subespecies == En [[Eurasia]] conócense les siguientes [[subespecie|subespecies]]:<ref name="Geist">{{cita llibru|apellíos=Geist|nome=Valerius|títulu=Deer of the World: Their Evolution, Behavior, and Ecology|editorial=Stackpole Books|fecha=1998|allugamientu=Mechanicsburg, Pa|isbn=0-8117-0496-3}}</ref><ref name="Ludt"/> [[Ficheru:Tallinna-loomaaed-deer.jpg|thumb|right|240px|<small><center>''C. e. bactrianus''.</center></small>]] * Venáu de Bactriana, Venáu del Turquestán Rusu o Venáu de Bokara (''[[Cervus elaphus bactrianus]]''), n'[[Uzbequistán]]. Falta'l primer candil, forqueta terminal llarga, simple, color amarellentáu, pates curties. * Venáu de Berbería (''[[Cervus elaphus barbarus]]''), norte d'[[Arxelia]] y [[Tunicia]], reintroducíu anguaño en [[Marruecos]](Parques nacionales Tazekka y Ifrane). Presenta manches de color pardu escuru, alternaes con otros manches clares aisllaes. Ensin forqueta frontera. * Venáu de [[Crimea]] (''[[Cervus elaphus brauneri]]''), Península de [[Crimea]]. [[Ficheru:CervoMontevecchio.jpg|thumb|right|240px|<small><center>''C. e. corsicanus''.</center> <center>Exemplar de [[Cerdeña]].</center></small>]] * Venáu de Córcega (''[[Cervus elaphus corsicanus]]''), [[Córcega]] y [[Cerdeña]]. De pequeñu tamañu y pelame escura; escarez de forqueta frontera.<ref>Biological Journal of the Linnean Society 2006, 88, 691–701: S. S. HMWE ET AL. fzachos@zoologie.uni-kiel.de "Conservation genetics of the endangered rede deer from Sardinia and Mesola with further remarks on the phylogeography of Cervus elaphus corsicanus" {{enllaz rotu|1=http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1111/j.1095-8312.2006.00653.x |2=http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1111/j.1095-8312.2006.00653.x |bot=InternetArchiveBot }}</ref> * Venáu de [[Caxmir (rexón)|Caxmir]] o hangul (''[[Cervus elaphus hanglu]]''), antaño presente en toa Caxmir, escastar na zona controlada por [[Paquistán]]. Tien la cornamenta nun planu, la forqueta frontera más curtia que'l primer candil, una mancha blanca pequeña bordiada de negru y la cola negra. * Venáu de [[Manchuria]] o isubra (''[[Cervus elaphus xanthopygos]]''), valle del ríu [[Amur]] y montes axacentes. Coloración asemeyada a la del venáu común. Mancha blanca ancha pel iviernu. Cornamenta curtia, encruciada simple. Otra raza ye (''[[Cervus elaphus lühdorfi]]''). * Venáu de [[Schezuan]] (''[[Cervus elaphus macneilli]]''), Pandu del [[Tíbet]]. * ''Shou'' (''[[Cervus elaphus affinis]]''), Tíbet y [[Bután]]. Cornamenta curvada palantre na parte cimera; Color del rabu como la mancha blanca. * Venáu de Yarkand, venáu de Yarkanda o del Tarim (''[[Cervus elaphus yarkandensis]]''), [[Cuenca del Tarim]] ([[China]]). vivió na rexón de desiertos y semiestepas del Turquestan Chinu: güei esta raza paez escastada. De color coloráu pardu claro, con una gran mancha blanca, qu'inclúi'l rabu. La forqueta terminal apunta palantre. * Venáu d'''Ala Shan'' (''[[Cervus elaphus alshanicus]]''), nordeste de China. [[Ficheru:ZOO Olomouc12 Cervus elaphus sibiricus.JPG|thumb|right|240px|<small><center>''C. e. sibiricus''.</center></small>]] * Venáu [[siberia]]nu o del [[Montes d'Altái|Altai]] (''[[Cervus elaphus sibericus]]''), [[Mongolia]] y China septentrional. La forqueta frontera y el primer candil nacen bien xuntos. Estiles llargos. [[Ficheru:Silz cerf20.jpg|240px|thumb|<small><center>''C. e. hippelaphus'' en [[Renania]] ([[Alemaña]]).</center></small>]] * Venáu européu (''[[Cervus elaphus hippelaphus]]''), la cornamenta ta más desenvuelta, con formación d'una corona de cañes. Mayor parte d'Europa, dende [[España]] a [[Turquía]]. * Venáu de Kansu (''[[Cervus elaphus kansuensis]]''), [[Corredor de Kansu]], China central. * Venáu coloráu del mar Caspiu, Venáu del Cáucasu o Maral (''[[Cervus elaphus maral]]''), [[Anatolia]], el [[Curdistán]] ya [[Irán]]. Mayor que'l venáu común típicu, con una pelame más abuxada (agrisáu) y la rexón de los costazos y la parte interior cuasi negros, cornamenta pesada, corona simple. * Venáu de los [[Cárpatos]] (''[[Cervus elaphus montanus]]''), zones montascoses de [[Rumanía]]. * Venáu de [[Noruega]] (''[[Cervus elaphus atlanticus]]''), de menor tamañu y color más apagáu que'l venáu común típicu. Noruega suroccidental. * Venáu Escocés (''[[Cervus elaphus scoticus]]''), daqué menor que'l venáu común típicu y con una llibrea braniza más escura. Antaño presente na mayor parte de les [[Islles Britániques]], amenorgáu güei a [[Escocia]] y otros llugares onde foi introducíu (por casu, [[Nueva Zelanda]]). [[Ficheru:Cervus elaphus hispanicus.005 - Zoo Aquarium de Madrid.JPG|thumb|right|240px|<small><center>''C. e. hispanicus''.</center></small>]] * Venáu Ibéricu (''[[Cervus elaphus hispanicus]]''), de pequeñu tamañu; llibrea braniza pardogrisácea. [[Península ibérica]]. * Venáu de [[Suecia]] (''[[Cervus elaphus elaphus]]''), paecíu al venáu Centroeuropéu, pero la mancha blanca escarez de cantu negru. Sur de Suecia. * Venáu de [[Tian Shan]] (''[[Cervus elaphus songaricus]]''), Montes Tian Shan. * Venáu de Wallich (''[[Cervus elaphus wallichi]]''), cordal del [[Himalaya]]. Esisten otros seis subespecies (dos estinguíes en tiempos recién) natives d'[[América del Norte]], que reciben el nome d'[[uapití]]es.<ref name="UK">{{cita web| títulu = The Ecology of Red Deer| editorial = Deer-UK| url = http://www.deer-uk.com/rede_deer.htm| fechaaccesu = 2 d'ochobre de 2006}}</ref> Clasificaes primeramente como una especie estreme (''[[Cervus canadensis]]''), de mayor tamañu que'l venáu común, dependiendo de la subespecie, color pardoamarillento, cola cabeza, el pescuezu y les pates de tonalidá pardu escura. Mancha blanca grande y amarellentada. Na actualidá considérense subespecies de ''Cervus elaphus'': [[Ficheru:Wapiti.jpg|240px|thumb|Uapití, venáu norteamericanu.]] * Venáu de [[Yellowstone]] o de los [[Montes Rocosos]] (''[[Cervus elaphus nelsoni]]''), oeste d'[[Estaos Xuníos]]. * Venáu de [[Manitoba]] (''[[Cervus elaphus manatobensis]]''), sur de [[Canadá]] y parte de [[Dakota del Norte]]. * Venáu de Roosevelt (''[[Cervus elaphus roosevelti]]''), zones costeres dende'l norte de [[California]] a [[Oregón]] y [[Washington (estáu)|Washington]]. * Venáu de California (''[[Cervus elaphus nannodes]]''), California central. * Venáu del [[Canadá]] (''[[Cervus elaphus canadensis]]'')[[estinción|†]], antaño nel este d'EEXX y Canadá, escastar en [[1898]]. * Venáu de Merriam (''[[Cervus elaphus merriami]]'')[[estinción|†]], d'antiguo presente en [[Nuevu Méxicu]] y [[Arizona]], sumió en [[1923]].<ref name="gould">{{cita web|títulu =The Case of the Irish Elk | editorial = University of California, Berkeley| url = http://www.ucmp.berkeley.edu/mammal/artio/irishelk.html| fechaaccesu =3 d'ochobre de 2006}}</ref> == Especie exótica invasora == Por cuenta del so valor como especies de [[caza]], el venáu introducióse en dellos países como [[Arxentina]], [[Chile]], [[Australia]] y [[Nueva Zelanda]]. N'[[América del Sur]] considérase que'l venáu tien un efeutu negativu na ecoloxía local, compitiendo con especies natives de los herbívoros y los cambeos na flora. == Galería == <gallery> Ficheru:RedDeerSkelLyd2.png|Cadarma d'un machu File:Cervus.elaphus.track.on.snow.jpg|Buelga Ficheru:Cervus Cervus elaphus 01 by-dpc.jpg|Cornamenta </gallery> == Ver tamién == * [[Especies d'Artiodactyla]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikispecies}} * [http://www.nature-pictures.org/semeya/42/ Semeyes y berra.] * {{Enllaz rotu|1=Ficha téunica del venáu coloráu con descripción de la especie y conseyos pa la so identificación na naturaleza polos sos rastros y les sos buelgues. |2=http://www.sierradebaza.org/Fichas_fauna/04_01_ven%C3%A1u/ven%C3%A1u.htm |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [https://web.archive.org/web/20110907063027/http://www.barbastella.org/mastozoologia/venáu_coloráu_cervus_elaphus.htm Rastros de venáu]. Nel apartáu de [https://web.archive.org/web/20111030133344/http://www.barbastella.org/mastozoologia/ rastros de mamíferos] del [http://www.barbastella.org/ sitio] Barbastella. * [http://www.archive.org/stream/faunaibricamam00cabr#page/336/mode/2up ''C. elaphus''] (como ''C. e. bolivari'' y ''C. e. hispanicus'') en [http://www.archive.org/details/faunaibricamam00cabr "Fauna ibérica; mamíferos"]. [[Ángel Cabrera Latorre]]. [[Añu 1914|1914]]. [[Facsímil]] electrónicu. * [https://web.archive.org/web/20120221203251/http://www.barbastella.org/mastozoologia/atlascraneos/atlascraneos_venáu.htm Güesos y dientes del venáu]. Nel "[https://web.archive.org/web/20111013063705/http://www.barbastella.org/mastozoologia/atlascraneos/atlascraneos.htm Atles virtual] de [[craniu|cranios]], [[güesos]], [[cadarma|cadarmes]] y [[Dentición|denticiones]] de los mamíferos ibéricos" del apartáu de rastros de mamíferos del sitiu Barbastella. * [//gl.wikipedia.org/wiki/Ficheiro:Dist_Cervo_GZ.svg Distribución en [[Galicia]].] ;N'inglés: * [https://web.archive.org/web/20120208201715/http://www.nzhuntinginfo.com/printPage.php?pageName=.%2Fgame%2Fred_deer El venáu en [[Nueva Zelanda]].] * [http://www.fishinghuntinginfo.com/hunting/deerbig-game-species/red-deer/ El venáu y la so distribución en Nueva Zelanda.] * [https://web.archive.org/web/20090414175612/http://www.dcs.gov.uk/ El venáu] n'[[Escocia]]. * [http://www.birdsnetherlands.nl/oostvaardersplassen_mammals.htm La población de venaos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110724145518/http://www.birdsnetherlands.nl/oostvaardersplassen_mammals.htm |date=2011-07-24 }} en [[Oostvaardersplassen]] ([[Países Baxos]]). * [https://web.archive.org/web/20080409130306/http://www.wzw.tum.de/wildbio/paper/cerphyl.pdf Xenoma]: [[Filogeografía]] del [[xenoma mitocondrial]] del venáu común. {{Tradubot|Cervus elaphus}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Cervus|elaphus]] [[Categoría:Cérvidos d'Asia]] [[Categoría:Artiodáctilos d'Europa]] [[Categoría:Mamíferos d'África del Norte]] [[Categoría:Animales descritos en 1758]] [[Categoría:Especies descrites por Linnaeus]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] 7cd5majh92932int70ru9bv96afzuw9 Castor 0 113320 4498596 4491617 2026-06-03T23:14:34Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 12 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498596 wikitext text/x-wiki {{otrosusos}} {{Ficha de taxón | fossil_range = {{rangu fósil|24|0}} [[Miocenu]] - [[Recién]] | regnum = [[Animalia]] | phylum = [[Chordata]] | classis = [[Mammalia]] | ordo = [[Rodentia]] | familia = [[Castoridae]] | genus = '''Castor''' | genus_authority = [[Carlos Linneo|Linnaeus]], [[1758]] | subdivision_ranks = [[Especie|Especies]] | subdivision = ''[[Castor canadensis|C. canadensis]]''<br />''[[Castor fiber|C. fiber]]''<br />†''[[Castor californicus|C. californicus]]'' }} Los '''castores''' ('''''Castor''''') son un [[xéneru (bioloxía)|xéneru]] de [[royedor|royedores]] semiacuáticos nativos d'[[América del Norte]] y [[Eurasia]] que se caractericen poles sos amplies y escamoses [[cola|coles]]. Esti xéneru, de tolos que pertenecen a la [[familia (bioloxía)|familia]] [[Castoridae]], ye l'únicu non estinguíu na so totalidá, y engloba trés [[especie|especies]]: el [[Castor canadensis|castor americanu]] (''Castor canadensis''), el [[Castor fiber|castor européu]] (''Castor fiber'') y el [[Castor californicus|castor de Kellog]] (''Castor californicus''), esti postreru escastáu dende'l [[Pleistocenu]]. Toes elles habiten puramente nel [[Hemisferiu Norte]], sacante dellos castores americanos que llegaron a la rexón suramericana de [[Archipiélagu de Tierra del Fueu|Tierra del Fueu]] al ser ellí introducíos. Tamién s'introducieron individuos d'esta especie en ciertes rexones d'[[Europa]]. Con estes esceiciones, ''Castor canadensis'' habita namái en Norteamérica, y ''Castor fiber'' en rexones d'Europa y [[Asia]]. ''Castor californicus'' estender polo qu'anguaño ye l'oeste de los [[Estaos Xuníos]]. Anque son bien similares ente sigo, les investigaciones [[xenética|xenétiques]] demostraron que les poblaciones europees y norteamericanes de castores son d'[[especie|especies]] distintes; la principal diferencia anicia en que tienen distintu númberu de [[cromosoma|cromosomes]]. Estos animales son conocíos pola so habilidá natural pa construyir [[dique]]s en [[ríu|ríos]] y [[regueru|regueros]], y los sos llares llamaos castoreras— nos [[estanque]]s que se crean pola mor del bloquéu del dique na corriente d'agua. Pa la edificación d'estes estructures, utilicen principalmente los tueros de los [[árbol|árboles]] que balten colos sos poderosos [[incisivu|incisivos]]. A pesar de la gran cantidá d'árboles que balten, los castores nun suelen perxudicar l'[[ecosistema]] nel que viven; otra manera, caltener saludable, pos los sos diques aproven una gran cantidá de beneficios. Ente otres coses, estes barreres favorecen la creación de [[güelgues]], ayuden a controlar [[inundación]] y esanicien contaminantes de la corriente. Sicasí, n'ecosistemes estraños pa ellos, estos cambeos al ambiente pueden ser perxudiciales, como asocedió, por casu, colos castores introducíos en Tierra del Fueu. Dende hai cientos d'años, los castores formen parte de la cultura popular y en dellos casos tuvieron una gran influencia nel desenvolvimientu de les sociedaes humanes. Un exemplu d'esto ye la so importancia na [[colonización europea d'América]], pos la busca de les sos pieles foi unu de los factores qu'impulsaron la esploración y el posterior desenvolvimientu económicu de Norteamérica. Esto foi debíu al valor comercial de les sos pieles y d'otros productos llograos d'ellos, como'l [[castóreo]]. Tamién ye un elementu bien representativu de la [[cultura de Canadá]], a tal grau que ye l'animal nacional d'aquel país. Poro, la influencia de los castores nun se llenda al sector económico y comercial; tamién toma campos tan variaos como la [[lliteratura]], la [[relixón]] y el [[deporte]]. == Morfoloxía == [[Ficheru:Biberschaedel-drawing.jpg|thumb|right|Dibuxo del [[craniu]] de ''Castor fiber''.]] [[Ficheru:Beaver 2.jpg|thumb|right|La cola negro y esplanao de los castores dexa identificalos con facilidá.]] Los castores tán emparentaos colos esguiles ([[Familia (bioloxía)|familia]] [[Sciuridae]]), yá que cunten con ciertes carauterístiques estructurales asemeyaes nel craniu y nel quexal inferior. Tamién tán estrechamente rellacionaos con un royedor suramericanu llamáu [[Myocastor coypus|coipo]]. Los castores son los segundos royedores más grandes del mundu dempués del [[Hydrochoerus hydrochaeris|capibara]], y los más grandes del [[Hemisferiu Norte]].<ref name="Oya">{{cita web |títulu = El Castor |url = http://www.oya-es.net/reportaje/castor.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 19 de payares de 2007 }}</ref><ref name="Anatolab">{{cita web |títulu = Orde Rucadores |ubicación = España |editorial = [[Universidá de Vigo]] |url = http://anatolab.uvigo.es/RevCuvier/MUSÉU/reinoanimal/ordenes/20/index.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 6 de febreru de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080210024439/http://anatolab.uvigo.es/RevCuvier/MUSÉU/reinoanimal/ordenes/20/index.htm |fechaarchivu = 10 de febreru de 2008 }}</ref> Estos animales siguen creciendo mientres tola so vida. El pesu mediu de los adultos ye de 16 [[Quilogramu|kg]], y anque los [[Espécime|especímenes]] de más de 25 kg nun son comunes atopáronse exemplares qu'algamaron los 40 kg.<ref name="Ushuaia">{{cita web |títulu = Fauna de Ushuaia |añu = 2007 |allugamientu = Ushuaia, Tierra del Fueu, Arxentina |editorial = Sitiu oficial de la Provincia de Tierra del Fueu, Antártida ya Islles del Atlánticu Sur |url = http://www.tierradelfuego.org.ar/medioambiente/ushuaia/ |fechaaccesu = 29 d'ochobre de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071024100412/http://www.tierradelfuego.org.ar/medioambiente/ushuaia/ |fechaarchivu = 24 d'ochobre de 2007 }}</ref> Les femes apuerten a tan grandes o inclusive más que los machos de la so mesma edá, lo que ye inusual ente los [[mamíferu|mamíferos]]. Xeneralmente miden unos 30 [[Centímetru|cm]] d'altu por 75 cm de llargu, ensin cuntar la cola, que mide unos 25 cm de llargor por 15 cm d'anchu;<ref name="Anatolab"/><ref name="Ushuaia"/><ref name="Encarta">{{cita web |títulu = Castor |editorial = MSN Encarta, p. 1 |url = http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761575721/Castor.html |fechaaccesu = Consultáu'l 27 de payares de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071208013951/http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761575721/Castor.html |fechaarchivu = 8 d'avientu de 2007 }}</ref> toos estos valores, sicasí, varien según diversos factores, incluyendo la edá y especie del individuu. La cola ye de forma [[óvalu|ovalada]] y esplanada, y atópase conformada por pequeñes [[escama|escames]] de forma [[hexágonu|hexagonal]] y de color negru.<ref name="Anatolab"/> Les mesmes atópense [[Yuxtaposición (ontoloxía)|yustapuestes]] y non inxeríes, esto ye, non se superponen unos sobre otres.<ref name="Anatolab"/> El so cuerpu ta cubiertu con una trupa pelame al que-y deben el so enorme valor comercial; ésti estrémase en dos tipos: unu sedosu y de color abuxáu, y otru muncho más aspru y llargu, y de un tonu marrón. Amás de ser impermeable, la capa de pelo actúa como abrigu.<ref name="Oya"/> Cunten con cuatro [[incisivu|incisivos]] bien fuertes y afilaos<ref name="Pelos">{{cita web |títulu = Castor — Pelos, plumes y dientes |editorial = Teleantioquia |url = http://www.teleantioquia.com.co/Programes/CajadeSorpresas/OtrasSeiciones//pelosplumasydientes/Castor.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 21 d'avientu de 2007 }}</ref> —los cualos son de color [[naranxa (color)|naranxa]] por cuenta de que tienen un esmalte que los endurecer—<ref name="Anatolab"/><ref name="Pelos"/> y que los sirven pa rucar la madera cola que s'alimenten y constrúin les sos estructures. Un castor adultu puede cortar un cachu de madera de 30 cm de grosez nunos 15 minutos col so poderosu dentame.<ref name="Polonia">{{cita web |títulu = Fauna: pequeños y grandes animales |ubicación = Polonia |editorial = Ministeriu d'Asuntos Esteriores de la República de Polonia |url = http://www.poland.gov.pl/Fauna,1068.html |fechaaccesu = Consultáu'l 26 d'avientu de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20100105011833/http://www.poland.gov.pl/Fauna,1068.html |fechaarchivu = 2010-01-05 }}</ref> Una y bones estos dientes nunca dexen de crecer, ye de vital importancia que los utilicen constantemente, o d'otra forma los incisivos de la parte cimera travesaríen-yos la quexal inferior.<ref name="Pelos"/> Los castores tienen les pates traseres palmotiaes, ente que les delantreres, cubiertes d'un pelo más negru, son asemeyaos a [[mano|manes]], caúna con cinco [[deu (anatomía)|deos]] bien desenvueltos.<ref name="Oya"/><ref name="Anatolab"/> Los deos de les sos estremidaes traseres, sicasí, atópense xuníos per una membrana.<ref name="Anatolab"/><ref name="Méxicu">{{cita web |títulu = Pieza del mes: Castor americanu (Castor canadensis) |añu = 2007 |ubicación = Méxicu D.F., Méxicu |editorial = Secretaría del Mediu Ambiente del Gobiernu del Distritu Federal |url = http://www.sma.df.gob.mx/sma/index.php?opcion=26&id=436 |fechaaccesu = Consultáu'l 8 de xineru de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090123133443/http://www.sma.df.gob.mx/sma/index.php?opcion=26&id=436 |fechaarchivu = 2009-01-23 }}</ref> Los castores nun tienen bona vista, anque pueden ver so l'agua gracies a una [[membrana nictitante]], un tercer párpagu, llateral y tresparente, que cubre los sos pequeños güeyos. Amás cunten con bonos sentíos del [[oyíu]], [[olfatu]] y [[tactu]]. Mientres tán somorguiaos ciérrense los sos furos nasales y los sos pabellones auditivos pa torgar la entrada d'agua. Gracies al so sistema respiratoriu, un castor puede permanecer so l'agua hasta quince minutos ensin tener que salir a tomar aire.<ref name="Oya"/> Los castores son lisencefálicos, esto ye, tienen el [[celebru]] llisu. Sicasí, cunten con una corteza cerebral que los fai especiales ente los [[Rodentia|royedores]]. Esta trupa corteza cerebral ye lo que fizo que s'asitie a los castores percima de tolos demás royedores tocantes a [[intelixencia]] refierse.<ref name="Oya"/> == Clasificación == El xéneru ''Castor'' ye unu de los más de trenta xéneros clasificaos dientro de la familia [[Castoridae]]. Puesto que hai más de 2.200 especies de royedores, les especies d'esti xéneru representen aproximao'l 0,13% del total d'especies que conformen l'orde [[Rodentia]]. Los castores atópense clasificaos dientro del reinu de los [[Animalia|animales]] por cuenta de que son organismos [[Eukaryota|eucariotes]], [[pluricelular]]es y [[heterótrofos]], con [[desenvolvimientu embrionariu]] y capacidá de locomoción; nel filu de los [[Chordata|cordaos]], yá que cunten con una [[notocorda]], que ye'l principal sostén del so cuerpu, y nel so casu trátase de la [[columna vertebral]]; dientro de la clase de los [[Mammalia|mamíferos]], pos son seres [[Vertebrata|vertebraos]], [[amniotas]], de [[Homeotermos|sangre caliente]], con [[glándules mamaries]] y [[pelo]]; nel orde de los [[Rodentia|royedores]], el más numberosu de los mamíferos, yá que cunten con dos [[incisivu|incisivos]] nos sos quexales cimeru ya inferior, que s'atopen en constante crecedera; y dientro de la familia de los [[Castoridae|castóridos]], que inclúi a los castores modernos y los sos parientes primitivos, toos ellos carauterizaos por ser semiacuáticos, tener pates traseres palmotiaes y grandes coles esplanaes y escamoses. === Especies === El xéneru ''Castor'' inclúi tres especies: ''[[Castor fiber]]'', ''[[Castor canadensis]]'' y ''[[Castor californicus]]''. ==== ''Castor fiber'' ==== [[Ficheru:Beaver pho34.jpg|200px|thumb|right|Castor européu.]] [[Ficheru:Castor canadensis.jpg|200px|thumb|right|Castor americanu.]] El '''castor européu''' (''[[Castor fiber]]'') habita nes rexones fríes d'[[Eurasia]], principalmente en [[Rusia]]. Ye un pocu más pequeñu que'l so pariente americanu.<ref name="Media">{{cita web |apellíu = Gago |nome = Ismail |títulu = Castor européu (Castor fiber) |añu = 2006 |ubicación = España |editorial = Mediateca EducaMadrid |url = http://mediateca.educa.madrid.org/imaxe/imagenes/publiques/pdf/8f/8fuyrecepcyfcegy/ficha_8fuyrecepcyfcegy_.pdf |fechaaccesu = Consultáu'l 10 de xineru de 2008 }}</ref> Dende l'antigüedá fueron cazaos, comprometiendo la so sobrevivencia. En dellos países onde antes vivíen, como [[España]] y el [[Reinu Xuníu]], fueron erradicados por cuenta de esta cacería desatamañada, y anque na era moderna la especie atópase llixeramente amenazada,<ref name="IUCN">{{cita web |apellíu = Gippoliti |nome = S. |títulu = Castor fiber |añu = 2002 |editorial = IUCN Red List of Threatened Species |url = https://www.iucnredlist.org/search/details.php/4007/summ |fechaaccesu = Consultáu'l 16 de xineru de 2008 }} (n'inglés)</ref> cada vez son más los esfuercios realizaos pa restablecer les sos poblaciones en tol continente, polo que la población d'esta especie va n'aumentu.<ref name="IUCN"/> Calcúlase que'l so númberu ronda los 600.000 individuos.<ref name="WAZA">{{cita web |apellíu = Dollinger |nome = Peter y Geser, Silvia |títulu = Eurasian beaver (Castor eurasiático) |editorial = World Association of Zoos and Aquariums |url = http://www.waza.org/virtualzoo/factsheet.php?id=110-005-001-002&view=Rodents%20and%20Hares |fechaaccesu = Consultáu'l 20 de xineru de 2008 }} (n'inglés)</ref> Pa collaborar nesti proyeutu de repoblación, dellos organismos, como la [[Xunión Europea]] (XE), y alcuerdos internacionales, como'l [[CITES|Conveniu sobre'l Comerciu Internacional d'Especies de Fauna y Flora Selvaxe Amenaciaes]] (CITES), alministráu pol [[Programa de les Naciones Xuníes pal Mediu Ambiente]] (PNUMA), encargar de protexer a esti royedor.<ref name="Día">{{cita web |títulu = Arquiteutos na naturaleza editorial = Organización de les Naciones Xuníes |url = http://www.un.org/spanish/works/environment/animalplanet/beaver.html |fechaaccesu = Consultáu'l 28 de payares de 2007 }}</ref> ==== ''Castor canadensis'' ==== El '''castor americanu''' (''[[Castor canadensis]]''), tamién llamáu a cencielles "castor" en Norteamérica, ye'l mayor royedor del Hemisferiu Norte y cuenta con 25 subespecies. Habita nes rexones predominantemente fríes y montiegues de Canadá, Estaos Xuníos y, en menor midida, [[Méxicu]]. Sicasí, tamién s'introdució la especie n'otres rexones, destacar [[Archipiélagu de Tierra del Fueu|Tierra del Fueu]] y la [[Península Escandinava]]. En [[Finlandia]] convivieron direutamente con castores europeos, ya inclusive se llegaron a cruciar dellos exemplares de dambes especies.<ref name="Oya"/> Esti animal con frecuencia ye cazáu pola so piel. A principios del [[sieglu XIX]], la caza acabó con ellos nuna bona parte del so área de distribución orixinal. Los pobladores nativos y primeros colonos amás comíen la so carne. Gran parte de la esploración inicial d'América del Norte foi impulsada precisamente pola busca de la piel del castor americanu. Esta especie ye más abondosa que la europea y la so población envalorar ente los 10 y 15 millones d'exemplares, anque orixinalmente pudo haber diez veces esa cantidá de castores en Norteamérica, antes de los díes del [[Comerciu de cueru|comerciu de pieles]]. A pesar d'esti cayente, nun se considera a la especie en peligru d'estinción.<ref>{{cita web |apellíu = MacDonald |nome = S.O. y Cook, J.A. |títulu = Castor canadensis |añu = 2000 |editorial = IUCN Red List of Threatened Species |url = https://www.iucnredlist.org/search/details.php/4003/summ |fechaaccesu = Consultáu'l 16 de xineru de 2008 }} (n'inglés)</ref> ==== ''Castor californicus'' ==== El '''castor de Kellogg''' (''[[Castor californicus]]'', tamién llamáu ''Castor accessor'') vivió ente'l [[Miocenu]] y el [[Pleistocenu]] nel oeste d'América del Norte.<ref name="PbDb">{{cita web |títulu = Castor californicus |editorial = The Paleobiology Database |url = http://paleodb.org/cgi-bin/bridge.pl?action=checkTaxonInfo&taxon_non=44956&is_real_user=1 |fechaaccesu = Consultáu'l 30 de setiembre de 2007 }} (n'inglés)</ref> Yera bien similar al castor americanu, pos tamién yera semiacuáticu, anque de mayor tamañu. Atopáronse fósiles d'esta especie n'[[Estaos Xuníos]], principalmente nel estáu de [[California]], y en [[Méxicu]]. === Diferencies ente especies === [[Ficheru:Beaver.jpg|thumb|right|200px|La ñariz del castor americanu ye distintu a la del castor européu.]] A pesar de que'l castor européu y l'americanu son bien paecíos ente sigo —tantu que dalgunos los consideraron variedaes d'una mesma especie—,<ref name="Encarta"/> les dos especies estremar en dellos aspeutos. Dalgunes d'estes carauterístiques son [[morfoloxía (bioloxía)|morfolóxiques]], ente qu'otres tán rellacionaes col so comportamientu. La principal diferencia morfolóxica ente elles atópase nes sos [[Güesu propiu de la ñariz|güesos nasales]].<ref name="Encarta"/> Otra carauterística que marca la diferencia ye'l distintu númberu de [[cromosoma|cromosomes]] de cada especie.<ref name="cromu">{{cita web |url = http://www.nobanis.org/files/factsheets/Castor_canadensis.pdf |títulu = Invasive alien species fact sheet (Datos d'especies invasivas) |fechaaccesu = 18 de xunu de 2008 |apellíu = Nummi |nome = Petri |fecha = 2006 |editorial = [[Universidá de Ḥélsinki]] |idioma = inglés }}</ref> Esti fechu torga que miembros de distintes especies de castores puedan cruciase ente sigo.<ref name="cromu"/> Na siguiente tabla compárense les traces distintives más sobresalientes: {| {{tablaguapa}} !Carauterística !''Castor fiber'' !''Castor canadensis'' |- |Tamañu del craniu Menor || Mayor |- |Fuexu nasal nel craniu Triangular || Cuadráu |- |Dimensiones de la cola || Más estrecha || Más amplia |- |Tamañu corporal || Llixeramente más pequeños || Llixeramente más grandes |- |Tamañu permediu de la camada || 2-3 críes || 3-4 críes |- |Construcción de diques || Menos desenvuelta || Más sofisticada |- |Posición de la lluriga || Cerca de les veres || Lloñe de les veres |- |Marques de golor || Más pequeñu || Más grandes |- |Competitividá || Menos competitivu || Más competitivu |- |Cromosomes || 2n = 48 || 2n = 40 |- | colspan="13" style="text-align:center;font-size:90%;"|''Fonte: [http://www.bio.davidson.edu/ Biology @ Davidson]''<ref>{{cita web |apellíu = Koehrn |nome = Kara |títulu = General information (Información xeneral) |allugamientu = Davidson, Carolina del Norte, Estaos Xuníos |editorial = Colexu Davidson |url = http://www.bio.davidson.edu/people/vecase/Behavior/Spring2004/Koehrn/xeneral%20info.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 7 d'avientu de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071202065204/http://www.bio.davidson.edu/people/vecase/Behavior/Spring2004/Koehrn/xeneral%20info.htm |fechaarchivu = 2 d'avientu de 2007 }} (n'inglés)</ref> |} == Comportamientu == [[Ficheru:Moll - Inset Beaver Map.png|thumb|right|225px|Ilustración de [[Herman Moll]] onde se describe refechamente'l procesu que siguen los castores pa construyir los sos diques.]] [[Ficheru:Biber 2 db.jpg|thumb|left|200px|Los castores pasen la mayor parte del tiempu na agua.]] Los castores son esencialmente acuáticos nes sos actividaes, y nunca viaxen per tierra nun siendo que seya necesariu. Son animales sociables, llegando a formar grupos o colonies d'hasta dolce individuos, compuestes por una pareya y les sos críes.<ref name="Social">{{cita web |apellíu = Koehrn |nome = Kara |títulu = Social Organization (Organización social) |allugamientu = Davidson, Carolina del Norte, Estaos Xuníos |editorial = Colexu Davidson |url = http://www.bio.davidson.edu/people/vecase/Behavior/Spring2004/Koehrn/SocialOrganization.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 23 de xineru de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080203022702/http://www.bio.davidson.edu/people/vecase/Behavior/Spring2004/Koehrn/SocialOrganization.htm |fechaarchivu = 3 de febreru de 2008 }} (n'inglés)</ref> Les families pequeñes pueden vivir nuna sola lluriga, pero les más grandes pueden precisar abellugos adicionales.<ref name="Social"/> Cuanto mayores sían l'aislamientu del llugar onde viven y la bayura d'alimentos, más grande va ser la población de castores.<ref name="Encarta"/> Viven en corrientes onde, con cuenta de consiguir agua con abonda fondura, constrúin diques con fango y colos tueros y cañes de los árboles que balten colos sos poderosos caltriantes. Xeneralmente escueyen corrientes que la so fondura seya de más d'un metru pa empecipiar los sos llabores. Nel estanque creáu constrúin les sos llurigues. Mientres la construcción, la folla o fango ye asitiáu coles pates delanteres y non, como se suel creer, cola cola, que ye emplegada namái como [[Timón (dispositivu)|timón]] cuando naden y pa caltenese de pies cuando se sofiten nes sos pates traseres.<ref name="Encarta"/> Pa la construcción de los diques, que cuasi siempres faen pela nueche, los castores tresporten la folla y les piedres coles sos estremidaes delanteres y la madera ente los sos dientes. Al nadar, impulsar coles sos estremidaes posteriores, que siempres permanecen somorguiaes, asomando fuera de l'agua namái la so cabeza, pa poder alendar y ver la redolada.<ref name="Críes">{{cita web |títulu = El Castor: carauterístiques |añu = 2006 |ubicación = Uruguái |url = http://riie.com.uy/?a=35248 |fechaaccesu = Consultáu'l 28 de payares de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20081204065429/http://riie.com.uy/?a=35248 |fechaarchivu = 2008-12-04 }}</ref> A pesar de que son muncho más hábiles nadando que moviéndose per tierra, nun suelen algamar grandes velocidaes; polo xeneral nun superen los 10 km/h.<ref name="Críes"/> Pa la construcción, estos animales tresporten la folla y les piedres coles sos estremidaes delanteres y la madera ente los sos dientes. Cuasi siempres trabayen mientres la nueche. Mientres la [[primavera]] y el [[branu]] encargar d'axuntar les reserves de madera que los van sirvir p'alimentase mientres el so reposu ivernizu. Siguen recoyendo alimentos hasta'l final del [[seronda]]. Mientres esti ralu tamién s'encarguen de reparar los daños que puedan tener la lluriga o los diques, anque polo xeneral nun empiecen a faer esto hasta qu'empecipien les xelaes. Ye tamién mientres esta dómina cuando se reproducen; apariar nos meses primaverales, o un pocu antes, y les críes nacen mientres el branu. Amás, a la fin de cada seronda cubren les sos cabañes con folla fresco, que conxélase cuando mengua la temperatura nel [[iviernu]] y vuélvese tan duru como la piedra, de tala forma que los [[Depredación|depredadores]] nun pueden alteriar el so reposu. Cola llegada del iviernu, abellugar na so lluriga y subsisten de la reserva que s'encargaron d'axuntar mientres tol añu. Cuando'l [[xelu]] ruémpese en primavera, dexen los sos xoriles y empiecen el ciclu de nuevu. === Defensa territorial === Una y bones el [[territoriu]] nel qu'habiten ye por demás importante pa los castores, cuantimás por tol tiempu qu'inverten construyendo nél, suelen defendelo ante les amenaces esternes. Si un desconocíu entra nel territoriu d'una colonia de castores, lo más seguro ye que terminen lluchando contra él, n'ocasiones hasta la muerte. La forma en que detecten la presencia d'estraños ye al traviés del olfatu; si perciben un [[golor]] que nun-yos ye familiar, buscar la fonte del mesmu vuélvese prioritariu, inclusive más importante qu'axuntar alimentos, y nun fuelguen hasta topala.<ref name="Territoriu">{{cita web |apellíu = Koehrn |nome = Kara |títulu = Social Spacing (Espaciado social) |allugamientu = Davidson, Carolina del Norte, Estaos Xuníos |editorial = Colexu Davidson |url = http://www.bio.davidson.edu/people/vecase/Behavior/Spring2004/Koehrn/SocialSpacing.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 22 de xineru de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080203022707/http://www.bio.davidson.edu/people/vecase/Behavior/Spring2004/Koehrn/SocialSpacing.htm |fechaarchivu = 3 de febreru de 2008 }} (n'inglés)</ref> Sicasí, sábese que los castores pueden reconocer los golores específicos d'otres families coles que tán emparentaos, y nesi casu tolerar dientro del so territoriu y nun-yos faen dañu; lo mesmo asocede con otres especies que nun los perxudiquen y que los sos golores, col pasu del tiempu, vuélvense familiares pa ellos.<ref name="Territoriu"/> P'alvertir a los posibles invasores, principalmente a otros castores, marquen el so territoriu con unes señales de golor feches con un amiestu de folla y [[castóreo]]— para asina delimitar les sos tierres y tratar de prevenir enfrentamientos.<ref name="Territoriu"/> Asitien les marques de golor nes llendes del so territoriu, y mientres más d'elles asitien, menos probable va ser qu'ésti seya invadíu, yá que más marques equivalen a una colonia más poderosa.<ref name="Territoriu"/> La cantidá de marques qu'asitien depende en parte de la dómina y de la densidá de población del llugar. Mientres los meses de cría, que son xineru y febreru, y mientres la dómina en que los castores nuevos abandonen los sos grupos y esvalíxense, que ye per agostu, el marcáu de territoriu amóntase.<ref name="Territoriu"/> De la mesma forma, nuna zona onde hai delles colonies de castores, ye común que'l númberu de marques seya eleváu.<ref name="Territoriu"/> El marcáu de territoriu, según la defensa del mesmu y l'arreglu de diques y llurigues, ye realizada por machos y femes per igual.<ref name="Mate">{{cita web |apellíu = Koehrn |nome = Kara |títulu = Mating System |allugamientu = Davidson, Carolina del Norte, Estaos Xuníos |editorial = Colexu Davidson |url = http://www.bio.davidson.edu/people/vecase/Behavior/Spring2004/Koehrn/mating%20system.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 23 de xineru de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080102060531/http://www.bio.davidson.edu/people/vecase/Behavior/Spring2004/Koehrn/mating%20system.htm |fechaarchivu = 2 de xineru de 2008 }} (n'inglés)</ref> === Alimentación === La dieta de los castores ye puramente [[Herbívoru|herbívora]]. Alimentar de la [[Corteza (árbol)|corteza]], ramillas y fueyes de los árboles que balten y de los raigaños de [[Planta acuática|plantes acuátiques]].<ref name="Rexistru">{{cita web |apellíu = Carreño Serrano |nome = José Carmen |títulu = Rexistro Castor 1 |añu = 2000 |allugamientu = Guanajuato, Méxicu |editorial = RedEscolar |url = http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/publicaciones/publi_reino/fauna/castor/castor2.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 21 de xineru de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080901064903/http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/publicaciones/publi_reino/fauna/castor/castor2.htm |fechaarchivu = 1 de setiembre de 2008 }}</ref> Anque pueden inxerir cuasi cualesquier vexetal comestible qu'atopen na vera d'un ríu o llagu, prefieren ciertos alimentos sobre otros. Reparóse que los castores europeos prefieren la corteza y fueyes d'árboles como [[salix|sauces]], [[betula|abedurios]] y [[corylus avellana|avellano]], ente que los castores americanos inclinar por árboles como sauces, abedurios, [[populus|álamos]], [[cerasus|zrezales]], [[acer (botánica)|pládanos]] y [[alnus|omeros]], ente otros.<ref name="Food">{{cita web |apellíu = Koehrn |nome = Kara |títulu = Food (Alimentos) |allugamientu = Davidson, Carolina del Norte, Estaos Xuníos |editorial = Colexu Davidson |url = http://www.bio.davidson.edu/people/vecase/Behavior/Spring2004/Koehrn/food.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 22 de xineru de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080203022720/http://www.bio.davidson.edu/people/vecase/Behavior/Spring2004/Koehrn/food.htm |fechaarchivu = 3 de febreru de 2008 }} (n'inglés)</ref> A pesar de les sos preferencies, la dieta d'un castor suel basase na disponibilidad d'alimentos, polo que nun refuguen un alimentu anque nun seya de los sos favoritos. Pa subsistir nel iviernu axunten una reserva de comida, que caltienen somorguiada no fondero del estanque onde viven, mui cerca d'una de les entraes a la lluriga. Acostumen asitiar les cañes más grandes na parte cimera y les más pequeñes na parte inferior de la pila pa torgar qu'éstes últimes sían abasnaes pola corriente.<ref name="Food"/> Mientres más fríu sía'l clima nel que vivan, más importante vuélvese la recoyida d'esta reserva de comida, pos suelen pasar práuticamente tol iviernu dientro de les sos llurigues. Amás de sirvi-yos como fonte d'alimentu, esta reserva de madera tien otra función. Una y bones la superficie del estanque conxelar mientres l'iviernu, los castores dexen que delles cañes llexen na agua, torgando qu'ésta se solidifique nesa zona.<ref name="Talles">{{cita web |títulu = La vida del castor |url = http://www.castor.es/vida_castor.html |fechaaccesu = Consultáu'l 30 d'avientu de 2007 }}</ref> D'esta forma pueden salir al esterior en casu de dalguna emerxencia por casu, si escosa la reserva de comida. === Reproducción === Los castores son capaces d'apariase en cuasi cualquier etapa de la so vida, y son [[Monogamia|monógamos]]<ref name="Encarta"/><ref name="Navarino">{{cita web |apellíu = Schüttler |nome = Elke; Jax, Kurt y Rozzi, Ricardo |títulu = Les especies exótiques na Islla Navarino: Conocer al castor y al visón |ubicación = Chile |editorial = Fundación Omora |url = http://www.cabodehornos.org/papers/Elke%20especies%20exoticas%20castellán.pdf |fechaaccesu = Consultáu'l 21 de xineru de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080820105914/http://www.cabodehornos.org/papers/Elke%20especies%20exoticas%20castellán.pdf |fechaarchivu = 20 d'agostu de 2008 }}</ref> —anque si la so pareya muerre, pueden consiguir otra—.<ref name="Mate"/> La so monogamia débese principalmente a que, pal correutu cuidu de les críes, ye necesariu que dambos padres collaboren, yá que unu solo nun sería capaz de curiales. Poro, tienen de permanecer xuníos tol tiempu por que la reproducción tenga ésitu. [[Ficheru:Biber 1 db.jpg|thumb|right|250px|Castor adultu con un exemplar nuevu.]] La dómina d'apareyamientu empieza cuando se derrite el [[xelu]] ivernizu, lo qu'asocede aproximao por [[febreru]].<ref name="Oya"/> Cada pareya tien solamente una camada per añu. L'[[apareyamientu]] suel realizase so l'agua, anque tamién puede llevase a cabu na vera del ríu o estanque onde viva la pareya.<ref name="Oya"/> Dempués del periodu de [[xestación]], que dura aproximao unos trés meses y mediu (100 díes),<ref name="Críes"/> la fema da a lluz de 2 a 4 críes<ref>{{cita web |apellíu = Rodríguez |nome = Matías |títulu = El castor Cristobal |allugamientu = Río Grande, Tierra del Fueu, Arxentina |url = http://www.escuela32.com.ar/CASTOR.htm |fechaaccesu = 29 d'ochobre de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071112013335/http://www.escuela32.com.ar/CASTOR.htm |fechaarchivu = 12 de payares de 2007 }}</ref> (anque en casos estremos pueden ser hasta 9),<ref name="Críes"/> les cualos nacen yá colos güeyos abiertu y cubrir de pelo. Estes son [[Lactancia materna|daes de mamar]] mientres les primeres selmanes de vida, nes cualos permanecen dientro de la lluriga xunto cola madre y les críes de la temporada anterior, que tienen alredor d'un añu d'edá. Los castores de dos años, si siguen viviendo cola familia, ayuden a la madre a alimentar y protexer a los naciellos.<ref name="Social"/> El padre mentanto sale y permanez nes cercaníes, curiando'l territoriu.<ref name="Mate"/> En cuanto dexen de ser daes de mamar, la madre empieza a alimentar a les sos críes con fueyes tienres.<ref name="Oya"/> Cuando son bien pequeñes, les críes comuníquense constantemente y faen enforma ruíu, y mientres van creciendo vuélvense menos ruidoses, al empezar a comunicase con golores o ciertes actitúes específiques.<ref name="Oya"/> A la temporada, polo xeneral al mes d'edá, los mozos empiecen a movese pel esterior de la lluriga, anque siguen siendo bastante dependientes de los sos padres, yá que son ellos quien los siguen alministrando alimentu y proteición per cerca d'un añu.<ref name="Mate"/> Mientres esti periodu, aprienden delles pervalibles habilidaes al copiar el comportamientu de los castores adultos, anque entá nun tomen parte nos llabores de construcción y otres actividaes.<ref name="Mate"/> Cuando los mozos algamen el maduror sexual, lo que suel soceder a partir de los dos años d'edá, pueden dixebrase de la colonia y formar la suya propia.<ref>{{cita web |títulu = Fauna — Quién ye quién... El Castor |añu = 2006 |ubicación = Santiago, Chile |editorial = Sitiu animales |url = http://www.animales.cl/site/verNotaFauna.asp?IDNota=24 |fechaaccesu = Consultáu'l 29 d'ochobre de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071024192454/http://www.animales.cl/site/verNotaFauna.asp?IDNota=24 |fechaarchivu = 24 d'ochobre de 2007 }}</ref> Sicasí, si ye una dómina d'escasez d'alimentos, seca o hai una alta densidá de población, pueden retardar la so partida, una y bones estos factores amenorguen les sos posibilidaes d'establecer exitosamente una colonia.<ref name="Social"/> Cuando finalmente deciden dixebrase, nun suelen establecese nun puntu bien alloñáu al so llugar de nacencia.<ref name="Social"/> === Señal d'alerta === Puesto que pasen la mayor parte del tiempu na agua o na seguridá de les sos [[lluriga|llurigues]], los castores tienen pocu depredadores. Los sos principales enemigos son los [[canis lupus|llobos]] y los [[homo sapiens|seres humanos]], siguíos polos [[ursidae|osos]] y [[lynx (bioloxía)|llobos cervales]].<ref name="Predators">{{cita web |apellíu = Koehrn |nome = Kara |títulu = Predators (Depredadores) |allugamientu = Davidson, Carolina del Norte, Estaos Xuníos |editorial = Colexu Davidson |url = http://www.bio.davidson.edu/people/vecase/Behavior/Spring2004/Koehrn/predators.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 22 de xineru de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080102060535/http://www.bio.davidson.edu/people/vecase/Behavior/Spring2004/Koehrn/predators.htm |fechaarchivu = 2 de xineru de 2008 }} (n'inglés)</ref> Pa protexese d'ellos, los castores dependen de los sos sofisticaos sentíos del oyíu y olfatu, según del avisu de los sos compañeros. D'esta forma, cuando un castor que s'atopa na agua asústase, ésti somórguiase rápido al impulsase enérxicamente cola so cola.<ref name="Encarta"/> Esto produz una sonora palmetada, oyible sobre y debaxo de l'agua, que ye tan fuerte que puede ser percibida por un humanu nun [[radiu (xeometría)|radiu]] de 100 metros.<ref name="Predators"/> Esta señal sirve como alvertencia pa los demás castores nel área.<ref name="Pelos"/> Una vegada qu'un castor efeutuó esta señal d'alerta, tolos castores nes cercaníes somórguiense y nun vuelven salir por un ratu. Tamién pueden efeutuar esta señal ante la presencia de ruíos o golores desconocíos.<ref name="Predators"/> Ye más probable qu'un castor respuenda ante les señales efeutuaes por castores mayores qu'a les efeutuaes por castores nuevos, por cuenta de que estos postreros entá nun aprendieron cuándo tienen d'efeutuar la señal y cuándo non, amás de que producen un soníu daqué distintu al tener coles más pequeñes.<ref name="Predators"/> == Distribución xeográfica == [[Ficheru:North America satellite orthographic.jpg|thumb|right|200px|La mayoría de los castores del mundu habiten n'[[América del Norte]].]] Cada especie de castor habita nel continente al que fai referencia'l so nome. El [[Castor fiber|castor européu]] (''Castor fiber''), como'l so nome indicar, vive n'[[Europa]], anque tamién se-y puede atópase en delles rexones d'[[Asia]]. Ente los países con mayores poblaciones d'esta especie destaquen [[Rusia]], [[Polonia]], [[Ucraína]], [[Bielorrusia]], [[Kazakstán]] y los países [[Escandinavia|escandinavos]], anque s'estienden hasta naciones tan distantes como [[Francia]] y [[Mongolia]]. Nel pasáu llegaron a habitar en cuasi toa [[Eurasia]], tomando tol territoriu ente les [[Islles Britániques]] y Rusia.<ref name="Día"/> Dende la era [[Prehistoria|prehistórica]] y hasta a lo menos el [[sieglu VI]], a esta especie podía atopáse-y nos ríos del norte de la [[Península Ibérica]], principalmente'l [[Duero]] y el [[Ebro]].<ref name="Duero">{{cita web |apellíu = Ceña |nome = Juan Carlos |títulu = Castor européu en Navarra y La Rioxa |añu = 2004 |allugamientu = Logroño, España |editorial = Sociedá Española pal Caltenimientu y Estudiu de los Mamíferos |url = http://www.secem.es/GALEMYS/PDF%20de%20Galemys/16%20(2).pdf/3%201%20%20Ce%F1a%20(91-98).pdf |fechaaccesu = Consultáu'l 7 d'avientu de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20120620181222/http://www.secem.es/GALEMYS/PDF%20de%20Galemys/16%20(2).pdf/3%201%20%20Ce%F1a%20(91-98).pdf |fechaarchivu = 2012-06-20 }}</ref> Sicasí, yá que les sos pieles y el castóreo yeren artículos bien acobiciaos, foi cazáu en tol continente, poniendo en serio riesgu la so sobrevivencia; en [[Gran Bretaña]], por casu, estos animales escastar nel [[sieglu XVI]]. Más palantre, nel [[sieglu XIX]], yá solo podíase-yos atópase en delles rexones pantanoses d'[[Alemaña]], Bielorrusia, [[Noruega]], Rusia y Mongolia.<ref name="Día"/> Sicasí, anguaño ta siendo reintroducíu en munches partes del continente. Pela so parte, el [[castor canadensis|castor americanu]] (''Castor canadensis'') habita en práuticamente toa [[Norteamérica]], dende [[Alaska]] hasta'l norte de [[Méxicu]]. En [[Canadá]] puede atopáse-yos en toles [[Organización territorial de Canadá|provincies y territorios]], sicasí, nun habiten nes rexones más [[septentrional]]es, cercanes al [[Océanu Árticu]]. Tamién tán presentes en práuticamente tol territoriu de los [[Estaos Xuníos]], sacante nes rexones desérticas del suroeste y na [[Península de la Florida]]. Nel territoriu mexicanu, per otru llau, son escasos, yá que solo viven nes zones cercanes a los ríos [[ríu Bravo|Bravo]] (nos estaos de [[Chihuahua]], [[Coahuila]] y [[Tamaulipas]]) y [[ríu Colorado (Norteamérica)|Coloriáu]] (en [[Sonora]]).<ref name="Méxicu"/> Del [[castor californicus|castor de Kellog]] (''Castor californicus'') atopáronse [[fósil]]es nos estaos d'Estaos Xuníos de [[Washington (estáu)|Washington]], [[Oregón]], [[Idaho]], [[Nebraska]], [[Kansas]] y [[California]], y nel estáu mexicanu de Sonora.<ref>{{cita web |títulu = Castor californicus — Map |editorial = The Paleobiology Database |url = http://paleodb.org/cgi-bin/bridge.pl?action=checkTaxonInfo&taxon_non=44956&is_real_user=1 |fechaaccesu = Consultáu'l 8 de xineru de 2008 }} (n'inglés)</ref> === Introducciones === Con cuenta de alzar el so númberu, lliberáronse especímenes de ''Castor fiber'' a lo llargo de toa Europa, cuantimás en países onde antes solíen habitar o siguen habitando pero les sos poblaciones menguaron. Por casu, n'ochobre de [[2005]], seis castores europeos fueron lliberaos nel condáu de [[Gloucestershire]] en Gran Bretaña, y entámense más reintroducciones n'[[Escocia]] y [[Gales]].<ref>{{cita web |títulu = Eager Beavers (Castores ansiosos) |editorial = MSN |url = http://www.msn.co.uk/htx/returnofthebeaver/ |fechaaccesu = Consultáu'l 28 d'ochobre de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080503045711/http://www.msn.co.uk/htx/returnofthebeaver/ |fechaarchivu = 3 de mayu de 2008 }} (n'inglés)</ref> N'España, por cuenta que'l so reintroducción llevar a cabu de forma clandestina y ensin planificación, nun foi recibida con total presto por dalgunos, incluyíu'l [[Ministeriu de Mediu Ambiente d'España|Ministeriu de Mediu Ambiente]] d'aquella nación. La so lliberación n'otros países, sicasí, tuvo ésitu; un exemplu d'ello son les sos introducciones n'[[Alemaña]] —específicamente en [[Baviera]]—, los [[Países Baxos]] y [[Serbia]]. Tamién tornaron a los bancos del [[ríu Morava]], n'[[Eslovaquia]] y la [[República Checa]]. Delles pareyes de ''Castor canadensis'' fueron lliberaes na rexón [[arxentina]] y [[chile|chilena]] de [[Islla Grande de Tierra del Fueu|Tierra del Fueu]] en [[1946]],<ref name="Ushuaia"/> siendo esta introducción posiblemente la de mayor trescendencia de toes, debíu al fuerte impautu que tuvieron nel ecosistema fueguino. Esta mesma especie foi introducida en [[Finlandia]] en [[1937]] como parte d'un programa pa reintroducir al estinguíu castor européu.<ref name="cromu"/> Dempués d'estendese por tol territoriu d'aquel país, llegaron a la rexón [[Rusia|rusa]] de [[Carelia]].<ref name="cromu"/> En [[Polonia]] introducióse-yos na [[década de 1930]].<ref name="cromu"/> ==== Tierra del Fueu ==== [[Ficheru:Beaver dam in Tierra del Fuego.jpg|thumb|right|250px|Dique en [[Islla Grande de Tierra del Fueu|Tierra del Fueu]].]] Introducíos nun área onde nun habiten el so depredadores naturales, como lo ye [[Archipiélagu de Tierra del Fueu|Tierra del Fueu]], los castores modificaron miles d'[[hectárea|hectárees]] de terrén y son consideraos como una plaga imparable pola población llocal. Tou surdió en [[1946]], cuando'l Ministeriu de Marina d'Arxentina lliberó a 25 pareyes de castores norteamericanos nel nordeste del [[llagu Fagnano]] y nes veres del ríu Claru, alcontraos na [[Islla Grande de Tierra del Fueu]].<ref name="Exótiques">{{cita web |apellíu = G. de la Vega |nome = Santiago |títulu = Especies exótiques: dellos exemplos nel Arxentín |allugamientu = Arxentina |editorial = ArgentinaXplora |url = http://www.argentinaxplora.com/activida/ecu/exoticas.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 2 d'avientu de 2007 }}</ref><ref name="Mercuriu">{{cita web |apellíu = Martínez |nome = Rolando y García, Richard |títulu = A 6 km per añu avanza la plaga del castor |añu = 2007 |allugamientu = Punta Arenas, Chile |editorial = ''[[El Mercurio]]'' |url = http://www.bio.puc.cl/caseb/axuntos/jaksic_EM_castor_caseb_01.pdf |fechaaccesu = Consultáu'l 18 d'avientu de 2007 }}</ref> Cola introducción de la especie entamábase caltener una población controlada pa fomentar la [[industria pellitero]] na rexón, yá que na mesma nun había especies que pudieren utilizase pa tales fines.<ref name="Ushuaia"/><ref name="Mercuriu"/> Tamién se diz que fueron llevaos a la zona pola marina arxentina por que fueren cazaos y coles sos pieles fixeren gorros pa los oficiales de la mesma marina.<ref name="Mercuriu"/> Sicasí, el so intentu por caltener a la población controlada fracasó, pos dalgunos de los animales esvalixáronse siguiendo los cursos d'agua y colonizaron la rexón.<ref name="Exótiques"/> Alredor de [[1964]] llegaron a tierres chilenes.<ref name="Mercuriu"/> Inclusive cruciaron el [[Canal Beagle]], como lo prueba la so presencia na [[Islla Navarino]], y hai evidencies de que cruciaron el [[Estrechu de Magallanes]], pos se toparon exemplares na [[Península de Brunswick]], llegando polo tanto a territoriu continental.<ref name="Mercuriu"/> Desconozse'l númberu exactu de castores qu'habiten nesta rexón. La mayoría de les fontes envaloren la so población ente los 70.000 y 100.000 exemplares,<ref name="SAG">{{cita web |títulu = Guerra contra los castores |añu = 2005 |ubicación = Chile |editorial = Serviciu Agrícola y Ganaderu |url = http://www.familia.cl/ContenedorTmp/Castores/castores.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 18 de payares de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071028083015/http://www.familia.cl/ContenedorTmp/Castores/castores.htm |fechaarchivu = 28 d'ochobre de 2007 }}</ref><ref name="Aprox">{{cita web |títulu = El castor foi declaráu "especie dañible y perxudicial" |añu = 2006 |allugamientu = Ushuaia, Arxentina |editorial = Ushuaia Info |url = http://www.ushuaia-info.com.ar/noticias/index.php?id=15 |fechaaccesu = Consultáu'l 21 d'avientu de 2007 }}</ref> anque dalgunos calcularon que podríen ser hasta 200.000.<ref name="CASEB">{{cita web |títulu = Animales exóticos: El castor espandir por islles magallánicas |añu = 2003 |ubicación = Santiago, Chile |editorial = Centru d'Estudios Avanzaos n'Ecoloxía y Biodiversidá |url = http://www.bio.puc.cl/caseb/axuntos/mr_10_jaksic-jones_elmercurio.html |fechaaccesu = Consultáu'l 21 d'avientu de 2007 }}</ref> Piénsase que tan solo na [[Islla Navarino]] hai aproximao 20.000 individuos.<ref name="Navarino"/> Independientemente del so númberu, los castores causaron graves alteraciones nos ecosistemes de la zona, principalmente en Chile, onde'l problema volvióse tan estremu que se dexó la caza de 10.000 exemplares per añu p'amenorgar la so población, amás de dexar la venta de les sos pieles y carne.<ref name="SAG"/> Como resultancia, ente [[2004]] y [[2007]] cazar en Tierra del Fueu cerca de 11.700 castores.<ref name="Mercuriu"/> N'Arxentina, la [[Llexislatura de la provincia de Tierra del Fueu]] calificó al castor como "especie dañible y perxudicial".<ref name="Aprox"/> De primeres nun cuntaben con depredadores na zona, lo qu'influyó notoriamente na so rápida espansión, pero col pasu del tiempu, el [[Pseudalopex culpaeus|foín culpeo]] y el [[Puma concolor|puma]] convertir nos sos enemigos, collaborando col so erradicación.<ref name="Mercuriu"/> A pesar de tolos esfuercios por detenelos, los castores siguen espandiéndose, polo xeneral escontra'l norte, y calcúlase qu'avancen a un ritmu d'ente seis y ocho quilómetros per añu.<ref name="Mercuriu"/><ref name="CASEB"/> Dende [[2001]], los dos países arreyaos empezaron a cooperar en planes empobinaos al control de la población de castores, col propósitu final de erradicarlos definitivamente pal añu [[2015]].<ref name="coop">{{cita web |títulu = Antecedentes de cooperación arxentín-chilena en rellación a la problemática de la invasión de Castor americanu (Castor canadensis) y el so manexu nel sur d'América. |añu = 2007 |allugamientu = Arxentina |editorial = Secretaría d'Ambiente y Desarrollu Sustentable |url = http://www.ambiente.gov.ar/?idarticulo=5208 |fechaaccesu = Consultáu'l 9 de marzu de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20081202172446/http://www.ambiente.gov.ar/?idarticulo=5208 |fechaarchivu = 2008-12-02 }}</ref> Una diferencia notable ente Tierra del Fueu y la mayor parte d'América del Norte ye que nos árboles del sur del continente nun crecer [[renuevu|renuevos]], daqué que sí asocede con dellos árboles norteamericanos como sauces y álamos. Gracies a los renuevos, los montes norteamericanos son capaces de refaese más rápido que los fueguinos. Por esta razón, el castor acóplase perfectamente colos montes de la so zona nativa, ente que na rexón suramericana tiende a desequilibrar los ecosistemes. La especie vexetal que más se vio afeutada pola actividá de los castores en Tierra del Fueu ye la [[Nothofagus pumilio|lenga]].<ref name="Ushuaia"/><ref name="Navarino"/> ==== El castor n'España ==== [[Ficheru:Ebro_spanien.png|thumb|left|200px|El [[Valle del Ebro]] o Cuenca ibérica, rexón onde fueron lliberaos los castores.]] L'historiador romanu Apiano fálanos de la so bayura nel ríu Betis (Guadalquivir); esistió en tolos ríos importantes” del norte d'Iberia, ya inclusive esisten restos óseos en Atapuerca y xacimientos arqueolóxicos del sieglu VI. El naturalista suizu Konrad von Gesner cita la especie n'España inclusive nel añu 1583, datu difícil de refutar, ante lo inconfundible de la especie. Poro, el castor européu ye una especie propia de la nuesa fauna, la caza y presión humana llevó a esta especie a la estinción local na península Ibérica nel Sieglu XVIII y a cuasi la so estinción total n'Europa. Dellos espertos coinciden en que la estinción n'España tuvo de producise na década de 1850 na conca del Duero.<ref><span class="valor">Diccionariu xeográficu-estadísticu-historico d'España y les sos posesiones d'ultramar. </span><span class="favoritu"><span class="titulo">(1845-1850).</span><span class="autor"> <span class="autor">Madoz, Pascual</span></span></span></ref> A partir de [[2005]] empezar a topar una serie de nicios que suxeríen la presencia d'una población de castores nel norte d'[[España]], más específicamente en [[Navarra]] y en [[La Rioxa (España)|La Rioxa]]; tales pruebes incluyíen árboles valtaos, buelgues, restos de forrajeo, [[escrementu|escrementos]] y marques de castóreo, ente otres.<ref name="Duero" /> El castor yá habitara enantes n'España,<ref name="LRI">{{cita web |títulu = Mediu Natural afirma que los castores fueron introducíos 'illegalmente' nos ríos Ebro y Aragón |añu = 2007 |ubicación = España |editorial = ''La Rexón Internacional'' |url = http://www.laregioninternacional.com/noticia/12111/Castores/r%C3%ADos/illegalmente/ |fechaaccesu = Consultáu'l 5 de xineru de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20120319135725/http://www.laregioninternacional.com/noticia/12111/Castores/r%C3%ADos/illegalmente/ |fechaarchivu = 19 de marzu de 2012 }}</ref> pero sumió de la zona dende a lo menos el [[sieglu XVII]] debíu al surdimientu de les armes de fueu, coles que se-y cazaba pa llograr la so carne y la so grasa.<ref name="El País">{{cita web |apellíu = Méndez |nome = Rafael |títulu = Los castores vuelven criar n'España tres siglos dempués |añu = 2007 |ubicación = Madrid, España |editorial = ''[[El País (España)|El País]]'' |url = https://www.elpais.com/articulo/sociedad/castores/vuelven/criar/Espana/sieglos/despues/elpepusoc/20071207elpepisoc_3/Tes |fechaaccesu = Consultáu'l 7 d'avientu de 2007 }}</ref> A la temporada de que s'empezaren a topar aquellos nicios, afayaríase qu'un grupu ecoloxista lliberara na primavera de [[2003]] a 18 castores europeos provenientes de Baviera nos ríos [[Ebro]], [[ríu Aragón|Aragón]] y [[Cidacos]].<ref name="LRI" /><ref name="Donostia">{{cita web |títulu = El regresu del castor |ubicación = San Sebastián, España |editorial = ''Diariu de Noticies de Gipuzkoa'' |url = http://www.noticiasdegipuzkoa.com/ediciones/2007/12/10/sociedad/euskadi/d10eus11.838760.php |fechaaccesu = Consultáu'l 4 de xineru de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090204212149/http://www.noticiasdegipuzkoa.com/ediciones/2007/12/10/sociedad/euskadi/d10eus11.838760.php |fechaarchivu = 4 de febreru de 2009 }}</ref><ref name="LaRioja">{{cita web |títulu = La Rioxa y Navarra trabayen un protocolu de recoyida de castores |añu = 2007 |allugamientu = Logroño, España |editorial = ''[[Diario La Rioxa|La Rioxa]]'' |url = http://www.larioja.com/20071212/sociedad/rioja-navarra-trabayen-protocolu-20071212.html |fechaaccesu = Consultáu'l 11 de xineru de 2008 }}</ref> Alegóse que los castores apaecíos nel Ebro yeren procedentes de Rusia y que éstos podríen ser híbridos de castor européu y americanu.<ref name="DDN">{{cita web |títulu = Navarra y La Rioxa xunir p'atayar la reintroducción illegal de castores |añu = 2007 |allugamientu = Pamplona, España |editorial = ''[[Diario de Navarra]]'' |url = http://www.diariodenavarra.es/navarra/noticia.asp?not=2007120802115970&dia=20071208&seccion=navarra&seccion2=sociedá&chnl=10 |fechaaccesu = Consultáu'l 11 de xineru de 2008 }}</ref> Sicasí, les dos especies son incompatibles pa la reproducción y nunca se describieron híbridos. La reintroducción de los royedores desamarró un intensu alderique alrodiu de les ventayes y desventaxes del regresu d'estos animales a la [[península Ibérica]]. Per un sitiu, argumentábase que la reintroducción nun se realizara naturalmente, y según el [[Ministeriu de Mediu Ambiente d'España]], ésta habíase lleváu a cabu de forma clandestina ya illegal.<ref name="Donostia"/> Tamién s'alegaba que la llegada de los castores podría perxudicar a delles especies protexíes na zona, como'l [[mustela lutreola|visón européu]] y la [[lutra lutra|llondra]].<ref name="LRI"/> En contraparte, los defensores de los castores, ente los que s'atopaba un grupu ecoloxista [[Bélxica|belga]] llamáu ''Pays des castors'' (País de los castores),<ref name="DDN"/> aseguraben qu'estos animales traeríen beneficios pa la zona y la biodiversidá de la mesma, incluyendo al visón européu. En realidá dambes especies habiten xuntes en delles partes del norte d'Europa,<ref name="LRI"/> sicasí, la so forma d'interactuar posiblemente sería distinta na [[Península Ibérica]], pos los ecosistemes de tipu [[clima mediterraneu|mediterraneu]] presentes n'España son bien distintos a los de tipu [[taiga]] qu'hai nel norte del continente y que son muncho más montiegos.<ref name="LRI"/> L'argumentu de que la presencia de los castores podría ser benéfica pa la biodiversidá viose debilitáu más palantre, pos esti royedores estropiaren principalmente los montes de [[salix|sauces]] y [[populus|chopos]], que yeren precisamente l'hábitat del visón européu.<ref name="LRI"/> Estos montes atópense güei alteradísimos pol home polo que la interacción del castor sería inapreciable, en comparanza colos millones d'euros que se destinen en tola cuenca del Ebro a canalizaciones, enriamientos y repoblaciones de chopos híbridos o clones.{{ensin referencies}} Como les alministraciones navarru y rioxanu consideraron que la especie llegó de forma clandestina al país, los gobiernos d'estes entidaes presentaron el casu en xunu de [[2007]] ante'l [[Comité de Flora y Fauna d'España]], mesmu que consultó a la [[Comisión Europea]], una y bones el castor ye una especie protexida pola [[Xunión Europea]].<ref name="El País"/> Finalmente, la Comisión consideró que la especie atopábase fora de la so distribución natural,<ref name="LRI"/> polo que nun s'opunxo al so erradicación nes zones mentaes. Dende 1950 el castor foi reintroducíu y traslocado en toa Francia<ref>{{Cita web |url=http://carmen.carmencarto.fr/38/castor.map |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121110210044/http://carmen.carmencarto.fr/38/castor.map |fechaarchivu=2012-11-10 }}</ref> dende la cuenca del baxu Ródano, en diversos calces de la cuenca atlántica.<ref>http://www.oncfs.gouv.fr/Connaitre-les-especes-ru73/-y-Castor-dEurope-ar110</ref> Igualmente realizáronse esfuercios de traslocación en Bélxica, Suecia, Finlandia y Alemaña.<ref>http://trajectoires.revues.org/1130</ref> Bien apocayá restablecióse n'Escocia, onde ye un recursu turísticu de primer orde.<ref>http://www.scottishbeavers.org.uk/</ref> Namái ta ausente de Portugal ya Italia y en tolos países europeos tán realizándose esfuercios pol so caltenimientu y reestablecimientu,<ref>{{Cita web |url=http://www.oncfs.gouv.fr/Reseau-Castor-ru98/Publications-du-reseau-Castor-ar201 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170912191317/http://www.oncfs.gouv.fr/Reseau-Castor-ru98/Publications-du-reseau-Castor-ar201 |fechaarchivu=2017-09-12 }}</ref> sacante n'España, onde s'intenta erradicar.<ref name="zsl_1">https://web.archive.org/web/20130929041033/http://www.zsl.org/science/research-projects/indicators-assessments/wildlife-comeback,2217,AR.html</ref> Tal como indica la obra ''Wildlife comeback in Europe: The recovery of selected mammal and bird species'',<ref name="zsl_1"/> anguaño los espertos coinciden en qu'esta especie supón una gran oportunidá pa promover los efeutos ecolóxicos positivos del castor como inxeniería ecolóxica, incluyendo l'aumentu de la biodiversidá como resultáu de cambeos inducíos pol castor n'hábitat, y este foi'l focu de más recién investigación. Al traviés de la creación d'estanques, el castor aumenta la cantidá de nutrientes disponibles, que conduz a les algues y la crecedera de les plantes. Como resultancia, amóntase la riqueza d'especies d'invertebraos<ref>http://link.springer.com/article/10.1023/A%3A1012507613952?non-access=true</ref> y la biomasa son más altos nes corrientes fluviales con castor poles sos influencia direutes y les escamplaes que crea la especie. En Baviera, rexistráronse 38 especies de libélula nos sitios de castor, con 11 beneficiarios direutos de la presencia de la especie del castor. Sicasí, les vertebraos especies tamién se beneficien: amontar al doble les especies de pexes<ref>http://www.scottishbeavers.org.uk/docs/003__170__xeneral__Beaver_impacts_upon_fish___SBT_position_Aug_12__1344439198.pdf</ref> n'hábitat del castor d'influencia, con densidaes d'hasta 80 vegaes mayores que nos sitios ensin castor.<ref>http://www.ark.eu/ark/download/bever/amphibians-profit-from-beaverponds-2007.pdf</ref> Un mayor númberu d'especies d'anfibios apaecieron nos sitios de castor na rexón de Eifel y Baviera, onde la metá de les 12 especies beneficióse direutamente d'actividá de los castores. Nun estudiu de Rusia sobre anfibios, la productividá foi mayor en comparanza con sitios con castor a sitios ensin castor.<ref>http://link.springer.com/article/10.1134%2FS1995082908040032</ref> Amás d'esti aumentu na diversidá de pexes y l'efeutu beneficiosu de la presa sobre los anfibios, los hábitats del castor apurre una mayor variedá d'aves, con más de 50 especies rares rexistraes en Baviera, o una medría, por casu, de la cigüeña negra (''Ciconia nigra'') n'Europa Central. Hai tamién evidencies de qu'otros mamíferos como la llondra, que puede utilizar los tueros cortaos pol castor como árees de reposu, amás d'aprovechar esti aumentu de la disponibilidad d'alimentos. Más apocayá, estudios demostraron un efeutu positivu de la escamplaes creaes pol castor pa los esperteyos insectívoros, apurriendo nuevos sitios de caza y alimentación pa especies como ''Pipistrellus spp''.<ref>http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs10344-010-0481-y</ref> En términos más xenerales, el castor puede sofitar la necesaria restauración de los cursos d'agua lleváu a cabu en respuesta al cambéu climáticu y apangar los sos efeutos, como l'aumentu de los llenes con un costu desaxeradamente baxu. Dempués d'una llarga ausencia d'una gran parte del so área de distribución, el castor euroasiático, agora adulces, reclama'l so papel como inxenieru ecolóxicu y especie clave nes agües duces d'Europa y los sos ecosistemes. Ensin dulda, la especie van amontase más en númberu y distribución nes próxima décades en toa Europa Occidental, sobremanera en cuenques onde nun esista un confinamientu de tramos fluviales por cuenta de fuertes barreres artificiales que torguen esvalixase a la especie. Esti taxón tien de xestionase a escala de cuenca. Los beneficios acomuñaos a la restauración fluvial y el potencial pal turismu,<ref>{{Cita web |url=http://www.scottishbeavers.org.uk/visit-knapdale/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170627171135/http://scottishbeavers.org.uk/visit-knapdale/ |fechaarchivu=2017-06-27 }}</ref> son obviamente mayores que'l costu de los daños rellacionaos col castor. Esiste un estudiu de la Universidá d'Oxford onde se destacar el beneficiu económicu de restablecer la especie.<ref>http://www.scottishbeavers.org.uk/docs/files/xeneral/EconomicImpacts.pdf</ref> Debe, dexase la coesistencia pacífica y el mutuu beneficiu del castor y l'home na Península Ibérica. Vease DEINET, S., ''et al.'' (2013).<ref name="zsl_1"/> === Caltenimientu en cautiverio === [[Ficheru:American Beavers at the National Zoo.jpg|thumb|right|200px|Castores norteamericanos nel Parque Zoolóxicu Nacional Smithsonianu, en [[Washington D.C.]].]] Nel pasáu, aproximao a mediaos del [[sieglu XX]], cuando les poblaciones de castores europeos menguaren drásticamente por cuenta de la cacería, empezar a caltener dellos especímenes de castores en cautiverio por que se reproduxeren y más tarde fueren lliberaos na naturaleza, con cuenta de restablecer les sos colonies.<ref name="WAZA"/> Estos caltenimientos en cautiverio realizar en dellos países europeos, por casu, en [[Suiza]].<ref name="WAZA"/> Al dise recuperando les poblaciones, les lliberaciones fuéronse volviendo menos necesaries, polo qu'agora solo se caltienen castores en cautiverio pal so estudiu y exhibición, como asocede nos [[zoolóxicu|zoolóxicos]]. Al tar en cautiverio, los castores siguen teniendo la necesidá de vivir en grupos. Precisen una cortil que tenga una parte de tierra y otra d'agua, caúna d'estensión considerable (non menos de 50 m²),<ref name="WAZA"/> y l'agua tien de tener abonda fondura. Permanecen tol añu al campu, anque, en sustitución de les sos llurigues, tienen de cuntar con xoriles nes que puedan abellugase nel iviernu.<ref name="WAZA"/> Ye común que tengan una vida más llarga en cautiverio que na naturaleza. N'estáu selvaxe, tienen una esperanza de vida d'unos 10 a 12 años, anque n'ocasiones viven hasta 15, ente qu'en cautividá pueden vivir hasta unos 20 años.<ref name="Encarta"/><ref name="Northstar">{{cita web |títulu = Beaver (Castor) |allugamientu = Fairbanks, Alaska, Estaos Xuníos |editorial = Fairbanks North Star Borough School District |url = http://www.northstar.k12.ak.us/schools/joy/denali/Hinzman/beaver.html |fechaaccesu = Consultáu'l 20 de xineru de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071221231041/http://www.northstar.k12.ak.us/schools/joy/denali/Hinzman/beaver.html |fechaarchivu = 21 d'avientu de 2007 }}</ref> == Hábitat == Los castores habiten nes [[Ribera (vera)|zones riberanes]],<ref name="Crucigrama">{{cita web |títulu = TARREZA 1, lleemos más. Los castores |ubicación = Murcia, España |editorial = Centru de Profesores y Recursos de Murcia I |url = http://www.cprmurcia1.com/hotpot/hotpotsrv/hotpotsrv/TRABAYOS/LENGUAPRIMARIA/html/tema1_11.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 27 de payares de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071130045033/http://www.cprmurcia1.com/hotpot/hotpotsrv/hotpotsrv/TRABAYOS/LENGUAPRIMARIA/html/tema1_11.htm |fechaarchivu = 30 de payares de 2007 }}</ref> y predominantemente en rexones fríes.<ref name="Educar">{{cita web |títulu = El Castor |añu = 2005 |editorial = Educar.org |url = http://www.educar.org/infantiles/MundoAnimal/castor.asp |fechaaccesu = Consultáu'l 3 de xineru de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071111015622/http://www.educar.org/infantiles/MundoAnimal/castor.asp |fechaarchivu = 11 de payares de 2007 }}</ref> El costume d'estos animales mientres cientos de miles d'años nel so hábitat natural foi caltener saludables y en bon estáu a los [[Ecosistema acuáticu|ecosistemes acuáticos]] nos que viven, anque pa un observador humanu, viendo tolos árboles valtaos, n'ocasiones puede paecer que tán faciendo xustu lo contrario. En realidá'l castor ye una especie que trabaya como piedra angular nel so ecosistema al crear [[güelga|güelgues]] que son útiles pa munches otres especies. Dempués de los humanos, nengún otru animal modifica tanto'l redolada que la arrodia como'l castor.<ref name="WAZA"/><ref name="Día"/> === Diques === [[Ficheru:BeaverDam 8409.jpg|thumb|right|250px|Dique nel Parque nacional Volcánicu Lassen, [[California]].]] Los [[dique]]s son construyíos polos castores pa protexese de los depredadores, tales como [[Canis latrans|coyotes]], [[Canis lupus|llobos]] y [[Ursidae|osos]], y pa poder aportar fácilmente y con seguridá a la comida mientres l'iviernu.<ref name="Crucigrama"/> Sicasí, la función primordial d'esta barrera ye detener el fluxu de la corriente, con cuenta de crear un estanque con agües seles onde los castores puedan construyir ensin dificultaes les sos llurigues.<ref name="Crucigrama"/> Con frecuencia, los castores constrúin un dique más pequeñu ríu arriba pa menguar la fuercia de la corriente y asina amenorgar la presión qu'exerz ésta sobre la lluriga.<ref name="UANL">{{cita web |títulu = ¿Por qué nos llamen castores? |ubicación = San Nicolás de las Garza, Méxicu |editorial = [[Universidá Autónoma de Nuevo León]] |url = http://www.ingenieriacivil.uanl.mx/esp/fic/mascota.asp |fechaaccesu = Consultáu'l 15 d'avientu de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071026143019/http://www.ingenieriacivil.uanl.mx/esp/fic/mascota.asp |fechaarchivu = 26 d'ochobre de 2007 }}</ref> Suelen dar caltenimientu a toles estructures, colo qu'adulces van aumentando de tamañu. Los castores pueden reconstruyir los sos diques principales nel intre d'una nueche, anque pueden nun defender los diques secundarios tan puxantemente. Los castores son famosos por haber construyíu diques bien llargos.<ref>{{cita publicación | títulu = Big Beaver Dam on Grand Island, Lake Cimeru (Gran dique de castor en Grand Island, Llagu Cimeru) | añu = 1921 | publicación = The National Geographic Magazine | volume = 40 | númberu = 2 | id = p. 202 | url = http://abob.libs.uga.edu/bobk/bbeavdam.html | archiveurl = https://web.archive.org/web/20090217215255/http://abob.libs.uga.edu/bobk/bbeavdam.html | archivedate = 2009-02-17 | fechaaccesu = 2018-02-24 }} (n'inglés)</ref> El más llargu que se conoz foi afayáu cerca de [[Three Forks]], [[Montana]], y midía unos 652 [[metru|m]] de llargu, 4 m d'altor y 7 m de grosez na base.<ref name="Kastoria">{{cita web |url=http://www.rhodyman.net/rebeaver.html |títulu=The Beaver (El castor) |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2007}} (n'inglés)</ref> Tamién ye sobresaliente qu'estos llargos diques suelen ser obra de tan solo unes poques families de castores emparentaes, y cada familia nun suel degolar los diez miembros. Sicasí, los diques polo xeneral nun miden más de 1,5 m d'altor y unos 3 m d'anchu na base, faciéndose más estrechos escontra la parte cimera.<ref name="UANL"/> La llongura del dique xeneralmente depende de la llongura de la corriente mesma. Amás de llongures, suelen ser bien resistentes, pos pueden soportar el pesu d'una persona.<ref name="SAG"/> El dique difier en forma d'alcuerdu a la naturaleza de la corriente na que s'atopa. Onde l'agua tien poca fuercia, ye práuticamente rectu; onde la corriente ye considerable, ye curvu, col so [[Convexu|convexidá]] de cara a la corriente. Nun se reparó un procesu particular pa la edificación, sacante que'l trabayu ye realizáu constantemente y que toles partes tán construyíes cola mesma solidez. Piénsase que ye principalmente'l soníu de l'agua corriendo lo qu'aguiya a los castores a construyir.<ref name="UANL"/> Sicasí, estudios realizaos p'analizar les actividaes habituales de los castores indicaron qu'éstos pueden responder a una variedá d'estímulos, non solo'l soníu d'agua en movimientu. En dos esperimentos demostróse que, anque los castores apilaran material cerca d'un altavoz emitiendo soníos d'agua corriendo, solo facer dempués d'un considerable periodu. N'unu d'esos esperimentos, reparóse que los castores soterraben los altavoces que producíen el soníu hasta que nun podíen oyelo más.<ref>{{cita web |apellíu = Jung |nome = Jim |títulu = Why Beavers Build Dams (Por qué los castores constrúin diques) |añu = 2003 |editorial = The Waterman & Hill Traveller's Companion |url = http://www.naturealmanac.com/archive/beaver_dams/beaver_dams.html |fechaaccesu = Consultáu'l 28 d'ochobre de 2007 }} (n'inglés)</ref> Adicionalmente, los castores, al ser enfrentaos con un tubu que dexaba'l pasu de l'agua al traviés del so dique, encargar de detener el fluxu d'agua tapando'l tubu con [[folla]] y banielles. Reparóse que los castores faíen esto inclusive cuando'l tubu nun producía'l soníu d'agua en movimientu. Los castores suelen reparar los daños que tenga'l dique y construyilo más altu mientres el soníu siga. Sicasí, nes dómines onde los ríos vuélvense bien caudalosos, xeneralmente dexen que fluyan con llibertá pequeñes corrientes al traviés del dique. [[Ficheru:Beaver signs.JPG|250px|left|thumb|Árboles de más de 25 cm de diámetru, baltaos por castores nuna nueche.]] [[Ficheru:Beaver tree cut.jpg|250|right|thumb|Árbol cortáu y abandonáu por castores, probablemente por ser demasiáu gruesu.]] Los diques de castores pueden ser perxudiciales; l'hinchente que provoquen puede causar un ampliu dañu a propiedaes, y cuando l'hinchente asocede xunto a unes víes de [[ferrocarril]], puede causar escarrilamientos. Amás, si un dique llega a rompese, esto resulta nuna instantánea descarga d'agua que tamién puede causar daños dependiendo de la fuercia cola que sala despidida. Esta interferencia nun se llenda a la [[xeografía humana]]; los castores pueden destruyir hábitats de anidación pa especies en peligru, y con frecuencia balten árboles maduros ensin da-y nengún usu a los tueros. Per otra parte, la construcción de diques ye por demás benéfica pa la restauración de güelgues. Otros beneficios inclúin el control de corrientes, la [[biodiversidá]] (al aprovir hábitats pa munches especies), la purificación de l'agua de toxines como los [[pesticida|pesticides]] y la retención de trolla. A lo llargo d'[[Eón (xeoloxía)|eones]], esta recoyida de trolla produció'l fértil suelu tan buscáu polos llabradores. Los diques tamién amenorguen la [[erosión]] y mengüen la [[turbidez]] de l'agua, que ye un factor determinante pa la vida acuática. Anque los castores pueden causar daños, parte del problema ye de perceición. Tales daños son bien visibles pocu dempués del entamu de l'actividá del castor nel área, ente que los beneficios danse al llargu plazu y nun s'estremen con facilidá, sacante por daquién que tea monitoreando atentamente la zona. ==== Control d'llenes ==== Un dique de castor tien una cierta elevación sobre'l nivel de l'agua. Cuando se presenten fuertes [[agua|agües]], el nivel del regueru álzase y el dique gradualmente llibera l'agua extra almacenada. Polo xeneral esto ye tolo que se precisa p'amenorgar l'altor de la fola d'hinchente moviéndose ríu abajo, y torga parcial o totalmente el dañu potencial a les construcciones humanes que s'atopen más palantre. D'esta forma, el dique ayuda a exercer un ciertu control sobre los llenes. Los ríos con diques de castores nes sos corrientes principales tienen menores niveles máximos d'agua y mayores niveles mínimos, esto ye, niveles d'agua más constante. Cuando asoceden [[Inundación|inundación]] perxudiciales causaes polos diques, pueden instalase aparatos modernos de control del nivel de l'agua pa solucionar el problema. El dañu ensin deseyar a los árboles puede prevenise endolcando malla d'alambre o llámines de metal alredor de les bases d'estos.<ref>{{cita web |títulu = Solutions to Beaver/Human Conflicts (Soluciones a los conflictos ente castores y humanos) |añu = 2002 |allugamientu = Dolgeville, Nueva York, Estaos Xuníos |editorial = Beavers: Wetlands & Wildlife Inc. |url = http://www.beaversww.org/solutions.html |fechaaccesu = Consultáu'l 27 d'avientu de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080220213900/http://www.beaversww.org/solutions.html |fechaarchivu = 2008-02-20 }} (n'inglés)</ref> ==== Creación de güelgues ==== [[Ficheru:Broken Beaver Dam.jpg|thumb|right|250px|Estanque secu dempués de la rotura d'un dique.]] Si un estanque creáu por un castor vuélvese bien poco fondu por cuenta de la [[sedimentación]] qu'asocede nél, o si la fonte d'árboles escósase, los castores abandonen el sitiu. Al nun recibir caltenimientu, tarde o aína el dique ruémpese y l'agua esmuzse. La rica y gruesa capa de trolla, cañes y fueyes seques que se topa detrás del antiguu dique ye l'hábitat ideal pa les especies de [[güelga|güelgues]]. Dalgunes de les que se beneficien cola creación d'estes zones pantanoses son les [[Lutrinae|llondres]], ciertes aves acuátiques y munchos tipos de [[Pisces|peces]]. Gran parte d'elles yá habitaríen enantes nel cantu del estanque. Les güelgues tienen importantes beneficios ambientales, yá que amás de sirvir como abellugu a un gran númberu d'especies, munches tamién los usen p'alimentase y reproducise.<ref name="Vitalis">{{cita web |apellíu = Díaz Martín |nome = Diego |títulu = Importancia de les Güelgues |ubicación = Venezuela |url = http://www.vitalis.net/actualidá23.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 19 d'avientu de 2007 }}</ref> Pa los [[Salmo (xéneru)|salmones]], por casu, les güelgues y los estanques creaos polos castores son bien útiles, pos nellos los exemplares más nuevos pueden despintase de los sos depredadores y alimentase tranquilamente. Los humanos igualmente vense beneficiaos, pos les güelgues aproven una pervalible fonte d'[[agua]] pa cualquier usu, dende domésticu a industrial y agrícola.<ref name="Vitalis"/> Nes güelgues más grandes, puede utilizase l'agua pa la [[Xeneración d'enerxía eléctrica|producción d'enerxía]] en [[central hidroeléctrica|centrales hidroeléctriques]].<ref name="Vitalis"/> Amás, por cuenta de la gran cantidá de peces qu'habiten nes sos agües, son bien pervalibles pa les actividaes pesqueres. Les güelgues fondes pueden ser d'utilidá pal [[tresporte fluvial]], y dalgunos son curiosos turísticos por cuenta de la diversidá de paisaxes y especies que pueden columbrase nellos.<ref name="Vitalis"/> ==== Creación de vegues ==== Al anubrise y ensugase una güelga, les especies de [[pastura]], como les [[Poaceae|gramínees]], colonizar y ésti conviértese nuna fértil [[pradería]] afecha pa pastiar.<ref name="UANL"/> N'árees onde nun hai namás que monte, esto aprove un pervalible sitiu pa munchos animales —por casu, los [[Alces alces|alce]]s— que d'otra forma nun podríen alimentase. Estos [[pacional]]es son conocíos como ''vegues'', y son zones de tierra llanes, húmedes y abondo fértiles,<ref>{{cita web |títulu = Vega |editorial = Real Academia Española |url = http://lema.rae.es/drae/?val=vega |fechaaccesu = Consultáu'l 19 d'avientu de 2007 }}</ref> pelos sos suelos qu'almacenen agua mientres tol añu.<ref name="Vegues">{{cita web |apellíu = Díaz |nome = Alejandro |títulu = Importancia pal caltenimientu de la diversidá biolóxica: hábitats y especies carauterístiques |añu = 2006 |allugamientu = Catamarca, Arxentina |editorial = [[Universidá Nacional de Catamarca]] |url = http://www.unca.edu.ar/LB/acuta_recursos_naturales_conservacion.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 19 d'avientu de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071219001847/http://www.unca.edu.ar/LB/acuta_recursos_naturales_conservacion.htm |fechaarchivu = 19 d'avientu de 2007 }}</ref> Tamién reciben el nome de barraqueres,<ref name="Vegues"/> esto debíu al altu conteníu de trolla que presenten. ==== Monte riberanu ==== [[Ficheru:Beaver dam in Yellowstone.jpg|thumb|right|250px|Dique nel [[Parque nacional Yellowstone]]. Reparar la capa orgánica alcontrada na parte posterior del mesmu.]] Finalmente'l prau ye colonizáu por árboles riberanos, por casu, [[Populus tremuloides|álamos temblonos]], [[Salix|sauces]] y aquelles especies que son les favorites de los castores. Asocediendo esto, ye posible que los castores recolonicen l'área, y el ciclu empiece de nuevu. ==== Eliminación de nutrientes ==== La eliminación de nutrientes na corriente, que se realiza nos estanques creaos polos castores, ye un bien pervalible procesu. Nuna corriente d'agua, la presencia de [[fosfatu|fosfatos]] y [[nitratu|nitratos]] ye daqué normal, pos formen parte del procesu d'[[eutrofización]], mesmu qu'ayuda a la crecedera d'algues y plantes acuátiques<ref name="Nutr">{{cita web |títulu = Eliminación de nutrientes |ubicación = España |editorial = Escuela Internacional d'Inxeniería de l'Agua d'Andalucía |url = http://tar5.eup.us.es/master/formacion/edar/temariu/tratam3/nutrientes/nutrientes.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 14 de xineru de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071215112740/http://tar5.eup.us.es/master/formacion/edar/temariu/tratam3/nutrientes/nutrientes.htm |fechaarchivu = 15 d'avientu de 2007 }}</ref> Sicasí, l'[[agricultura]] realizada cerca de los ríos con frecuencia amonta les cargues d'éstos y otros nutrientes na corriente, causando problemes ríu abajo cuando l'agua ye bebida. Amás de la trolla, los diques de castores recueyen fueyes, cañes y varilla producto de les actividaes de los castores, especialmente na seronda. El principal componente d'esti material ye la [[celulosa]]. Munches [[bacteria|bacteries]] producen celulosa, que puede dixebrase de la [[glucosa]] y utilizase como fonte enerxética. Según les algues llogren la so enerxía de la lluz del sol, estes bacteries llograr de la celulosa. Sicasí, esta fonte d'enerxía —la celulosa— nun-yos basta pa la so crecedera. Estes poblaciones bacterianes enfrenten una seria escasez de compuestos nitrosos y fosforosos, polo qu'absuerben estos nutrientes cuando s'atopen con ellos na corriente d'agua. D'esta forma, éstos y otros nutrientes son afitaos nel estanque poles bacteries y esaniciaos de la corriente. ==== Eliminación de pesticidas y yerbicíes ==== L'agricultura tamién introduz [[yerbicida|yerbicides]] y [[pesticida|pesticides]] a les corrientes. Les bacteries son un grupu desaxeradamente variable y dalgunes d'estes sustancies son metabolizadas y descompuestes polos microorganismos que viven no fondero ricu en celulosa alcontráu detrás del dique d'un castor. ==== Desnitrificación ==== [[Ficheru:Beaverlodge.JPG|thumb|right|250px|Lluriga de castores, d'aproximao 6 metros de diámetru, en [[Ontario]], Canadá.]] [[Ficheru:Beaver lodge north of Saguenay, Quebec 2005-07-19.jpg|thumb|right|250px|Otra lluriga más ellaborada al norte de [[Saguenay]], [[Quebec]].]] Dellos científicos creen que la cascada de [[nitratu|nitratos]], esto ye, la producción d'una cantidá enforma mayor de [[nitróxenu]] fitu, que nos ciclos naturales puede convertise en nitróxenu gaseosu, pue ser tan problemática pa la ecoloxía como la producción de [[dióxidu de carbonu]]. Ye probable, anque nun se demostró, que los diques de castores nuna corriente pueden contribuyir a la [[desnitrificación]], que ye la conversión de nitratos (NO<sub>3</sub><sup>−</sup>) en [[nitróxenu]] gaseosu (N<sub>2</sub>) y que solo se consigue en condiciones anóxicas (ensin [[osíxenu]]).<ref name="Desnit">{{cita web |títulu = Desnitrificación biolóxicu |allugamientu = España |editorial = Escuela Internacional d'Inxeniería de l'Agua d'Andalucía |url = http://tar5.eup.us.es/master/formacion/edar/temariu/tratam3/nutrientes/desnitri.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 14 de xineru de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080212034956/http://tar5.eup.us.es/master/formacion/edar/temariu/tratam3/nutrientes/desnitri.htm |fechaarchivu = 12 de febreru de 2008 }}</ref> Nes plantes de [[tratamientu d'agües residuales]], la desnitrificación llógrase pasando l'agua al traviés de capes socesives d'organismos [[organismu aerobiu|aeróbicos]] y [[organismu anaerobiu|anaeróbicos]]. Debaxo del dique d'un castor asocede un procesu similar. Al tar nel estanque creáu pol dique, l'[[agua]] penerar a la tierra, y ende l'osíxenu disuelto nella ye consumíu pola fauna que vive na rica capa orgánica. En ciertu puntu tol osíxenu foi consumíu y la tierra vuélvese anaeróbica. Esti pasu ye fundamental pos la presencia d'osíxenu suprime'l sistema enzimáticu que se riquir pal desenvolvimientu de la desnitrificación.<ref name="Desnit"/> Esti ciclu aeróbico-anaeróbico puede presentase delles vegaes a lo llargo de la corriente, y n'ocasiones la desnitrificación resulta d'él. Mientres la desnitrificación, de primeres el nitratu convertir en [[nitrito]] (NO<sub>3</sub><sup>−</sup> → NO<sub>2</sub><sup>−</sup>), más tarde en [[óxidu nítrico]] (NO), depués en [[óxidu nitroso]] (N<sub>2</sub>O) y finalmente en nitróxenu gaseosu (N<sub>2</sub>). Dempués de tol procesu, l'agua torna a la superficie. Dellos xéneros de [[bacteria|bacteries]] que pueden participar nesti procesu son: ''[[Achromobacter]]'', ''[[Alcaligenes]]'', ''[[Bacillus]]'', ''[[Flavobacterium]]'', ''[[Lactobacillus]]'', ''[[Micrococcus]]'', ''[[Proteus (bacteria)|Proteus]]'' y ''[[Pseudomonas]]'', por mentar dalgunos.<ref name="Desnit"/> === Llurigues === Los diques bien calteníos bloquien la corriente d'agua, creando d'esta forma un fondu estanque qu'ayuda a aisllar el llar de los castores: el so [[lluriga]], conocida tamién como ''cabaña'',<ref name="Encarta"/><ref name="Talles"/> una estructura de forma [[Conu (xeometría)|cónica]] onde la familia de castores vive, y que ye construyida tamién con cañes y fango, amás de mofu y yerba entretejida.<ref name="Encarta"/> Les entraes de la lluriga atopar so l'agua pa evitar que queden bloquiaes cuando la superficie del estanque conxélese y pa faer cuasi imposible l'ingresu d'otros animales (anque s'atoparon [[Aguarón almizcleru|aguarones almizcleros]] viviendo dientro de llurigues xunto colos castores que les construyeron). La lluriga en sí consiste nuna cámara principal, d'hasta un metru d'altor, que'l so suelu ta al nivel de l'agua y a onde lleguen les entraes dende l'esterior, que polo xeneral son dos: la primera, recta ya inclinada, ye usada pa llevar madera al interior, y la segunda, que baxa a l'agua de forma más direuta, ye utilizada solo pa entrar y salir. Xusto fuera de la primer entrada, los castores caltienen almacenada la so reserva de comida pal iviernu. En realidá la lluriga suel tener el pisu a dos niveles distintos como midida de proteición en casu de que s'alce'l nivel de l'agua mientres el [[destemple]] de primavera.<ref name="Britannica">{{cita web |títulu = Beaver (Castor) |editorial = Britannica Student Encyclopædia |url = http://student.britannica.com/eb/art/print?id=52970&articleTypeId=31 |fechaaccesu = Consultáu'l 29 de payares de 2007 }} (n'inglés)</ref> A pesar de que l'aire penerar al traviés de les parés, tamién ye común qu'haya una seición más delgada nel techu que sirva pa ventilar l'interior y facilitar la entrada del aire.<ref name="Britannica"/> === Canales === Los castores son bien axilosos y relativamente rápidos cuando tán na agua. Per otru llau, al movese per tierra son muncho más cabileños y lentos. Esto enzánca-yos la xera de llevar los materiales qu'utilicen pa la construcción de los sos diques y llurigues, especialmente tueros y cañes, hasta l'estanque onde viven. Por ello, ye común que los castores construyan [[canal (inxeniería)|canales]] d'agua que conecten la llaguna cola fonte de recursos qu'utilicen, por casu, un grupu d'árboles. Gracies a les canales, pueden llegar [[nado|nadando]] hasta'l puntu deseyáu, y tornar al estanque colos materiales de la mesma. D'esta forma, amenorguen significativamente les distancies que tienen de percorrer per tierra, y polo tanto entaínen el so llabor. Estes canales miden aproximao 1 [[metru|m]] d'anchu por 1 m d'altor, y pueden llegar a midir hasta 100 m de llargor.<ref name="UANL"/> == Utilidá comercial == [[Ficheru:Beaver-felt-hat-ftl.jpg|thumb|right|200px|Un [[sombreru de copa]] fechu con piel de castor [[fieltru|fieltrada]].]] [[Ficheru:Hudson Valley Map Detail Nova Belgica Et Anglia Nova c1634.jpg|thumb|right|200px|Mapa del valle del [[ríu Hudson]] col dibuxu de dos castores, prueba de la importancia que tuvieron estos animales nel desenvolvimientu de la rexón.]] Les pieles de castor yeren intercambiaes en [[trueque]]s polos [[Amerindiu|nativos americanos]] nel [[sieglu XVII]] pa consiguir bienes europeos. Dempués yeren unviaes a [[Gran Bretaña]] y [[Francia]], onde yeren convertíes en prendes. La estensa cacería y captura de castores punxo en peligru la so sobrevivencia. Sicasí, llegó un momentu nel que'l comerciu de pieles decayó por cuenta de la so demanda decreciente n'Europa y al usu de los terrenes de caza pa sofitar al sector [[Agricultura|agrícola]] en puxanza. Darréu daríase un pequeñu resurdimientu na cacería de castores en delles árees onde había sobrepoblación d'estos animales; anque polo xeneral la captura solo realízase cuando la piel ye pervalible, de normal el restu del animal tamién s'utiliza como alimentu pa otros animales. La única piel n'[[América del Norte]] que superaba a la del castor en valor comercial yera la del [[Vulpes vulpes|foín colloráu]], que dicíase que yera cuarenta veces más pervalible.<ref name="NEC">{{cita llibru |apellíos=Morton|nome=Thomas|títulu=New English Canaan: Or, New Canaan (Research Library of Colonial Americana)|añu=1972|editorial=páxs.188|id=ISBN 0-405-03309-5}}(n'inglés)</ref> Tanto los testículos de castor como'l [[castóreo]], una secreción oleoso y amargoso con un golor llixeramente fediento contenida nos folículos vaxinales (femes) o prepuciales (machos) de los castores, fueron artículos utilizaos na medicina tradicional. Na medicina [[yupik]] ([[esquima]]) usábense testículos secos de castor pa solliviar el dolor. Los testículos de castor yeren esportaos dende'l [[Llevante mediterraneu|Llevante]] (una rexón onde anguaño s'atopen países como [[Israel]] y [[Siria]]) ente los [[Sieglu X|sieglos X]] y [[Sieglu XIX|XIX]].<ref>{{cita web |títulu = Traditional healing with animals (zootherapy): medieval to present-day Levantine practice (Sanamientu tradicional con animales (zooterapia): práutica llevantina de la dómina medieval hasta los nuesos díes) |añu = 2003 |allugamientu = Haifa, Israel |editorial = [[Universidá de Haifa]] |url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez?cmd=Retrieve&db=pubmed&dopt=AbstractPlus&list_uids=12576209 |ID = PMID 12576209 |fechaaccesu = Consultáu'l 21 d'avientu de 2007 }} (n'inglés)</ref> [[Claudio Eliano]], un autor romanu, describió que los castores arrincar a taragañaes los testículos, los sos órganos más pervalibles, por que los cazadores nun s'interesaren en matalos. Los castores europeos fueron cazaos llevándolos en cantu de la estinción, en parte pal llogru del castóreo, que yera usáu como [[analxésicu]], [[antiinflamatoriu]], [[antitusigeno]] y [[antipirético]]. Los [[Antigua Roma|romanos]] inclusive-y atribuyíen propiedaes [[Albuertu inducíu|albortives]] a la sustancia.<ref name="Mercuriu"/> Tamién se describió que'l castóreo puede usase contra la [[dismenorrea]] y condiciones [[Histeria femenina|histériques]] —referentes al [[úteru]]—, yá que alza la [[presión sanguínea]] y amonta el ritmu cardiacu. Los efeutos que produz el castóreo fueron acreditaos a l'acumuladura de [[salicina]] que los castores reciben de los [[Salix|sauces]] que componen la so dieta, sustancia que se tresforma en [[acedu salicílico]] y actúa de forma bien similar a l'[[aspirina]].<ref>{{cita publicación |autor = Pincock, Stephen |títulu = The Quest for Pain Relief (La busca pol aliviu del dolor) |añu = 2005 |publicación = The Scientist |volume = |númberu = |url = http://www.the-scientist.com/2005/03/28/S31/1/ |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20070827200830/http://www.the-scientist.com/2005/03/28/S31/1/ |fechaarchivu = 27 d'agostu de 2007 |archiveurl = https://web.archive.org/web/20070827200830/http://www.the-scientist.com/2005/03/28/S31/1/ |archivedate = 2007-08-27 |fechaaccesu = 2018-02-24 }} (n'inglés)</ref> Na naturaleza, los castores utilicen el castóreo pa marcar el so territoriu,<ref name="Mercuriu"/> anque tamién pueden usar pa engrasar la so pelame con cuenta de protexese de los ataques y agresiones esternes.<ref name="Castoreo">{{cita web |títulu = Materies d'orixe animal |editorial = Mundu Guapura |url = http://www.mundobelleza.com/arume/materiasperfumes/materanimal.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 17 de payares de 2007 }}</ref> El castóreo tamién se llegó a usar na fabricación de [[Goma de mazcar|chicle]]s,<ref name="Mercuriu"/> y sigue siendo utilizáu na fabricación d'[[arume]]s; dizse que foi [[Nostradamus]] quien afayó qu'esta sustancia actuaba como fijador de golores, propiedá que s'aprovechó pa faer a los arumes más perdurables.<ref name="Castoreo"/> Sicasí, anguaño l'usu d'esti tipu de sustancies ta bien controlada, pos se tien en cuenta la sobrevivencia de les especies. == Influencia cultural == La cultura popular occidental suel representar a estos animales de forma positiva, como personaxes bondosos y trabayadores. [[Ficheru:AberdeenBestiaryFolio011rBeaverAndIbex.jpg|thumb|right|Páxina del ''Bestiario de Aberdeen'' que fala del castor y del [[íbice]].]] * La importancia del castor americanu nel desenvolvimientu económicu, social y políticu de [[Canadá]] al traviés del comerciu de pieles llevólo a la so designación como l'animal nacional d'aquel país. Atópase representáu na moneda canadiense de 5 centavos y apaeció nel primer [[sellu postal]] puestu en circulación nes [[Norteamérica británica|colonies canadienses]] en [[1849]]. La [[Mascota de los Xuegos Olímpicos|mascota]] escoyida pa los [[Xuegos Olímpicos de Montreal 1976|Xuegos Olímpicos de 1976]] celebraos en [[Montreal]] foi un castor que recibió'l nome de Amik ("castor" en [[algonquino]]),<ref>{{cita web |títulu = Montreal 1976 |editorial = Toa Olimpiaes |url = http://www.todo-olimpiadas.com/Montreal_1976_deportes+olimpicos.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 18 de payares de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071118134849/http://www.todo-olimpiadas.com/Montreal_1976_deportes+olimpicos.htm |fechaarchivu = 2007-11-18 }}</ref><ref>{{cita web |títulu = Montreal-1976 |ubicación = L'Habana, Cuba |editorial = ''[[Granma (diariu)|Granma]]'' |url = http://www.granma.cubaweb.cu/eventos/atenas/resena/1976.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 18 de payares de 2007 }}</ref> resaltando al castor d'esta forma como [[símbolu nacional]]. Son igualmente reconocíos na [[heráldica]]: nos escudos de les provincies de [[escudu de Manitoba|Manitoba]], [[escudu de Alberta|Alberta]] y [[escudu de Saskatchewan|Saskatchewan]], según nel [[escudu de Toronto]], apaecen castores. El castor amás ye l'emblema de munches unidaes y organizaciones dientro de les Fuercies Armaes de Canadá, como los Inxenieros Militares Canadienses (''Canadian Military Engineers''). * Nos Estaos Xuníos, [[Oregón]] ye conocíu como'l ''Estáu del Castor''.<ref name="Oregon">{{cita web |títulu = Oregon Almanac (Almanaque d'Oregón) |ubicación = Estaos Xuníos |editorial = Oregon Blue Book |url = http://www.bluebook.state.or.us/facts/almanac/almanac01.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 17 de payares de 2007 }} (n'inglés)</ref> El castor americanu ye'l so animal estatal dende [[1969]] y apaez nel aviesu de la [[bandera d'Oregón]]. Amás ye'l mamíferu estatal de [[Nueva York (estáu)|Nueva York]]<ref>{{cita web |apellíu = Stegemann |nome = Eileen |títulu = Mammals of New York (Mamíferos de Nueva York) |añu = 2003 |allugamientu = Nueva York, Estaos Xuníos |editorial = New York State ''Conservasionist'' |url = http://www.dec.ny.gov/docs/administration_pdf/mammals2.pdf |fechaaccesu = Consultáu'l 17 de payares de 2007 }} (n'inglés)</ref> y apaez nel [[sellu de la Ciudá de Nueva York]] y na so [[Bandera de la Ciudá de Nueva York|bandera]],<ref>{{cita web |títulu = City Seal and Flag (Escudu y bandera de la ciudá) |añu = 2007 |allugamientu = Nueva York, Estaos Xuníos |editorial = Departamentu de Servicios Alministrativos Ciudadanos |url = http://www.nyc.gov/html/dcas/html/features/greenbook_seal_flag.shtml |fechaaccesu = Consultáu'l 17 de payares de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071013031016/http://nyc.gov/html/dcas/html/features/greenbook_seal_flag.shtml |fechaarchivu = 13 d'ochobre de 2007 }} (n'inglés)</ref> esto por cuenta de la importancia del comerciu de pieles nos entamos de la colonización de la rexón. * El castor yá yera bien conocíu ya inclusive estudiáu n'Europa dende a lo menos la [[Edá Media]]; prueba d'ello ye la so apaición nel ''[[Bestiario de Aberdeen]]'', un compendiu de besties utilizáu p'arrexuntar información de diversos animales y que foi redactáu n'[[Inglaterra]] a fines del [[sieglu XII]].<ref name="Bestiario">{{cita web |apellíu = Gómez Durán |nome = José María |títulu = Bestiario de Aberdeen (c. 1200) |ubicación = España |editorial = Asosiación Ibérica de Mirmecología |url = http://www.mirmiberica.org/BHME/articulos/BHME_Aberdeen.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 21 d'avientu de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20070816130134/http://www.mirmiberica.org/BHME/articulos/BHME_Aberdeen.htm |fechaarchivu = 2007-08-16 }}</ref> El ''Bestiario de Aberdeen'' describía al castor como un animal xentil que los sos [[testículu|testículos]] teníen propiedaes melecinales.<ref name="Aberdeen">{{cita web |títulu = Foliu 11r Commentary (Comentariu del Foliu 11r) |allugamientu = Aberdeen, Reinu Xuníu |editorial = [[Universidá de Aberdeen]] |url = http://www.abdn.ac.uk/bestiary/comment/11r.hti |fechaaccesu = Consultáu'l 21 d'avientu de 2007 }} (n'inglés)</ref> Tamién dicía que, cuando se-yos intentaba [[caza]]r, arrincar a taragañaes los sos testículos pa salvar la so vida.<ref name="Aberdeen"/> Al intentar ser cazaos per segunda vegada, a cencielles amosaben la so falta d'órganos y perdonábase-yos la vida.<ref name="Aberdeen"/> * Por cuenta de les sos habilidaes inxenieres, el castor convertir na mascota del [[Institutu Teunolóxicu de Massachusetts]], l'[[Institutu Teunolóxicu de California]], la [[Universidá de Toronto]] y la [[Oregon State University|Universidá del Estáu d'Oregón]].<ref name="Oregon"/> Tolos equipos deportivos d'esta última institución llámense [[Oregon State Beavers]], y de la mesma forma, a los alumnos qu'estudien naquella casa d'estudios conózse-yos como ''Beavers''. Tamién ye l'emblema de la [[London School of Economics and Political Science|Escuela d'Economía y Ciencies Polítiques de Londres]] y da-y el so nome al periódicu estudiantil d'aquella institución, llamáu ''The Beaver''. * Nel [[sieglu XVII]], basándose nuna entruga formulada pol [[obispu]] de [[Quebec]], la [[Ilesia Católica]] dictaminó que'l castor yera un [[pexe]] ante les lleis alimenticies. Poro, la prohibición xeneral de comer [[carne]] los vienres de [[cuaresma]] nun s'aplica a la carne de castor.<ref>{{cita web |apellíu = Saunders |nome = Angela |títulu = Vegetarian Trends in 18th-Century Europe and America (Enclinos vexetarianos nel sieglu XVIII n'Europa y América) |añu = 2001 |ubicación = Estaos Xuníos |url = http://www.chowdc.org/Papers/Saunders%202001.html |fechaaccesu = Consultáu'l 29 d'ochobre de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090930112945/http://www.chowdc.org/Papers/Saunders%202001.html |fechaarchivu = 30 de setiembre de 2009 }} (n'inglés)</ref><ref>{{cita web |apellíu = Akin |nome = Jimmy |títulu = Lenter Reader Roundup (Resumen sobre la cuaresma) |añu = 2005 |url = http://www.jimmyakin.org/2005/02/lent_roundup.html |fechaaccesu = Consultáu'l 29 d'ochobre de 2007 }} (n'inglés)</ref><ref>{{cita llibru |apellíos=Lacoursière|nome=Jacques|títulu=Una hestoria de Quebec (Une histoire du Québec)|id=ISBN 2-89448-050-4}} (en francés) Esplica que l'obispu François de Laval formuló-y la entruga a los teólogos de [[La Sorbona]] nel sieglu XVII, quien fallaron a favor d'esta decisión.</ref> La base llegal pa esta decisión probablemente rellaciónase cola obra ''[[Summa Theologiae]]'' de [[Tomás d'Aquino]], que establez la clasificación animal tantu polos sos vezos como por anatomía.<ref>{{cita web |títulu = La Summa Theologica de Santu Tomás d'Aquino |editorial = New Advent |url = http://www.newadvent.org/summa/314708.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 29 d'ochobre de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20070929125244/http://www.newadvent.org/summa/314708.htm |fechaarchivu = 29 de setiembre de 2007 }} (n'inglés) Aprove una base llegal sobre la cual los teólogos determinaron que'l castor yera asemeyáu al pexe.</ref> * Los castores tuvieron gran influencia nos nomes de ciudaes y pueblos, principalmente n'América del Norte. N'Estaos Xuníos hai más d'una docena de pueblos llamaos Beaver (pallabra que n'[[Idioma inglés|inglés]] significa "castor"). Sicasí, la influencia n'ocasiones nun ye tan evidente. Un exemplu d'esto ye [[Tamaqua]], un pueblu en [[Pennsylvania]] (Estaos Xuníos), que'l so nome derivar de la pallabra [[Llingües iroqueses|iroquesa]] pa "tierra del castor".<ref name="Kastoria"/> N'Europa igualmente hai ciudaes que los sos nomes fueron inspiraos polos castores. Tal ye'l casu de [[Kastoriá]], una ciudá alcontrada nel norte de [[Grecia]], que'l so nome posiblemente rellacionar cola importancia que tuvieron los castores nel comerciu de pieles local. * En delles partes del mundu'l castor ye consideráu una criatura divina por cuenta de les sos habilidaes.<ref name="Kastoria"/><ref name="Orestiada">{{cita web |títulu = La ciudá de Kastoriá, información d'interés |url = http://www.viajes-a.net/ciudá/Kastoria-62857.htm |fechaaccesu = Consultáu'l 11 de xineru de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071226033721/http://www.viajes-a.net/ciudá/Kastoria-62857.htm |fechaarchivu = 26 d'avientu de 2007 }}</ref> Los castores tamién influyeron nos nomes d'accidentes xeográficos. El nome del Lac la Ronge, un llagu alcontráu nel centru de Saskatchewan, Canadá, probablemente derívase de la pallabra [[Idioma francés|francesa]] ''ronger'' (rucar), n'alusión a l'actividá de los castores.<ref name="Kastoria"/> * El sr. y la sra. Castor (llamaos na obra n'inglés ''Mr. Beaver'' y ''Mrs. Beaver'', respeutivamente) son dos personaxes importantes na clásica [[Lliteratura fantástica|novela de fantasía]] del escritor [[Irlanda del Norte|británicu]] [[C. S. Lewis]], ''[[El lleón, la bruxa y el roperu]]''.<ref name="Narnia">{{cita web |apellíu = Schmauk |nome = Rodolfo |títulu = Personaxes de The Chronicles of Narnia |allugamientu = Viña del Mar, Chile |editorial = Portal Cair Paravel |url = http://www.cairparavel.cl/narniaper.html#Castores |fechaaccesu = Consultáu'l 14 de xineru de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080115201901/http://www.cairparavel.cl/narniaper.html#Castores |fechaarchivu = 2008-01-15 }}</ref> * La criatura [[Bibarel]] de la franquicia [[Pokémon]] ye d'aspeutu asemeyáu al d'un castor,<ref>{{cita web |títulu = #400 Bibarel |editorial = Pokémon-Stats |url = http://pokemon-stats.com/pokemon/fiches_dp/400.php |fechaaccesu = Consultáu'l 18 de payares de 2007 }}</ref> y tamién realiza ciertes actividaes propies de los castores, como la construcción de diques. * La cadena [[Nickelodeon]] tresmite ''[[Los castores cascarrabies]]'', un programa de televisión infantil. * Los personaxes [[Toothy]] y [[Handy]] de la serie ''[[Happy Tree Friends]]'' son castores.<ref>{{cita web |títulu = Happy Tree Friends: Meet the Characters (Happy Tree Friends: Conoz a los personaxes) |url = http://happytreefriends.atomfilms.com/about_the_show/characters.html |fechaaccesu = Consultáu'l 9 de payares de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071117183700/http://happytreefriends.atomfilms.com/about_the_show/characters.html |fechaarchivu = 17 de payares de 2007 }} (n'inglés)</ref> == Ver tamién == * [[Coipo]] * [[Castoroides]] * [[Muroidea]] * [[Comerciu d'animales selvaxes]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{cita llibru |apellíos=[[Encyclopaedia Britannica]], inc.|títulu=Enciclopedia Hispánica|añu=[[1992]]|editorial=[[Universidá de Michigan]]|id=ISBN 0-85229-555-3}} * {{cita llibru |apellíos=JULIVERT|nome=Angels, SOCÍAS, Marcel|títulu=El fascinante mundu de los castores y los topos|añu=[[1993]]|editorial=Parramón: Norma|id=ISBN 958-04-2233-8}} * {{cita llibru |apellíos=BALDINI|nome=Aída, PANCEL, Laslo|títulu=Axentes de dañu nel monte nativu|añu=[[2002]]|editorial=[[Editorial Universitaria]]|id=ISBN 956-11-1587-5}} * {{cita llibru |apellíos=STONE|nome=Lynn M.|títulu=Beavers (Castores)|añu=[[1991]]|editorial=Rourke Enterprises|id=ISBN 0-86592-832-0}} (n'inglés) * DEINET, S., IERONYMIDOU, C., MCRAE, L., BURFIELD, I.J., FOPPEN, R.P., COLLEN, B. AND BÖHM, M. (2013) Wildlife comeback in Europe: The recovery of selected mammal and bird species. Final report to Rewilding Europe by ZSL, BirdLife International and the European Bird Census Council. London, UK: ZSL. == Enllaces esternos == {{wikispecies|Castor}} {{commons|Castor|Castor}} * [http://www.fotonostra.com/albums/animales/castor.htm El castor, constructor de preses y diques] * [https://web.archive.org/web/20060216174146/http://www.scotsbeavers.org/ Campaña pa la reintroducción del castor n'Escocia] (n'inglés) {{Tradubot|Castor}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Castoridae]] [[Categoría:Xéneros de mamíferos]] [[Categoría:Wikipedia:Artículos con plantía Otros usos a páxines que nun esisten]] [[Categoría:Wikipedia:Artículos con referencies a la RAE]] 76joyd5pdqw1ahu2uhtmcu16y845mdu Carbuncu 0 113520 4498557 4474734 2026-06-03T16:06:12Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498557 wikitext text/x-wiki {{Avisu médicu}} {{estremar|[[ántrax (forunculosis)]], una mancadura cutanea producida por estafilococos}} {{Ficha d'enfermedá | nome = Carbuncl | imagen = Anthrax - inhalational.jpg | pie = Forma sistémica del carbunclu: nótese l'enanche del [[mediastino]]. | DiseasesDB = 1203 | CIE-10 = {{CIE-10|A|22}} | CIE-O = | CIE-9 = {{CIE-9|022}} | OMIM = 606410 | OMIM_mult = {{OMIM2|606410}} {{OMIM2|608041}} | Medline = anthrax | MedlinePlus = 001325 | eMedicineSubj = med | eMedicineTopic = 148 | MeshID = D000881 | sinónimos = Carbunclo y ántrax }} El '''carbuncu''' (''anthrax'' n'inglés) ye una [[enfermedá contaxosa]], [[enfermedá aguda|aguda]] y grave, que puede afectar a tolos [[Homeotermia|homeotermos]] y ente ellos al [[ser humanu|home]], causada por ''[[Bacillus anthracis]]'', un bacilu [[Gram positivu]], [[bacteria facultativa|aerobiu estrictu]] y esporogénico que s'atopa nel [[suelu]]. La severidá del carbunclu nel home varia según la manera d'andada y la velocidá del tratamientu; el carbunclu cutaneu, la manifestación más común de la enfermedá presenta una mortalidá baxa. Sicasí, el carbunclu pulmonar ye letal na mayoría de los casos. Les espores de ''[[B. anthracis]]'' investigar como axentes de [[guerra biolóxica]], y fueron utilizaes nos [[ataques con carbunclu en 2001]]. == Etioloxía == {{VT|Bacillus anthracis}} L'axente causante del carbunclu ye la bacteria ''Bacillus anthracis'', un microorganismu [[esporogénico]] que puede permanecer nel ambiente mientres munchos años. La célula ye grande, ente 1 y {{nowrap|8 µm}} en llargor, y 1 y {{nowrap|1,5 µm}} d'anchor. Les espores tienen un tamañu d'aproximao {{nowrap|1 µm}}.<ref name=hipocrates>{{cita web|url=http://www.hipocrates.tripod.com/noticias/antrax.htm|títulu=Bacillus anthracis|fechaaccesu=16 de febreru de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210420191729/http://www.hipocrates.tripod.com/noticias/antrax.htm|fechaarchivu=2021-04-20}}</ref> Les espores son bien resistentes; pa la so destrucción se require la ebullición mientres 10 minutos, el autoclave a {{nowrap|120&nbsp;°C}} o'l fornu a {{nowrap|160&nbsp;°C}} mientres 6 minutos.<ref name=medspain>{{cita web|url=http://www.medspain.com/antrax_02.htm|títulu=Ántrax-Carbunclu|fechaaccesu=16 de febreru de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120917141003/http://www.medspain.com/antrax_02.htm|fechaarchivu=17 de setiembre de 2012}}</ref> [[Ficheru:Anthrax_color_enhanced_micrograph.JPG|thumb|Fotografía con microscopiu electrónicu del ''Bacillus anthracis'' nel bazu d'un monu. Les bacteries, con forma de cayáu, amosar xunto a un [[glóbulu coloráu]].]] == Epidemioloxía == === Reservorios === Esiste un [[Reservorio natural|reservorio animal]] representáu polos animales enfermos o los [[cadabre|cadabres]] d'animales muertos pol procesu, y un reservorio extraanimal, telúricu y más importante dende'l puntu de vista epidemiolóxicu, integráu pelos terrenes contaminaos a partir de los [[escrementu|escrementos]] y secreciones de los animales enfermos. Estos animales lliberen grandes cantidaes de bacteries pola sangre esaniciada per boca, ñariz y cursu. En contautu col osíxenu ambiental les bacteries esporulan y contaminen el terrén circundante onde pueden pervivir mientres décades con plena capacidá germinativa. Estes espores presentes nel suelu pueden pasar a la so forma vexetativa y multiplicase si esisten les condiciones [[edafoloxía|edafolóxiques]] y climátiques óptimas (terrenes caliares o alcalinos ricos en materia orgánico y una temperatura ente 30 y 35&nbsp;°C) tresformándose asina'l terrén no que se conoz como «área incubadora». L'organismu sobrevive nes capes superficiales de suelu, de normal hasta unos {{nowrap|6 cm}} de fondura, polo cual nun se suelen atópase en terrenales bien drenados y d'usu intensu pa l'agricultura.<ref>{{cita web|url=http://www.uco.es/dptos/sanidá-animal/img/infeicioses/carbunclu2005.pdf|formatu=PDF|títulu=Carbunclu bacteridiano|autor=Grupu de Ecopatología de la Fauna Montesa d'Andalucía|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120416150105/http://www.uco.es/dptos/sanidá-animal/img/infeicioses/carbunclu2005.pdf|fechaarchivu=16 d'abril de 2012}}</ref> [[Ficheru:Anthrax spores.jpg|thumb||Fotografía con microscopiu electrónicu d'espores de ''Bacillus anthracis''.]] === Mecanismu de tresmisión === La tresmisión n'animales produzse de normal por [[ingestión]]. Los [[herbívoru|herbívoros]] pueden infestase al inxerir espores vehiculadas en plantes y campera o beber agua con trolla en suspensión. Los biltos suélense producir en dómines d'agües fuertes, llenes o seques. Los carnívoros suélense infestar tres la ingestión de carne contaminada procedente d'animales infestaos, ente que los carroñeros y les mosques pueden tremar la enfermedá en alimentándose de réfugos y depositar gotes de vultura nes plantes. Les picadures por mosques tamién pueden contribuyir a arrobinar la enfermedá, anque esta manera de tresmisión ye más raru.<ref name=fao>{{cita web|url=http://www.fao.org/ag/esp/revista/0112sp.htm|títulu=El carbunclu nos animales|obra=Enfoques|autor=Organización de les Naciones Xuníes pa l'Agricultura y l'Alimentación|enllaceautor=FAO|fecha=avientu de 2001|fechaaccesu=20 de febreru de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180209181512/http://www.fao.org/ag/esp/revista/0112sp.htm|fechaarchivu=2018-02-09}}</ref> N'humanos puede producise una andada cutanea al contautar con animales infestaos o los sos productos contaminaos (pelleyu, llana y sangre), bien direutamente pola so manipulación o indireutamente vehiculado por diversos inseutos [[hematofagia|hematófagos]]. Este ye la manera más corriente de tresmisión. Coles mesmes ye posible l'andada n'esneldando espores; esta manera d'andada ta acomuñáu a procesos como'l curtimiento de pieles o tratamientu de la llana. Tamién puede producise l'andada por inhalación, dixestivu en consumiendo carne procedente d'animales infestaos; el consumu de lleche nun paez tresmitir la enfermedá, y la tresmisión de persona a persona ye bien rara.<ref name= hipocrates /> Esiste distinta susceptibilidá a la infeición en función de la especie afeutada. Les especies más sensibles son los rumiantes, tanto xabaces como domésticos, ente que los carnívoros, suidos y equinos manifiesten una sensibilidá entemedia. Dientro d'esta sensibilidá entemedia podemos tamién incluyir al xéneru humanu. Les aves son consideraes práuticamente como refractaries a la enfermedá, pudiendo esti fechu tar en rellación cola so alta temperatura corporal.<ref name=fao /><ref name=rci>{{cita publicación|url=http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0716-10182001000400008&script=sci_arttext|publicación= Revista chilena de infectología|volume=18|númberu=4|doi= 10.4067/S0716-10182001000400008|nome=Cecilia|apellíu=Perret|nome2=Leonardo |apellíu2=Maggi|nome3=Carlos|apellíu3= Pavletic |nome4=Rodrigo |apellíu4=Vergara |nome5=Katia |apellíu5=Toma |nome6=Jeannette |apellíu6=Dabanch |nome7=Cecilia |apellíu7=González |nome8=Roberto |apellíu8=Olivares| nome9=Jaime |apellíu9=Rodríguez|títulu=Ántrax (Carbunclu)|añu=2001}}</ref> Esta enfermedá atópase tremada per tol mundu, siendo especialmente frecuente en ciertes rexones d'África, Asia y Oriente mediu y el sureste européu.<ref name=rci /> == Patoxenia == [[Ficheru:Anthraxtoxins diagram-es.png|thumb|500px|Mecanismu d'actuación de les toxines de ''B. anthracis''.]] Les endosporas enfusen al traviés de firíes, por aciu ingestión o inhalación. Cuando l'andada ye por ingestión o por contautu, les espores granen nes [[mucosa|mucoses]], estropiando los texíos circundantes. Nel carbunclu por inhalación les espores son fagocitadas polos [[macrófagos]] alveolares, que les treslladen hasta los [[gangliu linfáticu|ganglios linfáticos]] rexonales. Nel so interior les endosporas granen, tresformándose en bacteries vexetatives; En dambos casos les bacteries pueden pasar al [[sistema linfáticu]] y sanguineu onde se multipliquen y tremen produciendo [[septicemia]].<ref name=rci /> Hasta 1954 pensábase que ''B. anthracis'' causaba la muerte por obstrucción capilar, por cuenta de los elevaos númberos de bacteries presentes nel sangre, pero demostróse que los síntomes podíen dase inclusive na ausencia d'infeición, inyectando una [[exotoxina]] presente nel plasma de los organismos infestaos n'animales sanos.<ref name=hipocrates /> Esta exotoxina, codificada por xenes nel [[plásmido]] pXO1, consta de tres proteínes o factores distintos, qu'actúen en conciertu pa interferir cola [[Transducción de señal|señalización celular]] nos macrófagos:<ref name=rci /><ref name=ssrl>{{cita web|url=http://www-ssrl.slac.stanford.edu/research/highlights_archive/anthrax.html|títulu= Towards understanding anthrax:Structural basis of target recognition by anthrax lethal factor| autor= Wong, Thiang Yian; Schwarzenbacher, Robert; and Liddington, Robert C.|idioma=inglés|fechaaccesu=28 de febreru de 2012|fecha =23 d'abril de 2002|obra= SSRL Highlights Archive}}</ref> *El ''antígeno proteutor'' (AP): Esti factor amestar a los [[Receptor celular|receptores celulares]] y forma un aniellu heptámero na superficie de la célula al que se xunten los otros dos factores. De siguío produzse la [[endocitosis]] y los factores de roxura pasen al interior de la célula. *El ''factor edematógeno'': Una vegada nel interior de la célula esti factor, activáu pola [[calmodulina]], amonta la producción de la molécula mensaxera [[AMPc]] a niveles anormales, causando una acumuladura de fluyíos nel interior y alredor de la célula que da llugar al [[edema]]. *El ''factor letal'': Esti factor recibe'l so nome por causar la muerte n'animales d'esperimentación. Actúa por aciu la ablación d'un fragmentu de la [[citoquina]] MAPKK, que xuega un papel crucial nel reclutamiento d'otres célules del [[sistema inmunolóxicu]] pa combatir la infeición. El [[plásmido]] pXO2 codifica otru factor de roxura, la cápsula antifagocítica. Esta proteína, de menor nivel de toxicidá, participa nes etapes iniciales de la infeición, enzancando la fagocitosis polos macrófagos circulantes.<ref name=rci /> La espresión de los xenes de los factores de roxura ta condicionada por diversos factores ambientales tales como la temperatura y la concentración de CO<sub>2</sub>.<ref name=carrada>{{cita web|url=http://www.elsevier.es/sites/default/files/elsevier/pdf/21/21v18n04a13045824pdf001.pdf|títulu=El carbunclu cutaneu: diagnósticu, patoxenia y tratamientu|autor=Carrada Bravo, Teodoro|formatu=PDF|fechaaccesu=28 de febreru de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130210004532/http://www.elsevier.es/sites/default/files/elsevier/pdf/21/21v18n04a13045824pdf001.pdf|fechaarchivu=10 de febreru de 2013}}</ref> === Manifestaciones clíniques === El [[periodu d'incubación]] bazcuya ente 1 y 20&nbsp;díes, anque na mayoría de los casos la enfermedá faise evidente a partir de los 3-7&nbsp;díes de la infeición. Esti periodu d'incubación ye sensiblemente cimera nel casu del gochu (1-2&nbsp;selmanes). Nel casu del home, reparáronse periodos d'incubación d'hasta delles selmanes.<ref name=picazo /> Nos [[rumiante]]s puede producise una forma aguda carauterizada por tambaleos, temblones y [[disnea]], siguíu por convulsiones y muerte en menos de tres díes. Suélense producir [[hemorraxa|hemorraxes]] polos furos corporales.<ref name=fao /> Puede producise tamién una forma crónica carauterizada por [[edema]] subcutáneu xeneralizáu o bien alcontráu na parte ventral del pescuezu, tórax y abdome. Los caballos presenten fiebre, anorexa, depresión y cólicu con foria hemorráxica. Tamién pueden desenvolver edema nes zones cayentes del cuerpu (pescuezu, esternón, abdome y zona xenital). La muerte produzse 1 a 3&nbsp;díes dempués del empiezu de los síntomes.{{ensin referencies}} Nel home pueden producise trés formes clíniques de la enfermedá según la manera d'andada: carbunclu cutaneu, intestinal o inhalatorio. Les dos últimes pueden ser difíciles de diagnosticar a tiempu, al presentar síntomes coincidentes colos d'otres enfermedaes. [[Ficheru:Anthrax PHIL 2033.png|thumb|Mancadura producida pola forma cutanea de la enfermedá.]] * La forma cutanea, la más frecuente ({{nowrap|95 %}} de los casos), carauterizar pol desenvolvimientu d'una [[pápula]] nel llugar de inoculación, arrodiada d'un área de visícules de conteníu fluyíu. La zona central papular se ulcera y seca, desenvolviéndose una zona ablayada de color negru bien carauterística. A diferencia del [[ántrax (forunculosis)|ántrax]] causáu por [[estafilococos]], la mancadura de normal nun ye doliosa anque s'atopa arrodiada d'una zona edematosa. Usualmente resolver de forma bonal anque si produz diseminación puede ser letal nun {{nowrap|20 %}} de los casos.<ref name=hipocrates /><ref name= carrada /> * La forma intestinal de la enfermedá ye la más rara. Los síntomes son los mesmos que nuna [[gastroenteritis]] (fiebre, estomagaes, vultures y foria). El carbunclu intestinal puede evolucionar rápido al [[choque séptico]], [[coma (medicina)|coma]] y la [[muerte]] nun {{nowrap|50 %}} de los casos.<ref name=medspain /> * Na forma inhalatoria del procesu los síntomes desenvuélvense rápido y nun son específicos. De primeres produzse fiebre con toses non granibles, siguíes de dificultá respiratoria grave, con estridor, [[cianosis]] y [[septicemia]] fatal. Los [[rayos X]] amuesen una espansión típica del [[mediastino]], la muerte asocede nun curtiu periodu en cuasi tolos casos.<ref name=hipocrates /> === Diagnósticu === Pal diagnósticu de la enfermedá ye bien importante investigar l'oficiu del paciente y la oportunidá d'andada per contautu con animales enfermos. El diagnósticu puede confirmase pola presencia de les bacteries nel sangre, mancadures cutanees, vultures, fieces o expectoraciones.<ref name=hipocrates /><ref name= carrada /> Los animales muertos de carbunclu de normal nun presenten ''[[rigor mortis]]''. El cadabre ta enchíu y descomponse rápido, reparándose perda de sangre escuro y non coagulada por tolos furos naturales. Nel caballu puede producise un edema subcutáneu bien evidente nes zones ventrales del pescuezu, tórax y abdome. Si esiste barruntu de carbunclu ta desaconseyada la realización de la necropsia, pos la esposición al aire de les bacteries fomenta la formación d'espores.<ref name=fao /> Al abrir el cadabre faise evidente un típicu cuadru septicémico, con presencia de sangre escuro y non coagulada, con hemorraxes petequiales o equimóticas en ganglios linfáticos, abdome y tórax, pudiéndose producir coles mesmes hemorraxes y úlceras en mucosa intestinal. La [[cuévanu peritoneal]] puede allugar líquidu. El [[bazu]] atópase engrandáu y de color escuru y el fégadu y reñones usualmente atópense enchíos y congestivos. === Tratamientu encamiéntase l'usu inicial d'altes dosis d'[[antibióticos]]. Nel casu d'infeición per inhalación, encamiéntase siquier dos tipos distintos d'antibióticos (como [[ciprofloxacina]] o [[doxiciclina]] en combinación con [[penicilina]]) hasta que se llogren los resultaos de susceptibilidá de la cepa responsable de la infeición. El tratamientu tamién puede incluyir [[corticosteroide]]s, pa tratar l'[[edema]] y otros efeutos inflamatorios acomuñaos a la [[Toxines microbianes#toxina antrácica|toxina]].<ref>{{cita web| url = http://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/mm5042a1.htm| títulu= Update: Investigation of Bioterrorism-Related Anthrax and Interim Guidelines for Exposure Management and Antimicrobial Therapy|autor = Department of Health and Human Services (USA government)|idioma=inglés| fechaaccesu = 6 d'agostu de 2011}}</ref><ref name=carrada /> === Prevención === Les midíes preventives basar en caltener alloñaos a los animales de los pacionales reconocíos tradicionalmente como peligrosos y vacunación sistemática añal en zones reinales, y midíes de control qu'inclúin la separación de los animales sanos de los enfermos, la [[cuarentena]] de les granxes afeutaes, cola prohibición espresa de la so apertura, según la desinfeición refecha de les cames y del utillaje contamináu.<ref name=fao /> Nun se debe incinerar los cadabres d'animales por cuenta de que la presencia de gas nel so interior puede provocar una esplosión y favorecer a la diseminación de la bacteria; encamiéntase soterrar los cadabres nun pozu con un agregáu de cal. Esiste una [[vacuna]] basada nel antígeno proteutor. La so alministración encamentar a persones sanes d'ente 18 y 65 años d'edá que cuerran el riesgu d'entrar en contautu coles espores por cuenta del so oficiu. Rique tres inyeiciones subcutánees alministraes con 2 selmanes d'intervalu, y una dosis d'alcordanza añal. Produz inmunidá nel {{nowrap|93 %}} de los casos.<ref name=hipocrates /> == Arma biolóxica == [[Ficheru:Daschle_letter.jpg|thumb|Carta unviada en 2001 al líder de la mayoría del Senáu de los Estaos Xuníos [[Tom Daschle]] conteniendo espores de ''{{nowrap|B. anthracis}}'']] Les espores de ''{{nowrap|B. anthracis}}'' pueden usase na [[guerra biolóxica]]. Pa esti fin, utilícense [[cepa|cepes]] desaxeradamente [[roxura|bederres]]. Les espores tienen de preparar ensin formar grumos, qu'enzancaríen la penetración nos alveolos pulmonares necesaria pa causar la variante más letal de la enfermedá y nuna alta concentración, pos se riquir de 8000 a 50 000 espores pa causar la patoloxía nuna persona. Esto rique condiciones de preparación altamente complexes.<ref name=picazo> {{cita web|url=http://www.ucm.es/info/fmed/medicina.edu/Temasinteres/carbunclu.htm|títulu= El carbunclu na guerra bacteriolóxica|autor=Picazo, Juan J. |editorial=Portal Médicu, Facultá de Medicina de la [[Universidá Complutense de Madrid]]}}</ref> L'usu del carbunclu como arma biolóxica empezó a esplorase mientres la [[Segunda Guerra Mundial]], pero nun se llegó a utilizar nesti conflictu. Mientres la Guerra Fría siguieron les investigaciones en [[Gran Bretaña]], [[Estaos Xuníos]] y la [[Xunión Soviética]].<ref>{{cita publicación|url=http://www.isn.ethz.ch/isn/Digital-Library/Publications/Detail/?ots591=CAB359A3-9328-19CC-A1D2-8023Y646B22C&lng=en&id=91059|títulu=L'axente etiolóxicu del ántrax malinu como arma biolóxica y el so posible usu n'atentaos terroristes: a cuenta de la crisis del Amerithrax de 2001|autor=Pita, René y Gunaratna, Rohan |formatu=PDF|publicación=Athena Intelligence Journal|volume=3|númberu=3|añu=2008}}</ref> La so efeutividá como axente letal quedó demostrada al producise una [[Fuga de ántrax de Sverdlovsk|fuga accidental d'espores]] nuna instalación militar nes cercaníes de la ciudá soviética de Sverdlovsk (güei [[Ekaterimburgu]]) en 1979. La epidemia, atribuyida poles autoridaes al consumu de carne contaminada, causó más de 96 víctimes mortales, que fueren más numberoses de soplar el vientu escontra la ciudá en cuenta de na direición contraria.<ref name=picazo /> En 2001 tuvo llugar un [[Ataques con carbunclu en 2001|ataque terrorista n'Estaos Xuníos]] nel cual usáronse espores introducíes en cartes de corréu. Esti ataque causó 17 casos de carbunclu y 5 fallecimientos<ref>{{cita noticia |url=http://transcripts.cnn.com/TRANSCRIPTS/0110/26/ltm.08.html |títulu=CNN.com - Transcripts |fechaaccesu=2 de marzu de 2012|autor= Lengel, Allan|obra=The Washington Post|idioma=inglés|fecha= 16 de setiembre de 2005 }}</ref> En casu de barruntu d'un ataque, los espertos encamienten informar afechiscamente a la población sobre'l riesgu y el so control, y dotar a los llaboratorios y centros médicos pa poder identificar y tratar rápido'l biltu. Les [[Mázcara antigás|mázcares antigás]] considérense inefectivas, por ser les espores invisibles a la vista y [[inodora|inodores]]. L'almacenamientu preventivu d'[[antibióticos]] tampoco s'aconseya, pos la so efeutividá depende de la cepa bacteriana utilizada.<ref name=picazo /> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * {{medlineplus}} {{Tradubot|Carbunco}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Enfermedaes bacterianes]] [[Categoría:Zoonosis]] [[Categoría:Enfermedaes veterinaries]] [[Categoría:Ciertes zoonosis bacterianes]] icd82e3493cihu9in6zqxgfjn6zro3r Mesíes 0 114231 4498554 4462470 2026-06-03T15:28:13Z Ksiazek1892 149033 /* */ 4498554 wikitext text/x-wiki {{otros usos|El Mesíes|la obra musical de Händel}} {{Ficha xenérica}} El '''mesíes'''<ref>{{DALLA|mesíes}}</ref> (del [[Llatín|llatín bíblicu]] ''Messĭas'', y esti de la mesma del [[Idioma hebréu|hebréu]] {{Hebréu|מָשִׁיחַ}} ''Māšîaḥ'', pronunciáu [{{IPA|[[Alfabetu Fonéticu Internacional|maː.ʃi.aħ]]}}] pronunciación averada "Mashiaj", que significa «[[unción|unxíu]]») ye, nes [[relixón abrahámica|relixones abrahámiques]], el Rei descendiente de [[David]], prometíu polos profetes al [[pueblu hebréu]], aquel home llenu del [[Espíritu Santu]] de [[Dios]]. A lo llargo de la historia esistieron munches persones a les que se-yos consideró Mesíes, pero xeneralmente, entiéndese qu'esti títulu en particular asignar al unviáu escoyíu por Dios, que va traer la paz. == Etimoloxía == El términu Mesíes» provién del [[idioma hebréu|hebréu]] מָשִׁיחַ (''mashíaj'', ‘unxíu’), del raigañu verbal {{Hebréu|למשוח}} (''mašáḥ'' ‘unxir’) y referíase a un esperáu rei, del llinaxe de [[David]], que lliberaría a los xudíos de les servidume estranxera y restablecería la edá dorada d'Israel. Denominábase-y asina yá que yera costume unxir n'aceites a los reis cuando-y los proclamaba. El términu equivalente en [[idioma griegu|griegu]] ye χριστός (''khristós'' ‘unxíu’), deriváu de χρίσμα (''khrísma'' ‘unción’). El términu griegu, llargamente utilizáu na ''[[Septuaginta]]'' y el ''[[Nuevu Testamentu]]'', dio n'español la forma [[Cristu]],<ref>''Comprendoria pa entender les Escritures, Volume 2'', páx.&nbsp;376, Watchtower Bible and Tract Society of New York, Inc., International Bible Students Association, Brooklyn (Nueva York), Estaos Xuníos d'América, 1991.</ref> que xunida al nome de [[Xesús de Nazaré|Xesús]], que los cristianos consideren el mesíes definitivu, Dios [[Cristu|Xesucristu]]. == Diferencies ente doctrines == De les relixones [[monoteísmu|monoteístes]] nel mundu, podemos destacar tres rames principales y la rellación qu'elles tienen cola creencia nun Mesíes. El [[xudaísmu]], [[cristianismu]] y l'[[islam]].{{ensin referencies}} === Xudaísmu === {{AP|Mesíes del xudaísmu}} Dientro del [[xudaísmu]], la creencia nel Mesíes encontar na revelación de Dios, fecha al traviés de la [[Torá]] o Llei de Dios. Dende'l Xénesis rexistraron munches profecíes mesiániques dientro de la llei, que dexaríen reconocelo cuando llegara. Darréu, cobró puxanza mientres el [[cautiverio de Babilonia]], al adquirir una mayor importancia la concepción del mesíes como salvador. Sicasí la doctrina del Mesíes nun foi una tema importante d'estudiu por cuenta de que esta nun ye exa central del xudaísmu. [[Maimónides]], teólogu xudíu de la [[Edá Media]] y les sos escritures son base pal entendimientu del conceutu de Mesíes pa los xudíos, siendo unu de los personaxes que más trató esta tema. Él afirmó: «Yo creo con fe absoluta na llegada del Mesíes, y anque tardara, con tou lo voi esperar cualquier día».<ref>Maimónides. Vida, pensamientu y obra, de Meir Orián. Trad. del hebréu de Zeev Zvi Rosenfeld, 1984, páx.&nbsp;380; Cartes y testamentu de Maimónides (1138-1204), ed. de Carlos del Valle, 1989, páxs.&nbsp;200, 201; The Book of Jewish Knowledge, de Nathan Ausubel, 1964, páx.&nbsp;286; Encyclopaedia Xudaica, 1971, tomu 11, páx.&nbsp;754.</ref> La [[escatoloxía xudía]] indica que la venida del Mesíes va venir acompañada d'una serie d'eventos específicos que nun asocedieron inda, incluyíu la torna de tolos xudíos a la Tierra Prometida, la reconstrucción del Templu, la era de la paz y entendimientu na cual «la conocencia de Dios» va enllenar la tierra. ==== El xudaísmu sobre Xesús ==== Los xudíos vieron tradicionalmente a Xesús de Nazareth como unu de tantos falsos mesíes qu'apaecieron a lo llargo de la historia. Vése-y como'l que más influyó nel so pueblu y, por ello, el que más dañu causó. El xudaísmu nunca aceptó nenguna de les profecíes que los cristianos atribúin a Xesús, y pallos, nenguna de les prerrogativas que van anunciar la venida del mesíes asocedieron mientres la so vida, polo que nun puede considerase siquier como candidatu a Mesíes. === Cristianismu === {{AP|Cristu}} [[Ficheru:Good shepherd 02b close.jpg|thumbnail| Una de les representaciones más antigües de Xesús. Carauterizáu como'l [[bon pastor]].]] La Biblia paez faer referencia a delles facetes del Mesíes, una como rei, gobernante y restaurador, y otra como siervu sufriente. Esto dio llugar a distintes posiciones alrodiu de cómo tendría de ser el mesíes. Los cristianos denominen Mesíes a Xesús de Nazaré, llamándo-y [[Cristu]], traducción lliteral del hebréu Mesíes. Según la [[Torá]] la promesa de la venida del Mesíes estender a tola descendencia d'[[Abraham]], [[Isaac]] y [[Jacob]] (depués [[Israel]]), de quien surdieron les [[Tribus d'Israel|12 tribus d'Israel]]. Según la tradición cristiana, la promesa fecha a Israel en realidá tendría d'entendese como realizada a tolos homes, razón pola que Xesús sería entós el Mesíes y el redentor de la humanidá. ==== Otres corrientes cristianes ==== Pa los [[Testigos de Xehová]], la concepción de mesíes nun ye igual que nel restu de corrientes cristianes (anque tamién pa ellos cobra gran importancia'l advenimiento o [[Segunda Venida]] de Xesús), pos nun creen na [[Santísima Trinidá|doctrina de la Trinidá]],<ref>{{Cita web |títulu=¿Ye Xesús el Dios Toupoderosu? |url=http://www.watchtower.org/s/20050915/diagram_01.htm |fechaaccesu=11 de setiembre de 2011 |autor=Wachtower}}</ref> polo que'l mesíes, nesti casu, nun adquier personalidá divina, sinón solo d'unviáu de Jehová,<ref>{{Cita web |títulu=¿Precisamos un Mesíes? |url=http://www.watchtower.org/s/20060215/article_01.htm |fechaaccesu=11 de setiembre de 2011 |autor=Wachtower |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110904073311/http://www.watchtower.org/s/20060215/article_01.htm |fechaarchivu=2011-09-04 }}</ref> anque lo consideren como la persona que vieno reparar lo qu'Adán estropió al pecar y asina santificar el nome de Jehová.{{ensin referencies}} === Islam === L'Islam señala a I'sa (Xesús de Nazaré), [[Mahdi]] o'l bien empuestu, como los que van inaugurar una [[era (cronoloxía)|era]] de xusticia.<ref>La Talaya, Anunciando'l Reinu de Jehová, 1 d'ochobre de 1992, páxina 6, Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania, Broklyn, Nueva York, Estaos Xuníos d'América.</ref> Pa la parte mayoritaria del Islam, el conceutu de Mahdi tien una [[escatoloxía]] según la cual el Mahdi va nacer én los ''Últimos Tiempos'', polo que nun s'almite que fuera una persona concreta que yá esistiera. Tamién s'indicó que Mahdi va tener una rellación especial colos probes. En munchos ámbitos confunde'l términu de Mesíes axudicándolo al Mahdi, quien va emponer a la Umma, faía una torna a la creencia, siendo'l Mesíes [[Xesús nel islam|Isa]] (Xesús) Fíu de María, quien va retornar pa lluchar xunto al Mahdi contra l'A el-Dajjal (Anticristu) Anguaño, hai importantes [[Shaykhs]] [[Sunnis]] qu'afirmen que tamos na dómina de la venida de Mahdi.{{ensin referencies}} Inclusive hai dalgunos qu'afirmen tener contautu con Mahdi.{{ensin referencies}} ===Movimientu rastafari=== {{AP|Movimientu rastafari}} {{VT|Haile Selassie}} [[Ficheru:Haile Selassie in full dress.jpg|thumbnail|Haile Selassie, el masías negru del movimientu rastafari.]] L'emperador [[Haile Selassie]] I d'[[Etiopía]], que según la tradición ye descendiente direutu de [[Salomón]] fíu de [[David]], ye consideráu pol [[Movimientu rastafari]] como la tercer reencarnación –dempués de [[Melquisedec]] y Xesús– de Jah, el Mesíes.<ref>{{cita llibru |apellíu=Clarke |nome=Peter B. |títulu=Black Paradise: The Rastafarian Movement |añu=1986 |editorial=The Aquarian Press |allugamientu=Wellingborough |serie=New Religious Movements Series |isbn=0-85030-428-8}}</ref> Gran parte d'esta creencia deber a la profecía» de [[Marcus Garvey]], que consideren reencarnación de [[Xuan el bautista]]: {{cita|Miren escontra África porque cuando un Rei negru sía coronáu'l día de la lliberación va tar cerca.|Marcus Garvey}} Selassie, devotu cristianu, negó ser el Mesíes, aun así los Rastas creen qu'él ye un mensaxeru de Dios. ==Na cultura popular== *''The Messiah'', película iranina del 2007 sobre la vida de Xesús dende una perspeutiva islámica. *''[[The Young Messiah]]'', película d'Estaos Xuníos del 2016 sobre la infancia de Xesús dende una perspeutiva cristiana. *''[[El mesíes de Dune]]'', novela de [[Frank Herbert]] de 1969 parte de la triloxía de Dune. Les siguientes obres inclúin el conceutu d'un mesíes como líder d'una causa o lliberador d'un pueblu: *''El Mesíes xudíu'', una novela de 2008 d'[[Arnon Grunberg]]. *''El Mesíes'', una novela d'[[Andrei Codrescu]] de 1999. == Bibliografía == * Kaplan, Aryeh. ''From Messiah to Christ'', 2004. New York: Orthodox Union. == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{wikiquote}} * [http://www.biblegateway.com/passage/?book_id=29&chapter=7&version=61#fes-RVR1995-17787c Bible Gateway.] * {{Enllaz rotu|1=Yeshua el Mesíes xudíu |2=https://sites.google.com/site/cristprimit/sieglu-i/yeshua-el-mesi-as-judi-o |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }} na web Cristianismu Primitivu. {{Tradubot|Mesías}} [[Categoría:Xudaísmu]] [[Categoría:Cristoloxía]] [[Categoría:Xudaísmu mesiánicu]] [[Categoría:Terminoloxía relixosa]] k77v4ftnbt9g2bklgfndlcz6t7nqc1d Esposa del Presidente de la República Italiana 0 116312 4498591 4497477 2026-06-03T22:07:37Z IvanScrooge98 32875 /* Llista */ imágenes 4498591 wikitext text/x-wiki {{referencies|t=20230223180030}} {{Ficha de cargu políticu |cargo = Esposa del Presidente de la República Italiana |imagen = Laura_Mattarella_crop.jpg |tam_imaxe = 250px |titular = Laura Mattarella<br />{{small|(de facto, fía del Presidente de la República Italiana)}} |entamu = {{Fecha|3|2|2015}} |tratamientu = ''Señora Mattarella'' |residencia = [[Palaciu del Quirinal]] |primero = Día Einaudi |creación = 12 de mayu de 1948 }} ''La Esposa del [[Presidente de la República Italiana]]'' ({{Lang-it|consorte del Presidente della Repubblica italiana}}; o a cencielles ''donna'') xuega de cutiu un rol protocolariu nel Palaciu del Quirinal y mientres les visites oficiales. == Llista == {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! # ! Nome !Semeya !Presidente !Periodu |- | <center>'''—'''</center> | <center>''Solteru''</center> |[[Ficheru:No_image.svg|60x60px]] | <center>[[Enrico De Nicola]]</center> | <center>1948</center> |- | <center>'''1'''</center> | <center>Ida Pellegrini</center> |[[Ficheru:Ida Einaudi colored.jpg|95x95px]] | <center>[[Luigi Einaudi]]</center> | <center>1948–1955</center> |- | <center>'''2'''</center> | <center>Carla Bissatini</center> |[[Ficheru:Carla_Bissatini.jpg|104x104px]] | <center>[[Giovanni Gronchi]]</center> | <center>1955–1962</center> |- | <center>'''3'''</center> | <center>Laura Carta Camprino</center> |[[Ficheru:Laura Carta Caprino 1963.jpg|100x100px]] | <center>[[Antonio Segni]]</center> | <center>1962–1964</center> |- | <center>'''—'''</center> | <center>''Vilbu''</center> |[[Ficheru:No_image.svg|60x60px]] | <center>[[Giuseppe Saragat]]</center> | <center>1964–1971</center> |- | <center>'''4'''</center> | <center>Vittoria Micchitto</center> |[[Ficheru:Vittoria Leone in het Amstelhotel (Bestanddeelnr 926-7825).jpg|104x104px]] | <center>[[Giovanni Leone]]</center> | <center>1971–1978</center> |- | <center>'''5'''</center> | <center>Carla Voltolina</center> |[[Ficheru:Carla_Voltolina_(1).jpg|99x99px]] | <center>[[Sandro Pertini]]</center> | <center>1978–1985</center> |- | <center>'''6'''</center> | <center>Giuseppa Sigurani</center> |[[Ficheru:No_image.svg|70x70px]] | <center>[[Francesco Cossiga]]</center> | <center>1985–1992</center> |- | <center>'''—'''</center> | <center>''Vilbu''</center> |[[Ficheru:No_image.svg|60x60px]] | <center>[[Oscar Luigi Scalfaro]]</center> | <center>1992–1999</center> |- | <center>'''7'''</center> | <center>Franca Pilla</center> |[[Ficheru:Franca Pilla 2005.jpg|82x82px]] | <center>[[Carlo Azeglio Ciampi]]</center> | <center>1999–2006</center> |- | <center>'''8'''</center> | <center>Clio Maria Bittoni</center> |[[Ficheru:Clio Maria Bittoni (cropped).jpg|83x83px]] | <center>[[Giorgio Napolitano]]</center> | <center>2006–2015</center> |- | <center>'''—'''</center> | <center>''Vilbu''</center><br /> <br /> <center>Laura Mattarella (fía)</center><br /> <br /> |[[Ficheru:Laura_Mattarella_crop.jpg|70x70px]] | <center>[[Sergio Mattarella]]</center> | <center>2015–presente</center> |} {{Tradubot|Esposa del Presidente de la República Italiana}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Presidentes d'Italia]] 405w3miovutg4j99qt5vxkoti898dar 4498654 4498591 2026-06-04T11:40:24Z IvanScrooge98 32875 4498654 wikitext text/x-wiki {{referencies|t=20230223180030}} {{Ficha de cargu políticu |cargo = Esposa del Presidente de la República Italiana |imagen = Laura_Mattarella_crop.jpg |tam_imaxe = 250px |titular = Laura Mattarella<br />{{small|(de facto, fía del Presidente de la República Italiana)}} |entamu = {{Fecha|3|2|2015}} |tratamientu = ''Señora Mattarella'' |residencia = [[Palaciu del Quirinal]] |primero = Día Einaudi |creación = 12 de mayu de 1948 }} ''La Esposa del [[Presidente de la República Italiana]]'' ({{Lang-it|consorte del Presidente della Repubblica italiana}}; o a cencielles ''donna'') xuega de cutiu un rol protocolariu nel Palaciu del Quirinal y mientres les visites oficiales. == Llista == {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! # ! Nome !Semeya !Presidente !Periodu |- | <center>'''—'''</center> | <center>''Solteru''</center> |[[Ficheru:No_image.svg|60x60px]] | <center>[[Enrico De Nicola]]</center> | <center>1948</center> |- | <center>'''1'''</center> | <center>Ida Pellegrini</center> |[[Ficheru:Ida Einaudi colored.jpg|95x95px]] | <center>[[Luigi Einaudi]]</center> | <center>1948–1955</center> |- | <center>'''2'''</center> | <center>Carla Bissatini</center> |[[Ficheru:Carla_Bissatini.jpg|104x104px]] | <center>[[Giovanni Gronchi]]</center> | <center>1955–1962</center> |- | <center>'''3'''</center> | <center>Laura Carta Camprino</center> |[[Ficheru:Laura Carta Caprino 1963.jpg|100x100px]] | <center>[[Antonio Segni]]</center> | <center>1962–1964</center> |- | <center>'''—'''</center> | <center>''Vilbu''</center> |[[Ficheru:No_image.svg|60x60px]] | <center>[[Giuseppe Saragat]]</center> | <center>1964–1971</center> |- | <center>'''4'''</center> | <center>Vittoria Micchitto</center> |[[Ficheru:Vittoria Leone in het Amstelhotel (Bestanddeelnr 926-7825).jpg|104x104px]] | <center>[[Giovanni Leone]]</center> | <center>1971–1978</center> |- | <center>'''5'''</center> | <center>Carla Voltolina</center> |[[Ficheru:Carla_Voltolina_hq_(cropped).jpg|99x99px]] | <center>[[Sandro Pertini]]</center> | <center>1978–1985</center> |- | <center>'''6'''</center> | <center>Giuseppa Sigurani</center> |[[Ficheru:No_image.svg|70x70px]] | <center>[[Francesco Cossiga]]</center> | <center>1985–1992</center> |- | <center>'''—'''</center> | <center>''Vilbu''</center> |[[Ficheru:No_image.svg|60x60px]] | <center>[[Oscar Luigi Scalfaro]]</center> | <center>1992–1999</center> |- | <center>'''7'''</center> | <center>Franca Pilla</center> |[[Ficheru:Franca Pilla 2005.jpg|82x82px]] | <center>[[Carlo Azeglio Ciampi]]</center> | <center>1999–2006</center> |- | <center>'''8'''</center> | <center>Clio Maria Bittoni</center> |[[Ficheru:Clio Maria Bittoni (cropped).jpg|83x83px]] | <center>[[Giorgio Napolitano]]</center> | <center>2006–2015</center> |- | <center>'''—'''</center> | <center>''Vilbu''</center><br /> <br /> <center>Laura Mattarella (fía)</center><br /> <br /> |[[Ficheru:Laura_Mattarella_crop.jpg|70x70px]] | <center>[[Sergio Mattarella]]</center> | <center>2015–presente</center> |} {{Tradubot|Esposa del Presidente de la República Italiana}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Presidentes d'Italia]] dva2p6s3xvmvxhj8olrbuiynmf7a4pl Capitoliu de L'Habana 0 117515 4498553 4491667 2026-06-03T15:24:37Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498553 wikitext text/x-wiki {{edificiu}} {{Ficha de Patrimoniu de la Humanidá | Nome = Capitoliu de L'Habana | Imagen = Capitolio full.jpg | Tamañu = 250 | Pie = Capitoliu de L'Habana. | País = {{CUB}} | Tipu = <span style="color:#F4A460">'''Cultural'''</span> | Criterios = iv, v | ID = 204 | Rexón = [[Patrimoniu de la Humanidá n'América Llatina y el Caribe|América Llatina y el Caribe]] | Añu = 1982 | Extensión = | peligru = }} El '''Capitoliu Nacional de L'Habana''' ye un edificiu construyíu en [[1929]] en [[L'Habana]] ([[Cuba]]) so la direición del arquiteutu Eugenio Raynieri Piedra, por encargu del entós presidente cubanu [[Gerardo Machado]]. L'edificiu taría destináu a allugar y ser sede de les dos cámares del Congresu o cuerpu llexislativu de la República de Cuba. Inspiráu nel [[Panteón de París]], [[San Pedro de Roma]] y nel [[Capitoliu de los Estaos Xuníos]], l'edificiu presenta una [[fachada]] acolumnada [[Arquiteutura neoclásica|neoclásica]] y una [[cúpula]] qu'algama los 91,73 m d'altor.<ref>{{cita web|url=http://www.elnuevoherald.com/noticias/mundo/america-latina/cuba-ye/article39781206.html|títulu=La restauración del Capitoliu de L'Habana|fechaaccesu=11 d'agostu de 2016|autor= el nuevu Herald|idioma=castellanu}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.turismoencuba.com/Llugares-de-Interes-Turistico-para-nun%20perdese-en-La-Habana-_i193.html|títulu=Llugares d'interés Turísticu pa nun perdese en L'Habana.|fechaaccesu=7 d'abril de 2010|autor=Turismoencuba.com|idioma=castellanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100328070821/http://www.turismoencuba.com/Llugares-de-Interes-Turistico-para-nun|fechaarchivu=2010-03-28}}</ref> Asitiáu nel centru de la capital del país, ente les cais [[Paséu del Prado (L'Habana)|Prado]], Dragones, Industria y San José, ye l'orixe quilométricu de la rede de carreteres cubanes, y dempués del trunfu de la [[Revolución cubana|Revolución]], cuando foi eslleíu'l Congresu, foi tresformáu na sede del [[CITMA|Ministeriu de Ciencia, Teunoloxía y Mediu Ambiente]] y de l'[[Academia de Ciencies de Cuba]]. Dende [[2010]] atópase sometíu a un procesu de restauración capital pa devolve-y les sos funciones primixenies y que vuelva ser la sede del [[Asamblea Nacional del Poder Popular de Cuba|parlamento cubanu]]. Abiertu al públicu, ye unu de los centros turísticos más visitaos de la ciudá, convirtiéndose n'unu de los [[iconu|iconos]] arquiteutónicos de L'Habana,<ref name=capihist>{{cita web|url=http://www.capitolio.cu/historia.htm|autor=Capitoliu.cu|títulu=Historia.|idioma=castellanu|fechaaccesu=19 de febreru de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100213040939/http://www.capitolio.cu/historia.htm|fechaarchivu=13 de febreru de 2010}}</ref><ref name=cmbf>{{cita web|url=http://www.cmbfjazz.cu/cmbf/ciudá/articulos/capitoliu.htm|autor=CMBF|títulu=Capitoliu de L'Habana|idioma=castellanu|fechaaccesu=19 de febreru de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080615144449/http://www.cmbfjazz.cu/cmbf/ciudá/articulos/capitoliu.htm|fechaarchivu=15 de xunu de 2008}}</ref><ref name=puntocom>{{cita web |url=http://www.capitoliohabanaviejacuba.5o.com/|autor=Capitoliu Habana Vieya.com|títulu=El Capitoliu|idioma=castellanu|fechaaccesu=20 de febreru de 2010}}</ref> y ye consideráu davezu l'edificiu más pimpanu de la ciudá.<ref name = revis>{{cita web|url=http://www.revistasexcelencias.com/Excelencies/a(275922)-Capitoliu-Habana-historia-paso-pasu.html|títulu=Capitoliu de la Habana, historia pasu a pasu |fechaaccesu=7 d'abril de 2010|autor=Revista Excelencies|idioma=castellanu}}</ref> Coles mesmes, apaez nomáu por dellos espertos como unu de los seis palacios de mayor relevancia a nivel mundial.<ref name=radio>{{cita web|url=http://www.cmbfradio.cu/cmbf/ciudá/articulos/capitoliu.htm|títulu=Capitoliu de L'Habana: unu de los seis palacios relevantes del mundu|fechaaccesu=7 d'abril de 2010|autor=Radio Musical Nacional|idioma=castellanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100407123235/http://www.cmbfradio.cu/cmbf/ciudá/articulos/capitoliu.htm|fechaarchivu=7 d'abril de 2010}}</ref> == Antecedentes xenerales == === Zona === [[Ficheru:Estación Villanueva La Habana (1850).JPG|thumb|250px|Planu de [[L'Habana]] de [[1850]]. En colloráu apaecen enmarcaos los terrenes qu'ocupa anguaño'l Capitoliu, entós pertenecientes a la estación ferroviaria de Villanueva. Puede apreciase nel so frente Y la muralla baltada en [[1863]].]] [[Ficheru:Havana Capitolio under construction.jpg|thumb|250px|Imaxe de la construcción de la [[cúpula]] cimera, tomada [[c.]] [[1928]]. En primer términu, la ''[[Fonte de la India]]'' o de ''La Noble Habana'', construyida en [[1837]].]] L'orixe d'esta zona de la ciudá remontar a finales del [[sieglu XVIII]], tando estrechamente venceyáu a la construcción de la nueva [[Paséu del Prado (L'Habana)|Alamea de Extramuros]], favorecida pelos nuevu espacios llograos de la baltadera de les muralles a partir de [[1863]].<ref name=capihist /><ref name=cmbf /><ref name=puntocom /> Trátase d'un espaciu abiertu, con una rotonda arbolada en que'l so centru atopar asitiada la estatua de [[Sabela II d'España|Sabela II]], que constituyó l'antecedente del actual [[Parque Central de L'Habana]]. N'el so redolada entamaron árees verdes y parques y, fueron emplazados establecimientos de servicios, hoteles y teatros que fixeron de la zona (engarcie ente l'antigua ciudá intramuros y el desenvolvimientu que s'efectuó nel esterior), el centru recreacional más importante de la [[Capital (política)|Capital]].<ref name=capihist /><ref name=cmbf /><ref name=puntocom /> El calter de centru urbanu adquiríu por esti enclave escontra finales del [[sieglu XIX]], foi reforzáu al incorporase na redoma de dichu conxuntu, nes primeres décades del [[sieglu XX]], les construcciones del Capitoliu Nacional y el [[Muséu de la Revolución|Palaciu Presidencial]], sede de los poderes [[Poder executivu|executivu]] y [[Poder llexislativu|llexislativu]] de la [[república]], complementando asina la so fisonomía cola presencia d'edificios d'usu políticu.<ref name=capihist /><ref name=cmbf /> El periodu entendíu ente l'empiezu del [[sieglu XX]] y la [[años 1950|década de 1950]] va constituyir el momentu de mayor rellumanza del llugar. Fueron alzaos un grupu d'edificaciones sobresalientes que contribuyeron a magnificar esti espaciu urbanu, suxetu tamién a una serie de cambeos a lo llargo del tiempu que lu han convertíu nuna zona paradigmática de l'[[arquiteutura]] y el [[urbanismu]] capitalín.<ref name=puntocom /> L'actividá comercial desenvolvióse notablemente n'exes y cais de [[L'Habana Vieya]] y [[Centru Habana]], que'l so puntu de confluencia y encruz fora constituyir precisamente esti nodo o centru de la ciudá.<ref name=capihist /><ref name=cmbf /> === Terrenes === La historia particular de los terrenes güei ocupaos pol Capitoliu de L'Habana empieza cuando'l llugar, ocupáu por una [[Pantano|ciénaga]], foi [[dragáu]] a principios del [[sieglu XIX]] pal so aprovechamientu urbanu.<ref>{{cita web|url=http://www.somosjovenes.cu/index/semana/capitolio.htm|títulu=El Capitoliu: Un emporiu en L'Habana|fechaaccesu=8 d'abril de 2010|autor=Somos Mozos Dixital|idioma=castellanu}}</ref> Tando'l terrén ocupáu por un [[Vertideru (basura)|vertideru de basura]] allugáu xunto a la [[muralla]] de tierra, instalóse ellí un [[xardín botánicu]], el primeru na historia de la ciudá, fundáu'l [[30 de mayu]] de [[1817]].<ref>{{cita web|url=http://bvs.sld.cu/revistas/his/vol_1_96/his05196.htm|títulu=La salú pública en Cuba mientres el periodu colonial español|fechaaccesu=8 d'abril de 2010|autor=Cuaderno d'Historia|idioma=castellanu}}</ref> Sol auspicio de la [[Sociedá Económica d'Amigos del País]], en [[1834]] ésti treslladóse a los terrenes de los ''Molinos del Rei'', actual [[Quinta de los Molinos]], asitiaos nes faldes de la llomba de Arostegui, onde ta emplazado el [[Castiellu del Príncipe]].<ref name=capihist /><ref name=cmbf /><ref name=puntocom /> Nesti mesmu añu empezó nel mesmu allugamientu la construcción d'una estación pal [[ferrocarril]] qu'enllazaría [[L'Habana]] con [[Güines]]. Dióse-y el nome d'Estación de Villanueva, llamada asina en memoria de Claudio Martínez de Pinillos, Conde de Villanueva, Intendente Xeneral de Faciendes y primer presidente del Conseyu Directivu del Ferrocarril.<ref>{{cita web|url=http://www.vitral.org/vitral/vitral64/efem.htm|títulu=Símbolos qu'habiten L'Habana|fechaaccesu=8 d'abril de 2010|autor=Revista Vitral|idioma=castellanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100511121909/http://www.vitral.org/vitral/vitral64/efem.htm|fechaarchivu=2010-05-11}}</ref> En [[1817]] inauguróse'l primer tramu a [[Bejucal]] y un añu dempués llegó a [[Güines]].<ref>{{cita web|url=http://www.cubangenclub.org/members/del%20pas%C3%A1u/d%27el_pas%C3%A1u_edificiu_intendencia_de_habana.htm|títulu=L'Edificiu de la Intendencia de L'Habana|fechaaccesu=8 d'abril de 2010|autor=Cuban Genealogy Club|idioma=castellanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081204143551/http://www.cubangenclub.org/members/del|fechaarchivu=2008-12-04}}</ref> En [[1839]] concluyóse dicha estación nos terrenes allegantes al Campu de Marte. En [[1840]] la llinia ferroviaria algamaba yá la llocalidá de [[Cárdenas (Cuba)|Cárdenas]].<ref name=capihist /><ref name=cmbf /> En [[1910]] producióse un cambéu de los terrenes ocupaos pola Estación de Villanueva (que colos años quedóse insuficiente y desubicada) por otros pertenecientes al antiguu Arsenal de L'Habana,<ref name = revis/> col fin de construyir nelles la nueva estación terminal de ferrocarril y de la mesma alzar en dichos terrenales el [[Muséu de la Revolución|Palaciu Presidencial]], yá que hasta estos momentos el presidente de la [[república]] calteníase ocupando l'edificiu del [[Palaciu de los Capitanes Xenerales (Cuba)|Palaciu de los Capitanes Xenerales]] na Plaza d'Armes.<ref name=capihist /><ref name=cmbf /> Dempués d'innumberables avatares, d'entamos y paralizaciones que tomaron un enllargáu periodu de cuasi quince años, el llugar convirtiérase nun gran caos nel que convivíen los restos del edificiu abandonáu, coles estructures d'un parque de diversiones.<ref name=capihist /><ref name=cmbf /> == Proyeutu == [[Ficheru:Gerardo Machado.jpg|thumb|180px|El xeneral [[Gerardo Machado]], artífiz del proyeutu del Capitoliu de L'Habana y acusáu nel so momentu d'acometer el proyeutu nuna dómina de gran inestabilidá económica.]] Nel añu [[1925]] el [[Gerardo Machado|Xeneral Gerardo Machado Morales]] asumió'l so primer periodu presidencial col propósitu de celebrar en [[L'Habana]] en [[1928]] -añu de culminación del so mandatu- la [[Conferencies Panamericanes|Sesta Conferencia Internacional Panamericana]], nun edificiu por construyir. Carlos Miguel de Céspedes, el so secretariu d'Obres Públiques, encargó a la firma d'arquitectos Govantes y Cabarrocas l'estudiu del nuevu proyeutu del Capitoliu, a partir d'unes bases yá sentaes, introduciendo los cambeos que fueren necesaries.<ref>{{cita web|url=http://www.lajiribilla.cubaweb.cu/2006/n278_09/fuenteviva.html|títulu=L'Habana: ciudá monumental. Balance del so desenvolvimientu arquiteutónicu urbanísticu.|fechaaccesu=10 d'abril de 2010|autor=La Jiribilla|idioma=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101205030507/http://www.lajiribilla.cubaweb.cu/2006/n278_09/fuenteviva.html|fechaarchivu=5 d'avientu de 2010}}</ref> Foi designada una comisión a que'l so frente atopar l'arquiteutu Raúl Otero, na que participaron tamién los miembros del equipu francés que s'atopaba en [[L'Habana]] trabayando nun Plan Direutor pal so reordenamientu urbanu, que s'atopaba dirixíu pol urbanista y paisaxista [[Jean-Claude Nicolas Forestier]], y quien s'incorporaron tamién a los estudios del proyeutu del Capitoliu. Estos apurrieron un conxuntu de nueves soluciones, nes que se topen munchos de los elementos esteriores que güei apreciamos nel edificiu como la gran escalinata y les logias llaterales de la fachada principal. La direición del proyeutu foi llevada a cabu por arquiteutos cubanos: Otero foi designáu Direutor Artísticu de la obra, encargáu de la documentación de planos y los detalles del proyeutu, y Eugenio Raynieri Piedra<ref group=n.>Raynieri (1883-1960) pertenecía a una familia de tradición arquitectónica, y foi'l introductor na urbanística habanera del estilu eclécticu.</ref> foi nomáu Direutor téunicu al cargu de la execución y el presupuestu.<ref>{{cita web|url=http://artecolon.atenas.cult.cu/descargas/jose_miguel.pdf|títulu=José Miguel González, Maestru de la plástica en Cuba|fechaaccesu=8 d'abril de 2010|autor=Galería d'Arte, Colón|idioma=castellanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100703055127/http://artecolon.atenas.cult.cu/descargas/jose_miguel.pdf|fechaarchivu=3 de xunetu de 2010}}</ref><ref name=cubaweb>{{cita web|url=http://www.nnc.cubaweb.cu/historia/hestoria26.htm|títulu=El Capitoliu: Un emporiu en L'Habana|fechaaccesu=7 d'abril de 2010|autor=Cubaweb|idioma=castellanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100407092056/http://www.nnc.cubaweb.cu/historia/hestoria26.htm|fechaarchivu=7 d'abril de 2010}}</ref> Con posterioridá, Raynieri asumiría tamién la parte artística del trabayu hasta'l so culminación.<ref name=puntocom /> Otru profesional a que'l so cargu tuvo'l proyeutu del Capitoliu foi l'arquiteutu José M. Bens Arrate, quien tamién introdució cambeos bien importantes como la proyeición esterior de los cuerpos llaterales de los [[hemiciclu|hemiciclos]], la segunda llinia de fachada de les logias y la figura xeneral de la cúpula. La compañía norteamericana ''Purdy & Henderson Company'' tuvo al so cargu la construcción del edificiu.<ref name=nuesa>{{cita web|url=http://www.cubanuestra.nu/web/article.asp?artID=2161|títulu=Les pantasmes del capitoliu de L'Habana|fechaaccesu=10 d'abril de 2010|autor=Cuba Nuesa Dixital|idioma=castellanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20041227151739/http://www.cubanuestra.nu/web/article.asp?artID=2161|fechaarchivu=27 d'avientu de 2004}}</ref> Al proyeutu del capitoliu resulta imposible asigna-y una autoría esclusiva; constitúi en sí una obra que dende'l so entamu foi recibiendo al traviés d'estudios socesivos un minuciosu trabayu de diseñu particular de los detalles del proyeutu, patente nos bocetos y dibuxos orixinales, que constitúin verdaderes obres d'arte en munchos casos, y que la so materialización dio llugar a la espresión y la imaxe final del edificiu.<ref name = nuesa/> == Contribuciones de Forestier == [[Ficheru:Capitolio de La Habana (Cuba) 02.jpg|thumb|250px|Xardín interior. La influencia de les aportaciones de [[jean-Claude Nicolas Forestier|Forestier]] resultó un importante legáu que marcó'l posterior desenvolvimientu urbanísticu de la ciudá de L'Habana.<ref name=forestier/>]] Col propósitu de realizar un proyeutu d'organización urbana de la ciudá de [[L'Habana]], fueron contrataos pol gobiernu de [[Gerardo Machado]], los servicios del destacáu arquiteutu, urbanista y paisaxista francés [[Jean-Claude Nicolas Forestier]], quien realizara importantes trabayos anteriores n'[[España]], [[Marruecos]] y [[Portugal]].<ref group=n.>Forestier ye l'autor de los proyeutos del Parque de María Luisa en Sevilla, la urbanización del monte de Montjuïc en Barcelona, y el proyeutu de ciudad-parque de Lisboa.</ref> Amás de les sos realizaciones en [[L'Habana]], ente [[1925]] y [[1929]], intervieno en compañía de los sos collaboradores más cercanos, Louis Heitzler y Théodore Leveau, p'apurrir les sos esperiencies y suxerencies nel arriquecimientu del proyeutu del Capitoliu y en particular a tou lo referente a los parques y xardinos de la redolada, que sirvíen de marcu paisaxísticu pal conxuntu.<ref name=puntocom /> <ref name=forestier>{{cita web|url=http://www.habanaradio.cu/singlefile/?secc=78&subsecc=78&id_art=20070921142342|autor=Habana Radiu Dixital|títulu=Forestier|idioma=castellanu|fechaaccesu=19 de febreru de 2010}}</ref>El presidente [[Gerardo Machado]] concibió, con un gran deliriu de grandor, la execución d'un ambiciosu proyeutu en que'l so centro de mira topábase la realización d'un conxuntu d'obres de remodelación qu'escorríen el propósitu de crear un impresionante marcu monumental pa la celebración en [[L'Habana]] de la [[Conferencies Panamericanes|Conferencia Panamericana]] en [[1928]] y, de posible toma de posesión del so segundu mandatu, que debía d'asoceder en [[1929]].<ref>{{cita web|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=2316816&orden=84162|títulu=LA DIMENSION CULTURAL DEL 20 DE MAYU DE 1902|fechaaccesu=7 d'abril de 2010|autor=Dialnet|idioma=castellanu}}</ref> Esti plan pa remocicar [[L'Habana]] cuntaba como motivu central al edificiu del Capitoliu, qu'allugaría les sedes del [[Poder llexislativu]], la [[Cámara de Representantes]] y el [[Senáu]] de la República; y el so allugamientu nes árees de transición ente L'Habana Intramuros y tol desenvolvimientu posterior de los sieglos XIX y XX, constituyó'l retu a enfrentar pol equipu encargáu de la so realización.<ref name=puntocom /><ref name=forestier /> [[Jean-Claude Nicolas Forestier|Forestier]], na so propuesta, respetó básicamente la estructura esistente de la ciudá colonial, proyeutando na so redolada inmediata un conxuntu d'espacios públicos y parques. Esta remodelación empezó colos parques de la [[Plaza de la Fraternidá Americana]], asitiáu nos antiguos terrenes del Campu de Marte, los xardinos del Capitoliu, el Parque Central, la franxa del [[Paséu del Prado (L'Habana)|Paséu del Prado]], el conxuntu de parques de la plaza del [[Muséu de la Revolución|Palaciu Presidencial]] y los de l'[[Avenida del Puertu (L'Habana)|Avenida del Puertu]].<ref name=puntocom /> <ref name=forestier /> El proyeutu pa los xardinos del Capitoliu concibióse como un sistema de senderos floríos que se correspondíen colos accesos d'entraes de les distintes fachaes del edificiu, al empar que conxugaben coles xerarquíes de les víes que conformaben el trazáu versallesco del so diseñu. Estes siendes de terrazo integral en distintos colores: blancu, gris y negru, empleguen una composición con motivos decorativos de llinies y elementos xeométricos qu'acentúen direccionales o destaquen puntos o árees determinaes.<ref name=forestier /> L'estudiu de la vexetación, desenvueltu a partir del dominiu y la conocencia del [[paisaxismu]] y la [[xardinería]] que Forestier tenía, emponer a enmarcar la monumentalidad del edificiu, compaxinando l'arquiteutura del capitoliu con especies como [[Lantana trifolia|lantanas moraes]], [[Cannaceae|canna]]s coloraes y marielles, [[Plumbago auriculata|embelesos]], y un conxuntu de [[Palma real|palmes reales]] asitiaes nos cuatro ángulos del edificiu como culminación del tratamientu, un elementu típicu de la vexetación tropical y [[Símbolos nacionales de Cuba|símbolos de la nacionalidá cubana]].<ref name=puntocom /> <ref name=forestier /> La influencia de les aportaciones de Forestier resultó un importante legáu que marcó'l posterior desenvolvimientu urbanísticu de la ciudá de L'Habana.<ref name=forestier /> == Carauterístiques del edificiu == === Estructura constructiva === [[Ficheru:Larepublica.jpg|thumb|200px|Estatua de ''La República''.]] La construcción ocupó un área total de 43.418 [[m²]], de los cualos 13.484 correspuenden al inmueble, con un área circundante de xardinos y parques de 26.391 m². El restu, 3.543, dedicar a l'ampliación de les cais y na so redolada.<ref name=habana>{{cita web |url=http://www.habanaelegante.com/Fall2004/Ronda.html|autor=Habana Elegante|títulu=Capitoliu|idioma=castellanu|fechaaccesu=19 de febreru de 2010}}</ref> L'inmueble construyir a partir d'una estructura metálica encargada a la compañía norteamericana ''Podrecí & Henderson'', que yá executara con anterioridá numberoses obres d'importantes edificios na capital.<ref name=habana /> El llargor total de la construcción foi de 207,44 [[metru|m]], y la so composición [[arquiteutura|arquitectónica]] y volumétrica se estructuró a partir d'un cuerpu central compuestu pola escalinata monumental, de cuasi 36 m d'anchu por 28 m de llargu y un total de 55 pasos atayaos por trés descansos entemedios. A entrambos llaos del desembarcu de la gran escalera, se emplazan dos grupos escultóricos fechos en bronce pol artista italianu Angelo Zanelli, ''La Virtú Tutelar del Pueblu'' y ''El Trabayu'', de 6,50 m d'altor cada unu. El [[pórticu]] central, de 36 m d'anchu y 16 d'altu, ye sosteníu por 12 [[Columna xónica|columnes xóniques]] de [[granitu]]. Nesti espaciu allúguense les tres puertes de los accesos principales al edificiu, con 7,70 metros d'altu y 2,35 d'anchu, según un conxuntu de [[baxorrelieve]]s de [[mármol]] realizaos pol mesmu artista italianu.<ref name=viaxes/> La [[Domo|cúpula]], d'un altor de 92 m, foi nel so momentu la quinta más alta del mundu con un diámetru de 32 m. Cuenta con 16 nervios ente los que destaquen los setos recubiertos con llámines d'[[oru]] de 22 [[kilate]]s. Remata la cúpula una llinterna con 10 columnes xóniques en que'l so interior había hasta [[1959]] cinco reflectores xiratorios que fueron retiraos. Nel interior d'esti espaciu materializa'l simbolismu arquiteutónicu na pimpana escultura de ''La República'', asitiada sol domo, obra tamién de Zanelli, fecha en bronce, con 15 m d'altor y 30 [[tonelada|T]] de pesu, que nel so momentu foi tamién la segunda más grande del mundu baxu techu.<ref name=puntocom /><ref name=habana /> Esti espaciu constitúi'l nuedu d'articulación del gran ''Salón de los Pasos Perdíos'', el más monumental de los espacios esistentes nos edificios públicos del país, con cuasi 50 m de llargu, 14,5 d'anchu y cuasi 20 m de puntal; y que sirve de venceyu colos cuerpos llaterales del edificiu, de proporciones muncho más baxes, y nos que predomina la horizontalidá con respectu al bloque central.<ref name=habana /> Nellos allugábense la Cámara de Representantes (asitiada al norte) y el Senáu (asitiáu al sur), que son remataos nos sos estremos poles formes curves correspondientes a los [[hemiciclu|hemiciclos]] pa xuntes, lo que se reflexa na arquiteutura esterior de les fachaes llaterales.<ref name=habana /> Estos dos bloques entamar nuna planta tradicional rectangular alredor de dos patios centrales, que les sos dimensiones son de 45 por 15 metros cada unu. Estos resuelven conducentemente la ventilación y llume de los locales de los cuatro niveles con que cunten estos bloques. El [[zócalo (construcción)|zócalo]] qu'arrodia'l basamento del edificiu, la gran escalinata monumental principal, el pórticu central y les escalinates secundaries tán construyíes en granitu. Nel restu del edificiu utilizó piedra ''de capellanía'', tantu pa les fachaes como nos sos interiores.<ref name=puntocom /><ref name=habana /> Resulta notable la variedá y riqueza de los materiales emplegaos nesta construcción, como les 58 variedaes de mármol nacional y d'otres partes del mundu emplegaos nos [[pavimentu|pavimentos]] y nos paneles escultóricos llabraos, los herrajes de [[bronce]] de puertes y ventanes, la lamparería, apliques, candelabros, les pintures murales que decoren los hemiciclos (más de venticuatro), les decoraciones y moldures de fina execución de los falsos techos y parés realizaes en [[yelsu]] y [[estuco]]. Tamién son destacables les maderes precioses, particularmente la [[caoba]], emplegaes na execución de puertes, ventanes, estraos, estantería y otros trabayos de talla y [[ebanistería]]; les rexes y otros elementos de función, los [[vitral]]es y lucernarios de vidriu emplomado, ente otros.<ref name=habana /> Un llugar pocu conocíu d'esti edificiu ye la "Tumba del [[Mambí]] Desconocíu". Ta allugada na parte baxa de la escalinata principal; debaxo y a entrambos llaos d'ésta ye posible apreciar dos arcos que conducen a un pasaxe cubiertu onde s'atopen les entraes a esta cortil, que contién un sarcófagu arrodiáu per seis figures de bronce que representen caúna les seis provincies de la república.<ref>{{cita web|url=https://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:awDRzjjwE9gJ:biblioteca.reduc.edu.cu/biblioteca.virtual/construcciones/LLIBROS/Construccion_del Capitoliu/CAPITOLIU(Tomáu%2520d'el%2520llibru).pdf+tumba+mamb%C3%AD+desconocíu+sarc%C3%B3fago+seis+figures&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEEShWUmCN0c_605CCEb445JPZzPbdLjuFEKZeYEU2pF47_RNMcQF7Q8XoXR5S9ddwP9O3UPqL6Qw1hKxNqLAYGJMpYXJcNI_LlFgycjRynNQuEbuz-ZjPWw1YDJKCU5ItlT2uNrPh&sig=AHIEtbS7Gc_9n3cRb8OwUdG-3uY8eI3xjg|títulu=Llibru del Capitoliu|fechaaccesu=10 d'abril de 2010|autor=Biblioteca Virtual de la Universidá de Camagüey|idioma=castellanu}}, páx. 75</ref> Atendiendo al volume de la so construcción, envalórase que'l Capitoliu de L'Habana ye'l terceru n'importancia pola so [[Arquiteutura monolítica|construcción monolítica]] nel mundu y l'únicu d'eses carauterístiques construyíu nel [[sieglu XX]].<ref name=puntocom /> <ref name=habana /> === Decoración y moblame === Los elementos decorativos y ambientación de los espacios del Capitoliu constitúin un complementu destacáu de les [[Proyeutu arquiteutónicu|soluciones arquiteutóniques]] del edificiu. Los elementos componentes del [[moblame]], la [[Llámpara|lamparería]], y los herrajes de la [[carpintería]] ente otros, cunten con diseños propios y con [[monograma|monogrames]] particulares pa esti edificiu. La prestixosa empresa ''Waring & Gilow Ltd.'' aniciada en [[Londres]] y especializada en decoración y ornamentación tantu n'interiores como esteriores foi la encargada d'executar tola ambientación xeneral del proyeutu, y constitúi unu de los aspeutos más destacaos del so [[interiorismu]].<ref>{{cita web|url=http://www.herenciaculturalcubana.org/Vol14_1Mar_08/el%20valor%20artistico.pdf|títulu=El valor artísticu de los interiores del Capitoliu|fechaaccesu=7 d'abril de 2010|autor=Herencia Cultural Cubana|idioma=castellanu}}, páx. 1</ref><ref name=emba>{{cita web |url=http://www.embacubalebanon.com/turismu081203s.html|autor=Embaxada Cubana n'El Líbanu|títulu=Capitoliu|idioma=castellanu|fechaaccesu=19 de febreru de 2010}}</ref> De manera particular encargar a distintes empreses el diseñu y ellaboración d'elementos, como los herrajes de [[bronce]] a ''The Yale & Towne Mfg. Co.'' de [[Connecticut|Stanford, Connecticut]]; la ''Societe Anonime Bague'' y la ''Saunier Frisquet'' de [[París]] tuvieron al so cargu la lamparería; les cases Fratelli Remuzzi d'[[Italia]] y Grasyma d'[[Alemaña]] tolos trabayos en mármol, [[basaltu]], [[pórfido]], [[granitu]] y [[onix]], y los trabayos de ferrería y fundición, como barandes, rexes, escaleres de cascoxu y faroles de los xardinos fueron executaos pol establecimientu de los señores Guabeca y Ucelay que'l so taller alcontrar en Luyanó. Amás d'esto tien d'añader la incorporación d'una gran cantidá d'obres artístiques consistentes en talles de paneles escultóricos y [[baxorrelieve]]s en piedres y mármol que s'atopen incorporaos nes fachaes del edificiu y en dellos espacios interiores, realizaos notables artistes nacionales ente los que s'atopen Juan José Sicre, Alberto Sabas y Esteban Betancourt; ya internacionales, como Drouker, Remuzzi, Casaubon, Fidele, Lozano y Struyf, ente otros.<ref name=puntocom /><ref name=emba /> Daqué similar asocede coles talles de les grandes puertes monumentales qu'incorporen conxuntos y escenes diverses, y coles tribunes, estraos y meses con ellaboraos trabayos d'[[ebanistería]] y [[Talla de madera tallao]]. Tamién ye destacable la presencia de [[Mural|pintures murales]] y [[llenzu|llenzos]] que decoren munchos ambientes particulares qu'inclúin obres de maestros como [[Leopoldo Romañach Guillén|Leopoldo Romañach]], [[Armando Menocal]], Enrique García Cabrera y Manuel Vega ente otros. Tapizaos, cortinaxes, lucernarios y vitrales, escultures, bustos de mármol y bronce formaben parte de toa esta parafernalia decorativa que correspondía col gustu y el momentu en que foi concebíu l'edificiu. <ref name=emba /> N'unu de los sos xardinos interiores se encuetra una estatua dedicada a [[Mefistófeles]] o al [[Ánxel cayíu|Ánxel Cayíu]].<ref>{{enllaz rotu|1=http://www.corpus.org/estatuas-del-capitolio-de-la-habana/ |2=http://www.corpus.org/estatuas-del-capitolio-de-la-habana/ |bot=InternetArchiveBot }} </ref> ==== El diamante ==== [[Ficheru:Diamond Capitolio.jpg|230px|thumb|El diamante que marca'l km 0 de la rede de carreteres cubanes.]] L'otru ambiciosu proyeutu plantegáu, y que superaba l'ámbitu de [[L'Habana]], foi la construcción de la rede de carreteres nacionales, que'l so quilómetru cero taría marcáu simbólicamente por un brillante [[diamante]] de 25 quilates asitiáu so la cúpula del Capitoliu. El diamante perteneció al últimu zar de [[Rusia]], [[Nicolás II de Rusia|Nicolás II]], y llegara a L'Habana en manes d'un xoyeru turcu que lu adquirió en [[París]].<ref name = diaman>{{cita web|url=http://www.upec.cu/fotorreportaje/20.html|títulu=Vida, pasión y… robu del brillante del Capitoliu|fechaaccesu=7 d'abril de 2010|autor=Unión de Periodistes de Cuba|idioma=castellanu}}</ref><ref name = viaxes>{{cita web|url=http://www.viajes.net/americadelnorte/cuba/lahabana/monumentos/elcapitolio|autor=Viaxes.net|títulu=Capitoliu|idioma=castellanu|fechaaccesu=19 de febreru de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130314050532/http://www.viajes.net/americadelnorte/cuba/lahabana/monumentos/elcapitolio|fechaarchivu=2013-03-14}}</ref> A pesar de tar protexíu por un sólidu cristal talláu y consideráu irrompible, el diamante foi robáu en [[25 de marzu]] de [[1946]] y recuperáu el [[2 de xunu]] del añu siguiente.<ref group=n.>Según la unión de periodistes de Cuba, el diamante apaeció por sorpresa sobre la mesa del presidente [[Ramón Grau San Martín|Grau]], que foi quien lo atopó, ensin llegar a sabese quién lo depositó ellí.</ref> Nunca se supo quien lo robó anque la rumoroloxía popular atribuyó'l fechu a un teniente de la policía especial del Ministeriu d'Educación llamáu Abelardo Fernández González.<ref name=viaxes/> En [[1973]] sustituyóse'l diamante por un retruque por cuestiones de seguridá y guardóse na caxa de seguridá del [[Bancu Central de Cuba]].<ref name=puntocom /> == Símbolu de L'Habana == [[Ficheru:Cupola Capitolio.jpg|thumb|230px|La colosal cúpula, vista dende l'interior del edificiu.]] [[Ficheru:Capitolio de Noche.jpg|thumb|230px|Vista nocherniega.]] [[Ficheru:CapitolLaHavane.jpg|thumb|left|230px|Vista dende'l [[Parque de la Fraternidá Americana]].]] El Capitoliu de L'Habana foi inauguráu'l [[20 de mayu]] de [[1929]] (Día de la [[Independencia]]), con un costu total de cuasi diecisiete millones de pesos,<ref name = revis/> lo qu'equivalía a la mesma cantidá de dólares de la dómina.<ref name = cubaweb/><ref group=n.>Na actualidá, un pesu cubanu convertible (CUP) equival a venticinco dólares norteamericanos (USD).</ref> La so construcción producir nun periodu de gran recesión económica mundial, que provocaría al siguiente añu la crisis conocida como'l [[crack de 1929]], polo que'l gobiernu de [[Gerardo Machado]] foi acusáu de permanecer ayenu a la realidá social que vivía'l país.<ref name=capihist /><ref name=emba /> Como cualquier edificiu d'estes carauterístiques, el so usu varió en función de la situación político y social del país. Nel casu del Capitoliu, al modificar la organización política de Cuba y nun ser riquíu'l so usu col fin col que foi construyíu, amás de la carga simbólica y significáu que se-y podía atribuyir, l'allugamientu foi destináu a otres instituciones. El Capitoliu de L'Habana ocupa'l so llugar na historia como sede de l'[[Asamblea Constituyente]] qu'en 1940 promulgó la famosa Constitución de 1940. Más tarde, al trunfar la [[Revolución cubana]] de [[1959]], el nuevu gobiernu revolucionariu tresformar na sede de l'Academia de Ciencies y del [[CITMA|Ministeriu de Ciencia, Teunoloxía y Mediu Ambiente]].<ref>{{cita web|url=http://www.dtcuba.com/ShowReport.aspx?c=226|títulu=El Capitoliu: Puntu d'alcuentru en L'Habana|fechaaccesu=7 d'abril de 2010|autor=DT Cuba|idioma=castellanu}}</ref> Col pasu de los años, les zones más afeutaes polos axentes climáticos fueron les zones axardinaes, que son les más deterioraes del conxuntu. Los sos xardinos esteriores sufrieron ciertu deterioru por cuenta de la poca inversión estatal nes últimes décades y a que ye una zona altamente transitada.<ref>{{cita web|url=http://www.cubanuestra.nu/web/article.asp?artID=950|títulu cai L'Habana|fechaaccesu=10 d'abril de 2010|autor=Cuba Nuesa Dixital|idioma=castellanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20030703064515/http://www.cubanuestra.nu/web/article.asp?artID=950|fechaarchivu=3 de xunetu de 2003}}</ref> La estructura arquitectónica, por cuenta de la so sólida y resistente construcción, caltener nun bon estáu de caltenimientu, siendo sometida nos últimos años a dellos procesos de restauración pa caltener la so apariencia orixinal.<ref name=capihist /><ref name=emba /> Acorde colos nuevos tiempos, l'edificiu del Capitoliu de la Habana sufrió un procesu de renovación col fin d'implementar el so usu turísticu y de cutiu son programaos alcuentros, esposiciones, actos solemnes y actividaes xuníes al espardimientu del heriedu histórico y arquitectónico del edificiu.<ref name=capihist /><ref name=emba /> El Capitoliu Nacional de L'Habana constitúi unu de los símbolos más notables de la ciudá, equiparable al [[Castiellu del Morru]], la [[Catedral de L'Habana]] y la imaxe del perfil arquiteutónicu del [[Malecón habaneru]].<ref name=capihist /> Apaez nomáu por dellos espertos como unu de los seis palacios de mayor relevancia a nivel mundial.<ref name = radio/> == Notes == {{llistaref|group=n.}} == Referencies == {{llistaref|3}} == Bibliografía complementaria == * Ramos, Rolando Aniceto. ''El Capitoliu de L'Habana''. Centro Capitoliu de L'Habana, 1998. ISBN 959-09-0105-0 * Equipu Editorial. ''Capitoliu de la Habana: Arte, historia,y monumentalidad''. Citmatel, 1998. ISBN 959-237-039-7 == Enllaces esternos == {{commonscat|El Capitoliu, L'Habana}} * [https://web.archive.org/web/20070608161145/http://www.capitolio.cu/ capitoliu.cu El Capitoliu de L'Habana] * [https://web.archive.org/web/20070603233612/http://www.juanperez.com/capitoliu.html Capitoliu de L'Habana] * [https://web.archive.org/web/20070509033014/http://www.nnc.cubaweb.cu/historia/hestoria26.htm El Capitoliu: Un emporiu en L'Habana ''Por Pedro Quiroga''] * [http://www.dtcuba.com/ShowReport.aspx?c=51 El Capitoliu: Símbolu de l'arquiteutura en L'Habana] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180323163135/http://www.dtcuba.com/ShowReport.aspx?c=51 |date=2018-03-23 }} * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=El Capitoliu: galería de semeyes en iconicarchive |2=http://www.iconicarchive.ch/travels/overview.php?source=52&term=%2Bhabana+%2Bcapitolio |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }} === Videos === * [https://www.youtube.com/playlist?list=PLCuMUEToC0C99TjDVQgXf3sEczPEVtvos Llista de reproducción sobre l'edificiu] {{Tradubot|Capitolio de La Habana}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Palacios llexislativos]] [[Categoría:Arquiteutura de Cuba]] [[Categoría:L'Habana]] s5g1cknlyks048hyjdtnpp403rzklwv Catalina de Gales 0 117743 4498599 4422614 2026-06-03T23:54:19Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 6 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498599 wikitext text/x-wiki {{persona}} [[Ficheru:Coat of Arms of Kate Middleton.svg|thumb|125px|Escudu d'armes de Catherine Middleton cuando taba soltera.]] '''Catalina, princesa de Gales'''<ref>{{cita web |url =http://www.fundeu.es/encamientos-N-kate-middleton-sera-catalina-cuando-forme-parte-de-la familia real-904.html |títulu =Kate Middleton va ser Catalina cuando forme parte de la familia real |fechaaccesu =29 d'abril de 2011 |fecha =abril de 2011 |editorial =[[Fundéu BBVA]] }}</ref><ref>{{cita web |url =https://www.abc.es/20110429/internacional/abci-cronica-enllaz-201104291217.html |títulu =«Yo, Guillermo Arturo Felipe Luis, te tomo a ti, Catalina Isabel, pa ser la mio esposa...» |fechaaccesu =29 d'abril de 2011 |apellíu =Pérez-Maura |nome =Ramón |fecha =abril de 2011 |editorial =ABC }}</ref> (n. '''Catherine Elizabeth Middleton''' en [[Reading]], [[Berkshire]], [[9 de xineru]] de [[1982]]) ye la esposa del [[Guillermu de Gales|Guillermu, príncipe de Gales]], quien ye'l segundu en llinia de socesión a los tronos de los dieciséis [[Monarquía na Mancomunidá de Naciones|Reinos de la Mancomunidá]], y si aporta a rei, Catalina convertiráse en [[Reina consorte británica|reina consorte]].<ref>{{cita web |url =http://newsfeed.time.com/2010/11/16/queen-kate-her-royal-highness-in-search-of-kate-middletons-new-title/ |títulu =Queen Kate? Her Royal Highness? In search of Kate Middleton's New Title |fechaaccesu =1 de xunetu de 2011 |apellíu =Townsend |nome =Allie |fecha =payares de 2010 |editorial =[[Time]] |idioma =inglés |urlarchivu =https://web.archive.org/web/20171126063440/http://newsfeed.time.com/2010/11/16/queen-kate-her-royal-highness-in-search-of-kate-middletons-new-title/ |fechaarchivu =2017-11-26 }}</ref> Antes del so matrimoniu, yera conocida popularmente como '''Kate Middleton'''. == Biografía == === Primeros años de vida === Catalina nació nel Hospital Real de Berkshire na ciudá de [[Reading]], el 9 de xineru de 1982. Fía de [[Carole Middleton|Carole Elizabeth Goldsmith]], una azafata, y Michael Francis Middleton, un espachador de vuelos emparentáu cola noble familia de los [[Lupton]] de [[Beechwood Ta]]. Ye la primoxénita de tres hermanos, ente los que s'atopen [[Pippa Middleton|Philippa Charlotte]] y James William.<ref>{{cita web|url =http://www.dailymail.co.uk/news/article-1330370/Kate-Middletons-family-Prince-Williams-racy-laws-wholl-spice-royal-life.html?ito=feeds-newsxml |títulu =Meet the Middletons: The rather racy in-laws who'll spice up royal life... and how Kate and Wills are already related |fechaaccesu =18 de payares de 2010 |apellíu =[[Richard Pendleburry|Pendlebury]] |nome =Richard |fecha =17 de payares de 2010 |fecha = payares de 2010 |editorial =Daily Mail |idioma =inglés }}</ref> La so familia ye d'orixe inglés anque con una alloñada ascendencia escocesa y francesa.<ref>{{cita web|url =http://www.wargs.com/other/middleton.html |títulu =The ancestry of Kate Middleton |fechaaccesu =18 de payares de 2010 |apellíu =Addams Reitwiesner |nome =William |coautor =Michael J. Wood |idioma =inglés }}</ref> En 1987 los sos padres fundaron la compañía ''Party Pieces'',<ref>{{cita web|url =http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/royal-wedding/8142366/Kate-Middleton-to-continue-working-at-family-partyware-firm-until-Royal-wedding.html |títulu =Kate Middleton to continue working at family partyware firm until Royal wedding |fechaaccesu =18 de payares de 2010 |apellíu =Rayner |nome =Gordon |fecha =18 de payares de 2010 |fecha = payares de 2010 |editorial =The Telegraph |idioma =inglés }}</ref><ref>{{cita web |url =http://www.partypieces.co.uk/pages/cm/cm.asp?sCCPage=aboutus&cookie%5Ftest=1 |títulu =Party Pieces - About us |fechaaccesu =18 de payares de 2010 |idioma =inglés |urlarchivu =https://web.archive.org/web/20101204163000/http://www.partypieces.co.uk/pages/cm/cm.asp?sCCPage=aboutus&cookie_test=1 |fechaarchivu =4 d'avientu de 2010 }}</ref> un negociu de [[venta per catálogu]] d'artículos y decoraciones pa fiestes y eventos con un valor envaloráu de 30 millones £ .<ref>{{cita web|url =http://www.mirror.co.uk/news/top-stories/2010/11/18/prince-william-and-kate-middleton-keep-eye-on-the-recession-while-planning-their-nuptials-115875-22722430/ |títulu =Prince William and Kate Middleton keep eye on the recession while planning their nuptials |fechaaccesu =18 de payares de 2010 |apellíu =[[Martin Fricker|Fricker]] |nome =Martin |fecha =18 de payares de 2010 |fecha = payares de 2010 |editorial =Mirror |idioma =inglés }}</ref> Foi criada nel pueblu de [[Bucklebury]], Berkshire, y allegó a la escuela St. Andrew's School, allugada en [[Pangbourne]]. Años dempués ingresó nel [[Marlborough College]] y darréu asistió a la Universidá de Saint Andrews, onde estudió la carrera de [[Historia del arte]] y conoció al príncipe Guillermo.<ref>{{cita web|url =http://www.mirror.co.uk/news/top-stories/2010/11/18/prince-william-and-kate-middleton-join-fellow-students-in-jokey-first-year-photo-at-st-andrews-university-in-may-2002-pic-115875-22722432/ |títulu = Prince William and Kate Middleton join fellow students in jokey first year photo at St Andrews University in May 2002 |fechaaccesu =18 de payares de 2010 |fecha =18 de payares de 2010 |fecha = payares de 2010 |editorial =Mirror |idioma =inglés }}</ref> === Novialgu y compromisu === La hipótesis de que Catalina pudiera tar rellacionada sentimentalmente col príncipe Guillermo atraxo l'atención de los medios de comunicación nel Reinu Xuníu y alredor del mundu, polo que constantemente yera fotografiada por [[paparazzo|paparazis]] nes sos salíes diaries. El [[17 d'ochobre]] de [[2005]] realizó una quexa formal al traviés del so abogáu d'[[Acoso físicu|acoso]] periodísticu ya indicó que nun fixera nada significante pa merecer esi tipu de publicidá.<ref>{{cita web |url =http://www.eluniversal.com.mx/notas/415418.html |títulu =Fadia a novia de príncipe Guillermo acoso de periodistes |fechaaccesu =18 de payares de 2010 |fecha =marzu de 2007 |editorial =L'Universal |urlarchivu =https://web.archive.org/web/20140902084557/http://www.eluniversal.com.mx/notas/415418.html |fechaarchivu =2014-09-02 }}</ref><ref>{{cita web|url =http://news.bbc.co.uk/2/hi/6245061.stm |títulu =Ex-royal aide condemns paparazzi |fechaaccesu =18 de payares de 2010 |fecha =9 de xineru de 2007 |fecha = xineru de 2007 |editorial =BBC |idioma =inglés }}</ref> En febreru de 2006 anuncióse que Catalina recibiría una escolta de seguridá les 24 hores al día facilitada pol departamentu de seguridá de la Casa Real británica. Esti fechu amontó la especulación de que llueu se realizaría'l compromisu matrimonial de la pareya, porque d'otra manera, Catalina nun tenía derechu a recibir esti tipu de serviciu al nun ser parte de la familia real. Sicasí nun hubo compromisu naquel momentu polo que se-y retiró la proteición policial que superaba les 25.000 [[llibres esterlines]] al añu.<ref>{{cita web |url =http://www.vanitatis.com/cache/2009/05/19/cases_reales_22_middleton_queda_guardaespaldas.html |títulu =Kate Middleton quedar ensin seguridá |fechaaccesu =18 de payares de 2010 |fecha =avientu de 2009 |editorial =Vanitatis }}</ref><ref>{{cita web|url =http://www.20minutos.es/noticia/189314/0/principe/guillermo/paparazzi/ |títulu =El príncipe Guillermo, furiosu pol acoso de la prensa a la so novia |fechaaccesu =18 de payares de 2010 |fecha =8 de xineru de 2007 |fecha = xineru de 2007 |editorial =20 minutos }}</ref> L'interés mediáticu aumentó considerablemente nel mes de xineru de 2007, concretamente na fecha de la so 25 cumpleaños, lo que causó que los príncipes [[Carlos de Gales|Carlos]] y Guillermo emitieren al traviés de los sos abogaos un comunicáu nel qu'esixeron a la prensa procuru y el respetu a la intimidá de Catalina, y tamién amenaciaron con tomar aiciones llegales si la prensa nun cumpliera'l pidimientu.<ref>{{cita web|url =http://www.hola.com/realeza/2007/01/10/kate-middleton/ |títulu =El Cumpleaños de Kate Middleton puede camudar la so vida |fechaaccesu =19 de payares de 2010 |fecha =10 de xineru de 2007 |fecha = xineru de 2007 |editorial =Hola }}</ref> Como resultancia, les dos empreses responsables de la publicación de dalgunos de los más importantes periódicos del Reinu Xuníu, [[News International]] —encargada de la publicación de ''[[The Times]]'' y ''[[The Sun]]''— y [[The Guardian Media Group]] —encargada de la publicación de ''[[The Guardian]]''— decidieron abstenese a publicar fotografíes realizaes por paparazis.<ref>{{cita web|url =http://www.people.com/people/article/0,,20008646,00.html |títulu =Kate Middleton Seeks Privacy from Paparazzi |fechaaccesu =19 de payares de 2010 |apellíu =Rubin |nome =Courtney |autor2 =Tim Nudd |fecha =16 de xineru de 2007 |fecha = xineru de 2007 |editorial =People |idioma =inglés }}</ref> ==== Rotura y reconciliación ==== El 14 d'abril de 2007 el periódicu británicu ''The Sun'' publicó n'esclusiva la posible rotura ente'l príncipe Guillermo y Catalina.<ref>{{cita web|url =http://www.thesun.co.uk/sol/homepage/news/article25145.ece |títulu =Wills and Kate split |fechaaccesu =19 de payares de 2010 |apellíu =Larcombe |nome =Duncan |fecha =14 d'abril de 2007 |fecha = abril de 2007 |editorial =The Sun |idioma =inglés }}</ref> Otros medios informativos como la [[British Broadcasting Corporation|BBC]] confirmaron la noticia col pasu de les hores.<ref>{{cita web|url =http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/6554841.stm |títulu =Prince William splits from Kate |fechaaccesu =19 de payares de 2010 |fecha =14 d'abril de 2007 |fecha = abril de 2007 |editorial =BBC |idioma =inglés }}</ref> Según la prensa escrita, la pareya decidió poner fin a la rellación mientres un feriáu vacacional na turística comuña [[suiza]] de [[Zermatt]].