Wikipedia astwiki https://ast.wikipedia.org/wiki/Portada MediaWiki 1.47.0-wmf.6 first-letter Medios Especial Alderique Usuariu Usuariu alderique Wikipedia Wikipedia alderique Ficheru Ficheru alderique MediaWiki MediaWiki alderique Plantía Plantía alderique Ayuda Ayuda alderique Categoría Categoría alderique TimedText TimedText talk Módulu Módulu alderique Event Event talk Valencianu 0 8231 4499639 4499548 2026-06-12T00:10:41Z ~2026-34555-46 149463 RACV 4499639 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'idioma |nome = Valencianu |nativu = Valencià |color = {{Ficha d'idioma/colores|Llingües indoeuropees}} |oficial = |países = {{ESP}} |creao por = |zona = [[Comunidá valenciana]] |falantes = 2,5 millones |f1 = 1.630.051<ref>[http://www.ceice.gva.es/web/fondo-estadistico-documental/fondo-datos-numericos Encuesta uso y conocimiento del valenciano 2015. ''Falen perfectamente'']</ref> |f2 = 884.179<ref>[http://www.ceice.gva.es/web/fondo-estadistico-documental/fondo-datos-numericos Encuesta uso y conocimiento del valenciano 2015. ''Falen bastante bien'']</ref> |rank = |llingua_muerta = |familia = [[Llingües indoeuropees]]<br /> &nbsp; [[Familia Indoeuropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Llingües romances|Romance]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llingües romances ítalo-occidentales|Ítalo-occidental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Occitano-romance]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Catalán|catalán-valencianu-balear]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Catalán occidental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Valencianu''' |dialeutos = |escritura = [[Alfabetu llatín|Llatín]] |cooficial = Comunidá Valenciana |cooficial_con = [[castellanu]] |axencia = [[Academia Valenciana de la Llingua|Acadèmia Valenciana de la Llengua]] |iso2 = cat |mapa = Subdialectes del valencià ast.svg |mapa_tamañu = 255px }} El '''valencianu''' ye la denominación histórica que recibe na [[Comunidá Valenciana]] l'idioma qu'oficialmente se noma [[catalán]] en [[Cataluña]], [[Islles Baleares]], [[Andorra]] y [[Alguero]]. Constitúi una entidá llingüística propia que-y convierte nuna de les principales variantes dialeutales del conxuntu valencianu, xunto col catalán central y el [[balear]]. El valencianu ta consideráu como llingua propia de la Comunidá Valenciana nel so estatutu d'autonomía, que-y da caráuter de llingua oficial xunto col español. Estímase qu'alrodiu del 94% de los valencianos pescancien l'idioma, y cerca del 78% lu falen y lleen, y un 50% lu escribe, según encuesta fecha en 2005 pol Serviciu d'Investigación y Estudios Sociolóxicos de la [[Generalitat Valenciana]]. El valencianu ye fonte de controversia, al considerar dellos sectores valencianos que se trata d'una llingua estremada del catalán. Según l'Estatutu d'Autonomía de la Comunidad Valenciana l'idioma valencianu ríxese pola normativa de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]],<ref>{{Cita web |url=http://www.docv.gva.es/datos/2006/04/11/pdf/2006_4177.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303184229/http://www.docv.gva.es/datos/2006/04/11/pdf/2006_4177.pdf |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> que parte de la tradición lexicográfica, lliteraria, y la realidá llingüística xenuina valenciana, según la normativización consolidada, a partir de les llamaes Normes de Castellón.<ref>http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1998-24262</ref> Mientres que nos llugares fuera del ámbitu valencianu y murcianu onde se fala esta llingua ríxese pola normativa del [[Institut d'Estudis Catalans]], anque nel casu de les Islles Baleares la seición filolóxica de la Universidá de les Islles Baleares, órganu consultivu del Gobiernu balear, adapta esa normativa al marcu dialeutal del archipiélagu. == Aspectos históricos, sociales y culturales == === Nome de la llingua === A partir de la segunda metá del sieglu XV, y por mor de la irrupción del sieglu d'oru valenciano, xeneralizóse la denominación mayoritaria de “valencianu” o “llingua valenciana” pa referise al catalán del [[Reinu de Valencia]]. Primeramente, la llingua recibiera diverses denominaciones como ''romanç, vulgar'' o ''pla'' (llanu). Tamién, mientres un ampliu periodu de tiempu (del sieglu XVI al XIX) cobró fuercia l'acuñamientu del términu lemosín pa referise al valencianu, en forma de llingua común desprovista de compromisos territoriales.<ref>Morán, Josep (2004). Estudis d'història de la llengua catalana) (en catalán). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. páxs. 109-115. ISBN 84-8415-672-9</ref> Mientres la Edá Media, la llingua yera denominada davezu como romanç, pla, vulgar, o tamién como cristianesc pa reflexar el contraste ente la fala romance de los cristianos y l'árabe de los musulmanes.<ref>Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel (2005). Història de la llengua catalana (en catalán). Universitat Oberta. Barcelona: Ed. Pòrtic. ISBN 84-9788-149-4.</ref> Tres la conquista de Valencia una de les primeres muestres del usu de la llingua románica atopar nos mesmos fueros y lleis del Reinu de Valencia, siendo Xaime I quien encamienta al so usu por aciu un privilexu otorgáu'l 4 de xunu de 1264 en Calatayud.<ref>Sanchís Guarner, 1980, p. 162. "Jaume I disposà l'any 1276 que tota la documentació del Regne de Valencia fora redactada en romanç, i no en llatí. A la fi del segle XIII comença a utilitzar-se el català en tot el domini català com a llengua literària oficial"</ref><blockquote>''(...) nec iusticie alique regni predicti non admittant deinde libellum aliquem in latino nec in romantio (...) et ea omnia ponantur et scribantur in romancio in libro curie, et ita fiant deinde perpetuo omnes actus et sententie in romantio'' </blockquote><blockquote>''Datum apud Calataiubium pride nonas iunij anno M CC LX IIII''<ref>Banères, Patricia (2012). [https://tel.archives-ouvertes.fr/tel-00806779/document Histoire d'une répression: les judéo-convers dans le royaume de Valence aux premiers temps de l'Inquisition (1461-1530)] (pdf) (en francés). (tesis doctoral). Université Paul Valéry - Montpellier III. páxs. 238-240.</ref> </blockquote> Nun ye hasta finales del sieglu XIII, cuando les denominaciones de les llingües romániques empiecen a asocialse a los xentilicios del territoriu d'orixe, polo qu'una mesma llingua podía recibir distintos nomes en función del marcu natural o administritivo al que se adscribía. A partir del sieglu XV el términu de "valencianu" va convertir na denominación avezada de la llingua, ante'l retrocesu d'otres denominaciones vixentes.<ref>Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel (2005). Història de la llengua catalana (en catalán). Universitat Oberta. Barcelona: Ed. Pòrtic. ISBN 84-9788-149-4.</ref> La primer referencia nun documentu xurídicu sobre l'usu del términu "valencianu" pa referise a la llingua afáyase na documentación referente a un procesu xudicial que tuvo llugar en [[Menorca]] ente los años 1343 y 1346, onde se fai constar que la madre del acusáu, llamada Sibila, falaba "valencianesch" al ser de Orihuela.<ref>Antonio Planas Rosselló, El proceso penal en el Reino de Mallorca, Miquel Font Ed., Palma, 1998. ISBN 84-7967-067-3.</ref> Sicasí, tradicionalmente consideróse como la primer referencia, la traducción del "Valerio Máximu" realizada por Antoni Canals en 1395, en que'l so prólogu diz: <blockquote>(...) tret del llatí en nostra vulgada lenga materna valenciana axí com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana (...)<ref>{{Cita web |url=http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150923181117/http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf |fechaarchivu=2015-09-23 }}</ref></blockquote> Na esfera eclesiástica figuren abondes referencies, como la traducción de la Biblia atribuyida a Bonifacio Ferrer en 1478, que'l so colofón espón que: ''fon arromançada en lo monestir de Portaceli de lengua latina en la nostra valenciana''. Ente los documentos pontificios, afáyase ún correspondiente al pontificáu del Papa valencianu Alexandre VI, de 1504, onde consta: lingua vulgari valentini expeditarum.<ref>{{Cita web |url=http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150923181117/http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf |fechaarchivu=2015-09-23 }}</ref> Polo que respecta al ámbitu lliterariu, apaez el primer diccionariu, el "Liber Elegantiarum" de Joan Esteve, publicáu en Venecia con un explicit que menta la ellaboración del llibru en "llatina et valentiana lingua",<ref>{{Cita web |url=http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150923181117/http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf |fechaarchivu=2015-09-23 }}</ref> ente que na segunda metá del sieglu XV, Joanot Martorell espón na dedicatoria de la so novela Tirant lo Blanch: <blockquote>(...) me atreviré expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana (...)</blockquote> === Historia === [[Archivu:Linguistic map Southwestern Europe-es.gif|thumb|400px|Ilustración diacrónica de la territorialización de les llingües de la [[Península Ibérica]].]] El valencianu foi enllantáu nel antiguu Reinu de Valencia polos repobladores de los condaos catalanes que s'establecieron nesti territoriu tres la conquista llevada a cabu por [[Xaime I]] el Conquistador. Estos colonos veníen de la zona occidental de l'actual Cataluña (mayoritariamente del condáu de Urgel). Amás de delles voces árabes o toponimia, nun paez decisiva la influencia de mozárabes o árabes na configuración básica de la llingua nos territorios valencianos. Hasta apocayá creíase que les contornes de la mariña, anguaño consideraes valencianofalantes, fueron repoblaes por catalanes, y les del interior, consideraes como castellanofalantes, fueron repoblaes con aragoneses aragonofalantes. Sicasí, modernos estudios históricos d'antroponimia, como'l lleváu a cabu por Enric Guinot, indiquen que la gran mayoría de pueblos valencianos fueron repoblaos por xente tanto de Cataluña como d'Aragón (amás de grupos minoritarios de xente de [[Navarra]], [[Occitania]] y [[Castiella]]) anque en proporciones distintes con mayoríes y minoríes que decantaron el falar de cada zona y contorna nuna direición o otra. A pesar de la non homoxeneidá de los repobladores, esiste un predominiu claro, sobremanera a partir del sieglu XIV, del elementu catalán, qu'en delles zones llegaría hasta'l 80 %, pero presente tamién anque en minoría nes zones onde l'elementu aragonés ye cimeru. Por esti motivu'l valencianu foi la llingua predominante en tol Reinu de Valencia sacante en cuatro comarques con frontera con Aragón ([[Rincón de Ademuz]], [[Alto Palancia]], [[Alto Mijares]], y [[Los Serranos]]), onde se repobló mayoritariamente con aragoneses castellanofalantes del sur d'Aragón. El restu de les contornes castellanofalantes actuales son productu de la repoblación con castellanos del sieglu XVII, dempués de la espulsión de los moriscos, yá qu'estes comarques yeren de mayoría andalusí dende'l sieglu XIII hasta'l XVII (o bien se trata de comarques pertenecientes al [[reinu de Castiella]] hasta la reorganización territorial de 1833). Asina, poro, el Reinu de Valencia nun foi na Edá Media un país con dualidá llingüística de valencianu-castellanu, sinón que les dos llingües que se falaben mayoritariamente yeren el valencianu y l'árabe, sacante los trés contornes de fala castellana enantes citaes. Postures minoritaries afirmen que l'estudiu de Guinot nun tien en cuenta o asigna equivocadamente dellos topónimos y apellíos, que considera mayoritariamente catalanes siendo en munchos casos aragoneses y n'otros mozárabes. Según estes postures, venceyaes de normal al anticatalanismo, el valencianu provién del romance faláu en tierres valencianes anterior a la conquista de Xaime I, d'ehí la so diferenciación, yá que se defende que la entrada en Valencia d'aragoneses y catalanes nun algamó el 5% de la demografía valenciana, polo que nun pudo influyir de manera importante sobre ésta y el so idioma.<ref>Gomez Bayarri, José Vicente (1998). La lengua valenciana hasta Jaime I. Diputación Provincial de Valencia.</ref> Anque ente l'arabismu español del sieglu XIX defendiérase que los habitantes d'Al-Ándalus yeren mayoritariamente bilingües árabe-romance, anguaño considérase que'l romance andalusí se perdió mientres el sieglu XII, lo que invalidaría la tesis del orixe anterior a la Conquista de Valencia.<ref>http://harcajmv.blogspot.com.es/2013/01/els-musulmans-del-regne-de-valencia.html</ref> La comarca de la Vega Baxa, sicasí, sufrió un procesu de sustitución llingüística pol castellán que s'empecipió a mediaos del sieglu XVII cola repoblación de murcianos, depués de rematar una epidemia de [[peste negro]]'n 1648 qu'afectó a la población anterior mayoritariamente valencianofalante. A mediaos del sieglu XX entá había una mínima presencia de valencianofalantes en llocalidaes como [[Orihuela]] o [[Almoradí]], y anguaño el conceyu de [[Guardamar del Segura]] ta consideráu oficialmente como valencianofalante. Mención a parte, dientro de l'actual Comunidad Valenciana, requier la comarca de Requena-Utiel que perteneció a [[Provincia de Cuenca|Cuenca]] hasta 1851 y dos ciudaes castellanofalantes del [[Altu Vinalopó]] ([[Villena]] y [[Sax]]) que pertenecieron a [[Provincia d'Albacete|Albacete]] y [[Rexón de Murcia|Murcia]] respeutivamente hasta 1836, y nun son, por tanto, históricamente valencianofalantes al nun pertenecer al Reinu de Valencia. Sicasí, según la estadístiques, cada vez ye mayor el númberu d'habitantes qu'entienden la llingua y menor, anque creciendo, el de los que saben falala. Tocantes al so desenvolvimientu lliterariu, poco depués de reconquistar yá empiecen a apaecer testimonios lliterarios en valencianu pero ye mientres el sieglu XV y la primer parte del sieglu XVI que'l valencianu algama la so máxima rellumanza lliteraria dando llugar al conocíu como sieglu d'oru valencianu, primero ente toles llingües europees xunto col italianu. Mientres esta dómina destacaron autores tan reconocíos como [[Jordi de Sant Jordi]], [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]] (autor de [[Tirán el Blancu]]), [[Joan Roís de Corella]], [[Jaume Roig]] o sor [[Isabel de Villena]]. Depués d'esti periodu de florecimientu lliterariu sobrevieno una dómina de decadencia pal valencianu con una clara meyora de la castellanización en tol territoriu. Na segunda metá del sieglu XIX produció un periodu de recuperación del valencianu pa usos lliterarios y cultos, dempués de tar arrequexáu nel terrén particular y familiar. Esti periodu conocíu como [[Renaixença]] dio pasu a un convulso sieglu XX pal valencianu marcáu pol conocíu como conflictu llingüísticu valencianu y pola so reconocencia como llingua oficial, xunto col castellán, nel Estatutu d'Autonomía de la Comunidad Valenciana. == Descripción llingüística == === Carauterístiques del conxuntu catalán-valencianu-balear === * Cayida de les vocales átones finales sacante -A (MŪRU, FLŌRE > mur, flor) que la oponen al grupu iberorrománicu que les conserva cola esceición de la -Y en ciertes terminaciones (muro pero flor/chor) o italorrománico que lo caltién too (muro, fiore). * Caltenimientu de los grupos iniciales llatinos cl-, fl-, pl-. ''florem > flor'', ''plorare > plorar'', ''clavem > clau''. * El catalán presenta una riqueza de diptongos: ([aj] mai -nunca-, [ej] rei -eh interxeición-, [aw] cau -cai-, [ew] beu -bebe-, [ow] pou -pozu-...) * Cayida de la -n- intervocálica que se convierte en final de pallabra. ''pane > pa'', ''vinu > vi''. Sicasí, caltiénse nos plurales (''pans, vins''). * Ensordecimientu de les consonantes finales: ''verd'' [t], ''àrab'' [p]. * Caltenimientu de la -u- llatina (y ausencia de vocales anteriores arrondaes) (catalán lluna ['ʎuna], occitanu luna ['lynɔ], francés lune ['lyn], galoitaliano ['lyna]). * Palatalización de la l- inicial, como n'asturianu. ''luna > lluna'', ''lactem > llet'' (lleche) *Amenorgamientu del diftongo AU a O abierta [ɔ] (CAULIS, PAUCU > col -col-, poc -pocu-). * El grupu -ACT- convertir en -ET (LACTE, FACTU > llet -lleche-, fet -fechu-) * Sonorización de -p-, -t- y -c- intervocáliques. ''capra, catena, securu > cabra, cadena, segur''. * Palatalización de -is- [jʃ]/[ʃ] procedente de -X-, SC- (COXA, PISCE- → cuixa, peix) * /k/ + [e], [i], [j] → *[ts] → [s]; CAELU- → cel [ˈsɛɫ]. * /g/ + [e], [i], [j] → *[dʒ] → [ʒ]/[dʒ]; GELU- → gel [ˈʒɛɫ]. * /j/ → *[dʒ] → [ʒ]/[dʒ]; IACTARE → gitar [ʒiˈta] * -ly-, -ll-, -c'l-, -t'l- → ll [ʎ]; MULIERE- → muller; CABALLU- → cavall, tamién hai otros casos como villa → vila, onde se simplificó la xeminación; AURICULA → *oric'la → orella; UETULU- → *vet'lu → vell. * -ni-, -gn-, -nn- → ny [ɲ]; LIGNA → llenya; ANNU- → any * Reducción de los grupos consonánticos -MB-, -ND→ -m-, -n- (CAMBA, CUMBA, MANDARE, BINDA > cama, coma, manar, bena). ==== Carauterístiques específiques del bloque catalán-valencianu-balear ==== * -D- intervocálica convertida en final pasa a -u. ''pede, credit > peu, creu'' (pie, cree). * -C- + e/i en final pasa a -u. ''cruce > crou > creu'' (cruz) * Les terminaciones -tis de la flexión verbal (2ª persona del plural) derivaron en -u. ''miratis > miratz > mirau > mireu'' (miráis). === Carauterístiques específiques del valencianu === ==== Fonética ==== * Vocalismu átonu Suel caltenese'l timbre de /e/ y /o/ átones ensin confundiles colos fonemes /a/ y /u/ como asocede en catalán oriental. Solamente reparamos el zarru de la /o/ átona en dellos contestos, por casu cuando la vocal tónica ye [í], cunill (conill), cusí (cosí) y n'ocasiones con /é/ y /ε/ tóniques, Jusep (Josep), puguera (poguera). Amás la /e/ suel confundise con /i/ en contautu con consonantes palatales: giner (gener), minjar (menjar). Nun esiste la vocal neutra o central, típica del catalán oriental y que neutraliza los fonemes átonos /a/ y /e/ (les pallabres palleta y pelleta suenen distintes en valencianu). Sálvase la e inicial, pronunciada /a/ en dellos contestos: esperar [asperar], eixam [ajˈʃam]. En delles llocalidaes (como Oliva o Sueca) la -a final pronúnciase como è abierta: Oliva: Olivε (ε = y abierta). * Vocalismu tónicu: ** La e zarrada del llatín vulgar caltiénse zarrada: cadena, alé, qué (con /e/ zarrada, ente que nel catalán oriental ye abierta neses pallabres). ** El diptongu ui tiende a ser creciente /wí/ nes comarques cercanes al centru del territoriu: cuina -> cuína (cocina), pero en hui i huit la pronunciación creciente ye muncho más xeneral hui (güei), huït (ocho). * Consonantismu: ** Nun esiste la yodización etimolóxica de les Islles Baleares (agúia y abeia por agulla y abella), pero sicasí sí que ye frecuente ente los mozos el yeísmu castellanizante que tresforma la Ll nun soníu Y, xusto como en castellán actual: vall -> vai, ella -> eia. ** Na mayoría de zones del so dominiu llingüísticu, quitando los estremos norte y sur caltién la r final: cantar, parlaR. ** La t y p de los grupos finales -nt, -lt y -mp nun se enmudecen na mayor parte del territoriu, como nel balear, pero la simplificación (pont > pon, molt > mol, camp > cam) ye normal na zona norte y en zones del interior sur. ** En delles zones del dominiu llingüísticu, el grupu -tll- del catalán del norte ye -tl- (pronunciáu -l·l- o a cencielles -l- nel valencianu (esta carauterística tamién se da nel balear y na zona catalana del Ebru): ametlla (almendra) -> ametla, /a(r)mel·la/; vetllar (velar) -> vetlar, /vel·llar/. ** La d intervocálica tiende a sumir: mocador -> mocaor. La terminación -ada del participiu femenín singular pronúnciase -à: cremada -> cremà. ** La <v> ortográfica realízase labiodental (como n'inglés o francés) igual qu'en balear, pero'l tracamundiu con /b/ ye habitual nes comarques centrales (valencià apitxat) y tamién puede atopase modernamente nes septentrionales (Los Puertos de Morella y El Maestrazgo). Tamién ye común el tracamundiu betacista ente los mozos y les persones espuestes a la fonética castellana. ==== Morfoloxía ==== * Los artículos son el, la, els, les; sacante na zona septentrional onde perduren lo y los. * Nun s'usa l'artículu delantre de los nomes propios de persona: Ha vingut Joan. * Caltenimientu de los trés graos nos demostrativos (pero con forma elidida, ensin "aqu-" nos dos primeros graos) y alverbios locativos (como en castellán, anque nun ye un castellanismu): este, eixe, aquell; açò, això, allò; ací, aquí, ellí o allà. * Na zona del «apitxat», nes comarques del norte y zones del sur, los pronomes átonos suelen caltener la forma plena ante les formes verbales qu'empiecen en consonante: me dutxe, te dic, se pentina. Nes contornes al sur del ríu Xúcar utilízase la forma reforzada, como nel catalán estándar: em, et (pronunciáu "el", "et" o "es"), es (em/en diuen Vicent, et/el/es veig més prim, es fa la hora d'anar-nos-en). Como carauterística común de la fala non estándar del catalán noroccidental y del valencianu (la estensión del catalán occidental), del balear y alguerés, el pronome átonu de la 1ª persona del plural ye "mos": ens, -nos > mos. * Ente los falantes del valencianu apitxat o central la preposición a conviértese en ad (o en an na zona septentrional) cuando va precedida d'un artículu empezáu por vocal tónica (li ho he dit ad ell / li ho he dit an ell = díxi-ylo a él). * El pronome átonu li de complementu indireutu siempres preciede al de complementu direutu (cuando ésti esiste), colo qu'apaecen les combinaciones li'l (li'l done = doi-ylu), li la (li la done = doi-yla), li'ls (li'ls done = doi-ylos), li les (li les done = doi-yles), siempres con complementos direutos determinaos, yá que si ésti ye neutru la combinación usada ye li ho (açò, li ho done = eso, doi-ylo) * La primer persona del presente d'indicativu de los verbos de la 1ª toma'l morfema -e: jo cante. Nes conxugaciones 2ª y 3ª toma'l morfema cero: jo tem, jo dorm (esta traza nun se da nel Maestrazgo, onde estes formes tomen el morfema -o, como nel restu del catalán occidental: jo canto, jo temo, jo dormo). En casi tol valencianu ye normal qu'estes formes tomen un refuerzu velar (-c, /k/): jo sent > senc, jo dorm > dorc, jo perd > perc. D'esta manera, el valencianu popular estrema la primera de la tercer persona: jo dorc / ell dorm. * El presente de suxuntivu nunca toma los morfemes en -i propios del catalán oriental: son -e, -es, -e, -em, -eu, -en para la 1ª y -a, -es, -a, etc. pa la 2ª y la 3ª. * El pretéritu imperfectu de suxuntivu toma los morfemes con erre: -ara, -ares, etc.: jo cantara, tu cantares, etc. * Nel valencianu central y na zona d'Elx calti´dnse'l pretéritu perfectu simple del catalán clásicu: jo cantí (jo vaig cantar) = yo canté, jo fiu (jo vaig fer) = yo fixi. ==== Léxicu ==== El léxicu valencianu ye enforma diferente al del catalán oriental, anque davezu coincide col occidental. Dellos exemplos (entre paréntesis la forma del catalán central/xeneral): {{cita| <br /> * ''corder (be, xai)'': corderu * ''creïlla/pataca (patata)'': patata, papa * ''eixir/sortir (sortir)'': salir * ''hui/avui (avui)'': güei * ''juí, perjuí, prejuí (judici, perjudici, prejudici)'': xuiciu, perxuiciu, prexuiciu * ''llaurador'' (pronunciado «llauraor»), ''masover (pagès)'': payés o llabrador * ''servici/servei (servei)'': serviciu * ''xàrcia/xarxa (xarxa, xàrcia)'': rede * ''roig/vermell (vermell)'': coloráu * ''paréixer/semblar (semblar)'': paecer * ''xiquet (nen)'': nenu * ''xics, xicots, xicons (nois, xicots)'': mozos * ''lletuga/encisam (enciam)'': llechuga * ''safanòria/carlota (pastanaga, safanòria)'': cenahoria * ''meló d'alger/meló d'aigua (síndria)'': sandía * ''rabosa/raposa (guineu)'': raposu * ''llanda/llauna (llauna)'': lata * ''vesprada (tarda)'': tarde * ''meua, seua, teua (meva, seva, teva)'': mía, suya, tuya * ''cementeri (cementiri)'': cementeriu * ''depòsit (dipòsit)'': depósitu * ''renyó (ronyó)'': reñón * ''espill (mirall)'': espeyu * ''catifa'' (del árabe)/''estoreta (estora)'': alfombra * ''xicotet/menut (petit)'': pequeñu * ''vore (veure)'': ver * ''aguaitar'' (del árabe): asomase, vixilar; ye un arcaísmo en catalán * ''vidriola, lladriola (guardiola)'': hucha * ''misto (misto, llumí)'': ceriella, mistu * ''xarrar (xerrar)'': charlar * ''huit (vuit)'': ocho * ''dèsset (disset)'': diecisiete * ''díhuit (divuit)'': dieciocho * ''dèneu (dinou)'': diecinueve * ''tindre (tenir, tindre)'': tener * ''desenrotllar/desenvolupar (desenvolupar)'': desendolcar * ''iaio (avi, iaio)'': güelu * ''maduixa/fraula (maduixa)'': fresa * ''fardatxo/sargantana (llangardaix)'': llagartu }} == Dialeutos == [[Archivu:Subdialectes del valencià ast.svg|thumb|400px|Mapa de los dialeutos del valencianu]] El valencianu ye notable pola so uniformidá y les variantes dialeutales nun son demasiáu diverxentes nin comprometen la comprensión mutua. La división dialeutal usada anguaño, pal conxuntu de la llingua, ye la que Manuel Milá y Fontanals propunxo yá nel añu 1861: el bloque dialeutal oriental y el bloque dialeutal occidental. Anque nel casu del valencianu, la mayoría de subdialeutos pertenecen al bloque dialeutal occidental, cola esceición de la variante del catalán salat, faláu en [[Tárbena]] y na [[Vall de Gallinera]], que fai que les mayores discrepancies afecten sobremanera a la fonética y a pequeñes variantes morfolóxiques y léxiques. Les zones d'usu de cada dialeutu nun se pueden llendar con exactitú porque ente unu y otru siempres hai una franxa de transición, más o menos amplia. Ateniéndose a ello, la llingua valenciana puede estremase en dellos dialeutos: '''Dialeutos de transición''': * [[Valencianu de transición]] o ''Tortosí'', faláu nes comarques del norte llendantes con Cataluña y nes [[Tierres del Ebru]] [[Cataluña|catalanes]]. '''Dialeutos propiamente valencianos''': * [[Valencianu castellonenses]], faláu nel restu de comarques de la [[provincia de Castellón]] * [[Valencianu apitxat]], faláu nes comarques del [[Camp del Túria]], [[Camp de Morvedre]], l'[[Horta de València]] y el norte de la [[Comarca de la Ribera|Ribera]]. * [[Valencianu meridional]], faláu nes [[Comarques centrales valencianes|comarques centrales]]. * [[Valencianu alicantín]], faláu principalmente nel [[Alacantí]] y les valles del [[Vinalopó]], amás d'en parte de la [[Vega Baxa del Segura]] y [[El Carche]] (Murcia). * [[Valencianu murcianu]]†, faláu antiguamente en Murcia y que dexó restos nel [[murcianu]]. === Valencianu de transición === Variedá de trnsición ente'l valencianu y el [[catalán noroccidental]], tien como principales carauterístiques: * Elisión de la -r final: ''cantar'' > ''cantà'', ''fer'' > ''fe''. * La primer persona del presente toma la desinencia -o como en Cataluña: ''jo pense > jo penso'' y estiéndese de forma analóxica a les conxugaciones II y III: ''bat > bato, sent > sento, córrec > corro''. * Los artículos ''el/els'' suelen cosnervar la forma clásica ''lo'' y ''los'': ''el xiquet > lo xiquet'', ''els pares > los pares''. * Conservación de la -d- intervocálica: ''llauraor'' > ''llaurador'', ''comprà > comprada''. * Pronunciación de la <v> como /b/, esto ye, betacismu. === Valencianu castellonense === Asemeyáu al valencianu meridional, esti y el meridional podíen considerase ''valencianu xeneral'' por tener les carauterístiques típicamente asociaes al valencianu. * El fonema de la <x>, que suena como l'asturiana, tiende a pronunciase como /s/. * El grupu -ts final suena como una "ch". === Valencianu apitxat === Caracterízase por amosar un fenómenu fonéticu mui particular, l'ensordecimientu de les consonantes sibilantes sonores. Esto ye, la /z/ ensordezse en /s/, igual que l'africada palatal /dʒ/ en /tʃ/ (como la <ch>). D'esti xeitu ''casa'' (/kaza/) pronunciase ''cassa'' (/kasa/) o ''gent'' (/dʒent/) pronunciase ''txent'' (/tʃent/). * La /v/ confúndese con /b/ (betacismu) * Les consonantes finales delantre de pausa xemínense y xeneren un refuerzu vocálicu. ''nit'' > ['nittë]. Esta [ë] representa un soníu central mui breve asemeyáu a la -e final del francés o del portugués peninsular. * Hai una fuerte tendencia yeísta. D'esti xeitu, el fonema /ʎ/ vocalízase como /j/: ''llop'' > /jop/. * Tien una gran cantidá de castellanismos. === Valencianu meridional === Ye'l más espardíu y asemeyáu a les carauterístiques típiques del ''valencianu xeneral'', amás de ser el más asemeyáu al [[valencianu estándar]]. Caracterízase por: * Nun ensordecer les sibilantes sonores sacantes ciudaes como [[Xàtiva]] o [[Gandia]]. * Mantener la /v/ o la /r/ finales. * El vocalismu tien [[armonía vocálica]] que cambia l'articulación de la /a/ final en direición a "o abierta" o "e abierta" cuando estes vocales aparecen en posición tónica: dona > ['dɔnɔ], terra > ['tɛrɛ]. L'armonía vocálica tamién s'esparde pelos otros dialeutos meridionales y nun se desconoz na zona central y castellonense. * Caltién les consonates xeminaes o dobles "tl" /ll/ y "tn" /nn/. * Los pronomes débiles caltiénense reforzaos (''et, em, es, en''). === Valencianu alicantín === * Enmudez la /i/ delante de /x/. ''caixa > caxa''. * LA /r/ final ye inestable puede enmudecer na zona interior. * La tendencia a elidir la /d/ intervocálica ye peracusada: ''roda > roa, la dona > la ona, cada > ca''. * Los artículos ''les'' y ''els'' suenen dambos como ''es''. * L'alverbiu ''ací'' dizse ''aquí'' y el pronom edemostrativu ''açò'' (esto) ye ''astò''. * Gran cantidá de castellanismos: ''assul'' por ''blau'', ''mueble'' por ''moble'', ''llimpiar'' por ''netejar'', ''gafes'' por ''ulleres'', ''ha hi'' por ''hi ha''. * Caltién munchos arcaismos desapaeciós n'otros llugares: ''denans/ans'' (''abans'', antes), ''devers'' (''cap a'', hacia), ''dintre'' (''dins'', dientro), ''maití'' (''matí'', mañana). == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{interwiki|code=ca}} {{wikiquote|es:Valenciano|Valencianu}} {{commons|Category:Valencià|Valencianu}} * [http://www.avl.gva.es Web de la Acadèmia Valenciana de la Llengua] * [http://www.cult.gva.es/polin/ Área de Política Llingüística] de la [[Generalitat Valenciana]]. {{Llingües romances}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Idioma valencianu|*]] rtu9k6ocsd3ws43fr1gb26uvs6a26fc 4499640 4499639 2026-06-12T05:27:28Z Limotecariu 735 Esfacer la revisión [[Special:Diff/4499639|4499639]] de [[Special:Contributions/~2026-34555-46|~2026-34555-46]] ([[User talk:~2026-34555-46|alderique]]) 4499640 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'idioma |nome = Valencianu |nativu = Valencià |color = {{Ficha d'idioma/colores|Llingües indoeuropees}} |oficial = |países = {{ESP}} |creao por = |zona = [[Comunidá valenciana]] |falantes = 2,5 millones |f1 = 1.630.051<ref>[http://www.ceice.gva.es/web/fondo-estadistico-documental/fondo-datos-numericos Encuesta uso y conocimiento del valenciano 2015. ''Falen perfectamente'']</ref> |f2 = 884.179<ref>[http://www.ceice.gva.es/web/fondo-estadistico-documental/fondo-datos-numericos Encuesta uso y conocimiento del valenciano 2015. ''Falen bastante bien'']</ref> |rank = |llingua_muerta = |familia = [[Llingües indoeuropees]]<br /> &nbsp; [[Familia Indoeuropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Llingües romances|Romance]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llingües romances ítalo-occidentales|Ítalo-occidental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Occitano-romance]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Catalán|catalán-valencianu-balear]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Catalán occidental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Valencianu''' |dialeutos = |escritura = [[Alfabetu llatín|Llatín]] |cooficial = Comunidá Valenciana |cooficial_con = [[castellanu]] |axencia = [[Academia Valenciana de la Llingua|Acadèmia Valenciana de la Llengua]] |iso2 = cat |mapa = Subdialectes del valencià ast.svg |mapa_tamañu = 255px }} El '''valencianu''' ye la denominación histórica que recibe na [[Comunidá Valenciana]] l'idioma qu'oficialmente se noma [[catalán]] en [[Cataluña]], [[Islles Baleares]], [[Andorra]] y [[Alguero]]. Constitúi una entidá llingüística propia que-y convierte nuna de les principales variantes dialeutales del conxuntu catalán, xunto col catalán central y el [[balear]]. El valencianu ta consideráu como llingua propia de la Comunidá Valenciana nel so estatutu d'autonomía, que-y da caráuter de llingua oficial xunto col español. Estímase qu'alrodiu del 94% de los valencianos pescancien l'idioma, y cerca del 78% lu falen y lleen, y un 50% lu escribe, según encuesta fecha en 2005 pol Serviciu d'Investigación y Estudios Sociolóxicos de la [[Generalitat Valenciana]]. El valencianu ye fonte de controversia, al considerar dellos sectores valencianos que se trata d'una llingua estremada del catalán. Según l'Estatutu d'Autonomía de la Comunidad Valenciana l'idioma valencianu ríxese pola normativa de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]],<ref>{{Cita web |url=http://www.docv.gva.es/datos/2006/04/11/pdf/2006_4177.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303184229/http://www.docv.gva.es/datos/2006/04/11/pdf/2006_4177.pdf |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> que parte de la tradición lexicográfica, lliteraria, y la realidá llingüística xenuina valenciana, según la normativización consolidada, a partir de les llamaes Normes de Castellón.<ref>http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1998-24262</ref> Mientres que nos llugares fuera del ámbitu valencianu y murcianu onde se fala esta llingua ríxese pola normativa del [[Institut d'Estudis Catalans]], anque nel casu de les Islles Baleares la seición filolóxica de la Universidá de les Islles Baleares, órganu consultivu del Gobiernu balear, adapta esa normativa al marcu dialeutal del archipiélagu. == Aspectos históricos, sociales y culturales == === Nome de la llingua === A partir de la segunda metá del sieglu XV, y por mor de la irrupción del sieglu d'oru valenciano, xeneralizóse la denominación mayoritaria de “valencianu” o “llingua valenciana” pa referise al catalán del [[Reinu de Valencia]]. Primeramente, la llingua recibiera diverses denominaciones como ''romanç, vulgar'' o ''pla'' (llanu). Tamién, mientres un ampliu periodu de tiempu (del sieglu XVI al XIX) cobró fuercia l'acuñamientu del términu lemosín pa referise al valencianu, en forma de llingua común desprovista de compromisos territoriales.<ref>Morán, Josep (2004). Estudis d'història de la llengua catalana) (en catalán). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. páxs. 109-115. ISBN 84-8415-672-9</ref> Mientres la Edá Media, la llingua yera denominada davezu como romanç, pla, vulgar, o tamién como cristianesc pa reflexar el contraste ente la fala romance de los cristianos y l'árabe de los musulmanes.<ref>Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel (2005). Història de la llengua catalana (en catalán). Universitat Oberta. Barcelona: Ed. Pòrtic. ISBN 84-9788-149-4.</ref> Tres la conquista de Valencia una de les primeres muestres del usu de la llingua románica atopar nos mesmos fueros y lleis del Reinu de Valencia, siendo Xaime I quien encamienta al so usu por aciu un privilexu otorgáu'l 4 de xunu de 1264 en Calatayud.<ref>Sanchís Guarner, 1980, p. 162. "Jaume I disposà l'any 1276 que tota la documentació del Regne de Valencia fora redactada en romanç, i no en llatí. A la fi del segle XIII comença a utilitzar-se el català en tot el domini català com a llengua literària oficial"</ref><blockquote>''(...) nec iusticie alique regni predicti non admittant deinde libellum aliquem in latino nec in romantio (...) et ea omnia ponantur et scribantur in romancio in libro curie, et ita fiant deinde perpetuo omnes actus et sententie in romantio'' </blockquote><blockquote>''Datum apud Calataiubium pride nonas iunij anno M CC LX IIII''<ref>Banères, Patricia (2012). [https://tel.archives-ouvertes.fr/tel-00806779/document Histoire d'une répression: les judéo-convers dans le royaume de Valence aux premiers temps de l'Inquisition (1461-1530)] (pdf) (en francés). (tesis doctoral). Université Paul Valéry - Montpellier III. páxs. 238-240.</ref> </blockquote> Nun ye hasta finales del sieglu XIII, cuando les denominaciones de les llingües romániques empiecen a asocialse a los xentilicios del territoriu d'orixe, polo qu'una mesma llingua podía recibir distintos nomes en función del marcu natural o administritivo al que se adscribía. A partir del sieglu XV el términu de "valencianu" va convertir na denominación avezada de la llingua, ante'l retrocesu d'otres denominaciones vixentes.