<ref>{{cita web|url =http://www.thesun.co.uk/sol/homepage/news/article25255.ece |títulu =Wills / Kate: Tears in the Alps |fechaaccesu =19 de payares de 2010 |apellíu =Larcombe |nome =Duncan |fecha =16 d'abril de 2007 |fecha = abril de 2007 |editorial =The Sun |idioma =inglés }}</ref> Acordies con ''The Times'', Clarence House emitió un solu comunicáu sobre la culminación de la rellación qu'establecía: «Nun comentamos sobre la vida privada del príncipe».<ref>{{cita web|url =http://www.hola.com/casasreales/2007/04/14/guillermo-kate-rotu/ |títulu =El príncipe Guillermo y Kate Middleton ponen fin a la so rellación |fechaaccesu =19 de payares de 2010 |fecha =14 d'abril de 2007 |fecha = abril de 2007 |editorial =Hola }}</ref> Los periódicos especularon sobre les razones que llevaron a que la pareya eslleiérase, anque cabo mentar que dicha información provenía de fontes anónimes. L'artículu publicáu en ''The Sun'' citaba qu'un amigu cercanu a la pareya dixo que Catalina sintió que Guillermo non -y emprestaba l'abonda atención. El rotativu inglés tamién destacó que'l príncipe taba saliendo con otres rapaces y que sentía qu'entá yera bien nueva —entós daquella tenía 24 años— pa contraer matrimoniu.<ref>{{cita web|url =http://www.hola.com/realeza/2007/04/16/guillermo-kate/ |títulu =Los motivos de la rotura del príncipe Guillermo y Kate Middleton |fechaaccesu =23 de payares de 2010 |fecha =16 d'abril de 2007 |editorial =Hola }}</ref><ref>{{cita web|url =http://www.thesun.co.uk/sol/homepage/news/article25145.ece |títulu =Wills and Kate split |fechaaccesu =23 de payares de 2010 |apellíu =Larcombe |nome =Duncan |fecha =14 d'abril de 2010 |fecha = abril de 2010 |editorial =The Sun |idioma =inglés }}</ref> Un artículu del ''Daily Mail'' señaló que la separación de la pareya deber al deséu demostráu por dellos miembros de la corte de que'l príncipe nun s'entainara» a realizar un anunciu de boda y tamién a que Guillermo quería esfrutar de la so vida como solteru mientres el so periodu d'entrenamientu militar. El periódicu tamién suxirió que l'amigu cercanu del príncipe, Guy Pelly, afalar a qu'encetara les rellaciones sentimentales de forma «menos comprometida». El mesmu reportaxe mentaba que Catalina punxera «demasiaes mires» en que Guillermo demostrara'l so compromisu con ella.<ref>{{cita web|url =http://www.dailymail.co.uk/news/article-448696/A-historic-act-folly-supreme-egotism-the-Prince.html |títulu =A historic act of folly and supreme egotism on the part of the Prince |fechaaccesu =19 d'abril de 2011 |apellíu =[[Christopher Wilson|Wilson]] |nome =Christopher |fecha =15 d'abril de 2007 |fecha = abril de 2007 |editorial =Daily Mail |idioma =inglés }}</ref> En xunu de 2007, a pesar de los rumores de reconciliación, Guillermo y Catalina siguieron aportunando que namái yeren «bonos amigos».<ref>{{cita web|url =http://www.thesun.co.uk/sol/homepage/news/article238758.ece |títulu =Wills and Kate are 'just friends' |fechaaccesu =19 d'abril de 2011 |apellíu =Larcombe |nome =Duncan |fecha =25 de xunu de 2007 |fecha = xunu de 2007 |editorial =The Sun |idioma =inglés }}</ref> En xunetu d'esi añu celebró'l conciertu en memoria de [[Diana de Gales|Diana, princesa de Gales]] al cual asistió xunto a la so familia. L'eventu realizar nel [[Estadiu de Wembley (2007)|Wembley Stadium]], sicasí, sentar a dos files de distancia de Guillermo.<ref>{{cita web|url =http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-465530/Its-hard-life-Kate.html |títulu =It's a hard life Kate! |fechaaccesu =19 d'abril de 2011 |fecha =4 de xunetu de 2007 |fecha = xunetu de 2007 |editorial =Daily Mail |idioma =inglés }}</ref> Nos siguientes díes, ver a la pareya en públicu en numberoses ocasiones, y dellos medios de comunicación, incluyendo la BBC y el ''Daily Mail'', anunciaron que retomaren la so rellación.<ref>{{cita web|url =http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/7030599.stm |títulu ='Paparazzi chase' concerns prince |fechaaccesu =19 d'abril de 2011 |fecha =5 d'ochobre de 2007 |fecha = ochobre de 2007 |editorial =BBC News |idioma =inglés }}</ref> Ello ye que n'ochobre participó nuna [[caza|cacería]] de [[Cervidae|venados]] en [[Castiellu de Balmoral|Balmoral]] xunto a los príncipes Guillermo y [[Carlos de Gales|Carlos]].<ref>{{cita web|url =http://www.dailymail.co.uk/news/article-487517/Deer-hunter-Kate-going-shooting-Royals.html |títulu =Deer hunter Kate under fire for going shooting with Royals |fechaaccesu =19 d'abril de 2011 |apellíu =English |nome =Rebecca |autor2 =Rebecca Camber |fecha =15 d'ochobre de 2007 |fecha = ochobre de 2007 |editorial =Daily Mail |idioma =inglés }}</ref> El 17 de mayu de 2008, la so rellación cola familia real británica consolidóse más, n'asistiendo a la boda del primu de Guillermo, [[Peter Phillips]], eventu al cual el príncipe nun asistió por cuenta de que tenía otru compromisu.<ref>{{cita web|url =http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/theroyalfamily/1976931/Royal-wedding-Peter-Phillips-and-Autumn-Kelly-tie-the-knot.html |títulu =Royal wedding: Peter Phillips and Autumn Kelly tie the knot |fechaaccesu =19 d'abril de 2011 |fecha =17 de mayu de 2008 |fecha = mayu de 2008 |editorial =The Telegraph |idioma =inglés }}</ref> N'abril d'esi añu acompañó a Guillermo na so graduación como pilotu d'aviación del Royal Air Force College Cranwell.<ref>{{cita web|url =http://www.thesun.co.uk/sol/homepage/news/article1029688.ece |títulu =Prince Wills has got his 'wings' |fechaaccesu =19 d'abril de 2011 |fecha =11 d'abril de 2008 |fecha = abril de 2008 |editorial =The Sun |idioma =inglés }}</ref> === Compromisu === [[Ficheru:William and Kate wedding.jpg|thumb|left|La pareya de recién casaos, Guillermo, duque de Cambridge, y Catalina, duquesa de Cambridge, nel balcón del [[palaciu de Buckingham]].]] {{AP|Boda real ente Guillermo de Cambridge y Catherine Middleton}} El príncipe Guillermo y Catalina comprometer n'ochobre de 2010, en [[Kenia]], mientres una estancia de diez díes na reserva natural Lewa Wildlife Conservancy.<ref>{{cita web|url =http://ecodiario.eleconomista.es/gente-estilo/noticias/2609828/11/10/Guillermo-y-Kate-comprometer en-una reserva-de-Kenia.html |títulu =Guillermo y Kate comprometer nuna reserva de Kenia |fechaaccesu =19 d'abril de 2011 |autor =AFP |fecha =17 de payares de 2010 |fecha = payares de 2010 |editorial =L'economista }}</ref> Primeramente'l viaxe realizar pa celebrar la culminación del entrenamientu del príncipe como pilotu d'helicópteru de busca y rescate.<ref>{{cita web |url =http://entretenimiento.terra.com.pe/tv-famosos/guillermo-y-kate-diez-ano-de-historia-de-amor,21393344d6d6f210VgnVCM10000098f154d0RCRD.html |títulu =Guillermo y Kate comprometer nuna reserva de Kenia |fechaaccesu =19 d'abril de 2011 |autor =AFP |fecha =abril de 2011 |editorial =Terra }}</ref> El 16 de payares de 2010 Clarence House anunció'l compromisu de la pareya.<ref>{{cita web|url =http://www.princeofwales.gov.uk/mediacentre/pressreleases/his_royal_highness_prince_william_of_wales_and_miss_catherin_218016942.html |títulu =His Royal Highness Prince William of Wales and Miss Catherine Middleton are engaged to be married |fechaaccesu =19 d'abril de 2011 |fecha =16 de payares de 2010 |fecha = payares de 2010 |editorial =The Prince of Wales |idioma =inglés }}</ref><ref>{{cita web|url =https://www.bbc.co.uk/news/uk-11765422 |títulu =Royal wedding: Prince William to marry Kate Middleton |fechaaccesu =19 d'abril de 2011 |fecha =16 de payares de 2010 |fecha = payares de 2010 |editorial =BBC |idioma =inglés }}</ref> == Matrimoniu y descendencia == === Boda === La boda celebró'l 29 d'abril de 2011 na Abadía de Westminster y foi día de fiesta nacional nel Reinu Xuníu.<ref>{{cita web|url =https://www.elmundo.es/elmundo/2011/04/29/gentes/1304074742.html |títulu =Guillermo yá tien al so 'princesa' |fechaaccesu =29 d'abril de 2011 |fecha =29 d'abril de 2011 |fecha = abril de 2011 |editorial =El Mundo }}</ref><ref>{{cita web|url =http://www.guardian.co.uk/uk/2010/nov/23/royal-wedding-date-29-april |títulu =Royal wedding date set for 29 April |fechaaccesu =19 d'abril de 2011 |apellíu =McCorkell |nome =Andrew |fecha =23 de payares de 2010 |fecha = payares de 2010 |editorial =The Guardian |idioma =inglés }}</ref> Dende'l día de la boda dambos moren na casa oficial de los Duques de Cambridge en Londres, el palaciu de Kensington.<ref>[https://web.archive.org/web/20140819112714/http://www.impre.com/la xente-diz/viewArticle.action?articleId=281474978868944 Kate Middleton y el Principe William viven nel so castiellu con pantasma incluyida] Impre.com (Méxicu)</ref> === Fíos === {{ap|Xurde de Cambridge (2013)|Carlota de Cambridge}} * [[Xurde de Cambridge (2013)|Jorge Alejandro Luis]], nacíu'l [[22 de xunetu]] de [[2013]]. * [[Carlota de Cambridge|Carlota Isabel Diana]], nacida'l [[2 de mayu]] de [[2015]]. El 4 de setiembre de 2017 foi anunciáu, dende'l [[palaciu de Kensington]], que los duques de Cambridge esperen el so tercer fíu.<ref>[https://www.abc.es/estilo/gente/abci-duques-cambridge-esperen-tercer-hijo-201709041129_noticia.html Los duques de Cambridge esperen el so tercer fíu.]</ref> == Duquesa de Cambridge == === Apaiciones públiques === [[Ficheru:Obama and Duke Duchess of Cambridge.jpg|thumb|left|Los duques de Cambridge axuntar en Buckingham col presidente d'Estaos Xuníos [[Barack Obama]] y la primer dama [[Michelle Obama]] unes selmanes dempués de la so boda.<ref>{{cita web |url =https://www.lavanguardia.com/gente/hola/20110526/54161628963/catherine-debuta-oficialmente-como-duquesa-de-cambridge-en-un alcuentru priváu-con-obama.html |títulu =Catherine debuta oficialmente como duquesa de Cambridge nun alcuentru priváu con Obama |fechaaccesu =26 de mayu de 2011 |fecha =xunu de 2011 |editorial =La Vanguardia }}</ref>]] Catalina foi formalmente presentada a la vida pública'l 24 de febreru de 2011, dos meses antes de la celebración de la so boda, cuando asistió al bautizu d'un [[barcu]] salvavides en [[Trearddur]], [[Gales|Norte de Gales]].<ref>{{cita web|url =https://www.bbc.co.uk/news/uk-wales-12558600 |títulu =Royal wedding: William and Kate's Anglesey visit |fechaaccesu =19 d'abril de 2011 |fecha =24 de febreru de 2011 |fecha = febreru de 2011 |editorial =BBC |idioma =inglés }}</ref><ref>{{cita web|url =http://www.antena3.com/celebrities/especiales/boda-kate-middleton-principe-guillermo/primer-actu-oficial-principe-guillermo-kate-middleton_2011022500017.html |títulu =Primer actu oficial del príncipe Guillermo y Kate Middleton |fechaaccesu =19 d'abril de 2011 |editorial =Antena3 }}</ref> El 16 de febreru Clarence House anunció que la primer visita oficial de la pareya como home y muyer sería a [[Canadá]] en xunetu de 2011.<ref>{{cita web|url =http://www.princeofwales.gov.uk/mediacentre/pressreleases/hrh_prince_william_of_wales_and_miss_catherine_middleton_to__319456463.html |títulu =HRH Prince William of Wales and Miss Catherine Middleton to undertake a Royal tour of Canada |fechaaccesu =19 d'abril de 2011 |fecha =16 de febreru de 2011 |fecha = febreru de 2011 |editorial =The Prince of Wales |idioma =inglés }}</ref> En mayu, pocu dempués de que se celebrara la so boda y mientres el príncipe Carlos atopar de visita nos Estaos Xuníos, Clarence House anunció que'l duque y la duquesa de Cambridge visitaríen [[California]] dempués de la so xira oficial per Canadá.<ref>{{cita web |url =http://www.nacion.com/2011-05-05/Entretenimientu/UltimaHora/Entretenimientu2769279.aspx |títulu =Guillermo y Catalina van visitar California en xunetu |fechaaccesu =11 de mayu de 2011 |fecha =mayu de 2011 |editorial =La Nación |urlarchivu =https://web.archive.org/web/20110510125109/http://www.nacion.com/2011-05-05/Entretenimientu/UltimaHora/Entretenimientu2769279.aspx |fechaarchivu =10 de mayu de 2011 }}</ref> La duquesa de Cambridge hasta esi momentu nunca tuviera de forma oficial o privada nos [[Estaos Xuníos]].<ref>{{cita web|url =https://www.bbc.co.uk/news/uk-13291219 |títulu =Royal newly-weds to visit US after Canada tour |fechaaccesu =11 de mayu de 2011 |fecha =5 de mayu de 2011 |fecha = mayu de 2011 |editorial =BBC |idioma =inglés }}</ref> == Títulos, tratamientos y distinciones == [[Ficheru:Royal Monogram of Catherine, Princess of Wales.svg|thumb|110px|right|Monograma Real de la duquesa de Cambridge]] === Títulos y tratamientos === * '''9 de xineru de 1982''' – '''29 d'abril de 2011''': ''Señorita'' Catherine Elizabeth Middleton * '''29 d'abril de 2011''' – '''presente''': ''La so Alteza Real'' la duquesa de Cambridge Títulu oficial: La so Alteza Real la duquesa de Cambridge, condesa de Strathearn y lady Carrickfergus.<ref>{{cita web|títulu=Media pack for the birth of the first child of The Duke and Duchess of Cambridge|url=http://www.princeofwales.gov.uk/sites/default/files/documents/MediaPackonbirth%202013.pdf|idioma=inglés|fecha=xunetu de 2013|publicación=Palacio de Kensington|fechaaccesu=28 d'abril de 2015|quote=Con ocasión del so matrimoniu, la Reina confirió un ducáu al príncipe Guillermo de Gales. El duque recibió'l títulu de duque de Cambridge, conde de Strathearn y barón Carrickfergus. Como resultancia, la Srta. Catalina Middelton convertir en La so Alteza Real la duquesa de Cambridge, condesa de Strathearn y lady Carrickfergus. (<small>''On the occasion of his marriage, The Queen conferred a Dukedom on Prince William of Wales. The Duke received the titles of Duke of Cambridge, Earl of Strathearn and Baron Carrickfergus. As a result Miss Catherine Middleton became Her Royal Highness The Duchess of Cambridge, Countess of Strathearn and Lady Carrickfergus.''</small>)}}</ref> <small> ''(Hai de solliñar que'l títulu «Princess Catherine» o «princesa Catalina» ye incorreutu al nun ser princesa por derechu propiu; el protocolu británicu prohibe l'usu del nome de pila continuu al del títulu real nestos casos, sicasí utilízase'l nome del so maríu nel so títulu personal.)''</small> === Distinciones honorífiques === ;Nacionales '''''Medayes''''' * '''6 de febreru de 2012''': Medaya del Xubiléu de Diamante de la Reina Sabela II. ;Estranxeres * '''1 d'ochobre de 2016''': Orde del Méritu de Tuvalu.<ref>{{cita web|url=http://www.express.co.uk/news/royal/786040/prince-william-and-kate-middleton-tuvalu-award-visit|títulu=William and Kate to receive highest Tuvalu award... for just VISITING the nation|work=Express|last=Palmer|first=Richard|date=30 de marzu de 2017}}</ref> == Cine == <center> {| {{tablaguapa}} |- !Añu!!Títulu!!Actriz!!Notes |- |[[2011]]||''[[William y Kate]]''||[[Camiya Luddington]]|| |- |[[2011]]||''[[William & Catherine: A Royal Romance]]''||[[Alice St. Clair]]||<ref>{{cita web| url= http://www.nacion.com/2011-05-31/Entretenimientu/NotasSecundarias/Entretenimientu2794827.aspx| títulu= Filman película del romance ente Guillermo y Catalina| obra= 31/05/2011| editorial= nacion.com| fechaaccesu= 5 de payares de 2011| urlarchivu= https://web.archive.org/web/20111122202727/http://www.nacion.com/2011-05-31/Entretenimientu/NotasSecundarias/Entretenimientu2794827.aspx| fechaarchivu= 22 de payares de 2011}}</ref> |- |} </center> ==Ancestros== <div style="clear: both; width: 100%; padding: 0; text-align: left; border: none;" class="NavFrame"> <div style="background: #ccddcc; text-align: center; border: 1px solid #667766" class="NavHead">'''Ancestros de Catalina, duquesa de Cambridge''' </div> <div class="NavContent" style="display:yes;"> <center>{{ahnentafel-compact5 |style=font-size: 90%; line-height: 110%; |border=1 |boxstyle=padding-top: 0; padding-bottom: 0; |boxstyle_1=background-color: #fcc; |boxstyle_2=background-color: #fb9; |boxstyle_3=background-color: #ffc; |boxstyle_4=background-color: #bfc; |boxstyle_5=background-color: #9fe; | 1 = 1. '''Catalina, duquesa de Cambridge''' |2= 2. Michael Francis Middleton |3= 3. Carole Elizabeth Goldsmith |4= 4. Peter Francis Middleton |5= 5. Valerie Glassborow |6= 6. Ronald John James Goldsmith |7= 7. Dorothy Harrison |8= 8. Richard Noel Middleton |9= 9. Olive Christiana Lupton |10= 10. Frederick George Glassborow |11= 11. Constance Robison |12= 12. Stephen Charles Goldsmith |13= 13. Edith Eliza Chandler |14= 14. Thomas Harrison |15= 15. Elizabeth Mary Temple |16= 16. John Middleton |17= 17. Mary Asquith |18= 18. Francis Martineau Lupton |19= 19. Harriet Albina Davis |20= 20. Frederick John Glassborow |21= 21. Emily Jane Elliott |22= 22. Gavin Fullarton Robison |23= 23. Sarah Ann Gee |24= 24. John Goldsmith |25= 25. Jane Dorsett |26= 26. Theophilus Benjamin Chandler |27= 27. Amelia White |28= 28. John Harrison |29= 29. Jane Hill |30= 30. Thomas Temple |31= 31. Elizabeth Myers }}</center> </div></div> == Notes == {{llistaref|grupu=lower-alpha}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Catherine, Duchess of Cambridge}} {{Tradubot|Catalina de Cambridge}} {{NF|1982||}} [[Categoría:Familia Mountbatten-Windsor]] [[Categoría:Casa de Windsor]] [[Categoría:Persones de Reading]] [[Categoría:Princeses britániques]] [[Categoría:Duques de Cambridge]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]] najbh0s8wa3y8o4gz1ckh97spmgflo6 Castellote 0 119343 4498593 4482632 2026-06-03T22:22:49Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498593 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Castellote''' ye un conceyu [[Aragón|aragonés]] asitiáu na contorna [[provincia de Teruel|turolense]] del [[Maestrazgo (Teruel)|Maestrazgo]], n'[[España]]. El so [[términu municipal]] —el de mayor estensión dientro de la so [[Contornes d'Aragón|contorna]]— tien 235,18 [[quilómetru cuadráu|km²]] y la so población xube a 706 habitantes ([[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE 2016]]). == Nucleos del conceyu == El términu del conceyu de Castellote inclúi los antiguos términos de [[Cuevas de Cañart]], [[Abenfigo]], [[Santolea]], [[Ladruñán]] y los sos antiguos barrios de [[La Algecira]] y [[El Crespol]], [[Do Torres de Mercader]], [[Les Planes de Castellote]], según [[Luco de Bordón]] y los sos antiguos barrios de Los Alagones y Torremocha. El so ampliu territoriu entiende numberoses entidaes poblaes y [[despoblaos]] que tuvieron relevancia nel pasáu. Ente les habitaes atópense [[Abenfigo]], [[Luco de Bordón]] xunto a [[Los Alagones]], [[Ladruñán]] xunto a [[La Algecira]] y [[El Crespol]], [[Cuevas de Cañart]] —villa que caltién el [[Patrimoniu históricu (España)|patrimoniu históricu]] medieval, declaráu [[bien d'interés cultural]]— , [[Do Torres de Mercader]] y [[Les Planes de Castellote]]. Despoblaos, o práuticamente despoblaos, tópense los nucleos de numberoses [[masía|masíes]], como El Alconzal, [[El Huergo]], [[Mas de Blasco]], [[Mas de Ricol]], [[Torremocha (Teruel)|Torremocha]], Perojil, El Mas de Soler, El Mas de Lej, [[El Higueral]], El Latonar y otros. Dalgunos fueron anubiertos peles agües del [[banzáu de Santolea]], como El Mas de Campos, y el mesmu pueblu que-y da nome, [[Santolea]], foi abandonáu y derruido tres la so construcción. == Situación y clima == El nucleu urbanu de Castellote ta asitiáu nun pintorescu enclave na fastera d'un monte coronáu por un castiellu [[templariu]] arruináu nes [[Guerres Carlistes]] y restauráu en [[2011]]. La población asítiase nel [[Sistema Ibéricu]], nes sierres del [[Baxu Aragón]], nel valle del ríu [[Guadalope]]. Topar a 774 metros sobre'l nivel del mar. La so temperatura medio añal ye de 12,2&nbsp;[[Grau Celsius|°C]]. La carretera entra nel pueblu travesando un túnel que fura una impresionante paré predresa. A la entrada del túnel atopa'l paraxa de «El Llovedor» onde s'atopa la Ermita del Llovedor. == Prehistoria == Nel área de Castellote-Santolea-Ladruñan alcuéntrase unu de los espacios más importantes del [[arte rupestre]] d'Aragón. Piénsase que la so cronoloxía va dende'l [[Paleolíticu]] —zona de grabaos del Ribayu Fondu en Ladruñán— al [[Neolíticu]]. Ente los abrigos atopaos, cabo destacar el [[Abrigu de la Vacada]], qu'amuesa un conxuntu formáu por setenta y dos figures. La escena principal constituyir un fatáu de [[bóvidu|bóvidos]] acompañaos por figures d'arqueros, una figura femenina de perfil, venaos y cabres de calter esquemáticu y un pollín bien realista.<ref>[http://www.patrimonioculturaldearagon.es/bienes-culturales/abrigu-de-la vacada Abrigo de la Vacada (Patrimoniu Cultural d'Aragón)]</ref> Sobresalen dos interesantes toros pintaos primeru en coloráu violáceo y repintados en coloráu carmín, según una cabeza del mesmu animal vista de frente y ensin cuerpu, colos cuernos formando cuasi un semicírculu.<ref>{{Cita web |url=http://www.terueltirwal.es/teruel/arte_rupestre_turolense.html |títulu=L'arte rupestre turolense (Teruel Tirwal) |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140422022224/http://www.terueltirwal.es/teruel/arte_rupestre_turolense.html |fechaarchivu=2014-04-22 }}</ref> Otra paraxa rellacionada, denomináu Abrigu de Ribayu Fondu, contién grabaos que pudieren ser [[paleolíticu|paleolíticos]], pos la téunica del trazu estriáu ye similar a la establecida nos cérvidos de [[Cantabria]].<ref>[http://www.patrimonioculturaldearagon.es/bienes-culturales/abrigu-del ribayu fondu Abrigu de Ribayu Fondu (Patrimoniu Cultural d'Aragón)]</ref> De la [[Edá del Bronce]] son los xacimientos de Fonte del Ballester, el Subidor de la Calzada y Vallipón. Coles mesmes, atopáronse numberosos xacimientos de la [[Edá del Fierro]] —Vallipón, Castellote y Fonte el Salz— posiblemente pertenecientes a los postreros [[campos d'urnes]] del [[sieglu VI e.C.]]<ref name=Montaner>[http://emontaner.com/castellote/historia_de_castellote.htm Historia de Castellote (Web non oficial)]</ref> == Historia == La rexón de Catellote tuvo poblada pol [[pueblu íberu]] de los [[ilercavones]]; piénsase que les tumbes escavaes na roca enriba del remexu de San Juan de las Cuevas, pudieren pertenecer a esi pueblu. === Edá Media === Yá na [[Edá Media]], Castellote tuvo sol dominiu de los musulmanes. Construyeron una complexa rede de riego con preses, [[cálcer]]es, [[acequia|acequies]], y [[acueductu|acueductos]], qu'entá güei síguense utilizando. Piénsase que fueron ellos quien primero fortificaron Castellote. La primer mención a la villa, en referencia a la so inclusión nes llendes del obispáu de [[Zaragoza]], data de [[1158]]. Anque nun esiste constancia, paez seguro que Castellote foi conquistáu por [[Alfonsu I d'Aragón|Alfonsu I ''el Batallador'']], magar tres la so muerte, la zona volvió a manes árabes. Nesi curtiu periodu cristianu paez que la población foi confiada a Don Español de Castellot. Nun foi hasta [[1168]]-[[1169]] cuando, sol reináu d'[[Alfonsu II d'Aragón|Alfonsu II ''el Castu'']], Castellote pasó definitivamente a formar parte del [[Reinu d'Aragón]], siendo les sos tierres devueltes a Don Español, anque esta vegada como tenente. A la Muerte de Don Español de Castellot, el so fíu dona'l castiellu a la Orde del Santu Redentor, pero la ulterior disolución de la orde, fizo que pasara a formar parte de la [[Orde del Temple]]. En [[1282]], la [[carta puebla]] foi-y dada a Castellote y Les Cueves pol Temple, ente qu'en [[1268]], [[Xaime I d'Aragón|Xaime I]] concedió a la villa mercáu selmanal los sábados. A principios del [[sieglu XIV]], la cayida en desgracia de los templarios fizo que [[Xaime II d'Aragón|Xaime II]] ordenara la entrega de los bienes y persones de la Orde. Castellote oponer a tal estáu de coses, polo que'l 20 de xineru de [[1308]] encargóse'l sitiu de la llocalidá a Bernaldo Tarín; munchos de los villanos, desobedeciendo les órdenes reales de combatir a los flaires, xunir a éstos nel interior del castiellu. Finalmente, el 2 de payares los sitiaos rindiéronse dempués d'once meses de sitiu. L'historiador [[Jerónimo Zurita]], nos sos ''[[Añales de la Corona d'Aragón]]'', asina lo acota: «''Bernaldo Tarín taba sobre'l castiellu de Castellot que yera bien fuerte y en tierra aspra y de monte, y foi de los que más aguantaron y perseveraron en defendese''».<ref name=Zurita>{{cita llibru |apellíu= Zurita|nome= Jerónimo|enllaceautor= |títulu=Anal de la Corona d'Aragón |url=http://ifc.dpz.es/recurso/publicaciones/24/48/ebook2473.pdf |fechaaccesu=8 de payares de 2014 |idioma= |otros= |edición= |añu=1562 |editor=Edición d'Ángel Canellas López/Edición electrónica de José Javier Iso (coord.), María Isabel Yagüe y Pilar Rivero |editorial= Publicación númberu 2.473 de la Institución «Fernando'l Católicu» (Excma. Diputación de Zaragoza) |ubicación= Zaragoza|isbn= |capítulu=Llibru 5. LXXIII |páxines= |cita= }}</ref> A partir d'entós, la villa pasó a ser una encomienda de la [[Orde de San Xuan]] y para [[1318]] Castellote tenía yá un comendador de dicha orde. Los sanjuanistas siguieron en Castellote hasta [[1769]]. === Edá Moderna y Contemporánea === [[Ficheru:Baldomero Espartero.jpg|thumb|220px|[[Xeneral Espartero]], quien dirixó al [[Sabela II d'España|exércitu lliberal]] en tomar de Castellote ([[1840]]).]] Nel marcu de la [[Guerra de la Independencia Española|Guerra de la Independencia]], Castellote foi tomáu pol xeneral francés Musnier el 22 d'avientu de [[1809]]. Amás d'otres estroces, los franceses quemaron los archivos y documentos de la villa. En [[1812]], el gobernador xeneral d'Aragón, Luis Gabriel de Suchet, estremó Aragón en cuatro provincies: Zaragoza, Huesca, Teruel y Alcañiz. Nesta postrera, qu'entendía los [[Baxu Aragón]] históricu, el [[Maestrazgo]] y les [[Cuenques Mineres d'Aragón|Cuenques Mineres]], quedó englobada Castellote; esto foi asina hasta [[1813]], cuando'l guerrilleru Frai Arsenio Nebot tomó Alcañiz, faciendo fuxir a los franceses. Especial relevancia en Castellote tuvieron les [[guerres carlistes]]. En setiembre de [[1835]], na llocalidá tuvo llugar una batalla ente los isabelinos del [[Agustín Nogueras|coronel Nogueras]] y los carlistes sol mandu de José Miralles ''el Serrador''. Los carlistes tuvieron qu'abandonar la plaza al perder la batalla, magar la volvieron a reconquistar, permaneciendo nella mientres enforma tiempu. Nel branu de [[1837]] foi visitada pol pretendiente [[Carlos María Isidro]] al mandu de la [[Espedición Real]].<ref name=Segarra>{{cita llibru |apellíu=Segarra Capsir |nome=Francisco |enllaceautor= |títulu=Los horrores nel Maestrazgo carlista |url= |fechaaccesu=15 de payares de 2014 |idioma= |otros= |edición=3ª |añu=2011 |editor= |editorial= Antinea|allugamientu= |isbn= |capítulu= |páxina= |cita= }}</ref> Darréu, Castellote foi escenariu d'una de les más dures y cruentes batalles de la [[Primer Guerra Carlista]]. Dempués del «[[abrazu de Vergara]]», los gubernamentales concentraron les sos tropes nel este peninsular. Nesti contestu, el [[Xeneral Espartero]] estableció'l so cuartel xeneral na vecina [[Mas de las Matas]] y, tres la conquista de Segura, ordenó la meyora sobre Castellote. El día 23 de marzu de [[1840]], los lliberales atacaron la ermita de San Macario y San Cristóbal, decidiendo los defensores replegase nel castiellu. Espartero mandó un parllamentariu por que se rindieren, prometiéndo-yos que se-yos respetaría la vida, a lo que los sitiaos respondieron con una negativa. La guerra siguió mientres los dos díes siguientes, y los isabelinos llograron tomar l'edificiu oriental del castiellu; al intentar depués entrar nel torrexón, últimu apartaz, fueron refugaos. Finalmente, los sitiaos, dada cuenta de la so desesperada situación, rindiéronse'l día 27. Espartero ocupar de qu'a los sitiaos respetárase-yos la vida y emponderólos delantre de les sos tropes por cómo defendieren la plaza. Nel intre de la [[Tercer Guerra Carlista]], Castellote foi l'escenariu d'un importante intercambiu de prisioneros ente l'exércitu isabelín y el carlista, previu alcuerdu de los xenerales Echagüe y [[Antonio Dorregaray|Dorregaray]]; en concretu, el 17 de mayu de [[1875]], trocáronse 214 presos carlistes por 210 lliberales.<ref name=Segarra /> La [[Guerra Civil Española|Guerra Civil]], al igual que n'otros llugares d'Aragón, traxo consigo numberoses estroces del patrimoniu cola quema de retablos, imáxenes y archivos de la ilesia parroquial, lo mesmo que de les ermites. Cabo reseñar qu'en Castellote tuvo llugar la boda d'[[Enrique Lister]], unu de los principales mandos del [[Exércitu Popular de la República|exércitu republicanu]]. Una vegada terminada la guerra, la zona foi escenariu de l'actividá del [[Maquis (guerrilla antifranquista)|maquis]], per mediu de l'[[Agrupación Guerrillera de Llevante y Aragón]] (AGLA), unu de que los sos sectores tenía los so nucleu na vecina [[Aguaviva (Teruel)|Aguaviva]]. Mientres munchos años, la rexón viose chiscada por numberosos episodios de violencia tantu per parte de la guerrilla como de les fuercies del orde—, que llegaron al so términu en [[1952]] cuando se produció la evacuación del maquis.<ref name=Montaner/> == Demografía == Castellote foi cabeza de [[Partíu xudicial (España)|partíu xudicial]] —güei pertenez al d'[[Alcañiz]]— y tamién de la [[encomienda]] del so nome. Dende los 2&nbsp;511 habitantes que tenía en [[1857]],<ref>[http://www.ine.es/inebaseweb/pdfDispacher.do?td=192671&ext=.pdf Censu de 1857. Teruel (INE)]</ref> la so población foi menguando a lo llargo de tol [[sieglu XX]]: 2&nbsp;086 habitantes en [[1900]], 1&nbsp;646 en [[1950]] y 737 en [[2000]]. Nel [[sieglu XXI]], la demografía del conceyu esperimentó cierta recuperación. En [[2016]] cuntaba con 706 habitantes ([[Institutu Nacional d'Estadística d'España|INE]]). {{Gráfica d'evolución|tipu=demográfica|color_11=blue|color_12=blue|color_13=blue|nome=Castellote|1900|2086 |1910|2165 |1920|1913 |1930|1923 |1940|1689 |1950|1646 |1960|1488 |1970|1383 |1981|976 |1991|872 |2001|741 |2008|832 |2016|706 |notes=<small> {{lleenda|#88c2cc|[[Población de fechu]] (1900-1991) según los censos de población del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]].}} {{lleenda|#115cc3|[[Población de derechu]] (2001 d'equí p'arriba) según el [[padrón municipal]] del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]].}}</small>}} == Política llocal == === Últimos alcaldes de Castellote === {| {{tablaguapa}} |- ! Periodu !! Alcalde !! Partíu |- | [[1979]]-[[1983]] ||rowspan=3|Jesús Figueres Ramia<ref>{{cita web |url=http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html |títulu=Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia |autor=Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España) |fechaaccesu=6 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140306230615/http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html |fechaarchivu=6 de marzu de 2014 }}</ref> || [[Unión de Centru Democráticu|UCD]] || style="width: 5px" bgcolor=orange align="center" | |- | [[1983]]-[[1987]] |||| style="width: 5px" bgcolor= align="center" | |- | [[1987]]-[[1991]] |||| style="width: 5px" bgcolor= align="center" | |- | [[1991]]-[[1995]] ||rowspan=2|Carlos Soler Ferrer ||rowspan=2|[[Partíu Socialista de Aragon|PSOE]] ||rowspan=2 style="width: 5px" bgcolor=#FF0000 align="center" | |- | [[1995]]-[[1999]] |- | [[1999]]-[[2003]] ||rowspan=5| Ramón Millán Piquer<ref>[https://web.archive.org/web/20110907160459/http://www.mpt.gob.es/areas/politica_local/alcaldes_2011/parrafo/00/document_es/Aragon.pdf Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011]</ref> ||rowspan=5| [[Partíu Aragonés|PAR]] ||rowspan=5 style="width: 5px" bgcolor=#FFCC66 align="center" | |- | [[2003]]-[[2007]] |- | [[2007]]-[[2011]] |- | [[2011]]-[[2015]] |- | [[2015]]-[[2019]] |} === Resultaos eleutorales === {| {{tablaguapa}} style="margin:0 auto" |- | colspan="9" width="600px" bgcolor="#C0C0C0" |<center>'''Eleiciones municipales'''<ref>{{cita web |url=http://servicios.aragon.es/aeaw/processSelect.do |títulu=Archivu Eleutoral d'Aragón |fechaaccesu=30 de setiembre de 2012 |apellíu=Gobiernu d'Aragón |nome= |fecha= |obra= |idioma= |cita= }}</ref></center> |- bgcolor="#D8D8D8" | '''Partíu''' | align="right" | '''2003''' | align="right" | '''2007''' | align="right" | '''2011''' | align="right" | '''2015''' |- | bgcolor="#FFCC66" | '''[[Partíu Aragonés|PAR]]''' | bgcolor="#FFCC66" align="right" | 5 | bgcolor="#FFCC66" align="right" | 5 | bgcolor="#FFCC66" align="right" | 5 | bgcolor="#FFCC66" align="right" | 5 |- | bgcolor="#1e90FF" | '''[[Partíu Popular d'Aragón|PP]]''' | bgcolor="#87CEFA" align="right" | 1 | bgcolor="#87CEFA" align="right" | 1 | bgcolor="#87CEFA" align="right" | 1 | bgcolor="#87CEFA" align="right" | 2 |- | bgcolor="#FF4500" | '''[[Partíu de los Socialistes d'Aragón|PSOE]]''' | bgcolor="#FF6347" align="right" | 1 | bgcolor="#FF6347" align="right" | 1 | bgcolor="#FF6347" align="right" | 1 | |- bgcolor="#EEEEEE" | '''''Total''''' | align="right" | '''''7''''' | align="right" | '''''7''''' | align="right" | '''''7''''' | align="right" | '''''7''''' |} == Patrimoniu == Del pasáu medieval de Castellote, venceyáu colos [[templarios]], caltúvose un formosu conxuntu urbanu de cais estreches y empinaes, con un enanche alredor de la carretera, que ta declaráu [[bien d'interés cultural]]. === Arquiteutura civil === [[Ficheru:Conjunto de Castellote.JPG|Vista de la población onde destaca'l [[castiellu de Castellote|castiellu]] a lo cimero.|thumb|280px|right]] El [[Castiellu de Castellote]] atópase emplazado sobre un abrupto escarpe predresu qu'apodera la población. Foi ordenáu construyir por Alfonsu II nel sieglu XII, sobre una fortaleza reconquistada a los musulmanes por Alfonsu I. Magar la importancia que tuvo nel pasáu, los únicos elementos importantes que se caltienen son una sala que podía ser una capiya y la [[Torre del homenaxe]], asitiada nel estremu de la cortil y de cuasi 12 m d'anchu, que quedó bien rebaxada tres el so dinamitación nes Guerres Carlistes. Tamién perduren delles muralles y torrexones, restos del cortil fortificada que la arrodiaba.<ref>[http://www.patrimonioculturaldearagon.es/bienes-culturales/castiellu-de-los templarios-castellote Castiellu de Castellote (Bienes d'interés cultural d'Aragón)]</ref> La topografía del enclave determina que la so planta seya irregular. [[Ficheru:Castellote5728(FJLozano) Teruel.jpg|thumb|180px|Portada de la Ilesia de San Miguel.]] El Torrexón Templariu ye un edificiu de gran interés que caltién los componentes arquiteutónicos de les dos funciones que tuvo a lo llargo de la historia: la más antigua, de sofitu a la defensa del castiellu, y la más recién, de cárcel. Rehabilitáu ya inauguráu en [[2007]], alluga un centru d'interpretación de la [[Orde del Temple]]. Na parte alta de la llocalidá ta'l Llavaderu, probablemente d'orixe medieval y rehabilitáu apocayá. La cortil caltién una fonte baxu [[arcu de mediu puntu]] construyíu con [[piedra sillar]]. La Ponte del Xigante o Acueductu de les Llombes ye un [[acueductu]] que sirvió pa enriar les agües qu'abastecíen la villa. Tien once arcos de [[mampostería]] que salven el tramu de mayor desnivel. L'últimu arcu, llamada «Ponte del Xigante», tien un altor de 14 m y foi restauráu nel [[sieglu XIX]], d'alcuerdu a la inscripción qu'apaez nel sillar central. L'edificiu del Conceyu ye d'orixe [[Estilu góticu|góticu]], tando asitiáu sobre una rula d'[[arquerías]] de sillería dientro del recintu cercáu de la población. La fachada n'arcu de mediu puntu de lladriyu nel pisu cimeru ye d'una dómina más tardía. Castellote tien delles cases palaciegues. La Casa Gordianu ye un edificiu de grandes dimensiones construyíu nel [[sieglu XVI]] que la so fachada ye típica del [[renacencia]] aragonés. La Casa de los Plana, colos sos trés plantes, ye un bon exemplu d'arquiteutura civil del [[sieglu XIX]] nel mediu rural. Otros dos cases son dignes de mención, la de les Pepetas y la de Don José, esta postrera con amplios balcones con [[rejería]]. === Arquiteutura relixosa === [[Ficheru:Castellote5706(FJLozano) Teruel.jpg|thumb|180px|Ermita de la Virxe de l'Agua, templu del [[sieglu XVII]].]] La [[Ilesia de San Miguel (Castellote)|Ilesia Parroquial de San Miguel]] ye un templu edificáu na primer metá del [[sieglu XV]], construyíu en [[sillería]]. Consta d'una única [[Nave (arquiteutura)|nave]] de tres tramos con capiyes llaterales ente los [[contrafuerte]]s. A pesar de que nun cunta con campanariu, el so aspeutu esterior resulta monumental, destacando nel so esterior la [[Portada (arquiteutura)|portada]], compuesta por una sobria decoración d'[[estilu góticu]] llevantín onde apaecen dragones, lleones y serenes; sobre la portada puede reparase un [[rosetón]] de grandes dimensiones. Castellote cunta con tres ermites d'interés. La [[Ermita de la Virxe de l'Agua]] —patrona de la llocalidá— ye un templu del [[sieglu XVII]] de planta irregular, en que'l so esterior ye notable la so portada, enmarcada por dos [[columna torsa|columnes torsas]], y la torre. Otra ermita interesante ye la del Llovedor, tantu pola so arquiteutura como pol bellu paraxa nel que se emplaza. Ye una construcción del [[sieglu XVIII]] con nave única cubierta per techu planu. A lo último, la Ermita de San Macario ye tamién de la mesma dómina, destacando'l [[atriu]] abiertu a la cai al traviés d'[[arcos de mediu puntu]] sobre columnes. === Patrimoniu natural === Dientro del términu municipal de Castellote, nel so estremu suroccidental, atópase'l [[monumentu natural de la Ponte de Fonseca]]. Ye una formación fluvio-[[Carst|cárstica]] xenerada pol [[ríu Guadalope|Guadalope]], dando llugar a un túnel natural pol qu'escurre'l ríu. Esta zona gocia d'un [[microclima]] distintu al del restu del conceyu, lo cual dexa la presencia d'especies [[hidrófila|hidrófiles]]. Coles mesmes, ye frecuentada por una gran diversidá d'aves, polo que tien la considerancia de [[Zona d'Especial Proteición pa les Aves]] (ZEPA) de la rede Natura 2000. Agües embaxo de la Ponte de Fonseca, atópense los focetes o estrechos del Guadalope. El percorríu del ríu forma [[meandros]], escavando cañones d'altes parés nes [[caliar|caliares]] del [[Xurásicu]] y [[Cretácicu]]. Amás son frecuentes les formaciones de [[travertinos]]. El [[banzáu de Santolea]], construyíu nes [[década de 1920|décades de 1920]] - [[Década de 1930|1930]], dexa la práutica de deportes náuticos. Los márxenes del banzáu presenten grandes parés verticales que dexen la [[esguilada]] y sableres naturales que conviden al bañu. Nel contestu de la [[paleontoloxía]], en Castellote tópase'l xacimientu d'[[icnitas]] de Abenfigo, perteneciente al [[Cretácicu Inferior]]. Caltién restos de buelgues de [[dinosaurios]], formaes nel so percorríu per una zona de sablera, reconociéndose cuarenta buelgues que correspuenden a [[terópodos]] (carnívoros bípedos). La paraxa ta declaráu [[Bien d'Interés Cultural (España)|Bien d'Interés Cultural]]. Nel cascu urbanu de Castellote esiste una subsede de [[Dinópolis]] —denomada «Monte Pedrés»— pa dar a conocer esti xacimientu.<ref>[http://www.castellote.es/InternetRural/castellote/home.nsf/documento/patrimoniu_natural Patrimoniu Natural (Conceyu de Castellote)]</ref> De la mesma dómina que l'anterior ye'l [[xacimientu de Vallipón]]. Consideráu'l xacimientu de microvertebrados más importante del Cretácicu Inferior européu, hasta'l momentu atopáronse 42 tipos distintos de [[vertebráu|vertebraos]], ente ellos [[tiburón|tiburone]]s y [[Raya (pez)|raya]]s, [[pexes óseos]], [[tortúes]], reptiles marinos —[[plesiosaurios]]—, [[llagartos]], [[cocodrilu|cocodrilos]], reptiles voladores —[[pterosaurios]]—, dinosaurios y [[mamíferu|mamíferos]].<ref>[http://www.aragosaurus.com/?seccion=invest_y&llugar=Castellote%20%28Vallip%C3%B3n%29,%20Teruel Vallipón: El xacimientu de microvertebrados más importante del Cretácicu Inferior européu. Aragosaurus.com]</ref> Otru puntu d'interés ye'l [[xacimientu d'El Barranquillo]], cercanu a la Ermita del Llovedor. Contién árboles [[fósiles]] calteníos en [[xil]] qu'una vegada formaron parte d'un monte [[Cretácicu]]. Hasta'l momentu escaváronse cuatro tueros fósiles de tres especies distintes de [[coníferes]].<ref>[http://www.patrimonioculturaldearagon.es/bienes-culturales/xacimientu-de-el-barranquillo Xacimientu d'El Barranquillo (Patrimoniu Cultural d'Aragón)]</ref> == Fiestes == *En redol al 23 de xineru celebren les fiestes de [[San Macario]]. Empiecen cola «plantada» del mayu, tueru d'árbol de grandes dimensiones. Dempués de preparar una gran foguera, los vecinos van en procesión hasta la Ermita de San Macario pa cantar les «albadas», coples populares pa pidir la intervención del Santu. *Nel mes de mayu tienen lugar romeríes a la Ermita del Llovedor pa implorar a la Virxe la llegada de les agües y la excelencia de les colleches. Como singularidá, son namái los homes los que pelegrinen a la ermita na xornada del 1 de mayu, ente que les muyeres facer el sábadu previu al llunes de [[Pentecostés]]. *El domingu más próximu al 15 de mayu celébrase [[San Isidro Llabrador|San Isidro]], con procesión hasta la Ermita de la Virxe de l'Agua. Hai bendición de tractores, según apurre de medayes y menciones especiales, en tonu humorísticu, a los llabradores destacaos del añu. *El segundu fin de selmana d'agostu, celébrense les fiestes patronales n'honor a la Virxe de l'Agua. Mientres les mesmes, tienen llugar gran variedá d'actos, dende competiciones deportives a actos relixosos. Especial tradición tienen los espectáculos taurinos populares como'l «[[toru embolado]]» o los «[[Toru de fuego|toros de fueu]]».<ref>[http://www.castellote.es/InternetRural/castellote/Home.nsf/documento/fiestes_populares Fiestes populares (Conceyu de Castellote)]</ref> == Personaxes pernomaos == *Manuel Ricol Giner ([[1849]] - [[1920]]). Fundador del primer club [[Velocípedu|velocipedista]] d'Aragón, conocíu como'l decanu de los velocipedistas nacionales». *[[Miguel Buñuel Tallada]] ([[1924]] - [[1980]]). Escritor, guionista de cine y autor teatral. Unu de los más destacaos autores españoles de lliteratura infantil, que la so obra lliteraria representa un cantar a la solidaridá universal. *[[Agustín Plana Sancho]] ([[1890]] - [[1980]]). Artilleru, inxenieru d'armamentu. Destacó pol so llabor científica y teunolóxica na metalurxa. Direutor téunicu d'Altos Fornos de Vizcaya y direutor de la Comisaría de Material Ferroviario, fundador del Institutu del Fierro y del Aceru del Conseyu Cimeru d'Investigaciones Científiques. En 1957 foi nomáu Subsecretariu d'Obres Públiques, más tarde foi Presidente del Conseyu d'Alministración de RENFE, con una participación decisiva nel desenvolvimientu del Talgo. En 1957 ye nomáu fíu predilectu de Castellote. == Ver tamién == *[[Llista de conceyos de la provincia de Teruel]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{Tradubot|Castellote}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Teruel]] [[Categoría:Conceyos de Teruel]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]] kw4dv38elu85tad2jvqpx1qe51gs9u9 Cariñena 0 119512 4498569 4491674 2026-06-03T17:18:53Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498569 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Cariñena''' ye una [[llocalidá]] y [[conceyu]] [[España|español]] perteneciente al [[Campu de Cariñena]], [[provincia de Zaragoza]] ([[Aragón]]). La so población en 2014 foi de 3&nbsp;457 habitantes ([[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]] 2014). En 2016 la so población baxó a 3384 habitantes. Ye'l centru de la rexón [[viticultura|vitivinícola]] de la [[Denominación d'Orixe Cariñena|Denominación d'Orixe homónima]]. == Situación y clima == Cariñena asítiase na zona central del [[Valle del Ebro|valle mediu del Ebro]] a 494 [[msnm]],<ref name=Alt/> na rexón de contautu ente los primeros relieves del [[Sistema Ibéricu]] y los relieves propios de la Depresión del Ebro. Ye capital de la contorna [[Campu de Cariñena]] y pertenez al partíu xudicial de [[Daroca]]. Atópase na vía de comunicación que xune [[Zaragoza]] y [[Teruel]], a 48 [[km]] de la primera y 125 km de la segunda. La cercanía a la capital aragonesa, nucleu cimeru del que depende, mengua la entidá de Cariñena como capital comarcal.<ref name=GEA>[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=13498&tipo_busqueda=1&nombre=cari%F1ena Cariñena] ([[Gran Enciclopedia Aragonesa]])</ref> La so precipitación media añal ye de 590 mm, preferentemente distribuyida nos meses de primavera y seronda. Les temperatures son similares a les de la Depresión, siendo la media añal 12,8 [[Grau Celsius|°C]], con elevaes [[amplitú térmica|amplitúes térmiques]] (17,8 °C). == Toponimia == El topónimu '''Cariñena''' tien el so orixe na [[Imperiu romanu|dómina romana]]. [[Pliniu'l Vieyu|Plinio]], [[Procurador romanu|procurador]] de la [[Hispania Tarraconense]], llamó '''Carae''' a esti pobláu romanu, y el sufixu ''-iniana'', formando '''Cariniana''', ye carauterísticu de munches finques rústiques romanes.<ref>http://dare.ht.lu.se/places/22230.html</ref> Cariniana significa «l'[[alquería]]», casona asitiada na antigua Carae y fai referencia al so propietariu ''Carinius''. A partir del [[sieglu II]], una imparable enclín a la concentración de la propiedá en poques manes, va provocar l'apaición de los grandes [[llatifundiu|llatifundios]] que los sos propietarios dieron nome a llugares como ésti. Yá na [[Edá Media]], el topónimu va evolucionar hasta convertise nel actual Cariñena.<ref name=HisCar>[http://www.campodecarinena.org/carinena/index.php?menu=1&opcion=7 Historia de Cariñena (Campu de Cariñena)]</ref> == Historia == === Edá Antigua === Anque nun s'atoparon restos del asentamientu orixinal, dellos nicios señalen que yá habitaben los [[Celtiberia|celtíberos]] na zona nel [[Sieglu III e.C.|sieglu III e.C. ]] La romanización del llugar empezó tres la cayida de [[Numancia]] y la incorporación de la rexón a los dominios romanos. Darréu, la fundación de la colonia inmune de [[Caesaraugusta]] ente'l 24 y el [[12 e.C.|12 e.C. ]] convirtió la población nun creciente asentamientu rural qu'abastecía de vinu, principalmente, a la nueva ciudá. === Alta Edá Media === Tres la cayida del [[reinu visigodu]] en [[711]], la villa ye ocupada polos musulmanes nel [[714]], quedando dientro de la [[Marca Cimera d'Al-Andalus]] con capital en [[Saraqusta]]. Formó parte de la posterior [[Taifa de Zaragoza]] hasta la so cayida tres la [[reconquista]] de [[Zaragoza]] por [[Alfonsu I d'Aragón|Alfonsu I]] en [[1118]]. === Incorporación a la Corona d'Aragón === Cariñena foi sitiada y tomada en [[1119]], incorporándose al [[Reinu d'Aragón]]. La ciudá foi-y apurrida al caballeru Don Pedro Ramón por aciu una [[carta puebla]] en [[1124]] como compensa pola so ayuda na conquista de la mesma y con mires de llevar a cabu la repoblación de la zona. Nel añu [[1248]], por privilexu de [[Xaime I d'Aragón|Xaime I]], esti llugar se desliga de la dependencia de [[Daroca]], pasando a formar parte de [[Sesma de Langa]] na [[Comunidad de Aldeas de Daroca]], que dependíen direutamente del rei, perdurando esti réxime alministrativu hasta la muerte de [[Fernandu VII]] en [[1833]], siendo eslleida yá en [[1838]]. Mientres la guerra de [[Pedru IV d'Aragón|Pedru IV]] contra la [[Unión d'Aragón|Unión]] [[1347]]-[[1348]], Cariñena, xunto cola Comunidá de Daroca, caltiénse lleal al rei, convirtiéndose la villa en llugar de xunta y negociaciones ente'l [[Xusticia d'Aragón|Xusticia]] y el monarca. Poco primero de la [[Guerra de los Dos Pedros]], por orde de Pedru IV nes Cortes de Cariñena de [[1357]] refuérzase la muralla de la villa ante la medrana a que dende [[Castiella]] lláncense incursiones contra la zona. Magar esa previsión, les tropes castellanes conquisten la ciudá'l 16 d'abril de [[1363]], afarándola mientres la ocupación, dando llugar a la lleenda qu'asegura que tolos sos habitantes fueron tullíos cortándo-yos la ñariz y les oreyes. L'historiador [[Jerónimo Zurita]], nos sos ''[[Añales de la Corona d'Aragón]]'', refier tomar de Cariñena nos términos siguientes: «''Y entrín y non s'entró Cariñena por combate y fuercia d'armes; y -según don Pedro López de Ayala escribe- mandó'l rei de Castiella pasar a cuchiellu a tolos que taben nel so defensa. Y en otres memories d'aquella guerra afírmase que se señaló más ellí'l rei de Castiella en mandar executar el castigu y vengación cruelísimamente que n'otra parte''».<ref>{{cita llibru |apellíu=Zurita |nome=Jerónimo|enllaceautor= |títulu=Anales de la Corona de Aragón |url=http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473.pdf |fechaaccesu=8 de payares de 2014 |idioma= |otros= |edición= |añu=1562 |editor=Edición de Ángel Canellas López/Edición electrónica de José Javier Iso (coord.), María Isabel Yagüe y Pilar Rivero |editorial= Publicación número 2.473 de la Institución «Fernando el Católico» (Excma. Diputación de Zaragoza) |ubicación= Zaragoza|isbn= |capítulu=Libro 9. XLIV |páxines=|cita= }}</ref> El rei d'[[Aragón]], como compensa pola llealtá de la villa, concede l'usu d'un blasón que dempués va dar llugar al escudu y bandera de la ciudá (lo qu'esplicaría que'l so escudu incluya una cara humana con dichos apéndices d'otru color). Finalmente la llocalidá torna a manes aragoneses reconstruyéndose l'aniellu cercáu del que, anguaño, namái queda'l llamáu Torrexón de les Monxes. === Sieglos XVI y XVII === La situación de la villa na ruta que xunía [[Madrid]] con [[Barcelona]], al traviés de Zaragoza, y de la mesma el so allugamientu nel camín ente esa ciudá y [[Valencia]] convertir en llugar de camín obligáu de les distintes comitivas reales de los Austrias. Asina, en [[1585]], [[Felipe II d'España|Felipe II]], que'l so confesor frai [[Juan Bernal]] provenía d'una familia de la villa, visita la llocalidá nel so camín escontra les Cortes de [[Monzón]], ufiertándose nel so honor dos fuentes llenes de vinu (unu blancu y otru tintu) que daríen llugar a la tradición del enllenáu de la Fuente de la Mora mientres la [[Fiesta de la Vendimia (Cariñena)|Fiesta de la Vendimia]]. En [[1599]], ye'l nuevu monarca, [[Felipe III d'España|Felipe III]], el que visita la ciudá, concediendo a la villa diverses prerrogativas xudiciales per mediu de la meyora de la so carta puebla que-y conceden una elevada autonomía sobre Daroca. Sicasí, la decisión d'espulsar a los [[Moriscu|moriscos]] en [[1609]], convertir nun auténticu problema pa Cariñena yá que una parte considerable de la población taba integrada por esti grupu. La so salida a lo llargo de los siete años siguientes amenorga drásticamente la mano d'obra disponible nos campos y el total de la población del llugar, provocando una crisis demográfica de la que tardaría dellos años en salir. === Sieglos XVIII y XIX === [[Ficheru:Carlos IV de rojo.jpg|thumb|180px|Semeya de [[Carlos IV d'España|Carlos IV]] realizáu por [[Francisco de Goya|Goya]]. Esti monarca visitó Cariñena en [[1802]].]] En [[1701]], al entamu de la [[Guerra de Socesión española]], Cariñena declaróse favorable al [[Carlos VI del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|Archiduque Carlos d'Austria]]; sicasí [[Felipe d'Anjou]], nel so viaxe a Zaragoza pa xurar los fueros d'Aragón fixo una parada na villa. [[Carlos III d'España|Carlos III]] visitó la villa en [[1759]]. [[Carlos IV d'España|Carlos IV]] fixo lo propio en [[1802]], poco antes del entamu de la [[Guerra de la Independencia Española]]. El so fíu, [[Fernandu VII]], nel so regresu dende [[Bayonne (Francia)|Bayonne]] tres la cayida de [[Napoleón]], detener en Cariñena en [[1814]]. Mientres la [[Guerra de la Independencia Española|Guerra de la Independencia]], en [[1808]], siguiendo órdenes del xeneral [[José de Palafox y Melci|Palafox]], formar na villa una compañía d'escopeteros pa reforzar la guarnición de Zaragoza y asegurar la llegada de suministros dende'l suroeste. En [[1809]] creóse'l ''Batallón de Cazadores del Campu de Cariñena'', con tropes reclutadas en tola contorna, comandadas pol teniente coronel [[Ramón Gayán]], nacíu nel vecín pueblu de [[Paniza]]. En [[1838]], mientres la [[Primer Guerra Carlista]], constituyir en Cariñena unu de los cuarteles de caballería que'l xeneral [[Marcelino Oráa]] creo n'Aragón pa faer frente a la insurrección carlista que tenía'l so epicentru en [[Morella]]. La ciudá foi tomada mientres unes hores en xunu de [[1875]] poles tropes carlistes asitiaes en [[Cantavieja]], mientres el trescursu de la [[Tercer Guerra Carlista]]. === Sieglu XX === El 3 de xunu de [[1909]], [[Alfonsu XIII]] concedió'l títulu de Ciudá a Cariñena pola so importancia histórica y la so adhesión a les instituciones. Mientres tola [[Guerra Civil Española|Guerra Civil]] Cariñena tuvo na zona rebalba. Instalar na ciudá un hospital militar nel Colexu de les Monxes de Santa Ana, ónde s'atendió por igual a mancaos de dambos exércitos, destacando nesi llabor la hermana Matilde, de la comunidá de les Hermanes de la Caridá de Santa Ana, quien pidió que, al morrer, fora soterrada colos muertos de dambos bandos que s'atopen nes distintes fueses comunes del campusantu municipal. Mientres la [[Batalla de Belchite (1937)|Batalla de Belchite]] ([[1937]]), Cariñena convertir nun puntu de reagrupamientu y suministru esencial nel lladral sur del [[Pronunciamientu del 17 y 18 de xunetu de 1936|bandu subleváu]]. Igualmente, mientres la [[ofensiva d'Aragón]] ([[1938]]), foi nesta llocalidá onde s'arrexuntaron distintes unidaes del xeneral [[José Solchaga]] na nueva ofensiva sobre [[Belchite]]. === Sieglu XXI === El 23 de setiembre de [[2008]], los reis d'España, [[Xuan Carlos I d'España|don Xuan Carlos]] y [[Sofía de Grecia|doña Sofía]], visitaron la ciudá por cuenta de la celebración del 75 aniversariu de la constitución del [[Denominación d'Orixe Cariñena|Conseyu Regulador de la Denominación d'Orixe de Cariñena]]. == Demografía == D'alcuerdu al [[Censu de población|censu]] d'España de [[1875]], la población de Cariñena yera de 3&nbsp;488 habitantes, siendo yá entós el nucleu de población más importante del partíu xudicial de Daroca.<ref>[http://www.ine.es/inebaseweb/pdfDispacher.do?td=192685&ext=.pdf Censu de 1857. Zaragoza (INE)]</ref> En [[1970]] yeren 2&nbsp;873 los habitantes con que cuntaba la ciudá, cifra inferior a los que tenía a principios de sieglu (3&nbsp;427), como resultáu de la [[emigración]] na [[década de 1950]] y [[Década de 1960|1960]]. Sicasí, el [[sieglu XXI]] traxo consigo la recuperación demográfica del conceyu: 3&nbsp;536 habitantes en [[2005]] y 3&nbsp;457 en [[2014]].<ref>{{Cita web |url=http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260&file=inebase&L=0 |títulu=INE: Población por conceyos y sexu. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180226130553/http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260&file=inebase&L=0 |fechaarchivu=2018-02-26 }}</ref> {{Gráfica d'evolución|tipu=demográfica|anchor=500|color_11=blue|color_12=blue|color_13=blue|nome=Cariñena|1900|3427 |1910|3653 |1920|3412 |1930|3121 |1940|3273 |1950|3170 |1960|3021 |1970|2873 |1981|3112 |1991|2844 |2001|2860 |2008|3509 |2014|3457|notes=<small> {{lleenda|#88c2cc|[[Población de fechu]] (1900-1991) según los censos de población del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]].}} {{lleenda|#115cc3|[[Población de derechu]] (2001 d'equí p'arriba) según el [[padrón municipal]], datos del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]].}}</small>}} == Política llocal == === Últimos alcaldes de Cariñena === {| {{tablaguapa}} |- ! Periodu !! Alcalde !! Partíu |- | [[1979]]-[[1983]] || José Bribián Sanz<ref>{{cita web |url=http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html |títulu=Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia |autor=Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas (Gobierno de España) |fechaaccesu=6 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140306230615/http://www.seap.minhap.gob.es/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario.html |fechaarchivu=6 de marzu de 2014 }}</ref> || rowspan=2| [[Partíu Aragonés|PAR]]|| align="center" style="width: 5px" bgcolor="#ffcc66" rowspan="2" | |- | [[1983]]-[[1987]] || [[Fernando Peligero Gómez]] |- | [[1987]]-[[1991]] || José Bribián Sanz|| [[Centru Democráticu y Social|CDS]]|| align="center" style="width: 5px" bgcolor="#99cc66" | |- | [[1991]]-[[1995]] || José María López Gimeno|| [[Partíu de los Socialistes d'Aragón|PSOE]]|| align="center" style="width: 5px" bgcolor="#ff0000" | |- | [[1995]]-[[1999]] || rowspan=2| Juan José Gimeno Villar|| rowspan=3| [[Partíu Popular d'Aragón|PP]]|| align="center" style="width: 5px" bgcolor="#1e90ff" rowspan="3" | |- | [[1999]]-[[2003]] |- | [[2003]]-[[2007]] || Alejandro Bribián Andrés |- | [[2007]]-[[2011]] || rowspan=3 | Sergio Ortiz Gutiérrez<ref>{{cita publicación |url=https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/2015/06/14/todos_los_alcaldes_provincia_zaragoza_366885_1101025.html |títulu=Alcaldes de todos los municipios de la provincia de Zaragoza |publicación=Heraldo.es |fecha=14 de xunu de 2015 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20181117105049/https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/2015/06/14/todos_los_alcaldes_provincia_zaragoza_366885_1101025.html |archivedate=2018-11-17 |fechaaccesu=2020-07-14 }}</ref> || rowspan=3 | PSOE|| align="center" style="width: 5px" bgcolor="#ff0000" rowspan="3" | |- | [[2011]]-[[2015]] |- | [[2015]]-2019 |} === Resultaos eleutorales === {| {{tablaguapa}} style="margin:0 auto" |- | width="600" bgcolor="#c0c0c0" colspan="9" |<center>'''Eleiciones municipales'''<ref>{{cita web |url=http://servicios.aragon.es/aeaw/processSelect.do |títulu=Archivo Eleutoral de Aragón |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2012 |apellíu=Gobierno de Aragón |nome=|fecha= |obra= |idioma= |cita= }}</ref></center> |- bgcolor="#d8d8d8" | '''Partíu''' | align="right" | '''1999''' | align="right" | '''2003''' | align="right" | '''2007''' | align="right" | '''2011''' | align="right" | '''2015''' |- | bgcolor="#ff0000" | '''[[Partíu de los Socialistes d'Aragón|PSOE]]''' | align="right" bgcolor="#ff6347" | 4 | align="right" bgcolor="#ff6347" | 3 | align="right" bgcolor="#ff6347" | 3 | align="right" bgcolor="#ff6347" | 6 | align="right" bgcolor="#ff6347" | 6 |- | bgcolor="#1e90ff" | '''[[Partíu Popular d'Aragón|PP]]''' | align="right" bgcolor="#87cefa" | 6 | align="right" bgcolor="#87cefa" | 5 | align="right" bgcolor="#87cefa" | 4 | align="right" bgcolor="#87cefa" | 3 | align="right" bgcolor="#87cefa" | 3 |- | bgcolor="#ffcc66" | '''[[Partíu Aragonés|PAR]]''' | align="right" bgcolor="#ffcc66" | 1 | align="right" bgcolor="#ffcc66" | 2 | align="right" bgcolor="#ffcc66" | 1 | align="right" bgcolor="#ffcc66" | 1 | align="right" bgcolor="#ffcc66" | 1 |- | bgcolor="#99cc66" | '''[[Chunta Aragonesista|CHA]]''' | | align="right" bgcolor="#99cc66" | 1 | align="right" bgcolor="#99cc66" | 2 | align="right" bgcolor="#99cc66" | 1 | align="right" bgcolor="#99cc66" | 1 |- | bgcolor="#1e90ff" | '''[[Independientes (política)|GIC]]''' | | | align="right" bgcolor="#1e90ff" | 1 | | |- | bgcolor="#c0c0c0" |'''[[Partíu Ibéricu de los Rumanos|PIRUM]]''' | | | | align="right" bgcolor="#c0c0c0" | - | |- |- bgcolor="#eeeeee" | '''''Total''''' | align="right" | '''''11''''' | align="right" | '''''11''''' | align="right" | '''''11''''' | align="right" | '''''11''''' | align="right" | '''''11''''' |} == Patrimoniu == [[Ficheru:Cariñena - Iglesia de Nuestra Señora de la Asuncion 06.jpg|thumb|270px|Ilesia de l'Asunción, templu [[barrocu]] inauguráu en [[1734]].]] [[Ficheru:Iglesia de la Asunción, Cariñena, España, 2015-01-08, DD 16.JPG|miniaturadeimagen|Torre fortificada de la ilesia de l'Asunción.]] [[Ficheru:Iglesia de la Asunción, Cariñena, España, 2015-01-08, DD 18.JPG|miniaturadeimagen|Vista inferior de la torre fortificada.]] === Patrimoniu relixosu === Destaca la [[Ilesia de l'Asunción de La nuesa Señora (Cariñena)|Ilesia parroquial de l'Asunción de La nuesa Señora]], construyida sobre l'antigua Colexata de Santa María que, de la mesma, llevantar na cortil qu'ocupaba la [[mezquita]]. Edificar en [[estilu barrocu]] mientres el [[sieglu XVII]], magar caltién la torre [[Estilu góticu|gótica]] del [[sieglu XIV]], perteneciente a l'anterior ilesia. La planta ye basilical con trés [[Nave (arquiteutura)|naves]], ocho [[capiya|capiyes]] ente los [[contrafuerte]]s, [[Cabecera (arquiteutura)|cabecera]] bien fonda y poligonal d'orde corintiu y [[triforio]] nel [[Cruceru (arquiteutura)|cruceru]]. Nella aprecia un calter defensivu nos [[Matacán|matacanes]] del cuerpu cimeru, según la robustez y severidá de la so construcción. Distintes pieces artístiques del so interior esponer nel muséu parroquial, instaláu nel mesmu templu. [[Ficheru:Cariñena - Iglesia del Santo Cristo de Santiago 2.jpg|thumb|left|200px|Interior de la Ilesia de Santiago.]] Otra bona muestra d'[[arquiteutura relixosa]] ye la Ilesia de Santiago. Ye un templu góticu llevantáu ente los [[sieglu XIII|sieglos XIII]] y [[sieglu XIV|XIV]], identificáu cola [[sinagoga]] xudía. Destaca'l so calter soterrañu, pos foi la capiya d'un antiguu hospital. Tien planta rectangular, d'una sola nave, y nella asoceden cuatro arcos arabescos de lladriyu ojivales que conformen la so fábrica. En [[1978]], trés d'estos cuatro arcos fueron baltaos xunto colos sos murios al construyir un nuevu edificiu anexu a la ilesia, siendo darréu reconstruyíos. A unos 7 km al norte de la población, ente los campos de viñeos, alcuéntrase'l Santuariu de la Virxe de Llagunes. El conxuntu ye barrocu, con elementos [[mudéxar]]es, y foi construyíu nel [[sieglu XVII]]. Contién elementos anteriores, apreciables na primitiva ermita, del [[sieglu XV]], y na torre, datada nel [[sieglu XVI]]. === Patrimoniu civil === [[Ficheru:Ayuntamiento de Cariñena, Zaragoza, España, 2015-01-08, DD 15.JPG|thumb|270px|Detalle de la casa consistorial (sieglos XVI-XVII).]] Nesti apartáu sobresal la Casa Consistorial, palaciu de tipu aragonés d'[[estilu renacentista]] que data del sieglu XVI. Nun principiu l'edificiu constaba namái de dos plantes inferiores, que s'asomaben al esterior por aciu arcaes sobre columnes. Nel sieglu XVII alzóse una planta cola típica galería aragonesa y con bistechu bien saliente. L'edificiu tópase coronáu por un reló que marca la vida urbana de la ciudá. Adosáu al conceyu llevanta l'Edificiu de la cai Portolés, interesante palaciu aragonés realizáu en dómina moderna. Constitúi un exemplu notable dientro del conxuntu d'arquiteutura civil de la llocalidá.<ref name=Portoles>[http://www.patrimonioculturaldearagon.es/bienes-culturales/edificio-sito-en-calle-pedro-portoles-carinena Edificiu allugáu en Pedro Portolés 2 (Bienes d'interés cultural d'Aragón)]</ref> La Fonte de la Mora, delantre de la Casa Consistorial, llevantar a finales del [[sieglu XIX]]. Tien forma circular, y les escultures que la decoren son cuatro patos qu'arrodien una columna que soporta un platu circular, del cual llevántase una figura femenina con un canastru sobre la so cabeza, n'actitú de caminar. Ye interesante'l fechu de que, el Día de la Vendimia, en setiembre, dexa d'esquitar agua de la fonte y empieza a brotar vinu. [[Ficheru:Cariñena - Torreon de las Monjas.jpg|left|150px|thumb|Torrexón de les Monxes, única muerte de les antigües muralles.]] El cascu antiguu contién numberoses casones aragoneses d'estilu renacentista, ente les que cabo mentar casar-palaciu de los Arazuri, del sieglu XVI, y la Casa de la Castana, del sieglu XVII. Esta postrera ta considerada una de les casones más belles de la ciudá. De les muralles que nel sieglu XIV arredolaben Cariñena, apenes queden muertes. Ente ellos, destaca'l Torrexón de les Monxes, de planta cuadrada y remate octogonal, qu'algama los 15,5 m d'altor. L'apareyu ye de piedra, bien pocu trabayada, xunida con [[argamasa]] y remate de lladriyu nes esquines. L'interior consta de dos plantes y un pasiellu central pa comunicar coles muralles. Formaba parte del conxuntu de torrexones defensivos de la llocalidá, ente los que taben el Torrexón de les Santes, el de la cai Santiago y el de les Sises, baltaos na primer metá del [[sieglu XX]]. Adosada a la muralla, pel interior, atópase otra fonte, la llamada Fonte Vieya, que la so cronoloxía ye del sieglu XV. Anguaño sigue n'usu. A lo último, hai que mentar l'escepcional Arcu del Corderu, fecháu nel sieglu XVII. Xunto col de [[Bruxes]], en [[Bélxica]], ye únicu nel mundu. === Patrimoniu cultural === Cariñena cuenta con un [[Muséu del Vinu (Cariñena)|Muséu del Vinu]], emplazado nes dependencies de lo que se dio en llamar la Casa de la Viña y el Vinu. Ésta atópase nuna bodega de [[1918]], edificiu que constitúi un exemplu únicu de l'[[arquiteutura industrial]] [[Estilu modernista|modernista]] na zona. L'espaciu museísticu concíbese como elementu promocional del [[Cariñena (vinu)|vieno de Cariñena]], poniendo énfasis nes particularidaes del [[Campu de Cariñena]]. Tamién se rinde homenaxe a les xentes de la zona, que mientres sieglos se dedicaron a l'actividá vitivinícola.<ref name=MusVin>{{Cita web |url=http://www.docarinena.com/museo-del-vino/ |títulu=Denominación d'Orixe Cariñena. Museo del Vino. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131230232312/http://www.docarinena.com/museo-del-vino/ |fechaarchivu=2013-12-30 }}</ref> == Vinu de Cariñena == {{AP|Denominación d'Orixe Cariñena}} [[Ficheru:Viñedo en Cariñena.jpg|260px|thumb|Viñéu en Cariñena. El conceyu cunta con 9 bodegues dientro de la [[Denominación d'Orixe Cariñena|D.O. Cariñena]] ([[2013]]).<ref name=DOCbodegas>{{Cita web |url=http://www.docarinena.com/do-carinena/bodegas/ |títulu=Denominación d'Orixe Cariñena. Bodegas. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131231000143/http://www.docarinena.com/do-carinena/bodegas/ |fechaarchivu=2013-12-31 }}</ref>]] [[Ficheru:Campos de Cariñena, España, 2015-01-08, DD 22.JPG|miniaturadeimagen|Viñeos pel iviernu.]] Dende antiguu, la hestoria del conceyu tuvo estrechamente rellacionáu con mundu del [[vinu]]; el cultivu de la [[vide]] nesta zona remontar a dómina romana. La visita a la llocalidá del monarca [[Felipe II d'España|Felipe II]] en [[1585]], rellacionar cola tradición del enllenáu de la Fuente de la Mora na Fiesta de la Vendimia, siendo'l rei gasayáu con «''dos fuentes de vinu, rica de pan, abondosu de fruta y olivares''».<ref>José Luis Corral, op. cit. p. 68. Emilio Moliner Espada, Historia de Cariñena, Librería General, Zaragoza, 1991.</ref> Yá en [[1696]], aprobar na villa de Cariñena el llamáu «Estatutu de la Vide», col fin de llindar los plantíos en función de la calidá de la tierra onde fueren allugase los viñeos.<ref name=DOC>{{Cita web |url=http://www.docarinena.com/do-carinena/historia/ |títulu=Denominación d'Orixe Cariñena. Historia. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131230233242/http://www.docarinena.com/do-carinena/historia/ |fechaarchivu=2013-12-30 }}</ref> Sicasí, ye en [[sieglu XVIII]] cuando se roturaron nueves tierres debíu al aumentu de la población. Pero foi a finales del [[sieglu XIX]] cuando'l sector vinícola cobró fuercia por cuenta de la crisis de la [[filoxera]] francesa. Amás, la inauguración del [[Ferrocarril de Cariñena a Zaragoza|ferrocarril de vía estrecha Cariñena-Zaragoza]] ([[1887]]), dexó distribuyir les producciones de la zona. En [[1932]], coincidiendo cola creación de les [[Denominación d'orixe|denominaciones d'orixe]], inauguróse la Estación Enolóxica de Cariñena, dende onde se promovieron nueves téuniques de cultivu y ellaboración, magar la [[Guerra Civil Española|Guerra Civil]] y la [[Posguerra española|posguerra]] retrasaron el xiru escontra la calidá hasta los [[años setenta]]. Nun sería hasta la [[década de 1980|siguiente década]] cuando se produció'l saltu cualitativu na ellaboración del vinu cola introducción de nuevos sistemes de cultivu, la inversión en teunoloxía y l'adopción de nueves práutiques [[Enoloxía|enolóxiques]].<ref name=DOC /> === El vinu de Cariñena na lliteratura === * El dramaturgu español [[Pedro Muñoz Seca]], na so conocida obra risible ''[[La venganza de Don Mendo]]'' fai referencia al escelente vinu de Cariñena al traviés del personaxe central, ''don Mendo'', qu'utiliza como escusa que bebió demasiáu del mesmu y por eso perdió una partida crucial al xuegu de cartes conocíu como "[[los siete y media]]". {{cita|¡Sele, escúchame, Madalena, porque nun fui yo... nun fui!<br /> Foi'l malditu cariñena, que s'apoderó de mi|''La venganza de Don Mendo'', Xornada primer}} * Nel famosu drama de [[José Zorrilla]], ''[[Don Juan Tenorio]]'', atópase na Escena segunda del Actu Segundu, una referencia al vinu que beben ''don Juan'', ''Centellas'' y ''Ablanéu'', siendo dichos caldos el Cariñena y el Xerez. == Fiestes y eventos == *El 29 de xineru celébrase [[San Valero]], patrón de la llocalidá. Ufiértase un gran roscón, bendicíu pol párrocu y asitiáu na Fonte de la Mora, por que tolos vecinos participen d'él. *El [[Llunes de Pascua]] realízase una romería al Santuariu de la Virxe de les Llagunes. *Anque de recién implantación —la primer edición tuvo llugar el 31 de xunetu de [[2004]]—, la '''esaltación del escudu de Cariñena''' conmemora l'asediu per parte de les tropes castellanes a la villa y la posterior reconquista per parte de [[Pedru IV d'Aragón|Pedru IV]] ''el Ceremoniosu'', quién dio a la llocalidá l'escudu d'armes. *Pel branu celébrase la '''Ruta de Branu del Vinu de les Piedres'''(en 2015 celebróse la III edición d'esti eventu'l fin de selmana del 18-19 de xunetu). Los vinos de Cariñena pol so terroir tienen tonos minerales de los que se fixo ecu la campaña del Vinu de les Piedres, na que se resalten los tonos minerales de los caldos de la zona, y apondérense na Ruta de Branu del Vinu de les Piedres, con diversos actos de música, teatru y otres manifestaciones artístiques, amás de carpes nes que les bodegues ufierten los sos vinos y otres nes que restoranes de la zona ufierten les sos meyores recetes. *La '''Fiesta de la Vendimia''' tien llugar nes fiestes de setiembre. Mientres un tiempu celebrar a finales d'agostu pero depués foi devuelta a la so fecha orixinal. Ye un día d'esaltación del vinu y constitúi un escaparate de les bodegues de la zona. Ente los actos más carauterísticos figura'l que de la Fuente de la Mora emane vieno mientres esi día. Dende [[Zaragoza]] allega'l Tren del Vinu —con llocomotora y vagones antiguos— que trai a numberosos visitantes. Unu de los actos más relevantes ye'l primer triáu de la uva, que se desenvuelve na Plaza del Conceyu al son de la [[Xota aragonesa|xota]] de la Manolita. *Ente'l 13 y el 18 de setiembre, celébrense les '''fiestes patronales n'honor al Santu Cristu de Santiago'''. Mientres les fiestes hai encierres peles mañanes, vaquillas pela tarde na plaza de toros y [[toru de ronda]] peles nueches. L'últimu día ufiértase una gran [[paellada]] pa tolos asistentes; pela nueche realízase la [[sardinada]] de [[Santurtzi (España)|Santurtzi]], pueblu hermaniáu con Cariñena.<ref>[http://www.campodecarinena.org/carinena/index.php?menu=1&opcion=10 Festexos (Conceyu de Cariñena)]</ref> *A mediaos de payares celébrase «Expo Cariñena», esposición que toma, ente otros, sectores como turismu, gastronomía, muebles, promoción inmobiliaria, artesanía y ociu. == Personaxes pernomaos == * [[Lorenzo Zaragoza]] ([[1363]] - [[1406]]), pintor de la escuela valenciana. Considérase-y el introductor del estilu na [[Corona d'Aragón]]. * [[Pedro Garcés de Cariñena]] (c. [[1397]]), cubiculario del papa [[Benitu XIII (papa)|Benitu XIII]]. * [[Pedro Manero]] ([[1599]] - [[1659]]), ministru xeneral de los franciscanos y obispu de [[Tarazona]]. Home amigu de los estudios, fixo escelentes traducciones de [[Tertulianu]] y tamién escribió obres propies. * [[Miguel de Paracuellos]] (sieglu XVII), protoveterinario, autor d'un ''Llibru de albeitería'' ([[1629]]). * [[Juan Cabeza]] ([[1635]] - [[1704]]), dramaturgu nel cercu de [[Calderón de la Barca]]. Dalgunes de les sos obres conocieron reediciones nel sieglu XVIII en formatu de comedia suelta y de rellación de comedia. * [[Josef Lucán]] ([[1706]] - [[1774]]), farmacéuticu y precursor de la moderna [[botánica]]. * [[Lucas de Tornos Usaque]] ([[1803]] - [[1882]]), médicu de clara vocación naturalista y amplia actividá docente. El Conceyu de Madrid encargólu en [[1839]] la direición y planificación de paseos y arbolees, y cuando remató la so actividá municipal, la capital esperimentó un notable embellecimiento. Mientres quince años foi direutor del [[Muséu Nacional de Ciencies Naturales (España)|Muséu de Ciencies Naturales]]. * [[Pablo Ostalé Rodríguez]] (? - [[1911]]), veterinariu y profesor d'esta disciplina médica. * [[Ricardo José Górriz Muñoz]] ([[1850]] - [[1916]]), farmacéuticu y naturalista. * [[José Franco y Ribate]] ([[1878]] - [[1951]]), direutor de banda de música y compositor. Autor de más de 200 obres, la so producción alluga marches, [[pasudoble]]s, obres sinfóniques, mises, una [[ópera]], una [[opereta]] y [[suite]]s. * [[José Antonio Artigas Sanz]] ([[1887]] - [[1977]]), inxenieru, estadísticu y pioneru de la óptica científica. * [[Casimiro Sarría Górriz]] ([[1900]] - [[1936]]), odontólogu y promotor del [[Estatutu d'Autonomía d'Aragón (1936)|Estatutu d'Autonomía d'Aragón de 1936]]. * [[Antonio Urbezo Unsaín]] (activu [[1920]] - [[1930]]), pintor, discípulu de [[Ramón Cases]]. * [[Pilar Pitarch Blasco]] ([[1914]] - [[2005]]), [[Brigaes Internacionales|brigadista internacional]] y militante del PSOE en [[Lausanne]]. == Hermanancies == * {{bandera|Francia}} [[Saint-Pierre-d'Oléron]], [[Francia]] == Ver tamién == * [[Llista de conceyos de la provincia de Zaragoza]] == Referencies en testu == {{llistaref}} == Referencies xenerales == * [http://www.caiaragon.com/es/municipios/index.asp?idloc=696&tipu=0 caiaragon.com - Cariñena] * [http://www.carinena.es/ web de la Ciudá de Cariñena] == Enllaces esternos == {{commonscat|Cariñena}} * [http://rutadelvinodecarinena.com/ web de la Ruta del Vinu de Cariñena] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170216054839/http://rutadelvinodecarinena.com/ |date=2017-02-16 }} {{ORDENAR:Carinzzena}} {{Tradubot|Cariñena}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Zaragoza]] [[Categoría:Conceyos de Zaragoza]] [[Categoría:Cariñena|*]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]] {{referencies correxíes|percent=75}} k6b7racfjododh78rg9arcged3xcfyy Candeleda 0 119919 4498545 4465064 2026-06-03T13:55:16Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 13 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498545 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Candeleda''' ye una llocalidá y un [[conceyu]] [[España|español]] asitiáu nel [[contorna d'Arenas de San Pedro|valle del Tiétar]], al sur de la [[provincia d'Ávila]], [[comunidá autónoma]] de [[Castiella y Lleón]]. Con una población de 5143 habitantes ([[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]] [[2014]]), ye'l quintu conceyu de la provincia por población dempués d'[[Ávila]], [[Arévalo]], [[Arenas de San Pedro]] y [[Las Navas del Marqués]]. Ye tamién, con 213,91&nbsp;km², el segundu conceyu de la provincia por estensión, tres la [[Ávila|capital]].<ref name="superficiecan">[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&file=pcaxis&path=/t43/a011/a1998/densidad//a2011 Institutu Nacional d'Estadística] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924131558/http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&file=pcaxis&path=/t43/a011/a1998/densidad//a2011 |date=2015-09-24 }} Población, superficie y densidá por CCAA y provincies. Fuentes del Institutu Xeográficu Nacional y del Padrón de 2011. Consultáu'l 25 d'ochobre de 2012.</ref> La ciudá de Candeleda ta asitiada na fastera sur de la [[sierra de Gredos]], a 432 metros sobre'l nivel del mar, polo que tien una microclima con un rangu térmicu mediterraneu d'iviernos nidios y branos calorosos, con temperatures medies pel branu de 26&nbsp;°C. El conceyu cunta colos nucleos de población de Candeleda y [[El Rasu]], el segundu una pedanía. Judicialmente pertenez al [[Partíu xudicial d'Arenas de San Pedro|partíu d'Arenas de San Pedro]], el númberu 2 de la provincia, que la so cabeza ye la homónima llocalidá vecina. D'orixe [[Edá Media|medieval]], la llocalidá recibió'l títulu de villa d'[[Enrique III de Castiella|Enrique III]] nel añu 1393. Candeleda ta rellacionada, na so economía y la so cultura, col [[contorna d'Arenas de San Pedro|valle del Tiétar]], en [[Castiella y Lleón]]; cola contorna de [[La Vera]], n'[[Estremadura]]; según con [[la Campana de Oropesa]] y la ciudá de [[Talavera de la Reina]], en [[Castiella-La Mancha]]. Les fiestes y romeríes n'honor a la patrona del pueblu, la [[Virxe de Glaya]], celébrense'l segundu domingu de setiembre, anque tamién formen parten de la tradición llocal les Fiestes de la Vela, que tienen llugar la siguiente selmana. == Elementos identitarios == === Símbolos === [[Ficheru:Escudo de Candeleda.svg|left|120px|Escudu de Candeleda.]] El [[blasón]] que define la representación [[heráldica]] oficial del escudu del conceyu, aprobáu por decretu'l {{fecha|24|09|1994}}, ye'l siguiente: {{Cita|«''Escudu de forma española, cortáu y mediu partíu. Primero de [[Dávalos]], sobre campu d'[[azur]] un [[Castiellu (heráldica)|castiellu]] d'[[Oru (heráldica)|oru]], [[donjonado]], almenado, [[Mampostería|mamposteado]] de [[Sable (heráldica)|sable]] y esclariáu en [[gules]], con [[bordura componada]] de [[Argén|plata]] y gules. Segundu, d'[[Casa de Zúñiga|Estuñiga]], que ye de plata, [[Banda (heráldica)|banda]] de sable resaltada d'una cadena d'oru puesta n'[[Orla (heráldica)|orla]]. Terceru, en azur, una ermita de plata con un carbayu al natural, terrazados en [[sinople]]. Al timbre, [[Corona Real d'España]].»''|[[Boletín Oficial de Castiella y Lleón]] nᵘ202 de {{fecha|19|10|1994}}<ref name="BOCyL-sim">{{cita web |títulu=DECRETO de la Presidencia de la Excelentísima Diputación Provincial d'Ávila, pol que s'aprueba l'Escudu Heráldicu y Bandera Municipal de Candeleda. |url=http://bocyl.jcyl.es/boletines/1994/10/19/pdf/BOCYL-D-19101994-12.pdf |obra=[[Boletín Oficial de Castiella y Lleón]] nᵘ202 |fecha={{fecha|19|10|1994}}}}</ref>}} Y la descripción [[Vexiloloxía|vexilológica]] de la [[bandera]] ye la siguiente: {{Cita|''«Bandera cuadrada de proporción 1x1, de color [[carmesí]], y nel so centru l'escudu municipal nos sos colores.»''|[[Boletín Oficial de Castiella y Lleón]] nᵘ202 de {{fecha|19|10|1994}}<ref name="BOCyL-sim" />}} Na fachada de l'antigua casa consistorial atopábase un escudu heráldicu de la villa en piedra, que nel [[campu (heráldica)|campu]] presentaba un árbol, acompañáu nel cantón diestru d'un osu argutu y nel accidente d'una construcción;{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=114-115}} y na [[orla (heráldica)|orla]] dos xabalinos na siniestra y na diestra dos caracolas (o xabalinos ensin rematar).{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=115}} Dende 2012 el relieve talláu de piedra caltener nel Muséu Históricu Municipal de Candeleda.{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=198}} === Toponimia y xentiliciu === La teoría más aceptada sobre l'orixe del topónimu ye aquella qu'afirma que la combinación de la forma [[Llatín|llatina]] ''Candela'' —non nel sentíu de lluz o vela, sinón nel de la flor de les castañales, sufreres o encines presentes nel conceyu xunto al sufixu ''–etum'', que denota bayura.<ref name="toponimocandeleda">{{cita llibru |apellíu=Celdrán |nome=Pancracio |títulu=Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios |url=https://books.google.es/books/about/Diccionariu_de_Top%C3%B3nimos_Espa%C3%B1oles_y_S.html?hl=es&id=uUUiSAAACAAJ |fechaaccesu=24 d'ochobre de 2012|edición=2 |añu=2002 |editorial=Espasa |isbn=8467001461}}</ref> El xentiliciu de los habitantes ye candeledano/a. == Xeografía física == [[Ficheru:Nieblas matinales en el valle del Tiétar.JPG|thumb|left|170px|Borrines mañaneres nel valle del Tiétar.]] === Allugamientu === [[Ficheru:CandeledaSierraDeGredos.jpg|thumb|200px|Vista de la [[Sierra de Gredos]] dende Candeleda.]] El conceyu de Candeleda ta asitiáu nel suroeste de la [[Sierra de Gredos]] y de la provincia d'[[Provincia d'Ávila|Ávila]], faciendo frontera coles provincies de [[Provincia de Cáceres|Cáceres]] ([[Estremadura]]) y de [[Provincia de Toledo|Toledo]] ([[Castiella-La Mancha]]). Atopar a 101 km de la [[Ávila|capital provincial]] y otros nucleos importantes cercanos a la llocalidá son [[Talavera de la Reina]] ([[Provincia de Toledo|Toledo]]) y [[Plasencia]] ([[Provincia de Cáceres|Cáceres]]), a 61 y 120&nbsp;km de distancia respeutivamente. Dientro del conceyu alcuéntrase la llinia de cumes del sur del [[circu de Gredos]], ente les que s'atopen el picu del Gutre, l'[[Picu Almanzor|Almanzor]] —el visu más altu del Sistema Central— o'l peñón del Casquerazo. L'altitú del términu municipal —que se topa representáu nes fueyes 577, 600 y en muncha menor midida 601 del [[Mapa Topográficu Nacional]]— bazcuya ente los 252&nbsp;m del puntu más baxu del [[banzáu de Rosarito]] y los 2592&nbsp;m del [[Picu Almanzor]].<ref name="altitú">[https://web.archive.org/web/20130613034601/http://docs-foremcyl.es/documentosWEB/ambitos_rurales.pdf Xunta de Castiella y Lleón] Estudiu de Necesidaes Formatives n'Ámbitos Rurales de Castiella y Lleón II. ''El relieve de Candeleda ye tan orixinal y únicu, dientro de la Península, que'l so términu municipal de 215,51 km². ye TECHU -con 2.592m. nos sos cumes del Macizu Central- y coles mesmes "depresión o desnivel más grande de Castiella" -252m. sobre'l nivel del mar, nel [[banzáu de Rosarito]] y riberes del ríu Tiétar''. Consultáu'l 24 d'ochobre de 2012.</ref> <center> {| {{tablaguapa}} width ="60%" border = 2 align="center" |----- | width ="30%" align="center" | ''Noroeste:'' [[Bohoyo]] | width ="40%" align="center" | ''Norte:'' [[Zapardiel de la Ribera]] y [[Navalperal de Tormes]] | width ="30%" align="center" | ''Nordeste:'' [[San Juan de Gredos]] y [[Arenas de San Pedro]] |----- | width ="30%" align="center" | ''Oeste:'' [[Madrigal de la Vera (Cáceres)|Madrigal de la Vera]] ([[Provincia de Cáceres|Cáceres]]) | width ="40%" align="center" | [[Ficheru:Rosa de los vientos.svg|75px]] | width ="30%" align="center" | ''Este:'' [[Arenas de San Pedro]] |----- | width ="30%" align="center" | ''Suroeste:'' [[Oropesa (Toledo)|Oropesa]] ([[Provincia de Toledo|Toledo]]) | width ="40%" align="center" | ''Sur:'' [[Oropesa (Toledo)|Oropesa]] ([[Provincia de Toledo|Toledo]]), [[La Calzada de Oropesa]] ([[Provincia de Toledo|Toledo]]) y [[Lagartera]] ([[Provincia de Toledo|Toledo]]) | width ="10%" align="center" | ''Sureste:'' [[Oropesa (Toledo)|Oropesa]] ([[Provincia de Toledo|Toledo]]) y [[Arenas de San Pedro]] |}</center> {{VT|Picu Almanzor|Sistema Central}} [[Ficheru:Garganta de Santa María, Candeleda.jpg|200px|thumb|Gargüelu de Santa María.]] === Hidrografía === Pel estremu sur del conceyu, na frontera cola provincia de [[Provincia de Toledo|Toledo]], tien el so cursu'l [[ríu Tiétar]]. Distintos afluentes —el Gargüelu de Santa María, el Gargüelu de Glaya y el Gargüelu de Alardos— nacen na sierra de Gredos y baxen perpendicularmente tanto a la llinia de cumes como al Tiétar y xúnense rápido a esti postreru a la fin del so cursu.<ref name=mtn50-577 /><ref name=mtn50-600 /> El [[banzáu de Rosarito]], a caballu ente les provincies d'Ávila y de Toledo, represa l'agua del [[Tiétar]] antes d'entrar n'[[Estremadura]]. Esta [[presa d'agua#Menes de preses|presa de gravedá]], que s'usa tanto como pa suministru, fines recreativos y enerxía hidroeléctrica, tien 82&nbsp;hm³ de capacidá y una superficie de 1475&nbsp;[[hectárea|ha]].<ref name="pantanocandeleda">[http://www.embalses.net/banzáu-1085-rosarito.html Banzaos.net]. Estáu de los banzaos y banzaos d'España. Banzáu de Rosarito. Consultáu'l 24 d'ochobre de 2012.</ref> {{VT|Cuenca hidrográfica del Tajo}} === Clima === L'altitú media tan desemeyada del conceyu da llugar a distintes zones climátiques en función, esencialmente, de la temperatura. Los visos de la sierra Central de Gredos, col [[Picu Almanzor|Almanzor]] a la cabeza, tienen un [[clima mediterraneu]] ''Dsb'' na [[clasificación climática de Köppen]], ente que la llocalidá y los terrenes menos elevaos tienen un clima con un réxime térmicu mediterraneu d'iviernos nidios y branos bien calorosos –con medies en xunetu de más de 26&nbsp;°C–. El clima del nucleu urbanu principal clasifícase como ''Csa'' (templáu con branu secu y calorosu).<ref name="test23">{{cita llibru |url=http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atles-climatologico/Atles.pdf |autor=VV.AA. |formatu=pdf |páxina=79|editor=[[Axencia Estatal de Meteoroloxía]] |títulu=Atles climáticu ibéricu |añu=2011 |isbn=978-84-7837-079-5}}</ref> Les precipitaciones son bien elevaes, influyíes pola posición xeográfica de Candeleda al sur de la sierra de Gredos. Al igual que'l restu de climes mediterráneos la llocalidá presenta mientres el branu una estación seca, que toma los meses de xunetu y agostu. La clasificación según los datos de la tabla de siguío correspuende a la d'un clima Csa.<ref>{{cita web |url=http://snow.cals.uidaho.edu/Clim_Map/koppen_criteria.htm |apellíu=Critchfield |nome=H.J. |añu=1983 |obra=Xeneral Climatology |editorial=Prentice Hall |edición=4 |títulu=Criteria for classification of major climatic types in modified Köppen system |editor=University of Idaho |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090930221104/http://snow.cals.uidaho.edu/Clim_Map/koppen_criteria.htm |fechaarchivu=30 de setiembre de 2009 }} Consultáu'l 29 de payares de 2012.</ref> {{Clima |metric_first=y |single_line=y |llugar= Candeleda nel periodu 1961-1987 |Xin_Hi_°C = |Feb_Hi_°C = |Mar_Hi_°C = |Abr_Hi_°C = |May_Hi_°C = |Xun_Hi_°C = |Xnt_Hi_°C = |Ago_Hi_°C = |Set_Hi_°C = |Och_Hi_°C = |Pay_Hi_°C = |Avi_Hi_°C = |Year_Hi_°C = |Xin_Lo_°C = |Feb_Lo_°C = |Mar_Lo_°C = |Abr_Lo_°C = |May_Lo_°C = |Xun_Lo_°C = |Xnt_Lo_°C = |Ago_Lo_°C = |Set_Lo_°C = |Och_Lo_°C = |Pay_Lo_°C = |Avi_Lo_°C = |Year_Lo_°C = |Xin_MEAN_°C = 7.9 |Feb_MEAN_°C = 9.2 |Mar_MEAN_°C = 11.8 |Abr_MEAN_°C = 14.3 |May_MEAN_°C = 18.0 |Xun_MEAN_°C = 22.9 |Xnt_MEAN_°C = 26.4 |Ago_MEAN_°C = 25.9 |Set_MEAN_°C = 23.5 |Och_MEAN_°C = 17.5 |Pay_MEAN_°C = 11.5 |Avi_MEAN_°C = 7.9 |Year_MEAN_°C = 16.4 |xin_precip_cm = |xin_precip_mm = 157.7 |feb_precip_cm = |feb_precip_mm = 151.1 |mar_precip_cm = |mar_precip_mm = 75.9 |abr_precip_cm = |abr_precip_mm = 87.9 |may_precip_cm = |may_precip_mm = 84.6 |xun_precip_cm = |xun_precip_mm = 37.9 |xnt_precip_cm = |xnt_precip_mm = 10.4 |ago_precip_cm = |ago_precip_mm = 12.5 |set_precip_cm = |set_precip_mm = 41.4 |och_precip_cm = |och_precip_mm = 100.2 |pay_precip_cm = |pay_precip_mm = 127.4 |avi_precip_cm = |avi_precip_mm = 169.1 |añal_precip_cm = |añal_precip_mm = 1056.1 |Xin_Sun= |Feb_Sun= |Mar_Sun= |Abr_Sun= |May_Sun= |Xun_Sun= |Xnt_Sun= |Ago_Sun= |Set_Sun= |Och_Sun= |Pay_Sun= |Avi_Sun= |Year_Sun= |Xin_Rain_days = |Xin_Snow_days = |xin_precip_days = |Feb_Rain_days = |Feb_Snow_days = |feb_precip_days = |Mar_Rain_days = |Mar_Snow_days = |mar_precip_days = |Abr_Rain_days = |Abr_Snow_days = |abr_precip_days = |May_Rain_days = |May_Snow_days = |may_precip_days = |Xun_Rain_days = |Xun_Snow_days = |xun_precip_days = |Xnt_Rain_days = |Xnt_Snow_days = |xnt_precip_days = |Ago_Rain_days = |Ago_Snow_days = |ago_precip_days = |Set_Rain_days = |Set_Snow_days = |set_precip_days = |Och_Rain_days = |Och_Snow_days = |och_precip_days = |Pay_Rain_days = |Pay_Snow_days = |pay_precip_days = |Avi_Rain_days = |Avi_Snow_days = |avi_precip_days = |source = Ministeriu d'Agricultura, Alimentación y Mediu Ambiente. Datos de precipitación pal periodu 1967-1987 y de temperatura pal periodu 1961-1987 en Candeleda<ref>{{cita web |url=http://sig.magrama.es/93/ClienteWS/siga/default.aspx?nome=CH_EST_INFORMES&claves=CLAVE&valores=3416 |títulu=Programa SIGA. Permedios climáticos na estación 3416 de Candeleda |fechaaccesu=2 d'ochobre de 2012 |editor=Ministeriu d'Agricultura, Alimentación y Mediu Ambiente.}}</ref> |fechaaccesu=15 de marzu de 2012 }} === Flora y fauna === {{AP|Parque Rexonal de Sierra de Gredos}} [[Ficheru:Rebollo.jpg|thumb|left|Fueyes y abiyotes de [[Quercus pyrenaica|carbayu rebollo]]]] Una parte del términu municipal de Candeleda ta incluyida dientro del [[parque Rexonal de Sierra de Gredos]].<ref name=fichatecnicaPRSG>{{cita web |url=http://www.jcyl.es/web/jcyl/MedioAmbiente/es/Plantiya100/1131977566644/_/_/_ |editor=[[Xunta de Castiella y Lleón]] |títulu=Ficha téunica del parque rexonal 'Sierra de Gredos' |fechaaccesu={{fecha|11|11|2013}}}}</ref> Los distintos pisos bioclimáticos del conceyu dexen una gran variabilidá de vexetación. Nel pisu mediu abonden los [[Castanea sativa|castaños]] y los [[Quercus pyrenaica|carbayos rebollos]], amás del [[Pinus pinaster|pinu rodeno]] ente que la [[Quercus ilex|encina]] y el [[Quercus suber|sufrera]] ocupen los pisos más baxos. Les tierres más llanes son les más apropiaes pal aprovechamientu agrícola. Na zones húmedes xunto al gargüelu de Santa María esisten poblaciones relictas de ''[[Prunus lusitanica]]'', el llamáu lauroceraso de Portugal o loru.<ref>{{cita web |autor=Pedro Manuel Díaz Fernández |títulu=El paisaxe forestal del la provincia d'Ávila |url=http://www.revistamontes.net/descargas/revista/2009_098_Paisaxe_Forestal_Avila_Version_Web.pdf |fechaaccesu=2 de payares de 2012 |cita=La presencia d'árboles d'esixencies tropicales como los loros (Prunus lusitánica) xunto a omeros y sauces ye una muestra de la singularidá climática y florística de los montes de ribera candeledanos |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131111195738/http://www.revistamontes.net/descargas/revista/2009_098_Paisaxe_Forestal_Avila_Version_Web.pdf |fechaarchivu=11 de payares de 2013 }}</ref><ref>{{cita publicación |apellíu=Ladero Álvarez |nome=Miguel |títulu=Prunus Lusitanica L. (Rosaceae) na península ibérica |publicación=Anal. Inst. Bot. Cavanilles |añu=1976 |númberu=33 |páxines=207-218 |url=http://www.rjb.csic.es/jardinbotanico/ficheros/documentos/pdf/añales/1976/Añales_33(1)_207_218.pdf |fechaaccesu=2 de payares de 2012 }}</ref> [[Ficheru:Spanish Ibex AdeFrias.jpg|thumb|right|Exemplar machu de cabra montés na sierra de Gredos]] El parque rexonal de Sierra de Gredos cunta con endemismos locales como la [[Sacavera sacavera almanzoris|sacavera del Almanzor]], el [[Bufo bufo gredosicola|sapu de Gredos]], el [[Microtus nivalis abulensis|topín nival abulense]] y la [[Capra pyrenaica victoriae|cabra montés de Gredos]]. El restu de la fauna inclúi especies d'aves como'l [[Aquila adalberti|águila imperial]] y la [[cigüeña negra]] (dambes en peligru d'estinción) amás del [[alimoche]], el [[utre negra]], el [[colirrojo carbonizu]], el [[acentor alpín]], el [[águila culebrera]] o'l [[utre leonado]]; reptiles como'l [[galápagu européu]], la [[víbora hocicuda]], el [[llagartu verdinegru]]; anfibios como'l [[sapu parteru]] y la [[xaronca de San Antonio]]; mamíferos como la [[Sorex granarius|musaraña española]], la [[Lutra lutra|llondra]] o'l [[Felis silvestris|gatu montés]]; y peces como'l [[Luciobarbus bocagei|barbu ibéricu]], el [[Luciobarbus comizo|barbu comiza]] o la [[Iberochondrostoma lemmingii|pardilla]].<ref name=fichatecnicaPRSG /> Fora del parque, na llende sur del conceyu fronterizu cola [[provincia de Toledo]], el [[banzáu de Rosarito]] constitúi un importante nucleu d'ivernada de la [[grúa común]] —el terceru más importante d'España—{{Harvnp|Prieta, del Moral|2008|p=28}} con una población en 2007 de 6912 grullas.{{Harvnp|Prieta, del Moral|2008|p=16}} == Historia == === Prehistoria y Edá Antigua === [[Ficheru:Vettones cities location map-es.svg|left|thumb|Estensión del territoriu habitáu polos [[vetonos]] nel oeste de la península ibérica.]] [[Ficheru:Casas de El Raso.jpg|thumb|Imaxe del castru del Rasu.]] Dientro del términu municipal topáronse pintures rupestres nel Risco de la Zorrera,{{Harvnp|Gómez Barrera|2005|p=50}} afayaes en 1986 por Rufino Galán, l'entós guarda del [[castru del Rasu]].{{Harvnp|Gómez Barrera|2005|p=51}} Nelles estremen una figura humana y distintos ungulaos, en tonos acolorataos y violáceos.{{Harvnp|Gómez Barrera|2005|p=52}} Mientres el periodu prerromanu l'impautu humanu na sierra y el valle yera bien llindáu. La zona d'altu monte ta cubierta de poblaciones de pinu albar y laricio, el fondu de los valles de sufreres y pinos resineros y percima d'estos abondaríen formaciones de carbayu.{{Harvnp|López Merín|López Sáez|Alba Sánchez|Pérez Díaz|2009|p=17}} Los [[vetonos]] —unu de los pueblos de cultura [[celta]] que pobló parte de les actuales provincies de [[Provincia de Salamanca|Salamanca]], [[Provincia d'Ávila|Ávila]], [[Provincia de Cáceres|Cáceres]] y [[Provincia de Toledo|Toledo]]— esplotaron con cierta intensidá'l mediu, tresformando montes en camperes, pero siempres llindándose a la parte baxa de los valles.{{Harvnp|López Merín|López Sáez|Alba Sánchez|Pérez Díaz|2009|p=18}} Pela redolada de Candeleda atópase'l xacimientu arqueolóxicu del [[Castru del Rasu]], un importante pobláu vetón.{{Harvnp|Alfayé Villa|2001}}{{Harvnp|Fernández Gómez|de la Sierra Fernández|López Fernández|1986|p=265}} Cola llegada de los romanos, los vetonos viéronse sometíos por esta civilización —abandonaron los castros fortificaos y baxaron a los valles—{{Harvnp|Salinas de Frías|2001|p=113}} tuvieron entós qu'asimilar los usos, costumes y cultura del Imperiu, poniéndose fin asina a la cultura vetona. La zona del valle del Tiétar y la sierra de Gredos fueron territorios onde nun se dio una [[Romanización (aculturación)|romanización]] bien intensa, por causa de la so condición de «zona de camín» —; y amás esta concentróse principalmente en redol a la calzada que cruciaba'l [[Puertu del Picu]]. Sicasí topáronse dellos restos de la dómina romana na llocalidá,{{Harvnp|López Merín|López Sáez|Alba Sánchez|Pérez Díaz|2009|pp=19-20}} ente los que s'inclúin los atopaos en [[Postoloboso]].{{Harvnp|Hernández Guerra|2007|p=25}} === Edá Media === Los visigodos establecer na zona del valle del Tiétar tres el fin de la dominación romana de la península; la ermita de Postoloboso, cerca del Castru, presenta elementos y estilu de construcción visigoda post romana.{{Harvnp|Martín Viso|2008}} [[Ficheru:Puente en Candeleda.jpg|thumb|Ponte del Puertu.]] A pesar de la cercanía de los pueblos del valle del Tiétar a una ciudá musulmana relativamente importante como [[Talavera de la Reina|Talavera]] (''Talabira''), nun hai apenes menciones y referencies a orellar norte del [[Ríu Tiétar|ríu]], anque se toparon na zona delles monedes musulmanes. Ye pos un periodu históricu escuru pal valle del Tiétar. Hasta la conquista de [[Toledo]] en 1085 y la cayida de la [[Taifa de Toledo|taifa homónima]] el valle del Tiétar perteneció al distritu islámicu de Talavera dientro de la [[Marca Media]] d'[[Al-Andalus]], conformando'l [[Sistema Central]] una frontera natural que se caltuvo mientres ciertu tiempu ente los reinos cristianos y musulmanes dempués de la desintegración del califatu nel añu 1031.{{Harvnp|Chavarría Vargas|1997|p=96}} Esta tierra de naide, fronteriza y escasamente poblada, {{Harvnp|Chavarría Vargas|1997|p=97}} caltúvose sicasí relativamente ayena a operaciones de saquéu y razzia tantu pol poder musulmán como polos reinos cristianos.{{harvnp|Luis López|2002|p=15}} [[Ficheru:Enrique III de Castilla (Ayuntamiento de León).jpg|thumb|left|150px|[[Enrique III de Castiella|Enrique III]] concedió la carta de villazgo a Candeleda en 1393.]] El control cristianu del valle del Tajo favorecíu pola conquista estratéxica de [[Toledo]] en 1085 por [[Alfonsu VI de Lleón|Alfonsu VI]] dio pie a un periodu de gran espansión del conceyu d'Ávila al sur del Sistema Central, ocupando bona parte del norte de les provincies actuales de Cáceres (Coria) y Toledo (Oropesa). Constituyía amás una llende non bien definíu col conceyu cristianu de Talavera y col territoriu islámicu de Trujillo na frontera.{{Harvnp|Luis López|2002|p=16}} Esti territoriu foi amenorgáu darréu por aciu la fundación y segregación de la tierra de Plasencia y, finalmente, definióse la llende meridional del [[Alfoz (urbanismu)|alfoz]] abulense cola permanencia del valle del Tiétar abulense y el [[Campu Arañuelo|Campu de Arañuelo]] —qu'incluyía a los actuales nucleos d'[[Oropesa (Toledo)|Oropesa]] y [[Velada]]— como términos d'ésti al sur del [[Sistema Central]].{{Harvnp|Luis López|2002|p=23}} Nun foi sicasí un periodu de crecedera pa la zona, pos el calter fronterizu y reconquistar musulmana de Talavera en 1109 —recuperada non menos de cuatro años más tarde—{{Harvnp|Luis López|2002|p=25}} nun fixeron más qu'añader incertidume al esfuerciu repoblador, centráu entós daquella sobremanera al norte del Sistema Central.{{Harvnp|Luis López|2002|p=31}}{{Harvnp|Chavarría Vargas|2004|p=75}} [[Ficheru:Rollo Judicial de Candeleda.JPG|thumb|Rollu xudicial de la llocalidá, de finales del sieglu XV.]] Nun contestu de despoblación máxima de la zona del valle del Tiétar a finales del [[sieglu XII]], empecipiada arriendes de la derrota d'[[Alfonsu VIII de Castiella]] ante l'exércitu [[almohade]] na [[Batalla d'Alarcos]] en 1195, Candeleda, documentada yá en 1170, sumió, pos nun figuraba ente les parroquies abulenses nel añu 1250.{{Harvnp|Luis López|2002|p=29}} Sicasí yá en [[1271]] constó l'apaición de nuevu de la población col nome de Candeleda.{{Harvnp|Luis López|2002|p=33}} El verdaderu arranque demográficu de la repoblación y la fundación de la mayoría de los nucleos de la parte meridional del alfoz d'Ávila dar a partir de 1212, cola victoria cristiana na [[batalla de Las Navas de Tolosa]]. Producióse entós un verdaderu afianzamientu del territoriu.{{Harvnp|Chavarría Vargas|2004|p=76}} Nos sieglos XIII y XIV, al dexar la contorna de ser un territoriu fronterizu, el valle del Tiétar esfrutó d'una intensa repoblación, que la convirtió nuna rexón boyante de la [[Corona de Castiella]]. Esti desenvolvimientu foi favorecíu pol desenvolvimientu d'una gran variedá na producción agrícola —frutales, olivar, vide, miel, cera, regadío, madera—, al par que se dar# en la intensa desforestación del valle del Tiétar.{{Harvnp|Luis López|2002|p=33, 38}} Dende la segregación de [[Plasencia]] en 1189 hasta yá entráu'l [[sieglu XV]] tuvo en pleitu la llende occidental del conceyu d'Ávila —y futuru terrén del señoríu de Candeleda—, pos se dirimía si la so frontera col conceyu placentino algamaba hasta'l gargüelu de Glaya o hasta la de Alardos.{{Harvnp|Luis López|2002|p=36}} La segregación de Candeleda y d'otros nucleos nel valle del Tiétar del alfoz abulense producir en 1393, por aciu el permisu del monarca [[Enrique III de Castiella|Enrique III]], qu'asina decretó nes cortes de Madrid d'esi añu, apurriendo'l señoríu d'éstes al noble [[Ruy López Dávalos]].{{Harvnp|Luis López|2002|p=44}} Llogró asina Candeleda la so carta de villazgo cola correspondiente reconocencia de xurisdicción propia. En 1423, na repartu de los distintos señoríos de Ruy López Dávalos arriendes de la so cayida en desgracia un añu antes, el de Candeleda foi apurríu por [[Xuan II de Castiella|Xuan II]] a [[Pedro de Zúñiga (m. 1453)|Pedro de Zúñiga]],{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=205}} [[xusticia mayor del rei]].{{Harvnp|Luis López|2002|p=44}} Candeleda acoyó mientres la [[Baxa Edá Media]] una amenorgada comunidá xudía —probablemente dependiente en dalgún momentu de la d'[[Oropesa (Toledo)|Oropesa]]— de menor importancia que l'[[aljama]] de [[Mombeltrán]], la mayor entós daquella del valle del Tiétar.{{Harvnp|Cadiñanos Bardeci|2007|178-179}} El condáu de Miranda del Castañar —qu'incluyó al señoríu de Candeleda— crear en 1457.{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=206-207}} {{VT|Comunidaes de villa y tierra d'Ávila}} === Edá Moderna y Edá Contemporánea === [[Ficheru:Chillies (5836608885).jpg|thumb|right|130px|La introducción del [[Chile (pimientu)|pimientu]], con unos ciclos de cultivu distintos a los de la cebera, supunxo un importante cambéu na agricultura de la llocalidá]] El cosmógrafu [[Hernando Colón|Fernando Colón]], na so obra de 1517 ''Descripción y cosmografía d'España'', otorgaba a Candeleda una población de 300 vecinos,{{Harvnp|Soria Sánchez|1986|p=178}} la cual alzaríase a 393 nel censu del añu 1594.{{Harvnp|Soria Sánchez|1986|p=179}} Mientres esta dómina'l Puertu de Candeleda —un pasu de monte que crucia'l [[sistema Central]]— formaba parte de la cañada segoviana,{{Harvnp|Soria Sánchez|1986|p=179}} sicasí l'[[alzada]] al traviés d'él nun yera demasiáu importante por cuenta de la elevada altitú que se precisaba superar —unos 2000&nbsp;m— y al complicáu y pocu direutu accesu dende l'aguada norte.{{Harvnp|Soria Sánchez|1986|p=179}} Tamién según Fernando Colón esistía por esa dómina un castiellu-fortaleza —edificáu con gran probabilidá antes de 1463—{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|pp=214,222}} propiedá del conde de Miranda{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=201}} que s'allugaría na actual plaza del Castillo.{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=227}} Muncho más tarde [[Pascual Madoz|Madoz]] tamién fixo ecu de los murios de la construcción na so [[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar|Diccionariu Xeográficu Estadísticu Históricu de 1850]].{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=201}} Nel [[sieglu XVI]] Candeleda pertenecía primeramente al estáu de Miranda; a partir de 1591 a la tierra de Navamorcuende.{{Harvnp|Jiménez Ballesta|1996|p=60}} A partir del [[sieglu XVIII]] fueron introducíos na rexón cultivos como la [[Morus alba|morera]] o nuevos vexetales llegaos del continente americanu, como la [[pataca]], el [[maíz]] o'l [[pimientu]].{{Harvnp|Troitiño Vinuesa|1998|p=148}} El pimientu cultiváu pa producir [[pimentón]]— eventualmente sustituyó a la cebera como xenerador de jornales.{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=169}} En 1752 la ciudá cuntaba —según el manuscritu de la renta del tabacu— con un total de 1890 habitantes.{{Harvnp|Soria Sánchez|1986|p=179}} En 1805 efeutuóse'l trespasu de Candeleda —xunto al d'otres munches llocalidaes— de la provincia d'Ávila a la de Toledo. Con esta reorganización, toles poblaciones del actual partíu d'Arenas de San Pedro pasaron a pertenecer a dicha provincia, en concretu al partíu de Talavera.{{Harvnp|Jiménez Ballesta|1996|pp=60-62}} Mientres el [[trieniu lliberal]], anque por cuenta de la restauración de [[Fernandu VII d'España|Fernandu VII]] nun tuvieren vixencia, llegar a definir de manera concreta y precisa les llendes meridionales de la provincia d'Ávila, que coincidíen esencialmente cola composición del partíu de Talavera citada enantes, tomando como frontera la sierra de Gredos y pasando pel norte de Candeleda.{{Harvnp|Jiménez Ballesta|1996|p=63}} [[Ficheru:Francisco Javier de Burgos (Ministerio del Interior).jpg|thumb|left|170px|En 1833 [[Javier de Burgos]] decretó la inclusión de Candeleda na provincia d'Ávila.]] Foi en 1834, cola muerte de [[Fernandu VII]] y la reorganización territorial del ministru [[Javier de Burgos]], cuando Candeleda pasó a formar parte definitivamente de la provincia d'Ávila xunto col restu de llocalidaes de la contorna.{{Harvnp|Jiménez Ballesta|1996|pp=64-65}} En 1836, mientres la [[Primer Guerra Carlista]], la llocalidá sería escalada por un grupu de partidarios de [[Carlos María Isidro de Borbón]].{{Harvnp|de Tapia Sánchez|1984|p=10}} Los efeutos de les desamortizaciones fixéronse notar especialmente na zona.{{Harvnp|Serrano García|1992|p=188}} Ente 1855 —l'añu de la [[desamortización de Madoz]]— y 1885 la superficie ayenada a la mancomunidá Arenas-Candeleda foi de 26&nbsp;055&nbsp;hai de deveses, montes y otros terrenes que, sumaos a 16&nbsp;655&nbsp;hai de cabida pública de los montes municipales, daben una suma total de 42&nbsp;710&nbsp;hai, una cifra bien elevada comparada frente a la superficie total de los conceyos, que yera de 50&nbsp;734&nbsp;hai.{{Harvnp|Serrano García|1992|p=188}} La medría poblacional ente la última parte del sieglu XIX y los empiezos del sieglu XX foi por cuenta de la inmigración de pastores de ganáu [[caprino]] dende [[Guisando]] hasta'l términu de Candeleda, en concretu na zona d'El Rasu, por causa de la carestía de terrenes pa la campera cerca de Guisando.{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=22}} Esto tamién supunxo un impulsu pal comerciu, rentes y la economía de la llocalidá.{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=23}} A empiezos del sieglu XX construyó la Ponte Vieya sobre'l gargüelu de Santa María.<ref name=arteycultura>{{cita web |autor=Páxina oficial de Turismu de la Provincia d'Ávila |títulu=Candeleda: Arte y Cultura |url=http://www.turismoavila.com/es/candeleda.html |fechaaccesu=26 d'agostu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131111201810/http://www.turismoavila.com/es/candeleda.html |fechaarchivu=2013-11-11 }}</ref> [[Ficheru:466pxalfonsoxiiideespaaaf2.jpg|thumb|130px|El monarca [[Alfonsu XII]], creador del Cotu Real de Gredos.]] En 1905 el conceyu de Candeleda dexó parte de los sos terrenes al rei [[Alfonsu XIII]] pa la creación del Cotu Real de Gredos, quien se guardaría derechos esclusivos de caza de la ''[[Capra pyrenaica victoriae]]''.{{Harvnp|Vaquero Sánchez|1976|pp=91-92}} Esti cotu adoptaría la designación de Cotu Nacional por decretu de 10 d'abril de 1932, tres la proclamación de la [[Segunda República Española]].{{Harvnp|Vaquero Sánchez|1976|p=93}} Según el censu de 1910, la tasa d'[[alfabetización]] de la población entós daquella yera del 25,45&nbsp;%.{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=99}} Ente finales del sieglu XIX y principios del sieglu XX tuvo llugar —debíu al peligru que suponía pa los vecinos— el valtamientu de lo que quedaba de los murios y restos del castiellu.{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=228-234}} Esti procesu remató definitivamente en 1930, cola construcción d'una glorieta na cortil.{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=20234}} Alredor de 1950 la población de la sierra de Gredos algamó'l so máximu históricu,{{Harvnp|Troitiño Vinuesa|1998|p=152}} momentu a partir del cual empezó a manifestase una crisis del sistema agrariu tradicional,{{Harvnp|Troitiño Vinuesa|1998|pp=148, 152}} acompañada del abandonu de terrenes cultivables. Nin siquier el cultivu del [[tabacu]] consiguió arreglar esta regresión del mediu rural.{{Harvnp|Troitiño Vinuesa|1998|p=148}} A partir de los años 60 tola contorna veríase somorguiada nun procesu de renovación urbana, cola irrupción de la segunda vivienda.{{Harvnp|Troitiño Vinuesa|1998|p=153}} A finales de 1993, tres una serie de procesos previos, tendría llugar la ellaboración del [[Plan d'Ordenación de los Recursos Naturales|Plan d'Ordenación de Recursos Naturales (PORN)]] pa la futura creación del [[Parque Rexonal de la Sierra de Gredos]],{{Harvnp|Troitiño Vinuesa|1998|p=161}} al cual terminaría perteneciendo la zona norte del conceyu candeledano.{{Harvnp|Troitiño Vinuesa|1998|p=144}} La declaración del parque —que tuvo llugar finalmente en 1996—{{Harvnp|Troitiño Vinuesa|1998|p=142}}<ref>{{cita web |títulu=LLEI 3/1996, de 20 de xunu, de declaración del Parque Rexonal de la Sierra de Gredos. |url= http://bocyl.jcyl.es/boletines/1996/06/28/pdf/BOCYL-D-28061996-1.pdf |obra=[[Boletín Oficial de Castiella y Lleón]] nᵘ124 |editor=[[Xunta de Castiella y Lleón]] |fecha={{Fecha|28|06|1996}}}}</ref> viose somorguiada nuna serie de dulda per parte de los conceyos afeutaos, por cuenta de les distintes prohibiciones sobre l'usu del mediu natural que podía causar la constitución del Parque Rexonal.{{Harvnp|Troitiño Vinuesa|1998|p=164}} == Demografía == Nel añu 2011 Candeleda tenía 5213 habitantes.<ref name="superficiecan" /> La población mayor de 64 años suponía'l 24&nbsp;% del total.<ref name="fichaCajaEspana">[http://internotes.cajaespana.es/pubweb/decyle.nsf/2Y959DE8F1C1F009C125787200239CCC/$File/05047.PDF Caja España – Ficha municipal de datos económicos y sociales 2012 – Candeleda] Consultáu'l 1 de xineru de 2013.</ref> Tocantes a la población estranxera, en 2011 había 239 habitantes (el 4,6&nbsp;% del total) procedentes d'otros países, siendo la [[Rumanía|rumana]] (con 91 persones) y [[Colombia|colombiana]] (con 20 persones) les nacionalidaes más frecuentes.<ref name="fichaCajaEspana" /> En total, había 101 persones procedentes d'[[América]] (el 42,3&nbsp;% de los residentes estranxeros).<ref name="fichaCajaEspana" /> {{Pirámide de población 2 | añu = 2012 | fonte =<ref>{{cita web |url= http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/y245/p05/a2012/l0/&file=00005001.px&type=pcaxis&L=0 |títulu= Revisión del Padrón municipal 2012. Datos por conceyos. Población por sexu, conceyos y edá (grupos quinquenales). Candeleda |editor= Institutu Nacional d'Estadística, España |fechaaccesu= 21 de xineru de 2013 }}</ref> | población=5233 | vmax=8 | mmax=8 | testu=sí | 107| 109| 111 | 107| 154| 161|175 | 204| 177| 238 | 208| 173| 171| 149 | 112 | 149 | 97 | 78 | 93 | 106 | 104 | 97| 138 | 142| 163| 166 | 178| 201| 191 | 142 | 128 | 138 |112 | 163 | 145 | 146 }} <center> {{Evolución demográfica | width = 482px | fonte = Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional - [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]]<ref>{{cita web |url=http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=candeleda&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n |títulu=Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional |editor=Institutu Nacional d'Estadística |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190817235312/http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=candeleda&botonBusquedaRapida=Consultar%20selecci%F3n |fechaarchivu=2019-08-17 }}</ref> | 2003 = 5026 | 2004 = 5046 | 2005 = 5047 | 2006 = 5137 | 2007 = 5123 | 2008 = 5145 | 2009 = 5166 | 2010 = 5221 | 2011 = 5213 | 2012 = 5233 }} </center> <center>{{Gráfica d'evolución|tipu=demográfica|anchor=600|color_1=Green|color_2=Green|color_3=Green|color_4=Green|color_5=Green|color_6=Green|color_19=blue|nome=Candeleda<ref>{{cita web |url=http://www.ine.es/intercensal/intercensal.do?search=1&cmbTipoBusq=0&textoMunicipio=candeleda&btnBuscarDenom=Consultar+selecci%F3n |títulu=Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842 - Candeleda |editor=Institutu Nacional d'Estadística (España) |fechaaccesu=24 d'ochobre de 2012}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ine.es/pob_xls/pobmun11.xls |títulu=Cifres oficiales de población resultantes de la revisión del Padrón municipal a 1 de xineru de 2011 |editor=Institutu Nacional d'Estadística}}</ref>|1842|1730|1857|2503|1860|2518|1877|2546|1887|2807|1897|2960|1900|3013|1910|4066|1920|4627|1930|5111|1940|5996|1950|6867|1960|7386|1970|5862|1981|5319|1991|5344|2001|4968|2011|5213|{{Población|ES|añu}}|{{Población|ES|05047|formatu=non}}|notes=<small> {{lleenda|#008000|[[Población de derechu]] (1842-1897, sacante 1857 y 1860 que ye [[población de fechu]]) según los censos de población del sieglu XIX.}} {{lleenda|#88c2cc|[[Población de derechu]] (1900-1991) o [[población de derechu|población residente]] (2001 y 2011) según los censos de población del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]].}} {{lleenda|#115cc3|Población según el [[padrón municipal]] de {{Población|ES|añu}} del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]].}}}}</small> </center> <center> {|class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=720px Green style="float:center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5y text-align:left;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%" |colspan=4 style="background:#black; color:white; font-size:120%" align=center bgcolor="black"|'''Entidaes de población que formen el conceyu de Candeleda''' |- bgcolor=silver ! <center>''' [[Entidá singular de población|Entidá de población]] ''' </center> ! <center>''' Coordenaes ''' </center> ! <center>''' Habitantes ''' </center> ! <center>''' Distancia en km ''' </center> |- | align=left |Candeleda | align=center|{{coord|40|9|N|5|14|W|type:city}} | align=right |4484 | align=right |- |- | align=left |[[El Rasu]] | align=center|{{coord|40|10|N|5|20|W|type:city}} | align=right |339 | align=right |10,4 |- | align=left |Tremáu<ref group=n.>Población ensin entender nos dos nucleos principales, los de Candeleda y El Rasu.</ref> | align=center|- | align=right |390 | align=right |- |- bgcolor="#f0f0f0" |colspan=4 align=center bgcolor=#f0f0f0 |<small>Fuentes: Caja España: Ficha Municipal de Candeleda. Datos de 2011,<ref name="pedaniaselraso">[http://internotes.cajaespana.es/pubweb/decyle.nsf/2Y959DE8F1C1F009C125787200239CCC/$File/05047.PDF?OpenElement Caja España Ficha Municipal de Candeleda. Datos de 2011]</ref> [[Google Earth]].</small> |- |}</center> == Alministración y organización municipal == === Política === [[Ficheru:Candeleda's Council.JPG|thumb|Conceyu de Candeleda.]] Florentino Monforte Gómez, d'[[Unión de Centru Democráticu|UCD]], foi escoyíu como alcalde nes eleiciones municipales de 1979 —les primeres na vuelta de la democracia—.<ref>{{cita web |url=http://www.seap.minhap.gob.es/dms/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario/parrafo/08/Alcaldes79-Castiella-Leon.xls |editor=Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques - Gobiernu d'España |títulu=Alcaldes de Castiella y Lleón nes eleiciones municipales de 1979 |fechaaccesu={{Fecha|12|11|2013}} |formatu=.xls |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131112203728/http://www.seap.minhap.gob.es/dms/es/areas/politica_local/sistema_de_informacion_local_-SIL-/cargos_representativos/30_aniversario/parrafo/08/Alcaldes79-Castiella-Leon.xls |fechaarchivu=12 de payares de 2013 }}</ref> Nel 2007 el PP facer col poder municipal, con Rosa María Sánchez Infante como alcaldesa. Sicasí en 2008, tres una moción de censura a Sánchez Infante —que tuvo éxito gracies al sofitu del conceyal de Candidatura Independiente José Antonio Pérez Suárez,<ref name=elmundomocion>{{cita publicación |nome=Isabel|apellíu=Martín |títulu=El PSOE arrampuña l'alcaldía de Candeleda al PP col sofitu d'un conceyal independiente |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2008/08/06/castillayleon/1218043525.html |obra=[[El Mundo (España){{!}}El Mundo]] |fecha=6 d'agostu de 2008 |fechaaccesu=28 d'agostu de 2013}}</ref> ex alcalde años tras del conceyu y nes files del PP hasta mayu del 2007—,<ref>{{cita publicación |nome=ABC |títulu=Un diputáu del PP d'Ávila vese obligáu a dimitir n'allegando a l'Alcaldía de Candeleda como independiente |url=https://www.abc.es/hemeroteca/historico-26-04-2007/abc/CastillaLeon/un diputáu-del-pp-de-avila-vese-obligáu-a-dimitir-n'allegando-a-la-alcaldia-de-candeleda-como-independiente_1632755831164.html |obra=[[ABC (periódicu)|ABC]] |fecha=26 d'abril de 2007 |fechaaccesu=28 d'agostu de 2013 }}</ref> l'alcaldía retornaría a Miguel Hernández Alcojor, quien permanecería nel cargu hasta les siguientes eleiciones municipales.<ref name=elmundomocion /><ref name=2008mocioncensura>{{cita publicación |nome=Diario de Ávila |títulu=Y en Candeleda, ¿agora qué? |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Opini%C3%B3n/20080807/candeleda/agora/9950Y344-1A64-968D-5953774295FC2D49 |obra=[[Diario de Ávila]] |fecha=7 d'agostu de 2008 |fechaaccesu=28 d'agostu de 2013}}</ref> Nes eleiciones municipales de 2011 el Partíu Popular recuperó l'alcaldía, con José María Monforte Carrasco al frente.<ref name=ddaeleiciones2011>{{cita publicación |nome=Beatriz|apellíu=Lorenzo |títulu=El PP gobierna en Candeleda con José María Monforte como alcalde |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Valle%20d'el%20Ti%C3%A9tar/20110612/pp/gobierna/candeleda/jose/maria/monforte/alcalde/00741850-B22B-DFC9-52A15C10C6610F55 |obra=[[Diario de Ávila]] |fecha=12 de xunu de 2011 |fechaaccesu=28 d'agostu de 2013}}</ref> {{Alcalde_España|Alcalde_1 = Florentino Monforte Gómez |Partíu_1 = [[Unión de Centru Democráticu|UCD]]|Alcalde_2 = Jesús Rivera Córdoba|Partíu_2 = PSOE|Alcalde_3 = Jesús Rivera Córdoba|Partíu_3 = PSOE|Alcalde_4 = José Antonio Pérez Suárez|Partíu_4 =PP|Alcalde_5 = José Antonio Pérez Suárez|Partíu_5 = PP|Alcalde_6 =Jose Antonio Pérez Suárez|Partíu_6 =PP|Alcalde_7 =Miguel Hernández Alcojor|Partíu_7 =PSOE|Alcalde_8 = Rosa María Sánchez Infante (2007-2008)<br /> Miguel Hernández Alcojor (2008-2011)|Partíu_8 = [[Partíu Popular|PP]] <br /> [[Partíu Socialista Obreru Español |PSOE]]|Alcalde_9 = José María Monforte Carrasco|Partíu_9 =[[Partíu Popular|PP]]|Alcalde_10 = Miguel Hernández Alcojor|Partíu_10 =[[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]]}} <center> {| {{tablaguapa}} border="1" style="font-size: 90%; text-align:center;" |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em;" | Eleiciones municipales en Candeleda (2011-1999) |- style="background:#eee" !rowspan="2"|Partíu políticu |colspan="3"|[[Eleiciones municipales d'España de 2011|2011]]<ref name=eleicionesmunicipales>{{cita web |url=http://www.infoelectoral.mir.es/min/ |títulu=Resultaos Eleiciones Municipales n'Ávila |fechaaccesu=21 de xunu de 2013}}</ref> |colspan="3"|[[Eleiciones municipales d'España de 2007|2007]]<ref name=eleicionesmunicipales /> |colspan="3"|[[Eleiciones municipales d'España de 2003|2003]]<ref name=eleicionesmunicipales /> |colspan="3"|[[Eleiciones municipales d'España de 1999|1999]]<ref name=eleicionesmunicipales /> |- align="center"| style="background:#eee" !Votos||%||Conceyales||Votos||%||Conceyales||Votos||%||Conceyales||Votos||%||Conceyales |-align=center |align="left"|[[Ficheru:PP.svg|20px]] [[Partíu Popular]] (PP)||1850||53,04||8||1198||33,36||5||1537||43,21||6||1714||48,93||7 |-align=center |align="left"|[[Ficheru:Logotipo del PSOE.svg|20px]] [[Partíu Socialista Obreru Español]] (PSOE)||1136||32,57||4||1591||44,31||6||1342||37,73||5||110||3,14||0 |-align=center |align="left"|El Partíu de Castiella y Lleón - CI (PCAL-CI)||446||12,79||1||-||-||-||-||-||-||-||-||- |-align=center |align="left"|CI - El Partíu de Castiella (CICL)||-||-||-||680||18,94||2||-||-||-||-||-||- |-align=center |align="left"|Centru Independiente de Candeleda y el Rasu (CICYR)||-||-||-||86||2,39||0||289||8,12||1||-||-||- |-align=center |align="left"|Independientes de Candeleda (IC)||-||-||-||-||-||-||343||9,64||1||548||15,64||2 |-align=center |align="left"|Socialistes Renovadores de Candeleda (SRC)||-||-||-||-||-||-||-||-||-||967||27,6||4 |-align=center |align="left"|[[Ficheru:Izquierda_Unida_(logo).svg|20px]] [[Izquierda Xunida (España)]]]] (IX)||-||-||-||-||-||-||-||-||-||121||3,45||0 |} {| {{tablaguapa}} border="1" style="font-size: 90%; text-align:center;" |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em;" | Eleiciones municipales en Candeleda (1995-1979) |- style="background:#eee" !rowspan="2"|Partíu políticu |colspan="3"|[[Eleiciones municipales d'España de 1995|1995]]<ref name=eleicionesmunicipales /> |colspan="3"|[[Eleiciones municipales d'España de 1991|1991]]<ref name=eleicionesmunicipales /> |colspan="3"|[[Eleiciones municipales d'España de 1987|1987]]<ref name=eleicionesmunicipales /> |colspan="3"|[[Eleiciones municipales d'España de 1983|1983]]<ref name=eleicionesmunicipales /> |colspan="3"|[[Eleiciones municipales d'España de 1979|1979]]<ref name=eleicionesmunicipales /> |- align="center"| style="background:#eee" !Votos||%||Conceyales||Votos||%||Conceyales||Votos||%||Conceyales||Votos||%||Conceyales||Votos||%||Conceyales |-align=center |align="left"|[[Ficheru:PP.svg|20px]] [[Partíu Popular]] (PP)||1574||44,72||6||1620||46,82||6||-||-||-||-||-||-||-||-||- |-align=center |align="left"|[[Ficheru:Logotipo del PSOE.svg|20px]] [[Partíu Socialista Obreru Español]] (PSOE)||976||27,73||4||1230||35,55||5||1554||44,72||6||1508||47,8||7||566||20,78||3 |-align=center |align="left"|Agrupación Independiente d'Ávila (AIAV)||726||20,62||3||-||-||-||||-||-||-||-||-||-||-||- |-align=center |align="left"|[[Ficheru:Centro Democrático y Social (logo).png|20px]] [[Centru Democráticu y Social]] (CDS)||127||3,61||0||585||16,91||2||863||24,83||3||157||4,98||0||-||-||- |-align=center |align="left"|[[Ficheru:Izquierda_Unida_(logo).svg|20px]] [[Izquierda Xunida (España)]]|Izquierda Xunida de Castiella y Lleón]] (IX)||82||2,33||0||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||- |-align=center |align="left"|[[Ficheru:Alianza_Popular_(logo,_1983-89).svg|20px]] [[Alianza Popular]] (AP)||-||-||-||-||-||-||1031||29,67||4||1409||44,66||6||-||-||- |-align=center |align="left"|[[Ficheru:Logotipopce.svg|20px]] [[Partíu Comunista d'España]] (PCE)||-||-||-||-||-||-||-||-||-||81||2,57||0||246||9,03||1 |-align=center |align="left"|[[Ficheru:Union de Centro Democratico (logo).svg|20px]] [[Unión de Centru Democráticu]] (UCD)||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||1136||41,7||6 |-align=center |align="left"|[[Coalición Democrática]] (CD)||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||505||18,54||2 |-align=center |align="left"|Agrupación Independiente d'Electores (AIDE)||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||271||9,95||1 |} </center> === Pedaníes === {{AP|El Rasu}} El Rasu ye una [[pedanía]] asitiada na parte occidental del términu municipal a 10&nbsp;km del nucleu urbanu de Candeleda y a 720&nbsp;m d'altitú. Según el INE, en 2011 tenía una población de 482 persones. Foi fundáu en 1934 como pobláu dedicáu a la esplotación estensiva del [[Ganadería caprina|ganáu caprino]] na fastera sur de la [[Sierra de Gredos]], arriendes de la construcción d'una escuela nel nucleu.<ref>{{cita publicación |títulu=La creación del pobláu del Rasu en Candeleda. |obra=El Periódico del Tiétar, avientu del 2011 |númberu=44|}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=El Rasu empieza esta selmana la celebración de la so 75 aniversariu |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Provincia/20090721/rasu/empieza/selmana/celebracion/75/aniversariu/98A410BB-1A64-968D-5933708ADFBF1B75?navrss |obra=Diario de Ávila |fecha=24 de xunu de 2009 |fechaaccesu=1 de xineru de 2013}}</ref> Anguaño la llocalidá dedicar a la ganadería del caprino, l'agricultura y al [[turismu rural]]. El so patrón ye [[Santiago'l Mayor|Santiago Apóstol]], celebrándose les sos fiestes con [[vaquillas]], [[Toru de fuego|toros de fueu]] y [[Danza folclórica|bailles populares]] cada 25 de xunetu.<ref>{{cita publicación |nome=D. J.|apellíu=Sañudo |títulu=El Rasu empieza esta selmana la celebración de la so 75 aniversariu |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Provincia/20090721/rasu/empieza/selmana/celebracion/75/aniversariu/98A410BB-1A64-968D-5933708ADFBF1B75 |obra=[[Diario de Ávila]] |fecha=21 de xunetu de 2009 |fechaaccesu=5 de setiembre de 2013}}</ref> == Discutinios == === Urbanización cancelada Candeles de Gredos === Col enfotu de construyir una nueva urbanización, la empresa Dávila Monteblanco adquirió ente 1999 y 2001 27 hectárees del área de Navalpilón, paraxa colindante al [[Parque rexonal de la Sierra de Gredos]], [[zona d'especial proteición pa les aves]], a unos dos quilómetros al norte del nucleu de Candeleda. D'estes hectárees, 16 taben catalogaes como de [[Bien d'Interés Cultural (España)|proteición cultural]] polos xacimientos [[Pueblu visigodu|visigodos]] soterraos so estos terrenes, amás de considerase de proteición especial pol so valor paisaxísticu y natural. El 20 d'ochobre de 2001 l'entós alcalde del [[Partíu Popular|PP]], José Antonio Pérez Suárez, aprobó un cambéu de les normes urbanístiques poles que se recalificaron les 27 hectárees mercaes a 1,49€ el metru cuadráu y pasaron de ser suelu rústicu a [[Llei del Suelu d'España#La Llei del Suelu de 1998|urbanizable]].<ref>{{cita web |url=http://www.lamarea.com/2014/03/18/una plataforma-de-vecinos-de-avila-protagoniza-una-nueva-victoria-contra-la-especulacion/ |títulu=Vecinos d'Ávila protagonicen una nueva victoria contra la especulación |fechaaccesu={{Fecha|07|12|2014}}}}</ref> Más tarde, el 9 d'ochobre de 2006 la Comisión Territorial d'Urbanismu d'[[Provincia d'Ávila|Ávila]] aprobó'l plan definitivu 'Plan Parcial Zona Norte Camino de La Raya'. Esto asocedió dempués de que la Conseyería d'Urbanismu de la [[Xunta de Castiella y Lleón]], al ser contactada por Juan Carlos Jiménez Hernández, propietariu de la constructora Dávila Monteblanco, retirara toles competencies al Conceyu sobre'l plan parcial de Navalpilón alegando 'inactividá' y 'perxuiciu públicu' del alcalde electu nel 2003, Miguel Hernández del [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]], que nun incluyó l'aprobación definitiva del plan parcial nos órdenes del día, anque tampoco llevó'l plan a los Tribunales.<ref>{{cita web |url=https://www.diagonalperiodico.net/global/paraiso-ambiental-pelotazu-urbanistico.html |títulu=De paraísu ambiental a pelotazu urbanísticu |fechaaccesu={{Fecha|07|12|2014}} }}</ref> La urbanización consistiría en 431 [[chalé]]ts y un [[hotel]] de 200 habitaciones.<ref>{{cita web |url=https://www.rtve.es/noticias/20080607/miles-robles-denuncia-contra-urbanizacion-candeleda-sierra-gredos/79911.shtml |títulu=Vecinos d'Ávila protagonicen una nueva victoria contra la especulación |fechaaccesu={{Fecha|07|12|2014}}}}</ref> Esta urbanización rápido amenó crítiques ente espertos y vecinos del pueblu. L'allugamientu de la urbanización en plena [[Sierra de Gredos]] y mui cerca del Parque Rexonal tarrecíase que fuera perxudicial pal ecosistema y proteición de dichu parque. Tamién amenó discutiniu'l tamañu desproporcionáu de la urbanización, qu'añadiría de golpe de 1 000 a 2 000 persones al censu de Candeleda (el cual mientres les últimes décades permaneció estable nunos 5 000 habitantes). Pero sobremanera la urbanización foi criticada pola concesión d'agua que se-y asignó, cuota la cual superaba en demasía la cantidá d'agua que'l nucleu de Candeleda yá faía usu polo que felicidá nueva concesión nun s'afaía a los recursos finitos y llindaos d'agua que'l Gargüelu de Santa María ufiertaba (como más tarde judicialmente demostróse). El plan pa la construcción d'esta urbanización foi considerada por munchos como un [[Especulación (economía)|pelotazu urbanísticu]] típicu de la [[Burbuya inmobiliaria n'España|burbuya inmobiliaria]] del momentu.<ref>{{cita web |url=https://www.youtube.com/watch?v=TiCAwhe90qc |títulu=Candeleda nel Métodu Gonzo |fechaaccesu={{Fecha|07|12|2014}}}}</ref> Otros vecinos creíen que'l proyeutu sería beneficiosu pal pueblu yá que ufiertaría trabayu mientres la construcción y execución de la urbanización, y más impuestos seríen recaldaos por cuenta de la mayor población y actividá económica. Por cuenta de la construcción del hotel ufiertaríense más facilidaes pa los turistes, lo cuál tamién argumentar el [[turismu]] ayudaría a la economía del pueblu. La Plataforma Contra La Especulación Urbanístico y Medioambiental de Candeleda<ref>{{cita web |url=http://plataformacandeleda.info/ |títulu=Plataforma contra la Especulación Urbanístico y Ambiental de Candeleda |fechaaccesu={{Fecha|07|12|2014}} |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170912111435/http://plataformacandeleda.info/ |fechaarchivu=2017-09-12 }}</ref> foi creada por candeledanos y allegaos al pueblu que víen en riesgu la sostenibilidá medioambiental del pueblu, de la Sierra de Gredos y de la redolada y los sos recursos naturales. La plataforma entamó delles [[Manifestación|manifestaciones]] en contra de la urbanización y tuvo apaición en medios de comunicación pa dar a conocer el discutiniu.<ref>{{cita web |url=http://www.rtvcyl.es/Noticia/1377C7EC-9BBB-BEBC-D375FA921C071494/llocalidá/abulense/candeleda/queda/agua |títulu=La llocalidá abulense de Candeleda 'quedar ensin agua' |fechaaccesu={{Fecha|07|12|2014}} }}</ref> La plataforma presentó más d'ocho mil robles contra'l proyeutu, entamó tres manifestaciones de más de dos mil persones y paralizó les obres de captación d'agua por presión vecinal a base d'arrodiar de xente a les máquines mientres dellos díes en mayu de 2008.<ref>{{cita web |url=http://tietarteve.com/noticias/tribunal-supremu-illegal-candeles-de-gredos-candeleda/ |títulu=El Tribunal Supremu declara illegal les &quot;Candeles de Gredos&quot; de Candeleda |fechaaccesu={{Fecha|07|12|2014}} }}</ref> La plataforma interpunxo dellos [[Recursu procesal|recursos xudiciales]] los cualos al ser resueltos al cabu d'unos años fixeron impracticable la construcción de la urbanización: * En payares de 2009 el Xulgáu de lo [[Xurisdicción Contenciosu-Alministrativa d'España|Contenciosu Alministrativu]] númberu 1 d'Ávila obligó a la promotora Dávila Monteblanco «a llevar a cabu y costear los preceptivos estudios arqueolóxicos, trabayos obligaos y previos que tienen d'efeutuase antes d'intentar construyir les viviendes sobre'l xacimientu medieval d'El Nebral», gastos que la promotora nun quixo faese cargu.<ref>{{cita web |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Valle%20d'el%20Ti%C3%A9tar/20091203/justicia/da/razon/xunta/contenciosu/candeles/gredos/50B597DC-1A64-968D-59396753494CBF7Y |títulu=La Xusticia da la razón a la Xunta nel contenciosu sobre Candeles de Gredos |fechaaccesu={{Fecha|07|12|2014}}}}</ref> * En marzu de 2010 el [[Tribunal Cimeru de Xusticia d'España|TSJ]] de Madrid anulaba la concesión d'agua dada pola [[Confederación Hidrográfica del Tajo]] al proyeutu yá que l'agua asignada a la nueva urbanización dexaría ensin esti recursu al nucleu de Candeleda.<ref>{{cita web |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Valle%20d'el%20Ti%C3%A9tar/20100312/tsj/madrid/anula/concesion/agua/dao/candeles/gredos/4Y893556-A595-48B5-51F18314F65B27CB |títulu=El TSJ de Madrid anula la concesión d'agua dao a Candeles de Gredos |fechaaccesu={{Fecha|07|12|2014}}}}</ref> * En marzu de 2011 el TSJ de Castiella y Lleón declara nula l'aprobación del Plan Parcial de la urbanización de Candeleda yá que nesti plan apaecíen 226 xalés cuando en realidá Dávila Monteblanco prretendía construyir 431. Amás, l'estudiu d'impautu ambiental taba fechu sobre'l plan inicial de 226 xalés y non col final de 431.<ref>{{cita web |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Valle%20d'el%20Ti%C3%A9tar/20110326/tsj/declara/nula/aprobacion/plan/parcial/urbanizacion/candeleda/5094C6B7-0F5C-8CFC-AA1Y91F529FA1810 |títulu=El TSJ declara nula l'aprobación del Plan Parcial de la urbanización de Candeleda |fechaaccesu={{Fecha|07|12|2014}}}}</ref> * Y en febreru de 2014 el TSJ de Castiella y Lleón declara nulu'l Plan Parcial Zona Norte Camino de La Raya aprobáu pola Comisión Territorial d'Urbanismu d'Ávila n'ochobre de 2006. Lo que quier dicir que la recalificación de terrén rústicu a urbanizable de la paraxa de Navalpilón nun tien efeutu.<ref>{{cita web |url=http://www.diariodeavila.es/noticia/ZF7351D52-Y4A1-6F2D-B9539347FABB4368/20140307/supremu/declara/nulu/plan/parcial/mas/400/viviendes/candeleda |títulu=El Supremu declara nulu un plan parcial pa más de 400 viviendes en Candeleda |fechaaccesu={{Fecha|07|12|2014}}}}</ref> A la fin la única fase empecipiada pero ensin acabar foi la construcción del deposito d'agua en mayu de 2008 qu'abastecería la urbanización. Llevar a cabu una balta d'árboles y movimientu de tierres nun área de la paraxa de Navalpilón. === Privatización de l'agua === A finales del 2012 el Conceyu gobernáu por mayoría absoluta del [[Partíu Popular|PP]] y lideráu pol alcalde José María Monforte empecipia'l procesu de la privatización de la xestión de l'agua del pueblu. Cinco empreses presentar al concursu públicu: Aquagest, Valoriza, Improcosa, Aqualia y Exman. La ganadora foi finalmente Aqualia (perteneciente a la constructora [[Fomentu de Construcciones y Contrates|FCC]]) que se convierte na responsable de la xestión indireuta del serviciu municipal d'agües de Candeleda mientres los próximos trenta años, según alcordó'l Conceyu na Xunta de Gobiernu Llocal celebrada'l xueves 7 de marzu de 2013 y que'l so anuncio d'axudicación foi publicáu'l siguiente llunes nel Boletín Oficial de la Provincia d'Ávila. El contratu alministrativu de concesión de la xestión inclúi tanto'l suministru d'agua potable como l'alcantarelláu y la depuración y contempla una inversión per parte de l'axudicataria de 700.000 euros más [[Impuestu al valor agregáu|IVA]] y cualquier costu que nun correspuenda puramente a la execución material, según un canon añal variable de 0,04 euros per metru cúbicu d'agua facturáu, considerando que nos mínimos factúrense 70 metros cúbicos semestrales.<ref>{{cita web |url=http://www.diariodeavila.es/NoticiasFicha.aspx?id=Z888F1Y7C-97Y8-863F-AB5F94FC133Y3BDC |títulu=Aqualia va xestionar mientres trenta años'l serviciu municipal d'agües de Candeleda |fechaaccesu={{Fecha|07|12|2014}}}}</ref> El 75% de la inversión tendrá d'executase nos dos primeros años y el restu antes del quintu.<ref>{{cita web |url=http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/01/12/actualidad/1358018627_244584.html |títulu=Les nueves guerres de l'agua estender por toa España |fechaaccesu={{Fecha|07|12|2014}}}}</ref> La mesma plataforma que s'opunxo a la urbanización Candeles de Gredos entamó un nuevu frente pa intentar parar la decisión.<ref>{{cita web |url=https://www.youtube.com/watch?v=_rf17XyIOwY |títulu=Privatización Agua Candeleda |fechaaccesu={{Fecha|07|12|2014}}}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.youtube.com/watch?v=uXN2I3y8AOY |títulu=La Sexta Columna - Candeleda - Privatización agua |fechaaccesu={{Fecha|07|12|2014}}}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.youtube.com/watch?v=ejN-dJ-N8Ag |títulu=Candeleda na televisión Alemana (Español). Privatización de l'agua. |fechaaccesu={{Fecha|07|12|2014}}}}</ref> Mientres el concursu públicu pa l'axudicación del contratu de la xestión de l'agua la empresa aspirante Inprocosa impugno'l procesu alegando qu'unu de los inxenieros designaos pa puntuar les ufiertes trabayó pa Aqualia. Finalmente la impugnación nun tuvo ésitu.<ref>{{cita web |url=https://www.europapress.es/castilla-y-leon/noticia-empresas-aspirantes-impugna-privatizacion-agua-candeleda-avila-20130117155837.html |títulu=Una de les empreses aspirantes impugna la privatizaci&#243;n de l'agua en Candeleda (&#193;vila) |fechaaccesu={{Fecha|07|12|2014}}}}</ref> == Economía == El principal sector económicu del conceyu ye'l [[Sector servicios|terciariu]] (56,3 % de los trabayadores en 2011) con una gran importancia del [[turismu]].<ref name="fichaCajaEspana" /> En 2011, en plena [[Crisis económica española de 2008-2012|crisis económica]], el númberu total de [[Desemplegu|paraos]] yera de 512 persones (15,5 % sobre la población activa).<ref name="fichaCajaEspana" /> [[Ficheru:Domestic Goat 2 Germany - Hesse.JPG|thumb|Exemplar de [[Capra aegagrus hircus|cabra doméstica]].]] === Sector primariu === Nel 2007, el [[sector primariu]] ([[agricultura]] y [[ganadería]]) ocupaba'l 19,9&nbsp;% de la población activa. El 64,2&nbsp;% de la superficie de les esplotaciones agrícola y ganaderu (13737,3&nbsp;[[hectárea|ha]]) dedicar a les camperes.<ref name="fichaCajaEspana" /> Un 4,2&nbsp;% de les esplotaciones (899,4&nbsp;hai) dedicar a cultivos maderizos, siendo'l 50,3&nbsp;% d'éstos [[Olea europaea|olivares]] (452,2&nbsp;hai) y el 49,3&nbsp;% (442,9&nbsp;hai) [[Árbol frutal|frutales]].<ref name="fichaCajaEspana" /> El 13,8&nbsp;% de les esplotaciones (2960,6&nbsp;hai) yeren especies forestales.<ref name="fichaCajaEspana" /> La ganadería tien gran importancia na llocalidá. Candeleda ye'l primer conceyu de la provincia d'Ávila y unu de los más importantes d'España en númberu de cabeces de [[ganáu caprino]]. Les 22&nbsp;000 cabres del conceyu dan trabayu a 130 families y xeneren actividá económica alredor de la producción de quesu de cabra, frescu, curáu y semicurado.<ref>{{cita publicación |títulu=Queseros de CLM van participar na I Feria Rexonal del Quesu de Cabra |url=https://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1306340 |obra=Diariu ABC |fecha=2 d'avientu de 2012 |fechaaccesu=1 de xineru de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.portaldelmedioambiente.com/articulos/6284/contra_la_macro-urbanizacion_en_candeleda_gredos_pa_les cabres_/ |editor=Portal del Mediu Ambiente |títulu=Contra la macro-urbanización en Candeleda: ¡Gredos pa les cabres! |urlarchivu=https://archive.today/20130411164228/http://www.portaldelmedioambiente.com/articulos/6284/contra_la_macro-urbanizacion_en_candeleda_gredos_pa_les cabres_/ |fechaarchivu=11 d'abril de 2013 }}</ref> El términu municipal ta entendíu dientro del área de la denominación d'orixe de la [[Carne d'Ávila]], la carne vacuno de la especie [[Avileña-Negra ibérica]].<ref>{{Cita web |url=http://www.carnedeavila.org/es/ambito-geografico_2/ |títulu=IGP Carne d'Ávila: Ámbitu xeográficu. Consultáu'l 1 de xineru de 2013. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130613052459/http://www.carnedeavila.org/es/ambito-geografico_2/ |fechaarchivu=2013-06-13 }}</ref> === Sector secundariu === El [[sector secundariu]], sobremanera si escluyir a la [[construcción]], nun tien una gran importancia nel texíu granible. En 2007, en plena puxanza de la [[Burbuya inmobiliaria n'España|burbuya inmobiliaria]], la construcción ocupaba al 21,6&nbsp;% de los trabayadores. Nesi mesmu periodu la [[industria]] concentraba al 6,6&nbsp;% del mercáu llaboral.<ref name="fichaCajaEspana" /> === Sector terciariu === [[Ficheru:Pueblo Inglés en Mirlo Blanco, Candeleda.jpg|thumb|Establecimientu de turismu rural nel términu municipal.]] Ye'l principal sector económicu del conceyu ocupando'l 56,3 % de los trabayadores, con una gran importancia del turismu. En 2011 el conceyu (incluyendo'l nucleu de Candeleda, [[El Rasu]] y árees tremaes) cuntaba con 158 establecimientos comerciales, 25 restoranes, 71 chigres, 5 bancos o caxes d'aforru, 3 farmacies, 3 gasolineres y 10 hoteles o hostales.<ref name="fichaCajaEspana" /> El [[turismu rural]] ye'l sector que más creció nes últimes décades. En 1990 yá s'envaloraben en 100&nbsp;000 los visitantes añales a la [[Contorna d'Arenas de San Pedro|contorna del Valle del Tiétar]], mayormente procedentes de [[Madrid]].{{Harvnp|Troitiño Vinuesa|1995|pp=156-158}} El conceyu dotóse d'un bon númberu d'establecimientos reglaos p'agospiar al turismu, yá seya [[Hotel|agospiamientu hoteleru]] (7 establecimientos y 154 places){{Harvnp|de la Calle Vaquero|García Hernández|2006|p=}} o [[Casa rural|cases rurales]] (146 places).{{Harvnp|de la Calle Vaquero|García Hernández|2006|p=84}} Amás, Candeleda axunta más de la metá d'empreses —9 sobre un total de 15— de turismu activu de la contorna, ente los que s'inclúi'l turismu ecuestre{{Harvnp|de la Calle Vaquero|García Hernández|2006|p=88}} y el turismu social o de campamentos.{{Harvnp|de la Calle Vaquero|García Hernández|2006|p=}} Ye importante tamién el sector inmobiliariu tocantes a la segunda residencia, anque menor que nos conceyos más orientales del valle del Tiétar abulense, más cercanos a la [[comunidá de Madrid]].{{Harvnp|de la Calle Vaquero|García Hernández|2006|pp=92-93}} == Comunicaciones == ;Rede de carreteres: La carretera de mayor importancia dientro del términu municipal ye la carretera de primer nivel de la rede autonómica de Castiella y Lleón denomada como [[CL-501]]. La vía xeneral, que tamién tien so la nomenclatura «M-501» percorríu pola [[comunidá de Madrid]], comunica a Candeleda cola [[Madrid|capital del estáu]]. Otres carreteres de la rede autonómica de segundu nivel son la AV-923 y la AV-924.<ref group=n.>La información sobre carreteres y sobre alloñes kilométriques pue ser oldeada en mapes en llinia como [http://www.openstreetmap.org/#map=12/40.1306/-5.2496 OpenStreetMap.org] o [https://maps.google.es/ Google mapes]</ref> <center> {| {{tablaguapa}} border="1" ! Numberación!! Nome!! Itinerariu!! Datos |- align=center |[[CL-501|{{Identificador carretera española|tipu=autonomica|id=CL-501}}]]||Carretera de los Banzaos Comarcal 501 ||Frontera cola [[Comunidá de Madrid]] (interseición cola [[M-501|{{Identificador carretera española|tipu=autonomica|id=M-501}}]]) – [[Sotillo de la Adrada]] – [[Arenas de San Pedro]] – Candeleda - Frontera con [[provincia de Cáceres|Cáceres]] (interseición cola [[EX-203|{{Identificador carretera española|tipu=autonomica2|id=EX-203}}]])|| |- align=center |{{Identificador carretera española|tipu=autonomica2|id=AV-923|link=AV-910}}||Carretera a Oropesa||Candeleda – Frontera con [[Provincia de Toledo|Toledo]] ({{Identificador carretera española|tipu=autonomica2|id=CM-5150|link=CM-5150}})|| |- align=center |{{Identificador carretera española|tipu=autonomica2|id=AV-924|link=AV-924}}||Carretera a Arenas de San Pedro||Candeleda – [[Poyales del Hoyo]] – [[Arenas de San Pedro]] || |} </center> ;Aeropuertos y ferrocarriles: El conceyu nun cunta con nengún aeropuertu. La ruta más curtia en tiempu al [[Aeropuertu de Madrid-Barajas|aeropuertu internacional de Madrid-Barajas]] tienen un percorríu de 197&nbsp;km per carretera. Candeleda tampoco dispón de nenguna vía ferrial. == Equipamientu social == [[Ficheru:Candeleda's Municipal Auditorium.JPG|thumb|Auditoriu Municipal de Candeleda.]] === Educación y cultura === Nel nivel educativu [[Educación infantil|infantil]] y [[Educación primaria|primariu]], el conceyu cunta col [[Escuela|Colexu]] [[Educación pública|Públicu]] [[Picu Almanzor|Almanzor]],<ref name="centroseducativosysalud">[https://web.archive.org/web/20130613034601/http://docs-foremcyl.es/documentosWEB/ambitos_rurales.pdf Xunta de Castiella y Lleón] Estudiu de Necesidaes Formatives n'Ámbitos Rurales de Castiella y Lleón II. Consultáu'l 24 d'ochobre de 2012.</ref><ref>[http://cpalmanzor.centros.educa.jcyl.es/ Plataforma Educativa CP Almanzor]. Consultáu'l 1 de xineru de 2013.</ref> nel nucleu urbanu, y col [[Colexu Rural Arrexuntáu]] Vetonia, en [[El Rasu]].<ref>[http://cravetonia.centros.educa.jcyl.es/ Plataforma Educativa CRA Vetonia]. Consultáu'l 1 de xineru de 2013.</ref> Para [[educación secundaria]] el pueblu dispón del [[Institutu d'Educación Secundaria (España)|IES]] Candavera, nel nucleu urbanu.<ref>[http://iescandavera.centros.educa.jcyl.es/ Plataforma Educativa IES Candavera]. Consultáu'l 1 de xineru de 2013.</ref> Candeleda cunta con una [[biblioteca]] municipal de dos plantes, con serviciu de préstamu de llibros, hemeroteca, sala de llectura y puestos d'accesu a internet. Ta allugada na cai [[Camilo José Cela]] xunto a la Plaza del Castillo.<ref>{{cita web |url=http://www.bibliotecas.jcyl.es/web/jcyl/Biblioteques/es/Plantiya100Detalle/1284225669448/Institucion/1284221852276/DireutorioPadre |títulu=Biblioteca Municipal de Candeleda |fechaaccesu=23 de mayu de 2013 |autor=Biblioteques de Castiella y Lleón |editor=[[Xunta de Castiella y Lleón]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130927230753/http://www.bibliotecas.jcyl.es/web/jcyl/Biblioteques/es/Plantiya100Detalle/1284225669448/Institucion/1284221852276/DireutorioPadre |fechaarchivu=27 de setiembre de 2013 }}</ref> El conceyu dispón d'un [[auditoriu]] municipal asitiáu nel área de La Cañada. Abiertu n'avientu del 2010 ya inauguráu oficialmente en marzu de 2011, tien una sala principal de 310 asientos,<ref>{{cita publicación |enllaceautor=Diario de Ávila |títulu=Inauguráu'l nuevu Auditoriu con capacidá pa más de 300 persones |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Provincia/20110329/inauguráu/nuevu/auditoriu/capacidá/mas/300/persones/EFCA65B4-C89B-202A-17385D1F4A2Y5564 |formatu=dixital |obra= Diario de Ávila |fecha=29 de marzu de 2011 |fechaaccesu=23 de mayu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |autor=Páxina oficial de Turismu de la provincia d'Ávila |títulu=Auditoriu municipal La Cañada |url=http://www.turismoavila.com/es/m-artesania/auditoriu-municipal-la-canada-candeleda.html |fechaaccesu=29 de mayu de 2013 }}</ref> y otros dos sales más pequeñes, una d'elles usada pa ensayos. La construcción del auditoriu tuvo un costu total d'unos 570&nbsp;000 €.<ref>{{cita publicación |títulu=Inauguráu'l nuevu Auditoriu con capacidá pa más de trescientes persones |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Provincia/20110329/inauguráu/nuevu/auditoriu/capacidá/mas/300/persones/EFCA65B4-C89B-202A-17385D1F4A2Y5564?navrss |obra=Diario de Ávila |fechaaccesu=3 de xineru de 2013}}</ref> L'edificiu rústicu que constitúi la entrada y [[antepar]] yera d'antiguo un [[mataderu]], como puede apreciase nel cartelu orixinal que foi calteníu na construcción del auditoriu.<ref>{{cita publicación |autor= D.J. Sañudo |enllaceautor= Diario de Ávila |títulu=Candeleda axudica definitivamente les obres del auditoriu a Promoarenas |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Valle%20d'el%20Ti%C3%A9tar/20090429/candeleda/axudica/definitvamente/obres/auditoriu/promoarenas/EDD7A7DD-1A64-968D-59F12001B6AA1136 |formatu=dixital |obra=Diario de Ávila |fecha=29 d'abril de 2009 |fechaaccesu=23 de mayu de 2013}}</ref> === Sanidá === Candeleda cuenta con un centru de salú xestionáu pola Sanidá de Castiella y Lleón ([[Sacyl]]).<ref name="centroseducativosysalud"/> Hai roblaos dellos convenios cola [[Xunta de Comunidaes de Castiella-La Mancha]] pa l'asistencia a la población de la zona per parte del hospital de [[Talavera de la Reina]] ([[Provincia de Toledo|Toledo]]) en casos d'urxencies, partos, hospital de día oncolóxicu y consultes esternes nes especialidaes de neuroloxía, endocrinoloxía, reumatoloxía y oncoloxía médica.<ref>[https://web.archive.org/web/http://www.prensa.jcyl.es/descargar/ficheru/direutu/y50b227032c7a78a0b7beea3066881a9/549604 Xunta de Castiella y Lleón]. Nota de prensa: «Realizaes con ésitu les primeres intervenciones quirúrxiques n'Arenas de San Pedro». Consultáu'l 16 d'ochobre de 2012.</ref> === Deporte === Candeleda dispón d'un [[polideportivu]] municipal cubiertu xunto al IES Candavera. A 2,7&nbsp;km al oeste del nucleu urbanu atópase l'estadiu municipal «El Llanu», llamáu asina pol mesmu nome del so allugamientu. Ye un [[campu de fútbol]] de tierra, con dimensiones 103x68 m y graes ensin cubrir con capacidá pa unes 500 persones.<ref>[http://atleticocandeleda.com/llanu.htm Estadiu municipal «El Llanu»], Atlético Candeleda, Últimu accesu: 3 de xineru de 2013.</ref> Nél compite'l Club Atlético Candeleda, equipu de la llocalidá que milita anguaño na [[Primer División Provincial Aficionaos de Castiella y Lleón]] nel grupu d'Ávila. El club dispón de cinco categoríes distintos; aficionáu o senior, xuvenil, cadete, infantil y alevín.<ref>[http://atleticocandeleda.com/futbolbase.htm Atlético Candeleda - Fútbol base] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130303061435/http://atleticocandeleda.com/futbolbase.htm |date=2013-03-03 }}, Atlético Candeleda - Fútbol base, Últimu accesu: 13 de febreru de 2013.</ref> Xunto al estadiu municipal atópase'l [[Acampada|camping]] municipal, que cunta con una [[piscina]] climatizada.<ref>{{cita publicación |títulu=La piscina climatizada del camping de Candeleda va allargar el periodu del bañu |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Valle%20d'el%20Ti%C3%A9tar/20110413/piscina/climatizada/camping/candeleda/allargara/periodu/ba%C3%B1o/Y56FD7AA-D0B2-582Y-330EB066F1F06BA2 |obra=Diario de Ávila |fechaaccesu=3 de xineru de 2013}}</ref> El conceyu cunta tamién con un [[campu de golf]] asitiáu 7&nbsp;km al oeste del nucleu urbanu.{{Harvnp|de la Calle Vaquero|García Hernández|2006|p=81}}<ref>{{cita publicación |títulu=Clases de golf en Candeleda |url=http://www.diariodeavila.es/noticia/Z0A04F20A-F2AA-AF92-C507D60215676017/20121219/clases/golf/candeleda |obra=Diario de Ávila |fecha=19 d'avientu de 2012 |fechaaccesu=30 d'avientu de 2012}}</ref> == Patrimoniu arquiteutónicu == [[Ficheru:Viviendas.Castro de El Raso 18.JPG|thumb|Antigües viviendes nel [[Castru del Rasu]].]] * '''Castru del Rasu''' El castru d'El Rasu ye un asentamientu vetón asitiáu nel conceyu, concretamente nuna zona denomada "El Freíllo", próxima a la pedanía d'El Rasu. Consta de delles cortiles cercaes —d'un llargor total de 1800&nbsp;m y un anchor medio de 2 a 3&nbsp;m— que tomen una superficie total d'unes 20 ha.<ref name=incoadocastroBIC>{{cita web |títulu=RESOLVIMIENTU de 14 d'abril de 1998, de la Direición Xeneral de Patrimoniu y Promoción pola que s'alcuerda tener por incoado espediente de declaración de bien d'interés cultural como zona arqueolóxica a favor del Castru del Rasu», en Candeleda (Ávila). |url=http://www.boe.es/boe/dias/1993/05/18/pdfs/A14988-14988.pdf |fechaaccesu=5 de setiembre de 2013 |obra=[[BOE]] |fecha=18 de mayu de 1993 |editor=Gobierno d'España}}</ref> El castru foi fundáu nel sieglu III e.C.<ref name=castrosvettones>{{cita web |títulu=Castros vettones d'Ávila |url=http://www.turismoavila.com/files/upload/axuntos/celtes-y-vetonos.pdf |fechaaccesu=5 de setiembre de 2013 |editor=Diputación Provincial d'Ávila, Xunta de Castiella y Lleón |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131111150539/http://www.turismoavila.com/files/upload/axuntos/celtes-y-vetonos.pdf |fechaarchivu=11 de payares de 2013 }}</ref> o a finales del sieglu II e.C. ,<ref name=incoadocastroBIC /> foi abandonáu a mediaos del sieglu I e.C. y la so final tuvo rellacionáu cola conquista de los romanos de la zona, en tiempos de [[Xuliu César]].<ref name=incoadocastroBIC /> Parte de los afayos arqueolóxicos atopaos atopar nel Muséu d'Ávila.{{Harvnp|Fernández Gómez|de la Sierra Fernández|López Fernández|1986|p=266}} Foi declaráu como [[Bien d'Interés Cultural (España)|Bien d'Interés Cultural]] el 29 d'abril de 1994.<ref name=declaradocastroBIC>{{cita web |títulu=DECRETO 85/1994, de 7 d'abril, pol que se declara bien d'interés cultural con categoría de zona arqueolóxica a favor del Castru del Rasu», en Candeleda (Ávila) |url=http://www.boe.es/boe/dias/1994/04/29/pdfs/A13424-13424.pdf |fechaaccesu=5 de setiembre de 2013 |obra=[[BOE]] |fecha=29 d'abril de 1994 |editor=Gobierno d'España}}</ref> [[Ficheru:Church of Our Lady of the Assumption in Candeleda.JPG|thumb|right|[[Ilesia de La nuesa Señora de l'Asunción (Candeleda)|Ilesia de La nuesa Señora de l'Asunción]].]] * '''La ilesia de La nuesa Señora de l'Asunción''' La ilesia parroquial, d'estilu góticu rural, data del [[sieglu XV]].{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=141}} Destaca'l so antepar en forma de bóveda de cañón y l'ábside de la capiya mayor. L'edificiu foi declaráu Bien d'Interés Cultural na categoría de monumentu'l 30 de payares de 1991.<ref name="BOEBICiglesia">[http://www.boe.es/boe/dias/1991/11/30/pdfs/A39034-39034.pdf Boletín Oficial del Estáu núm. 287 del 30 de payares de 1991] Decretu 309/1991 del 24 d'ochobre. Consultáu'l 25 d'ochobre de 2012.</ref> El retablu principal de la ilesia ye obra de Juan d'Águila y Pedro del Pozo.{{Harvnp|Blázquez Mateos|2007|p=163}} * '''Pontes del Puertu y Romanu''' La ponte del Puertu ye d'orixe medieval y ye tamién conocíu col nome de «Puente Viejo». Asítiase fora de la llocalidá, na «Trocha Real», una antigua sienda trashumante que xube hasta'l puertu de Candeleda.{{Harvnp|Villa|1999|p=8}} Esiste amás otra ponte, conocíu col nome de Ponte Romana»,<ref name=normasurbanisticas>{{cita web |títulu=Normes urbanístiques municipales: Candeleda. Aprobación definitiva (avientu - 2001) |editor=Conceyu de Candeleda |url=http://www.ayuntamientocandeleda.es/documents/30202/34687/av087mmr-5.pdf |añu=2001 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130927212752/http://www.ayuntamientocandeleda.es/documents/30202/34687/av087mmr-5.pdf |fechaarchivu=2013-09-27 }}</ref> que s'atopa nel gargüelu de Alardos, divisoria de los términos municipales de [[Madrigal de la Vera]] y Candeleda. [[Ficheru:Saint Blaise's Hermitage.JPG|thumb|right|Ermita de San Blas.]] [[Ficheru:Candeleda-arquitectura-popular-DavidDaguerro.jpg|thumb|Arquiteutura popular en Candeleda.]] * '''La ermita de San Blas o del Cristu de la Cañada''' Ta asitiada nel parque de la Mesta. Nella guarden los restos del monxu San Bernardo de Candeleda dende 1887.{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=157}} La so dómina de construcción nun se concretó pero sábese que guarda rellación coles rutes d'alzada al traviés del puertu de Candeleda{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|pp=154}} y que ye posible que seya la construcción cristiana más antigua de la llocalidá.<ref>{{cita web |títulu=Páxina oficial de turismu de la provincia d'Ávila: Ermita de San Blas |url=http://www.turismoavila.com/es/ermita-san-blas.html |editor=Área de Turismu de la Diputación d'Ávila |fechaaccesu=15 d'avientu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130107080916/http://www.turismoavila.com/es/ermita-san-blas.html |fechaarchivu=2013-01-07 }}</ref> Foi remocicada nel sieglu XVIII y darréu realizáronse dos ampliaciones nos sieglos XIX y XX.{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|pp=156-159}} * '''El rollu xudicial''' Celebra la concesión del privilexu de Villa a Candeleda en [[1393]] pol rei [[Enrique III de Castiella|Enrique III el Doliente]]. Foi sicasí construyíu a finales del [[sieglu XV]]. Precedente de les [[Picota (columna)|picotas]] ''hermanes'' d'[[Arenas de San Pedro]] y de [[Mombeltrán]], consta d'una basa cuadrada, un fuste de 10 tambores de granitu de 2,80&nbsp;m d'altor y un capitel decoráu con un aniellu de boles sobre'l que reposa una cruz.{{Harvnp|Cadiñanos Bardeci|2002|pp=20-21}}<ref>{{cita web |títulu=Páxina oficial de turismu de la provincia d'Ávila: Rollu xurisdiccional |url=http://www.turismoavila.com/es/info-rollu-xurisdiccional.html#empecipio |editor=Área de Turismu de la Diputación d'Ávila |fechaaccesu=15 d'avientu de 2012 }}</ref> Presenta dos escudos d'armes de [[Diego López de Zúñiga (m. 1479)|Diego López de Zúñiga]],<ref name=normasurbanisticas /> que tán acompañaos del relieve d'un ''[[Estrella de Salomón|Rub el Hizb]].''{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|pp=193-194,208}} * '''Conceyu''' En 1911 empezaron les obres d'arreglu de l'antigua casa consistorial,{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=34}} qu'a finales del [[sieglu XIX]] atópase en pésimu estáu de caltenimientu.{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=25}} Estes enllargar hasta'l 10 de mayu de 1914,{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=82}} con un costu de 62503,14&nbsp;pesetes.{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=83}} L'acabáu de l'apariencia esterna del nuevu edificiu reflexa la influencia del [[neomudéxar]] madrilanu,{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=48}} de manera idéntica a la del edificiu del Mataderu Nuevu (de la Cañada), construyíu colos mesmos materiales, güei centru cultural.{{Harvnp|Blázquez Sánchez|2012|p=53-54}} == Museos y ufierta cultural == [[Ficheru:Candeleda's Ethnographic Museum.JPG|thumb|Muséu Etnográficu.]] * '''Muséu Etnográficu o Muséu Históricu Municipal''' El muséu, allugáu nun inmueble de la cai Corredera que n'otres dómines allugó la escuela municipal o un dispensariu [[Malaria|antipalúdico]], cuenta con dos plantes de 100&nbsp;m² caúna, qu'amuesen tres exposición distintes, dos d'elles itinerantes (en 2012 «Candeleda, una visita real y Celta nel Sur de Gredos») y la restante permanente, de calter [[Etnografía|etnográficu]] onde puede vese un escudu municipal del [[sieglu XVI]], según oxetos cedíos por vecinos, como dos piedres de molín de la [[Edá del Fierro]] o un [[almirez]] de boticariu. El muséu, qu'abrió n'abril de 2012, tuvo una inversión de 377&nbsp;000&nbsp;€.<ref>{{cita publicación |títulu=El Muséu Etnográficu de Candeleda abre les sos puertes esti miércoles tres nueve años d'espera |url=http://www.diariodeavila.es/noticia/Z7FA4A153-9B6C-99F0-4189B733538BCC7A/20120402/muséu/etnografico/candeleda/abre/puertes/miercoles/nueve/ano/espera |obra=Diario de Ávila |fechaaccesu=3 de xineru de 2013}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Un paséu pola hestoria de Candeleda |url=http://www.diariodeavila.es/noticia/Z91DD483D-90C2-1414-14Y04CBE5C25AF3F/20120429/paséu/historia/candeleda |fechaaccesu=3 de xineru de 2013}}</ref> [[Ficheru:Candeleda's Jewish House.JPG|thumb|125px|left|Casa de la Judería.]] * '''Casa de la Judería''' La Casa de la Judería ye un pequeñu muséu y espaciu cultural que la so finalidá ye dar a conocer la hestoria y cultura de Candeleda, amás de la so gastronomía tradicional. N'el so espacios desenvuélvense esposiciones de pintura, fotografía, escultura y demás artes plástiques. La que foi sede de la Inquisición mientres los años en que la mesma permaneció nel pueblu, abrió como muséu na cai de l'Amargura n'agostu de 2010.<ref>{{cita publicación |títulu=Una casa convertida n'espaciu cultural |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Provincia/20100814/casa/convertida/espaciu/cultural/6C7ABA3A-A099-0AA7-F563DC9999DD9624?navrss |obra=Diario de Ávila |fecha=28 de febreru de 2009 |fechaaccesu=3 de xineru de 2013}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Web oficial de la Casa de la Judería |url=http://www.casadelajuderia.com/ |fechaaccesu=3 de xineru de 2013}}</ref> * '''Muséu del Xuguete de Lata «Casa de les Flores»''' Muséu qu'alluga más de 2000 pieces de xuguetes de lata. Ta asitiáu nuna de les construcciones tradicionales más llamatives de la llocalidá na Plaza Mayor del pueblu.<ref>{{cita publicación |títulu=La Casa de les Flores presenta güei el Muséu del Xuguete de Lata |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Valle%20d'el%20Ti%C3%A9tar/20090228/casa/flores/presenta/güei/muséu/xuguete/lata/B399ECF1-1A64-968D-59BB78512A53434F |obra=Diario de Ávila |fecha=28 de febreru de 2009 |fechaaccesu=30 d'avientu de 2012}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=El Muséu del Xuguete de Lata abre les sos puertes en Candeleda con cerca de 2.000 pieces |url=http://www.elnortedecastilla.es/20090228/local/avila/muséu-xuguete-lata-abre-200902281921.html |obra=El Norte de Castilla |fecha=28 de febreru de 2009 |fechaaccesu=30 d'avientu de 2012 }}</ref> Trátase d'una vivienda con una carauterística fachada con balcones apinaos de tiestos, que la so construcción orixinal data de 1862.<ref name=turismoavilaflores>{{cita web |autor=Páxina oficial de Turismu de la Provincia d'Ávila |títulu=Muséu del xuguete de lata - Casa de les Flores |url=http://www.turismoavila.com/es/muséu-del xuguete-de-lata-casa-de-les flores.html |fechaaccesu=26 d'agostu de 2013 }}</ref> * '''Vau de los Fresnos''' Trátase d'un centru de recuperación y rehabilitación d'especies animales en réxime de semi-llibertá que ta asitiáu na ribera del [[banzáu de Rosarito]].<ref name=candpage>{{cita web |url=http://www.turismoavila.com/es/candeleda.html |títulu=Candeleda |editor=Páxina oficial de Turismu de la Provincia d'Ávila |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131111201810/http://www.turismoavila.com/es/candeleda.html |fechaarchivu=2013-11-11 }}</ref> == Referencies lliteraries == [[Camilo José Cela]], con cai dedicada, nel so llibru de viaxes ''Xudíos, moros y cristianos'' dedíca-y pallabres emponderadores: "En Candeleda, a la vista de les nieves perpetues, florien la llimonal, la naranxal y l'almendral. Candeleda amuesa fresnedas y carbayeres, figales y piornales, castañares y olivares. Les muyeres son llantaes, tienen el mirar fondu, tríen con allegre poder, rin con modestu descaru, lleven la flor nel pelo, son mores y formoses". == Fiestes y folclor == [[Ficheru:Flower's House.JPG|thumb|Casa de les Flores, llar del Muséu del Xuguete de Lata.]] Les fiestes y romeríes n'honor a la patrona del pueblu, la Virxe de Glaya, celébrense cada segundu domingu de setiembre. Fueron declaraes d'Interés Turísticu en 1966.<ref>{{cita web |url=http://www.boe.es/boe/dias/1966/08/18/pdfs/A10847-10847.pdf |títulu=Concesión del títulu de Fiesta d'Interés Turísticu a la Romería de La nuesa Señora de Glaya de Candeleda. |fechaaccesu=10 d'ochobre de 2016 |autor=BOE}}</ref> Esisten tamién les denominaes Fiestes de la Vela, que tienen llugar la selmana siguiente y nes que se realiza una segunda pelegrinación al santuariu de Glaya.<ref name=sañudo>{{cita publicación |nome=D. J. |títulu=Candeleda empecipia esti vienres les sos fiestes n'honor a la Virxe de Glaya|apellíu=Sañudo |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Valle%20d'el%20Ti%C3%A9tar/20080909/candeleda/empecipia/vienres/fiestes/honor/virxe/glaya/4204B98Y-1A64-968D-59D292F4F35A62F6 |obra=[[Diario de Ávila]] |fecha=9 de setiembre de 2008 |fechaaccesu=15 de payares de 2013}}</ref><ref name=diariodeavilachilla>{{cita publicación |nome=D. J. S. |títulu=La Virxe de Glaya vuelve rexuntar a miles de fieles |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Valle%20d'el%20TI%C3%A9tar/20090921/virxe/glaya/vuelve/rexuntar/miles/fieles/BC58FDFB-1A64-968D-59EDC6EB760594F3 |obra=[[Diario de Ávila]] |fecha=15 de payares de 2013 |fechaaccesu=15 de payares de 2013}}</ref> De menor relevancia, el 2 de febreru celébrense [[Virxe de la Candelaria|Les Candeles]], colos sos tradicionales "iluminarias" (fogueres que los mozos salten), y a otru día el 3 de febreru, [[Blas de Sebaste|San Blas]],<ref>{{cita web |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Valle%20d'el%20Ti%C3%83%C2%A9tar/20120204/valle/celebra/san/blas/ADF2Y1FA-BE84-6BE6-098DE0674302BFC5?ar=2 |títulu=El Valle celebra San Blas |fechaaccesu=1 de xineru de 2013}}</ref> conocíu coloquialmente como "día del [[chorizu]]", onde la xente axuntar pa comer [[rosquía|rosquíes]] y gatafu<ref name=ayuntafiestas>{{cita web |autor=Conceyu de Candeleda |títulu=Fiestes |url=http://www.ayuntamientocandeleda.es/web/candeleda/fiestes |fechaaccesu=16 de setiembre de 2013 }}</ref> llográu de les [[Matanza del gochu|matances]] caseres. Les feries de ganáu, qu'antaño yeren tan importantes, siguen celebrándose n'abril y agostu, anque agora son más testimoniales que de compra-venta, como yera antes. Al ser un pueblu agrícola, suelse celebrar per parte de los llabradores y ganaderos el día de [[Isidro Llabrador|San Isidro]] cada 15 de mayu, llevando a cabu una pequeña procesión y una xinta. Candeleda ye un nucleu de población antiguu y rural que caltién tradiciones y formes de rellación social tales como les [[Cantar de ronda|rondes]], agrupaciones informales de vecinos y amigos que salen xuntos nes fiestes del pueblu o en [[Navidá]] pa "rondar" –cantar, tocar y baillar– peles cais del pueblu con [[guitarra|guitarres]], [[llaúd]]es, [[calderu|calderos]], [[Almirez|almireces]], [[botella|botelles]] d'[[Anís (llicor)|anís]] y tamién [[zambombu|zambombos]] en [[Navidá]]. Los xéneros musicales tradicionales fueron calteníos destacando les [[rondeña|rondeñes]], [[malagueña|malagueñes]], y [[Xota (música)|xotes]] pal baille, y tamién [[toná]]s y cantares de [[Ronda (música)|ronda]] o de bodes.<ref>{{cita web |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Valle%20d'el%20Ti%C3%A9tar/20100513/asociacion/jherrizos/sacara/cais/candeleda/tradicional/ronda/boda/8D779DC0-C361-3A93-7F1Y5236D52B7D79 |títulu=L'asociación Los Jherrizos va sacar a la cais de Candeleda la tradicional Ronda de Boda |fechaaccesu=1 de xineru de 2013 }}</ref> Cada mes d'agostu celebra'l Festival Pedro Vaquero de [[folclor]] —llamáu asina pol antropólogu musical candeledano{{Harvnp|Tejero Robledo|1997|pp=176-177}} del mesmu nome—, que nel 2012 celebró la so XVIII edición.<ref>{{cita web |url=http://www.diariodeavila.es/noticia/ZE63DE22Y-9CF0-9825-A6CC14B4730A8725/20120822//festival/pedro/vaqueru/arrinca/candeleda/talleres/tradicion/musical/cultural |títulu=El Festival Pedro Vaquero arrinca en Candeleda con talleres sobre la tradición musical y cultural |fechaaccesu=1 de xineru de 2013 }}</ref> [[Ficheru:PIMENTON DE CANDELEDA.jpg|thumb|105px|[[Pimentón]] de Candeleda]] == Gastronomía == {{AP|Gastronomía de la provincia d'Ávila}} La llocalidá comparte gran parte de les traces de la gastronomía de la provincia anque presenta delles peculiaridaes por cuenta de la situación xeográfica axacente a Estremadura. La microclima de la llocalidá dexa'l cultivu del [[pimentón]] de Candeleda,<ref name="pimenton">[http://www.diputacionavila.es/mediu-ambiente/alimentos/?pimenton Diputación d'Ávila.] Productos de la Tierra: Pimentón de Candeleda. Consultáu'l 26 d'ochobre de 2012</ref> de manera idéntica a la vecina contorna estremeña de [[la Vera]] y [[Pimentón de la Vera|el so pimentón]] con [[denominación d'orixe]]. Ye utilizáu para [[Condimento|condimentar]] una gran cantidá de platos tradicionales como les [[pataques a la rioxana]], el [[pulpu a la gallega]], les [[pataques braves]] o'l [[chorizu]]. Otros alimentos típicos producíos na llocalidá son el [[quesu de cabra]], la carne de cabritu, les [[cereza|cereces]], los [[Higuera|higo]] o'l [[aceite d'oliva]].<ref>{{cita web |url=http://www.ayuntamientocandeleda.es/web/candeleda/productos-agroalimentarios |títulu=Producto agroalimentarios |editor=Conceyu de Candeleda |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130927211246/http://www.ayuntamientocandeleda.es/web/candeleda/productos-agroalimentarios |fechaarchivu=2013-09-27 }}</ref> [[Ficheru:John Major 2014.jpg|thumb|upright|[[John Major]].]] == Persones destacaes == * San Bernardo de Candeleda, eremita del S.XII; ye'l patrón de la villa * L'actor [[Daniel Guzmán (actor)|Daniel Guzmán]] ([[21 de setiembre]] de [[1973]] -), conocíu ente otros pol so papel na serie de comedia [[Aquí no hay quien viva]]. Anque nacíu en [[Madrid]] ye consideráu candeledano yá que la so familia ye orixinaria de la llocalidá.<ref name="dguzman">[http://www.20minutos.es/noticia/383932/0/manifestacion/urbanizacion/avila/ ''L'actor Daniel Guzmán llama a manifestase contra una urbanización'', artículu en diariu ''20 minutos'', 29 de mayu de 2008]</ref> * El políticu [[Partíu Conservador (Reinu Xuníu)|conservador]] y antiguu [[Ministeriu de Rellaciones Esteriores y de la Mancomunidá de Naciones|ministru d'esteriores británicu]] [[Lord]] [[Tristan Garel-Jones]] ([[28 de febreru]] de [[1941]] -), que tien una casa nel términu municipal.<ref name="lordcandeleda">{{cita publicación |url=https://www.abc.es/hemeroteca/historico-03-05-2009/abc/Opinion/un-lord-en-candeleda_92596981051.html |títulu=Un Lord en Candeleda |fecha=3 de mayu de 2009 |autor=[[ABC (periódicu)|Diariu ABC]]}}</ref> * El políticu y antiguu [[Primer ministru del Reinu Xuníu|primer ministru británicu]] [[John Major]] ([[29 de marzu]] de [[1943]] -), que dende finales de los 80 escueye la llocalidá como llugar de veranéu, allegando a la casa del so colega y correlixonariu [[Tristan Garel-Jones]].<ref name=lordcandeleda /><ref>{{cita publicación |títulu=El primer ministru británicu llega a Candeleda de veranéu |autor=[[El País Diariu El País]] |url=https://elpais.com/diario/1992/08/10/espana/713397605_850215.html |fechaaccesu=3 de xineru de 2013}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Cortesía británica en tierres candeledanas |url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Valle%20d'el%20Ti%C3%A9tar/20110903/cortesia/britanica/tierres/candeledanas/B2202B5Y-F73D-91D8-DF488F79FBB6FCEA |fechaaccesu=3 de xineru de 2013 |autor=[[Diario de Ávila]]}}</ref> En reconocencia al compromisu de Major col conceyu, nun eventu públicu'l Conceyu dedicó'l 31 d'agostu de 2013 una avenida col so nome, amás d'un monolitu allugáu xunto al antiguu Centru de Fermentadura de Tabacu,<ref>{{cita publicación |títulu=John Major convida a los británicos dende Ávila a 'asomarse a la verdadera España' |autor=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2013/08/31/espana/1377965028.html |fechaaccesu=31 d'agostu de 2013}}</ref> dambos inauguraos en persona pol mesmu John Major. == Notes == <references group=n./> == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{cita publicación |títulu=Guía de visites arqueolóxiques: Los vettones|apellíu={{versalita|Alfayé Villa}} |nome=Silvia María |publicación=Clío|issn=1139-6237 |númberu=22 |añu=2001 |url=http://clio.rediris.es/fichas/arqueologia/vettones.htm}} * {{cita publicación |apellíu={{versalita|Blázquez Mateos}} |nome=Eduardo |añu=2002 |títulu=Desnudos nel arte abulense: tres actos sobre la guapura del cuerpu nel valle del Tiétar |publicación=Trasierra |númberu=6 |url=http://www.sevatrasierra.org/n5/CastilloArenas.pdf |páxines=159-170|issn=1137-5906 |añu=2007 |url=http://www.sevatrasierra.org/n6/Desnudos.pdf}} * {{cita llibru |títulu=Primer centenariu del actual Conceyu de Candeleda, 1911-2011 |apellíu={{Versalita|Blázquez Sánchez}} |añu=2012 |nome=Arcadio |editorial=Conceyalía de Cultura. Conceyu de Candeleda|OCLC=828379021 |llugar=Candeleda, Ávila}} * {{cita publicación |apellíu={{Versalita|Cadiñanos Bardeci}} |nome= Inocencio |publicación= Trasierra |númberu= 5 |páxines= 115-130 |títulu= Horca, picotas y cruceros nel Valle del Tiétar (Ávila) |url= http://www.sevatrasierra.org/n5/HorcasPicotas.pdf|añu=2002 |issn= 1137-5906 |fechaaccesu=25 d'ochobre de 2012.}} * {{cita publicación |apellíu={{versalita|Cadiñanos Bardeci}} |nome= Inocencio |publicación= Trasierra |númberu= 6 |páxines= 171-186 |títulu= Notes sobre los xudíos del Valle del Tiétar |url= http://www.sevatrasierra.org/n6/Judios.pdf|añu=2007 |issn= 1137-5906}} * {{cita publicación |apellíu={{versalita|de la Calle Vaquero}} |nome= Manuel|apellíos2=García Hernández |nome2=María |añu=2006 |títulu=Turismu nel mediu rural, conformanza y evolución d'un sector granible en plenu tresformamientu: el casu del Valle del Tiétar (Ávila) |númberu=17|ISSN=1139-7861 |publicación=Cuaderno de turismo |páxina= 75-102 |url=http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2013185.pdf}} * {{cita publicación |apellíu={{versalita|Chavarría Vargas}} |nome= Juan Antonio |publicación= Trasierra |númberu= 2 |páxines= 95-112 |títulu= El Valle del Tiétar na Marca Media d'Al-Andalus (Al-Tagr Al-Awsat) |url= http://www.sevatrasierra.org/n2/MarcaMedia.pdf|añu=1997 |issn= 1137-5906}} * {{cita publicación |apellíu={{versalita|Chavarría Vargas}} |nome= Juan Antonio |publicación= Trasierra |títulu= Monográficu: Lanzahíta medieval, Historia y toponimia |páxina= 75-92|issn= 1137-5906 |url=http://www.sevatrasierra.org/Monograficos/Lanzahita/Toponimia.pdf |añu=2004}} * {{cita publicación |títulu=Evolución y cronoloxía d'El Rasu (Candeleda, Ávila)|apellíu={{versalita|Fernández Gómez}} |nome=Fernando|apellíos2={{versalita|de la Sierra Fernández}} |nome=Juan Alonso|apellíos3={{versalita|López Fernández}} |nome3=María Teresa |añu=1986 |editor=Ediciones Universidá de Salamanca |publicación=Zephyrus |númberu=39-40|issn=0514-7336 |páxines=266-271 |url=http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/71356/1/Evolucion_y_cronologia_de_El_Rasu_%28Cande.pdf}} * {{cita publicación |apellíu={{versalita|Gómez Barrera}} |nome=Juan Antonio| |títulu=La pintura rupestre esquemática como aición social de los grupos agroganaderos nel pandu castellanu-lleonesa |páxines=11-58 |añu=2005 |númberu=2 |publicación=Cuaderno d'Arte Rupestre|issn=1699-0889 |url=http://www.museosdemurcia.com/rupestre/cuadernos/images/2/car2.pdf}} * {{cita llibru |títulu=El texíu urbano de dómina romana nel Pandu septentrional|apellíu={{versalita|Hernández Guerra}} |nome=Liborio |editor=Universidá de Salamanca |añu=2007 |páxina=207 |isbn=9788478003747 |url=https://books.google.es/books?id=eQnFKTbPnzoC}} * {{cita publicación |apellíu={{versalita|Jiménez Ballesta}} |nome=Juan |añu=1996 |publicación=Revista Trasierra:boletín de la Sociedá d'Estudios del Valle del Tiétar|ISSN=1137-5906 |páxines=51-66 |url=http://www.sevatrasierra.org/n1/PartidoArenas.pdf |númberu=1 |títulu=El partíu d'Arenas de San Pedro: organización política, alministrativa, eclesiástica y réxime dominical. s.XVI-XX}} * {{cita publicación |títulu=Contribución paleoambiental al estudiu de l'alzada nel sector abulenses de la Sierra de Gredos|apellíu={{versalita|López Sáez}} |nome=José Antonio|apellíos2={{versalita|López Merín}} |nome2=Lourdes|apellíos3={{versalita|Alba Sánchez}} |nome3=Francisca|apellíos4={{versalita|Pérez Díaz}} |nome4=Sebastián |publicación=[[Hispania: Revista española d'historia]]|issn=0018-2141 |volume=69 |númberu=231 |añu=2009 |páxines=9-38 |url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2986864&orden=237756&info=link}} * {{Enllaz rotu|1=Les contornes meridionales de la Tierra abulense medieval: precisiones a una problemática delimitación y repoblación |2=http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/69902/1/l%5ye_contornes_meridionales_de_la_Tierra_a.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * {{cita publicación |apellíu={{versalita|Martín Viso}} |nome= Iñaki |añu= 2008 |títulu=Tremisses y potentes nel nordeste de Lusitania (sieglos VI-VII) |publicación=Mélanges de la Casa de Velázquez [En ligne] |páxines= 175-200 |url=http://mcv.revues.org/pdf/1017}} * {{cita llibru |apellíu={{versalita|Prieta}} |nome=Javier |títulu=La grulla común invernante en España: Población en 2007 y método de censo |añu=2008 |editorial=SEO/BirdLife |isbn=978-84-936441-2-3 |ubicación=Madrid|apellíos2=del Moral |nome2=Juan Carlos |url=https://www.seo.org/wp-content/uploads/2012/04/21_grullas1.pdf |fechaaccesu=13 d'abril de 2013}} * {{cita publicación |títulu=Repercusiones de la Gloriosa nel campu castellano-lleonés (1868-1869)|apellíu={{versalita|Serrano García}} |nome=Rafael |ubicación=Investigaciones históriques: Dómina moderna y contemporánea|issn=0210-9425 |númberu=12 |añu=1992 |páxines=177-192 |url=http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/66343.pdf}} * {{cita llibru |títulu=Los vettones. Indixenismu y romanización nel occidente del Pandu|apellíu={{versalita|Salinas de Frías}} |nome=Manuel |editor=Universidá de Salamanca |añu=2001 |isbn=9788478008810 |páxina=230 |url=https://books.google.es/books?id=4xK5ljUqUHUC}} * {{cita publicación |títulu=Pontes, caminos, ríos: Fronteres como armes defensives n'Estremadura|apellíu={{versalita|Soria Sánchez}} |nome=Valentín |publicación=Gladius: estudios sobre armes antigües, armamentu, arte militar y vida cultural n'Oriente y Occidente|issn=0436-029X |númberu=17 |añu=1986 |páxines=157-184 |url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=649577&orden=173959&info=link}} * {{cita llibru |apellíu={{Versalita|de Tapia Sánchez}} |nome=Serafín |títulu=Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar |añu=1984 |editorial=Ámbitu ediciones |isbn=84-8183-069-0 |páxines=1-12 |ubicación=Valladolid |url=http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/75298/1/DGG_SerafinTapia_PrologoDic.pdf |capítulu=Prólogu de Serafín de Tapia Sánchez}} * {{cita publicación |apellíu={{versalita|Tejero Robledo}} |nome=Eduardo |títulu=N'alcordanza de Pedro Tejero Sánchez |publicación=Trasierra |añu=1997 |númberu=2 |páxines=176-177|issn=1137-5906 |url=http://www.sevatrasierra.org/n2/PedroVaquero.pdf}} * {{cita publicación |apellíu={{versalita|Troitiño Vinuesa}} |nome= Miguel Ángel |añu= 1998 |títulu=Sierra de Gredos: Dinámica socioterritorial y parque rexonal |publicación=Observatorio medioambiental |númberu=1|issn= 1139-1987 |url=http://revistas.ucm.es/index.php/OBMD/article/download/OBMD9898110141A/22120}} * {{cita publicación |apellíu={{versalita|Vaquero Sánchez}} |nome=Pedro |títulu=El Cotu Nacional de Gredos: Historia d'una prinda |ubicación=Salamanca |publicación=Tiempo d'historia |númberu=18 |añu=1976 |páxines=90-99 |url=http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/23216/1/THII~N18~P90-99.pdf|issn=2340-0358}} * {{cita publicación |apellíu={{versalita|Villa}} |nome=Elisa |títulu=La Trocha Real: Un camín de reis pa internase en Gredos |publicación=Revista Vetusta |añu=1999|mes=ochobre |númberu=60 |páxines=7-10 |url=http://www.gmvetusta.es/files/file_108.pdf |fechaaccesu=29 d'agostu de 2013|nome-editor=Grupu de Montañeros Vetusta}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{Tradubot|Candeleda}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de la provincia d'Ávila]] [[Categoría:Conceyos de la provincia d'Ávila]] [[Categoría:Wikipedia:Artículos con referencies a exónimos en castellán]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]] sbepo8qg4vike8mes1t71h2szkn4mqw Campisábalos 0 122155 4498538 4491655 2026-06-03T12:45:42Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 3 referencia(es) y marcando 9 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498538 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Campisábalos''' ye un [[Conceyu d'España|conceyu]] [[España|español]] perteneciente a la [[provincia de Guadalaxara]], na [[comunidá autónoma]] de [[Castiella-La Mancha]]. Ta asitiáu nel noroeste de la provincia, cerca del puntu nel que se xunten les llendes d'esta colos de les vecines [[provincia de Soria|Soria]] y [[provincia de Segovia|Segovia]], yá en [[Castiella y Lleón]]. == Historia == === Prehistoria; Edaes Antigua y Media === [[Ficheru:Tiermes.jpg|miniaturadeimagen|left|Restos romanos de [[Tiermes]], asitiaos a {{unidá|15|km}} de Campisábalos. Envalórase que l'actual términu municipal formaba parte del área controlada por esti ''[[municipium]]''.]] Envalórase que, mientres la [[Edá del Bronce]], el términu municipal yera puntu de camín d'una ruta que comunicaba los dos pandos centrales de la península y que sería utilizada por pastores.<ref name=Ayto-historia>{{cita web | url= http://www.campisabalos.es/pagina_interior.php?id=9 | títulu= Historia de Campisábalos | obra= | fechaaccesu= 26 de febreru de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= | editorial= Conceyu de Campisábalos | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180219192153/http://www.campisabalos.es/pagina_interior.php?id=9 | fechaarchivu= 2018-02-19 }}</ref> Los restos atopaos d'esi periodu son cerámiques ya industria lítico que'l so orixe habría qu'asignalo a asentamientos estacionales más qu'establecimientos permanentes de población.<ref name=Ayto-historia /> Yá na [[Edá del Fierro]], l'actual términu municipal formó parte del territoriu de la ciudá celtíbera de [[Tiermes]] asitiada a unes {{unidá|15|km}} al norte y que, tres la conquista romana, llogró la categoría de ''[[municipium]]''.<ref name=Ayto-historia /> L'área sufrió un importante retrocesu demográficu tres la cayida del [[Imperiu romanu d'Occidente]] y la conquista [[Hispania visigoda|visigoda]].<ref name=Ayto-historia /> Mientres la posterior dómina andalusí vuelven faese presentes restos d'ocupaciones temporales amestaes a l'actividá ganadera y yá avanzáu'l procesu de reconquistar, la so situación fronteriza ente los reinos cristianos y musulmanes nun facilitó l'asentamientu de población.<ref name=Ayto-historia /> El términu asítiase nel ámbitu del sistema defensivu conocíu como [[Marca Media]]; un grupu de baluartes destináu dende finales del sieglu VIII a protexer los territorios musulmanes d'ataques per parte de los reinos cristianos del norte.{{Harvnp|Herrera Casado|1985|p=10}} La fortaleza más cercana al actual Campisábalos yera'l [[castiellu de Atienza]],{{Harvnp|Boloix Gallardo|2001|p=42}} que la so notable efectividá defensiva foi reseñada en delles cróniques medievales.{{Harvnp|Herrera Casado|1985|p=24}} [[Alfonsu III d'Asturies|Alfonsu III]] consiguió tomar la plaza por dalgún tiempu y [[Ordoño II d'Asturies|Ordoño II]] atacar ensin ésitu en 917.{{Harvnp|Boloix Gallardo|2001|p=39}} Esiste constancia d'espediciones de pillaje entamaes polos musulmanes dende esti castiellu en 944 y 947 col fin de llograr esclavos, ganáu y botín.{{Harvnp|Layna Serrano|1945|p=39}} En 965 y 967, nuevos ataques con esta base obligaron al [[conde de Castiella]] a pidir la paz.{{Harvnp|Layna Serrano|1945|p=39}} Pocu dempués de 978, [[García Fernández]] consiguió tomar la fortaleza que, mientres los años siguientes, camudó de manes delles vegaes hasta la so destrucción por Almanzor en 989.{{Harvnp|Layna Serrano|1945|p=40}} Tres la descomposición del califatu nos [[primeros reinos de taifas|reinos de Taifas]], la Marca Media, y con ella la contorna de Atienza, pasó a formar parte de la [[taifa de Toledo]].{{Harvnp|Herrera Casado|1985|p=12}} [[Al-Mamún de Toledo|Al-Mamún]] fixo reconstruyir y repoblar la fortaleza de Atienza a mediaos del sieglu XI.{{Harvnp|Layna Serrano|1945|p=41}} El so fíu y socesor [[Al-Qádir]] nun pudo sostenese nel tronu y apurrió Toledo a [[Alfonsu VI de Lleón|Alfonsu VI]] en 1085 colo que Atienza rindir a los castellanoleoneses.{{Harvnp|Layna Serrano|1945|p=42}} El contraataque [[almorávide]] arrampuñó la plaza al reinu cristianu anque'l rei aragonés [[Alfonsu I d'Aragón|Alfonsu I]] recuperar pa Castiella{{Harvnp|Layna Serrano|1945|p=50}} en 1112.{{Harvnp|Boloix Gallardo|2001|p=42}} Pocu dempués de la definitiva inclusión de Atienza y el so territoriu dientro del reinu castellanu, creóse la [[Comunidá de villa y tierra de Atienza]] que englobaba la contorna dependiente de la fortaleza{{Harvnp|Layna Serrano|1945|p=50}} y en que'l so ámbitu surdió la población de Campisábalos.<ref name=Ayto-historia /> Mientres la transición del sieglu XII al XIII se contruyó el so [[Ilesia de San Bartolomé (Campisábalos)|ilesia de San Bartolomé]]. Darréu, en 1269, apaeció la primer mención escrita conocida del topónimu nuna rellación onde s'indicaben los que collaboraben pa dotar una cátedra de gramática en Atienza.<ref name=Ayto-historia /> === Edaes Moderna y Contemporánea === [[Ficheru:Baldomero Espartero, Prince of Vergara.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Baldomero Espartero]]. Campisábalos foi una de los allugamientos qu'usó como cuartel xeneral mientres la so persecución de la [[Espedición Real]] en 1837.]] Pal sieglu XVII yá esistía nel pueblu un [[hospital (albergue)|hospital]] creáu tiempo antes por un fidalgu benefactor quién tamién fixo construyir una capiya xunto a la ilesia pa ser soterráu nella.<ref name=Ayto-historia /> La llocalidá foi incluyida en 1753 dientro del [[catastru d'Ensenada]] onde se rexistró que constaba de 66 cases; 59 vecinos (unos 240 habitantes) dedicaos principalmente a l'agricultura y la ganadería; 2 clérigos; una tabierna y el citáu hospital.<ref name=Ayto-historia /> Mientres la [[guerra de la Independencia española|guerra de la Independencia]] foi momentáneamente un puntu d'agrupamientu militar de los españoles y llegó a allugar a 200 efectivos.<ref>{{cita noticia |títulu = Escurre del estáu de Castiella la Vieya |url = http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0004041520&page=23&search=Campis%C3%A1balos&lang=es |periódicu = [[Selmanariu Patrióticu]] |editorial = |páxina = 319|númberu = |fecha = 14 de febreru de 1811 |fechaaccesu =9 de marzu de 2017 }}</ref> Alministrativamente, la llocalidá asitióse dientro na intendencia de Soria hasta que la [[División territorial d'España en 1833|reforma alministrativa de Javier de Burgos]] encuadrar en 1833 dientro de la provincia de Guadalaxara. Nos entamos de la [[I Guerra Carlista]] diéronse combates nel términu municipal por aciu los que fuercies isabelines consiguieron neutralizar a una partida dirixida por Juan Manuel Balmaseda, unu de los principales líderes carlistes de Castiella la Vieya.<ref>{{cita noticia |títulu = España. Idem 12 |url = http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0026817382&page=2&search=Campis%C3%A1balos&lang=es |periódicu = [[Diariu Balear]] |editorial = |páxina = 2 |númberu = 88 |fecha = 27 de febreru de 1833 |fechaaccesu =9 de marzu de 2017 }}</ref> Tres el fracasu de la [[Espedición Real]] en 1837, los rebeldes aparcar nel pueblu mientres la so fuxida y pocu dempués, el xeneral Espartero estableció ellí'l so cuartel xeneral tres un enfrentamientu cola so retaguardia nel vecín [[Somolinos]].<ref>{{cita noticia |títulu = Algame |url = http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0004020786&page=3&search=Campis%C3%A1balos&lang=es |periódicu = [[El Constitucional (periódicu 1837-1843)|El Constitucional]] |editorial = |páxina = 3 |númberu = 69 |fecha = 8 d'ochobre de 1837 |fechaaccesu =9 de marzu de 2017 }}</ref> En 1839, la llocalidá y otres cercanes volvieron ser atacaes por Balmaseda al mandu de una partida de 100 efectivos.<ref>{{cita noticia |títulu = Correríes de Balmaseda |url = http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0026265200&page=3&search=Campis%C3%A1balos&lang=es |periódicu = [[El Corréu Nacional]] |editorial = |páxina = 3 |númberu = 406 |fecha = 28 de marzu de 1839 |fechaaccesu =9 de marzu de 2017 }}</ref> Pasada la guerra, el númberu d'habitantes esperimentara una notable crecedera p'algamar unos 457 y darréu, un máximu de 640 en 1877.<ref name=INE-históricu /> A empiezos del sieglu XX la población pertenecía al partíu xudicial de Atienza.{{Harvnp|Bravo y Lecea|1909|p=161}} Yera rexida por una corporación municipal compuesta por seis conceyales y l'alcalde.{{Harvnp|Bravo y Lecea|1909|p=166}} Cuntaba con secretariu, xuez municipal, fiscal y párrocu.{{Harvnp|Bravo y Lecea|1909|p=166}} Nel ámbitu educativu tenía un maestru y nel sanitariu, esistíen tantu un farmacéuticu como un médicu.{{Harvnp|Bravo y Lecea|1909|p=166}} Exercíen el so oficiu igualmente, un veterinariu; un estanqueru; dos comerciantes y un ferreru.{{Harvnp|Bravo y Lecea|1909|p=166}} En Atienza, la cabeza del partíu, asitiábase un hospital con médicu; oficines de correos y telégrafu; el Xulgáu de primera instancia ya instrucción; el Rexistru de la propiedá y la cárcel de la demarcación.{{Harvnp|Bravo y Lecea|1909|pp=153-155}} La llocalidá sufrió un grave despoblamientu mientres la segunda metá del sieglu XX qu'amenorgó los sos habitantes a menos de cien. Quedó encuadrada nel partíu xudicial de Sigüenza y dientro de la [[Serranía de Guadalaxara|contorna de la Serranía]]. == Xeografía == [[Ficheru:Campisábalos Guadalajara - Mapa municipal.svg|miniaturadeimagen|200px|derecha|Situación de Campisábalos dientro de la [[provincia de Guadalaxara]].]] === Llocalización === El términu de Campisábalos asítiase nel estremu noroeste de la provincia de Guadalaxara, xunto a la llende cola provincia de Soria. Atópase dientro de la [[Serranía de Guadalaxara|contorna de la Serranía]], una de les cuatro nes que s'estrema la provincia. Los conceyos vecinos son los siguientes: <center> {| {{tablaguapa}} width ="60%" border = 2 align="center" |----- | width ="35%" align="center" | ''Noroeste:'' [[Cantalojas]] | width ="30%" align="center" | ''Norte:'' [[Montejo de Tiermes]] (Soria) y [[Retortillo de Soria]] | width ="35%" align="center" | ''Nordeste:'' [[Retortillo de Soria]] |----- | width ="10%" align="center" | ''Oeste:'' [[Cantalojas]] | align="center" width="35%" | [[Ficheru:Rosa de los vientos.svg|100px]] | width ="30%" align="center" | ''Este:'' [[Somolinos]] |----- | width ="35%" align="center" | ''Suroeste:'' [[Galve de Sorbe]] | width ="30%" align="center" | ''Sur:'' [[Galve de Sorbe]]; [[Condemios de Arriba]] y [[Condemios de Abajo]] | width ="35%" align="center" | ''Sureste:'' [[Condemios de Abajo]] y [[Albendiego]] |}</center> === Carauterístiques del territoriu === [[Ficheru:CampisábalosCampisábalosSierraDePelaYSierraDeAyllónp1110827-p1110831.jpg|miniaturadeimagen|derecha|400px|Panorama del territoriu xunto a Campisábalos.]] El términu municipal toma una superficie de {{unidá|5401|hai}}.<ref name=estadísticaCLM2014>{{cita web| url= http://www.ies.jccm.es/estadisticas/por conceyu/fiches-por conceyu/?tx_iesterritoriales_pi1%5Bcpro%5D=19&tx_iesterritoriales_pi1%5Bcmun%5D=0616&buscar=Buscar | títulu= Ficha del conceyu de Campisábalos | obra= Estadístiques por conceyu | fechaaccesu= 2 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= |editorial= Serviciu d'Estadística de Castiella-La Mancha | idioma= }}</ref> El so cascu urbanu asítiase en llanu a una altitú ente de 1350 y 1360 [[m.s.n.m.]]. L'área cultivada componer de {{unidá|290|hai}} ({{unidá|6|%}}).<ref name=estadísticaCLM2014 /> Les camperes tomen {{unidá|2496|hai}} ({{unidá|52|%}}) y suponen la mayor parte del términu.<ref name=estadísticaCLM2014 /> El so territoriu ye travesáu de norte a sur pol regueru de «la Devesa» que flúi sobre'l [[ríu Suerbe]] y nel que desagüen los de «San Sebastián»; «Aguachar»; «los Pradillos» y «Valdecastro»; toos ellos d'agües temporales.<ref name=IGN433-1>{{cita web| url= https://www.cnig.es/busquedaProductosEan.do?familia=&articulos=9788441600706 | títulu= Hoja 433-1 Campisábalos | obra= Cartografía y Bases de Datos Xeográfiques. Mapes 1:25.000 | fechaaccesu= 2 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= |editorial= Institutu Xeográficu Nacional | idioma= }}</ref> Estos regueros escurren de norte a sur y tán incluyíos dientro de la cuenca hidrográfica del Tajo na so parte norte una y bones la [[sierra de Pela]] forma la so divisoria d'agües cola del Duero.{{Harvnp|Direición Xeneral de Montes y Espacios Naturales|2005|p=13}} La llocalidá ta asitiada xunto a l'aguada sur d'estos montes de baxu altor y gran parte del so términu —{{unidá|3937|hai}} que representen la {{unidá|73|%}}— atópase incluyíu dientro de la [[ZEC]] «[[Sierra de Pela (espaciu natural)|Sierra de Pela]]» que cunta con un total de {{unidá|11949|ha}} de les que Campisábalos apurre la {{unidá|33|%}}.{{Harvnp|Direición Xeneral de Montes y Espacios Naturales|2005|p=5}} Les carauterístiques xeolóxiques presenten tres divisiones clares: el norte del términu ta formáu por conglomeraos, fiendes y magres coloraos; la central por dolomías y margas blanques con una zona de sables, graves y magres xunto al cascu urbanu; finalmente, la parte sur componer de dolomías masives.{{Harvnp|Direición Xeneral de Montes y Espacios Naturales|2005|pp=10-12}} Los regueros que lu percuerren formaron pequeños valles con fondos planos y xunto a ellos danse escarpes llabraos que formen dellos paisaxes ruiniformes.{{Harvnp|Direición Xeneral de Montes y Espacios Naturales|2005|pp=10-12}} Les carauterístiques climátiques correspuenden al tipu [[clima mediterraneu|mediterraneu]] templáu frescu con mayor bayura d'agües mientres la seronda-iviernu.{{Harvnp|Direición Xeneral de Montes y Espacios Naturales|2005|pp=9-10}} Los iviernos son fríos y los branos curtios, secos y moderadamente calorosos.{{Harvnp|Direición Xeneral de Montes y Espacios Naturales|2005|pp=9-10}} El periodu con posibilidá de xelaes ye llargu: los diez meses que van de setiembre a xunu.{{Harvnp|Direición Xeneral de Montes y Espacios Naturales|2005|pp=9-10}} La temperatura medio del mes más fríu ye de {{unidá|0.3|°C}}, la del mes más calorosu —xunetu— de {{unidá|16.5|°C}}.{{Harvnp|Direición Xeneral de Montes y Espacios Naturales|2005|pp=9-10}} La pluviometría añal xube a 800 mm con payares ({{unidá|84.7|mm}}) como mes más húmedu y xunetu ({{unidá|11.1|mm}}) como'l más secu.{{Harvnp|Direición Xeneral de Montes y Espacios Naturales|2005|pp=9-10}} El nivel de contaminación del aire nel conceyu ye notablemente baxu. Ello ye que la [[Organización Mundial de la Salú]], nun estudiu realizáu con midíes de cuasi 3000 llugares nel planeta y publicáu en 2016, asitiaba a Campisábalos ente los 12 llugares con menores niveles de [[PM10]] y ente los 107 respectu al [[PM 2.5]].<ref name=OMS>{{cita web| url= http://www.who.int/phe/health_topics/outdoorair/databases/cities/en/ | títulu= Ambient (outdoor) air pollution databse, by country and city | obra= Public health, environmental and social determinants of health (PHE) | fechaaccesu= 12 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= |editorial= Organización Mundial de la Salú | idioma= inglés}}</ref> Los valores midíos mientres 2013 d'estos parámetros fueron {{unidá|6|[[Micrómetru (unidá de llargor)|micrómetros]]/m³}} pal [[PM10]] y {{unidá|5|[[Micrómetru (unidá de llargor)|micrómetros]]/m³}} pal [[PM 2.5]].