<ref>Ferrando, Antoni; Nicolás, Miquel (2005). Història de la llengua catalana (en catalán). Universitat Oberta. Barcelona: Ed. Pòrtic. ISBN 84-9788-149-4.</ref> La primer referencia nun documentu xurídicu sobre l'usu del términu "valencianu" pa referise a la llingua afáyase na documentación referente a un procesu xudicial que tuvo llugar en [[Menorca]] ente los años 1343 y 1346, onde se fai constar que la madre del acusáu, llamada Sibila, falaba "valencianesch" al ser de Orihuela.<ref>Antonio Planas Rosselló, El proceso penal en el Reino de Mallorca, Miquel Font Ed., Palma, 1998. ISBN 84-7967-067-3.</ref> Sicasí, tradicionalmente consideróse como la primer referencia, la traducción del "Valerio Máximu" realizada por Antoni Canals en 1395, en que'l so prólogu diz: <blockquote>(...) tret del llatí en nostra vulgada lenga materna valenciana axí com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana (...)<ref>{{Cita web |url=http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150923181117/http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf |fechaarchivu=2015-09-23 }}</ref></blockquote> Na esfera eclesiástica figuren abondes referencies, como la traducción de la Biblia atribuyida a Bonifacio Ferrer en 1478, que'l so colofón espón que: ''fon arromançada en lo monestir de Portaceli de lengua latina en la nostra valenciana''. Ente los documentos pontificios, afáyase ún correspondiente al pontificáu del Papa valencianu Alexandre VI, de 1504, onde consta: lingua vulgari valentini expeditarum.<ref>{{Cita web |url=http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150923181117/http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf |fechaarchivu=2015-09-23 }}</ref> Polo que respecta al ámbitu lliterariu, apaez el primer diccionariu, el "Liber Elegantiarum" de Joan Esteve, publicáu en Venecia con un explicit que menta la ellaboración del llibru en "llatina et valentiana lingua",<ref>{{Cita web |url=http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150923181117/http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf |fechaarchivu=2015-09-23 }}</ref> ente que na segunda metá del sieglu XV, Joanot Martorell espón na dedicatoria de la so novela Tirant lo Blanch: <blockquote>(...) me atreviré expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana (...)</blockquote> === Historia === [[Archivu:Linguistic map Southwestern Europe-es.gif|thumb|400px|Ilustración diacrónica de la territorialización de les llingües de la [[Península Ibérica]].]] El valencianu foi enllantáu nel antiguu Reinu de Valencia polos repobladores de los condaos catalanes que s'establecieron nesti territoriu tres la conquista llevada a cabu por [[Xaime I]] el Conquistador. Estos colonos veníen de la zona occidental de l'actual Cataluña (mayoritariamente del condáu de Urgel). Amás de delles voces árabes o toponimia, nun paez decisiva la influencia de mozárabes o árabes na configuración básica de la llingua nos territorios valencianos. Hasta apocayá creíase que les contornes de la mariña, anguaño consideraes valencianofalantes, fueron repoblaes por catalanes, y les del interior, consideraes como castellanofalantes, fueron repoblaes con aragoneses aragonofalantes. Sicasí, modernos estudios históricos d'antroponimia, como'l lleváu a cabu por Enric Guinot, indiquen que la gran mayoría de pueblos valencianos fueron repoblaos por xente tanto de Cataluña como d'Aragón (amás de grupos minoritarios de xente de [[Navarra]], [[Occitania]] y [[Castiella]]) anque en proporciones distintes con mayoríes y minoríes que decantaron el falar de cada zona y contorna nuna direición o otra. A pesar de la non homoxeneidá de los repobladores, esiste un predominiu claro, sobremanera a partir del sieglu XIV, del elementu catalán, qu'en delles zones llegaría hasta'l 80 %, pero presente tamién anque en minoría nes zones onde l'elementu aragonés ye cimeru. Por esti motivu'l valencianu foi la llingua predominante en tol Reinu de Valencia sacante en cuatro comarques con frontera con Aragón ([[Rincón de Ademuz]], [[Alto Palancia]], [[Alto Mijares]], y [[Los Serranos]]), onde se repobló mayoritariamente con aragoneses castellanofalantes del sur d'Aragón. El restu de les contornes castellanofalantes actuales son productu de la repoblación con castellanos del sieglu XVII, dempués de la espulsión de los moriscos, yá qu'estes comarques yeren de mayoría andalusí dende'l sieglu XIII hasta'l XVII (o bien se trata de comarques pertenecientes al [[reinu de Castiella]] hasta la reorganización territorial de 1833). Asina, poro, el Reinu de Valencia nun foi na Edá Media un país con dualidá llingüística de valencianu-castellanu, sinón que les dos llingües que se falaben mayoritariamente yeren el valencianu y l'árabe, sacante los trés contornes de fala castellana enantes citaes. Postures minoritaries afirmen que l'estudiu de Guinot nun tien en cuenta o asigna equivocadamente dellos topónimos y apellíos, que considera mayoritariamente catalanes siendo en munchos casos aragoneses y n'otros mozárabes. Según estes postures, venceyaes de normal al anticatalanismo, el valencianu provién del romance faláu en tierres valencianes anterior a la conquista de Xaime I, d'ehí la so diferenciación, yá que se defende que la entrada en Valencia d'aragoneses y catalanes nun algamó el 5% de la demografía valenciana, polo que nun pudo influyir de manera importante sobre ésta y el so idioma.<ref>Gomez Bayarri, José Vicente (1998). La lengua valenciana hasta Jaime I. Diputación Provincial de Valencia.</ref> Anque ente l'arabismu español del sieglu XIX defendiérase que los habitantes d'Al-Ándalus yeren mayoritariamente bilingües árabe-romance, anguaño considérase que'l romance andalusí se perdió mientres el sieglu XII, lo que invalidaría la tesis del orixe anterior a la Conquista de Valencia.<ref>http://harcajmv.blogspot.com.es/2013/01/els-musulmans-del-regne-de-valencia.html</ref> La comarca de la Vega Baxa, sicasí, sufrió un procesu de sustitución llingüística pol castellán que s'empecipió a mediaos del sieglu XVII cola repoblación de murcianos, depués de rematar una epidemia de [[peste negro]]'n 1648 qu'afectó a la población anterior mayoritariamente valencianofalante. A mediaos del sieglu XX entá había una mínima presencia de valencianofalantes en llocalidaes como [[Orihuela]] o [[Almoradí]], y anguaño el conceyu de [[Guardamar del Segura]] ta consideráu oficialmente como valencianofalante. Mención a parte, dientro de l'actual Comunidad Valenciana, requier la comarca de Requena-Utiel que perteneció a [[Provincia de Cuenca|Cuenca]] hasta 1851 y dos ciudaes castellanofalantes del [[Altu Vinalopó]] ([[Villena]] y [[Sax]]) que pertenecieron a [[Provincia d'Albacete|Albacete]] y [[Rexón de Murcia|Murcia]] respeutivamente hasta 1836, y nun son, por tanto, históricamente valencianofalantes al nun pertenecer al Reinu de Valencia. Sicasí, según la estadístiques, cada vez ye mayor el númberu d'habitantes qu'entienden la llingua y menor, anque creciendo, el de los que saben falala. Tocantes al so desenvolvimientu lliterariu, poco depués de reconquistar yá empiecen a apaecer testimonios lliterarios en valencianu pero ye mientres el sieglu XV y la primer parte del sieglu XVI que'l valencianu algama la so máxima rellumanza lliteraria dando llugar al conocíu como sieglu d'oru valencianu, primero ente toles llingües europees xunto col italianu. Mientres esta dómina destacaron autores tan reconocíos como [[Jordi de Sant Jordi]], [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]] (autor de [[Tirán el Blancu]]), [[Joan Roís de Corella]], [[Jaume Roig]] o sor [[Isabel de Villena]]. Depués d'esti periodu de florecimientu lliterariu sobrevieno una dómina de decadencia pal valencianu con una clara meyora de la castellanización en tol territoriu. Na segunda metá del sieglu XIX produció un periodu de recuperación del valencianu pa usos lliterarios y cultos, dempués de tar arrequexáu nel terrén particular y familiar. Esti periodu conocíu como [[Renaixença]] dio pasu a un convulso sieglu XX pal valencianu marcáu pol conocíu como conflictu llingüísticu valencianu y pola so reconocencia como llingua oficial, xunto col castellán, nel Estatutu d'Autonomía de la Comunidad Valenciana. == Descripción llingüística == === Carauterístiques del conxuntu catalán-valencianu-balear === * Cayida de les vocales átones finales sacante -A (MŪRU, FLŌRE > mur, flor) que la oponen al grupu iberorrománicu que les conserva cola esceición de la -Y en ciertes terminaciones (muro pero flor/chor) o italorrománico que lo caltién too (muro, fiore). * Caltenimientu de los grupos iniciales llatinos cl-, fl-, pl-. ''florem > flor'', ''plorare > plorar'', ''clavem > clau''. * El catalán presenta una riqueza de diptongos: ([aj] mai -nunca-, [ej] rei -eh interxeición-, [aw] cau -cai-, [ew] beu -bebe-, [ow] pou -pozu-...) * Cayida de la -n- intervocálica que se convierte en final de pallabra. ''pane > pa'', ''vinu > vi''. Sicasí, caltiénse nos plurales (''pans, vins''). * Ensordecimientu de les consonantes finales: ''verd'' [t], ''àrab'' [p]. * Caltenimientu de la -u- llatina (y ausencia de vocales anteriores arrondaes) (catalán lluna ['ʎuna], occitanu luna ['lynɔ], francés lune ['lyn], galoitaliano ['lyna]). * Palatalización de la l- inicial, como n'asturianu. ''luna > lluna'', ''lactem > llet'' (lleche) *Amenorgamientu del diftongo AU a O abierta [ɔ] (CAULIS, PAUCU > col -col-, poc -pocu-). * El grupu -ACT- convertir en -ET (LACTE, FACTU > llet -lleche-, fet -fechu-) * Sonorización de -p-, -t- y -c- intervocáliques. ''capra, catena, securu > cabra, cadena, segur''. * Palatalización de -is- [jʃ]/[ʃ] procedente de -X-, SC- (COXA, PISCE- → cuixa, peix) * /k/ + [e], [i], [j] → *[ts] → [s]; CAELU- → cel [ˈsɛɫ]. * /g/ + [e], [i], [j] → *[dʒ] → [ʒ]/[dʒ]; GELU- → gel [ˈʒɛɫ]. * /j/ → *[dʒ] → [ʒ]/[dʒ]; IACTARE → gitar [ʒiˈta] * -ly-, -ll-, -c'l-, -t'l- → ll [ʎ]; MULIERE- → muller; CABALLU- → cavall, tamién hai otros casos como villa → vila, onde se simplificó la xeminación; AURICULA → *oric'la → orella; UETULU- → *vet'lu → vell. * -ni-, -gn-, -nn- → ny [ɲ]; LIGNA → llenya; ANNU- → any * Reducción de los grupos consonánticos -MB-, -ND→ -m-, -n- (CAMBA, CUMBA, MANDARE, BINDA > cama, coma, manar, bena). ==== Carauterístiques específiques del bloque catalán-valencianu-balear ==== * -D- intervocálica convertida en final pasa a -u. ''pede, credit > peu, creu'' (pie, cree). * -C- + e/i en final pasa a -u. ''cruce > crou > creu'' (cruz) * Les terminaciones -tis de la flexión verbal (2ª persona del plural) derivaron en -u. ''miratis > miratz > mirau > mireu'' (miráis). === Carauterístiques específiques del valencianu === ==== Fonética ==== * Vocalismu átonu Suel caltenese'l timbre de /e/ y /o/ átones ensin confundiles colos fonemes /a/ y /u/ como asocede en catalán oriental. Solamente reparamos el zarru de la /o/ átona en dellos contestos, por casu cuando la vocal tónica ye [í], cunill (conill), cusí (cosí) y n'ocasiones con /é/ y /ε/ tóniques, Jusep (Josep), puguera (poguera). Amás la /e/ suel confundise con /i/ en contautu con consonantes palatales: giner (gener), minjar (menjar). Nun esiste la vocal neutra o central, típica del catalán oriental y que neutraliza los fonemes átonos /a/ y /e/ (les pallabres palleta y pelleta suenen distintes en valencianu). Sálvase la e inicial, pronunciada /a/ en dellos contestos: esperar [asperar], eixam [ajˈʃam]. En delles llocalidaes (como Oliva o Sueca) la -a final pronúnciase como è abierta: Oliva: Olivε (ε = y abierta). * Vocalismu tónicu: ** La e zarrada del llatín vulgar caltiénse zarrada: cadena, alé, qué (con /e/ zarrada, ente que nel catalán oriental ye abierta neses pallabres). ** El diptongu ui tiende a ser creciente /wí/ nes comarques cercanes al centru del territoriu: cuina -> cuína (cocina), pero en hui i huit la pronunciación creciente ye muncho más xeneral hui (güei), huït (ocho). * Consonantismu: ** Nun esiste la yodización etimolóxica de les Islles Baleares (agúia y abeia por agulla y abella), pero sicasí sí que ye frecuente ente los mozos el yeísmu castellanizante que tresforma la Ll nun soníu Y, xusto como en castellán actual: vall -> vai, ella -> eia. ** Na mayoría de zones del so dominiu llingüísticu, quitando los estremos norte y sur caltién la r final: cantar, parlaR. ** La t y p de los grupos finales -nt, -lt y -mp nun se enmudecen na mayor parte del territoriu, como nel balear, pero la simplificación (pont > pon, molt > mol, camp > cam) ye normal na zona norte y en zones del interior sur. ** En delles zones del dominiu llingüísticu, el grupu -tll- del catalán del norte ye -tl- (pronunciáu -l·l- o a cencielles -l- nel valencianu (esta carauterística tamién se da nel balear y na zona catalana del Ebru): ametlla (almendra) -> ametla, /a(r)mel·la/; vetllar (velar) -> vetlar, /vel·llar/. ** La d intervocálica tiende a sumir: mocador -> mocaor. La terminación -ada del participiu femenín singular pronúnciase -à: cremada -> cremà. ** La <v> ortográfica realízase labiodental (como n'inglés o francés) igual qu'en balear, pero'l tracamundiu con /b/ ye habitual nes comarques centrales (valencià apitxat) y tamién puede atopase modernamente nes septentrionales (Los Puertos de Morella y El Maestrazgo). Tamién ye común el tracamundiu betacista ente los mozos y les persones espuestes a la fonética castellana. ==== Morfoloxía ==== * Los artículos son el, la, els, les; sacante na zona septentrional onde perduren lo y los. * Nun s'usa l'artículu delantre de los nomes propios de persona: Ha vingut Joan. * Caltenimientu de los trés graos nos demostrativos (pero con forma elidida, ensin "aqu-" nos dos primeros graos) y alverbios locativos (como en castellán, anque nun ye un castellanismu): este, eixe, aquell; açò, això, allò; ací, aquí, ellí o allà. * Na zona del «apitxat», nes comarques del norte y zones del sur, los pronomes átonos suelen caltener la forma plena ante les formes verbales qu'empiecen en consonante: me dutxe, te dic, se pentina. Nes contornes al sur del ríu Xúcar utilízase la forma reforzada, como nel catalán estándar: em, et (pronunciáu "el", "et" o "es"), es (em/en diuen Vicent, et/el/es veig més prim, es fa la hora d'anar-nos-en). Como carauterística común de la fala non estándar del catalán noroccidental y del valencianu (la estensión del catalán occidental), del balear y alguerés, el pronome átonu de la 1ª persona del plural ye "mos": ens, -nos > mos. * Ente los falantes del valencianu apitxat o central la preposición a conviértese en ad (o en an na zona septentrional) cuando va precedida d'un artículu empezáu por vocal tónica (li ho he dit ad ell / li ho he dit an ell = díxi-ylo a él). * El pronome átonu li de complementu indireutu siempres preciede al de complementu direutu (cuando ésti esiste), colo qu'apaecen les combinaciones li'l (li'l done = doi-ylu), li la (li la done = doi-yla), li'ls (li'ls done = doi-ylos), li les (li les done = doi-yles), siempres con complementos direutos determinaos, yá que si ésti ye neutru la combinación usada ye li ho (açò, li ho done = eso, doi-ylo) * La primer persona del presente d'indicativu de los verbos de la 1ª toma'l morfema -e: jo cante. Nes conxugaciones 2ª y 3ª toma'l morfema cero: jo tem, jo dorm (esta traza nun se da nel Maestrazgo, onde estes formes tomen el morfema -o, como nel restu del catalán occidental: jo canto, jo temo, jo dormo). En casi tol valencianu ye normal qu'estes formes tomen un refuerzu velar (-c, /k/): jo sent > senc, jo dorm > dorc, jo perd > perc. D'esta manera, el valencianu popular estrema la primera de la tercer persona: jo dorc / ell dorm. * El presente de suxuntivu nunca toma los morfemes en -i propios del catalán oriental: son -e, -es, -e, -em, -eu, -en para la 1ª y -a, -es, -a, etc. pa la 2ª y la 3ª. * El pretéritu imperfectu de suxuntivu toma los morfemes con erre: -ara, -ares, etc.: jo cantara, tu cantares, etc. * Nel valencianu central y na zona d'Elx calti´dnse'l pretéritu perfectu simple del catalán clásicu: jo cantí (jo vaig cantar) = yo canté, jo fiu (jo vaig fer) = yo fixi. ==== Léxicu ==== El léxicu valencianu ye enforma diferente al del catalán oriental, anque davezu coincide col occidental. Dellos exemplos (entre paréntesis la forma del catalán central/xeneral): {{cita| <br /> * ''corder (be, xai)'': corderu * ''creïlla/pataca (patata)'': patata, papa * ''eixir/sortir (sortir)'': salir * ''hui/avui (avui)'': güei * ''juí, perjuí, prejuí (judici, perjudici, prejudici)'': xuiciu, perxuiciu, prexuiciu * ''llaurador'' (pronunciado «llauraor»), ''masover (pagès)'': payés o llabrador * ''servici/servei (servei)'': serviciu * ''xàrcia/xarxa (xarxa, xàrcia)'': rede * ''roig/vermell (vermell)'': coloráu * ''paréixer/semblar (semblar)'': paecer * ''xiquet (nen)'': nenu * ''xics, xicots, xicons (nois, xicots)'': mozos * ''lletuga/encisam (enciam)'': llechuga * ''safanòria/carlota (pastanaga, safanòria)'': cenahoria * ''meló d'alger/meló d'aigua (síndria)'': sandía * ''rabosa/raposa (guineu)'': raposu * ''llanda/llauna (llauna)'': lata * ''vesprada (tarda)'': tarde * ''meua, seua, teua (meva, seva, teva)'': mía, suya, tuya * ''cementeri (cementiri)'': cementeriu * ''depòsit (dipòsit)'': depósitu * ''renyó (ronyó)'': reñón * ''espill (mirall)'': espeyu * ''catifa'' (del árabe)/''estoreta (estora)'': alfombra * ''xicotet/menut (petit)'': pequeñu * ''vore (veure)'': ver * ''aguaitar'' (del árabe): asomase, vixilar; ye un arcaísmo en catalán * ''vidriola, lladriola (guardiola)'': hucha * ''misto (misto, llumí)'': ceriella, mistu * ''xarrar (xerrar)'': charlar * ''huit (vuit)'': ocho * ''dèsset (disset)'': diecisiete * ''díhuit (divuit)'': dieciocho * ''dèneu (dinou)'': diecinueve * ''tindre (tenir, tindre)'': tener * ''desenrotllar/desenvolupar (desenvolupar)'': desendolcar * ''iaio (avi, iaio)'': güelu * ''maduixa/fraula (maduixa)'': fresa * ''fardatxo/sargantana (llangardaix)'': llagartu }} == Dialeutos == [[Archivu:Subdialectes del valencià ast.svg|thumb|400px|Mapa de los dialeutos del valencianu]] El valencianu ye notable pola so uniformidá y les variantes dialeutales nun son demasiáu diverxentes nin comprometen la comprensión mutua. La división dialeutal usada anguaño, pal conxuntu de la llingua, ye la que Manuel Milá y Fontanals propunxo yá nel añu 1861: el bloque dialeutal oriental y el bloque dialeutal occidental. Anque nel casu del valencianu, la mayoría de subdialeutos pertenecen al bloque dialeutal occidental, cola esceición de la variante del catalán salat, faláu en [[Tárbena]] y na [[Vall de Gallinera]], que fai que les mayores discrepancies afecten sobremanera a la fonética y a pequeñes variantes morfolóxiques y léxiques. Les zones d'usu de cada dialeutu nun se pueden llendar con exactitú porque ente unu y otru siempres hai una franxa de transición, más o menos amplia. Ateniéndose a ello, la llingua valenciana puede estremase en dellos dialeutos: '''Dialeutos de transición''': * [[Valencianu de transición]] o ''Tortosí'', faláu nes comarques del norte llendantes con Cataluña y nes [[Tierres del Ebru]] [[Cataluña|catalanes]]. '''Dialeutos propiamente valencianos''': * [[Valencianu castellonenses]], faláu nel restu de comarques de la [[provincia de Castellón]] * [[Valencianu apitxat]], faláu nes comarques del [[Camp del Túria]], [[Camp de Morvedre]], l'[[Horta de València]] y el norte de la [[Comarca de la Ribera|Ribera]]. * [[Valencianu meridional]], faláu nes [[Comarques centrales valencianes|comarques centrales]]. * [[Valencianu alicantín]], faláu principalmente nel [[Alacantí]] y les valles del [[Vinalopó]], amás d'en parte de la [[Vega Baxa del Segura]] y [[El Carche]] (Murcia). * [[Valencianu murcianu]]†, faláu antiguamente en Murcia y que dexó restos nel [[murcianu]]. === Valencianu de transición === Variedá de trnsición ente'l valencianu y el [[catalán noroccidental]], tien como principales carauterístiques: * Elisión de la -r final: ''cantar'' > ''cantà'', ''fer'' > ''fe''. * La primer persona del presente toma la desinencia -o como en Cataluña: ''jo pense > jo penso'' y estiéndese de forma analóxica a les conxugaciones II y III: ''bat > bato, sent > sento, córrec > corro''. * Los artículos ''el/els'' suelen cosnervar la forma clásica ''lo'' y ''los'': ''el xiquet > lo xiquet'', ''els pares > los pares''. * Conservación de la -d- intervocálica: ''llauraor'' > ''llaurador'', ''comprà > comprada''. * Pronunciación de la <v> como /b/, esto ye, betacismu. === Valencianu castellonense === Asemeyáu al valencianu meridional, esti y el meridional podíen considerase ''valencianu xeneral'' por tener les carauterístiques típicamente asociaes al valencianu. * El fonema de la <x>, que suena como l'asturiana, tiende a pronunciase como /s/. * El grupu -ts final suena como una "ch". === Valencianu apitxat === Caracterízase por amosar un fenómenu fonéticu mui particular, l'ensordecimientu de les consonantes sibilantes sonores. Esto ye, la /z/ ensordezse en /s/, igual que l'africada palatal /dʒ/ en /tʃ/ (como la <ch>). D'esti xeitu ''casa'' (/kaza/) pronunciase ''cassa'' (/kasa/) o ''gent'' (/dʒent/) pronunciase ''txent'' (/tʃent/). * La /v/ confúndese con /b/ (betacismu) * Les consonantes finales delantre de pausa xemínense y xeneren un refuerzu vocálicu. ''nit'' > ['nittë]. Esta [ë] representa un soníu central mui breve asemeyáu a la -e final del francés o del portugués peninsular. * Hai una fuerte tendencia yeísta. D'esti xeitu, el fonema /ʎ/ vocalízase como /j/: ''llop'' > /jop/. * Tien una gran cantidá de castellanismos. === Valencianu meridional === Ye'l más espardíu y asemeyáu a les carauterístiques típiques del ''valencianu xeneral'', amás de ser el más asemeyáu al [[valencianu estándar]]. Caracterízase por: * Nun ensordecer les sibilantes sonores sacantes ciudaes como [[Xàtiva]] o [[Gandia]]. * Mantener la /v/ o la /r/ finales. * El vocalismu tien [[armonía vocálica]] que cambia l'articulación de la /a/ final en direición a "o abierta" o "e abierta" cuando estes vocales aparecen en posición tónica: dona > ['dɔnɔ], terra > ['tɛrɛ]. L'armonía vocálica tamién s'esparde pelos otros dialeutos meridionales y nun se desconoz na zona central y castellonense. * Caltién les consonates xeminaes o dobles "tl" /ll/ y "tn" /nn/. * Los pronomes débiles caltiénense reforzaos (''et, em, es, en''). === Valencianu alicantín === * Enmudez la /i/ delante de /x/. ''caixa > caxa''. * LA /r/ final ye inestable puede enmudecer na zona interior. * La tendencia a elidir la /d/ intervocálica ye peracusada: ''roda > roa, la dona > la ona, cada > ca''. * Los artículos ''les'' y ''els'' suenen dambos como ''es''. * L'alverbiu ''ací'' dizse ''aquí'' y el pronom edemostrativu ''açò'' (esto) ye ''astò''. * Gran cantidá de castellanismos: ''assul'' por ''blau'', ''mueble'' por ''moble'', ''llimpiar'' por ''netejar'', ''gafes'' por ''ulleres'', ''ha hi'' por ''hi ha''. * Caltién munchos arcaismos desapaeciós n'otros llugares: ''denans/ans'' (''abans'', antes), ''devers'' (''cap a'', hacia), ''dintre'' (''dins'', dientro), ''maití'' (''matí'', mañana). == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{interwiki|code=ca}} {{wikiquote|es:Valenciano|Valencianu}} {{commons|Category:Valencià|Valencianu}} * [http://www.avl.gva.es Web de la Acadèmia Valenciana de la Llengua] * [http://www.cult.gva.es/polin/ Área de Política Llingüística] de la [[Generalitat Valenciana]]. {{Llingües romances}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Idioma valencianu|*]] 0xv9cga8qf1l1me0g7yobz9o5h10a32 Retablu 0 138415 4499638 4496482 2026-06-11T23:17:02Z MenkinAlRire 149459 /* Precedentes */ 4499638 wikitext text/x-wiki [[Ficheru:Iglesia de San Juan el Real, Calatayud, España, 2017-01-08, DD 19-21 HDR.jpg|thumb|Retablu mayor de la [[Ilesia de San Xuan el Real (Calatayud)|ilesia de San Xuan el Real]], [[Calatayud]], España.]] [[Ficheru:Tudela de Duero iglesia Asuncion retablo salomonico crucifijo ni.jpg|thumb|Retablos na [[ilesia de La nuesa Señora de l'Asunción (Tudela de Duero)]], con talles de [[Gregorio Fernández]].]] [[Ficheru:Burgos - San Esteban, interior 14.JPG|thumb|Retablos nel [[Muséu del Retablu]] instaláu na [[ilesia de San Esteban (Burgos)]]. La disposición del retablu mayor ye la convencional; non asina les d'otros retablos exhibíos, qu'aprovechen los espacios disponibles. Pa la so función llitúrxica, los retablos habíen d'asitiase tres un altar, fora l'altar mayor o'l d'una capiya llateral.]] [[Ficheru:Retables galerie nationale Budapest.jpg|thumb|Retablos húngaros de los sieglos XV y XVI nel [[Muséu de Belles Artes de Budapest]].]] [[Ficheru:España, València - Museo de Bellas Artes San Pío V - " retablos ".jpg|thumb|Retablos españoles de la mesma dómina nel [[Muséu de Belles Artes de Valencia]].]] [[Ficheru:Templo de Santa Rosa de Lima (de las Rosas) en Morelia, Michoacán (6011826833).jpg|thumb|Retablu mayor y llaterales na ilesia de Santa Rosa de Lima ("Las Rosas") en [[Morelia]].<ref>[http://www.lahuesuda.com/html/contenido.php?id=268 ''Templu de Santa Rosa de Lima en Morelia''].</ref>]] [[Ficheru:Retablo4-Patron.jpeg|thumb|[[Retablu ayacuchano]], una forma d'[[arte popular]].]] El '''retablu'''<ref>{{DALLA|retablu}}</ref> ye la estructura [[arquiteutónica]], [[pictórica]] y [[escultórica]] que s'asitia detrás del [[Altar (relixón)|altar]] nes [[Ilesia (edificiu)|ilesies]] [[católica|católiques]] de [[ritu llatín]], nes [[ilesies orientales]] (en [[Ilesies católiques orientales|comunión con Roma]] o [[Ilesia ortodoxa|non]]) nun hai una función asemeyada, dada la presencia del [[iconostasiu]], y nes [[protestante]]s suel optase por una gran amenorgamientu de la decoración). La pallabra provién de la espresión llatina ''retro tabula'' ("tres l'altar").<ref>Según el DRAE: ''Del b. lat. retaulus, y esti del lat. retro, detrás, y tabŭla, tabla''. Les fontes discrepen sobre la identificación de tal "tabla" coles del propiu retablu o cola mesa del altar: ''The Spanish word retablu was derived from the Latin term retro tabula for "behind the altar" (retro for back and tabula for board, tablet; the Latin tabulum means table)'' (Art and Faith in Mexico: The Nineteenth Century Retablu Tradition). ''From the low Latin retaulus (retro-tabula), something "behind the table" or altar.'' (The Art and Architecture of the Texas Missions - Páxina 218). ''Deriva del llatín vulgar, retaulus (Llatín: retro tabula, lliteralmente, detrás de la mesa)'' (Los retablos del sieglu XVIII nel sur d'España, Portugal y Méxicu - Páxina 15). ''...ponse esti tableru tras del altar, d'ende'l so nome: retro tábula'' (Manual d'arte cristiano... - Páxina 317)</ref> Pa designar el mesmu términu emplégase tamién la espresión "'''pieza d'altar'''" (más propia de la llingua inglesa –'''''altarpiece'''''–, onde s'estrema '''''retable''''' de '''''reredos''''')<ref>En llingua inglesa establezse una diferencia ente dos tipología de ''altarpieces'', la denominada ''reredos'' y la denominada ''retable''. Nicolas Pioch, [http://www.ibiblio.org/wm/paint/glo/altarpiece/ Webmuseum], 14 Oct 2002: ''Altarpieces estrema into two main types: the reredos, which rises from ground level behind the altar, and the retable, which stands either on the back of the altar itself or on a pedestal behind it. Many altars have both.'' * La etimoloxía de "reredos" provién del anglo-normandu o del francés antiguu ''areredos'', y este de ''arere'' (detrás -del llatín ''ad retro''-) y ''dos'' (llombu -del llatín ''dorsum''-). ''Dictionary of the English Language'', 2000, Houghton Mifflin Company; ''Collins English Dictionary'', HarperCollins Publishers, 1991 ([http://www.thefreedictionary.com/reredos The free dictionary]). * ''The foreign "retable" is, therefore, what should in English be called a "reredos" (q.v.), though that is not in modern usage a movable feature.'' [https://web.archive.org/web/20130702082331/http://www.1911encyclopedia.org/Retable Encyclopedia Britannica, 1911]* ''REREDOS (Anglu-Fr. areredos, from arere, behind, and dos, back), an ornamental screen of stone or wood built up, or forming a facing to the wall behind an altar in a church. Reredoses are frequently decorated with representations of the Passion, niches containing statues of saints, and the like. In England these were for the most part destroyed at the Reformation or by the Puritans later; a few medieval examples, however, survive, e.g. at Christchurch, Hants. In some large cathedrals e.g. Winchester, Durham, St Albans, the reredos is a mass of splendid tabernacle work, reaching nearly to the groining. In small churches the reredos is usually replaced by a hanging or parament behind the altar, known as a dossal or dorsal. (See also Altar.) For the legality of images on reredoses in the Church of England, see Image. The use of the word reredos for the iron or brick back of an open fire-place is all but obsolete.''</ref> o la italiana '''''pala d'altare''''' (o '''''ancóna''''').<ref> * Giovanni Gheradini [https://books.google.es/books?id=btU9AAAAYAAJ&pg=PA646&dq=anc%C3%B3na+pala&hl=es&sa=X&ei=1HdtUYfGGc6P7AbilIHgCQ&ved=0CEgQ6AEwBA#v=onepage&q=anc%C3%B3na%20pala&f=false ''Voci y maniere di dire italiane additate a'futuri vocabolaristi''], Bianchi y comp., 1838, vol. 1, pg. 646: ''ANCÓNA. Sust. f. Tavola dipinta, quadro... deriva dil greco Eicon''... [esto ye, de εἰκών -''eikon'', [[imaxe]], [[iconu]]-]... ''[[Leon Battista Alberti|Alberti]], il qual diz qui per "Ancona" si intende "Tavola o Quadro grande di altare". Ma, oltreche gli artisti in tal signif. speciale usano la voce "Pala"...'' * ''Architettura'', 1963, pg. 117: ''... al gotico, che adotta quindi la Pala o Ancóna, sotto la partitura del trittico y più frequentemente del polittico.''</ref> == Introducción == Col nome de '''retablu mayor''' desígnase particularmente al que preside'l [[altar mayor]] d'una ilesia; yá que les ilesies pueden tener otros retablos asitiaos tres los altares de caúna de les [[capiya|capiyes]]. El términu "[[tabla (pintura)|tabla]]" fai referencia al soporte de les pintures (que tamién puede ser el [[llenzu]]), y la so multiplicidá indicar colos términos [[dípticu]], [[trípticu]] o [[polípticu]] (disposición que tamién pueden tener [[arte cristiano|obres devocionales]] de menor formatu non destinaes a un altar, como ''[[El xardín de les delicies]]''). <center> <gallery> Archivu:El jardín de las Delicias, de El Bosco.jpg|''El xardín de les delicies'', d'[[El Bosco]] (abiertu), ca. 1480-1490. Archivu:Hieronymus Bosch - The Garden of Earthly Delights - The exterior (shutters).jpg|Ídem (zarráu). </gallery> </center> Los retablos realizáronse con tou tipu de materiales (toa clase de [[madera|maderes]], toa clase de [[Escultura#Piedra|piedres]], toa clase de [[metal]]es, [[esmalte]], [[terracota]], [[estuco]], etc.) y pueden ser escultóricos (en distintos graos de [[Relieve (arte)|relieves]] o con figures de [[bultu redondu]]), o bien pictóricos; ye tamién bien frecuente que sían mistos, combinando pintures y talles. Dende finales del [[sieglu XIII]] fueron los elementos más relevantes na decoración interior de les ilesies, tantu na Europa septentrional ([[Alemaña]], [[pintura flamenca|Flandes]] –una tipoloxía específica recibe'l nome de "[[retablos d'Amberes]]"–,<ref name="AMB">* Barbara Welzel, Thomas Lentes, Heike Schlie (Hrsg.): Das „Goldene Wunder“ in der Dortmunder Petrikirche. Bildgebrauch und Bildproduktion im Mittelalter (= Dortmunder Mittelalter-Forschungen. Bd. 2). 2. Auflage. Verlag für Regionalgeschichte, Bielefeld 2004, ISBN 3-89534-582-2. * Godehard Hoffmann: Compound altarpieces in context. In: Koninklijk Museum voor Schone Kunsten Antwerpen. Jaarboek. 2004/05, ISSN 0770-3104, S. 75–121. * Marjan Buyle, Christine Vanthillo (Hrsg.): Retables Flamands et Brabançons dans les monuments belges (= M & L Cahier. 4). Ministerie van de Vlaamse Gemeenschap, Brüssel 2000, ISBN 90-403-0104-2. * Hans Nieuwdorp (Hrsg.): Antwerp Altarpieces. 15th–16th centuries. Museum voor Religieuze Kunst, Antwerpen 1993 (Ausstellungskatalog, Kathedrale zu Antwerpen, 26. Mai bis 3. Oktober 1993, 2 Bände). Fuentes citaes en [[:de:Antwerpener Retabel]] </ref>) como na meridional ([[escueles italianes de pintura|Italia]], y especialmente nos [[reinos cristianos de la Península Ibérica]], onde la retablística algamó un desenvolvimientu estraordinariu, espublizándose poles colonies hispanu-portugueses n'América y Asia).<ref> * [http://dialnet.unirioja.es/servlet/listaarticulos?tipo_busqueda=EJEMPLAR&revista_busqueda=1802&clave_busqueda=29583 ''El retablu español''], nos. 3-5 de ''Imafronte'', 1987-1989 * [http://cvc.cervantes.es/actcult/art_reli/retablos/ ''Retablos españoles''] en Centru Virtual Cervantes</ref> La preferencia por esta forma artística fixo qu'en munchos casos quedaren ocultos tres los retablos [[pintura románica|frescos románicos]] anteriores.<ref>[http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/los frescos-de-salvador-no-se-estudiaron--pese-a afayase-en-1989_500487.html Los frescos d'El Salvador nun s'estudiaron magar afayase en 1989]. [http://www.romanicocatalan.com/02a-Lleida/Pallarssobira/Baiasca/Baiasca.htm Sant Serní de Baiasca] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121206040355/http://www.romanicocatalan.com/02a-Lleida/Pallarssobira/Baiasca/Baiasca.htm |date=2012-12-06 }}.</ref> Nos de gran complexidá collaboraben arquiteutos, escultores, [[estofado (arte)|estofadores]], [[pan d'oru|doradores]], [[Carpintería|carpinteros]] y entalladores, polo que la so ellaboración yera un procesu costoso y lento, sobremanera nos exemplares de mayor valumbu. El so estáu de caltenimientu dependió de múltiples factores, ente los que s'atopen les agresiones bienintencionadas a les que se vieron sometíos mientres sieglos (llimpieces y "embellecimientos" desaparentes), los saqueos o destrucciones en contestos bélicos o conflictivos de bien distintu tipu, y el deterioru por cuenta de condiciones físiques adverses. Consiguientemente, el so [[Caltenimientu y restauración|restauración]] ye igualmente problemática y especializada.<ref>[http://www.diputaciondevalladolid.es/cultura_edu/arpa/2008/retablos/index.html Restauración de retablos], Diputación de Valladolid. <gallery> Archivu:RestauraciónRetabloSantosJustoPastor OllerosPisuerga 003.JPG Ficheru:RestauraciónRetabloSantosJustoPastor OllerosPisuerga 002.JPG Ficheru:RestauraciónRetabloSantosJustoPastor OllerosPisuerga 001.JPG Ficheru:JustPastor-Olleros.jpg </gallery></ref> Los retablos suelen adoptar una disposición xeométrica, estremándose en "[[cuerpu (arquiteutura)|cuerpos]]" (seiciones horizontales, dixebraes por [[moldura|moldures]]) y "[[cai (arquiteutura)|cais]]" (seiciones verticales, dixebraes por [[pilastra|pilastres]] o [[Columna (arquiteutura)|columna]]s). Les unidaes formaes por esta cuadrícula de cais y cuerpos denominar "[[encasamentos]]",<ref>''Adornu de faxes y moldures nuna paré o bóveda'' y tamién ''[[Hornacina|nicho]] (cuévanu d'un muriu p'asitiar una estatua, xarrón o cosa asemeyada)'', lo que más de cutiu s'entiende como [[fornica]]. El mesmu DRAE recueyi [[encasamiento]], anque esi términu tien otru usu: ''reparu de les cases'', esto ye, lo que se más de cutiu entiéndese como [[caltenimientu]]. Nun tien de confundir se con [[casoriu]] .</ref> y suelen allugar representaciones escultóriques o pintures. El conxuntu d'elementos arquiteutónicos qu'enmarquen y estremen el retablu denominar "[[mazonería]]".<ref>El DRAE definir como ''fábrica de cal y cantar - obra de relieve bordáu d'oru y plata de resalte conxuntu de delles pieces de plata o oru que se faíen pal serviciu de les ilesies'' (esta última acepción, seañalada como usu antiguu) . Nun tien de confundir se con [[masonería]].</ref> Tamién hai exemplares que s'entamen de forma más senciella, con una escena única centrando l'atención.<ref>* [http://cvc.cervantes.es/actcult/art_reli/retablo/glosario.htm Glosariu de términos] en CVC (Centru Virtual Cervantes) * [http://www.uclm.es/profesorado/ramonvicentediaz/testos%20arte/retablu.htm Glosariu] en UCLM (Universidá de Castiella-La Mancha) * [http://www.juntadeandalucia.es/cultura/iaph/sys/productos/retablos/index2.html ''Retablu: Terminoloxía básica ilustrada''] n'Institutu Andaluz del Patrimoniu Históricu y l'Institutu de Caltenimientu Getty (GCI).