<ref name=OMS /> === Comunicaciones === [[Ficheru:2017 07 07 N110 campisabalos ovejas.jpg|miniaturadeimagen|Carretera autonómica [[CM-110]], al noroeste de Campisábalos.]] Pol términu de Campisábalos nun pasa nenguna autopista nin carretera nacional. La principal vía ye l'[[Rede secundaria de carreteres d'España|autonómica]] [[CM-110]], que escurre dende [[Alcolea del Pinar]] hasta la llende con [[provincia de Segovia|Segovia]]. Esta carretera traviesa'l términu d'este a oeste y escurre xunto al cascu urbanu. Escontra l'oeste déxa-y l'accesu a [[Ayllón]] y la [[N-110]] que, de la mesma, comunica cola autovía [[A-1]]. En direición este, comunícalu con [[Atienza]], [[Sigüenza]] y Alcolea del Pinar onde coneuta cola [[A-2]]. Dos caminos asfaltaos conducen a [[Galve de Sorbe]] y [[Condemios de Arriba]] asitiaos al sur ente qu'otru camín, que se dirixe al norte, traviesa la sierra de Pela y coneutar con [[Manzanares (Soria)|Manzanares]] y [[Peralejo de los Escuderos]], yá na provincia de Soria. Nun tien comunicación per tren y la estación más cercana asítiase en [[Sigüenza]] a {{unidá|58|km}}. Puede aportase a la mesma por aciu autobús —con intercambiu en Atienza— usando una llinia que tamién-y comunica con Guadalaxara.<ref>{{cita web| url= http://samar.es/horarios/linea/Campisabalos/Condemios+de+Embaxo/22/31/35 | títulu= Itinerariu de la llinia 031 | obra= | fechaaccesu= 4 de marzu de 2017| apellíu=| nome= | fecha= 2017| sitiuweb= |editorial= Samar | idioma= }}</ref><ref>{{cita web| url= http://samar.es/horarios/linea/Atienza/La+Barbolla/13/427/38 | títulu= Itinerariu de la llinia 034 | obra= | fechaaccesu= 4 de marzu de 2017| apellíu=| nome= | fecha= 2017| sitiuweb= |editorial= Samar | idioma= }}</ref> L'aeropuertu más cercanu ye'l de [[aeropuertu de Madrid-Barajas|Madrid-Barajas]] asitiáu a unes {{unidá|140|km}}. == Demografía == === Hábitat humanu === A 1 de xineru de 2016 vivíen {{unidá|68|individuos}} nel conceyu.<ref name=INE-población>{{cita web| url= http://www.ine.es/dynt3/inebase/index.htm?padre=525 | títulu= Cifres oficiales de población resultantes de la revisión del Padrón municipal a 1 de xineru| obra= Demografía y población | fechaaccesu= 4 de marzu de 2017| apellíu=| nome= | fecha= 2017| sitiuweb= |editorial= Institutu Nacional d'Estadística | idioma= }}</ref> La so densidá de población yera, nesi añu, de {{unidá|1.3|hab/km²}}, bien inferior a la provincial ({{unidá|20.4|hab/km²}}) y la rexonal ({{unidá|25.8|hab/km²}}).{{Harvnp|Direición Xeneral de Montes y Espacios Naturales|2005|p=47}} La evolución del so númberu d'habitantes amuesa un descensu constante dende l'entamu del sieglu XX que se torna bien acusáu mientres la década de 1960.<ref name=INE-históricu>{{cita web | url= http://www.ine.es/intercensal/intercensal.do;jsessionid=F59F6B3A0F6413DD839D34DBC86CA163.intercensal02?search=1&cmbTipoBusq=0&textoMunicipio=Campis%Y1balos&btnBuscarDenom=Consultar+selecci%F3n | títulu= Provincia: 19 Guadalaxara. Conceyu: 19061 Campisábalos | obra= Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842 | fechaaccesu= 4 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= | editorial= Institutu Nacional d'Estadística | idioma= }}</ref> Nos postreros 25 años el númberu d'habitantes caltúvose con altibaxos en redol a les 70 persones.<ref name=INE-población /> {{Gráfica d'evolución |nome_completu =Evolución de la población de Campisábalos ente 1857 y 2016 |posición =center |tipu =demográfica |notes =Cifres en númberu d'habitantes. Fonte INE.<ref name=INE-históricu /><ref name=INE-población /> |altor =300 |anchor =650 |1857|457|1860|521|1877|640|1887|601|1897|633|1900|592|1910|607|1920|549|1930|508|1940|514|1950|494|1960|428|1970|153|1981|82|1991|57|2001|75|2011|83|2016|68| }} La crecedera vexetativa pal periodu 2009-2014 foi nulu yá la nacencia d'una persona en 2009 foi compensáu col fallecimientu d'otra en 2012.<ref name=estadísticaCLM2014 /> Según el censu de 2011 nel conceyu esistíen 33 viviendes principales y 124 secundaries.<ref name=estadísticaCLM2014 /> De les principales, la {{unidá|55|%}} teníen más de {{unidá|90|m²}} de superficie útil.<ref name=estadísticaCLM2014 /> === Carauterístiques sociales === {{pirámide de población 3 |fondu =#fcfafb |títulu ='''Pirámide de población de Capisábalos 2014<br />(porcentaxes según censu de 2014)'''<ref name=estadísticaCLM2014 /> |posición =right |anchu =50% |cantu = 1px solid darkgray |máximu =15 |75 y más |6.7 |5 |65-75 |11.7 |6.7 |55-65 |8.3 |1.7 |45-55 |10 |5 |35-45 |11.7 |1.7 |25-35 |10 |5 |15-25 |6.7 |3.3 |0-15 |3.3 |3.3 }} En 2016, de les {{unidá|68|}} habitantes, {{unidá|48|}} yeren homes y {{unidá|20|}} muyeres.<ref name=estadísticaCLM2014 /> Según el padrón de 2014, una {{unidá|30|%}} yeren naturales del conceyu ente que la {{unidá|55|%}} nacieren n'otros llugares d'España.<ref name=estadísticaCLM2014 /> El porcentaxe d'estranxeros asítiase na {{unidá|15|%}}.<ref name=estadísticaCLM2014 /> D'alcuerdu al censu de 2011, nun esistíen analfabetos y los habitantes con estudios de primer o segundu grau suponíen la {{unidá|73|%}} de la población.<ref name=estadísticaCLM2014 /> === Costumes locales === Campisábalos celebra les sos fiestes patronales n'honor a santa [[María Madalena]] y san [[Bartolomé l'Apóstol|Bartolomé]].<ref name=Municipio-fiestes>{{cita web | url= http://www.campisabalos.es/pagina_interior.php?id=8 | títulu= Fiestes | obra= | fechaaccesu= 4 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | sitiuweb= | editorial= Conceyu de Campisábalos | idioma= | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180219194018/http://www.campisabalos.es/pagina_interior.php?id=8 | fechaarchivu= 2018-02-19 }}</ref> Duren tres díes, mientres unu de les primeres fines de selmana de xunu.<ref name=Municipio-fiestes /> Nelles realicen una procesión, concursos populares, escoyer al Rei y la Reina de les fiestes, hai actuaciones musicales y bailles típicos rexonales.<ref name=Municipio-fiestes /> El conceyu instala un parque infantil y ufierta a los vecinos un aperitivo el primer día y una merienda-cena'l postreru.<ref name=Municipio-fiestes /> Mientres la Selmana Santa celébrense los habituales oficios d'esta conmemoración relixosa.<ref name=Municipio-fiestes /> El Vienres Santu y el Domingu de Resurreición realicen procesiones dientro de la llocalidá.<ref name=Municipio-fiestes /> Na del domingu un [[pasu procesional]] ye portáu polos homes y l'otru poles muyeres.<ref name=Municipio-fiestes /> Na nueche del Sábadu Santu, pela so parte, faise una fogata xunto a la ilesia de San Bartolomé.<ref name=Municipio-fiestes /> La gastronomía en Campisábalos ta marcada polos productos locales.<ref name=Municipio-gastronomía>{{cita web | url= http://www.campisabalos.es/pagina_interior.php?id=14 | títulu= Gastronomía | obra= | fechaaccesu= 4 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | sitiuweb= | editorial= Conceyu de Campisábalos | idioma= | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180219192712/http://www.campisabalos.es/pagina_interior.php?id=14 | fechaarchivu= 2018-02-19 }}</ref> El conceyu definir como «auténtica, sobria, austera y emotiva».<ref name=Municipio-gastronomía /> El corderu y el gochu ocupen llugares principales.<ref name=Municipio-gastronomía /> El primeru de manera asada y el segundu en forma d'embutíu.<ref name=Municipio-gastronomía /> Ello ye que celébrase añalmente una [[matanza del gochu|fiesta de la matanza]] na población.<ref name=Municipio-gastronomía /> Al pie de estes carnes, tamién formen parte de la so cocina popular les cogordes, níscalos, cascoxos y pataques.<ref name=Municipio-gastronomía /> == Alministración == === Estructura === La corporación municipal ta formada por trés persones: l'alcalde y dos conceyales qu'asumen los puestos de primer y segundu teniente.<ref name=Conceyu-Ayto>{{cita web | url= http://www.campisabalos.es/pagina_interior.php?id=10 | títulu= Corporación | obra= | fechaaccesu= 4 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | sitiuweb= | editorial= Conceyu de Campisábalos | idioma= | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180219193948/http://www.campisabalos.es/pagina_interior.php?id=10 | fechaarchivu= 2018-02-19 }}</ref> P'ayudar nes sos funciones cunten con un [[Secretariu de conceyu secretariu]] y una alministrativa.<ref name=Conceyu-Ayto /> Nel exerciciu de 2013 tuvo unos ingresos totales de {{unidá|364000|euros}} y unos gastos {{unidá|441000|}}.<ref name=estadísticaCLM2014 /> Al zarru del exerciciu 2015, la delda con entidaes de creitu yera inesistente.<ref>{{cita noticia |títulu = Deuda por conceyos - Campisábalos (Guadalaxara) |url = http://www.datosmacro.com/deuda/espana/municipios/castilla-la-mancha/guadalajara/campisabalos |periódicu = [[Expansión (periódicu)|Expansión]] |editorial = Unidá Editorial |páxina = |número = |fecha = 13 de marzu de 2017 |fechaaccesu = 13 de marzu de 2017 }}</ref> Al pie de otros dolce conceyos vecinos forma la mancomunidá «Sierra de Pela-Alto Suerbe» qu'asume les xeres de llimpieza de la nieve y recoyida de los residuos sólides.<ref>{{cita web | url= http://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/empecipio/mancomunidaes/8/13413 | títulu= Rexistro d'entidaes llocales | obra= | fechaaccesu= 4 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | sitiuweb= | editorial= Secretaría d'Estáu d'Alministraciones Públiques | idioma= }}</ref> La [[Oficina Comarcal d'Agricultura]] y la [[Sistema Nacional d'Empleo|Oficina d'Empléu]] más cercanes atópase en Sigüenza.{{Harvnp|ADEL Sierra Norte|2013|pp=38-43}} Judicialmente atópase dientro dientro del [[partíu xudicial de Sigüenza|partíu de Sigüenza]], unu de los trés nos que s'estrema la provincia de Guadalaxara.<ref>{{cita web | url= http://www.cgpe.es/partido.aspx?idprovincia=19&numpartido=3 | títulu= Sigüenza, partíu xudicial nᵘ 3 de Guadalaxara | obra= | fechaaccesu= 4 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | sitiuweb= | editorial= Conseyu Xeneral de Procuradores d'España | idioma= | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130622161347/http://www.cgpe.es/partido.aspx?idprovincia=19&numpartido=3 | fechaarchivu= 2013-06-22 }}</ref> === Política === {| class="wikitable col1izq col2cen col3cen col4cen col5cen col6cen col7cen col8cen col9cen" align="right" |- style="background:#cccccc" |colspan=9|<center>[[Ficheru:Emblem-WikiVote blank.svg|25px]] '''Resultaos eleutorales nel conceyu de Campisábalos (datos en %)'''<ref>{{cita web | url= http://eleiciones2015.castillalamancha.es/resultaos | títulu= Resultaos | obra= Eleiciones autonómiques 2015 | fechaaccesu= 5 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= | editorial= Ministeriu del Interior | idioma= }}</ref><ref>{{cita web| url= http://www.infoelectoral.mir.es/infoelectoral/min/home.html | títulu= Consulta de Resultaos Eleutorales | obra= | fechaaccesu=5 de marzu de 2017| apellíu= |nome=| fecha= 2017| sitiuweb=| editorial= Gobiernu de Castiella-La Mancha |idioma= }}</ref></center> |- !width="130 px" style="background:#cccccc"|Eleiciones !width="75 px" style="background:#cccccc"|[[Ficheru:Voting hand.svg|35px]]<br />participación !width="35 px" style="background:#cccccc"|[[Ficheru:People's Party (Spain) Logo.svg|33px]]<br />[[PP]] !width="35 px" style="background:#cccccc"|[[Ficheru:Logotipo del PSOE.svg|35px]]<br />[[PSOE]] !width="100 px" style="background:#cccccc"|[[Ficheru:Unidos Podemos.svg|30px]]<br />[[Podemos-IX-Equo]] !width="35 px" style="background:#cccccc"|[[Ficheru:Ciudadanos (logotipo en las papeletas electorales).png|40px]]<br />[[Ciudadanos-Partíu de la Ciudadanía|Ciudadanos]] !width="35 px" style="background:#cccccc"|[[Ficheru:Podemos (logo círculos).svg|33px]]<br />[[Podemos]] !width="35 px" style="background:#cccccc"|[[Ficheru:IU500PNG.png|35px]]<br />[[Izquierda Xunida (España)|I.O.]] !width="35 px" style="background:#cccccc"|Otros |- |[[Ficheru:Flag of Spain.svg|30px]] [[Eleiciones xenerales d'España de 2016|Congresu 2016]]||{{unidá|73.7|}}||{{unidá|54.8|}}||{{unidá|21.4|}}||{{unidá|14.3|}}||{{unidá|9.5|}}||{{unidá|0|}}||{{unidá|0|}}||{{unidá|0|}} |- |[[Ficheru:Flag of Spain.svg|30px]] [[Eleiciones xenerales d'España de 2015|Congresu 2015]]||{{unidá|83.9|}}||{{unidá|46.8|}}||{{unidá|21.3|}}||{{unidá|0|}}||{{unidá|17|}}||{{unidá|10.6|}}||{{unidá|2.1|}}||{{unidá|2.1|}} |- |[[Ficheru:Bandera teorica Castilla-La Mancha.png|30px]] [[Eleiciones a les Cortes de Castiella-La Mancha de 2015|Autonómiques 2015]]||{{unidá|91|}}||{{unidá|58.3|}}||{{unidá|12.5|}}||{{unidá|0|}}||{{unidá|6.3|}}||{{unidá|12.5|}}||{{unidá|4.2|}}||{{unidá|6.3|}} |- |[[Ficheru:Bandera de Campisábalos.svg|30px]] [[Eleiciones municipales d'España de 2015|Municipales 2015]]||{{unidá|100|}}||{{unidá|73.1|}}||{{unidá|21.1|}}||{{unidá|0|}}||{{unidá|0|}}||{{unidá|0|}}||{{unidá|0|}}||{{unidá|0|}} |- |[[Ficheru:Flag of Europe.svg|30px]] [[Eleiciones al Parllamentu Européu de 2014 (España)|Europees 2014]]||{{unidá|50|}}||{{unidá|45.5|}}||{{unidá|0|}}||{{unidá|0|}}||{{unidá|0|}}||{{unidá|0|}}||{{unidá|9|}}||{{unidá|45.5|}} |} Tocantes a simpatíes polítiques, estes nun amuesen variación dependiendo del tipu d'eleiciones yá que el partíu más votáu ye'l [[Partíu Popular]]. == Infraestructures == === Sanidá === Nel conceyu nun esiste nenguna farmacia. Les más cercanes atópase en [[Galve de Sorbe]] ({{unidá|8|km}}); [[Ayllón]] ({{unidá|29|km}}) y [[Atienza]] ({{unidá|30|km}}).<ref>{{cita web | url= http://sescam.jccm.es/web/ServiciosFarmacias.do?idLoc=686&cabecera=/common/cabecera_farmacia.html | títulu= Oficines de farmacia | obra= | fechaaccesu= 5 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= | editorial= Serviciu de Salú de Castiella-La Mancha | idioma= | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20170313042051/http://sescam.jccm.es/web/ServiciosFarmacias.do?idLoc=686&cabecera=/common/cabecera_farmacia.html | fechaarchivu= 2017-03-13 }}</ref><ref>{{cita web | url= http://www.saludcastillayleon.es/ciudadanos/es/guia2 | títulu= Consulta de farmacies | obra= | fechaaccesu= 5 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= | editorial= Salú de Castiella y Lleón | idioma= | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20170505003634/http://www.saludcastillayleon.es/ciudadanos/es/guia2 | fechaarchivu= 2017-05-05 }}</ref> La llocalidá dispón d'un consultoriu local atendíu intermitentemente y asitiáu na Plaza Mayor. En [[Galve de Sorbe]] y [[Atienza]] asítiense los [[centru de salú|centros de salú]] más cercanos.<ref name=Sescam-01>{{cita web| url= http://sescam.castillalamancha.es/ciudadanos/listado-de-centro | títulu= Llistáu de Centros | obra= | fechaaccesu= 5 de marzu de 2017| apellíu= |nome=| fecha= 2017| sitiuweb=| editorial= Serviciu de Salú de Castiella-La Mancha |idioma=}}</ref> L'atención hospitalaria emprestar nel [[Hospital Universitariu de Guadalaxara]] a {{unidá|99|km}}.<ref name=Sescam-01 /> Nel conceyu nun hai [[centru de día]]; tampoco esisten nes cercaníes yá que los más próximos atópase en [[Sacecorbo]] ({{unidá|98|km}}) y en Guadalaxara ({{unidá|99|km}}).<ref>{{cita web | url= http://www.castillalamancha.es/gobierno/bienestarsocial/estructura/dgsmpdd/actuaciones/centro-de-d%C3%ADa-pa-mayores | títulu= Centros de Día de Mayores de la Rede Pública de Castiella-La Mancha | obra= Actuaciones | fechaaccesu= 5 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= | editorial= Serviciu de Salú de Castiella-La Mancha. Bienestar social | idioma= | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20191118111800/https://www.castillalamancha.es/gobierno/bienestarsocial/estructura/dgsmpdd/actuaciones/centro-de-d%C3%ADa-pa-mayores | fechaarchivu= 2019-11-18 }}</ref> Otramiente, nun cunta con nenguna [[residencia xeriátrica]]. Les más cercanes de xestión pública asítiase en Sigüenza ({{unidá|58|km}}); [[Tamajón]] ({{unidá|62|km}}); [[Jadraque]] ({{unidá|64|km}}); [[Cogolludo]] ({{unidá|69|km}}) y [[Mandayona]] ({{unidá|70|km}}).<ref>{{cita web | url= http://www.castillalamancha.es/gobierno/bienestarsocial/estructura/dgsmpdd/actuaciones/residencies-pa persones mayores | títulu= Llistáu de residencies pa mayores | obra= Actuaciones | fechaaccesu= 5 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= | editorial= Serviciu de Salú de Castiella-La Mancha. Bienestar social | idioma= }}</ref> Tocantes a les de xestión privada, en [[Riaza]] (Soria), a {{unidá|28|km}}, funciona una xestionada por una fundación ente qu'en Sigüenza esisten otros dos. En [[Baraona]] (Soria), a {{unidá|53|km}}, atópase un centru priváu qu'empresta asistencia a casa a vieyos, enfermos crónicos y minusválidos.<ref>{{cita web| url= http://www.ayudaadomicilio.org/baraona.html | títulu= Residencia La nuesa Señora de la Esperanza | obra= Actuaciones | fechaaccesu= 5 de marzu de 2017| apellíu= |nome=| fecha= 2017| sitiuweb=| editorial= Ayuda a casa La nuesa Señora de la Esperanza |idioma=}}</ref> === Educación === [[Ficheru:Atienza-Grupo escolar.JPG|miniaturadeimagen|derecha|Colexu en Atienza del que dependen les aules más cercanes pa los estudios d'infantil y primaria.]] Campisábalos nun tien guardería nin s'atopa nenguna pela redolada.{{Harvnp|ADEL Sierra Norte|2013|pp=16-20}} Tampoco cunta con nengún tipu de centru educativu.{{Harvnp|ADEL Sierra Norte|2013|p=22}} En [[Galve de Sorbe]] ({{unidá|8|km}}) y [[Condemios de Arriba]] ({{unidá|8|km}}) atópense aules d'un [[Colexu Rural Arrexuntáu]] con sede en Atienza y qu'imparten [[educación infantil]] y [[educación primaria|primaria]].<ref name=colexos>{{cita web| url= http://www.educa.jccm.es/educacion/cm/educa_jccm/BBDD_ACCESS.1.1.tkContent.27265/tkSearcher | títulu= Buscador de centros docentes non universitarios | obra= Centros educativos | fechaaccesu= 6 de marzu de 2017| apellíu= |nome=| fecha= 2017| sitiuweb=| editorial= Gobiernu de Castiella-La Mancha |idioma=}}</ref> Pa la [[educación Secundaria]], los alumnos tienen que movese a Sigüenza ({{unidá|59|km}}) onde esisten centros públicos, alcordaos y privaos qu'imparten Secundaria y [[Bachilleratu]].<ref name=colexos /> Unu de los centros tamién ufierta [[Formación Profesional]]. Amás de esto, nesta llocalidá esisten aules d'[[educación d'adultos]] y de la [[Escuela Oficial d'Idiomes]].<ref name=colexos /> === Deporte === Nun esisten instalaciones deportives.{{Harvnp|ADEL Sierra Norte|2013|pp=30-34}} Les más cercanes son pabellones polideportivos cubiertos asitiaos, dos en Sigüenza ({{unidá|59|km}}) unu en Jadraque ({{unidá|64|km}}) y otru en Mandayona ({{unidá|70|km}}).{{Harvnp|ADEL Sierra Norte|2013|pp=30-34}} Pol so términu municipal escurren delles rutes nes que puede practicase el senderismo. Dientro d'él esisten dos cotos de caza con una superficie de {{unidá|3500|hai}} y {{unidá|1900|hai}}. Nellos ta dexada tanto la caza mayor como la menor.{{Harvnp|Direición Xeneral de Montes y Espacios Naturales|2005|p=45}} La pesca, pela so parte, puede practicase con condiciones na cercana [[llaguna de Somolinos]].{{Harvnp|Direición Xeneral de Montes y Espacios Naturales|2005|p=46}} === Proteición === La llocalidá nun cunta con destacamentos de fuercies del orde públicu. En [[Condemios de Arriba]] ({{unidá|8|km}}) esiste un puestu auxiliar de la [[Guardia Civil]] y en [[Atienza]] ({{unidá|30|km}}) una [[casa cuartel]].<ref>{{cita web| url= http://www.guardiacivil.es/es/institucional/directorio/guadalajara/puestu_auxiliar_de_condemios.html | títulu= Puestu Auxiliar de Condemios | obra= Información institucional | fechaaccesu= 7 de marzu de 2017| apellíu= |nome=| fecha= 2017| sitiuweb=| editorial= Guardia Civil |idioma=}}</ref> En [[Riaza]] (Segovia), a {{unidá|28|km}} asítiase un destacamentu del so [[Grupos de Rescate ya Intervención en Montaña|servicio de Rescate ya Intervención en Monte]].<ref>{{cita web| url= http://www.guardiacivil.es/es/institucional/Conocenos/especialidaes/Greim/index.html | títulu= El monte | obra= Funciones | fechaaccesu= 7 de marzu de 2017| apellíu= |nome=| fecha= 2017| sitiuweb=| editorial= Guardia Civil |idioma=}}</ref> Tocantes a la [[Cuerpu Nacional de Policía|Policía Nacional]], la única comisaría esistente na provincia ye la que s'atopa na so capital: Guadalaxara.<ref>{{cita web| url= https://www.policia.es/depenpol/depenpol_provincia.php?id_region=5&id_provincia=19#cuerpu | títulu= Dependencies policiales de Guadalaxara | obra= Dependencies Policiales | fechaaccesu= 7 de marzu de 2017| apellíu= |nome=| fecha= 2017| sitiuweb=| editorial= Policía Nacional |idioma=}}</ref> Pal serviciu de proteición anti-quemes, el términu municipal ye atendíu pol parque de bomberos de Sigüenza, a {{unidá|58|km}}, que cunta con una dotación operativa permanente de cuatro efectivos.<ref>{{cita web| url= http://www.ceisguadalajara.es/servicio/infraestructura/ | títulu= Infraestructura | obra= | fechaaccesu= 7 de marzu de 2017| apellíu= |nome=| fecha= 2017| sitiuweb=| editorial= Cruz Roja Española |idioma=}}</ref> Na mesma llocalidá atópase tamién l'agrupación más cercana de [[Proteición civil n'España|proteición civil]].<ref>{{cita web | url= http://www.anavproteccioncivil.es/agrupaciones.php?sec=5&idioma=es&ccaa=12&provincies=25&page=3 | títulu= Proteición civil Sigüenza | obra= Agrupaciones | fechaaccesu= 7 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= | editorial= Consorciu pal Serviciu de Prevención, Estinción de Quemes, Proteición Civil y Salvamentu de la Provincia de Guadalaxara | idioma= }}</ref> El puestu más próximu de la [[Cruz Roja Española|Cruz Roja]] dientro de la provincia atópase igualmente en Sigüenza.<ref>{{cita web| url= http://www.cruzroja.es/portal/page?_pageid=566,12305310&_dái=portal30&_schema=PORTAL30&P_CENT=14569 | títulu= Asamblea local Sigüenza | obra= Rede territorial | fechaaccesu= 7 de marzu de 2017| apellíu= |nome=| fecha= 2017| sitiuweb=| editorial= Cruz Roja Española |idioma=}}</ref> En [[San Esteban de Gormaz]] (Soria), a {{unidá|57|km}} esiste otru d'esta institución humanitaria.<ref>{{cita web| url= http://www.cruzroja.es/portal/page?_pageid=567,12318754&_dái=portal30&_schema=PORTAL30&P_CENT=14776 | títulu= Asamblea local San Esteban Gormaz | obra= Rede territorial | fechaaccesu= 7 de marzu de 2017| apellíu= |nome=| fecha= 2017| sitiuweb=| editorial= Cruz Roja Española |idioma=}}</ref> [[Cáritas Española]], pela so parte, dispón d'un puestu d'atención en Sigüenza onde empresta los servicios d'acoyida, roperu, escuela de padres según atención a [[transeúnte (persona ensin residencia fixa)|transeúnte]]s y persones ensin llar.<ref>{{cita web | url= http://www.caritas.es/siguenzaguadalajara/DetalleEntidad.aspx?ID=344 | títulu= Cáritas Parroquial: Cáritas arciprestal de Sigüenza-Atienza | obra= Arziprestazgo de Sigüenza-Atienza | fechaaccesu= 7 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= | editorial= Cáritas Diocesana de Sigüenza-Atienza | idioma= | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20200809104501/https://www.caritas.es/siguenzaguadalajara/DetalleEntidad.aspx?ID=344 | fechaarchivu= 2020-08-09 }}</ref> === Relixón === Nel ámbitu relixosu, la llocalidá cunta cola [[Ilesia de San Bartolomé (Campisábalos)|Ilesia de San Bartolomé]] integrada na unidá d'aición pastoral de [[Somolinos]] y atendida dende Sigüenza.<ref>{{cita web | url= http://www.siguenza-guadalajara.org/index.php/organigrama/parroquies | títulu= Parroquies | obra= Organigrama | fechaaccesu= 7 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= | editorial= Obispáu Sigüenza-Guadalaxara | idioma= }}</ref> Amás esiste la ermita de La nuesa Señora de la Soledá asitiada a unos cientos de metros al este del cascu urbanu y cerca de la carretera CM-110. === Otres infraestructures === La oficina de correos más cercana ta en Sigüenza.{{Harvnp|ADEL Sierra Norte|2013|pp=38-43}} Les de servicios financieros en Galve de Sorbe y Atienza.{{Harvnp|ADEL Sierra Norte|2013|pp=35-38}} Nesta última llocalidá tamién s'asitien los comercios más cercanos pa productos alimenticios ya industriales non alimenticios{{Harvnp|ADEL Sierra Norte|2013|pp=44-48}} según un taller d'arreglu de vehículos.{{Harvnp|ADEL Sierra Norte|2013|pp=48-52}} Na citada Sigüenza esiste una amplia variedá d'establecimientos comerciales y l'únicu hipermercáu de la zona.{{Harvnp|ADEL Sierra Norte|2013|pp=44-48}} == Economía == Según el censu agrariu de 2009, nel conceyu esistíen 13 esplotaciones agropecuaries que correspondíen a 11 titulares.<ref name=estadísticaCLM2014 /> L'usu agrícola ye minoritariu. A él dedicaben {{unidá|290|hai}} que suponíen la {{unidá|6|%}} de la superficie total de les esplotaciones y que s'usaben pal cultivu de [[Poaceae|yerbácees]].<ref name=estadísticaCLM2014 /> La cabaña ganadera componer de {{unidá|1352|cabeces}} (289 de bovín y 1063 d'ovín) y tenía a la so disposición {{unidá|2496|hai}} de camperes.<ref name=estadísticaCLM2014 /> Dientro del sector secundariu solo esiste una pequeña empresa con un trabayador.<ref name=estadísticaCLM2014 /> Nel sector terciariu, pela so parte, hai otros dos qu'empleguen a cuatro persones.<ref name=estadísticaCLM2014 /> En xineru de 2017 había 9 persones afiliaes a la Seguridá Social: 6 como autónomos y 3 nel Réxime Xeneral.<ref>{{cita web| url= http://www.seg-social.es/Internet_1/Estadistica/Est/AfiliacionAltaTrabajadores/AfiliacionesAltaLaboral/Afiliaci_n__ltimo_d_a_del mes/AfiliacionMunicipios/index.htm#documentoXLSX | títulu= Dato Conceyos. Últimu día del mes. Xineru 2017 | obra= Estadístiques, Presupuestos y Estudios | fechaaccesu= 7 de marzu de 2017| apellíu= |nome=| fecha= 2017| sitiuweb=| editorial= Seguridá Social |idioma=}}</ref> Solo una persona taba rexistrada como paráu en Campisábalos.<ref>{{cita web | url= http://www.sepe.es/contenidos/que_es_el_sepe/estadisticas/datos_estadisticos/municipios/2017/xineru_2017.html | títulu= Estadístiques por conceyos. Xineru 2017 | obra= Datos estadísticos de paru rexistráu y contratos por conceyos | fechaaccesu= 7 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= | editorial= Serviciu Públicu d'Empléu Estatal (SEPE) | idioma= }}</ref> ==Turismu== === Elementos destacaos y atraiciones === [[Ficheru:IglesiaDeSanBartoloméYCapillaDeSanGalindo20110605095055p1110809.jpg|miniaturadeimagen|derecha|La [[Ilesia de San Bartolomé (Campisábalos)|Ilesia de San Bartolomé]], declarada [[bien d'interés cultural]], ye l'elementu más destacáu de Campisábalos.]] La llocalidá cunta cola notable [[ilesia de San Bartolomé (Campisábalos)|ilesia de San Bartolomé]] d'estilu [[Románicu rural de Guadalaxara|románicu rural]] y que los sos elementos más antiguos daten del sieglu XII. Foi declarada [[Bien d'Interés Cultural (España)|Bien d'Interés Cultural]] en 1965<ref>{{cita web| url= http://www.mecd.gob.es/bienes/cargarFiltroBienesInmuebles.do?layout=bienesInmuebles&cache=init&language=es | títulu= Consulta a la base de datos de bienes inmuebles | obra= Patrimoniu Cultural | fechaaccesu= 11 de marzu de 2017| apellíu= |nome=| fecha= 2017| sitiuweb=| editorial= Ministeriu d'Educación, Cultura y Deporte |idioma=}}</ref> y la so visita forma parte de dos rutes turístiques: la ruta del románicu rural en Guadalaxara»<ref>{{cita web | url= http://www.turismoenguadalajara.es/reportaxe-principal/ruta-del-romanico-rural-de-guadalajara/NjA=/ | títulu= Ruta del románicu rural de Guadalaxara | obra= Turismu en Guadalaxara | fechaaccesu= 7 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= | editorial= Diputación de Guadalaxara | idioma= }}</ref> y la ruta Serranías».<ref>{{cita web | url= http://www.turismoenguadalajara.es/ruta-serranias-guadalajara/ | títulu= Ruta Serranías | obra= Rutes de Guadalaxara | fechaaccesu= 7 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= | editorial= Diputación de Guadalaxara | idioma= | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20170313043800/http://www.turismoenguadalajara.es/ruta-serranias-guadalajara/ | fechaarchivu= 2017-03-13 }}</ref> La ufierta turística atópase marcada pola so redolada natural. Bastante ye que, gran parte del so términu forma parte d'un espaciu natural protexíu calificáu como «[[Zona d'Especial Caltenimientu]]».{{Harvnp|Direición Xeneral de Montes y Espacios Naturales|2005|p=5}} Parte d'él ({{unidá|172|hai}}) inclúyese, igualmente, dientro del [[monumentu natural]] «[[sierra de Pela y llaguna de Somolinos]]».<ref>{{cita web| url= http://agricultura.jccm.es/inap/forms2/inapf106.php?IDGENER=52&nome=Sierra%20de%20Pulga%20y%20Llaguna%20de%20Somolinos| títulu= Sierra de Pela y llaguna de Somolinos| obra= Rede d'árees protexíes| fechaaccesu= 11 de marzu de 2017| apellíu= | nome= | fecha= 2017| sitiuweb= | editorial= Conseyería d'Agricultura de Castiella-La Mancha}}</ref> De la so contorna, puede destacar el [[fayedal de la Teyera Negra]] asitiáu a {{unidá|20|km}} de distancia (en llinia recta) del cascu urbanu. El conceyu informa na so web sobre un total d'ocho rutes de senderismo locales con distintu llargor: seis pa la visita a distintos elementos y paraxes dientro del so términu, según otros dos que dexen caminar hasta los conceyos vecinos de Tiermes, al norte y Galve de Sorbe al sur.<ref>{{cita web | url= http://campisabalos.es/pagina_interior.php?id=12 | títulu= Rutes dende Campisábalos | obra= | fechaaccesu= 11 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= | editorial= Conceyu de Campisábalos | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180218233719/http://www.campisabalos.es/pagina_interior.php?id=12 | fechaarchivu= 2018-02-18 }}</ref> Amás, a {{unidá|1.5|km}} del términu —pola aguada norte de la sierra de Pela, yá en Soria— escurre'l senderu de [[Gran Percorríu]] [[GR-86]]. === Infraestructura === El conceyu dispón del centru d'interpretación comarcal «El Mensario» col fin de dar a conocer los aspeutos históricos, culturales y medioambientales más destacaos de la llocalidá y la so redolada.<ref name=mensario>{{cita web | url= http://campisabalos.es/pagina_interior.php?id=3 | títulu= Centro d'interpretación comarcal «El Mensario» | obra= | fechaaccesu= 11 de marzu de 2017 | apellíu= | nome= | fecha= 2017 | sitiuweb= | editorial= Conceyu de Campisábalos | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180218233726/http://www.campisabalos.es/pagina_interior.php?id=3 | fechaarchivu= 2018-02-18 }}</ref> Esti centru dispón de chigre, restorán y 12 habitaciones p'agospiamientu.<ref name=mensario /> Nes cercaníes esisten restoranes en dellos pueblos vecinos. Instalaciones d'agospiamientu —principalmente cases rurales— atopar en: [[Galve de Sorbe]]; [[Condemios de Arriba]]; [[Condemios de Abajo]]; [[Albendiego]] y [[Atienza]]. Igualmente funcionen albergues pa grupos en [[Somolinos]] y Condemios de Arriba. == Enllaces esternos == {{commonscat|Campisábalos}} == Notes == {{llistaref|group=lower-alpha|1}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Otra bibliografía utilizada nel artículu == # {{cita publicación |apellíu= {{Versalita|ADEL Sierra Norte}} |nome= |enllaceautor= |añu= 2013 |títulu= Analís pa la cohesión del territoriu |publicación= Leader 2014-2010 |volume= |númberu= |páxina= |ubicación= |editorial= Asociación pal desenvolvimientu llocal de la Sierra Norte de Guadalaxara |issn= |url= http://adelsierranorte.org/leader20142020/ |idioma= |fechaaccesu= 7 de marzu de 2017 |archiveurl= https://web.archive.org/web/20170923024758/http://adelsierranorte.org/leader20142020/ |archivedate= 2017-09-23 }} # {{cita publicación |apellíu={{Versalita|Boloix Gallardo}} |nome= Bárbara |enllaceautor= |añu= 2001 |títulu= La taifa de Toledo nel sieglu XI. Aproximamientu a les sos llendes y estensión territorial |publicación= Tulaytula. Revista de l'Asociación d'Amigos del Toledo Islámicu |volume= |númberu= 8 |páxines= 23-57 |ubicación= Toledo |editorial= Asociación d'amigos del Toledo islámicu |issn= 1575-653X | url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2481318 | idioma= |fechaaccesu=27 de febreru de 2017}} # {{cita llibru |nome= |apellíu= {{Versalita|Bravo y Lecea}}|enllaceautor=|títulu= Anuariu-Guia de Guadalaxara y la so provincia| añu=1909| url= http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0026437526&page=31&search=&lang=es |formatu= | idioma= | editor= Imprenta de Antero Concha | edición= | editorial= | isbn= |páxines=|fechaaccesu= 8 de marzu de 2017}} # {{cita publicación |apellíu= {{Versalita|Direición Xeneral de Montes y Espacios Naturales}} |nome= |enllaceautor= |añu= 2005 |títulu= Plan de Xestión de Sierra de Pela, YE4240007 (Guadalaxara). Documentu nᵘ 1: Descripción del espaciu |publicación= |volumen= |número= |páxina= |allugamientu= |editorial= Conseyería d'Agricultura de Castiella-La Mancha |issn= |url= http://www.castillalamancha.es/gobierno/agrimedambydesrur/estructura/dgapfyen/rednatura2000/zecES4240007 |idioma= |fechaaccesu= 7 de marzu de 2017 |archiveurl= https://web.archive.org/web/20190107110130/http://www.castillalamancha.es/gobierno/agrimedambydesrur/estructura/dgapfyen/rednatura2000/zecES4240007 |archivedate= 2019-01-07 }} # {{Enllaz rotu|1=La Marca media d'Al-Andalus en tierres de Guadalaxara |2=http://biblioteca2.uclm.es/biblioteca/ceclm/artrevistas/wad/wad12ferrera.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} # {{cita llibru |nome= Francisco |apellíu= {{Versalita|Layna Serrano}}|enllaceautor=|títulu= Historia de la villa de Atienza| añu=1945| url= https://books.google.es/books?id=g_021ld39hoC&lpg=PA2&hl=es&pg=PA2#v=onepage&q&f=false |formatu= | idioma= | editor= Aache. Llibros de Guadalaxara | edición= | editorial= | isbn= 9788496236257 |páxines=|fechaaccesu= 27 de febreru de 2017}} {{Tradubot|Campisábalos}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Conceyos de Guadalajara]] [[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Guadalajara]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]] bhgmb2fsug8rn93ryevv4a7ygybozdj Chercos 0 122571 4498647 4185137 2026-06-04T11:00:34Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498647 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Chercos''' ye un [[conceyu]] [[España|español]] de la [[provincia d'Almería]], [[Andalucía]]. Nel añu [[{{Población|ES|añu}}]] cuntaba con {{Población|ES|04036}} habitantes. La so estensión superficial ye de 14 km² y tien una densidá de 21,1 hab/km². Los sos [[coordenaes xeográfiques]] son 37º 15' N, 2º 16' O. Asítiase a una altitú de 805 [[metros]] y a 79 quilómetros de la capital de provincia, [[Almería]]. Orixinalmente, el pueblu allugar a unos trés quilómetros escontra'l sur cuetu enriba. Nos años 1940, l'entós alcalde Antonio Sáez Sáez decidió camudar el pueblu a la so llocalización de güei por ser un sitiu más conveniente y tar meyor comunicáu. Esta decisión causó'l disgustu de dalgunos, quien de primeres s'aguantaron al cambéu. Les cais de Chercos Viejo fueron restauraes a principios del sieglu XXI. Delles cases del pueblu vieyu, según la so ilesia, siguen siendo utilizaes polos sos dueños mientres les dómines festives como Navidá pa visitar a los sos familiares, fines de selmanes y branu. == Demografía == Númberu d'habitantes nos últimos diez años. {{Evolución demográfica |1996=289|1998=255|1999=252|2000=227|2001=297|2002=222 |2003=233|2004=286|2005=295|2007=306|2009=295|2010=287|2011=303|2012=307 |fonte=INE-es}} == Patrimoniu artísticu y monumental == El patrimoniu artísticu-monumental del conceyu de Chercos atópase claramente representáu pola so llarga historia, con construcciones y muertes que van dende los primeros pobladores, atestiguaos dende'l [[Edá del Cobre|calcolítico]], pasando pola Edá Media sol dominiu islámicu y la posterior [[Reconquista]] hasta l'actualidá. Los sos más claros exemplos son: * '''El xacimientu arqueolóxicu del [[Zona arqueolóxica del Cuetu del Moyón|Cuetu del Moyón]]:''' alcuéntrase sobre la cota más alta del cuetu del mesmu nome, onde conflúin les llendes de los términos municipales de [[Macael]], [[Tahal]] y Chercos. L'asentamientu llindar al cume de dichu cuetu, que tien unos 1116 metros d'altitú y apodera visualmente amplies superficies de la [[Sierra de Filabres]] y del [[Valle del Almanzora]] inmediatu. Comunícase visualmente con [[El Cerrillo]] de Chercos. El xacimientu foi interpretáu como fortín de la [[Edá del Cobre]], pola so semeyanza colos asina identificaos nel xacimientu de [[Los Millares]], y caracterízase pol so allugamientu nun puntu estratéxicu con ampliu dominiu del paisaxe, les sos pequeñes dimensiones y la presencia d'estructures de defensa complexes. * '''El xacimientu arqueolóxicu d'[[El Cerrillo]]:''' ta alcontráu nun cuetu de la marxe izquierda del [[Ríu Tahalí|Ríu de Chercos]]. Producióse una escavación d'urxencia motivada pola meyora de la esplotación d'unes canteres que podíen afectar al xacimientu. Los resultaos de la mesma confirmaron que se trata d'un fortín, tamién de la [[Edá del Cobre]], lóxicamente relacionable con dalgún pobláu de la redoma. Este podría ser el cercanu xacimientu d'El Tesorillo, pero tamién se tienen noticies d'otros dos xacimientos próximos, entá por confirmar. * '''Los restos arqueolóxicos d'El Tesorillo:''' entá por estudiar, viéronse bien afeutaos poles dos carreteres locales (les de [[Chercos Viejo]] y [[Chercos Nuevu]]), sicasí, caltienen entá interés pa la investigación, pos nos perfiles son visibles delles estructures constructives. Sería precisu una actuación arqueolóxica destinada a definir la so posible rellación col xacimientu d'[[El Cerrillo]] y a valorar con más precisión les sos posibilidaes pa la investigación. * '''La [[Piedra Llabrada]] o [[Piedra Labrá]]:''' alcontrada nes cercaníes de [[Chercos Viejo]], ye un conxuntu arqueolóxicu-monumental prehistóricu, distribuyíu en dellos paneles predresos, onde tán grabaes escenes de la vida tribal de los primeros pobladores de Chercos. Los grabaos rupestres represéntense distribuyíos nes cares d'exfoliación propies de la roca, d'orixe pizarro-esquistoso, dacuando dixebraos claramente y otres superpuestos, confundiéndose unos con otros, debíu cuasi con toa seguridá al socesivu sobregrabado dende la [[Edá del Bronce]] hasta quiciabes la [[Edá Media]]. Les representaciones más comunes, de tipu [[Arte esquemático ibéricu|esquemáticu y/o macroesquemático]], son [[antropomorfu|antropomorfos]] de brazos en jarra, [[Indalo|indaliformes]], guerreros armaos, caballeros, carros o [[tectrices]], ganáu doméstico y selvaxe (caballos, pollinos, gües y cabres), ferradures, estrelles y otros oxetos d'interpretación más ambigua. La riqueza y naturaleza de motivos representaos, dende dómina [[El Argar|argárica]] d'equí p'arriba, la destacada distribución espacial y el so enclave prominente nel paisaxe inducen a pensar nel so usu como altar [https://docs.google.com/open?id=1x1VwZC8h6JN9pBiLVVOsQ6fiPzOVrimEIVLWxuyamjD-5IPuLJmOrgLRxHkd 1]. * '''El castiellu de Chercos Viejo:''' ye una pequeña fortaleza árabe de la [[Edá Media]] asitiada nun araxal sobre unos riscos qu'apoderen el pueblu y entiende una cortil con torres cuadrangulares y pequeñes. Una de les partes predreses de la plataforma sobre la que s'asitia ta reforzada con murios de piedra y soporta un barcal d'una sola nave. Ésti caltién la so bóveda y nes sos parés apaecen ''[[graffiti]]s'' cristianos del sieglu XVI. Nel área Sur del mesmu asítiase un pequeñu campusantu del sieglu XIX-principios del XX. * '''Ilesia de San Llorienzo en Chercos Viejo:''' la so construcción data del sieglu XVI, concretamente de 1505, so la advocación de santa María. Darréu foi quemada y destruyida mientres la rebelión de los moriscos o [[rebelión de les Alpujarras]], siendo reconstruyida a mediaos del sieglu XIX. == Economía == La so economía depende direutamente de la industria extractora del [[mármol]], principal actividá, quedando l'agricultura nun segundu planu y siendo la ganadería cuasi inesistente. == Redolada y Parques Naturales == * '''Sierra de los Filabres:''' La [[Sierra de Los Filabres]] ye'l principal macizu montascosu de la [[provincia d'Almería]] , anque les estribaciones más altes atópase en Sierra Nevada, y forma el llende sur del Valle del Almanzora. Tien un llargor de 50 km y un anchor de 25 km, con una superficie total de 150.000 hai. L'altitú media de la sierra ye de 1500 metros. Podemos destacar altores cimeros a los 2000 metros como [[Calar Alto]], 2168 msnm, [[Tetica de Bacares]], 2080. Ente los materiales que constitúin la Sierra, estremamos una unidá inferior de 5 km d'espesura formada por roques esquistu-cuarcíticas d'edá paleozoica. Sobre esti zócalo asítiase una cobertera de 1 km d'espesura d'esquistos y cuarcites con intercalaciones de roques carbonataes y gneis d'edá permotriásica. Llocalmente, ente'l zócalo y la cobertera atópase otra capa de 1 km d'espesura formada por carnioles, mármoles y diversos tipos de micasquistos del Trias mediu y cimeru. [[Albanchez]], [[Alcóntar]], [[Alcudia de Monteagud]], [[Bayarque]], [[Bacares]], [[Benitagla]], [[Benizalón]], Chercos, [[Cóbdar]], [[Gérgal]], [[Laroya]], [[Líjar]], [[Serón]], [[Sierro]], [[Suflí]] y [[Tahal]] son dalgunes de les poblaciones y conceyos de la zona, coles sos fachaes encaladas y les sos empinaes cuestes. * '''Flora y Fauna:''' Los suelos son pocu fondos con reacción química variable. La rellación carbonu-nitróxenu indica una bona y rápida humidificación, los conteníos en materia orgánico son moderaos cuando tienen cubiertes forestales antigües. Con una xeografía de ribayos, montes y valles. La diversidá d'ambientes reflexar nuna gran variedá de hábitats pa la fauna, ente la que tenemos de recoyer, dientro de los invertebraos, la riqueza en caparines diurnes ya inseutos de too tipu. Ente los vertebraos atópense les xaronques, culiebres, llagartos y diversos tipos de royedores. Na actualidá por cuenta de les llargues seques tán en peligru de sumir de nuesu entorno especies como les tortúes. Les aves constitúin el grupu más numberosu ente los vertebraos, ocupando tou tipu de formaciones: forestales, esteparias y cantiles o calares. Destaquen les aves de presa como especies más significatives: [[águila perdicera]], [[uxu real]], [[peñerina|peñerines]] y [[gavilan]]es. Y el más pequeñu de toos: el [[paniega]]. Ente los ungulaos apaecen el [[xabalín]] y la [[cabra montes]]. Esta postrera presenta güei poblaciones relativamente pequeñes pero la so gran capacidá reproductora y l'ausencia de predadores naturales como'l llobu, que regulen les sos poblaciones, faen esperar una rápida espansión. Por cuenta d'ello, estes especies precisen d'una equilibrada xestión cinexética qu'evite una crecedera desproporcionada de les poblaciones, afaciéndolo a la capacidá d'acoyida del mediu. Ente la vexetación esistente na actualidá destaquen pola so bayura l'[[Anthyllis cytisoides|albaida]], la [[bolina]], [[retama|retames]], [[Stipa tenacissima|espartu]], [[espín negru|espinos negros]], [[romeru|romeros]], [[boja|bojes]] y [[tomillu|tomillos]]. Numberoses plantes de les llamaes melecinales. Conserva Chercos exemplares centenarios d'[[encina]] de gran valumbu que la so caltenimientu a lo llargo de la historia paez amestada al so aprovechamientu como sesteros pal ganáu. Son numberoses y pártense por toles zones del conceyu. Ente'l [[carba]] acompañante destaquen los [[enebros]] y el [[acebuche]]. Apaecen amestaes al mugor edáfica nos ribayos bardiales, [[blimal]]s, [[chopera|choperes]], etc. y, abellugaos nel so ambiente más fresco, [[alcafresnu]]es, [[Juglans regia|nogueras]], [[algarrobos]] y [[zrezal|zrezales]]. * '''Rutes d'interés''' Dalgunes de les rutes o caminos d'interés son: “Cañada del Camín d'Albox” “Sienda del Gasparillo” “Cañada del Ríu de Chercos” “Cañada del Camín del Atalayon” “Sienda de La Fonte El Sotu” * '''Gastronomía''' {{VT|Gastronomía de la provincia d'Almería}} [[Migues de farina]] de trigu acompañaes de remojón , [[Farrapes Tortas]] , [[Pucheru de calabaza]] , [[Guisáu de trigu|Pucheru de trigu]] , [[Farrapes colorás]] , [[Farrapes con caldu]] , [[Potaxe d'albóndigues con bacaláu]] , [[Roscos Fritos]] , [[Buñuelos]] , [[Hornazos de San Marcos]] , [[Bizcuechos de dátiles]] ... * '''Fiestes''' * Fiestes n'honor a la [[Virxe de Fátima]]. Celébrase'l día 13 de mayu con misa procesión y verbena nocherniega * Fiestes de San Llorienzo celebra'l 10 d'agostu, con misa y procesión, xeneralmente celébrense 3 díes, con verbena nocherniega. N'unu de los trés díes realiza una gran paella pa tolos asistentes. * [[Día d'Andalucía]]. 28 de febreru. Cada añu celebra'l día d'Andalucía na Plaza del Pueblu comiendo unes Migues acompañaes de remojón y carne que preparen les muyeres del pueblu. * [[San Antón]]. El 17 de xineru celebrar con una gran foguera, pataques asaes, vinu del país, y carne al caricote. * Selmana Santa * '''Tradiciones''' * [[Matanza del gochu|Matanzas]]. Cada vez son menos pero entá nesti conceyu realicen les tradicionales matances, onde se sacrifica a un [[gochu]] y depués utilízase pa fabricar embutíos de too tipu. * Ellaboración de roscos fritos y buñuelos. Ye una tradición la realización d'estos dulces, anque nun tienen una fecha establecida realizar con más frecuencia en [[Selmana Santa]]. * [[Reis Magos]]. El día 5 de xineru celebra una fiesta pa los neños, cola apaición dde los Reis partiendo carambelos peles cais del pueblu, Apurren un detalle a los neños y darréu ufiértase a los neños una merienda de pan d'aceite y chicolate. * Meriendes . Al rematar la Selmana Santa'l domingu de Resurreción, munchos de los habitante alleguen al campu pola contorna a pasar el día * [[Paella]]. El día del Patrón del pueblu celebrar con una gran paella pa tolos asistentes. * Baille. mientres tou un añu los neños del pueblu aprienden distintos estilos de baille que'l día del Patrón amuesen a tolos asistentes. == Servicios públicos == [[Ficheru:Alm04Chercos.jpg|thumb|300px|Vista panorámica de Chercos]]. === Educación === * Colexo Públicu rural los Filabres * Escuela d'adultos * Centru Guadalinfo === Sanidá === * Consultoriu médicu * Farmacia == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [https://docs.google.com/file/d/1x1VwZC8h6JN9pBiLVVOsQ6fiPzOVrimEIVLWxuyamjD-5IPuLJmOrgLRxHkd/edit] - Los grabaos rupestres de la <<Piedra Labrá>> por Javier R. García del Toro * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Tou sobre Chercos |2=http://wikanda.almeriapedia.es/wiki/Chercos |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} - Chercos en Almeriapedia * [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/htm/sm04036.htm Chercos] - Sistema d'Información Multiterritorial d'Andalucía * [http://www.juntadeandalucia.es/cultura/iaph/paisajecultural/documentos/PICA_Tahal,_alcudia_de_monteagud_y_el llevante.pdf Paisaxes culturales d'Andalucía: Tahal, Alcudia de Monteagud y Chercos. Institutu Andaluz del Patrimoniu Históricu] {{Tradubot|Chercos}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de la provincia d'Almería]] [[Categoría:Conceyos d'Almería]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]] luhs3x4l38a5s88uj4sr1m6gb2rsa58 Cazalilla 0 122897 4498611 4474897 2026-06-04T02:31:52Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498611 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Cazalilla''' ye un [[conceyu]] [[España|español]] de la [[Provincia de Xaén (España)|provincia de Xaén]], [[Andalucía]], perteneciente a la contorna de la [[Campu de Xaén]] y allugáu al norte del conceyu de [[Xaén]]. La so población ye de 846 habitantes, de los cualos, 407 son homes y 439 muyeres ([[Institutu Nacional d'Estadística d'España|INE]], [[2016]]). == Política municipal == El so actual alcalde ye Manuel Jesús Raya Clemente, del [[PSOE]]. == Festividá de San Blas == Por cuenta de la Festividá de [[Blas de Sebaste|San Blas]], el día 3 de febreru de cada añu llanzábase tradicionalmente una [[Pavu domésticu|pava viva]] dende'l campanariu de la ilesia de Santa María Madalena. La tradición remontar al sieglu XIX, cuando al paecer tratar de reconciliar a dos families engarraes, per mediu del casoriu, el mesmu día 3 de febreru, del fíu d'una familia cola fía de la otra.<ref name="elmundoCaz"/> Pa celebralo, soltaron una pava dende'l campanariu. Interpretábase que l'afortunáu que consiguía atrapala diba tener bona suerte'l restu del añu, pero tamién tenía de responsabilizase del cuidu del animal hasta qu'esti morriera por causes naturales.<ref name="elpais2005Caz">{{cita web |url = https://elpais.com/diario/2005/02/04/andalucia/1107472962_850215.html |títulu = Una tradición que vuela |editor = El País.com |autor = Raquel Hernández |lugar = Xaén |fecha = 4 de febreru de 2005 |fechaaccesu = 19 d'avientu de 2017}}</ref> De manera alternativa esiste la creencia de que'l costume deriva de los sorteos populares que les Cofraderíes d'Ánimes llevaben a cabu polos pueblos de la provincia.<ref name="elmundoCaz">{{cita web |url = https://www.elmundo.es/andalucia/sevilla/2016/02/05/56b3c42122601d9f1y8b4626.html |títulu = Cazalilla nun volverá llanzar más la pava dende la torre de la so ilesia |editor = El Mundo.es |autor = María Amelia Brenes |fecha = 5 de febreru de 2016 |fechaaccesu = 19 d'avientu de 2017}}</ref> Sicasí, dende l'añu 2015, y por cuenta de la presión social llevada a cabu por partíos y coleutivos animalistas, particulares, etc., pal cumplimientu de establecer nel artículu 4 de la Llei 11/2003 de 24 de payares tocantes a la proteición d'animales, el llanzamientu de la pava dende'l campanariu de la ilesia de Cazalilla foi prohibíu.<ref name="cadenaserCaz">{{cita web |url = http://cadenaser.com/emisora/2017/01/26/ser_andujar/1485454280_004767.html |títulu = Cazalilla nun va llanzar la pava dende la torre del campanariu de la ilesia de Santa María Madalena |editor = Cadena SER.com |autor = Ana Bermúdez |llugar = Alcaudete |fecha = 26 de xineru de 2017 |fechaaccesu = 19 d'avientu de 2017 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20171222051615/http://cadenaser.com/emisora/2017/01/26/ser_andujar/1485454280_004767.html |fechaarchivu = 2017-12-22 }}</ref> Magar lo espuesto enantes, en 2017 cazaleños y otros simpatizantes defensores d'esti festexu llevaron a cabu de forma paralela'l llanzamientu de la pava dende'l teyáu d'una vivienda particular na mesma plaza en que s'asitia la ilesia, coles mires de caltener viva la tradición centenaria.<ref name="elmundopavaCaz">{{cita web |url = https://www.elmundo.es/andalucia/2017/02/03/5894y75de5fdea224y8b45hala.html |títulu = La pava de Cazalilla vuelve volar, pero dende la terraza d'un vecín |editor = El Mundo.es |autor = Europa Press|fecha = 3 de febreru de 2017 |fechaaccesu = 19 d'avientu de 2017}}</ref> == Demografía == ;Evolución de la población <center> {{Gráfica d'evolución|tipu=demográfica|anchor=600|color_17=blue|nome=Cazalilla<ref name = "EVO">{{cita web|url=http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=Garc%C3%ADez&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%C3%B3n|títulu=Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional|autor=Institutu Nacional d'Estadística (España)|fechaaccesu=5 d'avientu de 2016|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171222052104/http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=Garc%C3%ADez&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%C3%B3n|fechaarchivu=2017-12-22}}</ref>|2000|829|2001|826|2002|809|2003|823|2004|819|2005|833|2006|839|2007|840|2008|840|2009|889|2010|878|2011|918|2012|928|2013|902|2014|870|2015|872|2016|846|notes=<small> {{lleenda|#88c2cc|[[Población de derechu]] (2000-2016) según el [[padrón municipal]] del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]]}}}} </small> </center> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://www.iaph.es/web/canales/conoce-el-patrimonio/guia-digital/buscador/municipio.jsp?municipio=3522 Patrimoniu cultural de Cazalilla na Guía Dixital del Patrimoniu Cultural. Institutu Andaluz del Patrimoniu Históricu] {{Tradubot|Cazalilla}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Conceyos de Jaén]] [[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Jaén]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]] 7r3z3k556ae4vow6r4i9v02idsum2mx Centru Internacional d'Arreglu de Diferencies Relatives a Inversiones 0 126581 4498627 4481451 2026-06-04T05:56:02Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498627 wikitext text/x-wiki {{Organización}} El '''Centru Internacional d'Arreglu de Diferencies relatives a Inversiones''' ('''CIADI''') ye una institución del [[Bancu Mundial]] con sede en [[Washington D.C.|Washington]]. ==Funciones== [[Ficheru:ICSID.png|thumb|{{Lleenda|#008000|Miembros del CIADI}} {{Lleenda|#00ff00|Rimaes de ratificación d'ingresu al CIADI}} {{Lleenda|#ff0000|Antiguos miembros qu'abandonaron el CIADI}}]] El [[CIADI]] ye una institución del [[Grupu del Bancu Mundial]], especialmente establecida p'arbitrar una solución a les disputes ente gobiernos per una parte y nacionales (inversores, empreses, incluyendo empreses multinacionales) d'otros Estaos qu'invirtieren nos Estaos anteriores. Una de les sos finalidaes ye dotar a la comunidá internacional con una ferramienta capaz de promover y brindar seguridá xurídica a los capitales d'inversión internacionales (seguridá a los inversores). Esti centru creóse de resultes del ''Conveniu sobre Arreglu de Diferencies Relatives a Inversiones ente Estaos y Nacionales d'Otros Estaos'' qu'entró a valir en 1966. Ente les sos funciones establezse que'l Centru va facilitar la sumisión de les diferencies relatives a inversiones ente Estaos Contratantes y nacionales d'Otros Estaos Contratantes, a un procedimientu de conciliación y arbitraxe. Adicionalmente, el CIADI realiza estudios académicos sobre llexislación d'arbitraxe y ellabora publicaciones sobre l'arreglu de diferencies al respective de les inversiones internacionales. ==Secretariu Xeneral== El Secretariu Xeneral del CIADI ye'l ''funcionariu principal'' d'esi organismu y el so representante llegal, siendo responsable amás de la so alministración. Igualmente, encargar de nomar árbitros a pidíu de les partes pa establecer procedimientos d'arbitraxe ad-hoc, especialmente nel contestu de les regles d'arbitraxe de la [[UNCITRAL]] ([[Comisión de les Naciones Xuníes pal Derechu Mercantil Internacional]]). Con ocasión de l'Asamblea Añal del Bancu Mundial en Dubái, por unanimidá l'Embaxador de Perú en Washington, [[Roberto Dañible Zapata]] foi escoyíu'l [[24 de setiembre]] de [[2003]] como nuevu Secretariu Xeneral del Conseyu Alministrativu del Centru Internacional d'Arreglu de Diferencies Relatives a Inversiones (CIADI). Esti nuevu cargu sumir al so nomamientu como Vicepresidente Senior y Asesor Xurídicu del Bancu Mundial, asocedíu nel mes de xunetu de [[2003]]. Asocedió-y nel cargu la española [[Ana Palacio]], quien de la mesma presentó'l so arrenunciu en marzu de [[2008]] pa pasar a ser Vicepresidenta de la transnacional francesa [[Areva]], dedicada a la enerxía nuclear. == Crítiques al CIADI == {{noneutral|esta sección}} {{referencies|t=20110119}} El CIADI foi fuertemente criticáu por diverses organizaciones que consideren que la so posición tiende a beneficiar a les empreses. Unu de los principales argumentos pa sostener esto ye la base xurídica que'l mesmu CIADI toma pal resolución de les demandes que-y son presentaes ante él: los tribunales arbitrales constituyíos pol CIADI solamente tomen a los trataos billaterales de proteición d'inversiones (TBIs o BITs n'inglés) y el Conveniu de Washington de 1966,<ref>http://sice.oas.org/apueste/comarb/intl_conv/caicwas.asp</ref> constitutivu d'esti organismu, pa resolver les causes presentaes, dexando de llau toa otra normativa esistente seya ésta interna o nacional del Estáu receptor de la inversión (incluyendo les mesmes Constituciones Polítiques de los Estaos) o inclusive les normatives esistentes nel Derechu Internacional Públicu (qu'inclúi por casu, los Derechos Humanos). Ello nun dexa sopesar les argumentaciones de dambes partes en redol a les afectaciones de les inversiones y les actividaes de les empreses demandantes sobre los derechos de los habitantes de les poblaciones de los Estaos demandaos y que s'atopen afeutaos pola actividá d'estes empreses. Esta situación fai que, tantu los TBIs como los capítulos sobre inversiones de los trataos de llibre comerciu (TLCs) -que munches vegaes emulen los conteníos de TBIs ya inclusive nomen al CIADI como organismu al cual somete-y les disputes que pudieren espertase ente los Estaos firmantes (tal yera'l casu del ALCA pa les Amériques, por casu)- formen una especie de "bloque xurídicu" que se topa al marxe de lo que ye consideráu güei Derechu Internacional Públicu o Priváu, pa pasar a ser una especie de "nuevu derechu pro-empresarial" dedicáu a dar garantíes a les inversiones estranxeres y ensin un control de la llegalidá qu'apile estos derechos colos de los habitantes afeutaos o'l mediu ambiente, lo cual da al CIADI y a los alcuerdos internacionales aludíos una vixencia o preponderancia de dudosa llegalidá y llexitimidá. Otru de los argumentos usaos polos sos críticos anicia na capacidá procesal activa non recíproca ente l'ente públicu (l'Estáu receptor de la inversión) y l'ente priváu (la empresa inversora): solamente les demandes pueden ser plantegaes dende la empresa contra l'Estáu y non viceversa. El CIADI forma tribunales arbitrales únicos, y nun hai una instancia cimera a esi tribunal “ad hoc”. Arriendes d'ello, les decisiones del CIADI son inapellables y irrevisables, volviéndose n'obligatories pa los Estaos, lo cual tamién despierta dures crítiques al nun ser revisables estos laudes arbitrales, entá cuando se basen nun bloque xurídicu con duldes sobre la so llexitimidá y llegalidá, y que nun considera nin les Constituciones Polítiques de los Estaos nin normes internacionales o les básiques como los Derechos Humanos, que formen parte del ''[[ius cogens]]'' internacional. Un exemplu ente munchos d'esti tipu de pleitos ye'l casu denunciáu pola empresa sueca [[Vattenfall]] contra l'Estáu alemán sobre'l zarru de centrales nucleares.<ref>https://www.libre-echange.info/IMG/pdf/german_nuclear_phase_out.pdf</ref><ref>{{Cita web |url=https://www.cleanenergywire.org/news/all-new-cars-emission-free-2030-energiewende-costs/showdown-germanys-nuclear-phase-out |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171020163913/https://www.cleanenergywire.org/news/all-new-cars-emission-free-2030-energiewende-costs/showdown-germanys-nuclear-phase-out |fechaarchivu=2017-10-20 }}</ref> Países como Bolivia (nel añu 2007), Ecuador (en 2009) y Venezuela (en 2012) tomaron la decisión de denunciar el conveniu constitutivu (Conveniu de Washington de 1965) y retirase del organismu, lo cual espertó dellos problemes, una y bones los TBIs na so mayoría tienen cláusules de ultractividad. Estes claúsulas faen que, por más qu'un Estáu deseye salise d'estos alcuerdos, éstos funcionen mientres un periodu extra de 10, 15 y hasta 20 años más. Ello causó situaciones estrañes como que Bolivia, una vegada retirada del CIADI el 2 de mayu de 2007 y yá nun siendo parte d'esti organismu, recibiera sicasí una [http://www.ecofondo.org/index.php?option=com_content&view=article&id=77:una-nueva-demanda-contra-bolivia-ante-el-ciadi&catid=36:noticias-generales&Itemid=56 nueva demanda] el 12 d'ochobre d'esi mesmu añu por parte de la empresa transnacional italiana Euru Telecom Internacional (ETI) ante'l CIADI. == Ver tamién == * [[Organización de les Naciones Xuníes]] * [[Casu Philip Morris contra Uruguái]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://icsid.worldbank.org/ICSID/Index.jsp Páxina oficial del CIADI, n'inglés] * [http://www.un.org/spanish/aboutun/organigrama.html Organigrama de la ONX, n'español] {{Tradubot|Centro Internacional de Arreglo de Diferencias Relativas a Inversiones}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Bancu Mundial]] [[Categoría:Organizaciones fundaes en 1965]] atgd0qrlbwar8r11hwy8tmz3ly7j6a3 Chen Yun 0 127160 4498645 4242301 2026-06-04T10:36:59Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498645 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Chen Yun''' (chinu: 陈云, chinu tradicional: 陳雲, pinyin: Chén Yún) {{nym}} foi un políticu comunista chinu. == Biografía == Nacíu'l 13 de xunu de 1905, nel [[Distritu de Qingpu]] (anguaño parte de [[Shanghai]]), Chen foi unu de los pocos organizadores del Partíu Comunista de la clase trabayadora urbana a fines de los [[años 1920|años venti]], participó na [[Llarga Marcha]], y foi miembru del Comité Central de 1931 a 1987. Tuvo venceyáu al campu de la [[Economía]], a pesar de nun recibir educación formal depués de la escuela elemental. Chen xugó un rol prominente como organizador mozu del movimientu llaboral mientres principios y mediaos de los [[años 1920|años venti]], xuntando al [[Partíu Comunista de China]] en 1924. Depués del [[Movimientu del 30 de mayu]] de 1925, Chen foi un importante organizador so órdenes de [[Zhou Enlai]] y [[Liu Shaoqi]]. Entós que [[Chiang Kai-shek]] enfrentar al PCCh en 1927, Chen torna al so pueblu, pero retorna llueu a Shanghai y sigue secretamente el so trabayu de dirixente llaboral. Convertir n'unu de los líderes más influyentes de la [[República Popular de China]] mientres los [[años 1980|ochenta]] y [[años 1990|noventa]], según del [[Partíu Comunista de China]] en cuasi tola so hestoria. Tamién foi conocíu como Liao Chengyun (廖程雲); anque nun queda claru si foi'l so nome orixinal o foi un seudónimu utilizáu mientres el so trabayu en Shanghai. Foi unu de los [[Cinco Grandes de la Guerra Civil en China]] xunto a [[Mao Zedong]], [[Liu Shaoqi]], [[Zhou Enlai]], y [[Zhu De]] y consideráu como unu de los [[Ocho Inmortales del Partíu Comunista de China]].<ref name=chinavitae>*[http://www.chinavitae.com/biography/Chen_Yun Free searchable biography of Chen Yun at China Vitae] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180429155240/http://www.chinavitae.com/biography/Chen_Yun |date=2018-04-29 }}</ref> Chen perteneció al [[Comité Central del Partíu Comunista de China|Comité Central]] ente 1930-31, foi miembru del [[Comité Permanente del Buró Políticu del Comité Central]] (1977–1987), y presidente de la Conferencia Consultiva Política (1987–1992). Tamién foi direutor del Departamentu d'Organización del Comité Central en 1938, siendo eleváu al Comité Central y al so Politburó en 1940, permaneciendo nel Politburó hasta agostu de 1966. Foi escoyíu vicepresidente en 1956, anque foi namái miembru ordinariu del Comité Central hasta'l 9º Comité Central (1969). Chen foi nomáu como vicepresidente en xineru de 1975.<ref>Editors, ''China Directory, 1979 Edition'', Radiopress, Inc (Tokyo), September 1978, p. 481</ref> Fináu'l 10 d'abril de 1995, el so fíu, [[Chen Yuan]], ye gobernador del [[Bancu de Desarrollu de China]]. == Ver tamién == * [[Historia de la República Popular China]] * [[Política de la República Popular China]] * [[Equipu coloráu]] (上海赤衛隊) == Referencies == {{llistaref}} == Fuentes == * Chen Yunzhuan, ''Biography of Chen Yun'', Jin Chongji and [[Chen Qun]], Beijing: Central Literature Publishing House, 2005, two volumes. * ''China News Analysis'', 1182 (June 6, 1982) * Donald W. Klein & Anne B. Clark, ''Biographic Dictionary of Chinese Communism'', (Cambridge, Mass: [[Harvard University Press]], 1971), Vol. 1, pp.&nbsp;149–153. * Franz Schurmann, ''Ideology and Organization in Communist China'' (Berkeley: [[University of California Press]], 1966), pp.&nbsp;195–208. * MacFarquhar, Roderick. "Foreword". In Zhao Ziyang, ''Prisoner of the State: The Secret Journal of Premier Zhao Ziyang''. New York, NY: Simon and Shuster. 2009. ISBN 1-4391-4938-0. * Nicholas R. Lardy and [[Kenneth Lieberthal]], eds., ''Chen Yün's Strategy for China's Development: A Non-Maoist Alternative'' (Armonk, NY: M.E. Sharpe, 1983). * Ye Yonglie, ''1978: Zhongguo Mingyun Da Zhuanzhe'' (Canton: Guangzhou Renmin Zhubanshe, 1997), pp.&nbsp;255–260, 584-595. * ''The Tiananmen Papers'', compiled by [[Zhang Liang]], edited by Andrew J. Nathan and [[Perry Link]] (New York: Public Affairs, 2001), p.&nbsp;308. == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{MIA|chen_yun}} * Chen Yun, Stefan Landsberger's Chinese Propaganda Page {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1= |2=http://www.iisg.nl/~landsberger/cy.html |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} {{NF|1905|1995|Yun, Chen}} {{Tradubot|Chen Yun}} [[Categoría:Persones de Shanghai]] [[Categoría:Políticos y polítiques de China]] [[Categoría:Miembros del Partíu Comunista de China]] [[Categoría:Presidentes del Partíu Comunista de China]] kxtb0qzmfl4ba2ecljqokrp0tmvvn4f Catedral de San Pablo de Londres 0 128146 4498603 4491534 2026-06-04T00:27:25Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498603 wikitext text/x-wiki {{edificiu}} La '''catedral de San Pablo''' ({{lang-en|Saint Paul's Cathedral}}) ye la [[catedral]] [[anglicana]] de [[Londres]], sede de la [[diócesis]] y del [[obispu de Londres]], perteneciente a la denomada [[Ilesia d'Inglaterra]]. Atópase en Ludgate Hill, el puntu más altu de la ciudá. La so dedicación al [[Pablo de Tarsu|apóstol San Pablo]] data de la ilesia orixinal alzada nel mesmu llugar, fundada nel añu {{DC|604}}.<ref>B. Weinreb & C. Hibbert. "The London Encyclopaedia" p. 778.</ref> La ilesia actual foi diseñada n'estilu [[barrocu inglés]] pol arquiteutu [[sir Christopher Wren]] y construyida ente [[1676]] y [[1710]], foi parte d'un gran programa de reconstrucción de la ciudá dempués de la [[Gran Quema de Londres|Gran quema]] de [[1666]]. La catedral de San Pablo ye unu de los más famosos y más reconocibles llugares d'interés de Londres. El so [[cúpula]], enmarcada poles dos torres de la fachada principal, apodera l'horizonte de la ciudá dende hai 300 años.<ref>[[Sir John Betjeman]], ''A Pictorial History of English Architecture'', John Murray, (1970), ISBN 0-7195-2640-X</ref> Con 111 metros d'altor, foi l'edificiu más altu de Londres dende 1710 hasta [[1962]]. La so cúpula foi construyida utilizando un métodu constructivu concebíu por Hooke y atópase ente les más grandes del mundu. Dende'l s. XX la catedral de San Pablo ye la segunda catedral más grande d'Inglaterra, dempués de la [[catedral de Liverpool]]. San Pablo ocupa un llugar especial na identidá nacional inglesa<ref name="Pierce">Rebecca Pierce, ''National Identity and the British Empire: the Image of Saint Paul's Cathedral'', Master's Thesis, Marshall University (2004) [http://www.marshall.edu/etd/masters/pierce-rebecca-2004-ma.pdf] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120111143116/http://www.marshall.edu/etd/masters/pierce-rebecca-2004-ma.pdf |date=2012-01-11 }}</ref> y nella hanse celebráu acontecimientos bien importantes de la historia británica, como los funerales de [[Horatio Nelson]], del [[Duque de Wellington]], de [[Winston Churchill]] y de [[Margaret Thatcher]]; l'aniversariu de les reines [[Victoria I d'Inglaterra|Victoria]] y [[Sabela II d'Inglaterra|Sabela II]]; los servicios de paz que marcaron el final de la Primera y Segunda Guerra Mundial; o la boda del príncipe [[Carlos de Gales|Carlos]] con [[Diana de Gales]]. La catedral de San Pablo ye una ilesia en funcionamientu, con mises y servicios diarios. == Historia == === Catedrales prenormandas === Una llista de 16 arzobispos de Londres rexistrada por [[Jocelyne de Furness]] nel sieglu XII, sostenía que la comunidá cristiana londinense fuera fundada nel sieglu II sol llexendariu rei Lucius y los sos misioneros [[san Fagan]], [[san Deruvian]], [[san Elvanus]] y [[San Edwin|san Medwin]]. Nada d'eso consideren creíble los historiadores modernos pero, anque'l testu sobreviviente ye confusu, l'obispu Restitutus y Adelphius nel [[conceyu de Arles]] de 314 paecen provenir de [[Londinium]]. {{refn|name=bishop|"Noma Episcoporum, cum Clericis Suis, Quinam, et ex Quibus Provinciis, ad Arelatensem Synodum Convenerint" ["The Names of the Bishops with Their Clerics who Came Together at the Synod of Arles and from which Province They Came"] from the ''Consilia''<ref>[[Labbé, Philippe]] & [[Gabriel Cossart]] (eds.) [https://download.digitale-sammlungen.de/BOOKS/pdf_download.pl?id=bsb10321964 ''Sacrosancta Concilia ad Regiam Editionem Exacta: quae Nunc Quarta Parte Prodit Actior'' &#91;''The Sancrosanct Councils Exacted for the Royal Edition: which the Editors Now Produz in Four Parts''&#93;, Vol.&nbsp;I: "Ab Initiis Æræ Christianæ ad Annum CCCXXIV" &#91;"From the Beginning of the Christian Yera to the Year 324"&#93;, col.&nbsp;1429.] The Typographical Society for Ecclesiastical Books (Paris), 1671. {{la}}</ref> in [[Francis Thackery|Thackery]]<ref name=thacky>Thackery, Francis. [https://books.google.co.uk/books?id=ZtgDAAAAQAAJ&pg=PA272 ''Researches into the Ecclesiastical and Political State of Ancient Britain under the Roman Emperors: with Observations upon the Principal Events and Characters Connected with the Christian Religion, during the First Five Centuries'', pp.&nbsp;272&nbsp;ff.] T.&nbsp;Cadell (London), 1843. {{la}} & {{en}}</ref>}} L'allugamientu de la probable catedral orixinal de Londinium ye desconocida. L'actual edificación de San Pablo en Cornhill foi diseñada por [[Christopher Wren]], dempués de la [[Gran Quema de Londres|Gran Quema en 1666]], y alzóse nel puntu más altu del área del antiguu Londinium y delles lleendes medieval rellacionar cola primitiva comunidá cristiana de la ciudá. En 1995 foi afayada una gran y afatada edificación del sieglu V en [[Tower Hill]] que pudo ser la catedral de la ciudá.<ref>{{cita web |apellíu=Denison |nome=Simon | títulu= News: In Brief | work = British Archaeology |publicación=Council for British Archaeology |fecha=June 1995 | url = http://www.archaeologyuk.org/ba/ba5/BA5NEWS.HTML | fechaaccesu = 30 de marzu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130513125933/http://www.archaeologyuk.org/ba/ba5/BA5NEWS.HTML |fechaarchivu=13 de mayu de 2013 }}</ref><ref>{{cita llibru |apellíu=Sankey |nome=D.|chapter= Cathedrals, granaries and urban vitality in late Roman London | editor-last = Watson | editor-first= Bruce |títulu= Roman London: Recent Archaeological Work| series= JRA Supplementary Series | volume= 24| añu= 1998 |publicación=Journal of Roman Archaeology |ubicación=Portsmouth, RI |páxines=78-82}}</ref> L'anticuariu isabelín [[William Camden]] argumentaba qu'hubo un templu a la diosa Diana mientres la dómina romana nel sitiu qu'ocupaba la catedral medieval de San Pablo.<ref>{{Citation |apellíu=Camden |nome=William | enllazautor = William Camden | títulu= [[Britannia (Camden)|Britannia]] | place = London |publicación=G. Bishop & J. Norton | añu= 1607 |páxines=306–7 |idioma=Latin}}</ref> Wren informó que nun atopara nenguna traza d'un templu d'eses carauterístiques mientres los sos trabayos na construcción de la nueva catedral, polo que la hipótesis de Camdem nun ye aceptada polos arqueólogos modernos.<ref>{{cita llibru |apellíu=Clark |nome=John | chapter = The Temple of Diana| editor-last = Bird| editor-first = Joanna | editor2-last = Hassall | editor2-first = Mark | editor3-last = Sheldon | editor3-first = Harvey | display-editors=1 | títulu= Interpreting Roman London |publicación=Oxbow | series = Oxbow Monograph | volume = 58 | añu= 1996 |ubicación=Oxford |páxines=1-9}}</ref> [[Bede]] rexistra que nel añu {{DC|604}} [[san Agustín de Canterbury]] consagró a Mellitus como primer arzobispu del reinu anglosaxón de los saxones orientales y el so rei, [[Sæberht de Essex|Sæberht]]. El tíu de Sæberht y lord, [[Ethelberto de Kent|Ethelberto]], rei de [[reinu de Kent|Kent]], construyó una ilesia dedicada a san Pablo en Londres, como sede del nuevu obispu.<ref>{{Citation |apellíu=Bede | authorlink = Bede | títulu= [[Historia ecclesiastica gentis Anglorum|Ecclesiastical History of the English People]] | place = Oxford |publicación=Clarendon | añu= 1969 | editor-last = Colgrave | editor-first = Bertram | editor2-last = Mynors | editor2-first = R. A. B. |páxines=142-3}}</ref> Asumir, anque nun ta comprobáu, que la primer catedral anglosaxona atopar nel mesmu sitio que la posterior catedral medieval y l'actual. Tres la muerte de Sæberht aproximao en 616, los sos fíos paganos espulsaron a Mellitus de Londres y los saxones orientales convertir al paganismu. El destín de la primer catedral ye desconocíu. El cristianismu foi restauráu ente los saxones orientales a finales del sieglu VII y asumir que, o bien la catedral anglosaxona foi restaurada o s'alzó un nuevu edificiu como sede d'obispos como [[Cedd]], [[Wine (obispu)|Wine]] y [[Eorcenwald]], el postreru soterráu na catedral nel añu 693. L'edificiu, o un socesor, foi destruyíu pol fueu nel añu 962, pero foi reconstruyíu'l mesmu añu.<ref name="Anglo-Saxon Chronicle">{{Citation | títulu= [[The Anglo-Saxon Chronicle]] |apellíu=Garmonsway |nome=G. N., trans.| place = London |publicación=Dent | añu= 1953}}</ref> El rei [[Etelredo II l'Indecisu]] foi soterráu na catedral nel añu 1016. La catedral foi quemada, como gran parte de la ciudá, nel fueu del añu 1087, como se rexistra pola ''[[Crónica anglosaxona|Crónica Anglosaxona]]''.<ref name="Anglo-Saxon Chronicle" /> === Antigua catedral de San Pablo === {{AP|Antigua Catedral de San Pablo}} [[Ficheru:St Paul's old. From Francis Bond, Early Christian Architecture. Last book 1913..jpg|thumb|left|Catedral Vieya de San Pablo antes de 1561, cola espira intacta.]] La cuarta catedral de San Pablo, xeneralmente conocida como Catedral Vieya de San Pablo (''Old St Paul's Cathedral''), foi empecipiada polos normandos dempués de la quema de 1087. Otra quema en 1136 atayó los trabayos y la nueva catedral nun foi consagrada hasta 1240. Mientres esti periodu de construcción, l'estilu arquiteutónicu imperante camudara, del románicu al góticu, y esto reflexábase nos arcos apuntaos y les llarga ventanes de les partes altes y l'estremu final este del edificiu. La bóveda de nervaduras gótiques foi construyida, como la de [[York Minster]], en madera en llugar de piedra, lo qu'afectó al destín último y fatal del edificiu. Un ampliu programa d'ampliación empezó en 1256. El 'nuevu trabayu' foi consagráu en 1300 pero nun se completó hasta l'añu 1314. Na dómina medieval tardía la catedral solo yera superada en llargor pola [[abadía de Cluny]] y n'altor, pola [[catedral de Lincoln]] y l'alemana [[ilesia de Santa María (Stralsund)|ilesia de Santa María]] de [[Stralsund]]. Les escavaciones de [[Francis Penrose]] en 1878 amuesen que tenía {{unidá|173.308|m}} de llargor y {{unidá|30.48|m}} d'anchor, con {{unidá|87|m}} nel transepto y el cruceru. La torre tenía aproximao {{unidá|149|m}}. Nel sieglu XVI l'edificiu empezaba a aparrar. La [[Reforma Protestante]] baxu [[Enrique VIII d'Inglaterra|Enrique VIII]] y [[Eduardu VI d'Inglaterra|Eduardu VI]], la [[Disolución de los monesterios]] y les lleis de fondos (''Chantries Acts'') llevaron a la destrucción de la decoración interior y de los claustros, capiyes, criptes, santuarios y otres construcciones na propiedá de la catedral. Munchos de los antiguos sitios católicos propiedá de la [[Ilesia católica|Ilesia]], prindaos pola corona, fueron vendíos como tiendes y propiedaes de renta, especialmente a llibreros ya imprentadores, que yeren na so mayoría [[Puritana|puritanos]]. En 1561 la torre foi destruyida por un rayu, un eventu que foi tomáu por protestantes y católicos como una señal del ofiendo de Dios con ellos. Na década de 1630, el primer arquiteutu inglés clásicu, [[Inigo Jones]], amestó una fachada occidental a la catedral. Desdexóse enforma l'edificiu y les fuercies parllamentaries mientres la [[Guerra Civil Inglesa|Guerra Civil]] maltratar, destruyendo antiguos documentos y cartes.<ref>Kelly 2004.</ref> Mientres la [[Mancomunidá de Naciones|Mancomunidá d'Inglaterra]], les propiedaes de les ilesies que fueren afaraes apurrieron el material pa construcciones como'l palaciu londinense del [[Lord Protector]], la [[Somerset House]]. L'ensame rexuntar na esquina noroeste de la propiedá de la ilesia de San Pablo, onde tuvieron lugar oraciones al campu. Na gran quema de Londres de 1666, la Catedral Vieya foi destruyida. Anque yera posible reconstruyila, tomóse la decisión de construyir una nueva catedral n'estilu contemporaneu. Esta aición yá fuera propuesta antes de la quema. === Actual catedral de San Pablo === [[Ficheru:St Pauls aerial.jpg|250px|thumb|Vista aérea de San Pablo]] [[Ficheru:St Pauls Cathedral in 1896.JPG|250px|thumb|Vista de la catedral en 1896.]] La xera de diseñar un reemplazu d'estructura recayó oficialmente en sir Christopher Wren el 30 de xunetu en 1669.<ref name=Campbell>Campbell, ''Building St Paul's'' (2007)</ref>{{rp|26}} Wren yá s'estremara na reconstrucción d'ilesies, reedificando aquelles que se perdieren na Gran Quema: bastante ye que atribúyese-y l'autoría de más de 50 ilesies. Simultáneamente al diseñu de San Pablo, Wren taba somorguiáu na edición de los sos cinco ''Trataos d'Arquiteutura''.<ref name=Hart/> Wren tuviera aconseyando sobre l'arreglu de la Catedral Vieya dende 1661, 5 años antes de la Gran Quema.<ref name=Campbell />{{rp|10}} La propuesta incluyía renovaciones tantu nel interior y esterior tomando como pauta la fachada clásica diseñada por Inigo Jones en 1630.<ref name="Lang">[[#Lang|Lang (1956)]], páxs. 47–63.</ref> Wren plantegó reemplazar l'actual torre en ruines con una cúpula, usando la estructura esistente como andamiu. Esbozó una cúpula que la so principal novedá ye que la dimensión d'ésta tomaría les tres naves nel so alcuentru nel cruceru.<ref name=Summerson>Summerson, ''Architecture of Britain 1530–1830''.</ref>{{rp|204}} Tres la quema, pensárase reutilizar parte sustancial de l'antigua catedral, pero finalmente la estructura sobreviviente a la quema foi baltada a principios de la década de 1670. En xunetu de 1668, el dean [[William Sancroft]] escribió a Wren que se-y asignaba l'encargu per parte del [[arzobispu de Canterbury]], n'alcuerdu colos obispos de Londres y Oxford, pa diseñar una nueva catedral que fuera -''bella y noble en tolos estremos y fora de reputación pa la ciudá y la nación''.-<ref name=Summerson />{{rp|223}} El procesu de diseñu llevó dellos años, pero finalmente foi escoyíu un proyeutu de base amestáu a una orde real, cola condición de que Wren podría faer cualquier cambéu que considerara necesariu. La resultancia foi l'actual catedral de San Pablo, inda la segunda catedral más grande d'Inglaterra, con una cúpula proclamada como la más elegante del mundu.<ref>Banister Fletcher</ref> La catedral foi financiada con una tasa sobre'l carbón, y completóse mientres la vida del so arquiteutu, tando comprometíos na so execución munchos de los principales contratistes del momentu. La parte cimera de la catedral (cuando foi asitiada la última piedra na llinterna) tuvo llugar el 28 d'ochobre de 1708, nun actu realizáu pol fíu de Wren, Christopher Jr. y el fíu d'unu de los albañiles.<ref>[[#Keene|Keene, et al (eds) (2004)]], p. 219</ref> La catedral foi oficialmente declarada completa pol Parllamentu'l 25 d'avientu de 1711, el día de Navidá.<ref name=Campbell />{{rp|161}} La construcción a nivel yá decorativu siguió mientres dellos años dempués, siendo amestaes les estatues de la cubierta nos años 1720. En 1716 el costu total xubió a {{unidá|1095556|£}}<ref name=Campbell />{{rp|69}} (146 millones en {{CURRENTYEAR}}). ==== Consagración ==== [[Ficheru:Boats on theThames.jpg|thumb|center|upright=2|La catedral vista dende l'otru llau del ríu Támesis, 1850]] El 2 d'avientu de 1697, solo 32 años y 3 meses dempués de que la Gran Quema destruyera la Catedral Vieya de San Pablo, la nueva catedral foi consagrada pal so usu. El reverendu [[Henry Compton (bishop)|Henry Compton]], obispu de Londres, dio un sermón. Taba basáu nel testu del Salmu 122, «¡Qué allegría cuando me dixeron: Vamos a la casa del Señor!». El primer serviciu regular llevar a cabu'l domingu siguiente. Les opiniones sobre la catedral de Wren diferíen, a dalgunos gustába-yos: ''«ensin, con, embaxo, enriba, el güeyu/ enllenar con gran gayola»'',<ref>''Without, within, below, above, the eye / Is filled with unrestrained delight'', Wright, James, ''The Choire'' (London, 1693).</ref> ente qu'otros odiar: ''«Tenía un aire de papismo colos capitales doraos, los pesaos arcos ... Yera estraña, non inglesa»''.<ref>''...There was an air of Popery about the gilded capitals, the heavy arches...They were unfamiliar, un-English...'' [[Tinniswood, Adrian]] (2001),'' His Invention so Fertile: A Life of Christopher Wren'', London: Oxford Press, p. 31.</ref> === Dende 1900 === ==== Daños de guerra ==== [[Ficheru:St Paul destroyed.jpg|thumb|La catedral tres [[The Blitz]]]] La catedral sobrevivió al [[Blitz|bombardéu aereu (Blitz)]] anque foi algamada por delles bombes el 10 d'ochobre de 1940 y el 17 d'abril de 1941. El primer golpe destruyó'l gran altar, ente que'l segundu dexó nel cruceru norte un fuexu nel pisu cimeru de la cripta.<ref>{{cita publicación |url=https://news.google.com/newspapers?nid=950&dat=19410419&id=xgJQAAAAIBAJ&sjid=DVUDAAAAIBAJ&pg=2535,715297|títulu=St. Paul's Cathedral in London Hit by Bomb}}</ref><ref name="Jardine">{{cita publicación |url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/magazine/4766707.stm|títulu=Homage to Highbury|work=BBC News |fecha=15 de mayu de 2006|fechaaccesu=7 de setiembre de 2010 |nome=Lisa |apellíu=Jardine}}</ref> La bomba llateral créese qu'españó na parte cimera interior, enriba del cruceru norte, y la onda espansiva foi abonda pa mover lateralmente la cúpula unos centímetros.<ref>{{cita publicación |títulu=Cutting edge technology reveals historical secrets of St Paul's in new TV series|url=http://www.stpauls.co.uk/News-Press/Latest-News/Cutting-edge-technology-reveals-historical-secrets-of-St-Pauls-in-new-TV-series}}</ref><ref>{{cita AV media|títulu=Time Scanners: St. Paul's Cathedral|url=http://www.pbs.org/program/time-scanners/}}</ref> El 12 de setiembre de 1940, una bomba retrasada que cutiera la catedral foi exitosamente desactivada y removida por una asociación de disposición de bombes d'Inxenieros Reales sol mandu del teniente temporal [[Robert Davies (GC)|Robert Davies]]. Si la bomba españara, la catedral quedaría dafechu destruyida; dexó un cráter de {{unidá|30.5|m}} cuando foi españada nun llugar seguru.<ref>{{cita web |url=http://groups.msn.com/33EngineerRegiment/gcwyliegc.msnw|títulu=1942531 Sapper George Cameron Wylie. Bomb Disposal: Royal Engineers—George Cross |publicación=33 Engineer regiment, RE website|fechaaccesu=28 de xineru de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080130054757/http://groups.msn.com/33EngineerRegiment/gcwyliegc.msnw|fechaarchivu=30 de xineru de 2008}}</ref> Como resultáu d'esta aición, Davies y [[Sapper]] [[George Cameron Wylie]] fueron premiaos cola [[Cruz de San Xurde]].<ref>{{London Gazette|issue=34956|supp=yes|startpage=5767| endpage=5768 |fecha=27 de setiembre de 1940| fechaaccesu=28 de xineru de 2008}}</ref> La medaya de Davies, ente otres, ta espuesta nel [[Muséu Imperial de la Guerra|Muséu Imperial de Guerra]], en Londres. La catedral de San Pablo sobrevivió a los [[Blitz|bombardeos aéreos a Londres]] mientres la [[Segunda Guerra Mundial]]. Una de les imáxenes más conocíes de Londres mientres la guerra yera una fotografía de San Pablo tomada'l [[29 d'avientu]] de [[1940]], mientres el "Segundu Gran Quema de Londres", obra del fotógrafu Herbert Mason dende l'azotea del [[Daily Mail]] en [[Tudor Street]], amosando la catedral envuelta en fumu. [[Lisa Jardine]] del [[Universidá de Londres|Queen Mary College de Londres]], escribió:<ref name="Jardine" /> {{cita|Envuelta en nubes de fumu, en mediu del caos y la destrucción de la guerra, la pálida cúpula caltiénse arguyosa y gloriosa, indomable. A la de esi ataque aereu, [[Winston Churchill|Sir Winston Churchill]] llamó per teléfonu a La [[palaciu|Guildhall]] p'aportunar en que tolos recursos de la llucha contra quemes dirixir a San Pablo. La catedral tien de ser salvada, dixo, el dañu a la fábrica minaría la moral del país}}. ==== Restauración ==== Amplies renovaciones de cobre, plomu y cayuela na cúpula empecipiar en 1996, dirixíes por John B. Chambers. La restauración de 15 años –unu de los proyeutos más grandes n'Inglaterra– foi completada'l 15 de xunu de 2011.<ref>{{cita publicación |url=https://www.bbc.co.uk/news/uk-england-london-13782822 |títulu=BBC News – St Paul's Cathedral completes £40m restoration project |publicación=Bbc.co.uk |fecha=15 de xunu de 2011 |fechaaccesu=23 de payares de 2011}}</ref> ==== Movimientu Occupy London ==== N'ochobre de 2011, un movimientu anticapitalista llamáu [[Occupy London]] acampó frente a la catedral. Les finances de la catedral fueron oxetivu d'escrutiniu. Dicíase que la catedral taba perdiendo unos ingresos de 20.000 llibres per día.<ref>{{cita publicación |url=http://www.guardian.co.uk/uk/2011/oct/23/st-pauls-occupy-london-protest|fechaaccesu=30 d'ochobre de 2011|newspaper=Guardian |fecha=27 d'ochobre de 2011 |ubicación=London|nome1=Peter|apellíu1=Walker|nome2=Riazat|apellíu2=Butt|títulu=St Paul's may seek injunction to move Occupy London activists}}</ref> El canciller [[Giles Fraser]] arrenunció, afirmando la so opinión de que los activistes anticapitalistes podríen constituyir “violencia en nome de la Ilesia".<ref>{{cita publicación |títulu=Giles Fraser resignation: 'I couldn't face Dale Farm on the steps of St Paul's'|url=http://www.telegraph.co.uk/news/religion/8854164/Giles-Fraser-resigns-as-St-Pauls-prepares-to-take-legal-action-against-protesters.html|fechaaccesu=30 d'ochobre de 2011|newspaper=Daily Telegraph |fecha=28 d'ochobre de 2011 |ubicación=London |nome=Victoria |apellíu=Ward}}</ref> El campamentu foi desallugáu a finales de febreru de 2012, por orde de la corte y ensin violencia, resultáu de l'aición llegal de la Corporación de la Ciudá.<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/news/uk-17187180 |publicación=BBC|títulu=St Paul's protest: Occupy London camp evicted |fecha=28 de febreru de 2012|fechaaccesu=6 d'abril de 2012}}</ref> == Organización alministrativa eclesiásticu == [[Ficheru:Operation Banner Service Held at St Pauls Cathedral in 2008 MOD 45151837.jpg|thumb|San Pablo mientres una misa especial en 2008]] La catedral de San Pablo ye una ilesia na que se celebren trés o cuatro servicios al día, incluyendo matinés, eucaristía, oraciones y víspores. Amás, la catedral tien munchos servicios especiales acomuñaos cola ciudá de Londres, la so corporación, gremios ya instituciones. La catedral, siendo la más grande de Londres, tamién tien un rol en munches de los eventos d'estáu como la celebración del aniversariu de la reina Sabela II. La catedral ta abierta tolos díes a los turistes y tien un programa regular de recitales d'órganu ente otres actividaes.<ref name=stpauls>[http://www.stpauls.co.uk/ St Paul's website]</ref> L'arzobispu de Londres ye'l reverendu [[Richard Chartres]] que foi nomáu en xineru de 1996. === Departamentu === El departamentu de la catedral ta compuestu pol decanu, cuatro canónigos residentes y, anguaño, 2 canónigos llaicos, cada unu con una responsabilidá distinta nel funcionamientu de la catedral.<ref name=chapter>St Paul's website, [http://www.stpauls.co.uk/Who-We-Are Who are we?]</ref><ref name="99bb1f80">https://www.stpauls.co.uk/who-we-are/chapter</ref> * Decanu: reverendu [[David Ison]] (dende'l 25 de mayu de 2012)<ref>[http://www.stpauls.co.uk/News-Press/Latest-News/Appointment-of-David-Ison-as-Dean-of-St-Pauls St Paul's Cathedral – Appointment of Ison as Dean]</ref> * Canciller: reverendu canónigu [[Mark Oakley]] (dende'l 11 xineru de 2013), enantes tesoreru de San Pablo, Canon Oakley ta a cargu del algame educativu de la catedral a escueles y públicu polo xeneral;<ref>[http://www.stpauls.co.uk/News-Press/News-Archive/2012/The-Revd-Mark-Oakley-appointed-Canon-Chancellor-of-St-Pauls St Paul's Cathedral – Oakley appointed Chancellor]</ref> * Chantre: reverendu canónigu Michael Hampel (dende'l 25 de marzu de 2011) responsable de la música de la catedral;<ref>[https://web.archive.org/web/20120731071345/http://www.stpauls.co.uk/News-Press/News-Archive/2011/Installation-of-the-Revd-Canon-Michael-Hampel-as-Precentor St Paul's Cathedral – Installation of Hampel as Precentor]</ref> * Tesoreru: reverendu canónigu Philippa Boardman (mayu de 2013), responsable de les finances y del edificiu de la catedral;<ref>[http://www.stpauls.co.uk/News-Press/Latest-News/St-Pauls-appoints-new-Canon-Treasurer-to-its-Chapter St Paul's Cathedral – New Canon Treasurer]</ref> * Pastor: reverendu canónigu Tricia Hillas (payares de 2013) supervisor del bienestar y ensayamientu específicamente en marketing, emprendimiento, comunicación y desenvolvimientu;<ref name="99bb1f80" /><ref>https://www.stpauls.co.uk/news-press/latest-news/new-canon-pastor-appointed-at-st-pauls</ref> * Canónigu llaicu (finances): Gavin Ralston (febreru de 2010) caltién particularmente la responsabilidá nes finances; ye amás xefe global del productu y manager internacional na [[xestión d'inversiones]] de Schroder. * Canónigu llaicu: Pim Baxter (marzu de 2014), tamién direutor de la [[Galería Nacional de Semeyes]], con esperiencia n'ópera, teatru y artes visuales. ==== Colexu de canónigos menores ==== Hai tres canónigos menores que coordinen munchos de los aspeutos diarios que sostienen la catedral, servicios, xestionando lliturxa y música, actuando como capellán, y facilitando les necesidaes de los visitantes y grupos escolares. * [[Sacristán]]: El reverendu James Milne (dende febreru de 2015). * [[Capellán]]: La reverenda Rosemary Morton (dende avientu de 2014). * Sochantre (canónigu): La reverenda Helen O'Sullivan (dende payares de 2015). === Música na catedral === ==== Órganu ==== L'órganu foi encargáu a [[Bernard Smith (organ builder)|Bernard Smith]] en 1694.<ref name=lang-171>[[#Lang|Lang (1956)]], p. 171.</ref> El preséu actual ye'l cuartu más grande d'Inglaterra en términos de númberu de tubos (7266), con 5 teclaos, 189 rangos de tubos y 108 paraes, adxuntes nun impresionante estoxu diseñáu pol taller de Wren y decoráu por [[Grinling Gibbons]].<ref name=Summerson />{{rp|238-240}} Más detalles del órganu nel [http://www.npor.org.uk/cgi-bin/Rsearch.cgi?Fn=Rsearch&rec_index=A00752 Rexistru Nacional d'Órganos Tubulares] ==== Coru ==== La catedral tien un coru, compuestu por adultos y neños, que canten regularmente en servicios. Antiguos rexistros del coru daten de 1127. El coru actual consiste de 30 neños coristes, 8 a prueba y 12 vicarios corales, anguaño 11 homes y una muyer, que son vocalistas profesionales. Mientres el ciclu escolar el coru canta cinco veces a la selmana, la misa de los llunes ye cantada por coros visitantes y los xueves les mises son cantaes solamente pol coru vicariu ensin los neños. Los domingos, el coru tamién canta mientres los maitines y mientres la eucaristía. Munchos músicos distinguíos fueron organistes, maestros del coru y coristes na catedral de San Pablo incluyendo a los compositores [[John Redford]], [[Thomas Morley]], [[John Blow]], [[Jeremiah Clarke]] y [[John Stainer]], ente que reconocíos artistes inclúin a [[Alfred Deller]], [[John Shirley-Quirk]], [[Anthony Way]] y maestros [[Charles Groves]] y [[Paul Hillier]], y el poeta [[Walter de la Mare]]. == La catedral de Wren == === Desarrollu del proyeutu === {{Caxa de cita|alliniación=derecha|anchu=250px|border=0px|colorfondo=#FFF9F2|Sir Christopher Wren dixo: voi cenar con delles persones, si daquién llapada di que toi diseñando San Pablo. <br />Un ''[[clerihew]]'' d'[[Edmund Clerihew Bentley]]}} {{multiple image |align = right |direction = vertical |header_align = center |image1 = St Paul's - the Greek Cross design.jpg |width1 = 225 |caption1 = Diseñu de Cruz Griega |image2 = St Paul's - the warrant design.jpg |width2 = 222 |caption2 = Diseñu aprobáu |image3 =St Paul's - the final design.jpg |width3 = 230 |caption3 = San Pablo, talo como foi construyíu }} Al diseñar San Pablo, [[Christopher Wren]] tuvo qu'enfrentar munchos retos. Tenía que crear una catedral fayadiza pa reemplazar a l'antigua, como llugar d'adoración y como símbolu de la ciudá de Londres; tenía que satisfaer munchos de requerimientos de la ilesia p'afaer la lliturxa y los gustos del patrón real; y respetar la tradición medieval d'ilesies n'Inglaterra. Wren taba familiarizáu cola renacencia y colos enclinos barrocos contemporánees de l'arquiteutura italiana, y visitara Francia, onde estudió la obra de [[François Mansart]]. El diseñu de Wren desenvolver en 5 etapes. De la primera sobrevive namái un solu dibuxu y parte d'una maqueta. L'esquema (llamáu usualmente ''Primer modelu de diseñu'') paez consistir d'un antepar con cúpula circular (posiblemente basáu nel [[Panteón de Roma]]) y una ilesia rectangular con planta basilical. La planta pudo ser influyida pola [[Ilesia del Temple (Londres)|Ilesia del Temple]]. Foi refugáu porque se creyó "insuficientemente maxestosu".<ref name=Campbell />{{rp|27-28}} El segundu diseñu de Wren yera una ilesia de cruz griega, pero'l cleru pensó que nun satisfaía los requerimientos de la lliturxa anglicana.<ref name=Downes>[[Kerry Downes]]; ''Sir Christopher Wren: the Design of St Paul's Cathedral'', London: Trefoil Publications, 1987, páxs. 11–34.</ref> El tercer diseñu de Wren taba representáu na "Gran Maqueta" de 1673. La maqueta, de carbayu y yelsu, costó cuasi 500£ (aproximao 32.000£ anguaño), y tenía cerca de {{unidá|4|m}} d'altu y {{unidá|6|m}} de llargu.<ref name=Saunders>Saunders, Ann. St Paul's: The Story of the Cathedral. London: Collins and Brown Limited, 2001. 60.</ref> Esti proyeutu caltenía los ''diseñu en cruz griega'' pero estendía la nave. Los sos críticos (miembros del comité pa la reconstrucción de la ilesia, y el cleru, declararon que'l diseñu yera bien similar al d'otres ilesies ingleses suxiriendo continuidá cola Ilesia d'Inglaterra. Otru problema yera que'l diseñu tenía de ser completáu d'una sola vegada coles mesmes, en llugar de completase n'etapes y por que pudiera ser usaes les partes terminaes mientres avanzaba la construcción, como s'acostumaba; por cuenta de los ocho pilastres centrales pilastres que soportaben la cúpula. La Gran Maqueta yera'l diseñu favoritu de Wren, escurríu como un reflexu de la guapura del [[Renacimientu]].<ref name=Hart>{{cita llibru |autor=Vaughan Hart |añu=2002 |títulu=Nicholas Hawksmoor: Rebuilding Ancient Wonders |editorial=[[Yale University Press]] |isbn=978-0-300-09699-6}}</ref> Dempués de la Gran Maqueta, Wren resolvió nun faer más maquetes y nun esponer públicamente los sos dibuxos, lo qu'atopaba «una perda de tiempu y someter a xuiciu munches vegaes el so trabayu ante xueces incompetentes».<ref name="Downes"/> La Gran Maqueta sobrevive y atópase na catedral. El cuartu diseñu de Wren conozse como'l diseñu aprobáu, porque recibió la sanción Real pa la so construcción. Nesti diseñu, buscó reconciliar l'[[arquiteutura gótica]], l'estilu predominante de les ilesies ingleses, con una "meyor manera d'arquiteutura". Tien una planta llonxitudinal de cruz llatina, como les catedrales medievales. Ta compuesta por un nivel y mediu y tien pórticos clásicos nel oeste y nes terminaciones del cruceru, influyíu pola obra d'Íñigo Jones na antigua catedral de San Pablo.<ref name="Downes"/> Esti diseñoa tien una ancha y superficial cúpula sobre'l cruceru, que soporta'l tambor de la segunda cúpula, que s'alza n'espiral en 7 plantes. Vaughan Hart suxirió la influencia d'una [[pagoda]] oriental nel diseñu de la espiral. Al nun usase en San Pablo, el conceutu foi emplegáu na espiral de la ilesia de St. Bride.<ref name="Hart"/> Esti planu movió un pocu nel sitiu, por que se atopara alliniáu non col este, sinón col amanecer de Pascua nel añu en qu'empezó la construcción. Esti pequeñu cambéu na configuración foi adoptáu pola conocencia de Wren n'astronomía.<ref name="Lang"/> === Diseñu final === El diseñu final construyíu difier sustancialmente del diseñu oficial autorizáu.<ref>Felix Barker and Ralph Hyde; ''London as it might have been'', John Murray, 1982.</ref> Wren recibiera permisu del Rei pa faer "cambeos ornamentales" nel diseñu aprobáu, pero Wren aplicó esta cláusula con gran llibertá. Munchos d'estos cambeos introduciéronse pasu ente pasu nel intre de los 30 años que duró la construcción. El cambéu más significativu foi la cúpula: ''Llevantó otra estructura sobre la primer cúpula, un conu de lladriyu, pa soportar la llinterna de piedra d'una manera elegante; darréu cubrió y escondió el conu de lladriyu con otra cúpula de madera y plomu; y ente esta y la del conu atopaben unes escaleres que xubíen a la llinterna.'' (Christopher Wren, fíu de sir Christopher Wren). El diseñu final ta fuertemente influyíu pola [[Basílica de San Pedro]] en [[Roma]]. Les cúpules platillo sobre la nave fueron inspiraes pola [[Ilesia de Val-de-Grâce]] de [[François Mansart]] la cual Wren visitara mientres un viaxe a París en 1665.<ref name="Hart"/> La fecha na que s'asitió la primer piedra de la catedral ye motivu de disputa. Una fonte diz que foi'l 21 de xunu de 1675, otra'l 25 de xunu y una tercera, el 28 de xunu. Sía que non, esiste un alcuerdu en que la primer piedra foi asitiada en xunu de 1675. Edward Strong afirma amás qu'ésta foi asitiada pol so hermanu mayor Thomas Strong, unu de los maestros canteros nomaos por Wren al entamu de los trabayos.<ref name=Campbell />{{rp|53-54}} === Estructura === {{multiple image |align = right |direction = horizontal |image1 = St Paul's Engraving by Samuel Wale and John Gwynn (1755)..gif |width1 = 200 |caption1 =Seición amosando'l conu de lladriyu ente les cúpules interior y esterior |image2 = Dickinson St Paul's.jpg |width2 = 170 |caption2 = Planta de William Dickinson pal pavimentu (1709–10) }} El desafíu de Wren yera construyir una catedral alta, nel relativamente débil suelu magrizu de Londres. El diseñu de San Pablo ye inusual ente les catedrales yá que tien una cripta, la más grande n'Europa, sol edificiu enteru en llugar de tenela solo nel final del llau oriental.<ref name=Harris>Brian L. Harris, páxs. 214–15.</ref> La cripta funciona como parte de la estructura. Anque ye enorme, la metá del espaciu de la cripta ta ocupáu por pilastres masives que distribúin la carga de les pilastres más delgaes de la parte cimera de la ilesia. Mientres les torres y cúpules de munches de catedrales sostener por aciu 4 pilastres, Wren diseñó la cúpula de San Pablo pa ser soportada por ocho, llogrando tener una meyor repartu del pesu a nivel de cimentación.<ref name=BF906>Banister Fletcher, p. 906</ref> Los cimientos fueron realizaos mientres progresaba la construcción y Wren faía axustes estructurales en respuesta a la naturaleza del suelu.<ref name=Campbell />{{rp|56–59}} Unu de los problemes de diseñu foi crear una gran cúpula, lo suficientemente alta pa reemplazar visualmente a la perdida torre de San Pablo, y qu'amás fuera visualmente satisfactoria cuando se vía dende dientro del edificiu. Wren entamó un doble cubierta pa la cúpula, como la qu'esiste na basílica de San Pedro.<ref name=Summerson />{{rp|228}} La so solución al problema visual foi dixebrar l'altor del espaciu interior del de la cúpula esterior, a mayor escala que lo que fixera [[Michelangelo]] en San Pedro, xuniendo dambes curves con catenarias, en llugar d'hemisferios. Ente la cúpula interior y l'esterior, Wren ensertó un conu de lladriyu pa soportar la cúpula cubierta de plomu y el pesu de la piedra de la llinterna, que se llevanta sobremanera'l conxuntu. El conu y la cúpula interior teníen 18 pulgaes d'espesura y taben zunchadas por cadenes de fierro a intervalos nel conu de lladriyu y alredor de la cornisa del peristilo de la cúpula interior, pa prevenir el so frayatu o esfondamientu.<ref name=BF906/><ref name=Campbell />{{rp|137}} El diseñu aprobáu amosaba contrafuertes esternos a nivel de la planta baxa. Nun yeren una carauterística clásica y fueron unu de los primeros elementos que Wren camudó. Sicasí, creó los murios de la catedral particularmente gruesos pa evitar la necesidá de disponer contrafuertes esteriores. El claristorio y la bóveda tán reforzaos por aciu arbotantes, que fueron amestaos nuna etapa relativamente tardía, p'ayudar a estabilizar la estructura.<ref name=Campbell />{{rp|105–114}} Tán ocultos detrás del muro pantalla de la planta cimera, que foi amestáu pa caltener l'estilu clásicu del edificiu intactu, amestando abonda masa visual pa permediar l'apariencia de la cúpula, que pol so pesu compensa l'emburrie de los contrafuertes nos murios inferiores.<ref name=BF906/><ref name=Summerson />{{rp|228}} === Diseñadores, constructores y artesanos === Mientres l'estensivu periodu de diseñu y racionalismu, Wren contrató dende 1684 a [[Nicholas Hawksmoor]] como asistente principal.<ref name="Hart"/> Ente 1696 y 1711 [[William Dickinson (arquiteutu)|William Dickinson]] foi secretariu de midida.<ref name=tin>{{cita llibru |apellíu=Tinniswood |nome=Adrian|títulu=His Invention So Fertile|añu=2010 |publicación=Random House |ubicación=London |páxina=203}}</ref> Joshua Marshall (hasta la so temprana muerte en 1678),Thomas y el so hermanu Edward Strong yeren maestros canteros, trabayando los postreros na construcción dafechu. John Langland foi maestru carpinteru mientres más de 30 años.<ref name=Summerson />{{rp|238-240}} [[Grinling Gibbons]] yera l'escultor xefe, trabayando na piedra y na construcción mesma, incluyendo'l frontón del portal norte y na madera nos interiores.<ref name=Summerson />{{rp|238-240}} L'escultor [[Caius Gabriel Cibber]] creó un frontón del transepto sur.<ref name=lang-209>[[#Lang|Lang (1956)]], p. 209.</ref> Ente que [[Francis Bird]] foi'l responsable del frontón oeste que representa la ''[[Conversion de San Pablo|Conversión de San Pablo]]'', según los siete llargues estatues del frente oeste.<ref name=lang-252>[[#Lang|Lang (1956)]], p. 252.</ref><ref name=lang-230>[[#Lang|Lang (1956)]], p. 230.</ref> El pisu foi pavimentado por William Dickinson en mármol blanco y negru ente 1709 y 1710.<ref>St Paul's website, [https://web.archive.org/web/20130320153603/http://www.stpauls.co.uk/Cathedral-History/The-Collections/Architectural-Archive/7-Churchyard-and-paving-c16901713-miscellaneous-drawings Miscellaneous Drawings]</ref> [[Jean Tijou]] foi'l responsable de la decoración de fierro forxáu de puertes y balaustraes.<ref name=Summerson />{{rp|238-240}} La cruz y l'esfera de la cúpula fueron obra del armeru, Andrew NIblett.<ref>St Paul's Cathedral website, [http://www.stpauls.co.uk/Cathedral-History/Explore-the-Cathedral/Climb-the-Dome Climb the Dome] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130521153023/http://www.stpauls.co.uk/Cathedral-History/Explore-the-Cathedral/Climb-the-Dome |date=2013-05-21 }}.</ref> == Descripción == La catedral de San Pablo ta construyida nun moderáu estilu barrocu que representa'l racionalismu de Wren de les tradiciones de les catedrales ingleses medievales cola inspiración de [[Palladio]], l'estilu clásicu d'[[Inigo Jones|Íñigo Jones]], l'estilu barrocu de Roma del sieglu XVII y los edificios de [[François Mansart|Mansart]] y otros que viera en Francia.<ref name="HG">[[Helen Gardner (art historien)|Helen Gardner]]; Fred S. Kleiner, Christin J. Mamiya, ''Gardner's Art through the Ages''. Thomson Wadsworth, (2004) ISBN 0-15-505090-7</ref> Nos planos reparar que San Pablo inda caltién influencies medievales.<ref name=BF906/> Como les grandes catedrales de [[catedral de York|York]] y [[catedral de Winchester|Winchester]], San Pablo ye compatiblemente llarga pal so anchor y tien fuertemente proyeutaos los brazos del transepto. Tien un gran énfasis na so fachada, diseñada pa definir en llugar de despintar la forma del edificiu detrás d'ella. Nel planu, les torres sobresalen detrás del anchu del altar, como na [[catedral de Wells]]. L'hermanu de Wren yera arzobispu de Ely y Wren taba familiarizáu cola torre octagonal sobre'l cruceru de la [[catedral de Ely]], qu'espandía los pasiellos según la nave central, a diferencia de les torres centrales y cúpules de munchos edificios. Wren afixo esta carauterística nel diseñu de la cúpula de San Pablo.<ref name=BF906/> Na seición, San Pablo caltién una forma medieval, teniendo pasiellos más baxos que la nave y el definíu claristorio. === Esterior === La más notable carauterística esterior ye la cúpula, que se llevanta {{unidá|111.25|m}} dende'l cruceru teniendo vistes de la ciudá.<ref name=BF912>Banister Fletcher (17th Ed.), p. 912.</ref> L'altor de {{unidá|111.25|m}} ye esplicáu pol interés de Wren na astronomía. A finales del sieglu XVII, San Pablo convertir nel edificiu más altu nel horizonte de la ciudá, diseñáu pa ser vistu arrodiáu poles delicaes aguyes de les otres ilesies diseñaes por Wren. La cúpula ye descrita por Banister Fletcher como «probablemente la más elegante d'Europa»; por Helen Gardner, como «maxestosa», y por Nikolaus Pevsner, como «una de les más perfectes nel mundu». John Summerson dixo que los ingleses y «más los estranxeros considerar inigualable.<ref name=BF913>Banister Fletcher (17th Ed.), p. 913.</ref><ref name=Gardner>Helen Gardner, páxs. 604–05</ref><ref name=Pevsner>Nikolaus Pevsner, páxs. 324–26</ref><ref name=Summerson />{{rp|236}} ==== Cúpula ==== [[Ficheru:St Paul's Cathedral Dome from One New Change - Square Crop.jpg|right|thumb|La cúpula]] Wren inspirar na cúpula de Miguel Ángel de la [[Basílica de San Pedro]] y na de la [[Ilesia de Val-de-Grâce]] de Mansart, que visitara en París.<ref name=Summerson />{{rp|236}} A diferencia de San Pedro y de Val-de-Grâce, la cúpula de San Pablo llevantar en dos plantes de piedra, claramente definíes. Dende los tiempos del ''diseñu de la planta griega'', ta claro que Wren prefirió un peristilo de columnes continues p'arrodiar el tambor de la cúpula, en llugar d'usar ventanes alternaes con columnes, como'l diseñu de Miguel Ángel pa San Pedro en Roma.<ref name=Pevsner/> Summerson suxer que tuvo influyíu por ''Tempietto'' de [[Bramante]] nel patiu de [[San Pietro in Montorio]].<ref name=Summerson />{{rp|234}} Na estructura terminada, Wren creó diversidá y una apariencia de fuercia, asitiando nichos ente les columnes cada cuatro abertures.<ref name=Summerson />{{rp|234}} El peristilo sirve como contrafuerte pa la cúpula interior y el conu de lladriyu interior, que soporta la llinterna. Enriba del peristilo llevántase un segundu pisu arrodiáu per un balcón balaustrado llamáu "Galería de Piedra". Esti segundu nivel ta afatáu alternadamente por pilastres y ventanes rectangulares, que queden debaxo de la cornisa, creando una sensación de lluz. Sobre esti nivel llevanta la cúpula, recubierta de plomu acanaláu en concordanza col espaciu de les pilastres. Esta furáu por 8 abertures de lluz, xusto debaxo de la llinterna, que cuasi nun son visibles. Esto dexa a la lluz enfusar poles entraes nel conu de lladriyu, que alluma l'interior del cruceru.<ref name=BF906/> La llinterna, como'l restu de la cúpula, llevantar en pisos. La carauterística más inusual de la estructura de la llinterna, ye que la so base ye cuadrada, y nin circular o octagonal, como ye lo avezáu. La planta más alta toma la forma d'un ''tempietto'' con cuatro pórticos que dan escontra cada puntu cardinal. El nivel más baxu ta arrodiáu pela "Galería dorada" o rexes metáliques doraes. El pisu cimeru tien una pequeña cúpula, dende la cual llevántase una esfera dorada y sobre ella una Cruz. El pesu total de la llinterna ye d'aproximao 850 tonelaes.<ref name=BF913/> ==== Fachada occidental ==== [[Ficheru:St Pauls Cathedral from West adj.JPG|thumb|La fachada occidental]] Pa los arquiteutos renacentistes diseñar la fachada oeste d'una gran ilesia o catedral, ufiertaba'l problema de cómo cubrir la unión de la nave central y les llaterales más baxes, con harmonía visual. Dende la adición d'[[Leon Battista Alberti|Alberti]] a la ilesia de [[Santa Maria Novella]] en Florencia, esto foi usualmente llográu pol simple recursu d'añader sobre les naves llaterales más baxes, unos soportes con forma de volutes. Esta ye la solución que Mansart usó en Val-de-Grâce. Otra carauterística emplegada por Mansart foi proyeutar un pórticu clásicu con columnes empareyaes. Wren enfrentó un retu adicional d'incorporar les torres al diseñu, como fuera entamáu pa la Basílica de San Pedro. En San Pedro, [[Carlo Maderno]] resolviera'l problema de construyir un nártex y faer más angosta una gran entrada al traviés d'este, estremada nel centru por un frontón. Sicasí, les torres de San Pedro nun fueron construyíes sobre'l pretil. La solución de Wren foi usar un pórticu clásicu, como'l de Val-de-Grâce, pero alzándose en dos niveles y soportáu por columnes empareyaes. La carauterística remarcada equí ye que la planta baxa del pórticu estender pol anchu completu de les 3 naves, mientres la seición cimera cubre la nave central. Los espacios ente'l nivel cimeru del pórticu y les torres tán cubiertos por una seición angosta de muriu, con ventana. Les torres tán asitiaes fora del anchu de les 3 naves, pero allugaes darréu xunto a elles. Les partes más baxes de les torres siguen col conceutu de murios esteriores, pero tán estremaes de les demás pa crear una apariencia de fuercia. Les ventanes de la planta más baxa son más pequeñes que les de los murios llaterales y tán fondamente empotraes, una indicación visual de la espesura del muriu. Les pilastres en cada esquina proyéctense claramente. Sobre la cornisa baxa, que xune les torres col pórticu y los murios esteriores, los detalles tán claramente esguilaos, pa poder lleese bien dende la cai y dende la distancia. Les torres llevanten sobre la cornisa alta, dende una base cuadrada, que na torre sur tien un reló. Les torres tán compuestes por elementos complementarios, un cilindru central que se llevanta al traviés de niveles nuna serie de tambores apilados y columnes corinties empareyaes nes esquines, con contrafuertes sobre dambos elementos, lo cual sirve pa unificar la forma del tambor cola base cuadrada. El entablamento sobre les columnes ruempe sobre elles pa espresar dambos elementos, ensobiándoles xuntes nuna sola banda horizontal. La cubierta, como una cúpula miniatura en forma de campana, soporta un florón doráu, una piña soportada por 4 soportes angulares, la más importante espresión del conceutu. Cada estremu del transepto (o nave perpendicular a la principal) tien una entrada con pórticu semicircular. Wren inspirar nel diseñu estudiando grabaos de la fachada barroca de [[Santa Maria della Pace]] en Roma de [[Pietro da Cortona]].<ref name=Eyewitness/> Estos arcos proyeutaos faíen ecu de la forma del ábside del llau este del edificiu. ==== Murios ==== [[Ficheru:St Paul's Cathedral, London, England - Jan 2010 edit.jpg|thumb|San Pablo dende'l sureste cola torre de la ilesia destruyida de St Augustine a la izquierda.]] L'edificiu tien dos plantes de sillería, sobre'l suétanu, arrodiaes por una balaustrada sobre la cornisa cimera. La balaustrada foi amestada, en contra de los deseos de Wren en 1718.<ref name="Eyewitness">Michael Leapman, ''Eyewitness Travel Guide to Great Britain'', Dorling Kindersley, (1995) ISBN 0-7513-0005-5</ref> Les badees interiores marcaes externamente por pilastres empareyaos, de capiteles corintios nel nivel baxu, y compuestu nel nivel cimeru. Como l'edificiu tien un solu nivel o planta a lo llargo de les naves llaterales y el coru, la parte alta (o segundu nivel) de los murios llaterales esteriores, ye falsa.<ref name=BF913/> Tien como doble propósitu soportar los contrafuertes (o arbotantes) de la bóveda y aprovir una apariencia satisfactoria cuando se ven elevaos sobre los demás edificios de la ciudá del sieglu XVII. Esta apariencia entá puede reparase al ver la Catedral dende'l [[Ríu Támesis]]. Ente les pilastres de dambos niveles tán les ventanes. Aquelles de la planta baxa tienen cabeces semicirculares y tán arrodiaes de moldures continues d'estilu romanu, llevantándose en claves decoraes. Detrás de cada ventana hai un festón floral, fechos por Grinling Gibbons, constituyendo les pieces de piedra más fines talladsa nel edificiu y una de les más grandes escultures d'Inglaterra. Un frizo con festones similares cuerre nuna banda debaxo de la cornisa, xuniendo los arcos de les ventanes y capitales. Les ventanes cimeres son ciegos (pos nun dan al interior del templu) y tienen forma clásica, con columnes y frontones triangulares, y contienen nichos vacíos. Detrás de los nichos y nel nivel de suétanu, atópense ventanes pequeñes con partes cimeros segmentadas, del cual el rellumu atrapa la lluz y visualmente coneutar con ellos a les grandes ventanes de los pasiellos. L'altor dende'l nivel de pisu dende'l visu del pretil ye d'aproximao 110 pies, o 33 metros. === Interior === {{multiple image | anchu_total = 300 |align = right |direction = horizontal |image1 = St Paul's Cathedral Nave, London, UK - Diliff.jpg | anchu1 = 6000 | alto1 = 5230 |caption1 = La nave, mirando escontra'l coru |image2 = St Paul's Cathedral Choir looking west, London, UK - Diliff.jpg | anchu2 = 6000 | alto2 = 6000 |caption2 = El coru, mirando escontra la nave }}. Internamente, San Pablo tien una nave y un coru, cada unu compuestu de tres bahía. La entrada dende'l pórticu oeste ye al traviés del nártex de cúpula cuadrada, flanqueado en cada llau por capiyes: la capiya de San Dunstan, nel norte, y la capiya de la orde de San Miguel y San Jorge nel llau sur.<ref name=BF906/> La nave ye de 27.7368 m (91 pies) n'altor y ta dixebrada de los pasiellos por una arcada de columnes xuníos a pilastres corinties que s'alcen al entablamento. Les badees, y los compartimientos de les bóvedes, son rectangulares pero Wren ingeniosamente cubrió estos espacios con cúpules en forma de platillo y arrodiaos de les ventanes del cleristorio y lunetas.<ref name=BF906/> Les bóvedes del coru fueron decoraes con mosaicos fechos por Sir [[William Blake Richmond]].<ref name=BF906/> La cúpula y l'ábside del coru son averaos al traviés d'anchos arcos con bóvedes casetonadas en contraste con una superficie llisa de les cúpules y una puntual división ente los espacios principales. El transepto estender pel norte y sur de la cúpula y son llamaos (nesta instancia) el coru norte y el coru sur. El coru caltién balcones pal cleru y el coru y l'órganu. Estos espacios de madera, inclúin el tronu del obispu y el púlpitu, que fueron diseñaos pola oficina de Wren y construyíos por carpinteros. El talláu ye trabayu de Grinling Gibbons quien Summerson describi como tener una "increíble habilidá" y suxer que Gibbons buscaba reproducir la popular pintura de flores holandeses en madera.<ref name=Summerson />{{rp|238-240}} [[Jean Tijou]], un ferreru francés, dispunxo delles parrilles d'aceru, puertes y balaustrados con un diseñu ellaboráu, de les que munches pieces fueron combinaes anguaño nes puertes cerca del santuariu.<ref name=Summerson />{{rp|238-240}} La catedral tien {{unidá|174.95|m}} de llargor (incluyendo'l pórticu de la Gran Puerta del Este), de la cual {{unidá|67.97|m}} son de la nave y {{unidá|50.9|m}} del coru. L'anchu de la nave ye de {{unidá|36.88|m}} y el transepto tien {{unidá|74.98|m}}.<ref>{{cita web | url=http://www.thehistorychannel.co.uk/site/encyclopedia/article_show/St_Pauls_Cathedral/m0016968.html?from=hotlink| títulu=St. Paul's Cathedral |publicación=[[History (canal de televisión)|The History Channel]]| fechaaccesu=18 d'abril de 2008| urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080523102550/http://www.thehistorychannel.co.uk/site/encyclopedia/article_show/St_Pauls_Cathedral/m0016968.html?from=hotlink| fechaarchivu=23 de mayu de 2008}}</ref> La catedral ye un pocu más pequeña pero más ancha que l'antigua catedral de San Pablo. ==== Cúpula ==== {{multiple image |align = right |direction = horizontal |image1 = St Paul's Cathedral Interior Dome 3, London, UK - Diliff.jpg |width1 = 200 |caption1 = L'interior de la cúpula, amosando cómo les pintures de Thornhill siguen una ilusión de les verdaderes carauterístiques arquiteutóniques. |image2 = St Paul's Cathedral Interior Dome 2 crop, London, UK - Diliff.jpg |width2 = 200 |caption2 = Esta vista d'un arcu dixebrando l'altar amuesa como Wren llogró dar la impresión d'ocho arcos iguales. }} L'espaciu principal internu de la catedral atópase debaxo de la cúpula central que s'estiende pol anchu de la nave los pasiellos. La cúpula ye soportada por pechinas que se llevanten ente ocho arcos tomando la nave, el coru, los transeptos y los pasiellos. Les ocho columnes que les carguen nun tán dixebraes. Wren caltuvo una apariencia de 8 espacios iguales pa inxertar arcos segmentados que soportaren les galeríes cruciando'l final de los pasiellos y estendió les moldures del arcu cimeru por que paeciera igual a los arcos más anchos.<ref name=Summerson />{{rp|228}} Sobre les claves de los arcos, a 30,17 m (99 pies) sobre'l suelu y 34,13 m (112 pies) d'anchu, cuerre una cornisa que soporta la Galería de los Sollutos, llamada asina por cuenta de les propiedaes acústiques: un sollutu o marmullo baxu sobre'l muriu en cualquier puntu ye oyible pa un oyente con un oyíu escontra la paré en cualquier puntu de la galería. Llégase al traviés d'una escalera de 259 pasos dende la planta baxa. La cúpula llevantar nun tambor altu arrodiáu de pilastres y furáu per ventanes en grupos de trés, dixebráu por ocho nichos que contienen estatues y repitiendo el patrón del peristilo nel esterior. La cúpula llevanta sobre la cornisa a 52,73 m (173 pies) a un altor de 65,22 m (214 pies). Les decoraciones de [[Sir James Thornhill]] amuesen ocho escenes de la vida de San Pablo puestes nuna arquiteutura ilusionista que continua les formes de los ocho nichos del tambor.<ref name="lang-252" /> Nel cumal de la cúpula esta un óculo inspiráu nel Partenón de Roma. Al traviés d'esti furacu puede vese la decoración interior de la superficie del conu que soporta la llinterna. Esti espaciu cimeru ye allumáu polos tragaluces na cúpula esterior y les abertures del conu de lladriyu.Grabaos de les pintures de Thornhill fueron publicaos en 1720.<ref>Entered in the Entry Book at Stationers' Hall on 7 May 1720 by Thornhill. The Bodleian Library's deposit copy survives (Arch.Antiq.A.III.23).</ref> ==== Ábside ==== {{multiple image |align = right |direction = horizontal |image1 = St Paul's Cathedral Choir looking east, London, UK - Diliff.jpg |width1 = 250 |caption1 = El coru, mirando al este |image2 = St Paul's Cathedral High Altar, London, UK - Diliff.jpg |width2 = 192 |caption2 = L'ábside y l'altar mayor }} L'ábside esti estender pol anchu del coru y ye del altor total de los arcos principales al otru llau del coru y la nave. Ta decoráu con mosaicos, en concordanza coles bóvedes del coru. El presente altar altu y baldachino son trabayu de Godfrey Allen y Stephen Dykes Bower.<ref name=Harris/> L'ábside foi dedicáu en 1958 como la Capiya del Memorial Americanu.<ref>[https://web.archive.org/web/20110828111413/http://www.stpauls.co.uk/Cathedral-History/The-Chapels/American-Memorial-Chapel St. Paul's Cathedral American Memorial Chapel]</ref> Foi pagáu na so totalidá por donaciones de persones britániques.<ref>{{cita web | url=http://www.explore-stpauls.net/oct03/textMM/AmericanMemorialN.htm | fecha=28 de payares de 2006 | títulu=Explore St. Paul's | nome=St. | apellíu=Paul's Cathedral | publicación=esquice-stpauls.net | fechaaccesu=28 de payares de 2006 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070103152619/http://www.explore-stpauls.net/oct03/textMM/AmericanMemorialN.htm | fechaarchivu=2007-01-03 }}</ref> El cuadru d'honor contién los nomes de más de 28.000 d'Estaos Xuníos que dieron la so vida ''[[in itinere]]'' o acuartelaos en Gran Bretaña mientres la Segunda Guerra Mundial.<ref>{{cita web |url=http://www.stpauls-roh.org.uk/cgi-local/asdsrch.pl#images|títulu=Roll of Honour |publicación=|fechaaccesu=26 d'ochobre de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140806042034/http://www.stpauls-roh.org.uk/cgi-local/asdsrch.pl#images |fechaarchivu=6 d'agostu de 2014}}</ref> Ta en frente del altar de la capiya. Les tres ventanes del ábside daten de 1960 y representen temes de serviciu y sacrificiu, mientres la insinia qu'arrodia les esquines representa a Estaos Xuníos y les Fuercies Armaes de EE. XX. Los paneles de madera de tilal incorporen un cohete – un tributu a los llogros nel espaciu d'Estaos Xuníos.<ref>{{cita web | url=http://www.stpauls.co.uk/page.aspx?theLang=001lngdef&pointerID=861696IhcVLL99drjeoTjrkz39LOQnr0 |fecha=28 de payares de 2006| títulu=St. Paul's Cathedral Floor |nome=St. |apellíu=Paul's Cathedral |publicación=stpauls.co.uk| fechaaccesu=28 de payares de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060927145148/http://www.stpauls.co.uk/page.aspx?theLang=001lngdef&pointerID=861696IhcVLL99drjeoTjrkz39LOQnr0 |fechaarchivu=27 de setiembre de 2006}}</ref> === Obres d'arte, criptes y memoriales === {{multiple image |align = right |direction = horizontal |width1 = 200 |caption1 = L'altar mayor |image2 = St Paul's Cathedral South Organ, London, UK - Diliff.jpg |width2 = 195 |caption2 = L'órganu del coru sur }} Al momentu de completase San Pablo, foi afatada por una escultura en piedra y madera, pero notablemente aquellos llistones Grinling, les pintures na cúpula por Thornhillby y por Jean Tijou ellaboráu trabayu en fierro. Foi decoráu darréu polos mosaicos de Sir William Richmond y les guarniciones por Dykes Bower y Godfrey Allen.<ref name=Harris/> Otres obres na catedral inclúin, nel pasiellu sur, la copia de la pintura ''[[The Light of the World (painting)|The Light of the World]] por'' [[William Holman Hunt]], la orixinal cuelga nel [[Keble College|Colexu Keble]], Oxford. Nel pasiellu del coru norte tien una escultura en piedra de ''Madonna and Child'' de [[Henry Moore]], talláu en 1943.<ref name=Harris/> La cripta contién alredor de 200 memoriales y numberosos entierros. Christopher Wren foi la primer persona en ser soterrada en 1723. Nel muriu sobre la so tumba, na cripta ta escritu: ''Llector, si monumentum requiris, circumspice''.<ref>Reader, if you seek his monument, look around you</ref> El monumentu más grande na catedral ye'l del [[Duque de Wellington]] por [[Alfred Stevens (sculptor)|Alfred Stevens]]. Llevántase sobre'l pasiellu norte de la nave y tien una estatua de Wellington nel so caballu "Copenhagen". Anque la figura ecuestre foi entamada na dómina, oxeciones de tener un caballu na ilesia previnieron la so instalación hasta 1912. El caballu y el so caballeru son obra de [[John Tweed]]. El duque ta soterráu na cripta.<ref name=Harris/> La tumba d'[[Horatio Nelson|Horatio Lord Nelson]] ta alcontrada na cripta, xunto a la de Wellington.<ref>Holmes (2002), p.297</ref> El sarcófagu de mármol que contién los sos restos foi realizáu primeramente pal [[Cardenal Wolsey]] pero camudó'l so finalidá cuando'l cardenal cayó en desgracia.<ref name=Harris/> Nel final del llau este de la cripta esta una capiya del orde del Imperiu Británicu, instaurada en 1917, y diseñada por Lord Mottistone.<ref name=Harris/> Esisten munchos más memoriales conmemorando a los militares británicos, incluyendo delles llistes de los homes en serviciu que morrieron n'aición, la más recién siendo la Guerra del Golfu. Tamién recordaos son [[Florence Nightingale]], [[J. M. W. Turner]], [[Arthur Sullivan]], [[Hubert Parry]], [[Samuel Johnson]], [[T. E. Lawrence|Lawrence of Arabia]] y Sir [[Alexander Fleming]] según el cleru y residentes de la parroquia local. Hai llistes de los arzobispos y decanos de los últimos mil años. Una de les más reconocíes escultures ye la del decanu y poeta, [[John Donne]]. Antes de la so muerte, Donne posu pa la so propia estatua memorial que foi fecha por [[Nicholas Stone]]. La escultura, tallada en 1630, foi la única en sobrevivir a la quema de 1666. L'ayalga atópase tamién na cripta pero la catedral cunta con bien poques ayalgues yá que dellos fueron sío perdíos y el 22 d'avientu de 1810 un robu mayor cuasi se lleva tolos artefautos preciosos.<ref>{{cita publicación |autor=<!--Staff writer(s); non by-line.--> |títulu=Robbery at St Paul's Cathedral |url=http://www.britishnewspaperarchive.co.uk/viewer/bl/0000174/18101224/011/0003 |newspaper=Morning Post |ubicación= |publicación= |fecha=24 d'avientu de 1810 |fechaaccesu=11 de xunetu de 2014 }}</ref> Los funerales de munches figures notables asocedieron na catedral, incluyendo a Lord Nelson, el Duque de Wellington, [[Winston Churchill]], [[George Mallory]] y [[Margaret Thatcher]].<ref>[http://www.thestar.com/news/world/2013/04/08/margaret_thatcher_former_prime_british_prime_minister_dies_at_87.html Margaret Thatcher, former British prime minister known as 'The Iron Lady,' dies at 87 | Toronto Star]. Thestar.com (8 April 2013). Retrieved on 17 July 2013.</ref> [[Ficheru:St pauls altar.jpg|center|thumb|upright=3|Vista de 360° del interior cerca del altar mayor|500x500px]] === Reló y campanes === La torre suroeste contién un reló, que presenta'l mecanismu construyíu en 1893 por [[Smith of Derby Group|Smith of Derby]] incorporando'l diseñu d'escape d'[[Edmund Beckett, 1st Baron Grimthorpe|Edmund Denison Beckett]] similar al usáu por [[Edward John Dent|Edward Dent]] nel mecanismu del '[[Big Ben]]' en 1895. El mecanismu del reló ye de 5,8 m de llargu y ye'l más recién de los relós en San Pablo en sieglos. Dende 1969 el reló tuvo funcionando eléctricamente con equipu diseñáu ya instaláu relevando al que curiaba'l reló. La torre suroeste tamién contién cuatro campanes de les cualos el Gran Pablo, puesta en 1881 pola fundición de campanes de Taylor de Loughborough, Leicestershire, de 16 tonelaes y media, ye la campana más grande nes Islles Britániques hasta la llegada de la campana Olímpica pa los Xuegos Olímpicos de 2012.<ref name=Pauls>Official webpage of St Paul's Cathedral</ref> Esta campana sonó tradicionalmente a la una tolos díes. Gran Pablo nun sonó per dellos años por cuenta de qu'unu de los sos mecanismos ta rotu.<ref name="SPC">[https://web.archive.org/web/20141024002048/http://www.stpauls.co.uk/Worship-Music/The-Bells St Paul's Cathedral: The Bells], Retrieved 16 October 2014.</ref> Les campanes del reló inclúin a Gran Tom, que foi treslladada de la capiya de St. Stephen nel palaciu de Westminster y foi tocada delles vegaes, la última vegada por [[Richard Phelps (bell-founder)|Richard Phelps]]. Amuesa la hora y ye tradicionalmente tocada n'ocasiones de la muerte d'un miembru real, obispu de Londres o Lord Mayor de Londres, anque una esceición facer cola muerte del presidente de EE. XX., [[James Garfield]].<ref name="world and its people">{{cita llibru |apellíu=Dunton |nome=Larkin|authorlink =|títulu= The World and Its People |publicación=Silver, Burdett|series =|añu= 1896 |páxines=25–26}}</ref> Foi tocada per última vegada na muerte de la [[Isabel Bowes-Lyon|reina Isabel, reinar Madre]], en 2002.<ref name=Pauls/> En 1717, Richard Phelps mandó realizar dos campanes más que fueron amestaes como "quarter jacks" que suenen cada cuartu d'hora. Entá n'usu, la primera ye de 41 pulgaes de diámetru y toca la nota La (A); la segunda tien 58 pulgaes de diámetru y toca en La mio (Y). La torre noroeste contién doce campanes por Taylor of Loughborough que cuelguen por un soníu distintu y el serviciu orixinal o "Campana de comunión" data de 1700 , conocida como "la Banger", que suena antes de la misa de les 8 de la mañana.<ref name=Pauls/> [[Ficheru:South west tower of St Paul's Cathedral.jpg|thumb|Torre suroeste]] {| style="border:#aaa 1px solid; text-align: left" |+ Detalles de les campanes |- ! Campana !Pesu !Nominal ! Nota !Diámetru !Añu !Fundidor |- | 1 | 8-1-4 | 1461.0 | Fa (F) | 30.88" | 1878 | John Taylor & Co |- | 2 | 9-0-20 | 1270.0 | El mio (Y)♭ | 32.50" | 1878 | John Taylor & Co |- | 3 | 9-3-12 | 1199.0 | Re (D) | 34.00" | 1878 | John Taylor & Co |- | 4 | 11-2-22 | 1063.0 | Do (C) | 36.38" | 1878 | John Taylor & Co |- | 5 | 13-1-0 | 954.0 | Si (B)♭ | 38.63" | 1878 | John Taylor & Co |- | 6 | 13-2-14 | 884.0 | La (A) | 39.63" | 1878 | John Taylor & Co |- | 7 | 16-1-18 | 784.0 | Sol (G) | 43.75" | 1878 | John Taylor & Co |- | 8 | 21-3-18 | 705.0 | Fa (F) | 47.63" | 1878 | John Taylor & Co |- | 9 | 27-1-22 | 636.0 | El mio (Y)♭ | 52.50" | 1878 | John Taylor & Co |- | 10 | 29-3-21 | 592.0 | Re (D) | 55.25" | 1878 | John Taylor & Co |- | 11 | 43-2-0 | 525.0 | Do (C) | 61.25" | 1878 | John Taylor & Co |- | 12 | 61-2-12 | 468.0 | Si (B)♭ | 69.00" | 1878 | John Taylor & Co |- | Reló | 12-2-9 | | La (A)♭ | | 1707 | Richard Phelps |- | Reló | 24-2-26 | | El mio (Y)♭ | | 1707 | Richard Phelps |- | Reló | 102-1-22 | | La (A)♭ | 82.88" | 1716 | Richard Phelps |- | Bourdon | 334-2-19 | 317.1 | El mio (Y)♭ | 114.75" | 1881 | John Taylor & Co |- | Comunión | 18-2-26 | | La mio (Y)♭ | 49.50" | 1700 | Philip Wightman |} == Educación, turismu y arte == [[Ficheru:St Paul's cross, London, England, GB, IMG 5127 edit.jpg|thumb|upright|La estatua dorada de San Pablo a lo cimero del precintu de San Pablo]] === Proyeutu d'interpretación === El Proyeutu d'interpretación ye un proyeutu de llargu términu ablayáu n'alicar San Pablo pa tolos visitantes. En 2010, el decanu de San Pablo, abrió'l óculo de San Pablo, una esperiencia de 270° que traxo 1400 años d'historia.<ref>[https://web.archive.org/web/20110831145534/http://www.stpauls.co.uk/Cathedral-History/Discover-the-Crypt/Oculus-an-eye-into-St-Pauls Oculus: an eye into St Paul's]</ref> Alcontrada na formal tesorería na cripta, el documental lleva a los visitantes nun viaxe al traviés de la historia y vida diaria de la catedral. Óculo foi fundáu por una compañía americana n'alianza cola Fundación de Monumentos Mundiales, J. P . Morgan, Garfield Weston Trust de la catedral de San Pablo y la Fundación de la ciudá de Londres y AIG. En 2010, el templó cuntó con nueves empones multimedia de pantalla táctil. Estes guíes incluyir nel preciu de la entrada y con elles los visitantes podíen afayar la historia de la catedral, arquiteutura y actividá actual relixosa. Tán disponibles en 11 llingües distintes: inglés, español, italianu, francés, portugués, alemán, rusu, mandarín, xaponés, coreanu y llinguaxe de señes británicu. Les guíes tienen videos de les galeríes de la cúpula y mosaicos del techu, pintures y fotografía; entrevistes y comentarios d'espertos, incluyendo al decanu de San Pablo, l'equipu de caltenimientu y del direutor de música. ==== Precios pa visitante ==== San Pablo cobra entrada pola almisión d'aquelles persones que solo van faer turismu a la catedral; l'importe ye de 18£ (15£ si mercar per Internet).<ref name=SPCtimesandprices>{{cita web|títulu=Sightseeing Times & Prices|url=http://www.stpauls.co.uk/Visits-Events/Sightseeing-Times-Prices|publicación=St Paul's Cathedral|fechaaccesu=27 d'abril de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140426214936/http://www.stpauls.co.uk/Visits-Events/Sightseeing-Times-Prices|fechaarchivu=2014-04-26}}</ref> Servicios esteriores y persones que busquen un llugar sele pa rezar derivar a la capiya de St. Dunstan de manera gratuita. Los domingos puede aportase a la cortil pa los servicios y conciertos y mientres estos nun puede visitase l'edificiu. La catedral informa que'l pagu d'una entrada pa los visitantes ye por cuenta de que San Pablo namái percibe pequeñes recaldaciones de la Corona, la Ilesia d'Inglaterra y l'Estáu; y precisa de la collaboración de los turistes pa caltener el funcionamientu del edificiu.<ref>{{cita web |apellíu=Talbot |nome=Hannah|títulu=Public Relations Manager|url=http://www.tripadvisor.co.uk/ShowUserReviews-g186338-d188159-r115036841-St_Paul_s_Cathedral-London_England.html |publicación=Trip Advisor|fechaaccesu=30 d'ochobre de 2011|authorlink=Response to “Rip-Off London – Pay £14.50 to get into a Church!” |fecha=8 de xunetu de 2011}}</ref> === Proyeutu d'arte de San Pablo === El proyeutu d'arte de San Pablo ye un programa que busca esplorar los alcuentros del arte y la fe. Los proyeutos incluyeron instalaciones de [[Gerry Judah]], [[Antony Gormley]], [[Rebecca Horn]], [[Yoko Ono]] y [[Martin Firrell]]. En 2014, San Pablo comisionó al artista británicu [[Gerry Judah]] pa crear una obra na nave de la catedral pa conmemorar el centésimu aniversariu del entamu de la Primer Guerra Mundial. Son dos escultures espectaculares que consisten en blanques formes cruciformes tridimensionales que reflexen meticulosamente los daños de la guerra. Cada escultura ye tamién enguapecida con bloques miniatures destruyíos ilustrando les zones de guerra nel este (Siria, Bagdag, Afganistán).<ref>[http://www.stpauls.co.uk/News-Press/Latest-News/Giant-white-crosses-remind-St-Pauls-worshippers-and-visitors-of-the-horrors-of-warfare Giant white crosses remind St Paul's worshippers and visitors of the horrors of warfare]</ref> El reconocíu artista internacional [[Bill Viola]] foi encargáu pa crear dos altares pa ser espuestos en San Pablo. El proyeutu empezó la so producción en 2009 y completóse a principios de 2012. Dempués del ampliu programa de llimpieza y arreglu del interior de la catedral, completáu en 2005, Bill Viola foi comisionado pa crear dos pieces con temes de Mary y Martyrs. Estes instalaciones tán permanentemente alcontraes nel final del pasiellu de Quire, flanqueando l'altar mayor de la catedral y de la capiya de la memoria d'Estaos Xuníos. Cada trabayu va emplegar un arreglu de múltiples pantalles de plasma pa configurar nuna manera similar les pieces históriques. Nel branu de 2010, San Pablo escoyó dos nueves obres del británicu inglés [[Mark Alexander]] pa ser colgaos n'unu de los llaos de la nave. Dambos llamaos Rede Mannheim, les pantalles de Alexander tán inspiraes na pieza de la catedral de Manheim (1739–1741), que foi estropiada por una bomba na Segunda Guerra Mundial. La escultura orixinal ilustra a Cristu na Cruz, arrodiáu de lloros familiares. Talláu en madera, el cuerpu de Cristu ye talláu en relieve, arrodiáu de flora y rayos incandescentes del cielu, una obra maestra del rococó alemán. En marzu de 2010, Flare II, una escultura d'[[Antony Gormley]], foi instalada nun arreglu dramáticu de les escaleres xeométriques. En 2007, el decanu comisionó al artista públicu [[Martin Firrell]] pa crear una obra mayor pública pa conmemorar el tricentésimu aniversariu del edificiu de Wren. La cuestión interior consistía en proyeiciones dixitales de la cúpula de la catedral, el frente oeste y l'interior de la galería de los xuxurios. El testu basar nes contribuciones del públicu polo xeneral según nes entrevistes conducíes pol artista y les sos propies opiniones. El proyeutu presenta una gran posibilidá de respuestes a la entruga: '¿Qué fai a la vida significante y con propósitu, y qué significa San Pablo nel contestu contemporaneu?' La cuestión interior caltúvose abierta dende'l 8 de payares del 2008 mientres ocho nueches. === Perceición de San Pablo === La catedral foi ilustrada munches vegaes en pintures, impresiones y dibuxos. Ente los artistes reconocíos tán [[Canaletto]], [[J. M. W. Turner|Turner]], [[Daubigny]], [[Pissarro]], [[Signac]], [[Derain]] y [[Lloyd Rees]]. <gallery mode="packed" caption="Pintures y grabaos de San Pablo"> Ficheru:18th century view of St Paul's by J.M. Mueller.jpg|Vista del sieglu XVIII de la catedral dende'l noroeste por J. M. Mueller Ficheru:St Paul's by Thomas Hosmer Shepherd (early 19th century).jpg|Vista del sieglu XIX del suroeste por [[Thomas Hosmer Shepherd]] Ficheru:Edward Angelo Goodall04.jpg|Grabáu románticu del XIX de San Pablo nel atapecer dempués de l'agua, d'[[Edward Angelo Goodall]] Ficheru:John O'Connor - Ludgate, Evening - 1887.jpg|Oleu de John O'Connor, ''Evening on Ludgate Hill'' (1887) St. Paul's looms beyond St Martin's. Ficheru:Canaletto london.jpg|''St. Paul's from Richmond House'' , del pintor venecianu [[Canaletto]] (1747) Ficheru:Antonio_Joli_Prospect_of_London.jpg|''St. Paul vistu dende una loggia'' (c. 1748) d'[[Antonio Joli]], que tamién trabayó en Venecia. Ficheru:Ernest Dade - St Paul's from the River.jpg|Una vista impresionante de San Pablo dende'l ríu, d'[[Ernest Dade]] (antes de 1936) Ficheru:Frederick Edward Joseph Goff St Paul's from Bankside.jpg|''St. Paul dende Bankside'', acuarela de Frederick Y. J. Goff (antes de 1931) </gallery> ==== Fotografía y cine ==== La catedral de San Pablo foi oxetu de munches fotografíes como la icónica imaxe de la cúpula arrodiada pel fumu mientres los bombardeos de la segunda guerra mundial. Tamién foi usada en munches películes y programes de televisión, como locación principal, accidental o iconu pa reconocer la ciudá. Películes nes qu'apaeció San Pablo: * ''[[Lawrence of Arabia]]'' (1962) amuesa l'esterior del edificiu. * ''[[Mary Poppins (película)|Mary Poppins]]'' (1964) amuesa'l frente y esterior de la catedral, onde se ve l'espaciu faltante pol reló, que foi causáu por una bomba na segunda guerra mundial. * Apaeció numberoses vegaes en ''[[Doctor Who]]'', notablemente nel episodiu 1968, "[[The Invasion (Doctor Who)|The Invasion]]". Nuna escena, un grupu d'homes teunolóxicos atópense esguilando fora de los furacos en Londres Central, antes de baxar pola escalera en frente de la catedral. * San Pablo reparar de volao nel programa ''[[The Goodies (TV series)|Goodies]]'' episodiu "[[Kitten Kong]]" (1971). Mientres el so camín per Londres, Twinkle estropia dellos símbolos de Londres, incluyendo la catedral, que tien la so cúpula cayida cuando entra a la ilesia. * Nel programa educativu BBC "Una guía a [[Q.Y.D. (BBC TV series)|Armageddon]]," (1982) una arma nuclear ye españáu sobre Londres, con San Pablo usáu como zona cero. * ''[[The Madness of King George]]'' (1994) amuesa la escalera xeométrica na torre suroeste. * ''[[Harry Potter and the Prisoner of Azkaban]]'' (2004) amuesa la escalera xeométrica na torre suroeste. * ''[[Industrial Revelations]]: Best of British Engineering – Buildings'', con [[Rory McGrath]] series 5, episodiu 1, 2008, enfocar na catedral de San Pablo. * ''[[Sherlock Holmes]]'' (2009) amuesa'l llau norte de les escaleres y amuesa la escalera xeométrica na torre suroeste. * ''[[Climbing Great Buildings]]'' (2010) * ''[[Star Trek Into Darkness]]'' (2013) muestra San Pablo nel sieglu XXIII con otros edificios memorables de Londres {{galería d'imáxenes | títulu = '''San Pablo fotografies y películes''' | tít_pos = center | posición = center | llinies = 4 | anchu = 180 | alto = 120 | St Paul Cathedral Sunset 01.jpg | Catedral de San Pablo de Londres | alt1= | Millennium Bridge rup11.jpg |Catedrál de San Pablo dende la ponte | alt2= | Nulli Secundus I over St Paul's IWM RAE-O 1069.jpg |Una Nave, [[British Army Dirixible Non 1|Nulli Secundus]], arrodiando San Pablo nun vuelu de Farnborough a Londres (1907)| alt3= | Battle of britain air observer.jpg | Un miembru de [[Royal Observer Corps]] en vixilancia mientres [[Battle of Britain]] (1940)| alt4= |Geometric staircase, St. Paul's Cathedral.JPG | Les escaleres xeométriques qu'apaecen en delles películes incluyendo ''[[Sherlock Holmes (película de 2009)|Sherlock Holmes]]'' (2009)| alt5= }} == Ver tamién == * [[Caprichu de Londres col puertu, el Bancu d'Inglaterra, el Monumentu y la catedral de San Pablo]] == Referencies == ;Notes {{llistaref|2}} ;Enllaces * {{cita llibru |apellíu=Campbell |nome=James W. P. |añu=2007 |títulu=Building St Paul's |ubicación=London |publicación=[[Thames and Hudson]] |isbn=978-0-500-34244-2 |ref=Campbell}} * {{cita llibru |nome=Alec |apellíu=Clifton-Taylor|títulu=The Cathedrals of England|añu=1967 |publicación=Thames and Hudson}} * {{cita llibru |nome=Banister |apellíu=Fletcher|authorlink=Banister Fletcher|títulu=A History of Architecture on the Comparative Method (seventeenth edition)|añu=1962 |publicación=Athlone Press, University of London|isbn=}} <!---NOTE: Do not change this to the 2001 edition. The writer of this does not own a new edition. The page references are to the seventeenth edition (1962).---> * {{cita llibru |nome=Helen |apellíu=Gardner|authorlink=Helen Gardner (art historien)|author2=Fred S. Kleiner |author3=Christin J. Mamiya |títulu=Gardner's Art through the Ages|añu=2004 |publicación=Thomson Wadsworth |isbn=0-15-505090-7}} * Harris, Brian L., ''Harris's Guide to Churches and Cathedrals'', Ebury Press (1988) ISBN 0-09-191251-2 * {{cita llibru |nome=John |apellíu=Harvey|authorlink=John Harvey (historien) |títulu=English Cathedrals|añu=1961 |publicación=Batsford}} * {{cita llibru |títulu=St Paul's – The Cathedral Church of London 604–2004|editor=Keene, Derek; Burn, R. Arthur; Saint, Andrew |publicación=Yale University Press |añu=2004 |isbn=0-300-09276-8}} * {{cita llibru |autor=[[Richard Holmes (military historien)|Holmes, Professor Richard]]|títulu=Wellington: The Iron Duke|añu=2002 |publicación=London: Harper Collins Publishers|isbn=978-0-00-713750-3}} * {{cita llibru |apellíu=Lang |nome=Jane |añu=1956 |títulu=Rebuilding St Paul's after the Great Fire of London |ubicación=Oxford |publicación=[[Oxford University Press]] |isbn= |ref=Lang}} * {{cita llibru |nome=Nikolaus |apellíu=Pevsner|authorlink=Nikolaus Pevsner|títulu=An Outline of European Architecture|añu=1964 |publicación=Pelican Books}} * Summerson, John, ''Architecture of Britain 1530–1830'', The Pelican History of Art, Penguin Books, (1983) ISBN 0-14-056003-3 * {{cita llibru |nome=Tim |apellíu=Tatton-Brown|author2=John Crook |títulu=The English Cathedral|añu=2002 |publicación=New Holland Publishers|isbn=1-84330-120-2 }} * The Sound of Bells - Great Paul. [http://www.hibberts.co.uk/collect2/grtpaul.htm St Paul's Cathedral: Credits] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180519074408/http://www.hibberts.co.uk/collect2/grtpaul.htm |date=2018-05-19 }}, Retrieved 16 October 2014. ;Lleer dempués * ''St Pauls and the City'' by Frank Atkinson (With numerous photographic plates, both in colour, and black and white). Michael Joseph – Park Lane Press (London) in 1985 with an ISBN 0-7181-2629-7 * '' The Chapel of the Most Excellent Order of the British Empire'' by Frederic Hood with a foreword by Prince Phillip. (Mainly colour plates on glossy paper relating to '''St Paul's Cathedral''' – 65 pages with descriptive text) Detail from a copy of the book published by OUP (Oxford University Press) at [[Oxford]] in 1967 with non ISBN * ''Danger UXB'' by James Owen has a chapter on St Paul's in wartime and the unexploded bomb which closed it. Published by Little, Brown, 2010 ISBN 978-1-4087-0255-0 == Enllaces esternos == {{Commons category|St. Paul's Cathedral}} * [http://www.stpauls.co.uk/ St Paul's Cathedral official website] * [https://books.google.com/books?id=UbgvAAAAYAAJ&pg=PA1 A Popular Description of St. Paul's Cathedral] By Maria Hackett, published 1828, 87 pages. * [https://books.google.com/books?id=Ee8HAAAAQAAJ&pg=PA1 Biographical Illustrations of St. Paul's Cathedral] By George Lewis Smyth, published 1843, 284 pages. * [http://www.paintingiant.com/paintings/canaletto-st-paul-s-cathedral-oil-painting-reproduction.html St Paul's Cathedral by Canaletto] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171119213401/https://www.paintingiant.com/paintings/canaletto-st-paul-s-cathedral-oil-painting-reproduction.html |date=2017-11-19 }} (painting) * [https://www.bbc.co.uk/history/british/civil_war_revolution/gallery_st_pauls.shtml Wren's various designs] * [https://web.archive.org/web/20060523222916/http://www.sacred-destinations.com/england/st-pauls-cathedral-pictures/index.htm St Paul's Cathedral Photo Gallery — 125 photos] * [http://www.gutenberg.org/etext/16531 Old St Paul's Cathedral] by William Benham – eText from [[Project Gutenberg]] * S.Y. Kelly, editor, 2004. ''Charters of St Paul's, London'' in series Anglo-Saxon Charters'' (Oxford University Press) [http://www.oup.co.uk/isbn/0-19-726299-6] * [https://web.archive.org/web/20070607100032/http://www.british-history.ac.uk/source.asp?pubid=331 The 'Registrum Statutorum..' of St Paul's] – collected charters and other documents from the earliest years until the nineteenth century. Published by the cathedral in 1873, Latin and English. * [http://news.bbc.co.uk/1/hi/magazine/4766707.stm BBC News account of the bombing] * [http://london.lovesguide.com/paul_cathedral.htm Bells of St Paul's] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060707191257/http://london.lovesguide.com/paul_cathedral.htm |date=2006-07-07 }} * [https://web.archive.org/web/20070302114347/http://www.ofchoristers.net/Chapters/StPauls.htm A history of the choristers of St Paul's Cathedral] * [https://web.archive.org/web/20061019234350/http://www.shipoffools.com/Mystery/mws_05/reports/1076.html Mystery Worshipper Report] at the [[Ship of Fools (website)|Ship of Fools website]] * [http://www.streamdays.com/camera/view/london_westminster Central London live webcam showing St Paul's, Westminster and Big Ben] * [http://www.ianmcgrawphotos.co.uk/wp-content/uploads/2010/08/st_pauls_wedding_london_ianmcgrawphotos_2010_146.jpg The Chapel of the Most Excellent Order of the British Empire – OBE Chapel] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20161005230257/http://ianmcgrawphotos.co.uk/wp-content/uploads/2010/08/st_pauls_wedding_london_ianmcgrawphotos_2010_146.jpg |date=2016-10-05 }} * [http://www.historystreets.com/search.php?page=1&numperpage=24&idx=0&keywords=pauls/ St Paul's lithographs c. 1647–1817] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080130090126/http://www.historystreets.com/search.php?page=1&numperpage=24&idx=0&keywords=pauls%2F |date=2008-01-30 }} * The Jubilee Cope commissioned for the Bishop of London by St Paul's Cathedral in honour of the Silver Jubilee of Queen Elizabeth II {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1= |2=http://www.ukexpert.co.uk/photopost/showphoto.php?photo=9766 |date=May 2025 |bot=InternetArchiveBot }} y [https://web.archive.org/web/20100710012820/http://www.ukexpert.co.uk/photopost/showfull.php?photo=9766]. {{Tradubot|Catedral de San Pablo de Londres}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Catedrales del Reinu Xuníu]] [[Categoría:Catedrales anglicanes]] [[Categoría:Edificios de Londres]] axricqow2dqqo66jwo6k2fgzn74yhgx Caroline Wozniacki 0 129009 4498586 4478236 2026-06-03T20:02:11Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 15 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498586 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Caroline Wozniacki}} {{persona}} '''Caroline Wozniacki''' (danés: {{AFI|[kʰɑːoliːnə ʋʌsniˈɑɡ̊i]}}, polacu: {{AFI|/vɔʑˈɲat͡skʲi/}}) {{nym}} ye una xugadora de [[tenis]] profesional [[Dinamarca|danesa]], Non 2 del mundu acordies con el ranking de la [[WTA]]. Campeona del Abiertu d'Australia 2018 en ganando a la entós Nᵘ1 del mundu [[Simona Halep]] (primer Grand Slam). Foi finalista del [[Abiertu de los Estaos Xuníos (tenis)|Abiertu de los Estaos Xuníos]] en dos causes; en 2009 foi ganada pola belga [[Kim Clijsters]] y en 2014 pola norteamericana [[Serena Williams]].<ref>[http://www.as.com/tenis/articulo/wozniacki-algama-primer-gran-final/20090913dasdasten_3/Tes Wozniacki algama'l so primera gran final]</ref> En 2017 algamó'l so mayor títulu al ganar el tornéu de fin d'añu ''[[WTA Finals]]'' venciendo na final a [[Venus Williams]] (esta foi la so segunda definición, perdiendo primeramente ante Clijsters en 2010). Foi ganadora de 28 títulos, ente ellos tamién destaquen los prestixosos torneos d'[[Masters d'Indian Wells|Indian Wells]], [[Masters de Canadá|Montreal]], [[Tornéu de Dubái|Dubái]], [[Tornéu de Beixín|Beixín]] y [[Tornéu de Tokiu (Abiertu del Pacíficu)|Tokiu]]. == Biografía == Caroline ye fía de padres [[Polonia|polacos]], fala [[Idioma danés|danés]], [[Idioma polacu|polacu]], [[Idioma inglés|inglés]], y tamién [[Idioma rusu|rusu]]. El so padre ye Piotr y la so madre Anna. Piotr Wozniacki ye'l so entrenador. Ye d'una familia bien empobinada a los deportes. La so madre perteneció al equipu nacional polacu de voleibol y el so padre xugó nos equipos de fútbol polacu Miedź Legnica y Zagłębie Lubin, nel Mannheim alemán, y nel club danés Boldklubben 1909. Tien un hermanu, Patrik, que ye futbolista profesional en Dinamarca. La tenista fitu la so residencia en [[Montecarlu]] ([[Mónacu]]) nun complexu habitacional onde tamién mora'l serbiu [[Novak Djokovic]]. Tamién ye dueña d'un par d'apartamentos de 2 habitaciones valoraos en 9 millones de doláres nun edificiu onde antes foi la sede de [[Tiffany & Co.]], en [[Nueva York]]. Cuenta amás con piscina, sauna, ximnasiu, salón pa yoga, sala de boxéu, pero non cancha de tenis.<ref>[http://online.wsj.com/article/SB10001424052702303657404576363892387438736.html Condominiu doble pa estrella del tenis]</ref> Cuando se-y preguntar sobre les sos aficiones, dixo nuna entrevista a Teen Vogue: "Gústenme'l balonmano, el fútbol, la natación, tocar el pianu y toa clase de coses distintes". Wozniacki ye fan del equipu de fútbol inglés [[Liverpool F.C.]]. La so meyor amiga nel tenis ye la danesa Malou Ejdesgaard, compañera de dobles en dellos torneos. Elles podríen participar en dobles nes Olimpiaes del 2016. Nuna entrevista mientres l'Abiertu d'Estaos Xuníos 2010 la danesa declaró amante del boxéu y la moda. “Ye una forma distinta que tengo pa entrenar. Ye risonderu”, dixo la xugadora de 21 años qu'implementó'l boxéu na so preparación pal tenis. “Quería probar daqué distintu, daqué que nun fora lo avezáu”, declaró.<ref>[https://web.archive.org/web/http://www.campeonas.com/blog/2010/09/10/wozniacki-se-declara-amante-del boxéu-y-de-la moda/ Wozniacki declárase amante del boxéu y de la moda]</ref> Mientres l'[[Abiertu d'Australia]] 2011 mientres una rueda de prensa la tenista mentó tener un incidente con un canguru, pero en realidá yera una historia ficticia, inclusive dempués de la so victoria de cuartos de final bromió llevando un canguru inflable a la rueda de prensa.<ref>[http://mundod.lavoz.com.ar/tenis/caroline-wozniacki-quier-engarrar-con-un canguru-inflable Caroline Wozniacki quier engarrar con un canguru inflable]</ref> Caroline Wozniacki reconoz, nuna entrevista de Jesús Mínguez nel diariu AS en febreru de 2011, que siente almiración por Nadal y reconoz qu'inspira a cualesquier que suxeta una raqueta. "Lo que consiguió en tan pocu tiempu ye de llocos. Rafa ye una inspiración pa cualesquier que recueye una raqueta". El númberu unu del mundu faló maravíes de Serena Williams de la que dixo "ye una lleenda y probablemente la meyor xugadora a la qu'enfrenté. El tenis tien de ta-y estimosu".<ref>[http://www.as.com/tenis/articulo/nadal-inspiracion-toos tenistes/20110222dasdaiten_1/Tes "Nadal ye una inspiración pa tolos tenistes"]</ref> Tamién almira a les tenistes Martina Hingis y Steffi Graff. Mientres otra entrevista la danesa confesó a la prensa española que prefiriera ser [[xugadora de fútbol|futbolista]] profesional, al igual que'l so padre y el so hermanu, sicasí, escoyó xugar tenis porque esti deporte ufierta más oportunidaes a les [[muyer|muyeres]].<ref>[http://www.record.com.mx/tmf/2011-02-22/caroline-wozniacki-prefiriera--ser-futbolista "Caroline Wozniacki quixera ser futbolista"]</ref> El 20 d'avientu de 2010 Caroline robla un contratu por trés años pa ser la vocera de l'aereollinia turca [[Turkish Airlines]].<ref name="a0972388">[http://www.marketingdirecto.com/actualidad/anunciantes/caroline-wozniacki-numberar-unu-del tenis mundial-ficha-por-turkish-airlines/ Caroline Wozniacki, el númberu unu del tenis mundial, ficha por Turkish Airlines]</ref> Amás d'eso tien contratos de publicidá con [[Sony Ericsson]], yá que promociona'l Xperia X10 Mini Pro,<ref>[http://bangkokbobbysports.wordpress.com/2010/12/11/caroline-wozniacki-sony-ericsson-xperia-x10-mini-pro-commercial/ Caroline Wozniacki Sony Ericsson Xperia X10 Mini Pro Commercia]</ref> cola marca de cepiyos dentales ya hixene bucal [[Oral-B]],<ref>[http://www.youtube.com/watch?v=YcCn51eZfVs/ Caroline Wozniacki Oral-B 'Winning Smile' campaign]</ref> cola marca de relós suizos [[Rolex]],<ref>[http://www.rolex.com/ye#/world-of-rolex/sports-and-culture/tennis/caroline-wozniacki Caroline Wozniacki ficha con Rolex]</ref> ye la imaxe de Proactiv, dedicada al tratamientu facial contra l'acné,<ref>[http://www.youtube.com/watch?v=Nv99SbscBHY Comercial de Proactiv con Caroline Wozniacki]</ref> embaxadora de los almacenes emiratinos Dubai Duty Free,<ref>[http://www.onthebaseline.com/2012/02/21/dubai-duty-free-names-wozniacki-and-ivanovic-global-brand-ambassadors/ Dubai Duty Free noma a Wozniacki y Ivanovic como embaxadores mundiales de la marca]</ref> amás de tener como auspiciantes a delles empreses daneses. N'abril de 2011 la empresa de cosméticos [[Oriflame]] robló contratu cola tenista danesa por que seya imaxe de la so llinia de cosméticos, productos nutricionales y xoyería. Caroline va apaecer en campañes de publicidá y catálogos d'Oriflame.<ref>[http://www.finanzas.com/noticias/empresas/2011-04-04/458654_oriflame-robla-contratu-numbero-tenis.html Oriflame robla contratu col númberu 2 del tenis mundial, Caroline Wozniacki]</ref> Darréu'l so sitiu web oficial de la tenista anunció la so nueva alianza con Compeed, que ye un productu destináu al tratamientu d'angüeñes.<ref>[https://translate.google.com/translate?js=n&prev=_t&hl=en&ie=UTF-8&layout=2&eotf=1&sl=en&tl=es&o=http%3A%2F%2Fwww.carolinewozniacki.dk%2F%3Fp%3D2093 Caroline Anuncia Nueva Alianza con Compeed]</ref> La tenista apocayá almitió que refugó una ufierta de posar pa la revista [[Playboy]]. "Yo nun voi quitar me la ropa", declaró Wozniacki dempués de recibir delles propuestes d'otres revistes pa homes como [[Maxim (revista)|Maxim]] y [[FHM]].<ref>[http://es.eurosport.yahoo.com/05042011/47/curiosport-wozniacki-posara-desnuda-playboy.html Wozniacki nun va posar desnuda en Playboy]</ref> La revista [[Forbes]] en 2011 nomó a Caroline como la segunda atleta meyor pagada con unos ingresos d'alredor d'US$12.500.000.<ref>[http://sonyericssonwtatour.webnode.es/news/sharapova-y-wozniacki-son-les-deportistes-meyores-pagaes-del mundu-segun-la revista-forbes/ Dos grandes tenistes del circuitu femenín encabecen la llista d'atletes meyores pagos mundialmente]</ref> == Carrera == En perdiendo distintos torneos en categoría júnior, incluyíu [[Campeonatu de Wimbledon|Wimbledon]] y el Tornéu Orange Bowl de tenis. Wozniacki fai'l so debú profesional nel circuitu [[WTA|Sony Ericsson WTA]] el [[19 de xunetu]] de [[2005]] en [[Cincinnati]], [[Ohio]], [[Estaos Xuníos]], apostando'l [[Masters de Cincinnati|Western & Southern Financial Group Women's Open]] onde perdió en primer ronda frente a la que darréu ganó'l tornéu, la suiza [[Patty Schnyder]] por 6-3 6-0. === 2006 === Empezó la so temporada llegando per primer vegada a cuartos de final d'un tornéu, en Memphis, como WC, ganada pola eventual campeona, [[Sofia Arvidsson]]. [[Ficheru:Caroline Wozniacki at the 2006 Wimbledon girls final.jpg|thumb|left|Wozniacki mientres final junior de Wimbledon]] Tamién llogró los cuartos de final nel tornéu d'Estocolmu, como WC, siendo ganada pola eventual campeona, [[Jie Zheng]]. Tuvo'l so debú nel cuadru principal de dos torneos en [[Tornéu de Seúl|Seúl]] (como clasificada; perdió ante [[Martina Hingis]]) y en [[Tornéu de Tokiu|Tokiu]] (como WC perdió cola eventual campeona [[Aiko Nakamura]]) La so última parte de la temporada resaltar por llegar a la so primer final en dobles, con [[Victoria Azarenka]], y ganando el so primer títulu ITF n'[[Istambul]]. === 2007 === Tando per primer vegada ente les 100 meyores del mundu, algamó la so primer semifinal nun tornéu de WTA en [[Tornéu de Tokiu|Tokiu]], perdiendo ante [[Venus Williams]]; cuartos de final nel [[Tornéu de Marruecos|Tornéu de Fes]], perdiendo ante [[Ioana Raluca Olaru]] y a los cuartos de final nel [[Tornéu d'Estocolmu]], perdiendo ante la que seria'l campeón del certame, [[Agnieszka Radwanska]]. Fixo'l so debú nel cuadru principal de trés Grand Slam: En [[Tornéu de Roland Garros|Roland Garros]], como xugadora proveniente de la qualy, perdió en primer ronda ante [[Nathalie Dechy]] en 3R; en [[Wimbledon]] algamó la segunda ronda, como WC, perdiendo ante [[Mara Santangelo]] y nel US Open perdiendo ante [[Alize Cornet]] en segunda ronda. Pa rematar la temporada ganó dos títulos ITF en [[Ortisei]] y en [[Las Vegas]]. === 2008 === [[Ficheru:Caroline Wozniacki, 2008 US Open.jpg|thumb|right|Nel Abiertu d'Estaos Xuníos]] Wozniacki empezó'l [[2008]] xugando'l [[2 de xineru]] un tornéu d'exhibición en [[Ḥong Kong]]. Nel so enfrentamientu frente a [[María Sharápova]] pierde por 6-2, 6-2, pero consigue ganar el troféu de doble xunto a la so pareya la norteamericana [[Venus Williams]]. Nel primer [[Grand Slam (tenis)|Grand Slam]] del añu, l'[[Abiertu d'Australia]], Wozniacki vence na rondes previes a [[Gisela Dulko]] por 6–1, 6–1, a [[Alona Bondarenko]] por 7-6, 6-1 y a [[Sabine Lisicki]] por 4–6, 6–4, 6–3, pero pierde en cuarta ronda frente a [[Ana Ivanović]] por 1-6, 6-7. Wozniacki xuega'l so primera [[Tier I]] del añu apostando'l [[Tornéu de Doha]], onde en venciendo en primer ronda a la china [[Chan Yung-jan|Yung-jan Chan]] por 3-6, 6-2, 6-3, en segunda a [[Marion Bartoli]] por 6-2, 6-3 y en tercera a [[Anabel Medina]] por 3-6 7-6(3) 6-3, pierde y per segunda vegada no que va d'añu, frente a [[María Sharápova]] por 0-6, 1-6. Nel [[Tornéu de Memphis]] pierde en cuartos de final frente a la norteamericana [[Lindsay Davenport]] por 0-6, 2-6, en venciendo nes rondes previes a [[Milagros Sequera]] por 6-0 6-2 y a la tenista portuguesa [[Michelle Larcher de Brito]] por 6-2 6-4. Na so ronda por Estáu Xuníos Wozniacki participa n'[[Masters d'Indian Wells|Indian Wells]] venciendo en primer ronda a [[Melinda Czink]] por 6-2, 7-6(4), a [[María Kirilenko]] por 6-2, 6-0 en segunda y a [[Aiko Nakamura]] por 6-0 6-2 en tercera y perdiendo en cuarta frente a la rusa [[Svetlana Kuznetsova]] por 2-6, 3-6. Nel [[Masters de Miami]] vence en primer ronda a [[Tsvetana Pironkova]] por 6-4, 7-5, en segunda a [[Marion Bartoli]] por 6-3, 6-1 y en tercera a [[Katarina Srebotnik]] por 2-6 6-3 6-1, pero pierde na cuarta frente a [[Venus Williams]] por 3-6, 3-6. Nel [[Tornéu d'Amelia Island]] vence en primer ronda a [[Pauline Parmentier]] por 6-3, 6-1, pa perder en segunda frente a [[Alona Bondarenko]] por 3-6, 6-3, 3-6. Wozniacki foi venceyada sentimentalmente col español [[Rafael Nadal]], daqué que dambos desmintieron.<ref>{{Cita web |url=http://www.hola.com/famosos/2008040827545/famosos/caroline/rafa/1/ |títulu=Caroline Wozniacki: ‘Rafa Nadal y yo nun tamos saliendo pero vemos de xemes en cuando |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120914095408/http://www.hola.com/famosos/2008040827545/famosos/caroline/rafa/1/ |fechaarchivu=2012-09-14 }}</ref> Wozniacki llogra llograr los sos primeru dos títulu de la [[WTA]], al ganar el [[Tornéu d'Estocolmu]] (Nordea Nordic Light Open) al vencer na final a [[Vera Dushevina]] por 6-0, 6-2<ref>[https://www.elmundo.es/elmundodeporte/2008/08/03/tenis/1217770370.html Wozniacki gana'l so primer tornéu ante Dushevina]</ref> y el [[Tornéu de New Haven]] (Pilot Pen Tennis) venciendo a [[Anna Chakvetadze]] por 3-6, 6-4, 6-1,<ref>[http://www.eltiempo.com.ec/noticias-cuenca/1279-danesa-wozniacki-gana-tornéu-de-new-haven-al-vencer-a-la-rusa-chakvetadze/ Danesa Wozniacki gana tornéu de New Haven al vencer a la rusa Chakvetadze]</ref> dexando amás nel camín a [[Marion Bartoli]] y [[Alizé Cornet]] Llogra'l so tercer títulu de la so carrera en [[Tornéu de Tokiu|Tokiu]] al vencer a Kaia Kanepi 6-2 3-6 6-1<ref>[http://televisadeportes.esmas.com/tenis/016267/wozniacki-trunfa-tokio Victoria ensin problemes pa la danesa Caroline Wozniacki nel tornéu de la WTA de Tokiu]</ref> y llegó a la final nel tornéu de Luxemburgu perdiendo ante Elena Dementieva. === 2009 === [[Ficheru:Toray PPO 2009 Caroline Wozniacki.jpg|thumb|left|Wozniacki llegó a 8 finales ganando 3 en 2009]] Caroline Wozniacki llogró proclamase campeona na primer edición del [[tornéu de Ponte Vedra Beach]] (Estaos Xuníos). La danesa, que llogró'l so primer títulu del añu y el cuartu como profesional, imponer na final a la canadiense [[Aleksandra Wozniak]].<ref>[http://www.eluniverso.com/2009/04/12/1/1442/44DF577A49674717B22F09DA2D9D61FD.html Wozniacki quedar col títulu de Ponte Vedra Beach]</ref> La danesa Caroline Wozniacki, númberu 12 del mundu y segunda cabeza de serie del tornéu, toró a la canadiense [[Aleksandra Wozniak]], númberu 35 del ranking WTA y quinta favorita, por un marcador global de 6-1 y 6-2 tres una hora y tres minutos de xuegu. Wozniacki, que basó'l so xuegu nun poderosu primer serviciu y un acertáu xuegu al restu, nun tuvo rival nuna Wozniak que namái foi rival nos primeros compases de la segunda manga. Nel [[Masters de Madrid]] de 2009 llegó a la final del tornéu, sobre tierra batida y apostáu na acabante estrenar [[Caja Mágica]], depués de ganar a [[Amelie Mauresmo]] na semifinal,<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/598375.html |títulu=Wozniacki bate a Mauresmo y ye la primera finalista |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150507155626/http://www.eluniversal.com.mx/notas/598375.html |fechaarchivu=2015-05-07 }}</ref> anque perdió esi postreru partíu ante la rusa [[Dinara Sáfina]] por 6-2, 6-4.<ref>[https://www.elmundo.es/elmundodeporte/2009/05/17/tenis/1242573537.html Safina coronar en Madrid]</ref> [[Ficheru:Caroline Wozniacki and Dinara Safina at the 2009 Mutua Madrileña Madrid Open.jpg|thumb|right|Wozniacki mientres la final del Mutua Madrilana Madrid Open 2009]] En xunu llogró'l quintu títulu de la so carrera profesional al vencer al la francesa [[Virginie Razzano]] 7-6(5), 7-5 na final del [[Tornéu d'Eastbourne]] n'Inglaterra.<ref>[http://televisadeportes.esmas.com/tenis/072697/axudícase-caroline-wozniacki-titulo-eastbourne Axudícase Caroline Wozniacki el títulu en Eastbourne]</ref> Mientres la xira norteamericana previu al Abiertu d'Estaos Xuníos, la danesa defendió con ésitu'l so títulu en New Haven al ganar na final a la rusa Elena Vesnina.<ref>{{Cita web |url=http://televisadeportes.esmas.com/tenis/090990/caroline-wozniacki-repite-titulo-new-haven |títulu=La danesa Caroline Wozniacki supera a la rusa Elena Vesnina pa retener el títulu del tornéu en New Haven |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305083724/http://televisadeportes.esmas.com/tenis/090990/caroline-wozniacki-repite-titulo-new-haven |fechaarchivu=2016-03-05 }}</ref> En setiembre apostó'l [[Abiertu de los Estaos Xuníos de tenis|Abiertu de los Estaos Xuníos]] onde llogró'l mayor afitáu del so hasta agora curtia carrera llegando a algamar la final, na cual realizó un dignu papel magar cayer derrotada ante la belxicana [[Kim Clijsters]].<ref>[https://www.marca.com/2009/09/14/tenis/us_open/1252905251.html 'Ma' Clijsters gana a Wozniacki y pasa d'invitada a ganadora del US Open]</ref>[[Ficheru:Caroline Wozniacki at US Open 2009 4th round (272).jpg|thumb|left|Wozniacki na so primer final de Grand Slam nel Abiertu d'Estaos Xuníos del 2009]] La danesa xugó'l [[Tornéu de Luxemburgu]] pero retirar en primer ronda ante [[Anne Kremer]] cuando Caroline diba ganando 7-5, 5-0. Wozniacki foi acusada de tar arreyada n'apuestes pero ella desmintió eses afirmaciones diciendo que taba mancada y quería preparar pal Masters de Doha.<ref>[https://web.archive.org/web/20091030165049/https://www.rtve.es/deportes/20091027/sospechosa-retirada-caroline-wozniacki/297951.shtml La sospechosa retirada de Caroline Wozniacki]</ref> En llegando a la final del [[Abiertu d'Estaos Xuníos de tenis|US Open]] clasificar pal [[WTA Tour Championships]] en Doha per primer vegada na so carrera.<ref>[https://www.marca.com/2009/09/14/tenis/1252951622.html Caroline Wozniacki y Elena Dementieva clasificar pal Sony Ericsson WTA Championships]</ref> Nel so debú ganó a la bielorusa [[Victoria Azarenka]] por 1-6, 6-4 y 7-5, nel so segundu partíu ganó a la rusa [[Vera Zvonareva]] quien reemplazó nel tornéu a la mancada [[Dinara Safina]] por 6-0, 6-7 Y 6-4 nel so tercer y postreru partíu antes de les finales del tornéu cayó frente a la serbia [[Jelena Janković]] por un marcador de 2-6 y 2-6. Magar esta derrota Caroline llogru clasificase a les semifinales del tornéu como segunda nel so grupu por detrás de Jankovic.<ref>[http://www.cooperativa.cl/wozniacki-accedio-a-les semifinales-de-doha-gracias-al retiru-de-azarenka/prontus_nots/2009-10-30/165956.html Wozniacki aportó a les semifinales de Doha gracies al retiró d'Azarenka]</ref> Nesta instancia cayería ante [[Serena Williams]] por retiru 4-6, 1-0.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/637077.html |títulu=Wozniacki abandona; Serena ye finalista en Doha |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150507231135/http://www.eluniversal.com.mx/notas/637077.html |fechaarchivu=2015-05-07 }}</ref> Venceyar sentimentalmente col tenista arxentín Juan Martín del Potro.<ref>[http://www.lavozlibre.com/noticias/ampliar/9574/del potru-sospira-por-caroline-wozniacki del Potro sospira por Caroline Wozniacki]</ref> === 2010 === Wozniacki empezó la temporada del 2010 xugando una exhibición en Hong Kong pal equipu Europa onde perdió los dos partíos de singles pero ganó'l partíu de dobles mestos xunto a [[Stefan Edberg]]. Nel so primer tornéu del añu, Wozniacki perdió en primer ronda ante [[Li Na]] de China en [[Tornéu de Sydney|Sydney]]. Ella foi cuarta cabeza de serie nel [[Abiertu d'Australia]], la primer vegada que taba dientro de les primeres ocho cabeces de serie nun Grand Slam. Volvió perder ante Na, esta vegada en cuarta ronda, en set corríos. Dempués d'esto xube hasta'l númberu 3 del ranking. Como 2ª cabeza de serie n'[[Masters d'Indian Wells|Indian Wells]], Wozniacki llegó hasta la final onde foi ganada por [[Jelena Janković]] 6–2, 6–4. Con esta resultancia xubió al puestu 2 del ranking.<ref>[https://www.elmundo.es/elmundodeporte/2010/03/21/tenis/1269204642.html Jelena Janković, campeona en Indian Wells]</ref> Nel [[Masters de Miami|Sony Ericsson Open]] en Miami, Wozniacki perdió en cuartos de final ante la belxicana [[Justine Henin]] 6–7(5), 6–3, 6–4. El so siguiente tornéu foi en [[Tornéu de Ponte Vedra Beach|Ponte Vedra Beach]], onde ganó na final a [[Olga Govortsova]] 6–2, 7–5.<ref>[http://www.mediotiempo.com/mas-deportes/noticias/2010/04/11/wozniacki-de-nuevu-campeona-en ponte-vedra Wozniacki, de nuevu Campeona en Ponte Vedra]</ref> Wozniacki compitió darréu en [[Tornéu de Charleston|Family Circle Cup]] en Charleston. Ella avanzó a semifinales, onde s'atopó a [[Vera Zvonareva]]. Wozniacki tuvo que retirase con 5–2 embaxo dempués de torcese'l todíu mientres el 4–2. La mancadura foi catalogada como seria. A pesar d'eso, continuu compitiendo la temporada de polvu de lladriyu onde tuvo una probe actuación. Sicasí, Wozniacki foi cabeza de serie nᵘ3 nel [[Tornéu de Roland Garros|Roland Garros]] llegando a cuartos de final onde foi ganada pola eventual campeona [[Francesca Schiavone]] 6–3, 6–2. Como campeona defensora, Wozniacki perdió rápido n'[[Tornéu d'Eastbourne|Eastbourne]], el so primer tornéu en verde del añu. Wozniacki foi cabeza de serie nᵘ3 nel [[Tornéu de Wimbledon]] onde foi entartallada en cuarta ronda por [[Petra Kvitová]] 6–2, 6–0. Wozniacki foi cabeza de serie nᵘ1 nel [[Tornéu de Copenḥague]]. Foi'l primer tornéu de la WTA en Dinamarca y creóse por cuenta de la popularidá de Wozniacki. Llegó a la final onde ganó a [[Klara Zakopalova]] pa ganar el so segundu títulu del añu.<ref>[https://web.archive.org/web/20100820083451/http://www.mepongodepie.com/2010/08/08/caroline-wozniacki-campeona-en-el-wta-de-copenhague-2010/ Caroline Wozniacki campeona nel WTA de Copenhague 2010]</ref> Nel [[Masters de Cincinnati]], perdió en tercera ronda ante [[Marion Bartoli]] 6–4, 6–1. Como cabeza de serie nᵘ2 en [[Masters de Canadá|Montreal]], Wozniacki tuvo qu'esperar dos díes por cuenta de les agües pa xugar la semifinal ante la rusa [[Svetlana Kuznetsova]]. Venció a Kuznetsova y el mesmu día ganó na final a [[Vera Zvonareva]] pa llograr el so tercer títulu del añu.<ref>[https://www.marca.com/2010/08/23/tenis/1282592866.html Wozniacki balta a Zvonareva na final de Montreal]</ref> Como máxima semada nel [[Tornéu de New Haven]], Wozniacki venció [[Nadia Petrova]] 6–3, 3–6, 6–3 na final p'asina convertise na primer xugadora en llograr tres títulos consecutivos nun tornéu WTA desque la francesa [[Amelie Mauresmo]] fixera lo propio mientres les temporaes 2005-2007 nel [[Proximus Diamond Games|Tornéu d'Amberes]].<ref>[http://www.informador.com.mx/deportes/2010/229325/6/wozniacki-coronar en-new-haven.htm Wozniacki coronar en New Haven per tercer vegada consecutiva]</ref> Por cuenta de la cantidá de puntos acumulaos na xira de cancha dura en Norteamérica, previa al [[Abiertu d'Estaos Xuníos de tenis|Abiertu d'Estaos Xuníos]], ella ganó'l [[US Open Series]]. [[Ficheru:Wozniacki US Open 2010.JPG|thumb|Wozniacki nel Abiertu d'Estaos Xuníos 2010]] Wozniacki foi la máxima cabeza de serie nel [[Abiertu d'Estaos Xuníos de tenis|Abiertu d'Estaos Xuníos]], debíu al retiru de la nᵘ 1 del mundu [[Serena Williams]]. Si ganara'l US Open, ella reemplazara a Williams como nᵘ 1 del mundu na clasificación de la WTA. Llegó a la cuarta ronda perdiendo apenes 3 xuegos. Nesa instancia ganó a la campeona del 2006 [[María Sharápova]] 6–3, 6–4. En cuartos de final ganó a [[Dominika Cibulková]] 6–2, 7–5 pero cayó en semifinales ante [[Vera Zvonareva]] 6–4, 6–3. Con esta apaición en semifinales, Wozniacki convertir nuna de les dos xugadores (la otra [[Venus Williams]]) n'algamar siquier cuarta ronda nos cuatros Grand Slams del 2010. [[Ficheru:Caroline Wozniacki at the 2010 US Open 05.jpg|thumb|Wozniacki aldericando col xuez de siella mientres el so partíu de cuartos de final nel Abiertu d'Estaos Xuníos 2010]] Wozniacki foi la máxima cabeza de serie nel [[Tornéu de Tokiu (Abiertu del Pacíficu)|Toray Pan Pacific Open]] en Tokiu. Ganó a [[Greta Arn]], la cabeza de serie nᵘ 16 [[Anastasia Pavlyuchenkova]], la cabeza de serie nᵘ 6 [[Agnieszka Radwanska]], y la cabeza de serie nᵘ 8 [[Victoria Azarenka]] p'avanzar a la final y ganar a la séptima cabeza de serie [[Elena Dementieva]], 1–6, 6–2, 6–3 pa ganar el so quintu títulu del añu, convirtiéndose na primer xugadora que gana siquier 5 títulos nun mesmu añu desque la belxicana [[Justine Henin]] ganara 10 nel 2007.<ref>[http://www.puntodebreak.com/2010/10/04/tokio-2010-wta-caroline-wozniacki-relluma-una vegada-mas Resultaos WTA de Tokiu 2010: Wozniacki relluma una vegada más]</ref> La so siguiente parada foi nel [[Tornéu de Beixín|China Open]] en Beixín, onde ganó a [[Sara Errani]] 6–4, 6–2. En tercer ronda, Wozniacki enfrentar a [[Petra Kvitova]] (quien apocayá la venció en Wimbledon). Wozniacki vencer 6–3, 6–2, reemplazando d'esta manera a [[Serena Williams]] como nueva nᵘ 1 del mundu. Ye la cuarta xugadora más nueva na historia de la WTA n'algamar esti puestu dempués de [[Martina Hingis]], [[Mónica Seles]] y [[Steffi Graf]].<ref>[https://web.archive.org/web/20101213065118/http://megagalerias.terra.cl/galerias/deportes/index.cfm?id_galeria=53699 Bella Wozniacki vuelve ganar y ye la nueva númberu unu]</ref> En cuartos de final, enfrentar a una ex- reina del circuitu; [[Ana Ivanović]], onde Caroline consiguió la so primer victoria sobre la serbia 7-6(1), 6-4; a pesar que mientres el partíu la danesa mancóse llixeramente al doblar la so rodía izquierda mientres lideraba'l segundu set 3-1. A partir d'eso siguió xugando'l restu del tornéu vendada. En semifinales ganó a la israelina [[Shahar Peer]] y na final a la rusa [[Vera Zvonareva]] 6-3, 3-6, 6-3 nun partíu pareyu que duró 2 hores 4 minutos. D'esta manera Wozniacki estrenó'l so lideralgu na clasificación de la WTA cola victoria nun Tornéu Premier Mandatory.<ref>[https://www.marca.com/2010/10/11/tenis/1286807362.html Wozniacki completa una selmana 'perfecta' alzándose col Abiertu de China de Beixín]</ref> Darréu participó como cabeza de serie nᵘ 1 nel [[WTA Tour Championships]] en Doha nel mesmu grupu que [[Samantha Stosur]], [[Elena Dementieva]] y [[Francesca Schiavone]]. Nel round robin namái cayó ganada por Stosur y clasificó como segunda nel so grupu precisamente por detrás de l'australiana. Nes semifinales ganó con comodidá a [[Vera Zvonareva]] 7-5, 6-0. Na final atopar cola belga [[Kim Clijsters]] nuna repetición de la final del [[Abiertu d'Estaos Xuníos de tenis|Abiertu d'Estaos Xuníos]], nel cual salió victoriosa Clijsters. Nun partíu por demás difícil la danesa perdió nuevamente ante la belxicana 3-6, 7-5, 3-6 (con esto'l marcador Clijsters-Wozniacki queda 2-0 a favor de la belxicana), convirtiéndose na segunda final que pierde mientres l'añu (la otra foi Indian Wells).<ref>[https://www.marca.com/2010/10/31/tenis/1288549554.html Clijsters tora a Wozniacki y conquista el so tercer Masters]</ref> La [[Federación Internacional de Tenis]] reconoció a la danesa como la meyor xugadora del 2010.<ref>[https://web.archive.org/web/http://sinuniforme.com/2010/12/14/nadal-y-wozniacki-meyores-jugadores-de-2010/ Nadal y Wozniacki meyores xugadores de 2010]</ref> A pesar d'esto Wozniacki acaba'l 2010 como la nᵘ 1 del ranking a pesar de nun tener ente les sos copes un Grand Slam o una Copa Masters.<ref>[http://deportes.univision.com/tenis/article/2010-11-01/carolines-wozniacki-la reina-ensin-1 Caroline Wozniacki, la reina ensin corona del tenis femenín]</ref> === 2011 === Empezó participando nuna exhibición en Tailandia versus [[Kim Clijsters]] que perdió 3-6, 6-4, 10-12. Depués participó nun tornéu d'exhibición por equipos en Hong Kong onde ente los sos partíos destaquen el so trunfu frente a la china [[Na Li]] y la so derrota 1-6, 0-6 frente a la rusa [[Vera Zvonareva]]. El so primer tornéu oficial de temporada foi'l [[Tornéu de Sydney]] onde foi ganada en segunda ronda (dempués de recibir un bye en primer ronda) pola eslovaca [[Dominika Cibulkova]] 6-3, 6-3. Nel primer Grand Slam del añu, el '''[[Australian Open]]''', Wozniacki xuega per primer vegada un tornéu d'esti nivel conu nᵘ 1 del mundu. Venció por 6-3 y 6-4 a l'arxentina [[Gisela Dulko]] en primer ronda, en segunda venció a [[Vania King]] por 6-1 y 6-0, en tercera a [[Dominika Cibulkova]] por 6-4 y 6-3, y en cuarta ronda enfrentó a la letona [[Anastasija Sevastova]] a quien ganó 6-3, 6-4. En cuartos de final enfrentar a la italiana [[Francesca Schiavone]], campeona reinante del [[Tornéu de Roland Garros|Roland Garros]], a la cual venció 3-6, 6-3 y 6-3. Tres esti trunfu avanzó a semifinales onde perdió cola china [[Na Li]] 6-3, 5-7 y 3-6; dempués de tener match point nel segundu set col so saque.<ref>[http://www.mediotiempo.com/mas-deportes/noticias/2011/01/27/wozniacki-esaniciada-por china-li-na-del-abiertu-australianu Wozniacki, esaniciada por china Li Na del Abiertu Australianu]</ref> [[Ficheru:Caroline Wozniacki at the 2011 Australian Open1 crop.jpg|thumb|right|Caroline nel Abiertu d'Australia 2011]] Darréu defendió a los colores del so país nes eliminatories de la [[Fed Cup]] del Grupu I de la Zona Europa-África en [[Eliat]], [[Israel]].<ref>[http://www.fedcup.com/es/noticias/art%C3%ADculos/wozniacki-déxase-la piel-por-dinamarca.aspx Wozniacki déxase la piel por Dinamarca]</ref> Sicasí a pesar de ganar los sos partíos individuales, [[Dinamarca]] foi esaniciáu. Mientres el partíu de dobles versus [[Gran Bretaña]], la xugadora escandinava foi cutida por una pelota nel güeyu.<ref>[http://www.bolavip.com/6387/caroline-wozniacki-golpe-cara-cara-fed-cup-2011/ A Wozniacki afixéron-y les idees]</ref> [[Ficheru:Fed Cup Group I 2011 Europe Africa day 2 Caroline Wozniacki 003.jpg|thumb|left|Wozniacki nel so partíu del Fed Cup versus la suiza [[Patty Schnyder]]]] El 14 de febreru del 2011 perdió'l so puestu como nᵘ 1 del mundu, siendo reemplazada pola belga [[Kim Clijsters]] qu'algamó les semifinales del [[Tornéu de París|Open GDF Suez]] en París.<ref>[https://www.marca.com/2011/02/11/tenis/1297455292.html Clijsters torna al númberu 1 cola semifinal de París]</ref> El siguiente tornéu de la danesa foi'l [[Tornéu de Dubái|Dubái Duty Free Tennis Championship]] en [[Dubái]], [[Emiratos Árabes Xuníos]]. Recibió un pase direutu a la segunda ronda cuando, liderando'l partíu 6–1, 3–5 cuando'l so rival la rusa [[Anna Chakvetadze]] esmorecer na cancha y retiróse. Avanzó a la tercer ronda y ganó a la xaponesa [[Ayumi Morita]] 6–1, 6–0. En cuartos de final ganó a la israelina [[Shahar Peer]] 6–2, 6–4 d'esta manera asegurando'l so regresu al nᵘ 1 del mundu na siguiente actualización del ranking. Ganó per primer vegada a [[Jelena Janković]] 7–5, 6–3 nes semifinales. Na final enfrentó a la rusa [[Svetlana Kuznetsova]] a quien ganó 6-1, 6-3. Él ye décimu tercer títulu n'individuales que gana la danesa.<ref>[http://www.canchallena.com/1351664-wozniacki-festexu-en-dubai-la so-vuelta-al-numbero-unu Wozniacki festexó en Dubai la so vuelta al númberu unu]</ref> El [[21 de febreru]] de [[2011]] la danesa recuperó'l so puestu como nᵘ 1 del ranking de la [[WTA]] que la selmana anterior haber perdíu en manes de la belxicana [[Kim Clijsters]]. El siguiente tornéu que xugó la danesa foi'l [[Tornéu de Doha|Qatar Ladies Open]] en Doha, que volvió apaecer nel calendariu de la WTA, entós que mientres el periodu 2009-2010 xugar na capital qatarina'l [[WTA Tour Championships]]. El so rival en segunda ronda foi la rusa [[Nadia Petrova]] a quien ganó 6-3, 6-2. El so rival en cuartos de final ganó a la italiana [[Flavia Pennetta]] 6-2, 6-0. El so rival en semifinales foi la francesa [[Marion Bartoli]] a quien ganó 6-1, 6-1 en 1 hora 5 minutos de xuegu. Enfrentó na final a la rusa [[Vera Zvonareva]] quien la ganó 4-6, 4-6.<ref>[https://www.marca.com/2011/02/26/tenis/1298743462.html Zvonareva vence a Wozniacki y conquista el so primer títulu del añu]</ref> El siguiente tornéu nel calendariu de la danesa foi'l [[Masters d'Indian Wells|BNP Paribas Open]] n'[[Indian Wells (California)|Indian Wells]] del cual yera finalista defensora. Como cabeza de serie nᵘ 1 del tornéu recibió un pase direutu a la segunda ronda onde enfrentó a la moza norteamericana [[Sloane Stephens]] a la que venció 6-3, 6-2. Na tercer ronda gana per primer vegada a la española [[María José Martínez Sánchez]] 6-1, 6-3. Na cuarta ronda venció a la rusa [[Alisa Kleybanova]] 2-6, 6-3, 6-1. En cuartos de final enfrentar a la bielorrusa [[Victoria Azarenka]]. El partíu taba a favor de la danesa con un marcador 3-0 cuando la bielorrusa decidió retirase por mancadura. "''Ye una pena terminar asina un partíu. Ella ye una gran amiga mio y espero que la so mancadura nun seya grave y pueda apostar ensin problema'l Tornéu de Miami"'' señaló tres el partíu'l númberu unu del mundu.<ref>[http://tennisymas.blogspot.com/2011/03/wozniacki-pasa-les semifinales-tres-la.html Wozniacki pasa a les semifinales tres la retirada d'Azarenka]</ref> Mientres el partíu dambos xugadores amosaron una bandera de [[Xapón]], que quedó asitiada na siella del xuez árbitru del partíu como sofitu a la víctimes del terremotu y tsunami que sufrió'l país asiáticu en díes anteriores. En semifinales enfrentar cola rusa [[María Sharápova]] a quien ganó cómodamente 6-1, 6-2. Na final enfrentó a la francesa [[Marion Bartoli]] y nun partíu intensu que duró 2 hores 8 minutos la danesa toro a la gala 6-1, 2-6, 6-3 p'asina consiguir el so segundu títulu na categoría Premier Mandatory y el décimu cuartu títulu de la so carrera.<ref>[http://www.eltiempo.com/deportes/tenis/caroline-wozniacki-campeona-en-indian-wells_9046223-4 Caroline Wozniacki, campeona en Indian Wells]</ref> Darréu Wozniacki xugó [[Masters de Miami|Sony Ericsson Open]] en [[Miami]], [[Estaos Xuníos]]. Como cabeza de serie nᵘ 1 recibió un pase direutu a segunda ronda onde ganó a la norteamericana [[Bethanie Mattek-Sands]] 6-2, 7-5. En tercer ronda venció a la eslovaca [[Daniela Hantuchová]] 6-1, 7-6 (9-7); cabo mentar que'l segundu set foi bien apertáu, inclusive la danesa tuvo que salvar trés set point en contra antes de cerrar el partíu. Sicasí cayó en cuarta ronda cola alemana [[Andrea Petkovic]] 5-7, 6-3, 3-6; nun partíu bien irregular pa la danesa, nel cual cometió munchos errores ensin forzar, amás que nun aprovechó la mayoría de les oportunidaes que tuvo pa quebrar el serviciu del so oponente. El siguiente tornéu nel calendariu de la danesa foi la [[Tornéu de Charleston|Family Circle Cup]] en [[Charleston (Carolina del Sur)|Charleston, Carolina del Sur]], [[Estaos Xuníos]]. Recibió un pase direutu a segunda ronda onde ganó a la norteamericana [[Irina Falconi]] 6-1, 6-1 en 56 minutos. El so rival n'octavos de final foi la checa [[Barbora Zahlavova Strycova]] a quien ganó 7-6(6), 7-6(9) nun partíu de cuasi 3 hores. El so rival en cuartos de final foi la belxicana [[Yanina Wickmayer]] a quien ganó 4-6, 6-4, 6-4. Enfrentó en semifinales a la serbia [[Jelena Janković]], campeona nel 2007 nesti tornéu, a quien venció 6-4, 6-4. Na final enfrentó a la rusa [[Elena Vesnina]] a quien ganó 6-2, 6-3 p'asina llograr el tercer títulu del añu, el terceru sobre tierra, y el décimu quintu de la so carrera.<ref>[http://televisadeportes.esmas.com/tenis/277413/wozniacki-imponse-charleston Caroline Wozniacki nun da opción a Elena Vesnina y suma el so tercer títulu del añu en Charleston]</ref> A otru día de la so victoria en Charleston, la danesa viaxó a [[Montecarlu]] pa xugar un partíu d'exhibición contra la italina [[Francesca Schiavone]] mientres la realización del [[Masters de Montecarlu]] pola conmemoración del [[Día de la Muyer]]. El partíu d'un solu set foi ganáu pola xugadora tresalpina y campeona reinante del [[Tornéu de Roland Garros|Roland Garros]] por 6-4. El siguiente tornéu nel calendariu de la danesa foi'l [[Tornéu WTA de Stuttgart|Porsche Tennis Grand Prix]] en [[Stuttgart]], [[Alemaña]]. Como primer cabeza de serie recibió un pase direutu a segunda ronda onde venció a la eslovaca [[Zuzana Kucova]] 6-1, 6-2. El so rival en cuartos de final foi l'alemana [[Andrea Petkovic]]. El partíu empezó adversu pa Caroline pero supo reponese y de dos breaks embaxo nel primer set ganó la xugadora teutona 6-4, 6-1. Ganó na semifinal a la polaca [[Agnieszka Radwanska]] 7-5, 6-3; nun partíu nel que la xugadora danesa precisó siete match points pa bater al so oponente. D'esta manera llegó a la so quinta final del añu y enfrentóse cola alemana y favorita local [[Julia Goerges]] que la ganó 6-7(3), 3-6; perdiendo d'esta manera la so segunda final del añu.<ref>[https://web.archive.org/web/http://www.yucatan.com.mx/20110425/nota-4/110611-caroline-wozniacki-zarapica-en-stuttgart.htm Caroline Wozniacki zarapica en Stuttgart]</ref> Darréu xugó Caroline foi'l [[Masters de Madrid|Mutua Madrid Open]] en [[Madrid]], [[España]], el tercer tornéu Premier Mandatory de la temporada. En primer ronda ganó a la xaponesa [[Ayumi Morita]] 6-2, 6-3. En segunda ronda ganó a la serbia [[Bojana Jovanovski]] 6-4, 6-4. En tercer ronda cayó ganada nuevamente cola alemana [[Julia Goerges]] por un marcador global de 4-6, 6-1, 6-3. La danesa depués xugó'l [[Masters de Roma|Internazionali BNL d'Italia]] en [[Roma]], [[Italia]]. Recibió un pase direutu a segunda ronda onde ganó cómodamente a l'australiana [[Anastasia Rodionova]] 6-2, 6-0; en tercer ronda enfrentar cola belga [[Yanina Wickmayer]] y ganar con un marcador de 6-1, 7-6(4). El so rival en cuartos de final foi la serbia [[Jelena Janković]], a quien venció por 6-3, 1-6, 6-3. En semifinales perdió cola rusa [[María Sharápova]] 5-7, 3-6. El siguiente tornéu del so calendariu foi'l [[Tornéu de Bruxeles|Brussels Ladies Open]] en [[Bruxeles]], [[Bélxica]]. Recibió un pase direutu a segunda ronda onde ganó a la norteamericana [[Varvara Lepchenko]] 6-4, 7-6(5). Batió en cuartos de final a la belxicana [[Yanina Wickmayer]] debíu al retiru de la xugadora local por mancadura cuando'l marcador taba a favor de la nᵘ 1 del mundu 2-0 (40-0). El so rival en semifinales foi la italiana [[Francesca Schiavone]] a quien ganó nun partíu bien afechu 6-4, 4-6, 6-3. Nun la so sesta final del añu atopar cola china [[Peng Shuai]]; nun partíu de 2h31 minutos, la xugadora nórdica dempués de perder el primer set, remontó y ganó les siguientes dos mangues pa llevase'l so cuartu títulu del añu y el primeru en magre coloráu por un marcador global de 2-6, 6-3, 6-3. Ye'l décimu sestu títulu de la so carrera.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/767104.html |títulu=Wozniacki vence en Tornéu de Bruxeles |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150507180053/http://www.eluniversal.com.mx/notas/767104.html |fechaarchivu=2015-05-07 }}</ref> Caroline xugó'l segundu Grand Slam del añu, el '''[[Tornéu de Roland Garros|Roland Garros]]''' en [[París]], [[Francia]]. En primer ronda ganó a la veterana xaponesa [[Kimiko Date Krumm]] 6-0, 6-2. En segunda ronda venció a la canadiense [[Aleksandra Wozniak]] 6-3, 7-6(6); dempués de salvar trés set points nel tie break pa ganar cinco puntos socesivos aprovechando'l primera match point y asina llevase l'alcuentru. Enfrentar en tercer ronda cola eslovaca [[Daniela Hantuchova]], con quien perdió 6-1 y 6-3. D'esta manera foi la primer vegada en tola Era Abierta que nenguna de les dos cabeces de serie algama siquier octavos de final nun tornéu de Grand Slam ([[Kim Clijsters]] foi esaniciada en segunda ronda).<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/deportes/126423.html |títulu=Váse-y otru Grand Slam |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150508052344/http://www.eluniversal.com.mx/deportes/126423.html |fechaarchivu=2015-05-08 }}</ref> Dempués de la so eliminación, Caroline viaxó a [[Londres]] a guardar la final de [[Lliga de Campeones de la UEFA 2010-11|Lliga de Campeones]] ente'l [[Manchester United]] y el [[FC Barcelona]].<ref>[https://web.archive.org/web/20110603041310/http://www.clarin.com/deportes/Wozniacki-Roland-Garros-Champions_0_488351467.html Wozniacki, de Roland Garros a Wembley]</ref> [[Ficheru:Caroline Wozniacki - Roland Garros 2011.jpg|thumb|right|Caroline nel Roland Garros 2011]] Apostó'l [[Tornéu de Copenhague|y-Boks Sony Ericcson Open]] en [[Copenḥague]], [[Dinamarca]]. En primer ronda ganar a la norteamericana [[Irina Falconi]] 6-1, 6-3. N'octavos de final esanició a l'alemana [[Angelique Kerber]] 7-6(4), 6-3. En ronda de cuartos venció a la italina [[Alberta Brianti]] 6-0, 6-1. En semifinales ganó a l'alemana [[Mona Barthel]] 6-1, 6-2. Na final venció a la checa [[Lucie Šafářová]] 6-1, 6-4 en 67 minutos. D'esta manera Caroline llogra'l so quintu títulu del añu y el décimu séptimu de la so carrera.<ref>[http://espndeportes.espn.go.com/news/story?id=1314600&s=ten&type=story&campaign=rss&source=ESPNdeportesPortada Wozniacki ganó en Copenhague]</ref> Darréu xugó'l tercer Grand Slam del añu, el '''[[Tornéu de Wimbledon]]'''. En primer ronda ganó a la española [[Arantxa Parra]] 6-2, 6-1 en 59 minutos. En segunda ronda vencer a la francesa [[Virginie Razzano]] 6-1, 6-3. Fixo lo propio cola australiana [[Jarmila Gajdosova]] na tercer ronda con un marcador de 6-3, 6-2. En cuarta ronda foi esaniciada pola eslovaca [[Dominika Cibulkova]] 6-1, 6-7(5), 5-7.<ref>[http://www.record.com.mx/tmf/2011-06-27/wozniacki-derrúmbase-ante-eslovaco-cibulkova Wozniacki derrúmbase ante eslovaco Cibulkova]</ref> Presentar nel [[Tornéu de Båstad|Collector Swedish Open]] en [[Båstad]], [[Suecia]]. En primer ronda venció a la francesa [[Alize Cornet]] 6-4, 6-4. En segunda ronda enfrentar cola sueca [[Sofia Arvidsson]]. La primer manga ganar con comodidá 6-2, sicasí nel segundu set 0-1 en contra, la xugadora danesa decidió retirase del partíu depués de mancase'l costazu derechu.<ref>[http://espndeportes.espn.go.com/news/story?id=1331090&s=ten&type=story&campaign=rss&source=ESPNdeportesPortada Wozniacki abandonó en WTA Båstad]</ref> Hai que tomar en cuenta que Caroline xugó esti tornéu debíu al contratu de dos años que robló con los organizadores; presentárase na edición 2009, pero al siguiente añu nun lo fixo por topetar feches col tornéu del so país natal en [[Copenḥague]] y por eso tuvo que faelo na presente temporada. Na edición de la [[Masters de Canadá|Rogers Cup]] en [[Toronto]], [[Canadá]] del cual yera la campeona defensora recibió un pase direutu a segunda ronda onde s'enfrentó a la italiana [[Roberta Vinci]]; sorpresivamente la danesa cayó por un marcador de 6-4, 7-5.<ref>[https://web.archive.org/web/http://es.eurosport.yahoo.com/11082011/20/wozniacki-cabeza-serie-cai-esaniciada-toronto.html Wozniacki, otra cabeza de serie que cai esaniciada en Toronto]</ref> El so siguiente tornéu foi'l [[Masters de Cincinnati|Western & Southern Open]] en [[Cincinnati]], [[Estaos Xuníos]]. Como primer cabeza de serie cayó nel so debú ante la norteamericana [[Christina McHale]] 4-6, 5-7, encadenando la so tercer derrota consecutiva y per primer vegada dos ganes consecutives nel so debú de tornéu dende [[Tornéu de Tokiu (Abiertu del Pacíficu)|Tokiu]] y [[Tornéu de Beixín|Beixín]] na temporada 2009. [[Ficheru:Caroline Wozniacki New Haven Open Finals.jpg|thumb|right|Caroline col so serviciu nel Tornéu de New Haven]] Xugó'l [[Tornéu de New Haven|New Haven Open at Yale]], [[New Haven (Connecticut)]] [[Estaos Xuníos]], del cual yera la triple campeona defensora. Recibió un bye a segunda ronda, onde ganó a la eslovena [[Polona Hercog]] 6-3, 6-0. Venció en tercer ronda a la norteamericana [[Christina McHale]] 7-5, 6-3. En semifinal ganó a la italiana [[Francesca Schiavone]] 7-6(2), 6-3. Enfrentar na final ante la checa [[Petra Cetkovska]] y ganar 6-4, 6-1 convirtiéndose na primer xugadora en nueve años en ganar cuatro títulos consecutivos nun tornéu oficial de la WTA desque [[Venus Williams]] fixera lo propio nesti mesmu tornéu nes temporaes 1999-2002. La danesa ta con un invictu de 17-0 nesti tornéu y col dineru llográu del premiu convertir na ventena primer xugadora en superar la barrera de los $10 millones en ganancies a lo llargo de la so carrera.<ref>[http://www.mediotiempo.com/mas-deportes/noticias/2011/08/27/wozniacki-conquista-new-haven-per cuartu anu-consecutivu Wozniacki conquista New Haven per cuartu añu consecutivu]</ref> [[Ficheru:Caroline Wozniacki New Haven Open Finals Champion.jpg|thumb|right|Caroline recibiendo'l so troféu en New Haven 2011]] Nel '''[[Abiertu d'Estaos Xuníos (tenis)|US Open]]''' onde foi la primer cabeza de serie (la primer vegada dende [[Martina Hingis]] nes temporaes 1997-2001 qu'una xugadora yera la primera semada nesti Grand Slam de forma consecutiva). Enfrentó a la española [[Nuria Llagostera]], a quien ganó por 6-3, 6-1. En segunda ronda atopar cola holandesa [[Arantxa Rus]] y entartallar con un 6-2, 6-0. En tercer vuelta venció a la norteamericana [[Vania King]] 6-2, 6-4. En cuarta ronda enfrentar cola rusa [[Svetlana Kuznetsova]] y en duelu perduru de más de tres hores, la nórdica llevantó un set embaxo y un quebre nel segundu set pa llevase'l partíu 6-7(6), 7-5, 6-1. En cuartos de final venció a l'alemana [[Andrea Petkovic]] 6-1 7-6(5). Na semifinal foi vencida pola norteamericana [[Serena Williams]] 2-6, 4-6.