</ref> El retablu suel alzase sobre un [[Zócalo (construcción)|zócalo]] pa evitar el mugor del suelu. La parte inferior que sofita sobre'l zócalo llámase bancu o [[predela]], y dispónse como una seición horizontal a manera de frisu que de la mesma puede tar estremada en compartimientos y decorada. L'elementu que remata tola estructura puede ser una "[[luneta]]" semicircular o una "escayu" o "[[remate n'áticu áticu]]"; como correspuende a la so posición dominante, suel acutar a la representación del [[Dios Padre|Padre Eternu]] o a un [[Calvariu]]. Tol conxuntu protéxese dacuando con una moldura llamada [[guardapolvo (arquiteutura)|guardapolvo]], bien habitual nos retablos góticos. Los retablos articulaos (carauterística común nos notables [[retablos flamencos]] qu'algamaron gran influencia n'Italia -[[trípticu Portinari]]- y España -[[estilu hispanu-flamencu]]-)<ref>[https://web.archive.org/web/20130301034342/http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contestos/7510.htm Retablos flamencos n'España], en Artehistoria</ref> dexaben presentar dos disposiciones: abiertu y zarráu, anque dacuando la complexidá ye mayor ([[altar de Isenheim]]). La posición "zarráu" de los retablos flamencos solía contener [[grisalla|grisalles]] (una representación pictórica qu'asemeya -al [[trampantojo]]- escultures de piedra). L'articulación de los retablos anició la denominación alemana '''''Flügelaltar''''' (lliteralmente "altar d'ales"). A partir del sieglu XV, tomó relevancia'l tabernáculo o [[sagrariu]] (llugar onde se guarden les [[Eucaristía|formes sagraes]]), que pasu ente pasu centralizó l'espaciu del retablu hasta convertise, n'ocasiones, nel so elementu principal, adoptando inclusive formes exentes ya independientes.<ref>[[Juan José Martín González]], [http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=233911 ''Sagrariu y manifestador nel retablu barrocu español''], en Imafronte, ISSN 0213-392X, Nº. 12-13, 1996-1997, páxs. 25-50</ref> La [[Reforma Protestante]] del sieglu XVI, carauterizada por un marcáu [[aniconismo]], qu'en dellos casos llevó a la [[iconoclasia]] (con mayor intensidá nel [[anabaptismu]] y el [[calvinismu]], menor nel [[luteranismu]], mínima nel [[anglicanismu]] -onde explícitamente autorízase l'usu de retablos-<ref>''Retables may be lawfully used in the church of England'' (Liddell Beale, 1860, 14 P.C.); citáu en [https://web.archive.org/web/20130702082331/http://www.1911encyclopedia.org/Retable Encyclopedia Britannica, 1911]</ref>), práuticamente esanició l'usu de retablos ya imáxenes sagraes nos territorios que protagonizaron el movimientu (Alemaña del norte, Suiza, Holanda, Inglaterra, Escandinavia). En dellos casos sumieron exemplos magníficos de dómines precedentes; ente que la tradición [[imaginería|imaginera]] y la '''retablística''' llindóse sustancialmente a los países católicos, onde inclusive s'intensificó de resultes de la [[Contrarreforma]].<ref>C.M. Martín Jiménez y A. Martín Ruiz, ''Retablos escultóricos Renacentistes y Clasicistes'', Valladolid: Diputación Provincial, 2010.</ref> == Retablu como representación narrativa serializada y como escenariu == Nes [[artes escéniques]], "retablu" ye'l pequeñu [[escenariu]] nel que se representa'l [[teatru de títeres]]. Significativamente, el DRAE fai derivar esi usu (''pequeñu escenariu en que se representaba una aición valiéndose de figurillas o títeres'' -acepción 3-) de la so peculiar forma de definir los retablos pictóricu-escultóricos, onde pon l'acentu na so capacidá de [[representación]] [[narrativa]] [[serial]]izada (''conxuntu o coleición de figures pintaes o de talla, que representen en serie una historia o sucesu'' -acepción 1-) primero que na so capacidá decorativa (''obra d'arquiteutura, fecha de piedra, madera o otra materia, que compón la decoración d'un altar'' -acepción 2-). Tamién les llamaes "[[aleluyas]]" yeren una forma lliteraria similar, acomuñada a representaciones populares (como, por casu, la so recitación por ciegos o otra clase de méndigos, de la que se señalen los dibuxos qu'ilustren lo recitao en forma de viñetes -un precedente del [[comic]]-). [[Cervantes]] referir a esta forma teatral en dos causes: en ''[[El retablu de les maravíes]]'' (entremés de 1615) y nos capítulos XXV y XXVI de la segunda parte de [[Don Quixote de la Mancha]] (publicada'l mesmu añu). [[Manuel de Falla]] compunxo ''[[El retablu de Maese Pedro]]'' (1923) sobre l'episodiu quijotesco. Cola denominación "[[retablu teatral español]]" faise referencia non tantu a un xéneru dramáticu sinón a la forma de concebir el teatru mesmu polos autores del [[teatru clásicu español]] del [[Sieglu d'Oru]] (particularmente [[Pedro Calderón de la Barca|Calderón]] -''[[La vida ye suañu]]'', ''[[El gran teatru del mundu]]''-).<ref>Agustín Tamayo, [http://cvc.cervantes.es/literatura/quijote_america/peru/tamayo.htm ''Cervantes, síntesis de la cultura española''], en VV. AA., ''IV centenariu de Cervantes'', Universidá Nacional Mayor de San Marcos, Lima, 1948, páxs. 29-35 (reproducíu en CVC): La Edá d'Oru en que la triloxía [[Lope de Vega|Lope]], [[Tirso de Molina|Tirso]], Calderón, realiza la maravía del retablu teatral español. Retablu popular, en que se señaló la falta de perspeutiva; defectu que venciera n'España, y yá enantes, l'hebréu [[Fernando de Rojas]], adelantrándose a [[Shakespeare]].''</ref> El componente de "finximientu de la realidá" que tienen los retablos teatrales nes obres cervantines o calderonianas ("engañar cola verdá" y "enseñar col engañu") ta tamién presente nel papel que s'esperaba de los retablos eclesiásticos (definíos como "máquines ilusories") nel "control sobre la sensibilidá del fiel", configurando "l'escenariu teatral de la lliturxa, el dogma, la piedá y la devoción católiques".<ref>Alfredo Morales, [http://www.mcu.es/patrimonio/docs/MC/IPHE/BienesCulturales/03_MAQUINAS_ILUSORIES.pdf ''Máquines ilusories. Reflexones sobre'l retablu español, la so historia y caltenimientu''].</ref> Tal condición fai-yos ser particularmente preseos non yá pa los estudios [[iconográficos]] y [[iconológicos]], sinón pa la [[historia de les mentalidaes]] y l'[[antropoloxía]].<ref>* Gaby Vovelle, [[Michel Vovelle]], [https://books.google.es/books?id=kr4IAQAAIAAJ&q=subject:%22Altarpieces%22&dq=subject:%22Altarpieces%22&hl=en&sa=X&ei=QgqBUZ3qKI-p7Aa8oYHoBQ&ved=0CEYQ6AEwBTgU ''Vision de la mort et de l'au-delà en Provence: d'après les autels des âmes du purgatoire XVe-XXe siècles''], Armand Colin, 1970 * [[Michèle Ménard]], [https://books.google.es/books?id=4bTLSa9W9UkC&dq=facade-retable&hl=es&source=gbs_navlinks_s ''Une histoire des mentalités religieuses aux XVIIe et XVIIIe siècles: 1000 retables de l'ancien diocèse du Mans. Préf. de Pierre Chaunu''], Beauchesne, 1980, ISBN 2-7010-1014-4 * María Eugenia Ulfe, [http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=12615098005 ''Representaciones del (y lo) indíxena nos retablos peruanos''], en ''Bulletin de l'Institut Francais d'Études Andines'', 2009, nº 38. </ref> == Precedentes == L'[[altar]] foi, dende los [[cristianismu primitivu|primeros momentos del cristianismu]], l'elementu central de la [[lliturxa]]. De primeres la so disposición nel templu yera exenta y central, colos fieles asitiaos alredor, recordando d'esta manera la llacuada de la [[Última Cena]]. Sicasí, col fortalecimientu de l'autoridá del cleru, los altares fuéronse moviendo al [[Presbiteriu (arquiteutura)|presbiteriu]], un llugar eleváu y inaccesible a los fieles, próximu al muriu de la cabecera de la ilesia ([[ábside]]), y qu'en determinaes tipoloxíes d'ilesia quedaba inclusive ocultu con cortinaxes, rexes, o col [[iconostasio]]. El oficiante realizaba de llombu a los fieles la mayor parte del ritual. <center> <gallery> Archivu:Monasterio de San Miguel de Escalada 40 by-dpc.jpg|Ilesia del [[monesteriu de San Miguel d'Esguilada]] ([[arte mozárabe]], España, sieglu X). L'altar, nel ábside, queda detrás d'una galería d'arcos que-y dixebren de la nave central. Archivu:Decani Ikonostase.jpg|Iconostasio de la ilesia del [[monesteriu de Visoki Dechani]] ([[arte bizantino]], Serbia, sieglu XIV). </gallery> </center> Los templos [[paleocristianu|paleocristianos]] decoraben los sos interiores con pintures murales (capiya de [[Dura Europos]]) y ciertos oxetos d'usu llitúrxicu, como [[relicariu|relicarios]], [[arqueta|arquetes]], dípticos de marfil o pequeñes estatues. La so primitiva austeridá compensar coles luxoses donaciones ofrendadas polos potentaos ([[ayalga de Guarrazar]]). Nel [[Prerrománicu]] empezaron a espublizase les imáxenes de [[Cristu crucificáu]], que s'asitiaben escolgando de los murios o'l techu, y que podíen ser pictóriques o escultóriques (''[[Crucificáu de Gero]]'', [[Catedral de Colonia]]), o prescindiendo n'ocasiones de la figuración pa tomar forma de xoya (''[[crux gemmata]]'', como la [[Cruz de la Victoria]] de la [[Cámara Santa d'Uviéu]]). Tomó tamién muncha relevancia la decoración del ''[[fronteru (arquiteutura)|antependium]]'' (''pallium altaris'', fronteru o frente d'altar), deriváu de les cortines que cubríen les urnes con reliquies dispuestes so la mesa del altar (que'l so color tenía de variar pa correspondese con el color llitúrxicu de la fiesta o oficiu del día) y que s'arriquecíen con tou tipu d'ornamientos en materiales preciosos.<ref>[http://ec.aciprensa.com/wiki/Frontera_de_altar Enciclopedia católica on line]</ref> Propúnxose la hipótesis de que, evolutivamente, el retablu derivó del ''antependium''.<ref>Victor M. Schmidt, Rijksuniversiteit Groningen. [http://www.louvre.fr/18h30le-retable-en-europe-du-xiie-au-xive-siecle-quelques-lignes-d%E2%80%99evolution ''Le retable en Europe du XIIe au XIVe siècle: quelques lignes d'évolution''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20211204222356/https://www.louvre.fr/18h30le-retable-en-europe-du-xiie-au-xive-siecle-quelques-lignes-d%E2%80%99evolution |date=2021-12-04 }}. Conferencia nel ciclu ''L'autel chrétien: lieu d'images'', Muséu del Louvre.</ref> Tamién paecen prefigurar les formes del retablu posterior delles estructures derivaes de los clásicos ''aedicula'' ([[edículos]] -"templetes" o "pequeños edificios"-), especialmente'l [[Ciborio (arquiteutura)|''ciborium'']] o ciborio (un [[dosel]] o [[Paliu (dosel)|paliu]] fixu sosteníu por cuatro columnes, darréu denomináu [[baldaquín]] o baldaquino), elementu avezáu nes ilesies paleocristianes, que protexía y daba relevancia visual a los altares, [[relicariu|relicarios]] y sepultures de santos y mártires, que davezu coincidíen nel mesmu llugar.<ref>Frederik Hartt, [https://books.google.es/books?id=4-PE1IzhRiMC&pg=PA305&lpg=PA305&dq=casa+cristiana+de+dura+europos&source=bl&ots=GLRSjS2tkL&sig=rwCJqYuq1oGxKuJQaMKVvfgYdzk&hl=es&sa=X&ei=-1X_ULG2DOW10QX_yIHwDA&ved=0CFUQ6AEwCA#v=onepage&q=casa%20cristiana%20de%20dura%20europos&f=false ''Arte''], Akal, 1989.</ref> <center> <gallery> Archivu:9663 - Milano - S. Ambrogio - Ciborio - Foto Giovanni Dall'Orto 25-Apr-2007.jpg|Ciborio de [[San Ambrosio de Milán]] (les columnes, del sieglu IV, el dosel, posterior (ente'l IX y el XII); [[altar de San Ambrosio de Milán|l'altar]], robláu por [[Vuolvino]], ente l'añu 824 y el 860.<ref>Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, I tempi dell'arte, volume 1, Bompiani, Milano 1999. Fonte citada en [[:it:Vuolvino]] y [[:it:Altare di Sant'Ambrogio]]</ref> Archivu:Baldaquino de altar medieval (M.A.N. Inv.1984-70-3) 01.jpg|Ciborio romanu del sieglu VIII. Archivu:Basilica di San Giovanni in Laterano - Ciborium.jpg|Ciborio de [[San Xuan de Laterano]], d'[[Arnolfo di Cambio]] (sieglu XIII). </gallery> </center> [[Ficheru:Aralar San Migel erretaula 2009.JPG|thumb|Posición actual del frontal d'altar de San Miguel de Aralar, reutilizáu como retablu.]] La decoración interna de les ilesies taba afecha a les sos modestes dimensiones na mayoría de los casos, y poníase l'acentu na decoración parietal, bien per mediu de frescos de colores vivos, o con mosaicos arriquecíos con teselas d'oru (bien avezaos nel [[arte bizantino]]), de forma que les imáxenes resaltaren nunos interiores xeneralmente escuros y amenorgaos. Los elementos que s'asitiaben nel altar teníen calter mueble casi siempres ([[Arqueta (mueble)|arquetes]], [[dípticu|dípticos]], [[iconu|iconos]]) y la so suntuosidá tocantes a materiales suponía tamién un pequeñu tamañu. El [[Románicu]] nun supunxo un gran cambéu nesti senciellu sistema de decoración interior de los templos, con predominiu de los frescos nos ábsides ([[ilesies romániques del La Vall de Boí]], [[Abadía de Saint-Savin-sur-Gartempe]]), les figures de [[Cristu en Maxestá]] y [[Virxe en Maxestá]] y los frontales d'altar, que pasaron a ser soportes de decoración pintaos, tallaos o repujados, de cutiu arriquecíos con [[esmalte]]s o [[orfebrería]].<ref>Javier Ocaña, [http://www.amigosdelromanico.org/dearteromanico/dar_44_pinturaaltares.html ''La pintura nos altares''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130411070636/http://www.amigosdelromanico.org/dearteromanico/dar_44_pinturaaltares.html |date=2013-04-11 }} n'Amigos del Románicu. [http://www.historiadelartemgm.com.ar/pinturaromanico.htm Galería d'imáxenes de frontales románicos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180629230549/http://www.historiadelartemgm.com.ar/pinturaromanico.htm |date=2018-06-29 }}</ref> Anque les formes y materiales yeren yá bien similares a los de los retablos posteriores, la disposición de la pieza yera esautamente la contraria (delantre del altar y so él, en cuenta de detrás y en posición elevada). Ello ye que dalgunos fueron reutilizaos como retablos, como'l del [[santuariu de San Miguel de Aralar]].<ref>[http://www.turismo.navarra.es/esp/entame-viaxe/recursu/rellacionáu/3140/ Retablu de San Miguel de Aralar]. [http://berengueladenavarra.blogspot.com.es/2010/03/ricardo-corazon-de-leon-y-el-retablo-de.html Ricardo Corazón de Lleón y el retablu de Aralar]</ref> <center> <gallery> Archivu:(Barcelona) Frontal d'altar de Durro - Museu Nacional d'Art de Catalunya.jpg|Fronteru d'altar de la [[ermita de San Quirce de Durro]]<ref>Ficha de la obra na web del MNAC.</ref> Archivu:(Barcelona) Altar frontal from Santa Maria de Taüll - Museu Nacional d'Art de Catalunya.jpg|Fronteru d'altar de [[Santa María de Tahull]]. Archivu:(Barcelona) Altar frontal from La Seu d'Urgell or of the Apostles - Museu Nacional d'Art de Catalunya.jpg|Fronteru d'altar de [[Catedral de Santa María de Urgel|la ''Seo'' de Urgel]], llamáu "de los apóstoles" (ye similar el [[fronteru d'altar de Ix]]). Archivu:Dieric Bouts - Altarpiece of the Holy Sacrament.jpg|Fronteru d'altar de la [[Catedral d'Aquisgrán]]. Archivu:Die goldene Altartafel-edit.jpg|Fronteru d'altar de la [[Catedral de Basilea]]. </gallery> </center> == Retablu góticu == [[Ficheru:Bonaventura Berlinghieri Francesco.jpg|thumb|left|''Vida de San Francisco'', de [[Bonaventura Berlinghieri]], 1235.]] [[Ficheru:'The Barnabas Altarpiece', southwestern French or northern Spanish, c. 1275–1350, tempera, oil, and gold on panel, Kimbell Art Museum.jpg|thumb|El denomináu "[[retablu de Bernabé]]" (''Barnabas altarpiece''), d'allugamientu y fecha aldericada (Francia o España, sieglu XIII o XIV). Nun tien de confundir se col [[retablu de San Bernabé]] o ''pala'' de San Bernabé, de [[Botticelli]] (1487).]] [[Ficheru:Saint-Thibault - Retable 1.jpg|thumb|Retablu y ''antependium'' (frente d'altar)<ref>[http://www.louvre.fr/mediaimages/retable-et-antependium-bois-polychrome-debut-du-xive-siecle-saint-thibault-en-auxois-egl Ficha nel Louvre]</ref> del [[prioratu de Saint-Thibault]]<ref>Thorsten Droste: DuMont Kunst-Reiseführer: Burgund. DuMont Buchverlag, Köln 2003, ISBN 3-7701-4166-0, S. 226 - 227. Fonte citada [[:de:St-Thibault de Saint-Thibault]]</ref> (ca. 1330).]] [[Ficheru:14th-century unknown painters - Retable of St Christopher - WGA24044.jpg|thumb|Retablu de San Cristóbal, procedente d'un monesteriu rioxanu (sieglu XIV).]] [[Ficheru:San Giovenale Masaccio.jpg|thumb|''[[Trípticu de San Juvenal]]'', de [[Masaccio]] (1422), obra de mocedá d'unu de los pintores de la primer Renacencia italiana, respuende dafechu a les convenciones gótiques.]] La rellumanza del monacato, la pujanza de les ciudaes y la crecedera poblacional y económicu que se dio n'Europa a partir del sieglu XI fixeron que los templos tuvieren qu'afaese con cuenta de dar cabida a un mayor númberu de fieles, satisfaer los deseos de patrociniu de la élite y amosar la riqueza d'una sociedá na que la relixón rexía tolos aspeutos de la vida. A partir del [[sieglu XII]] surde'l [[arte góticu]]; l'[[arquiteutura gótica|arquiteutura]] adquier dimensiones colosales y una gran complexidá constructiva, y tantu [[pintura gótica|pintura]] como [[escultura gótica|escultura]], a demanda d'una sociedá amiga del luxu y la ostentación, cobren un gran desenvolvimientu. Otru factor de cambéu foi l'apaición de les [[órdenes mendicantes]], que defendíen una relixosidá más emotiva y cercana al fiel, al empar que s'esmolecíen pola enseñanza y la doctrina. Como nel Románicu, grandes ciclos narrativos siguíen esculpiéndose nes portaes d'ilesies y catedrales; pero la decoración interior va a sufir una mayor tresformamientu: los vitrales, qu'ocupen los grandes baldíos abiertos nos murios gracies a les nueves téuniques constructives, ilustrar con representaciones sagraes; y la nueva amplitú y lluminosidá de los templos dexa la meyor contemplación de les imáxenes partíes poles numberoses naves y capiyes, que cumplíen la función d'espacios corporativos pa les instituciones que les encargaben ([[gremiu|gremios]], [[cofradería|cofraderíes]] y [[estamentos privilexaos|families aristocrátiques]]), convertíes en mecenes artísticos. Les nueves práutiques piadoses riquíen un númberu cada vez mayor d'oxetos sagraos cada vez más suntuosos y visibles. Intensificóse'l cultu a les [[reliquia|reliquies]] y a les imáxenes de santos, consideraes un preséu pervalible pa la evanxelización. Ye nesi contestu onde surdieron los primeros retablos, primero como tables rectangulares con imáxenes de modestu tamañu (como'l [[retablu de Westminster]], de 1x3 metros, o'l [[retablu de Bernabé]], de 1x1,5 metros), dacuando a xuegu col frontal d'altar (como asocede n'unu de los exemplos más antiguos calteníos: el de la ilesia del [[monesteriu de Santa María de Mave]], [[Provincia de Palencia|Palencia]]), depués articulaes y abatibles, de forma cada vez más complexa (dípticos, trípticos, polípticos como'l llamáu "[[Polípticu de Gante]]"), o bien realizaos con materiales preciosos (los de la [[catedral de Girona]], el ''[[altare argenteo di San Jacopo]]''<ref>''La scheda ufficiale di catalogo''. Fonte citada en [[:it:Altare argenteo di San Jacopo]]</ref> de la [[Catedral de Pistoia]]<ref>''Descrizione dell'internu della Cattedrale''. Fonte citada en [[:it:Cattedrale di San Zeno]]</ref> o la ''[[Pala d'Oru]]'' de la [[Basílica de San Marcos]] de [[Venecia]]).<ref>Pierre-Yves Le Pogam, [https://books.google.es/books?id=kxYYAQAAMAAJ&q=LES+PREMIERS+RETABLES,+XIIe-DEBÚ+DU+XVe+SIECLE:+UNE+MISE+EN+SCENE+DU+SACRE&dq=LES+PREMIERS+RETABLES,+XIIe-DEBÚ+DU+XVe+SIECLE:+UNE+MISE+EN+SCENE+DU+SACRE&hl=en&sa=X&ei=76-XUb_AGqzX7AaU44GwAw&ved=0CC4Q6AEwAA ''Les premiers retables (XIIe-début du XVe siècle): une mise en scène du sacré''], Musée du Louvre, 2009, ISBN 88-89854-32-4</ref><ref>[http://www.bridgeman.co.uk/asset/1713/English-School-14th-century/Retable-depicting-the-Crucifixion-with-Eight-Saint?search_context=%7B%22url%22%3A%22%5C%2Fsearch%5C%2Fcategory%5C%2FChristianity%253A-Saints%5C%2F1286%22%2C%22num_results%22%3A7673%2C%22search_type%22%3A%22category_assets%22%2C%22category_id%22%3A%221286%22%2C%22item_index%22%3A30%7D Retable depicting the Crucifixion with Eight Saints, c.1300]</ref> Nun primer momentu, los retablos nun abandonaron del tol so [[arte mueble|calter mueble]] o plegable, y ye posible que munchos fueren utilizaos en [[procesión|procesiones]] y otru tipu d'actos públicos qu'esixíen el so treslladáu fora del ámbitu del templu, como asocedía colos dípticos devocionales o los [[iconu|iconos]] de calter domésticu y priváu. Sicasí, adulces los retablos fueron faciéndose más grandes y estables, por culpa de que teníen de destacar casi siempres nes dimensiones colosales d'abadíes o catedrales. La retablística consolidar en tola cristiandá llatina de la Baxa Edá Media (un vastu espaciu -d'Islandia a Xipre- percorríu por múltiples conexones ya influencies mutues y variantes locales -de la ''pala'' italiana al ''flügelaltar'' centroeuropéu-)<ref>J. Y. Justin, Y. A. Kroesen, Victor Michael Schmidt (eds.) [https://books.google.es/books?id=ml7rSAAACAAJ&dq=The+Altar+and+Its+Environment,+1150-1400&hl=en&sa=X&ei=vEGXUbzKLOf07Aa-14HYCA&ved=0CC4Q6AEwAA ''The Altar and Its Environment: 1150 - 1400''], Brepols, 2009, ISBN 2-503-53044-3 (ye publicación de les comunicaciones d'un simposio que tuvo llugar en Groningen en 2006).</ref> como un [[xéneru artísticu]] puxante y creativu, que cuntaba con importantes artistes especializaos nes distintes especialidaes necesaries pal so diseñu y execución. <center> <gallery> Archivu:Pala D'OroII.jpg|La llamada ''[[Pala d'Oru|Pala d'oru]]'' de la [[Catedral de San Marcos]] (Venecia). Encargada a orfebres bizantinos nel sieglu X, foi ampliada nos sieglos posteriores. Archivu:Westminster Retable.jpg|Detalle del [[retablu de Westminster]] (ca. 1270).<ref>Binski, Paul ; Ann Massing (eds); The Westminster Retable: History, Technique, Conservation, Turnhout: Harvey Miller, 2008, ISBN 978-1-905375-28-8. Fonte citada en [[:en:Westminster Retable]]</ref> Altare argenteo di San Jacopo 01.jpg|El ''altare argenteo'' de la Catedral de San Zenón (Pistoia). Encargada en 1287, foi oxetu de socesives ampliaciones hasta 1456. Archivu:Burgos - Catedral 049 - Capilla de San Nicolas.jpg|El [[retablu de Santa María de Mave]] (enriba -embaxo, el frente d'altar-), anguaño calteníu na capiya de San Nicolás de la [[Catedral de Burgos]]. El so datación ye bien imprecisa (sieglos XIII-XIV).<ref>[http://aguilardecampoo.es/index.php/municipio/pueblo-o-entidaes-menores/barrios-de-aguilar-de-campoo/santa-maria-de-mave/ Santa María de Mave] na web oficial d'Aguilar de Campóo.</ref> Archivu:Mave - Monasterio de Santa Maria la Real 05.jpg|''Virxe col Neñu'', primeramente parte del mesmu retablu, que permanez na ilesia del [[monesteriu de Santa María de Mave]].<ref>Aguilar de Campóo, web cit.</ref> </gallery> </center> El material más emplegáu foi la madera, casi siempres [[pan d'oru dorada]] y [[policromada]], anque nun falten exemplos en madera vista o otros materiales (plata o tou tipu de piedres). Les variantes rexonales faen difícil una clasificación uniforme; por casu, n'[[Reinu d'Aragón|Aragón]], dende'l sieglu XIV tomaron una peculiar forma d'espositor eucarísticu, realizaos casi siempres en [[alabastru]]. El retablu góticu suel presentar una apariencia marcadamente xeométrica, colos encasamentos linealmente dispuestos y ocupaos por pintures o escultures. Munchos d'ellos tomen la forma del [[ábside]] nel que s'asitien (como'l mayor de la [[catedral Vieya de Salamanca]]), anque ye más común l'esquema cuadrangular con un saliente na parte cimera a manera de remate (l'escayu o [[áticu (arquiteutura)|áticu]]), que primeramente tomaba la forma d'unu o dellos [[gablete]]s. La contorna del retablu solía tar percorríu por una moldura bien resaltada (el [[guardapolvo (arquiteutura)|guardapolvo]]). Utilizábense abondosamente los elementos decorativos de l'arquiteutura gótica, enmarcando les figures (fuean pintures, relieves o imáxenes de bultu) por aciu [[doselete]]s o [[chambrana|chambranes]],<ref>El DRAE recueye la so etimoloxía del francés antiguu ''chambrande'', y dos acepciones: ''cada unu de los travesales que xunen ente sigo les partes d'una siella, d'una mesa o d'otru mueble, pa da-yos mayor seguridá''; y, como términu arquiteutónicu, ''llabor o adornu de piedra o madera, que se pon alredor de les puertes, ventanes, chimenees, etc.''</ref> y [[pináculos]], [[crestería|cresteríes]], [[florones]] y otros elementos ocupando'l restu del espaciu (''[[horror vacui]]''). Foi habitual tamién la introducción d'elementos [[heráldicu|heráldicos]] o inclusive la inclusión de semeyes de los [[comitente]]s (davezu, en posición [[orante]]). Col tiempu foise estableciendo la separación ente'l cuerpu del retablu puramente dichu y el bancu o [[predela]] sobre'l que se sofita; y dientro d'aquél, la configuración en cuerpos y cais. Los retablos ganaron en dimensiones, complexidá y luxu, hasta convertise n'enormes estructures profusamente decoraes. Resultaron aparentes pa la narración de los ciclos de la vida de Cristu, la Virxe o'l santu a quien l'altar dedicábase. La presencia de numberoses imáxenes, advocaciones o reliquies dientro d'un mesmu templu xustificó la multiplicación de capiyes, altares y retablos. El de la capiya mayor o presbiteriu, focu d'atraición principal, denominar "retablu mayor", ente que los asitiaos a lo llargo de murios llaterales, [[trasepto]] y [[girola]] reciben la denominación de "retablos llaterales" o "retablos menores". === Fachaes-retablo === La retablística de los sieglos XV y XVI algamó un desenvolvimientu estraordinariu nos [[reinos cristianos de la península ibérica]], onde a les carauterístiques xenerales del estilu góticu sumáronse-y les específiques tantu del [[primitivos flamencos|góticu flamencu]] (les rellaciones comerciales y polítiques con Flandes yeren especialmente intenses) como del [[góticu italianu]]<ref>Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, I tempi dell'arte, volume 1, Bompiani, Milano 1999. Fonte citada en [[:it:Gotico italianu]]</ref> por otru, y les influencies locales del [[arte mudéxar]]. La mesma arquiteutura reflexa la importancia qu'algamaren los retablos, al proyeutar les convenciones del so diseñu nes [[fachada|fachaes]] principales de los templos (ya inclusive d'otru tipu d'edificios), cola tipoloxía denominada "[[fachada-retablo]]" (nun tien de confundir se con un conceutu confluyente, el de [[fachada-telón]]),<ref>[http://arte-y-arquiteutura.glosario.net/construccion-y-arquiteutura/fachada-tel%F3n-7056.html Fachada telón] en glosariu.net El conceutu ye bien anterior a la Edá Moderna, anque románicu y góticu optaron por otres soluciones: ''L'amenorgamientu de la catedral doble a una sola, la desapaición del bautisteriu, la presión de los fieles, tomar en considerancia de les demandes d'un cleru que se declara observante de la reforma gregoriana... la nave, ocupada en parte por altares, foi estenada y los altares treslladar al este, a les capiyes abiertes sobre'l [[deambulatorio]]. De primeres el deambulatorio yera un pasiellu escurríu por [[Gregorio Magno]] pa circular alredor de les [[Basílica de San Pedro|reliquies de San Pedro en Roma]] (hacia l'añu 600)... La catedral tópase estremada en tres espacio siguiendo un esquema que s'enllarga hasta Trento... altar... coru... fieles. Coles mesmes el cleru tomó importancia de los accesos, polo que se va anovar la parte de la fachada occidental. [[Adalberón]]... ordenó suprimir la masa occidental de la [[catedral de Reims]]... adoptándose diverses fórmules: fachada telón nel oeste, fachada harmónica en Normandía, que ye la que terminará per imponer se ([[catedral de Bayeux|Bayeux]], [[catedral de Canterbury|Canterbury]], [[catedral de Chichester|Chichester]])''. [[Jacques Le Goff]] (ed.), [https://books.google.es/books?id=LHWMKZUpgPAC&pg=PA132&lpg=PA132&dq=%22fachada+tel%C3%B3n%22&source=bl&ots=XQLmowPdHF&sig=PLee_aCwXqNghMMj64XBcpafVOE&hl=es&sa=X&ei=83CTUeuvGK2f7gan0oC4DQ&ved=0CHIQ6AEwDg#v=onepage&q=%22fachada%20tel%C3%B3n%22&f=false ''Diccionariu razonáu del Occidente medieval''], pg. 132.</ref> que s'enllargó na [[arquiteutura española]] del [[arquiteutura de la Renacencia n'España|Renacimientu]] y el [[arquiteutura del Barrocu n'España|Barrocu]] y l'[[arquiteutura colonial]] d'América. Pa la nueva concepción de les [[portada (arquiteutura)|portaes]], el momentu clave foi la superación de la concepción románico y gótico clásica de les portaes [[abocinamiento|abocinadas]] d'[[arquivolta|arquivoltes]] y [[tímpanu (arquiteutura)|tímpanos]] con decoración escultórica, que s'alteria sustancialmente na arquiteutura [[hispanu-flamenca]] de la segunda metá del sieglu XV.<ref>* Mariano Torreño Calatayud, ''Fachaes-retablo manieristes valencianes, 2009, ISBN 84-691-9269-8'' * Alenka Castañeda Cerezo, David L. Jickling, ''Los santos nes fachaes-retablu d'Antigua'', Casa del Sol, 2002 * [http://www.slideshare.net/jlvilser/arte-barroco-5-espaa-fachaes Arte barrocu español - Arquiteutura - Fachaes-retablo] (presentación)</ref><ref> <gallery> Archivu:Vendome03.jpg|[[Abadía de la Trinidá de Vendome]], d'estilu [[góticu flamíxeru]] -Base Mérimée, ministère français de la Culture, fonte citada en [[:fr:Abbaye de la Trinité de Vendôme]]- Archivu:Porte latérale, cathédrale de Rodez, Aveyron (8356570179).jpg|Puerta llateral de la [[catedral de Rodez]] -L. Bion de Marlavagne, Histoire de la cathédrale de Rodez, Rodez, 1875 ; p. 423, fonte citada en [[:fr:Cathédrale Notre-Dame de Rodez]]- Archivu:0 Onze-Lieve-Vrouwekathedraal - Antwerp (3).JPG|Portada de la [[Catedral d'Amberes]] (1352-1521), d'estilu [[góticu de Brabante]] -Cammaerts, Emile. Belgium, From the Roman Invasion to the Present Day. T. Fisher Unwin Ltd, London, 1921, fonte citada en [[:fr:Brabantine Gothic]]-, definíu en [[Ducáu de Brabante|Brabante]] dende mediaos del sieglu XIV y más sobriu que'l flamíxeru. Archivu:Sint Sulpitiuskerk, hoofdingang - Diest - 20318311 - RCE.jpg|Portada de la ilesia de San Sulpicio de [[Diest]] (1321-1534)-C. Belien, Diest De Sint-Sulpitiuskerk te Diest, een Parel van Brabantse kerkelijke Bouwkunst, fonte citada en [[:nl:Sint-Sulpitiuskerk (Diest)]]- Archivu:Hôtel de ville de Bruxelles - Portail 1.JPG|Portada del [[conceyu de Bruxeles]] (bien restauráu nel sieglu XIX). Archivu:Capilla de Santiago. Catedral de Toledo.jpg|[[Catedral de Toledo#Capiya de Santiago|Capiya de Santiago de la Catedral de Toledo]], de [[Hannequin de Bruxeles]]. Reparar la coherencia estilística ente trazar arquitectónica y el retablu. Archivu:Master of Arguis - Exterior of a Triptych with Saints Lawrence and Leonard - Walters 37868 - Interior.jpg|Trípticu colos santos Lorenzo y Leonardo, del [[Maestru de Arguis]] (ca. 1450). Reparar la reproducción d'estructures y elementos arquiteutónicos. Archivu:French - Tabernacle Door - Walters 52103.jpg|Puerta de tabernáculo (ca. 1500). Archivu:Catedral de Toledo Puerta de los Leones.JPG|[[Catedral de Toledo#Puerta de los Lleones|Puerta de los Lleones de la Catedral de Toledo]], de [[Hannequin de Bruxeles]], [[Egas Cueman]], [[Pedro Gua|Pedro]], [[Juan Guas]] y [[Juan Alemán]] (1460-1466). Archivu:Casa del Cordón (Puerta).jpg|[[Casa del Gordón (Burgos)]], de [[Juan de Colonia|Juan]] y [[Simón de Colonia]] (1476). Archivu:San Juan de los Reyes. Portada.jpg|Portada de la Verónica de [[San Juan de los Reis]] (Toledo), de [[Juan Guas]] (1476-1495). Archivu:Guadalajara - Palacio del Duque del Infantado 3.jpg|[[Palaciu del Infantado]] (Guadalaxara), de [[Juan Guas]] (1483). Archivu:ColmenarViejo Basilica Asuncion Nstra Sra Portal view.jpg|Fachada de la [[Basílica de l'Asunción de La nuesa Señora (Colmenar Viejo)]], de [[Juan Guas]] y [[Hannequin de Cuéllar]] (ca. 1492-1500). Archivu:Alcalá de Henares - Catedral Magistral de los Santos Justo y Pastor 4.jpg|Fachada de la [[Catedral d'Alcalá de Henares|Maxistral de los Santos Neños]] d'Alcalá de Henares, d'[[Antón Egas|Antón]] y [[Enrique Egas]] (1497-1519). Archivu:PuertaLateralIglesiaDeLaMagdalenaTorrelaguna-rectangular.jpg|Portada de la [[Ilesia de la Madalena (Torrelaguna)]], de Juan de Cisniega y Juan Calderón. Archivu:Valladolid San Gregorio 20080815.jpg|Fachada del [[Colexu de San Gregorio]] de la Universidá de Valladolid (ca. 1496). Archivu:Fachada de la Iglesia de San Pablo.jpg|Fachada de la [[ilesia conventual de San Pablo (Valladolid)]], de [[Simón de Colonia]] (ca. 1500). Archivu:Salamanca - Casa de las Muertes 1.jpg|[[Casa de les Muertes]] (Salmanca), de [[Juan d'Álava]] (ca. 1500).-[https://books.google.es/books?id=dx8D0ut85IMC&pg=PA42&lpg=PA42&dq=%22fachada+tel%C3%B3n%22&source=bl&ots=bZFvorTFZ1&sig=KLGOnRYB1F8o50h8x5K6iwKarGU&hl=es&sa=X&ei=83CTUeuvGK2f7gan0oC4DQ&ved=0CGYQ6AEwCw#v=onepage&q=%22fachada%20tel%C3%B3n%22&f=false ''El Sieglu de fray Luis de León, Salamanca y la Renacencia''], esposición, Universidá de Salamanca, pg. 42- Archivu:Santa María la Real - Aranda de Duero - portada gótica 20-07-07 1242.jpg|[[Ilesia de Santa María la Real (Aranda de Duero)]], de [[Simón de Colonia]], [[Juan de Gumas]], [[Juan de Nóveda]] y [[Francisco de Colonia]] (ca. 1500-1515). Archivu:Hospital Real de Santiago de Compostela. Portada.jpg|Fachada del [[hospital de los Reis Católicos]] (Santiago), d'[[Enrique Egas]] (1501-1511). Archivu:Portada de Santa Engracia.jpg|Portada de la [[ilesia basílica de Santa Engracia (Zaragoza)]], de [[Gil Morlanes el Viejo)]] (1514). Archivu:San Marcos frontal.jpg|Fachada del [[conventu de San Marcos (Llión)|hospital de San Marcos]] (Llión), 1515. Archivu:Iglesia de Santo Tomás - Portada.jpg|Portada de la [[ilesia de Santu Tomás (Haro)]], de [[Felipe Bigarny]], 1516-1519. Archivu:Burgos - Catedral 192 - Puerta de la Pellejeria.jpg|[[Catedral de Burgos#Puerta de la Pellejería|Puerta de la Pellejería de la Catedral de Burgos]], de [[Francisco de Colonia]] (1516-1523). Archivu:Universität Salamanca.JPG|Fachada de les [[Escueles Mayores|Escueles Mayores de la Universidá de Salamanca]] (ca. 1520-1530). Archivu:Sao Joao Baptista Tomar 77b.jpg|Ilesia de San Xuan Bautista de [[Tomar]] (estilu [[manuelino]]) Archivu:Igreja Matriz da Golega 96a.jpg|Ilesia de [[Golega]], de [[Diogo Boitaca]] (ca. 1530, del mesmu estilu). Archivu:Universidad d'Alcalá de Henares, España (13).JPG|[[Colexu Mayor de San Ildefonso]] (Alcalá de Henares), de [[Rodrigo Gil de Hontañón]] (1537-1553). Archivu:Portada iglesia Isla.jpg|Fachada de la [[ilesia de Santuyano y Santa Basilisa (Isla)]]. Archivu:Iglesia de Vistabella del Maestrazgo.JPG|Fachada de la [[ilesia de l'Asunción de La nuesa Señora (Vistabella del Maestrazgo)]]. Archivu:Burgos - Arco de Santa Maria 11.JPG|[[Arcu de Santa María]] (Burgos), de [[Juan de Vallina]] y [[Francisco de Colonia]] (1536-1553). Archivu:Ayerbe - Iglesia de San Pedro 1.JPG|[[Ilesia de San Pedro (Ayerbe)]] (1543-1548). Archivu:PPuerta-de-la-Universidad.jpg|[[Conventu de Santu Domingu (Orihuela)]] (1553-1646) Archivu:Iglesia San Esteban Salamanca.jpg|[[Conventu de San Esteban (Salamanca)]], de [[Juan Riberu de Rada]] (1590-1592). Archivu:Monestir de Sant Miquel dels Reis, 2006.JPG|Fachada del [[Monesteriu de San Miguel de los Reis]] de Valencia.-Francisco Juan Vidal, [https://books.google.es/books?id=-VrfZBNIrokC&pg=PA45&dq=%22fachada-retablo%22&hl=en&sa=X&ei=Y997UcCOJoGjhgefqYD4Dg&ved=0CFIQ6AEwBg#v=onepage&q=%22fachada-retablo%22&f=false ''Valor barrocu: l'arquiteutura valenciana''], pg. 45- Archivu:Façana retaule de l'església de l'Assumpció de Llíria.JPG|Ilesia de l'Asunción ([[Llíria]]), de [[Tomes Lleonard]] y [[Raimundo Capuz]] (1627-1672). Archivu:Portada Basílica Elche.JPG|[[Basílica Menor de Santa María d'Elx]], de [[Nicolás de Bussy]] (1680-1682). Archivu:Fac retab guevara.JPG|[[Palaciu de Guevara]] (Lorca, 1694). Archivu:Portal barroco del Museo de Historia de Madrid.jpg|[[Real Hospiciu de San Fernando]] (Madrid), de [[Pedro de Ribera]] (1726). Archivu:20070415 - Monasterio de Uclés - Entrada principal.jpg|Fachada del [[Monesteriu de Uclés]], de Pedro de Ribera (1735). Archivu:Alacant, portada de l'església de Santa Maria, 1858, J. Laurent.jpg|[[Basílica de Santa María (Alicante)]], de [[Galardonen Villanueva]] (1721). -[https://books.google.es/books?id=N5xcLr70YssC&pg=PA211&lpg=PA211&dq=Retablu+de+la+bas%C3%ADlica+de+Santa+Mar%C3%ADa+(Alicante),&source=bl&ots=9AyUwVxEAB&sig=xMZrxPcLSWsm_DncpyTtB5_BmNk&hl=es&sa=X&ei=a7SbUf6vOKKP7AbEhIGoBA&ved=0CDIQ6AEwATgK#v=onepage&q=Retablu%20de%20la%20bas%C3%ADlica%20de%20Santa%20Mar%C3%ADa%20(Alicante)%2C&f=false ''Los sieglos del Barrocu''], pg. 211- Archivu:Catedral de Murcia fachada..jpg|Fachada de la [[Catedral de Murcia]], de [[Jaime Bort]] (1737-1754). Archivu:Dosaigues porta.jpg|Fachada del [[palaciu del Marqués de Dos Aguas]] (Valencia), d'[[Ignacio Vergara]] y [[Hipólito Rovira]] (ca. 1740). Archivu:Santiago de Compostela - Catedral 03.jpg|[[Fachada del Obradoiro]] de la Catedral de Santiago, de [[Fernando de Cases Novoa]] (ca. 1750). Archivu:Guatemala 176.jpg|Fachada de la [[Catedral de San José (Antigua Guatemala)]].