<ref>[https://www.lavanguardia.com/deportes/tenis/20110911/54213668635/serena-williams-vence-a-wozniacki-y enfrentárase-a-stosur-en-la final.html Serena Williams vence a Wozniacki y va enfrentase a Stosur na final]</ref>[[Ficheru:Caroline Wozniacki backhand US Open 2011.jpg|thumb|left|Caroline nel Abiertu d'Estaos Xuníos 2011]] Na so xira per Asia empezó participando nel [[Tornéu de Tokiu (Abiertu del Pacíficu)|Toray Pan Pacific Open]] en [[Tokiu]], [[Xapón]] del cual yera la campeona defensora. Recibió un pase direutu a segunda ronda onde ganó a l'australiana [[Jarmila Gajdosova]] 6-1, 6-7(4), 6-3. En tercer ronda enfrentar cola estonia [[Kaia Kanepi]] y perdió sorpresivamente 5-7, 6-1, 4-6; dempués de tener una ventaya de 4-1 nel tercer set. El so siguiente tornéu foi'l [[Tornéu de Beixín|China Open]] en [[Beixín]], [[China]]; onde ye la campeona defensora. En primer ronda ganó a la checa [[Lucie Hradecka]] 3-6, 6-0, 7-5. En segunda vuelta venció a l'australiana [[Jarmila Gajdosova]] 6-2, 6-3. Ganó en tercer ronda a la estonia [[Kaia Kanepi]] 6-3, 7-6(3). En cuartos de final perdió de manera sorpresiva y per primer vegada en seis enfrentamientos ante la italiana [[Flavia Pennetta]] 6-3, 0-6, 6-7(2). El so últimu tornéu de la temporada foi'l '''[[WTA Tour Championships 2011|TEB-BNP Paribas WTA Championships]]''' n'[[Istambul]], [[Turquía]]. La danesa como primer cabeza de serie foi encuadrada dientro del Grupu Colorado, xunto cola checa [[Petra Kvitova]], la rusa [[Vera Zvonareva]], y la polaca [[Agnieszka Radwanska]]. Al respeutu Caroline mentó ''"Ye un grupu fuerte, pero dambos ser. Son toes grandes xugadores. Voi dir a xugar el mio meyor tenis y vamos ver que pasa"''.<ref>[http://www.wtatennis.com/news/20111023/breaking-down-the-istanbul-elite-eight_2256076_2491663 Breaking Down The Istanbul Elite Eight ''(n'inglés)'']</ref> Nel primer partíu del round robin enfrentar nun alcuentru perduru ante la so gran amiga [[Agnieszka Radwanska]], a quien venció 5–7, 6–2, 6–4. Nel so siguiente partíu cayó ante la rusa [[Vera Zvonareva]] 2–6, 6–4, 3–6. Nel so postreru partíu nel round robin cayó ante la checa [[Petra Kvitova]] 6-4, 6-2; d'ésta manera quedando esaniciada del tornéu. A pesar d'esto, Wozniacki llogra terminar la temporada como nᵘ 1 del mundu per segundu añu consecutivu, convirtiéndose na primer xugadora en llogralo desque la belxicana [[Justine Henin]] consiguir en 2007.<ref>[https://web.archive.org/web/http://www.es.wtatennis.com/page/LatestNews/Read/0,,12911~2496745,00.html Wozniacki llevar a casa de nuevu'l Nᵘ1]</ref>[[Ficheru:Caroline Wozniacki in Istanbul 2011 WTA Championship.jpg|thumb|right|Caroline nel WTA Tour Championships 2011]] === 2012 === La danesa empecipió la so temporada participando en delles exhibiciones n'[[Eslovaquia]], [[Bélxica]] y [[Tailandia]]. Representó a [[Dinamarca]], al pie del so compatriota [[Frederik Nielsen]] na [[Copa Hopman 2012|Copa Hopman]]. Al pie de él ganaron a los campeones defensores [[Estaos Xuníos]], pero cayeron frente a [[Bulgaria]] y [[República Checa]]. Tocantes al so partíu n'individuales solamente perdió cola entós nᵘ 2 del mundu [[Petra Kvitová]] nun duelu bien pareyu 6-7(4), 6-3, 4-6. El so siguiente tornéu programáu ye'l [[Tornéu de Sydney|Apia International]] en [[Sydney]], [[Australia]]. Recibió un pase direutu a segunda ronda, onde ganó a la eslovaca [[Dominika Cibulkova]] 7-5, 2-6, 6-4. En cuartos de final perdió cola polaca [[Agnieszka Radwanska]] 6-3, 5-7, 2-6. Nel '''[[Abiertu d'Australia 2012|Abiertu d'Australia]]''', la danesa xugó como cabeza de serie nᵘ1 por sestu Grand Slam consecutivu. Esanició en primer ronda a l'australiana [[Anastasia Rodionova]] por 6-2 6-1; en segunda ronda fixo lo propio cola xeorxana [[Anna Tatishvili]] por 6-1 7-6(4). En tercer ronda venció a la rumana [[Monica Niculescu]] 6-2 6-2, ente qu'en cuarta ronda ganó-y a la serbia [[Jelena Janković]] 6-0 7-5. En cuartos de final quedó esaniciada al perder per tercer vegada consecutiva ante la belxicana [[Kim Clijsters]] por 3-6 6-7(7), perdiendo d'esta manera'l númberu unu mundial que defendiera hasta esi entós mientres 66 selmanes, que finalmente terminó en manes de la bielorrusa [[Victoria Azarenka]], que se coronó como campeona del tornéu. Darréu presentóse a xugar el [[Tornéu de Doha|Qatar Total Open]] como segunda cabeza de serie y nᵘ 4 del mundu; recibió un pase direutu a segunda ronda onde cayó frente a la checa [[Lucie Šafářová]] 6-4, 4-6, 6-7(3). Concluyó la so xira en Mediu Oriente presentándose nel [[Tornéu de Dubái|Dubai Duty Free Tennis Championships]], del cual yera la campeona defensora. Recibió un pase direutu a segunda ronda, onde ganó a la rumana [[Simona Halep]] 6-2, 6-3. Nos cuartos de final venció a la serbia [[Ana Ivanovic]] 6-3, 7-5. Sicasí nes semifinales cayó ganada frente a l'alemana [[Julia Goerges]] 7-6(3), 7-5. Nel [[Masters d'Indian Wells 2012 (individual femenín)|BNP Paribas Open]] n'[[Indian Wells (California)|Indian Wells]], [[California]]; del cual yera la campeona defensora recibió un pase direutu a segunda ronda onde ganó a la rusa [[Ekaterina Makarova]] 6-2 6-0. En tercer ronda venció a la sueca [[Sofia Arvidsson]] 3-6, 7-5, 6-2. Sicasí en cuarta ronda cayó frente a la serbia [[Ana Ivanovic]] 6-3, 6-2. Por cuenta de ésta gana la danesa salió'l Top 5 del ranking per primer vegada desque algamó la final del [[Abiertu d'Estaos Xuníos de tenis|Abiertu d'Estaos Xuníos]] en 2009. Darréu presentóse'l [[Masters de Miami 2012 (individual femenín)|Sony Ericsson Open]] en [[Miami]], [[Florida]]. Recibió un pase direutu a segunda ronda onde ganó a la checa [[Barbora Záhlavová-Strýcová]] 6-4 6-0. En tercer ronda venció a la checa [[Petra Cetkovska]] 6-3, 7-5. En cuarta ronda fixo lo propio cola belga [[Yanina Wickmayer]] 7-6(6), 6-0. En cuartos de final consolidó la so primer victoria na so carrera deportiva frente a la norteamericana [[Serena Williams]], ganándola 6-4, 6-4. Sicasí cayó na semifinal frente a la rusa [[María Sharápova]] 6-4, 2-6, 4-6. [[Ficheru:Caroline Wozniaki snapped at match.jpg|thumb|left|Caroline mientres el [[Masters de Miami 2012]]]] Antes d'entrar a la temporada de polvu de lladriyu, la danesa presentar nel [[Tornéu de Copenhague|y-Boks Open]] en [[Copenḥague]], [[Dinamarca]]; del cual ye la doble campeona defensora. En primer ronda ganó a la polaca [[Urszula Radwanska]] 7-6(4), 6-2. En segunda ronda venció a la francesa [[Pauline Parmentier]] 6-2, 6-1. En cuartos de final fixo lo propio cola francesa [[Alize Cornet]], ganándola 6-3, 6-0. En semifinales ganó a la croata [[Petra Martić]] 6-2, 6-3. Sicasí na final cayó ganada frente a l'alemana [[Angelique Kerber]] 4-6, 4-6. Empezó la so xira en tierra batida xugando'l [[Tornéu WTA de Stuttgart|Porsche Tennis Grand Prix]] en [[Stuttgart]], [[Alemaña]]. Debutó en primer ronda ante la serbia [[Jelena Janković]], ganándola 6-3, 1-0 retiru. En segunda ronda cayó per segunda vegada consecutiva frente a l'alemana [[Angelique Kerber]] 6-1 6-2. Darréu xugó'l [[Masters de Madrid|Mutua Madrid Open]] en [[Madrid]], [[España]]. En primer ronda venció con dificultá a la cazaca [[Ksenia Pervak]] 7-6(7), 3-6, 6-4. En segunda ronda venció a l'alemana [[Mona Barthel]] 6-4 7-6(2). En tercer ronda cayó frente a la norteamericana [[Serena Williams]] 6-1, 3-6, 2-6. Depués participó'l [[Masters de Roma|Internazionali BNL d'Italia]] en [[Roma]], [[Italia]] onde cayó en segunda ronda ante la española [[Anabel Medina]] 6-4, 4-0 y retiru. Remató la xira en tierra batida xugando'l segundu Grand Slam de la temporana, el '''[[Tornéu de Roland Garros]]''' en [[París]], [[Francia]]. En primer ronda venció a la griega [[Eleni Daniilidou]] 6-0, 6-1. En segunda ronda venció a l'australiana [[Jarmila Gajdosova]] 6-4, 6-1. Sicasí na tercer ronda cayería ante la estonia [[Kaia Kanepi]] 1-6, 7-6(3), 3-6. Empecipió la temporada de yerba xugando'l [[Tornéu d'Eastbourne|AEGON International]] en [[Eastbourne]], [[Reinu Xuníu]]. Cayó ganada en primer ronda ante la norteamericana [[Christina McHale]] 1-6, 7-6(7), 4-6. Siguío con '''[[Wimbledon]]''' en [[Londres]], [[Reinu Xuníu]]. Sicasí cayó en primer ronda ante la austriaca [[Tamira Paszek]] 7-5, 6-7(4), 4-6 nel partíu femenín más llargu del tornéu y convirtiéndose na primer vegada que Caroline cayía vencida nuna primer ronda de Grand Slam dende'l so debú nel [[Tornéu de Roland Garros 2007]] (tenía un invictu de 20 partíos). Asistió a la so segunda participación nunos '''[[Xuegos Olímpicos]]''', yá que apostó [[Xuegos Olímpicos de 2012|Londres 2012]]. En primer ronda ganó a la británica [[Anne Keothavong]] 4-6, 6-3, 6-2. En segunda ronda venció a la belxicana [[Yanina Wickmayer]] 6-4, 3-6, 6-3. En tercer ronda va enfrentar a la eslovaca [[Daniela Hantuchova]]. Sicasí cayería en cuartos de final ante la norteamericana [[Serena Williams]] 6-0, 6-3. [[Ficheru:Olympics 2012 Tennis -Wimbledon.jpg|thumb|right|Caroline representando al so natal Dinamarca nos Xuegos Olímpicos Londres 2012]] Empezó la so xira norteamericana na [[Masters de Canadá|Rogers Cup]] en [[Montreal]], [[Canadá]]. Recibió un pase direutu a segunda ronda onde ganó a la holandesa [[Kiki Bertens]] 7-5, 6-1. En tercer ronda venció a la norteamericana [[Varvara Lepchenko]] 4-6, 6-3, 6-4. En cuartos de final venció a la canadiense [[Aleksandra Wozniak]]. En semifinales perdió frente a la checa [[Petra Kvitova]] por 6-3, 2-6, 3-6. Depués xugó'l [[Masters de Cincinnati|Western & Southern Open]] en [[Cincinnati]], [[Estaos Xuníos]]. En segunda ronda ganó a la cazaca [[Sesil Karatantcheva]] por 6-0, 6-1. Sicasí ye vencida na ronda siguiente pola rusa [[Anastasia Pavlyuchenkova]] por 6-4, 6-4. El so siguiente tornéu foi'l [[Tornéu de New Haven|New Haven Open at Yale]] en [[New Haven (Connecticut)|New Haven]], [[Estaos Xuníos]]. En primer ronda ganó a [[Ekaterina Makarova]] por 6-3, 6-3. En segunda ronda venció a la sueca [[Sofia Arvidsson]] 7-6(4), 6-2. En cuartos de final fixo lo propio cola eslovaca [[Dominika Cibulkova]] 6-2, 6-1. En semifinales perdió ante a la rusa [[Maria Kirilenko]] 7-5 y retiru por cuenta d'una mancadura de rodía adquirida nel so partíu anterior. [[Ficheru:Flickr - Carine06 - Caroline Wozniacki.jpg|thumb|left|Caroline mientres Roland Garros]] Terminó la so xira en Norteamérica nel '''[[Abiertu d'Estaos Xuníos de tenis|Abiertu d'Estaos Xuníos]]'''. En primer ronda enfrentó a la rumana [[Irina-Camelia Begu]] y quedó ganada 6-2 6-2. D'ésta manera la danesa salía del Top 10 del ranking femenín per primer vegada dende mayu de 2009. Empezó la so xira asiática participando nel [[Tornéu de Seúl|KDB Korea Open]] en [[Seúl]], [[Corea del Sur]]. En primer ronda venció a la holandesa [[Arantxa Rus]] 6-1, 6-2. En segunda ronda fixo lo mesmu ante la francesa [[Caroline Garcia]] 6-2, 6-3. En cuartos de final ganó a la checa [[Klara Zakopalova]] 6-2, 6-3. Na semifinal esanició a la rusa [[Ekaterina Makarova]] 6-1, 5-7, 6-4. Na final ganó a la estonia [[Kaia Kanepi]] 6-1, 6-0 y de ésta manera llogró'l décimu novenu títulu de la so carrera y el primeru en cuasi 13 meses dende'l so trunfu en [[Tornéu de New Haven|New Haven]].<ref>[http://www.emol.com/noticias/deportes/2012/09/23/561447/wozniacki-quedar con-el torneo-de-seul-y-llogra-su-primer-titulo-del anu.html Wozniacki quedar col tornéu de Seúl y llogra el so primer títulu del añu]</ref> Depués apostó'l [[Tornéu de Tokiu (Abiertu del Pacíficu) 2012|Toray Pan Pacific Open]] en [[Tokiu]], [[Xapón]]. En primer ronda enfrentó a la serbia [[Bojana Jovanovski]], a cual venció por 6-0, 3-6, 6-4. En segunda ronda ganó a la eslovaca [[Daniela Hantuchová]] 7-6(3), 6-1. En tercer ronda ganó-y a la china [[Li Na]] 4-6, 6-3, 6-4. En cuartos de final cayó ganada frente a la polaca [[Agnieszka Radwanska]] 4-6, 3-6. Remató la so xira per Asia nel [[Tornéu de Beixín 2012|China Open]]. En primer ronda enfrentó a la sudafricana [[Chanelle Scheepers]], a quien ganó por 7-5, 6-7(6), 6-2. En segunda ronda enfrentó a la taiwanesa [[Hsieh La so-wei]], a quien venció por 6-7(5), 7-6(3), 6-0. En tercer ronda cai ganada ante l'alemana [[Angelique Kerber]] 1-6, 6-2, 4-6. Depués participó na [[Tornéu de Moscú|Kremlin Cup]] en [[Moscú]], [[Rusia]]. Recibió un pase direutu a segunda ronda, onde venció a la polaca [[Urszula Radwanska]] 6-1, 6-3. En cuartos de final ganó a la entós campeona defensora [[Dominika Cibulkova]] 6-2, 6-7(1), 6-1. En semifinales fixo lo propio cola sueca [[Sofia Arvidsson]], ganándo-y por 6-3, 6-7(4), 6-4. Na final ganó a l'australiana [[Samantha Stosur]] 6-3, 4-6, 7-5, llogrando'l so segundu títulu de la temporada y el ventenu de la so carrera.<ref>[http://www.lanacion.com.py/articulo/95843-tenis-wozniacki-vence-a-stosur-y-llogra-el tornéu-de-moscu.html Wozniacki vence a Stosur y llogra el Tornéu de Moscú]</ref> El so últimu tornéu de la temporada foi'l [[WTA Tournament of Champions 2012|Qatar Airways Tournament of Champions]] qu'apostó en [[Sofia]], [[Bulgaria]]. Na fase de grupos foi asitiada xunto a [[Roberta Vinci]], [[Hsieh Su-wei]] y [[Daniela Hantuchova]] nel grupu "Serdika". Nel so primer partíu ganó a la taiwanesa [[Hsieh La so-wei]] 6-2, 6-2. El so siguiente partíu fixo lo mesmu ante la italiana [[Roberta Vinci]] por 6-3, 6-1. Ante [[Daniela Hantuchova]] perdió'l so primera set nel tornéu anque lu venció por 3-6, 7-6(4), 6-4; y de ésta manera clasificando invicta a la semifinal del tornéu. Nésta instancia ganar a la búlgara [[Tsvetana Pironkova]] 6-4, 6-1. Na final cayó frente a la rusa [[Nadia Petrova]] por 2-6, 1-6. === 2013 === Dempués de participar nuna serie d'exhibiciones como pretemporada, Caroline allegó per primer vegada a apostar el [[Tornéu de Brisbane 2013|Brisbane International]] en [[Brisbane]], [[Australia]] per primer vegada na so carrera, sicasí perdió en primer ronda ante la cazaca [[Ksenia Pervak]] por 6-2, 3-6, 6-7(1). Participó nel [[Tornéu de Sydney 2013|Apia International]] en [[Sydney]], [[Australia]]. En primer ronda venció a la polaca [[Urszula Radwanska]] 6-1, 6-2. sicasí pierde na siguiente ronda ante la rusa [[Svetlana Kuznetsova]] 6-7(4), 6-1, 2-6. La so xira n'Oceanía remató nel '''[[Abiertu d'Australia 2013|Abiertu d'Australia]]''' en [[Melbourne]], [[Australia]]. En primer ronda ganó a l'alemana [[Sabine Lisicki]] 2-6, 6-3, 6-3; d'ésta manera ganando'l so primer partíu de Grand Slam dende Roland Garros na temporada pasada. En segunda ronda esanició a la croata [[Donna Vekic]] por 6-1, 6-4. En tercer ronda va enfrentar a la ucraniana [[Lesia Tsurenko]], a la que gana por 6-4 y 6-3. N'octavos de final cai ganada ante la rusa [[Svetlana Kuznetsova]] en 3 mangues, 6-2 2-6 7-5. Apostó'l [[Tornéu de Qatar 2013|Qatar Total Open]], en [[Doḥa]], [[Qatar]]. En primer ronda ganó a la bosnia [[Mervana Jugić-Salkić]] 6-1, 6-2. En segunda ronda fixo lo mesmu ante la rumana [[Sorana Cirstea]] por 7-6(7), 6-0. En tercer ronda venció a l'alemana [[Mona Barthel]] 7-6(6), 6-3. En cuartos de final perdió frente a la polaca [[Agnieszka Radwanska]] 3-6, 5-7. Nel [[Tornéu de Dubái 2013 (individual femenín)|Dubai Duty Free Tennis Championship]] en [[Dubái]], [[Emiratos Árabes Xuníos]]. En primer ronda ganó a la checa [[Lucie Šafářová]] 6-2, 6-2. En segunda ronda ganó a la china [[Zheng Jie]] 6-0, 6-1. En cuartos de final acabó cola francesa [[Marion Bartoli]] 4-6, 6-1, 6-4. Na semifinal perdiò frente a la checa [[Petra Kvitová]] 3-6, 4-6. Finalmente terminó'l so minigira n'Asia nel [[Tornéu WTA de Kuala Lumpur|BMW Malaysian Open]] en [[Kuala Lumpur]], [[Malasia]]. A pesar de ser la primer cabeza de serie, la danesa perdió en primer ronda ante una xugadora que provenía de la qualy, la china [[Wang Qiang]] por 6-2, 6-7(1), 1-6. El so siguiente tornéu foi'l [[Masters d'Indian Wells 2013|BNP Paribas Open]] n'[[Indian Wells (California)|Indian Wells]], [[Estaos Xuníos]]. Debutó direutamente en segunda ronda ganando a la francesa [[Alizé Cornet]] 6-4, 3-6, 6-3. En tercer ronda ganó a la rusa [[Elena Vesnina]] 6-2, 6-1; en cuarta ronda fixo lo mesmu ante [[Nadia Petrova]] por un 7-6(3), 6-3. Pasó direutamente a semifinales dempués que la bielorrusa [[Victoria Azarenka]] retirar del tornéu. Nesta instancia enfrentó a l'alemana [[Angelique Kerber]] 2-6, 6-4, 7-5. Na final perdió ante la rusa [[María Sharápova]] 2-6, 2-6. Darréu participó nel [[Masters de Miami 2013|Sony Open]] en [[Miami]], [[Estaos Xuníos]]. Recibió un pase a segunda ronda onde ganó a la checa [[Karolína Pliskova]] 5-7, 6-3, 6-3. En tercer ronda perdió frente a la española [[Garbiñe Muguruza]]. Empecipió la so temporada en magre aceptando una invitación pa participar na [[Tornéu de Charleston 2013|Family Circle Cup]] en [[Charleston]], [[Estaos Xuníos]] onde cayó ganada en cuartos de final ante la suiza [[Stefanie Vögele]] 6-3, 4-6, 3-6 Darréu tuvo derrotes en primer ronda tantu en [[Tornéu WTA de Stuttgart|Stuttgart]], [[Masters de Madrid|Madrid]] y [[Masters de Roma|Roma]]. Nel [[Tornéu de Roland Garros|Roland Garros]] llegó hasta segunda ronda perdiendo cola serbia [[Bojana Jovanovski]], terminando la so temporada de tierra batida con una probe actuación. Empecipió la temporada de yerba nel [[Tornéu d'Eastbourne|AEGON International]], en [[Eastbourne]], [[Reinu Xuníu]]; nel que llegó hasta la semifinal onde foi ganada pola estadounidende [[Jamie Hampton]]. En [[Wimbledon]] tuvo una probe actuación cayendo en segunda ronda ante la checa [[Petra Cetkovská]] por 2-6 2-6. Darréu dirixóse a Norteamérica p'apostar la [[Masters de Canadá 2013|Rogers Cup]] onde perdió en segunda ronda ante la rumana [[Sorana Cirstea]]. == Equipamientu actual == Caroline xuega cola raqueta Babolat PLAY AeroPro Drive. Tocantes a la so vistimienta tien un contratu con [[Adidas]]. De fechu foi llamada por esta compañía por que seya la imaxe global de la llinia de ropa de tenis diseñada por [[Stella McCartney]] pa Adidas en 2009.<ref>[http://www.dtlux.com/dolcevita/deporte/articulo/caroline-wozniacki-nueva-imaxe-adidas-by-stella-mccartney Caroline Wozniacki, estilu na cancha]</ref> El 20 d'avientu de 2010 Caroline robla un contratu por trés años pa ser la vocera de l'aereollinia turca [[Turkish Airlines]].<ref name="a0972388" /> == Títulos de Grand Slam == === Individual === ==== Títulos (1) ==== {|{{tablaguapa}} |width="50"|'''Añu |width="175"|'''Campeonatu |width="175"|'''Oponente na Final |width="100"|'''Resultáu |-bgcolor="#CCCCFF" |[[2018]] ||'''{{bandera|AUS}} [[Abiertu d'Australia]]''' ||{{bandera|ROU}} [[Simona Halep]]|| 7-6(2), 3-6, 6-4 |} ==== Finales (2) ==== {|{{tablaguapa}} |width="50"|'''Añu |width="175"|'''Campeonatu |width="175"|'''Oponente na Final |width="100"|'''Resultáu |-bgcolor="#FFFFCC" |[[2009]] ||'''{{bandera|USA}} [[Abiertu d'Estaos Xuníos de tenis|Abiertu d'EE.XX.]]''' ||{{bandera|BEL}} [[Kim Clijsters]]|| 5-7, 3-6 |-bgcolor="#FFFFCC" |[[2014]] ||'''{{bandera|USA}} [[Abiertu d'Estaos Xuníos de tenis|Abiertu d'EE.XX.]]''' ||{{bandera|USA}} [[Serena Williams]]|| 3-6, 3-6 |} == Títulos de Grand Slam Junior == === Individual === ==== Títulos (1) ==== {|{{tablaguapa}} |width="50"|'''Añu |width="175"|'''Campeonatu |width="175"|'''Oponente na Final |width="100"|'''Resultáu |-bgcolor="#CCFFCC" |[[Campeonatu de Wimbledon 2006|2006]] ||{{bandera|GBR}} [[Campeonatu_de_Wimbledon_2006_(single_junior_femenín)|Wimbledon]] ||{{bandera|SLO}} [[Magdaléna Rybáriková]]|| 3-6, 6-1, 6-3 |} ==== Finales (1) ==== {|{{tablaguapa}} |width="50"|'''Añu |width="175"|'''Campeonatu |width="200"|'''Oponente na Final |width="100"|'''Resultáu |-bgcolor="#CCCCFF" |[[Abiertu d'Australia 2006|2006]] ||{{bandera|AUS}} [[Abiertu_de_Australia_2006_(single_junior_femenín)|Abiertu d'Australia]] ||{{bandera|RUS}} [[Anastasia Pavlyuchenkova]]|| 6-1, 2-6, 3-6 |} === Dobles === ==== Finales (1) ==== {|{{tablaguapa}} |- |width="50"|'''Añu |width="175"|'''Tornéu |width="190"|'''Pareya |width="200"|'''Oponentes na final |width="120"|'''Resultáu |-bgcolor="#EBC2AF" | [[2006]] ||{{bandera|FRA}} [[Tornéu de Roland Garros 2006|Roland Garros]] || {{bandera|POL}} [[Agnieszka Radwańska]] || {{bandera|CAN}} [[Sharon Fichman]]<br />{{bandera|RUS}} [[Anastasia Pavlyuchenkova]] || 7-6(4), 2-6, 1-6 |} == WTA Tour Championships == === Individual === ==== Victories (1) ==== {|{{tablaguapa}} |width="50"|'''Añu |width="175"|'''Llugar |width="175"|'''Oponente na final |width="100"|'''Resultáu |- bgcolor="#FF6666" |[[2017]] ||'''{{bandera|SIN}} [[WTA Finals 2017|Singapur]]''' ||{{bandera|USA}} [[Venus Williams]]|| 6-4, 6-4 |} ==== Finalista (1) ==== {|{{tablaguapa}} |width="50"|'''Añu |width="175"|'''Llugar |width="175"|'''Oponente na final |width="100"|'''Resultáu |- bgcolor="#FF6666" |[[2010]] ||'''{{bandera|QAT}} [[WTA Tour Championships 2010|Doha]]''' ||{{bandera|BEL}} [[Kim Clijsters]]|| 3-6, 7-5, 3-6 |} == Títulos WTA (30; 28+2) == === Individual (28) === {| {{tablaguapa}} |- !Lleenda: Antes de 2009!! Lleenda: A partir de 2009 |- |align="center" colspan="2" bgcolor="#FFFF99"| Grand Slam (1) |- |align="center" colspan="2" bgcolor="gold"| Xuegos Olímpicos (0) |- |align="center" colspan="2" bgcolor="#FF6666"| WTA Tour Championships (1) |- |align="center" colspan="2" bgcolor="#F4A460"| WTA Tournament of Champions (0) |- |bgcolor="#ffcccc"| Tier I (0) |bgcolor="#0099CC"| Premier Mandatory (2) |- |bgcolor="#ccccff"| Tier II (1) |bgcolor="#c0d077"| Premier 5 (3) |- |bgcolor="#CCFFCC"| Tier III (1) |bgcolor="#BF94e4"| Premier (9) |- |bgcolor="#66CCFF"| Tier IV & V (1) |bgcolor="50C878"| International (9) |} {| {{tablaguapa}} |- bgcolor="#eeeeee" |'''Títulos per superficie''' |- | Dura (23) |- | Yerba (1) |- | Tierra batida (4) |} {| {{tablaguapa}} |'''Nᵘ''' |'''Fecha''' |'''Tornéu''' |'''Superficie''' |'''Oponente en final''' |'''Resultáu''' |- bgcolor="#66CCFF" | 1. | [[3 d'agostu]] de [[2008]] | {{bandera|SWE}} [[Estocolmo]] | Dura | {{bandera|RUS}} [[Vera Dushevina]] | 6-0, 6-2 |- bgcolor="#ccccff" | 2. | [[23 d'agostu]] de [[2008]] | {{bandera|USA}} [[Tornéu de New Haven|New Haven]] | Dura | {{bandera|RUS}} [[Anna Chakvetadze]] | 3-6, 6-4, 6-1 |- bgcolor="#CCFFCC" | 3. | [[5 d'ochobre]] de [[2008]] | {{bandera|JPN}} [[Tornéu de Tokiu|Tokiu]] | Dura | {{bandera|EST}} [[Kaia Kanepi]] | 6-2, 3-6, 6-1 |- bgcolor="50C878" | 4. | [[12 d'abril]] de [[2009]] | {{bandera|USA}} [[Tornéu de Ponte Vedra Beach|Ponte Vedra Beach]] | Tierra batida | {{bandera|CAN}} [[Aleksandra Wozniak]] | 6-1, 6-2 |- bgcolor="#BF94e4" | 5. | [[20 de xunu]] de [[2009]] | {{bandera|GBR}} [[Tornéu d'Eastbourne|Eastbourne]] | Yerba | {{bandera|FRA}} [[Virginie Razzano]] | 7-6(5), 7-5 |- bgcolor="#BF94e4" | 6. | [[29 d'agostu]] de [[2009]] | {{bandera|USA}} [[Tornéu de New Haven|New Haven]] | Dura | {{bandera|RUS}} [[Elena Vesnina]] | 6-2, 6-4 |- bgcolor="50C878" | 7. | [[11 d'abril]] de [[2010]] | {{bandera|USA}} [[Tornéu de Ponte Vedra Beach|Ponte Vedra Beach]] | Tierra batida | {{bandera|BLR}} [[Olga Govortsova]] | 6-2, 7-5 |- bgcolor="50C878" | 8. | [[8 d'agostu]] de [[2010]] | {{bandera|DAN}} [[Tornéu de Copenḥague|Copenḥague]] | Dura (i) | {{bandera|CZE}} [[Klára Zakopalová]] | 6-2, 7-6(5) |- bgcolor="#c0d077" | 9. | [[23 d'agostu]] de [[2010]] | {{bandera|CAN}} [[Masters de Canadá|Montreal]] | Dura | {{bandera|RUS}} [[Vera Zvonareva]] | 6-3, 6-2 |- bgcolor="#BF94e4" | 10. | [[28 d'agostu]] de [[2010]] | {{bandera|USA}} [[Tornéu de New Haven|New Haven]] | Dura | {{bandera|RUS}} [[Nadia Petrova]] | 6-3, 3-6, 6-3 |- bgcolor="#c0d077" | 11. | [[2 d'ochobre]] de [[2010]] | {{bandera|JPN}} [[Tornéu de Tokiu (Abiertu del Pacíficu)|Tokiu (Pacíficu)]] | Dura | {{bandera|RUS}} [[Elena Dementieva]] | 1-6, 6-2, 6-3 |- bgcolor="#0099CC" | 12. | [[11 d'ochobre]] de [[2010]] | {{bandera|CHN}} [[Tornéu de Beixín|Beixín]] | Dura | {{bandera|RUS}} [[Vera Zvonareva]] | 6-3, 3-6, 6-3 |- bgcolor="#c0d077" | 13. | [[20 de febreru]] de [[2011]] | {{bandera|Emiratos Árabes Xuníos}} [[Tornéu de Dubái|Dubái]] | Dura | {{bandera|RUS}} [[Svetlana Kuznetsova]] | 6-1, 6-3 |- bgcolor="#0099CC" | 14. | [[20 de marzu]] de [[2011]] | {{bandera|USA}} [[Masters d'Indian Wells|Indian Wells]] | Dura | {{bandera|FRA}} [[Marion Bartoli]] | 6-1, 2-6, 6-3 |- bgcolor="#BF94e4" | 15. | [[10 d'abril]] de [[2011]] | {{bandera|USA}} [[Tornéu de Charleston|Charleston]] | Tierra batida | {{bandera|RUS}} [[Elena Vesnina]] | 6-2, 6-3 |- bgcolor="#BF94e4" | 16. | [[21 de mayu]] de [[2011]] | {{bandera|BEL}} [[Tornéu de Bruxeles|Bruxeles]] | Tierra batida | {{bandera|CHN}} [[Shuai Peng]] | 2-6, 6-3, 6-3 |- bgcolor="50C878" | 17. | [[12 de xunu]] de [[2011]] | {{bandera|DAN}} [[Tornéu de Copenḥague|Copenḥague]] | Dura (i) | {{bandera|CZE}} [[Lucie Šafářová]] | 6-1, 6-4 |- bgcolor="#BF94e4" | 18. | [[27 d'agostu]] de [[2011]] | {{bandera|USA}} [[Tornéu de New Haven|New Haven]] | Dura | {{bandera|CZE}} [[Petra Cetkovská]] | 6-4, 6-1 |- bgcolor="50C878" | 19. | [[23 de setiembre]] de [[2012]] | {{bandera|KOR}} [[Tornéu de Seúl|Seúl]] | Dura | {{bandera|EST}} [[Kaia Kanepi]] | 6-1, 6-0 |- bgcolor="#BF94e4" | 20. | [[21 d'ochobre]] de [[2012]] | {{bandera|RUS}} [[Tornéu de Moscú|Moscú]] | Dura (i) | {{bandera|AUS}} [[Samantha Stosur]] | 6-2, 4-6, 7-5 |- bgcolor="50C878" | 21. | [[20 d'ochobre]] de [[2013]] | {{bandera|LUX}} [[Tornéu de Luxemburgu|Luxemburgu]] | Dura (i) | {{bandera|GER}} [[Annika Beck]] | 6-2, 6-2 |- bgcolor="50C878" | 22. | [[20 de xunetu]] de [[2014]] | {{bandera|TUR}} [[Tornéu d'Istambul 2014|Istambul]] | Dura | {{bandera|ITA}} [[Roberta Vinci]] | 6-1, 6-1 |- bgcolor="50C878" | 23. | [[8 de marzu]] de [[2015]] | {{bandera|MAS}} [[Tornéu WTA de Kuala Lumpur 2015|Kuala Lumpur]] | Dura | {{bandera|ROU}} [[Alexandra Dulgheru]] | 4-6, 6-2, 6-1 |- bgcolor="#BF94e4" | 24. | [[25 de setiembre]] de [[2016]] | {{bandera|JPN}} [[Premier de Tokiu 2016|Tokiu (Pacíficu)]] | Dura | {{bandera|JPN}} [[Naomi Osaka]] | 7-5, 6-3 |- bgcolor="50C878" | 25. | [[16 d'ochobre]] de [[2016]] | {{bandera|HKG}} [[Tornéu de Hong Kong 2016|Hong Kong]] | Dura | {{bandera|FRA}} [[Kristina Mladenovic]] | 6-1, 6-7(4), 6-2 |- bgcolor="#BF94e4" | 26. | [[24 de setiembre]] de [[2017]] | {{bandera|JPN}} [[Premier de Tokiu 2017|Tokiu (Pacíficu)]] | Dura | {{bandera|RUS}} [[Anastasia Pavlyuchenkova]] | 6-0, 7-5 |- bgcolor="#FF6666" | 27. | [[29 d'ochobre]] de [[2017]] | '''{{bandera|SIN}} [[WTA Finals 2017|Tour Championships]] | Dura (i) | {{bandera|USA}} [[Venus Williams]] | 6-4, 6-4 |- bgcolor="#FFFF99" | 28. | [[27 de xineru]] de [[2018]] | '''{{bandera|AUS}} [[Abiertu d'Australia 2018|Abiertu d'Australia]] | Dura | {{bandera|ROU}} [[Simona Halep]] | 7-6(2), 3-6, 6-4 |} ==== Finalista (24) ==== {| {{tablaguapa}} !#!!Fecha!!Tornéu!!Superficie!!Oponente en final!!Resultáu |- bgcolor="#CCFFCC" | 1. | [[26 d'ochobre]] de [[2008]] | {{bandera|LUX}} [[Tornéu de Luxemburgu|Luxemburgu]] | Dura (i) | {{bandera|RUS}} [[Elena Dementieva]] | 6-2, 4-6, 6-7(4) |- bgcolor="50C878" | 2. | [[21 de febreru]] de [[2009]] | {{bandera|USA}} [[Tornéu de Memphis|Memphis]] | Dura (i) | {{bandera|BLR}} [[Victoria Azarenka]] | 1-6, 3-6 |- bgcolor="#BF94e4" | 3. | [[19 d'abril]] de [[2009]] | {{bandera|USA}} [[Tornéu de Charleston|Charleston]] | Tierra batida | {{bandera|GER}} [[Sabine Lisicki]] | 2-6, 4-6 |- bgcolor="#0099CC" | 4. | [[17 de mayu]] de [[2009]] | {{bandera|ESP}} [[Masters de Madrid|Madrid]] | Tierra batida | {{bandera|RUS}} [[Dinara Sáfina]] | 2-6, 4-6 |- bgcolor="50C878" | 5. | [[11 de xunetu]] de [[2009]] | {{Bandera|SWE}} [[Tornéu de Båstad|Båstad]] | Tierra batida | {{bandera|ESP}} [[María José Martínez]] | 5-7, 4-6 |- bgcolor="#FFFF99" | 6. | [[13 de setiembre]] de [[2009]] | '''{{bandera|USA}} [[Abiertu d'Estaos Xuníos 2009 (individual femenín)|Abiertu d'EE.XX.]] | Dura | {{bandera|BEL}} [[Kim Clijsters]] | 5-7, 3-6 |- bgcolor="#0099CC" | 7. | [[21 de marzu]] de [[2010]] | {{bandera|USA}} [[Masters d'Indian Wells|Indian Wells]] | Dura | {{bandera|SRB}} [[Jelena Janković]] | 2-6, 4-6 |- bgcolor="#FF6666" | 8. | [[31 d'ochobre]] de [[2010]] | '''{{bandera|QAT}} [[WTA Tour Championships 2010|Tour Championships]] | Dura | {{bandera|BEL}} [[Kim Clijsters]] | 3-6, 7-5, 3-6 |- bgcolor="#BF94e4" | 9. | [[26 de febreru]] de [[2011]] | {{bandera|QAT}} [[Tornéu de Qatar|Doha]] | Dura | {{bandera|RUS}} [[Vera Zvonareva]] | 4-6, 4-6 |- bgcolor="#BF94e4" | 10. | [[24 d'abril]] de [[2011]] | {{bandera|GER}} [[Tornéu WTA de Stuttgart|Stuttgart]] | Tierra batida (i) | {{bandera|GER}} [[Julia Goerges]] | 6-7(3), 3-6 |- bgcolor="50C878" | 11. | [[15 d'abril]] de [[2012]] | {{bandera|DAN}} [[Tornéu de Copenḥague|Copenḥague]] | Dura (i) | {{bandera|GER}} [[Angelique Kerber]] | 4-6, 4-6 |- bgcolor="#F4A460" | 12. | [[4 de payares]] de [[2012]] | {{bandera|BUL}} [[WTA Tournament of Champions 2012|Tournament of Champions]] | Dura (i) | {{bandera|RUS}} [[Nadia Petrova]] | 2-6, 1-6 |- bgcolor="#0099CC" | 13. | [[16 de marzu]] de [[2013]] | {{bandera|USA}} [[Masters d'Indian Wells|Indian Wells]] | Dura | {{Bandera|RUS}} [[María Sharápova]] | 2-6, 2-6 |- bgcolor="#FFFF99" | 14. | [[7 de setiembre]] de [[2014]] | '''{{bandera|USA}} [[Abiertu d'Estaos Xuníos 2014 (individual femenín)|Abiertu d'EE.XX.]] | Dura | {{bandera|USA}} [[Serena Williams]] | 3-6, 3-6 |- bgcolor="BF94Y4" | 15. | [[21 de setiembre]] de [[2014]] | {{bandera|JPN}} [[Premier de Tokiu 2014|Tokiu (Pacíficu)]] | Dura | {{bandera|SRB}} [[Ana Ivanović]] | 2-6, 6-7(2) |- bgcolor="50C878" | 16. | [[10 de xineru]] de [[2015]] | {{bandera|NZL}} [[Tornéu d'Auckland 2015 (individual femenín)|Auckland]] | Dura | {{bandera|USA}} [[Venus Williams]] | 6-2, 3-6, 3-6 |- bgcolor="#BF94e4" | 17. | [[26 d'abril]] de [[2015]] | {{bandera|GER}} [[Tornéu WTA de Stuttgart 2015|Stuttgart]] | Tierra batida (i) | {{bandera|GER}} [[Angelique Kerber]] | 6-3, 1-6, 5-7 |- bgcolor="BF94Y4" | 18. | [[18 de febreru]] de [[2017]] | {{bandera|QAT}} [[Tornéu de Qatar 2017|Doha]] | Dura | {{bandera|CZE}} [[Karolína Plíšková]] | 3-6, 4-6 |- bgcolor="#c0d077" | 19. | [[25 de febreru]] de [[2017]] | {{bandera|Emiratos Árabes Xuníos}} [[Tornéu de Dubái 2017|Dubái]] | Dura | {{bandera|UKR}} [[Elina Svitolina]] | 4-6, 2-6 |- bgcolor="#0099CC" | 20. | [[1 d'abril]] de [[2017]] | {{bandera|USA}} [[Masters de Miami 2017|Miami]] | Dura | {{bandera|GBR}} [[Johanna Konta]] | 4-6, 3-6 |- bgcolor="BF94Y4" | 21. | [[1 de xunetu]] de [[2017]] | {{bandera|GBR}} [[Tornéu d'Eastbourne 2017|Eastbourne]] | Yerba | {{bandera|CZE}} [[Karolína Plíšková]] | 4-6, 4-6 |- bgcolor="50C878" | 22. | [[30 de xunetu]] de [[2017]] | {{bandera|SWE}} [[Tornéu de Båstad 2017|Båstad]] | Tierra batida | {{bandera|CZE}} [[Kateřina Siniaková]] | 3-6, 4-6 |- bgcolor="#c0d077" | 23. | [[13 d'agostu]] de [[2017]] | {{bandera|CAN}} [[Masters de Canadá 2017|Toronto]] | Dura | {{bandera|UKR}} [[Elina Svitolina]] | 4-6, 0-6 |- bgcolor="50C878" | 24. | [[7 de xineru]] de [[2018]] | {{bandera|NZL}} [[Tornéu d'Auckland 2018|Auckland]] | Dura | {{bandera|GER}} [[Julia Goerges]] | 4-6, 6-7(4) |} === Dobles (2) === {| {{tablaguapa}} |- !Lleenda: Antes de 2009!! Lleenda: A partir de 2009 |- |align="center" colspan="2" bgcolor="#FFFF99"| Grand Slam (0) |- |align="center" colspan="2" bgcolor="#FF6666"| WTA Tour Championships (0) |- |bgcolor="#ffcccc"| Tier I (0) |bgcolor="#0099CC"| Premier Mandatory (0) |- |bgcolor="#ccccff"| Tier II (1) |bgcolor="#c0d077"| Premier 5 (0) |- |bgcolor="#CCFFCC"| Tier III (0) |bgcolor="#BF94e4"| Premier (0) |- |bgcolor="#66CCFF"| Tier IV & V (0) |bgcolor="50C878"| International (1) |} {| {{tablaguapa}} |- bgcolor="#eeeeee" |'''Títulos per superficie''' |- | Dura (2-1) |- | Yerba (0-0) |- | Tierra batida (0-0) |} {| {{tablaguapa}} !#!!Fecha!!Tornéu!!Superficie!!Pareya!!Oponentes en final!!Resultáu |- bgcolor="#ccccff" | 1. | [[28 de setiembre]] de [[2008]] | {{bandera|CHN}} [[Tornéu de Beixín|Beixín]] | Dura | {{bandera|ESP}} [[Anabel Medina]] | {{bandera|CHN}} [[Xinyun Han]]<br />{{bandera|CHN}} [[Yi-Fan Xu]] | 6-1, 6-3 |- bgcolor="50C878" | 2. | [[21 de xineru]] de [[2009]] | {{bandera|USA}} [[Tornéu de Memphis|Memphis]] | Dura (i) | {{bandera|BLR}} [[Victoria Azarenka]] | {{bandera|UKR}} [[Yuliana Fedak]]<br />{{bandera|NED}} [[Michaella Krajicek]] | 6-1, 7-6(2) |} ==== Finalista (1) ==== {| {{tablaguapa}} !#!!Fecha!!Tornéu!!Superficie!!Pareya!!Oponentes en final!!Resultáu |- bgcolor="#CCFFCC" | 1. | [[3 de marzu]] de [[2006]] | {{bandera|USA}} [[Tornéu de Memphis|Memphis]] | Dura (i) | {{bandera|BLR}} [[Victoria Azarenka]] | {{bandera|USA}} [[Lisa Raymond]]<br />{{bandera|AUS}} [[Samantha Stosur]] | 6-7(2), 3-6 |} == Títulos ITF (4) == {| | valign=top width=33% align=left | {| {{tablaguapa}} |- bgcolor="#eeeeee" !Lleenda (Individuales) |- bgcolor="#F88379" | ITF $100,000 |- bgcolor="#F7e98e" | ITF $75,000 |- bgcolor="#ADDFAD" | ITF $50,000 |- bgcolor="#99BADD" | ITF $25,000 |- bgcolor="#f0f8ff" | ITF $10,000 |} === Individuales (4) === {| {{tablaguapa}} |- bgcolor="#eeeeee" ! nᵘ ! Fecha !Tornéu !Superficie !Oponente na final ! Resultáu |- bgcolor="#99BADD" | 1. | 29 d'ochobre de 2006 | {{bandera|Turquía}} [[Istambul]] | Dura | {{bandera|GER}} [[Tatjana Malek]] | 6-2 6-1 |- bgcolor="#F7e98e" | 2. | 4 de febreru de 2007 | {{bandera|ITA}} [[Ortisei]] | Moqueta | {{bandera|ITA}} [[Alberta Brianti]] | 4-6 7-5 6-3 |- bgcolor="#F7e98e" | 3. | 4 de marzu de 2007 | {{bandera|USA}} [[Las Vegas]] | Dura | {{bandera|JPN}} [[Akiko Morigami]] | 6–3, 6–2 |- bgcolor="#F88379" | 4. | 23 de payares de 2008 | {{bandera|Dinamarca}} [[Odense]] | Moqueta | {{bandera|SWE}} [[Sofia Arvidsson]] | 6-2, 6-1 |} == Clasificación histórica == {| {{tablaguapa}} |- bgcolor="#efefef" ! Torneos !! [[Torneos WTA en 2005|2005]] !! [[Torneos WTA en 2006|2006]] !! [[Torneos WTA en 2007|2007]] !! [[Torneos WTA en 2008|2008]] !! [[Torneos WTA en 2009|2009]] !! [[Torneos WTA en 2010|2010]] !! [[Torneos WTA en 2011|2011]] !! [[Torneos WTA en 2012|2012]] !! [[Torneos WTA en 2013|2013]] !! [[Torneos WTA en 2014|2014]] !! [[Torneos WTA en 2015|2015]] !! [[Torneos WTA en 2016|2016]] !! [[Torneos WTA en 2017|2017]] !!Carrera SR !! G - P |- | colspan="21" | '''Torneos de Grand Slam''' |- |style="background:#EFEFEF;"|[[Abiertu d'Australia|Australian Open]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|4R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#afeeee;"|4R |align="center" style="background:yellow;"|SF |align="center" style="background-color:#ffebcd;"| CF |align="center" style="background:#afeeee;"|4R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#EFEFEF;"|'''0 / 10''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 25-10 |- |style="background:#EFEFEF;"|[[Tornéu de Roland Garros|Roland Garros]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background-color:#ffebcd;"| CF |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center"|A |align="center" style="background-color:#ffebcd;"| CF |align="center" style="background:#EFEFEF;"|'''0 / 10''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 18-10 |- |style="background:#EFEFEF;"|[[Campeonatu de Wimbledon|Wimbledon]] |align="center"| A |align="center"| LQ |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#afeeee;"|4R |align="center" style="background:#afeeee;"|4R |align="center" style="background:#afeeee;"|4R |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#afeeee;"|4R |align="center" style="background:#afeeee;"|4R |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center" style="background:#afeeee;"|4R |align="center" style="background:#EFEFEF;"|'''0 / 11''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 22-11 |- |style="background:#EFEFEF;"|[[Abiertu de los Estaos Xuníos de tenis|U.S. Open]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#afeeee;"|4R |align="center" style="background:#D8BFD8;"|'''F''' |align="center" style="background:yellow;"|SF |align="center" style="background:yellow;"|SF |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#D8BFD8;"|'''F''' |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:yellow;"|SF |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#EFEFEF;"|'''0 / 10''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 34-10 |- |style="background:#EFEFEF;"|SR |align="center" style="background:#EFEFEF;"|0 / 0 |align="center" style="background:#EFEFEF;"|0 / 1 |align="center" style="background:#EFEFEF;"|0 / 3 |align="center" style="background:#EFEFEF;"|0 / 4 |align="center" style="background:#EFEFEF;"|0 / 4 |align="center" style="background:#EFEFEF;"|0 / 4 |align="center" style="background:#EFEFEF;"|0 / 4 |align="center" style="background:#EFEFEF;"|0 / 4 |align="center" style="background:#EFEFEF;"|0 / 4 |align="center" style="background:#EFEFEF;"|0 / 4 |align="center" style="background:#EFEFEF;"|0 / 4 |align="center" style="background:#EFEFEF;"|0 / 3 |align="center" style="background:#EFEFEF;"|0 / 4 |align="center" style="background:#EFEFEF;"|0 / 42 |align="center" style="background:#EFEFEF;"|N/A |- bgcolor="#efefef" |Ganaos-Perdíos |align="center"|0–0 |align="center"|0–1 |align="center"|2–3 |align="center"|10–4 |align="center"|13–4 |align="center"|15–4 |align="center"|15–4 |align="center"|5–4 |align="center"|7-4 |align="center"|11-4 |align="center"|5-3 |align="center"|5-3 |align="center"|10-4 |align="center"|N/A |align="center"|100–42 |- | colspan="20" | '''Xuegos Olímpicos''' |- |style="background:#EFEFEF;"|[[Xuegos Olímpicos]] |align="center" colspan="3" style="color:#cccccc;"| Non Celebráu |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" colspan="3" style="color:#cccccc;"| Non Celebráu |align="center" style="background-color:#ffebcd;"| CF |align="center" colspan="3" style="color:#cccccc;"| Non Celebráu |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" colspan="1" style="color:#cccccc;"| NC |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''0 / 3''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 6-3 |- | colspan="20" | '''Torneos Finales d'añu''' |- |style="background:#EFEFEF;"|[[WTA Tour Championships]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:yellow;"| SF |align="center" style="background:#D8BFD8;"| '''F''' |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|RR |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#00ff00;"|G |align="center" style="background:#EFEFEF;"|1/4 |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"|10-7 |- | colspan="20" | '''WTA Premier Mandatory Tournaments''' |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Masters d'Indian Wells|Indian Wells]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#afeeee;"|4R |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|CF |align=center style="background:#D8BFD8;"|'''F''' |align="center" style="background:#00ff00;"|'''G''' |align="center" style="background:#afeeee;"|4R |align=center style="background:#D8BFD8;"|'''F''' |align="center" style="background:#afeeee;"|4R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|CF |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''1 / 11''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 30–10 |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Masters de Miami|Miami]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|4R |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|CF |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|CF |align="center" style="background:#afeeee;"|4R |align="center" style="background:yellow;"|SF |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|CF |align="center" style="background:#afeeee;"|4R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align=center style="background:#D8BFD8;"|'''F''' |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''0 / 10''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 27–10 |- |style="background:#EFEFEF;"|[[Tornéu de Madrid|Madrid]] |align="center" colspan="4" style="color:#cccccc;"| Non Celebráu |align=center style="background:#D8BFD8;"|'''F''' |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|CF |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''0 / 8''' |align="center" style="background:#EFEFEF;"|15–8 |- |style="background:#EFEFEF;"|[[Tornéu de Beixín|Beixín]] |align="center" colspan="4" style="color:#cccccc;"| Non Tier I |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center" align="center" style="background:#00ff00;"|'''G''' |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|CF |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|CF |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center"| |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''1 / 8''' |align="center" style="background:#EFEFEF;"|16-8 |- | colspan="20" | '''WTA Premier 5 Tournaments''' |- |style="background:#EFEFEF;"|[[Tornéu de Dubái|Dubái]] / [[Qatar Total Open|Doha]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background-color:#ffebcd;"| CF |align="center" colspan="2" style="color:#cccccc;"| Non Celebráu |align="center" style="background:#D8BFD8;"| '''F''' |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background-color:#ffebcd;"| CF |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:yellow;"| SF |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#D8BFD8;"| '''F''' |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''0 / 9''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 22-8 |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Tornéu de Roma|Roma]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:yellow;"|SF |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''0 / 7''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 8–7 |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Masters de Canadá|Montreal/Toronto]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#00ff00;"|'''G''' |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:yellow;"|SF |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|CF |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center"| A |align="center" style="background:#D8BFD8;"| '''F''' |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''1 / 9''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 15–8 |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Tornéu de Cincinnati|Cincinnati]] |align="center" colspan="4" style="color:#cccccc;"| Not Tier I |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|CF |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|CF |align="center" style="background:yellow;"|SF |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center"| A |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|CF |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''0 / 7''' |align="center" style="background:#EFEFEF;"|13-8 |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Tornéu de Tokiu (Abiertu del Pacíficu)|Tokiu]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#00ff00;"|'''G''' |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|CF |align="center" style="background:yellow;"|SF |align="center" colspan="4" style="color:#cccccc;"| <small>Non Premier 5 |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''1 / 6''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 12-5 |- |style="background:#EFEFEF;"|[[Premier de Wuhan|Wuhan]] |align="center" colspan="9" style="color:#cccccc;"| Non Celebráu |align="center" style="background:yellow;"|SF |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''0 / 4''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 6-4 |- | colspan="20" | '''WTA Premier Tournaments <br /><small>(Nin Premier Mandatory nin Premier 5)</small>''' |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Tornéu de Brisbane|Brisbane]] |align="center" colspan="4" style="color:#cccccc;"| Non Celebráu |align="center" colspan="3" style="color:#cccccc;"| Non Premier |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center"| A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"|A |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''0 / 1''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 0–1 |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Tornéu de Sidney|Sidney]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|CF |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|CF |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center"| A |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|CF |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''0 / 8''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 7–8 |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Tornéu de París (tenis)|París]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''0 / 0''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 0–0 |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Tornéu de Dubái|Dubái]] / [[Tornéu de Doha|Doha]] |align="center" colspan="4" style="color:#cccccc;"| Not Tier I |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align="center" style="background:#00ff00;"|'''G''' |align="center" style="background:yellow;"|SF |align="center" style="background:yellow;"|SF |align="center" style="background:yellow;"|SF |align="center" style="background:yellow;"|SF |align="center"| A |align="center" style="background:#D8BFD8;"| '''F''' |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''1 / 6''' |align="center" style="background:#EFEFEF;"|17–5 |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Tornéu de Charleston|Charleston]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#D8BFD8;"| '''F''' |align="center" style="background:yellow;"| SF |align="center" style="background:#00ff00;"|'''G''' |align="center"| A |align="center" style="background-color:#ffebcd;"| CF |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background-color:#ffebcd;"| CF |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''1 / 5''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 16–4 |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Tornéu WTA de Stuttgart|Stuttgart]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align=center style="background:#D8BFD8;"|'''F''' |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center"| A |align=center style="background:#D8BFD8;"|'''F''' |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''0 / 6''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 8–6 |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Tornéu de Bruxeles|Bruxeles]] |align="center" colspan="6" style="color:#cccccc;"| Non Celebráu |align="center" style="background:#00ff00;"|'''G''' |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center" colspan="4" style="color:#cccccc;"| Non Celebráu |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''1 / 2''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 4–1 |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Tornéu d'Eastbourne|Eastbourne]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background-color:#ffebcd;"|CF |align="center" style="background:#00ff00;"|'''G''' |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center" style="background:yellow;"| SF |align="center" style="background:yellow;"| SF |align="center" style="background:yellow;"| SF |align="center" style="background:#afeeee;"|3R |align=center style="background:#D8BFD8;"|'''F''' |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''1 / 9''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 22–8 |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Tornéu de New Haven|New Haven]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#00ff00;"|'''G''' |align="center" style="background:#00ff00;"|'''G''' |align="center" style="background:#00ff00;"|'''G''' |align="center" style="background:#00ff00;"|'''G''' |align="center" style="background:yellow;"|SF |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center"| A |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''4 / 6''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 20–2 |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Tornéu de Tokiu (Abiertu del Pacíficu)|Tokiu]] |align="center" colspan="9" style="color:#cccccc;"| <small>Premier 5 |align="center" style="background:thistle;"|F |align="center" style="background:yellow;"|SF |align="center" style="background:#00ff00;"|'''G''' |align="center" style="background:#00ff00;"|'''G''' |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''2 / 4''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 14-2 |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Tornéu de Moscú|Moscú]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#00ff00;"|'''G''' |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''1 / 2''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 4–1 |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Tornéu de Zurich|Zurich]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|1R |align="center" colspan="9" style="color:#cccccc;"| Non Celebráu |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''0 / 1''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 0–1 |- |style="background:#EFEFEF;"| [[Tornéu de Berlín|Berlín]] |align="center"| A |align="center"| A |align="center"| A |align="center" style="background:#afeeee;"|2R |align="center" colspan="9" style="color:#cccccc;"| Non Celebráu |align="center" style="background:#EFEFEF;" |'''0 / 1''' |style="background:#EFEFEF; text-align:center;"| 1–1 |- | colspan="10" | '''Estadístiques de Carrera''' |- bgcolor="#efefef" | Torneos apostaos |align="center"| 2 |align="center"| 11 |align="center"| 19 |align="center"| 24 |align="center"| 26 |align="center"| 21 |align="center"| 25 |align="center"| 24 |align="center"| 23 |align="center"| 15 |align="center"| 24 |align="center"| 20 |align="center"| 20 |align="center"|N/A |align="center"| 213 |- bgcolor="#efefef" | Finales llograes |align="center"| 0 |align="center"| 0 |align="center"| 0 |align="center"| 4 |align="center"| 8 |align="center"| 8 |align="center"| 8 |align="center"| 4 |align="center"| 2 |align="center"| 1 |align="center"| 3 |align="center"| 2 |align="center"| 7 |align="center"| N/A |align="center"| 44 |- bgcolor="#efefef" |'''Torneos ganaos |align="center"|'''0 |align="center"|'''0 |align="center"|'''0 |align="center"|'''3 |align="center"|'''3 |align="center"|'''6 |align="center"|'''6 |align="center"|'''2 |align="center"|'''1 |align="center"|'''1 |align="center"|'''1 |align="center"|'''2 |align="center"|'''1 |align="center"|N/A |align="center"|'''26 |- bgcolor="#efefef" | Dura ganaos-perdíos |align="center"| 0–2 |align="center"| 10–5 |align="center"| 14–9 |align="center"| 42–13 |align="center"| 36–17 |align="center"| 44–9 |align="center"| 41-12 |align="center"| 42-14 |align="center"| 33-12 |align="center"| 27–10 |align="center"| 26–17 |align="center"| 31–14 |align="center"| 34-11 |align="center"| N/A |align="center"| 371-144 |- bgcolor="#efefef" | Magre ganaos-perdíos |align="center"| 0–0 |align="center"| 5–3 |align="center"| 7–6 |align="center"| 7–5 |align="center"| 23–6 |align="center"| 15–6 |align="center"| 19-4 |align="center"| 5-4 |align="center"| 2-6 |align="center"| 1–2 |align="center"| 7–4 |align="center"| 0–0 |align="center"| 12–6 |align="center"| N/A |align="center"| 104–53 |- bgcolor="#efefef" | Verde ganaos-perdíos |align="center"| 0–0 |align="center"| 0–1 |align="center"| 1–1 |align="center"| 4–2 |align="center"| 8–1 |align="center"| 3–2 |align="center"| 3-1 |align="center"| 3-3 |align="center"| 4-2 |align="center"| 6–2 |align="center"| 6–2 |align="center"| 3–4 |align="center"| 7-2 |align="center"| N/A |align="center"| 48–23 |- bgcolor="#efefef" | Moqueta ganaos-perdíos |align="center"| 0–0 |align="center"| 2–1 |align="center"| 9–1 |align="center"| 5–0 |align="center"| 0–0 |align="center"| 0–0 |align="center"| 0-0 |align="center"| 0-0 |align="center"| 0-0 |align="center"| 0-0 |align="center"| 0-0 |align="center"| 0-0 |align="center"| 0-0 |align="center"| N/A |align="center"| 16–2 |- bgcolor="#efefef" |'''Total ganaos-perdíos |align="center"|'''0–2 |align="center"|'''17–10 |align="center"|'''31–17 |align="center"|'''58–20 |align="center"|'''67–24 |align="center"|'''62–17 |align="center"|'''63-17 |align="center"|'''50-21 |align="center"|'''39-22 |align="center"|'''34–14 |align="center"|'''39–23 |align="center"|'''34–18 |align="center"|'''42–16 |align="center"|N/A |align="center"|'''551-225 |- |style="background:#EFEFEF;" | Victories % |align="center" style="background:#EFEFEF;"|0% |align="center" style="background:#EFEFEF;"|63% |align="center" style="background:#EFEFEF;"|65% |align="center" style="background:#EFEFEF;"|74% |align="center" style="background:#EFEFEF;"|74% |align="center" style="background:#EFEFEF;"|78% |align="center" style="background:#EFEFEF;"|79% |align="center" style="background:#EFEFEF;"|70% |align="center" style="background:#EFEFEF;"|64% |align="center" style="background:#EFEFEF;"|72% |align="center" style="background:#EFEFEF;"|63% |align="center" style="background:#EFEFEF;"|65% |align="center" style="background:#EFEFEF;"|72% |align="center" style="background:#EFEFEF;"|N/A |align="center" style="background:#EFEFEF;"|71% |- bgcolor="#efefef" |'''Ranking final del añu |align="center"|'''None |align="center"|'''237 |align="center"|'''64 |align="center"|'''12 |align="center" style="background:#EEE8AA;"|'''4 |align="center" style="background:#00ff00;"|'''1 |align="center" style="background:#00ff00;"|'''1 |align="center" style="background:#EEE8AA;"|'''10 |align="center" style="background:#EEE8AA;"|'''10 |align="center" style="background:#EEE8AA;"|'''8 |align="center"|'''17 |align="center"|'''19 |align="center"|3 |align="center"|'''N/A |align="center"|'''N/A |} * RP = Perder nes rondes previes clasificatorias del tornéu. * A = Ausente, nun participó nel tornéu. * NC = Non celebráu == Victories sobres númberos 1 == {|class="sortable wikitable" !Resultáu!!#!!Xugadora!!Eventu!!Superficie!!Ronda!!Resultáu |-bgcolor=c0d077 |bgcolor=thistle|Finalista ||1||{{bandera|CZE}} [[Karolína Plíšková]]||[[Masters de Canadá 2017]]|| bgcolor=CCCCFF|Dura|| bgcolor=ffebcd|CF||7-5, 6-7<sup>(3-7)</sup>, 6-4 |-bgcolor=BF94Y4 |bgcolor=lime|Campeona ||2||{{bandera|ESP}} [[Garbiñe Muguruza]]||[[Premier de Tokiu 2017]]|| bgcolor=CCCCFF|Dura|| bgcolor=yellow|SF||6-2, 6-0 |} == Premiu == {{Columnes}} ;2006 * nᵘ 2 del mundu nel ranking junior de la [[Federación Internacional de Tenis|ITF]]. * Campeona Junior de Wimbledon. * Finalista Junior nel Abiertu d'Australia. * Finalista Junior en Dobles en Roland Garros (pareya con [[Agnieszka Radwańska|A. Radwanska]]). ;2008 * Meyor Xugadora Novata de la [[WTA]]. ;2010 * Campeona Mundial de la [[Federación Internacional de Tenis|ITF]]. * [[Llista de tenistes númberu 1 de la WTA#N.C2.BA 1 al rematar l'a.C3.B1o|nᵘ 1 del mundu al rematar la temporada na WTA]]. * Ganadora del [[US Open Series]]. * Deportista Danesa del añu. ;2011 * Premiu Diamond Aces de la [[WTA]]. * [[Llista de tenistes númberu 1 de la WTA#N.C2.BA 1 al rematar l'a.C3.B1o|nᵘ 1 del mundu al rematar la temporada na WTA]]. {{Final columnes}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{Commonscat}} * [https://web.archive.org/web/20060715044001/http://www.carolinewozniacki.dk/ Páxina web oficial de Caroline Wozniacki] * {{Wta|id=12631|name=Caroline Wozniacki}} * {{Perfil ITF|100052330}} * {{Perfil Fed Cup|id=100052330|Caroline Wozniacki}} * {{Twitter|CaroWozniacki}} * [https://www.facebook.com/CarolineWozniacki/ Perfil oficial de Facebook de Caroline Wozniacki] * [http://www.youtube.com/WozniackiTV/ Canal oficial de YouTube de Caroline Wozniacki] * [http://www.wozniackitennisacademy.dk/ Wozniacki Tennis Academy] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180808175938/http://wozniackitennisacademy.dk/ |date=2018-08-08 }} {{NF|1990||Wozniacki, Caroline}} [[Categoría:Persones d'Odense]] [[Categoría:Tenistes de Dinamarca]] [[Categoría:Campeones de Wimbledon junior]] [[Categoría:Abanderaos olímpicos de Dinamarca]] [[Categoría:Abanderaos nos Xuegos Olímpicos de Rio de Janeiro 2016]] [[Categoría:Deportistes nos Xuegos Olímpicos de Londres 2012]] [[Categoría:Deportistes nos Xuegos Olímpicos de Rio de Janeiro 2016]] l32vyqv9kba1sfip0b43mni982pgye8 Carolina Rodríguez Ballesteros 0 130824 4498585 4483832 2026-06-03T19:51:09Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 3 referencia(es) y marcando 5 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498585 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Carolina Rodríguez Ballesteros''' {{nym}} ye una ximnasta rítmica [[España|española]] que compite na seleición nacional de ximnasia rítmica d'España. Foi ganadora de la competición individual nos Xuegos Mediterráneos de 2013 y olímpica tantu en conxuntos (Atenes 2004, onde llogró la 7ª plaza) como n'individual ([[Xuegos Olímpicos de Londres 2012|Londres 2012]], onde foi 14ª, y [[Xuegos Olímpicos de Rio de Janeiro 2016|Rio 2016]], onde foi 8ª). Nestos postreros #convertir na ximnasta rítmica más llonxeva n'apostar los Xuegos Olímpicos, con 30 años d'edá. Ye la ximnasta individual que más vegaes foi campeona d'España del concursu xeneral cuntando toles categoríes, con 12 títulos (1 n'esquil, 1 n'infantil, 1 en primer categoría y 9 en categoría d'honor), siempres col Club Ritmu. Ye tamién la ximnasta que foi más vegaes campeona d'España nel concursu xeneral de la categoría d'honor, con 9 títulos.<ref name="leyenda">{{Cita web|url=http://www.laliga4sports.es/noticias/carolina-rodriguez-es-leyenda|fecha=26 de xunu de 2016|editor=laliga4sports.es|títulu=Carolina Rodríguez es leyenda|fechaaccesu=27 de xunu de 2016|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160813164333/http://www.laliga4sports.es/noticias/carolina-rodriguez-es-leyenda|fechaarchivu=2016-08-13}}</ref> Amás, tien dellos campeonatos d'España por aparatos y 3 na modalidá de conxuntos.<ref>{{Cita web|url=http://spanishrg.tripod.com/carolinarodriguez.htm|editor=spanishrg.tripod.com|títulu=Carolina Rodríguez|idioma=inglés|fechaaccesu=16 de febreru de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171001031952/http://spanishrg.tripod.com/carolinarodriguez.htm|fechaarchivu=2017-10-01}}(inglés). Consultáu'l 16 de febreru de 2013.</ref> Con Castiella y Lleón, ganó la Copa de la Reina en 9 ocasiones (2008 - 2016). En 2016 foi reconocida cola Medaya de Bronce de la Real Orde del Méritu Deportivu.<ref name="mérito">{{Cita web|url=http://www.csd.gob.es/csd/documentacion/01GabPr/Novedades/la-romd-reconoce-los-meritos-de-todos-los-medayistes-olimpicos-y-paralimpicos-de-los-juegos-de-rio-2016/view|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170331212528/http://www.csd.gob.es/csd/documentacion/01GabPr/Novedades/la-romd-reconoce-los-meritos-de-todos-los-medayistes-olimpicos-y-paralimpicos-de-los-juegos-de-rio-2016/view|fechaarchivu=31 de marzu de 2017|fecha=18 d'ochobre de 2016|editor=csd.gob.es|títulu=La ROMD reconoce los méritos de todos los medayistes Olímpicos y Paralímpicos de los Juegos de Rio 2016|fechaaccesu=20 d'ochobre de 2016}}</ref> El 29 de payares de 2017 anunció la so intención d'apostar el Campeonatu Européu de Guadalaxara en 2018, y el 10 d'avientu celebró una Gala Homenaxe nel so honor nel Palaciu de los Deportes de Lleón. == Biografía deportiva == === Entamos === Empezó a prauticar ximnasia rítmica a los 7 años d'edá'l 28 de xineru de 1994 nel Club Ritmu de [[Lleón]], empezando a competir en categoría #benjamín. Nesa dómina foi campeona d'España en categoría alevina (1996) ya infantil (1998).<ref>{{Cita web|url=http://spanishrg.tripod.com/reus3.htm|editor=spanishrg.tripod.com|títulu=Palmarés del Carolina Rodríguez en el Campeonatu de España de 1998|idioma=inglés|fechaaccesu=12 de xunetu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220728071550/https://spanishrg.tripod.com/reus3.htm|fechaarchivu=2022-07-28}}(inglés). Consultáu'l 12 de xunetu de 2012.</ref> En 1999 foi subcampeona d'España júnior individual.<ref>{{Cita web|url=http://spanishrg.tripod.com/lega.htm#4|editor=spanishrg.tripod.com|títulu=Palmarés del Carolina Rodríguez en el Campeonatu de España de 1999|idioma=inglés|fechaaccesu=12 de xunetu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170911204436/http://spanishrg.tripod.com/lega.htm#4|fechaarchivu=2017-09-11}}(inglés). Consultáu'l 12 de xunetu de 2012.</ref> Esi mesmu añu formó parte del conxuntu español júnior entrenáu por Dalia Kutkaite que llogró l'oru nel concursu xeneral y la plata na final de 5 cintes nel Tornéu Internacional de Portimão, amás de la 5ª plaza nel Tornéu Internacional de Budapest, en siendo terceres na calificación. Nel Campeonatu d'Europa de [[Budapest]] consiguió col conxuntu la 5ª posición, dempués de quedar nel 4ᵘ puestu na primer calificación. El conxuntu júnior taba integráu entós por Carolina, Belén Aguado, Marta Linares, Aida Otero, Patricia Rojano, Andrea Rubiño y Noemí Vives.<ref>{{Cita web|url=http://rsg.net/cgi-bin/show?events/1999/em_budapest_99_j.html#final|editor=rsg.net|títulu=Palmarés del conjunto júnior en el Campeonatu de Europa de Budapest|idioma=inglés|fechaaccesu=12 de xunetu de 2012}}(inglés). Consultáu'l 12 de xunetu de 2012.</ref> === Etapa na seleición nacional === ==== 2001 - 2004: curtia etapa como individual y Atenes 2004 en conxuntos ==== [[Ficheru:Almudena_Cid,_Jennifer_Colino_y_Carolina_Rodríguez_2001_Madrid_01.PNG|miniaturadeimagen|250x250px|Carolina (derecha) con [[Almudena Cid]] y Jennifer Colino nel Campeonatu Mundial de Madrid en 2001, el so debú mundialista]] {{Imaxe múltiple}}En xunetu de 2001 entró na seleición nacional de ximnasia rítmica d'España sénior, primero como individual, en 2003 nel conxuntu, y finalmente volviendo a la modalidá individual en 2005. Nel Campeonatu Mundial de Ximnasia Rítmica de 2001 en [[Madrid]], tres les descalificación de Alina Kabáyeva y Irina Cháshchina, quedó na 17ª posición na calificación individual y na 4ª por equipos al pie d'[[Almudena Cid]] y Jennifer Colino. En 2003 quedó, al pie d'[[Almudena Cid]], Jennifer Colino y Esther Escolar, 6ª por equipos nel Campeonatu del Mundu de Budapest, amás de llograr el puestu 59 na xeneral individual, realizando namái tres #ejercicio de los cuatro. A finales de 2003 pasó a integrar el conxuntu español, entrenáu por Rosa Menor y Noelia Fernández, col que participó nes sos primeres Olimpiaes, los Xuegos Olímpicos d'Atenes 2004. Carolina foi titular nel exerciciu de 3 aros y 2 pelotes. El combináu español llogró'l pase a la final en llogrando la 8ª plaza na calificación. Finalmente, el [[28 d'agostu]] consiguió la 7ª posición na final, polo que llogró'l diploma olímpicu. El conxuntu taría formáu amás por Sonia Abeyón, Bárbara González, Marta Linares, Isabel Pagán y Nuria Velasco.<ref>{{Cita web|url=http://spanishrg.tripod.com/conjunto04.htm|editor=spanishrg.tripod.com|títulu=Conjunto sénior 2004|idioma=inglés|fechaaccesu=29 d'agostu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250414134935/https://spanishrg.tripod.com/conjunto04.htm|fechaarchivu=2025-04-14}}(inglés). Consultáu'l 29 d'agostu de 2014.</ref><ref>{{Cita web|url=http://archivo.marca.com/atenas2004/equipo_espanol/deportes/gimnasia_ritmica.html|autor=[[Marca (periódicu)|Marca]]|títulu=Equipo de gimnasia rítmica en Atenas 2004|fechaaccesu=29 d'agostu de 2014}}</ref> Anque formaben parte como suplentes del equipu nacional aquel añu, Lara González y Ana María Pelaz quedáronse fora de la convocatoria pa los Xuegos, polo que'l so papel #llindar a animar a les sos compañeres dende la grada del pabellón ateniense. N'apostando la cita olímpica, Carolina volvió a la modalidá individual na seleición. ==== 2005 - 2008: vuelta a la modalidá individual y retirada temporal ==== En 2005, de nuevu como individual, participó nel Campeonatu Mundial de Bakú, ocupando, al pie d'[[Almudena Cid]], Jennifer Colino y Esther Escolar, la posición 6ª por equipos, amás de la posición 123ª na xeneral, pero realizando namái l'exerciciu de cinta y non los cuatro. En 2006 proclamóse campeona d'España en categoría d'honor y participó nel Campeonatu Européu de [[Moscú]] quedando nel puestu 17ᵘ del concursu individual. En 2007, nel Campeonatu Européu de Bakú quedó, al pie d'[[Almudena Cid]] y Loreto Achaerandio, nel puestu 7ᵘ por equipos. A finales de 2007, n'apostando'l Campeonatu Mundial de Patras, onde llogró'l 15ᵘ puestu por equipos al pie d'[[Almudena Cid]], Loreto Achaerandio y Nuria Artigues, foi estremada del equipu nacional por decisión téunica, anunciando la so retirada.<ref>Tranca, Miguel Ángel (18 d'avientu de 2007). [http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=359026 «Carolina Rodríguez deja la alta competición tras 14 años»]. ''[//es.wikipedia.org/wiki/Diario_de_Le%C3%B3n Diario de León]''. Consultáu'l 27 de xunu de 2010.{{cita noticia|url=http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=359026|títulu=Carolina Rodríguez deja la alta competición tras 14 años|fecha=18 d'avientu de 2007|fechaaccesu=27 de xunu de 2010|nome=Miguel Ángel|apellíu=Tranca|periódico=[[Diario de León]]}}</ref> Sicasí, en marzu de 2008 volvió a la competición consiguiendo'l títulu nacional en primer categoría nel Campeonatu d'España Individual y, n'avientu, el subcampeonatu en primer categoría na modalidá de conxuntos col Club Ritmu. ==== 2009 - 2012: ciclu olímpicu de Londres 2012 ==== En 2009 volvió ser convocada pola seleición nacional na modalidá individual, anque decidió quedase en [[Lleón]] cola so entrenadora Ruth Fernández en cuenta de volver al CAR de [[Madrid]]. En mayu foi bronce en pelota nel tornéu de Corbeil-Essonnes, qu'esi añu yera una prueba de la Copa del Mundu.<ref>{{Cita web|url=http://www.clubliceocordoba.es/web/index.php/temporadas-anteriores-noticias/141-carolina-rodriguez-bronce-en-pelota-35-copa-del-mundo-torneo-internacional-de-gimnasia-ritmica-de-corbeil|autor=Club Liceo-Córdoba|fecha=11 de mayu de 2009|títulu=Carolina Rodríguez, bronce en pelota [35 copa del mundo - Torneo internacional de gimnasia rítmica de Corbeil]|fechaaccesu=14 d'abril de 2013}}</ref> Esi añu consiguió ser campeona d'España en categoría d'honor. Nel Campeonatu d'Europa de Bakú quedó 17ª clasificada individualmente y 10ª por equipos. Nos XVI Xuegos Mediterráneos 2009 en [[Pescara]] llogró la medaya de bronce. N'agostu #mancar nel todíu esquierdu, pero pudo competir nel Campeonatu del Mundu de Mie llogrando la 22ª posición.<ref>{{Cita web|url=http://www.soitu.es/soitu/2009/10/19/info/1255955492_770535.html|fecha=19 d'ochobre de 2009|editor=soitu.es|títulu=Carolina Rodríguez retoma los entrenamientos aunque continúa pendiente del tobillo|fechaaccesu=26 de marzu de 2011}}</ref> N'avientu de 2009 tamién se proclamó campeona d'España en primer categoría na modalidá de conxuntos col Club Ritmu. En marzu de 2010 volvió mancase. Esta vegada foi un frayatu parcial de lligamentos nel todíu derechu.<ref>{{Cita web|url=http://www.la-cronica.net/2010/03/02/deportes/carolina-se-lesiona-y-peligra-su-presencia-en-el-europeo-70862.htm|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111209105937/http://www.la-cronica.net/2010/03/02/deportes/carolina-se-lesiona-y-peligra-su-presencia-en-el-europeo-70862.htm|fechaarchivu=9 d'avientu de 2011|apellíu=F. Buitrón|nome=César|fecha=2 de marzu de 2010|editor=La Crónica de León|títulu=Carolina se lesiona y peligra su presencia en el Europeo|fechaaccesu=26 de marzu de 2011}}</ref> A pesar d'ello, n'abril apostó'l Campeonatu d'Europa de Bremen, llogrando la 16ª posición na clasificación xeneral. En xunu del mesmu añu volvió proclamase campeona d'España en categoría d'honor.<ref>Coca, Jesús (26 de xunu de 2010). [http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Simplemente-Es-La-Mejor-vn51291-vst278 «Simplemente, es la mejor»]. ''Leonoticias''. Consultáu'l 27 de xunu de 2010.{{cita noticia|url=http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Simplemente-Es-La-Mejor-vn51291-vst278|títulu=Simplemente, es la mejor|fechaaccesu=27 de xunu de 2010|fecha=26 de xunu de 2010|periódico=Leonoticias|nome=Jesús|apellíu=Coca}}</ref> En xunetu sufrió una mancadura na rodía izquierda.<ref>{{Cita web|url=http://www.la-cronica.net/2010/08/12/deportes/el-calvario-de-carolina-rodriguez-92735.htm|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111129054910/http://www.la-cronica.net/2010/08/12/deportes/el-calvario-de-carolina-rodriguez-92735.htm|fechaarchivu=29 de payares de 2011|fecha=12 d'agostu de 2010|editor=La Crónica de León|títulu=El calvario de Carolina Rodríguez|fechaaccesu=26 de marzu de 2011}}</ref> En setiembre llogró la 17ª posición na clasificación xeneral y el 14ᵘ puestu por equipos nel Campeonatu del Mundu de Moscú. En payares de 2010 participó nel Euskalgym. N'abril de 2011 consiguió la medaya d'oru na competición de maces nel Tornéu Irina Deleanu, amás de conquistar la medaya de plata na clasificación xeneral y llograr otros trés segundos puestos.<ref>{{Cita web|url=http://www.la-cronica.net/2011/04/04/deportes/carolina-supera-a-kondakova-115978.htm|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111208060056/http://www.la-cronica.net/2011/04/04/deportes/carolina-supera-a-kondakova-115978.htm|fechaarchivu=8 d'avientu de 2011|apellíu=F. Buitrón|nome=César|fecha=4 d'abril de 2011|editor=La Crónica de León|títulu=Carolina supera a Kondakova|fechaaccesu=4 d'abril de 2011}}</ref> En xunu del mesmu añu, per cuarta vegada y tercer añu consecutivu, volvió proclamase campeona d'España en categoría d'honor. Nel Campeonatu Mundial de Ximnasia Rítmica de 2011, celebráu na ciudá francesa de [[Montpellier]], llogró'l 11ᵘ puestu por equipos y el 24ᵘ na xeneral, polo que nun llogró la clasificación direuta pa los [[Xuegos Olímpicos de Londres 2012]], anque sí consiguió plaza pal Preolímpicu. En payares de 2011 participó nuevamente nel Euskalgym. Nel Preolímpicu de Londres, que s'apostó en xineru de 2012, Carolina remató en 4ᵘ llugar, consiguiendo asina la clasificación pa la Olimpiada al terminar dientro de les cinco primeres places que daben el pase nominal y non per país pa la cita londinense.<ref>[https://www.marca.com/2012/01/17/mas_deportes/otros_deportes/1326816088.html «Carolina Rodríguez se clasifica para los Juegos de Londres»]. ''[//es.wikipedia.org/wiki/Marca_(peri%C3%B3dico) Marca]''. 20 de xineru de 2012. Consultáu'l 22 de xineru de 2012.{{cita noticia|url=https://www.marca.com/2012/01/17/mas_deportes/otros_deportes/1326816088.html|títulu=Carolina Rodríguez se clasifica para los Juegos de Londres|periódico=[[Marca (periódicu)|Marca]]|fechaaccesu=22 de xineru de 2012|fecha=20 de xineru de 2012}}</ref> En xunetu de 2012, per cuartu añu consecutivu y per quinta vegada na so carrera, proclamóse campeona d'España en categoría d'honor. Con esti campeonatu sumó en total 8 títulos de campeona d'España individual nel concursu xeneral sumando toles categoríes, igualando asina la marca d'Almudena Cid.<ref>[http://www.diariodeleon.es/noticias/deportes/carolina-rodriguez-se-viste-de-oro-camino-a-los-juegos_705809.html «Carolina Rodríguez se viste de oro camino a los Juegos»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180912092239/http://www.diariodeleon.es/noticias/deportes/carolina-rodriguez-se-viste-de-oro-camino-a-los-juegos_705809.html |date=2018-09-12 }}. ''[//es.wikipedia.org/wiki/Diario_de_Le%C3%B3n Diario de León]''. 8 de xunetu de 2012. Consultáu'l 8 de xunetu de 2012.{{cita noticia|url=http://www.diariodeleon.es/noticias/deportes/carolina-rodriguez-se-viste-de-oro-camino-a-los-juegos_705809.html|títulu=Carolina Rodríguez se viste de oro camino a los Juegos|periódico=[[Diario de León]]|fechaaccesu=8 de xunetu de 2012|fecha=8 de xunetu de 2012|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180912092239/http://www.diariodeleon.es/noticias/deportes/carolina-rodriguez-se-viste-de-oro-camino-a-los-juegos_705809.html|archivedate=2018-09-12}}</ref> Nos [[Xuegos Olímpicos de Londres 2012]] #convertir na única ximnasta rítmica que compitió en dos Olimpiaes como miembru del conxuntu y como individual. Acabó finalmente na 14ª posición. El 20 de setiembre foi operada del todíu derechu na Clínica Cemtro de [[Madrid]] pol doctor Manuel Lleis. La intervención, que resultó esitosa, intentaba solucionar el frayatu de lligamentos qu'afectaba al peroneo calcáneo y al astragalino anterior. En tando 4 meses con escayola, volvió entrenar en febreru de 2013.<ref>{{Cita web|url=https://www.rtve.es/deportes/20120920/carolina-rodriguez-gimnasta-olimpica-operada-exito-lesion-ligamentos/564332.shtml|fecha=20 de setiembre de 2012|editor=rtve.es|títulu=Carolina Rodríguez, gimnasta olímpica, operada con éxito de una lesión de ligamentos|fechaaccesu=20 de mayu de 2016}}</ref> ==== 2013 - 2016: ciclu olímpicu de Rio 2016 ==== En xunu de 2013 proclamóse, per quintu añu consecutivu y sesta vegada, campeona d'España en categoría d'honor, convirtiéndose, con 9 títulos entós, na ximnasta que más vegaes fuera campeona d'España individual nel concursu xeneral sumando toles categoríes.<ref>[https://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1444059 «Carolina Rodríguez revalidad el título nacional en "su mejor competición"»]. ''[//es.wikipedia.org/wiki/ABC_(peri%C3%B3dico) ABC]''. 23 de xunu de 2013. Consultáu'l 23 de xunu de 2013.{{cita noticia|url=https://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1444059|títulu=Carolina Rodríguez revalidad el título nacional en "su mejor competición"|periódico=[[ABC (periódicu)|ABC]]|fechaaccesu=23 de xunu de 2013|fecha=23 de xunu de 2013}}</ref><ref>[http://www.20minutos.es/noticia/1850367/0/carolina-rodriguez/campeona-espana/gimnasia-valladolid/ «Carolina Rodríguez revalida el título nacional de gimnasia tras "su mejor competición"»]. ''[//es.wikipedia.org/wiki/20_minutos 20 minutos]''. 23 de xunu de 2013. Consultáu'l 23 de xunu de 2013.{{cita noticia|url=http://www.20minutos.es/noticia/1850367/0/carolina-rodriguez/campeona-espana/gimnasia-valladolid/|títulu=Carolina Rodríguez revalida el título nacional de gimnasia tras "su mejor competición"|periódico=[[20 minutos]]|fechaaccesu=23 de xunu de 2013|fecha=23 de xunu de 2013}}</ref> Nos XVII Xuegos Mediterráneos 2013 en Mersin llogró la medaya d'oru, tres un concursu nel que superó los 17,400 puntos nos cuatro aparatos. N'agostu de 2013, nel Campeonatu del Mundu de Kiev, quedó nel puestu 11ᵘ del concursu xeneral individual. Amás, #meter por primer vegada na so carrera nuna final por aparatos d'un Mundial, la de cinta, na que llogró la 7ª posición.<ref>[http://www.mundodeportivo.com/20130830/otros-deportes/la-leonesa-carolina-rodriguez-concluye-undecima-en-el-concurso-completo_54379892049.html «La leonesa Carolina Rodríguez concluye undécima en el concurso completo»]. ''[//es.wikipedia.org/wiki/Mundo_Deportivo Mundo Deportivo]''. 30 d'agostu de 2013. Consultáu'l 2 de setiembre de 2013.{{cita noticia|url=http://www.mundodeportivo.com/20130830/otros-deportes/la-leonesa-carolina-rodriguez-concluye-undecima-en-el-concurso-completo_54379892049.html|títulu=La leonesa Carolina Rodríguez concluye undécima en el concurso completo|periódico=[[Mundo Deportivo]]|fechaaccesu=2 de setiembre de 2013|fecha=30 d'agostu de 2013}}</ref><ref>Robles, Sandra (1 de setiembre de 2013). [https://web.archive.org/web/20140330092406/http://6cero.com/a/sarobace/2013/sep/mundial-kiev-gimnasia-ritmica-competicion-carolina-rodriguez-natalia-garcia/222800 «Mundial de Kiev de gimnasia rítmica: gran competición de Carolina Rodríguez y Natalia García»]. ''6cero''. Archivado desde [http://6cero.com/a/sarobace/2013/sep/mundial-kiev-gimnasia-ritmica-competicion-carolina-rodriguez-natalia-garcia/222800 el original] el 30 de marzu de 2014. Consultáu'l 2 de setiembre de 2013.{{cita noticia|url=http://6cero.com/a/sarobace/2013/sep/mundial-kiev-gimnasia-ritmica-competicion-carolina-rodriguez-natalia-garcia/222800|nome=Sandra|apellíu=Robles|títulu=Mundial de Kiev de gimnasia rítmica: gran competición de Carolina Rodríguez y Natalia García|periódico=6cero|fechaaccesu=2 de setiembre de 2013|fecha=1 de setiembre de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140330092406/http://6cero.com/a/sarobace/2013/sep/mundial-kiev-gimnasia-ritmica-competicion-carolina-rodriguez-natalia-garcia/222800|fechaarchivu=30 de marzu de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140330092406/http://6cero.com/a/sarobace/2013/sep/mundial-kiev-gimnasia-ritmica-competicion-carolina-rodriguez-natalia-garcia/222800|archivedate=2014-03-30}}</ref> En payares de 2013 participó nel Euskalgym de [[Bilbao]]. N'abril de 2014, na prueba de la Copa del Mundu de [[Lisboa]], llogró la 4ª plaza na xeneral, ente que nes finales por aparatos consiguió'l 7ᵘ puestu en cinta, el 4ᵘ en pelota y la medaya de bronce en maces.<ref>[https://www.marca.com/2014/04/06/mas_deportes/otros_deportes/1396809283.html «El conjunto español logra dos platas en las finales de Lisboa y Carolina Rodríguez, un bronce»]. ''[//es.wikipedia.org/wiki/Marca_(peri%C3%B3dico) Marca]''. 6 d'abril de 2014. Consultáu'l 10 d'abril de 2014.{{cita noticia|url=https://www.marca.com/2014/04/06/mas_deportes/otros_deportes/1396809283.html|títulu=El conjunto español logra dos platas en las finales de Lisboa y Carolina Rodríguez, un bronce|periódico=[[Marca (periódicu)|Marca]]|fecha=6 d'abril de 2014|fechaaccesu=10 d'abril de 2014}}</ref><ref>[https://www.marca.com/2014/04/08/mas_deportes/otros_deportes/1396959293.html?a=LOG4e78c7ec0a8466a6712ed6d00f369df5&t=1397084054 «Premiu para Carolina Rodríguez»]. ''[//es.wikipedia.org/wiki/Marca_(peri%C3%B3dico) Marca]''. 8 d'abril de 2014. Consultáu'l 10 d'abril de 2014.{{cita noticia|url=https://www.marca.com/2014/04/08/mas_deportes/otros_deportes/1396959293.html?a=LOG4e78c7ec0a8466a6712ed6d00f369df5&t=1397084054|títulu=Premiu para Carolina Rodríguez|periódico=[[Marca (periódicu)|Marca]]|fecha=8 d'abril de 2014|fechaaccesu=10 d'abril de 2014}}</ref><ref>Robles, Sandra (5 d'abril de 2014). [http://6cero.com/a/sarobace/2014/abr/carolina-rodriguez-4-general-copa-mundo-lisboa/235639 «Carolina Rodríguez 4ª en la general de la Copa del Mundo de Lisboa»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150401064447/http://6cero.com/a/sarobace/2014/abr/carolina-rodriguez-4-general-copa-mundo-lisboa/235639 |date=2015-04-01 }}. ''6cero''. Consultáu'l 10 d'abril de 2014.{{cita noticia|url=http://6cero.com/a/sarobace/2014/abr/carolina-rodriguez-4-general-copa-mundo-lisboa/235639|nome=Sandra|apellíu=Robles|títulu=Carolina Rodríguez 4ª en la general de la Copa del Mundo de Lisboa|periódico=6cero|fecha=5 d'abril de 2014|fechaaccesu=10 d'abril de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150401064447/http://6cero.com/a/sarobace/2014/abr/carolina-rodriguez-4-general-copa-mundo-lisboa/235639|archivedate=2015-04-01}}</ref><ref>Robles, Sandra (6 d'abril de 2014). [http://6cero.com/a/sarobace/2014/abr/carolina-rodriguez-bronce-final-mazas/235687 «Carolina Rodríguez bronce en la final de mazas»]. ''6cero''. Consultáu'l 10 d'abril de 2014.{{cita noticia|url=http://6cero.com/a/sarobace/2014/abr/carolina-rodriguez-bronce-final-mazas/235687|nome=Sandra|apellíu=Robles|títulu=Carolina Rodríguez bronce en la final de mazas|periódico=6cero|fecha=6 d'abril de 2014|fechaaccesu=10 d'abril de 2014}}</ref><ref>[http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Carolina--Es-Mas-De-Lo-Que-Hubiera-Podido-Pedir-vn141423-vst278 «Carolina: "Es más de lo que hubiera podido pedir"»]. ''Leonoticias''. 7 d'abril de 2014. Consultáu'l 10 d'abril de 2014.{{cita noticia|url=http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Carolina--Es-Mas-De-Lo-Que-Hubiera-Podido-Pedir-vn141423-vst278|títulu=Carolina: "Es más de lo que hubiera podido pedir"|periódico=Leonoticias|fecha=7 d'abril de 2014|fechaaccesu=10 d'abril de 2014}}</ref> Darréu, na Copa del Mundu apostada en [[Minsk]], llogró la 14ª posición na xeneral y la 7ª na final de pelota.<ref>[http://www.mundodeportivo.com/20140531/otros-deportes/espana-se-cuelga-la-plata-por-conjuntos-en-la-copa-del-mundo-de-minsk_54408556368.html «España se cuelga la plata por conjuntos en la Copa del Mundo de Minsk»]. ''[//es.wikipedia.org/wiki/Mundo_Deportivo Mundo Deportivo]''. 31 de mayu de 2014. Consultáu'l 3 de xunu de 2014.{{cita noticia|url=http://www.mundodeportivo.com/20140531/otros-deportes/espana-se-cuelga-la-plata-por-conjuntos-en-la-copa-del-mundo-de-minsk_54408556368.html|títulu=España se cuelga la plata por conjuntos en la Copa del Mundo de Minsk|periódico=[[Mundo Deportivo]]|fecha=31 de mayu de 2014|fechaaccesu=3 de xunu de 2014}}</ref><ref>[https://www.marca.com/2014/06/01/mas_deportes/otros_deportes/1401627798.html «Bronce de España en Minsk»]. ''[//es.wikipedia.org/wiki/Marca_(peri%C3%B3dico) Marca]''. 1 de xunu de 2014. Consultáu'l 3 de xunu de 2014.{{cita noticia|url=https://www.marca.com/2014/06/01/mas_deportes/otros_deportes/1401627798.html|títulu=Bronce de España en Minsk|periódico=[[Marca (periódicu)|Marca]]|fecha=1 de xunu de 2014|fechaaccesu=3 de xunu de 2014}}</ref><ref>[http://www.planetaolimpico.es/deportes-de-verano/gimnasia/ritmica/556-plata-para-el-conjunto-en-la-world-cup-de-minsk «Plata para el conjunto en la World Cup de Minsk»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140606225846/http://www.planetaolimpico.es/deportes-de-verano/gimnasia/ritmica/556-plata-para-el-conjunto-en-la-world-cup-de-minsk |date=2014-06-06 }}. ''Planeta olímpico''. 31 de mayu de 2014. Consultáu'l 3 de xunu de 2014.{{cita noticia|url=http://www.planetaolimpico.es/deportes-de-verano/gimnasia/ritmica/556-plata-para-el-conjunto-en-la-world-cup-de-minsk|títulu=Plata para el conjunto en la World Cup de Minsk|periódico=Planeta olímpico|fecha=31 de mayu de 2014|fechaaccesu=3 de xunu de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140606225846/http://www.planetaolimpico.es/deportes-de-verano/gimnasia/ritmica/556-plata-para-el-conjunto-en-la-world-cup-de-minsk|archivedate=2014-06-06}}</ref> En xunu apostó'l Campeonatu d'Europa de Bakú, onde llogró la 10ª posición na xeneral.<ref>Robles, Sandra (15 de xunu de 2014). [https://web.archive.org/web/20140620070830/http://6cero.com/a/sarobace/2014/jun/campeonato-europa-gimnasia-ritmica-espana-bronce-mazas-carolina-rodriguez-10/239417 «Campeonatu de Europa de gimnasia rítmica: España bronce en mazas y Carolina Rodríguez 10ª»]. ''6cero''. Archivado desde [http://6cero.com/a/sarobace/2014/jun/campeonato-europa-gimnasia-ritmica-espana-bronce-mazas-carolina-rodriguez-10/239417 el original] el 20 de xunu de 2014. Consultáu'l 16 de xunu de 2014.{{cita noticia|url=http://6cero.com/a/sarobace/2014/jun/campeonato-europa-gimnasia-ritmica-espana-bronce-mazas-carolina-rodriguez-10/239417|nome=Sandra|apellíu=Robles|títulu=Campeonatu de Europa de gimnasia rítmica: España bronce en mazas y Carolina Rodríguez 10ª|periódico=6cero|fecha=15 de xunu de 2014|fechaaccesu=16 de xunu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140620070830/http://6cero.com/a/sarobace/2014/jun/campeonato-europa-gimnasia-ritmica-espana-bronce-mazas-carolina-rodriguez-10/239417|fechaarchivu=20 de xunu de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140620070830/http://6cero.com/a/sarobace/2014/jun/campeonato-europa-gimnasia-ritmica-espana-bronce-mazas-carolina-rodriguez-10/239417|archivedate=2014-06-20}}</ref><ref>[http://www.cronometrodeportivo.es/baku-2014-el-europeo-de-las-sorpresas/ «Bakú 2014, el Europeo de las sorpresas»]. ''Cronómetro Deportivo''. 15 de xunu de 2014. Consultáu'l 16 de xunu de 2014.{{cita noticia|url=http://www.cronometrodeportivo.es/baku-2014-el-europeo-de-las-sorpresas/|títulu=Bakú 2014, el Europeo de las sorpresas|periódico=Cronómetro Deportivo|fecha=15 de xunu de 2014|fechaaccesu=16 de xunu de 2014}}</ref><ref>[https://www.marca.com/2014/06/14/mas_deportes/otros_deportes/1402767789.html «Kudryavtseva se corona nueva campeona de Europa»]. ''[//es.wikipedia.org/wiki/Marca_(peri%C3%B3dico) Marca]''. 14 de xunu de 2014. Consultáu'l 16 de xunu de 2014.{{cita noticia|url=https://www.marca.com/2014/06/14/mas_deportes/otros_deportes/1402767789.html|títulu=Kudryavtseva se corona nueva campeona de Europa|periódico=[[Marca (periódicu)|Marca]]|fecha=14 de xunu de 2014|fechaaccesu=16 de xunu de 2014}}</ref> El 17 de xunu de 2014, dos díes depués del Européu, #llevar a cabu una receición del equipu nacional nel CSD. Nesti actu Carolina anunció a los medios la so decisión de siguir compitiendo hasta los [[Xuegos Olímpicos de Rio de Janeiro 2016]] gracies al patrociniu de la empresa Drasanvi, señalando que se vía «con fuercies y [...] cola motivación necesaria pa siguir entrenando», a pesar de que la intención que tenía a primeros d'añu, antes del patrociniu, yera retirase tres l'Européu.<ref>[http://www.planetaolimpico.es/institucional/630-la-ritmica-camina-con-paso-firme «La Rítmica camina con paso firme»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140819101831/http://www.planetaolimpico.es/institucional/630-la-ritmica-camina-con-paso-firme |date=2014-08-19 }}. ''Planeta olímpico''. 17 de xunu de 2014. Consultáu'l 18 de xunu de 2014.{{cita noticia|url=http://www.planetaolimpico.es/institucional/630-la-ritmica-camina-con-paso-firme|títulu=La Rítmica camina con paso firme|periódico=Planeta olímpico|fecha=17 de xunu de 2014|fechaaccesu=18 de xunu de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140819101831/http://www.planetaolimpico.es/institucional/630-la-ritmica-camina-con-paso-firme|archivedate=2014-08-19}}</ref><ref>[https://www.marca.com/2014/06/17/mas_deportes/otros_deportes/1403014409.html?a=9cc332609b89d3181311d59fc3ae700d&t=1403107110 «Carolina Rodríguez anuncia su intención de llegar a Rio 2016»]. ''[//es.wikipedia.org/wiki/Marca_(peri%C3%B3dico) Marca]''. 17 de xunu de 2014. Consultáu'l 18 de xunu de 2014.{{cita noticia|url=https://www.marca.com/2014/06/17/mas_deportes/otros_deportes/1403014409.html?a=9cc332609b89d3181311d59fc3ae700d&t=1403107110|títulu=Carolina Rodríguez anuncia su intención de llegar a Rio 2016|periódico=[[Marca (periódicu)|Marca]]|fecha=17 de xunu de 2014|fechaaccesu=18 de xunu de 2014}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.carolinarodriguezrio2016.com/un-gran-reto-de-la-mano-de-drasanvi/|autor=carolinarodriguezrio2016.es|fecha=17 de xunu de 2014|títulu=Un gran reto de la mano de Drasanvi|fechaaccesu=18 de xunu de 2014}}</ref> El 29 de xunu en [[Granada]] #proclamar por sestu añu consecutivu y séptima vegada campeona d'España en categoría d'honor.<ref>[http://www.diariodeleon.es/noticias/deportes/corona-record-carolina_901159.html «Corona de récor para Carolina Rodríguez»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171201040652/http://www.diariodeleon.es/noticias/deportes/corona-record-carolina_901159.html |date=2017-12-01 }}. ''[//es.wikipedia.org/wiki/Diario_de_Le%C3%B3n Diario de León]''. 30 de xunu de 2014. Consultáu'l 19 de xunetu de 2014.{{cita noticia|url=http://www.diariodeleon.es/noticias/deportes/corona-record-carolina_901159.html|títulu=Corona de récor para Carolina Rodríguez|periódico=[[Diario de León]]|fecha=30 de xunu de 2014|fechaaccesu=19 de xunetu de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20171201040652/http://www.diariodeleon.es/noticias/deportes/corona-record-carolina_901159.html|archivedate=2017-12-01}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.carolinarodriguezrio2016.com/diez-anos-dorados/|autor=carolinarodriguezrio2016.com|fecha=1 de xunetu de 2014|títulu=Diez años dorados|fechaaccesu=19 de xunetu de 2014}}</ref> N'agostu apostó la Copa del Mundu de [[Sofía]], onde llogró'l 11ᵘ puestu na xeneral, amás de la 6ª posición na final de pelota y la 7ª na final de maces.<ref>Robles, Sandra (10 d'agostu de 2014). [https://web.archive.org/web/20140812203507/http://6cero.com/a/sarobace/2014/ago/carolina-rodriguez-11-natalia-garcia-20-copa-mundo-sofia/241239 «Carolina Rodríguez 11ᵘ y Natalia García 20ᵘ en la Copa del Mundo de Sofia»]. ''6cero''. Archivado desde [http://6cero.com/a/sarobace/2014/ago/carolina-rodriguez-11-natalia-garcia-20-copa-mundo-sofia/241239 el original] el 12 d'agostu de 2014. Consultáu'l 11 d'agostu de 2014.{{cita noticia|url=http://6cero.com/a/sarobace/2014/ago/carolina-rodriguez-11-natalia-garcia-20-copa-mundo-sofia/241239|nome=Sandra|apellíu=Robles|títulu=Carolina Rodríguez 11ᵘ y Natalia García 20ᵘ en la Copa del Mundo de Sofia|periódico=6cero|fecha=10 d'agostu de 2014|fechaaccesu=11 d'agostu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140812203507/http://6cero.com/a/sarobace/2014/ago/carolina-rodriguez-11-natalia-garcia-20-copa-mundo-sofia/241239|fechaarchivu=12 d'agostu de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140812203507/http://6cero.com/a/sarobace/2014/ago/carolina-rodriguez-11-natalia-garcia-20-copa-mundo-sofia/241239|archivedate=2014-08-12}}</ref> En setiembre, nel Campeonatu del Mundu de Esmirna, llogró'l 10ᵘ puestu nel concursu xeneral individual. Tamién llogró'l 6ᵘ puestu por equipos al pie de Natalia García y Sara Llana. Amás, llogró clasificase pa la final de cinta, na que consiguió la 7ª plaza.<ref>[https://www.marca.com/2014/09/28/mas_deportes/otros_deportes/1411908238.html «El conjunto español revalida el oro mundial en la final de mazas»]. ''[//es.wikipedia.org/wiki/Marca_(peri%C3%B3dico) Marca]''. 28 de setiembre de 2014. Consultáu'l 29 de setiembre de 2014.{{cita noticia|url=https://www.marca.com/2014/09/28/mas_deportes/otros_deportes/1411908238.html|títulu=El conjunto español revalida el oro mundial en la final de mazas|periódico=[[Marca (periódicu)|Marca]]|fecha=28 de setiembre de 2014|fechaaccesu=29 de setiembre de 2014}}</ref> En payares de 2014 participó nel Euskalgym de [[Vitoria]]. Pa 2015, una mancadura consistente nun frayatu fibrilar nel ximielgu esquierdu, fíxo-y retrasar el so entamu de temporada. Anque viaxó en marzu al Grand Prix de Thiais, decidió a última hora nun participar. Debutó n'abril na Copa de la Reina de ximnasia rítmica, onde llogró tres #oro: por equipos con Castiella y Lleón, en maces y en cinta.<ref>{{Cita web|url=http://www.mundodeportivo.com/otros-deportes/20150324/102671825841/carolina-rodriguez-renuncia-a-la-copa-del-mundo-para-centrarse-en-el-europeo.html|fecha=24 de marzu de 2015|editor=mundodeportivo.com|títulu=Carolina Rodríguez renuncia a la Copa del Mundo para centrarse en el Europeo|fechaaccesu=5 de xunetu de 2015}}</ref> En mayu, Carolina apostó'l Campeonatu d'Europa de Minsk, onde llogró al pie de Natalia García la 7ª posición por equipos.<ref>{{Cita web|url=http://www.sportleon.com/noticia/10396/ritmica/carolina-rodriguez-no-brilla-pero-hace-los-deberes-en-minsk.html|fecha=3 de mayu de 2015|editor=sportleon.com|títulu=Carolina Rodríguez no brilla, pero hace los deberes en Minsk|fechaaccesu=5 de xunetu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171201041833/http://www.sportleon.com/noticia/10396/ritmica/carolina-rodriguez-no-brilla-pero-hace-los-deberes-en-minsk.html|fechaarchivu=2017-12-01}}</ref> Esi mesmu mes, participó nel Grand Prix de Jolón, onde foi 13ª na xeneral.<ref>{{Cita web|url=http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Carolina-Rodriguez-Recupera-Su-Nivel-vn175148-vst278|fecha=16 de mayu de 2015|editor=leonoticias.com|títulu=Carolina Rodríguez no brilla, pero hace los deberes en Minsk|fechaaccesu=5 de xunetu de 2015}}</ref> En xunu consiguió la 15ª plaza nel Masters de Berlín.<ref>{{Cita web|url=http://www.alondres2012.com/2015/06/carolina-rodriguez-hizo-escala-en-el-berlin-masters-antes-de-los-juegos-europeos-de-baku.html|fecha=2 de xunu de 2015|editor=alondres2012.com|títulu=Carolina Rodríguez hizo escala en el Berlin Masters antes de los Juegos Europeos de Bakú|fechaaccesu=5 de xunetu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171201043956/http://www.alondres2012.com/2015/06/carolina-rodriguez-hizo-escala-en-el-berlin-masters-antes-de-los-juegos-europeos-de-baku.html|fechaarchivu=2017-12-01}}</ref> Esi mesmu mes acabó 13ª nos Xuegos Europeos de Bakú 2015.<ref>{{Cita web|url=http://www.sportleon.com/noticia/10703/ritmica/carolina-rodriguez-13-en-los-juegos-europeos.html|fecha=19 de xunu de 2015|editor=sportleon.com|títulu=Carolina Rodríguez, 13ª en los Juegos Europeos|fechaaccesu=5 de xunetu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171201030538/http://www.sportleon.com/noticia/10703/ritmica/carolina-rodriguez-13-en-los-juegos-europeos.html|fechaarchivu=2017-12-01}}</ref> El 4 de xunetu en [[Pontevedra]] #proclamar por séptimu añu consecutivu y octava vegada na so carrera campeona d'España en categoría d'honor, igualando entós la marca d'Almudena Cid en dicha categoría. Amás, Carolina algamaba asina un total de 11 títulos nacionales nel concursu xeneral sumando toles categoríes.<ref>eldia.es, ed. (4 de xunetu de 2015). [http://eldia.es/agencias/8190169-GIMNASIA-R-TMICA-CTOS-ESPA-Carolina-Rodriguez-logra-Pontevedra-octavo-titulo-nacional «Carolina Rodríguez logra en Pontevedra su octavo título nacional»]. Consultáu'l 4 de xunetu de 2015.{{cita noticia|url=http://eldia.es/agencias/8190169-GIMNASIA-R-TMICA-CTOS-ESPA-Carolina-Rodriguez-logra-Pontevedra-octavo-titulo-nacional|títulu=Carolina Rodríguez logra en Pontevedra su octavo título nacional|editor=eldia.es|fecha=4 de xunetu de 2015|fechaaccesu=4 de xunetu de 2015}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.revistalideras.com/carolina-rodriguez-iguala-el-record-de-campeonatos-de-espana-de-almudena-cid/|fecha=7 de xunetu de 2015|editor=revistalideras.com|títulu=Carolina Rodríguez iguala el record de Campeonatos de España de Almudena Cid|fechaaccesu=8 d'agostu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180912145519/http://www.revistalideras.com/carolina-rodriguez-iguala-el-record-de-campeonatos-de-espana-de-almudena-cid/|fechaarchivu=2018-09-12}}</ref> Esi mesmu mes llogró les 5 medayes d'oru en xuegu nel Tornéu Internacional d'[[Esmirna]] (Turquía).<ref>{{Cita web|url=http://www.alondres2012.com/2015/07/carolina-rodriguez-lider-absoluta-en-el-torneo-internacional-de-izmir-con-5-medayes-de-oro.html|fecha=27 de xunetu de 2015|editor=alondres2012.com|títulu=Carolina Rodríguez líder absoluta en el Torneo Internacional de Izmir con 5 medayes de oro|fechaaccesu=12 de setiembre de 2015}}</ref> N'agostu volvió consiguir 5 oros na Asker Cup de [[Noruega]].<ref>{{Cita web|url=http://www.avancedeportivo.es/noticias/carolina-rodriguez-reina-de-oros-en-noruega/|fecha=31 d'agostu de 2015|editor=avancedeportivo.es|títulu=Carolina Rodríguez, reina de oros en Noruega|fechaaccesu=12 de setiembre de 2015}}</ref> En setiembre de 2015, nel Campeonatu del Mundu de Stuttgart, consiguió'l 9ᵘ puestu nel concursu xeneral individual, la so meyor posición na xeneral d'un Campeonatu Mundial, llogrando asina la clasificación direuta p'apostar los [[Xuegos Olímpicos de Rio de Janeiro 2016]].<ref>{{Cita web|url=http://deportes.elpais.com/deportes/2015/09/11/actualidad/1442008300_632440.html|fecha=11 de setiembre de 2015|editor=elpais.com|títulu=La española Carolina Rodríguez logra el billete olímpico|fechaaccesu=12 de setiembre de 2015}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.europapress.es/deportes/noticia-carolina-rodriguez-logra-plaza-olimpica-ser-novena-final-individual-20150911230610.html|fecha=11 de setiembre de 2015|editor=europapress.es|títulu=Carolina Rodríguez logra plaza olímpica al ser novena en la final individual del Mundial|fechaaccesu=12 de setiembre de 2015}}</ref><ref name="rio">{{Cita web|url=http://www.rfegimnasia.es/2015/09/12/carolina-rodriguez-estara-en-los-juegos-olimpicos-de-rio-2016/|fecha=12 de setiembre de 2015|editor=rfegimnasia.es|títulu=Carolina Rodríguez estará en los Juegos Olímpicos de Rio 2016|fechaaccesu=12 de setiembre de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150918043952/http://www.rfegimnasia.es/2015/09/12/carolina-rodriguez-estara-en-los-juegos-olimpicos-de-rio-2016/|fechaarchivu=2015-09-18}}</ref> Coles mesmes, foi 10ª na competición por equipos al pie de Natalia García, Sara Llana y Polina Berezina.<ref>{{Cita web|url=http://www.fig-gymnastics.com/publicdir/startlist_result/5347/ind/C73D_Team_Results.pdf|fecha=7 de setiembre de 2015|editor=fig-gymnastics.com|títulu=Resultados por equipos en el Campeonatu Mundial de 2015|fechaaccesu=12 de setiembre de 2015}}</ref> En payares de 2015 volvió participar nel Euskalgym de [[Vitoria]]. En xunu de 2016 apostóse la Copa del Mundu de [[Guadalajara|Guadalaxara]], la primer competición internacional oficial de ximnasia rítmica que se celebró n'España dende la Final de la Copa del Mundu en [[Benidorm]] (2008). L'eventu #desenvolver del 3 al 5 de xunu nel Palaciu Multiusos de Guadalaxara cola asistencia d'unes 8.000 persones nes dos últimes xornaes. Carolina llogró en Guadalaxara'l 8ᵘ puestu na xeneral y el 8ᵘ puestu na final de maces.<ref>{{Cita web|url=http://www.planetaolimpico.es/deportes-de-verano/gimnasia/ritmica/2489-dos-bronces-y-mucha-ilusion|fecha=6 de xunu de 2016|editor=planetaolimpico.es|títulu=Dos bronces y mucha ilusión|fechaaccesu=6 de xunu de 2016|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160709183711/http://www.planetaolimpico.es/deportes-de-verano/gimnasia/ritmica/2489-dos-bronces-y-mucha-ilusion|fechaarchivu=2016-07-09}}</ref> Esi mesmu mes participó nel Campeonatu d'Europa de Jolón, onde llogró'l 9ᵘ puestu nel concursu xeneral, la so meyor posición nun Européu. El 25 de xunu #proclamar por octavu añu consecutivu y novena vegada na so carrera campeona d'España en categoría d'honor nel Campeonatu d'España Individual de [[Guadalajara|Guadalaxara]], convirtiéndose na ximnasta española que más vegaes lo foi al superar la marca d'Almudena Cid nesa categoría. Este yera amás el so docenu títulu na xeneral sumando toles categoríes. Foi amás plata en cinta y oru en maces, pelota y aru. N'agostu compitió nos [[Xuegos Olímpicos de Rio de Janeiro 2016|Xuegos Olímpicos de Rio 2016]], la so tercer participación olímpica. El 19 d'agostu quedó na 7ª plaza na calificación, llogrando clasificase asina pa la final del día siguiente.<ref>{{Cita web|url=https://www.elmundo.es/deportes/2016/08/19/57b77c0e268e3e1e068b460c.html|fecha=19 d'agostu de 2016|editor=elmundo.es|títulu=Carolina Rodríguez: la más veterana se mete en la final individual|fechaaccesu=20 d'agostu de 2016}}</ref> Na final, el 20 d'agostu, algamó la 8ª posición, llogrando asina un diploma olímpicu. En Ríu #convertir na ximnasta rítmica más llonxeva n'apostar los Xuegos Olímpicos, al faelo con 30 años d'edá.<ref>Nieto, Antonio (20 d'agostu de 2016). [http://deportes.elpais.com/deportes/2016/08/20/actualidad/1471720030_034155.html «Carolina Rodríguez culmina su última hazaña con un diploma olímpico»]. ''El País''. Consultáu'l 20 d'agostu de 2016.{{Cita noticia|apellíos=Nieto|nome=Antonio|títulu=Carolina Rodríguez culmina su última hazaña con un diploma olímpico|url=http://deportes.elpais.com/deportes/2016/08/20/actualidad/1471720030_034155.html|fecha=20 d'agostu de 2016|fechaaccesu=20 d'agostu de 2016|periódico=El País|páxina=}}</ref> El 15 de payares de 2016, Carolina recibió la Medaya de Bronce de la Real Orde del Méritu Deportivu, dada pol CSD, que-y fuera concedida'l 18 d'ochobre. Coles mesmes premióse cola Medaya de Plata a los cinco componentes del Equipaso y cola Medaya de Bronce a la seleccionadora Anna Baranova y a la xuez de rítmica Ana María Valenti. L'actu d'entrega foi presidíu por Íñigo Méndez de Vigo, Ministru d'Educación, Cultura y Deporte, y tuvo llugar nel auditoriu del Muséu Nacional Centru d'Arte Reina Sofía ([[Madrid]]).<ref>{{Cita web|url=https://www.marca.com/olimpismo/2016/11/15/582afc0646163f6c0d8b458c.html|fecha=15 de payares de 2016|editor=marca.com|títulu=Medayes al Mérito Deportivo con tinte olímpico|fechaaccesu=4 d'avientu de 2016}}</ref> === Etapa post-Ríu y Gala Homenaxe === Tres los Xuegos, a finales de 2016 Carolina compitió na Lliga Nacional de Clubes d'Italia, conocida como Serie A, integrando les files del club Gymnica 96 di Forli. Carolina yá participó na Serie A con un club de Roma a empiezos de la so carrera, col Ginnastica Terranuova en 2014, y col Etruria Prato en 2015. En 2017 compitió col Club Ritmu na primer edición del Circuitu Iberdrola, una lliga de clubes realizada en delles fases por toa España a lo llargo d'añu, onde'l club resultó ganador na Final apostada en payares n'Alicante. El 29 de payares de 2017 anunció la so intención d'apostar el Campeonatu Européu de Guadalaxara en xunu de 2018.<ref>{{Cita web|url=http://www.radiomarcaleon.com/2017/11/29/carolina-rodriguez-quiere-mas/|fecha=29 de payares de 2017|editor=radiomarcaleon.com|títulu=Medayes al Mérito Deportivo con tinte olímpico|fechaaccesu=29 de payares de 2017}}</ref> El 10 d'avientu de 2017, celebróse una Gala Homenaxe nel so honor mientres el IV Tornéu Internacional Memorial Ángel Fernández Córdoba nel Palaciu de los Deportes de Lleón, onde Carolina estrenó un exerciciu d'exhibición y a la qu'asistieron amás les sos compañeres del Club Ritmu de [[Lleón]], el Equipaso subcampeón olímpicu en Ríu y estrelles internacionales como Alina Maksymenko, Neviana Vladinova, Katsiaryna Halkina, Viktoria Mazur, Alexandra Agiurgiuculese, Melitina Staniouta o Marina Durunda. La Gala foi presentada pol periodista David Acevedo López y foi retresmitida en direutu per Castiella y Lleón Televisión colos comentarios de Javier Mardones y la ex-ximnasta María Martín.<ref>{{Cita web|url=http://digitaldeleon.com/portada/2017/12/11/gala-homenaje-carolina-rodriguez_21422|fecha=11 d'avientu de 2017|editor=digitaldeleon.com|títulu=Gala Homenaje a Carolina Rodríguez|fechaaccesu=11 d'avientu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171212084247/http://digitaldeleon.com/portada/2017/12/11/gala-homenaje-carolina-rodriguez_21422|fechaarchivu=2017-12-12}}</ref> El 12 d'avientu presentó l'estrenu del documental ''Más que plata'', realizando amás una exhibición. == Equipamientos == {| width="50%" class="" align="center" style="margin-bottom: 10px;" |+'''Maillots y ropa d'entrenamientu''' | width="50%" valign="top" | {| width="80%" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;" cellspacing="0" cellpadding="2" border="1" align="center" ! width="35%" |Periodu ! width="65%" |Provisor |- | align="center" |[[1999]] | align="center" | <br /> <br /> [[Archivu:Flag_of_Germany.svg|vínculu=|borde|20x20px]] <small>[[Arena (marca)|Arena]]</small> |- | align="center" |2001 - [[2001|2006]] | align="center" | [[Ficheru:Li-Ning logo red.png|70x70px]]<br /> <br /> [[Archivu:Flag_of_the_People's_Republic_of_China.svg|vínculu=|borde|20x20px]] <small>Li-Ning</small> |- | align="center" |[[2004]] (XX.OO) | align="center" | [[Ficheru:Logo_John_Smith_(actual).png|70x70px]]<br /> <br /> [[Archivu:Flag_of_Spain.svg|vínculu=|borde|20x20px]] <small>John Smith</small> |- | align="center" |2008 - [[2008|2018]] | align="center" | [[Ficheru:Logo_Dvillena.png|70x70px]]<br /> <br /> [[Archivu:Flag_of_Spain.svg|vínculu=|borde|20x20px]] <small>Dvillena Esport</small> |- | align="center" |[[2008]] ([[Xuegos Olímpicos de Beixín 2008|XX.OO.]]) | align="center" | [[Ficheru:Li-Ning logo red.png|70x70px]]<br /> <br /> [[Archivu:Flag_of_the_People's_Republic_of_China.svg|vínculu=|borde|20x20px]] <small>Li-Ning</small> |- | align="center" |[[2012]] ([[Xuegos Olímpicos de Londres 2012|XX.OO.]]) | align="center" | [[Ficheru:Logo_Bosco_di_Ciliegi_(antiguo).png|70x70px]]<br /> <br /> [[Archivu:Flag_of_Russia.svg|vínculu=|borde|20x20px]] <small>Bosco di Ciliegi</small> |- | align="center" |2012 - [[2012|2013]] | align="center" | [[Ficheru:Logo_Tanitex_(modificado).png|98x98px]]<br /> <br /> [[Archivu:Flag_of_Spain.svg|vínculu=|borde|20x20px]] <small>Tanitex</small> |- | align="center" |2015 - [[2015|2016]] | align="center" | [[Ficheru:Adidas_Logo.svg|45x45px]]<br /> <br /> [[Archivu:Flag_of_Germany.svg|vínculu=|borde|20x20px]] <small>Adidas</small> |- | align="center" |[[2016]] ([[Xuegos Olímpicos de Rio de Janeiro 2016|XX.OO.]]) | align="center" | [[Ficheru:Joma_Sport.svg|80x80px]]<br /> <br /> [[Archivu:Flag_of_Spain.svg|vínculu=|borde|20x20px]] <small>Joma</small> |- | align="center" |2016 - [[2016|2018]] | align="center" | [[Ficheru:Oysho logo.png|75x75px]]<br /> <br /> [[Archivu:Flag_of_Spain.svg|vínculu=|borde|20x20px]] <small>[[Oysho]]</small> |} |} {| width="50%" align="center" style="margin-bottom: 10px;" |+'''Piqueres''' | width="50%" valign="top" | {| width="80%" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;" cellspacing="0" cellpadding="2" border="1" align="center" ! width="35%" |Periodu ! width="65%" |Provisor |- | align="center" |2008 - [[2008|2018]] | align="center" | [[Ficheru:Logo_Dvillena.png|70x70px]]<br /> <br /> [[Archivu:Flag_of_Spain.svg|vínculu=|borde|20x20px]] <small>Dvillena Esport</small> |} |} == Música de los exercicios == {| class="wikitable plainrowheaders" cellpadding="0" style="margin-bottom: 10px;" ! scope="col" | Añu ! scope="col" | Aparatos ! scope="col" | Música |- | 2002 - 2003 | Exerciciu d'exhibición con Jennifer Colino y Tania Campu (Manes llibres) | «Kismet» de Bond. |- | 2004 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_ribbon.svg|20x20px]] 5 cintes | «Paisaxe español», de Ricardo García, «Habanera» de la ópera ''Carmen'' de [[Georges Bizet]], y ''Malagueña'' d'Ernesto Lecuona. |- | 2004 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_hoop.svg|20x20px]] [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_ball.svg|20x20px]] 3 aros y 2 pelotes (Entamu de temporada) | Temes «Peacemaker» y «Chase» de la banda sonora d'El pacificador, compuesta por Hans Zimmer. |- | 2004 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_hoop.svg|20x20px]] [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_ball.svg|20x20px]] 3 aros y 2 pelotes (XX.OO. d'Atenes) | Tarrezas «Rede Warrior», «Theme» y «Spectres in the Fog», de la banda sonora d'El últimu samurái, compuesta por Hans Zimmer.<ref name="Música">{{Cita web|url=http://rgforum.no/music/results.php?search=groups|editor=rgforum.no|títulu=Música usada en los ejercicios de conjuntos de gimnasia rítmica|idioma=inglés|fechaaccesu=16 d'agostu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20191109213620/http://www.rgforum.no/music/results.php?search=groups|fechaarchivu=2019-11-09}}(inglés). Consultáu'l 16 d'agostu de 2012.</ref> |- | 2006 | Exerciciu d'exhibición con Jennifer Colino (Manes llibres) | «Sur» de Dorantes. |- | 2009 | Exerciciu d'exhibición (Pañuelos) | «Your Song» d'[[Elton John]], na versión cantada por [[Ewan McGregor]] y Alessandro Safina pa la película ''Moulin Rouge''!.<ref name="Música2">{{Cita web|url=http://rgforum.no/music/results.php?search=rodriguez|editor=rgforum.no|títulu=Música usada por Carolina Rodríguez en los ejercicios de gimnasia rítmica|idioma=inglés|fechaaccesu=16 d'agostu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171107042809/http://rgforum.no/music/results.php?search=rodriguez|fechaarchivu=2017-11-07}}(inglés). Consultáu'l 16 d'agostu de 2012.</ref> |} == Palmarés deportivu == === A nivel de club === Carolina foi campeona d'España nel concursu xeneral en 12 ocasiones, siendo la ximnasta individual con más títulos: unu en categoría alevina (1996), unu en categoría infantil (1998), unu en primer categoría (2008) y 9 en categoría d'honor (2006, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015 y 2016).<ref group="nota">Anguaño Carolina tien 12 títulos de campeona d'España nel concursu xeneral.</ref> Ye tamién la ximnasta que foi más vegaes campeona d'España nel concursu xeneral de la categoría d'honor, con 9 títulos. Amás, tien dellos títulos nacionales por aparatos y 3 en Campeonatos d'España de Conxuntos. Con Castiella y Lleón, ganó la Copa de la Reina en 9 ocasiones (2008 - 2016). === Seleición española === En [[Xuegos Olímpicos]], llogró la 7ª plaza n'Atenes 2004 col conxuntu español, y la 14ª en [[Xuegos Olímpicos de Londres 2012|Londres 2012]] y la 8ª en [[Xuegos Olímpicos de Rio de Janeiro 2016|Rio 2016]] como individual. En competiciones oficiales internacionales tien un total de 2 medayes: un bronce en pelota na prueba de la Copa del Mundu de Corbeil-Essonnes (2009), y otru en maces la prueba de la Copa del Mundu de [[Lisboa]] (2014). Foi amás bronce nos Xuegos Mediterráneos de Pescara (2009) y oru nos Xuegos Mediterráneos de Mersin (2013). == Premios, reconocencies y distinciones == * Placa na categoría de Ximnasia Rítmica na VIII Gala de Ximnasia de Castiella y Lleón (2015)<ref>{{Cita web|url=http://www.tribunaavila.com/noticias/la-viii-gala-de-gimnasia-ritmica-de-castilla-y-leon-renocone-el-trabajo-de-141-deportistas-y-la-labor-de-numerosos-colaboradores|fecha=11 de xineru de 2015|editor=tribunaavila.com|títulu=La VIII Gala de Gimnasia Rítmica de Castilla y León renocone el trabajo de 141 deportistas, y la labor de numerosos colaboradores|fechaaccesu=16 de mayu de 2017}}</ref> * Insinia d'Oru del Colexu Lleonés, apurrida na II Edición de los Premios José Belinchón (2015)<ref>[http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Carolina-Rodriguez-Sera-Premiada-En-su-Colegio-vn167530-vst389 «Carolina Rodríguez será premiada en 'su colegio'»]. ''Leonoticias''. 18 de febreru de 2015. Consultáu'l 18 de febreru de 2015.{{cita noticia|url=http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Carolina-Rodriguez-Sera-Premiada-En-su-Colegio-vn167530-vst389|títulu=Carolina Rodríguez será premiada en 'su colegio'|periódico=Leonoticias|fecha=18 de febreru de 2015|fechaaccesu=18 de febreru de 2015}}</ref><ref>[http://www.diariodeleon.es/noticias/deportes/carolina-rodriguez-premio-jose-belinchon_956811.html «Carolina Rodríguez, premiu 'José Belinchón'»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160828135535/http://www.diariodeleon.es/noticias/deportes/carolina-rodriguez-premio-jose-belinchon_956811.html |date=2016-08-28 }}. ''[//es.wikipedia.org/wiki/Diario_de_Le%C3%B3n Diario de León]''. 14 de febreru de 2015. Consultáu'l 18 de febreru de 2015.{{cita noticia|url=http://www.diariodeleon.es/noticias/deportes/carolina-rodriguez-premio-jose-belinchon_956811.html|títulu=Carolina Rodríguez, premiu 'José Belinchón'|periódico=[[Diario de León]]|fecha=14 de febreru de 2015|fechaaccesu=18 de febreru de 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20160828135535/http://www.diariodeleon.es/noticias/deportes/carolina-rodriguez-premio-jose-belinchon_956811.html|archivedate=2016-08-28}}</ref><ref>[http://www.sportleon.com/noticia/9853/RITMICA/El-legado-de-Belinchon.html «El legado de Belinchón»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160915150645/http://www.sportleon.com/noticia/9853/ritmica/el-legado-de-belinchon.html |date=2016-09-15 }}. ''Sport León''. 19 de febreru de 2015. Consultáu'l 21 de febreru de 2015.{{cita noticia|url=http://www.sportleon.com/noticia/9853/RITMICA/El-legado-de-Belinchon.html|títulu=El legado de Belinchón|periódico=Sport León|fecha=19 de febreru de 2015|fechaaccesu=21 de febreru de 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20160915150645/http://www.sportleon.com/noticia/9853/ritmica/el-legado-de-belinchon.html|archivedate=2016-09-15}}</ref> * Mención Especial na categoría de Ximnasia Rítmica na IX Gala de Ximnasia de Castiella y Lleón (2016)<ref>{{Cita web|url=http://www.bierzotv.com/pepa-rodriguez-homenajeada-en-la-ix-gala-de-gimnasia-de-castilla-y-leon/|fecha=9 de xineru de 2016|editor=bierzotv.com|títulu=Pepa Rodríguez homenajeada en la IX Gala de Gimnasia de Castilla y León|fechaaccesu=16 de mayu de 2017}}</ref> * Socia Honorífica del Club Balonmano Ademar Lleón (2016)<ref>{{Cita web|url=https://twitter.com/CR3Ritmo/status/782303137210232832|fecha=1 d'ochobre de 2016|editor=twitter.com|títulu=Carolina Rodríguez nombrada Socia Honorífica del Club Balonmano Ademar León|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2016}}</ref> * [[Ficheru:Badge_of_the_Royal_Order_of_Sports_Merit_(Spain).svg|19x19px]] Medaya de Bronce de la Real Orde del Méritu Deportivu, dada pol Conseyu Cimeru de Deportes (2016) * Premiu na categoría de Ximnasia Rítmica na X Gala de Ximnasia de Castiella y Lleón (2016) * Premiu na categoría de Ximnasia Internacional na X Gala de Ximnasia de Castiella y Lleón (2016) * Meyor Ximnasta na X Gala de Ximnasia de Castiella y Lleón (2016)<ref>{{Cita web|url=http://www.desdesoria.es/?p=222289|fecha=19 d'avientu de 2016|editor=desdesoria.es|títulu=La X Gala de Gimnasia de Castilla y León premia en la Audiencia a 125 deportistas, 40 de ellos sorianos|fechaaccesu=18 d'avientu de 2017}}</ref> * Mención Especial nos V Premios Podiu del Deporte de [[Castiella y Lleón]] (2017)<ref>{{Cita web|url=http://www.leonoticias.com/deportes/mas-deportes/lydia-carolina-agasajadas-20170927100731-nt.html|fecha=27 de setiembre de 2017|editor=leonoticias.com|títulu=Lydia y Carolina, agasajadas en los Premios Podiu|fechaaccesu=30 de setiembre de 2017}}</ref> == Filmografía == === Programes de televisión === {| style="font-size: 90%; margin-bottom: 10px;" {{tablaguapa}} cellpadding="4" border="2" ! style="background:#B0C4DE;" colspan="4" | Programes de televisión |- ! style="background: #CCCCCC;" | Añu ! style="background: #CCCCCC;" | Títulu ! style="background: #CCCCCC;" | Cadena ! style="background: #CCCCCC;" | Notes |- | [[2002]] | ''Escuela del deporte'' | [[La 2]] de [[Televisión Española|TVE]] | Entrevistada en reportaxe |- | [[2004]] | ''El suañu olímpicu.'' ''ADO 2004'' | [[La 2]] de [[Televisión Española|TVE]] | Entrevistada en reportaxe |- | [[2010]] | ''Oxetivu 2012'' | Teledeporte | Apaición en reportaxe |- | rowspan="4" | [[2012]] | ''Informe Robinson'' | Canal+ | Entrevistada en #reportaje «#Lágrima per Londres»<ref>{{Cita web|url=https://www.youtube.com/watch?v=xnFHYL9XlY0|fecha=30 d'abril de 2012|editor=youtube.com|títulu=Informe Robinson - Lágrimas por Londres HQ|fechaaccesu=1 de febreru de 2018}}</ref> |- | ''Oxetivu 2012'' | Teledeporte | Apaición en reportaxe |- | ''Otra movida'' | Neox | Invitada |- | ''Londres 2012'' | Teledeporte | Convidada al pie de Sara Bayón y Paloma del Río |- | [[2014]] | ''Oxetivu Ríu'' | Teledeporte | Entrevistada en reportaxe |- | [[2015]] | ''Oxetivu Ríu'' | Teledeporte | Entrevistada en reportaxe |- | [[2016]] | ''Reiniciando'' | #0 | Entrevistada en reportaxe «Deporte d'élite»<ref>{{Cita web|url=https://www.youtube.com/watch?v=xviO49OxR1s|fecha=16 de xunu de 2016|editor=youtube.com|títulu=Reiniciando - Deporte de Élite (Programa Completo)|fechaaccesu=14 de febreru de 2018}}</ref> |- | [[2017]] | Gala homenaxe a Carolina Rodríguez | Castiella y Lleón Televisión | Homenaxada |} === Videos musicales === * Rozalén - «Comiéndote a besos» (2013).<ref>{{Cita web|url=https://www.youtube.com/watch?v=-O6WGdkOFOU|fecha=26 d'agostu de 2013|editor=youtube.com|títulu=Videoclip Rozalén - «Comiéndote a besos»|fechaaccesu=3 d'avientu de 2017}}</ref> === Publicidá === * ''Spots'' de Navidá pa Dvillena, entós patrocinador de la RFEG (2012, 2013 y 2015).<ref>{{Cita web|url=https://www.youtube.com/watch?v=pd2ImgZL7UI|fecha=19 d'avientu de 2013|editor=youtube.com|títulu=''Spot'' de Navidad para Dvillena|fechaaccesu=3 d'avientu de 2017}}</ref> * ''Spot'' de la piquera «Sensación» de Dvillena, entós patrocinador de la RFEG (2014).<ref>{{Cita web|url=https://www.youtube.com/watch?v=CchYeGRtwmc|fecha=29 d'ochobre de 2014|editor=youtube.com|títulu=''Spot'' de la puntera «Sensación» de Dvillena|fechaaccesu=3 d'avientu de 2017}}</ref> * Videu promocional de la RFEG tituláu «El suañu de volar» (imáxenes d'archivu), dirixíu por Carlos Agulló (2015).<ref>{{Cita web|url=https://www.youtube.com/watch?v=9EkqpnQV6co|fecha=20 d'abril de 2015|editor=youtube.com|títulu=Videu «El sueño de volar»|fechaaccesu=3 d'avientu de 2017}}</ref> * Videu promocional de la RFEG tituláu «A ritmu de Ríu», dirixíu por Carlos Agulló (2016).<ref>{{Cita web|url=https://www.youtube.com/watch?v=rch2IfTHFJ0|fecha=8 d'abril de 2016|editor=youtube.com|títulu=Videu «A ritmo de Río»|fechaaccesu=3 d'avientu de 2017}}</ref> == Ver tamién == * Seleición nacional de ximnasia rítmica d'España == Notes aclaratories == {{llistaref|grupu="nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} * [http://www.carolinarodriguezrio2016.es/ Páxina web oficial de Carolina Rodríguez] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151022051258/http://carolinarodriguezrio2016.es/ |date=2015-10-22 }} * [https://www.coe.es/coe/bd_perso.nsf/636f272617572203c12572080082e57c/4e9d8f7828ba21fdc1256ecb00556897?OpenDocument Carolina Rodríguez en la páxina web del COE] * [https://www.youtube.com/watch?v=ckOVcyIaPn0 Charla de Carolina Rodríguez en el TEDxLeon (2016)] * [http://www.ivoox.com/femenino-singular-programa-18-13-05-17-audios-mp3_rf_18663589_1.html Entrevista a Carolina Rodríguez por Natalia Freire en ''Femenino singular'' de Radio Marca (2017)] * [https://www.youtube.com/watch?v=ekPF6H1gTGs Gala Homenaje a Carolina Rodríguez en Castilla y León Televisión (2017)] {{NF|1986||Rodriguez Ballesteros, Carolina}} [[Categoría:Persones de Lleón]] [[Categoría:Ximnastes rítmicas de España]] [[Categoría:Ximnastes rítmiques de Castiella y Lleón]] [[Categoría:Ximnastes d'España]] [[Categoría:Deportistes nos Xuegos Olímpicos d'Atenes 2004]] [[Categoría:Deportistes nos Xuegos Olímpicos de Londres 2012]] [[Categoría:Deportistes nos Xuegos Olímpicos de Rio de Janeiro 2016]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] 2e8k9qrdvr9o5mqgvq25574lclnnnqn Catalina d'Aragón 0 131005 4498598 4477289 2026-06-03T23:48:25Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 2 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498598 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Catalina d'Aragón''' {{nym}} foi Reina d'Inglaterra dende 1509 hasta 1533 como la primer esposa del rei [[Enrique VIII d'Inglaterra|Enrique VIII]] y madre de [[María I d'Inglaterra]]; enantes foi princesa de Gales como esposa d'Arturo, príncipe de Gales. Fía de la reina [[Sabela I de Castiella]] y del rei [[Fernandu II d'Aragón]], Catalina tenía tres años cuando foi prometida en matrimoniu al príncipe Arturo, herederu del tronu inglés. El matrimoniu #llevar a cabu en 1501, sicasí, Arturo finó cinco meses dempués. En 1507, actuó como embaxadora pa la Corte Española n'Inglaterra, convirtiéndose na primer muyer embaxadora de la historia europea.[2] En 1509 casóse con Enrique VIII, hermanu menor d'Arturo, quien asocediera al tronu apocayá. Mientres seis meses en 1513, sirvió como rexente d'Inglaterra mientres Enrique VIII taba en Francia y foi mientres esta rexencia que los ingleses resultaron victoriosos na batalla de Flodden Field contra los escoceses, un acontecimientu nel cual Catalina desempeñó un papel importante.[3] Escontra 1525, namoráu del so amante Ana Bolena ya insatisfechu col so matrimoniu con Catalina, que nun produxera nengún home sobreviviente, Enrique VIII dexó a la so fía, la futura María I d'Inglaterra, como heredera presunta mientres una dómina na cual nun había nengún antecedente establecíu por que una muyer asocediera al tronu. Enrique buscó la manera p'anular el so matrimoniu y punxo en marcha una cadena d'acontecimientos que conducieron a la rotura d'Inglaterra cola Ilesia Católica. Cuando Clemente VII refugó la declaración de nulidá del matrimoniu, Enrique desafió-y asumiendo la supremacía sobre los asuntos relixosos. En 1533 el matrimoniu foi declaráu inválidu y Enrique #casar con Ana Bolena en xuiciu del cleru n'Inglaterra y ensin referencia al Papa. Catalina #negar a reconocer oficialmente a Enrique como xefe supremu de la Ilesia d'Inglaterra y siguió considerándose tantu la esposa llexítima del rei como la verdadera reina, atrayendo muncha simpatía popular.[4] A pesar d'esto, Enrique solo #reconocer como princesa viuda. Dempués de ser desterrada de la Corte, pasó'l restu de la so vida nel castiellu de Kimbolton onde morrió'l 7 de xineru de 1536. Los súbditos ingleses de Catalina #tener n'alta estima y la so muerte desencadenó un llargu periodu d'intensu llutu ente'l pueblu inglés.[5] El revesosu llibru ''De institutione feminae christianae'' de [[Juan Luis Vives]], qu'afirmaba que les muyeres tienen derechu a una educación, foi encargáu por ella y dedicáu a ella. Tal foi la impresión que Catalina causó na xente que, inclusive'l so enemigu Thomas Cromwell, dixo d'ella: "Si non fora pol so sexu, podría desafiar a tolos héroes de la historia".[6] La reina llogró un trunfu cola esitosa apelación a favor de la vida de los rebeldes arreyaos en Evil May Day, a quien defendió pol bien de les sos families.[7] Catalina tamién se ganó l'almiración xeneralizada por empecipiar un ampliu programa pal socorru de los probes.[7] La reina foi mecenes del Humanismu Renacentista y amiga de los grandes eruditos [[Erasmu de Rotterdam|Erasmo de Rotterdam]] y Tomás Moro. == Infanta d'Aragón y Castiella == [[Ficheru:Juan_de_Flandes_002.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|Semeya por Xuan de Flandes de Catalina a los once años. Amuesa un gran paecíu cola so hermana, la reina [[Xuana I de Castiella|Xuana de Castiella]].]] Nacida nel Palaciu arzobispal d'Alcalá de Henares, el 16 d'avientu de 1485, foi la menor de les fíes del rei Fernandu II d'Aragón y de la reina Sabela I de Castiella. Baxaba pela #llinia materna, de la Casa Real Inglesa; la so bisagüela [[Catalina de Lancáster]], por quien-y punxeron el nome, y el so tatarabuela Felipa de Lancáster yeren fíes de Xuan de Gante y nietes d'Eduardo III d'Inglaterra. Por ello, yera prima en cuartu grau d'Enrique VII y de la so esposa Sabela de York, padres d'Enrique VIII. Catalina recibió la educación que se-y daba entós a una futura reina: foi educada por Alessandro Geraldini, miembru de les Sagraes Órdenes. Estudió derechu canónicu y civil, aritmética, lliteratura clásica, xenealoxía y heráldica, historia, filosofía, relixón y teoloxía. Tuvo una crianza bien relixosa y desenvolvió una fe que desempeñaría un gran papel na so etapa de maduror.[8] Aprendió a falar, lleer y escribir en castellán y llatín, amás de falar francés y griegu. Tamién foi instruyida n'habilidaes doméstiques como la cocina, la danza, el dibuxu, el bordáu, los bonos modales, faer encaxe, la música, la cordura, el filáu y el texíu.[9] Más tarde el gran eruditu [[Erasmu de Rotterdam|Erasmo]] dixo qu'a Catalina -y #encantar la bona lliteratura y que la estudiara con provechu dende la niñez."[10] Polo tanto Catalina aportó a escepcionalmente culta pa la dómina, inclusive como reina. Según les cróniques ingleses de la dómina, Catalina tenía unes cualidaes intelectuales coles que poques reines podíen andar a la tema.<ref>[https://www.elmundo.es/suplementos/magazine/2009/499/1239988914.html Carmen Machado. La reina más amada por los ingleses era española. El Mundo. 19/04/2009; (499 Suplemento).]</ref> A los seis años contempló #tomar de Granada (1492). Ellí quedóse a vivir colos sos padres, ya instalóse más tarde na cercana Santa Fe. Los sos padres taben texendo una rede d'aliances matrimoniales en contra de Francia: Xuan y Xuana colos Habsburgu; Sabela y María d'Aragón con Portugal. Dende bien temprana edá, #considerar a Catalina como una esposa fayadiza p'Arturo, príncipe de Gales, primero na llinia de socesión al tronu inglés, gracies a l'ascendencia inglesa qu'heredara de la so madre. Per parte d'esta, Catalina gociaba d'un derechu llexítimu al tronu inglés más fuerte qu'aquel d'Enrique VII por aciu les dos primeres esposes de Xuan de Gante, primer Duque de Lancáster: Blanca de Lancáster y Constanza de Castiella. Otra manera, Enrique VII yera'l descendiente de la unión ente Xuan de Gante y Catalina de Roet-Swynford, que los sos fíos nacieron fora de matrimoniu, y fueron llexitimaos solamente dempués de la muerte de Constanza y el matrimoniu socesivu de Xuan con Catalina. A pesar de ser llexitimaos, a los fíos de Xuan y Catalina prohibióse-yos heredar el tronu inglés, una restricción que s'ignoró nes siguientes xeneraciones. Por causa de l'ascendencia d'Enrique VII por esos fíos illexítimos impidíos d'asoceder al tronu inglés, la monarquía Tudor nun yera reconocida oficialmente por tolos reinos europeos. Mientres esa dómina la Casa de Trastámara yera la más prestixosa d'Europa[12] gracies al reináu de los [[Reis Católicos]] y polo tanto l'alianza de Catalina y Arturo validó la [[Casa de Tudor]] a güeyos de la realeza europea y reforzó el derechu de los Tudor al tronu inglés gracies al prestixosu llinaxe de Catalina d'Aragón. Tamién lu ayudaría tener un herederu home, que sicasí nun tuvo. El matrimoniu ente Catalina y Arturo #celebrar por poderes el 19 de mayu de 1499. Los maríos #escribir en llatín hasta qu'Arturo cumplió los quince años, cuando se decidió que yeren lo suficientemente mayores pa peracabar el matrimoniu.[13] Cuando Catalina d'Aragón viaxó hasta Londres, llevó consigo un grupu de persones d'orixe africanu, una d'elles Catalina de Cardones, nacida en Motril, Granada, y, posiblemente, el trompetista John Blanke,[15] unu de los primeros músicos africanos con llegada documentada a Londres mientres esa dómina. Causaron una gran impresión en favor de la princesa y en cuanto al poder de la so familia.[16]<ref name="odnb">Kaufmann, Miranda (en inglés). [http://www.oxforddnb.com/public/dnb/107145.html «Blanke, John (fl. 1507–1512).» ''Oxford Dictionary of National Biography'',] [[Oxford University Press]], Sept 2014. ''[//es.wikipedia.org/wiki/Oxford_Dictionary_of_National_Biography Oxford Dictionary of National Biography]''. Consultáu'l 28 de febreru de 2015.</ref> == Princesa de Gales == [[Ficheru:Arthur_Prince_of_Wales_c_1500.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|Arturo alredor del tiempu del so matrimoniu, hacia 1501]] [[Ficheru:Michel_Sittow_002.jpg|miniaturadeimagen|Semeya d'una princesa, posiblemente Catalina d'Aragón, hacia 1502, por Michael Sittow, a principios del sieglu XVI, Muséu Kunsthistorisches, [[Viena]].<ref>{{cita web |url=http://bilddatenbank.khm.at/viewArtefact?id=2441 |títulu=KHM Bilddatenbank — KHM Bilddatenbank |editorial=Bilddatenbank.khm.at |publicación=Bilddatenbank.khm.at |fechaaccesu=16 de setiembre de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140714195733/http://bilddatenbank.khm.at/viewArtefact?id=2441 |fechaarchivu=2014-07-14 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://bilddatenbank.khm.at/viewArtefact?id=1788 |títulu=KHM Bilddatenbank — KHM Bilddatenbank |editorial=Bilddatenbank.khm.at |publicación=Bilddatenbank.khm.at |fechaaccesu=16 de setiembre de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140714214138/http://bilddatenbank.khm.at/viewArtefact?id=1788 |fechaarchivu=2014-07-14 }}</ref>]] La política de los Reis Católicos foi d'aisllar a Francia. D'acordies con esa política, Catalina foi prometida en matrimoniu'l 26 de marzu de 1489 col príncipe Arturo de Gales, primoxénitu d'Enrique VII d'Inglaterra, nel Tratáu de Medina del Campo. Catalina espereció al abandonar l'[[Alhambra]], yá que pasara nel ''castiellu coloráu'l'' so niñez y adolescencia. Cuando la infanta cuntaba quince años, el 17 d'agostu de 1501, el so barcu zarpó d'[[A Coruña]] escontra Inglaterra, pero nel [[Golfu de Bizkaia|golfu de Vizcaya]] se desarboló, polo que tuvo de fondiar nel puertu de [[Laredo]] pa empecipiar nuevamente'l viaxe'l 27 de setiembre del mesmu añu. Tres un mes de #navegación Catalina llegó al puertu de [[Plymouth]], onde foi recibida pol obispu de Bath, en representación del príncipe Arturo. Dambos conocieron el 4 de payares en Dogmersfield en Hampshire. Sábese pocu sobre les primeres impresiones que tuvieron l'unu del otru, #pero Arturo escribió una carta a los sos suegros afirmando que sería «un cariñosu y verdaderu home» y díxo-y a los sos padres que taba inmensamente contentu de «contemplar la prestosa cara de la so novia». Dambos afayaron que nun se podíen entender, yá que aprendieren pronunciaciones del llatín distintes.[19] Diez díes más tarde, el 14 de payares de 1501, Catalina y, pa ella, el desconocíu y nuevu príncipe de Gales, casó na [[Catedral de San Pablo de Londres|catedral de San Pablo]] de Londres. Causó una gran impresión al so suegru, el rei. Alcordárase una dote de 200 000 corones y pagóse la metá pocu dempués de la boda.<ref>{{cita web |url=http://www.historyonthenet.com/Chronology/timelinecatherine.htm|fecha=15 d'ochobre de 2010 |títulu=Catherine of Aragon Timeline|editorial=Historyonthenet.com |publicación=Historyonthenet.com |fechaaccesu=16 de setiembre de 2013}}</ref> Una vegada casáu, Arturo foi unviáu, como príncipe de Gales al castiellu de Ludlow en Shropshire pa presidir el Conseyu de Gales y Marques Galeses y foi acompañáu pola agora princesa de Gales. La pareya #instalar en Castle Lodge, Ludlow. Unos pocos meses dempués, los dos carecieron, posiblemente del sudu inglés que taba afarando la zona. El 2 d'abril de 1502, el nuevu príncipe morrió y dexó a Catalina viuda y, según ella y otres persones de la so redolada afirmaron qu'entá yera virxe y que'l matrimoniu col nuevu príncipe enxamás se peracabara. Esti puntu resultaría'l centru d'un gran discutiniu años dempués. Llegaos a esti puntu, Enrique VII d'Inglaterra túvose qu'enfrentar al retu d'evitar la obligación de devolve-y la dote al padre de Catalina, magar que solo recibiera la metá. Primeramente propúnxose a sigo mesmu como home de la so nuera, y a la fin alcordóse que la princesa #casar con Enrique, duque de York, segundu fíu d'Enrique VII y cinco años más nuevu qu'ella. Sicasí, la muerte de la madre de Catalina fixo que'l so "valor" nel mercáu de matrimoniu menguara. Castiella yera un reinu enforma mayor qu'Aragón, y #heredar la hermana mayor de Catalina, [[Xuana I de Castiella|Xuana]], que carecía d'inestabilidá mental. Ostensiblemente, el matrimoniu foi retrasáu hasta qu'Enrique algamara la mayoría d'edá, #pero Enrique VII retardó tanto'l pagu del restu de la dote yá que paecía improbable que tuviera llugar el matrimoniu. Mentanto, la princesa vivía virtualmente como prisionera en Durham House en Londres.[21] Dalgunes de les cartes nes que Catalina se quexa al so padre del so tratamientu a manes d'Enrique VII sobrevivieron. Nuna d'estes cartes diz-y Yo escueyo no que creo, y nun digo nada. Pos nun soi tan simple como paezo." Escarecía de dineru y costába-y salir alantre yá que tenía que caltener a les sos dames de compañía tanto como a sigo mesma. En 1507 sirvió como embaxadora española n'Inglaterra, siendo la primer muyer embaxadora de la historia europea.[2] Anque Enrique VII y los sos conseyeros esperaben que Catalina sería bono de manipoliar, ella amosólos que taben equivocaos.[2] El matrimoniu col hermanu d'Arturo dependía de la concesión d'una dispensa papal porque'l Derechu canónicu prohibía qu'un home #casar cola vilba del so hermanu. Catalina testificó que'l so matrimoniu con Arturo nun se peracabara por cuenta de la mocedá y al calter enfermizu del príncipe, fechu que foi certificáu pol papa [[Papa Xuliu II|Julio]] II. Tamién ye verdá que'l Derechu canónicu solo consideraba un matrimoniu peracabáu como válidu.[22][23] == Reina d'Inglaterra (1509-1533) == [[Ficheru:Henry_VIII_Catherine_of_Aragon_coronation_woodcut.jpg|miniaturadeimagen|Grabáu en madera del sieglu XVI de la coronación d'Enrique VIII y Catalina d'Aragón, dambos amosando los sos emblemes heráldicos, la Rosa Tudor y la Granada]] === Boda === En 1509 finó Enrique VII y el so fíu Enrique VIII asumió'l reináu, amosando'l so deséu de tener cuanto antes a la princesa. Por esa razón, la boda de dambos celebró dos meses dempués, el 11 de xunu de 1509,[24] siete años tres la muerte d'Arturo. La pareya casó nuna ceremonia privada na Ilesia de Greenwich, cuando Catalina tenía 23 años ente que al rei solo faltáben-y unos díes pa cumplir los 18.[24][25] === Coronación === El sábadu 23 de xunu, la procesión tradicional a Westminster, que solía celebrase'l día anterior a la coronación de los reis ingleses, foi recibida por un gran ensame entusiasmada. Según los costume, los recién casaos pasaron la nueche antes de la so coronación na Torre de Londres. El domingu 24 de xunu de 1509, siendo tamién el día de plenu branu, Enrique VIII y Catalina fueron unxíos y coronaos xuntos pol Arzobispu de Canterbury nuna ceremonia dadivosa, celebrada na Abadía de Westminster. De siguío sirvióse una llacuada nel [[Palaciu de Westminster|Hall de Westminster]]. Tamién se crearon munchos nuevos caballeros del Orde del Bañu n'honor a la coronación.[25] Mientres el mes siguiente, la reina #presentar al públicu inglés en munches ocasiones sociales. Causó una impresión escelente y foi perbién recibida pol pueblu inglés.[26] === Embaranzos y fíos === El 31 de xineru de 1510, Catalina dio a lluz prematuramente a una fía mortinata. Un fíu, Enrique, Duque de Cornualles, nació nel añu nuevu de 1511 y finó de secute 53 díes dempués el 22 de febreru de 1511. La causa de muerte nun foi documentada. En 1513, Catalina volvió quedase embarazada[27] pero tamién esti fíu foi mortinato o finó pocu dempués de nacer cuando Enrique volviera de Francia. N'avientu de 1514 tuvo otru fíu, el príncipe Enrique, que finó en curtiu plazu. El 18 de febreru de 1516, Catalina dio a lluz a una fía sana.[28] Punxéron-y el nome de [[María I d'Inglaterra|María]] y foi bautizada trés díes depués nuna gran ceremonia na ilesia de los Flaires Observadores. En 1518, Catalina quedó encinta per última vegada. El 10 de payares nació una fía, pero'l ñácaru yera débil y morrió al cabu d'unes hores o quiciabes d'unos díes, una selmana como muncho. En total, Catalina tuvo seis #embarazo documentaos.[29] [[Ficheru:Catharineofaragonengland.jpg|miniaturadeimagen|Catalina reparando a Enrique justar n'honor de la nacencia d'un fíu. El caballu d'Enrique ta engalanáu cola inicial de Catalina n'inglés, "K."]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" !Nome !Nacencia !Muerte !Notes |- |Ñácaru de sexu femenín |<center>31 de xineru 1510<ref>{{cita web |url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/99689/Catherine-of-Aragon |títulu=Catherine of Aragon|editorial=[[Encyclopædia Britannica|Britannica]] |publicación=[[Encyclopædia Britannica|Britannica]]}}</ref></center> |Mortinata |- |Enrique, Duque de Cornualles |1 de xineru de 1511 |23 de febreru de 1511 |Vivió 53 díes |- |Enrique, Duque de Cornualles | colspan="2" |<center>ochobre 1513</center> |Mortinato o vivió unes hores |- |Enrique, Duque de Cornualles | colspan="2" |<center>avientu 1514</center> |Vivió unes hores |- |[[María I d'Inglaterra|María I, Reina d'Inglaterra]] |18 de febreru de 1516 |17 de payares de 1558 |Única fía sobreviviente |- |Ñácaru de sexu femenín |10 de payares de 1518 |17 de payares de 1518 |Vivió 7 díes |} === Influencia === [[Ficheru:Holbein, Hans (II) - Henry VIII - Galleria Nazionale d'Arte Antica, Rome.jpg|miniaturadeimagen|Semeya d'Enrique VIII por Hans Holbein el Mozu hacia 1540]] El 11 de xunu de 1513 Enrique nomó a Catalina como rexente o gobernadora d'Inglaterra mientres viaxaba a Francia pa la batalla de Guinegate.[31] Cuando Lluis I d'Orleans, duque de Longueville foi prindáu en Thérouanne, Enrique mandólu a vivir na corte de Catalina. Ella escribió-y una carta a Wolsey, diciéndo-y que tanto ella como'l so conseyu preferiríen que'l duque #agospiar na Torre de Londres yá que los escoceses taben "tan ocupaos como lo tán agora". Tamién añadió les sos oraciones por que «Dios tráiganos tanta suerte contra los escoceses, como tien ellí'l rei».[32] La guerra con Escocia caltenía ocupaos a los sos súbditos y ella taba «horriblemente atareada con faer estandartes, pancartes ya insinies» nel palaciu de Richmond. Los escoceses invadieron y el 3 de #setiembre Catalina ordenólu a Thomas Lovell qu'axuntara un exércitu de los condaos del centru d'Inglaterra.[33] Catalina, a pesar de tar embarazada, acaballó escontra'l norte n'armadura completa pa dirixise a les tropes (dio a lluz a un fíu mortinato alredor d'ochobre). El so impresionante discursu foi rellatáu pol historiador Pedru Mártir de Anglería en [[Valladolid]] una quincena más tarde.[34] Anque un boletín informativu italianu afirmó que Catalina taba cien milles al norte de Londres cuando-y llegó la noticia de la victoria na batalla de Flodden Field, en realidá taba cerca de Buckingham.[35] Dende Woburn Abbey unvió-y una carta a Enrique al pie de un cachu del chaquetón sangrientu de Jacobo IV d'Escocia, muertu en batalla, por que'l rei #utilizar como bandera nel asediu de Tournai.[36] A midida que Catalina avieyaba, aumentó la so dedicación relixosa tanto como'l so interés n'asuntos académicos. Siguió ampliando les sos conocencies amás d'ocupase del entrenamientu y la instrucción de la so fía. La educación de les muyeres #poner de moda debíu, en parte, a la influencia de Catalina. Tamién donó sumas de dineru #considerable a delles universidaes. Sicasí, Enrique inda consideraba un herederu home como daqué imprescindible. La [[Casa de Tudor|Dinastía Tudor]] yera nueva y la so llexitimidá entá podía ser desafiada.[37] La última vegada qu'una muyer, ([[Matilde d'Inglaterra|la Emperatriz Matilde]]), heredara'l tronu, desencadenárase una llarga guerra civil (1135-54), que los sos desastres taben entá frescos na memoria coleutiva por culpa de la [[Guerra de les Dos Roses]].[38] En 1520 l'emperador [[Carlos I d'España|Carlos V]], sobrín de Catalina, realizó una visita d'Estáu a Inglaterra y esta encamentó a Enrique que s'aliara con Carlos en cuenta de con Francia. Darréu dempués de la partida del emperador, Catalina acompañó a Enrique a Francia pa visitar a [[Franciscu I de Francia|Franciscu I]] y gociar del célebre Campu del Pañu d'Oru. Dos años más tarde, declaróse la guerra contra Francia y Carlos V foi recibíu una vegada más n'Inglaterra, onde empezaron los planes pa promete-y en matrimoniu a la moza [[María I d'Inglaterra|María]]. == El «gran asuntu» del rei == [[Ficheru:Catherine_Aragon_Henri_VIII_by_Henry_Nelson_ONeil.jpg|miniaturadeimagen|250x250px|Catalina clamiando nel xuiciu contra ella per parte d'Enrique. Cuadru por Henry Nelson O'Neil.]] En 1525, Enrique VIII #namorar d'Ana Bolena, una dama de compañía de la reina Catalina que yera nueve años más nueva qu'él y empezó a cortexala;[39] por estes feches Catalina yá nun podía concebir fíos (tenía 40 años). Enrique empezó a creer que'l so matrimoniu taba malditu y buscó confirmación na Biblia, qu'interpretó como si afirmara que si un home #casar cola vilba del so hermanu, el matrimoniu va ser maneru.[41] Inclusive si nun se peracabara'l matrimoniu con Arturo, (y Catalina aportunaría hasta la so muerte en que yera virxe cuando llegó al tálamu d'Enrique), la interpretación del testu bíblicu por Enrique significaba que'l matrimoniu fuera indecente a güeyos de Dios.[23] La cuestión de que si'l papa que presidió'l matrimoniu d'Enrique y Catalina tuviera'l derechu de decidir en contra de la torga bíblica indicáu por Enrique, #convertir en tema ingriente d'una campaña na que'l rei intentaría arrampuña-y una declaración de nulidá al papa n'exerciciu.[23] Ye posible que la idea d'una declaración de nulidá suxeriérase-y a Enrique muncho primero y ye bien probable que fuera motivada pol so deséu de tener un fíu. Primero que el padre d'Enrique asocediera al tronu, Inglaterra atopábase sitiada por [[Guerra de les Dos Roses|conflictu armáu]] por causa de reclamos rivales a la Corona Inglesa y quiciabes Enrique quería evitar una incertidume asemeyada sobre la socesión.[42]<ref>Levítico 20:21</ref> {{Cita|Les mios moliciones son tan grandes, la mio vida tan alteriada polos planes inventaos a diariu pa promover la intención retorcigañada del rei, les sorpreses que me da'l rei, con ciertes persones del so conseyu, y el mio tratamientu ye lo que sabe Dios, que ye lo suficiente pa encurtiar diez vides, muncho más la mía.}} Llueu, l'únicu oxetu absorbente del deséu d'Enrique #convertir n'asegurar una declaración de nulidá.[43] Catalina foi griespu cuando se-y suxirió que se retirara discretamente a un conventu, diciendo «Dios nunca me llamó a un conventu. Yo soi la verdadera y llexítima esposa del rei».[44] Enrique tuvo esperances con una apelación a la [[Santa Sede]], actuando independientemente del cardenal Thomas Wolsey, amás de nun cunta-y nada de los sos planes. William Knight, el secretariu del rei, foi unviáu al papa Clemente VII pa demandar una declaración de nulidá col argumentu de que la bulda del papa [[Papa Xuliu II|Julio II]] llográrase so falses declaraciones. Sicasí, entós daquella el papa yera'l prisioneru del sobrín de Catalina, [[Carlos I d'España|Carlos V]] tres el saquéu de Roma en mayu de 1527, y polo tanto a Knight resultó-y difícil llograr accesu pa ve-y. A la fin, l'unviáu d'Enrique tuvo que tornar a Inglaterra ensin haber consiguíu gran cosa. Agora a Enrique nun-y quedaba más remediu qu'encarga-y esti gran asuntu a Thomas Wolsey, que faía tolo posible p'asegurar una decisión a favor d'Enrique. [[Ficheru:Mary_I_by_Master_John.jpg|miniaturadeimagen|''[[María I d'Inglaterra|Lady María]]'' fía de Catalina y Enrique con 28 años]] Wolsey inclusive llegó hasta tal puntu de convocar una corte eclesiástica n'Inglaterra a la qu'asistieron Catalina y Enrique, y na cual presidía un representante del Papa. Equí, el 21 de xunu de 1529, ye onde Catalina pronunció'l so célebre discursu; llevantóse, y, amodo, colos güeyos de toos fixos nella, arrodió l'apertada fila d'obispos, xubió al otru llau de la tribuna y se arrodilló a los pies del so home: {{Cita|Señor, clámiovos por tol amor qu'hubo ente nós, que me faigáis xusticia y derechu, que tengáis de mi dalguna piedá y compasión, porque soi una probe muyer, una estranxera, nacida fora de los vuesos dominios. Nun tengo equí nengún amigu seguru y muncho menos un conseyu imparcial. A vos vengo como cabeza de la Xusticia nesti Reinu. Pongo a Dios y a tol mundu por testigu de que fui para vos una muyer verdadera, humilde y obediente, siempres conforme cola vuesa voluntá y el vuesu gustu… siempres satisfecha y contenta con toles coses que vos complacíen o prestaben, yá fueren munches o poques… amé a tolos que vos amastis solamente por vos, tuviera o non motivu y fueren o non los mios amigos o los mios enemigos. Estos venti años o más fui vuesa verdadera muyer y tuvistis de mi dellos fíos, magar Dios quixo llama-yos d'esti mundu. Y cuando me tuvistis per primer vegada, pongo a Dios por testigu que yo yera una verdadera doncella nun tocada por home. Invoco a la vuesa conciencia si esto ye verdá o non [...] Ablúcame oyer qué nueves invenciones invéntense contra mi, que nunca procuré más que la honorabilidá, y oblígame a oponeme al orde y al xuiciu d'esti nuevu tribunal, nel que tanto dañu me facéis. Y clámiovos humildemente qu'en nome de la caridá y por amor a Dios, que ye'l supremu xuez, evitéisme la comparecencia énte esti tribunal en tantu los mios amigos d'España nun m'aconseyaren cuál ye'l camín que me correspuende siguir. Pero si nun queréis otorgame tan menguáu favor, cúmplase la vuesa voluntá, que yo a Dios encamiento la mio causa.}} Y con una fonda reverencia al rei y ensin una mirada siquier a los dos mandaos o a los obispos que taben aconceyaos, dirixóse amodo escontra la puerta de la Gran Sala. Un espectador oyó que'l gentilhombre de Catalina, Griffith, dicía-y tímidamente: «Madame, sois llamada de nuevu» y, n'efeutu, la tercer convocatoria formal del tribunal taba pronunciándose dende los estraos. «Nun importa» respondió, «pa mi, esti tribunal nun ye imparcial. Nun voi permanecer equí».[45] Sicasí, Clemente VII nun #tener# cuenta de dexar que se llegara a una decisión n'Inglaterra y el so unviáu papal foi retiráu. (Ye difícil saber hasta que puntu foi influyíu'l Papa por Carlos V, #pero Enrique tenía claro que yera improbable que'l Papa declarara nulu'l so matrimoniu cola tía del Emperador).[46] El Papa prohibió qu'Enrique se volviera a casar antes de tomase una decisión en Roma. Wolsey fracasara y foi despidíu del so cargu públicu en 1529. De siguío Wolsey empezó a entamar una intriga secreta pa forzar Ana Bolena al exiliu, y empezó a comunicase col Papa pa llograr esi fin. Cuando s'afayó la combalechadura, Enrique ordenó l'arrestu de Wolsey, y de nun ser un enfermu terminal que n'efeutu finó en 1530, quiciabes sería executáu por #traición.[47] Un añu dempués, Catalina foi desterrada de la Corte, y concediéronse los sos antiguos apartamentos a Ana Bolena. Cuando morrió l'arzobispu de Canterbury William Warham, #nomar a [[Thomas Cranmer]], el capellán de la familia Bolena, como socesor al puestu llibre. A lo último, Enrique casó'l 25 de xineru de 1533 con Ana Bolena, yá embarazada de la futura reina [[Sabela I d'Inglaterra|Sabela]] I. L'Arzobispu de Canterbury, [[Thomas Cranmer]], declaró nulu'l matrimoniu del rei con Catalina (23 de mayu de 1533). Enrique VIII #dixebrar de la obediencia a la [[Ilesia Católica]] de Roma en 1534 y fíxose reconocer como xefe supremu de la nueva Ilesia d'Inglaterra.<ref>{{cita web |url=http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/catalina_aragon.htm|autor=Biografías y Vidas |títulu=Catalina d'Aragón |fechaaccesu=30 de xunu de 2004}}</ref> Cuando Enrique decidió buscar la declaración de nulidá'l so matrimoniu con Catalina, Xuan Fisher #convertir nel conseyeru más lleal de la reina y n'unu de los sos partidarios principales. Xuan asistió a la corte del unviáu papal en nome d'ella, y conmocionó a les persones presentes cola franqueza del so llinguaxe y cola declaración que, como [[Xuan Bautista|Xuan el Bautista]], taba dispuestu a morrer pa defender la indisolubilidad del matrimoniu. Esto enfureció tanto a Enrique que redactó un llargu discursu en llatín empobináu a los legaos en respuesta al discursu de Fisher. La copia de Fisher entá esiste, col marxe llenu de les sos anotaciones manuscrites, demostrando lo pocu que tarrecía la roxura d'Enrique. El llabor de Fisher terminó cuando la causa a Roma foi esaniciada, #pero Enrique enxamás-y perdonó.[49][50] Ente otres persones que sofitaben la causa de Catalina atopaben Tomás Moro, María Tudor, reina de Francia la mesma hermana del rei, (anque como miembru de la familia Tudor y de sangre real, taba exenta de #cualquier castigu y execución), María de Salinas, l'emperador [[Carlos I d'España|Carlos V]], Paulo III y los Reformadores Protestantes [[Martín Lutero|Martín]] Lutero[51] y William Tyndale.[52] == Destierru y muerte == [[Ficheru:Alcalá_de_Henares,_Monumento_a_Catalina_de_Aragón_(M._Peinado_24-05-2008).jpg|izquierda|miniaturadeimagen|Estatua de Catalina d'Aragón na so ciudá natal, [[Alcalá de Henares]]]] Al tornar de Dover d'una xunta con [[Franciscu I de Francia]] en Calais, Enrique #casar con Ana Bolena nuna ceremonia secreta.[53] Delles fontes especulen qu'Ana yá taba embarazada (y Enrique nun quería correr el riesgu de que'l neñu naciera illexítimu), pero otres testifiquen qu'Ana (reparando que la so hermana María Bolena fuera amante del rei y que depués esti la dexó de llau), #negar a chase con Enrique hasta que se casaren. Enrique defendió la llegalidá de la unión señalando que Catalina había estáu casada enantes. Si peracabárase'l matrimoniu ente ella y Arturo, derechu canónicu indicaba qu'Enrique taba nel so derechu de volvese a casar.[54] El 23 de mayu de 1533, [[Thomas Cranmer]] actuó como xuez nuna corte especial convocada nel Prioratu de Dunstable pa dictaminar la validez del matrimoniu d'Enrique con Catalina. Cranmer declaró'l matrimoniu illegal, magar la testificación de Catalina qu'ella y Arturo nunca tuvieren rellaciones sexuales. Cranmer depués dictaminó'l matrimoniu d'Enrique con Ana Bolena como válidu cinco díes más tarde, el 28 de mayu de 1533.[55] Hasta la so muerte, Catalina siguiría refiriéndose a sigo mesma como la esposa llexítima d'Enrique y la única verdadera reina d'Inglaterra, y los sos criaos siguieron a usar esi títulu cuando se-y dirixíen. Enrique quitó-y el derechu a #cualquier títulu salvu aquel de princesa viuda de Gales" en reconocencia de la so estatus como la vilba del so hermanu.[53] Catalina #instalar nel castiellu del More nel iviernu de 1531/32.[56] En 1535 foi treslladada al castiellu de Kimbolton. Ellí, se confinó a un solu cuartu, (del cual salía solamente p'asistir a misa), nun llevaba puestu más que'l ciliciu de la Orde de San Franciscu y ayunaba de cutio. Dexábense-y visites ocasionales, pero tába-y prohibíu ver a la so fía María. Tamién teníen prohibíu comunicase de forma escrita, pero los sos partidarios llevaben discretamente les cartes d'una a la otra. Enrique ufiertó-yos meyor agospiamientu y permisu para trate si reconocíen a Ana Bolena como la nueva reina. Dambes negáronse.[56] A fines d'ochobre de 1535, sintiendo que s'averaba'l fin, Catalina fixo'l so testamentu y escribiólu al so sobrín, Carlos V, pidiéndo-y que protexera a la so fía. N'avientu, María de Salinas, amiga de Catalina que viaxara con ella a Inglaterra cuando se casó, enteróse que Catalina taba bien enferma y dispúnxose a vela. María llegó a Kimbolton y práuticamente aprució nel castiellu, inventando la escusa de que la carta dando llicencia pa la so entrada taba en camín y clamiando a los guardias que nun echaren fuera a una muyer nuna nueche fría d'iviernu. Salinas atopó que Catalina taba bien enferma. Acababa de cumplir cincuenta años. Apenes podía afaese na cama, muncho menos ponese de pies. Fuera incapaz de comer, o retener la comida mientres dellos díes y un dolor d'estómagu torgara que durmiera más de dos hores en total mientres los seis nueches anteriores.[57] Les visites y el ciñu de María de Salinas llevantáron-y la moral y fixeron qu'ameyorara la so salú. Catalina empezó a comer y a retener la comida. La so salú siguió ameyorando mientres los díes siguientes. El 6 de xineru #afacer na cama, iguóse'l pelo y vistióse la cabeza.[58] Sicasí, Catalina taba esmolecida de que nun duraría hasta la lluz del día y esperó hasta l'amanecer por que'l so confesor, Xurde de Athequa, diéra-y la comunión. De siguío, Catalina #dedicar a rezar, marmullando oraciones hasta que finalmente finó poco primero de les dos de la tarde, el 7 de xineru de 1536.[59] A otru día, la noticia de la so muerte llegó-y al rei. Entós daquella circulaben rumores de que fuera envelenada,[60] posiblemente por Gregory di Casale.[61] Según el cronista Edward Hall, Ana Bolena #vistir de mariellu pol llutu. Esto interpretóse de delles maneres; [[Polidoro Virgilio]] #interpretar como qu'Ana nun taba de duelu.[62] Chapuys documentó que yera de fechu Enrique'l que se vistió de mariellu, celebrando la noticia y amosando a la so fía tenida con Ana, [[Sabela I d'Inglaterra|Sabela]], con arguyu a los cortesanos.[63] Esto #ver munchos como desagradable y vulgar. Díxose más tarde que tanto Enrique como Ana lloraron la so muerte en priváu. [[Ficheru:Tomb of Catherine of Aragon at Peterborough Cathedral, Cambridgeshire, UK.jpg|miniaturadeimagen|Tumba de Catalina d'Aragón nel interior de la catedral, cola lleenda "''Catalina Reina d'Inglaterra''".]] El día del funeral de Catalina, Ana Bolena sufrió un albuertu d'un fíu home. Entós empezaron a apaecer rumores que Catalina fuera envelenada por Enrique o Ana, o inclusive por dambos, yá que Ana amenaciara con asesinar a Catalina y a María en delles ocasiones. Los rumores #producir tres el presuntu descubrimientu d'una neoplasia negra nel corazón mientres la embalsamación del cuerpu, posiblemente causada pol envelenamientu.[64] L'embalsamador encargáu de preparar el cadabre de Catalina «atopó tolos órganos internos sanos y normales, con esceición del corazón, siendo bien negru y espantible a la vista». L'embalsamador, en realidá un abacero que la so especialidá yera la cera, partió'l corazón pola #metá y anque lo llavó delles vegaes permaneció tercamente negru.[65] Los espertos médicos coinciden en que la coloración del corazón nun se debió a la intoxicación, sinón probablemente a un [[Cáncanu|cáncer]], una enfermedá que se desconocía nesa dómina.[66] Catalina foi soterrada na catedral de Peterborough cola ceremonia debida a una princesa de Gales viuda, non la correspondiente a una reina. Enrique nun asistió al funeral y tamién prohibió qu'asistiera María.[67][66] Tolos 29 de xineru, aniversariu del so entierru, tienen llugar unos actos conmemorativos na catedral. == Semblanza == [[Ficheru:Catherine_of_Aragon_as_Mary_Magdalene._jpg|izquierda|miniaturadeimagen|Michael Sittow, ''María Madalena'', probablemente usando a Catalina como modelu]] Catalina yera, según cronistes castellanos, la que más se paecía físicamente a la so madre: na so mocedá posiblemente tuviera una cabeza formosamente apurrida con un cuerpu robusto y axiloso, pasu llixeru y argutu, pies y manes pequeños, güeyos grises, yera de baxa estatura[69] col pelo rubiu-acoloratáu, amás de tener una cara redonda y la tez pálida.[70] Enrique VII diz lo siguiente al conocela: «Enforma almiremos la so guapura, según los sos modales prestosos y dignos» .[71] A la so entrada en Londres en 1501 #dicir d'ella que nun había «nada nella que-y faltaría a la doncella más formosa».[69]Mientres el so primer añu como reina, foi descrita pol so confesor #Fray Diego Fernández como «la criatura más formosa del mundu», y por otros como: «delicada y graciosa, con unos güeyos guapos» . Más tarde, van cavilgar Tomás Moro y Lord Herbert sobre la so apariencia: «Había poques muyeres que podíen competir co''la reina''<ref>{{cita web |url=http://carolbjca.blogspot.com.es/2014/08/sebastiano-giustiniani-un-veneciano-en.html |apellíu=Caroline |nome=Lady|fecha=13 d'agostu de 2014 |títulu=Sebastiano Giustiniani, un veneciano en la corte de Enrique VIII |fechaaccesu=16 de setiembre de 2017}}</ref> [Catalina] cuando taba na flor de la vida».[72][73] Asina mesmu tantu en La Crónica de Hall, como nel folletu "''The Receyte of the Lady Kateryne''", descríbese'l so pelo como « d'un gran llargor, bermeyu claro, formosu y prestosu de contemplar»Sicasí conforme pasaron los años los observadores dexaron de ser tan entusiastes cola so guapura, dacuando inclusive al aviesu. Gerard de Pleine, diplomáticu flamencu que la conoz en 1514 escribe: «Ye d'una disposición allegre y graciosa; tou lo contrario de la reina la so hermana en los color y la forma». En 1515, cuando cuntaba con 29 años, Nicolo Sagudino, secretariu del embaxador venecianu Giustiniani diz d'ella que ye «más bien fea que lo contrario». El mesmu Sebastiano Giustiniani, que la conoz en 1519, diz lo siguiente:« La reina ye la [[Xuana I de Castiella|hermana]] de la madre del rei d'España, agora llamáu'l Rei de los Romanos. Tien #trenta y cinco años y nun ye guapa, anque tien una bien formosa tez. Ye relixosa y tan virtuosa como les pallabres pueden espresar. Yo #haber vistu, pero poques vegaes».Nel marcu de la so visita a Francia por cuenta de la celebración del Campu de la Tela d'Oru, na primavera de 1520, el rei [[Franciscu I de Francia|Franciscu I]] informa a la embaxada veneciana que la reina Catalina ye «vieya y deformada». Sobre 1530, un comandante naval italianu llamáu Mario Savorgnano describe a Catalina nos siguientes términos: «Nun ye una muyer alta, más bien baxa, más bien robusta; si non guapa, en concencia nun ye fea. Mas cuando siempres tien una sorrisa nel semblante». La última descripción contemporánea d'esta reina data de cuando ye desterrada al castiellu del More nel iviernu de 1531-32, ellí ye visitada pol embaxador venecianu Lodovico Falier, quien diz d'ella: «Ye de baxa estatura, daqué gruesa con un semblante modestu; ye virtuosa, xusta, apinada de bondá y relixosidá; Más amada polos isleños que nenguna otra reina que reinara nunca».<ref>{{cita web |url=https://books.google.es/books?id=UpUKAQAAQBAJ&pg=PT48&dq=catalina+de+aragon+ojos+grises&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwj7jaaUparWAhXJChoKHfmrBIsQ6AEIJzAA#v=onepage&q=catalina%20de%20aragon%20ojos%20grises&f=false|autor=Garrett Mattingly|enllaceautor=Garrett Mattingly|fecha=3ª, xunetu 2012 |títulu=Catalina d'Aragón|idioma=castellanu|editorial=Palabra |fechaaccesu=16 de setiembre de 2017}}(español). Pallabra. Consultáu'l 16 de setiembre de 2017.</ref><ref>{{cita web |url=http://tudortimes.co.uk/people/katharine-of-aragon-appearance-character |títulu=Tudor Times|idioma=en-gb |fechaaccesu=16 de setiembre de 2017}}</ref><ref>Tremlett, Giles (4 de payares de 2010). [https://books.google.es/books?id=0Y7l11rNrbIC&pg=PA78&dq=catherine+of+aragon+auburn+light+hair&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwip2bX_kqrWAhVBSRoKHQB2D5cQ6AEIJzAA#v=onepage&q=catherine%20of%20aragon%20auburn%20light%20hair&f=false ''Catherine of Aragon: Henry's Spanish Queen''] (en inglés). Faber & Faber. ISBN 9780571271740. Consultáu'l 16 de setiembre de 2017.{{cita llibru |apellíu=Tremlett |nome=Giles |títulu=Catherine of Aragon: Henry's Spanish Queen|url=https://books.google.es/books?id=0Y7l11rNrbIC&pg=PA78&dq=catherine+of+aragon+auburn+light+hair&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwip2bX_kqrWAhVBSRoKHQB2D5cQ6AEIJzAA#v=onepage&q=catherine%20of%20aragon%20auburn%20light%20hair&f=false |fechaaccesu=16 de setiembre de 2017|fecha=4 de payares de 2010|editorial=Faber & Faber|isbn=9780571271740|idioma=en}}</ref><ref>{{cita web|url=http://eldiariodeanabolena.blogspot.com.es/2013/06/catalina-de-aragon-parte-3.html|fecha=26 de xunu de 2013|títulu=El diario de Anne Boleyn: Catalina d'Aragón (Parte 3)|fechaaccesu=16 de setiembre de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170916225453/http://eldiariodeanabolena.blogspot.com.es/2013/06/catalina-de-aragon-parte-3.html|fechaarchivu=2017-09-16}}</ref><ref>[//es.wikipedia.org/wiki/Amy_Licence Amy, Licence] (1 d'abril de 2017). [https://books.google.es/books?id=dLFNDQAAQBAJ&pg=PT412&dq=Catherine+of+aragon+not+handsome&hl=es& «Part Seven:The Martyr, 1530-1536»]. En Amberley Publishing. ''Catherine of Aragon: An Intimate Life of Henry VIII's True Wife'' (en inglés). Londres: Amberley Publishing. ISBN 1445656701. Consultáu'l 16 de setiembre de 2017.{{cita llibru |apellíu=Amy |nome=Licence|enllaceautor=Amy Licence |títulu=Catherine of Aragon: An Intimate Life of Henry VIII's True Wife|url=https://books.google.es/books?id=dLFNDQAAQBAJ&pg=PT412&dq=Catherine+of+aragon+not+handsome&hl=es& |fechaaccesu=16 de setiembre de 2017 |añu=1 d'abril de 2017|editorial=Amberley Publishing|isbn=1445656701|editor=Amberley Publishing|ubicación=Londres |páxina=|idioma=inglés|capítulu=Part Seven:The Martyr, 1530-1536}}</ref><ref>[//es.wikipedia.org/wiki/Amy_Licence Amy, Licence] (1 d'abril de 2017). [https://books.google.es/books?id=dLFNDQAAQBAJ&pg=PT412&dq=Catherine+of+aragon+not+handsome&hl=es&sa=X&v «Part Seven: The Martyr,1530-1536»]. En Amberley Publishing. ''Catherine of Aragon: An Intimate Life of Henry VIII's True Wife'' (en inglés). Londres: Amberley Publishing. ISBN 1445656701. Consultáu'l 16 de setiembre de 2017.{{cita llibru |apellíu=Amy |nome=Licence|enllaceautor=Amy Licence |títulu=Catherine of Aragon: An Intimate Life of Henry VIII's True Wife|url=https://books.google.es/books?id=dLFNDQAAQBAJ&pg=PT412&dq=Catherine+of+aragon+not+handsome&hl=es&sa=X&v |fechaaccesu=16 de setiembre de 2017 |añu=1 d'abril de 2017|editorial=Amberley Publishing|isbn=1445656701|editor=Amberley Publishing|ubicación=Londres |páxina=|idioma=inglés|capítulu=Part Seven: The Martyr,1530-1536}}</ref> == Delletréu del so nome == <nowiki>#</nowiki>Bautizar col nome de «Catalina», #pero «Catherine» #convertir na versión aceptada n'Inglaterra dempués del so primer matrimoniu col príncipe Arturo. Ella mesma roblaba'l so nome como «Katherine», «Katherina», «Katharine» y dacuando «Katharina». Arturo escribió-y una carta, na cual dirixóse a ella como «princesa Katerine». La so fía María #nomar como «reina Kateryn» nel so testamentu. Nel {{SIEGLU|XVI|3=s|4=1}}  yera raru que los nomes, y sobremanera los nomes de pila #escribir d'una forma exacta y según les cartes de Catalina rescampla qu'ella sofitaba variaciones distintes. Nuedos del amor qu'Enrique VIII grabó en dellos palacios sos amuesen les iniciales «H & K», al igual qu'otres posesiones d'Enrique y Catalina, como motes d'oru, un saleru doráu, tazones d'oru y candeleros. La so tumba na catedral de Peterborough lleva la lleenda «Katharine reina d'Inglaterra».[80]<ref group="lower-alpha">El respaldu de Catalina tocante a delletreos distintos puede identificase en numberoses cartes, roblando como «Katharine la reina» nuna carta pa Wolsey en 1513 y como «Katharine» na so última carta unviada a Enrique VIII datada en xineru de 1536.</ref><ref group="lower-alpha">Usóse una «K» en cuenta de una «C» porque les inscripciones en llatín emplegábense nes estructures, onde una «C» representaba'l numberal 100. Púnxose en práutica lo mesmo mientres la dómina d'Enrique II de Francia y la so esposa Catalina de Médici mientres la so entrada d'Estáu a París el 18 de xunu de 1549.</ref><ref name="findagrave">{{cita web |url=http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=pv&GRid=6943310&PIpi=354770|fecha=23 de payares de 2002 |títulu=Find A Grave|editorial=Find A Grave |publicación=Find A Grave |fechaaccesu=16 de setiembre de 2013}}</ref> == Ancestros == <div style="clear: both; width: 100%; padding: 0; text-align: left; border: none;" class="NavFrame"> <div style="background: #ccddcc; text-align: center; border: 1px solid #667766" class="NavHead">Ancestros de Catalina d'Aragón, reina d'Inglaterra </div> <div style="display:none;" class="NavContent"> <center>{{Ahnentafel-compact5|1. '''Catalina d'Aragón'''|2. [[Fernandu II d'Aragón]]|3. [[Sabela I de Castiella]]|4. [[Xuan II d'Aragón]]|5. [[Xuana Enríquez]]|6. [[Xuan II de Castiella]]|7. [[Sabela de Portugal, reina de Castiella|Sabela de Portugal]]|8. [[Fernandu I d'Aragón]]|9. [[Lleonor d'Alburquerque]]|10. [[Fadrique Enríquez]]|11. [[Marina Fernández de Córdoba]]|12. [[Enrique III de Castiella]]|13. [[Catalina de Lancáster]]|14. [[Xuan de Portugal]]|15. [[Sabela de Barcelos]]|16. [[Xuan I de Castiella]]|17. [[Lleonor d'Aragón (1358-1382)|Lleonor d'Aragón]]|18. [[Sancho de Castiella (1342-1374)|Sancho de Castiella]]|19. [[Beatriz de Portugal (1347-1381)|Beatriz de Portugal]]|20. [[Alfonso Enríquez (almirante de Castiella)|Alfonso Enríquez]]|21. [[Xuana de Mendoza]]|22. [[Diego Fernández de Córdoba (1355-1435)|Diego Fernández de Córdoba]]|23. [[Inés de Ayala]]|24. [[Xuan I de Castiella]]|25. [[Lleonor d'Aragón (1358-1382)|Lleonor d'Aragón]]|26. [[Xuan de Gante]]|27. [[Constanza de Castiella (1354-1394)|Constanza de Castiella]]|28. [[Xuan I de Portugal]]|29. [[Felipa de Lancáster]]|30. [[Alfonso I de Bergancia]]|31. [[Beatriz Pereira de Alvim]]|style=font-size: 90%; line-height: 110%;|border=1|boxstyle=padding-top: 0; padding-bottom: 0;|boxstyle_5=background-color: #9fe;|boxstyle_4=background-color: #bfc;|boxstyle_3=background-color: #ffc;|boxstyle_2=background-color: #fb9;|boxstyle_1=background-color: #fcc;}}</center></div></div> == Na ficción == ; Cine y televisión {| class="" cellspacing="0" cellpadding="4" border="1" align="center" style="margin-bottom: 10px;" !'''Añu''' !'''Película''' !'''Direutor''' !'''Actriz''' |- |[[1911]] |'' [[Enrique VIII d'Inglaterra|Henry VIII]]'' |William Barker, Herbert Beerbohm Tree |Violet Vanbrugh |- |[[1937]] |'' Les perlles de la corona'' |Sacha Guitry |Rosine Deréan |- |[[1951]] |''Catalina d'Inglaterra '' |Arturo Ruiz del Castillo |Maruchi Fresnu |- |[[1969]] |''Anne of the Thousand Days '' |Charles Jarrott |Irene Papes |- |[[1970]] |''Los seis esposes d'Enrique VIII (TV)'' |Waris Hussein |Annette Crosbie |- |[[1972]] |''Enrique VIII y los sos seis esposes'' |Waris Hussein |Frances Cuca |- |[[1991]] |'' Henry VIII (TV)'' |Pierre Jourdan |Michèle Command |- |[[2001]] |'' Xuana la Lloca'' |Vicente Aranda |Nerea García |- |[[2007]] |''Los Tudor (TV)'' |Michael Hirst |Maria Doyle Kennedy |- |[[2008]] |''La otra Bolena'' |Justin Chadwick |Ana Torrent |- |[[2014]] |''Sabela (serie de televisión) '' |Jordi Frades |Natalia Rodríguez Regueru |- |[[2015]] | ''Wolf Hall'' |Peter Kosminsky | Joanne Whalley |- |[[2015]] |''Carlos, Rei Emperador '' |Oriol Ferrer |Mélida Molina |- |2016 |''Six Wives with Lucy Worsley '' |Lucy Worsley |Paola Bontempi |} {{Socesión|predecesor=[[Sabela de York]] |títulu=[[Reina consorte de Inglaterra]]|periodu=[[11 de xunu]] de [[1509]] - [[23 de mayu]] de [[1533]]<br /></p>[[Archivu:Arms of Catherine of Aragon.svg|105px]]|predecesor2=[[Ana Neville]]|periodu2=[[14 de payares]] de [[1501]] - [[2 d'abril]] de [[1502]]}} == Notes == {{llistaref|group=lower-alpha}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == === Enllaces d'Internet === * «Catherine of Aragon (1485–1536)». BBC. Consultáu'l 8 de setiembre de 2012.  * «Catherine of Aragon, Queen of England». King's College, Pennsylvania. Consultáu'l 8 de setiembre de 2012.  * {{cita web |url=http://www.thebiographychannel.co.uk/biographies/catherine-of-aragon.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121107130428/http://www.thebiographychannel.co.uk/biographies/catherine-of-aragon.html |fechaarchivu=7 de payares de 2012 |títulu=Catherine of Aragon Biography|obra=[[Biography Channel]]|work=[[Biography Channel]] |fechaaccesu=8 de setiembre de 2012}} Archiváu dende Consultáu'l 8 de setiembre de 2012.  * [http://www.blackpresence.co.uk/john-blanke/ «John Blanke-A Trumpeter in the court of King Henry VIII».] ''Blackpresence.'' 12 de marzu de 2009. Consultáu'l 17 de marzu de 2011.  == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} {{NF|1485|1536}} [[Categoría:Casa de Tudor]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Persones d'Alcalá de Henares]] dwckeix4skk3j81rmxkxn2lyx3cym9p Carly Rae Jepsen 0 131199 4498579 4241442 2026-06-03T18:50:00Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498579 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Carly Rae Jepsen''' {{nym}} ye una [[Cantautor|cantautora]] [[Canadá|canadiana]]. En 2007, llogró'l tercer llugar na quinta temporada de Canadian Idol, y yera una parte de la xira de conciertos ''Canadian Idol'' Top [[3]].<ref>{{cita web|url=http://www.ctv.ca/servlet/ArticleNews/story/CTVNews/20060101/CI5_Carly_Rae_Jepsen/20071219?s_name=idol2007|autor=CTV.ca|fecha=22 de xineru de 2008|títulu=Carly Rae Jepsen|fechaaccesu=16 d'abril de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081226224907/http://www.ctv.ca/servlet/ArticleNews/story/CTVNews/20060101/CI5_Carly_Rae_Jepsen/20071219?s_name=idol2007|fechaarchivu=2008-12-26}}</ref> Poco dempués de competir en ''Idol'', robló un contratu discográficu con Fontana y MapleMusic, y llanzó el so álbum debú, ''Tug of War'', el 30 de setiembre de 2008. Tres años más tarde, llanzó un nuevu senciellu, tituláu «Call Me Maybe», que foi llanzáu por 604 Records, y siguíu pol llanzamientu de los so primera extended play, ''Curiosity'', el 14 de febreru de 2012. «Call Me Maybe» recibió una bona receición comercial, algamando'l puestu #1 tantu nel ''Billboard'' y Canadian Hot 100. El senciellu tamién llegó al númberu unu n'Australia, Irlanda y el Reinu Xuníu. Jepsen robló con [[Interscope Records]] en 2012. Tamién el so cantar Call Me Maybe y ella apaecieron en Just Dance 4, un xuegu de baille mundialmente conocíu. Jepsen cita un amiestu de rock clásicu y bandes alternatives como la so influencia musical, tales como [[James Taylor]], [[Bruce Springsteen]], [[Van Halen]], Kimbra, La Roux, y Robyn.<ref>Macsai, Dan (18 de mayu de 2012). [http://entertainment.time.com/2012/05/18/carly-rae-jepsen-on-gay-rights-call-me-maybe-and-singing-with-dreamy-john-mayer/ «Q&A with 'Call Me Maybe' Singer Carly Rae Jepsen &#x7C; Entertainment &#x7C; TIME.com»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120720203655/http://entertainment.time.com/2012/05/18/carly-rae-jepsen-on-gay-rights-call-me-maybe-and-singing-with-dreamy-john-mayer/ |date=2012-07-20 }}. Entertainment.time.com. Consultáu'l 24 de xunetu de 2012.&nbsp;</ref> == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} {{NF|1985||Rae Jepsen, Carly}} [[Categoría:Cantautores de Canadá]] 6tdpwctbbpgqqyh4ra3gzjj9nkycot0 Castell-nedd 0 131840 4498592 4351087 2026-06-03T22:12:53Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498592 wikitext text/x-wiki {{Asturies-Cymru}} {{Llocalidá}} '''Neath''' ( en [[Galés]]: ''Castell-nedd'') ye una ciudá y la comunidá asitiada na principal área de Neath Port Talbot, [[Gales]], [[Reinu Xuníu]], con una población d'aproximao 45.948 en [[2009]].<ref>http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20040722233432/http://www.statistics.gov.uk/downloads/census2001/ks_ua_ew_part1.pdf</ref> La ciudá ta asitiada sobre'l ríu del mesmu nome, 7 milles (11 km) al nordeste al este de [[Swansea]].<ref>John Paxton, ed (1999). La Enciclopedia del pingüín de Llugares (Tercer ed.). Londres: Penguin. pp 628.</ref> == Historia == [[Ficheru:NeathCastleRemains.jpg|left|thumb|Castiellu de Neath]] Históricamente, Neath foi'l puntu d'encruz del [[Ríu Neath]] y foi establecíu como asentamientu dende los romanos, creando'l fuerte de Nial o Nidum nel 70 AC.<ref>John Davies, Nigel Jenkins, Menna Baines and Peredur I. Lynch, ed (2008). The Welsh Academy Encyclopedia of Wales. Cardiff: University of Wales Press. pp. 603.</ref> La fortaleza romana tomó'l so nome del ríu Nedd, el significáu ye daqué confusu pero los historiadores cunten que a cencielles significa "ríu". El fuerte cubrió una gran área qu'agora s'atopa nos campos de xuegu de DWR-y-Felin Comprehensive School.<ref>{{Cita web |url=http://www.dwryfelin.baglanit.org.uk/history/index.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070219211122/http://www.dwryfelin.baglanit.org.uk/history/index.html |fechaarchivu=2007-02-19 }}</ref> Na década de 1960, informar nos medios de comunicación local d'un campamentu romanu masivu que s'atopa percima de Llantwit nel qu'habría cabida a munchos miles de tropes.<ref>Neath Guardian</ref> [[San Illtyd]] visitó la zona de Neath y estableció un asentamientu no que güei ye conocíu como [[Llantwit]] nel estremu norte de la ciudá. La ilesia de San Illtyd<ref>https://web.archive.org/web/20060508013953/http://www.kingswaycomputers.co.uk/parishofneath/illtyd.shtml</ref> foi construyíu nesti alcuerdu y amplióse na invasión Normanda delles vegaes. La estructura normanda de la ilesia pre permanez intacta y activa a día de güei dientro de la Ilesia en Gales.<ref>http://www.churchinwales.org.uk/</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.npt.gov.uk/default.aspx?page=1518 Historia de Neath (N'inglés)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110719002516/http://www.npt.gov.uk/default.aspx?page=1518 |date=2011-07-19 }} * [http://www.learningpool.org/ Conseyu d'Educación d'Adultos de Neath] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070626125500/http://www.learningpool.org/ |date=2007-06-26 }} * [http://www.geograph.org.uk/search.php?i=2831886 www.geograph.co.uk: Fotografíes de Neath y la contorna] * [http://www.openstreetmap.org/?lat=51.6592&lon=-3.7972&zoom=13&layers=B000FTF Wiki Mapa de la zona de Neath] {{Tradubot|Neath}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de Glamorgan del Oeste]] dtxvza4xh5vw6bpck9e3gza5714fyes Candela Peña 0 133031 4498544 4474895 2026-06-03T13:49:24Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498544 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''María del Pilar Peña Sánchez''' {{nym}}, conocida como '''Candela Peña''', ye una reconocida [[actriz]] [[España|española]]. Foi ganadora de trés [[premios Goya]]. == Biografía == Nació en [[Gavà]] (Barcelona). Los sos padres, Pepa y Antonio, d'orixe andaluz -el so padre nació en Sevilla-, rexentaben un chigre allugáu xunto al Cine Maragall, l'únicu cine del pueblu, onde Candela pasó la so infancia y adolescencia. Nun principiu quería ser baillarina y empecipia los sos estudios de danza na escuela de Rosa María Grau. Dedicar al baille hasta los 17 años, pero finalmente decantóse pola interpretación y compaxinó los estudios de COU col entamu de la so formación como actriz na Escuela de Nancy Tuñón de [[Barcelona]]. Intentó entrar nel [[Centru Andaluz de Teatru]] pero según ella mesma esplica nuna entrevista, nun foi aceptada. Tornó a [[Barcelona]] pa terminar los sos estudios en Nancy Tuñón. A principios de los 90 treslladó la so residencia a Madrid onde 9 meses más tarde empezó a rodar la so primer película, ''[[Días contados (película de 1994)|Días contados]]'' (1994) con un papel, el de Vanesa, que-y reportó los sos primeros premios (la Ondes 1994 ex-aequo con [[Ruth Gabriel]] y [[Elvira Mínguez]]<ref>{{cita web|títulu=Historia de los premios Onda|url=http://www.premiosondas.com/historia_1999-1990-04.php|fechaaccesu=31 de mayu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180617191654/http://www.premiosondas.com/historia_1999-1990-04.php|fechaarchivu=2018-06-17}}</ref> y el [[Premiu Ojo Crítico]] de RNE en 1996, el so primer premiu cinematográficu a títulu individual.<ref name=TV_Gava>{{cita web|títulu=Entrevista a Candela Peña|url=http://www.gavatv.cat/ten-recordes/capitol/entrevista-a-candela-pena-14-04-00|editorial=Televisión de Gavà|fecha=14 d'abril de 2000|fechaaccesu=31 de mayu de 2015}}</ref> En [[Madrid]] foi alumna del prestixosu maestru d'actores y direutor teatral [[Juan Carlos Corazza]].<ref>{{cita web|títulu=Juan Carlos Corazza: "Nun actor miro si, de verdá, hai un deséu d'ameyorar como artista"|url=http://cadenaser.com/programa/2013/06/11/la ventana/1370906235_850215.html|editorial=Cadena SER|fecha=11 de xunu de 2013|fechaaccesu=31 de mayu de 2015}}</ref> Sobre cómo surgio el nome artísticu de ''Candela'' nuna entrevista na revista ''[[Fotogrames]]'' del añu 2005 la mesma Candela esplica: «Na mio clase de COU se cachondeaban de qu'estudiara teatru en Barcelona y dicíen que Pilar Peña nun funcionar nada. Un día tábamos lleendo ''[[La casa de Bernarda Alba]]'' y surdió la frase: encendieron la candela. Pensé: ¡Anda, pos Candela Peña sí suena bien! Y empezaron a llamame Candela.»<ref>{{cita publicación|apellíos1=Ponga|nome1=Paula|títulu=Entrevista a Candela Peña|publicación=Fotogrames 2005|fechaaccesu=31 de mayu de 2015}}</ref> == Trayeutoria profesional == Los sos entamos profesionales fueron en TV, nel programa musical ''Sputnik'' de [[Televisió de Catalunya|TV3]] y nel cine con ''[[Días contados (película de 1994)|Días contados]]'' (1994) un trabayu que-y reportó'l so dos primeres candidatures a los [[premios Goya]] a la de meyor interpretación femenina de repartu y la de meyor actriz revelación, que finalmente nun ganó. En [[1999]] volvió ser nomada al Goya a la meyor actriz de repartu, esta vegada pola película ''[[Todo sobre mi madre]]'' de [[Pedro Almodóvar]]. Tampoco lo consiguió pero'l trabayu significó un nuevu emburrión na so carrera profesional.<ref>{{cita web|títulu=Biografíes tamos rodando|url=http://biografias.estamosrodando.com/candela-pena/|fechaaccesu=31 de mayu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180414224700/http://biografias.estamosrodando.com/candela-pena/|fechaarchivu=2018-04-14}}</ref> Al poco tiempu de terminar ''[[Todo sobre mi madre]]'', y animada por [[Pedro Almodóvar]], publicó una novela: ''Pérez Príncipe. María Dolores'', un llibru sobre la perda de l'adolescencia.<ref>{{cita web|títulu="Sería actriz hasta enriba d'una caxa de cerveza"|url=https://elpais.com/diario/2003/05/09/cine/1052431201_850215.html|editorial=El País|fecha=9 de mayu de 2003|fechaaccesu=30 de mayu de 2015}}</ref> El primer Goya que llogra Candela Peña ye en [[2003]] por ''[[Te doi los mios güeyos]]'' como actriz de repartu, dirixida por [[Icíar Bollaín]] sobre un rellatu de violencia de xéneru. Nel añu [[2005]] recibe un Goya como actriz protagonista en ''[[Princeses (película)|Princeses]]''. En [[2012]] participa na repartu de ''[[Una pistola en cada mano]]'' dirixida por [[Cesc Gay]] película pola qu'a Candela Peña otorgar nuevu premios: el [[Premiu Gaudí]] 2013 a la meyor actriz secundaria y el [[Premios Goya 2013|Goya 2013]] a la meyor actriz de repartu. Les sos intervenciones na recoyida de dambos premios fueron polémiques. Na Gala de los Premios Gaudí, dellos sectores criticaron que nel so discursu nun utilizara'l catalán como ye tradición pa quien son de Cataluña sinón el castellanu -Candela Peña ye castellanofalante- y otros defendieron el so derechu a escoyer qué llingua utilizar.<ref>{{cita web|apellíos1=Baulenas|nome1=Lluís Antón|títulu=Candela, fala como quieras|url=http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/Candela-fala-quieras_6_100499956.html|editorial=El Diariu|fecha=12 de febreru de 2013|fechaaccesu=31 de mayu de 2015}}</ref> Díes más tarde, na ceremonia de los [[Premios Goya 2013|Goya 2013]] la so intervención foi una de les más crítiques de la gala nes referencies a la crisis que ta travesando España. Al recoyer el premiu denunció los retayos en sanidá, educación y los desahucios. Mentó la situación de la sanidá pública recordando les condiciones nes que morrió'l so padre nun hospital públicu y plantegó les sos duldes sobre la educación pública que lu esperaba al so fíu amás de pidir trabayu ''pa poder alimenta-y''.<ref>{{cita web|títulu=Intervención de Candela Peña|url=https://www.rtve.es/alacarta/videos/premios-goya/candela-pena-goya-meyor-actriz-reparto/1692795/|editorial=RTVE|fecha=17 de febreru de 2013|fechaaccesu=30 de mayu de 2015}}</ref> Ante les crítiques que recibió, Candela reivindicó'l so derechu a falar como ciudadana y n'abril al recoyer el premiu a la meyor actriz nel [[Festival de Cine Español de Málaga]] apaeció con una cinta negra que sellaba los sos llabios.<ref>{{cita web|títulu=Candela Peña recueye'l so premiu reivindicativa en Málaga cola boca tapada|url=https://www.ideal.es/jaen/20130429/gente/candela-pena-recueye-premiu-reivindicativa-malaga-boca-tapada-201304291213.html|editorial=Diariu Ideal|fecha=28 d'abril de 2013|fechaaccesu=31 de mayu de 2015}}</ref> Los siguientes trabayos dempués del Goya fueron n'Europa: en [[Francia]] con ''[[Le dernier coup de marteau]]'' ([[2014]]) dirixida por Alix Delaporte y n'[[Italia]] con ''Latin Lover'' ([[2015]]) dirixida por [[Cristina Comencini]].<ref name=Candela_Entrevista>{{cita web|títulu=Candela Peña: "Soi un homenaxe a la muyer normal"|url=http://smoda.elpais.com/articulos/candela-pena/5750|editorial=El País|fecha=3 de xineru de 2015|fechaaccesu=30 de mayu de 2015}}</ref> En mayu de [[2014]] debuta en teatru dirixida por [[Sol Picó]] nel espectáculu ''[[La piel del güevu te dalo]]'' xunto a la cantante [[La Shica]] nel marcu del Festival Ciutat Flamencu de Barcelona. Na obra cavilga sobre la muyer al traviés del flamencu y de la danza contemporánea. Amás de Candela y la mesma [[Sol Picó]] intervienen la cantante [[La Shica]] y los músicos Dani Texedor na percusión y Bernat Guardia nel contrabaxu.<ref>{{cita web|títulu=Marató flamenca|url=http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/05/22/quadern/1400752687_936044.html|editorial=El País Cataluña|idioma=catalán|fecha=22 de mayu de 2014|fechaaccesu=31 de mayu de 2015}}</ref> La obra presentóse tamién en Madrid nel [[Teatru del Barriu]] en xineru del [[2015]].<ref>{{cita web|títulu=La primer vegada de Candela Peña|url=http://cultura.elpais.com/cultura/2015/01/07/actualidad/1420657365_981690.html|editorial=El País|fecha=8 de xineru de 2015|fechaaccesu=30 de mayu de 2015}}</ref> En [[2015]] estrénase ''[[El tiempu de les bisarmes]]'' dirixida por [[Félix Sabroso]] na qu'interpreta'l papel de "Andrea" y realcuéntrase col actor [[Javier Cámara]], que yá foi la so pareya cinematográfica en ''[[Ayer no termina nunca]]'' y en ''[[Torremolinos 73]]''. == Vida personal == El so fíu Román nació'l 31 d'ochobre de 2011,<ref>{{cita web|títulu=Candela Peña ruempe la rellación col padre del so fíu|url=http://www.bekia.es/celebrities/noticias/candela-pena-ruempe-relacion-padre-fíu/|fecha=9 de marzu de 2013|fechaaccesu=30 de mayu de 2015}}</ref> pocos díes dempués de la muerte del so padre; esperiencies ambes, confiesa l'actriz, que fueron un puntu d'inflexón na so vida.<ref name=Candela_Entrevista /> == Cine == * ''[[Sin rodeos (película)|Sin rodeos]]'' ([[2017]]) Estrenu en 2018 * ''[[Soterraos]]'' ([[2017]]) Estrenu en 2018 * ''[[Pieles]]'' ([[2017]]) * ''[[Kiki, el amor se hace]]'' ([[2016]]) * ''[[El tiempu de les bisarmes]]'' ([[2015]]) * ''Latin lover'' (''La mio familia italiana'') ([[2015]]) * ''[[Llevo Cartes]]'' ([[2015]]) [curtiumetraxe] * ''Le Dernier Coup de marteau'' ([[2014]]) * ''[[Las ovejas no pierden el tren]]'' ([[2014]]) * ''[[Schimbare]]'' (''El Cambéu'') ([[2014]]) * ''[[Ayer no termina nunca]]'' ([[2013]]) * ''[[Una pistola en cada mano]]'' ([[2012]]) * ''[[La islla interior]]'' ([[2009]]) * ''[[Nel llau de la vida]]'' ([[2008]]) [curtiumetraxe] * ''[[El patio de mi cárcel]]'' ([[2008]]) * ''[[Los años desnudos. Clasificada S]]'' ([[2008]]) * ''[[Després de la pluja]]'' ([[2006]]) * ''[[Princeses (película)|Princeses]]'' ([[2005]]) * ''[[¡Hai motivu!]]'' ([[2004]]) [curtiumetraxe 1/32: ''Llibre''] * ''[[Te doi los mios güeyos]]'' ([[2003]]) * ''[[Descongélate!]]'' ([[2003]]) * ''[[Torremolinos 73]]'' ([[2003]]) * ''[[Nun somos naide (2002)|Nun somos naide]]'' ([[2002]]) * ''[[Ensin vergüenza (película)|Ensin vergüenza]]'' ([[2001]]) * ''[[Degaxada (película)|Degaxada]]'' ([[2001]]) [curtiumetraxe] * ''[[Novios (película)|Novios]]'' ([[1999]]) * ''[[Todo sobre mi madre]]'' ([[1999]]) * ''[[Velea (película de 1998)|Velea]]'' ([[1998]]) * ''[[¿De qué se ríen las mujeres?]]'' ([[1997]]) * ''[[Un, dos, trés, ¡Taxi!]]'' ([[1997]]) [curtiumetraxe] * ''[[La Celestina (película)|La Celestina]]'' ([[1996]]) * ''[[Boca a boca (película)|Boca a boca]]'' ([[1995]]) * ''[[Hola, ¿estás sola?]]'' ([[1995]]) * ''[[Días contados (película de 1994)|Días contados]]'' ([[1994]]) == Televisión == * ''[[Indetectables]]'' ([[2017]]) 1 Capítulu (Altu Riesgu) * ''[[Web Therapy]]'' ([[2016]]) 1 Capítulu (1x05) * ''[[Elles son asi]]'' ([[1999]]) 1 Capítulu (Eclís de Lluna) * ''[[Mar de dudas]]'' ([[1995]]) 13 capítulos * ''[[Sputnik TV]]'' (Canal 33) ([[1992]]) *sketch d'humor Como presentadora == Filmografía como direutora == * ''9'' (2010), protagonizada por [[Elena Anaya]], [[Aitor Merín]] y [[Pilar Castro]], ente otros. En dichu curtiu úsase especialmente la simboloxía del eneagrama, puesta de moda por [[Claudio Naranxal]] y utilizada pol equipu pedagóxicu del Estudiu Corazza pal actor, onde Candela se formó.<ref>http://la-vida-es-corta.blogs.fotogramas.es/2010/03/01/9-un curtiumetraxe-de-candela-pena/</ref> == Publicidá == * Nos años 90 participó en dos campañes de publicidá: pa la firma EVAX dirixida por [[Isabel Coixet]] ([[1996]]), y pa Telefónica dirixida por [[Julio Médem]].<ref name=TV_Gava /> * En [[2010]] trabayó na campaña del gazpachu Alvalle ''Nun hai un branu pal nuesu''.<ref>{{cita web|títulu=Alvalle con Elena Furiase]], María Galiana, Candela Peña y Manu Tenorio|url=http://www.cosasdetv.es/alvalle-con-elena-furiase-maria-galiana-candela-pena-y-manu-tenorio/|editorial=Coses de TV|fecha=2010|fechaaccesu=31 de mayu de 2015}}</ref> * N'avientu de [[2012]] participa na campaña publicitaria navidiega de Campofrío ''El currículum de toos'' dirixida por [[Icíar Bollaín]].<ref>{{cita web|títulu=Malú, Luis del Olmo o Candela Peña animen a esfrutar de la vida numberando "valores qu'enllenen d'arguyu"|url=https://www.europapress.es/epsocial/rsc/noticia-malu-lluis-llamera-candela-pena-animen-esfrutar-vida-numberando-valores-enllenen-arguyu-20121217133248.html|editorial=Europa Press|fecha=17 d'avientu de 2012}}</ref> == Teatru == * ''La piel del güevu te dalo'' ([[2014]]–[[2015]]). Con [[Sol Picó]] y [[La Shica]]. * ''Los vecinos de riba'' ([[2016]]) * ''1 Deséu'' ([[2016]]) * ''Consentimientu'' ([[2018]]) == Premios y candidatures == ;[[Premios Goya]] {| class=wikitable |- ! Añu || Categoría || Película || Resultáu |- |[[XXXI edición de los Premios Goya|2016]]||[[Premiu Goya a la meyor interpretación femenina de repartu|Meyor interpretación femenina de repartu]]||''[[Kiki, el amor se hace]]''||style="background: #ffdddd"|Nomada |- |[[XXVII edición de los Premios Goya|2012]]||Meyor interpretación femenina de repartu||''[[Una pistola en cada mano]]''||style="background: #ddffdd"|Ganadora |- |[[XX edición de los Premios Goya|2005]]||[[Premiu Goya a la meyor interpretación femenina protagonista|Meyor interpretación femenina protagonista]]||''[[Princeses (película)|Princeses]]''||style="background: #ddffdd"|Ganadora |- |[[XVIII edición de los Premios Goya|2003]]||Meyor interpretación femenina de repartu||''[[Te doi los mios güeyos]]''||style="background: #ddffdd"|Ganadora |- |[[XIV edición de los Premios Goya|1999]]||Meyor interpretación femenina de repartu||''[[Todo sobre mi madre]]''||style="background: #ffdddd"|Nomada |- |rowspan=2|[[IX edición de los Premios Goya|1994]]||Meyor interpretación femenina de repartu||rowspan=2|''[[Días contados (película de 1994)|Días contados]]''||style="background: #ffdddd"|Nomada |- |[[Premiu Goya a la meyor actriz revelación|Meyor actriz revelación]]||style="background: #ffdddd"|Nomada |- |} ;[[Fotogrames de Plata]] {| class=wikitable |- ! Añu || Categoría || Película || Resultáu |- |[[Fotogrames de Plata 2005|2005]]|| rowspan="2" |[[Fotogrames de Plata a la meyor actriz de cine|Meyor actriz de cine]]||''Princeses''||style="background: #ddffdd"|Ganadora |- |[[Fotogrames de Plata 2003|2003]]||''[[Torremolinos 73]]''||style="background: #ffdddd"|Nomada |- |} ;[[Premios de la Unión d'Actores]] {| class=wikitable |- ! Añu || Categoría || Película || Resultáu |- |[[XXVI Edición de los Premios de la Unión d'Actores|2016]]||[[Premiu Unión d'Actores a la meyor actriz secundaria de cine|Meyor actriz secundaria de cine]]||''Kiki''|| style="background: #ddffdd"|Ganadora |- |[[XXII Edición de los Premios de la Unión d'Actores|2012]]||[[Premiu Unión d'Actores a la meyor actriz secundaria de cine|Meyor actriz secundaria de cine]]||''Una pistola en cada mano''|| style="background: #ddffdd"|Ganadora |- |[[XV Edición de los Premios de la Unión d'Actores|2005]]|| rowspan="2" |[[Premiu Unión d'Actores a la meyor actriz protagonista de cine|Meyor actriz protagonista de cine]]||''Princeses''||style="background: #ddffdd"|Ganadora |- |rowspan=2|[[XIII Edición de los Premios de la Unión d'Actores|2003]]||''Torremolinos 73''||style="background: #ffdddd"|Nomada |- |Meyor actriz secundaria de cine||''Te doi los mios güeyos''||style="background: #ddffdd"|Ganadora |- |[[IX Edición de los Premios de la Unión d'Actores|1999]]||[[Premiu Unión d'Actores a la meyor interpretación de repartu de cine|Meyor interpretación de repartu de cine]]||''Todo sobre mi madre''||style="background: #ffdddd"|Nomada |- |rowspan=2|[[IV Edición de los Premios de la Unión d'Actores|1994]]||[[Premiu Unión d'Actores a la meyor interpretación secundaria de cine|Meyor interpretación secundaria de cine]]||rowspan=2|''Días contados''||style="background: #ffdddd"|Nomada |- |[[Premiu Unión d'Actores a la meyor interpretación revelación|Meyor interpretación revelación]]||style="background: #ffdddd"|Nomada |- |} ;Medayes del [[Círculu d'Escritores Cinematográficos]]<ref>{{cita web|títulu=Medayes del CEC a la producción española de 2005|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premio/palmares/2005.htm|obra=[[Círculu d'Escritores Cinematográficos]]|fechaaccesu=10 de xineru de 2016}}</ref> {| class=wikitable |- ! Añu || Categoría || Película || Resultáu |- |2006||[[Medaya del CEC a la meyor actriz|Meyor actriz]]||[[Princeses (película)|''Princeses'']]||style="background: #ddffdd"|Ganadora |- |} ;[[Premios Gaudí|Premis Gaudí]] {| class=wikitable |- ! Añu || Categoría || Película || Resultáu |- |[[2013]]||Meyor actriz secundaria||''[[Una pistola en cada mano]]''||style="background: #ddffdd"|Ganadora |- |} ;[[Premiu EÑE del cine|Premiu EÑE]] {| class=wikitable |- ! Añu || Categoría || Película || Resultáu |- |2005||[[Premiu EÑE a la meyor interpretación femenina protagonista|Meyor interpretación femenina protagonista]]||''Princeses''||style="background: #ddffdd"|Ganadora |- |2003||[[Premiu EÑE a la meyor interpretación femenina de repartu|Meyor interpretación femenina de repartu]]||''Te doi los mios güeyos''||style="background: #ddffdd"|Ganadora |- |1999||Meyor interpretación femenina de repartu||''Todo sobre mi madre''||style="background: #ddffdd"|Ganadora |- |} ;Otros * [[Premiu Ondas]] Meyor actriz de cine (1994) ex-aequo con [[Ruth Gabriel]] y [[Elvira Mínguez]] * [[Premiu Ojo Crítico]] de Cine (1996) * [[Premiu Ondas]]: Meyor actriz de cine (2003) * [[Festival de Málaga]]: Biznaga de Plata a la Meyor Actriz por ''[[Ayer no termina nunca]]'' (2013). == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Candela Peña}} * [http://smoda.elpais.com/articulos/candela-pena/5750 Candela Peña: "Soi un homenaxe a la muyer normal"] Entrevista * [https://www.rtve.es/alacarta/videos/alaska-y-segura/alaska-segura-entrevista-candela-pena/3070168/ Alaska y Segura entrevisten a Candela Peña] Videu, TVE marzo 2015. {{Tradubot|Candela Peña}} {{NF|1973||Peña, Candela}} [[Categoría:Actores y actrices de cine d'España]] [[Categoría:Actores y actrices de la provincia de Barcelona]] [[Categoría:Ganadores del Premiu Goya a la meyor interpretación femenina de repartu]] [[Categoría:Ganadores del Premiu Goya a la meyor interpretación femenina protagonista]] [[Categoría:Ganadores de la Medaya del CEC a la meyor actriz]] [[Categoría:Premios Ondas]] 1enuk2x1z4zhei1dksu3fkfdsf5kzwi Carl Gustav Jacob Jacobi 0 137183 4498570 4452655 2026-06-03T17:22:08Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498570 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Carl Gustav Jacob Jacobi'''{{efn|El so nome ye escritu de xemes en cuando como '''Karl Gustav Jakob'''.{{sfn|Chisholm|1911}}}} {{nym}} foi un [[matemáticu]] xudíu [[Alemaña|alemán]]. Autor bien prolíficu, contribuyó en dellos campos de la [[matemática]], principalmente nel área de les [[función elíptica|funciones elíptiques]], el [[álxebra]], la [[teoría de númberos]] y les [[ecuación diferencial|ecuaciones diferenciales]]. Tamién destacó nel so llabor pedagóxicu, pola que se-y consideró'l profesor más estimulante del so tiempu. Foi'l primer matemáticu xudíu n'ocupar el cargu de profesor nuna universidá alemana .<ref>{{cita web|nome1=Haaretz|títulu=Nota diariu Haaretz|url=http://www.haaretz.com/israel-news/setting-the-record-straight-about-jewish-mathematicians-in-nazi-germany-1.397629|idioma=inglés|fechaaccesu=11 d'abril de 2016|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161229001810/http://www.haaretz.com/israel-news/setting-the-record-straight-about-jewish-mathematicians-in-nazi-germany-1.397629|fechaarchivu=2016-12-29}}</ref> == Biografía == Jacobi estableció con [[Niels Henrik Abel]] la Teoría de les funciones Elíptiques. Demostró la solución d'integrales elíptiques por aciu l'aplicación de les funciones, series esponenciales introducíes por él mesmu. Desenvolvió los determinantes funcionales, llamaos dempués jacobianos, y les ecuaciones diferenciales. El padre de Jacobi yera banqueru y la so familia yera bien próspera, foi según él recibió una bona educación na [[Universidá Humboldt de Berlín|Universidá de Berlín]]. Llogró'l so Doctoráu en 1825 y enseñaba matemátiques en Koningsberg dende 1826 hasta la so muerte, foi denomináu pa una cátedra en 1832. En 1834 probó que si una función uni valuada d'una variable ye doblemente periódica entós la razón de los periodos ye imaxinaria. Esta resultancia impulsó descomanadamente'l trabayu nesta áreasobremanera por [[Liouville]] y [[Cauchy]]. Jacobi tenía la reputación de ser un escelente maestru, atraía a munchos estudiantes. Introdució un métodu de seminariu pa enseñar a los estudiantes les últimes meyores matemátiques. === Infancia y primer mocedá === Jacobi nació en Potsdam en 1804 nel senu d'una familia [[xudaísmu|xudía]] n'Alemaña. El so padre yera un prósperu banqueru y el so hermanu mayor, [[Moritz Jacobi]], aportaría a un físicu eminente. Un tíu maternu encargar de la so educación con ésitu, pos en 1817, en cuanto entró nel Gymnasium a la edá de 11 años, asitiáron-y nel últimu cursu. Sicasí, na [[Universidá de Berlín]] la edá mínima d'accesu yera de 16 años, polo que'l so ingresu tuvo qu'esperar hasta 1821. Mientres los años nos que permaneció nel Gymnasium destacó tamién en [[Idioma griegu|griegu]], [[llatín]] y [[historia]]. Pa cuando finalmente empezó los sos estudios universitarios, yá lleera y asimilara los trabayos d'eminentes matemáticos como [[Leonhard Euler|Euler]] y [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]], ya inclusive empezara a investigar una forma de resolver [[ecuación quíntica|ecuaciones quínticas]], polo que'l nivel de les clases paeció-y baxu y siguió estudiando pola so cuenta fora de les aules. En 1824, a pesar de ser xudíu, ufiertóse-y una plaza como profesor nuna prestixosa escuela d'enseñanza secundaria de Berlín. === Edá adulta === En 1825 presentó la so tesis doctoral, un discutiniu analíticu de la teoría de [[fracción|fracciones]]. Como la enseñanza universitaria taba vetada a xudíos, decidió convertise al [[cristianismu]], tres lo que llogró una plaza como Privatdozent. Aquel día cuntaba con 20 años. Tres un añu na Universidá de Berlín, y ante la falta de posibilidaes de promoción decidió, aconseyáu polos sos colegues, treslladase a [[Königsberg]] (actual [[Kaliningráu]], [[Rusia]]) en 1826, onde s'atoparía con [[Franz Neumann]] y [[Friedrich Bessel]], que por aquel tiempu tenía un gran prestíu en matemátiques y [[astronomía]]. [[Ficheru:Albertina.jpg|miniatura|250px|derecha|Postal del sieglu XIX de la Universidá de Königsberg.]] Una vegada en Königsberg poner en contautu con [[Gauss]] pa informa-y del so trabayu sobre los [[residuu cúbica|residuos cúbiques]] y escribió a [[Adrien-Marie Legendre|Legendre]] alrodiu de les sos resultaos nel área de les funciones elíptiques. Dambos quedaron impresionaos pol talentu del mozu Jacobi. En 1829 publicó ''Fundamenta nova theoria functionum ellipticarum'' trabayu nel qu'asitió nueves bases pal analís de funciones elíptiques, encontáu nel usu de la [[función theta|función theta de Jacobi]], que desenvolviera apocayá y que foi nomada nel so honor. Los sos trabayos nesti campu gociaron del sofitu de Legendre, el mayor espertu de la dómina en funciones elíptiques, lo que-y facilitó optar a la plaza de profesor asociáu. Los principios qu'estableciera fueren desenvueltos de forma independiente pol matemáticu noruegu [[Niels Henrik Abel]], col que entablaría una cierta competición que resultó ser bien beneficiosa pa les matemátiques, y que s'atayaría debíu al tempranu fallecimientu d'Abel en 1829, a la edá de 27 años. Mientres el branu d'esi añu, Jacobi realizaría un viaxe a París mientres el cual axuntaríase con dalgunos de los más eminentes matemáticos del so tiempu: [[Jean-Baptiste Joseph Fourier|Fourier]], [[Siméon Denis Poisson|Poisson]] y [[Carl Friedrich Gauss|Gauss]]. En 1831 casóse con Marie Schwinck. Dos años más tarde, el so hermanu Moritz marchó a vivir tamién a Königsberg. La influencia del so hermanu mayor causó-y un gran interés pola física. Mientres esta dómina trabayó principalmente n'[[ecuación diferencial|ecuaciones diferenciales]] y [[Determinante (matemática)|determinantes]], estudiando, ente otros asuntos, el conceutu qu'anguaño se conoz como [[jacobiano]]. Publicó'l frutu d'estos años en ''Sobre la formación y propiedaes de los determinantes''. === Últimos años === En 1842 visitó [[Cambridge]] y [[Mánchester]] xunto con Bessel, en representación de [[Prusia]], convidáu pola Asociación Británica pa la Meyora de la Ciencia. A la so vuelta dio una conferencia na [[Academia de Ciencies Francesa]]. Fízose célebre la so respuesta a la entruga de, quién, al so xuiciu, yera'l matemáticu vivu más grande d'Inglaterra, que-y formularon al so regresu: ''«Nun hai nengunu»''. Al preguntar sobre la so estraordinaria dedicación al so trabayu contestó ''«Verdaderamente, delles vegaes punxi en peligru'l mio salú pola mor del escesu de trabayu pero ¿y qué? Solamente los vexetales escarecen de nervios y esmoliciones. ¿Y qué llogren del so perfectu bienestar?»''. Al añu siguiente, probablemente pola mor del escesu de trabayu, la so salú empeoró y diagnosticóse-y [[diabetes]]. El melecinó aconseyólu camudase a [[Italia]], onde'l clima yera más benignu. Por aquel tiempu Prusia taba sumida nuna grave crisis económica y, magar que Jacobi naciera nuna familia rica, otru matemáticu, [[Dirichlet]] tuvo que interceder, ayudáu por [[Alexander von Humboldt]], ante [[Federico Guillermu IV de Prusia]] por que ésti ayudara económicamente a Jacobi. N'Italia repunxo la salú y dedicóse al estudiu de la ''Arithmetica'' de [[Diofante]]. En 1844 volvió a Berlín, onde'l clima nun yera tan estremu como en Königsberg. N'años vivientes apreciaríase un cambéu nel puntu de vista de Jacobi, que pasaría a interesase más polos aspeutos físicos de la mecánica, abandonando la interpretación puramente axomática que desenvolviera Lagrange. En 1848, a consecuencia del derrocamientu de [[Luis Felipe I de Francia]] en [[París]], desencadenóse una serie de movimientos revolucionarios que solmenaron Europa, conocíos como les [[revoluciones de 1848]]. Jacobi dio en Berlín un discursu políticu que disgustó tanto a [[república|republicanos]] como a [[monarquía|monárquicos]], lo que traxo como resultáu que-y vetaren pa la enseñanza en Berlín y más tarde retiráren-y l'ayuda económica que-y dexaba permanecer ellí, polo que Jacobi decidió camudase a [[Gotha]]. Más tarde restableceríase-y parte de la asignación económica, que-y dexaría volver a dar clases en Berlín, anque la so familia permanecería en Gotha. En 1851 contraxo una [[gripe]] que-y debilitó gravemente. Poco tiempu más tarde contraería [[viruela]], enfermedá que-y mataría pocos díes más tarde. == Honores == === Eponimia === * El cráter [[Jacobi (cráter)|Jacobi]] foi nomáu nel so honor. * El cráter [[(12040) Jacobi]] tamién conmemora'l so apellíu. == Ver tamién == {{llista de columnes|3| * [[Ecuación de Jacobi]] * [[Ecuación de Hamilton-Jacobi]] * [[Función elíptica de Jacobi]] * [[Identidá de Jacobi]] * [[Métodu de Jacobi]] * [[Símbolu de Jacobi]] * [[Productu triple de Jacobi]] * [[Jacobiano]]}} == Notes == {{notelist}} == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * [http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Mathematicians/Jacobi.html John J. O'Connor y Edmund F. Robertson. Carl Gustav Jakob Jacob] * {{Cita Enciclopedia Británica|Jacobi, Karl Gustav Jacob}} == Enllaces esternos == {{commons|Carl Gustav Jacob Jacobi}} * [https://web.archive.org/web/20060619102850/http://www.math.ohio-state.edu/~econrad/Jacobi/Jacobi.html http://www.math.ohio-state.edu/~econrad/Jacobi/Jacobi.html] {{NF|1804|1851|Jacobi, Karl Gustav Jacob }} {{Tradubot|Carl Gustav Jakob Jacobi}} [[Categoría:Científicos y científiques de Prusia]] [[Categoría:Matemáticos y matemátiques d'Alemaña]] [[Categoría:Teóricos y teóriques de númberos]] [[Categoría:Xeómetres]] [[Categoría:Persones de Potsdam]] [[Categoría:Miembros de la Royal Society]] [[Categoría:Persones de Prusia]] i9axzk2afh2odnhkvbdyhxzo67nqgee Carcharodon megalodon 0 140710 4498559 4483822 2026-06-03T16:15:19Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 4 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498559 wikitext text/x-wiki {{estremar|el xéneru de moluscu estinguíu denomináu [[Megalodon (xéneru)|Megalodon]]}} {{Ficha de taxón | fossil_range = {{rangu fósil|19.8|2.6|earliest=28|latest=1.8}} [[Miocenu]] - [[Pliocenu]] | image_caption = Modelu de los quexales del megalodón nel [[Muséu Americanu d'Historia Natural]]. | regnum = [[Animalia]] | phylum = [[Chordata]] | subphylum = [[Vertebrata]] | classis = [[Chondrichthyes]] | subclassis = [[Elasmobranchii]] | superordo = [[Selachimorpha]]| ordo = [[Lamniformes]] | familia = Apostada; [[Lamnidae]] o †[[Otodontidae]] | genus = Apostáu; ''[[Carcharodon]]'' o †''Carcharocles'' | type_species = Apostáu; ''Carcharodon megalodon'' o ''Carcharocles megalodon'' | type_species_authority = Pa ''Carcharodon megalodon'', [[Louis Agassiz|Agassiz]], 1843 | synonyms = * ''Procarcharodon megalodon'' <small>Casier, 1960</small> * ''Megaselachus megalodon'' <small>Glikman, 1964</small> * ''Otodus megalodon'' <small>Agassiz, 1843</small> }} El '''megalodón''' o '''megalodonte''' ('''''Carcharodon megalodon''''' o '''''Carcharocles megalodon'''''), nome que significa "diente grande", deriváu de los términos [[Idioma griegu|griegos]] μέγας (''mega'', "grande") y ὀδούς (''odon'', "diente"), ye una [[Especie (bioloxía)|especie]] [[Estinción|estinguida]] de [[Selachimorpha|tiburón]] que vivió hai ente 19,8 y 2,6 [[Ma (unidá de tiempu)|millones d'años]], aproximao, mientres el [[Cenozoicu]] (d'entamos del [[Miocenu]]<ref name="Pimientu2016"/> hasta'l final del [[Pliocenu]]).<ref name="Pimientu2014"/> L'[[taxonomía|asignación taxonómica]] de ''C. megalodon'' aldericóse cerca d'un sieglu y entá s'atopa en disputa, con dos interpretaciones principales: como ''Carcharodon megalodon'' (na familia [[Lamnidae]]) o bien como ''Carcharocles megalodon'' (na familia [[Otodontidae]]).<ref name="AN">{{cita publicación |apellíu=Pimientu|nome=Catalina|autor2=Dana J. Ehret, Bruce J. MacFadden, and Gordon Hubbell|títulu=Ancient Nursery Area for the Extinct Giant Shark Megalodon from the Miocene of Panama|publicación=PLoS One|volume=5|númberu=5|páxines=e10552|editorial=PLoS.org|allugamientu=Panama|fecha=10 de mayu de 2010|pmid=20479893|url=http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pon.0010552|pmc=2866656|doi=10.1371/journal.pone.0010552|fechaaccesu=12 de mayu de 2010}}</ref> ''C. megalodon'' ye consideráu como unu de los mayores y más poderosos depredadores na hestoria de los [[vertebráu|vertebraos]].<ref name="GWB">{{cita publicación |apellíu=Wroe|nome=S.| autor2 = Huber, D. R. | autor3 = Lowry, M. | autor4 = McHenry, C. | autor5 = Moreno, K. | autor6 = Clausen, P. | autor7 = Ferrara, T. L. | autor8 = Cunningham, Y. | autor9 = Dean, M. N. | autor10 = Summers, A. P. |títulu=Three-dimensional computer analysis of white shark jaw mechanics: how hard can a great white bite?|url=http://www.bio-nica.info/Biblioteca/Wroe2008GreatWhiteSharkBiteForce.pdf|publicación=Journal of Zoology|volume=276|númberu=4|páxines=336-342|añu= 2008|doi=10.1111/j.1469-7998.2008.00494.x}}</ref> Los estudios suxeren que ''C. megalodon'' llucía en vida como una versión trabada del gran tiburón blancu actual, ''[[Carcharodon carcharias]]'', llegando a algamar los 18 metros de llargor total máxima.<ref name="AN" /><ref name="Pimientu2014">{{cita publicación | doi = 10.1371/journal.pone.0111086 | títulu = When Did ''Carcharocles megalodon'' Become Extinct? A New Analysis of the Fossil Record| publicación = [[PLoS ONE]]| volume = 9 | númberu = 10| páxines = y111086| fecha = 22 d'ochobre de 2014| apellíu = Pimientu | nome = C. | apellíu2 = Clements | nome2 = C. F.}}</ref> Los restos [[fósil]]es indiquen qu'esti tiburón xigante tuvo una distribución [[cosmopolita]], con árees de cría en zones costeres templaes.<ref name="AN" /> ''C. megalodon'' probablemente tuvo una influencia bien importante na estructura de les [[bioloxía marina|comunidaes marines]] de la so dómina.<ref name="LV">{{cita publicación | doi=10.1038/nature09067| apellíu=Lambert| nome=Olivier| autor2=Giovanni Bianucci, Klaas Post, Christian de Muizon, Rodolfo Salas-Gismondi, Mario Urbina and Jelle Reumer| títulu=The giant bite of a new raptorial sperm whale from the Miocene epoch of Peru| publicación=Nature| volume=466| númberu=7302| páxines=105–108| allugamientu=Peru| fecha=1 de xunetu de 2010| url=http://www.nature.com/nature/journal/v466/n7302/full/nature09067.html| pmid=20596020| urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110920162331/http://www.nature.com/nature/journal/v466/n7302/full/nature09067.html| fechaarchivu=20 de setiembre de 2011}}</ref> == Descubrimientu == === Les ''glossopetræ'' === [[Ficheru:Stenoshark.jpg|thumb|left|Ilustración d'una cabeza de tiburón actual xunto a fósiles de dientes de ''C. megalodon'' por Nicolás Steno (''Diseición de la cabeza d'un tiburón'', 1667).]] D'alcuerdu a les idees del [[Renacimientu]], los xigantescos [[diente]]s triangulares fósiles que frecuentemente se topaben somorguiaos en formaciones predreses, consideráronse llingües petrificadas (en [[llatín]] ''[[glossopetræ]]'') de [[dragón|dragones]] y [[Serpentes|culiebres]]. Esta interpretación foi correxida en 1667 por un naturalista danés, [[Nicolás Steno]], quién les reconoció como pertenecientes a tiburones antiguos, basándose na diseición que realizó d'una cabeza de tiburón actual.<ref>{{cita llibru |apellíos=Haven|nome=Kendall|títulu=100 Greatest Science Discoveries of All Time|editorial=Libraries Unlimited|añu=1997|páxines=25–26|isbn=1591582652}}</ref> Steno describió los sos afayos nun estudiu, ''Diseición de la cabeza d'un tiburón'', que contenía una ilustración de la cabeza del tiburón actual xunto a dos ''glossopetrae'', p'amosar y destacar la so semeyanza colos dientes d'esti animal.<ref name=steno1667>{{cita llibru |autor=Steno, N.|añu-orixinal=1667|títulu=The earliest geological treatise (1667) by Nicolas Steno (Niels Stensen). Translated from Canis Charcarie Dissectum Caput|url=http://www.geo.utexas.edu/courses/302d/Fall_2011/Steno.pdf|añu=1958|editor=Garboe, Axel|ubicación=Londres|editorial=Macmillan and Company|páxines=51|idioma=inglés}}</ref> Según John Maisey, la llámina de Steno correspuende a la primer ilustración conocida de fósiles de ''C. megalodon''.<ref name="D">{{cita publicación|apellíu=Bruner|nome=John|títulu=The "Megatooth" shark, ''Carcharodon megalodon''.|url=http://www.sharksteeth.com/megatoothshark.htm|añu=1997|editorial=Mundu Marín Revista Internacional de Vida Marina|fechaaccesu=22 de xineru de 2012|idioma=versión n'inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150716072529/http://www.sharksteeth.com/megatoothshark.htm|fechaarchivu=2015-07-16|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150716072529/http://www.sharksteeth.com/megatoothshark.htm|archivedate=2015-07-16}}</ref> Per otru llau, esti estudiu constitúi la primer interpretación certera sobre l'orixe orgánicu de los fósiles.<ref>{{cita llibru |autor=Rudwick, M. J. S.|añu=1987|añu-orixinal=1976|títulu=El significáu de los fósiles. Episodios de la Historia de la Paleontoloxía|ubicación=Madrid|editorial=Hermann Blume|serie=Ciencies de la Naturaleza|páxines=347|isbn=84-7214-371-6|extra=[Títulu orixinal: ''The meaning of fossils. Episodes in the history of paleontology'']}}</ref> === Identificación === El [[naturalista]] [[Suiza|suizu]], [[Louis Agassiz]], dio-y a esti tiburón el so nome científicu, ''Carcharodon megalodon'', en 1835,<ref name="A">{{cita publicación |autor=Nyberg K.G, Ciampaglio C.N, Wray G.A|títulu=Tracing the ancestry of the GREAT WHITE SHARK|añu=2006|fechaaccesu=25 d'avientu de 2007|publicación=Journal of Vertebrate Paleontology|volume=26|númberu=4|páxines=806–814|url=http://www.bioone.org/doi/abs/10.1671/0272-4634(2006)26%5B806:TTAOTG%5D2.0.CO%3B2|doi=10.1671/0272-4634(2006)26[806:TTAOTG]2.0.CO;2}}</ref> nel so trabayu d'investigación ''Recherches sur les poissons fossiles''<ref>{{cita llibru |apellíos=Agassiz|nome=Louis|títulu=Recherches sur les poissons fossiles ... / par Louis Agassiz.|editorial=Neuchatel :Petitpierre|añu=1833-1843|páxines=41|url=http://www.biodiversitylibrary.org/bibliography/4275|fechaaccesu=8 de setiembre de 2008}}</ref> (''investigaciones sobre los [[pexes]] fósiles''), que completó en 1843. Como los dientes de ''C.&nbsp;megalodon'' son morfolóxicamente similares a los del gran tiburón blancu, Agassiz asignó la especie al xéneru ''[[Carcharodon]]''.<ref name="A" /> Popularmente ye moteyáu ''tiburón megadiente'',<ref name="G">{{cita llibru |apellíu1=Klimley|nome1=Peter|apellíu2=Ainley|nome2=David|títulu=Great White Sharks: The Biology of Carcharodon carcharias|editorial=Academic Press|añu=1996|url=http://www.elsevier.com/wps/find/bookdescription.cws_home/673659/description#description|isbn=0124150314}}</ref> ''tiburón blancu xigante''<ref name="GWS">{{cita publicación|apellíu1 = Augilera|nome1 = Orangel A.|apellíu2 = Garcia|nome2 = Lluis|apellíu3 = Cozzoul|nome3 = Mario A.|títulu = Giant-toothed white sharks and cetacean trophic interaction from the Pliocene Caribbean Paraguaná Formation|publicación = Paläontologische Zeitschrift|volume = 82|númberu = 2|páxines = 204–208|editorial = Springer Berlin|añu = 2008|doi = 10.1007/BF02988410|url = http://www.springerlink.com/content/637327q841643568/|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20200320010531/http://www.springerlink.com/content/637327q841643568/|fechaarchivu = 2020-03-20|fechaaccesu = 2018-07-03|archiveurl = https://web.archive.org/web/20200320010531/http://www.springerlink.com/content/637327q841643568/|archivedate = 2020-03-20}}</ref> o inclusive ''tiburón bisarma''.<ref name="MS">{{cita episodiu|títulu=[https://web.archive.org/web/http://channel.nationalgeographic.com/series/prehistoric-predators/3573/Overview Monster Shark]|series=Prehistoric Predators|credits=Narrated by: Robert Leigh|network=National Geographic|airdate=2009-04-27}}</ref> == Fósiles == ''C. megalodon'' ye representáu nel rexistru fósil principalmente por [[diente]]s y [[Columna vertebral|centros de vértebres]].<ref name="G" /> Como nos demás tiburones, la cadarma de ''C. megalodon'' taba formáu de [[cartílagu]] más que de [[güesu]]; esto resulta nuna probe preservación de los especímenes atopaos.<ref name="Y" /> Sicasí, los restos fósiles de ''C. megalodon'' indiquen que tenía los centros vertebrales densamente calcificados.<ref name="Dean"/> === Dientes fósiles === [[Ficheru:Megalodon tooth ruler.jpg|thumb|Diente de megalodonte de cerca de 170 milímetros (midida diagonal dende'l ápice del cumal de la corona al estremu de la base del raigañu posterior).]] [[Ficheru:Megalodon tooth with great white sharks teeth-3-2.jpg|thumb|Diente de megalodon con dos dientes de tiburón blancu.]] Los fósiles más comunes de ''C. megalodon'' son los sos dientes. Les carauterístiques diagnósticas de los dientes de ''C. megalodon'' inclúin: forma triangular,<ref name="AN" /> estructura robusta,<ref name="G" /> gran tamañu,<ref name="AN" /> un cantu finamente serrucháu,<ref name="AN" /> y el pescuezu (base de la corona) con una visible forma de lletra ''v''.<ref name="AN" /> Los dientes de ''C. megalodon'' pueden midir cerca de 180 milímetros n'altor perpendicular o llargor diagonal, y son los mayores en tamañu de cualquier especie conocida de tiburón.<ref name="H">{{cita llibru |apellíos=Renz|nome=Mark|títulu=Megalodon: Hunting the Hunter|editorial=PaleoPress|añu=2002|url=http://google.com/books?id=cMRe5GmDXmUC&printsec=frontcover|isbn=0-9719477-0-8}}</ref> === Vértebres === Atopáronse delles vértebres fósiles de ''C. megalodon''.<ref name="D" /> L'exemplu más notable ye una columna vertebral parcialmente caltenida d'un espécime de ''C. megalodon'', que foi desenterrada na [[Provincia d'Amberes|Cuenca d'Amberes]], [[Bélxica]] por M. Leriche en 1926. Esti espécime entendía dellos centros vertebrales, midiendo'l mayor unos 155 [[milímetru|milímetros]] de [[diámetru]].<ref name="G"/> Sicasí, dalgunos [[paleontólogu|paleontólogos]] afirmaron que podríen esperase centros vertebrales considerablemente mayores de ''C. megalodon''.<ref name="G"/> Bendix-Almgreen (1983) publicó l'afayu de venti centro vertebrales ensin conexón anatómica, pero bien próximos ente sigo, procedentes de les [[magre]]s de la [[Formación xeolóxica|Formación]] Gram ([[Dinamarca]]). Estos restos, de 100 a 230 milímetros de diámetru, amosaben una trupa calcificación y estructura concéntrica.<ref name="Dean">{{cita publicación |apellíu=Bendix-Almgreen|nome=Svend Erik|títulu=''Carcharodon megalodon'' from the Upper Miocene of Denmark, with comments on elasmobranch tooth enameloid: coronoïn|publicación=Bulletin of the Geological Society of Denmark|volume=32|páxines=1-32|editorial=Geologisk Museum|allugamientu=Copenhagen|fecha=15 de payares de 1983|url=http://2dgf.dk/xpdf/bull32-01-02-1-32.pdf|fechaaccesu=5 de febreru de 2012}}</ref> === Distribución paleoxeográfica y edá === Conócense fósiles de ''C. megalodon'' procedentes de distintos partes del [[mundu]], qu'inclúin a [[Europa]],<ref name="D" /> [[América del Norte]],<ref name="G" /> [[América del Sur]],<ref name="D" /><ref name="G" /> [[Puertu Ricu]],<ref name="NR">{{cita publicación |apellíu=Nieves-Rivera|nome=Angel M.| autor2 = Ruizyantin, Maria | autor3 = Gottfried, Michael D. |títulu=New Record of the Lamnid Shark Carcharodon megalodon from the Middle Miocene of Puertu Ricu|publicación=Caribbean Journal of Science|añu=2003|volume=39|páxines=223–227}}</ref> [[Cuba]],<ref>{{cita publicación|apellíu=Iturralde-Vinent|nome=M.|autor2=G. Hubbell, and R. Rojas|títulu=Catalog Of Cuban Fossil Elasmobranchii (Paleocene--Pliocene) and Paleooceanographic Implications of Their Lower--Middle Miocene Occurrence|publicación=Boletín de la Sociedá Xamaicana de Xeología|volumen=31|páxines=7-21|allugamientu=Cuba|añu=1996|url=http://www.redciencia.cu/cdorigen/arca/paper/cubff.pdf|fechaaccesu=10 de mayu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100414112652/http://www.redciencia.cu/cdorigen/arca/paper/cubff.pdf|fechaarchivu=2010-04-14|archiveurl=https://web.archive.org/web/20100414112652/http://www.redciencia.cu/cdorigen/arca/paper/cubff.pdf|archivedate=2010-04-14}}</ref> [[Xamaica]],<ref>{{cita publicación |apellíos1=Donovan|nome1=Stephen|apellíu2=Gavin|nome2=Gunter|títulu=Fossil sharks from Jamaica|url=http://www.city.mizunami.gifu.jp/odocs/sightseeing/mizunami/cultural_property/institution/Bull28/BMFM28-211-215(148kB).pdf|editorial=Bulletin of the Mizunami Fossil Museum|añu=2001|volume=28|páxines=211–215|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131031053404/http://www.city.mizunami.gifu.jp/odocs/sightseeing/mizunami/cultural_property/institution/Bull28/BMFM28-211-215%28148kB%29.pdf|fechaarchivu=31 d'ochobre de 2013}}</ref> [[Australia]],<ref>{{cita publicación|apellíu=Fitzgerald|nome=Erich|títulu=A review of the Tertiary fossil Cetacea (Mammalia) localities in Australia|publicación=Memoirs of Museum Victoria|volume=61|númberu=2|páxines=183–208|editorial=Museum Victoria|ubicación=Australia|añu=2004|url=http://museumvictoria.com.au/pages/3948/61_2_fitzgerald.pdf|issn=1447-2554|fechaaccesu== marzu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080823085844/http://museumvictoria.com.au/pages/3948/61_2_Fitzgerald.pdf|fechaarchivu=2008-08-23|archiveurl=https://web.archive.org/web/20080823085844/http://museumvictoria.com.au/pages/3948/61_2_Fitzgerald.pdf|archivedate=2008-08-23}}</ref> [[Nueva Zelanda]],<ref name="H" /> [[Xapón]],<ref name="D" /><ref name="G" /> [[África]],<ref name="D" /><ref name="G" /> [[Malta]],<ref name="H" /> [[Granadines]],<ref name="MK">{{cita publicación |apellíos1=Portell|nome1=Roger|apellíu2=Hubell|nome2=Gordon|apellíu3=Donovan|nome3=Stephen|apellíu4=Green|nome4=Jeremy|apellíu5=Harper|nome5=David|apellíu6=Pickerill|nome6=Ron|títulu=Miocene sharks in the Kendeace and Grand Bay formations of Carriacou, The Grenadines, Lesser Antilles|url=http://caribjsci.org/Dec08/44_279-286.pdf|editorial=Caribbean Journal of Science|añu=2008|volume=44|númberu=3|páxines=279-286}}</ref> [[Islles Canaries]],<ref>[https://www.abc.es/ciencia/20130902/abci-topen-canaries-restos-megalodon-201309021738.html Topen en Canaries restos del Megalodón, el tiburón más grande de la hestoria]</ref> ya [[India]].<ref name="D" /> Dellos dientes de ''C. megalodon'' afayar en rexones bien alloñaes de los continentes (por casu, na [[Fuexa de les Marianes]] nel [[Océanu Pacíficu]]).<ref name="H" /> Anque los restos más antiguos de ''C. megalodon'' fueron reportaos d'[[estratu|estratos]] del Oligocenu tardíu, fai cerca de 28 millones d'años.<ref>{{cita publicación |apellíos1=Hideo|nome1=Habe|apellíu2=Mastatoshi|nome2=Goto|apellíu3=Naotomo|nome3=Kaneko|títulu=Age of Carcharocles megalodon (Lamniformes: Otodontidae) : A review of the stratigraphic records|publicación=The Palaeontological Society of Japan (PSJ)|volume=75|páxines=7-15|ubicación=Xapón|fecha=22 de marzu de 2004|url=http://ci.nii.ac.jp/naid/110007574397|issn=00229202}}</ref><ref name="CA">{{cita publicación |autor=Gottfried M.D., Fordyce R.Y.|títulu=An Associated Specimen of C''archarodon angustidens'' (Chondrichthyes, Lamnidae) From the Late Oligocene of New Zealand, with comments on ''Carcharodon'' Interrelationships|añu=2001|fechaaccesu=17 de setiembre de 2009|publicación=Journal of Vertebrate Paleontology|volume =21|númberu=4|páxines=730-739|doi=10.1671/0272-4634(2001)021[0730:AASOCA]2.0.CO;2}}</ref> una fecha más aceptada pal orixe de la especie ye mientres el [[Miocenu]] Mediu, hai unos 15.9 millones d'años.<ref name="Pimientu2014"/> A pesar que'l rexistru fósil de ''C. megalodon'' polo xeneral ta ausente n'estratos posteriores a la llende cimera del [[Era Terciaria|Terciariu]],<ref name="G" /> esiste rexistru más recién n'estratos del Pleistocenu.<ref>{{cita llibru |apellíos=Brown|nome=Robin|títulu=Florida's Fossils|editorial=Pineapple Press|añu=2008|isbn=978-1-56164-409-4}}</ref> Créese que ''C. megalodon'' escastar nel final del Pliocenu, probablemente hai unos 2.6&nbsp;millones d'años;<ref name="Pimientu2014"/> pensar polo tanto que los dientes post-pliocénicos reportaos de ''C. megalodon'' son en realidá [[fósil reelaborado|fósiles reelaborados]].<ref name="Y">{{cita web |apellíu=Roesch|nome=Ben|títulu=The Cryptozoology Review: A Critical Evaluation of the Supposed Contemporary Existence of Carcharocles Megalodon|url=http://www.ncf.carleton.ca/~bz050/megalodon.html|añu=1998|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131021005820/http://web.ncf.ca/bz050/megalodon.html|fechaarchivu=21 d'ochobre de 2013|deadurl=yes}}</ref> == Anatomía == Ente les especies esistentes, considérase que'l gran tiburón blancu ye la más análoga a ''C. megalodon''.<ref name="AN" /> La falta de cadarmes fósiles bien calteníos de ''C. megalodon'' forzó a los científicos a [[Anatomía comparada|basase na morfoloxía]] del gran tiburón blancu pa inferir el so aspeutu y envalorar el so tamañu.<ref name="G" /> === Estimación de tamañu === Por cuenta de los restos fragmentarios, envalorar el tamañu de ''C. megalodon'' convirtióse nun retu.<ref name="H" /> Sicasí, la comunidá científica reconoz que ''C. megalodon'' superaba en tamañu al [[tiburón ballena]] (''Rhincodon typus''). Los investigadores dirixeron los sos estudios escontra dos aspeutos del tamañu: llargor total (LT) y masa corporal (MC). ==== Estimaciones de llargor total ==== [[Ficheru:Carcharodon megalodon.jpg|thumb|Reconstrucción por [[Bashford Dean]] en 1909.<ref name="DOF" />]] El primer intentu de reconstruyir la [[quexal]] d'esti tiburón foi realizáu pol profesor [[Bashford Dean]] en 1909. De les dimensiones del quexal reconstruyíu, supúnxose que ''C. megalodon'' podría averase a los 30 metros de llargor total (LT), pero a la lluz de nuevos descubrimientos fósiles y meyores científiques sobre la comprensión de los vertebraos considérase agora qu'esta reconstrucción ye inexacta.<ref name="DOF">{{cita llibru |apellíu1=Helfman|nome1=Gene|apellíu2=Collette|nome2=Bruce|apellíu3=Facey|nome3=Douglas|títulu=The diversity of fishes|editorial=Wiley Blackwell|añu=1997|isbn=978-0-8654-2256-8}}</ref> Les razones principales citaes pa esta inexactitud son: (1) el relativamente probe conocencia de la dentición de ''C. megalodon'' na dómina de Dean, y (2) estructures musculares desaparentes.<ref name="DOF" /> Los espertos suxeren qu'una versión rectificada del modelu de quexal de ''C. megalodon'' de Bashford Dean podría tener cerca del 70{{esd}}% del so tamañu orixinal, un tamañu más consistente colos afayos modernos.<ref name="DOF" /> Pa correxir los errores, los científicos, ayudaos por nuevu afayos fósiles de ''C. megalodon'' y una conocencia ameyorada de l'anatomía de les sos más cercanos análogos modernos, introducieron más métodos cuantitativos pa envalorar el tamañu basándose nes rellaciones estadístiques ente'l tamañu de los dientes y el llargor corporal nel gran tiburón blancu.<ref name="G" /><ref name="DOF" /> Dalgunos de los métodos son mentaos de siguío. ===== Métodu propuestu por John Y. Randall ===== En 1973, un [[ictiólogu]] de [[Ḥawai]], John Y. Randall, presentó un métodu pa envalorar el llargor total del gran tiburón blancu.<ref name="W">{{cita publicación |apellíu=Randall|nome=John|títulu=Size of the Great White Shark (Carcharodon)|publicación=Science Magazine|páxina=169–170|fecha=xunetu de 1973}}</ref> El métodu propuestu ye representáu en forma d'un gráficu trazáu, que demuestra la rellación ente l'altor de la corona (la distancia vertical de la fueya del diente dende la base de la parte d'esmalte del diente hasta la so punta) del mayor de los dientes del quexal cimeru del gran tiburón blancu y el so llargor total.<ref name="DOF" /><ref name="W" /> Randall tamién extrapoló esti métodu al llargor total de ''C. megalodon''.<ref name="W" /> Randall citó dos dientes de ''C. megalodon'' nel so trabayu: (1) l'espécime númberu 10356 del [[Muséu Americanu d'Historia Natural]] y (2) l'espécime númberu 25730 de [[Muséu Nacional d'Historia Natural|Muséu Nacional d'Estaos Xuníos]], que teníen un altor de la corona de 115{{esd}}mm. y 117.5 mm. respeutivamente.<ref name="W" /> Estos dientes producieron un llargor total de cerca de 13 metros.<ref name="DOF" /><ref name="W" /> En 1991, dos espertos en tiburones, [[Richard Ellis]] y John Y. McCosker, señalaron un defectu nel métodu de Randall.<ref name="G" /> D'alcuerdu a ellos, l'altor de la corona dental de los tiburones non necesariamente amóntase en proporción al llargor total del animal. Esta observación llevó a nueves propuestes pa dar con métodos más exactos pa determinar el tamañu del ''gran tiburón blancu'' y especies similares.<ref name="G" /> ===== Métodu propuestu por Gottfried ''et al.'' ===== En 1996 trés científicos – Michael D. Gottfried, [[Leonard Compagno|Leonard J. V. Compagno]] y S. Curtis Bowman – dempués de realizar una minuciosa investigación y escrutiniu de 73 especímenes del gran tiburón blancu, propunxeron una rellación linear conservadora ente'l máximu altor del mayor de los dientes cimeros (DS) y el llargor total en dichu tiburón.<ref name="G" /><ref name="CA" /> La rellación propuesta ye: el llargor total (LT) en metros = − (0.22) + (0.096) × [máximu altor de DS ([[milímetru|milímetros]])].<ref name="G" /><ref name="CA" /> Gottfried y colegues (1996) tamién extrapolaron esti métodu pa envalorar el llargor total de ''C. megalodon''. El mayor diente de ''C. megalodon'' al algame d'esti equipu yera un espécime de segundu diente anterior superior, que la so máximu altor yera de 168 mm. Esti diente fuera afayáu por Compagno en 1993, y produció un llargor total envalorada en 15.9 metros.<ref name="G" /> Sicasí, rumores de dientes mayores de ''C. megalodon'' persistíen nesa dómina.<ref name="G" /> El máximu altor dental pa esti métodu mídese como una llinia vertical dende la punta de la corona dental a la parte baxa de los lóbulos del raigañu, paralelu a la llarga exa del diente.<ref name="G" /> Dichu d'otra forma, el máximu altor del diente ye l'altor perpendicular.<ref name="S">{{cita web |apellíu=Kowinsky|nome=Jayson|títulu=The Size of Megalodons|url=http://www.fossilguy.com/topics/megsize/megsize.htm|añu=2002|fechaaccesu=12 de xineru de 2008}}</ref> ===== Métodu propuestu por Clifford Jeremiah ===== En 2002, l'investigador de tiburones Dr. Clifford Jeremiah propunxo un métodu pa envalorar el llargor total del gran tiburón blancu y especies asemeyaes incluyendo a ''C. megalodon''.<ref name="H" /> L'investigador David Ward aseguró qu'esti métodu ta basáu nun sólidu principiu que funciona bien con munchos tiburones grandes.<ref name="H" /> El métodu en sí propón: «per cada centímetru d'anchor del raigañu d'un diente cimeru anterior, hai aproximao 4.5 pies (1.3 metros) de tiburón». Jeremiah señaló que'l perímetru del quexal d'un tiburón ye direutamente proporcional al so llargor total, siendo l'anchor de los raigaños de los dientes mayores un aproximamientu pa envalorar el perímetru del quexal.<ref name="H" /> El mayor diente en posesión de Jeremiah tenía un raigañu de cerca de 12{{esd}}cm, lo cual indica un llargor total de 15.5 metros.<ref name="H" /> ===== Métodu propuestu por Kenshu Shimada ===== En 2002, el paleontólogu Kenshu Shimada de la [[Universidá DePaul]] propunxo una rellación linear ente l'altor de la corona (AC) y el llargor total (LT) nos grandes tiburones blancos dempués de realizar analises anatómicos de dellos exemplares.<ref name="Shimada">{{cita publicación|apellíu=Shimada|nome=Kenshu|títulu=The relationship between the tooth size and total body length in the white shark, ''Carcharodon carcharias'' (Lamniformes: Lamnidae)|publicación=Journal of Fossil Research|volume=35|númberu=2|páxines=28–33|ubicación=Xapón|fecha=5 Nov 2002|url=http://sciencelinks.jp/j-east/article/200309/000020030903A0178835.php|issn=0387-1924|fechaaccesu=29 d'abril de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120313120604/http://sciencelinks.jp/j-east/article/200309/000020030903A0178835.php|fechaarchivu=2012-03-13|archiveurl=https://web.archive.org/web/20120313120604/http://sciencelinks.jp/j-east/article/200309/000020030903A0178835.php|archivedate=2012-03-13}}</ref> En términos estadísticos, esta rellación esprésase como: el llargor total (LT) en cm. = a + bx, onde '''a''' ye una constante, '''b''' ye la rimada de la llinia, y '''x''' ye l'altor de la corona (AC) del diente en milímetros. Esta rellación dexa predicir el llargor total sobre la base del altor de la corona de cualquier diente nel gran tiburón blancu.<ref name="AN" /><ref name="Shimada" /> Pa esti métodu, l'altor de la corona del diente ye midida como'l máximu altor vertical del esmalte nel llau llabial.<ref name="Shimada" /> Shimada señaló que los métodos antes propuestos taben basaos nuna débil evaluación de la homoloxía dental.<ref name="Shimada" /> Shimada indicó que la tasa de crecedera ente la corona y el raigañu nun ye [[isométrica]], y esti factor tien de ser tomáu en cuenta nel so modelu.<ref name="Shimada" /> Entá más, esta rellación propuesta puede tamién ser usada pa predicir el llargor total de tiburones que sían morfolóxicamente similares a gran tiburón blancu (como ''C. megalodon'').<ref name="AN" /><ref name="Shimada" /> Usando esti modelu, el diente cimeru anterior (con un altor máximu de 168 mm.) citáu por Gottfried y collaboradores (1996) correspuende a un llargor total de 15.1 metros.<ref name="Shimada" /> En 2010, dellos investigadores de tiburones, como Catalina Pimientu, Dana J. Ehret, Bruce J. MacFadden y Gordon Hubbell, envaloraron el llargor total de ''C. megalodon'' sobre la base del métodu de Shimada.<ref name="AN" /> Ente los especímenes topaos na formación Gatún de [[Panamá]], l'exemplar númberu 237956 produció un llargor total de 16.8 metros.<ref name="AN" /> ===== Consensu ===== [[Ficheru:Megalodon scale.svg|miniaturadeimagen|''C. megalodon'' (en gris y colloráu) col [[tiburón ballena]] (violeta), el [[gran tiburón blancu]] (verde), y un [[humanu]] (azul) a escala. '''Nota:''' El tamañu máximu alcanzáu por ''C. megalodon'' ye indicáu pol modelu de 20 metros.]] Na década de 1990, dellos biólogos marinos (como Patrick J. Schembri y Staphon Papson) cuntaron que ''C. megalodon'' pudo algamar un máximu d'ente 24 a 25 metros de llargor total.<ref>{{cita publicación |apellíu=Schembri|nome=Patrick|títulu=Malta's Natural Heritage|publicación=Natural Heritage. in|páxines=105–124|editorial=University of Malta|ubicación=Malta|añu=1994|url=http://home.um.edu.mt/biology/PJS%20researches/Malta's_natural_heritage_(1994).pdf|fechaaccesu=marzu de 2010}}</ref><ref>{{Obra citada|apellíu=Papson|nome=Stephen|títulu=Copyright: Cross the Fin Line of Terror|pub-periódica=Journal of American Culture|volume=15|páxines=67-81|añu=1992}}</ref> L'anterior estimación del llargor total de ''C. megalodon'' quiciabes nun seya tan escabarriada. Sicasí, Gottfried y collaboradores (1996) propunxeron que ''C. megalodon'' podría averase a un máximu de 20.3 metros de llargor.<ref name="GWB" /><ref name="G" /><ref name="SOTW">{{cita llibru |apellíos=Compagno|nome=Leonard J. V.|títulu=Sharks of the World: An Annotated and Illustrated Catalogue of Shark Species Known to Date|editorial=Food & Agriculture Organization of the United Nations|allugamientu=Rome|añu=2002|páxina=97|isbn=9251045437}}</ref> Anguaño munchos espertos tán d'alcuerdu en qu'esti tiburón xigante algamaba un llargor total de más de 16 metros.<ref name="AN" /><ref name="GWB" /><ref name="H" /><ref name="SOTW" /> ====== Mayores especímenes conocíos ====== Gordon Hubbell de [[Gainesville]] n'Estaos Xuníos, dispón d'un diente cimeru anterior de ''C. megalodon'' que la so altor máximu ye 184,15{{esd}}mm.<ref name="H" /> Adicionalmente, una reconstrucción del quexal de ''C. megalodon'' contién un diente que la so máximu altor reportáu ye 193,675 mm.<ref name="HSJ">{{cita web |apellíu=Herskowitz|nome=David|autor2=Peter Wiggins|títulu=Huge Shark Jaw|obra=Natural History|editorial=Heritage Auctions|fecha=21 d'avientu de 2010|url=http://fineart.ha.com/s/d/shark-jaws.pdf|formatu=PDF|fechaaccesu=30 d'abril de 2011}}</ref> Esti quexal reconstruyíu foi realizada pol difuntu cazador de fósiles Vito Bertucci,<ref name="HSJ" /> quien yera conocíu como'l "Home Megalodon".<ref name="H" /><ref name="HSJ" /> ==== Estimaciones de masa corporal ==== Gottfried y collaboradores (1996) tamién presentaron un métodu pa determinar la masa corporal del gran tiburón blancu dempués d'estudiar los datos de la rellación de llargor-masa corporal de 175 especímenes en delles etapes de crecedera y lo extrapolaron pa envalorar la masa corporal de ''C. megalodon''. El métodu propuestu ye: masa en [[quilogramu|quilogramos]] = 3,29Y<sup>−06</sup>[LT en (metros)<sup>3.174</sup>].<ref name="G" /> D'alcuerdu a esti modelu, un ''C. megalodon'' de 15,9 metros pudo tener una masa corporal de cerca de 47 tonelaes,<ref name="GWB" /><ref name="G" /> un ''C. megalodon'' de 17 metros sería de cerca de 59 tonelaes,<ref name="G" /> y un ''C. megalodon'' de 20,3 metros tendría una masa de 103 tonelaes.<ref name="GWB" /><ref name="G" /> Consecuentemente, ''C. megalodon'' ye consideráu como'l mayor tiburón que viviera,<ref name="AN" /> y ta ente los mayores peces conocíos qu'esistieren.<ref name="G" /> === Dentición y mecánica del quexal === [[Ficheru:Megalodon teeth.jpg|thumb|right|Reconstrucción qu'amuesa los dientes de reemplazu.]] Un equipu de científicos xaponeses, T. Uyeno, O. Sakamoto y H. Sekine, afayaron y escavaron restos parciales de ''C. megalodon'', con una coleición de dientes cuasi completa topada n'asociación, en [[Saitama (Saitama)|Saitama]], Xapón en 1989.<ref name="D" /> Otra dentición completa asociada de ''C. megalodon'' foi escavada na [[formación Yorktown]] de [[Llei Creek]], [[Carolina del Norte]] n'[[Estaos Xuníos]] y sirvió como la base d'una reconstrucción del quexal de ''C. megalodon'' del [[Muséu Americanu d'Historia Natural]] en [[Nueva York]].<ref name="G" /> Estos afayos de dientes asociaos resolvieron la incertidume de cuantos dientes podríen tar en cada filera de los quexales de ''C. megalodon'', faciendo posible reconstrucciones más exactes de les mesmes. Más denticiones asociaes de ''C. megalodon'' tamién se toparon nos últimos años. Basándose nestos descubrimientos, dos científicos, S. Applegate y L. Espinosa, publicaron una [[fórmula dental]] teórica (una representación de la dentición d'un animal con al respective de los tipos de dientes y la so disposición dientro del quexal del animal) pa ''C. megalodon'' en 1996.<ref name="D" /><ref name="G" /> Les reconstrucciones modernes del quexal de ''C. megalodon'' tán basaes en dicha fórmula dental: {{Fórmula dental|superior=2.1.5.4|inferior=3.0.5.3}}<ref name="D" /> Como se manifiesta na fórmula dental, ''C. megalodon'' tenía cuatro clases de dientes nos sos quexales.<ref name="D" /> * ''Anterior'' - A * ''Entemediu'' - I (Nel casu de ''C. megalodon'', esti diente paez ser téunicamente un superior anterior y ye denomináu como "A3" por cuenta de que ye bastante simétricu y nun apunta medialmente (el llau del diente inclinar escontra la llinia media de los quexales onde los quexales izquierda y derecha atópense), pero esti diente aun así ta diseñáu como un diente entemediu.<ref name="A" /> Sicasí, nel casu del gran tiburón blancu, el diente entemediu sí apunta medialmente. Esti aspeutu foi frecuentemente puestu de relieve nel alderique ''Carcharodon'' ''versus'' ''Carcharocles'' sobre'l megalodon y favorez a los proponentes de la so clasificación en ''Carcharocles''.) * ''Llateral'' - L * ''Posterior'' - P [[Ficheru:Megalodon jaws on display at the National Baltimore Aquarium.jpg|thumb|right|Quexales reconstruyíos n'exhibición nel [[Acuariu Nacional en Baltimore]].]] ''C. megalodon'' tenía una dentición bien robusta,<ref name="G" /> y tenía un total de cerca de 276 dientes nos sos quexales, que tomen 5 fileres. (Vease "enllaces esternos" más palantre nel testu) Los [[paleontólogu|paleontólogos]] suxeren qu'un ''C. megalodon'' bien grande tendría quexales de cerca de 2 metros d'un llau a otru.<ref name="H" /> ==== Fuercia de taragañada ==== En 2008, un equipu de científicos empobináu por Stephen Wroe llevó a cabu un [[esperimentu]] pa determinar la fuercia de taragañada de ''C. megalodon''; los resultaos indiquen que tenía una de les más poderoses fuercies de taragañada de la hestoria.<ref name="GWB" /> Un ''C. megalodon'' de 15,9 metros de llargu yera capaz d'exercer una fuercia de taragañada envalorada en 108.514 [[Newton (unidá)|newton]],<ref name="GWB" /> y un ''C. megalodon'' de 20,3 metros de llongura sería capaz d'exercer una taragañada envalorada en 182.201 newton.<ref name="GWB" /> La fuercia de taragañada de ''C. megalodon'', nel so tamañu máximu envaloráu, ye cerca de 28 vegaes mayor que la del pexe ''[[Dunkleosteus]]'' en 5,3 kilonewton,<ref name="GWB" /><ref>{{cita publicación|apellíu=Anderson|nome=Philip|apellíu2=Westneat|nome2=Mark|títulu=Feeding mechanics and bite force modelling of the skull of Dunkleosteus terrelli, an ancient apex predator|publicación=Royal Society|volume=3|númberu=1|páxines=77–80|fecha=22 207 de febreru de 2007|añu=2007 February 2007|url=http://rsbl.royalsocietypublishing.org/content/3/1/77.full|doi=10.1098/rsbl.2006.0569|postscript=Bot inserted parameter. Either remove it; or change its value to "." for the cite to end in a ".", as necessary.|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180730234345/http://rsbl.royalsocietypublishing.org/content/3/1/77.full|archivedate=2018-07-30|fechaaccesu=2018-07-03}}</ref> cerca de 10 vegaes mayor que la del [[gran tiburón blancu]] en 18 kilonewton,<ref name="GWB" /> cerca de 5 vegaes mayor que la del ''[[Tyrannosaurus rex]]'' en 31 kilonewton,<ref name="GWB" /> y tamién ye mayor que la del [[pliosaurio]] ''[[Pliosaurus#Pliosaurus funkei|Pliosaurus funkei]]'' en 150 kilonewton. Adicionalmente, Wroe y colegues (2008) señalaron que los tiburones tamién se solmenen de llau a llau cuando s'alimenten, amplificando les fuercies [[Postcráneo|postcraneales]] xeneraes. Polo tanto les fuercies totales esperimentaes poles preses son probablemente más altes que les fuercies envaloraes al traviés del esperimentu.<ref name="GWB" /> La estraordinaria fuercia de taragañada de ''C. megalodon'' tien de ser considerada nel contestu del gran tamañu d'esti depredador estinguíu y a que la evidencia paleontolóxica suxer que ''C. megalodon'' yera un activu [[Depredación|depredador]] de grandes ballenes.<ref name="GWB" /> ==== Parámetros funcionales de los dientes ==== Los dientes escepcionalmente robustos de ''C. megalodon'' son serruchaos,<ref name="A" /><ref name="H" /> lo cual pudo ameyorar la so eficiencia al cortar la [[carne]] de les sos preses. El paleontólogu Dr. Bretton K. Kent de la [[Universidá de Maryland]] suxer qu'estos dientes son bien gruesos pal so tamañu, con coeficientes enforma menores de esbeltez y de resistencia a la flexón. Teníen tamién raigaños sustancialmente mayores comparaes al altor total del diente, dándo-yos una gran ventaya mecánica. Dientes con estes carauterístiques non yá son bones ferramientes de corte, sinón tamién son bien afechos pa suxetar a preses poderoses y escasamente romperíense - inclusive cortando al traviés de los güesos.<ref name="N">{{cita publicación |apellíu=Riordon|nome=James|títulu=Hell's teeth|publicación=NewScientist Magacín|númberu=2190|páxines=32|fecha= xunu de 1999|url=http://www.newscientist.com/article/mg16221904.900-hells-teeth.html}}</ref> === Anatomía de la cadarma === [[Ficheru:Megalodon skeleton.jpg|thumb|left|Cadarma reconstruyida de Megalodon n'exhibición nel [[Muséu Marín Calvert]].]] Amás de envalorar el tamañu de ''C. megalodon'', Gottfried y colegues (1996) tamién trataron de determinar la esquemática de la cadarma entera de ''C. megalodon''.<ref name="G" /> ==== Estructura del quexal ==== Pa tener sofitu funcional pal so enorme y robusta dentición, los quexales de ''C. megalodon'' debieron de ser enormes, grueses y más fuertemente desenvueltes que les del gran tiburón blancu, que tien una dentición más grácil en comparanza.<ref name="G" /> Los quexales fuertemente desenvueltos tuvieron de da-y cierta apariencia de güeyos fundíos.<ref name="G" /> ==== Condrocráneo ==== El [[condrocráneo]] de ''C. megalodon'' debió de tener una apariencia más compacta y robusta que'l del gran tiburón blancu, p'asina reflexar funcionalmente los sos quexales y dentame más macizu en comparanza.<ref name="G" /> ==== Aletes ==== Les aletes de ''C. megalodon'' tuvieron de ser bien probablemente proporcionalmente más grandes y grueses comparaes coles del gran tiburón blancu por cuenta de que les aletes relativamente grandes son necesaries pa la propulsión y control de movimientos nun tiburón mayor.<ref name="G" /> ==== Cadarma axial ==== Al traviés del escrutiniu de les vértebres parcialmente calteníes del espécime de ''C. megalodon'' topáu en Bélxica, paez ser que ''C. megalodon'' tenía un númberu mayor de vértebres que los topaos en cualquier espécime grande de los tiburones conocíos.<ref name="G" /> Namái'l númberu de vértebres del gran tiburón blancu avérase en cantidá, simbolizando los cercanos venceyos anatómicos ente les dos especies.<ref name="G" /> ==== Reconstrucción de la cadarma completa ==== Sobre la base de les carauterístiques mentaes antes, Gottfried y collaboradores (1996) reconstruyeron una cadarma completa d'un individuu xuvenil de ''C. megalodon'' de 11,5 metros de llargor, que exhíbese nel [[Muséu Marín Calvert]] na islla Solomons ([[Maryland]], [[Estaos Xuníos]]).<ref name="G" /><ref name="C">{{cita web |apellíu=Andres|nome=Lutz|títulu=C. megalodon&nbsp;— Megatooth Shark, Carcharodon versus Carcharocles|url=http://www.fossilguy.com/topics/megshark/megshark.htm|añu=2002|fechaaccesu=16 de xineru de 2008}}</ref><ref name="PSP">{{cita llibru |apellíos=Arnold|nome=Caroline|títulu=Giant Shark: Megalodon, Prehistoric Super Predator|editorial=Houghton Mifflin|páxines=18–19|añu=2000|isbn=9780395914199}}</ref><ref name="G" /> L'equipu fixo fincapié en que les distintes proporciones al comparalo cola cadarma d'un gran tiburón blancu, tán basaes nos mesmos patrones [[ontogenia|ontoxenéticos]] de crecedera del propiu gran tiburón blancu actual.<ref name="G" /> == Considerancies paleoecológicas == === Distribución y hábitat === Los tiburones, especialmente les especies grandes, son organismos altamente móviles con un complexu ciclu vital y amplia distribución xeográfica.<ref name="AN" /> Los rexistros fósiles de ''C. megalodon'' indiquen que yeren [[cosmopolita|cosmopolites]],<ref name="H" /> y comúnmente apaecen en llatitúes [[subtropical]]es a [[clima templáu|templaes]].<ref name="G" /> Antes de la formación del [[Ismu de Panamá]], los mares yeren relativamente templaos.<ref name="WOC">{{cita web |apellíu=Gillette|nome=Lynett|títulu=Winds of Change|url=http://www.sdnhm.org/research/readings/fn_0307.html|editorial=San Diego Natural History Museum|fechaaccesu=25 de setiembre de 2009|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110104154305/http://www.sdnhm.org/research/readings/fn_0307.html|fechaarchivu=4 de xineru de 2011}}</ref> Esto fixo posible pa esta especie vivir en tolos [[océanu|océanos]] del mundu. ''C. megalodon'' tenía l'abonda flexibilidá de comportamientu p'habitar un ampliu rangu d'ecosistemes marinos (agües costeres pocu fondes,<ref name="GTWT" /> afloramientos costeros,<ref name="GTWT" /> llagunes costeres pantanoses,<ref name="GTWT" /> costes arenoses,<ref name="GTWT" /> y ambientes d'agües fondes d'alta mar<ref name="H" />), exhibiendo una manera de vida transitoriu.<ref name="GTWT" /> Los adultos de ''C. megalodon'' nun yeren abondosos n'ambientes d'agües costeres pocu fondes,<ref name="GTWT" /> y mayormente acesmaben mar adientro. ''C. megalodon'' pudo movese ente agües costeres y oceániques, particularmente en distintes etapes de la so vida. === Interacción coles preses === [[Ficheru:Meg bitten cetacean vertebra.jpg|thumb|left|Centro d'una [[vértebra]] d'una ballena mordida por un megalodón. Son claramente visibles grandes marques de taragañaes (los tayos fondos) sobre'l centru de la vértebra.]] Los tiburones son xeneralmente depredadores comenenciosos. Sicasí, los científicos proponen que ''C. megalodon'' yera "ensin dulda el más terrible carnívoru qu'esistiera".<ref name="GWB" /> El so gran tamañu,<ref name="GWB" /> capacidá de nadar rápido,<ref name="PSP" /> y poderosos quexales se conjuntaban nun terrible aparatu predatorio,<ref name="GWB" /><ref name="G" /> faciéndolo un [[superdepredador]] cola capacidá de consumir un ampliu espectru de [[depredación|preses]]. La evidencia fósil indica que ''C. megalodon'' cazaba [[cetaceu|cetáceos]] como [[delfines]],<ref name="G" /> pequeñes [[ballena|ballenes]],<ref name="D" /> (incluyendo [[Cetotherium|cetotéridos]]<ref name="Y" /> tales como ''[[Piscobalaena]]'',<ref name="collareta"/> [[Squalodon|escualodóntidos]],<ref name="GTWT">{{cita publicación |autor=Aguilera O., Aguilera Y. R. D.|títulu=Giant-toothed White Sharks and Wide-toothed Mako (Lamnidae) from the Venezuela Neogene: Their Role in the Caribbean, Shallow-water Fish Assemblage|publicación=Caribbean Journal of Science|volume=40|númberu=3|páxines=362–368|añu= 2004}}</ref> y ''[[Odobenocetops]]''<ref>{{cita web |títulu=Fact File: Odobenocetops|url=https://www.bbc.co.uk/science/seamonsters/factfiles/odobenocetops.shtml|editorial=BBC|fechaaccesu=21 de marzu de 2008}}</ref>), según grandes ballenes,<ref name="WGWS">{{cita web |apellíu=Morgan|nome=Gary S.|títulu=Whither the giant white shark?|obra=Paleontology Topics|editorial=Paleontological Research Institution|fecha=agostu de 1994|fechaaccesu=23 d'abril de 2011}}</ref> (incluyendo a [[cachalote]]s,<ref name="H" /><ref name="FF">{{cita web |títulu=MEGALODON|url=http://fingerlakesfossilfarm.org/mammal_fossils.htm|editorial=Fossil Farm Museum Of The Fingerlakes|fechaaccesu=1 de xunetu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100805001926/http://fingerlakesfossilfarm.org/mammal_fossils.htm|fechaarchivu=5 d'agostu de 2010}}</ref> [[Balaena mysticetus|ballenes de Groenlandia]],<ref name="PS">{{cita videu|people=deGruy, Michael|títulu=Perfect Shark|medium=TV-Series|editorial=BBC|allugamientu=Reinu Xuníu|fecha=2006}}</ref> y [[rorcual]]es<ref name="WGWS" /><ref>{{cita web |apellíu=Godfrey|nome=Stephen|títulu=The Ecphora: Fascinating Fossil Finds|obra=Paleontology Topics|editorial=Calvert Marine Museum|fecha=abril de 2004|url=http://www.calvertmarinemuseum.com/cmmfc/newsletter/CMMFC_Newsletter_2004-04.pdf|formatu=[[PDF]]|fechaaccesu=21 de febreru de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100919001945/http://calvertmarinemuseum.com/cmmfc/newsletter/CMMFC_Newsletter_2004-04.pdf|fechaarchivu=19 de setiembre de 2010}}</ref>), [[pinípedos]],<ref name="Y" /><ref name="MK" /><ref name="BA">{{cita web |apellíu=Kehe|nome=Andy|títulu=Bone Apetite|url=http://www.sharktoothhill.org/bone.html|fechaaccesu=17 de febreru de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080518094426/http://www.sharktoothhill.org/bone.html|fechaarchivu=2008-05-18}}</ref> [[botu|botos]],<ref name="H" /> [[sirenios]],<ref name="GTWT" /><ref>{{cita web |apellíu=Godfrey|nome=Stephen|títulu=The Ecphora: Shark-Bitten Sía Cow Rib|obra=Paleontology Topics|editorial=Calvert Marine Museum|fecha=marzu de 2007|url=http://www.calvertmarinemuseum.com/cmmfc/newsletter/CMMFC_Newsletter_2007-03.pdf|formatu=[[PDF]]|fechaaccesu=27 de marzu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101020124132/http://calvertmarinemuseum.com/cmmfc/newsletter/CMMFC_Newsletter_2007-03.pdf|fechaarchivu=20 d'ochobre de 2010}}</ref> y grandes [[tortúa marina|tortúes marines]].<ref name="GTWT" /> Los mamíferos marinos yeren blancos regulares de ''C. megalodon''. Munchos güesos de ballenes atopáronse con grandes marques de taragañaes (cortes fondos) fechos por dientes qu'encaxen colos de ''C. megalodon'',<ref name="D" /><ref name="G" /> y delles escavaciones revelaron que los dientes de ''C. megalodon'' xacen cerca de restos mazcaos de ballenes,<ref name="G" /><ref name="C" /> y dacuando en direuta asociación con ellos.<ref name="GWS" /> Tamién hai evidencia fósil d'interacciones ente ''C. megalodon'' y pinípedos.<ref name="MK" /> Nuna interesante observación, un diente de ''C. megalodon'' de 127 mm. foi topáu mui cerca d'un güesu del oyíu mordíu d'un [[lleón marín]].<ref name="BA" /> [[Ficheru:VMNH megalodon.jpg|thumb|Reconstrucción artística d'un megalodonte escorriendo a dos ballenes ''[[Eobalaenoptera]]''.]] ''C. megalodon'' enfrentar a un ambiente bien competitivo mientres la so esistencia.<ref name="LV"/> Sicasí, ''C. megalodon'', tando a lo cimero de la cadena alimenticia,<ref name="LHS">{{cita publicación |doi=10.1007/BF00751027|apellíu=Compagno|nome=Leonard J. V.|títulu = Copyright: Alternative life-history styles of cartilaginous fishes in time and space|publicación=Environmental Biology of Fishes|volume=28|páxines=33–75|fecha=mayu de 1989|postscript=None}}</ref> probablemente tuvo un fondu impautu nes comunidaes marines.<ref name="G" /><ref name="LV" /><ref>{{cita publicación|apellíu=Ferretti|nome=Francesco|autor2=Boris Worm, Gregory L. Britten, Michael R. Heithaus, and Heike K. Lotze1|títulu=Patterns and ecosystem consequences of shark tornes in the ocean|publicación=Ecology Letters|volume=13|númberu=8|páxines=1055–1071|editorial=Blackwell Publishing Ltd|fecha=agostu de 2010|url=http://wormlab.biology.dal.ca/ramweb/papers-total/Ferretti%20et%20a el%202010_Ecol_Lett.pdf|doi=10.1111/j.1461-0248.2010.01489.x|fechaaccesu=19 de febreru de 2011|pmid=20528897|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110524035805/http://wormlab.biology.dal.ca/ramweb/papers-total/Ferretti%20et%20a el%202010_Ecol_Lett.pdf|fechaarchivu=24 de mayu de 2011}}</ref> La evidencia fósil indica una correllación ente'l surdimientu de ''C. megalodon'' y la estensa diversificación de los cetáceos pel mundu.<ref name="G" /><ref name="LV" /> Los ''C. megalodon'' mozos preferíen rexones onde los cetáceos pequeños yeren abondosos, y los adultos preferíen rexones onde abondaren especies mayores.<ref name="G" /> Diches preferencies pueden desenvolvese pocu dempués de la so apaición nel [[Oligocenu]].<ref name="G" /> Adicionalmente, ''C. megalodon'' foi contemporaneu d'[[odontoceti|odontocetos]] macrodepredadores (particularmente cachalotes carnívoros y escualodóntidos), que probablemente taben ente los principales depredadores marinos del so tiempu,<ref name="MS" /><ref name="LV" /> y yeren una competencia.<ref name="MS" /><ref>{{cita publicación |títulu=New Leviathan Whale Was Prehistoric "Jaws"?|pub-periódica=National Geographic Daily News|allugamientu=Peru|editorial=National Geographic|fecha=30 de xunu de 2010|url=http://news.nationalgeographic.com/news/2010/06/photogalleries/100630-leviathan-mellvillei-sperm-whale-fossils-science/#whale02-scientists-skull-desert_22738_600x450.jpg|fechaaccesu=-3 de xunetu de 2010}}</ref> En respuesta a la competencia de los tiburones xigantes superdepredadores, los odontocetos carnívoros pudieron desenvolver delles adautaciones defensives; delles especies volviéronse [[menada|cazadores en menada]],<ref name="MS" /><ref>{{cita publicación |apellíu=Bianucci|nome=Giovanni|apellíu2=Walter|nome2=Landini|títulu=Killer sperm whale: a new basal physeteroid (Mammalia, Cetacea) from the Late Miocene of Italy|publicación=Zoological Journal of the Linnean Society|volume=148|númberu=1|páxines=103–131|fecha=8 de setiembre de 2006|doi=10.1111/j.1096-3642.2006.00228.x|postscript=None}}</ref> mientres delles especies algamaron tamaños xigantescos, como ''[[Livyatan melvillei]]''.<ref name="LV" /><ref>{{cita web |títulu=Ancient monster whale more fearsome than Moby Dick|url=http://www.newscientist.com/article/dn19108-ancient-monster-whale-more-fearsome-than-moby-dick.html|editorial=NewScientist|fechaaccesu=30 de xunu de 2010}}</ref> Aun así, marques de taragañada en restos fósiles de odontocetos indiquen que fueron presa de los tiburones xigantes.<ref name="GTWT" /><ref name="FF" /> Amás, la evidencia fósil indica que ''C. megalodon'' desenvolvió la capacidá d'atacar ballenes grandes.<ref name="GWB" /><ref name="G" /> A finales del [[Miocenu]], los cachalotes superdepredadores sumieron del rexistru fósil y dexaron un vacíu ecolóxicu.<ref name="LV" /> Como otros tiburones, ''C. megalodon'' tamién pudo ser [[piscívoro]].<ref name="Y" /><ref name="PSP" /> La evidencia fósil indica qu'otres especies notables de tiburones superdepredadores (como'l gran tiburón blancu) respondieron a la presión de la competencia de ''C. megalodon'' evitando les zones qu'ésti habitaba.<ref name="G" /> ''C. megalodon'' probablemente tenía tamién enclín al [[canibalismu]].<ref>{{cita publicación|apellíos1=Tanke|nome1=Darren|apellíu2=Currie|nome2=Philip|títulu=Head-Biting Behaviour in Theropod Dinosaurs: Paleopathological Evidence|editorial=Gaia 15|páxines=168|fecha=avientu de 1998|url=http://www.mendeley.com/research/headbiting-behavior-in-theropod-dinosaurs-paleopathological-evidence/|issn=0871-5424}}</ref> El consumu de preses per parte de ''C.&nbsp;megalodon'' paez variar según la edá y el llugar, como asocede col gran tiburón blancu actual. Ye posible que la población adulta de ''C.&nbsp;megalodon'' qu'habitaba a lo llargo de les costes de Perú prefiriera cazar con frecuencia a les ballenes cetotéridas de 2.5 - 7 metros de llargor y a otros animales de menor talla qu'ellos mesmos, en llugar de les ballenes col mesmu rangu de tamañu que los megalodontes.<ref name="collareta">{{cita publicación | nome1 = A. | apellíu1 = Collareta | nome2 = O. | apellíu2 = Lambert | nome3 = W. | apellíu3 = Landini | nome4 = C. | apellíu4 = Di Celma | nome5 = Y. | apellíu5 = Malinverno | nome6 = R. | apellíu6 = Vares-Malca | nome7 = M. | apellíu7 = Urbina | nome8 = G. | apellíu8 = Bianucci | títulu = Did the giant extinct shark ''Carcharocles megalodon'' target small prey? Bite marks on marine mammal remains from the late Miocene of Peru | publicación = Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology | doi = 10.1016/j.palaeo.2017.01.001 | url = http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0031018216305417}}</ref> Mentanto, los xuveniles probablemente tendríen una dieta que consistiría sobremanera de peces.<ref name="landini">{{cita publicación | nome1 = W. | apellíu1 = Landini | nome2 = A. | apellíu2 = Altamirano-Sera | nome3 = A. | apellíu3 = Collareta | nome4 = C. | apellíu4 = Di Celma | nome5 = M. | apellíu5 = Urbina | nome6 = G. | apellíu6 = Bianucci | títulu = The late Miocene elasmobranch assemblage from Cuetu Colorado (Pisco Formation, Peru) | fecha = 2017 | volume = 73 | páxines = 168-190 | publicación = Journal of South American Earth Sciences | doi = 10.1016/j.jsames.2016.12.010 | url = http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0895981116302127}}</ref> === Estratexes d'alimentación === Los tiburones frecuentemente empleguen complexes estratexes de caza para a encetar a grandes preses. Dellos paleontólogos suxeren que les estratexes de caza del gran tiburón blancu pueden ufiertar pistes de como'l ''C. megalodon'' puede haber cazáu preses inusualmente grandes (como ballenes).<ref name="MS" /> Sicasí, la evidencia fósil suxer que ''C. megalodon'' emplegaba estratexes de caza más efectives contra grandes preses comparaes poles usaes pol gran tiburón blancu.<ref name="N" /> Los paleontólogos realizaron un estudiu de los fósiles pa determinar los patrones d'ataque de ''C. megalodon'' nes sos preses.<ref name="N" /> Un espécime en particular del [[Miocenu]] — los restos d'una ballena de 9 metros de llargu (d'un taxón ensin identificar) — apurrió la primer oportunidá d'analizar cuantitativamente el comportamientu predatorio de ''C. megalodon''.<ref name="N" /> Esti cazador enfocábase principalmente n'atacar les partes con más güesu (por casu, costazos, aletes, costielles y la columna vertebral) de la presa,<ref name="N" /> les cualos los grandes tiburones blancos xeneralmente eviten.<ref name="N" /> Bretton Kent indica que ''C. megalodon'' trataba d'estrozar los güesos y estropiar los delicaos órganos (el [[corazón]] y los [[pulmones]]) agospiaos na caxa torácica de les preses.<ref name="N" /> Con un ataque pudo inmovilizar a la presa, que morrería rápido por cuenta de les firíes nestos órganos vitales.<ref name="N" /> Estos afayos tamién faen claro por qué esti tiburón prehistóricu precisaba unos dientes más robustos que los de los grandes tiburones blancos.<ref name="N" /> Amás, los patrones d'ataque podríen diferir según el tamañu de les preses.<ref name="MS" /> Los restos fósiles de dellos cetáceos pequeños (como los cetotéridos) suxeren que yeren truñaos con gran fuercia dende embaxo antes de ser muertos y taramiaos.<ref name="MS" /> Mientres el [[Pliocenu]] apaecieron cetáceos más grandes y avanzaos.<ref name = "Deméré 2005">{{cita publicación |apellíos1=Deméré|nome1=Thomas A.|apellíu2=Berta| nome2=Annalisa|apellíu3=McGowen|nome3=Michael R.|añu=2005|títulu=The taxonomic and evolutionary history of fossil and modern balaenopteroid mysticetes| publicación=Journal of Mammalian Evolution|volume=12|númberu=1/2|páxines=99–143|doi=10.1007/s10914-005-6944-3}}</ref> ''C. megalodon'' aparentemente refinó les sos estratexes de caza pa trepar con estes grandes ballenes. Numberosos güesos d'aletes fosilizaos (segmentos de les aletes pectorales) y de les vértebres caudales de grandes ballenes del Pliocenu topáronse con marques que fueron causaes por ataques de ''C. megalodon''.<ref name="GWB" /> Esta evidencia paleontolóxica suxer que ''C. megalodon'' podría tratar d'inmovilizar una ballena grande estrozando les sos estructures de propulsión antes de matala y alimentase d'ella.<ref name="GWB" /> === Árees de cría === [[Ficheru:Megalodon teeth.png|thumb|Coleición de dientes de megalodontes xuveniles d'una probable área de cría na formación Gatún de [[Panamá]].]] La evidencia fósil suxer que les árees de cría preferíes por ''C. megalodon'' yeren ambientes d'agües costeres templaes, onde los peligros potenciales yeren menores y les fontes d'alimentu abondosu.<ref name="AN" /> Identificáronse dellos sitios de cría por fósiles atopaos na Formación Gatún de Panamá,<ref name="AN" /> la Formación Calvert en Maryland,<ref name="AN" /> el Bancu de Concepción nes [[Islles Canaries]]<ref>[https://www.europapress.es/islas-canarias/noticia-identifiquen-canaries-fosiles-megalodon-tiburon-mas-grande-mayor-depredador-marín-esistíu-20130902152010.html Identifiquen en Canaries fósiles de 'megalodón', el tiburón más grande qu'esistió]</ref> y la Formación [[Bone Valley]] de Florida.<ref name="AN" /> Como nel casu de munchos tiburones, ''C. megalodon'' probablemente tamién [[Ovoviviparidad|daba a lluz críes vives]]. El tamañu de los dientes de ''C. megalodon'' neonatos indica que les críes midíen ente 2 a 3 metros de llongura al nacer.<ref name="AN" /><ref name="H" /> Les sos preferencies dietarias exhibíen un cambéu [[Ontogenia|ontoxenéticu]].<ref name="G" /> Los mozos ''C. megalodon'' comúnmente cazaben pexes,<ref name="AN" /> tortúes marines,<ref name="GTWT" /> dugones,<ref name="H" /> y pequeños cetáceos;<ref name="G" /> los ''C. megalodon'' maduros movíense mar adientro n'árees frecuentaes por grandes cetáceos, que yeren la so fonte principal d'alimentu. Sicasí, hai un casu escepcional d'un supuestu ''C. megalodon'' mozu que trató d'atacar a una ballena grande, un [[rorcual]]. Esti incidente asocedió nel Pliocenu, fai 3-4 millones d'años, en [[Carolina del Norte]], [[Estaos Xuníos|EE.UU]].<ref name="AP">{{cita web |títulu=Details of ancient shark attack preserved in fossil whale bone|url=http://www.eurekalert.org/pub_releases/2011-11/s-doa111011.php|editorial=Smithsonian|fechaaccesu=12 de payares de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180731031306/https://www.eurekalert.org/pub_releases/2011-11/s-doa111011.php|fechaarchivu=2018-07-31}}</ref> == Estinción == La tema de la [[estinción]] de ''C. megalodon'' ta entá so investigación.<ref name="MS" /> Fai cerca de 3,1 millones d'años asocedió un importante eventu [[xeoloxía|xeolóxicu]] — el zarru del [[Ismu de Panamá|paso marítimu de Centroamérica]],<ref name="Domning">{{cita publicación|apellíu=Domning|nome=Daryl P.|títulu=Sirenians, seagrasses, and Cenozoic ecological change in the Caribbean|publicación=Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology|volume=166|númberu=1-2|páxines=27–50|editorial=ELSEVIER|allugamientu=USA|fecha=1 de febreru de 2001|url=http://foodweb.uhh.hawaii.edu/MARE390_files/Domning%202001.pdf|doi=10.1016/S0031-0182(00)00200-5|fechaaccesu=26 d'abril de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110816134424/http://foodweb.uhh.hawaii.edu/MARE390_files/Domning%202001.pdf|fechaarchivu=2011-08-16|archiveurl=https://web.archive.org/web/20110816134424/http://foodweb.uhh.hawaii.edu/MARE390_files/Domning%202001.pdf|archivedate=2011-08-16}}</ref> el cual causó cambeos significativos ambientales y nes faunes alredor del mundu.<ref name="Domning" /> Estos cambeos probablemente fueron responsables de la estinción de ''C. megalodon''.<ref name="D" /><ref name="Domning" /> === Enfriamientu oceánicu y cayida nos niveles del mar === El zarru del [[Ismu de Panamá]] camudó fundamentalmente la circulación oceánica global.<ref name="D" /><ref name="IP">{{cita web |títulu=How the Isthmus of Panama Put Ice in the Arctic|url=http://www.whoi.edu/oceanus/viewArticle.do?id=2508|fecha = 22 de marzu de 2004|fechaaccesu=20 d'avientu de 2008}}</ref> Esti eventu dexó l'entamu a una [[glaciación]] nel Hemisferiu Norte,<ref name="IP" /> y más tarde, tamién facilitó l'enfriamientu del planeta enteru.<ref name="IP" /> Adicionalmente, la espansión de la glaciación mientres el Pliocenu retuvo grandes volúmenes d'agua en forma de capes de xelu, lo que resultó nuna significativa [[nivel del mar|cayida nos niveles del mar]].<ref name="WOC" /> Por cuenta de esto, mientres el Pliocenu tardíu y el Pleistocenu hubo delles [[edá del xelu|edaes del xelu]],<ref>{{cita web |títulu=Pliocene epoch|url=http://www.ucmp.berkeley.edu/tertiary/pli.html|fechaaccesu=16 de xineru de 2008}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Pleistocene epoch|url=http://www.ucmp.berkeley.edu/quaternary/ple.html|fechaaccesu=16 de xineru de 2008}}</ref> qu'esfrecieron los océanos significativamente.<ref name="D" /> La principal razón citada pa la estinción del ''C. megalodon'' ye'l cayente nes temperatures de los océanos a escala global mientres el Pliocenu.<ref name="D" /><ref name="C" /><ref name="Portugal">{{cita publicación |apellíu=Antunes|nome=Miguel Telles|autor2=Ausenda Cáceres Balbino|títulu=The Great White Shark Carcharodon carcharias (Linne, 1758) in the Pliocene of Portugal and its Early Distribution in Eastern Atlantic|publicación=Revista Española de Paleontología|volumen=25|númberu=1|páxines=1–6|ubicación=Portugal|fecha=marzu de 2010|url=http://recyt.fecyt.es/index.php/REP/article/viewFile/11488/7741|issn=0213-6937|fechaaccesu=19 de febreru de 2011}}</ref> Esti enclín al enfriamientu impactó de forma adversa a ''C. megalodon'', yá que prefería agües templaes,<ref name="G" /><ref name="Portugal" /> y como resultancia volvióse una especie desaxeradamente rara hasta la so estinción final mientres el Pleistocenu.<ref name="Portugal" /> Nun hai evidencia fósil de ''C. megalodon'' en rexones alredor del mundu nes que la temperatura de l'agua cayera significativamente mientres el Pliocenu.<ref name="G" /> Entá más, estos cambeos oceanográficos pueden llindar munchos de los sitios d'agües templaes que sirvíen d'área de cría pa ''C. megalodon'', atrabancando'l caltenimientu de la so población.<ref name="D" /> Les árees de cría son esenciales pal caltenimientu d'una especie.<ref name="NA">{{cita publicación|apellíu=Reilly|nome=Michael|títulu=Prehistoric Shark Nursery Spawned Giants|allugamientu=USA|editorial=Discovery News|fecha=29 de setiembre de 2009|url=http://news.discovery.com/animals/megalodon-nursery-prehistoric-sharks.html|fechaaccesu=<31 de marzu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120310015215/http://news.discovery.com/animals/megalodon-nursery-prehistoric-sharks.html|fechaarchivu=2012-03-10|archiveurl=https://web.archive.org/web/20120310015215/http://news.discovery.com/animals/megalodon-nursery-prehistoric-sharks.html|archivedate=2012-03-10}}</ref> === Cayente de les fontes d'alimentos === Los [[cetáceos]] algamaron la so mayor diversidá mientres el Miocenu,<ref name="G" /> con cerca de 20 xéneros reconocíos en comparanza a los seis xéneros vivientes.<ref>{{cita publicación |autor=Dooly A.C, Nicholas C.F, Luo Z.X|títulu=The Earliest known member of the rorqual—gray whale clade (Mammalia, Cetacea)|añu=2004|fechaaccesu=25 de marzu de 2010|publicación=Journal of Vertebrate Paleontology|volume=24|númberu=2|páxines=453–463|doi=10.1671/2401}}</ref> Dicha diversidá representaba'l marcu ideal pa caltener a un superdepredador como ''C. megalodon''.<ref name="G" /> Dempués del zarru del [[Ismu de Panamá]], munches especies de cetáceos escastáronse,<ref name="Domning" /><ref>{{cita publicación |apellíu=Fordyce|nome=R. Ewan|autor2=Patrick G. Quilty, and James Daniels|títulu=Australodelphis mirus, a bizarre new toothless ziphiid-like fossil dolphin (Cetacea: Delphinidae) from the Pliocene of Vestfold Hills, East Antarctica|publicación=Antarctic Science|volume=14|númberu=1|páxines=37–54|editorial=[[Cambridge University Press]]|añu=2002|doi=10.1017/S0954102002000561|fechaaccesu=18 de mayu de 2010}}</ref> y munches especies sobrevivientes sumieron de los [[trópicu|trópicos]].<ref name="LNOC">{{cita publicación |apellíu=Allmon|nome=Warren D.|autor2=Steven D. Emslie, Douglas S. Jones, and Gary S. Morgan|títulu=Late Neogene Oceanographic Change along Florida's West Coast: Evidence and Mechanisms|publicación=The Journal of Geology|volume=104|númberu=2|páxines=143–162|editorial=The University of Chicago|allugamientu=USA|añu=2006|doi=10.1086/629811|fechaaccesu=marzu de 2010|bibcode=1996JG....104..143A}}</ref> Los patrones de migración de les ballenes del Pliocenu reconstruyéronse a partir del rexistru fósil, suxiriendo que munches especies sobrevivientes amosaron un enclín a dirixise escontra les [[rexones polares]].<ref name="WOC" /> Les temperatures de l'agua más frío mientres el Pliocenu torgaron a ''C. megalodon'' llegar a les rexones polares, y les mayores preses yá nun taben "dientro del rangu" de ''C. megalodon'' dempués de diches migraciones.<ref name="D" /><ref name="G" /><ref name="Y" /><ref name="LNOC" /> Estos sucesos menguaron la fontes d'alimentos de ''C. megalodon'' nes rexones qu'ésti habitaba nel Pliocenu, principalmente la llatitúes medies a baxes.<ref name="D" /><ref name="WGWS" /><ref name="LNOC" /> ''C. megalodon'' taba afechu a un estilu de vida especializáu,<ref name="C" /> el cual foi alteriáu como resultáu d'estos cambeos.<ref name="C" /> La estinción de ''C.&nbsp;megalodon'' se correllaciona col cayente de munchos llinaxes de misticetos pequeños; ye posible que fuera bien dependiente d'ellos como fonte d'alimentu.<ref name="collareta"/> Amás, la escasez de preses nos trópicos mientres los tiempos del [[Cuaternariu|Plio-Pleistocenu]] pue impulsar el canibalismu nos ''C. megalodon''.<ref name="MS" /> Los individuos nuevos taríen nun creciente riesgu d'ataques de los adultos mientres les dómines de fame.<ref name="MS" /> === Competencia ecolóxica con nueves especies === L'apaición y amplia distribución de los grandes delfínidos depredadores del xéneru ''[[Orcinus]]'' mientres el Pliocenu,<ref name="OO">{{cita publicación |apellíu=Heyning|nome=John|apellíu2=Dahlheim|nome2=Marilyn|títulu= Orcinus orca|publicación=Mammalian Species| volume=304 | páxines=1–9| sinpp=n |fecha=15 de xineru de 1988|url=http://www.science.smith.edu/departments/Biology/VHAYSSEN/msi/pdf/i0076-3519-304-01-0001.pdf| fechaaccesu= 4 de febreru de 2012}}</ref> enllenó probablemente'l vacíu ecolóxicu dexáu a fines del Miocenu pola desapaición de los [[cachalote]]s superdepredadores.<ref name="LV" /> Una interpretación minoritaria indica qu'estos delfínidos pudieron superar la competencia ecolóxica colos postreros representantes de ''C. megalodon'' nel nichu de depredador cimeru.<ref name="Turner">{{cita publicación|apellíu=Turner|nome=Pamela S.|títulu=Showdown at Sea: What happens when great white sharks go fin-to-fin with killer whales?|publicación=National Wildlife|volume=42|númberu=6|editorial=[[National Wildlife Federation]]|fecha=Oct/Nov 2004|url=http://www.nwf.org/nationalwildlife/article.cfm?issueid=70&articleid=991|fechaaccesu=22 de payares de 2009|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091227134324/http://www.nwf.org/nationalwildlife/article.cfm?issueid=70&articleid=991|fechaarchivu=2009-12-27|archiveurl=https://web.archive.org/web/20091227134324/http://www.nwf.org/nationalwildlife/article.cfm?issueid=70&articleid=991|archivedate=2009-12-27}}</ref> Sicasí, munchos espertos infirieron que factores como l'enclín al enfriamientu nos océanos y l'amenorgamientu de preses mientres el [[Pliocenu]] pueden xugar un papel bien significativu nel cayente y estinción de ''C. megalodon''.<ref name="MS" /> El rexistru fósil indica qu'estos delfínidos apaecen comúnmente en llatitúes altes mientres el Pliocenu,<ref name="OO" /> indicando que pudieron faer frente a les condiciones d'agües fríes que se taben volviendo predominantes, anque tamién s'atoparon nos trópicos (como ''Orcinus'' sp. en [[Sudáfrica]]).<ref name="OO" /> Grandes marques de taragañaes en restos fósiles de delfínidos indiquen que ''C. megalodon'' cazar.<ref name="G" /> Sicasí, el paleontólogu Albert Sanders suxer que ''C. megalodon'' volviérase demasiao grande como pa sofitase de les fontes d'alimentación disponible nos trópicos.<ref name="NA" /> === Múltiples causes === El consensu de los espertos señaló que factores como l'enfriamientu de los océanos y l'amenorgamientu de les fontes de comida mientres el Plio-Pleistocenu constituyeron un factor significativu nel cayente de la especie.<ref name="MS" /> Un estudiu publicáu en 2016 de la distribución y l'ambiente del megalodonte al traviés del tiempu de la so esistencia indicó que los factores bióticos, ye dicir la competencia con nuevos depredadores combinada col amenorgamientu del númberu de les sos preses, fueron les causes principales de la so estinción.<ref name="Pimientu2016" /> Un analís de la distribución y bayura d'esti tiburón a lo llargo del Miocenu y el Pliocenu nun atopó correllación colos patrones de calentamientu y enfriamientu del océanu. El so cayente global empezó nel puntu en qu'algamara'l so máximu rangu xeográficu. Topóse que ''C. megalodon'' habitaba océanos con una temperatura de 12 a 27 °C, indicando que la estensión global de hábitats apropiaos nun sería bien afeutada polos cambeos de temperatura que taben asocediendo. Esto puede reflexar amás que ''C. megalodon'', como otros grandes tiburones, yera [[mesotermia|parcialmente endotérmico]].<ref name="Pimientu2016" /> Ensin evidencia de que les restricciones de temperatura fueren importantes, los factores bióticos qu'arreyaron l'amenorgamientu de la diversidá de cetáceos, cuantimás de ballenes barbaes, y la medría de la competencia colos grandes tiburones blancos, los [[fiseteroideos]] y [[delfínidos]] superdepredadores paecen ser los principales responsables del cayente y desapaición del megalodonte.<ref name="Pimientu2016">{{cita publicación |apellíos1= Pimientu|nome1= C.|apellíu2= MacFadden|nome2=B. J.|apellíu3=Clements|nome3=C. F.|apellíu4=Varela|nome4= S.|apellíu5= Jaramillo|nome5= C.|apellíu6= Velez-Juarbe|nome6= J.|apellíu7= Silliman|nome7=B. R.|títulu=Geographical distribution patterns of ''Carcharocles megalodon'' over time reveal clues about extinction mechanisms|publicación=Journal of Biogeography|fecha= 30 de marzu de 2016|doi=10.1111/jbi.12754}}</ref><ref>http://www.upi.com/Science_News/2016/03/31/Megalodon-shark-was-outcompeted-for-shrinking-food-supply/6621459433501/</ref> El tamañu corporal de les ballenes con barbes amontóse significativamente tres la estinción del megalodonte<ref name="Pimientu2014" /> (anque esto podría debese a causes más rellacionaes col clima)<ref name="Slater2017">{{cita publicación |apellíos1= Slater|nome1=G. J.|apellíu2= Goldbogen|nome2=J. A.|apellíu3= Pyenson|nome3=N. D.|títulu= Independent evolution of baleen whale gigantism linked to Plio-Pleistocene ocean dynamics|publicación= Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences|volume= 284|númberu= 1855|fecha= 24 de mayu de 2017|páxina= 20170546|doi= 10.1098/rspb.2017.0546}}</ref> Otros superdepredadores paecen beneficiase cola desapaición d'esta terrible especie.<ref name="Portugal" /> == Taxonomía == Inclusive dempués de décades d'investigación y escrutiniu, el discutiniu sobre la filoxenia de ''C. megalodon'' entá persiste.<ref name="A" /><ref name="FSP">{{cita publicación |autor=Ehret D. J., Hubbell G., Macfadden B. J.|títulu=Exceptional preservation of the white shark ''Carcharodon'' from the early Pliocene of Peru|publicación=Journal of Vertebrate Paleontology|volume=29|númberu=1|páxines=1–13|fechaaccesu=30 de mayu de 2009|doi=10.1671/039.029.0113|añu=2009}}</ref> Dellos investigadores de tiburones (como J. Y. Randall, A. P. Klimley, D. G. Ainley, M. D. Gottfried, [[Leonard Compagno|L. J. V. Compagno]], S. C. Bowman y R. W. Purdy) aportunen que ''C. megalodon'' ye un pariente cercanu del gran tiburón blancu. Sicasí, dellos otros espertos (como D. S. Jordan, H. Hannibal, Y. Casier, C. DeMuizon, T. J. DeVries, D. Ward y H. Cappetta) refuguen esa propuesta y citen la [[evolución converxente]] como la razón principal de la semeyanza nos dientes de dambos. Los argumentos de los que sofiten al xéneru ''Carcharocles'' pa ''C. megalodon'' paecen ganar un notable sofitu.<ref name="C" /> Sicasí, la asignación taxonómica orixinal entá tien amplia aceptación.<ref name="A" /> === Megalodonte dientro de ''Carcharodon'' === {|border="0" cellspacing="0" cellpadding="3" |<div style="width:auto; border:solid 1px silver; padding:2px; margin:2px;"> <div style="width:auto; border:solid 1px silver; padding:5px"> {{clade |label1=[[Lamniformes]]&nbsp; |1={{clade |1={{clade |1={{clade |1=''Isurus hastalis'' |2=''Sacaco sp.''}} }} |2={{clade |1=''C. carcharias'' |2='''''C. megalodon'''''}} }} }} </div>La '''hipótesis megalodón''' afirma que ''C. carcharias'' ta más cercanamente rellacionáu a ''C. megalodon'' que ''I. hastalis''.<ref name="A" /></div> |<div style="width:auto; border:solid 1px silver; padding:2px; margin:2px;"> <div style="width:auto; border:solid 1px silver; padding:5px"> {{clade |label1=[[Lamniformes]]&nbsp; |1={{clade |1={{clade |1={{clade |1=''Otodus obliquus''}} }} |2={{clade |1=''I. hastalis''}} |3={{clade |1=''C. carcharias'' |2='''''C. megalodon'''''}} }} }} </div>La '''hipótesis del orixe Otodus''' afirma que ''C. carcharias'' baxa de los tiburones megadentados.<ref name="FSP" /></div> |} La visión tradicional ye que ''C. megalodon'' tendría de ser clasificáu dientro del xéneru ''Carcharodon'' xunto col gran tiburón blancu. Les razones principales citaes pa esta filoxenia son: (1) una gradación [[Ontogénesis|ontogénica]], por aciu la cual los dientes de ''C. carcharias'' pasen de tener un aserramiento toscu nos mozos a unu más finu nos adultos, siendo los postreros más paecíos a los de ''C. megalodon''; (2) la semeyanza morfolóxica de los dientes de los ''C. megalodon'' mozos a los de ''C. carcharias''; (3) un segundu diente anterior simétricu; (4) grandes dientes entemedios que s'inclinen medialmente; y (5) los dientes anteriores superiores tienen la zona llingual del pescuezu del diente con forma de cheurón. Los partidarios de la clasificación dientro de ''Carcharodon'' pa ''C. megalodon'' suxeren que ''C. megalodon'' y ''C. carcharias'' comparten un [[ancestru común]], ''[[Palaeocarcharodon]] orientalis''.<ref name="A" /><ref name="H" /> === Megalodonte dientro de ''Carcharocles'' === {|border="0" cellspacing="0" cellpadding="3" |<div style="width:auto; border:solid 1px silver; padding:2px; margin:2px;"> <div style="width:auto; border:solid 1px silver; padding:5px"> {{clade |label1=[[Lamniformes]]&nbsp; |1={{clade |1={{clade |1=''Isurus hastalis'' |2={{clade |1=''Sacaco'' sp. |2=''C. carcharias''}} }} |label2=<span style="color:white">void</span> |2='''''C. megalodon'''''}} }} </div>La '''hipótesis hastalis''' afirma que ''C. carcharias'' ta más cercanamente rellacionáu a ''I. hastalis'' qu'a ''C. megalodon''.<ref name="A" /></div> |<div style="width:auto; border:solid 1px silver; padding:2px; margin:2px;"> <div style="width:auto; border:solid 1px silver; padding:5px"> {{clade |label1=[[Lamniformes]]&nbsp; |1={{clade |1={{clade |1={{clade |1=''Otodon obliquus'' |2='''''C. megalodon'''''}} }} |2={{clade |1=''Isurus hastalis'' |2=''C. carcharias''}} }} }} </div>La '''hipótesis del orixe de Isurus''' afirma que ''C. carcharias'' baxa de ''I. hastalis''.<ref name="FSP" /></div> |} Allá por 1923, el xéneru '''''Carcharocles''''' foi propuestu por dos investigadores de tiburones, D. S. Jordan y H. Hannibal, pa clasificar al tiburón ''C. auriculatus''. Más tarde, los proponentes de ''Carcharocles '' asignaron ''C. megalodon'' al xéneru ''Carcharocles''.<ref name="A" /><ref name="H" /> Los proponentes de ''Carcharocles'' tamién suxirieron que l'ancestru direutu de los tiburones pertenecientes al xéneru ''Carcharocles'', ye l'antiguu tiburón xigante ''[[Otodus obliquus]]'', que vivió mientres les dómines [[Paleocenu]] y [[Eocenu]].<ref name="C" /><ref name="FSP" /> D'alcuerdu a los partidarios de la clasificación de ''C. megalodon'' nel xéneru ''Carcharocles'', la llinia filoxenética que da llugar a los megalodontes sería: ''[[Otodus obliquus]]'' - ''[[Otodus aksuaticus]]'' - ''[[Carcharocles auriculatus]]'' - ''[[Carcharocles angustidens]]'' - ''[[Carcharocles chubutensis]]'' - ''C. megalodon''.<ref name="H" /><ref name="C" /> Los dientes de ''Carcharocles chubutensis'' yá amuesen la perda de los pequeños cumales llaterales que caractericen los de ''Carcharocles angustidens'', ausentes definitivamente en ''C. megalodon''.<ref name="H" /><ref name="C" /> Inclusive ye posible que ''C. megalodon'' fora una especie de ''Otodus''. Poro, dellos investigadores denominar ''Otodus megalodon''.<ref name="otodusmegalodon">{{cita publicación |apellíu=Siverson|nome=Mikael|autor2=Johan Lindgren, Michael G. Newbrey, Peter Cederström und Todd D. Cook|títulu=Late Cretaceous (Cenomanian-Campanian) mid-palaeolatitude sharks of Cretalamna appendiculata type|publicación=Acta Palaeontologica Polonica|añu=2013|doi=10.4202/app.2012.0137|páxines=2|url=[https://web.archive.org/web/http://www.app.pan.pl/archive/published/app58/app20120137_acc.pdf]|formatu=PDF|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.app.pan.pl/archive/published/app58/app20120137_acc.pdf|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref> ==== Reconsideración del llinaxe megadentado de ''Carcharocles'' a ''Otodus'' ==== Los especialistes en tiburones tuvieron considerando'l regresu del llinaxe enteru de ''Carcharocles'' al xéneru ''Otodus''.<ref name="otodusmegalodon" /> Un estudiu de 1974 sobre tiburones del Paleógeno acuño al subxéneru ''Megaselachus'', clasificando a esti tiburón como ''Otodus'' (''Megaselachus'') ''megalodon'', xunto con ''O. (M.) chubutensis''.<ref>{{cita llibru |apellíu=Glickman|nome=L. S.|añu=1964|títulu=Akuly paleogena i ich stratigrafičeskoe značenie|títulu-trad=Sharks of Paleogene and their stratigraphic significance|idioma=rusu|editorial=Nauka Press|allugamientu=Moscow, USSR|páxina=229}}</ref> Una revisión de 2006 de los [[Chondrichthyes]] alzó'l nome al rangu de xéneru, reclasificando a dambes especies como ''Megaselachus megalodon'' y ''M. chubutensis''.<ref>{{cita llibru |apellíu=Cappetta|nome=H.|añu=2006|títulu=Handbook of Paleoichthyology|editorial=München Pfeil|capítulu=Mesozoic and Cenozoic Elasmobranchii|volume=3B|isbn=978-3-89937-046-1|oclc=829906016}}</ref> La evidencia de que'l megalodonte ye un miembru de ''Otodus'' fortalecer en 2016 cola publicación d'un nuevu xéneru rellacionáu, ''[[Megalolamna]]''.<ref name = "DePaul_2016">{{cita web | fecha = 3 d'ochobre de 2016 | url = https://www.sciencedaily.com/releases/2016/10/161003093356.htm | títulu = New large prehistoric shark discovered | sitiuweb = [[ScienceDaily]] | editorial = DePaul University | fechaaccesu = 3 d'ochobre de 2016}}</ref><ref name="Shimada2016">{{cita publicación |apellíos1= Shimada|nome1=K.|apellíu2= Chandler|nome2=R. Y.|apellíu3= Lam|nome3=O. L. T.|apellíu4= Tanaka|nome4=T.|apellíu5= Ward|nome5=D. J.|títulu=A new elusive otodontid shark (Lamniformes: Otodontidae) from the lower Miocene, and comments on the taxonomy of otodontid genera, including the 'megatoothed' clade|publicación= Historical Biology|fecha= 3 d'ochobre de 2016|páxines= 1–11|doi= 10.1080/08912963.2016.1236795}}</ref> Nel so estudiu, Shimada ''et al.'' concluyeron que reclasificar a tolos miembros de ''Carcharocles'' en ''Otodus'' ye necesariu pa faer a ''Otodus'' [[monofilético]], y que ''Otodus'' ye'l [[cladu]] hermanu de ''Megalolamna'' dientro de la familia Otodontidae. De la mesma dientro del xéneru ''Otodus'', considérase que ''[[Otodus obliquus|O. obliquus]]'' ye'l taxón hermanu del llinaxe de tiburones megadentados.<ref name="Shimada2016" /> ==== ¿El megalodón como cronoespecie? ==== L'investigador David Ward ellaboró entá más el procesu evolutivu de ''Carcharocles'' al implicar qu'esti llinaxe, que s'estiende dende'l [[Paleocenu]] al Pliocenu, ye d'un '''únicu tiburón xigante''' el cual camuda gradualmente al traviés del tiempu, suxiriendo un casu de [[cronoespecie]].<ref name="H" /> ==== Una nueva posición evolutiva pal gran tiburón blancu ==== Los proponentes de ''Carcharocles '' señalaron que'l gran tiburón blancu ta más estrechamente rellacionáu al antiguu tiburón ''Isurus hastalis'', conocíu como'l "[[Isurus|mako]] de dientes anchos", qu'a ''C. megalodon''.<ref name="A" /> Una razón citada pol paleontólogu Chuck Ciampaglio ye que la [[morfometría]] dental (variaciones intraespecíficas de les midíes y cambeos na forma física de los dientes) de ''I. hastalis'' y ''C. carcharias'' son notablemente similares.<ref name="A" /> Otra razón citada ye que los dientes de ''C. megalodon'' tienen sierres muncho más fines que los de ''C. carcharias''.<ref name="A" /> Otra evidencia adicional, que venceya al gran tiburón blancu más cercanamente a los antiguos tiburones mako qu'a ''C. megalodon'', publicar en 2009: los fósiles d'una antigua forma del gran tiburón blancu, datada en cerca de 4 millones d'años, y que fueren atopaos nel suroeste de [[Perú]] en 1988. Estos restos amuesen un probable ancestru compartíu polos makos modernos y los grandes tiburones blancos actuales.<ref name="FSP" /><ref name="Z">{{cita web |apellíu=Dell-Amore|nome=Christine|títulu=Most Complete Great White Fossil Yet |url=http://news.nationalgeographic.com/news/2009/03/090312-shark-jaw-picture.html|añu=2009|fechaaccesu=27 de xineru de 2012}}</ref> === Polémiques === [[Ficheru:Megalodon_tooth_great_white_shark_teeth.jpg|thumb|left|Dos dientes del gran tiburón blancu (blancos) comparaos con un diente de megalodón (negru). Una moneda de 23&nbsp;mm de diámetru ilustra la escala.]] El paleontólogu Chuck Ciampaglio de la [[Universidá Estatal de Wright]] afirma que les semeyances ente los dientes de ''C. megalodon'' y los del gran tiburón blancu son superficiales y tienen notables diferencies [[morfometría|morfométricas]] ente dambos, y que estos afayos son abondos como pa xustificar un xéneru estreme pa ''C. megalodon''.<ref name="A" /><ref name="MS" /> Sicasí, dellos partidarios del xéneru ''Carcharodon'' pa ''C. megalodon'' (como M. D. Gottfried y R. Y. Fordyce) han provistu más argumentos pa una cercana rellación ente los tiburones megadentados estinguíos y el gran tiburón blancu.<ref name="CA" /> Con al respective del recién discutiniu tocante a les rellaciones ente los tiburones lámnidos, la morfoloxía completa – particularmente los patrones de calcificación interna de los centros vertebrales del gran tiburón blancu – foi comparada a la de los centros vertebrales bien calteníos de los tiburones megadentados, incluyendo a ''C. megalodon'' y ''C. angustidens''. L'aparente semeyanza morfolóxica sofita un parentescu cercanu de les especies megadentadas fósiles colos actuales grandes tiburones blancos.<ref name="CA" /><ref>{{cita web |apellíu=Godfrey|nome=Stephen|títulu=The Geology and Paleontology of Calvert Cliffs|obra=Paleontology Topics|editorial=The Ecphora Miscellaneous Publications|fecha=11 de payares de 2006|url=http://www.calvertmarinemuseum.com/cmmfc/Paleo-Symposium.pdf|formatu=[[PDF]]|fechaaccesu=2 de payares de 2009|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100919000855/http://calvertmarinemuseum.com/cmmfc/Paleo-Symposium.pdf|fechaarchivu=19 de setiembre de 2010}}</ref> Con al respective de los oríxenes del gran tiburón blancu, Gottfried y Fordyce señalaron que dalgunos fósiles de grandes tiburones blancos tienen cerca de 16 millones d'años y precieden a los fósiles de la transición al Pliocenu (fai 5.3 millones d'años).<ref name="CA" /> Adicionalmente, los rexistros del Oligocenu de ''C. megalodon'',<ref name="H" /><ref name="CA" /> contradicen la suxerencia de que ''Carcharocles chubutensis'' seya l'ancestru inmediatu de ''C. megalodon''. Estos rexistros tamién indiquen que ''C. megalodon'' en realidá coesistió con ''Carcharocles angustidens''.<ref name="CA" /> Poro, los partidarios del xéneru ''Carcharodon'' pa ''C. megalodon'' afirmen que los tiburones megadentados estinguíos tienen de ser incluyíos nel xéneru ''Carcharodon''.<ref name="CA" /> Dellos paleontólogos argumenten que'l xéneru ''Otodus'' tendría de ser usáu pa los tiburones incluyíos nel llinaxe ''Carcharocles'' y que dichu xéneru tendría de ser refugáu.<ref name="AN" /> Al presente, dellos de los partidarios del xéneru ''Carcharocles'' pa ''C. megalodon'' (como Catalina Pimientu, Dana J. Ehret, Bruce J. MacFadden y Gordon Hubbell) acepten que dambes especies pertenecen al orde ''[[Lamniformes]]'', y que n'ausencia de miembros vivientes de la familia ''Otodontidae'', el gran tiburón blancu ye la meyor analoxía ecolóxica pa ''C. megalodon''.<ref name="AN" /> <!-- == Na ficción == --> == Sobrevivencia actual == Anque los espertos consideren que nun hai nenguna evidencia disponible qu'indique que'l megalodón nun ta estinguíu, la idea de qu'una población sobreviviente pudiera siguir esistiendo anguaño paez asitiase nel imaxinariu públicu. La idea de la so sobrevivencia recién inspírase usualmente nel descubrimientu d'un diente de ''C. megalodon'' por miembros del barcu [[HMS Challenger (1858)|HMS ''Challenger'']] en 1872, que dalgunos creyeron que namái tenía 10&nbsp;000 años.<ref name="MQ">{{cita episodiu|títulu=Mega Jaws|url=http://www.history.com/genericContent.do?id=62124|series=MonsterQuest|airdate=March 18, 2009|season=3|number=7 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100209160026/http://www.history.com/genericContent.do?id=62124 |fechaarchivu=9 de febreru de 2010}}</ref> Sicasí, esti diente haise reexaminado, y los afayos indiquen que la so edá ye bien inestable.<ref name="MQ" /> Los analises de dos dientes de megalodón atopaos pol [[HMS Challenger (1858)|HMS ''Challenger'']] dan una fecha d'ente 10&nbsp;000 y 15&nbsp;000 años d'antigüedá, tiempu envaloráu pa la deposición de la cantidá de [[manganesu]] atropada sobre ellos. Sicasí, ye abondo probable que los dientes tuvieren yá fosilizaos primero que la tiez de manganesu desenvolviérase sobre ellos, polo que'l so orixe sería muncho más antiguu y nun tendría nada d'estraordinariu. Dellos autores cunten que les estimaciones recién pa estos dientes son imprecises y que cualquier afirmación de la esistencia de ''Carcharodon megalodon'' en tiempos post-[[Pliocenu|pliocénicos]] ye a cencielles errónea, basada en metodoloxía y esperimentos obsoletos.<ref>https://web.archive.org/web/20041016122428/http://www.ncf.carleton.ca/~bz050/megalodon.html</ref> Roesch y otros aprofien el fechu de que los megalodontes yeren probablemente animales costeros (como los tiburones blancos), polo qu'una sobrevivencia no fondero de los océanos sería desaxeradamente inverosímil. == El megalodón na ficción == Desque los restos de ''C. megalodon'' fueron descubiertos, fueron un oxetu de fascinación. Foi semeya en dellos trabayos de [[ficción]], incluyendo películes y noveles, y sigue calteniendo'l so llugar ente les temes más populares de ficción qu'arreyen [[bisarma marina|bisarmes marines]]. Munchos d'estos rellatos de ficción postulen que siquier una población [[relicto|relicta]] de ''C. megalodon'' sobrevivió la estinción y acesma nes vastes fondures del océanu, y que dellos individuos llograron llegar a la superficie dende lo fondo, yá seya pola intervención humana o per medios naturales. La hestoria de Jim Shepard "''Tedford and the Megalodon''" ye un bon exemplu d'esto. Dellos trabayos de ficción (como ''[[Shark Attack 3: Megalodon]]'' y el de [[Steve Alten]] [[Meg: A Novel of Deep Terror|la serie "Meg"]]) representen incorreutamente a ''C. megalodon'' como una especie de más de 70 millones d'años, tando viva nel tiempu de los [[dinosaurios]]. Los escritores de la película ''Shark Attack 3: Megalodon'' representaron esta idea al incluyir una copia alteriada d'un llibru del investigador de tiburones [[Richard Ellis (biólogu)|Richard Ellis]], llamáu "Great White Shark". La copia amosada nel filme tenía delles páxines que nun esisten nel llibru real. L'autor demandó a la distribuidora de la película, [[Lions Gate Entertainment]], pidiendo que se ponga fin a la distribución de la película, xunto con 150.000 dólares por daños y perxuicios.<ref>{{cita publicación |apellíu=Boniello|nome=Kathianne|títulu=Shark Film has Writer Biting Mad|url=http://www.nypost.com/p/news/regional/shark_filme_has_writer_biting_mad_1j0mXEU0EbAahqVeBpFaDL|editorial=New York Post|fecha=12 de xunetu de 2009|urlarchivu=https://archive.today/20120703143300/http://www.nypost.com/p/news/regional/shark_filme_has_writer_biting_mad_1j0mXEU0EbAahqVeBpFaDL|fechaarchivu=3 de xunetu de 2012}}</ref> La novela de Steve Alten ''[[Meg: A Novel of Deep Terror]]'' ye probablemente meyor conocida por retratar esti error coles sos ilustraciones del prólogu y la portada na qu'amuesa a ''C. megalodon'' matando a un [[Tyrannosaurus|tiranosauriu]] nel mar. Les películes ''[[Mega Shark Versus Giant Octopus]]'' (2009) y la so secuela ''[[Mega Shark Versus Crocosaurus]]'' (2010) son [[parodia|parodies]] de películes de catástrofes con un tiburón xigante similar al megalodón nel papel principal. N'agostu de 2013, la cadena [[Discovery Channel]] empecipió'l so eventu añal ''[[Shark Week]]'' con ''Megalodon: The Monster Shark Lives'' (n'inglés "Megalodón: el tiburón bisarma vive"),<ref>{{cita web |url=http://www.huffingtonpost.com/2013/08/05/shark-week-megalodon-monster-shark-video_n_3706120.html|títulu=Shark Week 'Megalodon: The Monster Shark Lives' Tries To Prove Existence Of Prehistoric Shark (VIDEO)|fechaaccesu=11 d'agostu de 2013|fecha=5 d'agostu de 2013|editorial=Huff Post Green}}</ref> un revesosu<ref>{{cita web |url=http://blogs.discovermagazine.com/science-sushi/2013/08/05/shark-week-jumps-the-shark-an-open-letter-to-discovery-communications/#.UgAs21NIhj5|títulu=Shark Week Jumps The Shark: An Open Letter To Discovery Communications|fechaaccesu=11 d'agostu de 2013|apellíu=Wilcox|nome=Christie|fecha=5 d'agostu de 2013|editorial=[[Discover Magacín]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180910210253/http://blogs.discovermagazine.com/science-sushi/2013/08/05/shark-week-jumps-the-shark-an-open-letter-to-discovery-communications/#.UgAs21NIhj5|fechaarchivu=2018-09-10}}</ref><ref>{{cita web |url=http://blogs.discovermagazine.com/science-sushi/2013/08/09/discoverys-megalodon-defense-is-just-more-lies/#.UgewqoJ1WKt|títulu=Discovery's Megalodon Defense? 'We Don't Know,' Or 'We Don't Care'|fechaaccesu=11 d'agostu de 2013|apellíu=Wilcox|nome=Christie|fecha=9 d'agostu de 2013|editorial=[[Discover Magacín]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180916000902/http://blogs.discovermagazine.com/science-sushi/2013/08/09/discoverys-megalodon-defense-is-just-more-lies/#.UgewqoJ1WKt|fechaarchivu=2018-09-16}}</ref> [[falsu documental]] alrodiu de la supuesta esistencia d'esta criatura.<ref>{{cita web |url=http://gawker.com/shark-week-opens-with-fake-megalodon-documentary-1028053485|títulu=Shark Week Opens With Fake Megalodon Documentary|fechaaccesu=11 d'agostu de 2013|apellíu=Juzwiak|nome=Rich|fecha=5 d'agostu de 2013|editorial=gawker.com}}</ref> Esti programa foi criticáu por cuenta de que ye dafechu ficticiu; por casu, tolos supuestos científicos representaos en realidá yeren actores.<ref name="oregonlive1">{{cita web |url=http://www.oregonlive.com/movies/index.ssf/2014/08/the_dark_side_of_shark_week_af.html |títulu=Shark Week's dark side: After fake documentary controversy, Discovery doubles down on its lies |editorial=OregonLive.com |fechaaccesu=6 d'agostu de 2014}}</ref> En 2014 Discovery volvió emitir "The Monster Shark Lives," xunto con un nuevu programa d'una hora de duración, "Megalodon: The New Evidence" (megalodón: la nueva evidencia), y un programa dramatizado adicional tituláu ''Shark of Darkness: Wrath of Submarine'' (''Tiburón de la escuridá: roxura de Submarín''), lo que terminó nun refugu mayor de los medios de comunicación y de la comunidá científica.<ref name="vox">{{cita web |url=http://www.vox.com/2014/8/11/5991961/shark-week-is-once-again-making-things-up |títulu=Shark Week is once again making things up |editorial=vox.com |fechaaccesu=16 d'agostu de 2014}}</ref><ref name="inquisitr">{{cita web |url=http://www.inquisitr.com/1366274/discovery-revisits-megalodon-for-shark-week-2014-despite-backlash/ |títulu=Discovery Revisits Megalodon For Shark Week 2014 Despite Backlash |editorial=inquisitr.com |fechaaccesu=16 d'agostu de 2014 }}</ref><ref name="slate">{{cita web |url=http://www.slate.comblogswild_things/2014/08/15/shark_week_megalodon_films_discovery_channel_lies_about_extinct_monster.html |títulu=Shark Week Is Lying ''Again'' About ''Megalodon'' Sharks |editorial=slate.com |fechaaccesu=16 d'agostu de 2014 }}</ref><ref name="nytimesop">{{cita web |url=http://op-talk.blogs.nytimes.com/2014/08/15/sorry-fans-discovery-has-jumped-the-shark-week |títulu=Sorry, Fans. Discovery Has Jumped the Shark Week. |editorial=nytimes.com |fechaaccesu=16 d'agostu de 2014}}</ref> == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * Agassiz, L. 1833-1844. Recherches sur les Poissons Fossiles, V. 1-5. Imprimerie de Petitpierre, Neuchâtel, Suisse. * Bretton, W. Kent (1994). Fossil Sharks of the Chesapeake Bay Region. Egan Rees & Boyer, Inc. 146 páxines. ISBN 1-881620-01-8 * {{cita publicación |autor=Dickson, K. A.; y J. B. Graham |añu=2004 |títulu=Evolution and consequences of endothermy in fishes |publicación=Physiological and Biochemical Zoology |pmid=15674772 |volume=77 |númberu=6 |páxines=998–1018 |doi=10.1086/423743}} == Enllaces esternos == {{wikispecies|Carcharodon megalodon}} * {{commonscat}} * [https://web.archive.org/web/20100824061127/http://lomasinteresante.mx/2184/megalodon-el colosu-oceanico/ Megalodón, el colosu oceánicu] * [https://web.archive.org/web/20030402195640/http://www.elasmo.com/selachin/gw/cvc_intr.html ¿''Carcharodon'' o ''Carcharocles''?] * [https://web.archive.org/web/20041016122428/http://www.ncf.carleton.ca/~bz050/megalodon.html Una evaluación crítica de la supuesta esistencia contemporánea de ''Carcharodon megalodon'', por Ben S. Roesch] * [http://www.elasmo-research.org/education/evolution/reconstruct_megalodon.htm Reconstruyendo al Megalodon] * [https://www.bbc.co.uk/science/seamonsters/factfiles/megalodon.shtml Ficha del megalodonte na BBC, con reconstrucciones 3-D y videu] * {{cita web | nome= M. | apellíu= Dykens | autor2= Gillette, L | títulu= SDNHM Fossil Field Guide: ''Carcharodon megalodon'', Giant "Mega-Tooth" Shark | url= http://www.sdnhm.org/exhibits/mystery/fg_megalodon.html | fechaaccesu= 29 d'abril de 2012 | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120104082433/http://www.sdnhm.org/exhibits/mystery/fg_megalodon.html | fechaarchivu= 4 de xineru de 2012 | deadurl= yes }} * [https://web.archive.org/web/20060106122645/http://www.sharksteeth4o.com/toothfacts.htm Muséu de dientes fósiles topaos en Georgia (EEXX)] * {{Enllaz rotu|1=Buciando en busca de les bisarmes marines del pasáu |2=http://zco1999.wordpress.com/2009/04/14/buciando-en-busca-de-les |fecha=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.livescience.com/animals/080804-sharks-bite-power.html La taragañada d'un antiguu tiburón ye más poderosa que la d'un T. Rex] en ''LiveScience'' (n'inglés) * [https://web.archive.org/web/20110613101448/https://web.archive.org/web/http%3A//www.sdnhm.org/exhibits/mystery/fg_megalodon.html Guía de campu de fósiles, ''Carcharocles megalodon''] del Muséu d'Historia Natural de San Diego (n'inglés) * [https://www.bbc.co.uk/science/seamonsters/factfiles/megalodon.shtml La reconstrucción de Megalodón] de la BBC, con imáxenes y videu (n'inglés) * [https://web.archive.org/web/20110905233017/http://www.jawshark.com/megalodon_jawshark.html Información sobre'l Prehistóricu Megalodón] (n'inglés) * [http://www.flmnh.ufl.edu/fish/sharks/fossils/megalodon.html Fechos sobre Megalodón: el mayor tiburón que viviera] (n'inglés) * [http://fineart.ha.com/c/press-release.zx?releaseId=1991&ic=leftcol-jaws-althome2-032311 La mayor reconstrucción del quexal del megalodón nel mundu] del Muséu de Naturaleza y Ciencia (n'inglés) * [https://web.archive.org/web/20110902033021/http://webapp2.wright.edu/web1/regionalsummit/2009/08/01/shark-tales/ Historia de tiburones presentando a Megalodón] con una demostración de la taragañada del tiburón xigante pol Dr. Chuck Ciampaglio (n'inglés) * [https://web.archive.org/web/20090604185352/http://www.gailharrington.net/jurassicshark.aspx Jurassic Shark] (n'inglés) * [https://web.archive.org/web/20110823091737/http://nonfx.com/images/Megalodon_LG.jpg Imaxe en 3-D del gran tiburón blancu comparáu al Megalodón] (n'inglés) * [https://web.archive.org/web/20111001224753/http://www.cyfarthfahigh.merthyr.sch.uk/English/KS3/Year%208/The%20Sía/megalodon/megalodon%20text.jpg Tiburones prehistóricos mataben ballenes con una sola taragañada] por Steve Farrar, corresponsal de ciencia (n'inglés) * [http://ocean.si.edu/ocean-photos/comparative-size-illustration/ Portal del Océanu: ilustración comparativa del tamañu de Megalodón] pola Institución Smithsoniana (n'inglés) * [https://web.archive.org/web/20110930061333/http://www.paleodirect.com/pgset2/wh006.htm Restos fósiles d'un gran cachalote con marques de taragañada de ''C. megalodon''] (un exemplu de les rellaciones depredador-presa ente ''C. megalodon'' y los cachalotes) (n'inglés) === Videos paleontolóxicos === '''NOTA:''' precísase [[Adobe Flash Player|Flash Player]] pa ver el siguiente conteníu: * [https://web.archive.org/web/20121113052251/http://technorati.com/videos/youtube.com/watch%3Fv%3DusoMaksp7Qc Un videoclip del programa Perfect Shark (2006)] de la [[British Broadcasting Corporation|BBC]] (Presenta evidencia fósil de la depredación de Megalodón) (n'inglés) * [https://web.archive.org/web/20100221145004/http://dsc.discovery.com/convergence/sharkweek/videogalleries/prehistoric/prehistoric.html Galería de videos col Megalodón] en [[Discovery Channel]] (n'inglés) * {{YouTube|TUyWbW3yKFI|El paleontólogu Mark Renz amuesa un gran diente de Megalodón (unu de los mayores descubiertos)}} (n'inglés) * {{YouTube|5cQj-JtnDZI|Comparanza de tamañu animada del Megalodón col gran tiburón blancu, un humanu y un bus escolar del [[Muséu de Ciencies Naturales de Carolina del Norte]]}}. (n'inglés) * [https://web.archive.org/web/20100308044315/http://dsc.discovery.com/videos/prehistoric-washington-dc-mega-shark.html Washington DC prehistóricu: Megatiburón] de Discovery Channel (amuesa les estratexes d'ataque del Megalodón) (n'inglés) * {{YouTube|5N3EjR7_vks|Especial de la Selmana del Tiburón sobre Megalodón con Pat McCarthy y John Babiarz}} con comentarios sobre la so estinción. (n'inglés) * {{YouTube|ciUDkIdptw0|Dientes fósiles de Megalodón amuesen evidencia d'un criadoriu de tiburones de diez millones d'años}} (n'inglés) * {{YouTube|85clp1k_sms|Información sobre'l Megalodón}} (presenta Dana Ehret) (n'inglés) {{Tradubot|Carcharodon megalodon}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Fósiles de Cuba]] [[Categoría:Fósiles del Miocenu]] [[Categoría:Fósiles del Pleistocenu]] [[Categoría:Fósiles del Pliocenu]] [[Categoría:Lamnidae]] [[Categoría:Terciariu nel Caribe]] [[Categoría:Tiburones fósiles]] [[Categoría:Megafauna]] [[Categoría:Animales estinguíos descritos en 1843]] [[Categoría:Peces estinguíos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] pyfzu190l69dqn1817kjzoyh45da0f0 Carlos Salinas de Gortari 0 140816 4498576 4412940 2026-06-03T18:27:35Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498576 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Carlos Salinas de Gortari''' {{nym}} ye un economista y políticu mexicanu que foi [[presidente de Méxicu]] del [[1 d'avientu]] de [[1988]] al [[30 de payares]] de [[1994]]. Primeramente fuera [[Secretaría de Programación y Presupuestu (Méxicu)|secretariu de Programación y Presupuestu]] nel gobiernu de [[Miguel de la Madrid]]. Darréu, foi postuláu candidatu pol [[Partíu Revolucionariu Institucional]] en [[1987]]. Resultó escoyíu presidente de Méxicu'l [[6 de xunetu]] de [[1988]]. Mientres el so sexeniu, diéronse importantes cambeos económicos, ente ellos firma del [[Tratáu de Llibre Comerciu d'América del Norte]], [[privatización]] masiva d'empreses estatales, incluyida la banca; la implementación del Programa Nacional de Solidaridá y l'aumentu de desigualdá nel país. Amás restauráronse les [[rellaciones Ilesia-Estáu]] y estableciéronse rellaciones diplomátiques cola [[Santa Sede]]. Foi'l postreru presidente al que se-y asignó una partida presupuestal que'l so gasto nun taba suxetu a comprobación, denominada comúnmente ''partida secreta''. Sicasí, nes alministraciones subsecuentes a la suya esti tipu de gastu foi exercíu en secretaríes d'Estáu con fundamentu nel [[Constitución Política de los Estaos Xuníos Mexicanos|artículu 74 constitucional]].<ref>{{cita web | url=http://www.jornada.unam.mx/2008/11/24/index.php?section=politica&article=013n1pol|títulu=La partida secreta quedó en ceros en 1998, pero entá s'exerz a discreción|autor=La Jornada}}</ref> Entá dempués de retirase de la vida pública del so país al rematar el so sexeniu, mientres los últimos años tuvo apaiciones públiques por invitación d'instituciones tanto mexicanes como d'otros países. Tal ye'l casu de les sos ponencies daes na [[Universidá d'Oxford]],<ref>{{cita web |url=http://www.sant.ox.ac.uk/news/08-09.html?cache=false|títulu=The former President of Mexico, Carlos Salinas de Gortari visited St Antony's as the guest of the JCR and the Mexican Society on October 15, 2008.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110906141602/http://www.sant.ox.ac.uk/news/08-09.html?cache=false|fechaarchivu=6 de setiembre de 2011}}</ref> el Centru d'Estudios Espinoza Yglesias,<ref>{{cita web | url=http://www.jornada.unam.mx/2010/02/24/index.php?section=economia&article=028n1ecu|títulu=Quebra de bancos en 1995, por siguir direutives d'EU: Salinas|autor=La Jornada}}</ref> la [[Fundación José Ortega y Gasset]],<ref>{{cita web | url=http://www.informador.com.mx/mexico/2010/186221/6/salinas-de-gortari-pide-a-los-jovenes-preparara-pa democracia republicana.htm|títulu=Salinas de Gortari pide a los mozos preparara pa 'democracia republicana'|autor=Informador}}</ref> según nel marcu del ventenu aniversariu del [[Institutu Federal Eleutoral]],<ref>{{cita web|url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/715623.html|títulu=IFE, fundamental pal país: Salinas|autor=L'Universal|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131029184222/http://www.eluniversal.com.mx/notas/715623.html|fechaarchivu=2013-10-29}}</ref> ente otres. Anguaño vive cola so segunda esposa, Ana Paula Gerard Rivero. El [[12 de mayu]] de [[2009]] desamarróse un discutiniu en redol a la so persona y la del so hermanu [[Raúl Salinas de Gortari]], por declaraciones del so antecesor, el ex-presidente [[Miguel de la Madrid Hurtado]], sobre'l desempeñu de Salinas de Gortari como presidente. Éstes, de les qu'a otru día se retratara'l mesmu de la Madrid Hurtado, incluyíen acusaciones d'esviadura de recursos.<ref>{{cita web|url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/597853.html|títulu=Les mios respuestes sobre Salinas escarecen de validez: De la Madrid|autor=L'Universal|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131101063035/http://www.eluniversal.com.mx/notas/597853.html|fechaarchivu=2013-11-01}}</ref><ref name="fraude">[http://www.jornada.unam.mx/2008/07/03/index.php?section=politica&article=013n1pol "De la Madrid ordenóme nun informar que Cárdenas diba ganando, asegura Bartlett" [[La Jornada]] 03/07/2008]</ref><ref name="elpais_1">[https://elpais.com/diario/2005/10/08/babelia/1128728350_850215.html ''El País'', refrenciando la entrevista con De la Madrid, 8/10/2005]</ref><ref name="mileniu_1">{{enllaz rotu|1=[http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/c18034fe3cd5795y5df4a83b70a961b1 Reconoz Paredes que Cárdenas ganólu a Salinas nel 88... nel DF] |2=http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/c18034fe3cd5795y5df4a83b70a961b1 |bot=InternetArchiveBot }}, ''Mileniu'', 24/05/2012.</ref> == Educación y primeros años na política == Nació na [[Ciudá de Méxicu]] el [[3 d'abril]] de [[1948]], los sos padres fueron [[Raúl Salinas Lozano]], [[senador]] extitular de la Secretaría d'Industria y Comerciu nel sexeniu d'[[Adolfo López Mateos]] (1958 - 1964), y Margarita de Gortari Carvajal, profesora y perteneciente a una familia de gran prestíu nel ámbitu cultural de la so dómina. La so familia encargar de guardar con estremu celu un delicáu episodiu d'esta infancia: mientres xugaben a “la guerra”, los neños Gustavo Zapata Rodríguez, Raúl y Carlos Salinas de 8, 5 y 4 años d'edá, respeutivamente, disparáron-y con un rifle cubique 22 a una mocina llamada Manuela, de 12 años, [[trabayador domésticu|trabayadora doméstica]] de los Salinas, y causáron-y la muerte.<ref name="">{{cita web |url = https://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1995/04/14/mundo/36474.html|títulu= Carlos Salinas: «Matar d'un tiru»|fechaaccesu = 14 de xunu de 2012|autor = El Mundo|fecha = 14 d'abril de 1995|añu = 1995|mes = abril|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090331232549/https://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1995/04/14/mundo/36474.html|fechaarchivu = 31 de marzu de 2009}}</ref> Realizó estudios de primaria na escuela Abraham Lincoln, de secundaria na Nᵘ 3 «Héroes de Chapultepec» y estudió nel plantel nᵘ 1 de la [[Escuela Nacional Preparatoria]] con sede nel [[Antiguu Colexu de San Ildefonso]], y depués llogró la llicenciatura n'Economía pola [[Universidá Nacional Autónoma de Méxicu]] (UNAM)(1966-1969), cuando [[Ifigenia Martínez]] dirixía la [[Facultá d'Economía (Universidá Nacional Autónoma de Méxicu)|Escuela Nacional d'Economía]], en [[1970]]. Siguió los sos estudios na [[Universidá de Harvard]], onde llogró la maestría en [[alministración pública]] ([[1973]]), la maestría en [[economía política]] ([[1976]]) y el doctoráu n'economía política y gobiernu ([[1978]]). De regresu en Méxicu, trabayó como caderalgu en delles universidaes y empezó a esguilar posiciones nel gobiernu federal. Nesa dómina, rescamplaba'l so interés polos problemes de campu mexicano. En 1982 publicó col Fondu de Cultura Económica, un estudiu escritu en 1979, llamáu ''Producción y participación política nel campu''. En [[1982]], el so antiguu profesor na [[Universidá Nacional Autónoma de Méxicu|UNAM]], [[Miguel de la Madrid]], foi escoyíu presidente de Méxicu y Salinas foi nomáu [[ministru|secretariu]] de Planeación y Presupuestu. Carlos Salinas foi designáu candidatu a la presidencia de la República del [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]] el 4 d'ochobre de 1987. == Eleiciones de 1988 == {{AP|Eleiciones federales de Méxicu de 1988}} Carlos Salinas xubió a la presidencia nuna de les eleiciones más polémiques de la historia recién de Méxicu, nes qu'asocedieron diverses irregularidaes. La eleición llevar a cabu'l [[6 de xunetu]] de [[1988]]; depués d'una inestabilidá económica de más de 10 años, la estructura del PRI debilitóse y per primer vegada na historia moderna de Méxicu vio una candidatura d'oposición, como la [[Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano]], como una posibilidá real d'asumir la presidencia de la República. La nueche de la eleición, los datos que lliberaba la [[Comisión Federal Eleutoral]] per mediu del secretariu de Gobernación [[Manuel Bartlett Díaz]] atayáronse. A les 20:00 hores del mesmu día, presentar na sede de la [[Secretaría de Gobernación (Méxicu)|Secretaría de Gobernación]] los candidatos [[Manuel Clouthier]], [[Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano]] y [[Rosario Ibarra]] denunciando la illegalidá del procesu. Nos díes posteriores a la eleición realizáronse diverses manifestaciones qu'espresaben el descontentu pola manera en que se llevó a cabu la eleición. La resultancia oficial foi 50 per cientu pa Carlos Salinas, 31 per cientu pa Cuauhtémoc Cárdenas y 17 per cientu para [[Manuel J. Clouthier]]. Les boletas de votación, que la oposición esixía que se fixeren públiques pa esclariar les anomalíes, fueron destruyíes por decisión de la [[Cámara de Diputaos (Méxicu)|Cámara de Diputaos]], controlada pol PRI. N'años posteriores, miembros del PRI como [[Miguel de la Madrid]] o [[Beatriz Paredes]] reconocieron dalgunes de les irregularidaes.<ref name="elpais_1"/><ref name="mileniu_1">{{enllaz rotu|1=[http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/c18034fe3cd5795y5df4a83b70a961b1 Reconoz Paredes que Cárdenas ganólu a Salinas nel 88... nel DF] |2=http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/c18034fe3cd5795y5df4a83b70a961b1 |bot=InternetArchiveBot }}, ''Mileniu'', 24/05/2012.</ref> == Presidente de Méxicu (1988-1994) == === Amenorgamientu de la delda === En 1982 el pagu añal d'intereses de la delda esterna yera de 14,000 millones de dólares, ente 1983 y 1988 destinóse cuasi'l 7 per cientu del [[PIB]] pal so pagu, el monto de lo destinao yera cuasi l'equivalente a destinar en salú y educación pa tol país, pa entamu del sexeniu de Salinas el monto de la delda yera del 45 per cientu del PIB, lo cual escontra necesariu un amenorgamientu d'esta delda pa llograr una crecedera económica. Dempués de cuasi 4 años de llargues negociaciones col [[FMI]], con políticos d'Estaos Xuníos, mandatarios de países como [[Francia]], [[Alemaña]], [[Canadá]], [[Xapón]], [[Gran Bretaña]] y d'otros países y con bancos comerciales en 1992, llegar a un alcuerdu y llogróse un amenorgamientu de más de 7,000 millones de dólares. Por cuenta de esti llogru, la delda menguar a 20,000 millones de dólares, la delda total (esterna ya interna) baxó de 63 per cientu del [[PIB]] en 1988 a 22 per cientu en 1994, y los pagos d'intereses pasaron de 17 per cientu del [[PIB]] a 9.8 per cientu en 1994.<ref>{{cita llibru | capítulu = Primer Informe de Gobiernu p. 45 | títulu = Cunta de la Facienda Pública Federal }} </ref> === Lliberalismu social === El sexeniu de Carlos Salinas marcó un claru finxu respectu de les xestiones priistas previes, especialmente les de [[Luis Echeverría Álvarez]] y [[José López Portillo]], na midida que rompió col discursu y la ideoloxía del nacionalismu revolucionario qu'inda con [[Miguel de la Madrid]] trató de presentase como'l soporte ideolóxicu del priismo. [[Ficheru:Felipe González pasea con presidente de México. Pool Moncloa. 15 de xunetu de 1989.jpeg|thumb|right|Fotografiáu xunto con [[Felipe González]] pasiando polos xardinos del [[palaciu de la Moncloa]] en xunetu de 1989.]] Salinas adelantró una serie de tesis qu'él mesmu englobó so la categoría de ''[[lliberalismu social]]''<ref>{{cita publicación |url=https://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/126470/1/TFM_MyersGallardo_Derrotes.pdf|títulu=Ganes eleutorales y estratexes de competencia partidista: El casu del PRI en Méxicu|apellíos=Myers Gallardo|nome=Alfonso|fecha=2012|publicación=|editorial=GREDOS, Universidá de Salamanca|fechaaccesu=|páxina=53|doi=|pmid=}}</ref> que buscaba recuperar lo meyor de les tradiciones ideolóxiques del lliberalismu [[Benito Juárez|juarista]] del [[sieglu XIX]] y de la [[Revolución Mexicana]] del [[sieglu XX]]. Nesti sentíu, Salinas pronunció una serie de discursos mientres [[1991]] y [[1992]] que sirvieron de soporte pa impulsar delles de les sos más ambicioses reformes. Nun sentíu, la que punxo puntu final a la reforma agraria, concebida yá dende tiempos d'[[Luis Echeverría Álvarez|Echeverría]] más como un preséu de control social que como una efeutiva solución de problemes nel agru mexicanu. Formó parte d'esa ofensiva ideolóxica tamién la iniciativa pa reformar les rellaciones del Estáu coles ilesies, especialmente la católica, anque nesti puntu ye onde ye posible reparar mayores tensiones ente la recuperación del juarismo propuesta per Salinas y les polítiques desenvueltes pol so gobiernu. Salinas inspirar p'articular el so propiu conceutu de lliberalismu social» nos trabayos de [[Jesús Reyes Heroles]], [[Otto Granados Roldán]] (direutor de Comunicación Social mientres los primeros años de la so xestión) y [[José Francisco Ruiz Massieu]] (quien xugó un papel clave na reforma de rellacionar Ilesia-Estáu). Magar el so esllinde col neolliberalismu, nel so llibru ''La década perdida'' de 2008, Miguel de la Madrid y él son consideraos los padres del neolliberalismu en Méxicu.<ref>Rascón Marcu, Carlos Salinas y el nuevu IEPES, La Jornada, 1 de febreru de 2001, llográu d'http://www.jornada.unam.mx/2011/02/01/opinion/022a2pol</ref> === Privatizaciones === Faía 1984, el gobiernu federal yera propietariu o operaba pocu más de 1150 empreses de too tipu, dende cadenes y productores de cine y televisión, hoteles, inmobiliaries, mineres, inxenios azucreros, automotrices, siderúrxiques, pesqueres, tresbordadores; tamién foi'l casu de la [[Siderúrxica Lázaro Cárdenas-Les Truches]], [[Petróleos Mexicanos]] y de la [[Comisión Federal de Lletricidá]]. La crisis de [[1982]] obligó al gobiernu federal a [[Nacionalización de la banca en Méxicu|nacionalizar la banca]], colo que la participación del Estáu na economía creció inda más. N'otros casos, sicasí, el gobiernu, lo mesmo el federal que'l del [[Méxicu, D. F.|Distritu Federal]] y los de los estaos, convertir en dueñu d'empreses como midida pa evitar la quiebra d'empreses privaes que se consideraba xugaben un papel importante pa la economía del país o qu'a cencielles emplegaben a un númberu importante de persones. Esta dinámica viose favorecida por dos procesos. Nun sentíu, pola sobrevaluación del [[pesu mexicanu]] qu'asocedió yá mientres los últimos años del gobiernu de [[Gustavo Díaz Ordaz]] y de manera más clara mientres los primeros años del gobiernu de Echeverría, quien espandió'l control del Estáu sobre la economía al faese cargu de Teléfonos de Méxicu. La sobrevaluación faía que les mercancíes mexicanes fueren más cares que les que se producíen n'otros países. Non solo eso, gracies a les polítiques de industrialización siguíes dende'l gobiernu de [[Lázaro Cárdenas del Río|Lázaro Cárdenas]] (con un altu componente de proteición a la industria nacional), les empreses mexicanes perdieren calidá y eficacia. Esta dinámica tuvo a puntu de rompese cola decisión de Echeverría de devaluar el pesu xustu primero que terminara la so xestión en [[1976]]. Sicasí, el so socesor, López Portillo decidió utilizar los recién descubiertos escedentes petroleros pa caltener intocadas les polítiques industrial y comercial qu'heredara de los sos predecesores. Toes estes empreses operaben con déficit polo que se calteníen gracies a una inyeición constante de fondos públicos llográu per mediu de delda, escedente petroleru o, nos peores momentos del periodu 1970-1982, per mediu de la emisión de billetes y monedes ensin sustentu. Ello fizo que pa 1982, el déficit públicu primariu fuera de más del diez per cientu del Productu Internu Brutu. Cerca d'un 70 per cientu d'esti déficit provenía del sector paraestatal.<ref>La Privatización de Méxicu, Razones ya Impautos, Méxicu: Tríes, 1997, p 100</ref> Colos ingresos de les privatizaciones llogróse cuasi l'equivalente a 23,000 millones de dólares,<ref>Informe sobre situación Económica, les Finances Publiques y la delda Pública. febreru de 1995, p 43.</ref> los cualos fueron utilizaos pa amortizar la delda pública interna. Con estos recursos llogró una amenorgamientu de la delda interna, en 1988 yera del 19% y pa 1994 foi del 6%.<ref>Bancu de Méxicu, Informe Añal 1994, p. 101</ref> Dando como resultáu un amenorgamientu de los pagos d'intereses y llogrando una crecedera nel gastu social. ==== Privatización de Telmex ==== En 1990, [[Telmex]] yera una empresa con delles décades funcionando y con solu 16 años de pertenecer al sector públicu, el serviciu emprestáu pola empresa yera motivu de frecuentes disputes como puede reparase na cantidá de demandes que la empresa enfrentaba na [[PROFECO|Procuradoría de la Defensa del Consumidor]], según polos tiempos d'espera, n'ocasiones de más de 10 meses, pa consiguir una llinia. Nos primeros años de l'alministración Salinas de cada 10 llares 8 nun teníen teléfonu y había hasta un millón de solicitúes pendientes. La xestión pública de Teléfonos de Méxicu, amás, taba llarada de duldes y barruntos alrodiu de la tresparencia nel manexu de los recursos. La venta foi fecha al traviés d'una puya pública. A pesar de que dellos grupos estranxeros ufiertaron cantidaes mayores pa la compra de Telmex, unu de los requerimientos determinantes yera que la propiedá mayoritaria quedara en manes mexicanes, ye por eso que de los grupos con control accionario mexicanu, la mayor foi la qu'encabezaba'l [[Grupu Carso]], propiedá del empresariu [[Carlos Slim]], polo qu'ésti foi declaráu ganador. Por cuenta de esta privatización empecipió la modernización de la telefonía en Méxicu. Nos siguientes años el númberu de poblaciones rurales atendíes pasó de 6,350 a 21,263; los teléfonos públicos llegaron a más de 200,000 en tol país y empecipióse la instalación d'una rede de fibra óptica qu'agora cubre les ciudaes más importantes de Méxicu.<ref>Rogozinski, Jacques (1997), La privatización de Mexico, Méxicu. p 119</ref> ==== Privatización de la banca ==== La privatización de la banca llevar a cabu por aciu una reforma constitucional a los artículos 28 y 123 que fueron aprobaos el 12 de mayu de 1990 na cámara de diputaos y el 21 de mayu na Cámara de Senadores. [[Guillermo Ortiz Martínez]] subsecretariu de Facienda con Salinas, foi unu de los responsables d'esti procesu. La privatización yá empecipiara mientres l'alministración de Miguel de la Madrid cuando'l gobiernu vendió los primeros paquetes accionarios que dexaron qu'hasta un 33 per cientu del capital social de cualquier bancu fuera capital priváu. Como nel casu de Teléfonos de Méxicu, la privatización asocedió per mediu de puyes públiques. Los postores fueron evaluaos por un comité nel que participaron, ente otros, el exgobernador del [[Bancu de Méxicu]], Guillermo Ortiz. La tresparencia y ésitu cola cual foi privatizada la banca foi reconocida por diversos documentos del [[Bancu Mundial]].<ref>[http://ideas.repec.org/p/wbk/wbrwps/1027.html Repec]</ref> Nesti procesu 18 instituciones financieres fueron vendíes, lo que dexó que'l gobiernu federal recaldara 13.000 millones de dólares, que fueron destinaos al pagu de la delda interna.<ref>{{cita llibru | autor = SHCP | capítulu = Fondu de Continxencies, fontes y aplicaciones | títulu= Informe sobre la situación Económica, les finances Públiques y de la Delda Pública. Aiciones y Resultaos del Cuartu Trimestre de 1994. p. 43 | añu = 1995 }}</ref> Con esti procesu pretendía la descentralización y democratización del capital, col argumentu d'una mayor competencia, yá qu'en 1994 autorizóse la entrada de bancos estranxeros. Sicasí, anguaño alredor del 80 per cientu de la banca ye estranxera<ref>ver http://www.nexos.com.mx/?P=leerarticulov2print&Article=2099236</ref>y concentróse en poques manes,<ref>ver http://www.discoveryamericas.com/periodicos/Concentracion%20de%20la%20banca%20mexicana%20-%20mayu%202013.pdf</ref> lo que ye consecuencia de les decisiones de Salinas y de los sos socesores na presidencia de la República.<ref>Ver http://www.jornada.unam.mx/2012/04/05/opinion/024o1ecu</ref> === Tratáu de Llibre Comerciu === [[Ficheru:President Bush, Canadian Prime Minister Brian Mulroney and Mexican President Carlos Salinas participate in the... - NARA - 186460.jpg|thumb|250px| Carlos Salinas (esquina cimera izquierda), [[George H. W. Bush]] y [[Brian Mulroney]] mientres la ceremonia inicial del TLC.]] A finales de los ochenta, el mundu atestiguó cambeos como la cayida del Muriu de Berlín, el fin de la guerra fría ente Estaos Xuníos y la Xunión Soviética, el fin de la dictadura d'[[Augusto Pinochet]] y la invasión d'Estaos Xuníos a [[Panamá]]. Foi tamién un momentu nel que los procesos de globalización de los mercaos intensificáronse. Non yá eso, Estaos Xuníos concluyera con ésitu años antes un alcuerdu comercial con Canadá qu'esanició los aranceles y tarifes ente dambos países. Europa, pela so parte, avanzaba a reblagaes nel afitamientu de lo que orixinalmente foi una zona de llibre comerciu hasta dar forma a l'actual Xunión Europea. L'alministración Salinas envaloró que Méxicu tenía de redefinir los términos de les sos rellaciones colos sos principales socios comerciales y redefinir les hipótesis que sirvieren dende la década de los trenta, como soporte pal desenvolvimientu de la economía mexicana, foi asina que Salinas empecipió, primero informalmente, consultes con empresarios de Méxicu, Estaos Xuníos y Canadá pa llograr la integración de Méxicu al alcuerdu comercial orixinalmente apautáu por estos postreros. Les negociaciones formales del [[Tratáu de Llibre Comerciu d'América del Norte]] empecipiaron en 1990 y siguieron mientres los próximos trés años. Non yá eso, sobrevivieron a la derrota del Partíu Republicanu nes eleiciones presidenciales de payares de 1992, nes que trunfó'l demócrata Bill Clinton. El TLCAN entró a valir creando la qu'hasta esi entós yera la zona de llibre comerciu más grande nel mundu. El TLCAN tuvo efeutos mistos: resultaos notables en materia de comerciu ya inversión estranxera, pero non n'empléu y salarios,<ref>http://www.eluniversal.com.mx/finances/37482.html</ref> de lo que se deduz que fomentó una mayor [[concentración de la riqueza]] en poques manes. === Reforma agraria === L'artículu 27<ref>{{Cita web |url=http://info4.juridicas.unam.mx/ijure/fed/9/28.htm?s= |títulu=Xurídiques UNAM |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160818235418/http://info4.juridicas.unam.mx/ijure/fed/9/28.htm?s= |fechaarchivu=2016-08-18 }}</ref> de la Constitución vixente en 1988, establecía la obligación del gobiernu de dar tierra a tol que la solicitara. Sicasí, el ritmu de crecedera de la población nes zones rurales yera enforma mayor del que se rexistrara en tola historia previa de Méxicu, gracies a una serie de meyores en medicina básica. De segundes, la calidá de les tierres en Méxicu ye desigual, pos bona parte del territoriu nacional nun cunta con regación abonda pa caltener una agricultura comercial. Finalmente, los sectores industrial y de servicios nun taben en condiciones d'absorber los escedentes de mano d'obra que la crecedera de la población rural xeneraba. Escontra finales de los sesenta yera claro que la capacidá del gobiernu federal pa dotar de tierres a quien les demandaren yera llindada y que, amás, al faelo facilitárase la constitución de poderosos grupos políticos que traficaban cola necesidá de tierres. El gobiernu de [[Luis Echeverría]], sicasí, optó por caltener la ilusión de la Reforma Agraria alzando al antiguu Departamentu d'Asuntos Agrarios y Colonización al rangu de secretaría d'Estáu, de la que decidía intervenir les propiedaes de delles de les más esitoses agroindustrias del país cola promesa de distribuyir eses tierres. Ante esta realidá, Carlos Salinas de Gortari señaló que yera necesariu terminar cola repartida masiva de tierres. Nel so primer informe de Gobierno Carlos Salinas dixo: «''La repartida masiva de tierres concluyó. Quien afirme qu'inda esisten millones d'hectárees por partir ta mintiendo»'', declaración qu'empecipió un ambiciosu programa de reformes constitucionales y llegales, que remataron cuando'l [[1 de payares]] de [[1991]], Salinas anunciaba mientres el so tercer informe de gobiernu la decisión d'impulsar una fonda reforma a la Constitución y a les lleis en materia agrario, con cuenta de faer posible la venta de los ejidos.<ref>ver http://www.semanariolagaceta.com/scgi-bin/noticies.cgi?Action=Viewdetails&Pk=750</ref> Depués d'intensos alderiques que cimblaron la estructura del [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]], la reforma foi aprobada pola [[Cámara de Diputaos (Méxicu)|Cámara de Diputaos]] el [[7 d'avientu]] de 1991 y pol Senáu'l 12 d'avientu del mesmu añu. La reforma foi publicada'l 6 de xineru de 1992 nel [[Diariu Oficial de la Federación]] y entró a valir a otru día. === Rellación Ilesia-Estáu === Parte del legáu de l'alministración Salinas constituyir l'amplia reforma de la rellación Estáu-Ilesia promovida por él. La reforma foi consecuencia d'una serie de cambeos culturales y políticos que fixeron inaplicable la lletra o l'espíritu de la llexislación vixente en Méxicu hasta 1992 en materia de rellaciones Estáu-Ilesia<ref>{{cita web |url=https://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/126470/1/TFM_MyersGallardo_Derrotes.pdf|títulu=Ganes eleutorales y estratexes de competencia partidista: El casu del PRI en Méxicu|autor=Myers Gallardo, Alfonso|fecha=2012|editor=|editorial=GREDOS, Universidá de Salamanca|páxina=57}}</ref>. Les visites del [[Papa]] [[Xuan Pablo II]] fixeron evidente la incapacidá del Estáu p'aplicar la llexislación. Amás, en distintos estaos de la República, la Ilesia convertir nun importante promotor de severes crítiques al calter autoritariu del réxime políticu vixente en Méxicu. Mientres la década de los ochenta, la Ilesia, especialmente líderes de la [[Conferencia del Episcopáu Mexicanu]] como [[Ernesto Corripio Afumada]], llanzaron una serie de retos a la llexislación vixente nel país qu'algamaron un puntu álgido cuando en 1986, nel contestu de la eleición nel estáu de [[Chihuahua (estáu)|Chihuahua]], los obispos d'esi estáu amenaciaron con entamar, como mientres la [[Guerra Cristera]], una fuelga de cultos. {{añader referencies}} La fuelga foi torgada pola intervención del entós [[delegáu apostólicu]] [[Girolamo Prigione]], pero evidenció--per una parte--la incapacidá del Estáu pa subordinar a la Ilesia y, pola otra, los severos problemes de llexitimidá que'l réxime enfrentaba. {{añader referencies}} Salinas alvirtió la dimensión del retu plantegáu pola Ilesia y foi asina qu'empecipió una política d'acercamientu qu'incluyó, primero, como candidatu presidencial, una serie de visites a los obispos mexicanos nos sos llugares d'orixe. Dempués de la eleición, la Ilesia ufiertó a Salinas un xestu simbólicu cuando tres prelado (Ernesto Corripio Afumada, [[Genaro Alamilla Arteaga]] y Girolamo Prigione) allegaron a tomar de posesión de Salinas el 1 d'avientu de 1988. A partir d'ende empecipiáronse una serie d'acercamientos y negociaciones que remataron en 1992. Foi nesi añu que'l Partíu Revolucionariu Institucional presentó una iniciativa de reformes a los artículos 3, 5, 27, 28 y 130 de la Constitución. Les reformes, sofitaes por una apolmonante mayoría de diputaos y senadores del Congresu electos polos trés principales partíos políticos de Méxicu ([[Partíu Revolucionariu Institucional]], [[Partíu Aición Nacional]] y [[Partíu de la Revolución Democrática]]) modificaron de manera radical los términos de la rellación coles ilesies, especialmente cola católica. El siguiente pasu asocedió cuando se volver# a entamar, depués de más d'un sieglu de tar atayaes, les rellaciones diplomátiques ente Méxicu y la Santa Sede pa dar pasu, finalmente, a la promulgación de nueves lleis reglamentaries de les rellaciones Tao-ilesies. Carlos Salinas foi, nesti sentíu, el primer presidente mexicanu en recibir al Santu Padre [[Xuan Pablo II]] na so condición de Xefe del Estáu Vaticanu, mientres la tercer visita a Méxicu del pontífiz nel estáu de [[Yucatán]], el 11 y 12 d'agostu de 1993, siendo testigos Mons. [[Manuel Castro Ruiz]], Arzobispu de Yucatán y [[Duce María Sauri Riancho]], Gobernadora del Estáu de Yucatán. La nueva llexislación da personalidá xurídica a les ilesies y devolvió parcialmente los derechos políticos a los asina llamaos «ministros de cultu», qu'agora pueden votar. Sicasí, la llexislación mexicana entá desconoz el derechu de los ministros de cultu a ser votaos, amás de qu'impon mecanismos bien restrictivos pal ingresu de personal relixoso estranxeru a Méxicu. La personalidá xurídica de les ilesies ta llindada tamién no que fai a la so capacidá pa ser propietaries de bienes inmuebles y especialmente pa ser propietaries o operar medios de comunicación electrónicos. Salinas espresó en feches recién la so insatisfaición colos resultaos de la reforma, anque nunca ufierta detalles del porqué de la so insatisfaición polo qu'observadores de la política mexicana envaloren que se trata d'una manera d'almitir errores y evitar apaecer como intransixente ante la opinión pública del país que-y reclama la insensibilidá cola que desenvolvió dalgunes de les sos polítiques y, sobremanera, el descuidu qu'él mesmu almite tuvo al dexar que'l so hermanu Raúl violara flagrantemente les lleis del país. === Programa Nacional Solidaridá y desigualdá === El [[2 d'avientu]] de [[1988]] poner en marcha'l programa ''Solidaridá'', como primer aición de gobiernu'l cual trataba de llograr mayor xusticia social más allá d'un esquema de tresferencia de recursos o de subsidios focalizados. Pa llograr a cabu esti proyeutu non solo yera necesariu'l sofitu del gobiernu, sinón tamién la participación entamada de la población, impulsaos con un sentimientu de nacionalismu y de desenvolvimientu social.<ref>{{Cita web |url=http://www.lib.utexas.edu/benson/bibnot/bn-62-1.html |títulu=Benson |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061225002948/http://www.lib.utexas.edu/benson/bibnot/bn-62-1.html |fechaarchivu=2006-12-25 }}</ref> Esti programa foi encabezáu por [[Carlos Rojas Gutiérrez]], entós subsecretariu de Desarrollu Urbanu y Ecoloxía, siendo titular [[Patricio Chirinos Calero]] y foi en gran midida alministráu pol secretariu de Programación y Presupuestu [[Ernesto Zedillo]], darréu en xineru de [[1992]], pasó a formar parte de l'acabante crear [[Secretaría de Desarrollu Social (Méxicu)|Secretaria de Desarrollu Social]], con [[Luis Donaldo Colosio]], como titular. Mientres seis años invirtiéronse l'equivalente a cuasi 18,000 millones de dólares, de los cualos el 67 per cientu foi de recursos federales y el restu de gobiernos llocales y inclusive de los mesmos participantes.<ref>{{cita llibru | autor = SEDESOL | capítulu = Solidaridad. Seis años de trabayu. | títulu = Programa nacional de Solidaridad | añu = 1994 | editorial = 1994 }}</ref> Les xeres realizaes fueron diverses ente les cualos pueden destacar, la rehabilitación y construcción de miles d'escueles, la organización de la población pa introducir agua potable a les sos comunidaes, la introducción de serviciu llétricu en miles de comunidaes rurales. La rehabilitación y construcción diversos hospitales<ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=1475700&dopt=Abstract ncbi.nlm]</ref> la pavimentación de colonies populares, la entrega de más de 2 millones d'escritures y títulos de propiedá en zones irregulares, más d'un millón de Creitos a la Pallabra a llabradores. La construcción de más de 20,000 quilómetros de caminos rurales según la reconstrucción de 15,000 quilómetros de carreteres. La instalación de más de 14,000 tiendes de abasto comuñal.<ref>{{cita llibru | autor = SHCP | capítulu = Programa Nacional Solidaridá | títulu= Información básica sobre la execución y desenvolvimientu del programa del 1ro d'avientu de 1988 al 31 d'agostu de 1994. | añu = 1994 | editorial = 1994 }}</ref> Sicasí, el términos xenerales la desigualdá ente los más favorecíos y los menos favorecíos disparar mientres el sexeniu de Salinas. En 1991, el país tenía a dos homes con una fortuna cimera a los 1,000 millones de dólares na [[Forbes#Xente|llisto de Forbes]]. En 1994, a la fin del sexeniu de Salinas, yá yeren 24. Y el más fanegueru de toos yera Slim, beneficiariu de la controveritida privatización de Telmex. Con dellos importantes cambeos y col nome de Progresa mientres el sexeniu d'Ernesto Zedillo, Oportunidaes mientres el sexeniu de Vicente Fox, y [[Espolleta]] en 2014 cola presidencia d'Enrique Peña Nieto,<ref>{{cita web|url=http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2014/09/02/invitaos-a%20mensaxe%20presidencial-ocupen-y%C3%A1-patiu-de-honor-de%20palaciu%20nacional-3710.html|títulu=Tresfórmase programa Oportunidaes n'Espolleta: Peña Nieto|fechaaccesu=4 de mayu de 2016|autor=Rosa Elvira Vargas|enllaceautor=|fecha=mar, 02 sep 2014 11:45|idioma=|sitiuweb=|editorial=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141106043711/http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2014/09/02/invitaos-a|fechaarchivu=2014-11-06}}</ref> estos programes siguieron constituyendo'l tueru principal de la política social del gobiernu federal en Méxicu. === Llevantamientu armáu del EZLN en Chiapas === {{AP|Llevantamientu zapatista}} El [[1 de xineru]] de [[1994]], l'autodenomináu [[Exércitu Zapatista de Lliberación Nacional]] (EZLN) de forma sorpresiva y ensin una declaración previa, empecipia una insurrección armada nel estáu de [[Chiapas]], conocida como [[Llevantamientu zapatista]]. Una vegada producíes les ocupaciones, emiten la [[Declaraciones del EZLN|Declaración de la Selva Lacandona]] pola que declaren la guerra al [[Gobiernu]] [[Méxicu|mexicanu]] al empar que piden "trabayu, tierra, techu, alimentación, salú, educación, independencia, llibertá, democracia, xusticia y paz". Nes primeres hores del añu nuevu, los rebeldes ataquen y consiguen ocupar les cabeceres municipales de [[San Cristóbal de Les Cases]], [[Altamirano (Chiapas)|Altamirano]], [[Les Margarites (Chiapas)|Les Margarites]] y [[Ocosingo]], [[Chiapas|Oxchuc]], [[Chiapas|Huixtán]] y [[Chiapas|Chanal]]. El 1 de xineru atacó la XXXI Zona Militar nun combate que duró más de diez hores a pesar de que'l comandante militar, el xeneral [[Gastón Menchaca Arias]], concediera'l día francu a dellos integrantes de les sos tropes con motivu del añu nuevu; finalmente, el EZLN nun consiguió'l so oxetivu y replegóse selva adientro. Coles mesmes, llevar a cabu la [[Batalla de Ocosingo]], una de les batalles más sangrientes d'aquellos primeros díes d'enfrentamientos. Según fontes gubernamentales, l'Exércitu federal combatiría al EZLN cola instrucción de curiar a la población civil. Nuna d'estes aiciones resulta muertu'l ''Subcomandante Insurxente Pedro'', xefe del estáu mayor del EZLN. El día 3, los rebeldes prinden al xeneral [[Absalón Castellanos Domínguez]], ex gobernador de Chiapas, y pal 4 de xineru l'exércitu yá tenía'l control total d'[[Ocosingo]] y les demás cabeceres municipales que'l EZLN había tomáu. Mientres los siguientes ocho díes la capacidá d'ataque del EZLN yera cuasi nula. Los informes castrenses confirmaben la derrota del EZLN a manes del Exércitu federal y el so fracasu al respective de la [[Declaraciones del EZLN#Primer Declaración de la Selva Lacandona|Primer Declaración de la Selva Lacandona]] tocantes a "colar hasta la Ciudá de Méxicu", yá que militarmente los rebeldes nun tuvieron oportunidá de dir más allá de los conceyos primeramente tomaos. L'ataque de los subversivos cóbrase un balance de 57 muertos y 40 mancaos.<ref name="explored.com.ec">[https://web.archive.org/web/20150510123933/http://www.explored.com.ec/noticias-ecuador/24-dias-de-sulevacion-en-l'estáu-de-chiapas-32262-32262.html 24 díes de sulevación nel Estáu de Chiapas]</ref> Tres la sorpresa inicial, el presidente de la República Mexicana, Carlos Salinas de Gortari, dirixe un primer mensaxe a la nación el 6 de xineru, negando que se trate d'un alzamientu indíxena y ufiertando perdón a quien depongan les armes. Dende'l gobiernu acusar al EZLN de recibir sofitu estranxeru ente que el EZLN emite un comunicáu nel que refuga eses acusaciones y denuncia abusos de los militares que combaten contra ellos. Nun algamando los sos oxetivos y ante la respuesta militar, los rebeldes reaccionen nun primer momentu buscando una salida negociada y proponen al obispu de San Cristóbal de las Casas, Samuel Ruiz, Rigoberta Menchú y al periodista [[Julio Scherer]] como mediadores del diálogu. Díes dempués establez unos requisitos que tendría de cumplir la comisión negociadora. El gobiernu respuende nomando'l día 10 de xineru a [[Manuel Camacho Solís]] como comisionado pa la Paz y la Reconciliación en Chiapas al empar qu'ufierta al EZLN "paz con xusticia y democracia". El EZLN prosigue cola so actividá guerrillera, y el día 8 hostiga por aciu disparos les instalaciones del cuartel xeneral de la XXXI Zona Militar (San Cristóbal de las Casas). Rexístrense atentaos contra torres de suministru llétricu y contra un gasoductu de Petróleos Mexicanos. Tamién presuntos zapatistas balten dos torres de suministru llétricu nos estaos de Puebla y Michoacán y a otru día españa un coche bomba na capital mexicana; amás, grupos simpatizantes a los zapatistas refundien una bomba nel palaciu de gobiernu d'[[Acapulco de Juárez|Acapulco]]. Dempués españa un coche bomba cerca d'un campu militar nel estáu de Méxicu, Hidalgo y la capital mexicana, respeutivamente. Los rebeldes alverten de más posibles atentaos na capital mexicana.<ref name="explored.com.ec"/> El día 12 de xineru, el presidente Carlos Salinas de Gortari ordena un altu'l fueu unillateral del Exércitu en Chiapas como primer pasu pa empecipiar el diálogu, y unvia a la Comisión Permanente del Congresu de la Unión la so propuesta de Llei d'Amnistía xeneral. Nesi momentu, los enfrentamientos motivaos pola insurrección causaren 108 muertos, según datos oficiales, mientres el subcomandante insurxente Marcos afirmaría años dempués que 46 rebeldes fueron muertos mientres los 12 díes de combates ente la guerrilla y l'exércitu mexicanu en xineru de 1994.<ref>[https://web.archive.org/web/20131003050603/http://www.esmas.com/noticierostelevisa/mexico/343719.html EZLN fala de los muertos en 1994]</ref> Nel ámbitu políticu, el 18 de xineru produz l'arrenunciu del gobernador interín de Chiapas, [[Elmar Setzer]], que ye sustituyíu por [[Javier López Moreno]]; y el EZLN, qu'aceptara a Manuel Camacho como comisionado de Paz, propón una axenda de cuatro puntos p'axustar y establez, por aciu un comunicáu, l'axenda pa empecipiar la negociación. Los rebeldes tamién anuncien intenciones d'intercambiar al ex-gobernador secuestráu por prisioneros zapatistas. Camacho Solís acepta la propuesta. Unes 70.000 persones colen na ciudá de Méxicu a favor de la paz.<ref name="explored.com.ec"/> Xusto un mes d'empezar la so insurrección, el EZLN fai una llamáu a los [[Estáu de Guerreru#Grupos indíxenes|indíxenes de Guerrero]] por que nun los dexen solos. Tamién llamen a organizaciones non gubernamentales a formar una petrina de paz en redol al diálogu. La Cruz Roja, la sociedá civil y la policía militar instalen petrines p'abellugar les negociaciones mientres van llegando a San Cristóbal de las Casas 19 delegaos zapatistas pa participar nes Xornaes pola Paz y la Reconciliación, empecipiándose les primeres conversaciones ente l'EZLN y el gobiernu federal el [[16 de febreru]]. El primeru de marzu, el EZLN presenta al gobiernu salinista una llista coles sos demandes, y este propón cambeos políticos ordenaos nel marcu de la llei. El diálogu termina'l día 22, ensin alcuerdos, y los zapatistas anuncien una consulta pa revisar el documentu gubernamental ente les sos comunidaes indíxenes y de les sos bases de sofitu al empar qu'acuten l'accesu de la prensa a la parte de conflictu. Pero la crisis política terminó per faer se manifiesta y na tarde del 23 de marzu, el candidatu priísta a la presidencia de la República, l'ex secretariu de Desarrollu Social mientres el sexeniu salinista, [[Luis Donaldo Colosio|Luis Donaldo Colosio Murrieta]], sería asesináu en Llombes Taurines, una colonia de la ciudá de [[Tijuana]], al norte de Méxicu. Les circunstancies del [[Asesinatu de Luis Donaldo Colosio Murrieta|asesinatu]] dieron llugar a barruntos de la complicidá de dellos altos mandos políticos y militares ya inclusive de la mesma oficina presidencial.{{Añader referencies}} Pa mediaos de 1994, l'[[Exércitu Mexicanu|Exércitu federal]] tenía apostaos, según los cálculos más conservadores, dolce mil efeutivos y centenares de retenes y bases d'operaciones militares, la opinión pública, pensaba que d'un momentu a otru roblaríase de la paz. El gobiernu foi recuperando parte del control políticu de la situación a pesar de les acusaciones de tar militarizando la llamada "zona de conflictu" y d'estender la presencia castrense a lo llargo y anchu del territoriu nacional, de cuenta que nun se vía nenguna torga seria pa la realización de les eleiciones federales d'esi añu. El EZLN, pela so parte, en febreru empezara los "[[Diálogos de Catedral]]" nun esfuerciu pa la paz, brindando darréu informes,<ref>Centru de Documentación sobre Zapatismu (Accesado el 23 de setiembre de 2012)[http://www.cedoz.org/site/content.php?doc=168&cat=54] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180815201118/http://www.cedoz.org/site/content.php?doc=168&cat=54 |date=2018-08-15 }}</ref> siendo percibíu tou esto como importantes aiciones hasta esi momentu. Na "Catedral de la paz", los zapatistas, el comisionado Manuel Camacho y l'obispu Samuel Ruiz rinden tributu a la bandera nacional. El 10 de xunu, el EZLN emite la [[Declaraciones del EZLN|"Segunda Declaración de la Selva Lacandona"]] na que propón, ente otres coses, replantegar el problema del poder, llibertá y xusticia por que naza una nueva cultura política dientro de los partíos del país. Dos díes depués da a conocer la resultancia de la so consulta y refuga les propuestes gubernamentales, lo que provoca l'arrenunciu de Manuel Camacho Solís como Comisionado pa la Paz en Chiapas, al empar qu'acusa al candidatu presidencial del oficialista [[Partíu Revolucionariu Institucional]] (PRI), Ernesto Zedillo, de sabotear les negociaciones. [[Jorge Madrazo Cuéllar|Jorge Madrazo]] ye nomáu nel so llugar. El 6 d'agostu, convocada pol EZLN, empecipiar en San Cristóbal de las Casas la [[Convención Nacional Democrática]] (CND), “nacional, soberana y revolucionaria”, que la so apuesta a medianu plazu sería la "instauración d'un gobiernu de transición" y la conformanza d'un "nuevu Constituyente" que de la mesma redactaría una "nueva Carta Magna", que remataría trés díes depués na llocalidá de [[Guadalupe Tepeyac]], en Ocosingo Chiapas. Sicasí, la CND veríase desmovilizada depués de les eleiciones federales de 1994 y del trunfu d'[[Ernesto Zedillo|Ernesto Zedillo Ponce de León]], quien siendo coordinador de campaña de [[Luis Donaldo Colosio|Colosio]], tres la muerte d'ésti, convertir nel candidatu priísta a la presidencia de la República. Nel estáu de Chiapas, [[Eduardo Robledo Rincón]], candidatu priísta a la gubernatura de la entidá, proclámase ganador metanes protestes y acusaciones de fraude per parte de l'Alianza Cívica Nacional y Chiapaneca, qu'argumentaba qu'un conxuntu d'irregularidaes, como cartografía amañada, aprobación de [[Distritos Eleutorales Federales de Méxicu#Chiapas|distritos]] y [[caxellos]] travesando montes y cañaes en cuenta de seiciones eleutorales siguiendo la xeografía natural pa torgar que miles de llabradores ya indíxenes pudieren votar, recoyida de credenciales d'[[Institutu Federal Eleutoral|eleutor]] per parte del [[Exércitu Mexicanu|Exércitu federal]]; presencia de [[caciques]] nes urnes, [[Fraude eleutoral|coaición del votu]] al traviés de formes clientelares diverses, amenaces direutes y de desapaición o cambéu d'actes, etcétera, sí afectó los resultaos de la eleición, modificando la correllación de fuercies a favor del candidatu priísta local. El 13 d'ochobre, l'obispu Samuel Ruiz, presenta una iniciativa pa un nuevu diálogu y pa reiniciar les conversaciones ente l'EZLN y el gobiernu federal que ye saludada positivamente pol EZLN en payares. Sicasí, a primeros d'avientu los zapatistas consideren que la imposición d'[[Eduardo Robledo]] formaliza la rotura al cese del fueu per parte de les tropes militares y "nomen" a [[Amado Avendaño Figueroa]], direutor del periódicu llocal ''[[Tiempu, qu'informa y empobina|El Tiempu]]'' y candidatu [[Partíu de la Revolución Democrática|perredista]] a la gubernatura, como “gobernador en rebeldía”; ello incluyó la entrega del cayáu de mandu per parte de los pueblos indíxenes del estáu, que decretaren la so autonomía dende ochobre. === Asesinatu de Luis Donaldo Colosio === {{VT|Asesinatu de Luis Donaldo Colosio Murrieta}} El 23 de marzu de 1994 mientres un actu de la so campaña eleutoral na colonia popular Llombes Taurines de [[Tijuana]], [[Baxa California]], foi asesináu [[Luis Donaldo Colosio]], candidatu presidencial del [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]], per mediu de dos disparos (unu d'ellos na cabeza). Nel intre foi deteníu l'autor d'esti fechu, [[Mario Aburto Martínez]]. El 24 de marzu foi declaráu día de llutu nacional y el izamiento de la bandera nacional foi a mediu estil en señal de duelu. El 29 de marzu'l [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]] postuló como candidatu sustitutu a [[Ernesto Zedillo Ponce de León]]. === Crisis Económica de 1994 y error d'avientu === Pal añu 1994 Carlos Salinas de Gortari tuvo un eleváu gastu gubernamental n'obres públiques al envís de caltener la inercia de crecedera del so gobiernu y con ello la popularidá. Esti gastu gubernamental llevó a un déficit de cuenta corriente históricu (un 7% del PIB) y pa poder trepar con ello Salinas emitió los ''Tesobonos'', preseos financieros del gobiernu qu'aseguraben pagos en dólares y colos cualos pudo recaldar fondos el Bancu de Méxicu. Colos diversos sucesos políticos asocedíos en 1994 (asesinatos de Luis Donaldo Colosio, Candidatu Presidencial y José Francisco Ruiz Massieu, Líder Cameral del PRI y la rebelión insurxente en Chiapas), munchos de los inversionistas asustáronse y fueron trocar los Tesobonos por efeutivu, balerando les reserves monetaries del Bancu de Méxicu. Yera necesariu tomar de decisiones económiques pa torgar la crisis, tales como alza nes tases d'interés pa recuperar reserves y contraer la base monetaria o xenerar una devaluación controlada del pesu. Sicasí Salinas de Gortari nun tomó nenguna aición, presuntamente coles mires de nun perder popularidá yá que buscaba'l sofitu internacional pa la so candidatura a direutor xeneral de la Organización Mundial de Comerciu. [[Ernesto Zedillo]], el so socesor, incapaz d'articular una estratexa d'amortiguamientu de los vencimientos de pagarés denominaos en dólares, (Tesobonos) y con un manexu incorreutu en términos políticos, foi corresponsable y bastió el advenimiento d'una de les peores crisis financieres que vivió Méxicu, conocida como [[error d'avientu]]; y nel esterior como [[efeuto Tequila]]<ref>{{cita web |url=https://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/126470/1/TFM_MyersGallardo_Derrotes.pdf|títulu=Ganes eleutorales y estratexes de competencia partidista: el casu del PRI en Méxicu|autor=Myers Gallardo, Alfonso|añu=2012|editorial=GREDOS, Universidá de Salamanca|páxina=54}}</ref>. == Raúl Salinas de Gortari == {{AP|Raúl Salinas de Gortari}} Al poco tiempu de dexar el cargu, el [[28 de febreru]] de [[1995]] el so hermanu [[Raúl Salinas de Gortari|Raúl]] foi arrestáu y condergáu en siendo acusáu de diversos delitos ente los que destacaben el tráficu d'influencies, corrupción, fuximientu fiscal y l'autoría intelectual del asesinatu del so excuñado, l'entós diputáu federal [[José Francisco Ruiz Massieu]]. Los delitos de corrupción y fuximientu fiscal, quiciabes los más evidentes, dexaron de ser escorríos pol gobiernu vía diversos artefautos llegales.{{ensin referencies}} El 1 de marzu de 1995, el ex-presidente Salinas de Gortari declarárase en fuelga de fame mientres 36 hores. Salinas alegaba que l'arrestu del so hermanu y el clima de linchamiento mediáticu que se favoreciera a partir del error d'avientu» proveníen direutamente de los [[Los Pinos (Méxicu)|Pinos]]. El [[3 de marzu]] de [[1995]], tres una xunta na residencia oficial, Salinas abandonó'l país pa tornar namái esporádicamente por asuntos familiares mientres el sexeniu de Zedillo. Nel 2005, tres 10 años, tres meses y 13 díes, Raúl Salinas de Gortari quedó llibre. Tampoco s'envaloró que tuviera responsabilidá nel homicidiu de José Francisco Ruiz Massieu, magar-y queden pendientes procesos por delitos consideraos menores, como falsificación de documentos y tráficu d'influencies. Otru de los hermanos, [[Enrique Salinas de Gortari]], a quién la [[Interpol]] investigaba por llavadura de dineru, foi asesináu nel [[Estáu de Méxicu]], en [[2004]] en circunstancies entá non esclariaes. == Llibros publicaos == En 1982 publicó col Fondu de Cultura Económica, nuna edición de la [[Secretaría d'Educación Pública (Méxicu)|SEP]], un estudiu realizáu en 1979, llamáu ''Producción y participación política nel campu''. Nel añu [[2000]] Carlos Salinas publicó'l llibru ''Méxicu: Un pasu difícil a la modernidá''<ref>[http://isbndb.com/d/book/mexico_b01.html]</ref> un ampliu analís del so sexeniu de más de 1,300 páxines onde esplica los pasos que llevaron al Tratáu de Llibre Comerciu, Méxicu dempués de la cayida del bloque comunista, l'amenorgamientu de la delda, el conflictu de Chiapas, el [[asesinatu de Luis Donaldo Colosio Murrieta]] y otres temes. En [[mayu]] de [[2008]] publicó un nuevu llibru llamáu ''[[La "Década Perdida"|La Década Perdida]] 1995-2006 Neolliberalismu y Populismu en Méxicu'' onde critica seriamente les alministraciones d'[[Ernesto Zedillo]] y [[Vicente Fox]], amás de faer tamién referencia a [[Andrés Manuel López Obrador]]. N'avientu de [[2010]], publicó'l so tercer llibru llamáu: ''Democracia Republicana. Nin Estáu nin mercáu: una alternativa ciudadana'' nel que cavilga sobre la necesidá de construyir una nueva etapa del lliberalismu social: la democracia republicana basada na llucha cotidiana, la participación entamada y el compromisu coleutivu».<ref>{{cita web |1 = |títulu = "Nin estáu nin mercáu: una alternativa ciudadana": Salinas |añu = 10 d'avientu de 2010 |allugamientu = Ciudá de Méxicu, Méxicu |editorial = L'Economista |url = http://www.selecciondeprensa.info/print.php?session=0&module=ImprimirCompleto&titular=61495 |fechaaccesu = 22 de xineru de 2011 |8 = }}</ref> Amás fai una crítica a los «intelectuales orgánicos» que «apoderen l'alderique de les idees» y presenten «versiones simplificaes de la realidá» y personalizar con [[Jorge Castañeda Gutman|Jorge Castañeda]], [[Enrique Krauze]], [[Lorenzo Meyer]] y [[Sergio Aguayo Quezada]]".<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Aguayo |nome = Sergio |títulu = "Aspirante a líder" |añu = 15 d'avientu de 2010 |allugamientu = Ciudá de Méxicu, Méxicu |editorial = Reforma |url = http://www.sergioaguayo.org/articulos/2010/Aguayo_Aspirante_a_lider_151210.pdf |fechaaccesu = 22 de xineru de 2011 |10 = |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20111227012843/http://www.sergioaguayo.org/articulos/2010/Aguayo_Aspirante_a_lider_151210.pdf |fechaarchivu = 27 d'avientu de 2011 }}</ref> Nel añu 2011, previu a la eleición presidencial a celebrase l'añu siguiente, Carlos Salinas escribe un nuevu llibru llamáu ''¿Qué faer?, L'alternativa ciudadana''.<ref>[http://www.casadellibro.com/ebook-que-faer-ebook/9786073108522/1985583 ¿Qué faer? (ebook)], Carlos Salinas de Gortari</ref> En dichu llibru sofita la so postura presentada nel so llibru anterior la cual llama Lliberalismu Social, coles mesmes critica a los gobiernos que llama neolliberales y neopopulistas: «un Estáu absorbente, escluyente, que convierte a ciudadanos n'acarretaos». N'este trata de comparar a la obra de [[Vladímir Lenin]] que lleva'l [[¿Qué faer?|mesmu títulu]].<ref>{{Cita web |url=http://www.sinembargo.mx/28-10-2011/65057 |títulu=Salinas de Gortari llanza “Qué faer?, L'alternativa ciudadana”, el so nuevu llibru |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170814170122/http://www.sinembargo.mx/28-10-2011/65057 |fechaarchivu=2017-08-14 }}</ref> == Ver tamién == * [[Eleiciones federales de Méxicu de 1988]] * [[Gabinete de Miguel de la Madrid Hurtado]] * [[Gabinete de Carlos Salinas de Gortari]] {{socesión | títulu= [[Presidente de Méxicu|Presidente de los Estaos Xuníos Mexicanos]]<br />[[Ficheru:Coat of arms of Mexico.svg|25px|Méxicu]] | periodu = [[1988]]-[[1994]] | predecesor = [[Miguel de la Madrid Hurtado]] | socesor = [[Ernesto Zedillo Ponce de León]] | títulu2 = [[Partíu Revolucionariu Institucional|Candidatu Presidencial del Partíu Revolucionariu Institucional]] | periodu2 = [[1987]]-[[1988]] | predecesor2 = [[Miguel de la Madrid Hurtado]] | socesor2 = [[Luis Donaldo Colosio Murrieta]] | títulu3 = [[Secretaría de Programación y Presupuestu (Méxicu)|Secretariu de Programación y Presupuestu de Méxicu]] | periodu3 = [[1982]]-[[1987]] | predecesor3 = [[Ramón Aguirre Velázquez]] | socesor3 = [[Pedro Aspe Armella]] }} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{cita llibru | autor = Rogozinski, Jacques | títulu = La Privatización de Méxicu | añu = 1997 | editorial = Méxicu: Tríes }} * ''[[Méxicu na Frontera del Caos]]'' (Grupu Zeta, 2ª edition, 2002) ISBN 970-710-061-3 * {{cita llibru | autor = SEDESOL | capítulu = Solidaridad. Seis años de trabayu. | títulu = Programa nacional de Solidaridad | añu = 1994 | editorial = 1994 }} * {{cita llibru | autor = SHCP | capítulu = Programa Nacional Solidaridá | títulu= Información básica sobre la execución y desenvolvimientu del programa del 1ro d'avientu de 1988 al 31 d'agostu de 1994. | añu = 1994 | editorial = 1994 }} * [[José Luis Trueba Lara]]: ''Magnicidiu''. Méxicu, Posada, 1994. * [[José Luis Trueba Lara]]: ''Dinastía''. Méxicu, Planeta, 1995. * [[José Luis Trueba Lara]]: ''Raúl Salinas de Gortari. L'abusu del poder''. Méxicu, Planeta, 1995. * [[José Luis Trueba Lara]]: ''Salinas. El signu de la muerte''. Méxicu, Posada, 1995. == Enllaces esternos == {{commonscat|Carlos Salinas de Gortari}} {{wikiquote|Carlos Salinas de Gortari}} {{wikisource|Carlos Salinas de Gortari}} * [http://www.tknologyk.net/?p=70 Carlos Salinas de Gortari, L'Home que quixo ser Rei] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230702041746/https://www.tknologyk.net/?p=70 |date=2023-07-02 }} Documental en Videu. * [http://www.cidob.org/es/documentacion/biografias_lideres_politicos/america_del norte/mexico/carlos_salinas_de_gortari Biografía na Fundación CIDOB] * [http://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/shows/mexico/ PBS: Murder, Money and Mexico - The Rise and Fall of the Salinas Brothers] (n'inglés). * [http://www.jornada.unam.mx/2004/12/07/017n4pol.php Muerte d'Enrique Salinas de Gortari, investigáu pola INTERPOL] {{NF|1948||Salinas de Gortari, Carlos}} {{Tradubot|Carlos Salinas de Gortari}} [[Categoría:Economistes de Méxicu]] [[Categoría:Presidentes de Méxicu]] [[Categoría:Secretarios y secretaries d'Estáu de Méxicu]] [[Categoría:Políticos y polítiques del PRI]] [[Categoría:Políticos y polítiques de Méxicu]] [[Categoría:Masones de Méxicu]] [[Categoría:Persones de Ciudá de Méxicu]] aoeumur3ac7j98dwm1ibu9r1nk760ji Carlos Tévez 0 140969 4498578 4491682 2026-06-03T18:37:29Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 16 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498578 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Carlos Alberto Martínez'''{{nym}}, conocíu deportivamente como '''Carlos Tevez''', ye un {{futbolista}}. Ye'l segundu futbolista arxentín que más vegaes salió campeón na historia del fútbol profesional, con 26 títulos.<ref>{{cita publicación|títulu=Cómo quedó Carlos Tevez na tabla de xugadores arxentinos con más títulos|url=https://www.lanacion.com.ar/1841918-como-quedu-carlos-tevez-en-la tabla-de xugadores arxentinos-con-mas-titulos|fechaaccesu=10 de mayu de 2018|idioma=es}}</ref> == Trayeutoria == === Infancia y inferior === Carlos Tevez nació en [[Ciudadela (Buenos Aires)|Ciudadela]]; nun foi criáu polos sos padres biolóxicos (Juan Alberto Cabral y Fabiana "Trina" Martínez), sinón polos sos tíos maternos y padres adoptivos, Segundu Raimundo Tevez y Adriana Noemí Martínez<ref>{{cita web|url=http://www.clarin.com/policiales/dura-hestoria-Carlitos-Tevez_0_1183681950.html|títulu=La dura historia de vida de Carlitos Tevez|fechaaccesu=2 de payares de 2015|fecha=29 de xunetu de 2017}}</ref><ref>[http://www.lavoz.com.ar/noticias/sucesos/juan-martinez-y-carlos-tevez-son-hermanos-pese-tener-distintos-apellíos La Voz] Testimoniu de la so hermana Patricia Martínez.</ref> nel barriu Exércitu de los Andes, meyor conocíu como [[Fuerte Apache]], que ye consideráu unu de los más peligrosos del [[Gran Buenos Aires]].<ref>{{cita web |apellíu = Interviú|nome = |enllaceautor = |títulu = Fuerte Apache, el trubiecu de Carlos Tevez|añu = 2009|Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.interviu.es/default.asp?idpublicacio_PK=39&idioma=CAS&idnoticia_PK=59594&idseccio_PK=547&h=091116|fechaaccesu = 13 de marzu de 2010}}</ref> Por ello ye que Tevez ye moteyáu'l ''Apache''. Esto llevar a tar arrodiáu d'un mal ambiente. Según conocióse depués, unu de los sos meyores amigos "Cabanes", integraba una banda de criminales denominada "los Backstreet".<ref>{{cita web|1 = |apellíu = Diariu Clarín|nome = |enllaceautor = |títulu = La traxedia de "Cabanes", l'amigu de Tevez|añu = |Edición = |Llugar = |editorial = |ID = |url = http://www.clarin.com/policiales/traxedia-Cabanas-amigu-Tevez_0_821917853.html|fechaaccesu = 3 d'avientu de 2012}}</ref> Nuna oportunidá, falando del so pasáu, Tevez dixo ser "cientu per cientu villero" (esto ye, ''caleyeru'') y mentó que de nun xugar al fútbol, de xuru se dedicaría al crime y "termináu muertu o na cárcel".<ref>{{cita web | |apellíu = Diariu Clarín|nome = |enllaceautor = |títulu = Si non fora pol fútbol, taría muertu o na cárcel|añu = |Edición = |Llugar = |editorial = |ID = |url = http://www.as.com/futbol/articulo/fuera-futbol-estaria-muertu-carcel/20110715dasdasftb_36/Tes|fechaaccesu = 3 d'avientu de 2012}}</ref> Los sos hermanos siguieron efeutivamente esti camín: Juan Alberto Martínez foi deteníu, xunto al so cuñáu, en 2010 por un presuntu robu d'un camión blindáu nel camín al aeropuertu de Córdoba. Fueron condergaos a 16 años de prisión. El so otru hermanu, Diego, foi afayáu pola policía en 2006 con un revólver cubique 38 especial y 14 municiones. A los 10 meses d'edá, Tevez sufrió quemadures de tercer grau en cayendo por fuercia agua ferviendo sobre él. Anguaño pueden apreciase claramente les remortines del accidente sobre la piel del xugador: lluz un gran repulgu dende la oreya derecha hasta'l pechu.<ref>{{cita web |url=http://www.las2veres.co/el repulgu-que-escuerre-a-carlos-tevez-la estrella-del-juventus/ |títulu=El repulgu qu'escuerre a Carlos Tevez, la estrella del Juventus |obra=Los dos orielles.com |fecha=5 de xunu de 2015 }}</ref> Cola fama a Tevez foi-y ufiertada una operación estética pa despintar los repulgos, pero él refugó esaniciar les marques yá que considera qu'una ciruxía de tal valumbu caltener inactivu de la so carrera por tiempu enllargáu.{{ensin referencies}} ==== All Boys ==== Tevez empecipiar nel [[fútbol]] nes inferiores del [[Club Atlético All Boys]], especialmente nel [[Baby fútbol]], onde llogró la Copa de Campeones de FIFA en [[1997]]. {{ensin referencies}} Los sos padres decidieron camuda-y l'apellíu, que por esi momentu yera Martínez, pol del so tíu, Tevez, pa poder ser trespasáu a Boca y evitar problemes ente dirixentes de Boca y [[All Boys]].<ref>{{cita web|1 = |apellíu = Diariu Clarín|nome = |enllaceautor = |títulu = El pibe Tevez de Boca, o Martínez de All Boys|añu = |Edición = |Llugar = |editorial = |ID = |url = http://www.clarin.com/diario/2001/12/09/d-06901.htm|fechaaccesu = 13 de marzu de 2010|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090517004359/http://www.clarin.com/diario/2001/12/09/d-06901.htm|fechaarchivu = 2009-05-17}}</ref> Una vegada en Boca, concluyó los sos estudios y siguió xugando nes divisiones inferiores hasta'l so debú nel [[2001]]. === Boca Juniors === [[Ficheru:Tevezboca.JPG|right|thumb|200px|Tevez xugando para [[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]] en [[2004]].]] Carlos Tevez debutó como futbolista profesional en [[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]], a la edá de 17 años. Foi'l [[21 d'ochobre]] de [[2001]], na derrota por 1-0 contra [[Talleres de Córdoba]] pol [[Tornéu Apertura 2001 (Arxentina)|Tornéu Apertura]]. Al añu siguiente, empezó a tener más minutos na cancha, dirixíu por [[Óscar Washington Tabárez]]. El [[8 de mayu]], pola [[Copa Libertadores]], marcó'l so primer gol oficial ante'l [[Club Olimpia]] de Paraguái, partíu que terminó n'empate 1-1.<ref>{{cita web|1 = |apellíu = Historia de Boca|nome = |enllaceautor = |títulu = Boca Juniors 1 - 1 Olimpia (Par)|añu = |Edición = |Llugar = |editorial = |ID = |url = http://www.historiadeboca.com.ar/partido.asp?tfAnioPartido=2002&tfTipoTorneo=103&tfPartido=0&CodigoPartido=2944|fechaaccesu = 6 d'abril de 2010|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20121010080116/http://www.historiadeboca.com.ar/partido.asp?tfAnioPartido=2002&tfTipoTorneo=103&tfPartido=0&CodigoPartido=2944|fechaarchivu = 2012-10-10}}</ref> Na segunda metá d'añu empezó a ser titular nel equipu, anque nun llogró salir campeón. Pol [[Tornéu Apertura 2002 (Arxentina)|Tornéu Apertura 2002]] consiguió'l so primera [[doblete (fútbol)|doblete]] el [[25 d'agostu]] nun partíu contra [[Club Atlético San Lorenzo de Almagro|San Lorenzo]] que remató 2-2.<ref>{{cita web|1 = |apellíu = Historia de Boca|nome = |enllaceautor = |títulu = Boca Juniors 2 - 2 San Lorenzo|añu = |Edición = |Llugar = |editorial = |ID = |url = http://www.historiadeboca.com.ar/partido.asp?tfAnioPartido=2002&tfTipoTorneo=41&tfPartido=0&CodigoPartido=2902|fechaaccesu = 6 d'abril de 2010|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20121010132526/http://www.historiadeboca.com.ar/partido.asp?tfAnioPartido=2002&tfTipoTorneo=41&tfPartido=0&CodigoPartido=2902|fechaarchivu = 2012-10-10}}</ref> Terminó l'añu con 8 goles oficiales.<ref>{{cita web|1 = |apellíu = Historia de Boca|nome = |enllaceautor = |títulu = Partíos y goles de Tevez en 2002|añu = |Edición = |Llugar = |editorial = |ID = |url = http://www.historiadeboca.com.ar/jugadores.asp?CodJug=805&AnioInicial=2002&AnioFinal=2002&OpTipoTorneos=6&Buscar=Buscar&CodRiv=0&CodCan=0&condicion=0|fechaaccesu = 13 de marzu de 2010|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20111207044926/http://www.historiadeboca.com.ar/jugadores.asp?CodJug=805&AnioInicial=2002&AnioFinal=2002&OpTipoTorneos=6&Buscar=Buscar&CodRiv=0&CodCan=0&condicion=0|fechaarchivu = 2011-12-07}}</ref> Nel añu [[2003]], cola vuelta de [[Carlos Bianchi (futbolista)|Carlos Bianchi]] a la direición téunica, formó un tridente ofensivu xunto a [[Guillermo Barros Schelotto]] y [[Marcelo Delgado]]. Llogró'l so primer títulu oficial, la [[Copa Libertadores 2003|Copa Libertadores]], na que marcó un gol na final contra'l [[Santos Futebol Clube|Santos FC]] de [[Brasil]], terminando'l tornéu con cinco goles. Nel [[Tornéu Apertura 2003 (Arxentina)|Tornéu Apertura]], nel que finalmente Boca se consagró campeón, xugó solo 11 partíos por cuenta de una mancadura que demandó un mes de recuperación<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu Clarín |nome = |enllaceautor = |títulu = La rodía de Tevez dóblase pero nun se ruempe |añu = 2003 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.clarin.com/diario/2003/11/03/d-00415.htm |fechaaccesu = 14 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20040907024439/http://www.clarin.com/diario/2003/11/03/d-00415.htm |fechaarchivu = 2004-09-07 }}</ref> y metió 8 goles. La so vuelta dar nel partíu contra [[Associazione Calcio Milan|AC Milan]] d'[[Italia]], pola [[Copa Intercontinental 2003|Copa Intercontinental]] que, depués del empate 1-1, Boca consagraríase campeón ganando por penaltis. Tevez terminó l'añu con 18 goles anotaos.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Historia de Boca |nome = |enllaceautor = |títulu = Partíos y goles de Tevez en 2003 |añu = |Edición = |Llugar = |editorial = |ID = |url = http://www.historiadeboca.com.ar/jugadores.asp?CodJug=805&AnioInicial=2003&AnioFinal=2003&OpTipoTorneos=6&Buscar=Buscar&CodRiv=0&CodCan=0&condicion=0 |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20111207050127/http://www.historiadeboca.com.ar/jugadores.asp?CodJug=805&AnioInicial=2003&AnioFinal=2003&OpTipoTorneos=6&Buscar=Buscar&CodRiv=0&CodCan=0&condicion=0 |fechaarchivu = 2011-12-07 }}</ref> Depués de la final, el [[F.C. Bayern de Múnich|Bayern Múnich]] fixo pública la so intención d'adquirilo, pero Boca y el mesmu xugador nun aceptaron la ufierta de 13 millones de dólares.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu La Nación |nome = |enllaceautor = |títulu = Vuelve por Tevez: Bayern Múnich aportuna pel delanteru añu = 2003 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=557952 |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20230813030436/https://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=557952 |fechaarchivu = 2023-08-13 }}</ref> Foi subcampeón del [[Tornéu Clausura 2004 (Arxentina)|Tornéu Clausura 2004]] y finalista na [[Copa Libertadores 2004]]. Nesta postrera, marcólu por primer vegada un gol a [[Club Atlético River Plate|River Plate]] na semifinal, que Boca terminó ganando por penaltis. Nesi mesmu partíu foi espulsáu por burllar se de los aficionaos de River.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Historia de Boca |nome = |enllaceautor = |títulu = River Plate (4) 2 - 1 (5) Boca Juniors |añu = |Edición = |Llugar = |editorial = |ID = |url = http://www.historiadeboca.com.ar/partido.asp?tfAnioPartido=2004&tfTipoTorneo=109&tfPartido=0&CodigoPartido=3054 |fechaaccesu = 6 d'abril de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20121010211728/http://www.historiadeboca.com.ar/partido.asp?tfAnioPartido=2004&tfTipoTorneo=109&tfPartido=0&CodigoPartido=3054 |fechaarchivu = 2012-10-10 }}</ref> Na segunda metá del añu, Boca apostó la final de la [[Recopa Suramericana 2004|Recopa Suramericana]] contra'l [[Cienciano]] de [[Perú]], y Tevez marcó'l gol del so equipu nel empate 1-1 en tiempu reglamentariu. Na definición por penaltis, Tevez y el so compañeru [[Fabián Vargas]] erraron los penaltis y Boca perdió la copa.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Historia de Boca |nome = |enllaceautor = |títulu = Boca Juniors (2) 1 - 1 (4) Cienciano (Perú) |añu = |Edición = |Llugar = |editorial = |ID = |url = http://www.historiadeboca.com.ar/partido.asp?tfAnioPartido=2004&tfTipoTorneo=109&tfPartido=0&CodigoPartido=3054 |fechaaccesu = 6 d'abril de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20121010211728/http://www.historiadeboca.com.ar/partido.asp?tfAnioPartido=2004&tfTipoTorneo=109&tfPartido=0&CodigoPartido=3054 |fechaarchivu = 2012-10-10 }}</ref> Boca terminó 10ᵘ nel campeonatu, pero llogró salir campeón de la [[Copa Suramericana 2004|Copa Suramericana]] al gana-y al [[Club Bolívar|Bolívar]] por 2-0, con goles de [[Martín Palermo|Palermo]] y del propiu Tevez. Esi foi'l so postreru partíu en [[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]], yá que foi tresferíu al fútbol brasilano por problemes qu'arreyaben la so vida privada.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = La Nación |nome = |enllaceautor = |títulu = "A Tevez enchir la situación" |añu = 2004 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=668092 |fechaaccesu = 6 d'abril de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20230813030429/https://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=668092 |fechaarchivu = 2023-08-13 }}</ref> Foi escoyíu como segundu meyor goliador del mundu nel añu [[2004]], solo superáu pol iranín [[Ali Daei]] con 17 goles, nel informe ellaboráu por [[IFFHS|Federación Internacional d'Historia y Estadístiques del Fútbol]] (IFFHS), na que se computaben los goles fechos en seleiciones nacionales y competencies internacionales de clubes. Anotó 16 tantos n'igual cantidá de presentaciones internacionales.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = La Nación |nome = |enllaceautor = |títulu = Más premios pa Tevez: escoyer el primeru meyor goliador del mundu |añu = |Edición = |Llugar = |editorial = |ID = |url = http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=668424 |fechaaccesu = 1 d'abril de 2010 }}</ref> Nel club de [[La Boca]] totalizó 110 partíos xugaos, convirtió 38 goles y ganó 4 títulos.<ref name="iffhs">{{cita web |1 = |apellíu = Historia de Boca |nome = |enllaceautor = |títulu = Partíos y goles de Tevez en Boca Juniors |añu = |Edición = |Llugar = |editorial = |ID = |url = http://www.historiadeboca.com.ar/jugadores.asp?CodJug=805&AnioInicial=1905&AnioFinal=2010&OpTipoTorneos=6&Buscar=Buscar&CodRiv=0&CodCan=0&condicion=0 |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20111207044048/http://www.historiadeboca.com.ar/jugadores.asp?CodJug=805&AnioInicial=1905&AnioFinal=2010&OpTipoTorneos=6&Buscar=Buscar&CodRiv=0&CodCan=0&condicion=0 |fechaarchivu = 2011-12-07 }}</ref> === Corinthians === [[Corinthians]] fixo pública la so intención de cuntar con ''L'Apache'' y cola ayuda d'un grupu financieru, llogró'l so pase a empiezos de [[2005]]. El [[Corinthians]] pagó 15 millones d'euros por él, Tevez convertir nel fichaxe más caru realizáu por un club suramericanu.<ref name="COR">{{cita web |1 = |apellíu = FIFA |nome = |enllaceautor = |títulu = Tevez, l'alma máter del ésitu del Corinthians |añu = 2005 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://es.fifa.com/worldfootball/news/newsid=101266.html |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20140718072804/http://es.fifa.com/worldfootball/news/newsid=101266.html |fechaarchivu = 2014-07-18 }}</ref> El so primer gol oficial marcar xustamente'l día del so debú, el [[5 de febreru]] de [[2005]]. Convirtió'l segundu tantu na victoria por 2-0 del so equipu ante'l [[Internacional de Porto Alegre]], onde tuvo una bona actuación y foi ovacionado polos aficionaos.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu Clarín |nome = |enllaceautor = |títulu = Tevez festexó'l so cumpleaños col primer gol en Corinthians |añu = 2005 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.clarin.com/diario/2005/02/05/um/m-916932.htm |fechaaccesu = 2 d'abril de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080521234844/http://www.clarin.com/diario/2005/02/05/um/m-916932.htm |fechaarchivu = 2008-05-21 }}</ref> Col club [[brasilanu]] contribuyó nel llogru del [[Brasileirao]], siendo'l 4ᵘ títulu llocal d'esti equipu na so hestoria. Tevez convirtió 20 goles, siendo'l 3ᵘ máximu goliador de dichu tornéu.<ref>{{cita web | |apellíu = Cooperativa |nome = |enllaceautor = |títulu = De la mano de Tevez, Corinthians festexó'l so cuartu títulu en Brasil |añu = 2005 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.cooperativa.cl/p4_noticias/site/artic/20051204/pags/20051204185735.html |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 }}</ref> Munchos consideren que Tevez foi'l meyor xugador del [[Corinthians]], siendo pieza clave pal llogru del campeonatu y convirtiéndose n'unu de los xugadores más queríos polos aficionaos d'esi equipu.<ref name="COR" /> Depués del llogru del campeonatu, l'entós presidente de [[Brasil]], [[Lula da Silva]], reconocíu fanáticu del [[Corinthians]], recibir nel [[Planalto]], sede del gobiernu. Tevez foi felicitáu y regaló-y una camiseta del club al presidente col so nome.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu Clarín |nome = |enllaceautor = |títulu = Tevez Brasil rindíu a los sos pies |añu = 2005 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.clarin.com/diario/2005/12/07/deportes/d-06401.htm |fechaaccesu = 2 d'abril de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080703233700/http://www.clarin.com/diario/2005/12/07/deportes/d-06401.htm |fechaarchivu = 2008-07-03 }}</ref> Convertir nel tercer futbolista [[arxentín]] en salir campeón del Brasileirao. Los anteriores fueron [[Norberto Madurga]] con [[Palmeiras]] en [[1972]] y [[Edgardo Andrada]] con [[Vasco da Gama]] en [[1974]].<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu La Nación |nome = |enllaceautor = |títulu = Tevez foi'l rei na tierra de los meyores |añu = 2005 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=769004 |fechaaccesu = 2 d'abril de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20230813030528/https://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=769004 |fechaarchivu = 2023-08-13 }}</ref> La so gran actuación nel añu [[2005]] llevar a convertise ''"Rei d'América"'' per tercer vegada consecutiva na encuesta qu'ellabora'l diariu El País, d'[[Uruguái]].<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu La Nación |nome = |enllaceautor = |títulu = Rei d'América per tercer vegada consecutiva |añu = 2005 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=768644 |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20230813030528/https://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=768644 |fechaarchivu = 2023-08-13 }}</ref> Nel [[2006]] apostó la [[Copa Libertadores d'América]], onde-y tocó enfrentar a [[Club Atlético River Plate|River Plate]] por Octavos de final. A pesar de ser esaniciáu, marcó-y un gol al equipu ''Millonariu'' nel partíu d'ida que'l so club perdió por 3 a 2. Dau les males resultaos consiguíes a principiu d'añu, Tevez ver nun discutiniu colos aficionaos del club brasilanu, yá que el mesmu ''Apache'' criticar.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu Clarín |nome = |enllaceautor = |títulu = Tregua ente Tevez y la barra brava |añu = 2006 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.clarin.com/diario/2006/07/25/deportes/d-05101.htm |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090308150534/http://www.clarin.com/diario/2006/07/25/deportes/d-05101.htm |fechaarchivu = 2009-03-08 }}</ref> Depués de los incidentes colos [[Hooligan (fútbol)|barres braves]] y esmolecíu pola so familia, Tevez analizó dexar de xugar nel club [[brasilanu]].<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu La Nación |nome = |enllaceautor = |títulu = Esmolecíu pola so familia, Tevez analiza dexar Corinthians |añu = 2005 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=826873 |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20230813030503/https://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=826873 |fechaarchivu = 2023-08-13 }}</ref> Nel so pasu por [[Corinthians]] de [[Brasil]], Tevez apostó 77 partíos y convirtió 46 goles. Consiguió un títulu, el [[Campeonatu Brasilanu de Fútbol 2005|Brasileirão 2005]]<ref>{{cita web | |apellíu = Carlos Tevez |nome = |enllaceautor = |títulu = Corinthians |añu=|Edición = |Llugar = |editorial = |ID = |url = http://www.fichajes.com/jugador/j122_carlos-tevez |fechaaccesu = 23 de xineru de 2014 }}</ref> === West Ham United === [[Ficheru:CarlosTevez (cropped).jpg|thumb|Carlos Tevez col [[West Ham United Football Club|West Ham United]] n'abril de [[2007]].]] Finalmente'l [[23 d'agostu]], [[Sky Sports]], informó que Tevez negar a siguir xugando en Corinthians, que pasaba por una situación conflictiva. El [[31 d'agostu]] el mesmu xugador espresó pol so pagína web el trespasu al [[West Ham United Football Club|West Ham United]]. El pase realizar por 15 millones d'euros, el club [[pueblu inglés|inglés]] lluchaba por caltener un llugar na [[FA Premier League|Premier League]], la máxima categoría del fútbol inglés. Nesti equipu, como tamién en Corinthians, xugó xunto a los ex-futbolista de [[Club Atlético River Plate|River Plate]], [[Javier Mascherano]].<ref>{{cita web |1 = |apellíu = TyC Sports |nome = |enllaceautor = |títulu = Tevez y Mascherano van xugar nel West Ham |añu = 2006 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://tycsports.com/global/not_detail.php?id=21948 |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080901210031/http://www.tycsports.com/global/not_detail.php?id=21948 |fechaarchivu = 1 de setiembre de 2008 }}</ref> El so debú nel club inglés diose'l [[10 de setiembre]] de [[2006]], nun partíu contra'l [[Aston Villa Football Club|Aston Villa]], que remató 1-1, entrando a los 15 minutos del segundu tiempu, correspondiente a la [[Premier League]] de la temporada [[Premier League 2006/07|2006/07]].<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu Clarín |nome = |enllaceautor = |títulu = Tevez debutó nel empate del West Ham ante Aston Villa |añu = 2006 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.clarin.com/diario/2006/09/10/um/m-01268973.htm |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20100520010606/http://www.clarin.com/diario/2006/09/10/um/m-01268973.htm |fechaarchivu = 2010-05-20 }}</ref> Dempués d'esti xuegu, sicasí, el West Ham cayó nuna racha negativa de nueve partíos (un empate y ocho ganes) ensin poder consiguir un trunfu, onde Tevez nun marcó nengún gol. Nos sos primeros meses, pasó por una mala racha yá que nun pudo convertir goles. El so últimu gol foi cuando inda xugaba nel Corinthians, n'agostu. A pesar d'ello, los simpatizantes nun lu criticaben.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu Clarín |nome = |enllaceautor = |títulu = La racha negra de Carlos Tevez |añu = 2007 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.clarin.com/diario/2007/02/19/um/m-01366587.htm |fechaaccesu = 14 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20091214052219/http://www.clarin.com/diario/2007/02/19/um/m-01366587.htm |fechaarchivu = 2009-12-14 }}</ref> El [[6 de xineru]] de [[2007]], fixo la so primer apaición nel equipu como titular, so les órdenes del nuevu entrenador Alan Curbishley, nun 3-0 ante'l [[Brighton & Hove Albion Football Club|Brighton & Hove Albion]] pola tercer ronda de la [[FA Cup]] 2006/07. Foi'l [[4 de marzu]] de [[2007]] cuando llogró convertir el so primer gol frente al [[Tottenham Hotspur]] pola [[Premier League]]. El so desempeñu nesi partíu foi bonu, yá que amás de marcar un gol de tiru llibre, dio dos asistencies nos otros goles. Sicasí, foi derrota por 3-4.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu Clarín |nome = |enllaceautor = |títulu = Tevez fixo'l so primer gol n'Inglaterra |añu = 2007 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.clarin.com/diario/2007/03/04/um/m-01374146.htm |fechaaccesu = 14 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090529195915/http://www.clarin.com/diario/2007/03/04/um/m-01374146.htm |fechaarchivu = 2009-05-29 }}</ref> N'abril, el so club foi multáu por un monto de £ 5,5 millones per incumplimientu a les regles de la [[Premier League]] sobre'l so fichaxe y sobre el de [[Mascherano]]. Sicasí, Tevez foi autorizáu a xugar pal West Ham na Premier League dempués de que se planiaron los cambeos nun terceru alcuerdu rellacionáu con él. Foi fundamental nel conxuntu de [[Londres]] pa evitar el descensu gracies a les sos bones actuaciones, especialmente nes últimes feches de la Lliga Inglesa. Na fecha 37ᵘ de la [[Premier League]] marcó un doblete na victoria por 3-1 sobre'l [[Bolton]], algamando 38 puntos, faltando una fecha por xugase y dexando al so club fora de la zona de descensu.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Minutu Unu |nome = |enllaceautor = |títulu = Tevez salva al West Ham del descensu direutu |añu = 2007 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.minutouno.com.ar/minutouno/nota/25658/ |fechaaccesu = 2 d'abril de 2010 }}</ref> El [[13 de mayu]] nel postreru partíu pol campeonatu, el West Ham tuvo qu'enfrentar al recién campeón [[Manchester United Football Club|Manchester United]] y precisaba d'un empate pa salvase y con gol de Tevez ganó'l partíu por 1-0 y evitóse definitivamente'l descensu del club.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu Clarín |nome = |enllaceautor = |títulu = Con un gol de Tevez, West Ham escapó-y al descensu |añu = 2007 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.clarin.com/diario/2007/05/13/um/m-01418028.htm |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071008034828/http://www.clarin.com/diario/2007/05/13/um/m-01418028.htm |fechaarchivu = 2007-10-08 }}</ref> Nel [[West Ham United Football Club|West Ham United]], Tevez xugó 29 partíos y fixo 7 goles.<ref>{{cita web |1=|apellíu=Carlos Tevez|nome=|enllaceautor=|títulu=West Ham|añu=|Edición=|Llugar=|editorial=|ID=|url=http://www.carlostevez.org.uk/west-ham.html|fechaaccesu=13 de marzu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090804162239/http://www.carlostevez.org.uk/west-ham.html|fechaarchivu=4 d'agostu de 2009}}</ref> === Manchester United === [[Ficheru:Carlos Tevez, UEFA CL match Celtic vs Manchester - by Tsutomu Takasu (Light).jpg|right|190px|thumb|Carlos Tevez xugando un partíu na so etapa col [[Manchester United Football Club|Manchester United]].]] Dempués de delles ides y vueltes, Carlos Tevez dexó al [[West Ham United Football Club|West Ham]] pa pasar al [[Manchester United Football Club|Manchester United]], que foi'l campeón de la temporada anterior, a préstamu por dos años nuna operación tasada en 13 millones d'euros.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Infobae |nome = |enllaceautor = |títulu = Ye un fechu: Carlos Tevez pasó al Manchester United |añu = 2007 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.infobae.com/deportes/329987-100884-0-Ye-un-fechu-Carlos-Tevez-pas%F3-al-Manchester-United |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 }}</ref> Na temporada [[Premier League 2007/08|2007/08]], fíxose rápido cola títularidad nel equipu conducíu pol [[Escocia|escocés]] [[Alex Ferguson]]. Debutó'l [[15 d'agostu]] cuando ingresó pol mancáu [[Wayne Rooney]] nel alcuentru contra'l [[Portsmouth Football Club|Portsmouth]].<ref>{{cita web | |apellíu = Vamos Tevez |nome = |enllaceautor = |títulu = 15/08: Portsmouth 1-1 Man Utd |añu=|Edición = |Llugar = |editorial = |ID = |url = http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/eng_prem/6941810.stm |fechaaccesu = 13 de xunetu de 2015 }}</ref> A pesar de nun marcar goles nos sos primeros 6 partíos, el [[23 de setiembre]], llogró anotar el so primer gol nel equipu ante'l [[Chelsea Football Club|Chelsea]], de cabeza, pa una victoria 2-0.<ref>{{cita web |1=|apellíu=Vamos Tevez|nome=|enllaceautor=|títulu=24/09: Primer gol de Tevez nel Manchester|añu=|Edición=|Llugar=|editorial=|ID=|url=http://www.vamostevez.com.ar/?itemid=71|fechaaccesu=13 de marzu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100305153640/http://www.vamostevez.com.ar/?itemid=71|fechaarchivu=5 de marzu de 2010}}</ref> En payares, el téunicu Alex Ferguson, confirmó que'l club quería mercar el pase de Tévez, y declaró: {{Cita|"Él va tener conmigo quince goles esta temporada, y va ser importante pa consiguir los nuesos oxetivos."}} Tuvo delles destacaes actuaciones y goles importantes que sirvieron pal llogru del campeonatu de la [[Premier League 2007/08|Premier League]], siendo'l so primer títulu nel continente [[Europa|européu]].<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu La Nación |nome = |enllaceautor = |títulu = El Manchester de Tevez, dueñu de la Premier |añu = 2008 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1011618 |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20081006213543/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1011618 |fechaarchivu = 2008-10-06 }}</ref> Amás del campeonatu llocal, Tevez tamién participó del equipu que salió campeón de la [[Lliga de Campeones de la UEFA 2007-08]], na cual marcó un total de cinco goles. Na final tocó-y enfrentar al [[Chelsea Football Club|Chelsea]] y Manchester ganar por penaltis, depués d'un empate 1-1. Él abrió la tanda de penaltis, convirtiendo'l suyu.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu La Nación |nome = |enllaceautor = |títulu = Tevez tamién conquistó Europa |añu = 2008 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1014368 |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20230813030431/https://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1014368 |fechaarchivu = 2023-08-13 }}</ref> Con esta conquista, convertir nel únicu [[arxentín]] en ganar la [[Copa Libertadores d'América]], la [[Copa Intercontinental de Fútbol|Copa Intercontinental]] y la [[Lliga de Campeones de la UEFA|Lliga de Campeones]].