-[https://books.google.es/books?id=M7ux6GrzvygC&pg=PA176&dq=%22fachada-retablo%22&hl=en&sa=X&ei=Y997UcCOJoGjhgefqYD4Dg&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=%22fachada-retablo%22&f=false ''Historia xeneral d'España y América''], vol. 9- Archivu:Cathédrale de Cusco Décembre 2007e.jpg|Fachada de la [[Catedral de Cuzco]]. Archivu:Ig valle d.jpg|[[Ilesia parroquial d'El Valle]] (construyida en redol a la fachada-retablu onde primeramente se celebraben los ritos al campu). Archivu:Ruinas de São Paulo.jpg|[[Ilesia de la Madre de Dios (Macáu)]], amiesta al Colexu xesuita de San Pablo de [[Macáu]] 1565 -Cidade do Santu Nome de Deus, Percurso históricu da Igreja em Macáu. Fonte citada en [[:pt:Igreja da Madre de Deus (Macáu)]] </gallery></ref> [[Ficheru:Retaule de sant Vicenç (mestre de Estopanyà).jpg|thumb|left|''[[Retablu de San Vicente (Estopiñán)|Retablu de San Vicente]]'', del [[Maestru de Estopiñán]] o de Estimariu (ca. 1370).]] [[Ficheru:Manresa, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa-PM 58861-adjust.jpg|thumb|''[[Retablu del Espíritu Santu]]'' na [[Colexata Basílica de Santa María (Manresa)|''Seu'' de Manresa]], de [[Pere Serra]] (ca. 1394).]] [[Ficheru:Ramon de Mur - Virgin Suckling the Child - Google Art Project.jpg|thumb|left|''Retablu de Cervera'' de [[Ramón de Mur]] (1415-1419).]] [[Ficheru:Francesc Comes - Saint John the Baptist, Annunciation, Crucifixion and Saint Catherine of Alexandria - Google Art Project.jpg|thumb|Retablu de [[Francesc Comes]] (Mallorca, ca. 1400).]] [[Ficheru:Jorge Inglés Retablo de San Jerónimo lou.JPG|thumb|''[[Retablu de San Jerónimo]]'', de [[Jorge Inglés]] (mediaos del sieglu XV).<ref>Realizáu pal [[Real Monesteriu de la Mejorada]] (Olmedo), caltiénse anguaño nel [[Muséu Nacional d'Escultura]] (Valladolid)</ref> Ejemplifica los retablos góticos de pequeñu tamañu, con pintures acovecíes por [[doselete]]s y [[chambrana|chambranes]]. Ye llamativa y carauterística la ríxida disposición xeométrica, alcordanza de los dípticos y polípticos devocionales.]] [[Ficheru:Nicolas frances-prado.jpg|thumb|left|''[[Retablu de la vida de la Virxe y de san Francisco]]'', de [[Nicolás Francés]] (1445-1460).<ref>Provién d'una granxa na llocalidá lleonesa de La Bañeza, onde foi adquirida pol Muséu del Prado ente 1930 y 1932. [http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/frances-nicolas/?no_cache=1 Ficha na web del Muséu del Prado]</ref>]] [[Ficheru:Rascafria - Mº Sta Maria Paular 16.JPG|thumb|Retablu mayor de la ilesia del [[Monesteriu de Santa María d'El Paular]], probablemente del taller de [[Juan Guas]] (finales del sieglu XV), d'alabastru policromado.]] [[Ficheru:Retable St Michel et Hippolyte Palau-del-Vidre.JPG|thumb|left|Retablu de los santos Miguel y Hipólito en [[Palau-del-Vidre]], d'[[Arnaud Gassies]] (1454). Conózse-y como "el retablu de los vidreros" (artesanáu que da nome a esa llocalidá).<ref>[[Arnaud Gassies]] foi un pintor nacíu en Perpiñán ([[Rosellón]] -norte de Cataluña, nel reinu de Francia dende'l sieglu XVII-, ca. 1390 - ídem, 1456 o 1458). ''Le retable de Saint-Michel et Saint-Hippolyte commandé par Pierre de Mont Roigt est considéré « retable des verriers ». Ses peintures furent réalisées en 1454 par le peintre Arnaud Gassies qui fut vraisemblablement influencé par le peintre flamand Vaneyck (de nombreux peintres étrangers sont venus dans la région pour exercer dès cette époque là, d'où ces influences nordiques dans la touche de peintres locaux). Le retable de Saint-Jean l'évangéliste, gothique comme le précédent, fut lui aussi réalisé par l'atelier de Gassies en 1461 (son atelier a siguí l'activité, lui même n'a pas pu le réaliser car il est mort en 1458''. ([http://masterpropatrimoinedeperpignan.over-blog.com/article-palau-del-vidre-113865243.html Palau del Vidre]). Marcel Durliat, ''Arnaud Gassies: peintre perpignanais du XVe siècle'', Imprimerie du Midi, 1951. [[:fr:Arnaud Gassies]]</ref>]] [[Ficheru:Pierre Dancart Altarpiece Seville.jpg|thumb|[[Retablu mayor de la Catedral de Sevilla]] (1482-1564).]] [[Ficheru:Santo Domingo de Silos entronizado como obispo, por Bartolomé Bermejo.jpg|thumb|left|Tabla central del ''[[Santu Domingu de Silos (Bartolomé Bermejo)|retablu de Santu Domingu de Silos]]'', de [[Bartolomé Bermejo]] (Daroca, 1474-1477). Representa al santu entronizado nuna estructura en forma de retablu de complexa arquiteutura (compárese col tronu de la Virxe de la Lleche nel retablu de Cervera de Mur -más arriba-), en disposición tridimensional, representada por aciu una perspeutiva inocente.]] [[Ficheru:Catedral Toledo Retablo.jpg|thumb|[[Catedral de Santa María de Toledo#Retablu de la capiya mayor|Retablu mayor de la Catedral de Toledo]] (1497-1504).]] [[Ficheru:Dalmau Mare de Deu dels Consellers.jpg|thumb|left|La ''[[Virxe dels consellers]]'' de [[Lluis Dalmau]] (Barcelona, 1445) presenta una estructura bien similar a la del Santu Domingu de Bermejo, nesti casu dispuesta na redolada arquitectónica propiu de los retablos.]] [[Ficheru:Burgos - Catedral 039 - Capilla de Santa Ana.jpg|thumb|Retablu central de la [[Capiya de Santa Ana de la Catedral de Burgos]], de [[Gil de Siloé]] (1477-1488). Compárese col retablu llateral, obra del so fíu [[Diego de Siloé]], d'estilu platerescu ([[Retablu#Retablu platerescu|na so seición]]).]] [[Ficheru:Fernando Gallego 002.jpg|thumb|left|Retablu de Santa Catalina, de [[Francisco Gallego (pintor)|Francisco Gallego]].]] === Retablos góticos na península ibérica === {{VT|Escultura gótica#Península Ibérica|pintura gótica n'España|arte hispano-flamencu|Góticu isabelín}} Ente los exemplos sobrevivientes, pocos caltiénense nel so allugamientu orixinal. Gran parte fueron treslladaos a los museos diocesanu y provincial, y dalgunos de los más importantes pasaron a formar parte de les coleiciones del [[Muséu Nacional d'Escultura]] (Valladolid), el [[Muséu Nacional d'Arte de Cataluña]] (Barcelona) o'l [[Muséu del Prado]] (Madrid). Bien notables fueron les esposiciones temporales del ciclu ''[[Les Edaes del Home]]''. Como resultancia del [[Estudiu de la historia del arte#Estudios d'historia del arte n'España|espoliu del patrimoniu artísticu español]] (bien intensu ente 1808 y mediaos del sieglu XX) munchos retablos góticos terminaron en coleiciones particulares y en museos estranxeros. Yá con anterioridá lo habitual ye que sufrieren tou tipu d'alteraciones al ser desmontaos por distintos motivos, frecuentemente de resultes de la so sustitución por retablos de dómina renacentista o barroca, y pa la so reutilización en redolaes distintes a aquellos pa los que fueron primeramente diseñaos. Tou ello produció que la mayor parte atópense esvalixaos o s'hayan perdíu total o parcialmente. Les fontes documentales escrites pa estes dómines (relativamente abondoses nos archivos españoles por comparanza a otros casos) fai posible reconstruyir la historia d'un bon númberu de retablos, pero lo más probable ye que pa la gran mayoría nun se llegue a tener nin siquier noticia de la so esistencia. Destaquen, por orde cronolóxicu:<ref>* María del Carmen Lacarra Ducay (coord.) [http://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=2491 ''Retablos esculpíos n'Aragón: del Góticu al Barrocu''], Institución Fernando'l Católicu. * Matilde Miquel, [https://books.google.es/books?id=inrzesrufs4C&printsec=frontcover&dq=Aspeutos+t%C3%A9cnicos+y+conservativos+del retablu barrocu+valencianu&hl=es&sa=X&ei=Y9RuUZXkPM-DhQes0oCgCA&ved=0CEEQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false ''Retablos, prestíu y dinero - Talleres y mercáu de pintura na Valencia del góticu internacional''] * Judith Berg Sobré, [https://books.google.es/books/about/Behind_the_altar_table.html?id=-pwxAQAAIAAJ&redir_esc=y ''Behind the altar table: the development of the painted retable in Spain, 1350-1500''], University of Missouri Press, 1989, ISBN 0-8262-0696-4 </ref> * El retablu mayor de la [[Catedral de Girona]], realizáu en plata, formando ventiséis compartimientos con figures de relieve, del sieglu XIV.<ref>Francesca Español, [http://aar-iec.blogspot.com.es/2011/12/19-12-2011-conferencia-dra-francesca.html ''L'escenari litúrgic de la catedral de Girona: un patrimoni moble desmantellat?''] (conferencia, 19-12-2011). [http://www.catedraldegirona.org/visita/esp/visita/nau/index.html Fotografía antigua, na web oficial]. Vease la imaxe disponible en Commons: el retablu, de bien pequeñu tamañu en comparanza coles dimensiones del templu, ta so un baldaquino y tres les rexes que delimitan la zona del altar. <gallery> Archivu:Catedral de Girona. Cabecera.jpg </gallery> </ref> * L'antiguu retablu mayor de la [[Catedral de Barcelona]], d'estructura fundamentalmente arquitectónica (1356-1367, modificáu nos sieglos XV y XVI -la so imaxe central, un apóstol Santiago, añader al treslladase'l retablu a la ilesia de San Jaume de la mesma ciudá, en 1971-).<ref>Juan Bassegoda Nonell, [https://books.google.es/books?id=psNOkGDGeZwC&pg=PA62&lpg=PA62&dq=retablo+catedral+barcelona+jaume&source=bl&ots=NdUxIcngeT&sig=CdzhdN_AVGjEO-TPRcGCMKgE3yQ&hl=es&sa=X&ei=SlJ6UZivOcmShQe3uYGYDQ&ved=0CG4Q6AEwCQ#v=onepage&q=retablu%20catedral%20barcelona%20jaume&f=false La catedral de Barcelona: la so restauración 1968-1972], pg. 62.</ref> * El [[retablu de San Cristóbal]] (sieglu XIV), procedente d'un monesteriu rioxanu.<ref>''Pequeñu retablu estremáu en trés calles y tres cuerpo dedicáu a [[Cristóbal de Licia|San Cristóbal]], proteutor contra la muerte súbita, qu'ocupa la cai central, rematada pola Crucifixón.... Nes cais llaterales apaecen escenes de les vides y martirios d'otros santos: San Pedro, San Blas y San Millán, identificaos colos sos nomes nes moldures que los dixebren, y un ánxel turiferario -portador d'un incensariu- nel remate.... Perteneciente al estilu francogótico o góticu llinial, propiu de la pintura castellana del sieglu XIV... D'orixe desconocíu, supónse qu'esti retablu pudo venir de un monesteriu benedictín rioxanu al incluyir una escena de la vida de San Millán. El lleón y el castiellu que se repiten nes llendes de la obra simbolicen los reinos de Castiella y Llión, y suxeren que la obra pudo ser destinada a una fundación Real''. [http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/obra/retablu-de-san-cristobal/ Ficha na web del Muséu del Prado]</ref> * El [[retablu de Santu Domingu de Tamarite de Llitera]] (segundu terciu del sieglu XIV).<ref>[http://arte-paisaje.blogspot.com.es/2012/04/retablu-de-santo-domingo-de-guzman.html Retablu de Santu Domingu de Guzmán (Tamarite de Llitera) -fotografíes-]. Gemma Malé, [http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2788267 ''Nueves aportaciones sobre'l retablu de Santu Domingu de Tamarite de Llitera - iconografía, orixe, promoción y datación''], Anuariu del Departamentu d'Historia y Teoría del Arte, ISSN 1130-5517, Nº 20, 2008, páxs. 37-52</ref> * Los debíos al [[Maestru de Estopiñán|Maestru de Estimariu]] o de Estopiñán (activu na Corona d'Aragón ente 1360 y 1380 -la so identidá y procedencia ye oxetu d'alderique-), como'l [[Retablu de San Vicente (Estopiñán)|retablu de San Vicente]] y les [[tables de Santa Lucía]].<ref>[http://arteinternacional.blogspot.com.es/2009_09_20_archive.html PINTURA GÓTICA ESPAÑOLA S. XIV: MAESTRU DE ESTIUMARIU]</ref> * Los debíos a [[Andrés Marzal de Sax]] (Marçal de Sas -probablemente procedente de Saxonia-), introductor del [[góticu internacional]] centroeuropéu n'España (activu en Valencia ente 1393 y 1410). Atribúyese-y tradicionalmente el "[[gran retablu de San Jorge]]" pintáu pa la Hermandá del Centenar de la Ploma, anque anguaño alderícase l'atribución, teniendo d'asignase a un "[[Maestru del Centenar]]".<ref>[http://collections.vam.ac.uk/item/O17807/altarpiece-of-st-george-oil-painting-master-of-the/ Ficha nel Victoria and Albert Museum] <gallery> Archivu:Retaule de sant Jordi - Xèrica.JPG|Retablu de San Jorge (Jérica) -nun tien de confundir se col del Centenar de la Ploma-, de Marzal de Sax. </gallery> </ref> * Los debíos a [[Pere Serra]], como'l [[retablu del Espíritu Santu]] de la ''Seu'' de Manresa (ca. 1394) y el retablu de Tolos Santos del [[monesteriu de Sant Cugat]] (1375).<ref>''La llucha de sieglu y mediu ente la escala diminuta del retablu trecentísta italianu y les grandes proporciones del retablu góticu español, con fracasos tan manifiestos como'l retablu de Dello Delli, y esperiencies tan interesantes como les de Sant Cugat del Vallès o de Nicolás Francés'' ([https://books.google.es/books?id=oadMAAAAYAAJ&q=%22RETABLU+G%C3%93TICO+ESPA%C3%91OL%22&dq=%22RETABLU+G%C3%93TICO+ESPA%C3%91OL%22&hl=en&sa=X&ei=f4F7Ub6iK8Ty7Aa_oYCgBA&ved=0CDQQ6AEwAQ ''Alejo Fernández''], en ''Archivu español d'arte'', vol. 16, nos. 55-57, pg. 133) </ref> * El [[retablu de Quejana]] (1397).<ref>[http://aprendersociales.blogspot.com.es/2008/09/el retablu-de-quejana.html El retablu de Quejana]</ref> * Los debíos a [[Gherardo Starnina]] (retablu de la capiya del Salvador de la Catedral de Toledo -1395-, [[retablu de frai Bonifacio Ferrer]], Valencia, 1398-1401). * El [[retablu del arzobispu don Sancho de Rojas]] (1415-1420),<ref>[http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/retablo-del arzobispu-don-sancho-de-coloraes-rodriguez-de-toledo/?no_cache=1 Ficha na web del Prado]</ref> procedente del [[Ilesia del monesteriu de San Benitu'l Real|Monesteriu de san Benitu de Valladolid]], atribuyíu a [[Juan Rodríguez de Toledo]] (que probablemente recibió la influencia de pintores italianos como Starnina).<ref>[http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/obra/retablu-del arzobispu-don-sancho-de-coloraes/ Ficha na web del Muséu del Prado]</ref> * El [[Catedral Vieya de Salamanca#El retablu mayor|retablu mayor de la Catedral Vieya de Salamanca]], de [[Nicolás Florentino]] y [[Dello Delli]] (1430-1450). * L'antiguu retablu mayor de la [[Catedral de Llión]], güei esmanteláu, de [[Nicolás Francés]] (ca. 1434).<ref>''Caltiénense cinco tables grandes y ventidós tablitas de les entrecalles'' ([http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/frances-nicolas/?no_cache=1 ficha na web del Muséu del Prado]).</ref> * El [[retablu mayor de la Seo]] (Zaragoza, 1434-1480), de [[Pere Johan]] y [[Hans de Suabia]], talláu n'alabastru. * Los debíos a [[Bernat Martorell]], que desenvolvió un estensu llabor retablística a mediaos del sieglu XV (''[[Retablu de la Tresfiguración]]'' de la Catedral de Barcelona, ''[[Retablu de los santos Juanes]]'' de Vinaixa, ''Retablu de San Miguel'' de la Pobla de Cervoles, ''Retablu de San Pedro'' de [[Púbol]], ''Retablu de Santa María Madalena'' de Perella, ''Retablu de San Vicente'' de Menàrguens, etc.) * El retablu de la capiya de la [[Casa de la Ciudá de Barcelona]], del pintor [[Lluis Dalmau]] y el carpinteru [[Francesc Gomar]] (1443-1445). Namái se caltién el panel principal, denomináu ''[[Virxe dels Consellers]]''. * El [[retablu de Peralta del Sal]] (1450-1456), de [[Jaume Ferrer]] y [[Pedro García de Benavarre]], interpretáu como de transición ente'l [[góticu internacional]] y la influyencia de los [[primitivos flamencos]] (concretamente de [[Robert Campin]]).<ref>[http://www.ruizquesada.com/index.php/retrotabulum/90-retrotabulum-7 Artículu en ''Retrotabulum'']. [http://cultura.elpais.com/cultura/2013/05/03/actualidad/1367611480_695092.html Artículu n'El País]. [https://elpais.com/elpais/2013/05/03/media/1367615002_594419.html Reconstrucción n'El País].</ref> * Los debíos a [[Nuno Gonçalves]] ("[[paneles de Avis]]" o "[[paneles de San Vicente de Fora|de San Vicente de Fora]]", ca. 1470)<ref>Vos Painéis de Avis, de Nuno Gonçalves. Fonte citada en [[:pt:Painéis de São Vicente de Fora]]</ref> y a los llamaos "[[primitivos portugueses]]" (vease tamién [[Góticu portugués#Pintura]]). * El retablu de la ilesia de Santu Domingu de Silos de [[Daroca]], con tabla central de [[Bartolomé Bermejo]] y el restu de [[Martín Bernat]] (1474-1477). Anguaño desmontáu, [[Santu Domingu de Silos (Bartolomé Bermejo)|la tabla de Bermejo]] ye una de les obres más destacaes del Muséu del Prado. * Los debíos a [[Fernando Gallego]], que desenvolvió un estensu llabor retablística a finales del sieglu XV (retablos de la [[Catedral de Zamora]] -el ''retablu de San Ildefonso'' y el retablu mayor, güei disgregado nes "[[tables de Arcenillas]]"-,<ref>{{Cita web |url=http://www.citzamora.com/ARCENILLAS/indextablas_arcenillas.htm |títulu=Tables de Arcenillas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161021212128/http://www.citzamora.com/ARCENILLAS/indextablas_arcenillas.htm |fechaarchivu=2016-10-21 }}</ref> retablu de la [[Catedral de Ciudad Rodrigo]], retablu de Santa María la Mayor de Trujillo, retablu de la ilesia de l'Asunción d'El Campu de Peñaranda, etc.) * El [[retablu mayor de la Catedral de Sevilla]], consideráu unu de los más grandes de la cristiandá, realizáu nun dilatáu periodu (ente 1482 y 1564) por [[Pedro Dancart]], el [[Maestru Marcu]], [[Pedro Millán]], [[Jorge Fernández Alemán]], [[Roque Balduque]], [[Juan Bautista Vázquez el Viejo]] y [[Pedro de Heredia (escultor)|Pedro de Heredia]]. * El [[retablu d'Isabel la Católica|retablu]], [[oratoriu d'Isabel la Católica oratoriu]] o [[polípticu d'Isabel la Católica]] (ca. 1496-1504), de [[Juan de Flandes]] y [[Michael Sittow]] (''Melchior Alemán''), un retablu devocional portátil, güei desmontáu, del que se caltienen ventiocho tables de los cuarenta y siete orixinales, onde se desenvolvía'l ciclu de les vides de la Virxe y Cristu. * El retablu mayor de la [[Cartuxa de Miraflores]] (Burgos), de [[Gil de Siloé]] (1496-1499). * El [[Catedral de Santa María de Toledo#Retablu de la capiya mayor|retablu mayor de la Catedral de Toledo]], onde intervinieron [[Felipe Bigarny]], [[Sebastián de Almonacid]], [[Petit Juan]] o [[Xuan de Borgoña]] (1497-1504). La novedosa incorporación del tresparente o [[camarín]], fórmula de gran ésitu posterior. * El retablu mayor de la [[Catedral d'Ávila]] (1499-1508), donte intervinieron [[Pedro Berruguete]], [[Xuan de Borgoña]] o l'entós nuevu [[Vascu d'Artu]]. Curiosamente, años dempués, en 1525, Artu realizó xunto col mozu [[Alonso Berruguete]] (fíu de Pedro) el retablu mayor del [[monesteriu de la Mejorada de Olmedo]], yá con criterios renacentistes.<ref>[http://museoescultura.mcu.es/coleccion/obrasImprescindibles/gal08.html Ficha na web del Muséu Nacional d'Escultura de Valladolid]</ref> * El [[retablu mayor de la Catedral d'Uviéu]], realizáu por un equipu d'artistes comandado por [[Giralte de Bruxeles]] (1512-1517). * El [[retablu mayor de la Basílica de Lequeitio]], d'escultor desconocíu (probablemente del círculu hispanu-flamencu de [[Gil de Siloé]] y [[Alejo de Vahía]]), doráu y policromía de [[Juan García Crisal]] (1514). * El retablu mayor de la [[Catedral d'Ourense]], por [[Cornelis d'Holanda]] (empiezos del sieglu XVI).<ref>[https://web.archive.org/web/http://www.obispadodeourense.com/catedral/percorríu/r11.html La Catedral d'Ourense / Percorríu - Retablu Mayor]. Web oficial.</ref> <center> <gallery> Archivu:Arnau basa-san marcos.jpg|Retablu de San Marcos na Colexata de Santa María (Manresa), d'[[Arnau Bassa]] (1346). Archivu:Barcelona - Iglesia San Jaime 15.JPG|Antiguu retablu mayor de la Catedral de Barcelona, güei reasitiáu (estructura inicial de 1356-1367). Archivu:Monestir de Sant Cugat - Retaule de Pere Serra.JPG|Retablu de Tolos Santos del [[monesteriu de Sant Cugat]] (San Cucufate, en [[Sant Cugat del Vallès]]), de [[Pere Serra]] (1375). Archivu:Adatseko Ama Birjinaren Kapera - Erretaula.jpg|[[Retablu de Quejana]] (1397). Archivu:Guerau-estructuraSantesCreus.svg|[[Retablu góticu del Monesteriu de Santes Creus]], de [[Guerau Gener]] y [[Lluís Borrassà]] (1407-1411). Archivu:Catedral Tarragona AltarMajor Pere Joan 0021.jpg|Retablu de Santa Tecla, de [[Pere Johan]], na [[Catedral de Tarragona]] (1426). Archivu:Salamanca retablo catedral vieja lou.JPG|[[Catedral Vieya de Salamanca#El retablu mayor|Retablu mayor de la Catedral Vieya de Salamanca]], de [[Nicolás Florentino]] y [[Dello Delli]] (1430-1450). Archivu:Zaragoza - La Seo 49 - Retablo mayor.JPG|[[Retablu mayor de la Seo]] (Zaragoza), de Pere Johan y [[Hans de Suabia]] (1434-1480). Archivu:Antigo-MarededeuEscala-2552sh.jpg|Retablu de la ''Mare de Deu de l'Esguila'' del [[monesteriu de San Esteban (Bañolas)]], de [[Joan Antigó]] (1437). Archivu:Barcelona Cathedral Interior - Altarpiece of the Transfiguration by Bernat Martorell.jpg|Retablu de la capiya de la Tresfiguración de la Catedral de Barcelona, de [[Bernat Martorell]] (1445-1452). Archivu:San Antonio Abad y San Cristobal.jpg|''San Antonio y San Cristóbal'', detalle del retablu mayor de la ilesia de San Benitu de Calatrava (Sevilla), del taller de [[Juan Sánchez de Castro]] (ca. 1470).<ref>''Ente les obres realizaes nesti ámbitu artísticu hai que destacar el conxuntu de cuatro tables, procedentes del antiguu Retablu Mayor de la ilesia hispalense de san Benitu de Calatrava, nes que se representen ocho santos empareyaos. A mediaos del sieglu XVII, les tables fueron sustituyíes por otres encargaes a Valdés Leal, guardándose les orixinales hasta ser depositaes nel muséu poles Órdenes Militares en 1.908''. ([http://leyendasdesevilla.blogspot.com.es/2011/08/el muséu-de-belles-artes-de-sevilla-ii.html El Muséu de Belles Artes de Sevilla -II. La planta baxa.]) [http://www.foroxerbar.com/viewtopic.php?t=13281 Veanse imáxenes en ''Juan Sánchez de Castro'']</ref> Archivu:Martín de Soria Altarpiece of Saint Peter.jpg|Retablu de San Pedro, de [[Martín de Soria]] (ca. 1480). Archivu:Barcelona Cathedral Interior - Chapel of Saint Sebastian and Saint Thecla 1486-1498 Jaume Huguet.jpg|Retablu de la capiya de San Sebastián y Santa Tecla de la Catedral de Barcelona, del taller de [[Jaume Huguet]] (1486-1498). Archivu:Cartuja de Moraflores (Burgos) - Retablo mayor y tumba de Xuan II.jpg|Retablu mayor de la [[Cartuxa de Miraflores]], de [[Gil de Siloé]] (1496-1499). Archivu:Retablo mayor de la iglesia de Santa María la Mayor de Trujillo.JPG|Retablu mayor de la [[ilesia de Santa María la Mayor (Trujillo)]], de [[Fernando Gallego]] (ca. 1485). Archivu:Catedral de Tudela. Retablo mayor..TIF|Retablu mayor de la [[catedral de Tudela]], de [[Pedro Díaz de Oviedo]] y [[Diego del Águila]].<ref>[http://www.catedraldetudela.com/ Web oficial]</ref> Archivu:Oviedo - Catedral 37.jpg|[[Retablu mayor de la Catedral d'Uviéu]] (1512-1517). Archivu:Avila - Catedral, interiores 29 (retablo mayor).jpg|Retablu mayor de la [[Catedral d'Ávila]]. Archivu:Retablo mayor.jpg|[[Retablu mayor de la Basílica de Lequeitio]] (1514). </gallery> </center> [[Ficheru:Lagos40 kopie.jpg|thumb|center|400px|Los llamaos "paneles de Avis" o "de San Vicente de Fora" (''[[Retablu de São Vicente de Fora]]''), de [[Nuno Gonçalves]], ca. 1470.]] === Retablos góticos n'Europa centro-occidental === [[Ficheru:29Klosterneuburg.JPG|thumb|left|El llamáu "[[altar de Verdún]]" o "[[altar de Klosterneuburg|de Klosterneuburg]]",<ref>Floridus Röhrig: Der Verduner Altar, Wien, Herold 1955. Fonte citada en [[:de:Klosterneuburger Altar]]</ref> de [[Nicolás de Verdún]], orfebre y escultor de finales del sieglu XII y empiezos del XIII (probablemente lorenés), que trabayó en ciudaes d'una gran zona d'Europa central (Viena, Colonia, Tournai, etc.) Les cincuenta y un plaques d'esmalte realizar pa decorar la tribuna en redol a 1181, y la so composición como retablu ye resultáu d'una reubicación,<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/personajes/2865.htm Ficha en Artehistoria]</ref> pa la que se realizó una parte posterior en forma de polípticu pictóricu ([[Maestru del aviesu del altar de Verdún]], 1324-1331).<ref>F. Röhrig: Der Verduner Altar. 8., neu bearb, Auflage, Klosterneuburg, Wien 2004. Fonte citada en [[:de:Meister der Rückseite des Verduner Altars]]</ref> Nel [[monesteriu de Klosterneuburg]]<ref>"Stift Klosterneuburg: 900 Years of History". Augustinian Canons. Fonte citada en [[:en:Klosterneuburg Monastery]], [[:de:Stift Klosterneuburg]]</ref> caltiénense otros notables retablos, como'l llamáu "[[altar del rei Alberto]]" (''[[Albrechtaltar]]'', ca. 1438), del llamáu [[Maestru del altar del rei Alberto]]",<ref>Karl, M. Koller, R. Perger, F. Röhrig und A. Rosenauer (Hrsg.): Der Albrechtsaltar und sein Meister. Wien 1981. Fonte citada en [[:de:Meister des Albrechtsaltares zu Klosterneuburg]] y en [[:it:Maestru dell'Altare di re Alberto]]</ref> o'l llamáu "[[altar de Leopoldo]]" (''[[Leopoldaltar]]'', ca. 1505), de [[Rueland Frueauf el Mozu]].<ref>"Rueland Frueauf the Younger Brief Biography". Fonte citada en [[:en:Rueland Frueauf the Younger]]. Karl Oettinger: Frueauf, Rueland der Jüngere. In: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 5. Duncker & Humblot, Berlin 1961, ISBN 3-428-00186-9, S. 667 f. Fonte citada en [[:de:Rueland Frueauf der Jüngere]]</ref>]] [[Ficheru:Meister Bertram von Minden - Grabow Altarpiece - WGA14309.jpg|thumb|[[Retablu Grabow]], del [[Maestru Bertram]] (1379).<ref>Dube, Elizabeth Healy: "The Grabow Altar of Master Bertram von Minden", Providence, Brown Univ., Diss., 1982. Fonte citada en [[:de:Grabower Altar]]</ref>]] [[Ficheru:Dijon Salle des Gardes Retable Crucifixion1.jpg|thumb|''[[Retablu de la Crucifixón]]'', de [[Jacques de Baerze]]<ref>The Grove Dictionary of Art. Fonte citada en [[:en:Jacques de Baerze]]</ref> (1390), encargáu por [[Felipe II de Borgoña|Felipe l'Atrevíu]] pa la [[cartuxa de Champmol]].<ref>María Jesús Gómez Bárcena, [https://web.archive.org/web/20130714022128/http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contestos/7511.htm ''El retablu: la so función relixoso y social''] en Artehistoria.</ref>]] [[Ficheru:Conrad von Soest 002.jpg|thumb|Retablu de la Pasión, de [[Conrad Soest]] (1403).]] [[Ficheru:20Klosterneuburg.JPG|thumb|left|L'aviesu del "altar de Verdún".]] [[Ficheru:Pyhän Barbaran alttarikaappi.jpg|thumb|Retablu de Santa Bárbara, del [[Maestru Francke]] (1410-1415).]] [[Ficheru:Maître du Jardin de Paradis de Francfort - Vie de saint Jean-Baptiste - Staatliche Kunsthalle.jpg|thumb|Tables de l'ala esquierda del retablu de la vida de San Xuan Bautista, del [[Maestru del Xardín del Paraísu]] (1410-1420).]] [[Ficheru:Souppes Saint-Clair-Saint-Léger Retabel 691.JPG|thumb|left|Retablu con escenes de la pasión en [[Saint-Clair-Saint-Léger de Souppes-sur-Loing]].<ref>Église Saint-Clair-Saint-Léger [archive], base Mérimée, ministère français de la Culture. Fonte citada en [[:fr:Église Saint-Clair-Saint-Léger de Souppes-sur-Loing]]</ref>]] [[Ficheru:Meister des Tucher-Altars 001.jpg|thumb|El llamáu "[[altar Tucher]]", del llamáu [[Maestru del altar Tucher]]<ref>P. Strieder: Der Tucheraltar in der Nürnberger Frauenkirche. In: Die Kunst und das schöne Heim 48, 1949, S. 172-177. Fonte citada en [[:de:Meister des Tucheraltars]]</ref> (Núremberg, ca. 1440-1450).]] [[Ficheru:Home altar of Annunciation.jpg|thumb|left|Retablu devocional domésticu d'Alemaña meridional (ca. 1500). Lo tardío de la fecha amuesa la pervivencia d'un gustu conservador nuna dómina na que les formes renacentistes terminaríen imponiéndose.]] Les zones estremaes políticamente ente'l [[Francia na Edá Moderna|reinu de Francia]], el [[Estáu borgoñón]] y los principaos del [[Sacru Imperiu Xermánicu]] desenvolvieron una importante producción de retablos góticos nos últimos sieglos de la Edá Media, etiquetaos estilísticamente coles distintes denominaciones del [[Góticu tardíu]]; destacadamente el [[Góticu internacional]], carauterizáu pol refinamientu, la elegancia y el sentimentalismu, les proporciones espodaes, les llinies tropezoses y el matizáu coloríu que dexa dar avisiegu y volume a les figures (pintores como [[Conrad Soest]], el [[Maestru Francke]], [[Stefan Lochner]], [[Henri Bellechose]], [[Jean Malouel]], [[Jean de Beaumetz]], etc.), con influencia tamién en zones más alloñaes de Centroeuropa, como Italia o España.<ref> * Raymond Koechlin, [http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/piot_1148-6023_1906_num_13_1_1278 ''Les retables français en ivoire du commencement du XIVe siècle''], Monuments et mémoires de la Fondation Eugène Piot, 1906, vol. 13, nº 13-1. * Pierres-Yves Le Pogam (dir.), [https://web.archive.org/web/20130526224341/http://www.revue-etudes.com/Art/les_premiers_retables/41/12283 ''Les premiers retables''], Officina Italie, 2009 (catálogu d'una esposición nel Louvre de cincuenta obres de los sieglos XII al XV). </ref> [[Ficheru:Dombild Köln1.JPG|thumb|[[Retablu de los Reis Magos (Stefan Lochner)|Retablu de los Reis Magos]] (''Dreikönigsaltar'')<ref>Caterina Limentani Virdis, Mari Pietrogiovanna: ''Flügelaltäre''; [[Hirmer Verlag]], München 2002, ISBN 3-7774-9520-4. Elisabeth Margarete Comes: "Ein Garten Eden. Die Pflanzen auf Stefan Lochners Altar der Stadtpatrone", [[Nicolai Verlag]], Berlin 2013, ISBN 978-3-89479-714-0. Fuentes citaes en [[:de:Dreikönigsaltar (Stephan Lochner)]]</ref> na [[Catedral de Colonia]], de [[Stefan Lochner]] (1445).]] Dientro d'esi estilu, na [[Bohemia]] del sieglu XIV destacó'l trabayu de dos maestros anónimos, autores respeutivamente del [[Retablu de Vyšší Brod]] o [[Retablu de Hohenfurth|de Hohenfurth]],<ref>Jaroslav Pesina: Der Hohenfurther Meister. Übers. von Lenka Reinerová. Prag 1982. Fonte citada en [[:de:Meister von Hohenfurth]]</ref> que representa la infancia de Cristu (conventu cisterciense de [[Vyšší Brod]] o [[Hohenfurth]], del llamáu [[Maestru de Vyšší Brod]] o [[Maestru de Hohenfurth|de Hohenfurth]], ca. 1350 -güei esmanteláu-) y del [[Retablu de Třeboň]] o de [[Retablu de Wittingau|Wittingau]] (conventu de los agustinos de Praga, del llamáu [[Maestru de Třeboň|Maestru de Třeboň o de Wittingau]], ca. 1380-1390). Na mesma zona, nel sieglu XV destacó'l llamáu [[Maestru del Xardín del Paraísu Maestru del Xardín del Paraísu de Frankfurt o Maestru del Altu Rin]]. Dende mediaos del sieglu XV, la evolución de les formes artístiques quedó marcada pol desenvolvimientu de la [[pintura flamenca]] y [[pintura italiana|italiana]] nel nuevu contestu del Renacimientu, pero'l Góticu pervivió hasta bien entráu'l sieglu XVI. <center> <gallery> Archivu:Nürnberg St Jakob Hauptaltar 1.jpg|Retablu procedente d'Alemaña meridional (1360-1370), anguaño na ilesia de Santiago de Núremberg. Archivu:Sogn Gieri Altar.jpg|Trípticu escultóricu (abiertu) na ilesia de [[Sogn Gieri]] (Suiza, sieglu XIV).<ref>Armon Fontana: Die Kirchen in Rhäzüns. Schweizerischer Kunstführer. Bern 2004. Fonte citada en [[:de:Sogn Gieri (Kirche)]]</ref> Archivu:Haguenau StGeorges32.JPG|Retablu de la Virxe del Santísimu Sacramentu en [[Saint-Georges de Haguenau]].<ref>Ernst Adam: Baukunst der Stauferzeit in Baden-Württemberg und im Elsaß. Stuttgart and Aalen 1977th. Fonte citada en [[:en:St. George's Church, Haguenau]]</ref> Archivu:Bretagne Ille Fougeres5 tango7174.jpg|Capiya de La nuesa Señora de [[Saint-Sulpice de Fougères]].<ref>Collectif, le Patrimoine des Communes d'Ille-et-Vilaine, Éditions Flohic, Paris, mars 2000, 2 tomes, (ISBN 2-84234-072-8). Fonte citada en [[:fr:Église Saint-Sulpice de Fougères]]</ref> Archivu:Abbeville, Église Saint-Vulfran 21.JPG|Capiya de la Natividá de [[Saint-Vulfran de Abbeville]].<ref>Collégiale Saint-Vulfran, base Mérimée, ministère français de la Culture. Fonte citada en [[:fr:Église Saint-Vulfran d'Abbeville]]</ref> Archivu:Alsfeld Walpurgiskirche Altar 276.jpg|Retablu de la ''[[Walpurgiskirche]]''<ref>Karl Mengel: Die Walpurgiskirche zu Alsfeld. Versuch einer Deutung der Entstehungsgeschichte der Alsfelder Hauptkirche. Geschichts- und Museumsverein Alsfeld 1994, ISBN 3-927284-05-X. Fonte citada en [[:de:Walpurgiskirche (Alsfeld)]]</ref> d'[[Alsfeld]]. Archivu:Gelnhausen - Marienkirche - Laienaltar - 5492-94.jpg|Retablu de la ''Marienkirche'' de [[Gelnhausen]].<ref>Die Marienkirche: Gelnhausen und das Kloster Selbold. Fonte citada en [[:de:Marienkirche (Gelnhausen)]]</ref> Archivu:Lucas Moser 001.jpg|Retablu de la Madalena, de [[Lukas Moser]] (1431). </gallery> [[Maestru de Třeboň|Retablu de Třeboň o de Wittingau]] (ca. 1380) {| |[[Ficheru:Meister des Wittingauer Altars 001.jpg|130px|thumb|center|Monte de les Olivares]] |[[Ficheru:Meister des Wittingauer Altars 003.jpg|130px|thumb|center|Sotierro de Cristu]] |[[Ficheru:The Resurrection – NG.O 477.jpg|130px|thumb|center|Resurrección de Cristu]] |} </center> == Retablu italianu del Góticu al Renacimientu == [[Ficheru:Simone Martini. St. Louis of Toulouse Altarpiece. 1317. Mus.Capodimonte, Naples..jpg|thumb|[[Retablu de San Luis]], de [[Simone Martini]], el primeru calteníu con una predela historiada.<ref>[http://www.wga.hu/frames-e.html?/html/s/simone/4altars/1louis/1s_louis.html Ficha en WGA]</ref>]] [[Ficheru:Monaco coronation.jpg|thumb|''[[La coronación de la Virxe (Lorenzo Monaco)|La coronación de la Virxe]]'',<ref>Gloria Fossi, Uffizi, Giunti, Firenze 2004. ISBN 88-09-03675-1. Fonte citada en [[:it:Incoronazione della Vergine (Lorenzo Monaco)]]</ref> de [[Lorenzo Monaco]] (1414).]] [[Ficheru:Gentile da Fabriano 001.jpg|thumb|Retablu de la ''[[Adoración de los Reis Magos (Gentile da Fabriano)|Adoración de los Reis Magos]]'', de [[Gentile da Fabriano]] (1423).]] Dende principios del sieglu XV, una nueva corriente estética que toma como fonte d'inspiración l'[[Antigüedá grecollatina]] trunfa n'Europa: el [[Renacimientu]]. En imponiéndose nun primer momentu na península italiana, el nuevu estilu artísticu espublízase rápido, algamando la so máxima rellumanza a mediaos del sieglu XVI. La Renacencia traía consigo una revisión de les formes gótiques, que van ser sustituyíes por elementos de calter clasicista. N'Italia, el retablu (llamáu ellí ''pala'') nunca adquiriera grandes proporciones, pos se caltenía la tradición de les pintures al frescu nes ilesies; anque [[Giotto]] o [[Simone Martini]], fresquistas de sonadía, tamién realizaron destacaos polípticos destinaos a altares. Casi tola obra de [[Duccio]] ta realizada en ''pale''. Tamién ye destacable ''[[l'Altare di argento]]'',<ref>[http://www.operaduomo.firenze.it/eventi/eventu.asp?id=10&st=1 ''L'Altare d'argento - Termina il restauro dell'Altare d'argento y della Croce de l'Ayalga del Battistero di San Giovanni'']</ref> el retablu de plata del [[bautisteriu de Florencia]] (compartimientos centrales, de [[Betto di Geri]] y [[Leonardo di Giovanni]], 1366 -los cuatro relieves llaterales son d'escultores del ''Quattrocento'': [[Pollaiuolo]], [[Verrocchio]] y otros dos orfebres-).