<ref name="REC">{{cita web|url=http://www.clarin.com/diario/2008/05/22/deportes/d-05301.htm|títulu=Carlitos Campeón|fechaaccesu=13 de marzu de 2010|enllaceautor=|apellíu=|nome=|añu=2008|editorial=Diariu Clarín|Edición=|Lugar=|ID=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090730000319/http://www.clarin.com/diario/2008/05/22/deportes/d-05301.htm|fechaarchivu=2009-07-30}}</ref> Tamién ganó la [[Community Shield]] al gana-y por penaltis al [[Portsmouth Football Club|Portsmouth]]. [[Ficheru:Ronaldo Tevez.jpg|thumb|left|upright|Tevez (derecha) xunto a [[Cristiano Ronaldo]].]] Na siguiente temporada [[Premier League 2008/09|2008/09]], a pesar de nun ser titular y nun tener munchos minutos de xuegu, Tevez siguió cumpliendo bones actuaciones, consiguiendo'l bicampeonatu de la lliga inglesa. Marcó'l so primer gol el [[13 de setiembre]] na derrota 2-1 contra'l [[Liverpool Football Club|Liverpool]]. Tamién foi parte del equipu que llogró la [[Carling Cup]] [[Copa de la Lliga d'Inglaterra 2008-09|2008/09]], del cual salió goliador del tornéu con 6 tantos convertíos. El so primer gol marcar de penal al [[Queens Park Rangers Football Club|Queens Park Rangers]], pa la victoria 1-0 y llograr el pase a los cuartos de final. Na siguiente fase marcó per primer vegada na so carrera 4 goles nun alcuentru, contra'l [[Blackburn Rovers]], partíu que terminó 5-3. Depués del alcuentru, l'[[entrenador]] [[Alex Ferguson]] declaró:<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu La Nación |nome = |enllaceautor = |títulu = Tevez recibe aponderamientos y pide minutos a fuercia de goles |añu = 2008 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1077286 |fechaaccesu = 15 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20081222150552/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1077286 |fechaarchivu = 2008-12-22 }}</ref> {{Cita|Tevez marcó cuatro goles y produció una actuación maraviyosa, al igual que la d'otros compañeros. Definitivamente esto fai'l mio trabayu más difícil, anque tamién fai más fuerte al equipu}}. Pal partíu de vuelta de les semifinales de dicha copa, marcó'l tercer gol na victoria 4-2 ante'l [[Derby County Football Club|Derby County]], llogrando'l pase a la final. En dicha final ganó-y al [[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham]] pela vía de los penaltis, na cual Carlos convirtió'l suyu. El [[21 d'avientu]] salió campeón del [[Copa Mundial de Clubes de la FIFA|Mundial de Clubes]] [[Copa Mundial de Clubes de la FIFA 2008|2008]] al gana-y la final a [[Liga Deportiva Universitaria de Quito|Liga de Quito]] por 1-0. Carlos xugó solo 51', por cuenta de que foi sustituyíu por [[Jonny Evans]], por cuenta de la espulsión de [[Nemanja Vidić]]. [[Ficheru:Carlos Tevez.jpg|thumb|right|Tevez nel [[Manchester United]].]] El [[10 de mayu]] de [[2009]], Tevez dixo que creía que la so etapa nel Manchester United llegaría al so fin y espresó el so descontentu cola dirixentes del club, por non mercar el so pase na so totalidá. Nun tuvo una rellación tirante tantu col so entrenador, al igual que cola direutiva, nun foi asina cola afición que la apreciaba. El so postreru partíu por [[Premier League]] foi contra'l [[Arsenal Football Club|Arsenal FC]], que remató con empate 0-0, coronándose campeón de la mesma. Foi reemplazáu a los 20 minutos de la segunda parte pol [[Corea|coreanu]] [[Park Ji-Sung]] y ovacionado polos aficionaos.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = El Argentino |nome = |enllaceautor = |títulu = Tevez dir de Manchester ovacionado y campeón |añu = 2009 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.elargentino.com/nota-41303-Tevez-dir%20de-Manchester-ovacionado-y-campeon.html |fechaaccesu = 14 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20100212160838/http://www.elargentino.com/nota-41303-Tevez-dir |fechaarchivu = 2010-02-12 }}</ref> El direutor executivu del United, David Gill, suxirió que'l futuru de Tevez sería resueltu a principios de xunu de [[2009]]. A pesar de que los clubes alcordaron el so trespasu definitivu por 25,5 millones de llibres, y la ufierta a Tevez d'un contratu de cinco años, los asesores de Carlos informáron-y al club qu'él yá nun quería xugar más pal Manchester United. Nel equipu de [[Manchester United Football Club|Manchester]], Carlos ganó 4 títulos locales, 2 [[Premier League]], una [[Copa de la Lliga (Inglaterra y Gales)|Copa de Lliga]] y una [[Community Shield]], y dos torneos internacionales, la [[Lliga de Campeones de la UEFA 2007-08|UEFA Champions League 2007-08]] y el [[Copa Mundial de Clubes de la FIFA 2008|Mundial de Clubes 2008]]. Participó en 99 partíos convirtiendo 34 goles y 17 asistencies. === Manchester City === Depués de la polémica salida del [[Manchester United Football Club|Manchester United]], el [[14 de xunetu]] de [[2009]], Tevez optó por fichar pol clásicu rival, el [[Manchester City Football Club|Manchester City]], que tamién ye de la ciudá de [[Mánchester]], con un contratu por 5 temporaes por una suma cercana a los 45 millones d'[[euros]]. Decidió utilizar la camiseta númberu 32, el mesmu qu'usó tantu en West Ham como nel United.<ref>{{cita web | |apellíu = El Día |nome = |enllaceautor = |títulu= Carlos Tevez, al Manchester City por 35 millones d'euro |añu=2009 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.eldia.com.ar/edis/20090713/20090713143339.htm |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 }}</ref> [[Ficheru:Carlos Tévez ManCity1 cropped.jpg|thumb|195px|Tevez na [[Premier League 2009/10|temporada 2009/10]].]] El [[20 de xunu]] de [[2009]], Tevez se deslindó del [[Manchester United Football Club|Manchester United]] a pidimientu propiu porque'l direutor téunicu del Manchester United, Alex Ferguson, non quixo anovalu por tener tantes estrelles, pero cola salida de [[Cristiano Ronaldo]] (que fichó pol [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]]) Ferguson pidiólu que quedárase y él yá se desvenceyara del club inglés. El so debú nel club de [[Mánchester]] dar na primer fecha contra [[Blackburn Rovers Football Club|Blackburn Rovers]], na victoria por 2-0. Tevez entró faltando 8 minutos pa la finalización del alcuentru.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Cronista |nome = |enllaceautor = |títulu = Tevez debutó en Manchester City con un trunfu |añu = 2009 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.cronista.com/notes/199926-tevez-debuto-manchester-city-un trunfu |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 }}</ref> El so primer gol nos ''Citizens'' diose'l [[27 d'agostu]] pola [[Carling Cup]]. El gol convertir al [[Crystal Palace Football Club|Crystal Palace]], de cabeza, siendo'l segundu gol del partíu y dándo-y al so equipu la clasificación a la 3ᵘ ronda del tornéu.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Momentu 24 |nome = |enllaceautor = |títulu = Tevez marcó'l so primer gol en Manchester City |añu = 2009 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://momentu24.com/2009/08/27/tevez-marco-el so-primer-gol-en-manchester-city/ |fechaaccesu = 1 d'abril de 2010 }}</ref> Mientres el mes de setiembre de [[2009]], Tevez sufrió una mancadura na rodía, mientres xugaba pa la seleición Arxentina, que lo caltendría fora de les canches por dos a tres selmanes, lo que-y obligó a perdese'l partíu contra'l [[Arsenal Football Club|Arsenal]]. Tamién se pensaba que Tevez perderíase'l [[derbi de Mánchester]] la siguiente fin de selmana, pero recuperóse a tiempu pa xugar nel partíu. Terminó perdiendo'l clásicu por 4-3. N'ochobre, marcó'l so primera y segundu gol na [[Premier League 2009/10]] na victoria 3-1 contra'l so ex equipu, el [[West Ham United]]. Más tarde esa selmana convirtió'l cuartu gol na goliada 5-1 al [[Scunthorpe United Football Club|Scunthorpe]] polos octavos de final de la [[Copa de la Lliga d'Inglaterra 2009-10|Copa de la Lliga 2009/10]]. Na siguiente ronda convirtió'l primer gol na goliada 3-0 al [[Arsenal Football Club|Arsenal]], llogrando'l pase a les semifinales de la copa. Gracies al bon nivel y una atanante racha goliadora (7 goles en 6 alcuentros apostaos nel mes), Carlos Tevez recibió'l premiu al meyor xugador del mes de la Premier League, que correspuende a avientu de 2009. La decisión foi tomada por dirixentes, medios de comunicación y aficionaos de dicha lliga.<ref>{{cita web | |apellíu = Cancha Llena |nome = |enllaceautor = |títulu= Carlos Tevez el xugador del mes de la Premier League |añu = 2009 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.canchallena.com/1219916-carlos-tevez-el xugador-del mes-de-la-premier-league |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 }}</ref> Depués de la distinción llograda, el so entrenador, l'[[italia|italianu]] [[Roberto Mancini]], emponderó al so empobináu diciendo que ye un delanteru "intelixente" y que "entiéndese bien colos sos compañeros d'equipu". Tamién declaró:<ref>{{cita web | |apellíu = Día ente día |nome = |enllaceautor = |títulu = ''"Tevez ye unu de los meyores delanteros del mundu"'' |añu = 2010 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.diaadia.com.ar/?q=content/tevez-ye-unu-de-los meyores delanteros-del mundu-0 |fechaaccesu = 1 d'abril de 2010 }}</ref> {{cita|Tevez ye unu de los meyores delanteros del mundu.}} El [[11 de xineru]] de [[2010]], Tevez marcó'l so primera "hat-trick" col City, na victoria 4-1 ante'l [[Blackburn Rovers]]. Esi mesmu día recibió la reconocencia al [[FA Premier League Player of the Month|Meyor xugador del mes d'avientu]] mentáu enantes. [[Ficheru:Carlos Tévez ManCity2.jpg|thumb|left|Tevez nel [[Manchester City Football Club|Manchester City]].]] El [[19 de xineru]], na semifinal de la [[Carling Cup]], el so equipu tuvo qu'enfrentase col Manchester United, nel clásicu de la ciudá de [[Mánchester]]. Na ida, a pesar de qu'empezó perdiendo, con 2 goles de Tevez dio vuelta la resultancia y dio-y la victoria al Manchester City por 2-1. En dichu enfrentamientu glayó-y los goles a los simpatizantes del so ex club, Manchester United, y especialmente a [[Gary Neville]], ex compañeru, col que tuvo entredichos.<ref>{{cita web | |apellíu = Goal |nome = |enllaceautor = |títulu = Manchester City: Tevez asegura que namái celebró los goles pa los fans |añu = 2010 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.goal.com/es/news/23/inglaterra/2010/01/20/1753235/manchester-city-t%C3%A9vegada-asegura-que-s%C3%B3lo-celebr%C3%B3-los goles |fechaaccesu = 14 de marzu de 2010 }}</ref> Na vuelta foi ganáu por 3-1 y, anque Tevez volvió marcar otru gol, nun sirvió pa pasar a la final. Cola nacencia de la so segunda fía, Tevez tuvo que volver a [[Arxentina]]. Pocos díes dempués tornó a [[Inglaterra]] pa enfrentar al [[Chelsea Football Club|Chelsea]] y marcólu 2 goles que sirvieron pa la victoria por 4-2 y festexar col matapioyos na boca en referencia a la so fía recién nacida.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu Olé |nome = |enllaceautor = |títulu = Pá per siempres |añu = 2010 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.ole.clarin.com/notas/2010/02/27/futbolinternacional/02149078.html |fechaaccesu = 13 de marzu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20100313075003/http://www.ole.clarin.com/notas/2010/02/27/futbolinternacional/02149078.html |fechaarchivu = 2010-03-13 }}</ref> El [[30 de marzu]] volvió marcar un [[tripleta|triplete]] (segundu na temporada) na victoria por 3-0 ante'l [[Wigan Athletic Football Club|Wigan Athletic]], dexando al so equipu en zona de clasificación de la [[Lliga de Campeones de la UEFA]]. Con estos 3 goles Tevez sumó 19 tantos na lliga inglesa.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu La Razón |nome = |enllaceautor = |títulu = Tevez ye'l gol del pueblo |añu = 2010 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1248771 |fechaaccesu = 1 d'abril de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20230813030439/https://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1248771 |fechaarchivu = 2023-08-13 }}</ref> Tevez marcó esos 3 goles nun ralu de 12 minutos, toos nel segundu tiempu.<ref>{{cita web |1 = |apellíu = Diariu La Razón |nome = |enllaceautor = |títulu= Carlos Magno |añu = 2010 |Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.larazon.com.ar/notas/2010/03/30/02170393.html |fechaaccesu = 1 d'abril de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20100403213345/http://www.larazon.com.ar/notas/2010/03/30/02170393.html |fechaarchivu = 3 d'abril de 2010 }}</ref> Na so primer temporada col City, Carlos xugó 35 partíos convirtiendo 23 goles. En mayu de 2010, el músicu [[Noel Gallagher]] d'[[Oasis (banda)|Oasis]], reconocíu fanáticu del Manchester City, afirmó que va impugnar el so votu nes eleiciones britániques al votar a Carlos Tevez, el so xugador preferíu del equipu.<ref name="Rocktails">{{cita web |url = http://www.rocktails.com.ar/2010/05/noel-gallagher-quier-a-carlitos-al-poder.html |títulu = Noel Gallagher quier a Carlitos al poder |editorial = Rocktails |fechaaccesu = 18 de mayu de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20250121184216/http://www.rocktails.com.ar/2010/05/noel-gallagher-quier-a-carlitos-al-poder.html |fechaarchivu = 2025-01-21 }}</ref> El [[18 d'agostu]] de [[2010]] l'entrenador nomar capitán del equipu. Pa la [[Premier League 2010/11]] Tevez seguió cola so racha goliadora marcando importantes goles na lliga, por casu nes victories: 3-0 al [[Liverpool Football Club|Liverpool]], [[Wigan Athletic Football Club|Wigan]] 2-0, contra'l [[Chelsea Football Club|Chelsea]] 1-0, ente otres. Colos sos dos tantos convertíos al [[Blackpool Football Club|Blackpool FC]] el [[17 d'ochobre]] de [[2010]], convirtióse, nesi momentu, nel xugador suramericanu que más goles fixo na hestoria de la [[Premier League]] llogrando un total de 56 tantu oficiales, y superando al uruguayu [[Gustavo Poyet]] (54 goles) como goliador históricu suramericanu de dicha competición. N'avientu de [[2010]], a pesar de que'l so representante taba intentáu ameyorar el so contratu, Tevez apurrió al club una solicitú de tresferencia per escritu, citando razones familiares y una rotura en "rellación con ciertos executivos ya individuos del club". La solicitú de tresferencia foi refugada con un comunicáu oficial del club describiendo que les razones de Tevez yeren "absurdes y ensin sentíu". Tamién se declaró que'l xugador nun se vendería nel mercáu d'iviernu y va buscar una indemnización por incumplimientu de contratu si retírase o se niega a xugar. A la selmana siguiente tou solucionóse depués d'un convencimiento per parte de [[Roberto Mancini]] y pol so compañeru y compatriota [[Pablo Zabaleta]], amás de la intervención de Brian Marwood, executivu de l'Alministración de Fútbol del club. El [[20 d'avientu]] retiró la so solicitú y espresó la so "compromisu absolutu" al Manchester City. El [[26 d'avientu]] anotó dos goles na victoria 3-1 al [[Newcastle United Football Club|Newcastle United]]. Convirtió más goles ante'l [[Leicester City]], el [[Wolverhampton Wanderers]], [[West Bromwich Albion]], [[Birmingham City]] y [[Notts County]], colo cual llegó a los 50 goles nel club en 73 partíos. [[Ficheru:2011 FA Cup Final Victory Parade (2).jpg|200px|thumb|Carlos Tevez festexando'l llogru del la [[FA Cup]] en 2011.]] Depués de perdese la semifinal contra'l [[Manchester United]], por cuenta de una mancadura na zanca, el [[14 de mayu]] del [[2011]], consagróse campeón de la [[FA Cup 2010-11]], depués de la victoria 1-0 sobre'l [[Stoke City]]. Siendo'l capitán del equipu, llevantó la copa nel festexu final, consiguiendo'l so primer títulu nel City. Nel postreru partíu de la temporada'l so equipu ganó 2-0 ante'l [[Bolton Wanderers]] y, magar nun consiguió anotar, convertir nel máximu goliador de la Premier League (xunto al búlgaru Dimitar Berbatov, con 20 goles cada unu), siendo'l primer xugador arxentín en llogralo. Asina mesmu contribuyó a clasificar al so equipu a la Lliga de Campeones de la UEFA depués de 43 años. A la fin de la temporada Tevez marcó 31 goles en 31 partíos con una media goliadora de 1,00 y foi escoyíu 4 meyor xugador del mundu pola FIFA y el númberu 1 por delles revistes. Por cuenta de los sos compromisos cola seleición nacional nel branu européu, Tevez nun tuvo nel primer partíu de lliga de la temporada [[Premier League 2011/12|2011/12]] contra'l [[Swansea City]]. Volvió na segunda fecha contra'l [[Bolton Wanderers]], ingresando nel segundu tiempu por [[Sergio Agüero]]. Amás pa esta temporada, Carlos perdió'l brazalete de capitán (por [[Vincent Kompany]]), igual declaró tar feliz nel equipu y que nun se diría pel momento. El [[14 de setiembre]] Tevez ingresó por [[Edin Džeko]] nel segundu tiempu del primer partíu correspondiente a la [[Lliga de Campeones de la UEFA]] [[Lliga de Campeones de la UEFA 2011-12|2011/12]], nel empate 1-1 contra'l [[Società Sportiva Calcio Napoli|Napoli]]. ==== Escándalu col entrenador Roberto Mancini y conflictu col club ==== El [[27 de setiembre]] de [[2011]], nun partíu ente [[Manchester City]] y [[Bayern Munich]] pola [[UEFA Champions League]], Tevez negar a entrar a los 20 minutos del segundu tiempu (inda nun hai pruebes de que s'haya negáu, inclusive collaboradores de Mancini y xugadores sentaos nel bancu nun oyeron la negación de Tevez. El xugador falando pa la cadena ESPN, dixo que toos lo escucharon dicir que'l nun se negó a entrar, solo dixo que Roberto-y dixo que fora a calecer y él díxo-y que yá caleciera). Tres el partíu, l'entrenador [[Roberto Mancini]] aseguró que Tevez nun diba xugar más nel club y más tarde el xugador foi suspendíu por dos selmanes. Depués d'esti incidente'l xugador nun tuvo más rodaxe nel club, y ganóse l'odiu de los sos propios aficionaos, que tiraron les sos camisetes a la basura, y quemaron otres. N'ochobre, surdió la posibilidá de que vuelva a [[Boca Juniors]] pola mancadura de [[Lucas Viatri]], pero les negociaciones nun avanzaron. El 9 de payares, tornó a [[Arxentina]], ensin permisu del Manchester City, que depués lo multó con 1,2 millones de [[Llibra (moneda)|llibres]] (aproximao 1,4 millones d'[[euru|euros]]) N'Arxentina, el xugador dedicar a otres actividaes que la alloñaron del fútbol, como por casu, cantar cola [[Mona Giménez]], xugar golf en [[Tucumán]], etc. N'avientu, el xugador espresó'l so deséu de volver a [[Boca Juniors]], nuevamente ensin un alcuerdu. En xineru de 2012, dellos clubes interesar nél, como'l [[Inter de Milán]], el [[AC Milan]] y el [[Paris Saint-Germain]]. L'Inter fixo una ufierta, que'l Manchester City nun aceptó. Depués viéronse semeyes de Tevez col vicepresidente del Milan, qu'ufiertó un préstamu pol xugador. Sicasí y a últimu momentu, [[Alexandre Patu]] negar a salir del club, cayéndose'l pase de Tevez. Depués, el [[Paris Saint-Germain]] fixo una ufierta de 37 millones d'euros pol xugador, pero a últimu momentu, Tevez refugó la ufierta. La hestoria acabaría de la peor manera yá que el Milan negar a fichar a Tevez y fichó a [[Maxi López]], dexándolo en Mánchester, onde tuvo 6 meses ensin xugar hasta les últimes xornaes de la temporada 2011/2012. Sicasí, Mancini volvió incluyir a Tevez na llista de 25 convocaos pa xugar les últimes feches de la [[Premier League]] d'aquella temporada. Díes dempués de conocese esta noticia, Tevez pidió esculpes al club, a los sos compañeros y n'especial a [[Roberto Mancini]] y a los aficionaos del club. ==== Regresu a les canches dempués del escándalu ==== [[Ficheru:Chelsea FC-15 (8836450335).jpg|thumb|Tevez nun partíu contra'l [[Chelsea Football Club|Chelsea]].]] Tevez re-debutó'l 21 de marzu de 2012 nun alcuentru frente al [[Chelsea Football Club|Chelsea]], ingresando a los 66 minutos col so equipu perdiendo 1 a 0, formó parte del penal cobráu a favor del City, que-y dio l'empate al conxuntu de Mánchester. Y depués a los 85 minutos asistió a Samir Nasri ganando'l partíu 2 a 1. El 11 d'abril, anota'l so primer gol na temporada frente al [[West Bromwich Albion]] el cual foi asistíu por Sergio Agüero nuna victoria por 4-0 a favor del [[Manchester City]]. Trés díes depués anotaría un ''hat-trick'' nuna victoria a casa contra'l [[Norwich City]], el partíu terminó 6 a 1 a favor de los ciudadanos. Finalmente, pudo faese un llugar como titular nos postreros partíos que'l so equipu apostó na lliga, volviendo ocupar el llugar d'importancia que tenía nel club. El 13 de mayu de 2012 consigue'l so tercer Premier League col Manchester City, llogrando asina un récor inéditu pa un xugador arxentín, yá que amás de ser l'únicu futbolista d'esa nacionalidá en ganar dicha cantidá de lligues, convertir nel primeru en consiguir alzase con esti troféu con dos equipos distintos. La temporada siguiente empezó col llogru de la [[Community Shield 2012]] el [[12 d'agostu]], ganándo-y 3-2 al [[Chelsea Football Club|Chelsea]], que contribuyó con un gol. El fin de selmana siguiente, marcó'l primer gol del equipu de la [[Premier League 2012/13]] contra'l [[Southampton Football Club|Southampton]]. El [[26 d'agostu]], Tevez anotó'l so tercer gol en trés partíos nun empate 2-2 col [[Liverpool Football Club|Liverpool]], onde consiguió'l so gol númberu 100 nel fútbol Inglés. El [[17 de payares]], convirtió un doblete na victoria por 5-0 sobre'l [[Aston Villa Football Club|Aston Villa]]. El [[9 de marzu]] de [[2013]] llogró un 'hat-trick' na segunda ronda de la FA Cup, na victoria 5-0 ante'l [[Barnsley Football Club|Barnsley]]. Nun foi una gran temporada pa Carlos, l'equipu terminó la temporada nel segundu llugar; onde Tevez apostó 34 partíos convirtiendo 11 goles, y en total na temporada participó en 47 partíos, anotando 17 goles. La temporada 2012/13 foi la postrera nel club, onde consiguió una [[Premier League]], una [[FA Cup]] y una [[Community Shield]]. Nos sos cuatro años na institución xugó 148 partíos, anotando 73 goles y 37 asistencies. === Juventus de Turín === {{multiple image | footer = Carlos Tevez xugando cola Juventus. | image1 = Carlos Tévez'13.JPG | width1 = {{#expr: (150 * 960 / 850) round 0}} | alt1 = Tevez waring non 10 Juventus shirt | image2 = Carlos Tévez '10'.JPG | width2 = {{#expr: (150 * 960 / 900) round 0}} | alt2 = Tevez wearing non 10 Juventus shirt (back) }} El [[26 de xunu]] de [[2013]] faise oficial el so trespasu a la [[Juventus de Turín]] por 10 millones d'euros poles siguientes 3 temporaes con un sueldu de 5.5 millones d'euros. A Tevez axudicóse-y el dorsal númberu 10 que taba vacante tres el retiru d'[[Alessandro Del Piero]], un gran referente del club; sicasí Tevez declaró "Usé la 10 de [[Diego Armando Maradona|Maradona]] en Boca, el númberu nun ye un problema" y al poco tiempu, inclusive ensin debutar, pasó a ser la camiseta más vendida del país en más d'un 70% sobre'l total de les compres. Tevez tamién utilizó un tiempu'l dosal 10 na Seleición Arxentina, pero ante'l regresu de [[Juan Román Riquelme]] pal Mundial 2006, usaría dende esi momentu'l 11. Nel so debú oficial contribuyó con un gol na goliada 4 a 0 a la [[Lazio]] consagrándose campeón de la [[Supercopa d'Italia 2013]]. Tevez debutó na lliga convirtiendo'l gol ante [[Sampdoria]] tres una xugada coleutiva pa poner el 1 a 0 de la victoria. Una vegada concluyida la primer metá del tornéu rexistró 11 goles en 17 partíos, productu d'esta cantidá de goles consiguió ser escoyíu como meyor xugador de la Serie A, una distinción dada pol prestixosu periódicu italianu [[La Gazzetta dello Sport]].<ref>{{cita web|url=http://canchallena.lanacion.com.ar/1652090-carlos-tevez-foi-escogido-como-el-mejor-jugador-de-la serie-a|títulu=Carlos Tevez foi escoyíu como'l meyor xugador de la Serie A|editor=Canchallena (La Nación)|añu=2013|fechaaccesu=2 de xineru de 2014}}</ref> [[Ficheru:Carlos Tévez, Real Madrid vs Juventus, 24 October 2013 Champions League.JPG|thumb|178px|left|Tevez xugando un partíu de la [[UEFA Champions League]] contra'l [[Real Madrid]] el [[24 d'ochobre]] de [[2013]].]] Carlos Tevez en siendo'l máximu goliador de la juventus foi escoyíu'l meyor xugador de la Juventus de la [[Serie A (Italia) 2013/14|temporada 2013/2014]] percima de xugadores como [[Andrea Pirlo]], [[Arturo Vidal]] o [[Gianluigi Buffon]] ente otros. Amás de consiguir el tri-campeonatu con cifres récores consiguiendo 102 puntos y asina Tevez consiguió'l so títulu númberu 19 na so carrera. Na [[Serie A (Italia) 2014/15|temporada 2014/15]], a pesar de la ida del téunicu [[Antonio Conte]] y la llegada de [[Massimiliano Allegri]], Tevez sería fundamental por que la Juventus consiguiera'l so trentenu primer scudetto y el cuartu consecutivu, convirtiendo 20 goles en 32 partíos. D'esta forma consiguiría los so segundu títulu de [[Serie A (Italia)|lliga d'Italia]]. Amás llogró la [[Copa Italia 2014-15]], consiguiendo'l doblete na temporada. Carlos Tevez foi de gran importancia por que el equipu llegara a la final de la [[Lliga de Campeones de la UEFA 2014-15|UEFA Champions League 2014/15]], apostada na ciudá de [[Berlín]], marcando un doblete na victoria 2 a 0 contra'l [[Malmö FF]] y unu na victoria 2 a 0 tamién contra'l [[Malmö FF]], dambos partíos correspondientes a la [[Grupu A de la Lliga de Campeones de la UEFA 2014-15|fase de grupos]]. Nos octavos de final, el [[24 de febreru]] del [[2015]] nel partíu d'ida, marcó-y un gol al [[Borussia Dortmund]] na victoria 2 a 1 y el [[18 de marzu]] de [[2015]] nel partíu de vuelta marcaría-y dos goles, consiguiendo una victoria de 3 a 0 y un global de 5 a 1. Nos cuartos de final, la Juventus superó al [[Association Sportive de Monaco Football Club|Monaco]] con un global de 1 a 0 ( 1 a 0 na ida y 0-0 na vuelta). El [[5 de mayu]] xugóse'l partíu d'ida de la semifinal contra'l [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]], onde la Juventus ganó 2 a 1 con un gol de Tevez de penal. Depués nel partíu de vuelta apostáu'l [[13 de mayu]], la Juventus consiguiría empatar 1 a 1 y con un global de 3 a 2 llegaría dempués de 12 años a una nueva final de la Champions League. El [[6 de xunu]] apostar nel [[Estadiu Olímpicu de Berlín]] la final contra'l [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]], onde perdería los partíu por un marcador de 3 a 1, d'esa forma perdería la oportunidá de consiguir el so tercer títulu de Champions. Aquel partíu foi'l postreru de Carlos cola camiseta de la [[Juventus de Turín|Juve]]. Nel equipu de [[Juventus de Turín|Turín]], Carlos Tevez, xugó 96 partíos oficiales, convirtiendo 50 goles y 20 asistencies, amás de ganar 4 títulos, 2 [[Serie A (Italia)|Serie A]] ([[Serie A (Italia) 2013/14|2013/14]] y [[Serie A (Italia) 2014/15|2014/15]]), una [[Copa Italia]] ([[Copa Italia 2014-15|2014-15]]) y una [[Supercopa d'Italia]] ([[Supercopa d'Italia 2013|2013]]). === Regresu a Boca Juniors === [[Ficheru:Nacional vs Boca Juniors, Libertadores 2016 109.JPG|thumb|200px|Tevez, nun partíu polos [[Cuartos de final de la Copa Libertadores 2016|cuartos de final de la Copa Libertadores 2016]], contra [[Club Nacional de Football|Nacional]].]] Depués de llargues xuntes ente los dirixentes de la [[Juventus de Turín|Juventus]] y [[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]], el [[24 de xunu]] de 2015 confirmóse'l regresu de Tevez al club ''Xeneize'', inorando ufiertes de clubes como [[Atlético de Madrid]] y [[Paris Saint-Germain FC]], y hasta una ufierta millonaria por 20 millones de dólares per añu del [[Shanghai Donghai]], que lo convirtiera nel meyor pagu del mundu.<ref>{{cita web|url=http://www.pasionlibertadores.com/noticias/Carlos-Tevez-pudo-ser--el-meyor-pagu-del mundu-20150720-0005.html|títulu=Carlos Tevez pudo ser el meyor pagu del mundu|fechaaccesu=20 de xunetu de 2015|fecha=0 de xunetu de 2015|autor=Pasión Libertadores}}</ref> L'alcuerdu de trespasu foi en cuenta de la cesión por dos años del xugador de Boca, [[Guido Vadalá]], al equipu italianu. Foi presentáu oficialmente'l llunes [[13 de xunetu]] a les 19:00 hs. en [[Estadiu Alberto J. Armando|La Bombonera]], que cuntó col estadiu llenu, alredor de 60.000 persones guardaron la bienvenida y tuvo la especial presencia de [[Diego Armando Maradona|Diego Maradona]], siendo esta la tercer presentación con más públicu na hestoria.<ref>{{cita web|url=http://www.golcaracol.com/futbol-de-america/ligaargentina/articulo-331856-carlos-tevez-xugara-con-boca-juniors-tres-acuerdo-historico-con-juventus|títulu=Carlos Tevez va xugar con Boca Juniors tres alcuerdu históricu con Juventus|fechaaccesu=24 de xunu de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ole.com.ar/boca-juniors/Diego-Carlitos_0_1393061003.html|títulu=Diego Maradona na presentación de Carlos Tevez de Boca Juniors|fechaaccesu=13 de xunetu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180117192448/https://www.ole.com.ar/boca-juniors/Diego-Carlitos_0_1393061003.html|fechaarchivu=2018-01-17}}</ref><ref>{{cita web|url= http://www.pasionlibertadores.com/fanaticos/Les-10-Presentaciones-con-mas-publico-20150714-0057.html|títulu= Los diez presentaciónes de futbolistes con mas públicu na hestoria|fechaaccesu= 15 de xunetu de 2015|autor= Futbol|fecha= 14 de xunetu de 2015}}</ref> Na so presentación declaró frases como: ''"Román ye'l máximu ídolu. nun vengo superar lo. Vengo faer la mio propia hestoria"'', ''"A los 20 años, el mundu Boca taramióme. Agora toi más preparáu"'', ''"Agora siéntome preparáu pal Mundu Boca"''.<ref>{{cita web|url=http://www.ole.com.ar/boca-juniors/tevez-frases-semeyes-bienveníu_0_1393061043.html|títulu=Declaraciones de Carlos Tevez na so presentación|fechaaccesu=13 de xunetu de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ole.com.ar/boca-juniors/futbol/llegue-sabado_0_1393061001.html|títulu=Declaraciones de Carlos Tevez na so presentación|fechaaccesu=13 de xunetu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160224104303/http://www.ole.com.ar/boca-juniors/futbol/llegue-sabado_0_1393061001.html|fechaarchivu=2016-02-24}}</ref> Na so segunda etapa nel club utilizaría la camiseta númberu 10, que yá usara nos postreros partíos mientres la so primer etapa. El día [[15 de xunetu]], Tevez foi escoyíu ente los 10 futbolistes candidatos a ganar el [[Premiu al Meyor Xugador d'Europa de la UEFA]] de la temporada [[Premiu al Meyor Xugador d'Europa de la UEFA 2015|2015]].<ref>{{cita web |url=http://www.uefa.com/uefachampionsleague/news/newsid=2265440.html|títulu=Best Player in Europe Award shortlist announced|fechaaccesu=23 de xunetu de 2015}}</ref> Nesti segundu ciclu debutó oficialmente'l [[18 de xunetu]] contra [[Quilmes Atlético Club|Quilmes]] pola fecha 17 del [[Campeonatu de primer División 2015 (Arxentina)|Campeonatu Arxentín 2015]]. L'alcuentru apostar en [[Estadiu Alberto J. Armando|La Bombonera]] y Boca ganaría los partíu por un resultáu de 2 a 1. A pesar de nun marcar, fixo un bon partíu y demostró grandes cualidaes futbolístiques. El día [[29 de xunetu]] marca'l so primer gol dende'l regresu al club, nun partíu contra [[Club Atlético Banfield|Banfield]], correspondiente a los [[Dieciseisavos de final de la Copa Arxentina 2014/15#Banfield - Boca Juniors| Dieciseisavos]] de la [[Copa Arxentina de Fútbol|Copa Arxentina]] [[Copa Arxentina 2014/15|2015]]. En dichu alcuentru marcó'l tercer gol de tiru llibre, por que Boca ganara 3-0. Pocos díes dempués, el [[2 d'agostu]], marcó'l so segundu gol na cayida 3-4 ante [[Club Atlético Unión (Santa Fe)|Unión de Santa Fe]] pol [[Campeonatu de primer División 2015 (Arxentina)|Campeonatu]], en condición de llocal. El [[19 d'agostu]] volvió marcar pola [[Copa Arxentina de Fútbol|Copa Arxentina]] [[Copa Arxentina 2014/15|2015]], esta vegada a [[Club Deportivo Guaraní Antonio Franco|Guaraní Antonio Franco]], nel partíu correspondiente a [[Octavos de final de la Copa Arxentina 2014/15#Guaraní Antonio Franco - Boca Juniors|Octavos de final]], con victoria xeneize 4-0. El so siguiente gol marcar de penal el [[23 d'agostu]], na victoria 2-0 ante [[Club Deportivo Godoy Cruz Antonio Tomba|Godoy Cruz]] pola fecha 21 del [[Campeonatu de primer División 2015 (Arxentina)|Campeonatu llocal]]. El día [[19 de setiembre]], Boca visitó a [[Asociación Atlética Argentinos Juniors|Argentinos Juniors]] pola fecha 25 del tornéu. L'alcuentru terminó con victoria xeneize por 3-1 con dos goles de Tevez. L'actu negativu d'esti partíu foi la fuerte disputa del balón que tuvo Carlos con [[Ezequiel Ham]], na cual produciólu por aciu un planchazu, quebrar espuesta de tibia y peroné al mozu d'[[Asociación Atlética Argentinos Juniors|Argentinos Juniors]]. El día [[23 de setiembre]] vuelve marcar na victoria 2-1 contra [[Club Social y Deportivo Defensa y Justicia|Defensa y Justicia]], nel partíu correspondiente a los [[Cuartos de final de la Copa Arxentina 2014/15#Defensa y Justicia - Boca Juniors|Cuartos de final]] de la Copa Arxentina. Depués el [[27 de setiembre]] convierte'l tercer gol pal 3-0 contra [[Club Atlético Banfield|Banfield]], correspondiente a la fecha 26 del tornéu. El [[23 d'ochobre]] márca-y un gol na victoria 2-0 a [[Club Atlético Lanús|Lanús]] pola [[Semifinales de la Copa Arxentina 2014-15#Lanús - Boca Juniors|Semifinal]] de la [[Copa Arxentina 2014-15|Copa Arxentina]]. Carlos Tevez volvió consagrase campeón con Boca Juniors el [[1 de payares]], cuando l'equipu ''Xeneize'' ganó 1-0 a [[Club Atlético Tigre|Tigre]], na fecha 29 del [[Campeonatu de primer División 2015 (Arxentina)|campeonatu llocal]]. Trés díes depués, llogró'l so sestu títulu nel club (segundu dende la so torna), al consagrase campeón de la [[Copa Arxentina 2014-15|Copa Arxentina 2014/15]], na bien polemica final contra Rosario central, na cual viose l'arbitraxe más criticáu de la hestoria per parte del árbitru Ceballos, siendo la final más refugada del futbol arxentín entá polos mesmos aficionaos de boca, con grandes barruntos de ser una final iguada. Nel tornéu de primer división arxentina 2016/17, nel que Boca saldría campeón a la fin del certame, Carlos Tevez formó parte del equipu mientres la primer metá de la competencia. El so meyor partíu nesti tornéu foi nin más nin menos nel superclásico contra River Plate que s'apuesto n'El Monumental. En dichu partíu convirtió dos goles y terminaría con un resultáu de 4-2 a favor de Boca. Despidiríase antes de partir al [[Shanghai Shenhua]] nel siguiente partíu en La Bombonera contra'l [[Club Atlético Colón]], partíu que terminó con un resultáu de 4-1 a favor de Boca y convirtió un gol. === Shanghai Shenhua === El [[28 d'avientu]] de [[2016]], [[Boca Juniors]] llegó a un alcuerdu col [[Shanghai Shenhua]] de [[China]] por que Carlos Tevez xuegue dientro del equipu asiáticu.<ref>{{cita web|url=http://www.infobae.com/deportes-2/2016/12/28/oficial-boca-confirmo-la salida-de-carlos-tevez-a-china/|títulu=Oficial: Boca confirmó que Carlos Tevez dirá xugase a China|fechaaccesu=28 d'avientu de 2016|autor=Infobae}}</ref> Esti mesmu robló un contratu por dos años llogrando asina una ufierta de 80.000.000 de dólares, siendo'l futbolista meyor pagáu dientro del mundu futbolísticu.<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1971542-tevez-dir a-china-pa-ganar-lo-mesmu-que-messi-y-cristianu-xuntos|títulu=Tevez dir a China pa ganar lo mesmo que Messi y Cristianu xuntos|fechaaccesu=28 d'avientu de 2016|autor=[[La Nación (diariu)|La Nación]]}}</ref>. Mientres la so etapa nel club chinu convirtió nada mas que 4 goles nel añu, siendo una de les peores temporaes de la so carrera. === Segunda vuelta a Boca === El 5 de xineru de 2018, depués de trabayoses negociaciones col club chinu, llogró desvenceyase del [[Shanghai Shenhua]].<ref>{{cita web |títulu=Tevez vuelve a Boca: el plan de Carlitos pa callar les crítiques y rompela|url=https://www.clarin.com/deportes/futbol/boca-juniors/tevez-vuelve-boca-plan-carlitos-callar-criticas-rompela_0_S1cnN1aXG.html|editorial=Clarín|fecha=5 de xineru de 2018|fechaaccesu=5 de xineru de 2018}}</ref> D'esta manera, el futbolista encara la so tercer etapa en [[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]],<ref>{{cita web|títulu=Vuelve|url=https://www.ole.com.ar/boca-juniors/tevez-boca_0_1937206273.html#cxrecs_s|editorial=Diariu Olé|fecha=5 de xineru de 2018|fechaaccesu=5 de xineru de 2018|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180306184447/https://www.ole.com.ar/boca-juniors/tevez-boca_0_1937206273.html#cxrecs_s|fechaarchivu=2018-03-06}}</ref> tres la partida al fútbol chino un añu tras. Sería presentáu oficialmente'l 27 de xineru de 2018 en La Bombonera, nel partíu contra'l [[Club Atlético Colón]] pola Superliga Arxentina, mesmu club col que xugó'l so peracabo partíu cola camiseta de Boca. Nel partíu siguiente, Tevez convierte'l so primer gol dende'l so segundu regresu al club nun partíu frente a [[San Lorenzo de Almagro|San Lorenzo]], quien colaba segundu, por detrás de [[Boca Juniors|Boca]]. El polémicu partíu partíu remató 1 a 1. Na fecha siguiente marcaríalu a Banfield. Convierte'l so 3er gol de manera consecutiva nel partíu contra San Martín de San Juan. Volveria a comvertir un gol sobre'l final frente a palmeiras pola tercer xornada de la fase de grupos de la copa libertadores partíu'l cual termino 1-1. Depués de dellos partíos con un baxu rendimientu, tuvo un bon partíu vs [[Club Alianza Lima|Alianza Lima]] y marcu el 5-0 pa llograr la clasificación a Octavos de Final. == Clubes == {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="190"|Club !width="170"|País !width="120"|Añu |-align=center |[[Boca Juniors]] |{{ARG}} |2001 - 2004 |-align=center |[[Sport Club Corinthians Paulista|Corinthians]] |{{BRA}} |2004 - 2006 |-align=center |[[West Ham United]] |{{ENG}} |2006 - 2007 |-align=center |[[Manchester United]] |{{ENG}} |2007 - 2009 |-align=center |[[Manchester City]] |{{ENG}} |2009 - 2013 |-align=center |[[Juventus]] |{{ITA}} |2013 - 2015 |-align=center |[[Boca Juniors]] |{{ARG}} |2015 - 2016 |-align=center |[[Shanghai Shenhua]] |{{CHN}} |2017 |-align=center |[[Boca Juniors]] |{{ARG}} |2018 - Presente |- |} == Seleición nacional == === Seleiciones xuveniles === Poles sos bones actuaciones nes inferiores de [[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]] (44 goles en 2 temporaes) foi citáu pa la [[Seleición de fútbol sub-15 d'Arxentina|Seleición Arxentina Sub-15]] pa xugar el Tornéu Tres Naciones nel [[Estadiu del Nuevu Wembley|Estadiu de Wembley]]. En dichu estadiu marcó un gol de [[chilena (fútbol)|chilena]] ante [[Francia]].<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=508429|títulu=Tevez: na gloria, con sangre de potreru|editor=Diariu La Nación|añu=2003|fechaaccesu=13 de marzu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230813030541/https://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=508429|fechaarchivu=2023-08-13}}</ref> Nesi tornéu, [[Arxentina]] perdió la final con [[Inglaterra]].<ref>{{cita web|url=http://www.clarin.com/diario/1999/07/05/r-01604d.htm|títulu=Una derrota del Sub 15|editor=Diariu Clarín|añu=1999|fechaaccesu=13 de marzu de 2010}}</ref> Participó de la [[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2001]] que s'apostó en [[Trinidá y Tobagu]] onde xugó 6 partíos y marcó 2 goles.<ref>{{cita web|url=http://es.fifa.com/worldfootball/statisticsandrecords/players/player=182373/index.html|editor=FIFA|títulu=Estadístiques de Carlos Tevez na Seleición Arxentina|fechaaccesu=13 de marzu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100516132918/http://es.fifa.com/worldfootball/statisticsandrecords/players/player=182373/index.html|fechaarchivu=2010-05-16}}</ref> la Seleición Arxentina consiguió'l 4ᵘ llugar. Apostó en 2003 el [[Campeonatu Suramericanu de Fútbol Sub-20|Suramericanu Sub-20]] n'[[Uruguái]] Llogrando Salir [[Campeón]] del mesmu. Nun apostó la [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 2003|Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 2003]] nos [[Emiratos Árabes Xuníos]] por una disputa ente la seleición nacional y Boca Juniors, quien trunfó na pulsiada y llevar a Xapón p'apostar frente al [[Associazione Calcio Milan|AC Milan]] d'[[Italia]] la [[Copa Intercontinental de Fútbol|Copa Intercontinental]] [[Copa Intercontinental 2003|2003]], que Boca terminó llevándose nos penaltis. Mientres el discutiniu'l xugador declaró en repitíes oportunidaes el so deséu de nun xugar el Mundial, yá que priorizaba'l so llabor en Boca. En xineru del 2004 gana'l [[Tornéu Preolímpicu Suramericanu Sub-23|Preolímpicu Suramericanu]] en [[Chile]], Clasificando a l'Arxentina a los Xuegos olímpicos d'Atenes celebráu esi añu. === Seleición olímpica === Tevez participó de los [[Tornéu masculín de fútbol nos Xuegos Olímpicos d'Atenes 2004|Xuegos Olímpicos d'Atenes 2004]] siendo figura y goliador del tornéu con 8 goles, amás de ganar la [[medaya d'oru]], ganando na final a {{sel|Paraguái}}, con gol so.<ref>{{cita web|url=http://www.clarin.com/diario/2004/08/29/deportes/d-00601.htm|títulu=Tevez Tiempu de consagración|editor=Diariu Clarín|añu=2004|fechaaccesu=13 de marzu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080314172142/http://www.clarin.com/diario/2004/08/29/deportes/d-00601.htm|fechaarchivu=2008-03-14}}</ref> ==== Participaciones en Xuegos Olímpicos ==== {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="200"|J.J.O.O. !width="135"|Sede !width="120"|Resultáu !width="50" |Partíos !width="50" |Goles |-align=center |[[Xuegos Olímpicos d'Atenes 2004]] |{{Bandera|GRE}} [[Atenes]] |bgcolor=gold|[[Xuegos Olimpicos d'Atenes 2004|Campeón]] |6 |8 |-align=center |} === Seleición absoluta === Debuta na seleición de mayores foi [[30 de marzu]] de [[2004]] frente a {{sel|Ecuador}}. Foi parte de la [[Copa América 2004]] apostada en [[Perú]]. Foi importante al meter el gol del trunfu contra la Seleición llocal, nun partíu zarráu que remató 1-0 pa la Seleición Arxentina. Nesi tornéu Arxentina perdió la final con {{sel|Brasil}} por penaltis, depués d'un empate 2-2. Tevez tuvo un bon rendimientu na Seleición nel añu [[2004]] convirtiendo 10 goles, lo que lo llevó a convertise nel segundu meyor goliador del mundu pola [[IFFHS]].<ref name="iffhs" /> Nel [[2005]] formó parte del equipu que xugó la [[Copa FIFA Confederaciones]] [[Copa FIFA Confederaciones 2005|2005]] participando en 3 alcuentros. Naquel certame la seleición llogró'l subcampeonatu al perder la final contra {{sel|Brasil}}. [[Ficheru:Tevez2010.JPG|thumb|Tevez nun partíu del [[Copa Mundial de Fútbol de 2010|Mundial Sudáfrica 2010]].]] Tuvo'l so debú mundialista n'[[Copa Mundial de Fútbol de 2006|Alemaña, en 2006]], nel partíu qu'enfrentó a la seleición nacional contra'l combináu de {{sel|Serbia y Montenegru}}, anotando un gol nun alcuentru que terminaría 6-0 pa los albicelestes. La seleición Arxentina algamaría los cuartos de final, onde sería ganada pol llocal, {{sel|Alemaña}}, na tanda de penaltis. Tamién participó de la [[Copa América 2007]], apostada en [[Venezuela]], onde convirtió un gol na victoria por 4-1 sobre [[Seleición de fútbol d'Estaos Xuníos|EE.XX.]] y Arxentina volvió perder la final con {{sel|Brasil}}, como na edición de [[Copa América 2004|2004]]. En 2010 xuega la so segunda Copa del Mundu, en [[Copa Mundial de Fútbol de 2010|Sudáfrica]], esta vegada con una participación más activa nel equipu, apostando una mayor cantidá de minutos que nel mundial anterior. Magar nun consigue goliar nos alcuentros de primer ronda, la so actuación foi fundamental nel partíu polos octavos de final ante {{sel|Méxicu}}, onde anota'l primera y el tercer gol, qu'acabaríen siendo decisivos nel 3-1 final. Al igual que'l mundial anterior, cayó nos cuartos de final ante {{sel|Alemaña}}, pero esta vegada con una goliada por 4-0. Nel añu [[2011]] participó de la [[Copa América 2011]], magar nun tar nos planes del téunicu, y falló el penal na definición de los cuartos de final ante {{sel|Uruguái}} nel clásicu Rioplatense, quedando asina fora de dicha competición. [[Ficheru:Carlos_Tevez_with_Argentina_at_the_Boleyn_Ground_in_November_2014.jpg|thumb|left|200px|Tevez nun partíu contra {{sel|Croacia}}.]] ==== Apostráu del escoyíu ==== Nes eliminatories pal [[Copa Mundial de Fútbol de 2014|Mundial de Brasil]] nun foi convocáu por [[Alejandro Sabella]], magar el so gran nivel amosáu na [[Juventus de Turín|Juventus]], y manifestó: "Nun estrañé a la seleición el sábadu. Mirándolo de fuera tuvi más contentu. Gustóme l'equipu, pero yo dica agora nun quiero tar, cuando me toque voi tar, seguro. Toi bien sele y si tócame volver, voi volver". Sicasí, la gran temporada que tuvo'l "Apache" na Juventus, sumáu al ciñu que-y tien la xente, podría ser clave pa una posible convocatoria. Pero finalmente nun foi asina, yá que [[Alejandro Sabella|Sabella]] nun lo incluyó na llista la convocatoria preliminar de 30 xugadores pa Copa Mundial de la FIFA Brasil 2014. ==== Vuelta a la seleición Arxentina ==== Cola salida d'[[Alejandro Sabella]] de la seleición Arxentina y la llegada de [[Gerardo Martino]], depués del [[Copa Mundial de Fútbol de 2014|Mundial 2014]], y por cuenta del so gran rendimientu na [[Juventus de Turín|Juventus]], Tevez empezó a ser teníu en cuenta pol direutor téunicu. El so regresu oficial realizóse'l [[12 de payares]] del [[2014]] en partíu amistosu contra {{sel|Croacia}}, ingresando nel segundu tiempu, con una victoria arxentina por 2 a 1. Depués tamién participaría unos minutos na derrota 1 a 0 contra {{sel|Portugal}} y nes victories 2 a 0 y 2 a 1 contra les seleiciones d'[[Seleición de fútbol d'El Salvador|El Salvador]] y {{sel|Ecuador}}, respeutivamente, dambes nel [[2015]]. A mediaos del añu [[2015]] integró'l plantel arxentín que participó na [[Copa América 2015]] en [[Chile]], onde na [[Grupu B de la Copa América 2015|fase de grupos]] ingresó dende'l bancu nel empate 2 a 2 contra {{sel|Paraguái}}, na victoria 1 a 0 contra {{sel|Uruguái}} y nel partíu contra {{sel|Xamaica}}, con victoria tamién 1 por 0. Nos [[Cuartos de final de la Copa América 2015#Arxentina vs. Colombia|cuartos de final]] tocó-y ingresar como suplente, a los 73' del segundu tiempu, nel empate 0-0 contra la seleición de {{sel|Colombia}}. Esta paridá llevó al partíu a definise pola tanda de los penaltis. Depués de dellos penaltis patiscaos poles dos seleiciones, el 7° y postreru penal arxentín tocólu patiscalo a Tevez, que convirtió. L'{{sel|Arxentina}} ganó por penaltis 5-4 y llogró'l pase a les semifinales. D'esa forma, Carlos, tuvo revancha de asoceder na Copa América pasada. En [[Semifinales de la Copa América 2015|semifinales]] l'Arxentina enfrentar de nuevu al [[Seleición de fútbol de Paraguái|escoyíu paraguayu]], esta vegada imponer con una goliada 6 por 1, onde magar Carlos nun ingresó, consiguió llegar per tercer vegada a una final de Copa América. Yá na [[Final de la Copa América 2015|final]], como nel partíu anterior nun ingresó a xugar, pero esta vegada la seleición cayó na definición por penaltis 4:1 contra {{sel|Chile}}. Tevez quedar col subcampeonatu per tercer vegada, onde xugó 4 partíos ensin convertir goles. ==== Participaciones en Copes del Mundu ==== {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="200"|Copa !width="135"|Sede !width="120"|Resultáu !width="50" |Partíos !width="50" |Goles |-align=center |[[Copa Mundial de Fútbol de 2006]] |{{ALE}} |[[Arxentina na Copa Mundial de Fútbol de 2006|Cuartos de final]] |4 |1 |-align=center |[[Copa Mundial de Fútbol de 2010]] |{{RSA}} |[[Arxentina na Copa Mundial de Fútbol de 2010|Cuartos de final]] |4 |2 |-align=center |} ==== Participaciones en Copa América ==== {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="200"|Copa !width="135"|Sede !width="120"|Resultáu !width="50" |Partíos !width="50" |Goles |-align=center |[[Copa América 2004]] |{{PER}} |bgcolor=silver|[[Final de la Copa América 2004|Subcampeón]] |6 |2 |-align=center |[[Copa América 2007]] |{{VEN}} |bgcolor=silver|[[Final de la Copa América 2007|Subcampeón]] |6 |1 |-align=center |-align=center |[[Copa América 2011]] |{{ARG}} |[[Arxentina na Copa América 2011|Cuartos de final]] |3 |0 |-align=center |[[Copa América 2015]] |{{CHI}} |bgcolor=silver|[[Arxentina na Copa América 2015|Subcampeón]] |4 |0 |} ==== Participaciones en Copes Confederaciones ==== {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="200"|Copa !width="135"|Sede !width="120"|Resultáu !width="50" |Partíos !width="50" |Goles |-align=center |[[Copa Confederaciones 2005]] |{{ALE}} |bgcolor=silver|[[Copa FIFA Confederaciones 2005|Subcampeón]] |3 |0 |-align=center |} == Estadístiques == === Clubes === <center>[[Ficheru:Soccerball current event.svg|20px]] Actualizáu d'alcuerdu al postreru partíu xugáu'l [[4 de payares|16 de mayu]] de [[2018]].</center> {|style="text-align: center;" border=1 align=center cellpadding=4 cellspacing=2 style="background: #F9F9F9; font-size: 95%; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse;" |-style="background:#DDDDDD" !rowspan="2" |Club !rowspan="2" |Div. !rowspan="2" |Temporada !colspan="3" |Lliga<sup>([[#1|1]])</sup> !colspan="3" |Copes<br />Nacionales <sup>([[#1|2]])</sup> !colspan="3" |Torneos<br />Internacionales <sup>([[#1|3]])</sup> !colspan="3" |Total<sup>([[#1|4]])</sup> !rowspan="2" | Media<br />Goliadora |-style="background:#DDDDDD" ! align="center" | [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] ! align="center" | [[Gol#Fútbol|Goles]] ! align="center" | [[Gol#Asistencia|Asist.]] ! align="center" | [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] ! align="center" | [[Gol#Fútbol|Goles]] ! align="center" | [[Gol#Asistencia|Asist.]] ! align="center" | [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] ! align="center" | [[Gol#Fútbol|Goles]] ! align="center" | [[Gol#Asistencia|Asist.]] ! align="center" | [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] ! align="center" | [[Gol#Fútbol|Goles]] ! align="center" | [[Gol#Asistencia|Asist.]] |-style="text-align: center;" | rowspan="9" align="center" valign="center" |'''[[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]]''' <br/> <small>{{ARG}}</small> | rowspan="8" |[[Primer División d'Arxentina|1ª]] |[[Campeonatu de primer División 2001-02 (Arxentina)|2001-02]] |11 || 1 || 1 || colspan=3|— || 4 || 1 || 0 ! 15 !! 2 !! 1 !! 0,13 |-style="text-align: center;" |[[Campeonatu de primer División 2002-03 (Arxentina)|2002-03]] |32 || 11 || 6 || colspan=3|— || 9 || 5 || 3 ! 41 !! 16 !! 9 !! 0,39 |-style="text-align: center;" |[[Campeonatu de primer División 2003-04 (Arxentina)|2003-04]] |23 || 12 || 4 || colspan=3|— || 15 || 3 || 4 ! 38 !! 15 !! 8 !! 0,39 |-style="text-align: center;" |[[Campeonatu de primer División 2004-05 (Arxentina)|2004-05]] |9 || 2 || 2 || colspan=3|— || 7 || 3 || 2 ! 16 !! 5 !! 4 !! 0,31 |- style="text-align: center;" |[[Campeonatu de primer División 2015 (Arxentina)|2015]] |12 || 5 || 3 || 5 || 4 || 2 || colspan="3" |— ! 17 !! 9 !! 5 !! 0,52 |- style="text-align: center;" |[[Campeonatu de primer División 2016 (Arxentina)|2016]] |11 || 4 || 2 || 1 || 0 || 0 || 12 || 5 || 2 ! 24 !! 9 !! 4 !! 0,37 |- style="text-align: center;" |[[Campeonatu de primer División 2016-17 (Arxentina)|2016]] |11||5||7|| 4 || 2 || 0 || colspan="3" |— !15!!7!!7!!0,46 |- style="text-align: center;" |[[Campeonatu de primer División 2017-18 (Arxentina)|2018]] |10||3||2||1||0||0||5||2||0 !16!!5!!2!!0,40 |- align="center" style="background:#DDDDDD; color:#000000" ! colspan="2" |'''Total Club''' !119!!43!!27!!11!!6!!2!!52!!19!!11!!182!!68!!40!! 0,34 |-style="text-align: center;" |rowspan="3" align=center valign=center|'''[[Sport Club Corinthians Paulista|S. C. Corinthians]]'''<br /><small>{{BRA}}</small> |rowspan="2"|[[Primer División de Brasil|1ª]] |[[Campeonatu Brasilanu de Fútbol 2005|2005]] |43 || 27 || 13 || 6 || 4 || 0 || 4 || 0 || 0 ! 53 !! 31 !! 13 !! 0,59 |-style="text-align: center;" |[[Campeonatu Brasilanu de Fútbol 2006|2006]] |16 || 11 || 5 || colspan=3|— || 8 || 4 || 1 ! 24 !! 15 !! 6 !! 0,62 |-align="center" style="background:#DDDDDD; color:#000000" !colspan="2"|'''Total Club''' ! 59 !! 38 !! 18 !! 6 !! 4 !! 0 !! 12 !! 4 !! 1 !! 77 !! 46 !! 19 !! 0,60 |-style="text-align: center;" |rowspan="2" align=center valign=center|'''[[West Ham United Football Club|West Ham United F. C.]]'''<br /><small>{{ING}}</small> |rowspan="1"|[[Premier League|1ª]] |[[Premier League 2006/07|2006-07]] |26 || 7 || 5 || 1 || 0 || 1 || 2 || 0 || 0 ! 29 !! 7 !! 6 !! 0,26 |-align="center" style="background:#DDDDDD; color:#000000" !colspan="2"|'''Total Club''' ! 26 !! 7 !! 5 !! 1 !! 0 !! 1 !! 2 !! 0 !! 0 !! 29 !! 7 !! 6 !! 0,26 |-style="text-align: center;" |rowspan="3" align=center valign=center|'''[[Manchester United Football Club|Manchester United F. C.]]'''<br /><small>{{ING}}</small> |rowspan="2"|[[Premier League|1ª]] |[[Premier League 2007/08|2007-08]] |34 || 14 || 6 || 2 || 1 || 1 || 12 || 4 || 2 ! 48 !! 19 !! 9 !! 0,39 |-style="text-align: center;" |[[Premier League 2008/09|2008-09]] |29 || 5 || 3 || 10 || 8 || 3 || 12 || 2 || 2 ! 51 !! 15 !! 8 !! 0,29 |-style="text-align: center;" |-align="center" style="background:#DDDDDD; color:#000000" !colspan="2"|'''Total Club''' ! 63 !! 19 !! 9 !! 12 !! 9 !! 4 !! 24 !! 6 !! 4 !! 99 !! 34 !! 17 !! 0,34 |-style="text-align: center;" |rowspan="5" align=center valign=center|'''[[Manchester City Football Club|Manchester City F. C.]]'''<br /><small>{{ING}}</small> |rowspan="4"|[[Premier League|1ª]] |[[Premier League 2009/10|2009-10]] |35 || 23 || 7 || 7 || 6 || 0 || colspan=3|— ! 42 !! 29 !! 7 !! 0,69 |-style="text-align: center;" |[[Premier League 2010/11|2010-11]] |31 ||21|| 6 || 6 || 3 || 2 || 7 || 0 || 2 ! 44 !!24!! 10 !! 0,52 |-style="text-align: center;" |[[Premier League 2011/12|2011-12]] |13 || 4 || 3 || 1 ||1|| 1 || 1 || 0 || 0 ! 15 !!5!! 4 !! 0,26 |-style="text-align: center;" |[[Premier League 2012/13|2012-13]] |34 || 11 || 13 || 8 || 6 || 3 || 5 || 0 || 0 ! 47 !! 17 !! 16 !! 0,36 |-style="text-align: center;" |-align="center" style="background:#DDDDDD; color:#000000" !colspan="2"|'''Total Club''' ! 113 !!59!! 29 !! 22 !! 16 !!6!! 13 !! 0 !! 2 !! 148 !!75!! 37 !! 0,49 |-style="text-align: center;" |rowspan="3" align=center valign=center|'''[[Juventus de Turín|Juventus F. C.]]'''<br /><small>{{ITA}}</small> |rowspan="2"|[[Serie A (Italia)|1ª]] |[[Serie A (Italia) 2013/14|2013-14]] |34 || 19 || 8 || 2 || 1 || 0 || 12 || 1 || 2 ! 48 !! 21 !! 10 !! 0,43 |-style="text-align: center;" |[[Serie A (Italia) 2014/15|2014-15]] |32 || 20 || 7 || 3 || 2 || 0 || 13 || 7 || 3 ! 48 !! 29 !! 10 !! 0,60 |-style="text-align: center;" |-align="center" style="background:#DDDDDD; color:#000000" !colspan="2"|'''Total Club''' ! 66 !! 39 !! 15 !! 5 !! 3 !! 0 !! 25 !! 8 !! 5 !! 96 !! 50 !! 20 !! 0,52 |-style="text-align: center;" |rowspan="2" align=center valign=center|'''[[Shanghai Shenhua]]'''<br /><small>{{China}}</small> |rowspan="1"|[[Superliga China|1ª]] |[[Superliga de China 2017|2017]] |16|| 4 || 5 || 3 || 0 || 0 || 1 || 0 || 0 !20!! 4 !!5!! 0,20 |-style="text-align: center;" |-align="center" style="background:#DDDDDD; color:#000000" !colspan="2"|'''Total Club''' !16!! 4 !!5!!3!! 0 !! 0 !! 1 !! 0 !! 0 !!20!! 4 !!5!! 0,20 |- style="color: white;" align="center" bgcolor="000000" !colspan="3" | Total Carrera !462!!209!!108!!62!!38!!16 !!129!!37!! 23 !!653!!284!!147!! 0,43 |- | colspan="25" | <div id="1"><sup>'''(1)'''</sup><small> Inclúi [[Campeonatu Paulista]].</small> <div id="1"><sup>'''(2)'''</sup><small> Inclúi [[Copa de Brasil]], [[FA Cup]], [[Community Shield]], [[Copa de la Lliga (Inglaterra)|Copa de la Lliga]], [[Copa Italia]], [[Supercopa d'Italia]], [[Copa Arxentina de Fútbol|Copa Arxentina]] y [[Supercopa Arxentina]].</small> <div id="1"><sup>'''(3)'''</sup><small> Inclúi [[Copa Libertadores d'América|Copa Libertadores]], [[Copa Intercontinental de Fútbol|Copa Intercontinental]], [[Copa Suramericana]], [[Recopa Suramericana]], [[Lliga de Campeones de la UEFA|UEFA Champions League]], [[Copa Mundial de Clubes de la FIFA|Mundial de Clubes]], [[Lliga Europea de la UEFA|UEFA Europa League]], [[Supercopa d'Europa]] y [[Lliga de Campeones de la AFC|AFC Champions League]].</small> <div id="1"><sup>'''(4)'''</sup><small> Nun inclúi goles en partíos amistosos.</small> |} === Seleición nacional === <center><small>[[Ficheru:Soccerball current event.svg|20px]] Actualizáu d'alcuerdu al postreru partíu xugáu'l [[13 d'ochobre]] de [[2015]].</small></center> {|style="text-align: center;" border=1 align=center cellpadding=4 cellspacing=2 style="background: #F9F9F9; font-size: 95%; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse;" |- style="background:#DDDDDD" !rowspan="2" width=160px|Seleición !rowspan="2"|Añu !colspan="3"|Amistosu |colspan="3"align=center|'''Copa<br/>América''' |colspan="3" align=center|'''Pre-Olímpicu''' !colspan="3" align=center|'''Eliminatories''' !colspan="3" align=center|'''Mundial''' !colspan="3" align=center|'''Copa<br/>Confederaciones''' !colspan="3" align=center|'''XX.OO.''' !colspan="3"|Total |- style="background:#DDDDDD" !width=30px|PX !width=30px|G !width=30px|A !width=30px|PX !width=30px|G !width=30px|A !width=30px|PX !width=30px|G !width=30px|A !width=30px|PX !width=30px|G !width=30px|A !width=30px|PX !width=30px|G !width=30px|A !width=30px|PX !width=30px|G !width=30px|A !width=30px|PX !width=30px|G !width=30px|A !width=30px|PX !width=30px|G !width=30px|A |-style="text-align: center;" |rowspan="2" align=center valign="center"|'''[[Seleición de fútbol sub-15 d'Arxentina|Sub-15]]'''<br/><small>{{ARG}} |1999 |2||1||0||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||2||1||0 |- style="background:#DDDDDD" ! colspan=1|Total !! 2 !! 1 !! 0 !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! 2 !! 1 !! 0 |- style="text-align: center;" |rowspan="2" align=center valign="center"|'''[[Seleición de fútbol sub-17 d'Arxentina|Sub-17]]'''<br/><small>{{ARG}} |2001 |0||0||0||6||1||2||-||-||-||-||-||-||6||2||1||-||-||-||-||-||-||12||3||3 |- style="background:#DDDDDD" ! colspan=1|Total !! 0 !! 0 !! 0 !! 6 !! 1 !! 2 !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! 6 !! 2 !! 1 !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! 12 !! 3 !! 3 |- style="text-align: center;" |rowspan="2" align=center valign="center"|'''[[Seleición de fútbol sub-20 d'Arxentina|Sub-20]]'''<br/><small>{{ARG}} |2003 |0||0||0||9||0||0||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||9||0||0 |- style="background:#DDDDDD" ! colspan=1|Total !! 0 !! 0 !! 0 !! 9 !! 0 !! 0 !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! 9 !! 0 !! 0 |- style="text-align: center;" |rowspan="2" align=center valign="center"|'''[[Seleición de fútbol sub-23 d'Arxentina|Olímpica]]'''<br/><small>{{ARG}} |2004 |0||0||0||-||-||-||7||1||2||-||-||-||-||-||-||-||-||-||6||8||1||13||9||3 |- style="background:#DDDDDD" ! colspan=1|Total !! 0 !! 0 !! 0 !! - !! - !! - !! 7 !! 1 !! 2 !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! 6 !! 8 !! 1 !! 13 !! 9 !! 3 |- style="text-align: center;" |rowspan="11" align=center valign="center"|'''[[Seleición de fútbol d'Arxentina|Absoluta]]'''<br/><small>{{ARG}} |2004 |2||0||0||6||2||0||-||-||-||2||0||0||-||-||-||-||-||-||-||-||-||10||2||0 |- style="text-align: center;" |2005 |4||0||0||-||-||-||-||-||-||2||0||0||-||-||-||3||0||0||-||-||-||9||0||0 |- style="text-align: center;" |2006 |4||1||0||-||-||-||-||-||-||-||-||-||4||1||1||-||-||-||-||-||-||8||2||1 |- style="text-align: center;" |2007 |3||2||0||6||1||5||-||-||-||4||0||1||-||-||-||-||-||-||-||-||-||13||3||6 |- style="text-align: center;" |2008 |2||0||0||-||-||-||-||-||-||2||0||0||-||-||-||-||-||-||-||-||-||4||0||0 |- style="text-align: center;" |2009 |2||0||1||-||-||-||-||-||-||6||1||1||-||-||-||-||-||-||-||-||-||8||1||2 |- style="text-align: center;" |2010 |4||2||3||-||-||-||-||-||-||-||-||-||4||2||0||-||-||-||-||-||-||8||4||3 |- style="text-align: center;" |2011 |1||1||0||3||0||0||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||4||1||0 |- style="text-align: center;" |2014 |2||0||0||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||-||2||0||0 |- style="text-align: center;" |2015 |4||0||0||4||0||0||-||-||-||2||0||0||-||-||-||-||-||-||-||-||-||10||0||0 |- style="background:#DDDDDD" ! colspan=1|Total !! 28 !! 6 !! 4 !! 19 !! 3 !! 5 !! - !! - !! - !! 18 !! 1 !! 2 !! 8 !! 3 !! 1 !! 3 !! 0 !! 0 !! - !! - !! - !! 76 !! 13 !! 12 |- style="color: white;" align="center" bgcolor="000000" ! colspan=2|Total en Seleiciones !! 30 !! 7 !! 4 !! 34 !! 4 !! 7 !! 7 !! 1 !! 2 !! 18 !! 1 !! 2 !! 14 !! 5 !! 2 !! 3 !! 0 !! 0 !! 6 !! 8 !! 1 !! 112 !! 26 !! 18 |- |} === Resume estadísticu === <center><small>[[Ficheru:Soccerball current event.svg|20px]] Actualizáu d'alcuerdu al postreru partíu xugáu'l [[8 d'abril|16 de mayu]] de [[2018]].</small></center> {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="180"|Competición !width="75"|Part. !width="75"|Goles !width="75"|Asist. |- bgcolor="#FFFFFF" align="center" |Lliga |462 |209 |108 |- bgcolor="#FFFFFF" align="center" |Copes Nacionales |62 |38 |16 |- bgcolor="#FFFFFF" align="center" |Torneos Internacionales |129 |37 |23 |- bgcolor="#FFFFFF" align="center" |[[Seleición de fútbol d'Arxentina|Seleición Arxentina]] |76 |13 |12 |- bgcolor="#DDDDDD" align="center" |'''Total''' !729 !297 !159 |} == Palmarés == === Campeonatos nacionales === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="180"|Títulu !width="150"|Club !width="140"|País !width="95"|Añu |-align=center |[[Primer División d'Arxentina|Tornéu Apertura]] |[[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]] |{{Bandera|ARX}} [[Arxentina]] |[[Tornéu Apertura 2003 (Arxentina)|2003]] |- align=center |[[Campeonatu Brasilanu de Serie A Campeonatu Brasilanu]] |[[Sport Club Corinthians Paulista|S. C. Corinthians]] |{{Bandera|BRA}} [[Brasil]] |[[Campeonatu Brasilanu de Fútbol 2005|2005]] |- align=center |[[Premier League]] |[[Manchester United Football Club|Manchester United F. C.]] |{{Bandera|ENG}} [[Inglaterra]] |[[Premier League 2007/08|2008]] |- align=center |[[Community Shield]] |[[Manchester United Football Club|Manchester United F. C.]] |{{Bandera|ENG}} [[Inglaterra]] |[[Community Shield 2008|2008]] |- align=center |[[Copa de la Lliga (Inglaterra)|Copa de la Lliga]] |[[Manchester United Football Club|Manchester United F. C.]] |{{Bandera|ENG}} [[Inglaterra]] |[[Copa de la Lliga d'Inglaterra 2008-09|2009]] |- align=center |[[Premier League]] |[[Manchester United Football Club|Manchester United F. C.]] |{{Bandera|ENG}} [[Inglaterra]] |[[Premier League 2008/09|2009]] |- align=center |[[FA Cup]] |[[Manchester City Football Club|Manchester City F. C.]] |{{Bandera|ENG}} [[Inglaterra]] |[[FA Cup 2010-11|2011]] |- align=center |[[Premier League]] |[[Manchester City Football Club|Manchester City F. C.]] |{{Bandera|ENG}} [[Inglaterra]] |[[Premier League 2011/12|2012]] |- align=center |[[Community Shield]] |[[Manchester City Football Club|Manchester City F. C.]] |{{Bandera|ENG}} [[Inglaterra]] |[[Community Shield 2012|2012]] |-align=center |[[Supercopa d'Italia]] |[[Juventus de Turín|Juventus F. C.]] |{{Bandera|ITA}} [[Italia]] |[[Supercopa d'Italia 2013|2013]] |-align=center |[[Serie A (Italia)|Serie A]] |[[Juventus de Turín|Juventus F. C.]] |{{Bandera|ITA}} [[Italia]] |[[Serie A (Italia) 2013/14|2014]] |-align=center |[[Serie A (Italia)|Serie A]] |[[Juventus de Turín|Juventus F. C.]] |{{Bandera|ITA}} [[Italia]] |[[Serie A (Italia) 2014/15|2015]] |-align=center |[[Copa Italia]] |[[Juventus de Turín|Juventus F. C.]] |{{Bandera|ITA}} [[Italia]] |[[Copa Italia 2014-15|2015]] |-align=center |[[Primer División d'Arxentina|Primer División]] |[[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]] |{{Bandera|ARX}} [[Arxentina]] |[[Campeonatu de primer División 2015 (Arxentina)|2015]] |-align=center |[[Copa Arxentina de Fútbol|Copa Arxentina]] |[[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]] |{{Bandera|ARX}} [[Arxentina]] |[[Copa Arxentina 2014-15|2015]] |-align=center |[[Primer División d'Arxentina|Primer División]] |[[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]] |{{ARG}} |[[Campeonatu de primer División 2016-17 (Arxentina)|2016-17]] |-align=center |[[Copa de China de fútbol|Copa de China]] |[[Shanghai Shenhua]] |{{CHN}} |[[2017]] |-align=center |[[Primer División d'Arxentina|Primer División]] |[[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]] |{{ARG}} |[[Campeonatu de primer División 2017-18 (Arxentina)|2017-18]] |} === Campeonatos internacionales === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="180"|Títulu !width="160"|Club !width="140"|Sede !width="95"|Añu |-align=center |[[Copa Libertadores d'América|Copa Libertadores]] |[[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]] |{{Bandera|BRA}} [[São Paulo]] |[[Copa Libertadores 2003|2003]] |-align=center |[[Copa Intercontinental de Fútbol|Copa Intercontinental]] |[[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]] |{{Bandera|JAP}} [[Yokohama]] |[[Copa Intercontinental 2003|2003]] |-align=center |[[Copa Suramericana]] |[[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]] |{{Bandera|ARX}} [[Buenos Aires]] |[[Copa Suramericana 2004|2004]] |-align=center |[[Lliga de Campeones de la UEFA|UEFA Champions League]] |[[Manchester United Football Club|Manchester United F. C.]] |{{Bandera|RUS}} [[Moscú]] |[[Lliga de Campeones de la UEFA 2007-08|2008]] |-align=center |[[Copa Mundial de Clubes de la FIFA|Copa Mundial de Clubes]] |[[Manchester United Football Club|Manchester United F. C.]] |{{Bandera|JAP}} [[Yokohama]] |[[Copa Mundial de Clubes de la FIFA 2008|2008]] |} === Seleiciones nacionales === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="200"|Títulu !width="160"|Seleición !width="140"|Sede !width="75"|Añu |-align=center |[[Campeonatu Suramericanu de Fútbol Sub-20|Suramericanu Sub-20]] |{{Bandera|ARX}} [[Seleición de fútbol sub-20 d'Arxentina|Arxentina Sub-20]] |{{Bandera|URU}} [[Uruguái]] |[[Campeonatu Suramericanu Sub-20 de 2003|2003]] |-align=center |[[Tornéu Preolímpicu Suramericanu Sub-23|Preolímpicu Suramericanu]] |{{Bandera|ARX}} [[Seleición de fútbol sub-23 d'Arxentina|Arxentina Sub-23]] |{{Bandera|CHI}} [[Chile]] |[[Tornéu Preolímpicu Suramericanu Sub-23 de 2004|2004]] |-align=center |{{Oru}} [[Fútbol nos Xuegos Olímpicos|Xuegos Olímpicos]] |{{Bandera|ARX}} [[Seleición de fútbol sub-23 d'Arxentina|Arxentina Olímpica]] |{{Bandera|GRE}} [[Atenes]] |[[Tornéu masculín de fútbol nos Xuegos Olímpicos d'Atenes 2004|2004]] |} === Distinciones individuales === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="600"|Distinción !width="130"|Añu |-align=center |Olimpia de Plata al [[Futbolista Arxentín del Añu]] |[[2003]] |-align=center |[[Futbolista del añu en Suramérica]] |[[2003]] |-align=center |Meyor xugador del Tornéu de Fútbol n'[[Fútbol nos Xuegos Olímpicos d'Atenes 2004|Atenes 2004]] ||[[2004]] |-align=center |Máximu goliador del Tornéu de Fútbol n'[[Fútbol nos Xuegos Olímpicos d'Atenes 2004|Atenes 2004]] (8 goles) |[[2004]] |-align=center |Olimpia de Plata al [[Futbolista Arxentín del Añu]] |[[2004]] |-align=center |Olimpia d'Oru al [[Premios Olimpia|Deportista Arxentín del Añu]] (Xunto a [[Emanuel Ginóbili]]) |[[2004]] |-align=center |[[Futbolista del añu en Suramérica]] |[[2004]] |-align=center |[[Futbolista del añu en Suramérica]] |[[2005]] |-align=center |Meyor xugador del Campeonatu Brasilanu - [[CBF]] |[[2005]] |-align=center |Meyor xugador del Añu nel [[West Ham United Football Club|West Ham United]] |[[2007]] |-align=center |Nomáu al [[Balón d'Oru]] |[[Balón d'Oru 2007|2007]] |-align=center |Máximu goliador de la [[Football League Cup|Copa de La Lliga d'Inglaterra]] (6 goles) |[[Copa de la Lliga d'Inglaterra 2008-09|2009]] |-align=center |Meyor xugador del mes d'[[Avientu]] na [[Premier League]] |[[2009]] |-align=center |Máximu goliador de la [[Football League Cup|Copa de La Lliga d'Inglaterra]] (6 goles) |[[Copa de la Lliga d'Inglaterra 2009-10|2010]] |-align=center |Meyor xugador del Añu nel [[Manchester City Football Club|Manchester City]] |[[2010]] |-align=center |[[Premiu Konex]] Diploma al Méritu, Futbolista de la década |[[2010]] |-align=center |Máximu goliador de la [[Premier League]] (20 goles) |[[Premier League 2010/11|2011]] |-align=center |Meyor gol de la temporada por [[Manchester City Football Club|Manchester City]] |[[2010]]-[[2011|11]] |-align=center |Meyor xugador del mes de marzu - ([[Manchester City Football Club|Manchester City]])<br />Meyor xugador del mes d'ochobre - ([[Juventus Football Club|Juventus]]) |[[2013]] |-align=center |Premiu del diariu [[La Gazzetta dello Sport]] al meyor xugador del [[Serie A (Italia)|Calcio]]<ref>{{cita web|url=http://canchallena.lanacion.com.ar/1652090-carlos-tevez-foi-escogido-como-el-mejor-jugador-de-la serie-a|títulu=Carlos Tevez foi escoyíu como'l meyor xugador de la Serie A|editor=Canchallena (La Nación)|añu=2013|fechaaccesu=2 de xineru de 2014}}</ref> |[[2013]] |-align=center |Escoyíu meyor xugador de [[Juventus Football Club|Juventus]] na Temporada [[2013]]-[[2014|14]] polos sos aficionaos |[[2014]] |-align=center |Máximu goliador de la [[Juventus Football Club|Juventus]] na Temporada [[2013]]-[[2014|14]] con 21 goles |[[2014]] |-align=center |Incluyíu nel 11 ideal na primer selmana de la [[UEFA Champions League]] Temporada [[2014]]-[[2015|15]] |[[2014]] |-align=center |Meyor xugador del mes d'[[Ochobre]] na [[Juventus Football Club|Juventus]] |[[2014]] |-align=center |Xugador más destacáu del añu na [[Serie A (Italia)|Serie A]] por [[La Gazzetta dello Sport]] |[[2014]] |-align=center |Meyor xugador del mes de [[Marzu]] na [[Juventus Football Club|Juventus]] |[[2015]] |-align=center |Xugador más destacáu del añu na [[Serie A (Italia)|Serie A]] por [[La Gazzetta dello Sport]] |[[2015]] |-align=center |Meyor xugador de la [[Copa Arxentina]] temporada [[Copa Arxentina 2014-15|2014-15]] |[[2015]] |-align=center |Premiu Consagración Clarín Deportes al meyor xugador del Fútbol Llocal [[2015]] |[[2015]] |-align=center |Premiu Consagración Clarín d'Oru [[2015]] |[[2015]] |-align=center |[[Premiu Alumni d'Oru]] |[[2015]] |-align=center |Parte del [[Equipu Ideal d'América]] |[[Equipu Ideal d'América|2016]] |} == Vida personal == Carlos Tevez caltién una rellación con Vanesa Mansilla, cola cual tien trés fíos: Florencia, Katie y Lito Junior. El xueves 22 d'avientu casar n'Uruguái. Mientres l'añu 2011 tuvo una rellación cola actriz cantante [[Brenda Asnícar]], cuando ella tan solo tenía 19 años.<ref>{{cita web|1 = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |títulu = Brenda Asnícar cuntó detalles de la rotura con Carlos Tevez|añu = |Edición = |Llugar = |editorial = Ciudá.com|ID = |url = http://www.ciudad.com.ar/espectaculos/86852/brenda-asnicar-conto-detalles-rotura-carlos-tevez|fechaaccesu = 25 de payares de 2011}}</ref> El so hermanu Diego tien una banda de [[cumbia villera]] llamada [[Piola Vagu]], na cual Carlos fai delles apaiciones como cantante.<ref>{{cita web|1 = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |títulu = Piolavago|añu = |Edición = |Llugar = |editorial = Pagina 12|ID = |url = http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/non/12-2270-2006-06-11.html|fechaaccesu = 8 de xunu de 2006}}</ref> El 6 de febreru de 2009, Tevez foi deteníu pola policía de Mánchester, cerca de la salida 7 de l'autopista M60. El so auto foi confiscado, por cuenta de qu'atopóse que Carlos conducía ensin una llicencia de conducción del [[Reinu Xuníu]] y que'l so coche tenía vidrios polarizaos de manera illegal.<ref>{{cita web | |apellíu = |nome = |enllaceautor = |títulu = United player Tevez's car seized|añu = |Edición = |Llugar = |editorial = BBC News (British Broadcasting Corporation)|ID = |url = http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/england/manchester/7876308.stm|fechaaccesu = 7 de febreru de 2009}}</ref> Carlos ye amigu del Golf, inclusive tien una rellación d'amistá col xugador de golf profesional arxentín [[Ángel Cabrera (golfista)|Ángel Cabrera]]. Nel Campeonatu Abiertu de 2012 n'[[Inglaterra]] foi [[Caddie]] d'Andrés Romero (golfista arxentín).<ref>{{cita web | |apellíu = |nome = |enllaceautor = ESPN|títulu= Carlos Tevez, Caddie d'Andrés Romero|añu = Consultáu'l 22 de xunetu de 2012|Edición = |Lugar = |editorial = |ID = |url = http://espn.go.com/golf/britishopen12/story/_/id/8189285/2012-open-championship-soccer-star-carlos-tevez-caddies-andres-romeru|fechaaccesu = }}</ref> == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{enllaces deportista}} {{Socesión |predecesor = [[José Saturnino Cardozo]] |títulu = [[Futbolista suramericanu del añu]] |socesor = [[Matías Fernández]] |periodu = [[2003]], [[2004]] y [[2005]] | periodu2 = [[2003]] y [[2004]] | predecesor2 = [[Gabriel Milito]] | títulu2 = [[Futbolista Arxentín del Añu]] | socesor2 = [[Lionel Messi]] | predecesor3 = [[Iván Zamorano]] | títulu3 = Máximu Goliador de los [[Xuegos Olímpicos]] | socesor3 = [[Giuseppe Rossi]] | periodu3 = [[2004]] | periodu4 = 2008-2009 y 2009-2010 | predecesor4 = [[Frank Lampard]] | títulu4 = Máximu Goliador de la [[Football League Cup]] | socesor4 = [[Carlton Cole]] | predecesor5 = [[Didier Drogba]] | títulu5 = Máximu Goliador de la [[Premier League]] | socesor5 = [[Van Persie]] | periodu5 = 2010-2011 | predecesor6 = [[Kolo Touré]] | títulu6 = Capitán del [[Manchester City Football Club]] | socesor6 = [[Vincent Kompany]] | periodu6 = 2010-2011 }} {{NF|1984||Tevez, Carlos}} {{Tradubot|Carlos Tevez}} [[Categoría:Futbolistes na Copa Mundial de 2006]] [[Categoría:Futbolistes na Copa Mundial de 2010]] [[Categoría:Deportistes nos Xuegos Olímpicos d'Atenes 2004]] [[Categoría:Futbolistes na Copa América 2004]] [[Categoría:Futbolistes na Copa América 2007]] [[Categoría:Futbolistes d'Arxentina]] [[Categoría:Futbolistes na Copa América 2015]] [[Categoría:Futbolistes internacionales d'Arxentina]] [[Categoría:Medayistes olímpicos d'Arxentina]] [[Categoría:Medayistes olímpicos d'oru]] [[Categoría:Premios Olimpia]] [[Categoría:Persones de Buenos Aires]] re634uwm8227u9c178r7pmkmtkm17wh Cardi B 0 140970 4498561 4488091 2026-06-03T16:28:51Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498561 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Cardi B}} {{persona}} '''Belcalis Almanzar''' {{nym}}, más conocida pol so [[nome artísticu]] '''Cardi B''', ye una [[rapera]], [[compositor|compositora]] y [[actriz]] d'Estaos Xuníos. Criada n'unu de los barrios más probes d'[[El Bronx]], Cardi B formó parte de diverses [[peada|peaes]] caleyeres, lo que traxo a que tuviera una infancia y adolescencia por demás aturbolinada, inclusive llegando a sufrir [[violencia de xéneru]] de parte d'unu de los sos novios.<ref name="peaes"/><ref name="violencia"/> A los 19 años, consiguió trabayu como ''[[stripper]]'' y por ello sometióse a numberoses [[ciruxía plástica|ciruxíes plástiques]] p'aumentar les sos [[mama|senu]]s y [[gluteu|gluteos]] col fin de llograr mayores mampurres.<ref name="violencia"/> En 2013, empezó a ver un aumentu considerable na so popularidá al traviés de les sos redes sociales, y finalmente en 2015 llanzar a la fama protagonizando la sesta temporada del programa de [[telerrealidad]] ''Love & Hip Hop: New York''.<ref name="hhny"/> El so [[nome artísticu]] ye una [[Acurtiamientu (llingüística)|abreviación]] del so llamatu de la infancia, Bacardi.<ref name="bacardi"/> N'habiendo llanzáu dos ''[[mixtape]]s'' al traviés de sellos independientes, Cardi llamó l'atención de los executivos d'[[Atlantic Records]] y consiguió roblar un contratu discográficu a entamos de 2017.<ref name="contratu"/> En xunu d'esi añu, fixo'l so debú formal na música col llanzamientu del so senciellu «[[Bodak Yellow]]», que convirtióse nun ésitu n'algamando'l puestu númberu 1 del ''[[Billboard Hot 100]]'' nos Estaos Xuníos, lo que fizo de Cardi la segunda rapera na historia en consiguilo como solista.<ref name="billboard"/><ref name="hot1"/> Amás, el cantar foi certificada cuádruple platino por vender más de cuatro millones d'unidaes en territoriu d'Estaos Xuníos.<ref name="RIAA"/> La so racha d'ésitos siguió colos senciellos «[[Non Limit (cantar de G-Eazy)|Non Limit]]» y «[[MotorSport]]», qu'algamaron les posiciones 4 y 6 del ''Billboard Hot 100''.<ref name="billboard"/> Coles mesmes, collaboró xunto a [[Bruno Mars]] nuna remezcla de la so tema «[[Finesse]]» y este algamó la posición 3 de dichu llistáu.<ref name="billboard"/> El 6 d'abril de 2018, Cardi llanzó'l so álbum debú ''[[Invasion of Privacy]]''.<ref name="IOP">{{cita web |url=http://ew.com/music/2018/03/27/cardi-b-album-cover-release-date/|títulu=http://ew.com/music/2018/03/27/cardi-b-album-cover-release-date/|fecha=27 de marzu de 2018|fechaaccesu=7 d'abril de 2018|obra=[[Entertainment Weekly]]|idioma=inglés|autor=Mary Kate}}</ref> Per otra parte, Cardi foi receptora de cinco gallardones nos BET Hip Hop Awards y unu nos [[Soul Train Music Awards]], amás de llograr dos nominaciones a los [[premios Grammy]].<ref name="BET2017"/><ref name="STMA"/><ref name="Grammys"/> El so estilu de rap ye descritu polos espertos como «agresivu» y ye comparáu col de raperes como [[Lil' Kim]] y [[Foxy Brown]].<ref name="allmusic"/> El 7 d'abril de 2018, Cardi anunció que taba embarazada del so primer fíu col so prometíu, el raperu [[Migos|Offset]].<ref name="embaranzu"/> == Biografía == [[Ficheru:Charlotte Street - Bronx.jpg|thumb|250px|right|Cardi B nació y creció na zona sur d'[[El Bronx]], una de les árees más probes de [[Nueva York]].]] === 1992-2014: infancia y trabayu como ''stripper'' === Cardi B nació'l [[11 d'ochobre]] de [[1992]] na ciudá de [[Nueva York]] ([[Estaos Xuníos]]) sol nome de Belcalis Almanzar, fía d'un padre [[República Dominicana|dominicanu]] y una madre de [[Trinidá y Tobagu]].<ref>{{cita web|url=http://www.intouchweekly.com/posts/cardi-b-love-and-hip-hop-new-york-instagram-facts-123161|títulu=Who Is Cardi B? 6 Facts About the 'Love & Hip Hop: New York' Star!|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|fecha=13 de xineru de 2017|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180124001913/http://www.intouchweekly.com/posts/cardi-b-love-and-hip-hop-new-york-instagram-facts-123161|fechaarchivu=2018-01-24}}</ref> Creció principalmente nel vecinderu Highbridge en [[El Bronx]], anque tamién pasó bona parte de la so infancia en casa de la so güela en [[Washington Heights, Manhattan|Washington Heights]] ([[Manhattan]]), razón pola cual asegura que tien un acentu non bien definíu.<ref>{{cita web |url=http://www.dazeddigital.com/music/article/32897/1/cardi-b-interview |títulu=Cardi B talks sexuality, society and being straight-up &#124; Dazed |obra=Dazeddigital.com |fecha=16 de setiembre de 2016|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|idioma=inglés}}</ref> Asistió a la Secundaria de Teatru Musical y Teunoloxía y dende moza, formó parte de [[peada|peaes]] caleyeres por demás violentes.<ref name="peaes">{{cita web |url=https://twitter.com/iamcardlb/status/778584885132926978?lang=en |títulu=iamcardib on Twitter: "Showing yá 17 year old Cardi ...who went to RENAISSANCE HIGH SCHOOL" |obra=[[Twitter]] |fecha=21 de setiembre de 2016|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.instagram.com/p/BNjElBwB1xO/?hl=en |títulu=iamcardib on Instagram: "Anyways who went to Renaissance in Lehman High School ?" |obra=[[Instagram]] |fecha=3 d'avientu de 2016|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017}}</ref><ref>{{cita web |url=https://bossip.com/1547326/new-cardi-b-blood-anthem-music-video-red-bars-video/ |títulu=Cardi B. Blood Anthem Music Video “Red Bars” |fecha=4 de xunu de 2017|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|obra=Bossip|idioma=inglés}}</ref> Por cuenta de que la so familia yera d'escasos recursos, mientres la so adolescencia Cardi empezó a trabayar como caxera nun supermercáu de Amish Market en Manhattan.<ref name="fader">{{cita web |url=http://www.thefader.com/2016/02/29/cardi-b-interview|títulu=Cardi B's So-Called Life|obra=The Fader|idioma=inglés|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|fecha=29 de febreru de 2016|autor=Rawiya Kameir}}</ref> En siendo despidida, empezó a trabayar como ''[[stripper]]'' con solu 19 años.<ref>{{cita web |url=https://bossip.com/1272886/lhhnys-cardi-b-says-she-started-stripping-to-escape-poverty-and-domestic-abuse-video/ |títulu=#LHHNY Cardi B. Says She Started Stripping To Escape Domestic Violence|obra=Bossip|fecha=18 de xineru de 2017|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|idioma=inglés}}</ref> Al respeutu, aseguró nuna entrevista que dichu trabayu ayudar a salir de la probeza y amás de la violencia doméstica, pos el so noviu nesi momentu yera por demás posesivu. Dada la vida que llevaba, Cardi recurrió a la [[ciruxía plástica]] p'aumentar les sos [[mama|senu]]s y [[gluteu|gluteos]] con cuenta d'atraer más veceros y llograr meyores mampurres.<ref name="violencia">{{cita web |url=http://www.centrictv.com/entertainment/celebrity-news/articles/2016/01/13/love-hip-hop-star-cardi-b-says-stripping-changed-her-life.html |títulu='Love & Hip-Hop' Star Cardi B Says Stripping Changed Her Life |obra=Centrictv.com |fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|idioma=inglés}}</ref> Dempués d'haber aforráu abondu dineru, dexó'l so apartamentu n'El Bronx y con ello, al so noviu. Magar que una de les sos metes yera consiguir una llicenciatura, Cardi abandonó la universidá por non tener tiempu pa estudiar y siguir col so trabayu. En 2013, empezó a convertise nuna personalidá de les redes sociales, principalmente en [[Vini (aplicación)|Vini]] y [[Instagram]].<ref name="hhny">{{cita web |autor=Natalia Mantini |url=http://www.complex.com/pop-culture/2015/12/cardi-b-interview-pictures |títulu=Cardi B on 'Love & Hip Hop,' Haters and Hoeism |obra=Complex |fechaaccesu=10 de setiembre de 2017 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180312182221/http://www.complex.com/pop-culture/2015/12/cardi-b-interview-pictures |fechaarchivu=2018-03-12 }}</ref> Sobre'l so [[nome artísticu]], esplicó que ye una [[Acurtiamientu (llingüística)|abreviación]] del so llamatu de la infancia, Bacardi.<ref name="bacardi">{{cita web |url=http://www.hotnewhiphop.com/cardi-b-brings-bodak-yellow-to-the-wendy-williams-show-news.35271.html|títulu=Cardi B Brings "Bodak Yellow" To "The Wendy Williams Show"|idioma=inglés|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017}}</ref> === 2015-actualidá: ascensu a la fama y ''Invasion of Privacy'' === En payares 2015, Cardi fixo'l so debú na música faciendo una [[remezcla]] del senciellu «Boom Boom» de [[Shaggy]].<ref>{{cita web |url=https://bossip.com/1256939/hate-it-or-love-it-shaggy-feat-popcaan-cardi-b-boom-boom-listen/|títulu=Hate It Or Love It?!?! Shaggy Feat. Popcaan & Cardi B – “Boom Boom” [Listen]|fecha=26 de payares de 2015|idioma=inglés}}</ref> Al mes siguiente, xunir al repartu principal de la sesta temporada del programa ''Love & Hip Hop: New York''.<ref name="fader"/> En marzu de 2016, llanzó'l so primera ''[[mixtape]]'', ''Gangsta Bitch Music, Vol. 1'', sol sellu de KSR.<ref>{{cita web |url=http://www.datpiff.com/Cardi-B-Gangsta-Bitch-Music-Vol-1-mixtape.770917.html |títulu=Cardi B - Gangsta Bitch Music Vol 1 Mixtape - Stream & Download|obra=Dat Piff|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|idioma=inglés}}</ref> Este algamó'l ventenu puestu del llistáu ''[[Rap Albums]]'' de ''[[Billboard]]'' y el ventenu séptimu de ''[[Independent Albums]]''.<ref name="billboard"/> Al mes siguiente, apaeció nun episodiu de ''[[Kocktails with Khloé]]'' onde reveló cómo-y dixo a la so madre que yera una ''stripper''.<ref>{{cita web|url=http://www.fyi.tv/shows/kocktails-with-khloe/season-1/episode-12/how-cardi-b-told-her-mom-she-was-a-stripper|títulu=Watch How Cardi B Told Her Mom She Was a Stripper Videu - Kocktails With Khloe &#124; FYI|obra=Fyi|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160419005024/http://www.fyi.tv/shows/kocktails-with-khloe/season-1/episode-12/how-cardi-b-told-her-mom-she-was-a-stripper|fechaarchivu=2016-04-19}}</ref> En xineru de 2017, publicó un segundu ''mixtape'', ''Gangsta Bitch Music, Vol. 2'', y en rematando la séptima temporada de ''Love & Hip Hop: New York'' en febreru, anunció que foi contactada por [[Atlantic Records]] pa roblar un contratu.<ref name="contratu">{{cita web |url=http://hiphopwired.com/530825/cardi-b-leaving-love-hip-hop/ |títulu=Cardi B Announces Decision To Leave Cast Of Love & Hip Hop: New York|obra=Hip-Hop Wired |fecha=30 d'avientu de 2016|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|idioma=inglés}}</ref> Tres ello, empezó a ser telonera de [[The Lox]] mientres el so Filthy America... It's Beautiful Tour.<ref>{{cita web |url=http://www.billboard.com/articles/columns/hip-hop/7669037/the-lox-filthy-america-its-beautiful-tour-dates|títulu=The LOX Announce 'Filthy America...It's Beautiful Tour' With Lil Kim & Remy Ma |obra=Billboard|fecha=25 de xineru de 2017|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|idioma=inglés}}</ref> Coles mesmes, Cardi foi nomada pa dos [[BET Awards]].<ref name="BET"/> Darréu, en xunu, Cardi llanzó'l so primer senciellu comercial, «[[Bodak Yellow]]», y rápido convirtióse nun ésitu viral. En cuestión de tres meses, el cantar algamó'l visu del ''[[Billboard Hot 100]]'', colo que Cardi foi la segunda rapera en tola historia en consiguir el númberu 1 como solista.<ref name="hot1">{{cita web |url=http://www.billboard.com/articles/columns/chart-beat/7973958/cardi-b-non-1-hot-100-post-malone-portugal-the-man|títulu=Cardi B 'Moves' to No. 1 on Billboard Hot 100 With 'Bodak Yellow,' Post Malone Debuts at Non. 2 With 'Rockstar'|fecha=25 de setiembre de 2017|fechaaccesu=25 de setiembre de 2017|obra=Billboard|idioma=inglés|autor=Gary Trust}}</ref> Amás, consiguió liderar por trés selmanes consecutives, empatando a «[[Look What You Made Me Do]]» de [[Taylor Swift]] como'l cantar femenín col reináu más llargu del 2017, según el cantar d'una rapera solista con más selmanes na primer posición de tola historia.<ref>{{cita web |url=https://www.billboard.com/articles/columns/chart-beat/7990506/j-balvin-willy-william-beyonce-cardi-b-hot-100|títulu=J Balvin, Willy William & Beyonce Blast to No. 3 on Billboard Hot 100 With 'La mio Xente', Cardi B Non. 1 for Third Week|fecha=10 de setiembre de 2017|fechaaccesu=2 d'avientu de 2017|obra=Billboard|idioma=inglés|autor=Gary Trust}}</ref> Poco dempués, Cardi foi nomada en nueve categoríes de los BET Hip Hop Awards d'esi añu, de los cualos consiguió alzase con cinco, incluyendo Meyor Artista Nuevu ''Hip Hop'' y Meyor Senciellu por «Bodak Yellow».<ref name="BET2017"/> En setiembre, Cardi collaboró xunto a los raperos [[G-Eazy]] y [[ASAP Rocky]] na tema «[[Non Limit (cantar de G-Eazy)|Non Limit]]», que tamién se convirtió nun ésitu nos Estaos Xuníos n'algamando la posición 4 del ''Billboard Hot 100'', marcando'l segundu cantar de l'artista n'ingresar a los diez primeros.<ref name="billboard"/> Solo un mes más tarde, escontra finales d'ochobre, llanzó'l so senciellu «[[MotorSport]]» en xunto con [[Migos]] y [[Nicki Minaj]], que tamién entró a los diez primeros llogrando la posición 6 del ''Billboard Hot 100'', siendo'l so tercer cantar consecutivu en faelo.<ref name="billboard"/> En payares, «Bodak Yellow» llevóse'l gallardón al Meyor Cantar ''Hip Hop'' del Añu nos [[Soul Train Music Awards]], amás de llograr dos nominaciones a los [[Premios Grammy]] nes categoríes de Meyor Cantar de Rap y [[Premiu Grammy a la meyor interpretación de rap|Meyor Interpretación de Rap]].<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.co.uk/grammy-awards/news/kesha-zayn-khalid-sza-and-cardi-b-nominated-for-grammy-awards|títulu=Kesha, Khalid, SZA and Cardi B Nominated For First GRAMMY Awards|fecha=28 de payares de 2017|fechaaccesu=2 d'avientu de 2017|obra=MTV|idioma=inglés}}</ref> Na selmana del 2 de xineru de 2018, «Non Limit» xubió al puestu númberu 4 del ''Billboard Hot 100'', ente que «MotorSport» caltener na posición 7 y «Bodak Yellow» reascendió hasta la 10, colo que Cardi convertir na tercera artista de la historia n'asitiar los sos trés primeros cantares nos diez primeros del conteo simultáneamente, solo dempués de [[The Beatles]] (1964) y [[Ashanti]] (2002). Tamién foi la décimu quinta artista n'asitiar tres canciones simultáneamente y la quinta muyer. Esa mesma selmana, el so senciellu «[[Bartier Cardi]]» debutó na posición 14, dando a l'artista'l so cuartu ''top'' 15 consecutivu y simultáneu.<ref>{{cita web |url=https://www.billboard.com/articles/columns/chart-beat/8085800/cardi-b-the-beatles-ashanti-hot-100-top-10|títulu=Cardi B Joins The Beatles & Ashanti With First 3 Hot 100 Hits in Top 10 Simultaneously; Ed Sheeran & Beyonce's 'Perfect' Non. 1|fecha=2 de xineru de 2018|fechaaccesu=3 de xineru de 2018|obra=Billboard|idioma=inglés|autor=Gary Trust}}</ref> El 4 de xineru, Cardi anunció una collaboración xunto a [[Bruno Mars]] nuna remezcla de la so tema «[[Finesse]]», perteneciente al so álbum ''[[24K Magic (álbum)|24K Magic]]'' (2016). El cantar foi un ésitu instantáneu y consiguió debutar dientro del ''top'' 40 del ''Billboard Hot 100'' na selmana del 9 de xineru, colo que Cardi tuvo cinco canciones simultáneamente dientro de los cuarenta primeros.<ref>{{cita web |url=https://www.billboard.com/articles/columns/chart-beat/8093343/bruno-mars-cardi-b-finesse-remix-hot-100-debut-top-40|títulu=Bruno Mars & Cardi B's 'Finesse' Remix Flies Onto Billboard Hot 100 in Top 40|fecha=9 de xineru de 2018|fechaaccesu=9 de xineru de 2018|obra=Billboard|idioma=inglés|autor=Gary Trust}}</ref> A la selmana siguiente, «Finesse» disparar hasta la posición númberu 3 del llistáu, y Cardi convertir na primer muyer na historia en tener tres canciones dientro del ''top'' 10 simultáneamente por trés selmanes.<ref>{{cita web |url=https://www.billboard.com/articles/columns/chart-beat/8094379/ed-sheeran-bruno-mars-cardi-b-justin-timberlake-hot-100-top-10|títulu=Ed Sheeran's 'Perfect' Rules Hot 100, Bruno Mars & Cardi B's 'Finesse' Flies to No. 3 & Justin Timberlake's 'Filthy' Debuts at Non. 9|fecha=16 de xineru de 2018|fechaaccesu=10 de febreru de 2018|obra=Billboard|idioma=inglés|autor=Gary Trust}}</ref> El 28 d'esi mes, dambos cantar por primer vegada na sesentena entrega de los [[premios Grammy]] y l'actuación foi considerara per distintos medios como una de los meyores de la nueche.<ref>{{cita web |url=https://www.billboard.com/articles/news/grammys/8096816/grammys-2018-every-performance-ranked|títulu=Every Performance From the 2018 Grammys, Ranked|fecha=29 de xineru de 2018|fechaaccesu=10 de febreru de 2018|obra=Billboard|idioma=inglés|autor=Andrew Unterberger}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.washingtonpost.com/news/arts-and-entertainment/wp/2018/01/28/grammy-awards-2018-ranking-the-live-performances-from-best-to-worst/|títulu=The 2018 Grammy performances ranked, from best to worst|fecha=29 de xineru de 2018|fechaaccesu=10 de febreru de 2018|obra=[[The Washington Post]]|idioma=inglés|autor=Elahe Izadi, Emily Yahr y Sonia Rayo}}</ref><ref>{{cita web |url=http://variety.com/2018/music/news/best-worst-performances-grammys-2018-1202679905/|títulu=The Best and Worst Performances of Grammys 2018|fecha=28 de xineru de 2018|fechaaccesu=10 de febreru de 2018|obra=Variety|idioma=inglés|autor=Roy Trakin}}</ref> El 11 de marzu, en recibiendo'l premiu al Meyor Artist Nuevu nos iHeartRadio Music Awards, Cardi anunció que'l so álbum debú saldría n'abril. Díes más tarde, reveló que se llamaría ''[[Invasion of Privacy]]'' y sería llanzáu'l 6 d'esi mes.<ref name="IOP"/> == Estilu musical == Mientres una entrevista cola revista ''[[Billboard]]'', Cardi citó a les artistes [[Missy Elliott]] y [[Tweet]] como les sos principales fontes d'inspiración, asegurando que los primeros álbumes que mercó fueron d'elles. Coles mesmes, mentó a [[Madonna]], [[Lady Gaga]] y [[Ivy Queen]] como influencies na so forma de vistir y de dar espectáculos.<ref>{{cita web |url=http://www.billboard.com/articles/columns/hip-hop/7874192/carbi-b-5-things-you-know-about-her-videu |títulu=Cardi B Shares 5 Things You Should Know About Her|obra=Billboard|fecha=25 d'abril de 2017|fechaaccesu=12 de setiembre de 2017}}</ref> Nuna entrevista pal sitiu web Hollywood Unlocked, cuando se-y preguntar sobre'l so estilu musical, aseguró que dende un principiu quixo faer música agresiva asemeyada a la de les raperes [[Khia]] y [[Trina]]. Sicasí, tamién quería crear música que fora apta pa la mayoría de les muyeres; «Munches moces nun pueden pagase tacones caros, munches nun pueden mercar carros deportivos, pero sé que toles moces tienen dalgún problema con otra moza. Sé qu'a delles perres nun lu presten otres perres, y ye sobre eso de lo que quiero rapear».<ref>{{cita web|url=http://thehollywoodunlocked.com/hollywood-unlocked-uncensored-cardi-b/|títulu=Hollywood Unlocked Uncensored: Cardi B. Unlocks The One Thing She's Most "Cocky"|obra=The Hollywood Unlocked|fechaaccesu=12 de setiembre de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190322102212/https://thehollywoodunlocked.com/hollywood-unlocked-uncensored-cardi-b/|fechaarchivu=2019-03-22}}</ref> L'escritor David Jeffries d'[[Allmusic]] describió l'estilu de l'artista como «rap agresivu similar al de [[Lil' Kim]] y [[Foxy Brown]]», y el sitiu [[Stereogum]] esplicó que la so voz ye nasal, fuerte y provocatible, lo que, auníu al so violentu acentu neoyorquín, fai que seya perfecta pal rap.<ref name="allmusic">{{cita web |url=http://www.allmusic.com/artist/cardi-b-mn0003493912/biography|títulu=Cardi B - Biography & History - AllMusic|obra=AllMusic|autor=David Jeffries|fechaaccesu=12 de setiembre de 2017|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.stereogum.com/1952777/cardi-b-is-a-great-rapper-and-you-need-to-start-taking-her-seriously/franchises/status-aint-hood/|títulu=Cardi B Is A Great Rapper, And You Need To Start Taking Her Seriously|fecha=19 de xunetu de 2017|obra=Stereogum|fechaaccesu=12 de setiembre de 2017}}</ref> Per otra parte, la revista ''Complex'' describió a Cardi como temeraria, asegurando que ye una moza nun tien mieu d'actuar so cualquier circunstancia. Afirmó, amás, que l'artista caltién fiel a los so personalidá toa'l tiempu y esa enerxía tresmitir a la so música, lo que fai que conecte col públicu.<ref>{{cita web|url=http://www.complex.com/music/2017/07/cardi-b-bodak-yellow-is-taking-over-the-country|títulu=Don't Sleep on Cardi B's "Bodak Yellow"|obra=Complex|fechaaccesu=12 de setiembre de 2017|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170728021930/http://www.complex.com/music/2017/07/cardi-b-bodak-yellow-is-taking-over-the-country|fechaarchivu=2017-07-28}}</ref> == Vida privada == Cardi B identificar a sigo mesma como [[feminista]] y asegura que sale con mozos per diversión porque la fai sentise más fuerte y meyor consigo mesma.<ref>{{cita web |autor=Veronica Wells|url=http://madamenoire.com/726565/cardi-b-is-a-feminist-and-yall-can-stay-mad/ |títulu=Cardi B. Is A Feminist And Y'all Can Stay Mad |obra=Madamenoire|fechaaccesu=12 de setiembre de 2017}}</ref><ref>{{cita web |url=https://bossip.com/1378571/cardi-b-is-a-feminist-and-yall-can-stay-mad/ |títulu=Cardi B. Is A Feminist And Y'all Can Stay Mad |obra=Bossip |fecha=18 de payares de 2016|fechaaccesu=12 de setiembre de 2017}}</ref> Amás d'ello, aseguró que nun s'avergoña del so pasáu, y declara abiertamente que ye una [[prostituta]] ''stripper''.<ref name="fader"/> Dende agostu de 2017, tien una rellación col raperu Offset del grupu [[Migos]], anque ella mesma comentó: «Nun tengo cites, solo préstome».<ref name="NYT">{{cita web |url=https://www.nytimes.com/2017/08/17/fashion/cardi-b-bodak-yellow.html?mcubz=0|títulu=An Afternoon With Cardi B as She Makes Money Moves|fecha=17 d'agostu de 2017|fechaaccesu=12 de setiembre de 2017|obra=[[The New York Times]]|idioma=inglés|autor=Joanna Nikas}}</ref> El 27 d'ochobre d'esi añu, mientres un conciertu en [[Filadelfia]], Cardi y Offset comprometiéronse.<ref>{{cita web |url=http://www.billboard.com/articles/columns/hip-hop/8015031/cardi-b-migos-offset-engaged-powerhouse-philadelphia-bodak-yellow|títulu=Watch Cardi B and Migos' Offset Get Engaged On Stage in Philadelphia|fecha=28 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=28 d'ochobre de 2017|obra=Billboard|idioma=inglés|autor=Mitchell Peters}}</ref> El 7 d'abril de 2018, tres la so actuación nel programa ''[[Saturday Night Live]]'', Cardi anunció que taben esperando al so primer fíu.<ref name="embaranzu">{{cita web |url=http://www.chicagotribune.com/entertainment/tv/ct-cardi-b-pregnancy-snl-20180408-story.html|títulu=Cardi B reveals pregnancy on 'Saturday Night Live'|fecha=8 d'abril de 2018|fechaaccesu=8 d'abril de 2018|obra=[[Chicago Tribune]]|idioma=inglés}}</ref> Per otra parte, Cardi considérase [[Cristianismu|cristiana]] y cree en [[Dios]] y [[Cristu]], asegurando que n'ocasiones fala con dambos. Según aseguró, depués de pidi-y ayuda en numberoses ocasiones, Dios llevar a ser ''stripper'' y dichu trabayu salvó-y la vida porque-y dio'l valor de dexar al so noviu.<ref>{{cita web |url=https://rickeysmileymorningshow.com/1758012/cardi-b-strip-club/ |títulu=Getting To Know Cardi B Interview Part Two |obra=The Rickey Smiley Morning Show |fecha=16 de setiembre de 2015|fechaaccesu=12 de setiembre de 2017|idioma=inglés}}</ref> == Discografía == === Álbumes d'estudiu === <center> {| {{tablaguapa}} |- !rowspan="2" width="33"| Añu !rowspan="2" width="215"| Álbum !colspan="5"| Allugamientu en llistes !rowspan="2" width="160"| [[Certificaciones de ventes discográfiques nel mundu|Certificaciones]]<br /> |- style="font-size:smaller;" !width="30"|{{Bandera|Australia}}<br />[[Australia|AUS]]<ref name="australia"/> !width="30"|{{Bandera|CAN}}<br />[[Canadá|CAN]]<ref name="billboard"/> !width="30"|{{Bandera|USA}}<br />[[Estaos Xuníos|EUA]]<ref name="billboard"/> !width="30"|{{Bandera|Nueva Zelanda}}<br />[[Nueva Zelanda|NZ]]<ref name="nz"/> !width="30"|{{Bandera|UK}}<br />[[Reinu Xuníu|RU]]<ref name="UK"/> |- |align="center" |2018 |'''''[[Invasion of Privacy]]''''' * <small>Llanzamientu: 6 d'abril de 2018 * Discográfica: [[Atlantic Records]] * Formatos: [[Descarga dixital (música)|Descarga dixital]] y [[Discu compactu|CD]] |align="center" |6 |align="center" |1 |align="center" |1 |align="center" |3 |align="center" |6 |align="left" | * [[Canadian Recording Industry Association|CRIA]]: Platino<ref name="CRIA"/> * [[Recording Industry Association of America|RIAA]]: Oru<ref name="RIAA"/> |- |} </center> === ''Mixtapes'' === <center> {| {{tablaguapa}} |- !rowspan="2" width="33"| Añu !rowspan="2" width="215"| Álbum !colspan="2"| Allugamientu en llistes |- style="font-size:smaller;" !width="30"|{{Bandera|USA}}<br />[[Estaos Xuníos|EUA]]<br />[[Independent Albums|Ind.]]<ref name="billboard"/> !width="30"|{{Bandera|USA}}<br />EUA<br />[[Rap Albums|Rap]]<ref name="billboard"/> |- |align="center" |2016 |'''''Gangsta Bitch Music, Vol. 1''''' * <small>Llanzamientu: 7 de marzu de 2016 * Discográfica: KSR * Formatos: [[Descarga dixital (música)|Descarga dixital]] |align="center" |27 |align="center" |20 |- |align="center" |2017 |'''''Gangsta Bitch Music, Vol. 2''''' * <small>Llanzamientu: 20 de xineru de 2017 * Discográfica: KSR * Formatos: Descarga dixital |align="center" |25 |align="center" |— |- |} </center> === Senciellos === <center> {| {{tablaguapa}} style="table-layout: fixed;" width=80% style="text-align:center;" |- !rowspan=2 width="33"| Añu !width="200" rowspan="2"| Senciellu !colspan=7| Posiciones !width="200" rowspan=2|[[Certificaciones_de ventes discográfiques_en_el mundu Senciellos|Certificaciones]] !rowspan=2 width="100"|Álbum |-style="font-size:smaller;" !width="30"|{{Bandera|Australia}}<br />[[Australia|AUS]]<ref name="australia">{{cita web |url=http://australian-charts.com/showinterpret.asp?interpret=Cardi+B|títulu=Australian Charts: Cardi B History|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|obra=Hung Medien|idioma=inglés}}</ref> !width="30"|{{Bandera|Canadá}}<br />[[Canadá|CAN]]<ref name="billboard"/> !width="30"|{{Bandera|Estaos Xuníos}}<br />[[Estaos Xuníos|EUA]]<ref name="billboard">Pa ver les distintes posiciones de l'artista nos llistaos de ''Billboard'', esplegue'l menú de ''charts'' y escueya la llista deseyada: {{cita web |url=http://www.billboard.com/artist/7266002/cardi-b/chart|títulu=Cardi B - Chart History|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|obra=[[Billboard]]|idioma=inglés}}</ref> !width="30"|{{Bandera|Estaos Xuníos}}<br />[[Estaos Xuníos|EUA]]<br />[[Hot R&B/Hip-Hop Songs|R&B/HH]]<ref name="billboard"/> !width="30"|{{Bandera|Estaos Xuníos}}<br />[[Estaos Xuníos|EUA]]<br />[[Rap Songs|Rap]]<ref name="billboard"/> !width="30"|{{Bandera|Nueva Zelanda}}<br />[[Nueva Zelanda|NZ]]<ref name="nz">{{cita web|url=http://charts.org.nz/showinterpret.asp?interpret=Cardi+B|títulu=New Zealand Charts: Cardi B History|fechaaccesu=6 de payares de 2017|obra=Hung Medien|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180129124232/http://charts.org.nz/showinterpret.asp?interpret=Cardi+B|fechaarchivu=2018-01-29}}</ref> !width="30"|{{Bandera|UK}}<br />[[Reinu Xuníu|RU]]<ref name="UK">{{cita web |url=http://www.officialcharts.com/artist/51953/cardi-b/|títulu=Cardi B UK Chart History|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|obra=[[The Official UK Charts Company]]|idioma=inglés}}</ref> |- |-align="center" |align="center" rowspan="2"|2016 |align="left" |«Stripper Hoe» |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="left" | |align="center" rowspan="2"|Ensin álbum |- |align="left" |«What a Girl Likes» |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="left" | |- |-align="center" |align="center" |2016 |align="left" |«Bronx Season» |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="left" | |align="center" |''Gangsta Bitch Music, Vol. 2'' |- |-align="center" |align="center" rowspan="3"|2017 |align="left" |«[[Bodak Yellow]]» |align="center" |33 |align="center" |6 |align="center" |1 |align="center" |1 |align="center" |1 |align="center" |24 |align="center" |24 |align="left" | * [[Australian Recording Industry Association|ARIA]]: Oru<ref name="ARIA">{{cita web |url=http://www.aria.com.au/pages/httpwww.aria.com.aupageshttpwww.aria.com.aupagesSingleAccreds2017.htm |títulu=ARIA Charts - Accreditations - 2017 Singles|obra=ARIA |idioma=inglés|fechaaccesu=11 de febreru de 2017}}</ref> * [[Canadian Recording Industry Association|CRIA]]: 3× Platino<ref name="CRIA">{{cita web |url=https://musiccanada.com/gold-platinum/?fwp_gp_search=Cardi%2BB|títulu=Golpd & Platinum - Music Canada|fechaaccesu=1 de marzu de 2018|obra=[[Canadian Recording Industry Association|CRIA]]|idioma=inglés}}</ref> * [[Recording Industry Association of America|RIAA]]: 6× Platino<ref name="RIAA">{{cita web |url=https://www.riaa.com/gold-platinum/?tab_active=default-award&se=cardi+b#search_section|títulu=Gold & Platinum: Cardi B|fechaaccesu=30 de xunu de 2018|obra=[[Recording Industry Association of America|RIAA]]|idioma=inglés}}</ref> * [[Recording Industry Association of New Zealand|RIANZ]]: Oru<ref name="BYNZ">{{cita web|url=https://nztop40.co.nz/chart/singles?chart=4414|títulu=NZ Top 40 Singles Chart - 6/11/17|fecha=6 de payares de 2017|fechaaccesu=6 de payares de 2017|obra=[[Recording Industry Association of New Zealand|RIANZ]]|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180304102846/https://nztop40.co.nz/chart/singles?chart=4414|fechaarchivu=2018-03-04}}</ref> * [[British Phonographic Industry|BPI]]: Oru<ref name="ukcerti">Pa ver la certificación, escribir «Cardi B» na barra de «Keywords» y depués dar clic nel botón de «Search»: {{cita web|url=https://www.bpi.co.uk/certified-awards.aspx|títulu=BPI: Certified Awards|fechaaccesu=9 d'avientu de 2017|obra=[[British Phonographic Industry|BPI]]|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160917112745/https://www.bpi.co.uk/certified-awards.aspx|fechaarchivu=2016-09-17}}</ref> |align="center" |''[[Invasion of Privacy]]'' |- |-align="center" |align="left" |«[[MotorSport]]» <small>(con [[Migos]] y [[Nicki Minaj]])</small> |align="center" |74 |align="center" |12 |align="center" |6 |align="center" |3 |align="center" |3 |align="center" |42 |align="center" |49 |align="left" | *{{Bandera|Australia}} AUS: Oru<ref name="aries18">{{cita web|url=https://www.auspop.com.au/2018/2/aria-chart-watch-458/|títulu=ARIA CHART WATCH #458|fecha=|fechaaccesu=1 de marzu de 2018|obra=ARIA|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180203124043/https://www.auspop.com.au/2018/2/aria-chart-watch-458/|fechaarchivu=2018-02-03}}</ref> * CRIA: 2× Platino<ref name="CRIA"/> * RIAA: Oru<ref name="RIAA"/> * BPI: Plata<ref name="ukcerti"/> |align="center" |''Culture II'' |- |-align="center" |align="left" |«[[Bartier Cardi]]» <small>(con [[21 Savage]])</small> |align="center" | |align="center" |18 |align="center" |14 |align="center" |7 |align="center" |6 |align="center" |41 |align="center" |40 |align="left" | * CRIA: Platino<ref name="CRIA"/> * RIAA: 2× Platino<ref name="RIAA"/> |align="center" |''Invasion of Privacy'' |- |-align="center" |align="center" rowspan="3"|2018 |align="left" |«[[Finesse|Finesse (Remix)]]» <small>(con [[Bruno Mars]])</small> |align="center" |6 |align="center" |3 |align="center" |3 |align="center" |1 |align="center" |— |align="center" |2 |align="center" |5 |align="left" | * ARIA: 2× Platino<ref name="ARIA2018"/> * RIAA: 2× Platino<ref name="RIAA"/> * RIANZ: Platino<ref>{{cita web|url=https://nztop40.co.nz/chart/singles?chart=4457|títulu=NZ Top 40 Singles Chart - 5 de marzu de 2018|obra=RIANZ|idioma=inglés|fechaaccesu=25 de marzu de 2018|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180311021159/https://nztop40.co.nz/chart/singles?chart=4457|fechaarchivu=2018-03-11}}</ref> * BPI: Oru<ref name="ukcerti"/> |align="center" |''[[24K Magic (álbum)|24K Magic]]'' |- |align="left" |«[[Be Careful]]» |align="center" |65 |align="center" |24 |align="center" |11 |align="center" |8 |align="center" |6 |align="center" |39 |align="center" |24 |align="left" | * CRIA: Oru<ref name="CRIA"/> |align="center" rowspan="2"|''Invasion of Privacy'' |- |align="left" |«[[I Like It (cantar de Cardi B, Bad Bunny y J Balvin)|I Like It]]» <small>(Cardi B, [[Bad Bunny]] & [[J Balvin]])</small> |align="center" |14 |align="center" |2 |align="center" |1 |align="center" |1 |align="center" |1 |align="center" |7 |align="center" |8 |align="left" | * ARIA: Oru<ref name="ARIA2018"/> * CRIA: 2× Platino<ref name="CRIA"/> * RIAA: Platino<ref name="RIAA"/> * RIANZ: Oru<ref>{{cita web|url=https://nztop40.co.nz/chart/singles?chart=4487|títulu=NZ Top 40 Singles Chart - 11 de xunu de 2018|obra=RIANZ|idioma=inglés|fechaaccesu=8 de xunu de 2018|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180618102452/https://nztop40.co.nz/chart/singles?chart=4487|fechaarchivu=2018-06-18}}</ref> * BPI: Plata<ref name="ukcerti"/> |- | colspan="13" |<center> «—» indica que'l senciellu nun foi llanzáu o nun s'asitió nesi territoriu.</center> |} </center> === Collaboraciones === <center> {| {{tablaguapa}} style="table-layout: fixed;" width=90% style="text-align:center;" |- !rowspan=2 width="30"| Añu !width="200" rowspan="2"| Senciellu !colspan=8| Posiciones !width="150" rowspan=2|[[Certificaciones_de ventes discográfiques_en_el mundu Senciellos|Certificaciones]] !width="100" rowspan=2|Álbum |-style="font-size:smaller;" |-style="font-size:smaller;" !width="30"|{{Bandera|Australia}}<br />[[Australia|AUS]]<ref name="australia"/> !width="30"|{{Bandera|Canadá}}<br />[[Canadá|CAN]]<ref name="billboard"/> !width="30"|{{Bandera|Estaos Xuníos}}<br />[[Estaos Xuníos|EUA]]<ref name="billboard"/> !width="30"|{{Bandera|Estaos Xuníos}}<br />[[Estaos Xuníos|EUA]]<br />[[Hot R&B/Hip-Hop Songs|R&B/HH]]<ref name="billboard"/> !width="30"|{{Bandera|Estaos Xuníos}}<br />[[Estaos Xuníos|EUA]]<br />[[Rap Songs|Rap]]<ref name="billboard"/> !width="30"|{{Bandera|Estaos Xuníos}}<br />[[Estaos Xuníos|EUA]]<br />[[Hot Latin Songs|Latin]]<ref name="billboard"/> !width="30"|{{Bandera|Nueva Zelanda}}<br />[[Nueva Zelanda|NZ]]<ref name="nz"/> !width="30"|{{Bandera|UK}}<br />[[Reinu Xuníu|RU]]<ref name="UK"/> |- |-align="center" |align="center" rowspan="6"|2016 |align="left" |«Gimme Head Too» <small>(de J.R.)</small> |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="left" | |align="center" |''In Due Time'' |- |-align="center" |align="left" |«F**k Me Up» <small>(de [[TJR]])</small> |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="left" | |align="center" |Ensin álbum |- |-align="center" |align="left" |«Want My Love Back»<br /> <small>(de Cashflow Harlem y Ryan Dudley)</small> |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="left" | |align="center" |''Rich Thoughts Poor Habits'' |- |-align="center" |align="left" |«Island Girls»<br /> <small>(de Hood Celebrityy, Josh X y Young Chow)</small> |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="left" | |align="center" rowspan="5"|Ensin álbum |- |-align="center" |align="left" |«She a Bad One (BBA)» <small>(de Red Café)</small> |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="left" | |- |-align="center" |align="left" |«Heaven on My Mind» <small>(de Josh X)</small> |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="left" | |- |-align="center" |align="center" rowspan="4"|2017 |align="left" |«Right Now» <small>(de PHresher)</small> |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="left" | |- |-align="center" |align="left" |«Cute (Remix)» <small>(de D.R.A.M.)</small> |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="left" | |- |-align="center" |align="left" |«[[Non Limit (cantar de G-Eazy)|Non Limit]]» <small>(de [[G-Eazy]] y [[ASAP Rocky]])</small> |align="center" |43 |align="center" |7 |align="center" |4 |align="center" |2 |align="center" |2 |align="center" |— |align="center" |21 |align="center" |45 |align="left" | * ARIA: Platino<ref name="ARIA2018">{{cita web |url=http://www.aria.com.au/pages/httpwww.aria.com.aupageshttpwww.aria.com.aupagesSingleAccreds2018.htm |títulu=ARIA Charts - Accreditations - 2018 Singles|obra=ARIA |idioma=inglés|fechaaccesu=11 de febreru de 2017}}</ref> * CRIA: Platino<ref name="CRIA"/> * RIAA: 3× Platino<ref name="RIAA"/> * RIANZ: Oru<ref>{{cita web|url=https://nztop40.co.nz/chart/singles?chart=4441|títulu=NZ Top 40 Singles Chart - 15 de xineru de 2018|obra=[[Recording Industry Association of New Zealand|RIANZ]]|idioma=inglés|fechaaccesu=25 de payares de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180127125332/https://nztop40.co.nz/chart/singles?chart=4441|fechaarchivu=2018-01-27}}</ref> |align="center" |''The Beautiful & Damned'' |- |-align="center" |align="left" |«[[La Modelu]]» <small>(d'[[Ozuna]])</small> |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |52 |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |3 |align="center" |— |align="center" |— |align="left" | |align="center" rowspan="4"|Ensin álbum |- |-align="center" |align="center" rowspan="4"|2018 |align="left" |«[[Agora diz|Agora diz (Remix)]]» <small>(con [[Chris Jeday]], [[Migos|Offset]], [[Anuel AA]], [[J Balvin]], [[Arcángel (cantante)|Arcángel]], [[Ozuna]])</small> |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="left" | |- |-align="center" |align="left" |«[[Girls (cantar de Rita Ora)|Girls]]» <small>(con [[Rita Ora]], [[Bebi Rexha]] y [[Charli XCX]])</small> |align="center" |52 |align="center" |72 |align="center" |103 |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |41 |align="center" |22 |align="left" | |- |-align="center" |align="left" |«[[Dineru (cantar de Jennifer Lopez)|Dineru]]» <small>(con [[Jennifer Lopez]] y [[DJ Khaled]])</small> |align="center" |— |align="center" |75 |align="center" |80 |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="left" | |- |-align="center" |align="left" |«[[Girls Like You]]» <small>(con [[Maroon 5]])</small> |align="center" |2 |align="center" |1 |align="center" |4 |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |— |align="center" |2 |align="center" |11 |align="left" | * ARIA: Oru<ref name="ARIA2018"/> * CRIA: Oru<ref name="CRIA"/> |align="center" |''[[Red Pill Blues]]'' |- | colspan="13" |<center> «—» indica que'l senciellu nun foi llanzáu o nun s'asitió nesi territoriu.</center> |} </center> == Filmografía == {| class="wikitable sortable" |+Televisión ! Añu !Títulu !Papel ! class="unsortable"| Notes |- | 2015-17 |''Love & Hip Hop: New York'' |rowspan="3"|Ella mesmu Repartu principal <small>(temporaes 6 y 7)</small> |- | 2015 |''Uncommon Sense with Charlamagne'' | Temporada 1, episodiu 23 |- | 2016 | ''Kocktails with Khloé'' | Episodiu: «Khloé Kardashian Spills the Tea» |- | rowspan="2"|2017 | ''Being Mary Jane'' | Merced | Episodio: «Getting Real» |- | ''Hip Hop Squares'' | Ella mesma | 2 episodios |} == Premios y nomamientos == {| {{tablaguapa}} style="table-layout: fixed;" width=70% style="text-align:center;" |- !width="5%"| Añu !width="20%"| Premiación !width="20%"| Nomada por !width="35%"| Categoría !width="5%"| Resultáu !width="2%"| Ref. |- |rowspan="13"|2017 |rowspan="2"|[[BET Awards]] |rowspan="7"|Cardi B |Meyor Artista Femenina ''Hip Hop'' |style="background-color: #FDD" |Nomáu |rowspan="2"|<ref name="BET">{{cita web |url=http://www.eonline.com/news/861996/bet-awards-2017-winners-the-complete-list|títulu=BET Awards 2017 Winners: The Complete List|fecha=26 de xunu de 2017|fechaaccesu=10 de setiembre de 2017|obra=Y!|idioma=inglés|autor=Mike Vulpo}}</ref> |- |Meyor Artista Nuevu |style="background-color:#FDD"|Nomáu |- |rowspan="9"|BET Hip Hop Awards |Artista del Añu |style="background-color:#FDD"|Nomáu |rowspan="9"|<ref name="BETHH">{{cita web |url=http://www.eonline.com/news/880364/cardi-b-among-top-nominees-of-2017-bet-hip-hop-awards|títulu=Cardi B Among Top Nominees of 2017 BET Hip Hop Awards|fecha=15 de setiembre de 2017|fechaaccesu=19 de setiembre de 2017|obra=Y!|idioma=inglés|autor=Corinne Heller}}</ref><br /><ref name="BET2017">{{cita web |url=http://www.billboard.com/articles/columns/hip-hop/7997425/2017-bet-hip-hop-awards-winners-list|títulu=2017 BET Hip-Hop Awards: See the Winners List|fecha=10 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=10 d'ochobre de 2017|obra=Y!|idioma=inglés|autor=Ashley Iasimone}}</ref> |- |Meyor Artista Nuevu ''Hip Hop'' |style="background-color: #CFC"|Ganador |- |Meyor Intérprete en Vivu |style="background-color: #FDD"|Nomáu |- |Meyor Estilu de Rap |style="background-color: #CFC"|Ganador |- |Artista más ''[[Atraición sexual|sexy]]'' |style="background-color: #CFC"|Ganador |- | rowspan="3"|«[[Bodak Yellow]]» | Meyor Videu ''Hip Hop'' |style="background-color: #FDD"|Nomáu |- | Meyor Senciellu |style="background-color:#CFC"|Ganador |- | Cantar con Mayor Impactu |style="background-color:#FDD"|Nomáu |- | ''Gangsta Bitch Music Vol. 2'' | Meyor ''[[Mixtape]]'' |style="background-color: #CFC"|Ganador |- | MOBO Awards | Cardi B | Meyor Artista Internacional |style="background-color: #FDD"|Nomáu |<ref>{{cita web |url=https://www.thefader.com/2017/10/17/2017-mobo-awards-full-nominees|títulu=Here are all the nominations for the 2017 MOBO Awards|fecha=17 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=28 d'ochobre de 2017|obra=The Fader|idioma=inglés|autor=David Renshaw}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.huffingtonpost.co.uk/entry/stormzy-mobo-awards-2017-winners_uk_5a1fc1b8y4b0a8581y67f929|títulu=Mobo Awards 2017: Stormzy Wins Big As He Scoops Three Top Prizes|fecha=30 de payares de 2017|fechaaccesu=9 d'avientu de 2017|obra=The Huffington Post|idioma=inglés|autor=Ash Percival}}</ref> |- | [[Soul Train Music Awards]] | rowspan="3"|«Bodak Yellow» | Meyor Cantar ''Hip Hop'' del Añu |style="background-color:#CFC"|Ganador |<ref name="STMA">{{cita web |url=http://variety.com/2017/music/news/soul-train-awards-2017-winners-list-1202624137/|títulu=Soul Train Awards 2017: Full Winners List|fecha=27 de payares de 2017|fechaaccesu=2 d'avientu de 2017|obra=Variety|idioma=inglés}}</ref> |- | rowspan="27"|2018 | rowspan="7"|BET Awads | Premiu de los espectadores |style="background-color: #CFC"|Ganador | rowspan="7"|<ref name="BET2018">{{cita web |url=https://www.billboard.com/articles/news/8456278/bet-awards-nominations-2018|títulu=DJ Khaled Leads 2018 BET Awards Nominations: See the Full List|fechaaccesu=16 de mayu de 2018|obra=Billboard|idioma=inglés}}</ref><ref name="BET2018W">{{cita web |url=http://ew.com/music/2018/06/24/bet-awards-2018-winners-list/|títulu=BET Awards 2018: See the full list of winners|fecha=24 de xunu de 2018|fechaaccesu=30 de xunu de 2018|obra=Entertainment Weekly|idioma=inglés|autor=Folia Hoggatt}}</ref> |- | rowspan="2"|Videu del Añu |style="background-color: #FDD"|Nomáu |- | rowspan="2"|«[[Finesse]]» |style="background-color: #FDD"|Nomáu |- | rowspan="2"|Meyor collaboración |style="background-color: #FDD"|Nomáu |- | «[[Bartier Cardi]]» |style="background-color: #FDD"|Nomáu |- | «[[MotorSport]]» | Premiu de los espectadores |style="background-color: #FDD"|Nomáu |- | Cardi B | Meyor Artista Femenina ''Hip Hop'' |style="background-color: #CFC"|Ganador |- | rowspan="8"|[[Billboard Music Awards]] | rowspan="2"|«Bodak Yellow» | ''Top'' Cantar con más ''[[streaming]]'' |style="background-color: #FDD"|Nomáu |rowspan="8"|<ref name="BBMA2018">{{cita web |url=https://www.billboard.com/articles/news/bbma/8456842/billboard-music-awards-2018-winners-list-bbmas|títulu=Here Are All the Winners From the 2018 Billboard Music Awards|fechaaccesu=20 de mayu de 2018|obra=Billboard|idioma=inglés}}</ref> |- | ''Top'' Cantar de Rap |style="background-color: #FDD"|Nomáu |- | «Finesse» | ''Top'' Cantar R&B |style="background-color: #FDD"|Nomáu |- | rowspan="7"|Cardi B | ''Top'' Artista Nuevu |style="background-color:#FDD"|Nomáu |- | Premiu al Méritu ''Billboard'' |style="background-color: #FDD"|Nomáu |- | ''Top'' Artista Femenina |style="background-color: #FDD"|Nomáu |- | ''Top'' Artista ''Streaming Songs'' |style="background-color: #FDD"|Nomáu |- | ''Top'' Artista Femenina Rap |style="background-color: #CFC"|Ganador |- | rowspan="5"|iHeartRadio Music Awards | Meyor Artista Nuevu |style="background-color: #CFC"|Ganador | rowspan="5"|<ref name="iHeart">{{cita web |url=https://www.billboard.com/articles/news/8240363/iheartradio-music-award-winners-2018-complete-list-winners-1089542|títulu=iHeartRadio Music Award Winners 2018: Complete List|fecha=11 de marzu de 2018|fechaaccesu=12 de marzu de 2018|obra=Billboard|idioma=inglés|autor=Katie Atkinson}}</ref> |- | Meyor Artista Nuevu ''Hip Hop'' |style="background-color: #CFC"|Ganador |- | rowspan="3"|«Bodak Yellow» | Meyor Cantar ''Hip Hop'' |style="background-color: #FDD"|Nomáu |- | Meyor Lletra |style="background-color:#FDD"|Nomáu |- | Meyor Videu |style="background-color:#FDD"|Nomáu |- | rowspan="4"|[[Teen Choice Awards]] | Cardi B | Meyor Artista Femenina del Branu |style="background-color: #FFD"|Pendiente |rowspan="4"|<ref name="TCA">{{cita web|url=http://abcnewsradioonline.com/music-news/2018/6/22/selena-gomez-and-cardi-b-lead-second-wave-of-teen-choice-awa.html|títulu=Selena Gomez and Cardi B lead second wave of Teen Choice Awards music nominees|fecha=22 de xunu de 2018|fechaaccesu=30 de xunu de 2018|obra=ABC|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180622220726/http://abcnewsradioonline.com/music-news/2018/6/22/selena-gomez-and-cardi-b-lead-second-wave-of-teen-choice-awa.html|fechaarchivu=2018-06-22}}</ref> |- | «Finesse» | Meyor Cantar R&B/Hip Hop |style="background-color: #FFD"|Pendiente |- | «Dineru» | Meyor Cantar Llatín |style="background-color:#FFD"|Pendiente |- | «Girls Like You» | Meyor Cantar del Branu |style="background-color: #FFD" |Pendiente |- | rowspan="2"|[[Premios Grammy]] | rowspan="2"|«Bodak Yellow» | [[Premiu Grammy a la meyor interpretación de rap|Meyor Interpretación de Rap]] |style="background-color: #FDD"|Nomáu |rowspan="2"|<ref name="Grammys">{{cita web |url=https://www.grammy.com/grammys/artists/cardi-b|títulu=Artist Profile: Cardi B|fechaaccesu=28 de payares de 2017|obra=Grammys|idioma=inglés}}</ref> |- | Meyor Cantar de Rap |style="background-color: #FDD"|Nomáu |- |} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == * [http://www.iamcardib.com/ Páxina oficial de Cardi B] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20201204190812/http://www.iamcardib.com/ |date=2020-12-04 }} (n'inglés). * {{facebook|IamCardiB}} (n'inglés). * {{twitter|iamcardib}} (n'inglés). * {{instagram|iamcardib}} (n'inglés). * {{Allmusic|class=artist|id=mn0003493912|label=Cardi B}} (n'inglés). * {{Discogs artist | artist=Cardi+B | name=Cardi B}} (n'inglés). * {{IMDb nome|8054799}} * {{MusicBrainz artist | id=2f3c4d70-0462-40da-bba3-0aec5772c556 | name=Cardi B}} {{NF|1992||B, Cardi}} [[Categoría:Raperos y raperes d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Modelos d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Cantantes n'inglés]] [[Categoría:Persones de Nueva York]] tuizb8qyyhtqil2j44veb87k1tqq1ld Cat Zingano 0 142547 4498597 4491711 2026-06-03T23:44:06Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498597 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Cathilee Deborah Zingano'''<ref>{{cita web|url=http://boxing.nv.gov/uploadedFiles/boxingnvgov/content/results/MMA/2013/04-13-13MMA(1).pdf |autor=State of Nevada Athletic Commission|títulu=Mixed Martial Arts Show Results "TUF Finale" |formatu=PDF |fecha=13 d'abril de 2013 |fechaaccesu=29 de xunu de 2013}}</ref> {{nym}} ye una [[lluchadora de MMA]] d'[[Estaos Xuníos]] qu'anguaño compite na categoría de [[pesu gallu]] femenín en [[Ultimate Fighting Championship]]. El 25 d'agostu de 2014, Zingano atópase clasificada Non.7 na so división.<ref>[http://www.ufc.ca/rankings UFC Fighter Rankings]</ref> == Carrera n'artes marciales mistes == === Ultimate Fighting Championship === Nel so debú en UFC, Zingano enfrentar a [[Miesha Tate]] el 13 d'abril de 2013 en [[The Ultimate Fighter: Team Jones vs. Team Sonnen Finale|The Ultimate Fighter 17 Finale]].<ref>{{cita web|url=http://www.mmajunkie.com/news/2013/02/second-ufc-womens-fight-set-miesha-tate-meets-cat-zingano-at-tuf-17-finale|títulu=Second UFC women's fight set: Miesha Tate meets Cat Zingano at TUF 17 Finale|editorial=MMAjunkie.com|fecha=11 de febreru de 2013|fechaaccesu=11 de febreru de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130903162341/http://www.mmajunkie.com/news/2013/02/second-ufc-womens-fight-set-miesha-tate-meets-cat-zingano-at-tuf-17-finale|fechaarchivu=2013-09-03}}</ref> Zingano ganó por knockout téunicu a Miesha na tercer ronda.<ref name="TUF 17 Win">{{cita web|url=http://sports.yahoo.com/blogs/mma-cagewriter/cat-zingano-gets-tko-win-fight-ronda-rousey-025322366--mma.html|títulu=Cat Zingano gets TKO win, ‘TUF’ coaching gig and title fight against Ronda Rousey|editorial=Yahoo! Sports|fecha=13 d'abril de 2013|fechaaccesu=13 d'abril de 2013|autor=Maggie Hendricks}}</ref> Tres l'eventu, dambes peleadoras ganaron el premiu a la ''Engarradiella de la Nueche''.<ref>{{cita web|url=http://www.mmajunkie.com/news/2013/04/tuf-17-finale-bonuses-zingano-tate-browne-pineda-earn-50000|títulu=TUF 17 Finale bonuses: Zingano, Tate, Browne, Pineda earn $50,000|editorial=MMAjunkie.com|fecha=14 d'abril de 2013|fechaaccesu=15 d'abril de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130416022637/http://www.mmajunkie.com/news/2013/04/tuf-17-finale-bonuses-zingano-tate-browne-pineda-earn-50000|fechaarchivu=2013-04-16}}</ref> El 12 de xunetu de 2014, la UFC anunció que Cat Zingano volvería al octágono dempués de la mancadura que-y torgó enfrentar se a la campeona del pesu gallu femenín [[Ronda Rousey]].<ref>{{cita web|url=http://laoctavaesquina.com/2014/07/12/cat-zingano-tornara-al-octagono-de-la-ufc/|títulu=Cat Zingano va tornar al octágono de la UFC.|editorial=laoctavaesquina.com|fecha=12 de xunetu de 2014|fechaaccesu=12 de xunetu de 2014|autor=PolRdB|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140903101725/http://laoctavaesquina.com/2014/07/12/cat-zingano-tornara-al-octagono-de-la-ufc/|fechaarchivu=3 de setiembre de 2014}}</ref> Zingano enfrentar a [[Amanda Nunes]] el 27 de setiembre de 2014 en [[UFC 178]].<ref>{{cita web|url=http://sports.yahoo.com/blogs/mma-cagewriter/cat-zingano-returns-to-action-against-amanda-nunes-at-ufc-178-133236501.html;_ylt=AwrBJR74oL5TrF8AOpdNbK5_|títulu=Cat Zingano returns to action against Amanda Nunes at UFC 178|editorial=sports.yahoo.com|autor=Kevin Iole|fecha=10 de xunetu de 2014|fechaaccesu=10 de xunetu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140714135851/http://sports.yahoo.com/blogs/mma-cagewriter/cat-zingano-returns-to-action-against-amanda-nunes-at-ufc-178-133236501.html;_ylt=AwrBJR74oL5TrF8AOpdNbK5_|fechaarchivu=2014-07-14}}</ref> Zingano ganó la engarradiella por knockout téunicu na tercer ronda. El 28 de febreru de 2015, Zingano enfrentar a la campeona del pesu gallu femenín [[Ronda Rousey]] en [[UFC 184]].<ref>{{cita web|url=http://laoctavaesquina.com/2015/01/30/ronda-rousey-y-cat-zingano-pasen-a-estelarizar-el-ufc-184/|títulu=Ronda Rousey y Cat Zingano pasen a estelarizar el UFC 184.|editorial=laoctavaesquina.com|fecha=30 de xineru de 2015|fechaaccesu=30 de xineru de 2015|autor=PolRdB|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150214054559/http://laoctavaesquina.com/2015/01/30/ronda-rousey-y-cat-zingano-pasen-a-estelarizar-el-ufc-184/|fechaarchivu=14 de febreru de 2015}}</ref> Zingano perdió la engarradiella por sumisión en 14 segundos. == Vida personal == Zingano taba casada cola cintu negru de JJB Maurício Zingano.<ref>{{cita web| apellíu =Okamoto | nome =Brett | títulu =Mauricio Zingano found dead | newspaper =ESPN | fecha =15 de xineru de 2014 | url =http://espn.go.com/mma/story/_/id/10294138/cat-zingano-husband-mauricio-found-dead-home | fechaaccesu =22 de xineru de 2014 }}</ref> En xunto, tienen un fíu,<ref>{{cita web|url=http://sports.yahoo.com/blogs/mma-cagewriter/ufc-fighters-cat-zingano-sara-mcmann-bring-maternal-175759100--mma.html|títulu=New UFC fighters Cat Zingano and Sara McMann bring maternal instinct to the cage|editorial=Yahoo! Sports|fecha=28 de febreru de 2013|fechaaccesu=28 de febreru de 2013|autor=Maggie Hendricks|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20231016033927/https://sports.yahoo.com/blogs/mma-cagewriter/ufc-fighters-cat-zingano-sara-mcmann-bring-maternal-175759100--mma.html|fechaarchivu=2023-10-16}}</ref> que la convierte na primer madre en combatir en UFC. El so home, Maurício Zingano, quitóse la vida'l 13 de xineru de 2014, a la edá de 37 años.<ref>{{cita web|url=http://msn.foxsports.com/ufc/story/mauricio-zingano-husband-of-ufc-delidiar-cat-zingano-dead-at-37-011414|títulu=Mauricio Zingano, husband of UFC delidiar Cat Zingano, dead at 37|editorial=msn.foxsports.com|fecha=14 de xineru de 2014}}</ref><ref>{{cita web|url=http://mmajunkie.com/2014/01/mauricio-zingano-ufc-fighter-cat-zinganos-husband-found-dead-at-home/|títulu=Mauricio Zingano, UFC fighter Cat Zingano's husband, found dead at home|editorial=mmajunkie.com|fecha=14 de xineru de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180615032511/https://mmajunkie.com/2014/01/mauricio-zingano-ufc-fighter-cat-zinganos-husband-found-dead-at-home|fechaarchivu=2018-06-15}}</ref> == Campeonatos y llogros == * '''[[Ultimate Fighting Championship]]''' ** [[Llista de Premios del UFC|Engarra de la Nueche]] (Una vegada) ** Primer peleadora en ganar el premiu "Engarradiella de la Nueche" (con [[Miesha Tate]]) ** Primer peleadora en ganar un combate por KO/TKO * '''Ring of Fire''' ** Campeona de Pesu Gallu (Una vegada, la primera) ** Campeona de Peso Mosca (Una vegada, la primera) * '''Fight to Win''' ** Campeona de 130 lbs (58 kg) ** Campeona de 125 lbs (56 kg) == Récor en MMA == {| class="wikitable sortable" style="font-size: 85%;" |- ! Resultáu !Récor ! class="unsortable" width="140pt"| Oponente !class="unsortable" width="140pt"| Métodu !Eventu !Fecha !Ronda !Tiempu !Llocalización ! Notes |- |style="background: #ffcccc" align='center'|Derrota |align=center| 9–3 |{{bandera|BRA}} [[Ketlen Vieira]] | Decisión (estremada) |[[UFC 222]] |[[3 de marzu]] de [[2018]] |align=center| 3 |align=center| 5:00 |{{bandera|USA}} [[Las Vegas (Nevada)|Las Vegas]] | |- |style="background: #ffcccc" align='center'|Derrota |align=center|9–2 |{{bandera|USA}} [[Julianna Peña]] | Decisión (unánime) | [[UFC 200]] |[[9 d'abril]] de [[2016]] |align=center| 3 |align=center| 5:00 |{{bandera|USA}} [[Las Vegas (Nevada)|Las Vegas]] | |- |style="background: #ffcccc" align='center'|Derrota |align=center|9–1 |{{bandera|USA}} [[Ronda Rousey]] | Sumisión (armlock) | [[UFC 184]] |[[28 de febreru]] de [[2015]] |align=center| 1 |align=center| 0:14 |{{bandera|USA}} [[Los Angeles (California)|Los Angeles]] |{{small|Pol [[Campeonatu de Pesu Gallu de Muyeres de UFC]].}} |- |style="background: #ccffcc" align='center'|Victoria |align=center|9–0 |{{bandera|Brasil}} [[Amanda Nunes]] | TKO (coldaes y golpes) | [[UFC 178]] | [[27 de setiembre]] de [[2014]] |align=center| 3 |align=center| 1:21 |{{bandera|USA}} [[Las Vegas (Nevada)|Las Vegas]] | |- |style="background: #ccffcc" align='center'|Victoria |align=center|8–0 |{{bandera|USA}} [[Miesha Tate]] | TKO (rodiyaes y coldada) | [[The Ultimate Fighter: Team Jones vs. Team Sonnen Finale|The Ultimate Fighter 17 Finale]] | [[13 d'abril]] de [[2013]] |align=center| 3 |align=center| 2:55 |{{bandera|USA}} [[Las Vegas (Nevada)|Las Vegas]] |{{small|Engarradiella de la Nueche.}} |- |style="background: #ccffcc" align='center'|Victoria |align=center|7–0 |{{bandera|USA}} [[Raquel Pennington]] | Sumisión (rear-naked choke) | [[Invicta FC 3]] | [[6 d'ochobre]] de [[2012]] |align=center| 2 |align=center| 3:32 |{{bandera|USA}} [[Kansas City (Kansas)|Kansas City, Kansas]] | |- |style="background: #ccffcc" align='center'|Victoria |align=center|6–0 |{{bandera|Xapón}} [[Takayo Hashi]] | KO (slam) | Fight to Win: Outlaws | [[14 de mayu]] de [[2011]] |align=center| 3 |align=center| 4:42 |{{bandera|USA}} [[Denver (Colorado)|Denver]] |{{small|Ganó'l Campeonatu Femenín de FTW de 56 kg.}} |- |style="background: #ccffcc" align='center'|Victoria |align=center|5–0 |{{bandera|Brasil}} [[Carina Damm]] | TKO (golpes y coldaes) | Crowbar MMA: Winter Brawl | [[10 d'avientu]] de [[2010]] |align=center| 2 |align=center| 3:37 |{{bandera|USA}} [[Grand Forks|Grand Forks, Dakota del Norte]] | |- |style="background: #ccffcc" align='center'|Victoria |align=center|4–0 |{{bandera|USA}} [[Ivana Coleman]] | TKO (golpes) | Ring of Fire 38 | [[5 de xunu]] de [[2010]] |align=center| 1 |align=center| 1:54 |{{bandera|USA}} [[Broomfield, Colorado]] |{{small|Ganó'l Campeonatu Femenín de Peso Mosca de Ring of Fire.}} |- |style="background: #ccffcc" align='center'|Victoria |align=center|3–0 |{{bandera|USA}} [[Barb Honchak]] | Decisión (unánime) | Fight to Win: Phenoms | [[30 de xineru]] de [[2010]] |align=center| 3 |align=center| 5:00 |{{bandera|USA}} [[Denver (Colorado)|Denver]] |{{small|Ganó'l Campeonatu Femenín de FTW de 58 kg.}} |- |style="background: #ccffcc" align='center'|Victoria |align=center|2–0 |{{bandera|USA}} [[Angela Samaro]] | Sumisión (anaconda choke) | Ring of Fire 33 | [[10 de xineru]] de [[2009]] |align=center| 2 |align=center| 3:40 |{{bandera|USA}} [[Broomfield, Colorado]] | |- |style="background: #ccffcc" align='center'|Victoria |align=center|1–0 |{{bandera|USA}} [[Karina Taylor]] | Sumisión (armbar) | Ring of Fire 32 | [[13 de xunu]] de [[2008]] |align=center| 1 |align=center| 2:30 |{{bandera|USA}} [[Broomfield, Colorado]] |{{small|Ganó'l Campeonatu Femenín de Pesu Gallu de Ring of Fire.}} |} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces esternos}} * [http://www.ufcespanol.com/fighter/Cat-Zingano Perfil oficial UFC] {{NF|1982||Zingano, Cat}} {{Tradubot|Cat Zingano}} [[Categoría:Lluchadores de MMA d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Persones de Colorado]] dkk9ztxa9252wdy2i2dnvqh4nfj4tbk Cherry Kiss 0 146564 4498650 4494978 2026-06-04T11:06:48Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498650 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Cherry Kiss''' {{nym}} ye una [[actriz pornográfica]] y [[modelu erótica]] [[serbia]].<ref name="iafd">{{IAFD nome|id = charry|xenero = f}}</ref> == Biografía == Cherry Kiss, nome artísticu de '''Ivana Slavković''', nació l'últimu día del añu de 1992 na ciudá serbia de [[Niš]], allugada nel [[distritu de Nišava]].<ref name="iafd" /><ref>{{cita web|url= http://www.svet.rs/vesti/estrada/ivana-slavkovic-zbog-posla-kojim-se-bavim-mestani-se-sprdaju-sa-mojim-roditeljima|títulu= Ivana Slavković: Zbog posla kojim se bavim, meštani se sprdaju sa mojim roditeljima!|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= Svet|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20190719091351/http://www.svet.rs/vesti/estrada/ivana-slavkovic-zbog-posla-kojim-se-bavim-mestani-se-sprdaju-sa-mojim-roditeljima|fechaarchivu= 2019-07-19}}</ref> Nun se sabe enforma de la so vida antes de 2011, cuando a los sos 19 años treslladar a [[Budapest]] ([[Hungría]]) pa ingresar na industria pornográfica.<ref name="iafd" /><ref>{{cita web |url= https://www.juznevesti.com/Drushtvo/Intervju-Ivana-Slavkovic-Cherry-Kiss.sr.html|títulu= Intervju: Ivana Slavković Cherry Kiss|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= Juzne Vesti}}</ref> Coyó cierta relevancia nel so país al participar nel reality show ''Parovi'', de la cadena Happy TV.<ref>{{cita web|url= http://www.vesti-online.com/Scena/Soubiznis/289276/Ceri-Kis-Mnogo-sam-naucila-od-Rona|títulu= Čeri Kis: Mnogo sam naučila od Rona|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= Vesti Online|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180628184548/http://www.vesti-online.com/Scena/Soubiznis/289276/Ceri-Kis-Mnogo-sam-naucila-od-Rona|fechaarchivu= 2018-06-28}}</ref><ref>{{cita web |url= http://svemirac.com/slike/2012/03/ko-je-ivana-slavkovic-cherry-kiss/|títulu= Ko je Ivana Slavković – Cherry Kiss|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= Svemirac}}</ref> En abandonándolo, foi fotografiada pa la revista masculina CKM, editada en [[Polonia]].<ref>{{cita web |url= http://www.svetplus.com/vesti.asp?vide=17125|títulu= Skinula se Ivana Slavković!|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= Svet Plus}}</ref> Trabayó tanto pa productores europees y americanes como Mile High, [[Evil Angel]], Marc Dorcel Fantasies, [[Girlfriends Films]], 21 Sextury, [[New Sensations]], [[Reality Kings]], Pervision, Devotion XXX, Digital Sin, [[Kink.com]], [[Private Media Group|Private]] o Manwin Content.<ref name="iafd" /> En 2015 y 2018 recibió dos tales nominaciones nos [[Premios AVN]] na categoría de [[Premiu AVN a la Meyor escena de sexu en producción estranxera|Meyor escena de sexu en producción estranxera]]<ref>{{cita web |url= http://avnawards.avn.com/pages/4|títulu= Nomaos nos Premios AVN 2015|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= AVN|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20141230202705/http://avnawards.avn.com/pages/4|fechaarchivu= 30 d'avientu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url= https://avn.com/awards/nominees|títulu= Nomaos nos Premios AVN 2018|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= AVN}}</ref> poles películes ''Anissa Kate, the Widow''<ref>{{cita web |url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=102210|títulu= Info "Anissa Kate, the Widow"|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> y ''Erik Everhard Takes On Europe'',<ref>{{cita web |url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=117713|títulu= Info "Erik Everhard Takes On Europe"|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> respeutivamente. Tamién en 2018 recibió dos nominaciones nos [[Premiu AVN|AVN]] y [[Premiu XBIZ|XBIZ]]<ref>{{cita web |url=https://www.xbiz.com/news/231720/xbiz-announces-finalist-nominees-for-2018-xbiz-awards|títulu= Nomaos nos Premios XBIZ 2018|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= XBIZ}}</ref> na categoría de '''Artista femenina estranxera del añu'''. Hasta l'actualidá, rodó más de 170 películes.<ref name="iafd" /> Dalgún de los sos trabayos son ''Añal Day 4'',<ref>{{cita web |url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=114865|títulu= Info "Añal Day 4"|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> ''Black Corset'',<ref>{{cita web |url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=118400|títulu= Info "Black Corset"|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> ''Chambermaid'',<ref>{{cita web |url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=101223|títulu= Info "Chambermaid"|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> ''Fetish Mania'',<ref>{{cita web |url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=118053|títulu= Info "Fetish Mania"|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> ''Just You And Me'',<ref>{{cita web |url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=118882|títulu= Info "Just You And Me"|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> ''Masseuses'',<ref>{{cita web |url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=115589|títulu= Info "Masseuses"|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> ''My Maid And Me'',<ref>{{cita web |url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=113751|títulu= Info "My Maid And Me"|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> ''Natural Orgasms'',<ref>{{cita web |url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=114743|títulu= Info "Natural Orgasms"|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> ''Rocco Sex Analyst'',<ref>{{cita web |url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=113972|títulu= Info "Rocco Sex Analyst"|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> ''Squirtwomen''<ref>{{cita web |url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=112609|títulu= Info "Squirtwomen"|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> o ''Young Horse Riders''.<ref>{{cita web |url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=103191|títulu= Info "Young Horse Riders"|fechaaccesu= 3 de marzu de 2018|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> == Premios y nomamientos == {| {{tablaguapa}} |- ! Añu !Ceremonia !Resultáu !Premiu !Trabayu |- |rowspan="1"|'''2015''' |rowspan="1"|[[Premios AVN]] | {{celda|Nomada}} |[[Premiu AVN a la Meyor escena de sexu en producción estranxera|Meyor escena de sexu en producción estranxera]] |''Anissa Kate, the Widow'' |- |rowspan="5"|'''2018''' |rowspan="2"| [[Premios AVN]] | {{celda|Nomada}} |[[Premiu AVN a l'Artista femenina estranxera del añu|Artista femenina estranxera del añu]] | {{celda|Non disponible}} |- | {{celda|Nomada}} |[[Premiu AVN a la Meyor escena de sexu en producción estranxera|Meyor escena de sexu en producción estranxera]] |''Erik Everhard Takes On Europe'' |- |rowspan="2"| Spank Bank Awards | {{celda|Nomada}} |Airtight Angel of the Year | {{celda|Non disponible}} |- | {{celda|Nomada}} |Natural Born Cock Killer | {{celda|Non disponible}} |- |rowspan="1"| [[Premiu XBIZ|Premios XBIZ]] | {{celda|Nomada}} |[[Premiu XBIZ a l'Artista femenina estranxera del añu|Artista femenina estranxera del añu]] | {{celda|Non disponible}} |- |} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == * {{instagram|cherry.kiss92}} * {{twitter|IVANACHERRYKISS}} * {{IMDb nome|5703508|Cherry Kiss}} * {{IAFD nome|id=charry|xenero=f|nome=Cherry Kiss}} * {{afdb nome|id=63792|xéneru=femenín|nome=Cherry Kiss}} {{NF|1992||Kiss, Cherry}} {{Tradubot|Cherry Kiss}} [[Categoría:Actores y actrices de pornografía de Serbia]] [[Categoría:Modelos de Serbia]] [[Categoría:Persones de Belgráu]] qt6u5fl8gaq5ou6msyq4o8k5jvuhuna Cherríe Moraga 0 146567 4498651 4324489 2026-06-04T11:07:29Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498651 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Cherríe Lawrence Moraga''',<ref>Pignataro, p. 1. "Cherrie Lawrence Moraga: Introduction"</ref> nacida en [[Whittier (California)|Whittier]], [[California]], el [[25 de setiembre]] de [[1952]]. Ye una poeta, ensayista y dramaturga d'[[Estaos Xuníos d'América]] que la so obra trata n'especial de les esperiencies de les muyeres [[Lesbianismu|lesbianes]] de les minoríes raciales d'Estaos Xuníos, cuantimás de les llatines. == Biografía == Fía de [[Chicanu|chicana]] y [[anglosaxón]]. Estudió na universidá privada de [[Hollywood]], llicenciándose en [[1974]]. Trabayó como profesora en [[Los Angeles]], mientres trés años, nesi tiempu compunxo los sos primeros poemes d'amor lesbiano. El contautu cola obra y la persona de la poeta [[Judy Grahn]], fizo que creciera nella la necesidá d'escribir como lesbiana y como chicana, tamién aumentó la so politización. En 1977, camudar a [[San Francisco (California)|San Francisco]] y en 1980 doctorar na Universidá del Estáu. ==Obra lliteraria== En 1979 xunto a [[Gloria Anzaldúa]], unviaron una carta, solicitando escritos a muyeres feministes que cuntaren esperiencies que punxeren de manifiestu les causes que producíen divisiones dientro del [[feminismu|movimientu feminista]], como la [[Intolerancia (socioloxía)|intolerancia]], el prexuiciu o la negación de les diferencies. En 1981, editó xunto a l'activista feminista lesbiana y negra [[Barbara Smith]] l'antoloxía ''"This Bridge Called My Back: Writings by Radical Women of Color"''. El llibru recibió'l premiu de la fundación ''Before Columbus Foundation''. L'antoloxía axuntaba obres de Moraga, Barbara Smith, Gloria Anzaldúa, [[Audre Lorde]], [[Pat Parker]], [[Cheryl Clarke]], [[Merle Woo]] y la nativa americana de la nación [[Lakota]], [[Barbara Cameron]]. Otres obres: *''Loving in the War Years: Lo que nunca pasó polos sos llabios (1983). *''Cuentos: Stories By Llatines (co-editora, 1983). *''Giving Up the Ghost: Teatru in Two Acts (1986). *''Esta ponte, el mio llombu: Voces de muyeres tercermundistes nos Estaos Xuníos (co-editora, 1988). *''Shadow of a Man (1992) *''The Sexuality of Llatines (co-editora, 1993). *''The Last Generation: Prose and Poetry (1993). *''Heroes and Saints and Other Plays (1994). *''Waiting in the Wings: Portrait of a Queer Motherhood (1997). *''[[The Hungry Woman]]'' (2001). *''Watsonville: some place not here''; ''Circle in the dirt: el pueblu de East Palo Alto'' ([[:en:Circle in the Dirty|EN]]) (2002). == Referencies == * (español) Pignataro, Margarita Elena del Carmen ([[Universidá Estatal d'Arizona]]). "L'hibridismu relixosu y la fuercia femenín en ''Heart of the Earth: A Popul Vuh Story'' y otres obres teatrales de Cherríe Moraga." (inglés: "Religious hybridity and female power in "Heart of the Earth: A Popol Vuh Story" and other theatrical works by Cherrie Moraga") (Tesis). 01/2009, ISBN 9781109102925. UMI Number: 3353695. ==Referencies== {{llistaref}} ==Enllaces esternos == *[http://www.cherriemoraga.com Páxina oficial de Cherríe Moraga] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060823120846/http://www.cherriemoraga.com/ |date=2006-08-23 }} *''"The Gay 100 - A Ranking of the Most Influential Gay Men and Lesbians, Past and Present"'' de [[Paul Russell]], 1994. {{NF|1952||Moraga,Cherrie}} {{Tradubot|Cherríe Moraga}} [[Categoría:Escritores d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Chicanu]] [[Categoría:Poetes d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Feministes d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:escritores en castellanu]] [[Categoría:escritores n'inglés]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]] 5uskc8re1gd7eo91wcj8yrb1os6brq0 Chihiro Yonekura 0 146637 4498655 4288407 2026-06-04T11:43:52Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498655 wikitext text/x-wiki {{persona}} {{nihongo|'''Chihiro Yonekura'''|米倉 千尋|Yonekura Chihiro|extra={{nym|paréntesis=non}}}} ye una [[cantante]] y [[compositora]] xaponesa. En 2003, Yonekura formó'l grupu musical r.o.r/s xunto a [[Masami Okui]], pero dixebráronse pocu dempués esi mesmu añu. == Biografía == Mientres Yonekura asistía a la universidá, unvió delles cintes de demostración a compañíes de grabación. Recibió la oportunidá de faer la tema d'apertura "Arashi non Nakade Kagayaite" pal anime ''[[Mobile Suit Gundam: The 08th MS Team]],'' según tamién la tema de zarru, "10 Years After". Debutó con un senciellu qu'incluyía dos canciones y foi un ésitu. Esi mesmu añu, llanzó otros trés senciellos y un álbum. Yonekura ganó rápido una estensa base de fanáticos, y numberoses series usaron los sos cantares como temes d'apertura y zarru. Pa celebrar el so ésitu, publicó en 2005 un álbum tituláu ''Cheers''.<ref>{{cita web|url=http://www.jpopasia.com/celebrity/chihiroyonekura/|títulu=米倉千尋 Biography|sitiuweb=Jpopasia|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160414002437/http://www.jpopasia.com/celebrity/chihiroyonekura/|fechaarchivu=2016-04-14}}</ref> == Discografía == === Senciellos === {{Columnes}} * 2014-01-01 Yakusoku non Hi (Fairy Tail opening 14) * 2007-03-14: Lion no Tsubasa * 2006-06-21: Aozora to Kimi y * 2006-01-12: ALIVE ([[image song]] de [[Senkaiden Hōshin Engi]]) * 2005-11-23: Will / Friends / Hi non Ataru Basho * 2005-07-06: Eien non Hana * 2005-02-23: Boku no Speed de * 2004-01-15: Hoshi nin Naru made * 2003-07-24: Yakusoku non Basho y (Kaleido Star opening 2) * 2003-01-22: Omoide ga Ippai * 2002-09-25: Bridge * 2002-08-22: Natsu no Owari non Hanabi * 2002-01-30: Hidamari o Tsurete * 2001-10-31: Butterfly Kiss (Rave Master - 1ᵉʳ opening) * 2001-07-25: Little Soldier (Image song [[Jikkyō Powerful Pro Yakyū|Jikkyō Powerful Pro Yakyū 8]]) {{Nueva columna}} * 2000-08-23: Hi non Ataru Basho / c/w WILL (versión acústica) * 2000-07-26: Return to myself * 2000-02-02: Just Fly Away * 1999-09-16: FEEL ME * 1999-08-25: WILL * 1999-01-08: Birth of light * 1998-07-23: Eien non Tobira * 1998-02-04: Strawberry Fields * 1997-05-21: Yukai na Kodou * 1997-02-21: Mirai non Futari nin * 1996-12-05: Yakusoku * 1996-10-23: Orangeiro non Kiss o Ageyou * 1996-06-21: Believe ~anata dake utsushitai~ * 1996-01-24: Arashi no Naka de Kagayaite {{Final columnes}} === Álbumes === * 2007-04-25: Kaleidoscope * 2006-02-08: Fairwings * 2005-02-23: Cheers * 2004-05-26: BEST OF CHIHIROX * 2004-02-26: azure * 2003-02-26: Spring ~start on a journey~ * 2002-03-13: jam * 2001-02-21: Little Voice * 2000-20-25: apples * 1999-11-03: Colours * 1998-08-21: always * 1997-06-21: Transistor Glamour * 1996-07-05: Believe === Otros === * Mobile Suit Gundam: The 08th MS Team OST 1 * Mobile Suit Gundam: The 08th MS Team OST 2, Miller's Report == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * {{ann|people|13506}} * [http://yonekurachihiro.com/ Sitiu web oficial] {{ja}} * [http://www.starchild.co.jp/artist/rors/ Sitiu web oficial de r.o.r/s] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070530011523/http://www.starchild.co.jp/artist/rors/ |date=2007-05-30 }} {{ja}} {{NF|1972||Yonekura, Chihiro}} {{Tradubot|Chihiro Yonekura}} [[Categoría:Cantautores de Xapón]] [[Categoría:Cantantes de Xapón]] [[Categoría:Persones de la prefeutura de Kanagawa]] neqjk2fej6m0f13r6v9duxymdc2dcls Claire Lavogez 0 147167 4498610 4325448 2026-06-04T02:28:49Z ~2026-32894-41 149121 /* Clubes */ 4498610 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Claire Lavogez}} {{persona}} '''Claire Lavogez''' {{nym}} ye una [[xugadora de fútbol|futbolista]] [[Francia|francesa]]. Xuega como [[mediocampista]] y el so equipu actual ye'l [[Olympique de Lyon (femenín)|Lyon]] de la [[Division 1 Féminine]] de [[Francia]]<ref>[http://www.olweb.fr/en/women/players-staff-125.html Equipu Lyon]</ref>. == Clubes == {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="190"|Club !width="170"|País !width="120"|Añu |-align=center |Gravelines |{{FRA}} |[[2009]] - [[2010]] |-align=center |FCF Hénin-Beaumont |{{FRA}} |[[2010]] - [[2011]] |-align=center |[[Montpellier HSC (femenín)|Montpellier HSC]] |{{FRA}} |[[2011]] - [[2015]] |-align=center |[[Olympique de Lyon (femenín)|Lyon]] |{{FRA}} |[[2015]] - [[2026]] |} == Títulos == === Campeonatos nacionales === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="text-align: center; font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- bgcolor=DDDDDD !width=200|Títulu !width=160|Club !width=160|País !width=95|Añu |- |[[Division 1 Féminine|Division 1]] |[[Olympique de Lyon (femenín)|Olympique de Lyon]] |{{FRA}} |2015-16 |- |[[Copa de Francia Femenina|Copa de Francia]] |[[Olympique de Lyon (femenín)|Olympique de Lyon]] |{{FRA}} |2015-16 |- |[[Division 1 Féminine|Division 1]] |[[Olympique de Lyon (femenín)|Olympique de Lyon]] |{{FRA}} |2016-17 |- |[[Copa de Francia Femenina|Copa de Francia]] |[[Olympique de Lyon (femenín)|Olympique de Lyon]] |{{FRA}} |2016-17 |} === Campeonatos internacionales === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="text-align: center; font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- bgcolor=DDDDDD !width=200|Títulu !width=160|Equipu !width=160|Sede !width=95|Añu |- |[[Campeonatu Européu Femenín Sub-19 de la UEFA]] |[[Seleición femenina de fútbol de Francia|Seleición de Francia]] |{{GAL}} |[[Campeonatu Femenín Sub-19 de la UEFA de 2012-13|2013]] |- |[[Lliga de Campeones Femenina de la UEFA|Lliga de Campeones]] |[[Olympique de Lyon (femenín)|Olympique de Lyon]] |{{ITA}} |[[Lliga de Campeones Femenina de la UEFA 2015-16|2015-16]] |- |[[Copa SheBelieves]] |[[Seleición femenina de fútbol de Francia|Seleición de Francia]] |{{USA}} |[[Copa SheBelieves 2017|2017]] |- |[[Lliga de Campeones Femenina de la UEFA|Lliga de Campeones]] |[[Olympique de Lyon (femenín)|Olympique de Lyon]] |{{GAL}} |[[Lliga de Campeones Femenina de la UEFA 2016-17|2016-17]] |- |[[Lliga de Campeones Femenina de la UEFA|Lliga de Campeones]] |[[Olympique de Lyon (femenín)|Olympique de Lyon]] |{{UKR}} |[[Lliga de Campeones Femenina de la UEFA 2017-18|2017-18]] |} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces deportista}} {{NF|1994||Lavogez}} [[Categoría:Futbolistes de Francia]] 8w9oi16ygz1xm2z05dkdrezfgvpdwn3 Catherine Clément 0 148566 4498605 4351350 2026-06-04T01:19:47Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498605 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Catherine Clément''' {{nym}} ye una reconocida [[Filósofu|filósofa]], [[novelista]], [[feminista]] y [[Críticu lliterariu|crítica lliteraria]] [[Francia|francesa]]. Llogró'l grau de filósofa pola [[École Normale Supérieure]], y estudió con [[Claude Lévi-Strauss]] y [[Jacques Lacan]], trabayó en campos de l'antropoloxía y el psicoanálisis. Publicó llibros con [[Hélène Cixos]] y [[Julia Kristeva]]. == Vida == Nació nel senu d'una familia mediu católica, mediu xudía, fía de padres rusos provenientes del Cáucasu. Parte de la so infancia vive cola so güela cristiana nes veres del Loira, ente que los sos güelos xudíos fueron confinaos a campos de concentración y llevaos a [[Auschwitz]] onde morrieron en mayu de 1944. Incorporar a la [[École Normale Supérieure de Jeunes Filles]] (ENSJF) en 1959. A los 20 años yera yá profesora amestada de filosofía, lo que s'acostumaba yera llograr la titulación ente los 25 y 30 años. A partir de 1959 sigue'l seminariu de Jacques Lacan, primero en l'hôpital Sainte-Anne, depués en l'École Normale Supérieure y na [[Universidá de París I Panthéon-Sorbonne]] Panthéon-Sorbonne y va siguir hasta'l final. A los 24 años llogró'l puestu d'asistente de [[Vladimir Jankélévitch]] en La Sorbona. Adscrita al [[Centre National de la Recherche Scientifique]] (CNRS), preparó una tesis sobre ''[[El paraísu perdíu]]'', la que termina pero debíu al estáu de salú de la so mentor Vladimir Jankélévitch a la fin de la so vida, nun-y dexó sofitar. En 1962 averar a [[Claude Lévi-Strauss]], quien nun seminariu convidar a descifrar un mitu africanu. El primer ensayu qu'escribe Clément dedicar a Lévi-Strauss en 1970. Siendo profesora de La Sorbona, vivió'l mayu de 1968, del cual va dicir: “"Foi un periodu terrible, La Sorbona llena d'estudiantes, el protagonismu d'ideoloxíes como'l marxismu o'l trosquismu; había un ambiente bien vivo”<ref name="elpais_1">https://www.elpais.com/articulo/ultima/FRANCIA/Catherine/Clement/elpepiult/19841019elpepiult_5/Tes</ref> Coles mesmes: “"La Universidá pegó un terrible baxón al añu siguiente, y baxó l'ambiente por un problema filosóficu: el valor del saber sumiera, cuasi naide sabía lo que faía, había contestación pero ensin saber por qué".”<ref name="elpais_1"/> Esta perceición llevar depués de 12 años na docencia cimera, a solicitar llicencia. A finales de 1976 el diariu ''[[Le Matin]]'' ufiertó-y dirixir la seición de cultura, la que llevó a cabu hasta 1982. Nesos años trabó amistá con Bernard Henri-Levy y con Sartre un añu primero que finara. En ''Le Matin'' comentó sobre lliteratura, esposiciones, teatru, música, tamién escribió dellos ensayos críticos. Realizó grandes entevistes, incluyendo la postrera que brindó [[Jean-Paul Sartre]], una con Claude Lévi-Strauss sobre les sos esperiencies en Xapón y la primer entrevista a [[François Mitterrand]]. Ye conocida tamién la so afición a la corrida de toros, la qu'estendió nun llibru con François Coupry “Toreru d'or”, lo que provocó tou un alderique. == Actividá política == En 1982 foi nomada al Ministeriu de Rellaciones Esteriores a la cabeza de l'[[Association Française d'Action Artistique]] (AFAA), mientres el gobiernu de Mitterrand, onde se fadría responsable de la emisión y receición de la cultura francesa nel estranxeru. Pasó cuatro años na India xunto col embaxador André Lewin, depués cinco años n'Austria y finalmente ente 1996 y 1999 en Senegal. Nel 2001 xunto con Jean-Pierre Chevènement y Jean-Jacques Aillagon, nel gobiernu de Raffarin, redactaron un informe sobre la cultura na televisión, onde proponen soluciones práutica y senciella pa poner fin al deterioru de la televisión pública en Francia.<ref>{{cita web |url=http://www.alliance-us.org/en/Page.Culture.Lecture.Clement.aspx |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=27 de febreru de 2009 |urlarchivu=https://archive.today/20120717153058/http://www.alliance-us.org/en/Page.Culture.Lecture.Clement.aspx |fechaarchivu=17 de xunetu de 2012 }}</ref> Dende'l 2002 dirixe la Université Populaire du Quai Branly, que se da nel Teatru Claude Lévi-Strauss, inclusive dientro del Musée du Quai Branly. Dende'l 2009 produció un programa en France Culture los díes miércoles a les 21 hores tituláu Cultures de soi, cultures des autres. Foi reconocida con l'Ordre national du Mérite y la Légion d'honneur. Anguaño desempéñase como encargada d'intercambios artísticos internacionales del Gobiernu francés. Coles mesmes ye la responsable del Departamentu de llingües y movilidá nel [[Centre International d'Études Pédagogiques]] (CIEP-Francia). El so hermanu ye'l tamién reconocíu escritor [[Jérôme Clément]]. == Bibliografía == *''Gandhi, athlète de llibertar''. coleición «[[Découvertes Gallimard]]» (nᵘ 50), 1989. **Trad. al español ''Gandhi, profeta de la llibertá'', coleición «[[Aguilar Universal]]» ([[Volúmenes d'Aguilar Universal|nᵘ 24]]), Madrid: [[Aguilar (editorial)|Aguilar, S. A. d'Ediciones]], 1991. *''Sissi: L'impératrice anarchiste''. coleición «[[Découvertes Gallimard]]» (nᵘ 148), 1992. *''Por amor a la india''. Barcelona: Martínez Roca, 1999. *''Lo femenín y lo sagrao''. Madrid: Cátedra, 2000 (en collaboración con Julia Kristeva) *''El viaxe de Teo''. Madrid: Siruela, 2002 *''El xuegu de la verdá''. Barcelona: Grijalbo, 2003. *''Claude Levi-Strauss''. Buenos Aires: FCE, 2005. *''El segundu viaxe de Teo''. Madrid: Siruela, 2007. *''Azul cero''. Styria, 2007 *"La reina de los Cipayos". Madrid: Siruela, 2013. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.catherine-clement.com/ Páxina web de Catherine Clément] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110708123556/http://www.catherine-clement.com/ |date=2011-07-08 }}. {{NF|1939||Clement, Catherine}} {{Tradubot|Catherine Clément}} [[Categoría:Feministes de Francia]] [[Categoría:Críticos y crítiques de lliteratura de Francia]] [[Categoría:Filósofos y filósofes de Francia]] [[Categoría:Escritores de Francia]] [[Categoría:Ensayistes de Francia]] [[Categoría:Novelistes de Francia]] [[Categoría:Escritores en francés]] [[Categoría:Persones de Boulogne-Billancourt]] 0wkyrvc4ppqoc7x753or40inzoif4b0 Catherine Coleman McHugh 0 148568 4498606 4339262 2026-06-04T01:21:13Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 7 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498606 wikitext text/x-wiki {{persona}} ''' Cathie Coleman''' {{nym}}, yera una historiadora del arte d'Estaos Xuníos residente n'España, conservadora del departamentu d'arte gráfico del Muséu Nacional Centru d'Arte Reina Sofía de Madrid.<ref name=":0">{{Cita publicación|url=http://www.museoreinasofia.es/sites/default/files/memoria/2011/211-220-personal-2011.pdf|títulu=Relacción de personal mientres 2011|publicación=http://www.museoreinasofia.es}}</ref> == Trayeutoria profesional == Llicenciar n'Historia del Arte nel Wells College n'Aurora, [[Nueva York]] nel añu 1969. Treslladar a España, onde nun pudo convalidar los sos estudios al nun esistir convenios ente EE.&nbsp;UU. y España, y en 1967 y 1968 estudió na [[Universidá Complutense de Madrid]] cinco años d'Historia del Arte (dos años de llatín y dos d'árabe medieval). En llogrando la llicenciatura española en 1973 na Facultá de Xeografía y Historia de Madrid. Nel añu 1975 empezó a trabayar nel [[Ministerios de Cultura d'España|Ministeriu de Cultura]] na subdireición Xeneral de Belles Artes con Isabel Cajide, hasta 1981, darréu con Ana Beristaín hasta 1983 y d'últimes con Carmen Giménez hasta 1989."<ref>{{Cita publicación|url=http://www.centrosdefotografia.es/documentos/CVCatherineColemanbilingue.pdf|títulu=CATHERINE COLEMAN|publicación=http://www.centrosdefotografia.es|archiveurl=https://web.archive.org/web/20130711184706/http://www.centrosdefotografia.es/documentos/CVCatherineColemanbilingue.pdf|archivedate=2013-07-11|fechaaccesu=2018-07-20}}</ref> En 1990 llogró'l doctoráu ''cum laude'' na [[Universidá Complutense de Madrid]] cola so tesis "Un aproximamientu a la iconografía española del sieglu venti: L'autorretratu na obra de Picasso, Miró y Dalí."<ref>{{Cita publicación|url=http://melusine-surrealisme.fr/site/astu/Tesissurrealistas.pdf|títulu=Thèses soutenues en Espagne|publicación=http://melusine-surrealisme.fr|archiveurl=https://web.archive.org/web/20171021005120/http://melusine-surrealisme.fr/site/astu/Tesissurrealistas.pdf|archivedate=2017-10-21|fechaaccesu=2018-07-20}}</ref> Dende 1988 trabayó nel [[Muséu Nacional Centru d'Arte Reina Sofía]], darréu por aciu oposición llogró la plaza de conservador xefe de fotografía en dichu muséu en 1997 hasta la so xubilación.<ref name=":0" /> Creó'l primer Departamentu de Fotografía nel Muséu Nacional Reina Sofía en 1997. Foi una de les responsables de que la fotografía contemporánea consolidárase dientro de los museos y coleiciones institucionales n'España. Comprometida col feminismu incorporar a l'asociación [[Muyeres nes Artes Visuales]] MAV dende los sos oríxenes l'añu 2009. == Comisariado d'esposiciones y ensayos == Coordinadora y comisaria d'esposiciones, gran esperta n'obra gráfica y fotográfica. Ente les esposiciones y ensayos de Coleman, destaquen les realizaes nel Muséu Nacional Centru d'Arte Reina Sofía: * 1999 Robert Capa: De frente. Fotografíes de la guerra civil española.<ref>{{Cita web|url=http://www.museoreinasofia.es/esposiciones/capa-cara-cara-fotografias-robert-capa-sobre-guerra-civil-espanola-coleccion-muséu|títulu=Capa: de frente. Fotografíes de Robert Capa sobre la Guerra Civil Española de la coleición del Muséu Nacional Centru d'Arte Reina Sofía {{!}} Muséu Nacional Centru d'Arte Reina Sofía|fechaaccesu=12 de xunu de 2017|sitiuweb=www.museoreinasofia.es|idioma=es}}</ref> * 1999 Chema Madoz. Oxetos, 1990-99.<ref>{{Cita web|url=http://www.museoreinasofia.es/esposiciones/madoz-oxetos-1990-1999|títulu=Madoz. Oxetos 1990-1999 {{!}} Muséu Nacional Centru d'Arte Reina Sofía|fechaaccesu=12 de xunu de 2017|sitiuweb=www.museoreinasofia.es|idioma=es}}</ref> * 2001 Buelgues de Lluz. L'arte fotográfico de William Henry Fox, Talbot, Robert Frank. Hold still, keep going.<ref>{{Cita web|url=http://www.museoreinasofia.es/publicaciones/buelgues-lluz-arte-esperimentos-william-henry-fox-talbot|títulu=Publicación - Buelgues de la lluz. L'arte y los esperimentos de William Henry Fox Talbot - Catálogu|fechaaccesu=12 de xunu de 2017|sitiuweb=www.museoreinasofia.es|idioma=es}}</ref> * 2002 Fotografíes de Elliott Erwitt, 60/60 Editorial Palacios y Museos.<ref>{{Cita web|url=http://www.museoreinasofia.es/esposiciones/ee-6060-fotografias-elliot-erwitt|títulu=EE 60/60. Fotografíes de Elliot Erwitt {{!}} Muséu Nacional Centru d'Arte Reina Sofía|fechaaccesu=12 de xunu de 2017|sitiuweb=www.museoreinasofia.es|idioma=es}}</ref> * 2003 Nueva teunoloxía, nueva iconografía, nueva fotografía. Fondos del MNCARS.<ref>{{Cita web|url=http://www.march.es/arte/palma/esposiciones/mncars2/envernada.asp|títulu=Nueva teunoloxía, nueva iconografía, nueva fotografía • Museu Fundació Juan March de Palma|fechaaccesu=12 de xunu de 2017|apellíu=March|nome=Fundación Juan|sitiuweb=www.march.es|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.march.es/arte/catalogos/ficha.aspx?p0=cat:164&p1=160|títulu=Nueva teunoloxía, nueva iconografía, nueva fotografía-Ficha del catálogu – Fundación Juan March|fechaaccesu=28 d'ochobre de 2017|apellíu=McHught|nome=Catherine|sitiuweb=www.march.es|idioma=es}}</ref> * 2008 Jano: la doble cara de la fotografía.<ref>{{Cita web|url=http://www.museoreinasofia.es/esposiciones/jano-doble-cara-fotografia-fondos-coleccion-permanente|títulu=Jano. La doble cara de la fotografía. Fondos de la coleición permanente {{!}} Muséu Nacional Centru d'Arte Reina Sofía|fechaaccesu=12 de xunu de 2017|sitiuweb=www.museoreinasofia.es|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=Press|nome=Europa|títulu=La esposición 'Jano. La doble cara de la fotografía' amuesa "la dicotomía antigüedá-actualidá" d'esti arte|url=https://www.europapress.es/cultura/noticia-exposicion-jano-doble-cara-fotografia-amuesa-dicotomia-antiguedad-actualidá-arte-20071009153814.html|fecha=9 d'ochobre de 2007|fechaaccesu=12 de xunu de 2017|periódicu=europapress.es|idioma=es-ES}}</ref> * 2008 Leonardo Cantero: Devesa de Hoyos (PhotoEspaña, xunu-xunetu).<ref>{{Cita web|url=http://www.museoreinasofia.es/esposiciones/leonardo-canteru-devesa-fuexu|títulu=Leonardo Cantero {{!}} Muséu Nacional Centru d'Arte Reina Sofía|fechaaccesu=12 de xunu de 2017|sitiuweb=www.museoreinasofia.es|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíu=Ávila|nome=Diariu de|títulu=Un llibru axunta la obra del fotógrafu Leonardo Cantero realizada en Sotillo|url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Provincia/20100122/llibru/reune/obra/fotografo/leonardo/canteru/realizada/sotillo/522588B2-1A64-968D-59542B9AD4F43A47|fechaaccesu=12 de xunu de 2017|periódicu=Diariu d'Ávila|idioma=es}}</ref> Amás de ls publicaciones realizaes pol muséu, con anterioridá publicara diversos llibros como l'editáu nel añu 1996 pola Comunidá Autónoma de Madrid, Serviciu de Documentación y Publicaciones que'l so titulo " Autostop" sobre Pintura y pintures. "Semeya d'una xeneración, l'artista vistu por si mesmu". Una escoyeta de testimonios de 10 artistes españoles, publicáu pola Consejeria de Cultura de la Comunidá de Madrid l'añu 1999. Tamién foi xuráu del Premiu Nacional de Fotografía dau pol Ministeriu de Cultura nos años 1999, 2007 y 2013.<ref>{{Cita noticia|apellíu=García|nome=Ánxeles|títulu=“I still have the same enthusiasm”|url=https://elpais.com/elpais/2013/11/12/inenglish/1384275494_478380.html|fecha=12 de payares de 2013|fechaaccesu=5 de xineru de 2018|periódicu=EL PAÍS|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.huffingtonpost.es/2013/11/08/alberto-schommer-fotograf_n_4239727.html|títulu=Alberto Schommer, Premiu Nacional de Fotografía|fechaaccesu=12 de xunu de 2017|sitiuweb=El Huffington Post}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=INFORMACION|títulu=Alberto Schommer, Premiu Nacional de Fotografía 2013|url=http://www.diarioinformacion.com/cultura/2013/11/08/alberto-schommer-premiu-nacional-fotografia/1435363.html|fechaaccesu=12 de xunu de 2017}}</ref> == Referencies == {{llistaref|2}} {{NF|1947|2017|Coleman McHugh, Catherine}} {{Tradubot|Catherine Coleman McHugh}} [[Categoría:Curadores d'arte]] kpr8j8758j6c7rks6bn9ca1omeq27q9 Catherine Daza 0 148573 4498607 4340961 2026-06-04T01:22:41Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498607 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Catherine Daza Manchola''' {{nym}} ye una [[Modelu (moda)|modelu]], ex-reina de guapura, presentadora y [[Diseñador de modes|diseñadora de modes]] colombiana, ye célebre por concursar nel [[Concursu Nacional de Guapura de Colombia 2003]] pol departamentu del Valle del Cauca<ref name=bio /> y por clasificar al [[Miss Universu 2004]], hasta llegar a la sesta plaza del certame. Anguaño tien la so propia empresa de ropa deportivo a la cual llamo "Sport Manchola". == Biografía == Catherine nació'l [[28 de mayu]] de [[1983]] en [[Santiago de Cali]], [[Valle del Cauca]], Colombia. Ye la tercer fía del matrimoniu ente Harold Daza y María Manchola, los sos hermanos mayores son Harold Jr. Daza Manchola y Natalie Daza Manchola. Estudió Mercadéu y negocios na [[Universidá Autónoma d'Occidente]], pero nun se dedicó del tou a la so carrera pola axenda que acarriaba el concursu de [[Señorita Colombia]]. == Señorita Colombia 2003 == Na velada d'elección y coronación del 17 de payares de 2003, celebrada nel Centru de Convención Cartagena de Indias, foi escoyida la Señorita Colombia 2003-2004 pol Concursu Nacional de Guapura de Colombia, resultando como ganadora Catherine Daza Manchola, quien recibió la corona de la so antecesora, Diana Lucía Mantilla, na nueche llogró la segunda meyor puntuación en traxe de nueche (9.30), en traxe de bañu llogró la puntuación más alta (9.60).<ref>{{cita web |editorial=Colombia.com|títulu=¿Quién ye la nueva Señorita Colombia 2003?|url=http://www.colombia.com/entretenimiento/noticias/DetalleNoticia2217.asp}}</ref> Nes preeliminares recibió dellos premios especiales como ''Meyor traxe de fantasía'' y ''Miss Elegancia''. == Miss Universu 2004 == Na nueche del 1º de xunu de 2004 na ciudá de [[Quitu]], [[Ecuador]], escoyer a la socesora d'[[Amelia Vega]], resultando ganadora [[Jennifer Hawkins]]<ref>{{cita publicación |títulu=Australia, Miss Universu 2004 |url=http://www.esmas.com/televisahome/368198.html |obra=[[Esmas.com]] |fecha=2 de xunu de 2004 |fechaaccesu=1 de xineru de 2011 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20040603070618/http://www.esmas.com/televisahome/368198.html |archivedate=2004-06-03 }}</ref> d'[[Australia]], Colombia quedó na sesta plaza a la fin de la nueche. == Vida personal == Catherine ta casada col empresariu caleño Diego Gil, del cual tien un fíu llamáu Emilio Gil Manchola que nació'l 23 d'avientu de 2010. Dende esi entós alternó la so carrera colos llabores de madre y esposa.<ref>{{cita web|autor=alóMujeres|títulu=La nueva faceta de Catherine Daza Manchola|url=http://www.alomujeres.com/trabajo-y-dinero/de-guapeza-disenadora-de ropa intelixente|fechaaccesu=24 de xineru de 2013|fecha=17 de payares de 2011}}</ref> Nel 2010 llanzó en Cali ''Manchola by Catherine Daza'' la so tienda de ropa deportivo iguada por ella mesma, como amuesa presentó les sos creaciones nel [[Concursu Nacional de Guapura de Colombia 2009]]. == Ver tamién == * [[Beatriz Camacho]] * [[Adriana Santacruz]] * [[Silvia Tcherassi]] == Referencies == {{llistaref}} {{Socesión |predecesor = {{Bandera|Santander}} [[Diana Lucía Mantilla Prada|Diana Lucía Mantilla]] |títulu = [[Señorita Colombia]] |periodu = [[Concursu Nacional de Guapura de Colombia 2003|2003/2004]] |socesor = {{Bandera|Atlántico}} [[Adriana Tarud Durán|Adriana Tarud]] |predecesor2 = Gina Paola Arango Lemos |títulu2 = Señorita Valle |periodu2 = [[2003]] |socesor2 = Diana Patricia Arbeláez González }} {{Tradubot|Catherine Daza}} {{NF|1983||Daza, Catherine}} [[Categoría:Persones de Cali]] [[Categoría:Modelos de Colombia]] [[Categoría:Ganadores del Concursu Nacional de Guapura de Colombia]] [[Categoría:Diseñadores de moda de Colombia]] [[Categoría:Presentadores de televisión de Colombia]] [[Categoría:Diseñadores de moda]] qvsjgkob15x1l94ze3kpqr2babbz6wx Cathy Xaudaró 0 148677 4498608 4376403 2026-06-04T02:01:56Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498608 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Catherine Xaudaró Apellániz''' {{nym}}, conocida como '''Cathy Xaudaró''', ye una ex [[ximnasia rítmica|ximnasta rítmica]] y entrenadora española. Xunto col conxuntu español, llogró la medaya de bronce nel [[Campeonatu Mundial de Ximnasia Rítmica de 1975|Campeonatu Mundial de Madrid]] en 1975. == Biografía deportiva == Anque nació en [[Iloílo]] ([[Filipines]]), por cuenta de la [[llei marcial]] hacia 1970 treslladar cola so familia a vivir a España, yá que contestó a la solicitú primero que [[Estaos Xuníos]]. Cathy formó parte de la primera [[seleición nacional de ximnasia rítmica d'España]], creada pola [[Real Federación Española de Ximnasia]] en 1974. Integró como suplente'l conxuntu español de ximnasia rítmica de 1975. La seleccionadora del equipu yera la búlgara [[Ivanka Tchakarova]], que cuntaba cola ayuda como entrenadora de Carmen Algora. Nun primer momentu entrenaron na [[Conseyu Cimeru de Deportes|Delegación Nacional de Deportes]], y darréu pasaron al Ximnasiu Moscardó de [[Madrid]]. El [[24 de payares]] de [[1975]], nel [[Campeonatu Mundial de Ximnasia Rítmica de 1975|Campeonatu del Mundu de Madrid]], el conxuntu llogró la medaya de bronce nel concursu xeneral, siendo la primer medaya internacional oficial del conxuntu español. L'exerciciu que realizaron foi'l de 3 pelotes y 3 cuerdes, y l'equipu taba integráu en dichu campeonatu por [[Leticia Ferrería]], [[Carmen Lorca]], [[Herminia Matu]], [[María Eugenia Rodríguez]], [[María José Rodríguez]] y [[Marilín Such]], amás de [[Teresa López]], [[Mercedes Trullols]] y Cathy Xaudaró como suplentes. Les ximnastes españoles individuales nel Mundial fueron [[María Jesús Alegre]], [[Begoña Blasco]] y [[África Blesa]]. Anque l'entamu de la competición taba primeramente previstu pal 20 de payares, tuvo que ser retrasáu por cuenta de la muerte de [[Francisco Franco]].<ref>{{cita web |url= http://www.thewangconnection.com/los%20entamos-de-la%20gimnasia-ritmica-deportiva-en-espana/ |títulu= Los entamos de la ximnasia rítmica deportiva n'España |nome= Leticia |apellíu= Herrería de la Lastra |editorial= thewangconnection.com |fecha= 19 de payares de 2014 |fechaaccesu= 13 de xunetu de 2015 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20150425014219/http://www.thewangconnection.com/los |fechaarchivu= 2015-04-25 }}</ref><ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1975/11/25/105.html |títulu= Campeonatu del Mundu de rítmica femenina |editor= abc.es |fecha= 25 de payares de 1975 |fechaaccesu= 30 de payares de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1975/11/26/081.html |títulu= Alemaña, República Federal, la gran trunfadora del VII Campeonatu del Mundu de Rítmica Deportiva |editor= abc.es |fecha= 26 de payares de 1975 |fechaaccesu= 13 de xunetu de 2015}}</ref> === Retirada de la ximnasia === Tres la so retirada, sacóse'l títulu d'Entrenadora Nacional de Ximnasia Rítmica, formando parte como téunicu del [[Club Deportivo Zaragozanu de Ximnasia]] en [[Zaragoza]]. Ellí entrenaría a [[Ada Liberio]], que darréu sería ximnasta internacional. En 1981 foi entrenadora auxiliar de la [[seleición nacional de ximnasia rítmica d'España]] nel [[Campeonatu Mundial de Ximnasia Rítmica de 1981|Campeonatu Mundial de Múnich]]. En 1987 tamién formó parte del equipu téunicu de la seleición nacional júnior nel Campeonatu Européu d'Atenes, siendo entrenadora del conxuntu júnior con Rosa Menor y Berta Veiga.<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1987/05/07/096.html |títulu= Güei empieza n'Atenes el Campeonatu d'Europa júnior de ximnasia rítmica |editor= abc.es |fecha= 7 de mayu de 1987 |fechaaccesu= 13 de xunetu de 2015}}</ref> En 1989 abandonó'l Club Deportivo Zaragozanu pa dir a la Federación Aragonesa de Ximnasia. Esi mesmu añu entrenó de nuevu al conxuntu júnior nacional, esta vegada xunto a Rosa Menor, Francisca Maneus y Berta Veiga. En 1994, xunto a Consuelo Burgos, volvió entrenar al conxuntu júnior nacional, onde s'atopaben ximnastes como [[Nuria Cabanillas]] o [[Alba Caride]].<ref>{{cita web |url= http://spanishrg.tripod.com/conj94jr.htm |títulu= 1994 Spanish Junior Group |editor= spanishrg.tripod.com |fecha= |fechaaccesu= 13 de xunetu de 2015 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180908202511/http://spanishrg.tripod.com/conj94jr.htm |fechaarchivu= 2018-09-08 }}</ref> De 1995 a 2005, foi entrenadora nel Club de Ximnasia Rítmica Las Rozas ([[Comunidá de Madrid|Madrid]]). Foi ayudante de la seleccionadora nacional d'España [[Efrossina Angelova]] de 2009 a 2010. Tamién ye xuez internacional de ximnasia rítmica, siendo xuez en representación de la Federación Madrilana en dellos [[Campeonatu d'España Individual de Ximnasia Rítmica|Campeonatos d'España]]. Na actualidá ye miembru de la Comisión Téunica de Ximnasia Rítmica de la [[Real Federación Española de Ximnasia]]. == Palmarés deportivu == === Seleición española === {| width="100%" | valign="top" width="50%" | ==== Conxuntu sénior ==== '''1975''' * [[Campeonatu Mundial de Ximnasia Rítmica de 1975|Campeonatu del Mundu de Madrid]] : [[Ficheru:Bronze medal with cup.svg|15px]] Bronce en concursu xeneral | valign="top" width="50%" | [[Ficheru:Selección nacional de gimnasia rítmica de España 1975 02.png|thumb|270px|Cathy (embaxo, tercera a la izquierda) cola [[seleición nacional de ximnasia rítmica d'España|seleición española de ximnasia rítmica]] (1975).]] |} == Ver tamién == * [[Seleición nacional de ximnasia rítmica d'España]] == Notes aclaratories == {{llistaref|grupu="nota"}} == Referencies == {{llistaref}} === Bibliografía === * {{cita llibru |apellíu= Fernández del Valle |nome= Aurora |enllaceautor= |títulu= Gimnasia rítmica deportiva: aspeutos y evolución |url= https://books.google.es/books?id=PS9HCSj6PkcC&pg=PA5&lpg=PA5&dq=ximnasia+ritmica+deportiva+aspeutos+evolucion&source=bl&ots=37KEVnAjGS&sig=K205TmSMT24NYC6qv39eQCun5R0&hl=es&ei=CJHRS5-tA9qJOJ2euawO&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CBIQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false |fechaaccesu= |idioma= |otros= |edición= |añu=1995 |editor= |editorial= ESM |allugamientu= |isbn= 978-84-85977-60-4 |capítulu= |páxina= |cita= }} == Enllaces esternos == {{twitter|enycat01}} {{instagram|xat01}} * [https://www.youtube.com/watch?v=5Ltt6C-Z6JQ Reportaxe sobre'l Campeonatu Mundial de Ximnasia Rítmica de Madrid (1975)] {{NF|1960||Xaudaro, Cathy}} {{Tradubot|Cathy Xaudaró}} [[Categoría:Persones de Filipines]] [[Categoría:Deportistes de Filipines]] [[Categoría:Deportistes de Madrid]] [[Categoría:Ximnastes d'España]] [[Categoría:Ximnastes de la Comunidá de Madrid]] [[Categoría:Entrenadores de ximnasia d'España]] fz7694ym78n2vmuqvm902mn44fdq4wf Cecilia López Montaño 0 148776 4498614 4308208 2026-06-04T03:23:31Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 9 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498614 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Cecilia Matilde López Montaño''' (Bogotá,<ref name="CARACOL RADIO">{{cita web |url=https://www.youtube.com/watch?v=xnudeySOV_M|títulu=Cecilia López en "Un minutu con Diana Calderón" |fechaaccesu=23 de xunetu de 2017 }}</ref> [[18 d'abril]] de [[1943]] ) ye una [[economista]] y política [[Colombia|colombiana]]. Siempres militó nel [[Partíu Lliberal de Colombia|Partíu Lliberal]]. Como lliberal foi Ministra d'Agricultura, Ministra de Mediu Ambiente, Direutora de Planeación Nacional y Senadora de la República pal periodu [[2006]]-[[2010]]. Foi precandidata a la presidencia de Colombia pol Partíu Lliberal pa les [[eleiciones presidenciales de Colombia de 2010|eleiciones de 2010]] pero foi ganada na consulta lliberal del 27 de setiembre de 2009.<ref name=ElEspectador>{{cita web |url=http://www.elespectador.com/articulo137182-cecilia-lopez-primer-precandidata-presidencial-lliberal |títulu=Cecilia López, primer precandidata presidencial lliberal |fechaaccesu=16 d'abril de 2013 |autor=L'Espectador |fecha=22 d'abril de 2009 |añu=2009 |editorial=Elespectador.com |idioma=castellanu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150923235838/http://www.elespectador.com/articulo137182-cecilia-lopez-primer-precandidata-presidencial-lliberal |fechaarchivu=23 de setiembre de 2015 }}</ref> == Biografía == Nació en Bogotá pero xunto a los sos padres foi movida por [[los chulavitas]], por esa razón creció en Barranquilla y ellí recibió la so educación primaria y secundaria. López ye economista y especialista en Demografía, dambos títulos llograos na [[Universidá de los Andes (Colombia)|Universidá de los Andes]] a principios de los [[años 1970]]; depués d'una década d'investigación académica, ocupó cargos públicos d'altu perfil téunicu y políticu como direutora del Fonade ente [[1981]] y [[1982]] y viceministra d'Agricultura ente 1982 y 1985. Ente 1985 y 1988 foi Embaxadora de Colombia nos [[Países Baxos]] y Direutora del Programa d'Empléu de la [[CEPAL]] ente 1988 y 1990.[[César Gaviria]] designar Direutora del Institutu de Seguros Sociales (ISS) en 1990, pero en 1992 arrenunció por cuenta de les fondes diferencies ente la so postura socialdemócrata y la neolliberal del Presidente. Mientres el gobiernu d'[[Ernesto Samper]] foi Ministra de Mediu Ambiente (1994-1996), Ministra d'Agricultura (1996-1997) y Direutora Nacional de Planeación (1997-1998). En 2005 presentóse como precandidata lliberal pero, por solicitú del Direutor del Partíu, retirar pa ser la cabeza de la llista del Partíu Lliberal al [[Senáu de la República de Colombia|Senáu]] nes eleiciones de [[2006]], resultando escoyida pal cargu. En xunu d'esi añu'l ex-presidente [[César Gaviria]] designar miembru de la Direición Nacional Adxunta. La senadora López fai parte la Comisión II del Senáu de Colombia, que trata asuntos rellacionaos cola política esterior y de seguridá; caracterizóse por ser la voz más fuerte del Partíu Lliberal en temes fundamentales como la política comercial esterior, particularmente el Tratáu de Llibre Comerciu con [[Estaos Xuníos]], la política agrícola, les zones franques onde cuestiono a los empresarios de la política y la crisis financiera causada poles pirámides.<ref name=TERRA/> == Congresista de Colombia == Nes [[eleiciones llexislatives de Colombia de 2006]], López Montaño foi electa [[Senáu de la República de Colombia|senadora de la república de Colombia]] con un total de 32&nbsp;558 votos. Nel senáu, la senadora López caracterizóse por exercer un ferrial control políticu a les temes más sensibles de la realidá nacional. Ente estos destáquense: un alderique sobre la situación económica del país; dellos alderiques sobre l'escándalu de los falsos positivos o execuciones extralegales dientro de les Fuercies Armaes. Una serie d'alderiques sobre la concesión de los terrenes de Carimagua, un predio allugáu na Orinoquia (sur del país) a unos empresarios en desterciu de los derechos de los movíos. Con esi alderique llogró torgar la entrega d'esos predivos a empreses privaes.{{cita web |url=http://www.cecilialopez.com/Documentos/D.Carimagua.pdf |títulu=Carimagua, Un Modelu Desplazador - Cecilia López Montaño |fechaaccesu=17 de febreru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160418012528/http://www.cecilialopez.com/Documentos/D.Carimagua.pdf |fechaarchivu=2016-04-18 }} Realizó tamién un alderique sobre l'escalabru de la comercializadora illegal DMG y la inoperancia del Gobiernu ante'l fenómenu de la captación illegal que concluyó con una gran estafa. Amás adelantro un juicioso estudio sobre la real conveniencia de l'aprobación del Tratáu de Llibre Comerciu colos Estaos Xuníos.{{cita web |url=http://www.cecilialopez.com/Documentos/D.Piramides.pdf |títulu=La Verdadera Ecatombe - Cecilia López Montaño |fechaaccesu=1 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150923201431/http://www.cecilialopez.com/Documentos/D.Piramides.pdf |fechaarchivu=2015-09-23 }} En materia llexislativa, el so llabor más destacáu ye, ensin dulda, la radicación de dos importantes proyeutos: 1. El proyeutu de llei de Tresformamientu Social, empuestu a redefinir el modelu de desenvolvimientu del país, imponiendo una serie de condiciones que l'Estáu tien de cumplir por que esti seya realmente un Estáu Social de derechu onde los colombianos puedan aportar a servicios esenciales y que estos sían de bona calidá. L'alderique siguirá dándose por que, pa rematar el periodu, esta llei seya una realidá y sirva pa encauzar una política social que seya universal. 2. El Proyeutu de Llei d'Economía del Cuidu que busca incluyir nes cuentes nacionales la reconocencia del trabayu voluntariu de les muyeres al cuidu de los sos fíos, los enfermos, los vieyos y demás temes del llar. Ensin dulda un proyeutu revolucionario y necesario.{{ensin referencies}} La senadora foi nomada por consensu, como vocera del Partíu Lliberal nel Senáu. Esta nueva responsabilidá foi asumida con total dedicación siempres respetando los valores y directrices del lliberalismu nes distintes temes de la realidá nacional. Al rematar l'añu, un grupu de 22 senadores fixéron-y un reconocencia especial a los sos llabores al votar por ella como meyor senador del 2008, distinción que foi dada pola canal RCN Televisión. Otramiente, la revista Camudo escoyer como'l Meyor Congresista del añu, dientro de la edición especial de personaxes de 2008.<ref name="TERRA">{{cita web |url=http://www.terra.com.co/noticias/articulo/html/acu25454-cecilia-lopez-montano.htm |títulu=Cecilia López Montaño |fechaaccesu=17 de febreru de 2014 |editorial=[[Terra Networks|Terra]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130720133852/http://www.terra.com.co/noticias/articulo/html/acu25454-cecilia-lopez-montano.htm |fechaarchivu=2013-07-20 }}</ref> === Iniciatives === El so legáu llexislativu identificar pola so participación nes siguientes iniciatives dende'l congresu: <ref name=ref_duplicada_Congresista19>{{cita web |url=http://www.congresovisible.org/congresistas/perfil/cecilia-matilde-lopez-montano/55/#tab=0 |títulu=Congresistes - Cecilia Matilde López Montaño |fechaaccesu=19 d'agostu de 2010 |añu=2010 |editorial=Congresu Visible |idioma=castellanu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100911095657/http://www.congresovisible.org/congresistas/perfil/cecilia-matilde-lopez-montano/55/#tab=0 |fechaarchivu=2010-09-11 }}</ref> * Crear la Comisión Llegal pa la Equidad de la Muyer del Congresu de la República de Colombia ('''Aprobáu''').<ref name=ref_duplicada_Iniciativa1>{{cita web |url=http://www.congresovisible.org/proyeutos-de-llei/por-la-cual modifícase/1865/ |títulu=Proyeutu de Llei del 2 de setiembre de 2009 |fechaaccesu=19 d'agostu de 2010 |autor=López Montaño, Cecilia Matilde |fecha=2 de setiembre |añu=2009 |editorial=Congresu Visible |idioma=castellanu }}</ref> * Reglamentar les actividaes de comercialización en rede o mercadéu multinivel en Colombia ('''Aprobáu''').<ref name=ref_duplicada_Iniciativa2>{{cita web |url=http://www.congresovisible.org/proyeutos-de-llei/per-mediu-de-la-cual/1843/ |títulu=Proyeutu de Llei del 18 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=19 d'agostu de 2010 |autor=López Montaño, Cecilia Matilde |fecha=18 d'agostu |añu=2009 |editorial=Congresu Visible |idioma=castellanu }}</ref> * Regular la inclusión de la economía del cuidu nel Sistema de Cuentes Nacionales al envís de midir la contribución de la muyer al desenvolvimientu económico y social del país ('''Aprobáu''')('''Sancionáu como llei''').<ref name=ref_duplicada_Iniciativa3>{{cita web |url=http://www.congresovisible.org/proyeutos-de-llei/per-mediu-de-la-cual/1734/ |títulu=Proyeutu de Llei del 13 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=19 d'agostu de 2010 |autor=López Montaño, Cecilia Matilde |fecha=13 d'agostu |añu=2009 |editorial=Congresu Visible |idioma=castellanu }}</ref> * Establecer los principios y orientaciones del tresformamientu social ('''Aprobáu''').<ref name=ref_duplicada_Iniciativa4>{{cita web |url=http://www.congresovisible.org/proyeutos-de-llei/per-mediu-de-la-cual/1628/ |títulu=Proyeutu de Llei del 13 de xunetu de 2009 |fechaaccesu=19 d'agostu de 2010 |autor=López Montaño, Cecilia Matilde |fecha=13 de xunetu |añu=2009 |editorial=Congresu Visible |idioma=castellanu }}</ref> * Dictar midíes de proteición a les víctimes de la violencia (Retiráu).<ref name=ref_duplicada_Iniciativa5>{{cita web |url=http://www.congresovisible.org/proyeutos-de-llei/por-la-cual díctense/1636/ |títulu=Proyeutu de Llei del 20 de xunetu de 2009 |fechaaccesu=19 d'agostu de 2010 |autor=López Montaño, Cecilia Matilde |fecha=20 de xunetu |añu=2009 |editorial=Congresu Visible |idioma=castellanu }}</ref> * Rindir honores a la memoria del doctor Luis Carlos Galán Sarmiento con ocasión del ventenu aniversariu del so fallecimientu ('''Sancionáu como llei''').<ref name=ref_duplicada_Iniciativa6>{{cita web |url=http://www.congresovisible.org/proyeutos-de-llei/por-la-cual modifícase/1503/ |títulu=Proyeutu de Llei del 18 de marzu de 2009 |fechaaccesu=19 d'agostu de 2010 |autor=López Montaño, Cecilia Matilde |fecha=18 de marzu |añu=2009 |editorial=Congresu Visible |idioma=castellanu }}</ref> * Establecer los principios y orientaciones del tresformamientu social (Retiráu).<ref name=ref_duplicada_Iniciativa7>{{cita web |url=http://www.congresovisible.org/proyeutos-de-llei/per-mediu-del-cual-se/1236/ |títulu=Proyeutu de Llei del 5 d'agostu de 2008 |fechaaccesu=19 d'agostu de 2010 |autor=López Montaño, Cecilia Matilde |fecha=5 d'agostu |añu=2008 |editorial=Congresu Visible |idioma=castellanu }}</ref> * Establecer les bases xurídiques y el cuadru normativu pa la organización y funcionamientu del Sistema Nacional d'Intelixencia.<ref name=ref_duplicada_Iniciativa8>{{cita web |url=http://www.congresovisible.org/proyeutos-de-llei/por-la-cual decrétense/878/ |títulu=Proyeutu de Llei del 11 d'avientu de 2007 |fechaaccesu=19 d'agostu de 2010 |autor=López Montaño, Cecilia Matilde |fecha=11 d'avientu |añu=2007 |editorial=Congresu Visible |idioma=castellanu }}</ref> * Establecer los principios y orientaciones del tresformamientu social (Retiráu).<ref name=ref_duplicada_Iniciativa9>{{cita web |url=http://www.congresovisible.org/proyeutos-de-llei/per-mediu-del-cual-se/1225/ |títulu=Proyeutu de Llei del 15 de payares de 2007 |fechaaccesu=19 d'agostu de 2010 |autor=López Montaño, Cecilia Matilde |fecha=15 de payares |añu=2007 |editorial=Congresu Visible |idioma=castellanu }}</ref> == Carrera política == La so trayeutoria política identificóse por:<ref name=ref_duplicada_Congresista19 /> === Partíos políticos === A lo llargo de la so carrera representó los siguientes partídos:<ref name=ref_duplicada_Congresista19 /> {| class="wikitable sortable" border="2" style="text-align:center" |- |- bgcolor="#efefef" |width=300|'''Partído políticu''' |width=150|'''Fecha Entamu''' |width=150|'''Fecha Fin''' |- align="center" |[[Partíu Lliberal Colombianu|Partíu Lliberal]]||{{Fecha|20|xunetu|2006|link=nun Arrenuncia 20 de xunetu de 2010|| |} {{Socesión | títulu=[[Ficheru:Coat of arms of Colombia.svg|40px|center]] [[Ministros d'Agricultura y Desarrollu Rural de Colombia|Ministru d'Agricultura y Desarrollu Rural de Colombia]] | periodu=[[7 d'agostu]] de [[1996]]-[[7 d'agostu]] de [[1997]] | predecesor=[[Gustavo Castro Guerrero]] | socesor= [[Antonio Gómez Merlano]] | títulu2= | periodu2= | predecesor2= | socesor2= }} == Ver tamién == * [[Congresu de la República de Colombia]] * [[Senáu de la República de Colombia]] * [[Congresistes colombianos 2006-2010]] * [[Partíu Lliberal Colombianu|Partíu Lliberal]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.cecilialopez.com Páxina oficial de Cecilia Matilde López Montaño] * [http://www.cecilialopezcree.com Blogue oficial] * [http://www.partidoliberal.org.co Páxina oficial del Partíu Lliberal Colombianu] * [http://www.senado.gov.co/ Páxina oficial del Senáu de la República de Colombia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080227202534/http://abc.senado.gov.co/prontus_senado/site/artic/20050712/asocfile/ley_5_de_1992_reglamento_del_congreso.pdf |date=2008-02-27 }} {{NF|1943||Lopez Montanzzo, Cecilia Matilde}} {{Tradubot|Cecilia López Montaño}} [[Categoría:Persones de Barranquilla]] [[Categoría:Economistes de Colombia]] [[Categoría:Políticos y polítiques del Partíu Lliberal Colombianu]] [[Categoría:Comisión Segunda del Senáu de Colombia]] [[Categoría:Políticos y polítiques de Colombia]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]] m3qmr5zy3nyad2kh3ts8xibttivj25t Cecilia Soto 0 148819 4498615 4465162 2026-06-04T03:42:28Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498615 wikitext text/x-wiki {{persona | nome = Cecilia Guadalupe Soto González | imaxe = | escudo = Seal of the Government of Mexico.svg | cargo = Diputada al [[Cámara de Diputaos de Méxicu|Congresu de la Unión de Méxicu]] | subtítulu = Plurinominal | entamu = {{Fecha|1|9|2015}} | final = | entamu2 = {{Fecha|1|11|1991}} | final2 = {{Fecha|1994}} | fecha de nacencia = | llugar de nacencia = [[Hermosillo]], [[Sonora]], {{MEX}} | fecha de fallecimientu = | llugar de fallecimiento = | profesión = [[Física]] | padres = | partíu = | almamáter = [[Universidá Nacional Autónoma de Méxicu]] | twitter = }} '''Cecilia Soto González''' {{nym}}<ref name="ABC">{{cita publicación |nome= Ensin nome|títulu= Muyer Candidatu|añu= 1994|publicación= ABC Hemeroteca|url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1994/02/13/064.html}}</ref> ye una [[feminista]], [[política]], analista política y ex [[Diplomacia|diplomática]] [[Méxicu|mexicana]]; tamién, ye ex candidata a la [[Presidente de Méxicu|Presidencia de Méxicu]] pol [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Partíu del Trabayu]] (PT) pa les eleiciones del [[1994]]. Foi Diputada llocal de Sonora en 1988-1991 y Diputada federal pol [[Partíu Auténticu de la Revolución Mexicana]] (PARM) de 1991 a 1994,<ref name=cnn>{{Cita web|títulu=Les muyeres qu'intentaron gobernar Méxicu: Cecilia Soto, la candidata que dio vida al PT|url=http://mexico.cnn.com/nacional/2012/02/06/cecilia-sotu-la candidata-que-dio-vida-al-pt|editor=CNN Méxicu|fecha=6 de febreru de 2012}}</ref><ref name=Regalado>{{cita publicación |apellíu=Jorge |nome=Regalado |títulu=La Oposición y les Eleiciones presidenciales de Méxicu |añu=1994 |publicación=Espiral |url=http://148.202.18.157/sitios/publicacionesite/pperiod/espiral/espiralpdf/Espiral1/67-92.pdf }}</ref> y embaxadora de Méxicu en [[Brasil]] de [[2001]] a [[2006]]. Hasta fines del [[2014]] desempeñóse como executiva del Institutu Teunolóxicu de Teléfonos de Méxicu.<ref name="CIMAC">{{cita publicación |apellíu=García Martínez |nome=Anayeli |títulu=“La llucha de les muyeres, vital pa la democracia”: Cecilia Soto |añu=2013 |publicación=CIMAC Noticies |url=http://www.cimacnoticias.com.mx/node/64831 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20180716082415/https://www.cimacnoticias.com.mx/node/64831 |archivedate=2018-07-16 |fechaaccesu=2018-07-20 }}</ref> Anguaño, ye Diputada Federal plurinominal pol [[Partíu de la Revolución Democrática]], correspondiente a la [[Circunscripciones eleutorales de Méxicu|Cuarta Circunscripción]] onde preside la Comisión de la Ciudá de Méxicu. Amás, foi diputada constituyente designada na Asamblea Constituyente de la Ciudá de Méxicu.<ref>{{cita publicación|apellíu= Soto|nome= Cecilia|títulu= Por qué tornar a la política|añu= 2015|publicación= Excelsior|url= http://www.excelsior.com.mx/opinion/cecilia-sotu/2015/06/01/1027008}}</ref> == Vida personal == Ye nieta d'[[Ignacio Soto Martínez]], quien foi Gobernador de [[Sonora]] de [[1949]] a [[1955]].<ref>Ibarra Apodaca, José Luis. Partíu Revolucionariu Institucional Sonora (2013), Páx. 111.</ref> Nació na ciudá de Hermosillo, nuna dómina d'espansión urbana. Los sos padres morrieron cuando yera bien nuevu. Treslladar a la [[Ciudá de Méxicu]] a estudiar dende neña y hasta la carrera de Física na [[Universidá Nacional Autónoma de Méxicu]], a la fin de los años sesenta; foi ende onde s'interesó por temes sociales, a partir de los movimientos estudiantiles de 1968 y 1971, polo que dexaría los sos estudios inconclusos pa dedicase al activismu estudiantil. Nesi contestu social empezó la rellación sentimental col so actual maríu, Patricio Estévez Nenninger. Xuntos empecipiaron un periodu de llucha social en Méxicu.<ref name="CIMAC" /><ref>Verdugo Córdova, Joel Alfonso (2000). El movimientu estudiantil na Universidá de Sonora 1970 - 1974 Un enfoque sociu-históricu a partir del testimoniu oral. Tesis de Maestría del Colexu de Sonora.</ref> == Trayeutoria política == === Entamos === Foi candidata independiente a la Presidencia Municipal de [[Hermosillo]] en [[1985]], onde llogró cuasi mil voto.<ref>{{cita publicación |nome=Ensin nome|títulu= Eleiciones en Sonora|añu= 1985|publicación= Revista Asina |númberu= 108}}</ref>En 1987 participó na formación del Frente Democráticu Nacional en sofitu a [[Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano|Cuahutémoc Cárdenas]], quien se dixebró del [[Partíu Revolucionariu Institucional]] pa delidiar a la Presidencia de la Méxicu, postuláu pol PARM en [[1988]]. === Diputada Local === En [[1988]] ganó la diputación local plurinominal pol Distritu XIII, formando parte de la LII Llexislatura del [[Congresu del Estáu de Sonora]] mientres el periodu conformáu ente [[1988]] y [[1991]]. Mientres la so diputación, estremar pola denuncia del robu de gasolina per parte del Sindicatu Petroleru, según el so defensa de los trabayadores de Cananea. === Diputada Federal === Ente [[1991]] y [[1994]] foi Diputada Federal por [[Sonora]] na [[LV Llexislatura del Congresu de la Unión de Méxicu|LV Llexislatura]] del [[Congresu de la Unión (Méxicu)|Congresu de la Unión]].<ref name="CIMAC" /><ref name=sono /><ref name=sono>{{cita web|títulu=Cecilia Soto González|url=http://www.lidersonorense.org.mx/?p=67|fechaaccesu=12 de febreru de 2014|editor=Fundación Sonorense de Lideralgu, A. C.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130722020132/http://www.lidersonorense.org.mx/?p=67|fechaarchivu=22 de xunetu de 2013}}</ref> La so candidatura pa esta diputación constó, ente otres actividaes, n'entrar a trabayar de manera tapada a una empresa [[maquiladora]] de la ciudá de [[Guaymas]], col fin d'entender de cerca les sos problemátiques llaborales; esto, a lo postrero, ayudólu a ganar popularidá ente los votantes del distritu eleutoral federal 4.<ref>{{cita publicación|apellíu= Ensin nome|títulu= El sistema de les maquiladoras ye suicida|añu= 1991|publicación= EIR|url= http://www.larouchepub.com/eiw/public/1991/eirv18n31-19910816/eirv18n31-19910816_023-cecilia_soto_gonzalez.pdf}}</ref> Mientres el so periodu como Diputada Federal foi secretaria de la Comisión d'Ecoloxía ya integrante de la Comisión de Programación y Presupuestu, de la de Comerciu y Fomentu Industrial, lo mesmo que de la Comisión de Ciencia, Teunoloxía y Pesca de la [[Cámara de Diputaos (Méxicu)|Cámara de Diputaos]].<ref>{{cita web|títulu=Cecilia Soto González|url=http://www.redpolitica.mx/yopolitico/perfil/cecilia/soto-gonzalez|fechaaccesu=12 de febreru de 2014 |editor=redpolitica.mx}}</ref> == Candidata a la Presidencia == Foi candidata a la Presidencia pol [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Partíu del Trabayu]], a pesar de que nun llegara a afiliase al PT, y de qu'inda yera Diputada Federal pol Partíu Auténticu de la Revolución Mexicana (PARM) al momentu del so postulación,{{Harvnp|Regalado|1994|p=95}} lo que dio llugar a dixebres dientro del mesmu PT. Una de les principales razones poles qu'aceptó la candidatura presidencial, foi porque s'alcordó que se respetaría totalmente la llibertá de plantegar les sos propies idees. La candidatura presentó delles aiciones novedoses, sofitándose en gran parte na idea de que s'intentaba faer les coses de manera distinta; el lema de la campaña yera '''"''sumar a la nueva opción"''''' y, siendo la segunda muyer que delidiaría pola Presidencia en Méxicu, asitióse como'l cuartu llugar nes preferencies eleutorales dende un mes antes de los comicios.{{Harvnp|González Madrid|1994|p=386}} Al términu de la votación, llogró 906 390 sufraxos partíos demográficamente de la siguiente manera: 170, 501 ([[Distritu Federal]]); 139, 083 ([[Estáu de Méxicu]]); 80,135 ([[Nuevo León]]); 58,914 ([[Durango]]); 46,786 ([[Veracruz]]); 42,231 ([[Jalisco]]); 35,448 ([[Chihuahua]]); 32,981 ([[Puebla]]); lo que representó un 2.75% de los votos válidamente emitíos, otorgándo-y el derechu a rexistru definitivu al PT.<ref name=cnn/> Dempués d'esta eleición, retirar de la vida política partidaria, en parte, motivada pol asesinatu a [[Luis Donaldo Colosio]], a quien-y tenía un particular apreciu y a quien lu reconoció, a pesar de nun pertenecer al mesmu partíu, el so bon desempeñu como políticu y la so visión auténticamente democrática.<ref>{{cita publicación |apellíu=Soto González |nome=Cecilia |títulu=La tarde que conocí a Colosio |añu=2014 |publicación=Excélsior |url=http://www.excelsior.com.mx/opinion/cecilia-sotu/2014/03/17/949053#.VQo0LpzHSLd.facebook }}</ref> Sobre la so muerte declaró que: {{cita| dempués del asesinatu de Colosio atopé (...) una sensación d'estomagaes escontra'l sistema políticu (...) o una actitú evidente de refuga al PRI, que surde de la hipótesis de que'l mesmu sistema victimó a Luis Donaldo Colosio o favoreció les condiciones pal so asesinatu.<ref name=Regalado />}} == Embaxadora y analista política == En [[2000]], el presidente [[Vicente Fox]] designar embaxadora de Méxicu ante la República de [[Brasil]] cargu nel que permaneció hasta [[2006]]. Foi editorialista del ''[[Reforma (periódicu)|Reforma]]'', ''[[El Norte]]'', ''L'Imparcial de Hermosillo'', ''Frontera de Tijuana'' y ''La Crónica de Mexicali''.<ref>{{cita web |url=http://www.redpolitica.mx/yopolitico/perfil/cecilia/soto-gonzalez |títulu= Cecilia Soto González |fechaaccesu=6 de febreru de 2014 |apellíu= |nome= |fecha= |obra=Rede Política. [[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |idioma= |cita= }}</ref> Anguaño escribe nel periódicu [[Excélsior (periódicu mexicanu)|Excélsior]] acaldía llunes. == Ver tamién == * [[Eleiciones federales de Méxicu de 1994]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{Enllaz rotu|1=La oposición y les eleiciones presidenciales de 1994 en Méxicu |2=http://148.202.18.157/sitios/publicacionesite/pperiod/espiral/espiralpdf/Espiral1/67-92.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * {{cita llibru |títulu=Alternancia y distribución del votu en Méxicu, Volume 1|serie= Volume 1 d'Alternanza y di|nome=Carlos|apellíu={{Versalita|Sirvent}}|editorial=UNAM|añu=2001|ISBN=9706370110|url=https://books.google.es/books?id=UIaYqsOt1LsC|páxines=485}} * {{Cita publicación|nome=Miguel|apellíu={{Versalita|González Madrid}}|pp=385-400|url=http://www.bibliojuridica.org/llibros/4/1761/40.pdf|formatu=pdf|añu=1994|títulu=El partíu del trabayu: Un partíu minoritariu n'ascensu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091229191058/http://www.bibliojuridica.org/llibros/4/1761/40.pdf|fechaarchivu=29 d'avientu de 2009}} {{Socesión| títulu= [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Candidata Presidencial del Partíu del Partíu del Trabayu]] | periodu = [[1994]] | predecesor = Primer Candidata | socesor = [[Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano]] | títulu2 = [[Misión Permanente de Méxicu en Brasil|Embaxadora de Méxicu ante Brasil]] | periodu2 = [[2001]] - [[2006]] | predecesor2 = [[Jorge Eduardo Navarrete López]] | socesor2 = [[Andrés Leopoldo Valencia Benavides]] | títulu3 = [[Cámara de Diputaos (Méxicu)|Diputada Federal]] | periodu3 = [[2015]] - [[2018]] | predecesor3 = | socesor3 = }} {{ORDENAR:Soto, Cecilia}} {{Tradubot|Cecilia Soto}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Embaxadores de Méxicu]] [[Categoría:Diplomáticos y diplomátiques de Méxicu]] [[Categoría:Diputaos y diputaes de Méxicu]] [[Categoría:Miembros del Partíu del Trabayu (Méxicu)]] [[Categoría:Políticos y polítiques de Méxicu]] [[Categoría:Persones de Sonora]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía NF]] d111t38sfmh5pswzunqt4cba3u49ywy Celi Bee 0 148876 4498616 4281890 2026-06-04T04:13:02Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498616 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Celi Bee''' {{nym}} foi una cantante de [[música discu]] dende fines de los '70 a mediaos de los '80. Anque nun foi tan reconocida, tuvo bona popularidá ente'l públicu llatinoamericanu. == Biografía == Nació como '''Celida Inés Camacho'''. Los sos padres yeren portorriqueños, de toes formes Celi nació en [[Nueva York]], [[Estaos Xuníos]], y a una edá bien temprana camudar a [[Puertu Ricu]], onde creció. Ellí conoció a Pepe Luis Soto quien sería'l so home, manager y quien la llanzaría a la fama. Celines y Pepe casar nos '60 y llanzaron les sos carreres na escena llocal. El dúu cantaba xuntu y llanzaron una serie de grabaciones que tuvieron un ésitu moderáu nos '60 y principios de los '70 sol nome de [[Celines y Pepe Luis]], pero'l públicu hispanu solo taba cautiváu por ella. Celi tuvo una carrera decente nesa dómina, pero de toes formes nun pudo algamar l'estrellalgu como dalgunes de les estrelles contemporánees como [[Nydia Caro]], [[Ednita Nazario]], [[Lissette]] o [[Charytín Goyco]]. == Primeros ésitos == En [[1972]] Celines llogró'l primer llugar nel [[Festival De La Voz y El Cantar]] col hit "Yo Quiero Un Pincel". L'álbum "Celines...es Un Cantar" incluyó'l cantar, apocayá rellanzada en CD coles mesmes notes ya imáxenes que'l LP orixinal. L'álbum daba evidencia de que la so música taba tomando una nueva direición, especialmente con "Desesperada"; el segundu cantar del discu. Bien pocu dempués de llanzar esi álbum, ella y Pepe camudar a [[Reinu Xuníu]]. Entá grabando sol nome de Celines llanzó'l so primer álbum n'inglés. El primer simple "Half A Love" foi un enorme ésitu en Puertu Ricu, pero tuvo poco ésitu n'[[Inglaterra]] ya [[Irlanda]]. Al paecer los sos primeros cantares n'inglés nun tuvieron gran ésitu cola firma portorricana. Sía comoquier con "Half a Love" Celi tresformar d'estrella del pop a diva de [[música discu]]. == Carrera musical == En [[1977]] Pepe volviera producir ésitos col emerxente club discu gracies al so "[[Rice & Beans Orchestra]]", la so afiliación y ésitu con [[T.K. Records]] dexó-y la oportunidá de "vender" a la so esposa cola esitosa firma. La so primer collaboración pal imperiu de T.K. produció 6 cantares en [[1977]]. Dos canciones del álbum a cencielles tituláu "Celi Bee & The Buzzy Bunch" fueron un ésitu inmediatu de toes los discos. La primera titulábase "Superman" que yera un cover de [[Herbie Mann]], el segundu yera "One Love". Tanto estos dos como tol discu convertir nun ésitu. Los "Buzzy Bunch" yeren en realidad Pepe Luis y los músicos qu'acompañaben. Nengún de los que grabaron esi discu esperaben que se convirtiera nun gran ésitu, entá ye más ensin una semeya de Celi na portada. Sorprendíos col so ésitu inicial, dambos (Celi y Pepe Sotu) siguir col llanzamientu de "[[Alternating Currents]]". El so primer álbum con 12 pistes, el so mayor ésitu hasta la fecha. El pulsante "Machu (A Real, Real One)" non solo dio-y el so meyor venta, sinón que la convirtió nuna gran diva!. Depués del ésitu de Alternating Currents Celi Tuvo otros ésitos, como "Fly Me On The Wings Of Love" y "Blow My Mind". Pero nun tuvieron tanta repercusión. Finalmente termina la so carrera depués de fracasar con dellos albums como "Como Agua y Arena" y dellos singles, ente ellos "I Can't Let Go"y "Don't You Leave Me Now." Anguaño Celi vive nos suburbios de [[Miami]], [[Florida]]. Aparentemente fixo enforma dineru mientres la so carrera musical y supo invertilo intelixentemente, porque anguaño ye voluntaria nuna escuela de barrios desprivilegiados de Florida, enseñando música. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://tributoaceli.tripod.com/ http://tributoaceli.tripod.com/] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190107070349/http://tributoaceli.tripod.com/ |date=2019-01-07 }} {{NF|el sieglu XX||Bee, Celi}} {{Tradubot|Celi Bee}} [[Categoría:Cantantes d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Músicos y músiques de discu]] hcksbnunyux7wp243kqalzvqttzbqzp Celima Torrico 0 148919 4498618 4465173 2026-06-04T04:35:49Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498618 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Celima Torrico Rojas''' {{nym}} ye una comunicadora social d'oficiu, Téunicu Cimeru en Participación popular y [[política]] de [[Bolivia]]. [[Ministru de xusticia|Ministra de Xusticia]] nel gobiernu d'[[Evo Morales]]. == Biografía == Ye la mayor de cinco hermanos. Casada con Mario Bustamante, tien trés fíos: Huáscar, Wayra y Líber. == Trayeutoria == Foi dirixente a los 14 años desempeñándose como Secretaria d'Actes del Club de madres de la so comunidá. Mientres el gobiernu del ex-presidente [[Luis García Meza Tejada|Luis García Meza]], Chillijchi sufrió una seca qu'afaró los cultivos, quitando a esta comunidá d'alimentu, lo que la emburrió, xunto con otros dirixentes sindicales, a esixir al Gobiernu, qu'exercía nesi momentu un réxime dictatorial, que los dotara d'alimentu y ayuda pa la so comunidá. Foi Secretaria de rellaciones del Comité Local Yuraj Molina (1983-1985), Secretaria d'Organización de la Central de Muyeres en [[Provincia de José Carrasco|Provincia Carrasco]] (1986-1988), Secretaria d'Organización de la Federación de Radio y Televisión de Cochabamba (1999-2001), Secretaria de Rellaciones de la Federación Departamental de Muyeres Llabradores “Bartolina Sisa” (1999-2001), Conseyera Departamental pola Provincia Carrasco (2000-2004), Conceyal Suplente del conceyu Abarganáu del departamentu de Cochabamba (2004), Presidenta de l'Asociación Departamental de Concejalas de Cochabamba (2005-2007) y segunda vicepresidenta de la Direición Departamental del preséu políticu [[Movimientu al Socialismu (Bolivia)|Movimientu Al Socialismu]] (MAS) en [[Cochabamba]] (2006-2007). == Ver tamién == * [[Evo Morales]] * [[Movimientu al Socialismu (Bolivia)|Movimientu al Socialismu]] == Referencies == {{llistaref}} * [https://web.archive.org/web/20140808193335/http://espanol.upiu.com/view/post/1289004860531/ Semblanza de Celima Torrico Rojas] * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Celima Torrico, ministra de Xusticia en Bolivia |2=http://www.wradio.com.co/escucha/archivo_de_audio/celima-torrico-ministra-de-xusticia-en-bolivia/20080916/oir/671868.aspx |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} * [https://web.archive.org/web/20140726115656/http://www.lostiempos.com/diario/actualidad/local/20120326/declaraciones-de-celima-torrico-secretaria-de desenvolvimientu humanu-de-la_165511_346976.html Declaraciones de Celima Torrico, Secretaria de Desarrollu Humanu de la Gobernación de Cochabamba] * {{Enllaz rotu|1=EE.XX. niega visa a la ex Ministra de Xusticia Celima Torrico |2=http://eju.tv/2010/03/ee-uu-niega-visa-a-la-ex-ministra-de-xusticia-celima-torrico/ |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} {{NF|1968||Torrico Rojas, Celima}} {{Tradubot|Celima Torrico}} [[Categoría:Políticos y polítiques de Bolivia]] [[Categoría:Ministros y ministres de Xusticia de Bolivia]] ony0x7mrn47ncsr2tg4qn45pih8gsro Celsa Agniel de Fonfrede y Blázquez-Dávila 0 148939 4498619 4465175 2026-06-04T04:43:41Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498619 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Celsa Agniel de Fonfrede y Blázquez-Dávila}} {{persona}} '''Celsa Agniel de Fonfrede y Blázquez-Dávila'''{{nym}}, foi una [[ganadera]] española, fundadora de la ganadería Brava "'''Concha y Sierra''' de casta vazqueña.".<ref>http://ganaderias.toroslidia.com/ujj/</ref> Nació en [[Ateca]], ([[provincia de Zaragoza|Zaragoza]]) el 20 de mayu de [[1851]]<ref>https://historiadeateca.wordpress.com/2015/05/17/la ganadera-dona-celsa-agniel-de-fonfrede-y-blazquez-davila/</ref><ref>http://lostorosconpacomartinez.blogspot.com</ref> na cai del Río númberu 5 y finó en Sevilla'l 20 de marzu de [[1929]]. Viuda dos vegaes, primero de D. Fernando Concha y Sierra y darréu de Manuel García Cuesta "''[[el Espartero]]''".<ref>https://historiadeateca.wordpress.com/.../la ganadera-dona-celsa-agniel-de-fonfrede-y-...</ref> Coméntase que [[Blasco Ibáñez]] basar nos sos amores con esti postreru pa escribir la so famosa novela [[Blood and Sand (novela)|''Blood and Sand'']]. La so fía [[Pilar García Agniel de Fonfrede]] casóse con [[Joaquín Pareja Obregón Sartorius]], fíu del VII [[condáu de la Camorra|conde de la Camorra]], de quien nació [[Manuel Pareja Obregón]]<ref>{{Cita web |url=https://sevillanosilustres.wikispaces.com/Manuel+Pareja-Obreg%C3%B3n |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180723204159/https://sevillanosilustres.wikispaces.com/Manuel+Pareja-Obreg%C3%B3n |fechaarchivu=2018-07-23 }}</ref> compositor de la "Salve rociera".<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=nVOJasDcvgg Videu de Juan González Pérez, fíu de José González Cano "el Pollu" de Cartaya, interpretando'l "toque del Alba" del so padre con gaita y tamboril. Juan "el Pollu" ye presentáu pol tamboriteru Antonio Rodríguez, "Antonio de Huelva". Ver a partir del minutu seis]</ref> Coles mesmes, ye bisagüela del cantautor [[Arturo Pareja Obregón]], compositor de «Cantinero de Cuba», ente otres, y del pianista [[Joaquín Pareja-Obregón de los Reis]]. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * {{Enllaz rotu|1=cultoro.com |2=http://www.cultoro.com/actualid%C3%A1/2014/1/2/tueru-concha-sierra-5360.html |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [https://web.archive.org/web/20160916180131/http://www.las-ventas.com/r_taurodelta/45/ganaderia.pdf Les ventes.com] * [http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticiaOpinion.jsp?pRef=2009011800_8_842041__Opinion-Diego-mayoral-viuda diarioinformacion.com] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170410221750/http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticiaOpinion.jsp?pRef=2009011800_8_842041__Opinion-Diego-mayoral-viuda |date=2017-04-10 }} * [http://ganaderias.toroslidia.com/ujj/ ganaderias.toroslidia.com] * [http://hemeroteca.sevilla.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/sevilla/abc.sevilla/1965/12/15/056.html ABC Sevilla 1965] * [http://www.sevillaenañil.es casar-concha-sierra/ sevillaenañil.es] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180709022529/http://www.xn--sevillaenail-jhb.es/ |date=2018-07-09 }} {{NF|1851|1929|Fonfrede y Bázquez-Dávila, Celsa Agniel de}} [[Categoría:Ganaderos y ganaderes d'España]] [[Categoría:Persones d'Ateca]] 9j0yslc9011b7czxi52ev4dvf2pm4nf Charlotte Dawson 0 149074 4498640 4242222 2026-06-04T09:16:17Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498640 wikitext text/x-wiki {{revisáu|t=20201106162409}} {{persona}} '''Charlotte Dawson''' {{nym}} foi una personalidá de la televisión de [[Nueva Zelanda]] y [[Australia]]. Yera conocida en Nueva Zelanda pol so papel como anfitriona de ''Getaway'', ''How's Life?'', ''Charlotte's Lists'', y n'Australia como anfitriona de ''The Contender Australia'' y como xueza en ''Australia's Next Top Model''.<ref name=Factsheet>{{cita web|url=http://images.tenplay.com.au/~/media/TV%20Shows/Living%20Room/Factsheets/charlottedawsonfactsheet.pdf|títulu=The Fact Sheet: Whose House with Amanda Keller – Charlotte Dawson|fechaaccesu=22 de febreru de 2014|apellíu=Henry|nome=Lornelle|fecha=22 d'ochobre de 2012|formatu=PDF|obra=[[Network Ten]]|editorial=Ten Network Holdings|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304031647/http://images.tenplay.com.au/~/media/TV%20Shows/Living%20Room/Factsheets/charlottedawsonfactsheet.pdf|fechaarchivu=2016-03-04}}</ref> == Carrera == Dawson salió de [[Nueva Zelanda]] a los 16 años pa facer de modelu n'Europa y con [[Ford Models]] en [[Nueva York]].<ref name=Clarke>{{cita noticia|apellíu=Clarke|nome=Jenna|títulu=From top models to Twitter trolls|url=http://www.smh.com.au/entertainment/books/from-top-models-to-twitter-trolls-20121017-27r0b.html|fechaaccesu=22 de febreru de 2014|newspaper=[[The Sydney Morning Herald]]|fecha=21 d'ochobre de 2012}}</ref> Una década más tarde treslladóse a [[Australia]], au convirtióse nuna cara familiar na escena de la moda d'Australia. == Muerte == El [[22 de febreru]] de [[2014]], Dawson suicidóse na so casa del sur de [[Wollongong]], [[Nueva Gales del Sur]].<ref name="smh">{{cita noticia|apellíu=O'Brien|nome=Natalie|títulu=Charlotte Dawson found dead|url=http://www.smh.com.au/lifestyle/celebrity/charlotte-dawson-found-dead-20140222-338j6.html|fechaaccesu=22 de febreru de 2014|newspaper=smh.com.au|fecha=22 de febreru de 2014|autor2=Ralston, Nick}}</ref> Según s'informó, un axente inmobiliariu atopó'l so cuerpu cuando él llegó pa inspeicionar la propiedá enantes de la so puya.<ref name="smh"/> La policía confirmó que foron llamaos a la casa a les 11:18 de la mañana y que nun había circunstancies sospechoses a la muerte.<ref name=Death>{{cita noticia|apellíu=Hurley|nome=Bevan|títulu=Charlotte Dawson found dead in Sydney home|url=http://www.nzherald.co.nz/entertainment/news/article.cfm?c_id=1501119&objectid=11208036|fechaaccesu=22 de febreru de 2014|newspaper=[[The New Zealand Herald]]|fecha=22 de febreru de 2014|agency=AAP}}</ref><ref>{{cita noticia |url=http://www.theeasterntribune.com/story/3134/charlotte-dawson-murdered-by-twitter-trolls |obra=The Eastern Tribune |títulu=Charlotte Dawson, murdered by Twitter trolls |editorial=The Eastern Tribune |fecha=22 de febreru de 2014 |fechaaccesu=22 de febreru de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20180408141509/http://www.theeasterntribune.com/story/3134/charlotte-dawson-murdered-by-twitter-trolls |archivedate=2018-04-08 }}</ref> El primer ministru de Nueva Zelanda, John Key, dixo que taba "sorprendíu" y "atristayáu" pola muerte de Dawson, ente que'l diseñador de moda d'Australia Alex Perry dixo d'ella "Perdimos una formosa, brillante, escelente moza güei".<ref>{{cita noticia|url=https://www.bbc.co.uk/news/entertainment-arts-26304644 |obra=BBC News |títulu=Australian TV star Charlotte Dawson found dead at home |editorial=BBC |fecha=22 de febreru de 2014 |fechaaccesu=22 de febreru de 2014}}</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons category|Charlotte Dawson}} * {{IMDb nome|0206088}} {{traducíu ref|en|Charlotte Dawson}} {{NF|1966|2014|Dawson, Charlotte}} [[Categoría:Presentadores de televisión d'Australia]] [[Categoría:Presentadores de televisión de Nueva Zelanda]] [[Categoría:Persones d'Auckland]] 8flq4h8cwueff19ux4esd3topvde8h1 Charlotte Greenwood 0 149091 4498641 4100358 2026-06-04T09:22:41Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498641 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Charlotte Greenwood''' {{nym}} foi una actriz y baillarina d'[[Estaos Xuníos]]. == Biografía == El so nome completu yera '''Frances Charlotte Greenwood''', y nació en [[Filadelfia]], [[Pennsylvania]]. Greenwood empecipiar nel [[vodevil]], actuando finalmente nel teatru en [[Broadway]], el cine y la radio. Muyer d'elevada estatura, yera conocida peles sos llargues piernes. Según ella mesma dicía, yera la "...única muyer del mundu que podía dar un puntapié a una [[xirafa]] nel güeyu." Trabayó con actores de la talla de [[Betty Grable]], [[Jimmy Durante]], [[Eddie Cantor]], [[Buster Keaton]], y [[Carmen Miranda]]. La mayor parte del meyor trabayu de Greenwood facer nes tables, y recibió crítiques positives de profesionales como [[James Agate]], [[Alexander Woollcott]] y Claudia Cassidy. Unu de los sos papeles de mayor ésitu foi'l de Juno na obra de [[Cole Porter]] ''Out of This World'', na qu'interpretaba'l clásicu de Porter "I Sleep Easier Now." Anque'l papel escribióse pensando nella, les obligaciones cinematográfiques torgar interpretar a la "Tía Eller" nel ésitu de [[Richard Rodgers]] y [[Oscar Hammerstein II]] representáu en Broadway ''Oklahoma'' (1943). La so oportunidá llegó cola versión cinematográfica rodada en 1955, xustu antes de retirase en 1956. Charlotte Greenwood finó en [[Los Angeles]], [[California]], en 1977, a los 87 años d'edá. Tuvo casada en dos causes. La primera en 1915, col actor [[Cyril Ring]], hermanu de l'actriz [[Blanche Ring]], matrimoniu que remató en divorciu en 1922. El so segundu matrimoniu foi col compositor Martin Broones, y duró hasta'l fallecimientu d'él en 1971. == Referencies == *Hayter-Menzies, Grant, ''Charlotte Greenwood: The Life and Career of the Comic Star of Vaudeville, Radio and Film'', McFarland & Company, Inc., Publishers, Jefferson, North Carolina and London, 2007. ISBN 9780786429950. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{traducíu ref|en|Charlotte Greenwood}} {{Commonscat}} * {{IMDb nome|0339307}} * {{IBDB nome|43045}} *{{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Páxina web sobre Charlotte Greenwood |2=http://solongletty.tripod.com/ |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} *[https://web.archive.org/web/20121025102120/http://www.canada.com/victoriatimescolonist/news/arts/story.html?id=4287ec59-282b-4aaa-a694-4y8a73294c98&k=36487 Victoria Times-Colonist, Adrian Chamberlain, 26 May 2007] *[http://www.luminous-lint.com/app/image/35752838535166903556240262 1925 portrait of Charlotte Greenwood modeling fur and her hair coiffed] taken by Benjamin Strauss and Homer Peyton {{NF|1890|1977|Greenwood, Charlotte}} {{Tradubot|Charlotte Greenwood}} [[Categoría:Baillarinos y baillarines d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Ciencia cristiana]] a6u0s2xg36axm1j1t08leu0xylwkwo9 Charlotte Hatherley 0 149093 4498642 3915434 2026-06-04T09:23:50Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498642 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Charlotte Hatherley''' {{nym}} ye una cantante y guitarrista inglesa, conocida principalmente por ser la guitarrista de la banda [[Ash (banda)|Ash]]. Anguaño esta somorguiada nuna carrera en solitariu. == Antes de Ash == Antes de formar parte d'[[Ash (banda)|Ash]], Charlotte exercía de guitarrista nuna banda llamada [[Nightnurse]], cuando tan solo tenía 16 años. Entós daquella, [[Tim Wheeler]] (vocalista y guitarrista de Ash) taba buscando un segundu guitarrista pa la banda. Ésti allegó a un conciertu de Nightnurse y entós Charlotte xunir a la banda. == En Ash == El so debú en direutu cola banda foi nel [[V Festival]] de 1997, delantre de 50,000 persones. El primer material que Charlotte grabó con Ash foi'l single ''A Life Less Ordinary''. Poco dempués grabaría'l so primer discu cola banda, tituláu ''[[Nu-Clear Sounds]]''. Ella compunxo la tema ''Grey Will Fade'', que salió na cara B del single ''There's a Star''. Como interés destacar que foi ella quien executó tolos preseos de la tema ''Grey Will Fade'' (salvo la batería) y que na so posterior carrera en solitariu, el so primer álbum titularíase asina. En 2001 Ash grabó l'álbum ''[[Free All Angels]]''. En 2004, mientres la banda taba inversa na grabación del que sería'l siguiente discu, ''[[Meltdown]]'', Charlotte empezó a trabayar nel so álbum en solitariu [[Grey Will Fade]]. D'ésti discu, sacó los singles ''Bastardu'', ''Kim Wilde'' y ''Summer'', y toos estos, al igual que'l discu enteru, recibió bien bones crítiques. == Salida de Ash, entamu en solitariu == El 20 de xineru de 2006, anuncióse que Hatherley, abandonaba Ash. Nun primer momentu pensóse que foi pa dedicase por completu a la so carrera en solitariu, sicasí, nuna entrevista de xunetu del 2007 los miembros de la banda dixeron que-y pidieron que se fora porque queríen volver ser un tríu. El 5 de marzu de 2007 sale'l so segundu álbum ''[[The Deep Blue]]'', del que salieron dos singles; ''Behave'' n'avientu y ''I Want You To Know'' en febreru del añu siguiente. Darréu pa promocionar saldríen otros dos, ''Siberia'' y ''Again''. En 2007 abrió para [[Blondie]] nel tour d'éstos por UK y tamién tocó la guitarra pa [[Bryan Ferry]]. En payares d'esi mesmu añu xunir a la banda [[Client (banda)|Client)]] pa completar la xira per Escandinavia y Europa como baxista pa enllenar el buecu que dexara l'anterior. Na banda Client Charlotte ye conocida como "Client C". N'ochobre de 2008 anúnciase ''Cinnabar City'' como'l tercer discu de Hatherley, pero ésti títulu foi camudáu darréu pol de ''[[New Worlds]]''. Ésti discu salió'l 19 d'ochobre de 2009. Antes d'eso, Charlotte anunció na so páxina web que se diba a xunir a la banda [[Bat for Lashes]] pa los direutos a lo llargo de 2009. == Vida personal == L'ex-noviu de Charlotte, [[Edgar Wright]], ye direutor de cine conocíu polos films [[Zombies Party]] y [[Hot Fuzz]]. Él foi quien dirixó los videos de Hatherley pa dos de los sos singles,''Summer'' y ''Bastardu''. La so madre ye [[Patricia Franklin]], qu'apaeció en bastantes films "[[Carry On]]" nos 60 y 70s. Patricia apaez nos creitos de [[Zombies Party]] y [[Hot Fuzz]]. Tamién ye acreditada nel DVD del Reinu Xuníu de Zombies Party como fotógrafa del equipu. == Discografía == === En solitariu === ==== Álbumes ==== * ''[[Grey Will Fade]]'' (2004) * ''[[The Deep Blue]]'' (2007) * ''[[New Worlds (álbum)|New Worlds]]'' (2009) ==== Senciellos ==== {| {{tablaguapa}} |- !rowspan=2 width=1|Añu !rowspan="2" |Títulu !colspan="1" |Posición en llistes !rowspan="2"|Álbum |- !style="width:3em;font-size:85%"|<br />[[UK Singles Chart|R.X.]]<br /><ref name="British Hit Singles & Albums">{{cita web | títulu = UK Chartlog: H | url = http://zobbel.de/cluk/CLUK_H.HTM | obra = zobbel.d'idioma inglés}}</ref></small> |- |rowspan="2"|2004 | "Kim Wilde" | style="text-align:center;"| — |rowspan="3"| ''[[Grey Will Fade]]'' |- | "Summer" | style="text-align:center;"| 31 |- |2005 | "Bastardu" | style="text-align:center;"| 31 |- |2006 |"Behave" | style="text-align:center;"| 168 |rowspan="4"| ''[[The Deep Blue]]'' |- |rowspan="4"|2007 |"I Want You to Know" | style="text-align:center;"| 108 |- | "Siberia" | style="text-align:center;"| — |- | "Again" | style="text-align:center;"| — |- | "CH V FD (Deep Blue remixes)" | style="text-align:center;"| — | Senciellu ensin álbum |- |rowspan="2"|2009 | "White" | style="text-align:center;"| — |rowspan="2"| ''[[New Worlds (álbum)|New Worlds]]'' |- | "Alexander" | style="text-align:center;"| — |} === Con Ash === ;Álbumes * ''[[Nu-Clear Sounds]]'' (1998) * ''[[Free All Angels]]'' (2001) * ''[[Meltdown (álbum de Ash)|Meltdown]]'' (2004) == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.allmusic.com/artist/p432478 Charlotte Hatherley en ''Allmusic''] * [http://charlottehatherley.com Web oficial de Charlotte Hatherley] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190221052507/http://www.charlottehatherley.com/ |date=2019-02-21 }} * [https://web.archive.org/web/20090912071433/http://www.myspace.com/charlottehatherleyofficial MySpace oficial] * {{Discogs artista|Charlotte Hatherley}} {{NF|1979||Hatherley, Charlotte}} {{Tradubot|Charlotte Hatherley}} [[Categoría:Cantantes de rock d'Inglaterra]] [[Categoría:Guitarristes de rock]] [[Categoría:Guitarristes d'Inglaterra]] [[Categoría:Baxistes de rock del Reinu Xuníu]] [[Categoría:Baxistes]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] iiqt10ki0ciw1wcquartbiprb1fiutl Charlotte Salt 0 149123 4498643 4328403 2026-06-04T09:33:31Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498643 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Charlotte Leah Salt''' {{nym}} ye una actriz [[Inglaterra|inglesa]], más conocida por haber interpretáu a Ursula Misseldon na serie ''[[The Tudors]]'', a Kate Bettany en ''[[Bedlam]]'' y a Sam Nicholls en ''[[Casualty]]''. ==Biografía== Asistió al St. Dominic's Priory School. Salió col actor Rik Young.<ref>[http://www.contactmusic.com/photo/la_fashion_week_02_wenn1627173 Rick Young And Charlotte Salt]</ref> Salió col actor británicu [[Oliver Coleman]], con quien se comprometió en 2013<ref>{{Cita web |url=http://uk.tv.yahoo.com/casualty-stars-plan-real-wedding-000655168.html |títulu=Casualty stars plan real wedding! |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131215013444/http://uk.tv.yahoo.com/casualty-stars-plan-real-wedding-000655168.html |fechaarchivu=2013-12-15 }}</ref> y casóse en Somerset el 31 de xunetu de 2014. La pareya dio-y la bienvenida al so primer fíu n'abril del [[2017]].<ref>[http://www.whatsontv.co.uk/casualty/casualty-news/charlotte-salt-return-sam-nicholls-492886/ Charlotte Salt: ‘Coming back to Casualty is like coming home’]</ref> == Carrera == En teatru, apaeció n'obres como ''-yos Miserables y ''Oliver Twist'' nel teatru Stoke-on-Trent Rep y en ''Comedy Night'' y en ''David Copperfield'' nel teatru New Victoria. Apaeció per primer vegada na televisión cuando interpretó a la moza Laura en dos episodios de la serie ''In a Land of Plenty''. Apaeció en series como ''[[The Bill]]'', ''[[CSI: Crime Scene Investigation]]'', ''[[Entourage]]'', ''Wildfire'' y ''The Inspector Lynley Mysteries'', ente otres. En 2002 xunir al repartu de la serie ''Born and Bred'', onde interpretó a Helen Gilder hasta 2005. En 2007 emprestó la so voz pal personaxe de Estrith na película ''[[Beowulf (2007)|Beowulf]]''. En 2009 apaeció de forma recurrente na tercer temporada de la esitosa serie ''[[The Tudors]]'', onde interpretó a Lady Ursula Misseldon.<ref>{{Cita web |url=http://everyjoe.com/entertainment/whos-that-girl-charlotte-salt-is-lady-ursula-misseldon-on-the-tudors/ |títulu=Charlotte Salt is Lady Ursula Misseldon on The Tudors |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120310001831/http://everyjoe.com/entertainment/whos-that-girl-charlotte-salt-is-lady-ursula-misseldon-on-the-tudors/ |fechaarchivu=2012-03-10 }}</ref> En 2010 interpretó a lady Virginia Revel na serie ''Agatha Christie's The Secret of Chimneys''. En 2011 xunir al repartu principal de la serie ''[[Bedlam]]'', onde interpretó a l'axente de viaxes Kate Bettany.<ref>[http://skyliving.sky.com/bedlam-biogs/biog-charlotte-salt Bedlam Official Website > Character & Cast > Kate Bettany (Charlotte Salt)]</ref> Esi mesmu añu interpretó a Lisa Watson nun episodiu de la serie ''Death in Paradise'' y el 15 d'ochobre del mesmu añu xunir al repartu principal de la serie británica ''[[Casualty]]'', onde interpretó a la doctora Sam Nicholls<ref>[http://www.digitalspy.co.uk/soaps/s18/casualty/news/a342937/casualty-casts-new-doctors-sam-and-tom.html 'Casualty' casts new doctors Sam and Tom]</ref> hasta'l 13 d'avientu de 2013. En 2015 xunir al repartu recurrente de la segunda temporada de la serie ''[[The Musketeers]]'', onde interpretó a lady Marguerite<ref>{{Cita web |url=http://www.withanaccent.com/2014/04/07/charlotte-salt-joins-the-musketeers/ |títulu=Charlotte Salt joins The Musketeers |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171004034837/http://www.withanaccent.com/2014/04/07/charlotte-salt-joins-the-musketeers/ |fechaarchivu=2017-10-04 }}</ref><ref>[http://www.spoilertv.com/2014/04/the-musketeers-season-2-filming-updates.html The Musketeers - Season 2 - Filming Updates & Speculation]</ref> hasta'l final de la segunda temporada esi mesmu añu. == Filmografía == ===Series de televisión=== {| {{tablaguapa}} |- ! Añu !! Serie !! Personaxe !! Notes |- | align="center"| 2015 || ''[[The Musketeers]]'' || align="center"| Lady Marguerite || '''8''' episodios |- | align="center"| 2011 - 2013 || ''[[Casualty]]''<ref>[https://www.bbc.co.uk/programmes/b006m8wd BBC One :: Casualty Official Website]</ref> || align="center"| Dra. Sam Nicholls || '''81''' episodios |- | align="center"| 2011 - 2012 || ''[[Bedlam]]''<ref>[http://skyliving.sky.com/top-shows/bedlam Bedlam Official Website]</ref> || align="center"| Kate Bettany || '''7''' episodios |- | align="center"| 2011 || ''Death in Paradise'' || align="center"| Lisa Watson || episodiu # 1.2 |- | align="center"| 2009 || ''[[The Tudors]]'' || align="center"| Lady Ursula Misseldon || '''5''' episodios |- | align="center"| 2006 - 2007 || ''Wildfire'' || align="center"| Gillian Parsons || '''13''' episodios |- | align="center"| 2006 || ''[[CSI: Crime Scene Investigation]]'' || align="center"| Eve Girard || episodiu "Kiss Kiss, Bye Bye" |- | align="center"| 2005 || ''[[Entourage]]'' || align="center"| Mesera || episodiu "The Bat Mitzvah" |- | align="center"| 2002 - 2005 || ''Born and Bred'' || align="center"| Helen Gilder || '''20''' episodios |- | align="center"| 2003 || ''[[The Bill]]'' || align="center"| Sarah Morgan || episodiu # 107 |- | align="center"| 2002 || ''The Inspector Lynley Mysteries'' || align="center"| Maggie Spence || episodiu "Missing Joseph" |- | align="center"| 2001 || ''In a Land of Plenty'' || align="center"| Joven Laura || '''2''' episodios |} ===Películes=== {| {{tablaguapa}} |- ! Añu !! Películes !! Personaxe !! Notes |- | 2012 || ''How to Grow Your Own'' || align="center"| Alex || xunto a Esteban Powell, Travis Wester y John Brickner |- | 2011 || ''[[Christmas at Castlebury Hall|A Princess for Christmas]]'' || align="center"| Lady Arabella Marchand du Belmont || xunto a [[Katie McGrath]], [[Sam Heughan]] y [[Roger Moore]] |- | 2010 || ''Below the Beltway'' || align="center"| Hope B. || xunto a Kip Pardue |- | 2010 || ''Marple: The Secret of Chimneys'' || align="center"| Virginia || xunto a [[Edward Fox]], [[Stephen Dillane]] y Anthony Higgins |- | 2010 || ''Ivory'' || align="center"| Nadia || xunto a [[Beau Garrett]], [[Travis Fimmel]] y Tim Draxl |- | 2009 || ''Deep in the Valley'' || align="center"| Tracy || xunto a [[Chris Pratt]], [[Brendan Hines]] y [[Scott Caan]] |- | 2008 || ''Perchance to Dream'' || align="center"| - || xunto a Rik Young |- | 2007 || ''[[Beowulf (2007)|Beowulf]]'' || align="center"| Estrith || xunto a [[Robin Wright]], [[Anthony Hopkins]] y Rik Young |- | 2006 || ''The TV Set'' || align="center"| Sarah || xunto a [[David Duchovny]], [[Sigourney Weaver]] y [[Ioan Gruffudd]] |- | 2005 || ''Beneath Still Waters'' || align="center"| Clara Borgia || xunto a Michael McKell y [[Raquel Meroño]] |- | 2001 || ''The Whistle-Blower'' || align="center"| Sasha Tracey || xunto a [[Olegar Fedoro]] |} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [https://web.archive.org/web/20111219022440/http://www.charlotte-salt.com/Charlotte_Salt__Official_Website/Home.html Charlotte Salt Official Website] * {{IMDb nome|id=1083395|name=Charlotte Salt}} * [http://www.tv.com/people/charlotte-salt/ Charlotte Salt on TV.com] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171027090325/http://www.tv.com/people/charlotte-salt/ |date=2017-10-27 }} * [http://www.digitalspy.co.uk/celebrities/charlotte-salt/ Digital Spy > Celebrity News > Charlotte Salt] {{NF|1985||Salt, Charlotte}} {{Tradubot|Charlotte Salt}} [[Categoría:Actores y actrices de televisión d'Inglaterra]] qnranlnoftlxfc1wxph618nmpgmo8ft Cherie Chung 0 149268 4498648 4084653 2026-06-04T11:02:30Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498648 wikitext text/x-wiki {{persona | nome = Cherie Chung | ocupación = [[Actriz]] | fecha de nacencia = 16 de febreru de 1960 | llugar de nacencia = [[Ḥong Kong]] | tiempu = 1973-1994 }} '''Cherie Chung Chor-hung''' (en [[Chinu (idioma)|chinu]]: 鍾楚紅, nacida'l 16 de febreru de 1960) ye una [[actriz de cine]] de [[Ḥong Kong]]. D'ascendencia hakka, foi una de les principales representantes de la pantalla grande de Hong Kong mientres la década de 1980.<ref name="one">{{cita web |url=https://www.imdb.com/name/nm0161193/ |títulu=Cherie Chung |fechaaccesu=2018 |editorial=imdb.com}}</ref> <ref name="two">{{cita web |url=http://chinesemov.com/actors/Cherie%20Chung.html |títulu=Cherie Chung |fechaaccesu=2018 |editorial=chinesemov.com}}</ref> ==Carrera== ===Inicio=== Cherie participó na competencia Miss Hong Kong de 1979 y ocupó el tercer llugar. Más tarde foi afayada pol direutor de cine Johnnie To y debutó na so primer película ''The Enigmatic Case'' (1980).<ref name="one"/> ===Reconocencia=== La so guapura y encantu llevar a convertise nuna de les meyores actrices de Hong Kong nesi momentu. Acompañó a [[Jackie Chan]] na película ''[[Winners and Sinners]]'' de 1983. Na so carrera cinematográfica, una de les sos actuaciones más famoses foi en ''An Autumn's Tale'' (1987) de [[Mabel Cheung]], onde interpretó a Jennifer, una muyer educada de clase media que se namora d'un home porcaz ya incultu interpretáu por [[Chow Yun-fat]]. La película convertir nuna de les cintes romántiques más esitoses na historia del cine de Hong Kong. Chung ye conocida como la "[[Marilyn Monroe]]" de la industria del entretenimientu de Hong Kong por cuenta del so curiosu físicu.<ref>[https://www.theepochtimes.com/hong-kongs-marilyn-monroe-joins-chow-yun-fat-denise-ho-in-supporting-the-umbrella-movement_1052781.html Hong Kong’s Marilyn Monroe Joins Chow Yun-Fat, Denise Ho in Supporting the Umbrella Movement] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180309182952/https://www.theepochtimes.com/hong-kongs-marilyn-monroe-joins-chow-yun-fat-denise-ho-in-supporting-the-umbrella-movement_1052781.html |date=2018-03-09 }} The Epoch Times. Consultáu en marzu de 2018.</ref> Retirar de l'actuación na década de 1990. La so última película foi ''Once a Thief'' (1991) de [[John Woo]].<ref name="two"/> Casóse col gurú publicitariu Mike Chu en 1991 nos Estaos Xuníos. El 24 d'agostu de 2007, Chu morrió de cáncer d'estómagu.<ref name="one"/> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Traducíu ref|en|Cherie Chung|oldid=790457488|trad=total|fecha=13 de xunetu de 2017}} {{NF|1960||Chung, Cherie}} {{Tradubot|Cherie Chung}} [[Categoría:Actores y actrices de Ḥong Kong]] [[Categoría:Actores y actrices de cine de Ḥong Kong]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]] gavaspum390kjt67n6dov1pd1q5gtsi Cuarta cruzada 0 152068 4498635 4498344 2026-06-04T07:32:06Z Ziv 117068 ([[c:GR|GR]]) [[File:Prise de Constantinople par les croisés (12 avril 1204).jpg]] → [[File:Eugène Delacroix - Prise de Constantinople par les croisés (12 avril 1204) - 2026 restoration.jpg]] [[c:COM:FR#FR2|Criterion 2]] · Artist's name and to make it clear that this is a restored version of the painting 4498635 wikitext text/x-wiki {{Ficha de conflictu militar |nome = Cuarta cruzada |parte_de = [[Cruzaes]] |imaxe = ConquestOfConstantinopleByTheCrusadersIn1204.jpg |descripción_imaxe = Toma de Constantinopla polos cruzaos en 1204. ([[Miniatura]] del [[sieglu XV]]) |fecha = [[1198]]-[[1204]] |llugar = [[Península balcánica|Balcanes]] |coordenaes = |casus = |descripción = |resultáu = Creación del [[Imperiu llatín]] |consecuencies = |territorio = Disolución del Estáu bizantín.<br />Creación d'estaos cruzaos nos Balcanes. |combatientes1 = '''[[Cruzaes|Cruzaos]]''' * [[Ficheru:Flag of Most Serene Republic of Venice.svg|20px]] [[República de Venecia]] * {{Bandera2|Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|1200}} * [[Ficheru:Blason pays fr France ancien.svg|15px]] [[Francia na Edá Media|Reinu de Francia]] ** [[Ficheru:Blason marquisat it Montferrat 1.svg|15px]] [[Marquesáu de Montferrato|Montferrato]] ** [[Ficheru:Blason région fr Champagne-Ardenne.svg|15px]] [[Condáu de Champaña|Champaña]] ** [[Ficheru:Blason Blois Ancien.svg|15px]] [[Condáu de Blois|Blois]] ** [[Ficheru:Blason maison fr de Coucy.svg|15px]] [[Amiens]] ** [[Ficheru:Blason pays fr France ancien.svg|15px]] [[Islla de Francia]] ** [[Ficheru:De-Saint-Pol-Campdavene.svg|15px]] [[Saint Pol|condáu de Saint Pol]] ** [[Ficheru:Blason Ducs Bourgogne (ancien).svg|15px]] [[Ducáu de Borgoña|Borgoña]] ** [[Ficheru:Blason Comté de Flandre.svg|15px]] [[Condáu de Flandes|Flandes]] |combatientes2 = [[Ficheru:Komnenos-Isaac-Arms.svg|15px]] '''[[Imperiu Bizantín]]'''<br />[[Ficheru:Alex K Kingdom of Hungary.svg|15px]] [[Reinu d'Hungría]]<br />[[Ficheru:Coat of Arms of the Emperor of Bulgaria (by Conrad Grünenberg).png|15px]] [[Segundu Imperiu búlgaru]]<br />[[Ficheru:Blason Dalmatie.svg|15px]] [[Dalmacia]] |combatientes3 = |comandante1 = [[Ficheru:Blason marquisat it Montferrat 1.svg|15px]] [[Bonifacio de Montferrato]]<br />[[Ficheru:Blason Blois Ancien.svg|15px]] [[Luis de Blois]]<br />[[Ficheru:Flag of Most Serene Republic of Venice.svg|20px]] [[Enrico Dandolo]]<br />[[Ficheru:Komnenos-Isaac-Arms.svg|15px]] [[Isaac II Ángelo]] |comandante2 = [[Ficheru:Komnenos-Isaac-Arms.svg|15px]] [[Alejo III Ángelo]]<br />[[Ficheru:Komnenos-Isaac-Arms.svg|15px]] [[Alejo V Ducas]]<br />[[Ficheru:Coat of Arms of the Emperor of Bulgaria (by Conrad Grünenberg).png|15px]] [[Kaloyan (emperador)|Kaloyan de Bulgaria]]<br />[[Ficheru:Alex K Kingdom of Hungary.svg|15px]] [[Emerico d'Hungría (rei)|Emerico d'Hungría]] |comandante3 = |soldaos1 = '''Tropes''': * 10&nbsp;000 cruzaos{{Harvnp|Phillips|2004|p=269}} * 10&nbsp;000 venecianos{{Harvnp|Phillips|2004|p=269}} '''Flota''' * 210 navíos venecianos{{Harvnp|Phillips|2004|p=106}} |soldaos2 = '''Tropes''': * 16&nbsp;000 bizantinos{{Harvnp|Queller|Madden|1999|p=185}} '''Flota''': * 20 navíos bizantinos{{Harvnp|Phillips|2004|p=157}} |soldaos3 = |baxes1 = |baxes2 = |baxes3 = |baxes4 = |campaña = |campaña2 = |campaña3 = |campaña4 = |notes = }} La '''cuarta cruzada''' ([[1202]]-[[1204]]) foi una [[espedición militar]] entamada como una [[Cruzaes|cruzada]] pa reconquistar [[Tierra Santa]], pero que varió'l so aldu, terminando cola [[Sitiu de Constantinopla (1204)|conquista y el saquéu de Constantinopla]], capital del [[Imperiu bizantín]], que pasó a llamase entós ''[[Imperiu llatín|Imperium Romaniae]]''. == Antecedentes == La [[tercer cruzada]] nun llograra'l so oxetivu de recuperar [[Xerusalén]], que siguía so dominiu musulmán. El tratáu que [[Ricardu I d'Inglaterra|Ricardo]] «Corazón de Lleón» y [[Saladín]] roblaren en [[1192]] dexaba en poder de los cristianos tan solo una estrecha franxa costera dende [[Tiru]] hasta [[Jaffa]], anque garantizaba la seguridá de los pelegrinos cristianos que viaxaren a Xerusalén.<ref>{{cita llibru|apellíos1=Miller Botero|nome1=Duane Alexander|títulu="Fourth Crusade" in War and Religion|fecha=2017|editorial=ABC–CLIO|allugamientu=Santu Barbara, California|páxines=296-298|url=https://www.academia.edu/32284510/Fourth_Crusade_in_War_and_Religion|fechaaccesu=29 de mayu de 2017}}</ref> El papa [[Inocencio III]], deseosu d'establecer l'autoridá de la [[Santa Sede]] en tol orbe cristianu, tenía un gran interés polos asuntos de los [[Estaos cruzaos|Estaos cristianos d'Oriente]]. Per otru llau, na última década del [[sieglu XII]] fora intensificándose la rivalidá ente [[Enrique VI del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|Enrique VI d'Alemaña]] y l'emperador bizantín [[Isaac II Ángelo]]. L'anterior espedición alemana, empuesta por [[Federico I Barbarroja]], desfixérase por causa de la muerte del emperador. Enrique, el so fíu y socesor, esixía de Bizanciu la entrega de la rexón de los [[Península balcánica|Balcanes]] y el pagu de los daños sufríos pola espedición de Barbarroja. La so política n'Oriente, aceptando los xuramentos de vasallaxe de los reis d'[[Armenia]] y de [[Xipre]], yera d'apostada hostilidá contra Bizanciu. Ye posible qu'Enrique tuviera yá en mente la posibilidá de dirixir una nueva cruzada contra Constantinopla. Sicasí, finó en [[1197]] en [[Messina]], a la edá de 32 años. El so socesor nel tronu alemán, [[Felipe de Suabia]], tenía amás intereses personales en Bizanciu, yá que taba casáu con [[Irene Angelina]], fía del emperador Isaac II Ángelo, que fuera depuestu en 1195 pol so hermanu. La ciudá estáu de [[República de Venecia|Venecia]], principal potencia marítima nel [[Mediterraneu oriental]], tenía fuertes intereses comerciales nos territorios bizantinos, y bien especialmente na capital, Constantinopla. Dende finales del [[sieglu XII]] gociaben de privilexos especiales pa comerciar nel Imperiu bizantín, pero en [[1171]] l'emperador [[Manuel I Comneno]] ordenó la detención de los comerciantes venecianos y la confiscación de los sos bienes, lo cual provocó una suspensión de l'actividá comercial ente Venecia y Bizanciu que s'enllargó per espaciu de quince años. En [[1185]], Venecia alcordó volver a entamar les rellaciones comerciales col emperador [[Andrónico I Comneno]], según abonar una cantidá en conceutu de compensación poles propiedaes confiscadas en 1171, que nunca llegó a faese efectiva. Bizanciu, amás, esplotaba en beneficiu propiu la rivalidá comercial de Venecia con otres ciudaes estáu italianes, como [[República de Xénova|Xénova]] y [[República de Pisa|Pisa]]. L'oxetivu de Venecia, poro, yera asegurase la supremacía comercial n'Oriente, moviendo definitivamente a los sos rivales. == Preparativos == [[Ficheru:Quatrième croisade.JPG|thumb|350px|left|Mapa de la cruzada]] En [[1198]], el nuevu papa Inocencio III empezó a predicar una nueva cruzada. El so llamamientu, sicasí, tuvo poco ésitu ente los monarques europeos. Los alemanes taben enfrentaos al poder papal, en cuantes que Francia ya Inglaterra atopábense combatiendo la una contra la otra. Sicasí, gracies a les encendíes prédiques de [[Fulco de Neuilly]], entamóse finalmente un exércitu cruzáu nun tornéu entamáu n'[[Asfeld|Ecry]]<ref>La llocalidá d'[[Asfeld]], ver: {{cita llibru|idioma=fr|autor1=Louis Paris|autor2=Henri Fleury|url=https://books.google.com/books?id=uA9MAAAAMAAJ&pg=PA349&dq=Tournoi+ecry#PPA349,M1|títulu=La chronique de Champagne|editorial=Techener|añu=1838|páxina=349}}</ref> pol [[Teobaldo III de Champaña|conde Teobaldo]] de [[Condáu de Champaña|Champaña]] en payares de [[1199]]. Teobaldo foi nomáu xefe d'esti exércitu, del que tamién formaben parte [[Balduino VI de Flandes|Balduino VI d'Hainaut]], conde de Flandes, y el so hermanu Enrique; [[Luis de Blois|Luis, conde de Blois]], [[Godofredo III de La Perche]], [[Simón IV de Montfort]], [[Enguerrando de Boves]], [[Reinaldo de Dampierre]] y [[Godofredo de Villehardouin]], ente otros munchos señores del norte de Francia y de los [[Países Baxos]]. Más tarde añadiéronse a la empresa dellos caballeros alemanes y dellos nobles del norte d'Italia, como [[Bonifacio de Montferrato|Bonifacio, marqués de Monferrato]]. La espedición atopar col problema de tresporte, pos escarecía d'una flota pa treslladase a Oriente, y la ruta terrestre yera pocu menos qu'imposible por causa de la decadencia del poder bizantín nos Balcanes. Decidióse que se fadría un desembarcu n'[[Exiptu]], dende onde s'avanzaría per tierra hasta Xerusalén. En [[1201]] morrió Teobaldo de Champaña, y los cruzaos escoyeron como nuevu xefe de la espedición a Bonifacio de Monferrato. Ésti, firme partidariu de los [[Hohenstaufen]], conoció na corte de Felipe de Suabia a [[Alejo IV Ángelo|Alejo]], fíu del depuestu emperador Isaac II Ángelo, quien deseyaba cuntar cola ayuda de los cruzaos pa recuperar el tronu imperial que-y correspondía por heriedu. Mentanto, los cruzaos unviaron mensaxeros a [[Venecia]], [[Xénova]] y otres ciudaes pa contratar el tresporte de la espedición. Unu de los unviaos foi l'historiador Godofredo de Villehardouin. Finalmente llegóse a un alcuerdu con Venecia n'abril de 1201, pol cual la República encargar del tresporte hasta Exiptu d'un exércitu de 33&nbsp;500 cruzaos (xunto con 4500 caballos), en cuenta de 85&nbsp;000 marcos de plata. Cuando llegó'l momentu d'embarcar, en xunu de [[1202]], los cruzaos, que'l so exércitu yera sensiblemente menos numberosu de lo qu'habíen previstu, nun pudieron axuntar la cantidá alcordada. Venecia negar a tresportar al exércitu nun siendo que se pagara íntegra la cantidá alcordada. Los cruzaos pasaron el branu acampaos na isla de [[Lido de Venecia|San Nicolás de Lido]], ensin poder zarpar, hasta que finalmente Bonifacio de Monferrato pudo llegar a un alcuerdu con Venecia. == Toma de Zara == {{AP|Sitiu de Zara}} Los venecianos taben enemistados col rei [[Emerico d'Hungría (rei)|Emérico d'Hungría]] pola posesión de [[Dalmacia]]. El [[Reinu d'Hungría|reinu húngaru]] heredara en [[1091]] los territorios de [[Croacia]] y Dalmacia tres la muerte del rei [[Dmitar Zvonimir]] de Croacia, una y bones la reina viuda [[Helena d'Hungría]] llamó al so hermanu'l rei San [[Ladislao I d'Hungría]], a quien-y dio diches rexones. Considerándolo un puntu estratéxicu, la República de Venecia siempres intentó estender la so influencia sobre esa rexón. [[Zadar|Zara]] yera una ciudá aldericada que pasara d'unes manes a otres nun periodu relativamente curtiu. Nel cursu d'esta guerra, Venecia perder apocayá a manes húngares. La so propuesta foi dexar l'aplazamientu del pagu de la cantidá que se-yos debía en cuenta de que los cruzaos ayudar a conquistar esta ciudá. Bonifacio de Monferrato y el ''[[Dux de Venecia|dux]]'' [[Enrico Dandolo]] punxéronse d'alcuerdu. A pesar del ofiendo del papa, que desautorizó esta espedición, la flota zarpó de Venecia el [[8 de payares]] de [[1202]], y dos díes depués los cruzaos atacaben Zara, que foi conquistada'l día 15 del mesmu mes. El papa optó por [[Escomunión|escomulgar]] a tolos espedicionarios, anque más palantre rectificó y perdonó a los cruzaos, calteniendo la escomunión solo pa los venecianos. Mientres l'exércitu cruzáu envernaba en Zara, llegó un mensaxeru de Felipe de Suabia portando una ufierta del pretendiente al tronu bizantín, Alejo. Si l'exércitu cruzáu esviar hasta Constantinopla y ayudábalu a reconquistar el so tronu, Alejo non solo taba dispuestu a garantizar el pagu de la delda que los cruzaos contraxeren con Venecia, sinón qu'amás se comprometía a apurrir a la cruzada un contingente de 10&nbsp;000 soldaos, según fondos y provisiones pa entamar la conquista d'Exiptu. Tanto Monferrato como Dandolo aceptaron el cambéu de planes. Dellos cruzaos opunxéronse, acotando que si entamaren la cruzada yera pa lluchar contra los musulmanes; abandonaron l'exércitu y embarcáronse escontra [[Siria]]. La mayoría, sicasí, optó por siguir. N'abril llegó Alejo a Zara y pocos díes dempués la flota zarpó de nuevu. El [[24 de xunu]] de [[1203]], l'exércitu cruzáu atopábase ante Constantinopla. == Los cruzaos en Constantinopla == {{AP|Sitiu de Constantinopla (1203)}} N'atacando ensin ésitu les ciudaes de [[Calcedón|Calcedonia]] y [[Üsküdar|Crisópolis]], na mariña asiática del [[Bósforu]], l'exércitu cruzáu desembarcó en [[Karaköy|Gálata]], al otru llau del [[Cuernu d'Oru]]. Los sos primeros intentos de conquistar Constantinopla nun tuvieron frutu, pero'l [[17 de xunetu]] los venecianos llograron abrir una fienda nes muralles. Creyendo inminente la cayida de la ciudá, l'emperador [[Alejo III Ángelo|Alejo III]] decidió fuxir, llevándose consigo a la so fía favorita y una bolsa llena de piedres precioses, y abellugóse na ciudá [[tracia]] de [[Mosinópolis]]. Los dignatarios imperiales, pa resolver la situación, sacaron de la cárcel al depuestu emperador Isaac II Ángelo, padre d'Alejo, y restaurar nel tronu. Tres unos díes de negociaciones, llegaron a un alcuerdu colos cruzaos pol cual Isaac y Alejo seríen nomaos coemperadores. Alejo IV foi coronáu'l [[1 d'agostu]] de 1203 na ilesia de [[Santa Sofía]]. Pa intentar cumplir les promeses que fixera a venecianos y cruzaos, Alejo viose obligáu a recaldar nuevos impuestos. Comprometiérase tamién a consiguir que'l cleru [[Ilesia ortodoxa|ortodoxu]] aceptara la supremacía de [[Roma]] y adoptara el ritu llatín, pero atopar con una fuerte resistencia. Confiscó dellos oxetos eclesiásticos de plata pa pagar a los venecianos, pero nun yera abondu. Mientres el restu del añu 1203, la situación foi volviéndose más y más tirante: per un sitiu, los cruzaos taben provecíos por ver cumplíes les promeses d'Alejo; por otru, los sos súbditos taben cada vez más descontentos col nuevu emperador. A esto xuníen los frecuentes enfrentamientos caleyeros ente cruzaos y bizantinos. El xenru d'Alejo III, tamién llamáu [[Alejo V Ducas|Alejo]], convertir nel cabezaleru de los descontentos y entamó, en xineru de [[1204]], una balasma que nun tuvo consecuencies. En febreru, los cruzaos dieron un ultimátum a Alejo IV, quien se confesó impotente pa cumplir les sos promeses. Españó una sulevación que, tres delles vicisitúes, entronizó a Alejo V Ducas. Alejo IV foi esgañáu nun cuartón, y el so padre Isaac II morrió pocu dempués en prisión. == Conquista de la ciudá == [[File:Eugène Delacroix - Prise de Constantinople par les croisés (12 avril 1204) - 2026 restoration.jpg|thumb|350px|''Los cruzaos entren en Constantinopla'', por [[Delacroix]]]] {{AP|Sitiu de Constantinopla (1204)}} En marzu, los cruzaos deliberaron sobre lo que convenía faer. Decidíos a recuperar la ciudá pola fuercia y a asítiase nel tronu a un emperador llatín, nun llograben, sicasí, ponese d'alcuerdu alrodiu de quién sería'l meyor candidatu d'ente ellos a ocupar el tronu imperial. Bonifacio, el xefe de la espedición, nun taba bien vistu polos venecianos. Finalmente decidióse que se formaría un comité eleutoral, compuestu de seis delegaos francos y seis venecianos, qu'escoyería al emperador. Atacaron per primer vegada la ciudá'l [[6 d'abril]] de 1204, pero fueron refugaos con un gran númberu de baxes. Seis díes dempués volvieron a entamar l'ataque. Los cruzaos llograron abrir una fienda na muralla nel barriu de [[Palaciu de Blanquerna|Blanquerna]]. Coles mesmes, producióse una quema na ciudá, y la defensa bizantina se desmoronó. Los cruzaos y los venecianos entraron na ciudá. Alejo V fuxó a Mosinópolis, onde un añu antes abellugárase'l so suegru, Alejo III. Los nobles ufiertaron la corona a [[Teodoro I Láscaris|Teodoro Láscaris]], xenru tamién d'Alejo III, pero ésti refugar y fuxó a [[Asia]] cola so familia, el patriarca de Constantinopla y dellos miembros de la nobleza bizantina. Establecer en Nicea, onde fundó'l [[Imperiu de Nicea]], depositariu de la llexitimidá bizantina. La ciudá foi escalada mientres dellos díes.<ref>{{cita llibru|apellíos1=Miller Botero|nome1=Duane|títulu="Fourth Crusade" in War & Religion, Vol. 2|fecha=2017|editorial=ABC–CLIO|allugamientu=Santu Barbara, California|páxines=296-298|url=https://www.academia.edu/32284510/Fourth_Crusade_in_War_and_Religion|fechaaccesu=29 de mayu de 2017}}</ref> Los cronistes faen ecu de les otomíes perpetaes polos conquistadores. Del saquéu nun se llibraron les ilesies nin los monesterios, y na mesma Santa Sofía fueron destruyíos el [[iconostasio]] de plata y dellos llibros y oxetos de cultu. Según rellata [[Nicetas Coniates]]: {{Cita|Estrozaron les santes imáxenes y refundiaron les sagraes reliquies de los mártires a llugares que m'avergoña mentar, espardiendo peruquier el cuerpu y el sangre del Salvador [...] Tocantes a la profanación de la Gran Ilesia, destruyeron l'altar mayor y partieron los cachos ente ellos [...] Ya introducieron caballos y mules a la ilesia pa poder llevase meyor los recipientes sagraos, el púlpitu, les puertes y tol moblame qu'atopaben; y cuando dalgunes d'estes besties esnidiábense y cayíen, travesar coles sos espaes, emporcando la ilesia cola so sangre y escrementos. Una vulgar ramera foi entronizada na siella del patriarca pa llanzar insultos a Xesucristu y cantaba cantares obscenos y baillaba inmodestamente nel llugar sagráu [...] Tampoco amosaron misericordia coles matrones virtuoses, les doncelles inocentes ya inclusive les vírxenes consagraes a Dios.|Citáu en {{Harvtxt|Norwich|2000|p=290}}.}} Finalmente, restablecióse l'orde y dar# en una repartida ordenada del botín según lo que s'apautara primeramente: trés octaves partes pa los cruzaos, otros trés octaves pa los venecianos y un cuartu pal futuru emperador. A pesar de les pretensiones de Bonifacio de Montferrato, el comité escoyó emperador a [[Balduino I de Constantinopla|Balduino IX de Flandes]], primer monarca del [[Imperiu llatín]]. Los cruzaos llamaron a esti acontecimientu como ''[[Partitio terrarum imperii Romaniae]]'' (partición del [[Imperiu bizantín|Imperiu romanu d'Oriente]]). == Ver tamién == * [[Sitiu de Constantinopla (717-718)]] * [[Sitiu de Constantinopla (1235)]] == Referencies == === Notes === {{llistaref|2}} === Bibliografía === * {{ cita llibru | enllaceautor = Amin Maalouf | apellíos = Maalouf | nome = Amin | títulu = Les cruzaes vistes polos árabes allugamientu = Barcelona | editorial = Altaya | añu = 1996 | isbn = 84-487-0636-6 }} * {{cita llibru | enllaceautor = Duane Miller | apellíos = Miller Botero | nome = Duane Alexander | títulu = "Fourth Crusade (1202–1204) in War and Religion, Vol. 2 | allugamientu = Santu Barbara, California | editorial = ABC–CLIO | añu = 2017}} * {{cita llibru | apellíos = Norwich | nome = John Julius | títulu = Curtia historia de Bizanciu | ubicación = Madrid | editorial = Cátedra | añu = 2000 | isbn = 84-376-1819-3}} * {{cita llibru | apellíos = Phillips | nome = Jonathan | añu = 2004 | títulu = The Fourth Crusade and the Sack of Constantinople | allugamientu = New York | editorial = Viking | isbn = 978-0-14-303590-9 }} * {{cita llibru | isbn = 978-88-209-8063-4 | títulu = Fourth Crusade Revisited | añu = 2008 | autor = Piatti, Pierantonio | editorial = Libreria Editrice Vaticana }} * {{cita llibru | apellíos = Queller | nome = Donald Y. | títulu = The Latin Conquest of Constantinople | allugamientu = Nueva York; Londres; [[Sydney]]; Toronto | editorial = John Wiley and Sons | añu = 1971 }} * {{cita llibru | apellíos = Queller | nome = Donald Y. | máscaraautor = 1 | títulu = The Fourth Crusade The Conquest of Constantinople | url = https://books.google.es/books?id=0NpWFGvA5VQC&hl=es&source=gbs_navlinks_s | editorial = University of Pennsylvania Press | isbn = 9780812217131 | nome2 = Thomas F. | apellíos2 = Madden | añu = 1999 }} * {{cita llibru | enllaceautor = Steven Runciman | apellíos = Runciman | nome = Steven | títulu = Historia de les Cruzaes | volume = Tomo 3 | ubicación = Madrid | editorial = Alianza Editorial | añu = 1985 | isbn = 84-206-2061-0 }} * {{cita llibru | apellíos = Tyerman | nome = Christopher | títulu = Les guerres de Dios editorial = Críticu | allugamientu = Barcelona | añu = 2007 | isbn = 978-84-8432-921-3 }} * {{cita llibru | apellíos = Zaborov | nome = Mijail | títulu = Historia de les Cruzaes | allugamientu = Madrid | editorial = Akal | añu = 1988 | isbn = 84-7600-254-8 }} == Enllaces esternos == {{Commonscat|Fourth Crusade|preposición=sobre la}} * [https://web.archive.org/web/20081012224611/http://www.zenit.org/article-27800?l=spanish La Santa Sede publica les actes d'un congresu sobre la Cuarta Cruzada] {{Tradubot|Cuarta cruzada}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:cuarta cruzada| ]] [[Categoría:Imperiu bizantín nel sieglu XIII]] 4ykkv0hekctze7qxzcpmmz1ru549vtk Carmen Lomana 0 152437 4498582 4388762 2026-06-03T19:11:18Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 5 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498582 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Carmen Lomana}} {{persona}} '''María del Carmen Fernández-Lomana Gutiérrez''' {{nym}}<ref>{{Cita web|url=http://www.mujerhoy.com/corazon/famosos-vip/lomana-unico-operado-parpados-711859012013.html|títulu=Carmen Lomana: "Lo único qu'operé son los párpagos"|fechaaccesu=8 d'agostu de 2016|autor=José Balaguer|fecha=3 de febreru de 2013|sitiuweb=Revista Mujerhoy|cita=Dempués quedé vilba con 49 años y tuvi un baxón horrible. [Lorenzo Capdevilla fina nel añu 1999]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150416172500/http://www.mujerhoy.com/corazon/famosos-vip/lomana-unico-operado-parpados-711859012013.html|fechaarchivu=2015-04-16}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/estilo/gente/abci-carmen-lomana-lluz-cuerpazo-marbella-201608031903_noticia.html|títulu=Carmen Lomana lluz cuerpazo en Marbella|fechaaccesu=6 d'agostu de 2016|fecha=8 de marzu de 2016|obra=ABC}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.diezminutos.es/famosos-corazon/famosos-espanoles/news/g9305/carmen-lomana-espectacular-a-los-67-anos/?|títulu=Carmen Lomana, espectacular a los 67 años|fechaaccesu=6 d'agostu de 2016|fecha=20 d'agostu de 2015|obra=Diez minutos}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.semana.es/galeria/carmen-lomana-lluz-tipazo-a-les sos-68-ano/|títulu=Carmen Lomana lluz tipazo a les sos 68 años|fechaaccesu=6 d'agostu de 2016|autor=María José Millán|obra=Selmana}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/gente/carmen-lomana-biquini-marbella-5303175|títulu=Carmen Lomana celebra'l so 68º cumpleaños en Marbella|fechaaccesu=6 d'agostu de 2016||obra=El Periódico|fecha=2 d'agostu de 2016}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.elmundo.es/album/loc/2016/08/02/57a05649ca474167318b4644_5.html|títulu=El martes de los famosos, n'imáxenes|cita=Carmen Lomana (68) foi vista ayeri solo nuna sablera de Marbella, ciudá na que suel pasar los branos, lluciendo una increible figura en bikini|fechaaccesu=6 d'agostu de 2016|obra=El Mundo}}</ref> más conocida como '''Carmen Lomana''', ye una [[empresaria]], [[collaboradora de televisión]] y [[coleicionista]] d'[[alta cordura]] [[España|española]].<ref name="1948-1">{{cita web |url=https://www.lne.es/asturias/2010/08/01/lomana-cumpleanos-celorio/949762.html |títulu=Lomana, ¿cumpleaños en Celoriu? |obra=[[La Nueva España]] |fecha=1 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=10 de xineru de 2015}}</ref> Ye la vilba del [[Diseñu industrial|diseñador industrial]] chilenu [[Guillermo Capdevila]] (1947-1999).<ref name="esquela" /> Dar a conocer públicamente polos sos frecuentes apaiciones na [[prensa rosa]] y programes de televisión, convirtiéndose nuna figura popular de la sociedá española venceyada a la moda y l'actividá empresarial.<ref name=guillermo>[https://web.archive.org/web/20120706071007/http://elcomentario.tv/escandalera/primer-lluz/carmen-lomana-boom-celoriu-llanes/13/06/2009 Lomana boom (la Carmen de Celoriu)]. ''elcomentario.tv''. 6 de xunetu de 2012.</ref> == Biografía == Ye la fía mayor de los cuatro fíos del banqueru Heliodoro Carmelo Fernández-Lomana y Perelétegui, procedente del [[País Vascu]] y d'antepasaos franceses, y de la lleonesa María Josefa Gutiérrez García (1926-2015).<ref>[http://www.docv.gva.es/datos/2011/08/19/pdf/2011_8290.pdf Diariu Oficial de la Comunidad Valenciana] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923224016/http://www.docv.gva.es/datos/2011/08/19/pdf/2011_8290.pdf |date=2015-09-23 }}. 19 d'agostu de 2011.</ref> Carmen Lomana sostuvo en delles entrevista que nació en 1958,<ref>[http://www.carmenlomana.com/biografia/ Biografía: «Carmen Lomana nació en Lleón el 1-8-1958 y pasó gran parte de la so vida en San Sebastián, Madrid y Londres»], na so páxina web ''carmenlomana.com''.</ref><ref>[http://cargos.axesor.es/cargo/Fernandez-De-Lomana-Gutierrez-Maria-Del-Carmen/2450112 Información xeneral de Fernández-Lomana Gutiérrez, María Del Carmen]. Axesor.</ref> contradiciendo a les sos propies declaraciones producíes con anterioridá en prensa y a les fontes periodístiques que señalen como fecha de nacencia el 1 d'agostu de [[1948]].<ref name="1948-1" /><ref name=mocedá>{{cita web |url=http://www.larioja.com/v/20101017/cultura/carmen-lomana-repasa-anos-20101017.html |títulu=Carmen Lomana repasa, a los sos 63 años, la so infancia y mocedá en Logroño |obra=larioja.com |fecha=17 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=10 de xineru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180618002924/http://www.larioja.com/v/20101017/cultura/carmen-lomana-repasa-anos-20101017.html |fechaarchivu=2018-06-18 }}</ref><ref name=mujerhoy>{{cita web |url=http://www.mujerhoy.com/corazon/famosos-vip/lomana-unico-operado-parpados-711859012013.html |títulu=Carmen Lomana: "Lo único qu'operé son los párpagos" |obra=Mujerhoy.com |fecha=3 de febreru de 2013 |fechaaccesu=11 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150416172500/http://www.mujerhoy.com/corazon/famosos-vip/lomana-unico-operado-parpados-711859012013.html |fechaarchivu=2015-04-16 }}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.zeleb.es/c/biografia-de-carmen-lomana|títulu=Carmen Lomana|fechaaccesu=8 d'agostu de 2016|sitiuweb=Zeleb}}</ref> Casóse con [[Guillermo Capdevila]] el [[13 d'avientu]] de [[1974]] en [[Llanes]] ([[Principáu d'Asturies|Asturies]]). Capdevila foi consideráu pioneru del diseñu industrial nel [[País Vascu]] a mediaos de los años 80. Finó nun accidente de circulación en [[Pamplona]] el [[10 de xineru]] de [[1999]] a la edá de 51 años.<ref name="guillermo" /> Carmen Lomana trabayó pal [[Banco Santander]] en [[Londres]] y darréu empecipióse nel mundu del [[coleicionismu]] de moda d'[[alta cordura]]. Tamién trabayó en televisión como collaboradora de diversos programes. Una de les sos primeres apaiciones foi nel programa d'[[Antena 3]] ''Puntu DOC'' en 2008. Participó en programes de [[telerrealidad]] como ''[[¡Más que baille!]]'', ''[[Sálvame (programa de televisión)|Sálvame]]'', ''[[Sálvame Deluxe]]'' (más tarde conocíu como ''[[Sábadu Deluxe]]''), ''[[Sobrevivientes (España)|Sobrevivientes]]'', ''Universu Lomana'' y ''[[Les xoyes de la corona]]'', que copresentó xunto a [[Jordi González]]. El [[4 de mayu]] de [[2014]] convertir na madrina d'honor de la XXIX Exhibición de Gabites de [[Sevilla]].<ref>[http://www.realclubdeenganchesdeandalucia.com/escelente-nivel-de-carruaxes-en-la-xxix-edicion-de-la-exhibicion-de-gabites-de-sevilla/ Real Club de Gabites d'Andalucía]</ref> El [[20 de febreru]] de [[2015]] ufiertó'l so primer cursu de moda cola revista internacional "[[Pasarela d'Asfaltu, Luxury Edition]]".<ref>Martín Blanche. «[https://www.abc.es/estilo/gente/20150218/abci-carmen-lomana-curso-elegancia-201502181759.html Carmen Lomana ufierta una «master class» d'estilu por 100 euros]. ''ABC''. 18 de febreru de 2015.</ref> Nes eleiciones xenerales de 2015 presentóse como independiente, ensin militar nel partíu, al [[Senáu (España)|Senáu]] na llista de [[Vox (partíu políticu)|Vox]] pola [[Comunidá de Madrid]].<ref>[https://www.elmundo.es/espana/2015/11/18/564c6363268y3y25758b45b1.html Carmen Lomana, 'númberu trés' de Vox al Senáu per Madrid]. ''El Mundo''. 18 de payares de 2015.</ref> Nel añu 2016, anunció que yá non se presentaría más por dichu partíu políticu, lo que confirmó na so ausencia a les llistes del senáu nes [[eleiciones xenerales d'España de 2016]].<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=Carmen Lomana arrenuncia a repitir como candidata de Vox al Senáu|url=http://www.telecinco.es/telemania/gente-de-tele/Carmen-Lomana-nun repite-candidata-Senado-vox_0_2185050171.html|fecha=25 de mayu de 2016|fechaaccesu=13 d'avientu de 2016|periódico=Telecinco|páxina=}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=Vox retién a Salvador Monederu y prescinde de Carmen Lomana|url=https://www.elespanol.com/eleiciones/eleiciones-xenerales/20160523/126987565_0.html|fecha=23 de mayu de 2016|fechaaccesu=13 d'avientu de 2016|periódicu=L'Español|páxina=}}</ref> En [[19 d'abril]] de [[2018]], apaez na segunda edición de [[MasterChef Celebrity|Masterchef Celebrity]], participando nuna de les pruebes d'esteriores la cual desenvolvióse en Pontevedra, xunto a otres cares populares de la televisión nacional. El [[28 de xunetu]] de [[2018]] tuiteó un [[montaxe|vídeomontaje]] d'una versión falsa del ''DJ'' [[David Guetta]] del himnu de la [[Falanxe Española]], el [[Cara al sol]], calificándolo de "ésitu" nos [[Estaos Xuníos]] y quexándose de la incapacidá de los españoles pa reconocer la so hestoria, provocando una gran movición na rede social.<ref name="Cara al Sol">{{Cita web|url=https://www.twitter.com/Carmen_Lomana/status/1023230991614267395|títulu=Carmen Lomana en Twitter: @davidguetta l'himnu de la Falanxe española...|fechaaccesu=2 d'agostu de 2018|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180802121348/https://twitter.com/Carmen_Lomana/status/1023230991614267395|archivedate=2 d'agostu de 2018|fecha=28 de xunetu de 2018}}</ref> == Filmografía == === Películes === {|{{tablaguapa}} style="font-size: 90%;" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9; |- align="center" ! colspan=4 style="background:#B0C4DE;" | Películes |- ! style="background: #CCCCCC;" | Añu !style="background: #CCCCCC;" | Títulu !style="background: #CCCCCC;" | Personaxe !style="background: #CCCCCC;" | Notes |- | [[2016]] | ''Les Roxes''<ref>[http://www.vanitatis.elconfidencial.com/noticias/2015-11-13/carmen-lomana-convertir en-actriz-y-comparte-cartelu-con-marta-hazas-y-maggie-civantos_1095641/ Carmen Lomana convertir n'actriz y comparte cartelu con Marta Hazas y Maggie Civantos]</ref> | Carmen | Curtiumetraxe |- |} === Series de televisión === {|{{tablaguapa}} style="font-size: 90%;" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9; |- align="center" ! colspan=4 style="background:#B0C4DE;" | Series de televisión |- ! style="background: #CCCCCC;" | Añu !style="background: #CCCCCC;" | Títulu !style="background: #CCCCCC;" | Personaxe !style="background: #CCCCCC;" | Notes |- | [[2015]] | ''[[Gym Tony]]'' | Mili | 2 episodios |- |} === Programes de televisión === {|{{tablaguapa}} style="font-size: 90%;" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9; |- align="center" ! colspan=4 style="background:#B0C4DE;" | Programes de televisión |- ! style="background: #CCCCCC;" | Añu !style="background: #CCCCCC;" | Títulu !style="background: #CCCCCC;" | Cadena !style="background: #CCCCCC;" | Notes |- | rowspan="3" | [[2010]] | ''Universu Lomana'' | [[Telecinco]] | Presentadora |- | ''[[¡Más que baille!]]'' | [[Telecinco]] | Concursante |- | ''[[Les xoyes de la corona]]'' | [[Telecinco]] | Presentadora |- | [[2011]] - [[2013]] | ''[[Alaska y Mario]]'' | [[MTV]] | Convidada |- | [[2012]] - [[2013]] | ''[[+Xente]]'' | [[TVE]] | Collaboradora |- | rowspan="2" | [[2013]] | ''[[Asina nos va (programa de televisión)|Asina nos va]]'' | [[La Sexta]] | Collaboradora |- | ''[[Splash! Famosos al agua]]'' | [[Antena 3]] | Concursante |- | [[2013]] - [[2014]] | ''[[De bona llei]]'' | [[Telecinco]] | Collaboradora |- | [[2014]] - [[2016]] | ''[[Güei Nieves!]]'' | [[13 TV]] | Collaboradora |- | [[2014]] | ''[[Mujeres y hombres y viceversa]]'' | [[Telecinco]] | Asesora |- | rowspan="2" | [[2015]] | ''El rei del pinchu'' | [[Canal Cocina]] | Collaboradora |- | ''[[Sobrevivientes (España)|Sobrevivientes]]'' | [[Telecinco]] | Concursante |- | [[2016]] | ''[[Sobrevivientes (España)|Sobrevivientesː L'Alderique]]'' | [[Telecinco]] | Collaboradora |- | [[2017]] | ''[[El gran retu musical]]'' | [[TVE]] | Convidada |- | [[2017]] | ''[[First Dates]]'' | [[Cuatro (canal de televisión)|Cuatro]] | Comensal |- | [[2018]] | ''[[MasterChef Celebrity]]'' | [[TVE]] | Concursante |} == Llibros publicaos == * ''Los diez mandamientos de la muyer 11''.<ref>[http://www.casadellibro.com/llibro-los diez-mandamientos-de-la muyer-11/9788467034738/1771391 Los diez mandamientos de la muyer 11]</ref> Ediciones Espasa Llibros, S.L.U. (2010). ISBN 9788467034738 * ''El glamour intelixente''.<ref>[http://www.casadellibro.com/llibro-el glamour intelixente/9788467018752/2079045 El glamour intelixente]</ref> Ediciones Espasa Llibros, S.L.U. (2013). ISBN 9788467018752 == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{páxina web|www.carmenlomana.com}} {{twitter|carmen_lomana}} {{facebook|carmen.lomana}} * {{IMDb|3648889}} {{NF|1948||Lomana, Carmen}} [[Categoría:Personaxes de televisión d'España]] [[Categoría:Presentadores de Telecinco]] [[Categoría:Presentadores de televisión de la provincia de Lleón]] 4nybrrxwo1wk29zbzjwqak47wmccuqa Carina Massone Negrone 0 152807 4498568 4241361 2026-06-03T17:16:27Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498568 wikitext text/x-wiki {{persona}} La marquesa '''Carina Massone Negrone''' {{nym}} foi una [[aviador|aviadora]] [[Italia|italiana]]. Considérase-y una de les primeres ''heroínes del cielu''.{{ensin referencies}} == Biografía == Casada col marqués Ambrogio Negrone (col que tuvo un fíu, Vittorio), foi la primer italiana que llogró la so llicencia de pilotu de la ''Reale Unione Nazionale Aeronautica'' (RUNA) en 1933. Una [[atleta]] peracabada ([[natación]], [[esquí]], [[tennis]]), ella prefería [[Aviación|pilotear aeronaves]], actividá qu'entós daquella yera principalmente practicada por homes, los supuestos intérpretes del dinamismu masculín promovíu pol [[futurismu]] y el [[fascismu]]. Ella marcó'l so primer récor personal el 5 de mayu de 1934, volando con un [[hidroavión]] ''Clase C'' a una altitú de 5,544 metros. Dempués d'esti llogru y col sofitu del so amigu [[Italo Balbo]], ella decidió bater el récor mundial d'altitú de 11.289 metros marcáu por [[Maryse Hilsz]]. Pa preparar, entrenóse como un pilotu de la [[Regia Aeronautica]] nel aeropuertu de [[Guidonia Montecelio]]. El 20 de xunu de 1935, Carina desapegó dende la base aérea de Guidonia Montecelio a bordu d'un [[biplanu]] [[Caproni Ca.113]] forníu con un motor Pegasus 1110, llevando consigo una chaqueta con calefacción y un balón d'osíxenu. Por cuenta de la [[rarefacción]] del aire y les baxes temperatures a gran altitú (d'hasta -35[[Grau Celsius|°C]]), el so equipu médicu nun esperaba que pudiera volar percima de los 11.000 metros. Sicasí, a pesar del so estáu de baturiciu (qu'ella describió como euforia), pola so determinación algamó los 12.043 metros,<ref>Citáu en [http://www.centennialofflight.gov/user/fact_apr.htm Centennialofflight.gov] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121007031031/http://www.centennialofflight.gov/user/fact_apr.htm |date=2012-10-07 }}</ref> batiendo asina'l récor de Hilsz por 754 metros. El so récor inda se mantiente pa la categoría d'aeronaves propulsadas por [[héliz]].<ref>Citáu en [http://webdoc.sub.gwdg.de/diss/2000/gori/cap6-7.pdf Gwdg.de] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20040124190711/http://webdoc.sub.gwdg.de/diss/2000/gori/cap6-7.pdf |date=2004-01-24 }}</ref> Ella marcó siete récores mundiales de vuelu adicionales, el postreru de los cualos foi'l 19 de xunu de 1954, volando 2.987 km dende [[Brescia]] a [[Luxor]] ([[Exiptu]]) en 13 hores y 34 minutos a una velocidá permediu de 299 km/h. En 1951 participó nuna vuelta aérea d'[[Arxelia]] xunto a [[Ada Marchelli]] a bordu d'un monoplanu [[Macchi M.B.308]]. Tamién participó en delles competencies aeronaúticas internacionales y finalmente fundó una escuela de pilotos. En 1996, los [[Poste italiane]] emitieron una estampilla conmemorativa nel so honor, que tenía un valor de 750 [[Llira italiana|llires]]. Na so ciudá natal dedicóse una plaza a Carina Negrone.<ref>Vease: [http://www.chieracostui.com/costui/docs/search/schedaoltre.asp?ID=2154 Chieracostui.com]</ref> == Ver tamién == * [[Maryse Hilsz]] * [[Italo Balbo]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == *[[Massimo Zamorani]], ''Nel cielu di Genova: due secoli di voli'', Ecig, Genova 1986 *Massimo Zamorani, ''Vola Genova. Cento anni di volo'', De Ferrari, Genova 1997 {{ISBN|8871721039}} == Enllaces esternos == * [http://87.30.23.35:8080/AEGePortal/modules/content/index.php?id=58 Aeroclub Genova - Approfondimento biografico]{{dead link |fecha=November 2016 |bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes }} (n'italianu) * [http://www.ctie.monash.edu.au/hargrave/pioneers.html Ctie.monash.edu.au Pioneros de l'aviación: una antoloxía] (n'inglés) {{NF|1911|1991|Massone Negrone, Carina}} {{Tradubot|Carina Massone Negrone}} [[Categoría:Aviadores]] [[Categoría:Pioneros y pioneres de la aviación]] [[Categoría:Aviadores d'Italia]] prqzqjg6xn50bf4b07sflxq85nccbnl Montserrat Martí 0 153971 4498551 4369662 2026-06-03T14:45:11Z IvanScrooge98 32875 /* Biografía */ +imagen 4498551 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Montserrat Martí}} {{persona}} '''Montserrat Martínez Caballé''' {{nym}}, conocida como '''Montserrat Martí Caballé''' o '''Montsita''', ye una [[sopranu]] española. == Biografía == [[Ficheru:Montserrat Caballé Martí 2012.jpg|thumb|left|Martí y Caballé en [[Marbella]], 2012]] Nació en Barcelona y ye fía de la célebre sopranu española [[Montserrat Caballé]] y del tenor español [[Bernabé Martí]].<ref name="Tiempu">{{cita web|url =http://www.tiempodehoy.com/espana/elles-tambien-cumplen-40/(imaxe)/69153 |títulu =Elles tamién cumplen 40 |fechaaccesu = |añoacceso = |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =20 de setiembre de 2012 |fecha = setiembre de 2012 |formatu =|obra = |editorial =Tiempu |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> En 1993 realizó la so primer presentación como cantante, xunto a la so madre, na ciudá de Londres. Un añu dempués intervieno nun conciertu pa recaldar fondos pa les víctimes del [[Xenocidiu de Ruanda]], una vegada más cola so madre. En 1998 treslladar a Alemaña, onde dio entamu a la so carrera como solista y onde llogró'l papel de Zerlina na obra ''[[Don Giovanni]]'', presentada na [[Ópera del Estáu d'Hamburgu]].<ref name="Tiempu"/> Madre y fía cantaron xuntes en delles ocasiones, nel escenariu y nel discu.<ref name="Lagaceta">{{cita web |url =http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/cultura/caballe-indixebrables-musica-y-vida-20120511 |títulu =Indixebrables na música y na vida |fechaaccesu =13 d'abril de 2013 |autor = |apellíu = |nome = |enllaceautor = |coautores = |fecha =mayu de 2012 |formatu = |obra = |editorial =La Gaceta |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu = |cita = }}</ref><ref>{{cita web|url =http://www.abcdesevilla.es/20110929/cultura-musica/sevi-mundu-opera-crisis-esta-201109282359.html |títulu =Nel mundu de la ópera la crisis ta dexando tras bien bones voces |fechaaccesu =13 d'abril de 2013 |autor = |apellíu =Carrasco |nome =Marta |enllaceautor = |coautores = |fecha =29 de setiembre de 2011 |fecha = setiembre de 2011 |formatu =|obra = |editorial =ABC |páxina = |idioma = |doi = |urlarchivu = |fechaarchivu=|cita = }}</ref> En 2008 participó na ópera ''La casa de Bernarda Alba'' del compositor español [[Miquel Ortega]], nel rol de Adela, na primer ópera n'español de la obra de teatru lorquiana. == Matrimonios y fíos == Casóse col empresariu Carlos de Navas Mur el [[14 d'agostu]] de [[2006]]. Dambos divorciáronse n'[[ochobre]] de [[2007]]. Dende [[2009]] ta empareyada col empresariu Daniel Faidella, con quien tien una fía: Daniela (nacida en Barcelona'l [[3 de setiembre]] de [[2011]]).<ref>[https://www.europapress.es/chance/gente/noticia-montserrat-marti-celebra-feliz-tercer-cumpleanos-fía-daniela-20140904090810.html ''Montserrat Martí celebra feliz el tercer cumpleaños de la so fía Daniela'']</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} {{NF|1972||Marti, Montserrat}} [[Categoría:Cantantes de Cataluña]] [[Categoría:Sopranos d'España]] [[Categoría:Persones de Barcelona]] 80lq0h7ncz939nqbiwa594x6unjr0fh Carlos Julio Arosemena Monroy 0 155981 4498573 4427627 2026-06-03T18:06:24Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498573 wikitext text/x-wiki {{referencies|t=20160405200444|políticos}} {{persona}} '''Carlos Julio Arosemena Monroy''' {{nym}} foi un destacáu [[políticu]] [[Ecuador|ecuatorianu]], xurista de Guayaquil, [[diputáu]] pola [[provincia del Guayas]], foi [[vicepresidente del Ecuador|vicepresidente]] en primer instancia y darréu [[presidente del Ecuador]]. == Biografía == Nació en Guayaquil el 24 d'agostu de 1919, fíu de [[Carlos Julio Arosemena Tola]], que tamién foi presidente del Ecuador, y de Laura Monroy Garaycoa. Foi primu hermanu del tamién presidente de la República [[Otto Arosemena Gómez]].<ref>{{cita web|url=http://www.eluniverso.com/2002/09/14/0001/792/5944D0071D1C45EBBB7HALA54C266A9655.html|títulu=Les dinastíes del poder políticu (Primer parte) - SEP. 14, 2002 - Portada - Historicos - L'UNIVERSU|fechaaccesu=5 d'abril de 2016|apellíu=eluniverso.com.|sitiuweb=www.eluniverso.com}}</ref> Tolos sos estudios realizar na so ciudá natal. Los primeros años na escuela María Auxiliadora, de les monxes salesianes, que por esa dómina recibía neños nos primeros graos de primaria; depués pasó al Cristóbal Colón, de los padres salesianos y la secundaria rematar nel Institutu Nacional, anque tuvo de graduase nel Vicente Roca fuerte porque asina lo disponía la Llei d'Educación vixente nesos años. Finalmente ingresó a la Universidá de Guayaquil onde'l 14 d'avientu de 1945 llogró'l títulu de Doctor en Xurisprudencia. === Matrimoniu y descendencia === En 1946 casóse con [[Gladys Peet|Gladys Peet Landin]],<ref>{{cita publicación |apellíos1=Garaycoa Taylor|nome1=Deyda|títulu=Gladys Peet|publicación=Árbol xenealóxicu de Lorenzo Garaycoa Raffo|fechaaccesu=28 d'abril de 2016|idioma=castellanu|formatu=web}}</ref> de quien tendría dos fíos:<ref>{{cita publicación|títulu=Finó'l ex-presidente Carlos Julio Arosemena Monroy|url=http://www.eluniverso.com/2004/03/05/0001/8/5BBD8DB2857D4Y5C85D18B03FDADAE42.html|fechaaccesu=28 d'abril de 2016|obra=Diariu El Universo d'Ecuador|fecha=5 de marzu de 2004|allugamientu=Guayaquil|idioma=castellanu}}</ref> *Carlos Julio Arosemena Peet *Sandra Arosemena Peet Dizse que mientres la pareya presidencial vivió en [[Quitu]], onde ocupaba la ''Quinta La Balbina'' (actual Academia de Guerra) nel [[valle de Los Chillos]], l'entós presidente Arosemena Monroy solía izar la bandera del país p'amosar que la so esposa taba en casa y por tanto los sos amigos nun podíen ingresar con intenciones de [[Llibación|libar]], pero en cuanto ella salía, se izaba la bandera de Guayaquil independiente como señal de que podíen aportar a la residencia pa beber y xugar cartes.<ref>{{cita publicación|apellíos1=Rodríguez Vásconez|nome1=Byron|títulu=El Paxarín Salvador, un periodista vital|url=http://www.ultimasnoticias.ec/noticies/7259-el|fechaaccesu=28 d'abril de 2016|obra=Diariu Últimes Noticies d'Ecuador|fecha=3 de febreru de 2012|allugamientu=Quito|idioma=castellanu|archiveurl=https://web.archive.org/web/20241207194731/http://www.ultimasnoticias.ec/noticies/7259-el|archivedate=2024-12-07}}</ref> == Vida política == Ingresó a la política nel añu 1952 -cuando col [[Federación Nacional Velasquista]] llogró la so primer diputación- asistiendo al Congresu Nacional que s'instaló'l 10 d'agostu d'esi mesmu añu. Foi entós escoyíu Presidente de la Cámara de Diputaos, dignidá que desempeñó hasta'l 31 del mesmu mes en que'l presidente Dr. Velasco Ibarra nomar pal cargu de Ministru de Defensa, al qu'arrenunció poco tiempu dempués pa volver a les sos actividaes particulares. Escoyíu Diputáu pola provincia del Guayas, ente 1958 y 1959 asistió nuevamente al Congresu onde se destacar pola so violenta pero razonada oposición al gobiernu del Dr. [[Camilo Ponce Enríquez]]. Darréu foi nomáu Direutor Nacional de [[Federación Nacional Velasquista]] y formó binomiu -como candidatu a la Vicepresidencia de la República- col Dr. [[José María Velasco Ibarra]] qu'aspiraba a una cuarta alministración; y resultó electu nes [[Eleiciones presidenciales d'Ecuador de 1960]]. == Vicepresidencia == Asumió'l [[1 de setiembre]] de [[1960]] metanes grandes mires nacionales, pos el pueblu depositó les sos esperances en Velasco Ibarra, pero pocu tiempu dempués empezaron a surdir series diferencies ideolóxiques que producieron un grave distanciamientu ente los mandatarios. Esta situación viose agravada en 1961 cuando, convidáu pol [[Presidium del Sóviet Supremu de la Xunión Soviética|Presidium Supremu del Soviet]] (Parllamentu), viaxó a la güei sumida [[Xunión Soviética]] (Rusia) pasando sobre les desautorizaciones del Conseyu de Ministros, acusando amás que nel gabinete del Dr. Velasco esistíen homes con ambiciones de dineru. Día tres día'l so distanciamientu col Presidente foise acentuando cada vez más, hasta que'l 7 de payares de 1961, el Dr. Velasco Ibarra rompió la Constitución y proclamóse dictador. Esi mesmu día, xunto a dolce llexisladores foi zarráu nel penal García Moreno. La reacción popular nun se fixo esperar: el Dr. Velasco Ibarra foi derrocáu, siendo reemplazáu pol presidente de la Corte Suprema de Justicia Camilo Gallegos Toledo como Presidente Interín por imposición de les Fuercies Armaes, treslladándose al [[Palaciu de Carondelet]], mentanto, el Congresu Nacional declaró l'abandonu del poder per parte de Velasco Ibarra nomó a Arosemena Monroy Presidente Constitucional siguiendo la socesión constitucional, siendo lliberáu'l mesmu día y posesionado momentos dempués, nun siendo reconocíu'l interinazgo de Gallegos Toledo, polo qu'abandonó'l Palaciu Presidencial, siendo nulificados los sos decretos y les Fuercies Armaes aceptaron caltener l'orde constitucional na madrugada del 8 de payares.<ref>{{cita web |url=https://www.pressreader.com/ecuador/memories-porte%C3%B1as/20161127/281638189810323|títulu=PressReader.com - Connecting People Through News|fechaaccesu=8 d'abril de 2018|sitiuweb=www.pressreader.com}}</ref> == Presidencia == [[Ficheru:Arosemena - Kennedy.jpg|miniaturadeimagen|Arosemena xunto col Presidente Kennedy mientres visita d'estáu a Estaos Xuníos.]] Empecipió'l so mandatu en mediu del aplausu y l'enfotu de tol país, poniendo especial enfotu en llevar alantre obres de gran interés nacional. Mientres el so mandatu'l país y América Llatina víase enfrentada ente la fascinación pola Revolución Cubana y la influyencia de la Ilesia Católica y el conservadorismu, amás de dictadures militares en países vecinos, sofitaos per Estaos Xuníos y la CIA, organización que yá s'había infiltrado na política del país mientres el gobiernu de Arosemena. Modernizáronse les telecomunicaciones, contratáronse y empecipiaron les construcciones d'importantes carreteres, creóse la compañía d'aviación TAME, decretóse una reforma a la Llei de Inquilinato per mediu de la cual rebaxáronse los arrendamientos, decretóse la creación del decimotercer sueldu, creáronse les Universidaes Llaica y Católica de Guayaquil y dictáronse munches lleis de verdaderu beneficiu social. Depués de dellos meses de gobiernu “...series diferencies ente los ministros y la conducta allegre” del presidente” (ídem p. 568) -favorecida por malos conseyeros- causaron l'esmembramientu del so gabinete y darréu les Fuercies Armaes esixéron-y el rompimientu de les rellaciones con Cuba y los países socialistes. La so popularidá viose afeutada pol fuerte alcoholismu y la so conducta atípica pa un presidente. Mientres el so presidencia realizó un censu nacional nel añu de 1962 rexistrando 4'564.080 habitantes<ref>{{cita web |url = http://www.inec.gob.ec/nuevu_inec/items/censos_2010/cpv/antecedentes.pdf|títulu= MEMORIA DEL VII CENSU DE POBLACIÓN Y VI DE VIVIENDA 2010|autor = INEN|enllaceautor = |fecha = |idioma = |editorial = |fechaaccesu = 18 de marzu de 2015|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20150924034650/http://www.inec.gob.ec/nuevu_inec/items/censos_2010/cpv/antecedentes.pdf|formatu = PDF|fechaarchivu = 24 de setiembre de 2015}}</ref> Nel Congresu Ordinariu de 1962, el diputáu [[Partíu Conservador Ecuatorianu|conservador]] pola [[provincia de Pichincha]], Dr. [[Jorge Salvador Lara]], plantegó la descalificación del mandatariu acusándolo de que colos sos procedimientos atentaba contra la dignidá del país. Una estrecha mayoría llexislativa salvar del trance. Nesa ocasión, la so gran habilidá política dexó-y sortear toles acometíes de la oposición y siguir nel poder. Poco tiempu dempués, dixo: “... el Gobiernu Nacional va respetar l'orde xurídicu y la organización económica del país, basada esta postrera na propiedá privada, na llibre iniciativa, na llibertá de mercaos y de precios que sirvan en forma eficiente y progresista al interés del consumidor, al marxe de formes sociales retrasaes y, como tales, antieconómicas”. El sucesu que marcó la so cayida foi mientres una receición oficial a un funcionariu de la compañía americana Grace, na cual el presidente taba bebíu y portóse de forma indecorosa. Ante esto derrocar un grupu de [[Fuercies Armaes del Ecuador militares]] auspiciados pola [[CIA]] y foi deportáu a [[Panamá]]. === Ministros d'Estáu === {| align=center width=40% border=1 cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%; text-align: center;" |- align=center bgcolor=#0000CC style="color:white;" !width=50%|Ministeriu !width=50%|Ministru |- | rowspan="2" | Ministeriu de Defensa || Francisco Tamariz Palacio |- |Francisco Acosta Yépez |- | rowspan="2" | Ministeriu de Previsión Social || Juan Isaac Lovato |- |Luis Pallares Zaldumbide |- | rowspan="3" | Ministeriu d'Obres Públiques || Ignacio Icaza Aspiazu |- |Luis Cordovez |- |Miguel Salem Dibo |- | rowspan="2" |Ministeriu de Fomentu |Enrique Arízaga Toral |- |José Salazar Barragán |- | Ministeriu de Educación || Gonzalo Abá Grijalva |- | rowspan="4" | Ministeriu de Gobierno || Leonardo Cornejo Sánchez |- |Alfredo Albornoz |- |Miguel Varea |- |Jaime Del Fierro |- | rowspan="2" | Ministeriu d'Economía || Teodoro Alvarado Olea |- |Ernesto Jouvin Cisneros |- | rowspan="2" |Ministeriu de l'Ayalga |Manuel Naranjo |- |Juan Sevilla Salgado |- | rowspan="2" | Ministeriu de Rellaciones Esteriores || Francisco Acosta Yépez |- |Benjamín Peralta Páez |- | rowspan="2" | Secretaría de l'Alministración Pública || Gonzalo Almeida Urrutia |- |Gustavo Icaza Borja |- |} '''Fonte:'''<ref>{{cita llibru |apellíu=Paz y Miño|nome=Juan|enllaceautor=|títulu=Economia de Carlos Julio Arosemena Monroy|url=http://the.pazymino.com/boletinOctubre06.pdf|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Vida post-presidencia == Carlos Julio Arosemena goció d'una considerable popularidá depués del so regresu al país, razón pola cual la dictadura militar del 68 incluyó una clausula na nueva constitución que lu torgar a él, xunto a Velasco Ibarra y Assad Bucaram presentase a les eleiciones presidenciales. Foi senador y diputáu en delles ocasiones,siendo les sos intervenciones les más celebres y recordaes pol so carisma y sarcasmu. Tuvo arreyáu y pendiente de la política nacional hasta la so muerte, asocedida en Guayaquil, el 5 de marzu de 2004. == Condecoraciones y méritos == * ''[[Orde Nacional de San Llorienzo|Gran Collar de la Orde Nacional de San Llorienzo]]'', designada al ''Gran Maestre'' de la Orde de mayor rangu nel Ecuador, presidida pol Presidente de la República de vez. == Referencies == {{llistaref}} {{socesión | títulu= [[Ficheru:Coat of arms of Ecuador original version.svg|40px|center]] [[Vicepresidente del Ecuador|Vicepresidente Constitucional de la República del Ecuador]] | periodu = {{Fecha d'entamu|1|09|1960}} - {{Fecha d'entamu|7|11|1961}} | predecesor = [[Francisco Illingworth Icaza]] | socesor = [[Reynaldo Varea Donoso]] | títulu2 = [[Ficheru:Coat of arms of Ecuador original version.svg|40px|center]] [[Presidente del Ecuador|Presidente Constitucional de la República del Ecuador]] | periodu2 = {{Fecha d'entamu|7|11|1961}} - {{Fecha d'entamu|11|7|1963}} | predecesor2 = [[José María Velasco Ibarra]] | socesor2 = [[Xunta Militar del 63|Xunta Militar]]<small><br>[[Ramón Castro Jijón]] (Presidente)<br>Luis Cabrera Sevilla<br>Marcos Gándara<br>Guillermo Freile Posso</small> }} {{NF|1919|2004|Arosemena Monroy, Carlos Julio}} {{Tradubot|Carlos Julio Arosemena Monroy}} [[Categoría:Presidentes d'Ecuador]] [[Categoría:Vicepresidentes d'Ecuador]] [[Categoría:Políticos y polítiques de Guayaquil]] [[Categoría:Diputaos y diputaes d'Ecuador]] [[Categoría:Persones de Guayaquil]] 3reaimcne814luafbn9bcbcffd3l7ui Carlos Antonio López 0 156122 4498572 4241391 2026-06-03T17:48:38Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498572 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Carlos Antonio López Insfrán''' {{nym}} foi un políticu [[paraguái|paraguayu]] qu'ocupó los cargos de cónsul y [[presidente de Paraguái]]. Electu cónsul xunto a [[Mariano Roque Alonso]] pol quintu Congresu Nacional en 1841. Al términu del Consuláu llamar a congresu en 1844, y aprobóse la [[Constitución de Paraguái#Llei d'Alministración Pública de 1844|constitución redactada por López]], de tinte aristocráticu republicanu, y foi escoyíu como primer presidente de Paraguái.<ref>{{cita web|url=http://narraciones.tripod.com/paraguay/cap07.html|títulu=Una Historia de Paraguái. Capítulu VII|autor=BARUJA - PAIVA - PINTO|editor=|fecha=xineru de 2000|fechaaccesu=12-09-11|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181002181114/http://narraciones.tripod.com/paraguay/cap07.html|fechaarchivu=2018-10-02}}</ref> Ta consideráu como'l padre de la primer modernidá (1840-1870), el que procuró averar al Paraguái a los bienes de la cultura universal ensin desdexar por ello l'exerciciu de la soberanía. El so gobiernu destacar poles varies reformes que contribuyeron al progresu del país nos aspeutos políticos, económicos y sobremanera culturales.<ref>{{cita web|url=http://www.abc.com.py/nota/biografia-de-don-carlos-antonio-lopez/|títulu=Biografía de Don Carlos Antonio López|autor=ABC Dixital|editor=|fecha=06-09-10|fechaaccesu=12-09-11|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110808154451/http://www.abc.com.py/nota/biografia-de-don-carlos-antonio-lopez|fechaarchivu=2011-08-08}}</ref> Por aciu estos llogros foi reelecto nel cargu en 1854 y 1857. ==Trayeutoria== López nació en [[Manorá (Asunción)|Manorá]], [[Asunción]], el [[4 de payares]] de [[1792]], fíu de Miguel Cirilo López y Melchora Ynsfrán (o Insfran), matrimoniu que tuvo seis fíos y dos fíos. Miguel Cirilo yera un xastre d'orixe español y Melchora provenía d'un antiguu fonduxe asuncena. Aconseyáu polos sos padres cursó los sos estudios de [[filosofía]] y [[teoloxía]] nel [[Real Seminariu de San Carlos Borromeo (Zaragoza)|Real Seminariu de San Carlos]] de dicha ciudá, pero depués abandonó dicha carrera pa estudiar [[derechu]]. En doctorándose en xurisprudencia, foi caderalgu de dicha institución. Por cuenta de les contraries rellaciones col so tíu, el dictador [[José Gaspar Rodríguez de Francia]], viose obligáu a caltenese ocultu de manera clandestina per dellos años.<ref>{{cita web|url=http://www.laguia2000.com/paraguay/carlos-antonio-lopez|títulu=Carlos Antonio López|autor=La hestoria na guía 2000|editor=|fecha=|fechaaccesu=15-11-11}}</ref> Adquirió de toes formes una gran conocencia de les lleis y asuntos gubernamentales. Casóse con Juana Pabla Carrillo Vianna (o Viana), nacida en 1807 y finada en 1871, fía de Pedro Ignacio Carrillo Cabañes de Ampuero (muertu en 1814) y María Madalena Vianna Larios (1773-1842).<ref>Salum-Flecha, Antonio (2006). ''La política esterior de Paraguái: de 1811 hasta la Guerra de 1864-70''. Intercontinental Editora, páxs. 96. ISBN 9789992572535.</ref> Los sos fíos fueron [[Francisco Solano López]] (1827-1870), Venancio (1828-1870), Juana Inocencia (1829-1902), Mónica Rafaela (1830-1891) y Ánxel Benignu (1834-1868). == Cónsul de la República de Paraguái == [[Ficheru:Carlos Antonio Lopes & D.ª Joanna Paula Carrillo de Lopes (pais de F. S. Lopes).jpg|thumb|300px|left|Carlos Antonio López y [[Juana Pabla Carrillo]], en ''[[A Vida Fluminense]]''.]] El mesmu día de la muerte de Francia, asumió'l mandu una Xunta de los comandantes de los cuatro cuarteles de la capital, so la presidencia del alcalde del cabildru, Manuel Antonio Ortiz. Asignar a sigo mesma la misión de convocar un Congresu, pero les selmanes pasaben ensin qu'ésti fuera anunciáu. De cuenta que el 22 de xineru de [[1841]], un golpe d'estáu empobináu por un cabu del exércitu terminó cola Xunta. Nel so llugar asumió un Triunviratu, formáu por Juan José Medina, José Gabriel Benítez y José Domingo Campos, que convocó al Congresu; éstos fueron de la mesma derrocaos el 19 de febreru por un segundu golpe d'estáu. El xefe d'esti golpe d'estáu, coronel [[Mariano Roque Alonso]], asumió'l gobiernu col títulu de Comandante Xeneral d'Armes. Exercía como secretariu'l doctor '''Carlos Antonio López''', sobrín del dictador Francia.<ref>Chaves (1968), páx. 13-16.</ref> El 12 de marzu axuntó'l Congresu. La so primer esmolición foi formar un gobiernu, al que dieron el nome de Consuláu. Rexir polos mesmos principios del Consuláu de 1813, y formar Alonso y López, y duraríen trés años nel so mandatu. El cónsul Alonso concentrar na seguridá y defensa del país, mientres tol restu de l'alministración pública yera llevada alantre por López.<ref>Chaves (1968), páx. 16-32.</ref> Fora d'esta eleición, el Congresu decidió l'apertura comercial y diplomática colos países vecinos; facer en forma bastante moderada, yá que s'habilitaron solamente los puertos de Pilar y Itapúa. Magar que los más lletraos de los paraguayos esperaben la sanción d'una Constitución, la tema nun foi siquier consideráu.<ref>Chaves (1968), páx. 16-20.</ref> == Primer Presidente Constitucional de la República de Paraguái == [[Ficheru:Carlos Antonio López (Iconográfico).jpg|thumb|Carlos Antonio López (Iconográfico).]] El 13 de marzu de 1844 axuntóse un nuevu Congresu de trescientos diputaos. So la direición de López dictó una ''"Llei qu'establez l'Alministración Política de la República de Paraguái"'', que ye considerada dacuando la segunda constitución del país:<ref>{{enllaz rotu|1=[http://servicio.us.es/cidc/Ponencies/estabilidad/JorgeSeall.pdf Jorge Seall-Sasiain, ''Transición Paraguaya: Diseñu Constitucional y Falencias'', nel sitiu del VIII Congresu Iberoamericanu de Derechu Constitucional.] |2=http://servicio.us.es/cidc/Ponencies/estabilidad/JorgeSeall.pdf |bot=InternetArchiveBot }}</ref> establecíase una división de poderes, anque bien favorable al poder cuasi ilimitáu del Poder Executivu. Ésti sería exercíu por un Presidente de la República, que gobernaría mientres diez años. La Constitución escluyía toa mención a garantía dalguna de los derechos civiles.<ref>[http://www.tsje.gov.py/descargar.php?a=pdf/constitucion_de_1844.pdf Constitución de 1844, nel sitiu del Tribunal Cimeru de Xusticia Eleutoral.]</ref> Pal cargu de presidente foi escoyíu Carlos Antonio López.<ref>Chaves (1968), páx. 44-46.</ref> Promulgada la Llei dar por termináu'l gobiernu Consular y decidió escoyese un Presidente siendo escoyíu Don Carlos Antonio López. Foi'l primer Presidente Constitucional de la República pol periodu [[1844]]-[[1854]]. Al términu de dichu periodu, foi reelixíu dos veces, una por trés ([[1854]]-[[1857]]) y otra por diez años ([[1857]]-[[1867]]), nun pudiendo completase esta tercer etapa por cuenta del so fallecimientu, el [[10 de setiembre]] de [[1862]]. Anque nominalmente yera un presidente actuando so una [[constitución]] [[Republicanismu|republicana]], gobernó despóticamente. El so gobiernu dotó al país d'una nueva constitución y un [[exércitu]] modernu. Ente los más importantes apurras de la so xestión pueden citase: * El primer tramu del Ferrocarril Nacional. * La creación de la Flota Nacional. * Les fundiciones de [[fierro]] de [[Ybycuí]]. * El desenvolvimientu del [[Arsenal (armamentu)|arsenal]]. * La medría de la producción y el comerciu. Robláronse trataos comerciales con Francia, Estaos Xuníos y el Reinu Xuníu. [[Ficheru:Carlos Antonio Lopez.jpg|thumb|Carlos Antonio López.]] * La creación del [[Paraguayos, República o Muerte|Himno Nacional]]. * La reforma de l'[[agricultura]]. * La concesión de la ciudadanía a los [[indíxena|indíxenes]] en [[1848]], anque les tierres y otros bienes d'estos pasen a propiedá del Estáu.<ref>[http://www.cultura.gov.py/lang/es-es/2011/05/el decretu-del-7-de-ochobre-de-1848-del presidente-carlos-antonio-lopez/ Secretaría Nacional de Cultura » Blog Archive » El Decretu del 7 d'ochobre de 1848, del Presidente Carlos Antonio López]</ref> * La fundación del periódicu [[El Paraguayu Independiente]]. * La reorganización completa de l'[[alministración pública]], con un mayor presupuestu. * La instalación d'imprentes. * El resurdimientu de la vida social. * L'afianzamientu de les fronteres paraguayas, según la reconocencia de la so independencia per parte de munchos países. El celu que guardaba a los acercamientos estranxeros delles vegaes envolubrar en disputes [[diplomacia|diplomátiques]] con [[Brasil]], [[Inglaterra]], y [[Estaos Xuníos]], que munches vegaes llevar en cantu de la [[guerra]], pero cada vez qu'esto asocedía redimir por mediu de coraxosos fuximientos. ==Política interior== Concedió a los indíxenes la ciudadanía y, col fin de desaniciar el desemplegu, dio un nuevu impulsu a les obres públiques y dio a l'alministración un mayor presupuestu pa la contratación d'una persona.El Congresu de 1842 tamién sancionó la [[llibertá de banduyos]].{{Harvnp|Chaves|1968|p=35}} ==Na política esterior== [[Ficheru:Presidente Carlos Antonio Lopez.jpg|thumb|Carlos Antonio López.]] Trató colos países vecinos p'afitar les fronteres paraguayas y llogró que dellos países reconocieren la independencia de Paraguái, de la qu'anovó les rellaciones diplomátiques con dellos Estaos, rotes mientres los años de la dictadura. <nowiki> </nowiki>Nel planu cultural, creáronse l'Himnu Nacional y pieces populares como: Ma cumandá, Londón carapé, la Palombina, el Cielito chopí o Santa fe y el Campamentu Cerro Lleón. Sofitó la formación d'artistes, dexó la venida de compañíes estranxeres d'arte escénico, etc. Amás, dio beques a alumnos del interior pa estudiar na capital y Europa. Creó'l periodismu paraguayu con El Paraguayu Independiente, que tuvo como fin esponer circunstancies de fechos y derechu que xustificaben la independencia de Paraguái; más tarde, esti diariu foi reemplazáu por El Selmanariu. == Ganadería, Agricultura ya Industria== Afaló la constitución de les families sobre la base del matrimoniu dándo-yos propiedaes, criadorios de ganáu y ferramientes. Asina mesmu, desenvolvió la ganadería y l'agricultura. Tocantes a la industria, basar na esplotación de minerales, de yerba mate, de madera, la fundición de fierro, la producción de pólvora y sal. ==A la so muerte== A la so muerte, dexó'l camín marcáu por que'l so primoxénitu fíu [[Francisco Solano López]], a quien enantes había confiáu cargos de responsabilidá, asoceder na presidencia del país. El so llábana atopa frente al púlpitu de la Ilesia Santísima Trinidá. == Ver tamién == * [[Historia de Paraguái]] * [[Presidente de Paraguái]] {{Wikiquote}} == Fuentes == {{1911}} * [https://web.archive.org/web/20051028050150/http://www.webescuela.edu.py/Contenido/clopez.asp Web Escuela] * [https://web.archive.org/web/20061108200609/http://www.romanistik.uni-mainz.de/hisp/py/ El corazón d'América] * [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/lopez_antonio.htm Biografía de Carlos Antonio López] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{Socesión |títulu=[[Gobernantes de Paraguái|Cónsul de Paraguái]] |periodu=[[1841]] – [[1844]] |predecesor= Cargu creáu |socesor= Cargu suprimíu | títulu2 = [[Ficheru:Coat of arms of Paraguay.svg|40px|center]][[Presidente de Paraguái]] | periodu2 = [[1844]] – [[1862]] | predecesor2 = Cargu creáu | socesor2 = [[Francisco Solano López]] }} {{NF|1790|1862|Lopez, Carlos Antonio}} {{Tradubot|Carlos Antonio López}} [[Categoría:Presidentes de Paraguái]] [[Categoría:Políticos y polítiques de Paraguái]] [[Categoría:Abogaos y abogaes de Paraguái]] [[Categoría:Persones d'Asunción]] 4203eewklqmf3ax0sm8it0p8avzaowb Central térmica de Soto Ribera 0 160523 4498626 4465184 2026-06-04T05:27:18Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498626 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Central térmica de Soto de Ribera}} {{edificiu}} La '''central térmica de Soto Ribera'''<ref>PRTR «[http://www.prtr-es.es/informes/fichacomplejo.aspx?id_complejo=2647 Información pública] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210508202826/https://prtr-es.es/informes/fichacomplejo.aspx?Id_Complejo=2647 |date=2021-05-08 }}» Consultáu'l 22 d'ochobre de 2012</ref> ye una [[central termoeléctrica|instalación termoeléctrica]] asitiada xunto al [[ríu Nalón]], nel términu municipal de [[La Ribera]], n'[[Asturies]]. Consta de 4 grupos térmicos, dos de [[ciclu convencional]] de 254 y 361 [[megavatiu|MW]] y dos de [[ciclu combináu]] de 432 y 434 MW.<ref name = datos>HC Energía «[http://www.hcenergia.com/es/conocenos/generacion/centrales-termicas/soto-ribera Centrales térmiques: Soto Ribera] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120701171645/http://www.hcenergia.com/es/conocenos/generacion/centrales-termicas/soto-ribera |date=2012-07-01 }}» Consultáu'l 22 d'ochobre de 2012</ref> Ye propiedá de la empresa [[HC Energía]]. == Historia == El proyeutu pa la instalación d'una central térmica na zona qu'aprovechara l'abondosa producción de [[carbón]] de les cuenques del [[ríu Nalón|Nalón]] y el [[ríu Caudal|Caudal]] xestar en [[1957]], cuando se presentó'l proyeutu de construcción de tres grupos turbogeneradores pa producir [[lletricidá]] nunos terrenes xunto a la confluencia de los ríos Nalón y Caudal nel [[Conceyu (Asturies)|conceyu]] de [[La Ribera]], a 7 km d'[[Uviéu]].<ref>Fundación Docomo Ibéricu «[http://www.docomomoiberico.com/index.php?option=com_k2&view=item&id=119:central-t%C3%A9rmica-de-soto-de-ribera Central térmica de Soto Ribera]» Consultáu'l 22 d'ochobre de 2012</ref> Esi añu empecipien les obres, al cargu de un [[consorciu]] compuestu por [[Hidroeléctrica del Cantábrico]], [[Electra del Viesgo]] y [[Llétrica de Llangréu]], rematando les mesmes en [[1962]].<ref name = Llor>Llordén y González, páx.125.</ref> El Grupu I, de 67 [[Megavatiu|MW]],<ref name = zarru>El Comercio «[https://www.elcomercio.es/prensa/20070414/economia/empecipia-zarru-termica-soto_20070414.html HC empecipia'l zarru de la térmica de Soto Ribera]» Consultáu'l 22 d'ochobre de 2012</ref> entró en funcionamientu en 1962, el Grupu II, de 254 MW, en [[1967]] y el Grupu III, de 361, en [[1984]].<ref name = datos/> En [[1999]], Hidrocantábrico mercó a Electra de Viesgo y [[Hidroeléctrica Española]] (qu'absorbiera Llétrica de Llangréu en 1981)<ref>{{cita web |url=http://www.usc.es/estaticos/congresos/histec05/b21_garcia_diego.pdf |títulu=El archivo histórico de Iberdrola y la industria eléctrica en España: fondos para la investigación histórica |fechaaccesu=14 d'avientu de 2022}}</ref> la so participación na central, polo que pasó a ser íntegramente de la so propiedá.<ref>Invertia «[http://www.invertia.com/noticias/articulo-final.asp?idNoticia=64439 Hidrocantábrico] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160305073038/http://www.invertia.com/noticias/articulo-final.asp?idNoticia=64439 |date=2016-03-05 }}» Consultáu'l 22 d'ochobre de 2012</ref> Hidrocantábrico (dende [[2005]] HC Energía) plantegóse la posibilidá d'incorporar un [[ciclu combináu]] na central, según el zarru de dalgún de los grupos primitivos de carbón, y en [[2007]] llogró l'autorización pal zarru del Grupu I, tres 40 años de funcionamientu.<ref name = zarru/> Al añu siguiente punxo en funcionamientu'l primer ciclu combináu esistente n'[[Asturies]], con una potencia de 432 MW y qu'utiliza [[gas natural]] como combustible principal.<ref name = datos/> Pal tresporte del combustible a la central foi construyíu un [[gasoductu]] con una presión de 80 [[Bar (unidá de presión)|chigres]] conectáu a la la rede básica [[Zamora]]-Uviéu, que pasa a 2 km de la mesma.<ref>Sedigas «[https://web.archive.org/web/20121118061152/http://www1.sedigas.es/informeanual/2008/4.5.2_SeleccionActividades.htm Actividaes más destacaes del añu 2008]» Consultáu'l 22 d'ochobre de 2012</ref> En [[2010]] entró en funcionamientu un segundu grupu de ciclu combináu, de 434 MW, denomináu Grupu V. Los grupos de carbón quemen tanto carbón nacional de [[Hunosa]] como d'importación procedente del [[puertu del Musel]] en [[Xixón]], dependiendo de la situación del sector mineru.<ref>Coitma «[http://www.coitma.com/es/noticias/historico-noticies/la-importacion-de-carbon-por-el-puerto-de-gijon-cuasi-iguala-a-les producciones-de-toda-la-mineria-espanyola/id/229 La importación de carbón por El puertu de Xixón, cuasi iguala a les producciones de tola minería española]» Consultáu'l 22 d'ochobre de 2012</ref><ref>La Nueva España «[https://www.lne.es/cuencas/2011/02/25/centrales-termicas-empezaren-quemar-carbon-nacional-medianueche/1038337.html Les centrales térmiques van empezar a quemar carbón nacional esta medianueche]» Consultáu'l 20 d'ochobre de 2012</ref> == Instalaciones == La central de Soto Ribera atópase xunto al calce del [[ríu Nalón]], nel que se construyó un banzáu pa la refrigeración de la mesma, y ta próxima tamién a l'[[Autovía Ruta de la Plata|Autovía A-66]]. El conxuntu ta apoderáu poles dos grandes [[chimenea|chimenees]] de los grupos II y III y el so [[torre d'enfriamientu]]. Los dos ciclos combinaos atópense allegantes, con dos chimenees de menores dimensiones. La central térmica tien tamién un accesu pa ferrocarriles de [[FEVE]], que facilita'l tresporte de carbón dende'l [[puertu de Xixón]] hasta les instalaciones de la central.<ref>La Nueva España «[https://www.lne.es/cuencas/2012/02/19/carbon-tira-mercancias-feve/1201360.html El carbón tira de les mercancíes de Feve]» Consultáu'l 22 d'ochobre de 2012</ref> == Ver tamién == *[[Centrales térmiques n'España]] == Bibliografía == * ''D'empreses y empresarios na España contemporánea''. Llordén Miñambres, Moisés; González, Manuel-Jesús. Universidá d'Uviéu, 1995. ISBN 84-7468-819-1 == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * {{Enllaz rotu|1=Monte Central Asturiana |2=http://puertadeasturias.es/turismo-cultural/central-termica-soto-de-ribera |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Centrales térmiques d'Asturies|Soto Ribera]] [[Categoría:La Ribera]] 5womh86h6huv65wb8sasbfhffkap05m Centru Llatinoamericanu d'Alministración pal Desenvolvimientu 0 165313 4498628 4491731 2026-06-04T05:58:14Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498628 wikitext text/x-wiki {{Organización}} El '''Centru Llatinoamericanu d'Alministración pal Desarrollu''', '''CLAD''' ye un organismu públicu internacional, de calter intergubernamental ([[organización internacional]]). Constituyir nel añu 1972 so la iniciativa de los gobiernos de [[Méxicu]], [[Perú]] y [[Venezuela]]. La so creación foi encamentada pola [[Asamblea Xeneral de les Naciones Xuníes]] (Resolución 2802 - XXVI) cola idea d'establecer una entidá rexonal que tuviera como exa de la so actividá la modernización de les alministraciones públiques, un factor estratéxicu nel procesu de desenvolvimientu económicu y social. La so misión ye promover l'analís y l'intercambiu d'esperiencies y conocencies en redol a la reforma del Estáu y la modernización de l'Alministración Pública, por aciu la organización de xuntes internacionales especializaes, la publicación d'obres, la prestación de servicios de documentación ya información, la realización d'estudios ya investigaciones y la execución d'actividaes de cooperación téunica ente los sos países miembros y proveniente d'otres rexones. == Avera del CLAD == El CLAD ye un organismu internacional d'obligada referencia nes árees de la so competencia. Amás de la reconocencia que llogró ente los gobiernos d'[[Iberoamérica]], diversos organismos públicos internacionales suelen solicitar la so collaboración. Igualmente, desenvuelve actividaes d'investigación y fortalecimientu institucional en xunto con distintes instituciones gubernamentales de cooperación ya instituciones d'investigación y docencia d'[[Europa]], [[Estaos Xuníos]] y [[Canadá]]. Institucionalmente participa n'otres instancies internacionales y ye la secretaría téunica permanente de les Conferencies Iberoamericanes de Ministros d'Alministración Pública y Reforma del Estáu que se realicen nel marcu de la [[Cume Iberoamericana]] de Xefes d'Estáu y de Gobiernu que se realiza cada añu dende 1991. L'enfotu na esperiencia del CLAD foi refrendada, ente otres, nel III Cume Iberoamericana de Xefes d'Estáu y de Gobiernu, celebrada en [[Salvador de Bahia]], [[Brasil]], en xunetu de 1993, que'l so Documentu Final espresa'l decidíu respaldu a los programes de tresformamientu del Estáu y modernización alministrativa del sector públicu qu'adelantra'l Centru. Los socesivos cumes tamién espresaron el so sofitu tanto al llabor del Centru como a les conclusiones y encamientos emanadas de les sos xuntes especializaessobremanera de la Conferencia Iberoamericana de Ministros d'Alministración Pública y Reforma del Estáu. Hai de solliñar la resolución N° 5 de la Declaración de Guadalaxara; l'encamientu K del puntu 25 del Documentu Final del Cume de Cartaxena; los puntos J, I, P, del Anexu B de la Declaración de Bariloche; los puntos 6, 29, 31, 34, 35 y 37 de la Declaración de Viña del Mar; el capítulu IV de la Declaración d'Islla de Margarita; l'adopción integral de la "Declaración de Lisboa" per parte del Cume de Porto, al igual que l'adopción de les resoluciones de "La Declaración de la Habana", per parte del Cume de L'Habana, la "Declaración de Panamá" pol Cume de Panamá, y la "Declaración de Santu Domingu", pol cume realizada en dichu país. La "Declaración de Santa Cruz de la Sierra" roblada en [[Bolivia]] el 15 de payares de 2003 al concluyir la "XIII Cume Iberoamericana de Xefes d'Estáu y de Gobiernu", inclúi una Resolución (Nº 11) na que los altos mandatarios de los 21 países aconceyaos nesta ocasión repitieron el so enfotu en llograr alministraciones públiques más eficaces y tresparentes y en promover los mecanismos fayadizos pa una mayor participación de la sociedá civil nel procesu de toma de decisiones, campos toos nos que ta arreyáu viviegamente'l CLAD y que, ello ye que constitúin el nucleu fundamental del so quefer institucional. Los mandatarios espresaron amás el so compromisu especial p'avanzar na profesionalización de la función pública de los países de la rexón y sofitaron los principios y orientaciones de la Carta Iberoamericana de la Función Pública, aprobada pola V Conferencia Iberoamericana de Ministros d'Alministración Pública y Reforma del Estáu realizada pol CLAD en xunu del 2003. Nos Cumes aprobáronse los siguientes documentos doctrinarios propuestos pol CLAD: - {{Enllaz rotu|1=Carta Iberoamericana de la Función Pública |2=http://www.clad.org/documento/declaraciones/cartaibero.pdf/at_download/file |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}. Bolivia 2003 - {{Enllaz rotu|1=Códigu Iberoamericanu de Bon Gobiernu |2=http://www.clad.org/documento/declaraciones/codigoiber.pdf/at_download/file |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}. Uruguái 2006 - [https://web.archive.org/web/20240428220821/http://www.clad.org.ve/documento/declaraciones/cartagobelec.pdf/at_download/file Carta Iberoamericana de Gobiernu Electrónicu]. Chile 2007 - {{Enllaz rotu|1=Carta Iberoamericana calidable na Xestión Pública |2=http://www.clad.org/documento/declaraciones/carta-iberoamericana-de-calid%C3%A1-en-la-gestion-publica/at_download/file |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}. El Salvador 2008 - {{Enllaz rotu|1=Carta Iberoamericana de Participación Ciudadana |2=http://www.clad.org/documento/declaraciones/carta-iberoamericana-de-participacion-ciudadana/at_download/file |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}. Portugal 2009 D'otra parte, el CLAD robló [http://www.clad.org/portal/cooperacion-interinstitucional/convenios-de-cooperacion-interinstitucional Convenios de Cooperación Interinstitucional] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131008072153/http://www.clad.org/portal/cooperacion-interinstitucional/convenios-de-cooperacion-interinstitucional |date=2013-10-08 }} con diversos organismos, tanto multi como billaterales, d'ayuda al desenvolvimientu, a efeutos de crear sinergias y complementariedaes p'aumentar l'impautu de les sos aiciones. Dientro de la so estructura atopa'l Centru de Documentación y Analís d'Información (CEDAI), tratar d'una unidá permanente del CLAD creada en 1985 col propósitu d'aprovir los insumos informativos pa sofitar tomar de decisiones y la producción de conocencies que sirvan pa empobinar los procesos de reforma del Estáu y modernización de l'Alministración Pública. El CEDAI encargar de los programes de documentación, información y producción editorial. Coles mesmes, el CLAD realiza añalmente un congresu internacional sobre reforma del Estáu y modernización de l'Alministración Pública, nel cual desenvuélvense temes d'actualidá como gobiernu electrónicu, participación ciudadana, implementación d'una xestión pública empobinada a resultaos, control social y calidá nos servicios públicos, ente otros aspeutos. Pa 2010 prevese la realización de dichu eventu en [[Santu Domingu]], [[República Dominicana]]. == Miembros == {| {{tablaguapa}} class="sortable wikitable" |- bgcolor="#ccccff" ! País ! Oficines o dependencies oficiales de contautu col CLAD |----- | {{ARG}} | [http://www.sgp.gov.ar/ Secretaría de la Xestión Pública (SGP)] | [http://www.jgm.gov.ar/ Xefatura de Gabinete de Ministros (JGM)] |----- | {{BOL}} | [https://web.archive.org/web/20090619205428/http://www.hacienda.gov.bo/ Ministeriu de Facienda] |----- | {{BRA}} | [http://www.planejamento.gov.br/ Ministério do Planejamento, Orçamento y Gestão (MP)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181031193707/http://www.planejamento.gov.br/ |date=2018-10-31 }} |----- | {{CHI}} | [https://web.archive.org/web/20090714065352/http://www.minsegpres.gob.cl/portal/menu/entamu.html Ministeriu de la Secretaría Xeneral de la Presidencia] |----- | {{COL}} | [https://web.archive.org/web/20081216104759/http://www.dafp.gov.co/ Departamentu Alministrativu de la Función Pública (DAFP)] | [https://web.archive.org/web/20081024085916/http://hermesoft.esap.edu.co/ Escuela Cimera d'Alministración Pública (ESAP)] |----- | {{CRI}} | [http://ns.mideplan.go.cr/ Ministeriu de Planificación Nacional y Política Económica (MIDEPLAN)] |----- | {{CUB}} | [https://web.archive.org/web/20090620032557/http://www.cpi-minvec.cu/ Ministeriu pa la Inversión Estranxera y la Collaboración Económica (MINVEC)] |----- | {{ECU}} | [https://web.archive.org/web/20080506095458/http://www.presidencia.gov.ec/ Secretaría Xeneral de l'Alministración Pública] |----- | {{ESA}} | [https://web.archive.org/web/20090423031331/http://www.servicios.gob.sv/ Secretaría Téunica de la Presidencia de la República (STP)] |----- | {{bandera2|ESP}} | [http://www.mpr.es/ Ministeriu de la Presidencia] |----- | {{GUA}} | [http://www.inap.gob.gt/ Institutu Nacional d'Alministración Pública (INAP)] |----- | {{HON}} | [https://web.archive.org/web/20090721071011/http://www.sdp.gob.hn/ Secretaría d'Estáu nel Despachu Presidencial (SDP)] |----- | {{MEX}} | [http://www.funcionpublica.gob.mx/ Secretaría de la Función Pública (SFP)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181023014706/http://funcionpublica.gob.mx/ |date=2018-10-23 }} |----- | {{NIC}} | [https://web.archive.org/web/20090711140936/http://www.sepres.gob.ni/ Secretaría Xeneral de la Presidencia de la República] |----- | {{PAN}} | [http://www.mef.gob.pa/ Ministeriu d'Economía y Finances (MEF)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050701233425/http://www.mef.gob.pa/ |date=2005-07-01 }} |----- | {{PAR}} | [http://www.sfp.gov.py/ Secretaría de la Función Pública (SFP)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20161119152325/http://www.sfp.gov.py/ |date=2016-11-19 }} |----- | {{PER}} | [http://www.pcm.gob.pe/ Presidencia del Conseyu de Ministros (PCM)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181105063029/http://www.pcm.gob.pe/ |date=2018-11-05 }} |----- | {{bandera2|POR}} | [http://www.min-financas.pt/v30/default.htm Ministério das Finanças y da Administraçao Pública (MF)] |----- | {{DOM}} | [http://www.map.gob.do/ Ministeriu d'Alministración Pública (MAP)] |----- | {{URU}} | [http://www.onsc.gub.uy/ Oficina Nacional del Serviciu Civil (ONSC)] |----- | {{VEN}} | [https://web.archive.org/web/20090619201005/http://www.mpd.gob.ve/ Viceministerio de Planificación y Desarrollu Institucional ] |----- |} == Estructura == == Conseyu Directivu == Instancia máxima de calter colexáu, con funciones xenerales normatives, de dictáu de polítiques y de direición y evaluación de les actividaes. Ta compuestu polos representantes de los Gobiernos que los respeutivos países miembros designen. == Mesa Directiva == Constituyida pol Presidente, los Vicepresidentes, y el Secretariu Xeneral. El Presidente, de mesma iniciativa o a pidimientu del Secretariu Xeneral, somete a la decisión de la Mesa Directiva aquellos asuntos que la so importancia obliga a que sían resueltos antes de la xunta del Conseyu Directivu. == Comisión de Programación y Evaluación == Organo asesor y delegáu del Conseyu Directivu. Ta integrada pol Presidente, los Vicepresidentes, trés representantes de países miembros y el Secretariu Xeneral. == Secretaría Xeneral == Órganu de calter téunicu encargáu de la execución y xerencia de los programes y proyeutos del CLAD. Anicia na sede del Centru (Caraques, Venezuela). == Programes == Descripción de los programes executivos del CLAD == Congresu Internacional sobre la Reforma del Estáu y de l'Alministración Pública == Esti Congresu, que se celebra añalmente, consolidóse como un foru internacional de referencia imprescindible nel so área y constitúi el programa vertebral del trabayu del CLAD, porque significa l'actividá de más amplia convocatoria internacional en que son presentaes y aldericaes les esperiencies ya investigaciones que se realicen sobre la reforma del Estáu y de l'alministración pública. == Xuntes internacionales d'intercambiu d'esperiencies == Per mediu d'esti programa se promueve l'intercambiu d'esperiencies significatives de nivel nacional y rexonal, que faen posible llograr conclusiones sobre tópicos sustantivos de la reforma estatal, dexen identificar árees de posible cooperación futura sobre temes d'importancia prioritaria na xestión pública nos países de la rexón, y constitúin foros aparentes pal espardimientu de los resultaos de les actividaes d'investigación del CLAD y de los sos proyeutos de cooperación téunica. == Documentación, información y producción editorial == Esti programa ufierta a la comunidá político y académico diversos recursos d'información especializada, per mediu del desenvolvimientu de delles bases de datos accesibles al traviés del SIARE. Per otra parte, la promoción del alderique intelectual y l'espardimientu d'esperiencies innovadores favorezse al traviés de la Revista del CLAD "Reforma y Democracia", la producción y edición de llibros especializaos, la publicación de les Series de Documentos y la llista REFORME. * '''Sistema Integráu y Analíticu d'Información sobre Reforma del Estáu, Xestión y Polítiques Públiques, SIARE''' :El SIARE ye unu de los servicios más relevantes del CLAD. Brinda información consolidada y factual con cuenta de facilitar el discutiniu d'alternatives pa la definición de polítiques, desenvolvimientu d'investigaciones, según la conexón de los distintos actores concerníos. La consulta telemática al SIARE dexa aportar a ocho bases de datos: a) Esperiencies de Modernización na Organización y Xestión del Estáu; b) Información Bibliográfica sobre Tao, Alministración y Sociedá; c) Actividaes de Formación ya Investigación n'Asuntos Públicos; d) Estadístiques sobre l'Estáu; y) Innovaciones y Enclinos na Xestión Pública; f) Estructura y Perfiles Institucionales del Estáu; g) Bases Xurídiques de la Institucionalidad Pública; y, h) Direutoriu Comentáu de Portales en Xestión Pública. [[Ficheru:Publicacion_01.JPG|thumb|300px|Stand de publicaciones del CLAD mientres eventu internacional.]] * '''Revista del CLAD "Reforma y Democracia"''' :El CLAD edita tres veces al añu la so Revista, la que tien calter científicu y publica trabayos inéditos. La so llinia editorial empobinar a incluyir analís que sían verdaderes contribuciones al desenvolvimientu de la conocencia nel vastu campu de l'alministración, la xestión y les polítiques públiques. * '''Llista REFORME''' :REFORME ye una llista creada n'Internet cola cuenta de brindar un espaciu d'intercambiu pa tolos comenenciudos na temática de la reforma estatal, y en particular de la modernización de la xestión pública, n'América Llatina, el Caribe y la Península Ibérica. La llista fomenta una dinámica d'intercambiu que dexa a los participantes y al propiu CLAD cuntar con un espaciu d'interaición pa tremar información sobre actividaes institucionales tales como la realización de cursos, programes, seminarios, conferencies, proyeutos d'investigación, ufiertes d'empléu, etc. Dicha espardimientu realízase al traviés del Boletín REFORME, que constitúi la vía más expedita pa conocer les novedaes acomuñaes a la reforma del Estáu y modernización de les alministración pública, n'América Llatina, la Península Ibérica y munchos otros países del restu del mundu. == Cooperación téunica horizontal == El programa tien como oxetivu poner a disposición de los gobiernos asesoríes téuniques que sofiten aspeutos esenciales de la reforma del Estáu y la modernización de los sos mecanismos de xestión, cumpliendo d'esta manera una función integradora y multiplicadora. == Investigaciones y Estudios == Esti programa componer de dos exes d'aición: la investigación aplicada y la formación cimera. Respectu de la primer exa, el CLAD promueve la realización d'estudios que dexen llograr conocencies sistemátiques ya innovadores sobre problemes rellacionaos cola modernización del aparatu estatal, de manera d'ayudar a ameyorar la so comprensión y perfeccionar les estratexes de cambéu. == Redes == El CLAD privilexó'l desenvolvimientu de redes institucionales en materia d'alministración, xestión y polítiques públiques, como un mediu eficaz pal intercambiu d'información, según pal desenvolvimientu d'actividaes de formación ya investigación. Con base nesa esperiencia, realícense continuos adelantos pa esplotar les ventayes de la telemática, de cuenta que les redes favorecíes pol CLAD empleguen principalmente los medios electrónicos pa comunicar ya intercambiar estudios, llexislación, documentos y actividaes realizaes poles instituciones. Coles mesmes, les redes ufierten tamién la oportunidá de vinculación a persones, independientemente de la so filiación institucional, faciendo posible la busca d'información, l'espardimientu d'iniciatives y l'alderique de temes d'interés. == Escuela Iberoamericana d'Alministración y Polítiques Públiques, EIAPP == La EIAPP, xestionada pol CLAD, tien la misión d'articular y coordinar l'intercambiu d'información y d'esperiencies, promover la creación de sinergias y realizar aiciones de cooperación internacional pa la formación de directivos y funcionarios públicos de conformidá coles orientaciones de la Conferencia Iberoamericana de Ministros d'Alministración Publica y Reforma del Estáu; col propósitu de coadyuvar al fortalecimientu de la institucionalidad democrática, a la meyora de la capacidá de la xestión del Estáu y al afitamientu de sistemes de función pública profesionales n'Iberoamérica == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.clad.org Páxina oficial del CLAD] * [http://siare.clad.org/siare/ SIARE del CLAD] *[https://www.clad.org/congresos/ Congresos del CLAD] *[https://www.clad.org/escuela-iberoamericana EIAPP del CLAD] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180712183916/https://www.clad.org/escuela-iberoamericana |date=2018-07-12 }} {{Tradubot|Centro Latinoamericano de Administración para el Desarrollo}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Organizaciones internacionales]] [[Categoría:Iberoamérica]] [[Categoría:Organizaciones internacionales d'América]] [[Categoría:Comunidá Iberoamericana de Naciones]] fdsn9gmswj1fg2391x45v54poabyb9j Certificáu Bai Euskarari 0 165315 4498631 3804009 2026-06-04T07:04:16Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498631 wikitext text/x-wiki {{referencies|t=20200818071751}} El '''certificáu Bai Euskarari''' ("Sí al euskera") ye una distinción creada en xunu de [[2000]] qu'acredita l'usu del [[euskera]] nel ámbitu llaboral. Ta promocionáu por [[Euskara Kontseilua]]. L'ámbitu d'actuación ye'l territoriu cultural d'[[Euskal Herria]] ([[Comunidá Autónoma del País Vascu]] y [[Comunidá Foral de Navarra]] d'[[España]] y el [[País Vascu-Francés]] en [[Francia]]. == Historia == El certificáu foi creáu a iniciativa d'[[Euskara Kontseilua]] en xunu de 2000. En 2007, Kontseilua impulsó la nacencia de '''Ziurtagiriaren Elkartea''', la '''Asociación pa la Promoción del Certificáu Bai Euskarari''' coles mires d'integrar a toles entidaes que tienen el Certificáu, dexándo-yos participar na xestión del certificáu y facilitar asina'l so afitamientu, meyora y espardimientu. == Llogru y espardimientu == Pal llogru del Certificáu en cualesquier de los sos trés niveles (''zerbitzua eta llana euskaraz'' -serviciu y funcionamientu n'euskera; ''zerbitzua euskaraz'' -serviciu n'euskera- y ''bidean'' -nel camín) tienen de cumplise una serie de criterios y, en función del grau de cumplimientu, llógrase unu o otru nivel. El Certificáu anuévase añalmente y dende 2007 Ziurtagiriaren Elkartea realiza los llabores de siguimientu, promoción y evaluación. Na actualidá son más de 1.500 les empreses, comercios y entidaes de too tipu que llograron el Certificáu y alredor de 20.000 los trabayadores arreyaos. De diches empreses, 165 tienen el nivel cimeru, 508 consiguieron ''zerbitzua euskaraz'' y 843 tienen el nivel ''bidean''. Por sectores, el Certificáu Bai Euskarari ta enllantáu en 194 empreses rellacionaes col sector industrial, el 13% del total; el 37% son del sector comercial y hosteleru; el 19% provienen del ámbitu cultural, deportivu o tán rellacionaes con movimientos sociales; el 7% tán rellacionaes cola educación; los servicios y les finances cunten col 20% y el 2% pertenecen al sector primariu. Ente les entidaes que cunten col certificáu atópense: [[Bankoa]], [[Kutxa]], [[Elkargi]], [[Euskadiko Kutxa]], [[Eroski]], [[Athletic Club]], [[Real Sociedad]], [[Saski Baskonia|Baskonia]], [[Aviron Bayonnais]], [[Diocesanes]], [[Argiñano]], [[Refractarios Kelsen]], [[Obe Hettich]], [[Elay Taldea]], [[Arlan]], [[JEZ Sistemes Ferroviarios]], [[VUSA]], [[Confederación de Cooperatives]], [[SPRI]], [[Fundación Kalitatea]], [[Gehitu]], [[SkunkFunk]], etc. == Asociación del Certificáu Bai Euskarari == Ziurtagiriaren Elkartea, l'Asociación pa la Promoción del Certificáu Bai Euskarari ye una asociación ensin ánimu d'arriquecimientu inscrita na comunidá autónoma del País Vascu. La xestión de l'Asociación ta en manes de dos órganos colexaos: la Xunta Xeneral y la Direición. La Xunta Xeneral de Socios ye l'órganu cimeru constituyíu por toles entidaes acomuñaes. Toes elles tienen los mesmos derechos y obligaciones. La Direición, pela so parte, tien el deber de llevar a cabu'l plan añal y demás decisiones de la Xunta. == Socios == L'Asociación tien tres tipos de socios: * '''Socios proteutores''': tolos miembros de Kontseilua. * '''Socios usuarios''': entidaes que llograren el Certificáu Bai Euskarari. * '''Socios collaboradores''': cualquier entidá que quiera participar na promoción del Certificáu. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.baieuskarari.org Web de ZIURTAGIRIAREN ELKARTEA, l'Asociación pa la promoción del Certificáu Bai Euskarari] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140811055447/http://baieuskarari.org/ |date=2014-08-11 }} {{Tradubot|Certificado Bai Euskarari}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Eusquera]] 4aku098s4z9xclg3ogbw00zx2rks2ad Cardcaptor Sakura 0 167359 4498560 4486006 2026-06-03T16:24:16Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498560 wikitext text/x-wiki {{Infobox animanga encabezáu |títulu = Cardcaptor Sakura |imaxe = Cardcaptor Sakura anime logo.svg |tamañu = 255px |nome_ja = カードキャプターさくら |nome_ja_trad = Kādokyaputā Sakura |xéneru = [[Mahō shōjo]], [[Cine d'aventures|aventura]], [[comedia]], [[Novela rosa|romance]] }} {{Infobox animanga principal |tipu = Manga |títulu = |mangaka = [[CLAMP]] |editorial = [[Kōdansha]] |non_cat=si |editorial_otres Bandera|Arxentina}} [[Editorial Ivrea]]<br />{{Bandera|España}} [[Editores de Tebeos]] (Glénat)<br />{{Bandera|Méxicu}} [[Editorial Kamite]]<br />{{Bandera|Brasil}} [[JBC]]<ref>{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/company.php?id=3507 |títulu=Series espublizaes por JBC |editorial=[[Anime News Network]] |fechaaccesu=8 de setiembre de 2009 |idioma=inglés}}</ref><br />{{Bandera|Italia}} [[Star Comics]]<ref>{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/company.php?id=3940 |títulu=Series espublizaes por Star Comics |editorial=[[Anime News Network]] |fechaaccesu=8 de setiembre de 2009 |idioma=inglés}}</ref><br />{{Bandera|Francia}} [[Pika Édition]]<ref>{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/company.php?id=2542 |títulu=Series espublizaes por Pika Édition |editorial=[[Anime News Network]] |fechaaccesu=8 de setiembre de 2009 |idioma=inglés}}</ref><br />{{Bandera|Alemaña}} [[EMA]]<ref>{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/company.php?id=3230 |títulu=Series espublizaes por EMA |editorial=[[Anime News Network]] |fechaaccesu=8 de setiembre de 2009 |idioma=inglés}}</ref><br />{{Bandera|Australia}}{{Bandera|Nueva Zelanda}} [[Madman Entertainment]]<ref>{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/company.php?id=1372 |títulu=Series espublizaes por Madman Entertainment |editorial=[[Anime News Network]] |fechaaccesu=8 de setiembre de 2009 |idioma=inglés}}</ref><br />{{Bandera|Estaos Xuníos}}{{Bandera|Canadá}}{{Bandera|Reinu Xuníu}} [[TOKYOPOP]]/[[Dark Horse Comics|Dark Horse Manga]]<ref>{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/company.php?id=11 |títulu=Series espublizaes por TOKYOPOP |editorial=[[Anime News Network]] |fechaaccesu=8 de setiembre de 2009 |idioma=inglés}}</ref> |revista = [[Nakayoshi]] |demografía = [[Shōjo]] |fecha_entamu = [[1 de mayu]] de [[1996]] |fecha_fin = [[1 de xunu]] de [[2000]] |num_volume= [[Volúmenes de Cardcaptor Sakura#Cardcaptor Sakura|12]] |ann_m = 1552 }} {{Infobox animanga principal |tipu = Anime |títulu = |direutor = [[Morio Asaka]] |escritor = [[Nanase Ohkawa]] |música = Takayuki Negishi |estudiu = Madhouse |llicencia = {{bandera|Australia}} [[Madman Entertainment]]<br />{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Nippon Ichi|NIS America]]<br/>{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Cloverway Inc]] '''<sup>[[América Llatina|LA]], [[Brasil|BR]]</sup>''' (llicencia expirada) |cadena = [[NHK|NHK BS2]] |cadena_otros = {{bandera|UNASUR}} [[Cartoon Network Llatinoamérica]]<br/> {{Bandera|UNASUR}} [[Boomerang Llatinoamérica]]<br/> {{Bandera|CHI}} [[Chilevisión]]<br/> {{Bandera|CHI}} [[Etc...TV|ETC TV]]<br/> {{bandera|Ecuador}} [[Ecuavisa]]<br /> {{Bandera|Paraguái}} [[Telefuturo]]<br />{{Bandera|VEN}} [[Venevisión]]<br/>{{bandera|El Salvador}} [[Canal 12 de La Salvadora|Canal 12]]<br /> {{Bandera|Colombia}} [[Caracol Televisión]]<br/> {{Bandera|Colombia}} [[Canal Uno (Colombia)|Canal Uno]]<br/> {{bandera|República Dominicana}} [[Telesistema 11]]<br /> {{Bandera|Perú}} [[América Televisión]]<br />{{bandera|Méxicu}} [[XHGC-TV|Canal 5]]<br/>{{bandera|Bolivia}} [[Red UNO]]<br/>{{Bandera|Brasil}} [[Rede Globo]]<br/> {{Bandera|Brasil}} [[Ulbra TV]]<br /> {{Bandera|Arxentina}} [[TV Pública|Canal 7]]<br /> {{bandera|Guatemala}} [[Guatevisión]]<br /> {{bandera|Costa Rica}} [[Teletica]]<br /> {{bandera|Hondures}} [[Televicentro]]<br /> {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Azteca América]]<br/>{{Bandera|EEXX}} [[Telefutura]]<br/> {{Bandera|EEXX}} [[Nickelodeon]] <br /> {{Bandera|EEXX}} [[Cartoon Network]]<br/> {{Bandera|Canadá}} [[Teletoon]]<br/> {{Bandera|Francia}} [[Fox Kids|FOX Kids]]<br/> {{Bandera|Francia}} [[M6 (canal de televisión)|M6]]<br/> {{Bandera|España}} [[Canal Sur 2]]<br/> {{Bandera|España}} [[Veo Televisión (canal de televisión)|Veo Televisión]]<br/> {{Bandera|España}} [[Kitz]]<br/> {{Bandera|España}} [[K3]]<br/> {{Bandera|España}} [[Canal 53 Madrid]]<br/> {{Bandera|España}} [[Castilla-La Mancha Televisión]]<br/> {{Bandera|España}} [[Televisión de Galicia|TVG]]<br/> {{Bandera|España}} [[Nou 2]]<br/>{{Bandera|España}} [[K30 TV]]<br /> {{Bandera|Portugal}} [[RTP 1]]<br/> {{Bandera|Portugal}} [[RTP2|RTP 2]]<br/> {{Bandera|Portugal}} [[Canal Panda]]<br/> {{Bandera|Portugal}} [[Panda Biggs]]<br /> {{Bandera|Italia}} [[Italia 1]]<br/> {{Bandera|Italia}} [[Italian Teen Television]]<br/> {{Bandera|Italia}} [[Hiro (canal)|Hiro]]<br />{{Bandera|Alemaña}} [[ProSieben]]<br/> {{Bandera|Alemaña}} [[Fox Kids|FOX Kids]]<br/> {{Bandera|Alemaña}} [[Kabel eins]]<br/> {{Bandera|Alemaña}} [[Sky Deutschland|Premiere Star]]<br /> {{bandera|Suecia}} [[Barnkanalen]]<br />{{Bandera|Israel}} [[Arutz HaYeladim]]<br /> {{Bandera|Corea del Sur}} [[Seoul Broadcasting System|SBS]]<br/> {{Bandera|Corea del Sur}} [[Champ TV]]<br/> {{Bandera|Corea del Sur}} [[Tooniverse]]<br /> {{bandera|Malasia}}{{bandera|Indonesia}}{{bandera|India}}{{bandera|Tailandia}}{{bandera|Singapur}} [[Animax|Animax Asia]]<br /> {{bandera|China}} [[TVB Jade]]<br /> {{bandera|Malasia}} [[ntv7]]<br /> {{Bandera|Filipines}} [[Animax|Animax Asia]]<br/> {{Bandera|Filipines}} [[ABS-CBN]]<br/> {{Bandera|Filipines}} [[GMA Network]]<br /> {{bandera|GEQ}} [[TVGE]]<br />{{bandera|SAU}} {{bandera|India}} {{bandera|IRN}} {{bandera|Indonesia}} {{bandera|Bahrain}} {{bandera|Qatar}} {{bandera|EAX}} {{bandera|Siria}} [[Spacetoon]] <br /> {{bandera|KIR}} [[Nickelodeon]]<br /> {{bandera|Belize}} [[Channel 5]] |fecha_entamu = [[7 d'abril]] de [[1998]] |fecha_fin = [[21 de marzu]] de [[2000]] |num_temporaes = 3 |num_episodios =[[Episodios de Cardcaptor Sakura|70]] |ann_aop = 126 }} {{Infobox animanga principal |tipu = Manga |títulu = ''Cardcaptor Sakura: Clear Card-hen (カードキャプターさくらクリアカード編)'' |mangaka = [[CLAMP]] |editorial = [[Kōdansha]] |editorial_otros = Kodansha Comics<br/>{{bandera|España}} [[Norma Editorial]] |revista = [[Nakayoshi]] |demografía = [[Shōjo]] |fecha_entamu = [[3 de xunu]] de [[2016]] |fecha_fin = En publicación |num_volume = [[Volúmenes de Cardcaptor Sakura#Cardcaptor Sakura: Clear Card|3]] |ann_m = }} {{Infobox animanga principal |tipu = OVA |títulu = ''Cardcaptor Sakura: Clear Card-hen Prologue Sakura to Futatsu non Kuma (カードキャプターさくら クリアカード編 プロローグ さくらとふたつのくま) Prólogu: Sakura y los dos osos'' |direutor = [[Morio Asaka]] |escritor = [[Nanase Ohkawa]] |música = Takayuki Negishi |estudiu = Madhouse |llanzamientu = [[13 de setiembre]] de [[2017]] |duración = 25 minutos }} {{Infobox animanga principal |tipu = Anime |títulu = Cardcaptor Sakura: Clear Card-hen |llicencia = {{Bandera|España}} [[Selecta Visión]] |direutor = [[Morio Asaka]] |escritor = [[Nanase Ohkawa]] |música = Takayuki Negishi |estudiu = Madhouse |cadena = [[NHK|NHK BS Premium]] |cadena_otros = {{bandera|Estaos Xuníos}} {{bandera|Méxicu}} {{Bandera|UNASUR}} {{bandera|Brasil}} [[Crunchyroll]]<br/>{{bandera|España}} [[Selecta Visión]] [[YouTube]] |fecha_entamu = [[7 de xineru]] de [[2018]] |fecha_fin = [[9 de xunu]] de [[2018]] |num_temporaes = 1 |num_episodios = [[Episodios de Cardcaptor Sakura|22]] |ann_aop = }} {{Infobox animanga principal |tipu = Otros |títulu = [[Película|Películes]] |conteníu =<li>''[[Cardcaptor Sakura: la película]]''</li><li>''[[Cardcaptor Sakura: la película 2, la carta sellada]]''</li><li>''[[#Películes|¡La seición de Kero!]]'' (curtiumetraxe) }} {{Infobox animanga zarru}} {{Nihongo|'''''Cardcaptor Sakura'''''|カードキャプターさくら|Kādokyaputā Sakura|tamién conocida como '''''Sakura, cazadora de cartes''''' o '''''Sakura Card Captors''''' na versión n'español o a cencielles embrivíu como '''''CCS''''' o '''''SCC'''''}} ye una serie de [[manga]] escrita ya ilustrada pol grupu de ''[[mangaka]]'' [[CLAMP]], y que la so adautación al [[anime]] foi dirixida por [[Morio Asaka]]. La hestoria centrar en [[Sakura Kinomoto]], una pequeña neña qu'afaya los sos estraños poderes máxicos dempués de lliberar por fuercia un conxuntu de cartes que s'atopaben dientro d'un llibru. Tres esto Sakura cola ayuda de los sos amigos vese obligada a recoyer y curiar les «[[Cartes Clow|cartes Clow]]» pa evitar qu'asoceda una catástrofe» nel mundu.<ref name="c1">{{cita llibru |autor=CLAMP |títulu=Cardcaptor Sakura, volume 1 |añu=1996 |editorial=[[Kōdansha]] |capítulu=Capítulu 1 |isbn=978-4-06-364556-9}}</ref>{{#tag:ref|A pesar que dende l'empiezu de la obra díxose qu'asocedía una catástrofe» nel mundu si les cartes Clow nun yeren prindaes, [[Yue (personaxe de Cardcaptor Sakura)|Yue]] más tarde esclarió qu'esa catástrofe sería «l'olvidu» yá que si Sakura nun pasaba la prueba del guardián llunar toles persones que tuvieron rellacionaes cola captura de les cartes escaeceríen a la persona que más amaben.<ref name="olvidu">{{cita llibru |autor=CLAMP |títulu=Cardcaptor Sakura, volume 6 |añu=1998 |editorial=[[Kōdansha]] |capítulu=Capítulu 25 |páxines=33—37 |isbn=978-4-06-333954-3}}</ref>|group=n.}} La manga publicar por primer vegada en mayu de 1996 pola editorial [[Kōdansha]], na revista mensual xaponesa de manga ''[[shōjo]]'' ''[[Nakayoshi]]'', hasta que llegó a la so final en xunu de 2000 col [[Volúmenes de Cardcaptor Sakura|docenu volume]], arrexuntando cincuenta capítulo.<ref name="annmanga">{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/manga.php?id=1552 |títulu=Cardcaptor Sakura (manga) |fechaaccesu=14 d'ochobre de 2009 |editorial=[[Anime News Network]] |idioma=inglés}}</ref> Darréu, la hestoria de la manga foi afecha a una serie d'anime polos estudios [[Madhouse (animación)|Madhouse]], que emitióse en Xapón dende'l 7 d'abril de 1998 hasta'l 21 de marzu de 2000 pola cadena televisiva [[NHK]], onde remató con un total de [[Episodios de Cardcaptor Sakura|setenta episodios]].<ref name="annanime">{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/anime.php?id=126 |títulu=Cardcaptor Sakura (anime) |fechaaccesu=17 d'ochobre de 2009 |editorial=[[Anime News Network]] |idioma=inglés}}</ref> Amás, la obra foi afecha a dos películes d'animación, numberosos videoxuegos y dellos llibros suplementarios, tales como ''[[artbook]]s'', [[Álbum ilustráu|álbumes ilustraos]] y ''[[anime comic]]s''. Coles mesmes, produciéronse diversos tipos de mercancíes rellacionaes con ''Cardcaptor Sakura''. Les versiones n'[[Idioma español|español]] de la manga fueron publicaes pola editorial [[Editores de Tebeos]] —d'antiguo conocida como Ediciones Glénat— n'España,<ref name="MG">{{Cita web |títulu=''Cardcaptor Sakura'' n'Editores de Tebeos |url=http://www.editoresdetebeos.com/catalogo/manga/shojo-manga/cardcaptor-sakura/1 |editorial=[[Editores de Tebeos]] |fechaaccesu=28 de marzu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120425221816/http://www.editoresdetebeos.com/catalogo/manga/shojo-manga/cardcaptor-sakura/1 |fechaarchivu=25 d'abril de 2012 }}</ref> por Editorial Toukan en Méxicu pa la so distribución nel restu de [[Hispanoamérica]],<ref name="ET">{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/company.php?id=4619 |títulu=Editorial Toukan |fechaaccesu=24 d'ochobre de 2009 |editorial=[[Anime News Network]] |idioma=inglés}}</ref> y por [[Editorial Ivrea]] n'Arxentina.<ref name="EI">{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/company.php?id=2312 |títulu=Editorial Ivrea |fechaaccesu=24 d'ochobre de 2009 |editorial=[[Anime News Network]] |idioma=inglés}}</ref> Puesto que los autores queríen crear venceyos ente dalgunos de los [[Universu de ficción|universo ficticios]] de les sos obres añadieron numberosos ''[[Crossover ficcional|crossovers]]'' de los personaxes de ''Cardcaptor Sakura'' n'otres de les sos series, como en ''[[Tsubasa: RESERVoir CHRoNiCLE]]'' y ''[[×××HOLiC]]'',<ref name="Anime Expo"/> amás de que les sos hestories tán estrechamente rellacionaes. Tanto l'anime como la manga algamaron un gran ésitu dientro y fora de Xapón. Nel 2000, ''Cardcaptor Sakura'' llogró'l premiu [[Animage#Anime Grand Prix|Anime Grand Prix]] na categoría de meyor anime, una reconocencia que s'apurre añalmente al anime más notable.<ref name="AGP">{{Cita web |url=http://animage.jp/old/gp/gp_2000.html |títulu=Ganadores del premiu Anime Grand Prix |fechaaccesu=24 d'ochobre de 2009 |idioma=xaponés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100523143135/http://animage.jp/old/gp/gp_2000.html |fechaarchivu=23 de mayu de 2010 }}</ref> Al añu siguiente, llogró'l [[premiu Seiun]] como meyor manga.<ref name="PS">{{Cita web |url=http://www.sf-fan.gr.jp/awards/list.html |títulu=Ganadores del premiu Seiun |fechaaccesu=24 d'ochobre de 2009 |idioma=xaponés}}</ref> Coles mesmes, nun ''ranking'' publicáu por [[TV Asahi]] sobre los cien anime más populares del 2005 sobre la base d'una encuesta ''en llinia'' en Xapón, la serie algamó'l puestu sesenta y nueve.<ref name="animefavorito">{{Cita web |títulu=L'anime favoritu en Xapón nel 2005 |url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2005-09-23/tv-asahi-top-100-anime-part-2 |editorial=[[Anime News Network]] |fechaaccesu=21 d'agostu de 2009 |idioma=inglés}}</ref> Sicasí, pal 2006, algamó'l puestu cuarenta y cuatro nel mesmu ''ranking''.<ref name="animefavorito2">{{Cita web |títulu=L'anime favoritu en Xapón nel 2006 |url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2006-10-13/japan's-favorite-tv-anime |editorial=[[Anime News Network]] |fechaaccesu=21 d'agostu de 2009 |idioma=inglés}}</ref> Tres 20 años de salir per primer vegada, Sakura y los sos amigos vuelven en xineru del 2018 nuna nueva serie d'aventures, llamada Cardcaptor Sakura: Clear Card, que ye tresmitida pola canal NHK BS Premium. N'[[España]] emitir en [[YouTube]], en versión orixinal subtitulada, por aciu la canal oficial de [[Selecta Visión]]. == Argumentu == [[Ficheru:Sakura blossom.svg|thumb|130px|Imaxe d'una [[Flor de cerezo|flor Sakura]], representativa del [[Sakura Kinomoto|personaxe principal homónimu]].]] La obra narra les aventures de [[Sakura Kinomoto]], una pequeña neña de diez años que por fuercia llibera un conxuntu de cartes que s'atopaben dientro d'un llibru, que afayara na biblioteca del so padre. Tres esto, [[Kero (personaxe de Cardcaptor Sakura)|Kero]] —el guardián del llibru— remanez y, al enterase de que la mayoría de les cartes conocíes como les cartes Clow» espardiérense perdayures, diz-y a Sakura qu'agora ye la so responsabilidá convertise nuna «''cardcaptor''» y dir en busca d'elles pa evitar qu'asoceda una catástrofe» nel mundu. Poro, Sakura adquier habilidaes especiales p'asina enfrentase a los poderes máxicos de cada carta y llograr prindales y sellales.<ref name="c1"/> Kero vuélvese'l guía y mentor de Sakura mientres la busca, ente que la so meyor amiga, [[Tomoyo Daidōji]], ígua-y gran variedaes de traxes, yá que según ella «tien de llevar una ropa especial pa una ocasión especial». Amás, Tomoyo suel faer grabaciones de les batalles de Sakura.<ref>{{cita llibru |autor=CLAMP |títulu=Cardcaptor Sakura, volume 1 |añu=1996 |editorial=[[Kōdansha]] |capítulu=Capítulu 1 |páxina=41 |isbn=978-4-06-364556-9}}</ref> A midida que avanza la hestoria apaecen nuevos personaxes, como'l rival de Sakura, [[Shaoran Li]],{{#tag:ref|Según [[Tomoyo Daidōji|Tomoyo]], Shaoran yera'l rival de Sakura tantu na captura de les cartes Clow como n'amor, yá que primeramente ésti sentíase atraíu por Yukito, quien yera la persona que Sakura taba namorada de primeres. Sicasí, más tarde esplicóse que l'atraición que sentía Shaoran escontra Yukito yera porque ésti realmente yera'l guardián llunar de les cartes.<ref name="atraición">{{cita llibru |autor=CLAMP |títulu=Cardcaptor Sakura, volume 6 |añu=1998 |editorial=[[Kōdansha]] |capítulu=Capítulu 25 |páxina=28 |isbn=978-4-06-333954-3}}</ref>|group=n.}} un mozu orixinariu de Hong Kong y descendiente del magu [[Clow Reed]] —el creador de les cartes, d'ellí'l nome de les mesmes—.<ref>{{cita llibru |autor=CLAMP |títulu=Cardcaptor Sakura, volume 2 |añu=1997 |editorial=[[Kōdansha]] |capítulu=Capítulu 8 |páxina=33 |isbn=978-4-06-319791-4}}</ref> Sicasí, llogra entablar una amistá con ésta qu'adulces se va tresformando en [[amor]]. Coles mesmes, afayar que [[Yue (personaxe de Cardcaptor Sakura)|Yukito Tsukishiro]], el meyor amigu de [[Tōyá Kinomoto|Tōyá]] —hermanu mayor de Sakura—,{{#tag:ref|La rellación ente Yukito y [[Tōyá Kinomoto|Tōyá]] yera bien estrecha, y darréu Yukito confesó que Tōyá yera la persona que más quería y más importante pa él, según Tōyá confesó lo mesmo y esclarió que s'atopaba namoráu d'ésti.<ref name="yuki-toya">{{cita llibru |autor=CLAMP |títulu=Cardcaptor Sakura, volume 10 |añu=1999 |editorial=[[Kōdansha]] |capítulu=Capítulu 39 |páxines=40—42 |isbn=978-4-06-334259-8}}</ref>|group=n.}} ye l'otru guardián de les cartes y que la so verdadera apariencia ye un ser paecíu a un ánxel blancu y el so nome real ye Yue.<ref name="anime45">{{cita episodiu|títulu=さくらと最後のクロウカード|serie=Cardcaptor Sakura|enlaceserie=Cardcaptor Sakura|creditos=Morio Asaka (direutor)|cadena=[[NHK]]|enelaire=26 de xunu de 1999|númberu=45}}</ref> Amás, Yue ye'l que xulga quién va ser el próximu amu de les cartes Clow,<ref name="anime42">{{cita episodiu|títulu=さくらのまっくら学芸会|serie=Cardcaptor Sakura|enlaceserie=Cardcaptor Sakura|creditos=Morio Asaka (direutor)|cadena=[[NHK]]|enelaire=5 de marzu de 1999|númberu=42}}</ref> y nesti casu foi Sakura quien se convirtió na nueva ama y guardiana d'estes.<ref name="anime46">{{cita episodiu|títulu=さくらと最後の審判|serie=Cardcaptor Sakura|enlaceserie=Cardcaptor Sakura|creditos=Morio Asaka (direutor)|cadena=[[NHK]]|enelaire=2 de mayu de 1999|númberu=46}}</ref> === Diferencies ente formatos === Na adautación al [[anime]], l'argumentu volvióse más «lentu» en siguir la hestoria orixinal del [[manga]]. Al entamu de la manga, pasaren tres meses desque Sakura lliberara les cartes Clow y yá tenía trés d'estes nel so poder.<ref name="c1"/> Sicasí, na adautación amosar dende'l primer momentu en que Sakura lliberara les cartes del llibru.<ref>{{cita episodiu|títulu=さくらと不思議な魔法の本|serie=Cardcaptor Sakura|enlaceserie=Cardcaptor Sakura|creditos=Morio Asaka (direutor)|cadena=[[NHK]]|enelaire=10 d'abril de 1998|númberu=1}}</ref> Coles mesmes, dalgunos de los momentos dramáticos de la serie fixéronse más enllargaos, como la revelación de la verdadera forma de [[Kero (personaxe de Cardcaptor Sakura)|Kero]], que nun s'amosó hasta xustu primero qu'apaeciera [[Yue (personaxe de Cardcaptor Sakura)|Yue]].<ref name="Animerica">{{Cita publicación |apellíu=Lew |nome=Kevin| autor2 = Carlos Ovalle | autor3 = Winnie Chow |añu=2008|fecha=avientu de 2008|títulu=Animerica Spotlight: Cardcaptor Sakura |publicación=[[Animerica]] |volume=8 |númberu=11 |páxina=15|editorial=[[VIZ Media]]|llocalización=San Francisco, California|issn=1067-0831|oclc=27130932}}</ref><ref name="anime45"/> Nel anime tamién s'aumentar el númberu de cartes a ser prindaes, añader trenta y tres más que na versión orixinal, llegando a una cantidá de cincuenta y dos cartes. Amás, na segunda película animada de la serie, Sakura creó una carta nueva, {{nihongo|«[[Cartes Clow#The Hope (La Esperanza)|Esperanza]]»|希望|}}, aumentando asina a cincuenta y tres en total.<ref name="película2"/> Nel anime, [[Eriol Hiiragizawa]] foi la única reencarnación del magu Clow, pero na manga había dos; Eriol quien se quedó con tolos poderes máxicos y recordaba que na so anterior vida foi [[Clow Reed]], y [[Fujitaka Kinomoto|Fujitaka]] —el pá de Sakura—, quien nun recordaba nada pero caltenía munchos de les sos traces físiques carauterísticos.<ref>{{cita llibru |autor=CLAMP |títulu=Cardcaptor Sakura, volume 11 |añu=2000 |editorial=[[Kōdansha]] |capítulu=Capítulu 45 |páxines=9—11 |isbn=978-4-06-334286-4}}</ref> Coles mesmes, nos últimos capítulos de la manga, Eriol pidió-y a Sakura qu'estremara'l so poder pa da-y la metá a Fujitaka. Sicasí, al nun ser Fujitaka una reencarnación de Clow nel anime, Eriol colar a Inglaterra con tol so poder.<ref name="anime70"/> El papel de [[Shaoran Li|Shaoran]] nel anime foi ampliáu, yá que tuvo que prindar delles de les cartes adicionales, según foi puestu a prueba por Yue primero que Sakura. Creóse un nuevu personaxe, [[Personaxes de Cardcaptor Sakura#Meilin Li|Meilin Li]], quien se presentó nesta adautación como la prima y prometida de Shaoran, siendo una especie de rival de Sakura nel amor.<ref name="anime20">{{cita episodiu|títulu=さくらとたたかう転校生|serie=Cardcaptor Sakura|enlaceserie=Cardcaptor Sakura|creditos=Morio Asaka (direutor)|cadena=[[NHK]]|enelaire=2 de setiembre de 1998|númberu=20}}</ref> El final del anime tamién foi modificáu un pocu, yá que dexó la rellación ente Sakura y Shaoran ensin resolver, por cuenta de que la primera nun respondiera a la confesión d'amor de Shaoran. Sicasí, na segunda película animada, Sakura intentó confesase, pero esto namái asocedió nos últimos minutos de la película.<ref name="película2">{{cita videu|añu=2000|títulu=[[Cardcaptor Sakura: la película 2, la carta sellada]]|editorial=[[Bandai Visual]]|fechaaccesu=15 de xunetu de 2000}}</ref> La rellación ente Yukito y Tōyá tampoco foi esclariada nel anime,<ref name="yuki-toya"/> según el ciñu que sentía Tomoyo por Sakura, que taba más allá de l'amistá,<ref name="tomoyo-sakura"/> o'l fechu de que Eriol y la profesora [[Personaxes de Cardcaptor Sakura#Kaho Mizuki|Kaho Mizuki]] taben namoraos y la rellación de callao ente Rika y el profesor Terada dende l'entamu de la hestoria.<ref>{{cita llibru |autor=CLAMP |títulu=Cardcaptor Sakura, volume 12 |añu=2000 |editorial=[[Kōdansha]] |capítulu=Capítulu 47 |páxines=17—18 |isbn=978-4-06-334326-7}}</ref> === Rellaciones con otres series === El grupu [[CLAMP]] tiende a establecer rellaciones ente les sos obres, y, según les sos propies pallabres, queríen crear una serie onde pudieren venceyar los distintos [[Universu de ficción|universo ficticios]] de delles de les sos obres. Tres plantegase esta idea, decidieron empecipiar ''[[×××HOLiC]]'' y ''[[Tsubasa: RESERVoir CHRoNiCLE]]'',<ref name="Anime Expo">{{Cita web |títulu=Anime Expo 15 Cosplay 2006 |editorial=John (Phoenix) Brown |fecha=11 de xineru de 2009 |url=http://www.phoenixanime.com/ax06/page5.htm |fechaaccesu=21 d'abril de 2009 |idioma=inglés |urlarchivu=https://www.webcitation.org/5unxRgAvf?url=http://www.phoenixanime.com/ax06/page5.htm |fechaarchivu=7 d'avientu de 2010 }}</ref> y nesti postreru añadiéronse como protagonistes a Sakura y Shaoran, pero tamién apaecen los verdaderos [[Sakura Kinomoto]] y [[Shaoran Li]] como personaxes. Coles mesmes, incluyéronse otros personaxes de ''Cardcaptor Sakura'', como'l magu [[Clow Reed]], [[Yue (personaxe de Cardcaptor Sakura)|Yukito]], [[Tōyá Kinomoto|Tōyá]] y dellos más. Na hestoria de ''×××HOLiC'', pela so parte, pueden apaecer tanto personaxes de ''Cardcaptor Sakura'' como oxetos de la mesma serie.<ref>{{cita llibru |autor=CLAMP |títulu=×××HOLiC, volume 1 |añu=2003 |editorial=[[Kōdansha]] |capítulu=Capítulu 2 |isbn=978-4-06-334752-4}}</ref> La hestoria de ''Tsubasa: RESERVoir CHRoNiCLE'' atópase estrechamente rellacionada cola de ''×××HOLiC''. ''Tsubasa'' empieza cola presentación de los amigos d'infancia: Shaoran, un mozu arqueólogu que s'atopa investigando unes ruines nel Reinu de Clow, y Sakura, la princesa del Reinu de Clow. Cuando Sakura visita a Shaoran nes ruines, de secute apaécen-y un par d'ales que tresporten la so alma en forma de plumes a [[Universos paralelos|otres dimensiones]]. Poco dempués, el sacerdote del Reinu de Clow, Yukito, dase cuenta de que Sakura ta a puntu de morrer y per ende unviar xunto con Shaoran al mundu de la bruxa de les dimensiones», [[Yūko Ichihara]].<ref>{{cita llibru |autor=[[CLAMP]] |añu=2003 |títulu=[[Tsubasa: RESERVoir CHRoNiCLE]] |volume=1 |capítulu=Capítulo 1—5 |editorial=[[Kōdansha]] |ubicación=Xapón |isbn=978-4-06-363277-4}}</ref> Ente que la hestoria sigue trescurriendo en ''Tsubasa'', en ''×××HOLiC'' asocede daqué similar, pos Yūko Ichihara yá s'atopaba preparada pal acontecimientu y recibe la visita de Sakura y Shaoran, onde esti postreru píde-y ayuda pa poder salvar la vida de la princesa.<ref>{{cita llibru |autor=[[CLAMP]] |añu=2003 |títulu=[[×××HOLiC]] |volume=1 |capítulu=Capítulu 8 |editorial=[[Kōdansha]] |ubicación=Xapón |isbn=978-4-06-334752-4}}</ref> Yūko esplica qu'esisten múltiples universos paralelos y que cada persona podía esistir en toos ellos, anque les sos almes siguiríen siendo les mesmes a pesar de que tuvieren vides totalmente distintes.<ref>{{cita llibru |autor=[[CLAMP]] |añu=2003 |títulu=[[×××HOLiC]] |volume=2 |capítulu=Capítulu 9 |editorial=[[Kōdansha]] |ubicación=Xapón |isbn=978-4-06-334790-6}}</ref> Cola ayuda de Yūko, tresportar nos diversos mundos pa cumplir cola so misión de recoyer caúna de les plumes de Sakura. == Aspeutos de la serie == La serie tien llugar nuna llocalidá ficticia llamada Tomoeda, que s'atopa allugada nun [[Xapón]] modernu, y ye ellí onde asoceden la mayoría de los eventos de la obra. La mayor parte de los personaxes qu'apaecen na serie son seres humanos normales. Sicasí, tamién hai seres máxicos como [[Kero (personaxe de Cardcaptor Sakura)|Kero]] y [[Yue (personaxe de Cardcaptor Sakura)|Yue]] o otros personaxes como [[Sakura Kinomoto]] y [[Shaoran Li]] que, a pesar de ser humanos, tienen habilidaes máxiques especiales pa poder lluchar contra les cartes Clow y asina llograr prindales y sellales.<ref name="c1"/> Na hestoria orixinal del [[manga]] solamente hai diecinueve {{Nihongo|[[Cartes Clow|cartes Clow]]|クロウカード|Kurō Kādo}}, ente que na adautación al [[anime]] fueron incluyíes trenta y tres cartes más y na segunda película creóse una carta adicional, sumando un total de cincuenta y tres cartes.<ref name="película2"/> Toes estes cartes, sacante la cincuentena tercera, fueron creaes por un poderosu magu y bruxu llamáu [[Clow Reed]] —d'ellí'l nome de «cartes Clow»—, quien de la mesma creó a Kero y Yue, que simbolicen al [[Sol]] y la [[Lluna]], respeutivamente. Al morrer Clow, el conxuntu de cartes fueron sellaes nun llibru y dexó como guardianes a Kero y Yue;<ref>{{cita llibru |autor=CLAMP |títulu=Cardcaptor Sakura, volume 5 |añu=1998 |editorial=[[Kōdansha]] |capítulu=Capítulu 22 |páxina=42 |isbn=978-4-06-319924-6}}</ref> el primeru ye'l xuez qu'escueye a la persona que va prindar les cartes, ente que'l segundu ye'l xuez que va decidir si la persona escoyida pol primer xuez ye digna de ser l'amu y guardián tanto de les cartes como d'ellos.<ref>{{cita llibru |autor=CLAMP |títulu=Cardcaptor Sakura, volume 6 |añu=1998 |editorial=[[Kōdansha]] |capítulu=Capítulu 25 |páxina=13 |isbn=978-4-06-333954-3}}</ref> Cada tarxeta tien una personalidá propia y puede variar ente atenta y violenta.<ref>{{cita llibru |autor=CLAMP |títulu=Cardcaptor Sakura, volume 1 |añu=1996 |editorial=[[Kōdansha]] |capítulu=Capítulu 2 |páxina=16 |isbn=978-4-06-364556-9}}</ref> Amás, los sos poderes pueden tar basaos nos [[Elementos de l'antigüedá|elementos naturales]] o a cencielles en realizar una xera específica,<ref>{{cita llibru |autor=CLAMP |títulu=Cardcaptor Sakura, volume 1 |añu=1996 |editorial=[[Kōdansha]] |capítulu=Capítulu 1 |páxina=30 |isbn=978-4-06-364556-9}}</ref> según tienen l'habilidá d'aldovinar el futuru una vegada que se tener un númberu determináu de cartes.<ref>{{cita llibru |autor=CLAMP |títulu=Cardcaptor Sakura, volume 1 |añu=1996 |editorial=[[Kōdansha]] |capítulu=Capítulu 2 |páxina=18 |isbn=978-4-06-364556-9}}</ref> Per otru llau, cuando Sakura prinda una tarxeta y escribe el so nome nella, éstes namái pueden obedecer los sos órdenes anque otru intente utilizales.<ref>{{cita llibru |autor=CLAMP |títulu=Cardcaptor Sakura, volume 1 |añu=1996 |editorial=[[Kōdansha]] |capítulu=Capítulu 2 |páxina=19 |isbn=978-4-06-364556-9}}</ref> Coles mesmes, al llograr pasar la prueba de Yue, la protagonista convertir na nueva ama y guardiana de les cartes.<ref name="anime46"/> Darréu revélase que Sakura crea un nuevu tipu de maxa gracies a que les sos habilidaes crecieron, pudiendo asina anovar les cartes y faer qu'éstes se conviertan en «cartes Sakura».<ref>{{cita llibru |autor=CLAMP |títulu=Cardcaptor Sakura, volume 7 |añu=1998 |editorial=[[Kōdansha]] |capítulu=Capítulu 29 |páxines=24—28 |isbn=978-4-06-333989-5}}</ref> La cincuentena tercer carta, {{nihongo|«[[Cartes Clow#The Hope (La Esperanza)|Esperanza]]»|希望|}}, foi creada pola mesma Sakura na segunda película animada en xuniendo «[[Cartes Clow#The Nameless Card (La carta ensin nome)|la carta ensin nome]]»{{#tag:ref|«[[Cartes Clow#The Nameless Card (La carta ensin nome)|La carta ensin nome]]» foi una de les cartes qu'apaeció solamente nel anime. Amás, esta fuera creada por Sakura, pero nun tener dalguna habilidá especial, pos a cencielles representaba los sos sentimientos escontra Shaoran.<ref name="anime70"/>|group=n.}} cola carta {{nihongo|«[[Cartes Clow#The Nothing (La Nada o El Vacíu)|La nada]]»|無|}}.<ref name="película2"/> == Personaxes principales == {{AP|Personaxes de Cardcaptor Sakura}} De siguío van describise de volao a los personaxes principales, van nomar a los ''[[seiyū]]'' de la versión orixinal xaponesa: * {{Nihongo|[[Sakura Kinomoto]]|木之本 さくら|Kinomoto Sakura}} Ye la protagonista de la hestoria; ye una neña duce, inocente, y bona nos deportes, anque daqué despistada. Foi responsable de convertir les cartes Clow a cartes Sakura. Mientres la mayor parte de la serie, Sakura cree tar namorada de [[Yue (personaxe de Cardcaptor Sakura)|Yukito Tsukishiro]], el meyor amigu del so hermanu mayor, [[Tōyá Kinomoto|Tōyá]]. Sicasí, cuando Shaoran declára-y el so amor queda confundida emocionalmente, y darréu dase cuenta de qu'en realidá taba namorada de Shaoran. Na adautación xaponesa la so ''[[seiyū]]'' ye [[Sakura Tange]].<ref>{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/people.php?id=789 |títulu=Sakura Tange |fechaaccesu=20 de setiembre de 2009 |editorial=[[Anime News Network]] |idioma=inglés}}</ref> * {{Nihongo|[[Shaoran Li]]|李 小狼|Li Shaoran}} Ye un descendiente del magu [[Clow Reed]]; tola so familia tien poderes máxicos y dende pequeñu foi entrenáu pa prindar les cartes en casu de que fueren lliberaes. Nun principiu, Shaoran amuésase como'l rival de Sakura, pero más tarde entablan una amistá qu'adulces se tresforma n'amor. Na adautación xaponesa la so ''[[seiyū]]'' ye [[Motoko Kumai]].<ref>{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/people.php?id=448 |títulu=Motoko Kumai |fechaaccesu=20 de setiembre de 2009 |editorial=[[Anime News Network]] |idioma=inglés}}</ref> * {{Nihongo|[[Kero (personaxe de Cardcaptor Sakura)|Kerberos]]|ケルベロス|Keruberosu}}, meyor conocíu como {{Nihongo|Kero|ケロ|Kero}} Ye'l guardián solar de les cartes Clow. Nel intre de la serie ayuda a Sakura a prindar les cartes, según da-y conseyos referíos a la maxa. La so apariencia inicial ye la d'un [[osín de peluche]], pero más tarde revélase que la so verdadera forma ye la d'una especie de felín aláu. Na adautación xaponesa la so ''[[seiyū]]'' ye [[Aya Hisakawa]] pa la forma de peluche,<ref>{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/people.php?id=503 |títulu=Aya Hisakawa |fechaaccesu=20 de setiembre de 2009 |editorial=[[Anime News Network]] |idioma=inglés}}</ref> y [[Masaya Onosaka]] pa la so forma verdadera.<ref>{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/people.php?id=1456 |títulu=Masaya Onosaka |fechaaccesu=20 de setiembre de 2009 |editorial=[[Anime News Network]] |idioma=inglés}}</ref> * {{Nihongo|[[Yue (personaxe de Cardcaptor Sakura)|Yue]]|月}} / {{Nihongo|Yukito Tsukishiro|月城 雪兎|Tsukishiro Yukito}} Ye'l guardián llunar de les cartes Clow. La so apariencia ye la d'un ánxel blancu, pero de normal usa la de Yukito Tsukishiro, un ser humanu común y pareya sentimental de [[Tōyá Kinomoto|Tōyá]]. Xeneralmente solo tresfórmase cuando tien qu'ayudar a Sakura na so misión. Amás de ser guardián, Yue ye l'encargáu de xulgar quién va ser el nuevu amu de les cartes Clow. Na adautación xaponesa la so ''[[seiyū]]'' ye [[Megumi Ogata]] —tantu na apariencia humana como na d'ánxel—.<ref>{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/people.php?id=790 |títulu=Megumi Ogata |fechaaccesu=20 de setiembre de 2009 |editorial=[[Anime News Network]] |idioma=ref name="anime42">{{cita episodiu |títulu=さくらのまっくら学芸会 |serie=Cardcaptor Sakura|enlaceserie=Cardcaptor Sakura|creditos=Morio Asaka (direutor)|cadena=[[NHK]]|enelaire=5 de marzu de 1999 |númberu=42}}inglés}}</ref> * {{Nihongo|[[Tomoyo Daidōji]]|大道寺 知世|Daidōji Tomoyo}} Ye la meyor amiga de Sakura; una neña atenta, confiable y con una voz prodixosa. Funge como la diseñadora de los vestuarios de Sakura pa la captura de les cartes Clow, amás suel acompañala pa filmarla mientres les sos batalles. Na última etapa de la serie, Tomoyo ayuda a Shaoran por que esti confiése-y el so verdaderos sentimientos a Sakura, a pesar de qu'ella tamién caltién de callao los sos sentimientos escontra la mesma.<ref>{{Cita web |apellíu=Thompson |nome=Jason |títulu=Cardcaptor Sakura |url=http://www.animenewsnetwork.com.au/house-of-1000-manga/2011-03-31 |obra=House of 1000 Manga |editorial=[[Anime News Network]] |fecha=31 de marzu de 2011 |fechaaccesu=22 d'agostu de 2015 |idioma=inglés}}</ref> Na adautación xaponesa la so ''[[seiyū]]'' ye [[Junko Iwao]].<ref>{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/people.php?id=777 |títulu=Junko Iwao |fechaaccesu=14 d'agostu de 2015 |editorial=[[Anime News Network]] |idioma=inglés}}</ref> == Temática == La tema principal de ''Cardcaptor Sakura'' ye l'[[amor]] y les [[rellaciones humanes]]. A lo llargo de la serie demuéstrense diversos tipos d'amor, como «l'amor ente hermanos, l'amor ensin corresponder y el verdaderu amor».<ref name="anime70">{{cita episodiu|títulu=さくらと本当の想い|serie=Cardcaptor Sakura|enlaceserie=Cardcaptor Sakura|creditos=Morio Asaka (direutor)|cadena=[[NHK]]|enelaire=21 de marzu de 2000|númberu=70}}</ref> N'ocasiones, el grupu [[CLAMP]] estremaba por un momentu la busca de les cartes Clow o tresparentes, o la conversión de cartes Clow a Sakura, pa centrase nes rellaciones sentimentales de Sakura y los personaxes que lu arrodiaben. Caúna de les rellaciones que se presenten na obra realizar con cierta ambigüedá pa non delinearlas con exactitú. Un exemplu ye la rellación amorosa ente la estudiante de primaria [[Personaxes de Cardcaptor Sakura#Rika Sasaki|Rika Sasaki]] y el so profesor, Yoshiyuki Terada, que preséntase de tal manera que puede vese como una hestoria duce ya inocente con «el simple deséu de cumplir los sos suaños» o, si esamínase más seriamente, como una hestoria llixeramente esmolecedora de «amor .<ref name="MangaGuide">{{cita llibru |apellíu=Thompson |nome=Jason |títulu=Manga: The Complete Guide |fecha=9 d'ochobre de 2007 |editorial=[[Del Rey (editorial)|Del Rey]]|llocalización=Nueva York |isbn=978-0-345-48590-8|oclc=85833345 |páxines=43-44}}</ref> Amás, puede notase la presencia d'amor ente persones del mesmu sexu, como ye'l casu de [[Tomoyo Daidōji]], quien s'atopaba namorada de la so meyor amiga, Sakura.<ref name="tomoyo-sakura">{{cita llibru |autor=CLAMP |títulu=Cardcaptor Sakura, volume 2 |añu=1997 |editorial=[[Kōdansha]] |capítulu=Capítulu 7 |páxines=26—31 |isbn=978-4-06-319791-4}}</ref> Sicasí, estos dos nun terminaron xuntes non por ser del mesmu xéneru, sinón porque Sakura nun la amar d'una manera romántica».<ref name="CCS-Memorial">{{cita llibru |títulu=Cardcaptor Sakura Memorial Book |editorial=[[Kōdansha]] |fecha=Febreru de 2001 |isbn=978-4-0632-4535-6 |idioma=xaponés}}</ref> Estos dos tipos de rellaciones son les que más se reparen en ''Cardcaptor Sakura'', principalmente porque [[Ageha Ohkawa]] —líder y guionista de CLAMP— quería crear una obra onde «les minoríes sintiérense a gustu».<ref name="CCS-Memorial"/> == Producción == La idea de ''Cardcaptor Sakura'' surdió primero que CLAMP rematara ''[[Magic Knight Rayearth]]'', publicáu na revista ''[[Nakayoshi]]''.<ref name="CCS-Memorial"/> L'editor principal de les ''[[mangaka]]'', Yamonouchi, pidió-yos a que fixeren una nueva serie pa publicar na mesma revista. Asina, decidieron faer daqué distintu a ''Magic Knight Rayearth'', que yá describieren como una obra distinta a les que fixera antes. La escritora de cabecera del grupu, [[Ageha Ohkawa]], dio como primer idea crear una serie ''[[mahō shōjo]]'', a pesar de que nun teníen muncha esperiencia con esi xéneru. Amás, Ohkawa quería que la heroína d'esti nuevu trabayu tuviera la mesma edá que la mayoría de los llectores de ''Nakayoshi'', yá que d'esa manera «podríen sentise rellacionaos con ella». Al momentu de crear los personaxes, Ohkawa diseñó dalgunos basándose nos de les sos anteriores obres, dando como resultáu a [[Tomoyo Daidōji]] y [[Kero (personaxe de Cardcaptor Sakura)|Kerberos]]. Una vegada que Ohkawa decidió cómo diben ser los otros personaxes, pidió-yos a les otres miembros del grupu —[[Tsubaki Nekoi]], [[Satsuki Igarashi]] y [[Mokona]]— que los dibuxaren basándose na descripción qu'ella-yos daba. Nel casu de Kerberos, Ohkawa entamaba que fora un tipu de mascota pa la protagonista, asina que Nekoi trató con dellos diseños, incluyendo perros y esguiles, antes de dibuxar la versión final, un [[osín de peluche]]. Coles mesmes, entamaba que [[Shaoran Li]] y [[Tōyá Kinomoto]] fueren a cencielles personaxes comunes na hestoria.<ref name="CCS-Memorial"/> [[Ficheru:Clamp at Anime Expo 2006.jpg|thumb|left|220px|Les integrantes de CLAMP nel Anime Expo de 2006.]] Al momentu de decidir el nome de la obra suxirieron dellos títulos, como «''Cardcaster Sakura''» y «''Card Character Sakura''», pero depués Nekoi propunxo «''Cardcaptor Sakura''».<ref name="CCS-Memorial"/> Mientres Ohkawa escurría l'entamu y el final de la hestoria, nun falaba coles sos compañeres de cómo sería la trama. Mokona señaló que Tomoyo podría tar namorada de Tōyá,<ref group=n.>Al entamu de la hestoria puede reparase que Tomoyo solía arrebolase cuando vía a Tōyá, pero depués revelóse qu'esto se debía a que les oreyes de Tōyá lu recordaben a les de Sakura.</ref> pero darréu Ohkawa informólu qu'ésta taba namorada de Sakura, yá que quería escribir una hestoria onde «les minoríes sintiérense a gustu», refiriéndose a les rellaciones [[tabú]]» ente persones del mesmu sexu qu'apaecen na hestoria. Asina, esta [[#Temática|temática]] foi espresada na serie al traviés de [[Sakura Kinomoto]], «un personaxe de mente abierta que representa la estructura familiar y los distintos tipos d'amor».<ref name="CCS-Memorial"/> Per otra parte, Ohkawa díxo-yos a les artistes, especialmente a Mokona, qu'utilizaren llinies fines y que pa tratar d'espresar les coses utilizaren llinies curves en llugar de rectes.<ref name="CCS-Memorial"/> Esti estilu d'ilustraciones decidióse principalmente pa unificar la visión del mundu de ''Cardcaptor Sakura''. Tamién señaló que quería tener una serie nidio y llindo», polo que-yos pidió que nun utilizaren muncha tinta. Tocantes a les flores que s'usen na obra, [[Tsubaki Nekoi|Nekoi]] dixo que tuvo que revisar grandes cantidaes de llibros p'atopar les flores fayadices y trató de nun usar la mesma flor en más d'un capítulu. [[Satsuki Igarashi|Igarashi]] comentó que «nunca dibuxara tantes flores pa una serie».<ref name="CCS-Memorial"/> Les ''mangaka'' tamién queríen incorporar escenes de tresformamientos en ''Cardcaptor Sakura'', pero como esto yá asocedía en munches manga ''mahō shōjo'', decidieron usar distintos traxes pa Sakura, señalando que «ye abondo murniu qu'una neña lleve la mesma ropa tol tiempu».<ref>{{Cita web |autor=Solomon, Charles |url=http://www.nytimes.com/2006/11/28/arts/design/28clam.html?_r=1 |títulu=Four Mothers of Manga Gain American Fans With Expertise in a Variety of Visual Styles |editorial=[[The New York Times]] |fecha=28 de payares de 2006 |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=inglés}}</ref> == Conteníu de la obra == === Manga === {{AP|Volúmenes de Cardcaptor Sakura}} El [[manga]] de ''Cardcaptor Sakura'' publicar dende mayu de 1996 hasta xunu de 2000 na revista mensual xaponesa de manga ''[[shōjo]]'' ''[[Nakayoshi]]'' de la editorial [[Kōdansha]].<ref name="Animerica"/> La manga remató con un total de cincuenta capítulo ensin títulos, arrexuntaos en [[Volúmenes de Cardcaptor Sakura|doce volúmenes]].<ref name="annmanga"/> El primer ''[[tankōbon]]'' —el formatu de los volúmenes publicó'l 22 de payares de 1996,<ref name="volume1">{{Cita web |url=http://www.bookclub.kodansha.co.jp/bc2_bc/search_view.jsp?b=3197433 |títulu=''Cardcaptor Sakura'', volume 1 —カードキャプターさくら(1)— |editorial=[[Kōdansha]] |fechaaccesu=13 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111005031232/http://www.bookclub.kodansha.co.jp/bc2_bc/search_view.jsp?b=3197433 |fechaarchivu=5 d'ochobre de 2011 }}</ref> ente que'l docenu y postreru ''tankōbon'' publicóse'l 31 de xunetu de 2000.<ref name="volume12">{{Cita web |url=http://www.bookclub.kodansha.co.jp/bc2_bc/search_view.jsp?b=334326X |títulu=''Cardcaptor Sakura'', volume 12 —カードキャプターさくら(12)— |editorial=[[Kōdansha]] |fechaaccesu=13 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110909191512/http://www.bookclub.kodansha.co.jp/bc2_bc/search_view.jsp?b=334326X |fechaarchivu=9 de setiembre de 2011 }}</ref> Coles mesmes, Kōdansha publicó los primeros seis volúmenes de la serie nuna edición billingüe en xaponés ya inglés ente mayu de 2000 y xunetu de 2001.<ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4770026447/ |títulu=''Cardcaptor Sakura'', volume 1, edición billingüe —カードキャプターさくら―バイリンガル版 (1)— |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=13 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4770028822/ |títulu=''Cardcaptor Sakura'', volume 6, edición billingüe —カードキャプターさくら―バイリンガル版 (6)— |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=13 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref> Estos volúmenes fueron parte d'una llinia esperimental p'ayudar a los neños xaponeses a aprender inglés. Sicasí, Kōdansha dexó d'espublizar les ediciones billingües dempués d'otorgar a [[TOKYOPOP]] la llicencia pa la so distribución n'inglés n'[[América del Norte]].<ref name="Animerica" /><ref>{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2008-07-01/kodansha-to-publish-sell-manga-in-o.s-in-september |títulu=Publicaciones de Kōdansha |editorial=[[Anime News Network]] |fecha=1 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=24 de mayu de 2009 |idioma=inglés}}</ref> Darréu, Kōdansha volvió publicar la obra ente'l 5 de marzu de 2004 y el 2 de febreru de 2005, pero esta vegada nuna edición de «[[Encuadernación cartoné|tapa dura]]».<ref name="volume1atapadura">{{Cita web |url=http://shop.kodansha.jp/bc2_bc/search_view.jsp?b=3645568 |títulu=''Cardcaptor Sakura'', volume 1, edición remocicada —カードキャプターさくら 新装版(1)— |editorial=[[Kōdansha]] |fechaaccesu=13 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref><ref name="volume12atapadura">{{Cita web |url=http://shop.kodansha.jp/bc2_bc/search_view.jsp?b=3646254 |títulu=''Cardcaptor Sakura'', volume 12, edición remocicada —カードキャプターさくら 新装版(12)— |editorial=[[Kōdansha]] |fechaaccesu=13 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref> Amás, nel 2001 la obra llogró'l [[premiu Seiun]] na categoría de meyor manga, unu de los premios más prestixosos de Xapón.<ref name="PS"/> N'honor del sesentenu aniversariu de la revista ''Nakayoshi'', Kōdansha reorganizó la manga en nueve volúmenes d'[[edición especial]] que conteníen nueves portaes ilustraes por [[CLAMP]], que fueron publicaos ente'l 27 de marzu y el 28 d'agostu de 2015.<ref>{{Cita web |url=http://nakayosi60.com/news/190.html |títulu=発売前から話題沸騰! 『なかよし60周年記念版 カードキャプターさくら』1,2巻 いよいよ本日発売!! |editorial=Nakayoshi60.com |fechaaccesu=17 d'ochobre de 2015 |idioma=xaponés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://kc.kodansha.co.jp/product?isbn=9784063773026 |títulu=''Cardcaptor Sakura'', volume 9, edición especial del 60 aniversariu de Nakayoshi —ナカヨシロクジュッシュウネンキネンバンカードキャプターサクラ9— |editorial=[[Kōdansha]] |fechaaccesu=17 d'ochobre de 2015 |idioma=xaponés}}</ref> Dende xunu de 2016, pa conmemorar el ventenu aniversariu de la obra, Kōdansha empecipió la publicación d'una secuela de la manga na revista ''Nakayoshi'', titulada {{Nihongo|«''Cardcaptor Sakura: Clear Card Edition''»|カードキャプターさくらクリアカード編|Kādokyaputā Sakura Kuria Kādo-hen}}.<ref>{{Cita web |url=http://nakayosi.kodansha.co.jp/news/114.html |títulu=Nueva edición de ''Cardcaptor Sakura'' empecipia —新連載「カードキャプターさくらクリアカード編」スタート!!— |fechaaccesu=3 de xunu de 2016 |idioma=xaponés |editorial=[[Kōdansha]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160704174300/http://nakayosi.kodansha.co.jp/news/114.html |fechaarchivu=2016-07-04 }}</ref> Esta secuela parte dende'l primer añu en secundaria de Sakura y los sos amigos ya introduz l'argumentu d'unes misterioses cartes tresparentes que Sakura ve per primer vegada mientres unu de los sos suaños.<ref>{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/news/2016-04-26/new-cardcaptor-sakura-manga-is-sequel-launching-in-june/.101473 |títulu=Nuevu manga secuela de ''Cardcaptor Sakura'' va ser llanzáu en xunu |fechaaccesu=29 d'abril de 2016 |fecha=26 d'abril de 2016 |idioma=inglés |editorial=[[Anime News Network]]}}</ref> Les versiones n'español de la manga fueron espublizaes pola editorial [[Editores de Tebeos]] —d'antiguo conocida como Ediciones Glénat— n'España,<ref name="MG"/> por Editorial Toukan en Méxicu pa la so distribución nel restu de [[Hispanoamérica]],<ref name="ET"/> y por [[Editorial Ivrea]] n'Arxentina.<ref name="EI"/> === Anime === {| {{tablaguapa}} style="float: right; margin-left: 25px; font-size: 95%;" !width="125px"| Direutor |width="140px"| &nbsp;Morio Asaka |- ! Creador orixinal | &nbsp;[[CLAMP]] |- ! Composición y guión | &nbsp;[[Ageha Ohkawa]] |- ! Direición artística | &nbsp;Katsufumi Hariu |- ! Diseñu de personaxes | &nbsp;Kumiko Takahashi |- ! Diseñu del color | &nbsp;Madoka Katsunuma |- ! Edición | &nbsp;Harutoshi Ogata |- ! Direición de soníu | &nbsp;Fujio Yamada |- ! Efeutos de soníu | &nbsp;Shizuo Kurahashi |- ! Música | &nbsp;Takayuki Negishi |} {{AP|Episodios de Cardcaptor Sakura}} El [[anime]] de ''Cardcaptor Sakura'' foi dirixíu por Morio Asaka, animáu por [[Madhouse (animación)|Madhouse]] y producíu pola editorial [[Kōdansha]]. CLAMP tamién participó na producción d'esta adautación, con [[Ageha Ohkawa]] escribiendo y componiendo los guiones y [[Mokona]] supervisando la vistimienta de los personaxes y el diseñu de les cartes Clow.<ref>{{Cita web |url=http://www3.nhk.or.jp/anime/sakura/staff.html |títulu=Personal de producción —スタッフ&キャスト— |editorial=[[NHK]] |fechaaccesu=23 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés |urlarchivu=https://www.webcitation.org/68557mlt3?url=http://www3.nhk.or.jp/anime/sakura/staff.html |fechaarchivu=31 de mayu de 2012 }}</ref> Emitir por primer vegada en Xapón pola cadena televisiva [[NHK]] el 7 d'abril de 1998 hasta que remató'l 21 de marzu de 2000 con un total de [[Episodios de Cardcaptor Sakura|setenta episodios]] d'unos trenta minutos cada unu y estremaos en tres temporaes.<ref name="annanime"/> La primer temporada, que consta de trenta y cinco episodios, emitir ente'l 7 d'abril y el 29 d'avientu de 1998.<ref>{{Cita web |url=http://archives.nhk.or.jp/chronicle/B10001200999804070130248/ |títulu=Sakura y el misteriosu llibru máxicu —カードキャプターさくら <新>「さくらと不思議な魔法の本」— |editorial=[[NHK]] |fechaaccesu=10 d'avientu de 2010 |idioma=xaponés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110811184650/http://archives.nhk.or.jp/chronicle/B10001200999804070130248/ |fechaarchivu=11 d'agostu de 2011 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://archives.nhk.or.jp/chronicle/B10001200999812290130103/ |títulu=Una formosa navidá —カードキャプターさくら <終>「さくらのすてきなクリスマス」— |editorial=[[NHK]] |fechaaccesu=10 d'avientu de 2010 |idioma=xaponés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110811184704/http://archives.nhk.or.jp/chronicle/B10001200999812290130103/ |fechaarchivu=11 d'agostu de 2011 }}</ref> Per otru llau, la segunda temporada, con once episodios, emitir ente'l 6 d'abril y el 22 de xunu de 1999.<ref>{{Cita web |url=http://archives.nhk.or.jp/chronicle/B10001200999906220130221/ |títulu=Sakura y el xuiciu final —カードキャプターさくら 「さくらと最後の審判」— |editorial=[[NHK]] |fechaaccesu=10 d'avientu de 2010 |idioma=xaponés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110811184748/http://archives.nhk.or.jp/chronicle/B10001200999906220130221/ |fechaarchivu=11 d'agostu de 2011 }}</ref> Ente que la tercera y última temporada, que contién venticuatro episodios, emitir ente'l 7 de setiembre 1999 y el 21 de marzu de 2000.<ref>{{Cita web |url=http://archives.nhk.or.jp/chronicle/B10001200999909070130243/ |títulu=Un alumnu nuevu llega a la escuela editorial=[[NHK]] |fechaaccesu=10 d'avientu de 2010 |idioma=xaponés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110811184913/http://archives.nhk.or.jp/chronicle/B10001200999909070130243/ |fechaarchivu=11 d'agostu de 2011 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://archives.nhk.or.jp/chronicle/B10002200090003210130076/ |títulu=El verdaderu sentimientu de Sakura —カードキャプターさくら <終> 「さくらと本当の想い」— |editorial=[[NHK]] |fechaaccesu=10 d'avientu de 2010 |idioma=xaponés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110811185042/http://archives.nhk.or.jp/chronicle/B10002200090003210130076/ |fechaarchivu=11 d'agostu de 2011 }}</ref> Darréu a la conclusión del anime, creáronse trés [[OVA|animaciones orixinales]] como [[omake|regalu suplementariu]], titulaes {{nihongo|«''Suteki desu wa, Sakura-chan! Tomoyo non Cardcaptor Sakura Katsuyaku Videu Nikki!''»|すてきですわ、さくらちゃん! 知世のカードキャプターさくら活躍ビデオ日記!|}},<ref>{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/anime.php?id=8498 |títulu=OVA de Cardcaptor Sakura |editorial=[[Anime News Network]] |fechaaccesu=18 de marzu de 2011 |idioma=inglés}}</ref> amás d'un prólogu pal anime ''Cardcaptor Sakura: Clear Card'', tituláu {{nihongo|«''Sakura to futatsu non kuma''»|さくらとふたつのくま|Sakura y los dos osos}}.<ref>{{Cita web|url=http://ccsakura-official.com/comics/|títulu=カードキャプターさくら クリアカード編 プロローグ さくらとふたつのくま|títulotrad=Cardcaptor Sakura: Clear Card prólogu: Sakura y los dos osos|fechaaccesu=27 de setiembre de 2017|sitiuweb=ccsakura-official.com|idioma=xaponés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170927160746/http://ccsakura-official.com/comics/|fechaarchivu=28 de setiembre de 2017}}</ref> Nun ''ranking'' publicáu por [[TV Asahi]] sobre los cien anime más populares del añu 2005 sobre la base d'una encuesta ''en llinia'' en Xapón, la serie algamó'l puestu sesenta y nueve.<ref name="animefavorito"/> Sicasí, pal 2006 algamó'l puestu cuarenta y cuatro nel mesmu ''ranking''.<ref name="animefavorito2"/> ''Cardcaptor Sakura'' foi tresmitíu por diverses cadenes televisives, ente elles [[Canal Sur 2]], [[Veo Televisión (canal de televisión)|Veo Televisión]], [[K3]], [[Kitz]] (España), [[Cartoon Network Llatinoamérica]], [[Etc TV]], [[Chilevisión]] (Chile), [[Ecuavisa]] (Ecuador), [[Telemetro Canal 13]] (Panamá), [[Caracol Televisión]], [[Canal Uno (Colombia)|Canal Uno]] (Colombia), [[América Televisión]] (Perú), [[XHGC-TV|Canal 5]] (Méxicu), [[Teletoon (Canadá)|Teletoon]] (Canadá y Francia), Kids' WB, [[Cartoon Network (Estaos Xuníos)|Cartoon Network]] (Australia y Estaos Xuníos), [[Italia 1|Italia&nbsp;1]] (Italia) y [[ProSieben]] (Alemaña).<ref name="annanime"/> === Películes === La serie tamién foi afecha a dos películes, toes elles empobinaes por Morio Asaka —el mesmu direutor de la serie— y producíes por [[Bandai Visual]], [[Madhouse (animación)|Madhouse]] y [[Kōdansha]],<ref name="annpelícula1">{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/anime.php?id=966 |títulu=Cardcaptor Sakura: la película editorial=[[Anime News Network]] |fechaaccesu=19 de marzu de 2011 |idioma=inglés}}</ref><ref name="annpelícula2">{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/anime.php?id=2026 |títulu=Cardcaptor Sakura: la película 2, la carta sellada |editorial=[[Anime News Network]] |fechaaccesu=19 de marzu de 2011 |idioma=inglés}}</ref> dambes basaes na hestoria que trescurre nel anime. El primer filme d'unos setenta y nueve minutos, {{nihongo|«''[[Cardcaptor Sakura: la película]]''»|劇場版カードキャプターさくら|Gekijōban Kādokyaputā Sakura}}, estrenóse'l 21 d'agostu de 1999.<ref>{{Cita web |url=http://www.madhouse.co.jp/works/2000-1999/works_movie_cardcapturesakura.html |títulu=Cardcaptor Sakura: la película editorial=[[Madhouse (animación)|Madhouse]] |fechaaccesu=2 d'ochobre de 2010 |idioma=xaponés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120229181423/http://www.madhouse.co.jp/works/2000-1999/works_movie_cardcapturesakura.html |fechaarchivu=2012-02-29 }}</ref> Asitiada ente la primera y segunda temporada del anime, esta película amuesa a Sakura y los sos amigos que van a [[Ḥong Kong]], onde s'atopen con un espíritu malinu qu'engarrara con [[Clow Reed]] nel pasáu.<ref name="película1">{{cita videu|añu=2000|títulu=[[Cardcaptor Sakura: la película]]|editorial=[[Bandai Visual]]|fechaaccesu=21 d'agostu de 1999}}</ref> Les versiones en [[VHS]] y [[DVD]] fueron llanzaes en Xapón por Bandai Visual en febreru de 2000.<ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/B00005EEVT/ |títulu=Cardcaptor Sakura: la película (VHS) —カードキャプターさくら【劇場版】 (VHS)— |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=27 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/B00005EDNP/ |títulu=Cardcaptor Sakura: la película (DVD) —カードキャプターさくら【劇場版】 (DVD)— |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=27 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref> Per otru llau, el segundu filme —igualmente de setenta y nueve minutos—, {{nihongo|''«[[Cardcaptor Sakura: la película 2, la carta sellada]]''»|劇場版カードキャプターさくら 封印されたカード|Gekijōban Kādokyaputā Sakura Fūin Sareta Kādo}}, estrenar en Xapón el 15 de xunetu de 2000.<ref>{{Cita web |url=http://www.madhouse.co.jp/works/2001-2000/works_movie_cardcapturesakura.html |títulu=Cardcaptor Sakura: la película 2, la carta sellada —劇場版カードキャプターさくら 封印されたカード— |editorial=[[Madhouse (animación)|Madhouse]] |fechaaccesu=2 d'ochobre de 2010 |idioma=xaponés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120229181445/http://www.madhouse.co.jp/works/2001-2000/works_movie_cardcapturesakura.html |fechaarchivu=2012-02-29 }}</ref> Ye una especie de final del anime nel que Shaoran vuelve a Tomoeda cola esperanza de llograr una respuesta de Sakura sobre la so confesión d'amor, pero esto ye atayáu depués de qu'apaez una nueva carta Clow qu'intenta destruyir tou al so pasu.<ref name="película2"/> La versión en DVD foi llanzada en xineru de 2001,<ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/B00005HSBV/ |títulu=Cardcaptor Sakura: la película 2, la carta sellada —劇場版カードキャプターさくら 封印されたカード (DVD)— |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=27 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref> ente que la versión en VHS foi llanzada en xunetu de 2001.<ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/B00005LCHF/ |títulu=Cardcaptor Sakura: la película 2, la carta sellada —劇場版カードキャプターさくら 封印されたカード (VHS)— |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=27 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref> Amás, un [[curtiumetraxe]] risible de diez minutos empobináu por Masayuki Kojima y tituláu «''¡La seición de Kero!''» foi amestáu adicionalmente a la fin de la segunda película.