<ref>[[André Chastel]], [https://books.google.es/books?id=gDIW3l5BRYIC&pg=PA163&lpg=PA163&dq=retablu+de+plata+del bautisteriu+de+Florencia&source=bl&ots=A-gvXt5rfO&sig=87aUtvJRSA1vdFjKzrhKlQQ7jeU&hl=es&sa=X&ei=uo2dUYv2GYexhAfegIHYCg&ved=0CEwQ6AEwBQ#v=onepage&q=retablu%20de%20plata%20d'el%20baptisteriu%20de%20Florencia&f=false ''L'arte italiano''], Akal, 1988, ISBN 84-7600-301-3, pg. 163. [http://fe.fondazionezeri.unibo.it/semeya/160000/142800/142688.jpg Vease imaxe]</ref> {{VT|pintura del Duecento|pintura del Trecento}} <center> <gallery> Archivu:Maest 0 duccio 1308-11 siena duomo.jpg|Reconstrucción del aspeutu orixinal de la [[Maestà de la catedral de Siena|''Maestà'' de la catedral de Siena]], de Duccio, 1308-1311. Archivu:Polittico stefaneschi, retro.jpg|El llamáu "[[trípticu Stefaneschi|trípticu]]" o "[[polípticu Stefaneschi]]",<ref>Maurizia Tazartes, Giotto, Rizzoli, Milano 2004; fonte citada en [[:it:Polittico Stefaneschi]]</ref> de [[Giotto]], ca. 1320 (vista anterior -''rectu''-). Archivu:Polittico stefaneschi, verso.jpg|''Ídem'' (vista posterior -''versu''-). Archivu:Simone Martini 012.jpg|El llamáu "[[polípticu de Santa Catalina d'Alexandría]]",<ref>Pierluigi Leone de Castris, Simone Martini, Federico Motta Editore, Milano 2003. Fonte citada en [[:it:Polittico di Santa Caterina d'Alessandria]]</ref> de [[Simone Martini]], 1320. Archivu:Ugolino di nerio, Trittico della Madonna col Bambino e i santi Pietro e Paolo.jpg|[[Trípticu de la Virxe col Neñu y los santos Pedro y Pablo]],<ref>Gloria Fossi, Uffizi, Giunti, Firenze 2004. ISBN 88-09-03675-1 Fonte citada en [[:it:Trittico della Madonna col Bambino y i santi Pietro y Paolo]]</ref> proveniente de la ''[[Pieve di San Giovanni Battista|Pieve]]''<ref>"Luoghi della Fede", Regione Toscana. Fonte citada en [[:it:Pieve di San Giovanni Battista (San Giovanni d'Asso)]]</ref> de [[San Giovanni d'Asso]], d'[[Ugolino di Nerio]] (1320-1325). Archivu:Galería Uffizi, Florencia, Italia, 2022-09-18, DD 26.jpg|''[[Anunciación ente los santos Ansano y Margarita]]'', de Simoni Martini, 1333. Archivu:Pietro lorenzetti, pala della beata umiltà.jpg|Reconstrucción de la ''[[Pala della beata Umiltà]]'' ("[[retablu de la beata Humildá]]"),<ref>Gloria Fossi, Uffizi, Giunti, Firenze 2004. ISBN 88-09-03675-1 Fonte citada en [[:it:Pala della beata Umiltà]]</ref> de [[Pietro Lorenzetti]], ca. 1341. Archivu:23 Jacopo di Cione Nardo di Cione and workshop. (154x138,5cm) c. 1368 London NG.jpg|''[[Pala della Crocifissione]]''<ref>Louise Govier, The National Gallery, guida per i visitatori, Louise Rice, Londra 2009. ISBN 978-1-85709-470-1. Fonte citada en [[:it:Pala della Crocifissione]]</ref> ("[[retablu de la Crucifixón]]"), de [[Jacopo di Cione]],<ref>Andrea G. De Marchi, s. v. Jacopo di Cione, in Enciclopedia dell'Arte Medievale, VII, Roma, Treccani, 1996, páxs. 244-246. Fonte citada en [[:it:Jacopo di Cione]]</ref> [[Nardo di Cione]]<ref>Hans Dietrich Gronau, Andrea Orcagna und Nardo di Cione. Eine stilgeschichtliche Untersuchung, Berlin, Deutscher Kunstverlag, 1937. Fonte citada en [[:it:Nardo di Cione]]</ref> y el so taller (ca. 1368). Archivu:31 Jacopo di Cione. Polyptych San Pier Maggiore, 1370-71 London NG. Reconstruction..jpg|Reconstrucción del aspeutu orixinal del ''polípticu de [[Ilesia de San Pedro Mayor (Florencia)|San Pier Maggiore]]'', de Jacopo di Cione (1370-1371). </gallery> </center> Cola irrupción del nuevu estilu, la estructura arquitectónica del retablu vuélvese más nítida y simple (puede trate cómo dellos retablos de [[Fra Angelico]] ejemplifican la evolución d'una a otra estructura). <center> <gallery> Archivu:Angelico, pala di san pier maggiore, 1425 ca..jpg|El llamáu "[[trípticu de San Pedro Mártir]]"<ref>John Pope-Hennessy, Beatu Angelico, Scala, Firenze 1981. Fonte citada en [[:it:Trittico di san Pietro martire]]</ref> (1428-1429), de [[Fra Angelico]] Archivu:Angelico, prado.jpg|''[[L'Anunciación (Fra Angelico, Madrid)|Anunciación]]'', pintada por Fra Angelico como ''pala d'altare'' pal [[conventu de Santu Domingu de Fiesole]]<ref>"Luoghi della Fede", Regione Toscana. Fonte citada en [[:it:Conventu di San Domenico (Fiesole)]]</ref> (1430-1435). Archivu:Angelico, linaioli tabernacle 02.jpg|El llamáu ''[[tabernacolo dei Linaioli]]''<ref>John Pope-Hennessy, Beatu Angelico, Scala, Firenze 1981. Fonte citada en [[:it:Tabernacolo dei Linaioli]]</ref> de Fra Angelico (1432-1433). Archivu:Angelico, cortona poliptych 01.jpg|El llamáu "[[trípticu de Cortona]]",<ref>John Pope-Hennessy, Beatu Angelico, Scala, Firenze 1981. Fonte citada en [[:it:Trittico di Cortona]]</ref> de Fra Anxélicu (1436-1437). Archivu:Fra Angelico - Perugia Altarpiece (in modern frame) - WGA00496.jpg|La llamada ''[[pala di Perugia]]'',<ref>John Pope-Hennessy, Beatu Angelico, Scala, Firenze 1981. Fonte citada en [[:it:Pala di Perugia]]</ref> de Fra Angelico (1438). Archivu:TotalPalaSanMarco.jpg|Reconstrucción de la llamada ''[[pala di San Marco (Fra Angelico)|pala di San Marco]]'',<ref>John Pope-Hennessy, Beatu Angelico, Scala, Firenze 1981. Fonte citada en [[:it:Pala di San Marco]]</ref> de Fra Angelico (1440). Archivu:Angelico, Bosco ai Frati Altarpiece.jpg|La llamada ''[[pala di Bosco ai Frati]]'',<ref>AA.VV., Galleria degli Uffizi, collana I Grandi Musei del Mondo, Roma 2003. Fonte citada en [[:it:Pala di Bosco ai Frati]]</ref> de Fra Angelico (1450-1452 ). </gallery> </center> [[Ficheru:Polittico di san vincenzo ferrer 01.jpg|thumb|El llamáu "[[polípticu de San Vicente Ferrer]]"<ref>Mariolina Olivari, Giovanni Bellini, in AA.VV., Pittori del Rinascimento, Scala, Firenze 2007. ISBN 88-8117-099-X. Fonte citada en [[:it:Polittico di San Vincenzo Ferrer]]</ref> na [[Basílica de San Xuan y San Pablo (Venecia)|Basílica de los Santos Juan y Pablo]] (Venecia), de [[Giovanni Bellini]] (1464-1468). Hai otru retablu col mesmu asuntu, de [[Domenico Ghirlandaio]].<ref> <gallery> Archivu:Rimini120.jpg|La obra de Ghirlandaio. </gallery> </ref>]] [[Ficheru:Frari (Venice) - Main altar.jpg|thumb|El retablu tres l'altar mayor de [[Santa Maria Gloriosa dei Frari]] (Venecia) inclúi'l llenzu ''[[L'Asunción de la Virxe (Tiziano)|L'Asunción de la Virxe]]'' de [[Tiziano]] (1516-1518).]] Surden nueves téuniques, como la [[terracota]] esmaltada (hermanos [[Luca della Robbia|Della Robbia]]), al empar xeneralízase l'empléu de mármol, bronce o granitu en contraposición a la madera policromada. Los elementos decorativos típicamente renacentistes, como'l [[grutesco]], ''candelieri'', los roleos vexetales, los ''[[Putto|putti]]'', el tondo o [[clípeo]], o los flameros, pasen a afatar les nueves estructures, formaes por [[pilastra|pilastres]], columnes o semicolumnas, frisos y cornises, tou ello con una clara inspiración na antigüedá clásica. Dellos retablos integrar nel espaciu arquiteutónicu pal que se diseñaron, con efeutos de [[trampantojo]]. La influencia pagana o profana acaba treslladándose tamién a les imáxenes relixoses. Toos estos elementos van trespasar llueu l'ámbitu de la península italiana esportándose al restu de territorios europeos.<ref> * Eve Borsook, Fiorella Gioffredi Superbi, [https://books.google.es/books?id=leTqAAAAMAAJ&q=subject:%22Altarpieces%22&dq=subject:%22Altarpieces%22&hl=en&sa=X&ei=_QmBUebOKbGu7AauxIHQAQ&ved=0CFoQ6AEwBw ''Italian altarpieces 1250-1550: function and design''], Clarendon Press, 1994. </ref> {{VT|pintura del Quattrocento|pintura del Cinquecento}} <center> <gallery> Archivu:Misericorde.jpg|El llamáu ''[[Polípticu de la Misericordia]]'', de [[Piero della Francesca]], (1445-1462). Archivu:Pala di San Zeno by Andrea Mantegna - San Zeno - Verona 2016 (3).jpg|La llamada ''[[Retablu de San Zenón|Pala di San Zeno]]'' o retablu de San Zenón, d'[[Andrea Mantegna]], 1457-1460. Archivu:Pala di pesaro 01.jpg|La llamada ''[[pala di Pesaro]]'',<ref>Mauro Lucco, Giovanni Carlo Federico Villa, Giovanni Bellini, Silvana Editoriale, Milano 2008. ISBN 978-88-366-1133-1. Fonte citada en [[:it:Pala di Pesaro]]</ref> de [[Giovanni Bellini]] (1471-1483). Frari (Venice) Cappella Corner - Pala di San Marco by Bartolomeo Vivarini.jpg|La llamada ''[[pala di San Marco (Vivarini)|Pala di San Marco]]'', de [[Bartolomeo Vivarini]] (1474). Nun tien de confundir se [[Pala de San Marcos|cola homónima de Boticelli]]. Archivu:AscensionPeruginMBALyon.jpg|Montaxe actual del llamáu "[[polípticu de San Pedro]]",<ref>Vittoria Garibaldi, Perugino, in Pittori del Rinascimento, Scala, Firenze 2004 ISBN 88-8117-099-X. Fonte citada en [[:it:Polittico di San Pietro]]</ref> de [[Perugino]], ca. 1496. La disposición orixinal yera más complexa. Archivu:Andrea della Robbia, The Adoration of the Magi altarpiece (c. 1500–1510), Victoria and Albert Museum, London - 20110519.jpg|''Adoración de los magos'', retablu en [[terracota]] d'[[Andrea della Robbia]] (1500-1510). Archivu:Lotto, polittico di recanati.jpg|Reconstrucción del llamáu "[[polípticu Recanati]]",<ref>Pirovano, Carlo (2002). Lotto. Milan: Electa. Fonte citada en [[:en:Recanati Polyptych]]</ref> de [[Lorenzo Lotto]], ca. 1506 Archivu:Pala di San Zaccaria (Venezia).jpg|La llamada [[pala di San Zaccaria]], de [[Giovanni Bellini]]. Archivu:Luca signorelli, polittico di arcevia.jpg|El llamáu "[[polípticu de Arcevia]]",<ref>Antonio Paolucci, Luca Signorelli, in Pittori del Rinascimento, Scala, Firenze 2004 ISBN 88-8117-099-X. Fonte citada en [[:it:Polittico di Arcevia]]</ref> de [[Luca Signorelli]] (1507). Archivu:Vicenza, santa corona, altare porto-pagello di bartolomeo montagna 02.JPG|Retablu de la [[ilesia de Santa Corona]]<ref>Scheda el so Chiesa di Santa Corona. Fonte citada en [[:it:Chiesa di Santa Corona]]</ref> (Vicenza), de [[Bartolomeo Montagna]].<ref>L. Puppi, Bartolomeo Montagna, Venezia, 1962. Fonte citada en [[:it:Bartolomeo Montagna]].</ref> </gallery> </center> == Retablos flamencos tardogóticos y Renacencia nórdica == [[Ficheru:Jan and Hubert van Eyck - Ghent Altarpiece.jpg|thumb|El llamáu "[[polípticu de Gante]]" o retablu de l'adoración del corderu místicu (abiertu), de los [[Jan van Eyck|hermanos Van Eyck]] (1432).]] [[Ficheru:Ghent Altarpiece (closed, after restoration).jpg|thumb|''Ídem'' (zarráu).]] [[Ficheru:Diptyque de Melun reconstitué.jpg|thumb|''[[Dípticu de Melun]]'', de [[Jean Fouquet]] (1452-1458).]] [[Ficheru:Kosice - St. Elisabeth Cathedral - Altar.JPG|thumb|Retablu mayor de la [[Catedral de Košice]], del llamáu [[Maestru de la Lleenda de Santa Isabel]] (1474-1477).<ref>Művészeti lexikon I–IV. Főszerk. Zádor Anna, Genthon István. 3. kiad. Budapest: Akadémiai. 1981–1983. Fonte citada en .</ref>]] [[Ficheru:Albrecht Dürer - Paumgartner-Altar - Alte Pinakothek München.jpg|thumb|El llamáu [[retablu Paumgartner]], d'[[Alberto Durero]] (1502-1504). Durero realizó dalgunos otros grandes retablos,<ref>[http://www.historiadelarte.us/renacencia/recontra/grandes-retablos.html Grandes Retablos]</ref> como'l llamáu [[altar de Heller]]<ref>Costantino Porcu (a cura di), Dürer, Rizzoli, Milano 2004. Fonte citada en [[:it:Altare Heller]]</ref> anque'l más famosu de los sos polípticos nun ye una "pieza d'altar", nin siquier puramente devocional, a pesar de la so tema relixosa, dáu'l so tratamientu "modernu" de los desnudos: [[Adán y Eva (Durero)|''Adán y Eva'']].]] [[Ficheru:Panels, Victoria & Albert Museum, London - DSCF0330.JPG|thumb|Retablu de Santa Margarita, d'un maestru anónimu del norte d'Alemaña (ca. 1520). Probablemente vien de la ''Johanniskirche'' de [[Lüneburg]].<ref>Martin Voigt: St. Johanniskirche Lüneburg. Deutscher Kunstverlag, München. Fonte citada en [[:de:St. Johannis (Lüneburg)]]</ref> A pesar de lo tardío de la fecha, sigui calteniendo les convenciones estétiques del góticu internacional.]] [[Ficheru:RetableMuséeAnversMaîtreAnonymeBrabant.jpg|thumb|Pequeñu retablu devocional priváu de la tipoloxía denominada en flamencu ''[[Besloten Hofje]]''<ref>Vlaamse Kunstcollectie: Besloten hofje. Fonte citada en [[:nl:Besloten Hofje]]</ref> ("xardín zarráu", en referencia a la tema del ''[[Hortus conclusus]]'') procedente de Brabante (ca. 1594).]] {{VT|Primitivos flamencos|Renacencia nórdica}} Na zona ambiguamente denominada "Flandes" pola historiografía, el [[Estáu Borgoñón]] protagonizó una rellumanza cultural que [[Johan Huizinga]] calificó de ''Seronda de la Edá Media''; y que siguió na Edá Moderna so los Habsburgu. Como los apreciadísimos [[tapices flamencos]], los [[retablos flamencos]] esportar a toa Europa, tantu los polípticos pictóricos (los [[Van Eyck]], [[Van der Weyden]], [[Van der Goes]]) como los escultóricos, de complexa composición arquitectónica y motivos derivaos del [[góticu internacional]].<ref>María Jesús Gómez Bárcena, [http://revistas.ucm.es/index.php/ANHA/article/view/ANHA0404110033A ''Arte y devoción nes obres importaes. Los retablos flamencos” esculpíos tardogóticos'']</ref> Dalgunos d'ellos recibieron denominaciones allabancioses (como "[[la perlla de Brabante]]" o "[[el milagru de Dortmund]]").<ref>[http://www.cobra.be/cm/vrtnieuws.francais/magazine/1.1044802 ''Un des plus grands retables flamands à Dortmund''] (el llamáu "[[milagru doráu de Dortmund]]").</ref> Nel reinu de Francia cobró gran fama la obra d'escultores como [[Antoine Le Moiturier]] (retablu del xuiciu final de la [[colexata de San Pedro d'Avignon]],<ref>Base Mérimée, ministère français de la Culture. Fonte citada en [[:fr:Collégiale Saint-Pierre d'Avignon]]</ref> del que namái subsisten dos ánxeles),<ref>Jacques Baudoin, [https://books.google.es/books?id=hcUWi3fTpvAC&pg=PA213&lpg=PA213&dq=retable+de+saint+pierre+avignon+moiturier&source=bl&ots=Bw59LxKx2y&sig=nHo50thKt75nl8m2gCVUhtFSNdU&hl=es&sa=X&ei=98eAUerTFrHG7AaF-oCIAQ&ved=0CFMQ6AEwBQ#v=onepage&q=retable%20de%20saint%20pierre%20avignon%20moiturier&f=false ''Les grands imagiers d'occident''], Creer, 1983, ISBN 2-902894-15-5, vol. 1, pg. 213. [http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=RETROUVER&FIELD_98=ECOL&VALUE_98=%20Bourgogne&NUMBER=6&GRP=0&REQ=%28%28Bourgogne%29%20%3aECOL%20%29&USRNAME=nobody&USRPWD=4%24%2534P&SPEC=3&SYN=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&DOM=All ''Ángel portando los símbolos de la Pasión'' - Ficha en Joconde], [http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=RETROUVER&FIELD_98=ECOL&VALUE_98=%20Bourgogne&NUMBER=7&GRP=0&REQ=%28%28Bourgogne%29%20%3aECOL%20%29&USRNAME=nobody&USRPWD=4%24%2534P&SPEC=3&SYN=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&DOM=All ''Ángel tocando la trompeta'' - Ficha en Joconde].</ref> y pintores como [[Jean Fouquet]] (l'atrevíu [[dípticu de Melun|dípticu pa la capiya funeraria de Agnès Sorel]] na Catedral de Melun). Nes ciudaes centroeuropees de cultura xermánica, en redol al Rin y el Danubiu, qu'asistieron a la nacencia de la imprenta, d'espectacular repercusión nel espardimientu del [[Humanismu renacentista|humanismu]] y el tresformamientu de la cultura nes décades finales del sieglu XV y les primeres del sieglu XVI, destacó la obra de pintores como [[Michael Pacher|Pacher]], [[Durero]], [[Grünewald]], [[Altdorfer]], [[Jörg Ratgeb|Ratgeb]], [[Hans Baldung|Baldung]], los [[Cranach]] o los [[Holbein]], que tamién se desenvolvió na retablística. Alternativamente, o integrándose nos mesmos retablos, desenvolvióse la obra d'escultores como [[Veit Stoss]], [[Nikolaus Gerhaert]], [[Tilman Riemenschneider]] o [[Nicolas de Haguenau]]. Les formes evolucionaron dende los paneles fixos de modestes dimensiones hasta les grandes y complexes estructures articulaes con complexa ornamentación arquitectónica. Les ales solíense dedicar a representaciones pictóriques de los santos, ente que'l panel central acutar a escenes evengélicas en talles de bultu.<ref>''Monumental carved, winged altarpieces are the most ambitious artworks from the Middle Ages, incorporating the skills of painters, sculptors, and cabinetmakers. Those that are most notable for their artistic originality and masterly execution were produced in the southern German-speaking regions, including Austria and South Tirol, in the last decades of the Late Gothic period (roughly 1460 to 1525). By that time altarpieces had evolved from low, fixed panels to large wooden structures with rich architectural ornamentation. Paintings of the saints often adorned the movable wings, while carved reliefs or freestanding sculptures of scenes from the Gospels occupied the gilded, center shrine.'' Rainer Kahsnitz (testu), Achim Bunz (fotografíes), [https://books.google.es/books/about/Carved_Splendor.html?id=8MlSiFzN_hgC&redir_esc=y ''Carved Splendor: Late Gothic Altarpieces in Southern Germany, Austria, and South Tirol''], Getty Publications, 2006, ISBN 0-89236-853-5.</ref> A partir de 1517, l'impautu de la [[Reforma Protestante]] foi pernotable, y no que toca a los retablos, provocó la destrucción de munches imáxenes relixoses; anque tamién hubo destacaos artistes luteranos que siguieron realizando pieces d'altar, como los Cranach.<ref>* Kathrin Wagner, [https://books.google.es/books?id=8qf0aIGS4-kC&dq=subject:%22Altarpieces%22&source=gbs_navlinks_s ''Rostocker Retabelkunst im 15. Jahrhundert''], Verlag-Ludwig, 2011, ISBN 3-86935-004-0 * Barbara G. Lane, [https://books.google.es/books/about/The_altar_and_the_altarpiece.html?id=1K3qAAAAMAAJ&redir_esc=y ''The altar and the altarpiece: sacramental themes in early Netherlandish painting''], Harper & Row, 1984, ISBN 0-06-430133-8 * Lynn F. Jacobs, [https://books.google.es/books?id=-yiKQgAACAAJ&dq=subject:%22Altarpieces%22&hl=en&sa=X&ei=IQqBUc2xKorG7AaH7YHgAg&ved=0CEcQ6AEwBTgK ''Early Netherlandish Carved Altarpieces, 1380-1550: Medieval Tastes and Mass Marketing''], [[Cambridge University Press]], 1998, ISBN 0-521-47483-3 </ref> <center> <gallery> Archivu:Robert Campin - L' Annonciation - 1425.jpg|''[[Trípticu de l'Anunciación]]'' o de Mérode, de [[Robert Campin]] (1425-1430). Archivu:Rogier van der Weyden 001.jpg|''[[Polípticu del xuiciu final]]'' (abiertu), de [[Rogier van der Weyden]] (1440-1450). Archivu:Rogier van der Weyden - The Last Judgment Polyptych (reverse side) - WGA25626.jpg|''Ídem'' (zarráu). Archivu:Dieric Bouts - Altarpiece of the Holy Sacrament.jpg |''[[La Última Cena (Dirk Bouts)|Retablu del Santísimu Sacramentu]]'', de [[Dirk Bouts]] (1464-1467). Archivu:Dieric Bouts 003.jpg|El retablu llamáu "[[la perlla de Brabante]]", ca. 1470.<ref>Flügelaltar "Perle von Brabant", Alte Pinakothek, München. Fonte citada en [[:de:Meister der Perle von Brabant]]</ref> Archivu:Hugo van der Goes 004.jpg|El llamáu "[[trípticu Portinari]]", de [[Hugo van der Goes]] (1476-1478). Archivu:Alois Hänisch Pacher-Altar St Wolfgang.jpg|El llamáu ''[[Pacher-Altar]]'',<ref>Manfred Koller: Der Flügelaltar von Michael Pacher in St. Wolfgang. (Studien zu Denkmalschutz und Denkmalpflege Band 18). Wien, Köln, Weimar 1998, ISBN 3-205-98900-7. Fonte citada en [[:de:Pacher-Altar]]</ref> retablu de [[St. Wolfgang im Salzkammergut]] de [[Michael Pacher]](1471).<ref>Ye unu de los "siete retablo alemanes" escoyíos pal so estudiu por [[Arthur Burkhardt]]. ''Seven German Altars'', F. Bruckmann, Munich, 1965: ''v. 1. The Herrenberg altar of [[Jörg Ratgeb]]. v. 2. The Freiburg altar of [[Hans Baldung]]. v. 3. The St. Florian altar of [[Albrecht Altdorfer]]. v. 4. The St. Wolfgang altar of [[Michael Pacher]]. v. 5. The Kefermarkt altar. v. 6. The Cracow altar of [[Veit Stoss]]. v. 7. The Isenheim altar of [[Matthias Grünewald]].''</ref> Archivu:Altar_of_Veit_Stoss,_St._Mary's_Church,_Krakow,_Poland.jpg|El llamáu "[[retablu de la Dormición|retablu]]" o "[[altar de la Dormición]]" o [[altar de Cracovia|de Cracovia]],<ref>Burkhard, Arthur. The Cracow Altar of Veit Stoss. Munich, F. Bruckmann, 1972. Fonte citada en [[:en:Altarpiece of Veit Stoss]]</ref> de [[Veit Stoss]] (1477-1489). Archivu:Altar 1.JPG|El llamáu "[[retablu Kefermarkter|retablu]]" o "[[altar Kefermarkter]]" (1490-1497).<ref>Ulrike Krone-Balcke: Der Kefermarkter Altar –- sein Meister und seine Werkstatt, Deutscher Kunstverlag, München 1999. Fonte citada en [[:de:Kefermarkter Flügelaltar]]</ref> Archivu:Tilman Riemenschneider Heilig Blut Altar 1.jpg|El llamáu "[[retablu de la Sagrada Sangre|retablu]]" o "[[altar de la Sagrada Sangre]]" (''[[Heiligblutaltar]]''),<ref>Iris Kalden-Rosenfeld: Tilman Riemenschneider und seine Werkstatt. Mit einem Katalog der allgemein als Arbeiten Riemenschneiders und seiner Werkstatt akzeptierten Werke (= Die Blauen Bücher). 3. aktualisierte und erweiterte Auflage. Langewiesche, Königstein im Taunus 2006, ISBN 3-7845-3224-1. Fonte citada en [[:de:Stadtkirche St. Jakob (Rothenburg ob der Tauber)]]</ref> de [[Tilman Riemenschneider]] (1501—1505). Del mesmu autor, o del so círculu, son el retablu de la [[ilesia de San Pedro y San Pablo de Detwang]],<ref>Der Detwanger Altar von Tilman Riemenschneider. Beitr. v. Jürgen Denker, Eike o. Karin Oellermann, Ewald M.Vetter. Wiesbaden 1996. Fonte citada en [[:de:St. Peter und Paul (Detwang)]]</ref> el ''[[Zwölfbotenaltar]]''<ref>Poensgen: Der Windsheimer Zwölfbotenaltar von Tilman Riemenschneider im Kurpfälzischen Museum zu Heidelberg, 7. Auflage 1974. Fonte citada en [[:de:Zwölfbotenaltar]]</ref> y el ''Marienretabel'' de la ''[[Herrgottskirche]]''<ref>Sabine Kutterolf-Ammon: Die Herrgottskirche zu Creglingen. Fonte citada en [[:de:Herrgottskirche (Creglingen)]]</ref> de [[Creglingen]]. Archivu:Albrecht Altdorfer 028.png|Parte de los paneles del llamáu [[retablu de San Sebastián|retablu]] o "[[altar de San Sebastián]]" (''[[Sebastianaltar]]'')<ref>Tamién son conocíos col mesmu nome munchos otros retablos cola tema de [[Sebastián (mártir)|San Sebastián y el so martiriu]] ([http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Martyrdom_of_Saint_Sebastian vease l'ampliu tratamientu de la tema na historia de la pintura]): n'alemán (''Sebastianaltar''), otros retablos de Holbein el Viejo (1516) -[http://commons.wikimedia.org/wiki/Ficheru:Holbein_d.%C3%A4..jpg Alte Pinakoteke, Múnich]- o de [[Hans Baldung]] (1507); -[http://everypainterpaintshimself.com/article/hans_baldung_griens_st._sebastian_altarpiece EPPH]- n'español ([[retablu de San Sebastián]]), el de la [[ilesia de l'Asunción de Montesa]], del círculu de [[Juan de Juanes]] (1559) -[http://www.museumontesa.com/admin/archivu/docdow.php?id=131 ''La lluz de les imáxenes'']- y al de la [[colexata de Santa María Mayor de Bolea]], de [[Gil de Brabante]] (1503) -[http://www.colegiatadebolea.es/rsansebastian.php?idioma=es colegiatadebolea.es] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190714141945/http://www.colegiatadebolea.es/rsansebastian.php?idioma=es |date=2019-07-14 }}-, etc.; n'italianu (''[[pala di San Sebastiano]]''), obres de [[Giovanni del Biondo]], [[Andrea da Murano]] -en Trebaseleghe-, [[Dosso Dossi]] -catedral de Módena, [http://www.unesco.mo.it/tavola_san_sebastiano.php?unesco=28b0002cb4afab1d0f19c40222df08c7 unesco.mo.it]-</ref> del [[monesteriu de San Florián]]<ref>Baumgartner, Rupert (2001). St. Florian's Collegiate Church. Ried im Innkreis: Kunstverlag Hofstetter. Fonte citada en [[:en:St. Florian Monastery]]</ref> ([[Sankt Florian]], Austria), d'[[Altdorfer]] (1509-1519).<ref>Tien doce paneles principales, ocho de los cualos narren la Pasión de Cristu y cuatro el martiriu de San Sebastián. [https://www.lessing-photo.com/search.asp?a=L&lc=20202020493F&co=Austria&ci=St.Florian&ln=Abbey&p=3&ipp=6 Lessing photo archive] (da la fecha 1518).</ref> Archivu:Freiburg Minster 2008.jpg|Retablu del altar mayor de la [[Catedral de Friburgu de Brisgovia|catedral de Friburgu]], de [[Hans Baldung]] (1512-1516). Archivu:Grunewald Isenheim1.jpg|El llamáu "retablu" o "[[altar de Isenheim]]" (1512-1516). Configuración zarrada, con pintures de [[Grünewald]]. Archivu:Grunewald Isenheim2.jpg|''Ídem''. Configuración de primera apertura (primeros paneles centrales esplegaos) |''Ídem''. Configuración de segunda apertura (segundos paneles centrales esplegaos, predela retirada), con talles de [[Nicolas de Haguenau]]. Archivu:Herrenberger Altar BMK.jpg|El llamáu "[[retablu Herrenberger|retablu]]" o "[[altar Herrenberger]]",<ref>Kleines Bild des geöffneten Altars. Fonte citada en [[:de:Herrenberger Altar]]</ref> de [[Jerg Ratgeb]] (1518-1521). Archivu:Universitätskapelle Münster Freiburg Panorama Altar.jpg|El llamáu "[[retablu Oberried|retablu]]" o "[[altar Oberried]]", de [[Hans Holbein el Mozu]] (1521-1522). Archivu:Schneeberg St. Wolfgangskirche altar piece front (aka).jpg|El llamáu "[[retablu Schneeberger|retablu]]" o "[[altar Schneeberger]]" (''[[Wolfgangskirche]]'', [[Schneeberg]]),<ref>''Altardetails nach der Darstellung der Webseiten der Gemeinde''. Fonte citada en [[:de:St.-Wolfgangs-Kirche (Schneeberg)]]</ref> de [[Lucas Cranach el Viejo]], 1532–1539 (vista anterior -''rectu''-). Archivu:Schneeberg St. Wolfgangskirche altar piece back (aka).jpg|''Ídem'' (vista posterior -''versu''-). </gallery> '''Los llamaos "retablos d'Amberes"''' </center> Nos sieglos XV y XVI, la fama de los llamaos "[[retablos d'Amberes]]"<ref name=AMB/> estender por toa Europa. La puxanza comercial de la ciudá d'[[Amberes]] produxérase especialmente a partir de la decadencia de la ciudá de [[Bruxes (Bélxica)|Bruxes]], y sufrió un tarrecible golpe col [[sacu d'Amberes]] de 1576. <center> <gallery> Archivu:Pruszcz Polyptych.jpg|El llamáu "[[polípticu Pruszcz]]", ca. 1500. Archivu:Valladolid iglesia Salvador retablo San Juan-Bautista ni.jpg|Retablu de San Xuan Bautista de la ilesia del Salvador de Valladolid, ca. 1500 (el bancu realizar por artistes locales).<ref>[https://web.archive.org/web/20120430054741/http://www.delsolmedina.com/MuseoVCentenarioICatolica2.htm Retablu de San Xuan Bautista]</ref> Archivu:Anonimo Retablo vida de la Virgen ni.JPG|Retablu de la capiya del Santu Cristu del conventu de San Francisco de Valladolid, ca. 1515. Archivu:Marienkirche Luebeck altar.jpg|Retablu de la ''Marienkirche'' de [[Lübeck]], del llamáu [[Maestru de 1518]]<ref>S. van Bellingen: De Meester van 1518. In: De Brabantse Folclor 251 (1986), S.236-241. Fonte citada en [[:de:Meister von 1518]]</ref> Archivu:20110826St Kornelius und Cyprian Kirrlach17.jpg|Retablu de los santos Cornelio y Cipriano de [[Kirrlach]]. Archivu:Roskilde kathedraal 2.jpg|Retablu de la [[Catedral de Roskilde]]. Archivu:Wien - Votivkirche, Antwerpener Altar.JPG|Retablu de la ''[[Ilesia Votiva|Votivkirche]]'' de Viena. Archivu:Waase St. Marien Altar Gesamtansicht.jpg|Retablu de la ''Marienkirche'' de [[Waase]].<ref>Literatur über St.-Marien-Kirche (Waase) in der Landesbibliographie MV. Fonte citada en [[St.-Marien-Kirche (Waase)]]</ref> Archivu:F54 PAM retable Gueldre.JPG|El llamáu "retablu de [[Felipa de Gelderland]]" en [[Pont-à-Mousson]]. Archivu:Flandrischer Altar in der St.-Lambertuskirche zu Affeln (Stadt Neuenrade), Sauerland, NRW.jpg|Retablu de [[San Lamberto de Affeln]]<ref>Georg Dehio: Handbuch der Deutschen Kunstdenkmäler, Nordrhein-Westfalen. Band 2, Westfalen, Deutscher Kunstverlag, München 1969. Fonte citada en [[:de:St. Lambertus (Affeln)]]</ref> (1525). </gallery> </center> == Retablu renacentista español == [[Ficheru:Olivares de Duero iglesia San Pelayo retablo mayor ni.jpg|thumb|Retablu mayor de San Pelayo d'[[Olivares de Duero]] (ca. 1520-1530). Ensamblador [[Pedro de Guadalupe]] (traza y decoración), pintures de [[Juan de Soreda]] (51 tables), escultures d'[[Alonso Berruguete]] (el Calvariu del áticu) y del círculu de [[Felipe Vigarny]] (el restu).<ref>[http://www.luzrasante.com/la-singular-historia-del retablu-de-olivares-de-duero/ La singular historia del retablu d'Olivares de Duero]. [http://www.diputaciondevalladolid.es/cultura_edu/arpa/2008/retablos/olivares.html Web de la Diputación de Valladolid]. [http://artevalladolid.blogspot.com.es/2012/09/el retablu mayor-de-olivares-de-duero_28.html La perlla del Duero: El retablu mayor de la ilesia de San Pelayo d'Olivares de Duero]</ref>]] [[Ficheru:Burgos - Catedral 040 - Capilla de Santa Ana.jpg|thumb|Retablu llateral de la capiya de Santa Ana na [[Catedral de Burgos]], de [[Diego de Siloé]] (principios del sieglu XVI). Ye comparable'l retablu central de la capiya, d'estilu góticu (obra de [[Gil de Siloé]], padre de Diego -vease [[Retablo#Retablo góticos na península ibérica|na so seición]]-), coles carauterístiques plateresques d'ésti: ornamentación de [[tondos]], [[grutescos]], [[Venera (moluscu)|veneres]] y [[querubinos]], ordenada estructura arquitectónica de pilastres planes y frisos con menuda decoración; y motivos heráldicos nel bancu.]] [[Ficheru:Girona 068.JPG|thumb|[[Retablu de Santa Elena]]<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obres/16071.htm Ficha en Artehistoria]</ref> na [[catedral de Girona]], de [[Pedro Fernández de Murcia]] -o "Pere Fernández"-, [[Antonio Norri]] -o [[Antoni Norri]]- y [[Antonio Matteu]] -o [[Antoni Matteu]]- (1517-1520).]] [[Ficheru:El Miracle, retaule renaixentista-PM 58638.jpg|thumb|Retablu de la capiya del Santísimu de la [[ilesia del Miracle]], atribuyíu a [[Pere Nunyes]] (1530).<ref>BARAUT, Cebrià - Santa Maria del Miracle - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001 - ISBN 84-8415-329-0. Fonte citada en [[:ca:Retaule de la capella del Santíssim (El Miracle)]]</ref>]] {{VT|Escultura de la Renacencia n'España|Pintura renacentista d'España}} Suel establecese una periodización cronolóxica del [[Renacimientu n'España]] ente l'[[Alta Renacencia española|Alta]] y el [[Baxa Renacencia española]], anque les etiquetes estilístiques son d'usu problemáticu: "[[platerescu]]" aplicar a les producciones del primer terciu del sieglu XVI, caracterizaes pol ''[[horror vacui]]'', que se comparaben col trabayu de los plateros, y nel que s'encuadren tantu los postreros maestros de tradición gótica o hispanu-flamenca como la introducción de nuevos elementos d'orixe renacentista italianu; "[[manierista]]" aplicar al terciu central del sieglu (anque ye un axetivu que puede aplicase tanto a los discípulos de les grandes figures italianes d'empiezos del XVI como al periodu post-tridentino y hasta l'empiezu del sieglu XVII); "[[Romanismo (arte)|romanista]]" aplicar al terciu final del sieglu, carauterizáu poles formes sobries de Gaspar Becerra y el gran proyeutu escurialense. === Retablu platerescu === N'España, la estética renacentista tardó n'imponese, debíu al enraigono de les formes gótiques o hispanu-flamenques. Nun primeru momentu, les formes italianizantes apaecen tímidamente nos retablos (al igual que lu faía na arquiteutura), en forma de detalles decorativos. Namái avanzáu'l sieglu XVI conforma una estética novedosa: l'[[estilu platerescu]]. El retablu platerescu combina elementos gotizantes con otros de raigón italiana, caracterizándose pol so calter narrativu (relieves o pintures) y el desenvolvimientu del tabernáculo qu'adopta una posición central y prominente. Los retablos platerescos son xeneralmente bien planos, configurándose por aciu pilastres o semicolumnas, cola novedá del [[balustre]] como soporte. La decoración suel ser estilizada y menuda, en forma de [[grutescos]], [[Venera (moluscu)|veneres]], cabeces de querubinos, anxelones, [[roleos]]..., apaeciendo nueves tipoloxíes formales, como los relieves circulares o los realizaos en ''[[stiacciato]]''. Na [[Corona de Castiella]] son exemplos destacaos de retablu platerescu: * el [[retablu mayor de la catedral de Palencia]], consideráu unu de los primeros retablos renacentistes n'España (contratáu en 1504), obra de [[Felipe Vigarny]], [[Alejo de Vahía]], [[Pedro de Guadalupe]], [[Juan de Flandes]] y [[Juan de Valmaseda]];<ref>VV. AA., ''Les edaes del Home: Memories y rellumances'', Fundación Les Edaes del Home, 1999 (catálogu de la esposición).</ref> * el retablu mayor de la [[Capiya Real de Granada]], obra igualmente de Felipe Vigarny, decoráu con escenes de la conquista de Granada y estatues orantes de los [[Reis Católicos]], por [[Diego de Siloé]];<ref>[http://www.capillarealgranada.com/es/cont_retablu.html Web oficial]</ref> * el retablu mayor de la ilesia de San Pelayo d'[[Olivares de Duero]] (provincia de Valladolid); * el retablu mayor del [[Conventu de San Pablo de Palencia]]; * el retablu de la capiya de la Piedá de la [[Ilesia de San Miguel Arcánxel (Oñate)]]; * el retablu de la [[ilesia del Salvador (Calzadilla de los Barros)]], d'[[Antón de Madrid]] (primer terciu del sieglu XVI).<ref>[http://cvc.cervantes.es/actcult/art_reli/retablos/extremadura/folles/ Retablos españoles] en CVC</ref> Na [[Corona d'Aragón]], simultáneamente a la introducción de les formes renacentistes italianes por [[Pedro Fernández de Murcia]] (retablu de Santa Elena de la [[Catedral de Girona]]), siguió la tradición gótica del retablu espositor d'alabastru, afaciéndose a la nueva estética, destacando nesti ámbitu [[Damián Forment]], al que se deben: * el [[retablu mayor de la Basílica del Pilar]] de [[Zaragoza]] (1512-1518), n'alabastru, d'estructura gotizante y relieves casi de bultu redondu; * el retablu mayor de la [[Catedral de Uesca]] (1520), realizáu n'alabastru, el so cuerpu ye un gran trípticu de tres escenes qu'amuesen la [[pasión de Cristu]]; * el retablu mayor del [[monesteriu de Poblet]], de calter más platerescu, coles carauterístiques veneres planes; * el retablu mayor de la catedral de [[Santo Domingo de la Calzada]], realizáu en madera dorao y policromada, con exuberante decoración. Tamién foi notable nos retablos aragoneses d'esta dómina'l trabayu de [[Juan de Moreto]], [[Juan de Salas (escultor)|Juan de Salas]] y [[Gabriel Yoly]] (retablu de la capiya de San Miguel de la [[Catedral de Jaca]], retablu mayor de la [[Catedral de Teruel]]); siguíu nes décades centrales del sieglu XVI por [[Cosme Damián Bas]] (retablos de la [[Catedral de Albarracín]], dalgunos en madera ensin policromar).<ref>[http://www.jdiezarnal.com/catedraldealbarracin.html Catedrales d'España - Catedral de Albarracín]</ref> <center> <gallery> Archivu:Burgos - Catedral 061 - Capilla del Condestable.jpg|Retablu mayor de la [[Capiya del Condestable]]. Nel mesmu llugar hai otros notables retablos. Archivu:Palencia - San Pablo 07.JPG|Retablu mayor de la ilesia del [[conventu de San Pablo de Palencia]]. Archivu:Oñate - Iglesia de San Miguel - retablo de la capilla de la Piedad.jpg|Retablu de la capiya de la Piedá de [[Ilesia de San Miguel Arcánxel (Oñate)|San Miguel de Oñate]]. Archivu:Zaragoza - Basilica del Pilar 32.jpg|[[Retablu mayor de la Basílica del Pilar]], de [[Damián Forment]] (1512-1518). Archivu:Palencia - Catedral 90 - retablo mayor.JPG|[[Retablu mayor de la Catedral de Palencia]]. Archivu:Teruel - Catedral, interiores 08.jpg|Retablu mayor de la [[Catedral de Teruel]]. Archivu:Jaca - Catedral - Interior - Retablo07.jpg|Retablu de San Miguel de la [[Catedral de Jaca]] (nel mesmu templu caltiénense otros notables retablos). Archivu:Fale - Spain - Uesca - 27.jpg|Retablu mayor de la [[Catedral de Uesca]]. Archivu:Virgen de los mareantes Alcazar sevilla 002.jpg|Retablu de la Virxe de los amoriantes na capiya del ''Cuartu del Almirante'' de los [[Reales Alcázares de Sevilla|Reales Alcázares]] de Sevilla, d'[[Alejo Fernández]] (1531-1536). L'edificiu tien otres capiyes con notables retablos.<ref>[[:commons:Category:Altar piece in the Chapel of Alcázar of Seville|Virxe de l'Antigua]] ([[Diego de Castillejo]]. [http://www.retabloceramico.net/articulo0490.htm Retablu de la Visitación. Oratoriu de los Reis Católicos] ([[Francisco Niculoso Pisano]], 1504)</ref> Archivu:SantCompostela45.jpg|Retablu de la Virxe del Bon Conseyu na capiya de San Bartolomé de la [[Catedral de Santiago de Compostela]], de [[Mateo Arnao]] (1521). Archivu:Sigüenza PM 53028.jpg|Retablu de don Fadrique de Portugal na [[Catedral de Sigüenza]], d'[[Alonso de Covarrubias]], [[Francisco de Baeza]], [[Sebastián de Almonacid]] y [[Juan de Talavera]] (1520-1529). </gallery> </center> [[Ficheru:Palencia Paredes de Navas Santa Eulalia retablo mayor 01 lou.JPG|thumb|[[Retablu mayor de la ilesia de Santolaya (Paredes de Nava)]], una obra coleutiva del taller de los [[Berruguete]] ([[Alonso Berruguete]] y [[Inocencio Berruguete]] -1550-, que reutilizaron los dolce tables del retablu anterior obra de [[Pedro Berruguete]] -1490-), y de un artista emparentáu, [[Esteban Xordán]] (casáu con una sobrina d'Alonso). El calvariu atribuyir al propiu Alonso o a otru discípulu del taller Berruguete.<ref>[http://www.paredesdenava.net/espanol/turismo/retablu_mayor.htm Retablu mayor de Nª Sª de l'Asunción (Ilesia Parroquial Santolaya)] {{Wayback|url=http://www.paredesdenava.net/espanol/turismo/retablu_mayor.htm |date=20150402111526 }}</ref>]] [[Ficheru:Tordesillas - San Antolin 20.jpg|thumb|left|Retablu mayor de San Antolín de Tordesillas.]] === Retablu manierista === A partir de la década de 1530, el [[manierismu]], una evolución del clasicismu [[Cinquecento|quinientista]], invade tolos ámbitos artísticos europeos. N'España, la irrupción d'esti estilu acaba coles últimes brigueres del Góticu ya impon la vixencia del estilu italianizante a partir de dicha década hasta práuticamente'l sieglu XVII. Nel campu del retablu, l'estilu manierista dio intérpretes xeniales, con obres maestres que seríen bien almiraes y asonsañaes. El primeru d'ellos foi [[Alonso Berruguete]], unu de los escultores españoles más reconocíos de tolos tiempos. El so trabayu más ambiciosu, el [[Retablu de San Benitu'l Real (Valladolid)|retablu mayor del monesteriu de san Benitu de Valladolid]] (1527-1532), atópase disgregado güei en delles partes, calteníes casi toes nel [[Muséu Nacional d'Escultura]] de la mesma ciudá. L'arte temperamental ya inclasificable de Berruguete exhibe nesta obra dalgunes de les carauterístiques propies del Manierismu hispanu, entemeciendo elementos típicos de la Renacencia más ortodoxa (veneres, balustres, relieves en tondo) con un peculiar sentíu dramáticu totalmente anticlásico, nel que les formes sométense al efeuto xeneral d'espresividá y movimientu.<ref>Consultar la obra ''Berruguete y la so obra'', por Ricardo de Orueta. Ministeriu de Cultura, 2011 (reedición).</ref>Berruguete foi bastante prolíficu na so dedicación al retablu, y creó un importante taller con discípulos como [[Francisco Giralte]] (autor del retablu de la [[Capiya del Obispu (Madrid)|Capiya del Obispu]] aneja a la parroquia de San Andrés de Madrid) o Manuel Álvarez, responsables en parte del gran espardimientu y ésitu del estilu berruguetesco. L'otru gran maestru manierista, perteneciente como Berruguete al focu vallisoletano, foi [[Juan de Juni]]. Al igual que'l primeru, cultiva l'estilu italianizante dende una óptica bien personal. Munches de les obres maestres Juni lo fueron nel campu del retablu; atinó a concebir les sos creaciones retablísticas como un tou unitariu y non meres arquitectures-marco, y nun duldar n'alteriar y deformar los principios del clasicismu n'ares de la espresividá. Ye bien llamativu'l fechu de que les imáxenes y relieves junescos paezan enchir el marcu que los contién, lo que da a estes obres gran potencia visual y mayor cercanía al espectador, prefigurando ciertos enclinos barrocos. Dalgunos de los sos retablos más conocíos son el mayor de la [[catedral de Valladolid]] (encargáu al artista pa la [[Ilesia de Santa María L'Antigua|ilesia de Santa María l'Antigua]]), el de la capiya de los Alderete de [[Iglesia museo de San Antolín de Tordesillas|San Antolín de Tordesillas]] y el de la capiya de los Benavente en Santa María de [[Medina de Rioseco]]. <center> <gallery> Archivu:Valladolid, España. Catedral. Capilla mayor.jpg|Retablu de Juan de Juni na capiya mayor de la Catedral de Valladolid. Archivu:Medina de Rioseco - Santa Maria de Mediavilla1.jpg|Retablu de Santa María de Mediavilla de Medina de Rioseco. Archivu:Alonso Berruguete, San Benito de Nursia.jpg|Imaxe de ''San Benitu de Nursia'', talla de la fornica central del antiguu [[retablu de San Benitu'l Real de Valladolid]], d'[[Alonso Berruguete]] (güei desmontáu y exhibíu por pieces nel [[Muséu Nacional d'Escultura]]).<ref>[http://www.luzrasante.com/el retablu-de-san-benitu-de-valladolid/ Vease la reconstrucción del aspeutu orixinal].</ref> Archivu:IglesiaSantaMaria-Retablo.JPG|Retablu mayor de [[Santa María Coronada (Medina Sidonia)]], de [[Roque Balduque]].<ref>Vease tamién [http://www.juntadeandalucia.es/culturaydeporte/web/areas/bbcc/intervenciones/9b36c082-6y6y-11y1-9615-000ae4865a05 Retablu de San Pedro de la capiya de los Ayllones. Ilesia de San Pedro]</ref> Archivu:Main altar - Iglesia de Santa Ana - Seville (2).JPG|Retablu mayor de la [[ilesia de Santa Ana (Sevilla)]], del pintor [[Pedro de Campaña]] y l'escultor [[Pedro Delgado (escultor)|Pedro Delgado]] (1557).<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obres/21842.htm Ficha en Artehistoria]. [http://trianahoy.blogspot.com.es/2010/11/el retablu-mas-antiguu-de la renacencia.html Noticia de la restauración].</ref> Archivu:Iglesia de San Román (Toledo). Retablo.jpg|Retablu mayor de la [[ilesia de San Román (Toledo)]], de [[Diego Velasco d'Ávila'l Viejo]] (1553). Archivu:Toledo - Mº de San Juan de los Reyes 05.jpg|Retablu del [[Hospital de Santa Cruz]] (Toledo), güei en [[San Juan de los Reis]], de [[Felipe Bigarny]] y [[Francisco de Comontes]] (1541-1552).<ref>Isabel Mateo, [https://books.google.es/books?id=6aKdU6Ugf2AC&pg=PA157&lpg=PA157&dq=El retablu+de+la ilesia+foi+realizáu+por+Francisco+de+Comontes+pa+l'Hospital+de+Santa+Cruz,&source=bl&ots=acs1XJSRwk&sig=QY2KNV8cw0ptcg9vEeEmmoxMgu8&hl=es&sa=X&ei=p6KTUYzWOeGM7Abc6YHwDg&ved=0CEIQ6AEwAw#v=onepage&q=El%20retablu%20de%20la%20ilesia%20foi%20realizáu%20por%20Francisco%20de%20Comontes%20pa%20el%20Hospital%20de%20Santa%20Cruz%2C&f=false ''Pintura Toledana de la Segunda Metá Del Sieglu XVI''], pg. 157.</ref> </gallery> </center> === Retablu romanista === A mediaos del sieglu XVI, el [[Conceyu de Trento]] marca una cesura na vivencia relixosa y l'arte en particular. La necesidá d'una mayor claridá y contundencia na tresmisión del mensaxe evanxélicu fai que se templen ciertos escesos formales manieristes. Surde asina l'estilu ''a la romana'' o [[romanismo]], que va ser el predominante hasta'l fin de sieglu, conviviendo sicasí col manierismu, que caltuvo cierta vixencia. Siguiendo'l nuevu estilu, los retablos adquieren una concepción más arquitectónica y monumental; acentúase la severidá na decoración (frontones, columnes exentes, [[frisu|frisos]], [[triglifu|triglifos]] y [[metopa|metopes]]), mientres les imáxenes vuélvense espresives y aceñeres, nun intentu de resultar persuasivas. [[Ficheru:BasílicaElEscorialRetablo.jpg|thumb|Retablu mayor de la [[Basílica d'El Escorial]] (1583-1586), ''una de les mayores empreses artístiques del sieglu XVI'',<ref>Agustín Bustamante,[http://digitool-uam.greendata.es//exlibris/dtl/d3_1/apache_media/L2V4bGlicmlzL2R0bC9kM18xL2FwYWNoZV9tZWRpYS8xOTY0Mg==.pdf ''Les estatues de bronce d'El Escorial. Datos pa la so Historia''], en ''Anuariu del Departamentu d'Historia y Teoría del Arte (O.A.M.)'', Vol. VII-VIII, 1995-1996.</ref> diseñáu por [[Juan de Herrera]] y empobináu por [[Pedro Castello]], con esctructura y custodia de materiales nobles de [[Jacometrezo]], escultures en bronce de [[Leon Leoni]] y [[Pompeyo Leoni]] y pintures de [[Federico Zuccaro]] y [[Pellegrino Tibaldi]] (primeramente taba previstu asitiar ''[[El martiriu de san Lorenzo (Tiziano)|El martiriu de san Lorenzo]]'', de [[Tiziano]], una ''Anunciación'' de [[Veronés]] y una ''Natividá'' de [[Tintoretto]], que fueron apostraos a otros llugares del Monesteriu, al preferise caltener una unidá d'estilu). La bóveda tien frescos de [[Luca Cambiaso]], y los llaterales acueyen los cenotafios de la familia real, obra de los Leoni.]] La nueva corriente va tar protagonizada por maestros como [[Gaspar Becerra]], autor del retablu mayor de la [[catedral de Astorga]] (1558-1562), pieza paradigmática que va crear toa una ''moda'', siendo bien copiáu. Otros artistes representativos d'esti momentu son [[Pedro López de Gámiz]] (retablu mayor del [[Monesteriu de Santa Clara (Briviesca)|conventu de santa Clara]], [[Briviesca]]), [[Rodrigo de la Haya]] (que col so hermanu Martín realizó'l [[retablu mayor de la catedral de Burgos]]) y [[Juan de Ancheta]]. <center> <gallery> Archivu:Astorga Catedral 37 by-dpc.jpg|Retablu mayor de la Catedral de Astorga. Archivu:Retablo de la Iglesia del Convento de Santa Clara.jpg|Retablu mayor del conventu de Santa Clara de Briviesca. Archivu:Retablo mayor de la Catedral de Burgos.JPG|Retablu mayor de la Catedral de Burgos. </gallery> </center> Quiciabes el momentu culminante del estilu romanista, al empar que la so final, foi'l clasicismu que s'impunxo mientres el reináu de [[Felipe II d'España|Felipe II]] y la construcción del [[Monesteriu d'El Escorial]]. L'estilu [[Arquiteutura herreriana|escurialense]] marca n'España'l tránsitu de la Renacencia al Barrocu. Trátase d'un arte que prescinde de los elementos accesorios, esaniciando cualquier concesión decorativa y otorgando el protagonismu al soporte arquiteutónicu, que sigue los cánones clásicos de forma casi obsesiva, anque introduciendo un gigantismo de raigañu miguelangelesca. No referío a la retablística, el principal exemplu d'esta corriente foi'l retablu mayor de la [[Basílica d'El Escorial|Basílica]] del monesteriu. El ser un encargu de gran importancia simbólica (yá que había de presidir l'espaciu onde taben soterraos los [[rei d'España|reis d'España]]) fixo d'esta pieza una obra única; emplegar nel so confección los más costosos materiales (xaspes, mármoles polícromos, bronce dorao al fueu) según una pléyade d'artistes ente los más afamaos de la so xeneración: [[Juan de Herrera]] dio trazar xeneral, [[Pompeyo Leoni|Pompeyo]] y [[Leone Leoni]] fixeron les escultures ya inclusive se pensó qu'un cuadru de [[Tiziano]] presidiera'l conxuntu, anque finalmente encargóse la parte pictórica a [[Pellegrino Tibaldi]] y [[Federico Zuccaro]]. Esta monumental obra puede considerase'l cantar de cisne de la Renacencia n'España nel campu del retablu. L'impautu y novedá que supunxo van imponer hasta bien entráu'l [[sieglu XVII]], recoyendo munchos exemplos que se van faer a partir d'entós dalgunes d'estes innovaciones, como la ríxida superposición d'órdenes, l'empléu de piedra en llugar de madera policromada, la nítida estructuración y xerarquización iconográfica, y sobremanera, l'énfasis que se va dar d'equí p'arriba al sagrariu o tabernáculo, que, como asocede n'El Escorial, munches vegaes llega a tar exentu y casi independiente del cuerpu del retablu.<ref>Ver el llibru: ''Real Sitiu de san Lorenzo del Esocrial'', por Juan Martínez Cuesta. Madrid, Patrimoniu Nacional, 1992.</ref> Otros exemplos notables de retablu escurialense son el mayor de la colexata de san Luis de [[Villagarcía de Campos]] (Valladolid), diseñáu por Juan de Herrera y llabráu por [[Juan Sáez de Torrecilla]],<ref>[http://www.flickr.com/photos/rabiespierre/5311664555/ Villagarcía de Campos (Valladolid). Colexata de San Luis. Retablu Mayor]. [http://www.heredaduruena.com/es/villagarcia-campos/sec/48/ Villagarcía de Campos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190712221250/http://www.heredaduruena.com/es/villagarcia-campos/sec/48/ |date=2019-07-12 }}</ref> o'l que preside la ilesia vallisoletana de [[Ilesia de San Miguel y Santuyano (Valladolid)|san Miguel y san Julián]], obra d'[[Adrián Álvarez]].<ref>Martín Jiménez, ''op. cit.'' páxines 98 y ss. y 170 y ss. ''Adrián Álvarez y el so discípulu Pedro de Torres son dos escultores d'orixe vallisoletano que s'atopen activos a fines del sieglu XVI y empiezos del XVII. Na documentación que se caltién sobre ellos refléxase qu'en munches ocasiones policroman les sos propies talles. Trabayen nun círculu cercanu a los socesores de Juni, realizando obres pa San Benitu como'l retablu de la capiya del Obispu Valdivieso'' ([http://museoescultura.blogspot.com.es/2012/06/serie-policromias-iii.html Policromíes III])</ref><ref>[http://www.diputaciondevalladolid.es/cultura_edu/arpa/2008/retablos/quintanilla.html Retablu mayor de la ilesia de San Millán de Quintanilla (güei de Onésimo)], de [[Francisco Giralte]], 1568.</ref> <center> <gallery> Archivu:Iglesia de San Miguel, Valladolid. Interior hacia la capilla mayor.JPG|Retablu mayor de San Miguel y Santuyano de Valladolid. Archivu:Zumaia - Iglesia de San Pedro 08.JPG|Retablu mayor de la ilesia de San Pedro de [[Zumaia]], de Juan de Ancheta. Na mesma ilesia hai otros notables retablos.<ref>[[:commons:Category:Church_of_San_Pedro,_Zumaia|Imáxenes en Commons]]</ref> Archivu:Zaragoza - La Seo 16 - Capilla de los Santos Miguel, Gabriel y Rafael.JPG|Retablu de la Capiya de los Santos Miguel, Gabriel y Rafael na Seo de Zaragoza, de Juan de Ancheta. Archivu:Retablomayor sanjeronimo.jpg|Retablu mayor de San Jerónimo en Granada, de [[Pablo de Rojas]]. Archivu:Yuste retablo.jpg|Retablu mayor de la ilesia del [[monesteriu de Yuste]], cola copia de ''[[La Gloria (Tiziano)|La Gloria]]'' de Tiziano -{{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=RETABLU_DEL XUICIU FINAL.pdf El retablu del Xuiciu Final na ilesia monacal de Yuste |2=http://www.mcu.es/patrimonio/docs/MC/IPHE/BienesCulturales/06_EL |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }}-. Archivu:Retablo mayor Santo Domingo el Antiguo.jpg|Retablu mayor de [[Santu Domingu l'Antiguu]] (Toledo), pintáu por [[El Greco]]. Archivu:Borras-retablo-de-animas.jpg|Retablu de les Ánimes del Xuiciu Final, de [[Nicolás Borrás]] (1574).<ref>[http://concatedralalicante.com/retablu-d'animar-del xuiciu final.html Retablu de les Ánimes del Xuiciu Final]</ref> </gallery> </center> <center><div style="float:center; margin: 3mm; padding: 1mm; width: 400px; border: 0px solid;"><center> {| align=center ! colspan="4" style="background:Lavender; color:Black" |Reconstrucción hipotética del [[retablu de doña María d'Aragón]], d'[[El Greco]] (1596-1599). |- | [[Ficheru:Resurreccion Prado.jpg|120px]] | [[Ficheru:La crucifixión (El Greco, 1597).jpg|150px]] | [[Ficheru:Pentecostés (El Greco, 1597).jpg|120px]] |- | [[Ficheru:Adoración de los pastores Bucarest(2).jpg|120px]] | [[Ficheru:El Greco - The Annunciation (Anunciacion) Prado 1597-1600.jpg|150px]] | [[Ficheru:El bautismo de Cristo (El Greco, 1597).jpg|120px]] |} </center> </div></center> == Retablu barrocu: sieglos XVII y XVIII == [[Imaxe:Retablo barrado.jpg|300px|right|thumb|Retablu Mayor de la ilesia parroquial de [[Barrado]], obra de los [[hermanos de la Inzera Velasco]]]] El [[Escultura barroca|Barrocu]] foi, quiciabes, la dómina dorada del retablu, tantu pol gran númberu d'ellos que se fixeron como pola so importancia artística, la so variedá tipolóxico y formal, y les sos dimensiones, que aportaron a del tou monumentales. Nesta dómina, amás, cola implantación de la [[Contrarreforma]] tres el [[Conceyu de Trento]], afítase la construcción de retablos en llugares onde había ablayáu en sieglos anteriores, como zones d'Alemaña, Austria, Polonia, Países Baxos católicos o la mesma Italia. Sía que non, la Península Ibérica siguió siendo'l centru más creativu ya importante, cola novedá de la esportación a les ilesies y catedrales que se construyíen nesa dómina nes colonies d'América y otros llugares. Nos sieglos [[sieglu XVII|XVII]] y [[sieglu XVIII|XVIII]], el retablu cobró un estraordinariu protagonismu nel interior de les ilesies, de cuenta que munches vegaes la mesma arquiteutura de los templos acaba supeditada al so allugamientu, xeneralizándose les cabeceres planes con testeru ciegu, o a lo sumo con ventanales abiertos na so parte más alta de cuenta que nun interfieran cola estructura del retablu y afáiganse a ella. Nuna dómina na que l'arte busca la cercanía col fiel, xeneralícense tipoloxíes nueves, como'l retablu con [[camarín]] (que tenía precedentes na Renacencia), el retablu exentu a manera de [[ciborio (arquiteutura)|ciborio]] o tabernáculo, el retablu-[[tresparente]], con abertures que dexen pasar la lluz, el retablu-[[relicariu]], surdíu a partir del resurdir del cultu a les reliquies de los santos, etc. Los retablos barrocos suelen concebise como parte integrante d'una decoración mayor que s'estiende por tola ilesia, y asina faen xuegu dacuando con frescos pintaos en techos o parés, o con otros retablos, repitiendo por casu los llamaos "retablos colaterales" la forma y decoración del retablu mayor o de la capiya principal. Nesta dómina acentúase fuertemente la xerarquización de los elementos decorativos del templu, al empar que los mesmos tienden a formar un tou. Naturalmente, esto ye más bultable nes ilesies construyíes ''ex-novo'' en dómina barroca, anque vieyos templos como la [[Catedral de Llión]] sufrieron nesta dómina l'influxu del nuevu estilu, diseñándose decoraciones dacuando un tanto chocantes cola arquiteutura precedente.<ref>M. Gómez Rascón, ''La catedral de Llión, cristal y fe'', Edilesa, Llión, 2009.</ref> === Retablos barrocos italianos === Nel [[Pintura barroca italiana|Barrocu italianu]] la iconografía de les ''pale'', siguiendo los encamientos teolóxicos de la Contrarreforma, concentrar nuna única tema, como la advocación patronal de la ilesia o del altar correspondiente, davezu en llenzos o en grupos escultóricos de grandes dimensiones. <center> <gallery> Archivu:Pala di Altare - Andrea Pozzo XVII sec.jpg|''Pala di altare'' de la ''capella dei gesuiti'' na ilesia parroquial de [[Grazzano Badoglio]], d'[[Andrea Pozzo]]. Archivu:Cappella panciatichi, 01 pala di domenico pugliani.JPG|''Pala'' de la ''cappella Panciatichi'' de la [[catedral de Florencia]], pintada por [[Domenico Pugliani]].<ref>[http://www.answers.com/topic/domenico-pugliani-2 Domenico Pugliani] en Oxford Grove Art.</ref> Archivu:Chapel S. Ignazio Gesu Rome.jpg|El llamáu ''altar de San Ignacio'' na [[ilesia del Gesù]] en Roma, «unu de los más luxosos altares y retablos de tola cristiandá».<ref>[[Elías Tormo]], ''Monumentos d'españoles en Roma, y de portugueses ya hispanoamericanos'', Madrid, Ministeriu d'Asuntos Esteriores, 1942, t. II, p. 49. Vease citáu por [[Manuel Espada Burgos]], [http://cvc.cervantes.es/artes/fotografia/esp_roma/introduccion/espaes04.htm ''La buelga d'España en Roma''], en CVC.</ref> La estatua orixinal de San Ignacio yera de plata macizo. Archivu:Santa Maria della Vittoria - 1.jpg|Conxuntu de la ''[[capella Cornaro]]'' en [[Santa Maria della Vittoria]] de Roma, qu'inclúi tres l'altar el ''[[Éxtasis de Santa Teresa]]'' de [[Bernini]]. </gallery></center> === Retablos barrocos flamencos === {{VT|Pintura barroca de Flandes}} Nos Países Baxos del Sur, como reaición al aniconismo protestante, la decoración de les ilesies católiques estremóse. Non yá los retablos, sinón los [[púlpitos]] ya inclusive les pilastres de les naves convertir en soportes de sofisticaos grupos escultóricos, ente que a la tradición de polípticos pictóricos añadióse, n'estructures muncho más simplificaes, les creaciones de grandes dimensiones de la [[escuela flamenca de pintura]] encabezada por [[Rubens]]. <center> <gallery> Archivu:Michelangelo's Madonna and Child in Brugge.jpg|Retablu de traza barroca de la capiya de la ''[[Madonna de Bruxes]]'' (qu'exhibe nel so centru una talla de [[Michelangelo]] d'empiezos del sieglu XVI) na [[ilesia de La nuesa Señora de Bruxes]].<ref>T. Francis Bumpus, The Cathedrals and Churches of Belgium, London: TW Laurie, 1909, páxs.138-144. Fonte citada en [[:en:Church of Our Lady, Bruges]]</ref> Archivu:St Rombouts interieur 2.JPG|Retablu mayor de la [[Catedral de San Rumoldo de Mechelen]], de [[Lucas Faydherbe]]. Archivu:Antoon_Van_Dyck_1630_Christus_aan_het_kruis_10-08-2008_15-45-32.JPG|Retablu de la Crucifixón na mesma catedral, de [[Van Dyck]] (1630). </gallery> '''Ciclu de retablos de Rubens na Catedral d'Amberes''' <gallery> Archivu:Peter Paul Rubens - Assumption of Mary.jpg|Retablu mayor de la [[Catedral d'Amberes]], cola ''[[Asunción de la Virxe (Rubens)|Asunción de la Virxe]]'', de [[Rubens]] (1626). Archivu:Peter Paul Rubens - The Raising of the Cross (Antwerp Cathedral).jpg|''[[La elevación de la cruz]]'', del mesmu autor y allugamientu (1610-1611). Archivu:Peter Paul Rubens - The Descent from the Cross (1612–1614, Antwerp Cathedral).jpg|''[[Descendimiento de Cristu (Rubens)|Descendimiento]]'', del mesmu autor y allugamientu (1612). Archivu:Peter Paul Rubens - Resurrection of Christ triptych.jpg|''[[Resurrección de Cristu (Rubens)|Resurrección de Cristu]]'', del mesmu autor y allugamientu (1612), abiertu. Archivu:Peter Paul Rubens - Resurrection of Christ triptych (reverse side).jpg|''Ídem'', zarráu. </gallery> </center> === Retablos barrocos franceses === {{VT|Barrocu y Clasicismu francés}} Foi particularmente estudiada la rellación de los retablos franceses y la complexa espiritualidá barroca.<ref> * Michèle Ménard, [https://books.google.es/books?id=4bTLSa9W9UkC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false ''Une Histoire des mentalités religieuses aux XVIIe et XVIIIe siècles: mille retables de l'ancien diocèse du Mans''], Beauchesne, 1980 * Victor L. Tapié, Jean Paul Le Flem, Annik Pardailhé-Galabrun, [https://books.google.es/books/about/Retables_baroques_de_Bretagne_et_spiritu.html?id=YBfqAAAAMAAJ&redir_esc=y ''Retables baroques de Bretagne et spiritualité au XVIIe siècle: étude sémiographique et religieuse''], BUO, 1972 * Jacques Salbert, [https://books.google.es/books?id=FDcGAAAAMAAJ&q=salbert+les+ateliers+de+retabliers+lavallois&dq=salbert+les+ateliers+de+retabliers+lavallois&hl=en&sa=X&ei=Y7F7UbSjA466hAez14G4Aw&ved=0CDYQ6AEwAA ''Les Ateliers de retabliers lavallois aux XVIIe et XVIIIe siècles: Études historique et artistique''], Klincksieck, 1976</ref><ref>[http://lasbordes.chez-alice.fr/eglise/le_retable_baroque_du_maitre_aut.htm Retable du Maître Autel, 1679, Jean-Jacques Mélair]</ref> <center> <gallery> Archivu:Église Saint-Nicolas-des-Champs à Paris 2.jpg|Retablu de l'Asunción de la Virxe na [[ilesia de San Nicolás de los Campos (París)|ilesia de San Nicolás de los Campos]] de París,<ref>Notice non PA00086111, base Mérimée, ministère français de la Culture. Fonte citada en [[:fr:Église Saint-Nicolas-des-Champs]]</ref> de [[Simon Vouet]] y [[Jacques Sarrazin]] (1629). Archivu:Troyes (10) Église Saint-Jean 07.JPG|Retablu mayor de la [[ilesia de Saint-Jean-du-Colé de Troyes]],<ref>Base Mérimée, ministère français de la Culture. Fonte citada en [[:fr:Église Saint-Jean-du-Colé de Troyes]]</ref> de traza de [[François Girardon]] y pintura de [[Pierre Mignard]] (''Bautismu de Cristu''). Archivu:Cavaillon-cathédrale.jpg|Retablu mayor de la [[Catedral de Cavaillon]],<ref>Françoise Reynier, le mobilier du XVIIe siècle dans la cathédrale de Cavaillon, In situ, revue du patrimoine, année 2001, non 1. Fonte citada en [[:fr:Cathédrale Notre-Dame-et-Saint-Véran de Cavaillon]]</ref> de [[Pierre Mignard]]. Archivu:Gilt and Polychrome Wood Altarpiece, Siorac-de-Ribérac, Dordogne, France.jpg|Retablu de la [[cartuxa de Vauclair]].<ref>[Jean-Pierre Aniel, Les maisons de Chartreux : des origines à la Chartreuse de Pavie, Librairie Droz, 1983. Fonte citada en [[:fr:Chartreuse de Vauclaire]]]</ref> </gallery> </center> === Retablos barrocos centroeuropeos === En Centroeuropa el Barrocu foi l'arte de la Contrarreforma nes zones que se caltuvieron o repunxeron pol catolicismu (Estaos de los [[Habsburgu de Viena]], Sur d'Alemaña, Polonia); pero tamién l'arte nes zones luteranes. A finales del sieglu XVII y empiezos del sieglu XVIII, los retablos fundir cola redolada arquitectónica, que de la mesma se desdibujaba n'escultures y elementos ornamentales en tou tipu de materiales (piedres, metales, y especialmente l'[[estuco]]). <center> <gallery> Archivu:Wien - Karlskirche, Hochaltar.JPG|Altar mayor de la [[Ilesia de San Carlos Borromeo (Viena)|''Karlskirche'' de Viena]]. Archivu:Wien Michaelerkirche Hochaltar 1.jpg|Altar mayor de la [[Michaelerkirche (Viena)|''Michaelerkirche'' de Viena]].<ref>Posch, Waldemar, St. Michael in Wien (Geschichte). Fonte citada en [[:en:St. Michael's Church, Vienna]]</ref> Archivu:Maria Plain Altar.jpg|Retablos de la ''Wallfahrtskirche'' de [[Maria Plain]]<ref>Maria Plain - Ein Ort der Stille und Inspiration. Fonte citada en [[:de:Maria Plain]]</ref> en [[Salzburgu]]. Archivu:Chram sv Mikulase interier oltar.jpg|Retablu mayor de la [[ilesia de San Nicolás de Malá Strana]]<ref>Neil Wilson, Mark Baker. Prague. 9th edition. Lonely Planet, 2010. ISBN 978-1-74179-668-1. Page 9. Fonte citada en [[:en:St. Nicholas Church (Malá Strana)]]</ref> en [[Praga]]. Archivu:Bernbeuren Pfarrkirche 2.jpg|Retablos de la [[ilesia de San Nicolás (Bernbeuren)]].<ref>Hugo Schnell: Bernbeuren/OBB im Pfaffenwinkel. Schnell & Steiner, 1999, ISBN 3-7954-4187-0. Fonte citada en [[:de:Pfarrkirche St. Nikolaus (Bernbeuren)]]</ref> Archivu:Stade-StCosmae 01 Ausschnitt.jpg|Retablu de la ilesia de San Cosme y San Damián en [[Stade]], de [[Christian Precht]]<ref>Eckhardt: Christian Precht - Ein Hamburger Bildhauer. 1987, S. 7. Fonte citada en [[:en:Christian Precht]]</ref> (1677), una ilesia luterana. Archivu:Weesenstein-Altar LC0033.jpg|Altar de la ''Schloßkirche'' de [[Weesenstein]],<ref>Hendrik Bärnighausen: Schloss Weesenstein. Reihe Sachsens schönste Schlösser, Burgen und Gärten Nr. 17. Edition Leipzig. Leipzig 2003. ISBN 3-361-00527-2. Fonte citada en [[:de:Schloss Weesenstein]] y Einhart Grotegut, Lutz Henning: Weesenstein: 700 Jahre Schloßgeschichte. Verlag der Kunst, Dresden 1995, ISBN 3-364-00317-3. Fonte citada en [[:de:Weesenstein]]</ref> una ilesia luterana. Archivu:Osnabrück Gertrudenkirche Hochaltar oben.jpg|Retablu mayor de la ''Gertrudenkirche'' d'[[Osnabrück]], de [[Thomas Simon Jöllemann]]<ref>[[:de:Thomas Simon Jöllemann]]</ref> (1717-1729). Archivu:Asamkirche (HDR) (8419358438).jpg|Retablu mayor de la ''[[Asamkirche]]''<ref>Richard Bauer, Gabriele Dischinger: München, Asamkirche (Schnell & Steiner Kleine Kunstführer, 1277). Regensburg, 2005, ISBN 3-7954-4028-9. Fonte citada en [[:de:Asamkirche (München)]]</ref> de [[Múnich]], de los [[Cosmas Damian Asam|hermanos Asam]] (1733-1746). Archivu:Gniezno kosciol franciszkanow oltarz 1.jpg|Retablu mayor de la ilesia de l'Asunción en [[Gniezno]]. Archivu:Kościół Podwyższenia Krzyża Świętego w Jeleniej Górze, wnętrze.JPG|Retablu mayor de la ilesia de la Esaltación de la Santa Cruz en [[Jelenia Góra]]. Archivu:Kraków - Church of St. Bernard of Siena 01 - Altar.JPG|Retablu de la ilesia de San Bernardino de Siena en [[Cracovia]]. Archivu:2006-05-04 Skedsmo kirke Altertavle Warped metal nail dangling on a string.jpg|Retablu de la ilesia de [[Skedsmo]] (Noruega). </gallery> </center> === Retablos barrocos españoles === {{VT|Barrocu español}} La retablística barroca española ye bien sofisticada, complexa y variada n'escueles locales.<ref>Vease, por casu, p'Andalucía, José Luis Romero, [http://www.juntadeandalucia.es/culturaydeporte/web/html/sites/consejeria/areas/bbcc/documentos/AB/Iti_retablos.pdf ''La imaxe edificada: Los retablos barrocos - Andalucía barroca''], Xunta d'Andalucía, 2009; pa una redolada más acutada, como la provincia de Girona, Laurence Gallinaro, [http://www.tdx.cat/handle/10803/4804 ''Retables baroques de la province de Gerone (1580-1777). Etudes iconologique et socioculturelle (modes de production, diffusion et réception)''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190812145334/https://www.tdx.cat/handle/10803/4804 |date=2019-08-12 }}, tesis na Universidá Autónoma de Barcelona, 22-10-2005.</ref> Nun mesmu llugar, como la [[Cartuxa de Granada]], pueden trate retablos clasicistes (como'l trampantojo de [[Sánchez Cotán]]) y de la mayor esuberancia (como los de la sacristía y el famosu sagrariu exentu, de [[Francisco Hurtado Izquierdo]]). Na Salamanca de finales del sieglu XVII trunfó l'estilu [[churrigueresco]]. Nel Toledo del primer terciu del sieglu XVIII, [[Narciso Tomé]] consiguió un puntu culminante del estilu (el famosu "[[Tresparente de la catedral de Toledo|tresparente]]"), que la crítica neoclásica posterior suburdió como exemplu del "mal gustu" barrocu. Les filigranes de granitu de la [[fachada del Obradoiro]] de la Catedral de Santiago de Compostela ([[Fernando de Cases Novoa]], autor tamién de traces de retablos -destacadamente, el de [[San Martín Pinario]], xunto a [[Miguel de Romay]]<ref>Leopoldo Fernández Gasalla, [http://estudiosgallegos.revistas.csic.es/index.php/estudiosgallegos/article/viewArticle/235 ''En redol a los oríxenes de Miguel de Romay yá la escultura compostelana nel tránsitu de los sieglos XVII al XVIII (1670-1705)''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190707210521/http://estudiosgallegos.revistas.csic.es/index.php/estudiosgallegos/article/viewArticle/235 |date=2019-07-07 }}, en ''Cuadiernos d'estudios gallegos'', nº 108, CSIC, 1996.</ref>-) suélense comparar coles formes d'estos últimos retablos barrocos. A lo llargo de sieglu y mediu, artistes polifacéticos (como [[Alonso Cano]]) o especializaos nun arte (como los arquiteutos [[Juan Gómez de Mora]]<ref>[http://cvc.cervantes.es/actcult/art_reli/retablos/extremadura/guadalupe/ Retablu del Monesteriu de Guadalupe] en CVC</ref> o [[José de Churriguera]], los escultores [[Alonso de Mena|Alonso]] y [[Pedro de Mena]], [[Gregorio Fernández]], [[Martínez Montañés]] o [[Francisco Salzillo]], o como los pintores [[Murillo]], [[Valdés Leal]] o [[Zurbarán]]) dexaron bona parte de la so obra en retablos de la dómina; ente que dientro de retablos de traza barroca tamién s'incluyíen talles o pintures de periodos anteriores (como asocede nel retablu mayor de la [[Catedral de Valencia]]).<ref>* Alfonso Rodríguez G. de Ceballos, [https://web.archive.org/web/20130506200246/http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contestos/7788.htm ''El retablu barrocu''] en Artehistoria. * Eva Pérez, [https://books.google.es/books?id=M6VzWfI5gN0C&printsec=frontcover&dq=Aspeutos+t%C3%A9cnicos+y+conservativos+del retablu barrocu+valencianu&hl=es&sa=X&ei=Y9RuUZXkPM-DhQes0oCgCA&ved=0CDYQ6AEwAA ''Aspeutos téunicos y conservativos del retablu barrocu valencianu''] * Juan Jesús López-Guadalupe, [http://www.upo.es/depa/webdhuma/areas/arte/3cb/documentos/47f.pdf ''Retórica y color - Sobre la policromía nos retablos barrocos''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190903004727/http://www.upo.es/depa/webdhuma/areas/arte/3cb/documentos/47f.pdf |date=2019-09-03 }}</ref> <center> <gallery> Archivu:Catedral de Valencia. Presbiterio.jpg|Retablu mayor de la [[Catedral de Valencia]], de traza barroca ([[Juan Bautista Pérez Castiel]], 1674-1682) pero que les sos pintures son renacentistes, bien anteriores ([[Fernando Yáñez de la Almedina]] y [[Fernando de los Llanos]], 1506-1510). Archivu:Retablo relicario con la Anunciación, 1604-1606.jpg|Retablu-[[relicariu]] del conventu de San Diego en Valladolid, de [[Juan de Muniátegui]], [[Vicente Carducho]] y [[Bartolomé Carducho]] (1604-1606). Archivu:Capilla de Cerralbo. Retablo del altar mayor.jpg|Retablu de la [[capiya de Cerralbo]], d'[[Alonso de Balbás]] y [[Francisco Camilo]]. Archivu:Cotan-cartuja-santos pedro y pablo.jpg|Retablu o altar asonsañáu de los santos Pedro y Pablo na [[Cartuxa de Granada]], de [[Sánchez Cotán]]. Archivu:Interior iglesia anunciación 001.jpg|Retablu mayor de la [[ilesia de l'Anunciación (Sevilla)]], onde intervinieron [[Alonso Matías]], [[Antonio Mohedano]], [[Juan de Roelas]] y [[Martínez Montañés]] ente otros (1604-1624). Archivu:Capilla real reliquary left01.jpg|Retablu llateral de la [[Capiya Real de Granada]], d'[[Alonso de Mena]] (1632). Archivu:Museu de Belles Arts de València, sala dels Ribalta.JPG|Tabla del "[[retablu Portaceli]]",<ref>[[:commons:Category:Retablu_Portaceli|información en Commons]]</ref> de [[Ribalta]]. Archivu:Valladolid - Mº Descalzas Reales 4.jpg|Retablu mayor de la ilesia del [[conventu de les Descalces Reales (Valladolid)]], de [[Juan de Muniátegui]],<ref>[http://ceres.mcu.es/pages/ResultSearch?txtSimpleSearch=Muni%Y1tegui,%3Cb%3Y%20Juan%20%3C/b%3Ede&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=simpleSelection&MuseumsSearch=MNEV|&MuseumsRolSearch=15&listaMuseos=[Muséu%20Nacional%20de%20Escultura Busca "Juan de Muniátegui" en CERES]</ref> [[Gregorio Fernández]] y [[Santiago Morán]], 1612. Archivu:Retablo-Huelgas-Reales-Valladolid.jpg|Retablu mayor de la ilesia del [[monesteriu de Las Huelgas Reales (Valladolid)]], de [[Francisco de Praves]], [[Gregorio Fernández]] y [[Tomás de Prado]],<ref>[http://lapiedad1578.blogspot.com.es/2010/11/el pintor-que-foi-alcalde-de-la piedá.html ''Tomás de Prado - El pintor que foi alcalde de La Piedá'']</ref> 1613. Archivu:Getafe - Catedral de Nuestra Señora de la Magdalena 03.jpg|Retablos de la [[catedral de Getafe]]. El mayor, de traza d'[[Alonso Carbonel]] (1612-1618); nos menores intervieno [[Alonso Cano]]. Archivu:Capilla Santa Ana-Iglesia de Santa Cruz.jpg|Retablu de la capiya de Santa Ana na [[Ilesia de Santa Cruz (Sevilla)]], de [[Bernardo Simón de Pineda]], [[Valdés Leal]] y [[Pedro Roldán]], 1670-1672. Na mesma ilesia tópense otros notables retablos. Archivu:Becerril de Campos -Sta Eugenia25.JPG|Retablu mayor de la [[ilesia de Santoxenia (Becerril de Campos)]], que tamién caltién otros notables retablos. Archivu:Catedral de Córdoba - Retablo Mayor.jpg|Retablu mayor de la [[Mezquita-catedral de Córdoba|catedral de Córdoba]], onde intervieno, ente otros, [[Antonio Palomino]]. Archivu:Baeza - Convento de la Encarnacion 01.jpg|Retablu mayor y llaterales de la ilesia del [[conventu de la Encarnación (Baeza)|conventu de la Encarnación]] ([[Baeza (España)|Baeza]]). </gallery> Propúnxose una periodización en tres fases ("allongamientu del clasicismu" nel primer terciu del sieglu XVII, "retablu castizu" o "genuinamente hispánicu" na segunda metá del sieglu XVII -fase subdivida nuna primer parte, carauterizada poles [[columnes salomóniques]], y una segunda, polos [[Estípite (arquiteutura)|estípites]]-, y "retablu rococó" na primer metá del sieglu XVIII).<ref>Alfonso Rodríguez G. de Ceballos. [https://web.archive.org/web/20130507014707/http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contestos/7791.htm ''Evolución morfolóxica y estilística del retablu Barrocu español''] en Artehistoria.</ref> <gallery> Archivu:Sagrario de la cartuja de Granada.jpg|Sagrariu de la [[Cartuxa de Granada]], de [[Francisco Hurtado Izquierdo]]. Archivu:Sacristia-cartuja-granada.jpg|Sacristía de la Cartuxa de Granada, del mesmu y otros artistes. Archivu:Altar mayor 001.jpg|Retablu mayor de la ilesia del [[Hospital de la Caridá (Sevilla)]], de traza de [[Bernardo Simón de Pineda]], talles de [[Pedro Roldán]], doráu y policromía de [[Valdés Leal]] (1670-1675). Archivu:Celanova - Monasterio de San Salvador 06.JPG|[[Monesteriu de San Salvador (Celanova)]], de [[Francisco de Castro Canseco]].<ref>[http://www.farodevigo.es/portada-ourense/2963/retablu-mayor-celanova-muevo-venti-centimetros-derrumbarsebr/130303.html ''El retablu mayor de Celanova movióse venti centímetros y puede derrumbar''].</ref> Archivu:Salamanca - Convento de San Esteban 77.jpg|Retablu mayor de la [[Conventu de San Esteban (Salamanca)|ilesia del conventu de San Esteban de Salamanca]], de [[José de Churriguera]], (1692). </gallery> <gallery> Archivu:Transparente of Toledo Cathedral 06.jpg|[[Tresparente de la Catedral de Toledo]], de [[Narciso Tomé]], 1729-1732. Archivu:Retablo SMiguel Murcia.jpg|Retablu mayor de la [[ilesia de San Miguel (Murcia)]] de [[Francisco Salzillo]], 1731. Archivu:Monasterio de San Martín Pinario. Iglesia.jpg|Retablu mayor de [[San Martín Pinario]] (Santiago de Compostela). </gallery> </center> === Retablos barrocos portugueses === [[Ficheru:Igreja de Santa Maria do Castelo (Olivença) - Retábulo com a árvore de Jessé.jpg|thumb|Retablu de la capiya del Evanxeliu de la [[ilesia de Santa María del Castillo (Olivenza)]].<ref>Grupo dos Amigos de Olivença. Fonte citada en [[:pt:Igreja de Santa Maria do Castelo (Olivença)]]</ref><ref>''La retablística ufierta n'esti templu exemplos magníficos, ente los que cabo destacar el barrocu de talla dorada (1723) carauterísticu del reináu de D. João V y l'espectacular Árbol de Jessé, el mayor qu'inda se caltién de los qu'inda queden. Trátase del más impresionante retablu de Olivenza. En madera tallao y policromada represéntase l'árbol xenealóxicu de María y Jesús con un altor de 10,29m, motivu inspiráu na profecía de Isaías: 'va brotar un retueyu del tueru de Jessé', conocíu na Historia del Arte dende'l S. XII, abandonáu n'Europa de resultes de la Reforma y retomáu na península ibérica con más fuercia mientres la contrarreforma. So los sos raigaños fuelga Jessé, el padre de David. D'él, parte un tueru robezu con seis rames sobre les qu'apaecen les figures, nesti casu ensin identificar, de doce reis de la casa de Xudá. L'árbol rematar con una mandorla que zarra la imaxe de María y el Neñu. Si la fecha y firma qu'apaecen na so base, 'Renu 1774', correspuenden a la so execución, tratar de de los exemplares tardíos, pos les feches de florecimientu d'esti tipu de retablu correspuenden a finales del XVI y principios del XVII.'' [http://www.olivenca.org/visitaVirtual_13.htm V Ilesia de Santa María del Castiellu en Olivenza]</ref>]] Investigóse'l simbolismu del "tronu eucarísticu" nos retablos barrocos portugueses.<ref>Fausto Sanches Martins, [http://repositorio-aberto.up.pt/handle/10216/20739 ''Tronu eucarísticu do retábulo barrocu português: origem, função, forma y simbolismu''], Universidade do Porto, 1991.</ref> <center> <gallery> Archivu:Sé Catedral de Aveiro VII.jpg|Retablu mayor de la [[catedral de Aveiro]]. El mesmu templu contién otros notables retablos. Archivu:Capela de Nossa Senhora da Doutrina - Igreja de São Roque - Lisbon (2).JPG|Retablu de la capiya de Nossa Senhora da Doutrina na [[ilesia de San Roque (Lisboa)]].<ref>Júlio Parra. Azulexos. Painéis do Século XVI ao Século XX. Lisboa: Santa Casa de Misericórdia, 1994. Fonte citada en [[:pt:Igreja de São Roque (Lisboa)]]</ref> El mesmu templu contién otros notables retablos, y el muséu del que forma parte, una escepcional coleición d'arte sacro, incluyendo retablos d'otres procedencies.<ref>[http://www.museu-saoroque.com/pt/Home.aspx Muséu Sao Roque - Santa Casa Misericórdia da Lisboa] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180629173441/http://www.museu-saoroque.com/pt/Home.aspx |date=2018-06-29 }} (web oficial). Vease tamién [[Santa Casa de Misericórdia]] (artículu sobre la institución caritativa, fundada en 1498).</ref> Archivu:IsabPorCoimbraClaranova.jpg|Retablu mayor y llaterales de la ilesia del [[conventu de Santa Clara-a-Nova]].