<ref>{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/anime.php?id=3720 |títulu=¡La seición de Kero! |editorial=[[Anime News Network]] |fechaaccesu=19 de marzu de 2011 |idioma=inglés}}</ref> === Banda sonora === {{AP|Banda sonora de Cardcaptor Sakura}} La [[banda sonora]] de ''Cardcaptor Sakura'' foi compuesta por Takayuki Negishi, quien amás compunxo la banda sonora de cada película de la serie.<ref>{{Cita web |títulu=Takayuki Negishi |url=http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/people.php?id=8223 |editorial=[[Anime News Network]] |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |idioma=inglés}}</ref> Sicasí, antes del entamu del [[anime]], [[Kōdansha]] publicó un [[discu compactu]], tituláu «''CD Comic Cardcaptor Sakura''», n'agostu de 1997, que contenía cantares interpretaos poles que seríen les ''[[seiyū]]'' de [[Sakura Kinomoto|Sakura]] y [[Tomoyo Daidōji|Tomoyo]].<ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4062088770/ |títulu=CD Comic Cardcaptor Sakura —CDコミックカードキャプターさくら— |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref> El primer álbum de la banda sonora, «''[[Banda sonora de Cardcaptor Sakura#Banda Sonora Orixinal 1 (OST 1)|Cardcaptor Sakura: Original Soundtrack I]]''», foi llanzáu'l 23 de xunetu de 1998 y contenía un total de ventiséis pistes, incluyendo'l primera [[tema d'apertura]], «Catch You Catch Me» de Megumi Hinata.<ref>{{Cita web |url=http://www.jvcmusic.co.jp/m-serve/-/Discography/-/VICL-60263.html |títulu=Cardcaptor Sakura: Original Soundtrack I |editorial=[[JVC]] |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |idioma=xaponés}}</ref> Esto foi siguíu pol segundu discu, «''[[Banda sonora de Cardcaptor Sakura#Banda Sonora Orixinal 2 (OST 2)|Cardcaptor Sakura: Original Soundtrack II]]''», que foi llanzáu'l 19 d'avientu de 1998 y contenía trenta y cuatro pistes, según la mesma tema d'apertura que l'álbum anterior y uno [[tema de zarru|de zarru]], «Groovy!» de Kohmi Hirose.<ref>{{Cita web |url=http://www.jvcmusic.co.jp/m-serve/-/Discography/-/VICL-60342.html |títulu=Cardcaptor Sakura: Original Soundtrack II |editorial=[[JVC]] |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |idioma=xaponés}}</ref> El terceru, «''[[Banda sonora de Cardcaptor Sakura#Banda Sonora Orixinal 3 (OST 3)|Cardcaptor Sakura: Original Soundtrack III]]''», llanzáu'l 23 de xunu de 1999, contenía diecinueve pistes y la inclusión de «[[Tobira wo Akete]]» d'[[Anza Oyama|Anza]] —tema d'apertura— y «Honey» de Chihiro —tema de zarru—.<ref>{{Cita web |url=http://www.jvcmusic.co.jp/m-serve/-/Discography/-/VICL-60385.html |títulu=Cardcaptor Sakura: Original Soundtrack III |editorial=[[JVC]] |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |idioma=xaponés}}</ref> El postreru y cuartu álbum, «''[[Banda sonora de Cardcaptor Sakura#Banda Sonora Orixinal 4 (OST 4)|Cardcaptor Sakura: Original Soundtrack IV]]''», foi espublizáu'l 23 de marzu de 2000, ésti contenía venticinco pistes y les temes «Platinum» de [[Maaya Sakamoto]] y «Fruits Candy» de Megumi Kojima.<ref>{{Cita web |url=http://www.jvcmusic.co.jp/m-serve/-/Discography/-/VICL-60544.html |títulu=Cardcaptor Sakura: Original Soundtrack IV |editorial=[[JVC]] |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |idioma=xaponés}}</ref> Amás, cada película tien el so propiu álbum, «''[[Banda sonora de Cardcaptor Sakura#Banda Sonora Orixinal "Card Captor Sakura: The Movie"|Cardcaptor Sakura: The Movie - Original Soundtrack]]''» foi llanzáu 25 d'agostu de 1999. Ente que «''[[Banda sonora de Cardcaptor Sakura#Banda Sonora Orixinal "Card Captor Sakura: The Sealed Card"|Cardcaptor Sakura: The Sealed Card - Original Soundtrack]]''» foi llanzáu'l 2 d'agostu de 2000. Dambos teníen más de trenta pistes ya incluyíen les temes de zarru de los filmes: «Tōi Kono Machi de» de Naomi Kaitani y «Ashita y non Melody» de Chaka, respeutivamente.<ref>{{Cita web |url=http://www.jvcmusic.co.jp/m-serve/-/Discography/-/VICL-60544.html |títulu=Cardcaptor Sakura: The Movie - Original Soundtrack |editorial=[[JVC]] |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |idioma=xaponés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.jvcmusic.co.jp/m-serve/-/Discography/-/VICL-60591.html |títulu=Cardcaptor Sakura: The Sealed Card - Original Soundtrack |editorial=[[JVC]] |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |idioma=xaponés}}</ref> Coles mesmes, cuntó con «Okashi no Uta» de Aya Hisakawa y Yumi Tōma pal [[curtiumetraxe]] ''[[#Películes|¡La seición de Kero!]]''.<ref>{{Cita web |url=http://www.jvcmusic.co.jp/m-serve/-/Discography/-/VICL-35153.html |títulu=Okashi no Uta —おかしのうた— |editorial=[[JVC]] |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |idioma=xaponés |urlarchivu=https://www.webcitation.org/6854pTXVQ?url=http://www.jvcmusic.co.jp/flyingdog/-/Discography/-/VICL-35153.html |fechaarchivu=31 de mayu de 2012 }}</ref> Seis canciones interpretaes polos ''[[seiyū]]'' de Sakura, Tōyá, Kero, Tomoyo, Yukito y Shaoran fueron publicaes en xunu de 1998.<ref>{{Cita web |url=http://music.douban.com/subject/6852084/ |títulu=Character Single: Sakura |editorial=Douban.com |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |idioma=xaponés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://music.douban.com/subject/6852087/ |títulu=Character Single: Tōyá |editorial=Douban.com |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |idioma=xaponés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://music.douban.com/subject/6852083/ |títulu=Character Single: Kero |editorial=Douban.com |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |idioma=xaponés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://music.douban.com/subject/6852091/ |títulu=Character Single: Tomoyo |editorial=Douban.com |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |idioma=xaponés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://music.douban.com/subject/6852095/ |títulu=Character Single: Yukito |editorial=Douban.com |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |idioma=xaponés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://music.douban.com/subject/6852090/ |títulu=Character Single: Syaoran |editorial=Douban.com |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |idioma=xaponés}}</ref> Darréu, un álbum llamáu «''[[Banda sonora de Cardcaptor Sakura#Character Songbook|Cardcaptor Sakura: Character Songbook]]''» foi publicáu en xineru de 1999. Ésti contenía los cantares de l'anterior publicación, al igual que nuevos cantares interpretaos por otros ''seiyū''.<ref>{{Cita web |url=http://www.jvcmusic.co.jp/m-serve/-/Discography/-/VICL-60318.html |títulu=Cardcaptor Sakura: Character Songbook |editorial=[[JVC]] |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |idioma=xaponés |urlarchivu=https://www.webcitation.org/685AEXoOx?url=http://www.jvcmusic.co.jp/flyingdog/-/Discography/-/VICL-60318.html |fechaarchivu=31 de mayu de 2012 }}</ref> «''[[Banda sonora de Cardcaptor Sakura#Tomoeda Shouakkou Chorus Club Christmas Concert|Tomoeda Elementary Choir Club Christmas Concert]]''», llanzáu n'avientu de 1999, foi un discu que contenía siete tarrezas interpretaos por un coru de neños, ente los cualos atopábase la ''seiyū'' de Tomoyo.<ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/B00005GXRM/ |títulu=Tomoeda Elementary Choir Club Christmas Concert |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |idioma=xaponés}}</ref> Una serie de cuatro discos compactos llamaos «''Complete Vocal Collection''» foi publicada en febreru de 2001, tenía delles temes musicales, ''[[remix]]es'' y nuevos cantares.<ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/B00005HT1Y/ |títulu=Cardcaptor Sakura: Complete Vocal Collection |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |idioma=xaponés}}</ref> Un últimu álbum tituláu «''[[Banda sonora de Cardcaptor Sakura#The Best Collection|Cardcaptor Sakura: Theme Song Collection]]''» que contenía les temes musicales del anime y de les películes foi llanzáu n'avientu de 2001.<ref>{{Cita web |url=http://www.jvcmusic.co.jp/m-serve/-/Discography/-/VICL-60820.html |títulu=Cardcaptor Sakura: Theme Song Collection |editorial=[[JVC]] |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |idioma=xaponés |urlarchivu=https://www.webcitation.org/685AGqs8g?url=http://www.jvcmusic.co.jp/flyingdog/-/Discography/-/VICL-60820.html |fechaarchivu=31 de mayu de 2012 }}</ref> === CD drama === Esisten dos series de [[CD drama]] sobre ''Cardcaptor Sakura''; la primer hestoria del primer CD drama, titulada {{nihongo|«''Sakura to Okaa-san non Organ''»|さくらとお母さんのオルガン|}}, salió a la venta en xunetu de 1998 y, amás, tenía un guión escritu por [[Ageha Ohkawa]] —una miembru de [[CLAMP]]—. Nél, Sakura tien un suañu alrodiu de la so madre tocando un [[Órganu (instrumentu musical)|órganu]] y decide escribir sobre ella a otru día pa un proyeutu escolar.<ref>{{Cita web |url=http://www.jvcmusic.co.jp/m-serve/-/Discography/-/VICL-60262.html |títulu=Sakura to Okaa-san non Organ —さくらとお母さんのオルガン— |editorial=[[JVC]] |fechaaccesu=27 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050214164928/http://www.jvcmusic.co.jp/m-serve/-/Discography/-/VICL-60262.html |fechaarchivu=14 de febreru de 2005 }}</ref> La segunda hestoria, ''Sweet Valentine Stories'', publicar en febreru de 1999, y ésta céntrase nun día de la vida de les compañeres de clase de Sakura, según la vida de Sakura mesma.<ref>{{Cita web |url=http://www.jvcmusic.co.jp/m-serve/-/Discography/-/VICL-60344.html |títulu=Sweet Valentine Stories |editorial=[[JVC]] |fechaaccesu=27 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050427093502/http://www.jvcmusic.co.jp/m-serve/-/Discography/-/VICL-60344.html |fechaarchivu=27 d'abril de 2005 }}</ref> === Videoxuegos === Al igual qu'otres series, creáronse numberosos videoxuegos de ''Cardcaptor Sakura'' y éstos apaecieron en distintos tipos de consoles. Los xuegos desenvolver nel universu ficticiu de la obra y básense principalmente nel so mesmu argumentu, siguiendo a [[Sakura Kinomoto]] na so xera de recoyer toles [[Cartes Clow|cartes Clow]]. Los videoxuegos fueron llanzaos tantu en [[Videoconsola|videoconsoles caseres]] como en [[Videoconsola portátil|videoconsoles portátiles]] y, na so mayoría, son xuegos de [[Videoxuegu de rol|rol]] y [[Videoxuegu d'aventura|aventura]]. Amás, éstos fueron desenvueltos y distribuyíos por diverses compañíes de videoxuegos, tales como [[MTO (compañía)|MTO]] y [[Arika]], que producieron tres xuegos caúna.<ref>{{cita web|url=http://www.mto-power.com/gamecatalog.html|títulu=Catálogu de xuegos de MTO|fechaaccesu=24 de setiembre de 2010|editorial=[[MTO (compañía)|MTO]]|idioma=xaponés}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.arika.co.jp/product/sakura/index.html|títulu=Cardcaptor Sakura: Animetic Story Game|fechaaccesu=24 de setiembre de 2010|editorial=[[Arika]]|idioma=xaponés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110518181600/http://www.arika.co.jp/product/sakura/index.html|fechaarchivu=18 de mayu de 2011}}</ref> Un total de diez videoxuegos fueron desenvueltos y el primeru en ser llanzáu a la venta en [[Xapón]] foi «''Cardcaptor Sakura: Itsumo Sakura-chan to Issho!''», el 15 de mayu de 1999 y foi distribuyíu por MTO pa la consola [[Game Boy Color]].<ref name=":0">{{cita web|url=http://www.gamespot.com/gbc/adventure/cardcaptorsakuraisti/tech_info.html|títulu=Cardcaptor Sakura: Itsumo Sakura-chan to Issho! for Game Boy Color|fechaaccesu=24 de setiembre de 2010|editorial=[[GameSpot]]|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071022130113/http://www.gamespot.com/gbc/adventure/cardcaptorsakuraisti/tech_info.html|fechaarchivu=22 d'ochobre de 2007}}</ref> Ente que el décimu, «''Cardcaptor Sakura: Sakura-chan to Asobo!''» foi llanzáu por [[NHK|NHK Software]] para [[PlayStation 2]] el 2 d'avientu de 2004.<ref name=":1">{{cita web|url=http://www.amazon.co.jp/dp/B00067HN4I/|títulu=Cardcaptor Sakura: Sakura-chan to Asobo!|fechaaccesu=10 d'avientu de 2010|editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]]|idioma=Japanese}}</ref> Adicionalmente, el 12 d'avientu de 2012 foi llanzáu en Xapón un videoxuegu de rol pa [[Teléfonu intelixente| teléfonos intelixentes]] sobre ''Cardcaptor Sakura'', tituláu «''Cardcaptor Sakura and the Mysterious Cards''», que foi creáu ya ilustráu por [[CLAMP]] y desenvueltu pola compañía Arika.<ref>{{cita web|url=http://www.atpress.ne.jp/view/31936|títulu=Empecipio del serviciu del xuegu social de Cardcaptor Sakura|fechaaccesu=24 d'abril de 2015|editorial=@Press News|idioma=xaponés}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="text-align:left; width:100%" |- ! width="50%;" | Títulu !Fecha de llanzamientu (Xapón) !Productor(ye) !Plataforma |- |{{Nihongo|''Cardcaptor Sakura: Itsumo Sakura-chan to Issho!''|カードキャプターさくら ~いつもさくらちゃんといっしょ~}} |5 de mayu de 1999<ref name=":0" /> | Publicáu por MTO |[[Game Boy Color]] |- |{{Nihongo|''Animetic Story Game 1: Cardcaptor Sakura''|アニメチックストーリーゲーム (1) カードキャプターさくら}} |5 d'agostu de 1999<ref>{{Cita web|url=http://www.arika.co.jp/product/sakura/index.html|títulu=アニメチックストーリーゲーム (1) カードキャプターさくら|títulotrad=Animetic Story Game (1) Cardcaptor Sakura|fechaaccesu=6 d'agostu de 2018|sitiuweb=Arika|idioma=xaponés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110518181600/http://www.arika.co.jp/product/sakura/index.html|fechaarchivu=18 de mayu de 2011}}</ref> |Publicáu y desenvueltu por [[Arika]] |[[PlayStation]] |- |{{Nihongo|''Cardcaptor Sakura: Sakura to Fushigi na Clow Cards''|カードキャプターさくら ~さくらとふしぎなクロウカード~|Cardcaptor Sakura: Sakura and the Mysterious Clow Card}} |2 d'avientu de 1999<ref>{{cita web|url=https://www.amazon.co.jp/dp/B00014ATAQ|títulu=カードキャプターさくら WS|trans-title=Cardcaptor Sakura WS|publisher=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]]|fechaaccesu=9 de marzu de 2014|language=xaponés}}</ref> | Publicáu por [[Bandai]] y desenvueltu por Sims |[[WonderSwan]] |- |{{Nihongo|''Cardcaptor Sakura: Tomoyo non Videu Daisakusen''|カードキャプターさくら 知世のビデオ大作戦|Cardcaptor Sakura: Tomoyo's Videu Battle}} |28 d'avientu de 2000<ref name="GS-CCS-Tomoyo">{{cita web|archiveurl=https://web.archive.org/web/20121108195540/http://www.gamespot.com/card-captor-sakura-tomoyo-non-videu-daisakusen/techinfo/platform/dreamcast/|url=http://www.gamespot.com/dreamcast/puzzle/cardcaptorsakuratnvtle/tech_info.html|títulu=Card Captor Sakura: Tomoyo non Videu Daisakusen for Dreamcast|publisher=[[GameSpot]]|archivedate=8 de payares de 2012|fechaaccesu=24 de setiembre de 2010}}</ref> |Publicáu por [[Sega]] y desenvueltu por [[Sega AM3|Sega Rosso]] |[[Dreamcast]] |- |{{Nihongo|''Cardcaptor Sakura: Clow Card Magic''|カードキャプターさくら クロウカードマジック}} |27 de xineru de 2000<ref name="Arika-CCS-Clow">{{cita web|url=http://www.arika.co.jp/product/sakura_card/index.html|títulu=カードキャプターさくら クロウカードマジック|títulu-trad=Cardcaptor Sakura: Clow Card Magic|publisher=[[Arika]]|fechaaccesu=24 de setiembre de 2010|language=xaponés|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20101215175900/http://www.arika.co.jp/product/sakura_card/index.html|archivedate=15 d'avientu de 2010|df=}}</ref> |Publicáu y desenvueltu por Arika |PlayStation |- |{{Nihongo|''Tetris with Cardcaptor Sakura: Eternal Heart''|TETRiS with カードキャプターさくら エターナルハート}} |10 d'agostu de 2000<ref name="Arika-CCS-Tetris">{{cita web|url=http://www.arika.co.jp/product/sakura_tetris/index.html|títulu=TETRiS with カードキャプターさくら エターナルハート|trans-title=Tetris with Cardcaptor Sakura: Eternal Heart|publisher=[[Arika]]|fechaaccesu=24 de setiembre de 2010|language=xaponés|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20101215210103/http://www.arika.co.jp/product/sakura_tetris/index.html|archivedate=15 d'avientu de 2010|df=}}</ref> |Publicáu y desenvueltu por Arika |PlayStation |- |{{Nihongo|''Cardcaptor Sakura: Tomoe Shōgakkō Daiundōkai''|カードキャプターさくら ~友枝小学校大運動会~|Cardcaptor Sakura: Tomoe Elementary School Battle Athletes}} |6 d'ochobre de 2000<ref>{{Cita web|url=http://www.mto-power.com/gamecatalog.html|títulu=ゲームカタログ:エム・ティー・オー株式会社|títulotrad=Game Catalog: MTO.Co., Ltd.|fechaaccesu=24 de setiembre de 2010|sitiuweb=MTO|idioma=xaponés}}</ref> |Publicáu por MTO |Game Boy Color |- |{{Nihongo|''Cardcaptor Sakura: Sakura Card de Mini-Game''|カードキャプターさくら ~さくらカードdeミニゲーム~}} |12 d'avientu de 2003<ref name="IGN-CCS-Mini">{{cita web|url=http://gameboy.ign.com/objects/621/621435.html|títulu=Cardcaptor Sakura: Sakura Card de Mini Game|publisher=IGN|fechaaccesu=24 de setiembre de 2010}}</ref> |Publicáu y desenvueltu por [[TDK|TDK Core]] |[[Game Boy Advance]] |- |{{Nihongo|''Cardcaptor Sakura: Sakura Card-hen Sakura Card to Tomodachi''|カードキャプターさくら <さくらカード編> ~さくらとカードとおともだち~|Cardcaptor Sakura: Sakura Card Edition: Sakura Card and Friend}} |23 d'abril de 2004<ref name="MTO-CCS-Tomodachi">{{cita web|url=http://www.mto-power.com/character/sakura/01.html|títulu=どんなゲーム?-カードキャプターさくら|trans-title=What Kind of Game?–Cardcaptor Sakura|publisher=[[MTO (compañía)|MTO]]|fechaaccesu=24 de setiembre de 2010|language=xaponés}}</ref> |Publicáu por MTO |Game Boy Advance |- |{{Nihongo|''Cardcaptor Sakura: Sakura-chan to Asobo!''|カードキャプターさくら 「さくらちゃんとあそぼ!」|Cardcaptor Sakura: Play with Sakura-chan}} |2 d'avientu de 2004<ref name=":1" /> |Publicáu por [[NHK|NHK Software]] |[[PlayStation 2]] |} === ''Artbooks'' y guíes === Esisten múltiples llibros suplementarios de ''Cardcaptor Sakura'', tales como los ''[[artbook]]s'', de los cualos publicáronse seis por [[Kōdansha]] y unu sobre l'arte de la serie animada por Kumiko Takahashi —el diseñador de los personaxes del [[anime]]—.<ref name="Animerica"/> Pa la serie de manga publicaron trés de los ''artbooks'', titulaos {{nihongo|«''Cardcaptor Sakura Illustration Collection''»|カードキャプターさくらイラスト集|}}, ente agostu de 1998 y avientu de 2000.<ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/406324525X/ |títulu=Cardcaptor Sakura Illustration Collection |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4063245349/ |títulu=Cardcaptor Sakura Illustration Collection (3) |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref> Ente que pal anime publicáronse los otros trés ente abril de 1999 y setiembre de 2000, esta vegada titulaos {{nihongo|«''Cheerio! TV Animation Cardcaptor Sakura Illustration Collection''»|チェリオ!―テレビアニメーション カードキャプターさくらイラストコレクション|}}.<ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4063245268/ |títulu=Cheerio! TV Animation Cardcaptor Sakura Illustration Collection |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4063245306/ |títulu=Cheerio! TV Animation Cardcaptor Sakura Illustration Collection (3) |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref> Amás, un conxuntu de cincuenta y dos cartes Clow qu'apaecen nel anime llanzar a la venta n'agostu de 1999 y un llibru llamáu {{nihongo|«''Clow Card Fortune Book''»|クロウカードフォーチュンブック|}}, que contenía información de cómo utilizar les copies de les cartes Clow como [[Taró (cartes)|cartes del taró]], espublizar en marzu de 2000.<ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4063363082/ |títulu=Cardcaptor Sakura; Clow Card Set |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4063342980/ |títulu=Clow Card Fortune Book – Cardcaptor Sakura |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref> En febreru de 2001 publicóse un ''fanbook'' pa la manga, {{nihongo|«''Cardcaptor Sakura Memorial Book''»|カードキャプターさくらメモリアルブック|}}, que contenía delles ilustraciones ya información sobre les mercancíes basada nella y delles entrevistes.<ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4063245357/ |títulu=Cardcaptor Sakura Memorial Book |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref> Ente xunetu de 1999 y xunu de 2000 publicar pal anime cuatro llibros conocíos como «''Complete Books''»<ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4063245276/ |títulu=TV Animation Cardcaptor Sakura Complete Book |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4063245322/ |títulu=TV Animation Cardcaptor Sakura Complete Book (2) |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref> y ente ochobre de 1999 y 2000 pa les películes.<ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4063245284/ |títulu=Cardcaptor Sakura: The Movie Complete Book |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4063245330/ |títulu=Cardcaptor Sakura Movie 2: The Sealed Card Complete Book |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref> Tamién se publicar diez ''[[anime comic]]s'' sobre les dos primeres temporaes de la serie —anque s'omitieron dellos episodios— a partir d'agostu de 1998 y hasta payares de 2000.<ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4063246515/ |títulu=Cardcaptor Sakura: anime comics (1) |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4063246604/ |títulu=Cardcaptor Sakura: anime comics (10) |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref> Otros trés fueron publicaos ente marzu de 2001 y febreru de 2002, cubriendo hasta l'episodiu cincuenta y nueve, pero una vegada más, dellos episodios fueron omitíos.<ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4063246612/ |títulu=Cardcaptor Sakura: anime comics (11) |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4063246647/ |títulu=Cardcaptor Sakura: anime comics (13) |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref> Adicionalmente, publicáronse cuatro [[Álbum ilustráu|álbumes ilustraos]] pal anime ente setiembre de 1998 y payares de 2000.<ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4063440281/ |títulu=Cardcaptor Sakura: picture book (1) |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.amazon.co.jp/dp/4063441474/ |títulu=Cardcaptor Sakura: picture book (4) |editorial=[[Amazon.com|Amazon.co.jp]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=xaponés}}</ref> == Receición == [[Ficheru:Sakura, Syaoran, Yuko Ichihara cosplayers at NCCBF 2010-04-18 1.JPG|thumb|right|220px|''[[Cosplay]]ers'' de dellos personaxes de les obres de [[CLAMP]], ente ellos [[Sakura Kinomoto]] y [[Shaoran Li]] na versión de ''[[Tsubasa: RESERVoir CHRoNiCLE]]'' y [[Yūko Ichihara]] de ''[[×××HOLiC]]''; estos personaxes tienen conexón nes distintes series gracies a los ''[[Crossover ficcional|crossovers]]'' que realicen los autores nes hestories.]] Tanto'l [[anime]] como'l [[manga]] de ''Cardcaptor Sakura'' algamaron un gran ésitu dientro y fora de [[Xapón]]. La manga, per una parte, foi llistáu ente los cinco manga más vendíu cuando yera publicáu,<ref name="Animerica2">{{Cita publicación |autor=Oshiguichi, Takashi |fecha=Avientu de 2008 |títulu=Anime Focus: On Cardcaptor Sakura |publicación=[[Animerica]] |volume=8 |númberu=11 |páxina=70|editorial=[[VIZ Media]]|llocalización=San Francisco, California|issn=1067-0831 |oclc=27130932}}</ref> y nel 2001 ganó'l [[premiu Seiun]], unu de les reconocencies más prestixoses de Xapón.<ref name="PS"/> L'anime, per otra parte, llogró'l premiu [[Animage#Anime Grand Prix|Anime Grand Prix]], que apúrrese añalmente a les series d'anime más notables de cada añu.<ref name="AGP"/> Coles mesmes, nun ''ranking'' publicáu por [[TV Asahi]] sobre los cien anime más populares del 2005, ''Cardcaptor Sakura'' algamó'l puestu sesenta y nueve.<ref name="animefavorito"/> Sicasí, pal 2006 algamó'l puestu cuarenta y cuatro nel mesmu ''ranking''.<ref name="animefavorito2"/> Diverses publicaciones de distintos medios sirvieron pa emponderar y criticar la serie. Shaenon K. Garrity de ''[[The Comics Journal]]'' describió la serie como «un escelente manga ''[[shōjo]]'', especialmente dempués de la segunda parte, que ye más 'madura ya interesante'».<ref name="TheComicsJournal">{{Cita web |autor=Aoki, Deb |url=http://manga.about.com/od/recommendedreading/tp/2010-Comic-Con-Best-And-Worst-Manga-Panel.htm |títulu=Meyores y peores manga (2010) |editorial=[[About.com]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100829081314/http://manga.about.com/od/recommendedreading/tp/2010-Comic-Con-Best-And-Worst-Manga-Panel.htm |fechaarchivu=2010-08-29 }}</ref> Ente que Christopher Butcher de Comics212 describir como una obra crítica».<ref name="TheComicsJournal"/> Robert Nguyen —un revisor d'[[Anime News Network]]— señaló que la serie «nun ye un típicu manga ''shōjo''» y que tien «énfasis nes emociones de los personaxes».<ref name="ANN-vol1">{{Cita web |autor=Nguyen, Robert |url=http://www.animenewsnetwork.com/review/cardcaptor-sakura-gn-1 |títulu=Cardcaptor Sakura, volume 1 |editorial=[[Anime News Network]] |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=inglés}}</ref> La manga tamién foi calificáu como «[bien] llindu»; sicasí, Lisa Anderson de Manga Life comentó que «al igual que ''[[Magic Knight Rayearth]]'', hasta una llenda hestoria tien la so intensidá y el so drama».<ref name="mangalife">{{Cita web |autor=Anderson, Lisa |url=http://www.mangalife.com/reviews/CardcaptorSakurav1.htm |títulu=Cardcaptor Sakura, volume |editorial=Manga Life |fechaaccesu=26 de setiembre de 2010 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060219051308/http://www.mangalife.com/reviews/CardcaptorSakurav1.htm |fechaarchivu=19 de febreru de 2006 }}</ref> Amás, les ilustraciones de la manga fueron emponderaes por ser bien detallaes y con «imáxenes bellamente dibuxaes de les [[Cartes Clow|cartes Clow]]», y añadieron que «[Les cartes] son un amiestu intelixente de fantasía y de realidá máxica».<ref name="ANN-vol1"/> L'adautación al anime tamién recibió bien bones crítiques. Kevin Lew —un contribuyente d'[[Animerica]] — señaló que «la serie tenía un diseñu sofisticáu», lo que-y dexó tresmitir el so mensaxe tanto a los neños como a los espectadores adultos.<ref name="Animerica"/> Coles mesmes, Winnie Chow —otra contribuyente de la revista— comentó que [''Cardcaptor Sakura''] paecía-y cimeru a una serie de televisión corriente», y de la mesma emponderó les escenes máxiques de Sakura por ser única por cuenta de los regulares cambeos de vestuariu.<ref name="Animerica3">{{Cita publicación |autor=Chow, Winnie |fecha=marzu de 2001 |títulu=Anime Radar: News |publicación=[[Animerica]] |volume=9 |númberu=2 |páxina=75|editorial=[[VIZ Media]]|llocalización=San Francisco, California|issn=1067-0831|oclc=27130932}}</ref> Zac Bertschy tamién d'Anime News Network, mentó que la serie «ufierta 'daqué' risonderu, intelixente, perbién animáu, conmovedor y emocionante al empar», Bertschy amestó que la diba a llamar «la meyor serie ''[[mahō shōjo]]'' enxamás producida».<ref name="ANN-DVD18">{{Cita web |url=http://www.animenewsnetwork.com/review/cardcaptor-sakura/dvd-18 |títulu=Cardcaptor Sakura, DVD 18: Revelations |editorial=[[Anime News Network]] |fecha=21 de xineru de 2004 |fechaaccesu=27 de setiembre de 2010 |idioma=inglés}}</ref> L'animación foi descrita como «bien fluyida» y con personaxes desenvueltos pa «caltener un nivel constante ya impresionante de detalles, inclusive n'escenes d'aición».<ref name="ANN-DVD18"/> A pesar de que la serie ta principalmente dirixida al públicu infantil femenín, foi allabada por contener «elementos que pueden ser esfrutaos por cualesquier persona, independientemente de la so edá o sexu, siempres y cuando tengan 'una mente lo suficientemente abierta'».<ref name="ANN-DVD1">{{Cita web |autor=Shepard, Chris |url=http://www.animenewsnetwork.com/review/cardcaptor-sakura/dvd-1-the-clow |títulu=Cardcaptor Sakura, DVD 1: The Clow |editorial=[[Anime News Network]] |fechaaccesu=27 de setiembre de 2010 |idioma=inglés}}</ref> Magar l'anime recibió bien bones crítiques, la edición fecha pola compañía [[Nelvana Limited]], renomada a a cencielles ''Cardcaptors'', foi considerada «risible» por retayar delles escenes que dexaben entender correutamente la trama, especialmente la de les rellaciones de los personaxes.<ref name="them">{{Cita web |autor=Godek, Jake L. |url=http://www.themanime.org/viewreview.php?id=908 |títulu=Cardcaptors |editorial=THEM Anime Review |fechaaccesu=17 d'abril de 2011 |idioma=inglés}}</ref> Coles mesmes, debíu a la sonadía, señalóse que «fuera lo peor que pudo habe-y asocedíu a un anime que tenía un bon títulu xaponés».<ref name="them"/> En xineru de 2002, la franquicia de restoranes [[Tacu Bell]] empecipió una llarga promoción na cual cuatro juguete de ''Cardcaptors Sakura'' taben disponibles nes sos comíes pa neños; la compañía esperaba distribuyir cerca de siete millones d'estos xuguetes.<ref>{{Cita web |url=http://www.icv2.com/articles/news/1002.html |títulu=Promoción de Tacu Bell de Cardcaptor Sakura |editorial=ICv2.com |fecha=8 de xineru de 2002 |fechaaccesu=17 d'abril de 2011 |idioma=inglés}}</ref> Sicasí, la organización conservadora de los valores cristianos», [[American Family Association]], consideró que les cartes Clow de la serie yeren demasiáu similares a les del taró y la mitoloxía oriental. Les quexes de la organización nun fueron interpuestes sinón hasta que la promoción averar a la so final, polo que nun ye seguro que les quexes tuvieren dalgún efeutu.<ref>{{Cita web |url=http://www.icv2.com/articles/news/1088.html |títulu=Final de la promoción de los xuguetes de ''Cardcaptor Sakura'' |editorial=ICv2.com |fecha=5 de febreru de 2002 |fechaaccesu=17 d'abril de 2011 |idioma=inglés}}</ref> == Notes aclaratories == {{llistaref|group=n.}} == Referencies == {{llistaref|3}} == Llectura complementaria == <span class="plainlinks"> * {{cita noticia |url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9405Y7D71238F933A15752C0A9649C8B63&sec=&spon=&pagewanted=1 |títulu=Television/Radiu: Making Anime A Little Safer For Americans |autor=Considine, J. D. |fecha=20 de xineru de 2002 |editorial=[[The New York Times]] |fechaaccesu=8 d'abril de 2011 |idioma=inglés}} * {{Cita web |apellíu=Thompson |nome=Jason |títulu=Cardcaptor Sakura |url=http://www.animenewsnetwork.com.au/house-of-1000-manga/2011-03-31 |obra=House of 1000 Manga |editorial=[[Anime News Network]] |fecha=31 de marzu de 2011 |fechaaccesu=8 d'abril de 2011 |idioma=inglés}} </span> == Enllaces esternos == {{commonscat|Cardcaptor Sakura}} {{wikiquote|Cardcaptor Sakura}} * [http://ccsakura-official.com/ カードキャプターさくら公式サイト] Sitiu web oficial <span style="color:gray">(en xaponés)</span> * [http://www6.nhk.or.jp/anime/program/detail.html?i=sakura カードキャプターさくら] Sitiu web oficial del anime en [[NHK]] <span style="color:gray">(en xaponés)</span> * [http://www.animenewsnetwork.com/encyclopedia/search/name?q=%22Cardcaptor+Sakura%22 ''Cardcaptor Sakura''] en [[Anime News Network]] <span style="color:gray">(n'inglés)</span> * [http://www.imdb.es/title/tt0221735/ ''Sakura, cazadora de cartes''] en [[Internet Movie Database]] <span style="color:gray">(n'español)</span> {{Tradubot|Cardcaptor Sakura}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Anime y manga]] [[Categoría:CLAMP]] [[Categoría:Madhouse]] [[Categoría:OVA]] [[Categoría:Publicaciones de manga]] [[Categoría:Series de manga]] [[Categoría:Series de manga publicaes por Kōdansha]] [[Categoría:Series de televisión de NHK]] [[Categoría:Shōjo]] 6jq3yxgtl5y7r8gqpadgt7yal87jtsa Catedral de l'Asunción de Xaén 0 167367 4498604 4468438 2026-06-04T00:42:57Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498604 wikitext text/x-wiki {{Otrosusos|Catedral de l'Asunción}} {{Ficha d'edificiu relixosu | nome =Catedral de l'Asunción de Xaén | nome_local = | imaxe =Jaén-Catedral de la Asunción VPSM-20110919.jpg | tamañu_imaxe = 270px<!-- por defectu, 250px --> | pie_imaxe = | catalogación = [[Bien d'Interés Cultural (España)|Monumentu Nacional]]<br/> <small>(Dec. de 3 de xunu de 1931; Gaceta de Madrid núm. 155)</small><!-- banderolas de color: úsese UNESCO o BIC --> | catalogación2 = | catalogación3 = | catalogación4 = <!-- Llocalización --> | país ={{ESP}} | división ={{ESP|AN}} | subdivisión ={{ESP|J}} | municipio = Xaén | allugamientu =Plaza de Santa María, s/n | códigu_postal =23002 <!-- Información relixosa --> | cultu =[[Ilesia católica]] | nome_división_eclesiástica = | división_eclesiástica = | nome_subdivisión_eclesiástica =Diócesis | subdivisión_eclesiástica =[[Diócesis de Xaén]] | orde =[[Cleru secular]] | númberu d'orde = | accesu = | sitiu web =[http://www.catedraldejaen.org www.catedraldejaen.org] | usu = | estatus =Catedral | advocación =[[Asunción de la Virxe]] | patronu = | dedicación = | declaración = <!-- Xerarquía Apostólica --> | alministrador_eclesiásticu = | nome_alministrador_eclesiásticu = | alministrador_eclesiásticu2 = | nome_alministrador_eclesiásticu2 = | alministrador_eclesiásticu3 = | nome_alministrador_eclesiásticu3 = | alministrador_eclesiásticu4 = | nome_alministrador_eclesiásticu4 = | alministrador_eclesiásticu5 = | nome_alministrador_eclesiásticu5 = | otros = <!-- Historia del edificiu --> | fundador = | primer_piedra = | construcción =[[1249]]-[[1724]] | derrumbe = | amburo = | reconstrucción = | estilu =[[Arquiteutura de la Renacencia|Renacentista]]; <br>[[Arquiteutura del Barrocu|Barrocu]] y <br> [[Neoclásicu]] | arquiteutu =[[Andrés de Vandelvira]]<br>[[Juan de Aranda Salazar]]<br>[[Eufrasio López de Rojas]] | artista = | eventu = | persones_rellacionaes = | obra_artística = | reliquia = <!-- Datos arquiteutónicos --> | tipu = Planta de cruz llatina, de tres naves con ábside planu, capiyes llaterales y cruceru central | aforo = | superficie = | orientación = | materiales = <!-- Elementos destacaos --> | torre = Dos | altor_torre = | aguyeretia = | altor_aguyeretia = | campanario = | altura_campanario = | campana = | llargor = 100 m | llargor_total = | llargor_esterior = | llargor_interior = | anchor = 70 m | anchor_total = | anchor_esterior = | anchor_interior = | altor = | altor_máximu = | altor_esterior = | altor_interior = | nave = | llargor_nave = | anchor_nave = | altor_nave = | diámetro_esterior = | diámetru_interior = | cúpula = | cúpula_altor_esterior = | cúpula_altor_interior = | cúpula_diámetru_esterior = | cúpula_diámetro_interior = <!-- Otros campos de llibre disposición --> | campu1_nome = | riolo1 = | campu2_nome = | riolo2 = | campu3_nome = | riolo3 = | campu4_nome = | riolo4 = <!-- Plantes y mapes --> | mapa1 = | tamañu_mapa1 = <!-- por defectu, 250px --> | pie_mapa1 = | locator_x_mapa1 = | locator_y_mapa1 = <!-- Xeneración del mapa de xeollocalización --> | mapa_loc =Andalucía<!-- nome del mapa: davezu'l del país --> | mapa_alternativu = <!-- nome d'archivu alternativu --> | pos_etiqueta_mapa_loc = | tam_mapa_loc = <!-- por defectu, 250; GÜEYU:nun asitiar nunca px --> | pie_mapa_loc = <!-- 2º mapa de xeollocalización --> | mapa_loc_1 = <!-- nome del mapa: davezu'l d'una subentidad alministrativa --> | mapa_alternativu_1 = <!-- nome d'archivu alternativu --> | pos_etiqueta_mapa_loc_1 = | tam_mapa_loc_1 = <!-- por defectu, 250; GÜEYU:nun asitiar nunca px --> | pie_mapa_loc_1 = }} La '''Santa Ilesia Catedral de l'Asunción de la Virxe''' ye la [[catedral]] de [[Xaén]], [[sede episcopal]] de la [[diócesis de Xaén]], na [[comunidá autónoma]] d'[[Andalucía]], [[España]]. Allugar na [[plaza de Santa María]], frente al [[Casa consistorial de Xaén|Palaciu Municipal]] y el [[Diócesis de Xaén|Palaciu Episcopal]]. La catedral actual foi concebida nel sieglu XVI pa sustituyir al anterior templu [[Arquiteutura gótica|góticu]] del sieglu XV. La construcción enllargar mientres dellos sieglos, a pesar de lo cual la idea orixinal caltúvose. Destaquen la sala capitular y la sacristía, que son la obra cume d'[[Andrés de Vandelvira]], y una de les obres más importantes del [[renacencia española]]. Tamién ye sobresaliente la so fachada principal, una de les principales obres del [[barrocu español]], construyida tres la consagración del templu en 1660 a partir del diseñu d'[[Eufrasio López de Rojas]]. Igualmente, destaca'l coru [[neoclásicu]] por cuenta de la so guapura y al gran númberu de sitiales que lo converten n'unu de los más grandes d'[[España]]. Una vegada remataes les obres del edificiu, les mesmes siguieron nos sieglos siguientes principalmente na decoración interior y de les capiyes. Amás, a consecuencia del [[terremotu de Lisboa]] de 1755 fueron necesaries obres d'afitamientu na fachada norte, según la construcción de la [[Ilesia del Sagrariu (Xaén)|ilesia del Sagrariu]]. Ta dedicada a l'[[Asunción de la Virxe]] dende la consagración, en 1246, de l'antigua Mezquita Mayor de la ciudá musulmana, tres la conquista de la mesma pol rei santu [[Fernando III de Castiella]]. Nel so interior cúriase, ente otres obres d'arte y oxetos relixosos, la [[Reliquies cristianes|reliquia]] del [[Santa Cara]] o «La Verónica», considerada l'auténtica cara de [[Xesucristu]], que quedaría afiguráu nel llenzu col que [[Verónica (santa)|la Verónica]] ensugó-y la cara mientres la so [[Viacrucis|pasión]]. Ta guardada na Capiya Mayor, y espónse a veneración pública de los fieles tolos vienres. En 2008 empecipióse'l procedimientu por que la catedral de Xaén fora declarada [[Patrimoniu de la Humanidá]],<ref name="cadadia">{{cita web |url = http://www.noticiascadadia.com/noticias/articulo/l%27espediente-de-la%20catedral-de-jaen-estara-llistu-en-un%20anu.html |títulu = L'espediente de la catedral de Xaén va tar llistu nun añu |editor = noticiascadadia.com |fechaaccesu = 14 d'abril de 2009 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080517023559/http://www.noticiascadadia.com/noticias/articulo/l%27espediente-de-la |fechaarchivu = 2008-05-17 }}</ref> al considerase que sirvió de modelu pa la construcción d'otres catedrales d'[[España]] y [[América]].<ref name="Inpirandas" /><ref name="Influencia" /><ref name="Inflúi2" /> El 27 de xineru de 2012 la Catedral de Xaén (estensión del conxuntu monumental renacentista de Úbeda y Baeza)» foi inscrita na Llista Indicativa d'España del [[Patrimoniu de la Humanidá]], na categoría de bien cultural (nᵘ. ref 5667).<ref name=UNESCO>Vease la entrada «Xaén Cathedral (extension of the Renaissance Monumental Ensembles of Úbeda and Baeza)» de la Unesco en: [http://whc.unesco.org/en/tentativelists/5667/]. (n'inglés)</ref> {{Caxa de cita|alliniación=centráu|anchu=750px|border=0px|colorfondo=#FFF9F2| {{Versalita|Ellos vieron, a la lluz de los últimos rayos del sol, el magníficu paisaxe qu'acabábamos de percorrer y, allumada poles antorches, la xigantesca Catedral, que paez desafiar col so altor y el so tamañu'l monte que tien al llau. <br />Esta Catedral tien na so ayalga —a lo menos asina lo aseguraron los canónigos a los mios compañeros— el llenzu auténticu nel cual la santa Verónica recoyó, col sudu de la so pasión, la cara d'El nuesu Señor.}}|''De París a Cádiz'', 1848. [[Alexandre Dumas]].<ref name="Dumas">{{cita publicación |apellíu= Ortiz|nome= Xesús |añu= 2003 |títulu= Xaén: inmensu monte leonada. |publicación= Escritura pública |númberu= 23 |páxines= 54-56 |issn= 1695-6508 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3426616 |fechaaccesu=27 de xunetu de 2014}}</ref>}} == Construcción == [[Ficheru:Catedral Jaén E20 edited.jpg|thumb|230px|Vista nocherniega de la Catedral de Xaén.]] [[Ficheru:Catedral Jaen.jpg|thumb|230px|Vista de la Catedral de Xaén.]] [[Ficheru:Andrés de Vandelvira - Jaén.jpg|thumb|230px|Monumentu a [[Andrés de Vandelvira]], xunto a la catedral de Xaén.]] Una antigua mezquita aljama<ref group=nota>Llámase mezquita aljama a la qu'alluga a una comunidá mayor y dispón de más servicios sociales.</ref> convertir n'ilesia mayor cuando [[Fernando III el Santu]], nel añu 1246, [[Pactu de Xaén|reconquistó]] la ciudá de Xaén y mandó consagrala a [[Gutierre Ruiz de Olea|Gutierre Ruiz]] (1245-1249), [[Diócesis de Córdoba|obispo de Córdoba]], tal que lo narró'l [[Monarques de Castiella|rei]] [[Alfonsu X de Castiella]]: {{cita|Más sicasí que'l Rei entró i con gran prevención foi depués pa la Mezquita Mayor et fizoy depués altar y onra de Sancta María.|Alfonsu X}} Darréu, en 1249 treslladóse la sede episcopal de [[Baeza (España)|Baeza]] a [[Diócesis de Xaén|Xaén]]. Les muertes de la construcción musulmana sumieron en sufriendo graves desperfectos pola quema causáu mientres la incursión árabe nel añu 1368, polo que se tienen que baltar pa construyir una nueva catedral sol mandatu del obispu [[Nicolás de Biedma]]. Esta primer catedral proyeutóse primeramente n'estilu [[arquiteutura gótica|góticu]]. Cuntaba con cinco naves zarraes por una cubierta de madera y un claustru allegante nel que se topaba la torre del reló. Por cuenta de la so deficiente construcción, tuvo que ser baltada y dos años más tarde entamóse la construcción d'una segunda catedral gótica. === La catedral gótica === [[Ficheru:Catedral Jaén Friso Gótico.JPG|230px|thumb|Vista del frisu góticu na fachada oriental de la catedral de Xaén.]] Reconstruyóse la catedral a partir de 1494, sol mandatu del [[Diócesis de Xaén|obispu]] [[Luis Osorio de Acuña]], por cuenta de la inconsistencia de los sos murios y a l'amenaza de ruina. Pa ello contratóse al canteru Pedro López, fiel siguidor del [[góticu isabelín]], pa dirixir les obres. Sicasí, a partir del añu [[1500]] l'obispu [[Alonso Suárez de la Fuente del Sauce]] impulsó definitivamente les obres. La construcción enmarcábase dientro del estilu góticu tardíu, de la dómina de los [[Reis Católicos]]. Según los planos d'esta catedral realizaos por [[Juan de Aranda Salazar]] antes de baltar la Capiya Mayor en 1634, la construcción presentaba planta basilical de cinco naves, la central más amplia que les llaterales, con doce capielles agospiaes nos contrafuertes, según el modelu del [[góticu llevantín]]. Estes capiyes asitiábense: nel llau sur les de [[Antonio Abá|san Antón]], [[Catalina d'Alexandría|santa Catalina d'Alexandría]], Quinta Congoxa, [[Nicolás de Bari|san Nicolás]], [[Ildefonso (santu)|san Ildefonso]], [[Xesús Nazarenu]] y [[Xuan el Bautista|san Xuan Bautista]]. Nel costáu norte les de [[Bartolomé l'Apóstol|san Bartolomé]], Juan Nuñez de Vargas, la del [[Santísimu Sacramentu]], la del camareru Gonzalo de Castroverde y la de [[Benitu de Aniane|san Benitu]]. Nestes capiyes atopábense soterraos dellos nobles, como Ruy Díaz de Torres, [[Señoríu de Villardompardo|señor de Villardompardo]], que xacía na de santa Catalina, o Carlos de Navarra, conde de Cortes, qu'ayudó al rei Fernando en reconquistar de la ciudá. Pela so parte, la Capiya Mayor, que presentaba planta cuadrada, asítiase na cabecera. El [[deán]] Martínez de Maces determinó qu'esta catedral presentaba unes dimensiones de 185&nbsp;[[Pie (unidá)|pie]]s (51,5&nbsp;[[metru|m]]) de llargor por 116 (32,3&nbsp;m) d'anchu. L'altor yera de 27&nbsp;pies (7,5&nbsp;m), na nave central, y 18 (5&nbsp;m) nes llaterales. Pela so parte el coru presentaba 53&nbsp;pies (14,2&nbsp;m) de llargu y 27 (7,5&nbsp;m) d'anchu. La principal fonte de llume yera'l [[cimborriu]], de forma octogonal, una y bones el llau sur yera escuru por abrir a la [[Muralles de Xaén|muralla]] de la ciudá. El [[cimborriu]] foi construyíu pol maestru Diego Martínez, y taba afatáu por yeserías al estilu de los cimborrios toledanos, similar al qu'inda esiste na [[Ilesia de San Andrés (Xaén)|ilesia de San Andrés]]. El coru desenvolver a partir del propiu cimborrio y nél adosábense diversos altares. La construcción presentaba una cubrición de madera y cuntaba con un ampliu patiu similar al Patiu de les Naranxales de la [[Mezquita-catedral de Córdoba]]. Nel añu 1500 foi riquíu [[Enrique Egas]] pa faer una tasación y collaborar na obra; asina, atribúyese-y el frisu d'estilu [[góticu flamíxeru]] que se caltién anguaño na parte baxa de la fachada oriental, destacando la famosa ''Mona'' o ''Bafumet'', que, tocada con un turbante, reparar sentada sobre una esquina d'esti frisu góticu. D'esta construcción caltiénse tamién una escalera de cascoxu decorada con fueyes de [[cardu]] realizaes en yelsu. {{Caxa de cita|anchu=300px|border=0px|colorfondo=#FFF9F2| {{Versalita|El 22 de mayu de 1801, a cinco sieglos llargos d'obres y tatexos y proyeutos y realidaes, la catedral foi consagrada. La verdá ye que los jaeneses tardaron en vela llista, pero ver redonda. <br /> Per dientro, —onde nun hai de metese'l vagamundu [l'autor] porque, como yá dalguna vegada cuntó, nun ye bien amigu de solemnidaes—, la riqueza ta a xuegu colo que por fora se ve. La catedral de Xaén guarda la cara de Dios», marcada nel llenzu col que la Verónica llimpió la cara d'El nuesu Señor Xesucristu na xubida del Calvariu, y dellos pervalibles cuadros de Ribera, Murillo, [[José Antolinez]], [[Mariano Salvador Maella]] y otros renomaos pintores. }}|Estrayíu de ''Primer viaxe andaluz''. 1959 <br /> [[Camilo José Cela]]<ref>{{cita publicación |autor= Valladares Regueru, Aurelio |añu= 2008 |títulu= Testimonio lliterarios sobre la catedral de Xaén |publicación= |volumen= |númberu= 5 |páxines= 137-158 |allugamientu= Elucidario: Seminariu bio-bibliográficu Manuel Caballero Venzalá |editorial= |issn= 1885-9658 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2720742 |fechaaccesu= 8 de xineru de 2011 }}</ref>}} En [[1525]] producióse'l derrumbe del cimborrio, polo que se vuelve a entamar una gran reforma pa camudar a l'actual construcción [[Renacimientu|renacentista]]. === La catedral renacentista === Anque la obra renacentista duró 184 años (dende 1540 hasta 1724) y fueron munchos los arquiteutos que dirixeron la so construcción, presenta una escepcional harmonía nos sos distintos estilos. Por encargu del [[Cardenal (catolicismu)|cardenal]] [[Obispos de Xaén|obispu]] [[Esteban Gabriel Merín]] fíxose cargu del proyeutu inicial en 1534 y del empiezu de les obres en 1540 [[Pedro de Vandelvira]],<ref>{{cita llibru|url=https://books.google.es/books?id=R7cGAAAAQAAJ&printsec=frontcover&dq=Noticies+de+los arquiteutos+y+arquiteutura+de+Espa%C3%B1a+dende+la so+restauraci%C3%B3n&hl=es&source=gbs_book_other_versions_r&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|títulu=Noticies de los arquiteutos y arquiteutura d'España dende la so restauración,|nome=Eugenio|apellíos=Llaguno y Amirola|editor=Imprenta Real|allugamientu=Madrid|volume=Tomo II, 1|páxines=28 y sigs|añu=1829|fechaaccesu=5 d'agostu de 2013}}</ref> al qu'a la so muerte, asocedida en 1562, asocedió'l so fíu [[Andrés de Vandelvira]],<ref>{{cita publicación |autor= Galera Andreu, Pedro Antonio |añu= 1994 |títulu= El contratu d'Andrés de Vandelvira na Catedral de Xaén |volume= 1 |páxines= 401-414 |ubicación= Tiempo y espaciu n'a l'arte: homenaxe al profesor Antonio Bonet Correa |isbn= 84-7491-491-4 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=767172 |fechaaccesu= 1 de payares de 2010 |cita= }}</ref> que dirixó personalmente les obres de la [[sacristía]] y antesacristía, [[sala capitular]], [[cripta|cripta o panteón]], portada sur y tres capielles llaterales, una y bones la construcción de la catedral renacentista empezar pola cabecera, lo que causó qu'hubiera que baltar les muralles y la ''torre del Alcotón'', tres autorización real en 1555. La sacristía ta considerada como una de les arquitectures más orixinales dientro de la renacencia española, que la so composición de columnes y arcos resuelve perfectamente tolos problemes de lluz y espaciu. A pesar de tener al so llau al escultor [[Esteban Jamete]] pa la realización de la parte escultórica de les sos obres pola provincia, atribuyir a [[Andrés de Vandelvira]] la realización del ''[[Ecce homo]]'' que s'atopa nel testeru de la parte derecha del cruceru. A partir de la muerte d'Andrés de Vandelvira en 1575, fíxose cargu'l so ayudante [[Alonso Barba]],<ref>{{cita publicación |autor= Ruiz Calvente, Miguel |añu= 2010 |títulu= El contratu d'Alonso Barba col cabildru de la Catedral de Xaén. |númberu= 201 |páxines= 211-234 |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |issn= 0561-3590 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3252952 |fechaaccesu=26 d'ochobre de 2010 }}</ref> que dirixó les obres hasta [[1594]] siendo fiel siguidor del proyeutu de Vandelvira, tal como'l mesmu Vandelvira indica nel so testamentu'l 16 d'abril de 1575. {{cita|... faigo saber al Ilrmo señor obispu de Xaén y a los bien Il Sr Deán y Cabildru de la Santa Ilesia que la persona de que yo tengo más prestu que va poder faer la dha obra y prosiguir y acabala como de suso contiense ye a la barba'l cual a venti años y más que na mio compañía a entendíu y entiende na dicha obra y col tengo enforma comunicáu los secretos de la dha obra y -y dexo el modelu della y allegando na so persona como alleguen la dhas calidaes mexor nél qe n'otru va tar la dha maestría decláralo por descargu de la mio conciencia...|(Tomáu de Vandelvira. Fernando Chueca. La referencia orixinal ye de la ''Revista de «Don Lope de Sosa»''.)}} L'edificiu s'estructura con una planta de salón, de cuenta que la sala capitular allíniase perpendicularmente a la exa de la sacristía, alliniándose col testeru planu qu'esistía primeramente na cabecera. D'esta miente, la parte construyida nel sieglu XVI determina la forma de tol conxuntu, siendo este'l calter diferenciador del templu. A partir del añu 1635, les obres esperimentaron un importante impulso gracies al [[Obispos de Xaén|obispu]] [[Baltasar Moscoso y Sandoval]], que propunxo, según el so biógrafu frai Antonio de Xesús María, «fabricar a Dios un insigne templu»; pa ello arrodióse de prestixosos arquiteutos y sirvióse de les sos influencies nel [[Santa Sede|Vaticanu]] y na [[Cortes de Castiella|Corte]]. Nomó maestru mayor a [[Juan de Aranda Salazar]], que'l so contratu especificaba que debía: {{cita|Faer la planta y montea de dicha obra, que s'entiende les tres naves, capiya mayor, cruceru y capiyes hasta la fachada de la plaça y torre que s'hai de faer nella.|Estractu del contratu de Juan de Aranda.}} A la muerte de Juan de Aranda en 1654, quedó rematada la construcción del presbiteriu, la capiya mayor, la nave norte, la portada septentrional y la cúpula de la nave del cruceru, tou ello siguiendo fielmente el proyeutu renacentista del sieglu XVI, sacante la cúpula y la decoración de les bóvedes, de marcáu calter manierista al serviciu de la idea barroca. Tol interior de la catedral, a pesar de los diversos arquiteutos que pasaron pola so construcción, realizóse siguiendo trazar que dexaron los Vandelvira. El catedráticu d'Historia del Arte [[Pedro Galera Andreu|Pedro Antonio Galera Andreu]], na so obra alrodiu de esti templu, afirma que «poques catedrales españoles ufierten una mayor unidá estilística que la de Xaén».<ref>{{cita llibru|autor=Galera Andreu, Pedro Antonio|títulu=La Catedral de Xaén|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2109683|fecha=1994|fechaaccesu=1 de payares de 2010|ubicación=Catedrales d'España|isbn=84-241-4683-2|volume=5|páxines=177-248}}</ref> Finalmente, en 1660, consagróse'l templu, al empar que s'empecipiaben les obres de la fachada principal. Tas obres fueron impulsaes pol [[Obispos de Xaén|obispu]] [[Fernando Andrade Capo]], que contrató a [[Eufrasio López de Rojas]], discípulu de Juan de Aranda, y que gracies a esta obra convertir n'unu de los innovadores más destacaos del [[barrocu español]]. Nel diseñu del proyeutu collaboró [[Bartolomé Zumbigo]], que dio influencia italiana a la obra. En morriendo López de Rojas en 1684 fíxose cargu de la construcción [[Blas Antonio Delgado]], terminando en 1684, pela so parte, les torres terminar a principios del sieglu XVIII so la direición de [[Miguel de Quesada]]. Les obres de zarramientu de les bóvedes y capiyes de la nave norte enllargar mientres el sieglu XVIII, respetando'l proyeutu orixinal de Vandelvira, pero a partir de 1726 convertir en maestru mayor [[José Gallego y Uviéu del Portal]], qu'incluyó l'estilu neoclásicu na so construcción, lo que provocó un conflictu d'estilos. Esti alderique técnico y estético tuvo especial relevancia na construcción del coru, yá que les dimensiones son desproporcionaes debíu al gran númberu de sielles qu'había instalar por causa de los privilexos acumulaos pol cabildru municipal, lo que llevó'l coru hasta les pilastres más cercanes a la puerta. Per otra parte criticóse la profusa decoración qu'oldeaba col estilu sobriu de l'arquiteutura renacentista, lo que provocó que se camudara'l proyeutu [[churrigueresco]] del trascoro pol actual apoderáu por mármoles policromos. La construcción de la catedral concluyir cola construcción de la [[Ilesia del Sagrariu (Xaén)|ilesia del Sagrariu]], empecipiada en 1764, la realización de la rula a finales del sieglu XVIII por Manuel Rodríguez, y el tabernáculo de Pedro Arnal asitiáu nel Altar Mayor y realizao a finales del sieglu XVIII. == Esterior == La planta de la catedral tien forma de [[cruz llatina]], na parte cimera de los brazos atopa la Sacristía Mayor y la [[Ilesia del Sagrariu (Xaén)|ilesia del Sagrariu]]. La superficie rectangular ye de 70&nbsp;m na so fachada y parte posterior y 100&nbsp;m nes fachaes llaterales. Percuerre una [[Loxa (arquiteutura)|loxa]] de 12&nbsp;m d'ancha dende la puerta del Sagrariu hasta la fachada principal, con una separación de les cais que la bordien por una valla de piedra de más d'un metru d'altor y sobre ella una verja de fierro forxáu de 4&nbsp;m d'altor, dixebrada por pilastres coronaes por piñes. Dende la fachada principal entrar a esta loxa por trés puertes de fierro. <gallery mode=packed caption="Esterior de la catedral"> Ficheru:Jaén - Sagrario y Catedral.jpg|Vista de la loxa nel ángulu que formen el cuerpu principal col Sagrariu. Ficheru:Catedral Jaén E05.JPG|Fachada principal de la Catedral de Xaén realizada por [[Eufrasio López de Rojas]]. Ficheru:Catedral Jaén K04.jpg|Vista de la loxa nel ángulu que formen el cuerpu principal col cuerpu llateral oriental. Ficheru:Catedral de Jaén (España) detalle.JPG|Detalle constructivu de la portada. </gallery> === Fachada principal === {{caxa de cita|Afayé, la guapura de Xaén, la so catedral airosa, abierta per cientos de balcones a les cais y a la plaza, coronada d'apóstoles y profetes y guardora de la Santa Cara, que, solemnísimamente, adoramos.|Carta de [[Federico García Lorca]] a [[Melchor Fernández Almagro]] en 1925.}} La [[fachada]] principal, diseñada por [[Eufrasio López de Rojas]] en 1667 y rematada en 1688 pol so discípulu Blas Antonio Delgado, ye una de les obres más destacaes del [[barrocu español]]. Mide 32&nbsp;[[metru|m]] d'altor por 33&nbsp;m d'anchor, ensin incluyir les torres, qu'enmarquen la composición en forma de retablu. Destaca especialmente la puesta n'escena d'un gran mostrariu iconográfico, cuasi tou él magníficamente esculpíu por [[Pedro Roldán]], nel que s'atopen dende significaos universales hasta particulares devociones locales, sobremanera, la Santa Cara. La parte inferior esta marcada poles [[Orde xigante|grandes columnes]], empareyaes les del centru y aisllaes les esteriores, que configuren les cais nes que s'alluguen escultures exentes, [[san Pedro]] y [[Pablo de Tarsu|San Pablo]], y relieves, l'Asunción de la Virxe, santa Catalina d'Alexandría y san Miguel; según una alliniadura de los balcones, a manera de ventanales con arcu de mediu puntu, dende los que s'esponía'l [[Santa Cara]] pa bendicir tierres y xentes. Sobre l'arcu del balcón central preséntase'l relieve de la Santa Cara, sobre'l balcón interior esquierdu l'escudu de la catedral y sobre l'interior derechu l'escudu del [[Obispos de Xaén|obispu]] [[Fernando Andrade Capo]]; los dos balcones esteriores presenten moldures. Na balaustrada de la fachada principal atópense los nueve grandes escultures siguientes (d'izquierda a derecha): [[Agustín d'Hipona|san Agustín]], [[Gregorio Magno|san Gregorio Magno]], [[Mateo l'Apóstol|san Mateo]], [[Juan Evanxelista|san Xuan]], [[Fernando III de Castiella|san Fernando]], [[Lucas l'Evanxelista|san Lucas]], [[San Marcos Evanxelista|san Marcos]], [[Ambrosio de Milán|san Ambrosio]] y [[Jerónimo de Estridón|san Jerónimo]], toos de [[Pedro Roldán]]. <gallery mode=packed caption="Escultures de la fachada principal de la catedral"> Ficheru:Jaén-Catedral de la Asunción-San Pedro-20110919.jpg|San Pedro Ficheru:Xaén-Catedral Jaén-Catedral de la Asunción-San Agustín-20110919.jpg|San Agustín Ficheru:Jaén-Catedral de la Asunción-San Gregorio Magno-20110919.jpg|San Gregorio Magno Ficheru:Jaén-Catedral de la Asunción-San Mateo-San Juan-20110919.jpg|San Mateo y San Jaén-Catedral de la Asunción-San Fernando-20110919.jpg|San Fernando Ficheru:Xaén-Catedral Jaén-Catedral de la Asunción-San Lucas-San Marcos-20110919.jpg|San Lucas y San Marcos Ficheru:Jaén-Catedral de la Asunción-San Ambrosio-20110919.jpg|San Ambrosio Ficheru:Jaén-Catedral de la Asunción-San Jerónimo-20110919.jpg|San Jerónimo Ficheru:Xaén-Catedral Jaén-Catedral de la Asunción-San Pablo-20110919.jpg|San Pablo </gallery>. === Torres === [[Ficheru:Catedral Jaén E06.JPG|thumb|200px|Torre norte, na que s'atopen les campanes y el reló.]] [[Ficheru:Catedral Jaén E17.JPG|thumb|200px|Portada del Norte realizada por [[Juan de Aranda Salazar|Juan de Aranda]].]] [[Ficheru:Catedral de Jaén K16.jpg|thumb|200px|Portada del Sur realizada por [[Andrés de Vandelvira]].]] Los dos [[torre (arquiteutura)|torres]] ximielgues enmarquen la fachada y dan identidá renacentista a la construcción, en contraposición a la horizontalidá de la fachada. Fueron acabaes a principios del sieglu XVIII. Alzar en principiu d'una planta cuadrangular y ensin adornos hasta llegar al primer cuerpu. Entamar en cinco niveles qu'aumenten en complexidá arquitectónica y decorativa. El primeru, a nivel del suelu, nun presenta nengún tipu d'adornu, al igual que'l segundu, que solo cunta con un pequeñu balcón zarráu con una senciella baranda de fierro. El terceru, coincidiendo col altor a la que s'atopen les nueve figures de la fachada, ta afatáu con elementos ornamentales superpuestos. El siguiente nivel ta coronáu por una [[Balaustre|balaustrada]] qu'arrodia'l so perímetru. En caúna de los sos cuatro fachaes tien trés buecos con [[arcu de mediu puntu|arcos de mediu puntu]] que, nel casu de la torre norte o de les Campanes, dexen ver los nueve [[Campana (preséu)|campanes]] qu'hai nel so interior.<ref>{{cita web |url= http://www.campaners.com/php/catedral.php?numer=233 |títulu= Inventariu de les campanes de la Catedral de Xaén |fechaaccesu= 25 de xineru de 2011 |autor= Llop i Bayu, Francesc |fecha= 25 de xineru de 2011 |obra= Inventariu de les campanes de les Catedrales d'España. Ministeriu de Cultura |cita= Les campanes concentrar nuna torre, la torre oeste o de les campanes, ente que la otra permanez vacía. |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20201021125955/http://www.campaners.com/php/catedral.php?numer=233 |fechaarchivu= 2020-10-21 }}</ref> La torre sur nun alluga nenguna campana. Na parte inferior d'esti nivel, de la torre norte, hai un reló, que foi donáu secretamente, tal que consta nun documentu priváu de 4 de mayu de 1860, por Luis Civera Pérez ([[Teruel]], 1804-[[Xaén]], 1891), pernomáu eclesiásticu, canónigu arcipreste de la catedral de Xaén y doctor en Sagrada Teoloxía, que pagó la suma de 5973&nbsp;[[Real español|reales]] con 80&nbsp;céntimos abonaos en dellos plazos. El reló de Civera sustituyó a otru qu'había quedáu inservible.<ref>{{cita web |url= https://www.ideal.es/jaen/v/20101231/jaen/catedral-jaen-campanada-20101231.html |títulu= La Catedral de Xaén da la campanada |fechaaccesu= 31 d'avientu de 2010 |autor= Poveda, Juan Esteban |fecha= 31 d'avientu de 2010 |cita= (...) les campanaes nun van partir d'un reló cualesquier. Según el cronista oficial de Xaén y columnista d'IDEAL, Vicente Oya Rodríguez, el reló de la torre foi donáu de callao por Luis Civera Pérez (...) }}</ref> El quintu y últimu cuerpu presenta una planta octogonal, afatándose cada llau con buecos de lluz con arcos de mediu puntu. Ta rematáu por una [[cúpula]] semiesférica coronada por una cruz sobre esfera, dambes en fierro forxáu. === Puertes === Na fachada principal atópense tres puertes d'entrada: * '''Puerta del Perdón''' o central. Ta curiada por dos forniques, nes que s'atopen la imaxe de [[san Pedro y san Pablo]], y enmarcada por cuatro columnes que representen los principios de la fe. Con relieve na so parte cimera de l'[[Asunción de la Virxe]] realizada por Julián Roldán y pela parte interior hai'l relieve del ''[[Xesús ente los doctores Neñu Xesús ente los doctores]]'' de [[Pedro Roldán]]. * '''Puerta de los fieles'''. Sobre la puerta, un relieve de [[Arcánxel Miguel|san Miguel]] de Julián Roldán. Na so parte interior col relieve de les ''[[Bodes de Caná]]'' de Lucas González. * '''Puerta del cleru'''. Lucas González ye l'autor de la imaxe de [[Santa Catalina d'Alexandría|santa Catalina]] na sobrepuerta. Nel so interior atopa la ''[[Fuxida a Exiptu]]'' de [[Pedro Roldán]]. Amás hai otros dos puertes: * '''Portada del sur'''. Realizada por [[Andrés de Vandelvira]] na década de 1560, sobre'l [[frisu]] de la puerta atopa un alturrelieve de l'[[Asunción]], a quien ta dedicada, la puerta tien como remate un frontón triangular, el conxuntu ye clásicu y los sos elementos disponer de forma equilibrada y sobria. Na parte interior que da al templu, representar con relieves el ''[[Belén (escena de la nacencia de Xesús)|Nacencia]]'' y la ''[[Adoración de los Magos]]'', estos realizaos por [[Luis d'Aguilar]] en 1564. Na fornica, ta la figura d'un ''[[Ecce homo]]'' de gran calidá. Nel suelu d'esta entrada ta soterráu'l [[deán]] de la catedral, Íñigo Fernández de Córdoba, muertu en 1624, qu'asina lo quixo pa «ser triáu por tol que la cruciar». Inaugurar nel añu 1642 con gran solemnidá, yá que daquella taba bien enraigona la devoción a la Inmaculada. * '''Portada del norte'''. Realizada por [[Juan de Aranda Salazar]] en 1642, dedicada a la [[Inmaculada Concepción]], que la so escultura allugar na fornica central sobre la puerta y coles imáxenes de [[Salomón]] y [[David]] a entrambos llaos. La fornica de la virxe incorpora estípites, qu'algamaríen el so máximu desenvolvimientu en [[Méxicu]]. Tamién hai los escudos de la catedral y del obispu [[Baltasar Moscoso y Sandoval|Baltasar Cardenal Moscoso y Sandoval]] (1619-1646). La puerta atópase flanqueada por columnes del so mesmu altor. Nel so interior hai dos relieves d'[[Alonso de Mena]], la ''[[Circuncisión de Xesús]]'' y la ''[[Presentación de Xesús nel Templu]]''. <gallery mode=packed caption="Relieves sobre les puertes de la fachada principal de la catedral"> Ficheru:Catedral Jaén E10.JPG|Puerta de los fieles, relieve de san Miguel por Julián Roldán. Ficheru:Catedral Jaén E08.JPG|Puerta del Perdón, relieve de l'Asunción por Julián Roldán. Ficheru:Catedral Jaén E07.JPG|Puerta del cleru, relieve de santa Catalina por Lucas González. Ficheru:Catedral de Jaén 003.JPG|Detalle de la escultura de san Pedro na so fornica de la fachada. </gallery> === Rula === La Catedral ta arrodiada por una rula constituyida por pilastres coronaes de pináculos y flameros que soporten les rexes de fierro. El diseñu foi realizáu por [[Manuel Martín Rodríguez]], sobrín y discípulu de [[Ventura Rodríguez]]. Les rexes fueron forxaes ente 1800 y 1806 na Ferrería de Juan José Galíndez, nel Valle del Llodio, [[Vizcaya]], siguiendo fielmente el diseñu del arquiteutu. == Interior == [[Ficheru:Volta de la Catedral de Jaén.jpg|thumb|200px|Cúpula del cruceru del arquiteutu [[Juan de Aranda Salazar]].]] Nel interior pueden reparase distintos estilos, [[Renacimientu|renacentista]], [[Arquiteutura barroca|barrocu]], [[churrigueresco]] y [[Arquiteutura neoclásica|neoclásicu]]. Presenta planta de salón y consta de tres naves estremaes por espodaos y elegantes pilastres cruciformes corintios, abondo separaos, coronaos por espodaos y amplios arcos de mediu puntu que sostienen [[bóveda|bóvedes vaídas]]. Ente los contrafuertes interiores asítiense les diecisiete capiyes, arrexuntaes dobles en cada tramu pola amplitú de los arcos. Percima de les capiyes dispónse un sistema de balcones, que refuerza l'aire civil de la construcción. Nel últimu nivel complétase'l conxuntu con ventanes [[serliana|serlianes]] verticales d'arcu y dintel nes que se topen les [[Vitral|vidreres]]. El resultando ye una construcción equilibrao y clásico pola coordinación de les sos proporciones, lo que-y confier una gran harmonía. === Cúpula === La espodada [[cúpula]] del [[cruceru (arquiteutura)|cruceru]] ye obra del arquiteutu [[Juan de Aranda Salazar]], formada por una circunferencia afatada de 12,5&nbsp;m de diámetru nel tambor y 50&nbsp;m d'altor; el so interior atópase estremáu per diversos radios que delimitan espacios trapezoidales y les ventanes. Caúna de les [[pechina|pechines]], sobre les que se sofita la cúpula, tán decoraes con una tarja de fueya barroca d'influencia [[manierista]] nes que s'atopen los relieves de san Miguel, san Eufrasio, Santiago y santa Catalina. De la parte cimera de la circunferencia álzase la bóveda con ocho ventanes, remata con una circunferencia de 2,5&nbsp;m de diámetru de la cual surde la llinterna que tien 5&nbsp;m d'altor con ocho ventanales y rematada por una semiesfera con una cruz de fierro pel esterior. === Altar Mayor === [[Ficheru:Catedral de Jaén - Altar.jpg|200px|thumb|Altar Mayor de la Catedral.]] El [[presbiteriu (arquiteutura relixosa)|presbiteriu]] ta asitiáu nel espaciu ente'l cruceru y la Capiya Mayor, atópase eleváu por cinco gradies del restu del templu y enmarcáu polos cuatro pilastres centrales. Ta cerráu polos cuatro llaos con una senciella rexa policromada y abatible realizada por Clemente Ruiz, ferreru de [[Málaga]], nel añu 1658. En cada unu de los sos cuatro ángulos asítiase un ánxel sosteniendo una llámpara de plata. Amás destaquen unos monumentales candelabros de setenta lluces realizaos en 1904. La mesa del altar actual sustituyó al del añu 1660 y foi mandáu faer y costeado pol obispu [[Agustín Rubín de Ceballos]] (1789-1793). Ta asitiáu nel terciu posterior del presbiteriu, ye de mármol colorao formando un cuadráu de 5&nbsp;m de llau, foi realizáu por Pedro Portillo en 1657. Sobre ésti, a unos 70&nbsp;cm del cantu, llevántase otra plancha de mármol de 25&nbsp;cm de gruesu, con remates de bronce. Nel so centru ta'l [[sagrariu]] enmarcáu con adornos de recímanos y flores. El templete, de 3,5&nbsp;m, ye del arquiteutu [[Juan Pedro Arnal]] y foi ellaboráu en [[Madrid]], consta d'ocho columnes de [[serpentina]] d'estilu corintiu. Nel remate de la cúpula hai una cruz de cristal de [[xaspe]] enmarcada en bronce. Arrodien a esti templete les figures de seis ángel de mármol blanco, realizaos: los del llau de la Epístola por [[Alfonso Giraldo Bergaz]] y los del llau del Evanxeliu por [[Juan Adán]].<ref>{{cita publicación |apellíu= Melendreras Gimeno|nome= José Luis |añu= 1987 |títulu= El tabernáculo del altar mayor de la Catedral de Xaén |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |númberu= 131 |páxines= 9-16 |issn= 0561-3590 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1197222 |fechaaccesu=23 de setiembre de 2011}}</ref> {{cita|Ésti ye un tabernáculo, que, asina na materia, como na so forma, va ser de los más magníficos del Reyno: tien cinco vares d'altor. Haber d'asitiar nel presbiteriu sobre una mesa descubierta pola frente, y pel llau opuestu, por que pueda trate del cuerpu de la Ilesia'l sitiu del retablu mayor, onde se guarda la Santa Cara.|''Viaxe d'España'' (1771-1794). [[Antonio Ponz]].}} === Capiya Mayor === [[Ficheru:Jaén - Catedral, Capiella Mayor o del Santo Rostro 2.jpg|200px|thumb|Retablu Mayor de la Catedral.]] [[Ficheru:SantoRostroJaen.jpg|200px|thumb|[[Reliquies cristianes|Reliquia]] del [[Santa Cara]].]] La Capiya Mayor o del [[Santa Cara]] <small>(nᵘ 9 nel planu)</small> foi construyida per primer vegada sol mandatu del obispu [[Alonso Suárez de la Fuente del Sauce]], soterráu nesta capiya, nel sieglu XVI, dempués tuvo que ser baltada y les nueves obres fueron feches pol arquiteutu Juan de Aranda nel sieglu XVII. El [[retablu]] mayor, neoclásicu, consta de tres cuerpo nel que se combinen los estilos dóricu, xónicu y corintiu y cubre tola cabecera de la capiya. Foi realizáu polos hermanos Sebastián y Francisco Solís.<ref>{{cita publicación |apellíu= Aragón Moriana|nome= Arturo |añu= 2002 |títulu= Aportaciones pal estudiu del retablu de la capiya mayor de la S. I. Catedral de Xaén |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |númberu= 182 |páxines= 43-78 |issn= 0561-3590 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1146977 |fechaaccesu=22 de setiembre de 2011}}</ref> Nel primer cuerpu, na so parte central, guardar el relicariu d'orfebrería cordobesa que caltién la Santa Cara,<ref>{{cita web |url= http://www.iuventa.org/index.php/La-Santa-Cara-de-Jaen.html |títulu= La Santa Cara de Xaén |autor= Asociación Iuventa |fechaaccesu= 25 de xineru de 2011 }}</ref> cubiertu con una tabla pintada por [[Sebastián Martínez Domedel|Sebastián Martínez]] que representa a dos ánxeles sosteniendo'l llenzu cola Santa Cara. Detrás de la tabla hai una puerta que s'abrir con dos llaves que da accesu a la caxa fuerte curiada por trés llaves. Dientro de la caxa fuerte hai una urna de plata y oru que tamién precisa de dos llaves p'abrir y ver la reliquia de la Santa Cara.<ref group=nota>D'equí vien el refrán qu'esiste en Xaén, que s'emplega pa resaltar el valor d'un oxetu: "Hai que guardalo como la Santa Cara, baxo siete llaves"</ref> Enriba d'esta cámara hai una fornica na que s'atopa la ''Virxe de l'Antigua'', patrona del cabildru, talla [[escultura gótica|gótica]] que según la tradición foi donada a la ciudá por [[Fernando III el Santu]] tres la conquista de la ciudá, les corones de la imaxe fueron realizaes pol [[orfebrería|orfebre]] [[Córdoba (España)|cordobés]] Simón de Tapia nel sieglu XVII.<ref>{{cita web |url= http://www.diariojaen.es/jaen/item/80879-respaldo-a-la-procesion-de-la virxe-de-la-antigua |títulu= Sofito a la procesión de la Virxe de l'Antigua |periódicu= [[Ideal (periódicu)|Ideal]] |fecha= 16 d'agostu de 2015 |fechaaccesu= 16 d'agostu de 2015 }}</ref> Atópense tamién nesti pisu del retablu les imáxenes de san Pedro, san Pablo, san Bernardo y san Antonio Abá, toes de grandes dimensiones. Nes sos cais llaterales atópense los llenzos representando, el primeru, ''Alcuentru de Xesús cola cruz y María camino del Calvariu'', y l'otru, ''Xesús desaposiáu de les sos vestidures''. Nel segundu cuerpu d'[[orde xónicu]], na so parte central, atópase un alturrelieve de la Virxe de l'Asunción, obra de [[Sebastián de Solís]]. Nes otres dos calles tán asitiaos dos llenzos de Sebastián Martínez Domedel, copies efeutuaes en 1661 en [[El Escorial]] por encargu del cabildru del ''Descendimiento de Xesús'', de [[Daniele da Volterra]], con dalguna variante, y el ''Señor atáu na Columna'', de [[Juan Fernández de Navarrete]] ''el Mudu''.<ref>{{cita web |url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2057602 |autor=Lázaro Dames, María Soledad |títulu=Consideración en redol a Sebastián Martínez Domedel y la so obra |publicación= Boletín d'Estudios Giennenses, nᵘ 153 |fecha=1994, |páxines=299-314 |fechaaccesu=10 de xineru de 2011 }}</ref> Les entrecalles afatar con medallones con bustos de Cristu y la Doliosa. El tercer cuerpu, ye d'estilu [[corintiu]], y ta formáu por cuatro columnes de [[serpentina]]. Nél hai un grupu del Calvariu, tamién del escultor Sebastián Solís. Corona'l retablu un Crucificáu, cola Madalena a los sos pies, nos sos llaterales les imáxenes de la Virxe y san Xuan. Nos estremos d'esti últimu cuerpu hai [[alegoría|alegoríes]] escultóriques de les [[virtúes teologales]]; a la izquierda la [[Fe (virtú)|Fe]] y la [[Esperanza (virtú)|Esperanza]]; y a la derecha la [[Caridá (virtú)|Caridá]] y la [[Relixón]]. Nel áticu del retablu atopamos una imaxe del Padre Eternu cola esfera na mano, coronada por una cruz. Destaca la bóveda de cañón, rica n'elementos decorativos. Nel centru del arcu de mediu puntu sobresal l'[[escudu de los Reis Católicos]], que recuerda una carta de finales del sieglu XV, dirixida al cabildru, na que convidaben a rezar una [[salve]] nel altar mayor de la catedral. En dambos llaterales de la capiya atopen los magníficos cuadros de ''La Visitación'', atribuyíu a [[Tiziano]] y de ''L'Anunciación'', atribuyíu a [[Benvenuto Cellini]]. ==== La reliquia de la Santa Cara ==== {{AP|Santa Cara}} La tabla de la Santa Cara asítiase nun marcu de plata con piedres precioses engastadas, al igual qu'un [[iconu]] oriental. De la mesma esti curiar nuna arca dorada. Esta xoya foi realizada pol plateru cordobés José Francisco de Valderrama en 1731, a pidimientu del [[Obispos de Xaén|obispu]] [[Rodrigo Marín Rubio]]. Nella incluyéronse 191 [[rubín|rubinos]], 193 [[diamante]]s y 210 [[esmeralda|esmeraldes]]. En 1814, la [[Ducáu de Montemar|duquesa de Montemar]] donó un llazu de brillantes que sumió na Guerra Civil, polo que foi sustituyida por otru, donáu pola [[Marquesáu de Rincón de San Ildefonso|marquesa del Rincón de San Ildefonso]], realizáu por [[Félix Granda]]. Na parte posterior la tabla lleva una inscripción en llatín alusiva al autor y a la fecha de realización. === Capiyes menores === [[Ficheru:Catedral jaen224.jpg|thumb|280px|<small>'''Planu de la Catedral de l'Asunción de Xaén'''<br /> '''1'''-Capiya del Cristu de la Bona Muerte <br /> '''2'''-Capiya de San Sebastián <br /> '''3'''-Capiya de San Jerónimo <br /> '''4'''-Capiya de la Virxe de los Dolores y Santu Sepulcru <br /> '''5'''-Capiya de la Virxe de les Congoxes <br /> '''6'''-Capiya de Santa Teresa <br /> '''7'''-Capiya de San Benitu <br /> '''8'''-Capiya de Santiago Apóstol <br /> '''9'''-'''Capiya Mayor o de la Santa Cara''' <br /> '''10'''-Capiya de San Fernando <br /> '''11'''-Capiya de San Eufrasio <br /> '''12'''-Capiya de La Inmaculada y San Amador <br /> '''13'''-Capiya del Neñu Xesús <br /> '''14'''-Capiya de San Miguel <br /> '''15'''-Capiya de San Pedro Pascual <br /> '''16'''-Capiya de la Virxe de la Correa <br /> '''17'''-Capiya de San José </small>]] Asitiaes nes naves llaterales hai catorce capielles, teniendo qu'añader dos más nel centru al llau de la capiya mayor. '''Capiya del Cristu de la Bona Muerte'''<small> (nᵘ 1 nel planu)</small>. Contién la talla del ''Cristu de la Bona Muerte'' de la [[Cofradería de la Bona Muerte (Xaén)|cofradería homónima]],<ref name=BuenaMuerte /> realizada en 1927 pol escultor [[Jacinto Higuera]], siendo una de les sos obres más notables. A la izquierda del crucificáu hai una pintura del sieglu XVII, ''Santa María Madalena'', la santa apaez ante un covarón con un llibru nes manes y una calavera a los pies. A la derecha, atópase'l bustu de [[santa Teresa de Xesús]], tamién del sieglu XVII, destaca la intensidá de la lluz sobre la cara de la Santa. Finalmente, esiste una pintura ovalada, del mesmu sieglu, nel qu'apaez el bustu de [[san Pedro]]. Nel testeru esquierdu asítiase un retablu d'estilu [[platerescu]], del sieglu XVIII, con un oleu central, cuadrilobulado de [[santu Domingu de Guzmán]], realizáu por Francisco Pancorbo. Presenta complicaos [[Estípite (arquiteutura)|estípite]]s con una rica ornamentación vexetal. Nel testeru derechu, distribúyense distintos llenzos, unu ye copia de l'[[L'Adoración de los Reis Magos (Rubens, Prau)|Adoración de los Magos]] de [[Peter Paul Rubens|Rubens]], n'otru apaez [[san Xuan de Dios]], ente que los otros santos nun pudieron ser identificaos. Dientro de la sacristía de la capiya, asitiada tres el testeru fronteru, esiste, sobre una cajonera barroca, un [[baldaquino]] que guarda una crucificáu policromado. <gallery mode=packed> Ficheru:Catedral de Jaén - Retablo de Santo Domingo.jpg|Retablu de Santu Domingu. Ficheru:Buena Muerte Catedral Jaén.jpg|Altar del Cristu de la Bona Muerte. </gallery> '''Capiya de San Sebastián'''<small> (nᵘ 2 nel planu)</small>. El testeru central ta ocupáu por seis llenzos, ente ellos destaca, pola so notoriedá, ''El Martiriu de San Sebastián'', obra del artista [[Sebastián Martínez Domedel]] por encargu del cabildru n'avientu de 1662. Les otres pintures son, ''San Rafael'', del sieglu XVII; ''San Francisco'', de los sieglos XVII-XVIII; ''Santuyano'', obispu de Cuenca; y un medallón de la Virxe col Neñu. Nel testeru esquierdu hai un retablu platerescu, segunda metá del sieglu XVIII, con una talla de [[San Xuan Nepomuceno (santu)|san Xuan Nepomuceno]] asitiada nuna fornica. El retablu presenta forma d'arcu de mediu puntu, constituyéndose por un cuerpu principal y un áticu, qu'apaez coronáu por óvalu nel que s'atopa un oleu de la Virxe col Neñu. El testeru derechu ta ocupáu pola pintura ''Visión de San Antonio'', del sieglu XVIII. Na sacristía caltién un llenzu de Cristu cola Cruz arrecostines, del sieglu XVII, presenta, de fondu, el Calvariu vistu al traviés d'un arcu de trunfu. <gallery mode=packed> Ficheru:Jaén - Catedral, Capiella del Santísimo Sacramento 3.jpg|''El Martiriu de San Sebastián''. Ficheru:Jaén - Catedral, Capiella del Santísimo Sacramento 2.jpg|Imaxe de San Xuan Nepomuceno. </gallery> [[Ficheru:Catedral de Jaén - Capiella San Jerónimo.jpg|thumb|200px|Vista de la capiya de San Jerónimo.]] '''Capiya de San Jerónimo'''<small> (nᵘ 3 nel planu)</small>. Presenta un llenzu de [[san Jerónimo de Estridón]], obra de [[José Antolínez]] del sieglu XVII, ocupa la mayor parte d'un retablu neoclásicu. El retablu ye d'una sola cai, enmarcáu por dos columnes xóniques que sostienen el entablamento y l'áticu, onde s'atopa un [[tondo]] sosteníu por dos ánxeles nel que s'atopa una pintura sobre del santu. Nel testeru esquierdu hai un relieve de l'[[Asunción]] del escultor [[Mariano Benlliure]] y una cruz-relicariu del [[Lignum Crucis]], de madera con símbolos de la Pasión en plata. Nel testeru de la derecha, esiste un llenzu de [[Xuan el Bautista|san Xuan neñu]], del sieglu XVIII, y un crucifixu de principios del mesmu sieglu. [[Ficheru:Catedral de Jaén - Capiella Virgen de los Dolores.jpg|thumb|200px|Vista de la capiya de la Virxe de los Dolores.]] '''Capiya de la Virxe de los Dolores y Santu Sepulcru'''<small> (nᵘ 4 nel planu)</small>. Ye una de les capiyes más destacaes del templu catedraliciu, por cuenta de que los trés testeros tán recubiertos por pintures de Francisco Pancorbo afeches a l'arquiteutura y que sirven de fondu a los demás elementos ornamentales, sobremanera al retablu central. De la mesma, destaquen los cuadros de Los Evanxelistes, obres maestres de [[Sebastián Martínez Domedel]].<ref name="Cien">{{cita llibru|apellíu=Serrano Estrella|nome=Felipe|títulu=Cien obres maestres de la catedral de Xaén|url=http://www3.ujaen.es/servpub/b_datos/unlibro.asp?ISBN=978-84-8439-671-0|fechaaccesu=10 d'avientu de 2012|añu=2012|editor=Universidá de Xaén y Cabildru de la Catedral de Xaén|isbn=978-84-8439-671-0|cita=magníficu conxuntu de bienes muebles qu'acueye obres nacíes d'artistes tan destacaos como Pedro Machuca, Valdés Leal, Pedro Roldán o Sebastián Martínez, ente otros munchos.}}</ref> El retablu del testeru central ye del sieglu XVIII, d'estilu barrocu, ta focalizado nun cuadru ovoide que representa la transfixión de la Virxe, ye obra de Francisco Pancorbo. La imaxe representa a [[María (madre de Xesús)|María]], acompañada de [[Cristu]] xunto a la Cruz, col pechu trevesáu por una espada, tán arrodiaos de los [[Apóstoles|Discípulos]] y d'ánxeles, mientres dende'l cielu Dios Padre y el [[Espíritu Santu]] contemplen la escena. El retablu ye bien planu, de perfil quebráu y con riqueza de moldures, apaez recargáu d'ánxeles policromados en diverses actitúes. Nel áticu del retablu hai otru llenzu ovaláu de pequeñes dimensiones, apaez el ''Corazón de Cristu sobre la mota''. A entrambos llaos del áticu, atópense les imáxenes d'unos ánxeles sosteniendo la Santa Cara y otros sosteniendo'l [[anagrama]] [[INRI]]. L'altar ye de mármol colorao de Cabra con embutíos de plaques biseladas, sobre tea atópase la talla de Cristu yacente nuna urna sepulcral de cristal, realizada nel sieglu XVII. La pintura qu'ocupa la paré de la bóveda representa l'entierru de Cristu. Les pintures de los testeros llaterales contribúin a xunir tol conxuntu. Na parte cimera izquierda hai un calvariu, so este, los cuadros de [[Marcos l'Evanxelista|san Marcos]] y [[Mateo l'Evanxelista|San Mateo]], incluyendo [[Cartela (tarxeta)|cartelas]] con inscripciones, d'últimes un cuadru del [[Rei David]] acompañada de cuatro profetes, dos a cada llau. El testeru de la derecha ta ocupáu na so parte cimera pola pintura del Descendimiento. Baxu ta, dos oleos de los evanxelistes [[Lucas l'Evanxelista|san Lucas]] y [[Xuan l'Evanxelista|san Xuan]], con cites bíbliques escrites en diverses cartelas. Finalmente, la pintura de [[Moisés]] arrodiáu de seis profetes a cada llau: [[Zacarías (profeta)|Zacarías]], [[Sofonías (profeta)|Sofonías]], [[Nahum (profeta)|Nahúm]], [[Jonás (profeta)|Jonás]], [[Amós (profeta)|Amós]], [[Miqueas (profeta)|Miqueas]], [[Habacuc (profeta)|Habacuc]], [[Ageo (profeta)|Ageo]] y [[Malaquías (profeta)|Malaquías]], colos sos correspondientes cartelas. La bóveda apaez decorada con [[caseton]]es n'azul y doráu sobre fondu blancu. La sacristía de la capiya ta presidida por un oleu de la Inmaculada del sieglu XVIII. '''Capiya de la Virxe de les Congoxes'''<small> (nᵘ 5 nel planu)</small>. Orixinalmente, la capiya foi dedicada a [[san Pedro Pascual]] pol [[Obispos de Xaén|obispu]] [[Orde de la Mercé|mercedario]] frai [[Jerónimo Rodríguez de Valderas]] (1668-1671), que s'atopa soterráu equí. Esti obispu pensaba dotala de grandes obres, lo que nun-y foi posible yá que na so dómina terminaron les dos torres de la catedral y morrió antes de poder invertir na capiya. El retablu central ye d'estilu neoclásicu, según les normes de la [[Real Academia de Belles Artes de San Fernando]], d'un solu cuerpu enmarcáu por grandes columnes de capitel compuestu y un áticu, nel que s'atopa un llenzu al oleu de san Pedro Pascual. L'altar ye de mármol colorao con embutíos. Na gran fornica central asítiase la imaxe de la imaxe de la ''Virxe de les Congoxes'',<ref name=BuenaMuerte>{{cita web |url = http://www.lahornacina.com/cofradiasjaenbuenamuerte.htm |títulu = Cofradía Bona Muerte |fechaaccesu = 27 d'ochobre de 2010 |autor = La Fornica |obra = Cofraderíes de Xaén |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20100412120433/http://www.lahornacina.com/cofradiasjaenbuenamuerte.htm |fechaarchivu = 12 d'abril de 2010 }}</ref> obra de [[José de Mora]] nel sieglu XVII, acompañada de dos ánxeles llorando,<ref name=BuenaMuerte /> talles anónimes del sieglu XVI rellacionaos con una importante [[Lleendes de Xaén#Lleenda de los anxelinos de la Virxe de les Congoxes|lleenda giennense]].<ref>{{cita web |url = http://www.pasionenjaen.com/noticia/115/Los-%C3%81ngeles-de-Nuesa-Se%C3%B1ora-de-les%20Congoxes.html |títulu = Los Ánxeles de La nuesa Señora de les Congoxes |fechaaccesu = 2 de payares de 2010 |autor = Pasión en Xaén |fecha = 3 d'agostu de 2009 |cita = Historia sobre los ánxeles qu'acompañen a La Nuesa Señora de les Congoxes |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20120111080950/http://www.pasionenjaen.com/noticia/115/Los-%C3%81ngeles-de-Nuesa-Se%C3%B1ora-de-les |fechaarchivu = 2012-01-11 }}</ref> Antes d'esta imaxe atopaba la de la Virxe de la Correa y Consolación, a la qu'acompañaben con anterioridá los dos ánxeles.<ref name=Correa>{{cita publicación |apellíu= Vázquez Berni|nome=Juan |apellíos2= Aragón Moriana|nome2=Arturo |añu= 1994 |títulu= Dos imáxenes marianes con gran raigón nel Xaén decimonómico. Avatares y vicisitúes. |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |volume= 1 |númberu= 153 |páxines= 467-492 |issn= 0561-3590 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2057618 |fechaaccesu=22 de setiembre de 2011}}</ref> Nel testeru derechu esiste un oleu del ''Calvariu'', influyíu por [[Antón Van Dyck]]. Pela so parte, el testeru esquierdu, presenta un confesionariu del sieglu XVIII con remate barrocu. '''Capiya de Santa Teresa'''<small> (nᵘ 6 nel planu)</small>. Esta capiya considérase unu de los conxuntos barrocos más importantes del templu, debíu al retablu central, les pintures del muriu y a les pieces de los testeros llaterales. El retablu central ye barrocu, del sieglu XVIII, según la llinia de [[Pedro Duque Cornejo]]. Ta decoráu con [[Estípite (arquiteutura)|estípites]] y relieves de la vida de la Santa, a lo qu'hai qu'añader les figures d'ánxeles que flanquean el cuerpu central y l'áticu. La imaxe de [[santa Teresa de Xesús]], con un llibru y mirando al cielu, asítiase na fornica central, escoltada por dos pequeños nichos nos que s'atopen les talles de [[Xosé de Nazaré|san Xosé]] y [[Roque|san Roque]]. Percima de la cornisa hai una talla policromada de la Inmaculada, sobre una peana, y nel áticu, un relieve del bustu del Salvador nun medallón corona tol conxuntu. El bancu del retablu apaez esculpíu con diversos relieves, policromados y estofados n'oru, d'escenes sobre la vida de la Santa: La visión de la santa sobre la Pasión de Cristu, a la izquierda; la [[transverberación]] qu'esperimento la santa, a la derecha; nel centru, la cabeza d'un ánxel. La decoración del muriu del testeru ye de Francisco Pancorbo, apaecen frescos alusivos a los ''Esponsales de Santa Teresa'', ''Muerte de la Santa'' y ''Proteición de la Santa a la Orde''. El testeru esquierdu, ta afatáu con un oleu de la santa escribiendo so la inspiración del Espíritu Santu y la lleenda ''Misericordies Domini inm eternum cantabo'', similar al pintáu por frai Juan de la Miseria. Nel testeru derechu, apaez un oleu de [[san Pedro Poveda]], obra de María García.<ref>{{cita web |url = http://www.institucionteresiana.org/asp/documentos/noticias.asp?idcanon=338 |títulu = Una reliquia de San Pedro Poveda en Xaén |fechaaccesu = 29 d'ochobre de 2010 |obra = Institución teresiana |cita = San Pedro Poveda pintáu por María García -MAGAR- que se venera na Capiya de Santa Teresa de la Catedral. |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20110831045657/http://www.institucionteresiana.org/asp/documentos/noticias.asp?idcanon=338 |fechaarchivu = 31 d'agostu de 2011 }}</ref> [[Ficheru:Jaén - Catedral, Capiella del Santísimo Sacramento 1.jpg|thumb|200px|Capiya de San Benitu.]] '''Capiya de San Benitu'''<small> (nᵘ 7 nel planu)</small>. Contién un retablu barrocu apoderáu pola imaxe tallada de [[Benitu de Nursia|san Benitu]]. Foi mandada construyir pol [[Obispos de Xaén|obispu]] frai [[Benito Marín]] (1750-1769), que s'atopa soterráu nesta capiya, so una bella llábana realizada en mármol colorao, con incrustaciones de bronce y mármoles d'otros colores que dibuxen cadenes o flores, apaez tamién l'escudu episcopal y diverses alegoríes de la muerte. Pela so parte, la bóveda de la capiya ta decorada con [[caseton]]es que contién pintures d'ánxeles, na [[Clave (arquiteutura)|clave]] atópase'l Triángulu de la Trinidá.<ref>{{cita publicación |apellíu= Montejo Palacios|nome= Elena |añu= 2008 |títulu= Aportación documental pal estudiu de la capiya de San Benitu na S. I. Catedral de Xaén |publicación= Elucidario: Seminariu bio-bibliográficu Manuel Caballero Venzalá |númberu= 6 |páxines= 67-76 |issn= 1885-9658 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2798023 |fechaaccesu=4 de febreru de 2012 |cita= La Capiya de san Benitu na Catedral de Xaén, que'l so retablu dieciochesco foi creáu pol hispalense Pedro Duque Cornejo, sol mecenalgu del obispu Frai Benitu Marín. Esti espaciu foi diseñáu pa emitir un claru mensaxe de poder, doctrina, vida y muerte. }}</ref> El retablu del testeru central foi realizáu nel sieglu XVIII por [[Pedro Duque Cornejo]], siendo esta una de les sos últimes obres. Presenta un solu cuerpu y áticu, apoderáu tou pol nichu central nel que s'alluga la imaxe del santu, que s'atopa n'actitú teatral, alzándose sobre un cielu llenu de cabeces d'ánxeles, suxetando dos d'ellos la inscripción ''Gratia benedictus est nome...''. A la derecha del santu, otru ánxel ufiérta-y la mitra. El conxuntu sofita sobre una gran peana en que'l so centru apaez el bustu de [[Gertrudis de Helfta|santa Gertrudis de Helfta]]. El retablu presenta una serie de medallones ovalaos con relieves policromados que s'asitien en redol a la imaxe central, a la izquierda, de baxo enriba, asocédense los relieves del ''Nacencia de san Benitu, un episodiu de la so vida'', y ''San Benitu salvando a un home de morrer aforcáu''; a la derecha, nel mesmu sentíu, apaez el santu tentáu pol demoniu, una escena del refectorio y San Benitu cola so hermana [[Escolástica (santa)|Santa Escolástica]]. Nel áticu hai otru medallón de grandes dimensiones nel que se repara al santu, representáu como l'obispu [[Benito Marín]], orando ante'l signu de la [[Dogma de la Santísima Trinidá|Satísima Trinidá]]. Nos testeros llaterales atópense, a la izquierda, un altar, con estructura de madera, con un llenzu central del [[Santa Cara]], sobre esti, un oleu de san Benitu, la Virxe y la Trinidá. Sobremanera'l conxuntu hai una talla de la Inmaculada con baldaquino policromado, según la escuela granadina d'[[Alonso Cano]]. Ye una obra italianizante del sieglu XVIII. El testeru de la derecha, presenta un altar, con estructura de madera, con otru llenzu, italianu del sieglu XVIII, de la vida de san Benitu, con una cartela na parte cimera derecha. L'áticu presenta un alturrelieve cola Virxe y [[Bernardo d'Alzira (mártir)|san Bernardo]] arrodillado. [[Ficheru:Jaén cathedral - Boa-sorte&Careca.jpg|thumb|200px|Vista de la nave de la Epístola, al fondu, la capiya de Santiago.]] '''Capiya de Santiago Apóstol'''<small> (nᵘ 8 nel planu)</small>. Asitiada na parte izquierda de la capiya mayor. El retablu ye del sieglu XVIII, realizáu por Manuel López, ye de tres pisos y presenta trés calles. Na cai central apaez un cuadru del [[Apóstol]] [[Santiago'l Mayor|Santiago]] montando a caballu con espada y escudu. Nes cais llaterales atópense les escultures de [[Gregorio Nacianceno|san Gregorio de Naciancemo]] y [[santu Tomás de Villanueva]], sobre estes hai unes pintures de eccehomo y la Doliosa. L'últimu pisu presenta un oleu de la [[Virxe del Pilar]] y [[Santiago'l Mayor|Santiago]] y a entrambos llaos les escultures de [[san Judas Tadeo]], con un llibru na mano, y [[Andrés l'Apóstol|san Andrés]], col so [[Cruz de San Andrés|cruz n'aspa]]. El conxuntu apaez coronáu col anagrama Yahvé arrodiáu de rayos. Sobre l'altar, en trés grandes xarrones de cobre, atópense los [[Aceite santo|Santos Oleos]]. A entrambos llaos esisten dos puertes, la de la izquierda comunica cola Capiya Mayor y la de la derecha cola Sala Capitular. [[Ficheru:Catedral de Jaén - Capiella de San Fernando.JPG|thumb|200px|Vista de la capiya de San Fernando.]] '''Capiya de San Fernando'''<small> (nᵘ 10 nel planu)</small>. Asitiada a la derecha de la capiya mayor. El retablu ye de Manuel López en llinia académica, realizáu en madera asonsañando al mármol, consta de dos pisos y trés calles separaes por columnes d'orde compuestu que sostienen una cornisa sobre la cual hai una fornica pa una pintura. El conxuntu coronar col anagrama de Yahvé con halo, según dos escultures de madera a entrambos llaos que representen les virtúes de la [[Dilixencia (virtú)|dilixencia]] y la [[Constancia (virtú)|constancia]]. Ente les grandes columnes, nes cais llaterales esisten medallones coles imáxenes de los evanxelistes. El cuadru central de [[Fernando III de Castiella|san Fernando]], vistíu de rei, atribuyir a [[Juan de Valdés Leal]].<ref>{{cita web |url=http://diocesisdejaen.es/el llenzu-de-san-fernando-torna-a-el so-llugar-en-la catedral/ |títulu=El llenzu de San Fernando torna al so llugar na Catedral |editor=diocesisdejaen.es |fechaaccesu=21 d'agostu de 2013 }}</ref> Foi encargáu pol cabildru en 1671 por cuenta de la canonización del monarca que conquistó la ciudá de Xaén en 1246. El santu represéntase coronáu y vistíu de rei, sosteniendo na manzorga'l [[Orbe (xoya)|orbe]] y na derecha la espada, arrodiáu de numberosos ánxeles. A los sos píes atópense les armes del rei moru vencíu, y al fondu, la ciudá y el so alcázar. Na fornica cimera hai orto cuadru que representa la consagración de la mezquita mayor de Xaén como catedral dedicada a l'Asunción de la Virxe. Mientres María xube a los cielos un obispu y dellos clérigos consagren l'altar mayor en presencia de soldaos y del Rei Fernando, arrodillado nun coxín cola corona y el cetru nel suelu contempla la glorificación de la Madre de Dios. A la izquierda, na paré, hai una puerta que comunica cola sala utilizada como sacristía. Nésta atopa la caxa de la escalera de cascoxu, sobre que la so puerta caltener restos de decoración n'estilu [[góticu isabelín]]. [[Ficheru:EufrasioJaénCatedral.jpg|thumb|200px|Relieve de la capiya de San Eufrasio.]] '''Capiya de San Eufrasio'''<small> (nᵘ 11 nel planu)</small>. Retablu d'estilu [[neoclásicu]] de Gregorio Manuel López de 1790 y el conxuntu escultóricu realizáu por [[Juan Adán]]<ref>{{ cita web|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1202717 |títulu=La obra escultórica de Juan d'Adán pal retablu de San Eufrasio de la Catedral de Xaén |autor=Melendreras Gimeno, José Luis |editor=dialnet.unirioja.es |fecha= 1991 |fechaaccesu=10 de xineru de 2011 }}</ref> y con collaboración de [[Miguel Verdiguier]]. El retablu ye d'un namái cuerpu con trés calles, dixebraes por columnes d'orde corintiu, un frontón y un áticu. Nel centru, ente les columnes y el frontón, atópase'l relieve de l'apoteosis de [[san Eufrasio]], onde s'amuesa al santu arrodiáu d'ánxeles. Nes cais llaterales dispónense dos grandes escultures de mármol, [[Julián (obispu)|san Julián de Cuenca]], a la derecha, y [[Agustín d'Hipona|san Agustín]], [[obispu de Palencia]], a la izquierda. Nel áticu ta [[san Antolín]], patrón de Palencia, y xunto al frontón les alegoríes de la [[Eucaristía]] y de la [[Fe]]. Na mesa del altar atopa una urna col cuerpu de [[Pío I|san Pío mártir]], donáu en 1793 pol [[papa]] [[Pío VII]] al [[Obispos de Xaén|obispu]] [[Agustín Rubín de Ceballos]] (1780-1793) que tamién s'atopa soterráu nesta capiya so una llábana de mármol. {{cita|El retablu de san Eufrasio ye de lo meyor, que modernamente trabayóse pa ornatu d'esi gran templu, y p'escitar la devoción de dichu Santu, Discípulu de los Apóstoles. Ta a la fin de la nave del llau del Evanxeliu, cerca del retablu de la Santa Cara. L'arquiteutura inventar Don Manuel López, maestru d'esta Santa Ilesia, y dio la so paecer esa Academia de les Artes. (...) Tola escultura desempeñar grandemente'l teniente direutor de la mesma Academia Don Juan Adán. (...) Ta obra estimable, y otra de que voi falar, anque inda nun ta asitiada, debióse al zelo y acertada eleición que fizo de profesores pa llevala a efeutu'l Excelentísimo Señor Don Agustín Rubín de Cevallos.|Anotación en ''Viaxe d'España''. [[Antonio Ponz]].}} '''Capiya de La Inmaculada y San Amador'''<small> (nᵘ 12 nel planu)</small>. Nesta capiya destaca'l retablu del testeru central. Nella atópase soterráu'l [[Obispos de Xaén|obispu]] [[Manuel María León González|Manuel María León González y Sánchez]] (1877-1896). El retablu ye d'estilu neoclásicu, configuráu en tres cuerpo horizontales estremaos de la mesma por trés calles verticales, siendo de mayor anchor la central. Tol conxuntu ta compuestu en redol al oleu central de la Inmaculada, pintura barroca del sieglu XVII de la escuela madrilana. Les cais tán dixebraes por columnes, que los sos pedestales tán decoraos con símbolos de la Inmaculada. Les cais llaterales, enmarcaes en grandes columnes corinties, tán ocupaes por dos pequeños cuadros de coles imáxenes de [[Joaquín (padre de María)|san Joaquín]] y [[Ana (madre de María)|santa Ana]], dambos n'estilu barrocu del sieglu XVII. El bancu del retablu ta compuestu por trés baxorrelieves, d'izquierda a derecha, ''[[David]] y los panes'', ''Visión de [[Xerusalén]]'' y ''[[Llibru de Judit|Judit]] cola cabeza de [[Holofernes]]''. L'áticu atópase rematáu por un frontón curvado sobre'l que fuelguen dos ánxeles que sostienen una cartela: ''NON PROTE, SEI PROOMNIBUS HÆCLEX CON TITUTAEST'', ta cartela enmarca la otra gran pintura del retablu, que representa a ''[[Esther (personaxe bíblicu)|Esther]] ante'l rei [[Asuero]]''. Esti cuadru ta escoltáu por cuatro imáxenes, asitiaes sobre les columnes que dixebren les cais, que representen a cuatro reis. Los testeros llaterales tán ocupaos, el de la izquierda, por un oleu barrocu de [[Xosé de Nazaré|san Xosé]], de la escuela andaluza del [[sieglu XVII]], representa al santu col neñu; y el de la derecha, por una talla de [[Amador de Tucci|san Amador de Tucci]], patrón de [[Martos]], obra de José Romero Benítez en 1997, realizada en madera de cedru real, policromada y estofada, mide 1,65&nbsp; [[metros|m]]. El santu apaez revistíu con una casulla colorada con cenefes n'oru de llei inspiraes en dibuxos mozárabes, según los encaxes de l'alba. Na mano derecha sostién un crucifixu, ente que na derecha porta una palma, atributu del martiriu, realizada en metal dorao, igual que la aureola de la cabeza. Ta talla foi encargada pol [[Canónigu (eclesiásticu)|canónigu]] y [[humanista]] Manuel Caballero Venzalá. '''Capiya del Neñu Xesús'''<small> (nᵘ 13 nel planu)</small>. Imaxe del Neñu Xesús nel centru y sobre él un cuadru de la ''Circuncisión del Neñu Xesús'' obra de Zacarías González de Velázquez. Atopar nesta capiya la sepultura del [[Obispos de Xaén|obispu]] [[Salvador Castellote y Pinazo]] (1901-1906). Destaca la talla barroca del ''Neñu Xesús'', asitiada nuna urna na parte inferior del retablu, ye una talla anterior al retablu, del finales del sieglu XVII o principios del XVIII, el Neñu mide un metro y atópase en posición arguta, con güeyos de cristal y traces fines, porta na manzorga una llarga cruz, ente que la derecha presenta actitú de bendicir. Viste una túnica tallada hasta los pies, en colloráu y estofada n'oru. El retablu ye neoclásicu, constituyíu por trés cuerpos nuna sola cai. El cuerpu central ta apoderáu pol oleu de la [[Circuncisión]], obra d'Antonio Soriano, que s'atopa enmarcáu por dos grandes columnes. A unu y otru llau del retablu hai dos escultures d'estilu neoclásicu, a la izquierda, [[Felipe l'Apóstol|san Felipe]] con una cruz nes manes, y a la derecha, [[san Diego de Alcalá]] con roses na túnica. El retablu ta rematáu con un áticu triangular con pilastres a los llaos, nel centru apaez la inscripción ''IHS'' con grandes rabaseres ante la que se arrodillan dos ánxeles asitiaos nos llaterales. Nel testeru de la derecha destaca un oleu de la Inmaculada, de la escuela d'[[Alonso Cano]], representa a María arrodiada d'ánxeles y triando una culiebra. Sol cuadru atopa una talla de [[José Oriol|san José Oriol]], obra de Raimundo Amadeo a principios del sieglu XIX.<ref>{{cita publicación |autor= Galera Andreu, Pedro Antonio |añu= 1980 |títulu= Una imaxe de Raimundo Amadeu na Catedral de Xaén |númberu= 103 |páxines= 119-121 |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |issn= 0561-3590 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2065269 |fechaaccesu= 1 de payares de 2010 |cita= }}</ref> [[Ficheru:Catedral de Jaén - Capiella de San Miguel.JPG|thumb|200px|Vista de la capiya de San Miguel.]] '''Capiya de San Miguel'''<small> (nᵘ 14 nel planu)</small>. Capiya d'estilu barrocu, dedicada a [[Arcánxel Miguel|san Miguel]]. Equí atópase soterráu'l [[Obispos de Xaén|obispu]] [[Miguel Peinado Peinado]] (1971-1988). El retablu ye barrocu, del añu 1761, enllena práuticamente tol testeru central y ta suntuosamente decoráu. Escarez d'estructura arquitectónica, siguiendo la forma ovalada del llenzu de san Miguel, en redol al cual dispónense anxelinos en distintos planos qu'empobinen la mirada a la tema central, dalgunos porten estandartes colos anagrames ''QSD'' y ''JHS'', y otres lleendes como:''Fecit potentiam in brachio sui''. L'arcánxel apaez vistíu con coraza, mantu coloráu y con escudu de la Inmaculada, mientres llucha contra [[Lucifer]] qu'apaez nun fuerte escorzo. Otros ánxeles tamién lluchen contra demonios. Ye obra de Francisco Pancorbo nel sieglu XVIII. Nel bancu atopa una pintura de la Virxe del Alcázar, patrona de [[Baeza (Xaén)|Baeza]], fechada en 1751. Los murios llaterales apaecen cubiertos por planches de madera dorao y policromada, decoraos con motivos vexetales y cinco pintures d'ánxeles y arcánxeles con pimpanos marcos a cada llau. Nel testeru de la izquierda, destaca una segunda pintura de [[Arcánxel Miguel|san Miguel]], sol cual atópesse otros dos de [[Arcánxel Rafael|san Rafael]], con una columna y un dragón el de la izquierda, y con un [[Cayado (cayáu)|cayado]] y un pexe, el de la derecha. El testeru derechu, ta apoderáu pola iconografía de [[Arcánxel Gabriel|san Gabriel]], nel cuadru central, apaez con una vara d'[[Lilium|azucenas]], nos inferiores repite la imaxe de [[Arcánxel Gabriel|san Gabriel]]. Tolos llenzos destaquen pola riqueza de vistimientes, atribuyéndose a les obres a [[Francisco de Zurbarán]] o a [[Bernabé de Ayala]].<ref>{{cita publicación |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1343101 |títulu= Los ánxeles y los arcánxeles de la Capiya de San Miguel de la Catedral de Xaén |fechaaccesu= 3 d'avientu de 2010 |autor= Fernández López, José |añu= 1995 |ubicación= Laboratorio d'Arte: Revista del Departamentu d'Historia del Arte |issn= 1130-5762 |númberu= 8 |páxines= 157-173 |cita= Trátase d'un conxuntu de diez lienzo, d'interés artísticu y iconográfico, perteneciente a la escuela sevillana de mediaos del sieglu XVII, con gran influencia zurbaranesca. }}</ref> '''Capiya de San Pedro Pascual'''<small> (nᵘ 15 nel planu)</small>. Nel testeru central, preséntase un retablu neoclásicu obra de Manuel López, ente dos grandes columnes atopa una pintura de José Carazo que representa al [[Obispos de Xaén|obispu]] [[san Pedro Pascual]], sosteniendo delles flores nel so cuellu, frente al rei musulmán, con quien tuvo enfrentáu hasta'l so martiriu. L'áticu ye ocupáu por frontón con un gran discu sosteníu por dellos ánxeles. Sobre la mesa del altar hai una talla de la [[Virxe de la Cabeza]], patrona de la [[Diócesis de Xaén|diócesis]]. Nel testeru derechu hai un retablu qu'agospia na so parte central una talla de [[Toribio d'Astorga|santu Toribio]], el santu apaez enmarcáu por dos columnes d'orde compuestu. Apaez rematáu por un frontón triangulas y un halo de rayos que lleva escritu l'anagrama ''JHS''. Pela so parte, nel testeru esquierdu hai un oleu de Xesús arreyáu a la columna. [[Ficheru:Catedral de Jaén - Capiella Virgen de la Correa.jpg|thumb|200px|Vista de la Capiya de la Virxe de la Correa.]] '''Capiya de la Virxe de la Correa'''<small> (nᵘ 16 nel planu)</small>. Retablu [[neoclásicu]] de madera asonsañando al mármol, realizáu ente finales del sieglu XVIII y principios del XIX por Manuel López, siguiendo los cánones de la [[Real Academia de Belles Artes de San Fernando]]. Nel centru, asitiáu nun nichu rectangular zarráu y enmarcáu por dos columnes policromadas d'orde compuestu, atópase'l Cristu del Abellugu», un crucificáu policromado con restos doraos nel pañu de pureza y de gran serenidá na so cara, a los sos pies un calvariu talláu cola figura de Santa María Madalena. El conxuntu ye del sieglu XVI. La imaxe titular ye la Virxe de la Correa y Consolación», una talla de candeleru asitiada sobre la mesa del altar, realizada nel sieglu XVIII de la escuela granadina.<ref name=Correa /> Nel testeru derechu tópase un retablu barrocu de 2,70&nbsp;m por 2,30&nbsp;m realizáu nel sieglu XVIII y que consta d'un namái cuerpu con una fornica, similar al de la [[Virxe de la Capiya]] na [[Ilesia de San Ildefonso (Xaén)|ilesia de San Ildefonso]]. Nél hai un oleu de la Santa Cena, enmarcáu ente dos columnes xóniques d'un cuerpu postizu asitiáu sobre la fornica, destaquen los dos [[Apóstol]]es del primer planu y l'estilu [[manierista]] de la obra. Na sacristía de la capiya caltién un llenzu votivo a la Inmaculada, del sieglu XVIII, donáu por un canónigu qu'apaez retratáu nel ángulu inferior esquierdu de la pintura. La Virxe, qu'apaez vistida con túnica acampanada y un mantu, irradia un halo y presenta una corona nimbada portada por dos ánxeles. '''Capiya de San José'''<small> (nᵘ 17 nel planu)</small>. Retablu de trés calles cola figura de san José, del sieglu XVIII de la escuela andaluza atribuyíu a [[José de Medina]], nel centru, y un Cristu crucificáu na parte cimera. Remata nel áticu con un frontón con tímpanu que presenta la figura de Dios Padre y diverses alegoríes. El bancu del retablu contién, unes talles en relieve policromadas representando, empezando pela izquierda, a [[Ambrosio de Milán|san Ambrosio]] y [[Agustín d'Hipona|san Agustín]], dixebraes pol relieve de [[Lucas l'Evanxelista|san Lucas]], de siguío, atópase [[Marcos l'Evanxelista|san Marcos]] y [[Mateo l'Evanxelista|san Mateo]], siguíos de [[san Gregorio Magno]]. Finalmente, ta [[Xuan l'Evanxelista|san Xuan]] y [[Jerónimo de Estridón|san Jerónimo]]. Nos intercolumnios tán los cuadros de [[san Xuan Bautista]], [[Mateo l'Evanxelista|san Mateo]], [[Franciscu d'Asis|san Francisco]] y [[Catalina d'Alexandría|santa Catalina]], toos del sieglu XVI. Nel segundu pisu, acompañando al Crucificáu atópense los oleos de [[Cristóbal de Licia|san Cristóbal]], a la izquierda, y [[san Nicolás de Bari]], a la derecha. Nos testeros llaterales preséntense los oleos de la Sagrada Familia, a la izquierda, realizáu nel sieglu XVII pola escuela andaluza y d'influencia italiana. A la derecha apaez un cuadru que reproduz el retablu de [[Virxe de la Capiya|La nuesa Señora de la Capiya]] na [[Ilesia de San Ildefonso (Xaén)|ilesia de San Ildefonso]], similar al esistente nel [[Santuariu d'El nuesu Padre Xesús Nazarenu (Xaén)|Santuariu d'El nuesu Padre Xesús Nazarenu]]. === Coru === [[Ficheru:Catedral de Jaén - Coro.jpg|thumb|200px|Vista del coru.]] Ye unu de los más grandes d'[[España]] yá que consta de 148 sitiales.<ref name=Silleria /> Foi termináu nel sieglu XVIII, y tuvo arrodiáu de fuertes crítiques por cuenta del so enorme tamañu, yá que s'estiende dende'l cruceru hasta los pies ente los dos tramos de pilastres centrales, de fechu sábese que los arquiteutos del templu previeren que nun va ocupar más de tramu y mediu de pilastres. La obra del coru empezar nel añu 1730 so la direición de José Gallego y Uviéu del Portal, terminándose en 1736. Ta dixebráu por una rexa, del [[cruceru (arquiteutura)|cruceru]]. Sol coru tán soterraos numberosos [[Obispos de Xaén|obispos]], que les sos tumbes tán señalaes por laudas de mármol colos sos nomes. La sillería, en madera de [[nozal]], foi empezada sol mandatu del obispu [[Alonso Suárez de la Fuente del Sauce]] y executada polos tallistas [[López de Velasco]], [[Jerónimo Quijano]] y [[Gutierre Gierero]] mientres el [[sieglu XVI]]; amplióse'l númberu de sielles en 1736, siendo los sos autores Julio Fernández y Miguel Arias, con un estilu tan igual que resulta bien difícil estremar dicha continuación d'obra. [[Ficheru:Catedral de Jaén - juanri.naf.jpg|thumb|left|150px|Escudu catedraliciu talláu na sillería del coru.]] El coru alto consta de 69 sitiales, incluyida la siella episcopal central, tallada col escudu del obispu Alonso Suárez de la Fuente. Les tables qu'afaten estos asientos representen escenes de la vida de Cristu, cuntada nuna secuencia cronolóxica, y de la Salvación. Sobre la sillería alta atopar a manera de dosel otres tables que presenten escenes del [[Antiguu Testamentu]], partíes en 62 tables y rematando tou por una crestería de talla delicada que na so parte central, coincidiendo cola siella episcopal, atópase l'escudu del obispu [[Andrés Cabrejas Molina]], so que'l so pontificáu quedó rematada la obra. El diseñu arquiteutónicu de la sillería dexa desenvolver paralelamente les secuencies del Antiguu y el Nuevu testamentu, de cuenta que s'afigura la idea de [[Agustín d'Hipona|san Agustín]] de que'l [[Nuevu Testamentu]] ta prefigurado nel [[Antiguu Testamentu]], de manera que la vida de Cristu ye'l cumplimientu de les promeses sellaes por Dios col pueblu d'Israel. La sillería baxa tien 53 sitiales reservaos pa beneficiaos y capellanes. Los respaldos tán esculpíos con escenes dedicaes a la vida y milagros de los Santos, de cuenta que sigue la hestoria de la Salvación.<ref>{{cita llibru|autor=Higuera Álamu, Rafael|títulu=El Coru de la Catedral de Xaén. Historia de la Salvación|añu=2000|editorial=Xaén, Real Hermandá Sacramental y Cofradería de Nazarenos del Santísimu Cristu de la Bona Muerte, Cristu Baxáu de la Cruz y La nuesa Señora de les Congoxes|id={{OCLC|433830882}}}}</ref> Los bancos de los caballeros, bancos corríos asitiaos a entrambos llaos de la verja, consten de 26 sitiales reservaos pal cabildru municipal (conceyales), esisten siete tables na parte cimera al igual que na sillería alta. Les del llau de la epístola presenten escenes de los evanxelios apócrifos dedicaes a la infancia de María, ente que los del llau del evanxeliu, presenten escenes de la predicación de los apóstoles, l'Asunción y el trunfu de Cristu.<ref name=Silleria>{{cita publicación |url = http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai1155.htm |títulu = Iconografía Mariana na sillería del coru catedraliciu de Xaén. El bancu de los caballeros. |fechaaccesu = 25 d'ochobre de 2010 |autor = Lázaro Dames, María Soledad |fecha = payares de 1993 |obra = Cuadiernos d'arte ya iconografía |issn = 0214-2821 |volume = Tomo VI |númberu = 11 |páxines = 515-520 |cita = Les fontes d'inspiración de la iconografía de tema mariana esplegada nel Bancu de los Caballeros, na so serie central, son los testos apócrifos de la Natividá y asuncionistas. |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20120219165308/http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai1155.htm |fechaarchivu = 19 de febreru de 2012 |archiveurl = https://web.archive.org/web/20120219165308/http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai1155.htm |archivedate = 2012-02-19 }}</ref> L'esterior del coru ta diseñáu en tres seiciones horizontales. La inferior ta asocedida de dos tramos resaltaos y fundíos. La entemedia presenta una decoración de almohadillado y volutes de capitel. A lo último, la cimera constituyir por una balaustrada rematada con grandes florones y mázcares. En dambos bandes abren dos tales puertes d'accesu al interior. La [[bóveda]] ye abondosa n'imáxenes y alegoríes, tien relieves de los cuatro Evanxelistes nos sos [[pechina|pechines]], que de la mesma sostienen un doble aniellu a partir del cual atópense ocho figures d'ánxeles músicos, dixebraos por un doble radio que rematen nel casquete, onde hai un gran alturrelieve de l'[[Asunción de la Virxe]]. === Órganos === [[Ficheru:Organo catedral.jpg|200px|thumb|Órganu de la catedral.]] Dientro del coru destaca'l monumental [[Órganu (instrumentu musical)|órganu]] principal,<ref>{{cita publicación |autor= Medina Crespo, Alfonso |añu= 1997 |títulu= Órganu de la Catedral de Xaén |númberu= 167 |páxines= 309-344 |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |editorial= Institutu d'Estudios Giennenses |issn= 0561-3590 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1200551 |fechaaccesu=15 d'agostu de 2010 }}</ref> que sustitúi a unu anterior, de 1660, creáu por frai Jayme de Begoños y reparáu por Sebastián Alejo García en 1705. {{cita|Acredítase la obra d'esti órganu nel grau de los meyores destos Reynos, non yá pol interés de la caxa, y de los cañones, sinón pol sonoru y prestosu de la so harmonía, atélite y duce efeutu de los sos singulares y sobeyosos mixturas|Crónica de Núñez de Sotomayor.}} La caxa barroca ye obra de los tallistas José García y de Manuel López, realizada en 1780, presentaba dos fachaes, y l'órganu foi realizáu por Fernando Antonio en 1790. Constaba de 3600 caños y contenía tres órgano nuna mesma caxa, con tres teclado de cincuenta y un tecles cada unu. Mientres la [[guerra civil española]] los tubos del órganu fueron asitiaos nel [[Castiellu de Santa Catalina (Xaén)|castiellu de Santa Catalina]] y en la mesma catedral p'asemeyar defenses antiaéreas, polo que se tuvo que faer unu nuevu, al cargu de la Casa Amezcua de [[Hernani]], foi inauguráu'l 1 d'avientu de 1941 y ameyoráu darréu. La caxa actual ye la mesma dende 1780. Tamién esiste un órganu antiguu realizáu por frai Juan de la Cruz de San José en 1769. Incluyía flautado, flautado unísonu, mixtura d'octaves, mistura de quincenes, mixtura de docenes, dulzaines y trompetes bastardes, cornetes y baxones.<ref>Álamu Berzosa, G. (1968). Páx. 155 (vease bibliografía).</ref> Ente los sos maestros de capiya, cabo destacar al polifonista [[Francisco Guerrero]], consideráu'l principal compositor español de música clásica de la segunda metá del sieglu XVI que foi nomáu cuando tenía 17 años d'edá y tuvo mientres los años 1545 a 1548, por causa de que negábase a dar lleiciones de música a los neños cantores de la catedral. Nel muséu catedraliciu atopar del orde d'un centenar de llibros corales, según numberoses partitures orixinales de los distintos maestros de capiya que tuvo la catedral. === Trascoro === [[Ficheru:Catedral de Jaén - Trascoro.JPG|200px|thumb|Vista de la parte central del trascoro de la catedral.]] El trascoro, rematáu en 1791, ye una obra realizada según el proyeutu diseñáu por José Gallego y Uviéu de Portal en 1733. Ta dedicáu a la [[Sagrada Familia de Xesús de Nazaré|Sagrada Familia]]. El conxuntu preséntase como un gran dosel construyíu con diversos mármoles que s'asoceden planos cóncavos y convexos, según grandes pilastres: blancu de [[Carrara]], colloráu de [[Cabra (Córdoba)|Cabra]] y negru de [[Jabalcuz (cuetu)|Jabalcuz]]. D'esti postreru formar nel centru del retablu un gran arcu onde ta asitiada una pintura del valencianu [[Mariano Salvador Maella]], representando la ''Sagrada Familia'' fechada en 1793, nel que san José sostién al Neñu qu'estiende los brazos escontra la so madre que ta sentada pa recoyelo, xunto a ella apaez un pequeñu ánxel preparando'l trubiecu. Al otru llau, na parte inferior apaez el neñu Juan Bautista col corderu señalando al Neñu con una mano y na otra sostién una cruz con una banderola que diz «Este ye'l Corderu de Dios que quita'l pecáu del mundu». Sobre'l cuadru atopa la inscripción: ''Et erat subditus illi'' («Y yera obediente a los sos padres» Lc 2,51).<ref>{{cita publicación |apellíu= Caro Cruz|nome= José |añu= 1981 |títulu= Machuca y "La Sagrada Familia con San Juanito", del Muséu de la S. I. Catedral |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |númberu= 106 |páxines= 109-116 |issn= 0561-3590 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2065118 |fechaaccesu=23 de setiembre de 2011}}</ref> Nos llaterales d'izquierda a derecha tán les escultures, de gran tamañu de [[Lorenzo (mártir)|san Lorenzo]], cola parrilla na que foi martirizáu, y [[Toribio d'Astorga|san Toribio de Llébana]], [[Diócesis d'Astorga|obispu d'Astorga]], dambos con dos talos doseles; y nel mesmu orde en menor tamañu cuatro pequeñes estatues de mármol blanco, asitiaes delantre de les pilastres, que representen a [[santa Catalina d'Alexandría]], la [[Inmaculada]], [[Xosé de Nazaré|san Xosé]] y [[Lucía de Siracusa|santa Lucía]]. Na parte inferior estiéndese un sotabanco de mármol negro con vetes caliares y moldures de pedestal góticu, atayáu na so metá pal altar. El conxuntu coronar con un medallón en que'l so centru hai un triángulu onde ta grabáu, en lletres hebrees, el nome que Dios reveló a [[Moisés]] nel artu amburando, ''YaHWeH''. Esti símbolu ta escoltáu por cuatro ánxeles que s'atopen sobre los pedestales de la [[balaustrada]] de la parte cimera. Dos tán orando, ente que los otros dos, [[Arcánxel Miguel|san Miguel]] y [[Arcánxel Rafael|san Rafael]], miren a los fieles qu'entren nel templu. == Sala Capitular y Sacristía Mayor == Dambes estancies fueron proyeutaes y empobinaes por [[Andrés de Vandelvira]], y atópense sobre l'antiguu «panteón de los canónigos», anguaño [[Muséu Catedraliciu de Xaén|muséu de la catedral]]. El conxuntu ye una de les obres más importantes del [[renacencia española]]. === Sala capitular === [[Ficheru:Catedral Jaén SCapitular-Retablo.JPG|thumb|200px|Retablu de San Pedro d'Osma que preside la Sala Capitular.]] La [[sala capitular]], tamién llamada capiya de [[Pedro de Bourges|san Pedro d'Osma]], ye la estancia na que mensualmente s'axunten los [[Canónigu (eclesiásticu)|canónigos]] pa tratar los asuntos de la catedral. Un grabáu qu'esiste na puerta d'accesu reza foi construyida en 1556 por Andrés de Vandelvira. Ye de planta rectangular de midíes bien proporcionaes, de 14&nbsp;m por 7&nbsp;m, y ta afatada por pilastres [[xóniques]], venticuatro nicho y trés grandes ventanales empobinaos al oeste. Asitiar nel ángulu sureste de la cabecera de la catedral, la zona pola qu'empezó la construcción de la obra renacentista de Vandelvira. Aportar a ella per una puerta asitiada a la izquierda del altar de la capiya de Santiago, pasando antes por una pequeña antoxana cuadrada y arrodiada d'armarios, tamién s'apuerta a la mesma por un pasadizo dende la sacristía. L'accesu a la sala capitular facer por un gran arcu que sorraya la monumentalidad del llugar, carauterizáu pola so composición clásica y la so pimpana bóveda de cañón decorada con formes xeométriques. Los murios apaecen decoraos por unes socesión harmónica de pilastres xóniques llixeramente resaltaes de la paré y arcos de mediu puntu, nos que s'abrir bellos nichos, que dan estructura a la composición. La bóveda ta afatada con una socesión de cuadros. La configuración d'esti espaciu encuadrar dientro del estilu renacentista na so versión de pureza clásica. Nos dos llaos de la puerta atopen dos grandes armarios que guarden l'archivu d'actes capitulares. En dambos llaos de la estancia hai un bancu corríu qu'ocupa los llaterales. Pa terminar atópense los escudos de la catedral a un llau y el del [[Obispos de Xaén|obispu]] [[Sancho Dávila Toledo]] al otru. Al frente hai un retablu del sieglu XVI de [[Pedro Machuca]], discípulu de [[Michelangelo]], siendo la única decoración de la estancia. Ta formáu por 13 tables simétricamente distribuyíes en redol al motivu central de san Pedro d'Osma. Componer por trés calles de tres cuadros cada unu, dixebraos por marcos tallaos con recímanos de parra en que los sos cruces hai medallones d'efixes de santos, nos llargueros divisorios tamién hai pintures de santos. Nes tables represéntense, nel primer cuerpu los cuatro [[Padres de la Ilesia]], sentaos en sielles morisques lleendo o dialogando ente ellos; nel segundu, na so parte central, san Pedro d'Osma y a los sos llaos san Pedro y san Pablo y nel tercer cuerpu, tópase la Virxe de la Piedá o ''Virxe del Mantu'' col Neñu, a los sos pies apaecen l'[[Obispos de Xaén|obispu]] [[Pedro Pacheco Ladrón de Guevara|Pedro Cardenal Pacheco Ladrón de Guevara]] y otros miembros del cabildru n'actitú orante, y a los sos llaos los evanxelistes san Xuan y san Lucas. Na coronación del retablu, en forma d'óvalu, hai una tabla cola pintura de [[Verónica (santa)|santa Verónica]] portando'l llenzu del [[Santa Cara]].<ref>{{cita publicación |apellíu= Martínez Ruiz |nome= Alfonso |añu= 1999 |títulu= El retablu de San Pedro d'Osma: aspeutos estructurales y constructivos |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |númberu= 171 |páxines= 295-304 |allugamientu= |editorial= |issn= 0561-3590 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1211248 |fechaaccesu=23 de setiembre de 2011}}</ref> === Sacristía === [[Ficheru:Catedral de Jaén - Sacristía.jpg|thumb|200px|Sacristía.]] [[Ficheru:Catedral Jaén K01.jpg|thumb|200px|Esterior de la sacristía na cai Almenes.]] Ye la obra cume de Vandelvira. Aportar a ella dende'l cruceru de la parte del Evanxeliu. Na antesacristía atópase l'escudu del [[Obispos de Xaén|obispu]] [[Diego Tavera Ponce de León]] (1555-1560), so que'l so mandatu realizar estes obres. Les midíes de la sala son de 25&nbsp;m por 14&nbsp;m, que s'estienden perpendicularmente a la exa de la sala capitular. La composición basar na articulación d'arcos y columnes que s'asoceden con un ritmu elegante, resultando coherente col diseñu de les naves de la catedral. Tien ochenta [[Columna (arquiteutura)|columnes]] [[corintiu|corinties]], de les cualos 36 son exentes, d'una sola pieza de piedra, y 44 semientregadas, toes en grupos de cuatro sobre 18 altos pedestales. Tien un doble arquería, la primera rematada con una cornisa cimera que sirve de sofitu a la segunda. La cubierta de la sacristía ye una [[bóveda de mediu cañón]] decorada con figures xeométriques de círculos y rectángulos. Ta composición escurrida por Andrés de Vandelvira consigue una sensación de robustez y llixereza, ye una solución clásica qu'incorpora innovaciones como los elementos interpuestos ente los capiteles de les columnes y los entablamentos de los arcos. Na cabecera central caltiénse un retablu relicariu, obra d'[[Alonso de Mena]] de principios del sieglu XVII, con reliquies de les [[Once Mil Vírxenes|once mil Vírxenes de Colonia]], [[Víctor de Mauritania|san Víctor]] y [[san Mauricio]]. El retablu presenta una fornica central na que s'alluga la talla d'una [[Inmaculada]] d'orixe [[Reinu de Nápoles|napolitanu]] del primer cuartu del sieglu XVIII.<ref>{{cita web|títulu=A la lluz l'orixe de La Inmaculada|url=http://www.diariojaen.es/cultura/a-la lluz-l'orixe-de-la-inmaculada-LF3272951|editorial=Diariu Xaén|fecha=4 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=5 d'ochobre de 2017|cita=Apocayá, foi restaurada. Gracies a esti trabayu pudo pescudase dellos datos de la imaxe, como que se trata d'una obra napolitana que, posiblemente, podría datar del primer cuartu del sieglu XVIII.}}</ref> Sobre'l relicariu atopen dos escudos episcopales de [[Sancho Dávila Toledo]], y más arriba, nun medallón, l'escudu del [[Obispos de Xaén|obispu]] [[Francisco Delgado López]]. Nos intercolumnios llaterales esisten dos pintures, del sieglu XVII, de Cristu arrodiáu d'ánxeles y de la Virxe orante, coronada y arrodiada d'ánxeles, a izquierda y derecha respeutivamente. Nel muriu derechu tien cinco ventanes ente los intercolumnios, que-y apurren lluz natural. Nel llau esquierdu atópense llenzos que son copies de cuadros de [[Rafael de Urbino]], nel centru ''Cristu Salvador'', y nos llaos los cuatro evanxelistes. Sobre la puerta, hai otra pintura, ''Madalena moribunta'', la santa apaez arrodiada d'ánxeles tocando preseos. Los ornamientos que s'empleguen nes lliturxes tán guardaos nunes enormes cajoneras qu'hai alredor de tola sacristía, ente les bases de les columnes.<ref>{{cita publicación |autor= Martínez Montiel, Luis Francisco, Aguilar Gutiérrez, Juan |añu= 1996 |títulu= Les pintures murales de la sacristía de la Catedral de Xaén y la so restauración |númberu= 8-9 |páxines= 113-119 |volumen= |ubicación= Atriu: revista d'historia del arte |issn= 0214-8293 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1403839 |fechaaccesu= 1 de payares de 2010 |cita= }}</ref> D'últimes esiste un reló neoclásicu, del sieglu XIX, obra d'Antonio de Molina, miembru de la [[Real Escuela de Reloxería]]. ;Antesacristía Ye una estancia cuadrada, asitiada a la derecha del cruceru, ente les capiyes de la Virxe de les Congoxes y la de la Virxe de los Dolores, que sirve como distribuidor pa la sacristía, les escaleres del Panteón y les escaleres de les galeríes altes. Les puertes de dambes escaleres enmarcar nel testeru, que se presenta como una gran ventana [[serliana]] en que'l so nichu central atópase la [[Custodia]], sobre esti atopa l'escudu catedraliciu, y sobre les puertes l'escudu del [[Obispos de Xaén|obispu]] [[Diego Tavera Ponce de León]]. Perpendicular al testeru atopa la portada de la sacristía, con columnes xóniques. Sobre la puerta atopa la inscripción [[Idioma llatín|llatina]]: {{cita|QVI VICERIT SIC VESTIEVR VESTIMENTIS ALBIS ET NON DELBRO NOMEN EIUS DE LLIBRU VITÆ APOCALI. ANNO DNI 1563|col2= El que venciera d'esta manera, va ser vistíu con vestidures blanques, y nun voi borrar el so nome del llibru de la vida. Añu del Señor 1563}} == Panteón == El panteón de los [[Canónigu (eclesiásticu)|canónigu]]s y [[Canónigu (eclesiásticu)|prebendados]] de la catedral asitiárase sol pisu de la sala capitular y de la sacristía. Ta formáu por trés sales, que fueron les primeres que s'edificaron na catedral de Vandelvira, y sirven de refuerzu compactu tanto de la sala capitular como de la sacristía. Na arquiteutura destaquen les [[Bóveda#Bóveda rebaxada|bóvedes rebaxaes]] que cubren l'espaciu. Al panteón baxar por una escalera de pasos xigantes, que parte de la antesacristía y desagua nel antepar, que presenta un ampliu arcu de mediu puntu sofitáu nun arcu triple, siendo'l central más ampliu que los llaterales. Dende esti antepar aportar a la segunda sala por una portada tamién n'arcu de mediu puntu sosteníu por columnes xóniques adosaes, que'l so entablamento fuelga sobre relieves d'alegoríes recostadas del añu 1560. [[Ficheru:Machuca-virgen cinta.jpg|thumb|200px|Sagrada familia con san Juanito o Virxe de la Cinta, [[Pedro Machuca]].]] La segunda sala foi una capiya dedicada a ''La nuesa Señora del Amparo'', presenta una bóveda rebaxada jalonada por grandes nichos en forma d'arcu que s'introducen el la mesma bóveda. Nel testeru, adosáu al arcu central, dispónse l'altar. A la izquierda d'ésti hai una puerta pola que s'apuerta al panteón puramente dichu, con una bóveda de cañón, onde d'antiguo se soterraben los prebendados de la catedral, dispuestos en delles files de nichos. === Muséu Catedraliciu === {{AP|Muséu Catedraliciu de Xaén}} El muséu ocupa l'espaciu del panteón dende la década de los sesenta, aprovechando la so distribución tripartita habilitáronse trés sales d'esposición de les ayalgues artístiques de la Catedral y d'otres ilesies de la diócesis. N'escultura sobresalen más obres renacentistes que barroques, destacando la talla policromada de ''San Llorienzo'', obra cume de finales del sieglu XVI y que presenta un violentu escorzo [[manierista]].<ref>{{cita publicación |apellíu= Caro Cruz|nome= José |añu= 1981 |títulu= Sobre la escultura que representando "El Martiriu de San Llorienzo" atopar nel Muséu de la Santa Ilesia Catedral de Xaén |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |númberu= 107 |páxines= 9-18 |issn= 0561-3590 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2064836 |fechaaccesu=23 de setiembre de 2011}}</ref> Na escultura barroca destaca la de ''San Xuan de Dios'', ente que del sieglu XVIII facer la ''Inmaculada'', ''San Ambrosio'' y ''San Agustín''.<ref>{{cita publicación|apellíos1=Serrano Estrella|nome1=Felipe|títulu=Cien obres maestres de la Catedral de Xaén|fecha=2012|páxines=303|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=508206|fechaaccesu=8 de setiembre de 2017|editorial=Universidá de Xaén, Serviciu de Publicaciones|id=978-84-8439-671-0}}</ref> Les pintures tán fechaes ente finales del sieglu XV y el XIX, anque'l periodu con mayor númberu d'obres ye'l Barrocu, destacando, la ''Sagrada Familia'', de Pedro Machuca nel sieglu XVI; y la tabla de l'anunciación. Na pintura barroca, sobresal la ''Virxe de la O'' y el ''Crucificáu'' de [[Sebastián Martínez Domedel|Sebastián Martínez]], ''L'adoración de los pastores'' obra del italianu Miguel Ángel Corbi en [[1716]],<ref>{{cita web|url= http://diocesisdejaen.es/la-fundacion-caxa-rural-y-el cabildru-catedral-roblen-un conveniu-pa-la-restauracion-de-una pintura-del-s-xviii/|títulu= La Fundación Caxa Rural y el Cabildru catedral roblen un conveniu pa la restauración d'una pintura del S.XVIII|fechaaccesu= 8 de mayu de 2017|autor= Diócesis de Xaén|fecha= 5 de mayu de 2017|sitiuweb= http://www.diocesisdejaen.es|cita= }}</ref> según el ''Cristu, camín del Calvariu'' d'[[Ambrosio de Valois]].<ref>{{cita llibru|autor=López Arandia, María Teresa|títulu=Aproximación al pintor Ambrosio de Valois (1651-1720)|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=943349|ubicación=Homenaje a Luis Corones Tejada|isbn=84-8439-066-7|páxines=131-138|añu=2001|fechaaccesu=6 de payares de 2010}}</ref> Tamién destaquen otres obres realizaes en [[alabastru]], [[coral]], [[bronce]], [[forxa]] y [[orfebrería]], ente les que pueden destacar un retablito de madera y alabastru renacentista cola tema de la Crucifixón; un descendimiento d'alabastru inspiráu en diseños flamencos manieristes; el relicariu de santa Cecilia, de madera d'ébanu con incrustaciones de bronce, orixinaria de Augsburgu<ref name="Cien" /> y con influencia italiana; la Coronación de la Virxe, realizada en coral; la Sagrada Familia, italiana y realizada en cera; el [[tenebrario]]<ref>{{cita publicación |autor= Sentenach, Narciso |añu= 1893 |títulu= Antiguu tenebrario de fierro repujado de la Catedral de Xaén, presentáu na esposición históricu-europea de Madrid. Seición de ciencies históriques |volume= 1 |númberu= 7 |páxines= 88-90 |publicación= Boletín de la Sociedá Española d'Escursiones |id= {{ISSN|1697-6762}} |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2614387 |fechaaccesu= 25 de xineru de 2011 }}</ref> y hachero, de fierro repujado y doráu del maestru Bartolomé; según motes, copones, cruces procesionales, atriles,<ref>{{cita publicación |apellíu= Aragón Moriana|nome= Arturo |añu= 1991 |títulu= Consideración en redol a dos atriles de Luis de Guzmán |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |númberu= 144 |páxines= 29-31 |issn= 0561-3590 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1203104 |fechaaccesu=22 de setiembre de 2011}}</ref> etc., realizaos n'oru o plata. == Galeríes altes == [[Ficheru:Catedral1 - Bafomet-Jaén.jpg|thumb|150px|Arcos de la galería nel ángulu meridional, obra d'[[Andrés de Vandelvira]].]] Les galeríes altes asítiense percima de les capiyes y tán comunicaes col templu por aciu les escaleres de la antesacristía y les de la capiya de San Fernando. Hai de solliñar la galería asitiada nel ángulu meridional, sobre la portada del cruceru, onde se xunen el bloque de la sala capitular y la sacristía col del templu, equí esisten seis arco de mediu puntu sosteníos por columnes xóniques, realizaes por [[Andrés de Vandelvira]]. Tamién ye interesante la portada interior realizada, por Juan de Aranda, con motivos xeométricos, según otros detalles virtuosos de cantería presentes en ventanes y pasiellos. Tas galeríes guarden nel so interior la ''Biblioteca Capitular'', fondu bibliográficu que toma ensame de llibros, trataos, misales [[miniados]] y obres de la [[Ilustración]]; y el ''Archivu Históricu Diocesanu'', que toma dende'l sieglu XIII hasta los nuesos díes, incluyendo [[buldes papales]], [[Curtia Apostólicu|curtios apostólicos]], documentos de la [[curia romana]], documentos reales, actes capitulares y otros munchos documentos y legajos. Nes dependencies esisten gran cantidá de cuadros procedentes de la mesma catedral y del Palaciu episcopal, destacando una sala onde se topen les semeyes de los [[Obispos de Xaén|obispos de la diócesis]], esta sala ta presidida poles ''Tentaciones de Cristu'', un oleu barrocu del sieglu XVII, representa a Cristu arrodiáu d'ánxeles y de demonios. Tamién son reseñables los llenzos de la ''Presentación de Xesús nel templu'', de [[Juan Ruiz Soriano]] nel sieglu XVIII; ''Crucifixón'', del sieglu XVII; ''San Diego de Alcalá'', del sieglu XVIII. == La Custodia == [[Ficheru:Custodia de Jaén.JPG|thumb|150px|Custodia.]] {{VT|Corpus Christi de Xaén}} La [[Custodia]] del [[Corpus Christi]] actual ye un retruque de la orixinal<ref>{{cita publicación |apellíu= Párraga Martos|nome= María Luisa|apellíos2= Rueda Quero|nome2= Elisa |añu= 2007 |títulu= La reconstruccion de la Custodia de Xaén |publicación= Elucidario: Seminariu bio-bibliográficu Manuel Caballero Venzalá |númberu= 3 |páxines= 387-388 |issn= 1885-9658 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=2523220&orden=0 |fechaaccesu=24 d'abril de 2009 }}</ref> (destruyida en 1936 tres l'españíu de la [[Guerra Civil Española|guerra civil]]) efeutuada por [[Juan Ruiz "El Vandalino"]], quien robló'l contratu pa realizala en 1533, estableciendo a tal fin la so residencia na ciudá de Xaén, onde'l [[Cabildru catedraliciu|cabildru]] apurrió-y vivienda y obrador xunto al [[Ilesia de la Mercé (Xaén)|Conventu de la Mercé]]. [[Alexandre de Laborde]] fixo una reseña de la Custodia na so obra ''Itinerariu descriptivu de les provincies d'España'' de 1809. La obra taba realizada en plata, de planta hexagonal y de seis cuerpo que diben menguando progresivamente. Nel primer cuerpu taba asitiáu'l viril sosteníu por ánxeles con un diámetru d'unos 12&nbsp;cm, arrodiáu per columnitas con imáxenes de los apóstoles, nel segundu cuerpu había tallaos ánxeles xunto con [[Abraham]] y [[Isaac]], nel terceru taba la imaxe de la Virxe María, nel cuartu la de san Xuan, el quintu y sestu n'amenorgamientu hasta terminar col remate del ''Resucitáu''. Midía 2&nbsp;m d'altor y el so pesu yera de 109&nbsp;kg. == Buldes papales == === ''Salvatoris Domini'' === El [[papa]] [[Clemente VII (Papa)|Clemente VII]] promulgó nel 20 d'avientu de 1529, a pidimientu del [[cardenal (catolicismu)|cardenal]] [[Obispos de Xaén|obispu]] [[Esteban Gabriel Merín]], una [[bulda]] per mediu de la cual concedíase, por instrucción del obispu: {{cita|Indulxencia y absolución a la cofradería de venti mil homes y venti mil muyeres honestes que contribuyeren cola llimosna d'un real de plata y amás a tolos fieles que visitaren la catedral y confesaren nel Vienres Santu o'l día de l'Asunción. Amás de contribuyir al so reedeficación, favor que se concedía porque la catedral de Xaén carez gran desterciu na so fábrica y edificiu y entá en munches partes amenacia ruina.|Estractu de la bulda ''Salvatoris Domini'' promulgada por Clemente VII}} === ''Desiderantes'' === Esta bulda expedida pol [[papa]] [[Julio III]] el día 14 de xunetu de 1553 y solicitada pol entós [[Obispos de Xaén|obispu]] [[Pedro Pacheco Ladrón de Guevara]], confirmaba y concedía nueves gracies a la bulda del papa [[Clemente VII (papa)|Clemente VII]]. L'orixinal caltener nel archivu de la Catedral. <center> {{galería d'imáxenes | títulu = | tít_pos = left | llinies = 2 | anchu = 150 | alto = 150 |Ficheru:El papa Clemente VII, por Sebastiano del Piombo.jpg | El papa Clemente VII. |Ficheru:Girolamo Sicciolante - Paus Julius III.jpg | El papa Julio III. }} </center> == Ilesia del Sagrariu == {{AP|Ilesia del Sagrariu (Xaén)}} Ye una edificación adosada a la fachada norte de la Catedral. Realizada debíu al desnivel y a los daños causaos pol [[terremotu de Lisboa]] en 1755. El proyeutu d'esta obra foi diseñáu pol arquiteutu madrilanu [[Ventura Rodríguez]] nel añu 1764, anque la executó'l so sobrín [[Manuel Martín Rodríguez]]. Inaugurar nel añu 1801 y consagróse el 22 de marzu d'esi añu.<ref>{{cita web |url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2065090 |títulu=La Decoración del sagrariu de la Catedral de Xaén |editor=dialnet.unirioja.es |fechaaccesu=24 d'abril de 2009 }}</ref> == Deanes == [[Ficheru:Jaén - Iglesia del Sagrario K02.jpg|thumb|200px|Portada del Sagrariu.]] {| |- style = "vertical-align: top;" | * Íñigo Fernández de Córdoba * José Martínez de Maza * Ramón Rodríguez de Gálvez * Saturnino Sánchez de la Nieta * [[Félix Pérez Portela|Beatu Félix Pérez Portela]] |&nbsp;&nbsp;&nbsp; | * Agustín de la Fuente González * [[Félix Martínez Cabrera]] * [[Rafael Higuera Álamo]] * Francisco Juan Martínez Rojas<ref>{{cita web |url=https://www.ideal.es/jaen/prensa/20070923/local_jaen/canonigo-francisco-juan-martinez_20070923.html |títulu=El canónigu Francisco Juan Martínez ye nomáu deán de la Catedral. |editor=ideal.es |fecha=23 de setiembre de 2007 |fechaaccesu=24 d'abril de 2009 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.ideal.es/jaen/20071008/jaen/dean-francisco-juan-martinez-20071008.html |títulu=Deán Francisco Juan Martínez Rojas. |editor= ideal.es |fecha=8 d'ochobre de 2007 |fechaaccesu= 24 d'abril de 2009 }}</ref> |} == Candidatura a Patrimoniu de la Humanidá == El [[Conceyu de Xaén]] y la [[Xunta d'Andalucía]]<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/andalucia/catedral/Jaen/restaurara/presentase/Unesco/elpepuespand/20080119elpand_17/Tes |títulu= La catedral de Xaén va restaurar pa presentase a la Unesco periódicu=[[El País]] |fecha= 19 de xineru de 2008 |fechaaccesu=19 de xineru de 2008 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.20minutos.es/noticia/346208/0/patrimonio/catedral/jaen/ |títulu= La Xunta va presentar la Catedral de Xaén pa ser Patrimoniu de la Humanidá títulu= La catedral de Xaén va restaurar pa presentase a la Unesco periódicu=[[20 minutos]] |fechaaccesu=8 de xineru de 2008 }}</ref> trabayen p'anexonar la Catedral al espediente de [[Patrimoniu de la Humanidá]] d'[[Úbeda]] y [[Baeza (España)|Baeza]].<ref name="cadadia" /> Dambes ciudaes xuntar al proyeutu d'ampliación del espediente'l 27 de xineru de 2011.<ref>{{cita web |url= https://www.ideal.es/jaen/v/20110127/jaen/unesco-podria-dicir-daqué-20110127.html |títulu= La Unesco podría dicir «daqué» sobre la Catedral de Xaén nel mes de xunetu periódicu= [[Ideal (periódicu)|Ideal]] |fecha= 27 de xineru de 2011 |fechaaccesu= 27 de xineru de 2011 }}</ref> Pa la realización d'estos trabayos contratóse a un equipu multidisciplinar qu'ellabora un estudiu de la catedral jiennense. A principios de xineru de 2010 el Cabildru catedraliciu decidió empezar a cobrar nun futuru a los visitantes la entrada a la Catedral mientres les hores ensin destinar al cultu, pa poder asina sufragar los costos de caltenimientu y arreglu de la Catedral, necesarios pa la so aprobación pola UNESCO. Ente los arreglos más urxentes atópase la de la cubrición y la cúpula central, que debíu al temporal d'agües del iviernu de 2009-2010 presenten goteres y otros desperfectos.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2010/01/24/andalucia/1264358307.html |autor=Vega, Emiliano |títulu= El llargu camín escontra la Unesco del espediente de la Catedral de Xaén |editor=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |fecha=24 de xineru de 2010 |fechaaccesu=24 de xineru de 2010 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.ideal.es/jaen/20100119/local/jaen/catedrales-jaen-baeza-cobraren-201001191639.html |autor=Llébana, José María |títulu=Les catedrales de Xaén y Baeza van cobrar poles visites |periódicu= [[Ideal (periódicu)|Ideal]] |fecha= 19 de xineru de 2010 |fechaaccesu=24 de xineru de 2010 }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.ideal.es/jaen/20100116/jaen/catedral-goteres-pero-graves-20100116.html |títulu=Na Catedral de Xaén hai goteres, pero nun ye grave |periódicu= [[Ideal (periódicu)|Ideal]] |fecha=16 de xineru de 2010 |fechaaccesu=24 de xineru de 2010 }}</ref> El 27 de xineru de 2012 la Catedral de Xaén (estensión del conxuntu monumental renacentista de Úbeda y Baeza)» foi inscrita na Llista Indicativa d'España del [[Patrimoniu de la Humanidá]], na categoría de bien cultural (nᵘ. ref 5667).<ref name=UNESCO /> === Modelu pa otres catedrales === Un estudiu<ref name="Inpirandas">{{cita web |url=https://www.ideal.es/jaen/20080122/jaen/investiguen-catedrales-estan-inspiraes-20080122.html |títulu= Investiguen qué catedrales tán inspiraes na de Xaén |fecha=22 de xineru de 2008 |fechaaccesu=22 de xineru de 2008 |periódicu= [[Ideal (periódicu)|Ideal]] }}</ref> afayó que la catedral de Xaén sirvió de modelu pa la construcción d'otres catedrales n'América<ref name="Influencia">{{cita web |url=https://www.ideal.es/jaen/20090418/jaen/inflúi-catedral-america-confirmada-20090418.html |títulu= La influencia de la Catedral n'América ye confirmada al traviés de documentos |fecha=18 d'abril de 2009 |fechaaccesu=18 d'abril de 2009 |periódicu= [[Ideal (periódicu)|Ideal]] }}</ref> y n'[[Catedrales n'España|España]].<ref name="Inflúi2">{{cita web |url=http://www.andaluciainformacion.es/portada/?a=45921&i=35&f=0 |títulu= La influencia de la Catedral non yá llindar a Iberoamérica |editor=Viva Xaén |fechaaccesu=19 d'abril de 2009 }}</ref> Exemplu d'esto son les catedrales d'[[Catedral Metropolitana d'Asunción|Asunción]], [[Catedral de Málaga|Málaga]], [[Catedral de Yucatán|Mérida]], [[Catedral de Guadalaxara (Méxicu)|Guadalaxara]], [[Catedral de La nuesa Señora de l'Asunción (Oaxaca)|Oaxaca]], [[Catedral de Puebla|Puebla]], [[Catedral de Morelia|Morelia]], [[Catedral Metropolitana de la Ciudá de Méxicu|Ciudá de Méxicu]], [[Catedral de Lima|Lima]], [[Catedral Primada de Colombia|Bogotá]], [[Catedral Metropolitana Sucre|Sucre]], [[Catedral del Cuzco|Cuzco]] y la d'[[Catedral de San José (Antigua Guatemala)|Antigua Guatemala]]. {{cita|El modelu que tuvo fortuna en Hispanoamérica foi'l de Xaén. (...) El so arquiteutu más representativu, Andrés de Vandelvira, cubrió toles naves al mesmu altor y trazó una planta rectangular, como la de Sevilla. <br /> Salvo dalguna esceición, como la de Pátzcuaro, cuasi toles catedrales americanes d'esta primer dómina renacentista siguen el modelu de la de Xaén, que la so primer piedra asítiase en 1540. De planta rectangular y, a lo sumo cola capiya mayor ochavada, son les catedrales de Méxicu, Puebla, Guadalaxara, Mérida de Yucatán, Oxaca, Lima, Cuzco, Bogotá y dos de los proyeutos fechos pa La Havana en 1608. Les de Guadalaxara, Mérida, Cuzco y Lima cubrieron les sos naves a igual altor, como la de Xaén. Consta que la de Puebla proyeutar d'esta forma, y ye de suponer que tamién la so hermana la de Méxicu.|Estrayíu de ''L'Arte Hispanoamericano'' (1988).<ref>{{Harvsp | Arellano | 1988 | pp=88-91}}</ref>}} == Ver tamién == * [[Catedrales d'España]] * [[Arquiteutura relixosa de Xaén]] == Notes == {{llistaref|grupu="nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{cita llibru|autor=Álamu Berzosa, Guillermo|títulu=Iglesia Catedral de Xaén, Historia ya imagen|añu=1968|editorial=Xaén, Obispáu de Xaén|id={{OCLC|16931353}}}} * {{cita publicación |autor= Galera Andreu, Pedro Antonio |añu= 1979 |títulu= La fachada de la Catedral de Xaén y l'afitamientu de la "arquiteutura efímera" |número= |páxina= 523-531 |volume= 1 |ubicación= Estudio sobre la lliteratura y arte: dedicaos al profesor [[Emilio Orozco Díaz]] |isbn= 84-338-0123-6 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=893050 |fechaaccesu= 1 de payares de 2010 |cita= }} * {{cita llibru |apellíu= Arellano|nome= Fernando, S.J.|enllaceautor= |títulu= L'Arte Hispanoamericano |url= https://books.google.es/books?id=_4Kui3zXMigC&pg=PA89&lpg=PA89&dq=catedral+de+mexico+arte+hispanoamericano&source=bl&ots=zA-tvDT9wM&sig=vmptjCHN6-TnmklRnqwpsgyctgA&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwi-waWJitTKAhUHChoKHUusD8UQ6AEITDAK#v=onepage&q=catedral%20de%20mexico%20arte%20hispanoamericanu&f=false |fechaaccesu=31 de xineru de 2016 |otres edición= |añu= 1988 |editor= [[Universidá Católica Andrés Bello]] |editorial= Editorial Ex Libris |ubicación= Caracas |isbn= 980-244-017-5 |volumen= |páxina= |cita= }} * {{cita publicación |apellíu= Beltrán Almazán|nome= Cristóbal |añu= 1988 |títulu= El Cabildru de la ilesia catedral de Xaén nel sieglu XVI. Organización y funcionamiento |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |númberu= 134 |páxines= 31-58 |issn= 0561-3590 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1197472 |fechaaccesu=22 de setiembre de 2011}} * {{cita publicación |autor= Jiménez Cavallé, Pedro |títulu= La oposición al maxisteriu de la capiya de la Catedral de Xaén en 1711 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1213030 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010 |añu= 1993 |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |id= {{ISSN|0561-3590}} |capítulu= 147 |páxines= 235-253 |cita= }} * {{cita publicación |autor = Ferrador, Rosario Anguita |títulu = L'Arte Eucarístico: ¿una revesosa tema nel Xaén ilustráu? |url = http://www.realsociedadeconomicajaen.com/I_Congresu_Ilustracion/l%27arte_eucaristico.htm |fechaaccesu = 25 d'ochobre de 2010 |editor = Universidá de Xaén y Real Sociedá Económica d'Amigos del País |isbn = |añu = 1994 |ubicación = Actes I Congresu 'La Ilustración y Xaén' |páxines = 119-128 |cita = (...) sagrarios y manifestadores fechos agora en mármol, xaspe y bronce, siguiendo los encamientos oficiales, o en madera policromada en verde, colloráu o blancu, asonsañando los materiales anteriores. Pueden citase equí los manifestadores de mármol y bronce asitiaos nos presbiterios de la parroquia del Sagrariu o de la Catedral de Xaén, y los sos correspondientes sagrarios. |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20120219031603/http://www.realsociedadeconomicajaen.com/I_Congresu_Ilustracion/l'arte_eucaristico.htm |fechaarchivu = 19 de febreru de 2012 |archiveurl = https://web.archive.org/web/20120219031603/http://www.realsociedadeconomicajaen.com/I_Congresu_Ilustracion/l%27arte_eucaristico.htm |archivedate = 2012-02-19 }} * {{cita publicación |apellíu= Quesada Galacho|nome= Manuel |apellíos2= Alce Félez|nome2= José Luis |añu= 1996 |títulu= Los exvotos nel Cristu de la Misericordia de la Catedral de Xaén |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |númberu= 159 |páxines= 161-177 |issn= 0561-3590 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1213791 |fechaaccesu=22 de setiembre de 2011}} * {{cita llibru|apellíos=Navascués Palacio|nome=Pedro|enllaceautor=Pedro Navascués|nome2=Carlos|apellíos2=Sarthou Carreres|enllaceautor2=Carlos Sarthou Carreres|añu=1997|títulu=Catedrales d'España|ubicación=Madrid|editorial=[[Espasa Calpe]]|isbn=84-239-7645-9|id={{OCLC|249825366}}}} * {{cita publicación |apellíu= Domínguez Cubero|nome= José |añu= 1998 |títulu= Gutierre Gierero, autor del Cristu de les Misericordies de la Catedral de Xaén |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |númberu= 168 |páxines= 43-56 |issn= 0561-3590 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1195765 |fechaaccesu=23 de setiembre de 2011 |cita= [[Gutierre Gierero]] realizó'l Cristu de les Misericordies de la catedral de Xaén.}} * {{cita publicación |autor= Lara López, Emilio Luis |títulu= El frisu góticu de la Catedral de Xaén: Una alegoría de la Resurrección. |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1213254 |fechaaccesu=25 d'ochobre de 2010 |añu= 1999 |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |id= {{ISSN|0561-3590}} |volume= 2 |númberu= Nᵘ. 172 |páxines= 949-977 |cita= }} * {{cita publicación |autor= Lázaro Dames, María Soledad |títulu= Gil Vicente, plateru de la Catedral de Xaén |url= https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1213246 |fechaaccesu=2 d'ochobre de 2016 |añu= 1999 |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |id= {{ISSN|0561-3590}} |volume= 2 |númberu= Nᵘ. 172 |páxines= 879-894 |cita= }} * {{cita llibru|autor=Galera Andreu, Pedro Antonio|títulu=La Catedral de Xaén|añu=2000|editorial=Úbeda (Xaén), El Olivo|id={{OCLC|47182405}}}} * {{cita publicación |apellíu= Arco Moya|nome= Juan del añu= 2000 |títulu= Inventariu de les actes del cabildru de la catedral de Xaén nel archivu históricu diocesanu |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |númberu= 175 |páxines= 109-144 |issn= 0561-3590 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1147161 |fechaaccesu=22 de setiembre de 2011}} * {{cita publicación |autor= Barrio Moya, José Luis |añu= 2001 |títulu= Les donaciones del obispu Don Agustín Rubín de Ceballos a la Catedral de Xaén |númberu= 179 |páxines= 59-67 |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |issn= 0561-3590 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1148822 |fechaaccesu= 1 de payares de 2010 |cita= L'obispu don Agustín Rubín de Ceballos gobernó la diócesis de Xaén dende 1780 hasta 1793. Mientres aquel tiempu l'arrogante preláu contribuyó descomanadamente al embellecimiento de la so sede metropolitana, costeando obres tan estimables como'l retablu de San Eufrasio y el Tabernáculo del altar mayor. L'afayu del testamentu de don Agustín Rubín de Ceballos déxanos conocer que, coles mesmes, mandó a la catedral de Xaén non yá la so biblioteca, sinón tamién un pervalible misal mozárabe toledanu }}. * {{cita publicación |autor= Melgares Raya, José |títulu= Archivo Capitular de la Catedral de Xaén. |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1147023 |fechaaccesu=25 d'ochobre de 2010 |añu= 2003 |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |id= {{ISSN|0561-3590}} |capítulu= 183 |páxines= 495-510 |cita= Esiste nel Archivu Históricu Diocesanu de Xaén una Seición, de singular interés, pola so antigüedá, (sieglu XIII) y pola importancia de la so pervalible documentación. A esti Archivu Capitular, ente otros documentos, pertenecen les Buldes y demás Documentos Pontificios, dende 1368; les Cartes y Privilexos Reales, dende 1525; Constituciones Capitulares y Sinodales, dende 1478; Llibros Corales y Misales, a partir del sieglu xv; Espedientes de Llimpieza de Sangre, dende 1557 y Archivu de Música, dende Palestrina (1515-1594). Col presente estudio quixímos ufiertar una descripción detallada pero sucinta de la rica documentación d'esti Archivu. }} * {{cita publicación |autor= Capel Margarito, Manuel |títulu= Un cuadru-documentu de la Catedral de Xaén, pintáu por Ambrosio de Valois y recuperáu n'Arxentina |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1197436| fechaaccesu=25 d'ochobre de 2010 |añu= 2004 |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |id= {{ISSN|0561-3590}} |capítulu= 189 |páxines= 9-18 |cita= }} * {{cita llibru|títulu=Les xoyes de la catedral|fechaaccesu=26 d'ochobre de 2010|añu=2006|editor=Diariu Xaén|serie=La catedral de Xaén|volume=1|id={{OCLC|433510473}}|páxines=96|cita=La catedral de Xaén ta considerada la muestra más harmónica de la Renacencia andaluza, hasta'l puntu que constituyó una auténtica referencia pa les catedrales construyíes n'América n'años posteriores. El templu, declaráu Monumentu Históricu-Artísticu por Decretu de 3 de xunu de 1931, concibióse como santuariu de la Santa Cara ta dedicáu a l'Asunción de La nuesa Señora. A pesar de ser la resultancia d'un llargu procesu constructivu de tres sieglos que toma diverses obres y estilos, la catedral presenta una insólita unidá estilística, habida cuenta de los variaos arquiteutos que participaron na so construcción, de los distintos prelaos que marcaron el so aldu y de los gustos atísticos que s'asocedieron a lo llargo del tiempu.}} * {{cita llibru|autor=Galera Andreu, Pedro Antonio|títulu=Les catedrales de Vandelvira|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=285620|añu=2006|editorial=Úbeda (Xaén), El Olivo|id={{OCLC|309400836}}}} * {{cita publicación |autor= Figales Maldonado, Juan |añu= 2006 |títulu= La Catedral de Xaén: Finances pa la so construcción, mientres el sieglu XVII |númberu= 1 |páxines= 113-134 |allugamientu= Elucidario: Seminariu bio-bibliográficu Manuel Caballero Venzalá |issn= 1885-9658 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1984290 |fechaaccesu= 3 d'avientu de 2010 |cita= datos referíos a la finances pa construyir la catedral giennense, mientres el sieglu XVII. }} * {{cita publicación |autor= Figales Maldonado, Juan |añu= 2006 |títulu= L'obispu Antonio Brizuela y Salamanca (1693-1708) y la construcción de la Catedral de Xaén |númberu= 194 |páxines= 181-188 |publicación= Boletín del Institutu d'Estudios Giennenses |issn= 0561-3590 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2585342 |fechaaccesu= 3 d'avientu de 2010 |cita= ... actuación del preláu p'ayudar económicamente a concluyir la nueva catedral renacentista de Xaén. Él nun foi siempres un preláu arrogante collaborador. }} * {{cita publicación |autor= Ulierte Vázquez, María Luz de |títulu= Capilla y retablos en la catedral de Jaén |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2523172 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010 |añu= 2007 |allugamientu= Elucidario: Seminariu bio-bibliográficu Manuel Caballero Venzalá |id= {{ISSN|1885-9658}} |númberu= 3 |páxines= 189-208 |cita= }} * {{cita publicación |apellíu= Lara López|nome= Emilio Luis |añu= 2009 |títulu= El frisu góticu de la catedral de Xaén: una demonización de los xudíos al traviés de la iconografía |publicación= Elucidario: Seminariu bio-bibliográficu Manuel Caballero Venzalá |númberu= 8 |páxines= 21-43 |issn= 1885-9658 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3176921 |fechaaccesu=4 de febreru de 2012 }} == Enllaces esternos == {{commonscat|Cathedral of Xaén|Catedral de l'Asunción de Xaén}} {{Wikimapia|37.7650621|-3.7904763|18|Catedral de Xaén}} * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=lleenda-de-la mona-de-la catedral-de.html La lleenda de la mona de la Catedral de Xaén |2=http://eldesvandejulio.blogspot.com.es/2012/01/la |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.catedraldejaen.org Sitiu web oficial de la Catedral de Xaén] * [http://www.juntadeandalucia.es/cultura/iaph/bdi/resume.do?id=i248036 La Catedral de Xaén na Base de datos de Patrimoniu Inmueble d'Andalucía. Institutu Andaluz del Patrimoniu Históricu] {{control d'autoridaes}} {{Tradubot|Catedral de la Asunción de Jaén}} [[Categoría:Catedrales d'España|Xaén]] [[Categoría:Provincia de Jaén]] smam4knh7dcnimh1zho2azm7txkhm6m Candidatura d'Unitat Popular 0 177918 4498546 4486474 2026-06-03T13:58:17Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498546 wikitext text/x-wiki {{partíu políticu}} La '''Candidatura d'Unitat Popular''' (n'[[asturianu]] ''Candidatura d'Unidá Popular'') son candidatures independentistes y d'[[izquierda política|izquierde]]s de los [[Países catalanes|Países Catalanes]] que trabayen nel ámbitu municipal. El so exe ideolóxicu trata sobro'l desendolcu de la [[democracia participativa]], una meyora de la [[igualdá social]], la construcción nacional de los [[Países catalanes|Países Catalanes]], polítiques de [[desendolcu sostenible]], asina como la promoción del texíu asociativu. == Historia == === Precedentes === La organización tien como precedente les [[Eleiciones municipales d'España de 1979|primeres eleiciones municipales]] dempués de la muerte de [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]], celebraes el [[3 d'abril]] de [[1979]], cuando distintes candidatures crítiques col aldu que tomaben los acontecimientos decidieron entamar candidatures independientes. El [[8 de xunetu]] de 1979 fundóse en Manresa l'Asamblea de Conceyales de la Izquierda de Lliberación Nacional, qu'integraba conceyales del [[Partíu Socialista de Lliberación Nacional]] y próximos.{{Sfn|Botran|2012|p=63}} Cuando una parte del [[Partíu Socialista de Lliberación Nacional|PSAN]] pasó a [[Nacionalistes d'Esquerra]], l'Asamblea de convirtió na Coordinadora d'Alcaldes y Conceyales Nacionalistes, Independientes y d'izquierdes. Entós la Coordinadora integraba rexidores de [[Nacionalistes d'Esquerra|NE]], del [[Partíu Socialista de Lliberación Nacional|PSAN]], del [[Frente Nacional de Cataluña|FNC]] ya independientes.{{Sfn|Botran|2012|p=64}} La Coordinadora acabó sumiendo cola disolución de NE.{{Sfn|Botran|2012|p=82}} A mediaos de los ochenta'l referente de gobiernu municipal de la izquierda independentista yeren les candidatures que gobernaben en Sant Pere de Ribes, [[Unidá Municipal 9]], y en Arbúcies, [[Candidatura Unitaria y Popular de Arbúcies|CUPA]]. ==== Eleiciones municipales de 1987 ==== El 10 de xunu de 1987 hubo les primeres [[Eleiciones municipales d'España de 1987|eleiciones municipales]] dempués de la fundación de l'[[Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista]] (AMEI) n'avientu de 1987. Presentáronse trés candidatures col nome de CUP, inda non rexistráu, en [[El Masnou|Masnou]], en [[Salt]] y en [[Premià de Mar]]. Llograron un solu conceyal, [[Jaume Oliveras y Maristany|Jaume Oliveras]] en [[El Masnou|Masnou]].{{Sfn|Botran|2012|p=|pp=85-87}} Más allá de les CUP, presentáronse otres candidatures venceyaes a l'AMEI. La [[CUPA]] y [[Unidá Municipal 9|UM9]] llograron mayoría absoluta. N'[[Alginet]] y [[Monòver]] presentáronse candidatures coles sigles del [[Partíu Socialista de Lliberación Nacional|PSAN]], porque'l PSAN sí que taba rexistráu, ensin consiguir representación. En [[Maçanet de la Selva]] el Grupu d'Aición Municipal consiguió dos conceyales.{{Sfn|Botran|2012|p=|pp=85-87}} Nes contornes de Poniente presentáronse candidatures so la marca d'Independientes Progresistes y Nacionalistes. Dalgunes d'elles participaben nel AMEI, como la de [[Barbens]] o la de [[Vallfogona de Balaguer]], que consiguieron la mayoría absoluta. En [[Torrelles de Llobregat]] y en [[Caldes de Malavella]] ganaron con mayoría absoluta candidatures que teníen cierta vinculación cola AMEI.{{Sfn|Botran|2012|p=|pp=85-87}} Les resultancies exactes foron los siguientes:{{sfn|Botran|2012|loc=Anexos}}<ref name=":2">{{Ref-web|url=http://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_eleccions/pgov_dades_electorals/resultats-2?a=a&id_eleccions=m19871&id_territori=ca09|títulu=Resultaos eleutorales|consulta=2019-01-17|editor=|data=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181226084404/http://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_eleccions/pgov_dades_electorals/resultats-2?a=a&id_eleccions=M19871&id_territori=CA09|fechaarchivu=2018-12-26}}</ref> {| class="wikitable sortable mw-collapsible mw-collapsed" !Conceyu !Candidatura !Votos !% !Conceyales |- |[[El Masnou]] |CUP |431 |5.81 |{{Partit polític/escons|1|17|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |- |[[Salt]] |CUP |411 |4.49 |{{Partit polític/escons|0|21|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |- |[[Premià de Mar]] |CUP |313 |3.28 |{{Partit polític/escons|0|21|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |- |[[Arbúcies]] |CUPA |1491 |56.39 |{{Partit polític/escons|6|11|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |- |[[Sant Pere de Ribes]] |[[Unitat Municipal 9|UM9]] |2661 |47.71 |{{Partit polític/escons|9|17|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |- |[[Monòver]] |[[Partit Socialista d'Alliberament Nacional|PSAN]] |228 |3.35 |{{Partit polític/escons|0|17|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |- |[[Alginet]] |[[Partit Socialista d'Alliberament Nacional|PSAN]] |189 |2.92 |{{Partit polític/escons|0|17|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |- |[[Maçanet de la Selva]] |Grup d'Acció Municipal |260 |20.23 |{{Partit polític/escons|2|11|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |- |[[Barbens]] |IPN |325 |73.03 |{{Partit polític/escons|5|7|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |- |[[Torrelles de Llobregat]] |Poble i Progrés |629 |62.84 |{{Partit polític/escons|6|9|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |} Amás de les candidatures venceyaes a l'AMEI, salieron escoyíos dellos conceyales más d'[[Esquerra Independentista]]. En [[Molins de Rei]], la Izquierda Nacionalista de Molins de Rei presentar en coalición con [[Esquerra Republicana de Catalunya|Esquerra Republicana]] y llogró dos conceyales, unu per cada partíu. === 1991-1997: Fundación y cayida === ==== Eleiciones municipales de 1991 ==== En marzu de 1991 rexístrase'l nome de Candidatura d'Unitar Popular como partíu.{{Sfn|Botran|2012|p=99}} El 26 de mayu hubo [[Eleiciones municipales d'España de 1991|eleiciones municipales]]. Presentáronse más candidatures de l'AMEI que nes anteriores y la mayoría foron col nome de CUP. Concretamente, presentáronse candidatures de la CUP n'Alcanar, Argentona, Banyoles, Manresa, Masnou, Valls, Vilafranca del Penedès y Vilassar de Dalt pero solo consiguiéronse 2 rexidores, [[Pere Bosch y Cuenca|Pere Bosch]] en Banyoles y otru en Valls. El restu de candidatures de la AMEI tuvieron los siguientes resultaos: Nos años siguientes dellos conceyales, exconceyales y miembros de la CUP pasen a militar a [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]. El MEN s'amestó con partíos verdes que presenten candidatures propies o con [[Iniciativa per Catalunya Verds|Iniciativa per Catalunya]] mientres que la MDT, dempués de l'asamblea de 1993, impulsa l'Assemblea d'Unitat Popular y Catalunya Lliure presenta les sos propies candidatures. ==== Eleiciones municipales de 1995 ==== Nes eleiciones de 1995, les resultancies de les candidatures llamaes CUP foron los siguientes: {| class="wikitable sortable mw-collapsible mw-collapsed" !Conceyu !Votos !% !Conceyales |- |[[Biosca]] |61 |30,05 |2 |} Y les resultancies del restu de candidatures de l'AMEI foron los siguientes: {| class="wikitable sortable mw-collapsible mw-collapsed" !Conceyu !Nome !Votos !% !Conceyales |- |[[Arbúcies]] |CUPA |1759 |56,60 |6 |- |[[Banyoles]] |[[ERC]] |951 |12,39 |2 |- |[[Corbera de Llobregat]] |Coordinadora Corbera Alternativa |392 |11,46 |2 |- |[[Manresa]] |[[Iniciativa per Catalunya Verds|IC]] - L'Assemblea - [[Iniciativa per Catalunya Verds|Els Verds]] |2486 |7,91 |2 |- |[[El Masnou]] |[[Iniciativa per Catalunya Verds|IC - Verds]] - CUP |1107 |11,57 |2 |- |[[Masquefa]] |Independents per Masquefa |212 |12,42 |1 |- |[[Ripollet]] |Col·lectiu Obrer Popular |1345 |10,28 |2 |- |[[Sabadell]] |Candidatura Alternativa Independent i Ciutadana de Sabadell |677 |0,76 |0 |- |[[Salt]] |Independents per Salt |312 |3,15 |0 |- |[[Sant Pere de Ribes]] |[[UM9]] |3145 |37,82 |7 |- |[[Valls]] |[[Iniciativa per Catalunya Verds|IC - Verds]] - CUP |727 |6,80 |1 |} === 2002: Declaración de Vilafranca === El [[23 de xunu]] salió'l númberu 0 del boletín municipal de la CUP denomináu ''Unitat Popular''.{{sfn|Botran|2012|pp=152-157}} El [[15 d'avientu]] del mesmu añu, nun alcuentru en [[Vilafranca del Penedès]], l'asamblea aprobó una declaración d'intenciones, conocida como la Declaración de Vilafranca'', onde se dio rempuesta a la crecedera de la CUP y onde s'afitaron los sos oxetivos al mediu plazu:''{{Cita|Soceder el referente políticu unitariu a nivel municipal del conxuntu de la izquierda independentista y de toos aquellos sectores de la clase trabayadora y les clases populares conscientes de la necesidá d'un tresformamientu socialista de la nuesa sociedá y de la instauración d'un nuevu marcu políticu que garantice los drechos sociales, la democracia y les llibertaes nacionales al nuesu pueblu.{{sfn|Botran|2012|pp=152-157}}|Declaración de Vilafranca|col2=}} Amás, decidió trabayase nel afitamientu y la estensión de los "coleutivos de llucha municipal" y na creación de pontes estables de coordinación y sofitu mutuu ente les distintes CUP de tol territoriu.{{sfn|Botran|2012|pp=152-157}} === 2005-2006: «Parar Estatutos. Agora independencia» === Dempués del esperimentu de les eleiciones europees, la CUP como organización trabayó na articulación organizativa. El [[10 d'abril]] de 2005 s'aprobó na Asamblea Nacional de Martorell los primeros estatutos de la CUP qu'incluyíen la creación de nuevos muerganos de participación interna. Mientres estos años el Secretariáu Nacional de la organización defendía para incidir en cuestiones más allá del ámbitu municipal cola misiva sobre asuntos como la campaña «Parar Estatutos. Agora independencia» qu'esplicitaba l'allugamientu de la CUP en contra de los procesos de reforma estatutarios nos distintos territorios de los «[[Países catalanes|Países Catalanes]]».<ref name="Bot157"/><ref>{{cita web| url=http://www.diaridemanresa.cat/noticies2.php?id_noticia=921&ancl=1| títulu=La CUP pide'l votu pol «NON» nel referéndum y espón los motivos| editor=Diariu de Manresa| data=16 de xunu de 2006| urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303165605/http://www.diaridemanresa.cat/noticies2.php?id_noticia=921&ancl=1| fechaarchivu=2016-03-03}}</ref> === 2009 === L'Asamblea Nacional de [[Mataró]] (xineru [[2009]]) aprobó la definición de la CUP como organización política de «ámbitu ''nacional»'', superando'l [[municipalismu]] como espresión única de la so actividá política y abriendo les puertes a presentase nes eleiciones al [[Parllamentu de Cataluña]].<ref>{{cita web | url=http://www.vilaweb.cat/noticia/3332939/20090111/noticia.html| títulu=La CUP decide n'asamblea dexar la puerta abierta para presentase nel Parllamentu| editor=[[VilaWeb]]| data=11 de xineru de 2009}}</ref> Amás, la CUP salió d'esta Asamblea cola voluntá d'asitiase y consolidase como'l referente políticu eleutoral de tol espaciu críticu col sistema actual y güérfano de referencia política.<ref>{{formáu ref}} http://mataro.cup.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=535&itemid=1</ref> La CUP refugó presentase a les [[Eleiciones al Parllamentu Européu de 2009|eleiciones europees del 2009]].<ref>{{cita web | url=http://www.vilaweb.cat/noticia/3573763/20090423/noticia.html| títulu=La CUP nun va allegar a les eleiciones europees| editor=[[VilaWeb]]| data=23 d'abril de 2009}}</ref> Tampoco encamentó'l votu por nenguna otra candidatura nin l'astención. Según un análisis de coxuntura fecha pola CUP, "nun creemos conveniente presentanos nestes eleiciones, como sí que lu ficimos nes anteriores de 2004, onde queríamos dar rempuesta al procesu d'ellaboración del Tratáu Européu que se taba forxando dende una perspectiva independentista y d'izquierdes. Anguaño, el fechu de nun tener nengún tipu de política d'aliances nel ámbitu políticu, nin siquiera l'establecimientu de les mínimes canales de comunicación con formaciones polítiques d'otres naciones, próximes a los nuesos postulaos, y nun tener trabayáu nin aldericáu internamente nos muérganos que correspuende sobre esta tema, fáennos decidir esti allugamientu como'l meyor posible". Na Asamblea Nacional de [[Girona]] (xunu [[2009]]) decidióse, per un marxe bien estrecháu, nun presentase a les [[eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2010]]. Los motivos seríen priorizar la espansión de la CUP nos conceyos de cara a les [[Eleiciones municipales d'España de 2011|eleiciones municipales del 2011]], consolidar una estructura nacional calteniendo'l sistema asambleariu y de democracia directa y tener tiempu d'articular un discursu nacional conxuntu. Sicasí, dexó la puerta abierta a presentase nes [[eleiciones al Parllamentu de Cataluña del 2014]] si siguía la crecedera en númberu de conceyales nes eleiciones municipales del añu 2011.<ref>{{cita web | url=http://www.vilaweb.cat/noticia/3599723/20090622/cup-presentara-eleccions-parlament-catalunya.html| títulu=La CUP nun se va presentar a les eleiciones nel Parllamentu de Cataluña| editor=[[VilaWeb]]| data=22 de xunu de 2009}}</ref> L'Asamblea Nacional de [[Tarragona]] (ochobre [[2009]]) sirvió pa escoyer un nuevu secretariáu nacional de consensu ente tolos miembros de la organización y aldericar l'intentu de ciertos partíos d'apoderase del movimientu asambleariu xeneráu nes [[Consultes sobre la independencia de Cataluña]].<ref>{{formáu ref}} http://nacional.cup.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=1386&itemid=1</ref> === 2014: Eleiciones al Parllamentu Européu de 2014 === [[Ficheru:WT-TGN-14-01544 Desobeïm.jpg|miniatura|Carteles d'[[Izquierda Independentista]] col lema "Desobedecemos"]]La CUP decidió nun presentase a les [[Eleiciones al Parllamentu Européu de 2014 (España)|eleiciones europees del 25 de mayu]] el [[9 de marzu]] de [[2014]]. La candidatura declaró que la [[Xunión Europea]] yera un "espaciu antidemocráticu", "sumida nel descreitu", que "impon la [[privatización]] de [[serviciu públicu|servicios públicos]]" y la dictadura de la delda". D'esta forma la CUP refugó formar parte de la candidatura de los [[Los Pueblos Deciden|Pueblos Deciden]] formada principalmente por [[Euskal Herria Bildu]] y el [[Bloque Nacionalista Galego]].<ref>[https://www.publico.es/politica/506768/la-cup-non-roxura-a-les europees-por-ser-un espaciu-antidemocratico Publico.es - La CUP nun va dir a les europees mieu ser un espaciu antidemocráticu" {{se}}]</ref> Más tarde sobre les eleociones al Parllamentu Européu s'asitió a favor de l'astención o'l votu pa opciones independentistes confrontadas cola XE".<ref>[http://www.ara.cat/especials/eleccionseuropees/cup-abstencio-bildu-europees_0_1134486764.html Diariu AGORA - La CUP encamienta l'astención o votar opciones independentistes confrontadas cola UE]</ref> El 12 de mayu de 2014 la CUP fizo públicos los sos presupuestos y dio a conocer el númberu de militantes, 1.325 nos «[[Países catalanes|''Países Catalanes'']]», partíos en 109 agrupaciones llocales.<ref name="Informe">[http://www.ara.cat/politica/cup-tresparencia-comptes-militants-assemblees_0_1136886523.html Diariu AGORA - La CUP amonta un 10 % les agrupaciones locales y un 30 % la militancia'l 2013.]</ref> La CUP amosó'l sofitu al [[Referendu d'independencia de Cataluña de 2014]] celebráu'l [[9 de payares]] y pidió'l votu pola opción del doble sí a la entruga. Nos meses anteriores a la celebración de la consulta la CUP primió con movilizaciones al gobiernu de la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] pa qu'esti realizara un actu de [[desobediencia civil]] y pudiera facese un referéndum.<ref>{{cita publicación |títulu=La CUP esixe votar el 9-N: "Nun podemos recular. S'inamovible"|publicación=El Periódico|data=14 d'ochobre de 2014|url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/cup-esixe-votar-9-n-podemos-recular-consulta-3599417|consulta=17 xineru 2015}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu="Cuando s'utiliza la llei para coartar la democracia, tamos obligaos a desobedecer": el mensaxe de la CUP nel mundu|publicación=Diariu AGORA|data=9 d'ochobre de 2014|url=http://www.ara.cat/politica/cup-video-desobediencia-independencia-9-n_0_1226877543.html|consulta=17 xineru 2015}}</ref> [[Archivu:Anna Gabriel i Sabaté.jpg|thumb|[[Anna Gabriel]] nun mitin eleutoral pa les [[eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2015]].]] De cara a les [[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2015]], la Candidatura d'Unitat Popular tuvo en negociaciones con [[Procesu Constituyente en Cataluña]] y delles entidaes municipalistas pa presentase conxuntamente, finalmente dio llugar a la [[CUP-CC]].<ref>{{ref-web|url=https://www.ccma.cat/premsa/la-cup-es-presentara-a-les-properes-eleccions-catalanes-amb-proces-constituent-i-sota-el-nom-de-crida-constituent/nota-de-premsa/2622614/|consulta=15 xineru 2015|títulu=La CUP va presentar a les próximes eleiciones catalanes con Procesu Constituyente y sol nome de Llamamientu Constituyente|editor=324.cat}}</ref> === 2017 === La plataforma nacionalista [[Por España me atrevo]], organización fecha por miembros de [[Democracia Nacional]] y [[Somatemps]], convocó una manifestación en l [[2 d'avientu]] de [[2017]] sol lema «Les cais yá nun son vueses» énte la sede nacional de la CUP, pos nesti día los miembros de la CUP s'axuntaron nel Conseyu Políticu pa zarrar el programa pa les [[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2017|eleiciones del 21 d'avientu]].<ref>{{cita publicación |apellíu=NacióDigital|artículu=Convoquen una concentración ultra énte la sede de la CUP|llingua=catalán|url=https://www.naciodigital.cat/noticia/143615/convoquen/concentracio/ultra/davant/seu/cup|publicación=NacióDigital|títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210509055451/https://www.naciodigital.cat/noticia/143615/convoquen/concentracio/ultra/davant/seu/cup |fechaarchivu=2021-05-09|fechaaccesu=2020-01-25}}</ref> La CUP presentó denuncies díes enantes a la manifestación pidiendo la prohibición de la manifestación a la Xunta Eleutoral y al [[Tribunal Supremu de Xusticia de Cataluña|TSXC]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticias/el-tsjc-i-la xunta eleutoral-ye-neguen-a-suspendre-la-concentracio-dextrema-dreta-davant-la-seu-de-la-cup/|títulu=El TSJC y la Xunta Eleutoral negar a suspender la concentración d'estrema derecha ante la sede de la CUP|consulta=2017-12-02|llingua=catalán}}</ref> A pesar de les denuncies, les instituciones refugaron la prohibición de la concentración ''unionista'' y treslladaron la responsabilidá al Departamentu d'Interior. El [[27 d'avientu]] de [[2017]] axentes de los [[Mossos d'Esquadra]] detuvieron a los conceyales de la CUP Oriol Ciurana y Marta Llorens, cuando estos entraben a les oficines del [[Conceyu de Reus]], acusaos d'un delitu d'odiu contra la [[Cuerpu Nacional de Policía|policía española]] por roblar un manifiestu en contra de la presencia de los cuerpos policiacos na ciudá en referencia al [[Referendu d'independencia de Cataluña de 2017|1-O]]. El titular del xulgáu d'instrucción númberu 2 del conceyu ordenó esta detención el día anterior. Darréu la CUP y los [[Comités de Defensa de la República]] (CDR) de [[Reus]] convocaron una concentración —en sofitu a les deteníes— a les 20.00 h énte'l Conceyu de Reus, na [[Plaza del Mercadal (Reus)|plaza del Mercadal]]. El [[28 d'avientu]] a les 9.00 h comparecieron énte la xuez onde los dos conceyales optaron pol drechu a nun declarar. Quedaron en llibertá, pos l'oxetivu de la comparecencia tan solo yera declarar énte la xuez. ==== Eleiciones al Parllamentu de Cataluña: «Dempeus» ==== Amosóse la llista eleutoral de la CUP pa les [[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2017]] que se celebraron el [[21 d'avientu]]:<ref>{{cita publicación |artículo=Eleiciones Catalanes - Carles Riera va liderar la llista de la CUP en les eleiciones del 21D|publicación=El Confidencial|llingua=se|url=https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/eleiciones-catalanes/2017-11-15/eleiciones-cataluna-llista-cup-21d_1478401/}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticias/la-cup-publica-els-noms-que-proposa-per-a--yos-llistes-del-21-d/|títulu=La CUP publica los nomes que propón pa les llistes del 21-D|consulta=2017-11-18|llingua=catalán}}</ref> Poco primero de les eleiciones el Secretariáu Nacional vixente anunció la so dimisión, frutu de la intensidá del últimu tramu de llexislatura.<ref name=":1" /> ==== Eleiciones xenerales d'avientu de 2019 ==== [[File:Mireia Vehí i Cantenys.jpg|thumb|[[Mireia Vehí]], primera diputada nacional de la CUP en 2016.]] La CUP preséntase per primer vegada nunes eleiciones xenerales d'España. La so cabezalera foi [[Mireia Vehí]], que llograría ser la primera diputada de la CUP nel [[Congresu de los Diputaos]]. Tamién sal escoyíu'l númberu de dos de la llista eleutoral [[Albert Botran]].<ref>La CUP irrumpe en el Congreso con dos escaños por Barcelona https://elpais.com/ccaa/2019/11/10/catalunya/1573403108_889498.html</ref> == Resultaos eleutorales == === Municipales === {| class="wikitable sortable" ! rowspan="2" |Añu ! colspan="3" |Cataluña ! colspan="3" |Comunidá Valenciana |- ! Votos ! % ! Conceyales ! Votos ! % ! Conceyales |- |[[Eleiciones municipales d'España de 1991|1991]] |2.664 |0,10 |{{Ficha de partíu políticu/escaños|2|8328|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} | | | |- |[[Eleiciones municipales d'España de 1995|1995]] |61 |0,00 |{{Ficha de partíu políticu/escaños|2|8426|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} | | | |- |[[Eleiciones municipales d'España de 1999|1999]] |64 |0,00 |{{Ficha de partíu políticu/escaños|1|8500|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} | | | |- |[[Eleiciones municipales d'España de 2003|2003]] |4.750 |0,12 |{{Ficha de partíu políticu/escaños|4|8690|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} | | | |- |[[Eleiciones municipales d'España de 2007|2007]] | 16.191 | 0,56 |{{Ficha de partíu políticu/escaños|20|8932|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |98 |0,00 |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|5622|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |- |[[Eleiciones municipales d'España de 2011|2011]] | 65.656 | 2,29 | {{ficha de partíu políticu/escaños|110|9132|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} | 203 |0,01 |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|5784|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |- |[[Eleiciones municipales d'España de 2015|2015]] |237.643 | 7,63 | {{Ficha de partíu políticu/escaños|382|9077|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} | 1.839 |0,07 |{{Ficha de partíu políticu/escaños|3|5742|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |- |[[Eleiciones municipales d'España de 2019|2019]] |177.330 |5.07 |{{Ficha de partíu políticu/escaños|335|9069|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |489 | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|2|5716}} |} === [[Parllamentu de Cataluña]] === {| class="wikitable sortable" |- !Añu ! Votos ! % ! Diputaos |- |[[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2012|2012]]<ref>{{ref-web|url=http://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_eleccions/pgov_dades_electorals/resultats-2?id_eleccions=A20121&id_territori=CA09|consulta=22 desembre 2018|títulu=Resultats eleutorals|obra=gencat.cat|títulu=Archived copy|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181223030113/http://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_eleccions/pgov_dades_electorals/resultats-2?id_eleccions=A20121&id_territori=CA09|fechaarchivu=2018-12-23}}</ref> | 126.435 | 3,48 |{{Ficha de partíu políticu/escaños|3|135|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |- |[[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2015|2015]]<ref>{{ref-web|url=http://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_eleccions/pgov_dades_electorals/resultats-2?id_eleccions=A20151&id_territori=CA09|consulta=22 desembre 2018|títulu=Resultats eleutorals|obra=gencat.cat|títulu=Archived copy|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181223030107/http://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_eleccions/pgov_dades_electorals/resultats-2?id_eleccions=A20151&id_territori=CA09|fechaarchivu=2018-12-23}}</ref> | 337.794 | 8,21 |{{Ficha de partíu políticu/escaños|10|135|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |- |[[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2017|2017]]<ref>{{ref-web|url=http://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_eleccions/pgov_dades_electorals/resultats-2?id_eleccions=A20171&id_territori=CA09|consulta=22 desembre 2018|títulu=Resultats eleutorals|obra=gencat.cat|títulu=Archived copy|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181222221132/http://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_eleccions/pgov_dades_electorals/resultats-2?id_eleccions=A20171&id_territori=CA09|fechaarchivu=2018-12-22}}</ref> | 195.246 | 4,46 |{{Ficha de partíu políticu/escaños|4|135|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |} === Eleiciones xenerales === {| class="wikitable sortable" !Añu !Votos !% !Diputaos |- |[[Eleiciones xenerales d'España de payares de 2019|2019, payares]] |244.754 |6,35 |{{Ficha de partíu políticu/escaños|2|48|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |} === [[Parllamentu Européu]] === {| class="wikitable sortable" |- !Añu ! Votos ! %<ref group="n." name="totalEspanyol">Sobre'l total d'España.</ref> ! Diputaos<ref group="n." name="totalEspanyol" /> |- |[[Eleiciones al Parllamentu Européu de 2004|2004]]<ref>{{ref-web|url=http://elecciones.mir.es/europeas2009/resultados/99PE/DPE99999TO.htm|consulta=22 desembre 2018|títulu=Recuento definitivo|obra=Eleiciones al Parlamento Europeo 2009|editor=Ministerio del Interior|títulu=Archived copy|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190803111741/http://elecciones.mir.es/europeas2009/resultados/99PE/DPE99999TO.htm|fechaarchivu=2019-08-03}}</ref> | 8.180 | 0,05 | {{Ficha de partíu políticu/escaños|0|54|{{Candidatura d'Unitat Popular/meta/color}}}} |} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{páxina web oficial}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Partíos políticos de Cataluña]] [[Categoría:Nacionalismu catalán]] [[Categoría:Wikipedia:Artículos que necesiten etiqueta de referencies de grupu]] 0agoyme01i0xmeegkw3kvrftm91a9cp Casimiro Fernández 0 260675 4498589 4480984 2026-06-03T21:46:38Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498589 wikitext text/x-wiki {{referencies|t=20221224164712}} {{personaxe|editorial=[[Ediciones Radagast]]}} '''Casimiro Fernández''' yel'l [[nomatu]] sol que escribieron a comuña cuatru escritores asturianos, ún d'ellos [[Adrián Carbayales]]. <ref>{{Cita web|url=https://x.com/Carbayales/status/2033669200607056090|títulu=Publicación de @Carbayales en X|apellíu=Carbayales|enllaceautor=Adrián Carbayales|nome=Adrián|fecha=16 de marzu de 2026|editor=[[Twitter|X]]|fechaaccesu=18 de marzu de 2026|llingua=ast}}</ref> El personaxe de Casimiro creóse como un narrador y novelista [[Asturies|asturianu]] orixinariu del conceyu de [[Mieres]], ñacíu nel añu 1950 y autor de la novela de ''fabada western'' denomada ''Fort Paniceiros: Una hestoria de la de mi'madre'' ([[Ediciones Radagast]], [[2022]]) a los 72 años. Taría xubiláu y trabayare de fontaneru.<ref>{{Cita web|url=https://refuelgu.com/casimiro-fernandez-yo-almiro-a-xuan-bello-llamar-a-fort-paniceiros-paniceiros-ye-un-homenaxe-a-el/|títulu=Casimiro Fernández: «Yo almiro a Xuan Bello; llamar a Fort Paniceiros "Paniceiros" ye un homenaxe a él»|fecha=20 d'avientu de 2022|editor=Refuelgu|fechaaccesu=18 de marzu de 2026|archivuurl=https://web.archive.org/web/20221220091247/https://refuelgu.com/casimiro-fernandez-yo-almiro-a-xuan-bello-llamar-a-fort-paniceiros-paniceiros-ye-un-homenaxe-a-el/|fecharchivu=20 d'avientu de 2022|llingua=ast|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20251215141148/https://refuelgu.com/casimiro-fernandez-yo-almiro-a-xuan-bello-llamar-a-fort-paniceiros-paniceiros-ye-un-homenaxe-a-el/|fechaarchivu=2025-12-15}}</ref> Nos años 70 emigra a [[Méxicu]] onde vive hasta los 90. Nun asoleyaría la so primer obra, ''Fort Paniceiros: Una hestoria de la de mi'madre'' hasta l'añu 2022. Esta obra tuvo la trescendencia de ser el primer [[western]] escritu en [[Asturianu|llingua asturiana]], en clave cómica y paródica del propiu xéneru y con un usu prolíficu de les escenes d'aición, sexu y duelu. Pertenecería al denomáu grupu del [[Espardimientu]]. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} {{NF|1950||Fernandez Casimiro}} [[Categoría:Escritores d'Asturies]] [[Categoría:Escritores n'asturianu]] [[Categoría:Persones de Mieres]] bi3rgfuyf6q3j7qbyuabdvi9dtr1nw9 Ceniceru 0 279024 4498621 4491728 2026-06-04T04:58:12Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498621 wikitext text/x-wiki {{Ficha de ferramienta}} El '''ceniceru'''<ref>{{DALLA|ceniceru|11428}}</ref> ye un [[recipiente]] o [[contenedor]] diseñáu pa recoyer les [[cenices]] procedentes de [[cigarros]], [[puros]] o [[pitos]], amás de les [[colases]]. Ye un oxetu común en llugares onde se fuma, como [[llares]], [[chigres]] o [[vehículos]], y pue tar fechu de diversos materiales como [[cerámica]], [[vidru]], [[metal]] o [[plásticu]].<ref name="Mat">{{cita web |url=http://www.museudelceramica.cat/colleccio/vasos-i-cendrers |títulu=Cendrers: Història i evolució |editor=Museu de Ceràmica de Barcelona |fechaaccesu=18 d'agostu de 2025 }}</ref> == Historia == Los primeros ceniceros surdieron nel [[sieglu XIX]] cola popularización del [[tabacu]]. Enantes, usábase cualquier recipiente improvisáu. Na [[dómina victoriana]], desenvolviéronse ceniceros ellaboraos, xeneralmente de [[porzolana]] o [[plata]], como oxetos de [[lluxu]] n'ambientes [[burgueses]]. Nel [[sieglu XX]], la [[producción industrial]] abarató'l costu y espardió'l so usu.<ref name="Hist">{{cita llibru |apellíos=Petroski |nome=Henry |títulu=The Evolution of Useful Things |añu=1992 |editorial=Alfred A. Knopf |isbn=978-0679740391 |capítulu=From Pins to Paper Clips}}</ref> == Diseñu y carauterístiques == Un ceniceru típicu inclúi: * Una base estable pa evitar vuelcos. * Güecos p'apoyar cigarros (ranures o furacos). * Cavidá fonda p'almacenar cenices. Dellos modelos modernos incorporen [[filtros]] pa desaniciar [[golores]] o tapa pa torgar que salgan les cenices.<ref name="Diseño">{{cita web |url=https://www.designmuseum.org/collections/smoking-accessories |títulu=Smoking Accessories Collection |editor=Design Museum (Londres) |fechaaccesu=18 d'agostu de 2025 }}</ref> === Materiales === * '''[[Cerámica]]/[[porzolana]]''': Usáu en pieces decoraes o conmemoratives. * '''[[Vidru]]''': Resistente y fácil de llimpiar. * '''[[Metal]]''': [[Aluminiu]] o [[aceru inoxidable]], común en chigres. * '''[[Plásticu]]''': Llixeru y baratu, usáu en ceniceros desechables o portátiles. == Usos y variantes == * '''Ceniceros de mesa''': Los más habituales en llugares públicos. * '''Ceniceros de parede''': Instalaos n'espacios esternos o árees fumaesores. * '''Ceniceros portátiles''': Pequeños y herméticos, pa llevar en bolsos o coches. * '''Ceniceros intelixentes''': Con sensores qu'apunten les colases automáticamente. == Ceniceros na cultura == En delles cultures, los ceniceros son oxetos coleicionables, especialmente los decoraos con [[logos]], [[publicidá]] o temática artística. Artistes como [[Pablo Picasso]] diseñaron ceniceros de cerámica, valorándose anguaño como pieces de muséu.<ref name="Cult">{{cita web |url=https://www.metmuseum.org/art/collection/search?q=ashtray |títulu=Ashtrays in The Met Collection |editor=Metropolitan Museum of Art |fechaaccesu=18 d'agostu de 2025}}</ref> == Impautu ambiental == Col descensu del [[tabaquismu]] y les prohibiciones de fumar n'espacios zarraos, la demanda de ceniceros amenorgóse. Sicasí, siguen siendo importantes pa prevenir quemes en zones forestales. Les colases son residuos contaminantes; dellos ceniceros inclúin compartimentos pa reciclales.<ref name="Env">{{cita publicación |apellíos=Novotny |nome=Thomas E. |títulu=Cigarette Butts and the Case for an Environmental Policy |publicación=Tobacco Control |volume=18 |númberu=3 |páxines=181–183 |añu=2009 |doi=10.1136/tc.2008.028282}}</ref> == Ver tamién == * [[Povisa]] * [[Tabacu|Tabacu]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [https://www.britannica.com/technology/ashtray "Ashtray"] na ''Encyclopædia Britannica'' (n'inglés). * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Coleición de ceniceros históricos |2=https://museu.jti.com/collection/ashtrays |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }} del Muséu del Tabacu de Xapón. {{Control d'autoridaes}} [[Categoría:Oxetos del llar]] [[Categoría:Tabacu]] [[Categoría:Recipientes]] o0mle8qll754k41gwdcuf4bx3e7phar Carme Rovira 0 283007 4498581 4474990 2026-06-03T18:55:31Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4498581 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''María del Carme Rovira Virgili''' {{nym}} ye una investigadora española que ganó el Premiu Nacional de Investigación Enrique Moles nel área de Ciencia y Tecnoloxíes Químiques.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://cronicaglobal.elespanol.com/vida/20251103/carme-rovira-obligacion-buscando-preguntas-computacional-respuestas/1003742703448_0.html|títulu=Carme Rovira: “Mi obligación es seguir buscando preguntas a las que la química computacional pueda dar respuestas”|último=Rodés|primero=Andrea|fecha=2025-11-03|idioma=es|obra=Crónica Global|fechaaccesu=2026-02-11}}</ref><ref name=":2">{{Cita web|url=https://www.racab.cat/academica-electa-carme-rovira-virgili-premio-nacional-de-investigacion-2025/?lang=es|títulu=L’Acadèmica electa Carme Rovira Virgili, Premio Nacional de Investigación 2025 – RACAB|fecha=2025-10-06|idioma=es-ES|fechaaccesu=2026-02-11}}</ref> == Trayectoria == Nacida en La Nou de Gaya, matriculose nun institutu públicu de Tarragona para cursar Bachilleratu y coló a Barcelona para estudiar [[Química]].<ref name=":1"/> En 1995 llogró el so doctoráu en Química pola [[Universidá de Barcelona]] (UB), en completando parte del so trabayu doctoral n'Estaos Xuníos. Realizó investigaciones posdoctorales nel Institutu Max Planck en [[Stuttgart]] mientres los años 1996-1998, como becaria Marie Curie y na UB mientres los años 1999-2001. En 2002, llogró una beca Ramón y Cajal y creó el so grupu nel Parc Científic de Barcelona.<ref>{{Cita web|url=https://www.icrea.cat/community/icreas/icreas-fitxa/|títulu=ICREAs Fitxa|idioma=en-US|obra=ICREA|fechaaccesu=2026-02-11}}</ref> Dende 2007 ye profesora d'investigación na Institución Catalana d'Investigación y Estudios Avanzaos (ICREA) nel Departamentu de Química Inorgánica y Orgánica, de la [[Universidá de Barcelona]] (UB) onde dirixe el grupu de simulación por ordenador de procesos biolóxicos. Tamién ye miembru del Institutu de Química Teórica y Computacional de dicha universidá.<ref name=":0"/><ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/ciencia/2025-09-26/los-premios-nacionales-de-investigacion-galardonan-por-primera-vez-en-el-campo-de-la-quimica-a-una-mujer.html|títulu=Los Premios Nacionales de Investigación galardonan por primera vez en el campo de la Química a una mujer|último=País|primero=El|fecha=2025-09-26|idioma=es|obra=El País|fechaaccesu=2026-02-11}}</ref> En 2025 presidía el Panel de Química de la European High-Performance Computing Joint Undertaking (EuroHPC JU), el Grupu de Química Computacional de la Real Sociedá Española de Química (GEQC-RSEQ) y formaba parte del Comité Editorial de la revista ''ACS Omega''.<ref name=":0"/> === Área d'investigación === El so trabayu centrase nel modeláu por aciu simulación computacional de mecanismos catalíticos n'enzimes, con especial énfasis n'enzimes que procesen los carbohidratos. Estes son la catalasa, un enzima con una estructura asemeyada a la hemoglobina, pero que nun capta osíxenu, sinón peróxido de hidrogeno (agua osixenada), y les glucosidasas, [[Enzima|enzimes]] que ruempen los carbohidratos (ente elles, les celulasas, que degraden la celulosa y úsense pa la fabricación de bioetanol).<ref name=":0">{{Cita web|url=https://cientificasinnovadoras.fecyt.es/cientificas/carme-rovira-virgili|títulu=Carme Rovira Virgili|idioma=es|obra=Cientificas innovadoras|fechaaccesu=2026-02-11}}</ref><ref name=":1"/> El premiu Enrique Moles foi-y concedíu poles sos contribuciones en química computacional aplicada a enzimes d'interés biomédico y biotecnológico que desvelaron mecanismos moleculares clave na glicobiología. El so trabayu impulsó meyores en biocombustibles, microbiota intestinal y degradación de polisacáridos marinos.<ref name=":2"/> == Reconocencies == * En 2003 recibió una Distinción de la [[Xeneralidá de Cataluña|Xeneralitá de Cataluña]].<ref name=":0"/> * En 2016 foi-y concedíu el Premiu Ciudá de Barcelona en Ciencies Esperimentales y Tecnoloxía pol Conceyu de Barcelona.<ref name=":0" /> * En 2019 la European Carbohydrate Organisation (Organización Europea de Carbohidratos) concedió-y el Premiu Emil Fisher.<ref name=":0" /> * En 2020 recibió xuna beca #ERC Synergy Grant. * Dende 2024 ye miembru electu de la Real Academia de Ciencies y Artes de Barcelona.<ref>{{Cita web|url=https://www.racab.cat/academia/academics/secciones/seccion-3a-quimica/rovira/?lang=es|títulu=ROVIRA VIRGILI, Carme – RACAB|idioma=es-ES|fechaaccesu=2026-02-11}}</ref> * Recibió el Premiu Nacional de Investigación Enrique Moles nel área de Ciencia y Tecnoloxíes Químiques en 2025, siendo la primer muyer investigadora galardonada con dichu premio.<ref>{{Cita web|url=https://geqc.rseq.org/la-prof-carme-rovira-recibe-el-premio-nacional-de-investigacion/|títulu=La Prof. Carme Rovira recibe el Premio Nacional de Investigación|último=GEQC|primero=Editores|fecha=2025-09-26|idioma=es|obra=GEQC (RSEQ)|fechaaccesu=2026-02-11}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.redaccionmedica.com/secciones/sanidad-hoy/rovira-primera-mujer-en-ganar-el-premio-de-investigacion-en-quimica-4197|títulu=Rovira, primera mujer en ganar el Premio de Investigación en Química|fecha=2025-09-26|idioma=es|obra=Redacción Médica|fechaaccesu=2026-02-11}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.racab.cat/academica-electa-carme-rovira-virgili-premio-nacional-de-investigacion-2025/?lang=es|títulu=L’Acadèmica electa Carme Rovira Virgili, Premio Nacional de Investigación 2025 – RACAB|fecha=2025-10-06|idioma=es-ES|fechaaccesu=2026-02-11}}</ref> == Referencies == {{Llistaref|2}} {{NF|||Rovira, Carme}} [[Categoría:Científicos y científiques d'España]] c0ko1lwbeh0m5hjnrkyr6bfadbjy0gf