<ref>Base de daos do IGESPAR. Fonte citada en [[:pt:Conventu de Santa Clara-a-Nova]]</ref> Archivu:Retábulo-mor vilar de frades.JPG|Retablu mayor de la [[ilesia de Vilar de Frades]]. Archivu:Altar Matriz Church Melgaço - Apr 2010.jpg|Retablu de la [[ilesia Matriz de Melgaço]]. Nel mesmu templu hai otru retablu notable d'[[António Figueiroa]] (finales del sieglu XVI). </gallery> </center> === Retablos barrocos coloniales === La estraordinaria riqueza decorativa (tantu nos materiales usaos como nel mapa de detalles) y delles carauterístiques [[sincrética|sincrétiques]] provenientes del sustratu artísticu indíxena (anque básicamente respuenden a los criterios estéticos y relixosos europeos) caracteriza a los retablos barrocos de les ciudaes coloniales de los imperios español y portugués (unificaos ente 1580 y 1640). Amás de los de l'América española y Filipines, son particularmente notables los de les ciudaes coloniales portugueses de [[Goa]] (n'India) y de [[Salvador de Bahia]] (en Brasil); los d'esta postrera cuntar por centenares (dicíase que podía oyese misa n'unu distintu acaldía del añu -lo mesmo dicíase del valle mexicanu de [[Valle de Cholula|Cholula]]-).<ref>Roberto Segre, [https://books.google.es/books?id=rFrQoflzvZAC&pg=PA160&dq=365+ilesies+en+bah%C3%ADa&hl=es&sa=X&ei=o49zUYbONpK2hAe-m4HICQ&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=365%20ilesies%20en%20bah%C3%ADa&f=false ''América Llatina en La so Arquiteutura''], Sieglu XXI, 1981, ISBN 968-23-0273-0, pg. 160.</ref><ref>* Clara Bargellini, [https://books.google.es/books?id=ME9cAAAAMAAJ&q=subject:%22Altarpieces%22&dq=subject:%22Altarpieces%22&hl=en&sa=X&ei=IQqBUc2xKorG7AaH7YHgAg&ved=0CDEQ6AEwADgK ''Los Retablos de la Ciudá de Méxicu: Sieglos XVI Al XX: Una Guía''], Asociación del Patrimoniu Artísticu Mexicanu, 2005 * Phoenix Art Museum (ed.), [https://books.google.es/books?id=YXZlFgFRHPMC&printsec=frontcover&dq=subject:%22Altarpieces%22&hl=en&sa=X&ei=IQqBUc2xKorG7AaH7YHgAg&ved=0CFUQ6AEwCDgK#v=onepage&q&f=false ''A Century of Retablos: The Janis and Dennis Lyon Collection of New Mexican Santos, 1780-1880''], Hudson Hills, 2007, ISBN 1-55595-273-9 * Graziano Gasparini, Carlos F. Duarte, [https://books.google.es/books?id=NPNeAAAAMAAJ&q=subject:%22Altarpieces%22&dq=subject:%22Altarpieces%22&hl=en&sa=X&ei=QgqBUZ3qKI-p7Aa8oYHoBQ&ved=0CC4Q6AEwADgU ''Los Retablos del Periodu Colonial en Venezuela''], Ernesto Armianto Editor, 1971. * Ricardo González, [http://www.fba.unlp.edu.ar/historiadelasartes2/textos/Retablos.pdf ''Los retablos barrocos y la retórica cristiana''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140831185236/http://www.fba.unlp.edu.ar/historiadelasartes2/textos/Retablos.pdf |date=2014-08-31 }}</ref> Sicasí, yá hubo producción de retablos na América española nel sieglu XVI; tantu nes primeres fundaciones eclesiástiques del Caribe como nos territorios continentales.<ref>Emilio Harth-Terré, Alberto Márquez Abanto, [https://books.google.es/books/about/Retablos_lime%C3%B1os_en_el_siglo_XVI.html?hl=es&id=P7ZcAAAAMAAJ ''Retablos limeños nel sieglu XVI''], 1959</ref> El que se considera más antiguu del continente ye'l de [[San Juan Cuauhtinchán]] ([[Puebla]]), datable en redol a 1527.<ref>[http://www.elporvenir3.com/index.php?option=com_k2&view=item&id=193683:pertenez-a-puebla-el retablu-mas-antiguu-del continente americanu&Itemid=561 Pertenez a Puebla'l retablu más antiguu del Continente Americanu]. Efraín Castro, [http://codex.colmex.mx:8991/exlibris/aleph/a18_1/apache_media/T6SNSLQA86IEPN33KD6R5GSQK1LIB5.pdf ''El retablu de Chuauhtinchán, Puebla'']</ref> <center> {{VT|Arte colonial hispanoamericanu|Barrocu novohispano|Arte de Perú#Primer periodu de la Retablistica}} <gallery> Archivu:Altar Reyes Catedral Metropolitana.JPG|El llamáu "[[retablu de los Reis]]" na [[Catedral de Méxicu]]. Archivu:Retablo de los Reyes Catedral Puebla.jpg|Retablu llamáu "de los reis" na [[Catedral de Puebla]]. Archivu:NaveChurchSanGabrielCholula.JPG|Ilesia del [[monesteriu de San Gabriel de Cholula]]. Archivu:Saint Michael Tianguishahuatl Church, San Pedro Cholula, Puebla state, Mexico13.jpg|Ilesia de [[San Miguel Tianguishahuatl]] en San Pedro Cholula. Archivu:Campeche Retablo iglesia san Francisquito.JPG|Retablu mayor de la ilesia de San Francisquito de [[Campeche]]. Archivu:Retablo de Chacas.jpg|Retablu mayor de la ilesia de [[Chacas]], Perú. Archivu:La Compañía, Quito - 5.jpg|Retablu mayor de la [[ilesia de la Compañía (Quito)]]. Archivu:20090221175641!San Rafael church altar adjusted.jpg|Retablu mayor de la ilesia de San Rafael de [[provincia de Velasco|Velasco (Santa Cruz, Bolivia)]] Archivu:San Ignacio de Velasco 007.JPG|Retablu mayor de San Ignacio de Velasco Ficheru:San San Miguel de Velasco 004.JPG|Retablu mayor de San Miguel de Velasco Ficheru:San San Ignacio de Velasco 008.JPG|Retablu de la Inmaculada de San Ignacio de Velasco Ficheru:Concepción Warped metal nail dangling on a string.jpg|Retablu mayor de la ilesia de [[Concepción (Santa Cruz)]] Archivu:San José de Chiquitos 004.JPG|Retablu mayor de San José de [[Chiquitos]] Archivu:Retablo-iglesia-chiliquin chachapoyas amazonas peru.jpg|Retablu de la ilesia de [[Chiquilín]] (Chachapoyas). </gallery> <gallery> Archivu:Salvador-JesuitChurch1.jpg|Retablu mayor de la [[Catedral Basílica de San Salvador]] (Salvador de Bahia, Brasil), antigua ilesia de los xesuites, de [[João Correia]] (1665-1670).<ref>Flexor, Maria Helena Ochi. "Catedral Basílica". In: Igrejas y Conventos da Bahia. Série Roteiros do Patrimônio, vol. II. Brasília: Iphan / Programa Monumenta, 2010, páxs. 11-36. Fonte citada en [[:pt:Catedral-Basílica Primacial de São Salvador]]</ref> Archivu:StFranciscoChurch2-CCBY.jpg|Retablu mayor y llaterales de la [[ilesia del conventu de San Francisco (Salvador de Bahia)]].<ref>Flexor, Maria Helena Ochi. Igrejas y Conventos da Bahia. Série Roteiros do Patrimônio, vol. 2. Iphan / Programa Monumenta, 2001, páxs. 36-69. Fonte citada en [[:pt:Igreja y Conventu de São Francisco (Salvador)]]</ref> Archivu:StFranciscoChurch1-CCBY.jpg|Retablos de les capiyes llaterales de la mesma ilesia. Archivu:Igreja do Bonfim - Altar-mor.jpg|Retablu mayor de la [[ilesia d'El nuesu Señor de Bonfim]] (Salvador de Bahia). </gallery> <gallery> Archivu:Sto Nino Basilica Retablo.jpg|Retablu mayor de la [[basílica del Santu Neñu]] de [[Cebú]]. Archivu:Goa-BomJesus-Nave1.jpg|Altar mayor y llaterales de la [[Basílica del Bon Jesús de Goa]]. Archivu:Inside St Francis Church, Old Goa, India - July 2008.jpg|Retablu mayor y llateral de la [[ilesia de San Franciscu d'Asís de Goa]]. Archivu:Se Cathedral4.JPG|Retablu mayor de la [[Catedral de Goa]]. </gallery> </center> == Edá contemporánea == A mediaos del sieglu XVIII invaden con frecuencia al retablu los adornos del [[estilu Lluis XV]] (Rococó).<ref><gallery> Archivu:Alacant, interior de l'església de santa Maria.JPG|La [[basílica de Santa María (Alicante)]] caltién pervalibles retablos del tránsitu ente la Edá Moderna y la Contemporánea. Nel presbiteriu, un retablu ¿rococó del sieglu XVIII? (nesta fonte atribuyíu a [[Antonio Caru'l Viejo]]) -[https://books.google.es/books?id=N5xcLr70YssC&pg=PA211&lpg=PA211&dq=Retablu+de+la+bas%C3%ADlica+de+Santa+Mar%C3%ADa+(Alicante),&source=bl&ots=9AyUwVxEAB&sig=xMZrxPcLSWsm_DncpyTtB5_BmNk&hl=es&sa=X&ei=a7SbUf6vOKKP7AbEhIGoBA&ved=0CDIQ6AEwATgK#v=onepage&q=Retablu%20de%20la%20bas%C3%ADlica%20de%20Santa%20Mar%C3%ADa%20(Alicante)%2C&f=false ''Los sieglos del Barrocu''], pg. 211-, escultor de finales del sieglu XVII -[http://www.elche.me/biografia/caru-antonio-antonio-caru-el vieyu Antonio Caru'l Viejo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210924035315/http://www.elche.me/biografia/caru-antonio-antonio-caru-el |date=2021-09-24 }} en Cátedra Pedro Ibarra-); tamién un retablu neogóticu, de [[Blas Gómez]] y [[Rodríguez Clement]] (1903)-[http://www.laverdad.es/alicante/20100223/local/alicante/santa-maria-recupera-meyores-201002231522.html noticia en La Verdá] [http://www.ivcr.es/media/descargas/restauracion_ivcr_perpetuu_socorru_alicante_w.pdf Folletu de la restauración, con imáxenes]-. </gallery></ref> La fonda crítica a la que l'[[academicismu]] somete a los "escesos" que percibe nel Barrocu, lleva a la mayor sobriedá del [[Neoclasicismu]]<ref><gallery> Archivu:Interior de la Colegiata de Santa María, Talavera de la Reina.jpg|[[Colexata de Santa María (Talavera de la Reina)]]. Al fondu, el retablu mayor, neoclásicu, de [[Mariano Salvador Maella]]. </gallery></ref> (inclusive n'obres tardobarrocas de transición, como la [[Santa Capiya de La nuesa Señora del Pilar|capiya de La Pilastra]] de [[Ventura Rodríguez]] y [[José Ramírez de Arellano]]),<ref>Vease tamién, [http://cesbor.blogspot.com.es/2012/12/el retablu mayor-de-la ilesia-del.html ''El retablu mayor de la ilesia del conventu de Santa Clara''] (de Ramírez de Arellano), Centru d'Estudios Borjanos.</ref> qu'a empiezos del sieglu XIX lleva a los retablos les formes más sencielles de portadita grecorromana. Dende mediaos del XIX producen retablos [[arquiteutura ecléctica|eclécticos]] y [[arquiteutura historicista|historicistes]]. Yá nel sieglu XX, la renovación de la estética eclesial nel catolicismu foi radical, abrir a les [[vanguardies artístiques]] especialmente a partir del [[Conceyu Vaticanu II]]. {{VT|Arte cristiano#Vanguardies}} <center> <gallery> Archivu:Madrid Real Basílica de San Francisco el Grande Goya Bernardus van Siena 16-03-2010 16-44-54.JPG|Retablu de la capiya de San Bernardino de la [[Basílica de San Francisco'l Grande]], col llenzu de [[Francisco de Goya|Goya]] ''[[San Bernardino de Siena predicando ante Alfonso V d'Aragón]]'' (1781-1783). Archivu:Jura de Fernando VII como Príncipe de Asturias.jpg|Retablu mayor de [[San Jerónimo'l Real]] (Madrid), nun cuadru de [[Luis Paret]] (1791). Archivu:Iglesia de San Jerónimo el Real (Madrid) 09.jpg|Destruyíos los retablos mientres la ocupación francesa, que convirtió la ilesia en cuartel (1808-1814), los actuales son resultáu de la restauración empobinada por [[Enrique María Repullés]] (1879-1882). Archivu:Алтарь церкви Мадлен.Париж.jpg|Tres l'altar mayor de la [[ilesia de la Madalena]] disponer a manera de retablu<ref>{{Cita web |url=http://www.eglise-lamadeleine.com/peinture-interieur |títulu=''L'intérieur de la Madeleine'' |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180603054020/http://www.eglise-lamadeleine.com/peinture-interieur |fechaarchivu=2018-06-03 }}</ref> un grupu escultóricu de [[Carlo Marochetti]]. Archivu:Sacre Coeur - Choeur, Abside et Mosaique.jpg|Tres l'altar mayor de la [[basílica del Sacré Cœur]] dispónse un retablu [[neorrománicu]].<ref>[http://www.patrimoine-histoire.fr/Patrimoine/Paris/Paris-Sacre-Coeur-de-Montmartre.htm Paris - Sacre-Coeur de Montmartre]</ref> Archivu:Westminster Cathedral IMG 4528.JPG|Capiya de los santos Gregorio y Agustín na [[Catedral de Westminster]], d'un estilu historicista calificable de [[neobizantino]], onde los mosaicos enmarcar n'estructures arquiteutóniques con aspeutu de retablu. Archivu:00 Walcourt - Retable - JPG1.jpg|Retablu neogóticu de la [[basílica de Saint-Materne]], de [[Léopold Blanchaert]] (1901). Archivu:Lalique glass altarpiece in the Glass Church Jersey.jpg|Retablu de cristal de [[René Lalique]] na [[Glass Church]] de [[Millbrook (Jersey)]]. Archivu:St. Engelbert Köln Innenraum.jpg|L'altar de la [[ilesia de San Engelberto (Colonia)]]<ref>Offizielle Webseite der Kölner Gemeinde St. Engelbert. Fonte citada en [[:de:St. Engelbert (Köln)]]</ref> amuesa la simplicidá decorativa de les ilesies del sieglu XX. Archivu:Santuario de Torreciudad. Iglesia.jpg|Retablu de [[Torreciudad]], de [[Juan Mayné]].<ref>[http://www.torreciudad.org/retablu/ El retablu del templu - Santuariu de Torreciudad]. [http://lodesdibujado.blogspot.com.es/2009/09/una obra-de-arte.html Imaxe del autor trabayando nun modelu del retablu].</ref> Archivu:Basílica de Guadalupe 1.JPG|L'altar mayor de la nueva [[Basílica de Santa María de Guadalupe|Basílica de la Virxe de Guadalupe en Méxicu]] reproduz el reconocible volume y disposición de los clásicos retablos hispánicos, anque con un radical simplificación d'elementos. Archivu:Altar Basilica of Lady Guadalupe.jpg|''Ídem'', detalle. Archivu:Bronze Alterpiece N-D de Montréal Basilica.jpg|Retablu de bronce de la [[basílica de Notre-Dame de Montreal]], de [[Charles Daudelin]] (1978-1982). </gallery> </center> == Notes == {{llistaref}} == Ver tamién == * [[Retablu ayacuchano]] == Enllaces esternos == {{commonscat|Altarpieces|Retablu}} {{wikcionariu}} * [http://www.ruizquesada.com/index.php/retrotabulum Retrotabulum] * [http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/memsmn_fr?ACTION=CHERCHER&FIELD_98=OBJT&VALUE_98=%20retable%20et%20antependium&DOM=All&REL_SPECIFIC=3 Mediathéque]. [http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/dapapal_fr?ACTION=CHERCHER&FIELD_98=TICO&VALUE_98=%20autel%20et%20son%20antependium&DOM=MH&REL_SPECIFIC=3 Ídem]. * [http://www.retabloceramico.net/ ''Retablos cerámicos''] * [http://h-net.msu.edu/cgi-bin/logbrowse.pl?trx=vx&list=h-arthist&month=0409&week=d&msg=LY5hhOmufvjMkaFnWOecKw&user=&pw= ''L'Europe des retables''], coloquiu entamáu por Rencontre avec le Patrimoine Religieux, 2004 (hai dos publicaciones derivaes -''Art Sacré - les retables'' y ''Art Sacré: L'Europe des retables volume II (XVIe - XVIIIe s.)'' * [[Gisela M. A. Richter]], Otmar Richter, Christoph Machat, Arbeitskreis für Siebenbürgische Landeskunde, [https://books.google.es/books?id=v3LsAAAAMAAJ&q=Siebenb%C3%BCrgische+Fl%C3%BCgelalt%C3%A4re&dq=Siebenb%C3%BCrgische+Fl%C3%BCgelalt%C3%A4re&hl=en&sa=X&ei=pAaBUbixFKr17Ab86YHwCA&ved=0CDIQ6AEwAA ''Siebenbürgische Flügelaltäre''], Wort und Welt Verlag, 1992, ISBN 3-85373-149-X. * [http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Interior_of_the_Church_of_San_Juan,_Salvatierra-Agurain Retablos de la ilesia de San Xuan (Salvatierra)] * Concepción de la Peña Velasco, {{Enllaz rotu|1=El valor de la pallabra nel retablu español. De finales del Góticu a empiezos del Neoclasicismu |2=http://www.um.es/tonosdigital/znum4/estudio/retablo.htm |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * Retablu; Terminoloxía básica ilustrada.Productu de collaboración ente l'Institutu Andaluz del Patrimoniu Históricu y l'Institutu de Caltenimientu Getty [http://www.iaph.es/sys/productos/retablos/index2.html] {{Tradubot|Retablo}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Arte cristiano]] [[Categoría:Retablos| ]] [[hu:Kassai Erzsébet-legenda mestere]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] 17wc0sviqqiza9dvdkvae55njw7uqky Mia Khalifa 0 142994 4499634 4499622 2026-06-11T14:24:21Z ~2026-34563-27 149440 4499634 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Mia Khalifa}} {{persona}} '''Mia Khalifa''' ({{lang-ar|ميا خليفة}}; {{nym|paréntesis=non}}) ye una ex [[actriz porno]], [[Modelu de cámara web|camgirl]]<ref name=bb>{{cita web|url= http://www.howareyoubb.com/2016/05/07/mia-khalifa-interview/|títulu= Mia Khalifa Interview|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= How Are You BB}}</ref> y celebridá libanesa<ref name=wp/>. Nacida en [[Beirut]], Mia Khalifa emigró a los [[Estaos Xuníos]] nel ano [[2000]]. Empezó a actuar como actriz porno n'ochobre de 2014, pero la so popularidá xubió tan rápido qu'apenes dos meses dempués del so debú llogró superar a [[Lisa Ann]] y asitiase como númberu unu na clasificación del reconocíu sitio web pornográficu [[Pornhub]].<ref name=VODInt3>{{cita web |url=https://twitter.com/miakhalifa/status/549074594103955456 |títulu=Mia Khalifa Status |fechaaccesu=13 de xineru de 2015 |autor=Mia Khalifa |obra=Twitter |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web|url= http://www.playboy.com/articles/mia-khalifa-pornhub-most-popular|títulu= Meet the Lebanese Porn Star Who Overtook Lisa Ann as Pornhub's Most Popular Star|fechaaccesu= 10 de setiembre de 2016|editorial= Playboy}}</ref> Tres esti meteóricu ascensu, les sos actuaciones xeneraron discutiniu n'[[Oriente Mediu]], sobremanera por un videu onde practicaba sexu mientres llevaba puestu un [[hijab]]. Desilusionada cola [[industria pornográfica]], abandonó la so carrera meses dempués d'empezar, a empiezos de 2015. Sicasí, la so gran popularidá siguió nos años posteriores. Que rica que está, Dios, Que orto, Todo muy bueno. tizi romero y Diego Bazan putos == Primeros años == Nacida en [[Beirut]], capital d'[[El Líbanu]], en 1993, camudar cola so familia a los [[Estaos Xuníos]] nel añu 2000.<ref name=cnn>{{cita web|url= http://edition.cnn.com/2015/01/07/us/lebanon-porn-star-uproar/|títulu= Songs and death threats for Lebanese American porn star Mia Khalifa|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= CNN}}</ref> Foi criada na relixón católica, anque se declaró non prauticante.<ref name=bbc>{{cita web|url= https://www.bbc.co.uk/newsbeat/article/30721981/mia-khalifa-a-lebanon-born-porn-star-is-getting-scary-death-threats|títulu= Mia Khalifa, a Lebanon-born porn star, is getting 'scary' death threats|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= BBC}}</ref> Siendo adolescente, treslladar al [[Condáu de Montgomery (Maryland)|Condáu de Montgomery]] ([[Maryland]]), onde xugó al [[lacrosse]] nel institutu.<ref name=wp/> Darréu, matricular nel programa de [[Bachelor of Arts]] na especialidá d'Historia na [[Universidá de Texas n'El Pasu]].<ref name="lamagazine" /><ref name=VODInt4>{{cita web |url=http://www.newsweek.com/meet-mia-khalifa-lebanese-porn-star-who-sparked-national-controversy-297023 |títulu=Meet Mia Khalifa, the Lebanese Porn Star Who Sparked a National Controversy |fechaaccesu=13 de xineru de 2015 |autor=Taylor Wooford |obra=Newsweek |idioma=inglés}}</ref> En febreru de 2011, dempués de cumplir los 18 años, Mia casóse con un home d'Estaos Xuníos.<ref name=cnn/> == Carrera pornográfica== Debutó na industria pornográfica n'ochobre de 2014, a los 21 años d'edá.<ref name="iafd"/> Antes d'ello, trabayaba como camarera nun restorán de comida rápida de la marca Whataburger. Ellí foi onde un veceru preguntó-y si considerara probar suerte apaeciendo en películes pornográfiques.<ref name=yal>{{cita web|url= http://yalibnan.com/2015/01/07/mia-khalifas-conservative-parents-furious-over-porn-career/|títulu= Mia Khalifa's Conservative Parents Furious Over Porn Career|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= Yá Libnan}}</ref><ref name=complex>{{cita web|url= http://uk.complex.com/pop-culture/2015/07/mia-khalifa-where-did-you-come-from|títulu= Inside Mia Khalifa's Mysterious Rise To Porn Superstardom|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= UK Complex|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20161205135445/http://uk.complex.com/pop-culture/2015/07/mia-khalifa-where-did-you-come-from|fechaarchivu= 2016-12-05}}</ref> Con más d'un millón y mediu de visites nos pocos meses que llevaba como actriz, a les sos 22 años, Mia Khalifa convertir na actriz porno más buscada del sitio web [[Pornhub]].<ref name=salon>{{cita web|url= http://www.salon.com/2015/01/15/why_porn_is_exploding_in_the_middle_east_partner/|títulu= Why porn is exploding in the Middle East|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= Salon}}</ref> El 28 d'avientu de 2014, dichu sitiu asitiar nel nᵘ 1 del so ranking,<ref name=VODInt5>{{cita web |url=http://www.washingtonpost.comblogsworldviews/wp/2015/01/06/the-miami-porn-star-getting-death-threats-from-lebanon/ |títulu=The Miami porn star getting death threats from Lebanon |fechaaccesu=13 de xineru de 2015 |autor=Adam Taylor |obra=The Washington Post |idioma=inglés }}</ref> reemplazando a la veterana estrella [[Lisa Ann]].<ref name=VODInt3 /><ref>{{cita web|url= http://www.huffingtonpost.co.uk/2015/01/05/mia-khalifa-pornhubs-biggest-star-lebanese-compatriots_n_6415924.html|títulu= Mia Khalifa Is Now PornHub's Biggest Porn Star - But Her Lebanese Compatriots Are Less Than Impressed|fechaaccesu= 10 de setiembre de 2016|editorial= Hufington Post}}</ref><ref>{{cita web|url= http://www.mirror.co.uk/3am/celebrity-news/who-mia-khalifa-everything-you-4921882|títulu=Who is Mia Khalifa? Everything you need to know about Lebanese beauty who's PornHub's number one porn star|fechaaccesu= 10 de setiembre de 2016|editorial= The Mirror}}</ref> El so rápidu ascensu a la fama foi siguida tantu por aponderamientu, como'l dúu [[Timeflies]] que-y dedicó un rap que Khalifa estimó con un baille de ''[[twerking]]'',<ref name=VODInt7>{{cita web |url=http://www.diario26.com/mia-khalifa-tien-sexu-con-la cama-faciendo-twerking-202955.html |títulu=Mia Khalifa tien sexu cola cama faciendo twerking |fechaaccesu=8 de febreru de 2015 }}</ref> como por crítiques y amenaces de muerte,<ref name=chicago>{{cita web|url= http://national.suntimes.com/national-world-news/7/72/438811/mia-khalifa-pornhub-death-threats/|títulu= Lebanese American porn actress Mia Khalifa receives death threats|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= Chicago Sun Times}}</ref> munches d'elles procedentes d'[[Oriente Mediu]], qu'incluyíen fotografíes manipoliaes nes que Khalifa yera executada pol [[Estáu Islámicu]] y con mensaxes de que diría al infiernu, lo mesmo que del so propiu país, nel que dellos periódicos escribieron artículos al respective de la so ocupación profesional.<ref name=VODInt6>{{cita web |url=http://edition.cnn.com/2015/01/07/us/lebanon-porn-star-uproar/ |títulu=Songs and death threats for Lebanese American porn star Mia Khalifa |fechaaccesu=13 de xineru de 2015 |autor=Laura Smith-Spark y Roba Alhenawi |obra=CNN International |idioma=inglés}}</ref><ref name=indep>{{cita web|url= http://www.independent.co.uk/news/people/pornhub-star-mia-khalifa-receives-death-threats-after-being-ranked-sites-number-one-adult-actress-9962293.html|títulu= Pornhub star Mia Khalifa receives death threats after being ranked the site's top adult actress|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= Independent}}</ref><ref name=lebasxa>{{cita web|url= http://www.lebaneseexaminer.com/2015/01/03/top-lebanese-porn-star-sparks-controversy-lebanon/|títulu= Lebanese porn star Mia Khalifa sparks controversy in Lebanon|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= Lebanese Examinor}}</ref> Parte del discutiniu deber por delles escenes pornográfiques nes que Mia Khalifa actuaba llevando un velu [[hiyab]], qu'ella xustificó conque yeren satíriques y que teníen de tomase como tal, pos afirmaba que les películes de Hollywood representaben a los musulmanes muncho peor que nel xéneru pornográficu.<ref name="indep" /> Ente los que salieron nel so defensa taben l'humorista d'Estaos Xuníos, d'ascendencia libanesa, Nemr Abou Nassar o l'escritor británicu-libanés Nasri Atallah,<ref>{{cita web|url= http://www.france24.com/ar/20150106-%D9%85%D9%8A%D8%A7-%D8%AE%D9%84%D9%8A%D9%81%D8%A9-%D8%AC%D9%86%D8%B3-%D8%A5%D8%A8%D8%A7%D8%AD%D8%A9-%D9%84%D8%A8%D9%86%D8%A7%D9%86-%D8%A8%D9%88%D8%B1%D9%86-%D9%87%D8%A7%D8%A8-%D8%A3%D9%81%D9%84%D8%A7%D9%85/|títulu= نجمة أفلام إباحية لبنانية الأصل تثير جدلا صاخبا في بلدها الأم|fechaaccesu= 3 de febreru de 2017|editorial= France 24 (n'árabe)}}</ref> quien declaró que «ye llibre pa faer lo que-y preste col so cuerpu».<ref name="indep" /> Según datos del sitiu Pornhub, ente'l 3 y el 6 de xineru de 2015 les busques de Mia Khalifa quintuplicáronse. Alredor d'una cuarta parte de les mesmes procedíen d'El Líbanu, lo mesmo que de países vecinos como Siria y Xordania.<ref name="bbc" /> Pol discutiniu surdida col hiyab, Khalifa foi clasificada nel puestu 5º de «Les 10 estrelles más famoses del mundu porno» realizada pola revista británica ''Loaded''.<ref name="loaded">{{cita web|url= http://loaded.co.uk/the-worlds-10-most-notorious-porn-stars-mia-khalifa/|títulu= The world's 10 most notorious porn stars – Mia Khalifa|fechaaccesu= 3 de febreru de 2017|editorial= Loaded}}</ref> Tamién Almaza, una marca de cerveza libanés, publicó un anunció de los sos productos nel qu'amosaba una botella de cerveza xunto a unes gafes y una firma de Mia col lema «dambos somos clasificaos pa mayores de 18».<ref name="chicago" /> Esi mesmu añu decidió retirase tres unos meses no más alto de la industria, rodando un total de 26 películes.<ref name="iafd"/> Nuna entrevista concedida al diariu ''[[The Washington Post]]'' en xunetu de 2016, espresó que la so salida deber a la perda d'ilusión pol so trabayu na industria.<ref name=wp>{{cita web|url= https://www.washingtonpost.com/news/dc-sports-bog/wp/2016/07/13/a-former-porn-star-has-become-one-of-d-c-s-loudest-sports-fans-on-social-media/|títulu= A former porn star has become one of D.C.'s loudest sports fans on social media|fechaaccesu= 2 d'agostu de 2016|editorial= The Washington Post}}</ref> Sicasí, siguió trabayando como [[Modelu de cámara web|camgirl]].<ref name=bb/> Dalgunes de les sos películes fueron el so debú en ''Mia Khalifa'',<ref>{{cita web|url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=107702|títulu= Info "Mia Khalifa"|fechaaccesu= 2 d'agostu de 2016|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> ''Big Tit Cream Pie 31'',<ref>{{cita web|url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=107703|títulu= Info "Big Tit Cream Pie 31"|fechaaccesu= 2 d'agostu de 2016|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> ''Put It Between My Tits'',<ref>{{cita web|url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=106699|títulu= Info "Put It Between My Tits"|fechaaccesu= 2 d'agostu de 2016|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> ''Temporary Dates 2''<ref>{{cita web|url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=106698|títulu= Info "Temporary Dates 2"|fechaaccesu= 2 d'agostu de 2016|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> o ''Tony Rubino's Let's Make a Sex Tape''.<ref>{{cita web|url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=109178|títulu= Info "Tony Rubino's Let's Make a Sex Tape"|fechaaccesu= 2 d'agostu de 2016|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> N'ochobre de 2017 tornó de volao a la industria pornográfica rodando una escena xunto a Tony Rubino pa la web [[Bang Bros]], ''Mia Khalifa is Back and Hotter Than Ever''.<ref>{{cita web|url= http://www.iafd.com/title.rme/title=mia+khalifa+is+back+and+hotter+than+ever/year=2017/mia-khalifa-is-back-and-hotter-than-ever.htm|títulu= Info "Mia Khalifa is Back and Hotter Than Ever"|fechaaccesu= 1 de payares de 2017|editorial= IAFD}}</ref> == Vida personal == Tien tatuaos los primeros versos del himnu nacional libanés: كلنـا للوطـن للعـلى للعـلم (''¡Toos nós! ¡Pola nuesa patria, pola nuesa bandera y pola gloria!''). Un pidimientu online a finales de payares de 2016 pidía que Mia Khalifa fuera escoyida pol entós presidente electu [[Donald Trump]] pa ser la próxima embaxadora de los Estaos Xuníos n'[[Arabia Saudita]].<ref name=jerslm>{{cita web|url= http://www.jpost.com/Not-Just-News/Trending-Now/Petitioners-suggest-Trump-name-US-Lebanese-ex-porn-star-as-Saudi-envoy-473955|títulu= Petitioners suggest Trump name-US-Lebanese ex-porn star as Saudi Envoy|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= Jerusalem Post}}</ref> == Premios y nomamientos de la industria eróticu == {| {{tablaguapa}} |- ! Añu !Ceremonia !Resultáu !Premiu |- | '''2015''' |[[Premiu XBIZ|Premios XBIZ]] | {{celda|Nomada}} |Star Showcase del Añu |- |rowspan="2"| '''2016''' |rowspan="1"|[[Premios AVN]] | {{celda|Nomada}} |Premiu fan: Meyores pechos |- |rowspan="1"|[[Premiu XBIZ|Premios XBIZ]] | {{celda|Nomada}} |Performer Showcase del Añu |- |rowspan="2"| '''2017''' |rowspan="1"|[[Premios AVN]] | {{celda|Nomada}} | [[Premiu AVN de los fans|Premiu fan: Estrella mediática]] |- |rowspan="1"|DVDErotik Awards | {{celda|Ganadora}} |Pechos del añu |- |} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} * {{iafd name|id=MiaKhalifia|xéneru=femenín|name=Mia Khalifa}} * {{afdb nome|id=67486|xéneru=femenín|nome=Mia Khalifa}} {{NF|1993||Khalifa, Mia}} [[Categoría:Actores y actrices de pornografía d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Actores y actrices de pornografía d'El Líbanu]] [[Categoría:Persones de Beirut]] k7w6xroobpduvdsdkjrryt6fyh04ga9 4499635 4499634 2026-06-11T15:56:34Z Limotecariu 735 Undid 3 revisions from [[Special:Diff/4499621|4499621]] until [[Special:Diff/4499634|4499634]] 4499635 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Mia Khalifa}} {{persona}} '''Mia Khalifa''' ({{lang-ar|ميا خليفة}}; {{nym|paréntesis=non}}) ye una ex [[actriz porno]], [[Modelu de cámara web|camgirl]]<ref name=bb>{{cita web|url= http://www.howareyoubb.com/2016/05/07/mia-khalifa-interview/|títulu= Mia Khalifa Interview|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= How Are You BB}}</ref> y celebridá libanesa<ref name=wp/>. Nacida en [[Beirut]], Mia Khalifa emigró a los [[Estaos Xuníos]] nel añu [[2000]]. Empezó a actuar como actriz porno n'ochobre de 2014, pero la so popularidá xubió tan rápido qu'apenes dos meses dempués del so debú llogró superar a [[Lisa Ann]] y asitiase como númberu unu na clasificación del reconocíu sitio web pornográficu [[Pornhub]].<ref name=VODInt3>{{cita web |url=https://twitter.com/miakhalifa/status/549074594103955456 |títulu=Mia Khalifa Status |fechaaccesu=13 de xineru de 2015 |autor=Mia Khalifa |obra=Twitter |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web|url= http://www.playboy.com/articles/mia-khalifa-pornhub-most-popular|títulu= Meet the Lebanese Porn Star Who Overtook Lisa Ann as Pornhub's Most Popular Star|fechaaccesu= 10 de setiembre de 2016|editorial= Playboy}}</ref> Tres esti meteóricu ascensu, les sos actuaciones xeneraron discutiniu n'[[Oriente Mediu]], sobremanera por un videu onde practicaba sexu mientres llevaba puestu un [[hijab]]. Desilusionada cola [[industria pornográfica]], abandonó la so carrera meses dempués d'empezar, a empiezos de 2015. Sicasí, la so gran popularidá siguió nos años posteriores. == Primeros años == Nacida en [[Beirut]], capital d'[[El Líbanu]], en 1993, camudar cola so familia a los [[Estaos Xuníos]] nel añu 2000.<ref name=cnn>{{cita web|url= http://edition.cnn.com/2015/01/07/us/lebanon-porn-star-uproar/|títulu= Songs and death threats for Lebanese American porn star Mia Khalifa|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= CNN}}</ref> Foi criada na relixón católica, anque se declaró non prauticante.<ref name=bbc>{{cita web|url= https://www.bbc.co.uk/newsbeat/article/30721981/mia-khalifa-a-lebanon-born-porn-star-is-getting-scary-death-threats|títulu= Mia Khalifa, a Lebanon-born porn star, is getting 'scary' death threats|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= BBC}}</ref> Siendo adolescente, treslladar al [[Condáu de Montgomery (Maryland)|Condáu de Montgomery]] ([[Maryland]]), onde xugó al [[lacrosse]] nel institutu.<ref name=wp/> Darréu, matricular nel programa de [[Bachelor of Arts]] na especialidá d'Historia na [[Universidá de Texas n'El Pasu]].<ref name="lamagazine" /><ref name=VODInt4>{{cita web |url=http://www.newsweek.com/meet-mia-khalifa-lebanese-porn-star-who-sparked-national-controversy-297023 |títulu=Meet Mia Khalifa, the Lebanese Porn Star Who Sparked a National Controversy |fechaaccesu=13 de xineru de 2015 |autor=Taylor Wooford |obra=Newsweek |idioma=inglés}}</ref> En febreru de 2011, dempués de cumplir los 18 años, Mia casóse con un home d'Estaos Xuníos.<ref name=cnn/> == Carrera pornográfica== Debutó na industria pornográfica n'ochobre de 2014, a los 21 años d'edá.<ref name="iafd"/> Antes d'ello, trabayaba como camarera nun restorán de comida rápida de la marca Whataburger. Ellí foi onde un veceru preguntó-y si considerara probar suerte apaeciendo en películes pornográfiques.<ref name=yal>{{cita web|url= http://yalibnan.com/2015/01/07/mia-khalifas-conservative-parents-furious-over-porn-career/|títulu= Mia Khalifa's Conservative Parents Furious Over Porn Career|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= Yá Libnan}}</ref><ref name=complex>{{cita web|url= http://uk.complex.com/pop-culture/2015/07/mia-khalifa-where-did-you-come-from|títulu= Inside Mia Khalifa's Mysterious Rise To Porn Superstardom|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= UK Complex|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20161205135445/http://uk.complex.com/pop-culture/2015/07/mia-khalifa-where-did-you-come-from|fechaarchivu= 2016-12-05}}</ref> Con más d'un millón y mediu de visites nos pocos meses que llevaba como actriz, a les sos 22 años, Mia Khalifa convertir na actriz porno más buscada del sitio web [[Pornhub]].<ref name=salon>{{cita web|url= http://www.salon.com/2015/01/15/why_porn_is_exploding_in_the_middle_east_partner/|títulu= Why porn is exploding in the Middle East|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= Salon}}</ref> El 28 d'avientu de 2014, dichu sitiu asitiar nel nᵘ 1 del so ranking,<ref name=VODInt5>{{cita web |url=http://www.washingtonpost.comblogsworldviews/wp/2015/01/06/the-miami-porn-star-getting-death-threats-from-lebanon/ |títulu=The Miami porn star getting death threats from Lebanon |fechaaccesu=13 de xineru de 2015 |autor=Adam Taylor |obra=The Washington Post |idioma=inglés }}</ref> reemplazando a la veterana estrella [[Lisa Ann]].<ref name=VODInt3 /><ref>{{cita web|url= http://www.huffingtonpost.co.uk/2015/01/05/mia-khalifa-pornhubs-biggest-star-lebanese-compatriots_n_6415924.html|títulu= Mia Khalifa Is Now PornHub's Biggest Porn Star - But Her Lebanese Compatriots Are Less Than Impressed|fechaaccesu= 10 de setiembre de 2016|editorial= Hufington Post}}</ref><ref>{{cita web|url= http://www.mirror.co.uk/3am/celebrity-news/who-mia-khalifa-everything-you-4921882|títulu=Who is Mia Khalifa? Everything you need to know about Lebanese beauty who's PornHub's number one porn star|fechaaccesu= 10 de setiembre de 2016|editorial= The Mirror}}</ref> El so rápidu ascensu a la fama foi siguida tantu por aponderamientu, como'l dúu [[Timeflies]] que-y dedicó un rap que Khalifa estimó con un baille de ''[[twerking]]'',<ref name=VODInt7>{{cita web |url=http://www.diario26.com/mia-khalifa-tien-sexu-con-la cama-faciendo-twerking-202955.html |títulu=Mia Khalifa tien sexu cola cama faciendo twerking |fechaaccesu=8 de febreru de 2015 }}</ref> como por crítiques y amenaces de muerte,<ref name=chicago>{{cita web|url= http://national.suntimes.com/national-world-news/7/72/438811/mia-khalifa-pornhub-death-threats/|títulu= Lebanese American porn actress Mia Khalifa receives death threats|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= Chicago Sun Times}}</ref> munches d'elles procedentes d'[[Oriente Mediu]], qu'incluyíen fotografíes manipoliaes nes que Khalifa yera executada pol [[Estáu Islámicu]] y con mensaxes de que diría al infiernu, lo mesmo que del so propiu país, nel que dellos periódicos escribieron artículos al respective de la so ocupación profesional.<ref name=VODInt6>{{cita web |url=http://edition.cnn.com/2015/01/07/us/lebanon-porn-star-uproar/ |títulu=Songs and death threats for Lebanese American porn star Mia Khalifa |fechaaccesu=13 de xineru de 2015 |autor=Laura Smith-Spark y Roba Alhenawi |obra=CNN International |idioma=inglés}}</ref><ref name=indep>{{cita web|url= http://www.independent.co.uk/news/people/pornhub-star-mia-khalifa-receives-death-threats-after-being-ranked-sites-number-one-adult-actress-9962293.html|títulu= Pornhub star Mia Khalifa receives death threats after being ranked the site's top adult actress|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= Independent}}</ref><ref name=lebasxa>{{cita web|url= http://www.lebaneseexaminer.com/2015/01/03/top-lebanese-porn-star-sparks-controversy-lebanon/|títulu= Lebanese porn star Mia Khalifa sparks controversy in Lebanon|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= Lebanese Examinor}}</ref> Parte del discutiniu deber por delles escenes pornográfiques nes que Mia Khalifa actuaba llevando un velu [[hiyab]], qu'ella xustificó conque yeren satíriques y que teníen de tomase como tal, pos afirmaba que les películes de Hollywood representaben a los musulmanes muncho peor que nel xéneru pornográficu.<ref name="indep" /> Ente los que salieron nel so defensa taben l'humorista d'Estaos Xuníos, d'ascendencia libanesa, Nemr Abou Nassar o l'escritor británicu-libanés Nasri Atallah,<ref>{{cita web|url= http://www.france24.com/ar/20150106-%D9%85%D9%8A%D8%A7-%D8%AE%D9%84%D9%8A%D9%81%D8%A9-%D8%AC%D9%86%D8%B3-%D8%A5%D8%A8%D8%A7%D8%AD%D8%A9-%D9%84%D8%A8%D9%86%D8%A7%D9%86-%D8%A8%D9%88%D8%B1%D9%86-%D9%87%D8%A7%D8%A8-%D8%A3%D9%81%D9%84%D8%A7%D9%85/|títulu= نجمة أفلام إباحية لبنانية الأصل تثير جدلا صاخبا في بلدها الأم|fechaaccesu= 3 de febreru de 2017|editorial= France 24 (n'árabe)}}</ref> quien declaró que «ye llibre pa faer lo que-y preste col so cuerpu».<ref name="indep" /> Según datos del sitiu Pornhub, ente'l 3 y el 6 de xineru de 2015 les busques de Mia Khalifa quintuplicáronse. Alredor d'una cuarta parte de les mesmes procedíen d'El Líbanu, lo mesmo que de países vecinos como Siria y Xordania.<ref name="bbc" /> Pol discutiniu surdida col hiyab, Khalifa foi clasificada nel puestu 5º de «Les 10 estrelles más famoses del mundu porno» realizada pola revista británica ''Loaded''.<ref name="loaded">{{cita web|url= http://loaded.co.uk/the-worlds-10-most-notorious-porn-stars-mia-khalifa/|títulu= The world's 10 most notorious porn stars – Mia Khalifa|fechaaccesu= 3 de febreru de 2017|editorial= Loaded}}</ref> Tamién Almaza, una marca de cerveza libanés, publicó un anunció de los sos productos nel qu'amosaba una botella de cerveza xunto a unes gafes y una firma de Mia col lema «dambos somos clasificaos pa mayores de 18».<ref name="chicago" /> Esi mesmu añu decidió retirase tres unos meses no más alto de la industria, rodando un total de 26 películes.<ref name="iafd"/> Nuna entrevista concedida al diariu ''[[The Washington Post]]'' en xunetu de 2016, espresó que la so salida deber a la perda d'ilusión pol so trabayu na industria.<ref name=wp>{{cita web|url= https://www.washingtonpost.com/news/dc-sports-bog/wp/2016/07/13/a-former-porn-star-has-become-one-of-d-c-s-loudest-sports-fans-on-social-media/|títulu= A former porn star has become one of D.C.'s loudest sports fans on social media|fechaaccesu= 2 d'agostu de 2016|editorial= The Washington Post}}</ref> Sicasí, siguió trabayando como [[Modelu de cámara web|camgirl]].<ref name=bb/> Dalgunes de les sos películes fueron el so debú en ''Mia Khalifa'',<ref>{{cita web|url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=107702|títulu= Info "Mia Khalifa"|fechaaccesu= 2 d'agostu de 2016|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> ''Big Tit Cream Pie 31'',<ref>{{cita web|url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=107703|títulu= Info "Big Tit Cream Pie 31"|fechaaccesu= 2 d'agostu de 2016|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> ''Put It Between My Tits'',<ref>{{cita web|url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=106699|títulu= Info "Put It Between My Tits"|fechaaccesu= 2 d'agostu de 2016|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> ''Temporary Dates 2''<ref>{{cita web|url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=106698|títulu= Info "Temporary Dates 2"|fechaaccesu= 2 d'agostu de 2016|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> o ''Tony Rubino's Let's Make a Sex Tape''.<ref>{{cita web|url= http://www.adultfilmdatabase.com/video.cfm?videoid=109178|títulu= Info "Tony Rubino's Let's Make a Sex Tape"|fechaaccesu= 2 d'agostu de 2016|editorial= adultfilmdatabase}}</ref> N'ochobre de 2017 tornó de volao a la industria pornográfica rodando una escena xunto a Tony Rubino pa la web [[Bang Bros]], ''Mia Khalifa is Back and Hotter Than Ever''.<ref>{{cita web|url= http://www.iafd.com/title.rme/title=mia+khalifa+is+back+and+hotter+than+ever/year=2017/mia-khalifa-is-back-and-hotter-than-ever.htm|títulu= Info "Mia Khalifa is Back and Hotter Than Ever"|fechaaccesu= 1 de payares de 2017|editorial= IAFD}}</ref> == Vida personal == Tien tatuaos los primeros versos del himnu nacional libanés: كلنـا للوطـن للعـلى للعـلم (''¡Toos nós! ¡Pola nuesa patria, pola nuesa bandera y pola gloria!''). Un pidimientu online a finales de payares de 2016 pidía que Mia Khalifa fuera escoyida pol entós presidente electu [[Donald Trump]] pa ser la próxima embaxadora de los Estaos Xuníos n'[[Arabia Saudita]].<ref name=jerslm>{{cita web|url= http://www.jpost.com/Not-Just-News/Trending-Now/Petitioners-suggest-Trump-name-US-Lebanese-ex-porn-star-as-Saudi-envoy-473955|títulu= Petitioners suggest Trump name-US-Lebanese ex-porn star as Saudi Envoy|fechaaccesu= 2 de febreru de 2017|editorial= Jerusalem Post}}</ref> == Premios y nomamientos de la industria eróticu == {| {{tablaguapa}} |- ! Añu !Ceremonia !Resultáu !Premiu |- | '''2015''' |[[Premiu XBIZ|Premios XBIZ]] | {{celda|Nomada}} |Star Showcase del Añu |- |rowspan="2"| '''2016''' |rowspan="1"|[[Premios AVN]] | {{celda|Nomada}} |Premiu fan: Meyores pechos |- |rowspan="1"|[[Premiu XBIZ|Premios XBIZ]] | {{celda|Nomada}} |Performer Showcase del Añu |- |rowspan="2"| '''2017''' |rowspan="1"|[[Premios AVN]] | {{celda|Nomada}} | [[Premiu AVN de los fans|Premiu fan: Estrella mediática]] |- |rowspan="1"|DVDErotik Awards | {{celda|Ganadora}} |Pechos del añu |- |} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} * {{iafd name|id=MiaKhalifia|xéneru=femenín|name=Mia Khalifa}} * {{afdb nome|id=67486|xéneru=femenín|nome=Mia Khalifa}} {{NF|1993||Khalifa, Mia}} [[Categoría:Actores y actrices de pornografía d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Actores y actrices de pornografía d'El Líbanu]] [[Categoría:Persones de Beirut]] 6g0lnp6nnqbsciuk0dbvvotq70gmafu Wikipedia:Chigre 4 254115 4499636 4499240 2026-06-11T16:01:57Z Limotecariu 735 /* Bloquéu permanente d'esta páxina */ nueva seición 4499636 wikitext text/x-wiki {| |- | <div align=left style="padding:5px;border:1px dotted #808080; background:#eeffed"> {{Chigre}} </div> | width=250px bgcolor=#FFCC66 align="center" valign="top" | {| width="100%" style="border:0px solid #FFCC66;background-color: #FFCC66" |- | width="50%" align="center" | '''[[Wikipedia:Chigre/Archivu|Archivu de<br>discusiones]]''' | width="50%" align="center" | [[Image:Filing cabinet icon.svg|70px]] |- | colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2025|Archivu 2025]] |- | colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2024|Archivu 2024]] |- | colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2023|Archivu 2023]] |- | colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2022|Archivu 2022]] |- | colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2021|Archivu 2021]] |- | colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2020|Archivu 2020]] |- | colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2019|Archivu 2019]] |- | colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2018|Archivu 2018]] |- | colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu/2017|Archivu 2017]] |- | colspan="2" align="center" | [[Wikipedia:Chigre/Archivu|...]] |- |} |} {{atayos|WP:CHIG|Chig}} __NEWSECTIONLINK__ == Artículu de portada (2a. parte) == ¡Hola! Recupero esti "alderique" qu'entamara @[[Usuariu:YoaR|YoaR]], yá que cuasi tamos como en marzu col artículu de la mano d'Irulegi, pero agora col de Xuan Bello. Siguimos ensin acordar qué facer col apartáu del artículu de portada. Yo propunxi nel so momentu '''escoyer un artículu nuevu creáu nel mes que tuviéremos pa ser l'artículu de portada del mes siguiente'''. Sigo proponiendo lo mesmo, pa dar salida a esi apartáu de la portada y que vaya cambiando mes a mes ensin repetise de contino. ¿Opiniones? ¿Paeceres? ¿Faise una votación? ¿Otres alternatives? A ver si pal añu nuevu que vien yá tenemos opción pa esto. Chau y gracies por participar. [[Usuariu:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">'''Limotecariu'''</span>]] [[Usuariu alderique:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">''(alderique)''</span>]] 11:05 21 avi 2025 (UTC) :Hola Limotecariu. La opción que comentes d'escoyer un artículu nun taría mal si fora votación rápida, pero yá vemos que somos pocos y que, amás, la xente nin comenta nin vota. Yo, la verdá, nun sé qué pensar. Prestaría que l'artículu tea más o menos "bien", y non que sea un esbozu. Podríen metese los artículos que veamos "guapos" nuna categoría y garrar unu d'ehí, ensin votación, pero tamos no mesmo: poques manes. La verdá que pa tener el mesmu artículu en portada meses val más quitar esi bloque y a correr. [[Usuariu:YoaR|YoaR]] ([[Usuariu alderique:YoaR|alderique]]) 15:12 7 xin 2026 (UTC) ::¡Hola! Nun sería necesaria una votación: una persona encargada qu'escueya l'artículu, y yá ta. Home, agora vamos a los de "¿y quién s'encarga?"... hehehe... Bono, eso sí, cuido que tamién podíemos camudar por entero la portada y quitar tolo qu'hai agora como lo de la imaxe del día, el "sabíes que...", etc., y facer una portada más cenciella qu'amuese enllaces a apartaos específicos de la wikipedia, a otros proyectos wiki, y asina... nun sé, ¿qué pienses? [[Usuariu:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">'''Limotecariu'''</span>]] [[Usuariu alderique:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">''(alderique)''</span>]] 16:21 8 xin 2026 (UTC) :::Personalmente la portada nun me gusta nada. Quedó bien vieya y cuido que necesita un ampliu remocique. Yo la destruiría dafechu y la entamaría de nuevu dende cero. [[Usuariu:YoaR|YoaR]] ([[Usuariu alderique:YoaR|alderique]]) 10:07 26 xin 2026 (UTC) ::::Pues tamién. Vamos meyor treslladar esti tema a la [[Alderique:Portada|páxina d'alderique de la Portada]] pa tratar d'ello, ok? [[Usuariu:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">'''Limotecariu'''</span>]] [[Usuariu alderique:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">''(alderique)''</span>]] 14:42 26 xin 2026 (UTC) ::A min paezme bona idea tomar artículos d'una categoría que tea cuidada, con artículos bonos. Otra idea ye la d'implementar una rotación automática ente los artículos nesa categoría, nun veo mal que repitieren de tanto en tanto dellos artículos (anguaño un artículo destacáu ta fixu por meses) - [[Usuariu:Sahaquiel9102|Saḥa]] - [[Usuariu alderique:Sahaquiel9102|Fálame]] 19:43 8 xin 2026 (UTC) :Acabo de cambiar l'artículu de portada de [[Xuan Bello]] a [[progresu]]. Almítense suxerencies pal próximu cambéu. [[Usuariu:YoaR|YoaR]] ([[Usuariu alderique:YoaR|alderique]]) 10:08 26 xin 2026 (UTC) == Thank You for Last Year – Join Wiki Loves Ramadan 2026 == Dear Wikimedia communities, We hope you are doing well, and we wish you a happy New Year. ''Last year, we captured light. This year, we’ll capture legacy.'' In 2025, communities around the world shared the glow of Ramadan nights and the warmth of collective iftars. In 2026, ''Wiki Loves Ramadan'' is expanding, bringing more stories, more cultures, and deeper global connections across Wikimedia projects. We invite you to explore the ''Wiki Loves Ramadan 2026'' [[m:Special:MyLanguage/Wiki Loves Ramadan 2026|Meta page]] to learn how you can participate and [[m:Special:MyLanguage/Wiki Loves Ramadan 2026/Participating communities|sign up]] your community. 📷 ''Photo campaign on '' [[c:Special:MyLanguage/Commons:Wiki Loves Ramadan 2026|Wikimedia Commons]] If you have questions about the project, please refer to the FAQs: * [[m:Special:MyLanguage/Wiki Loves Ramadan/FAQ/|Meta-Wiki]] * [[c:Special:MyLanguage/Commons:Wiki Loves Ramadan/FAQ|Wikimedia Commons]] ''Early registration for updates is now open via the '''[[m:Special:RegisterForEvent/2710|Event page]]''''' ''Stay connected and receive updates:'' * [https://t.me/WikiLovesRamadan Telegram channel] * [https://lists.wikimedia.org/postorius/lists/wikilovesramadan.lists.wikimedia.org/ Mailing list] We look forward to collaborating with you and your community. '''The Wiki Loves Ramadan 2026 Organizing Team''' 19:45 16 xin 2026 (UTC) <!-- Mensaxe unviáu por User:ZI Jony@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Non-Technical_Village_Pumps_distribution_list&oldid=29879549 --> == Feminism and Folklore 2026 starts soon == <div style="border:8px maroon ridge;padding:6px;"> [[File:Feminism and Folklore 2026 logo.svg|centre|550px|frameless]] ::<div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style="text-align: center; width: 100%;">''{{int:please-translate}}''</div> ;Invitation to Organize Feminism and Folklore 2026 Dear Wiki Community, We are pleased to invite Wikimedia communities, affiliates, and independent contributors to organize the '''[[:m:Feminism and Folklore 2026|Feminism and Folklore 2026]]''' writing competition on your local Wikipedia. The international campaign will run from '''1 February to 31 March 2026''' and aims to improve coverage of feminism, women’s histories, gender-related topics, and folk culture across Wikipedia projects. ;About the Campaign '''Feminism and Folklore''' is a global writing initiative that complements the '''[[:c:Commons:Wiki Loves Folklore 2026|Wiki Loves Folklore]]''' photography competition. While Wiki Loves Folklore focuses on visual documentation, this writing campaign addresses the '''gender gap on Wikipedia''' by improving encyclopedic content related to folk culture and marginalized voices. ;What Can Participants Write About? Communities can contribute by creating, expanding, or translating articles related to: * Folk festivals, rituals, and celebrations * Folk dances, music, and traditional performances * Women and queer figures in folklore * Women in mythology and oral traditions * Women warriors, witches, and witch-hunting narratives * Fairy tales, folk stories, and legends * Folk games, sports, and cultural practices Participants may work from curated article lists or generate new article suggestions using campaign tools. ;How to Sign Up as an Organizer Organizers are requested to complete the following steps to register their community: # Create a local project page on your wiki [[:m:Feminism and Folklore/Sample|(see sample)]] # Set up the campaign using the '''CampWiz''' tool # Prepare a local article list and clearly mention: #* Campaign timeline #* Local and international prizes # Request a site notice from local administrators [[:mr:Template:SN-FNF|(see sample)]] # Add your local project page and CampWiz link to the '''[[:m:Feminism and Folklore 2026/Project Page|Meta project page]]''' ;Campaign Tools The Wiki Loves Folklore Tech Team has introduced tools to support organizers and participants: * '''Article List Generator by Topic''' – Helps identify articles available on English Wikipedia but missing in your local language Wikipedia. The tool allows customized filters and provides downloadable article lists in CSV and wikitable formats. * '''CampWiz''' – Enables communities to manage writing campaigns effectively, including jury-based evaluation. This will be the third year CampWiz is officially used for Feminism and Folklore. Both tools are now available for use in the campaign. '''[https://tools.wikilovesfolklore.org/ Click here to access the tools]''' ;Learn More & Get Support For detailed information about rules, timelines, and prizes, please visit the '''[[:m:Feminism and Folklore 2026|Feminism and Folklore 2026 project page]]'''. If you have any questions or need assistance, feel free to reach out via: * '''[[:m:Talk:Feminism and Folklore 2026/Project Page|Meta talk page]]''' * Email us using details on the contact page. ;Join Us We look forward to your collaboration and coordination in making Feminism and Folklore 2026 a meaningful and impactful campaign for closing gender gaps and enriching folk culture content on Wikipedia. Thank you and best wishes, '''[[:m:Feminism and Folklore 2026|Feminism and Folklore 2026 International Team]]''' ---- ''Stay connected:'' [[File:B&W Facebook icon.png|link=https://www.facebook.com/feminismandfolklore/|30x30px]]&nbsp; [[File:B&W Twitter icon.png|link=https://twitter.com/wikifolklore|30x30px]] </div></div> == Invitation to Host Wiki Loves Folklore 2026 in Your Country == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <div style="text-align: center; width: 100%;">''{{int:please-translate}}''</div> [[File:Wiki Loves Folklore Logo.svg|right|150px|frameless]] Hello everyone, We are delighted to invite Wikimedia affiliates, user groups, and community organizations worldwide to participate in '''Wiki Loves Folklore 2026''', an international initiative dedicated to documenting and celebrating folk culture across the globe. ;About Wiki Loves Folklore '''Wiki Loves Folklore''' is an annual international photography competition hosted on Wikimedia Commons. The campaign runs from '''1 February to 31 March 2026''' and encourages photographers, cultural enthusiasts, and community members to contribute photographs that highlight: * Folk traditions and rituals * Cultural festivals and celebrations * Traditional attire and crafts * Performing arts, music, and dance * Everyday practices rooted in folk heritage Through this campaign, we aim to preserve and promote diverse folk cultures and make them freely accessible to the world. [[:c:Commons:Wiki_Loves_Folklore_2026|Project page on Wikimedia Commons]] ; Host a Local Edition As we celebrate the '''eight edition''' of Wiki Loves Folklore, we warmly invite communities to organize a local edition in their country or region. Hosting a local campaign is a great opportunity to: * Increase visibility of your region’s folk culture * Engage new contributors in your community * Enrich Wikimedia Commons with high-quality cultural content '''[[:c:Commons:Wiki_Loves_Folklore_2026/Organize|Sign up to organize]]:''' If your team prefers to organize the competition in ''either February or March only'', please feel free to let us know. If you are unable to organize, we encourage you to share this opportunity with other interested groups or organizations in your region. ;Get in Touch If you have any questions, need support, or would like to explore collaboration opportunities, please feel free to contact us via: * The project Talk pages * Email: '''support@wikilovesfolklore.org''' We are also happy to connect via an online meeting if your team would like to discuss planning or coordination in more detail. Warm regards, '''The Wiki Loves Folklore International Team''' </div> [[Usuariu:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Usuariu alderique:MediaWiki message delivery|alderique]]) 13:20 18 xin 2026 (UTC) <!-- Mensaxe unviáu por User:Tiven2240@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery/Wikipedia&oldid=29228188 --> == <span lang="en" dir="ltr">Annual review of the Universal Code of Conduct and Enforcement Guidelines</span> == <div lang="en" dir="ltr"> <section begin="announcement-content" /> I am writing to you to let you know the annual review period for the Universal Code of Conduct and Enforcement Guidelines is open now. You can make suggestions for changes through 9 February 2026. This is the first step of several to be taken for the annual review. [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Annual review/2026|Read more information and find a conversation to join on the UCoC page on Meta]]. The [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee|Universal Code of Conduct Coordinating Committee]] (U4C) is a global group dedicated to providing an equitable and consistent implementation of the UCoC. This annual review was planned and implemented by the U4C. For more information and the responsibilities of the U4C, [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Charter|you may review the U4C Charter]]. Please share this information with other members in your community wherever else might be appropriate. -- In cooperation with the U4C, [[m:User:Keegan (WMF)|Keegan (WMF)]] ([[m:User talk:Keegan (WMF)|talk]])<section end="announcement-content" /> </div> 21:01 19 xin 2026 (UTC) <!-- Mensaxe unviáu por User:Keegan (WMF)@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&oldid=29905753 --> == IMPORTANTE: Revisión d'actividá de los alministradores == Hola. Vien d'adoptase una nueva política tocante al desaniciu de "permisos avanzaos" (alministrador, burócrata, etc) por [[:m:Requests for comment/Activity levels of advanced administrative rights holders|consensu de la comunidá global]] nel 2013. Acordies con esta política, los [[:m:stewards|stewards]] tán revisando l'actividá de los alministradores nes wikis que nun tienen política d'inactividá. Polo que sabemos, la to wiki nun tien un procesu formal pa desaniciar los "permisos avanzaos" de les cuentes inactives. Esto significa que los stewards encargaránse d'ello acordies cola nueva [[:m:Admin activity review|revisión de l'actividá de los alministradores]]. Determinamos que los siguientes usuarios cumplen los criterios d'inactividá (nenguna edición y nenguna aición rexistrada por más de 2 años): # [[User:Astur]] (alministrador) Estos usuarios recibirán pronto un avisu, pa pidi-yos qu'anicien un alderique comunitariu si quieren caltener dalgunos o tolos permisos. Si los usuarios nun respuenden, los stewards retirarán-yos los permisos avanzaos. Sicasí, si como comunidá queréis más crear un procesu de revisión propiu con preferencia sobre'l global, queréis tomar otra decisión no que cinca a los usuarios inactivos con permisos, o yá hai una política de la que nun nos diéramos cuenta, por favor avisa-y a los [[:m:Stewards' noticeboard|stewards en Meta]] pa que sepamos que nun tenemos que facer la revisión de permisos na wiki. Gracies, [[Usuariu:EPIC|EPIC]] ([[Usuariu alderique:EPIC|alderique]]) 13:27 14 feb 2026 (UTC) == [[Pueblu eslovenu|Eslovenos]] (personaxes famosos y otros artículos) == ¡Saludos a toos! Últimamente creé munchos artículos sobro temes eslovenes (escritores, políticos, personaxes famosos, llugares etc.). Por eso creé nueves categoríes. Amás, hai artículos sobro los asentamientos de Transmurania.<br> ¿Puedo pidir ayuda a la comunidá editorial pa revisar estos artículos?<br> ¡Gracies! [[Usuariu:Doncsecz~enwiki|Doncsecz~enwiki]] ([[Usuariu alderique:Doncsecz~enwiki|alderique]]) 09:07 25 feb 2026 (UTC) == Join the sixth Ukraine’s Cultural Diplomacy Month on Wikipedia! == <div lang="en" dir="ltr"> [[File:Ukraine’s Cultural Diplomacy Month on Wikipedia 2026.png|right|250px|thumb|link=https://meta.wikimedia.org/wiki/Ukraine%27s_Cultural_Diplomacy_Month_2026|Join our campaign!]] {{int:please-translate}} Dear Wikipedians! [[:m:Special:MyLanguage/Wikimedia Ukraine|Wikimedia Ukraine]], in cooperation with the [[:en:Ministry of Foreign Affairs of Ukraine|MFA of Ukraine]] and [[:en:Ukrainian Institute|Ukrainian Institute]], has launched the sixth edition of writing challenge "'''[[:m:Special:MyLanguage/Ukraine's Cultural Diplomacy Month 2026|Ukraine's Cultural Diplomacy Month]]'''", which lasts from '''1st April''' until '''30th April 2026'''. The initiative aims to promote knowledge about Ukrainian culture abroad by creating and improving Wikipedia articles in multiple languages. This year marks the sixth edition of the campaign, which will focus on contemporary culture, making today’s artistic voices and practices more visible to international audiences. 🧩'''How to participate?''' Choose an article from the suggested list → Write an article in your language, or improve an existing one according to the rules → Add your contribution to the contest page and calculate your points → Win prizes and receive a certificate of participation → Become a promoter of truthful knowledge about Ukraine. 🧩'''[[m:Special:MyLanguage/Ukraine's Cultural Diplomacy Month 2026|Check our main page for more information]]'''. '''If you are interested in coordinating long-term community engagement for the campaign and becoming a local ambassador, we would love to hear from you! Please let us know your interest.''' If not, then we encourage you to translate the [[m:Special:MyLanguage/Ukraine's Cultural Diplomacy Month 2026|landing page of the contest]] and [https://meta.wikimedia.org/wiki/Special:MessageGroupStats?group=Centralnotice-tgroup-UCDM2026banner&messages=&language=en&x=D banner] into your own language. Also, we set up a [[:m:CentralNotice/Request/Ukraine's Cultural Diplomacy Month 2026|banner]] to notify users of the possibility to participate in this challenge! [[:m:User:OlesiaLukaniuk (WMUA)|OlesiaLukaniuk (WMUA)]] ([[:m:User talk:OlesiaLukaniuk (WMUA)|talk]]) 04:35, 1 April 2026 (UTC) </div> <!-- Mensaxe unviáu por User:OlesiaLukaniuk (WMUA)@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:OlesiaLukaniuk_(WMUA)/list_of_wikis&oldid=28552112 --> == Action Required: Update templates/modules for electoral maps (Migrating from P1846 to P14226) == Hello everyone, This is a notice regarding an ongoing data migration on Wikidata that may affect your election-related templates and Lua modules (such as <code>Module:Itemgroup/list</code>). '''The Change:'''<br /> Currently, many templates pull electoral maps from Wikidata using the property [[:d:Property:P1846|P1846]], combined with the qualifier [[:d:Property:P180|P180]]: [[:d:Q19571328|Q19571328]]. We are migrating this data (across roughly 4,000 items) to a newly created, dedicated property: '''[[:d:Property:P14226|P14226]]'''. '''What You Need To Do:'''<br /> To ensure your templates and infoboxes do not break or lose their maps, please update your local code to fetch data from [[:d:Property:P14226|P14226]] instead of the old [[:d:Property:P1846|P1846]] + [[:d:Property:P180|P180]] structure. A [[m:Wikidata/Property Migration: P1846 to P14226/List|list of pages]] was generated using Wikimedia Global Search. '''Deadline:'''<br /> We are temporarily retaining the old data on [[:d:Property:P1846|P1846]] to allow for a smooth transition. However, to complete the data cleanup on Wikidata, the old [[:d:Property:P1846|P1846]] statements will be removed after '''May 1, 2026'''. Please update your modules and templates before this date to prevent any disruption to your wiki's election articles. Let us know if you have any questions or need assistance with the query logic. Thank you for your help! [[User:ZI Jony|ZI Jony]] using [[Usuariu:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Usuariu alderique:MediaWiki message delivery|alderique]]) 17:11 3 abr 2026 (UTC) <!-- Mensaxe unviáu por User:ZI Jony@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Non-Technical_Village_Pumps_distribution_list&oldid=29941252 --> == Presento la mio candidatura a alministrador == Bones xente. Presenté la mio [[Wikipedia:Candidatures#Candidatura_de_Sahaquiel9102_como_alministrador|candidatura como alministrador]] por si vos presta dir a comentar y votar. 02:47 5 abr 2026 (UTC) [[Usuariu:Sahaquiel9102|Saḥa]] - [[Usuariu alderique:Sahaquiel9102|Fálame]] 02:47 5 abr 2026 (UTC) == Request for comment (global AI policy) == <bdi lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> Apologies for writing in English. {{int:Please-translate}} A [[:m:Requests for comment/Artificial intelligence policy|request for comment]] is currently being held to decide on a global AI policy. {{int:Feedback-thanks-title}} [[Usuariu:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Usuariu alderique:MediaWiki message delivery|alderique]]) 00:57 26 abr 2026 (UTC) </bdi> <!-- Mensaxe unviáu por User:Codename Noreste@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&oldid=30424282 --> == Una páxina que llamábase Taller == Va un tiempu, non sé, seique fai bastante mas d'un añu, pero yá lu utilizaba dende va muncho tiempu, yera una páxina de práctiques que perdila de vista, creo que llamábase Taller", nesa páxina facía bocetos de futuros artículos, con aselu y ensin priesa, y cuando consideraba que yá taba acabada, anque tou ye ameyorable, publicábala. Non se que foi d'ella, no la usaba a menudo, al meyor téngola a la vista, pero non l'alcuentru. Si me podeis indicar si quitaron-y d'usu, o seique otra sustituyola estimaríavos enforma me lo indicáseis Munches Gracies @[[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] [[Usuariu:Amasuela|Amasuela]] ([[Usuariu alderique:Amasuela|alderique]]) 11:45 5 may 2026 (UTC) == <span lang="en" dir="ltr">Vote now in the 2026 U4C election</span> == <div lang="en" dir="ltr"> <section begin="announcement-content" /> Eligible voters are asked to participate in the 2026 [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Coordinating_Committee|Universal Code of Conduct Coordinating Committee]] election. More information–including an eligibility check, voting process information, candidate information, and a link to the vote–are available on Meta at the [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Coordinating_Committee/Election/2026|2026 Election information page]]. The vote closes on 2 June 2026 at [https://zonestamp.toolforge.org/1780358400 00:00 UTC]. Please vote if your account is eligible. Results will be available by 14 June 2026. -- In cooperation with the U4C,<section end="announcement-content" /> </div> [[m:User:Keegan (WMF)|Keegan (WMF)]] ([[m:User talk:Keegan (WMF)|talk]]) 17:14 27 may 2026 (UTC) <!-- Mensaxe unviáu por User:Keegan (WMF)@metawiki usando la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&oldid=30513860 --> == Bloquéu permanente d'esta páxina == ¡Hola! Darréu que ye recurrente la edición vandálica '''[[Mia Khalifa|d'esta páxina]]''' per parte d'IP anónimes, solicito'l so bloquéu permanente (si ye que se pue facer), o polo menos pol tiempu máximu posible, pa usuarios non rexistraos. Gracies. [[Usuariu:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">'''Limotecariu'''</span>]] [[Usuariu alderique:Limotecariu|<span style="color:#6b5a40;">''(alderique)''</span>]] 16:01 11 xun 2026 (UTC) piz2z3f66b8o2axxmdqowsr13z1rf11 Skincarlismu 0 283926 4499641 4499627 2026-06-12T10:58:41Z CommonsDelinker 488 [[c:User:Yann|Yann]] esborró l'archivu "Carlistes_skinheads.jpg" en Commons porque [[:c:COM:L|Copyright violation]]: https://x.com/FelpudoVIH/status/2064447357828141228. 4499641 wikitext text/x-wiki '''MOVIMIENTU SKINCARLISTA''' Los ''skincarlistes'', tamién llamaos ''skinetocarlistes'' o ''carlistes skinhead'', formen un movimientu políticu y contracultural de carácter socialpatriota, tradicionalista y subversivu venceyáu a los ámbitos marxinales y a los sectores ultres de los equipos de fútbol vascos, n'especial la Real Sociedá. Con una estética asemeyada a la del movimientu skinhead nacíu na Inglaterra de los años 60, los sos valores busquen tamién la ruptura col réximen y col status quo contemporáneu, pero apliquen una perspectiva que mece un tresfondu contrarrevolucionariu con una retórica agresiva, brutalista, violenta, rebelde y a vegaes anárquica. Na so mayor parte, los ''skincarlistes'' pertenecen a un estratu de mocedá desocupao, clandestino y radicalizao pola crisis del sistema lliberal-capitalista, que los emburria a una existencia improductiva y lumpenizada dientro de families desectructuraes. Nesi sentíu, el núcleu duru del colectivu formóse a partir de les redes de contactu establecíes ente dellos sectores de la xuventú marxinal pol fútbol y les rutes de clubbing como la ruta del bakalao: estos ultres ya militaben nos espacios reaccionarios, pero acaben por constituíse como movimientu independiente y orixinal cuando asumen la figura de Sixto Enrique de Borbón, nietu del rei [[Xavier de Borbón-Parma|Xavier de Borbón Parma]], y segundu fíu del so sucesor, Carlos Hugo de Borbón, como elementu aglutinador y identitariu: don Sixto, el SAR como lu llamen, ye pa ellos el referente paternu que nunca nun tuvieron. Polo tanto, conformen la vanguardia radical y de choque del sector sixtinu del carlismu modernu, oponiéndose a los partidarios de don Carlos Xavier, hermanu mayor de Sixto y depositariu de los derechos dinásticos de la casa Borbón-Parma, pero tamién a los actuales ocupantes de la dignidá real española. Amás de la tradicional consigna de "Dios, Patria, Rei, Fueros", tamién usen otros glayíos identificativos, como "Gloria al SAR" o la interxección "Oi!". Amás, otra de les sos señes d'intentidá, causada pol so tresfondu kinki, ye la profusión de les faltes d'ortografía nos sos mensaxes. '''HISTORIA''' Los primeros ''skinetocarlistes'' fueron los miembros de les Ipar Brigadak<ref>https://eu.wikipedia.org/wiki/Ipar_Brigadak</ref>, del sector hooligan de la Real Sociedá, y pronto entamaron a crecer gracies al atractivu que suponía la so estética, que combinaba elementos skins, como les botes y les cazadores, con otros como la boina colorada, y por causa tamién de la so actividá y participación na violencia urbana. De les grades vasques pasaron a otros puntos de la xeografía nacional, atrayendo pa consigo a grupúsculos como los Boixos Nois, de forma que ya nun son un movimientu estrictamente eusquéricu. Sufrieron, por embargu, una gran hostilidá de parte del abertzalismu políticu y de les fuercies de seguridá, pol so racismu y agresividá continua, polo qu'esti crecimientu inicial foi aparando y llegó incluso a revertise. Los fuertes enfrentamientos colos carloshuguistes de la peña Mujika y la escala cada vez mayor de los episodios de violencia foi lo que condergó definitivamente a les Ipar Brigadak, que quedó desarticulada. El ''skincarlismu'', sicasí, nun desapaeció con ellos, anque pasó delles décades nel anonimatu políticu. Foi precisamente a raíz de la pandemia del Covid-19 cuando los ''carlistes skinhead'' fueron quien a recuperar parte de la so fuercia perdía, gracies a los nuevos espacios dixitales de contactu y radicalización. A partir d'entós, nun ficieron más que crecer. '''ÚLTIMES ACCIONES''' La mayoría d'acciones de los ''skinetocarlistes'' nun trascienden a la sociedá xeneral, ya que suelen ser de calter clandestín y tienen como víctima a otros miembros de la sociedá marxinal. También son frecuentes les engarraes con otros miembros del espectru carlista: por exemplu, a raíz de la polémica pola salú de don Sixto rexistráronse altercaos a la salida de misa na Iglesia de Nuestra Señora de la Paz, ente los defensores de la Secretaría de Sixto Enrique de Borbón y los opositores a la mesma, ente los que figuraben los skincarlistes como vanguardia<ref>https://infovaticana.com/2025/12/16/el-ultimo-pretendiente-carlista-vive-incapacitado-en-un-asilo-tutelado-por-el-estado-frances/</ref>. Por embargu, el nuevu impulsu del movimientu llevólos a tomar más conciencia política y a buscar oxetivos de mayor altura. Nesta llinia, los ''skincarlistes'' volvieron a la esfera pública coordinando una acción de repulsa a les obres iniciaes pa la resignificación del [[Valle de Cuelgamuros|Valle de los Caíos]]. Asina, la mañana del 8 de xunu del 2026 la maquinaria xeolóxica que desplegaren nel Valle pa entamar los trabayos de la obra alboreció<ref>https://www.diariodeleon.es/nacional/260609/2087706/aparece-vandalizada-maquinaria-obra-inicia-proyecto-resignificacion-valle-caidos.html</ref> destruío<ref>https://www.lasexta.com/noticias/nacional/valle-toca-vandalizan-maquinaria-obras-resignificacion-cuelgamuros_202606096a28379c9c159d030ffbf61f.html</ref>, vandalizao<ref>https://www.eldebate.com/religion/20260609/aparecen-vandalizadas-maquinas-perforadoras-comenzaron-trabajar-ayer-valle-caidos_426658.html</ref> y cubierto de pintaes<ref>https://www.rtve.es/noticias/20260609/actos-vandalicos-maquinas-obras-resignificacion-valle-cuelgamuros/17106914.shtml</ref> alusives a la ideoloxía skincarlista<ref>https://www.libertaddigital.com/cultura/historia/2026-06-09/la-perforadora-que-llevo-el-gobierno-para-agujerar-el-valle-amanece-salvajemente-saboteada-sanchez-hpp-7418025/#google_vignette</ref>, como "El valle no se toca", "Pedro Sánchez HDP", "Arriba Franco", "Viva España" o "Gloria al SAR"<ref>https://www.larazon.es/espana/reventada-maquina-sondeos-cuelgamuros_202606096a27cd2644a9ef68251b7e29.html#goog_rewarded</ref>. Esta última ya dexa clara l'autoría del actu vandálicu, anque posteriormente los propios núcleos skincarlistes asumieron la responsabilidá. Al mesmu tiempu anunciaron que van siguir na llucha, incluso elevando la escala de violencia, hasta colocar nel tronu a Sixto de Borbón y aplicar los sos idearios ultranacionalistes, racistes y contrarrevolucionarios. Los monxos benedictinos de l'abadía ya emitieron un comunicáu desmarcándose del accionar violentu d'estos grupos<ref>https://www.libertaddigital.com/cultura/historia/2026-06-09/los-benedictinos-de-cuelgamuros-condenan-de-manera-rotunda-los-destrozos-en-las-obras-del-gobierno-en-el-valle-7418167/</ref>. [[Ficheru:Comunicau skinetu.jpg|miniaturadeimagen|Comunicáu nel que los skincarlistes asumen l'autoría de la destrucción de les máquines xeolóxiques.]] lankwsj8pxbaez2mc81gqomox62hzzp Obradoiro CAB 0 283927 4499637 2026-06-11T17:18:51Z SteunsterHulston 149446 Páxina creada con «'''Obradoiro Clube de Amigos do Baloncesto''', conocíu por motivos de patrociniu '''Monbus Obradoiro''', ye un equipu de baloncestu con sede na ciudá de gallega de [[Santiago de Compostela]].» 4499637 wikitext text/x-wiki '''Obradoiro Clube de Amigos do Baloncesto''', conocíu por motivos de patrociniu '''Monbus Obradoiro''', ye un equipu de baloncestu con sede na ciudá de gallega de [[Santiago de Compostela]]. cu4j8tkeqi4sflytq4wzyrf1w18oqou